Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
HH SO
4 toms
1 molcula H SO
1,92 10
2 4 2 4
25
ttoms O
b) 1500 g K Cr O
1 mol K Cr O
294,2 g K Cr O
2 2 7
2 2 7
2 2 7
66,022 10 molcules K Cr O
1 mol K Cr O
23
2 2 7
2 2 7
77 toms
1 molcula K Cr O
2,15 10 toms O
2 2 7
25
c) 1,059 10 toms CO
1 molcula CO
3 toms C
26
2
2
OO
2 toms O
1 molcula CO
7,06 10 toms
2 2
25
OO
Hi ha un nombre ms gran dtoms doxigen al CO2.
3. El tetrahidrocannabinol (THC) s una substncia txica, i amb ben poca
quantitat (2,5 10
5
g) ja es produeix una intoxicaci. La seva frmula
molecular s C21H33O2.
a) Quants mols de THC serien, aquests 2,5 10
5
g?
b) I quantes molcules representen?
Es calcula amb factors de conversi:
a) 2,5 10 g THC
1 mol THC
317 g THC
7,9 10 mol TH
5 8
CC
b) 7,9 10 mol THC
6,022 10 molcules 8
23
TTHC
1 mol THC
4,7 10 molcules THC
16
4. Raona:
a) Quin volum creus que s ms gran, el d1 mol de nitrogen o el d1 mol
doxigen? Tot dos shan de mesurar en les mateixes condicions
de pressi i de temperatura.
b) Quina massa s ms gran, la d1 mol de nitrogen o la d1 mol doxigen?
c) On hi ha ms molcules, en 1 mol de nitrogen o en 1 mol doxigen?
(Prova de selectivitat real)
El nitrogen gass s N2, i loxigen gass s O2, i estan mesurats
en les mateixes condicions de P i T. Segons la hiptesi dAvogadro:
volums de gasos diferents, mesurats en les mateixes condicions
de P i T, contenen el mateix nombre de partcules (i, per tant,
la mateixa quantitat de substncia en mols).
a) Com que shan mesurat en les mateixes condicions de P i T,
i contenen el mateix nombre de mols, a travs de lequaci
dels gasos ideals ens adonem que el volum tamb ha de ser
el mateix, ja que R s una constant.
P V n R T V
n R T
P
b) La massa d1 mol de gas dependr de la massa molar de
cadascun: Mm (N2) 28 g/mol i Mm (O2) 32 g/mol; per tant,
hi ha ms massa en el mol de O2.
c) Pel primer raonament s evident que el nombre de molcules s
el mateix en els dos gasos, ja que estan en les mateixes condicions
de P i T.
5. Determina la densitat del dixid de sofre gass en condicions normals
(c.n.) i a 750 mm Hg i 50 50 C.
Per al primer clcul utilitzem lequaci dels gasos ideals en c.n.
(1 atm i 273 K), aplicada al gas SO2:
P V n R T , com que n
m
Mm
i
m
V
,
substitum P Mm R T
La densitat ser:
P Mm
R T
1 atm 64 g mol
0,082 atm L K mol
1
1
11
1
273 K
2,86 g L
Utilitzem lequaci dels gasos ideals en les condicions donades,
P 750 mm Hg (0,987 atm) i T 323 K:
P Mm
R T
0,987 atm 64 g mol
0,082 atm L K
1
1
mmol 323 K
2,38 g L
1
1
5
Reps
de qumica
0
/questa unitat preten ser un repas del que els alumnes han estat
estudiant des de 3r d'ES0 pel que a als calculs amb substancies
qumiques. Per aixo es molt important que estiuin amiliaritzats
amb el llenuate qumic, la ormulacio i la nomenclatura de
compostos, tant inoranics com oranics. Si es alta, haurien
de consultar els apendixs.
Cal insistir en la importancia que te el manei de tota la qumica basica
a l'hora d'enrontar-se a la resta de temes que componen aquest curs
tan intens de 2n de Batxillerat, especialment els calculs de massa
i quantitat de substancia de substancies qumiques en qualsevol estat,
ja que els aran alta en tots els calculs estequiometrics d'una reaccio
qumica.
PRESENTACI
917571 _ 0001-0004.indd 4 16/12/09 18:03
5
Reps
de qumica
0
Aquesta unitat pretn ser un reps del que els alumnes han estat
estudiant des de 3r dESO pel que fa als clculs amb substncies
qumiques. Per aix s molt important que estiguin familiaritzats
amb el llenguatge qumic, la formulaci i la nomenclatura de
compostos, tant inorgnics com orgnics. Si fes falta, haurien
de consultar els apndixs.
Cal insistir en la importncia que t el maneig de tota la qumica bsica
a lhora denfrontar-se a la resta de temes que componen aquest curs
tan intens de 2n de Batxillerat, especialment els clculs de massa
i quantitat de substncia de substncies qumiques en qualsevol estat,
ja que els faran falta en tots els clculs estequiomtrics duna reacci
qumica.
PRESENTACI
917571 _ 005-0038.indd 5 17/12/09 9:53
6
0
Reps de qumica
Relacionar els clculs relatius a la massa, mol, nombre de molcules i toms
duna espcie qumica.
Conixer la diferncia entre frmula emprica i frmula molecular, i saber trobar-les.
Saber relacionar i calcular totes les variables relatives als gasos i mescles de gasos.
Conixer les diferents formes dexpressi de la concentraci en dissolucions
i saber calcular-les.
Fer clculs quantitatius de la reactivitat en qumica (estequiometria) utilitzant factors
de conversi.
Resoldre problemes destequiometria que incloguin reactius i productes
en fase gasosa i en dissoluci.
Conixer el comportament dels gasos i les lleis que els regeixen.
Saber preparar solucions a partir dels clculs de les quantitats de substncies
que es necessiten i de la utilitzaci del material necessari.
Utilitzar factors de conversi per resoldre problemes destequiometria i per fer canvis
dunitats.
OBJECTIUS
Relacions entre massa, mol, nombre dtoms, molcules i ions duna espcie qumica.
Clculs relacionats amb la massa, la quantitat duna substncia en mols, i el nombre
de partcules (toms, molcules i ions) duna espcie qumica.
Relacions i clculs de les variables que intervenen en lequaci general dels gasos
ideals.
Clculs de les pressions parcials i composici duna mescla de gasos.
Clculs relacionats amb les unitats de lexpressi de la concentraci de les solucions
i clculs de les quantitats de substncies que es necessiten per preparar una soluci
determinada a partir duna soluci ms concentrada o duna substncia pura.
Realitzaci de clculs estequiomtrics: quantitats de substncies, solids, lquids,
gasos o en dissoluci, que es formen o reaccionen.
Clcul del reactiu limitant en una reacci qumica. Determinaci del reactiu limitant
i aplicaci en estequiometria.
CONTINGUTS
Aquesta unitat s una unitat de reps, fonamentalment basada en la resoluci
de qestions i problemes, per tant, no sintrodueixen conceptes nous, ja que es donen
per apresos en el curs anterior.
Resoldre un problemes s una petita investigaci, ja que comporta indagaci
i experimentaci, implica la planificaci de la resoluci, la utilitzaci del llenguatge cientfic
propi de la qumica i lanlisi del resultat, per comprovar-ne la coherncia
amb el plantejament.
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
1. Calcular el nombre de mols, molcules i toms duna determinada massa
duna substncia.
2. Calcular la massa dun determinat nombre de mols, molcules i toms
duna substncia.
3. Trobar la frmula emprica i molecular dun compost a partir de dades analtiques.
4. Calcular una de les variables que intervenen en lequaci general dun gas.
5. Determinar les pressions parcials i la composici, la fracci molar i/o el percentatge
duna mescla de gasos.
6. Explicar com preparar una soluci de determinada concentraci (a partir duna altra
soluci ms concentrada de la mateixa substncia, o a partir de la substncia pura),
i indicar lutillatge necessari.
CRITERIS DAVALUACI
917571 _ 005-0038.indd 6 17/12/09 9:53
7
PROGRAMACI D'AULA
Reps de qumica
Relacionar els clculs relatius a la massa, mol, nombre de molcules i toms
duna espcie qumica.
Conixer la diferncia entre frmula emprica i frmula molecular, i saber trobar-les.
Saber relacionar i calcular totes les variables relatives als gasos i mescles de gasos.
Conixer les diferents formes dexpressi de la concentraci en dissolucions
i saber calcular-les.
Fer clculs quantitatius de la reactivitat en qumica (estequiometria) utilitzant factors
de conversi.
Resoldre problemes destequiometria que incloguin reactius i productes
en fase gasosa i en dissoluci.
Conixer el comportament dels gasos i les lleis que els regeixen.
Saber preparar solucions a partir dels clculs de les quantitats de substncies
que es necessiten i de la utilitzaci del material necessari.
Utilitzar factors de conversi per resoldre problemes destequiometria i per fer canvis
dunitats.
OBJECTIUS
Relacions entre massa, mol, nombre dtoms, molcules i ions duna espcie qumica.
Clculs relacionats amb la massa, la quantitat duna substncia en mols, i el nombre
de partcules (toms, molcules i ions) duna espcie qumica.
Relacions i clculs de les variables que intervenen en lequaci general dels gasos
ideals.
Clculs de les pressions parcials i composici duna mescla de gasos.
Clculs relacionats amb les unitats de lexpressi de la concentraci de les solucions
i clculs de les quantitats de substncies que es necessiten per preparar una soluci
determinada a partir duna soluci ms concentrada o duna substncia pura.
Realitzaci de clculs estequiomtrics: quantitats de substncies, solids, lquids,
gasos o en dissoluci, que es formen o reaccionen.
Clcul del reactiu limitant en una reacci qumica. Determinaci del reactiu limitant
i aplicaci en estequiometria.
CONTINGUTS
Aquesta unitat s una unitat de reps, fonamentalment basada en la resoluci
de qestions i problemes, per tant, no sintrodueixen conceptes nous, ja que es donen
per apresos en el curs anterior.
Resoldre un problemes s una petita investigaci, ja que comporta indagaci
i experimentaci, implica la planificaci de la resoluci, la utilitzaci del llenguatge cientfic
propi de la qumica i lanlisi del resultat, per comprovar-ne la coherncia
amb el plantejament.
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
Competncia en comprensi lectora i comunicaci. Encara que no sigui
una competncia prpia del Batxillerat, ja que sha dhaver adquirit
durant tota lESO, lalumnat ha de ser capa dentendre lenunciat dun problema
o duna qesti.
Daltra banda, tamb ha de ser capa dexplicar de manera clara i ordenada
els seus arguments i la seva lnia de resoluci del problema.
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
Aquesta unitat t una relaci molt directa amb les matemtiques, ja que sovint la resoluci
del problema implica clculs amb equacions matemtiques.
La nomenclatura i la formulaci qumica fan servir un llenguatge especfic que tamb
sutilitza en altres matries, com ara la Biologia i les Cincies de la Terra.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
1. Calcular el nombre de mols, molcules i toms duna determinada massa
duna substncia.
2. Calcular la massa dun determinat nombre de mols, molcules i toms
duna substncia.
3. Trobar la frmula emprica i molecular dun compost a partir de dades analtiques.
4. Calcular una de les variables que intervenen en lequaci general dun gas.
5. Determinar les pressions parcials i la composici, la fracci molar i/o el percentatge
duna mescla de gasos.
6. Explicar com preparar una soluci de determinada concentraci (a partir duna altra
soluci ms concentrada de la mateixa substncia, o a partir de la substncia pura),
i indicar lutillatge necessari.
CRITERIS DAVALUACI
917571 _ 005-0038.indd 7 17/12/09 9:53
8
0
Reps de qumica
1. On hi haur ms toms, en 1 mol de metanol o b en 1 mol dcid frmic
o metanoic?
Si tenim en compte les frmules qumiques dels dos compostos, es pot
veure directament que:
1 mol de metanol, CH
3
OH, cont: 6 6,022 10
23
toms
1 mol dcid metanoic, HCOOH, cont: 5 6,022 10
23
toms
Per tant, hi haur ms toms en el mol de metanol.
2. A quin daquests tres recipients hi ha un nombre ms gran dtoms
doxigen?
a) Una proveta amb 8 mols dcid sulfric.
b) Un reactor amb 1,5 kg de dicromat de potassi.
c) Un globus amb 1,059 1026 toms de dixid de carboni.
Es calcula amb factors de conversi:
a) 8 mol H SO
6,022 10 molcules H SO
1 mol
2 4
23
2 4
HH SO
4 toms
1 molcula H SO
1,92 10
2 4 2 4
25
=
= ttoms O
b) 1500 g K Cr O
1 mol K Cr O
294,2 g K Cr O
2 2 7
2 2 7
2 2 7
66,022 10 molcules K Cr O
1 mol K Cr O
23
2 2 7
2 2 7
77 toms
1 molcula K Cr O
2,15 10 toms O
2 2 7
25
=
c) 1,059 10 toms CO
1 molcula CO
3 toms C
26
2
2
OO
2 toms O
1 molcula CO
7,06 10 toms
2 2
25
=
= OO
Hi ha un nombre ms gran dtoms doxigen al CO
2
.
3. El tetrahidrocannabinol (THC) s una substncia txica, i amb ben poca
quantitat (2,5 10
5
g) ja es produeix una intoxicaci. La seva frmula
molecular s C
21
H
33
O
2
.
a) Quants mols de THC serien, aquests 2,5 10
5
g?
b) I quantes molcules representen?
Es calcula amb factors de conversi:
a) 2,5 10 g THC
1 mol THC
317 g THC
7,9 10 mol TH
5 8
=
CC
b) 7,9 10 mol THC
6,022 10 molcules
8
23
TTHC
1 mol THC
4,7 10 molcules THC
16
=
=
4. Raona:
a) Quin volum creus que s ms gran, el d1 mol de nitrogen o el d1 mol
doxigen? Tot dos shan de mesurar en les mateixes condicions
de pressi i de temperatura.
b) Quina massa s ms gran, la d1 mol de nitrogen o la d1 mol doxigen?
c) On hi ha ms molcules, en 1 mol de nitrogen o en 1 mol doxigen?
(Prova de selectivitat real)
El nitrogen gass s N
2
, i loxigen gass s O
2
, i estan mesurats
en les mateixes condicions de P i T. Segons la hiptesi dAvogadro:
volums de gasos diferents, mesurats en les mateixes condicions
de P i T, contenen el mateix nombre de partcules (i, per tant,
la mateixa quantitat de substncia en mols).
a) Com que shan mesurat en les mateixes condicions de P i T,
i contenen el mateix nombre de mols, a travs de lequaci
dels gasos ideals ens adonem que el volum tamb ha de ser
el mateix, ja que R s una constant.
b) La massa d1 mol de gas dependr de la massa molar de
cadascun: Mm (N
2
) = 28 g/mol i Mm (O
2
) = 32 g/mol; per tant,
hi ha ms massa en el mol de O
2
.
c) Pel primer raonament s evident que el nombre de molcules s
el mateix en els dos gasos, ja que estan en les mateixes condicions
de P i T.
5. Determina la densitat del dixid de sofre gass en condicions normals
(c.n.) i a 750 mm Hg i 50 50 C.
Per al primer clcul utilitzem lequaci dels gasos ideals en c.n.
(1 atm i 273 K), aplicada al gas SO
2
:
, com que i ,
substitum
La densitat ser:
Utilitzem lequaci dels gasos ideals en les condicions donades,
P = 750 mm Hg (0,987 atm) i T = 323 K:
917571 _ 005-0038.indd 8 17/12/09 9:53
Reps de qumica
9
SOLUCIONARI
On hi haur ms toms, en 1 mol de metanol o b en 1 mol dcid frmic
o metanoic?
Si tenim en compte les frmules qumiques dels dos compostos, es pot
veure directament que:
1 mol de metanol, CH
3
OH, cont: 6 6,022 10
23
toms
1 mol dcid metanoic, HCOOH, cont: 5 6,022 10
23
toms
Per tant, hi haur ms toms en el mol de metanol.
A quin daquests tres recipients hi ha un nombre ms gran dtoms
doxigen?
a) Una proveta amb 8 mols dcid sulfric.
b) Un reactor amb 1,5 kg de dicromat de potassi.
c) Un globus amb 1,059 1026 toms de dixid de carboni.
Es calcula amb factors de conversi:
a) 8 mol H SO
6,022 10 molcules H SO
1 mol
2 4
23
2 4
HH SO
4 toms
1 molcula H SO
1,92 10
2 4 2 4
25
=
= ttoms O
b) 1500 g K Cr O
1 mol K Cr O
294,2 g K Cr O
2 2 7
2 2 7
2 2 7
66,022 10 molcules K Cr O
1 mol K Cr O
23
2 2 7
2 2 7
77 toms
1 molcula K Cr O
2,15 10 toms O
2 2 7
25
=
Hi ha un nombre ms gran dtoms doxigen al CO
2
.
El tetrahidrocannabinol (THC) s una substncia txica, i amb ben poca
quantitat (2,5 10
5
g) ja es produeix una intoxicaci. La seva frmula
molecular s C
21
H
33
O
2
.
a) Quants mols de THC serien, aquests 2,5 10
5
g?
b) I quantes molcules representen?
Es calcula amb factors de conversi:
4. Raona:
a) Quin volum creus que s ms gran, el d1 mol de nitrogen o el d1 mol
doxigen? Tot dos shan de mesurar en les mateixes condicions
de pressi i de temperatura.
b) Quina massa s ms gran, la d1 mol de nitrogen o la d1 mol doxigen?
c) On hi ha ms molcules, en 1 mol de nitrogen o en 1 mol doxigen?
(Prova de selectivitat real)
El nitrogen gass s N
2
, i loxigen gass s O
2
, i estan mesurats
en les mateixes condicions de P i T. Segons la hiptesi dAvogadro:
volums de gasos diferents, mesurats en les mateixes condicions
de P i T, contenen el mateix nombre de partcules (i, per tant,
la mateixa quantitat de substncia en mols).
a) Com que shan mesurat en les mateixes condicions de P i T,
i contenen el mateix nombre de mols, a travs de lequaci
dels gasos ideals ens adonem que el volum tamb ha de ser
el mateix, ja que R s una constant.
P V n R T V
n R T
P
= =
b) La massa d1 mol de gas dependr de la massa molar de
cadascun: Mm (N
2
) = 28 g/mol i Mm (O
2
) = 32 g/mol; per tant,
hi ha ms massa en el mol de O
2
.
c) Pel primer raonament s evident que el nombre de molcules s
el mateix en els dos gasos, ja que estan en les mateixes condicions
de P i T.
5. Determina la densitat del dixid de sofre gass en condicions normals
(c.n.) i a 750 mm Hg i 50 50 C.
Per al primer clcul utilitzem lequaci dels gasos ideals en c.n.
(1 atm i 273 K), aplicada al gas SO
2
:
P V n R T = , com que n
m
Mm
= i =
m
V
,
substitum = P Mm R T
La densitat ser:
=
P Mm
R T
1 atm 64 g mol
0,082 atm L K mol
1
1
11
1
273 K
2,86 g L
=
Utilitzem lequaci dels gasos ideals en les condicions donades,
P = 750 mm Hg (0,987 atm) i T = 323 K:
=
P Mm
R T
0,987 atm 64 g mol
0,082 atm L K
1
1
mmol 323 K
2,38 g L
1
1
=
917571 _ 005-0038.indd 9 17/12/09 9:53
10
0
Reps de qumica
6. Calcula la massa molecular dun gas si 32 g ocupen un volum
de 6.756 mL, a una pressi de 3.040 mm Hg i 57 C de temperatura.
Utilitzem lequaci dels gasos ideals, en les condicions donades:
V = 6756 mL (6,756 L), P = 3040 mm Hg (4 atm) i 57 C (330 K):
P V n R T P V
m
Mm
R T = =
=
=
=
Mm
m R T
P V
32 g 0,082 atm L K mol 330 K
1 1
44 atm 6,756 L
32,04 g mol
1
=
7. La pressi total duna mescla de 2,54 mols dhidrogen i 3,58 mols de
nitrogen s de 2,50 atm. Calcula la pressi de cadascun dels dos gasos
per separat.
Es tracta duna mescla de gasos ideals. Com que coneixem el nombre
de mols de cada component dins la mescla, podem determinar-ne les
fraccions molars i aplicar lexpressi:
P P
1 T 1
=
on
1
1
T
=
n
n
,
n n n
totals H N2
2,54 mol 3,58 mol 6,12 mol = + = + =
2
Les fraccions molars seran:
H
H
T
2
2
= = =
n
n
2,54 mol H
6,12 mol totals
0,41
2
N
N
T
2
2
= = =
n
n
3,58 mol N
6,12 mol totals
0,59
2
Les pressions seran:
P P
H T H
2 2
atm atm = = =
2 50 0 41 1 025 , , ,
P P
N T N
2 2
2,50 atm 0,59 1,475 atm = = =
CO
CO
T
2
2
2
0,0227 mol CO
0,1657 mol totals
0,1 = = =
n
n
337
n
m
Mm
CO
CO
CO
1
4 g
28 g mol
0,143 mol CO = =
CO
CO
T
0,143 mol CO
0,1657 mol totals
0,863 = = =
n
n
n n n
totals CO CO
0,0227 mol 0,143 mol 0,1657 mo = + = + = ll
P V n R T V
n R T
P
T T
T
T
0,1657 mol 0,082 atm
= =
=
=
LL K mol 290 K
0,1 atm
39,4 L
1 1
=
Les pressions seran:
P P
CO T CO
2 2
0,1 atm 0,137 0,0137 atm (10,13 mm = = =
HHg)
P P
CO T CO
0,1 atm 0,863 0,0863 atm (65,8 mm Hg) = = =
Mm
R T
P
0,82
g
L
0,082
atm L
K mol
358 K
0,92 attm
26,1 g mol
1
=
Coneixent la massa molecular del compost, la comparem amb la
massa de la frmula emprica que havem trobat i veurem quantes
vegades es repeteix:
n
Mm
Mm
n = =
F. molecular
F. emprica
1
26,1 g mol
13 gg mol
2,01
1
Frmula molecular: C
2
H
2
10. La combusti completa de 2 g dun hidrocarbur saturat de cadena oberta
dna 9,11 g de productes.
a) Calcula la frmula del compost.
b) Suposa que tot el CO
2
que sha format es recull en forma daigua i shi
forma cid carbnic. Calcula el volum de soluci 0,5 M de NaOH que
caldr afegir-hi per provocar la neutralitzaci completa fins al carbonat.
(Prova de selectivitat real)
a) Per trobar la frmula de lhidrocarbur saturat (C
n
H
2n+2
) ens donen
dades de la combusti. Com que tenim dades dels dos productes
alhora, no podem calcular els mols de C i H directament com altres
vegades. Ens far falta una equaci amb les dades que tenim.
Per aix ajustem algebraicament la reacci:
C
n
H
2n+2
+ 3/2 (n
+
1) O
2
n CO
2
+ (n
+
1) H
2
O
2 g 9,11 g
Es calcula la massa en grams de cada producte:
2 g HC
44 g CO
(14 2) g HC
88
14 2
g CO
2
2
+
=
+
n
n
n
n
2 g HC
18 ( 1) g H O
(14 2) g HC
36 ( 1)
14 2
g H
2
+
+
=
+
+
n
n
n
n
22
O
88
14 2
g CO
36 ( 1)
14 2
g H O 9,11 g totals p
2 2
n
n
n
n +
+
+
+
= rroductes
Allem: n = 5,02. Per tant, lhidrocarbur s
C
5
H
12
(pent).
b) Aquest apartat s una neutralitzaci cid-base entre lcid carbnic
(H
2
CO
3
) i la sosa custica (NaOH).
Lcid ve de recollir el CO
2
sobre aigua. La quantitat en mols de CO
2
de qu disposem es calcula a partir de la reacci de combusti
ajustada:
C
5
H
12
+ 8 O
2
5 CO
2
+ 6 H
2
O
2 g n ?
Ara ajustem les reaccions de formaci de lcid i neutralitzaci amb
NaOH i hi introdum les dades:
CO
2
+ H
2
O H
2
CO
3
+ 2 NaOH Na
2
CO
3
+ 2 H
2
O
0,139 mol V
? 0,5 M
11. Una mostra de 0,322 g dun vapor orgnic, a 100 C i 0,974 atm, ocupa
un volum de 62,7 mL. Una anlisi del vapor ens dna una composici
elemental de C = 65,43 %; O = 29,16 % i H = 5,5 %. Quina s la seva
frmula molecular?
(Prova de selectivitat real)
Suposem 100 g de compost; els percentatges de cada element sens
converteixen directament en quantitats de massa en grams; si utilitzem
les masses molars de cadascun podem obtenir els mols de C, H i O
presents en el compost.
Per calcular la frmula molecular tenim unes dades addicionals
sobre el compost en estat gass que ens permeten calcular la massa
molecular del gas a partir de lequaci dels gasos.
917571 _ 005-0038.indd 12 17/12/09 9:53
Reps de qumica
13
SOLUCIONARI
Com que , i , substitum
=
=
Mm
R T
P
0,82
g
L
0,082
atm L
K mol
358 K
0,92 attm
26,1 g mol
1
=
Coneixent la massa molecular del compost, la comparem amb la
massa de la frmula emprica que havem trobat i veurem quantes
vegades es repeteix:
Frmula molecular: C
2
H
2
La combusti completa de 2 g dun hidrocarbur saturat de cadena oberta
dna 9,11 g de productes.
a) Calcula la frmula del compost.
b) Suposa que tot el CO
2
que sha format es recull en forma daigua i shi
forma cid carbnic. Calcula el volum de soluci 0,5 M de NaOH que
caldr afegir-hi per provocar la neutralitzaci completa fins al carbonat.
(Prova de selectivitat real)
a) Per trobar la frmula de lhidrocarbur saturat (C
n
H
2n+2
) ens donen
dades de la combusti. Com que tenim dades dels dos productes
alhora, no podem calcular els mols de C i H directament com altres
vegades. Ens far falta una equaci amb les dades que tenim.
Per aix ajustem algebraicament la reacci:
C
n
H
2n+2
+ 3/2 (n
+
1) O
2
n CO
2
+ (n
+
1) H
2
O
2 g 9,11 g
Es calcula la massa en grams de cada producte:
88
14 2
g CO
36 ( 1)
14 2
g H O 9,11 g totals p
2 2
n
n
n
n +
+
+
+
= rroductes
Allem: n = 5,02. Per tant, lhidrocarbur s
C
5
H
12
(pent).
b) Aquest apartat s una neutralitzaci cid-base entre lcid carbnic
(H
2
CO
3
) i la sosa custica (NaOH).
Lcid ve de recollir el CO
2
sobre aigua. La quantitat en mols de CO
2
de qu disposem es calcula a partir de la reacci de combusti
ajustada:
C
5
H
12
+ 8 O
2
5 CO
2
+ 6 H
2
O
2 g n ?
2 g C O
1 mol C O
72 g C O
5 mol CO
1 mol C O
5 12
5 12
5 12
2
5 12
= 00,139 mol CO
2
Ara ajustem les reaccions de formaci de lcid i neutralitzaci amb
NaOH i hi introdum les dades:
CO
2
+ H
2
O H
2
CO
3
+ 2 NaOH Na
2
CO
3
+ 2 H
2
O
0,139 mol V
? 0,5 M
0,139 mol CO
1 mol H CO
1 mol CO
2 mol NaOH
1 mo
2
2 3
2
ll H CO
1 L soluci
0,5 mol NaOH
0,556 L NaOH(5
2 3
=
= 556 mL)
11. Una mostra de 0,322 g dun vapor orgnic, a 100 C i 0,974 atm, ocupa
un volum de 62,7 mL. Una anlisi del vapor ens dna una composici
elemental de C = 65,43 %; O = 29,16 % i H = 5,5 %. Quina s la seva
frmula molecular?
(Prova de selectivitat real)
Suposem 100 g de compost; els percentatges de cada element sens
converteixen directament en quantitats de massa en grams; si utilitzem
les masses molars de cadascun podem obtenir els mols de C, H i O
presents en el compost.
65,43 g C
1 mol C
12 g C
5,45 mol C =
5,5 g H
1 mol H
1 g H
5,5 mol H =
C H O C H O
5,45
1,82
5,5
1,82
1,82
1,82
3 3
29,16 g O
1 mol O
16 g O
1,82 mol O =
0,322 g 0,082
atm L
K mol
373 K
0,9744 atm 0,0627 L
161,27 g mol
1
=
Coneixent la massa molecular del compost, la comparem amb la
massa de la frmula emprica que havem trobat i veurem quantes
vegades es repeteix:
n
Mm
Mm
n = =
F. molecular
F. emprica
1
161,27 g mol
555 g mol
2,93 3
1
Frmula molecular: C
9
H
9
O
3
12. Indica duna manera raonada on hi haur un nombre ms gran dtoms
doxigen, en 20 g dhidrxid de sodi o en 5,6 L doxigen mesurats a una
temperatura de 0 C i 2 atm de pressi.
(Prova de selectivitat real)
Es calcula utilitzant factors de conversi:
toms doxigen en el NaOH:
20 g NaOH
1 mol NaOH
40 g NaOH
6,022 10 mol
23
cules NaOH
1 mol NaOH
1 tom O
1 molcula NaO
HH
3,011 10 toms O
23
=
toms de O en loxigen gas:
P V n R T n
P V
R T
= =
=
=
2 atm 5,6 L
0,082 atm L K
1
=
mol 273 K
0,5 mol O
1
2
Per tant:
0,5 mol O
6,022 10 molcules O
1 mol O
2
2
23
2
2
toms O
1 molcula O
6,022 10 toms O
2
23
=
=
Hi ha un nombre ms gran dtoms de O en el segon recipient.
13. Ordena de ms gran a ms petit el nombre dtoms que expressen
les quantitats segents:
a) 10 g de clorur de plata.
b) 3 10
20
molcules de dixid de sofre.
c) 4 mols doxigen en condicions normals (c.n.).
d) 20 mL de gas oxigen a 20 C i 780 mm Hg.
Es calcula el nombre total dtoms amb factors de conversi
i sordenen:
toms al AgCl:
toms al SO
2
:
toms a loxigen gas en c.n.:
toms a loxigen gas:
Nre. dtoms: O
2
c.n. > AgCl > O
2
a 20 C > SO
2
.
14. En condicions normals de pressi i de temperatura, 1 mol de dixid
de carboni cont 6,02 10
23
molcules.
a) Quantes molcules hi haur en 60 g de CO
2
a 129 C i 748 mm Hg?
b) Quina ser la densitat del CO
2
en condicions normals?
c) I a 129 C i 748 mm Hg?
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 005-0038.indd 14 17/12/09 9:53
Reps de qumica
15
SOLUCIONARI
Com que , substitum:
Mm
m R T
P V
=
0,322 g 0,082
atm L
K mol
373 K
0,9744 atm 0,0627 L
161,27 g mol
1
=
Coneixent la massa molecular del compost, la comparem amb la
massa de la frmula emprica que havem trobat i veurem quantes
vegades es repeteix:
Frmula molecular: C
9
H
9
O
3
Indica duna manera raonada on hi haur un nombre ms gran dtoms
doxigen, en 20 g dhidrxid de sodi o en 5,6 L doxigen mesurats a una
temperatura de 0 C i 2 atm de pressi.
(Prova de selectivitat real)
Es calcula utilitzant factors de conversi:
toms doxigen en el NaOH:
toms de O en loxigen gas:
Per tant:
Hi ha un nombre ms gran dtoms de O en el segon recipient.
Ordena de ms gran a ms petit el nombre dtoms que expressen
les quantitats segents:
a) 10 g de clorur de plata.
b) 3 10
20
molcules de dixid de sofre.
c) 4 mols doxigen en condicions normals (c.n.).
d) 20 mL de gas oxigen a 20 C i 780 mm Hg.
Es calcula el nombre total dtoms amb factors de conversi
i sordenen:
toms al AgCl:
10 g AgCl
1 mol AgCl
143,37 g AgCl
6,022 10
2
33
unitats AgCl
1 mol AgCl
2 toms
1 unitat AgCl
8
= ,,4 10 toms
22
toms al SO
2
:
3 10 molcules SO
3 toms
1 molcula SO
9
20
2
2
= ,,0 10 toms
20
ttoms O
1 molcula 0
4,82 10 toms O
2
24
=
=
toms a loxigen gas:
P V n R T n
P V
R T
= =
=
=
8,54 10 mol O
6,022 10 molcules O
1
4
2
23
2
mmol O
2 toms O
1molcula 0
1,029 10 t
2 2
21
=
= ooms O
Nre. dtoms: O
2
c.n. > AgCl > O
2
a 20 C > SO
2
.
14. En condicions normals de pressi i de temperatura, 1 mol de dixid
de carboni cont 6,02 10
23
molcules.
a) Quantes molcules hi haur en 60 g de CO
2
a 129 C i 748 mm Hg?
b) Quina ser la densitat del CO
2
en condicions normals?
c) I a 129 C i 748 mm Hg?
(Prova de selectivitat real)
a) 60 g CO
1 mol CO
44 g CO
6,022 10 mol
2
2
2
23
ccules CO
1 mol CO
8,212 10 molcules
2
2
23
=
=
917571 _ 005-0038.indd 15 17/12/09 9:53
16
0
Reps de qumica
b) Densitat del CO
2
en c.n. (1 atm i 273 K):
P V n R T =
Com que n
m
Mm
= , i =
m
V
, substitum = P Mm R T
Allem la densitat:
=
P Mm
R T
1 atm 44 g mol
0,082 atm L K mol
1
1 11
1
273 K
1,965 g L
=
c) En les condicions donades, P = 748 mm Hg (0,984 atm) i T = 402 K:
=
P Mm
R T
0,984 atm 44 g mol
0,082 atm L K
1
1
mmol 402 K
1,313 g L
1
1
=
15. Es crema una mostra de 0,876 g dun compost orgnic que cont carboni,
hidrogen i oxigen, i sobt 1,76 g de dixid de carboni i 0,72 g daigua.
a) Determina la massa doxigen que hi ha a la mostra.
b) Troba la frmula emprica del compost.
c) El compost en qesti s un cid orgnic. Justifica de quin cid es tracta
i dnan la frmula.
Dades: masses atmiques: H = 1; C = 12; O = 16
a) 1,76 g CO
1mol CO
44 g
g de C
1mol
2
2
12
CCO
0,48 g de carboni
0,72 g H O
1mo
2
2
=
ll H O
18 g
g de H
1mol H O
0,08 g dhidrog
2
2
2
= een
0,876 g (0,48 g gdoxig , ) , + = 0 08 0 316 een
b) 0,48 g de C
1mol dtoms
12 g
0,04 g mols
= ddtoms de C
0,08 g de H
1mol dto
mms
1g
0,08 g mols dtoms dhidrogen
0,
=
3316 g de O
1mol dtoms
16 g
0,02 g mols d
= toms doxigen
Frmula emprica: C
2
H
4
O
2
c) Es tracta de lcid butanoic. C
4
H
8
O
2
16. Es crema un hidrocarbur i en resulta dixid de carboni i aigua en la
proporci 1,955: 1 en massa.
a) Quina s la frmula emprica de lhidrocarbur?
b) Si la massa molar s 58, quina s la frmula molecular de
lhidrocarbur?
c) Escriu i anomena un ismer que presenti aquesta frmula molecular.
Dades: masses atmiques: H = 1; C = 12; O = 16
b) La frmula molecular s C
4
H
10
, s el but.
c) El metilprop.
17. Un hidrur de bor cont un 84,37% daquest element. Lhidrur s un gas
que en condicions normals t una densitat d1,142 g L
1
a) Determina la frmula emprica de lhidrur.
b) Calcula la massa molar de lhidrur i escriu la frmula molecular.
Dades: masses atmiques: H = 1; B = 10,8
18. Tenim dos dipsits, A i B, que tenen el mateix volum. En el dipsit A hi ha
SO
2
a una pressi i temperatura determinades, i en el dipsit B hi ha N
2
O
5
a la mateixa temperatura i la meitat de pressi.
a) A quin dipsit hi ha un nombre de mols ms elevat?
b) A quin dipsit hi ha un nombre ms gran de molcules?
917571 _ 005-0038.indd 16 17/12/09 9:53
Reps de qumica
17
SOLUCIONARI
b) Densitat del CO
2
en c.n. (1 atm i 273 K):
Com que , i , substitum
Allem la densitat:
=
P Mm
R T
1 atm 44 g mol
0,082 atm L K mol
1
1 11
1
273 K
1,965 g L
=
c) En les condicions donades, P = 748 mm Hg (0,984 atm) i T = 402 K:
=
P Mm
R T
0,984 atm 44 g mol
0,082 atm L K
1
1
mmol 402 K
1,313 g L
1
1
=
Es crema una mostra de 0,876 g dun compost orgnic que cont carboni,
hidrogen i oxigen, i sobt 1,76 g de dixid de carboni i 0,72 g daigua.
a) Determina la massa doxigen que hi ha a la mostra.
b) Troba la frmula emprica del compost.
c) El compost en qesti s un cid orgnic. Justifica de quin cid es tracta
i dnan la frmula.
Dades: masses atmiques: H = 1; C = 12; O = 16
Frmula emprica: C
2
H
4
O
2
c) Es tracta de lcid butanoic. C
4
H
8
O
2
Es crema un hidrocarbur i en resulta dixid de carboni i aigua en la
proporci 1,955: 1 en massa.
a) Quina s la frmula emprica de lhidrocarbur?
b) Si la massa molar s 58, quina s la frmula molecular de
lhidrocarbur?
c) Escriu i anomena un ismer que presenti aquesta frmula molecular.
Dades: masses atmiques: H = 1; C = 12; O = 16
a) 1,955 g de C0
1mol dtoms de C
44 g de
2
CC0
0,0444 mols dtoms de carboni
1
2
=
gg daigua
2mols dtoms de H
18 g H O
0,11
2
= 111g mols dtoms dhidrogen
0,0
,
0 1111
4444
frmulaemprica C H
2 5
= = 2 5 , ;
b) La frmula molecular s C
4
H
10
, s el but.
c) El metilprop.
17. Un hidrur de bor cont un 84,37% daquest element. Lhidrur s un gas
que en condicions normals t una densitat d1,142 g L
1
a) Determina la frmula emprica de lhidrur.
b) Calcula la massa molar de lhidrur i escriu la frmula molecular.
Dades: masses atmiques: H = 1; B = 10,8
a) 84,37 g de bor
1mol
10,8 g
7,8 mols dto = mms de bor
15,63 g dhidrogen
1mol
1g
== 15,63 mols dtoms dhidrogen
7
,
15 63
,,8
la frmulaemprica s BH
2
= = 2
b)
22, 4L
1mol
1,142 g
1L
25,6 g ol m =
25,6
12,8
2
la frmulamolecular
=
s B H
2 4
=
18. Tenim dos dipsits, A i B, que tenen el mateix volum. En el dipsit A hi ha
SO
2
a una pressi i temperatura determinades, i en el dipsit B hi ha N
2
O
5
a la mateixa temperatura i la meitat de pressi.
a) A quin dipsit hi ha un nombre de mols ms elevat?
b) A quin dipsit hi ha un nombre ms gran de molcules?
917571 _ 005-0038.indd 17 17/12/09 9:53
18
0
Reps de qumica
Si el sistema es refreda fins a 0 C, quina ser ara la pressi en el
recipient?
Dades: masses atmiques: H = 1; O = 16; N = 14; R = 8,3 J K
1
mol
1
Mols de nitrogen = 3,2 2 = 1,2; 1,2 mols 28 g mol
1
= 33,6 g.
Massa total de la barreja = 32 g doxigen + 2 g dhidrogen + 33,6 g
de nitrogen = 67,6 grams.
b) O
2
+ H
2
H
2
O
1 mol dhidrogen reacciona amb 0,5 mols doxigen. Al final
de la reacci hi haur 0,5 mols doxigen sobrant i els 1,2 mols
de nitrogen, total 1,7 mols.
20. Un recipient d1 m
3
cont una mescla dheli i nitrogen que t una densitat
de 0,55 g/dm
3
a 25 C i 10
5
Pa.
Determina la composici de la mescla en tant per cent en volum i la
pressi parcial de cada component.
Dades: masses atmiques: He = 4; N = 14; R = 8,3 J K
1
mol
1
Suposem que la mescla est formada per x mols dheli i y mols de
nitrogen.
El nombre total de mols:
La massa total de la mescla:
Masa = Volum densitat = 1000 dm
3
0,55 g/dm
3
= 550 g
Plantegem el sistema segent:
Resolem el sistema: x = 40,4 y
4 (40,4 y) + 28 y = 550; y = 16,18 mols de nitrogen
40,4 16,18 = 24,22 mols dheli
Percentatge en volum:
Pressi parcial del nitrogen = 0,4 105 Pa.
Pressi parcial de lheli = 0,6 105 Pa.
c) A quin dipsit hi ha un nombre ms elevat dtoms?
d) A quin dipsit hi ha una massa ms gran de gas?
(Prova de selectivitat real)
Segons lenunciat: V
A
= V
B
, T
A
= T
B
i P
A
= 2P
B
.
a) Nombre de mols:
P V n R T n
P V
R T
n
P V
R T
= =
A
A A
A
B
B B
B
i
Com que tot s igual excepte P
A
= 2P
B
, substitum i queda:
n
P V
R T
n
P V
R T
A
B B
B
B
B B
B
=
2
i
Daqu es dedueix que: n
A
= 2 n
B
; per tant, hi ha ms quantitat de
mols al A.
b) Nombre de molcules. Com que s proporcional al nombre de
mols, a travs del nombre dAvogadro, tamb hi haur el doble
de molcules al A que al B.
c) Nombre dtoms. Per calcular el nombre de mols hem dutilitzar
la frmula qumica:
n n
A 2
2
2
molcules SO
3 toms SO
1 molcula SO
3 to =
A
mms
n n
B 2 5
2 5
molcules N O
7 toms
1 molcula N O
7 tom =
B
ss
Com que n
A
= 2 n
B
, al SO
2
hi ha 6 n
B
toms; per tant, hi ha ms
toms en el recipient B.
d) Com que la massa depn de la massa molar:
n n
A 2
2
2
A
mol SO
64 g SO
1 mol SO
64 g =
n n
B 2 5
2 5
2 5
B
mol N O
108 g N O
1 mol N O
108 g =
Com que n
A
= 2 n
B
, en el recipient A hi ha 128 n
B
grams de gas;
per tant, hi ha ms massa en el recipient A.
19. Un recipient de 0,1 m
3
, a 100 C i 100 kPa cont 1 mol doxigen, 1 mol
dhidrogen i una certa quantitat de nitrogen.
a) Determina la quantitat de nitrogen i la densitat de la barreja.
b) Si la mescla sinflama es produeix una reacci qumica entre loxigen i
lhidrogen:
Escriu lequaci de la reacci.
917571 _ 005-0038.indd 18 17/12/09 9:53
Reps de qumica
19
SOLUCIONARI
Si el sistema es refreda fins a 0 C, quina ser ara la pressi en el
recipient?
Dades: masses atmiques: H = 1; O = 16; N = 14; R = 8,3 J K
1
mol
1
n
P V
R T
= =
Pa
JK mol
3
10 0 1
8 3
5
1
,
,
11
373
3 2
,
K
molstotals =
Mols de nitrogen = 3,2 2 = 1,2; 1,2 mols 28 g mol
1
= 33,6 g.
Massa total de la barreja = 32 g doxigen + 2 g dhidrogen + 33,6 g
de nitrogen = 67,6 grams.
Densitat
Massa
Volum
g
L
g L
= = =
67 6
100
0 67
,
,
11
b) O
2
+ H
2
H
2
O
1 mol dhidrogen reacciona amb 0,5 mols doxigen. Al final
de la reacci hi haur 0,5 mols doxigen sobrant i els 1,2 mols
de nitrogen, total 1,7 mols.
P
V
mol JK mol
= =
nR T 1 7 8 3 373
1 1
, ,
,
,
K
m
Pa
3
0 1
52630 3 =
20. Un recipient d1 m
3
cont una mescla dheli i nitrogen que t una densitat
de 0,55 g/dm
3
a 25 C i 10
5
Pa.
Determina la composici de la mescla en tant per cent en volum i la
pressi parcial de cada component.
Dades: masses atmiques: He = 4; N = 14; R = 8,3 J K
1
mol
1
Suposem que la mescla est formada per x mols dheli i y mols de
nitrogen.
El nombre total de mols:
n
P V
R T
= =
Pa
JK mol
3
10 1
8 3
5
1 1
,
298
40 4
,
K
molstotals =
La massa total de la mescla:
Masa = Volum densitat = 1000 dm
3
0,55 g/dm
3
= 550 g
Plantegem el sistema segent:
4 28 550
40 4
,
x y
x y
+ =
+ =
Resolem el sistema: x = 40,4 y
4 (40,4 y) + 28 y = 550; y = 16,18 mols de nitrogen
40,4 16,18 = 24,22 mols dheli
Percentatge en volum:
16 18
100 40
,
%
40,4
de nitrogen i 60% dhel = ii
Pressi parcial del nitrogen = 0,4 105 Pa.
Pressi parcial de lheli = 0,6 105 Pa.
c) A quin dipsit hi ha un nombre ms elevat dtoms?
d) A quin dipsit hi ha una massa ms gran de gas?
(Prova de selectivitat real)
Segons lenunciat: V
A
= V
B
, T
A
= T
B
i P
A
= 2P
B
.
a) Nombre de mols:
Com que tot s igual excepte P
A
= 2P
B
, substitum i queda:
Daqu es dedueix que: n
A
= 2 n
B
; per tant, hi ha ms quantitat de
mols al A.
b) Nombre de molcules. Com que s proporcional al nombre de
mols, a travs del nombre dAvogadro, tamb hi haur el doble
de molcules al A que al B.
c) Nombre dtoms. Per calcular el nombre de mols hem dutilitzar
la frmula qumica:
Com que n
A
= 2 n
B
, al SO
2
hi ha 6 n
B
toms; per tant, hi ha ms
toms en el recipient B.
d) Com que la massa depn de la massa molar:
Com que n
A
= 2 n
B
, en el recipient A hi ha 128 n
B
grams de gas;
per tant, hi ha ms massa en el recipient A.
Un recipient de 0,1 m
3
, a 100 C i 100 kPa cont 1 mol doxigen, 1 mol
dhidrogen i una certa quantitat de nitrogen.
a) Determina la quantitat de nitrogen i la densitat de la barreja.
b) Si la mescla sinflama es produeix una reacci qumica entre loxigen i
lhidrogen:
Escriu lequaci de la reacci.
917571 _ 005-0038.indd 19 17/12/09 9:53
20
0
Reps de qumica
21. Dos recipients de vidre tenen el mateix volum. Lun cont hidrogen, i laltre,
dixid de carboni. Si es troben a la mateixa temperatura i pressi, compara:
a) El nombre de molcules dels dos gasos.
b) La massa dels dos gasos.
Dades: masses atmiques: H = 1; C = 12; O = 16
a) Els dos recipients contenen el mateix nombre de molcules,
ja que ocupen el mateix volum i es troben a les mateixes
condicions de pressi i temperatura.
b) La massa del dixid de carboni s 22 vegades superior a la
de lhidrogen, ja que la massa molecular del CO
2
s 44 u
i la de lhidrogen 2 u.
22. Una soluci aquosa dcid sulfric t una densitat d1,05 g/mL a 20 C,
i 500 mL de soluci contenen 1,47 g daquest cid. Ara calcula:
a) La fracci molar del solut i del solvent de la soluci.
b) El volum de la soluci anterior que ens cal per preparar 500 mL
de soluci 0,5 M de lcid esmentat.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular la fracci molar necessitem mols de H
2
SO
4
i H
2
O en la
soluci concentrada. Com que ens donen dades per a 1.500 mL
de soluci, utilitzem la massa dcid i desprs la densitat de la
soluci.
Mol de H
2
SO
4
(en 1.500 mL soluci):
147 g H SO
1 mol H SO
98 g H SO
1,5 mol H SO
2 4
2 4
2 4
2 4
=
Mol de H
2
O (en 1.500 mL soluci):
1500 mL soluci
1,05 g soluci
1 mL soluci
1575 = gg soluci
m m m
m m m
soluci cid aigua
aigua sol. cid 1
= +
= =
H SO
2 4 2 4
2 4
H SO
totals
1,5 mol H SO
80,83 mol
0, = = =
n
n
00186
Fracci molar daigua:
H O
2 2
2
H O
totals
79,33 mol H O
80,83 mol
0,9814 = = =
n
n
b) A partir de la soluci que volem preparar calculem els mols
de la primera que necessitem, i amb aquesta dada, la densitat
i la riquesa, calculem el volum que en necessitarem per preparar
la diluda:
23. Una soluci aquosa al 8 % en massa damonac t una densitat de 0,96 g/mL.
a) Calcula la molaritat, la molalitat i la fracci molar de lamonac.
b) Com prepararies al laboratori 100 mL daquesta soluci a partir duna
soluci 6 M damonac?
c) Digues quin material de laboratori has utilitzat i dibuixal.
(Prova de selectivitat real)
b) En primer lloc es calcula el volum de la soluci 6 M damonac que
necessitem:
Es mesura 75 mL de la soluci que tenim (6 M). Ho podem fer
amb una proveta de 100 cm
3
, o b amb una pipeta (si s de
25 cm
3
lhaurem domplir tres vegades, o b podem utilitzar-ne
una de 50 cm
3
i una de 25 cm
3
), cal ajudar-se dun succionador
per omplir- la.
Els 75 mL de soluci saboquen dins dun matrs aforat de 100 mL,
i sacaba domplir amb aigua destillada.
c) A la pgina 14 del llibre de text hi ha dibuixat el material que
correspondria a aquest apartat: un matrs, una pipeta i un
comptagotes.
917571 _ 005-0038.indd 20 17/12/09 9:53
Reps de qumica
21
SOLUCIONARI
Dos recipients de vidre tenen el mateix volum. Lun cont hidrogen, i laltre,
dixid de carboni. Si es troben a la mateixa temperatura i pressi, compara:
a) El nombre de molcules dels dos gasos.
b) La massa dels dos gasos.
Dades: masses atmiques: H = 1; C = 12; O = 16
a) Els dos recipients contenen el mateix nombre de molcules,
ja que ocupen el mateix volum i es troben a les mateixes
condicions de pressi i temperatura.
b) La massa del dixid de carboni s 22 vegades superior a la
de lhidrogen, ja que la massa molecular del CO
2
s 44 u
i la de lhidrogen 2 u.
Una soluci aquosa dcid sulfric t una densitat d1,05 g/mL a 20 C,
i 500 mL de soluci contenen 1,47 g daquest cid. Ara calcula:
a) La fracci molar del solut i del solvent de la soluci.
b) El volum de la soluci anterior que ens cal per preparar 500 mL
de soluci 0,5 M de lcid esmentat.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular la fracci molar necessitem mols de H
2
SO
4
i H
2
O en la
soluci concentrada. Com que ens donen dades per a 1.500 mL
de soluci, utilitzem la massa dcid i desprs la densitat de la
soluci.
Mol de H
2
SO
4
(en 1.500 mL soluci):
Mol de H
2
O (en 1.500 mL soluci):
m m m
m m m
soluci cid aigua
aigua sol. cid 1
= +
= =
447 g H SO
250 mL soluci H SO
2 4
2 4
=
23. Una soluci aquosa al 8 % en massa damonac t una densitat de 0,96 g/mL.
a) Calcula la molaritat, la molalitat i la fracci molar de lamonac.
b) Com prepararies al laboratori 100 mL daquesta soluci a partir duna
soluci 6 M damonac?
c) Digues quin material de laboratori has utilitzat i dibuixal.
(Prova de selectivitat real)
a)
8 g NH
100gsol.
1mol NH
17g
0,96 g
3 3
11 mL
1000 mL
1 L
4,5 M
8 g NH
92gH O
1mo
3
2
=
ll NH
17g
1000 g
1 kg
5,1 molal.
8 g NH
3
3
1mol
17g
0,47 mol
92 g H O
1mol
18g
5,1
2
=
= mmol
X
0,47mol NH
5,57mol total
74 mL
NH3
3
= =
b) En primer lloc es calcula el volum de la soluci 6 M damonac que
necessitem:
100 mL
4,5 mol NH
1000 mL
1000 mL
6 mol NH
3
3
75 mL =
Es mesura 75 mL de la soluci que tenim (6 M). Ho podem fer
amb una proveta de 100 cm
3
, o b amb una pipeta (si s de
25 cm
3
lhaurem domplir tres vegades, o b podem utilitzar-ne
una de 50 cm
3
i una de 25 cm
3
), cal ajudar-se dun succionador
per omplir- la.
Els 75 mL de soluci saboquen dins dun matrs aforat de 100 mL,
i sacaba domplir amb aigua destillada.
c) A la pgina 14 del llibre de text hi ha dibuixat el material que
correspondria a aquest apartat: un matrs, una pipeta i un
comptagotes.
917571 _ 005-0038.indd 21 17/12/09 9:53
22
0
Reps de qumica
24. Letiqueta duna ampolla dcid ntric indica aquestes dades: densitat
1,40 kg/L; riquesa 65 % en pes; dentre les seves caracterstiques destaca
la perillositat.
a) Quin volum sen necessitar per preparar 250 cm
3
duna soluci 0,5 M?
b) Explica el procediment que sha seguit al laboratori. Quin material cal
per preparar-lo? Fes-ne la relaci i dibuixal.
(Prova de selectivitat real)
a) A partir de la soluci diluda (0,5 M) que volem preparar
calculem els mols de ntric que necessitem, i amb aquesta dada,
la densitat i la riquesa, calculem el volum de la concentrada
(sol. c.) que necessitarem per preparar la diluda:
0,250 L soluci
0,5 mol HNO
1 L soluci
63 g HN
3
OO
1 mol HNO
100 g sol. c.
65 g HNO
1 L sol.
3
3 3
cc.
1400 g sol. c.
8,65 10 L sol. c. (8,65 cm )
3 3
=
cc.
1400 g sol. c.
8,65 10 L sol. c. (8,65 cm )
3 3
=
= NNaOH (impur)
27. En un laboratori es disposa dcid clorhdric concentrat. A letiqueta
de lampolla hi consten les dades segents:
cid clorhdric
d: 1,18 g/cm
3
35,2% en massa
a) Calcula la concentraci de lcid en mols dm
3
.
b) Calcula el volum daquest cid que es necessita per preparar 500 cm
3
duna soluci 0,1 M dcid clorhdric.
c) Explica com prepararies aquesta soluci i dibuixa el material que
necessitaries.
Dades: masses atmiques: H = 1; Cl = 35,5
a)
35,2 g HCI
100 g soluci
1 mol
36,5 g
1,18 g soluci
1 cm
1000 cm
1 litre
10
3
3
= ,,5 M
b) 500 cm
0,1 mol HCL
1000 cm
1
3
3
0000 cm
10,5 mol
4,76 cm
3
3
=
c) Material que necessitem: matrs aforat de 500 mL, pipeta
graduada de 10 mL, pera daspiraci (o un altre estri adient)
per pipetejar i comptagotes per enrassar duna manera
precisa.
Procediment: Agafem un matrs aforat de 500 mL i lomplim
amb aigua destillada (ens podem ajudar amb un flasc rentador),
fins que arribi aproximadament a un ter del seu volum.
Amb la pipeta afegim 4,7 mL de la soluci dcid clorhdric
que disposem. Acabem denrasar amb el comptagotes, tapem
i sacsegem la soluci.
917571 _ 005-0038.indd 23 17/12/09 9:53
24
0
Reps de qumica
28. Dissolem en aigua 8,50 g de nitrat de sodi i 16,40 g de nitrat de calci.
Dilum la soluci resultant fins a obtenir 2.000 cm
3
de soluci.
a) Quina s la concentraci dions sodi i dions calci i nitrat de la soluci?
b) Quants ions sodi hi ha dissolts en 100 cm
3
daquesta soluci?
Dades: masses atmiques: H = 1; Ca = 40; Na = 23; O = 16
a) 8,50 g NaNO
1 mol
85 g
1 mol Na
1
3
+
mol de NaNO
1 mol Na
16,40 g Ca
3
+
= 0,
((NO
1 mol
164 g
1 mol Ca
1 mol de Ca
3 2
2+
)
((NO
1 mol de Ca
concentraci
3 2
2+
)
= 0,
dions Na
1 mol Na
2 L
05 M
con
+
+
= = 0,
ccentraci dions Ca
1 mol de Ca
2 L
2+
2+
= =
0
0
,
,,05 M
concentraci dions nitrat =
0,,
,
3 mol
2 L
15 M
b) 100 cm
0,05 mol
3
= 0
NNa
1.000 cm
6,023 ions
1 mol
3
+
3
,
10
0
23
= 10
22
ions Na
+
29. Per escalfament del carbonat de calci sobt xid de calci i dixid
de carboni.
a) Indica quin volum de dixid de carboni mesurat en condicions normals
sobtindr en la preparaci de 280 kg dxid de calci.
b) Indica el nombre dtoms que hi haur en 1 cm
3
del gas obtingut.
Dades: masses atmiques: O = 16; Ca = 40; N
A
= 6,023 10
23
a) CaCO CaO Ca
280 kg CaO
1.000 g
1
3 2
+
kkg
1 mol CaO
56 g
1 mol CO
1 mol CaO
2
222,4 L
1 mol
10 L
b) 1 cm
1 L
1.0
5
3
= 112 ,
000 cm
1 mol
22,4 L
6,023 toms
1
3
10
23
mol
toms = 2 7 10
19
,
30. Sescalfa una mostra dun mineral de 2,00 g que cont carbonat de calci
i dixid de silici fins a obtenir una massa constant d1,34 g. El carbonat
de calci es descompon en dixid de carboni gas i xid de calci slid,
mentre que el dixid de silici es mant inalterat. Calcula la riquesa en %
de carbonat de calci de la mostra.
Dades: masses atmiques: O = 16; Ca = 40; C = 12
31. El gas natural s una important font denergia. Una mostra de gas natural
continguda en un recipient est composta per 16 g de met i 6 g det.
Afegim 100 g doxigen a aquesta quantitat de mescla gasosa i hi fem
saltar una guspira elctrica.
a) Calcula el percentatge en massa i el percentatge en volum dels
components de la mescla abans dintroduir-hi loxigen.
b) Escriu les reaccions de combusti del met i de let.
c) Calcula la quantitat (en g) de cadascun dels compostos obtinguts desprs
de la combusti de la mescla i, si nhi ha, la quantitat de reactiu sobrant.
917571 _ 005-0038.indd 24 17/12/09 9:53
Reps de qumica
25
SOLUCIONARI
Dissolem en aigua 8,50 g de nitrat de sodi i 16,40 g de nitrat de calci.
Dilum la soluci resultant fins a obtenir 2.000 cm
3
de soluci.
a) Quina s la concentraci dions sodi i dions calci i nitrat de la soluci?
b) Quants ions sodi hi ha dissolts en 100 cm
3
daquesta soluci?
Dades: masses atmiques: H = 1; Ca = 40; Na = 23; O = 16
a) 8,50 g NaNO
1 mol
85 g
1 mol Na
1
3
+
mol de NaNO
1 mol Na
16,40 g Ca
3
+
= 0,
((NO
1 mol
164 g
1 mol Ca
1 mol de Ca
3 2
2+
)
((NO
1 mol de Ca
concentraci
3 2
2+
)
= 0,
dions Na
1 mol Na
2 L
05 M
con
+
+
= = 0,
ccentraci dions Ca
1 mol de Ca
2 L
2+
2+
= =
0
0
,
,,05 M
concentraci dions nitrat =
0,,
,
3 mol
2 L
15 M
b) 100 cm
0,05 mol
3
= 0
NNa
1.000 cm
6,023 ions
1 mol
3
+
3
,
10
0
23
= 10
22
ions Na
+
Per escalfament del carbonat de calci sobt xid de calci i dixid
de carboni.
a) Indica quin volum de dixid de carboni mesurat en condicions normals
sobtindr en la preparaci de 280 kg dxid de calci.
b) Indica el nombre dtoms que hi haur en 1 cm
3
del gas obtingut.
Dades: masses atmiques: O = 16; Ca = 40; N
A
= 6,023 10
23
a) CaCO CaO Ca
280 kg CaO
1.000 g
1
3 2
+
kkg
1 mol CaO
56 g
1 mol CO
1 mol CaO
2
222,4 L
1 mol
10 L
b) 1 cm
1 L
1.0
5
3
= 112 ,
000 cm
1 mol
22,4 L
6,023 toms
1
3
10
23
mol
toms = 2 7 10
19
,
Sescalfa una mostra dun mineral de 2,00 g que cont carbonat de calci
i dixid de silici fins a obtenir una massa constant d1,34 g. El carbonat
de calci es descompon en dixid de carboni gas i xid de calci slid,
mentre que el dixid de silici es mant inalterat. Calcula la riquesa en %
de carbonat de calci de la mostra.
Dades: masses atmiques: O = 16; Ca = 40; C = 12
CaCO CaO CO
2 g mineral 1,34 g gde
3 2
+
= 0 66 , CCO
gdeCO
1 mol
44 g
1 mol CaCO
1
2
2
3
0 66 ,
mol CO
100 g
1 mol
deCaCO
1,5 de C
2
3
, = 1 5
aaCO
2 g total
100 de CaCO
3
3
% = 75
31. El gas natural s una important font denergia. Una mostra de gas natural
continguda en un recipient est composta per 16 g de met i 6 g det.
Afegim 100 g doxigen a aquesta quantitat de mescla gasosa i hi fem
saltar una guspira elctrica.
a) Calcula el percentatge en massa i el percentatge en volum dels
components de la mescla abans dintroduir-hi loxigen.
b) Escriu les reaccions de combusti del met i de let.
c) Calcula la quantitat (en g) de cadascun dels compostos obtinguts desprs
de la combusti de la mescla i, si nhi ha, la quantitat de reactiu sobrant.
a) 16 g CH
1 mol
16 g
1 mol de met
4
=
66 g C H
1 mol
30 g
0,2 mol det
Per
2 6
=
ccentatge en volum:
;83,3%
1
1 2
0 833
,
, = ddemet ;16,7%d
0 2
1 2
0 167
,
,
, = et
Percentatge en massa:
16
22
= 00 7272 0 2727 , , ;72,72%demet
6
22
; = 227,27%det
b) CH O CO H O
C
4 2 2 2
+ + 2 2
22 6 2 2 2
2
H 7/2 O 2CO H O
c) 100 g O
1 mo
+ +
ll
32 g
3,125 mol doxigen
1mol demet
=
2 moldoxigen
1mol demet
2 mol doxi
NNaCI
1 molH SO
2 mol NaCI
0,74 mol H SO
2
2
4
=
44
Reacciona tot en el NaCI i sobren: 00,910,74 ,17 mol H SO
b) 1,48 mol Na
2
= 0
4
CCI
1 molsulfat
2 mol NaCI
142 g
1 mol
1 = 005 g de sulfat
33. Una soluci cont 0,150 g dun cid orgnic desconegut dissolts en aigua.
La valoraci daquesta soluci amb hidrxid de sodi 0,2 M en necessita
10,4 mL per neutralitzar-la. A partir daquestes dades, dedueix si lcid
orgnic s:
a) propanoic
b) propenoic
c) etanoic
(Prova de selectivitat real)
RCOOH + NaOH RCOONa + H
2
O
0,150 g 10,4 mL 0,2 M
s una neutralitzaci mol a mol entre lhidrogen cid del grup COOH
i els grups hidroxil del NaOH.
Utilitzem la quantitat de NaOH que es gasta en mol i la massa dcid
per calcular la massa molar, i amb aix podrem saber lcid de qu
parlem:
0,0104 L NaOH
0,2 mol NaOH
1 L NaOH
1 mol COOH
1 mol
R
NNaOH
2,08 10 mol COOH
3
=
=
R
Els cids i les masses molars corresponents sn:
Propanoic (CH
3
CH
2
COOH) 74 g/mol.
Propenoic (CH
2
=CHCOOH) 72 g/mol; aquest s lcid que
busquem.
Etanoic (CH
3
COOH) 60 g/mol.
34. Si lhidrocarbur C
10
H
18
se sotmet a combusti completa:
a) Formula i ajusta la reacci que shi produeix.
b) Calcula el nombre de mols de O
2
que es consumeixen en la combusti
completa de 276 g dhidrocarbur.
c) Determina el volum daire a 25 C i 1 atm que s necessari per a la
combusti completa daquesta quantitat dhidrocarbur (20 % de O
2
en laire).
(Prova de selectivitat real)
a) La reacci formulada i ajustada amb les dades del problema s:
C
10
H
18
+ 29/2 O
2
10 CO
2
+ 9 H
2
O
276 g n? i V? aire
b) Amb factors de conversi i estequiometria:
c) Calculem el volum doxigen en les condicions del problema
i, a partir daqu, el volum daire:
Allem:
35. El carbur clcic (CaC
2
) s un compost slid que reacciona amb laigua
lquida i dna el gas inflamable acetil i el slid hidrxid clcic. Calcula:
a) El volum de gas mesurat en condicions normals que sobtindr quan
80 g de CaC
2
reaccionen amb 80 g daigua.
b) La quantitat de reactiu que resta sense reaccionar.
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 005-0038.indd 26 17/12/09 9:53
Reps de qumica
27
SOLUCIONARI
Lcid sulfric reacciona amb el clorur de sodi i dna sulfat de sodi i cid
clorhdric. Safegeixen 50 mL dcid del 98 % en pes i 1,835 g/cm
3
de densitat a una mostra de 87 g de clorur de sodi. Pressuposem que
la reacci s completa.
a) Quin reactiu hi s en excs i quants mols no reaccionen?
b) Quina massa de sulfat de sodi sobt en la reacci?
Una soluci cont 0,150 g dun cid orgnic desconegut dissolts en aigua.
La valoraci daquesta soluci amb hidrxid de sodi 0,2 M en necessita
10,4 mL per neutralitzar-la. A partir daquestes dades, dedueix si lcid
orgnic s:
a) propanoic
b) propenoic
c) etanoic
(Prova de selectivitat real)
RCOOH + NaOH RCOONa + H
2
O
0,150 g 10,4 mL 0,2 M
s una neutralitzaci mol a mol entre lhidrogen cid del grup COOH
i els grups hidroxil del NaOH.
Utilitzem la quantitat de NaOH que es gasta en mol i la massa dcid
per calcular la massa molar, i amb aix podrem saber lcid de qu
parlem:
n
m
Mm
Mm
m
n
= = =
0,150 g
2,08 10 mol
72,11 g mol
3
1
Els cids i les masses molars corresponents sn:
Propanoic (CH
3
CH
2
COOH) 74 g/mol.
Propenoic (CH
2
=CHCOOH) 72 g/mol; aquest s lcid que
busquem.
Etanoic (CH
3
COOH) 60 g/mol.
34. Si lhidrocarbur C
10
H
18
se sotmet a combusti completa:
a) Formula i ajusta la reacci que shi produeix.
b) Calcula el nombre de mols de O
2
que es consumeixen en la combusti
completa de 276 g dhidrocarbur.
c) Determina el volum daire a 25 C i 1 atm que s necessari per a la
combusti completa daquesta quantitat dhidrocarbur (20 % de O
2
en laire).
(Prova de selectivitat real)
a) La reacci formulada i ajustada amb les dades del problema s:
C
10
H
18
+ 29/2 O
2
10 CO
2
+ 9 H
2
O
276 g n? i V? aire
b) Amb factors de conversi i estequiometria:
276 g C H
1 mol C H
138 g C H
29/2 mol O
1 m
10 18
10 18
10 18
2
ool C H
29 mol O
10 18
=
2
c) Calculem el volum doxigen en les condicions del problema
i, a partir daqu, el volum daire:
P V n R T
V
n R T
P
=
=
=
Allem:
P V n R T
V
n R T
P
=
=
=
=
=
29 mol 0,082 atm L K mol 298 K
1 atm
708,64
1 1
LL O
708,64 L O
Ldaire
Ldoxigen
3.5
2
2
=
100
20
443,2 Ldaire
35. El carbur clcic (CaC
2
) s un compost slid que reacciona amb laigua
lquida i dna el gas inflamable acetil i el slid hidrxid clcic. Calcula:
a) El volum de gas mesurat en condicions normals que sobtindr quan
80 g de CaC
2
reaccionen amb 80 g daigua.
b) La quantitat de reactiu que resta sense reaccionar.
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 005-0038.indd 27 17/12/09 9:53
28
0
Reps de qumica
CaC
2
+ 2 H
2
O C
2
H
2
+ Ca(OH)
2
80 g 80 g V? c.n.
a) Un cop ajustada la reacci cal comprovar quin dels dos s el reactiu
limitant. Per fer-ho calculem el nombre de mols de cadascun:
80 g CaC
1 mol CaC
64 g CaC
1,25 mol CaC
2
2
2
2
=
80 g H O
1 mol H O
18 g H O
4,44 mol H O
2
2
2
2
=
Tot i que la relaci s 1:2, carbur clcic:aigua, s evident que
continua sobrant aigua. Per tant, el carbur clcic s el reactiu
limitant. Ara calculem el volum dacetil que sobt en c.n., sabent
que en aquestes condicions 1 mol de gas ocupa 22,4 L:
1,25 mol CaC
1 mol C H
1 mol CaC
22,4 L C H
1 mol C
2
2 2
2
2 2
22 2
2 2
H
28 L C H =
b) Laigua s el reactiu en excs:
1,25 mol CaC
2 mol H O
1 mol CaC
2,5 mol H O reacci
2
2
2
2
= oonen
n n n sobren totals reaccionen 4,4 mol 2,5 mol = = =
= 11,9 mol sobren H O(34,2 g)
2
36. Un recipient tancat de 5 dm
3
cont 0,05 mols de met, 0,01 mol det,
0,01 mol dheli i 0,14 mol doxigen a 0 C de temperatura.
a) Calcula la composici de la mescla en percentatge en massa
i en volum.
b) Si es fa saltar una guspira, el met i let reaccionen, i sobt dixid
de carboni i aigua. Calcula les pressions parcials del dixid de carboni
i de loxigen en la mescla gasosa final quan la temperatura s de 150 C.
a) Cal calcular el % en massa i el % en volum.
Com que ens donen les dades dels mols, a travs de les fraccions
molars ja tenim les dades de la composici en volum. Per a la
composici en massa tamb shan de calcular les masses de
cadascun i la massa total.
Met:
n m n Mm = = = =
gas
gas
total
gas
total
= =
n
n
V
V
Gas
Met Et Heli Oxigen
% volum 23,8 4,76 4,76 66,7
% massa 14,2 5,30 0,70 79,7
b) Quan es fa saltar una guspira la reacci que es produeix s la
combusti del met i let. Lheli no reacciona, i es formarien CO
2
i H
2
O. Per calcular les pressions parcials del CO
2
i el O
2
necessitem
conixer el nombre de mols de tots els compostos que queden al
final, per calcular la pressi total, i amb aix, les parcials:
CH
4
+ 2 O
2
CO
2
+ 2 H
2
O
0,05 mol n?
CH
3
CH
3
+ 7/2 O
2
2 CO
2
+ 3 H
2
O
0,01 mol n?
Calculem els mols que hi intervenen:
0,05 mol CH
2 mol O
1 mol CH
0,1 mol O
4
2
4
2
=
0,05 mol CH
1 mol CO
1 mol CH
0,05 mol CO
4
2
4
2
=
0,05 mol CH
2 mol H O
1 mol CH
0,1 mol H O
4
2
4
2
=
917571 _ 005-0038.indd 29 17/12/09 9:53
30
0
Reps de qumica
b) Ara en calculem la puresa tenint en compte les dades de lenunciat
( ).
38. La soldadura aluminotrmica es basa en la calor generada per la reacci
de lalumini amb lxid frric, en qu sobt xid alumnic i ferro.
Si partim de 100 g de cadascun dels reactius:
a) Quina massa de ferro podem obtenir?
b) Quants toms de ferro hi ha?
39. Una mostra, que s una mescla de bromur sdic i bromur potssic
i que pesa 0,56 g, es tracta amb una soluci aquosa de nitrat de plata.
Daquesta manera, tot el brom que hi ha a la mostra precipitar com
a bromur de plata i sobtindran 0,97 g daquest compost.
a) Calcula la fracci de bromur potssic que hi ha a la mescla original.
b) Quin s el volum de soluci 1 M de nitrat de plata necessari perqu tot
el brom que hi ha a la mostra precipiti?
(Prova de selectivitat real)
NaBr + AgNO
3
AgBr + NaNO
3
KBr + AgNO
3
AgBr + KNO
3
0,01 mol C H
7/2 mol O
1 mol C H
0,035 mol O
2 6
2
2 6
2
=
0,01 mol C H
2 mol CO
1 mol C H
0,02 mol CO
2 6
2
2 6
2
=
0,01 mol C H
3 mol H O
1 mol C H
0,03 mol H O
2 6
2
2 6
2
=
n
n
O gastats totals 0,135 mol
O queden 0,14
2
2
=
= mmol 0,135 mol mol = 0 005 ,
n CO totals 0,07mol
2
= ;
n H O totals 0,13 mol
2
= ;
n He 0,01 mol =
Els sumem tots:
n
T
= 0,005 + 0,07 + 0,13 + 0,01 = 0,215 mol
P V n R T
P
n R T
V
=
=
=
T
T
P V n R T
P
n R T
V
=
=
=
T
T
=
=
0,215 mol 0,082 atm L K mol 423 K
5 L
1,49 a
1 1
ttm
Les pressions parcials sn:
P P
CO T CO
2 2
1,49 atm
0,07
0,485 atm = = =
0 215 ,
P P
O T O
2 2
1,49 atm
0,005
0,215
0,035 atm = = =
(L)
9 10 mol cid
0,01 L soluci
0,9 M
3
b) Ara en calculem la puresa tenint en compte les dades de lenunciat
(
vinagre
1 g/mL = ).
10 mL sol. cid
1 g sol. cid
1 mL sol. cid
10 g sol. = ccid
9 10 mol CH COOH
60 g CH COOH
1 mol CH COOH
0,54
3
3
3
3
=
gg cid
%massa = =
m
m
cid
soluci
0
0,54 g cid
10 g soluci
10
100 5,4 % =
38. La soldadura aluminotrmica es basa en la calor generada per la reacci
de lalumini amb lxid frric, en qu sobt xid alumnic i ferro.
Si partim de 100 g de cadascun dels reactius:
a) Quina massa de ferro podem obtenir?
b) Quants toms de ferro hi ha?
a) Al Fe O Al O Fe
100gAl
2 3 2
2 2
3
+ +
11 mol
27g
3,7 mol Al 100gFe O
1 m
2 3
=
ool
160g
0,625 mol Fe O
El reactiu li
2 3
=
mmitant s lxid:
0,625 mol Fe O
2
2 3
molFe
1mol Fe O
56 g
1 mol
70 g Fe
b)
2 3
=
70 g Fe
1 mol
56 g
0,625 10 toms
1
23
mol
10 toms
23
= 7 5 ,
39. Una mostra, que s una mescla de bromur sdic i bromur potssic
i que pesa 0,56 g, es tracta amb una soluci aquosa de nitrat de plata.
Daquesta manera, tot el brom que hi ha a la mostra precipitar com
a bromur de plata i sobtindran 0,97 g daquest compost.
a) Calcula la fracci de bromur potssic que hi ha a la mescla original.
b) Quin s el volum de soluci 1 M de nitrat de plata necessari perqu tot
el brom que hi ha a la mostra precipiti?
(Prova de selectivitat real)
NaBr + AgNO
3
AgBr + NaNO
3
KBr + AgNO
3
AgBr + KNO
3
;
;
n He 0,01 mol =
Els sumem tots:
n
T
= 0,005 + 0,07 + 0,13 + 0,01 = 0,215 mol
Les pressions parcials sn:
Per neutralitzar lcid actic contingut en 10 mL dun vinagre comercial
calen 18 mL duna soluci dhidrxid de sodi que cont 20 g de NaOH
per litre.
a) Determina la concentraci molar de lcid actic.
b) Calcula el percentatge en pes dcid actic del vinagre (cal considerar
la densitat del vinagre igual a la de laigua).
(Prova de selectivitat real)
CH
3
COOH + NaOH CH
3
COONa + H
2
O
10 mL 18 mL; 20 g/L
a) Desprs dajustar la reacci i anotar les dades calculem la
concentraci de lcid amb els mols de NaOH gastats:
18 mL NaOH
20 g NaOH
1000 mL NaOH
1 mol NaOH
40 g NaOH
11 mol CH COOH
1 mol NaOH
9 10 mol CH COOH
3
3
3
=
=
917571 _ 005-0038.indd 31 17/12/09 9:54
32
0
Reps de qumica
NaBr
+
KBr + 2 AgNO
3
2 AgBr + NaNO
3
+
KNO
3
0,56 g V
? 1 M 0,97 g
a) i b) Shan escrit les dues reaccions que tenen lloc i la suma de
totes dues, ja que les dades relatives a reactius i productes es
donen per al procs global. En aquest exercici, el millor s fer
primer el segon apartat, ja que amb les dades de lenunciat tenim
prou informaci.
Calculem la quantitat de AgNO
3
que necessitarem perqu reaccioni
tot el brom present a la mostra, que es troba ntegrament al AgBr
dels productes:
0,97 g AgBr
1 mol AgBr
187,78 g AgBr
2 mol AgNO
2 mol
3
AAgBr
1 L sol. AgNO
1 mol AgNO
5,17 10 L soluc
3
3
3
=
=
ii (5,17mL)
Per poder calcular la fracci de KBr tenim la quantitat total de
reactius, NaBr i KBr, i de producte, AgBr. Com que tot el brom
forma part daquests tres compostos, podem plantejar un sistema
dequacions amb les dades que ens donen, anomenant x = massa
NaBr i y = massa KBr:
A partir del AgBr calculem la massa total de brom de la mostra
inicial:
0,97 g AgBr
1 mol AgBr
187,78 g AgBr
1 mol Br
1 mol AgB
rr
79,91 g Br
1 mol Br
0,413 g Br
=
=
Podem calcular la massa de Br que hi ha en el NaBr i el KBr inicials:
x g NaBr
1 mol NaBr
102,91 g NaBr
1 mol Br
1 mol NaBr
7
99,91 g Br
1 mol Br
0,777 g Br
=
= x
y g KBr
1 mol KBr
119,01 g KBr
1 mol Br
1 mol KBr
79,91
gg Br
1 mol Br
0,671 g Br = y
El sistema dequacions queda:
x y
x y
+ =
+ =
0,56 g
0,777 0,671 0,413 g
x (massa NaBr) = 0,351 g
y (massa KBr) = 0,209 g
(En mols: n NaBr = 3,41 10
3
mol i n KBr = 1,76 10
3
mol.)
40. Quan es cremen 60 cm
3
duna mescla de met i et, mesurats a 0 C
i 1 atm de pressi, amb la quantitat suficient doxigen, es produeixen 80cm
3
de dixid de carboni, tamb mesurats en les condicions ja esmentades,
i aigua.
a) Quina composici percentual, expressada en volum, t la mescla?
b) Quina quantitat doxigen, expressada en mols, caldr perqu cremi
totalment la mescla?
(Prova de selectivitat real)
Hi ha diverses maneres de resoldre aquest exercici. Una s aprofitar
que els gasos estan en condicions normals i un mol de gas en c.n.
ocupa 22,4 L.
a) Sha de plantejar un sistema dequacions per calcular el volum
de met i et que hi ha a la mostra inicial:
CH
4
+ 2 O
2
CO
2
+ 2 H
2
O
CH
3
CH
3
+ 7/2 O
2
2 CO
2
+ 3 H
2
O
CH
4
+ CH
3
CH
3
+ 11/2 O
2
3 CO
2
+ 5 H
2
O
60 cm
3
80 cm
3
Anomenem x = volum CH
4
i y = volum CH
3
CH
3
a la mostra inicial. Amb les relacions estequiomtriques calculem el
volum de CO
2
que es desprn i plantegem el sistema dequacions:
Aix doncs, tindrem el sistema:
La composici en volum de la mescla (%), per a 100 cm
3
de
mescla, s:
917571 _ 005-0038.indd 32 17/12/09 9:54
Reps de qumica
33
SOLUCIONARI
NaBr
+
KBr + 2 AgNO
3
2 AgBr + NaNO
3
+
KNO
3
0,56 g V
? 1 M 0,97 g
a) i b) Shan escrit les dues reaccions que tenen lloc i la suma de
totes dues, ja que les dades relatives a reactius i productes es
donen per al procs global. En aquest exercici, el millor s fer
primer el segon apartat, ja que amb les dades de lenunciat tenim
prou informaci.
Calculem la quantitat de AgNO
3
que necessitarem perqu reaccioni
tot el brom present a la mostra, que es troba ntegrament al AgBr
dels productes:
0,97 g AgBr
1 mol AgBr
187,78 g AgBr
2 mol AgNO
2 mol
3
AAgBr
1 L sol. AgNO
1 mol AgNO
5,17 10 L soluc
3
3
3
=
=
ii (5,17mL)
Per poder calcular la fracci de KBr tenim la quantitat total de
reactius, NaBr i KBr, i de producte, AgBr. Com que tot el brom
forma part daquests tres compostos, podem plantejar un sistema
dequacions amb les dades que ens donen, anomenant x = massa
NaBr i y = massa KBr:
A partir del AgBr calculem la massa total de brom de la mostra
inicial:
0,97 g AgBr
1 mol AgBr
187,78 g AgBr
1 mol Br
1 mol AgB
rr
79,91 g Br
1 mol Br
0,413 g Br
=
=
Podem calcular la massa de Br que hi ha en el NaBr i el KBr inicials:
y g KBr
1 mol KBr
119,01 g KBr
1 mol Br
1 mol KBr
79,91
gg Br
1 mol Br
0,671 g Br = y
El sistema dequacions queda:
(En mols: n NaBr = 3,41 10
3
mol i n KBr = 1,76 10
3
mol.)
Quan es cremen 60 cm
3
duna mescla de met i et, mesurats a 0 C
i 1 atm de pressi, amb la quantitat suficient doxigen, es produeixen 80cm
3
de dixid de carboni, tamb mesurats en les condicions ja esmentades,
i aigua.
a) Quina composici percentual, expressada en volum, t la mescla?
b) Quina quantitat doxigen, expressada en mols, caldr perqu cremi
totalment la mescla?
(Prova de selectivitat real)
Hi ha diverses maneres de resoldre aquest exercici. Una s aprofitar
que els gasos estan en condicions normals i un mol de gas en c.n.
ocupa 22,4 L.
a) Sha de plantejar un sistema dequacions per calcular el volum
de met i et que hi ha a la mostra inicial:
CH
4
+ 2 O
2
CO
2
+ 2 H
2
O
CH
3
CH
3
+ 7/2 O
2
2 CO
2
+ 3 H
2
O
CH
4
+ CH
3
CH
3
+ 11/2 O
2
3 CO
2
+ 5 H
2
O
60 cm
3
80 cm
3
Anomenem x = volum CH
4
i y = volum CH
3
CH
3
a la mostra inicial. Amb les relacions estequiomtriques calculem el
volum de CO
2
que es desprn i plantegem el sistema dequacions:
x cm CH
1 L CH
1000 cm CH
1 mol CH
22,4 L CH c.n.
3
4
4
3
4
4
4
1 mol CO
1 mol CH
22,4 L CO
1 mol CO c.n.
1000 c
2
4
2
2
mm CO
1 L CO
cm CO
3
2
2
3
2
= x
y cm CH CH
1 L CH CH
1000 cm CH CH
1 mol CH CH
3
3 3
3 3
3
3 3
3 3
222,4 L CH CH c.n.
2 mol CO
1 mol CH CH
22,4 L CO
3 3
2
3 3
22
2
3
2
2
3
2
1 mol CO c.n.
1000 cm CO
1 L CO
2 cm CO = y
Aix doncs, tindrem el sistema:
x + y = 60 cm
3
x + 2y = 80 cm
3
x = 40 cm
3
y = 20 cm
3
La composici en volum de la mescla (%), per a 100 cm
3
de
mescla, s:
100 cm mescla
40 cm CH
60 cm mescla
66,67 cm CH
3
3
4
3
3
=
44
4
66,67% CH
100 cm mescla
20 cm CH CH
60 cm mescla
33,33 cm
3
3
3 3
3
=
33
3 3
3 3
CH CH
33,33% CH CH
= 55 10 mol O
3
2
n
total
3 3
3,57 10 mol 3,125 10 mol 6,695 10 = + =
33
2
mol O
41. Es mesclen 20 g de zinc pur amb 200 mL dcid clorhdric 6 M. Quan
el despreniment dhidrogen finalitzi, qu haur quedat sense reaccionar,
zinc o cid? Quin volum dhidrogen, mesurat a 27 C i 760 mm Hg
de pressi, shaur desprs?
Zn + 2 HCl ZnCl
2
+ H
2
20 g 200 mL, 6 M V ? 27 C i 760 mm Hg
Un cop ajustada la reacci i anotades les dades, ens cal saber quin
dels dos reactius s el limitant. Per tant, calculem el nombre de mols
de cadascun:
20 g Zn
1 mol Zn
65,37 g Zn
0,306 mol Zn =
200 mL HCl
6 mol HCl
1000 mL HCl
1,2 mol HCl =
Com que la relaci s 1:2 a Zn:HCl, s evident que sobra HCl, i, per
tant, el Zn s el reactiu limitant.
Per calcular el volum de H
2
que es desprn en les condicions de
reacci calculem el nombre de mols i desprs utilitzem lequaci dels
gasos.
20 g Zn
1 mol Zn
65,37 g Zn
1mol H
1 mol Zn
0,306 mol H
2
=
22
P V n R T =
Allem:
V
n R T
P
=
=
0,306 mol 0,082 atm L K mol 300 K
1 1
11 atm
7,52 L =
42. Per determinar la riquesa duna partida de zinc, shan agafat 50 g duna
mostra homognia, shan tractat amb cid clorhdric del 37 % en pes i
una densitat d1,18 g/mL, i shan consumit 126 mL dcid. La reacci del
zinc amb lcid clorhdric produeix clorur de zinc i hidrogen. Ara calcula:
a) La molaritat de la soluci dcid clorhdric.
b) El percentatge de zinc que hi ha a la mostra.
(Prova de selectivitat real)
Zn + 2 HCl ZnCl
2
+ H
2
50 g 126 mL; 37 %; 1,18 g/mL
a) Per calcular la molaritat del HCl ho fem com sempre:
b) Amb lcid gastat calculem els grams de Zn purs que hi havia
a la mostra inicial i desprs, amb els grams reals, calculem
la puresa de Zn a la mostra (%).
43. Quan safegeix cid clorhdric al carbonat clcic, es desprn dixid de
carboni gass, aigua i diclorur de calci. Si es tenen 200 g de carbonat,
calcula:
a) El volum de soluci dcid 4 M que caldr perqu reaccioni tot el
carbonat.
b) El volum de dixid de carboni a 15 C i 750 mm Hg.
917571 _ 005-0038.indd 34 17/12/09 9:54
Reps de qumica
35
SOLUCIONARI
b) Per calcular el nombre de mols doxigen que fan falta utilitzem
lestequiometria:
40 cm CH
1 L CH
1000 cm CH
1 mol CH
22,4 L CH c.n
3
4
4
3
4
4
4
..
2 mol O
1 mol CH
3,57 10 mol O
2
4
3
2
=
=
Es mesclen 20 g de zinc pur amb 200 mL dcid clorhdric 6 M. Quan
el despreniment dhidrogen finalitzi, qu haur quedat sense reaccionar,
zinc o cid? Quin volum dhidrogen, mesurat a 27 C i 760 mm Hg
de pressi, shaur desprs?
Zn + 2 HCl ZnCl
2
+ H
2
20 g 200 mL, 6 M V ? 27 C i 760 mm Hg
Un cop ajustada la reacci i anotades les dades, ens cal saber quin
dels dos reactius s el limitant. Per tant, calculem el nombre de mols
de cadascun:
Com que la relaci s 1:2 a Zn:HCl, s evident que sobra HCl, i, per
tant, el Zn s el reactiu limitant.
Per calcular el volum de H
2
que es desprn en les condicions de
reacci calculem el nombre de mols i desprs utilitzem lequaci dels
gasos.
Allem:
V
n R T
P
=
=
0,306 mol 0,082 atm L K mol 300 K
1 1
11 atm
7,52 L =
42. Per determinar la riquesa duna partida de zinc, shan agafat 50 g duna
mostra homognia, shan tractat amb cid clorhdric del 37 % en pes i
una densitat d1,18 g/mL, i shan consumit 126 mL dcid. La reacci del
zinc amb lcid clorhdric produeix clorur de zinc i hidrogen. Ara calcula:
a) La molaritat de la soluci dcid clorhdric.
b) El percentatge de zinc que hi ha a la mostra.
(Prova de selectivitat real)
Zn + 2 HCl ZnCl
2
+ H
2
50 g 126 mL; 37 %; 1,18 g/mL
a) Per calcular la molaritat del HCl ho fem com sempre:
100 g soluci HCl
1 mL soluci
1,18 g soluci
84,7
=
= 44 mL (0,08474 L soluci)
M
n
V
m
Mm
V
= = =
(L) soluci (L) soluci
37 g
36,5 g mol
11
0,084 74 L
11,96 M
=
=
b) Amb lcid gastat calculem els grams de Zn purs que hi havia
a la mostra inicial i desprs, amb els grams reals, calculem
la puresa de Zn a la mostra (%).
126 mL HCl
11,96 mol HCl
1000 mL HCl
1 mol Zn
2 mol HCl
=
=
65,37 g Zn
1 mol Zn
49,25 g Zn purs
% Zn mostra
Zn
mostra
0
49,25 g
50 g
100 98,5 = = =
m
m
10 11%
43. Quan safegeix cid clorhdric al carbonat clcic, es desprn dixid de
carboni gass, aigua i diclorur de calci. Si es tenen 200 g de carbonat,
calcula:
a) El volum de soluci dcid 4 M que caldr perqu reaccioni tot el
carbonat.
b) El volum de dixid de carboni a 15 C i 750 mm Hg.
a) CaCO HCI CaCl CO H O
200gCaC
3
+ + +
2 2 2
OO
1 mol
100
2 molHCI
1mol CaCO
1.0
3
3
000mL
4 molHCI
1.000mL =
917571 _ 005-0038.indd 35 17/12/09 9:54
36
0
Reps de qumica
b) 200gCaCO
1 mol
100 g
1 mol CO
1
3
2
mmol CaCO
molCO
2
3
=
=
2
2
V
n R T
P
mmol 0,082atmLK 288K
0,98atm
1
, = 48 19litres
44. Es t un aliatge dalumini i zinc la composici del qual es vol conixer.
Per aix es tracta una mostra de 0,500 g amb excs dcid clorhdric
dilut. El zinc i lalumini reaccionen amb lcid i sobtenen,
respectivament, clorur de zinc i clorur dalumini, que queden dissolts
en laigua, i sallibera hidrogen. Lhidrogen obtingut mesurat a 27 C
i 1,01 105 Pa ocupa un volum de 0,511 dm
3
.
a) Escriu les equacions qumiques corresponents als processos que han
tingut lloc.
b) Calcula la composici de laliatge i el percentatge en massa.
a) Al HCI AlCl 3/2 H
Znl HCI Z
+ +
+
3
2
3 2
nnCl H
b)
atm 0,511
0,
2 2
1
+
= V
P V
R T
0082
molH
,
300
0 02
2
=
Suposem que la mostra est formada per x mols dalumini i y mols
de zinc.
x , molAl
1molH
1molAl
mols dhidr
2
= 1 5 oogen
molZn
1molH
1molZn
mol H
2
2
y y =
Per tant, podem plantejar una equaci amb els mols totals
dhidrogen obtinguts:
1,5 x + y = 0,02
Amb la massa total de la mostra tenim la segent equaci:
27 x + 65,4 y = 0,5
Resolem el sistema i tenim que:
x = 0,01 mols dalumini; y = 0,0035 mols de zinc.
La massa dalumini s 0,27 grams i la massa del zinc s 0,23
grams.
0 27
0 5
0 54 54
0 23
0 5
0 46 46
,
,
, ; %
,
,
, ;
=
=
dalumini
%%de zinc
45. La descomposici de laigua oxigenada o perxid dhidrogen,
en determinades condicions, produeix aigua i oxigen. Quants litres
doxigen, a 400 C de temperatura i a 2,2 atm de pressi, sobtindran
a partir de la reacci total duna soluci de 200 g daigua oxigenada
al 6 %?
917571 _ 005-0038.indd 36 17/12/09 9:54
Reps de qumica
37
SOLUCIONARI
Es t un aliatge dalumini i zinc la composici del qual es vol conixer.
Per aix es tracta una mostra de 0,500 g amb excs dcid clorhdric
dilut. El zinc i lalumini reaccionen amb lcid i sobtenen,
respectivament, clorur de zinc i clorur dalumini, que queden dissolts
en laigua, i sallibera hidrogen. Lhidrogen obtingut mesurat a 27 C
i 1,01 105 Pa ocupa un volum de 0,511 dm
3
.
a) Escriu les equacions qumiques corresponents als processos que han
tingut lloc.
b) Calcula la composici de laliatge i el percentatge en massa.
Suposem que la mostra est formada per x mols dalumini i y mols
de zinc.
Per tant, podem plantejar una equaci amb els mols totals
dhidrogen obtinguts:
1,5 x + y = 0,02
Amb la massa total de la mostra tenim la segent equaci:
27 x + 65,4 y = 0,5
Resolem el sistema i tenim que:
x = 0,01 mols dalumini; y = 0,0035 mols de zinc.
La massa dalumini s 0,27 grams i la massa del zinc s 0,23
grams.
45. La descomposici de laigua oxigenada o perxid dhidrogen,
en determinades condicions, produeix aigua i oxigen. Quants litres
doxigen, a 400 C de temperatura i a 2,2 atm de pressi, sobtindran
a partir de la reacci total duna soluci de 200 g daigua oxigenada
al 6 %?
H O 1/2 O H O
200g sol.
gH O
g
2 2 2 2
2 2
+
6
100
11
34
0 5
1
0 176
,
mol
g
mol
molH O
molsd
2 2
= oxigen
mol 0,082at
V
n R T
P
=
,
,
2 2
4 4 =
917571 _ 005-0038.indd 37 17/12/09 9:54
38
NOTES
917571 _ 005-0038.indd 38 17/12/09 9:54
toms
1
Aquest tema s molt conegut per lalumnat, ja que el van comenar
a estudiar a lESO i s, daltra banda, un dels temes de 1r de Batxillerat.
Per tant, no es tracta dintroduir nous coneixements sin de consolidar
els que ja tenen sobre lestructura de ltom, en concret sobre laplicaci
de la mecnica quntica a la teoria atmica.
Es fa tamb un reps de distribucions electrniques i la seva relaci
amb la variaci peridica de les propietats.
PRESENTACI
39
917571 _ 0039-0066.indd 39 17/12/09 10:35
40
1
toms
Repassar les principals magnituds atmiques, aix com els conceptes di i istop.
Repassar la histria dels models atmics i relacionar cada model amb lexperiment
que va portar a la seva formulaci.
Descriure el model atmic de Bohr com una explicaci dels espectres demissi
amb la utilitzaci de la teoria quntica.
Caracteritzar el model ondulatori de ltom i de la quantitzaci de lenergia.
Conixer els principals nombres quntics i els seus valors, i tamb la diferncia
entre rbita i orbital.
Distribuir els electrons de qualsevol tom en els diferents orbitals.
Relacionar les distribucions electrniques dels toms amb el sistema peridic.
Relacionar la variaci peridica de les propietats dels toms amb la seva distribuci
electrnica i, per tant, amb la seva situaci en el sistema peridic.
OBJECTIUS
Relaci entre el nombre mssic, el nombre atmic i el nombre de partcules
subatmiques.
Clculs referents a la massa atmica dels istops i la seva abundncia natural.
Relaci dels diferents models atmics des de Dalton fins a Rutherford
amb els experiments que van portar a la seva formulaci.
Relaci de lenergia dun fot amb les seves variables i clculs sobre energia, longitud
dona i freqncia duna radiaci electromagntica.
Interpretaci de les ratlles dun espectre com lenergia emesa per salts electrnics.
Descripci qualitativa del model atmic de Bohr.
Introducci dels nombres quntics com a solucions de lequaci de Schrdinger.
Introducci del concepte dorbital a partir de la mecnica ondulatria i dels nombres
quntics que caracteritzen a cadascun.
Distribuci dels electrons en un tom i relaci amb la seva situaci en el sistema
peridic.
Explicaci de la periodicitat dalgunes propietats dels toms (volum atmic, energia
dionitzaci, electronegativitat) en funci de la seva estructura electrnica.
CONTINGUTS
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar a terme investigacions per obtenir respostes.
Competncia en comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica saber distingir
entre cincia i altres formes de coneixement. En concret, lelaboraci de models que
expliquen uns fets, que sn contrastats per uns altres i que impliquen lelaboraci de
nous models.
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
1. Trobar el nombre de partcules subatmiques (electrons, protons i neutrons)
dun tom a partir del nombre atmic i del nombre mssic.
2. Calcular la massa dun element a partir de les mitjanes ponderades dels seus istops.
3. Descriure els diferents models atmics i els experiments que van portar a formular-los.
4. Calcular lenergia dun fot i/o la freqncia i/o la longitud dona duna de radiaci
electromagntica a partir de lequaci de Planck.
5. Relacionar els salts energtics amb lenergia absorbida o despresa per un tom.
6. Relacionar els nombres quntics amb els diferents nivells i subnivells denergia
i orbitals.
7. Distribuir els electrons dun tom en els seus corresponents nivells, subnivells
i orbitals.
8. Conixer la variaci peridica de les propietats i la relaci amb la distribuci electrnica
dels toms.
CRITERIS DAVALUACI
917571 _ 0039-0066.indd 40 17/12/09 10:35
41
PROGRAMACI D'AULA
toms
Repassar les principals magnituds atmiques, aix com els conceptes di i istop.
Repassar la histria dels models atmics i relacionar cada model amb lexperiment
que va portar a la seva formulaci.
Descriure el model atmic de Bohr com una explicaci dels espectres demissi
amb la utilitzaci de la teoria quntica.
Caracteritzar el model ondulatori de ltom i de la quantitzaci de lenergia.
Conixer els principals nombres quntics i els seus valors, i tamb la diferncia
entre rbita i orbital.
Distribuir els electrons de qualsevol tom en els diferents orbitals.
Relacionar les distribucions electrniques dels toms amb el sistema peridic.
Relacionar la variaci peridica de les propietats dels toms amb la seva distribuci
electrnica i, per tant, amb la seva situaci en el sistema peridic.
OBJECTIUS
Relaci entre el nombre mssic, el nombre atmic i el nombre de partcules
subatmiques.
Clculs referents a la massa atmica dels istops i la seva abundncia natural.
Relaci dels diferents models atmics des de Dalton fins a Rutherford
amb els experiments que van portar a la seva formulaci.
Relaci de lenergia dun fot amb les seves variables i clculs sobre energia, longitud
dona i freqncia duna radiaci electromagntica.
Interpretaci de les ratlles dun espectre com lenergia emesa per salts electrnics.
Descripci qualitativa del model atmic de Bohr.
Introducci dels nombres quntics com a solucions de lequaci de Schrdinger.
Introducci del concepte dorbital a partir de la mecnica ondulatria i dels nombres
quntics que caracteritzen a cadascun.
Distribuci dels electrons en un tom i relaci amb la seva situaci en el sistema
peridic.
Explicaci de la periodicitat dalgunes propietats dels toms (volum atmic, energia
dionitzaci, electronegativitat) en funci de la seva estructura electrnica.
CONTINGUTS
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar a terme investigacions per obtenir respostes.
Competncia en comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica saber distingir
entre cincia i altres formes de coneixement. En concret, lelaboraci de models que
expliquen uns fets, que sn contrastats per uns altres i que impliquen lelaboraci de
nous models.
El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies
que no encaixen en les teories vigents.
Competncia en la utilitzaci de models, s a dir, en comprensi per apropiar-se
dels conceptes, models i principis fonamentals de la qumica per tal dutilitzar-los
per explicar i interpretar el mn fisicoqumic.
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
Competncia comunicativa, que implica saber descriure fets, explicar-los,
justificar-los i argumentar-los. Aix comporta promoure discusions sobre les evidncies
experimentals, la idonetat dels models proposats per interpretar els fets qumics
i la lectura i interpretaci de textos i illustracions.
Competncia en gesti i tractament de la informaci i competncia digital,
que implica la utilitzaci de fonts bibliogrfiques i els recursos que hi ha a la xarxa
per trobar informaci sobre el desenvolupament histric dels diferents models
atmics.
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
Ls del llenguatge per comunicar per escrit i oralment la construcci i compartici
de coneixement qumic, aix com lectura comprensiva de textos i la recerca
dinformaci implica una connexi necessria amb les llenges.
En aquesta unitat les connexions amb la Fsica sn nombroses: els models atmics,
les propietats de les partcules elementals i les interaccions entre la matria
i les radiacions electromagntiques.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
1. Trobar el nombre de partcules subatmiques (electrons, protons i neutrons)
dun tom a partir del nombre atmic i del nombre mssic.
2. Calcular la massa dun element a partir de les mitjanes ponderades dels seus istops.
3. Descriure els diferents models atmics i els experiments que van portar a formular-los.
4. Calcular lenergia dun fot i/o la freqncia i/o la longitud dona duna de radiaci
electromagntica a partir de lequaci de Planck.
5. Relacionar els salts energtics amb lenergia absorbida o despresa per un tom.
6. Relacionar els nombres quntics amb els diferents nivells i subnivells denergia
i orbitals.
7. Distribuir els electrons dun tom en els seus corresponents nivells, subnivells
i orbitals.
8. Conixer la variaci peridica de les propietats i la relaci amb la distribuci electrnica
dels toms.
CRITERIS DAVALUACI
917571 _ 0039-0066.indd 41 17/12/09 10:35
42
1
toms
1. Indica el nombre de protons, delectrons i de neutrons de
138
56
Ba.
Com que lespcie s elctricament neutra, presenta 56 protons,
56 electrons i 82 neutrons.
2. Escriu un smbol adequat per a lespcie amb 53 protons, 54 electrons
i 78 neutrons.
Com que presenta un excs en un electr, ha de ser una espcie
carregada negativament; el smbol ser:
131
53
X
.
Lelement amb nombre atmic 53 s el iode; per tant, el smbol
ser:
131
53
I
.
3. Un i negatiu t crrega 3, el seu nombre total delectrons
s de 36 i el nombre mssic, 75. Calcula el nombre de protons
i el de neutrons.
Com que t crrega inica 3, haur guanyat 3 electrons. El nombre
delectrons a lespcie neutra ser, per tant, 33, que coincidir amb
el nombre de protons.
Es tractar de larsnic:
75
33
As
3
.
El nombre de neutrons ser:
N = A Z
N = 75 33 = 42
4. El liti de massa atmica 6,941 u t dos istops naturals, liti-6 i liti-7,
amb unes masses atmiques de 6,01513 i 7,01601 u, respectivament.
Quin dels dos t ms abundncia natural?
A primera vista podem comprovar que el valor
de la massa atmica, 6,941 u, s ms proper
al valor de listop liti-7, i que aquest ser el que tingui
ms abundncia. Per comprovar-ho apliquem la frmula
de la mitjana ponderada, tenint en compte que si listop
liti-7 t una abundncia %
1
, laltre tindr una
abundncia 100 %
1
.
massaatmica=
abundncia istop 1 (%)
100
massadel'istop
abundn
1
+
+
ccia istop 2 (%)
100
massadel'istop
+...
6 941
100
7 01601
100
100
6
1 1
,
%
,
%
, =
+
001513
Calculem i obtenim; %
1
= 92,51 %, aix confirma que listop
ms abundant s el liti-7.
5. La radiaci de longitud dona 242,4 nm s la longitud dona ms llarga que
produeix la fotlisi del O
2
. Quina energia t un fot? I un mol de fotons?
Dades: h = 6,626 10
34
J s; c = 3 10
8
m s
1
; N
A
= 6,02 10
23
.
Lenergia dun fot la determina lequaci de Planck.
Hi substitum les dades:
E = 8,196 10
19
J/fot
Per calcular lenergia d1 mol de fotons utilitzem el nombre
dAvogadro.
E = 4,936 10
5
J/mol
6. Determina lenergia cintica i la velocitat dels electrons arrencats
dun metall, quan, al damunt, hi incideix llum de 1.000 Hz
de freqncia. El llindar de freqncia del metall s de
500 Hz.
Dades: h = 6,6 10
34
J s; m
e
= 9,11 10
31
kg.
Calculem lenergia cintica dels electrons arrencats amb
la frmula:
Hi substitum les dades:
De lexpressi de lenergia cintica, nobtenim la velocitat
de sortida:
v = 0,85 m s
1
7. Determina la longitud dona associada a una pilota de 100 g de massa
que es desplaa a la velocitat de 30 m s
1
.
Dades: h = 6,63 10
34
J s
917571 _ 0039-0066.indd 42 17/12/09 10:35
43
SOLUCIONARI
toms
Indica el nombre de protons, delectrons i de neutrons de .
Com que lespcie s elctricament neutra, presenta 56 protons,
56 electrons i 82 neutrons.
Escriu un smbol adequat per a lespcie amb 53 protons, 54 electrons
i 78 neutrons.
Com que presenta un excs en un electr, ha de ser una espcie
carregada negativament; el smbol ser: .
Lelement amb nombre atmic 53 s el iode; per tant, el smbol
ser: .
Un i negatiu t crrega 3, el seu nombre total delectrons
s de 36 i el nombre mssic, 75. Calcula el nombre de protons
i el de neutrons.
Com que t crrega inica 3, haur guanyat 3 electrons. El nombre
delectrons a lespcie neutra ser, per tant, 33, que coincidir amb
el nombre de protons.
Es tractar de larsnic: .
El nombre de neutrons ser:
N = A Z
N = 75 33 = 42
El liti de massa atmica 6,941 u t dos istops naturals, liti-6 i liti-7,
amb unes masses atmiques de 6,01513 i 7,01601 u, respectivament.
Quin dels dos t ms abundncia natural?
A primera vista podem comprovar que el valor
de la massa atmica, 6,941 u, s ms proper
al valor de listop liti-7, i que aquest ser el que tingui
ms abundncia. Per comprovar-ho apliquem la frmula
de la mitjana ponderada, tenint en compte que si listop
liti-7 t una abundncia %
1
, laltre tindr una
abundncia 100 %
1
.
Calculem i obtenim; %
1
= 92,51 %, aix confirma que listop
ms abundant s el liti-7.
5. La radiaci de longitud dona 242,4 nm s la longitud dona ms llarga que
produeix la fotlisi del O
2
. Quina energia t un fot? I un mol de fotons?
Dades: h = 6,626 10
34
J s; c = 3 10
8
m s
1
; N
A
= 6,02 10
23
.
Lenergia dun fot la determina lequaci de Planck.
E h h
c
= =
6 626 10
3 10
242 4 10
34
8 1
9
,
,
J s
m s
m
E = 8,196 10
19
J/fot
Per calcular lenergia d1 mol de fotons utilitzem el nombre
dAvogadro.
E =
8 196 10
6 022 10
1
19
23
,
, J
fot
fot
mol
E = 4,936 10
5
J/mol
6. Determina lenergia cintica i la velocitat dels electrons arrencats
dun metall, quan, al damunt, hi incideix llum de 1.000 Hz
de freqncia. El llindar de freqncia del metall s de
500 Hz.
Dades: h = 6,6 10
34
J s; m
e
= 9,11 10
31
kg.
Calculem lenergia cintica dels electrons arrencats amb
la frmula:
E E E h h h
c
= = =
0 0 0
( )
Hi substitum les dades:
E
c
J s Hz =
6 6 10 1000 500
34
, ( )
E
c
J =
3 3 10
31
,
De lexpressi de lenergia cintica, nobtenim la velocitat
de sortida:
E mv v
E
m
c
c
= = =
1
2
2 2 3 3 10
9 11 10
2
31
31
,
,
v = 0,85 m s
1
7. Determina la longitud dona associada a una pilota de 100 g de massa
que es desplaa a la velocitat de 30 m s
1
.
Dades: h = 6,63 10
34
J s
longitud dona ( )
J s
= =
h
m v
,
6 63 10
34
00 1
2 21 10
34
,
,
kg 30m s
m
1
=
917571 _ 0039-0066.indd 43 17/12/09 10:35
44
1
toms
8. A quina velocitat sha daccelerar un feix de protons per tal daconseguir
una longitud dona de De Broglie de 20,0 pm?
Dades: h = 6,626 10
34
J s; m
p
= 1,673 10
27
kg.
Tenim en compte que:
= =
20 0
1
10
20 10
12
12
, pm
m
pm
m
i que:
m
prot
kg = 1 673 10
27
,
h
m v
v
h
m
6 626 10
1 673 10 2
34
27
,
,
J s
kg 00 10
12
m
v =
1 98 10
4 1
, m s
9. Determina la velocitat dun electr que es comporta com una ona
de 2,1 10
9
m.
Dades: m
e
= 9,1 10
31
kg; h = 6,63 10
34
J s
velocitat
J s
= =
h
m
,
,
6 63 10
9 1 10
34
331 9
5
10
3 47 10
kg 2,1m
m s
1
,
=
10. LR28 dun fams pilot, amb ell a dins, t una massa de 605 kg.
Quina ser la longitud dona associada si, en una recta del circuit
de Monza, assoleix la velocitat de 320 km/h?
Dades: h = 6,626 10
34
J s.
En primer lloc expressem el valor de la velocitat en unitats del SI:
v = =
320
1000
3600
88 9
1
km
h
m
km
h
s
m s ,
Substitum les dades a lequaci de De Broglie:
= =
h
mv
6 626 10
605 88 9
34 2 1
1
,
,
kg m s
kg m s
==
1 23 10
38
, m
11. Indica els nombres quntics dels orbitals que es troben en el nivell
energtic n = 3.
n = 3 l = 0 m = 0 (3, 0, 0 ) orbital s
l = 1 m = 1 (3, 1, 1) orbital p
m = 0 (3, 1, 0) orbital p
m = 1 (3, 1, 1) orbital p
l = 2 m = 2 (3, 2, 2) orbital d
m = 1 (3, 2, 1) orbital d
m = 0 (3, 2, 0) orbital d
m = 1 (3, 2, 1) orbital d
m = 2 (3, 2, 2) orbital d
12. Indica:
a) Els subnivells denergia, obtinguts a partir del nombre quntic
secundari l, que corresponen al nivell quntic n = 4.
b) A quin tipus dorbitals corresponen els subnivells anteriors.
c) En cas que hi hagi algun subnivell de n = 5 amb energia ms petita
que algun subnivell de n = 4, digues quin s.
