Introducci

a la sintaxi


Joana Rossell Ximenes











Versi revisada (setembre 2005)





1
ndex
Introducci ..................................................................................... ...................................3

Objectius ........................................................................................ ...................................5

1. La sintaxi: una definici. ................................................................................................6

2. La naturalesa formal-relacional de la sintaxi....................................................................7
2.1. Les relacions sintctiques........................................................................................9
2.2. Relacions formals i relacions substantives...............................................................12

3. Propietats bsiques de la sintaxi.....................................................................................18
3.1. La recursivitat.........................................................................................................18
3.2. Les relacions a distncia ........................................................................................ 20
3.3. La composicionalitat: estructura jerrquica..............................................................26
3.4. La categoritzaci ....................................................................................................30
3.4.1. Categories lxiques vs. categories funcionals ...............................................31
3.4.2. Nuclis vs. sintagmes .....................................................................................36

4. Lestructura jerrquica de la frase ..................................................................................43
4.1. Dominana i c-comandament ..................................................................................43
4.2. Arquitectura bsica de la frase. Propietats .............................................................. 45
4.2.1. Sobre lestructura binria ..............................................................................46
4.2.2. Categories funcionals i estructura..................................................................47
4.2.3. Endocentricitat generalitzada.........................................................................48
4.2.4. Sintagma nominal i sintagma determinant......................................................52
4.2.5. Lestructura de la frase: observacions finals....................................................55
4.2.6. Frases amb diferent fora illocutiva ...............................................................61

5. El desplaament ...............................................................................................................63
5.1. Tipus de desplaament .............................................................................................63
5.1.1. Desplaament de nucli (X
0
) vs. desplaament de sintagma (SX)........................63
5.1.2. Desplaament A vs. desplaament no A...........................................................65
5.1.3. Desplaament amb gap vs. desplaament amb rplica ..................................67
5.2. Propietats del desplaament .....................................................................................68
5.2.1. Condici dextensi ........................................................................................69
5.2.2. Localitat ..........................................................................................................69
5.2.3. C-comandament.............................................................................................. 74
5.2.4. C-comandament, localitat i extensi: tres facetes dAjuntar.............................76
5.3. Desplaament (trasllat): transformacions, traces i cpies ...........................................81

2

6. C-comandament: altres funcions .......................................................................................83
6.1. C-comandament i lligam ........................................................................................... 83
6.2. C-comandament i relacions doperador-variable .........................................................85

Resum............................................................................................ ...................................... 88

Exercicis dautoavaluaci ................................................................ ...................................... 90

Solucionari ..................................................................................... ...................................... 92

Glossari ......................................................................................... .......................................96


Bibliografia ...........................................................................................................................98

Annex 1. Les funcions gramaticals .........................................................................................100

Annex 2. Els universals de Greenberg .....................................................................................103
3
Introducci
Aquest mdul se centra en la presentaci dels aspectes bsics i elemen-
tals de la sintaxi de les llenges, enteses aquestes com a sistemes de
coneixement. Com podreu comprovar de seguida, aquests aspectes, tot i
ser molt ms essencials que all que avui encara fa tothom a la sintaxi
escolar, sn desconeguts per al gran pblic, que majoritriament identi-
fica justament la sintaxi amb aquella prctica escolar sovint insulsa que
es presenta amb no se sap ben b quina finalitat.

Aquest mdul, per, s tamb la part daquest manual en qu la presn-
cia dun punt de vista particular, concretament el de la Gramtica Gene-
rativa i Transformacional (GGT), es fa ms notori.

No resulta contradictori pretendre presentar els aspectes ms bsics i
essencials de la sintaxi de les llenges naturals i al mateix temps adoptar
un determinat punt de vista teric? Pensem que no; i aix bsicament per
tres raons:

En primer lloc, certes propietats empriques de la sintaxi de les llenges
naturals han estat descobertes, tot i paradoxalment no haver estat mai
amagades, en el si daquest corrent dinvestigaci. Aquesta paradoxa
sexplica, per, quan se sap que al llarg de la histria ha estat certament
inusual lactitud destranyament de lobjecte que ha de practicar el lin-
gista envers el llenguatge per tal de trobar-hi quelcom digne de ser
investigat. De fet, larribada de Noam Chomsky a lescenari de la lings-
tica i la iniciaci consegent del que actualment es coneix com a GGT
van capgirar part de la disciplina, i la sintaxi en particular, en gran mesu-
ra grcies a la mera instauraci daquesta actitud com a requisit sine qua
non per a un estudi del llenguatge capa de resultar intellectualment
excitant i de produir, potser, coneixement explicatiu. Amb aquest equi-
patge tan poc feixuc s noms una actitud van descobrir-se propie-
tats de la sintaxi de les llenges naturals que havien roms ignorades. La
propietat de les relacions a distncia, ns un exemple primerenc; la ne-
cessitat de categories funcionals per a la construcci de les frases, ns
un altre aquest ms recent. I nhi ha daltres!: les sabreu en haver lle-
git el mdul.

En segon lloc, es dna el cas que la histria interna de la GGT ha desem-
bocat en lanomenat Programa Minimista que, entre daltres efectes, est
proporcionat un alleujament notori de laparell tcnic i conceptual neces-
4
sari per donar compte de la sintaxi de les llenges. Sense que pugui dir-
se ni de bon tros que el que segueix semmarca en aquest programa
dinvestigaci, s que pot dir-se que participa del plantejament metodo-
lgic i conceptual que shi fa per reduir al mxim la tecnologia de la des-
cripci per tal de donar primacia a lobjecte, en el nostre cas els aspectes
essencials de la sintaxi de les llenges naturals. Tant s aix que s ben
probable que aproximacions a la sintaxi no compromeses realment ni
amb els objectius ni amb el punt de vista de la GGT facin ms s de la
tecnologia de (certes fases de) la GGT que no pas nosaltres aqu
pensem per exemple en el recurs a la notaci de lX (X amb barra, es
llegeix) per plasmar lestructura de les frases. Contrriament a aquesta
manera de fer, per conforme als objectius i punt de vista de la GGT,
aqu ens mantindrem vigilants davant de qualsevol utilitzaci mecnica i
acrtica de la tecnologia de la GGT.

En tercer lloc, no pot menystenir-se el fet que les propietats que presen-
tem aqu no han estat tan ben investigades en altres marcs destudi de la
sintaxi. En alguns casos no ho han estat en absolut: s el cas de la tradi-
ci funcionalista-tipolgica, amb uns interessos prou diferents; i en altres
casos, com ara en els marcs que constitueixen la Gramtica Generativa
no Transformacional (Lexical Functional Grammar (LFG), Generalized
Phrase Structure Grammar (GPSG), Head-Driven Phrase Structure Gram-
mar (HPSG)), bsicament), el tractament que se nha fet, quan se nha fet,
fa molt ms difcil separar les propietats de lobjecte, de la tecnologia de
la descripci.
5
Objectius
Aquest mdul persegueix un objectiu mltiple ja que es tracta de mos-
trar a) els fets que en principi ha dexplicar una teoria sintctica, b) les
propietats bsiques que configuren la sintaxi de qualsevol llengua i c),
una petita mostra de la interacci entre a) i b). Parallelament, es pretn
proporcionar les bases per a la interpretaci i construcci de les repre-
sentacions estructurals, arbries o per claudtors, que sn habituals en
teoria sintctica.

Quant a a) ens interessar especialment

1. Presentar els fenmens sintctics, relacions en definitiva, de qu ha
de donar compte qualsevol teoria de la sintaxi. A ms de les relacions
que sexposen a 2, al llarg de tot el mdul sortiran, de manera ms
o menys exhaustiva, construccions i fenmens especfics dinters
general (no confinats a una llengua en particular).
2. Distingir les relacions de naturalesa formal, sense contingut, i les
relacions de naturalesa substantiva, amb contingut.

Quant a b), que constitueix lobjectiu primordial del mdul es tractar de

3. Presentar en profunditat les propietats essencials de la sintaxi: la re-
cursivitat (vg. 3.1); les relacions a distncia (vg. 3.2), especialment
el cas del desplaament (vg. 5.1); la composicionalitat, centrant-nos
especialment en la generaci de lestructura de la frase (vg. 4) i la
categoritzaci, amb mfasi especial en el paper de les categories fun-
cionals (vg. 3.4, 4.2.2, 4.2.5).

I quant a c), adoptant el punt de vista, les idees i una mica de tecnologia
de la Gramtica Generativa i Transformacional (GGT), pretenem

4. Introduir una relaci estructural, el c-comandament, i mostrar com
interv en lexplicaci de fenmens diferents (vg. 4.1, 5.2.3, 5.2.4 i
6)
5. Anar cap a una visi ms integrada de les propietats bsiques de la
sintaxi (vg. 5.2.4).
6. Seguint en la lnia implcita en els dos objectius anteriors, intercalar
tot al llarg del mdul les reflexions metodolgiques que convinguin
per tal que el lector pugui copsar labec de la manera de fer terica
en sintaxi i, en definitiva, pugui comprovar com pel recurs a ingredi-
ents no directament observables, saconsegueixen descobrir i explicar
certes propietats dels fenmens duna manera econmica (objectiu 4)
i integrada (objectiu 5).
6
1. La sintaxi: una definici
La sintaxi estudia com es combinen els mots per constituir frases.
A propsit dels termes oraci i frase

Evitarem entrar en la discussi terminolgica. Acordem, doncs, que una frase s
una seqncia de mots, no fragmentria i ben formada, que no est inclosa dins
cap altra. Aix a La Maria deia que el tema era molt avorrit tenim una frase, que s
complexa perqu consta de dues oracions una de les quals est subordinada a
laltra. El tema era molt avorrit, com a proferncia independent de lanterior,
constitueix tamb una frase, que en aquest cas s simple perqu consta nicament
duna oraci. Ens hi podrem referir fent servir tant el terme de frase com el
doraci. Fixem-nos, per, com canvien les coses en dir La Maria considera el tema
avorrit. Seguim tenint una frase complexa perqu t dues oracions, per la ms
inclosa, el tema molt avorrit, requereix condicions especials per poder constituir
una frase. Sense ms, el tema molt avorrit, no s una frase. Amb lentonaci adi-
ent, per, podem fer una frase exclamativa com ara El tema, molt avorrit! Les ora-
cions daquest darrer tipus, s a dir, les oracions sense verb i sense possibilitat de
conjunci introductora, tant si apareixen incloses com si arriben a formar frases
per si soles, sanomenen oracions redudes.

Aquesta manera de fer servir els termes suposa que una oraci exigeix una predi-
caci, s a dir lassignaci duna propietat a una entitat, el subjecte (lgic). Daltra
banda, exclosos els fragments respostes a preguntes, salutacions, etc. de la
definici de frase, sobserva de seguida que una frase declarativa, exigeix en ge-
neral un morfema gramatical que, a la majoria de les llenges, consisteix en la ca-
tegoria de temps especificada amb el tret [+finit], especificaci que a moltes llen-
ges sol comportar tamb [+concordana].

(i)
El tema s avorrit
El tema ser avorrit
Nosaltres no estvem avorrits
*Nosaltres estveu avorrits
*El tema ser avorrit

Com podeu veure, els tres primers exemples sn bons perqu presenten una forma
finita i amb la concordana personal adient. La cpula (ser) no s altra cosa que la
combinaci de temps i concordana. Els dos ltims, en canvi, sn inviables. El pe-
nltim, tot i presentar una forma finita, no concorda adientment. Lltim, amb una
forma en infinitiu [finit], viola directament el requisit de tenir una forma finita.

Amb les frases no declaratives, en canvi, la no-presncia duna forma verbal finita
no comporta necessriament agramaticalitat. Amb oracions redudes podem cons-
truir frases exclamatives del tipus Impressionant, la manifestaci!, Quin avorri-
ment, aquest tema!, interrogatives contrafactives (s a dir, que corregeixen una
pressuposici que el parlant atribueix al seu interlocutor) com Jo al futbol? (Mai
de la vida!) i, finalment, imperatives com Els nens fora daqu!). Semblantment,
amb la forma verbal en infinitiu, tenim tamb frases imperatives A dormir! , inter-
rogatives contrafactives Ara anar a dormir? (No, ms tard), etc.

La definici prvia s volgudament vaga i poc compromesa de manera
que la podrien subscriure els representants de qualsevol corrent
dinvestigaci de la sintaxi. Shi podrien reconixer, per exemple, inves-
tigadors terics, tiplegs i gramtics descriptius, entre daltres. Com ja
hem assenyalat a la introducci al mdul, per, en els apartats que se-
gueixen, sadopta el punt de vista de la GGT (Gramtica Generativa i
Transformacional) per tal de presentar una sntesi dels resultats ms
bsics en relaci amb la sintaxi que shan aconseguit en aquest marc
dinvestigaci encetat a la segona meitat del segle XX.
Els termes frase, oraci,
oraci reduda, sintag-
ma i proferncia
Paga la pena fer notar que
ls que fem dels termes es
correspon aix amb ls
habitual a la tradici anglo-
saxona:

Frase s sentence
Oraci s clause
Oraci reduda s small
clause Proferncia (o enun-
ciat) s utterance
Sintagma s phrase

Alerta en lltim cas al
possible equvoc!

7
2. La naturalesa formal-relacional de la sintaxi
El llenguatge hum s ms que un mer etiquetatge de conceptes i/o co-
ses. Una llengua no coincideix pas amb les entrades del seu diccionari.
Totes les llenges humanes disposen aquestes etiquetes de manera
molt complexa i intricada, encara que daix els parlants no en sn ni de
bon tros conscients. Calen circumstncies especials per copsar-ho o si
ms no acostar-shi. Posar-se a aprendre de gran una llengua o fer de
lingista sn dues maneres, prou diferents daltra banda, que ens apro-
ximen a la complicaci de la combinatria. Ens permeten veure per e-
xemple una cosa que ens passa per alt altrament i que resulta fonamen-
tal per aclarir com funciona el sistema: hi ha disposicions lcites i dis-
posicions illcites.

Aix, que no puguem dir *Els nens la televisi miren ens informa sobre la
mala formaci de lordre SOV (subjecte-objecte-verb) en catal. Aquesta
informaci, per, s relativament trivial i no ens acosta, doncs, a la com-
plexitat que diem. Fixeu-vos, per, en aquests altres dos exemples: tant
podem dir Vull veure-la com La vull veure, per si b diem Voldria no
veure-la mai ms, segurament ja no podem dir *La voldria no veure mai
ms; a lenunciat Per qu has dit que ho havia fet?, tant podem entendre
Per qu ho havia fet? com Per qu ho has dit? En canvi, si afegim sim-
plement ja al verb de loraci principal, Per qu ja has dit que ho havia
fet?, lnica interpretaci disponible s la de Per qu ja ho has dit? Ad-
metreu que aquests fets sn lluny de ser trivials. s a partir daquesta
mena de contrastos que els estudiosos que treballen en teoria sintctica
miren dexplicar el funcionament de la combinatria, s a dir, el funcio-
nament de la sintaxi, en definitiva.

Teoria sintctica i sintaxi escolar

Exemples com els adduts aqu al damunt us permeten corroborar que la sintaxi de
qu socupen els lingistes t poc a veure amb la sintaxi apresa a lescola, com ja
assenyalvem a la introducci al mdul. I s que la sintaxi escolar, limitant-se en
general a letiquetatge mecnic, si b pot despertar en alguns estudiants ben pre-
disposats una certa curiositat per la forma lingstica, presenta el seu objecte com
si fos absolutament conegut i transparent: com si per saber com funciona qualse-
vol artefacte nhi hagus prou amb una llista de les peces de qu consta! Imagineu-
vos que un llibre el contingut del qual consists essencialment en aquesta mena
detiquetatge mecnic i sense un objectiu clarament definit el que s, en bona
part, lanlisi sintctica escolar, es tituls Sintaxi (de la llengua X) . Sens dubte
que la pretensi que aix s la sintaxi (de la llengua X) seria abusiva. En aquest
sentit ve molt a tomb aquest comentari del lingista i gramtic Ignacio Bosque
(1989) Supongamos que un libro de anatoma clsica se titulara Tratado de me-
dicina. Si as fuera, se estara engaando al lector o al comprador porque si pres-
cindimos de la fisiologa y de la patologa, slo nos quedar la descripcin de los
elementos que componen el cuerpo humano []. Pensemos en una situacin an-
loga en otra disciplina, la arquitectura. Supongamos ahora que reunimos una lista
de materiales de construccin y describimos detalladamente sus caractersticas. Si
reunimos esas descripciones detalladas y las publicamos, no podremos titular el li-
bro Tratado de arquitectura, ni Manual de edificacin, y mucho menos an la
construccin de edificios o Cmo construir casas. (Bosque (1989) pg. 18-19)
Una convenci: Majscules
per a lmfasi prosdica
Si no us heu cregut el judi-
ci segons el qual *Els nens
la televisi miren s mal-
formada, s perqu esteu
fent mfasi prosdica sobre
el constituent la televisi.
En lingstica terica, ats
que no hi ha cap convenci
ortogrfica que serveixi
prou b per marcar lmfasi
prosdica es fan servir ma-
jscules. Advertit aix, re-
sulta correcte dir que
lenunciat de qu parlem s
malformat, mentre que s
benformat Els nens, la TE-
LEVISI miren. Segueix
essent veritat, tanmateix,
que lordre SOV no s pos-
sible en catal perqu quan
es fa servir aquesta trada
(S, V, O) s relativament a
lordre bsic (ordre neutre
amb elements nominals, i
no pas pronominals; vg.
ordre bsic al glossari).
Fixeu-vos, doncs, que no
desdiu tampoc lafirmaci
que comentem el fet que
diguem Els nens la miren.
8

Teoria sintctica i adquisici del llenguatge

Un altre aspecte daquests exemples que no t a veure amb el que acabem de co-
mentar, per s, i molt, amb lobjecte i objectius de la teoria sintctica, s relatiu al
que apunten en relaci amb ladquisici del llenguatge. El que mostren aquests e-
xemples s que les llenges, pel que fa a la sintaxi, van farcides de generalitzaci-
ons parcials laprenentatge de les quals resulta impossible dexplicar sobre la base
de mecanismes com lanalogia. Vegem qu vol dir, aix.

Quan es fa veure la diferncia que hi ha entre el lexic duna persona (que s finit) i
la seva capacitat de produir i entendre frases noves (que s potencialment infinita) i
es remarca, pel que fa a ladquisici, que els infants no reben correccions sobre la
sintaxi dels seus enunciats (a diferncia, per exemple, del que sesdev amb la
morfologia i la fontica), sembla que automticament tendim a pensar que
lanalogia s la clau que permet de resoldre aquests obstacles: al capdavall es trac-
taria simplement daplicar a un material nou unes pautes fixes i prou.

Contrastos, per, com els que acabem de veure en el text principal fan pensar que
la conjectura que ens porta a veure la soluci en lanalogia s mal encaminada. Ve-
gem-ho sobre un altre exemple que ens permetr copsar ms fcilment qu sn les
generalitzacions parcials. s segur que tots hem sentit enunciats com ara els d(i):

(i) a. Dorm!
b. Calleu!
c. Para la taula!
d. Feu els llits!
e. Veniu!
f. Passa cap aqu!
g. Desapareix de la meva vista!

s segur que tamb nhem sentit daltres com ara els de (iia)-(iid), com a formes
imperatives alternatives a les d(ia)-(if):

(ii)a. A dormir!
b. A callar!
c. A parar la taula!
d. A fer els llits!

I s segur que, contrriament al que esperarem si lanalogia fos operativa o si les
generalitzacions no fossin parcials, no hem sentit ni dit mai ni (iie), ni (iif) ni (iig)
sobre la base d(ie), (if) i (ig); ms encara, no diem (iie)-(iif) tot i no haver estat mai
informats de la seva malformaci:

(ii) e. *A venir!
f. *A passar cap aqu!
g. *A desaparixer de la meva vista!

Heus aqu, doncs, un cas de generalitzaci parcial (o danalogia selectiva, si voleu)
que, pel que sabem, no ha estat encara explicada.

Davant daquests exemples, la conclusi mnima obligada s que la mera analogia
a partir de les dades de lexperincia, en cas que fos operativa, seria, tanmateix,
insuficient per explicar (iia)-(iid) vs. (iie)-(iig) en vista d(i)a-(ig). Dit altrament, en el
procs dadquisici lingstica (i, de fet, tamb en ls ordinari del llenguatge) fem
una anlisi, naturalment inconscient, que no es conforma a capturar (la semblana
entre) les dades superficials sin que per fora ha de ser ms abstracta, no en el
sentit dinexistent o irreal, s clar, sin en el sentit de present a la computaci
mental, malgrat la insuficincia de les dades de superfcie. La teoria sintctica con-
tribueix a lempresa dexplicitar els ingredients i operacions daquesta computaci
mental per tal darribar a entendre el funcionament del llenguatge.



Per entendre com funciona la sintaxi de les llenges naturals s bsic
copsar la diferncia entre categories i relacions. Subjecte s una noci
relacional i Nom s una noci categorial: germ s un nom, s un mot
de la categoria nom; germ s lelement que mana a larranjament a
, s a dir, laplicaci dun
patr conegut per a la ge-
neraci (producci o com-
prensi) de frases noves sol
veures com la soluci ne-
cessria per resoldre el pro-
blema de ladquisici de la
sintaxi en particular (i de la
productivitat del llenguatge
en general).
Lanalogia
s lnic que tenim per
explicar (iia)-(iid) vs. (iie)-
(iig). A (iie)-(iig) els verbs
sn inacusatius (vg. inacu-
satiu al glossari)
Una pista
9
germ gran (el seu nucli, en direm desprs), que s per aix un arranja-
ment nominal, un sintagma nominal, com veurem; el teu germ gran s
un sintagma encara ms gran del qual no podem pas dir que faci de sub-
jecte, objecte directe, objecte indirecte, etc., ni que correspongui a
lagent, pacient, beneficiari etc. perqu totes dues classes de nocions
sn relacionals i una relaci, per definici, no s mai la propietat dun
element, sin una propietat entre elements. Aix, a la frase He tran-
quillitzat el teu germ gran, el sintagma el teu germ gran s objecte
directe mentre que a la frase El teu germ gran mha tranquillitzat s el
subjecte; i s tamb, i respectivament, pacient i agent

En el comentari en lletra petita titulat Teoria sintctica i sintaxi escolar diem que
si la sintaxi sha dencarregar desbrinar el funcionament de la combinatria (i de
caracteritzar-ne la diversitat possible), s clar que la tradici escolar (i bona part de
la gramtica tradicional) en la matria s lluny del que interessa els lingistes. Po-
dria fins i tot esgrimir-se, per, que lanlisi sintctica escolar, amb la prctica de
letiquetatge, produeix un cert efecte pervers en la mesura que comporta una refi-
caci de les relacions, que passen a veures com a entitats. s tpic, per exemple,
pensar el subjecte de les oracions no ja com el sintagma que detenta aquesta fun-
ci sin com lentitat denotada per aquest sintagma. Sembla que letiqueta subjec-
te associada a lelement que concorda amb el verb designi directament el refe-
rent daquest sintagma.


Daltra banda, sha de dir que a part doferir algunes receptes per a la identificaci,
dins loraci, de les funcions gramaticals (subjecte, objecte directe, objecte indirec-
te, etc.), la gramtica tradicional no ha fet mai explcita lontologia daquestes fun-
cions, cosa que tamb pot haver contribut al foment dels equvocs apuntats en el
pargraf anterior. Com que una reflexi sobre la naturalesa de les funcions grama-
ticals depassa segurament el que seria aconsellable en el nivell introductori en qu
ens situem, ens limitem a presentar-ne un apunt a lAnnex 1 daquest mdul.
2.1. Les relacions sintctiques
Les relacions que contrauen els elements lingstics quan es combinen
per fer oracions sn bastant ms diverses del que lanlisi escolar apun-
ta. Tenim si ms no aquests tipus de relaci possible en la combinatria
sintctica:

(1)
a. Relaci de concordana
b. Relaci de cas
c. Relaci semanticotemtica
d. Relaci de lligam
e. Relaci doperador-variable
f. Relaci dordre
g. Relaci de rol informatiu (tema/rema)
h. Relaci a distncia


A continuaci les caracteritzem i exemplifiquem molt breument. Ms
endavant ens ocuparem amb ms o menys detall de totes elles.

Feu lexercici 1
si no heu ents prou b
el que es vol dir amb aix
de la reficaci de les rela-
cions.
10
La primera, la relaci de concordana, ens lexemplifica la coincidncia
obligatria en trets de persona i nombre entre el subjecte i el verb duna
oraci (cf. Els joves nedaven vs. *Els joves nedava); tamb la concordana
en gnere i nombre entre el nom i ladjectiu que el modifica en llenges
com ara el catal, etc.

La relaci de cas sobserva directament en catal si fem servir pronoms
en comptes de noms; un verb transitiu, per exemple, assigna cas acusa-
tiu al seu objecte directe. Diem La van trepitjar i no *Li van trepitjar,
amb datiu. Un verb intransitiu, en canvi no assigna acusatiu, per pot
assignar datiu: no podem pas dir *La van agradar, hem de dir Li van
agradar, amb datiu (li).

Les relacions semntiques (temtiques o (zeta), en denominacions
equivalents), sn les que contrau un predicat amb els seus arguments.
Aquestes relacions expressen conceptes com agent, pacient, meta, etc. A
loraci En Pere va trepitjar la Maria, per exemple, tenim un element
predicatiu (aqu el verb trepitjar) i dos arguments, en Pere i la Maria,
detentors aqu dels rols dagent i pacient respectivament. s sempre
lelement predicatiu el que principalment determina aquesta mena de
relacions, que aqu denominarem relacions semanticotemtiques. Les
relacions semanticotemtiques proporcionen el contingut proposicional
o la proposici que sexpressa en una frase.

Parlem de relacions de lligam per referir-nos, per exemple, a la relaci
obligatria entre un reflexiu i el seu antecedent com a En Jordi
i
avui no
s
i
ha afaitat; o a la relaci de coreferncia entre un pronom i un altra
expressi nominal o pronominal, com a La Mireia
i
diu que no la
i/j
conei-
xen. Com sobserva en els exemples, la coindexaci dels elements con-
cernits per la relaci s la manera convencional dindicar-la.

La relaci doperador-variable es dna amb la presncia dexpressions
particulars com ara les expressions quantificades (Molts x, tot, tothom,
ning, res, etc.) o les expressions interrogatives (o expressions qu, com
qui, qu, quin/a x).

En teoria lingstica, se sol considerar que les expressions quantificades i
les interrogatives demanen lestabliment duna relaci daquesta mena
per poder ser interpretades. Sargeix que la manera com aquestes ex-
pressions aconsegueixen de fer referncia s ms complexa que la ma-
nera com ho fa un nom propi, per exemple. En efecte, un nom propi en
un determinat context denota directament una entitat, mentre que en
ls normal del llenguatge no hi ha cap context en qu expressions com
ara molts llibres, cap llibre o quin llibre puguin denotar entitats cons-
tants: no podem comprar quin llibre perqu no hi ha cap entitat concreta
que sigui quin llibre (o cap llibre o molts llibres).

s el terme que hem
triat per tal desquivar la
desafortunada homonmia
entre tema com a paper i
tema en el sentit que t en
la contraposici tema-rema.
Relacions semanticotem-
tiques
...formen classes disjuntes
a efectes de lanomenada
teoria del lligam, la que
especifica les condicions de
(co)referncia entre sin-
tagmes ja que els primers
pertanyen a la classe de les
anfores i els segons a la
dels pronoms. Vg. 6.1.
Reflexius i pronoms...

Si us ha sorprs que tractem
de pronom seva a la seva
histria s perqu us heu
fixat ms en la seva distribu-
ci delement acompanyant
dun nom que no pas en el
seu contingut. Fixeu-vos que
des daquest punt de vista
aquests adjectius possessius
sn tamb pronoms: Mha
explicat la seva histria s
equivalent a Mha explicat la
histria dell.
11
Per donar compte daquesta diferncia bsica (i daltres que aquesta suscita) entre
un nom propi, per exemple, i una expressi quantificada (o interrogativa),
sassumeix que aquest ltim tipus dexpressions amaga de fet una relaci entre un
operador i una variable, cosa que sexpressa en un format molt proper al que es fa
servir en lgica formal i que en teoria lingstica rep el nom de forma lgica. Aix,
les formes lgiques corresponents a les frases d(i) serien les de (ii):

(i)a. Quin llibre creus que he comprat?
b. Tothom ho sap
c. Cap estudiant (no) va aprovar

(ii)a. quin x, x: llibre [creus que he comprat x ]
b. x, x: persona [x ho sap]
c. x, x: estudiant [ x va aprovar]

A (ii), entre claudtors hi figura la proposici expressada per la frase, una proposi-
ci que a tots tres casos presenta un argument en forma de variable, anotada com
x a la representaci. Qualsevol variable, per ser interpretada, requereix un opera-
dor i un domini de quantificaci (o restrictor): totes dues coses apareixen a
lesquerra de la proposici entre claudtors. A la primera frase, loperador s quin
x i el domini de la quantificaci sn els llibres (x: llibre); a la segona tant loperador
com el seu domini vnen expressats en un sol mot (tothom), loperador s
loperador universal x es llegeix tot x i el domini, el de les persones (x: per-
sona); i a la tercera tenim un operador existencial () negat ( x) es llegeix no
hi ha un x i el domini, x: estudiant. Noteu que per a la tercera frase, tant si feu
servir no (com mana la normativa) com si no, la forma lgica seria la mateixa: a la
interpretaci noms hi ha una negaci i no pas dues.

Amb independncia de la manera dabordar la interpretaci de les ex-
pressions quantificades, fins i tot en el cas que el tractament de la qes-
ti saparts del tractament relacional que nhem fet a la lletra petita
daqu al damunt, el cas s que hi ha fenmens, com ara la interpretaci
dels pronoms com a variables, que shan de tractar ineludiblement com
el producte duna relaci i que sn, en definitiva, una mostra incontesta-
ble del que hem anomenat relaci doperador-variable. Vegem-ho. En una
frase com Texplicar la seva histria, el pronom seva rep una interpre-
taci especfica adient al context (la histria den Pepet, posem per cas)
mentre que a Tothom explica la seva histria, la forma pronominal seva,
a ms dinterpretar-se especficament (Tothom
i
explica la seva
j
, histria),
pot interpretar-se al dictat de tothom, s a dir, com a variable (Tothom
i

explica la seva
i
histria: x, x: persona [x explicar la histria dx])

La interpretaci dun pronom com a variable noms s possible si a la
frase hi ha un operador (i doncs, una expressi quantificada o similar) i
la relaci entre el pronom i loperador adopta una determinada configu-
raci. Aix, s impossible la interpretaci de seva com a variable tant a
Texplicar la seva histria com a La seva histria interessa tothom: en el
primer cas per labsncia doperador i en el segon per una configuraci
indeguda de loperador i el pronom. De la condici que ha de complir la
configuraci ens nocupem ms endavant (vg. 6.2).

La relaci dordre ja lhem illustrada abans en afirmar que en catal
lordre SOV no dna resultats ben formats (*La Maria larticle escriur).
Un altre exemple ens el subministra lalternana SVO/VOS que, a difern-
cia del cas anterior, dna resultats ben formats: La Maria escriur
larticle, Escriur larticle la Maria.
12

Quant a la relaci de tema-rema, el tema s el que grosso modo corres-
pon a all que (el parlant pressuposa que) s conegut per loient o
dalguna manera activat en el seu estat mental i el rema, en canvi, s el
que (el parlant suposa que) s nou per a loient. El parlant, dacord amb
aquestes assumpcions contnues que va fent sobre lestat atencional i
informatiu del seu interlocutor, distribueix la informaci en tema i rema.
Sense entrar en detall, s fcil adonar-se que loraci La Maria escriur
larticle no podria ser utilitzada adequadament en els mateixos contex-
tos que Larticle, lescriur la Maria. La segona, per exemple, s lnica
que resulta natural com a resposta a Qui escriur larticle? ja que s
lnica que presenta La Maria com a rema i larticle com a tema, confor-
me obliga la pregunta mateixa.

I finalment, una relaci a distncia s aquella que, com indica el terme,
contrau un element amb un altre que no li s adjacent sin distant. A la
frase Qu em vas dir que comprs?, lexpressi interrogativa qu
sinterpreta, des del punt de vista semntic, com a complement de com-
prs tot i que tots dos elements no sn adjacents (cf. Et vaig dir que
compressis la llet). Tamb hi ha una relaci a distncia entre no i res a la
frase No et vaig dir que compressis res. Observeu que sense la negaci,
obtindrem un enunciat malformat (*Et vaig dir que compressis res).
2.2. Relacions formals i relacions substantives
Les relacions illustrades aqu no exhaureixen linventari de les relacions
sintctiques possibles. Fixeu-vos, per exemple, que no hem introdut a la
llista les funcions o relacions gramaticals (subjecte, objecte, etc.) es-
mentades abans per a la presentaci del concepte de relaci. Noteu, pe-
r, que hi hem recorregut a lhora de presentar la relaci de concordan-
a. Vol dir aix que les relacions llistades no sn independents les unes
de les altres? Efectivament. Noteu que aix com la relaci de concordana
entre el verb i una expressi nominal a la frase assenyala la relaci de
subjecte, de manera que un mateix exemple ens illustra les dues, els
exemples de relaci a distncia tamb servirien per mostrar la relaci
doperador-variable. Podria esgrimir-se tamb que les relacions semanti-
cotemtiques que sobserven en una frase no sn independents de
lordre lineal: a la frase La Maria va trepitjar en Jordi, els papers dagent
i pacient shan invertit respecte de la frase En Jordi va trepitjar la Maria,
sense que hi hagi intervingut aparentment altra cosa que una diferncia
dordre. I de fet, lefecte de lordre en la interpretaci de loraci tamb
sembla present en les exemplificacions mateixes de la relaci
doperador-variable pel que fa al joc quantificador-pronom (cf. Tothom
i
t
la seva
i
histria vs. *La seva
i
histria interessa tothom
i
) i de la relaci
tema-rema (cf. La Maria escriur larticle vs. Escriur larticle la Maria).

13
Aquesta superposici de les diferents relacions fa pensar que la llista proposada no
s satisfactria ni correcta, almenys en un plantejament veritablement teric que,
com s sabut, busca sempre solucions com ms econmiques i simples millor. I
certament, la recerca terica, en sintaxi, pot veures en part com la recerca de la
reducci, i si pot ser unificaci, de les relacions llistades a (1). Ara b, que la recer-
ca pugui arribar a reduir i fins i tot a unificar les relacions de la llista no vol dir que
les diverses relacions exposades a la llista desapareguin sin ms aviat que les re-
lacions en qesti es deixaran de veure com a peces inconnexes per passar a ser
com a peces dun puzle perfectament encaixades grcies a un principi organitzatiu
(relaci) ms abstracte del qual es desprenen. En GGT actualment es contempla la
proposta que el principi-relaci que subsumeixi les relacions llistades a (1) sigui el
c-comandament. Veurem aquesta relaci a bastament a 4.1, 5.2.3, 5.2.4, 6.1 i
6.2.

Deixant per ms endavant el tema duna possible reducci o potser uni-
ficaci de les relacions mitjanant el recurs a una relaci anomenada c-
comandament com a relaci fonamental (vg. 4.1, 5.2.3, 5.2.4, 6.1 i
6.2), la llista pretn illustrar el que seria obvi per a un observador no
esbiaixat per la prctica de l'anlisi escolar ni encegat per la familiaritat
de lobjecte (recordeu el que diem a la introducci general al manual): la
sintaxi s per natura relacional; s consubstancial a la sintaxi
lestabliment de relacions de mena diversa.
Quant a la diversitat de les relacions que sexpressen mitjanant la
combinatria sintctica, sobserva que hi ha relacions formals i
relacions substantives. Sn formals aquelles relacions que inhe-
rentment no tenen contingut/interpretaci i sn substantives aque-
lles que s que en tenen. Entre les formals hi ha la concordana, el
cas, lordre i les relacions a distncia; entre les substantives hi ha
el lligam, les relacions doperador-variable, les semanticotemti-
ques i les de tema-rema, sent aquestes dues darreres dexpressi
obligatria en qualsevol frase.

En efecte, noteu que la forma i disposici dels elements de la frase se-
nyalitzen duna banda les relacions temtiques (agent, tema, etc.) i
daltra banda el carcter remtic (o temtic) dels elements. Per contra, les
altres relacions substantives no es donen forosament a totes les frases,
sin noms si hi entren els elements escaients (reflexius, per exemple,
per al lligam; i operadors (i pronoms) per a la relaci doperador-
variable).

