Propostes per ajudar a

desenvolupar els
continguts clau de
matemtiques
Cicle Inicial dEducaci
Primria





2 de febrer de 2012

Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 2/17
Propostes per aj udar a desenvolupar el s continguts clau de matemti ques del Cicle Inicial dEducaci Pri mria

1.- CONIXER ELS NOMBRES

Un bon coneixement dels nombres s imprescindible i facilita o interfereix clarament laprenentatge del clcul.

1.1.- Nombre ms petits de 10

En un primer moment, cal reprendre els nombres duna xifra com a pas previ a la presentaci de la desena

Com?
Amb presentacions
diverses

Fer composicions diferents, dun nombre determinat delements, per exemple de
multilinks, ajuda a comprendre que el qu s essencial s el nombre i no la
forma o laparena que tingui la composici. Tamb ajuda a veure que el nombre
representa tots els elements i no nicament el darrer que sha comptat.
Naturalment es pot fer el mateix amb altres materials: agulles destendre, peces
de construccions, gomets...
1
Comptant dun cop
dull, o b a partir duna
quantitat diferent de l1

Ls de targetes per captar una quantitat dun cop dull pot afavorir aquest pas.

2
A partir de la ordenaci

Ordenar els 10 primers nombres, tant sobre la recta numrica com comparant
dues quantitats.
Si no es t la idea que en la srie numrica els nombres estan ordenats de
manera que cada un representa un element ms que lanterior i un menys que el
segent, el coneixement dels nombres s clarament incomplet.
Aix, sobre la recta cal que diguin: el cinc va abans que el 6 perqu s ms petit
o b, si es tracta de comparar dos grups 6 s dos ms que 4
s important que expressin verbalment aquests raonaments de manera clara.
3

Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 3/17


Descomponent de
maneres diverses

Conv que ara descomponguin nombres en dos sumands de manera ordenada i
sistemtica, utilitzant per exemple els reglets i que ho expressin amb parelles de
nombres.
Fer-ho refora la idea de quantitat i dinclusi i dna eines per agilitzar el clcul.
4


1.2.- La desena i els nombres de dues xifres

s laprenentatge clau a primer curs. Per la importncia que t i la dificultat que representa cal dedicar-hi una atenci especial. Comprendre
que en els nombres de dues xifres el primer representa grups de 10 mentre que el segon representa unitats no s fcil i a ms els noms dels
primers nombres no ajuden gaire (onze, dotze, tretze, ..... ) fins al 17 no trobem noms que indiquen que sn nombres compostos (di-set) en
aquest cas de deu i set. s doncs necessari fer servir material i representar-ho de maneres diverses per facilitar la comprensi.

Com?
Representant la
desena com un
grup i les
unitats com
elements solts.
Conv triar un material i fer-lo habitual per representar la desena. Es tracta de trobar
una forma de representar les unitats i les desenes per separat, per exemple mostrant
aquestes amb un recipient que en contingui 10.
Amb el material triat es representen les quantitats fins a 9 i, en el moment dafegir una
nova unitat, es forma el grup de 10 posant les 10 unitats dins el recipient. Llavors, ja es
pot continuar afegint unitats fora del grup 1, 2, 3... fins que sarriba de nou a tenir-ne 9 i
al afegir la segent es forma el segon grup; ja nhi ha 20, etc.
Lescriptura dels nombres ha danar seguint la representaci amb material de manera
que vagin comprenent que la primera xifra representa els grups de 10 que shan format,
i laltre les unitats que encara no arriben a 10.
s interessant quan ja es comena a dominar, que de tant en tant, facin el mateix amb
un material diferent. Aix ajuda a veure que limportant s que hi hagi un grup de 10 i no
la forma concreta com es representi.
5

Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 4/17
Com?
Representant la
desena sobre la
recta numrica.
La representaci de nombres, sobre la recta numrica, posa laccent ms en lordre que
en possibilitar la localitzaci.
Es pot usar una recta feta amb boles enfilades canviant de color a cada desena i
marcant el 5 amb una anella, o b enganxant sobre una recta cartolines amb els
nombres.
s un material que ajuda a imaginar els nombres tenint en compte la seva situaci
espacial .
3
Representant
els nombres del
0 al 100 en una
taula de doble
entrada
A mesura que es van coneixent els nombres, es pot anar elaborant una taula
organitzada de manera que cada fila correspongui a una desena i cada columna a una
unitat.
La construcci daquesta taula ajuda a comprendre les claus de la composici dels
nombres de dues xifres. Es tracta de relacionar sistemticament unitats i desenes.
La ordenaci en la taula permet fer observacions que posen de manifest les regularitats.
Per exemple, una columna creix de deu en deu (1, 11, 21, 31... ) una fila dun en un
(20, 21, 22, 23...). Tenir-la sempre present a laula porta a descobrir altres
combinacions i regularitats igualment interessants.

6







Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 5/17
1.3.- La centena i els nombres de tres xifres

Laprenentatge de la centena es basa en el de la desena. s molt ms fcil aprendre les coses amb els nombres petits i basar-shi quan els
nombres ja sn ms grans. La taula de doble entrada que sha fet per la primera centena, no t gaire sentit fer-la amb nombres de tres xifres.
Si s coneix b la primera, les altres no han de presentar dificultat.

El treball en aquest moment ha de consistir a fer propostes puntuals, no tan extensives com a lapartat anterior, i avanar cap a formes de
representaci dels nombres ms esquemtiques.

Com?
Representant les
unitats, desenes i
centenes.
Per presentar els nombres de tres xifres, s important reprendre el material que
sha fet servir per representar lagrupaci dunitats i desenes, per fer-ho amb les
centenes.
Cal trobar un contenidor que ho faciliti. Si shan fet servir gots, apilant 10 gots i
posteriorment canviant la pila per un got gran. Si sha fet amb capses apilant
capses i canviant-les per una de ms gran, etc.
El treball amb materials sha de fer en una doble direcci: a partir de la
representaci material interpretar el nombre i, a partir del nombre fer la
construcci material. Lescriptura dels nombres ha danar parallela a la
representaci amb materials.
Desprs daquest primer moment en que sajuda a construir el simbolisme, cal
passar a un tipus de representaci ms esquemtica.
7
s de material
estructurat.
La presentaci de nombres amb material multibase ajuda a veure la magnitud de
les unitats dordre i permet una representaci rpida i esquemtica de la
quantitat.
Aix la unitat es representa amb un cubet, la desena amb una barra de deu, la
centena amb una placa de cent cubets...
s una representaci ms simblica, que fa avanar en el sentit danar entenent
que una desena s alhora, una desena i deu unitats i una centena s alhora, deu
desenes i cent unitats, etc.
8

Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 6/17
Com?



Propostes diverses
amb nombres

La magnitud dels nombres ha anat creixent i resulta molt ms difcil fer un treball
tant exhaustiu com el que sha fet amb els nombres de la primera centena.
Es tracta ara de fer propostes com:
Comparar dos nombres: 234 i 432 demanant qui s ms gran.
Compondre el nombre ms petit possible amb les xifres: 5, 7, 2 i a
continuaci el ms gran, amb les mateixes xifres.
Escriure el nombre dabans i el de desprs dun de determinat: 839
Sumar 1 i 10 al mateix nombre 247 +1 ; 247 +10
Donar targes amb nombres i demanar que les ordenin. La quantitat de
targes i la elecci entre donar-les correlatives o saltejades dependr
del moment en que es proposi.
...

234 < 432
9


2.- El clcul

A la vida quotidiana hi ha situacions que porten a modificar les quantitats. En aquest moment cal treballar de manera especial amb situacions
de suma i resta. Intentarem que reconeguin aquestes situacions, les tradueixin a llenguatge matemtic i les resolguin fent servir el que
coneixen dels nombres. Tamb caldr que sajudi a sistematitzar lobtenci de resultats trobats mentalment i iniciar-se en lalgorisme de la
suma.