(Prova de selectivitat real)
a) Per a n = 4 tenim l = 0, l = 1, l = 2 i l = 3, que coresponen
a quatre subnivells: (4, 0), (4, 1), (4, 2) i (4, 3).
b) l = 0 (orbital s), l = 1 (orbitals p), l = 2 (orbitals d)
i l = 3 (orbitals f)
c) El subnivel 5s t menys energia que els subnivells 4d i 4f
13. a) Raona si per a un electr sn possibles les sries segents
de nombres quntics: (0, 0, 0, 1/2); (1, 1, 0, +1/2);
(2, 1, 1, +1/2) i (3, 2, 1, 1/2).
b) Indica a quin tipus dorbital corresponen els estats anteriors
que siguin possibles.
c) Indica en quin daquests estats lenergia s ms gran.
(Prova de selectivitat real)
a) (0, 0, 0, 1/2) no s possible ja que n no pot ser igual a 0;
(1, 1, 0, +11/2) no s posible ja que per a n = 1, la l noms pot ser
0; (2, 1, 1, +1/2) s possible; (3, 2, 1, 1/2) s possible
b) (2, 1, 1, +1/2) correspon a un orbital p ja que la l s igual a 1
(3, 2, 1, 1/2) correspon a un orbital d ja que la l s igual a 2.
c) A lestat (3, 2, 1, 1/2) li correspon un valor de lenergia ms gran
ja que es tracta dun electr que es troba en el nivell
n = 3 denergia superior a la del nivell n = 2 de lelectr
(2, 1, +1, +1/2).
14. Indica quins dels segents grups de valors de nombres quntics sn
possibles i quins no ho sn:
a) (3, 2, 2, +1/2) c) (2, 2, 1, 1/2)
b) (4, 0, 1, +1/2) d) (2, 1, 0, 0)
917571 _ 0039-0066.indd 44 17/12/09 10:35
45
SOLUCIONARI
toms
A quina velocitat sha daccelerar un feix de protons per tal daconseguir
una longitud dona de De Broglie de 20,0 pm?
Dades: h = 6,626 10
34
J s; m
p
= 1,673 10
27
kg.
Tenim en compte que:
i que:
Allem la velocitat de lequaci de De Broglie i hi substitum
les dades:
Determina la velocitat dun electr que es comporta com una ona
de 2,1 10
9
m.
Dades: m
e
= 9,1 10
31
kg; h = 6,63 10
34
J s
velocitat
J s
= =
h
m
,
,
6 63 10
9 1 10
34
331 9
5
10
3 47 10
kg 2,1m
m s
1
,
=
LR28 dun fams pilot, amb ell a dins, t una massa de 605 kg.
Quina ser la longitud dona associada si, en una recta del circuit
de Monza, assoleix la velocitat de 320 km/h?
Dades: h = 6,626 10
34
J s.
En primer lloc expressem el valor de la velocitat en unitats del SI:
Substitum les dades a lequaci de De Broglie:
Indica els nombres quntics dels orbitals que es troben en el nivell
energtic n = 3.
n = 3 l = 0 m = 0 (3, 0, 0 ) orbital s
l = 1 m = 1 (3, 1, 1) orbital p
m = 0 (3, 1, 0) orbital p
m = 1 (3, 1, 1) orbital p
l = 2 m = 2 (3, 2, 2) orbital d
m = 1 (3, 2, 1) orbital d
m = 0 (3, 2, 0) orbital d
m = 1 (3, 2, 1) orbital d
m = 2 (3, 2, 2) orbital d
12. Indica:
a) Els subnivells denergia, obtinguts a partir del nombre quntic
secundari l, que corresponen al nivell quntic n = 4.
b) A quin tipus dorbitals corresponen els subnivells anteriors.
c) En cas que hi hagi algun subnivell de n = 5 amb energia ms petita
que algun subnivell de n = 4, digues quin s.
(Prova de selectivitat real)
a) Per a n = 4 tenim l = 0, l = 1, l = 2 i l = 3, que coresponen
a quatre subnivells: (4, 0), (4, 1), (4, 2) i (4, 3).
b) l = 0 (orbital s), l = 1 (orbitals p), l = 2 (orbitals d)
i l = 3 (orbitals f)
c) El subnivel 5s t menys energia que els subnivells 4d i 4f
13. a) Raona si per a un electr sn possibles les sries segents
de nombres quntics: (0, 0, 0, 1/2); (1, 1, 0, +1/2);
(2, 1, 1, +1/2) i (3, 2, 1, 1/2).
b) Indica a quin tipus dorbital corresponen els estats anteriors
que siguin possibles.
c) Indica en quin daquests estats lenergia s ms gran.
(Prova de selectivitat real)
a) (0, 0, 0, 1/2) no s possible ja que n no pot ser igual a 0;
(1, 1, 0, +11/2) no s posible ja que per a n = 1, la l noms pot ser
0; (2, 1, 1, +1/2) s possible; (3, 2, 1, 1/2) s possible
b) (2, 1, 1, +1/2) correspon a un orbital p ja que la l s igual a 1
(3, 2, 1, 1/2) correspon a un orbital d ja que la l s igual a 2.
c) A lestat (3, 2, 1, 1/2) li correspon un valor de lenergia ms gran
ja que es tracta dun electr que es troba en el nivell
n = 3 denergia superior a la del nivell n = 2 de lelectr
(2, 1, +1, +1/2).
14. Indica quins dels segents grups de valors de nombres quntics sn
possibles i quins no ho sn:
a) (3, 2, 2, +1/2) c) (2, 2, 1, 1/2)
b) (4, 0, 1, +1/2) d) (2, 1, 0, 0)
917571 _ 0039-0066.indd 45 17/12/09 10:35
46
1
toms
a) S que s possible.
b) S que s possible. l = 0, i per tant m
l
noms pot ser 0.
c) No s possible, ja que si n = 2, l = 0, 1.
d) No s possible, ja que l ha de tenir un valor positiu i, a ms,
m
s
= 1/2, +1/2.
15. Determina els valors possibles dels nombres quntics n, l, m
l
i m
s
per a un electr situat en un orbital 4f.
(Prova de selectivitat real)
Per a un orbital 4f, n = 4; com que es tracta dun orbital
de tipus f, l = 3, i per tant: m
l
= 3, 2, 1, 0, 1, 2, 3
i m
s
= 1/2, +1/2.
16. Quin element presenta la mateixa configuraci electrnica que li Na
+
?
(Na, Z = 11).
(Prova de selectivitat real)
La configuraci electrnica del cati Na
+
, que t 10 electrons,
s: 1s
2
2s
2
2p
6
. Lelement neutre amb aquesta mateixa configuraci
ha de ser el que tingui nombre atmic Z = 10, i aquest element
s el ne.
17. Enuncia el principi de la mxima multiplicitat de Hund i explical amb algun
exemple.
(Prova de selectivitat real)
Aquest principi ens diu:
Els electrons que entren en orbitals degenerats ho fan ocupant-ne
el mxim nombre possible, de manera que els electrons es colloquin
tan desaparellats com sigui possible, mentre puguin.
Per exemple, en el cas del carboni, amb Z = 6, els electrons se
situaran: 1s
2
2s
2
2p
x
1
2p
y
1
; aix ocupen els dos orbitals p i estan tan
desaparellats com s possible.
18. Ateses les configuracions electrniques segents:
a) 1s
2
2s
2
2p
4
b) 1s
2
2s
3
c) 1s
2
2s
2
2p
6
3s
1
d) 1s
2
2p
7
Indica quines sn possibles i per qu.
La configuraci b) no s possible, ja que hi ha tres electrons a lorbital
2s, i aix incompleix el principi dexclusi de Pauli, que ens diu que
no hi pot haver dos electrons amb els quatre nombres quntics
iguals.
La d) tampoc s possible, ja que hi ha set electrons en els orbitals 2p,
cosa que tamb incompleix el principi dexclusi de Pauli.
19. Escriu les configuracions electrniques, en el seu estat fonamental, del
nitrogen, larg, el magnesi, el ferro, li ferro (II) i li ferro (III). Indica
i identifica els electrons desaparellats que hi ha a cadascun dels toms i
dels ions anteriors.
N (Z = 7): 1s
2
2s
2
2p
x
1
2p
y
1
2p
z
1
. El nitrogen presenta tres electrons
desaparellats en els orbitals 2p.
Ar (Z = 18): 1s
2
s
2
2p
6
3s
2
3p
6
. Larg no presenta cap electr
desaparellat.
Mg (Z = 12): 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
. El magnesi no presenta cap electr
desaparellat.
Fe (Z = 26) 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
6
. Els electrons d es disposaran
de la manera segent:
A lesquema es pot observar que el ferro presenta quatre electrons
desaparellats.
Fe
2+
. El cati ferro 2+ haur perdut els dos electrons ms externs,
en aquest cas els de lorbital 4s, i la configuraci queda: 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
3d
6
. Igual que en el cas de ltom neutre, tamb presenta
quatre electrons desaparellats.
Fe
3+
. El cati ferro 3+ ha perdut els tres electrons ms externs,
i la configuraci queda: 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
3d
5
. La disposici
dels electrons d ser:
En aquest cas hi haur cinc electrons desaparellats, i els orbitals d
apareixen semiplens, cosa que li conferir una estabilitat addicional.
20. Enuncia el principi dexclusi de Pauli. Quin nombre mxim delectrons
hi pot haver en els orbitals 3d? I en els orbitals 5p? Raona la resposta.
El principi dexclusi de Pauli ens diu:
Dos electrons dun mateix tom no poden tenir els quatre nombres
quntics iguals.
Per tant, en un mateix subnivell, amb un mateix valor de m, no hi pot
haver ms de dos electrons i aquests no poden tenir el mateix valor
en els quatre nombres quntics, de manera que es diferenciaran,
almenys, en el valor de m
s
.
917571 _ 0039-0066.indd 46 17/12/09 10:35
47
SOLUCIONARI
toms
a) S que s possible.
b) S que s possible. l = 0, i per tant m
l
noms pot ser 0.
c) No s possible, ja que si n = 2, l = 0, 1.
d) No s possible, ja que l ha de tenir un valor positiu i, a ms,
m
s
= 1/2, +1/2.
Determina els valors possibles dels nombres quntics n, l, m
l
i m
s
per a un electr situat en un orbital 4f.
(Prova de selectivitat real)
Per a un orbital 4f, n = 4; com que es tracta dun orbital
de tipus f, l = 3, i per tant: m
l
= 3, 2, 1, 0, 1, 2, 3
i m
s
= 1/2, +1/2.
Quin element presenta la mateixa configuraci electrnica que li Na
+
?
(Na, Z = 11).
(Prova de selectivitat real)
La configuraci electrnica del cati Na
+
, que t 10 electrons,
s: 1s
2
2s
2
2p
6
. Lelement neutre amb aquesta mateixa configuraci
ha de ser el que tingui nombre atmic Z = 10, i aquest element
s el ne.
Enuncia el principi de la mxima multiplicitat de Hund i explical amb algun
exemple.
(Prova de selectivitat real)
Aquest principi ens diu:
Els electrons que entren en orbitals degenerats ho fan ocupant-ne
el mxim nombre possible, de manera que els electrons es colloquin
tan desaparellats com sigui possible, mentre puguin.
Per exemple, en el cas del carboni, amb Z = 6, els electrons se
situaran: 1s
2
2s
2
2p
x
1
2p
y
1
; aix ocupen els dos orbitals p i estan tan
desaparellats com s possible.
Ateses les configuracions electrniques segents:
a) 1s
2
2s
2
2p
4
b) 1s
2
2s
3
c) 1s
2
2s
2
2p
6
3s
1
d) 1s
2
2p
7
Indica quines sn possibles i per qu.
La configuraci b) no s possible, ja que hi ha tres electrons a lorbital
2s, i aix incompleix el principi dexclusi de Pauli, que ens diu que
no hi pot haver dos electrons amb els quatre nombres quntics
iguals.
La d) tampoc s possible, ja que hi ha set electrons en els orbitals 2p,
cosa que tamb incompleix el principi dexclusi de Pauli.
19. Escriu les configuracions electrniques, en el seu estat fonamental, del
nitrogen, larg, el magnesi, el ferro, li ferro (II) i li ferro (III). Indica
i identifica els electrons desaparellats que hi ha a cadascun dels toms i
dels ions anteriors.
N (Z = 7): 1s
2
2s
2
2p
x
1
2p
y
1
2p
z
1
. El nitrogen presenta tres electrons
desaparellats en els orbitals 2p.
Ar (Z = 18): 1s
2
s
2
2p
6
3s
2
3p
6
. Larg no presenta cap electr
desaparellat.
Mg (Z = 12): 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
. El magnesi no presenta cap electr
desaparellat.
Fe (Z = 26) 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
6
. Els electrons d es disposaran
de la manera segent:
A lesquema es pot observar que el ferro presenta quatre electrons
desaparellats.
Fe
2+
. El cati ferro 2+ haur perdut els dos electrons ms externs,
en aquest cas els de lorbital 4s, i la configuraci queda: 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
3d
6
. Igual que en el cas de ltom neutre, tamb presenta
quatre electrons desaparellats.
Fe
3+
. El cati ferro 3+ ha perdut els tres electrons ms externs,
i la configuraci queda: 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
3d
5
. La disposici
dels electrons d ser:
En aquest cas hi haur cinc electrons desaparellats, i els orbitals d
apareixen semiplens, cosa que li conferir una estabilitat addicional.
20. Enuncia el principi dexclusi de Pauli. Quin nombre mxim delectrons
hi pot haver en els orbitals 3d? I en els orbitals 5p? Raona la resposta.
El principi dexclusi de Pauli ens diu:
Dos electrons dun mateix tom no poden tenir els quatre nombres
quntics iguals.
Per tant, en un mateix subnivell, amb un mateix valor de m, no hi pot
haver ms de dos electrons i aquests no poden tenir el mateix valor
en els quatre nombres quntics, de manera que es diferenciaran,
almenys, en el valor de m
s
.
917571 _ 0039-0066.indd 47 17/12/09 10:35
48
1
toms
Aix, si en cadascun dels cinc orbitals 3d que hi ha no hi pot haver
ms de dos electrons, el total delectrons en els orbitals 3d ser
de 10. Per als tres orbitals 5p, el raonament s anleg, i per tant
el nombre mxim delectrons en aquests orbitals s de 6.
21. Explica el fet que, igual que el crom, la configuraci electrnica
del coure s anmala. El coure t la configuraci 4s
1
3d
10
en lloc
de 4s
2
3d
9
.
La configuraci 4s
2
3d
9
suposa tenir un orbital d amb un sol electr,
i aquesta configuraci s ms inestable que tenir tots el cinc orbitals
d ocupats amb 2 electrons tal com correspon a la configuraci
4s
1
3d
10
.
22. Escriu la configuraci de lltim nivell dels elements que tenen
les segents posicions en el sistema peridic: a) g (grup) 2,
p (perode) 4; b) g: 4, p: 6; c) g: 18, p: 3; d) g: 13, p: 2.
a) 4 s
2
b) 6s
2
t els subnivell 5d incomplet (5d
2
) s un element de transici.
c) 3s
2
3p
6
d) 2s
2
2p
1
23. Observa la grfica de la figura 1.33 i contesta:
a) Per qu els metalls alcalins sn els elements amb el volum ms alt?
b) Per qu dins dun mateix grup el volum augmenta?
c) Per qu els elements de transici (Cr, Fe, Ni...) tenen el volum ms
petit que els altres elements del seu perode?
a) El volum dels toms est relacionat amb latracci del nucli sobre
els electrons de lltim nivell.
Els metalls alcalins noms tenen 1 electr a lltim nivell, sn
els que en tenen menys. A mesura que savana en un perode,
el volum atmic disminueix, ja que augmenta la crrega nuclear i,
per tant, latracci del nucli sobre els electrons de lltim nivell.
b) Dins dun grup augmenta el volum perqu en avanar dins
del grup els electrons es colloquen en nivells superiors i, per tant,
ms allunyats del nucli.
c) Perqu no colloquen electrons a lltim nivell sin en els subnivells
d ms propers al nucli.
24. Escriu la configuraci electrnica dels segents ions: Na
+
, Mg
2+
i
Al
3+
i compara-la amb la dels seus respectius toms. Aquests ions sn
isoelectrnics, tenen el mateix nombre delectrons. Per qu la seva mida
disminueix en augmentar el nombre atmic?
Na
+
1s
2
2s
2
2p
6
Mg
2+
1s
2
2s
2
2p
6
Al
3+
1s
2
2s
2
2p
6
La mida disminueix perqu la crrega nuclear, s a dir, el nombre
de protons del nucli, no ha variat i augmenta amb el nombre atmic.
25. Escriu la configuraci electrnica dels ions P
3
, S2
i Cl
.
Per qu disminueix el seu volum en augmentar el nombre atmic?
El tres ions tenen la mateixa configuraci, ja que sn isoelectrnics:
1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
Com que augmenta el nombre atmic, el volum disminueix perqu
augmenta la crrega nuclear i, en canvi, no varia el nombre
delectrons de lltim nivell ni la distncia al nucli.
26. Compara la mida dels ions segents respecte dels corresponents toms
neutres i explica el perqu de la diferncia: O
2
, Ca
+2
, F
i Be
2+
.
Els anions O
2
i F
tenen un volum superior al dels seus respectius
toms neutres O i F, ja que en augmentar el nombre delectrons,
augmenta la repulsi entre ells, i el nvol electrnic sesponja i es fa
ms gran.
Els cations Ca
+2
i Be
2+
tenen un volum ms petit que el del seus
respectius toms neutres, Ca i Be, perqu han perdut els electrons
del nivell de valncia.
27. Els valors de les energies dionitzaci dels elements sn una evidncia
experimental de lexistncia de subnivells denergia. A la grfica (figura
1.34) es pot observar com lenergia dionitzaci dalguns elements s
superior a la de lelement que els segueix, s el cas del berilli i el bor,
i tamb del nitrogen i loxigen. A partir de les configuracions electrniques
daquests toms, explica la causa d'aquestes diferncies.
La configuraci electrnica del Be s 1s
2
2s
2
, i la del B s 1s
2
2s
2
2p
1
.
El lleuger descens del valor de lenergia dionitzaci entre un tom i
laltre es deu al fet que el bor colloca un electr a un subnivell
2p denergia lleugerament superior al 2s.
La configuraci electrnica del N s 1s
2
2s
2
2p
3
, per tant, t els tres
orbitals p semiocupats (amb un electr cadascun), configuraci ms
estable (de menys energia) que la de loxigen 1s
2
2s
2
2p
4
, que t
un orbital p amb dos electrons i dos orbitals semiocupats.
28. Dels parells dtoms segents, indica i justifica quin t ms energia
dionitzaci:
a) Potassi i calci.
b) Sodi i rubidi.
c) Rubidi i estronci.
917571 _ 0039-0066.indd 48 17/12/09 10:35
49
SOLUCIONARI
toms
Aix, si en cadascun dels cinc orbitals 3d que hi ha no hi pot haver
ms de dos electrons, el total delectrons en els orbitals 3d ser
de 10. Per als tres orbitals 5p, el raonament s anleg, i per tant
el nombre mxim delectrons en aquests orbitals s de 6.
Explica el fet que, igual que el crom, la configuraci electrnica
del coure s anmala. El coure t la configuraci 4s
1
3d
10
en lloc
de 4s
2
3d
9
.
La configuraci 4s
2
3d
9
suposa tenir un orbital d amb un sol electr,
i aquesta configuraci s ms inestable que tenir tots el cinc orbitals
d ocupats amb 2 electrons tal com correspon a la configuraci
4s
1
3d
10
.
Escriu la configuraci de lltim nivell dels elements que tenen
les segents posicions en el sistema peridic: a) g (grup) 2,
p (perode) 4; b) g: 4, p: 6; c) g: 18, p: 3; d) g: 13, p: 2.
a) 4 s
2
b) 6s
2
t els subnivell 5d incomplet (5d
2
) s un element de transici.
c) 3s
2
3p
6
d) 2s
2
2p
1
Observa la grfica de la figura 1.33 i contesta:
a) Per qu els metalls alcalins sn els elements amb el volum ms alt?
b) Per qu dins dun mateix grup el volum augmenta?
c) Per qu els elements de transici (Cr, Fe, Ni...) tenen el volum ms
petit que els altres elements del seu perode?
a) El volum dels toms est relacionat amb latracci del nucli sobre
els electrons de lltim nivell.
Els metalls alcalins noms tenen 1 electr a lltim nivell, sn
els que en tenen menys. A mesura que savana en un perode,
el volum atmic disminueix, ja que augmenta la crrega nuclear i,
per tant, latracci del nucli sobre els electrons de lltim nivell.
b) Dins dun grup augmenta el volum perqu en avanar dins
del grup els electrons es colloquen en nivells superiors i, per tant,
ms allunyats del nucli.
c) Perqu no colloquen electrons a lltim nivell sin en els subnivells
d ms propers al nucli.
Escriu la configuraci electrnica dels segents ions: Na
+
, Mg
2+
i
Al
3+
i compara-la amb la dels seus respectius toms. Aquests ions sn
isoelectrnics, tenen el mateix nombre delectrons. Per qu la seva mida
disminueix en augmentar el nombre atmic?
Na
+
1s
2
2s
2
2p
6
Mg
2+
1s
2
2s
2
2p
6
Al
3+
1s
2
2s
2
2p
6
La mida disminueix perqu la crrega nuclear, s a dir, el nombre
de protons del nucli, no ha variat i augmenta amb el nombre atmic.
25. Escriu la configuraci electrnica dels ions P
3
, S2
i Cl
.
Per qu disminueix el seu volum en augmentar el nombre atmic?
El tres ions tenen la mateixa configuraci, ja que sn isoelectrnics:
1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
Com que augmenta el nombre atmic, el volum disminueix perqu
augmenta la crrega nuclear i, en canvi, no varia el nombre
delectrons de lltim nivell ni la distncia al nucli.
26. Compara la mida dels ions segents respecte dels corresponents toms
neutres i explica el perqu de la diferncia: O
2
, Ca
+2
, F
i Be
2+
.
Els anions O
2
i F
tenen un volum superior al dels seus respectius
toms neutres O i F, ja que en augmentar el nombre delectrons,
augmenta la repulsi entre ells, i el nvol electrnic sesponja i es fa
ms gran.
Els cations Ca
+2
i Be
2+
tenen un volum ms petit que el del seus
respectius toms neutres, Ca i Be, perqu han perdut els electrons
del nivell de valncia.
27. Els valors de les energies dionitzaci dels elements sn una evidncia
experimental de lexistncia de subnivells denergia. A la grfica (figura
1.34) es pot observar com lenergia dionitzaci dalguns elements s
superior a la de lelement que els segueix, s el cas del berilli i el bor,
i tamb del nitrogen i loxigen. A partir de les configuracions electrniques
daquests toms, explica la causa d'aquestes diferncies.
La configuraci electrnica del Be s 1s
2
2s
2
, i la del B s 1s
2
2s
2
2p
1
.
El lleuger descens del valor de lenergia dionitzaci entre un tom i
laltre es deu al fet que el bor colloca un electr a un subnivell
2p denergia lleugerament superior al 2s.
La configuraci electrnica del N s 1s
2
2s
2
2p
3
, per tant, t els tres
orbitals p semiocupats (amb un electr cadascun), configuraci ms
estable (de menys energia) que la de loxigen 1s
2
2s
2
2p
4
, que t
un orbital p amb dos electrons i dos orbitals semiocupats.
28. Dels parells dtoms segents, indica i justifica quin t ms energia
dionitzaci:
a) Potassi i calci.
b) Sodi i rubidi.
c) Rubidi i estronci.
917571 _ 0039-0066.indd 49 17/12/09 10:35
50
1
toms
d) Silici i fsfor.
e) Arg i cript.
a) Els dos tenen el mateix nivell de valncia ja que es troben
en el perode 4, per el calci t ms energia diontzaci perqu
t un prot i un electr de ms i, per tant, ms atracci nuclear
dels electrons de valncia i volum ms petit.
b) El sodi, ja que ambds es troben en el grup 1, per el rubidi t
lltim electr al nivell n = 5, molt ms allunyat del nucli que el
del sodi que es troba en el n = 3.
c) Lestronci, pel mateix motiu que entre el calci i el potassi.
Els dos es troben en el mateix perode, per en diferent grup.
Lestronci t un nombre atmic ms alt, un volum ms petit i,
per tant, ms energia dionitzaci.
d) El fsfor, es troben en el mateix perode per el fsfor t un
nombre atmic ms alt.
e) Malgrat que sn gasos nobles i, per tant, tenen molta estabilitat,
per la seva situaci en el SP podem dir que a larg li
correspon una energia dionitzaci ms alta, ja que es troben
en el mateix grup per el cript t el nivell de valncia ms elevat
que larg.
29. Busca en el llibre de text del curs passat els dos mtodes per
a la determinaci experimental de lenergia dionitzaci.
Hi ha dos mtodes experimentals per calcular els valors de lenergia
dionitzaci: mtode del bombardeig delectrons i mtode
dels espectres demissi. Aquests mtodes estan descrits al llibre
de text de qumica de 1r de Batxillerat a la pgina 136.
30. Els valors de les diferents energies dionitzaci sn una evidncia
experimental del fet que els nivells i subnivells denergia atmics
existeixen.
Observa a la taula del llibre els valors de la 1a energia dionitzaci:
a) Com ens expliquem la disminuci daquest valor entre lheli
i el liti? I entre el ne i el sodi? I entre larg i el potassi?
b) Com ens expliquem la disminuci entre el berilli i el bor?
I entre el nitrogen i loxigen?
Observa a la taula els valors de les tres primeres energies dionitzaci
del carboni i comenta el salt que hi ha entre la segona i la tercera.
Passa el mateix en els altres toms de la taula?
a) Lheli noms t dos electrons que se situen al nivell n = 1,
el liti t un tercer electr que se situa en un nivell ms
extern n = 2.
La configuraci del ne s 1s
2
2s
2
2p
6
, el sodi t un electr ms
que se situa al tercer nivell (n = 3) 1s
2
2s
2
2p
6
3s
1
, per tant,
arrencar aquest ltim electr del sodi requereix menys energia
que arrencar un electr del segon nivell del ne, que s
un nivell ms intern i a ms t la configuraci ms estable
(8 electrons).
Larg s un gas noble que t 8 electrons al seu nivell de valncia
(3s
2
3p
6
), en canvi, el potassi t un electr ms en el nivell 4s,
per tant, es necessita molta menys energia per arrencar aquest
electr del potassi que un de lltim nivell de larg.
b) La resposta s la mateixa que sha donat a la qesti 27, que fa
referncia al grfic de la figura 1.34.
Laugment de la tercera energia dionitzaci de ltom de carboni
(1s
2
2s
2
2p
2
) respecte a les dues primeres es deu al fet que
aquestes energies corresponen als dos electrons del subnivell 2p,
mentre que la tercera energia correspon a un electr del subnivell
2s, ms intern i totalment ocupat amb dos electrons.
El Si s un cas semblant al carboni, ja que pertanyen al mateix
grup; la configuraci del nivell de valncia del silici s 3s
2
3p
2
Aix tamb passa en el Be, el Mg i el Ca que tenen la configuraci
del nivell de valncia ns
2
, per tant, la tercera energia dionitzaci
augmenta perqu correspon a lenergia necessria per arrencar
un electr dun nivell ms intern.
31. Utilitza la informaci de la taula per explicar els fets segents:
Na Mg Al Si Mg Al Si
Radi atmic 0,156 0,136 0,125 0,117 0,110 0,104 0,099
Radi inic
(nm)
0,095 0,065 0,050 0,184 0,181
1a energia
dionitzaci
(kJ mol
1)
492 743 579 791 1.060 1.003 1.254
a) El radi atmic decreix en un perode del sodi al clor.
b) Els radis inics de Na
+
, Mg
2+
i Al
3+
sn ms petits que els radis
atmics.
c) Els radis de Cl
i S
2
sn ms grans que els seus respectius radis
atmics.
d) La 1a energia dionitzaci augmenta del Na al Cl.
e) La 1a energia dionitzaci de lalumini s ms petita que la del
magnesi.
917571 _ 0039-0066.indd 50 17/12/09 10:35
51
SOLUCIONARI
toms
d) Silici i fsfor.
e) Arg i cript.
a) Els dos tenen el mateix nivell de valncia ja que es troben
en el perode 4, per el calci t ms energia diontzaci perqu
t un prot i un electr de ms i, per tant, ms atracci nuclear
dels electrons de valncia i volum ms petit.
b) El sodi, ja que ambds es troben en el grup 1, per el rubidi t
lltim electr al nivell n = 5, molt ms allunyat del nucli que el
del sodi que es troba en el n = 3.
c) Lestronci, pel mateix motiu que entre el calci i el potassi.
Els dos es troben en el mateix perode, per en diferent grup.
Lestronci t un nombre atmic ms alt, un volum ms petit i,
per tant, ms energia dionitzaci.
d) El fsfor, es troben en el mateix perode per el fsfor t un
nombre atmic ms alt.
e) Malgrat que sn gasos nobles i, per tant, tenen molta estabilitat,
per la seva situaci en el SP podem dir que a larg li
correspon una energia dionitzaci ms alta, ja que es troben
en el mateix grup per el cript t el nivell de valncia ms elevat
que larg.
Busca en el llibre de text del curs passat els dos mtodes per
a la determinaci experimental de lenergia dionitzaci.
Hi ha dos mtodes experimentals per calcular els valors de lenergia
dionitzaci: mtode del bombardeig delectrons i mtode
dels espectres demissi. Aquests mtodes estan descrits al llibre
de text de qumica de 1r de Batxillerat a la pgina 136.
Els valors de les diferents energies dionitzaci sn una evidncia
experimental del fet que els nivells i subnivells denergia atmics
existeixen.
Observa a la taula del llibre els valors de la 1a energia dionitzaci:
a) Com ens expliquem la disminuci daquest valor entre lheli
i el liti? I entre el ne i el sodi? I entre larg i el potassi?
b) Com ens expliquem la disminuci entre el berilli i el bor?
I entre el nitrogen i loxigen?
Observa a la taula els valors de les tres primeres energies dionitzaci
del carboni i comenta el salt que hi ha entre la segona i la tercera.
Passa el mateix en els altres toms de la taula?
a) Lheli noms t dos electrons que se situen al nivell n = 1,
el liti t un tercer electr que se situa en un nivell ms
extern n = 2.
La configuraci del ne s 1s
2
2s
2
2p
6
, el sodi t un electr ms
que se situa al tercer nivell (n = 3) 1s
2
2s
2
2p
6
3s
1
, per tant,
arrencar aquest ltim electr del sodi requereix menys energia
que arrencar un electr del segon nivell del ne, que s
un nivell ms intern i a ms t la configuraci ms estable
(8 electrons).
Larg s un gas noble que t 8 electrons al seu nivell de valncia
(3s
2
3p
6
), en canvi, el potassi t un electr ms en el nivell 4s,
per tant, es necessita molta menys energia per arrencar aquest
electr del potassi que un de lltim nivell de larg.
b) La resposta s la mateixa que sha donat a la qesti 27, que fa
referncia al grfic de la figura 1.34.
Laugment de la tercera energia dionitzaci de ltom de carboni
(1s
2
2s
2
2p
2
) respecte a les dues primeres es deu al fet que
aquestes energies corresponen als dos electrons del subnivell 2p,
mentre que la tercera energia correspon a un electr del subnivell
2s, ms intern i totalment ocupat amb dos electrons.
El Si s un cas semblant al carboni, ja que pertanyen al mateix
grup; la configuraci del nivell de valncia del silici s 3s
2
3p
2
Aix tamb passa en el Be, el Mg i el Ca que tenen la configuraci
del nivell de valncia ns
2
, per tant, la tercera energia dionitzaci
augmenta perqu correspon a lenergia necessria per arrencar
un electr dun nivell ms intern.
31. Utilitza la informaci de la taula per explicar els fets segents:
Na Mg Al Si Mg Al Si
Radi atmic 0,156 0,136 0,125 0,117 0,110 0,104 0,099
Radi inic
(nm)
0,095 0,065 0,050 0,184 0,181
1a energia
dionitzaci
(kJ mol
1)
492 743 579 791 1.060 1.003 1.254
a) El radi atmic decreix en un perode del sodi al clor.
b) Els radis inics de Na
+
, Mg
2+
i Al
3+
sn ms petits que els radis
atmics.
c) Els radis de Cl
i S
2
sn ms grans que els seus respectius radis
atmics.
d) La 1a energia dionitzaci augmenta del Na al Cl.
e) La 1a energia dionitzaci de lalumini s ms petita que la del
magnesi.
917571 _ 0039-0066.indd 51 17/12/09 10:35
52
1
toms
33. Respon les preguntes segents:
a) Defineix energia dionitzaci dun element.
b) El liti, el sodi i el potassi sn tres metalls alcalins de nombres atmics
3, 11 i 19, respectivament. Assigna, de manera raonada,
a cadascun daquests metalls un dels segents valors possibles
pel que fa a lenergia dionitzaci: 100, 119 i 124 kcal/mol.
(Prova de selectivitat real)
Li (124 kcal/mol), Na (119 kcal/mol) i K (100 kcal/mol). A mesura
que savana en el grup, lenergia dionitzaci disminueix.
34. Determina el nombre de protons, neutrons i electrons presents
en li
228
Ra
2+
.
El radi t nombre atmic Z = 88, per tant, tindr 88 protons.
Com que la crrega s +2, haur perdut dos electrons,
i per tant, en tindr 86.
El nombre de neutrons ser: N = A Z = 228 88 = 140.
35. De totes les espcies segents:
24
Mg
2+
,
47
Cr,
60
Co
3+
,
35
Cl
,
120
Sn
2+
,
225
Th i
90
Sr.
a) Quina t un nombre igual de protons que de neutrons?
b) Quina t un nombre igual de neutrons que delectrons?
c) En quina el nombre de neutrons s la suma de la xifra de protons ms
la meitat de la delectrons?
Primer elaborem una taula amb les dades de totes les espcies:
Espcie Z Protons Neutrons Electrons
24
Mg
2+
12 12 12 10
47
Cr 24 24 23 24
60
Co
3+
27 27 33 24
35
Cl
17 17 18 18
120
Sn
2+
50 50 70 48
225
Th 90 90 135 90
90
Sr 38 38 52 38
a) En revisar la taula, veiem que lespcie que compleix aquest
requisit s:
24
Mg
2+
.
b) Desprs dobservar la taula, lespcie que compleix aquest requisit
s:
35
Cl
.
c) En aquest cas, desprs de fer els clculs apropiats, veiem
que lespcie que compleix aquest requisit s:
225
Th.
f) La 1a energia dionitzaci del S s menor que la del fsfor.
a) El volum disminueix a mesura que avana el perode,
ja que en augmentar el nombre atmic, augmenta la crrega
nuclear i, per tant, latracci del nucli sobre els electrons
de valncia.
b) Els cations tenen un radi ms petit que el dels seus respectius
toms neutres, perqu han perdut els electrons del nivell
de valncia.
c) Els anions tenen un radi superior al dels seus respectius toms
neutres, ja que en augmentar el nombre delectrons, augmenta
la repulsi entre ells, i el nvol electrnic sesponja i es fa
ms gran.
d) Tots aquests toms es troben en el mateix perode, per tant, tenen
el mateix nivell de valncia i del Na al Cl el volum disminueix
en augmentar la crrega nuclear. La 1a energia dionitzaci
augmenta perqu cada vegada els electrons de lltim nivell
es troben ms a prop del nucli.
e) El magnesi t dos electrons en el nivell 3s i lalumini t un electr
en el nivell 3p. Es necessita menys energia per arrencar aquest
electr del nivell 3p que un del 3s.
f) La configuraci de lltim nivell del fsfor s 3s
2
3p
3
, t els tres
orbitals p semiocupats, en canvi, la del sofre s 3s
2
3p
4
,
t un orbital p ple i dos semiocupats. Es necessita menys energia
per arrencar aquest quart electr del sofre, ja que la configuraci
del fsfor s ms estable.
32. El bor (Z = 5) i el nitrogen (Z = 7) sn elements situats en el mateix
perode de la taula peridica. Quina de les afirmacions segents
s la correcta?
a) El bor t una energia dionitzaci ms gran que el nitrogen.
b) El bor s ms electronegatiu que el nitrogen.
c) El bor t un radi atmic ms gran que el nitrogen.
(Prova de selectivitat real)
a) Incorrecte. El nitrogen t una energia dionitzaci
ms gran que que la del bor, ja que t un volum ms
petit.
b) Incorrecte. El nitrogen s ms electronegatiu que el bor,
t cinc electrons a lltim nivell, el bor noms en t tres.
c) Correcte. T el nombre atmic ms petit, per tant, menys
crrega nuclear i menys electrons a lltim nivell.
917571 _ 0039-0066.indd 52 17/12/09 10:35
53
SOLUCIONARI
toms
33. Respon les preguntes segents:
a) Defineix energia dionitzaci dun element.
b) El liti, el sodi i el potassi sn tres metalls alcalins de nombres atmics
3, 11 i 19, respectivament. Assigna, de manera raonada,
a cadascun daquests metalls un dels segents valors possibles
pel que fa a lenergia dionitzaci: 100, 119 i 124 kcal/mol.
(Prova de selectivitat real)
Li (124 kcal/mol), Na (119 kcal/mol) i K (100 kcal/mol). A mesura
que savana en el grup, lenergia dionitzaci disminueix.
34. Determina el nombre de protons, neutrons i electrons presents
en li
228
Ra
2+
.
El radi t nombre atmic Z = 88, per tant, tindr 88 protons.
Com que la crrega s +2, haur perdut dos electrons,
i per tant, en tindr 86.
El nombre de neutrons ser: N = A Z = 228 88 = 140.
35. De totes les espcies segents:
24
Mg
2+
,
47
Cr,
60
Co
3+
,
35
Cl
,
120
Sn
2+
,
225
Th i
90
Sr.
a) Quina t un nombre igual de protons que de neutrons?
b) Quina t un nombre igual de neutrons que delectrons?
c) En quina el nombre de neutrons s la suma de la xifra de protons ms
la meitat de la delectrons?
Primer elaborem una taula amb les dades de totes les espcies:
Espcie Z Protons Neutrons Electrons
24
Mg
2+
12 12 12 10
47
Cr 24 24 23 24
60
Co
3+
27 27 33 24
35
Cl
17 17 18 18
120
Sn
2+
50 50 70 48
225
Th 90 90 135 90
90
Sr 38 38 52 38
a) En revisar la taula, veiem que lespcie que compleix aquest
requisit s:
24
Mg
2+
.
b) Desprs dobservar la taula, lespcie que compleix aquest requisit
s:
35
Cl
.
c) En aquest cas, desprs de fer els clculs apropiats, veiem
que lespcie que compleix aquest requisit s:
225
Th.
f) La 1a energia dionitzaci del S s menor que la del fsfor.
a) El volum disminueix a mesura que avana el perode,
ja que en augmentar el nombre atmic, augmenta la crrega
nuclear i, per tant, latracci del nucli sobre els electrons
de valncia.
b) Els cations tenen un radi ms petit que el dels seus respectius
toms neutres, perqu han perdut els electrons del nivell
de valncia.
c) Els anions tenen un radi superior al dels seus respectius toms
neutres, ja que en augmentar el nombre delectrons, augmenta
la repulsi entre ells, i el nvol electrnic sesponja i es fa
ms gran.
d) Tots aquests toms es troben en el mateix perode, per tant, tenen
el mateix nivell de valncia i del Na al Cl el volum disminueix
en augmentar la crrega nuclear. La 1a energia dionitzaci
augmenta perqu cada vegada els electrons de lltim nivell
es troben ms a prop del nucli.
e) El magnesi t dos electrons en el nivell 3s i lalumini t un electr
en el nivell 3p. Es necessita menys energia per arrencar aquest
electr del nivell 3p que un del 3s.
f) La configuraci de lltim nivell del fsfor s 3s
2
3p
3
, t els tres
orbitals p semiocupats, en canvi, la del sofre s 3s
2
3p
4
,
t un orbital p ple i dos semiocupats. Es necessita menys energia
per arrencar aquest quart electr del sofre, ja que la configuraci
del fsfor s ms estable.
El bor (Z = 5) i el nitrogen (Z = 7) sn elements situats en el mateix
perode de la taula peridica. Quina de les afirmacions segents
s la correcta?
a) El bor t una energia dionitzaci ms gran que el nitrogen.
b) El bor s ms electronegatiu que el nitrogen.
c) El bor t un radi atmic ms gran que el nitrogen.
(Prova de selectivitat real)
a) Incorrecte. El nitrogen t una energia dionitzaci
ms gran que que la del bor, ja que t un volum ms
petit.
b) Incorrecte. El nitrogen s ms electronegatiu que el bor,
t cinc electrons a lltim nivell, el bor noms en t tres.
c) Correcte. T el nombre atmic ms petit, per tant, menys
crrega nuclear i menys electrons a lltim nivell.
917571 _ 0039-0066.indd 53 17/12/09 10:35
54
1
toms
36. El crom t quatre istops naturals. Les seves masses i percentatges de
riquesa natural sn 49,9461 u, 4,35 %; 51,9405 u, 83,79 %; 52,9407,
9,50 %, i 53,9389 u, 2,36 %. Calcula la mitjana ponderada de la massa
atmica del crom.
Utilitzem la frmula de la mitjana ponderada i hi substitum les dades:
massaatmica=
abundncia istop 1 (%)
100
massadel'istop
abundn
1
+
+
ccia istop 2 (%)
100
massadel'istop
+...
massaatmica =
+
4 35
100
49 9461
83 ,
,
,,
,
,
,
79
100
51 9405
9 50
100
52 940
+
+ 77
2 36
100
53 9389
,
,
massa atmica (Cr) = 51,9961 u
37. A partir daquestes dades:
tom Protons Neutrons Electrons
I 40 40 40
II 42 38 42
Penses que els toms I i II...
a) ... sn istops.
b) ... sn el mateix element.
c) ... tenen el mateix nombre atmic.
Desprs de revisar les opcions, no nhi ha cap que sigui certa.
Sn elements isbars, ja que aquests sn elements amb diferent
nombre de protons, per el mateix nombre mssic. Si sumem
protons i neutrons de les dues espcies, veiem que el nombre
mssic de totes dues s 80.
38. Un dels istops del ferro s
56
26
Fe. En alguns compostos,
com lhemoglobina de la sang, el ferro hi s en estat doxidaci +2.
Calcula el nombre de protons, de neutrons i delectrons daquest
istop presents en lhemoglobina.
Li
56
26
Fe
2+
de lhemoglobina t 26 protons, 24 electrons
i 30 neutrons.
39. El silici t un istop majoritari,
28
Si (27,97693 u, 92,21 %),
i dos de minoritaris,
29
Si (28,97649 u) i
30
Si (29,97376 u).
Quin s el percentatge de riquesa natural dels dos istops majoritaris?
Dades: M (silici) = 28,08550 u.
Si considerem que listop
29
Si t una abundncia x;
listop
30
Si tindr una abundncia 100 92,21 x.
Utilitzem la frmula de la mitjana ponderada i hi substitum
les dades:
Les abundncies sn:
29
Si 4,7 % i
30
Si 3,09 %.
40. Indica quina relaci hi ha entre les espcies qumiques de cadascuna
de les parelles segents. Argumenta breument la resposta:
a)
108
Rh i
108
Ag b)
76
Kr i
75
Kr c)
54
Co
2+
i
54
Co
3+
Segons les definicions que hem vist a la teoria per a toms istops,
isbars, istons i isoelectrnics, tindrem:
a) Elements diferents amb el mateix nombre mssic: sn isbars.
b) El mateix element amb nombre mssic diferent: sn istops.
c) El mateix element i el mateix nombre mssic amb crrega
diferent: sn ions diferents.
41. En primer lloc raona-ho i, desprs, indica si sn certes o falses
les afirmacions segents:
a) Dos ions de crrega +1 dels istops 23 i 24 del sodi (Z = 11)
tenen el mateix comportament qumic.
b) Li de crrega 2 de listop 16 de loxigen (Z = 8) presenta
la mateixa reactivitat que li de crrega 1 de listop 18
de loxigen.
c) La massa atmica aproximada del clor s de 35,5, un valor mitj
ponderat entre les masses dels istops 35 i 37, de percentatges
de riquesa del 75 i el 25 %, respectivament.
d) Els istops 16 i 18 de loxigen es diferencien pel nombre
delectrons que tenen.
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 0039-0066.indd 54 17/12/09 10:35
55
SOLUCIONARI
toms
El crom t quatre istops naturals. Les seves masses i percentatges de
riquesa natural sn 49,9461 u, 4,35 %; 51,9405 u, 83,79 %; 52,9407,
9,50 %, i 53,9389 u, 2,36 %. Calcula la mitjana ponderada de la massa
atmica del crom.
Utilitzem la frmula de la mitjana ponderada i hi substitum les dades:
massa atmica (Cr) = 51,9961 u
A partir daquestes dades:
tom Protons Neutrons Electrons
I 40 40 40
II 42 38 42
Penses que els toms I i II...
a) ... sn istops.
b) ... sn el mateix element.
c) ... tenen el mateix nombre atmic.
Desprs de revisar les opcions, no nhi ha cap que sigui certa.
Sn elements isbars, ja que aquests sn elements amb diferent
nombre de protons, per el mateix nombre mssic. Si sumem
protons i neutrons de les dues espcies, veiem que el nombre
mssic de totes dues s 80.
Un dels istops del ferro s . En alguns compostos,
com lhemoglobina de la sang, el ferro hi s en estat doxidaci +2.
Calcula el nombre de protons, de neutrons i delectrons daquest
istop presents en lhemoglobina.
Li de lhemoglobina t 26 protons, 24 electrons
i 30 neutrons.
El silici t un istop majoritari,
28
Si (27,97693 u, 92,21 %),
i dos de minoritaris,
29
Si (28,97649 u) i
30
Si (29,97376 u).
Quin s el percentatge de riquesa natural dels dos istops majoritaris?
Dades: M (silici) = 28,08550 u.
Si considerem que listop
29
Si t una abundncia x;
listop
30
Si tindr una abundncia 100 92,21 x.
Utilitzem la frmula de la mitjana ponderada i hi substitum
les dades:
massaatmica=
abundncia istop 1 (%)
100
massadel'istop
abundn
1
+
+
ccia istop 2 (%)
100
massadel'istop
+...
28 08550
92 21
100
27 97693
100
,
,
, =
+
x
228 97649
7 79
100
29 97376
,
,
,
+
+
==
4,9725 10 J
19
E h
GSM GSM
34 6 25
6,63 10 900 10 5,967 10 J = = =
10
8 3 10
25
5
J
fotonsGSM ,
43. Lespectre visible correspon a radiacions de longitud dona compreses
entre els 450 i els 700 nm.
a) Calcula lenergia corresponent a la radiaci visible de freqncia ms
elevada.
b) Raona si s o no possible aconseguir la ionitzaci de ltom de liti
amb la radiaci esmentada.
Dades: e = 1,6 10
19
C; c = 3 10
8
m s
1
; 1 nm = 10
9
m;
h = 6,63 10
34
J s; primera energia dionitzaci del lit = 5,40 eV.
(Prova de selectivitat real)
a) La radiaci de ms freqncia s la de longitud dona ms petita,
450 nm. En calculem lenergia amb lexpressi de Planck.
Substitum les dades:
b) Primer expressem el valor de lenergia dionitzaci en joules
i la comparem amb el valor de lenergia de la llum de 450 nm:
Com que lenergia dels fotons de 450 nm s ms petita
que lenergia dionitzaci del liti, aquesta llum no s capa
darrencar un electr del liti.
44. Lenergia dionitzaci en estat fonamental del sodi s 495,8 kJ mol
1
.
a) Calcula lenergia necessria per ionitzar 10 g de sodi gas en el seu
estat fonamental.
b) Expressa el valor de lenergia dionitzaci del sodi en eV tom
1
.
c) Calcula la longitud dona duna radiaci capa dionitzar el sodi gass.
Dades: crrega de lelectr: 1,6 10
19
C; h = 6,63 10
34
J s,
i velocitat de la llum = 3 10
8
m s
1
(Prova de selectivitat real)
a)
b)
c)
La longitud dona que es necessita per ionitzar 1 mol dtoms
de sodi en estat gass s de 4 10
31
m.
45. Un feix de llum monocromtica, duna longitud dona al buit de 450 nm,
incideix sobre un metall que, per lefecte fotoelctric, t com a longitud
dona llindar 612 nm. Ara determina:
917571 _ 0039-0066.indd 56 17/12/09 10:35
57
SOLUCIONARI
toms
a) Certa, ja que sn ions del mateix element amb la mateixa crrega.
Els istops presenten una reactivitat qumica anloga.
b) Falsa, ja que pel fet de presentar crrega diferent la seva reactivitat
tamb ho s. Tindran diferent nombre delectrons desaparellats i,
per tant, la tendncia a formar enllaos ser diferent.
c) Certa. Si fem el clcul de la massa atmica del clor a travs
de la mitjana ponderada amb labundncia i masses atmiques
dels seus istops, veiem que obtenim un valor de 35,5.
d) Falsa. Com que sn istops, es diferencien en el nombre
de neutrons que tenen. Si tinguessin diferent nombre
delectrons, serien ions de crrega diferent.
Explica la hiptesi de Planck. Una de les freqncies utilitzades per la
telefonia mbil (sistema GSM) s la de 900 MHz. Les freqncies de la
llum visible varien entre 4,3 10
8
MHz (vermell) i 7,5 10
8
MHz (violat).
Quants fotons GSM ens calen per tal dobtenir la mateixa energia que
transmet un sol fot de llum violada?
(Prova de selectivitat real)
Max Planck va proposar que lenergia que emetia un cos negre era
independent de la temperatura i a ms era discreta, noms podria
adquirir valors que fossin mltiples duna quantitat elemental,
que va anomenar quntum denergia.
Per a una radiaci de freqncia , lenergia corresponent ser
mltiple daquest valor: E = h
h s lanomenada constant de Planck, h = 6,63 10
34
J s.
Amb aquesta expressi calculem lenergia que emet un fot
de llum violada i un fot GSM.
E h
violada violada
34 8 6
6,63 10 7,5 10 10 = =
==
4,9725 10 J
19
El nombre de fotons GSM necessaris per emetre la mateixa energia
que un fot de llum violada s igual a:
Lespectre visible correspon a radiacions de longitud dona compreses
entre els 450 i els 700 nm.
a) Calcula lenergia corresponent a la radiaci visible de freqncia ms
elevada.
b) Raona si s o no possible aconseguir la ionitzaci de ltom de liti
amb la radiaci esmentada.
Dades: e = 1,6 10
19
C; c = 3 10
8
m s
1
; 1 nm = 10
9
m;
h = 6,63 10
34
J s; primera energia dionitzaci del lit = 5,40 eV.
(Prova de selectivitat real)
a) La radiaci de ms freqncia s la de longitud dona ms petita,
450 nm. En calculem lenergia amb lexpressi de Planck.
E h h
c
= =
6 625 10
3 10
450 10
34
8 1
, J s
m s
99
m
E =
4 42 10
19
, J
b) Primer expressem el valor de lenergia dionitzaci en joules
i la comparem amb el valor de lenergia de la llum de 450 nm:
E
ionitzaci
eV
J
eV
=
=
5 40
1 6 10
1
8 64 10
19
1
,
,
,
99
J
Com que lenergia dels fotons de 450 nm s ms petita
que lenergia dionitzaci del liti, aquesta llum no s capa
darrencar un electr del liti.
44. Lenergia dionitzaci en estat fonamental del sodi s 495,8 kJ mol
1
.
a) Calcula lenergia necessria per ionitzar 10 g de sodi gas en el seu
estat fonamental.
b) Expressa el valor de lenergia dionitzaci del sodi en eV tom
1
.
c) Calcula la longitud dona duna radiaci capa dionitzar el sodi gass.
Dades: crrega de lelectr: 1,6 10
19
C; h = 6,63 10
34
J s,
i velocitat de la llum = 3 10
8
m s
1
(Prova de selectivitat real)
a) a) 10g de Na
mol
g
kJ
mol
1
23
495 8
1
= 2215 56
495 8
1
1
6 02 1
,
,
,
kJ
b)
kJ
mol
mol
00
1 000
1
1 6 10
1
23
19
toms
J
kJ
eV
J
= 11 31 10
6 63 10
37
34
,
,
eV/tom
c)
J s h c
E
=
33 10 m s
495,8 10 J
4 10 m
8 1
3
31
=
b)
a) 10g de Na
mol
g
kJ
mol
1
23
495 8
1
= 2215 56
495 8
1
1
6 02 1
,
,
,
kJ
b)
kJ
mol
mol
00
1 000
1
1 6 10
1
23
19
toms
J
kJ
eV
J
= 11 31 10
6 63 10
37
34
,
,
eV/tom
c)
J s h c
E
=
33 10 m s
495,8 10 J
4 10 m
8 1
3
31
=
c)
a) 10g de Na
mol
g
kJ
mol
1
23
495 8
1
= 2215 56
495 8
1
1
6 02 1
,
,
,
kJ
b)
kJ
mol
mol
00
1 000
1
1 6 10
1
23
19
toms
J
kJ
eV
J
= 11 31 10
6 63 10
37
34
,
,
eV/tom
c)
J s h c
E
=
33 10 m s
495,8 10 J
4 10 m
8 1
3
31
=
La longitud dona que es necessita per ionitzar 1 mol dtoms
de sodi en estat gass s de 4 10
31
m.
45. Un feix de llum monocromtica, duna longitud dona al buit de 450 nm,
incideix sobre un metall que, per lefecte fotoelctric, t com a longitud
dona llindar 612 nm. Ara determina:
917571 _ 0039-0066.indd 57 17/12/09 10:35
58
1
toms
a) Lenergia dextracci dels electrons del metall.
b) Lenergia cintica mxima dels electrons que sarrenquen del metall.
Dades: c = 3 10
8
m s
1
; h = 6,63 10
34
J s.
a) Utilitzem lequaci de Planck:
E h h
c
= =
J
99
m
E
extracci
3,25 10 =
19
J
b) Utilitzem les frmules de lefecte fotoelctric:
h h E = +
0 c
h c
E E
= +
extracci c
6,63 10 3 10
450 10
3,25 10
34 8
9
19
= +
E
c
=
E
c
J 1,17 10
19
46. Sense fer uns clculs gaire detallats, indica quina de les transaccions
electrniques segents exigeix que un tom dhidrogen absorbeixi
ms quantitat denergia.
a) De n = 1 a n = 2 c) De n = 3 a n = 6
b) De n = 2 a n = 5 d) De n = 9 a n = 2
Si observem la figura 1.18 de la pgina 36 del llibre de text, podem
veure com la diferncia denergia entre el nivell n = 1 i el nivell n = 2
s molt superior a que hi ha entre n = 2 i n = 5, i alhora aquesta s
ms gran que la que hi ha entre n = 3 i n = 6.
En el supsit d), en passar dun nivell de ms energia a un altre
de menys energtic es produir una emissi i no una absorci.
Tamb es pot resoldre lexercici amb els segents clculs.
Tenint en compte que:
E
n n
=
ct.
1 1
1
2
2
2
el valor de lenergia depn del valor de la diferncia de fraccions.
Fem el clcul per a cadascun daquests casos:
a) n = 1 a n = 2:
1 1 1
1
1
2
3
4
0,75
1
2
2
2 2 2
n n
= = =
b) n = 2 a n = 5:
c) n = 3 a n = 6:
Veiem que la transici que necessitar ms energia s la a):
0,75 > 0,21 > 0,08
47. Lelectr dun tom dhidrogen s excitat al nivell energtic
n = 2 i lelectr dun altre tom dhidrogen ho s al n = 3.
Indica raonadament quin dels dos emetr radiaci electromagntica
de ms energia, de freqncia ms gran i longitud dona ms gran,
en retornar cada electr directament al seu estat fonamental.
(Prova de selectivitat real)
Lelectr que s excitat al nivell n = 3 emetr ms energia i,
per tant, una radiaci de freqncia ms alta i longitud dona ms
petita, en retornar al seu estat fonamental.
Lelectr que s excitat al nivell n = 2 emetr una radiaci
de longitud dona ms gran, ja que t freqncia i energia
ms petites.
48. Un electr excitat dun tom dhidrogen retorna a lestat fonamental
i emet radiaci electromagntica de 180 nm.
Calcula:
a) La freqncia de la radiaci.
b) La diferncia denergia entre els dos nivells electrnics expressada
en joules.
(Prova de selectivitat real)
a)
b)
49. Lespectre demissi del sodi presenta una lnia anomenada lnia D,
917571 _ 0039-0066.indd 58 17/12/09 10:35
59
SOLUCIONARI
toms
a) Lenergia dextracci dels electrons del metall.
b) Lenergia cintica mxima dels electrons que sarrenquen del metall.
Dades: c = 3 10
8
m s
1
; h = 6,63 10
34
J s.
a) Utilitzem lequaci de Planck:
Substitum la dada de la longitud dona llindar:
b) Utilitzem les frmules de lefecte fotoelctric:
Sense fer uns clculs gaire detallats, indica quina de les transaccions
electrniques segents exigeix que un tom dhidrogen absorbeixi
ms quantitat denergia.
a) De n = 1 a n = 2 c) De n = 3 a n = 6
b) De n = 2 a n = 5 d) De n = 9 a n = 2
Si observem la figura 1.18 de la pgina 36 del llibre de text, podem
veure com la diferncia denergia entre el nivell n = 1 i el nivell n = 2
s molt superior a que hi ha entre n = 2 i n = 5, i alhora aquesta s
ms gran que la que hi ha entre n = 3 i n = 6.
En el supsit d), en passar dun nivell de ms energia a un altre
de menys energtic es produir una emissi i no una absorci.
Tamb es pot resoldre lexercici amb els segents clculs.
Tenint en compte que:
el valor de lenergia depn del valor de la diferncia de fraccions.
Fem el clcul per a cadascun daquests casos:
a) n = 1 a n = 2:
b) n = 2 a n = 5:
1 1 1
2
1
5
21
100
0,21
1
2
2
2 2 2
n n
= = =
c) n = 3 a n = 6:
1 1 1
3
1
6
3
36
0,08
1
2
2
2 2 2
n n
= = =
Veiem que la transici que necessitar ms energia s la a):
0,75 > 0,21 > 0,08
47. Lelectr dun tom dhidrogen s excitat al nivell energtic
n = 2 i lelectr dun altre tom dhidrogen ho s al n = 3.
Indica raonadament quin dels dos emetr radiaci electromagntica
de ms energia, de freqncia ms gran i longitud dona ms gran,
en retornar cada electr directament al seu estat fonamental.
(Prova de selectivitat real)
Lelectr que s excitat al nivell n = 3 emetr ms energia i,
per tant, una radiaci de freqncia ms alta i longitud dona ms
petita, en retornar al seu estat fonamental.
Lelectr que s excitat al nivell n = 2 emetr una radiaci
de longitud dona ms gran, ja que t freqncia i energia
ms petites.
E = = h
c
l
48. Un electr excitat dun tom dhidrogen retorna a lestat fonamental
i emet radiaci electromagntica de 180 nm.
Calcula:
a) La freqncia de la radiaci.
b) La diferncia denergia entre els dos nivells electrnics expressada
en joules.
(Prova de selectivitat real)
a)
a)
3 10 m s
180 10 m
1,6 10
8 1
9
1
= =
=
c
l
55 1
1
s
b) J s 1,6 10 E h = = 6 63 10
34
,
55 1 18
s 10 J = 1 06 ,
b)
a)
3 10 m s
180 10 m
1,6 10
8 1
9
1
= =
=
c
l
55 1
1
s
b) J s 1,6 10 E h = = 6 63 10
34
,
55 1 18
s 10 J = 1 06 ,
49. Lespectre demissi del sodi presenta una lnia anomenada lnia D,
de longitud dona 589 nm.
917571 _ 0039-0066.indd 59 21/12/09 17:00
60
1
toms
a) Calcula la diferncia denergia, expressada en kJ/mol dtoms,
dels dos nivells entre els quals es produeix la transici.
b) Explica per qu els toms poden emetre llum i quin s el fenomen
que t lloc.
Dades: h = 6,63 10
34
J; c = 3,0 10
8
m s
1
a)
a)
J s 3 10 m s
8
E h h
c
l
= = =
6 63 10
34
,
1
9
19
19
10 m
10 J
10 J
6,923 1
589
3 3
3 3
=
,
,
00 toms
1 mol
kJ
10 J
kJ/mol
23
3
=
1
1 987 7 . ,
b) Quan els toms absorbeixen energia els electrons salten a nivells
superiors (electrons excitats), aquesta situaci s molt inestable
i tornen a saltar a nivells inferiors desprenent energia en forma
de radiacions.
50. Considera el rubidi en el seu estat fonamental. Quants electrons
tenen el nombre quntic l = 0 i quants electrons tenen el nombre
quntic m = 0?
La configuraci electrnica del rubidi s
1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
10
4p
6
5s
1
l = 0 correspon al subnivell s: 9 electrons
m = 0 orbitals s: 9 electrons
3 orbitals p, un de cada nivell: 6 electrons
1 orbital d: 2 electrons
Total: 26 electrons
51. Indica:
a) Els subnivells denergia, obtinguts a partir del nombre quntic
secundari l, que corresponen al nivell quntic n = 4.
b) A quin tipus dorbitals corresponen els subnivells anteriors?
c) En cas que hi hagi algun subnivell de n = 5 amb energia ms petita
que algun subnivell de n = 4, digues quin s.
a) n = 4, l = 0, 1, 2 i 3 (quatre subnivells: s,p,d i f)
b) l = 0 orbital s, l = 1 orbitals p, l = 2 orbitals d i l = 3 orbitals f
c) El 5s t menys energia que el 4d i el 4f.
52. Quina velocitat ha de tenir un electr perqu la seva longitud dona
de De Broglie sigui 200 vegades la que correspon a un neutr amb
una energia cintica de 6 eV?
Dades: m
e
= 9,1 10
31
kg; m
n
= 1,7 10
27
kg;
c = 3 10
8
m s
1
; e = 1,6 10
19
C; h = 6,63 10
34
J s.
(Prova de selectivitat real)
Calculem la velocitat del neutr:
Utilitzem lexpressi de De Broglie per calcular la longitud dona
associada al neutr:
La longitud dona de lelectr ser 200 vegades ms gran:
En calculem la velocitat associada:
53. a) Explica breument la hiptesi de De Broglie.
b) Qu diu el principi dindeterminaci?
c) Calcula la longitud dona associada a una pilota de golf de 50 g
de massa que es desplaa a una velocitat de 500 km/h.
Dades: h = 6,63 10
34
J s.
(Prova de selectivitat real)
a) Lany 1923 Louis de Broglie va suggerir que els electrons duen
una ona associada al seu moviment i va deduir que la longitud
dona associada a aquest moviment ondulatori de lelectr vindria
donada per lequaci:
on m i v sn la massa i la velocitat de lelectr.
917571 _ 0039-0066.indd 60 21/12/09 17:00
61
SOLUCIONARI
toms
a) Calcula la diferncia denergia, expressada en kJ/mol dtoms,
dels dos nivells entre els quals es produeix la transici.
b) Explica per qu els toms poden emetre llum i quin s el fenomen
que t lloc.
Dades: h = 6,63 10
34
J; c = 3,0 10
8
m s
1
a)
a)
J s 3 10 m s
8
E h h
c
l
= = =
6 63 10
34
,
1
9
19
19
10 m
10 J
10 J
6,923 1
589
3 3
3 3
=
,
,
00 toms
1 mol
kJ
10 J
kJ/mol
23
3
=
1
1 987 7 . ,
b) Quan els toms absorbeixen energia els electrons salten a nivells
superiors (electrons excitats), aquesta situaci s molt inestable
i tornen a saltar a nivells inferiors desprenent energia en forma
de radiacions.
Considera el rubidi en el seu estat fonamental. Quants electrons
tenen el nombre quntic l = 0 i quants electrons tenen el nombre
quntic m = 0?
La configuraci electrnica del rubidi s
1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
10
4p
6
5s
1
l = 0 correspon al subnivell s: 9 electrons
m = 0 orbitals s: 9 electrons
3 orbitals p, un de cada nivell: 6 electrons
1 orbital d: 2 electrons
Total: 26 electrons
Indica:
a) Els subnivells denergia, obtinguts a partir del nombre quntic
secundari l, que corresponen al nivell quntic n = 4.
b) A quin tipus dorbitals corresponen els subnivells anteriors?
c) En cas que hi hagi algun subnivell de n = 5 amb energia ms petita
que algun subnivell de n = 4, digues quin s.
a) n = 4, l = 0, 1, 2 i 3 (quatre subnivells: s,p,d i f)
b) l = 0 orbital s, l = 1 orbitals p, l = 2 orbitals d i l = 3 orbitals f
c) El 5s t menys energia que el 4d i el 4f.
Quina velocitat ha de tenir un electr perqu la seva longitud dona
de De Broglie sigui 200 vegades la que correspon a un neutr amb
una energia cintica de 6 eV?
Dades: m
e
= 9,1 10
31
kg; m
n
= 1,7 10
27
kg;
c = 3 10
8
m s
1
; e = 1,6 10
19
C; h = 6,63 10
34
J s.
(Prova de selectivitat real)
Calculem la velocitat del neutr:
E
c
1
9 =
=
6
6 10
1
6 10
19
19
eV
J
eV
J
,
,
E mv
c
2
1
2
=
=
=
v
E
m
2 2 9 10
1 10
3 10 m s
c
19
2
4 1
,
,
,
6
7
36
7
Utilitzem lexpressi de De Broglie per calcular la longitud dona
associada al neutr:
=
=
=
h
m v
6,63 10
1 10 3 10
1
34
2 4
, ,
,
7 36
16
7
110 m
11
La longitud dona de lelectr ser 200 vegades ms gran:
e
m m = =
200 116 10 2 32 10
11 9
, ,
En calculem la velocitat associada:
h
m v
v
h
m
6,63 10
10 10
34
9
9 1 2 32
31
, ,
v =
3 14
5
, 10 m s
1
53. a) Explica breument la hiptesi de De Broglie.
b) Qu diu el principi dindeterminaci?
c) Calcula la longitud dona associada a una pilota de golf de 50 g
de massa que es desplaa a una velocitat de 500 km/h.
Dades: h = 6,63 10
34
J s.
(Prova de selectivitat real)
a) Lany 1923 Louis de Broglie va suggerir que els electrons duen
una ona associada al seu moviment i va deduir que la longitud
dona associada a aquest moviment ondulatori de lelectr vindria
donada per lequaci:
=
h
mv
on m i v sn la massa i la velocitat de lelectr.
917571 _ 0039-0066.indd 61 21/12/09 17:00
62
1
toms
b) Aquest principi, enunciat per Heisenberg lany 1927, indica que:
s conceptualment impossible conixer simultniament i amb
exactitud el moment lineal, p = m v, i la posici, x, duna partcula
en moviment, i el producte de les incerteses de la posici i del
moment s:
x p
h
4
c) Expressem la velocitat en unitats SI i calculem la longitud dona
associada amb lexpressi de De Broglie:
v = =
500
km
h
1000 m
1 km
1 h
3600 s
138,9 m s
1
=
h
m v
6,63 10
0,05 138,9
; 9,55 10 m
34
35
=
h
m v
6,63 10
0,05 138,9
; 9,55 10 m
34
35
54. Justifica si creus que s possible o no que hi hagi toms electrnics amb
els nombres quntics segents:
a) (2, 1, 1, 1/2) c) (2, 1, 1, 1/2)
b) (3, 1, 2, 1/2) d) (1, 1, 0, 1/2)
a) No s possible, ja que l ha de ser positiu.
b) No s possible; per a l = 1, m
l
= 1, 0, 1.
c) S que s possible; compleix totes les condicions.
d) No s possible; per a n = 1, l = 0.
55. Indica els valors possibles dels tres primers nombres quntics
corresponents als orbitals 2p i 4d.
(Prova de selectivitat real)
Per a lorbital 2p, n = 2; com que es tracta dun orbital p, l = 1 i,
per tant, m
l
= 1, 0, 1.
Per a lorbital 4d, n = 4; com que es tracta dun orbital d, l = 2
per tant, m
l
= 2, 1, 0, 1, 2.
56. Ateses les configuracions electrniques segents I) 1s
2
3s
1
; II) 1s
2
2s
3
;
III) 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
5
i IV) 1s
2
2s
2
2p
x
2
2p
y
0
2p
z
0
. Indica duna manera
raonada:
a) Quina no compleix el principi dexclusi de Pauli.
b) Quina no compleix el principi de mxima multiplicitat de Hund.
c) Quina, tot i ser permesa, cont electrons desaparellats.
a) 1s
2
2s
3
ja que no hi pot haver tres electrons en un mateix orbital s ja
que dos dells tindrien els quatre nombres quntics iguals.
b) 1s
2
2s
2
2p
x
1
2p
y
1
2p
z
0
1s22s22px22py02pz0 ja que t un orbital p
amb dos electrons i els altres dos amb cap. Segons el principi
de mxima multiplicitat els electrons shan de posar desaparellats
com els s possible.
c) La III) ja que els 5 electrons dels orbitals 3p es collocaran:
3p
x
2
3p
y
22p
z
1
.
57. Qu caracteritza, des del punt de vista de la configuraci electrnica,
un metall de transici? Indica lestructura electrnica del Fe i de la Ag
i justifica lexistncia dels seus estats doxidaci ms estables.
(Prova de selectivitat real)
Els elements de transici colloquen electrons en els orbitals d.
Fe Z = 26, 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
6
Ag Z = 47, 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
10
4p
6
5s
1
4d
10
Lestat doxidaci ms estable de la plata s +1, ja que en perdre
lelectr de lorbital 5s es queda amb la configuraci de gas noble
a lltim nivell.
Els estats doxidaci ms estables del ferro sn +2 i +3
El Fe
2+
t de configuraci 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
1
3d
5
,lorbital 4s
i els orbitals 3d es troben semiocupats, noms contenen un electr.
El Fe
3+
t de configuraci 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
0
3d
5
.
58. Determina la configuraci electrnica fonamental, el grup,
el perode i li o ions ms probables (s) de lelement de nombre
atmic 50.
(Prova de selectivitat real)
Z = 50 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
10
4p
6
5s
2
4d
10
5p
2
Els ions ms probables seran el +2 (per als dos electrons 5p)
i +4 (per als quatre electrons del nivell n = 5).
59. Quatre toms, A, B, C i D, tenen nuclis amb les caracterstiques
segents:
A B C D
Nombre
de neutrons
23 22 26 26
Nombre
de protons
19 20 20 22
Nombre
de massa
42 42 46 48
917571 _ 0039-0066.indd 62 21/12/09 17:00
63
SOLUCIONARI
toms
b) Aquest principi, enunciat per Heisenberg lany 1927, indica que:
s conceptualment impossible conixer simultniament i amb
exactitud el moment lineal, p = m v, i la posici, x, duna partcula
en moviment, i el producte de les incerteses de la posici i del
moment s:
c) Expressem la velocitat en unitats SI i calculem la longitud dona
associada amb lexpressi de De Broglie:
Justifica si creus que s possible o no que hi hagi toms electrnics amb
els nombres quntics segents:
a) (2, 1, 1, 1/2) c) (2, 1, 1, 1/2)
b) (3, 1, 2, 1/2) d) (1, 1, 0, 1/2)
a) No s possible, ja que l ha de ser positiu.
b) No s possible; per a l = 1, m
l
= 1, 0, 1.
c) S que s possible; compleix totes les condicions.
d) No s possible; per a n = 1, l = 0.
Indica els valors possibles dels tres primers nombres quntics
corresponents als orbitals 2p i 4d.
(Prova de selectivitat real)
Per a lorbital 2p, n = 2; com que es tracta dun orbital p, l = 1 i,
per tant, m
l
= 1, 0, 1.
Per a lorbital 4d, n = 4; com que es tracta dun orbital d, l = 2
per tant, m
l
= 2, 1, 0, 1, 2.
Ateses les configuracions electrniques segents I) 1s
2
3s
1
; II) 1s
2
2s
3
;
III) 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
5
i IV) 1s
2
2s
2
2p
x
2
2p
y
0
2p
z
0
. Indica duna manera
raonada:
a) Quina no compleix el principi dexclusi de Pauli.
b) Quina no compleix el principi de mxima multiplicitat de Hund.
c) Quina, tot i ser permesa, cont electrons desaparellats.
a) 1s
2
2s
3
ja que no hi pot haver tres electrons en un mateix orbital s ja
que dos dells tindrien els quatre nombres quntics iguals.
b) 1s
2
2s
2
2p
x
1
2p
y
1
2p
z
0
1s22s22px22py02pz0 ja que t un orbital p
amb dos electrons i els altres dos amb cap. Segons el principi
de mxima multiplicitat els electrons shan de posar desaparellats
com els s possible.
c) La III) ja que els 5 electrons dels orbitals 3p es collocaran:
3p
x
2
3p
y
22p
z
1
.
57. Qu caracteritza, des del punt de vista de la configuraci electrnica,
un metall de transici? Indica lestructura electrnica del Fe i de la Ag
i justifica lexistncia dels seus estats doxidaci ms estables.
(Prova de selectivitat real)
Els elements de transici colloquen electrons en els orbitals d.
Fe Z = 26, 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
6
Ag Z = 47, 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
10
4p
6
5s
1
4d
10
Lestat doxidaci ms estable de la plata s +1, ja que en perdre
lelectr de lorbital 5s es queda amb la configuraci de gas noble
a lltim nivell.
Els estats doxidaci ms estables del ferro sn +2 i +3
El Fe
2+
t de configuraci 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
1
3d
5
,lorbital 4s
i els orbitals 3d es troben semiocupats, noms contenen un electr.
El Fe
3+
t de configuraci 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
0
3d
5
.
58. Determina la configuraci electrnica fonamental, el grup,
el perode i li o ions ms probables (s) de lelement de nombre
atmic 50.
(Prova de selectivitat real)
Z = 50 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
10
4p
6
5s
2
4d
10
5p
2
Els ions ms probables seran el +2 (per als dos electrons 5p)
i +4 (per als quatre electrons del nivell n = 5).
59. Quatre toms, A, B, C i D, tenen nuclis amb les caracterstiques
segents:
A B C D
Nombre
de neutrons
23 22 26 26
Nombre
de protons
19 20 20 22
Nombre
de massa
42 42 46 48
917571 _ 0039-0066.indd 63 21/12/09 17:00
64
1
toms
a) Defineix element qumic, i indica quins dels quatre toms sn del
mateix element. Justifica la resposta.
b) Dna la configuraci electrnica daquest element en estat fonamental.
c) Fes un esquema de la taula peridica i indica on es troba aquest
element.
a) Un element qumic s una substncia formada per un sol tipus
dtoms.
El B i el C sn toms del mateix element perqu tenen
el mateix nombre de protons.
b) Z = 20, 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
c) Es troba en el perode 4 i en el grup 2.
60. a) Escriu lestructura electrnica de li iodur a lestat fonamental.
b) Atesos els elements Ca, Sr, Ba i Ra, ordenals per ordre creixent
del volum atmic, energia dionitzaci i carcter metllic.
(Prova de selectivitat real)
a) I
(iodur) 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
10
4p
6
5s
2
4d
10
5p
6
b) Volum atmic: Ca , Sr, Ba, Ra.
Energia dionitzaci: Ra, Ba, Sr ,Ca.
Carcter metllic: Ca, Sr, Ba, Ra.
61. Per als elements de nombres atmics 19, 20, 3 i 35:
a) Escriu-ne les configuracions electrniques.
b) Defineix energia dionitzaci i compara la dels elements 3 i 19.
c) Defineix electroafinitat i compara la dels elements 20 i 35.
d) Compara el radi atmic dels elements 3 i 19.
(Prova de selectivitat real)
a) Z = 3, 1s
2
2s
1
Z = 19, 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
1
Z = 20, 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
Z = 35, 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
10
4p
5
b) Lenergia dionitzaci s lenergia necessria per arrencar
un electr dun tom en estat gass. Es mesura en kJ mol
1
.
Sn dos elements del primer grup, tenen 1 electr a lltim nivell.
El que t energia dionitzaci ms gran s el que noms t
dos nivells energtics (Z = 3), ja que aquest ltim electr
es troba ms a prop i, per tant, ms atret pel nucli.
c) L electroafinitat s lenergia que interv quan un tom guanya
un electr. Els toms que tenen tendncia a guanyar electrons
(ms electronegatius) tenen electroafinitats altes ja que
desprenen molta energia quan el guanyen. Ltom Z = 35
t ms electroafinitat que el Z = 20, ja que t 7 electrons
a lltim nivell i noms nhi falta un per tenir la configuraci
de gas noble.
d) Lelement Z = 19 t el radi atmic ms gran, ja que t ms nivells
energtics (4) ocupats per electrons.
62. Per als ions segents O2, F1, Na+ i Mg+2:
a) Escriu les configuracions electrniques respectives.
b) Ordena els ions en ordre creixent del seu radi. Justifical.
No es donen els nombres atmics perqu sn elements representatius
del segon i tercer perodes de la taula peridica.
(Prova de selectivitat real)
a) O
2
: 1s22s22p6 F
1
: 1s
2
2s
2
2p
6
Na
+
: 1s22s22p6 Mg
2+
: 1s
2
2s
2
2p
6
b) Mg
2+
, Na+, F
1
, O
2
917571 _ 0039-0066.indd 64 21/12/09 17:00
65
SOLUCIONARI
toms
a) Defineix element qumic, i indica quins dels quatre toms sn del
mateix element. Justifica la resposta.
b) Dna la configuraci electrnica daquest element en estat fonamental.
c) Fes un esquema de la taula peridica i indica on es troba aquest
element.
a) Un element qumic s una substncia formada per un sol tipus
dtoms.
El B i el C sn toms del mateix element perqu tenen
el mateix nombre de protons.
b) Z = 20, 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
c) Es troba en el perode 4 i en el grup 2.
a) Escriu lestructura electrnica de li iodur a lestat fonamental.
b) Atesos els elements Ca, Sr, Ba i Ra, ordenals per ordre creixent
del volum atmic, energia dionitzaci i carcter metllic.
(Prova de selectivitat real)
a) I
(iodur) 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
10
4p
6
5s
2
4d
10
5p
6
b) Volum atmic: Ca , Sr, Ba, Ra.
Energia dionitzaci: Ra, Ba, Sr ,Ca.
Carcter metllic: Ca, Sr, Ba, Ra.
Per als elements de nombres atmics 19, 20, 3 i 35:
a) Escriu-ne les configuracions electrniques.
b) Defineix energia dionitzaci i compara la dels elements 3 i 19.
c) Defineix electroafinitat i compara la dels elements 20 i 35.
d) Compara el radi atmic dels elements 3 i 19.
(Prova de selectivitat real)
a) Z = 3, 1s
2
2s
1
Z = 19, 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
1
Z = 20, 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
Z = 35, 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
10
4p
5
b) Lenergia dionitzaci s lenergia necessria per arrencar
un electr dun tom en estat gass. Es mesura en kJ mol
1
.
Sn dos elements del primer grup, tenen 1 electr a lltim nivell.
El que t energia dionitzaci ms gran s el que noms t
dos nivells energtics (Z = 3), ja que aquest ltim electr
es troba ms a prop i, per tant, ms atret pel nucli.
c) L electroafinitat s lenergia que interv quan un tom guanya
un electr. Els toms que tenen tendncia a guanyar electrons
(ms electronegatius) tenen electroafinitats altes ja que
desprenen molta energia quan el guanyen. Ltom Z = 35
t ms electroafinitat que el Z = 20, ja que t 7 electrons
a lltim nivell i noms nhi falta un per tenir la configuraci
de gas noble.
d) Lelement Z = 19 t el radi atmic ms gran, ja que t ms nivells
energtics (4) ocupats per electrons.
62. Per als ions segents O2, F1, Na+ i Mg+2:
a) Escriu les configuracions electrniques respectives.
b) Ordena els ions en ordre creixent del seu radi. Justifical.
No es donen els nombres atmics perqu sn elements representatius
del segon i tercer perodes de la taula peridica.
(Prova de selectivitat real)
a) O
2
: 1s22s22p6 F
1
: 1s
2
2s
2
2p
6
Na
+
: 1s22s22p6 Mg
2+
: 1s
2
2s
2
2p
6
b) Mg
2+
, Na+, F
1
, O
2
917571 _ 0039-0066.indd 65 21/12/09 17:00
66
NOTES
917571 _ 0039-0066.indd 66 17/12/09 10:35
Molcules
2
Aquesta unitat consisteix en un reps de lestudi de lenlla qumic,
en concret el covalent, ja que s amb aquest tipus denlla que suneixen
els toms per formar les molcules. Aix es poden introduir alguns
continguts que formen part del currculum de qumica de segon
de Batxillerat, en concret la descripci de la interacci de les radiacions
electromagntiques amb algunes molcules de latmosfera i la descripci
dels mtodes actuals emprats per lanlisi de substncies.
Daltra banda, samplien els coneixements sobre els gasos, que
es van estudiar el curs anterior i que shan repassat a la unitat 0,
amb la descripci de fenmens com la difusi, lefusi i la liquaci
dun gas, i lelaboraci del model de gas real per explicar les desviacions
respecte del comportament ideal.
PRESENTACI
67
Comprendre lenlla qumic com un recurs de la naturalesa
per evolucionar cap a estats energticament ms favorables
i electrnicament ms estables.
Relacionar el tipus denlla entre toms amb les caracterstiques
electrniques dels toms que hi estan compromesos.
Recordar com es formen les estructures moleculars segons Lewis,
i a partir delles deduir i justificar la geometria de les molcules i la
seva polaritat.
Caracteritzar els diferents tipus denllaos entre molcules.
Ser capa de relacionar les propietats macroscpiques
que saprecien en una substncia amb lenlla que t lloc entre
els seus toms.
Ampliar els coneixements sobre la teoria cintica dels gasos i lestudi
de fenmens com la difusi, lefusi i la liquaci.
Descriure les interaccions entre les radiacions electromagntiques
i les molcules, i la seva aplicaci en lanlisi de substncies.
OBJECTIUS
917571 _ 067-0106.indd 67 17/12/09 10:38
68
2
Molcules
Saber caracteritzar lenlla entre toms com a forces de naturalesa
elctrica.
Introduir els diferents tipus denlla entre toms i relacionar-los amb les configuracions
electrniques de lltim nivell.
Saber caracteritzar lenlla covalent.
Representar les molcules amb les estructures de Lewis.
Justificar la geometria duna molcula aplicant la TRPEV.
Deduir la polaritat duna molcula a partir de la polaritat dels enllaos que la formen
i la seva geometria.
Descriure els diferents tipus denllaos entre molcules.
Relacionar la temperatura i lenergia cintica mitjana de les molcules
dun gas.
Interpretar les velocitats de difusi i efusi dels gasos en funci de la seva massa
molecular.
Elaborar el model de gas real per explicar les desviacions respecte del comportament
ideal.
Caracteritzar el procs de liquaci dun gas.
Descriure la interacci entre radiacions i molcules, i la seva aplicaci per a lanlisi
de substncies: espectroscpia IR i RMN.
Descriure la interacci de les radiacions electromagntiques amb algunes
molcules de latmosfera. Relacionar labsorci de la radiaci IR amb lefecte
hivernacle, i labsorci de radiaci UV amb la concentraci doz
a lestratosfera.
CONTINGUTS
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar a terme investigacions per obtenir respostes.
Competncia en comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica saber distingir
entre cincia i daltres formes de coneixement . En concret, lelaboraci de mtodes
emprics i arguments lgics per contrastar les hiptesis i validar les teories proposades.
El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies
que no encaixen en les teories vigents.
Competncia en la utilitzaci de models, en aquests cas els diferents tipus denllaos
entre les espcies qumiques (toms, ions i molcules) com a models que expliquen
les propietats de les substncies.
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
CRITERIS DAVALUACI
917571 _ 067-0106.indd 68 17/12/09 10:38
PROGRAMACI D'AULA
Molcules
69
Saber caracteritzar lenlla entre toms com a forces de naturalesa
elctrica.
Introduir els diferents tipus denlla entre toms i relacionar-los amb les configuracions
electrniques de lltim nivell.
Saber caracteritzar lenlla covalent.
Representar les molcules amb les estructures de Lewis.
Justificar la geometria duna molcula aplicant la TRPEV.
Deduir la polaritat duna molcula a partir de la polaritat dels enllaos que la formen
i la seva geometria.
Descriure els diferents tipus denllaos entre molcules.
Relacionar la temperatura i lenergia cintica mitjana de les molcules
dun gas.
Interpretar les velocitats de difusi i efusi dels gasos en funci de la seva massa
molecular.
Elaborar el model de gas real per explicar les desviacions respecte del comportament
ideal.
Caracteritzar el procs de liquaci dun gas.
Descriure la interacci entre radiacions i molcules, i la seva aplicaci per a lanlisi
de substncies: espectroscpia IR i RMN.
Descriure la interacci de les radiacions electromagntiques amb algunes
molcules de latmosfera. Relacionar labsorci de la radiaci IR amb lefecte
hivernacle, i labsorci de radiaci UV amb la concentraci doz
a lestratosfera.
CONTINGUTS
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar a terme investigacions per obtenir respostes.
Competncia en comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica saber distingir
entre cincia i daltres formes de coneixement . En concret, lelaboraci de mtodes
emprics i arguments lgics per contrastar les hiptesis i validar les teories proposades.
El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies
que no encaixen en les teories vigents.
Competncia en la utilitzaci de models, en aquests cas els diferents tipus denllaos
entre les espcies qumiques (toms, ions i molcules) com a models que expliquen
les propietats de les substncies.
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn.
El coneixement de les interaccions entre les molcules de latmosfera i les radiacions
electromagntiques contribueix a la comprensi de fenmens mediambientals
de gran actualitat, com lefecte hivernacle i lescalfament de la Terra degut
a la destrucci de la capa doz.
Aquest coneixements han de servir per apropar lalumnat a la comprensi del mn
material i fsic que ens envolta i reflexionar sobre les causes i possibles solucions
dels grans problemes plantejats.
Competncia en gesti i tractament de la informaci i competncia digital, que
implica la utilitzaci de fonts bibliogrfiques i els recursos que hi ha a la xarxa per
trobar informaci sobre el desenvolupament histric dels diferents models atmics.
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
Ls del llenguatge per comunicar per escrit i oralment la construcci i compartici
de coneixement qumic, aix com lectura comprensiva de textos i la recerca dinformaci
implica una connexi necessria amb les llenges.
El coneixement de les diferents formes denlla qumic t relaci amb la Biologia,
en particular amb la bioqumica.
En lrea de Cincies de la Terra i el medi ambient sestudia lobtenci delements
a partir de minerals i la composici qumica de les roques i els minerals.
En la matria de la Cincies per al mn contemporani tamb sestudien, encara que
amb menys profunditat, els fenmens que produeixen lescalfament del planeta:
lefecte hivernacle i la destrucci de la capa doz.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
Deduir el tipus denlla que es formar entre uns toms a partir de les seves
configuracions electrniques.
Representar estructures de Lewis de diferents toms i molcules.
Deduir la geometria duna molcula a partir de lestructura de Lewis aplicant la TRPECV
(teoria de la repulsi de parelles delectrons de la capa de valncia).
Deduir la polaritat duna molcula a partir de la seva geometria i de la polaritat
dels seus enllaos.
Relacionar les propietats duna substncia a partir del tipus denlla.
Relacionar les velocitats moleculars mitjanes dun gas amb la temperatura.
Fer clculs a partir de la relaci entre les velocitat de difusi i/o defusi de dos gasos
i la relaci de les seves masses moleculars.
Descriure el procs de liquaci dun gas.
Descriure el moviment i lenergia de molcules senzilles com les del CO
2
i H
2
O.
Relacionar lefecte hivernacle i la destrucci de la capa doz amb la interacci
entre les radiacions i les molcules de CO
2
i O
3
respectivament.
CRITERIS DAVALUACI
917571 _ 067-0106.indd 69 17/12/09 10:38
70
2
Molcules
1. Tenim els elements A (Z = 20) i B (Z = 35). Es demana:
a) Indica les configuracions electrniques daquests elements.
b) Indica a quin grup o perode pertanyen.
c) Quin creus que tindr un potencial dionitzaci ms gran?
Raona la resposta.
d) Raona quin tipus denlla es podr formar entre A i B,
i quina ser la frmula del compost resultant.
(Prova de selectivitat real)
a) La configuraci electrnica per a A (Z = 20), el Ca,
un alcalinoterri, s: [Ar] 4s
2
; i per a B (Z = 35),
el Br, un halogen, s: [Ar] 4s
2
3d
10
4p
5
.
b) Per veure a quin grup i perode pertanyen, estudiem
els nombres quntics de lltim electr. Com que sn elements
dels grups representatius, n coincideix amb el perode en qu
es troben. Per determinar el grup, examinem el tipus dorbital
en qu es troba lltim electr (l ) i lorientaci daquest (m
l
).
Per al Ca (Z = 20), el perode s el quart (n = 4) i el grup
s el 2-alcalinoterris (orbital s, l = 0, m
l
= 0); i per al Br (Z = 35),
el perode s tamb el quart (n = 4) i el grup s el 17-halgens
(orbital p, l = 1 i bloc p
5
, m
l
= 1).
c) s evident que, com que es tracta dun alcalinoterri i un halogen
del mateix perode, lenergia dionitzaci de lhalogen,
B (Z = 35), ser ms gran que la de lalcalinoterri, A (Z = 20),
ja que costar menys arrencar un electr de lltima capa
del Ca que del Br.
d) Entre A i B es formar un enlla de tipus inic, en qu A cedir
dos electrons a dos toms de B, perqu tots dos assoleixin
una configuraci n
2
np
6
, estabilitzant-se. La frmula, per tant,
ser AB
2
, i ser una xarxa inica.
2. Els nombres atmics de tres elements, A, B i C sn, respectivament,
Z 1, Z i Z + 1. Si sabem que lelement B s el gas noble
que es troba en el tercer perode (arg), respon de manera raonada
les qestions segents:
a) Quin s lestat doxidaci ms probable dels elements A i C?
Quina mena denlla sestablir quan reaccionin entre ells aquests
dos elements?
b) Quina mena denlla sestableix entre els compostos que es formen
quan els elements A i C reaccionen (per separat) amb loxigen
(Z = 8)?
(Prova de selectivitat real)
a) Com que B s un gas noble i correspon a Z, A (Z 1) ser
un element del grup 17-halgens i C (Z + 1) ser un element
del grup 1-alcalins. Com que B s lAr (arg), A ser el Cl (clor)
i C ser el K (potassi). Amb aquesta informaci podem saber
que lestat doxidaci ms probable per a C (K), que s un alcal,
amb configuraci electrnica ns
1
, ser +1, ja que tendeix a
perdre un electr per quedar amb configuraci de gas noble.
El A (Cl), que s un halogen, tindr com a configuraci dltima
capa ns
2
np
5
i el seu estat doxidaci ms probable ser 1,
ja que daquesta manera guanya un electr per assolir
configuraci de capa completa. Quan tots dos reaccionin entre
si, el C (K) cedir un electr al A (Cl) i formaran una xarxa
inica de frmula CA (KCl), de manera que sestablir
un enlla inic.
b) La reacci amb loxigen ser diferent, ja que el A (no-metall)
reaccionar amb loxigen (no-metall) per assolir loctet electrnic
mitjanant la compartici de parells delectrons (enlla covalent),
i arribar a tenir un estat doxidaci entre +1 i +7. Per la seva
banda, el C (metall) reaccionar amb loxigen (no-metall), donant
lloc de nou a una xarxa inica en qu lenlla es forma per cessi
delectrons del metall al no-metall. En aquest cas concret, dos
toms de C cedeixen cadascun un electr al O, de manera
que tots assoleixen una configuraci estable.
3. Per a les molcules: aigua, cati amoni i fosfina (trihidrur de fsfor):
a) Escriu les estructures de Lewis.
b) Raona quina daquestes molcules t un angl HXH ms gran.
(X fa referncia a lheterotom).
(Prova de selectivitat real)
a) Per escriure les estructures se segueixen els passos que hi ha
indicats al llibre.
Aigua (H
2
O): Cati
amoni (NH
4
+
):
Fosfina (PH
3
):
b) Per raonar quina de les tres t un angle HXH ms gran hem
de fer referncia a la geometria que tenen.
917571 _ 067-0106.indd 70 17/12/09 10:38
Molcules
71
SOLUCIONARI
Tenim els elements A (Z = 20) i B (Z = 35). Es demana:
a) Indica les configuracions electrniques daquests elements.
b) Indica a quin grup o perode pertanyen.
c) Quin creus que tindr un potencial dionitzaci ms gran?
Raona la resposta.
d) Raona quin tipus denlla es podr formar entre A i B,
i quina ser la frmula del compost resultant.
(Prova de selectivitat real)
a) La configuraci electrnica per a A (Z = 20), el Ca,
un alcalinoterri, s: [Ar] 4s
2
; i per a B (Z = 35),
el Br, un halogen, s: [Ar] 4s
2
3d
10
4p
5
.
b) Per veure a quin grup i perode pertanyen, estudiem
els nombres quntics de lltim electr. Com que sn elements
dels grups representatius, n coincideix amb el perode en qu
es troben. Per determinar el grup, examinem el tipus dorbital
en qu es troba lltim electr (l ) i lorientaci daquest (m
l
).
Per al Ca (Z = 20), el perode s el quart (n = 4) i el grup
s el 2-alcalinoterris (orbital s, l = 0, m
l
= 0); i per al Br (Z = 35),
el perode s tamb el quart (n = 4) i el grup s el 17-halgens
(orbital p, l = 1 i bloc p
5
, m
l
= 1).
c) s evident que, com que es tracta dun alcalinoterri i un halogen
del mateix perode, lenergia dionitzaci de lhalogen,
B (Z = 35), ser ms gran que la de lalcalinoterri, A (Z = 20),
ja que costar menys arrencar un electr de lltima capa
del Ca que del Br.
d) Entre A i B es formar un enlla de tipus inic, en qu A cedir
dos electrons a dos toms de B, perqu tots dos assoleixin
una configuraci n
2
np
6
, estabilitzant-se. La frmula, per tant,
ser AB
2
, i ser una xarxa inica.
Els nombres atmics de tres elements, A, B i C sn, respectivament,
Z 1, Z i Z + 1. Si sabem que lelement B s el gas noble
que es troba en el tercer perode (arg), respon de manera raonada
les qestions segents:
a) Quin s lestat doxidaci ms probable dels elements A i C?
Quina mena denlla sestablir quan reaccionin entre ells aquests
dos elements?
b) Quina mena denlla sestableix entre els compostos que es formen
quan els elements A i C reaccionen (per separat) amb loxigen
(Z = 8)?
(Prova de selectivitat real)
a) Com que B s un gas noble i correspon a Z, A (Z 1) ser
un element del grup 17-halgens i C (Z + 1) ser un element
del grup 1-alcalins. Com que B s lAr (arg), A ser el Cl (clor)
i C ser el K (potassi). Amb aquesta informaci podem saber
que lestat doxidaci ms probable per a C (K), que s un alcal,
amb configuraci electrnica ns
1
, ser +1, ja que tendeix a
perdre un electr per quedar amb configuraci de gas noble.
El A (Cl), que s un halogen, tindr com a configuraci dltima
capa ns
2
np
5
i el seu estat doxidaci ms probable ser 1,
ja que daquesta manera guanya un electr per assolir
configuraci de capa completa. Quan tots dos reaccionin entre
si, el C (K) cedir un electr al A (Cl) i formaran una xarxa
inica de frmula CA (KCl), de manera que sestablir
un enlla inic.
b) La reacci amb loxigen ser diferent, ja que el A (no-metall)
reaccionar amb loxigen (no-metall) per assolir loctet electrnic
mitjanant la compartici de parells delectrons (enlla covalent),
i arribar a tenir un estat doxidaci entre +1 i +7. Per la seva
banda, el C (metall) reaccionar amb loxigen (no-metall), donant
lloc de nou a una xarxa inica en qu lenlla es forma per cessi
delectrons del metall al no-metall. En aquest cas concret, dos
toms de C cedeixen cadascun un electr al O, de manera
que tots assoleixen una configuraci estable.
3. Per a les molcules: aigua, cati amoni i fosfina (trihidrur de fsfor):
a) Escriu les estructures de Lewis.
b) Raona quina daquestes molcules t un angl HXH ms gran.
(X fa referncia a lheterotom).
(Prova de selectivitat real)
a) Per escriure les estructures se segueixen els passos que hi ha
indicats al llibre.
Aigua (H
2
O):
O
O H
H
x
x
H
H
Cati
amoni (NH
4
+
):
H
H
N
H
H
+
3 4
Fosfina (PH
3
):
H
H
H
H
P
H
H
x
x
b) Per raonar quina de les tres t un angle HXH ms gran hem
de fer referncia a la geometria que tenen.
917571 _ 067-0106.indd 71 17/12/09 10:38
72
2
Molcules
A laigua, langle HOH s ms petit que 107,9,
ja que encara que t una geometria denlla tetradrica,
els dos parells delectrons lliures sexpandeixen i tanquen
langle dels dos parells denlla.
En el cas de la fosfina, langle HPH tamb s ms petit
que 107,9 perqu encara que la geometria denlla tamb
s tetradrica, el parell delectrons lliure del fsfor fa que langle
de la resta denllaos estigui lleugerament tancat.
Per tant, com que el cati amoni t una geometria tamb
tetradrica, per no t cap parell delectrons lliures, el seu angle
HNH s el teric de 107,9 i el ms gran de tots tres.
4. A partir de les teories denlla de valncia i de Lewis, raona per qu dos
toms de clor tendeixen a unir-se per formar una molcula. Indica,
a ms, dos exemples de molcules que no compleixin la regla de loctet.
Dades: nombre atmic del clor = 17.
(Prova de selectivitat real)
Segons la teoria de Lewis, dos toms de clor comparteixen un parell
delectrons per completar loctet electrnic i aconseguir lestabilitat.
Amb la teoria denlla de valncia, el raonament passa per trobar
la configuraci electrnica de cada tom de clor
([Ne] 3s
2
3p
5
) i adonar-se que per completar la capa de valncia
i assolir una configuraci de gas noble necessita un electr,
que pot compartir amb un altre tom de clor. s evident que
a la natura existeix el clor gas en forma diatmica, perqu en
forma monoatmica seria inestable.
Es podrien citar una molcula amb octet incomplet com el BCl
3
,
en qu ltom central de bor t noms sis electrons, i una molcula
amb octet expandit com el PBr
5
, on ltom central de fsfor t 10
electrons al voltant.
5. Dibuixa les estructures de Lewis de les molcules de nitrogen i doxigen,
i indica quina delles ser ms reactiva.
Raona la resposta.
(Prova de selectivitat real)
Les estructures de Lewis per a les dues molcules sn:
O O
O O
=
N N
N N
Oxigen (O
2
) Nitrogen (N
2
)
Es pot deduir que la molcula doxigen ser ms reactiva
que la de nitrogen, perqu el triple enlla que uneix els dos toms
de nitrogen necessita ms energia per trencar-se que el doble
enlla de loxigen.
6. Tenim les molcules segents: F
2
, CS
2
, C
2
H
4
, C
2
H
2
, H
2
O i NH
3
.
Indica en quina o en quines:
Tots els enllaos sn simples.
Hi ha algun enlla doble.
Hi ha algun enlla triple.
(Prova de selectivitat real)
Tots els enllaos sn simples en molcules en qu entre
dos toms noms es comparteix un parell delectrons;
en aquest cas serien: F
2
, H
2
O i NH
3
.
Hi ha un doble enlla a les molcules en qu dos toms comparteixen
dos parells delectrons denlla:
CS
2
i C
2
H
4
(S=C=S i H
2
C=CH
2
).
El triple enlla es produeix quan es comparteixen tres parells
delectrons entre dos toms duna molcula determinada,
com lacetil o et: C
2
H
2
(HCCH).
7. Indica de manera raonada la geometria del triclorur de bor i del triclorur
de nitrogen. Justifica les diferncies entre tots dos compostos.
(Prova de selectivitat real)
El triclorur de bor (BCl3) t geometria triangular plana.
Ltom central, el bor, B: [He] 2s
2
2p
1
, noms necessita tres
direccions denlla per allotjar els tres parells delectrons
denlla que comparteix amb els tres toms de clor, pel fet
que en la seva configuraci electrnica hi ha disponibles tres
electrons per formar enlla, i quan es formen els tres enllaos
amb el clor no en sobra cap.
En canvi, el triclorur de nitrogen (NCl
3
) t una geometria molecular
piramidal. Ltom de nitrogen, N: [He] 2s
2
2p
3
, necessita quatre
direccions denlla per poder allotjar els tres parells delectrons
denlla i el parell delectrons lliure, i per tant la seva geometria
denlla s tetradrica. Per com que un dels tres parells s
un parell lliure, la seva geometria molecular s piramidal.
8. La molcula de lamonac N (Z = 7); H (Z = 1): (C o F)
a) T una geometria plana triangular.
b) T una geometria piramidal amb uns angles denlla prxims
a 109.
c) T una geometria tetradrica en la qual els toms ocupen
els vrtexs del tetredre.
d) Presenta les tres formes ressonants.
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 067-0106.indd 72 17/12/09 10:38
Molcules
73
SOLUCIONARI
A laigua, langle HOH s ms petit que 107,9,
ja que encara que t una geometria denlla tetradrica,
els dos parells delectrons lliures sexpandeixen i tanquen
langle dels dos parells denlla.
En el cas de la fosfina, langle HPH tamb s ms petit
que 107,9 perqu encara que la geometria denlla tamb
s tetradrica, el parell delectrons lliure del fsfor fa que langle
de la resta denllaos estigui lleugerament tancat.
Per tant, com que el cati amoni t una geometria tamb
tetradrica, per no t cap parell delectrons lliures, el seu angle
HNH s el teric de 107,9 i el ms gran de tots tres.
A partir de les teories denlla de valncia i de Lewis, raona per qu dos
toms de clor tendeixen a unir-se per formar una molcula. Indica,
a ms, dos exemples de molcules que no compleixin la regla de loctet.
Dades: nombre atmic del clor = 17.
(Prova de selectivitat real)
Segons la teoria de Lewis, dos toms de clor comparteixen un parell
delectrons per completar loctet electrnic i aconseguir lestabilitat.
Amb la teoria denlla de valncia, el raonament passa per trobar
la configuraci electrnica de cada tom de clor
([Ne] 3s
2
3p
5
) i adonar-se que per completar la capa de valncia
i assolir una configuraci de gas noble necessita un electr,
que pot compartir amb un altre tom de clor. s evident que
a la natura existeix el clor gas en forma diatmica, perqu en
forma monoatmica seria inestable.
Es podrien citar una molcula amb octet incomplet com el BCl
3
,
en qu ltom central de bor t noms sis electrons, i una molcula
amb octet expandit com el PBr
5
, on ltom central de fsfor t 10
electrons al voltant.
Dibuixa les estructures de Lewis de les molcules de nitrogen i doxigen,
i indica quina delles ser ms reactiva.
Raona la resposta.
(Prova de selectivitat real)
Les estructures de Lewis per a les dues molcules sn:
Oxigen (O
2
) Nitrogen (N
2
)
Es pot deduir que la molcula doxigen ser ms reactiva
que la de nitrogen, perqu el triple enlla que uneix els dos toms
de nitrogen necessita ms energia per trencar-se que el doble
enlla de loxigen.
6. Tenim les molcules segents: F
2
, CS
2
, C
2
H
4
, C
2
H
2
, H
2
O i NH
3
.
Indica en quina o en quines:
Tots els enllaos sn simples.
Hi ha algun enlla doble.
Hi ha algun enlla triple.
(Prova de selectivitat real)
Tots els enllaos sn simples en molcules en qu entre
dos toms noms es comparteix un parell delectrons;
en aquest cas serien: F
2
, H
2
O i NH
3
.
Hi ha un doble enlla a les molcules en qu dos toms comparteixen
dos parells delectrons denlla:
CS
2
i C
2
H
4
(S=C=S i H
2
C=CH
2
).
El triple enlla es produeix quan es comparteixen tres parells
delectrons entre dos toms duna molcula determinada,
com lacetil o et: C
2
H
2
(HCCH).
7. Indica de manera raonada la geometria del triclorur de bor i del triclorur
de nitrogen. Justifica les diferncies entre tots dos compostos.
(Prova de selectivitat real)
El triclorur de bor (BCl3) t geometria triangular plana.
Ltom central, el bor, B: [He] 2s
2
2p
1
, noms necessita tres
direccions denlla per allotjar els tres parells delectrons
denlla que comparteix amb els tres toms de clor, pel fet
que en la seva configuraci electrnica hi ha disponibles tres
electrons per formar enlla, i quan es formen els tres enllaos
amb el clor no en sobra cap.
En canvi, el triclorur de nitrogen (NCl
3
) t una geometria molecular
piramidal. Ltom de nitrogen, N: [He] 2s
2
2p
3
, necessita quatre
direccions denlla per poder allotjar els tres parells delectrons
denlla i el parell delectrons lliure, i per tant la seva geometria
denlla s tetradrica. Per com que un dels tres parells s
un parell lliure, la seva geometria molecular s piramidal.
8. La molcula de lamonac N (Z = 7); H (Z = 1): (C o F)
a) T una geometria plana triangular.
b) T una geometria piramidal amb uns angles denlla prxims
a 109.
c) T una geometria tetradrica en la qual els toms ocupen
els vrtexs del tetredre.
d) Presenta les tres formes ressonants.
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 067-0106.indd 73 17/12/09 10:38
74
2
Molcules
a) Aquesta afirmaci s falsa. La molcula damonac (NH
3
) t
geometria denlla tetradrica i geometria molecular piramidal, ja
que t quatre direccions denlla per allotjar el parell delectrons
lliure i els tres parells denlla amb cada tom dhidrogen.
b) Aquesta afirmaci s certa. Com que la geometria denlla
s tetradrica, els angles saproximen als 109, tot i que sn
una mica ms petits pel fet que el parell delectrons lliures empeny
els parells denlla, i tanca lleugerament langle.
c) Aquesta afirmaci s falsa. La geometria molecular no pot ser
tetradrica, ja que no t quatre toms que envolten ltom central per
ocupar les quatre posicions dun tetraedre. Ltom central se situa
al centre i els toms dhidrogen, en tres vrtexs, de manera
que configuren una geometria piramidal.
d) Aquesta afirmaci s falsa. No t formes ressonants, ja que no hi
ha electrons p que formin part dun doble enlla i que ressonin per
lestructura.
9. Si la molcula daigua s polar, creus que podria tenir una estructura
lineal en comptes dangular com t realment? Per qu?
(Prova de selectivitat real)
Perqu una molcula sigui polar el seu moment dipolar total ha de ser
diferent de 0 ( W 0), i aix no podria passar mai en una molcula lineal
amb dos enllaos polars iguals (HO) a un costat i a laltre de ltom
central, ja que els moments dipolars de cadascun sanullarien
i el moment dipolar total seria HOH ( W = 0).
Per aix la molcula daigua s angular, amb un moment dipolar que
apunta cap a ltom doxigen.
10. Indica de manera raonada si les afirmacions segents sn certes o falses:
a) El Ca i el O formen un enlla covalent polar.
b) El clorur de rubidi presenta un carcter inic ms gran que lxid
de magnesi.
c) El clor i lhidrogen formen un enlla covalent apolar.
d) El K i el F formen un enlla inic.
(Prova de selectivitat real)
a) Aquesta afirmaci s falsa. El Ca (metall alcalinoterri) i el O
(no-metall del grup 16) formen un enlla inic en qu el Ca
cedeix dos electrons al O. Per tant, no es tracta dun enlla
covalent polar, sin dun enlla inic que s polar per naturalesa.
b) Aquesta afirmaci s certa. El carcter inic dun enlla entre
dos toms el determina la diferncia delectronegativitat entre
tots dos. Com que loxigen i el clor presenten electronegativitats
semblants, en aquest cas ens hem de fixar en els metalls rubidi
(Rb, alcal) i magnesi (Mg, alcalinoterri). Com que el Rb est situat
en un perode superior al del Mg i en un grup inferior, s menys
electronegatiu que el Mg. Per tant, la diferncia delectronegativitat
en el RbCl s ms gran que en el MgO, i presenta un carcter
inic ms gran.
c) Aquesta afirmaci s falsa, ja que el clor i lhidrogen, quan
suneixen per formar enlla, s que comparteixen un parell
delectrons (enlla covalent), que es troba desplaat cap a ltom
ms electronegatiu (Cl). Aix fa que lenlla i la molcula siguin
polars (H Cl, W 0).
d) Aquesta afirmaci s certa. El K (potassi, alcal) i el F (fluor,
halogen) formen un enlla en qu el potassi cedeix un electr
a ltom de F, i tots dos queden amb configuraci electrnica
de gas noble i aconsegueixen lestabilitat. Suneixen mitjanant
enlla inic.
11. Tenim les molcules HCl, KF i CH
2
Cl
2
:
a) Raona el tipus denlla present en cadascuna delles a partir
de les dades de lelectronegativitat.
b) Escriu lestructura de Lewis i justifica la geometria de les molcules
que tenen enllaos covalents.
Dades: valors EN: K = 0,81; H = 2,1; C = 2,5; Cl = 3,0; F = 4,0.
(Prova de selectivitat real)
a) Com ms gran s la diferncia delectronegativitat entre
dos toms, ms carcter polar tenen. Prenem la referncia
que quan EN > 1,7 lenlla s inic. La molcula de HCl
s covalent (comparteixen un parell delectrons) i polar
(EN = 0,9). Quan calculem la diferncia delectronegativitat
del KF (EN = 3,2), ens adonem que no es tracta
duna molcula, sin duna xarxa formada per ions (el K cedeix
un electr al F). Finalment, la molcula de dicloromet t dos
enllaos covalents senzills CH (EN = 0,3) i dos enllaos
covalents senzills CCl (EN = 0,5).
b) Les estructures de Lewis sn:
Molcula de HCl:
Molcula de CH
2
Cl
2
:
Per justificar la geometria utilitzarem, per exemple, la TRPECV:
917571 _ 067-0106.indd 74 17/12/09 10:38
Molcules
75
SOLUCIONARI
a) Aquesta afirmaci s falsa. La molcula damonac (NH
3
) t
geometria denlla tetradrica i geometria molecular piramidal, ja
que t quatre direccions denlla per allotjar el parell delectrons
lliure i els tres parells denlla amb cada tom dhidrogen.
b) Aquesta afirmaci s certa. Com que la geometria denlla
s tetradrica, els angles saproximen als 109, tot i que sn
una mica ms petits pel fet que el parell delectrons lliures empeny
els parells denlla, i tanca lleugerament langle.
c) Aquesta afirmaci s falsa. La geometria molecular no pot ser
tetradrica, ja que no t quatre toms que envolten ltom central per
ocupar les quatre posicions dun tetraedre. Ltom central se situa
al centre i els toms dhidrogen, en tres vrtexs, de manera
que configuren una geometria piramidal.
d) Aquesta afirmaci s falsa. No t formes ressonants, ja que no hi
ha electrons p que formin part dun doble enlla i que ressonin per
lestructura.