La partici de les relacions en formals i substantives porta gaireb per
fora a veure les primeres com el vehicle de les segones. Ara b, la cor-
respondncia entre unes i les altres s complexa: no funciona igual a
totes les llenges i no s tampoc biunvoca a linterior duna llengua en
particular. Vegem una mostra daquesta complexitat.

que s la que es dna
entre un nom i un adjectiu
(ciutat sorollosa), o entre
un predicat i un comple-
ment adjunt (estudiava
amb desgana) no la tracta-
rem.
La relaci substantiva de
modificaci
En dir que a qualsevol frase
shi manifesta, a ms dun
contingut semanticotem-
tic, un contingut de tipus
tema-rema no estem dient
que a qualsevol frase shi
hagi de donar un tema i un
rema. De fet, en ls normal
del llenguatge noms el
rema s sempre obligatori
en un enunciat, el tema pot
ja estar donat i, doncs, no
expressar-se formalment.
La variaci translingstica
que la tipologia
ha posat al descobert
segueix unes pautes prou
definides. Als annexos 1 i 2
del mdul podeu fer-ne un
tast.
Les funcions gramaticals
14
Considerem la possibilitat que en catal el cas acusatiu (relaci formal
entre un verb i una expressi nominal que lacompanya) expressi biun-
vocament la relaci temtica (substantiva) de pacient. La relaci seria
biunvoca si els pacients sempre anessin en acusatiu i viceversa, s a dir,
si els acusatius sempre fossin pacients. Clarament, aquesta possibilitat
no existeix: la relaci temtica de pacient la pot vehicular una oraci
passiva, i aix vol dir sense cas acusatiu disponible (la morfologia verbal
passiva s incompatible amb el cas acusatiu). I, si aix ja desbarata la
biunivocitat, encara complica ms les coses el fet que el cas acusatiu
pugui associar-se amb un agent, com passa a El farem crrer.

Si considerem la concordana, una altra relaci formal, encara s ms
directament patent la seva no-reductibilitat directa a lexpressi dalguna
relaci substantiva. De fet, el primer que salta a la vista quan sanalitza
la concordana s la seva no-funcionalitat en el sentit que aparentment la
concordana s sempre redundncia, s la repetici dunes determinades
especificacions duns trets en un element al qual aquests trets interpreta-
tivament no aporten absolutament res. Aix, en lexpressi llibretes ver-
melles, el plural de llibretes ens indica que hi ha ms duna llibreta; en
canvi, el plural de vermelles no vol pas dir que hi hagi ms dun color
vermell en joc. Si a aquesta consideraci shi afegeix la valoraci del g-
nere gramatical (que tamb indueix concordana: *llibretes vermells)
aplicat a expressions nominals que denoten entitats inanimades, la no-
funcionalitat s encara ms palesa potser.

Quan sanalitza com funciona la concordana que el verb, en llenges
com el catal, mant amb una de les expressions nominals de loraci
(expressi que pot ser ellptica), sha de concloure tamb que la relaci
en qesti t un carcter eminentment formal i considerablement abs-
tracte, sense una traducci substantiva directa, per la senzilla ra que no
pot formular-se dient que el verb concorda amb persona i nombre amb
lagent (recordeu les passives), ni tampoc dient que el verb concorda
amb lexpressi nominal immediatament preverbal ja que en catal tant
podem dir En Joan/ell planxava com Planxava en Joan/ell. No queda
ms remei que recrrer a una altra noci relacional, la de subjecte, que
no t un correlat semntic unvoc (penseu que tenim subjecte agent i
subjecte pacient, fent servir la terminologia tradicional). Noteu, per aca-
bar, que la concordana, en els exemples considerats, s induda per
lexpressi nominal (o pronominal en el cas de la concordana entre el
subjecte i el verb): daqu que si b podem dir que el verb i el subjecte (o
el nom i ladjectiu) concorden o, amb ms precisi, que el verb concorda
amb el subjecte (o ladjectiu amb el nom), ja no puguem dir que el sub-
jecte concorda amb el verb (o el nom amb ladjectiu).

(subjecte de, objecte de,
etc.), dacord amb la pre-
sentaci que acabem de fer
de la de subjecte en el text
principal adjacent, poden
veures com a mecanismes
reductors de la complexitat
de la correspondncia entre
les relacions semanticote-
mtiques i la seva expres-
si formal: serien una mena
de nivell mitjancer formal
que subsumiria les diverses
relacions formals (cas, con-
cordana, etc.) i neutralit-
zaria alhora relacions se-
manticotemtiques perme-
tent aix simplificar la cor-
respondncia entre les di-
verses relacions formals i la
dimensi substantiva de les
relacions semanticotemti-
ques. Vegeu lAnnex 1
daquest mdul per apro-
fundir una mica ms en
aquesta qesti.
15
Malgrat la no-correspondncia de la concordana amb una determinada
relaci substantiva i malgrat la impossibilitat, en catal i molt general-
ment, de donar compte del funcionament de certs tipus de concordana
sobre una base semntica (com ara la que mant el verb amb una ex-
pressi nominal/pronominal de la seva oraci), sembla que aquesta me-
na de relaci serveix al propsit de marcar quins elements van amb
quins dins la frase i que en aquest sentit s funcional. Dit amb altres
paraules, la concordana s una relaci la funcionalitat de la qual resi-
deix justament a marcar altres tipus de relaci no precisament (o al-
menys no directament) substantives.

Lordre, laltra relaci formal ressaltada en la nostra partici entre relaci-
ons formals i substantives, no funciona tampoc de manera simple com a
vehicle de les relacions substantives. Aix, si b en catal parelles
dexemples com En Jordi ha trepitjat en Pere vs. En Pere ha trepitjat en
Jordi podrien fer-nos pensar en una possible correlaci entre la posici
preverbal i interpretaci dagent, i entre la posici postverbal i la inter-
pretaci de pacient, altres collocacions tamb possibles ens haurien de
portar a qestionar aquesta correlaci. Noteu que a En Jordi lha trepitjat
en Pere, lelement en posici postverbal expressa justament lagent i no
pas el pacient, o que a En JORDI ha trepitjat en Pere sn disponibles tant
la interpretaci en qu lagent seria en Pere com la interpretaci en qu
lagent seria en Jordi (i, doncs, en Jordi seria el pacient a la primera i en
Pere a la segona).

Si passem a considerar lexpressi, mitjanant lordre lineal, de la dimen-
si substantiva tema-rema, la correspondncia sens revela almenys tan
complexa com el que hem vist fins aqu. Noteu, per exemple, que si a
loraci En Jordi lha trepitjat en Pere, el darrer element, en Pere, s sens
dubte necessriament remtic, aix no implica que les posicions
postverbals siguin sempre daquesta mena. Amb lentonaci adient (evo-
cada per la coma), a En Jordi lha trepitjat, en Pere, la mateixa seqncia
que en lexemple immediatament anterior sha dinterpretar amb en Pere
com a element obligatriament temtic (i no pas remtic). I a diferncia
del que sobtenia amb la seqncia en la versi entonativa anterior, ara
aqu sens ha tornat a installar lambigitat: lexpressi en Pere pot rea-
litzar tant lagent com el pacient (i, doncs, respectivament, en Jordi pot
ser la realitzaci del pacient i de lagent).

Ja hem advertit en el primer
requadre lateral de 2 que
en lingstica terica es
recorre a les majscules (o
versaletes) per indicar
lmfasi prosdica. La insu-
ficincia de les convencions
ortotipogrfiques usuals s
evident a lexemple que
tractem aqu. En efecte, a la
seqncia En Jordi ha tre-
pitjat en Pere, seguint a-
questes convencions, po-
drem posar una coma per
a la interpretaci en qu en
Jordi s el pacient i no po-
drem pas posar-la quan en
Jordi s lagent. Aplicant,
doncs, aquestes convenci-
ons no hi hauria manera
dexpressar lambigitat
que sorigina per tal com la
primera interpretaci exi-
geix mfasi prosdica so-
bre el constituent en qes-
ti i la segona ladmet (en-
cara que no lexigeixi). En
canvi, ls de les versaletes,
indicant simplement mfasi
prosdica, expressa direc-
tament lambigitat de
lenunciat.
Majscules i mfasi pros-
dica
16
Finalment, quant a lordre lineal encara, semblaria altra volta que el con-
trast entre Tothom
i
explica la seva
i
histria vs. *La seva
i
histria interes-
sa tothom
i
pogus ser atribut a una restricci que estipuls que un pro-
nom per tal de poder ser interpretat com a variable hagus de seguir, i
mai precedir, loperador. Clarament, una restricci daquest tipus, recor-
rent exclusivament a lordre lineal, no dna compte de la inviabilitat de la
interpretaci del pronom com a variable a *Tothom
i
lexplica, la seva
i

histria. Tamb amb un operador de tipus interrogatiu pot veures que
un requisit que exigs merament que loperador preceds el pronom no
pot explicar la diferncia entre Qui
i
acompanyar el seu
i
fill? vs. *Qui
i

lacompanyar, el seu
i
fill?

En conclusi, una observaci prou acurada ens porta a enfrontar-nos a
una correspondncia a primera vista molt complexa entre les relacions
formals i les substantives. La tasca de la teoria sintctica s explicitar-les,
tant en la variaci palesa a les diferents llenges particulars com en all
que sigui necessriament universal, per tamb mirar dexplicar aquesta
complexitat com el resultat epifenomnic (vg. epifenomen al glossari)
de loperaci de mecanismes molt ms simples. Una mostra daquesta
mena dexplicaci reductora la trobareu, com ja hem avanat, en el c-
comandament. (Vg. 4.1, 5.2.3, 5.2.4, 6.1 i 6.2).

La importncia de la dimensi formal en la combinatria sintctica no
sesgota en la diversitat de les relacions formals existents (i en la seva
correspondncia amb les que hem anomenat relacions substantives). Una
ullada als elements que entren en aquestes relacions ens permet copsar
de seguida, atesa la seva enorme freqncia, lexistncia duns elements
el contingut semntic dels quals s aparentment nul des del punt de
vista almenys de la seva crrega descriptiva. Aquests elements sn els
pertanyents a les classes/categories funcionals. Penseu per exemple en
els elements com que, representant de la categoria que ms endavant
anomenarem complementador; en preposicions com ara de, en els verbs
auxiliars, en els afixos de concordana en els elements en qu no resul-
ten interpretables (el gnere i el nombre en els adjectius, per exemple),
etc. Certament, aquests elements sembla que sn ms essencials des del
punt de vista de la forma que no del sentit, cosa que no treu, com veu-
rem en estudiar-los amb ms detall (vg. 3.4.1), que sigui en bona part
grcies a ells que els continguts expressables lingsticament siguin molt
ms complexos del que serien sense ells.

Per captar la veritable dimensi de la importncia de la forma i les relaci-
ons en sintaxi, cal considerar encara que a ms dels mots (i part de
mots, o morfemes) funcionals, que sn forma, hi ha categories que sn
alhora relacions: sn els sintagmes, que resulten de relacionar els mots.
Abans de presentar-los amb deteniment (vg. 3.4.2 i 4.2.4), fem-los una
ullada. Fixem-nos, per exemple, que a la frase En Joan recollia signatures
... el considerarem una
propietat imposada per les
limitacions del nostre sis-
tema sensorimotor, limita-
cions que ens impedeixen
articular dos mots alhora:
ens mengem el pa amb to-
mquet, una cosa sobre
laltra; veiem les coses si-
multniament, per no po-
dem pas dir-ho aix, una
cosa sobre laltra, sin que
hem de posar un mot dar-
rere laltre. Recordeu que
fins i tot les llengues ges-
tualvisuals o de signes pre-
senten, pel fet de ser llen-
ges, molta ms linealitat
del que els seria exigible
des del punt de vista me-
rament fsic. Vg. mdul 2
5.7.
Lordre...
17
contra el transvasament, el verb, recollia, i el sintagma nominal (SN),
signatures contra el transvasament, formen conjuntament un sintagma
verbal (SV); laltra categoria sintagmtica esmentada, lSN complement
del verb s tamb una categoria producte de la relaci dun nom (catego-
ria que no s per si sola un sintagma sin un nucli, com tots els mots
considerats alladament) amb un altre sintagma, aquest de tipus preposi-
cional (SP) (contra el transvasament), i aquest SP, al seu torn, s el resul-
tat de combinar el nucli preposicional contra amb la categoria sintagma
determinant (SD) (el transvasament), categoria aquesta que potser no
coneixeu i que justificarem a 4.2.4, quan tractem en particular de les
categories sintctiques.

Aquesta naturalesa eminentment relacional va de fet encara ms enll. Sha de
pensar que existeixen llenges (el lummi i les de la famlia slica (angl. Salish) en
general, el nahuatl, gran part de les malaiopolinsiques i daltres) en qu s impos-
sible trobar classes lxiques que es projectin necessriament en un SN o un SV; dit
amb altres paraules, en aquestes llenges no hi ha noms i verbs com a classes de
mots separades, sin que tots els mots de classe oberta sn predicats. Segons que
un predicat lxic sassoci amb uns elements o uns altres el que sobt s ja inequ-
vocament duna categoria o una altra. Vegem-ho amb un exemple del lummi (Jeli-
nek, 1993). A partir del predicat c ey (treball) a (i) podem arribar a una frase finita
(a (ii)) o a un sintagma determinant (a (iii)) segons que ajuntem el predicat en qes-
ti a un (post)cltic de subjecte o a un determinant (mot avantposat), respectiva-
ment; en tots dos casos amb la mediaci dun morfema de temps (passat, en el
nostre exemple; amb morf quan s present):

(i) c ey
treball
(ii) c ey= l=sen
treball=PASS=1SG
Jo treballava
(iii) c c ey=l
DET treball=PASS
El [que] treballava

Casualment, lexemple utilitzat recorre a una arrel, treball, que en catal pot pro-
jectar-se en un nom o en un verb. Per fer-vos una idea daquest aspecte del funcio-
nament del lummi, per, heu de pensar que absolutament tots els mots de classe
oberta tenen una arrel compatible amb un DET o amb un cltic de subjecte.

Per acabar, conv apuntar que no cal tampoc considerar que les llenges que pre-
senten aquest tipus de funcionament sn tan alienes a les que ens sn familiars.
Penseu que en angls s fora freqent la indistinci categorial al nivell lxic: sn
molts els mots a lestil de house que poden funcionar com a nom (casa) o com a
verb (allotjar).

En definitiva, tamb per la banda de les categories ressalta el carcter
formal i relacional de la sintaxi: acabem de veure que hi ha mots (o afi-
xos) de naturalesa formal ms que no pas substantiva i que les categori-
es prpiament dites ocupen menys espai del que els havem atribut ja
que nhi ha unes, les sintagmtiques, que sn reductibles a relacions.
... conforme al que acabem
de dir, no hi ha cpula. En
efecte, noteu que un verb
copulatiu serveix perqu
els noms (o adjectius) pu-
guin fer de predicats. Atesa
la inexistncia daquestes
classes lxiques en lummi,
s obligat que no hi hagi
cpula.
En lummi,...
18
3. Propietats bsiques de la sintaxi
A la secci anterior hem vist que a les oracions de les llenges naturals
es donen una srie de relacions, formals i substantives, molt diverses.
Com s possible integrar aquesta diversitat, aix com la seva interacci?
Com s possible en definitiva, la riquesa expressiva del llenguatge?

Per respondre aquesta pregunta, sembla necessari fer una incursi, una
mica ms detallada que la feta en el mdul 1 daquest manual, en els
trets de disseny de la sintaxi, que en podrem dir parafrasejant els fa-
mosos trets de dissenys del llenguatge proposats per Hockett (1958).

Com ja havem assenyalat all, a tots els nivells danlisi lingstics es
donen les propietats de la discreci, la composicionalitat i la categoritza-
ci; en arribar a la sintaxi, per, hem dafegir-hi la productivitat (recursi-
vitat) i les relacions a distncia. Comenarem per aquestes dues ltimes,
que sn les que noms es donen a la sintaxi, i presentarem a continuaci
els aspectes particulars de la composicionalitat i de la categoritzaci que
sn pertinents per a la sintaxi. Deixarem de banda, en canvi, la discreci,
sobre la qual aqu noms cal recordar que la sintaxi treballa a partir de
mots (i/o morfemes), que sn unitats discretes.
3.1. La recursivitat
Al mdul 1 vam veure que el llenguatge hum, a diferncia daltres sis-
temes de comunicaci, s productiu (recordeu la propietat de la infinitud
discreta que vam comentar) i que aquesta productivitat s deguda a la
recursivitat. Efectivament, la recursivitat permet que certes operacions
(regles, si voleu) sapliquin repetidament. Noms que una operaci fos
recursiva, la llengua en qu es dons seria infinita. Les llenges naturals,
per, no sn productives, en aquesta, diguem-ne, versi minima, sin
que presenten tpicament una srie de mecanismes recursius que, a ms,
es combinen sovint entre s en lus ordinari del llenguatge. Aix, a la fra-
se Mha dit que ordeni que tanquin la porta que dna al passads que
porta al claustre de la facultat de filologia hi tenim un verb al qual se
subordina una oraci al verb de la qual sen subordina una altra, una
oraci de relatiu que en porta un altre del mateix tipus, i un complement
de nom dun complement de nom.


s obvi que, en gran mesura, el potencial expressiu del llenguatge ve determinat
per aquesta propietat que, aix no obstant, pot dir-se que ha estat enormement
desatesa en la reflexi que sha produt des de temps immemorials sobre el llen-
guatge. Humboldt, pensador del segle XVIII, potser s qui ms clarament va intuir
la qesti en dir que el llenguatge es caracteritza per fer un s infinit duns mit-
jans finits. Tamb la filosofia racionalista, i els cartesians en particular, van referir-
Identifiqueu a la frase del
text adjacent Mhan dit que
ordeni que les ocurrnci-
es recursives que shi ob-
serven.
19
se a la qesti per centrant-se molt ms en ls creador que no pas en els meca-
nismes que el fan possible, s a dir, en la recursivitat prpiament dita.

La recursivitat prpiament dita no entra en lescena lingstica fins larribada de
Chomsky, que den de les seves primeres obres, devers els anys 50 del segle
passat, la va considerar un aspecte central del llenguatge que cap teoria lingstica
no podia deixar dabordar.

Curiosament, per, el que sha transms sovint als llibres s una elaboraci equi-
vocada daquesta qesti segons la qual, amb larribada de Chomsky, la creativitat
lingstica passa a ser un tema central de la investigaci del llenguatge. Res ms
lluny de la realitat. La creativitat lingstica manifesta en ls normal del llenguatge,
no s abordable pel lingista: no hi ha cap lingista que pugui pretendre aclarir
com funciona la creativitat lingstica perqu no hi ha manera de predir qu dir
una persona si s que opta per dir alguna cosa en comptes de callar. El que consti-
tueix linters del lingista sn els mecanismes que fan possible aquesta creativi-
tat, amb altres paraules, la recursivitat.

El tractament tcnic que ha rebut la recursivitat en el si dels diversos
models chomskians ha anat variant. El ms conegut, per, s el que
senceta a Aspectes de la Teoria de la Sintaxi (Chomsky, 1965)
Aspectes, daqu en endavant. All la recursivitat quedava recollida a les
regles de reescriptura (o regles destructura sintagmtica) de la gramti-
ca. Com a illustraci parcial i incompleta daquest tipus de regla fixeu-
vos en el que teniu a (2):

(2) O SN SV
SN Det N
SV V SN
SV V O
N llibre, sopar, ordinador

Tcnicament una gramtica del tipus de la de (2) seria una gramtica lliure de
context, que es defineix pel fet que les seves regles, a lesquerra de la fletxa (que
es llegeix es reescriu), poden tenir noms un smbol no terminal mentre que a la
dreta poden tenir-ne ms dun, que pot ser terminal o no. A (2), totes les regles tret
de lltima contenen a dreta i esquerra de la fletxa smbols no terminals; lltima,
per contra, a la dreta cont una llista de smbols terminals. Els smbols terminals
sn, doncs, peces lxiques (mots) mentre que els smbols no terminals sn els que
expressen les etiquetes categorials que permeten de construir la gramtica.

Chomsky (1956), en un estudi pioner en la teoria de les llenges formals, va pre-
sentar aquest i altres tipus de gramtica. Els diferents tipus vnen donats per les
diferents condicions sobre la part esquerra i la part dreta de les regles.

En GGT, sempre que shan fet servir sistemes de regles (den de letapa de Prin-
cipis i Parmetres inaugurada pels volts de 1980 no hi ha regles a lestil de les de
(2)), sha recorregut a regles lliures de context per donar compte de les gramti-
ques que generen (enumeren) les llenges naturals. Lexistncia a les llenges na-
turals de les anomenades dependncies a distncia (o relacions a distncia), intrac-
tables amb regles destructura sintagmtica, com argirem immediatament a 3.2,
va portar a completar les gramtiques amb un altre tipus de regles, les anomena-
des transformacions.

El contingut de (2) s expressable en forma darbre o marcador sintag-
mtic i tamb pel sistema de claudtors etiquetats. Descartant les lti-
mes dues regles de (2) i sense desenvolupar la corresponent a lSN, (2),
en forma darbre, s (3a); i amb claudtors etiquetats, (3b):
20

(3) a. O

SN
1
SV

V SN
2
b. [
O
SN [
SV
V SN] ]

Cada punt de larbre rep el nom de node (o constituent); els nodes domi-
nats immediatament per un mateix node sn nodes germans: a (3) SN
1
i
SV perqu estan dominats immediatament per O, duna banda; i V i SN
2

perqu estan dominats immediatament per SV.

Noteu que a (2) no hi ha cap regla que sigui directament recursiva, s a
dir, que permeti daplicar-se al seu propi output, com s que ho seria
lnica regla que necessitarem per generar (enumerar) una llengua for-
mal (no natural, s clar) els enunciats de la qual fossin xy, xxy, xxxy,
xxxxy, xxxxxy, ., a saber, y xy.

Ara b, el sistema de (2), considerat en el seu conjunt, s que ho s re-
cursiu ja que la regla SV V O fa que el sistema pugui reiniciar-se amb
laplicaci de la primera regla (O SN SV). De fet, s aproximadament
una regla daquest tipus la que enumera frases lestructura de les quals
s del tipus En Pere va dir que la Maria pensava que

Diem que s una regla daquest tipus aproximadament pel fet que laplicaci estric-
ta de (2) ens portaria a enunciats sense que , i doncs, malformats: *En Pere va dir
la Maria pensava La regla que, afegida al sistema de (2), evitaria aquest proble-
ma s, fent servir el formalisme de lpoca, O Comp O. Aquesta regla, junta-
ment amb aquesta altra, Comp que semblant a lltima de (2) pel fet de pre-
sentar un smbol terminal a la dreta, s que genera prpiament enunciats com
ara En Pere va dir que la Maria pensava que


La recursivitat no ha estat contemplada igual en els diferents models per
qu ha passat la GGT. Hem presentat la visi dAspectes perqu, a ms
de servir-nos per presentar el concepte i introduir alhora certs ingredi-
ents de lestructura sintagmtica ens permetr dentendre lorigen de la
manera de tractar les relacions a distncia en GGT. Val a dir, tanmateix,
que ms endavant farem servir la idea subjacent al tractament que sen
fa a la fase minimista actual de letapa Principis i Parmetres.
3.2. Les relacions a distncia
Com recordareu (vg. (1) i 3.1 daquest mdul), les relacions a distncia
ja les hem presentades en introduir les diverses relacions que
sexpressen sintcticament. A la frase Amb qui dius que tentendries a
la perfecci? hi ha una relaci daquesta mena entre amb qui i la forma
verbal entendries. A diferncia de les altres que figuraven all, per, a-
Ja podeu comenar a prac-
ticar la traducci de les no-
tacions per arbres a claud-
tors i viceversa. Lnic que
cal saber s que un node s
equivalent a un parell de
claudtors (un dobertura i
laltre de clausura, s clar) i
que letiqueta del node es
colloca com a subscrit a la
dreta del claudtor
dobertura. Els nodes finals
de larbre, per, no cal ex-
pressar-los en claudtors
perqu, fent-ho, no aporta-
rem cap informaci i difi-
cultarem, de fet, la visua-
litzaci de lestructura.
Compareu, per comprovar-
ho, (3b) i la representaci [
O

[SN] [
SV
[V] [SN] ]: natural-
ment, s preferible (3b).

Claudtors i arbres
Aquest concepte el presen-
tarem amb ms deteniment
i explicitud en arribar a
3.3. El mateix saplica a
sintagma i els altres con-
ceptes relatius especfica-
ment a lestructura (confi-
guraci) sintctica.
Constituent
De quina nica regla hau-
ria de constar...
...la gramtica que enume-
rs la llengua xy, xyy, xyyy,
xyyyy, xyyyyyy, etc.?

Naturalment, de la regla
x xy.

21
questes es mereixen un lloc en aquesta secci dedicada a aprofundir les
caracterstiques formals de la sintaxi pel fet que no podrien situar-se en
el mateix pla que les altres relacions formals considerades (cas, concor-
dana i ordre). Les relacions a distncia formen part del disseny de la
sintaxi o sistema computacional del llenguatge hum (SC
LH
).

Sobre el paper de les relacions a distncia [Reflexi addicional]

En el marc de la GGT, el que avui es defensa s que les relacions a distncia sn el
mecanisme de lSC
LH
que permet expressar les relacions substantives de tipus ope-
rador-variable i tema-rema (i altres caracterstiques semntiques no necessriament
relacionals com lespecificitat). El funcionament del mecanisme seria possible, pe-
r, grcies al cas i a la concordana.

Encara que no puguem entrar en la implementaci tcnica de la interacci cas, con-
cordana i relacions a distncia, salta a la vista, tanmateix, que les relacions de cas
i concordana sn relacions que tenen a veure primriament amb la morfologia (la
segona necessriament ats que es realitza en afixos), mentre que les relacions a
distncia, no: s per aix simplement que diem que les relacions a distncia sn
primriament una propietat de l SC
LH
.

De manera semblant al que va ocrrer amb la recursivitat, les relacions a
distncia, encara que sembli mentida ats el seu carcter de propietat
(almenys en part) directament observable a qualsevol llengua natural, no
van ser objecte de consideraci per la lingstica fins que la GGT hi va
prestar atenci.

Com ja apuntvem en el cos en lletra petita de lapartat anterior, aquest
tipus de relaci es va revelar intractable amb el format de les regles
destructura sintagmtica (vg. (2)) i va portar a la introducci de les re-
gles transformacionals (o simplement, transformacions). La ra s la
segent: les regles destructura sintagmtica permeten expressar les
dependncies entre nodes germans per no pas les dependncies entre
subparts de nodes germans, que s el tipus de dependncia que contra-
uen els elements que entren en una relaci a distncia. Vegem-ho amb
un exemple. Portar s un verb necessriament transitiu que exigeix
concretament un SN (i no una oraci) com a complement: En Joan porta
sabates extremades vs. *En Joan porta. Ara b, aquesta exigncia no
noms la pot satisfer un complement intern a lSV (sigui a la dreta del
verb si s nominal, o a lesquerra si s pronominal: En Joan Porta sabates
extremades vs. En porta) sin un element distant i fora de lSV: Quines
sabates que porta! Doncs b, aquesta collocaci, com s bo de veure,
s certament inexpressable amb el format de (2):

Incidentalment no est de ms fer notar que si les representacions arbries que
segur que en un moment o altre del currculum acadmic us heu trobat no presen-
ten branques creuades s perqu, ni que sigui sense saber-ho, els seus proponents
segueixen la visi en qu els arbres sn una representaci de les regles
destructura sintagmtica. Si els arbres fossin una mera convenci grfica indepen-
dent daquestes regles no hi hauria cap problema per creuar branques. Efectiva-
ment, aix es podria fer si lobjectiu de la representaci en qesti no fos altre que
lanlisi mecnica i sense altre propsit que el dassignar superficialment una certa
estructura a loraci. Si el que interessa, per, s donar compte del funcionament
de les relacions a distncia, s a dir, de les condicions que han de complir per ser
lcites, la convenci grfica en qesti no serveix gaireb per a res.
Quant a lordre,
ja hem anunciat que, con-
forme a la visi que expo-
sem aqu, seria una condi-
ci a complir pel sistema
dactuaci articulatoriper-
ceptiu ms que no pas pel
sistema computacional que
forma part del sistema de
coneixement. Vg. figura
XXX del mdul 1.
22


En definitiva, si els nostres propsits fossin tan limitats com solen ser els de
lanlisi escolar, no hi hauria dhaver cap problema a representar la frase Quines
sabates que porta com a (i):

(i) O



Comp O


SN SV


V

SN


quines sabates que porta


Per tal de donar compte de les relacions a distncia i del seu funcionament, es van
proposar les regles transformacionals, que sn regles associades a les destructura
sintagmtica que hem vist abans.

Les transformacions, en el marc dAspectes, sn les encarregades
dexpressar els diversos tipus de relacions a distncia. Aix, es tracten
transformacionalment tant la relaci de lligam entre un reflexiu i el seu
antecedent, per posar un exemple, com laparici al capdavant de
loraci dun element interrogatiu (o exclamatiu al nostre exemple) cor-
responent a un complement verbal altrament expressat postverbalment.
Ser suficient, perqu us en feu una idea, apuntar que un tractament
transformacional de la frase de lexemple consistiria a traslladar el cons-
tituent quines sabates des de la posici inicial en qu es generaria con-
forme a la regla SV V SN a la posici adjacent per lesquerra al com-
plementador (que), de manera que quines sabates ocuparia dues posici-
ons, una determinada per les regles destructura sintagmtica, en aquest
cas la posici germana del verb, i una altra determinada per la transfor-
maci exclamativa.

Transformacions, derivacionalitat i GGT [opcional]

La posici inicial a qu ens acabem de referir seria la posici en el nivell que sen
deia dEstructura Profunda i la posici determinada per la transformaci seria la
posici en Estructura Superficial. Una regla transformacional t, doncs, com a in-
put (o descripci estructural) una configuraci especfica determinada per les re-
gles destructura sintagmtica (Estructura Profunda) i com a output un canvi es-
tructural expressat en el nivell de representaci dEstructura Superficial. Les trans-
formacions, pel fet que consisteixen en operacions sintctiques mitjanceres entre
nivells de representaci diferents dins del component sintctic, comporten un trac-
tament derivacional de la sintaxi. Vg. XXX.

El tractament transformacional de les relacions a distncia a lestil dAspectes aviat
havia de mostrar les seves limitacions. La ms important, sens dubte, va ser justa-
ment la de no tenir lmits; les transformacions eren massa potents expressivament
com per poder ser explicatives. Amb altres paraules, la tecnologia transformacional
a lestil dAspectes permetia estipular el que fos per a cada transformaci (permetia
esborrar elements que entraven a lestructura sintagmtica, crear-ne de nous, etc.,
i per si aix no bastava, afegir a cada descripci estructural condicions molt espec-
fiques) i, en conseqncia, no resultava explicativa en absolut.
Si els arbres fossin els
primitius (vg. glossari)
... de la teoria,
largumentaci desplegada
en el text no saplicaria. Un
model sintctic que assu-
meix com a primitius els
arbres s la Tree Adjoining
Grammar (TAG), el propo-
nent de la qual s Aravind
Joshi.

Noteu la semblana
daquest plantejament deri-
vacional de la sintaxi amb
el tractament derivacional
de la fonologia a SPE. Vg.
mdul 2 5.5.
En cincia, una explicaci

per merixer tal nom ha
de ser capa de donar
compte de fets aparent-
ment dissemblants. Aix,
naturalment, no pot acon-
seguir-se ms que situant-
se en un nivell suficient
dabstracci que permeti
abraar casos que a simple
vista poden semblar dife-
rents. Un aparell que per
explicar x fets requereixi x
principis no s, per defini-
ci, explicatiu.
23

Amb Principis i Parmetres (en la seva primera fase com a Teoria de la Recci i el
Lligam (Government and Binding (GB), Chomsky 1981), sembla que per fi la teoria
agafa el cam cap a lexplicaci: de sistemes de regles especfiques segons la llen-
gua i la construcci es passa a una concepci segons la qual una llengua particular
s la realitzaci duns principis universals amb certes opcions paramtriques espe-
cificades. En aquest marc, les transformacions queden redudes a un principi abso-
lutament general, Traslladeu , complementat, necessriament, per lacci daltres
principis de bona formaci.


Tot i els canvis experimentats al llarg de la GGT, hi ha quelcom en relaci amb el
desplaament (un tipus concret de relaci a distncia, com ara veurem) que es
mant constant i que ha diferenciat sempre aquest corrent de tots els altres, inclo-
sos aquells que en certa manera sn prou afins a GB, com ara lLFG (Lexical Functi-
onal Grammar), la GPSG (Generalized Phrase Structure Grammar) i lHPSG (Head-
driven Phrase Structure Grammar): es tracta del plantejament que consisteix a
veure aquesta propietat de les llenges naturals com el producte duna operaci
de trasllat feta possible per un mecanisme de lSC
LH
. En efecte, tots aquests
marcs, a diferncia de la GGT, sn representacionals i antiderivacionals. Aix vol
dir que no admeten operacions ni mecanismes de cap tipus a linterior del compo-
nent sintctic. El component sintctic, en un marc daquest tipus, consta nicament
dun sol nivell de representaci la bona formaci del qual va a crrec de restricci-
ons de tipus declaratiu. De fet, una de les diferncies fonamentals entre els siste-
mes representacionals i els derivacionals en teoria sintctica passa pel carcter de-
claratiu dels primers i el procedimental dels segons.

La investigaci en GGT ha portat, al llarg de la seva histria, a descartar
el tractament transformacional de certes relacions a distncia. Tanma-
teix, com que ens interessen ms les propietats de lobjecte que no pas
el tractament que han rebut en el si dun determinat model, per acabar
de moment amb aquesta presentaci de les relacions a distncia, farem
una ullada, no exhaustiva encara, a la diversitat de relacions a distncia
que sobserva i apuntarem, conforme al que es comentava en el primer
pargraf en lletra petita daquest apartat (Sobre el paper de les relacions
a distncia), la correspondncia entre aquesta disposici i lexpressi de
certes relacions substantives. Observeu les frases de (4); hi apareixen en
cursiva els elements relacionats a distncia:

(4) a. En Miquel
i
sempre es
i
mira al mirall
b. No ha comentat cap notcia
c. No crec que passi res
d. Qui
i
est convenut que el seu
i
fill no fumar?
e. Els deures crec que els ha fet tots
f. Quin llibre dius que ha llegit?
g. La Maria mhan dit que no la coneixen

A (4a) hi tenim una expressi de la relaci substantiva que hem anome-
nat de lligam, aqu concretament entre un reflexiu i el seu antecedent.

A (4b)-(4f), la relaci substantiva comuna que shi expressa s de tipus
operador-variable: noteu que tenim quantificadors (cap a (4b); res a (4c) i
tots a (4e)) i expressions interrogatives (o expressions qu), (qui a (4d) i
quin llibre a (4f)). En els dos primers casos, concretament, tenim
illustrada lanomenada polaritat negativa: cap i res, en posici postver-
Loposici a les transforma-
cions com a operacions de
trasllat sha basat sovint en
el rebuig de la idea que una
operaci de trasllat deixa
una traa en la posici ori-
ginria de lelement traslla-
dat, ats que aix compor-
taria que la sintaxi opera
amb elements buits de con-
tingut fontic i hi ha molts
corrents sintctics que ve-
uen aix com quelcom in-
desitjable. Sha de tenir en
compte, per, que si b en
GGT sha recorregut a les
operacions de trasllat des
de sempre, a les traces, en
canvi, no shi ha recorregut
sempre: no shi recorria a
lpoca dAspectes i no shi
recorre ara, en el Programa
Minimista. Vg. tamb 5.3.
Trasllat i traces
24
bal, requereixen un atractor negatiu a distncia per funcionar (altres
expressions daquesta mena sn ning, mai, gens, enlloc, etc.). Observeu
que a (4c) hi ha encara una altra relaci a distncia, representada per la
cursiva en la forma verbal subordinada, passi, ja que el subjuntiu que
presenta lindueix la negaci del verb de loraci principal (cf. No crec
que vingui vs. Crec que vindr). A (4d) sobserva com un pronom, seu,
pot interpretar-se com a variable i, doncs, variar la seva denotaci con-
forme al que dicta el restrictor (=persona) inherent a lexpressi qui.
Fixeu-vos que si tingussim un operador restringit amb una expressi
nominal, com ara quina mare (Quina mare est convenuda que el seu
fill no fumar?), la denotaci del pronom quedaria restringida per mare.
La frase (4e) (Els deures crec que els ha fet tots), pel que fa al quantifica-
dor, tots, tamb presenta una relaci a distncia: el quantificador apareix
separat de lexpressi que quantifica, els deures. Aquesta mena de quan-
tificadors sanomenen quantificadors flotants. A (4f) (Quin llibre dius
que ha llegit?) tenim una expressi interrogativa que, com ja hem co-
mentat en presentar les relacions sintctiques de (2), sinterpreta con-
forme indica la glossa formal Per a quin x, x: llibre, dius que ha llegit x.
Observeu que el seu format sintctic s molt proper al de la seva glossa
formal, amb lexpressi que cont loperador desplaada al capdavant de
la frase, de manera que la posici de la variable a linterior de la frase
queda buida fonticament encara que interpretativament activa com a
complement de llegit el participi apareix en cursiva a (4) per alludir a
aquesta relaci.