2.1.- Reconixer, escriure i resoldre situacions de suma i resta

Amb les propostes que realitzem a continuaci volem aconseguir:

- Que tradueixin una situaci quotidiana a la matemtica.
- Que es familiaritzin amb ls dels nombres i els smbols i les relacions entre ells per explicar una situaci.
- Que sadonin que situacions i accions molt diverses es poden representar amb una mateixa operaci matemtica. Per exemple la suma es
pot modelitzar amb situacions que impliquin reunir, collir, rebre, trobar.... galetes, pomes, euros, persones...

Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 7/17
- Que es vagin adonant tamb que aquestes mateixes situacions es pot entendre i representar de maneres diverses i igualment correctes.
Aix aniran veien que representar 5 +3 =8 o 3 +5 =8 s equivalent. I que si es tracta de saber quants diners ens falten per comprar
una cosa que costa 9 euros si ja en tenim 5 podem escriure: 9 5 = ? o b 5 +? =9 i tots dos plantejaments ens porten a la soluci.
Com?
Reconixer la situaci.

Les situacions de suma o resta poden provenir dajuntar o separar objectes que
un mateix ja tenia, potser en llocs diferents (una butxaca, uns calaixos... ) i ens
preguntem quants en tenim al final daquesta acci.
Tamb poden provenir daccions que ens portin a canviar la quantitat que tenim i
aix passa quan ten donen, ten prenen o altres accions amb el mateix efecte
sobre la quantitat.
Cal que es posin situacions variades que contemplin aquestes quatre
possibilitats i les seves variants:

- Quants nhi ha si els ajuntem - Quants en tens si ten donen
- Quants nhi ha si els separem - Quants en tens si ten prenen

I fer-ho utilitzant sempre nombres baixos, inicialment duna sola xifra. El que s
important en aquest moment s que els nombres no els representin una dificultat
especial i que puguin dedicar latenci a comprendre la situaci i provar de
resoldre-la.
Sabrem si han interpretat i resolt b el problema quan ens donin la soluci.







Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 8/17
Com?
Explicant com sha
arribat a la soluci

s a partir del moment en que donen una soluci quan, tant si s correcte com si
no ho s, cal iniciar la reflexi que els ajudar a fer-se conscients del que han
fet, comunicar-ho i contrastar-ho amb el que han fet els seus companys i
companyes.
Cal doncs preguntar: Qu has fet per saber-ho? A linici necessitaran ajuda per
explicar-ho. Mica en mica, i a partir dintentar-ho i descoltar les explicacions dels
companys, es van fent conscients del que han fet i poden explicar-ho.
Veurem que els camins cap a la soluci poden ser molt diferents uns dels altres i
en principi tots sn bons i s a partir de les estratgies que surten
espontniament que es pot ajudar a ampliar-les o a trobar la ms eficient. Si per
exemple la situaci s:
En Joan tenia 5 galetes i la seva germana nhi va donar 3 ms. Quantes
galetes t ara en Joan?
Pot ser que hi hagi una resposta espontnia que digui: en t 8, i la resposta a
la pregunta, qu has fet per saber-ho? sigui: he posat el 5 en els dits duna m
i desprs he comptat 6, 7 i 8. Un altre nen pot afegir: doncs jo mhe imaginat el
cinc amb els dits duna m i el tres amb els de laltre m i ja he vist el 8; no em
calia comptar.
s tracta daconseguir explicacions daquest tipus que saniran tornant ms
complexes quan savanci tamb en la complexitat situacions plantejades.

Representant la
situaci amb
llenguatge matemtic.