Si la molcula daigua s polar, creus que podria tenir una estructura
lineal en comptes dangular com t realment? Per qu?
(Prova de selectivitat real)
Perqu una molcula sigui polar el seu moment dipolar total ha de ser
diferent de 0 ( W 0), i aix no podria passar mai en una molcula lineal
amb dos enllaos polars iguals (HO) a un costat i a laltre de ltom
central, ja que els moments dipolars de cadascun sanullarien
i el moment dipolar total seria HOH ( W = 0).
Per aix la molcula daigua s angular, amb un moment dipolar que
apunta cap a ltom doxigen.
Indica de manera raonada si les afirmacions segents sn certes o falses:
a) El Ca i el O formen un enlla covalent polar.
b) El clorur de rubidi presenta un carcter inic ms gran que lxid
de magnesi.
c) El clor i lhidrogen formen un enlla covalent apolar.
d) El K i el F formen un enlla inic.
(Prova de selectivitat real)
a) Aquesta afirmaci s falsa. El Ca (metall alcalinoterri) i el O
(no-metall del grup 16) formen un enlla inic en qu el Ca
cedeix dos electrons al O. Per tant, no es tracta dun enlla
covalent polar, sin dun enlla inic que s polar per naturalesa.
b) Aquesta afirmaci s certa. El carcter inic dun enlla entre
dos toms el determina la diferncia delectronegativitat entre
tots dos. Com que loxigen i el clor presenten electronegativitats
semblants, en aquest cas ens hem de fixar en els metalls rubidi
(Rb, alcal) i magnesi (Mg, alcalinoterri). Com que el Rb est situat
en un perode superior al del Mg i en un grup inferior, s menys
electronegatiu que el Mg. Per tant, la diferncia delectronegativitat
en el RbCl s ms gran que en el MgO, i presenta un carcter
inic ms gran.
c) Aquesta afirmaci s falsa, ja que el clor i lhidrogen, quan
suneixen per formar enlla, s que comparteixen un parell
delectrons (enlla covalent), que es troba desplaat cap a ltom
ms electronegatiu (Cl). Aix fa que lenlla i la molcula siguin
polars (H Cl, W 0).
d) Aquesta afirmaci s certa. El K (potassi, alcal) i el F (fluor,
halogen) formen un enlla en qu el potassi cedeix un electr
a ltom de F, i tots dos queden amb configuraci electrnica
de gas noble i aconsegueixen lestabilitat. Suneixen mitjanant
enlla inic.
11. Tenim les molcules HCl, KF i CH
2
Cl
2
:
a) Raona el tipus denlla present en cadascuna delles a partir
de les dades de lelectronegativitat.
b) Escriu lestructura de Lewis i justifica la geometria de les molcules
que tenen enllaos covalents.
Dades: valors EN: K = 0,81; H = 2,1; C = 2,5; Cl = 3,0; F = 4,0.
(Prova de selectivitat real)
a) Com ms gran s la diferncia delectronegativitat entre
dos toms, ms carcter polar tenen. Prenem la referncia
que quan EN > 1,7 lenlla s inic. La molcula de HCl
s covalent (comparteixen un parell delectrons) i polar
(EN = 0,9). Quan calculem la diferncia delectronegativitat
del KF (EN = 3,2), ens adonem que no es tracta
duna molcula, sin duna xarxa formada per ions (el K cedeix
un electr al F). Finalment, la molcula de dicloromet t dos
enllaos covalents senzills CH (EN = 0,3) i dos enllaos
covalents senzills CCl (EN = 0,5).
b) Les estructures de Lewis sn:
Molcula de HCl:
H
x
Cl
HCl
Molcula de CH
2
Cl
2
:
Cl
x
C
x
H
ClCH
x
x
Cl
Cl
H H
Per justificar la geometria utilitzarem, per exemple, la TRPECV:
917571 _ 067-0106.indd 75 17/12/09 10:38
76
2
Molcules
HCl. Es tracta duna molcula amb una direcci denlla,
per tant la seva geometria denlla i molecular ser lineal.
CH
2
Cl
2
. En aquest cas, ltom central necessita quatre
direccions denlla: dues direccions per formar dos enllaos
CH i dues ms per formar dos enllaos CCl. Per tant,
la geometria denlla i molecular s tetradrica.
12. Escriu lestructura de Lewis, esbrina la geometria i raona la polaritat
de la molcula CH
3
Cl. Electronegativitats: C = 2,5; H = 2,1; Cl = 3,0.
(Prova de selectivitat real)
Lestructura de Lewis per a la molcula de CH
3
Cl s:
H
x
C
x
H HCH
x
Cl
Cl
H H
La geometria molecular s tetradrica, ja que ltom central (C)
necessita quatre direccions denlla per formar tres enllaos CH
i un enlla CCl. A causa de la geometria de la molcula i la gran
polaritat de lenlla (CCl), el moment dipolar total de la molcula
no ser 0 i, per tant, la molcula ser polar ( W 0).
Cl
+
C
H
H H
13. Per a les molcules SiF
4
i CH
3
Cl:
a) Escriu-ne lestructura de Lewis.
b) Determinan la geometria molecular. Per fer-ho utilitza la teoria
de repulsi de parells delectrons de la capa de valncia.
c) Indica, de manera raonada, si es tracta de molcules polars.
(Prova de selectivitat real)
a) Lestructura de Lewis del CH
3
Cl sha trobat a lexercici anterior.
La del SiF
4
s la segent:
F
x
Si
x
F
FSiF
x
x
Cl
Cl
Cl
x
C
x
Cl
ClCCl
x
x
Cl
Cl
Cl
H
H
OC
H
Com que el metanol s una molcula que cont lagrupaci OH,
en trobar-se amb altres molcules venes interaccionar amb elles
per mitj dun enlla dhidrogen entre loxigen duna molcula
i lhidrogen de laltra.
El metanal t un doble enlla entre ltom de carboni i el doxigen.
Al voltant de ltom de carboni hi ha tres enllaos que es disposen
en lespai formant angles de 120 i la seva geometria s triangular
plana.
Angle OCH: aprox. 120
H
H
O=C
6 63 10 10 mm s
m
= 7,1 J
1
9
9
280 10
10
E h h
C
= = =
,
J s 3
34 8
6 63 10 10 mm s
3 10 10 m
6,63 10 J
1
4 9
21
=
917571 _ 067-0106.indd 83 17/12/09 10:38
84
2
Molcules
28. Tenim les configuracions electrniques segents en estat fonamental
dels elements A, B i C:
A: 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
3
B: 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
C: 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
6
Respon, de manera raonada, les preguntes segents:
a) Quin tipus de slid formar lelement B quan es combini amb loxigen
i quina ser la frmula daquest compost? Indica una propietat daquest
xid.
b) Assenyala, si nhi ha, algun element de transici. En cas afirmatiu,
com creus que ser la seva conductivitat elctrica?
(Prova de selectivitat real)
a) Lelement B s un metall alcalinoterri, cosa que es dedueix
de la seva configuraci dltima capa (4s
2
), que ens diu que
es troba en el quart perode en el segon grup del bloc s. Si es
combina amb oxigen, la frmula ser BO, ja que lelement B
cedir dos electrons de la seva capa de valncia a loxigen,
donant lloc a un enlla inic i aconseguint tots dos lestabilitat.
Aquest xid ser un slid cristall inic, que tindr un punt
de fusi alt i ser conductor de lelectricitat fos i en soluci aquosa,
a causa del moviment dels ions.
b) Lelement C s un element de transici, ja que lltim electr
es troba situat en orbitals d. Es tracta, per tant, dun metall
altament conductor de lelectricitat a causa del moviment
electrnic al voltant de la xarxa catinica, tal com sexplica
a la teoria del nvol electrnic.
29. Els elements Na, Mg, S i Cl pertanyen al tercer perode de la taula
peridica i tenen, respectivament, 1, 2, 6 i 7 electrons a la seva capa
de valncia.
a) Raona quins seran els ions monoatmics ms estables daquests
elements.
b) Ordena els elements per energies dionitzaci creixents i justifica
la resposta.
c) Formula el compost que previsiblement formar el Mg amb el Cl
i indica el tipus denlla que shi establir.
d) En determinades situacions el sofre presenta lestat doxidaci
+2. Raona el tipus denlla que es formar entre el S i el Cl quan
tots dos elements reaccionin entre ells per formar diclorur de sofre.
Indica la geometria molecular daquest compost i digues, de manera
raonada, si la molcula ser polar o no.
(Prova de selectivitat real)
a) Els ions monoatmics ms estables dels elements dels grups
representatius sn els que els permeten completar la capa
de valncia per adquirir configuraci de gas noble. Per tant,
els dos metalls tendiran a perdre els electrons de valncia, quedant
convertits en els cations Na
+
i Mg
2+
, respectivament. Els no-metalls,
en canvi, tendeixen a completar la capa acceptant electrons,
i queden convertits en els anions S
2
i Cl
.
b) Lenergia dionitzaci (energia necessria per arrencar un electr
dun element en estat gass i fonamental) disminueix a mesura
que baixem en un grup (els electrons es troben ms lluny del nucli)
i augmenta a mesura que avancem en un perode (en augmentar
la crrega nuclear efectiva). Com que tots els elements es troben
en el mateix perode, lordre creixent per a lenergia dionitzaci
seria: Na < Mg < S < Cl.
c) Com que el Mg (magnesi) s un metall i el Cl (clor) un no-metall,
lenlla es formar per cessi delectrons des del magnesi cap al
clor amb la frmula MgCl
2
. Concretament, un tom de magnesi
cedir dos electrons a dos toms de clor, i es formar una xarxa
inica unida per forces electrosttiques de crrega (enlla inic).
d) Com que tots dos sn no-metalls, en aquest cas compartiran
electrons per aconseguir lestabilitat, i donaran lloc a un enlla
covalent. El sofre compartir un parell delectrons amb cada tom
de clor per donar lloc al compost SCl
2
. Com que el sofre necessita
formar dues direccions denlla i dues direccions ms per allotjar
els parells delectrons lliures que t, la seva geometria denlla ser
tetradrica. Com que noms hi ha dues direccions denlla,
la geometria molecular ser angular. Com que els enllaos SCl
sn polars i la geometria s angular, el moment dipolar total no
sanulla i la molcula s polar.
30. Els elements A, D, E i G tenen els electrons de valncia segents:
A = 1; B = 4; E = 2; G = 7.
a) Indica la configuraci electrnica de lltim nivell i a quin grup
de la taula peridica pertany cada element.
b) Si es formen els compostos binaris segents:
Compost 1: format per E i G.
Compost 2: format per D i G.
I sabem que E s molt electropositiu, i D, un no-metall, explica si
aquests compostos seran inics o moleculars. Per als inics indica
la crrega dels ions i la frmula del compost. Per als moleculars,
digues com ser lestructura de Lewis.
(Prova de selectivitat real)
a) A ns
1
grup 1; D ns
2
np
2
grup 14; E ns
2
grup
2
; G ns
2
np
5
grup 17
917571 _ 067-0106.indd 84 17/12/09 10:38
Molcules
85
SOLUCIONARI
Tenim les configuracions electrniques segents en estat fonamental
dels elements A, B i C:
A: 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
3
B: 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
C: 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
6
4s
2
3d
6
Respon, de manera raonada, les preguntes segents:
a) Quin tipus de slid formar lelement B quan es combini amb loxigen
i quina ser la frmula daquest compost? Indica una propietat daquest
xid.
b) Assenyala, si nhi ha, algun element de transici. En cas afirmatiu,
com creus que ser la seva conductivitat elctrica?
(Prova de selectivitat real)
a) Lelement B s un metall alcalinoterri, cosa que es dedueix
de la seva configuraci dltima capa (4s
2
), que ens diu que
es troba en el quart perode en el segon grup del bloc s. Si es
combina amb oxigen, la frmula ser BO, ja que lelement B
cedir dos electrons de la seva capa de valncia a loxigen,
donant lloc a un enlla inic i aconseguint tots dos lestabilitat.
Aquest xid ser un slid cristall inic, que tindr un punt
de fusi alt i ser conductor de lelectricitat fos i en soluci aquosa,
a causa del moviment dels ions.
b) Lelement C s un element de transici, ja que lltim electr
es troba situat en orbitals d. Es tracta, per tant, dun metall
altament conductor de lelectricitat a causa del moviment
electrnic al voltant de la xarxa catinica, tal com sexplica
a la teoria del nvol electrnic.
Els elements Na, Mg, S i Cl pertanyen al tercer perode de la taula
peridica i tenen, respectivament, 1, 2, 6 i 7 electrons a la seva capa
de valncia.
a) Raona quins seran els ions monoatmics ms estables daquests
elements.
b) Ordena els elements per energies dionitzaci creixents i justifica
la resposta.
c) Formula el compost que previsiblement formar el Mg amb el Cl
i indica el tipus denlla que shi establir.
d) En determinades situacions el sofre presenta lestat doxidaci
+2. Raona el tipus denlla que es formar entre el S i el Cl quan
tots dos elements reaccionin entre ells per formar diclorur de sofre.
Indica la geometria molecular daquest compost i digues, de manera
raonada, si la molcula ser polar o no.
(Prova de selectivitat real)
a) Els ions monoatmics ms estables dels elements dels grups
representatius sn els que els permeten completar la capa
de valncia per adquirir configuraci de gas noble. Per tant,
els dos metalls tendiran a perdre els electrons de valncia, quedant
convertits en els cations Na
+
i Mg
2+
, respectivament. Els no-metalls,
en canvi, tendeixen a completar la capa acceptant electrons,
i queden convertits en els anions S
2
i Cl
.
b) Lenergia dionitzaci (energia necessria per arrencar un electr
dun element en estat gass i fonamental) disminueix a mesura
que baixem en un grup (els electrons es troben ms lluny del nucli)
i augmenta a mesura que avancem en un perode (en augmentar
la crrega nuclear efectiva). Com que tots els elements es troben
en el mateix perode, lordre creixent per a lenergia dionitzaci
seria: Na < Mg < S < Cl.
c) Com que el Mg (magnesi) s un metall i el Cl (clor) un no-metall,
lenlla es formar per cessi delectrons des del magnesi cap al
clor amb la frmula MgCl
2
. Concretament, un tom de magnesi
cedir dos electrons a dos toms de clor, i es formar una xarxa
inica unida per forces electrosttiques de crrega (enlla inic).
d) Com que tots dos sn no-metalls, en aquest cas compartiran
electrons per aconseguir lestabilitat, i donaran lloc a un enlla
covalent. El sofre compartir un parell delectrons amb cada tom
de clor per donar lloc al compost SCl
2
. Com que el sofre necessita
formar dues direccions denlla i dues direccions ms per allotjar
els parells delectrons lliures que t, la seva geometria denlla ser
tetradrica. Com que noms hi ha dues direccions denlla,
la geometria molecular ser angular. Com que els enllaos SCl
sn polars i la geometria s angular, el moment dipolar total no
sanulla i la molcula s polar.
30. Els elements A, D, E i G tenen els electrons de valncia segents:
A = 1; B = 4; E = 2; G = 7.
a) Indica la configuraci electrnica de lltim nivell i a quin grup
de la taula peridica pertany cada element.
b) Si es formen els compostos binaris segents:
Compost 1: format per E i G.
Compost 2: format per D i G.
I sabem que E s molt electropositiu, i D, un no-metall, explica si
aquests compostos seran inics o moleculars. Per als inics indica
la crrega dels ions i la frmula del compost. Per als moleculars,
digues com ser lestructura de Lewis.
(Prova de selectivitat real)
a) A ns
1
grup 1; D ns
2
np
2
grup 14; E ns
2
grup
2
; G ns
2
np
5
grup 17
917571 _ 067-0106.indd 85 17/12/09 10:38
86
2
Molcules
b) EG. Com que E s molt electropositiu i G s un halogen i per tant,
molt electronegatiu, es formar un enlla inic. E cedir els seus dos
electrons del nivell de valncia a dos toms de G, i es transformar
en li E
2+
. Cada tom de G captar un electr i es transformar en li
G
+
, la frmula del compost ser EG
2
.
D i G formaran un enlla covalent, ja que els dos sn no-metalls.
Un tom de D compartir els quatre electrons amb quatre toms
de G. La frmula del compost ser DG
4
.
31. Tenim les molcules BCl
3
, NH
3
i BeH
2
. Indican:
a) Les estructures de Lewis.
b) El nombre de parells delectrons sense compartir de cada tom.
c) La geometria de cada molcula. Utilitza la teoria de repulsi de parells
delectrons de la capa de valncia.
(Prova de selectivitat real)
a)
Cl
x
B
x
Cl
Cl
H
x
N
x
H
x
H
x x
H
x
Be
x
H
b) BCl
3
. El bor comparteix tres parells delectrons amb tres toms de
clor. Per tant, el bor no t parells delectrons sense compartir, mentre
que cada tom de Cl t tres parells delectrons sense compartir.
NH
3
. El nitrogen comparteix tres parells delectrons amb els tres
toms de nitrogen. Lhidrogen no t electrons lliures, mentre que
ltom de nitrogen encara t un parell delectrons sense compartir.
BeH
2
. El berilli comparteix dos parells delectrons amb els dos toms
dhidrogen. No nhi ha cap que tingui electrons sense compartir.
c) BCl
3
. El bor necessita tres direccions denlla per allotjar
els tres parells delectrons que comparteix amb el clor. Per tant,
la geometria denlla ser triangular plana, aix com la geometria
molecular.
NH
3
. El nitrogen necessita tres direccions per formar enlla amb
lhidrogen i una per allotjar un parell delectrons lliures. Per tant,
la geometria denlla ser tetradrica, i la molecular, piramidal.
BeH
2
. El berilli necessita dues direccions per unir-se a lhidrogen,
i per tant la geometria denlla, aix com la molecular, s lineal.
32. Tenim les molcules BF
3
i CHF
3
:
a) Escriu-ne les estructures de Lewis.
b) Determinan la geometria molecular fent servir la teoria de la repulsi
de parells delectrons de la capa de valncia.
c) Indica de manera raonada si es tracta de molcules polars.
(Prova de selectivitat real)
a) Les estructures de Lewis sn:
BF
3
: CHF
3
:
b) BF
3
. El bor necessita tres direccions denlla per allotjar
els tres parells delectrons que comparteix amb els tres toms
de fluor.
La geometria denlla i la molecular seran, per tant, triangular
plana.
CHF
3
. El carboni necessita quatre direccions denlla,
una per allotjar el parell delectrons que comparteix amb
lhidrogen i la resta per formar els enllaos amb els toms
de fluor. Daquesta manera, la geometria molecular
ser tetradrica.
c) El trifluorur de bor no s polar, ja que, encara que els enllaos
s que ho sn, com que la geometria molecular s triangular plana,
les contribucions sanullen espacialment ( = 0). Per
el trifluoromet s que s polar perqu t tres enllaos molt
polars: CF i un enlla quasi apolar: CH.
Les contribucions espacials en la geometria tetradrica no
sanullen ( 0).
33. Tenim la molcula de CO
2
. Indica de manera raonada:
a) El carcter inic o covalent dels enllaos.
b) La forma geomtrica.
c) La crrega parcial de cada tom en els enllaos (
+
i
).
d) Si es tracta duna molcula polar o no.
(Prova de selectivitat real)
La molcula de CO
2
t dos enllaos CO amb una diferncia
delectronegativitat ms petita que 1,7. Aix vol dir que
els enllaos tenen carcter covalent. El dixid de carboni
presenta una geometria lineal en qu cada tom doxigen
comparteix dos parells delectrons amb el carboni formant
dos enllaos covalents dobles (O=C=O). Com que els enllaos
sn polars, es produeix un cert acostament dels parells
delectrons compartits cap a ltom ms electronegatiu
(el O), i hi ha una certa crrega parcial distribuda
de la manerasegent: . Tot i que els dos enllaos
sn polars, com que la geometria s lineal, els moments
dipolars denlla sanullen i al final la molcula
s apolar (
T
= 0).
917571 _ 067-0106.indd 86 17/12/09 10:38
Molcules
87
SOLUCIONARI
b) EG. Com que E s molt electropositiu i G s un halogen i per tant,
molt electronegatiu, es formar un enlla inic. E cedir els seus dos
electrons del nivell de valncia a dos toms de G, i es transformar
en li E
2+
. Cada tom de G captar un electr i es transformar en li
G
+
, la frmula del compost ser EG
2
.
D i G formaran un enlla covalent, ja que els dos sn no-metalls.
Un tom de D compartir els quatre electrons amb quatre toms
de G. La frmula del compost ser DG
4
.
Tenim les molcules BCl
3
, NH
3
i BeH
2
. Indican:
a) Les estructures de Lewis.
b) El nombre de parells delectrons sense compartir de cada tom.
c) La geometria de cada molcula. Utilitza la teoria de repulsi de parells
delectrons de la capa de valncia.
(Prova de selectivitat real)
a)
b) BCl
3
. El bor comparteix tres parells delectrons amb tres toms de
clor. Per tant, el bor no t parells delectrons sense compartir, mentre
que cada tom de Cl t tres parells delectrons sense compartir.
NH
3
. El nitrogen comparteix tres parells delectrons amb els tres
toms de nitrogen. Lhidrogen no t electrons lliures, mentre que
ltom de nitrogen encara t un parell delectrons sense compartir.
BeH
2
. El berilli comparteix dos parells delectrons amb els dos toms
dhidrogen. No nhi ha cap que tingui electrons sense compartir.
c) BCl
3
. El bor necessita tres direccions denlla per allotjar
els tres parells delectrons que comparteix amb el clor. Per tant,
la geometria denlla ser triangular plana, aix com la geometria
molecular.
NH
3
. El nitrogen necessita tres direccions per formar enlla amb
lhidrogen i una per allotjar un parell delectrons lliures. Per tant,
la geometria denlla ser tetradrica, i la molecular, piramidal.
BeH
2
. El berilli necessita dues direccions per unir-se a lhidrogen,
i per tant la geometria denlla, aix com la molecular, s lineal.
Tenim les molcules BF
3
i CHF
3
:
a) Escriu-ne les estructures de Lewis.
b) Determinan la geometria molecular fent servir la teoria de la repulsi
de parells delectrons de la capa de valncia.
c) Indica de manera raonada si es tracta de molcules polars.
(Prova de selectivitat real)
a) Les estructures de Lewis sn:
BF
3
:
F
x
B
x
F
FBF
CHF
3
:
F
x
C
x
F
FCF
x
x
H H
b) BF
3
. El bor necessita tres direccions denlla per allotjar
els tres parells delectrons que comparteix amb els tres toms
de fluor.
La geometria denlla i la molecular seran, per tant, triangular
plana.
CHF
3
. El carboni necessita quatre direccions denlla,
una per allotjar el parell delectrons que comparteix amb
lhidrogen i la resta per formar els enllaos amb els toms
de fluor. Daquesta manera, la geometria molecular
ser tetradrica.
c) El trifluorur de bor no s polar, ja que, encara que els enllaos
s que ho sn, com que la geometria molecular s triangular plana,
les contribucions sanullen espacialment ( = 0). Per
el trifluoromet s que s polar perqu t tres enllaos molt
polars: CF i un enlla quasi apolar: CH.
Les contribucions espacials en la geometria tetradrica no
sanullen ( 0).
33. Tenim la molcula de CO
2
. Indica de manera raonada:
a) El carcter inic o covalent dels enllaos.
b) La forma geomtrica.
c) La crrega parcial de cada tom en els enllaos (
+
i
).
d) Si es tracta duna molcula polar o no.
(Prova de selectivitat real)
La molcula de CO
2
t dos enllaos CO amb una diferncia
delectronegativitat ms petita que 1,7. Aix vol dir que
els enllaos tenen carcter covalent. El dixid de carboni
presenta una geometria lineal en qu cada tom doxigen
comparteix dos parells delectrons amb el carboni formant
dos enllaos covalents dobles (O=C=O). Com que els enllaos
sn polars, es produeix un cert acostament dels parells
delectrons compartits cap a ltom ms electronegatiu
(el O), i hi ha una certa crrega parcial distribuda
de la manerasegent:
Cl
Cl
x
C
x
Cl
ClCCl
x
x
Cl
Cl
Cl
PCl
3
:
Cl
Cl
x
P
x
Cl
ClPCl
x x
x
Cl
Cl
2
O:
Cl
O
x
Cl
OCl
x
x
x
Cl
x x
b) CCl
4
. El carboni presenta una disposici tetradrica dels quatre
parells denlla al seu voltant.
PCl
3
. El fsfor presenta una disposici tetradrica dels parells
delectrons al seu voltant. Tres dels parells sn denlla amb el clor
i un altre s un parell lliure.
Cl
2
O. Loxigen tamb t una disposici tetradrica dels parells
delectrons. Dos parells sn denlla amb el clor i els altres dos
sn els parells delectrons lliures.
c) CCl
4
. Geometria denlla tetradrica (quatre direccions denlla)
i geometria molecular tamb tetradrica.
PCl
3
. Geometria denlla tetradrica (quatre direccions denlla),
per geometria molecular piramidal a causa del parell delectrons
lliure del fsfor.
Cl
2
O. Geometria denlla tetradrica (quatre direccions denlla)
i geometria molecular angular, a causa dels dos parells delectrons
lliures de loxigen.
d) El tetraclorur de carboni s una molcula apolar, ja que encara
que els enllaos CCl sn polars, les contribucions espacials
degudes a la geometria tetradrica sanullen (
T
= 0). El triclorur
de fsfor s que s polar perqu els enllaos PCl sn polars
i les contribucions no sanullen espacialment, ja que la geometria
s piramidal (
T
0). Per aquesta mateixa ra, la molcula
de Cl
2
O tamb s polar.
36. Formula la molcula de 3-clor-2-butanona i indica els enllaos polaritzats
que t especificant la crrega parcial de cada tom de lenlla (
+
i
).
(Prova de selectivitat real)
La molcula de 3-clor-2-butanona (CH
3
COCHClCH
3
)
t dos enllaos polaritzats: C=O i CCl, les crregues
parcials estan indicades al costat de cada tom
a la figura:
37. Es disposa de dues substncies, A i B, que sn, respectivament,
el dixid de lelement X i el triclorur de lelement Z. Les estructures
de Lewis sn:
917571 _ 067-0106.indd 88 17/12/09 10:38
Molcules
89
SOLUCIONARI
Els nombres atmics de loxigen, el fluor i el sodi sn, respectivament,
8, 9 i 11. En determinades condicions el fluor i loxigen reaccionen
entre ells i formen difluorur doxigen (F
2
O). Raona el tipus denlla
que es formar en aquesta molcula, determinan la geometria
molecular i el valor previsible de langle denlla, i justifican
la polaritat.
(Prova de selectivitat real)
Com que el fluor ([F]: 1s
2
2s
2
2p
5
) i loxigen ([O]: 1s
2
2s
2
2p
4
)
sn dos no-metalls, ja que tenen molts electrons a la capa
de valncia, quan formin enlla entre si ser de tipus covalent,
perqu compartiran parells delectrons per aconseguir lestabilitat.
A la molcula de F
2
O loxigen comparteix un parell delectrons amb
cada tom de fluor. Com que loxigen t dos parells delectrons lliures,
la geometria s tetradrica, per la geometria molecular s angular
(donat que t 2 parells lliures). El valor previsible de langle denlla
s inferior a 109,5, ja que els parells delectrons lliures ocupen ms
espai que els parells denlla i tanquen langle tetradric. Com
que els enllaos FO sn polars i la geometria molecular s angular,
la molcula s polar (
T
0).
Considera les molcules CCl
4
, PCl
3
i Cl
2
O, i respon de manera raonada
les preguntes segents:
a) Dibuixa lestructura de Lewis de cada molcula.
b) Indica la disposici espacial dels parells delectrons que envolten
ltom central.
c) Indica la geometria de cada molcula.
d) Explica la polaritat de cadascuna de les molcules anteriors.
(Prova de selectivitat real)
a) Les estructures de Lewis sn:
CCl
4
: PCl
3
:
Cl P Cl
ClPCl
Cl
2
O:
b) CCl
4
. El carboni presenta una disposici tetradrica dels quatre
parells denlla al seu voltant.
PCl
3
. El fsfor presenta una disposici tetradrica dels parells
delectrons al seu voltant. Tres dels parells sn denlla amb el clor
i un altre s un parell lliure.
Cl
2
O. Loxigen tamb t una disposici tetradrica dels parells
delectrons. Dos parells sn denlla amb el clor i els altres dos
sn els parells delectrons lliures.
c) CCl
4
. Geometria denlla tetradrica (quatre direccions denlla)
i geometria molecular tamb tetradrica.
PCl
3
. Geometria denlla tetradrica (quatre direccions denlla),
per geometria molecular piramidal a causa del parell delectrons
lliure del fsfor.
Cl
2
O. Geometria denlla tetradrica (quatre direccions denlla)
i geometria molecular angular, a causa dels dos parells delectrons
lliures de loxigen.
d) El tetraclorur de carboni s una molcula apolar, ja que encara
que els enllaos CCl sn polars, les contribucions espacials
degudes a la geometria tetradrica sanullen (
T
= 0). El triclorur
de fsfor s que s polar perqu els enllaos PCl sn polars
i les contribucions no sanullen espacialment, ja que la geometria
s piramidal (
T
0). Per aquesta mateixa ra, la molcula
de Cl
2
O tamb s polar.
36. Formula la molcula de 3-clor-2-butanona i indica els enllaos polaritzats
que t especificant la crrega parcial de cada tom de lenlla (
+
i
).
(Prova de selectivitat real)
La molcula de 3-clor-2-butanona (CH
3
COCHClCH
3
)
t dos enllaos polaritzats: C=O i CCl, les crregues
parcials estan indicades al costat de cada tom
a la figura:
Enllaos polaritzats
O
C
H
3
C CH
CH
3
Cl
+
Cl
Cl
Cl
Z
917571 _ 067-0106.indd 89 17/12/09 10:38
90
2
Molcules
a) Indica la geometria de les molcules utilitzant el model de repulsi
dels electrons de valncia.
b) A partir de les estructures de Lewis, determina el nombre
delectrons de valncia dels elements X i Z.
c) A quins grups de la taula peridica pertanyen els dos elements?
Si lelement X es troba en el segon perode i lelement Z en el tercer,
indica els nombres atmics corresponents i identifica
els elements.
d) Escriu la configuraci electrnica en estat fonamental
dels dos elements.
(Prova de selectivitat real)
a) A s una molcula lineal, ja que al voltant de ltom central X
noms hi ha dos centres negatius que es disposen formant
un angle de 180 per tal que la repulsi sigui mnima.
B s una molcula triangular plana, les tres parelles delectrons
(centres negatius) que hi ha al voltant de Z es disposen
formant angles de 120.
b) X t quatre electrons de valncia i Z en t tres.
c i d) X t la configuraci de lltim nivell ns
2
np
2
, com que n = 2,
per trobar-se en el segon perode, la seva configuraci s
1s
2
2s
2
2p
2
, s el carboni (Z = 6).
Z t la configuraci 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
1
, s lalumini (Z = 13).
38. Escriu les estructures de Lewis de les molcules segents. Raona
si les afirmacions sn certes o falses: CH
4
, NH
3
, H
2
O.
a) En totes les molcules el nombre de parells delectrons que envolten
ltom central depn del nombre denllaos.
b) Langle denlla ms gran es troba a la molcula daigua.
c) El met s lnica molcula apolar.
(Prova de selectivitat real)
Les estructures estan representades al llibre de text (pgina 62).
a) Aquesta afirmaci s falsa, perqu el nombre de parells delectrons
que envolten ltom central no depn noms del nombre denllaos
que formi amb altres toms, sin tamb dels parells delectrons
lliures que tingui.
b) Aquesta afirmaci s falsa perqu, com que la geometria de les
molcules s tetradrica, langle de partida seria el mateix per
a totes tres. Com que a la molcula de met no hi ha parells
delectrons lliures, langle es correspon exactament amb el
geomtric (109,5), mentre que en el cas de laigua els parells
delectrons lliures ocupen ms espai que els parells denlla,
tancant langle i portant-lo fins a 105.
c) Aquesta afirmaci s certa, ja que tant lamonac com
laigua sn molcules polars, perqu en totes dues hi ha
un moment dipolar diferent de 0. Com que la molcula de met
t geometria molecular tetradrica, encara que els enllaos
CH sn una mica polars, les contribucions espacials sanullen
(
T
= 0).
39. Considera les molcules: OF
2
, BI
3
, CCl
4
, C
2
H
2
.
a) Escriu-ne les representacions de Lewis.
b) Indica de manera raonada les seves geometries moleculars.
Utilitza la RPECV.
c) Justifica quines sn molcules polars.
d) Quines molcules tenen enllaos mltiples?
(Prova de selectivitat real)
a) Les estructures de Lewis sn:
OF
2
: BI
3
:
CCl
4
: C
2
H
2
:
b) F
2
O: Geometria angular. Al voltant de ltom de fluor hi ha quatre
enllaos dirigits cap al centre dun tetraedre on hi ha ltom
de fluor. Com que dos dells sn lliures, els tres toms formaran
un angle inferior a 109.
BI
3
: Geometria trigonal plana. Al voltant de ltom de bor hi ha
tres enllaos que es disposen formant angles de 120.
CCl
4
: Geometria tetradrica. Els quatre enllaos que forma
ltom de carboni amb els toms de clor es disposen formant
un tetraedre regular, formant angles de 109,5 .
C
2
H
2
:Geometria lineal. Els dos toms de carboni estan units
amb un triple enlla, per tant, els enllaos CC i CH
es disposen en lnia recta.
c) Lnica molcula polar s el F
2
O, ja que s lnica en qu
les contribucions al moment dipolar total de cada enlla no
sanullen en calcular el moment dipolar total.
d) Noms t enlla mltiple la molcula det. Com que els dos toms
de carboni comparteixen tres parells delectrons, shi ha format
un enlla triple.
917571 _ 067-0106.indd 90 17/12/09 10:38
Molcules
91
SOLUCIONARI
a) Indica la geometria de les molcules utilitzant el model de repulsi
dels electrons de valncia.
b) A partir de les estructures de Lewis, determina el nombre
delectrons de valncia dels elements X i Z.
c) A quins grups de la taula peridica pertanyen els dos elements?
Si lelement X es troba en el segon perode i lelement Z en el tercer,
indica els nombres atmics corresponents i identifica
els elements.
d) Escriu la configuraci electrnica en estat fonamental
dels dos elements.
(Prova de selectivitat real)
a) A s una molcula lineal, ja que al voltant de ltom central X
noms hi ha dos centres negatius que es disposen formant
un angle de 180 per tal que la repulsi sigui mnima.
B s una molcula triangular plana, les tres parelles delectrons
(centres negatius) que hi ha al voltant de Z es disposen
formant angles de 120.
b) X t quatre electrons de valncia i Z en t tres.
c i d) X t la configuraci de lltim nivell ns
2
np
2
, com que n = 2,
per trobar-se en el segon perode, la seva configuraci s
1s
2
2s
2
2p
2
, s el carboni (Z = 6).
Z t la configuraci 1s
2
2s
2
2p
6
3s
2
3p
1
, s lalumini (Z = 13).
Escriu les estructures de Lewis de les molcules segents. Raona
si les afirmacions sn certes o falses: CH
4
, NH
3
, H
2
O.
a) En totes les molcules el nombre de parells delectrons que envolten
ltom central depn del nombre denllaos.
b) Langle denlla ms gran es troba a la molcula daigua.
c) El met s lnica molcula apolar.
(Prova de selectivitat real)
Les estructures estan representades al llibre de text (pgina 62).
a) Aquesta afirmaci s falsa, perqu el nombre de parells delectrons
que envolten ltom central no depn noms del nombre denllaos
que formi amb altres toms, sin tamb dels parells delectrons
lliures que tingui.
b) Aquesta afirmaci s falsa perqu, com que la geometria de les
molcules s tetradrica, langle de partida seria el mateix per
a totes tres. Com que a la molcula de met no hi ha parells
delectrons lliures, langle es correspon exactament amb el
geomtric (109,5), mentre que en el cas de laigua els parells
delectrons lliures ocupen ms espai que els parells denlla,
tancant langle i portant-lo fins a 105.
c) Aquesta afirmaci s certa, ja que tant lamonac com
laigua sn molcules polars, perqu en totes dues hi ha
un moment dipolar diferent de 0. Com que la molcula de met
t geometria molecular tetradrica, encara que els enllaos
CH sn una mica polars, les contribucions espacials sanullen
(
T
= 0).
39. Considera les molcules: OF
2
, BI
3
, CCl
4
, C
2
H
2
.
a) Escriu-ne les representacions de Lewis.
b) Indica de manera raonada les seves geometries moleculars.
Utilitza la RPECV.
c) Justifica quines sn molcules polars.
d) Quines molcules tenen enllaos mltiples?
(Prova de selectivitat real)
a) Les estructures de Lewis sn:
OF
2
:
O
x
F
OF
x
x
x
x x
BI
3
:
l
x
B
x
l
l Bl
CCl
4
:
Cl
Cl
x
C
x
Cl
ClCCl
x
x
Cl
Cl
Cl
C
2
H
2
: H
x
C
C
x
H HCCH
b) F
2
O: Geometria angular. Al voltant de ltom de fluor hi ha quatre
enllaos dirigits cap al centre dun tetraedre on hi ha ltom
de fluor. Com que dos dells sn lliures, els tres toms formaran
un angle inferior a 109.
BI
3
: Geometria trigonal plana. Al voltant de ltom de bor hi ha
tres enllaos que es disposen formant angles de 120.
CCl
4
: Geometria tetradrica. Els quatre enllaos que forma
ltom de carboni amb els toms de clor es disposen formant
un tetraedre regular, formant angles de 109,5 .
C
2
H
2
:Geometria lineal. Els dos toms de carboni estan units
amb un triple enlla, per tant, els enllaos CC i CH
es disposen en lnia recta.
c) Lnica molcula polar s el F
2
O, ja que s lnica en qu
les contribucions al moment dipolar total de cada enlla no
sanullen en calcular el moment dipolar total.
d) Noms t enlla mltiple la molcula det. Com que els dos toms
de carboni comparteixen tres parells delectrons, shi ha format
un enlla triple.
917571 _ 067-0106.indd 91 17/12/09 10:38
92
2
Molcules
d) Les molcules de SiF
4
per ser apolars suneixen per forces de
London, dipol instantani-dipol indut. Aquesta substncia noms
es dissol en dissolvents tamb apolars.
Les molcules de CH
3
Cl com que sn polars suneixen per forces
dipol-dipol o forces de Van der Waals. Es dissoldr en dissolvents
polars.
42. Tenim les molcules NO
2
, SiCl
4
, F
2
O i BCl
3
:
a) Escriu-ne lestructura de Lewis.
b) Indica, de manera raonada, si sn polars.
(Prova de selectivitat real)
Les estructures de Lewis sn:
NO
2
: SiCl
4
:
OF
2
: BCl
3
:
Polaritat:
La molcula de NO
2
s polar, ja que els enllaos NO sn
polars i les seves contribucions espacials no sanullen. La molcula
de OF
2
tamb s polar, ja que els enllaos OF sn polars i com
que s una molcula amb geometria angular, el moment dipolar
total s diferent de 0.
Tant el SiCl
4
com el BCl
3
sn molcules apolars pel fet que
en les dues geometries els moments dipolars dels enllaos SiCl
i BCl (que s que sn polars) sanullen.
43. Explica els fets segents:
a) La temperatura debullici del clorur dhidrogen HCl (88 C)
s molt ms baixa que la del iodur dhidrogen HI (38 C).
A temperatura ambient:
b) El clor s un gas i el iode s un slid.
c) Let s un gas i lhex s lquid.
d) Letanol s lquid i let s un gas.
(Prova de selectivitat real)
a) El punt debullici augmenta a mesura que ho fa la mida
de ltom.
b) Tant el clor com el iode sn molcules apolars, unides per forces
de London. Aquest enlla augmenta amb la mida de la molcula
40. Tenim la molcula del 2-cloroprop:
a) Escriu-ne la frmula.
b) Assenyala un enlla polaritzat.
c) Indica la crrega parcial de cada tom en aquest enlla (
+
i
).
d) Explica si aquesta substncia pot establir ponts dhidrogen entre les
seves molcules.
(Prova de selectivitat real)
El 2-cloroprop (CH=CClCH
3
) presenta un enlla pi doble entre
ltom de carboni 1 i el 2 (comparteixen dos parells delectrons).
Lenlla polaritzat estaria entre el C i el Cl, ja que el clor s molt ms
electronegatiu. Les crregues parcials estan indicades a la figura:
Enlla polaritzat
Enlla pi
C
H
2
C CH
3
Cl
x
x O
x
x
N=O
x
x O
x
x
x x
x x
SiCl
4
:
Cl
Cl
x
Si
x
Cl
ClSiCl
x
x
Cl
Cl
Cl
OF
2
:
O
x
F
OF
x
x
x
x x
BCl
3
:
Cl
Cl
x
B
x
Cl
ClBCl
Cl
Polaritat:
La molcula de NO
2
s polar, ja que els enllaos NO sn
polars i les seves contribucions espacials no sanullen. La molcula
de OF
2
tamb s polar, ja que els enllaos OF sn polars i com
que s una molcula amb geometria angular, el moment dipolar
total s diferent de 0.
Tant el SiCl
4
com el BCl
3
sn molcules apolars pel fet que
en les dues geometries els moments dipolars dels enllaos SiCl
i BCl (que s que sn polars) sanullen.
43. Explica els fets segents:
a) La temperatura debullici del clorur dhidrogen HCl (88 C)
s molt ms baixa que la del iodur dhidrogen HI (38 C).
A temperatura ambient:
b) El clor s un gas i el iode s un slid.
c) Let s un gas i lhex s lquid.
d) Letanol s lquid i let s un gas.
(Prova de selectivitat real)
a) El punt debullici augmenta a mesura que ho fa la mida
de ltom.
b) Tant el clor com el iode sn molcules apolars, unides per forces
de London. Aquest enlla augmenta amb la mida de la molcula
Tenim la molcula del 2-cloroprop:
a) Escriu-ne la frmula.
b) Assenyala un enlla polaritzat.
c) Indica la crrega parcial de cada tom en aquest enlla (
+
i
).
d) Explica si aquesta substncia pot establir ponts dhidrogen entre les
seves molcules.
(Prova de selectivitat real)
El 2-cloroprop (CH=CClCH
3
) presenta un enlla pi doble entre
ltom de carboni 1 i el 2 (comparteixen dos parells delectrons).
Lenlla polaritzat estaria entre el C i el Cl, ja que el clor s molt ms
electronegatiu. Les crregues parcials estan indicades a la figura:
Tenim les molcules SiF
4
i CH
3
Cl:
a) Escriu les estructures de Lewis.
b) Determina la geometria molecular. Utilitza la teoria de la repulsi
de parells delectrons de la capa de valncia.
c) Indica de manera raonada si es tracta de molcules polars.
d) Explica de manera raonada quins tipus denlla sestablir entre
les molcules de cada una daquestes substncies i en quin tipus
de substncies es dissoldran.
(Prova de selectivitat real)
a) En el SiF
4
, ltom de silici comparteix cada un dels quatre
electrons que t a lltim nivell amb un electr de cada
un dels toms de fluor.
En el CH
3
Cl, ltom de carboni comparteix tres electrons amb tres
hidrgens i el quart amb el clor.
b) A les dues molcules, al voltant de ltom central, el silici en una
i el carboni a laltra, hi ha quatre enllaos (parelles delectrons
enllaants), que es disposen de forma tetradrica a fi que la
repulsi sigui mnima, per tant, les dues molcules presenten
geometria tetradrica.
c) El SiF
4
s una molcula apolar, ja que els quatre enllaos
sn iguals i la seva disposici tetradrica fa que els vectors
dipolars sanullin.
El CH
3
Cl s polar perqu un dels enllaos, el CCl, s diferent
dels altres i, per tant, els quatre moments dipolars no sn iguals
i no sanullen.
917571 _ 067-0106.indd 93 17/12/09 10:38
94
2
Molcules
i, per tant, amb la seva massa molecular, perqu com ms gran
s la molcula, ms allunyats estan els electrons del nucli, i aix
facilita la formaci de dipols.
c) Let i lhex sn molcules apolars, la resposta s la mateixa que
la de lapartat anterior.
d) Letanol t un grup OH a la seva molcula que, per un costat
li dna polaritat, i per altre, facilita la formaci denlla per ponts
dhidrogen entre les seves molcules. Aix explica que tingui un
punt debullici ms elevat que let, que s un hidrocarbur i,
per tant, apolar.
44. Justifica lestructura tridimensional de la molcula daigua. Indica el tipus
de forces que soriginen en les interaccions de les molcules daquesta
substncia amb ella mateixa i amb lamonac.
(Prova de selectivitat real)
La molcula daigua t geometria denlla tetradrica, ja que ltom
de O necessita quatre direccions denlla, dues per compartir
un parell delectrons amb dos hidrgens i dues ms per allotjar
els dos parells delectrons lliures que t. Per aix, la seva geometria
molecular s angular, ja que noms forma dos enllaos covalents.
A ms a ms, langle est tancat (< 109,5) pel fet que
els parells lliures ocupen ms espai que els parells denlla.
Per estudiar les forces intermoleculars amb altres molcules daigua
ens hem dadonar que es tracta duna molcula polar (enllaos polars
OH i geometria angular), que a ms cont el grup OH. Com que
aquest enlla s molt polar i ltom doxigen molt petit, es pot establir
un enlla dhidrogen entre lhidrogen duna molcula daigua i loxigen
duna de prxima.
Si en comptes de tenir en compte dues molcules daigua volem
explicar la fora intermolecular existent entre una molcula daigua
i una damonac, com que a lamona (NH
3
) hi ha el grup NH
amb caracterstiques semblants a les del OH, tamb es pot establir
un enlla dhidrogen entre lhidrogen de la molcula daigua i el
nitrogen duna de propera, i tamb entre lhidrogen de lamonac
i loxigen de la molcula daigua.
45. Tenim les molcules segents: PH
3
, H
2
S, CH
3
OH, BeI
2
.
a) Escriu-ne les estructures de Lewis.
b) Raona si formen enllaos dhidrogen.
c) Dedueix-ne la geometria.
d) Explica si aquestes molcules sn polars o apolars.
(Prova de selectivitat real)
a) Les estructures de Lewis sn:
PH
3
: H
2
S:
CH
3
OH:
BeI
2
:
b) Noms forma enlla dhidrogen el metanol (CH
3
OH), que permet
que existeixi aquesta interacci intermolecular entre loxigen duna
molcula i lhidrogen de la del costat.
c) La molcula de PH
3
s piramidal, presenta disposici tetradrica
de les parelles delectrons, per com que ltom central t un parell
delectrons lliure, una de les direccions denlla queda lliure.
La de H
2
S tamb presenta disposici tetradrica, per, com que
ha dallotjar dos parells lliures, la geometria molecular s angular.
La molcula de metanol presenta geometria tetradrica, ja que
les quatre direccions denlla estan ocupades per tres toms
dhidrogen i un tom doxigen. La molcula de BeI
2
s lineal,
per formar dos enllaos BeI.
d) Excepte el iodur de berilli, que s apolar perqu la contribuci
dels dos enllaos polars BeI sanulla pel fet que t geometria
lineal, les altres tres molcules sn polars. Els enllaos entre ltom
central i la resta sn polars i, a ms, les contribucions no sanullen
espacialment (
T
0).
46. Tenim les molcules segents: CH
4
, NH
3
, SH
2
i BH
3
.
a) Justifican les geometries moleculars utilitzant la TRPECV.
b) Raona quines molcules seran polars i quines apolars.
c) De quina mena seran les forces intermoleculars en el CH
4
?
d) Indica de manera raonada per qu el NH
3
s el compost que t una
temperatura debullici ms alta.
(Prova de selectivitat real)
a) CH
4
(geometria tetradrica) i NH
3
(geometria piramidal), vegeu
la pgina 67 del llibre de text.
SH
2
(geometria angular), al voltant de ltom de sofre hi ha quatre
centres negatius, parelles delectrons, que es disposen en lespai
formant un tetraedre per aconseguir una mnima repulsi,
com que dues daquestes parelles sn lliures, els tres toms
formen un angle.
917571 _ 067-0106.indd 94 17/12/09 10:38
Molcules
95
SOLUCIONARI
i, per tant, amb la seva massa molecular, perqu com ms gran
s la molcula, ms allunyats estan els electrons del nucli, i aix
facilita la formaci de dipols.
c) Let i lhex sn molcules apolars, la resposta s la mateixa que
la de lapartat anterior.
d) Letanol t un grup OH a la seva molcula que, per un costat
li dna polaritat, i per altre, facilita la formaci denlla per ponts
dhidrogen entre les seves molcules. Aix explica que tingui un
punt debullici ms elevat que let, que s un hidrocarbur i,
per tant, apolar.
Justifica lestructura tridimensional de la molcula daigua. Indica el tipus
de forces que soriginen en les interaccions de les molcules daquesta
substncia amb ella mateixa i amb lamonac.
(Prova de selectivitat real)
La molcula daigua t geometria denlla tetradrica, ja que ltom
de O necessita quatre direccions denlla, dues per compartir
un parell delectrons amb dos hidrgens i dues ms per allotjar
els dos parells delectrons lliures que t. Per aix, la seva geometria
molecular s angular, ja que noms forma dos enllaos covalents.
A ms a ms, langle est tancat (< 109,5) pel fet que
els parells lliures ocupen ms espai que els parells denlla.
Per estudiar les forces intermoleculars amb altres molcules daigua
ens hem dadonar que es tracta duna molcula polar (enllaos polars
OH i geometria angular), que a ms cont el grup OH. Com que
aquest enlla s molt polar i ltom doxigen molt petit, es pot establir
un enlla dhidrogen entre lhidrogen duna molcula daigua i loxigen
duna de prxima.
Si en comptes de tenir en compte dues molcules daigua volem
explicar la fora intermolecular existent entre una molcula daigua
i una damonac, com que a lamona (NH
3
) hi ha el grup NH
amb caracterstiques semblants a les del OH, tamb es pot establir
un enlla dhidrogen entre lhidrogen de la molcula daigua i el
nitrogen duna de propera, i tamb entre lhidrogen de lamonac
i loxigen de la molcula daigua.
Tenim les molcules segents: PH
3
, H
2
S, CH
3
OH, BeI
2
.
a) Escriu-ne les estructures de Lewis.
b) Raona si formen enllaos dhidrogen.
c) Dedueix-ne la geometria.
d) Explica si aquestes molcules sn polars o apolars.
(Prova de selectivitat real)
a) Les estructures de Lewis sn:
PH
3
:
H H
H
x
P
x
H HPH
H
2
S:
S
x
H
SH
x
CH
3
OH:
H
H
x
C
x
O
x
H HCOH
x
x
H H
H
BeI
2
:
l
x
Be
x
l
l Bel
).
c) A temperatura ambient, el but s un gas, ja que la interacci
entre molcules s molt feble i la massa molecular no s gaire alta.
El nitrat potssic s un slid amb punt de fusi elevat, ja que les
unions per forces datracci entre crregues de signe oposat sn
molt energtiques.
55. Raona les proposicions segents:
a) El clorur de sodi fon a 800 C mentre que el Cl
2
gass ho fa a temperatura
ambient.
b) El diamant no condueix lelectricitat, mentre que el Ni s que ho fa.
(Prova de selectivitat real)
a) El clorur de sodi (NaCl) s un slid inic que forma una xarxa
cristallina inica en les tres direccions de lespai. Els ions
Na
+
i Cl
).
c) A temperatura ambient, el but s un gas, ja que la interacci
entre molcules s molt feble i la massa molecular no s gaire alta.
El nitrat potssic s un slid amb punt de fusi elevat, ja que les
unions per forces datracci entre crregues de signe oposat sn
molt energtiques.
Raona les proposicions segents:
a) El clorur de sodi fon a 800 C mentre que el Cl
2
gass ho fa a temperatura
ambient.
b) El diamant no condueix lelectricitat, mentre que el Ni s que ho fa.
(Prova de selectivitat real)
a) El clorur de sodi (NaCl) s un slid inic que forma una xarxa
cristallina inica en les tres direccions de lespai. Els ions
Na
+
i Cl
(ne)
(heli)
0,44 = =
4
20
61. Calcula la relaci existent entre les velocitats de difusi de lhidrogen gas,
H
2
, i de lhidrogen pesat, D
2
.
velocitat de difusi del H
velocitat de dif
2
uusi del D
1,41
2
= =
4
2
917571 _ 067-0106.indd 103 17/12/09 10:38
104
2
Molcules
62. La velocitat mitjana dels toms de He a 25 C s de 0,0707 milles
per segon. Quina s la velocitat mitjana de les molcules de N
2
a la mateixa temperatura?
velocitat del nitrogen
velocitat de l heli
=
4
0,378
28
=
velocitat de lheli 28
velocitat mitjana del N
2
= 0,378 0,0707 = 0,0267 milles per segon.
63. Calcula el volum mitj ocupat per cada molcula dun gas ideal
a 27 C i 1 atm. Determina el volum real duna molcula i compara
els dos resultats. Suposa que les molcules sn esfriques, amb un radi
de 100 pm.
Calculem primer el volum ocupat per una molcula aplicant lequaci
dels gasos ideals.
n =
=
1 molcula
6,02 10 molcules/mol
0,166 1
23
00 mol
23
V =
0,166 10 mol 0,082 atm L K mol
23 1
1
23
300 K
1 atm
4,08 10 L
=
Calculem el volum duna molcula suposant s una bola
de 100 pm de radi:
V =
4
3
R
3
=
4
3
3,14 10
27
= 4,18 10
27
dm
3
o L
R 100 pm
1m
10 pm
10 dm
1 m
10 dm
12
9
= =
Com que el volum real duna molcula s molt ms petit que
el volum ocupat per una molcula de lestat gass,
es pot suposar que les molcules sn partcules puntuals
que es mouen en totes direccions i xoquen entre elles
elsticament (teoria cintica).
64. Un globus de cautx permeable a lhidrogen en totes les seves formes
isotpiques somple de deuteri pur (D
2
) i es colloca dins una capsa
que cont H
2
pur. Es dilatar o sencongir?
(Prova de selectivitat real)
Es dilatar perqu el H
2
, com que t una massa ms petita, t una
velocitat de difusi ms gran i entrar dins del globus a ms velocitat
que la que tindr el deuteri en sortir.
65. Calcula el volum mitj ocupat per cada molcula dun gas.
En condicions normals un mol dun gas ocupa 22,4 litres:
66. Un recipient cont N molcules dun gas A a la temperatura T. Un altre
recipient idntic i a la mateixa temperatura cont N molcules dun gas B,
que tenen una massa doble que les de A.
a) Quina s lenergia cintica mitjana de les molcules del gas B
comparada amb les del gas A?
b) Quina relaci hi ha entre les velocitats mitjanes quadrtiques
de les molcules de B i les de A?
c) Quina s la pressi de B comparada amb la de A?
a) Els dos gasos es troben a la mateixa temperatura, per tant,
lenergia cintica mitjana de les molcules ser tamb la mateixa.
b)
c) Tenen la mateixa pressi perqu ocupen el mateix volum,
a la mateixa temperatura i tenen el mateix nombre de molcules.
67. Explica per qu la velocitat devaporaci dun lquid augmenta molt
rpidament en augmentar la seva temperatura.
Com ms alta sigui la temperatura, ms molcules hi haur
a la superfcie del lquid que tenen prou energia per passar
a gas.
917571 _ 067-0106.indd 104 17/12/09 10:38
Molcules
105
SOLUCIONARI
La velocitat mitjana dels toms de He a 25 C s de 0,0707 milles
per segon. Quina s la velocitat mitjana de les molcules de N
2
a la mateixa temperatura?
velocitat de lheli
velocitat mitjana del N
2
= 0,378 0,0707 = 0,0267 milles per segon.
Calcula el volum mitj ocupat per cada molcula dun gas ideal
a 27 C i 1 atm. Determina el volum real duna molcula i compara
els dos resultats. Suposa que les molcules sn esfriques, amb un radi
de 100 pm.
Calculem primer el volum ocupat per una molcula aplicant lequaci
dels gasos ideals.
Calculem el volum duna molcula suposant s una bola
de 100 pm de radi:
V =
R
3
=
3,14 10
27
= 4,18 10
27
dm
3
o L
Com que el volum real duna molcula s molt ms petit que
el volum ocupat per una molcula de lestat gass,
es pot suposar que les molcules sn partcules puntuals
que es mouen en totes direccions i xoquen entre elles
elsticament (teoria cintica).
Un globus de cautx permeable a lhidrogen en totes les seves formes
isotpiques somple de deuteri pur (D
2
) i es colloca dins una capsa
que cont H
2
pur. Es dilatar o sencongir?
(Prova de selectivitat real)
Es dilatar perqu el H
2
, com que t una massa ms petita, t una
velocitat de difusi ms gran i entrar dins del globus a ms velocitat
que la que tindr el deuteri en sortir.
65. Calcula el volum mitj ocupat per cada molcula dun gas.
En condicions normals un mol dun gas ocupa 22,4 litres:
22,4 litres
6,02 10 molcules
3,72 10
23
23
= LL / molcula
66. Un recipient cont N molcules dun gas A a la temperatura T. Un altre
recipient idntic i a la mateixa temperatura cont N molcules dun gas B,
que tenen una massa doble que les de A.
a) Quina s lenergia cintica mitjana de les molcules del gas B
comparada amb les del gas A?
b) Quina relaci hi ha entre les velocitats mitjanes quadrtiques
de les molcules de B i les de A?
c) Quina s la pressi de B comparada amb la de A?
a) Els dos gasos es troben a la mateixa temperatura, per tant,
lenergia cintica mitjana de les molcules ser tamb la mateixa.
b)
A
B
B
A
A
A
M
M
2M
M
= = =1 41 ,
c) Tenen la mateixa pressi perqu ocupen el mateix volum,
a la mateixa temperatura i tenen el mateix nombre de molcules.
67. Explica per qu la velocitat devaporaci dun lquid augmenta molt
rpidament en augmentar la seva temperatura.
Com ms alta sigui la temperatura, ms molcules hi haur
a la superfcie del lquid que tenen prou energia per passar
a gas.
917571 _ 067-0106.indd 105 17/12/09 10:38
106
NOTES
917571 _ 067-0106.indd 106 17/12/09 10:38
Canvis denergia
en les reaccions
qumiques
3
En una reacci qumica, a ms de produir-se una transformaci
de reactius en productes sexperimenta una variaci denergia
que es pot manifestar per lemissi o labsorci de calor. Aquest fet
fonamental, utilitzat especialment des de la Revoluci Industrial,
ha servit per millorar el benestar (sistemes de calefacci, calderes)
i impulsar el desenvolupament industrial (maximitzaci deficincia
de motors i generadors). s important subratllar, a ms, la influncia
que tenen els combustibles fssils en leconomia mundial tot i els
seus efectes negatius per al medi ambient.
Alguns conceptes inclosos en la unitat ja han estat introduts
a 1r de Batxillerat en estudiar les transformacions calor-treball,
per lenfocament que cal donar-hi s molt diferent, ja que
de tots els possibles processos en qu es genera o sabsorbeix calor,
lalumne noms sha de fixar en els qumics.
De tots els conceptes, els ms difcils dentendre per als alumnes
sn lenergia interna i el concepte de treball dexpansi-compressi
dun sistema, ja que sn els que tenen menys aplicaci en els
problemes de termoqumica a aquest nivell.
s interessant subratllar el concepte dentropia com a desordre
molecular i esmentar la teoria de Gaia proposada per Lovelock
com un sistema que sautoregula perqu, entre moltes altres coses,
quan en una part del sistema disminueix lentropia, en el mateix
moment augmenta en una altra banda.
PRESENTACI
107
Conixer els conceptes bsics i les principals transformacions
de la termodinmica.
Relacionar el treball, la calor i lenergia interna mitjanant el primer
principi de la termodinmica.
Diferenciar entre Q
v
i Q
p
i identificar-los amb U i H, respectivament.
Conixer els conceptes de H
f
, H
e
i H
r
,
i relacionar-los aplicant
la llei de Hess.
Relacionar el concepte dentropia amb el grau de desordre
dels sistemes.
Interpretar el significat del valor de G per predir lespontanetat
dun procs qumic.
Construir diagrames entlpics diferenciant entre processos
endotrmics i exotrmics.
Conixer i valorar el paper de la termoqumica en la tecnologia
i la societat.
OBJECTIUS
917571 _ 0107-0160.indd 107 17/12/09 10:17
108
3
Canvis denergia en les reaccions qumiques
Valoraci de la importncia de laspecte energtic de les reaccions qumiques,
en particular, de les reaccions de combusti de compostos orgnics.
Elaboraci del concepte denergia interna duna substncia a escala microscpica.
Definici dentalpia duna substncia. Determinaci experimental de la calor duna
reacci i interpretaci com a variaci denergia interna o dentalpia. Relaci entre
lenergia i lentalpia duna reacci.
Establiment de la llei de Hess. Visualitzaci de lentalpia duna reacci mitjanant
un diagrama dentalpies i clcul a partir de les entalpies de formaci dels compostos
que hi intervenen.
Elaboraci del concepte dentalpia denlla. Consideraci dels factors dels quals depn
la fortalesa de lenlla: longitud, polaritat i carcter simple, doble o triple de lenlla.
Predicci qualitativa del carcter exotrmic o endotrmic duna reacci i estimaci
quantitativa de lentalpia duna reacci a partir de les entalpies denlla.
Caracteritzaci del concepte despontanetat duna reacci qumica. Construcci
del concepte dentropia duna substncia. Establiment de la variaci dentropia
de lUnivers com a criteri de lespontanetat dun procs i elaboraci del concepte
dentalpia lliure duna reacci per decidir lespontanetat de reaccions qumiques
que tenen lloc a pressi i temperatura constant.
Relaci entre lentalpia lliure duna reacci i el mxim treball til que es pot obtenir
daquesta reacci. Clcul de lentalpia lliure estndard duna reacci a partir dels
valors de lentalpia i de lentropia estndards de la reacci, i a partir dentalpies
lliures estndard de formaci. Relaci entre lentropia o lentalpia lliure i les reaccions
metabliques en els organismes vius.
Competncia comunicativa, que implica saber descriure fets, explicar-los
i argumentar-los. Aix suposa promoure discussions sobre les evidncies experimentals,
la idonetat dels models proposats per interpretar els fets qumics i la lectura
i interpretaci de textos i illustracions.
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar a terme investigacions per obtenir resposta.
Comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica la distinci entre cincia
i altres formes de coneixement per elaborar models, i per a ls de mtodes emprics
i darguments lgics per contrastar les hiptesis i validar els models i les teories
proposades.
El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies
que no encaixen en les teories proposades.
La competncia en la comprensi i la capacitat dactuar que implica apropiar-se
dels conceptes, models i principis fonamentals de la qumica per tal dinterpretar el mn
fisicoqumic.
CONTINGUTS
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES
1. Interpretar la informaci sobre sistemes i processos qumics presentada en forma
de grfics, diagrames, frmules qumiques i equacions, i utilitzar aquestes formes
de representaci per explicar fets qumics i per abordar la resoluci de problemes.
2. Analitzar la descripci duna investigaci experimental i del mtode emprat, treure
conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.
3. Aplicar el model cineticomolecular per explicar la relaci entre la temperatura
i lenergia cintica mitjana de les molcules dun gas i saber realitzar prediccions
a partir daquest model.
4. Explicar el significat de lenergia interna i lentalpia duna substncia. Determinar
experimentalment i identificar la calor de reacci com la variaci de lenergia interna
o la variaci dentalpia dun sistema segons les condicions en qu t lloc la reacci,
i aplicar la llei de Hess a la determinaci indirecta dentalpies de reacci. Valorar
les implicacions que els aspectes energtics dun procs qumic tenen en la salut,
leconomia i el medi ambient.
5. Relacionar qualitativament lenergia dun enlla amb parmetres com la grandria
dels toms, la polaritat de lenlla i el tipus denlla (simple, doble o triple).
6. Calcular lentalpia estndard duna reacci a partir de les entalpies de formaci
i a partir de les entalpies denlla. Relacionar qualitativament el valor de lenergia
reticular dun slid inic amb factors com la crrega inica i la grandria dels ions.
7. Predir lespontanetat dun procs qumic a partir del clcul de la variaci total
dentropia i de la variaci dentalpia lliure del sistema.
8. Analitzar les conseqncies mediambientals de la reacci de combusti dels compostos
orgnics.
9. Analitzar com els diferents camps de la qumica collaboren en processos industrials
rellevants i en la soluci dalguns problemes mediambientals.
CRITERIS DAVALUACI
917571 _ 0107-0160.indd 108 17/12/09 10:17
109
PROGRAMACI D'AULA
Canvis denergia en les reaccions qumiques
Valoraci de la importncia de laspecte energtic de les reaccions qumiques,
en particular, de les reaccions de combusti de compostos orgnics.
Elaboraci del concepte denergia interna duna substncia a escala microscpica.
Definici dentalpia duna substncia. Determinaci experimental de la calor duna
reacci i interpretaci com a variaci denergia interna o dentalpia. Relaci entre
lenergia i lentalpia duna reacci.
Establiment de la llei de Hess. Visualitzaci de lentalpia duna reacci mitjanant
un diagrama dentalpies i clcul a partir de les entalpies de formaci dels compostos
que hi intervenen.
Elaboraci del concepte dentalpia denlla. Consideraci dels factors dels quals depn
la fortalesa de lenlla: longitud, polaritat i carcter simple, doble o triple de lenlla.
Predicci qualitativa del carcter exotrmic o endotrmic duna reacci i estimaci
quantitativa de lentalpia duna reacci a partir de les entalpies denlla.
Caracteritzaci del concepte despontanetat duna reacci qumica. Construcci
del concepte dentropia duna substncia. Establiment de la variaci dentropia
de lUnivers com a criteri de lespontanetat dun procs i elaboraci del concepte
dentalpia lliure duna reacci per decidir lespontanetat de reaccions qumiques
que tenen lloc a pressi i temperatura constant.
Relaci entre lentalpia lliure duna reacci i el mxim treball til que es pot obtenir
daquesta reacci. Clcul de lentalpia lliure estndard duna reacci a partir dels
valors de lentalpia i de lentropia estndards de la reacci, i a partir dentalpies
lliures estndard de formaci. Relaci entre lentropia o lentalpia lliure i les reaccions
metabliques en els organismes vius.
Competncia comunicativa, que implica saber descriure fets, explicar-los
i argumentar-los. Aix suposa promoure discussions sobre les evidncies experimentals,
la idonetat dels models proposats per interpretar els fets qumics i la lectura
i interpretaci de textos i illustracions.
Competncia en gesti i tractament de la informaci i competncia digital,
que implica la utilitzaci de fonts bibliogrfiques i dels recursos que hi ha a la xarxa
per cercar informaci sobre les conseqncies mediambientals dels productes
de les reaccions de combusti i sobre combustibles alternatius ms nets.
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar a terme investigacions per obtenir resposta.
Comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica la distinci entre cincia
i altres formes de coneixement per elaborar models, i per a ls de mtodes emprics
i darguments lgics per contrastar les hiptesis i validar els models i les teories
proposades.
El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies
que no encaixen en les teories proposades.
La competncia en la comprensi i la capacitat dactuar que implica apropiar-se
dels conceptes, models i principis fonamentals de la qumica per tal dinterpretar el mn
fisicoqumic.
Ls del llenguatge per comunicar per escrit i oralment la construcci i compartici
del coneixement qumic. La lectura comprensiva de textos i la recerca dinformaci
impliquen una connexi necessria amb les llenges.
En aquesta unitat sestableixen connexions amb la Biologia: entropia i processos
bioqumics.
Connexions amb Cincies de la Terra i del medi ambient: gasos defecte hivernacle,
cicle de CO
2
a la Terra; aspectes tics de la cincia, comprensi de la naturalesa
de la cincia com a activitat humana.
Connexions amb Fsica: unitats, factors de conversi, xifres significatives, crrega
elctrica, energia potencial elctrica, energia cintica mitjana i temperatura, treball
i calor, energia, entalpia, entropia i entalpia lliure, principi de conservaci de lenergia,
segon principi de la termodinmica.
Connexions amb Tecnologia: combustibles.
CONTINGUTS
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES
1. Interpretar la informaci sobre sistemes i processos qumics presentada en forma
de grfics, diagrames, frmules qumiques i equacions, i utilitzar aquestes formes
de representaci per explicar fets qumics i per abordar la resoluci de problemes.
2. Analitzar la descripci duna investigaci experimental i del mtode emprat, treure
conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.
3. Aplicar el model cineticomolecular per explicar la relaci entre la temperatura
i lenergia cintica mitjana de les molcules dun gas i saber realitzar prediccions
a partir daquest model.
4. Explicar el significat de lenergia interna i lentalpia duna substncia. Determinar
experimentalment i identificar la calor de reacci com la variaci de lenergia interna
o la variaci dentalpia dun sistema segons les condicions en qu t lloc la reacci,
i aplicar la llei de Hess a la determinaci indirecta dentalpies de reacci. Valorar
les implicacions que els aspectes energtics dun procs qumic tenen en la salut,
leconomia i el medi ambient.
5. Relacionar qualitativament lenergia dun enlla amb parmetres com la grandria
dels toms, la polaritat de lenlla i el tipus denlla (simple, doble o triple).
6. Calcular lentalpia estndard duna reacci a partir de les entalpies de formaci
i a partir de les entalpies denlla. Relacionar qualitativament el valor de lenergia
reticular dun slid inic amb factors com la crrega inica i la grandria dels ions.
7. Predir lespontanetat dun procs qumic a partir del clcul de la variaci total
dentropia i de la variaci dentalpia lliure del sistema.
8. Analitzar les conseqncies mediambientals de la reacci de combusti dels compostos
orgnics.
9. Analitzar com els diferents camps de la qumica collaboren en processos industrials
rellevants i en la soluci dalguns problemes mediambientals.
CRITERIS DAVALUACI
917571 _ 0107-0160.indd 109 17/12/09 10:17
110
3
1. Calcula el treball fet quan es comprimeix un gas des dun volum
de 5,0 dm
3
fins a un volum d1,0 dm
3
, a una pressi constant
de 10
5
Pa.
Interpreta el resultat obtingut.
A partir de lexpressi del treball fet sobre el sistema,
i substituint les dades de lenunciat, sobt
un valor de 400 J.
W = P
ext
V = 10
5
N/m
2
(1,0 5,0) 10
3
m
3
= 400 J
El treball fet sobre el sistema s una mesura de lenergia
transmesa. El signe positiu indica que lenergia interna
del sistema augmenta.
2. Si els processos reversibles no existeixen realment, per qu creus
que sels dna tanta importncia? Si volem escalfar aigua
de 0 a 50 C per via reversible, qu creus que hem de fer?
Perqu serveixen per deduir les lleis universals que regeixen
els processos termodinmics i que compleixen aproximadament
tots els fenmens reals.
Escalfar laigua de forma exactament reversible s irrealitzable;
ara b, per fer-ho de forma prcticament reversible es disposa
dun termstat molt ben regulat en qu es pugui anar augmentant
gradualment la temperatura. Sintrodueix laigua dins del termstat
a 0 C, i llavors, a poc a poc, es va incrementant la temperatura
de manera que constantment sigui un infinitsim superior
a la temperatura de laigua; aix fins a arribar als 50 C.
3. En una bomba calorimtrica es cremen 100 g dun combustible
i sorigina un augment de la temperatura d1 litre daigua de
30 C. Calcula la calor que sha desprs en la reacci
de combusti.
Dades: c
e
(H
2
O) = 4180 J kg
1
K
1
.
La variaci de calor sobt de lexpressi:
Q = m c
e
T
Si hi substitum la massa, la calor especfica i lincrement
de la temperatura, queda:
T = (T
f
T
i
) = 30 C, que equival a una diferncia de 30 K.
Sobt que la calor que sha desprs s:
Q = 1 kg 4.180 J/(kg K) 30 K = 125.400 J
4. Pel que fa a lenergia interna dun sistema, selecciona la resposta
vlida:
a) La seva variaci en el transcurs duna transformaci depn
del cam seguit en la transformaci.
b) s igual a la calor mxima que pot cedir el sistema.
c) Correspon a lenergia potencial de les molcules del sistema.
d) Noms podem saber-ne la variaci en el transcurs dun procs
i mai no podem saber-ne el valor absolut.
(Prova de selectivitat real)
a) Fals. s una funci destat i, per tant, no depn del cam
seguit.
b) Fals. s igual a la suma del treball i de la calor
intercanviada.
c) Fals. Comprn totes les energies dels components
del sistema, no noms la potencial.
d) Cert. Noms sen poden determinar les variacions a partir
daltres magnituds, com el treball i la calor.
5. A pressi constant tenen lloc les transformacions segents:
a) Hg
(l)
Hg
( g )
b) 3 O
2
( g )
2 O
3
( g )
c) H
2
( g )
+ F
2
( g )
2 HF
( g )
En quin cas el sistema fa un treball sobre lentorn?
En quin cas lentorn fa un treball sobre el sistema?
En quin cas no es fa cap treball?
La variaci en el nombre de mols gasosos (n) entre
productes i reactius, indica que:
a) Per a la primera reacci: n = 1; t lloc una expansi
o augment del volum en el sistema i, per tant, el sistema
fa treball sobre lentorn. W < 0.
b) Per a la segona reacci: n = 1; es produeix una
disminuci de volum del sistema, que es manifesta
per una compressi daquest; en aquest cas, lentorn
fa treball sobre el sistema. W > 0.
c) A la tercera reacci n = 0; no hi ha variaci en el nombre
de mols de gas ni en el volum del sistema. Per tant,
ni sexpandeix ni es comprimeix, no es fa treball. W = 0.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 110 17/12/09 10:17
111
SOLUCIONARI
Calcula el treball fet quan es comprimeix un gas des dun volum
de 5,0 dm
3
fins a un volum d1,0 dm
3
, a una pressi constant
de 10
5
Pa.
Interpreta el resultat obtingut.
A partir de lexpressi del treball fet sobre el sistema,
i substituint les dades de lenunciat, sobt
un valor de 400 J.
W = P
ext
V = 10
5
N/m
2
(1,0 5,0) 10
3
m
3
= 400 J
El treball fet sobre el sistema s una mesura de lenergia
transmesa. El signe positiu indica que lenergia interna
del sistema augmenta.
Si els processos reversibles no existeixen realment, per qu creus
que sels dna tanta importncia? Si volem escalfar aigua
de 0 a 50 C per via reversible, qu creus que hem de fer?
Perqu serveixen per deduir les lleis universals que regeixen
els processos termodinmics i que compleixen aproximadament
tots els fenmens reals.
Escalfar laigua de forma exactament reversible s irrealitzable;
ara b, per fer-ho de forma prcticament reversible es disposa
dun termstat molt ben regulat en qu es pugui anar augmentant
gradualment la temperatura. Sintrodueix laigua dins del termstat
a 0 C, i llavors, a poc a poc, es va incrementant la temperatura
de manera que constantment sigui un infinitsim superior
a la temperatura de laigua; aix fins a arribar als 50 C.
En una bomba calorimtrica es cremen 100 g dun combustible
i sorigina un augment de la temperatura d1 litre daigua de
30 C. Calcula la calor que sha desprs en la reacci
de combusti.
Dades: c
e
(H
2
O) = 4180 J kg
1
K
1
.
La variaci de calor sobt de lexpressi:
Q = m c
e
T
Si hi substitum la massa, la calor especfica i lincrement
de la temperatura, queda:
T = (T
f
T
i
) = 30 C, que equival a una diferncia de 30 K.
Sobt que la calor que sha desprs s:
Q = 1 kg 4.180 J/(kg K) 30 K = 125.400 J
4. Pel que fa a lenergia interna dun sistema, selecciona la resposta
vlida:
a) La seva variaci en el transcurs duna transformaci depn
del cam seguit en la transformaci.
b) s igual a la calor mxima que pot cedir el sistema.
c) Correspon a lenergia potencial de les molcules del sistema.
d) Noms podem saber-ne la variaci en el transcurs dun procs
i mai no podem saber-ne el valor absolut.
(Prova de selectivitat real)
a) Fals. s una funci destat i, per tant, no depn del cam
seguit.
b) Fals. s igual a la suma del treball i de la calor
intercanviada.
c) Fals. Comprn totes les energies dels components
del sistema, no noms la potencial.
d) Cert. Noms sen poden determinar les variacions a partir
daltres magnituds, com el treball i la calor.
5. A pressi constant tenen lloc les transformacions segents:
a) Hg
(l)
Hg
( g )
b) 3 O
2
( g )
2 O
3
( g )
c) H
2
( g )
+ F
2
( g )
2 HF
( g )
En quin cas el sistema fa un treball sobre lentorn?
En quin cas lentorn fa un treball sobre el sistema?
En quin cas no es fa cap treball?
La variaci en el nombre de mols gasosos (n) entre
productes i reactius, indica que:
a) Per a la primera reacci: n = 1; t lloc una expansi
o augment del volum en el sistema i, per tant, el sistema
fa treball sobre lentorn. W < 0.
b) Per a la segona reacci: n = 1; es produeix una
disminuci de volum del sistema, que es manifesta
per una compressi daquest; en aquest cas, lentorn
fa treball sobre el sistema. W > 0.
c) A la tercera reacci n = 0; no hi ha variaci en el nombre
de mols de gas ni en el volum del sistema. Per tant,
ni sexpandeix ni es comprimeix, no es fa treball. W = 0.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 111 17/12/09 10:17
112
3
6. Respon les preguntes segents:
a) Escalfem el gas dun cilindre metllic vertical
que t un pist de 3 kN de pes i el pist es desplaa
20 cm. Si considerem que la calor que ha
absorbit el gas ha estat de 40 J, calcula la variaci
denergia interna del gas.
W
Q
b) Quin significat fsic t lenergia interna dun sistema?
c) Qu vol dir que lenergia interna s una funci destat?
d) Es pot determinar lenergia interna dun sistema? Raona la resposta.
(Prova de selectivitat real)
a) El primer principi de la termodinmica estableix que la variaci
denergia interna del sistema s la suma de la calor absorbida
i el treball fet pel sistema.
U = Q + W
Primer es calcula el treball dexpansi:
W = F
ext
x = 3.000 N 0,2 m = 600 J
Tenint en compte que la calor absorbida s de 40 J: Q = 40 J.
Hi substitum els dos valors:
U = 40 J 600 J = 560 J
Com a resultat, lenergia interna del sistema disminueix per valor
de 560 J.
b) Lenergia interna inclou totes les formes denergia que t
un sistema, i es pot considerar la suma de lenergia potencial
i lenergia cintica de les molcules, els ions i els toms que formen
el sistema.
c) Les funcions destat noms depenen de lestat inicial
i del final duna transformaci, i sn independents del cam
seguit.
d) No es poden determinar els valors absoluts de lenergia interna
dun sistema. Per s que s possible determinar-ne
experimentalment les variacions denergia interna quan
el sistema experimenta una transformaci.
7. a) Quin volum de dixid de carboni, mesurat a 298 K i 1,01 10
5
Pa
de pressi, es formar quan es cremin 55,0 g de gas prop.
b) Si en la combusti dun mol de gas prop mesurat a 298 K
i 1,01 10
5
Pa es desprenen 2.220 kJ denergia en forma de calor,
calcula la massa daigua que es pot escalfar des de la temperatura
de 15 C fins a 85 C si es cremen 55 g de prop, suposant que tota
la calor sigui aprofitable.
Dada: c
e
(capacitat calorfica especfica de laigua) = 4,18 kJ kg
1
K
1
(Prova de selectivitat real)
a) Primer escrivim la reacci ajustada de combusti del prop:
C
3
H
8 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
3 CO
2 ( g )
+ 4 H
2
O
(l)
Desprs, a partir dels 55,0 g de prop i mitjanant factors
de conversi calculem els mols de CO
2
que sobtindran
en la reacci de combusti:
amb lequaci dels gasos ideals calculem el volum:
Es formaran 91,9 dm
3
de CO
2
.
b) Primer calculem els mols de prop que corresponen a 55 g
i desprs la calor despresa en les condicions indicades en la
combusti daquesta quantitat de prop:
A continuaci calculem la massa daigua que es podr escalfar:
La massa daigua que es podr escalfar s 9,48 kg.
8. Escriu una reacci qumica en la qual la calor de reacci a volum constant
sigui igual que la calor de reacci a pressi constant.
Suposant un comportament ideal, la calor a pressi constant
es relaciona amb la calor a volum constant a partir
de lequaci:
Q
p
= Q
v
+ n R T
Perqu les dues calors tinguin el mateix valor sha de complir
que el nombre de mols dels components gasosos del sistema
no canvi quan es produeixi la reacci; daquesta manera n = 0
i es compleix que Q
p
= Q
v
.
Per exemple:
C
( grafit )
+ O
2 ( g )
CO
2
( g )
n = 1 mol 1 mol = 0 Q
p
= Q
v
H
2 ( g )
+ Cl
2 ( g )
2 HCl
( g )
n = 2 mol 2 mol = 0 Q
p
= Q
v
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 112 17/12/09 10:17
113
SOLUCIONARI
Respon les preguntes segents:
a) Escalfem el gas dun cilindre metllic vertical
que t un pist de 3 kN de pes i el pist es desplaa
20 cm. Si considerem que la calor que ha
absorbit el gas ha estat de 40 J, calcula la variaci
denergia interna del gas.
Q
b) Quin significat fsic t lenergia interna dun sistema?
c) Qu vol dir que lenergia interna s una funci destat?
d) Es pot determinar lenergia interna dun sistema? Raona la resposta.
(Prova de selectivitat real)
a) El primer principi de la termodinmica estableix que la variaci
denergia interna del sistema s la suma de la calor absorbida
i el treball fet pel sistema.
U = Q + W
Primer es calcula el treball dexpansi:
W = F
ext
x = 3.000 N 0,2 m = 600 J
Tenint en compte que la calor absorbida s de 40 J: Q = 40 J.
Hi substitum els dos valors:
U = 40 J 600 J = 560 J
Com a resultat, lenergia interna del sistema disminueix per valor
de 560 J.
b) Lenergia interna inclou totes les formes denergia que t
un sistema, i es pot considerar la suma de lenergia potencial
i lenergia cintica de les molcules, els ions i els toms que formen
el sistema.
c) Les funcions destat noms depenen de lestat inicial
i del final duna transformaci, i sn independents del cam
seguit.
d) No es poden determinar els valors absoluts de lenergia interna
dun sistema. Per s que s possible determinar-ne
experimentalment les variacions denergia interna quan
el sistema experimenta una transformaci.
a) Quin volum de dixid de carboni, mesurat a 298 K i 1,01 10
5
Pa
de pressi, es formar quan es cremin 55,0 g de gas prop.
b) Si en la combusti dun mol de gas prop mesurat a 298 K
i 1,01 10
5
Pa es desprenen 2.220 kJ denergia en forma de calor,
calcula la massa daigua que es pot escalfar des de la temperatura
de 15 C fins a 85 C si es cremen 55 g de prop, suposant que tota
la calor sigui aprofitable.
Dada: c
e
(capacitat calorfica especfica de laigua) = 4,18 kJ kg
1
K
1
(Prova de selectivitat real)
a) Primer escrivim la reacci ajustada de combusti del prop:
C
3
H
8 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
3 CO
2 ( g )
+ 4 H
2
O
(l)
Desprs, a partir dels 55,0 g de prop i mitjanant factors
de conversi calculem els mols de CO
2
que sobtindran
en la reacci de combusti:
55,0 g C H
1 mol C H
44 g C H
3 mol CO
3 8
3 8
3 8
22
3 8
2
1 mol C H
3,75 mol CO =
amb lequaci dels gasos ideals calculem el volum:
3,75 8,31 298
1,01 10
0,0919 m
5
V
n R T
P
=
=
33
dm =91 9
3
,
Es formaran 91,9 dm
3
de CO
2
.
b) Primer calculem els mols de prop que corresponen a 55 g
i desprs la calor despresa en les condicions indicades en la
combusti daquesta quantitat de prop:
55,0 g C H
1 mol C H
44 g C H
2.220 kJ
1
3 8
3 8
3 8
mmol C H
2.775 kJ
3 8
=
A continuaci calculem la massa daigua que es podr escalfar:
2.775 kJ
4,18 kJ kg K (85 1
1 1
m
Q
c t
e
=
55) K
kg =9 48 ,
La massa daigua que es podr escalfar s 9,48 kg.
8. Escriu una reacci qumica en la qual la calor de reacci a volum constant
sigui igual que la calor de reacci a pressi constant.
Suposant un comportament ideal, la calor a pressi constant
es relaciona amb la calor a volum constant a partir
de lequaci:
Q
p
= Q
v
+ n R T
Perqu les dues calors tinguin el mateix valor sha de complir
que el nombre de mols dels components gasosos del sistema
no canvi quan es produeixi la reacci; daquesta manera n = 0
i es compleix que Q
p
= Q
v
.
Per exemple:
C
( grafit )
+ O
2 ( g )
CO
2
( g )
n = 1 mol 1 mol = 0 Q
p
= Q
v
H
2 ( g )
+ Cl
2 ( g )
2 HCl
( g )
n = 2 mol 2 mol = 0 Q
p
= Q
v
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 113 17/12/09 10:17
114
3
9. A una temperatura de 200 C i pressi atmosfrica es crema un mol
de prop i es desprenen 1.700 kJ denergia calorfica.
a) Escriu lequaci termoqumica de la combusti ajustada.
b) Calcula la variaci denergia interna del procs.
a) Equaci qumica ajustada:
C
3
H
8 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
3 CO
2 ( g )
+ 4 H
2
O
( g )
b) De lequaci ajustada sobt la variaci en el nombre de mols
gasosos:
n = 7 mol 6 mol = 1 mol
A partir de lequaci que relaciona energia interna i entalpia:
H = U + n R T U = H n R T
Hi substitum els valors:
R = 8,31 J/(K mol); T = 473 K; n = 1 mol
Sobt que lenergia interna del sistema disminueix per valor
de 1.688 kJ.
U = H n R T =
= 1.700.000 J (1 mol) 8,31 J/(K mol) 473 K
U = 1.704 kJ
10. Qu volen dir les dades segents? Escriu les equacions termoqumiques
corresponents a cada apartat.
a) H
f
SO
2
( g )
= 296,8 kJ
b) H
f
CO
2
( g )
= 393,5 kJ
c) H
f
C
2
H
2
( g )
= +227,5
Lentalpia de formaci (H
f
) es defineix com la variaci dentalpia
de la reacci de formaci dun mol de compost a partir dels elements
que el constitueixen en lestat estndard.
a) Formaci del dixid de sofre:
S
(s)
+ O
2
( g )
SO
2
( g )
La dada indica que en la formaci dun mol de dixid de sofre
es desprn una energia calorfica de 296,8 kJ.
b) Formaci del dixid de carboni:
C
(grafit )
+ O
2
( g )
CO
2
( g )
En la formaci dun mol de dixid de carboni es desprn
una energia calorfica de 393,5 kJ.
c) Formaci de lacetil:
2 C
(grafit )
+ H
2
( g )
C
2
H
2
( g )
En la formaci dun mol dacetil sabsorbeix una energia
de 227,5 kJ.
11. Sabem que la combusti d1 kg de TNT allibera 4.600 kJ. Si tenim
en compte les dades, calcula:
a) Lentalpia estndard de combusti del met.
b) El volum de met mesurat a 25 C i 1 atm de pressi que cal
per produir la mateixa energia que 1 kg de TNT.
Dades: H
f
(kJ/mol): CH
4 ( g )
= 75; CO
2 ( g )
= 394;
H
2
O
( g )
= 242.
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci de combusti del met:
CH
4 ( g )
+ 2 O
2 ( g )
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
(l )
H
r
= (n
p
H
f
p) (n
r
H
f
r)
H = (394 kJ/mol 1 mol 2 mol 242 kJ/mol)
(75 kJ/mol 1 mol)
H = 803 kJ
b) Tenint en compte que en la combusti d1 mol de met salliberen
803 kJ, perqu salliberin 4.600 kJ faran falta 4.600/803 = 5,7 mols
de met.
A partir de lequaci dels gasos ideals sobt el volum que
correspon als 5,7 mols de met:
12. Calcula lentalpia de formaci de laigua a partir denergies denlla
mitjanes i desprs calcula lenergia produda en els motors dun coet
amb la combusti dels 150 m
3
dhidrogen en els seus dipsits (200 atm
i 10 C). Suposem un comportament de gas ideal.
Dades: energies denlla mitjanes en kJ/mol: O=O, 498;
OH, 463; HH, 436.
(Prova de selectivitat real)
Equaci de formaci de laigua:
2 H
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 H
2
O
( g )
Lenergia necessria per trencar lenlla entre toms dhidrogen (HH)
s de 436 kJ/mol, i correspon a lequaci:
H
2
( g )
H
( g )
+ H
( g )
; H = 436 kJ/mol
Lenergia necessria per trencar lenlla entre toms doxigen (O=O)
s de 498 kJ/mol, segons lequaci:
O
2
( g )
O
( g )
+ O
( g )
; H = 498 kJ/mol
A partir de lequaci ajustada sobserva que es trenquen dos enllaos
HH i un enlla O=O, i es formen quatre enllaos OH.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 114 17/12/09 10:17
115
SOLUCIONARI
A una temperatura de 200 C i pressi atmosfrica es crema un mol
de prop i es desprenen 1.700 kJ denergia calorfica.
a) Escriu lequaci termoqumica de la combusti ajustada.
b) Calcula la variaci denergia interna del procs.
a) Equaci qumica ajustada:
C
3
H
8 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
3 CO
2 ( g )
+ 4 H
2
O
( g )
b) De lequaci ajustada sobt la variaci en el nombre de mols
gasosos:
n = 7 mol 6 mol = 1 mol
A partir de lequaci que relaciona energia interna i entalpia:
H = U + n R T U = H n R T
Hi substitum els valors:
R = 8,31 J/(K mol); T = 473 K; n = 1 mol
Sobt que lenergia interna del sistema disminueix per valor
de 1.688 kJ.
U = H n R T =
= 1.700.000 J (1 mol) 8,31 J/(K mol) 473 K
U = 1.704 kJ
Qu volen dir les dades segents? Escriu les equacions termoqumiques
corresponents a cada apartat.
a) H
f
SO
2
( g )
= 296,8 kJ
b) H
f
CO
2
( g )
= 393,5 kJ
c) H
f
C
2
H
2
( g )
= +227,5
Lentalpia de formaci (H
f
) es defineix com la variaci dentalpia
de la reacci de formaci dun mol de compost a partir dels elements
que el constitueixen en lestat estndard.
a) Formaci del dixid de sofre:
S
(s)
+ O
2
( g )
SO
2
( g )
La dada indica que en la formaci dun mol de dixid de sofre
es desprn una energia calorfica de 296,8 kJ.
b) Formaci del dixid de carboni:
C
(grafit )
+ O
2
( g )
CO
2
( g )
En la formaci dun mol de dixid de carboni es desprn
una energia calorfica de 393,5 kJ.
c) Formaci de lacetil:
2 C
(grafit )
+ H
2
( g )
C
2
H
2
( g )
En la formaci dun mol dacetil sabsorbeix una energia
de 227,5 kJ.
11. Sabem que la combusti d1 kg de TNT allibera 4.600 kJ. Si tenim
en compte les dades, calcula:
a) Lentalpia estndard de combusti del met.
b) El volum de met mesurat a 25 C i 1 atm de pressi que cal
per produir la mateixa energia que 1 kg de TNT.
Dades: H
f
(kJ/mol): CH
4 ( g )
= 75; CO
2 ( g )
= 394;
H
2
O
( g )
= 242.
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci de combusti del met:
CH
4 ( g )
+ 2 O
2 ( g )
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
(l )
H
r
= (n
p
H
f
p) (n
r
H
f
r)
H = (394 kJ/mol 1 mol 2 mol 242 kJ/mol)
(75 kJ/mol 1 mol)
H = 803 kJ
b) Tenint en compte que en la combusti d1 mol de met salliberen
803 kJ, perqu salliberin 4.600 kJ faran falta 4.600/803 = 5,7 mols
de met.
A partir de lequaci dels gasos ideals sobt el volum que
correspon als 5,7 mols de met:
V
n R T
P
=
=
=
5,7 0,082 298
139,3 L de CH
4
1
12. Calcula lentalpia de formaci de laigua a partir denergies denlla
mitjanes i desprs calcula lenergia produda en els motors dun coet
amb la combusti dels 150 m
3
dhidrogen en els seus dipsits (200 atm
i 10 C). Suposem un comportament de gas ideal.
Dades: energies denlla mitjanes en kJ/mol: O=O, 498;
OH, 463; HH, 436.
(Prova de selectivitat real)
Equaci de formaci de laigua:
2 H
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 H
2
O
( g )
Lenergia necessria per trencar lenlla entre toms dhidrogen (HH)
s de 436 kJ/mol, i correspon a lequaci:
H
2
( g )
H
( g )
+ H
( g )
; H = 436 kJ/mol
Lenergia necessria per trencar lenlla entre toms doxigen (O=O)
s de 498 kJ/mol, segons lequaci:
O
2
( g )
O
( g )
+ O
( g )
; H = 498 kJ/mol
A partir de lequaci ajustada sobserva que es trenquen dos enllaos
HH i un enlla O=O, i es formen quatre enllaos OH.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 115 17/12/09 10:17
116
3
H
f
= (energia denllaos trencats) (energia denllaos formats)
Hi substitum les dades de les energies denlla:
H
f
= (2 436 kJ + 1 498 kJ) (4 463 kJ)
H
f
= 1370 kJ 1852 kJ = 482 kJ
Tenint en compte lestequiometria de la reacci, aquest valor
correspon a lentalpia de formaci de dos mols daigua; per tant,
per a la formaci dun mol daigua:
H
f
= 241 kJ/mol
Suposant un comportament ideal de lhidrogen, es calcula
el nombre de mols continguts en 150 m
3
a 200 atm i temperatura
de 10 C. Per fer-ho prviament sexpressen els 150 m
3
en litres,
i la temperatura, en kelvin:
150 m
1.000 L
1 m
1,5 105 L; 273 10 283 K
3
3
= = + = T
n
P V
R T
=
=
200 atm 1,5 10 L
0,082 atm L K mol
5
1 11
6
283 K
1,3 10 mols dhidrogen
= n
A partir de lenergia que allibera cada mol daigua formada
(241 kJ/mol) sobt la quantitat total denergia que es desprn:
Q = 241 kJ/mol 1,3 10
6
mol = 3,13 10
8
kJ
13. Considera la combusti del carboni, lhidrogen i el metanol:
a) Ajusta la reacci de combusti de cada substncia.
b) Indica quins dels reactius o dels productes tenen entalpia de formaci
nulla.
c) Escriu les expressions per calcular les entalpies de combusti a partir
de les entalpies de formaci que consideris necessries.
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci de combusti del carboni:
C
(s)
+ O
2(g)
CO
2(g)
Reacci de combusti de lhidrogen:
H
2(g)
+ O
2(g)
H
2
O
(l)
Reacci de combusti del metanol:
CH
3
OH
+ 3/2 O
2(g)
CO
2(g)
+ 2 H
2
O
(l)
b) Tenen entalpies de formaci nulles els elements en el seu estat
ms estable en condicions estndard: loxigen (O
2 (g)
), lhidrogen
(H
2(g)
) i el carboni grafit (C
(grafit)
).
c) Per calcular la H de combusti apliquem lexpressi:
H
combusti
= (n H
f productes
) (n H
f reactius
)
Combusti del C
(grafit)
:
H
1
= H
f
[CO
2(g)
] H
f
[C
(grafit)
] H
f
[O
2(g)
] = H
f
[CO
2(g)
]
Combusti de lhidrogen:
H
2
= H
f
[H
2
O
(g)
] H
f
[H
2(g)
] H
f
[O
2(g)
] = H
f
[H
2
O
(g)
]
Combusti del metanol:
H
3
= H
f
[CO
2(g)
] + 2 H
f
[H
2
O
(g)
] Hf [CH
3
OH
(l)
]
3/2 H
f
[O
2(g)
] = H
f
[CO
2(g)
] + 2 H
f
[H
2
O
(g)
]
H
f
[CH
3
OH
(l)
]
14. Explica si els processos segents representen un augment
o una disminuci de lentropia del sistema.
a) Formaci de trixid de sofre a partir dels seus elements.
b) Fusi de laigua.
c) Combusti de lhidrogen.
d) Formaci de cristalls de sulfat de coure (II).
a) En la formaci de trixid de sofre es produeix un augment
dentropia perqu el sofre es troba inicialment en estat slid, i t
una estructura ms ordenada que el producte final en estat gass
i, per tant, menys ordenat.
2 S
(s)
+ 3 O
2 ( g )
2 SO
3 ( g )
b) En la fusi de laigua es produeix un augment del desordre del
sistema i de lentropia. Les molcules en lestat slid estan ms
ordenades que quan es troben en estat lquid.
c) En la combusti de lhidrogen es produeix un augment de
lorganitzaci del sistema; el nombre de molcules en estat gass
disminueix, passant de tres molcules gasoses a noms dues
molcules gasoses, i per tant lentropia disminueix:
2 H
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 H
2
O
( g )
d) En la formaci del sulfat de coure es forma una estructura
cristallina ordenada amb disminuci de lentropia del sistema.
15. Comenta la certesa daquesta frase: s impossible fer una transformaci
que vagi acompanyada de disminuci dentropia.
s falsa, ja que llavors seria impossible, per exemple, refredar un cos,
ordenar un sistema, construir una casa, etc. El que passa s que
una transformaci aix no es pot fer mai de manera espontnia,
sin que ha de ser provocada, s a dir, produda per un agent exterior
que, en fer-ho, augmenta dentropia en una proporci superior
a la disminuci de la magnitud en la transformaci considerada. En
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 116 17/12/09 10:17
117
SOLUCIONARI
H
f
= (energia denllaos trencats) (energia denllaos formats)
Hi substitum les dades de les energies denlla:
H
f
= (2 436 kJ + 1 498 kJ) (4 463 kJ)
H
f
= 1370 kJ 1852 kJ = 482 kJ
Tenint en compte lestequiometria de la reacci, aquest valor
correspon a lentalpia de formaci de dos mols daigua; per tant,
per a la formaci dun mol daigua:
H
f
= 241 kJ/mol
Suposant un comportament ideal de lhidrogen, es calcula
el nombre de mols continguts en 150 m
3
a 200 atm i temperatura
de 10 C. Per fer-ho prviament sexpressen els 150 m
3
en litres,
i la temperatura, en kelvin:
A partir de lenergia que allibera cada mol daigua formada
(241 kJ/mol) sobt la quantitat total denergia que es desprn:
Q = 241 kJ/mol 1,3 10
6
mol = 3,13 10
8
kJ
Considera la combusti del carboni, lhidrogen i el metanol:
a) Ajusta la reacci de combusti de cada substncia.
b) Indica quins dels reactius o dels productes tenen entalpia de formaci
nulla.
c) Escriu les expressions per calcular les entalpies de combusti a partir
de les entalpies de formaci que consideris necessries.
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci de combusti del carboni:
C
(s)
+ O
2(g)
CO
2(g)
Reacci de combusti de lhidrogen:
H
2(g)
+ O
2(g)
H
2
O
(l)
Reacci de combusti del metanol:
CH
3
OH
+ 3/2 O
2(g)
CO
2(g)
+ 2 H
2
O
(l)
b) Tenen entalpies de formaci nulles els elements en el seu estat
ms estable en condicions estndard: loxigen (O
2 (g)
), lhidrogen
(H
2(g)
) i el carboni grafit (C
(grafit)
).
c) Per calcular la H de combusti apliquem lexpressi:
H
combusti
= (n H
f productes
) (n H
f reactius
)
Combusti del C
(grafit)
:
H
1
= H
f
[CO
2(g)
] H
f
[C
(grafit)
] H
f
[O
2(g)
] = H
f
[CO
2(g)
]
Combusti de lhidrogen:
H
2
= H
f
[H
2
O
(g)
] H
f
[H
2(g)
] H
f
[O
2(g)
] = H
f
[H
2
O
(g)
]
Combusti del metanol:
H
3
= H
f
[CO
2(g)
] + 2 H
f
[H
2
O
(g)
] Hf [CH
3
OH
(l)
]
3/2 H
f
[O
2(g)
] = H
f
[CO
2(g)
] + 2 H
f
[H
2
O
(g)
]
H
f
[CH
3
OH
(l)
]
14. Explica si els processos segents representen un augment
o una disminuci de lentropia del sistema.
a) Formaci de trixid de sofre a partir dels seus elements.
b) Fusi de laigua.
c) Combusti de lhidrogen.
d) Formaci de cristalls de sulfat de coure (II).
a) En la formaci de trixid de sofre es produeix un augment
dentropia perqu el sofre es troba inicialment en estat slid, i t
una estructura ms ordenada que el producte final en estat gass
i, per tant, menys ordenat.
2 S
(s)
+ 3 O
2 ( g )
2 SO
3 ( g )
b) En la fusi de laigua es produeix un augment del desordre del
sistema i de lentropia. Les molcules en lestat slid estan ms
ordenades que quan es troben en estat lquid.
c) En la combusti de lhidrogen es produeix un augment de
lorganitzaci del sistema; el nombre de molcules en estat gass
disminueix, passant de tres molcules gasoses a noms dues
molcules gasoses, i per tant lentropia disminueix:
2 H
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 H
2
O
( g )
d) En la formaci del sulfat de coure es forma una estructura
cristallina ordenada amb disminuci de lentropia del sistema.
15. Comenta la certesa daquesta frase: s impossible fer una transformaci
que vagi acompanyada de disminuci dentropia.
s falsa, ja que llavors seria impossible, per exemple, refredar un cos,
ordenar un sistema, construir una casa, etc. El que passa s que
una transformaci aix no es pot fer mai de manera espontnia,
sin que ha de ser provocada, s a dir, produda per un agent exterior
que, en fer-ho, augmenta dentropia en una proporci superior
a la disminuci de la magnitud en la transformaci considerada. En
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 117 17/12/09 10:17
118
3
aquesta transformaci lentropia del sistema pot disminuir,
per lentropia total de lunivers creix, tal com exigeix el segon
principi de la termodinmica.
16. Explica lexpressi segent des del punt de vista de la termodinmica:
Lunivers tendeix al caos.
Segons el segon principi de la termodinmica, en tota
transformaci espontnia lentropia, el desordre del sistema
augmenta. En el cas de lunivers, totes les transformacions
naturals sn espontnies, i per tant, lentropia, s a dir,
el desordre, tendeix cap a un mxim.
17. Sabem que el procs dexplosi de la nitroglicerina segueix lequaci
segent (sense ajustar):
C
3
H
5
N
3
O
9
(l)
CO
2
( g )
+ H
2
O
( g )
+ N
2
( g )
+ O
2
( g )
Creus que la potncia de lexplosi tindr alguna relaci amb la variaci
dentropia de la reacci?
En lexplosi de la nitroglicerina es produeix un gran augment
dentropia en passar dun mol de reactiu en estat lquid a quatre mols
de productes gasosos. Lalliberament rpid daquests gasos
i de la calor origina una ona expansiva de gran energia, responsable
de la potncia destructora de lexplosiu.
18. Digues com creus que ser la variaci dentropia de la reacci
de formaci de NH
3
i calculan el valor numric a partir de les dades
de la taula.
En la sntesi damonac es produeix una reorganitzaci
de molcules; de quatre molcules gasoses es passa
a noms dues molcules en estat gass, i sorigina
una disminuci dentropia, ja que disminueix el desordre
molecular.
N
2 ( g )
+ 3 H
2 ( g )
2 NH
3 ( g )
S
r
= (n
NH
3
S NH
3
) (n
N
2
S N
2
+ n
H
2
S H
2
)
S
r
= (2 mol 192,5 J K
1
mol
1
)
(1 mol 191,5 J K
1
mol
1
+ 3 mol 130,7 J K
1
mol
1
)
Per a la formaci de dos mols damonac:
S
r
= 198,6 J K
1
I per a la formaci dun mol damonac:
S
r
= 99,3 J K
1
mol
1
19. A partir de les dades de la taula dentropies molars de formaci en
condicions estndard, calcula la variaci dentropia de la reacci:
CaCO
3
(s)
CaO
(s)
+ CO
2
( g )
Tenim:
CaCO
3 (s)
CaO
(s)
+ CO
2 ( g )
S
r
= (n
CO
2
S
CO
2
+ n
CaO
S
CaO) (n
CaCO
3
S
CaCO
3
)
S
r
= (1 mol 213,6 J K
1
mol
1
+ 1 mol 39,7 J K
1
mol
1
)
(1 mol 92,9 J K
1
mol
1
)
S
r
= 160,4 J K
1
20. Indica raonadament si els processos segents representen un augment
o una disminuci dentropia del sistema:
a) Lobtenci daigua a partir dels seus elements.
b) La sublimaci del iode.
c) La reacci en soluci aquosa dels ions clorur amb ions plata per obtenir
un precipitat de clorur de plata.
(Prova de selectivitat real)
a) La reacci dobtenci de laigua:
H
2(g)
+ O
2(g)
H
2
O
(l)
Es forma una substncia en estat lquid a partir de dos elements
en estat gass, per tant, es produeix una disminuci de lentropia
perqu s un procs en qu hi ha una disminuci del desordre.
b) Reacci de sublimaci del iode:
I
2(s)
I
2(g)
Es tracta duna reacci en la qual es produeix un augment
de lentropia. Es produeix un augment del desordre en passar
dun estat slid ms ordenat a un estat gass ms desordenat.
c) Cl
(aq)
+ Ag
+
(aq)
AgCl
(s)
En aquesta reacci es produeix una disminuci de lentropia.
Lestat final s ms ordenat que els inicials.
21. Una reacci s espontnia a 800 C, per no ho s a 25 C. Indica de
manera raonada quin signe (+ o ) tindran H i S en aquesta reacci.
(Prova de selectivitat real)
Quan la temperatura s de 800 C (1.073 K), la reacci s espontnia:
G = H T S < 0 H 1073 K S < 0
Si la temperatura disminueix fins a 25 C (298 K), la reacci no s
espontnia:
G = H T S > 0 H 298 K S > 0
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 118 17/12/09 10:17
119
SOLUCIONARI
aquesta transformaci lentropia del sistema pot disminuir,
per lentropia total de lunivers creix, tal com exigeix el segon
principi de la termodinmica.
Explica lexpressi segent des del punt de vista de la termodinmica:
Lunivers tendeix al caos.
Segons el segon principi de la termodinmica, en tota
transformaci espontnia lentropia, el desordre del sistema
augmenta. En el cas de lunivers, totes les transformacions
naturals sn espontnies, i per tant, lentropia, s a dir,
el desordre, tendeix cap a un mxim.
Sabem que el procs dexplosi de la nitroglicerina segueix lequaci
segent (sense ajustar):
C
3
H
5
N
3
O
9
(l)
CO
2
( g )
+ H
2
O
( g )
+ N
2
( g )
+ O
2
( g )
Creus que la potncia de lexplosi tindr alguna relaci amb la variaci
dentropia de la reacci?
En lexplosi de la nitroglicerina es produeix un gran augment
dentropia en passar dun mol de reactiu en estat lquid a quatre mols
de productes gasosos. Lalliberament rpid daquests gasos
i de la calor origina una ona expansiva de gran energia, responsable
de la potncia destructora de lexplosiu.
Digues com creus que ser la variaci dentropia de la reacci
de formaci de NH
3
i calculan el valor numric a partir de les dades
de la taula.
En la sntesi damonac es produeix una reorganitzaci
de molcules; de quatre molcules gasoses es passa
a noms dues molcules en estat gass, i sorigina
una disminuci dentropia, ja que disminueix el desordre
molecular.
N
2 ( g )
+ 3 H
2 ( g )
2 NH
3 ( g )
S
r
= (n
NH
3
S NH
3
) (n
N
2
S N
2
+ n
H
2
S H
2
)
S
r
= (2 mol 192,5 J K
1
mol
1
)
(1 mol 191,5 J K
1
mol
1
+ 3 mol 130,7 J K
1
mol
1
)
Per a la formaci de dos mols damonac:
S
r
= 198,6 J K
1
I per a la formaci dun mol damonac:
S
r
= 99,3 J K
1
mol
1
19. A partir de les dades de la taula dentropies molars de formaci en
condicions estndard, calcula la variaci dentropia de la reacci:
CaCO
3
(s)
CaO
(s)
+ CO
2
( g )
Tenim:
CaCO
3 (s)
CaO
(s)
+ CO
2 ( g )
S
r
= (n
CO
2
S
CO
2
+ n
CaO
S
CaO) (n
CaCO
3
S
CaCO
3
)
S
r
= (1 mol 213,6 J K
1
mol
1
+ 1 mol 39,7 J K
1
mol
1
)
(1 mol 92,9 J K
1
mol
1
)
S
r
= 160,4 J K
1
20. Indica raonadament si els processos segents representen un augment
o una disminuci dentropia del sistema:
a) Lobtenci daigua a partir dels seus elements.
b) La sublimaci del iode.
c) La reacci en soluci aquosa dels ions clorur amb ions plata per obtenir
un precipitat de clorur de plata.
(Prova de selectivitat real)
a) La reacci dobtenci de laigua:
H
2(g)
+ O
2(g)
H
2
O
(l)
Es forma una substncia en estat lquid a partir de dos elements
en estat gass, per tant, es produeix una disminuci de lentropia
perqu s un procs en qu hi ha una disminuci del desordre.
b) Reacci de sublimaci del iode:
I
2(s)
I
2(g)
Es tracta duna reacci en la qual es produeix un augment
de lentropia. Es produeix un augment del desordre en passar
dun estat slid ms ordenat a un estat gass ms desordenat.
c) Cl
(aq)
+ Ag
+
(aq)
AgCl
(s)
En aquesta reacci es produeix una disminuci de lentropia.
Lestat final s ms ordenat que els inicials.
21. Una reacci s espontnia a 800 C, per no ho s a 25 C. Indica de
manera raonada quin signe (+ o ) tindran H i S en aquesta reacci.
(Prova de selectivitat real)
Quan la temperatura s de 800 C (1.073 K), la reacci s espontnia:
G = H T S < 0 H 1073 K S < 0
Si la temperatura disminueix fins a 25 C (298 K), la reacci no s
espontnia:
G = H T S > 0 H 298 K S > 0
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 119 17/12/09 10:17
120
3
23. Les reaccions qumiques sempre sn espontnies si (escull la resposta
correcta):
a) Sn endotrmiques i presenten una variaci dentropia negativa.
b) Sn endotrmiques i presenten una variaci dentropia positiva.
c) Sn exotrmiques i presenten una variaci dentropia positiva.
d) Sn exotrmiques i presenten una variaci dentropia negativa.