Finalment, a (4g) (La Maria mhan dit que no la coneixen), per tamb a
(4e) (Els deures crec que els ha fet tots), la relaci a distncia entre les
expressions inicials de les frases i la seva represa pronominal expressa
que aquestes expressions inicials sn informaci de carcter temtic i no
pas remtic. El tipus de relaci que sobserva en aquests exemples rep el
nom de dislocaci a lesquerra amb represa cltica.

Hem illustrat, doncs, que les relacions a distncia expressen relacions
substantives de lligam, de tipus operador-variable i de tipus tema-rema.
Ats que no tenim a la llista altra relaci substantiva que la semantico-
temtica (deixem de banda, com ja hem advertit, la relaci de modifica-
ci, aquella que contrau un adjectiu o una oraci de relatiu amb un nom;
un adjunt amb un predicat, etc.), sembla natural preguntar-se si aquesta
mena de relaci pot expressar-se mitjanant una relaci a distncia. I b,
la resposta que ens proporciona la investigaci portada a terme al llarg
dels darrers cinquanta anys ens diu que no, que les relacions daquesta
mena sn, segons que sembla, sempre locals.

Per tal de copsar la localitat requerida per a lestabliment de les relacions
semanticotemtiques, pot ser til examinar amb una mica de deteniment
les frases amb dislocaci a lesquerra (amb represa cltica). Sobserva
25
aleshores que en frases daquest tipus s el cltic, que mant una relaci
local amb el verb, el que informa de la relaci semanticotemtica que
lentitat referenciada per partida doble (pel cltic i per lexpressi dislo-
cada) contrau amb el verb. Aix, a les frases El cotxe crec que no lha
arreglat o En Jordi em sembla que portar la moto a revisar, els sin-
tagmes el cotxe i en Jordi sidentifiquen tots dos com a temes, des del
punt de vist de lempaquetament de la informaci (o tema-rema). La in-
terpretaci semanticotemtica dels sintagmes en qesti, en canvi, no la
determina en absolut la posici inicial que ocupen sin lelement intern a
loraci subordinada que els reprn o replica, el cltic en el primer exem-
ple i la concordana verbal mateixa en el segon: pel cltic (el(l)) sabem
que el cotxe s pacient, i per la tercera persona de la forma verbal porta-
r, que en Jordi s agent. Fixeu-vos que a El cotxe crec que corria massa
i a En Jordi em sembla que lhan enxampat, els sintagmes el cotxe i en
Jordi segueixen sent temes, informativament; per semanticotemtica-
ment, els seus correlats interns a loraci subordinada ens porten a in-
terpretar-los com a agent (fora inanimada, de fet) i pacient, respectiva-
ment.

Un aparent contraexemple a la generalitzaci segons la qual les relacions
semanticotemtiques sestableixen sempre de manera local, ens el pro-
porcionen ocurrncies de relaci a distncia del tipus de (4f) (Quin llibre
dius que ha llegit?). Sense rplica a linterior de loraci, podria esgrimir-
se que lexpressi interrogativa quin llibre (en rigor la variable que com-
porta) s tanmateix interpretada en la posici inicial de loraci com a
tema/pacient del predicat llegir, tot i la distncia que separa lexpressi
interrogativa de la posici del verb. Tot i que visions daquesta mena sn
possibles i defensades per tots els corrents reacis a admetre que el sis-
tema computacional realitza operacions de trasllat, cal dir que s cosa
seva tamb explicar com es realitza la connexi entre els elements dis-
tants implicats per tal que pugui fer-se la interpretaci adient. Perqu
una cosa s que s clara: no se sap que existeixi cap llengua en qu les
posicions preoracionals (a la perifria esquerra de loraci) puguin ser
cartografiades com a posicions interpretatives des del punt de vista se-
manticotemtic (una posici per a lagent, una per al pacient, una per a
la meta, etc.). s, en canvi, general la possibilitat de cartografiar la peri-
fria esquerra fixant, per exemple, que la primera posici emplenable
(potser iterable) s per a lexpressi del tema, la segona per a lexpressi
del focus contrastiu, etc.


Un indici ms de la diferent naturalesa de les posicions sintctiques segons que siguin perifriques a
loraci o prpiament intraoracionals ens el subministra el fet que la posici de tema, que, en catal
almenys, s iterable, pot presentar els elements amb un ordre totalment independent de la seva inter-
pretaci semanticotemtica mentre que a linterior de loraci aix ja no s cert: cf. Al garatge, en
Jordi, el cotxe lhi va deixar ahir; El cotxe, en Jordi, al garatge lhi deixar avui, etc. vs. Al garatge,
hi va deixar el cotxe en Jordi; * Al garatge hi va deixar en Jordi el cotxe.

..., dacord amb el que aca-
bem de comentar, no ad-
met la seqncia VSO tret
que lobjecte sigui oracio-
nal i el verb sigui dir (Diu
La Maria que hi vagis ).
Aquest ordre, per contra, s
possible en castell: noteu
que la frase A quin dej
Mara las llaves? s perfec-
tament natural mentre que
en catal resulta malforma-
da *A qui va deixar la Ma-
ria les claus? Que en catal
el subjecte no pugui inter-
posar-se entre el verb i
lobjecte directe, per, no
vol dir que no pugui quedar
entre el verb i un objecte
indirecte o entre el verb i
un adjunt: sn benforma-
des Les claus les va deixar
en Mateu a la Merc i La
clau lha arreglada en Pere
amb un martell.

Lordre de constituents en
catal...
26
s, doncs, una conclusi mnima obligada que les posicions perifriques
de loraci serveixen per a lexpressi dun contingut no semanticotem-
tic i s, doncs, ms que plausible la idea que la crrega semanticoatem-
tica no t a veure amb la perifria sin amb la part ms interna duna
oraci on tpicament apareix el verb (o predicat) que la determina. s de
fet prou significatiu que un marc destudi de la sintaxi, gaireb antago-
nista de la GGT, que se centra sobretot en la recerca tipolgica, la RRG
(Role and Reference Grammar), proposi una topografia no sintagmti-
ca, per topografia al capdavall coincident amb la presentada aqu.
Vg., per exemple, Van Valin & LaPolla (1991: 2.2).

Fixeu-vos que aix no fa dolentes oracions encapalades per un verb. Sespera, pe-
r, que una oraci daquest tipus i sense altres elements perifrics extraoracionals
(del tipus de les dislocacions a la dreta, per exemple) sigui tota remtica. En aquest
sentit s interessant comprovar que les llenges dordre bsic VSO (llenges clti-
ques, rab, etc.) tenen sempre com ordre alternatiu lordre SVO. Aix ho constata
lUniversal 4 de Greenberg (vg. Annex 2). Lordre SVO seria el que permetria que el
subjecte sinterprets com a tema.

Ms endavant, un cop hgim explicitat una mica ms larquitectura de
loraci, tornarem sobre un tipus concret de relaci a distncia, el des-
plaament. Ara per ara ser suficient fer-ne la presentaci:

Direm que tenim un desplaament sempre que un element es pro-
nuncia en un lloc i sinterpreta en un altre lloc.

Aquesta definici saplica inequvocament a les relacions a distncia dels
tres ltims exemples de (4) i no saplica a (4a) ni a (4d). Els altres casos
de (4) sn ms difcils de dictaminar, a la llum daquesta definici. Per als
nostres propsits, considerarem que sn exemples de desplaament els
casos afins als tres ltims de (4).
3.3. La composicionalitat: estructura jerrquica
Seguint amb lexploraci de les propietats de la sintaxi que fan possible
la riquesa expressiva caracterstica del llenguatge hum, passem ara a
considerar els aspectes sintcticament rellevants de la composicionali-
tat, aquesta propietat que, com ja hem remarcat en el mdul 1 (vg. 3.2)
s omnipresent en el llenguatge hum.

Si ens aturssim una mica a pensar quins recursos formals poden pro-
porcionar lenorme expressivitat del llenguatge, segurament haurem de
concloure que s necessari disposar dun sistema combinatori que vagi
ms enll de la concatenaci lineal ja que un sistema combinatori limitat
aix no seria segurament suficient. Tanmateix, des del punt de vista sen-
sorimotor (o articulatoriperceptiu), el llenguatge sembla justament una
Greenberg s el lingista
que va posar els fonaments
de la tipologia sintctica. El
seu treball de 1963 Some
Universals of Grammar with
Particular Reference to the
Order of Meaningful Ele-
ments s encara un punt
de referncia. Cont 45
generalitzacions morfosin-
tctiques (a loriginal uni-
versals) amb qu qualsevol
lingista hauria de tenir
una certa familiaritat. Les
trobareu a lAnnex 2
daquest mdul. Dalgunes
en particular ens
nocuparem a 4.2.3.

Greenberg (1915-2001)
Ordre i jerarquia:
una altra visi
Richard Kayne, en una obra
de lany 1994 (The An-
tisymmetry of Syntax) que
est resultant molt influent
proposa una teoria segons
la qual, contrriament al
que comentem aqu, lordre
es deriva de la jerarquia. La
complexitat de la qesti
ens obliga a simplement
deixar-ne constncia.
27
concatenaci lineal. Vegem, doncs, com es resol aquesta contradicci
aparent. Aprofitant, per exemple, la seqncia un sistema combinatori
que vagi ms enll de la concatenaci lineal, que forma part de la frase
que encapala aquest pargraf, s prou clar que si b combinatori modi-
fica noms sistema, i la relaci s doncs de mot a mot adjacent, aquesta
relaci de mot a mot adjacent ja no es compleix quan considerem el mot
segent, que; aquest mot, si b segueix combinatori (en larticulaci i la
percepci) no modifica semnticament combinatori, sin que encapala
tota una seqncia de mots que modifiquen la unitat sintctico-
semntica sistema combinatori. No ens enganyssim, per, perqu a-
questa seqncia (que vagi ms enll de la concatenaci lineal) torna a
estar estructurada jerrquicament, noms apareix com a mera concate-
naci lineal per al sistema articulatoriperceptiu (AP) (vg. mdul 1, figura
XXX).

Fem la conjectura, doncs, que la linealitat (o ordre lineal) s una imposi-
ci del sistema AP, donades les seves limitacions, limitacions que ens
impedeixen articular dos mots alhora, per exemple. Des del punt de vista
interpretatiu, s a dir, si mirem les exigncies del sistema conceptual-
intencional (CI), no sembla pas que lordre lineal sigui un requisit, i s
que ho sembla, en canvi, disposar dun poder expressiu molt ms gran,
objectiu que una disposici jerrquica sembla molt ms capa de satis-
fer. Sobre lexemple parcial que hem mig tractat, des del punt de vista
sintacticosemntic, haurem dagrupar primer sistema i combinatori, i a
lagrupament resultant haurem dajuntar-hi loraci de relatiu amb tota
la seva estructura, aqu no analitzada: [[sistema combinatori] que ].

En qualsevol cas, a la necessitat dassumir una estructura jerrquica ens
hi porta, com ja assenyalvem al mdul 1, lexistncia dun tipus
dambigitat sintctica que sexplica justament apellant a dues (o ms)
anlisis jerrquiques per a la mateixa seqncia lineal. Considereu, per
exemple, lenunciat a (5):

(5) No comentar la teva histria amb la Mnica

Certament, aquest enunciat pot correspondre a la frase que vol dir que
no la comentar amb la Mnica, la teva histria o a la frase que vol dir
que la teva histria amb la Mnica no la comentar. Lestructura que
escau a la primera frase/interpretaci s (6a) i la que escau a la segona
s (6b):

(6) a. No [[comentar [la teva histria]] amb la Mnica]
b. No comentar la teva [histria [amb la Mnica]]

Noteu que la notaci amb claudtors, que basta que sigui la rellevant
no t per qu ser exhaustiva, permet dexpressar perfectament la dife-
Recordeu que la linealitat
s tanmateix relativa si
considerem, com sembla
correcte, que els trets cons-
titutius dels segments
sorganitzen com explica la
fonologia autosegmental.
Vg. mdul 2 5.6.
28
rncia estructural que causa la diferncia de significat: a (6a), ajuntem
amb la Mnica a lobjecte sintacticosemntic comentar la teva histria, i
el resultat interpretatiu s la interpretaci del constituent amb la Mnica
com a adjunt comitatiu (com a comentar amb alg alguna cosa); per
contra, a (6b) amb la Mnica sajunta a histria i la interpretaci s de
complement de nom.

Influts per lanlisi escolar, la declaraci que una anlisi de lestructura de consti-
tuents pot no ser exhaustiva potser resulta sorprenent. El cas s que aquesta s la
prctica habitual en teoria sintctica pel fet, simplement, que lanlisi que shi fa s
una anlisi amb un objectiu ben determinat. Daltra banda, cal tenir present que,
contrriament al que se sol suposar, molts aspectes de lestructura de constituents
no sn encara gens clars. I no penseu pas que en dir aix tenim in mente frases
necessriament complexes: bona part del que es discuteix i/o signora s relatiu a
les oracions simples.

Tot i que la representaci mitjanant claudtors s la ms usada en suport paper
per la seva ms gran simplicitat tipogrfica en comparaci amb la representaci
arbria, conv tenir una certa familiaritat amb totes dues i, sobretot, saber passar
duna a laltra. Com ja advertem abans (vg. requadre lateral primer a 3.1), un
node de larbre correspon a un parell de claudtors (un dobertura i laltre de tan-
cament). Amb aix i sabent que un triangle sol ser la forma dexpressar que una
determinada seqncia no sanalitza internament, nhi ha prou per poder passar
fcilment duna a laltra. Aix, a (6a) i (6b) els correspondrien les representacions
darbre (i) i (ii) respectivament (prescindim de la negaci).

(i)







Comentar la teva histria amb la Mnica

(ii)







(Comentar la teva) histria amb la Mnica

De manera semblant al que acabem de veure en relaci amb lambigitat
sintctica, cal apellar a lestructura jerrquica per donar compte de les
anomenades frases de via morta. Sn frases de via morta aquelles que
cal reprocessar perqu en el primer intent on line els assignem una es-
tructura jerrquica que en un determinat punt bloqueja lassignaci
destructura al que segueix. En seria un exemple (7). A (8a) hi teniu
lestructura corresponent a la interpretaci de via morta i a (8b) shi dna
lanlisi que permet dinterpretar tota la seqncia adientment i que
comporta, de fet, la reanlisi de cap a la dreta com a complement de
nom per tal de permetre aix lanlisi de cap a lesquerra com a comple-
ment verbal.

(7) Hem de reorientat aquestes tendncies cap a la dreta cap a lesquerra
Arbres o mbils?
Conforme a la idea que se-
guim aqu, i contrriament a
la proposta de Kayne (1994)
esmentada en el requadre
dret anterior, els arbres ens
els haurem de figurar ms
aviat a la manera dels mbils
de Calder (o dels artefactes
decoratius que sovint pen-
gen a les habitacions dels
infants).
29

(8) a. [ [reorientar [aquestes tendncies] ] cap a la dreta] cap a
lesquerra
b. [reorientar [aquestes [tendncies [cap a la dreta] ] ] cap a
lesquerra]

Per tal que us familiaritzeu una mica ms amb la correspondncia entre un tipus de
representaci i laltre, heus aqu en forma darbre lanlisi que apareix a (8) amb
claudtors:

(i) Representaci corresponent a la interpretaci de via morta (=(8a))




??




Reorientar aquestes tendncies cap a la dreta cap a lesquerra
(ii) Representaci corresponent a lanlisi exhaustiva correcta (= (8b))
















Reorientar aquestes tendncies cap a la dreta cap a lesquerra

Una altra prova encara del carcter no seqencial dels objectes sintcti-
cosemntics, ens la subministra el fet que les operacions formals i/o
interpretatives no funcionen comptant mots a la seqncia sin que de-
penen de lestructura. Recordem, per exemple, el conegut argument de
Chomsky que addueix que no hi ha cap infant que, a lhora de fer la
inversi dauxiliar-subjecte que es produeix en les frase interrogatives
totals en angls (John is happy , Is John happy?), faci la hiptesi, daltra
banda prou simple i a priori plausible sobre la base de frases simples,
que el que cal s agafar el primer verb de la frase i portar-lo al capda-
vant. En efecte, aquesta maniobra portaria a resultats impossibles, i mai
testimoniats en els estudis dadquisici del llenguatge, del tipus *Was
the boy who so busy is now sleeping? a partir de la frase The boy who was
so busy is now sleeping.

Una regla no dependent de lestructura

Tamb Christopher, el polglota cognitivament deficient que vam presentar en el
mdul 1, ha estat incapa de dominar una regla no dependent de lestructura que
els lingistes van introduir a lepun, la llengua inventada per ells per tal
dinvestigar la capacitat lingstica a travs dun cas tan excepcional com el seu.
30
Concretament, Christopher va ser incapa daprendre la distribuci dun element
emftic que apareixia sempre com a tercer mot de la frase.

Fins aqu hem introdut una srie de raons que porten a adoptar la idea
que la composicionalitat sintctica s de tipus jerrquic. Noteu, per, que
no hem considerat la naturalesa dels objectes que sobtenen per ajunta-
ment: sabem que sistema s un nom i combinatori un adjectiu, per,
quin s el resultat dajuntar-los tots dos? Daquesta mena de qestions,
aix com de completar una mica ms tcnicament labec de lestructura
jerrquica ens nocuparem un cop hgim introdut els mnims sobre la
categoritzaci en els aspectes sintcticament rellevants de la propietat
en qesti.
3.4. La categoritzaci
Aix com les dues primeres propietats bsiques de la sintaxi comentades
fins aqu, la recursivitat i les relacions a distncia, no es van comenar a
considerar fins fa uns cinquanta anys aproximadament, la propietat de la
categoritzaci, ni que sigui en una visi bastant atomstica, sovint igno-
rant de les relacions entre les categories, ha cridat latenci dels estudio-
sos del llenguatge des de lantiguitat. Seguint la sistematizaci que fa
Bosque (1989), les classificacions ms freqents serien aquestes quatre
entre parntesis a les capaaleres hi figuren els termes que fa servir
lautor si sn diferents:

(9) Classificacions categorials

a) Categories variables vs. categories invariables. Aquesta classificaci
resulta de considerar que les categories formin part (les variables) o no
(les invariables) de paradigmes flexius.
b) Categories de classe oberta vs. categories de classe tancada. Aquesta
classificaci atn el nombre delements de la classe: si es pot fixar tenim
categories de classe tancada, i si no es pot fixar, de classe oberta.
c) Categories lxiques (plenes) vs. categories funcionals (buides). Aqu la
dicotomia alludeix al tipus de contingut que sexpressa: les categories
lxiques tenen significat descriptiu, les categories funcionals tenen signi-
ficat gramatical.
d) Sintagmes (categories majors) vs. nuclis (categories menors). Aquesta
partici, per fi, apunta que unes categories sn mnimes (els nuclis) i les
altres mximes (els sintagmes). Com ja us podeu figurar aquesta classifi-
caci s la ms recent pel fet que, com suara recordvem, la visi tradicional
ha estat molt atomstica i no ha considerat amb prou atenci les combi-
nacions de categories que sn a la base dels sintagmes.
Ja podeu imaginar-vos qui-
nes deuen ser les llenges
en qu no s rellevant la
classificaci que oposa les
categories variables a les
invariables. Efectivament, es
tracta de les llenges a-
llants. En aquestes llenges
labsncia de morfologia in-
flectiva fa que no sigui
daplicaci loposici en
qesti.
Llenges allants: noms
categories invariables
31
3.4.1. Categories lxiques vs. categories funcionals
A continuaci fem una ullada molt rpida a les dues primeres dicotomies
i passem a considerar directament la tercera, la que oposa les categories
lxiques a les categories funcionals, perqu s bsica i imprescindible.
Les dues primeres, en canvi, no tenen aquestes caracterstiques alhora.
La primera, que divideix les categories en variables i invariables, no s ni
bsica ni imprescindible ja que hi ha llenges on la distinci en qesti
no seria pertinent. La segona, per la seva banda, que distingeix categori-
es de classe oberta i categories de classe tancada, s universal per no t
pas el carcter bsic de la que ens ocupa ara. Ms aviat sembla que es
derivi de la dicotomia bsica que abordem ara, la tercera. Veurem per
qu.

La distinci entre categories lxiques (o plenes) i categories funcionals (o
gramaticals) s universal i expressa la partici entre els elements de
contingut i els elements de relaci, que deia Sapir (1921). Qualsevol
llengua, pel fet de ser-ho, a ms dels elements de contingut (noms i
verbs; o predicats indiferenciats al lxic, com en lummi), necessita ele-
ments de relaci. En definitiva, la distinci expressa que qualsevol llen-
gua t sintaxi; i ho expressa apellant a unes categories que, com veu-
rem, sn els seus eixos vertebradors.

a) Categories funcionals

Entre les categories funcionals hi figuren actualment com a bsiques les
segents: determinant (D), temps(T) i complementador (C/Comp); es
consideren tamb categories funcionals la negaci, laspecte, el mode,
etc. s D la a la cadira. Tenen temps les formes verbals sinttiques (can-
tava, cantares, p. ex.) i els verbs auxiliars i la cpula (o verb ser); a-
quests dos darrers es consideren generalment la realitzaci de T encara
que a ms de temps tinguin persona i nombre. s un exemple de C la
conjunci que (a partir daqu complementador), que trobem introduint
oracions subordinades com ara a la frase Crec que plou i encapalant
frases interrogatives com ara Que vindrs? .

32
Les categories funcionals, com diem, sn mancades de significat des-
criptiu, cosa que, considerant els exemples consignats fins aqu, palesa,
potser ms clarament que cap altre, el mot que. Ara b, contribueixen
crucialment a la formaci del sentit no semanticotemtic. Aix, els de-
terminants sn bsics per a la senyalitzaci de la referncia; el temps,
per a lancoratge temporal de la predicaci i, finalment, el complementa-
dor, a ms de separar oracions, serveix, com demostrarem a 4.2.2. i
4.2.6., per a la indicaci de la fora illocutiva. T i C, com veurem segui-
dament, es consideren a ms ingredients obligats de lesquelet estructu-
ral oracional per tal com una frase t sempre una fora illocutiva i un
determinat ancoratge temporal.

La diferncia entre aquestes categories i les que tenen a veure amb
lexpressi del contingut semanticotemtic (o amb lexpressi de la mo-
dificaci semntica) es veu molt clarament quan sobserva que, a dife-
rncia del que passa amb les categories lxiques, les categories funcio-
nals no imposen restriccions seleccionals, sin noms categorials. En
efecte, Menja telfons s un enunciat anmal, tanmateix impecable des
del punt de vista sintctic, perqu menjar s un predicat (de la categoria
lxica verb) que selecciona un argument que ha de complir el requisit de
denotar una cosa comestible per tal de resultar interpretable normal-
ment (i no figuradament i/o desviadament) pel sistema conceptual. A-
quest tipus de combinacions anmales des del punt de vista semntic no
es donen pas quan un dels elements s una categoria funcional. Podem
dir que en catal un article (D) vol sempre un SN ho justificarem a
4.2.4; un auxiliar (T) demana sempre un SV; i un complementador (C),
un ST (sintagma temps). I aqu sacaben les exigncies daquests ele-
ments. Concloem, doncs, que les categories funcionals imposen noms
restriccions categorials, mentre que les lxiques nimposen tamb de
seleccionals.

Les categories funcionals presenten a ms les caracterstiques de (10):

(10)
a. Sn tpicament molt curtes (una sllaba, o menys i tot, general-
ment); de fet, sn sovint afixos.
b. Quan no sn veritables afixos s tpic que presentin una realitzaci
fontica molt ms variable que no pas els mots lxics mono-
sillbics. A tall dexemple, el determinant mascul singular {es} del
mallorqu pot realitzar-se com s, z, s , so , ts, ho mostren, res-
pectivament, els exemples segents: es terrat, es dia, sinfant,
amb so nin, es sabater.
... sn les que garanteixen
el carcter no desviat se-
mnticament de les combi-
nacions sintctiques. Els
trets seleccionals que per-
meten de formular aques-
tes restriccions sn, doncs,
de caire semntic ([+hum],
[+objecte inanimat], per
exemple) i els posseeixen
en exclusiva les categories
lxiques. Aix, podrem dir
que La taula plora s des-
viada perqu plorar exigeix
que el seu argument sigui
[+animat]. No cal dir que
ls figurat o metafric del
llenguatge recorre sovint a
la violaci de les restricci-
ons seleccionals.
Restriccions seleccionals...
33
c. Des del punt de vista distribucional, destaca tamb la seva gran
freqncia en comparaci de les categories lxiques.

Aquestes ltimes caracterstiques savenen perfectament amb el paper
que juguen com a puntals que ens permeten darmar les frases. Aquest
paper tamb es palesa en la distribuci de les pauses anmales en una
parla altrament normal. Usualment aquestes pauses solen anar abans
dels mots que implementen categories lxiques i darrere els que imple-
menten categories funcionals. s fcil que per les circumstncies que
sigui produm enunciats com ara Crec que saldar la hipoteca s la
... cosa que ... ms els interessa. Seria certament estrany que aquesta
mena de pauses anessin davant de que, s, la, etc. Fa, doncs, tot lefecte
que aquest tipus de mots/categories siguin ms fcilment accessibles
que no pas els lxics.

Curts, adaptables, enormement freqents, fcilment accessibles, aix sn
els mots (afixos) que realitzen categories funcionals. s destranyar que
aquestes categories siguin de classe tancada, s a dir que tinguin un
nombre limitat i petit de membres? Naturalment que no. s, de fet, el
que sespera, donades aquestes caracterstiques. Comprovem aix que la
classificaci segona segons la qual les categories poden ser de classe
oberta o tancada s una classificaci que deriva daquesta altra, el carc-
ter bsic de la qual sembla fora de dubte.

Daltra banda, que la distinci entre categories lxiques i categories fun-
cionals sigui universal no comporta la universalitat de totes les categori-
es funcionals. Hi ha llenges que aparentment no tenen determinant; hi
ha llenges, com el xins, on ms que el temps s laspecte la categoria
funcional que ms compta; sembla, per, que a totes hi ha la categoria
complementador i a totes tamb la categoria negaci. Recordeu aquestes
dades perqu seguidament en traurem partit. Vg. 4.2.2.

Les categories funcionals: adquisici, patologies, gentica i investigaci del
cervell

La investigaci de les categories funcionals no sesgota, per, en aquesta qesti.
Actualment, hi ha daltres rees dinvestigaci on el debat gira entorn de les cate-
gories funcionals. En els estudis dadquisici del llenguatge (relativament a la pri-
mera llengua), sha discutit i es discuteix encara la correcci de lassumpci que els
infants, en comenar a encadenar paraules, passen per una primera etapa marcada
per labsncia de categories funcionals. Sigui com sigui, hi ha tanmateix acord que
als voltants dels dos anys els infants es manifesten com a sers plenament gramati-
cals.

Tamb en lrea de lestudi dels dficits congnits i de les patologies adquirides hi
ocupen un lloc ms que rellevant les categories funcionals. Lagramatisme s el
smptoma per excellncia de lafsia de Broca. Com el seu nom indica,
lagramatisme suposa una parla telegrfica mancada de categories funcionals o
amb incorreccions relatives a aquestes categories especialment.

Aquest s el nom del gen
lligat a lSLI. El recordveu?
Ja ens hi havem referit en
el requadre Gentica i Lin-
gstica del mdul 1
FOXP2
34
LSLI (Specific Language Impairment), una sndrome congnita que ja hem esmentat
al mdul 1 en presentar les patologies de dissociaci entre la capacitat lingstica
estricta i la resta de capacitats cognitives, es caracteritza tamb perqu qui la pa-
teix presenta problemes amb les categories funcionals. LSLI ha estat estudiat m-
pliament en el si duna famlia anglesa diversos membres de la qual en sn afec-
tats. La distribuci de la sndrome en larbre genealgic va fer pensar que a la base
del trastorn hi havia dhaver un factor gentic. I recentment, aix sha demostrat.
Sembla, doncs, que la investigaci gentica comena a donar fruits. Daqu, per, a
parlar del gen del llenguatge, com han fet certes publicacions considerades serio-
ses, hi ha un bon tros.

Finalment, cal esmentar que la investigaci del funcionament cerebral mitjanant
les tcniques disponibles actualment (tomografia per emissi de positrons, per e-
xemple) apunta cap a lexistncia dunes rutes daccs diferenciades per a les cate-
gories funcionals i les lxiques.


b) Categories lxiques
Per mera contraposici amb el que acabem de veure, ja obtindrem una
caracteritzaci de les categories lxiques, aquesta altra classe de catego-
ries que constitueixen el que Sapir anomenava els elements de contingut.
Esperarem, doncs, que siguin de classe oberta. I aix s pel que fa al nom
i al verb. Pot donar-se el cas, en canvi, que una llengua tingui com a molt
una dotzena dadjectius, segons que ha demostrat Dixon (1977). Aix no
treu, per, el carcter eminentment obert de les categories lxiques b-
siques. Vg. Baker (2003) per a un examen de les categories verb, nom i
adjectiu.

Categories lxiques i creativitat lingstica

Hi ha una possibilitat dequvoc que caldria evitar. Quan safirma que les categories
lxiques sn de classe oberta interpretem correctament que aix vol dir que sem-
pre que calgui, a una categoria daquesta mena, shi poden afegir nous membres
(fax, mdem, internauta, etc.). Ens equivocarem de ple, per, si identifiqussim
aix amb la creativitat lingstica tal i com es manifesta en ls normal del llen-
guatge. Ls normal del llenguatge s creatiu, no noms per les opcions lxiques
que t el parlant al seu abast, sin tamb i sobretot per la recursivitat que, apa-
rentment, descansa en les categories funcionals (The dit que crec que va confessar
que havia pensat que ).

Una conseqncia de la diferent naturalesa de les categories lxiques i de les fun-
cionals s que si b podem triar si fem servir un determinat mot pertanyent a una
categoria lxica (les pauses que poden precedir-los en serien el testimoni), les op-
cions, quan nhi ha, sn molt limitades en el cas de les categories funcionals. En
catal, per exemple, no podem obviar el nombre (singular o plural) sigui quin sigui
el nom que hgim triat, tot i que s fcil imaginar-se situacions on aniria molt b
poder-ne prescindir. I s que la gramtica s dexpressi obligatria. Noteu que
amb els mots i/o afixos funcionals duna llengua juntament amb mots lxics inven-
tats que respectin la fonotctica daquesta llengua, ja nhi ha prou per produir e-
nunciats que sonin com a genuns en la llengua en qesti. Sona catal lenunciat
Que no heu cantapellat les reixugues daquesta frinassa? Per contra, no pot sonar
com a genu un seguit de mots lxics (o arrels) genuns combinats amb categories
sfuncionals inventades: Eto interessanti llibri pa catalani llengi no fa pas
limpressi de ser una frase en catal.


La classe de les adposicions (preposicions o postposicions), si b consi-
derada usualment un cas particular de categoria lxica presenta dues
caracterstiques que, en rigor, ens haurien dobligar a qestionar aquesta
adscripci, almenys en la seva totalitat. En primer lloc, es tracta duna
I quan no hi ha noms i
verbs?
En aquest mdul ja hem
esmentat el cas de les llen-
ges en qu no es pot fer
aquesta distinci (vg. per a
la presentaci daquests
casos el final en lletra peti-
ta de 2.2). Aquest fet,
per, no suposa cap pro-
blema per a lafirmaci que
les categories lxiques son
de classe oberta: lnica
classe lxica existent en
aquest tipus de llengua, la
classe predicat, s, natu-
ralment, oberta.
Adjectius bsics
Ben segur que si us digues-
sin que trissiu dentre la
llista segent els adjectius
que fa servir una llengua
que noms en t mitja dot-
zena exactament, no us
equivocareu. Suposeu que
teniu: alt, modern, vell, en-
revessat, gran, bo, avorrit,
poruc, rod, efica, lent.
Quins triareu? Sabreu
raonar per qu? I tant que
s! Qu sen treu? Que les
categories lxiques i
linventari bsic de cadas-
cuna delles ve determinat
pel sistema conceptu-
al/perceptiu dels humans.
Considereu ara de i que,
per exemple. Podreu fo-
namentar la seva existncia
apellant a factors concep-
tuals o perceptius generals?
No sembla pas possible.

35
classe tancada tot i estar integrada majorment per elements que tenen
contingut descriptiu (sense, fins, cap, contra, etc.).

En segon lloc, a la classe en qesti, shi inclouen elements, com ara la
preposici de i similars en altres llenges, que no es veu per enlloc que
tinguin cap mena de contingut descriptiu: de vegades, com ara en cons-
truccions nominals del tipus la comprovaci de loperaci, sn estricta-
ment necessaris tot i que per comparaci es veu que no contribueixen
per res al sentit (cf. comprovar loperaci); i de vegades resulten opcio-
nals sense que en quedi afectat el significat, com ara en construccions
preposicionals del tipus de damunt (de) la taula. Donades aquestes ca-
racterstiques, semblaria ms adequat concloure que aquests elements
sn ms de naturalesa funcional que no pas lxica.

Les categories lxiques que hem tractat fins aqu no es consideren pas
els ingredients ms petits i bsics de la sintaxi en GGT. A la manera dels
segments, que es descomponen en trets, les categories lxiques tamb
shi descompondrien. Com per als primers (vg. mdul 2 5.3-5-5), a-
questa descomposici permet fonamentar com a classes naturals el que
altrament serien llistes arbitrries:

Una categoria lxica, en aquesta visi, seria una combinaci des trets N i
V especificats positivament o negativament, tal i com es recull a (11a);
segons les diverses combinacions dels trets un cop especificats resultari-
en les categories d(11b):

(11)a. Cat. lxica = [ V , N ]
b. [+ V, -N ] = V
[ -V, +N] = N
[+ V, +N] = Adj(ectiu)
[- V, - N ] = Adp(osici)

A tall dexemple, amb aquest manera de fer saconseguiria motivar cer-
tes generalitzacions, com ara aquestes dues: verb i adposicions sn les
niques categories amb capacitat per assignar cas (cf. miram, sense mi)
pel fet de ser totes dues [N]; noms i adjectius sn les niques categories
que poden funcionar com a atributs (en una oraci copulativa) pel fet de
ser [+N]. Noteu que el cas de les llenges que no fan la distinci entre
noms i verbs vg. aquesta secci mateixa, i abans 2.2 s perfecta-
ment entenedor en aquesta visi: concretament, el lummi sembla que
nicament t una categoria lxica que resulta de la no especificaci al
lxic d(11a): la categoria lxica del lummi seria, doncs, [ V, N ].
Adposicions
Parlem dadposicions per
incloure tamb les postpo-
sicions. Les postposicions,
com el seu nom indica, en
lloc danar davant el seu
complement van darrere. El
carcter preposicional o
postposicional duna llen-
gua es correlaciona gene-
ralment amb la posici
postverbal o preverbal, res-
pectivament, del verb rela-
tivament a lobjecte directe.
La generalitzaci correspo-
nent apareix recollida als
universals 3 i 4 de Green-
berg (vg. Annex 2 i
4.2.3).
A partir del marc de Princi-
pis i Parmetres, els trets
han anat prenent protago-
nisme en GGT. Aquesta ca-
racterstica, saplica a tots
els corrents que fan una
aproximaci formalitzada a
la sintaxi.
El terme tradicional de pre-
dicat nominal, de fet, ja
alludeix implcitament a
aquest tret com dels noms
i dels adjectius.
36

3.4.2. Nuclis vs. Sintagmes
A causa de la necessria interrelaci entre els diversos ingredients (o
propietats bsiques) de la sintaxi, la distinci entre nuclis i sintagmes, a
ms de figurar succintament a la classificaci de (9)), ja ha estat aborda-
da directament o indirectament en diversos llocs daquest mdul (vg.
2, 2.2, p. ex.). Comptant tamb amb una certa familiaritat prvia per part
del lector, hem pogut diferir fins aqu el tractament explcit dalguns
aspectes bsics daquesta distinci. Tanmateix, per tal de disposar duna
bona composici de lloc que ens permeti de tractar-los amb ms pro-
funditat, ser bo recapitular tot el que respecte de la distinci nucli-
sintagma ja ha sortit prviament.

En primer lloc hem vist que loraci, conforme a lanlisi dels anys 1960
en GGT, consta dun sintagma nominal SN i un SV (vg. 3.1), la qual
cosa ja ens ha posat en la pista que els sintagmes sn unitats intermdi-
es entre els mots i loraci una aproximaci que de seguida haurem de
modificar. Vg. aquesta secci ms endavant i 4.2.3.

Lanlisi sintagmtica de loraci no equival a lanlisi de loraci en subjecte i pre-
dicat ni a lanlisi que recorre a conceptes com ara grup nominal per designar el
conjunt delements que acompanyen un nom. La primera s una anlisi que es fixa
en una funci semntica, la predicaci; i la segona, freqent en gramtica tradicio-
nal Fabra, per exemple comporta el reconeixement de lexistncia de constitu-
ents, per no fa una anlisi de lestructura interna daquests constituents. Anotat
aix, cal advertir que avui s freqent la utilitzaci frvola dels sintagmes: sovint
sota la denominaci de sintagma no hi ha altra cosa que un grup, com demostra
que aquests pretesos enfocaments sintagmtics ni tan sols es plantegin la qesti
de la jerarquia interna daquestes unitats.