Sempre desprs daquest procs de reconeixement de la situaci, obtenci del
resultat i explicaci de com shi ha arribat, cal fer el pas a escriure el que sha fet
utilitzant llenguatge matemtic. s a dir amb nombres i signes, especialment +, -
i =.
Inicialment aquesta tasca sha de fer en grup. El/la mestre/a pautar molt el
procs i ser ell o ella qui ho escrigui a la pissarra. Mica en mica anir convidant
a fer-ho un alumne i anir traspassant la tasca perqu sigui cada vegada ms
autnoma i personal.

3+4=7



Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 9/17
2.2.- Sistematitzar el clcul de manera comprensiva

El treball per aconseguir aquesta automatitzaci des de la comprensi ha de tenir 3 fronts:
1.- La presentaci duna estratgia raonant-la
2.- Lautomatitzaci a partir de la repetici ordenada que permeti practicar all que sha presentat i raonat.
3.- La presentaci de situacions on es pugui fer una tria de les estratgies treballades i verbalitzar el raonament realitzat.
Com?
Sistematitzant resultats
a partir destratgies
ben definides

Cal treballar perqu incorporin determinades estratgies tils per al clcul rpid a
partir de la comprensi i la sistematitzaci.
Comprendre que en la suma, canviar lordre dels sumands no canvia el
resultat. Que 3 +2 dna el mateix resultat que 2 +3. I automatitzar el
canvi dordre dels sumands per situar el ms gran a linici, ja que facilita
el clcul.
Comprendre que sumar 8 +4 s igual que sumar 8 +2 +2. I utilitzar-ho
especialment per obtenir el 10. Aix en el cas de 6 +5 passaria a 6 +4 +
1 per fer 10 +1 =11
Automatitzar determinades sumes com ara:
- La suma de dobles
- Les sumes de dos nombres amb resultat 10
- Sumar 9 i entendre que s com sumar 10 i treuren 1
Partir de resultats coneguts per obtenir-ne altres
- coneixent el resultat de 4 +3 es pot deduir 14 +3 ; 14 +13 ; i 40 +30
- coneixent el resultat de 3 +3 es pot deduir 3 +4 i 3 +2
Mantenir lalerta en el canvi dunitats dordre
- Sumar 1 o 10 a un mateix nombre t uns resultats molt diferents: 7 +1
=8 ; 7 +10 =17



Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 10/17
Com?
Iniciant lalgorisme


Quan hi ha un cert nivell de coneixement dels nombres de dues xifres, es pot
comenar a treballar lalgorisme de la suma. De tota manera, s ms important
dominar les estratgies proposades anteriorment que treballar lalgorisme. Es pot
endarrerir aquest aprenentatge i prioritzar les estratgies que porten a un clcul
ms comprensiu.
Les primeres sumes, cal acompanyar-les amb la manipulaci de material,
emprant el que shagi fet servir per representar les desenes i les unitats. Aix es
garanteix la representaci del nombre i la comprensi de lacci de formar una
desena nova.
Tot i que aquest pas s imprescindible, s important no estancar-shi, per aix
cal que sinici lalgorisme quan ja hi hagi un bon domini de lagrupaci dunitats
en desenes i es facin propostes per anar passant de la manipulaci amb material
concret cap a representacions cada vegada ms esquemtiques, fins a
desaparixer.
La representaci fa un paper important en la comprensi, cal per que tamb es
parli molt del que sest fent, que el raonament acompanyi tot el procs de
construcci de lalgorisme


54
+27

11
70

81


3.- Situacions Problema

Es tracta que lalumnat es trobi en situacions on es formulin preguntes per a les que no t ni solucions ni maneres dactuar conegudes
prviament. La importncia daquestes situacions radica en lestmul que representen per elaborar estratgies i aplicar i ampliar coneixements
per resoldre-les. Amb el consegent augment del convenciment que s capa de fer-ho.

No ens estem referint nicament a problemes numrics i plantejats a partir dun redactat, sin a situacions diverses en les que hi poden haver
implicats tamb aspectes despai, mesura, formes, estadstica... i que poden ser situacions reals, manipulatives , visuals...