(Prova de selectivitat real)
a) Fals. En aquestes condicions no s espontnia a cap temperatura;
noms ser espontnia la reacci qumica inversa.
b) Fals. La reacci s espontnia noms a temperatures altes, quan
es compleixi que:
|
T S
|
>
|
H
|
; daquesta manera G < 0
c) Cert. La reacci s espontnia a qualsevol temperatura.
d) Fals. La reacci noms s espontnia a temperatures baixes, quan
es compleixi que:
|
T S
|
<
|
H
|
; de manera que G < 0
24. Per a les reaccions segents:
HCl
( g )
+ NH
3
( g )
NH
4
Cl
( s )
H < 0
CaCO
3
( s )
CaO
( s )
+ CO
2
( s )
H > 0
NH
4
NO
2
( s )
N
2
(g)
+ 2 H
2
O
( g )
H < 0
C
( s )
+ 2 Cl
2
( g )
CCl
4
(l)
H < 0
a) Indica justificadament el signe de S .
b) Raona en quines condicions aquestes reaccions seran espontnies.
(Prova de selectivitat real)
a) Per a la primera reacci S s negatiu, perqu es forma
un producte slid, NH
4
Cl
(s)
ms ordenat, a partir de dues
substncies gasoses, HCl
(g)
i NH
3(g)
, ms desordenades.
Es produeix un procs en qu augmenta lordre i, per tant,
lentropia disminueix.
Per a la segona reacci, lincrement dentropia s positiu.
A partir dun producte slid, el CaCO
3(s)
, sen formen dos i
un dells en estat gass. Es produeix un augment del desordre
i, consegentment, un augment de lentropia.
Per a la tercera reacci lincrement dentropia s positiu.
A partir dun producte slid, el NH
4
NO
2(s)
, sen formen dos
en estat gass. Es produeix un augment del desordre i,
consegentment, un augment de lentropia.
En la quarta reacci es forma una nica substncia lquida
a partir duna de slida C
(grafit)
i una altra de gasosa amb una relaci
estequiomtrica del doble per a la gasosa. Com que els valors
Aquestes dues igualtats noms es compleixen per a valors
positius de lentalpia i de lentropia: H > 0 i S > 0.
s a dir, quan la reacci s endotrmica (H > 0) i la variaci
dentropia s positiva (S > 0). A temperatures elevades, com que
800 C, el producte T S pot ser ms gran que lentalpia (H );
en aquestes condicions, la variaci denergia lliure s negativa,
i el procs, espontani. En les mateixes condicions, per a baixes
temperatures, com ara 25 C, el producte T S podria ser ms
petit que lentalpia; daquesta manera la variaci denergia lliure
s positiva i el procs no s espontani.
22. Tenim la reacci qumica A
( g )
+ B
( g )
AB
( g )
.
a) Calcula linterval de temperatures en qu la reacci s espontnia si:
H = 70 kJ i S = 140 J K
1
.
b) Calcula la temperatura a la qual sassolir lequilibri si H = 70 kJ
i S = 140 J K
1
.
c) Qu volen dir en els apartats anteriors els signes de H i S?
(Prova de selectivitat real)
a) Perqu una reacci sigui espontnia sha de complir que lenergia
lliure de Gibbs (G = H T S) sigui ms petita que zero
(G < 0). Per tant, tamb sha de complir que:
H T S < 0
Si substitum les dades conegudes dentalpia i dentropia obtenim
la temperatura a la qual el procs es produeix de manera espontnia:
7 10
4
J T (140 J/K) < 0 T < 500 K
Daqu es dedueix que per a valors de T < 500 K lenergia lliure s
negativa i la reacci es produeix de manera espontnia.
Per sobre daquesta temperatura la reacci no seria espontnia.
A la temperatura de 500 K el sistema es troba en equilibri.
b) Un procs en qu es produeix una absorci denergia (reacci
endotrmica: H > 0) i una disminuci de lentropia (el desordre
disminueix: S < 0) no es produeix de manera espontnia a cap
temperatura (G > 0) i, en conseqncia, no sarriba a assolir
lequilibri.
c) En el primer apartat, el valor negatiu de la variaci dentalpia
significa que lenergia surt del sistema, es desprn energia
i la reacci s de tipus exotrmic. El valor negatiu de la variaci
dentropia significa que es produeix un augment en lordre
del sistema. Aix doncs, el factor entlpic afavoreix lespontanetat,
per el factor entrpic shi oposa.
En el segon apartat, el signe positiu de la variaci dentalpia vol dir
que el procs es produeix amb absorci de calor de lentorn i s de
tipus endotrmic. El valor negatiu de la variaci dentropia significa
que no augmenta el desordre. En aquest cas, tant la variaci
dentalpia com la dentropia soposen a lespontanetat del procs.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 120 17/12/09 10:17
121
SOLUCIONARI
23. Les reaccions qumiques sempre sn espontnies si (escull la resposta
correcta):
a) Sn endotrmiques i presenten una variaci dentropia negativa.
b) Sn endotrmiques i presenten una variaci dentropia positiva.
c) Sn exotrmiques i presenten una variaci dentropia positiva.
d) Sn exotrmiques i presenten una variaci dentropia negativa.
(Prova de selectivitat real)
a) Fals. En aquestes condicions no s espontnia a cap temperatura;
noms ser espontnia la reacci qumica inversa.
b) Fals. La reacci s espontnia noms a temperatures altes, quan
es compleixi que:
|
T S
|
>
|
H
|
; daquesta manera G < 0
c) Cert. La reacci s espontnia a qualsevol temperatura.
d) Fals. La reacci noms s espontnia a temperatures baixes, quan
es compleixi que:
|
T S
|
<
|
H
|
; de manera que G < 0
24. Per a les reaccions segents:
HCl
( g )
+ NH
3
( g )
NH
4
Cl
( s )
H < 0
CaCO
3
( s )
CaO
( s )
+ CO
2
( s )
H > 0
NH
4
NO
2
( s )
N
2
(g)
+ 2 H
2
O
( g )
H < 0
C
( s )
+ 2 Cl
2
( g )
CCl
4
(l)
H < 0
a) Indica justificadament el signe de S .
b) Raona en quines condicions aquestes reaccions seran espontnies.
(Prova de selectivitat real)
a) Per a la primera reacci S s negatiu, perqu es forma
un producte slid, NH
4
Cl
(s)
ms ordenat, a partir de dues
substncies gasoses, HCl
(g)
i NH
3(g)
, ms desordenades.
Es produeix un procs en qu augmenta lordre i, per tant,
lentropia disminueix.
Per a la segona reacci, lincrement dentropia s positiu.
A partir dun producte slid, el CaCO
3(s)
, sen formen dos i
un dells en estat gass. Es produeix un augment del desordre
i, consegentment, un augment de lentropia.
Per a la tercera reacci lincrement dentropia s positiu.
A partir dun producte slid, el NH
4
NO
2(s)
, sen formen dos
en estat gass. Es produeix un augment del desordre i,
consegentment, un augment de lentropia.
En la quarta reacci es forma una nica substncia lquida
a partir duna de slida C
(grafit)
i una altra de gasosa amb una relaci
estequiomtrica del doble per a la gasosa. Com que els valors
Aquestes dues igualtats noms es compleixen per a valors
positius de lentalpia i de lentropia: H > 0 i S > 0.
s a dir, quan la reacci s endotrmica (H > 0) i la variaci
dentropia s positiva (S > 0). A temperatures elevades, com que
800 C, el producte T S pot ser ms gran que lentalpia (H );
en aquestes condicions, la variaci denergia lliure s negativa,
i el procs, espontani. En les mateixes condicions, per a baixes
temperatures, com ara 25 C, el producte T S podria ser ms
petit que lentalpia; daquesta manera la variaci denergia lliure
s positiva i el procs no s espontani.
Tenim la reacci qumica A
( g )
+ B
( g )
AB
( g )
.
a) Calcula linterval de temperatures en qu la reacci s espontnia si:
H = 70 kJ i S = 140 J K
1
.
b) Calcula la temperatura a la qual sassolir lequilibri si H = 70 kJ
i S = 140 J K
1
.
c) Qu volen dir en els apartats anteriors els signes de H i S?
(Prova de selectivitat real)
a) Perqu una reacci sigui espontnia sha de complir que lenergia
lliure de Gibbs (G = H T S) sigui ms petita que zero
(G < 0). Per tant, tamb sha de complir que:
H T S < 0
Si substitum les dades conegudes dentalpia i dentropia obtenim
la temperatura a la qual el procs es produeix de manera espontnia:
7 10
4
J T (140 J/K) < 0 T < 500 K
Daqu es dedueix que per a valors de T < 500 K lenergia lliure s
negativa i la reacci es produeix de manera espontnia.
Per sobre daquesta temperatura la reacci no seria espontnia.
A la temperatura de 500 K el sistema es troba en equilibri.
b) Un procs en qu es produeix una absorci denergia (reacci
endotrmica: H > 0) i una disminuci de lentropia (el desordre
disminueix: S < 0) no es produeix de manera espontnia a cap
temperatura (G > 0) i, en conseqncia, no sarriba a assolir
lequilibri.
c) En el primer apartat, el valor negatiu de la variaci dentalpia
significa que lenergia surt del sistema, es desprn energia
i la reacci s de tipus exotrmic. El valor negatiu de la variaci
dentropia significa que es produeix un augment en lordre
del sistema. Aix doncs, el factor entlpic afavoreix lespontanetat,
per el factor entrpic shi oposa.
En el segon apartat, el signe positiu de la variaci dentalpia vol dir
que el procs es produeix amb absorci de calor de lentorn i s de
tipus endotrmic. El valor negatiu de la variaci dentropia significa
que no augmenta el desordre. En aquest cas, tant la variaci
dentalpia com la dentropia soposen a lespontanetat del procs.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 121 17/12/09 10:17
122
3
dentropia dels gasos sn ms elevats que els dels lquids
i els slids, i est multiplicat per 2 a causa de la relaci
estequiomtrica, el signe de lincrement de lentropia ser negatiu.
Es forma un producte ms ordenat que els reactius de partida.
b) Per tal que una reacci sigui espontnia, la variaci de lenergia
lliure de Gibbs G per a la reacci ha de ser negativa.
Com que G depn de H i de S, estudiaren el signes segons
la relaci segent:
G = H T S
Primera reacci i quarta:
HCl
(g)
+ NH
3(g)
NH
4
Cl
(s)
H < 0 i S < 0
C
(s)
+ 2Cl
2(g)
CCl
4(I)
H < 0 i S < 0
El signe de G dependr de la temperatura. A temperatures
baixes seran espontnies si |H | > |T S | ja que G
ser negativa.
Segona reacci:
CaCO
3(s)
CaO
(s)
+ CO
2(g)
H > 0 i S > 0
En aquest cas ser espontnia a temperatures elevades per tal que
el terme entrpic que afavoreix lespontanetat sigui ms elevat
que lentalpia.
Sha de complir que: |H | < |T S | per tal que G < 0
i consegentment el procs sigui espontani.
Tercera reacci:
NH
4
NO
2(s)
N
2(g)
+ 2H
2
O
(g)
H < 0 i S > 0
Aquesta reacci ser espontnia independentment de la
temperatura.
Els dos factors, lentropia i lentalpia, afavoreixen lespontanetat.
25. Tenim la reacci: CH
2
= CH
2
+ H
2
CH
3
CH
3
(H = 137 kJ/mol, S = 121 J/mol K). Comentan lespontanetat
a 25 C, 859,2 C i 1.000,0 C. Quina temperatura creus que s la ms
adequada per a lobtenci det?
(Prova de selectivitat real)
Reacci dhidrogenaci de let:
CH
2
= CH
2
+ H
2
CH
3
CH
3
Perqu una reacci sigui espontnia sha de complir que lenergia
lliure (G = H
T S) sigui ms petita que zero. En substituir
les dades, sha de complir que:
137.000 J T (121 J/K) < 0
Daquesta expressi es dedueix que per a valors de T < 1.132,2 K
(859,2 C), lenergia lliure s negativa, i el procs, espontani.
Per damunt de 859,2 C la reacci no ser espontnia.
Conclusi: a la temperatura de 25 C la reacci s espontnia;
a 859,2 C el sistema est en equilibri; i a 1.000 C la reacci
no es produeix espontniament. Des del punt de vista termodinmic,
per obtenir et la temperatura adequada seria 25 C.
26. Determina a quina temperatura s espontnia la reacci:
N
2
( g )
+ O
2
( g )
2 NO
( g )
+ 180,8 kJ
Dades: S (NO) = 0,21 kJ mol
1
K
1
; S (O
2
) = 0,20 kJ mol
1
K
1
;
S (N
2
) = 0,19 kJ mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
La reacci tindr lloc de manera espontnia quan lenergia lliure
de Gibbs sigui ms petita que zero: G < 0, aix vol dir que
el procs ser espontani quan H T S < 0. Allem
la temperatura i obtenim els valors en qu la reacci es produir
espontniament:
T >
Com que el valor de lentalpia s conegut, 180,8 kJ (procs
endotrmic), necessitem calcular prviament la variaci de lentropia
de la reacci:
N
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 NO
( g )
+ 180,8 kJ
S
r
= (n
NO
S NO) (n
N
2
S N
2
+ n
O
2
S O
2
)
S
r
= (2 mol 210 J K
1
mol
1
)
(1 mol 190 J K
1
mol
1
+ 1 mol 200 J K
1
mol
1
)
S
r
= 30 J K
1
Substitum els valors de lentalpia i de lentropia de la reacci:
T > T > 6.027 K
i resulta que a temperatures superiors a 6.027 K el procs es produeix
de manera espontnia.
27. Escriu les reaccions de combusti dels combustibles: hidrogen, prop
i met. Indica de manera raonada quin dells desprn ms quantitat
de calor per gram cremat i quin s el que menys contamina.
H
comb
: H
2
( g )
= 286 kJ/mol, C
3
H
8
( g )
= 2220 kJ/mol,
CH
4
( g )
= 890 kJ/mol
1) Combusti de lhidrogen:
2 H
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 H
2
O
( g )
2) Combusti del prop:
C
3
H
8 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
3 CO
2 ( g )
+ 4 H
2
O
(l )
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 122 17/12/09 10:17
123
SOLUCIONARI
dentropia dels gasos sn ms elevats que els dels lquids
i els slids, i est multiplicat per 2 a causa de la relaci
estequiomtrica, el signe de lincrement de lentropia ser negatiu.
Es forma un producte ms ordenat que els reactius de partida.
b) Per tal que una reacci sigui espontnia, la variaci de lenergia
lliure de Gibbs G per a la reacci ha de ser negativa.
Com que G depn de H i de S, estudiaren el signes segons
la relaci segent:
G = H T S
Primera reacci i quarta:
HCl
(g)
+ NH
3(g)
NH
4
Cl
(s)
H < 0 i S < 0
C
(s)
+ 2Cl
2(g)
CCl
4(I)
H < 0 i S < 0
El signe de G dependr de la temperatura. A temperatures
baixes seran espontnies si |H | > |T S | ja que G
ser negativa.
Segona reacci:
CaCO
3(s)
CaO
(s)
+ CO
2(g)
H > 0 i S > 0
En aquest cas ser espontnia a temperatures elevades per tal que
el terme entrpic que afavoreix lespontanetat sigui ms elevat
que lentalpia.
Sha de complir que: |H | < |T S | per tal que G < 0
i consegentment el procs sigui espontani.
Tercera reacci:
NH
4
NO
2(s)
N
2(g)
+ 2H
2
O
(g)
H < 0 i S > 0
Aquesta reacci ser espontnia independentment de la
temperatura.
Els dos factors, lentropia i lentalpia, afavoreixen lespontanetat.
Tenim la reacci: CH
2
= CH
2
+ H
2
CH
3
CH
3
(H = 137 kJ/mol, S = 121 J/mol K). Comentan lespontanetat
a 25 C, 859,2 C i 1.000,0 C. Quina temperatura creus que s la ms
adequada per a lobtenci det?
(Prova de selectivitat real)
Reacci dhidrogenaci de let:
CH
2
= CH
2
+ H
2
CH
3
CH
3
Perqu una reacci sigui espontnia sha de complir que lenergia
lliure (G = H
T S) sigui ms petita que zero. En substituir
les dades, sha de complir que:
137.000 J T (121 J/K) < 0
Daquesta expressi es dedueix que per a valors de T < 1.132,2 K
(859,2 C), lenergia lliure s negativa, i el procs, espontani.
Per damunt de 859,2 C la reacci no ser espontnia.
Conclusi: a la temperatura de 25 C la reacci s espontnia;
a 859,2 C el sistema est en equilibri; i a 1.000 C la reacci
no es produeix espontniament. Des del punt de vista termodinmic,
per obtenir et la temperatura adequada seria 25 C.
26. Determina a quina temperatura s espontnia la reacci:
N
2
( g )
+ O
2
( g )
2 NO
( g )
+ 180,8 kJ
Dades: S (NO) = 0,21 kJ mol
1
K
1
; S (O
2
) = 0,20 kJ mol
1
K
1
;
S (N
2
) = 0,19 kJ mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
La reacci tindr lloc de manera espontnia quan lenergia lliure
de Gibbs sigui ms petita que zero: G < 0, aix vol dir que
el procs ser espontani quan H T S < 0. Allem
la temperatura i obtenim els valors en qu la reacci es produir
espontniament:
T >
H
S
Com que el valor de lentalpia s conegut, 180,8 kJ (procs
endotrmic), necessitem calcular prviament la variaci de lentropia
de la reacci:
N
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 NO
( g )
+ 180,8 kJ
S
r
= (n
NO
S NO) (n
N
2
S N
2
+ n
O
2
S O
2
)
S
r
= (2 mol 210 J K
1
mol
1
)
(1 mol 190 J K
1
mol
1
+ 1 mol 200 J K
1
mol
1
)
S
r
= 30 J K
1
Substitum els valors de lentalpia i de lentropia de la reacci:
T >
180.800 J
30 J/K
T > 6.027 K
i resulta que a temperatures superiors a 6.027 K el procs es produeix
de manera espontnia.
27. Escriu les reaccions de combusti dels combustibles: hidrogen, prop
i met. Indica de manera raonada quin dells desprn ms quantitat
de calor per gram cremat i quin s el que menys contamina.
H
comb
: H
2
( g )
= 286 kJ/mol, C
3
H
8
( g )
= 2220 kJ/mol,
CH
4
( g )
= 890 kJ/mol
1) Combusti de lhidrogen:
2 H
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 H
2
O
( g )
2) Combusti del prop:
C
3
H
8 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
3 CO
2 ( g )
+ 4 H
2
O
(l )
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 123 17/12/09 10:17
124
3
3) Combusti del met:
CH
4 ( g )
+ 2 O
2 ( g )
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
(l )
Calor de combusti alliberada per cada gram de cada combustible
cremat:
Q
1
= 286 kJ/2 g = 143 kJ/g dhidrogen.
Q
2
= 2.220 kJ/44 g = 50,5 kJ/g de prop.
Q
3
= 890 kJ/16 g = 55,6 kJ/g de met.
s a dir, el que proporciona ms calor per gram s lhidrogen, que
alhora s el que menys contamina, perqu no allibera a latmosfera
dixid de carboni, gas responsable de lincrement de lefecte
hivernacle.
28. Les entalpies de combusti del prop i el but, a 25 C i 1 atm,
sn 2.220 kJ/mol i 2.658 kJ/mol, respectivament.
a) Calcula la diferncia de calor emesa en cremar 10 grams
de cadascun dells.
b) Calcula la diferncia de calor emesa en cremar 10 litres
de cadascun daquests gasos, mesurats a 25 C i 1 atm.
(Prova de selectivitat real)
a) Calor de combusti en cremar 10 g de prop i 10 g de but:
Per al C
3
H
8
:
Q
1
=
2.220 kJ
44 g
10 g = 504,5 kJ
Per al C
4
H
10
:
Q
2
=
2.658 kJ
58 g
10 g = 458,3 kJ/g
Per tant:
Q = Q
1
Q
2
= 504,5 kJ 458,3 kJ = 46,2 kJ
El prop allibera ms quantitat de calor, i la diferncia denergia
calorfica s de 46,2 kJ.
b) A partir de lequaci general dels gasos ideals sobtenen els mols
de gas continguts en els 10 litres a 25 C i 1 atm:
P V n R T
n
P V
P V
=
=
=
,
1 10
0 082
atm L
atm L KK mol K
mol
1 1
=
298
0 41
,
Calor de combusti per a 0,41 mol de combustible.
Per al C
3
H
8
:
Q
1
= 2.220 kJ/mol 0,41 mol = 910,2 kJ
Per al C
4
H
10
:
Q
2
= 2.658 kJ/mol 0,41 mol = 1.089,8 kJ
Per tant
Q = Q
2
Q
1
= 1.089,8 kJ 910,2 kJ = 179,6 kJ
El but allibera ms quantitat de calor. La diferncia de calor entre
tots dos s de 179,6 kJ.
29. Indica de manera raonada si les afirmacions segents sn certes o falses:
a) Un sistema allat s aquell que no pot intercanviar matria amb
lentorn, per s energia.
b) La densitat s una propietat intensiva dun sistema.
c) El treball s una funci destat.
d) En determinades condicions, la calor s una funci destat.
a) Fals. El sistema allat no intercanvia ni matria ni energia.
b) Cert. La densitat no depn de la massa del sistema.
c) Fals. El treball depn del cam seguit en una transformaci.
d) Cert. Per exemple, la calor a pressi constant (entalpia de reacci).
30. A partir de les dades termoqumiques segents: calor de formaci
del met
( g )
partint del carboni
( grafit)
, 17,89; calor de combusti del
carboni
( grafit)
, 94,05; calor de formaci de laigua
(aq)
, 68,32,
totes elles expressades en kcal/mol, i a 298 K de temperatura.
Calcula:
a) La calor de combusti del met.
b) Quants grams de met faran falta per escalfar 30 litres daigua
de densitat 1 g/cm
3
des de la temperatura de 15 C fins a 80 C?
Hem de considerar que la caloria s la calor necessria per elevar
un grau un gram daigua en linterval de temperatura del problema.
(Prova de selectivitat real)
Reaccions qumiques i dades termodinmiques:
C
(grafit)
+ 2 H
2 ( g )
CH
4 ( g )
; H
f
= 17,89 kcal
C
(grafit)
+ O
2
( g )
CO
2
( g )
; H
c
= 94,05 kcal
H
2
( g )
+ 1/2 O
2
( g )
H
2
O
(l )
; H
f
= 68,32 kcal
La reacci de combusti del met:
CH
4 ( g )
+ 2 O
2 ( g )
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
(l )
es pot obtenir a partir de la inversa de la primera equaci, de la
segona equaci i de la tercera equaci multiplicada per dos. Sumem
algebraicament aquestes reaccions i simplifiquem per obtenir lequaci
que busquem i la calor que acompanya el procs:
CH
4 ( g )
C
(grafit)
+ 2 H
2 ( g )
C
(grafit)
+ O
2 ( g )
CO
2 ( g )
2 H
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 H
2
O
(l )
CH
4
( g )
+ 2 O
2
( g )
CO
2
( g )
+ 2 H
2
O
(l )
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 124 17/12/09 10:17
125
SOLUCIONARI
3) Combusti del met:
CH
4 ( g )
+ 2 O
2 ( g )
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
(l )
Calor de combusti alliberada per cada gram de cada combustible
cremat:
Q
1
= 286 kJ/2 g = 143 kJ/g dhidrogen.
Q
2
= 2.220 kJ/44 g = 50,5 kJ/g de prop.
Q
3
= 890 kJ/16 g = 55,6 kJ/g de met.
s a dir, el que proporciona ms calor per gram s lhidrogen, que
alhora s el que menys contamina, perqu no allibera a latmosfera
dixid de carboni, gas responsable de lincrement de lefecte
hivernacle.
Les entalpies de combusti del prop i el but, a 25 C i 1 atm,
sn 2.220 kJ/mol i 2.658 kJ/mol, respectivament.
a) Calcula la diferncia de calor emesa en cremar 10 grams
de cadascun dells.
b) Calcula la diferncia de calor emesa en cremar 10 litres
de cadascun daquests gasos, mesurats a 25 C i 1 atm.
(Prova de selectivitat real)
a) Calor de combusti en cremar 10 g de prop i 10 g de but:
Per al C
3
H
8
:
Q
1
= 10 g = 504,5 kJ
Per al C
4
H
10
:
Q
2
= 10 g = 458,3 kJ/g
Per tant:
Q = Q
1
Q
2
= 504,5 kJ 458,3 kJ = 46,2 kJ
El prop allibera ms quantitat de calor, i la diferncia denergia
calorfica s de 46,2 kJ.
b) A partir de lequaci general dels gasos ideals sobtenen els mols
de gas continguts en els 10 litres a 25 C i 1 atm:
P V n R T
n
P V
P V
=
=
=
,
1 10
0 082
atm L
atm L KK mol K
mol
1 1
=
298
0 41
,
Calor de combusti per a 0,41 mol de combustible.
Per al C
3
H
8
:
Q
1
= 2.220 kJ/mol 0,41 mol = 910,2 kJ
Per al C
4
H
10
:
Q
2
= 2.658 kJ/mol 0,41 mol = 1.089,8 kJ
Per tant
Q = Q
2
Q
1
= 1.089,8 kJ 910,2 kJ = 179,6 kJ
El but allibera ms quantitat de calor. La diferncia de calor entre
tots dos s de 179,6 kJ.
29. Indica de manera raonada si les afirmacions segents sn certes o falses:
a) Un sistema allat s aquell que no pot intercanviar matria amb
lentorn, per s energia.
b) La densitat s una propietat intensiva dun sistema.
c) El treball s una funci destat.
d) En determinades condicions, la calor s una funci destat.
a) Fals. El sistema allat no intercanvia ni matria ni energia.
b) Cert. La densitat no depn de la massa del sistema.
c) Fals. El treball depn del cam seguit en una transformaci.
d) Cert. Per exemple, la calor a pressi constant (entalpia de reacci).
30. A partir de les dades termoqumiques segents: calor de formaci
del met
( g )
partint del carboni
( grafit)
, 17,89; calor de combusti del
carboni
( grafit)
, 94,05; calor de formaci de laigua
(aq)
, 68,32,
totes elles expressades en kcal/mol, i a 298 K de temperatura.
Calcula:
a) La calor de combusti del met.
b) Quants grams de met faran falta per escalfar 30 litres daigua
de densitat 1 g/cm
3
des de la temperatura de 15 C fins a 80 C?
Hem de considerar que la caloria s la calor necessria per elevar
un grau un gram daigua en linterval de temperatura del problema.
(Prova de selectivitat real)
Reaccions qumiques i dades termodinmiques:
C
(grafit)
+ 2 H
2 ( g )
CH
4 ( g )
; H
f
= 17,89 kcal
C
(grafit)
+ O
2
( g )
CO
2
( g )
; H
c
= 94,05 kcal
H
2
( g )
+ 1/2 O
2
( g )
H
2
O
(l )
; H
f
= 68,32 kcal
La reacci de combusti del met:
CH
4 ( g )
+ 2 O
2 ( g )
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
(l )
es pot obtenir a partir de la inversa de la primera equaci, de la
segona equaci i de la tercera equaci multiplicada per dos. Sumem
algebraicament aquestes reaccions i simplifiquem per obtenir lequaci
que busquem i la calor que acompanya el procs:
CH
4 ( g )
C
(grafit)
+ 2 H
2 ( g )
C
(grafit)
+ O
2 ( g )
CO
2 ( g )
2 H
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 H
2
O
(l )
CH
4
( g )
+ 2 O
2
( g )
CO
2
( g )
+ 2 H
2
O
(l )
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 125 17/12/09 10:17
126
3
Per tant:
H
f
= H
1
+ H
2
+ 2 H
3
=
= 17,89 kcal 94,05 kcal + 2 (68,32 kcal) = 212,8 kcal/mol
A partir de lequivalncia 1 cal = 4,18 J sobt el resultat en kJ:
Q = 212,8 kcal
4,18 kJ
1 kcal
= 889,5 kJ
Com que un litre daigua equival a un quilogram, la massa continguda
en 30 L s de 30 kg.
Coneixent la calor especfica de laigua es pot calcular la quantitat
de calor necessria per elevar la temperatura 65 C:
Q = m c
e
T = 3 10
4
g 4,18 J/(g K) 65 K = 8151 kJ
Daquesta manera sobtenen els mols i els grams de met que fan falta:
Q = n H
c
n =
8151
kJ
889,5 kJ/mol
= 9,2 mol CH
4
9,2 mol CH
4
16 g CH
4
1 mol CH
4
= 146,6 g CH
4
31. En termodinmica (selecciona lnica resposta que consideris vlida):
a) La calor absorbida pel sistema sempre s negativa.
b) El treball dexpansi dun gas sempre s negatiu.
c) La variaci dentalpia coincideix amb la calor intercanviada a volum
constant.
d) La variaci denergia interna coincideix amb la calor intercanviada
a pressi constant.
(Prova de selectivitat real)
a) Fals. La calor absorbida es considera positiva.
b) Cert. W = P V; en una expansi, V > 0. Per tant, el treball
s negatiu.
c) Fals. La variaci dentalpia coincideix amb la calor intercanviada
a pressi constant.
d) Fals. La variaci denergia interna s igual a la calor intercanviada
a volum constant.
32. Raona si les afirmacions segents sn certes o falses:
a) En les transformacions en qu intervenen gasos, sempre es compleix
que H > U.
b) En una transformaci adiabtica es compleix que U = W.
c) En un procs endotrmic es compleix que H > 0.
d) En un procs en el qual lestat final s el mateix que linicial, es
compleix que H = 0.
a) Fals. La variaci de lentalpia pot ser ms gran, ms petita o igual
a la variaci denergia interna, ja que H = U + P V.
b) Fals. En un procs adiabtic es compleix que Q = 0 i, per tant,
U = W.
c) Cert. En els processos endotrmics la variaci dentalpia s ms
gran que zero.
d) Cert. Lentalpia s una funci destat i noms depn de lestat
final i linicial. En un procs cclic els dos estats sn iguals;
per tant, H = 0.
33. Calcula la variaci denergia interna de la reacci de combusti
del benz, C
6
H
6
(l)
, si el procs es realitza a pressi d1 atm i a 25 C
de temperatura.
Dades: H
f
(kJ/mol): dixid de carboni: 393; H
f
aigua
(l)
: 286;
H
f
benz: 49.
(Prova de selectivitat real)
Per obtenir la variaci denergia interna primer hem de calcular
la variaci dentalpia:
H = U + n R T U = H n R T
Equaci de combusti del benz:
C
6
H
6 (l )
+ 15/2 O
2
( g )
6 CO
2
( g )
+ 3 H
2
O
(l )
A partir de les entalpies de formaci de productes i reactius es calcula
la variaci dentalpia del procs:
H = ( nre. mols H
f
productes
) ( nre. mols H
f
reactius
)
Substitum les entalpies de formaci a lequaci i recordem que
lentalpia de formaci per a loxigen s zero, i obtenim que:
H = [6 mol H
f
CO
2
( g )
+ 3 mol H
f
H
2
O
(l )
]
[1 mol H
f
C
6
H
6
(l )
] H = 3265 kJ
La variaci de lenergia interna sobt substituint el resultat obtingut
i els valors:
R = 8,31 J/(K mol); T = 298 K; n = (6 7,5) mol = 1,5 mol
U = H n R T = 3265000 J
8,31 J/(K mol) 298 K (1,5 mol) U = 3261,3 kJ
34. a) Enuncia la llei de Hess. Quina aplicaci t aquesta llei?
b) Si diem que una reacci A s ms exotrmica que una altra B,
vol dir que les entalpies de formaci dels productes finals sn
en A ms negatives que en B? Raona la resposta.
(Prova de selectivitat real)
a) La llei de Hess afirma que la variaci dentalpia duna reacci
qumica depn nicament dels estats inicial i final del sistema,
i s independent dels estats intermedis pels quals hagi passat.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 126 17/12/09 10:17
127
SOLUCIONARI
Per tant:
H
f
= H
1
+ H
2
+ 2 H
3
=
= 17,89 kcal 94,05 kcal + 2 (68,32 kcal) = 212,8 kcal/mol
A partir de lequivalncia 1 cal = 4,18 J sobt el resultat en kJ:
Com que un litre daigua equival a un quilogram, la massa continguda
en 30 L s de 30 kg.
Coneixent la calor especfica de laigua es pot calcular la quantitat
de calor necessria per elevar la temperatura 65 C:
Q = m c
e
T = 3 10
4
g 4,18 J/(g K) 65 K = 8151 kJ
Daquesta manera sobtenen els mols i els grams de met que fan falta:
Q = n H
c
n = = 9,2 mol CH
4
En termodinmica (selecciona lnica resposta que consideris vlida):
a) La calor absorbida pel sistema sempre s negativa.
b) El treball dexpansi dun gas sempre s negatiu.
c) La variaci dentalpia coincideix amb la calor intercanviada a volum
constant.
d) La variaci denergia interna coincideix amb la calor intercanviada
a pressi constant.
(Prova de selectivitat real)
a) Fals. La calor absorbida es considera positiva.
b) Cert. W = P V; en una expansi, V > 0. Per tant, el treball
s negatiu.
c) Fals. La variaci dentalpia coincideix amb la calor intercanviada
a pressi constant.
d) Fals. La variaci denergia interna s igual a la calor intercanviada
a volum constant.
Raona si les afirmacions segents sn certes o falses:
a) En les transformacions en qu intervenen gasos, sempre es compleix
que H > U.
b) En una transformaci adiabtica es compleix que U = W.
c) En un procs endotrmic es compleix que H > 0.
d) En un procs en el qual lestat final s el mateix que linicial, es
compleix que H = 0.
a) Fals. La variaci de lentalpia pot ser ms gran, ms petita o igual
a la variaci denergia interna, ja que H = U + P V.
b) Fals. En un procs adiabtic es compleix que Q = 0 i, per tant,
U = W.
c) Cert. En els processos endotrmics la variaci dentalpia s ms
gran que zero.
d) Cert. Lentalpia s una funci destat i noms depn de lestat
final i linicial. En un procs cclic els dos estats sn iguals;
per tant, H = 0.
33. Calcula la variaci denergia interna de la reacci de combusti
del benz, C
6
H
6
(l)
, si el procs es realitza a pressi d1 atm i a 25 C
de temperatura.
Dades: H
f
(kJ/mol): dixid de carboni: 393; H
f
aigua
(l)
: 286;
H
f
benz: 49.
(Prova de selectivitat real)
Per obtenir la variaci denergia interna primer hem de calcular
la variaci dentalpia:
H = U + n R T U = H n R T
Equaci de combusti del benz:
C
6
H
6 (l )
+ 15/2 O
2
( g )
6 CO
2
( g )
+ 3 H
2
O
(l )
A partir de les entalpies de formaci de productes i reactius es calcula
la variaci dentalpia del procs:
H = ( nre. mols H
f
productes
) ( nre. mols H
f
reactius
)
Substitum les entalpies de formaci a lequaci i recordem que
lentalpia de formaci per a loxigen s zero, i obtenim que:
H = [6 mol H
f
CO
2
( g )
+ 3 mol H
f
H
2
O
(l )
]
[1 mol H
f
C
6
H
6
(l )
] H = 3265 kJ
La variaci de lenergia interna sobt substituint el resultat obtingut
i els valors:
R = 8,31 J/(K mol); T = 298 K; n = (6 7,5) mol = 1,5 mol
U = H n R T = 3265000 J
8,31 J/(K mol) 298 K (1,5 mol) U = 3261,3 kJ
34. a) Enuncia la llei de Hess. Quina aplicaci t aquesta llei?
b) Si diem que una reacci A s ms exotrmica que una altra B,
vol dir que les entalpies de formaci dels productes finals sn
en A ms negatives que en B? Raona la resposta.
(Prova de selectivitat real)
a) La llei de Hess afirma que la variaci dentalpia duna reacci
qumica depn nicament dels estats inicial i final del sistema,
i s independent dels estats intermedis pels quals hagi passat.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 127 17/12/09 10:17
128
3
Aquesta llei permet tractar les equacions termoqumiques com
a equacions algebraiques, i s un procediment til a lhora
de calcular les entalpies de reacci quan una reacci no es pot dur
a terme directament en condicions experimentals senzilles.
b) No necessriament. Lentalpia de reacci sobt a partir
de la diferncia entre les entalpies de formaci dels productes
i les dels reactius, multiplicades pel nombre de mols que indica
lestequiometria de la reacci ajustada, ja que depn de la quantitat
de matria. Per tant, no tan sols depn de les entalpies de formaci
dels productes, sin que tamb cal tenir en compte les entalpies de
formaci dels reactius i el nombre de mols de cadascuna
de les substncies que intervenen en la reacci.
35. Tenim dues dades de lentalpia estndard de formaci de laigua a una
temperatura concreta: A) = 285,5 kJ/mol. B) = 242,5 kJ/mol. Quin
valor assignaries a lentalpia de formaci de laigua en estat vapor i quin
a lentalpia de laigua en estat lquid? Raona la resposta.
(Prova de selectivitat real)
En el procs de formaci de la molcula daigua es produeix una
certa quantitat denergia. Una part daquesta energia es mant a les
molcules daigua, en forma dagitaci molecular. En estat de vapor,
el grau dagitaci de les molcules s mxim; en estat lquid, t un valor
intermedi; i en estat slid, un valor mnim. En conseqncia, lenergia
que sallibera per la reacci en forma de calor s ms petita quan es
forma aigua en estat de vapor que quan es forma aigua lquida.
H
2 ( g )
+
1
2
O
2 ( g )
H
2
O
(g)
; H
f
= 242,5 kJ
H
2 ( g )
+
1
2
O
2 ( g )
H
2
O
(l )
; H
f
= 285,5 kJ
36. Escriu les equacions termoqumiques que es representen a la figura
i dedueix lentalpia de combusti del prop.
E
n
t
a
l
p
i
a
(
H
)
C
3
H
8
(g)
+ 5 O
2
( g )
3 CO
2
( g )
+ 4 H
2
O
(l )
3C
(grafit)
+ 4 H
2 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
H
f
= 103,9 kJ
H
f
= 2.373,7 kJ
H
r
= H
f1
H
f2
=
= 2.373,7 (103,9) =
= 2.269,8 kJ
Reaccions qumiques representades en el diagrama
dentalpia:
3 C
(grafit)
+ 4 H
2 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
C
3
H
8 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
;
H
1
= 103,9 kJ
3 C
(grafit)
+ 4 H
2 ( g )
+ 5 O
2
( g )
3 CO
2 ( g )
+ 4 H
2
O
(l )
;
H
2
= 2.373,7 kJ
Apliquem la llei de Hess per obtenir la reacci de combusti
del prop. Per fer-ho canviem de sentit la primera reacci
i la sumem a la segona:
C
3
H
8 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
3 C
(grafit)
+ 4 H
2 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
3 C
(grafit)
+ 4 H
2 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
3 CO
2 ( g )
+ 4 H
2
O
(l )
C
3
H
8 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
3 CO
2 ( g )
+ 4 H
2
O
(l )
H
r
= H
2
(H
1
) = 2.373,7 kJ (103,9 kJ) = 2.269,8 kJ
37. Escriu les equacions termoqumiques que es representen a la figura
i dedueix lentalpia per a la transformaci: H
2
O
( g )
H
2
O
(l )
.
Reaccions qumiques del diagrama entlpic:
CH
4
( g )
+ 5 O
2 ( g )
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
(l )
; H
1
= 890 kJ
CH
4
( g )
+ 5 O
2 ( g )
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
( g )
; H
2
= 802 kJ
La reacci de condensaci sobt sumant la primera equaci
a la inversa de la segona:
CH
4
( g )
+ 5 O
2 ( g )
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
(l )
; H
1
= 890 kJ
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
( g )
CH
4
( g )
+ 5 O
2 ( g )
; H
2
= 802 kJ
2 H
2
O
( g )
2 H
2
O
(l )
;
H
r
= 88 kJ
Com que el valor de lentalpia de la reacci est referit a dos mols
de vapor daigua, dividim aquest valor entre dos i obtenim la variaci
dentalpia de la reacci:
H
2
O
( g )
H
2
O
(l )
; H
r
= 44 kJ/mol
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 128 17/12/09 10:17
129
SOLUCIONARI
Aquesta llei permet tractar les equacions termoqumiques com
a equacions algebraiques, i s un procediment til a lhora
de calcular les entalpies de reacci quan una reacci no es pot dur
a terme directament en condicions experimentals senzilles.
b) No necessriament. Lentalpia de reacci sobt a partir
de la diferncia entre les entalpies de formaci dels productes
i les dels reactius, multiplicades pel nombre de mols que indica
lestequiometria de la reacci ajustada, ja que depn de la quantitat
de matria. Per tant, no tan sols depn de les entalpies de formaci
dels productes, sin que tamb cal tenir en compte les entalpies de
formaci dels reactius i el nombre de mols de cadascuna
de les substncies que intervenen en la reacci.
Tenim dues dades de lentalpia estndard de formaci de laigua a una
temperatura concreta: A) = 285,5 kJ/mol. B) = 242,5 kJ/mol. Quin
valor assignaries a lentalpia de formaci de laigua en estat vapor i quin
a lentalpia de laigua en estat lquid? Raona la resposta.
(Prova de selectivitat real)
En el procs de formaci de la molcula daigua es produeix una
certa quantitat denergia. Una part daquesta energia es mant a les
molcules daigua, en forma dagitaci molecular. En estat de vapor,
el grau dagitaci de les molcules s mxim; en estat lquid, t un valor
intermedi; i en estat slid, un valor mnim. En conseqncia, lenergia
que sallibera per la reacci en forma de calor s ms petita quan es
forma aigua en estat de vapor que quan es forma aigua lquida.
H
2 ( g )
+ O
2 ( g )
H
2
O
(g)
; H
f
= 242,5 kJ
H
2 ( g )
+ O
2 ( g )
H
2
O
(l )
; H
f
= 285,5 kJ
Escriu les equacions termoqumiques que es representen a la figura
i dedueix lentalpia de combusti del prop.
Reaccions qumiques representades en el diagrama
dentalpia:
3 C
(grafit)
+ 4 H
2 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
C
3
H
8 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
;
H
1
= 103,9 kJ
3 C
(grafit)
+ 4 H
2 ( g )
+ 5 O
2
( g )
3 CO
2 ( g )
+ 4 H
2
O
(l )
;
H
2
= 2.373,7 kJ
Apliquem la llei de Hess per obtenir la reacci de combusti
del prop. Per fer-ho canviem de sentit la primera reacci
i la sumem a la segona:
C
3
H
8 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
3 C
(grafit)
+ 4 H
2 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
3 C
(grafit)
+ 4 H
2 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
3 CO
2 ( g )
+ 4 H
2
O
(l )
C
3
H
8 ( g )
+ 5 O
2 ( g )
3 CO
2 ( g )
+ 4 H
2
O
(l )
H
r
= H
2
(H
1
) = 2.373,7 kJ (103,9 kJ) = 2.269,8 kJ
37. Escriu les equacions termoqumiques que es representen a la figura
i dedueix lentalpia per a la transformaci: H
2
O
( g )
H
2
O
(l )
.
E
n
t
a
l
p
i
a
(
k
J
/
m
o
l
)
CH
4 (g )
+ 5 O
2 (g )
H
1
= 890 kJ
H
2
= 802 kJ
H
3
= 88 kJ
CO
2 (g )
+ 2 H
2
O
(g )
CO
2 (g )
+ 2 H
2
O
(l )
Reaccions qumiques del diagrama entlpic:
CH
4
( g )
+ 5 O
2 ( g )
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
(l )
; H
1
= 890 kJ
CH
4
( g )
+ 5 O
2 ( g )
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
( g )
; H
2
= 802 kJ
La reacci de condensaci sobt sumant la primera equaci
a la inversa de la segona:
CH
4
( g )
+ 5 O
2 ( g )
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
(l )
; H
1
= 890 kJ
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
( g )
CH
4
( g )
+ 5 O
2 ( g )
; H
2
= 802 kJ
2 H
2
O
( g )
2 H
2
O
(l )
;
H
r
= 88 kJ
Com que el valor de lentalpia de la reacci est referit a dos mols
de vapor daigua, dividim aquest valor entre dos i obtenim la variaci
dentalpia de la reacci:
H
2
O
( g )
H
2
O
(l )
; H
r
= 44 kJ/mol
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 129 17/12/09 10:17
130
3
38. La combusti de lacetil C
2
H
2 ( g )
, produeix dixid de carboni i aigua:
a) Escriu lequaci qumica corresponent al procs.
b) Calcula lentalpia de combusti de lacetil i la calor produda en cremar
1,00 kg dacetil.
Dades: H
f
(kJ/mol): dixid de carboni: 393,5;
H
f
aigua
( l )
: 241,8; H
f
de lacetil: 223,75.
(Prova de selectivitat real)
Equaci qumica de la combusti de lacetil:
C
2
H
2 ( g )
+ 5/2 O
2 ( g )
2 CO
2 ( g )
+ H
2
O
(l )
a) La calor molar de combusti a pressi constant sanomena entalpia
molar de combusti, i sobt a partir de les entalpies de reactius
i productes:
H = ( nre. mols H
f
productes
) ( nre. mols H
f
reactius
)
H = [2 mol H
f
CO
2 ( g )
+ 1 mol H
f
H
2
O
(l )
]
[1 mol H
f
C
2
H
2 ( g )
]
Substitum les entalpies de formaci de les substncies que hi
intervenen i obtenim:
H = 1.252,6 kJ/mol
El signe negatiu indica que la reacci es produeix amb
despreniment denergia en forma de calor (exotrmica),
igual que en tota combusti.
b) Com que la massa molecular de lacetil s de 26 g/mol,
la calor que es desprn en cremar 1 kg dacetil sobt
de les relacions segents:
Q = 1.252,6 kJ/mol
1 mol
26 g
1000 g
1 kg
= 48.177 kJ/kg
39. Escriu la reacci de combusti del but ajustada i dibuixa el diagrama
dentalpia. Calcula la calor emesa en la combusti duna bombona
que cont 3 kg de but.
Dades: H
f
(kJ/mol): CO
2( g )
= 393,5; H
2
O
(l)
= 285,5;
C
4
H
10 ( g )
= 126,1.
Equaci de combusti del but:
C
4
H
10
( g )
+ 13/2 O
2
( g )
4 CO
2 ( g )
+ 5 H
2
O
(l )
E
n
t
a
l
p
i
a
C
4
H
10
+ 13/2 O
2
4 CO
2
+ 5 H
2
O
H
c
= 2.875,4 kJ/mol
H
c
= (5 mol H
f
H
2
O
+ 4 mol H
f
CO
2
) (H
f
C
4
H
10
) =
= (285,5 kJ/mol 5 mol 393,5 kJ/mol 4 mol)
(126,1 kJ/mol 1 mol) H
c
= 2.875,4 kJ/mol
En 3 kg de but hi ha 51,7 mols de but:
= 51,7 mol C
4
H
10
Per tant, en la combusti daquests mols es desprendran:
Q = 51,7 mol C
4
H
10
(2.875,4 kJ/mol) = 148.727,6 kJ
40. Calcula lincrement dentalpia en condicions estndard en la reacci
de formaci del met gas a partir de les dades segents:
H
f
dixid de carboni: 393,5 kJ/mol,
H
f
aigua
(l )
: 285,5 kJ/mol, H
comb
met: 840 kJ/mol.
Escriu totes les reaccions per a les quals saporten dades. Hem de suposar
en tots els casos que laigua es troba en estat lquid.
(Prova de selectivitat real)
Equaci de combusti del met:
CH
4
( g )
+ 2 O
2
( g )
CO
2
( g )
+ 2 H
2
O
(l )
; H = 840 kJ/mol
Coneixent lentalpia de combusti del met sen pot calcular lentalpia
de formaci a partir de lequaci:
H = ( nre. mols H
f
productes
) ( nre. mols H
f
reactius
)
Hi substitum les dades de les entalpies de formaci conegudes
i allem lentalpia de formaci del met, obtenim:
840 kJ = [1 mol H
f
CO
2 ( g )
+ 2 mol H
f
H
2
O
( l )
]
[1 mol H
f
CH
4
( g )
] H
f
CH
4
( g )
= 124,5 kJ/mol
Equaci termoqumica de formaci del met:
C
(s)
+ 2 H
2
( g )
CH
4
( g )
; H
= 124,5 kJ/mol
Equaci de formaci del dixid de carboni:
C
(s)
+ O
2
( g )
CO
2
( g )
;
H = 393,5 kJ/mol
Equaci de formaci de laigua:
H
2
( g )
+ O
2 ( g )
H
2
O
(l )
; H
= 285,5 kJ/mol
41. Les calors de combusti de l1,3butadi, el but i lhidrogen sn
2.540,2; 2.877,6 i 285,8 kJ/mol, respectivament. Utilitza aquestes
dades per calcular la calor dhidrogenaci de l1,3butadi.
(Prova de selectivitat real)
Equaci de combusti del butadi:
C
4
H
6
( g )
+ O
2 ( g )
4 CO
2 ( g )
+ 3 H
2
O
(l)
; H
1
= 2.540,2 kJ
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 130 17/12/09 10:17
131
SOLUCIONARI
La combusti de lacetil C
2
H
2 ( g )
, produeix dixid de carboni i aigua:
a) Escriu lequaci qumica corresponent al procs.
b) Calcula lentalpia de combusti de lacetil i la calor produda en cremar
1,00 kg dacetil.
Dades: H
f
(kJ/mol): dixid de carboni: 393,5;
H
f
aigua
( l )
: 241,8; H
f
de lacetil: 223,75.
(Prova de selectivitat real)
Equaci qumica de la combusti de lacetil:
C
2
H
2 ( g )
+ 5/2 O
2 ( g )
2 CO
2 ( g )
+ H
2
O
(l )
a) La calor molar de combusti a pressi constant sanomena entalpia
molar de combusti, i sobt a partir de les entalpies de reactius
i productes:
H = ( nre. mols H
f
productes
) ( nre. mols H
f
reactius
)
H = [2 mol H
f
CO
2 ( g )
+ 1 mol H
f
H
2
O
(l )
]
[1 mol H
f
C
2
H
2 ( g )
]
Substitum les entalpies de formaci de les substncies que hi
intervenen i obtenim:
H = 1.252,6 kJ/mol
El signe negatiu indica que la reacci es produeix amb
despreniment denergia en forma de calor (exotrmica),
igual que en tota combusti.
b) Com que la massa molecular de lacetil s de 26 g/mol,
la calor que es desprn en cremar 1 kg dacetil sobt
de les relacions segents:
Q = 1.252,6 kJ/mol = 48.177 kJ/kg
Escriu la reacci de combusti del but ajustada i dibuixa el diagrama
dentalpia. Calcula la calor emesa en la combusti duna bombona
que cont 3 kg de but.
Dades: H
f
(kJ/mol): CO
2( g )
= 393,5; H
2
O
(l)
= 285,5;
C
4
H
10 ( g )
= 126,1.
Equaci de combusti del but:
C
4
H
10
( g )
+ 13/2 O
2
( g )
4 CO
2 ( g )
+ 5 H
2
O
(l )
H
c
= 2.875,4 kJ/mol
H
c
= (5 mol H
f
H
2
O
+ 4 mol H
f
CO
2
) (H
f
C
4
H
10
) =
= (285,5 kJ/mol 5 mol 393,5 kJ/mol 4 mol)
(126,1 kJ/mol 1 mol) H
c
= 2.875,4 kJ/mol
En 3 kg de but hi ha 51,7 mols de but:
3.000 g C
4
H
10
58 g/mol
= 51,7 mol C
4
H
10
Per tant, en la combusti daquests mols es desprendran:
Q = 51,7 mol C
4
H
10
(2.875,4 kJ/mol) = 148.727,6 kJ
40. Calcula lincrement dentalpia en condicions estndard en la reacci
de formaci del met gas a partir de les dades segents:
H
f
dixid de carboni: 393,5 kJ/mol,
H
f
aigua
(l )
: 285,5 kJ/mol, H
comb
met: 840 kJ/mol.
Escriu totes les reaccions per a les quals saporten dades. Hem de suposar
en tots els casos que laigua es troba en estat lquid.
(Prova de selectivitat real)
Equaci de combusti del met:
CH
4
( g )
+ 2 O
2
( g )
CO
2
( g )
+ 2 H
2
O
(l )
; H = 840 kJ/mol
Coneixent lentalpia de combusti del met sen pot calcular lentalpia
de formaci a partir de lequaci:
H = ( nre. mols H
f
productes
) ( nre. mols H
f
reactius
)
Hi substitum les dades de les entalpies de formaci conegudes
i allem lentalpia de formaci del met, obtenim:
840 kJ = [1 mol H
f
CO
2 ( g )
+ 2 mol H
f
H
2
O
( l )
]
[1 mol H
f
CH
4
( g )
] H
f
CH
4
( g )
= 124,5 kJ/mol
Equaci termoqumica de formaci del met:
C
(s)
+ 2 H
2
( g )
CH
4
( g )
; H
= 124,5 kJ/mol
Equaci de formaci del dixid de carboni:
C
(s)
+ O
2
( g )
CO
2
( g )
;
H = 393,5 kJ/mol
Equaci de formaci de laigua:
H
2
( g )
+
1
2
O
2 ( g )
H
2
O
(l )
; H
= 285,5 kJ/mol
41. Les calors de combusti de l1,3butadi, el but i lhidrogen sn
2.540,2; 2.877,6 i 285,8 kJ/mol, respectivament. Utilitza aquestes
dades per calcular la calor dhidrogenaci de l1,3butadi.
(Prova de selectivitat real)
Equaci de combusti del butadi:
C
4
H
6
( g )
+
11
2
O
2 ( g )
4 CO
2 ( g )
+ 3 H
2
O
(l)
; H
1
= 2.540,2 kJ
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 131 17/12/09 10:17
132
3
b) Per calcular lentalpia de la reacci a partir de les entalpies
de formaci partim de lexpressi:
H = (n H
f
productes
) (n H
f
reactius
)
H = [H
f
HCl
( g )
+ H
f
CH
3
Cl
( g )
]
[H
f
CH
4
( g )
+ H
f
Cl
2
( g )
]
El valor de lentalpia de la reacci sobt substituint
les entalpies de formaci estndard agafades de les taules
i tenint en compte que lentalpia dels elements qumics
en la forma ms estable i en condicions estndard es considera
zero, com s el cas del Cl
2 ( g )
:
H = [92,3 kJ + (235,3 kJ)] [74,9 kJ + 0] = 252,7 kJ
Observa que el resultat obtingut amb els dos mtodes
no s el mateix. Aix s degut al fet que el clcul a partir
de les energies denlla s aproximat, ja que cal tenir en compte
que les dades que sindiquen a les taules sn de valors mitjans
denergies denlla.
43. Els valors de les entalpies estndard de combusti del C
(s)
i
el benz
(l )
sn, respectivament, 393,7 kJ/mol i 3.267 kJ/mol,
i el valor de lentalpia estndard de formaci per a laigua lquida
s 285,9 kJ/mol.
a) Calcula lentalpia de formaci del benz
(l )
.
b) Quants kJ es desprendran o sabsorbiran en la combusti
de 0,5 kg de benz?
(Prova de selectivitat real)
a) Equaci de combusti del benz:
C
6
H
6 (l )
+ O
2
( g )
6 CO
2
( g )
+ 3 H
2
O
(l )
Coneixent lentalpia estndard de combusti del benz, sen pot
calcular lentalpia de formaci a partir de lequaci:
H
c
= ( nre. mols H
f
productes
) ( nre. mols H
f
reactius
)
Substitum a lequaci el valor de lentalpia de combusti
i les entalpies de formaci, i tenint en compte que lentalpia
de formaci per a loxigen s zero i que lentalpia de formaci
del dixid de carboni t el mateix valor que la seva entalpia
de combusti, obtenim el resultat de lentalpia de combusti
per al benz.
3.267 kJ = [6 mol H
f
CO
2 ( g )
+ 3 mol H
f
H
2
O
(l )
]
[1 mol H
f
C
6
H
6
(l )
] H
f
C
6
H
6
(l )
= 47,1 kJ
El signe positiu indica que la formaci del benz s
un procs endotrmic, que t lloc amb absorci denergia
trmica.
Equaci de combusti de lhidrogen:
H
2
( g )
+
1
2
O
2 ( g )
H
2
O
(l )
; H
2
= 285,8 kJ
Equaci de combusti del but:
C
4
H
10
( g )
+
13
2
O
2 ( g )
4 CO
2 ( g )
+ 5 H
2
O
(l )
; H
3
= 2.877,6 kJ
La calor a pressi constant o entalpia de la reacci dhidrogenaci
del butadi:
C
4
H
6
( g )
+ 2 H
2 ( g )
C
4
H
10 ( g )
es pot calcular a partir de la llei de Hess, sumant la primera equaci
a la segona multiplicada per dos i a la inversa de la tercera equaci.
H
r
= H
1
+ 2 H
2
H
3
H
r
= 2.540,2 kJ + 2 (285,8 kJ) (2.877,6 kJ) = 234,2 kJ
42. Tenim la reacci:
CH
4
( g )
+ Cl
2
( g )
CH
3
Cl
( g )
+ HCl
( g )
Calcula lentalpia de reacci estndard. Utilitza:
a) Les entalpies denlla.
b) Les entalpies de formaci estndard (taules).
Dades: entalpies denlla en kJ/mol: (CH) = 414; (ClCl) = 243;
(CCl) = 339; (HCl) = 432.
H
f
(CH
3
Cl
(g )
) = 235,3 kJ/mol
(Prova de selectivitat real)
a) Tenint en compte que per trencar enllaos cal subministrar
energia, mentre que en formar-sen de nous es desprn energia,
es dedueix que lentalpia de la reacci es pot calcular a partir
de les energies denlla:
H = (Enllaos trencats) (Enllaos formats)
A partir de lequaci ajustada sobserven les ruptures denllaos
segents a les molcules dels reactius i la formaci de nous
enllaos a les molcules dels productes:
Enllaos dels reactius que es trenquen: 1 enlla CH
i un enlla ClCl.
Enllaos que es formen dels productes: 1 enlla CCl
i un enlla HCl.
Substitum el valor de lenergia corresponent als enllaos indicats,
i resulta:
H = [E (CH) + E (ClCl)] [E (CCl) + E (HCl)]
H = (414 kJ + 243 kJ) (339 kJ + 432 kJ) = 114 kJ
El signe negatiu indica que per cada mol de met que reacciona
es desprenen 114 kJ denergia.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 132 17/12/09 10:17
133
SOLUCIONARI
b) Per calcular lentalpia de la reacci a partir de les entalpies
de formaci partim de lexpressi:
H = (n H
f
productes
) (n H
f
reactius
)
H = [H
f
HCl
( g )
+ H
f
CH
3
Cl
( g )
]
[H
f
CH
4
( g )
+ H
f
Cl
2
( g )
]
El valor de lentalpia de la reacci sobt substituint
les entalpies de formaci estndard agafades de les taules
i tenint en compte que lentalpia dels elements qumics
en la forma ms estable i en condicions estndard es considera
zero, com s el cas del Cl
2 ( g )
:
H = [92,3 kJ + (235,3 kJ)] [74,9 kJ + 0] = 252,7 kJ
Observa que el resultat obtingut amb els dos mtodes
no s el mateix. Aix s degut al fet que el clcul a partir
de les energies denlla s aproximat, ja que cal tenir en compte
que les dades que sindiquen a les taules sn de valors mitjans
denergies denlla.
43. Els valors de les entalpies estndard de combusti del C
(s)
i
el benz
(l )
sn, respectivament, 393,7 kJ/mol i 3.267 kJ/mol,
i el valor de lentalpia estndard de formaci per a laigua lquida
s 285,9 kJ/mol.
a) Calcula lentalpia de formaci del benz
(l )
.
b) Quants kJ es desprendran o sabsorbiran en la combusti
de 0,5 kg de benz?
(Prova de selectivitat real)
a) Equaci de combusti del benz:
C
6
H
6 (l )
+
15
2
O
2
( g )
6 CO
2
( g )
+ 3 H
2
O
(l )
Coneixent lentalpia estndard de combusti del benz, sen pot
calcular lentalpia de formaci a partir de lequaci:
H
c
= ( nre. mols H
f
productes
) ( nre. mols H
f
reactius
)
Substitum a lequaci el valor de lentalpia de combusti
i les entalpies de formaci, i tenint en compte que lentalpia
de formaci per a loxigen s zero i que lentalpia de formaci
del dixid de carboni t el mateix valor que la seva entalpia
de combusti, obtenim el resultat de lentalpia de combusti
per al benz.
3.267 kJ = [6 mol H
f
CO
2 ( g )
+ 3 mol H
f
H
2
O
(l )
]
[1 mol H
f
C
6
H
6
(l )
] H
f
C
6
H
6
(l )
= 47,1 kJ
El signe positiu indica que la formaci del benz s
un procs endotrmic, que t lloc amb absorci denergia
trmica.
Equaci de combusti de lhidrogen:
H
2
( g )
+ O
2 ( g )
H
2
O
(l )
; H
2
= 285,8 kJ
Equaci de combusti del but:
C
4
H
10
( g )
+ O
2 ( g )
4 CO
2 ( g )
+ 5 H
2
O
(l )
; H
3
= 2.877,6 kJ
La calor a pressi constant o entalpia de la reacci dhidrogenaci
del butadi:
C
4
H
6
( g )
+ 2 H
2 ( g )
C
4
H
10 ( g )
es pot calcular a partir de la llei de Hess, sumant la primera equaci
a la segona multiplicada per dos i a la inversa de la tercera equaci.
H
r
= H
1
+ 2 H
2
H
3
H
r
= 2.540,2 kJ + 2 (285,8 kJ) (2.877,6 kJ) = 234,2 kJ
Tenim la reacci:
CH
4
( g )
+ Cl
2
( g )
CH
3
Cl
( g )
+ HCl
( g )
Calcula lentalpia de reacci estndard. Utilitza:
a) Les entalpies denlla.
b) Les entalpies de formaci estndard (taules).
Dades: entalpies denlla en kJ/mol: (CH) = 414; (ClCl) = 243;
(CCl) = 339; (HCl) = 432.
H
f
(CH
3
Cl
(g )
) = 235,3 kJ/mol
(Prova de selectivitat real)
a) Tenint en compte que per trencar enllaos cal subministrar
energia, mentre que en formar-sen de nous es desprn energia,
es dedueix que lentalpia de la reacci es pot calcular a partir
de les energies denlla:
H = (Enllaos trencats) (Enllaos formats)
A partir de lequaci ajustada sobserven les ruptures denllaos
segents a les molcules dels reactius i la formaci de nous
enllaos a les molcules dels productes:
Enllaos dels reactius que es trenquen: 1 enlla CH
i un enlla ClCl.
Enllaos que es formen dels productes: 1 enlla CCl
i un enlla HCl.
Substitum el valor de lenergia corresponent als enllaos indicats,
i resulta:
H = [E (CH) + E (ClCl)] [E (CCl) + E (HCl)]
H = (414 kJ + 243 kJ) (339 kJ + 432 kJ) = 114 kJ
El signe negatiu indica que per cada mol de met que reacciona
es desprenen 114 kJ denergia.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 133 17/12/09 10:17
134
3
45. El metanol sobt industrialment a partir del monxid de carboni
i lhidrogen segons la reacci:
CO
( g )
+ 2 H
2
( g )
CH
3
OH
( g )
Si tenim en compte les equacions termodinmiques segents:
CO
( g )
+ 1/2 O
2
( g )
CO
2
( g )
; H
1
= 283,0 kJ
CH
3
OH
( g )
+ 3/2 O
2
( g )
CO
2
( g )
+ 2 H
2
O
( g )
; H
2
= 764,4 kJ
H
2 ( g )
+ 1/2 O
2 ( g )
H
2
O
( g )
; H
3
= 285,5 kJ
Calcula:
a) El canvi dentalpia de la reacci de sntesi industrial del metanol.
Indica si la reacci s exotrmica o endotrmica.
b) Lenergia calorfica implicada en la sntesi d1 kg de metanol.
Indica si s calor absorbida o emesa en la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) Si apliquem la llei de Hess podem obtenir la sntesi del metanol
per combinaci lineal de les equacions que apareixen
a les dades. Per fer-ho es multiplica la tercera equaci per dos,
es canvia de sentit la segona equaci i se suma el resultat
que obtinguem a la primera equaci.
1a equaci:
CO
( g )
+ O
2 ( g )
CO
2 ( g )
;
H
= 283,0 kJ
Inversa de la 2a equaci:
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
( g )
CH
3
OH
( g )
+ O
2 ( g )
;
H
= 764,4 kJ
3a equaci multiplicada per dos:
2 H
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 H
2
O
( g )
; H
= 571 kJ
Suma de les equacions: CO
( g )
+ 2 H
2
( g )
CH
3
OH
( g )
Per tant:
H
= 283,0 kJ + 764,4 kJ 571 kJ = 89,6 kJ
El signe del resultat indica que s un procs exotrmic
en qu es desprn energia trmica.
b) En la sntesi dun mol de metanol es desprenen 89,6 kJ.
Com que la massa molecular de letanol s de 32 g,
tenim que per cada gram detanol salliberen 2,8 kJ.
89,6 kJ/mol = 2,8 kJ/g
I en la formaci de 1.000 g es desprendr una energia calorfica
de 2.800 kJ:
Q = 2,8 kJ/g 1.000 g = 2.800 kJ
b) La calor que es desprn en la combusti dun mol de benz
s de 3.267 kJ. Tenint en compte que la massa molecular
del benz s de 78 g/mol, obtenim que lenergia despresa
en la combusti de 500 g de benz s de 20.942 kJ.
Q = 3.267 kJ/mol
1 mol benz
78 g benz
500 g = 20.942 kJ
44. Les entalpies de formaci estndard de CO
2
, H
2
O i C
3
H
8
sn,
respectivament: 393,5 kJ/mol; 285,8 kJ/mol i 103,852 kJ/mol.
a) Escriu la reacci de combusti del prop.
b) Calcula lentalpia estndard de combusti del prop.
c) Determina la massa de gas necessria per obtenir 1.000 kg dxid
de calci per descomposici trmica del carbonat de calci, si:
CaCO
3
(s)
CaO
(s)
+ CO
2
( g )
H = 178,1 kJ
(Prova de selectivitat real)
a) Equaci de combusti del prop:
C
3
H
8
( g )
+ 5 O
2
( g )
3 CO
2
( g )
+ 4 H
2
O
(l )
b) Lentalpia de combusti del prop es calcula a partir
de les dades de les entalpies de formaci de les substncies
que intervenen en la reacci en condicions estndard, tenint
en compte que lentalpia de formaci del gas oxigen s zero:
H = ( nre. mols H
f
productes
)
( nre. mols H
f
reactius
) H = [3 mol H
f
CO
2
( g )
+
+ 4 mol H
f
H
2
O
(l )
] [1 mol H
f
C
3
H
8
( g )
]
Substitum a lequaci les entalpies de formaci i resulta:
H = [3 mol (393,5 kJ/mol) + 4 mol (285,8 kJ/mol]
[1 mol (103,852 kJ/mol)] H = 2.220
El valor negatiu de lentalpia indica que s un procs exotrmic
que t lloc amb despreniment denergia en forma de calor.
c) En la descomposici d1 mol de carbonat de calci sabsorbeixen
178,1 kJ. Tenint en compte que la massa molecular de lxid de
calci s de 56 g/mol, sobt que per cada gram dxid de calci
format fa falta una energia calorfica de 3,18 kJ, de manera que per
obtenir 10
6
g dxid de calci cal aportar una energia de 3,18 10
6
kJ.
Com que en la combusti dun mol de prop es desprenen 2.220 kJ,
per obtenir 3,18 10
6
kJ en faran falta 1.432,4 mols:
3,18 10
6
kJ = nre. mols 2.220 kJ/mol
nre. mols de prop = 1.432,4 mol
Expressats en massa, aquests mols equivalen a:
1.432,4 mol prop
44 g prop
1 mol prop
= 63.027 g = 63,027 kg
de prop
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 134 17/12/09 10:17
135
SOLUCIONARI
45. El metanol sobt industrialment a partir del monxid de carboni
i lhidrogen segons la reacci:
CO
( g )
+ 2 H
2
( g )
CH
3
OH
( g )
Si tenim en compte les equacions termodinmiques segents:
CO
( g )
+ 1/2 O
2
( g )
CO
2
( g )
; H
1
= 283,0 kJ
CH
3
OH
( g )
+ 3/2 O
2
( g )
CO
2
( g )
+ 2 H
2
O
( g )
; H
2
= 764,4 kJ
H
2 ( g )
+ 1/2 O
2 ( g )
H
2
O
( g )
; H
3
= 285,5 kJ
Calcula:
a) El canvi dentalpia de la reacci de sntesi industrial del metanol.
Indica si la reacci s exotrmica o endotrmica.
b) Lenergia calorfica implicada en la sntesi d1 kg de metanol.
Indica si s calor absorbida o emesa en la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) Si apliquem la llei de Hess podem obtenir la sntesi del metanol
per combinaci lineal de les equacions que apareixen
a les dades. Per fer-ho es multiplica la tercera equaci per dos,
es canvia de sentit la segona equaci i se suma el resultat
que obtinguem a la primera equaci.
1a equaci:
CO
( g )
+
1
2
O
2 ( g )
CO
2 ( g )
;
H
= 283,0 kJ
Inversa de la 2a equaci:
CO
2 ( g )
+ 2 H
2
O
( g )
CH
3
OH
( g )
+
3
2
O
2 ( g )
;
H
= 764,4 kJ
3a equaci multiplicada per dos:
2 H
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 H
2
O
( g )
; H
= 571 kJ
Suma de les equacions: CO
( g )
+ 2 H
2
( g )
CH
3
OH
( g )
Per tant:
H
= 283,0 kJ + 764,4 kJ 571 kJ = 89,6 kJ
El signe del resultat indica que s un procs exotrmic
en qu es desprn energia trmica.
b) En la sntesi dun mol de metanol es desprenen 89,6 kJ.
Com que la massa molecular de letanol s de 32 g,
tenim que per cada gram detanol salliberen 2,8 kJ.
89,6 kJ/mol
1 mol metanol
32 g metanol
= 2,8 kJ/g
I en la formaci de 1.000 g es desprendr una energia calorfica
de 2.800 kJ:
Q = 2,8 kJ/g 1.000 g = 2.800 kJ
b) La calor que es desprn en la combusti dun mol de benz
s de 3.267 kJ. Tenint en compte que la massa molecular
del benz s de 78 g/mol, obtenim que lenergia despresa
en la combusti de 500 g de benz s de 20.942 kJ.
Q = 3.267 kJ/mol 500 g = 20.942 kJ
Les entalpies de formaci estndard de CO
2
, H
2
O i C
3
H
8
sn,
respectivament: 393,5 kJ/mol; 285,8 kJ/mol i 103,852 kJ/mol.
a) Escriu la reacci de combusti del prop.
b) Calcula lentalpia estndard de combusti del prop.
c) Determina la massa de gas necessria per obtenir 1.000 kg dxid
de calci per descomposici trmica del carbonat de calci, si:
CaCO
3
(s)
CaO
(s)
+ CO
2
( g )
H = 178,1 kJ
(Prova de selectivitat real)
a) Equaci de combusti del prop:
C
3
H
8
( g )
+ 5 O
2
( g )
3 CO
2
( g )
+ 4 H
2
O
(l )
b) Lentalpia de combusti del prop es calcula a partir
de les dades de les entalpies de formaci de les substncies
que intervenen en la reacci en condicions estndard, tenint
en compte que lentalpia de formaci del gas oxigen s zero:
H = ( nre. mols H
f
productes
)
( nre. mols H
f
reactius
) H = [3 mol H
f
CO
2
( g )
+
+ 4 mol H
f
H
2
O
(l )
] [1 mol H
f
C
3
H
8
( g )
]
Substitum a lequaci les entalpies de formaci i resulta:
H = [3 mol (393,5 kJ/mol) + 4 mol (285,8 kJ/mol]
[1 mol (103,852 kJ/mol)] H = 2.220
El valor negatiu de lentalpia indica que s un procs exotrmic
que t lloc amb despreniment denergia en forma de calor.
c) En la descomposici d1 mol de carbonat de calci sabsorbeixen
178,1 kJ. Tenint en compte que la massa molecular de lxid de
calci s de 56 g/mol, sobt que per cada gram dxid de calci
format fa falta una energia calorfica de 3,18 kJ, de manera que per
obtenir 10
6
g dxid de calci cal aportar una energia de 3,18 10
6
kJ.
Com que en la combusti dun mol de prop es desprenen 2.220 kJ,
per obtenir 3,18 10
6
kJ en faran falta 1.432,4 mols:
3,18 10
6
kJ = nre. mols 2.220 kJ/mol
nre. mols de prop = 1.432,4 mol
Expressats en massa, aquests mols equivalen a:
1.432,4 mol prop = 63.027 g = 63,027 kg
de prop
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 135 17/12/09 10:17
136
3
46. Loct, C
8
H
18
(l )
, s un hidrocarbur lquid de densitat 0,79 kg L
1
i el component majoritari de la gasolina.
Si tenim en compte les entalpies de formaci estndard que ens donen
al final de lenunciat, calcula:
a) Lentalpia molar de combusti de loct (c.s.).
b) Si 1 litre doct val 0,87 euros, quin ser el preu del combustible
necessari per produir 10
6
J denergia en forma de calor?
c) Quin ser el volum doct que shaur de cremar per fondre 1 kg de gel
si lentalpia de fusi del gel s 6,01 kJ mol
1
?
Dades: H
f
(kJ mol
1
): C
8
H
18 (l)
= 249,9; CO
2 ( g )
= 395,5;
H
2
O
(l)
=285,8.
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci de combusti de loct:
C
8
H
18 (l )
+
25
2
O
2 ( g )
8 CO
2 ( g )
+ 9 H
2
O
(l )
H = (8 mol [395,5 kJ/mol) + 9 mol (285,8 kJ/mol)]
[1 mol (249,9 kJ/mol)] H = 5.486,3 kJ/mol
b) Mols doct necessaris per produir 106 J denergia calorfica:
n = 10
6
J
1 mol C
8
H
18
5.486.300 J
= 0,182 mol C
8
H
18
Massa doct:
m = 0,182 mol oct
114 g C
8
H
18
1 mol C
8
H
18
= 20,78 g C
8
H
18
Volum doct:
V = 20,78 g oct
1 L C
8
H
18
790 g C
8
H
18
= 0,026 L C
8
H
18
Cost en euros de loct:
0,026 L oct
0,87
1 L C
8
H
18
= 0,02 euros
c) Mols daigua continguts en 1 kg de gel:
n = 1.000 g H
2
O
1 mol H
2
O
18 g H
2
O
= 55,6 mol H
2
O
Energia calorfica necessria per fondre 1 kg de gel:
Q = n L
f
= 55,6 mol H
2
O
6,01 kJ
1 mol H
2
O
= 334,2 kJ
Mols doct que fan falta per fondre tot el gel:
n = 334,2 kJ
1 mol
5.486,3 kJ
= 0,061 mol C
8
H
18
Massa doct necessria per fondre el gel:
Volum doct necessari per fondre 1 kg de gel:
= 8,8 10
3
L C
8
H
18
47. Lentalpia de combusti del but s de H
c
= 2642 kJ/mol.
Si tot el procs t lloc en fase gasosa, determina el nombre de bombones
de but (6 kg but/bombona) que fan falta per escalfar laigua duna
piscina de 50 m
3
de 14 C a 27 C.
(Prova de selectivitat real)
Una piscina de 50 m
3
daigua cont 50.000 litres daigua.
Suposant que la densitat daquesta aigua sigui de 1.000 kg/m
3
,
la massa daigua que cont s de 50.000 kg, o dit duna altra manera,
5 10
7
g daigua.
A continuaci calculem la quantitat de calor necessria per elevar
la temperatura 13 C (27 C 14 C = 13 C):
Q = m c
e
T = 5 10
7
g 4,18 J/(g K) 13 K = 2,72 10
6
kJ
I el nombre de mols de but que fan falta s:
Q = n H
c
n = = 1.028,4 mol C
4
H
10
Finalment, es calcula el nombre de bombones que contenen els mols
de but que hem calculat:
= 10 bombones
48. Justifica si les afirmacions segents sn certes o falses:
a) Totes les reaccions exotrmiques sn espontnies.
b) En tota reacci qumica espontnia, la variaci dentropia s positiva.
c) En el canvi destat H
2
O
(l )
H
2
O
( g )
es produeix un augment
dentropia.
(Prova de selectivitat real)
a) Fals. No nhi ha prou que una reacci sigui exotrmica
perqu sigui espontnia, ja que a ms hi intervenen lentropia
i la temperatura a la qual t lloc el procs. Una reacci
exotrmica (H < 0) acompanyada duna disminuci
del valor de lentropia (S < 0) i a temperatura prou elevada
pot ser no espontnia.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 136 17/12/09 10:17
137
SOLUCIONARI
Loct, C
8
H
18
(l )
, s un hidrocarbur lquid de densitat 0,79 kg L
1
i el component majoritari de la gasolina.
Si tenim en compte les entalpies de formaci estndard que ens donen
al final de lenunciat, calcula:
a) Lentalpia molar de combusti de loct (c.s.).
b) Si 1 litre doct val 0,87 euros, quin ser el preu del combustible
necessari per produir 10
6
J denergia en forma de calor?
c) Quin ser el volum doct que shaur de cremar per fondre 1 kg de gel
si lentalpia de fusi del gel s 6,01 kJ mol
1
?
Dades: H
f
(kJ mol
1
): C
8
H
18 (l)
= 249,9; CO
2 ( g )
= 395,5;
H
2
O
(l)
=285,8.
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci de combusti de loct:
C
8
H
18 (l )
+ O
2 ( g )
8 CO
2 ( g )
+ 9 H
2
O
(l )
H = (8 mol [395,5 kJ/mol) + 9 mol (285,8 kJ/mol)]
[1 mol (249,9 kJ/mol)] H = 5.486,3 kJ/mol
b) Mols doct necessaris per produir 106 J denergia calorfica:
n = 10
6
J = 0,182 mol C
8
H
18
Massa doct:
Volum doct:
Cost en euros de loct:
c) Mols daigua continguts en 1 kg de gel:
Energia calorfica necessria per fondre 1 kg de gel:
Mols doct que fan falta per fondre tot el gel:
n = 334,2 kJ
= 0,061 mol C
8
H
18
Massa doct necessria per fondre el gel:
m = 0,061 mol C
8
H
18
114 g C
8
H
18
1 mol C
8
H
18
= 6,96 g C
8
H
18
Volum doct necessari per fondre 1 kg de gel:
V = 6,96 g C
8
H
18
1.000 mL C
8
H
18
790 g C
8
H
18
= 8,8 mL C
8
H
18
=
= 8,8 10
3
L C
8
H
18
47. Lentalpia de combusti del but s de H
c
= 2642 kJ/mol.
Si tot el procs t lloc en fase gasosa, determina el nombre de bombones
de but (6 kg but/bombona) que fan falta per escalfar laigua duna
piscina de 50 m
3
de 14 C a 27 C.
(Prova de selectivitat real)
Una piscina de 50 m
3
daigua cont 50.000 litres daigua.
Suposant que la densitat daquesta aigua sigui de 1.000 kg/m
3
,
la massa daigua que cont s de 50.000 kg, o dit duna altra manera,
5 10
7
g daigua.
A continuaci calculem la quantitat de calor necessria per elevar
la temperatura 13 C (27 C 14 C = 13 C):
Q = m c
e
T = 5 10
7
g 4,18 J/(g K) 13 K = 2,72 10
6
kJ
I el nombre de mols de but que fan falta s:
Q = n H
c
n =
2,72 10
6
kJ
2.642 kJ/mol
= 1.028,4 mol C
4
H
10
Finalment, es calcula el nombre de bombones que contenen els mols
de but que hem calculat:
1.028,4 mol C
4
H
10
5,8 10
2
kg C
4
H
10
1 mol C
4
H
10
1 bombona
6 kg
=
= 10 bombones
48. Justifica si les afirmacions segents sn certes o falses:
a) Totes les reaccions exotrmiques sn espontnies.
b) En tota reacci qumica espontnia, la variaci dentropia s positiva.
c) En el canvi destat H
2
O
(l )
H
2
O
( g )
es produeix un augment
dentropia.
(Prova de selectivitat real)
a) Fals. No nhi ha prou que una reacci sigui exotrmica
perqu sigui espontnia, ja que a ms hi intervenen lentropia
i la temperatura a la qual t lloc el procs. Una reacci
exotrmica (H < 0) acompanyada duna disminuci
del valor de lentropia (S < 0) i a temperatura prou elevada
pot ser no espontnia.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 137 17/12/09 10:17
138
3
b) Fals. En una reacci en qu lentropia augmenti (S > 0)
i es desprengui calor (H < 0) es compleix a qualsevol
temperatura que la reacci s espontnia. Per si la reacci
absorbeix calor (H > 0), encara que es produeixi un augment
dentropia, a temperatures baixes el producte T S podria
ser ms petit que H; en aquest cas, T S < H, i la reacci
seria no espontnia.
c) Cert. Quan augmenta el desordre molecular; per exemple,
en el canvi de lestat lquid a lestat gass, es produeix
un augment en lentropia.
49. Raona quina de les dades que sindiquen de lentropia correspon
al brom en estat lquid i quina correspon al brom en estat gass:
a) S = 152 J/mol K; b) S = 245 J/mol K.
Les forces intermoleculars en el brom lquid sn ms fortes que
en el brom gass, i a conseqncia daix, el desordre i el valor
de lentropia s ms gran en el brom gass.
S
Br
2 (l )
= 152 J/(mol K); S
Br
2 ( g )
= 245 J/(mol K)
50. Tenim la reacci: 2 Ag
2
O
(s)
4 Ag
(s)
+ O
2 ( g )
.
a) Determina el valor de H per a aquesta reacci.
b) Calcula la calor emesa quan es produeix la descomposici de 3,25 g
de Ag
2
O en condicions normals. Raona si es desprn o sabsorbeix calor
durant el procs.
c) En aquesta reacci, quin s el signe que t S?
Dades: H
f
Ag
2
O
(s)
= 30,6 kJ.
(Prova de selectivitat real)
a) En les reaccions qumiques es compleix:
H = ( nre. mols H
f
productes
)
( nre. mols H
f
reactius
)
Com que lentalpia de formaci dels elements qumics
en condicions estndard s zero, resulta que:
H = ( nre. mols H
f
reactius
) =
= 2 mol (30,6 kJ/mol) = 61,2 kJ
El resultat indica que en la descomposici de dos mols
dxid de plata sabsorbeix (procs endotrmic) una energia
de 61,2 kJ.
b) Utilitzem la massa molecular del Ag
2
O (231,6 g/mol) i la dada
de lentalpia de reacci per obtenir la quantitat de calor necessria
per descompondre 3,25 g del reactiu:
Q = 30,6 kJ/mol 3,25 g = 0,43 kJ
c) Durant la reacci es descompon un slid en dues substncies,
una de slida i una de gasosa. Com a conseqncia daix es
produir un augment en el desordre del sistema i lentropia ser
positiva, S
> 0.
51. Respon de manera raonada les preguntes segents:
a) Quins valors han de tenir les magnituds termodinmiques
perqu una reacci sigui espontnia?
b) Creus que podrem aconseguir, mitjanant lescalfament,
que una reacci no espontnia a 25 C fos espontnia
a temperatura ms alta?
(Prova de selectivitat real)
a) Una reacci s espontnia quan la variaci denergia lliure
de Gibbs s ms petita que zero (G = H T S < 0).
Aix es compleix a qualsevol temperatura quan en una reacci
es desprn calor (H < 0, reacci exotrmica) i alhora es
produeix un augment dentropia (S > 0), ja que si duna
quantitat negativa sen resta una de positiva, el resultat sempre
s un valor negatiu i la reacci s espontnia.
b) S que es podria. Si la reacci s endotrmica (H > 0)
i es produeix un augment dentropia (S > 0), a temperatures
baixes el producte T S s ms petit que H, i la diferncia
entre els dos termes s positiva, per tant el procs s
no espontani. Per si ho escalfem a temperatures elevades,
el producte T S pot superar el terme H, i la diferncia
H T S podria ser negativa; en aquestes condicions
el procs seria espontani.
52. Si tenim en compte la grfica que representa els valors de H i T S
per a la reacci A B, raona si les afirmacions segents sn certes o
falses:
a) A 500 K la reacci s espontnia.
b) El compost A s ms estable que el B a temperatures inferiors
a 400 K.
c) A 400 K el sistema es troba en equilibri.
d) La reacci de transformaci de A en B s exotrmica a 600 K.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 138 17/12/09 10:17
139
SOLUCIONARI
b) Fals. En una reacci en qu lentropia augmenti (S > 0)
i es desprengui calor (H < 0) es compleix a qualsevol
temperatura que la reacci s espontnia. Per si la reacci
absorbeix calor (H > 0), encara que es produeixi un augment
dentropia, a temperatures baixes el producte T S podria
ser ms petit que H; en aquest cas, T S < H, i la reacci
seria no espontnia.
c) Cert. Quan augmenta el desordre molecular; per exemple,
en el canvi de lestat lquid a lestat gass, es produeix
un augment en lentropia.
Raona quina de les dades que sindiquen de lentropia correspon
al brom en estat lquid i quina correspon al brom en estat gass:
a) S = 152 J/mol K; b) S = 245 J/mol K.
Les forces intermoleculars en el brom lquid sn ms fortes que
en el brom gass, i a conseqncia daix, el desordre i el valor
de lentropia s ms gran en el brom gass.
S
Br
2 (l )
= 152 J/(mol K); S
Br
2 ( g )
= 245 J/(mol K)
Tenim la reacci: 2 Ag
2
O
(s)
4 Ag
(s)
+ O
2 ( g )
.
a) Determina el valor de H per a aquesta reacci.
b) Calcula la calor emesa quan es produeix la descomposici de 3,25 g
de Ag
2
O en condicions normals. Raona si es desprn o sabsorbeix calor
durant el procs.
c) En aquesta reacci, quin s el signe que t S?
Dades: H
f
Ag
2
O
(s)
= 30,6 kJ.
(Prova de selectivitat real)
a) En les reaccions qumiques es compleix:
H = ( nre. mols H
f
productes
)
( nre. mols H
f
reactius
)
Com que lentalpia de formaci dels elements qumics
en condicions estndard s zero, resulta que:
H = ( nre. mols H
f
reactius
) =
= 2 mol (30,6 kJ/mol) = 61,2 kJ
El resultat indica que en la descomposici de dos mols
dxid de plata sabsorbeix (procs endotrmic) una energia
de 61,2 kJ.
b) Utilitzem la massa molecular del Ag
2
O (231,6 g/mol) i la dada
de lentalpia de reacci per obtenir la quantitat de calor necessria
per descompondre 3,25 g del reactiu:
Q = 30,6 kJ/mol
1 mol Ag
2
O
231,6 g Ag
2
O
3,25 g = 0,43 kJ
c) Durant la reacci es descompon un slid en dues substncies,
una de slida i una de gasosa. Com a conseqncia daix es
produir un augment en el desordre del sistema i lentropia ser
positiva, S
> 0.
51. Respon de manera raonada les preguntes segents:
a) Quins valors han de tenir les magnituds termodinmiques
perqu una reacci sigui espontnia?
b) Creus que podrem aconseguir, mitjanant lescalfament,
que una reacci no espontnia a 25 C fos espontnia
a temperatura ms alta?
(Prova de selectivitat real)
a) Una reacci s espontnia quan la variaci denergia lliure
de Gibbs s ms petita que zero (G = H T S < 0).
Aix es compleix a qualsevol temperatura quan en una reacci
es desprn calor (H < 0, reacci exotrmica) i alhora es
produeix un augment dentropia (S > 0), ja que si duna
quantitat negativa sen resta una de positiva, el resultat sempre
s un valor negatiu i la reacci s espontnia.
b) S que es podria. Si la reacci s endotrmica (H > 0)
i es produeix un augment dentropia (S > 0), a temperatures
baixes el producte T S s ms petit que H, i la diferncia
entre els dos termes s positiva, per tant el procs s
no espontani. Per si ho escalfem a temperatures elevades,
el producte T S pot superar el terme H, i la diferncia
H T S podria ser negativa; en aquestes condicions
el procs seria espontani.
52. Si tenim en compte la grfica que representa els valors de H i T S
per a la reacci A B, raona si les afirmacions segents sn certes o
falses:
a) A 500 K la reacci s espontnia.
b) El compost A s ms estable que el B a temperatures inferiors
a 400 K.
c) A 400 K el sistema es troba en equilibri.
d) La reacci de transformaci de A en B s exotrmica a 600 K.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 139 17/12/09 10:17
140
3
kJ
H
T (K)
T S
0
20
100 200 300 400 500 600 700
40
60
80
(Prova de selectivitat real)
a) Cert. A 500 K, H < T S, i es compleix que G < 0,
per tant la reacci s espontnia.
b) Cert. A T < 400 K, G > 0. En conseqncia la reacci A B
no s espontnia i, per tant, A s ms estable que B.
c) Cert. A la temperatura de 400 K el sistema est en equilibri,
ja que H = T S i, per tant, G = 0.
d) Fals. Noms s exotrmica a temperatures superiors a 650 K.
53. Indica de manera raonada en cada cas si les afirmacions segents
sn certes o falses:
a) Lentalpia estndard de formaci del Hg
(s)
s zero.
b) Totes les reaccions qumiques en les quals G < 0 sn
molt rpides.
c) Labsorci de calor per part dun sistema contribueix a laugment
de la seva energia interna.
(Prova de selectivitat real)
a) Fals. Lentalpia normal de formaci de qualsevol element
en el seu estat ms estable s zero. En el cas del mercuri,
la forma ms estable s lestat lquid, no el slid.
b) Fals. No hi ha una relaci directa entre lespontanetat
dun procs i la velocitat de reacci. Poden existir reaccions
espontnies que siguin molt rpides i daltres que siguin
molt lentes.
c) Cert. Matemticament, el primer principi sexpressa com:
U = Q + W.
Si un sistema absorbeix calor de lentorn (procs endotrmic:
Q > 0) o shi fa un treball (W > 0), lenergia interna del sistema
augmenta.
54. Raona si les afirmacions segents sn certes o falses:
a) No nhi ha prou que una reacci qumica sigui exotrmica
perqu sigui espontnia.
b) La variaci dentropia duna reacci espontnia pot ser negativa.
c) Moltes reaccions endotrmiques transcorren espontniament
a baixes temperatures.
(Prova de selectivitat real)
a) Cert. Si la reacci s exotrmica la H s negativa, per la G
podria ser ms gran que zero si el factor T S es fa positiu
i ms gran, en valor absolut, que H. Aix pot passar si
disminueix el desordre (S negativa) i les temperatures sn
elevades. Noms si la variaci dentropia s positiva podem
afirmar que les reaccions exotrmiques sn espontnies
a totes les temperatures.
b) Cert. Encara que el factor T S es fa positiu quan la S,
s negativa, si la reacci s exotrmica i el valor negatiu
de H s ms gran en valor absolut que T S, la reacci,
encara que tingui una variaci dentropia negativa,
ser espontnia.
c) Fals. A les reaccions endotrmiques la tendncia a ser
espontnies creix amb entropies positives elevades
i temperatures altes. A conseqncia daix, noms
aquelles reaccions en qu es compleixi que la variaci
dentalpia sigui petita i la variaci dentropia gran podrien
ser espontnies a baixa temperatura.
55. Raona si les afirmacions segents sn certes o falses:
a) Lentalpia no s cap funci destat.
b) Si un sistema fa un treball es produeix un augment de la seva
energia interna.
c) Si H < 0 i S > 0, la reacci s espontnia a qualsevol
temperatura.
(Prova de selectivitat real)
a) Fals. Lentalpia s una funci destat perqu el seu valor
nicament depn de la situaci o estat del sistema i no
del cam o procs seguit per arribar a aquest estat.
b) Fals. El primer principi de la termodinmica estableix que
U = Q + W. Per tant, el canvi denergia interna depn
de la calor i del treball. En cas que el procs sigui adiabtic
(Q = 0) i no hi hagi intercanvi denergia en forma de calor,
lafirmaci s falsa, ja que si el sistema fa un treball,
llavors W < 0 i, per tant, U < 0; s a dir, hi haur
una disminuci de lenergia interna.
c) Cert. Perqu una reacci sigui espontnia sha de complir
que G < 0; s a dir, H T S < 0. Per tant,
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 140 17/12/09 10:17
141
SOLUCIONARI
(Prova de selectivitat real)
a) Cert. A 500 K, H < T S, i es compleix que G < 0,
per tant la reacci s espontnia.
b) Cert. A T < 400 K, G > 0. En conseqncia la reacci A B
no s espontnia i, per tant, A s ms estable que B.
c) Cert. A la temperatura de 400 K el sistema est en equilibri,
ja que H = T S i, per tant, G = 0.
d) Fals. Noms s exotrmica a temperatures superiors a 650 K.
Indica de manera raonada en cada cas si les afirmacions segents
sn certes o falses:
a) Lentalpia estndard de formaci del Hg
(s)
s zero.
b) Totes les reaccions qumiques en les quals G < 0 sn
molt rpides.
c) Labsorci de calor per part dun sistema contribueix a laugment
de la seva energia interna.
(Prova de selectivitat real)
a) Fals. Lentalpia normal de formaci de qualsevol element
en el seu estat ms estable s zero. En el cas del mercuri,
la forma ms estable s lestat lquid, no el slid.
b) Fals. No hi ha una relaci directa entre lespontanetat
dun procs i la velocitat de reacci. Poden existir reaccions
espontnies que siguin molt rpides i daltres que siguin
molt lentes.
c) Cert. Matemticament, el primer principi sexpressa com:
U = Q + W.
Si un sistema absorbeix calor de lentorn (procs endotrmic:
Q > 0) o shi fa un treball (W > 0), lenergia interna del sistema
augmenta.
Raona si les afirmacions segents sn certes o falses:
a) No nhi ha prou que una reacci qumica sigui exotrmica
perqu sigui espontnia.
b) La variaci dentropia duna reacci espontnia pot ser negativa.
c) Moltes reaccions endotrmiques transcorren espontniament
a baixes temperatures.
(Prova de selectivitat real)
a) Cert. Si la reacci s exotrmica la H s negativa, per la G
podria ser ms gran que zero si el factor T S es fa positiu
i ms gran, en valor absolut, que H. Aix pot passar si
disminueix el desordre (S negativa) i les temperatures sn
elevades. Noms si la variaci dentropia s positiva podem
afirmar que les reaccions exotrmiques sn espontnies
a totes les temperatures.
b) Cert. Encara que el factor T S es fa positiu quan la S,
s negativa, si la reacci s exotrmica i el valor negatiu
de H s ms gran en valor absolut que T S, la reacci,
encara que tingui una variaci dentropia negativa,
ser espontnia.
c) Fals. A les reaccions endotrmiques la tendncia a ser
espontnies creix amb entropies positives elevades
i temperatures altes. A conseqncia daix, noms
aquelles reaccions en qu es compleixi que la variaci
dentalpia sigui petita i la variaci dentropia gran podrien
ser espontnies a baixa temperatura.
55. Raona si les afirmacions segents sn certes o falses:
a) Lentalpia no s cap funci destat.
b) Si un sistema fa un treball es produeix un augment de la seva
energia interna.
c) Si H < 0 i S > 0, la reacci s espontnia a qualsevol
temperatura.
(Prova de selectivitat real)
a) Fals. Lentalpia s una funci destat perqu el seu valor
nicament depn de la situaci o estat del sistema i no
del cam o procs seguit per arribar a aquest estat.
b) Fals. El primer principi de la termodinmica estableix que
U = Q + W. Per tant, el canvi denergia interna depn
de la calor i del treball. En cas que el procs sigui adiabtic
(Q = 0) i no hi hagi intercanvi denergia en forma de calor,
lafirmaci s falsa, ja que si el sistema fa un treball,
llavors W < 0 i, per tant, U < 0; s a dir, hi haur
una disminuci de lenergia interna.
c) Cert. Perqu una reacci sigui espontnia sha de complir
que G < 0; s a dir, H T S < 0. Per tant,
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 141 17/12/09 10:17
142
3
si la H s negativa i la S positiva, com que la T sempre
s positiva, es complir que H T S s negatiu
per a qualsevol valor de la temperatura.
56. Tenim les equacions termoqumiques segents:
2 H
2
O
2 (l)
2 H
2
O
(l)
+ O
2 ( g )
H
= 196 kJ
N
2 ( g )
+ 3 H
2 ( g )
2 NH
3 ( g )
H
= 92,4 kJ
a) Defineix el concepte dentropia i explica el signe que probablement
tindr la variaci dentropia en cadascuna delles.
b) Explica si els processos representats seran espontanis a qualsevol
temperatura, a temperatures altes o a temperatures baixes,
o si no ho seran mai.
(Prova de selectivitat real)
a) Lentropia s una funci destat que, en els processos
reversibles i que es produeixen a temperatura constant,
sobt del quocient entre la calor intercanviada pel sistema
i la temperatura absoluta a la qual es fa el procs.
Lentropia constitueix una mesura del desordre dun sistema.
Com ms gran sigui el desordre dun sistema, ms gran
s la seva entropia.
En la primera reacci la variaci sentropia s positiva (S > 0)
perqu es produeix un augment del desordre. Duna substncia
inicial en estat lquid se nobtenen dues i una delles en estat
gass, el O
2
. En la segona reacci la variaci dentropia
s negativa (S < 0) perqu disminueix el desordre molecular.
De quatre molcules en estat gass en els reactius se nobtenen
dues molcules de producte.
b) En la descomposici del perxid dhidrogen,
la variaci dentalpia s ms petita que zero (H < 0)
i la variaci dentropia augmenta (S > 0). Els dos factors
afavoreixen lespontanetat del procs, i per tant ser
espontani a qualsevol temperatura.
En la sntesi de lamonac, el factor entlpic (H < 0)
afavoreix lespontanetat, per el factor entrpic
la dificulta (S < 0), de manera que el procs ser
espontani noms a baixes temperatures en qu es compleixi
que el valor absolut del terme T S sigui ms petit que
el valor absolut de H (
T S
<
), i daquesta
manera G < 0.
57. Explica de manera raonada les qestions segents:
a) Com creus que variar amb la temperatura lespontanetat
duna reacci en la qual H < 0 i S < 0? Sabem
que aquestes dues magnituds sn constants encara que vari
la temperatura.
b) Lentalpia de formaci de laigua a 298 K s 286 kJ/mol.
Ara b, quan es barregen a 298 K lhidrogen i loxigen,
no sobserva cap reacci.
c) La llei de Hess s una conseqncia directa que lentalpia
s una funci destat.
(Prova de selectivitat real)
a) El terme H s negatiu (reacci exotrmica), per com
que S s negatiu, el terme T S, que t un signe
negatiu al davant, es converteix en positiu i, en conseqncia,
hi haur una temperatura determinada per a la qual lenergia
lliure ser nulla i el sistema estar en equilibri.
Per a temperatures superiors a aquest valor dequilibri
la variaci denergia lliure ser positiva; per tant, no espontnia.
I per sota daquesta temperatura dequilibri lenergia lliure ser
negativa, i la reacci, espontnia. En conclusi, a temperatures
baixes la reacci s espontnia, i a temperatures altes
disminuir lespontanetat fins a un valor en qu la reacci
no s espontnia.
b) A la reacci 2 H
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 H
2
O
(l )
, la variaci
dentalpia s negativa i sobtenen 2 mols de lquid a partir
de 3 mols gasosos; s a dir, es produeix una disminuci
de desordre, i S s negatiu. Conclusi: noms a temperatures
baixes la reacci es produir espontniament, ja que la variaci
denergia lliure resultar negativa.
Daltra banda, hem de tenir en compte que perqu una reacci
comenci sha de proporcionar als reactius lenergia dactivaci,
fet que explica que no sobservi reacci quan sen mesclen.
La reacci pot arribar a ser explosiva un cop comena a produir-se.
De fet, les piles de combustible dhidrogen sn una bona
alternativa per substituir els combustibles fssils i evitar
lescalfament del planeta. El producte format en la reacci
s noms aigua, i aix evita lemissi de CO
2
a latmosfera.
c) Cert. Si una reacci qumica passa dun estat A fins
a un altre de diferent C, per un cam directe (ruta 1),
o b sarriba des de lestat A fins al C per un altre cam
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 142 17/12/09 10:17
143
SOLUCIONARI
si la H s negativa i la S positiva, com que la T sempre
s positiva, es complir que H T S s negatiu
per a qualsevol valor de la temperatura.
Tenim les equacions termoqumiques segents:
2 H
2
O
2 (l)
2 H
2
O
(l)
+ O
2 ( g )
H
= 196 kJ
N
2 ( g )
+ 3 H
2 ( g )
2 NH
3 ( g )
H
= 92,4 kJ
a) Defineix el concepte dentropia i explica el signe que probablement
tindr la variaci dentropia en cadascuna delles.
b) Explica si els processos representats seran espontanis a qualsevol
temperatura, a temperatures altes o a temperatures baixes,
o si no ho seran mai.
(Prova de selectivitat real)
a) Lentropia s una funci destat que, en els processos
reversibles i que es produeixen a temperatura constant,
sobt del quocient entre la calor intercanviada pel sistema
i la temperatura absoluta a la qual es fa el procs.
Lentropia constitueix una mesura del desordre dun sistema.
Com ms gran sigui el desordre dun sistema, ms gran
s la seva entropia.
En la primera reacci la variaci sentropia s positiva (S > 0)
perqu es produeix un augment del desordre. Duna substncia
inicial en estat lquid se nobtenen dues i una delles en estat
gass, el O
2
. En la segona reacci la variaci dentropia
s negativa (S < 0) perqu disminueix el desordre molecular.
De quatre molcules en estat gass en els reactius se nobtenen
dues molcules de producte.
b) En la descomposici del perxid dhidrogen,
la variaci dentalpia s ms petita que zero (H < 0)
i la variaci dentropia augmenta (S > 0). Els dos factors
afavoreixen lespontanetat del procs, i per tant ser
espontani a qualsevol temperatura.
En la sntesi de lamonac, el factor entlpic (H < 0)
afavoreix lespontanetat, per el factor entrpic
la dificulta (S < 0), de manera que el procs ser
espontani noms a baixes temperatures en qu es compleixi
que el valor absolut del terme T S sigui ms petit que
el valor absolut de H (
T S
<
), i daquesta
manera G < 0.
57. Explica de manera raonada les qestions segents:
a) Com creus que variar amb la temperatura lespontanetat
duna reacci en la qual H < 0 i S < 0? Sabem
que aquestes dues magnituds sn constants encara que vari
la temperatura.
b) Lentalpia de formaci de laigua a 298 K s 286 kJ/mol.
Ara b, quan es barregen a 298 K lhidrogen i loxigen,
no sobserva cap reacci.
c) La llei de Hess s una conseqncia directa que lentalpia
s una funci destat.
(Prova de selectivitat real)
a) El terme H s negatiu (reacci exotrmica), per com
que S s negatiu, el terme T S, que t un signe
negatiu al davant, es converteix en positiu i, en conseqncia,
hi haur una temperatura determinada per a la qual lenergia
lliure ser nulla i el sistema estar en equilibri.
Per a temperatures superiors a aquest valor dequilibri
la variaci denergia lliure ser positiva; per tant, no espontnia.
I per sota daquesta temperatura dequilibri lenergia lliure ser
negativa, i la reacci, espontnia. En conclusi, a temperatures
baixes la reacci s espontnia, i a temperatures altes
disminuir lespontanetat fins a un valor en qu la reacci
no s espontnia.
b) A la reacci 2 H
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 H
2
O
(l )
, la variaci
dentalpia s negativa i sobtenen 2 mols de lquid a partir
de 3 mols gasosos; s a dir, es produeix una disminuci
de desordre, i S s negatiu. Conclusi: noms a temperatures
baixes la reacci es produir espontniament, ja que la variaci
denergia lliure resultar negativa.
Daltra banda, hem de tenir en compte que perqu una reacci
comenci sha de proporcionar als reactius lenergia dactivaci,
fet que explica que no sobservi reacci quan sen mesclen.
La reacci pot arribar a ser explosiva un cop comena a produir-se.
De fet, les piles de combustible dhidrogen sn una bona
alternativa per substituir els combustibles fssils i evitar
lescalfament del planeta. El producte format en la reacci
s noms aigua, i aix evita lemissi de CO
2
a latmosfera.
c) Cert. Si una reacci qumica passa dun estat A fins
a un altre de diferent C, per un cam directe (ruta 1),
o b sarriba des de lestat A fins al C per un altre cam
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 143 17/12/09 10:17
144
3
passant per un altre (o uns altres) estat intermedi B (ruta 2),
com que la variaci dentalpia s una funci destat,
aquesta variaci dependr exclusivament de lestat inicial
A i de lestat final C, i no del cam directe o indirecte
que hgim seguit. Per tant, si sumem la variaci dentalpia
associada al pas de A fins a B i lassociada del pas
de B fins a C, el resultat haur de ser el mateix que
lenergia associada per passar de A fins a C directament,
tal com afirma la llei de Hess.
58. En la fabricaci del vi, la glucosa del ram es transforma en etanol
mitjanant lacci de llevats, segons la reacci:
C
6
H
12
O
6 (s)
2 C
2
H
5
OH
(l )
+ 2 CO
2 ( g )
Lenergia lliure estndard daquesta reacci s 222,76 kJ/mol.
Amb les dades que hi ha ms avall, calcula:
a) S estndard de la reacci.
b) Lentalpia estndard de formaci de letanol lquid.
Dades: H
f
en kJ mol
1
: C
6
H
12
O
6 (s)
= 1.274,4;
CO
2 ( g )
= 393,51; S en J mol
1
K
1
: C
6
H
12
O
6 (s)
= 212,1;
C
2
H
5
OH
(l)
= 160,7; CO
2 ( g )
= 213,74.
(Prova de selectivitat real)
a) Fermentaci de la glucosa:
C
6
H
12
O
6 (s)
2 C
2
H
5
OH
(l )
+ 2 CO
2
( g )
S
r
= (n
p
S p) (n
r
S r)
S
r
= (2 mol 160,7 J mol
1
K
1
+
+ 2 mol 213,74 J mol
1
K
1
) (1 mol 212,1 J mol
1
K
1
)
S
r
= 536,8 J K
1
Es produeix un augment del desordre del sistema, a conseqncia
del fet que la glucosa es troba en estat slid i es transforma
en una substncia lquida i una altra de gasosa.
b) A partir de lexpressi de lenergia lliure de Gibbs:
G
r
= H
r
T S
r
Substitum les dades conegudes i allem, i obtenim lentalpia
de la reacci:
H
r
= G
r
+ T S
r
= 222,76 kJ mol
1
+
+ 298 K 0,5368 kJ K
1
= 62,79 kJ
Amb aquest resultat, i a partir de les dades dentalpies
de formaci de la glucosa i del dixid de carboni, obtenim
lentalpia de formaci de letanol.
H
r
= (n
p
H
f
p) (n
r
H
f
r) 62,79 kJ =
= [2 mol H
f
C
2
H
5
OH
(l )
+ 2 mol (393,5 kJ mol
1
)]
[1 mol (1.274,4 kJ mol
1
)] H
f
C
2
H
5
OH
(l )
= 275,1 kJ/mol
59. Per a la reacci dhidrogenaci de let determina:
a) Lentalpia de reacci a 298 K.
b) El canvi denergia lliure de Gibbs de la reacci a 298 K.
c) El canvi dentropia de la reacci a 298 K.
Linterval de temperatures en el qual aquesta reacci no s espontnia:
Dades a 298K CH
2
=CH
2
CH
3
CH
3
H
f
kJ/mol 52,3 84,7
G
f
kJ/mol 68,1 32,9
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci dhidrogenaci de let:
CH
2
=CH
2
+ H
2
CH
3
CH
3
H
r
= (n
p
H
f
p) (n
r
H
f
r) =
= 84,7 kJ 52,3 kJ = 137 kJ
b) Tenim:
G
r
= (n
p
G
f
p) (n
r
G
f
r) =
= 32,9 kJ 68,1 kJ = 101 kJ
c) Ara:
G
r
= H
r
T S
r
S
r
=
S
r
= 120,8 J/K
d) Perqu una reacci sigui espontnia sha de complir que lenergia
lliure (G
= H
T S) sigui ms petita que zero.
Substitum les dades, i sha de complir que:
137000 J T (120,8 J/K) < 0
Daquesta expressi es dedueix que per a valors de T < 1.134,1 K,
lenergia lliure s negativa i el procs s espontani. A la temperatura
de 1.134,1 K el procs est en equilibri; i per damunt de la
temperatura de 1.134,1 K la reacci no es produeix de manera
espontnia.
60. En relaci amb lenergia lliure estndard duna reacci:
a) Defineix aquest concepte.
b) Calcula el canvi denergia lliure estndard de la reacci
de combusti del met.
Dades: G
f
(kJ mol
1
): CH
4
= 50,8; H
2
O = 237,2; CO
2
= 394,4.
(Prova de selectivitat real)
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 144 17/12/09 10:17
145
SOLUCIONARI
passant per un altre (o uns altres) estat intermedi B (ruta 2),
com que la variaci dentalpia s una funci destat,
aquesta variaci dependr exclusivament de lestat inicial
A i de lestat final C, i no del cam directe o indirecte
que hgim seguit. Per tant, si sumem la variaci dentalpia
associada al pas de A fins a B i lassociada del pas
de B fins a C, el resultat haur de ser el mateix que
lenergia associada per passar de A fins a C directament,
tal com afirma la llei de Hess.
En la fabricaci del vi, la glucosa del ram es transforma en etanol
mitjanant lacci de llevats, segons la reacci:
C
6
H
12
O
6 (s)
2 C
2
H
5
OH
(l )
+ 2 CO
2 ( g )
Lenergia lliure estndard daquesta reacci s 222,76 kJ/mol.
Amb les dades que hi ha ms avall, calcula:
a) S estndard de la reacci.
b) Lentalpia estndard de formaci de letanol lquid.
Dades: H
f
en kJ mol
1
: C
6
H
12
O
6 (s)
= 1.274,4;
CO
2 ( g )
= 393,51; S en J mol
1
K
1
: C
6
H
12
O
6 (s)
= 212,1;
C
2
H
5
OH
(l)
= 160,7; CO
2 ( g )
= 213,74.
(Prova de selectivitat real)
a) Fermentaci de la glucosa:
C
6
H
12
O
6 (s)
2 C
2
H
5
OH
(l )
+ 2 CO
2
( g )
S
r
= (n
p
S p) (n
r
S r)
S
r
= (2 mol 160,7 J mol
1
K
1
+
+ 2 mol 213,74 J mol
1
K
1
) (1 mol 212,1 J mol
1
K
1
)
S
r
= 536,8 J K
1
Es produeix un augment del desordre del sistema, a conseqncia
del fet que la glucosa es troba en estat slid i es transforma
en una substncia lquida i una altra de gasosa.
b) A partir de lexpressi de lenergia lliure de Gibbs:
G
r
= H
r
T S
r
Substitum les dades conegudes i allem, i obtenim lentalpia
de la reacci:
H
r
= G
r
+ T S
r
= 222,76 kJ mol
1
+
+ 298 K 0,5368 kJ K
1
= 62,79 kJ
Amb aquest resultat, i a partir de les dades dentalpies
de formaci de la glucosa i del dixid de carboni, obtenim
lentalpia de formaci de letanol.