Hem donat tamb tres arguments a favor del carcter jerrquic de la
composicionalitat al nivell sintctic que, en definitiva, abonen indirecta-
ment una visi sintagmtica daquestes jerarquies que integren loraci.
Es tracta de lexistncia dun tipus dambigitat sintctica provocada
merament per la possibilitat de lassignaci duna o ms anlisis jerr-
quiques; de frases de via morta i de proves que mostren que les operaci-
ons sintctiques no compten elements en una seqncia sin que depe-
nen de lestructura.

Quant a la implementaci tcnica presentada fins aqu, hem vist que a la
GGT ms primerenca (la dAspectes, p. ex.), lestructura sintagmtica de
les oracions va expressar-se en forma de regles de reescriptura (o regles
sintagmtiqeus) tradubles a una anlisi en forma darbre o de claudtors
amb els nodes o claudtors etiquetats.


Recordeu que aquesta do-
ble natura de categoria i
relaci s a la base de la
primera referncia que hem
fet al sintagma en aquest
mdul (vg. el pargraf final
de 2.2): un sintagma s
generalment el producte de
la combinaci de dues (o
ms) categories, una de les
quals ha de ser un nucli.
Sintagma: categoria i rela-
ci
Al Dictionary of Grammati-
cal Terms...
...In Linguistics, (Trask,
1993) a lentrada Immedi-
ate constituent analysis
hi trobareu algunes refe-
rncies histriques ms.
Aquesta mateixa entrada,
per, i les corresponents a
constituent, constitu-
ent structure i tree us
aporten tamb informaci
tcnica complementria a la
presentada aqu.
37
Precedents de lanlisi sintagmtica
Val a dir que aquest tipus danlisi t els seus precedents. Entre els ms clars i ex-
plcits shi troba lanlisi en constituents immediats proposada pel lingista nor-
dameric Bloomfield (1933). Poden rastrejar-se, per, visions relativament afins a la
sintagmtica, tot i que molt menys sistemtiques que la de Bloomfield, tamb en
autors europeus. Bello, un important gramtic del segle XIX, parlava de frase verbal
per referir-se al que grosso modo correspon a lSV actual; Fabra, a la seva Gramti-
ca Catalana (1956), sovint recorria no ja al nom sin al grup nominal per a all que
ara en direm SN (o SD com de seguida veurem). Efectivament, el que destaca
daquestes aproximacions i les fa relativament afins a lopci sintagmtica s el re-
curs a uns elements de loraci que no es defineixen per la seva funci amb relaci
a daltres externs a ells (com ara quan parlem de subjecte i predicat), sin pel fet
de constituir agrupaments. Com assenyalvem suara, lanlisi sintagmtica va ms
enll que aix, per: lanlisi sintagmtica ha de donar compte de la composici
interna dels agrupaments.

Feta la recapitulaci necessria, completarem primer aquesta part ms
tcnica i ens referirem als anomenats tests de constituncia.

En una visi de loraci com a estructura jerrquica (o de constituents),
cadascuna de les unitats que integren una oraci s un constituent. Els
mots sn, doncs, constituents i loraci mateixa s tamb un constituent.
Respecte de loraci, els mots sn els constituents ltims, per no pas
els immediats. Donada lanlisi coneguda i esmentada anteriorment (vg.
3.1) segons la qual loraci consta dSN i SV, aquestes dues unitats
serien els constituents immediats dO(raci). En una representaci arb-
ria, en la qual un node representa sempre un constituent, podrem dir
que els constituents ltims corresponen als nodes finals, aquells que ja
no consten de constituents ulteriors, i que un constituent x s un consti-
tuent immediat respecte dun altre, y, si x s un node fill dy. Seguint
amb el recurs a aquesta terminologia genealgica, podrem dir, per e-
xemple que en lanlisi esmentada, SN i SV sn nodes germans pel fet de
ser tots dos fills dO ([
O
SN SV]).

Noteu que dir nodes germans no equival a dir nodes adjacents a la se-
qncia. De fet, dos nodes adjacents poden estar dominats immediata-
ment per subconstituents diferents, de manera que calgui anar a buscar
un altre (sub)constituent superior per trobar-ne un que els inclogui tots
dos. Noteu, per exemple, que en lanlisi segons la qual O SN SV (vg.
(3)), el nom i el verb, dos nodes terminals adjacents, estan dominats
immediatament per subconstituents diferents, SN i SV respectivament,
aix que per trobar un constituent que els contingui tots dos hem
darribar al constituent O. Tenim aix que a la frase El nen odia el pur, el
nom nen forma constituent amb el determinant, [el nen]: aquest consti-
tuent s el germ de lSV odia el pur, que al seu torn sanalitzaria [odia
[el pur]], de manera que, tot i ser adjacents, nen i odia noms tenen un
constituent com que els inclogui tots dos, loraci: [
O
[el nen] [odia [el
pur] ] ]
38

Que dos nodes adjacents seqencialment formin part del mateix sub-
constituent no equival a dir que formen constituent: el verb odia i el de-
terminant el formen part del subconstituent SV per no integren un cons-
tituent:
Una determinada seqncia delements s (la realitzaci d)un
constituent x si x domina exhaustivament tots els elements de la
seqncia (i.e., si x no domina cap altre element).

Compleix aquest requisit la seqncia odia el pur que constitueix un SV;
no el compleix odia el perqu no hi ha cap node que domini tots dos
elements de la seqncia exhaustivament: el primer node que els domina
tots dos domina tamb pur. Tamb la seqncia el pur forma consti-
tuent.

Vistos alguns arguments que abonen la naturalesa jerrquica de
lestructura de loraci, i la caracteritzaci explcita del que s un consti-
tuent, sens planteja una pregunta cabdal: com podem esbrinar quina s
lestructura de constituents que correspon a cada oraci? I la nostra res-
posta, contrriament al que sembla que es desprn duna bona part de
manuals a ls, s que no existeix un procediment mecnic per determi-
nar-la. Poden servir la intuci espontnia (del parlant), els anomenats
tests de constituncia, etc., per aquests procediments no constitueixen
diagnstics inequvocs de lestructura oracional. Lestructura oracional,
en definitiva, s quelcom a investigar, si el que es persegueix s donar
compte del funcionament de la sintaxi (operacions/relacions permeses i
no permeses, interpretaci de les seqncies, etc.). Sense anar ms lluny,
tindrem ocasi de seguida de veure que lanlisi oracional (O SN SV)
amb qu hem illustrat les nocions bsiques de lestructura de constitu-
ents s, segons que es defensa avui en GGT, incorrecta. Abans, tanma-
teix, ens aturarem a presentar els anomenats tests de constituncia. Tin-
gueu present, per, que dacord amb lesperit daquestes lnies, aquests
tests no serien pas un conjunt de criteris diagnstics automtics de
lestructura sintagmtica, sin ms aviat una srie dindicis daquesta
estructura.

Entre els tests de constituncia ms utilitzats, shi troben els segents:

(12) a. La identitat distribucional: dues seqncies que presenten la ma-
teixa distribuci (que poden aparixer en la mateixa posici) sn
constituents del mateix tipus.
39
b. El recurs a una proforma (vg. definici al glossari): una seqncia
que pot ser substituda o represa per una determinada proforma
s un constituent. La categoria de la proforma s la mateixa que
la del constituent substitut.
c. La capacitat de desplaament: una seqncia que pot aparixer
desplaada relativament a la posici en qu sinterpreta semanti-
cotemticament s un constituent.
d. El potencial com a fragment: una seqncia que pot fer de frag-
ment (de resposta sintcticament incompleta a una pregunta, per
exemple) s un constituent.
e. La coordinaci: dues seqncies que es poden coordinar sn u-
sualment constituents del mateix tipus.

Dacord amb (12a), per exemple, dorm i repassa els deures sn constitu-
ents del mateix tipus pel fet que tant una seqncia com laltra poden
intersubstituir-se en els mateixos contextos (posicions): En Pere dorm, En
Pere repassa els deures. En el cas que ens ocupa, serem davant de cons-
tituents de tipus SV.

El criteri (12b) ens indica que el, el pronom acusatiu cltic de tercera per-
sona, en totes les especificacions de gnere i nombre, s un constituent
del mateix tipus que el que forma un nom acompanyat dun determinant
(article o demostratiu) i, opcionalment dun complement; el pronom en,
en canvi, s un constituent del mateix tipus que un nom, acompanyat
opcionalment dun complement: Visitarem lescola (darts plstiques), La
visitarem; Vam visitar museus (dart modern), En van visitar.

Pel criteri (12c) podrem concloure que a la frase Visitarem lescola molt
rpidament, la seqncia lescola molt rpidament no forma constituent:
no podem pas dir *LESCOLA MOLT RPIDAMENT visitarem.

Com apuntvem, per, aquests tests funcionen ms com a indicis que no
pas com a criteris veritablement diagnstics. Fallen de vegades i/o no
sn daplicaci sempre. I sobretot, no serveixen per dirimir automtica-
ment la categoria de tots els constituents.

Aix, per (12e), i contra el que ens assenyalen altres criteris, per exemple, podrem
concloure que amb ganes s de la mateixa categoria que molt rpidament, ats
que podem dir Menjava amb ganes i molt rpidament, quan de fet s segur que
tenim un SP i un SADV i no pas dos SPs o dos SADVs.

Per tal dillustrar aquesta darrera consideraci ser suficient assenyalar
alguns casos en qu lanlisi que ens donarien aquests criteris resulta
incompatible amb el que sha acabat per assumir atenent a lobjectiu de
donar compte del funcionament sintctic.
40

Considerem, per exemple, una seqncia com ara ha escoltat lexplicaci
formada per lauxiliar ha (categoria funcional), la forma verbal escoltat
(categoria lxica) i el complement del verb lexplicaci. Aplicant el criteri
(12a) es diria que lauxiliar ha dentrar a lSV (cf. En Pau escolta
lexplicaci i En Pau ha escoltat lexplicaci). I aix es va sostenir fins
que, almenys en GGT, aquesta anlisi es va abandonar a favor duna altra
en qu el resultat dajuntar un auxiliar amb un verb (i el seu comple-
ment) no dna pas un SV sin un ST(emps). De manera semblant,
lajuntament dun article determinat i un nom sha considerat durant
molt de temps que dna un SN; ara, per, es generalitzada lassumpci,
que comentarem ms endavant (vg. 4.2.4), que un article determinat
ajuntat a un nom produeix un SD(eterminant).

Sobre la intuci que t el parlant de lestructura de constituents

Si demanem a un parlant que, sense recrrer per res als coneixements acadmics
que pugui tenir, ens digui quin element s el que mana en loperaci sintctica b-
sica que s la dajuntar dues paraules, comprovarem que en certs casos la intuci
espontnia coincideix amb el que es proposa des de la teoria sintctica, mentre
que en daltres no s aix. Si demanem, per exemple, que sens digui qui mana a la
combinaci que resulta dajuntar [molt] i [feli], molt feli, la resposta de la teoria i
la de la intuci ingnua segur que es decantarien per feli. Passaria el mateix amb
combinacions com robar llibres, ploure sovint i anlisi [de] sang: ning dubtaria a
assenyalar robar, ploure i anlisi com els guanyadors respectius daquestes com-
binacions. Com diem, la teoria sintctica coincideix aqu amb la intuci.

La teoria ja no coincidiria amb el dictamen procedent del judici del parlant, per,
en els casos apuntats en el pargraf de text principal immediatament precedent a
aquest text: quan sajunta un nom i un determinant, el parlant tendeix a fer manar
el nom i no pas el determinant; i quan sajunta un verb i un auxiliar, es tria sense
dubtar el verb. Aparentment, doncs, podem concloure que el principi que guia la
intuci del parlant s que la categoria que projecta (mana) ha de ser una catego-
ria lxica, s a dir, amb contingut descriptiu. Sembla, doncs, que all que resulta
directament accessible per introspecci s la diferncia entre categories lxiques i
categories no lxiques, ms el que sigui que permeti triar el resultat correctament
quan el que sajunta sn dos elements de categoria lxica (per a casa gran, casa,
p. ex.).


Per acabar amb aquest apartat de generalitats relatives a lestructura de
constituents, generalitats assumibles en principi per una bona colla de
marcs terics, ser suficient repassar i acabar de fixar explcitament al-
guns conceptes que, en la mesura que ja implementen la visi prpia-
ment generativa (GGT), ens han de servir de transici per introduir els
desenvolupaments de lestructura de constituents proposats en aquest
corrent.

Amb el propsit de fixar aquesta srie de conceptes bsics relatius a
lestructura jerrquica, convindr tenir ben clar prviament el concepte
de projecci sintctica. Diem que els mots es projecten a la sintaxi per-
qu les frases no sn meres concatenacions de mots sin que sn el
producte de ajuntaments (binaris, com veurem) asimtrics: donen com a
resultat un nou objecte sintctic del mateix tipus categorial que un dels
41
dos elements que entren en lajuntament. Lelement que determina la
categoria resultant de lajuntament s el que es projecta.

Els conceptes bsics relatius a lestructura jerrquica sn els segents;
noteu que shi adopta un punt de vista ascendent (bottom-up): dels
mots a loraci.
(13)
Un nucli (X
0
) s aquella categoria que no s projecci (sintctica)
de cap altra. Correspon al que en lanlisi clssica (de dalt a baix,
top-down) sn els constituents ltims.
Un sintagma o projecci mxima (SX) s aquella categoria que ja
no es projecta ms.
Les projeccions intermdies entre els nuclis i els sintagmes sn X.
Repareu que laltra interpretaci possible de la seqncia molt
ms propens a les malalties per falta de defenses es correspon
amb una estructura en qu a les malalties per falta de defenses
formaria un constituent: per falta de defenses modificaria malalti-
es i no pas, com a (14c), propens a les malaties.
El primer element que sajunta a un nucli s el seu complement.
Lelement que sajunta lltim a la srie de projeccions a partir
dun nucli sanomena especificador. Lespecificador i el comple-
ment duna determinada categoria sn, per fora, projeccions m-
ximes ja que no es projecten ms: la categoria que es projecta s
la categoria respecte de la qual sn especificador i complement. A
ms despecificador i complement als diversos nivells de projecci
duna determinada categoria podem trobar-hi adjunts.
Un adjunt s aquell element que, ajuntant-se a un determinat no-
de, produeix un node de la mateixa categoria i nivell (de projecci)
daquell al qual sajunta.

A (14) hi podeu veure, en els dos formats habituals (vg. (14a) i (14b)), un
objecte sintctic que consta de les projeccions successives dun nucli (X
0
)
fins arribar a la seva projecci mxima (SX), amb el seu complement (SY),
adjunt (SW) i especificador (SZ). En aquest cas, com pertoca al catal, el
nucli s inicial (i.e., precedeix el complement) i lespecificador s a
lesquerra. Una realitzaci daquesta estructura abstracta amb contingut
lingstic concret, ens lofereix a (14c) el SA molt ms propens a les ma-
lalties per falta de defenses en una de les dues interpretacions a qu es
presta. Podeu comprovar-ho:
Encara que la convenci
que indica el carcter de
nucli duna categoria s el
superndex
0
afegit a la
inicial de la categoria, s
usual fer servir la inicial
tota sola tamb: X o X
0
.
42

(14) a. SX

SZ X

X SW

X
0
SY



b. [
SX
SZ [
X
[
X
X
0
SY ] SW ] ]
c. [
SA
[
SAdv
Molt ms] [
A
[
A
propens [
SP
a les malalties] ] [
SP
per falta de
defenses ] ]

Dues observacions finals:
Segons les definicions anteriors, un nucli no s projecci de cap catego-
ria, des dun punt de vista sintctic. Aix no treu, per, que pugui ser
complex morfolgicament, s a dir, que sigui la projecci morfolgica
que resulta dajuntar dos nuclis. En definitiva, sest dient que per a la
computaci sintctica s irrellevant que morfolgicament un mot sigui
simple ([
N
cel]) o no ([
N
[
V
grata] cel], [
N
[
V
demostra] ci]); el que compta s la
seva categoria final que, com a mot, ser per definici X
0
.

Daltra banda, un sintagma no s tampoc una categoria que consti ne-
cessriament de ms dun constituent. Ms encara, dacord amb la defi-
nici, un determinada categoria pot ser nucli i sintagma alhora. Els cltics
anomenats tamb pronoms febles, per exemple, tenen intrnseca-
ment aquesta doble natura: ni sn projecci duna altra categoria ni po-
den projectar-se ulteriorment. Semblantment, per no pas forosament,
noms, adjectius, etc. poden constituir per si sols sintagmes (els noms,
SNs ([
SN
N
0
]); i els adjectius, SA ([
SA
A
0
]); aix ho fan el nom idees a la frase
Sempre aporta idees i ladjectiu noves a la frase Aquestes idees sn no-
ves.
El parmetre del nucli
Noteu que, conforme a la
posici adoptada aqu, les
definicions ressaltades en
el text principal sn relati-
ves nicament a la jerarquia
i no pas a lordre lineal. Per
poder expressar lordre, cal
assenyalar la posici de
lespecificador respecte del
nucli i introduir lanomenat
parmetre del nucli que
estipula quin s lordre re-
latiu del nucli i el comple-
ment per a (les diverses
categories sintagmtiques
d) una llengua. Vg. 4.2.3.
43

4. Lestructura jerrquica de la frase
La GGT s sens dubte la teoria sintctica ms configuracional: no hi ha
altre enfocament que a lhora dexplicar el funcionament de la sintaxi
doni tanta primacia a lestructura jerrquica de loraci, s a dir, no hi ha
altre enfocament que amb finalitat explicativa apelli tant a les relacions
estructurals que mantenen els elements en aquesta estructura jerrquica.

Per tal de remarcar aquesta caracterstica de la visi que exposem, en
aquesta secci, lexposici de larquitectura bsica de la frase (vg. 4.2)
va precedida de la presentaci, en abstracte, del c-comandament, relaci
estructural que (amb la de dominana que pressuposa) sha anat revelant
cada vegada ms fonamental per a la comprensi duna llarga srie de
fenmens sintacticosemntics aparentment inconnexos. El rendiment
explicatiu de la relaci de c-comandament no ens ocupar fins ms en-
davant, un cop disposem dels elements necessaris per a la seva aplicaci
(vg. 5.2 i 6). Tenint aix present, lobjectiu del lector a 4.1 ha de
consistir a fixar el concepte de c-comandar, concepte daltra banda prou
senzill.
4.1. Dominana i c-comandament
Les relacions estructurals a qu dna lloc lestructura jerrquica que re-
sulta danar ajuntant elements (de dos en dos, com veurem) sn diver-
ses. De fet, ja nhem vist indirectament una (vg. 3.1 i 3.4.2) a lhora de
caracteritzar els diversos constituents (o nodes): la relaci de dominan-
a. Focalitzant ara latenci en aquesta relaci, podem dir que a (15) B s
el node arrel ja que domina tots els altres nodes, tot i que domina im-
mediatament noms A i C; C domina D, E, F, G i domina immediatament
D i E, i D domina (immediatament) F i G. Els nodes dominats immediata-
ment per un altre sn germans: A i C; D i E; F i G sn germans.

(15) B

A C

D E

F

G

Que x domini y
... no equival a dir que x ha
de ser ms amunt a
larbre: el node A, per e-
xemple, s ms amunt que
el node D, per no per aix
A domina D. Perqu x do-
mini y, caldr que x no no-
ms sigui ms amunt sin
que el cam entre x i y sigui
unidireccional. s aquest
segon requisit el que fa que
A no domini D: per anar dA
a D (o de D a A) sha de
pujar i baixar.
44
Noteu que, com ja apuntvem (vg. 3.3), lordre no se segueix de la
jerarquia. Les relacions que acabem de comentar resten intactes en la
configuraci (16):
(16) B

C A

E D

G F

Les relacions estructurals que fan un paper a la sintaxi no sn totes deri-
vades directament de la relaci de dominana. Simplificant enormement,
direm que cap als anys 70 va comenar a obrir-se pas com a relaci per-
tinent en sintaxi el c-comandament en angls c-command, on c vol
dir constituent o categoria.
(17)
c-comanda si ni domina ni domina i el primer node que
domina a domina tamb a . Alternativament, podem dir que
c-comanda el seu node germ i tot el que aquest germ domina.

Sobre larbre (15) o (16) fixeu-vos que per (17) lordre s indistint a la
relaci de c-comandament les relacions de c-comandament serien les
segents: B no c-comanda cap node ats que els domina tots; A c-
comanda C, D, E, F i G; C c-comanda A; D c-comanda E; E c-comanda D, F
i G; F c-comanda G; i G c-comanda F.

En termes informals, podrem dir que, en definitiva, un node c-comanda
el seu germ i tots els fills, nts, besnts, etc., del node germ.

El c-comandament: de relaci idiosincrtica a relaci necessria

Com ja hem anunciat en comenar 4, el c-comandament va revelar-se com una re-
laci crucial per a lexplicaci duna bona colla de propietats sintacticosemnti-
ques. Aix passava quan el que imperava en GGT era una visi bastant represen-
tacional (i top-down) de la frase. Amb aquest rerefons, la relaci en qesti va
ser sovint interpretada com una relaci idiosincrtica, de causa desconeguda i sen-
se aplicaci fora del domini de la sintaxi.

Altres desenvolupament de la teoria, en principi independents de la qesti del c-
comandament, per, han portat a un replantejament de la naturalesa del c-
comandament. Efectivament, en el marc del Programa Minimista, en una visi
derivacional de la sintaxi, la relaci de c-comandament s el resultat automtic de
loperaci bsica de la sintaxi que consisteix a ajuntar dos elements. Ajuntar dos
objectes sintctics s fer-los germans, en definitiva, i en aquesta configuraci, el
node arrel dun objecte dels dos que sajunten c-comanda laltre node arrel i tots
els nodes que aquest domini, i viceversa. Vg. especialment 5.2.4.
Hem apuntat aquests con-
ceptes al text en lletra peti-
ta de 3.2 titulat Trans-
formacions, derivacionalitat
i GGT.
Representacional vs. deri-
vacional
45
4.2. Arquitectura bsica de la frase. Propietats
Estem prou familiaritats amb la idea que una oraci (O) cont un SN i un
SV: OSN SV ([
O
SN SV]). Com es pals, O, en la mesura que s un node
(el node arrel) de larbre, s un constituent. s, per, un sintagma? Amb
rigor, no: en aquest plantejament ([
O
SN SV]), loraci no s un sintagma
pel fet que no seria la projecci de cap nucli (X
0
), sin el resultat
dajuntar dues projeccions mximes. Amb altres paraules, en aquest
plantejament, loraci no s un sintagma perqu no presenta el format
de (14a/b). Per tant, a la combinatria sintctica, tindrem sintagmes i
una altra classe dobjectes dins de la qual hi hauria O.

Un altre objecte no sintagmtic a qu ja ens hem referit anteriorment (vg. ltim
text en lletra petita de 3.1) seria justament lobjecte sintctic que constitueix
loraci ms el complementador, objecte que de moment tenim caracteritzat com a
O Comp O.

La partici entre objectes sintctics sintagmtics i objectes sintctics no
sintagmtics s expressable duna manera ms general. Aix, bastant
abans de la implementaci sintagmtica de lestructura de constituents,
Bloomfield (1933) ja va fer la distinci entre constituents endocntrics i
constituents exocntrics en els termes segents: un constituent s en-
docntric si t nucli, i s exocntric si no en t. Loraci, doncs, vista
com [
O
SN SV], s un constituent exocntric.

El desenvolupament de la GGT ha portat, per, a una visi de la sintaxi
en qu lendocentricitat s generalitzada: els nics objectes sintctics
que existeixen sn els que es formen per la projecci dels nuclis fins
arribar als sintagmes.

De vegades es diu, amb certa imprecisi segons creiem, que en la concepci actual
de la GGT, la de (18), tots els sintagmes sn endocntrics. Seria ms exacte dir que
o b no hi ha constituents exocntrics o b que tot sn sintagmes (essent un sin-
tagma sempre com a (14a/b)).

Dacord amb la idea de lendocentricitat generalitzada, lestructura que
sassigna avui a loraci, incloent-hi el complementador, es la de (18)
(Chomsky 1986). El pas a (18) des de la visi en qu loraci era [
O
Comp
[
O
SN SV]] no ha estat ni molt menys automtic. Durant uns anys, va ser
vigent (19), lestructura proposada a GB (Chomsky (1981)). Anotem a (18)
entre claudtors els nodes corresponents de (19).
(18) SC(omplementador) [= O]

SX C

C
0
[=Comp] ST(emps) [= O]

SN T

T
0
[= INFl] SV
El desenvolupament de la
GGT
Recordeu que les fites en
qu ens fixem sn Aspectes
(Chomsky 1965), GB (Go-
vernment and Binding,
Chomsky 1981) i PM (Pro-
grama Minimista, Chomsky
1995).
La proposta que hi ha uns
elements, els complemen-
tadors, que tenen una posi-
ci prpia precedint
loraci de manera que [
O

SN SV] queda com [
O
Comp
[
O
SN SV]] s bastant poste-
rior a Aspectes (Chomsky
1965). Va ser feta per Bres-
nan (197XX).
Bresnan s la capdavantera
de lLFG (Lexical Functional
Grammar), una aproxima-
ci generativa no transfor-
macional a la sintaxi. Vg. a
3.2 el text en lletra petita
Transformacions, derivaci-
onalitat i GGT
Lorigen del
Comp(lementador)
46

(19) a. O Comp O
b. O SN INFL SV

A (18) a part dobservar-shi que tot sn efectivament sintagmes (o que
tots els constituents sn endocntrics), shi veu tamb que, a diferncia
de (19), les categories funcionals T(emps) i C(omp(lementador)) tamb
projecten sintagmes. s de destacar, tamb a diferncia del que
sobserva a (19b), el carcter binari de la ramificaci (o dels ajunta-
ments). Aix doncs, lestructura de constituents de (18) (vs. (19)) compor-
ta ladopci duna estructura sintagmtica (endocntrica) de carcter
binari generalitzada fins a incloure les categories funcionals.

Un exemple de (18)

Un exemple de frase que realitzs tots els nodes de la projecci de C
0
a (18)
(lespecificador SX, el nucli C
0
i el complement ST) podria ser una frase exclamativa
com ara Quines coses que ha dit!: quines coses s lSX en posici despecificador
de C
0
traslladat a aquesta posici des de lSV; que s C
0
i ha dit s ST. Per entrar en
ms detalls caldria prendre en consideraci qestions que no shan presentat enca-
ra (vg. 4.2.5 especialment).


En definitiva, adoptar (18) comporta assumir tres coses relativament a
lestructura sintctica de la frase: el carcter binari, la necessitat de cate-
gories funcionals i lendocentricitat generalitzada.

Les justifiquem mnimament a continuaci.
4.2.1 Sobre lestructura binria

Un dels motius, conceptualment el principal potser, que porta a ladopci
duna estructura binria s el segent: ats que la sintaxi s un sistema
combinatori i una combinaci exigeix com a mnim dos elements,
lexistncia duna operaci que consisteixi a ajuntar dos elements sem-
bla garantida. Ms encara, el sistema resultaria molt ms simple i senzill
si totes les combinacions fossin sempre de dos elements, que no pas si a
ms de les de dos nhi hagus que fossin de tres o ms elements. Amb
els criteris vigents normalment a la cincia, de fet, labandonament duna
opci simple a favor duna de ms complexa noms s justificada si
lopci simple s incapa dexpressar propietats empriques de lobjecte.
Com que aix darrer no ha estat pas demostrat i, en aquesta situaci,
lopci ms simple s sempre preferible, sassumeix que lestructura t
carcter binari.
Dues observacions

Segur que heu vist arbres amb ms de dues branques. En GGT, si b actualment
ladopci daquest binarisme estructural s actualment lopci ms generalitzada,
tamb hi ha, i sobretot, hi ha hagut arbres de ms de dues branques (de tres espe-
Ramificaci o ajunta-
ments?
Fixeu-vos que el terme ra-
mificaci suggereix que
ens mirem lestructura des
de larrel (o node superior).
El terme ajuntament, en
canvi, sadequa a una visi
de baix a dalt en qu un
determinat objecte sintctic
complex sobtindria per
ajuntaments successius. El
PM, dacord amb el seu
ms marcat carcter deriva-
cional adopta aquesta se-
gona visi.
Noteu que, conforme al que
apuntvem al requadre su-
perior, parlar de ramifica-
ci binria evoca un punt
de vista top-down(de dalt
a baix), mentre que referir
aquest carcter als ajunta-
ments ens situa en una
perspectiva bottom-up(de
baix a dalt).
47
cialment). Aix, loraci abans desdevenir ST va ser, en el marc GB (Chomsky
1981), OSN INFl SV, on INFl vol dir Inflexi, categoria que subsumeix temps i
concordana.

Passant ara a la justificaci de lassumpci del carcter binari de lestructura, paga
la pena assenyalar que no noms el punt de vista metodolgic fa preferible una
estructura sempre binria. Hi ha tamb les consideracions relatives a ladquisici
del llenguatge. Des daquest punt de vista, sempre pertinent en la investigaci de
la sintaxi en el marc de la GGT, la hiptesi que lestructura s sempre binria
resulta atractiva pel fet que simplificaria enormement ladquisici del llenguatge i,
en principi, qualsevol simplificaci de la complexitat aparent manifesta s
benvinguda a lhora dexplicar lxit o la facilitat amb qu els infants adquireixen
la seva llengua. Estem dient, en definitiva, que els infants anirien equipats amb un
sistema computacional que ajunta forosament els elements de dos en dos i que
estalvia, aix, la consideraci daltres possibilitats que farien necessriament ms
complicat el procs.
4.2.2. Categories funcionals i estructura
A GB, vg. (19), rebia finalment una traducci estructural la importncia ja
reconeguda de la inflexi a lhora darmar les frases i comenava aix una
poca de la GGT que sha caracteritzat per atorgar no noms a T (INFL a
lpoca GB) sin a les categories funcionals en general el paper estructu-
ral que una inspecci mnimament aprofundida de qualsevol llengua
sembla que reclama.

Fixem-nos, doncs, en T (INFL) i C(omp), aquestes dues categories funcio-
nals essencials en qualsevol frase que sintroduiren en el model GB i que
daleshores en han jugat un paper cada cop ms important.

a) INFL(exi)

s de notar que les frases de les llenges naturals no consisteixen en una
mera predicaci (atribuci duna propietat a una entitat), sin que han de
presentar altres ingredients. Observeu que sn malformades, encara que
constin dun SN i un SV perfectes, *En Joan recollien papers, *En Joan
recollir papers, etc. Per donar compte de lobligatorietat daquests ingre-
dients es recorre a la categoria INFL(exi). INFL reflecteix estructuralment
lobligatorietat de lespecificaci del valor (positiu o negatiu) de Temps a
les oracions, (present, passat, futur, etc., per a [+Temps] i valor temporal
dependent per a [Temps])) i duna altra caracterstica fonamental per a
la forma de loraci com s la concordana amb el subjecte. En efecte,
INFL, tractada com a categoria que es projecta regularment com a sin-
tagma (vg. (18)), s una projecci en el nucli de la qual no noms
sexpressa el temps sin tamb els trets de concordana amb el subjecte
en posici despecificador de la projecci, la relaci de concordana con-
sistint aix en una relaci estructural despecificador-nucli.
Infl(exi) o T(emps)?
INFL, ja en un marc
dendocentricitat generalit-
zada, va desdoblar-se des-
prs en dues categories
funcionals independents,
CONC(ordana) i T(emps).
Finalment, va sobreviure
noms T(emps): CONC va
desaparixer del panorama
en no ser una veritable ca-
tegoria substantiva (amb
interpretaci). A partir
daqu, i llevat que comen-
tem especficament letapa
GB amb INFL, considera-
rem, doncs, que una frase
s ST.
48
Temps, Concordana i complementadors

Temps i concordana sn independents: encara que a la majoria de llenges els
valors daquestes propietats se superposen de manera que [+Temps] coocorre amb
[+Conc] i [Temps] amb [Conc], hi ha llenges (el portugus i el turc en sn exem-
ple) en qu s possible el joc despecificacions [Temps] [+Conc] i que demostren
que s incorrecta lassumpci que universalment la concordana s possible ni-
cament en oracions finites (i.e., amb [+temps]).
El joc formal que estableix INFL a loraci no sacaba en el joc de les especificaci-
ons de Temps i Concordana. s desmentar, per exemple, que sense haver
dapellar a altra cosa que a elements pertanyents a categories funcionals, poden
fer-se generalitzacions sobre el comportament dINFL Aix, en catal una oraci
(O/SC) amb complementador que haur de ser necessriament finita ([+Temps]),
mentre que una precedida per a o de ha ser no finita o dinfinitiu ([Temps]): *[Que
viure sense perspectives] s dolent per a la salut vs. [Viure sense perspectives] s
dolent per a la salut; Va dir de sortir (tots) vs. *Va dir de sortssim (tots).

Potser algun lector encuriosit, amb lnim lloable davaluar lafirmaci anterior, ar-
riba a construir exemples del tipus Va dir que viure sense perspectives s dolent
per a la salut, on que precedeix un infinitiu. Vol dir aix que lafirmaci anterior
no s certa? No, una observaci ms acurada ens mostra de seguida que no s el
cas. Lafirmaci anterior es mant inclume: en aquesta mena de construcci, que
no s el complementador de loraci viure sense perspectives sin de loraci s do-
lent per a la salut. Ens ho mostra el carcter obligatori de la forma finita de la c-
pula: *Va dir que viure sense perspectives ser dolent per a la salut. Concloem,
doncs, que el complementador que indueix finitud ([+Temps]) a la seva oraci. Hi
ha contrastos molt clars que ho mostren: Quines coses que dius!, amb una oraci
[+Temps], per Quines coses de dir!, amb una oraci [Temps].

b) Complementador (C)

Quant a C, a ms del que acabem potser de descobrir sobre la seva rela-
ci amb INFL al text en lletra petita precedent, sabem que s la posici
preoracional que, a proposta de Bresnan (197XX), requereixen que i al-
tres conjuncions. Ja inicialment, per, el paper daquesta posici era ms
complex que aix. Es considerava que la posici en qesti era de dues
places de manera que la ms interna era la que corresponia al comple-
mentador mateix (la conjunci) i la ms externa era la posici designada
per a expressions interrogatives i daltres: [
COMP
. [ ] que]. Amb el temps,
i el consegent tractament sintagmtic regular, la interpretaci del paper
daquesta categoria ha arribat a ser la segent: SC s la capa estructural
de loraci en qu sexpressa la fora illocutiva de la frase. Illustrarem
aquest aspecte a 4.2.6.
4.2.3. Endocentricitat generalitzada
Havent motivat mnimament la presncia de C i T (INFL) a lestructura
oracional, es diria que retrospectivament sorprn i tot que entre aquesta
presncia i ladopci generalitzada del format endocntric (o sintagmtic)
tamb per a aquestes categories (vg. (18)) haguessin de passar ms de
mitja dotzena danys. Vegem per qu s fins a cert punt sorprenent.

Com hem comentat anteriorment, constitueix un principi metodolgic
elemental en cincia que els constructes (vg. definici al glossari del m-
La fora illocutiva duna
frase fa que una frase tin-
gui una daquestes quatre
funcions: declarativa, inter-
rogativa, exclamativa o im-
perativa (vg. tamb 4.2.6)
Fora illocutiva
49
dul 2) com ms simples sn, millor. I s evident que un format com el de
(18), que s tot just la implementaci generalitzada de la visi sintagm-
tica (vg. (14a/14b)), s molt ms simple que no pas el format finalment
arraconat de (19).

A (19b), INFL, deixant de banda ara les tres branques que presenta, s un
element del qual noms podem dir que crea estructura, per que no se
sabria pas com classificar.

Qu seria INFL a (19)? [Reflexi opcional]

Dacord amb les definicions de (13), INFL podria arribar a veures com una catego-
ria alhora nucli i projecci mxima, per el fet que a (19b) no sespecifiqui que es-
tem davant dun SINFL ens posa en la pista que aquesta no era la visi de lpoca.
Finalment ja ho sabem per (18), va prosperar un SINFL (ST), per un SINFL (ST)
diferent del que ara contemplvem com a mera possibilitat: no es tractaria duna
categoria af a la dels cltics, que sn alhora projecci mnima i mxima, sin duna
categoria que es projecta: t un complement i un especificador.

Noteu que la possibilitat contemplada i descartada pel motius que ara veurem ve
suggerida pel format de (19b) i per lassumpci implcita que la realitzaci dINFL
s un mot morfolgicament complet, un auxiliar, per exemple. No t sentit plante-
jar-se que un afix pugui ser un sintagma.

Per respecte a la histria real, per, cal dir que en el marc GB, a INFL shi podia
penjar tant un auxiliar com els afixos de temps i concordana: hi tenem un auxiliar
quan a loraci nhi havia un i hi tenem un(s) afix(os) quan la forma verbal era sin-
ttica (i.e., sense auxiliar). En aquest segon cas, (19b) no podia donar directament
loraci en la seva forma manifesta: calia una operaci ulterior que ajunts els afi-
xos en qesti amb larrel verbal.