El procs de resoluci de problemes es va fent ms complex a mesura que es fan ms grans, en aquest primer moment, per, cal posar
latenci en tres fases del procs: la comprensi, el pas a lacci i la representaci del que sest fent o pensant i la conscincia dhaver arribat
a una soluci.

Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 11/17

En un entorn de treball que es proposa promoure el desenvolupament de competncies, resoldre situacions problema s imprescindible. s en
aquestes situacions quan es pot veure fins a quin punt lalumnat s competent i s capa demprar el que coneix per resoldre una situaci.

3.1.- Comprensi de la situaci problema.

Com?
Cercant formes de
presentar les
situacions problema

Si encara hi ha poca seguretat en la lectura, cosa molt habitual en aquesta edat,
s important no servir-se nicament daquest mitj, sin cercar formes de
presentar les situacions problema, que no passin per haver-les de llegir. Una
situaci real, una explicaci, una imatge, un material... poden servir tamb per
iniciar un procs de resoluci sense passar per la lectura.

19
Representant per
assegurar-se que
comprenen la situaci
Demanar que lexpliquin, que facin un dibuix, que la representin ... pot ajudar
lalumnat a comprendre i al mestre/a a comprovar que han comprs la situaci,
abans diniciar la resoluci.
20

3.2.- Lactuaci

Com?

Animant-los a actuar

Donar confiana, transmetrels el convenciment que seran capaos de fer-ho, s
bsic... Cal valorar que facin alguna cosa, la que sigui, encara que no sigui prou
encertada, encara que no porti fins a la soluci sin que sigui noms linici. No
jutjar-los en cap moment. Al contrari, encoratjar-los a continuar, demanar que
ens expliquin qu fan, perqu ho fan, qu han pensat que passar... des del
respecte.
17
Fent preguntes

Acompanyar el procs, quan calgui, amb preguntes que els puguin donar pistes
de per on continuar, tot deixant el mxim de llibertat per trobar les seves prpies
solucions. ?

Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 12/17
3.3.- Conscincia dhaver arribat a una soluci

Com?
Assegurant-se que els
sembla que tenen una
soluci que els
conven
Cal que no donin el problema per resolt sense estar convenuts que tenen una
bona resposta. Si cal es pot retornar a linici, recordar el que es cercava i
formular la resposta a continuaci. No per censurar, sin per veure si realment
creuen en aquella resposta.


Ajudant a explicar i a
raonar la soluci

Convidar a explicar qu sha fet per trobar la soluci i perqu sembla raonable s
important. Tant perqu al fer-ho sen fan conscients com per la informaci que
obt el/la mestre/a amb lexplicaci que li pot permetre conixer millor la manera
de raonar dun determinat alumne i veure on es produeix lerror si s que nhi ha
algun.





4.- Patrons

s de gran importncia per a leducaci matemtica adonar-se, en situacions diverses, del que es repeteix i tamb, que hi ha coses que
creixen de forma regular. El sistema de numeraci decimal permet observar molts patrons numrics i adonar-sen ajuda al domini tant de la
numeraci com del clcul.

Com?
Captant el patr i
continuant-lo
Lexperincia sensorial amb el treball de patrons realitzada a la Educaci
Infantil, cal que continu ara augmentant, mica en mica, la complexitat.
En els patrons de repetici identificar qu s el que es repeteix s el primer pas i,
una vegada identificat, continuar-lo.
En els patrons de creixement, tant geomtrics com numrics cal seguir tamb
aquest procs: primer identificar com creix i desprs ser capa de continuar-lo.
Mica en mica sha danar fent preguntes que portin a utilitzar el patr per poder
predir. Aix si estem seguint el patr: 2, 4, 6, 8... podem preguntar: I el 15 ser
daquesta srie?

5 10 15 20...

Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 13/17

5.- Les figures i lespai

El reconeixement de figures, lanlisi del seus components i els canvis que es poden produir, aix com els aspectes relatius a lespai, com sn
els desplaaments o els diversos punts de vista dun mateix objecte, sn tamb punts clau en la formaci en general i en la matemtica.

5.1.- Anlisi experimentaci amb figures

Com?
Iniciant lanlisi de les
figures
Conv que es passi del reconeixement global de les formes i les figures, a saber
veure els elements que les componen: costats, vrtex, cares... Comenant per
les ms conegudes i habituals: triangles, quadrats, rectangles, cubs, prismes,
cilindres... i incorporant, mica en mica, altres formes: pirmides, cons, trapezis,
hexgons, pentgons...
Ls de materials especfics com ara el geopl, el polidron, etc. o ds habitual,
com els tubs de cartr o les capses, ajuda molt a posar de manifest les
caracterstiques de les figures.
s especialment important que reconeguin aquestes figures en objectes de
lentorn.
10
Descomponent i
transformant.
Descompondre les figures en altres que les continguin ajuda a analitzar-les; s
bo que vegin el quadrat descompost en dos o quatre triangles, lhexgon en dos
trapezis o sis triangles, etc. Poder fer aquestes descomposicions permet fer
comparacions i valorar superfcies i volums. Fer el desenvolupament pla dun cos
s tamb una manera de descompondrel i de posar de manifest les parts que el
componen. Per exemple un cilindre es descompon en un rectangle i dos cercles
Transformar va ms enll de descompondre i porta a aprofundir en la generaci
de noves formes, aix si sagafa un tub de cartr i saixafa es transforma en un
rectangle i si es retalla un quadrat per la diagonal i senganxen les dues meitats
resultants es poden aconseguir formes diverses amb la mateixa superfcie.
Experimentant amb aquests materials i amb propostes de descomposici i
transformaci saugmenta la capacitat dimaginar formes, de visualitzar i de
conixer ms a fons les figures.



Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 14/17

5.2.- La situaci a espai

Com?
Itineraris
Es tracta dajudar a imaginar un itinerari i comenar a comprendre la
representaci plana dun desplaament.
El moviment s sempre el punt de partida i les propostes han de portar a
visualitzar-lo en lloc de fer-lo realment. Explicar per exemple el recorregut que es
fa des de que sentra a lescola fins arribar a la classe, o des de casa a lescola...
i comenar a representar-ho i a comprendre un dibuix que el representi s
lobjectiu.
11
Els diversos punts de
vista.
Un mateix objecte el podem veure des de diverses perspectives. Cada punt de
vista aporta una informaci des de la qual de vegades podem deduir ms dades.
Per exemple, a partir de la imatge dun objecte en un context, podem situar el
punt de mira de la imatge. O b potser podem deduir com sn la resta de cares
que no veiem.

Quants cubs hi ha?






Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 15/17
6.- Mesura: temps i longitud

6.1.- Situaci en el temps

Entre les diverses magnituds, la situaci en el temps contribueix, junt amb la situaci a lespai, a la estructuraci del pensament. I situar-se en
el temps passa per mesurar-lo. Daqu la importncia daquesta mesura.

Com?
El temps cclic


La organitzaci del temps basada en els cicles (el dia i la nit, els dies de la setmana,
els mesos de lany, les estacions) requereixen dun treball rutinari que porti a
interioritzar-ho. Posar la data cada dia i treballar les estacions de lany s important
per acabar dorganitzar aquest aspecte de la mesura del temps.

18
Els instruments de
mesura del temps
El calendari s un instrument ple de possibilitats, que ajuda a prendre conscincia del
pas del temps a lhora que estableix uns punts de referncia compartits.
Ratllar diriament el dia en el calendari i comentar sovint els dies que han passat i els
que falten, per acabar la setmana, el mes, o el curs..., els que falten per a una
determinada data, etc. Identificar els que sn dilluns, o dijous, o cap de setmana... o
per comptar diriament quants dies han passat i quants encara no dun mes
determinat.
El calendari tamb es pot utilitzar per treballar els nombres. Per exemple, posant en
lloc del full del mes amb tots els nombres, una graella buida i cartronets amb els
nombres fins a 31 en un recipient, cercar cada dia el nombre pertinent, s a dir el que
ve a continuaci dels que hi ha posats i posar-lo al lloc corresponent ofereix la
oportunitat duna reflexi diria sobre la srie numrica.