H
r
= (n
p
H
f
p) (n
r
H
f
r) 62,79 kJ =
= [2 mol H
f
C
2
H
5
OH
(l )
+ 2 mol (393,5 kJ mol
1
)]
[1 mol (1.274,4 kJ mol
1
)] H
f
C
2
H
5
OH
(l )
= 275,1 kJ/mol
59. Per a la reacci dhidrogenaci de let determina:
a) Lentalpia de reacci a 298 K.
b) El canvi denergia lliure de Gibbs de la reacci a 298 K.
c) El canvi dentropia de la reacci a 298 K.
Linterval de temperatures en el qual aquesta reacci no s espontnia:
Dades a 298K CH
2
=CH
2
CH
3
CH
3
H
f
kJ/mol 52,3 84,7
G
f
kJ/mol 68,1 32,9
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci dhidrogenaci de let:
CH
2
=CH
2
+ H
2
CH
3
CH
3
H
r
= (n
p
H
f
p) (n
r
H
f
r) =
= 84,7 kJ 52,3 kJ = 137 kJ
b) Tenim:
G
r
= (n
p
G
f
p) (n
r
G
f
r) =
= 32,9 kJ 68,1 kJ = 101 kJ
c) Ara:
G
r
= H
r
T S
r
S
r
=
G
r
H
r
T
S
r
= 120,8 J/K
d) Perqu una reacci sigui espontnia sha de complir que lenergia
lliure (G
= H
T S) sigui ms petita que zero.
Substitum les dades, i sha de complir que:
137000 J T (120,8 J/K) < 0
Daquesta expressi es dedueix que per a valors de T < 1.134,1 K,
lenergia lliure s negativa i el procs s espontani. A la temperatura
de 1.134,1 K el procs est en equilibri; i per damunt de la
temperatura de 1.134,1 K la reacci no es produeix de manera
espontnia.
60. En relaci amb lenergia lliure estndard duna reacci:
a) Defineix aquest concepte.
b) Calcula el canvi denergia lliure estndard de la reacci
de combusti del met.
Dades: G
f
(kJ mol
1
): CH
4
= 50,8; H
2
O = 237,2; CO
2
= 394,4.
(Prova de selectivitat real)
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 145 17/12/09 10:17
146
3
a) La variaci de lenergia lliure de Gibbs dun sistema indica
lespontanetat duna reacci qumica a una determinada
temperatura i engloba dos aspectes: la calor transferida
i el grau de desordre del sistema. Matemticament
sexpressa:
G = H T S
Una reacci s espontnia quan la variaci denergia
lliure de Gibbs s ms petita que zero. Si la variaci
denergia lliure de Gibbs s zero, la reacci est en estat
dequilibri. Quan la variaci denergia lliure de Gibbs
s ms gran que zero, la reacci no es produeix
de manera espontnia.
b) Equaci de combusti del met:
CH
4
( g )
+ 2 O
2
( g )
CO
2
( g )
+ 2 H
2
O
(l )
La variaci de lenergia lliure sobt a partir de lexpressi:
G
r
= (n
p
G
f
productes
) (n
r
G
f
reactius
)
Hi substitum les dades denergies lliures de formaci i obtenim:
G
r
= [394,4 kJ/mol + 2 (237,2 kJ/mol)] (50,8 kJ/mol) =
= 818 kJ
G < 0 la reacci es produeix de manera espontnia.
61. La reacci principal del mtode de contacte en la fabricaci dcid sulfric
s loxidaci cataltica del dixid de sofre que es produeix a temperatura
duns 400 C.
2 SO
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 SO
3 ( g )
; H
= 198,2 kJ
a) Quina quantitat denergia es desprendr en loxidaci de 74,6 g
de dixid de sofre si la reacci es realitza a volum constant?
b) Quin creus que ser el signe de la variaci de lentropia daquesta
reacci? Raona la resposta.
c) Justifica per qu la disminuci de la temperatura afavoreix
lespontanetat daquest procs.
(Prova de selectivitat real)
a) A partir de la relaci: H = U + P V
es dedueix que quan
el procs es fa a volum constant, V = 0, es compleix
que la calor de reacci a pressi constant s igual
a la calor de reacci a volum constant: H = U.
Tenint en compte que el valor de la variaci dentalpia
indicat correspon a loxidaci de dos mols de dixid de sofre
i que la massa molecular daquest s de 64 g/mol, la quantitat
denergia que es desprendr en loxidaci de 74,6 g de SO
2
sobt a partir de les relacions segents:
b) Segons lestequiometria de la reacci es parteix dun total
de tres mols de gas i es formen dos mols de gas, de manera
que durant la reacci disminueix el nombre de mols gasosos;
aix implica un augment en lordre del sistema i una disminuci
de lentropia: S < 0.
c) Com que la reacci s exotrmica (H < 0) i shi produeix una
disminuci dentropia (S < 0), a temperatures baixes, el valor
absolut del terme entrpic (T S) podria ser ms petit que el valor
absolut del terme entlpic. En aquestes condicions,
>
T S
,
el procs seria espontani (G = H T S < 0).
62. Tenim la reacci de descomposici del perxid dhidrogen gas per donar
vapor daigua i oxigen a 298 K.
a) Escriu la reacci ajustada.
b) Calcula H i S estndard de la reacci.
c) Raona si es pot esperar que el perxid dhidrogen gass sigui estable
a 298 K.
Dades: H
f
H
2
O
2 ( g )
= 135,82 kJ/mol;
H
f
H
2
O
( g )
= 241,82 kJ/mol;
S H
2
O
2 ( g )
= 335,672 J/K mol; S H
2
O
( g )
= 188,83 J/K mol;
S
O
2 ( g )
= 205,14 J/K mol.
(Prova de selectivitat real)
a) Equaci ajustada de la descomposici de laigua
oxigenada:
H
2
O
2 (l )
H
2
O
(l )
+ O
2 ( g )
b) La variaci de lentalpia de la reacci sobt a partir de les
dades de les entalpies de formaci en condicions estndard,
tenint en compte que lentalpia de formaci de loxigen gas
s zero:
H = ( nre. mols H
f
productes
)
( nre. mols H
f
reactius
)
H =
[
mol H
f
(O
2( g )
) + 1 mol H
f
(H
2
O
(l )
)
]
[1 mol H
f
(H
2
O
2 (l )
)]
Substitum les entalpies de formaci a lequaci i obtenim:
H = 106 kJ
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 146 17/12/09 10:17
147
SOLUCIONARI
a) La variaci de lenergia lliure de Gibbs dun sistema indica
lespontanetat duna reacci qumica a una determinada
temperatura i engloba dos aspectes: la calor transferida
i el grau de desordre del sistema. Matemticament
sexpressa:
G = H T S
Una reacci s espontnia quan la variaci denergia
lliure de Gibbs s ms petita que zero. Si la variaci
denergia lliure de Gibbs s zero, la reacci est en estat
dequilibri. Quan la variaci denergia lliure de Gibbs
s ms gran que zero, la reacci no es produeix
de manera espontnia.
b) Equaci de combusti del met:
CH
4
( g )
+ 2 O
2
( g )
CO
2
( g )
+ 2 H
2
O
(l )
La variaci de lenergia lliure sobt a partir de lexpressi:
G
r
= (n
p
G
f
productes
) (n
r
G
f
reactius
)
Hi substitum les dades denergies lliures de formaci i obtenim:
G
r
= [394,4 kJ/mol + 2 (237,2 kJ/mol)] (50,8 kJ/mol) =
= 818 kJ
G < 0 la reacci es produeix de manera espontnia.
La reacci principal del mtode de contacte en la fabricaci dcid sulfric
s loxidaci cataltica del dixid de sofre que es produeix a temperatura
duns 400 C.
2 SO
2 ( g )
+ O
2 ( g )
2 SO
3 ( g )
; H
= 198,2 kJ
a) Quina quantitat denergia es desprendr en loxidaci de 74,6 g
de dixid de sofre si la reacci es realitza a volum constant?
b) Quin creus que ser el signe de la variaci de lentropia daquesta
reacci? Raona la resposta.
c) Justifica per qu la disminuci de la temperatura afavoreix
lespontanetat daquest procs.
(Prova de selectivitat real)
a) A partir de la relaci: H = U + P V
es dedueix que quan
el procs es fa a volum constant, V = 0, es compleix
que la calor de reacci a pressi constant s igual
a la calor de reacci a volum constant: H = U.
Tenint en compte que el valor de la variaci dentalpia
indicat correspon a loxidaci de dos mols de dixid de sofre
i que la massa molecular daquest s de 64 g/mol, la quantitat
denergia que es desprendr en loxidaci de 74,6 g de SO
2
sobt a partir de les relacions segents:
198,2 kJ
2 mol SO
2
1 mol SO
2
64 g SO
2
74,6 g SO
2
= 115,51 kJ
b) Segons lestequiometria de la reacci es parteix dun total
de tres mols de gas i es formen dos mols de gas, de manera
que durant la reacci disminueix el nombre de mols gasosos;
aix implica un augment en lordre del sistema i una disminuci
de lentropia: S < 0.
c) Com que la reacci s exotrmica (H < 0) i shi produeix una
disminuci dentropia (S < 0), a temperatures baixes, el valor
absolut del terme entrpic (T S) podria ser ms petit que el valor
absolut del terme entlpic. En aquestes condicions,
>
T S
,
el procs seria espontani (G = H T S < 0).
62. Tenim la reacci de descomposici del perxid dhidrogen gas per donar
vapor daigua i oxigen a 298 K.
a) Escriu la reacci ajustada.
b) Calcula H i S estndard de la reacci.
c) Raona si es pot esperar que el perxid dhidrogen gass sigui estable
a 298 K.
Dades: H
f
H
2
O
2 ( g )
= 135,82 kJ/mol;
H
f
H
2
O
( g )
= 241,82 kJ/mol;
S H
2
O
2 ( g )
= 335,672 J/K mol; S H
2
O
( g )
= 188,83 J/K mol;
S
O
2 ( g )
= 205,14 J/K mol.
(Prova de selectivitat real)
a) Equaci ajustada de la descomposici de laigua
oxigenada:
H
2
O
2 (l )
H
2
O
(l )
+
1
2
O
2 ( g )
b) La variaci de lentalpia de la reacci sobt a partir de les
dades de les entalpies de formaci en condicions estndard,
tenint en compte que lentalpia de formaci de loxigen gas
s zero:
H = ( nre. mols H
f
productes
)
( nre. mols H
f
reactius
)
H =
[
1
2
mol H
f
(O
2( g )
) + 1 mol H
f
(H
2
O
(l )
)
]
[1 mol H
f
(H
2
O
2 (l )
)]
Substitum les entalpies de formaci a lequaci i obtenim:
H = 106 kJ
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 147 17/12/09 10:17
148
3
El valor negatiu de lentalpia indica que s un procs exotrmic
que t lloc amb despreniment denergia en forma de calor
a pressi constant.
Duna manera semblant es calcula la variaci dentropia
del procs, tenint en compte que lentropia de loxigen gas
ara no s zero.
S = ( nre. mols S
productes
) ( nre. mols S
reactius
)
S =
[
1
2
mol S O
2
( g )
+ 1 mol S H
2
O
(l )
]
[1 mol S H
2
O
2 (l )
]
Substitum les entropies a lequaci i obtenim:
S = 44,27 J/K
c) Calculem la variaci en lenergia lliure de Gibbs per comprovar
si el procs s espontani:
G = H T S = 106.000 J 298 K (44,27 J/K) =
= 92.807,5 J
El valor negatiu indica que el perxid dhidrogen es descompon
espontniament en oxigen i aigua. Per tant, termodinmicament
no s estable; en canvi, no ens indica si la velocitat
de descomposici s alta o baixa.
63. Sabem que la temperatura debullici dun lquid s la temperatura a la
qual el lquid pur i el gas pur coexisteixen en equilibri a 1 atm de pressi,
s a dir, G = 0. Considerem el procs segent.
Br
2 (l)
Br
2 ( g )
a) Calcula H a 25 C.
b) Calcula S.
c) Calcula G a 25 C i indica si el procs s espontani en aquesta
temperatura.
d) Determina la temperatura debullici del Br
2 (aq)
, si suposem que H
i S no varien amb la temperatura.
Dades: H
f
Br
2 ( g )
= 30,91 kJ
mol
1
; H
f
Br
2 (l)
= 0;
S Br
2 ( g )
= 245,4 J K
1
mol
1
; S Br
2 (l )
= 152,2 J K
1
mol
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) Lentalpia estndard per a la reacci sobt de les entalpies
de productes i reactius:
H = H
f
Br
2 ( g )
H
f
Br
2 (l )
= 30,91 kJ 0 kJ = 30,91 kJ
b) Lentropia del procs es calcula a partir de les dades de les entropies
de reactius i productes:
S = S Br
2 ( g )
S Br
2 (l )
= 245,4 J/K 152,2 J/K = 93,2 J/K
c) Substitum els valors obtinguts i obtenim el signe de la variaci
denergia de Gibbs:
G = H T S =
= 30,91 10
3
J 298 K 93,2 J/K = 3136,4 J
G > 0. Com que lenergia lliure de Gibbs s ms gran que zero,
el procs no s espontani.
d) Durant lebullici, G = 0.
Per tant, es compleix que:
T = = = 331,7 K = 58,7 C
64. Per a la reacci segent, calcula:
CH
3
CH
2
OH
(l )
+ O
2 ( g )
CH
3
COOH
(l )
+ H
2
O
(l )
a) La variaci de lentalpia de la reacci en c.s.
b) La variaci de lentropia en c.s.
c) La variaci denergia lliure de Gibbs en c.s.
d) La temperatura terica perqu lenergia lliure de Gibbs
sigui zero.
Dades: T (25 C) H
f
(kJ mol
1
) S (J mol
1
K
1
)
Etanol
(l )
227,6 160,7
cid etanoic
(l )
487,0 159,9
O
2
( g )
0 205,0
H
2
O
(l )
285,8 70,0
(Prova de selectivitat real)
a) La variaci dentalpia duna reacci sobt a partir de la diferncia
entre les entalpies de formaci dels productes i les dels reactius:
H
r
= 487 kJ 285,8 kJ + 227,6 kJ = 545,2 kJ
b) La variaci dentropia es calcula a partir de la diferncia entre
lentropia dels productes i la dels reactius:
S
r
= (159,9 J/K + 70 J/K) (160,7 J/K + 205 J/K) = 135,8 J K
1
c) G
= H T S
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 148 17/12/09 10:17
149
SOLUCIONARI
El valor negatiu de lentalpia indica que s un procs exotrmic
que t lloc amb despreniment denergia en forma de calor
a pressi constant.
Duna manera semblant es calcula la variaci dentropia
del procs, tenint en compte que lentropia de loxigen gas
ara no s zero.
S = ( nre. mols S
productes
) ( nre. mols S
reactius
)
S =
[
mol S O
2
( g )
+ 1 mol S H
2
O
(l )
]
[1 mol S H
2
O
2 (l )
]
Substitum les entropies a lequaci i obtenim:
S = 44,27 J/K
c) Calculem la variaci en lenergia lliure de Gibbs per comprovar
si el procs s espontani:
G = H T S = 106.000 J 298 K (44,27 J/K) =
= 92.807,5 J
El valor negatiu indica que el perxid dhidrogen es descompon
espontniament en oxigen i aigua. Per tant, termodinmicament
no s estable; en canvi, no ens indica si la velocitat
de descomposici s alta o baixa.
Sabem que la temperatura debullici dun lquid s la temperatura a la
qual el lquid pur i el gas pur coexisteixen en equilibri a 1 atm de pressi,
s a dir, G = 0. Considerem el procs segent.
Br
2 (l)
Br
2 ( g )
a) Calcula H a 25 C.
b) Calcula S.
c) Calcula G a 25 C i indica si el procs s espontani en aquesta
temperatura.
d) Determina la temperatura debullici del Br
2 (aq)
, si suposem que H
i S no varien amb la temperatura.
Dades: H
f
Br
2 ( g )
= 30,91 kJ
mol
1
; H
f
Br
2 (l)
= 0;
S Br
2 ( g )
= 245,4 J K
1
mol
1
; S Br
2 (l )
= 152,2 J K
1
mol
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) Lentalpia estndard per a la reacci sobt de les entalpies
de productes i reactius:
H = H
f
Br
2 ( g )
H
f
Br
2 (l )
= 30,91 kJ 0 kJ = 30,91 kJ
b) Lentropia del procs es calcula a partir de les dades de les entropies
de reactius i productes:
S = S Br
2 ( g )
S Br
2 (l )
= 245,4 J/K 152,2 J/K = 93,2 J/K
c) Substitum els valors obtinguts i obtenim el signe de la variaci
denergia de Gibbs:
G = H T S =
= 30,91 10
3
J 298 K 93,2 J/K = 3136,4 J
G > 0. Com que lenergia lliure de Gibbs s ms gran que zero,
el procs no s espontani.
d) Durant lebullici, G = 0.
Per tant, es compleix que:
T =
H
S
=
30910 J
93,2 J/K
= 331,7 K = 58,7 C
64. Per a la reacci segent, calcula:
CH
3
CH
2
OH
(l )
+ O
2 ( g )
CH
3
COOH
(l )
+ H
2
O
(l )
a) La variaci de lentalpia de la reacci en c.s.
b) La variaci de lentropia en c.s.
c) La variaci denergia lliure de Gibbs en c.s.
d) La temperatura terica perqu lenergia lliure de Gibbs
sigui zero.
Dades: T (25 C) H
f
(kJ mol
1
) S (J mol
1
K
1
)
Etanol
(l )
227,6 160,7
cid etanoic
(l )
487,0 159,9
O
2
( g )
0 205,0
H
2
O
(l )
285,8 70,0
(Prova de selectivitat real)
a) La variaci dentalpia duna reacci sobt a partir de la diferncia
entre les entalpies de formaci dels productes i les dels reactius:
H
r
= 487 kJ 285,8 kJ + 227,6 kJ = 545,2 kJ
b) La variaci dentropia es calcula a partir de la diferncia entre
lentropia dels productes i la dels reactius:
S
r
= (159,9 J/K + 70 J/K) (160,7 J/K + 205 J/K) = 135,8 J K
1
c) G
= H T S
G
r
= 545.200 J 298 K (135,8 J) = 504.732 J = 504,7 kJ
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 149 17/12/09 10:17
150
3
d) G
= H T S = 0 H = T S
T =
H
S
T =
545.200 J
135,8 J K
1
= 4014,7 K
65. Explica per qu experimentem sensaci de fred quan freguem etanol
sobre la pell. Per explicar-ho basat en lequaci termoqumica:
C
2
H
5
OH
(l )
C
2
H
5
OH
( g )
H = 42,2 kJ
Quan freguem etanol sobre la pell es produeix una evaporaci
de les molcules detanol, que inicialment es troben en estat lquid.
Tal com sobserva a la dada de lequaci termoqumica, aquest
s un procs endotrmic en qu sabsorbeix calor de lentorn,
en aquest cas de la nostra pell. Aquest procs s el responsable
de la sensaci trmica de fred que sexperimenta durant el canvi
destat.
66. Letanol, CH
3
CH
2
OH
(l )
, es considera un possible substitut
dels combustibles fssils com loct, C
8
H
18
(l )
, component majoritari
de la gasolina. Si tenim en compte que la combusti tant de letanol
com de loct origina CO
2
( g )
i H
2
O
(l )
, calcula:
a) Lentalpia corresponent a la combusti d1 mol detanol i la corresponent
a la combusti d1 mol doct.
b) La quantitat denergia en forma de calor que desprendr en cremar-se
1 gram detanol. Compara-la amb la que desprn la combusti
d1 gram doct.
c) La quantitat denergia en forma de calor que es desprn en cadascuna
de les reaccions de combusti (etanol i oct) per cada mol de CO
2
que es produeix.
Dades: H
f
(kJ mol
1
): CH
3
CH
2
OH
(l)
= 277,7;
C
8
H
18
(l)
= 250,1; CO
2
( g )
= 393,5; H
2
O
(l)
= 285,8.
(Prova de selectivitat real)
a) Combusti de letanol:
CH
3
CH
2
OH
( g )
+ 3 O
2 ( g )
2 CO
2 ( g )
+ 3 H
2
O
(l )
H
r
= (n
p
H
f
p) (n
r
H
f
r)
H
1
= [2 mol (393,5 kJ/mol) 3 mol 285,8 kJ/mol]
[1 mol (277,7 kJ/mol)]
H
1
= 1366,7 kJ
Combusti de loct:
C
8
H
18 (l )
+
25
2
O
2 ( g )
8 CO
2 ( g )
+ 9 H
2
O
(l )
H
r
= (n
p
H
f
p) (n
r
H
f
r)
H
2
= [8 mol (393,5 kJ/mol) 9 mol 285,8 kJ/mol]
[1 mol (250,1 kJ/mol)] H
2
= 5.470,1 kJ
b) La massa molecular de letanol s 46 g/mol. Per tant,
en la combusti d1 g sallibera una energia igual
a 29,7 kJ:
Q
1
= 1.366,7 kJ/mol = 29,7 kJ/g
Duna manera semblant, loct t una massa molecular
de 114 g/mol, per tant, en la combusti d1 g doct sallibera
una energia de 50,6 kJ/g.
Q
2
= 5.470,1 kJ/mol = 48 kJ/g
c) En la combusti de letanol, per obtenir 1 mol de dixid de carboni
fan falta 0,5 mol detanol, que en cremar-se alliberen una energia
de 683,4 kJ:
Q = 1.366,7 kJ/mol etanol = 683,4 kJ/mol CO
2
En la combusti de loct, per obtenir 1 mol de CO
2
fa falta 1/8 mol doct. En conseqncia, sallibera una energia
de 683,8 kJ:
Q = 5.470,1 kJ/mol oct = 683,8 kJ/mol CO
2
67. Actualment, per disminuir la dependncia respecte dels combustibles
fssils, sestudien i es desenvolupen motors que funcionen amb piles
de combustible alimentades amb hidrogen. Aquests ginys es fonamenten
en la reacci global segent:
H
2
(g)
+ 1/2 O
2
(g)
H
2
O
(l)
a) Raona el signe de S i H daquesta reacci.
b) Fent servir la llei de Hess, calcula la H
f
d1 mol daigua gas
a 100 C.
Dades: Entalpia de formaci de laigua lquida a 25 C:
H
f
, 25 C, H
2
O
(l)
= 285,8 kJ mol
1
Capacitat calorfica especfica (o calor especfica de laigua):
+ 4,18 J K
1
g
1
Considera que la capacitat calorfica especfica de laigua no varia
en linterval de 25 a 100 C
Massa molecular de laigua: 18,0
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 150 17/12/09 10:17
151
SOLUCIONARI
d) G
= H T S = 0 H = T S
T = T = = 4014,7 K
Explica per qu experimentem sensaci de fred quan freguem etanol
sobre la pell. Per explicar-ho basat en lequaci termoqumica:
C
2
H
5
OH
(l )
C
2
H
5
OH
( g )
H = 42,2 kJ
Quan freguem etanol sobre la pell es produeix una evaporaci
de les molcules detanol, que inicialment es troben en estat lquid.
Tal com sobserva a la dada de lequaci termoqumica, aquest
s un procs endotrmic en qu sabsorbeix calor de lentorn,
en aquest cas de la nostra pell. Aquest procs s el responsable
de la sensaci trmica de fred que sexperimenta durant el canvi
destat.
Letanol, CH
3
CH
2
OH
(l )
, es considera un possible substitut
dels combustibles fssils com loct, C
8
H
18
(l )
, component majoritari
de la gasolina. Si tenim en compte que la combusti tant de letanol
com de loct origina CO
2
( g )
i H
2
O
(l )
, calcula:
a) Lentalpia corresponent a la combusti d1 mol detanol i la corresponent
a la combusti d1 mol doct.
b) La quantitat denergia en forma de calor que desprendr en cremar-se
1 gram detanol. Compara-la amb la que desprn la combusti
d1 gram doct.
c) La quantitat denergia en forma de calor que es desprn en cadascuna
de les reaccions de combusti (etanol i oct) per cada mol de CO
2
que es produeix.
Dades: H
f
(kJ mol
1
): CH
3
CH
2
OH
(l)
= 277,7;
C
8
H
18
(l)
= 250,1; CO
2
( g )
= 393,5; H
2
O
(l)
= 285,8.
(Prova de selectivitat real)
a) Combusti de letanol:
CH
3
CH
2
OH
( g )
+ 3 O
2 ( g )
2 CO
2 ( g )
+ 3 H
2
O
(l )
H
r
= (n
p
H
f
p) (n
r
H
f
r)
H
1
= [2 mol (393,5 kJ/mol) 3 mol 285,8 kJ/mol]
[1 mol (277,7 kJ/mol)]
H
1
= 1366,7 kJ
Combusti de loct:
C
8
H
18 (l )
+ O
2 ( g )
8 CO
2 ( g )
+ 9 H
2
O
(l )
H
r
= (n
p
H
f
p) (n
r
H
f
r)
H
2
= [8 mol (393,5 kJ/mol) 9 mol 285,8 kJ/mol]
[1 mol (250,1 kJ/mol)] H
2
= 5.470,1 kJ
b) La massa molecular de letanol s 46 g/mol. Per tant,
en la combusti d1 g sallibera una energia igual
a 29,7 kJ:
Q
1
= 1.366,7 kJ/mol
1 mol
46 g
= 29,7 kJ/g
Duna manera semblant, loct t una massa molecular
de 114 g/mol, per tant, en la combusti d1 g doct sallibera
una energia de 50,6 kJ/g.
Q
2
= 5.470,1 kJ/mol
1 mol
114 g
= 48 kJ/g
c) En la combusti de letanol, per obtenir 1 mol de dixid de carboni
fan falta 0,5 mol detanol, que en cremar-se alliberen una energia
de 683,4 kJ:
Q = 1.366,7 kJ/mol etanol
1 mol etanol
2 mol CO
2
= 683,4 kJ/mol CO
2
En la combusti de loct, per obtenir 1 mol de CO
2
fa falta 1/8 mol doct. En conseqncia, sallibera una energia
de 683,8 kJ:
Q = 5.470,1 kJ/mol oct
1 mol oct
8 mol CO
2
= 683,8 kJ/mol CO
2
67. Actualment, per disminuir la dependncia respecte dels combustibles
fssils, sestudien i es desenvolupen motors que funcionen amb piles
de combustible alimentades amb hidrogen. Aquests ginys es fonamenten
en la reacci global segent:
H
2
(g)
+ 1/2 O
2
(g)
H
2
O
(l)
a) Raona el signe de S i H daquesta reacci.
b) Fent servir la llei de Hess, calcula la H
f
d1 mol daigua gas
a 100 C.
Dades: Entalpia de formaci de laigua lquida a 25 C:
H
f
, 25 C, H
2
O
(l)
= 285,8 kJ mol
1
Capacitat calorfica especfica (o calor especfica de laigua):
+ 4,18 J K
1
g
1
Considera que la capacitat calorfica especfica de laigua no varia
en linterval de 25 a 100 C
Massa molecular de laigua: 18,0
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 151 17/12/09 10:17
152
3
Entalpia de vaporitzaci de laigua a 100 C.
H
2
O
(l)
a 100 C H
2
O
(g)
a 100 C + 40,66 kJ mol
1
(Prova de selectivitat real)
a) El funcionament de les piles de combustible es fonamenta
en una reacci de combusti i les combustions sn exotrmiques.
Daltra banda, la reacci de combusti de lhidrogen correspon
a la de formaci de laigua i lentalpia de formaci de laigua en
condicions estndard s negativa.
La variaci dentropia per a la reacci s negativa perqu s un
procs en el qual es forma un lquid (H
2
O
(l)
) a partir de dos gasos
(H
2
(g)
i O
2
(g)
). Dunes substncies ms desordenades en forma
una de ms ordenada.
b) Volem saber lentalpia de la reacci segent:
H
2 (g)
+ 1/2 O
2 (g)
H
2
O
(g)
H
4
?
Aquesta equaci sobt aplicant la llei de Hess, a partir
de les segents:
1a equaci:
H
2 (g)
+ 1/2 O
2 (g)
H
2
O
(l)
H
1
= 285,8 kJ
2a equaci:
H
2
O
(l)
a 25 C H
2
O
(l)
a 100 C H
2
La variaci dentalpia per aquest procs la calculem aplicant:
Q = m c
e
t = 18 g mol
1
4,18 J K
1
g
1
(100 25) K =
= 5.643 J H
2
= 5,64 kJ
3a equaci:
H
2
O
(l)
a 100 C H
2
O
(g)
a 100 C H
3
= 40,66 kJ mol
1
Si sumem algebraicament aquestes tres equacions,
obtenim lequaci qumica de la qual volem saber la variaci
dentalpia.
H
4
= H
1
+ H
2
+ H
4
= 285,8 + 5,64 + 40,66 =
= 239,5 kJ mol
1
68. En les depilacions amb cera es diu que les cremades provocades
per la cera lquida sn ms doloroses que les provocades per la cera
slida, encara que totes dues ceres estiguin a la mateixa temperatura.
Considerant que la cera de depilaci presenta un comportament
semblant al duna substncia pura, podem dir que (tria la resposta
correcta):
a) Lafirmaci no s certa, perqu les dues substncies estan
a la mateixa temperatura.
b) Lafirmaci s certa, perqu la cera lquida s menys densa
que la slida.
c) Lafirmaci no s certa, perqu els lquids es refreden ms
rpidament que els slids.
d) Lafirmaci s certa, perqu els processos de solidificaci
sn exotrmics.
(Prova de selectivitat real)
La resposta correcta s la d), els processos de solidificaci
sn exotrmics, el sistema desprn energia en forma de calor,
per tant, la cera lquida desprendr ms energia i provocar
cremades ms doloroses (en les condicions plantejades
en lenunciat).
69. Lalcohol etlic (etanol) s un bon combustible que reacciona amb loxigen
i dna dixid de carboni i aigua.
a) Escriu la reacci de combusti de lalcohol etlic i estableix
les estructures de Lewis dels reactius i dels productes
de la combusti.
b) Calcula la variaci dentalpia estndard a 25 C daquesta reacci
fent servir les energies estndard denlla a 25 C que sindiquen
a continuaci:
Enlla CC CH CO OH O=O C=O
Energia kJ mol
1
413,4 414,0 351,0 462,8 401,7 711,3
Dades: nombres atmics: H: Z = 1; C: Z = 6; O: Z = 8
(Prova de selectivitat real)
a) La reacci de combusti de lalcohol etlic s la segent:
CH
3
CH
2
OH + 3O
2
2CO
2
+ 3H
2
O
Estructures de Lewis:
H H
| |
H C C
= C =
| |
H H
b) Per tal de calcular lentalpia de la reacci, apliquem lexpressi
segent:
H
reacci
= (energia denllaos trencats)
(energia denllaos formats)
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 152 17/12/09 10:17
153
SOLUCIONARI
Entalpia de vaporitzaci de laigua a 100 C.
H
2
O
(l)
a 100 C H
2
O
(g)
a 100 C + 40,66 kJ mol
1
(Prova de selectivitat real)
a) El funcionament de les piles de combustible es fonamenta
en una reacci de combusti i les combustions sn exotrmiques.
Daltra banda, la reacci de combusti de lhidrogen correspon
a la de formaci de laigua i lentalpia de formaci de laigua en
condicions estndard s negativa.
La variaci dentropia per a la reacci s negativa perqu s un
procs en el qual es forma un lquid (H
2
O
(l)
) a partir de dos gasos
(H
2
(g)
i O
2
(g)
). Dunes substncies ms desordenades en forma
una de ms ordenada.
b) Volem saber lentalpia de la reacci segent:
H
2 (g)
+ 1/2 O
2 (g)
H
2
O
(g)
H
4
?
Aquesta equaci sobt aplicant la llei de Hess, a partir
de les segents:
1a equaci:
H
2 (g)
+ 1/2 O
2 (g)
H
2
O
(l)
H
1
= 285,8 kJ
2a equaci:
H
2
O
(l)
a 25 C H
2
O
(l)
a 100 C H
2
La variaci dentalpia per aquest procs la calculem aplicant:
Q = m c
e
t = 18 g mol
1
4,18 J K
1
g
1
(100 25) K =
= 5.643 J H
2
= 5,64 kJ
3a equaci:
H
2
O
(l)
a 100 C H
2
O
(g)
a 100 C H
3
= 40,66 kJ mol
1
Si sumem algebraicament aquestes tres equacions,
obtenim lequaci qumica de la qual volem saber la variaci
dentalpia.
H
4
= H
1
+ H
2
+ H
4
= 285,8 + 5,64 + 40,66 =
= 239,5 kJ mol
1
En les depilacions amb cera es diu que les cremades provocades
per la cera lquida sn ms doloroses que les provocades per la cera
slida, encara que totes dues ceres estiguin a la mateixa temperatura.
Considerant que la cera de depilaci presenta un comportament
semblant al duna substncia pura, podem dir que (tria la resposta
correcta):
a) Lafirmaci no s certa, perqu les dues substncies estan
a la mateixa temperatura.
b) Lafirmaci s certa, perqu la cera lquida s menys densa
que la slida.
c) Lafirmaci no s certa, perqu els lquids es refreden ms
rpidament que els slids.
d) Lafirmaci s certa, perqu els processos de solidificaci
sn exotrmics.
(Prova de selectivitat real)
La resposta correcta s la d), els processos de solidificaci
sn exotrmics, el sistema desprn energia en forma de calor,
per tant, la cera lquida desprendr ms energia i provocar
cremades ms doloroses (en les condicions plantejades
en lenunciat).
69. Lalcohol etlic (etanol) s un bon combustible que reacciona amb loxigen
i dna dixid de carboni i aigua.
a) Escriu la reacci de combusti de lalcohol etlic i estableix
les estructures de Lewis dels reactius i dels productes
de la combusti.
b) Calcula la variaci dentalpia estndard a 25 C daquesta reacci
fent servir les energies estndard denlla a 25 C que sindiquen
a continuaci:
Enlla CC CH CO OH O=O C=O
Energia kJ mol
1
413,4 414,0 351,0 462,8 401,7 711,3
Dades: nombres atmics: H: Z = 1; C: Z = 6; O: Z = 8
(Prova de selectivitat real)
a) La reacci de combusti de lalcohol etlic s la segent:
CH
3
CH
2
OH + 3O
2
2CO
2
+ 3H
2
O
Estructures de Lewis:
H H
| |
H C C
= C =
| |
H H
O
H H
b) Per tal de calcular lentalpia de la reacci, apliquem lexpressi
segent:
H
reacci
= (energia denllaos trencats)
(energia denllaos formats)
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 153 17/12/09 10:17
154
3
Enllaos que es trenquen:
En letanol: 5 enllaos CH, 1 enlla CC,
1 enlla CO i un enlla OH.
En loxigen: 1 enlla O=O per a cada molcula de O
2
.
Enllaos que es formen:
En el CO
2
: 2 enllaos C=O per a cada molcula de CO
2
.
En el H
2
O: 2 enllaos OH per a cada molcula de H
2
O.
Hem de tenir en compte lestequiometria:
H
reacci
= 5 414,0 + 351,0 + 413,4 + 462,8 +
+ 3 401,7 (2 2 711,3 + 3 2 462,8) = 1.618,5 kJ =
= 1.119,7 kJ mol
1
70. Les entalpies estndard de formaci del but, laigua lquida i el dixid
de carboni sn, respectivament, 124,7, 285,5 i 393,5 kJ mol
1
.
a) Escriu la reacci de combusti del but.
b) Calcula lentalpia estndard de combusti del but.
c) Troba la quantitat denergia calorfica que sobt en cremar tot
el but duna bombona (12,5 kg).
d) Si aquesta energia sutilitza per escalfar aigua des de 10 C
fins a 40 C, calcula la quantitat daigua calenta que es podria
obtenir.
Dades: masses atmiques: H = 1, C = 12; capacitat calorfica
de laigua: 4,18 kJ kg
1
K
1
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci de combusti del but:
C
4
H
10
+ 13/2 O
2
4CO
2
+ 5H
2
O
b) Lentalpia estndard de combusti la calculem a partir
de les entalpies estndard dels reactius i els productes:
H
combusti
= 4 H
f
(CO
2
) + 5 H
f
(H
2
O) H
f
(C
4
H
10
)
13/2H
f
(O
2
) = 4 (393,5) + 5 (285,5) (124,7)
= 2.876,8 kJ
c)
12.500 g C H
1 mol C H
58 g C H
2.876
4 10
4 10
4 10
=
,,8 kJ
1 mol C H
6,2 10 kJ
4 10
5
=
d) A continuaci, calculem la massa daigua que es podr escalfar:
La massa daigua que es podr escalfar s 4.944 kg.
71
Lacetil (C
2
H
2
) sobt fent reaccionar el carbur de calci (CaC
2
) amb aigua,
segons la reacci:
CaC
2
(s)
+ 2 H
2
O
(l)
C
2
H
2
(g)
+ Ca(OH)
2 (s)
en la qual es desprenen 270,7 kJ per mol de CaC
2
.
a) Troba lentalpia de formaci de lacetil.
b) Escriu la reacci de combusti de lacetil i determina la variaci
dentalpia estndard per a aquesta reacci.
c) Calcula la calor que es desprn quan es crema lacetil obtingut
a partir de 6,4 g de carbur de calci.
Dades: masses atmiques: H = 1; C = 12; O = 16; Ca = 40
Compostos Ca(OH)
2
H
2
O
(l )
CaC
2 (s)
CO
2 (g)
O
2 (g)
H
f
kJ mol
1
986 286 83 395,5 0,0
a) Aplicant lexpressi segent per a la reacci:
H
reacci
= (n H
f productes
) (n H
f
reactius
) =
= H
f
(C
2
H
2 (g)
) H
f
(Ca(OH)
2 (s)
) H
f
(CaC
2(s)
)
2 H
f
(H
2
O
(s)
) 270,7 = H
f
(C
2
H
2 (g)
) +
+ (986) 83 2 (286)
Substitum les dades i allem la variaci dentalpia de lacetil:
H
f
(C
2
H
2 (g)
) = 226,3 kJ mol
1
b) La reacci de combusti delacetil:
C
2
H
2
+ O
2
2 CO
2
+ H
2
O
H
r
= H
f
(H
2
O) + 2 H
f
(CO
2
) H
f
(C
2
H
2
) =
= 286 + 2 (395,5) 226,3 = 1.303,3 kJ mol
1
c)
En la combusti de lacetil format es desprenen 130,3 kJ.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 154 17/12/09 10:17
155
SOLUCIONARI
Enllaos que es trenquen:
En letanol: 5 enllaos CH, 1 enlla CC,
1 enlla CO i un enlla OH.
En loxigen: 1 enlla O=O per a cada molcula de O
2
.
Enllaos que es formen:
En el CO
2
: 2 enllaos C=O per a cada molcula de CO
2
.
En el H
2
O: 2 enllaos OH per a cada molcula de H
2
O.
Hem de tenir en compte lestequiometria:
H
reacci
= 5 414,0 + 351,0 + 413,4 + 462,8 +
+ 3 401,7 (2 2 711,3 + 3 2 462,8) = 1.618,5 kJ =
= 1.119,7 kJ mol
1
Les entalpies estndard de formaci del but, laigua lquida i el dixid
de carboni sn, respectivament, 124,7, 285,5 i 393,5 kJ mol
1
.
a) Escriu la reacci de combusti del but.
b) Calcula lentalpia estndard de combusti del but.
c) Troba la quantitat denergia calorfica que sobt en cremar tot
el but duna bombona (12,5 kg).
d) Si aquesta energia sutilitza per escalfar aigua des de 10 C
fins a 40 C, calcula la quantitat daigua calenta que es podria
obtenir.
Dades: masses atmiques: H = 1, C = 12; capacitat calorfica
de laigua: 4,18 kJ kg
1
K
1
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci de combusti del but:
C
4
H
10
+ 13/2 O
2
4CO
2
+ 5H
2
O
b) Lentalpia estndard de combusti la calculem a partir
de les entalpies estndard dels reactius i els productes:
H
combusti
= 4 H
f
(CO
2
) + 5 H
f
(H
2
O) H
f
(C
4
H
10
)
13/2H
f
(O
2
) = 4 (393,5) + 5 (285,5) (124,7)
= 2.876,8 kJ
c)
d) A continuaci, calculem la massa daigua que es podr escalfar:
m
Q
c t
e
=
=
6 2
4 18
,
,
10 KJ
kJ kg K (40 1
5
1 1
00) K
kg = 4 944 .
La massa daigua que es podr escalfar s 4.944 kg.
71
Lacetil (C
2
H
2
) sobt fent reaccionar el carbur de calci (CaC
2
) amb aigua,
segons la reacci:
CaC
2
(s)
+ 2 H
2
O
(l)
C
2
H
2
(g)
+ Ca(OH)
2 (s)
en la qual es desprenen 270,7 kJ per mol de CaC
2
.
a) Troba lentalpia de formaci de lacetil.
b) Escriu la reacci de combusti de lacetil i determina la variaci
dentalpia estndard per a aquesta reacci.
c) Calcula la calor que es desprn quan es crema lacetil obtingut
a partir de 6,4 g de carbur de calci.
Dades: masses atmiques: H = 1; C = 12; O = 16; Ca = 40
Compostos Ca(OH)
2
H
2
O
(l )
CaC
2 (s)
CO
2 (g)
O
2 (g)
H
f
kJ mol
1
986 286 83 395,5 0,0
a) Aplicant lexpressi segent per a la reacci:
H
reacci
= (n H
f productes
) (n H
f
reactius
) =
= H
f
(C
2
H
2 (g)
) H
f
(Ca(OH)
2 (s)
) H
f
(CaC
2(s)
)
2 H
f
(H
2
O
(s)
) 270,7 = H
f
(C
2
H
2 (g)
) +
+ (986) 83 2 (286)
Substitum les dades i allem la variaci dentalpia de lacetil:
H
f
(C
2
H
2 (g)
) = 226,3 kJ mol
1
b) La reacci de combusti delacetil:
C
2
H
2
+
5
2
O
2
2 CO
2
+ H
2
O
H
r
= H
f
(H
2
O) + 2 H
f
(CO
2
) H
f
(C
2
H
2
) =
= 286 + 2 (395,5) 226,3 = 1.303,3 kJ mol
1
c)
6,4 g CaC
1 mol CaC
64 g CaC
1 mol C H
1
2
2
2
2 2
mmol CaC
1.303,3 kJ
1 mol C H
2 2 2
=
= 130,33kkJ
En la combusti de lacetil format es desprenen 130,3 kJ.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
5
2
917571 _ 0107-0160.indd 155 17/12/09 10:17
156
3
72. Tria lnica resposta que consideris vlida (no cal justificar-la).
Mentre t lloc el procs de canvi destat duna substncia pura:
a) Sempre cal subministrar calor al sistema.
b) La temperatura es mant constant.
c) La pressi es mant constant.
d) Lentropia del sistema augmenta.
La resposta correcta s la b).
73. Indica quina de les afirmacions segents s incorrecta.
a) Lentalpia estndard de formaci del nitrogen lquid s zero.
b) La solidificaci s un procs exotrmic.
c) En algunes reaccions la variaci denergia interna coincideix amb
la variaci dentalpia.
d) La variaci dentalpia coincideix amb la quantitat de calor transferida
a pressi constant.
La resposta incorrecta s la a).
74. Un dels processos segents implica una disminuci de lentropia
del sistema:
a) Lescalfament daigua de 0 a 80 C.
b) Lobtenci de NaCl a partir de Cl
2
i Na.
c) La descomposici del CaCO
3
en CaO i CO
2
.
d) La sublimaci del iode.
(Prova de selectivitat real)
La resposta correcta s la b).
75. El dixid de sofre s un dels gasos que semeten com a conseqncia
de la combusti dhidrocarburs fssils. Per reacci amb loxigen atmosfric
pot transformar-se en trixid de sofre (gas).
a) Si les entalpies estndard de formaci del dixid de sofre i del trixid
de sofre sn, respectivament, 297 i 395 kJ mol
1
, calcula
la variaci dentalpia corresponent a aquesta reacci. s un procs
exotrmic o endotrmic?
b) Calcula la variaci denergia interna a 25 C daquest procs.
c) Troba la quantitat de calor intercanviada a pressi constant quan
es formen 30 litres de trixid de sofre, mesurats a 25 C i 1 atm.
Dades: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
= 8,31 J K
1
mol
1
a) A partir de la reacci sobt immediatament
H
reacci
= (n H
f
productes
) (n H
f
reactius
) =
= H
f
(SO
3 (g)
) H
f
(SO
2 (g)
) 1/2 H
f
(O
2 (g)
)
H
reacci
= (395) (297)
H = 98 kJ mol
1
Es tracta dun procs exotrmic.
b) Per calcular la variaci de lenergia interna apliquen la relaci
segent:
H = U + (PV)
Allem U:
U = H RT (n) ; U = H (1 3/2) RT =
= H + RT = 98 kJ + 8,31 10
3
kJ K
1
mol
1
298K =
= 96,76 kJ mol
1
c) De lequaci dels gasos ideals i les condicions de mesura del gas
calculem els mols obtinguts de SO
3
:
Es desprenen 120,54 kJ.
76. Les variacions dentalpia estndard per a les reaccions de combusti
de letanol i de let a 298 K sn, respectivament, 1.367 kJ mol
1
i 1.411 kJ mol
1
.
a) Escriu les reaccions de combusti daquests dos compostos.
b) Determina la variaci dentalpia de la reacci que t lloc entre let
i laigua per donar etanol.
c) Calcula, de la reacci anterior, la variaci denergia de Gibbs
estndard a 298 K i indica si la reacci (en condicions estndard)
ser espontnia en el sentit indicat.
Dades: S (et
(g)
) = 219,5 J K
1
mol
1
S (H
2
O
(l)
) = 69,91 J K
1
mol
1
S (etanol
(l)
) = 160,7 J K
1
mol
1
a) Reacci de combusti de letanol:
1a equaci: CH
3
CH
2
OH + 3 O
2
2CO
2
+ 3 H
2
O
Reacci de combusti de let:
2a equaci: C
2
H
4
+ 3 O
2
2CO
2
+ 2H
2
O
b) Hem de calcular la variaci dentalpia de la reacci segent:
3a equaci: C
2
H
4
+ H
2
O
CH
3
CH
2
OH H
3
Restant les equacions 2a 1a, obtenim la 3a:
H
3
= H
2
H
1
= 1.411 (1.367) = 44 kJ mol
1
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 156 17/12/09 10:17
157
SOLUCIONARI
Tria lnica resposta que consideris vlida (no cal justificar-la).
Mentre t lloc el procs de canvi destat duna substncia pura:
a) Sempre cal subministrar calor al sistema.
b) La temperatura es mant constant.
c) La pressi es mant constant.
d) Lentropia del sistema augmenta.
La resposta correcta s la b).
Indica quina de les afirmacions segents s incorrecta.
a) Lentalpia estndard de formaci del nitrogen lquid s zero.
b) La solidificaci s un procs exotrmic.
c) En algunes reaccions la variaci denergia interna coincideix amb
la variaci dentalpia.
d) La variaci dentalpia coincideix amb la quantitat de calor transferida
a pressi constant.
La resposta incorrecta s la a).
Un dels processos segents implica una disminuci de lentropia
del sistema:
a) Lescalfament daigua de 0 a 80 C.
b) Lobtenci de NaCl a partir de Cl
2
i Na.
c) La descomposici del CaCO
3
en CaO i CO
2
.
d) La sublimaci del iode.
(Prova de selectivitat real)
La resposta correcta s la b).
El dixid de sofre s un dels gasos que semeten com a conseqncia
de la combusti dhidrocarburs fssils. Per reacci amb loxigen atmosfric
pot transformar-se en trixid de sofre (gas).
a) Si les entalpies estndard de formaci del dixid de sofre i del trixid
de sofre sn, respectivament, 297 i 395 kJ mol
1
, calcula
la variaci dentalpia corresponent a aquesta reacci. s un procs
exotrmic o endotrmic?
b) Calcula la variaci denergia interna a 25 C daquest procs.
c) Troba la quantitat de calor intercanviada a pressi constant quan
es formen 30 litres de trixid de sofre, mesurats a 25 C i 1 atm.
Dades: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
= 8,31 J K
1
mol
1
a) A partir de la reacci sobt immediatament
H
reacci
= (n H
f
productes
) (n H
f
reactius
) =
= H
f
(SO
3 (g)
) H
f
(SO
2 (g)
) 1/2 H
f
(O
2 (g)
)
H
reacci
= (395) (297)
H = 98 kJ mol
1
Es tracta dun procs exotrmic.
b) Per calcular la variaci de lenergia interna apliquen la relaci
segent:
H = U + (PV)
Allem U:
U = H RT (n) ; U = H (1 3/2) RT =
= H + RT = 98 kJ + 8,31 10
3
kJ K
1
mol
1
298K =
= 96,76 kJ mol
1
c) De lequaci dels gasos ideals i les condicions de mesura del gas
calculem els mols obtinguts de SO
3
:
n
PV
RT
= =
=
1 30
0,082 298
1,23 mol SO
1,23 mo
3
ll SO
98 kJ
1 mol SO
120,54 kJ
3
3
= =
n
PV
RT
= =
=
1 30
0,082 298
1,23 mol SO
1,23 mo
3
ll SO
98 kJ
1 mol SO
120,54 kJ
3
3
= =
Es desprenen 120,54 kJ.
76. Les variacions dentalpia estndard per a les reaccions de combusti
de letanol i de let a 298 K sn, respectivament, 1.367 kJ mol
1
i 1.411 kJ mol
1
.
a) Escriu les reaccions de combusti daquests dos compostos.
b) Determina la variaci dentalpia de la reacci que t lloc entre let
i laigua per donar etanol.
c) Calcula, de la reacci anterior, la variaci denergia de Gibbs
estndard a 298 K i indica si la reacci (en condicions estndard)
ser espontnia en el sentit indicat.
Dades: S (et
(g)
) = 219,5 J K
1
mol
1
S (H
2
O
(l)
) = 69,91 J K
1
mol
1
S (etanol
(l)
) = 160,7 J K
1
mol
1
a) Reacci de combusti de letanol:
1a equaci: CH
3
CH
2
OH + 3 O
2
2CO
2
+ 3 H
2
O
Reacci de combusti de let:
2a equaci: C
2
H
4
+ 3 O
2
2CO
2
+ 2H
2
O
b) Hem de calcular la variaci dentalpia de la reacci segent:
3a equaci: C
2
H
4
+ H
2
O
CH
3
CH
2
OH H
3
Restant les equacions 2a 1a, obtenim la 3a:
H
3
= H
2
H
1
= 1.411 (1.367) = 44 kJ mol
1
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 157 17/12/09 10:17
158
3
c) Per calcular la variaci denergia de Gibbs hem de calcular-ne
primer la variaci dentropia.
S = S
(etanol)
S
(et)
S
(aigua)
=
= 160,7 219,5 69,91 = 128,71 J K
1
mol
1
A continuaci calculem la variaci denergia de Gibbs:
G = H TS = 44 kJ mol
1
298 K
(128,71) 10
3
kJ K
1
mol
1
= G = 5,64 kJ mol
1
La variaci denergia de Gibbs s negativa, per tant, s una reacci
espontnia.
77. El gas natural constitueix una important font denergia. Una mostra de gas
natural continguda en un recipient est composta per 16 g de met i 6 g
det. Afegim 100 g doxigen a aquesta quantitat de mescla gasosa i hi fem
saltar una guspira elctrica.
a) Calcula el percentatge en massa i el percentatge en volum
dels components de la mescla abans dintroduir-hi loxigen.
b) Escriu les reaccions de combusti del met i de let.
c) Calcula la quantitat (en g) de cadascun dels compostos obtinguts
desprs de la combusti de la mescla i, si nhi ha, la quantitat
de reactiu sobrant.
a) Percentatge en massa:
100 g de mescla
16 g de met
22 de mescla
7 = 22,7% de met
27,3% det
El percentatge en volum s igual al percentatge en mols:
16 g de met
16 g mol
mol de met
1
= 1
6 g det
30 g mol
0,2 mol det
1
=
100 mol mescla
1 mol met
1,2 mol mescla
8 = 33,3% de met en volum
16,7 % det en volum
b) Reacci de combusti del met:
CH
4
+ 2O
2
CO
2
+ 2H
2
O
Reacci de combusti de let:
C
2
H
6
+ 7/2 O
2
2CO
2
+ 3H
2
O
c) Primer calculem els mols obtinguts de CO
2
i H
2
O a partir del met
i de let:
A partir d1 mol de met: 1 mol de CO
2
i 2 mols de H
2
O.
A partir de 0,2 mols det: 0,4 mols de CO
2
i 0,6 mols de H
2
O.
Mols totals: 1,4 mols de CO
2
i 2,6 mols de H
2
O.
Quantitats totals en grams: 1,4 44 = 61,6 g de CO
2
2,6 18 = 46,8 g de H
2
O
Mols doxigen que reaccionen:
A partir d1 mol de met: 2 mols de O
2
.
A partir de 0,2 mols det: 0,7 mols de O
2
.
En total han reaccionat 2,7 mols de O
2
= 2,7 32 = 86,4 g.
Quantitat doxigen que no reacciona: 100 86,4 = 13,6 g de O
2
.
Quantitats finals: 13,6 g de O
2
; 61,6 g de CO
2
; 46,8 g de H
2
O.
78. En la fermentaci alcohlica de la glucosa sobt etanol i dixid de carboni
segons la reacci:
C
6
H
12
O
6
2 C
2
H
5
OH + 2 CO
2
a) Calcula lincrement dentalpia daquesta reacci sabent que els
increments dentalpia per a les reaccions de combusti de la glucosa
i de letanol sn, respectivament, 2.813 i 1.371 kJ mol
1
.
b) Es tracta duna reacci exotrmica o endotrmica?
c) Troba lenergia absorbida o despresa quan fermenten 800 g de glucosa.
a) Combusti de la glucosa:
(I) C
6
H
12
O
6
+ 6O
2
6CO
2
+ 6H
2
O H
1
= 2.813 kJ mol
1
Combusti de letanol:
(II) C
2
H
5
OH + 3O
2
2CO
2
+ 3H
2
O H
2
= 1.371 kJ mol
1
Si combinem les equacions de la manera segent: (I) 2 (II),
obtenim la reacci de lenunciat.
Fem la mateixa operaci amb les seves entalpies:
H
fermentaci
= 2.813 2 (1.371) = 71 kJ mol
1
b) Es tracta duna reacci exotrmica, ja que la variaci dentalpia
s negativa.
c) Apliquem factors de conversi:
Lenergia despresa s 315,6 kJ.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 158 17/12/09 10:17
159
SOLUCIONARI
c) Per calcular la variaci denergia de Gibbs hem de calcular-ne
primer la variaci dentropia.
S = S
(etanol)
S
(et)
S
(aigua)
=
= 160,7 219,5 69,91 = 128,71 J K
1
mol
1
A continuaci calculem la variaci denergia de Gibbs:
G = H TS = 44 kJ mol
1
298 K
(128,71) 10
3
kJ K
1
mol
1
= G = 5,64 kJ mol
1
La variaci denergia de Gibbs s negativa, per tant, s una reacci
espontnia.
El gas natural constitueix una important font denergia. Una mostra de gas
natural continguda en un recipient est composta per 16 g de met i 6 g
det. Afegim 100 g doxigen a aquesta quantitat de mescla gasosa i hi fem
saltar una guspira elctrica.
a) Calcula el percentatge en massa i el percentatge en volum
dels components de la mescla abans dintroduir-hi loxigen.
b) Escriu les reaccions de combusti del met i de let.
c) Calcula la quantitat (en g) de cadascun dels compostos obtinguts
desprs de la combusti de la mescla i, si nhi ha, la quantitat
de reactiu sobrant.
a) Percentatge en massa:
27,3% det
El percentatge en volum s igual al percentatge en mols:
16,7 % det en volum
b) Reacci de combusti del met:
CH
4
+ 2O
2
CO
2
+ 2H
2
O
Reacci de combusti de let:
C
2
H
6
+ 7/2 O
2
2CO
2
+ 3H
2
O
c) Primer calculem els mols obtinguts de CO
2
i H
2
O a partir del met
i de let:
A partir d1 mol de met: 1 mol de CO
2
i 2 mols de H
2
O.
A partir de 0,2 mols det: 0,4 mols de CO
2
i 0,6 mols de H
2
O.
Mols totals: 1,4 mols de CO
2
i 2,6 mols de H
2
O.
Quantitats totals en grams: 1,4 44 = 61,6 g de CO
2
2,6 18 = 46,8 g de H
2
O
Mols doxigen que reaccionen:
A partir d1 mol de met: 2 mols de O
2
.
A partir de 0,2 mols det: 0,7 mols de O
2
.
En total han reaccionat 2,7 mols de O
2
= 2,7 32 = 86,4 g.
Quantitat doxigen que no reacciona: 100 86,4 = 13,6 g de O
2
.
Quantitats finals: 13,6 g de O
2
; 61,6 g de CO
2
; 46,8 g de H
2
O.
78. En la fermentaci alcohlica de la glucosa sobt etanol i dixid de carboni
segons la reacci:
C
6
H
12
O
6
2 C
2
H
5
OH + 2 CO
2
a) Calcula lincrement dentalpia daquesta reacci sabent que els
increments dentalpia per a les reaccions de combusti de la glucosa
i de letanol sn, respectivament, 2.813 i 1.371 kJ mol
1
.
b) Es tracta duna reacci exotrmica o endotrmica?
c) Troba lenergia absorbida o despresa quan fermenten 800 g de glucosa.
a) Combusti de la glucosa:
(I) C
6
H
12
O
6
+ 6O
2
6CO
2
+ 6H
2
O H
1
= 2.813 kJ mol
1
Combusti de letanol:
(II) C
2
H
5
OH + 3O
2
2CO
2
+ 3H
2
O H
2
= 1.371 kJ mol
1
Si combinem les equacions de la manera segent: (I) 2 (II),
obtenim la reacci de lenunciat.
Fem la mateixa operaci amb les seves entalpies:
H
fermentaci
= 2.813 2 (1.371) = 71 kJ mol
1
b) Es tracta duna reacci exotrmica, ja que la variaci dentalpia
s negativa.
c) Apliquem factors de conversi:
800 g C H O
1 mol C H O
180 g C H O
6 12 6
6 12 6
6 12
66 6 12 6
71 kJ
1 mol C H O
315,6 kJ =
Lenergia despresa s 315,6 kJ.
Canvis denergia en les reaccions qumiques
917571 _ 0107-0160.indd 159 17/12/09 10:17
160
NOTES
917571 _ 0107-0160.indd 160 17/12/09 10:17
Cintica
4
Guardem la llet a la nevera per retardar les reaccions qumiques
que fan que es faci malb i desenvolupem estratgies per disminuir
la velocitat de deteriorament de la capa doz. Aquests exemples
illustren la importncia de la velocitat de les reaccions qumiques.
En aquest tema sestudia la rapidesa amb qu es produeixen
els processos qumics, s a dir, la velocitat de reacci. s necessari
que lalumne entengui que lestudi de les velocitats i mecanismes
de reacci t dues finalitats principals. Duna banda, descriure el curs
i la velocitat duna reacci determinada i els factors que els afecten,
per poder predir el comportament futur del sistema que sestudia.
Daltra banda, comprendre el mecanisme del procs de la reacci
a escala molecular.
Es tracta dun tema nou que als alumnes i, a vegades, els costa
dentendre. s molt important intentar simplificar-lo tant com sigui
possible, i recalcar-ne les idees fonamentals: concepte denergia
dactivaci, ordre de reacci i equaci de velocitat.
PRESENTACI
161
917571 _ 0161-0192.indd 161 17/12/09 10:40
162
4
Cintica
Estudiar qualitativament la velocitat de reacci.
Definir el concepte de velocitat de reacci i utilitzar-lo correctament.
Diferenciar les dues teories que sutilitzen per explicar la gnesi duna reacci
qumica: teoria de collisions i teoria del complex activat.
Diferenciar lordre total duna reacci de lordre parcial.
Conixer els factors dels quals depn la velocitat duna reacci.
Diferenciar entre catlisi homognia i catlisi heterognia.
Analitzar ls de catalitzadors en alguns processos industrials i biolgics.
Diferenciar el concepte dordre de reacci del de molecularitat.
Conixer mecanismes de reacci en casos senzills, relacionar-los
amb la molecularitat i saber la importncia que t el fet de reconixer
letapa lenta o limitant per al cmput del procs global.
Compendre el procs que provoca la desaparici de loz a latmosfera.
OBJECTIUS
Cintica qumica. Velocitat de reacci. Velocitat mitjana. Velocitat instantnia.
Com es produeixen les reaccions qumiques? Teoria de les collisions.
Teoria del complex activat.
Dependncia de la velocitat de reacci amb la concentraci. Equaci de la velocitat.
Determinaci de lordre de la reacci. Vida mitjana duna reacci.
Factors que afecten la velocitat de reacci: concentraci, naturalesa i estat fsic
dels reactius; temperatura de reacci i presncia de catalitzadors.
Mecanismes de reacci. Procs elemental. Molecularitat.
Concepte de catlisi. Catlisi enzimtica.
Acci del CFC sobre la capa doz.
CONTINGUTS
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar a terme investigacions per obtenir respostes.
Competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica saber
distingir entre cincia i altres formes de coneixement. En concret, lelaboraci
de mtodes emprics i arguments lgics per contrastar les hiptesis i validar
les teories proposades. El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat
i modificat si es troben evidncies que no encaixen en les teories vigents.
Competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn fsic, que implica
apropiar-se dels conceptes i principis fonamentals de la qumica per tal dexplicar
i interpretar el mn fisicoqumic i poder compendre i valorar situacions relacionades
amb aspectes ambientals de la qumica i, conseqentment, prendre decisions
cientficament fonamentades.
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES
1. Definir i aplicar el concepte de velocitat de reacci.
2. Expressar correctament les equacions cintiques de les reaccions qumiques.
3. Calcular lordre total duna reacci a partir dels ordres parcials.
4. Calcular els ordres parcials a travs duna taula dexperiments, en qu es varien
les concentracions de les espcies, amb la velocitat inicial de reacci.
5. Conixer i diferenciar les dues teories fonamentals que expliquen la gnesi
de les reaccions qumiques: collisions i complex activat.
6. Relacionar la E
activaci
duna reacci amb la v
reacci
corresponent, mitjanant diagrames
entlpics.
7. Comprendre la variaci de la velocitat en relaci amb diversos factors.
8. Diferenciar catlisi homognia i catlisi heterognia.
9. Expressar lequaci duna reacci amb diverses etapes, i relacionar-la amb letapa
ms lenta.
CRITERIS DAVALUACI
917571 _ 0161-0192.indd 162 17/12/09 10:40
163
PROGRAMACI D'AULA
Cintica
Estudiar qualitativament la velocitat de reacci.
Definir el concepte de velocitat de reacci i utilitzar-lo correctament.
Diferenciar les dues teories que sutilitzen per explicar la gnesi duna reacci
qumica: teoria de collisions i teoria del complex activat.
Diferenciar lordre total duna reacci de lordre parcial.
Conixer els factors dels quals depn la velocitat duna reacci.
Diferenciar entre catlisi homognia i catlisi heterognia.
Analitzar ls de catalitzadors en alguns processos industrials i biolgics.
Diferenciar el concepte dordre de reacci del de molecularitat.
Conixer mecanismes de reacci en casos senzills, relacionar-los
amb la molecularitat i saber la importncia que t el fet de reconixer
letapa lenta o limitant per al cmput del procs global.
Compendre el procs que provoca la desaparici de loz a latmosfera.
OBJECTIUS
Cintica qumica. Velocitat de reacci. Velocitat mitjana. Velocitat instantnia.
Com es produeixen les reaccions qumiques? Teoria de les collisions.
Teoria del complex activat.
Dependncia de la velocitat de reacci amb la concentraci. Equaci de la velocitat.
Determinaci de lordre de la reacci. Vida mitjana duna reacci.
Factors que afecten la velocitat de reacci: concentraci, naturalesa i estat fsic
dels reactius; temperatura de reacci i presncia de catalitzadors.
Mecanismes de reacci. Procs elemental. Molecularitat.
Concepte de catlisi. Catlisi enzimtica.
Acci del CFC sobre la capa doz.
CONTINGUTS
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar a terme investigacions per obtenir respostes.
Competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica saber
distingir entre cincia i altres formes de coneixement. En concret, lelaboraci
de mtodes emprics i arguments lgics per contrastar les hiptesis i validar
les teories proposades. El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat
i modificat si es troben evidncies que no encaixen en les teories vigents.
Competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn fsic, que implica
apropiar-se dels conceptes i principis fonamentals de la qumica per tal dexplicar
i interpretar el mn fisicoqumic i poder compendre i valorar situacions relacionades
amb aspectes ambientals de la qumica i, conseqentment, prendre decisions
cientficament fonamentades.
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, que implica prendre
decisions responsables sobre lexplotaci i ls dels recursos naturals, el medi ambient,
els hbits saludables i un futur sostenible.
Competncia comunicativa, que implica saber descriure fets, explicar-los,
justificar-los i argumentar-los. Aix comporta promoure discussions sobre les evidncies
experimentals, la idonetat dels models proposats per interpretar els fets qumics
i la lectura i la interpretaci dels textos i les illustracions.
Competncies en gesti i tractament de la informaci i competncia digital,
que implica la capacitat de trobar, avaluar, seleccionar i sintetitzar informaci
duna manera crtica, tenint en compte els coneixements adquirits.
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
Ls del llenguatge, en la llengua prpia o en altres, s imprescindible per comunicar
per escrit i oralment lelaboraci de models, les interpretacions, les argumentacions
i, en definitiva, la construcci i compartici de coneixement qumic.
El concepte de catlisi enzimtica es relaciona amb la Biologia.
Els continguts danlisi i soluci de problemes mediambientals, com ara la formaci
i desaparici de loz a lestratosfera, sn compartits amb lrea de Cincies
de la Terra i del medi ambient.
Tamb es fa s de les matemtiques en la construcci i lanlisi de grfics,
per a la definici de magnituds, lexpressi de relacions i la resoluci dequacions.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES
1. Definir i aplicar el concepte de velocitat de reacci.
2. Expressar correctament les equacions cintiques de les reaccions qumiques.
3. Calcular lordre total duna reacci a partir dels ordres parcials.
4. Calcular els ordres parcials a travs duna taula dexperiments, en qu es varien
les concentracions de les espcies, amb la velocitat inicial de reacci.
5. Conixer i diferenciar les dues teories fonamentals que expliquen la gnesi
de les reaccions qumiques: collisions i complex activat.
6. Relacionar la E
activaci
duna reacci amb la v
reacci
corresponent, mitjanant diagrames
entlpics.
7. Comprendre la variaci de la velocitat en relaci amb diversos factors.
8. Diferenciar catlisi homognia i catlisi heterognia.
9. Expressar lequaci duna reacci amb diverses etapes, i relacionar-la amb letapa
ms lenta.
CRITERIS DAVALUACI
917571 _ 0161-0192.indd 163 17/12/09 10:40
164
4
Cintica
1. En la reacci N
2
(g )
+ 3 H
2
(g )
2 NH
3
(g )
, en un moment determinat,
lhidrogen reacciona a la velocitat de 0,090 mol L
1
s
1
. Es demana:
a) La velocitat a la qual reacciona el nitrogen.
b) La velocitat amb qu es forma lamonac en aquest mateix moment.
(Prova de selectivitat real)
a) Es compleix que:
d
dt
d
dt
d
dt
N
1
3
H
1
2
NH
2 2 3
Lenunciat del problema ens indica que la velocitat de reacci
de lhidrogen s 0,090 mol L
1
s
1
; per tant
d
dt
H
2
= 0 090 , ,
i per aix la velocitat de reacci del nitrogen ser:
=
d
dt
d
dt
d
dt
N
1
3
H N
2 2 2 1
3
0 090 ,
v (N
2
) = 0,030 mol L
1
s
1
b) Daquesta mateixa manera calculem la velocitat de formaci
de lamonac:
1
3
H
1
2
NH NH
2 3 3
d
dt
d
dt
d
1
3
0 090
1
2
,
dt
v (NH
3
) = 0,060 mol L
1
s
1
No shan tingut en compte els signes negatius, ja que aquests
noms indiquen la desaparici dels reactius.
2. En la reacci A productes, trobem que:
t = 71,5 s; [A] = 0,485 M
t = 82,4 s; [A] = 0,474 M
Quina ser la velocitat mitjana de la reacci durant aquest interval
de temps?
La velocitat mitjana s igual a:
v
t
m
A
=
[ ]
Substitum dades:
v
m
0,474 M 0,485 M
82,4 s 71,5 s
=
v
m
= 1,0 10
3
mol L
1
s
1
El signe negatiu ens indica que el reactiu A est desapareixent.
3. Escriu les expressions de la velocitat mitjana de les reaccions qumiques
segents:
a) 2 Fe + 6 HCl 2 FeCl
3
+ 3 H
2
b) N
2
O
4
2 NO
2
c) 2 NaBr + 4 HNO
3
Br
2
+ 2 NO
2
+ 2 NaNO
3
+ 2 H
2
O
4. Escriu lexpressi de la velocitat instantnia de les reaccions qumiques
segents:
a) 3 Cu + 8 HNO
3
3 Cu(NO
3
)
2
+ 2 NO + 4 H
2
O
b) Ca(OH)
2
+ 2 HCl CaCl
2
+ 2 H
2
O
c) 2 HI I
2
+ H
2
5. Tres reaccions tenen les energies dactivaci segents: 145, 210 i 48 kJ.
Digues de manera raonada quina ser la reacci ms lenta i quina la ms
rpida.
La reacci qumica noms comenar quan els reactius tinguin
una energia igual a lenergia dactivaci; per aix, com ms gran sigui
aquesta, ms petita ser la velocitat de la reacci. Segons aquest
raonament, la reacci ms lenta ser la que t lenergia dactivaci ms
gran, 210 kJ, i la ms rpida, la denergia dactivaci ms baixa, 48 kJ.
917571 _ 0161-0192.indd 164 17/12/09 10:40
Cintica
165
SOLUCIONARI
En la reacci N
2
(g )
+ 3 H
2
(g )
2 NH
3
(g )
, en un moment determinat,
lhidrogen reacciona a la velocitat de 0,090 mol L
1
s
1
. Es demana:
a) La velocitat a la qual reacciona el nitrogen.
b) La velocitat amb qu es forma lamonac en aquest mateix moment.
(Prova de selectivitat real)
a) Es compleix que:
Lenunciat del problema ens indica que la velocitat de reacci
de lhidrogen s 0,090 mol L
1
s
1
; per tant ,
i per aix la velocitat de reacci del nitrogen ser:
v (N
2
) = 0,030 mol L
1
s
1
b) Daquesta mateixa manera calculem la velocitat de formaci
de lamonac:
v (NH
3
) = 0,060 mol L
1
s
1
No shan tingut en compte els signes negatius, ja que aquests
noms indiquen la desaparici dels reactius.
En la reacci A productes, trobem que:
t = 71,5 s; [A] = 0,485 M
t = 82,4 s; [A] = 0,474 M
Quina ser la velocitat mitjana de la reacci durant aquest interval
de temps?
La velocitat mitjana s igual a:
Substitum dades:
v
m
= 1,0 10
3
mol L
1
s
1
El signe negatiu ens indica que el reactiu A est desapareixent.
3. Escriu les expressions de la velocitat mitjana de les reaccions qumiques
segents:
a) 2 Fe + 6 HCl 2 FeCl
3
+ 3 H
2
b) N
2
O
4
2 NO
2
c) 2 NaBr + 4 HNO
3
Br
2
+ 2 NO
2
+ 2 NaNO
3
+ 2 H
2
O
a) v
t t
m
3
Fe HCl FeCl
=
1
2
1
6
1
2
t t
1
3
H
2
b) v
t t
m
2 4 2
N O NO
=
1
2
c) v
t t
m
3 2 1
2
NaBr
1
4
HNO Br
=
=
=
t t
t
1
2
NO
1
2
NaNO
1
2
H O
2
3 2
t
4. Escriu lexpressi de la velocitat instantnia de les reaccions qumiques
segents:
a) 3 Cu + 8 HNO
3
3 Cu(NO
3
)
2
+ 2 NO + 4 H
2
O
b) Ca(OH)
2
+ 2 HCl CaCl
2
+ 2 H
2
O
c) 2 HI I
2
+ H
2
a) v
d
dt
d
dt
d
=
=
1
3
Cu
1
8
HNO
1
3
Cu(NO )
3 3 2
=
=
dt
d
dt dt
1
2
NO
1
4
d H O
2
b) v
d
dt
d
dt
=
Ca(OH)
1
2
HCl CaCl
2 2
d
dt
d
dt
1
2
H O
2
c) v
d
dt
d
dt
d
dt
=
1
2
HI I H
2 2
5. Tres reaccions tenen les energies dactivaci segents: 145, 210 i 48 kJ.
Digues de manera raonada quina ser la reacci ms lenta i quina la ms
rpida.
La reacci qumica noms comenar quan els reactius tinguin
una energia igual a lenergia dactivaci; per aix, com ms gran sigui
aquesta, ms petita ser la velocitat de la reacci. Segons aquest
raonament, la reacci ms lenta ser la que t lenergia dactivaci ms
gran, 210 kJ, i la ms rpida, la denergia dactivaci ms baixa, 48 kJ.
917571 _ 0161-0192.indd 165 17/12/09 10:41
166
4
Cintica
6. En una mescla de H
2
(g )
i O
2
(g )
es pot produir una reacci molt exotrmica
i explosiva, fins i tot mitjanant una petita guspira. Si no hi ha cap
guspira, la barreja es queda sense reaccionar de manera indefinida.
Explica aquesta diferncia de comportament.
Es tracta duna reacci amb una energia dactivaci elevada.
La guspira fa que els reactius aconsegueixin aquesta energia
necessria perqu la reacci tingui lloc. La reacci, quan
es produeix, s altament exotrmica i explosiva.
Si aquesta energia dactivaci no existeix la reacci no t lloc
i els reactius es mantenen inalterats.
7. Tenim la reacci exotrmica A
(g )
+ 3B
(g )
2C
(g )
Sabem que lordre
de la reacci s 1,5 respecte de A i 2 respecte de B.
a) Defineix velocitat de reacci i aplica aquest concepte en cadascun
dels compostos que figuren a la reacci.
b) Escriu lequaci de la velocitat daquesta reacci.
c) Com creus que es modificaria la velocitat de la reacci en cas que:
c1) es dupliqus la concentraci de A.
c2) es tripliqus la concentraci de B.
(Prova de selectivitat real)
a) Definim velocitat mitjana com el quocient entre
la variaci de la concentraci, expressada en mols/litre,
dun dels reactius o productes i linterval de temps
en qu es produeix aquesta variaci. Per a la nostra
reacci:
v
t t t
m
A
1
3
B
1
2
C
=
A B
1,5 2
c) c
1
) Si dupliquem la concentraci de A:
v k v k =
( )
= A B 2 A B 2
1,5 2 1,5 2
1,
'
55
1,5 2
A B 2,83
= k v
v k v k =
( )
= A B 2 A B 2
1,5 2 1,5 2
1,
'
55
1,5 2
A B 2,83
= k v
Augmenta 2,83 vegades.
c
2
) Si tripliquem la concentraci de B:
v k v k =
( )
= A B A B 3
1,5 2 1,5 2
2
'' 3
= k v A B 9
1,5 2
Augmenta 9 vegades.
8. Per a la reacci en fase gasosa: CO + NO
2
CO
2
+ NO lequaci
de velocitats s v = k [NO
2
]
2
. Justifica si sn certes o falses
les afirmacions segents:
a) La velocitat de desaparici del CO s igual que la velocitat
de desaparici del NO
2
.
b) La constant de velocitat no depn de la temperatura perqu la reacci
es produeix en fase gasosa.
c) Lordre total de la reacci s 2.
(Prova de selectivitat real)
a) Certa. Segons lexpressi:
les dues velocitats sn iguals.
b) Falsa. La constant de velocitat depn de la temperatura, tal com
es reflecteix a lequaci dArrhenius:
c) Certa. Segons lequaci de velocitat, , veiem
que la velocitat depn de la concentraci de NO
2
i lordre parcial
corresponent s dos, que es correspon amb lordre total.
9. En tres experiments shan obtingut les dades segents per a la reacci
aA + bB C a una determinada temperatura:
[A] inicial
(mol L
1
)
[B] inicial
(mol L
1
)
Velocitat inicial
(mol L
1
s
1
)
1 0,01 0,01 2,2 10
4
2 0,02 0,01 4,4 10
4
3 0,02 0,02 17,6 10
4
Determina lordre de reacci respecte de A i B, lequaci de la velocitat
i la constant de la velocitat. Posa-hi les unitats corresponents.
(Prova de selectivitat real)
Lequaci de la velocitat ser: .
Per determinar lordre respecte a A busquem dos experiments en qu
es mantingui constant la concentraci de B i vari la de A. Aix passa
en els experiments 1 i 2.
Experiment 1:
Experiment 2:
917571 _ 0161-0192.indd 166 17/12/09 10:41
Cintica
167
SOLUCIONARI
En una mescla de H
2
(g )
i O
2
(g )
es pot produir una reacci molt exotrmica
i explosiva, fins i tot mitjanant una petita guspira. Si no hi ha cap
guspira, la barreja es queda sense reaccionar de manera indefinida.
Explica aquesta diferncia de comportament.
Es tracta duna reacci amb una energia dactivaci elevada.
La guspira fa que els reactius aconsegueixin aquesta energia
necessria perqu la reacci tingui lloc. La reacci, quan
es produeix, s altament exotrmica i explosiva.
Si aquesta energia dactivaci no existeix la reacci no t lloc
i els reactius es mantenen inalterats.
Tenim la reacci exotrmica A
(g )
+ 3B
(g )
2C
(g )
Sabem que lordre
de la reacci s 1,5 respecte de A i 2 respecte de B.
a) Defineix velocitat de reacci i aplica aquest concepte en cadascun
dels compostos que figuren a la reacci.
b) Escriu lequaci de la velocitat daquesta reacci.
c) Com creus que es modificaria la velocitat de la reacci en cas que:
c1) es dupliqus la concentraci de A.
c2) es tripliqus la concentraci de B.
(Prova de selectivitat real)
a) Definim velocitat mitjana com el quocient entre
la variaci de la concentraci, expressada en mols/litre,
dun dels reactius o productes i linterval de temps
en qu es produeix aquesta variaci. Per a la nostra
reacci:
b) Segons els ordres parcials que sindiquen a lenunciat, lequaci
de la velocitat s:
c) c
1
) Si dupliquem la concentraci de A:
Augmenta 2,83 vegades.
c
2
) Si tripliquem la concentraci de B:
v k v k =
( )
= A B A B 3
1,5 2 1,5 2
2
'' 3
= k v A B 9
1,5 2
Augmenta 9 vegades.
8. Per a la reacci en fase gasosa: CO + NO
2
CO
2
+ NO lequaci
de velocitats s v = k [NO
2
]
2
. Justifica si sn certes o falses
les afirmacions segents:
a) La velocitat de desaparici del CO s igual que la velocitat
de desaparici del NO
2
.
b) La constant de velocitat no depn de la temperatura perqu la reacci
es produeix en fase gasosa.
c) Lordre total de la reacci s 2.
(Prova de selectivitat real)
a) Certa. Segons lexpressi:
v
d
dt
d
dt
=
CO NO
2
les dues velocitats sn iguals.
b) Falsa. La constant de velocitat depn de la temperatura, tal com
es reflecteix a lequaci dArrhenius:
k =
A
E RT
e
a
/
c) Certa. Segons lequaci de velocitat, v k =
NO
2
2
, veiem
que la velocitat depn de la concentraci de NO
2
i lordre parcial
corresponent s dos, que es correspon amb lordre total.
9. En tres experiments shan obtingut les dades segents per a la reacci
aA + bB C a una determinada temperatura:
[A] inicial
(mol L
1
)
[B] inicial
(mol L
1
)
Velocitat inicial
(mol L
1
s
1
)
1 0,01 0,01 2,2 10
4
2 0,02 0,01 4,4 10
4
3 0,02 0,02 17,6 10
4
Determina lordre de reacci respecte de A i B, lequaci de la velocitat
i la constant de la velocitat. Posa-hi les unitats corresponents.
(Prova de selectivitat real)
Lequaci de la velocitat ser: v k =
A B
n m
.
Per determinar lordre respecte a A busquem dos experiments en qu
es mantingui constant la concentraci de B i vari la de A. Aix passa
en els experiments 1 i 2.
Experiment 1:
v k k =
A B 2 10 0,01 0,01
n m
4 n m
, ( ) ( ) 2
Experiment 2:
v k k =
A B 4 10 0,02 0,01
n m
4 n m
, ( ) ( ) 4
917571 _ 0161-0192.indd 167 17/12/09 10:41
168
4
Cintica
Dividim les dues expressions:
4 4
2
,
,
( ) ( )
( ) (
10
2 10
0,02 0,01
0,01
4
4
n m
n
k
k 00,01
m
)
Operem: 2 = 2
n
. Tenim: 2
1
= 2
n
n = 1.
La reacci ser dordre 1 respecte al reactiu A.
De manera anloga calculem lordre de reacci respecte al reactiu B;
per fer-ho triem els experiments 2 i 3, que s on es mant constant
la concentraci de A.
Experiment 2:
v k k =
A B 4 10 0,02 0,01
n m
4 n m
, ( ) ( ) 4
Experiment 3:
v k k =
A B 10 0,02 0,02
n m
4 n m
17 6 , ( ) ( )
Dividim les dues expressions:
17 6
4 4
,
,
( ) ( )
( )
10
10
0,02 0,02
0,02
4
4
n m
n
k
k (( ) 0,01
m
Operem: 4 = 2
n
n = 2.
La reacci ser dordre 2 respecte al reactiu B.
Lexpressi de la llei de velocitats ser: v k = [ ][ ] A B
2
.
Per calcular la constant, lallem de lequaci de velocitat, triem
les dades dun experiment qualsevol, per exemple, lexperiment 2,
i en substitum les dades en aquesta expressi.
v k k
v
=
A B
2
2
A B
=
k
4,4 10
0,02 0,01
mol L s
mol L
22
4
2
1 1
3 3
00 mol L s
2 2 1
10. a) Defineix el concepte de velocitat de reacci i indica les unitats i la seva
dependncia de la temperatura i de la concentraci dels reactius.
b) Defineix el concepte de constant cintica de velocitat i les seves
unitats. Indican la dependncia de la temperatura i la concentraci.
(Prova de selectivitat real)
a) La velocitat mitjana, v
m
, es defineix com el quocient entre
la variaci de la concentraci, expressada en mols/litre,
dun dels reactius o productes, i linterval de temps
en qu es produeix aquesta variaci.
v
t
m
Reactius/Productes
=
=
RR T T
1 1
1 2
Hi substitum les dades i expressem R = 8,31 10
3
kJ K
1
mol
1
:
ln
,
, ,
16 0
0 385 8 31 10
1
600
1
716
3
=
E
a
E
a
= 114,7 kJ mol
1
917571 _ 0161-0192.indd 169 17/12/09 10:41
170
4
Cintica
b) Substitum les dades per a una temperatura a lequaci
dArrhenius. Per exemple, per a 327 C:
k A A e
E RT
= =
e
a
3
/ 8,31 10 (32
0 385
114 7
,
,
77 273)
9
3 10
+
= A ,79
1 1
mol L s
c) Substitum les dades a lequaci dArrhenius:
k A
E RT
= =
e e
a
3
/ 8,31 10
3 k
500
9
114 7
79 10 ,
,
((500 273) +
= k
500
1 1
66 3 , mol L s
13. El component A es descompon segons la reacci:
2 A B + C
que s exotrmica, espontnia a temperatura ambient i t una energia
dactivaci alta.
a) Indica, en un diagrama entlpic, lentalpia de la reacci
i lenergia dactivaci.
b) Justifica si la reacci de descomposici s rpida o lenta
a temperatura ambient.
c) Justifica quin procs s ms rpid, el directe o linvers.
d) Justifica si un augment de temperatura afavoreix la descomposici
des dun punt de vista de lequilibri i de la cintica.
(Prova de selectivitat real)
a)
H < 0 R. exotrmica
E
p
Reactius
2 A
Complex activat
E
'
a
E
a
Productes
B + C
Desenvolupament de la reacci
b) Ens diuen que la reacci de descomposici t una energia
dactivaci alta; per tant, es tracta duna reacci lenta.
c) Tal com veiem a la grfica, lenergia dactivaci de la reacci
directa s ms petita que la de la reacci inversa, E
a
< E
'
a
.
El procs ms rpid ser, per tant, el directe.
d) Tal com veurem en la unitat segent, com que es tracta
duna reacci exotrmica, un augment de temperatura,
des del punt de vista de lequilibri, afavorir el sentit invers
i no la descomposici. Des del punt de vista cintic,
un augment de temperatura afavorir tant el sentit
directe com linvers, ja que afectar les dues energies
dactivaci.
14. Sabem que la reacci A + B C s exotrmica i la seva equaci
de la velocitat s: v = k [A]
2
[B].
Indica qu passa amb la velocitat de reacci si:
a) Es duplica la concentraci dels dos reactius.
b) Augmenta la temperatura.
c) La reacci transcorre amb un catalitzador. Dibuixa un diagrama
energtic que ho representi i identifical convenientment.
a) Tenint en compte que lequaci de la velocitat s:
v = k [A]
2
[B]
Si es duplica la concentraci dels dos reactius, la nova velocitat
de reacci ser:
v' = k [2A]
2
[2B] = k 4 [A]
2
2 [B] = 8 k [A]
2
[B]
v' = 8 v
La velocitat sincrementa en un factor de 8.
b) Quan augmenta la temperatura, tot i que la reacci s exotrmica,
augmenta la velocitat de la reacci, ja que el nombre de xocs entre
les molcules dels reactius s ms gran.
Es pot verificar; k = A e
Ea/R T
Si la temperatura augmenta, la k es fa ms gran perqu lexponent
negatiu s ms petit.
c) El catalitzador fa que disminueixi lenergia dactivaci i, com a
conseqncia, la velocitat de reacci augmenta.
Diagrama energtic:
917571 _ 0161-0192.indd 170 17/12/09 10:41
Cintica
171
SOLUCIONARI
b) Substitum les dades per a una temperatura a lequaci
dArrhenius. Per exemple, per a 327 C:
c) Substitum les dades a lequaci dArrhenius:
El component A es descompon segons la reacci:
2 A B + C
que s exotrmica, espontnia a temperatura ambient i t una energia
dactivaci alta.
a) Indica, en un diagrama entlpic, lentalpia de la reacci
i lenergia dactivaci.
b) Justifica si la reacci de descomposici s rpida o lenta
a temperatura ambient.
c) Justifica quin procs s ms rpid, el directe o linvers.
d) Justifica si un augment de temperatura afavoreix la descomposici
des dun punt de vista de lequilibri i de la cintica.
(Prova de selectivitat real)
a)
b) Ens diuen que la reacci de descomposici t una energia
dactivaci alta; per tant, es tracta duna reacci lenta.
c) Tal com veiem a la grfica, lenergia dactivaci de la reacci
directa s ms petita que la de la reacci inversa, E
a
< E
'
a
.
El procs ms rpid ser, per tant, el directe.
d) Tal com veurem en la unitat segent, com que es tracta
duna reacci exotrmica, un augment de temperatura,
des del punt de vista de lequilibri, afavorir el sentit invers
i no la descomposici. Des del punt de vista cintic,
un augment de temperatura afavorir tant el sentit
directe com linvers, ja que afectar les dues energies
dactivaci.
14. Sabem que la reacci A + B C s exotrmica i la seva equaci
de la velocitat s: v = k [A]
2
[B].
Indica qu passa amb la velocitat de reacci si:
a) Es duplica la concentraci dels dos reactius.
b) Augmenta la temperatura.
c) La reacci transcorre amb un catalitzador. Dibuixa un diagrama
energtic que ho representi i identifical convenientment.
a) Tenint en compte que lequaci de la velocitat s:
v = k [A]
2
[B]
Si es duplica la concentraci dels dos reactius, la nova velocitat
de reacci ser:
v' = k [2A]
2
[2B] = k 4 [A]
2
2 [B] = 8 k [A]
2
[B]
v' = 8 v
La velocitat sincrementa en un factor de 8.
b) Quan augmenta la temperatura, tot i que la reacci s exotrmica,
augmenta la velocitat de la reacci, ja que el nombre de xocs entre
les molcules dels reactius s ms gran.
Es pot verificar; k = A e
Ea/R T
Si la temperatura augmenta, la k es fa ms gran perqu lexponent
negatiu s ms petit.
c) El catalitzador fa que disminueixi lenergia dactivaci i, com a
conseqncia, la velocitat de reacci augmenta.
Diagrama energtic:
Reactius
E
n
e
r
g
i
a
Sense catalitzador
Amb catalitzador
E
a
E
a
Productes
Coordenada de reacci
Reactius
E
n
e
r
g
i
a
917571 _ 0161-0192.indd 171 17/12/09 10:41
172
4
Cintica
15. Explica la diferncia entre els termes segents:
a) Equaci de velocitat i constant de velocitat.
b) Reacci elemental i mecanisme de reacci.
c) Molecularitat i ordre de reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) Lequaci de velocitat expressa la relaci entre la velocitat
i la concentraci dels reactius, v k = [ ] [ ] A B
n m
. La constant k
sanomena constant de velocitat de la reacci. El seu valor
depn de la reacci mateixa, de la temperatura i de la possible
presncia dun catalitzador.
b) Cadascuna de les etapes per les quals transcorre una reacci
sanomena reacci elemental. Mecanisme duna reacci s
el conjunt de reaccions elementals per les quals transcorre
la reacci global.
c) Molecularitat s el nombre de molcules que xoquen en una
reacci elemental. Ordre de reacci s la suma dels ordres
parcials dels reactius. La molecularitat i lordre de reacci
noms coincideixen en reaccions elementals, en una nica
etapa.
16. Si considerem que la reacci:
NO
2
(g )
+ CO
(g )
NO
(g )
+ CO
2
(g )
t lloc en una nica etapa i que a una temperatura determinada est
representada per la llei de la velocitat v = [NO
2
] [CO].
Determina lordre i la molecularitat de la reacci.
Per obtenir lordre de reacci sumem els dos ordres parcials:
Ordre = 1 + 1 = 2
Com que es tracta duna reacci en una nica etapa la molecularitat
coincideix amb lordre de reacci. Veiem que en la reacci xoquen
una molcula de NO
2
i una molcula de CO, i per tant la molecularitat
tamb ser 2.
17. En la reacci N
2
+ 3 H
2
2 NH
3
, el nitrogen reacciona a una velocitat
de 0,5 M/min.
a) Indica lexpressi de la velocitat de la reacci i determina quina s la
velocitat de formaci de NH
3
i la de desaparici de H
2
.
(Prova de selectivitat real)
Lexpressi de la velocitat s:
v
d
dt
d
dt
d
dt
=
N
1
3
H
1
2
NH
2 2 3
Lenunciat del problema ens indica que la velocitat de reacci
del nitrogen s 0,5 M/min, per tant:
Aix, la velocitat de desaparici de lhidrogen ser:
v (H
2
) = 1,5 M/min
De la mateixa manera, calculem la velocitat de formaci de lamonac:
v (NH
3
) = 1 M/min
No shan tingut en compte els signes negatius, ja que aquests noms
indiquen la desaparici dels reactius.
18. La combusti del but es produeix segons lequaci:
C
4
H
10
(g )
+ 13/2 O
2
(g )
4 CO
2
(g )
+ 5 H
2
O
(g )
Si es consumeixen 4 mols de but cada 20 minuts de reacci, quants mols
de dixid de carboni es produiran en una hora?
Lexpressi de la velocitat tenint en compte el but i el CO
2
ser:
De les dades del problema dedum que la velocitat de desaparici
del but s:
Apliquem la primera igualtat (sense tenir en compte els signes):
v (CO
2
) = 0,8 mol/min
En una hora shauran produt:
Evidentment, aquest problema tamb es pot resoldre mitjanant
factors de conversi, fent servir les relacions estequiomtriques
adequades.
917571 _ 0161-0192.indd 172 17/12/09 10:41
Cintica
173
SOLUCIONARI
Explica la diferncia entre els termes segents:
a) Equaci de velocitat i constant de velocitat.
b) Reacci elemental i mecanisme de reacci.
c) Molecularitat i ordre de reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) Lequaci de velocitat expressa la relaci entre la velocitat
i la concentraci dels reactius, . La constant k
sanomena constant de velocitat de la reacci. El seu valor
depn de la reacci mateixa, de la temperatura i de la possible
presncia dun catalitzador.
b) Cadascuna de les etapes per les quals transcorre una reacci
sanomena reacci elemental. Mecanisme duna reacci s
el conjunt de reaccions elementals per les quals transcorre
la reacci global.
c) Molecularitat s el nombre de molcules que xoquen en una
reacci elemental. Ordre de reacci s la suma dels ordres
parcials dels reactius. La molecularitat i lordre de reacci
noms coincideixen en reaccions elementals, en una nica
etapa.
Si considerem que la reacci:
NO
2
(g )
+ CO
(g )
NO
(g )
+ CO
2
(g )
t lloc en una nica etapa i que a una temperatura determinada est
representada per la llei de la velocitat v = [NO
2
] [CO].
Determina lordre i la molecularitat de la reacci.
Per obtenir lordre de reacci sumem els dos ordres parcials:
Ordre = 1 + 1 = 2
Com que es tracta duna reacci en una nica etapa la molecularitat
coincideix amb lordre de reacci. Veiem que en la reacci xoquen
una molcula de NO
2
i una molcula de CO, i per tant la molecularitat
tamb ser 2.
En la reacci N
2
+ 3 H
2
2 NH
3
, el nitrogen reacciona a una velocitat
de 0,5 M/min.
a) Indica lexpressi de la velocitat de la reacci i determina quina s la
velocitat de formaci de NH
3
i la de desaparici de H
2
.
(Prova de selectivitat real)
Lexpressi de la velocitat s:
Lenunciat del problema ens indica que la velocitat de reacci
del nitrogen s 0,5 M/min, per tant:
d
dt
N
2
0 5
= , .
Aix, la velocitat de desaparici de lhidrogen ser:
=
d
dt
d
dt
d
dt
N
1
3
H H
3 0,5
2 2 2
v (H
2
) = 1,5 M/min
De la mateixa manera, calculem la velocitat de formaci de lamonac:
d
dt
d
dt
d
v
N
1
2
NH NH
2 0,5
2 3 3
= v (NH
3
) = 1 M/min
No shan tingut en compte els signes negatius, ja que aquests noms
indiquen la desaparici dels reactius.
18. La combusti del but es produeix segons lequaci:
C
4
H
10
(g )
+ 13/2 O
2
(g )
4 CO
2
(g )
+ 5 H
2
O
(g )
Si es consumeixen 4 mols de but cada 20 minuts de reacci, quants mols
de dixid de carboni es produiran en una hora?
Lexpressi de la velocitat tenint en compte el but i el CO
2
ser:
v
d
dt
d
dt
=
C H CO
4 10 2 1
4
De les dades del problema dedum que la velocitat de desaparici
del but s:
v
d
dt
=
= =
C
4 10
H
4 mol
20 min
0,2 mol/min
Apliquem la primera igualtat (sense tenir en compte els signes):
d
dt
d
dt
d
dt
C H CO CO
4 10 2 2
1
4
0 2
1
4
,
v (CO
2
) = 0,8 mol/min
En una hora shauran produt:
n ( ) , / CO mol min min 48 mol
2
= = 0 8 60
Evidentment, aquest problema tamb es pot resoldre mitjanant
factors de conversi, fent servir les relacions estequiomtriques
adequades.
n ( ) CO
4 mol C H
20 min
60 min
1 h
4 mol CO
1 mol C
2
4 10
2
4
=
HH
48 mol/h
10
=
917571 _ 0161-0192.indd 173 17/12/09 10:41
174
4
Cintica
Segons la definici de velocitat mitjana:
Substitum les dades que apareixen a la grfica en cada interval:
v
m
(I) = 0,03 mol L
1
min
1
v
m
(II) = 0,02 mol L
1
min
1
v
m
(III) = 0,01 mol L
1
min
1
Observem una disminuci de la velocitat mitjana, a mesura
que va disminuint la quantitat de reactius.
21. En la reacci reversible: A + B C + D, la variaci dentalpia
de la reacci directa s de 56 kJ mol
1
.
Lenergia dactivaci de la reacci directa s de 138 kJ mol
1
.
a) Quina s lenergia dactivaci de la reacci inversa?
b) Fes un esquema del diagrama energtic de la reacci.
a) i b) Veiem que s una reacci endotrmica, ja que presenta
una entalpia positiva. El diagrama energtic daquesta mena
de reaccions s:
En el diagrama observem que: .
Per tant:
19. La reacci 2A + B P segueix lequaci segent de velocitat:
v = k [B]
2
. En aquesta reacci es compleix (escull la resposta
correcta):
a) La velocitat de formaci de P s la meitat que la velocitat
de desaparici de B.
b) La constant de velocitat depn tan sols de la concentraci
de B.
c) La velocitat de formaci de P coincideix amb la velocitat
de desaparici de B.
d) Lordre total de reacci s 3.
(Prova de selectivitat real)
a) Fals. En aquesta reacci es compleix:
v
d
dt
d
dt
d
dt
=
1
2
A B P
La velocitat de desaparici de B coincideix amb la velocitat
daparici de P.
b) Fals. La constant de velocitat depn del tipus de reacci,
de la temperatura i de la presncia de catalitzadors.
c) Cert. Tal com hem vist a lapartat a).
d) Fals. Lordre total de reacci s 2.
20. Laigua oxigenada, H
2
O
2
, es descompon i produeix aigua i oxigen gass,
segons lequaci:
H
2
O
2 (aq)
H
2
O
(l)
+ 1/2 O
2 (g )
La grfica segent es va fer a partir de dades experimentals i mostra
la variaci de la concentraci de laigua oxigenada en funci
del temps.
0,8
0,7
0,6
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
30
I
II
III
t (min)
[H
2
O
2
] mol L
1
20 10 0
Quina s la velocitat mitjana de descomposici de laigua oxigenada
en els intervals I, II i III?
917571 _ 0161-0192.indd 174 17/12/09 10:41
Cintica
175
SOLUCIONARI
Segons la definici de velocitat mitjana:
v
t
m
2 2
H O
=
()
, ,
I
0 5 0 8
10 0
v
m
(I) = 0,03 mol L
1
min
1
v
t
v
m
2 2
m
H O
II
0,3 0,5
20 10
=
( )
v
m
(II) = 0,02 mol L
1
min
1
v
t
v
m
2 2
m
H O
III
0,2 0,3
30 20
=
( )
v
m
(III) = 0,01 mol L
1
min
1
Observem una disminuci de la velocitat mitjana, a mesura
que va disminuint la quantitat de reactius.
21. En la reacci reversible: A + B C + D, la variaci dentalpia
de la reacci directa s de 56 kJ mol
1
.
Lenergia dactivaci de la reacci directa s de 138 kJ mol
1
.
a) Quina s lenergia dactivaci de la reacci inversa?
b) Fes un esquema del diagrama energtic de la reacci.
a) i b) Veiem que s una reacci endotrmica, ja que presenta
una entalpia positiva. El diagrama energtic daquesta mena
de reaccions s:
E
p
H = 56 kJ mol
1
A + B
Complex activat
E
a
= 138 kJ mol
1
E
'
a
= 82 kJ mol
1
C + D
Desenvolupament de la reacci
En el diagrama observem que: = H E E
a a
' .
Per tant:
E E H E ' '
a a a
kJ mol kJ mol kJ m = = =
138 56 82
1 1
ool
1
La reacci 2A + B P segueix lequaci segent de velocitat:
v = k [B]
2
. En aquesta reacci es compleix (escull la resposta
correcta):
a) La velocitat de formaci de P s la meitat que la velocitat
de desaparici de B.
b) La constant de velocitat depn tan sols de la concentraci
de B.
c) La velocitat de formaci de P coincideix amb la velocitat
de desaparici de B.
d) Lordre total de reacci s 3.
(Prova de selectivitat real)
a) Fals. En aquesta reacci es compleix:
La velocitat de desaparici de B coincideix amb la velocitat
daparici de P.
b) Fals. La constant de velocitat depn del tipus de reacci,
de la temperatura i de la presncia de catalitzadors.
c) Cert. Tal com hem vist a lapartat a).
d) Fals. Lordre total de reacci s 2.
Laigua oxigenada, H
2
O
2
, es descompon i produeix aigua i oxigen gass,
segons lequaci:
H
2
O
2 (aq)
H
2
O
(l)
+ 1/2 O
2 (g )
La grfica segent es va fer a partir de dades experimentals i mostra
la variaci de la concentraci de laigua oxigenada en funci
del temps.
Quina s la velocitat mitjana de descomposici de laigua oxigenada
en els intervals I, II i III?
917571 _ 0161-0192.indd 175 17/12/09 10:41
176
4
Cintica
22. Indica, de manera raonada, si les afirmacions segents sn certes
o falses:
a) En una reacci exotrmica lenergia dactivaci de la reacci
directa s ms petita que lenergia dactivaci de la reacci
inversa.
b) La velocitat de la reacci no depn de la temperatura.
c) Lacci dun catalitzador no influeix en la velocitat
de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) Certa. Tal com observem a les grfiques de la pgina 151,
en una reacci exotrmica es compleix: E
a
< E
'
a
.
b) Falsa. La velocitat de reacci depn de la temperatura,
ja que segons la teoria de les collisions, en augmentar
aquesta augmenta lenergia cintica de les partcules,
augmenta la freqncia de les collisions i, per tant,
la velocitat. A ms, la velocitat depn de la constant
de velocitat, i aquesta depn de la temperatura.
c) Falsa. Els catalitzadors aporten un nou cam
pel qual transcorre la reacci, i varien lenergia
dactivaci. En variar lenergia dactivaci tamb varia
la velocitat.
23. Considera la reacci A B. Sabem que les energies dactivaci
de les reaccions de formaci i de descomposici de B, representades
pels sentits () i (), sn respectivament 25,0 i 30,0 kJ/mol. Dibuixa
la grfica que representa la reacci i calcula la variaci per a la reacci
global.
A la grfica veiem que es tracta duna reacci exotrmica.
H < 0
E
p
A
B
Complex activat
E
'
a
= 30 kJ/mol
E
a
= 25 kJ/mol
Desenvolupament de la reacci
El valor de lentalpia ser:
= = = H E E
a a
25 kJ/mol 30 kJ/mol 5 kJ/mol '
24. A partir de la grfica segent, calcula lenergia dactivaci i la variaci
de lentalpia de la reacci: A + B C + D.
Tal com sindica a la grfica, lenergia dactivaci directa lobtenim
calculant la diferncia entre lenergia del complex activat menys
lenergia dels reactius:
La variaci dentalpia la calculem fent la diferncia entre lenergia
dels productes i la dels reactius:
El valor negatiu ens confirma que s una reacci exotrmica.
25. Descriu qu s lenergia dactivaci en una reacci qumica
(per exemple, en el cas: I
2
+ H
2
2 HI). Indica, a ms,
si lenergia dactivaci est influda per ls de catalitzadors
o si t alguna relaci amb la velocitat de la reacci o amb lentalpia
de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
Lenergia dactivaci s lenergia mnima que les molcules
de reactiu han de tenir perqu quan xoquin arribin a formar
el complex activat. La reacci noms comenar quan
els reactius tinguin aquesta energia dactivaci.
917571 _ 0161-0192.indd 176 17/12/09 10:41
Cintica
177
SOLUCIONARI
Indica, de manera raonada, si les afirmacions segents sn certes
o falses:
a) En una reacci exotrmica lenergia dactivaci de la reacci
directa s ms petita que lenergia dactivaci de la reacci
inversa.
b) La velocitat de la reacci no depn de la temperatura.
c) Lacci dun catalitzador no influeix en la velocitat
de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) Certa. Tal com observem a les grfiques de la pgina 151,
en una reacci exotrmica es compleix: E
a
< E
'
a
.
b) Falsa. La velocitat de reacci depn de la temperatura,
ja que segons la teoria de les collisions, en augmentar
aquesta augmenta lenergia cintica de les partcules,
augmenta la freqncia de les collisions i, per tant,
la velocitat. A ms, la velocitat depn de la constant
de velocitat, i aquesta depn de la temperatura.
c) Falsa. Els catalitzadors aporten un nou cam
pel qual transcorre la reacci, i varien lenergia
dactivaci. En variar lenergia dactivaci tamb varia
la velocitat.
Considera la reacci A B. Sabem que les energies dactivaci
de les reaccions de formaci i de descomposici de B, representades
pels sentits () i (), sn respectivament 25,0 i 30,0 kJ/mol. Dibuixa
la grfica que representa la reacci i calcula la variaci per a la reacci
global.
A la grfica veiem que es tracta duna reacci exotrmica.
El valor de lentalpia ser:
24. A partir de la grfica segent, calcula lenergia dactivaci i la variaci
de lentalpia de la reacci: A + B C + D.
30
25
20
15
10
5
E (kcal/mol)
Desenvolupament de la reacci
A + B
C + D
Tal com sindica a la grfica, lenergia dactivaci directa lobtenim
calculant la diferncia entre lenergia del complex activat menys
lenergia dels reactius:
E
a
kcal/mol kcal/mol kcal/mol = = 30 20 10
H
E
p
(kcal/mol)
A + B
C + D
E
'
a
E
a
Desenvolupament de la reacci
30
25
20
15
10
5
La variaci dentalpia la calculem fent la diferncia entre lenergia
dels productes i la dels reactius:
H E E = =
productes reactius
kcal/mol kcal/mo 5 20 ll kcal/mol = 15
El valor negatiu ens confirma que s una reacci exotrmica.
25. Descriu qu s lenergia dactivaci en una reacci qumica
(per exemple, en el cas: I
2
+ H
2
2 HI). Indica, a ms,
si lenergia dactivaci est influda per ls de catalitzadors
o si t alguna relaci amb la velocitat de la reacci o amb lentalpia
de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
Lenergia dactivaci s lenergia mnima que les molcules
de reactiu han de tenir perqu quan xoquin arribin a formar
el complex activat. La reacci noms comenar quan
els reactius tinguin aquesta energia dactivaci.
E
'
a
E
'
a
(cat)
917571 _ 0161-0192.indd 177 17/12/09 10:41
178
4
Cintica
Per aix, com ms gran sigui lenergia dactivaci, ms petita ser
la velocitat duna reacci qumica.
Els catalitzadors modifiquen el cam pel qual transcorre la reacci
i daquesta manera modifiquen lenergia dactivaci. Els catalitzadors
positius disminueixen lenergia dactivaci i els inhibidors
laugmenten.
Lenergia dactivaci no est relacionada amb lentalpia
de reacci, ja que aquesta ltima noms depn de les energies
inicials dels reactius i de les finals dels productes, i no del cam
pel qual transcorre la reacci. Per al cas de la reacci que
ens proposen:
Reactius
Complex
activat
Productes
Desenvolupament de la reacci
H = 6 kcal/mol
40 kcal/mol
E
a
Energia
B
A
26. Dibuixa un diagrama energtic per a levoluci duna reacci exotrmica.
Indica en aquest diagrama les energies dactivaci del procs directe
i del procs invers. Indica tamb com influiria la presncia dun catalitzador
i com es pot calcular el canvi energtic net en la reacci.
A la grfica es mostra amb tra continu el desenvolupament
de la reacci en absncia de catalitzador, i amb tra discontinu,
en presncia de catalitzador.
H < 0
E
p
Reactius
E
'
a
(cat)
E
a
(cat)
Desenvolupament de la reacci
Complex activat
Productes
Tamb shi mostra lenergia dactivaci directa,
amb catalitzador i sense [E
a
(cat) i E
a
], i lenergia dactivaci
inversa, amb catalitzador i sense [E
'
a
(cat) i E
'
a
]. A la grfica
podem observar que la variaci dentalpia es pot obtenir:
27. La reacci A + 2B C + 2D t H = 25 kJ. Quina de les afirmacions
segents sobre lenergia dactivaci s correcta?
a) 25kJ; b) 25 kJ; c) menys de 25 kJ; d) ms de 25 kJ.
Raona la resposta.
Com que H > 0, lenergia dels productes ser ms gran
que la dels reactius i, tal com sobserva a la grfica, lenergia
del complex activat ha de ser encara ms gran, per tant,
E
a
> H; E
a
> 25 kJ. La correcta s la d).
28. Escriu lequaci de la velocitat duna reacci qumica dordre 1
i indica les unitats de la constant de velocitat.
(Prova de selectivitat real)
Lequaci per a una reacci dordre 1 ser: .
Les unitats de la constant sn:
29. Tenim la reacci genrica:
A + 2B productes
Aquesta reacci es produeix en una nica etapa. La seva constant
de velocitat val 0,3 L/mol min. Quina s la velocitat de la reacci
si les concentracions de A i B sn 2,0 i 3,0 mol/L, respectivament?
Com que es tracta duna reacci en una nica etapa, els coeficients
estequiomtrics coincideixen amb els ordres parcials, i per tant
lequaci de velocitat ser: .
H > 0
Productes
Desenvolupament de la reacci
917571 _ 0161-0192.indd 178 17/12/09 10:41
Cintica
179
SOLUCIONARI
Per aix, com ms gran sigui lenergia dactivaci, ms petita ser
la velocitat duna reacci qumica.
Els catalitzadors modifiquen el cam pel qual transcorre la reacci
i daquesta manera modifiquen lenergia dactivaci. Els catalitzadors
positius disminueixen lenergia dactivaci i els inhibidors
laugmenten.
Lenergia dactivaci no est relacionada amb lentalpia
de reacci, ja que aquesta ltima noms depn de les energies
inicials dels reactius i de les finals dels productes, i no del cam
pel qual transcorre la reacci. Per al cas de la reacci que
ens proposen:
H = 6 kcal/mol
Dibuixa un diagrama energtic per a levoluci duna reacci exotrmica.
Indica en aquest diagrama les energies dactivaci del procs directe
i del procs invers. Indica tamb com influiria la presncia dun catalitzador
i com es pot calcular el canvi energtic net en la reacci.
A la grfica es mostra amb tra continu el desenvolupament
de la reacci en absncia de catalitzador, i amb tra discontinu,
en presncia de catalitzador.
Tamb shi mostra lenergia dactivaci directa,
amb catalitzador i sense [E
a
(cat) i E
a
], i lenergia dactivaci
inversa, amb catalitzador i sense [E
'
a
(cat) i E
'
a
]. A la grfica
podem observar que la variaci dentalpia es pot obtenir:
= H E E
a a
'
27. La reacci A + 2B C + 2D t H = 25 kJ. Quina de les afirmacions
segents sobre lenergia dactivaci s correcta?
a) 25kJ; b) 25 kJ; c) menys de 25 kJ; d) ms de 25 kJ.