Sense deixar encara (19b) podem observar la doble anomalia del format
que presenta mirant-nos ara el smbol O, oraci, a lesquerra de la regla.
Qu shi veu? Efectivament, un constituent que no s endocntric sin
exocntric i que en comptes de dues branques en t tres.

Seguint amb el smbol O, per fixant-nos en (19a), cal advertir que mal-
grat el que suggereix la notaci, no podem pas considerar que O sigui la
projecci dO: O, bviament, no est qualificat com a nucli perqu un
nucli s (com a mxim) un mot. Quant a Comp, laltre element de (19a),
recordeu simplement lestipulaci segons la qual Comp proporciona du-
es posicions, una, la de lesquerra, per a expressions interrogatives i
similars i laltra, la de la dreta, per al complementador prpiament dit (o
conjunci).

Un cop comprovat fins a quin punt (19) constitueix un sistema altament
estipulatiu i heterogeni, encara sens presenta com a ms desitjable el
sistema molt ms regular i simple de (18). Lelegncia duna soluci re-
gular i simple, per, no pot ser lnica ra que ens la faci adoptar. Re-
passant breument algunes raons que afegides a ms gran simplicitat de
la proposta de (18) porten a assumir-la, ens trobem les segents:

Recordeu que els cltics pro-
nominals sn alhora i neces-
sriament nuclis (o projecci-
ons mnimes) i sintagmes (o
projeccions mximes): [
SD
D
0
].
Els noms i els adjectius, en
canvi, poden ser alhora N i
SNs ([
SN
N
0
])

els uns i A i SAs
els altres ([
SA
A
0
]). Vg. comen-
taris finals de 3.4.2.
Hiptesi lexicalista i afixos
El model GB no adoptava el
que es coneix amb el nom
dhiptesi lexicalista forta.
Segons aquest planteja-
ment, la sintaxi treballa
exclusivament amb mots ja
formats. En termes de la
teoria de lestructura sin-
tagmtica direm que si
sassumeix aquesta propos-
ta, tots els nuclis (X
0
) sn
mots.
Aqu diem que un nucli s
com a mxim un mot per-
qu, com sha comentat en
el text en lletra petita
daqu al damunt i en el
requadre corresponent, a
lpoca en qu (19) era vi-
gent, no shavia adoptat
encara lanomenada Hip-
tesi Lexicalista forta.
50
a) Noms la soluci de (18) comporta per si sola lexpressi de
lobligatorietat dINFL a les oracions, cosa que sens dubte s el cas gene-
ral.

La presncia dINFL [+Temps] s obligatria per a les frases declaratives, per s
prescindible en segons quines frases amb una altra fora illocutiva. Aix tenim im-
peratives com La taula, aqu!, exclamatives com Increble, aquesta histria!, inter-
rogatives contrafactives En Jordi tmid? Si s un carota; Un poltic professional a
la comissi? Mai de la vida! A la majoria de les frases no declaratives del tipus
illustrat aqu tamb ens podem trobar que la forma verbal principal estigui en infi-
nitiu i, doncs, INFL sigui [Temps]: A callar! (imperativa), En Jordi avergonyir-se?
(interrogativa contrafactiva); Quines coses de veure! , etc. La generalitzaci, doncs,
s la segent: Les frases declaratives requereixen INFL [+Temps] mentre que les
que presenten una altra fora illocutiva (de vegades amb el concurs de certes con-
dicions suplementries, com ara el carcter contrafactiu per a les interrogatives)
poden presentar una forma verbal en infinitiu, i.e., [Temps], o no presentar cap
forma verbal. Vg. tamb la lletra petita de 1.

b) De manera similar, (18) tamb permet expressar estructuralment que
les frases tenen una fora illocutiva. Desplegarem el contingut daquesta
afirmaci un cop sintetitzats els avantatges de (18) sobre (19). Vg.
4.2.6.

c) El sistema de (18) contempla opcions inexpressables amb el sistema
de (19). En efecte, recordeu que el patr sintagmtic (vg. (14a/b)) es
complementa amb lespecificaci de lordre que adopten complement i
especificador respecte del nucli. Aix, el sistema de (18), entre altres op-
cions no permeses per (19), fa possible que T (INFL) aparegui en posici
final, [
T
SV T
0
], o que lSC tingui el nucli final i lespecificador inicial,
[
SC
Espec. [
C
ST C
0
] ].


Alguns exemples de llenges amb un SC de nucli final i especificador inicial sn el
vata, el sharanaua, el qutxua i el navaho (vg. Radford 1988). En efecte, per a aquestes
llenges hi ha constncia que presenten el complementador (les conjuncions) al final
de loraci i les expressions qu (o expressions interrogatives) al capdavant, tal i com
es representa a (i):

(i) SC


Espec C


ST C
0

Quant a la possibilitat, comentada en el text principal suara, que la projecci de T sigui
de nucli final, [
T
SV T
0
], en sn exemple les oracions subordinades de lalemany (Ich
sage da du ein Buch gelesen hast (lit. Jo dic que tu un llibre llegit has).

d) En estreta relaci amb el punt anterior cal destacar finalment que
lopci de (18) resulta empricament molt ms ben avalada que no pas la
de (19): (18) permet de formular unes generalitzacions tipolgiques fo-
namentades que fora del sistema de (18) queden com a llistats arbitra-
ris. Aix, sabem avui que hi ha una srie de correlacions sistemtiques
pel que fa a lordre dels constituents que noms assumint (18) poden
formular-se tant senzillament com teniu aqu: Sobserva que les llenges
La investigaci per a
lestabliment daquestes
correlacions arrenca del
treball de Greenberg
(1963), el sumari del qual
teniu a lAnnex 2.
51
tendeixen a ordenar el nucli i el complement de la mateixa manera per a
totes les categories.

Vegem-ho.

Noteu que aix vol dir que en principi s desperar que en una llengua amb
postposicions (SN/SD-P), el verb segueixi el seu complement (SN/SD-V), lauxiliar
segueixi el verb (SV-T) i el complementador assertiu (o una partcula interrogativa)
segueixi la seva oraci (ST-C). En canvi, en una llengua en qu el verb precedeixi el
complement (V-SN/SD), esperarem que hi hagi preposicions (P-SN/SD), que
lauxiliar precedeixi el verb (T-SV) i que el complementador assertiu (o una partcu-
la interrogativa) precedeixi loraci (C-ST)

No hi ha acord en tipologia sobre sobre quina relaci de parella s la que mana.
s a dir, si una llengua postposa el verb al complement, vol dir que necessria-
ment ha de tenir postposicions en lloc de preposicions i els complementadors al fi-
nal? O s a linrevs? Actualment, trobem autors per a qui no hi ha una parella
concreta que domini, autors per a qui mana la parella verb-complement com ara
Greenberg (1963) i autors com Hawkins (1983) per a qui el que s determinant s
el carcter preposicional o postposicional de la llengua.
Com diem, sense el recurs a la visi sintagmtica exhaustiva, s a dir afectant
tamb les categories funcionals, en comptes de la generalitzaci que automtica-
ment ens dna el desenvolupament cas a cas recollit dos pargrafs ms amunt,
tindrem una formulaci amb llista de lestil segent: A les llenges del mn
sobserva una tendncia que fa que si a una llengua hi ha postposicions, el verb
segueixi el seu objecte directe, lauxiliar segueixi el verb principal, les partcules in-
terrogatives i les conjuncions oracionals en general segueixin la seva oraci, etc.
Una llista, fixeu-vos, que no es desprn de cap principi teric (explicatiu) i que
quedaria irremissiblement com a llista.

Finalment, i amb la vista posada en la presentaci del Sintagma Determinant (SD)
que ens ocupar a continuaci, paga la pena assenyalar que una altra de les pare-
lles correlatives llistades per Dryer (1992), en una de les investigacions tipolgi-
ques ms acurades metodolgicament des del punt de vista de la selecci de la
mostra considerada, s la de larticle-nom amb el funcionament segent: larticle va
a la mateixa classe que el complementador, ladposici, etc., i el nom que
lacompanya a la mateixa classe que el complement nominal duna adposici, el
complement del verb, etc. Semblaria raonable, doncs, concloure que la parella arti-
cle-nom forma un sintagma amb un nucli D i un complement SN.

Podeu veure les correlacions esmentades, amb els percentatges de freqncia cor-
responents, a la taula segent:
(i)
Verb SN/SD
obj
%

SN/SD
obj
Verb %
Adpos. SN/SD 94 SN/SD Adpos. 85
T (aux.)
SV 88 SV
T (aux.)
92
C (que) O(raci) 98 O(raci) C (que) 69
D(art. det.) SN 71 SN D(article) 60
Font [a partir duna mostra de 534 llenges de 247 grups diferents]: Dryer (1992)


Com s fcilment observable, la part esquerra de la taula ens diu (amb la qualifica-
ci percentual corresponent) que en una llengua en qu el verb precedeixi lobjecte
hi haur gaireb segur, en un 94% dels casos exactament, preposicions, lauxiliar
precedir el SV, etc.; la part dreta, semblantment, ens informa que si el verb se-
gueix el seu objecte, hi haur postposicions, etc.
Adposicions: preposicions i
postposicions
De la mateixa manera que
hi ha llenges amb prepo-
sicions, que sn partcules
que precedeixen un SN (o
un SD), nhi ha que presen-
ten postposicions, que sn
partcules que segueixen
un SN (o un SD).
52
4.2.4. Sintagma nominal i sintagma determinant

Hem vist que est justificat assumir que les categories funcionals que
formen part de lesquelet oracional (T i C) projecten sintagmes. Laltra
categoria funcional presentada a 3.4.1, el determinant (D), tamb es
considera avui que s el nucli dun sintagma, lSD, el complement del
qual s un SN. Ladopci de lanomenada hiptesi de lSD (Abney 1987,
Fukui & Speas 1986) comporta, en definitiva, la substituci de (20a) per
(20b):

(20) a. SN

Det N

N
0
SP


La soluci del problema

b. SD

D
0
SN

N
0
SP

La soluci del problema

Segurament us heu adonat que lSD presentat a (20b) no t especificador: no tenim
una estructura [
SD
SX[
D
D
0
SN]]. A la proposta inicial a favor de lSD, per, es contem-
plava la possibilitat dSDs amb especificador. De fet, un dels arguments que
sadduiren al seu favor va ser lesclariment que proporcionava per a estructures del
tipus Johns offer of help que quedaven analitzades de la manera segent: John se-
ria lespecificador (SX, a la representaci [
SD
SX[
D
D
0
SN]]); s, el nucli D; offer, el nu-
cli dSN i of help, lSP complement dN.

Vegem ara alguns arguments senzills a favor de la hiptesi de lSD reco-
llida a (20b):

(21)
a) La hiptesi de lSD dna compte de lexistncia de llenges com el
lummi (vg. 2.2) en qu podrem dir que la categoria nominal noms
sobt com a resultat dajuntar a la sintaxi un determinant amb un
predicat no especificat categorialment al lxic. Una r

La manera com la parella article determinat-nom entra en la srie de
correlacions tipolgiques esmentades en el darrer text en lletra petita
de 4.2.3 porta tamb a considerar la parella com lexpressi duna
relaci nucli-complement i, doncs, a favor del tractament de la parella
com [
SD
D SN].
53

c) El funcionament en catal (i altres llenges romniques com ara
litali i el francs) del cltic acusatiu, el (amb totes les seves formes
de gnere i nombre) i del cltic invariable, anomenat tamb partitiu,
en. Aturem-nos-hi. Veurem com el que resultava complicat esdev
enormement simple. Considereu les dades de (22):

(22) a. Fa [els exercicis de lingstica] cada dia
b. Fa [exercicis de lingstica] cada dia
c. Fa [fora exercicis de lingstica] cada dia

No resulta arriscat afirmar que en la majoria de les anlisis que circulen
pel mercat, la seqncia entre claudtors dels exemples de (22) seria
considerada un SN. Una observaci atenta, per, de laplicaci del criteri
de constituncia (12b) que repetim aqu com a (23) ens posa en la pista
que lanlisi anterior s incorrecta.

(23) El recurs a una proforma: una seqncia que pot ser substituda o
represa per una determinada proforma s un constituent. La catego-
ria de la proforma s la mateixa que la del constituent substitut.

En efecte, el manteniment de lanlisi segons la qual les seqncies entre
claudtors a (22) constitueixen SNs t un preu molt alt: una formulaci
gens aclaridora i altament estipulativa del funcionament dels nostres dos
cltics. Observeu (24), amb la substituci pronominal ja realitzada:

(24) a.Els fa
b. En fa
c. En fa fora

Com s caracterstic del catal, aquestes formes poden entrar en les construccions
de dislocaci (a lesquerra o a la dreta) amb cltic de represa. Aix, obtindrem les
formes (i), amb dislocaci a lesquerra i les formes (ii) amb dislocaci a la dreta:

(i)a. Els exercicis de lingstica els fa cada dia
b. (D)exercicis de lingstica en fa cada dia
c. (D)exercicis de lingstica en fa fora cada dia

(ii)a. Els fa cada dia, els exercicis de lingstica
b. En fa cada dia, dexercicis de lingstica
c. En fa fora cada dia, dexercicis de lingstica

Fixeu-vos que aquesta mena de construccions ens permeten veure dins duna sola
frase quin s el constituent representat pel cltic. Observeu tamb que quan el cltic
s en, el seu correlat a loraci va introdut per de (obligatriament a les dislocaci-
ons a la dreta i opcionalment a les dislocacions a lesquerra). Aquesta preposici
es considera que en aquestes construccions s lelement assignador de cas partitiu.
Amb vista a largumentaci que segueix, per, ignorarem del tot les preguntes que
suscita laparici i distribuci de de: ens fixarem exclusivament en el que es deriva
de la comparaci de (22) i (24).

Noteu que s tamb invia-
ble una construcci dislo-
cada amb cltic de represa
que presenti en el constitu-
ent dislocat fora:*Fora
exercicis de lingstica en
fa cada dia.
54
Conforme al que sobserva a (24), si volgussim mantenir que les se-
qncies entre claudtors de (22) sn SNs, en vista de (22a) i (24a) i de
(22b) i (24b), haurem de dir que el cltic acusatiu (aqu en la seva forma
masculina plural, els) substitueix un SN lespecificador del qual s de-
terminat (article o demostratiu) mentre que el cltic partitiu (en) substitu-
eix un SN sense especificador. La caracteritzaci aix assolida seria tan-
mateix insuficient encara: comparant (22c) i (24c) veiem que a (24c) so-
breviu fora i, doncs, que el cltic partitiu pot no substituir tot lSN sin
una part: la que exclou lespecificador (fora), i que s, doncs, N:
[
SN
fora [
N
exercicis de lingstica]]. Fins aqu tindrem la caracteritzaci
segent: el cltic acusatiu susbstitueix un SN (objecte del verb, sentn)
lespecificador del qual s determinat, com a (22a); el cltic en, per con-
tra, pot susbstituir o b un SN sense especificador (vg. (22b)) o b N,(vg.
(22c)) si lespecificador s una expressi quantificacional.

Aquesta caracteritzaci, si b dona aparentment compte dels fets, s
tanmateix insatisfactria per complexa: a ms de la referncia obligada a
lespecificador de la categoria substituda per a la determinaci del subs-
titut pronominal, ens deixa una doble categoritzaci per a en, que per la
referncia a N (projecci intermdia) ens obligaria a revisar, a ms,
lassumpci que els cltics (pronominals) sn alhora projeccions mnimes
i mximes (vg. observacions finals a 3.4.2).
Si reinterpretem (22) conforme a la hiptesi de lSD, en canvi, les coses
se simplifiquen enormement. A (22a) tenim un SD, a (22b) un SN i a (22c)
un SQ(uantificador) amb un complement SN. Aix doncs, el cltic acusatiu
substitueix un SD i s, doncs, un D
0
i SD alhora; i el cltic partitiu substi-
tueix un SN i s, doncs, N
0
i SN alhora.

Com ja hem assenyalat abans serien membres de la categoria D tant els demostra-
tius (les formes daquest, aquell, etc.) com els articles determinats. Observeu, per
exemple, que la substituci pronominal funciona igual a Far els exercicis que a
Far aquests exercicis: en tots dos casos fem Els far i sn impossibles *Els far els
i *Els far aquests. Hi ha, per, una diferncia molt clara entre tots dos D: els arti-
cles determinats requereixen un SN mentre que els demostratius, no (*Far el vs.
Far aquest). Sarriba aix a poder distingir fcilment els cltics acusatius dels arti-
cles determinats: un article s un D amb complement obligatori i un cltic s un D
que no admet complement. Cap dels dos en catal no t tampoc especificador, com
hem esmentat ms amunt. Un demostratiu, daltra banda, s un D amb comple-
ment (SN) opcional.

Paga la pena assenyalar que si b el plantejament defensat aqu pot semblar-vos
molt nou, en part ja shavia formulat el segle passat per al castell: Bello (1847), un
gramtic denorme clarividncia, ja havia apuntat la identitat categorial de la srie
dels pronoms acusatius i larticle determinat tot i que en castell no sarriba a do-
nar la coincidncia fonolgica absoluta que sobserva en la majoria dels dialectes
del catal (no en balear): el, la, els, les sn formes que corresponen tant a larticle
com als cltics acusatius.

En definitiva, comprovada la superioritat de lanlisi que ens proporciona
la hiptesi de lSD per a la comprensi del funcionament en catal dels
cltics acusatiu i partitiu i tenint en compte que aquesta hiptesi ve ava-
Noteu que uns quants e-
xercicis de lingstica, pocs
exercicis de lingstica, etc.,
es comporten com fora
exercicis de lingstica.
55
lada per raons tan poderoses com les esmentades a (21a) i (21b), el ms
raonable, sens dubte, s assumir-la.
4.2.5. Lestructura de loraci: observacions finals
Un cop examinades i mnimament justificades les caracterstiques bsi-
ques que subjauen a la visi de les oracions expressada a (18) que repe-
tim ara com a (25) (amb la precisi relativa al sistema SD/SN) paga la
pena fer encara tres observacions ms al respecte:

(25)
SC(omplementador)

Espec C

C ST(emps)

SD/SN T

T SV


La primera observaci t a veure amb lexpressi estructural de la relaci
semanticotemtica subjecte (lgic)-predicat. Repareu que a diferncia del
que ens trobvem a Aspectes (Chomsky, 1965) on O SN SV, a GB
(Chomsky, 1981) on O SN INFL SV (vg. (19b), SV a (25) ja no s germ
dSN/SD, sin de T. T cap altra repercussi aquest canvi? Sembla que
s, i no gaire desitjable. Vegem per qu.

a) La hiptesi del subjecte intern

Una de les raons que justifiquen lSV s que lSV permet dexpressar la
relaci de predicaci per la qual la funci semntica del subjecte depn
no ja del verb sin de lobjecte sintctic (SV) que formen el verb i el(s)
complement(s), caracterstica que, naturalment, seria inexpressable si no
hi hagus SV i el verb i tots els seus arguments (incls el subjecte) fossin
germans.

Que la determinaci de la funci semanticotemtica del subjecte la fa lSV
sobserva molt fcilment quan el verb s dels anomenats lleugers (fer, fotre, tenir,
etc.). Noteu que el subjecte de En Joan fa ulleres s des del punt de vista semanti-
cotemtic molt diferent de En Joan fa els llits: en el segon cas el participant denotat
per lSD subjecte s agent i en el primer no ho s pas, s ms aviat un experimen-
tador. No fa tampoc la mateixa funci semanticotemtica el subjecte de En Joan
porta les mans a les butxaques que el de En Joan porta els nens a lescola.

Al llarg de 4.2 ens hem
dedicat a justificar el que
hem suposat que eren no-
vetats per al lector. No est
de ms, per, que feu una
cosa que potser no heu fet
mai: aturar-vos a pensar
quines altres raons, junta-
ment amb la recollida en el
text principal, abonen
lexistncia dun SV. Podeu
consultar Bosque (1989:
3.2).
Un verb lleuger s un verb
amb un contingut lxic va-
gue, indeterminat. El verb
fer i els seus equivalents en
altres llenges en sn so-
vint lexemple per antono-
msia.
Verbs lleugers
56
Que la funci semanticotemtica de lSD/SN subjecte la determina la
relaci que mant amb lSV ho expressa, per, molt millor el patr
dAspectes que no pas el representat a (25): la diferncia radica en el fet
que a (25) lSD/SN subjecte no s germ de lSV mentre que a Aspectes
lSN subjecte i lSV sn germans (O SN SV). En efecte, cal tenir present
que sassumeix que el significat semanticotemtic (i la relaci de predi-
caci s significat daquest tipus) es construeix localment (vg. 3.2) de
manera que una relaci de predicaci pot establir-se entre dos nodes
germans (la relaci local per excellncia) per no pas entre nodes no
germans. Dacord amb aix, la posici que ocupa lSD/SN subjecte a (25)
no expressa la relaci semntica de predicaci de la qual es deriva el rol
semanticotemtic del subjecte, sin que expressa, sent germana de T i
lespecificador de T
0
(dipositari dels trets de flexi, a ms del temps), la
relaci gramatical de cas i/o concordana que mant aquest element
amb T
0
, la categoria funcional que vertebra loraci.

En vista daquest efecte indesitjable de resultes de la incorporaci de les
categories funcionals (T, concretament aqu) a lestructura oracional, una
proposta com lanomenada hiptesi del subjecte intern no podia ms
que ser ben rebuda. Amb aquesta hiptesi es proposa que universalment
el subjecte s lSD/SN en posici despecificador de lSV i que segons en
quines llenges aquest SD/SN seleva a la posici despecificador dST.
Aplicant aquesta idea a (25) esdev possible expressar totes dues relaci-
ons localment, la semanticotemtica (subjecte lgic) en la posici interna
a lSV i la gramatical (subjecte gramatical) en la posici que sobserva a
(25). Vegeu com queda, doncs, la proposta:

(26) SC

SX C

C
0
ST

SD/SN T

T
0
SV

V/SV


En la proposta original, els autors apuntaven que el trasllat des de la posici inter-
na a lSV a la posici despecificador dST no s universal, sin que depn de la
llengua. Segons ells mateixos suggerien, hi hauria trasllat en francs, angls, neer-
lands, etc.; i no nhi hauria en itali, irlands, japons i xins. Conv retenir a-
questa dada amb vista a la nostra segona observaci.

Com sempre, per, conv que la motivaci intraterica duna proposta
no sigui lnica ra que la faci desitjable. En el cas que ens interessa,
La hiptesi del subjecte
intern
Va ser proposada per Ko-
opman i Sportiche (1985,
87) i ulteriorment desenvo-
lupada a Sportiche (1988).
57
aix vol dir que no shauria de considerar suficient per adoptar la hipte-
si del subjecte intern el fet que permeti seguir expressant estructural-
ment la relaci de la predicaci semntica. Reprodum a continuaci per
al lector ms interessat largument empric ms important per a la seva
adopci.


Dades a favor del subjecte intern [Argumentaci addicional (difcil)]

Entre daltres arguments de caire empric a favor de la hiptesi del subjecte intern,
destaca el del comportament dels quantificadors flotants (Vg. 3.2 per a la presen-
taci del concepte). Aquests quantificadors poden aparixer en diverses posicions
segons les llenges. Hi ha, per, proves prou slides que hi ha almenys una posici
daparici daquests elements caracteritzable de manera uniforme a travs de les
llenges: la que correspondria a la posici del subjecte intern. A tall dillustraci
ens limitarem a documentar-ho amb unes dades sobre el francs extretes de la
proposta original:

(i)a. Tous les enfants ont vu ce film
Tots els nens han vist aquest film
(Sportiche 1988: (2a))
b. Les enfants (*tous) ont (tous) vu (*tous) ce film.
Els nens (tots) han (tots) vist (tots) aquest film
(Sportiche 1988: (4a))

A (ia) hi teniu una oraci amb un SD quantificat per tous. A (ib), sense que vari en
absolut la interpretaci, el quantificador ja no apareix precedint el seu SD sin flo-
tant entre lauxiliar i el verb noteu que sexpressen tamb les posicions de flota-
ci que sn impossibles, per dir-ho aix. Fent la hiptesi nulla (i.e., aquella que ja
ens ve donada, la ms avinent), lauxiliar d(ib) ha daparixer a T (INFL). Inferim,
doncs, que el quantificador flotant ha de quedar entre T i V. Conforme havem a-
vanat, la interpretaci per via de la hiptesi del subjecte intern est servida: el
quantificador flotant s a la posici del subjecte intern i lSD les enfants sha elevat
a la posici despecificador dST.

Per reblar el clau, considereu (ii):

(ii) Les enfants (*tous) verront (tous) ce film.
Els nens (*tots) veuran (tots) aquest film
(Sportiche 1988: (4b))

Repareu el contrast entre el verb finit de (ii) i la forma de participi (no finita) d(ib)
pel que fa a lltim tous: la forma verbal finita pot precedir-lo i la forma no finita,
en canvi, no pot. Davant daquest contrast, una interpretaci coherent consisteix a
considerar que el quantificador flotant de (ii) est en la mateixa posici que el tous
lcit de (ib) i que les formes no finites sn in situ (all on soriginen), mentre que
les formes finites sinttiques seleven a T (INFL). Aquesta interpretaci, a ms, la
recolzen dades independents que mostren que la posici del verb finit (sinttic) en
francs s T. Sn dades daquest tipus les de (iii) i (iv):

(iii)a. Jean (ne) mangera pas cette soupe
En Joan no menjar aquesta sopa
b. Il faut (ne) pas manger des produits adultrs
Cal no menjar productes adulterats
c. Il (n)a pas mang des produits adultrs
Ell no ha menjat productes adulterats

(iv) a. Jean mange souvent cette soupe
En Joan menja sovint aquesta sopa
b. *Jean souvent mange cette soupe
En Joan sovint menja aquesta sopa

Observeu-les. A (iiia) shi veu que un verb finit (a diferncia duna forma dinfinitiu
(iiib) o de participi (iiic)) s sempre a lesquerra de la negaci la posici rellevant
s la de pas, segons que abonen altres fets que no podem comentar aqu;
lopcionalitat mateixa del ne, per, ja ns tanmateix una prova. I a (iva) veiem que
el verb finit queda separat del seu complement per la intervenci dun adverbi; i
que aix s obligatori (vg. (ivb)). Com que interpretativament ladverbi (o la nega-
58
ci) no modifica lelement de la seva dreta (el complement del verb) sin lobjecte
sintacticosemntic format pel verb i el seu complement, i.e., el predicat, una mane-
ra de donar-ne compte s assumir que el verb sha traslladat a T deixant al seu dar-
rere ladverbi (o la negaci).

Lobservaci de la interacci dadverbis i negaci ens mostraria que els fets sn
una mica ms complexos que el que sha illustrat aqu. Com que no es tracta, pe-
r, de descriure el funcionament del francs en aquest punt sin de justificar la hi-
ptesi del subjecte intern i tamb avancem-ho de presentar uns fets que ens
serviran desprs per explicar certs aspectes de la propietat del desplaament (vg.
5.1.1), deixem la cosa aqu.

b) La qesti del subjecte gramatical en llenges com el catal

En el que segurament s una mostra de la utilitzaci mecnica i acrtica
de la tecnologia de la GGT (vg. Introducci al mdul), se sol donar per
descomptat que les frases finites transitives de langls i les llenges
romniques sanalitzen conforme a (26). Aix suposaria que totes tenen
un subjecte gramatical a lespecificador dST obtingut per trasllat des de
la posici del subjecte intern. Que lanlisi que equipara totes les llen-
ges romniques amb langls s si ms no qestionable s fcil de de-
mostrar. Com que no es tracta aqu dentrar a considerar el funciona-
ment de cap llengua en particular, deixarem merament insinuat el carc-
ter dubts daquesta anlisi en la lletra petita que segueix. Val a dir, pe-
r, que assumir per les bones que John reads the newspaper, sanalitza
igual que En Joan llegeix el diari equival a abandonar del tot lesperit
teric que anima la GGT i, doncs, la pretensi, en definitiva, dexplicar el
funcionament (o part del funcionament) de les llenges. Amb altres pa-
raules, recordeu que lobjectiu de la GGT no consisteix pas a proporcio-
nar tecnologia per a anlisis exhaustives de frases complexes amb no se
sap ben b quins objectius, sin a mirar de descobrir quina s lanlisi
correcta, aquella que permet fer llum en el funcionament de les llenges.

La qesti del subjecte a les llenges de subjecte nul [Text opcional (difcil)]

Aix, sobre la base doracions prou simples, s relativament fcil arribar a la con-
clusi que el comportament que sobserva a la perifria esquerra de les frases
permet dajuntar el francs i langls per una banda i les altres llenges romni-
ques per laltra. Les dues primeres es distingirien merament pel fet que noms en
francs es dna el trasllat a T de la forma verbal finita sinttica. Aix ho apunta la
semblana entre (ia) i (iia), que mostra que les formes auxiliars del francs i
langls es comporten igual, i la diferncia entre (ib) i (iib), que evidencia, com sua-
ra apuntvem, que el verb finit noms seleva a T en francs. Sassumeix arreu, a (i)
i (ii), que ladverbi s adjuntat a SV ([
SV
Adv. [
SV
V SD/SN] ]).

(i)a. John had often visited Mary
Joan havia sovint visitat Maria
En Joan ha visitat sovint la Maria
b. John often visits Mary [cf. *John visits often Mary]
Joan sovint visita Maria
En Joan sovint visita la Maria

(ii)a. Jean avait souvent invit Marie
Joan havia sovint invitat Maria
En Joan havia invitat sovint la Maria
b. Jean invite souvent Marie [cf. *Jean souvent invite Marie]
Joan invita sovint Maria
En Joan invita sovint la Maria

59
[Com s usual, sentn que la lnia del mig de cada exemple correspon a la glossa
literal i la tercera a la traducci. Si cal, a les glosses (vg. p. ex. (v) i (vii) a continua-
ci) hi consta informaci gramatical en versaletes]

En catal, castell, itali, etc., i a diferncia del que sobserva a (ia) i (iia) (vg. (iiia)),
ladverbi no pot quedar interposat entre lauxiliar i el verb, mentre que s possible,
com corroboren (iiib) i (iiib), tant la forma (ib) com (iib). Tant el primer comporta-
ment com el comportament de tipus (iiib) porten a pensar que el verb tant si s
una forma sinttica (cantava, per exemple) com si s una forma no personal que
coocorre amb lauxiliar (cantat a he cantat) seleva a T, adjuntant-se en el segon
cas a lauxiliar que ja s a T. A ms de lelevaci de V a T, dades com les de (iv)
ens portarien a concloure que entre T i lSD a lespecificador de ST pot aparixer
(adjuntat a T?) un adverbi (o ms).

(iii)a. En Joan havia visitat sempre la Maria
a. En Joan sempre havia visitat la Maria
b. En Joan sempre visita la Maria
b. En Joan visita sempre la Maria

(iv) Els estudiants abans sempre visitaven tots el museu de la cincia

Aix doncs, ja tenim dues caracterstiques que separen el catal i llenges sem-
blants, les anomenades llenges de subjecte nul romniques, de langls i el
francs: la primera, una elevaci de V a T generalitzada a totes les formes de cate-
goria V que no es dna en absolut en angls i que en francs es limita a les formes
verbals finites sinttiques; la segona, la possibilitat dintercalar adverbis entre el
subjecte preverbal i la forma verbal (analtica o sinttica) a T. Altres caractersti-
ques, seleccionades entre aquelles que resulten gaireb directament observables,
que ens permeten diferenciar encara ms aquests dos grups de llenges, sn les
segents:

La possibilitat, irrestricta des del punt de vista gramatical, per sensible a les
condicions pragmtiques, de deixar el subjecte en posici postverbal en oracions
declaratives.

s de notar que en francs i encara ms en angls laparici en posici postverbal
del subjecte en oracions declaratives s molt ms restringida que no pas a laltre
grup de llenges. Sense poder entrar aqu en detall direm que el que ms crida
latenci s que en angls i francs un subjecte postverbal en oracions declaratives
ha de ser indefinit i ha de coocrrer amb un expletiu en posici preverbal en ora-
cions de verb inacusatiu (vg. glossari). A laltre grup de llenges, en canvi, no
saplica cap daquestes restriccions.

Quina posici ocupa un subjecte postverbal? La hiptesi nulla en un marc que as-
sumeix la universalitat del subjecte intern s que aquest subjecte apareix simple-
ment en la seva posici inicial: a lespecificador de lSV o, en el cas dels verbs ina-
cusatius o passius, a la posici de complement daquesta projecci (SV).

A(v) hi teniu illustrat el patr restringit angls i francs i a (vi) les diverses possibi-
litats que es presenten en llenges del tipus del catal

(v)a. There arrived a man / *Mary
EXPL arrib un home / Maria
b. Il est arriv un bateau / *Marie
EXPL s arribat un vaixell / Maria
a.*It/ sings a man / Mary
EXPL/ canta un home /Maria
b. *Il/ chante un homme/ Marie
EXPL/ canta un home /Maria
[EXPL: expletiu (vg. definici al glossari]

(vi)a. Ha arribat un home / la Maria
b. Ha cantat un home / la Maria

Certament, les dades de (v) corroboren, per la presncia obligada de lexpletiu, la
necessitat en angls i francs de realitzar lespecificador dST a (26) i qestionen
que la diferncia entre tots dos grups de llenges pugui reduir-se a lassumpci
dun expletiu fonticament buit a les llenges del tipus del catal. Perqu el recurs
a un expletiu buit en la posici despecificador dST fos la soluci caldria que les
caracterstiques i distribuci dels subjectes postverbals fossin les mateixes arreu i
Llenges de subjecte nul
Aquest descriptor alludeix
al fet que en aquestes llen-
ges el subjecte pot ser
ellptic (no expressar-se
fonticament). La majoria
de les llenges romniques,
per no el francs, per e-
xemple, tenen aquesta ca-
racterstica.

En el text adjacent en lletra
petita comentem altres
propietats caracterstiques
de les llenges de subjecte
nul romniques posades al
descobert per la investiga-
ci en GGT.

Finalment, cal tenir present
que no totes les llenges
de subjecte nul ho sn a
lestil romnic. Hi ha tamb
un subjecte nul a lestil xi-
ns, per dir-ho aix, amb
unes altres propietats.
Verbs inacusatius
Per a la caracteritzaci
daquest tipus de verb aneu
alentrada inacusatiu del
glosari.
60
lnica diferncia resids en la disponibilitat o no-disponibilitat dun expletiu fonti-
cament realitzat.

De fet, les dades del catal (i llenges semblants) encara apunten ms lluny. Aix s
detecta tamb

Lobligatorietat per a certs subjectes daparixer en posici postverbal: Hi havia
{un paper / la Maria}; Queda {un imprs / lltim candidat} [cf. *{Un paper / la Ma-
ria} hi havia; *{Un imprs / la Maria} queda. Incidentalment, en mallorqu resulta
ben formada La Maria queda, per s amb el sentit exclusivament de La Maria es
queda.

Com en alguna altra ocasi anterior, potser hi ha qui ja t a m tota una srie de
contraexemples. Si es tracta, per, de solucions de lestil de La MARIA, hi havia,
amb mfasi prosdica sobre laparent subjecte preverbal, cal advertir que no els
hem de comptar com a veritables contraexemples: s prou conegut que aquests e-
lements focalitzats es comporten com a expressions interrogatives i, doncs, que no
ocupen pas la posici despecificador dST sin la posici despecificador dSC. Se-
gueix, en definitiva, sent problemtic per a qualsevol descripci o marc teric que
apelli a (26) per a llenges com el catal la inexistncia doracions com *La Maria
hi havia i lexistncia, en canvi, de les formes Qui hi havia? i La MARIA hi havia.

Desplaament qu del subjecte no problemtic: Qui creus que el va veure?

Quant al desplaament dexpressions interrogatives (un cas de trasllat qu, que sen
diu) que ens ocupar en particular a lapartat que segueix, avancem aqu que, a di-
ferncia del que passa en angls i francs, a les llenges del tipus del catal el
desplaament qu dun subjecte subordinat al capdavant de loraci principal no re-
sulta problemtic quan s el cas que en angls i francs resulta inviable: en un
marc en qu el trasllat deixa una traa aix s expressable dient que en aquestes
llenges s illcita la configuraci complementador-traa; [*that-t], per a langls i
*[que-t], per al francs. Com podeu comprovar a (vii), on prescindim danotar la po-
sici del subjecte intern i fem constar nicament la traa problemtica, la bona
formaci de la frase que encapala aquest punt, Qui creus que el va veure?, no
troba correspondncia ni en angls ni en francs. A totes dues llenges cal una
maniobra extra que no podem entrar a comentar aqu sobre el complementa-
dor que separa les dues oracions per tal dobtenir un resultat viable. Vegeu-la a (vi-
ii).

(vii) a. *Who
i
do you think that t
i
saw him?
qui AUX tu creure que t veurePAS ellAC.
Qui creus que el va veure?
b. *Qui
i
crois-tu que t
i
la vu?
qui creus-tu que t lha vist
Qui creus que lha vist?
(viii)a. Who do you think saw him?
Qui creus que el va veure?
b. Qui crois-tu qui la vu?
Qui creus que lha vist?