El rellotge s laltre instrument que cal comenar a llegir en aquest cicle. Comenant
per lhora en punt, a continuaci pel quart i la mitja hora. Ofereix loportunitat de
comptar de cinc en cinc i la de veure la divisi del cercle en 4 parts tot, iniciant les
fraccions en un entorn significatiu.
12



Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 16/17
6.2.- Longitud

Remarquem la mesura de longitud com la que fa una aportaci especialment important en aquest cicle. La comparaci directa s senzilla i el
pas de la unitat no convencional a la unitat estndard, permet fer una reflexi que inicia la relaci entre el sistema de numeraci decimal i el
sistema mtric decimal. Per aquestes raons la destaquem tenint en compte que obre cam a la mesura daltres magnituds, especialment massa
i capacitat.

Com?
La comparaci de
longituds

El primer pas en la mesura s la comparaci. La comparaci directa ja es
practica fora a educaci infantil a partir dacostar els objectes a comparar.
Ben aviat per, es plantegen situacions en les que no s possible laproximaci
fsica dels objectes a mesurar, per exemple si es vol comparar la llargada de
dues parets. s llavors quan cal comenar a servir-se dun intermediari per
realitzar la comparaci. Una cinta, una serpentina... que es superposa, primer a
una de les longituds i a continuaci a laltra per fer la comparaci a partir della.

16
Les unitats no
convencionals de
longitud

Un pas ms en laprenentatge del procs de mesura s ls dunitats que
inicialment seran no convencionals. En la mesura de longitud, ls del propi cos
com a unitat no convencional juga un paper important. Els pams, els peus, les
passes, les braades... que a lhora es poden subdividir en elements ms petits,
com ara el pam en dits, la passa en peus, etc. Oferint una primera experincia
ds dunitats de mesura que, a ms de servir per comprendre millor el
funcionament de les unitats estndard, quedar com un recurs que podran usar
en situacions concretes.

14
Inici a ls dunitats
estndard de longitud

Presentar el metre i observar la descomposici en decmetres i centmetres s
una manera de veure una aplicaci prctica del que han aprs de numeraci.
Ls daquestes unitats queda noms iniciat en aquest cicle.

15

Proposta dactivitats per ajudar a desenvolupar els continguts clau de matemtiques en el Cicle Inicial dEducaci primria 17/17


7.- Taules i grfiques.

La organitzaci de dades ajuda a la lectura, a fer comparacions i a treure conclusions. Les taules i els grfics sn maneres dorganitzar i
presentar la informaci que s clau que facin servir.

Com?
Grfiques

Recollir dades ajuda a distingir el que s intutiu i el que s comprovat. La
representaci de les dades en un grfic de barres ajuda a comparar quantitats a
simple vista i permet entrar a la valoraci de manera ms immediata.
Les rutines ofereixen gran quantitat docasions per presentar la informaci en
format de grfica i s important aprofitar-les per la presncia social que tenen.


Taules
Organitzar informaci en format taula facilita la relaci entre dades i la
observaci de regularitats.
Iniciar ls de taules senzilles contribueix a veure la utilitat de la representaci
per a facilitar el pensament matemtic.



Origen de les imatges
1 creamat 6 creamat 11 creamat 17 Banco de imgenes ITE
2 creamat 7 creamat 12 viquipdia
3 creamat 8 creamat 14 viquipdia
4 creamat 9 creamat 15 viquipdia
5 creamat 10 viquipdia 16 Banco de imgenes ITE