Raona la resposta.
Com que H > 0, lenergia dels productes ser ms gran
que la dels reactius i, tal com sobserva a la grfica, lenergia
del complex activat ha de ser encara ms gran, per tant,
E
a
> H; E
a
> 25 kJ. La correcta s la d).
E
p
H > 0
Reactius
E
a
Productes
Desenvolupament de la reacci
Complex activat
28. Escriu lequaci de la velocitat duna reacci qumica dordre 1
i indica les unitats de la constant de velocitat.
(Prova de selectivitat real)
Lequaci per a una reacci dordre 1 ser: v k = [ ] A .
Les unitats de la constant sn:
k
v
= =
[ ] A
mol L s
mol L
s
1 1
1
1
29. Tenim la reacci genrica:
A + 2B productes
Aquesta reacci es produeix en una nica etapa. La seva constant
de velocitat val 0,3 L/mol min. Quina s la velocitat de la reacci
si les concentracions de A i B sn 2,0 i 3,0 mol/L, respectivament?
Com que es tracta duna reacci en una nica etapa, els coeficients
estequiomtrics coincideixen amb els ordres parcials, i per tant
lequaci de velocitat ser: v k = [ ][ ] A B
2
.
917571 _ 0161-0192.indd 179 17/12/09 10:41
180
4
Cintica
Hi substitum les dades i obtenim el valor de la velocitat:
v k = = = [ ][ ] A B 0,3 2,0 3,0 5,4 mol/(L min)
2 2
30. Shan obtingut les dades segents de la reacci 2A + B C
a una determinada temperatura:
Experincia
[A] inicial
(mol L
1
)
[B] inicial
(mol L
1
)
v inicial
(mol L
1
s
1
)
1 0,2 0,2 5,4 10
3
2 0,4 0,2 10,8 10
3
3 0,4 0,4 21,6 10
3
Determina lordre de la reacci respecte de A i de B, lequaci
de la velocitat i la constant de la velocitat (posa-hi les unitats).
(Prova de selectivitat real)
Lequaci de la velocitat ser: v k = [ ] [ ] A B
n m
.
Per determinar lordre respecte a A busquem dos experiments
en qu es mantingui constant la concentraci de B i vari la de A.
Aix passa en els experiments 1 i 2.
Experiment 1:
v k k = =
[ ] [ ] A B 10 0,2 0,2
n m 3 n m
5 4 , ( ) ( )
Experiment 2:
v k k = =
[ ] [ ] A B 10 0,4 0,2
n m 3 n m
10 8 , ( ) ( )
Dividim les dues expressions:
10 8
5 4
,
,
( ) ( )
( ) (
10
10
0,4 0,2
0,2 0,
3
3
n m
n
k
k 22
m
)
Operem: 2 = 2
n
. Tenim: 2
1
= 2
n
n = 1.
La reacci ser dordre 1 respecte al reactiu A.
De manera anloga calculem lordre de reacci respecte al reactiu B;
per fer-ho triem els experiments 2 i 3, en els quals es mant constant
la concentraci de A.
Experiment 2:
v k k = =
[ ] [ ] A B 10 0,4 0,2
n m 3 n m
10 8 , ( ) ( )
Experiment 3:
v k k = =
[ ] [ ] A B 10 0,4 0,4
n m 3 n m
21 6 , ( ) ( )
Dividim les dues expressions:
21 6
10 8
,
,
( ) ( )
( ) (
10
10
0,4 0,4
0,4 0
3
3
n m
n
k
k ,,2
m
)
Operem: 2 = 2
n
n = 1.
La reacci ser dordre 1 respecte al reactiu B.
Lexpressi de la llei de velocitats ser: .
Per calcular la constant, lallem de lequaci de la velocitat, triem les
dades dun experiment qualsevol, per exemple, lexperiment 2, i en
substitum les dades en aquesta expressi.
31. La llei de la velocitat per a la reacci: X + Y productes s de primer
ordre tant respecte de X com de Y. Quan la concentraci de X
s de 0,15 mol L
1
i la de Y s de 0,75 mol L
1
, la velocitat
de la reacci s de 4,2 10
3
mol L
1
s
1
. Calcula:
a) El valor de la constant de la velocitat de la reacci.
b) La velocitat de la reacci quan les concentracions de X i de Y
sn 0,5 mol L
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) Segons les dades:
b) Ara substitum les dades a lequaci de la velocitat:
32. Tenim la reacci:
A
2 (g )
+ 3 B
2 (g )
2 AB
3 (g )
Es produeix en un recipient tancat en unes condicions en les quals
la velocitat obeeix a lequaci: v = k [A
2
] [B
2
]
3
.
Si dupliquem les concentracions de A i de B, per mantenim la resta
de les concentracions constants, quina variaci experimentar
la velocitat de la reacci?
La nova velocitat ser:
La velocitat ser 16 vegades ms gran.
917571 _ 0161-0192.indd 180 17/12/09 10:41
Cintica
181
SOLUCIONARI
Hi substitum les dades i obtenim el valor de la velocitat:
Shan obtingut les dades segents de la reacci 2A + B C
a una determinada temperatura:
Experincia
[A] inicial
(mol L
1
)
[B] inicial
(mol L
1
)
v inicial
(mol L
1
s
1
)
1 0,2 0,2 5,4 10
3
2 0,4 0,2 10,8 10
3
3 0,4 0,4 21,6 10
3
Determina lordre de la reacci respecte de A i de B, lequaci
de la velocitat i la constant de la velocitat (posa-hi les unitats).
(Prova de selectivitat real)
Lequaci de la velocitat ser: .
Per determinar lordre respecte a A busquem dos experiments
en qu es mantingui constant la concentraci de B i vari la de A.
Aix passa en els experiments 1 i 2.
Experiment 1:
Experiment 2:
Dividim les dues expressions:
Operem: 2 = 2
n
. Tenim: 2
1
= 2
n
n = 1.
La reacci ser dordre 1 respecte al reactiu A.
De manera anloga calculem lordre de reacci respecte al reactiu B;
per fer-ho triem els experiments 2 i 3, en els quals es mant constant
la concentraci de A.
Experiment 2:
Experiment 3:
Dividim les dues expressions:
Operem: 2 = 2
n
n = 1.
La reacci ser dordre 1 respecte al reactiu B.
Lexpressi de la llei de velocitats ser: v k = [ ][ ] A B .
Per calcular la constant, lallem de lequaci de la velocitat, triem les
dades dun experiment qualsevol, per exemple, lexperiment 2, i en
substitum les dades en aquesta expressi.
v k k
v
= = [ ][ ]
[ ][ ]
A B
A B
=
k
10,8 10
0,4 0,2
mol L s
mol L
0,13
3 1 1
2 2
55 mol L s
1 1 1
31. La llei de la velocitat per a la reacci: X + Y productes s de primer
ordre tant respecte de X com de Y. Quan la concentraci de X
s de 0,15 mol L
1
i la de Y s de 0,75 mol L
1
, la velocitat
de la reacci s de 4,2 10
3
mol L
1
s
1
. Calcula:
a) El valor de la constant de la velocitat de la reacci.
b) La velocitat de la reacci quan les concentracions de X i de Y
sn 0,5 mol L
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) Segons les dades:
v v k
v
= = [ ][ ]
[ ][ ]
X Y
X Y
=
k
4,2 10
0,15 0,75
mol L s
mol L
0,0
3 1 1
2 2
3373 mol L s
1 1
b) Ara substitum les dades a lequaci de la velocitat:
v k v = = =
[ ][ ] X Y 0,0373 0,5 0,5 9,3 10 mol L
3 1
ss
1
v k v = = =
[ ][ ] X Y 0,0373 0,5 0,5 9,3 10 mol L
3 1
ss
1
32. Tenim la reacci:
A
2 (g )
+ 3 B
2 (g )
2 AB
3 (g )
Es produeix en un recipient tancat en unes condicions en les quals
la velocitat obeeix a lequaci: v = k [A
2
] [B
2
]
3
.
Si dupliquem les concentracions de A i de B, per mantenim la resta
de les concentracions constants, quina variaci experimentar
la velocitat de la reacci?
La nova velocitat ser:
v k k v ' = = = ( [ ]) ( [ ]) [ ][ ] 2 2 2 2 16
3 3
A B A B
2 2 2 2
La velocitat ser 16 vegades ms gran.
917571 _ 0161-0192.indd 181 17/12/09 10:41
182
4
Cintica
33. En la reacci segent: N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
2 NH
3 (g )
, el nitrogen reacciona
a una velocitat de 0,3 M/min.
a) Calcula la velocitat a la qual desapareix lhidrogen i la velocitat
a la qual es forma lamonac.
b) Amb les dades de qu disposem, podrem proposar valors adequats
de x i de y en lexpressi: v = [N
2
]
x
[H
2
]
y
o necessitem
ms informaci?
(Prova de selectivitat real)
a) Lexpressi de la velocitat s:
v
d
dt
d
dt
d
dt
=
N
1
3
H
1
2
NH
2 2 3
Lenunciat del problema ens indica que la velocitat
de reacci del nitrogen s 0,3 M/min; per tant:
d
dt
N
2
= 0 3 , .
En conseqncia, la velocitat de desaparici de lhidrogen ser:
=
d
dt
d
dt dt
N
1
3
H d H
3 0,3 (H
2 2 2
v
22
) 0,9 M/min =
Daquesta mateixa manera calculem la velocitat de formaci
de lamonac:
=
d
dt
d
dt
d
dt
N
1
2
NH NH
2 0,3 (
2 3 3
v NNH ) 0,6 M/min
3
=
No shan tingut en compte els signes negatius, ja que
aquests noms indiquen la desaparici dels reactius.
b) Les dades dordres parcials shan dobtenir experimentalment o
coneixent el mecanisme pel qual transcorre la reacci. Amb les
dades que tenim no podem conixer els valors de x i y.
34. En la reacci de primer ordre A productes, [A] = 0,816 M inicialment
i [A] = 0,632 M al cap de 16 minuts.
a) Quin s el valor de la constant de la velocitat?
b) Quina s la vida mitjana daquesta reacci?
c) Quant de temps ha de passar perqu [A] = 0,235 M?
d) Quin ser el valor de [A] al cap de 2,5 hores?
a) En primer lloc calculem la velocitat de la reacci:
v
t
= =
=
[ ] A M M
min
M/min
0 632 0 816
16
0 0115
, ,
,
El signe negatiu indica que el reactiu est desapareixent.
Com que s una reacci de primer ordre: . Per calcular k
amb les dades de qu disposem necessitem lexpressi integrada
de lequaci de velocitat:
b) Com que s una reacci de primer ordre:
c) De nou necessitem lexpressi integrada de lequaci
de velocitat:
d) Amb la mateixa expressi anterior:
35. En la reacci 3A + 2B 5C a una determinada temperatura:
a) Expressa lequaci de la velocitat de la reacci en funci del reactiu A
i del producte C. Indica-hi les unitats.
b) Lequaci cintica per a aquesta reacci s v = k [A][B]
2
.
Indica lordre total de la reacci, els ordres parcials i les unitats
de la constant cintica k.
(Prova de selectivitat real)
a) Lexpressi de la velocitat ser:
Les unitats de la velocitat sn: mol L
1
s
1
.
b) s una reacci dordre 1 respecte a A i dordre 2 respecte a B.
Lordre total ser: ordre total = 1 + 2 = 3.
A partir de lequaci de velocitat, les unitats de la constant seran:
917571 _ 0161-0192.indd 182 17/12/09 10:41
183
SOLUCIONARI
Cintica
En la reacci segent: N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
2 NH
3 (g )
, el nitrogen reacciona
a una velocitat de 0,3 M/min.
a) Calcula la velocitat a la qual desapareix lhidrogen i la velocitat
a la qual es forma lamonac.
b) Amb les dades de qu disposem, podrem proposar valors adequats
de x i de y en lexpressi: v = [N
2
]
x
[H
2
]
y
o necessitem
ms informaci?
(Prova de selectivitat real)
a) Lexpressi de la velocitat s:
Lenunciat del problema ens indica que la velocitat
de reacci del nitrogen s 0,3 M/min; per tant:
En conseqncia, la velocitat de desaparici de lhidrogen ser:
=
d
dt
d
dt dt
N
1
3
H d H
3 0,3 (H
2 2 2
v
22
) 0,9 M/min =
Daquesta mateixa manera calculem la velocitat de formaci
de lamonac:
=
d
dt
d
dt
d
dt
N
1
2
NH NH
2 0,3 (
2 3 3
v NNH ) 0,6 M/min
3
=
No shan tingut en compte els signes negatius, ja que
aquests noms indiquen la desaparici dels reactius.
b) Les dades dordres parcials shan dobtenir experimentalment o
coneixent el mecanisme pel qual transcorre la reacci. Amb les
dades que tenim no podem conixer els valors de x i y.
En la reacci de primer ordre A productes, [A] = 0,816 M inicialment
i [A] = 0,632 M al cap de 16 minuts.
a) Quin s el valor de la constant de la velocitat?
b) Quina s la vida mitjana daquesta reacci?
c) Quant de temps ha de passar perqu [A] = 0,235 M?
d) Quin ser el valor de [A] al cap de 2,5 hores?
a) En primer lloc calculem la velocitat de la reacci:
El signe negatiu indica que el reactiu est desapareixent.
Com que s una reacci de primer ordre: v k = [ ] A . Per calcular k
amb les dades de qu disposem necessitem lexpressi integrada
de lequaci de velocitat:
v k = [ ] A
=
d
dt
k
d
k
A
A
A
A
A
A
t
0
t
0
# #
[ ]
[ ]
ddt k t
= ln
A
A
t
0
= =
ln
0,632 M
0,816 M
16 min 0,0160 min
1
k k
b) Com que s una reacci de primer ordre:
t
k
1/2
1
0,693 0,693
0,0160 min
43,3 min = = =
= = k t t tt = 77,8 min
d) Amb la mateixa expressi anterior:
ln
A
A
ln
A
0,816
0,0160 2
t
0
t
= k t ,,5 60 A 0,074 M
t
=
35. En la reacci 3A + 2B 5C a una determinada temperatura:
a) Expressa lequaci de la velocitat de la reacci en funci del reactiu A
i del producte C. Indica-hi les unitats.
b) Lequaci cintica per a aquesta reacci s v = k [A][B]
2
.
Indica lordre total de la reacci, els ordres parcials i les unitats
de la constant cintica k.
(Prova de selectivitat real)
a) Lexpressi de la velocitat ser:
v
d
dt
d
dt
=
1
3
A
1
5
C
Les unitats de la velocitat sn: mol L
1
s
1
.
b) s una reacci dordre 1 respecte a A i dordre 2 respecte a B.
Lordre total ser: ordre total = 1 + 2 = 3.
A partir de lequaci de velocitat, les unitats de la constant seran:
v k k
v
=
=
A B
A B
mol L s
mo
2
2
1 1
ll L
mol L s
3 3
2 2 1
917571 _ 0161-0192.indd 183 17/12/09 10:41
184
4
Cintica
36. Laigua oxigenada (perxid dhidrogen) es descompon molt lentament
a temperatura ambient, per si hi afegim una mica de MnO
2
es
descompon rpidament segons la reacci:
H
2
O
2
H
2
O +
1
2
O
2
H < 0
Es demana:
a) Dibuixa un diagrama que representi la variaci denergia en el transcurs
de la reacci i que inclogui els reactius, els productes i el complex
activat, com tamb lenergia dactivaci i la variaci dentalpia.
b) Explica la funci del MnO
2
en aquesta reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) A la grfica observem tots els elements que sens demanen
a lenunciat, a ms de la reacci en presncia de MnO
2
.
H < 0
E
p
Reactius
E
a
Desenvolupament de la reacci
Complex activat
H
2
O
2
H
2
O + 1/2 O
2
E
'
a
(con MnO
2
)
Productes
b) En presncia de MnO
2
la velocitat de reacci augmenta; per tant,
aquesta substncia est actuant com a catalitzador.
37. Un augment de la temperatura provoca un augment de la velocitat de les
reaccions qumiques. Escull el grfic adequat que representa el temps
necessari perqu es produeixi la reacci qumica en funci de la temperatura.
En augmentar la temperatura, augmenta la velocitat i, per tant,
disminueix el temps en qu transcorre la reacci. Segons lequaci
dArrhenius, k =
A
E RT
e
a
/
, sabem que aquesta variaci s
exponencial; per tant, la grfica ser del tipus:
Temperatura
Temps
38. Indica quines de les afirmacions segents sobre els catalitzadors
sn certes:
a) Modifiquen la H de la reacci.
b) Augmenten la velocitat de la reacci.
c) Disminueixen lenergia dactivaci de la reacci.
d) Es consumeixen durant la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) Falsa. Els catalitzadors no afecten lenergia dels reactius ni
la dels productes; per tant, tampoc afecten lentalpia de la reacci.
b) Certa. Els catalitzadors proporcionen un cam alternatiu pel qual
transcorre la reacci, amb una energia dactivaci ms petita.
Aix fa que augmenti la velocitat de la reacci.
c) Certa. Tal com sha explicat a lapartat b).
d) Falsa. Els catalitzadors no es consumeixen durant la reacci;
es regeneren constantment.
39. La reacci en fase gasosa 2A + B 3C s una reacci elemental
i, per tant, dordre 2 respecte de A i dordre 1 respecte de B.
a) Formula lexpressi per a lequaci de la velocitat.
b) Indica les unitats de la velocitat de la reacci i de la constant cintica.
c) Justifica com afecta la velocitat de la reacci un augment
de la temperatura a volum constant.
d) Justifica com afecta la velocitat de la reacci un augment
del volum a temperatura constant.
(Prova de selectivitat real)
a) Com que s dordre 2 respecte a A i dordre 1 respecte a B,
lequaci de la velocitat ser: .
b) Les unitats de la velocitat de reacci, com que es tracta
duna variaci de concentraci en funci del temps, sn:
mol L
1
s
1
.
Segons lequaci de la velocitat, les unitats de la constant
de velocitat sn:
c) En augmentar la temperatura a volum constant, augmenta
lenergia cintica dels reactius, de manera que augmenta
la freqncia dels xocs i, alhora, la velocitat de reacci.
Aquesta dependncia es reflecteix a lequaci dArrhenius:
.
917571 _ 0161-0192.indd 184 17/12/09 10:41
Cintica
185
SOLUCIONARI
Laigua oxigenada (perxid dhidrogen) es descompon molt lentament
a temperatura ambient, per si hi afegim una mica de MnO
2
es
descompon rpidament segons la reacci:
H
2
O
2
H
2
O +
O
2
H < 0
Es demana:
a) Dibuixa un diagrama que representi la variaci denergia en el transcurs
de la reacci i que inclogui els reactius, els productes i el complex
activat, com tamb lenergia dactivaci i la variaci dentalpia.
b) Explica la funci del MnO
2
en aquesta reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) A la grfica observem tots els elements que sens demanen
a lenunciat, a ms de la reacci en presncia de MnO
2
.
b) En presncia de MnO
2
la velocitat de reacci augmenta; per tant,
aquesta substncia est actuant com a catalitzador.
Un augment de la temperatura provoca un augment de la velocitat de les
reaccions qumiques. Escull el grfic adequat que representa el temps
necessari perqu es produeixi la reacci qumica en funci de la temperatura.
En augmentar la temperatura, augmenta la velocitat i, per tant,
disminueix el temps en qu transcorre la reacci. Segons lequaci
dArrhenius, , sabem que aquesta variaci s
exponencial; per tant, la grfica ser del tipus:
38. Indica quines de les afirmacions segents sobre els catalitzadors
sn certes:
a) Modifiquen la H de la reacci.
b) Augmenten la velocitat de la reacci.
c) Disminueixen lenergia dactivaci de la reacci.
d) Es consumeixen durant la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) Falsa. Els catalitzadors no afecten lenergia dels reactius ni
la dels productes; per tant, tampoc afecten lentalpia de la reacci.
b) Certa. Els catalitzadors proporcionen un cam alternatiu pel qual
transcorre la reacci, amb una energia dactivaci ms petita.
Aix fa que augmenti la velocitat de la reacci.
c) Certa. Tal com sha explicat a lapartat b).
d) Falsa. Els catalitzadors no es consumeixen durant la reacci;
es regeneren constantment.
39. La reacci en fase gasosa 2A + B 3C s una reacci elemental
i, per tant, dordre 2 respecte de A i dordre 1 respecte de B.
a) Formula lexpressi per a lequaci de la velocitat.
b) Indica les unitats de la velocitat de la reacci i de la constant cintica.
c) Justifica com afecta la velocitat de la reacci un augment
de la temperatura a volum constant.
d) Justifica com afecta la velocitat de la reacci un augment
del volum a temperatura constant.
(Prova de selectivitat real)
a) Com que s dordre 2 respecte a A i dordre 1 respecte a B,
lequaci de la velocitat ser: v k = [ ] [ ] A B
2
.
b) Les unitats de la velocitat de reacci, com que es tracta
duna variaci de concentraci en funci del temps, sn:
mol L
1
s
1
.
Segons lequaci de la velocitat, les unitats de la constant
de velocitat sn:
v k k
v
=
=
A B
A B
mol L s
mo
2
2
1 1
ll L
mol L s
3 3
2 2 1
c) En augmentar la temperatura a volum constant, augmenta
lenergia cintica dels reactius, de manera que augmenta
la freqncia dels xocs i, alhora, la velocitat de reacci.
Aquesta dependncia es reflecteix a lequaci dArrhenius:
k =
A
E RT
e
a
/
.
917571 _ 0161-0192.indd 185 17/12/09 10:41
186
4
Cintica
42. Descriu i illustra amb un diagrama energtic com afecta la presncia
dun catalitzador la velocitat duna reacci.
(Prova de selectivitat real)
Els catalitzadors proporcionen un cam alternatiu,
pel qual transcorre la reacci, amb una energia dactivaci menor;
aix fa que augmenti la velocitat de la reacci.
Aquesta situaci es reflecteix en el diagrama energtic duna reacci
exotrmica, en qu es presenta la reacci en absncia de catalitzador
amb tra continu i en presncia de catalitzador amb tra discontinu.
Hi observem que el catalitzador disminueix lenergia dactivaci, per
no afecta lentalpia de la reacci.
43. Explica de manera raonada quina influncia tenen els factors segents
en la velocitat de la reacci:
a) Presncia de catalitzadors.
b) Variaci de la concentraci dels reactius.
c) Variaci de la temperatura.
(Prova de selectivitat real)
a) Els catalitzadors proporcionen un cam alternatiu pel qual
transcorre la reacci, amb una energia dactivaci menor;
aix fa que augmenti la velocitat de la reacci.
b) En augmentar la concentraci de reactius, augmenta
la freqncia dels xocs entre ells i la velocitat de reacci
tamb augmenta.
c) En augmentar la temperatura, augmenta lenergia cintica
dels reactius, de manera que augmenta la freqncia dels xocs
i, amb aix, la velocitat de reacci. Aquesta dependncia
es reflecteix a lequaci dArrhenius: .
d) En augmentar el volum a temperatura constant, disminueix
la concentraci de reactius i disminuir la velocitat.
Vist duna altra manera, en augmentar el volum disminuir
la freqncia dels xocs i, amb aix, la velocitat.
40. Indica les paraules que falten en el text segent:
Els catalitzadors poden produir una (1) de lenergia dactivaci
de les reaccions en les quals intervenen i provocar aix un augment
en la (2) de la reacci. Els catalitzadors no modifiquen lenergia
dels reactius ni la dels (3) ; per tant, no fan variar (4) .
de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
Els catalitzadors poden produir una disminuci de lenergia
dactivaci de les reaccions en les quals intervenen i provocar aix
un augment en la velocitat de la reacci. Els catalitzadors no
modifiquen lenergia dels reactius ni la dels productes; per tant,
no fan variar lentalpia de la reacci.
41. Tenim la reacci en fase gasosa ideal: A + B C + D. La seva equaci
cintica o llei de la velocitat s v = k [A]. Indica com variar la velocitat
de la reacci:
a) Si disminum el volum del sistema a la meitat.
b) Si variem les concentracions dels productes, sense modificar
el volum del sistema.
c) Si fem servir un catalitzador.
d) Si augmentem la temperatura de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) Si disminum el volum a la meitat, la concentraci
augmentar el doble, i la velocitat, tamb.
b) Si no varia el volum total, no variar la velocitat,
ja que la velocitat de reacci no depn de la concentraci
dels productes, tal com sindica a lequaci
de la velocitat.
c) Els catalitzadors proporcionen un cam alternatiu pel qual
transcorre la reacci, amb una energia dactivaci menor;
aix fa que augmenti la velocitat de reacci.
d) En augmentar la temperatura, augmenta lenergia
cintica dels reactius, de manera que augmenta la freqncia
dels xocs i, amb aix, la velocitat de reacci.
Aquesta dependncia es reflecteix a lequaci dArrhenius:
k A
E RT
=
e
a
/
.
917571 _ 0161-0192.indd 186 17/12/09 10:41
Cintica
187
SOLUCIONARI
42. Descriu i illustra amb un diagrama energtic com afecta la presncia
dun catalitzador la velocitat duna reacci.
(Prova de selectivitat real)
Els catalitzadors proporcionen un cam alternatiu,
pel qual transcorre la reacci, amb una energia dactivaci menor;
aix fa que augmenti la velocitat de la reacci.
H < 0
E
p
Reactius
Productes
E
a
E
a
(cat)
Desenvolupament de la reacci
Complex activat
Aquesta situaci es reflecteix en el diagrama energtic duna reacci
exotrmica, en qu es presenta la reacci en absncia de catalitzador
amb tra continu i en presncia de catalitzador amb tra discontinu.
Hi observem que el catalitzador disminueix lenergia dactivaci, per
no afecta lentalpia de la reacci.
43. Explica de manera raonada quina influncia tenen els factors segents
en la velocitat de la reacci:
a) Presncia de catalitzadors.
b) Variaci de la concentraci dels reactius.
c) Variaci de la temperatura.
(Prova de selectivitat real)
a) Els catalitzadors proporcionen un cam alternatiu pel qual
transcorre la reacci, amb una energia dactivaci menor;
aix fa que augmenti la velocitat de la reacci.
b) En augmentar la concentraci de reactius, augmenta
la freqncia dels xocs entre ells i la velocitat de reacci
tamb augmenta.
c) En augmentar la temperatura, augmenta lenergia cintica
dels reactius, de manera que augmenta la freqncia dels xocs
i, amb aix, la velocitat de reacci. Aquesta dependncia
es reflecteix a lequaci dArrhenius: k =
A
E RT
e
a
/
.
d) En augmentar el volum a temperatura constant, disminueix
la concentraci de reactius i disminuir la velocitat.
Vist duna altra manera, en augmentar el volum disminuir
la freqncia dels xocs i, amb aix, la velocitat.
Indica les paraules que falten en el text segent:
Els catalitzadors poden produir una (1) de lenergia dactivaci
de les reaccions en les quals intervenen i provocar aix un augment
en la (2) de la reacci. Els catalitzadors no modifiquen lenergia
dels reactius ni la dels (3) ; per tant, no fan variar (4) .
de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
Els catalitzadors poden produir una disminuci de lenergia
dactivaci de les reaccions en les quals intervenen i provocar aix
un augment en la velocitat de la reacci. Els catalitzadors no
modifiquen lenergia dels reactius ni la dels productes; per tant,
no fan variar lentalpia de la reacci.
Tenim la reacci en fase gasosa ideal: A + B C + D. La seva equaci
cintica o llei de la velocitat s v = k [A]. Indica com variar la velocitat
de la reacci:
a) Si disminum el volum del sistema a la meitat.
b) Si variem les concentracions dels productes, sense modificar
el volum del sistema.
c) Si fem servir un catalitzador.
d) Si augmentem la temperatura de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) Si disminum el volum a la meitat, la concentraci
augmentar el doble, i la velocitat, tamb.
b) Si no varia el volum total, no variar la velocitat,
ja que la velocitat de reacci no depn de la concentraci
dels productes, tal com sindica a lequaci
de la velocitat.
c) Els catalitzadors proporcionen un cam alternatiu pel qual
transcorre la reacci, amb una energia dactivaci menor;
aix fa que augmenti la velocitat de reacci.
d) En augmentar la temperatura, augmenta lenergia
cintica dels reactius, de manera que augmenta la freqncia
dels xocs i, amb aix, la velocitat de reacci.
Aquesta dependncia es reflecteix a lequaci dArrhenius:
.
917571 _ 0161-0192.indd 187 17/12/09 10:41
188
4
Cintica
44. Tenim la reacci qumica en fase gasosa 2 N
2
O
5
4 NO
2
+ O
2
.
Sabem que la velocitat de reacci ve donada per v = k [N
2
O
5
].
a) Indica quin s el significat del smbol k.
b) Indica de manera raonada quin s lordre de la reacci.
c) Explica com influir la temperatura en la velocitat
de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) La constant k sanomena constant de velocitat de la reacci.
El seu valor depn de la reacci mateixa, de la temperatura
i de la possible presncia dun catalitzador.
b) La reacci s dordre 1 respecte a N
2
O
5
. Per tant,
ser una reacci dordre 1.
c) En augmentar la temperatura, augmenta lenergia cintica
dels reactius, de manera que augmenta la freqncia dels xocs
i, amb aix, la velocitat de reacci. Aquesta dependncia
es reflecteix a lequaci dArrhenius: k =
A
E RT
e
a
/
.
45. La velocitat de la reacci A + 2B C en fase gasosa noms
depn de la temperatura i de la concentraci de A, de manera
que si es duplica la concentraci de A, la velocitat de reacci tamb
es duplica.
a) Justifica per a quin reactiu canvia ms de pressa la concentraci.
b) Indica els ordres parcials respecte de A i de B, i escriu lequaci
cintica.
c) Indica les unitats de la velocitat de la reacci i de la constant
cintica.
d) Justifica com afecta la velocitat de la reacci una disminuci del volum
a temperatura constant.
(Prova de selectivitat real)
a) Lexpressi de la velocitat de reacci s:
v
d
dt
d
dt
d
dt
=
A B C
1
2
Segons aix, el reactiu B ser el que canviar ms de pressa
de concentraci; en concret, el doble de A i de C.
b) Lenunciat ens diu que la velocitat noms depn de la concentraci
de A; per tant, ser dordre zero respecte de B. Pel que fa a A,
ens diuen que si sen duplica la concentraci es duplica
la velocitat, per tant ser dordre 1 respecte de A. Lequaci
de la velocitat ser, per tant: v k = [ ] A .
c) Les unitats de velocitat sn: mol L
1
s
1
. Per a les unitats
de la constant utilitzem lequaci de velocitat:
d) En disminuir el volum a temperatura constant, augmenta
la concentraci de reactius i augmentar la velocitat.
Vist duna altra manera, en disminuir el volum augmentar
la freqncia dels xocs i, amb aix, la velocitat.
46. Si prenem com a exemple la reacci:
CaCO
3 (s)
+ HCl
(aq)
CaCl
2 (aq)
+ H
2
O
(aq)
+ CO
2 (g )
raona diferents maneres daugmentar la velocitat de la reacci
de forma qualitativa.
(Prova de selectivitat real)
La velocitat de reacci es pot augmentar:
Augmentant la concentraci dels reactius. Aquesta soluci
no s gaire til des del punt de vista prctic, ja que suposa
un consum excessiu de reactius.
Augmentant la temperatura, cosa que augmentaria lenergia
cintica dels reactius, i per tant, augmentaria la freqncia
de collisions i, amb aix, la velocitat. Aquesta soluci s
til sempre que la reacci no sigui exotrmica, ja que
un augment de temperatura desplaaria lequilibri cap
a la formaci de reactius.
La presncia de catalitzadors tamb augmenta la velocitat
de reacci. Aquesta soluci s la ms til des del punt de vista
industrial, encara que t linconvenient de lelevat preu dalguns
catalitzadors.
47. La reacci en fase gasosa A + B C + D s endotrmica i la seva
equaci cintica s v = k [A]
2
. Justifica si les afirmacions segents
sn certes o falses:
a) El reactiu A es consumeix ms de pressa que el B.
b) Un augment de la pressi total produeix un augment de la velocitat
de la reacci.
c) Una vegada iniciada la reacci, la seva velocitat s constant
si la temperatura no varia.
d) Com que aquesta reacci s endotrmica, un augment
de la temperatura disminuir la velocitat de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 0161-0192.indd 188 17/12/09 10:41
Cintica
189
SOLUCIONARI
Tenim la reacci qumica en fase gasosa 2 N
2
O
5
4 NO
2
+ O
2
.
Sabem que la velocitat de reacci ve donada per v = k [N
2
O
5
].
a) Indica quin s el significat del smbol k.
b) Indica de manera raonada quin s lordre de la reacci.
c) Explica com influir la temperatura en la velocitat
de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) La constant k sanomena constant de velocitat de la reacci.
El seu valor depn de la reacci mateixa, de la temperatura
i de la possible presncia dun catalitzador.
b) La reacci s dordre 1 respecte a N
2
O
5
. Per tant,
ser una reacci dordre 1.
c) En augmentar la temperatura, augmenta lenergia cintica
dels reactius, de manera que augmenta la freqncia dels xocs
i, amb aix, la velocitat de reacci. Aquesta dependncia
es reflecteix a lequaci dArrhenius: .
La velocitat de la reacci A + 2B C en fase gasosa noms
depn de la temperatura i de la concentraci de A, de manera
que si es duplica la concentraci de A, la velocitat de reacci tamb
es duplica.
a) Justifica per a quin reactiu canvia ms de pressa la concentraci.
b) Indica els ordres parcials respecte de A i de B, i escriu lequaci
cintica.
c) Indica les unitats de la velocitat de la reacci i de la constant
cintica.
d) Justifica com afecta la velocitat de la reacci una disminuci del volum
a temperatura constant.
(Prova de selectivitat real)
a) Lexpressi de la velocitat de reacci s:
Segons aix, el reactiu B ser el que canviar ms de pressa
de concentraci; en concret, el doble de A i de C.
b) Lenunciat ens diu que la velocitat noms depn de la concentraci
de A; per tant, ser dordre zero respecte de B. Pel que fa a A,
ens diuen que si sen duplica la concentraci es duplica
la velocitat, per tant ser dordre 1 respecte de A. Lequaci
de la velocitat ser, per tant: .
c) Les unitats de velocitat sn: mol L
1
s
1
. Per a les unitats
de la constant utilitzem lequaci de velocitat:
v k k
v
= = =
[ ]
[ ]
A
A
mol L s
mol L
s
1 1
1
1
d) En disminuir el volum a temperatura constant, augmenta
la concentraci de reactius i augmentar la velocitat.
Vist duna altra manera, en disminuir el volum augmentar
la freqncia dels xocs i, amb aix, la velocitat.
46. Si prenem com a exemple la reacci:
CaCO
3 (s)
+ HCl
(aq)
CaCl
2 (aq)
+ H
2
O
(aq)
+ CO
2 (g )
raona diferents maneres daugmentar la velocitat de la reacci
de forma qualitativa.
(Prova de selectivitat real)
La velocitat de reacci es pot augmentar:
Augmentant la concentraci dels reactius. Aquesta soluci
no s gaire til des del punt de vista prctic, ja que suposa
un consum excessiu de reactius.
Augmentant la temperatura, cosa que augmentaria lenergia
cintica dels reactius, i per tant, augmentaria la freqncia
de collisions i, amb aix, la velocitat. Aquesta soluci s
til sempre que la reacci no sigui exotrmica, ja que
un augment de temperatura desplaaria lequilibri cap
a la formaci de reactius.
La presncia de catalitzadors tamb augmenta la velocitat
de reacci. Aquesta soluci s la ms til des del punt de vista
industrial, encara que t linconvenient de lelevat preu dalguns
catalitzadors.
47. La reacci en fase gasosa A + B C + D s endotrmica i la seva
equaci cintica s v = k [A]
2
. Justifica si les afirmacions segents
sn certes o falses:
a) El reactiu A es consumeix ms de pressa que el B.
b) Un augment de la pressi total produeix un augment de la velocitat
de la reacci.
c) Una vegada iniciada la reacci, la seva velocitat s constant
si la temperatura no varia.
d) Com que aquesta reacci s endotrmica, un augment
de la temperatura disminuir la velocitat de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 0161-0192.indd 189 17/12/09 10:41
190
4
Cintica
a) Falsa. La velocitat de desaparici de A i B s:
v
a
d
dt b
d
dt
= =
1 1 [ ] [ ] A B
Lestequiometria entre A i B s d1 mol A: 1 mol B, per aix A = B
i la velocitat de desaparici s la mateixa.
b) Certa. Un augment de la pressi incrementa el nombre de xocs
efectius entre les molcules.
c) Falsa. Aix noms t lloc en les reaccions dordre zero i lexpressi
de la velocitat de reacci indica que aquesta s una reacci dordre
2 respecte al reactiu A. A causa daix, a mesura que desapareix A,
la velocitat de reacci disminueix i s la tangent a cada instant,
de la corba de la variaci de la concentraci de A respecte
al temps.
d) Falsa. Un augment de temperatura produeix un fort increment
de la proporci de molcules amb energies elevades. Com que
la velocitat v = k [A]
2
depn de la constant de reacci i k depn
de la temperatura k =
A
E RT
e
a
/
, sobserva que un increment de la
temperatura augmenta la velocitat de reacci. De manera
aproximada, es pot dir que en augmentar 10 graus la temperatura,
la velocitat de reacci es duplica.
48. Indica la resposta incorrecta de les afirmacions segents:
Un catalitzador s una substncia qumica que interv en una reacci:
a) Incrementant-ne la velocitat.
b) Rebaixant-ne lenergia dactivaci.
c) Rebaixant-ne lenergia de Gibbs.
d) Proporcionant un mecanisme alternatiu perqu la reacci evolucioni
de manera ms rpida.
(Prova de selectivitat real)
La resposta incorrecta s la c).
49. La reacci de combusti de let s
C
2
H
4 (g)
+ 3O
2 (g)
2CO
2 (g )
+ 2H
2
O
(g )
En aquesta reacci, tria la resposta correcta.
a) La velocitat de formaci del CO
2
s igual a la velocitat de formaci
del H
2
O.
b) La velocitat de desaparici del C
2
H
4 (g)
s el doble de la velocitat
de formaci del CO
2
.
c) La velocitat de formaci del CO
2
s el doble de la velocitat de formaci
del H
2
O.
d) La velocitat de desaparici del O
2
s la meitat de la velocitat
de desaparici de let.
(Prova de selectivitat real)
La resposta correcta s la a).
50. Pel que fa a una reacci reversible que es porta a terme en presncia
dun catalitzador, es pot afirmar que (tria la resposta correcta):
a) Amb catalitzador, la reacci es produeix ms rpidament,
si b, un cop assolit lequilibri, la concentraci dels productes
s la mateixa.
b) Sense catalitzador, la G de la reacci directa s menor.
c) Sense catalitzador, la G de la reacci inversa s menor.
d) Amb catalitzador, la reacci es produeix ms rpidament i, un cop
assolit lequilibri, la concentraci dels productes s ms gran.
(Prova de selectivitat real)
La resposta correcta s la a).
51. A partir dels principis de la cintica qumica, respon les qestions segents:
a) Sense usar un catalitzador ni incrementar la temperatura, raona dues
maneres diferents daugmentar la velocitat de la reacci entre el
carbonat de calci slid i lcid clorhdric:
CaCO
3 (s)
+ 2HCl
(aq)
Ca
2+
(aq)
+ 2Cl
(aq)
+ CO
2 (g )
+ H
2
O
(l )
b) Raona si lafirmaci segent s certa o falsa: en una reacci
en equilibri, la incorporaci dun catalitzador provoca un desplaament
de la situaci dequilibri cap a la formaci dels productes de la reacci.
c) La reacci irreversible en fase gasosa A
(g )
+ B
(g )
C
(g )
es produeix en
un recipient de volum variable. Raona lefecte que tindr una reducci
del volum del recipient sobre la velocitat de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) Modificaci de la velocitat de dissoluci cida del CaCO
3
:
Reduir les dimensions de les partcules del slid (per exemple
molent-les), per aconseguir ms superfcie de contacte entre el
CaCO
3
i la soluci de HCl.
Augmentar la concentraci de HCl.
Augmentar lagitaci de la soluci on t lloc la reacci.
b) Efecte dun catalitzador sobre un equilibri.
Les concentracions dequilibri no es veuen afectades
per la incorporaci dun catalitzador. Aquest tan sols modifica
els valors de la velocitat de les reaccions directa i inversa,
per sense modificar el valor de la constant dequilibri,
que noms depn de la temperatura.
917571 _ 0161-0192.indd 190 17/12/09 10:41
Cintica
191
SOLUCIONARI
a) Falsa. La velocitat de desaparici de A i B s:
Lestequiometria entre A i B s d1 mol A: 1 mol B, per aix A = B
i la velocitat de desaparici s la mateixa.
b) Certa. Un augment de la pressi incrementa el nombre de xocs
efectius entre les molcules.
c) Falsa. Aix noms t lloc en les reaccions dordre zero i lexpressi
de la velocitat de reacci indica que aquesta s una reacci dordre
2 respecte al reactiu A. A causa daix, a mesura que desapareix A,
la velocitat de reacci disminueix i s la tangent a cada instant,
de la corba de la variaci de la concentraci de A respecte
al temps.
d) Falsa. Un augment de temperatura produeix un fort increment
de la proporci de molcules amb energies elevades. Com que
la velocitat v = k [A]
2
depn de la constant de reacci i k depn
de la temperatura , sobserva que un increment de la
temperatura augmenta la velocitat de reacci. De manera
aproximada, es pot dir que en augmentar 10 graus la temperatura,
la velocitat de reacci es duplica.
Indica la resposta incorrecta de les afirmacions segents:
Un catalitzador s una substncia qumica que interv en una reacci:
a) Incrementant-ne la velocitat.
b) Rebaixant-ne lenergia dactivaci.
c) Rebaixant-ne lenergia de Gibbs.
d) Proporcionant un mecanisme alternatiu perqu la reacci evolucioni
de manera ms rpida.
(Prova de selectivitat real)
La resposta incorrecta s la c).
La reacci de combusti de let s
C
2
H
4 (g)
+ 3O
2 (g)
2CO
2 (g )
+ 2H
2
O
(g )
En aquesta reacci, tria la resposta correcta.
a) La velocitat de formaci del CO
2
s igual a la velocitat de formaci
del H
2
O.
b) La velocitat de desaparici del C
2
H
4 (g)
s el doble de la velocitat
de formaci del CO
2
.
c) La velocitat de formaci del CO
2
s el doble de la velocitat de formaci
del H
2
O.
d) La velocitat de desaparici del O
2
s la meitat de la velocitat
de desaparici de let.
(Prova de selectivitat real)
La resposta correcta s la a).
50. Pel que fa a una reacci reversible que es porta a terme en presncia
dun catalitzador, es pot afirmar que (tria la resposta correcta):
a) Amb catalitzador, la reacci es produeix ms rpidament,
si b, un cop assolit lequilibri, la concentraci dels productes
s la mateixa.
b) Sense catalitzador, la G de la reacci directa s menor.
c) Sense catalitzador, la G de la reacci inversa s menor.
d) Amb catalitzador, la reacci es produeix ms rpidament i, un cop
assolit lequilibri, la concentraci dels productes s ms gran.
(Prova de selectivitat real)
La resposta correcta s la a).
51. A partir dels principis de la cintica qumica, respon les qestions segents:
a) Sense usar un catalitzador ni incrementar la temperatura, raona dues
maneres diferents daugmentar la velocitat de la reacci entre el
carbonat de calci slid i lcid clorhdric:
CaCO
3 (s)
+ 2HCl
(aq)
Ca
2+
(aq)
+ 2Cl
(aq)
+ CO
2 (g )
+ H
2
O
(l )
b) Raona si lafirmaci segent s certa o falsa: en una reacci
en equilibri, la incorporaci dun catalitzador provoca un desplaament
de la situaci dequilibri cap a la formaci dels productes de la reacci.
c) La reacci irreversible en fase gasosa A
(g )
+ B
(g )
C
(g )
es produeix en
un recipient de volum variable. Raona lefecte que tindr una reducci
del volum del recipient sobre la velocitat de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) Modificaci de la velocitat de dissoluci cida del CaCO
3
:
Reduir les dimensions de les partcules del slid (per exemple
molent-les), per aconseguir ms superfcie de contacte entre el
CaCO
3
i la soluci de HCl.
Augmentar la concentraci de HCl.
Augmentar lagitaci de la soluci on t lloc la reacci.
b) Efecte dun catalitzador sobre un equilibri.
Les concentracions dequilibri no es veuen afectades
per la incorporaci dun catalitzador. Aquest tan sols modifica
els valors de la velocitat de les reaccions directa i inversa,
per sense modificar el valor de la constant dequilibri,
que noms depn de la temperatura.
917571 _ 0161-0192.indd 191 17/12/09 10:41
192
4
Cintica
c) Efecte de la disminuci del volum sobre la velocitat duna reacci
entre gasos.
La disminuci del volum provoca un augment de la concentraci
(o pressi parcial) dels reactius gasosos, cosa que fa que la
freqncia de xocs eficaos augmenti i, en conseqncia, tamb
augmenti la velocitat de la reacci.
52. Lxid ntric reacciona amb lhidrogen segons la reacci:
2 NO
(g )
+ 2 H
2 (g )
N
2 (g )
+ 2 H
2
O
(g )
Aquesta reacci es produeix en dues etapes:
2 NO + H
2
N
2
O + H
2
O (etapa lenta)
N
2
O + H
2
N
2
+ H
2
O (etapa rpida)
Dacord amb aquest mecanisme, determina lequaci de velocitat
de la reacci global.
Letapa determinant de la velocitat ser letapa lenta,
i la seva equaci de velocitat coincidir amb lequaci
de velocitat global.
2 NO + H
2
N
2
O + H
2
O (etapa lenta); v = [ ] [ ] NO H
2
2
917571 _ 0161-0192.indd 192 17/12/09 10:41
Lequilibri
qumic
5
Perqu els alumnes entenguin la importncia de lequilibri qumic
conv plantejar-los el problema segent: les indstries del sector
qumic necessiten saber si una reacci concreta tindr lloc amb
un rendiment prou alt per ser tcnicament viable i econmicament
rendible abans de dur-la a terme. Per aix s imprescindible conixer
com es poden modificar els factors que influeixen en aquest equilibri,
de manera que mitjanant lelecci correcta de les condicions
experimentals naugmenti el rendiment.
PRESENTACI
193
917571 _ 0193-0236.indd 193 17/12/09 10:48
194
5
Lequilibri qumic
Definici dequilibri qumic. Reaccions irreversibles i reaccions reversibles. Equilibris
homogenis i heterogenis.
Expressi de les constants dequilibri: K
c
i K
p
. Relaci entre totes dues. Deducci
termodinmica de la constant dequilibri. Grau de dissociaci.
Utilitat de la constant dequilibri.
Equilibris heterogenis.
Factors que modifiquen lequilibri: principi de Le Chatelier. Modificaci de la
concentraci de reactius o productes, de la temperatura de la reacci i de la pressi
total o el volum del sistema. Addici dun catalitzador.
Diagrama de fases.
Procs Haber-Bosch.
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar a terme investigacions per obtenir respostes, tot adquirint les habilitats
necessries.
Competncia en comprensi i capacitat dactuar sobre el mn fsic, que implica
apropiar-se dels conceptes fonamentals de la qumica per tal dutilitzar-los per
explicar i interpretar el mn fisicoqumic, aix com prendre decisions cientficament
fonamentades.
CONTINGUTS
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
1. Determinar les constants dequilibri K
c
i K
p
i fer clculs relacionats.
2. Determinar el sentit del desplaament dun sistema per anlisi de Q (quocient
de reacci).
3. Calcular el valor de K
p
coneixent el de K
c
, i viceversa.
4. Fer clculs de G a partir de K
p
, i viceversa.
5. Calcular la constant dequilibri a partir del coneixement del nombre de mols
de cada espcie en lequilibri, a partir del grau de dissociaci.
6. Deduir levoluci dun sistema en equilibri en modificar P, T, la concentraci
o laddici dun catalitzador.
7. Predir les condicions ptimes per obtenir una substncia determinada
en una reacci reversible i aplicar-ho al procs de Haber-Bosch de sntesi
de lamonac.
CRITERIS DAVALUACI
Enunciar les caracterstiques fonamentals dels processos qumics reversibles.
Deduir lexpressi de K
c
i K
p
per a equilibris homogenis i heterogenis.
Comprendre la relaci entre K
c
i G i utilitzar-la per fer clculs.
Adquirir el concepte de grau de dissociaci i relacionar-lo amb les constants
dequilibri.
Entendre el principi de Le Chatelier i aplicar-lo per predir levoluci dun sistema
en equilibri.
Representar lequilibri de fases duna substncia en un diagrama de fases.
Conixer alguna aplicaci en els processos industrials.
OBJECTIUS
917571 _ 0193-0236.indd 194 17/12/09 10:48
195
PROGRAMACI D'AULA
Lequilibri qumic
Definici dequilibri qumic. Reaccions irreversibles i reaccions reversibles. Equilibris
homogenis i heterogenis.
Expressi de les constants dequilibri: K
c
i K
p
. Relaci entre totes dues. Deducci
termodinmica de la constant dequilibri. Grau de dissociaci.
Utilitat de la constant dequilibri.
Equilibris heterogenis.
Factors que modifiquen lequilibri: principi de Le Chatelier. Modificaci de la
concentraci de reactius o productes, de la temperatura de la reacci i de la pressi
total o el volum del sistema. Addici dun catalitzador.
Diagrama de fases.
Procs Haber-Bosch.
Competncia comunicativa, que implica saber descriure fets i explicar-los,
justificar-los i argumentar-los utilitzant els models cientfics. A ms a ms aporta
el llenguatge simblic per descriure i explicar els fenmens qumics.
Competncia personal i interpersonal, que implica la gesti del treball personal
i el treball en grup; promoure la reflexi sobre les dimensions socials i tiques
de les aplicacions de la qumica, valorant els canvis que ha provocat en la societat
lobtenci i ls de nous productes i materials.
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar a terme investigacions per obtenir respostes, tot adquirint les habilitats
necessries.
Competncia en comprensi i capacitat dactuar sobre el mn fsic, que implica
apropiar-se dels conceptes fonamentals de la qumica per tal dutilitzar-los per
explicar i interpretar el mn fisicoqumic, aix com prendre decisions cientficament
fonamentades.
La connexi daquesta unitat amb les matemtiques es basa en la resoluci
dequacions, construcci de taules i s de la calculadora.
En el camp de la tecnologia sestudien diferents processos industrials
com per exemple la fabricaci industrial de lamonac.
Ls del llenguatge per comunicar per escrit i oralment la construcci i la compartici
de coneixement qumic.
CONTINGUTS
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
1. Determinar les constants dequilibri K
c
i K
p
i fer clculs relacionats.
2. Determinar el sentit del desplaament dun sistema per anlisi de Q (quocient
de reacci).
3. Calcular el valor de K
p
coneixent el de K
c
, i viceversa.
4. Fer clculs de G a partir de K
p
, i viceversa.
5. Calcular la constant dequilibri a partir del coneixement del nombre de mols
de cada espcie en lequilibri, a partir del grau de dissociaci.
6. Deduir levoluci dun sistema en equilibri en modificar P, T, la concentraci
o laddici dun catalitzador.
7. Predir les condicions ptimes per obtenir una substncia determinada
en una reacci reversible i aplicar-ho al procs de Haber-Bosch de sntesi
de lamonac.
CRITERIS DAVALUACI
Enunciar les caracterstiques fonamentals dels processos qumics reversibles.
Deduir lexpressi de K
c
i K
p
per a equilibris homogenis i heterogenis.
Comprendre la relaci entre K
c
i G i utilitzar-la per fer clculs.
Adquirir el concepte de grau de dissociaci i relacionar-lo amb les constants
dequilibri.
Entendre el principi de Le Chatelier i aplicar-lo per predir levoluci dun sistema
en equilibri.
Representar lequilibri de fases duna substncia en un diagrama de fases.
Conixer alguna aplicaci en els processos industrials.
OBJECTIUS
917571 _ 0193-0236.indd 195 17/12/09 10:48
196
5
Lequilibri qumic
1. Una barreja gasosa d1 litre, constituda inicialment per 7,94 mols
dhidrogen i 5,30 mols de iode, sescalfa a 445 C, amb la qual cosa
es formen en lequilibri 9,52 mols de Hl segons la relaci:
I
2 (g )
+ H
2 (g )
2 HI
(g )
a) Calcula de manera raonada el valor de la constant dequilibri
en aquesta temperatura.
b) Si hagussim partit de 4 mols dhidrogen gas i 2 mols de iode gas,
quants mols de iodur dhidrogen hi hauria en lequilibri? Raona la teva
resposta.
(Prova de selectivitat real)
a) En lequilibri tindrem:
Substncies I
2( g )
+ H
2( g )
2 HI
( g )
Mols
Inicials 5,30 7,94 0
Reaccionen x x 2x
En lequilibri 5,30 x 7,94 x 2x
Molaritat En lequilibri
K K R T K
n
p c p
= = + =
( ) , , ( )
( ) , , ( )
[ ]
[ ] [ ]
HI
H
2
3,118
1
52 78 = ,
b) En el nou equilibri tindrem:
Substncies I
2( g )
H
2( g )
+ 2 HI
( g )
Mols
Inicials 4 2 0
Reaccionen x x 2x
En lequilibri 4 x 2 x 2x
Molaritat En lequilibri
4 x
1
2 x
1
2x
1
Substitum a la constant:
K
x
x
c
2
2
2
I
2
1
4
1
=
[ ]
[ ] [ ]
HI
H
2
52 78 ,
2
1
x
Resolem lequaci de segon grau, i obtenim dos possibles valors:
x
1
= 4,62 i x
2
= 1,9. Queda clar que lnic possible s x
2
= 1,9.
Segons aix, els mols de HI en lequilibri seran:
n
(HI) = 2x = 3,8 mol
2. En un recipient tancat i buit de 200 ml sintrodueixen 2,56 g de iodur
dhidrogen. Seleva la temperatura a 400 C i shi assoleix lequilibri:
2 HI
(g )
I
2 (g )
+ H
2 (g )
El valor de K
c
per a aquest equilibri a 400 C s 0,017. Calcula:
a) La pressi total en lequilibri.
b) Els grams de iodur dhidrogen en lequilibri.
Dades: masses atmiques: H = 1; I = 127;
R = 0,082 atm L K
1
mol
1
.
(Prova de selectivitat real)
En primer lloc calculem els mols de HI que corresponen
a 2,56 g, tenint en compte que la massa molecular s:
Mm (HI) = 128 g/mol:
En lequilibri tindrem:
Substncies 2 HI
( g )
I
2( g )
+ H
2( g )
Mols
Inicials 0,02 0 0
Reaccionen 2x x x
En lequilibri 0,02 2x x x
Molaritat En lequilibri
Substitum en lexpressi de la constant dequilibri i resolem lequaci
de segon grau, i obtenim:
El nombre total de mols ser:
n
T
= (0,02 2x ) + x + x = 0,02
a) Per calcular la pressi total utilitzem lequaci dels gasos ideals:
917571 _ 0193-0236.indd 196 17/12/09 10:48
197
SOLUCIONARI
Lequilibri qumic
Una barreja gasosa d1 litre, constituda inicialment per 7,94 mols
dhidrogen i 5,30 mols de iode, sescalfa a 445 C, amb la qual cosa
es formen en lequilibri 9,52 mols de Hl segons la relaci:
I
2 (g )
+ H
2 (g )
2 HI
(g )
a) Calcula de manera raonada el valor de la constant dequilibri
en aquesta temperatura.
b) Si hagussim partit de 4 mols dhidrogen gas i 2 mols de iode gas,
quants mols de iodur dhidrogen hi hauria en lequilibri? Raona la teva
resposta.
(Prova de selectivitat real)
a) En lequilibri tindrem:
Substncies I
2( g )
+ H
2( g )
2 HI
( g )
Mols
Inicials 5,30 7,94 0
Reaccionen x x 2x
En lequilibri 5,30 x 7,94 x 2x
Molaritat En lequilibri
A lenunciat ens diuen que en lequilibri hi ha 9,52 mols de HI;
per tant:
2x = 9,52 x = 4,76 mol
Prenem lexpressi de K
c
i hi substitum valors:
b) En el nou equilibri tindrem:
Substncies I
2( g )
H
2( g )
+ 2 HI
( g )
Mols
Inicials 4 2 0
Reaccionen x x 2x
En lequilibri 4 x 2 x 2x
Molaritat En lequilibri
Substitum a la constant:
Resolem lequaci de segon grau, i obtenim dos possibles valors:
x
1
= 4,62 i x
2
= 1,9. Queda clar que lnic possible s x
2
= 1,9.
Segons aix, els mols de HI en lequilibri seran:
n
(HI) = 2x = 3,8 mol
2. En un recipient tancat i buit de 200 ml sintrodueixen 2,56 g de iodur
dhidrogen. Seleva la temperatura a 400 C i shi assoleix lequilibri:
2 HI
(g )
I
2 (g )
+ H
2 (g )
El valor de K
c
per a aquest equilibri a 400 C s 0,017. Calcula:
a) La pressi total en lequilibri.
b) Els grams de iodur dhidrogen en lequilibri.
Dades: masses atmiques: H = 1; I = 127;
R = 0,082 atm L K
1
mol
1
.
(Prova de selectivitat real)
En primer lloc calculem els mols de HI que corresponen
a 2,56 g, tenint en compte que la massa molecular s:
Mm (HI) = 128 g/mol:
n
m
Mm
= = =
2 56
0 02
,
,
g
128 g/mol
mol
En lequilibri tindrem:
Substncies 2 HI
( g )
I
2( g )
+ H
2( g )
Mols
Inicials 0,02 0 0
Reaccionen 2x x x
En lequilibri 0,02 2x x x
Molaritat En lequilibri
0 02 2 , x
0,2
x
0,2
x
0,2
Substitum en lexpressi de la constant dequilibri i resolem lequaci
de segon grau, i obtenim:
K
x x
x
c
2
2
I 0,2
0,02 2
0,2
=
=
[ ] [ ]
[ ]
H
HI
2
0 017
0 2
,
,
=
x 4 52 10
3
, mol
El nombre total de mols ser:
n
T
= (0,02 2x ) + x + x = 0,02
a) Per calcular la pressi total utilitzem lequaci dels gasos ideals:
P V n R T
P
n R T
V
=
=
=
+
T
T
0 02 0 082 400 273
0
, , ( )
,,
,
2
5 5 = atm
N
2
2
2
917571 _ 0193-0236.indd 197 17/12/09 10:48
198
5
Lequilibri qumic
b) Els mols de HI en lequilibri seran:
n (HI) = 0,02 2x = 0,02 2 4,52 10
3
= 0,011 mol
Per trobar la massa:
n
m
Mm
m n Mm m = = = = 0,011 mol 128 g/mol 1,4 g
3. Per a lequilibri H
2 (g )
+ CO
2 (g )
H
2
O
(g )
+ CO
(g )
, K
c
= 4,40 a 2000 K.
Shi introdueixen de manera simultnia 1,00 mol de H
2
, 1,00 mol de CO
2
i 1,00 mol de H
2
O en un recipient de 4,68 litres a 2.000 K. Determina
la composici de totes les substncies presents en lequilibri final.
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies H
2( g )
+ CO
2( g )
H
2
O
( g )
+ CO
( g )
Mols
Inicials 1,00 1,00 1,00 0
Reaccionen x x x x
En
lequilibri
1,00 x 1,00 x 1,00 + x x
Molaritat
En
lequilibri
1 00 , x
4,68
1 00 , x
4,68
1 00 , + x
4,68
x
4,68
Substitum en lexpressi de la constant dequilibri i resolem lequaci
de segon grau, i obtenim:
K
x x
c
2
2 2
H O CO
H CO
4,40
1,00
4,68 4,
=
=
+
[ ] [ ]
[ ] [ ]
668
1,00
4,68
1,00
4,68
0,55 mol
=
x x
x
Utilitzant el valor de x que hem trobat calculem els mols de totes
les espcies en lequilibri:
n (H
2
) = n (CO
2
) = 1,00 x = 0,45 mol
n (H
2
O) = 1,00 + x = 1,55 mol n (CO) = 0,55 mol
4. Un matrs de 2 L a 373 K cont una mescla en equilibri formada
per 0,20 mol de N
2
O
4
i 0,29 mol de NO
2
.
a) Troba les constants dequilibri K
c
i K
p
de la reacci N
2
O
4
2 NO
2
en aquesta temperatura.
b) Si afegim 0,11 mol de NO
2
al recipient, calcula les concentracions
de les dues espcies un cop assolit novament lequilibri.
Dades: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
= 8,31 J K
1
mol
1
.
(Prova de selectivitat real)
N
2
O
4
2NO
2
a)
K
p
= K
c
R T
K
p
= 0,210 0,082 373 = 6,43 atm = 6,51 10
5
Pa
b) La nova quantitat inicial de N
2
O
4
s:
0,29 + 0,11 = 0,40 mol [N
2
O
4
] = 0,2 mol L
1
Si x s la quantitat de N
2
O
4
que reacciona:
x = 0,0205 mol L
1
[NO
2
] = 0,159 mol L
1
[N
2
O
4
] = 0,1205 mol L
1
5. En un matrs de 5 litres sintrodueix una barreja de 0,92 mols de N
2
i 0,51 mols de O
2
. Sescalfa la mescla fins a 2.200 K, i shi estableix
lequilibri: N
2 (g )
+ O
2 (g )
2 NO
(g )
.
Tenint en compte que en aquestes condicions reacciona l1,09 %
del nitrogen inicial (amb loxigen corresponent), calcula:
a) La concentraci de tots els compostos en lequilibri a 2.200 K.
b) El valor de les constants dequilibri K
c
.
(Prova de selectivitat real)
El problema ens diu que = 0,0109, respecte al nitrogen inicial.
En lequilibri tindrem:
Substncies N
2( g )
+ O
2( g )
2 NO
( g )
Mols
Inicials 0,92 0,51 0
Reaccionen 0,92 0,92 2 0,92
En lequilibri 0,92 (1 ) 0,51 0,92 2 0,92
Molaritat
En
lequilibri
a) Substitum el valor del grau de dissociaci i calculem
la concentraci de totes les espcies en lequilibri:
917571 _ 0193-0236.indd 198 17/12/09 10:48
Lequilibri qumic
199
SOLUCIONARI
b) Els mols de HI en lequilibri seran:
n (HI) = 0,02 2x = 0,02 2 4,52 10
3
= 0,011 mol
Per trobar la massa:
n
m
Mm
m n Mm m = = = = 0,011 mol 128 g/mol 1,4 g
Per a lequilibri H
2 (g )
+ CO
2 (g )
H
2
O
(g )
+ CO
(g )
, K
c
= 4,40 a 2000 K.
Shi introdueixen de manera simultnia 1,00 mol de H
2
, 1,00 mol de CO
2
i 1,00 mol de H
2
O en un recipient de 4,68 litres a 2.000 K. Determina
la composici de totes les substncies presents en lequilibri final.
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies H
2( g )
+ CO
2( g )
H
2
O
( g )
+ CO
( g )
Mols
Inicials 1,00 1,00 1,00 0
Reaccionen x x x x
En
lequilibri
1,00 x 1,00 x 1,00 + x x
Molaritat
En
lequilibri
x
4,68
Substitum en lexpressi de la constant dequilibri i resolem lequaci
de segon grau, i obtenim:
Utilitzant el valor de x que hem trobat calculem els mols de totes
les espcies en lequilibri:
n (H
2
) = n (CO
2
) = 1,00 x = 0,45 mol
n (H
2
O) = 1,00 + x = 1,55 mol n (CO) = 0,55 mol
Un matrs de 2 L a 373 K cont una mescla en equilibri formada
per 0,20 mol de N
2
O
4
i 0,29 mol de NO
2
.
a) Troba les constants dequilibri K
c
i K
p
de la reacci N
2
O
4
2 NO
2
en aquesta temperatura.
b) Si afegim 0,11 mol de NO
2
al recipient, calcula les concentracions
de les dues espcies un cop assolit novament lequilibri.
Dades: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
= 8,31 J K
1
mol
1
.
(Prova de selectivitat real)
N
2
O
4
2NO
2
a) K
c
2
2
0,29
2
0,20
2
= =
[ ]
[ ]
NO
N O
2
2 4
= 0 210 , mol L
1
K
p
= K
c
R T
K
p
= 0,210 0,082 373 = 6,43 atm = 6,51 10
5
Pa
b) La nova quantitat inicial de N
2
O
4
s:
0,29 + 0,11 = 0,40 mol [N
2
O
4
] = 0,2 mol L
1
Si x s la quantitat de N
2
O
4
que reacciona:
K
x
x
c
2
1
mol L =
+
=
[ ]
0,2 2
0,10
, 0 210
x = 0,0205 mol L
1
[NO
2
] = 0,159 mol L
1
[N
2
O
4
] = 0,1205 mol L
1
5. En un matrs de 5 litres sintrodueix una barreja de 0,92 mols de N
2
i 0,51 mols de O
2
. Sescalfa la mescla fins a 2.200 K, i shi estableix
lequilibri: N
2 (g )
+ O
2 (g )
2 NO
(g )
.
Tenint en compte que en aquestes condicions reacciona l1,09 %
del nitrogen inicial (amb loxigen corresponent), calcula:
a) La concentraci de tots els compostos en lequilibri a 2.200 K.
b) El valor de les constants dequilibri K
c
.
(Prova de selectivitat real)
El problema ens diu que = 0,0109, respecte al nitrogen inicial.
En lequilibri tindrem:
Substncies N
2( g )
+ O
2( g )
2 NO
( g )
Mols
Inicials 0,92 0,51 0
Reaccionen 0,92 0,92 2 0,92
En lequilibri 0,92 (1 ) 0,51 0,92 2 0,92
Molaritat
En
lequilibri
0 92 1 , ( )
5
0 51 0 92 , ,
5
2 0 92 ,
5
a) Substitum el valor del grau de dissociaci i calculem
la concentraci de totes les espcies en lequilibri:
[ ] N
5
M
2
0 92 1 0 92 1 0 0109
5
0 182 =
=
=
, ( ) , ( , )
,
[ ] NO
2 0,92
5
M =
=
=
2 0 92 0 0109
5
4 10
3
, ,
b) Prenem lexpressi de K
c
i hi substitum valors:
K
c
2
2
3 2
NO
N
4 10
0,182
=
[ ]
[ ] [ ] O
2
0 1
8 79 1
( )
,
, 00
4
6. Una mostra de 0,10 mols de BrF
5
sintrodueix en un recipient
de 10 litres que, un cop tancat, sescalfa a 1.500 C.
Shi estableix lequilibri segent:
BrF 1/2Br 5/2F
5 2 2 ( ) ( ) ( ) g g g
+
Quan sassoleix lequilibri, la pressi total s de 2,46 atmosferes.
Calcula:
a) El grau de dissociaci del BrF
5
.
b) El valor de la constant dequilibri K
c
.
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies BrF
5( g )
1/2 Br
2( g )
+ 5/2 F
2
( g )
Mols
Inicials 0,1 0 0
Reaccionen 0,1 1/2 0,1 5/2 0,1
En lequilibri 0,1 (1 ) 1/2 0,1 5/2 0,1
Molaritat
En
lequilibri
0 1 1 , ( )
10
1 2 0 1 / ,
10
5 2 0 1 / ,
10
Els mols totals seran:
n
T
= (0,1 0,1) + 0,05 + 0,25 = 0,1 + 0,2
a) Per calcular el grau de dissociaci calculem els mols totals a travs
de lequaci dels gasos ideals:
P V n R T n
P V
R T
= =
=
+
T
T
2,46 10
0,082 (1500 273))
0,169 mol =
n
n
T
T
0,1 0,2
0,1
0,2
0,169 0,1
0,2
0,35 = + =
=
=
b) Calculem les concentracions de les espcies en lequilibri
i les substitum en lexpressi de la constant dequilibri:
[ ] Br 1,75 10 M
2
3
=
7. Si en una mescla duna reacci el valor del quocient de reacci
s ms gran que el valor de la constant dequilibri, indica de manera
raonada si la reacci es produir cap a la dreta o cap a lesquerra
(pren com a referncia lequaci qumica que ns representativa).
(Prova de selectivitat real)
Igual que en el problema anterior, Q
c
> K
c
: el sistema no est
en equilibri. Com que hi ha ms concentraci de productes
que en lequilibri, la reacci evolucionar cap a lesquerra
per arribar-hi i compensar lexcs de productes.
8. Considerem el sistema segent en equilibri:
MX
5 (g )
MX
3 (g )
+ X
2 (g )
A 200 C la constant dequilibri K
c
val 0,022. Hi ha un moment
en qu les concentracions de les substncies presents sn:
[MX
5
] = 0,04 M, [MX
3
] = 0,40 M i [X
2
] = 0,20 M.
Raona si, en aquestes condicions, el sistema est en equilibri.
Si no ho est, com creus que evolucionar per assolir-lo?
(Prova de selectivitat real)
Calculem el quocient de reacci en les condicions de lenunciat:
Q
c
> K
c
: el sistema no est en equilibri. Com que hi ha ms
concentraci de productes que en lequilibri, la reacci
evolucionar cap a lesquerra per arribar-hi.
9. A 400 C lamonac est dissociat un 40 % en nitrogen i hidrogen,
quan la pressi del sistema s de 710 mm Hg. Calcula per a lequilibri:
2 NH
3 (g )
N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
a) Les pressions parcials de cada espcie en lequilibri, quan la quantitat
inicial de NH
3
s de 4 mols.
b) K
p
.
(Prova de selectivitat real)
En primer lloc expressem la pressi en atmosferes:
917571 _ 0193-0236.indd 200 17/12/09 10:48
Lequilibri qumic
201
SOLUCIONARI
b) Prenem lexpressi de K
c
i hi substitum valors:
Una mostra de 0,10 mols de BrF
5
sintrodueix en un recipient
de 10 litres que, un cop tancat, sescalfa a 1.500 C.
Shi estableix lequilibri segent:
Quan sassoleix lequilibri, la pressi total s de 2,46 atmosferes.
Calcula:
a) El grau de dissociaci del BrF
5
.
b) El valor de la constant dequilibri K
c
.
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies BrF
5( g )
1/2 Br
2( g )
+ 5/2 F
2
( g )
Mols
Inicials 0,1 0 0
Reaccionen 0,1 1/2 0,1 5/2 0,1
En lequilibri 0,1 (1 ) 1/2 0,1 5/2 0,1
Molaritat
En
lequilibri
5 2 0 1 / ,
10
Els mols totals seran:
n
T
= (0,1 0,1) + 0,05 + 0,25 = 0,1 + 0,2
a) Per calcular el grau de dissociaci calculem els mols totals a travs
de lequaci dels gasos ideals:
P V n R T n
P V
R T
= =
=
+
T
T
2,46 10
0,082 (1500 273))
0,169 mol =
b) Calculem les concentracions de les espcies en lequilibri
i les substitum en lexpressi de la constant dequilibri:
[ ] F 8,75 10 M
2
3
=
[ ] BrF 6,5 10 M
5
3
=
K
c
2
1/2
2
5/2
5
3 1/2
Br F
BrF
1,75 10 8
=
=
[ ] [ ]
[ ]
( ) ( ,,75 10
6,5 10
1,8 10
3 5/2
3
7
)
7. Si en una mescla duna reacci el valor del quocient de reacci
s ms gran que el valor de la constant dequilibri, indica de manera
raonada si la reacci es produir cap a la dreta o cap a lesquerra
(pren com a referncia lequaci qumica que ns representativa).
(Prova de selectivitat real)
Igual que en el problema anterior, Q
c
> K
c
: el sistema no est
en equilibri. Com que hi ha ms concentraci de productes
que en lequilibri, la reacci evolucionar cap a lesquerra
per arribar-hi i compensar lexcs de productes.
8. Considerem el sistema segent en equilibri:
MX
5 (g )
MX
3 (g )
+ X
2 (g )
A 200 C la constant dequilibri K
c
val 0,022. Hi ha un moment
en qu les concentracions de les substncies presents sn:
[MX
5
] = 0,04 M, [MX
3
] = 0,40 M i [X
2
] = 0,20 M.
Raona si, en aquestes condicions, el sistema est en equilibri.
Si no ho est, com creus que evolucionar per assolir-lo?
(Prova de selectivitat real)
Calculem el quocient de reacci en les condicions de lenunciat:
Q
c
=
=
=
[ ] [ ]
[ ]
MX X
MX
3 2
5
0 4 0 2
0 04
2
, ,
,
Q
c
> K
c
: el sistema no est en equilibri. Com que hi ha ms
concentraci de productes que en lequilibri, la reacci
evolucionar cap a lesquerra per arribar-hi.
9. A 400 C lamonac est dissociat un 40 % en nitrogen i hidrogen,
quan la pressi del sistema s de 710 mm Hg. Calcula per a lequilibri:
2 NH
3 (g )
N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
a) Les pressions parcials de cada espcie en lequilibri, quan la quantitat
inicial de NH
3
s de 4 mols.
b) K
p
.
(Prova de selectivitat real)
En primer lloc expressem la pressi en atmosferes:
P = = 710 mmHg
1 atm
760 mm Hg
0,93 atm
917571 _ 0193-0236.indd 201 17/12/09 10:48
202
5
Lequilibri qumic
En lequilibri tindrem:
Substncies 2 NH
3( g )
N
2( g )
+ 3 H
2( g )
Mols
Inicials 4 0 0
Reaccionen 2 4 4 3 4
En lequilibri 4 (1 2) 4 12
Els mols totals seran:
n
T
= 4 (1 2) + 4 + 12 = 4 (1 + 2)
a) Substitum el valor de en les expressions de les pressions
parcials:
P P
n
n
P P
NH NH T
NH
T
T T
3 3
3
4 (1 2 )
4 (1 2 )
= = =
+
=
+
= P
NH
3
0,93 0 atm
1 2 0 4
1 2 0 4
1
,
,
,
P P
n
n
P P
P
N N T
N
T
T T
N
2 2
2
2
4
4 (1 2 )
= = =
+
=
0 4
1
,
++
=
2 0 4
2
,
, 0,93 0 atm
P P
n
n
P P
P
H H T
H
T
T T
H
2 2
2
2
12
4 (1 2 )
= = =
+
=
3 0,,
,
,
4
1 2 0 4
62
+
= 0,93 0 atm
b) Substitum les dades de les pressions parcials en lexpressi de K
p
:
K
P P
P
K
p
N
H
NH
p
2
2
3
=
=
=
3
2
3
2
0 2 0 62
0 1
4 8
, ,
,
,
K
P P
P
K
p
N
H
NH
p
2
2
3
=
=
=
3
2
3
2
0 2 0 62
0 1
4 8
, ,
,
,
10. En un recipient de 10,0 litres de capacitat sintrodueix una mescla
de 4,0 mols de nitrogen i 12,0 mols dhidrogen. Seleva la temperatura
fins a 100 K i shi estableix lequilibri:
N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
2 NH
3 (g )
En aquest moment sobserva que hi ha 0,8 mols damonac.
a) Calcula el valor de K
c
.
b) Calcula el valor de K
p
i la pressi total.
(Prova de selectivitat real)
En el nou equilibri tindrem:
Substncies N
2( g )
+ 3 H
2( g )
2 NH
3( g )
Mols
Inicials 4,0 12,0 0
Reaccionen x 3x 2x
En lequilibri 4,0 x 12 3x 2x
Molaritat En lequilibri
En lenunciat del problema ens diuen que en lequilibri hi ha 0,8 mol
de NH
3
; per tant:
2x = 0,8 x = 0,4 mol
a) Prenem lexpressi de K
c
i hi substitum valors:
b) Segons la relaci entre K
p
i K
c
, trobem el valor de la primera
tenint en compte que n = 2:
Per trobar la pressi total, en primer lloc calculem els mols totals
en lequilibri i a continuaci apliquem lequaci dels gasos
ideals:
11. El CO
2
reacciona rpidament amb H
2
S a temperatures elevades,
segons la reacci:
CO
2 (g )
+ H
2
S
(g )
COS
(g )
+ H
2
O
(g )
En un experiment es colloquen 4,4 g de CO
2
en un recipient
de 2,5 litres de capacitat i a 337 C de temperatura, i una quantitat
suficient de H
2
S perqu la pressi total, un cop assolit lequilibri,
sigui de 10 atm. Sabem que a la mescla final, desprs dassolir lequilibri,
hi ha 0,01 mols daigua:
a) Determina el nombre de mols de cada espcie presents en lequilibri.
b) Calcula la constant dequilibri K
p
.
(Prova de selectivitat real)
Calculem els mols de CO
2
que es corresponen amb 4,4 g tenint
en compte que Mm (CO
2
) = 44 g/mol.
917571 _ 0193-0236.indd 202 17/12/09 10:48
Lequilibri qumic
203
SOLUCIONARI
En lequilibri tindrem:
Substncies 2 NH
3( g )
N
2( g )
+ 3 H
2( g )
Mols
Inicials 4 0 0
Reaccionen 2 4 4 3 4
En lequilibri 4 (1 2) 4 12
Els mols totals seran:
n
T
= 4 (1 2) + 4 + 12 = 4 (1 + 2)
a) Substitum el valor de en les expressions de les pressions
parcials:
b) Substitum les dades de les pressions parcials en lexpressi de K
p
:
En un recipient de 10,0 litres de capacitat sintrodueix una mescla
de 4,0 mols de nitrogen i 12,0 mols dhidrogen. Seleva la temperatura
fins a 100 K i shi estableix lequilibri:
N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
2 NH
3 (g )
En aquest moment sobserva que hi ha 0,8 mols damonac.
a) Calcula el valor de K
c
.
b) Calcula el valor de K
p
i la pressi total.
(Prova de selectivitat real)
En el nou equilibri tindrem:
Substncies N
2( g )
+ 3 H
2( g )
2 NH
3( g )
Mols
Inicials 4,0 12,0 0
Reaccionen x 3x 2x
En lequilibri 4,0 x 12 3x 2x
Molaritat En lequilibri
4 0 , x
10
12 3 x
10
2x
10
En lenunciat del problema ens diuen que en lequilibri hi ha 0,8 mol
de NH
3
; per tant:
2x = 0,8 x = 0,4 mol
a) Prenem lexpressi de K
c
i hi substitum valors:
K
c
3
2
2 2
3
2
NH
N H
0,8
10
4 0,4
1
=
[ ]
[ ] [ ]
00
12 3 0,4
10
0,0141
3
=
b) Segons la relaci entre K
p
i K
c
, trobem el valor de la primera
tenint en compte que n = 2:
K K RT K
n
p c p
2
0,0141 0,082 100 2,097 = = =
( ) ( ) 110
4
Per trobar la pressi total, en primer lloc calculem els mols totals
en lequilibri i a continuaci apliquem lequaci dels gasos
ideals:
n x x x
T
mo = + + = + + = ( ) ( ) , , , , 4 12 3 2 4 0 4 12 1 2 0 8 15 2 l l
P V n R T
P
n R T
V
=
=
=
=
T
T
15,2 0,082 100
10
12,46 6 atm
11. El CO
2
reacciona rpidament amb H
2
S a temperatures elevades,
segons la reacci:
CO
2 (g )
+ H
2
S
(g )
COS
(g )
+ H
2
O
(g )
En un experiment es colloquen 4,4 g de CO
2
en un recipient
de 2,5 litres de capacitat i a 337 C de temperatura, i una quantitat
suficient de H
2
S perqu la pressi total, un cop assolit lequilibri,
sigui de 10 atm. Sabem que a la mescla final, desprs dassolir lequilibri,
hi ha 0,01 mols daigua:
a) Determina el nombre de mols de cada espcie presents en lequilibri.
b) Calcula la constant dequilibri K
p
.
(Prova de selectivitat real)
Calculem els mols de CO
2
que es corresponen amb 4,4 g tenint
en compte que Mm (CO
2
) = 44 g/mol.
917571 _ 0193-0236.indd 203 17/12/09 10:48
204
5
Lequilibri qumic
n
m
Mm
= = =
4 4
44
0 1
,
,
g
g/mol
mol
En lequilibri tindrem:
Substncies CO
2( g )
+ H
2
S
( g )
COS
( g )
+ H
2
O
( g )
Mols
Inicials 0,1 y 0 0
Reaccionen x x x x
En lequilibri 0,1 x y x x x
En lenunciat ens diuen que en lequilibri hi ha 0,01 mol daigua,
per tant x = 0,01 mol.
a) En primer lloc calculem els mols totals:
n x y x x x
y
T
= + + + =
= + + +
( , ) ( )
, , , ,
0 1
0 1 0 01 0 01 0 01 00 01 0 1 , , = + y
A travs de la llei dels gasos calculem els mols totals
en lequilibri, tenint en compte que la pressi total en lequilibri
s 10 atm.
P V n R T n
P V
R T
= =
=
+
=
T
T
10 2,5
0,082 (337 273)
00 mol ,5
n y y y
T
0,1 0,5 0,1 0,4 mol = + = + =
Coneixent el valor de y, calculem els mols de totes les espcies
en lequilibri:
n x (CO ) 0,1 0,1 0,01 0,09 mol
2
= = =
n y x (H S) 0 0,01 0,39 mol
2
= = = ,4
n n x (COS) H O) 0,01 mol
2
= = = (
b) Per calcular K
p
, primer trobem la pressi parcial de totes
les espcies en lequilibri:
P P
n
n
P P
CO CO T
CO
T
T CO
2 2
2
2
0,09
0,5
10 1,8 a = = = =
ttm
P P
n
n
P P
H S H S T
H S
T
T H S
2 2
2
2
0,39
0,5
10 7,8 a = = = =
ttm
P P
n
n
P P
COS COS T
COS
T
T COS
0,01
0,5
10 0,2 a = = = =
ttm
Substitum en lexpressi de K
p
(P
H
2
O
= P
COS
):
K
P P
P P
K
p
COS H O
CO H S
p
2
2 2
0,2 0,2
1,8 7,8
2,8 =
= 55 10
3
12. En un matrs sintrodueixen 9,2 g de tetrxid de dinitrogen (N
2
O
4
) a 25 C.
Aquest compost es dissocia en dixid de nitrogen (NO
2
) segons lequilibri:
N
2
O
4 (g )
2 NO
2 (g )
. Sabem que en aquesta temperatura la constant
dequilibri K
p
val 0,142 i que la pressi total en lequilibri s d1,2 atm.
Calcula:
a) El grau de dissociaci.
b) Les pressions parcials de cadascun dels gasos en lequilibri.
c) El valor de K
c
.
Dades: R = 0,082 atm L mol
1
K
1
;
massa atmica (N) = 14; massa atmica (O) = 16.
(Prova de selectivitat real)
Calculem els mols de N
2
O
4
que es corresponen amb 9,2 g
tenint en compte que Mm (N
2
O
4
) = 92 g/mol.
En lequilibri tindrem:
Substncies N
2
O
4( g )
2 NO
2( g )
Mols
Inicials 0,1 0
Reaccionen 0,1 2 0,1
En lequilibri 0,1 (1 ) 0,2
Els mols totals seran:
a) Tenint en compte que P
T
= 1,2 atm, obtenim les expressions
de les pressions parcials de les dues espcies:
Substitum les pressions parcials en lexpressi de K
p
i resolem lequaci de segon grau, per obtenir el valor del grau
de dissociaci:
917571 _ 0193-0236.indd 204 17/12/09 10:48
Lequilibri qumic
205
SOLUCIONARI
En lequilibri tindrem:
Substncies CO
2( g )
+ H
2
S
( g )
COS
( g )
+ H
2
O
( g )
Mols
Inicials 0,1 y 0 0
Reaccionen x x x x
En lequilibri 0,1 x y x x x
En lenunciat ens diuen que en lequilibri hi ha 0,01 mol daigua,
per tant x = 0,01 mol.
a) En primer lloc calculem els mols totals:
A travs de la llei dels gasos calculem els mols totals
en lequilibri, tenint en compte que la pressi total en lequilibri
s 10 atm.
P V n R T n
P V
R T
= =
=
+
=
T
T
10 2,5
0,082 (337 273)
00 mol ,5
Coneixent el valor de y, calculem els mols de totes les espcies
en lequilibri:
b) Per calcular K
p
, primer trobem la pressi parcial de totes
les espcies en lequilibri:
Substitum en lexpressi de K
p
(P
H
2
O
= P
COS
):
12. En un matrs sintrodueixen 9,2 g de tetrxid de dinitrogen (N
2
O
4
) a 25 C.
Aquest compost es dissocia en dixid de nitrogen (NO
2
) segons lequilibri:
N
2
O
4 (g )
2 NO
2 (g )
. Sabem que en aquesta temperatura la constant
dequilibri K
p
val 0,142 i que la pressi total en lequilibri s d1,2 atm.
Calcula:
a) El grau de dissociaci.
b) Les pressions parcials de cadascun dels gasos en lequilibri.
c) El valor de K
c
.
Dades: R = 0,082 atm L mol
1
K
1
;
massa atmica (N) = 14; massa atmica (O) = 16.
(Prova de selectivitat real)
Calculem els mols de N
2
O
4
que es corresponen amb 9,2 g
tenint en compte que Mm (N
2
O
4
) = 92 g/mol.
n
m
Mm
= = =
9 2
92
0 1
,
,
g
g/mol
mol
En lequilibri tindrem:
Substncies N
2
O
4( g )
2 NO
2( g )
Mols
Inicials 0,1 0
Reaccionen 0,1 2 0,1
En lequilibri 0,1 (1 ) 0,2
Els mols totals seran:
n
T
= + = + ( , , ) , , ( ) 0 1 0 1 0 2 0 1 1
a) Tenint en compte que P
T
= 1,2 atm, obtenim les expressions
de les pressions parcials de les dues espcies:
P P
n
n
P
P
N N O T
N O
T
T
N O
4 2 4
2 4
2 4
0,1 (1 )
0
2
O
= =
=
,,1 (1 )
1,2
1
1 +
=
+
1 2 ,
P P
n
n
P
P
NO NO T
NO
T
T
NO
2 2
2
2
0,2
0,1 (1 )
= =
=
+
11,2
1
=
+
2
1 2
,
Substitum les pressions parcials en lexpressi de K
p
i resolem lequaci de segon grau, per obtenir el valor del grau
de dissociaci:
K
P
P
p
NO
2
N O
2
2
2 4
0,142
2
1
1,2
1
= =
+
1
1,2
0,17
+
=
917571 _ 0193-0236.indd 205 17/12/09 10:48
206
5
Lequilibri qumic
En lequilibri, si es formen x mol/L de CO tindrem:
Aleshores:
15. En un recipient tancat sestableix lequilibri:
2 C
(s)
+ O 2
(g)
2 CO
(g)
; H = 221 kJ
Raona com varia la concentraci doxigen:
a) Si hi afegim C
(s)
.
b) Si augmentem el volum del recipient.
c) Si augmentem la temperatura.
(Prova de selectivitat real)
a) Disminueix.
b) Disminueix.
c) Augmenta.
16. En un recipient tancat sestableix lequilibri segent:
2 Cl
2 (g)
+ 2 H
2
O
(g)
4 HCl
(g)
+ O
2 (g)
; H = 113 kJ
b) Coneixent el valor de el substitum en les expressions
de les pressions parcials:
P
N O
2 4
1
1
1,2
1 0,17
1 0,17
1,2 0,85 atm =
+
=
+
=
P
NO
2
2
1
1,2
2 0,17
1 0,17
1,2 0,35 atm =
+
=
+
=
( )
( )
[ ] 55,81 10
3
13. Tenim un recipient de 10 litres de capacitat que cont una mescla
de O
3
i O
2
. Sescalfa a la temperatura de 2.000 K i shi estableix
lequilibri segent: 2O
3 (g)
3O
2 (g)
.
Si en aquesta temperatura K
p
= 4,17 10
14
i la pressi total
en el recipient s de 7,33 atm, calcula quina ser la pressi
parcial de loz.
2O
3 (g)
3O
2 (g)
K
P
P
P P P
p
O
O
14
T O O
2
3
3
10
atm
= =
= = +
3
2
4 17
7 33
,
,
22
K
p
s un nombre tan gran que P
O
2
ha de ser molt ms gran
que P
O
3
, i com a conseqncia, tota la pressi del recipient
ha de ser deguda al O
2
, s a dir, P
O
2
prcticament
s 7,33 atm.
Aleshores, P
O
2
7,33 atm
Si substitum en lequaci de K
p
, obtenim:
K
P
P P
P
p
O
O O
14
O
2
3 3
3
7,33
10 = =
( )
=
=
3
2
3
2
4 17
9
,
,, 71 10 atm
7
14. A 2.000 K la K
c
per a lequilibri H
2 (g)
+ CO
2 (g)
H
2
O
(g)
+ CO
(g)
,
val 4,40. Calcula la composici de lestat dequilibri si sintrodueixen
simultniament 1 mol dhidrogen, 1 mol de dixid de carboni i 1 mol
daigua en un recipient de 4,68 litres a la temperatura de 2.000 K.
Calculem les concentracions inicials de les espcies
que sintrodueixen:
917571 _ 0193-0236.indd 206 17/12/09 10:48
Lequilibri qumic
207
SOLUCIONARI
= =
[H ]
1 mol
4,68 L
0,214 M
[CO ]
2 inicial
2 innicial
2 inicial
1 mol
4,68 L
0,214 M
[H O]
= =
=
11 mol
4,68 L
0,214 M
[CO] 0M
inicial
=
=
En lequilibri, si es formen x mol/L de CO tindrem:
=
=
[H ] 0,214
[CO ]
2 equilibri
2 equilibri
x
00,214
[H O] 0,214
[CO]
2 equilibri
equ
x
x = +
iilibri
= x
K
x x
x
= =
+ [H O] [CO]
[H ] [CO ]
(0,214 )
(0,214 )
2
2 2
(0,214 )
4,40
0,119
=
=
x
x
Aleshores:
= = =
x
qq
eq
0,214 0,214 0,119 0,333
[CO] 0,
= + = + =
= =
x
x 1119 M
15. En un recipient tancat sestableix lequilibri:
2 C
(s)
+ O 2
(g)
2 CO
(g)
; H = 221 kJ
Raona com varia la concentraci doxigen:
a) Si hi afegim C
(s)
.
b) Si augmentem el volum del recipient.
c) Si augmentem la temperatura.
(Prova de selectivitat real)
a) Disminueix.
b) Disminueix.
c) Augmenta.
16. En un recipient tancat sestableix lequilibri segent:
2 Cl
2 (g)
+ 2 H
2
O
(g)
4 HCl
(g)
+ O
2 (g)
; H = 113 kJ
b) Coneixent el valor de el substitum en les expressions
de les pressions parcials:
c) Segons la relaci entre K
p
i K
c
, trobem el valor de K
c
,
tenint en compte que n = 1:
Tenim un recipient de 10 litres de capacitat que cont una mescla
de O
3
i O
2
. Sescalfa a la temperatura de 2.000 K i shi estableix
lequilibri segent: 2O
3 (g)
3O
2 (g)
.
Si en aquesta temperatura K
p
= 4,17 10
14
i la pressi total
en el recipient s de 7,33 atm, calcula quina ser la pressi
parcial de loz.
2O
3 (g)
3O
2 (g)
K
p
s un nombre tan gran que P
O
2
ha de ser molt ms gran
que P
O
3
, i com a conseqncia, tota la pressi del recipient
ha de ser deguda al O
2
, s a dir, P
O
2
prcticament
s 7,33 atm.
Aleshores, P
O
2
7,33 atm
Si substitum en lequaci de K
p
, obtenim:
A 2.000 K la K
c
per a lequilibri H
2 (g)
+ CO
2 (g)
H
2
O
(g)
+ CO
(g)
,
val 4,40. Calcula la composici de lestat dequilibri si sintrodueixen
simultniament 1 mol dhidrogen, 1 mol de dixid de carboni i 1 mol
daigua en un recipient de 4,68 litres a la temperatura de 2.000 K.
Calculem les concentracions inicials de les espcies
que sintrodueixen:
917571 _ 0193-0236.indd 207 17/12/09 10:48
208
5
Lequilibri qumic
Raona com afectar la concentraci de O
2
:
a) Laddici de Cl
2
.
b) Laugment del volum del recipient.
c) Laugment de la temperatura.
d) La utilitzaci dun catalitzador.
(Prova de selectivitat real)
a) Cap a la dreta.
b) Cap a la dreta.
c) Cap a la dreta.
d) No lafecta.
17. Les concentracions dequilibri per a la reacci:
PCl
3 (g )
+ Cl
2 (g )
PCl
5(g )
que t lloc en un matrs dun litre sn, respectivament, 0,20 M,
0,10 M i 0,40 M. En aquest moment, shi afegeix 0,10 mol
de clor gas. Respon les preguntes de manera raonada:
a) Quina ser la concentraci de PCl
5 (g )
un cop shaur assolit
un nou equilibri?
b) Com pot influir una variaci de la pressi en el sistema
en equilibri?
(Prova de selectivitat real)
a) Utilitzem les concentracions dequilibri inicials per calcular
el valor de K
c
.
Aleshores determinarem les noves concentracions desprs
que shagi addicionat el clor i calculem Q.
El valor de Q ens diu quina reacci est afavorida. Desprs
representem les noves concentracions dequilibri. Substitum
aquestes noves concentracions en lexpressi de K
c
i la resolem.
Calculem el valor de K
c
:
K
p
5
3 2
[PCl ]
[PCl ] [Cl ]
0,4
(0,2) (0,1)
20 = =
=
Quan afegim 0,1 mol de Cl
2
al recipient d1 litre, el Cl
2
augmenta
instantniament en 0,1 M.
Substncies PCl
3
( g )
+ Cl
2( g )
PCl
5( g )
Mols
Equilibri inicial 0,2 0,1 0,4
Saddicionen 0 0,1 0
Noves condicions 0,2 0,2 0,4
Substitum aquestes concentracions inicials noves en el quocient
de reacci i obtenim:
Donat que Q < K
c
, la reacci es desplaar cap a la dreta
per establir un nou equilibri. Les concentracions noves
dequilibri es poden determinar de la manera segent:
Substncies PCl
3
( g )
+ Cl
2( g )
PCl
5( g )
Mols
Inicials noves 0,2 0,2 0,4
Reaccionen x x + x
Equilibri nou 0,2 x 0,2 x 0,4 + x
La substituci daquests valors en K
c
ens permet avaluar x.
La soluci mitjanant la frmula quadrtica dna x
1
= 0,4
i x
2
= 0,05. Clarament la primera soluci s errnia.
Aix que x = 0,05, de manera que les noves concentracions
en lequilibri sn:
b) Un augment de la pressi far que evolucioni desquerra
a dreta.
18. La constant dequilibri K
c
per a la reacci:
SO
2 (g )
+ NO
2 (g )
SO
3 (g )
+ NO
(g )
s igual a 3 a una temperatura determinada.
a) Justifica per qu no est en equilibri, a la mateixa temperatura,
una mescla formada per 0,4 mol de SO
2
, 0,4 mol de NO
2
, 0,8 mol
de SO
3
i 0,8 mol de NO (en un recipient d1 L).
b) Determina la quantitat que hi haur de cada espcie un cop shagi
assolit lequilibri.
c) Justifica cap a on es desplaar lequilibri si incrementem el volum
del recipient a 2 L.
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 0193-0236.indd 208 17/12/09 10:48
Lequilibri qumic
209
SOLUCIONARI
Raona com afectar la concentraci de O
2
:
a) Laddici de Cl
2
.
b) Laugment del volum del recipient.
c) Laugment de la temperatura.
d) La utilitzaci dun catalitzador.
(Prova de selectivitat real)
a) Cap a la dreta.
b) Cap a la dreta.
c) Cap a la dreta.
d) No lafecta.
Les concentracions dequilibri per a la reacci:
PCl
3 (g )
+ Cl
2 (g )
PCl
5(g )
que t lloc en un matrs dun litre sn, respectivament, 0,20 M,
0,10 M i 0,40 M. En aquest moment, shi afegeix 0,10 mol
de clor gas. Respon les preguntes de manera raonada:
a) Quina ser la concentraci de PCl
5 (g )
un cop shaur assolit
un nou equilibri?
b) Com pot influir una variaci de la pressi en el sistema
en equilibri?
(Prova de selectivitat real)
a) Utilitzem les concentracions dequilibri inicials per calcular
el valor de K
c
.
Aleshores determinarem les noves concentracions desprs
que shagi addicionat el clor i calculem Q.
El valor de Q ens diu quina reacci est afavorida. Desprs
representem les noves concentracions dequilibri. Substitum
aquestes noves concentracions en lexpressi de K
c
i la resolem.
Calculem el valor de K
c
:
Quan afegim 0,1 mol de Cl
2
al recipient d1 litre, el Cl
2
augmenta
instantniament en 0,1 M.
Substncies PCl
3
( g )
+ Cl
2( g )
PCl
5( g )
Mols
Equilibri inicial 0,2 0,1 0,4
Saddicionen 0 0,1 0
Noves condicions 0,2 0,2 0,4
Substitum aquestes concentracions inicials noves en el quocient
de reacci i obtenim:
Q = =
=
[PCl ]
[PCl ] [Cl ]
(0,4)
(0,2) (0,2)
10
5
3 2
Donat que Q < K
c
, la reacci es desplaar cap a la dreta
per establir un nou equilibri. Les concentracions noves
dequilibri es poden determinar de la manera segent:
Substncies PCl
3
( g )
+ Cl
2( g )
PCl
5( g )
Mols
Inicials noves 0,2 0,2 0,4
Reaccionen x x + x
Equilibri nou 0,2 x 0,2 x 0,4 + x
La substituci daquests valors en K
c
ens permet avaluar x.
K
x
x x
x
x
c
=20
0,4
(0,2 ) (0,2 )
0,4
(0,2
=
+
=
+
))
0,4
0,04 0,4
2 2
=
+
+
x
x x
La soluci mitjanant la frmula quadrtica dna x
1
= 0,4
i x
2
= 0,05. Clarament la primera soluci s errnia.
Aix que x = 0,05, de manera que les noves concentracions
en lequilibri sn:
= = =
3
1
x
[Cl ] 0,2 0,2 0,05 0,15 mol L
[
2
1
= = =
x
PPCl ] 0,4 0,4 0,05 0,45 mol L
5
1
= + = + = x
b) Un augment de la pressi far que evolucioni desquerra
a dreta.
18. La constant dequilibri K
c
per a la reacci:
SO
2 (g )
+ NO
2 (g )
SO
3 (g )
+ NO
(g )
s igual a 3 a una temperatura determinada.
a) Justifica per qu no est en equilibri, a la mateixa temperatura,
una mescla formada per 0,4 mol de SO
2
, 0,4 mol de NO
2
, 0,8 mol
de SO
3
i 0,8 mol de NO (en un recipient d1 L).
b) Determina la quantitat que hi haur de cada espcie un cop shagi
assolit lequilibri.
c) Justifica cap a on es desplaar lequilibri si incrementem el volum
del recipient a 2 L.
(Prova de selectivitat real)
K
n n
n n
c
3
2 2
SO NO
SO
[SO ] [NO]
[SO ] [NO ]
3
2
= =
NNO
2
= 3
917571 _ 0193-0236.indd 209 17/12/09 10:48
210
5
Lequilibri qumic
a)
Q K =
=
0 8 0 8 , ,
0,4 0,4
4>
c
No est equilibrat, es desplaar cap a lesquerra.
b) K
x
x
c
2
2
(0,8 )
(0,4 )
3 =
+
=
x x
x
n n
n
2
SO NO
SO
2 0,08 0
0,04
0,44 mol
2 2
3
+ =
=
= =
= nn
NO
0,76 mol =
c) No es modifica, ja que no hi ha increment de nombre de mols
en la reacci.
19. El metanol se sintetitza industrialment per reacci entre el monxid
de carboni i lhidrogen, reacci en qu es desprenen 90 kJ mol
1
en forma de calor. En un matrs de 5 L sintrodueix 1 mol de monxid
de carboni i 1 mol dhidrogen, i lequilibri sassoleix a 225 C quan
el sistema cont 0,15 mol de metanol.
a) Escriu la reacci de sntesi del metanol.
b) Troba la composici del sistema en equilibri (concentraci molar
de cada espcie).
c) Calcula els valors de K
c
i K
p
a 225 C.
d) Indica i justifica dues possibles maneres dincrementar el rendiment
en metanol de la reacci.
Dades: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
= 8,31 J K
1
mol
1
(Prova de selectivitat real)
a) Sntesi del metanol: CO + 2H
2
CH
3
OH
b)
[CH OH]
0,15
0,03 mol L
3
1
= =
5
[CO]
1 0,15
0,17 mol L
[H ]
1 2 0,15
1
2
= =
=
5
55
= 0,14 mol L
1
c)
K
c
3
2
2
2 2
[CH OH]
[CO] [H ]
9,0 L mol = =
K K R T
p c
2 3 2
( ) 5,4 10 atm = =
d) Com que s una reacci exotrmica, disminuint la temperatura.
Com que hi ha disminuci del nombre de mols de gas,
incrementant la pressi total.
20. La reacci desterificaci entre lcid actic i letanol a 25 C:
CH
3
COOH + CH
3
CH
2
OH CH
3
COOCH
2
CH
3
+ H
2
O
arriba a lequilibri quan shan transformat en ster 2/3 del nombre
de mols de reactius presents a linici de la reacci.
a) Calcula la constant dequilibri de la reacci (K
c
) suposant que partim
duna mescla que cont el mateix nombre de mols dels dos reactius.
b) Usualment, aquesta reacci es duu a terme en presncia duna certa
quantitat de HCl que actua com a catalitzador.
Digues quins avantatges pot implicar la utilitzaci dun catalitzador
en la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a)
b) El pH augmentar perqu disminueix la concentraci
de lcid actic.
c) El catalitzador incrementa la velocitat de la reacci,
per no variar la conversi (o fracci dster format),
ja que no modifica la posici de lequilibri.
21. En el procs Haber-Bosch per a la sntesi damonac es produeix
la reacci en fase gasosa:
N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
2 NH
3 (g )
H = 92,6 KJ
a) Explica com ha de variar la pressi, el volum i la temperatura
perqu lequilibri es desplaci cap a la formaci damonac.
b) Comenta les condicions reals dobtenci del compost en la indstria.
(Prova de selectivitat real)
a) Com que es tracta duna reacci en qu els mols
gasosos disminueixen, un augment de pressi afavorir
el desplaament cap a la formaci damonac.
Una disminuci de volum provocar un augment de concentraci
i tamb desplaar lequilibri cap a on hi hagi menys mols
gasosos; s a dir, cap a la formaci damonac.
Una disminuci de temperatura afavoreix el sentit en qu
la reacci s exotrmica. La reacci s exotrmica, i per tant,
si fem disminuir la temperatura afavorirem la sntesi de lamonac.
b) Vegeu les pgines de teoria del llibre.
917571 _ 0193-0236.indd 210 17/12/09 10:48
Lequilibri qumic
211
SOLUCIONARI
a)
No est equilibrat, es desplaar cap a lesquerra.
b)
c) No es modifica, ja que no hi ha increment de nombre de mols
en la reacci.
El metanol se sintetitza industrialment per reacci entre el monxid
de carboni i lhidrogen, reacci en qu es desprenen 90 kJ mol
1
en forma de calor. En un matrs de 5 L sintrodueix 1 mol de monxid
de carboni i 1 mol dhidrogen, i lequilibri sassoleix a 225 C quan
el sistema cont 0,15 mol de metanol.
a) Escriu la reacci de sntesi del metanol.
b) Troba la composici del sistema en equilibri (concentraci molar
de cada espcie).
c) Calcula els valors de K
c
i K
p
a 225 C.
d) Indica i justifica dues possibles maneres dincrementar el rendiment
en metanol de la reacci.
Dades: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
= 8,31 J K
1
mol
1
(Prova de selectivitat real)
a) Sntesi del metanol: CO + 2H
2
CH
3
OH
b)
c)
d) Com que s una reacci exotrmica, disminuint la temperatura.
Com que hi ha disminuci del nombre de mols de gas,
incrementant la pressi total.
20. La reacci desterificaci entre lcid actic i letanol a 25 C:
CH
3
COOH + CH
3
CH
2
OH CH
3
COOCH
2
CH
3
+ H
2
O
arriba a lequilibri quan shan transformat en ster 2/3 del nombre
de mols de reactius presents a linici de la reacci.
a) Calcula la constant dequilibri de la reacci (K
c
) suposant que partim
duna mescla que cont el mateix nombre de mols dels dos reactius.
b) Usualment, aquesta reacci es duu a terme en presncia duna certa
quantitat de HCl que actua com a catalitzador.
Digues quins avantatges pot implicar la utilitzaci dun catalitzador
en la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a)
K
c
3 2 3 2
3 3 2
[CH COOCH CH ] [H O]
[CH COOH] [CH CH OH
=
]]
K
c
2
3
2
3
1
3
=
=
2
3
4
b) El pH augmentar perqu disminueix la concentraci
de lcid actic.
c) El catalitzador incrementa la velocitat de la reacci,
per no variar la conversi (o fracci dster format),
ja que no modifica la posici de lequilibri.
21. En el procs Haber-Bosch per a la sntesi damonac es produeix
la reacci en fase gasosa:
N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
2 NH
3 (g )
H = 92,6 KJ
a) Explica com ha de variar la pressi, el volum i la temperatura
perqu lequilibri es desplaci cap a la formaci damonac.
b) Comenta les condicions reals dobtenci del compost en la indstria.
(Prova de selectivitat real)
a) Com que es tracta duna reacci en qu els mols
gasosos disminueixen, un augment de pressi afavorir
el desplaament cap a la formaci damonac.
Una disminuci de volum provocar un augment de concentraci
i tamb desplaar lequilibri cap a on hi hagi menys mols
gasosos; s a dir, cap a la formaci damonac.
Una disminuci de temperatura afavoreix el sentit en qu
la reacci s exotrmica. La reacci s exotrmica, i per tant,
si fem disminuir la temperatura afavorirem la sntesi de lamonac.
b) Vegeu les pgines de teoria del llibre.
917571 _ 0193-0236.indd 211 17/12/09 10:48
212
5
Lequilibri qumic
22. En la reacci segent: N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
2 NH
3 (g )
,
la constant dequilibri a 500 K s 0,9. Sabem que en un recipient
de 2 litres hi ha 1 mol de nitrogen, 3 mols dhidrogen i 1 mol damonac.
Creus que el sistema, en aquestes condicions, est en equilibri?
(Prova de selectivitat real)
Calculem el quocient de reacci en les condicions de lenunciat:
Q
c
3
2
2 2
NH
N H
=
[ ]
[ ] [ ]
3
2
1
2
1
2
3
2
=
3
0 148 ,
Q
c
> K
c
: el sistema no est en equilibri. Com que hi ha menys
concentraci de productes que en lequilibri, la reacci evolucionar
cap a la dreta per arribar-hi.
23. La reacci: CO
(g )
+ H
2
O
(g )
H
2 (g )
+ CO
2 (g )
t una constant K
c
de 8,25 a 900 C. En un recipient de 25 litres es barregen 10 mols
de CO i 5 mols de H
2
O a 900 C. Calcula en lequilibri:
a) Les concentracions de tots els compostos.
b) La pressi total de la mescla.
Dada: R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies CO
( g )
+ H
2
O
( g )
H
2( g )
+ CO
2( g )
Mols
Inicials 10 5 0 0
Reaccionen x x x x
En lequilibri 10 x 5 x x x
Molaritat En lequilibri
10 x
25
5 x
25
x
25
x
25
a) Substitum els valors en lexpressi de K
c
i resolem lequaci
de segon grau per trobar el valor de x:
K
x x
x
c
2 2
2
H CO
CO H O
=
[ ] [ ]
[ ] [ ]
8 25
25 25
10
25
,
55
25
=
x
x 4,54 mol
Coneixent el valor de x, calculem les concentracions de totes
les espcies en lequilibri:
[ ] CO
10 4,54
25
0,218 mol L
1
=
=
=
10
25
x
b) Calculem els mols totals i, a travs de lequaci dels gasos ideals,
la pressi total:
24. Per al procs PCl
5 (g )
PCl
3 (g )
+ Cl
2 (g )
, la constant dequilibri
a 760 K val K
c
= 33,3. Si afegim alhora en un recipient de 36,3 cm
3
1,50 g de PCl
5
i 15,0 g de PCl
3
, calcula les concentracions de totes
les substncies en lequilibri en aquesta temperatura.
Dades: masses molars: M(P) = 31,0 g/mol;
M(Cl) = 35,5 g/mol.
(Prova de selectivitat real)
En primer lloc calculem els mols que es corresponen
amb 1,50 g de PCl
5
i 15,0 g de PCl
3
sabent
que Mm (PCl
5
) = 208,5 g/mol i Mm (PCl
3
) = 137,5 g/mol.
En lequilibri tindrem:
Substncies PCl
5( g )
PCl
3( g )
+ Cl
2( g )
Mols
Inicials 7,19 10
3
0,109 0
Reaccionen x x x
En
lequilibri
7,19 10
3
x 0,109 + x x
Molaritat
En
lequilibri
Substi tu m val ors a l expressi deK
c
i desprs de resoldre
lequaci de segon grau obtenim el valor de x:
917571 _ 0193-0236.indd 212 17/12/09 10:48
Lequilibri qumic
213
SOLUCIONARI
En la reacci segent: N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
2 NH
3 (g )
,
la constant dequilibri a 500 K s 0,9. Sabem que en un recipient
de 2 litres hi ha 1 mol de nitrogen, 3 mols dhidrogen i 1 mol damonac.
Creus que el sistema, en aquestes condicions, est en equilibri?
(Prova de selectivitat real)
Calculem el quocient de reacci en les condicions de lenunciat:
Q
c
> K
c
: el sistema no est en equilibri. Com que hi ha menys
concentraci de productes que en lequilibri, la reacci evolucionar
cap a la dreta per arribar-hi.
La reacci: CO
(g )
+ H
2
O
(g )
H
2 (g )
+ CO
2 (g )
t una constant K
c
de 8,25 a 900 C. En un recipient de 25 litres es barregen 10 mols
de CO i 5 mols de H
2
O a 900 C. Calcula en lequilibri:
a) Les concentracions de tots els compostos.
b) La pressi total de la mescla.