Tot i no haver exhaurit les diferncies entorn de la perifria esquerra de les oraci-
ons entre els dos grups de llenges concernits, esperem haver donat proves sufici-
ents per si ms no permetre que es posi en dubte que a les llenges de subjecte
nul romniques les oracions presenten un subjecte preverbal analitzable en els ma-
teixos termes que el subjecte preverbal de langls i el francs, s a dir, com a
(26).


c) Les llenges no configuracionals

Un altre problema per a lanlisi de loraci en els termes duna visi
sintagmtica generalitzada a totes les categories, les funcionals incloses,
s el que plantegen les llenges anomenades no configuracionals. A-
questes llenges (el warlpiri, per exemple, en la descripci de Ken Hale
(1983)) no presentarien aparentment (tanta) estructura jerrquica. Llen-
ges com el llat o el basc han estat proposades com a exemples de llen-
61
ges no configuracionals. Cal encara una investigaci aprofundida, per,
per poder estar segurs que existeixen realment llenges no configuraci-
onals.
4.2.6. Frases amb diferent fora illocutiva
A 4.2.2 i 4.2.3 hem explicat els motius que van portar a estendre el
format sintagmtic a les categories funcionals, per hem deixat pendent
dillustraci el rol de la categoria C(omplementador) com a categoria
estructural especialitzada en lexpressi de la fora illocutiva de loraci.
Recordeu que atenent la fora illocutiva classificvem les frases en qua-
tre tipus: declaratives, interrogatives, exclamatives i imperatives.

La fora illocutiva lentenem aqu duna manera ms restringida que el que s usu-
al en el que sanomena la teoria dels actes de parla (Austin, 1962). All qualsevol
de les intencions comunicatives que pugui tenir un enunciat compta com a fora
illocutiva daquest enunciat. En una concepci aix, no pot esperar-se una corres-
pondncia entre tipus de frases i fora illocutiva: s prou conegut que hi ha enun-
ciats formalment declaratius o interrogatius (Pots dir-me quina hora s?, p. ex.)
que de fet funcionen com a ordres, etc.

Les frases declaratives, tal i com correspon a les formes no marcades, en
general no comporten lexpressi de cap mena de contingut fontic a SC:
s justament la forma ms general i neutra dindicar que la frase s
declarativa. En determinades condicions, entre les quals hi hauria el ca-
rcter emftic, s possible tanmateix laparici del complementador que
en la posici de nucli dSC. Aquest element apareix tamb a C
0
en les
oracions subordinades declaratives. Vegeu-ne els exemples a (27), amb
les projeccions de C explicitades:

(27)a. [
SC
[
C
[
SI
ja ho sabia] ] ]
b. [
SC
[
C
que [
SI
ja ho sabia] ] ]
c. [
SC
[
C
[
SI
the dit [
SC
[
C
que [
SI
ja ho sabia] ] ] ] ] ]

En catal, una oraci interrogativa parcial (o pregunta qu) ja sigui com a
frase independent, com ara Qu fas?, ja sigui com a oraci subordinada,
com ara a No s qu fas, presentar una expressi qu en la posici
despecificador dSC. Una oraci interrogativa total (o pregunta s/no), si
constitueix una frase independent, presenta usualment el complementa-
dor que a C
0
(Que ho ha dit?); i si constitueix una oraci subordinada, el
complementador si (No s si ho ha dit). Heus aqu tots aquests casos:

(28)a. (No s) [
SC
qu
i
[
C
[
SI
fas t
i
] ] ]
b. [
SC
[
C
que [
SI
ho ha dit ] ] ] (Que ho ha dit?)
d. No s [
SC
si [
C
[
SI
ho ha dit ] ] ]

Una oraci exclamativa de tipus parcial, i.e., construda sobre la base
duna expressi qu, comporta tpicament lemplenament de les posicions
despecificador i nucli: a la primera hi va lexpressi qu i a la segona el
62
complementador que (Quines coses que diu!). La presncia daquest
element no s tanmateix obligatria per a tots els parlants en aquest
tipus dexclamativa (Quines coses diu!). Per analogia amb les preguntes,
ms que per la interpretaci que reben, parlarem tamb dexclamatives
totals quan lemplenament de C
0


amb que s obligat i a lespecificador
no hi apareix cap element. Aquestes exclamatives totals, de fet, solen
quantificar sobre un predicat adjectiu que pot ser correlatiu del cltic en o
ho segons els parlants/dialectes. Vegeu lexclamativa parcial ms tpica
amb el nucli emplenat (amb que) i unes quantes mostres dexclamatives
totals.

(29)a. [
SC
quines coses
i
[
C
que [
SI
diu t
i
] ]
b. [
SC
[
C
que [
SI
s de simptic ] ]
c. [
SC
[
C
que [
SI
ns] ] de simptic
d. [
SC
[
C
que [
SI
ho s] ] de simptic

Finalment, per a una oraci imperativa, en vista de lindici que ens pro-
porciona la incompatibilitat del complementador que i un verb en impe-
ratiu (cf. *Que calla! (imp.) i Que callis! (subjuntiu)), podrem assumir
temptativament que s el verb mateix en imperatiu que s a C
0
, com sha
fet per a altres llenges sobre una base emprica ms mplia.

(30) [
SC
[
C
Calla
v
[
Si
t
v
] ]

s de remarcar tamb la incompatibilitat amb la negaci de la forma veritablement
imperativa (cf. *No calla! (imp.) i No callis! (subjuntiu )). Una anlisi satisfactria
de limperatiu hauria de poder integrar aquestes dades i altres sobre el comporta-
ment de limperatiu. Quedi, doncs, com a anlisi preliminar i temptativa la de (30).




















I hi ha encara el format que
illustra una frase com Que
simptic que s! . Tot I que
sense expressi qu, la mera
seqncia suggereix que
tamb aqu semplena
lespecificador i el nucli
dSC.
63
5. El desplaament
En abordar a 3.2 les relacions a distancia vam destacar-ne un dels sub-
tipus: el desplaament. Recordeu que hi diem que el desplaament s
aquella propietat que fa que un element es pronunci en un lloc diferent
del lloc en qu rep la interpretaci semanticotemtica.

Ens toca aqu presentar els tipus ms rellevants de desplaament aix
com les seves caracterstiques.

5.1. Tipus de desplaament

Els desplaaments poden classificar-se de maneres diverses. La primera
classificaci contempla que lelement desplaat sigui un nucli (X0) o un
sintagma (SX). La segona resulta de considerar que els desplaaments de
sintagma siguin cap a posicions A(rgumentals) o no A(rgumentals) (A),
distinci que ara explicarem. I la tercera deriva de la possibilitat que els
desplaaments de sintagma deixin una rplica o un gap. Vegem-les
totes tres per separat.
5.1.1. Desplaament de nucli (X
0
) vs. desplaament de sintagma (SX)
Bona part de les oracions que hem comentat a 4.2.5 i 4.2.6 ja ens
subministren ocurrncies de desplaament de nucli i de desplaament de
sintagma. Tornem, doncs, a exemples ja treballats, ara amb latenci
centrada en el desplaament.

Observeu (31):
(31)a. Jean invite souvent Marie (fr.) / En Joan invita sovint la Maria
Joan invita sovint Maria
En Joan invita sovint la Maria
a Jean [
T
[
T
0

invite [
SV
souvent [
SV
t
v
Marie ] ] ]
b. Which solution does John propose?
quina soluci AUX Joan proposa
Quina soluci proposa, en Joan?
b [
SC
Which solution
j
[
C
does
i
[ John t
i
propose t
j
] ] ]
c. La volia saludar
c [
V
0 la
i
volia [

saludar t
i
] ]

Fixem-nos primer en els desplaaments de nucli. Com ara comprovarem,
la primera caracterstica daquests desplaaments s que traslladen un
nucli (des de la seva posici de nucli) a una altra posici de nucli.

64
A (31a/a) shi veu el desplaament de nucli que consisteix en lelevaci
de V a T, elevaci que hem argit (vg. 4.2.5) que senregistra en fran-
cs, catal, espanyol, etc.

Una adjunci al nucli
En rigor, els trasllats de nucli sn adjuncions a un nucli (vg. definicions a (13)),
que pot ser una categoria funcional abstracta (T a (31a) i C a (31b)) o una catego-
ria lxica (V a (31c). Aix, una representaci ms explcita i acurada de la part re-
llevant de (31a) seria: [
T
0
invite [T
0
] ].

A (31b/b), un exemple de lanomenada inversi dauxiliar i subjecte que
es detecta en les oracions interrogatives matrius (o principals) de
langls, la disposici dels elements que sobserva s el resultat de
lelevaci a C
0
de lauxiliar, inicialment a T
0
. Comporta tamb un cas de
desplaament de nucli lanlisi de limperatiu suggerida a (30). I, final-
ment, s tamb un desplaament de nucli el del salt de cltic illustrat a
(31c/c): recordeu que els cltics sn alhora projeccions mnimes i mxi-
mes (vg. observaci final a 3.4.2); fixeu-vos que s en qualitat del seu
carcter de projeccions mnimes (X
0
) que poden aparixer sobre un verb
(o auxiliar (Lhauria volgut saludar), s a dir, en una posici de nucli que
no s la seva originria. Ens ho mostra el fet que aquest tipus de trasllat
sigui impossible per a un SD que no coincideixi amb D
0
(la vena (del
tercer) p. ex.): podem obtenir Lany passat (no) la vas voler convidar a
partir de Lany passar (no) vas voler convidar-la) per no podem arribar a
*Lany passat (no) la vena del tercer vas voler convidar a partir de Lany
passar (no) vas voler convidar la vena del tercer.

Sobre les dades de (31) mateix centrem-nos ara en el desplaament de
sintagmes. Nhi ha un que hi s ben explcit: which solution a (31b) es
pronuncia a la posici despecificador dSC, per sinterpreta en la posi-
ci de complement del verb. Un altre cas de desplaament de sintagma
que no queda explcit a les representacions de (31) seria el que porta
Jean a la posici despecificador dST a partir de la posici
despecificador dSV, en el supsit que la hiptesi del subjecte intern
sigui correcta.

s convenient fer notar que hi ha encara una altra classificaci possible dels des-
plaaments: hi ha desplaaments la realitat emprica dels quals s indubtable i hi
ha desplaaments hipotetitzats pel lingista. Els primers sn aquells dels quals
qualsevol teoria sintctica hauria de donar compte perqu sn observables (o audi-
bles) directament en el senyal fsic. Ns un exemple which solution a (31b/b). Els
segons sn aquells que, en la mesura que permeten explicar el funcionament de
les llenges, sassumeix que sn tan operatius a la computaci mental com els
primers. La separaci entre totes dues classes, daltra banda, no s tan drstica
com podria inferir-se de la presentaci que acabem de fer-ne. Aix, s el cas que
desplaaments detectables a primera vista sovint presenten per al lingista teric
passes no detectables cap a la seva fita manifesta, mentre que tamb s cert que
els desplaaments hipotetitzats pel lingista sovint presenten pistes ms o menys
indirectes a les dades. Com a exemple de la primera situaci, pot esmentar-se que
actualment es defensa que which solution no va directament des de la seva posici
semanticotemtica (la de complement) a la fita (lespecificador dSC), sin que pri-
mer efectua una operaci de comprovaci de cas en una posici intermdia que
no podem explicar aqu. I com a exemple de la segona situaci valdria lindici que
proporciona la incompatibilitat de que i limperatiu sobre la posici de limperatiu:
Com seria la representaci
de les adjuncions de nucli a
(31b) i (31c)?
65
que no pot aparixer a C
0
perqu a C
0
hi va a parar limperatiu (vg. (30)). Noteu que
limperatiu no s un cltic.

Els desplaaments hipotetitzats pel lingista, daltra banda, poden ser manifestos
o no manifestos: els primers fan que lelement no es pronunci en la posici origi-
nria encara que per a tal assumpci sovint no tinguem sin proves indirectes
lltim exemple mateix tornaria a valer aqu; els segons, per contra, incomplei-
xen de fet la definici que fem servir en aquest mdul perqu afecten elements que
es pronunciarien en la seva posici originria. Shan proposat desplaaments
daquesta mena per a les expressions quantificades en general i per a les expressi-
ons qu de llenges com el xins i el japons, que romanen in situ. En tots dos ca-
sos, la justificaci apella a uns efectes interpretatius que resulten explicables si
sassumeix que dalguna manera les expressions en qesti es mouen adoptant el
format de Forma Lgica que hem vist a la presentaci de la relaci doperador-
variable a 2.1.


Observaci addicional: el lingista teric retratat en els dos pargrafs anteriors
gaireb per fora sadscriuria a la GGT. El motiu ja lhem esmentat: fora daquest
marc dinvestigaci la propietat del desplaament, propietat emprica de les
llenges naturals, no es contempla com una operaci de moviment o trasllat. s
dubts, per, que la tecnologia que es fa servir per tal de suplir el moviment (o
abans les regles transformacionals) no sigui de fet una variant notacional de
loperaci de trasllat. Vg. 5.3.
5.1.2. Desplaament A vs. desplaament no A
Els desplaaments de sintagma poden ser de tipus A o no A en virtut que
la fita del desplaament sigui una posici A(rgumental) o no
A(rgumental). La caracteritzaci dun i altre tipus de posici ha anat can-
viat lleugerament al llarg dels diversos models. Informalment, per, se-
gueix essent possible definir com a posicions no A les posicions que
alberguen els operadors, mentre que les posicions A sn les posicions
que alberguen els arguments i, doncs, les que realitzen les funcions
gramaticals. s una posici no A la despecificador dSC, i sn posicions
A les internes a lSV i lespecificador dST, per exemple. Fent servir els
exemples de (31), podrem dir que el desplaament de which solution,
com qualsevol desplaament qu, s un desplaament de tipus no A i que
els desplaaments no anotats explcitament a (31), el de John a (31b/b) i
el de Jean a (31a/a) des de la posici despecificador dSV a la
despecificador dST, sn de tipus A. Teniu explcit a (26) aquest darrer
exemple de desplaament.

La construcci delevaci del subjecte, un cas de desplaament A

Com que el desplaament A que acabem desmentar i que sillustra a
(26) s daquells que no resulta directament observable sin que en bona
part s motivat intratericament, mostrarem ara un desplaament A que
pertany a la categoria dels directament observables. Ens el proporciona
lanomenada construcci delevaci del subjecte. Ns un exemple (32)
deixem de banda si s o no una construcci genuna en catal:

(32) En Miquel sembla dormir

La fita dun trasllat...
s la posici que consti-
tueix lobjectiu del trasllat.
La construcci delevaci
del subjecte...
... s coneguda amb aquest
nom en els ms diversos
marcs sintctics. Com sem-
pre, per, la interpretaci
del terme al peu de la lletra
noms s cosa de la GGT.
En tots els altres marcs, el
terme susa duna manera
merament descriptiva, sen-
se que elevaci compro-
meti a haver dassumir cap
mena de trasllat.
Sha distingir a ms la
construcci delevaci del
subjecte exemplificada a
(32) i coneguda amb aquest
nom arreu, com ara diem,
de lelevaci del subjecte
des de la posici de subjec-
te intern (a lSV), una hip-
tesi intraterica de la GGT.
66
Per qu diem que (32) s una construcci delevaci? Doncs, perqu lSD
en Miquel, subjecte lgic del predicat subordinat dormir, no fa de subjec-
te gramatical de loraci de dormir sin que seleva a loraci superior, la
de semblar, per fer-hi, all s, de subjecte gramatical, com indica la con-
cordana de persona que mant amb el verb.

Vegem-ho. Que en Miquel s el subjecte lgic (i, doncs, un argument) de dormir i
que no mant amb semblar ms que una relaci gramatical i no semanticotemtica
s bo de veure; de fet, la intuci ja ho apunta. Una prova slida, per, daquest
doble estatus de lSD en Miquel ens la subministra el criteri de les restriccions se-
leccionals, que sn, com ja hem vist en un dels requadres laterals de 3.4.1, re-
quisits de caire semntic que un predicat imposa als seus arguments. Aix, si un
determinat sintagma s sensible als requisits semntics dun determinat predicat,
conclourem que aquest sintagma s la realitzaci dun dels arguments daquest
predicat. Aplicant aquest criteri a (32), sobserva immediatament que semblar no
imposa cap mena de restricci a lSD de la frase, mentre que dormir, s: bastaria
substituir en Miquel per la porta per obtenir un resultat anmal des del punt de vis-
ta semntic (La porta sembla dormir) i bastaria tenir un predicat com ara obrir-se
en lloc de dormir perqu un SD com la porta ja no provoqus cap anomalia semn-
tica (La porta sembla obrir-se).

Hi ha encara una altra manera de mostrar que lSD en Miquel no s argument del
predicat inferior. Noteu que la frase de (32) s parafrasejable com Sembla que en
Miquel dormi, on s indubtable que en Miquel s argument del predicat inferior.
Aquesta frase, a ms, ens informa que, de fet, el verb semblar selecciona com a
argument una proposici (vg. 2.1), s a dir, un predicat i un subjecte. Aquesta se-
lecci semntica (proposici) pot realitzar-se en forma dSC, [
SC
que [
ST
T(+temps) SV]
], com a la frase Sembla que en Miquel dormi; en forma doraci reduda (vg. 1) i
consegent elevaci del subjecte, com a la frase La porta sembla oberta que sobt
a partir de [sembla [la porta oberta] ] o en forma doraci dinfinitiu amb elevaci
obligatria del subjecte, com a la frase (32) o a La porta sembla obrir-se .

El lector ms atent potser ha reparat que en virtut del comentari que hem fet ms
amunt sobre lestatus problemtic del subjecte preverbal en catal i llenges sem-
blants (vg. 4.2.5), no s garantit que a (32), per exemple, en Miquel sigui equipa-
rable al veritable subjecte gramatical en posici despecificador dST que tindrem
en angls o francs a (ia) i (ib) respectivament.

(i)a. John seems to sleep
En Joan sembla dormir
b. Jean semble dormir
En Joan sembla dormir

Cal dir per que la indefinici de lestatus, a les llenges de subjecte nul romni-
ques, del subjecte preverbal (vg. 4.2.5b) no impedeix que puguem parlar amb
propietat de lexistncia de la construcci delevaci del subjecte en aquestes llen-
ges, en el sentit que s segur que hi tenim construccions en qu un argument que
fa de subjecte lgic dun predicat subordinat es legitima formalment, gramatical-
ment, mitjanant la relaci que contrau amb el verb superior. Aix saplica tant a
(32), on a ms es planteja directament la qesti de la posici de lSD inicial, com a
casos del tipus Semblaven dormir, Semblen dormir tots, Semblen guanyar les ne-
nes, etc. Noteu que en aquests darrers exemples, sense que planegi pel damunt la
qesti del subjecte preverbal pel fet que el subjecte s ellptic o postverbal, els
trets de persona i nombre del verb principal sn tanmateix els de largument del
predicat subordinat i, doncs, tenim un element que contrau una relaci semantico-
temtica en un predicat inferior a aquell en qu contrau la relaci gramatical (de
concordana amb el verb).

La caracteritzaci feta aqu de la construcci delevaci ens portaria a veure com a
construccions delevaci les frases el verb principal de les quals s de naturalesa
aspectual i va seguit dinfinitiu (Sol menjar poc, Vas deixar de tremolar, Noms
hem acabat de dinar nosaltres, La rentadora ha comenat a centrifugar, etc.).
Com sempre, per, cal una observaci ms en profunditat per poder donar per bo-
na una determinada anlisi. Noteu, per exemple, que aquest tipus de frase, a dife-
rncia de les construdes amb semblar, no t contrapartida en una oraci subordi-
nada finita (*Sol que menja, *Ha acabat que dinem, etc.).

Davant duna aparent con-
cordana amb un verb en
3SG, conv assegurar-se que
es tracta duna veritable
concordana ja que la 3SG
s tamb lexpressi de la
no concordana. Un truc
per detectar si es tracta o
no duna veritable concor-
dana s fer servir un sin-
tagma que no sigui de 3SG i
veure aleshores qu passa.
A lexemple (32), la con-
cordana s veritable: hi ha
concordana tamb a Tu
semblaves dormir o a Els
nens semblen dormir:
La 3a persona del SG i la
concordana: Vigileu!
Tot i la semblana aparent
de les frases En Joan sem-
blava dormir i En Joan volia
dormir , cal apuntar que pel
criteri de les restriccions
seleccionals, a la segona
frase en Joan no s noms
el subjecte gramatical de
voler, sin que tamb ns
el subjecte lgic. La cons-
trucci resultant, doncs, no
seria delevaci sin de
control (per part) del sub-
jecte. El terme control
suggereix que el que
sesdev en aquest tipus de
frase s que el subjecte del
predicat superior controla
(en el sentit de determinar
la referncia) el subjecte del
predicat inferior.
Hi ha tamb construccions
de control (per part) de
lobjecte amb verbs del ti-
pus induir, obligar, forar,
etc.

Control vs. Elevaci
67
Ja per acabar, cal recalcar que les construccions delevaci sempre comporten una
oraci subordinada que no pot tenir el verb finit: aix, malgrat que a primera vista
pugui semblar-ho recordeu per ladvertncia en el segon requadre dret daquest
punt ( 5.1.2), la frase En Joan semblava que dorms no s pas una construcci
delevaci. Fixeu-vos que de fet en Joan no concorda amb el verb: ens ho demostra
el fet que diem Els nois semblava que dormissin (i no pas, *Els nois semblaven que
dormissin). A la frase En Joan semblava que dorms, en Joan no s, doncs, el sub-
jecte del verb semblar sin un element dislocat a lesquerra reprs intraoracional-
ment per la concordana del verb subordinat (cf. En Joan semblava que dorms i
*En Joan semblava que dormissin).

Un altre exemple de desplaament A ens el proporciona la construcci
passiva. En aquesta construcci, lobjecte semntic del verb fa de subjec-
te sintctic. En llenges com ara langls, la passiva comporta necessri-
ament que lobjecte semntic, llevat que sigui oracional (It was admitted
that the subject was difficult, Es va reconeixer que el tema era difcil),
selevi a la posici despecificador dST (la posici de concordana amb el
verb): a la frase John was invited to the party (en John va ser convidat a
la festa), John selevaria directament des de la posici dobjecte del verb
invite a la posici despecificador dST.
5.1.3. Desplaament amb gap vs. desplaaments amb rplica
Quant als tipus de desplaament de sintagma, la tercera i tima partici
a considerar s la que ens permet expressar la diferncia que sobserva a
(33) i que consisteix en labsncia o presncia de material de rplica (o
represa) en la posici en qu sinterpreta (semanticotemticament)
lelement desplaat. En el primer cas, (33a), parlem naturalment de des-
plaament amb gap (amb un buit), representat a (33a) per una traa; i
en el segon, (33b), de desplaament amb rplica.

(33)a. Qui
i
vau dir que calia convidar t
i
/ La MIREIA
I
vau dir que calia con-
vidar t
i
/
b. La Maria
i
vau dir que calia convidar-la
i

Fixeu-vos que, com altres vegades, ens han sortit aqu construccions que
ja havem vist per altres motius: a (33a) hi tenim un desplaament qu i
una focalitzaci amb prolepsi, construccions que en principi poden con-
siderar-se estructuralment equivalents; a (33b) es tracta en canvi duna
dislocaci a lesquerra amb cltic de represa.

Descriptivament, direm que els desplaaments amb rplica funcionen
sovint com a estratgia de reparaci de desplaaments que sense rplica,
i.e., amb gap, resultarien impossibles o si ms no, ms forats i difcils
de processar. Aix, sembla preferible dir Quin argument no saps si
lentendrs mai? que no pas *
/??
Quin argument no saps si entendrs
mai?

Si els desplaaments amb gap en GGT han estat sempre tractats com a casos de
trasllat en qu un element es mou i deixa un gap (o esdev inaudible) en la seva
posici inicial, el tractament dels desplaaments amb rplica ha estat i s encara
A linterior de lSV, assu-
mint la hiptesi del subjec-
te intern, tots els argu-
ments del V apareixen en la
seva posici semanticote-
mtica. Aix vol dir que el
subjecte gramatical duna
passiva s, tanmateix,
lobjecte de lSV.
Prolepsi...
... vol dir davantajament,
anticipaci.
68
controvertit: hi ha propostes en qu lelement desplaat es mou i nhi ha en qu
lelement desplaat apareix directament en la posici en qu es pronuncia.

Abans de passar a examinar algunes de les propietats del desplaament,
recalcarem que sha de distingir el desplaament com a fenomen empric
que es dna a totes les llenges naturals del tractament que rep el fe-
nomen en les diverses teories sintctiques actuals. Nosaltres aqu hem
reservat el terme de trasllat (o moviment) per al plantejament, exclusiu
de la GGT, segons el qual gran part dels fenmens de desplaament es
deuen a una operaci de trasllat. Conv fer notar, per, que a la biblio-
grafia el terme desplaament sovint es fa servir com a sinnim de tras-
llat, enterbolint-se aix la necessria distinci entre el que s un fenomen
empric i el que s el tractament teric daquest fenomen.
5.2. Propietats del desplaament
Com ja hem assenyalat abans (vg. 3.2), les relacions a distncia, i el
desplaament en particular, han estat sempre al centre datenci de la
GGT. Mirarem aqu de presentar de la forma ms planera i actualitzada
possible, algunes de les descobertes bsiques que aquesta investigaci
ha proporcionat. Ens limitarem, per raons de simplicitat expositiva, a
considerar casos de desplaament amb gap de sintagma.

I destacarem que

El desplaament ha de complir les propietats o condicions se-
gents: extensi, localitat i c-comandament.

Les illustrarem, per comenar, sobre les estructures de (34), amb trasllat
qu:


(34) a. [
SC
[
ST
...

[
SC
[
ST
... [
SC
[
ST
... [
SC
[
ST
... qu ... ] ] ] ] ] ] ] ]

4 3 2 1

b. [
SC
[
ST
... [
SC
[
ST


... [
SC
[
ST
... qu1, qu2... ] ] ] ] ] ]


*4





3 2 1

c. [
SC
[
ST
qu [
SC
[
ST


... ] ] ] ]

*
69
5.2.1. Condici dextensi
Amb el nom de condici dextensi es coneix avui el que en estadis ante-
riors de la GGT havia rebut el nom de condici del cicle (o ciclicitat). Per
la condici dextensi, els desplaaments que es produeixin en una de-
terminada frase han destendre lobjecte sintctic: una operaci sintcti-
ca no pot tenir com a fita una subfita ja assolida.

Observeu (34) fixant-vos de moment nicament en les fletxes que mar-
quen les operacions de trasllat qu les justificarem seguidament en trac-
tar la localitat. Observeu que a (34b) i a (34c) es viola la condici
dextensi. A (34b) la condici dextensi prohibeix loperaci quarta
(trasllat 4) ja que aquesta va a parar a una fita, un SC si es tracta de tras-
llat qu, que queda per sota de lSC ms alt ja assolit a la passa tercera
(trasllat 3). A (34c) aquesta mateixa condici impedeix el trasllat descen-
dent que shi observa.

Mirem ara de fer exemples dels casos representats a (34). A (34a) li cor-
respon una frase amb quatre complementadors (i.e., amb quatre oraci-
ons) com ara Qu et penses que diu que vol que faci?, que s, efectiva-
ment, benformada. A (34b) li correspondria una frase interrogativa parci-
al lexpressi qu encapaladora de la qual shauria originat dues oracions
ms avall que la principal, en una oraci que, grcies al concurs, entre
daltres requisits, duna altra expressi qu (qu
2
), podria ser una interro-
gativa indirecta; en seria un exemple, naturalment malformat *Qu
creus que no saps com dirs? A (34c), finalment, podria correspondre-li
la frase *No ha endevinat qui vindria; impossible amb la interpretaci
consignada a la representaci, s a dir, amb la interpretaci de Qui
i
no
ha
i
endevinat que vindria?

Conv avanar que la derivaci (34c) la prohibeix tamb la condici de c-
comandament: (34c) resulta aix incorrecta tant per la violaci de la con-
dici dextensi com per lincompliment de la condici de c-
comandament. De la superposici de les condicions, per, ens
nocuparem un cop explicades les dues que ens manquen, la localitat i el
c-comandament.

5.2.2. Localitat
Fixeu-vos en la frase (35a), la mateixa que hem fet servir suara per e-
xemplificar (34a), i en la seva representaci, (34a), repetida aqu amb
ms detall com a (35b):
(35)a. Qu et penses que diu que vol que faci?
b. [
SC4
[
ST
...

[
SC3
que

[
ST
...[
SC2
que[
ST
... [
SC1
que

[
ST
... qu ... ] ] ] ] ] ] ] ]

4 3 2 1
La condici dextensi ...
... ve a dir que no existeix
la infixaci sintctica.
70

A (35a) shi observa un cas de desplaament (com a fenomen): qu es
pronuncia al capdavant de la frase i sinterpreta amb el verb de loraci
subordinada ms inserida. Aquest desplaament com a fenomen obser-
vable s a llarga distncia (deixa pel mig unes quantes oracions) i aix va
ser considerat en els primers estadis de la GGT. Era aleshores que a-
quests tipus de desplaament sanomenaven justament dependncies
no fitades (unbounded dependencies) en el sentit que la seva fita no
era determinable localment.

La representaci (35b), per, ens est dient que el trasllat qu opera dSC
a SC (de Comp a Comp), s a dir, localment: si SC s la fita natural per al
trasllat qu, una expressi qu sha de moure des de la seva posici inicial
(la posici semanticotemtica) a lespecificador del primer SC que la do-
mini, SC
1
, i d SC
1
a lSC

que immediatament domini SC
1
, SC
2
, i aix suc-
cessivament.

Tenim doncs un fenomen en brut amb un desplaament a llarga distn-
cia, i una interpretaci terica (una invenci, en certa manera) que ens
diu que aquest desplaament s en realitat local perqu el desplaament
no s directe des de la posici inicial a la final sin que va dSC a SC. En
cincia, per, no hi ha actes de fe perqu s: nicament si el recurs a
aquestes invencions (entitats o operacions) no observables directament
en el fenomen permet de fer llum sobre el funcionament del fenomen en
qesti es donar provisionalment per certa lentitat o operaci propo-
sada. De vegades, per, a ms de lexplicaci que fan possible aquestes
invencions, la realitat directament observable arriba a oferir proves
(in)directes de la seva existncia. En el cas del trasllat qu tenim proves de
totes dues classes: de les immediates, procedents de la realitat en brut i
de les procedents de la fora explicativa de la proposta illustrada a
(35b).

Quant a les proves immediates de la naturalesa local del trasllat qu, co-
negudes en bona part posteriorment a la proposta terica que el trasllat
qu s local, tenim per exemple el trasllat qu en irlands i les dades que
subministra lestudi del procs dadquisici lingstica. Fem-los una ulla-
da.

En irlands, el trasllat qu deixa una marca especfica (aL), diferent de la
conjunci completiva, en tots els SCs que separen l'expressi qu en la
posici final de la seva posici originria:

(36) [Cn t-urscal aL mheas m [ aL dirt s [ aL thuig s ] ] ]
[Quina novella crec [ que va dir [ que havia ents] ] ] (Thornton 1995:
148 (de McCloskey 1978))

El paper de lespecificador
dSC a loraci
Noteu que, en definitiva,
lespecificador dSC actua
com una mena descotilla
descapatria per al trasllat
qu.
71
Les dades dadquisici procedents en aquest cas de langls ens mostren
(Thornton 1995) que hi ha nens (no sn pas tots) que quan comencen a
fer preguntes amb desplaament llarg (amb lexpressi qu ms enll de
loraci en qu sorigina) les construeixen a lestil dels adults que parlen
irlands, s a dir, deixen un testimoni qu, als SCs intermedis:

(37) a. Who do you think who the cat chased?
qui AUX tu creus qui el gat ca

b. Which mouse do you think who the cat chased?
quin ratol AUX tu creus qui el gat ca

Sha de tenir present que quan es fa teoria sintctica no hi ha pas dominis de dades
que tinguin intrnsecament ms valor provatori que daltres. Volem dir que com ar-
gument a favor duna determinada hiptesi pot servir igualment un experiment al
laboratori dels neurolingistes, les dades dadquisici o els judicis de bona forma-
ci, interpretaci, etc.

Concloem, doncs, que el trasllat qu llarg de lirlands i certes dades
dadquisici de langls subministren proves prou directes a favor de la
naturalesa local del trasllat qu llarg, s a dir, a favor de la idea que a-
quest tipus de trasllat consta de trasllats qu locals. De fet, a aquestes
dues proves, encara hi podrem afegir el trasllat qu llarg del subjecte en
francs la prova s ms limitada que les dues anteriors perqu afecta
noms el subjecte (i no lobjecte, per exemple). El contrast de (38), ja
comentat per altres raons abans (vg. 4.2.5b), ens mostra que en fran-
cs el trasllat qu llarg del subjecte a lSC duna oraci superior afecta
tamb lSC de loraci en qu sorigina el subjecte: (38a), amb nicament
la conjunci a lSC de loraci en qu neix qui, s malformada, mentre
que (38b) amb una mena de rplica de lexpressi qu a lSC de loraci
en qesti s benformada:

(38) a. *Qui crois-tu que est parti?
qui creus tu que s partit
Qui creus que ha partit?

b. Qui crois-tu qui est parti?
qui creus tu que s partit
Qui creus que ha partit?

Com a mostra de les proves a favor de la naturalesa local del trasllat qu
procedents de la mera fora explicativa, les primeres de qu va disposar-
se en aquest cas, ens referirem aqu a lexplicaci de lilla interrogativa
que proporciona lassumpci que el trasllat s local.

72
Per illa, en teoria sintctica, sentn aquell domini del qual s im-
possible sortir per la via del trasllat.

Lilla interrogativa

Parlem concretament dilla interrogativa per referir-nos al fet que una
oraci interrogativa s una illa. Comprovem-ho primer i vegem desprs
com mitjanant la localitat sexpliquen els efectes dilla. Compareu els
exemples de (39)

(39) a. Amb qui vas dir que sortia?
b. *Amb qui no saps quan sortia?
c. Amb qui has comentat quan sortir?

A (39a), amb qui es pronuncia al capdavant, per rep interpretaci se-
manticotemtica a loraci subordinada: tenim un trasllat llarg no pro-
blemtic. Per qu (39b), en canvi, no resulta benformat? Noteu que no
es pot pas apellar al fet que a (39b) hi hagi dues oracions interrogatives
consecutives una dins laltra ja que aquesta mateixa caracterstica es
dna a (39c) i no hi planteja pas cap problema. Qu s, doncs, el que
diferencia els exemples (39b) i (39c) fent que el primer sigui inviable i el
segon, en canvi, benformat? En efecte, amb qui, a (39b) noms pot in-
terpretar-se, per raons semntiques, amb el predicat subordinat mentre
que a (39c) s compatible semnticament amb el verb superior. Aix, en
el nostre marc, vol dir que a (39b) amb qui sorigina a loraci subordi-
nada, mentre que a (39c) amb qui sorigina a la principal. Si el trasllat qu
s local, la inviabilitat de (39b) ja est explicada: amb qui no pot encap-
alar la frase perqu per fer-ho shauria dhaver installat a la fita final
directament, sense respectar la localitat, ja que la subfita primera, lSC
de loraci subordinada, ja s ocupada per quan, un altre element qu.

Fixeu-vos que laltra derivaci possible ens portaria a violar la condici dextensi i,
doncs, a un resultat igualment dolent. En aquest altre cas, amb qui passaria per la
subfita primera, lSC de la seva oraci, i dall aniria a lSC de loraci principal. A-
leshores per, contrriament al que imposa la condici dextensi, haurem de tras-
lladar quan deixant-lo a lSC de la subordinada, s a dir, sense estendre lobjecte
sintctic.
Quant a (39c) paga la pena observar que tot i que shi donen les condici-
ons semntiques per ser ambigua, ja que amb qui s compatible tant
amb el predicat comentar com amb el predicat sortir, no s el cas que
ho sigui: la interpretaci de lexpressi amb qui amb el verb subordinat
s impossible per la mateixa ra que s agramatical (39b), per la violaci
de la condici de localitat que aquesta interpretaci comportaria.


Illes interrogatives tamb
en japons
Hem esmentat abans (vg. el
text en lletra petita al final
de 5.1.1) que en GGT
sassumeix que hi ha des-
plaaments ms enll de
la caracteritzaci que
nhem fet a a la definici al
comenament de 5 que
sn inaudibles pel fet que
lelement traslladat es pro-
nuncia all on sinterpreta
semanticotemticament.
Com a exemples citvem el
trasllat qu en japons i xi-
ns. Doncs b, quant a les
illes qu, podem esmentar
ara que es presenten en
japons, per no en xins.
El fenomen de lilla qu abo-
naria, doncs, la teoria del
trasllat inaudible per al ja-
pons per no pas per al
xins. Altres fenmens,
per, ocorren al contrari.
Ninforma Richards (2001).
73
Havent fonamentat lilla interrogativa com un mer efecte de la localitat
del trasllat qu, esmentarem i illustrarem unes quantes illes ms sense,
per, entrar a fonamentar-les.