Dada: R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies CO
( g )
+ H
2
O
( g )
H
2( g )
+ CO
2( g )
Mols
Inicials 10 5 0 0
Reaccionen x x x x
En lequilibri 10 x 5 x x x
Molaritat En lequilibri
a) Substitum els valors en lexpressi de K
c
i resolem lequaci
de segon grau per trobar el valor de x:
Coneixent el valor de x, calculem les concentracions de totes
les espcies en lequilibri:
[ ] H O
5 4,54
25
0,018 mol L
2
1
=
=
=
5
25
x
[ ] [ ] CO H
4,54
25
0,18 mol L
2 2
1
= = = =
x
25
b) Calculem els mols totals i, a travs de lequaci dels gasos ideals,
la pressi total:
n x x x x
T
mol = + + + = ( ) ( ) 10 5 15
P V n R T
P
n R T
V
T
=
=
=
+
=
T
15 0 082 900 273
25
, ( )
557 7 , atm
24. Per al procs PCl
5 (g )
PCl
3 (g )
+ Cl
2 (g )
, la constant dequilibri
a 760 K val K
c
= 33,3. Si afegim alhora en un recipient de 36,3 cm
3
1,50 g de PCl
5
i 15,0 g de PCl
3
, calcula les concentracions de totes
les substncies en lequilibri en aquesta temperatura.
Dades: masses molars: M(P) = 31,0 g/mol;
M(Cl) = 35,5 g/mol.
(Prova de selectivitat real)
En primer lloc calculem els mols que es corresponen
amb 1,50 g de PCl
5
i 15,0 g de PCl
3
sabent
que Mm (PCl
5
) = 208,5 g/mol i Mm (PCl
3
) = 137,5 g/mol.
n
m
Mm
n
n
=
= =
( )
,
,
,
(
PCl
g
g/mol
mol
5
3
1 5
208 5
7 19 10
PPCl
g
g/mol
mol
3
15
137 5
0 109 )
,
, = =
En lequilibri tindrem:
Substncies PCl
5( g )
PCl
3( g )
+ Cl
2( g )
Mols
Inicials 7,19 10
3
0,109 0
Reaccionen x x x
En
lequilibri
7,19 10
3
x 0,109 + x x
Molaritat
En
lequilibri
7 19 10
3
,
x
0,0363
0 109 , + x
0,0363
x
0,0363
Substi tu m val ors a l expressi deK
c
i desprs de resoldre
lequaci de segon grau obtenim el valor de x:
917571 _ 0193-0236.indd 213 17/12/09 10:49
214
5
Lequilibri qumic
K
x x
c
3 2
5
PCl Cl
PCl
=
=
+
[ ] [ ]
[ ]
33 3
0 109
0 0363 0
,
,
, ,,
,
,
,
0363
7 19 10
0 0363
6 54 10
3
3
=
x
x mol
Substitum el valor de x per calcular les concentracions de totes
les espcies en lequilibri:
[ ] PCl
0,0363
5
=
=
7 19 10 7 19 10 6 54 10
3 3
, , , x
33
1
0 0363
0 018
,
, =
mol L
[ ] PCl
0,0363
3
=
+
=
+
=
0 109 0 109 6 54 10
0 0363
3
, , ,
,
x
33 18
1
, mol L
[ ] Cl
0,0363
mol L
2
= =
=
x 6 54 10
0 0363
0 18
3
1
,
,
,
25. Lhidrogen i el iode reaccionen segons lequilibri segent:
I
2 (g )
+ H
2 (g )
2 HI
(g )
. En un matrs dun litre sintrodueixen inicialment
200 g de iode i 6 g dhidrogen. Desprs de tancar el matrs i descalfar-lo
fins als 300 K per assolir lequilibri, queden 4,46 g dhidrogen. Calcula:
a) Els mols de cada espcie en lequilibri.
b) K
c
i K
p
en aquesta temperatura.
Dades: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
;
masses atmiques: I = 127; H = 1.
(Prova de selectivitat real)
a) En primer lloc calculem els mols inicials que es corresponen
amb 200 g de I
2
i 6 g de H
2
sabent que Mm (I
2
) = 254 g/mol
i Mm (H
2
) = 2 g/mol.
n
m
Mm
n
n
=
= =
=
( ) ,
( )
I
g
g/mol
mol
H
g
g/
2
2
200
254
0 79
6
2 mmol
mol =
3
En lequilibri tindrem:
Substncies I
2( g )
+ H
2( g )
2 HI
( g )
Mols
Inicials 0,79 3 0
Reaccionen x x 2x
En lequilibri 0,79 x 3 x 2x
Molaritat En lequilibri
0 79 , x
1
3 x
1
2x
1
Lenunciat ens diu que en lequilibri tenim 4,46 g de H
2
.
Trobem els mols que es corresponen amb aquesta quantitat:
Per tant:
3 x = 2,23 x = 0,77 mol
Substitum el valor de x per calcular els mols de cada espcie
en lequilibri:
b) Substitum els valors en lexpressi de K
c
.
Per trobar K
p
utilitzem lexpressi que relaciona K
c
i K
p
.
Com que n = 0, K
p
= K
c
= 53,17.
26. Lamonac reacciona a 298 K amb loxigen molecular i soxida a monxid
de nitrogen i aigua. La seva entalpia de reacci s negativa.
a) Formula lequaci qumica corresponent amb coeficients
estequiomtrics enters.
b) Escriu lexpressi de la constant dequilibri K
c
.
c) Raona com es modificar lequilibri si augmentem la pressi total
a 298 K si tots els compostos sn gasosos menys laigua que es troba
en estat lquid.
d) Explica de manera raonada com es podria augmentar el valor
de la constant dequilibri.
(Prova de selectivitat real)
a) 4 NH
3
+ 5 O
2
4 NO + 6 H
2
O
b)
c) En augmentar la pressi, disminueix el volum, de manera que
augmenta la concentraci. Lequilibri es desplaar cap a on hi ha
menys mols gasosos per compensar aquest augment. En aquest
cas hi ha 9 mols gasosos en els reactius i 4 mols en els productes,
i per tant, es desplaar cap a la formaci de productes.
d) Modificant la temperatura, que s lnic factor que influeix en la K
c
.
Com que es tracta duna reacci exotrmica, K
c
augmentar
si disminum la temperatura, ja que es desplaar lequilibri cap
a la formaci de productes.
917571 _ 0193-0236.indd 214 17/12/09 10:49
Lequilibri qumic
215
SOLUCIONARI
Substitum el valor de x per calcular les concentracions de totes
les espcies en lequilibri:
[ ] PCl
0,0363
5
=
=
7 19 10 7 19 10 6 54 10
3 3
, , , x
33
1
0 0363
0 018
,
, =
mol L
Lhidrogen i el iode reaccionen segons lequilibri segent:
I
2 (g )
+ H
2 (g )
2 HI
(g )
. En un matrs dun litre sintrodueixen inicialment
200 g de iode i 6 g dhidrogen. Desprs de tancar el matrs i descalfar-lo
fins als 300 K per assolir lequilibri, queden 4,46 g dhidrogen. Calcula:
a) Els mols de cada espcie en lequilibri.
b) K
c
i K
p
en aquesta temperatura.
Dades: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
;
masses atmiques: I = 127; H = 1.
(Prova de selectivitat real)
a) En primer lloc calculem els mols inicials que es corresponen
amb 200 g de I
2
i 6 g de H
2
sabent que Mm (I
2
) = 254 g/mol
i Mm (H
2
) = 2 g/mol.
En lequilibri tindrem:
Substncies I
2( g )
+ H
2( g )
2 HI
( g )
Mols
Inicials 0,79 3 0
Reaccionen x x 2x
En lequilibri 0,79 x 3 x 2x
Molaritat En lequilibri
Lenunciat ens diu que en lequilibri tenim 4,46 g de H
2
.
Trobem els mols que es corresponen amb aquesta quantitat:
n
m
M
n = = = ( )
,
, H
g
g/mol
mol
2
4 46
2
2 23
Per tant:
3 x = 2,23 x = 0,77 mol
Substitum el valor de x per calcular els mols de cada espcie
en lequilibri:
n x ( ) , , , , I mol
2
0 79 0 79 0 77 0 02 = = =
n x ( ) , , H mol
2
3 3 0 77 2 23 = = =
n x ( , , HI) mol = = = 2 2 0 77 1 54
b) Substitum els valors en lexpressi de K
c
.
K
c
2
2 2
HI
I H
=
=
[ ]
[ ] [ ]
1 54
0 02 2 23
53 17
2
,
, ,
,
Per trobar K
p
utilitzem lexpressi que relaciona K
c
i K
p
.
K K R T
n
p c
= ( )
Com que n = 0, K
p
= K
c
= 53,17.
26. Lamonac reacciona a 298 K amb loxigen molecular i soxida a monxid
de nitrogen i aigua. La seva entalpia de reacci s negativa.
a) Formula lequaci qumica corresponent amb coeficients
estequiomtrics enters.
b) Escriu lexpressi de la constant dequilibri K
c
.
c) Raona com es modificar lequilibri si augmentem la pressi total
a 298 K si tots els compostos sn gasosos menys laigua que es troba
en estat lquid.
d) Explica de manera raonada com es podria augmentar el valor
de la constant dequilibri.
(Prova de selectivitat real)
a) 4 NH
3
+ 5 O
2
4 NO + 6 H
2
O
b) K
c
2
6 4
3
4
2
5
H O NO
NH O
=
[ ] [ ]
[ ] [ ]
c) En augmentar la pressi, disminueix el volum, de manera que
augmenta la concentraci. Lequilibri es desplaar cap a on hi ha
menys mols gasosos per compensar aquest augment. En aquest
cas hi ha 9 mols gasosos en els reactius i 4 mols en els productes,
i per tant, es desplaar cap a la formaci de productes.
d) Modificant la temperatura, que s lnic factor que influeix en la K
c
.
Com que es tracta duna reacci exotrmica, K
c
augmentar
si disminum la temperatura, ja que es desplaar lequilibri cap
a la formaci de productes.
917571 _ 0193-0236.indd 215 17/12/09 10:49
216
5
Lequilibri qumic
27. Quan escalfem pentaclorur de fsfor a 250 C en un reactor dun litre
de capacitat, es descompon segons:
PCl
5 (g )
PCl
3 (g )
+ Cl
2 (g )
Si un cop assolit lequilibri, el grau de dissociaci s 0,8 i la pressi
total s d1 atm, calcula:
a) El nombre de mols de PCl
5
inicials.
b) La constant K
p
en aquesta temperatura.
Dada: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) En lequilibri tindrem:
Substncies PCl
5( g )
PCl
3( g )
+ Cl
2
( g )
Mols
Inicials n
0
0 0
Reaccionen n
0
n
0
n
0
En lequilibri n
0
(1 ) n
0
n
0
Els mols totals seran:
n n n n n
T
= + + = +
0 0 0 0
1 1 ( ) ( )
En calculem el valor mitjanant de lequaci dels gasos
ideals:
P V n R T
n
P V
R T
=
=
=
+
=
T
T
1 1
0 082 250 273
0
, ( )
,0 023 mol
Substitum aquest valor en lexpressi anterior:
n n n n
T
mol = + = + =
0 0 0
1 0 023 1 0 8 0 013 ( ) , ( , ) ,
b) En primer lloc calculem les pressions parcials en lequilibri:
P P
n
n
P
P
n
n
PCl PCl T
PCl
T
T
PCl
0
0
5 5
5
5
(1 )
= =
=
+
=
+
=
(1 )
1 ,8
1
atm
T
P
0
0 8
1 0 11
,
,
P P
n
n
P
P P
n
n
PCl PCl T
PCl
T
T
PCl Cl
0
3
3
2
= =
= =
3
3
00
T
(1 )
,8
1
atm
+
=
+
=
P
0
0 8
1 0 44
,
,
Ho substitum en lexpressi de K
p
K
P P
P
K
p
PCl Cl
PCl
p
5 2
3
0,44 0,44
0,11
1,76 =
=
=
28. En un recipient de 5 litres sintrodueixen 2,0 mols de PCl
5 (g )
i 1,0 mol
de PCl
3 (g )
. La temperatura seleva a 250 C i shi estableix lequilibri
segent:
PCl
5 (g )
PCl
3 (g )
+ Cl
2 (g )
La K
c
daquesta reacci val 0,042. Es demana:
a) Calcula la concentraci de Cl
2
en lequilibri.
b) Calcula el valor de la K
p
en aquesta temperatura.
c) Calcula el percentatge (%) de dissociaci assolit pel PCl
5
.
Dada: R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies PCl
5( g )
PCl
3
( g )
+ Cl
2( g )
Mols
Inicials 2 1 0
Reaccionen x x x
En lequilibri 2 x 1 + x x
Molaritat En lequilibri
Substitum els valors en lexpressi de K
c
i, desprs de resoldre
lequaci de segon grau, obtenim el valor de x:
a) Utilitzem el valor de x per trobar la concentraci de clor en
lequilibri:
b) Per trobar K
p
utilitzem lexpressi que relaciona K
c
i K
p
,
tenint en compte que n = 1.
c) I llavors:
El PCl
5
es dissociar un 14 %.
917571 _ 0193-0236.indd 216 17/12/09 10:49
Lequilibri qumic
217
SOLUCIONARI
Quan escalfem pentaclorur de fsfor a 250 C en un reactor dun litre
de capacitat, es descompon segons:
PCl
5 (g )
PCl
3 (g )
+ Cl
2 (g )
Si un cop assolit lequilibri, el grau de dissociaci s 0,8 i la pressi
total s d1 atm, calcula:
a) El nombre de mols de PCl
5
inicials.
b) La constant K
p
en aquesta temperatura.
Dada: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) En lequilibri tindrem:
Substncies PCl
5( g )
PCl
3( g )
+ Cl
2
( g )
Mols
Inicials n
0
0 0
Reaccionen n
0
n
0
n
0
En lequilibri n
0
(1 ) n
0
n
0
Els mols totals seran:
En calculem el valor mitjanant de lequaci dels gasos
ideals:
Substitum aquest valor en lexpressi anterior:
b) En primer lloc calculem les pressions parcials en lequilibri:
Ho substitum en lexpressi de K
p
28. En un recipient de 5 litres sintrodueixen 2,0 mols de PCl
5 (g )
i 1,0 mol
de PCl
3 (g )
. La temperatura seleva a 250 C i shi estableix lequilibri
segent:
PCl
5 (g )
PCl
3 (g )
+ Cl
2 (g )
La K
c
daquesta reacci val 0,042. Es demana:
a) Calcula la concentraci de Cl
2
en lequilibri.
b) Calcula el valor de la K
p
en aquesta temperatura.
c) Calcula el percentatge (%) de dissociaci assolit pel PCl
5
.
Dada: R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies PCl
5( g )
PCl
3
( g )
+ Cl
2( g )
Mols
Inicials 2 1 0
Reaccionen x x x
En lequilibri 2 x 1 + x x
Molaritat En lequilibri
2 x
5
1 + x
5
x
5
Substitum els valors en lexpressi de K
c
i, desprs de resoldre
lequaci de segon grau, obtenim el valor de x:
K
x x
x
x
c
3 2
5
PCl Cl
PCl
=
=
+
=
[ ] [ ]
[ ]
0 042
1
5 5
2
5
0 , , ,28 mol
a) Utilitzem el valor de x per trobar la concentraci de clor en
lequilibri:
[ ] Cl
5
mol L 2 = = =
x 0 28
5
0 056
1
,
,
b) Per trobar K
p
utilitzem lexpressi que relaciona K
c
i K
p
,
tenint en compte que n = 1.
K K R T K
n
p c p
= = + = ( ) , , ( )
[ ] [ ] PCl Cl
1,5
mol L
3 2
= = =
=
3 3 0 6
1 5
1 2
1
,
,
,
b) Ho substitum en lexpressi de K
c
:
K K
c
3 2
5
c
PCl Cl
PCl
=
=
=
[ ] [ ]
[ ]
1 2 1 2
0 8
1 8
, ,
,
,
c) Per trobar K
p
utilitzem lexpressi que relaciona K
c
i K
p
,
tenint en compte que n = 1.
K K R T K
n
p c p
= = =
( ) , ( , ) , 1 8 0 082 390 57 6
1
30. En un recipient tancat i buit de 10 litres sintrodueixen 1,12 g
de monxid de carboni i 2,84 g de clor.
Seleva la temperatura a 525 C i quan shi assoleix lequilibri,
CO
(g )
+ Cl
2 (g )
COCl
2 (g )
la pressi total s de 328 mm Hg. Calcula:
a) La constant K
c
per a aquest equilibri a 525 C.
b) La constant K
p
per a aquest equilibri a 525 C.
c) Els grams de clor en lequilibri.
Dades: masses atmiques: C = 12; O = 16; Cl = 35,5;
R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 0193-0236.indd 218 17/12/09 10:49
Lequilibri qumic
219
SOLUCIONARI
En primer lloc calculem els mols inicials que es corresponen
amb 1,12 g de CO i 2,84 g de Cl
2
sabent que Mm (CO) = 28 g/mol
i Mm (Cl
2
) = 71 g/mol.
n
m
Mm
n
n
=
= =
=
(CO)
1,12 g
28 g/mol
0,04 mol
(Cl )
2,84
2
gg
71 g/mol
0,04 mol =
En lequilibri tindrem:
Substncies CO
( g )
+ Cl
2( g )
COCl
2( g )
Mols
Inicials 0,04 0,04 0
Reaccionen x x x
En lequilibri 0,04 x 0,04 x x
Molaritat En lequilibri
0 04 , x
10
0 04 , x
10
x
10
Els mols totals seran:
n x x x x
T
= + + = ( , ) ( , ) , 0 04 0 04 0 08
En calculem el valor mitjanant de lequaci dels gasos ideals,
tenint en compte que:
P
T
328 mm Hg
1 atm
760 mm Hg
0,43 atm = =
P V n R T
n
P V
R T
=
=
=
+
T
T
0 43 10
0 082 525 273
,
, ( ))
, = 0 066 mol
Substitum aquest valor en lexpressi anterior:
n x x x
T
mol = = = 0 08 0 066 0 08 0 014 , , , ,
n x x x
T
mol = = = 0 08 0 066 0 08 0 014 , , , ,
a) Substitum els valors en lexpressi de K
c
:
K
x
x x
c
2
2
COCl
CO Cl
=
=
=
=
[ ]
[ ] [ ]
10
0 04
10
0 04
10
, ,
00 014
10
0 04 0 014
10
207 1
2
,
, ,
,
=
En un recipient d1,5 litres sintrodueixen 3 mols de pentaclorur
de fsfor (PCl
5
). Quan shi assoleix lequilibri a 390 K, el pentaclorur
de fsfor sha dissociat un 60 % segons lequilibri segent:
PCl
5 (g )
PCl
3 (g )
+ Cl
2 (g )
Calcula:
a) Les concentracions de cadascuna de les espcies en equilibri.
b) K
c
.
c) K
p
.
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies PCl
5( g )
PCl
3
( g )
+ Cl
2( g )
Mols
Inicials 3 0 0
Reaccionen 3 3 3
En lequilibri 3 3 3 3
Molaritat En lequilibri
a) Per trobar les concentracions en lequilibri substitum els valors de :
b) Ho substitum en lexpressi de K
c
:
c) Per trobar K
p
utilitzem lexpressi que relaciona K
c
i K
p
,
tenint en compte que n = 1.
En un recipient tancat i buit de 10 litres sintrodueixen 1,12 g
de monxid de carboni i 2,84 g de clor.
Seleva la temperatura a 525 C i quan shi assoleix lequilibri,
CO
(g )
+ Cl
2 (g )
COCl
2 (g )
la pressi total s de 328 mm Hg. Calcula:
a) La constant K
c
per a aquest equilibri a 525 C.
b) La constant K
p
per a aquest equilibri a 525 C.
c) Els grams de clor en lequilibri.
Dades: masses atmiques: C = 12; O = 16; Cl = 35,5;
R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 0193-0236.indd 219 17/12/09 10:49
220
5
Lequilibri qumic
b) Per trobar K
p
utilitzem lexpressi que relaciona K
c
i K
p
, tenint
en compte que n = 1.
K K R T K
n
p c p
= = + =
( ) , , ( )
( ) , , ( )
0 0 0 0
1
1
2
1
1
2
( )
SO T
SO
T
T SO
0
0
3
3
3
(1 )
(1 //
/ ,
, ,
2
0
1 2 0 69
0 25 0 058
)
1 ,69
1
atm
T
=
=
+
=
P
P P
n
n
P P
n
n
SO SO T
SO
T
T SO
0
0
2 2
2
2
(1
= = =
+
1 2 / ))
,69
1
atm
T
=
=
+
=
P
0
1 2 0 69
0 25 0 128
/ ,
, ,
P P
n
n
P P
n
n
O O T
O
T
T O
0
0
2 2
2
2
(1
= = =
+
1 2
1 2
/
/ ))
,69
1
atm
T
=
=
+
=
P
1 2 0
1 2 0 69
0 25 0 064
/
/ ,
, ,
b) Ho substitum en lexpressi de K
p
:
Segons la relaci entre K
p
i K
c
, trobem el valor de K
c
tenint
en compte que n = 0,5:
32. Una mescla gasosa est constituda inicialment per 7,9 mols dhidrogen
i 5,3 mols de iode en estat vapor. Sescalfa fins a 450 C i sarriba
a lequilibri quan shan format 9,52 mols de HI. Calcula la constant
dequilibri a 450 C de la reacci:
H
2 (g )
+ I
2 (g )
2 HI
(g )
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies I
2( g )
+ H
2( g )
2 HI
( g )
Mols
Inicials
7,90 5,3 0
Reaccionen
x x 2x
En lequilibri
7,9 x 5,3 x 2x
Molaritat En lequilibri
En lenunciat ens diuen que en lequilibri hi ha 9,52 mols de HI;
per tant:
2x = 9,52 x = 4,76 mol
Prenem lexpressi de K
c
i hi substitum valors:
33. El iode reacciona amb lhidrogen segons lequaci segent:
I
2 (g )
+ H
2 (g )
2 HI
(g )
Lanlisi duna mescla gasosa de I
2 (g )
, H
2 (g )
, HI
(g )
, continguda
en un recipient dun litre a 227 C, en el qual sassol lequilibri,
va donar el resultat segent: 2,21 10
3
mol de HI; 1,46 10
3
mol
de I
2
i 2,09 10
3
mol de H
2
.
917571 _ 0193-0236.indd 220 17/12/09 10:49
Lequilibri qumic
221
SOLUCIONARI
b) Per trobar K
p
utilitzem lexpressi que relaciona K
c
i K
p
, tenint
en compte que n = 1.
c) Els mols de Cl
2
en lequilibri sn:
n (Cl
2
) = 0,04 0,014 = 0,026 mol
n
m
Mm
m n Mm = = = = 0 026 71 1 846 , , mol g/mol g Cl
2
Tenim lequilibri a 720 C: SO
3 (g )
SO
2 (g )
+ 1/2 O
2 (g )
.
Si a una pressi total de 0,25 atm el trixid de sofre es troba dissociat
en un 69 %, calcula: a) les pressions parcials de cada gas en lequilibri;
b) els valors de K
p
i K
c
.
Dada: R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies SO
3( g )
SO
2( g )
+ 1/2 O
2( g )
Mols
Inicials n
0
0 0
Reaccionen n
0
n
0
1/2 n
0
En lequilibri n
0
(1 ) n
0
1/2 n
0
Els mols totals seran:
a) Calculem les pressions parcials en lequilibri:
P P
n
n
P P
n
n
SO SO T
SO
T
T SO
0
0
2 2
2
2
(1
= = =
+
1 2 / ))
,69
1
atm
T
=
=
+
=
P
0
1 2 0 69
0 25 0 128
/ ,
, ,
b) Ho substitum en lexpressi de K
p
:
K
P P
P
K
p
SO
Cl
1/2
SO
p
1/2
2
2
3
0,128 (0,064)
0,05
=
=
88
0 = ,56
Segons la relaci entre K
p
i K
c
, trobem el valor de K
c
tenint
en compte que n = 0,5:
K K R T K
n
c p c
0,56 0,082 7 273 = = +
( ) ( )
,
[ ] 20
0 5 5
= 0,062
K K R T K
n
c p c
0,56 0,082 7 273 = = +
( ) ( )
,
[ ] 20
0 5 5
= 0,062
32. Una mescla gasosa est constituda inicialment per 7,9 mols dhidrogen
i 5,3 mols de iode en estat vapor. Sescalfa fins a 450 C i sarriba
a lequilibri quan shan format 9,52 mols de HI. Calcula la constant
dequilibri a 450 C de la reacci:
H
2 (g )
+ I
2 (g )
2 HI
(g )
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies I
2( g )
+ H
2( g )
2 HI
( g )
Mols
Inicials
7,90 5,3 0
Reaccionen
x x 2x
En lequilibri
7,9 x 5,3 x 2x
Molaritat En lequilibri
7 9 , x
5
5 3 , x
5
2x
5
En lenunciat ens diuen que en lequilibri hi ha 9,52 mols de HI;
per tant:
2x = 9,52 x = 4,76 mol
Prenem lexpressi de K
c
i hi substitum valors:
K
c
2
2 2
2
HI
I H
9,52
5
7,9 4,76
=
[ ]
[ ] [ ]
55
5,3 4,76
5
5,61
=
33. El iode reacciona amb lhidrogen segons lequaci segent:
I
2 (g )
+ H
2 (g )
2 HI
(g )
Lanlisi duna mescla gasosa de I
2 (g )
, H
2 (g )
, HI
(g )
, continguda
en un recipient dun litre a 227 C, en el qual sassol lequilibri,
va donar el resultat segent: 2,21 10
3
mol de HI; 1,46 10
3
mol
de I
2
i 2,09 10
3
mol de H
2
.
917571 _ 0193-0236.indd 221 17/12/09 10:49
222
5
Lequilibri qumic
a) Quina s la pressi de cada gas en lequilibri a 227 C? I la pressi
total dins el recipient?
b) Escriu lexpressi de la constant dequilibri K
p
de la reacci indicada
i calculan el valor numric.
Dades: masses atmiques: H = 1; I = 126,9;
R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) En primer lloc calculem els mols totals en lequilibri:
n
T
= 2,21 10
3
+ 1,46 10
3
+ 2,09 10
3
= 5,76 10
3
mol
A partir de lequaci dels gasos ideals calculem la pressi total:
P V n R T
P
n R T
V
=
=
=
+
T
T
5 76 10 0 082 227
3
, , ( 2273
1
0 236
)
, = atm
Coneixent els mols totals i la pressi total, calculem les pressions
parcials de cada gas:
P P
n
n
P
P
I I T
I
T
T
I
2 2
2
2
= =
=
1 46 10
5 76 10
3
3
,
,
= 0 236 0 0598 , , atm
P P
n
n
P
P
H H T
H
T
T
H
2 2
2
2
= =
=
2 09 10
5 76 10
3
3
,
,
= 0 236 0 0856 , , atm
P P
n
n
P
P
HI HI T
HI
T
T
HI
= =
=
2 21 10
5 76 10
3
3
,
,
= 0 236 0 0905 , , atm
b) K
P
P P
p
HI
I H
2 2
=
2
. Hi substitum valors:
K
P
P P
p
HI
I H
2 2
=
=
2
2
0 0905
0 0598 0 0856
1 6
,
, ,
,
34. La constant dequilibri, K
c
, de la reacci: H
2 (g )
+ CO
2 (g )
H
2
O
(g )
+ CO
(g )
s 4,2 a 1.650 C. Per iniciar la reacci sinjecten 0,8 mols de H
2
i 0,8 mols de CO
2
en un recipient de 5 litres. Calcula:
a) La concentraci molar de totes les espcies en lequilibri.
b) El valor de la K
p
a 1.650 C.
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies H
2( g )
+ CO
2( g )
H
2
O
( g )
+ CO
( g )
Mols
Inicials 0,8 0,8 0 0
Reaccionen x x x x
En lequilibri 0,8 x 0,8 x x x
Molaritat En lequilibri
a) Substitum valors en lexpressi de la constant dequilibri
resolem lequaci de segon grau, i obtenim:
Utilitzant el valor trobat de x calculem les concentracions
de totes les espcies en lequilibri:
b) Per trobar K
p
utilitzem lexpressi que relaciona K
c
i K
p
.
Com que n = 0, K
p
= K
c
= 4,2.
35. En un recipient tancat de volum constant de 22 litres i a la temperatura
de 305 K sintrodueix 1 mol de N
2
O
4 (g )
. Aquest gas es descompon
parcialment segons la reacci N
2
O
4 (g )
2 NO
2 (g )
, la constant dequilibri
K
p
val 0,249 en aquesta temperatura.
a) Calcula el valor de la constant dequilibri, K
c
.
b) Determina les fraccions molars dels components de la mescla
en lequilibri
c) Quina s la pressi total un cop assolit lequilibri?
Dada: R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) Segons la relaci entre K
p
i K
c
, trobem el valor de K
c
tenint
en compte que n = 1:
917571 _ 0193-0236.indd 222 17/12/09 10:49
Lequilibri qumic
223
SOLUCIONARI
a) Quina s la pressi de cada gas en lequilibri a 227 C? I la pressi
total dins el recipient?
b) Escriu lexpressi de la constant dequilibri K
p
de la reacci indicada
i calculan el valor numric.
Dades: masses atmiques: H = 1; I = 126,9;
R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) En primer lloc calculem els mols totals en lequilibri:
n
T
= 2,21 10
3
+ 1,46 10
3
+ 2,09 10
3
= 5,76 10
3
mol
A partir de lequaci dels gasos ideals calculem la pressi total:
P V n R T
P
n R T
V
=
=
=
+
T
T
5 76 10 0 082 227
3
, , ( 2273
1
0 236
)
, = atm
Coneixent els mols totals i la pressi total, calculem les pressions
parcials de cada gas:
b) . Hi substitum valors:
La constant dequilibri, K
c
, de la reacci: H
2 (g )
+ CO
2 (g )
H
2
O
(g )
+ CO
(g )
s 4,2 a 1.650 C. Per iniciar la reacci sinjecten 0,8 mols de H
2
i 0,8 mols de CO
2
en un recipient de 5 litres. Calcula:
a) La concentraci molar de totes les espcies en lequilibri.
b) El valor de la K
p
a 1.650 C.
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies H
2( g )
+ CO
2( g )
H
2
O
( g )
+ CO
( g )
Mols
Inicials 0,8 0,8 0 0
Reaccionen x x x x
En lequilibri 0,8 x 0,8 x x x
Molaritat En lequilibri
0 8 , x
5
0 8 , x
5
x
5
x
5
a) Substitum valors en lexpressi de la constant dequilibri
resolem lequaci de segon grau, i obtenim:
K
x x
x
c
2
2 2
H O CO
H CO
5
0,8
5
=
[ ] [ ]
[ ] [ ]
4 2
5
0 8
,
,
=
x
x
5
0 262 , mol
Utilitzant el valor trobat de x calculem les concentracions
de totes les espcies en lequilibri:
[ ] [ ] H CO mol L
2 2
= =
=
=
0 8
5
0 8 0 262
5
0 118
1
, , ,
,
x
[ ] [ ] H O CO mol L
2
= = = =
x
5
0 262
5
5 24 10
2 1
,
,
b) Per trobar K
p
utilitzem lexpressi que relaciona K
c
i K
p
.
K K R T
n
p c
= ( )
Com que n = 0, K
p
= K
c
= 4,2.
35. En un recipient tancat de volum constant de 22 litres i a la temperatura
de 305 K sintrodueix 1 mol de N
2
O
4 (g )
. Aquest gas es descompon
parcialment segons la reacci N
2
O
4 (g )
2 NO
2 (g )
, la constant dequilibri
K
p
val 0,249 en aquesta temperatura.
a) Calcula el valor de la constant dequilibri, K
c
.
b) Determina les fraccions molars dels components de la mescla
en lequilibri
c) Quina s la pressi total un cop assolit lequilibri?
Dada: R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) Segons la relaci entre K
p
i K
c
, trobem el valor de K
c
tenint
en compte que n = 1:
K K R T K
n
c p c
0,249 0,082 9 = = =
( ) ,
[ ] 305 956
1
10
3
917571 _ 0193-0236.indd 223 17/12/09 10:49
224
5
Lequilibri qumic
b) En lequilibri tindrem:
Substncies N
2
O
4( g )
2 NO
2( g )
Mols
Inicials 1 0
Reaccionen x x
En lequilibri 1 x 2x
Molaritat En lequilibri
1 x
22
2x
22
Els mols totals seran:
n
T
= (1 x) + 2x = 1 + x
Ho substitum en lexpressi de K
c
i resolem lequaci de segon
grau per calcular el valor de x:
K
x
c
2
2 4
NO
N O
= =
[ ]
[ ]
2
3
2
9 956 10
2
22
,
11
22
0 21
=
x
x , mol
N O
N O
T
2 4
2 4
= =
+
=
+
=
n
n
x
x
1
1
1 0 21
1 0 21
0 653
,
,
,
NO
NO
T
2
2
= =
+
=
+
=
n
n
x
x
2
1
2 0 21
1 0 21
0 347
,
,
,
c) Els mols totals seran:
n
T
= 1 + x = 1 + 0,21 = 1,21 mol
Amb lequaci dels gasos ideals calculem la pressi total:
P V n R T
P
n R T
V
=
=
=
=
T
T
1 21 0 082 305
22
1 37
, ,
, a atm
36. La constant dequilibri a 1.259 K de la reacci:
CO + H
2
O CO
2
+ H
2
s K
p
= 0,64. En un recipient d1 L es barregen 3 mol de CO
i 1 mol de vapor daigua a una pressi total de 2 atm i a una
temperatura de 1.259 K.
a) Indica el valor de K
c
a la mateixa temperatura.
b) Determina el nombre de mols dels compostos presents a lequilibri.
c) Justifica com evolucionar lequilibri si deixem expandir el sistema
a temperatura constant fins a duplicar-ne el volum.
Dada: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
= 8,314 J K
1
mol
1
(Prova de selectivitat real)
Equilibri CO + H
2
O (massa molecular = 58 g mol
1
)
a)
K
p
= K
c
, ja que no hi ha increment del nombre de mol, K
p
= 0,64
b)
Aix doncs, les concentracions finals seran:
[CO] = 2,316 mol L
1
[H
2
O] = 0,316 mol L
1
[CO
2
] = [H
2
] = 0,684 mol L
1
c) No es modificar lequilibri, ja que no hi ha variaci del nombre
de mols i per aix la pressi no afecta lequilibri.
37. Per a la reacci desterificaci que t lloc entre lcid propanoic
i letanol per donar propanoat detil i aigua (totes les espcies
sn lquides):
a) Escriu lequaci de la reacci.
b) Si la constant dequilibri de la reacci s K
c
= 16,0, troba
les concentracions a lequilibri quan la reacci sinicia amb
1 mol de cada reactiu en un recipient d1 litre de capacitat.
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci desterificaci:
CH
3
CH
2
COOH + CH
3
CH
2
OH CH
3
CH
2
COO CH
2
CH
3
+ H
2
O
b)
917571 _ 0193-0236.indd 224 17/12/09 10:49
Lequilibri qumic
225
SOLUCIONARI
b) En lequilibri tindrem:
Substncies N
2
O
4( g )
2 NO
2( g )
Mols
Inicials 1 0
Reaccionen x x
En lequilibri 1 x 2x
Molaritat En lequilibri
Els mols totals seran:
n
T
= (1 x) + 2x = 1 + x
Ho substitum en lexpressi de K
c
i resolem lequaci de segon
grau per calcular el valor de x:
c) Els mols totals seran:
n
T
= 1 + x = 1 + 0,21 = 1,21 mol
Amb lequaci dels gasos ideals calculem la pressi total:
La constant dequilibri a 1.259 K de la reacci:
CO + H
2
O CO
2
+ H
2
s K
p
= 0,64. En un recipient d1 L es barregen 3 mol de CO
i 1 mol de vapor daigua a una pressi total de 2 atm i a una
temperatura de 1.259 K.
a) Indica el valor de K
c
a la mateixa temperatura.
b) Determina el nombre de mols dels compostos presents a lequilibri.
c) Justifica com evolucionar lequilibri si deixem expandir el sistema
a temperatura constant fins a duplicar-ne el volum.
Dada: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
= 8,314 J K
1
mol
1
(Prova de selectivitat real)
Equilibri CO + H
2
O (massa molecular = 58 g mol
1
)
a)
K
P P
P P
p
CO H
CO H O
2 2
2
2 2
2
[CO ] [H ]
[CO] [H O
= =
]]
K
p
= K
c
, ja que no hi ha increment del nombre de mol, K
p
= 0,64
b) [CO] 3 = x
[H O] 1
[CO ] [H ]
[CO ] [H ]
[CO] [H O
2
2 2
c
2 2
2
=
= =
=
x
x
K
]]
0,64
(3 ) (1 )
0,684 mol L
2
1
=
=
x
x x
x
3
CH
2
OH CH
3
CH
2
COO CH
2
CH
3
+ H
2
O
b) [ster] [H O]
2
= = = =
x
v
x
x
1
[cid] [etanol]
1 1
1 = = = =
x
v
x
x
1
917571 _ 0193-0236.indd 225 17/12/09 10:49
226
5
Lequilibri qumic
K
x
x
x
x
x
c
1
1
0,8 mol L
= =
( )
=
=
=
16
1
4
1
4
2
2
K
x
x
x
x
x
c
1
1
0,8 mol L
= =
( )
=
=
=
16
1
4
1
4
2
2
H
2 (g)
+ I
2 (g)
b) Clcul de la pressi parcial a 25 C del HI.
Si apliquem lequaci destat del gas ideal sobt:
P = 4,264 10
24
Pa
c) La quantitat de HI en lequilibri s 1,345 10
2
. La quantitat
de I
2
s igual a la quantitat de H
2
i s 1,875 10
3
mol.
d)
K
c
3 2
2 2
2
(1,875 10 )
(1,345 10 )
1,94 10 =
=
39. Tenim lequilibri gass segent:
2 CO + O
2
2 CO
2
; H = 135 kcal.
Indica de manera raonada com influeix sobre el desplaament
de lequilibri:
a) Un augment de la temperatura.
b) Una disminuci en la pressi.
c) Un augment de la concentraci doxigen.
(Prova de selectivitat real)
a) Un augment de temperatura desplaa lequilibri en el sentit
endotrmic de la reacci. Com que es tracta duna reacci
exotrmica, un augment de temperatura desplaar
lequilibri cap a lesquerra.
b) Si disminueix la pressi, augmenta el volum i disminuir
la concentraci de les espcies que reaccionen. Lequilibri
compensar el canvi evolucionant cap a on es produeixi
un nombre ms gran de mols gasosos. En aquest cas,
evolucionar de dreta a esquerra, cap a la formaci
de reactius.
c) Considerem , en augmentar la concentraci
de O
2
, Q
c
disminuir; per tant Q
c
< K
c
i la reacci
es desplaar desquerra a dreta, fins que sarribi novament
al valor de la constant dequilibri.
40. Tenim el procs en equilibri segent: 2 NO
(g )
+ O
2 (g )
2 NO
2 (g )
;
H = 114 kJ; S = 146 J/K. Contesta de manera raonada:
a) Com modificar lequilibri un augment del volum?
b) Com modificar lequilibri una disminuci de la temperatura?
c) Com modificar lequilibri la presncia dun catalitzador?
d) A quina temperatura ser espontani el procs de formaci
de NO
2 (g )
?
(Prova de selectivitat real)
a) Un augment de volum far que disminueixi la concentraci
de les espcies que reaccionen. Lequilibri compensar aquest
canvi fent que la reacci evolucioni cap a on hi hagi ms quantitat
de mols gasosos. En aquest cas hi ha ms quantitat de mols
gasosos en els reactius i lequilibri evolucionar de dreta
a esquerra, cap a la formaci daquests.
b) En disminuir la temperatura, lequilibri es desplaar en el sentit
en qu la reacci sigui exotrmica. En aquest cas veiem
que es tracta duna reacci exotrmica en el sentit directe,
ja que presenta una entalpia negativa. Aix doncs, si disminueix
la temperatura lequilibri evolucionar desquerra a dreta.
c) Els catalitzadors no afecten lequilibri, noms afecten les energies
dactivaci de les reaccions directa i inversa i, per tant,
les velocitats daquestes.
d) Sabem que: . Perqu una reacci sigui
espontnia, G < 0. Com que lentalpia i lentropia sn negatives,
aquesta reacci ser espontnia a baixes temperatures.
Trobem el valor de temperatura en qu es compleix que: G = 0:
917571 _ 0193-0236.indd 226 17/12/09 10:49
Lequilibri qumic
227
SOLUCIONARI
A 25 C disposem 2,20 g de iodur dhidrogen gass dins dun reactor
d1 litre de capacitat. A continuaci escalfem el sistema fins a 725 K,
temperatura a qu el iodur dhidrogen es descompon parcialment
formant hidrogen i iode gass.
a) Escriu la reacci associada a lequilibri de descomposici
del iodur dhidrogen.
b) Calcula la pressi en pascals exercida pel iodur dhidrogen gass
a 25 C abans de descompondres.
c) Considerant que un cop assolit lequilibri a 725 K queden a dins
del reactor encara 1,72 g de iodur dhidrogen sense descompondre,
calcula el nombre de mols de cadascuna de les espcies
en equilibri.
d) Calcula el valor de K
c
a 725 K.
Dades: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
= 8,314 J K
1
mol
1
;
Masses atmiques: I = 126,90; H = 1,01
(Prova de selectivitat real)
a) La reacci: 2 HI
(g)
H
2 (g)
+ I
2 (g)
b) Clcul de la pressi parcial a 25 C del HI.
Si apliquem lequaci destat del gas ideal sobt:
P = 4,264 10
24
Pa
c) La quantitat de HI en lequilibri s 1,345 10
2
. La quantitat
de I
2
s igual a la quantitat de H
2
i s 1,875 10
3
mol.
d)
Tenim lequilibri gass segent:
2 CO + O
2
2 CO
2
; H = 135 kcal.
Indica de manera raonada com influeix sobre el desplaament
de lequilibri:
a) Un augment de la temperatura.
b) Una disminuci en la pressi.
c) Un augment de la concentraci doxigen.
(Prova de selectivitat real)
a) Un augment de temperatura desplaa lequilibri en el sentit
endotrmic de la reacci. Com que es tracta duna reacci
exotrmica, un augment de temperatura desplaar
lequilibri cap a lesquerra.
b) Si disminueix la pressi, augmenta el volum i disminuir
la concentraci de les espcies que reaccionen. Lequilibri
compensar el canvi evolucionant cap a on es produeixi
un nombre ms gran de mols gasosos. En aquest cas,
evolucionar de dreta a esquerra, cap a la formaci
de reactius.
c) Considerem Q
c
2
2
2
2
CO
CO O
=
[ ]
[ ] [ ]
, en augmentar la concentraci
de O
2
, Q
c
disminuir; per tant Q
c
< K
c
i la reacci
es desplaar desquerra a dreta, fins que sarribi novament
al valor de la constant dequilibri.
40. Tenim el procs en equilibri segent: 2 NO
(g )
+ O
2 (g )
2 NO
2 (g )
;
H = 114 kJ; S = 146 J/K. Contesta de manera raonada:
a) Com modificar lequilibri un augment del volum?
b) Com modificar lequilibri una disminuci de la temperatura?
c) Com modificar lequilibri la presncia dun catalitzador?
d) A quina temperatura ser espontani el procs de formaci
de NO
2 (g )
?
(Prova de selectivitat real)
a) Un augment de volum far que disminueixi la concentraci
de les espcies que reaccionen. Lequilibri compensar aquest
canvi fent que la reacci evolucioni cap a on hi hagi ms quantitat
de mols gasosos. En aquest cas hi ha ms quantitat de mols
gasosos en els reactius i lequilibri evolucionar de dreta
a esquerra, cap a la formaci daquests.
b) En disminuir la temperatura, lequilibri es desplaar en el sentit
en qu la reacci sigui exotrmica. En aquest cas veiem
que es tracta duna reacci exotrmica en el sentit directe,
ja que presenta una entalpia negativa. Aix doncs, si disminueix
la temperatura lequilibri evolucionar desquerra a dreta.
c) Els catalitzadors no afecten lequilibri, noms afecten les energies
dactivaci de les reaccions directa i inversa i, per tant,
les velocitats daquestes.
d) Sabem que: G H T S = . Perqu una reacci sigui
espontnia, G < 0. Com que lentalpia i lentropia sn negatives,
aquesta reacci ser espontnia a baixes temperatures.
Trobem el valor de temperatura en qu es compleix que: G = 0:
917571 _ 0193-0236.indd 227 17/12/09 10:49
228
5
Lequilibri qumic
G H T S
T T
=
= =
0 114 146 10 78
3
kJ kJ/K ( ) 00 8 , K
La reacci ser espontnia a T < 780,8 K.
41. Tenim la reacci 2 SO
2 (g )
+ O
2 (g )
2 SO
3 (g )
. Raona si les afirmacions
segents sn certes o falses.
a) Un augment de la pressi conduir a una major producci de SO
3
.
b) Un cop assolit lequilibri, deixaran de reaccionar les molcules
de SO
2
i O
2
entre elles.
c) El valor de K
p
s superior al de K
c
, a temperatura ambient.
d) Lexpressi de la constant dequilibri en funci
de les pressions parcials:
K
P P
P
p
SO
2
O
SO
2
2
2
3
=
.
Dada: R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) Certa. Si augmenta la pressi, disminueix el volum
i augmenta la concentraci de les espcies que reaccionen.
Lequilibri compensar el canvi evolucionant cap a on
es produeixi menys quantitat de mols gasosos. En aquest cas,
evolucionar desquerra a dreta (menys mols gasosos),
cap a la formaci de SO
3
.
b) Falsa. Es tracta dun equilibri dinmic en qu es continua
produint la reacci entre les molcules, tant en sentit
directe com en sentit invers. Si considerem el sistema en
conjunt, sembla com si la reacci shagus aturat, ja que,
en un interval de temps donat, es produeixen tantes molcules
de reactiu o producte com sen consumeixen en els processos
inversos. Lefecte final s que les quantitats de reactius
i productes es mantenen constants.
c) Falsa. Es compleix:
K K R T
n
p c
= ( )
Com que n = 1, K
p
< K
c
.
d) Falsa. K
P
P P
p
SO
2
SO
2
O
3
2
2
=
.
42. La reacci segent t lloc en un reactor de 5 litres de capacitat:
CO
(g )
+ Cl
2 (g )
COCl
2 (g )
Quan shi assoleix lequilibri es tenen 7,5 mols de CO
(g )
, 7,5 mols
de Cl
2 (g )
i 75 mols de COCl
2 (g )
.
a) Calcula el valor de la constant K
c
.
b) Si shi afegeixen posteriorment 2,5 mols de clor, calcula el quocient
de reacci (Q ) en les noves condicions i raona a partir del valor
obtingut cap a on es desplaar lequilibri de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) Substitum els valors de concentraci en lequilibri
en lexpressi de K
c
:
b) Ara tindrem 7,5 mol de CO, 7,5 + 2,5 = 10 mol de Cl
2
i 75 mol de COCl
2
. Amb aquests nous valors calculem
el quocient de reacci:
Com que Q
c
< K
c
, significa que hi ha ms reactius o menys
productes que en lequilibri, i el sistema, per compensar-ho,
evolucionar cap a la dreta.
43. Tenim la reacci:
2 CH
3
OH
(l)
+ 3 O
2 (g )
2 CO
2 (g )
+ 4 H
2
O
(l)
H (298) = 1.552,8 kJ
a) Raona si el procs s espontani en condicions estndard i 25 C.
b) Si suposem que el sistema est en equilibri, raona com afectar
lequilibri un augment en la pressi i un augment en la temperatura.
Dades: entropies estndard a 298 K (J/K mol): S (CH
3
OH
(l )
) = 126,8;
S (CO
2 (g )
) = 213,7; S (O
2 (g )
) = 205,0; S (H
2
O
(l )
) = 70,0.
(Prova de selectivitat real)
a) En primer lloc calculem la variaci dentropia de reacci:
Comprovem si la reacci s espontnia amb lexpressi:
Com que G < 0, la reacci s espontnia.
b) Si augmenta la pressi, disminuir el volum i augmentar
la concentraci de les espcies que reaccionen. Lequilibri
compensar el canvi evolucionant cap a on es produeixi menys
917571 _ 0193-0236.indd 228 17/12/09 10:49
Lequilibri qumic
229
SOLUCIONARI
La reacci ser espontnia a T < 780,8 K.
Tenim la reacci 2 SO
2 (g )
+ O
2 (g )
2 SO
3 (g )
. Raona si les afirmacions
segents sn certes o falses.
a) Un augment de la pressi conduir a una major producci de SO
3
.
b) Un cop assolit lequilibri, deixaran de reaccionar les molcules
de SO
2
i O
2
entre elles.
c) El valor de K
p
s superior al de K
c
, a temperatura ambient.
d) Lexpressi de la constant dequilibri en funci
de les pressions parcials: .
Dada: R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) Certa. Si augmenta la pressi, disminueix el volum
i augmenta la concentraci de les espcies que reaccionen.
Lequilibri compensar el canvi evolucionant cap a on
es produeixi menys quantitat de mols gasosos. En aquest cas,
evolucionar desquerra a dreta (menys mols gasosos),
cap a la formaci de SO
3
.
b) Falsa. Es tracta dun equilibri dinmic en qu es continua
produint la reacci entre les molcules, tant en sentit
directe com en sentit invers. Si considerem el sistema en
conjunt, sembla com si la reacci shagus aturat, ja que,
en un interval de temps donat, es produeixen tantes molcules
de reactiu o producte com sen consumeixen en els processos
inversos. Lefecte final s que les quantitats de reactius
i productes es mantenen constants.
c) Falsa. Es compleix:
Com que n = 1, K
p
< K
c
.
d) Falsa. .
La reacci segent t lloc en un reactor de 5 litres de capacitat:
CO
(g )
+ Cl
2 (g )
COCl
2 (g )
Quan shi assoleix lequilibri es tenen 7,5 mols de CO
(g )
, 7,5 mols
de Cl
2 (g )
i 75 mols de COCl
2 (g )
.
a) Calcula el valor de la constant K
c
.
b) Si shi afegeixen posteriorment 2,5 mols de clor, calcula el quocient
de reacci (Q ) en les noves condicions i raona a partir del valor
obtingut cap a on es desplaar lequilibri de la reacci.
(Prova de selectivitat real)
a) Substitum els valors de concentraci en lequilibri
en lexpressi de K
c
:
K K
c
2
2
c
COCl
CO Cl
=
=
[ ]
[ ] [ ]
75
5
7 5
5
7 5
5
6 7
, ,
,
b) Ara tindrem 7,5 mol de CO, 7,5 + 2,5 = 10 mol de Cl
2
i 75 mol de COCl
2
. Amb aquests nous valors calculem
el quocient de reacci:
Q Q
c
2
2
c
COCl
CO Cl
=
=
[ ]
[ ] [ ]
75
5
7 5
5
10
5
5
,
Com que Q
c
< K
c
, significa que hi ha ms reactius o menys
productes que en lequilibri, i el sistema, per compensar-ho,
evolucionar cap a la dreta.
43. Tenim la reacci:
2 CH
3
OH
(l)
+ 3 O
2 (g )
2 CO
2 (g )
+ 4 H
2
O
(l)
H (298) = 1.552,8 kJ
a) Raona si el procs s espontani en condicions estndard i 25 C.
b) Si suposem que el sistema est en equilibri, raona com afectar
lequilibri un augment en la pressi i un augment en la temperatura.
Dades: entropies estndard a 298 K (J/K mol): S (CH
3
OH
(l )
) = 126,8;
S (CO
2 (g )
) = 213,7; S (O
2 (g )
) = 205,0; S (H
2
O
(l )
) = 70,0.
(Prova de selectivitat real)
a) En primer lloc calculem la variaci dentropia de reacci:
S S S S S = + + [ ] [ 2 4 2 3 ( ) ( ) ( ) ( ) CO H O CH OH O
2 2 3 2
]] =
= + + = ( , ) ( , , ) , 2 213 7 4 70 2 126 8 3 205 0 161 2 JJ/(K mol)
Comprovem si la reacci s espontnia amb lexpressi:
G H T S
G
=
=
1 552 8 298 161 2 10
3
. , ( , )) . , = 1 504 8 kJ/mol
Com que G < 0, la reacci s espontnia.
b) Si augmenta la pressi, disminuir el volum i augmentar
la concentraci de les espcies que reaccionen. Lequilibri
compensar el canvi evolucionant cap a on es produeixi menys
917571 _ 0193-0236.indd 229 17/12/09 10:49
230
5
Lequilibri qumic
quantitat de mols gasosos. En aquest cas, evolucionar desquerra
a dreta (menys mols gasosos), cap a la formaci de productes.
En augmentar la temperatura, lequilibri es desplaar en el sentit
en qu la reacci sigui endotrmica. En aquest cas veiem que es
tracta duna reacci exotrmica en el sentit directe, ja que presenta
una entalpia negativa. Aix doncs, un augment de la temperatura
far que lequilibri evolucioni de dreta a esquerra, en el sentit
endotrmic.
44. En un reactor d1 litre de capacitat, a temperatura constant, shi estableix
lequilibri NO
2
+ SO
2
NO + SO
3
, les concentracions molars
en lequilibri sn:
[
NO
2
] = 0,2; [
SO
2
] = 0,6; [
NO
] = 4,0, i [
SO
3
] = 1,2
a) Calcula el valor de la K
c
en aquesta temperatura.
b) Si shi afegeixen 0,4 mols de NO
2
, quina ser la concentraci
dels reactius i dels productes quan shi estableixi de nou
lequilibri?
(Prova de selectivitat real)
a) Amb les dades de concentraci de les espcies en lequilibri
calculem el valor de K
c
mitjanant lexpressi corresponent:
K K
c
3
2 2
c
NO SO
NO SO
4 1,2
0,2 0,6
=
=
[ ] [ ]
[ ] [ ]
40
b) Establim la reacci amb les condicions inicials dequilibri,
les modificacions i les noves condicions dequilibri:
Substncies NO
2( g )
+ SO
2( g )
NO
( g )
+ SO
3( g )
Mols
Equilibri inicial 0,2 0,6 4 1,2
Shi afegeixen 0,4
Noves
condicions
0,2 + 0,4 0,6 4 1,2
Reaccionen x x x x
Equilibri 0,6 x 0,6 x 4 + x 1,2 + x
Si shi afegeix NO
2
lequilibri es desplaar desquerra a dreta,
cap a la formaci de productes.
Substitum els nous valors en lexpressi de K
c
i allem la x:
K
x x
c
3
2 2
NO SO
NO SO
4 1,2
0,6
= =
+ +
[ ][ ]
[ ][ ]
40
( ) ( )
(
=
x x
x
) ( )
,
0,6
mol 0 214
Com que es tracta dun volum d1 litre, tractem indistintament
mols i concentraci molar.
Les noves concentracions en el nou equilibri seran:
45. El valor de la constant dequilibri a 700 K per a la reacci
2 HI
(g )
H
2 (g )
+ I
2 (g )
es 0,0183. Sintrodueixen 3,0 mols de HI
en un recipient de 5 litres que era buit i es deixa que shi assoleixi
lequilibri:
a) Quants mols de I
2
shi formen?
b) Quina s la pressi total?
c) Quina s la concentraci de HI en lequilibri si a la mateixa
temperatura el volum es fa el doble?
Dada: R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies 2 HI
( g )
H
2( g )
+ I
2( g )
Mols
Inicials 3 0 0
Reaccionen 2x x x
En lequilibri 3 2x x x
Molaritat En lequilibri
Substitum valors en lexpressi de la constant dequilibri, resolem
lequaci de segon grau, i obtenim:
a) Els mols de I
2
en lequilibri seran:
n (I
2
) = x = 0,32 mol
b) Els mols totals seran:
n
T
= (3 2x ) + x + x = 3 mol
Amb lequaci dels gasos ideals calculem la pressi total:
917571 _ 0193-0236.indd 230 17/12/09 10:49
Lequilibri qumic
231
SOLUCIONARI
quantitat de mols gasosos. En aquest cas, evolucionar desquerra
a dreta (menys mols gasosos), cap a la formaci de productes.
En augmentar la temperatura, lequilibri es desplaar en el sentit
en qu la reacci sigui endotrmica. En aquest cas veiem que es
tracta duna reacci exotrmica en el sentit directe, ja que presenta
una entalpia negativa. Aix doncs, un augment de la temperatura
far que lequilibri evolucioni de dreta a esquerra, en el sentit
endotrmic.
En un reactor d1 litre de capacitat, a temperatura constant, shi estableix
lequilibri NO
2
+ SO
2
NO + SO
3
, les concentracions molars
en lequilibri sn:
[
NO
2
] = 0,2; [
SO
2
] = 0,6; [
NO
] = 4,0, i [
SO
3
] = 1,2
a) Calcula el valor de la K
c
en aquesta temperatura.
b) Si shi afegeixen 0,4 mols de NO
2
, quina ser la concentraci
dels reactius i dels productes quan shi estableixi de nou
lequilibri?
(Prova de selectivitat real)
a) Amb les dades de concentraci de les espcies en lequilibri
calculem el valor de K
c
mitjanant lexpressi corresponent:
b) Establim la reacci amb les condicions inicials dequilibri,
les modificacions i les noves condicions dequilibri:
Substncies NO
2( g )
+ SO
2( g )
NO
( g )
+ SO
3( g )
Mols
Equilibri inicial 0,2 0,6 4 1,2
Shi afegeixen 0,4
Noves
condicions
0,2 + 0,4 0,6 4 1,2
Reaccionen x x x x
Equilibri 0,6 x 0,6 x 4 + x 1,2 + x
Si shi afegeix NO
2
lequilibri es desplaar desquerra a dreta,
cap a la formaci de productes.
Substitum els nous valors en lexpressi de K
c
i allem la x:
K
x x
c
3
2 2
NO SO
NO SO
4 1,2
0,6
= =
+ +
[ ][ ]
[ ][ ]
40
( ) ( )
(
=
x x
x
) ( )
,
0,6
mol 0 214
Com que es tracta dun volum d1 litre, tractem indistintament
mols i concentraci molar.
Les noves concentracions en el nou equilibri seran:
[ ] NO M
2
= = 0 6 0 214 0 386 , , ,
[ ] SO M
2
= = 0 6 0 214 0 386 , , ,
[ ] NO M = + = 4 0 214 4 214 , ,
[ ] SO M
3
= + = 1 2 0 214 1 414 , , ,
45. El valor de la constant dequilibri a 700 K per a la reacci
2 HI
(g )
H
2 (g )
+ I
2 (g )
es 0,0183. Sintrodueixen 3,0 mols de HI
en un recipient de 5 litres que era buit i es deixa que shi assoleixi
lequilibri:
a) Quants mols de I
2
shi formen?
b) Quina s la pressi total?
c) Quina s la concentraci de HI en lequilibri si a la mateixa
temperatura el volum es fa el doble?
Dada: R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
En lequilibri tindrem:
Substncies 2 HI
( g )
H
2( g )
+ I
2( g )
Mols
Inicials 3 0 0
Reaccionen 2x x x
En lequilibri 3 2x x x
Molaritat En lequilibri
3 2 x
5
x
5
x
5
Substitum valors en lexpressi de la constant dequilibri, resolem
lequaci de segon grau, i obtenim:
K
x
x
c
2 2
2
I H
HI
0,0183
x
5
x
5
3 2
5
0,32 m =
=
=
[ ] [ ]
[ ]
ool
a) Els mols de I
2
en lequilibri seran:
n (I
2
) = x = 0,32 mol
b) Els mols totals seran:
n
T
= (3 2x ) + x + x = 3 mol
Amb lequaci dels gasos ideals calculem la pressi total:
P V n R T
P
n R T
V
=
=
=
=
T
T
3 0,082 700
5
34,44 atm
917571 _ 0193-0236.indd 231 17/12/09 10:49
232
5
Lequilibri qumic
c) Com que n = 0, un augment de volum a temperatura
constant no afectar lequilibri. S que afectar la concentraci
de HI, ja que el volum passa de 5 L a 10 L:
[ ] HI
3 2
10
3 2 0,32
10
0,236 mol L
1
=
=
=
x
46. El trixid de sofre (SO
3
) se sol trobar en latmosfera prxima
a les zones industrials com a conseqncia de loxidaci del dixid
de sofre (SO
2
), segons lequilibri segent:
2 SO
2 (g )
+ O
2 (g )
2 SO
3 (g )
; H < 0
a) Explica de manera raonada tres maneres diferents dactuar sobre
lequilibri que afavoreixin la formaci del trixid de sofre (SO
3
).
b) Si tenim en compte que el dixid de sofre (SO
2
) i el trixid de sofre
(SO
3
) sn, entre altres, els gasos responsables de la formaci
de lanomenada pluja cida, explica en qu consisteix aquest fenomen
i quins en sn els efectes.
(Prova de selectivitat real)
a) Si disminum la temperatura lequilibri es desplaar en el sentit
en qu la reacci s exotrmica. En aquest cas veiem que
es tracta duna reacci exotrmica en el sentit directe, ja que
presenta una entalpia negativa. En disminuir la temperatura
safavorir la formaci de SO
3
.
Si augmentem la pressi, disminuir el volum i augmentar
la concentraci de les espcies que reaccionen. Lequilibri
compensar el canvi evolucionant cap a on es produeixi menys
quantitat de mols gasosos. En aquest cas evolucionar
desquerra a dreta (menys mols gasosos), cap a la formaci
de SO
3
.
Aquest mateix efecte lobtindrem disminuint el volum.
Una altra manera seria extraient del reactor el SO
3
que es vagi
formant per tal de desplaar lequilibri cap a la dreta.
b) Veurem el fenomen de la pluja cida i els seus efectes
a la unitat 6 (Reaccions cid-base), a la pgina 244
del llibre.
47. El clorur de nitrosil (NOCl) s un gas que es descompon a temperatura
elevada en monxid de nitrogen (NO) i clor (Cl
2
), tots dos gasosos.
Si sintrodueixen 2 mols de NOCl en un recipient dun litre
i sescalfen a 650 K, sarriba a lequilibri quan sha descompost
un 20 % del reactiu.
a) Troba la constant dequilibri K
c
en aquesta temperatura.
b) Determina la pressi final del recipient.
c) Indica alguna manera dincrementar el rendiment de la reacci.
Dada: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
= 8,314 J K
1
mol
1
(Prova de selectivitat real)
Descomposici de NOCl.
a) 2NOCl
2NO + Cl
2
Fracci descomposta x = 0,2
[NOCl]
eq
= 1,6 mol L
1
[NO]
eq
= 0,4 mol L
1
[Cl
2
]
eq
= 0,2 mol L
1
b) El nombre total de mols de gas s 2,2.
A partir de P V = n R T, P = 117,3 atm
c) Podem incrementar el rendiment de la reacci:
Disminuint la pressi (o augmentant el volum del recipient).
Incrementant la quantitat de reactiu o traient els productes.
48. La sntesi del metanol (alcohol metlic) es basa en lequilibri segent:
CO
(g
)
+ 2H
2 (g
)
CH
3
OH
(g
)
En un reactor cilndric d1 litre de capacitat es disposen 2 mols de CO
i 2 mols dhidrogen, i sescalfa el conjunt fins a 600 K. Considerant que,
un cop assolit lequilibri en aquesta temperatura, shan format 0,8 mol
de metanol:
a) Calcula els mols de cada substncia un cop assolit lequilibri.
b) Calcula el valor de K
p
a 600 K.
c) Indica lefecte que produir sobre lequilibri un augment del volum
del recipient (imaginat que el cilindre est dotat dun pist que permet
la variaci del seu volum). Raona la resposta.
Dada: R = 0,082 atm L K
1
mol1 = 8,314 J K
1
mol
1
(Prova de selectivitat real)
a) Els mols presents en lequilibri del metanol sn:
CO = 1,2 mol
H
2
= 0,4 mol
CH
3
OH = 0,8 mol
b) El clcul de K
p
es pot fer a partir del valor de les pressions
parcials en lequilibri o b calculant prviament el valor de K
c
.
Veurem les dues opcions:
917571 _ 0193-0236.indd 232 17/12/09 10:49
Lequilibri qumic
233
SOLUCIONARI
c) Com que n = 0, un augment de volum a temperatura
constant no afectar lequilibri. S que afectar la concentraci
de HI, ja que el volum passa de 5 L a 10 L:
El trixid de sofre (SO
3
) se sol trobar en latmosfera prxima
a les zones industrials com a conseqncia de loxidaci del dixid
de sofre (SO
2
), segons lequilibri segent:
2 SO
2 (g )
+ O
2 (g )
2 SO
3 (g )
; H < 0
a) Explica de manera raonada tres maneres diferents dactuar sobre
lequilibri que afavoreixin la formaci del trixid de sofre (SO
3
).
b) Si tenim en compte que el dixid de sofre (SO
2
) i el trixid de sofre
(SO
3
) sn, entre altres, els gasos responsables de la formaci
de lanomenada pluja cida, explica en qu consisteix aquest fenomen
i quins en sn els efectes.
(Prova de selectivitat real)
a) Si disminum la temperatura lequilibri es desplaar en el sentit
en qu la reacci s exotrmica. En aquest cas veiem que
es tracta duna reacci exotrmica en el sentit directe, ja que
presenta una entalpia negativa. En disminuir la temperatura
safavorir la formaci de SO
3
.
Si augmentem la pressi, disminuir el volum i augmentar
la concentraci de les espcies que reaccionen. Lequilibri
compensar el canvi evolucionant cap a on es produeixi menys
quantitat de mols gasosos. En aquest cas evolucionar
desquerra a dreta (menys mols gasosos), cap a la formaci
de SO
3
.
Aquest mateix efecte lobtindrem disminuint el volum.
Una altra manera seria extraient del reactor el SO
3
que es vagi
formant per tal de desplaar lequilibri cap a la dreta.
b) Veurem el fenomen de la pluja cida i els seus efectes
a la unitat 6 (Reaccions cid-base), a la pgina 244
del llibre.
El clorur de nitrosil (NOCl) s un gas que es descompon a temperatura
elevada en monxid de nitrogen (NO) i clor (Cl
2
), tots dos gasosos.
Si sintrodueixen 2 mols de NOCl en un recipient dun litre
i sescalfen a 650 K, sarriba a lequilibri quan sha descompost
un 20 % del reactiu.
a) Troba la constant dequilibri K
c
en aquesta temperatura.
b) Determina la pressi final del recipient.
c) Indica alguna manera dincrementar el rendiment de la reacci.
Dada: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
= 8,314 J K
1
mol
1
(Prova de selectivitat real)
Descomposici de NOCl.
a) 2NOCl
2NO + Cl
2
Fracci descomposta x = 0,2
[NOCl]
eq
= 1,6 mol L
1
[NO]
eq
= 0,4 mol L
1
[Cl
2
]
eq
= 0,2 mol L
1
K
c
2
2
2
[NO] [Cl ]
[NOCl]
0,0125 =
=
b) El nombre total de mols de gas s 2,2.
A partir de P V = n R T, P = 117,3 atm
c) Podem incrementar el rendiment de la reacci:
Disminuint la pressi (o augmentant el volum del recipient).
Incrementant la quantitat de reactiu o traient els productes.
48. La sntesi del metanol (alcohol metlic) es basa en lequilibri segent:
CO
(g
)
+ 2H
2 (g
)
CH
3
OH
(g
)
En un reactor cilndric d1 litre de capacitat es disposen 2 mols de CO
i 2 mols dhidrogen, i sescalfa el conjunt fins a 600 K. Considerant que,
un cop assolit lequilibri en aquesta temperatura, shan format 0,8 mol
de metanol:
a) Calcula els mols de cada substncia un cop assolit lequilibri.
b) Calcula el valor de K
p
a 600 K.
c) Indica lefecte que produir sobre lequilibri un augment del volum
del recipient (imaginat que el cilindre est dotat dun pist que permet
la variaci del seu volum). Raona la resposta.
Dada: R = 0,082 atm L K
1
mol1 = 8,314 J K
1
mol
1
(Prova de selectivitat real)
a) Els mols presents en lequilibri del metanol sn:
CO = 1,2 mol
H
2
= 0,4 mol
CH
3
OH = 0,8 mol
b) El clcul de K
p
es pot fer a partir del valor de les pressions
parcials en lequilibri o b calculant prviament el valor de K
c
.
Veurem les dues opcions:
917571 _ 0193-0236.indd 233 17/12/09 10:49
234
5
Lequilibri qumic
A partir del clcul de les pressions parcials
P
CH3OH
= 3,99 10
6
Pa = 39,4 atm
P
H2
= 2,00 10
6
Pa = 19,7 atm
P
CO
= 6,00 10
6
Pa = 59,0 atm
A partir del clcul previ de K
c
K
c
= 4,17
K
p
= 1,68 10
13
(si treballem en Pa) o b 1,72 10
3
(si treballem en atm).
c) Laugment del volum del reactor provocar un desplaament
de lequilibri inicial cap a la formaci de CO i H
2
(desplaament
de la reacci cap a on es formin ms mols de gas).
49. Per a la reacci: N
2
O
4 (g )
2NO
2 (g )
, H = 58,2 kJ.
Si, un cop assolit lequilibri, volem augmentar la concentraci
de dixid de nitrogen tria quina ser lopci correcta:
a) Caldr escalfar el sistema.
b) Caldr incorporar un catalitzador.
c) Caldr modificar lestequiometria de la reacci.
d) Caldr disminuir la temperatura.
(Prova de selectivitat real)
Lopci correcta s la (a).
50. La sntesi de lamonac pel procs de Haber-Bosch sexpressa
amb la reacci segent:
N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
2 NH
3 (g )
H = 92,0 KJ
Lany 1918, davant la importncia industrial de lamonac, Haber
fou guardonat amb el premi Nobel de Qumica per haver esbrinat
el procs de sntesi que porta el seu nom. Indica els principals
usos i aplicacions industrials de lamonac.
(Prova de selectivitat real)
Lamonac sutilitza per obtenir sals amniques, que es fan
servir com a fertilitzants. En la forma anhidra sutilitza com a adob
directe. Tamb es fa servir per obtenir NO, cid ntric
i nitrats.
Un altre dels usos que sen fa s com a refrigerant.
A casa sutilitza com a producte de neteja.
51. Lamonac constitueix la matria primera per a la indstria dels adobs
nitrogenats. Sobt industrialment mitjanant lanomenada sntesi
de Haber:
N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
2 NH
3 (g )
H < 0
Es demana:
a) Com influir en lequilibri un augment de la temperatura?
b) Si augmentem la pressi, en quin sentit es desplaar lequilibri?
c) Quines sn les condicions de pressi i temperatura que afavoreixen
la producci de NH
3
?
d) Si S < 0, la reacci ser espontnia?
(Prova de selectivitat real)
a) En augmentar la temperatura, lequilibri es desplaar
en el sentit en qu la reacci sigui endotrmica. En aquest
cas veiem que es tracta duna reacci exotrmica en el sentit
directe, ja que presenta una entalpia negativa. Aix doncs,
un augment de la temperatura far que lequilibri evolucioni
de dreta a esquerra, cap a la formaci dels reactius.
b) En augmentar la pressi disminuir el volum i augmentar
la concentraci de les espcies que reaccionen. Lequilibri
compensar el canvi evolucionant cap a on es produeixi menys
quantitat de mols gasosos. En aquest cas evolucionar desquerra
a dreta (menys mols gasosos), cap a la formaci damonac.
c) Segons el que hem dit anteriorment, temperatura baixa
i pressi alta.
d) Com que G = H T S, la reacci ser espontnia
quan G < 0. Si H < 0 i S < 0, aix saconseguir
a temperatures baixes.
52. Raona lefecte que provocar en la sntesi de lamonac:
N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
2 NH
3 (g )
H = 92,4 KJ
a) Un augment de la pressi en el reactor.
b) El fet dutilitzar un excs de nitrogen.
c) Un augment de la temperatura.
d) Ls dun catalitzador.
(Prova de selectivitat real)
a) En augmentar la pressi, disminuir el volum i augmentar
la concentraci de les espcies que reaccionen. Lequilibri
compensar el canvi evolucionant cap a on es produeixi menys
quantitat de mols gasosos.
917571 _ 0193-0236.indd 234 17/12/09 10:49
Lequilibri qumic
235
SOLUCIONARI
A partir del clcul de les pressions parcials
P
CH3OH
= 3,99 10
6
Pa = 39,4 atm
P
H2
= 2,00 10
6
Pa = 19,7 atm
P
CO
= 6,00 10
6
Pa = 59,0 atm
A partir del clcul previ de K
c
K
c
= 4,17
K
p
= 1,68 10
13
(si treballem en Pa) o b 1,72 10
3
(si treballem en atm).
c) Laugment del volum del reactor provocar un desplaament
de lequilibri inicial cap a la formaci de CO i H
2
(desplaament
de la reacci cap a on es formin ms mols de gas).
Per a la reacci: N
2
O
4 (g )
2NO
2 (g )
, H = 58,2 kJ.
Si, un cop assolit lequilibri, volem augmentar la concentraci
de dixid de nitrogen tria quina ser lopci correcta:
a) Caldr escalfar el sistema.
b) Caldr incorporar un catalitzador.
c) Caldr modificar lestequiometria de la reacci.
d) Caldr disminuir la temperatura.
(Prova de selectivitat real)
Lopci correcta s la (a).
La sntesi de lamonac pel procs de Haber-Bosch sexpressa
amb la reacci segent:
N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
2 NH
3 (g )
H = 92,0 KJ
Lany 1918, davant la importncia industrial de lamonac, Haber
fou guardonat amb el premi Nobel de Qumica per haver esbrinat
el procs de sntesi que porta el seu nom. Indica els principals
usos i aplicacions industrials de lamonac.
(Prova de selectivitat real)
Lamonac sutilitza per obtenir sals amniques, que es fan
servir com a fertilitzants. En la forma anhidra sutilitza com a adob
directe. Tamb es fa servir per obtenir NO, cid ntric
i nitrats.
Un altre dels usos que sen fa s com a refrigerant.
A casa sutilitza com a producte de neteja.
51. Lamonac constitueix la matria primera per a la indstria dels adobs
nitrogenats. Sobt industrialment mitjanant lanomenada sntesi
de Haber:
N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
2 NH
3 (g )
H < 0
Es demana:
a) Com influir en lequilibri un augment de la temperatura?
b) Si augmentem la pressi, en quin sentit es desplaar lequilibri?
c) Quines sn les condicions de pressi i temperatura que afavoreixen
la producci de NH
3
?
d) Si S < 0, la reacci ser espontnia?
(Prova de selectivitat real)
a) En augmentar la temperatura, lequilibri es desplaar
en el sentit en qu la reacci sigui endotrmica. En aquest
cas veiem que es tracta duna reacci exotrmica en el sentit
directe, ja que presenta una entalpia negativa. Aix doncs,
un augment de la temperatura far que lequilibri evolucioni
de dreta a esquerra, cap a la formaci dels reactius.
b) En augmentar la pressi disminuir el volum i augmentar
la concentraci de les espcies que reaccionen. Lequilibri
compensar el canvi evolucionant cap a on es produeixi menys
quantitat de mols gasosos. En aquest cas evolucionar desquerra
a dreta (menys mols gasosos), cap a la formaci damonac.
c) Segons el que hem dit anteriorment, temperatura baixa
i pressi alta.
d) Com que G = H T S, la reacci ser espontnia
quan G < 0. Si H < 0 i S < 0, aix saconseguir
a temperatures baixes.
52. Raona lefecte que provocar en la sntesi de lamonac:
N
2 (g )
+ 3 H
2 (g )
2 NH
3 (g )
H = 92,4 KJ
a) Un augment de la pressi en el reactor.
b) El fet dutilitzar un excs de nitrogen.
c) Un augment de la temperatura.
d) Ls dun catalitzador.
(Prova de selectivitat real)
a) En augmentar la pressi, disminuir el volum i augmentar
la concentraci de les espcies que reaccionen. Lequilibri
compensar el canvi evolucionant cap a on es produeixi menys
quantitat de mols gasosos.
917571 _ 0193-0236.indd 235 17/12/09 10:49
236
5
Lequilibri qumic
En aquest cas evolucionar desquerra a dreta (menys mols
gasosos), cap a la formaci damonac.
b) En augmentar la concentraci dun dels reactius, el quocient
de reacci disminuir i el sistema evolucionar cap a la dreta
(cap a la sntesi damonac) per restablir lequilibri.
c) En augmentar la temperatura, lequilibri es desplaar en
el sentit en qu la reacci sigui endotrmica. En aquest cas veiem
que es tracta duna reacci exotrmica en el sentit directe,
ja que presenta una entalpia negativa. Aix doncs, un augment
de la temperatura far que lequilibri evolucioni de dreta
a esquerra, cap a la formaci dels reactius, cosa que
perjudicar la sntesi damonac.
d) Un catalitzador no afectar lequilibri, per s que augmentar
la velocitat de sntesi de lamonac. En la indstria sutilitza
com a catalitzador el Fe
3
O
4
barrejat amb promotors de la catlisi,
com ara KOH, SiO
2
, Al
2
O
3
, etc.
917571 _ 0193-0236.indd 236 17/12/09 10:49
Reaccions
cid-base
6
237
Aquest tema, que ja es va introduir a primer de Batxillerat,
als alumnes els resulta familiar i molt motivador, per no hem
doblidar que, com tots, t una dificultat afegida: els clculs
estequiomtrics a les reaccions de neutralitzaci. Tot i que
tradicionalment shan fet servir els equivalents, s ms convenient
utilitzar clculs basats en mols, per tal de potenciar la interpretaci
del procs com una reacci qumica ms. s molt important
recalcar que els alumnes solen tenir la idea preconcebuda
que tota neutralitzaci t lloc a pH = 7, cosa que haurem
de reconduir.
Tamb s important que no retinguin la idea que les reaccions
cid-base transcorren noms en medi aqus, encara que aix
sigui el ms com. Daltra banda, laplicaci de les reaccions
de neutralitzaci cid-base i de les solucions reguladores s clara
tant en processos biolgics (regulaci del pH de la sang, tractament
de lacidesa destmac) com en processos industrials (obtenci
de sabons, control de lacidesa del vi).
PRESENTACI
917571 _ 0237-0324.indd 237 17/12/09 10:58
238
6
Reaccions cid-base
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar a terme investigacions per obtenir resposta.
Comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica la distinci entre cincia
i altres formes de coneixement per a lelaboraci de models (models segons
les diferents teories de les definicions dcids i bases), i per a ls de mtodes
emprics i darguments lgics per contrastar les hiptesis i validar els models
i les teories proposades. El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i
Revisi de les propietats i estructura dels cids i les bases.
Modelitzaci de les reaccions cid-base segons la teoria de Brnsted-Lowry.
Establiment de lequilibri inic dautoionitzaci de laigua.
Comparaci de la fora relativa dcids i bases mitjanant les constants dacidesa
i de basicitat.
Investigaci de la variaci del pH en diluir un cid fort i un cid feble.
Predicci qualitativa i clcul del pH en solucions dcids, bases i sals.
Valoraci de la importncia del pH del sl en agricultura.
Observaci dels canvis de color de diferents indicadors cid-base i interpretaci terica.
Interpretaci de la corba de valoraci dun cid i duna base forta i obtenci mitjanant
un equip de captaci de dades o dun programari de simulaci. Diferenciaci entre punt
final i punt dequivalncia duna valoraci.
Observaci de la capacitat reguladora del pH de certes solucions. Concepte qualitatiu
de soluci reguladora del pH. Investigaci experimental de la capacitat reguladora
del pH de laigua mineral carbnica. Valoraci de la importncia de la soluci reguladora
CO
2
/
HCO
3
/
CO3
2
en sistemes com la sang i els oceans.
CONTINGUTS
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
1. Interpretar la informaci sobre sistemes i processos qumics presentada en forma
de grfics, diagrames, frmules qumiques i equacions, i utilitzar aquestes formes
de representaci per explicar fets qumics i per abordar la resoluci de problemes.
2. Analitzar la descripci duna investigaci experimental i del mtode emprat, treure
conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.
3. Classificar diferents espcies qumiques com a cides, bsiques o neutres aplicant
la teoria de Brnsted-Lowry.
4. Calcular el valor de pH en solucions dcids forts i febles, i en solucions de bases
fortes i febles, i aplicar les tcniques volumtriques per determinar la quantitat
duna substncia bsica o cida en una mostra.
5. Analitzar com els diferents camps de la qumica collaboren en processos industrials
rellevants i en la soluci dalguns problemes mediambientals.
CRITERIS DAVALUACI
Enunciar les caracterstiques generals dcids i bases.
Definir els conceptes dcid i base segons les teories dArrhenius, Brnsted-Lowry
i Lewis, i conixer les limitacions de cadascuna.
Entendre el concepte de parell cid-base conjugat i el de substncies amfteres.
Determinar lexpressi de les constants dionitzaci dcids i bases, tant forts
com febles, i en aquest ltim cas utilitzant el concepte de grau de dissociaci.
Saber relacionar la fora relativa dcids i bases amb el valor de la seva constant.
Conixer el producte inic de laigua i relacionar-lo amb K
a
i K
b
.
Explicar els conceptes de pH i pOH i conixer els valors que tenen en una soluci
cida, bsica i neutra.
Entendre el fonament dels indicadors per a la determinaci del pH duna soluci.
Comprendre la utilitat de les volumetries cid-base i fer clculs sobre aix.
Interpretar la corba de valoraci dun cid fort amb una base forta.
Raonar els diferents tipus dhidrlisi segons les caracterstiques de les sals que
es dissolen i reconixer els electrlits.
Reconixer solucions amortidores i entendren la importncia biolgica i industrial.
Conixer els efectes contaminants de la pluja cida.
OBJECTIUS
917571 _ 0237-0324.indd 238 17/12/09 10:58
239
PROGRAMACI D'AULA
Reaccions cid-base
modificat si es troben evidncies que no encaixen en les teories proposades.
La competncia en la comprensi i capacitat dactuar que implica apropiar-se
dels conceptes, models i principis fonamentals de la qumica per tal dinterpretar
el mn fisicoqumic.
Competncia comunicativa, implica saber descriure fets, explicar-los i argumentar-los.
Aix suposa promoure discussions sobre les evidncies experimentals, la idonetat
dels models proposats per interpretar els fets qumics i la lectura i interpretaci
de textos i illustracions.
Competncia en gesti i tractament de la informaci i competncia digital, que
implica la utilitzaci de fonts bibliogrfiques i dels recursos que hi ha a la xarxa per
cercar informaci sobre el desenvolupament histric de les diferents definicions dcids
i bases, sobre els efectes de la pluja cida sobre el medi ambient i sobre la influncia
de les variacions de pH del sl, de laigua i de laire per efecte de la contaminaci
qumica, ja que, per exemple, provoca la disminuci de les poblacions de corals.
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar a terme investigacions per obtenir resposta.
Comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica la distinci entre cincia
i altres formes de coneixement per a lelaboraci de models (models segons
les diferents teories de les definicions dcids i bases), i per a ls de mtodes
emprics i darguments lgics per contrastar les hiptesis i validar els models
i les teories proposades. El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i
Revisi de les propietats i estructura dels cids i les bases.
Modelitzaci de les reaccions cid-base segons la teoria de Brnsted-Lowry.
Establiment de lequilibri inic dautoionitzaci de laigua.
Comparaci de la fora relativa dcids i bases mitjanant les constants dacidesa
i de basicitat.
Investigaci de la variaci del pH en diluir un cid fort i un cid feble.
Predicci qualitativa i clcul del pH en solucions dcids, bases i sals.
Valoraci de la importncia del pH del sl en agricultura.
Observaci dels canvis de color de diferents indicadors cid-base i interpretaci terica.
Interpretaci de la corba de valoraci dun cid i duna base forta i obtenci mitjanant
un equip de captaci de dades o dun programari de simulaci. Diferenciaci entre punt
final i punt dequivalncia duna valoraci.
Observaci de la capacitat reguladora del pH de certes solucions. Concepte qualitatiu
de soluci reguladora del pH. Investigaci experimental de la capacitat reguladora
del pH de laigua mineral carbnica. Valoraci de la importncia de la soluci reguladora
CO
2
/
HCO
3
/
CO3
2
en sistemes com la sang i els oceans.
CONTINGUTS
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
Ls del llenguatge per comunicar per escrit i oralment la construcci i compartici
del coneixement qumic. La lectura comprensiva de textos i la recerca dinformaci
impliquen una connexi necessria amb les llenges.
En aquesta unitat sestableixen connexions amb la Biologia: solucions reguladores
del pH.
Connexions amb Cincies de la Terra i del medi ambient: pH i agricultura. Fertilitzants.
Coneixement sobre lepistemologia (naturalesa de la cincia), histria de la cincia.
Comprensi de la naturalesa de la cincia com a activitat humana.
Connexions amb Fsica: unitats, factors de conversi, xifres significatives.
Connexions amb Tecnologia: fabricaci industrial de lamonac.
CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
1. Interpretar la informaci sobre sistemes i processos qumics presentada en forma
de grfics, diagrames, frmules qumiques i equacions, i utilitzar aquestes formes
de representaci per explicar fets qumics i per abordar la resoluci de problemes.
2. Analitzar la descripci duna investigaci experimental i del mtode emprat, treure
conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.
3. Classificar diferents espcies qumiques com a cides, bsiques o neutres aplicant
la teoria de Brnsted-Lowry.
4. Calcular el valor de pH en solucions dcids forts i febles, i en solucions de bases
fortes i febles, i aplicar les tcniques volumtriques per determinar la quantitat
duna substncia bsica o cida en una mostra.
5. Analitzar com els diferents camps de la qumica collaboren en processos industrials
rellevants i en la soluci dalguns problemes mediambientals.
CRITERIS DAVALUACI
Enunciar les caracterstiques generals dcids i bases.
Definir els conceptes dcid i base segons les teories dArrhenius, Brnsted-Lowry
i Lewis, i conixer les limitacions de cadascuna.
Entendre el concepte de parell cid-base conjugat i el de substncies amfteres.
Determinar lexpressi de les constants dionitzaci dcids i bases, tant forts
com febles, i en aquest ltim cas utilitzant el concepte de grau de dissociaci.
Saber relacionar la fora relativa dcids i bases amb el valor de la seva constant.
Conixer el producte inic de laigua i relacionar-lo amb K
a
i K
b
.
Explicar els conceptes de pH i pOH i conixer els valors que tenen en una soluci
cida, bsica i neutra.
Entendre el fonament dels indicadors per a la determinaci del pH duna soluci.
Comprendre la utilitat de les volumetries cid-base i fer clculs sobre aix.
Interpretar la corba de valoraci dun cid fort amb una base forta.
Raonar els diferents tipus dhidrlisi segons les caracterstiques de les sals que
es dissolen i reconixer els electrlits.
Reconixer solucions amortidores i entendren la importncia biolgica i industrial.
Conixer els efectes contaminants de la pluja cida.
OBJECTIUS
917571 _ 0237-0324.indd 239 17/12/09 10:58
240
6
Reaccions cid-base
1. Indica i justifica la falsedat o la certesa de les afirmacions segents:
a) Segons Arrhenius, una base ha doriginar ions OH
quan es dissol
en aigua.
b) Segons Brnsted-Lowry, perqu un cid pugui cedir protons
cal la presncia duna base capa dacceptar-los
(Prova de selectivitat real)
a) Aquesta afirmaci s certa, ja que la mateixa definici de base
dArrhenius diu que es tracta duna substncia que allibera ions
hidroxil quan es dissol en aigua.
b) Aquesta afirmaci s correcta, ja que en el concepte cid-base
dArrhenius hi ha implcita lexistncia de parells conjugats,
de manera que perqu un cid pugui cedir protons cal que
hi hagi una base capa dacceptar-los.
2. Li hidrogensulfat s amfter. Escriu i anomena totes les espcies
que participen en la reacci amb aigua quan li actua com a cid
o com a base. Identifica els parells cid-base de totes dues reaccions.
(Prova de selectivitat real)
Li hidrogensulfat es pot comportar com una substncia amftera,
ja que actua com a cid o com a base segons que cedeixi el prot
que encara t o b naccepti un altre.
cid: cedeix el prot a laigua:
HSO
4
+ H
2
O
SO
4
2
+ H
3
O
+
Parells conjugats: HSO
4
/
SO
4
2
Base: accepta un prot de laigua:
HSO
4
+ H
2
O
H
2
SO
4
+ OH
4
/
H
2
SO
4
3. Justifica, indicant els equilibris corresponents, lacidesa o la basicitat
(segons Brnsted-Lowry) de les espcies segents. Indica els parells
cid-base conjugats.
a) I clorur; b) I hidrogensulfur; c) I sulfat; d) I amoni.
Segons la teoria de Brnsted-Lowry, un cid s una substncia
que cedeix protons i una base s una substncia que
naccepta.
a) Cl
+ HA HCl + A
En soluci aquosa: Cl
+ H
2
O HCl + OH
/HCl.
b) Li hidrogensulfur s una substncia amftera perqu pot
comportar-se com a cid o com a base:
HS
+ H
2
O
S
2
+ H
3
O
+
HS
+ H
2
O
H
2
S + OH
/ S
2
Parell base-cid conjugat: HS
/ H
2
S
c) Li sulfat es comporta com a base perqu noms t lopci
dacceptar un prot:
SO
4
2
+ H
2
O
HSO
4
+ OH
NH
3
+ H
3
O
+
Parell cid-base conjugat NH
4
+
/NH
3
4. Raona si les afirmacions segents sn certes o falses:
a) Una soluci de pH = 13 s ms bsica que una altra de pH = 8.
b) Quant ms petit s el pH duna soluci, ms cida s.
(Prova de selectivitat real)
a) Segons la definici de pH (pH = log [H
3
O
+
]), una soluci
de pH = 13 t una concentraci de protons igual a 10
13
M,
i una soluci de pH = 8 t una concentraci de protons igual
a 10
8
M. Com ms gran s la concentraci de protons, ms gran
s lacidesa. Per tant, lafirmaci s certa, ja que la soluci
de pH = 13 t menys concentraci de protons i, per tant,
s ms bsica.
b) Aquesta afirmaci s certa, ja que, segons la definici, com ms
petit s el pH ms gran s la concentraci de protons duna espcie
i, per tant, ms cida s.
5. Indica quines de les afirmacions segents sobre una soluci aquosa
dun cid sn certes:
a) El pH de la soluci s bsic
b) El producte [H
+
] [OH
] de la soluci s 10
14
M.
c) La concentraci de protons en la soluci s ms gran de 10
7
.
d) El pOH s ms petit que el pH.
(Prova de selectivitat real)
a) Aquesta afirmaci s falsa, ja que si es tracta duna soluci cida,
el pH no pot ser bsic; haur de ser ms petit que 7 i, per tant, cid.
917571 _ 0237-0324.indd 240 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
241
SOLUCIONARI
Indica i justifica la falsedat o la certesa de les afirmacions segents:
a) Segons Arrhenius, una base ha doriginar ions OH
quan es dissol
en aigua.
b) Segons Brnsted-Lowry, perqu un cid pugui cedir protons
cal la presncia duna base capa dacceptar-los
(Prova de selectivitat real)
a) Aquesta afirmaci s certa, ja que la mateixa definici de base
dArrhenius diu que es tracta duna substncia que allibera ions
hidroxil quan es dissol en aigua.
b) Aquesta afirmaci s correcta, ja que en el concepte cid-base
dArrhenius hi ha implcita lexistncia de parells conjugats,
de manera que perqu un cid pugui cedir protons cal que
hi hagi una base capa dacceptar-los.
Li hidrogensulfat s amfter. Escriu i anomena totes les espcies
que participen en la reacci amb aigua quan li actua com a cid
o com a base. Identifica els parells cid-base de totes dues reaccions.
(Prova de selectivitat real)
Li hidrogensulfat es pot comportar com una substncia amftera,
ja que actua com a cid o com a base segons que cedeixi el prot
que encara t o b naccepti un altre.
cid: cedeix el prot a laigua:
HSO
4
+ H
2
O
SO
4
2
+ H
3
O
+
Parells conjugats: HSO
4
/
SO
4
2
Base: accepta un prot de laigua:
HSO
4
+ H
2
O
H
2
SO
4
+ OH
4
/
H
2
SO
4
Justifica, indicant els equilibris corresponents, lacidesa o la basicitat
(segons Brnsted-Lowry) de les espcies segents. Indica els parells
cid-base conjugats.
a) I clorur; b) I hidrogensulfur; c) I sulfat; d) I amoni.
Segons la teoria de Brnsted-Lowry, un cid s una substncia
que cedeix protons i una base s una substncia que
naccepta.
a) Cl
+ HA HCl + A
En soluci aquosa: Cl
+ H
2
O HCl + OH
/HCl.
b) Li hidrogensulfur s una substncia amftera perqu pot
comportar-se com a cid o com a base:
HS
+ H
2
O
S
2
+ H
3
O
+
HS
+ H
2
O
H
2
S + OH
/ S
2
Parell base-cid conjugat: HS
/ H
2
S
c) Li sulfat es comporta com a base perqu noms t lopci
dacceptar un prot:
SO
4
2
+ H
2
O
HSO
4
+ OH
NH
3
+ H
3
O
+
Parell cid-base conjugat NH
4
+
/NH
3
4. Raona si les afirmacions segents sn certes o falses:
a) Una soluci de pH = 13 s ms bsica que una altra de pH = 8.
b) Quant ms petit s el pH duna soluci, ms cida s.
(Prova de selectivitat real)
a) Segons la definici de pH (pH = log [H
3
O
+
]), una soluci
de pH = 13 t una concentraci de protons igual a 10
13
M,
i una soluci de pH = 8 t una concentraci de protons igual
a 10
8
M. Com ms gran s la concentraci de protons, ms gran
s lacidesa. Per tant, lafirmaci s certa, ja que la soluci
de pH = 13 t menys concentraci de protons i, per tant,
s ms bsica.
b) Aquesta afirmaci s certa, ja que, segons la definici, com ms
petit s el pH ms gran s la concentraci de protons duna espcie
i, per tant, ms cida s.
5. Indica quines de les afirmacions segents sobre una soluci aquosa
dun cid sn certes:
a) El pH de la soluci s bsic
b) El producte [H
+
] [OH
] de la soluci s 10
14
M.
c) La concentraci de protons en la soluci s ms gran de 10
7
.
d) El pOH s ms petit que el pH.
(Prova de selectivitat real)
a) Aquesta afirmaci s falsa, ja que si es tracta duna soluci cida,
el pH no pot ser bsic; haur de ser ms petit que 7 i, per tant, cid.
917571 _ 0237-0324.indd 241 17/12/09 10:58
242
6
Reaccions cid-base
b) Aquesta afirmaci s certa, ja que en totes les solucions
aquoses es compleix sempre que el producte de la concentraci
de protons per la dions hidroxil, el producte inic de laigua,
a 25 C, s 10
14
.
c) Aquesta afirmaci s certa, ja que les dissolucions aquoses
dun cid tenen pH < 7 i, per tant, [H
3
O
+
] > 10
7
M.
d) Aquesta afirmaci s falsa, ja que sempre es compleix
que pH + pOH = 14, i si en una soluci cida el pH s inferior
a 7, el pOH ha de tenir un valor ms gran que 7. Per tant,
el pOH s ms gran que el pH.
6. Indica els procediments que es fan servir en el laboratori per mesurar
el pH de les solucions, i digues-ne les caracterstiques. Cita algun exemple
dindicador i explica el perqu del seu canvi de color.
(Prova de selectivitat real)
Cal citar els dos procediments ms importants: determinaci
del pH utilitzant un pH-metre per saber-ne el valor amb ms presici
o mitjanant ls dindicadors cid-base i paper indicador, per tenir
un valor aproximat. Dins dels indicadors coneguts sen pot citar
qualsevol, indicant sempre que el color en la forma cida i la bsica
s diferent, i s per aix que es fa servir. (Vegeu les pgines 218 i 219
del llibre.)
Els indicadors sn substncies que modifiquen el color de les seves
solucions quan varia el pH, com a conseqncia dels canvis que
es produeixen en la seva estructura qumica. La forma protonada t
un color i la desprotonada en t un altre de diferent.
7. El vermell de fenol s un indicador cid-base que t una forma cida
(HI) de color groc i una forma bsica I
,
de color vermell.
Daltra banda, el pH de la soluci 0,02 M dcid perclric s 1,7,
i la forma predominant de lindicador ser la HI, de color groc.
8. Calcula de manera raonada el pH de 100 mL daigua destillada i el pH
daquesta aigua desprs dafegir-hi 0,05 cm
3
dcid clorhdric 10 M.
(Prova de selectivitat real)
El pH de laigua destillada a 25 C, per definici, s igual a 7, ja que
el producte inic de laigua a aquesta temperatura s:
K
w
= [H
3
O
+
] [OH
] = 10
14
, i a laigua [H
3
O
+
] = [OH
] = 10
7
,
i: pH = log [H
3
O
+
] = log 10
7
pH = 7
Si afegim 0,05 cm
3
de HCl a laigua anterior tindrem una soluci
dun cid fort i el pH ser inferior a 7. Per calcular-ne el valor
utilitzem la definici, tenint en compte que, com que es tracta
dun cid fort, en soluci aquosa es dissociar completament.
Primer hem de calcular la concentraci de protons:
Com que aquesta quantitat safegeix als 100 mL daigua anteriors,
la concentraci de lcid dilut ser:
Calculem el pH utilitzant directament la concentraci
de protons:
pH = log [H
+
] = log 5 10
3
pH = 2,3
Comprovem que el pH de laigua destillada ha disminut desprs
dafegir-hi les gotes dcid.
9. Es dissolen 20 mL dcid clorhdric comercial, duna riquesa del 36 %
en massa i densitat d1,21 g/mL, en prou aigua per preparar 100 mL
de soluci. Calcula la concentraci dcid clorhdric en la soluci
resultant i el seu pH.
(Prova de selectivitat real)
a) Primer calculem la concentraci de lcid clorhdric en soluci:
b) Per calcular el pH hem de tenir en compte que lcid clorhdric s
un cid fort que es troba totalment dissociat en aigua:
HCl + H
2
O Cl
+ H
3
O
+
917571 _ 0237-0324.indd 242 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
243
SOLUCIONARI
b) Aquesta afirmaci s certa, ja que en totes les solucions
aquoses es compleix sempre que el producte de la concentraci
de protons per la dions hidroxil, el producte inic de laigua,
a 25 C, s 10
14
.
c) Aquesta afirmaci s certa, ja que les dissolucions aquoses
dun cid tenen pH < 7 i, per tant, [H
3
O
+
] > 10
7
M.
d) Aquesta afirmaci s falsa, ja que sempre es compleix
que pH + pOH = 14, i si en una soluci cida el pH s inferior
a 7, el pOH ha de tenir un valor ms gran que 7. Per tant,
el pOH s ms gran que el pH.
Indica els procediments que es fan servir en el laboratori per mesurar
el pH de les solucions, i digues-ne les caracterstiques. Cita algun exemple
dindicador i explica el perqu del seu canvi de color.
(Prova de selectivitat real)
Cal citar els dos procediments ms importants: determinaci
del pH utilitzant un pH-metre per saber-ne el valor amb ms presici
o mitjanant ls dindicadors cid-base i paper indicador, per tenir
un valor aproximat. Dins dels indicadors coneguts sen pot citar
qualsevol, indicant sempre que el color en la forma cida i la bsica
s diferent, i s per aix que es fa servir. (Vegeu les pgines 218 i 219
del llibre.)
Els indicadors sn substncies que modifiquen el color de les seves
solucions quan varia el pH, com a conseqncia dels canvis que
es produeixen en la seva estructura qumica. La forma protonada t
un color i la desprotonada en t un altre de diferent.
El vermell de fenol s un indicador cid-base que t una forma cida
(HI) de color groc i una forma bsica I
,
de color vermell.
Daltra banda, el pH de la soluci 0,02 M dcid perclric s 1,7,
i la forma predominant de lindicador ser la HI, de color groc.
Calcula de manera raonada el pH de 100 mL daigua destillada i el pH
daquesta aigua desprs dafegir-hi 0,05 cm
3
dcid clorhdric 10 M.
(Prova de selectivitat real)
El pH de laigua destillada a 25 C, per definici, s igual a 7, ja que
el producte inic de laigua a aquesta temperatura s:
K
w
= [H
3
O
+
] [OH
] = 10
14
, i a laigua [H
3
O
+
] = [OH
] = 10
7
,
i: pH = log [H
3
O
+
] = log 10
7
pH = 7
Si afegim 0,05 cm
3
de HCl a laigua anterior tindrem una soluci
dun cid fort i el pH ser inferior a 7. Per calcular-ne el valor
utilitzem la definici, tenint en compte que, com que es tracta
dun cid fort, en soluci aquosa es dissociar completament.
Primer hem de calcular la concentraci de protons:
n n M
n
V
n M V
HCl H O HCl
HCl
HCl HCl
3
10 M 0,05
= =
= =
+
=
10 L 5 10 mol
3 4
Com que aquesta quantitat safegeix als 100 mL daigua anteriors,
la concentraci de lcid dilut ser:
[ ] HCl
5 10 mol
0,1 L
5 10 M
HCl
4
3
= =
=
n
V
HCl Cl
+ H
3
O
+
Concentraci inicial 5 10
3
M
Concentraci final 5 10
3
M 5 10
3
M
Calculem el pH utilitzant directament la concentraci
de protons:
pH = log [H
+
] = log 5 10
3
pH = 2,3
Comprovem que el pH de laigua destillada ha disminut desprs
dafegir-hi les gotes dcid.
9. Es dissolen 20 mL dcid clorhdric comercial, duna riquesa del 36 %
en massa i densitat d1,21 g/mL, en prou aigua per preparar 100 mL
de soluci. Calcula la concentraci dcid clorhdric en la soluci
resultant i el seu pH.
(Prova de selectivitat real)
a) Primer calculem la concentraci de lcid clorhdric en soluci:
20 mL sol.
1,21 g sol.
1mL sol.
36 g HCl
1
1
1
1100 g sol.
1 mol HCl
36,5 g HCl
0,239 mol
1
= HHCl
[HCl]
0,239 mol HCl
0,1L sol.
2,39 M
2
= =
b) Per calcular el pH hem de tenir en compte que lcid clorhdric s
un cid fort que es troba totalment dissociat en aigua:
HCl + H
2
O Cl
+ H
3
O
+
917571 _ 0237-0324.indd 243 17/12/09 10:58
244
6
Reaccions cid-base
La concentraci dions hidroni coincidir amb la concentraci inicial
de lcid:
[H
3
O
+
] = [HCl] = 2,39 M
pH = log[H
3
O
+
] = log 2,39 = 0,38
10. Quina s la concentraci en HNO
3
duna soluci de pH = 1?
Descriu-ne el procediment i indica el material necessari per preparar
100 mL de soluci de HNO
3
10
2
M a partir de la soluci anterior.
(Prova de selectivitat real)
Per calcular la concentraci de la soluci dcid ntric,
hem de tenir en compte que s un cid fort i que es troba
totalment dissociat en aigua:
HNO
3
+ H
2
O NO
3
+ H
3
O
+
La concentraci dions hidroni ser la mateixa que la concentraci
inicial de lcid:
Com que pH = log [H
3
O
+
] i pH = 1
[H
3
O
+
] = 10
pH
= 10
1
= 0,1 M
[H
3
O
+
] = [HNO
3
] = 0,1 M
Per preparar 100 mL duna soluci 10
2
M daquest cid
a partir de la inicial, calculem el volum necessari de la soluci
ms concentrada (0,1 M):
100 mL sol.
0,01 mol HNO
1.000 mL sol.
1
2
3
2
L sol. HNO
0,1 mol HNO
0,01 L
1 3
3
=
Es necessitaran 10 mL de la soluci 0,1 M.
Per preparar la nova soluci, es mesuren els 10 mL dcid ntric
0,1 M amb una pipeta aforada o graduada amb lajut duna pera
per extreurels. Aquest procs es portar a terme en una campana
de gasos i amb la protecci adient (guants, ulleres de seguretat).
Sabocaran en un vas de precipitats que prviament sha omplert
amb certa quantitat daigua destillada (sense acostar-nos
als 100 mL que hem de preparar). Agitem amb una vareta de vidre
per homogenetzar la soluci i, un cop estigui a temperatura
ambient, introdum el contingut en un matrs aforat de 100 mL.
Hi afegim ms aigua destillada fins al senyal daforament
del matrs, agitem i etiquetem (HNO
3
0,01 M).
Material necessari per a la preparaci de la soluci: pipeta
de 10 mL, vas de precipitats, vareta de vidre, embut,
matrs aforat de 100 mL, aigua destillada, soluci inicial,
ulleres, guants, campana extractora de gasos.
11. Tenim dues solucions aquoses de la mateixa concentraci, una dcid
actic (K
a
= 1,8 10
5
) i una altra dcid saliclic (K
a
= 1,0 10
3
).
Respon, de manera raonada, les preguntes segents:
a) Quin dels dos cids s ms feble?
b) Quin dels dos t un grau de dissociaci ms elevat?
c) Quin dels dos t un pH ms petit?
(Prova de selectivitat real)
a) Lcid ms feble s el que t la constant de dissociaci
ms petita, ja que estar menys dissociat i hi haur
una quantitat ms petita de protons en soluci. Per tant,
s lcid actic.
b) El grau de dissociaci s ms gran com ms dissociat estigui lcid
i, per tant, com ms gran s la constant dacidesa; en aquest cas,
lcid saliclic.
c) Com que el pH = log [H
3
O
+
], com ms gran sigui la concentraci
de protons, i, per tant, la constant de dissociaci de lcid, ms
petit ser el pH. En aquest cas, lcid saliclic tindr un valor
ms baix de pH.
12. Laspirina s un medicament que t com a compost actiu lcid
acetilsaliclic, que s un cid feble amb una K
a
= 3,27 10
4
.
El seu equilibri dionitzaci s:
HC
9
H
7
O
4
+ H
2
O C
9
H
7
O
4
+ H
3
O
+
a) Quina s la concentraci inicial duna soluci formada per una pastilla
daspirina de 650 mg dissolta en 250 mL daigua?
b) Quin pH t?
(Prova de selectivitat real)
a) La concentraci dcid acetilsaliclic (HC
9
H
7
O
4
)
en la soluci s:
b) A partir de lequilibri de dissociaci en calculem el pH:
917571 _ 0237-0324.indd 244 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
245
SOLUCIONARI
La concentraci dions hidroni coincidir amb la concentraci inicial
de lcid:
[H
3
O
+
] = [HCl] = 2,39 M
pH = log[H
3
O
+
] = log 2,39 = 0,38
Quina s la concentraci en HNO
3
duna soluci de pH = 1?
Descriu-ne el procediment i indica el material necessari per preparar
100 mL de soluci de HNO
3
10
2
M a partir de la soluci anterior.
(Prova de selectivitat real)
Per calcular la concentraci de la soluci dcid ntric,
hem de tenir en compte que s un cid fort i que es troba
totalment dissociat en aigua:
HNO
3
+ H
2
O NO
3
+ H
3
O
+
La concentraci dions hidroni ser la mateixa que la concentraci
inicial de lcid:
Com que pH = log [H
3
O
+
] i pH = 1
[H
3
O
+
] = 10
pH
= 10
1
= 0,1 M
[H
3
O
+
] = [HNO
3
] = 0,1 M
Per preparar 100 mL duna soluci 10
2
M daquest cid
a partir de la inicial, calculem el volum necessari de la soluci
ms concentrada (0,1 M):
Es necessitaran 10 mL de la soluci 0,1 M.
Per preparar la nova soluci, es mesuren els 10 mL dcid ntric
0,1 M amb una pipeta aforada o graduada amb lajut duna pera
per extreurels. Aquest procs es portar a terme en una campana
de gasos i amb la protecci adient (guants, ulleres de seguretat).
Sabocaran en un vas de precipitats que prviament sha omplert
amb certa quantitat daigua destillada (sense acostar-nos
als 100 mL que hem de preparar). Agitem amb una vareta de vidre
per homogenetzar la soluci i, un cop estigui a temperatura
ambient, introdum el contingut en un matrs aforat de 100 mL.
Hi afegim ms aigua destillada fins al senyal daforament
del matrs, agitem i etiquetem (HNO
3
0,01 M).
Material necessari per a la preparaci de la soluci: pipeta
de 10 mL, vas de precipitats, vareta de vidre, embut,
matrs aforat de 100 mL, aigua destillada, soluci inicial,
ulleres, guants, campana extractora de gasos.
11. Tenim dues solucions aquoses de la mateixa concentraci, una dcid
actic (K
a
= 1,8 10
5
) i una altra dcid saliclic (K
a
= 1,0 10
3
).
Respon, de manera raonada, les preguntes segents:
a) Quin dels dos cids s ms feble?
b) Quin dels dos t un grau de dissociaci ms elevat?
c) Quin dels dos t un pH ms petit?
(Prova de selectivitat real)
a) Lcid ms feble s el que t la constant de dissociaci
ms petita, ja que estar menys dissociat i hi haur
una quantitat ms petita de protons en soluci. Per tant,
s lcid actic.
b) El grau de dissociaci s ms gran com ms dissociat estigui lcid
i, per tant, com ms gran s la constant dacidesa; en aquest cas,
lcid saliclic.
c) Com que el pH = log [H
3
O
+
], com ms gran sigui la concentraci
de protons, i, per tant, la constant de dissociaci de lcid, ms
petit ser el pH. En aquest cas, lcid saliclic tindr un valor
ms baix de pH.
12. Laspirina s un medicament que t com a compost actiu lcid
acetilsaliclic, que s un cid feble amb una K
a
= 3,27 10
4
.
El seu equilibri dionitzaci s:
HC
9
H
7
O
4
+ H
2
O C
9
H
7
O
4
+ H
3
O
+
a) Quina s la concentraci inicial duna soluci formada per una pastilla
daspirina de 650 mg dissolta en 250 mL daigua?
b) Quin pH t?
(Prova de selectivitat real)
a) La concentraci dcid acetilsaliclic (HC
9
H
7
O
4
)
en la soluci s:
[ ] HC H O
650 10 g
18
9 7 4
HC H O
HC H O
3
9 7 4
9 7 4
= = =
n
V
m
Mm
V
00 g mol
0,250 L
0,0144 M
1
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,0144
Concentraci
equilibri
0,0144 x x x
917571 _ 0237-0324.indd 245 17/12/09 10:58
246
6
Reaccions cid-base
Com que coneixem K
a
= 3,27 10
4
, podem allar la x de
lexpressi (atenci! no sha daproximar, est diluda):
K
a
=
+
[ ][ ]
[ ]
HC H O H O
HC H O
9 7 3
9 7 4
4
3 27 10
0 0144
2 013 10
4
2
3
,
,
, =
=
x
x
x
Com que [H
3
O
+
] = x = 2,013 10
3
, calculem el pH:
pH = log [H
3
O
+
] = log 2,013 10
3
pH = 2,7
13. Lcid hipoclors s un cid feble amb una constant dionitzaci en aigua
K
a
= 3,0 10
8
. Si safegeixen 25,25 g dcid hipoclors en la quantitat
daigua necessria per obtenir 500 mL de soluci, calcula:
a) El grau de dissociaci.
b) El pH de la soluci resultant.
Nota: hem de menysprear els protons procedents de la ionitzaci
de laigua.
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la concentraci inicial de lcid hipoclors:
[HClO]
25,25 g
52,5 g mol
HClO
HClO
= = =
n
V
m
Mm
V
1
0,5 L
0,96 M =
A partir de lequilibri de dissociaci de lcid hipoclors calculem el
grau de dissociaci .