Altres illes

Conv saber, per exemple que una oraci finita, i.e., amb lespecificaci
[+temps] per a T, s una illa per a qualsevol element que no sigui una
expressi qu, lnica classe delements que pot escapar-sen a travs de
lescotilla descapatria que s lespecificador dSC. Noteu el contrast
entre (40) i (41). A (40) el cltic pot escapar-se de loraci dinfinitiu en
qu sinterpreta, de manera que (41b), amb salt de cltic (vg. explicaci
de (31c)), s una frase benformada, alternativa a (40a) amb el cltic in
situ. Per contra, (41b) no s una alternativa possible a (41a) ja que
loraci en qu el cltic sorigina s finita:

(40) a. He intentat convncer-les
b. Les he intentat convncer

(41)a. He intentat que les convencessin
b. *Les he intentat que convencessin

Un altre exemple de la impossibilitat de sortir duna illa finita ja introdut per altres
raons anteriorment (vg. 5.1.2) ens lofereix la construcci delevaci del subjecte.
Recordeu que comentvem que En Joan semblava que dorms no constitueix, mal-
grat les aparences, un exemple delevaci de subjecte des duna oraci subordina-
da finita. Efectivament, la inviabilitat de *Els nois semblaven que dormissin (cf. Els
nois semblava que dormissin) ens mostra que a la frase En Joan semblava que
dorms, lSD en Joan, que podria semblar a primera vista el subjecte de loraci
principal, no ho s pas. I s que les oracions finites sn illes; daqu que la cons-
trucci delevaci sigui sempre elevaci des duna oraci no finita.

Hem dit que les oracions finites sn illes per a qualsevol tipus
dexpressi que no sigui de tipus qu. Aquesta afirmaci, per, s inexac-
ta. Sn illes per a absolutament qualsevol mena dextracci, trasllat qu
incls, les oracions amb funci dadjunt o de subjecte tant si sn finites
com dinfinitiu. Lanomenada condici dextracci dun domini (CED) ho
recull dient que lextracci s en principi possible (respectant-se les con-
dicions de localitat que pertoquin) des de dominis que sn complement,
per no pas des de dominis de subjecte o adjunt.

Compareu el trasllat qu llarg des de dins un complement oracional finit,
un complement oracional no-finit i un complement nominal a (42a); des
dun adjunt oracional finit, un adjunt oracional no finit i un adjunt nomi-
nal a (42b) i des dun subjecte nominal a (42c):

(42)a. Qu proposes que fem? / Qu proposes fer? / De quin problema
vas proposar la soluci?
b. *Qu te nanirs abans que proposin? / *Qu te nanirs abans de
proposar / *De quin problema te nanirs abans de la soluci?
74
c. *De quin problema comporta dificultats la soluci? [cf. De quin
problema has endevinat la soluci?]

Les illes subjecte

Si us hi fixeu, lexemplificaci de lilla del subjecte s ms reduda que la de lilla
adjunta. Sense poder entrar aqu a comentar la complexitat de la qesti, ens limi-
tarem a constatar que poden considerar-se ben formades frases com ara Qui s
obvi que contractaran? Qu et fa rbia que diguem?, amb extracci dun objecte
directe des de dins un subjecte oracional.

5.2.3. C-comandament

Si sobserven els exemples de desplaament adduts a les dues seccions
anteriors, sarriba molt fcilment a la conclusi que gaireb tots els pre-
sentats situen lelement desplaat en la posici despecificador dSC o en
la posici de subjecte. Sn exemples de la primera opci els desplaa-
ments no A com ara el trasllat qu i la focalitzaci amb prolepsi. Quant a
la segona opci, tenen la seva fita a la posici de subjecte (especificador
dST) de la seva oraci el trasllat A que es produeixen en una passiva i en
lelevaci mateixa del subjecte, si sassumeix la hiptesi del subjecte
intern; tamb t la seva fita en la posici de subjecte de loraci superior
el trasllat que comporta la construcci delevaci del subjecte (amb verbs
del tipus semblar). En esquema, tenim doncs una cosa aix:
(43) a. SC

Espec C

C
0*
ST
qu



b. SC

Espec C

C
0*
ST


SC

qu C


75

c.
ST

Espec T


T
0
SV

SD




A (43a) shi representa el tram inicial dun trasllat qu, lnic naturalment
si el trasllat s curt (per exemple, Qu vols?); a (43b) hi tenim, el segon i
ulteriors trams dun trasllat qu llarg (Qu vols que faci? On dius que et
sembla que ho has posat?, etc.); i a (43c) shi ajusten els tres casos de
trasllat A mencionats suara (elevaci del subjecte intern, elevaci de
lobjecte en una passiva i elevaci del subjecte duna oraci dinfinitiu).

Recordem que (43c) s lestructura que segons totes les proves disponibles es d-
na en angls (i segurament francs). Que sigui la que sobt per al catal i llenges
de subjecte nul romnic, per, ja s ms controvertit. Vg. text lletra petita de
4.2.5b.

Quina s la relaci estructural comuna a tots els casos sintetitzats en
aquests esquemes? Efectivament, el c-comandament: sigui quina sigui la
posici concreta de qu arranquen tots els trasllats resumits a (43) s el
cas que la posici inicial queda c-comandada per la posici final,
lespecificador dSC a (43a) i (43b) i lespecificador dST a (43c). Arribem,
doncs, a la conclusi que tots els casos de trasllat de sintagma compor-
ten una relaci de c-comandament de manera que la posici fita del tras-
llat c-comanda sempre la posici originria (i qualsevol subfita c-
comanda la subfita o posici originria anterior).

El c-comandament s tamb la relaci mitjancera a les construccions amb
dislocaci (a lesquerra o a la dreta) i represa cltica (en comptes de
gap) amb independncia que lelement dislocat assoleixi la posici dis-
locada per trasllat o per collocaci directa. Estem assumint, en definitiva,
una estructura del tipus (44): a (44a) hi tindrem una dislocaci a
lesquerra i a (44b) una dislocaci a la dreta. Per a (44a) valen, doncs,
exemples com ara aquests: La feina crec que no lenllestir fins dem,
Amb la Teresa ms val que no hi comptis, De pa no en mengen, etc.; i per
a (44b) aquests altres: La vam rebutjar, la teva proposta; No li diguis
aix mai ms, a la Maria; En vol tenir quatre, de fills.
76

(44)a. Dislocaci a lesquerra amb cltic de represa




SX
i
SC

cltic
i



b. Dislocaci a la dreta amb cltic de represa



SC SX
i

cltic
i



Cal assenyalar encara que les dislocacions, tant a la dreta com a lesquerra, sn ite-
rables (acumulables); ens ho mostren exemples com aquests A la Rosa, daix no
nhi (lin) donaran gens, No ens nhan dit res, daix, a nosaltres.

Quant a la posici que ocupen a lestructura, noteu que les expressions dislocades
a lesquerra sn, clarament, ms perifriques que les expressions qu desplaades a
lespecificador dSC: De la sintaxi, qu en farem?, Els llibres, a qui els regalem?,
etc. Pel que fa a les dislocades a la dreta, fixeu-vos que lentonaci (per la coma
que levoca) ens ninforma: no s el mateix Noms mha saludat en Mart que No-
ms mha saludat, en Mart. Aquest exemple, a ms, ens indicaria que els elements
dislocats a la dreta sn fora de labast dels operadors (aqu noms). Aix equipara
les dislocacions a la dreta amb les dislocacions a lesquerra i, en conseqncia, fa
plausible lanlisi que teniu a (44b). Tant (44a) com (44b), daltra banda, situant les
dislocacions fora de lSC, s a dir de la frase prpiament dita, recullen perfecta-
ment el fet que en certa manera, des del punt de vista dels ingredients que resul-
ten imprescindibles per armar una frase, les dislocacions sn sobreres, opcionals.
Que siguin les opcions obligades per a la construcci dun discurs pragmticament
adequat s una altra cosa.

Un cop vist que la relaci de c-comandament dna compte de trasllats de
tota mena, i potser dels desplaaments en general si les dislocacions
acabades dexaminar no sn producte de trasllat, sembla pertinent de-
manar-se per qu. Mirarem dapuntar la resposta a continuaci al mateix
temps que abordem una qesti pendent encara, la superposici de la
condici dextensi i de c-comandament a lhora dimpedir una derivaci
com la de (34c).
5.2.4. C-comandament, localitat i extensi: tres facetes dAjuntar
Les tres propietats del desplaament que hem exposat aqu, el c-
comandament, la localitat i lextensi, sn de fet propietats molt bsi-
ques que en certa manera provenen de la reducci de mltiples condici-
77
ons ms especfiques que no hem presentat aqu per que sn fcils de
trobar a molts manuals (subjacncia, cicle estricte, illes diverses, etc.).
Aquesta reducci, un cas particular de la idea guia permanent en cincia
que persegueix explicacions com ms simples i menys nombroses millor,
sha anat efectuant en GGT al mateix temps que augmentava tant el do-
mini empric (les dades ja explicades i les dades per explicar procedents
de la diversitat lingstica) com les propostes de nous principis i/o con-
dicions. s segurament aquest marc en perptua tensi/contradicci
entre la reducci i la proliferaci de principis explicatius el que ha fet
avanar el coneixement sobre el funcionament del llenguatge fins al punt
que, donat el coneixement assolit, sembla possible i potser necessari
decantar-se clarament cap a la reducci. Aix s el que fa decididament
el Programa Minimista (PM).

El PM significa linici, des dels primers anys noranta, del que en podrem
dir la segona fase de lpoca de Principis i Parmetres. El PM, com ara
diem, opta decididament, i conforme insinua el seu nom, per la no pro-
liferaci de principis i condicions, sovint tant complexos com all que
pretenen explicar.

A risc dincrrer en inexactituds importants, sembla possible afirmar que
en el marc del PM les tres propietats del desplaament a qu sn reduc-
tibles, com apuntvem suara, una muni de principis proposats al llarg
dels anys passen de ser ingredients inexplicables de la facultat de llen-
guatge (en sentit estricte, vg. mdul 1) a propietats generals de la mane-
ra de procedir de la sintaxi o sistema computacional del llenguatge hum
(SC
LH
)

Vegem-ho.

Pel que fa al c-comandament, de fet, ja avanvem a 4.1 que la ubiqi-
tat i funcionalitat de la relaci perd el seu estatus delement inexplicable
en el marc del PM, un marc crucialment derivacional ms que no pas
representacional (vg. el text en lletra petita Transformacions, derivacio-
nalitat i GGT a 3.2). En el PM, la relaci de c-comandament s una pro-
pietat general que sassocia necessriament amb Ajuntar, loperaci
bsica de lSC
LH
. Ajuntar s hipotticament una operaci exclusivament
binria: els objectes sintctics sagrupen de dos en dos (vg. 4.2.1) i, en
conseqncia, els nodes arrels del objectes aix ajuntats per fer-ne un de
nou (i, doncs, amb un sol node arrel) se c-comanden. Considereu, per
exemple, com formem un SV que no sigui mnim, i.e., que tingui verb i
complement. Necessitem si ms no dos mots. Ajuntant dos mots amb les
propietats categorials i semntiques adequades podem obtenir de fet SVs
del tipus compra pa, beuen vi estudien japons, llegem diaris, passen
corredors, falta gent, vnen estrangers, etc.

Si no sabeu qu s la inacusativitat, segur que els tres exemples darrers us poden
fer ballar el cap perqu deveu pensar que sense necessitat de recrrer a un subjec-
78
te ellptic, com passa en els exemples que els precedeixen, aquestes tres seqn-
cies ja sn frases ms que no pas SVs. Vg. inacusatiu al glossari.

Per fer un SV amb ms mots, per, ja sabem que la manera no s ajuntar-
los tots directament. La idea que un SV com compra el diari pugui ser
[[compra] [el] [diari]], s a dir, el que en una representaci arbria serien
tres branques, s rebutjable per molt diversos motius (aneu a (12)
3.4.2 si no se us nocorren immediatament uns quants). Tot apunta, per
contra, que per obtenir lSV compra el diari amb la interpretaci correcta,
el que fem s ajuntar primer el i diari, i un cop format aquest objecte, un
SD, ajuntar-lo al verb ([
SV
compra[
SD
el diari] ]).

Certament, si lnica operaci sintctica fos lajuntament, el c-
comandament seria una propietat epifenomnica daquesta manera de
procedir. En el nostre exemple s ben clar que V i SD se c-comanden.
Per qu, per, la ubiqitat del c-comandament en les relacions de des-
plaament (trasllat)? Doncs, per la senzilla ra que el trasllat s tamb
ajuntament. Vegem-ho.

La idea s que loperaci dajuntament s irrestricta i, doncs, que
lajuntament pot ser extern o intern. Lajuntament s extern quan
ajuntem dos objectes separats, independents, com ara en el cas de
la formaci de lSV compra el diari a partir del verb compra i de
lSD el diari. Lajuntament s intern quan el que sajunta a larrel
dun determinat objecte sintctic s part daquest objecte.
Lajuntament intern dna aix la propietat del desplaament (en el
sentit de trasllat).

Havent illustrat lajuntament extern, fixem-nos ara en el trasllat vist com
a ajuntament intern. Agafem una oraci exclamativa de tipus qu, com ara
Quines revistes que llegeixes! Dacord amb el que acabem de dir, quines
revistes es pronuncia al capdavant de la frase per ajuntament de quines
revistes al node arrel de categoria C (C) que cont que llegeixes quines
revistes a lapartat segent (vg. 5.3) trobareu ms informaci sobre
la naturalesa daquesta operaci de trasllat.

Un cop hem pogut besllumar que el c-comandament sinstalla en lSC
LH
com un efecte necessari de loperaci dajuntament vista derivacional-
ment i operant de baix a dalt (bottom-up), s trivial veure la condici
dextensi com un altre aspecte daquesta mateixa operaci
dajuntament. En efecte, si lajuntament procedeix de la manera indicada
aqu, s a dir, produint-se sempre a larrel dun determinat objecte sin-
tctic s obvi que la creaci destructura per via dajuntament extern o
intern complir sempre la condici dextensi.

Recordeu que loperaci
dajuntament binari s una
operaci estrictament neces-
sria en un sistema combina-
tori. Vg. 4.2.1.
79
C-comandament i extensi [Text opcional (difcil)]
Quan en comptes de parlar-se, prou significativament, de la condici dextensi es
parlava de la Condici del Cicle Estricte (o condici de ciclicitat) i la GGT combinava
clarament la derivacionalitat i la representacionalitat (vg. text opcional transforma-
cions, derivacionalitat i GGT a 3.2) de manera que a lestructura-P ja tenem inse-
rits tots els elements lxics amb propietats semanticotemtiques, el c-
comandament i la ciclicitat es veien com a propietats diferents, com a condicions
detiologia diferent. El fet que derivacions com la de (34c), repetida aqu sota com a
(i), incomplissin tots dos principis era aleshores una manifestaci duna redundn-
cia indesitjable (dun excs a la teoria, que sobredeterminava les dades). La redun-
dncia, per, era suportada per tal com els dos principis es consideraven realment
independents. Aix (34b), repetida aqu com a (ii), era una derivaci no permesa
perqu, malgrat respectar el c-comandament, violava la ciclicitat, condici ineludi-
ble per als trasllats manifestos. Per a certs trasllats manifestos, en canvi, les viola-
cions del c-comandament eren tolerades (si b sempre van ser vistes com a anma-
les). Nofereix un exemple, a la primera poca de Principis i Parmetres, la conside-
raci que el subjecte postverbal de les llenges de subjecte nul romniques
sobtenia per trasllat des de la posici preverbal despecificador dST (SINFL ales-
hores) a una posici postverbal inserida a lSV, amb el resultat que el subjecte
postverbal no podia c-comandar aix el subjecte

(i) [
SC
[
ST
qu [
SC
[
ST


... ] ] ] ]


*

(ii) [
SC
[
ST
... [
SC
[
ST


... [
SC
[
ST
... qu1, qu2... ] ] ] ] ] ]

3 2 1

*4

En el marc del PM, que tant la condici dextensi com el c-comandament prohi-
beixin una derivaci com la que tenim a (i) no s destranyar: sempre que es res-
pecti la condici dextensi, que s prvia, per dir-ho aix, es complir el c-
comandament. Quant a (ii), per tant, des del punt de vista del PM, es diria que el
respecte del c-comandament s absolutament espuri: el PM prohibeix (ii) com una
violaci de la condici dextensi i qualsevol altra consideraci resulta innecess-
ria. Quant a la possibilitat de trasllats manifestos que violin el c-comandament, a
lestil del que comportaria, en lanlisi just ara comentada, la inversi del subjecte
a les llenges de subjecte nul romniques, cal dir que el PM no la contempla en ab-
solut. I per la mateixa ra: lassumpci que la generaci dun objecte sintctic va
de baix a dalt i respecta sempre la condici dextensi (en els ajuntaments externs
o interns) bloqueja del tot aquesta possibilitat.


Una observaci: Generaci Producci

Quan es parla de generaci dun objecte sintctic, cal no perdre de vista el segent:

Recordeu que la generaci duna expressi s una operaci abstracta; no s el ma-
teix que la producci duna expressi aix s una cosa totalment diferent. Quan
produeixes una expressi, s clar, la cosa s temporal perqu comences en un cert
punt i llavors fas la cosa segent i llavors la segent.[] per la generaci i la pro-
ducci sn operacions completament diferents. Estan bviament relacionades pel
fet que els sistemes dactuaci han daccedir al sistema de coneixement. Dir que la
generaci no t ordre s independent del fet que la producci t un ordre perqu
fem les coses en el temps. Aix no est en discussi. (Chomsky 2000: 67)

Per qu, per, el SC
LH
hauria de respectar la condici dextensi i, per
tant, limitar-se a operar amb les arrels dels objectes sintctics? I aqu la
resposta que ofereix el PM (Chomsky 2001: 6) passa per apellar a
lavantatge que comporta que la computaci sigui local en el sentit que
quan shagi dajuntar a hagi de cercar el mnim possible. I quina s
la manera de cercar el mnim possible quan s el cas que pot ser un
objecte complex, resultat danteriors ajuntaments? Naturalment, la ma-
Per raons que aqu no po-
dem comentar, per que no
afecten largumentaci del
text principal nostre, cal
dir que a loriginal, Choms-
ky diu []i Ajuntar satisf
una [i no la] condici
80
nera de facilitar la cerca s evitar que pugui ficar-se dins (per via
dajuntament extern o intern):

[...] la cerca, doncs, satisfa alguna condici de localitat (diguem, definida per la
inserci mnima; la ms propera en termes de c-comandament) i Ajuntar satisf la
condici dextensi, amb cerca zero. (Chomsky 2001: 6). Vg. requadre lateral.
Tot i que la noci de localitat esmentada en la cita precedent no s exac-
tament la mateixa que laplicada a lapartat anterior (vg. 5.2.2), la
semblana substancial que mant aquesta amb la feta servir all ens
permet de concloure que en el marc del PM, les propietats de c-
comandament, extensi i localitat sens apareixen com a facetes duna
operaci imprescindible, Ajuntar, en el format ms ptim que pugui
pensar-se.

Entre les nocions de localitat de la cita de Chomsky supra i la utilitzada a 5.2.2 hi
ha efectivament una semblana substancial: noteu que podrem haver dit, amb el
mateix contingut que en la formulaci que hem fet all, que el trasllat qu t sempre
com a fita lespecificador dSC ms proper en termes de c-comandament. La cerca,
doncs, tamb queda en aquest cas absolutament restringida.

Com que aquesta secci lhem dedicada a un tipus de raonament que
possiblement alguns trobareu massa intrateric, convindria acabar sis-
tematitzant alguns fets emprics, la majoria ja presentats a 5.2.2, que
se segueixen, recalquem-ho, tant daquest programa de reducci al m-
nim que s en definitiva el PM, com shaur pogut veure en aquesta sec-
ci, com de la versi, no tan reduda encara, plantejada en la secci ante-
rior.

Sn fets emprics relacionats amb la propietat del desplaament i, doncs,
fets que qualsevol teoria sintctica hauria dexplicar satisfactriament els
segents:

a) La inexistncia a les llenges del mn de frases complexes en qu el
subjecte lgic de loraci principal faci de subjecte gramatical i es
pronunci a loraci subordinada.

b) Lexistncia a moltes llenges del cas invers a lanterior, s a dir, de la
construcci delevaci del subjecte en la qual, com ja sabem, el sub-
jecte lgic duna oraci subordinada (no finita) fa de subjecte grama-
tical (i es pronuncia) a loraci principal. En sn exemples John is li-
kely to win (lit.En Joan s probable guanyar), The book seems to ha-
ve been stolen (El llibre sembla haver estat robat), Los das parecen
alargarse, etc.

c) Lexistncia dambigitats de desplaament com les que sorgeixen en
frases interrogatives pel fet que lexpressi qu pot haver-se originat
en ms duna oraci de les c-comandades per lSC en qu es troba
lexpressi qu, com a (45):
(45) Saps amb qui comentaven que us haveu barallat?
81

d) El bloqueig dambigitats del tipus de les descrites a c) tot i la com-
patibilitat semntica de lexpressi qu amb ms dun dels predicats
c-comandats per lSC en qu es troba lexpressi qu en qesti; aix
sesdev en els casos, com ara el de (46), que en GGT sanomenen
dilla interrogativa:

(46) Saps amb qui he comentat qu passar?

e) I finalment, la inexistncia parallela a la del primer cas de la llista
(vg. a)), de frases en qu lexpressi qu que encapala una oraci
subordinada sinterpreti en una oraci superior (la principal, per e-
xemple). Aix, a (47) resulta impossible la interpretaci consignada
pels subndexs [cf. lambigitat mltiple de Qui no sap que guanya-
r?]:

(47) *No sap
i
qui
i
guanyar
5.3. Desplaament (trasllat): transformacions, traces i cpies
En aquesta secci final sobre el desplaament (trasllat) presentem un
text de Chomsky fora accessible. Shi repassen, sense tecnicismes, els
diversos tractaments de qu ha estat objecte aquesta propietat del llen-
guatge natural.

A la gramtica generativa inicial, es va assumir que la propietat [del desplaament
(trasllat)] la capta una operaci que desplaava [traslladava] el sintagma des de la
seva posici dinterpretaci a la posici on s pronunciat. Loperaci s una trans-
formaci gramatical. Totes les teories del llenguatge tenen alguna manera de cop-
sar la propietat del desplaament; aix que totes tenen transformacions o alguna
contrapartida. Lnica qesti s quina forma tenen perqu s just un fet que el
llenguatge t aquesta propietat. Crec que hi ha molt bones raons per creure que
aquesta primera assumpci s ms o menys correcta. Si s aix, aleshores hi ha una
operaci del llenguatge que agafa un sintagma estructurat i lenganxa en algun al-
tre lloc. Lassumpci ms simple la que sassumiria si ens allunyssim el mnim
de la perfecci seria que loperaci no s ms que aix; agafes un sintagma que
apareixia en algun lloc i lenganxes en algun altre lloc. Noteu que aleshores se se-
guiria que el sintagma apareix dues vegades. Apareix a la posici original i en el
lloc on lhas enganxat, fent lassumpci ms simple.

Lassumpci ms complexa s que hi ha una operaci composta agafes el sin-
tagma, lenganxes en algun altre lloc i aleshores esborres loriginal. Aix sn dues
operacions, per tant s ms complex. A la superfcie, lassumpci ms complexa
sembla correcta de fet noms el sents en una posici. No sents el llibre sembla
haver estat robat [el llibre] o, per a aquells que saben sobre qu estic parlant, no
sents el llibre sembla el llibre haver estat robat. s en tres posicions aix s el
que realment hauria de ser si fssim el procs correctament. Aix que sembla com
si tingussim loperaci ms complexa, no la ms simple i aix va ser el que es va
assumir inicialment. Per ha resultat ser equivocat.

Resulta que hi ha molt bones proves que el sintagma s en totes aquestes posici-
ons a la posici originria, a la posici final i a totes les posicions intermdies.
Aquest fet t tota classe de conseqncies per a la interpretaci semntica. Aix,
sembla que sigui el que sigui el que fa la ment, lest veient en totes aquestes po-
sicions aix s la versi de la cpia de la teoria de la traa. Per sha assumit er-
rniament gaireb sempre que la teoria de la cpia s ms complexa, que cal jus-
tificar-la empricament. La cosa s al contrari. La versi de la cpia de la teoria de la
Lectura recomanada
El text reprodut aqu s un
fragment duna confern-
cia, que amb el ttol El
llenguatge i el deu disseny
va fer Chomsky a Delhi (n-
dia) el gener de 1996. La
conferncia anava adreada
a un pblic no especialista i
va ser editada, revisada i
completada uns anys des-
prs. El resultat s un lli-
bret que amb el ttol The
Architecture of Language
(Oxford University Press,
2000) fa prou accessible el
rerefons conceptual del
punt de vista chomski al
mateix temps que aconse-
gueix donar una idea apro-
ximada del Programa Mi-
nimista, lltima instancia-
ci tcnica daquest punt
de vista sobre el llenguat-
ge.
82
traa s lassumpci ms simple; diu que lnica operaci s loperaci denganxar.
Cal justificar, doncs, la no-existncia daquesta teoria. Resulta que el llenguatge s
prou perfecte perqu lassumpci ms simple sigui la correcta, la qual cosa t un
munt de conseqncies.

Per qu sentim el sintagma noms una vegada? Aix s a causa dun principi molt
superficial a la interfcie de loutput fontic que les esborra totes [les ocurrncies
del sintagma] llevat duna i ho fa duna manera molt general. Per pel que respecta
a la ment, sn totes all; si no ens hagussim de molestar a parlar, serien totes a-
ll. De fet sn totes all, a les operacions mentals per noms en pronunciem al-
gunes una de fet. (Chomsky, 2000: 24-25)
83

6. C-comandament: altres funcions
A 5.2.3 i sobretot a 5.2.4 hem pogut veure com la formaci
destructura (i de significat, per tant) ja sigui per ajuntament extern ja
sigui per ajuntament intern (o trasllat) produeix c-comandament. Presen-
tem aqu dos tipus de relacions substantives (de lligam i de tipus opera-
dor-variable) independents de la formaci destructura en qu el c-
comandament interv crucialment. Mostrem aix que, conforme al que
anuncivem a 2.2, s factible prosseguir la tasca de reducci de les
relacions sintacticosemntiques a quelcom ms bsic.
6.1. C-comandament i lligam
Apellant en bona part al c-comandament poden explicar-se diversos ca-
sos dels regulats per la teoria del lligam, aquella que sencarrega
desbrinar les condicions que determinen les possibilitats de
(co)referncia dels SDs/SNs. Ens ocuparem concretament dels SDs refle-
xius i pronominals, que com ja sabeu (vg. segon requadre lateral a
2.1), sn classes disjuntes des del punt de vista de la teoria en qesti.

Val a dir que la disjunci entre la classe anfora (que inclou els reflexius) i la classe
pronom ve dictada pels fets observables ms bsics, que ens mostren que anfo-
res i pronoms estan en distribuci complementria. Noteu que all on un reflexiu
requereix un antecedent un pronom no laccepta:

(i)a. En Miquel
i
es
i
mima
b. *En Miquel
i
es
j
mima

(ii)a. En Miquel
i
el
j
mima
b. *En Miquel
i
el
i
mima

Comencem amb els reflexius. Observeu que a la frase El nad den
Pere safaita s necessriament el primer determinant qui determina
el referent del sintagma i lantecedent del reflexiu: tot i que el nos-
tre coneixement del mn segur que ens impelliria a la interpretaci
en qu lantecedent s en Pere, la gramtica no ho permet. I s que
noms lSD subjecte, SD
1
, i no una part daquest SD, lSD
2
, c-
comanda lobjecte. Comproveu-ho visualment a (48):

(48) ST

SD
1
T

D
1
SN

N SP reflexiu
1/*2

P SD
2

Advertncia!
Al llarg del que queda ex-
posem uns principis pen-
sats en el marc GB, previs,
de fet, a la hiptesi del sub-
jecte intern (vg. 4.2.5a) i
a la revisi que aquesta
comporta en relaci amb la
qestio del subjecte pre-
verbal i postverbal de les
llenges de subjecte nul
romniques. Fareu b, per
tant, a lhora de provar el
funcionament dels principis
datenir-vos a la suposici
que el subjecte preverbal
nostre s a lespecificador
dST i de no jugar amb sub-
jectes interns.



84
LSD
2
no c-comanda ms que P; lSD
1
, en canvi, c-comanda T i tot el que
T domina, i doncs, SD
1
c-comanda el reflexiu.


Considerem ara els pronoms. Mirem desbrinar concretament qu s
el que compta per a la determinaci dun possible antecedent per a
un pronom. Les dades a tenir en compte sn les de (49) i (50):

(49) a. En Joan
i
diu que ell
i/j
ho sap
b. *Ell
i
diu que en Joan
j/*i
ho sap

(50) Els estudiants que anaven amb ell
i/j
diuen que en Joan
i
era bo

A partir de dades com les de (49) podria pensar-se que a (49b) el que
prohibeix la interpretaci en qu ell i en Joan sn coreferents s el fet
que el pronom precedeix lantecedent. De fet, la terminologia (tradicio-
nal) mateixa, parlant de pronom i dantecedent, ens porta a considerar
justament que les coses van aix: un pronom s all que va en el lloc
dun nom (el seu antecedent) i per tant s desperar que lantecedent,
com el seu nom indica, ja shagi introdut abans i, doncs, precedeixi el
pronom per tal que el pronom pugui substituir lantecedent.

s obvi, per, que aquesta hiptesi, dictada pel sentit com i/o la tradi-
ci, no s correcta: (50), un cas perfectament viable en qu el pronom s
coreferent amb un SD que el segueix, la refuta directament.

Eliminada, doncs, la possibilitat dexplicar les possibilitats de corefern-
cia dels pronoms amb altres SDs mitjanant el recurs a la distribuci
seqencial (precedir/seguir) dels elements en joc, la GGT, en el model GB
en particular, va proposar una teoria del lligam en qu, en lloc de la dis-
tribuci seqencial, el que compta s la jerarquia i concretament el c-
comandament. Aix, es desprn de la combinaci dels principis B i C de
la teoria del lligam que aqu no explicarem per la complexitat dels as-
pectes tcnics que haurem dintroduir un principi que diu el segent:
(51)
Un pronom no pot c-comandar el seu antecedent.
Antecedent = SD no pronominal.

En efecte, pot copsar-se a simple vista que si b tant a (49b) com a (50)
els pronom precedeix lantecedent, el pronom de (50) no c-comanda en
Joan mentre que el de (49b) s que el c-comanda i daqu, doncs, que
(49b) sigui inviable i (50), sigui viable. Comproveu-ho.

Fixeu-vos ara en (52):

A lexemple (49a) tindrem
exactament la mateixa in-
terpretaci si la frase fos En
Joan diu que ho sap. En
GGT sassumeix que lunica
diferncia entre una i laltra
frase residiria en el fet que
en aquesta segona el pro-
nom s buit de contingut
fontic. En largot de la
GGT, un pronom buit fon-
ticament s pro (pro pe-
tit).
Pronoms buits fontica-
ment
85
(52) Ell
i/j
diu que ell
i/j
ho sap

Certament, aqu la coreferncia s possible. Aix ho preveu el principi
ressaltat a (51) en especificar que per antecendent sentn un SD no pro-
nominal. A (52), com que lSD c-comandat pel pronom (i SD) inicial s
pronominal, no compta a efectes dantecedent i, doncs, el principi no
saplica: la coreferncia s permesa.

Potser hi ha qui es demana com sapliquen els principis de lligam a estructures del
tipus La Maria ja la coneixem (o Ja la coneixem, la Maria). Doncs b, els principis
que sapliquen en casos com aquests no sn els principis de lligam, ja que aquests
sn relatius als elements que ocupen posicions A i els constituents dislocats sn a
posicions no A.
Noteu que el principi (51) no dna compte tampoc de la inviabilitat de *En Joan
i
/ell
i

el
i
coneix, amb en Joan/ell com a subjecte coreferent amb el pronom. Aquests
casos, per, a diferncia dels anteriors, cauen exactament sota el principi B de la
teoria del lligam, que grosso modo, ve a dir que un pronom pot tenir un antecedent
sempre i quan aquest antecedent caigui fora de la seva oraci.
6.2. C-comandament i relacions doperador-variable
Per a les relacions doperador-variable, el c-comandament tamb resulta
crucial. El c-comandament sobt automticament amb el trasllat, per
exemple, duna expressi qu que, per dir-ho aix, dna el desdoblament
requerit de lexpressi en qesti en un operador a lespecificador dSC i
una variable a la posici originria de lexpressi. Aquest cas, per, ja
lhem vist a bastament a 5.2.2 i 5.2.3.

Un cas no examinat de relaci operador-variable que, a diferncia de
lanterior (trasllat qu), no s producte directe de cap operaci
dajuntament o de formaci destructura, per que se sotmet tamb al
dictat del c-comandament, s el dels pronoms quan sn interpretats com
a variables. En efecte, tenim lanomenada condici dabast:

(53)
Condici dabast

Un pronom, per tal de ser interpretat com a variable, ha de ser c-
comandat per un operador adient.

Vegem com funciona. Observeu (54).

(54)a. El seu pare, qui acompanyar?
b. Qui acompanyar, el seu pare?
c. Qui acompanyar el seu pare?

86
Totes tres frases sn bones. Enteses com a (55), per, s a dir, amb el
pronom que contenen (vg. 2.1) interpretat com a variable, noms la
tercera resulta viable:

(55)a. *El seu
i
pare qui
i
acompanyar?
b. *Qui
i
acompanyar, el seu
i
pare?
c. Qui
i
acompanyar el seu
i
pare?

Qu s el que fa que ni (55a) ni (55b) puguin rebre la lectura Per a quin
x, el pare dx acompanyar x? Per contra, qu s el que fa que (55c)
pugui interpretar-se com a Per a quin x, x acompanyar el pare dx? La
resposta, ja ho hem anunciat, no es troba pas en la disposici lineal dels
elements, sin en el c-comandament. En efecte, noms a (55c), el pro-
nom queda c-comandat per loperador. A (56), els arbres corresponents
(amb noms les branques rellevants) fan ms fcil veure-ho:

(56) a. [corresponent a (55a): agramatical perqu qui no c-comanda el pro-
nom seu]


el seu
i
pare SC

qui
i
C

b.[corresponent a (55b): agramatical perqu qui no c-comanda el pro-
nom seu]


SC El seu
i
pare

qui
i
C

c. [corresponent a (55c): gramatical perqu qui c-comanda el pronom
seu]

SC

qui
i
C

seu
i


Aquesta presentaci s, tanmateix, incompleta. I s que al marge de la condici
dabast (vg. (53)), cal que la variable que lliura loperador c-comandi el pronom que
sha dinterpretar com a variable. s lincompliment del c-comandament del pro-
nom-variable per part de la variable automtica que dna lelevaci de lexpressi
qu el que fa que (ia) sigui inviable: a (ib), la seva representaci, shi veu que la va-
riable, representada per la traa, noms c-comanda el verb i, doncs, que no es
compleix la condici que comentem. Noteu que (iia), en canvi, respectant aquesta
condici afegida, s benformada: a (iib), la representaci ens permet copsar direc-
87
tament que efectivament la traa (variable) en posici de subjecte c-comanda el
pronom; i s que el subjecte duna oraci c-comanda T i tot el que T domina.

(i) a. *Who does his mother love?
b. [Who
i
does
t
[
ST
his
i
mother T
t
[love t
i
] ] ]
(ii)a. Who loves his mother?
b. [Who
i
[ t
i
[
T
T [loves his mother] ] ] ]


C-comandament i relacions semanticotemtiques

Ja per acabar, paga la pena reparar que la histria relativa a la posici del subjecte
dins lestructura oracional ve en bona part determinada per la necessitat de
preservar per a la relaci semntica de predicaci un correlat estructural
mximament local entre subjecte i predicat. Aquest correlat estructural
necessriament local per a una relaci de tipus semanticotemtic s tamb el c-
comandament mutu (germanor) entre lSD/SN subjecte i el predicat (SV, SA, etc.).
88
Resum
En aquest mdul, desprs duna definici de comproms i duns quants
aclariments terminolgics (vg. 1), hem presentat el domini de fets que
ha dexplicar una teoria sintctica; i hem vist que aquest domini es pot
veure constitut per una srie de relacions: concordana, cas, ordre, rela-
cions a distncia, tema-rema, operador-variable, predicat-arguments,
lligam, (vg. 2.1), essent les quatre primeres de carcter formal i les
quatre ltimes de carcter substantiu (vg. 2.2). Hem mostrat que si b
les primeres serveixen aparentment per expressar les segones, la relaci
entre totes dues classes s complexa i variable tant translingsticament
com intralingsticament. Davant daquesta situaci, hi ha dues possibili-
tats: descriure aquesta complexitat construcci a construcci i llengua a
llengua o mirar de reduir aquesta complexitat a quelcom ms bsic, en-
cara que no directament observable.

A la secci segent (vg. 3) hem examinat amb deteniment el que en
podrem dir els trets de disseny de la sintaxi. Aquests trets o propietats
empriques essencials de la sintaxi sn a la base de la diversitat de les
relacions formals i substantives assenyalades abans.

Ms encara hem pogut veure que aprofundint-hi amb una actitud explica-
tiva (terica), com hem fet amb el desplaament (vg. 5) i amb la com-
posicionalitat per tal darribar a una visi fonamentada de lestructura de
la frase (vg. 4), sembla reduir-se no noms la complexitat de la interac-
ci entre les relacions formals i substantives (vg. 5.2.3 i 6) sin que
fins i tot dos trets de disseny de la sintaxi, el desplaament (com a tras-
llat) i la composicionalitat (o formaci destructura) sunifiquen. En efec-
te, aquests dos trets sunifiquen en el sentit que sens apareixen com les
dues possibilitats que exhaureixen una nica operaci, Ajuntar, de ma-
nera que segons que lajuntament sigui intern o extern sobt respecti-
vament el desplaament o la composicionalitat respectivament.

Cal assenyalar, per acabar, que shan vist tamb fenmens, tipus de frase
i construccions especfiques que constitueixen per si sols un material
empric bsic per a qualsevol estudis de la sintaxi, encara que aqu ha-
gin estat al servei duna presentaci raonada daquesta mena de fona-
ments de la sintaxi que hem volgut esbossar en aquest mdul. Quant als
fenmens destaquem els segents: lambigitat sintctica (per composi-
cionalitat i/o desplaament), les frases de via morta, lestabliment de
relacions de coreferncia entre diferents elements de la frase, els pro-
noms interpretats com a variables, etc. Quant als tipus de frase ens hem
fixat en lestructura de les frases declaratives, les interrogatives, les ex-
clamatives i les imperatives. I quant a les construccions especfiques,
89
hem vist la delevaci del subjecte, la de control, les dislocacions a
lesquerra i a la dreta, i les focalitzacions amb prolepsi.

90
Exercicis dautoavaluaci
1. [Exercici original, en versi castellana, de Bosque (1994)]
A loraci En Joan diu que ja trucar, el subjecte de trucar...
a) s en Joan. b) Pot ser en Joan. c) No pot ser en Joan. d) No e-
xisteix. e) Les opcions anteriors sn incorrectes.

2. Fes una frase en qu, a banda del contingut de tipus tema-rema i del
contingut semanticotemtic, hi hagi relacions de lligam, i doperador-
variable.

3. De la llista de trets de Hockett (1958), quin deriva prpiament de la
sintaxi?

4. Quantes interpretacions ets capa dassignar a lenunciat (1)? Mira de
fer-les accesibles mitjanant parfrasis o posant-los un context. Fes-
ne la representaci arbria i amb claudtors (no cal que etiquetis).

(1) Deixa el full amb una nota al marge

5. Els enunciats (1) i (2) sn ambigus sintcticament. Lambigitat, per,
deriva duna propietat diferent en cada cas. Digues de quina i per
qu, s a dir, explica en definitiva en qu consisteix lambigitat.

(1) A qui vas dir que ho explicaries?
(2) Esperarem el resultat de les eleccions a la Generalitat

6. Quin d'aquests dos enunciats s ambigu? Per qu no ho s, l'altre?

(1) Quan vas dir que hi aniries?
(2) Quan vas dir com hi aniries?

7. Representa la descripci estructural d(1) en forma darbre:

(1) [
X
[
Y
[
Z
C D ] B ] A ]

8. Fixat en lassignaci destructura a lSV daquestes frases:

(1) a. La Montse va [ [folrar el llibre] de la biblioteca]
b. La Montse va [ [agafar el llibre] de la biblioteca]

a) En quin cas s incorrecta? Per qu? Corregeix-la.
91
b) Feta la correcci, les possibilitats legtimes, sentn dassignaci
destructura a (1) no queden exhaurides. Per qu? Quina altra assig-
naci s possible?

9. Considera la frase Comprar un llibre de sintaxi. La pronominalitzaci
amb en En comprar un, (de llibre de sintaxi) s nicament com-
patible amb una de les anlisis a (1). Amb quina i per qu?

(1) a. [
SV
Comprar [ [un llibre] [de sintaxi] ] ]
b. [
SV
Comprar [un [llibre [de sintaxi ] ] ] ]

10.
a) Completa els arbres (1) i (2) posant-hi per dalt lauxiliar (T); i per baix
el lintegrant nominal de lSD (SD que ser, doncs, necessriament no
pronominal). Assumeix que corresponen a llenges que compleixen
les tendncies implicatives establertes per a les llenges VO i OV,
respectivament.

(1) SV (2) SV

V SD SD V


b) Fes un exemple, amb mots catalans, que sigui la realitzaci de
lestructura (2) ja completada adientment (amb lauxiliar i lSD des-
plegat).

11. Per qu no s viable la frase (1)? [sentn, naturalment, que no s
viable amb la interpretaci que shi consigna amb els subndexs]

(1) *Ella
i
coneixia la Montse
i


12. Un pronom [Tria un opci i justifica-la] a) No pot c-comandar el seu
antecedent. b) Pot precedir el seu antecedent. c) No pot seguir el
seu antecedent. d) No pot precedir el seu antecedent. e) Entre les
opcions anteriors nhi ha dues de vertaderes. [Antecedent = SD no
pronominal]

13. Construeix un parell dexemples que illustrin el paper de lestructura
per poder tenir un pronom interpretat com a variable.

92
Solucionari
1. La resposta correcta s la c. Sabem, per, i aix ho comenta Bosque
(1994) al seu solucionari, que s molt freqent equivocar-se en aquest
exercici i triar b. Per qu? Perqu es confon una relaci, la de ser sub-
jecte de, amb el referent de lelement que detenta aquesta funci. Aix
s el que fem en triar b. No triarem b, per, si tingussim clares les
nocions de subjecte de, sintagma, nom, etc., encara que, naturalment,
assentssim que els trets de flexi del verb subordinat poden interpre-
tar-se fent la mateixa referncia que fa lSD en Joan, SD en funci de
subjecte a la principal. Amb altres paraules, subjecte de, objecte de, SD,
SV, etc. sn propietats i objectes lingstics que no shan de confondre
amb les propietats i els objectes extralingstics (situacions i referents,
bsicament) que els corresponen. Per aix diem al text final en lletra
petita de (la introducci de) 2 que les relacions sovint i incorrectament
es refiquen: reficar s convertir en cosa all que no ho s.
Nota bene: si no heu llegit tot el mdul enteneu SN all on posa SD


2. Hi ha relacions tant de lligam com doperador-variable a frases com
ara les segents:

Es
i
demanava
i
qui
i
hi enviaria un fill seu
i
, a un pas aix.
Al lloc de la Maria, no s
i
hi posaria ning
i

En Joan
i
no sap a qui l
i
han assignat

Comentarem just la primera.
A la primera, mant una relaci de lligam el reflexiu de loraci principal
amb el subjecte daquesta mateixa oraci; pot mantenir una relaci
doperador-variable el pronom seu: ho fa quan sinterpreta conforme
dicta loperador qui, que s en la configuraci adequada com per perme-
tre-ho (vg. 6.2); mant per fora una relaci doperador-variable, per,
loperador i la variable en qu, interpretativament, es desdobla sempre
una expressi de tipus qu.


3. Com que Hockett (1958) no inclou les relacions a distncia, que sn
una caracterstica del llenguatge que es dna noms a la sintaxi, hem de
pensar que es tracta de la productivitat. s grcies a la productivitat (re-
cursivitat) de la sintaxi que, tot i que el nombre de segments i de mots
de qu disposa un parlant s limitat, el nombre de frases que pot fer s
illimitat.

4. Sembla que sobtenen les interpretacions segents:
93
a) [ Deixa [el full amb una nota al marge] ]
b) [ [Deixa [el full] ] amb una nota al marge]
c) [ [Deixa [el full amb una nota] ] al marge]

La primera interpretaci sobt com a resposta a la pregunta Quin full
deixo?; la segona com a resposta a Com(/Amb qu) deixo el full?; i la
tercera com a resposta a Com/On deixo el full amb una nota?

5. A (1) lambigitat s deguda a la propietat del desplaament (trasllat) i
a (2) lambigitat s merament estructural, per pura composicionalitat:

Recorrent a la notaci amb traa, capturen lambigitat d(1) les dues
representacions segents:

(1) a. [A qui
i
[vas dir [que ho explicaries] t
i
] ]
b. [A qui
i
[vas dir [que ho explicaries t
i
] ] ]

La primera correspon a la interpretaci A qui ho vas dir (, que ho explica-
ries) i la segona a la interpretaci Vas dir a qui ho explicaries

Les dues interpretacions de (2) les recull aquesta doble possibilitat
danar ajuntant els sintagmes rellevants:

(2)a. [ [Esperarem [el resultat de les eleccions] ] a la Generalitat]
b. Esperarem el resultat de les [eleccions [a la Generalitat] ]

La primera assignaci destructura correspon a la interpretaci en qu a
la Generalitat designa el lloc en qu esperarem el resultat de les elecci-
ons (que poden ser municipals o del que es vulgui); la segona correspon
a la interpretaci en qu les eleccions de qu es parla sn les eleccions a
la Generalitat.

6. Lenunciat ambigu s (1); i ho s perqu quan pot procedir tant de
loraci principal com de la subordinada (vg. la representaci dun cas
anleg a (1) de la soluci anterior).

Lenunciat (2) no s ambigu perqu quan noms pot interpretar-se com a
adjunt de loraci principal. Quan no podria interpretar-se a la subordi-
nada sense violar la condici de localitat: quan, en el cam cap a la fita
final, lespecificador de lSC de loraci principal, no podria pujar primer
a lespecificador dSC perqu all ja hi ha una expressi interrogativa
(com). Alternativament, si pugssim primer quan a lespecificador de lSC
de loraci subordinada i daqu a lSC de la principal, desprs haurem
delevar com a lespecificador de lSC de la subordinada, cosa que no s
tampoc lcita perqu comporta una violaci de la condici dextensi.
94

7. [
X
[
Y
[
Z
C D ] B ] A ]
X

Y A

Z B

C D
8.
a) La representaci (1a) s incorrecta perqu expressa que va folrar el
llibre integra un constituent de manera que de la biblioteca queda com a
adjunt daquest constituent, cosa que en aquest cas s incorrecta ja que
donada la semntica del constituent en qesti resulta impossible inter-
pretar aix, com a adjunt, el constituent de la biblioteca. La representa-
ci correcta d(1a) ha dindicar, com es fa a (1), que de la biblioteca s un
complement del nom i, doncs, que tenim un SD integrat per el llibre de la
biblioteca:

(1) La Montse va [folrar [el [llibre [de la biblioteca] ] ] ]

b) Una representaci com la de (2), anloga a (1), s possible tamb per
a (1b). Contestem aix b). Noteu que daquesta manera capturem
lambigitat de la seqncia, que deriva del fet que de la biblioteca pot
interpretar-se com a (1b), s a dir, com un adjunt locatiu i com a com-
plement de nom:

(2) La Montse va [agafar [el [llibre [de la biblioteca] ] ] ]
Nota bene: ignorem la qesti de lelevaci de V a T (vg. text en lletra
petita de 4.2.5b)


9. Noms s compatible amb lanlisi d(1b) perqu noms en aquesta la
seqncia que substitueix el pronom llibre de sintaxi s un constituent.
Vg. el test de constituncia (12b) a 3.4.2.

10.
a) (1) (2)


T SV SV T

V SD SD V

D SN SN D
b) Msica la triat hem
95

11. La frase no s viable, amb la interpretaci consignada pels subn-
dexs, perqu el pronom c-comanda el seu antecedent, contrriament al
que dicta el principi universal per a la interpretaci dels pronoms.

12. Lopci correcta s e perqu tant a com b sn vertaderes.
Lopci a) la tenim illustrada a lexercici anterior; lopci b la realitzen
frases del tipus Els que la
i
coneixien no podien creure que la Maria
i
ha-
gus fet all; lopci c, la ms freqent, la tenim exemplificada a frases
com ara En Joan
i
sap que el
i
cridaran i lopci d la descarta lopci b.

13. Els parells dexemples segents mostren que un pronom per tal de
ser interpretat com a variable ha de ser c-comandat per un operador adi-
ent: noms a (1a), (2a) i (3a) pot interpretar-se el pronom com a variable
ja que s nicament en aquests casos que, a diferncia del que ocorre en
els membres b dels parells, el pronom queda c-comandat per
lexpressi que cont loperador. Noteu que el pronom i loperador relle-
vants van en cursiva.


(1) a. Totes les marques compren el seu client
b. El seu client compra totes les marques
(2) a. Tothom buscar alg que lestimi
b. Alg que l estimi buscar tothom
(3) a. Ning ha corregit els seus exercicis
b. Els seus exercicis no els ha corregit ning

96
Glossari
Constructe: Terme que serveix per designar qualsevol construcci in-
tellectual feta amb la intenci de fer intelligible la realitat. Cobreix,
doncs, i per aix s til, tant sistemes hipottico-deductius (teories) com
sistemes inductius, marcs conceptuals, etc.


Epifenomen: Fenomen derivat dun altre. Per posar un exemple que toca
al camp de la sintaxi, no estar de ms esmentar que les construccions
gramaticals (passives, delevaci, causatives, etc.) en uns marcs es consi-
deren epifenmens i en daltres, no. Aix vol dir que en els primers
(GGT, per exemple) les construccions sexpliquen com a mer resultat de
laplicaci de principis gramaticals simples i que en els segons
(lanomenada justament Construction Grammar, ns un exemple), en
canvi, les construccions constitueixen fenmens irreductibles.

Expletiu: Element que no aporta significat a la frase, per que est sot-
ms a unes determinades restriccions distribucionals. s expletiva la
negaci a loraci temporal amb qu comena la frase Fins que no arribi
en Jordi, no podrem comenar. Sn expletius it (angl.) i il (fr.) a les fra-
ses respectives It seems that John is there i Il semble que Jean est l
(Sembla que en Joan s all). Seguint la posici majoritria en GGT, hi
hauria tamb expletius fonticament nuls. Aix, tamb a la versi catala-
na de les frases exemplificades aqu, s a dir, a Sembla que en Joan s
all, hi hauria un expletiu nul inicial.

Inergatiu: Subclasse dels verbs considerats tradicionalment intransitius
complementria de la subclasse dels inacusatius (vg. entrada en aquest
glossari).

Inacusatiu: Verb que selecciona un argument de tipus tema (vg. entrada
en aquest glossari), el comportament formal del qual s, per dir-ho aix,
escindit: en certs respectes es comporta com un objecte directe i en
daltres com a subjecte. Els verbs inacusatius sn o b estatius (faltar,
quedar, etc.) o b dassoliment (arribar, caure, venir, desaparixer, etc.).
En frases com ara Falten tcnics, Nhan vingut pocs, Ha arribat la Maria,
Han desaparegut molts documents, etc., ja pot observar-se aquest com-
portament escindit. Aix, si b s evident que el verb concorda en nom-
bre i persona amb lelement nominal (SN o SQ aqu), tal i com pertoca a
un subjecte, tamb sobserva que lordre relatiu (i no marcat) del verb i
aquest element s el mateix en qu apareix el verb i lobjecte directe;
que s possible, com per a lobjecte directe i a diferncia del que ocorre
amb el subjecte duna oraci transitiva, el recurs a en, la proforma dSN
97
(cf. Vnen molts estudiants: En vnen molts vs. Han superat aquesta
prova molts estudiants: *Nhan superat aquesta prova molts), etc. s de
notar, i daqu el nom dinacusatiu que rep aquest tipus de verb, que el
comportament formal af a lobjecte directe que mostra largument tema
daquests verbs no arriba a ser mai ntegrament dobjecte directe: a-
quests verbs no assignen cas acusatiu (cf. *Lha arribada, *El sobra, etc.)

Conv distingir els verbs inacusatius de les construccions inacusatives.
Els primers ho sn com a resultat de la semntica inherent al verb; les
segones o b requereixen la intervenci dalgun element (i disposici)
extra o b ho sn com a resultat sobrevingut de la formaci dalguna
altra construcci. Sn un exemple del primer tipus les anomenades cons-
truccions dinversi locativa, que requereixen el cltic hi: Al menjador de
lescola hi mengen frares (cf. *Al menjador de lescola mengen frares); i
ho sn del segon, les oracions passives (En van ser anullades tres, de
disposicions transitries).

Ordre bsic: En tipologia taxonmica, lordre bsic sidentifica amb
lordre ms freqent en les frases transitives pragmticament neutrals,
independents, en indicatiu i amb SN [SD] lxics no pronominals. Es con-
sidera necessari que el subjecte sigui definit, agentiu i hum i lobjecte
sigui semnticament pacient dun verb que, en conseqncia, haur de
ser dacci (no estatiu).

Proforma: Forma lingstica sense contingut descriptiu que fa referncia
directament o per la mediaci dun antecedent lingstic, que li confe-
reix la identitat categorial. Sovint, en gramtica tradicional es parla de
pronoms per designar tota una srie de proformes de diversa naturalesa
categorial. Aix, dacord amb el que es presenta en aquest manual, hem
vist que dins els anomenats pronoms febles, caldria destriar entre
daltres una veritable proforma dSN, en (Tens proves dels fets?: En tinc),
de la srie de proformes dSD que sn els cltics acusatius (Tens les
proves dels fets?: Les tinc).

Tema: El rol semntic (o paper temtic) que correspon al participant que
s en un lloc o que canvia de lloc; s el rol que t la carta a la frase He
rebut la carta i una taula a la frase Falta una taula a la terrassa. De ve-
gades, susa en un sentit ms ampli per tal dincloure aquell participant
que s afectat per una determinada acci, com ara la cadira a Va trencar
la cadira. Si es vol fer un s ms precs dels termes, per, per a lentitat
afectada per una acci caldria reservar el nom de pacient.

98
Bibliografia
Bibliografia bsica


Baker, M. (2001). Syntax, dins M. Aronoff; J. Rees-Miller (2001). The
Handbook of Linguistics. Oxford: Basil Blackwell [cap. 11].
Baker, M.C. (2001) The Atoms of Language. The Minds Hidden rules of
Grammar. Oxford University Press.
Baker, M.C. (2003) Lexical Categories: Verbs, Nouns and Adjectives.
Cambridge University Press, Cambridge.
Bosque, I. (1989). Las categoras gramaticales. Madrid: Sntesis.
Bosque, I. (1994). Repaso de sintaxis tradicional: Ejercicios de autocom-
probacin. Madrid: Arco Libros.
Chomsky, N. (2000). Mukherji, N.; Patnai, B.N.; Agnihotri R.K (eds.). The
Architecture of Language. Oxford: Oxford University Press.
Fromkin, V. (ed.) (2000) Linguistics. An Introduction to Linguistic Theory.
Part II. Oxford: Basil Blackwell.
Hudson, G. (2000). Essential Intorductory Linguistics. Oxford: Basil Blac-
kwell.
OGrady, W.; Dobrovolsky, M.; Katamba F. (1987). Contemporary Linguis-
tics. An Introduction. Londres: Longman, 3a edici:1996.
Trask, R.L. (1993). A Dictionary of Grammatical Terms in Linguistics.
Londres: Routledge.
Van Valin, R.D.; Lapolla, R.J. (1997). Syntax. Structure, Meaning and
Function. Cambridge: Cambridge University Press.
Weisler, S.E.; Milekic, S. (1999). Theory of Language. Cambridge, Mass.:
MIT Press.


Referncies bibliogrfiques

Austin, J.L. (1962). How to do things with words. Oxford: Clarendon Press
[Trad. esp. Cmo hacer cosas con palabras. Palabras y acciones, Bar-
celona: Paids, 1971].
Bresnan, J. (2000) Lexical-Functional Syntax. Malden, Mass.; Oxford: Basil
Blackwell
Chomsky, N. (1956). Three Models for the Description of Language. IT
(2, 113-124).
Chomsky, N. (1965). Aspects of the Theory of Syntax. Cambridge, Mass.:
MIT Press [Trad. esp. Aspectos de la teoria de la sintaxis. Madrid: A-
guilar, 1970; Aspectos de la teoria de la sintaxis. Madrid: Gedisa,
1999].
99
Chomsky, N. (1981). Lectures on Government and Binding. The Pisa Lec-
tures. Dordrecht: Foris.
Chomsky, N. (1986) Knowledge of LanguageXXX
Chomsky, N. (1995). The Minimalist Program. Cambridge, Mass.: MIT
Press. [Trad. cat. El programa minimista. Els escrits de Chomsky. Bar-
celona: Ariel, 1998].
Dixon, R.M.W. (1977). Where have all the adjectives gone. Studies in
Language (1, 19-80).
Greenberg, J.H. (1963) Some universals of grammar, with particular refe-
rence to the order of meaningful elements, dins J.H. Greenberg (ed.).
Universals of Language. Cambridge, Mass.: MIT Press [pg. 73-113].
Hale, K. (1983) Warlpiri and the Grammar of Nonconfigurational Langu-
ages. Natural Language and Linguistic Theory (1, 5-47).
Jelinek, E. (1993). Ergative Splits and Argument Type. MIT Working
Papers in Linguistics (18, 15-42).
Kayne, R. (1994). The Antisymmetry of Syntax. Cambridge, Mass.: MIT
Press.
Koopman, H.; Sportiche, D. (1985). Theta Theory and Extraction. GLOW
Newsletter (14, 57-58).
Koopman, H.; Sportiche, D. (1987). Subjects, ms., L.A. Califrnia: UCLA.
Radford, A. (1988). Transformational Grammar. A First Course. Cam-
bridge: Cambridge University Press.
Richards, N. (2001). Movement in Language. Interactions and Architectu-
res. Oxford: Oxford University Press.
Sapir, E. (1921). Language. An Introduction to the Study of Speech. Nova
York: Harcourt Brace & Co [Trad. cat. El llenguatge. Introducci a l'es-
tudi de la parla. Barcelona: Empries, 1985; trad. esp. El lenguaje.
Mxic, Madrid: Fondo de Cultura Econmica, 1954]
Sportiche, D. (1988). A Theory of Floating Quantifiers and Its Corollaries
for Constituent Structure. Linguistic Inquiry (19.3, 425-429)
Thornton, R. (1995). Referentiality and Wh-Movement in Child English.
Juvenile D-Linkuency. Language Acquisition (4 (1&2),139-175).
Van Valin, R.D. Jr. (1994), Functional Relations, dins R.E. Asher I J.M.Y.
Simpson (eds.) (1994). The Encyclopedia of Language and Linguistics
(10 vols.). Oxford: Pergamon [pg. 1327-1338].










100
Annex 1. Les funcions gramaticals
Els objetius daquest annex sn els segents: en primer lloc, mirar de fer
explcita la noci de funci gramatical (subjecte, objecte directe, etc.)
que subjau a la prctica escolar i a la gramtica tradicional per tal
devitar la confusi conceptual en qu sol deixar els estudiants (i estudi-
osos i tot); i en segon lloc, esmentar lexistncia de variaci tipolgica i
alguna altra posici terica al respecte.

La gramtica tradicional occidental ha fet bona part de la descripci lin-
gstica apellant a les funcions gramaticals. I com veurem, ho ha fet amb
bon criteri. Ara b, la gramtica escolar, sovint (mal)relacionada amb la
gramtica tradicional, ha recorregut tamb a les funcions gramaticals.
Com que generalment, per, la gramtica escolar sha limitat a lanlisi
sintctica mecnica, el recurs a les funcions gramaticals ha esdevingut en
el seu si un mer recurs detiquetatge; i letiquetatge, la finalitat consubs-
tancial i nica de la seva manera de fer. s aquest marc el que ha propi-
ciat la reficaci de les funcions gramaticals, una tergiversaci conceptual
comentada en el text principal a la introducci de 2. Vg. tamb
lexercici 1 i la seva soluci a les seccions corresponents.

La bona gramtica tradicional, com ja avanvem, va tenir en canvi bons
motius per apellar a les funcions gramaticals. El motiu fonamental, sens
dubte, s que el recurs a les funcions gramaticals permet de fer unes
generalitzacions intralingstiques i translingstiques que altrament no
serien possibles. Vegem-ho amb un exemple.

Sense el recurs a la funci gramatical de subjecte, per tal dexpressar
que en llenges del tipus del catal, en una oraci finita, el verb concor-
da necessriament amb nombre i persona amb un SD (o SN, en certs
casos), haurem despecificar per a cada construcci quin s el rol se-
mntic que identifica lSD (o SN) que concordar amb el verb. Aix, haur-
em de dir que el verb concorda amb lSD que s (proto)agent en una ora-
ci transitiva activa i, doncs, amb lSD els correctors a la frase Els correc-
tors repassen el diari; amb lSD que s (proto)agent duna oraci de verb
lxicament intransitiu (inergatiu, de fet; vg. inergatiu al glossari), i
doncs, amb els nens a la frase Els nens corren; amb lSD o SN que s
tema o pacient duna oraci de verb lxicament intransitiu (inacusatiu, de
fet; vg. inacusatiu al glossari) i, doncs, amb lSD les revistes a la frase
Les revistes ja han arribat o amb lSN revistes a la frase Han arribat re-
vistes; amb lSD o SN que s tema o pacient duna oraci passiva, com a
Van ser distribudes (les) revistes; i encara, sense que exhaurim la casus-
tica, amb un SD (o SN) en qualsevol de les situacions anteriors respecte,
per, dun predicat inferior (dinfinitiu) si el verb s delevaci; vg.
Lectura complementria

Per anar ms enll de
lesbs que fem aqu conv
que us llegiu o b Van Va-
lin, R.D. Jr. (1994), Functi-
onal Relations, una entrada
de R.E. Asher & J.M.Y. Simp-
son (eds.) (1994) pg. 1327-
1338; o b el captol 6 de
Van Valin i LaPolla (1997)

101
5.1.2. (cf. Els mestres semblen estimar els alumnes; Els mestres semblen
ser estimats; Semblen faltar (els) mestres, etc.).

En comptes daix diem que el verb concorda amb el subjecte i capturem
aix que en catal, la concordana dun SD amb el verb finit duna frase
no pot caracteritzar-se apellant a un determinat rol semntic sin que,
contrriament, la concordana en qesti comporta la neutralitzaci dels
rols semntics ja que tant un SD (denotador dun) agent com un SD (de-
notador dun) tema/pacient poden establir aquesta relaci. Ms encara,
apellant al subjecte, podem fer generalitzacions translingstiques i dir
que tant en catal com en japons, per exemple, existeix aquesta relaci
sintctica tot i que en catal la seva expressi formal s essencialment
en forma de concordana mentre que en japons en comptes de concor-
dana el que trobem s exclusivament cas nominatiu sobre lSD/SN im-
plicat en la relaci amb el verb finit.

Que se spiga, en gramtica tradicional, la idea que les funcions grama-
ticals sn neutralitzacions dels rols semntics per a propsits morfosin-
tctics (concordana, cas, posici, bsicament) no ha estat mai explcita.
En lingstica, en canvi, trobem la teoria explcita que sajusta al plante-
jament implcit de la Gramtica Tradicional: s la que ha desenvolupat,
en la dcada dels noranta, la Role and Reference Grammar (RRG). Amb
aquest desenvolupament explcit, ha arribat tamb la demostraci que
les funcions gramaticals aix enteses no sn universals ni en un sentit
fort ni en un sentit ms feble. No ho sn en el primer sentit perqu hi ha
llenges que no fan mai neutralitzacions dels protorols semntics
(latxins ns un exemple); i no ho sn en el segon tampoc perqu que
una llengua tingui funcions gramaticals (neutralitzacions dels macrorols
semntics) no vol dir que aquestes sapliquin igual que en una altra que
tamb en t. Aix resulta, entre daltres opcions possibles, que hi ha
llenges en que lagent o el tema/pacient dun verb intransitiu es realitza
formalment com el pacient duna oraci transitiva, en comptes de realit-
zar-se com estem acostumats els parlants de llenges com el catal,
com lagent de loraci transitiva. Les llenges del primer tipus sn les
anomenades ergativoabsolutives i les del segon tipus sn les anomena-
des nominativoacusatives.

Tenint coneixement daquests fets, prou ben establerts i considerable-
ment investigats en tipologia sintctica, a partir dara caldr posar-se en
gurdia davant de lafirmaci, sovint escampada per lingistes i tot, que
totes les llenges tenen subjecte i objecte. En efecte, aquesta afirmaci
des del punt de vista observacional i descriptiu que hem repassat fins
aqu (el corresponent implcitament a la Gramtica Tradicional i explci-
tament a lRRG), s insostenible.

La passiva no s universal
Noteu que una llengua
sense neutralitzaci dels
rols semntics no pot tenir
construcci passiva (on te-
nim un pacient que concor-
da igual que un agent en
una oraci activa transitiva)
ni cap tipus de construcci
en qu un determinat ma-
crorol semntic adopti la
realitzaci formal dun altre
macrorol semntic.
102
Existeix una manera, allunyada dels preceptes inductivistes de la tipolo-
gia, de salvar lafirmaci que totes les llenges tenen subjecte i objecte:
es tracta de considerar les funcions gramaticals com a primitius terics.
Aix ho fan la Lexical Functional Grammar (LFG) i la Relational Grammar
(RG). Entrar a considerar aquesta posici, per, ens portaria molt ms
enll dels objectius dun modul introductori a la sintaxi.









103
Annex 2. Els universals de Greenberg

*
1. A les frases declaratives amb subjecte i objecte nominals, lordre do-
minant s gaireb sempre lordre en qu el subjecte precedeix lobjecte.
2. A les llenges amb preposicions, el genitiu gaireb sempre segueix el
nom que el regeix mentre que a les llenges amb postposicions gaireb
sempre el precedeix.
3. Les llenges amb ordre dominant VSO sn sempre preposicionals.
Amb una freqncia tan aclaparadora que no pot ser producte de latzar,
les llenges amb ordre normal SOV sn postposicionals.
4. Si una llengua s dordre dominant SOV i el genitiu segueix el nom
que el regeix, aleshores tamb ladjectiu segueix el nom.
5.Totes les llenges amb ordre dominant VSO tenen SVO com una alter-
nativa possible, si no lnica.
6. Si en una llengua amb ordre dominant SOV, o b no hi ha cap altre
ordre bsic alternatiu, o b noms OSV, aleshores tots els modificadors
adverbials del verb tamb precedeixen el verb. (Aquest s el subtipus
dSOV rgid).
7. Quan una pregunta total [s-no] es diferencia de la forma declarativa
corresponent per una pauta entonativa, els trets distintitus de lentonaci
de cadascuna daquestes pautes es compten a partir del final de la frase
ms que no pas des del comenament.
8. Amb massa freqncia com per ser producte de latzar, les partcules
o afixos interrogatius amb una posici especfica dins de la frase com un
tot, si sn inicials es troben a les llenges preposicionals i si sn finals, a
les postposicionals.
9. Les partcules o afixos de carcter interrogatiu que ocupen una posici
especfica determinada per un mot particular de la frase, gaireb sempre
segueixen aquest mot. Aquesta mena de partcules no apareixen a les
llenges amb ordre dominant VSO.
10. La inversi de lordre declaratiu de manera que el verb precedeixi el
subjecte ocorre noms a les llenges on el mot o el sintagma interroga-
tiu s normalment inicial. Aquesta mateixa inversi ocorre a les pregun-
tes totals [preguntes s-no] noms si tamb ocorre a les preguntes amb
mots interrogatius [preguntes parcials].
11. Si una llengua s dordre dominant VSO a les frases declaratives, a
les preguntes amb mots interrogatius aquests mots o sintagmes sempre
van al capdavant, si s dordre SOV a les frases declaratives, no hi ha una
regla invariant.
12. Si lobjecte nominal sempre precedeix el verb, aleshores les formes
verbals subordinades al verb principal tamb el precedeixen.
13. En declaracions condicionals, a totes les llenges normalment
loraci condicional precedeix la conclusi.
104
14. En expressions de voluntat i de finalitat, una forma verbal subordina-
da segueix sempre el verb principal com a ordre normal excepte en a-
quelles lenges en qu lobjecte nominal sempre precedeix el verb.
15. A les llenges dordre dominant VSO, lauxiliar flexionat sempre pre-
cedeix el verb principal. A les llenges dordre dominant SOV, lauxiliar
flexionat sempre segueix el verb principal.
16. Amb una freqncia tan aclaparadora que no pot ser producte de
latzar, les llenges amb ordre dominant VSO presenten ladjectiu des-
prs del nom.
17. Quan ladjectiu descriptiu precedeix el nom, el demostratiu i el nu-
meral, amb una freqncia tan aclaparadora que no pot ser fortuta,
tamb el precedeixen.
18. Quan la regla general s que ladjectiu descriptiu segueix el nom, hi
pot haver una minoria dadjectius que usualment el precedeixin, per no
hi ha excepcions quan la regla general s que ladjectiu descriptiu el
precedeix.
19. Si daquests tems demostratiu, numeral i adjectiu descriptiu al-
gun(s) o tots precedeixen el nom, aleshores apareixen sempre en aquest
ordre. Si el segueixen, lordre s el mateix o exactament linvers.
20. Si alguns o tots els adverbis segueixen ladjectiu que modifiquen,
aleshores la llengua s de les que presenten ladjectiu qualificatiu darrere
el nom, i el verb davant lobjecte nominal, com a ordre dominant.
21. Si en comparacions de superioritat un dels ordres possibles, si no
lnic, s terme de la comparaci-marcador-adjectiu, la llengua s
postposicional. 22. Amb una freqncia tan aclaparadora que no pot ser
fortuta, si lnic ordre possible s adjectiu-marcador-terme de la compa-
raci, la llengua s preposicional.
23. Si en una aposici el nom propi precedeix normalment el nom com,
aleshores la llengua s daquelles que presenten el nom davant del geni-
tiu regit per aquest nom. Amb una freqncia ms que fortuta, si el nom
com normalment precedeix el nom propi, el genitiu depenent precedeix
el nom que el regeix.
24. Si lexpressi relativa precedeix el nom ja sigui obligatriament ja
sigui opcionalment, aleshores o b la llengua s postposicional o b
ladjectiu precedeix el nom o totes dues coses.
25. Si lobjecte pronominal segueix el verb, aleshores tamb el segueix
lobjecte nominal.
26. Si una llengua t afixos discontinus, tamb t o b prefixos o b su-
fixos o b les dues coses.
27. Si una llengua t exclusivament sufixos s postposicional, si t ex-
clusivament prefixos s preposicional.
28. Si la derivaci i la flexi segueixen o precedeixen larrel, la derivaci
queda sempre entre larrel i la flexi.
29. Si una llengua t flexi, tamb t derivaci.
30. Si el verb presenta la categoria de persona-nombre o la de gnere,
tamb presentar la de temps-mode.
105
31. Si el subjecte o lobjecte concorden amb el verb en gnere, aleshores
ladjectiu sempre concorda en gnere amb el nom.
32. Sempre que el verb concordi amb un subjecte nominal o amb un ob-
jecte nominal en gnere, hi concordar en nombre.
33. Quan la concordana de nombre entre el nom i el verb se suspn i la
regla es basa en lordre, sempre s el cas que el verb va al davant i en
singular.
34. No hi ha cap llengua que tingui trial sense tenir dual. No hi ha cap
llengua que tingui dual sense tenir plural.
35.No hi ha cap llengua en qu el plural no tingui allomorfs diferents de
zero, mentre que hi ha llenges en qu el singular sexpressa amb zero.
El dual i el trial gaireb mai sexpressen amb zero.
36. Si una llengua t la categoria de gnere, tamb t la de nombre.
37.No hi ha cap llengua que tingui ms categories de gnere en els nom-
bres que no sn singular que en el singular.
38. Quan hi ha un sistema de casos, lnic cas que pot tenir exclusiva-
ment un allomorf zero s el que inclou entre els seus significats el de
subjecte de verb intransitiu.
39. Quan hi ha tant nombre com cas i tots dos o b precedeixen o b
segueixen la base nominal, lexpressi del nombre gaireb sempre apa-
reix entre la base nominal i lexpressi del cas.
40. Quan ladjectiu segueix el nom, concorda amb totes les categories
del nom. En aquests casos al nom li pot faltar lexpressi clara dalgunes
categories o de totes les categories.
41. Si en una llengua el verb, en lordre dominant, segueix tant el subjec-
te nominal com lobjecte nominal, hi haur gaireb sempre un sistema
de casos.
42. Totes les llenges tenen categories pronominals que comporten si
ms no tres persones i dos nombres.
43. Si una llengua t categoria de gnere en el nom, nha de tenir en el
pronom
44. Si una llengua fa distinci de gnere a la primera persona, nha de fer
o b a la segona o la tercera o b a ambdues.
45. Si hi ha cap distinci de gnere en el plural del sistema pronominal,
nhi ha dhaver tamb en el singular.


*Greenberg, Joseph H. (1963) Some universals of grammar, with particu-
lar reference to the order of meaningful elements, dins J. H. Greenberg
(ed.) Universals of Language. MIT Press, Cambridge, MA, pg. 73-113.






106