HClO + H
2
O
ClO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,96
Concentraci
equilibri
0,96 (1 ) 0,96 0,96
Com que coneixem K
a
= 3,0 10
8
i la concentraci inicial
de lcid ens permetr calcular :
K
a
3 8
2 2
[ClO ] [H O ]
[HClO]
3,0 10
0,96
= =
+
00,96 (1 )
El valor de la constant dacidesa ens permet aproximar: 1 1
i si allem dna: = 1,77 10
4
.
b) Per calcular el pH, menyspreem el ions hidroni procedents
de la ionitzaci de laigua:
pH = log [H
3
O
+
] = log (0,96 1,77 10
4
) = 3,77
14. Lcid sulfhdric pot perdre un o dos protons. Escriu les reaccions
de dissociaci corresponents a la prdua del primer i el segon prot.
(Prova de selectivitat real)
Reaccions de dissociaci de lcid sulfhdric amb aigua:
1a. reacci: H
2
S + H
2
O
HS
+ H
3
O
+
2a. reacci: HS
+ H
2
O
S
2
+ H
3
O
+
15. Indica com prepararies una soluci aquosa dhidrxid de sodi
de pH = 14,8.
(Prova de selectivitat real)
Primer ens cal conixer el valor de la concentraci de la soluci
a partir del valor de pH, sabent que es tracta duna base forta:
pH = 14,8 i com que 14 = pOH + pH pOH = 14 pH = 0,8
pOH = log [OH
] = 0,8 [OH
] = 10
pOH
= 10
(0,8)
= 6,31 M
Per preparar aquesta soluci serveix qualsevol soluci que tingui
una concentraci de NaOH de 6,31 M; a les solucions noms
se nha posat un exemple.
Calculem els grams dhidrxid de sodi que caldrien per preparar
1 L de soluci amb aquest pH:
6,31 mol/L 40 g/mol = 252,4 g/L
Pesem en una balana els 252,4 g dhidrxid de sodi i els dissolem
en un vas de precipitats amb aigua destillada. Com que el procs
s exotrmic, la soluci sescalfa. Un cop la soluci shagi refredat,
laboquem en un matrs aforat d1 L, i hi afegim ms aigua destillada
fins al senyal daforament. Finalment, agitem per homogenetzar
i etiquetem.
16. Calcula el pH de les solucions segents: a) hidrxid de sodi 0,05 M;
b) addici de 350 mL daigua a 150 mL de la soluci anterior.
(Prova de selectivitat real)
a) Com que es tracta duna base forta, es dissociar completament
en soluci aquosa:
Calculem el pOH utilitzant la concentraci dions hidroxil:
pOH = log [OH
ClO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,96
Concentraci
equilibri
0,96 (1 ) 0,96 0,96
Com que coneixem K
a
= 3,0 10
8
i la concentraci inicial
de lcid ens permetr calcular :
El valor de la constant dacidesa ens permet aproximar: 1 1
i si allem dna: = 1,77 10
4
.
b) Per calcular el pH, menyspreem el ions hidroni procedents
de la ionitzaci de laigua:
pH = log [H
3
O
+
] = log (0,96 1,77 10
4
) = 3,77
14. Lcid sulfhdric pot perdre un o dos protons. Escriu les reaccions
de dissociaci corresponents a la prdua del primer i el segon prot.
(Prova de selectivitat real)
Reaccions de dissociaci de lcid sulfhdric amb aigua:
1a. reacci: H
2
S + H
2
O
HS
+ H
3
O
+
2a. reacci: HS
+ H
2
O
S
2
+ H
3
O
+
15. Indica com prepararies una soluci aquosa dhidrxid de sodi
de pH = 14,8.
(Prova de selectivitat real)
Primer ens cal conixer el valor de la concentraci de la soluci
a partir del valor de pH, sabent que es tracta duna base forta:
pH = 14,8 i com que 14 = pOH + pH pOH = 14 pH = 0,8
pOH = log [OH
] = 0,8 [OH
] = 10
pOH
= 10
(0,8)
= 6,31 M
Per preparar aquesta soluci serveix qualsevol soluci que tingui
una concentraci de NaOH de 6,31 M; a les solucions noms
se nha posat un exemple.
Calculem els grams dhidrxid de sodi que caldrien per preparar
1 L de soluci amb aquest pH:
6,31 mol/L 40 g/mol = 252,4 g/L
Pesem en una balana els 252,4 g dhidrxid de sodi i els dissolem
en un vas de precipitats amb aigua destillada. Com que el procs
s exotrmic, la soluci sescalfa. Un cop la soluci shagi refredat,
laboquem en un matrs aforat d1 L, i hi afegim ms aigua destillada
fins al senyal daforament. Finalment, agitem per homogenetzar
i etiquetem.
16. Calcula el pH de les solucions segents: a) hidrxid de sodi 0,05 M;
b) addici de 350 mL daigua a 150 mL de la soluci anterior.
(Prova de selectivitat real)
a) Com que es tracta duna base forta, es dissociar completament
en soluci aquosa:
KOH K
+
+ OH
] i disminueix el pH.
17. Una soluci aquosa damonac ds domstic t una densitat
de 0,962 g cm
3
i una concentraci del 6,5 % en massa. Determina:
a) La concentraci molar damonac en aquesta soluci.
b) El pH de la soluci.
c) El pH de la soluci resultant si la dilum deu vegades.
Dada: K
b
(amonac) = 1,8 10
5
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la concentraci inicial de la soluci aquosa damonac
ds domstic:
6,5 g NH
100 g sol.
0,962 g sol.
0,001 L sol
3
..
1 mol NH
17 g NH
3,68 M
[NH ] 3,68 M
3
3
3
=
=
b) A partir de lequilibri de dissociaci de lamonac en aigua, calculem
el pH de la soluci:
NH
3
+ H
2
O
NH
4
+
+ HO
Concentraci
inicial
3,68
Concentraci
equilibri
3,68 x x x
Coneixem K
b
= 1,8 10
5
i la concentraci inicial de lamonac
i calculem x = [OH
]:
K
x
x
b
4
+
3
5
2
[NH ] [OH ]
[NH ]
1,8 10
3,68
= =
] = 8,14 10
3
M
Calculem el pOH:
pOH = log [OH
] = log 8,14 10
3
= 2,1
14 = pH + pOH pH = 14 2,1 = 11,9
c) Per calcular el nou pH primer trobem la nova concentraci inicial
de la soluci diluda. Si es dilueix 10 vegades, la nova molaritat ser
deu vegades ms petita: 0,368 M.
M
i
V
i
= M
f
V
f
3,68 V = M
f
10V M
f
= 0,368 M
Amb la nova concentraci [NH
3
] = 0,368 M calculem el nou pH:
Aproximem: 0,368 x 0,368 i allem x :
x = [OH
] = 2,57 10
3
M
Calculem el pOH: pOH = log [OH
] = log 2,57 10
3
= 2,59
14 = pH + pOH pH = 14 2,59 = 11,41
18. La fenilamina o anilina s una base molt feble que es dissocia en aigua
segons lequilibri: C
6
H
5
NH
2
+ H
2
O C
6
H
5
NH
3
+
+ OH
. Si la constant
dionitzaci de lanilina en aigua s K
b
= 4,3 10
10
, i safegeixen
9,3 g daquesta substncia en la quantitat daigua necessria per obtenir
250 mL de soluci, calcula:
a) El grau de dissociaci.
b) El pH de la soluci resultant.
(Prova de selectivitat real)
a) La concentraci de fenilamina (C
6
H
5
NH
2
) a la soluci s:
Ara calculem el grau de dissociaci () utilitzant la constant
de basicitat i lequilibri de dissociaci:
Com que sabem que K
b
= 4,3 10
10
, podem allar
de lexpressi:
917571 _ 0237-0324.indd 248 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
249
SOLUCIONARI
b) Si afegim 350 mL daigua a 150 mL de la soluci anterior,
el que fem s diluir-la. Per calcular el nou pH ens cal conixer
la nova concentraci (M
f
):
Com que la nova [KOH] s 0,015 M, recalculem el pH:
pOH = log [OH
] i disminueix el pH.
Una soluci aquosa damonac ds domstic t una densitat
de 0,962 g cm
3
i una concentraci del 6,5 % en massa. Determina:
a) La concentraci molar damonac en aquesta soluci.
b) El pH de la soluci.
c) El pH de la soluci resultant si la dilum deu vegades.
Dada: K
b
(amonac) = 1,8 10
5
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la concentraci inicial de la soluci aquosa damonac
ds domstic:
b) A partir de lequilibri de dissociaci de lamonac en aigua, calculem
el pH de la soluci:
NH
3
+ H
2
O
NH
4
+
+ HO
Concentraci
inicial
3,68
Concentraci
equilibri
3,68 x x x
Coneixem K
b
= 1,8 10
5
i la concentraci inicial de lamonac
i calculem x = [OH
]:
El valor de la constant dacidesa ens permet aproximar
3,68 x 3,68 i, si allem x, dna:
x = [OH
] = 8,14 10
3
M
Calculem el pOH:
pOH = log [OH
] = log 8,14 10
3
= 2,1
14 = pH + pOH pH = 14 2,1 = 11,9
c) Per calcular el nou pH primer trobem la nova concentraci inicial
de la soluci diluda. Si es dilueix 10 vegades, la nova molaritat ser
deu vegades ms petita: 0,368 M.
M
i
V
i
= M
f
V
f
3,68 V = M
f
10V M
f
= 0,368 M
Amb la nova concentraci [NH
3
] = 0,368 M calculem el nou pH:
1,8 10
0,368
5
2
=
x
x
Aproximem: 0,368 x 0,368 i allem x :
x = [OH
] = 2,57 10
3
M
Calculem el pOH: pOH = log [OH
] = log 2,57 10
3
= 2,59
14 = pH + pOH pH = 14 2,59 = 11,41
18. La fenilamina o anilina s una base molt feble que es dissocia en aigua
segons lequilibri: C
6
H
5
NH
2
+ H
2
O C
6
H
5
NH
3
+
+ OH
. Si la constant
dionitzaci de lanilina en aigua s K
b
= 4,3 10
10
, i safegeixen
9,3 g daquesta substncia en la quantitat daigua necessria per obtenir
250 mL de soluci, calcula:
a) El grau de dissociaci.
b) El pH de la soluci resultant.
(Prova de selectivitat real)
a) La concentraci de fenilamina (C
6
H
5
NH
2
) a la soluci s:
[ ] C H NH
9,3 g
93 g mol
6 5 2
C H NH
C H NH
6 5 2
6 5 2
= = =
n
V
m
Mm
V
=
1
0,250 L
0,4 M
Ara calculem el grau de dissociaci () utilitzant la constant
de basicitat i lequilibri de dissociaci:
C
6
H
5
NH
2
+
H
2
O
C
6
H
5
NH
3
+
+ OH
Concentraci
inicial
0,4
Concentraci
equilibri
0,4 (1 ) 0,4 0,4
Com que sabem que K
b
= 4,3 10
10
, podem allar
de lexpressi:
917571 _ 0237-0324.indd 249 17/12/09 10:58
250
6
Reaccions cid-base
pOH = log [OH
] = log 2,85 10
3
= 2,55 pOH = 2,55
14 = pOH + pH pH = 14 pOH pH = 11,45
20. Tenim tres cids monoprtics, HA, HB i HC. Els valors de les seves K
a
sn
3,0 10
5
, 6,2 10
7
i 2,8 10
3
. Ordenan les bases conjugades en
ordre decreixent de fortalesa. Justifica aquest ordre.
(Prova de selectivitat real)
Com ms gran sigui la fora de lcid (K
a
ms gran), ms petita ser
la fora de la base conjugada corresponent. Tenint en compte
els equilibris cid/base conjugada:
HA + H
2
O
+ H
3
O
+
; K
a
= 3,0 10
5
HB + H
2
O
+ H
3
O
+
; K
a
= 6,2 10
7
HC + H
2
O
+ H
3
O
+
; K
a
= 2,8 10
3
Lcid ms feble s HB (K
a
ms petita) i, per tant, la seva base
conjugada ser la ms forta. Com que les altres han danar ordenades
de manera decreixent: B
> A
> C
.
21. Es preparen 500 mL duna soluci que cont 0,2 mols dun cid orgnic
monoprtic amb un pH de 5,7. Calcula:
a) La constant de dissociaci de lcid.
b) El grau de dissociaci de lcid en la soluci.
c) La constant K
b
de la base conjugada.
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la constant a partir del pH i de la concentraci inicial
dcid, tenint en compte lequilibri de dissociaci:
Aix:
pH = log [H
3
O
+
] = log (0,4) = 5,7 0,4 = 10
5,7
= 5,0 10
6
Ara podem calcular la constant de dissociaci, K
a
:
K
b
6 5 3
6 5 2
10
2
C H NH OH
C H NH
4,3 10
0,4
= =
+
[ ][ ]
[ ]
2
0,4 (1 )
Per les condicions del problema, podem aproximar que
1 1, i daqu, = 3,28 10
5
.
b) Com que [OH
] = log 1,31 10
5
= 4,88 pOH = 4,88
14 = pOH + pH pH = 14 pOH pH = 9,12
19. 5 litres damonac (gas), mesurats en c. n., es fan passar per aigua
destillada fins a obtenir 500 mL de soluci. Sabem que la
K
b
= 1,8 10
5
, calcula:
a) La concentraci inicial damonac.
b) La concentraci dions OH
en lequilibri i el pH de la soluci.
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la concentraci inicial de la soluci damonac, tenint
en compte que 22,4 L s el volum que ocupa un mol de gas
ideal en c.n. i que el volum de soluci s de 500 mL:
5 L NH c. n.
1 mol NH
22,4 L NH c. n.
0,22 mol NH gas
3
3
3
3
=
[ ] NH
0,22 mol
0,500 L
0,45 M
3
NH
3
= = =
n
V
b) Calculem el grau de dissociaci () i desprs el pH a partir
de lequilibri de dissociaci:
NH
3
+
H
2
O
NH
4
+
+ OH
Concentraci
inicial
0,45
Concentraci
equilibri
0,45 (1 ) 0,45 0,45
Com que sabem que K
b
= 1,8 10
5
, podem allar de lexpressi:
K
b
4
3
5
2
NH OH
NH
1,8 10
0,45
1
= =
[ ][ ]
[ ]
] = log 2,85 10
3
= 2,55 pOH = 2,55
14 = pOH + pH pH = 14 pOH pH = 11,45
20. Tenim tres cids monoprtics, HA, HB i HC. Els valors de les seves K
a
sn
3,0 10
5
, 6,2 10
7
i 2,8 10
3
. Ordenan les bases conjugades en
ordre decreixent de fortalesa. Justifica aquest ordre.
(Prova de selectivitat real)
Com ms gran sigui la fora de lcid (K
a
ms gran), ms petita ser
la fora de la base conjugada corresponent. Tenint en compte
els equilibris cid/base conjugada:
HA + H
2
O
+ H
3
O
+
; K
a
= 3,0 10
5
HB + H
2
O
+ H
3
O
+
; K
a
= 6,2 10
7
HC + H
2
O
+ H
3
O
+
; K
a
= 2,8 10
3
Lcid ms feble s HB (K
a
ms petita) i, per tant, la seva base
conjugada ser la ms forta. Com que les altres han danar ordenades
de manera decreixent: B
> A
> C
.
21. Es preparen 500 mL duna soluci que cont 0,2 mols dun cid orgnic
monoprtic amb un pH de 5,7. Calcula:
a) La constant de dissociaci de lcid.
b) El grau de dissociaci de lcid en la soluci.
c) La constant K
b
de la base conjugada.
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la constant a partir del pH i de la concentraci inicial
dcid, tenint en compte lequilibri de dissociaci:
[ ] HA
0,2 mol
0,500 L
0,4 M
HA
= = =
n
V
HA + H
2
O
+ H
3
O
Concentraci
inicial
0,4
Concentraci
equilibri
0,4 (1 ) 0,4 0,4
Aix:
pH = log [H
3
O
+
] = log (0,4) = 5,7 0,4 = 10
5,7
= 5,0 10
6
Ara podem calcular la constant de dissociaci, K
a
:
K
a
3
2
H O A
HA
0,4
1
= =
+
[ ][ ]
[ ]
0 4 5 10
1 5
6
2
, ( )
=
=
10
1 10
1 10
6
11
11
K
a
Per les condicions del problema, podem aproximar que
1 1, i daqu, = 3,28 10
5
.
b) Com que [OH
] = log 1,31 10
5
= 4,88 pOH = 4,88
14 = pOH + pH pH = 14 pOH pH = 9,12
5 litres damonac (gas), mesurats en c. n., es fan passar per aigua
destillada fins a obtenir 500 mL de soluci. Sabem que la
K
b
= 1,8 10
5
, calcula:
a) La concentraci inicial damonac.
b) La concentraci dions OH
en lequilibri i el pH de la soluci.
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la concentraci inicial de la soluci damonac, tenint
en compte que 22,4 L s el volum que ocupa un mol de gas
ideal en c.n. i que el volum de soluci s de 500 mL:
b) Calculem el grau de dissociaci () i desprs el pH a partir
de lequilibri de dissociaci:
NH
3
+
H
2
O
NH
4
+
+ OH
Concentraci
inicial
0,45
Concentraci
equilibri
0,45 (1 ) 0,45 0,45
Com que sabem que K
b
= 1,8 10
5
, podem allar de lexpressi:
Per les condicions del problema, podem aproximar que 1 1,
i daqu, = 6,32 10
3
.
Com que [OH
NH
4
+
+ OH
Concentraci
inicial
0,2
Concentraci
equilibri
0,2 x x x
Coneixem K
b
= 1,8 10
5
i la concentraci inicial de lamonac,
i calculem x = [OH
]:
K
x
x
b
4
3
5
2
[NH ] [OH ]
[NH ]
1,8 10
0,2
= =
+
] = 1,9 10
3
M
b) Per calcular el pH primer calculem el pOH:
pOH = log [OH
] = log 1,9 10
3
= 2,72
14 = pH + pOH pH = 14 2,72 = 11,28
c) Calculem el grau de dissociaci mitjanant la relaci entre x,
concentraci dissociada de base, i la concentraci inicial C
i
:
= =
=
x
C
i
3
3
1,9 10
0,2
9,5 10
+ NaOH
b) NH
3
+ H
2
SO
4
d) CH
3
COOH + KOH
(Prova de selectivitat real)
a) 2 HNO
3
+ Mg(OH)
2
Mg(NO
3
)
2
+ 2 H
2
O
cid ntric + hidrxid de magnesi nitrat de magnesi + aigua
b) 2 NH
3
+ H
2
SO
4
(NH
4
)
2
(SO
4
)
Amonac + cido sulfrico sulfat amnic
c) HCO
3
+ NaOH NaHCO
3
+ OH
Ani bicarbonat (o hidrogencarbonat) + hidrxid de sodi
bicarbonat de sodi (o hidrogencarbonat de sodi) + i hidroxil
d) CH
3
COOH + KOH CH
3
COOK + H
2
O
cid actic (o etanoic) + hidrxid de potassi
acetat de potassi (o etanoat de potassi) + aigua
24. El pH duna soluci dcid ntric s 1,50. Si a 25 mL daquesta soluci
safegeixen 10 mL duna soluci de la base forta KOH 0,04 M, calcula:
a) El nombre de mols dcid ntric que quedar sense neutralitzar.
b) Els grams de base que es necessitarien per neutralitzar lcid
de la soluci anterior.
(Prova de selectivitat real)
a) Tant el HNO
3
(cid ntric) com el KOH (hidrxid de potassi)
sn forts i estan totalment dissociats.Per calcular la quantitat
dcid que queda sense neutralitzar necessitem saber-ne
la concentraci. La calculem a partir del pH:
pH = log [H
+
] = 1,50
[H
+
] = 10
pH
= 10
1,50
= 0,032 M
Com que lcid est totalment dissociat:
[H
+
] = [HNO
3
] = 0,032 M
Quan es barregen les dues solucions t lloc la neutralitzaci:
917571 _ 0237-0324.indd 252 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
253
SOLUCIONARI
b) Sha calculat en lapartat anterior: = 5 10
6
.
c) Com que sabem que les constants dun cid i la seva base
conjugada es relacionen a travs del producte inic de laigua:
K
w
= K
a
K
b
= 10
14
K
b
= 1 10
3
Lamonac aqus de concentraci 0,20 M t un valor de K
b
= 1,8 10
5
.
a) Calcula la concentraci dions hidroxil de la soluci.
b) Calcula el pH de la soluci.
c) Calcula el grau dionitzaci per a lamonac aqus.
d) Compara la basicitat de lamonac amb la de les bases que sindiquen.
Formula i ordena els compostos en sentit creixent de basicitat:
metilamina (pK
b
= 3,30); dimetilamina (pK
b
= 3,13).
(Prova de selectivitat real)
a) A partir de lequilibri de dissociaci de lamonac en aigua, calculem
la concentraci dions hidroxil de la soluci:
Coneixem K
b
= 1,8 10
5
i la concentraci inicial de lamonac,
i calculem x = [OH
]:
El valor de la constant de basicitat ens permet aproximar
0,2 x 0,2 i, si allem x, dna:
x = [OH
] = 1,9 10
3
M
b) Per calcular el pH primer calculem el pOH:
pOH = log [OH
] = log 1,9 10
3
= 2,72
14 = pH + pOH pH = 14 2,72 = 11,28
c) Calculem el grau de dissociaci mitjanant la relaci entre x,
concentraci dissociada de base, i la concentraci inicial C
i
:
d) Per comparar la basicitat de diferents bases mirem el valor de
les seves constants de basicitat. La base que tingui una constant
de valor ms gran ser una base ms forta i estar ms dissociada.
Com que les dades que ens donen sn els pK
b
tenint en compte
que per definici pK
b
= log K
b
, el valor ms gran correspondr
a una base ms feble amb una constant de basicitat ms petita.
pK
b
(NH
3
) = log 1,8 10
5
= 4,74
Lordre de ms bsica a menys bsica ser el segent:
dimetilamina > metilamina > amonac
K
b
10
3,13
> 10
3,30
> 10
4,74
pK
b
3,13 < 3,30 < 4,74
23. Completa i ajusta les equacions cid-base segents i digues el nom
de tots els compostos que es formen:
a) HNO
3
+ Mg(OH)
2
c) HCO
3
+ NaOH
b) NH
3
+ H
2
SO
4
d) CH
3
COOH + KOH
(Prova de selectivitat real)
a) 2 HNO
3
+ Mg(OH)
2
Mg(NO
3
)
2
+ 2 H
2
O
cid ntric + hidrxid de magnesi nitrat de magnesi + aigua
b) 2 NH
3
+ H
2
SO
4
(NH
4
)
2
(SO
4
)
Amonac + cido sulfrico sulfat amnic
c) HCO
3
+ NaOH NaHCO
3
+ OH
Ani bicarbonat (o hidrogencarbonat) + hidrxid de sodi
bicarbonat de sodi (o hidrogencarbonat de sodi) + i hidroxil
d) CH
3
COOH + KOH CH
3
COOK + H
2
O
cid actic (o etanoic) + hidrxid de potassi
acetat de potassi (o etanoat de potassi) + aigua
24. El pH duna soluci dcid ntric s 1,50. Si a 25 mL daquesta soluci
safegeixen 10 mL duna soluci de la base forta KOH 0,04 M, calcula:
a) El nombre de mols dcid ntric que quedar sense neutralitzar.
b) Els grams de base que es necessitarien per neutralitzar lcid
de la soluci anterior.
(Prova de selectivitat real)
a) Tant el HNO
3
(cid ntric) com el KOH (hidrxid de potassi)
sn forts i estan totalment dissociats.Per calcular la quantitat
dcid que queda sense neutralitzar necessitem saber-ne
la concentraci. La calculem a partir del pH:
pH = log [H
+
] = 1,50
[H
+
] = 10
pH
= 10
1,50
= 0,032 M
Com que lcid est totalment dissociat:
[H
+
] = [HNO
3
] = 0,032 M
Quan es barregen les dues solucions t lloc la neutralitzaci:
917571 _ 0237-0324.indd 253 17/12/09 10:58
254
6
Reaccions cid-base
HNO KOH KNO H O
mL M 10 mL 0,04 M
3 3 2
+ +
25 0 032 ,
Calculem la quantitat de substncia de cada reactiu, per saber
la quantitat dcid en excs:
n M V
KOH
3 4
0,04 M 10 10 L 4,0 10 mol base = = =
n M V
HNO
3 4
3
0,032 M 25 10 L 8,0 10 mol cid = = =
Com que la reacci s mol a mol, reaccionaran 4,0 10
4
mol
mol dcid i la resta quedar en excs a la soluci:
n n n
HNO
3
excs inicials neutralitzats
8,0 1
= =
=
ll KOH
0,022 g KOH =
25. Una soluci dcid nitrs t un pH de 2,5. Calcula:
a) La concentraci dcid nitrs inicial.
b) La concentraci dcid nitrs en lequilibri.
c) El grau de dissociaci de lcid nitrs en aquestes condicions,
expressat en percentatge.
d) Si a 10 mL de la soluci anterior safegeixen 5 mL duna soluci
dhidrxid de sodi 0,10 M, raona si la soluci resultant ser cida,
neutra o bsica.
Dada: K
a
= 4,5 10
4
(Prova de selectivitat real)
a) Sha de calcular la C
i
, la concentraci inicial dcid nitrs
(HNO
2
- s feble) a partir de lequilibri de dissociaci i la constant:
HNO
2
+
H
2
O
NO
2
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
C
i
Concentraci
equilibri
C
i
x x x
Com que pH = log [H
3
O
+
]:
[H
3
O
+
] = 10
pH
= 10
2,5
= 3,16 10
3
M = x
Com que coneixem K
a
= 4,5 10
4
, en lexpressi de la constant
podem allar la C
i
:
K
a
3
NO H O
HNO
=
+
[ ][ ]
[ ]
2
2
b) La concentraci dcid en lequilibri s:
C
i
x = 0,0254 M 3,16 10
3
M = 0,0222 M
c) El grau de dissociaci s la relaci entre la part de lcid dissociat
i la concentraci inicial dcid:
d) Quan es barregen les dues solucions t lloc la neutralitzaci:
Per raonar el pH de la mescla hem de saber si nhi ha algun
en excs:
Com que la reacci s mol a mol, reaccionaran 2,54 10
4
mol
de base i la resta quedar en excs en la soluci; per tant,
el pH final de la mescla ser bsic (pH > 7).
26. Descriu el procediment i el material necessari per fer la valoraci
duna soluci aquosa de HCl amb una altra de NaOH.
(Prova de selectivitat real)
Necessitem fer un muntatge experimental al laboratori com el detallat
en les pgines 234 i 235 del llibre de text de 2n de Batxillerat.
Omplim la bureta amb la soluci de concentraci coneguda (NaOH)
i en un matrs dErlenmeyer aboquem un volum conegut, mesurat
amb una pipeta, de la soluci de la qual volem esbrinar
la concentraci (HCl).
Com a indicador utilitzarem la fenolftalena perqu es tracta
de la valoraci dun cid fort mitjanant una base forta i, per tant,
el seu punt dequivalncia es produeix a pH = 7. Linterval
de viratge de la fenolftalena ( 8,3 9) ens permetr observar
que sassoleix el punt dequivalncia quan faci el canvi de color
(incolora rosa).
Un cop mesurat el volum de la soluci de NaOH que hem gastat
per a la neutralitzaci de la soluci de lcid clorhdric, podrem
calcular-ne la concentraci.
917571 _ 0237-0324.indd 254 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
255
SOLUCIONARI
Calculem la quantitat de substncia de cada reactiu, per saber
la quantitat dcid en excs:
Com que la reacci s mol a mol, reaccionaran 4,0 10
4
mol
mol dcid i la resta quedar en excs a la soluci:
b) Utilitzem lestequiometria per calcular la massa de KOH
(Mm = 56,1 g mol
1
) que faria falta per neutralitzar lexcs dcid:
4 10 mol HNO
1 mol KOH
1 mol HNO
56,1 g KOH
1 mo
4
3
3
ll KOH
0,022 g KOH =
Una soluci dcid nitrs t un pH de 2,5. Calcula:
a) La concentraci dcid nitrs inicial.
b) La concentraci dcid nitrs en lequilibri.
c) El grau de dissociaci de lcid nitrs en aquestes condicions,
expressat en percentatge.
d) Si a 10 mL de la soluci anterior safegeixen 5 mL duna soluci
dhidrxid de sodi 0,10 M, raona si la soluci resultant ser cida,
neutra o bsica.
Dada: K
a
= 4,5 10
4
(Prova de selectivitat real)
a) Sha de calcular la C
i
, la concentraci inicial dcid nitrs
(HNO
2
- s feble) a partir de lequilibri de dissociaci i la constant:
HNO
2
+
H
2
O
NO
2
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
C
i
Concentraci
equilibri
C
i
x x x
Com que pH = log [H
3
O
+
]:
[H
3
O
+
] = 10
pH
= 10
2,5
= 3,16 10
3
M = x
Com que coneixem K
a
= 4,5 10
4
, en lexpressi de la constant
podem allar la C
i
:
=
4 5 10
4 5 10
3 16 10
3
4
2
4
3 2
,
,
( , )
x
C x
C
i
i
,,
,
16 10
0 0254
3
C
i
M
b) La concentraci dcid en lequilibri s:
C
i
x = 0,0254 M 3,16 10
3
M = 0,0222 M
c) El grau de dissociaci s la relaci entre la part de lcid dissociat
i la concentraci inicial dcid:
= =
=
x
C
i
M
M
3 16 10
0 0254
0 1244 12 44
3
,
,
, , %
=
Material utilitzat: pipeta, bureta, pinces de bureta, nou doble
i suport, vas de precipitats, matrs dErlenmeyer, fenolftalena.
27. Es van valorar 36 mL duna soluci de KOH amb 10 mL dcid sulfric
de 98 % en massa i densitat 1,8 g/mL. Quina concentraci, expressada
en g/L tenia la soluci dhidrxid?
(Prova de selectivitat real)
La reacci de neutralitzaci que es produeix entre lhidrxid
de potassi i lcid sulfric s:
2 KOH + H
2
SO
4
K
2
SO
4
+ 2 H
2
O
36 mL M ? 10 mL 98 %
1,8 g/mL
Calculem la concentraci de la soluci de KOH amb clculs
estequiomtrics:
10 mL sol. H SO
1,8 g sol. H SO
1mL sol. H
2 4
2 4
22 4
2 4
2 4
2
SO
98 g H SO
100 g sol. H SO
1 mol H S
OO
98 g H SO
2 mol KOH
1 mol H SO
0,36 mol
4
2 4 2 4
= KOH
[KOH]
0,36 mol KOH
0,036 L sol.
10 M = =
La concentraci de la soluci de KOH expressada en g/L ser:
10 mol KOH
1 L sol.
56 g KOH
1 mol KOH
560 g = //L
28. Es van necessitar 32,6 mL duna soluci dhidrxid de sodi
de concentraci desconeguda per valorar 50 mL duna soluci dcid
actic 0,112 M. Sabem que K
a
= 1,85 10
5
:
a) Quin s el pH de la soluci dcid actic?
b) Quina s la concentraci de la soluci dhidrxid de sodi?
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular el pH de la soluci dcid actic, plantegem la seva
reacci de dissociaci en aigua i calculem la concentraci dions
hidroni en dissoluci:
A partir de K
a
= 1,85 10
5
i la concentraci inicial de lcid,
calculem la concentraci dions hidroni:
El valor de la constant dacidesa ens permet aproximar
0,112 x 0,112 i, si allem x, dna:
x = [H
3
O
+
] = 1,44 10
3
M
pH = log [H
3
O
+
] = log (1,44 10
3
) = 2,84
b) Plantegem la reacci de neutralitzaci entre un cid feble
(cid actic) i una base forta (hidrxid de sodi).
Apliquem factors de conversi per calcular la concentraci
de la soluci dhidrxid de sodi:
29. Escriu les reaccions dhidrlisi de les sals segents i indica si el pH
resultant ser cid, bsic o neutre:
a) NaCN (HCN s un cid feble).
b) HCl.
c) NH
4
Cl.
(Prova de selectivitat real)
a) El cianur de sodi s la sal dun cid feble i una base forta:
NaCN Na
+
+ CN
Na
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (NaOH)
que no t tendncia a reaccionar amb laigua.
917571 _ 0237-0324.indd 256 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
257
SOLUCIONARI
Reacci de neutralitzaci:
HCl + NaOH NaCl + H
2
O
n
cid
= n
base
M
cid
V
cid
= M
base
V
base
Material utilitzat: pipeta, bureta, pinces de bureta, nou doble
i suport, vas de precipitats, matrs dErlenmeyer, fenolftalena.
Es van valorar 36 mL duna soluci de KOH amb 10 mL dcid sulfric
de 98 % en massa i densitat 1,8 g/mL. Quina concentraci, expressada
en g/L tenia la soluci dhidrxid?
(Prova de selectivitat real)
La reacci de neutralitzaci que es produeix entre lhidrxid
de potassi i lcid sulfric s:
2 KOH + H
2
SO
4
K
2
SO
4
+ 2 H
2
O
36 mL M ? 10 mL 98 %
1,8 g/mL
Calculem la concentraci de la soluci de KOH amb clculs
estequiomtrics:
La concentraci de la soluci de KOH expressada en g/L ser:
Es van necessitar 32,6 mL duna soluci dhidrxid de sodi
de concentraci desconeguda per valorar 50 mL duna soluci dcid
actic 0,112 M. Sabem que K
a
= 1,85 10
5
:
a) Quin s el pH de la soluci dcid actic?
b) Quina s la concentraci de la soluci dhidrxid de sodi?
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular el pH de la soluci dcid actic, plantegem la seva
reacci de dissociaci en aigua i calculem la concentraci dions
hidroni en dissoluci:
CH
3
OOOH
+
H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0, 112
Concentraci
equilibri
0, 112 x x x
A partir de K
a
= 1,85 10
5
i la concentraci inicial de lcid,
calculem la concentraci dions hidroni:
K
x
a
3 3
3
5
2
[CH COO ] [H O ]
[CH COOH]
1,85 10
0
= =
+
,,112 x
El valor de la constant dacidesa ens permet aproximar
0,112 x 0,112 i, si allem x, dna:
x = [H
3
O
+
] = 1,44 10
3
M
pH = log [H
3
O
+
] = log (1,44 10
3
) = 2,84
b) Plantegem la reacci de neutralitzaci entre un cid feble
(cid actic) i una base forta (hidrxid de sodi).
CH COOH NaOH CH COONa H O
50
3 3 2
+ +
mL 0,112 M 32,6 mL M?
Apliquem factors de conversi per calcular la concentraci
de la soluci dhidrxid de sodi:
0,05 L sol. CH COOH
0,112 mol CH COOH
1L so
3
3
ll. CH COOH
1 mol NaOH
1 mol CH COOH
= 5,6 1
3 3
=
00 mols NaOH
[NaOH]
5,6 10 mols NaOH
0,03
3
3
=
226 L sol.
0,17 M =
29. Escriu les reaccions dhidrlisi de les sals segents i indica si el pH
resultant ser cid, bsic o neutre:
a) NaCN (HCN s un cid feble).
b) HCl.
c) NH
4
Cl.
(Prova de selectivitat real)
a) El cianur de sodi s la sal dun cid feble i una base forta:
NaCN Na
+
+ CN
Na
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (NaOH)
que no t tendncia a reaccionar amb laigua.
917571 _ 0237-0324.indd 257 17/12/09 10:58
258
6
Reaccions cid-base
CN
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci s bsica.
b) El HCl s un cid fort que es dissocia completament en soluci
aquosa:
HCl + H
2
O H
3
O
+
+ Cl
NH
+
4
: cid conjugat feble duna base feble (NH
3
); shidrolitza
segons la reacci:
NH H O NH H O
4
2 3 3
a
+ +
+ +
K
Cl
(aq)
NH
+
4
s un cid feble que prov duna base feble (NH
3
).
Shidrolitza i dna:
NH
+
4
+ H
2
O NH
3
+ H
3
O
+
Cl
s una base molt feble que prov dun cid molt fort (HCl)
i que, per tant, no reacciona amb laigua.
El pH duna soluci de NH
4
Cl s cid per la formaci dions hidroni
en lhidrlisi del NH
+
4
. Tindr un valor ms petit de 7.
El NH
3
s una base feble que reacciona amb laigua formant ions
OH
(aq)
+ Na
+
(aq)
CH
3
COO
+ H
2
O
CH
3
COOH + HO
Na
+
s un cid molt feble que prov duna base molt forta (NaOH)
i que, per tant, no reacciona amb laigua.
El pH duna soluci de CH
3
COONa s bsic per la formaci dions
hidroxil en lhidrlisi del CH
3
COO
HCO
3
+ OH
Ordre de pH: pH (K
2
CO
3
) = pH (Na
2
CO
3
) > 7
31. Determina el pH duna soluci aquosa que s 0,4 M en clorur amnic.
Dada: K
b
= 1,8 10
5
.
(Prova de selectivitat real)
El clorur amnic (NH
4
Cl) s la sal duna base feble i un cid fort:
NH
4
Cl NH
+
4
+ Cl
NH
+
4
: cid conjugat feble duna base feble (NH
3
); shidrolitza
segons la reacci:
Cl
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci s bsica.
b) El HCl s un cid fort que es dissocia completament en soluci
aquosa:
HCl + H
2
O H
3
O
+
+ Cl
NH
+
4
: cid conjugat feble duna base feble (NH
3
); shidrolitza
segons la reacci:
Cl
(aq)
NH
+
4
s un cid feble que prov duna base feble (NH
3
).
Shidrolitza i dna:
NH
+
4
+ H
2
O NH
3
+ H
3
O
+
Cl
s una base molt feble que prov dun cid molt fort (HCl)
i que, per tant, no reacciona amb laigua.
El pH duna soluci de NH
4
Cl s cid per la formaci dions hidroni
en lhidrlisi del NH
+
4
. Tindr un valor ms petit de 7.
El NH
3
s una base feble que reacciona amb laigua formant ions
OH
(aq)
+ Na
+
(aq)
CH
3
COO
+ H
2
O
CH
3
COOH + HO
Na
+
s un cid molt feble que prov duna base molt forta (NaOH)
i que, per tant, no reacciona amb laigua.
El pH duna soluci de CH
3
COONa s bsic per la formaci dions
hidroxil en lhidrlisi del CH
3
COO
HCO
3
+ OH
Ordre de pH: pH (K
2
CO
3
) = pH (Na
2
CO
3
) > 7
31. Determina el pH duna soluci aquosa que s 0,4 M en clorur amnic.
Dada: K
b
= 1,8 10
5
.
(Prova de selectivitat real)
El clorur amnic (NH
4
Cl) s la sal duna base feble i un cid fort:
NH
4
Cl NH
+
4
+ Cl
NH
+
4
: cid conjugat feble duna base feble (NH
3
); shidrolitza
segons la reacci:
NH H O NH H O
4
2 3 3
a
+ +
+ +
K
Cl
NH
3
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,4
Concentraci
equilibri
0,4 x x x
Com que coneixem la K
a
= 5,5 10
10
, trobem la x i, amb aix,
la concentraci de protons:
K
x
x
a
3 3
4
NH H O
NH
= =
+
+
[ ][ ]
[ ]
5 5 10
0 4
10
2
,
,
En les condicions del problema es pot aproximar 0,4 x 0,4,
i finalment x = 1,48 10
5
.
Com que [H
3
O
+
] = x = 1,48 10
5
M, el pH ser:
pH = log [H
3
O
+
] = log 1,48 10
5
= 4,83
32. Calcula el pH duna soluci aquosa de fluorur de potassi 1,0 M.
Dada: K
a
(cid fluorhdric) = 7,2 10
4
.
(Prova de selectivitat real)
El fluorur de potassi (KF) s la sal dun cid feble i una base
forta:
KF K
+
+ F
K
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (KOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
F
] = x = 3,74 10
6
M, calculem el pOH:
pOH = log [OH
] = log 3,74 10
6
pOH = 5,43 i pH = 14 5,43 = 8,57
33. En el laboratori disposem de les substncies segents: HCl, HNO
3
,
CH
3
COOH, H
2
SO
4
, NaCl, KNO
3
, CH
3
COONa i K
2
SO
4
. Indica quin parell
de substncies permet formar una soluci reguladora del pH.
(Prova de selectivitat real)
En principi, les solucions que tenen millor funci com a reguladores
del pH sn les formades per un cid o base feble i la base o cid
conjugat corresponent.
De totes les substncies que ens donen, la mescla de dues,
cid actic o etanoic (CH
3
COOH) i acetat de sodi (o etanoat de sodi),
compleix aquest requisit, ja que lcid actic s un cid orgnic
monoprtic feble i lacetat de sodi s una sal que cont la base
conjugada daquest ci (CH
3
COO
).
En cursos ms avanats (universitaris) tamb sestudia la possibilitat
de combinar un cid fort amb la sal dun cid feble o una base forta
amb una sal de base feble. Com que amb les substncies donades
hi podria haver una combinaci com lesmentada en primer lloc,
sha incls laltra resposta. Shan triat els cids forts HCl i HNO
3
i no el H
2
SO
4
, perqu t dues dissociacions. Evidentment,
la sal dcid feble no pot ser una altra que el CH
3
COONa,
ja que les altres dues sals incloses (NaCl i KNO
3
) sn sals neutres
que procedeixen dcid fort i base forta i no compleixen el requisit
principal.
917571 _ 0237-0324.indd 260 17/12/09 10:58
261
SOLUCIONARI
Reaccions cid-base
Per conixer la concentraci inicial dcid haurem de tenir en compte
la dissociaci de la sal:
Com que la reacci s mol a mol i la sal est totalment dissociada,
la concentraci inicial de NH
4
Cl coincideix amb les dels seus ions
en soluci. Es planteja lequilibri dhidrlisi, en qu x s la concentraci
de cati amoni hidrolitzat:
NH
4
+
+
H
2
O
NH
3
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,4
Concentraci
equilibri
0,4 x x x
Com que coneixem la K
a
= 5,5 10
10
, trobem la x i, amb aix,
la concentraci de protons:
En les condicions del problema es pot aproximar 0,4 x 0,4,
i finalment x = 1,48 10
5
.
Com que [H
3
O
+
] = x = 1,48 10
5
M, el pH ser:
pH = log [H
3
O
+
] = log 1,48 10
5
= 4,83
Calcula el pH duna soluci aquosa de fluorur de potassi 1,0 M.
Dada: K
a
(cid fluorhdric) = 7,2 10
4
.
(Prova de selectivitat real)
El fluorur de potassi (KF) s la sal dun cid feble i una base
forta:
KF K
+
+ F
K
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (KOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
F
+
H
2
O
HF + OH
Concentraci
inicial
1
Concentraci
equilibri
1 x x x
Com que coneixem la K
b
= 1,4 10
11
, allem la x i calculem el pH:
K
x
x
x
b
HF OH
F
= =
[ ][ ]
[ ]
1 4 10
1
3 74 10
11
2
, ,
66
Com que [OH
] = x = 3,74 10
6
M, calculem el pOH:
pOH = log [OH
] = log 3,74 10
6
pOH = 5,43 i pH = 14 5,43 = 8,57
33. En el laboratori disposem de les substncies segents: HCl, HNO
3
,
CH
3
COOH, H
2
SO
4
, NaCl, KNO
3
, CH
3
COONa i K
2
SO
4
. Indica quin parell
de substncies permet formar una soluci reguladora del pH.
(Prova de selectivitat real)
En principi, les solucions que tenen millor funci com a reguladores
del pH sn les formades per un cid o base feble i la base o cid
conjugat corresponent.
De totes les substncies que ens donen, la mescla de dues,
cid actic o etanoic (CH
3
COOH) i acetat de sodi (o etanoat de sodi),
compleix aquest requisit, ja que lcid actic s un cid orgnic
monoprtic feble i lacetat de sodi s una sal que cont la base
conjugada daquest ci (CH
3
COO
).
En cursos ms avanats (universitaris) tamb sestudia la possibilitat
de combinar un cid fort amb la sal dun cid feble o una base forta
amb una sal de base feble. Com que amb les substncies donades
hi podria haver una combinaci com lesmentada en primer lloc,
sha incls laltra resposta. Shan triat els cids forts HCl i HNO
3
i no el H
2
SO
4
, perqu t dues dissociacions. Evidentment,
la sal dcid feble no pot ser una altra que el CH
3
COONa,
ja que les altres dues sals incloses (NaCl i KNO
3
) sn sals neutres
que procedeixen dcid fort i base forta i no compleixen el requisit
principal.
917571 _ 0237-0324.indd 261 17/12/09 10:58
262
6
Reaccions cid-base
CN
+ H
2
O
HCN + OH
HSO
4
+ OH
4
El cati amoni es comporta com un cid ja que cedeix un prot
a laigua:
NH
+
4
+ H
2
O
NH
3
+ H
3
O
+
Base conjugada: NH
3
37. Identifica segons la teoria de Brnsted-Lowry els comportaments cids,
bsics o tots dos de les espcies qumiques segents:
NaOH, CO
3
2
, HCO
3
, H
2
S
(Prova de selectivitat real)
Lhidrxid de sodi es comporta com una base dArrhenius,
ja que allibera ions hidroxil en soluci aquosa:
NaOH Na
+
+ OH
HCO
3
+ OH
3
+ H
2
O
H
2
CO
3
+ OH
cid: HCO
3
+ H
2
O
CO
3
2
+ H
3
O
+
El sulfur dhidrogen es comporta com a cid, cedint protons:
H
2
S + H
2
O
HS
+ H
3
O
+
38. Tenim una soluci aquosa 1 M dun cid feble monoprtic
amb una K
a
= 10
5
a 25 C. Justifica si les afirmacions segents
sn certes o falses:
a) El seu pH ser ms gran de 7.
b) El grau de dissociaci ser aproximadament de 0,5.
c) El grau de dissociaci augmenta si es dilueix la soluci.
d) El pH augmenta si es dilueix la soluci.
(Prova de selectivitat real)
a) Aquesta afirmaci s falsa. Si es tracta de la soluci dun cid, encara
que sigui feble, el pH ha de ser inferior a 7, ja que sabem que:
[H
3
O
+
] [OH
] = 10
14
i en una soluci cida [H
3
O
+
] > [OH
]
[H
3
O
+
] > 10
7
i pH = log [H
3
O
+
] pH < 7
34. Quin pH t una soluci reguladora que es prepara dissolent 23,1 g de
HCOONa en un volum suficient de HCOOH 0,432 M per obtenir
500 mL de soluci?
Dada: pK
a
HCOOH = 3,68.
Per calcular el pH duna soluci reguladora es pot utilitzar
lequaci de Henderson-Hasselbach:
pH p
base conjugada
cid
a
= + K log
[ ]
[ ]
Calculem la concentraci de la sal en la soluci reguladora:
[ ] HCOONa
23,1 g
68 g mol
HCOONa
HCOONa
1
= = =
n
V
m
Mm
V 00,500 L
0,679 M =
HCOOH H O HCOO H O
0,432 M 0,679 M
2 3
a
+ +
+
K
Apliquem lequaci:
pH
0,679 M
0,432 M
pH = + = 3 75 3 95 , log ,
[ ]
[ ]
35. Ateses les espcies NH
3
, OH
NH
+
4
+ OH
+ HNO
3
H
2
O + NO
3
Parell base/cid conjugat: OH
/H
2
O
Lcid clorhdric es comporta com un cid ja que cedeix
protons a laigua:
HCl + H
2
O
H
3
O
+
+ Cl
, SO
4
2
, NH
4
+
.
(Prova de selectivitat real)
Li cianur es comporta com una base perqu accepta protons
de laigua:
917571 _ 0237-0324.indd 262 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
263
SOLUCIONARI
CN
+ H
2
O
HCN + OH
HSO
4
+ OH
4
El cati amoni es comporta com un cid ja que cedeix un prot
a laigua:
NH
+
4
+ H
2
O
NH
3
+ H
3
O
+
Base conjugada: NH
3
37. Identifica segons la teoria de Brnsted-Lowry els comportaments cids,
bsics o tots dos de les espcies qumiques segents:
NaOH, CO
3
2
, HCO
3
, H
2
S
(Prova de selectivitat real)
Lhidrxid de sodi es comporta com una base dArrhenius,
ja que allibera ions hidroxil en soluci aquosa:
NaOH Na
+
+ OH
HCO
3
+ OH
3
+ H
2
O
H
2
CO
3
+ OH
cid: HCO
3
+ H
2
O
CO
3
2
+ H
3
O
+
El sulfur dhidrogen es comporta com a cid, cedint protons:
H
2
S + H
2
O
HS
+ H
3
O
+
38. Tenim una soluci aquosa 1 M dun cid feble monoprtic
amb una K
a
= 10
5
a 25 C. Justifica si les afirmacions segents
sn certes o falses:
a) El seu pH ser ms gran de 7.
b) El grau de dissociaci ser aproximadament de 0,5.
c) El grau de dissociaci augmenta si es dilueix la soluci.
d) El pH augmenta si es dilueix la soluci.
(Prova de selectivitat real)
a) Aquesta afirmaci s falsa. Si es tracta de la soluci dun cid, encara
que sigui feble, el pH ha de ser inferior a 7, ja que sabem que:
[H
3
O
+
] [OH
] = 10
14
i en una soluci cida [H
3
O
+
] > [OH
]
[H
3
O
+
] > 10
7
i pH = log [H
3
O
+
] pH < 7
Quin pH t una soluci reguladora que es prepara dissolent 23,1 g de
HCOONa en un volum suficient de HCOOH 0,432 M per obtenir
500 mL de soluci?
Dada: pK
a
HCOOH = 3,68.
Per calcular el pH duna soluci reguladora es pot utilitzar
lequaci de Henderson-Hasselbach:
Calculem la concentraci de la sal en la soluci reguladora:
Apliquem lequaci:
Ateses les espcies NH
3
, OH
NH
+
4
+ OH
+ HNO
3
H
2
O + NO
3
Parell base/cid conjugat: OH
/H
2
O
Lcid clorhdric es comporta com un cid ja que cedeix
protons a laigua:
HCl + H
2
O
H
3
O
+
+ Cl
, SO
4
2
, NH
4
+
.
(Prova de selectivitat real)
Li cianur es comporta com una base perqu accepta protons
de laigua:
917571 _ 0237-0324.indd 263 17/12/09 10:58
264
6
Reaccions cid-base
b) Un grau de dissociaci de valor 0,5 correspondria a un cid
dissociat al 50 %, cosa que s impossible per a una soluci dun
cid feble amb una constant dordre 10
5
i una concentraci 1 M.
En cas de dubte, com que tenim totes les dades, es podria
calcular el grau de dissociaci per aproximaci, i obtindrem
un valor de = 3,16 10
3
(0,32 %).
c) Aquesta afirmaci s certa. Com que la constant dequilibri s
constant, si la temperatura no varia, la relaci entre la concentraci
inicial i el grau de dissociaci sha de mantenir constant. Per tant,
si disminueix molt la concentraci de la soluci, lcid estar ms
dissociat:
K
C
a
3 5 i
2
A H O
HA
10
1
= =
[ ][ ]
[ ]
CH
3
COO
+ H
3
O
+
a) Quan afegim cid clorhdric a la soluci nestem augmentant
la concentraci de protons (efecte i com). Per oposar-se
a aquesta modificaci lequilibri de dissociaci de lcid
actic es desplaa cap a lesquerra, de manera que
la concentraci de protons (provinents de lcid actic)
i i acetat disminueix, mentre que la dcid actic augmenta.
Per com que hi hem afegit un cid fort, la concentraci de
protons total de la soluci augmentar, i per tant el pH
de la mescla disminuir.
CH
3
COOH + H
2
O
CH
3
COO
+
HCl + Cl
[H
3
O
+
]
total
= [H
3
O
+
]
actic
+ [H
3
O
+
]
HCl
pH
inicial
> pH
final
b) Quan hi afegim acetat de sodi, la concentraci di acetat
augmenta (efecte i com) i desplaa lequilibri de lcid actic
cap a lesquerra, de manera que la concentraci de protons
disminueix i la dcid actic augmenta. Com que no hi ha una
altra aportaci de protons, el pH de la mescla augmentar, i a ms
shaur format una soluci tamp.
CH
3
COOH + H
2
O
+ H
3
O
+
CH
3
COONa + Na
+
[H
3
O
+
] = [H
3
O
+
]
actic
pH
inicial
< pH
final
c) Laddici de clorur de sodi, que s una sal que no cont
cap dels dos ions que formen part de lequilibri de dissociaci
de lcid actic i que a ms no experimenta hidrlisi, no afecta
el pH de la soluci.
CH
3
COOH + H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
NaCl Cl
+ Na
+
[H
3
O
+
] = [H
3
O
+
]
inicial actic
pH
inicial
= pH
final
40. En solucions de la mateixa concentraci de dos cids febles monoprtics
HA i HB, es comprova que [A
] s ms gran que [B
]. Justifica la certesa
o la falsedat de les afirmacions segents:
a) Lcid HA s ms fort que lcid HB.
b) El valor de la constant de dissociaci de lcid HA s menor que el valor
de la constant de dissociaci de lcid HB.
c) El pH de la soluci de lcid HA s ms elevat que el pH de la soluci
de lcid HB.
(Prova de selectivitat real)
Cal tenir en compte els equilibris de dissociaci dels cids:
917571 _ 0237-0324.indd 264 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
265
SOLUCIONARI
b) Un grau de dissociaci de valor 0,5 correspondria a un cid
dissociat al 50 %, cosa que s impossible per a una soluci dun
cid feble amb una constant dordre 10
5
i una concentraci 1 M.
En cas de dubte, com que tenim totes les dades, es podria
calcular el grau de dissociaci per aproximaci, i obtindrem
un valor de = 3,16 10
3
(0,32 %).
c) Aquesta afirmaci s certa. Com que la constant dequilibri s
constant, si la temperatura no varia, la relaci entre la concentraci
inicial i el grau de dissociaci sha de mantenir constant. Per tant,
si disminueix molt la concentraci de la soluci, lcid estar ms
dissociat:
Els alumnes han de tenir en compte que en el cas de solucions
molt diludes les aproximacions deixen de ser vlides precisament
perqu el grau de dissociaci augmenta molt i deixa de ser
negligible.
d) Aquesta afirmaci s certa, ja que quan disminueix la concentraci
dcid inicial tamb disminueix la de protons i, per tant, la soluci
ser menys cida, i el pH augmentar:
pH = log [H
3
O
+
], en una diluci [H
3
O
+
]
final
< [H
3
O
+
]
inicial
pH
final
> pH
inicial
Cal que els alumnes sadonin que, tot i que quan es dilueix
una soluci augmenta el grau de dissociaci, el producte de
la concentraci pel grau de dissociaci, s a dir, la concentraci
de protons, disminueix, i per tant la soluci s menys cida
i augmenta el pH. Si continuen tenint dubtes (cosa fora freqent),
el millor s fer un problema numric daquesta mena (activitat
46 de la pgina 252 del llibre, per exemple) perqu a lhora de
calcular-ho no sels oblidi.
La constant dacidesa de lcid actic val: K
a
= 1,8 10
5
.
Suposem que el volum no es modifica. Digues, de manera raonada,
com afectar el pH duna soluci dcid actic, laddici de:
a) cid clorhdric b) acetat de sodi c) clorur de sodi
(Prova de selectivitat real)
Per respondre les qestions sha de tenir en compte en primer
lloc lequilibri inic de lcid actic:
CH
3
COOH + H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
a) Quan afegim cid clorhdric a la soluci nestem augmentant
la concentraci de protons (efecte i com). Per oposar-se
a aquesta modificaci lequilibri de dissociaci de lcid
actic es desplaa cap a lesquerra, de manera que
la concentraci de protons (provinents de lcid actic)
i i acetat disminueix, mentre que la dcid actic augmenta.
Per com que hi hem afegit un cid fort, la concentraci de
protons total de la soluci augmentar, i per tant el pH
de la mescla disminuir.
CH
3
COOH + H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
HCl H
+
+ Cl
[H
3
O
+
]
total
= [H
3
O
+
]
actic
+ [H
3
O
+
]
HCl
pH
inicial
> pH
final
b) Quan hi afegim acetat de sodi, la concentraci di acetat
augmenta (efecte i com) i desplaa lequilibri de lcid actic
cap a lesquerra, de manera que la concentraci de protons
disminueix i la dcid actic augmenta. Com que no hi ha una
altra aportaci de protons, el pH de la mescla augmentar, i a ms
shaur format una soluci tamp.
CH
3
COOH + H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
CH
3
COONa CH
3
COO
+ Na
+
[H
3
O
+
] = [H
3
O
+
]
actic
pH
inicial
< pH
final
c) Laddici de clorur de sodi, que s una sal que no cont
cap dels dos ions que formen part de lequilibri de dissociaci
de lcid actic i que a ms no experimenta hidrlisi, no afecta
el pH de la soluci.
CH
3
COOH + H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
NaCl Cl
+ Na
+
[H
3
O
+
] = [H
3
O
+
]
inicial actic
pH
inicial
= pH
final
40. En solucions de la mateixa concentraci de dos cids febles monoprtics
HA i HB, es comprova que [A
] s ms gran que [B
]. Justifica la certesa
o la falsedat de les afirmacions segents:
a) Lcid HA s ms fort que lcid HB.
b) El valor de la constant de dissociaci de lcid HA s menor que el valor
de la constant de dissociaci de lcid HB.
c) El pH de la soluci de lcid HA s ms elevat que el pH de la soluci
de lcid HB.
(Prova de selectivitat real)
Cal tenir en compte els equilibris de dissociaci dels cids:
917571 _ 0237-0324.indd 265 17/12/09 10:58
266
6
Reaccions cid-base
HA + H
2
O
+ H
3
O
+
HB + H
2
O
+ H
3
O
+
a) Aquesta afirmaci s certa. Si la concentraci de li A
s ms
gran que la del B
o NH
3
b) Cl
o NaOH
c) Mg(OH)
2
o H
2
O
d) CH
3
COOH o CH
3
COO
Dades: (K
a
/K
b
): HF = 6,6 10
4
; HAc = 1,85 10
5
; NH
3
= 1,8 10
5
(Prova de selectivitat real)
Lcid fluorhdric (HF) s un cid relativament feble (K
a
= 6,6 10
4
),
que es comportar cedint un prot a una espcie capa dacceptar-lo.
a) Lani nitrat (NO
3
) es comportar com una base molt feble,
ja que prov de la dissociaci dun cid molt fort (HNO
3
) i tindr
poca tendncia a acceptar protons. Lamonac (NH
3
) es comporta
com una base relativament feble que s que tindr tendncia
a acceptar protons, i generar lespcie NH
+
4
.
Per tant, lcid HF tindr ms tendncia a reaccionar
amb lamonac segons la reacci:
HF + NH
3
+ NH
+
4
b) Lani clorur (Cl
)
que s que pot acceptar un prot de lcid fluorhdric:
CH
3
COO
+ HF
+ CH
3
COOH
917571 _ 0237-0324.indd 266 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
267
SOLUCIONARI
HA + H
2
O
+ H
3
O
+
HB + H
2
O
+ H
3
O
+
a) Aquesta afirmaci s certa. Si la concentraci de li A
s ms
gran que la del B
o NH
3
b) Cl
o NaOH
c) Mg(OH)
2
o H
2
O
d) CH
3
COOH o CH
3
COO
Dades: (K
a
/K
b
): HF = 6,6 10
4
; HAc = 1,85 10
5
; NH
3
= 1,8 10
5
(Prova de selectivitat real)
Lcid fluorhdric (HF) s un cid relativament feble (K
a
= 6,6 10
4
),
que es comportar cedint un prot a una espcie capa dacceptar-lo.
a) Lani nitrat (NO
3
) es comportar com una base molt feble,
ja que prov de la dissociaci dun cid molt fort (HNO
3
) i tindr
poca tendncia a acceptar protons. Lamonac (NH
3
) es comporta
com una base relativament feble que s que tindr tendncia
a acceptar protons, i generar lespcie NH
+
4
.
Per tant, lcid HF tindr ms tendncia a reaccionar
amb lamonac segons la reacci:
HF + NH
3
+ NH
+
4
b) Lani clorur (Cl
)
que s que pot acceptar un prot de lcid fluorhdric:
CH
3
COO
+ HF
+ CH
3
COOH
917571 _ 0237-0324.indd 267 17/12/09 10:58
268
6
Reaccions cid-base
44. A 25 C una soluci damonac cont 0,17 g daquest compost per litre
i est ionitzat en un 4,24 %. Calcula:
a) La constant dionitzaci de lamonac a la temperatura indicada.
b) El pH de la soluci.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular la constant trobem la concentraci inicial damonac
i plantegem lequilibri dionitzaci, sabent que = 0,0424.
[ ] NH
0,17 g
17 g mol
1,0 L
0,01 mol
1,0 L
3
NH
1
3
= =
= =
n
V
00,01 M
NH
3
+
H
2
O
NH
4
+
+ OH
Concentraci
inicial
0,01
Concentraci
equilibri
0,01 (1 ) 0,01 0,01
K
b
4
3
2
NH OH
NH
0,01
1
= =
=
+
[ ][ ]
[ ]
0 01 0 0424
0
2
, ,
,,
,
9576
1 877 10
5
=
b) Per calcular el pH partim de la concentraci dions hidroxil:
[OH
] = log 4,24 10
4
= 3,37 pOH = 3,37
14 = pOH + pH pH = 14 pOH pH = 10,63
45. Lcid butanoic s un cid feble de K
a
= 1,85 10
5
. Calcula:
a) El grau de dissociaci duna soluci 0,02 M de lcid butanoic.
b) El pH de la soluci 0,02 M.
c) El pH de la soluci que resulta dafegir 0,05 mols de HCl a 250 mL
duna soluci 0,02 M dcid butanoic. Suposem que el volum no varia.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular el grau de dissociaci plantegem lequilibri
i utilitzem les dades:
CH
3
(CH
2
)
2
COOH+
H
2
O
CH
3
(CH
2
)
2
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,02
Concentraci
equilibri
0,02 (1 ) 0,02 0,02
b) Calculem el pH:
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,02 = log 6,0 10
4
= 3,22
c) Es tracta dun problema defecte i com en equilibri cid-base.
Es planteja la dissociaci de lcid butanoic i la del clorhdric.
Com que el H
3
O
+
s un i com i el butanoic s un cid feble,
el seu equilibri de dissociaci estar desplaat cap a lcid
i hi aportar menys protons en soluci que els que hi hauria si
estigus tot sol.
La quantitat de substncia de cadascun s:
Com que el HCl s un cid fort i es dissocia totalment,
n
HCI
= n
H
3
O
+.
Lequilibri cid-base desprs de laddici del HCl, si anomenem
x el nombre de mols de butanoic que es dissocien, s:
Com que coneixem K
a
= 1,85 10
5
, podem escriure
lexpressi:
Com que x s negligible davant de les concentracions de HBu
i H
3
O
+
, es pot simplificar lexpressi:
917571 _ 0237-0324.indd 268 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
269
SOLUCIONARI
A 25 C una soluci damonac cont 0,17 g daquest compost per litre
i est ionitzat en un 4,24 %. Calcula:
a) La constant dionitzaci de lamonac a la temperatura indicada.
b) El pH de la soluci.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular la constant trobem la concentraci inicial damonac
i plantegem lequilibri dionitzaci, sabent que = 0,0424.
NH
3
+
H
2
O
NH
4
+
+ OH
Concentraci
inicial
0,01
Concentraci
equilibri
0,01 (1 ) 0,01 0,01
K
b
4
3
2
NH OH
NH
0,01
1
= =
=
+
[ ][ ]
[ ]
0 01 0 0424
0
2
, ,
,,
,
9576
1 877 10
5
=
b) Per calcular el pH partim de la concentraci dions hidroxil:
[OH
] = log 4,24 10
4
= 3,37 pOH = 3,37
14 = pOH + pH pH = 14 pOH pH = 10,63
Lcid butanoic s un cid feble de K
a
= 1,85 10
5
. Calcula:
a) El grau de dissociaci duna soluci 0,02 M de lcid butanoic.
b) El pH de la soluci 0,02 M.
c) El pH de la soluci que resulta dafegir 0,05 mols de HCl a 250 mL
duna soluci 0,02 M dcid butanoic. Suposem que el volum no varia.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular el grau de dissociaci plantegem lequilibri
i utilitzem les dades:
CH
3
(CH
2
)
2
COOH+
H
2
O
CH
3
(CH
2
)
2
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,02
Concentraci
equilibri
0,02 (1 ) 0,02 0,02
K
a
3
2
H O BuO
HBu
0,02
1
= =
=
+
[ ][ ]
[ ]
1 85 10
5
, == 0 03 ,
b) Calculem el pH:
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,02 = log 6,0 10
4
= 3,22
c) Es tracta dun problema defecte i com en equilibri cid-base.
Es planteja la dissociaci de lcid butanoic i la del clorhdric.
Com que el H
3
O
+
s un i com i el butanoic s un cid feble,
el seu equilibri de dissociaci estar desplaat cap a lcid
i hi aportar menys protons en soluci que els que hi hauria si
estigus tot sol.
CH (CH ) COOH H O CH (CH ) COO H O
250 mL
3 2 2 2 3 2 2 3
a
+ +
+
K
00,02 M
HCl H O Cl H O
0,05 mol
2 3
+ +
+
La quantitat de substncia de cadascun s:
n M V
HBu
M L mol = = =
0 02 250 10 5 10
3 3
,
n
HCl
,05 mol = 0
Com que el HCl s un cid fort i es dissocia totalment,
n
HCI
= n
H
3
O
+.
Lequilibri cid-base desprs de laddici del HCl, si anomenem
x el nombre de mols de butanoic que es dissocien, s:
HBu + H
2
O
BuO
+ H
3
O
+
n equilibri 0,005 x x 0,05 + x
Com que coneixem K
a
= 1,85 10
5
, podem escriure
lexpressi:
K
n n
V
n
a
3
BuO H O
TOTAL
HBu
BuO H O
HBu
3
= =
+
+
[ ][ ]
[ ]
2
VV
TOTAL
=
+
1 85 10
0 05
0 250
0 005
0 250
0
5
2
,
( , )
,
,
,
( ,
x x
x
005
0 250 0 005
+
x x
x
)
, ( , )
Com que x s negligible davant de les concentracions de HBu
i H
3
O
+
, es pot simplificar lexpressi:
1 85 10
0 05
0 25 0 005
4 625 10
5 7
,
,
, ,
, =
=
x
x
917571 _ 0237-0324.indd 269 17/12/09 10:58
270
6
Reaccions cid-base
Trobem el pH a partir de la concentraci total de protons
provinents dels dos cids:
[ ] [ ] [ ] H O H O H O
V
3
TOTAL
3
HCl
3
HBu
HCl HBu
+ + +
= + =
=
+ n n
TTOTAL
0,05 mol
0,25 L
0,2 M =
+
=
x
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,2 pH = 0,699
Es pot veure que la concentraci de protons procedents de lcid
butanoic s negligible davant de la de protons procedents
de lcid clorhdric. Per aix se sap desprs dhaver fet tots
els clculs i no abans, ja que en altres situacions s que podria
ser important laportaci de lespcie feble (vegeu les activitats
11 de la pgina 224 i 51 de la pgina 253 del llibre).
46. Una soluci aquosa damonac ds domstic t una densitat
de 0,85 g cm
3
i el 8 % de NH
3
en massa. Calcula:
a) La concentraci molar damonac en aquesta soluci.
b) El pH de la soluci resultant, si la soluci anterior es dilueix
deu vegades.
c) Les concentracions de totes les espcies (NH
3
, NH
4
+
, OH
i H
+
)
en la soluci diluda deu vegades.
Dada: K
b
= 1,8 10
5
.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular la molaritat de la soluci inicial utilitzem factors
de conversi i les dades de la soluci comercial:
[ ] NH
0,85 g sol. NH
1 mL sol.
1000 mL sol. NH
1 L so
3
3 3
=
ll. NH
8 g NH
100 g sol. NH
1 mol NH
17 g NH
4 M
3
3
3
3
3
=
b) Calculem la molaritat de la soluci diluda sabent que el volum
final s 10 vegades el volum inicial:
M V M V
cc cc dil dil
=
4 0 4 M L) 10 (L) M
dil dil
= = V M V M ( ,
Ara calculem el pH sabent que es tracta duna base feble:
NH
3
+
H
2
O
NH
4
+
+ OH
Concentraci
inicial
C
i
Concentraci
equilibri
0,4 (1
) 0,4 0,4
Aproximem i allem, = 6,71 10
3
.
Per tant, [OH
] = 2,68 10
3
.
pOH = log [OH
] = 0,4 = 2,68 10
3
M
[NH
3
] = 0,4 (1 ) = 0,397 M
De lequilibri inic de laigua:
K
w
= [H
3
O
+
] [OH
] = 10
14
47. Una soluci 0,01 M dcid hipoclors t un pH de 4,75. Calcula
la constant de dissociaci daquest cid.
(Prova de selectivitat real)
Calculem la constant a partir del pH i de la concentraci inicial dcid
tenint en compte lequilibri de dissociaci:
pH = log [H
3
O
+
] = log x = 4,75 x
= 1,78 10
5
Ara podem calcular la constant de dissociaci, K
a
:
48. Per preparar 0,50 L de soluci dcid actic 1,2 M disposem dun cid
actic comercial del 96 % de riquesa en pes i densitat 1,06g/mL.
Sabem que la K
a
(actic) = 1,8 10
5
.
a) Calcula el volum de soluci dcid actic comercial necessari
per preparar la soluci desitjada.
917571 _ 0237-0324.indd 270 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
271
SOLUCIONARI
Trobem el pH a partir de la concentraci total de protons
provinents dels dos cids:
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,2 pH = 0,699
Es pot veure que la concentraci de protons procedents de lcid
butanoic s negligible davant de la de protons procedents
de lcid clorhdric. Per aix se sap desprs dhaver fet tots
els clculs i no abans, ja que en altres situacions s que podria
ser important laportaci de lespcie feble (vegeu les activitats
11 de la pgina 224 i 51 de la pgina 253 del llibre).
Una soluci aquosa damonac ds domstic t una densitat
de 0,85 g cm
3
i el 8 % de NH
3
en massa. Calcula:
a) La concentraci molar damonac en aquesta soluci.
b) El pH de la soluci resultant, si la soluci anterior es dilueix
deu vegades.
c) Les concentracions de totes les espcies (NH
3
, NH
4
+
, OH
i H
+
)
en la soluci diluda deu vegades.
Dada: K
b
= 1,8 10
5
.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular la molaritat de la soluci inicial utilitzem factors
de conversi i les dades de la soluci comercial:
b) Calculem la molaritat de la soluci diluda sabent que el volum
final s 10 vegades el volum inicial:
Ara calculem el pH sabent que es tracta duna base feble:
NH
3
+
H
2
O
NH
4
+
+ OH
Concentraci
inicial
C
i
Concentraci
equilibri
0,4 (1
) 0,4 0,4
K
b
4
3
2
NH OH
NH
= =
[ ][ ]
[ ]
1 8 10
0 4
1
5
,
,
] = 2,68 10
3
.
pOH = log [OH
] = 0,4 = 2,68 10
3
M
[NH
3
] = 0,4 (1 ) = 0,397 M
De lequilibri inic de laigua:
K
w
= [H
3
O
+
] [OH
] = 10
14
=
=
+
[ ]
=
[ ]
H O
OH
3
10 10
2 68 10
3 73 10
14 14
3
1
,
,
22
M
47. Una soluci 0,01 M dcid hipoclors t un pH de 4,75. Calcula
la constant de dissociaci daquest cid.
(Prova de selectivitat real)
Calculem la constant a partir del pH i de la concentraci inicial dcid
tenint en compte lequilibri de dissociaci:
HClO + H
2
O
ClO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,01
Concentraci
equilibri
0,01 x x x
pH = log [H
3
O
+
] = log x = 4,75 x
= 1,78 10
5
Ara podem calcular la constant de dissociaci, K
a
:
K
x
x
a
3
2
H O ClO
HClO 0,01
= =
=
=
+
[ ][ ]
[ ]
( , ) 1 78 10
5 22
5
8 8
0 01 1 78 10
3 17 10 3 17 10
, ,
, ,
= =
K
a
48. Per preparar 0,50 L de soluci dcid actic 1,2 M disposem dun cid
actic comercial del 96 % de riquesa en pes i densitat 1,06g/mL.
Sabem que la K
a
(actic) = 1,8 10
5
.
a) Calcula el volum de soluci dcid actic comercial necessari
per preparar la soluci desitjada.
917571 _ 0237-0324.indd 271 17/12/09 10:58
272
6
Reaccions cid-base
b) Determina el pH de la soluci obtinguda.
c) Calcula el grau de dissociaci de lcid actic en la soluci preparada.
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la molaritat de la soluci comercial i la quantitat
que en fa falta per preparar la diluda:
[ ] CH COOH
1,06 g sol.
1 mL sol.
1000 mL s
3 comercial
=
ool.
1 L sol.
96 g cid
100 g sol.
1 mol cid
60 g cid
== 16,96 M
M V M V
V
M V
M
cc cc dil dil
cc
dil dil
cc
1,2 M 0
=
=
=
,,5 L
16,96 M
0,035 L (35 mL) =
b) Coneixent la constant, plantegem lequilibri de dissociaci i trobem
el grau de dissociaci i el pH:
CH
3
COOH +
H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
1,2
Concentraci
equilibri
1,2 (1 ) 1,2 1,2
K
a
3
2
H O Ac
HAc
1,2
1
= =
= =
+
[ ][ ]
[ ]
1 8 10 3 8
5
, , 77 10
3
pH = log [H
3
O
+
] = log 1,2 = log 4,65 10
3
= 2,33
c) Vegeu lapartat anterior: = 3,87 10
3
.
49. Una soluci aquosa dcid cianhdric (HCN) 0,01 M t un pH de 5,6.
Calcula:
a) La concentraci de totes les espcies qumiques presents.
b) El grau de dissociaci de HCN i el valor de la seva constant dacidesa.
(Prova de selectivitat real)
a) A partir del valor del pH i de lequilibri calculem la concentraci
de totes les espcies qumiques presents sense oblidar
li hidroxil:
HCN + H
2
O
CN
+ H
3
O
+
Concentraci inicial 0,01
Concentraci equilibri 0,01 x x x
pH = log [H
3
O
+
] = log x = 5,6 x
= 2,51 10
6
De la taula:
[H
3
O
+
] = [CN
] = 2,51 10
6
M
[HCN] = 0,01 x = 9,997 10
3
M
De lequilibri inic de laigua:
K
w
= [H
3
O
+
] [OH
] = 10
14
[OH
] = 3,98 10
9
M
b) Calculem el grau de dissociaci i la constant dacidesa:
50. Lcid lctic s el responsable del cruiximent que tenim desprs de fer
exercici fsic de manera intensa sense estar-hi avesats. Des del punt
de vista qumic, s un cid feble que podem indicar com HL. Quan
mesurem el pH duna soluci 0,05 M daquest cid, obtenim un valor
de 2,59. Calcula:
a) La concentraci de H
+
en la soluci.
b) El valor de la seva constant dacidesa.
c) La concentraci de OH
de la soluci.
(Prova de selectivitat real)
a) A partir del valor del pH i de lequilibri calculem la concentraci
de protons:
pH = log [H
3
O
+
] = log x = 2,59 x
= 2,57 10
3
[H
3
O
+
] = 2,57 10
3
M
b) El valor de la constant dacidesa s:
c) De lequilibri inic de laigua:
K
w
= [H
3
O
+
] [OH
] = 10
14
[OH
] = 3,89 10
12
M
917571 _ 0237-0324.indd 272 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
273
SOLUCIONARI
b) Determina el pH de la soluci obtinguda.
c) Calcula el grau de dissociaci de lcid actic en la soluci preparada.
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la molaritat de la soluci comercial i la quantitat
que en fa falta per preparar la diluda:
b) Coneixent la constant, plantegem lequilibri de dissociaci i trobem
el grau de dissociaci i el pH:
CH
3
COOH +
H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
1,2
Concentraci
equilibri
1,2 (1 ) 1,2 1,2
pH = log [H
3
O
+
] = log 1,2 = log 4,65 10
3
= 2,33
c) Vegeu lapartat anterior: = 3,87 10
3
.
Una soluci aquosa dcid cianhdric (HCN) 0,01 M t un pH de 5,6.
Calcula:
a) La concentraci de totes les espcies qumiques presents.
b) El grau de dissociaci de HCN i el valor de la seva constant dacidesa.
(Prova de selectivitat real)
a) A partir del valor del pH i de lequilibri calculem la concentraci
de totes les espcies qumiques presents sense oblidar
li hidroxil:
HCN + H
2
O
CN
+ H
3
O
+
Concentraci inicial 0,01
Concentraci equilibri 0,01 x x x
pH = log [H
3
O
+
] = log x = 5,6 x
= 2,51 10
6
De la taula:
[H
3
O
+
] = [CN
] = 2,51 10
6
M
[HCN] = 0,01 x = 9,997 10
3
M
De lequilibri inic de laigua:
K
w
= [H
3
O
+
] [OH
] = 10
14
[OH
] = 3,98 10
9
M
b) Calculem el grau de dissociaci i la constant dacidesa:
= =
=
x
C
i
2 51 10
0 01
2 51 10
6
4
,
,
,
K
x
x
a
3
2
H O CN
HCN 0,01
= =
=
+
[ ][ ]
[ ]
( , )
,
2 51 10
0
6 2
001 2 51 10
6 30 10 6 30 10
6
10 10
=
= =
,
, , K
a
50. Lcid lctic s el responsable del cruiximent que tenim desprs de fer
exercici fsic de manera intensa sense estar-hi avesats. Des del punt
de vista qumic, s un cid feble que podem indicar com HL. Quan
mesurem el pH duna soluci 0,05 M daquest cid, obtenim un valor
de 2,59. Calcula:
a) La concentraci de H
+
en la soluci.
b) El valor de la seva constant dacidesa.
c) La concentraci de OH
de la soluci.
(Prova de selectivitat real)
a) A partir del valor del pH i de lequilibri calculem la concentraci
de protons:
HL + H
2
O
+ H
3
O
+
Concentraci inicial 0,05
Concentracin equilibri 0,05 x x x
pH = log [H
3
O
+
] = log x = 2,59 x
= 2,57 10
3
[H
3
O
+
] = 2,57 10
3
M
b) El valor de la constant dacidesa s:
K
x
x
a
3
2
H O
L
HL 0,05
= =
=
+
[ ][ ]
[ ]
( , )
,
2 57 10
0 05
3 2
=
= =
2 57 10
1 39 10 1 39 10
3
4 4
,
, , K
a
c) De lequilibri inic de laigua:
K
w
= [H
3
O
+
] [OH
] = 10
14
[OH
] = 3,89 10
12
M
917571 _ 0237-0324.indd 273 17/12/09 10:58
274
6
Reaccions cid-base
51. Calcula el pH duna soluci 0,2 M dcid metanoic (K
a
= 1,0 10
4
).
Calcula tamb el pH i el grau de dissociaci de lcid frmic quan
a 40 mL daquesta soluci hi afegim 10 mL de HNO
3
0,05 M.
(Prova de selectivitat real)
Primer calculem el pH de la soluci dcid metanoic (HCOOH):
HCOOH + H
2
O
HCOO
+ H
3
O
+
Concentraci inicial 0,2
Concentraci equilibri 0,2 x x x
K
x
x
x
a
3
2
H O
HCOO
HCOOH 0,2
= =
= =
+
[ ][ ]
[ ]
1 0 10
4
, 44 47 10
3
,
pH = log [H
3
O
+
] = log x = log 4,47 10
3
= 2,35
La segona part correspon a una mescla dcid fort i feble,
en qu cal tenir en compte lefecte i com en equilibri
cid-base. Es planteja la dissociaci de lcid metanoic i la del
clorhdric. Com que el H
3
O
+
s un i com, lequilibri de lcid
metanoic est desplaat cap a lesquerra i hi haur menys protons
que provenen de lcid metanoic que els que hi havia abans
dafegir lcid ntric.
HCOOH H O HCOO H O
40 mL 0,2 M
2 3
a
+ +
+
K
HNO H O NO H O
10 mL 0,05 M
3 2 3
+ +
+
3
La quantitat de substncia de cadascun s:
n M V
HCOOH
M L mol = = =
0 2 40 10 8 10
3 3
,
n M V
HNO
-4
3
M L 5 10 mol = = =
0 05 10 10
3
,
El HNO
3
s un cid fort i es dissocia totalment: n
HNO
3
= n
H
3
O
+.
El nou equilibri ser:
HCOOH + H
2
O
HCOO
+ H
3
O
+
n equilibri 0,008 x x 0,0005 + x
K
n n
V
a
3
HCOO H O
TOTAL
HCOO H O
HCOOH
3
= =
+
+
[ ][ ]
[ ]
2
nn
V
HCOOH
TOTAL
HCOO
+ H
3
O
+
Concentraci inicial 0,2
Concentraci equilibri 0,2 x x x
K
x
x
x
a
3
2
H O
HCOO
HCOOH 0,2
= =
= =
+
[ ][ ]
[ ]
1 0 10
4
, 44 47 10
3
,
pH = log [H
3
O
+
] = log x = log 4,47 10
3
= 2,35
La segona part correspon a una mescla dcid fort i feble,
en qu cal tenir en compte lefecte i com en equilibri
cid-base. Es planteja la dissociaci de lcid metanoic i la del
clorhdric. Com que el H
3
O
+
s un i com, lequilibri de lcid
metanoic est desplaat cap a lesquerra i hi haur menys protons
que provenen de lcid metanoic que els que hi havia abans
dafegir lcid ntric.
La quantitat de substncia de cadascun s:
El HNO
3
s un cid fort i es dissocia totalment: n
HNO
3
= n
H
3
O
+.
El nou equilibri ser:
HCOOH + H
2
O
HCOO
+ H
3
O
+
n equilibri 0,008 x x 0,0005 + x
=
+
1 0 10
0 0005
0 050
0 008
0 050
0
4
2
,
( , )
,
,
,
(
x x
x
,, )
, ( , )
0005
0 05 0 008
+
x x
x
Com que x no s negligible enfront de les concentracions de HCOOH
i H
3
O
+
, no es pot simplificar lexpressi. Resolent lequaci de segon
grau trobem el valor de x:
x
2
+ 5,05 10
4
x 4 10
8
= 0
x = 6,95 10
5
mol
Trobem el pH a partir de la concentraci total de protons provinents
dels dos cids
[ ] [ ] [ ] H O H O H O
3 TOTAL 3 HNO 3
HCOOH
HNO H
3
3 + + +
= + =
+ n n
CCOOH
TOTAL
0,0005 mol
0,05 L
0,0005
V
=
=
+
=
+ x 6 95 1 , 00
5
=
mol
0,05 L
0,0114 M
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,0114 pH = 1,94
En aquest cas la concentraci de protons no s tan negligible
com en exercicis anteriors. El pH sense tenir en compte lequilibri
de lcid metanoic seria 2, i encara que sembli una variaci molt
petita, en anlisi qumica s que seria significatiu.
El grau de dissociaci de lcid metanoic desprs de laddici
dcid ntric ser:
= =
=
x
n
i
6 95 10
0 008
8 7 10
5
3
,
,
,
52. Es dissolen 23 g dcid metanoic, HCOOH, en aigua fins a obtenir
10 L de soluci. La concentraci de H
3
O
+
s 0,003 M.
a) Calcula el grau de dissociaci de lcid en soluci.
b) Calcula el valor de la constant K
a
.
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la concentraci dcid metanoic i, utilitzant lequilibri
de dissociaci, les dades que es demanen:
[ ] HCOOH
23 g
46 g mol
10 L
M
1
= = =
=
n
V
m
Mm
V
0 05 ,
917571 _ 0237-0324.indd 275 17/12/09 10:58
276
6
Reaccions cid-base
HCOOH + H
2
O
HCOO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,05
Concentraci
equilibri
0,05 x x x = 0,003 M
Com que tenim directament la dada de la concentraci
de protons podem calcular el grau de dissociaci:
= = =
x
C
i
0 003
0 05
0 06 6
,
,
, ( %)
b) Calculem el valor de K
a
a partir de lexpressi:
K
x
x
a
3
2
H O HCOO
HCOOH
0,05
= =
=
=
+
[ ][ ]
[ ]
0 003
0 0
2
,
, 55 0 003
1 91 10 1 91 10
4 4
= =
,
, , K
a
53. Es prepara una soluci dun cid feble com lactic (etanoic) dissolent
0,3 mols daquest cid en aigua. El volum total de la soluci s de 0,05 L.
Si la soluci resultant t un = 2, quina ser la concentraci molar
dels ions hidroni? Calcula la constant dacidesa de lcid actic.
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la concentraci dcid actic i plantegem lequilibri
de dissociaci:
[ ] CH COOH
0,3 mol
0,05 L
M
3
= = =
n
V
6
CH
3
COOH + H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
6
Concentraci
equilibri
6 x x x
Com que tenim el pH, podem calcular la concentraci molar
dels ions hidroni:
pH = log [H
3
O
+
] = log x = 2 x = 0,01 [H
3
O
+
] = 0,01 M
b) Calculem el valor de K
a
a partir de lexpressi:
K
x
x
a
3 3
3
2
H O CH COO
CH COOH 6
= =
+
[ ][ ]
[ ]
0 01
6 0
2
,
,001
1 67 10
1 67 10
5
5
=
=
,
, K
a
54. Quin s el percentatge dionitzaci de lcid actic en aigua per a les dues
concentracions segents: 0,6 M i 6,0 10
4
M.
Explican la diferncia del resultat.
Dada: K
a
= 1,85 10
5
.
(Prova de selectivitat real)
Plantegem lequilibri inic i calculem el grau de dissociaci
per a cadascuna de les dues concentracions inicials:
Clculs per a C
i
= 0,6 M (es pot aproximar):
Clculs per a C
i
= 6,0 10
4
M (no es pot aproximar, la soluci
est molt diluda):
55. Normalment, lcid fluorhdric concentrat t una concentraci del 49 %
en pes i una densitat de 1,17 g/mL.
a) Calcula la molaritat daquesta soluci.
b) Calculan el pH. Sabem que K
a
= 3,55 10
4
.
c) Si es barregen 450 mL daquesta soluci amb 750 mL de soluci
dcid fluorhdric 2,5 M, quina ser la molaritat de la soluci resultant?
(Prova de selectivitat real)
a) La molaritat de la soluci comercial s:
b) Coneixent la constant, plantegem lequilibri de dissociaci
i calculem el pH:
917571 _ 0237-0324.indd 276 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
277
SOLUCIONARI
HCOOH + H
2
O
HCOO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,05
Concentraci
equilibri
0,05 x x x = 0,003 M
Com que tenim directament la dada de la concentraci
de protons podem calcular el grau de dissociaci:
b) Calculem el valor de K
a
a partir de lexpressi:
Es prepara una soluci dun cid feble com lactic (etanoic) dissolent
0,3 mols daquest cid en aigua. El volum total de la soluci s de 0,05 L.
Si la soluci resultant t un = 2, quina ser la concentraci molar
dels ions hidroni? Calcula la constant dacidesa de lcid actic.
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la concentraci dcid actic i plantegem lequilibri
de dissociaci:
CH
3
COOH + H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
6
Concentraci
equilibri
6 x x x
Com que tenim el pH, podem calcular la concentraci molar
dels ions hidroni:
pH = log [H
3
O
+
] = log x = 2 x = 0,01 [H
3
O
+
] = 0,01 M
b) Calculem el valor de K
a
a partir de lexpressi:
K
x
x
a
3 3
3
2
H O CH COO
CH COOH 6
= =
+
[ ][ ]
[ ]
0 01
6 0
2
,
,001
1 67 10
1 67 10
5
5
=
=
,
, K
a
54. Quin s el percentatge dionitzaci de lcid actic en aigua per a les dues
concentracions segents: 0,6 M i 6,0 10
4
M.
Explican la diferncia del resultat.
Dada: K
a
= 1,85 10
5
.
(Prova de selectivitat real)
Plantegem lequilibri inic i calculem el grau de dissociaci
per a cadascuna de les dues concentracions inicials:
CH
3
COOH + H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
C
i
Concentraci
equilibri
C
i
(1 ) C
i
C
i
Clculs per a C
i
= 0,6 M (es pot aproximar):
K
a
3
2
H O Ac
HAc
0,6
1
= =
= =
+
[ ][ ]
[ ]
1 85 10 5
5
, ,555 10
3
Clculs per a C
i
= 6,0 10
4
M (no es pot aproximar, la soluci
est molt diluda):
K
a
3
4 2
H O Ac
HAc
6 10
1
= =
[ ][ ]
[ ]
1 85 10
5
,
66 10 0 16
4
+ = =
2 5
1,85 10 1,85 10 0
5
,
55. Normalment, lcid fluorhdric concentrat t una concentraci del 49 %
en pes i una densitat de 1,17 g/mL.
a) Calcula la molaritat daquesta soluci.
b) Calculan el pH. Sabem que K
a
= 3,55 10
4
.
c) Si es barregen 450 mL daquesta soluci amb 750 mL de soluci
dcid fluorhdric 2,5 M, quina ser la molaritat de la soluci resultant?
(Prova de selectivitat real)
a) La molaritat de la soluci comercial s:
[ ] HF
1,17 g sol.
1 mL sol.
1000 mL sol.
1 L
comercial
=
ssol.
49 g cid
100 g sol.
1 mol cid
20 g cid
28,6
= 77 M
b) Coneixent la constant, plantegem lequilibri de dissociaci
i calculem el pH:
917571 _ 0237-0324.indd 277 17/12/09 10:58
278
6
Reaccions cid-base
HF + H
2
O
+ H
3
O
+
Concentraci inicial 28,67
Concentraci equilibri 28,67 x x x
Llavors:
K
x
x
x
a
3
2
H O F
HF 28,67
= =
=
=
+
[ ][ ]
[ ]
3 55 10
0
4
2
,
++ =
3 55 10 0 0102 0 1008
4
, , , x x
El pH ser:
pH = log [H
3
O
+
] = log x = log 0,1008 = 0,996
pH = 0,996
c) Ara calculem la molaritat de la mescla, sent els dos cids iguals:
n M V
HFcc
M L 12,90 mol = = =
28 67 450 10
3
,
n M V
HF dil
M L 1,875 mol = = =
2 5 750 10
3
,
I queda:
[ ] HF
m
mescla
HF cc HF dil
TOTAL
=
+
=
+ n n
V
12 90 1 875 , , ool
1,2 L
12,31 M =
56. Escriu la reacci de lcid actic amb laigua, lexpressi de la constant
dacidesa i calcula el pH duna soluci 0,25 M dcid actic. Escriu la
reacci de la base conjugada de lcid actic amb laigua, lexpressi
de la constant de basicitat i calcula el seu valor numric.
Dada: K
a
(actic) = 1,8 10
5
.
(Prova de selectivitat real)
Plantegem lequilibri:
CH
3
COOH + H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
Concentraci inicial 0,25
Concentraci equilibri 0,25 x x x
K
x
x
x
a
3
2
H O Ac
HAc 0,25
= =
= =
+
[ ][ ]
[ ]
1 8 10 2 1
5
, , 22 10
3
M
pH = log [H
3
O
+
] = log x = 2,67
La reacci dhidrlisi de la base conjugada, lexpressi de la constant
i el valor numric daquesta sn:
CH
3
COO
+ H
2
O
CH
3
COOH + OH
Na
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (NaOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
917571 _ 0237-0324.indd 278 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
279
SOLUCIONARI
HF + H
2
O
+ H
3
O
+
Concentraci inicial 28,67
Concentraci equilibri 28,67 x x x
Llavors:
El pH ser:
pH = log [H
3
O
+
] = log x = log 0,1008 = 0,996
pH = 0,996
c) Ara calculem la molaritat de la mescla, sent els dos cids iguals:
I queda:
Escriu la reacci de lcid actic amb laigua, lexpressi de la constant
dacidesa i calcula el pH duna soluci 0,25 M dcid actic. Escriu la
reacci de la base conjugada de lcid actic amb laigua, lexpressi
de la constant de basicitat i calcula el seu valor numric.
Dada: K
a
(actic) = 1,8 10
5
.
(Prova de selectivitat real)
Plantegem lequilibri:
CH
3
COOH + H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
Concentraci inicial 0,25
Concentraci equilibri 0,25 x x x
K
x
x
x
a
3
2
H O Ac
HAc 0,25
= =
= =
+
[ ][ ]
[ ]
1 8 10 2 1
5
, , 22 10
3
M
pH = log [H
3
O
+
] = log x = 2,67
La reacci dhidrlisi de la base conjugada, lexpressi de la constant
i el valor numric daquesta sn:
CH
3
COO
+ H
2
O
CH
3
COOH + OH
K
b
OH HAc
Ac
=
[ ][ ]
[ ]
K K K K
K
K
w a b b
w
a
1,8 10
M = = =
10
5 55 10
14
5
10
,
57. Les solucions dcid frmic (metanoic) poden produir cremades
a la pell; algunes formigues (formica) el fan servir com a mecanisme
de defensa. Tenim 250 mL duna soluci de metanoic que cont
1,15 g daquest cid.
Dada: K
a
= 2 10
4
.
a) Calcula el pH de la soluci.
b) Si a 9 mL de la soluci anterior afegim 6 mL duna soluci de NaOH
0,15 M, explica si la soluci resultant ser cida, neutra o bsica.
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la concentraci inicial, plantegem lequilibri i trobem
el pH:
[ ] HCOOH
1,15 g
46 g mol
0,250 L
M
1
= = =
=
n
V
m
Mm
V
0 1 ,
HCOOH + H
2
O
HCOO
+ H
3
O
+
Concentraci inicial 0,1
Concentraci equilibri 0,1 x x x
K
x
x
x
a
3
2
H O HCOO
HCOOH 0,1
= =
= =
+
[ ][ ]
[ ]
2 10 4
4
,3 37 10
3
pH = log [H
3
O
+
] = log x = 2,36
b) Es tracta duna reacci de neutralitzaci cid-base.
Com que la reacci s mol a mol, calculem la quantitat
de substncia de cada espcie per saber el pH de la mescla.
HCOOH NaOH HCOONa H O
mL M 6 mL 0,15 M
2
+ +
9 0 1 ,
n M V
NaOH
3 4
0,15 M 6 10 L 9,0 10 mol base = = =
n M V
HCOOH
3 4
0,1 M 9 10 L 9,0 10 mol cid = = =
Com que la quantitat de substncia de les dues espcies s la
mateixa, per conixer el pH final recorrem a la hidrlisi de la sal:
HCOONa Na
+
+ HCOO
Na
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (NaOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
917571 _ 0237-0324.indd 279 17/12/09 10:58
280
6
Reaccions cid-base
HCOO
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci ser bsica.
58. Calcula el pH duna soluci damonac 0,1 M si saps que la 0,1 M si
K
b
= 1,8 10
5
i el volum daquesta soluci necessari per neutralitzar
100 mL dcid sulfric 0,2 M.
(Prova de selectivitat real)
Plantegem lequilibri inic i calculem el pH a partir de lexpressi
de K
b
:
NH
3
+
H
2
O
NH
4
+
+ OH
+
Concentraci
inicial
0,1
Concentraci
equilibri
0,1 (1
) 0,1 0,1
K
b
4
3
2
NH OH
NH
= =
[ ][ ]
[ ]
1 8 10
0 1
1
5
,
,
] = 1,34 10
3
M pOH = log [OH
] = 2,87
I com que pH + pOH = 14:
pH = 14 2,87 pH = 11,13
La reacci de neutralitzaci s:
2 NH H SO (NH ) SO
M 100 mL 0,2 M
3 2 4 4 2 4
+
V ? , 0 1
Calculem el volum utilitzant factors de conversi:
V
NH 2 4
2 4
2 4
3
3
0,1 L H SO
0,2 mol H SO
1 L H SO
2 mol NH
1 m
=
ool H SO
1 L NH
0,1 mol NH
0,4L (400 mL)
2 4
3
3
=
59. Tenim una soluci dcid ntric de pH pH = 2,30.
a) Determina el nombre de mols di nitrat en soluci. Sabem que el
volum de la soluci s de 250 mL.
b) Calcula la massa dhidrxid de sodi necessria per neutralitzar 25 mL
de la soluci anterior.
c) Determina el pH de la soluci obtinguda en afegir 25 mL dhidrxid
sdic 0,001 M a 25 mL de la primera soluci dcid ntric. Suposem
que els volums sn additius.
(Prova de selectivitat real)
a) Com que lcid ntric s fort, es dissocia completament:
De la dissociaci i de lestequiometria de la reacci
es dedueix que:
[NO
3
] = [H
+
] = 10
pH
= 10
2,3
= 5,012 10
3
M
Com que ens demanen la quantitat de substncia en 250 mL:
b) Es tracta duna reacci de neutralitzaci cid fort-base forta:
c) Tamb s una neutralitzaci, per en aquest cas per saber el pH
final hem de calcular la quantitat de substncia de cada reactiu
per comprovar si nhi ha algun en excs:
El HNO
3
hi s en excs i, per tant, el pH de la soluci ser cid:
Per calcular el pH trobem la concentraci [H
+
] que hi ha en excs.
917571 _ 0237-0324.indd 280 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
281
SOLUCIONARI
HCOO
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci ser bsica.
Calcula el pH duna soluci damonac 0,1 M si saps que la 0,1 M si
K
b
= 1,8 10
5
i el volum daquesta soluci necessari per neutralitzar
100 mL dcid sulfric 0,2 M.
(Prova de selectivitat real)
Plantegem lequilibri inic i calculem el pH a partir de lexpressi
de K
b
:
NH
3
+
H
2
O
NH
4
+
+ OH
+
Concentraci
inicial
0,1
Concentraci
equilibri
0,1 (1
) 0,1 0,1
Aproximem i allem, = 0,013. Per tant:
[OH
] = 1,34 10
3
M pOH = log [OH
] = 2,87
I com que pH + pOH = 14:
pH = 14 2,87 pH = 11,13
La reacci de neutralitzaci s:
Calculem el volum utilitzant factors de conversi:
Tenim una soluci dcid ntric de pH pH = 2,30.
a) Determina el nombre de mols di nitrat en soluci. Sabem que el
volum de la soluci s de 250 mL.
b) Calcula la massa dhidrxid de sodi necessria per neutralitzar 25 mL
de la soluci anterior.
c) Determina el pH de la soluci obtinguda en afegir 25 mL dhidrxid
sdic 0,001 M a 25 mL de la primera soluci dcid ntric. Suposem
que els volums sn additius.
(Prova de selectivitat real)
a) Com que lcid ntric s fort, es dissocia completament:
HNO
3
NO
3
+ H
+
Concentraci inicial
C
i
Concentraci final
C
i
C
i
De la dissociaci i de lestequiometria de la reacci
es dedueix que:
[NO
3
] = [H
+
] = 10
pH
= 10
2,3
= 5,012 10
3
M
Com que ens demanen la quantitat de substncia en 250 mL:
250 10 L sol. nitrat
5,012 10 mol nitrat
1 L s
3
3
ool. nitrat
mol =
1 25 10
3
,
b) Es tracta duna reacci de neutralitzaci cid fort-base forta:
HNO NaOH NaNO
3
+
33 2
H O
5 mL M
,
+
2 5 012 10
3
m??
25 10 L sol. c. ntric
5,012 10 mol cid
1
3
3
LL sol. cid
1 mol NaOH
1 mol cid
40 g NaOH
1 mol N
aaOH
g NaOH =
5 012 10
3
,
c) Tamb s una neutralitzaci, per en aquest cas per saber el pH
final hem de calcular la quantitat de substncia de cada reactiu
per comprovar si nhi ha algun en excs:
n M V
NaOH
0,001 M 025 L 2,5 10 mol inicials = = =
0
5
,
n M V
HNO
3 4
3
5,012 10 M L 5 10 mol in = = =
0 025 1 2 , , iicials
El HNO
3
hi s en excs i, per tant, el pH de la soluci ser cid:
n n n
HNO
3
excs inicials neutralitzats
1,25 1
= =
= 00 5 10 mol
5
=
4 4
2 1 10 ,
Per calcular el pH trobem la concentraci [H
+
] que hi ha en excs.
917571 _ 0237-0324.indd 281 17/12/09 10:58
282
6
Reaccions cid-base
Com que el HNO
3
s un cid fort, es dissocia totalment
i [HNO
3
] = [H
+
]. El volum final es considera additiu
(50 mL; 0,05 L):
[ ] H
excs 1 10 mol
0,05 L
2 10 M
total
+
= =
=
n
V
4
3
pH = log [H
+
] = log 2 10
3
= 2,7
60. Determina:
a) La concentraci duna soluci dcid benzoic, cid monoprtic de frmula
C
6
H
5
COOH, sabent que per neutralitzar 20 mL daquesta soluci
shan fet servir 15,2 mL de soluci dhidrxid de bari 0,5 M.
b) Sabent que lhidrxid de bari s una base forta, determina el valor
del pH en el punt dequivalncia.
Dada: K
a
(C
6
H
5
COOH) = 6,5 10
5
.
(Prova de selectivitat real)
a) Escrivim la reacci de neutralitzaci i calculem la concentraci
amb estequiometria:
2 C H COOH Ba(OH) C H COO) Ba H O
20 mL ? 1
6 5 2 6 5 2 2
+ + ( 2
M 55,2 mL 0,5 M
[ ] C H COOH 2 10 L base
0,5 mol base
1 L base
6 5
3
=
15,
2 mol cid
1 mol base
1
20 10 L cid
0,76 M
3
b) Com que lhidrxid de bari s una base forta, lnic i
que experimenta hidrlisi s el benzoat:
(C
6
H
5
COO)
2
Ba Ba
2+
+ 2 C
6
H
5
COO
15
bbase
1 mol sal
1 mol base
1
35,2 10 L soluci
0,
3
2216 M
C
6
H
5
COO
] = x = 8,16 10
6
, en calcular el pOH:
pOH = log [OH
] = log 8,16 10
6
pOH = 5,09 i pH = 14 pOH = 8,91
61. Es preparen dues solucions, una amb 1,61 g dcid metanoic en aigua
fins a un volum de 100 mL i una altra de HCl amb el mateix volum
i la mateixa concentraci. Calcula:
a) El grau de dissociaci de lcid metanoic.
b) El pH de les dues solucions.
c) El volum dhidrxid potssic 0,15 M necessari per assolir el punt
dequivalncia, en una neutralitzaci cid-base, de la soluci
de lcid metanoic.
d) Els grams de NaOH que afegits a la soluci de HCl proporcionaran
un pH = 1. Considerem que el volum no varia.
Dades: K
a
(metanoic) = 2 10
4
.
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la concentraci dcid metanoic i, amb lequilibri
i lexpressi de la constant, el grau de dissociaci i el pH:
917571 _ 0237-0324.indd 282 17/12/09 10:58
Reaccions cid-base
283
SOLUCIONARI
Com que el HNO
3
s un cid fort, es dissocia totalment
i [HNO
3
] = [H
+
]. El volum final es considera additiu
(50 mL; 0,05 L):
pH = log [H
+
] = log 2 10
3
= 2,7
Determina:
a) La concentraci duna soluci dcid benzoic, cid monoprtic de frmula
C
6
H
5
COOH, sabent que per neutralitzar 20 mL daquesta soluci
shan fet servir 15,2 mL de soluci dhidrxid de bari 0,5 M.
b) Sabent que lhidrxid de bari s una base forta, determina el valor
del pH en el punt dequivalncia.
Dada: K
a
(C
6
H
5
COOH) = 6,5 10
5
.
(Prova de selectivitat real)
a) Escrivim la reacci de neutralitzaci i calculem la concentraci
amb estequiometria:
b) Com que lhidrxid de bari s una base forta, lnic i
que experimenta hidrlisi s el benzoat:
(C
6
H
5
COO)
2
Ba Ba
2+
+ 2 C
6
H
5
COO
+
H
2
O
C
6
H
5
COOH + OH
Concentraci
inicial
0,432
Concentraci
equilibri
0,432 x x x
K K K K
K
K
w a b b
w
a
14
5
10
10
6,5 10
1,54 10 = = =
K
x
b
6 5
6 5
C H COOH OH
C H COO
=
=
[ ][ ]
[ ]
1 54 10
10
2
,
00 432
8 16 10
6
,
,
=
x
x
Com que [OH
] = x = 8,16 10
6
, en calcular el pOH:
pOH = log [OH
] = log 8,16 10
6
pOH = 5,09 i pH = 14 pOH = 8,91
61. Es preparen dues solucions, una amb 1,61 g dcid metanoic en aigua
fins a un volum de 100 mL i una altra de HCl amb el mateix volum
i la mateixa concentraci. Calcula:
a) El grau de dissociaci de lcid metanoic.
b) El pH de les dues solucions.
c) El volum dhidrxid potssic 0,15 M necessari per assolir el punt
dequivalncia, en una neutralitzaci cid-base, de la soluci
de lcid metanoic.
d) Els grams de NaOH que afegits a la soluci de HCl proporcionaran
un pH = 1. Considerem que el volum no varia.
Dades: K
a
(metanoic) = 2 10
4
.
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la concentraci dcid metanoic i, amb lequilibri
i lexpressi de la constant, el grau de dissociaci i el pH:
[ ] HCOOH
1,61 g
46 g mol
0,100 L
M
1
= = =
=
n
V
m
Mm
V
0 35 ,
HCOOH
+
H
2
O
HCOO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,1
Concentraci
equilibri
0,35 (1 ) 0,35 0,35
917571 _ 0237-0324.indd 283 17/12/09 10:58
284
6
Reaccions cid-base
K
a
3
2
H O HCOO
HCOOH
0,35
1
= =
= =
+
[ ][ ]
[ ]
2 10
4
00 024 ,
b) Primer calculem el pH de lcid metanoic:
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,35 = log 8,4 10
3
= 2,07
pH = 2,07
Com que el HCl s un cid fort, est completament dissociat
i [HCl] = [H
3
O
+
]:
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,35 = 0,45 pH = 0,45
c) Escrivim la reacci de neutralitzaci i calculem la concentraci
amb estequiometria:
HCOOH KOH HCOOK H O
100 mL 0,35 M ? 0,
2
+ +
V 115 M
V
KOH
3
00 10 L HCOOH
0,35 mol cid
1 L cid
1 mol b
=
1
aase
1 mol cid
1 L sol. KOH
0,15 mol KOH
0,233 L (23
= 33 mL)
d) Com que la reacci de neutralitzaci no s completa perqu
continua tenint pH cid, la quantitat de NaOH afegida ser igual
a la diferncia de concentraci del HCl al principi i al final
de laddici. Amb el pH trobem la concentraci de HCl
neutralitzada, i amb aix, la massa de NaOH que sha gastat
per fer-ho:
HCl NaOH NaCl H O
100 mL 0,35 M ?
pH
2
fi
+ +
m
nnal
1 =
pH
final
= log [H
3
O
+
] = 1 [H
3
O
+
]
final
= 0,1
Tenint en compte que el volum de soluci sn 100 mL
i que n = M V:
n n n
H O H O H O
3 3 3
neutralitzats inicials final
+ + +
= ss
0,35 M 0,1 L 0,1 M 0,1 L 0,025 mol
=
= =
m
NaOH
5 mol HCl
1 mol base
1 mol cid
40 g base
1
= 0 02 ,
mmol NaOH
1,0 g =
62. En una soluci aquosa, un cid benzoic 0,05 M est ionitzat
en un 3,49 %. Calcula:
a) La constant dionitzaci en aigua daquest cid.
b) El pH de la soluci que sobt en diluir amb aigua 3 mL de lcid
0,05 M fins a un volum de 10 mL.
c) El volum de KOH 0,1 M necessari per neutralitzar 20 mL de lcid
0,05 M.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular la constant tenim en compte que el grau dionitzaci
s 3,49 % (0,0349):
Com que tenim directament la dada de la concentraci de protons,
podem calcular la constant dionitzaci:
b) Calculem la concentraci de la soluci diluda i el nou pH:
pH = log [H
3
O
+
] = log x = log 9,73 10
4
pH = 3,01
Valor aproximat de x: x = 9,73 10
4
Valor de x sense aproximaci: x = 9,42 10
4
pH aproximat: pH = 3,01
pH sense aproximaci: pH = 3,03
c) Calculem el volum de KOH necessari per neutralitzar el volum
dcid:
917571 _ 0237-0324.indd 284 17/12/09 10:59
Reaccions cid-base
285
SOLUCIONARI
b) Primer calculem el pH de lcid metanoic:
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,35 = log 8,4 10
3
= 2,07
pH = 2,07
Com que el HCl s un cid fort, est completament dissociat
i [HCl] = [H
3
O
+
]:
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,35 = 0,45 pH = 0,45
c) Escrivim la reacci de neutralitzaci i calculem la concentraci
amb estequiometria:
d) Com que la reacci de neutralitzaci no s completa perqu
continua tenint pH cid, la quantitat de NaOH afegida ser igual
a la diferncia de concentraci del HCl al principi i al final
de laddici. Amb el pH trobem la concentraci de HCl
neutralitzada, i amb aix, la massa de NaOH que sha gastat
per fer-ho:
pH
final
= log [H
3
O
+
] = 1 [H
3
O
+
]
final
= 0,1
Tenint en compte que el volum de soluci sn 100 mL
i que n = M V:
En una soluci aquosa, un cid benzoic 0,05 M est ionitzat
en un 3,49 %. Calcula:
a) La constant dionitzaci en aigua daquest cid.
b) El pH de la soluci que sobt en diluir amb aigua 3 mL de lcid
0,05 M fins a un volum de 10 mL.
c) El volum de KOH 0,1 M necessari per neutralitzar 20 mL de lcid
0,05 M.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular la constant tenim en compte que el grau dionitzaci
s 3,49 % (0,0349):
C
6
H
5
COOH + H
2
O
C
6
H
5
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,05
Concentraci
equilibri
0,05 (1 ) 0,05 0,05
Com que tenim directament la dada de la concentraci de protons,
podem calcular la constant dionitzaci:
K
a
3 6 5
6 5
2
H O C H COO
C H COOH
1
= =
=
=
+
[ ][ ]
[ ]
0 05 0 , ,
005 0 0349
1 0 0349
6 3 10 6 31 10
2
5 5
= =
,
,
, , K
a
b) Calculem la concentraci de la soluci diluda i el nou pH:
M V M V
cc cc dil dil
=
0 05 3 0 015 , , M mL 10 mL M
dil dil
= = M M
C
6
H
5
COOH + H
2
O
C
6
H
5
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,015
Concentraci
equilibri
0,015 x x x
K
x
x
a
3 6 5
6 5
2
H O C H COO
C H COOH 0,015
= =
=
+
[ ][ ]
[ ]
6 3 , 1 1 10
9 73 10
5
4
=
x ,
pH = log [H
3
O
+
] = log x = log 9,73 10
4
pH = 3,01
Valor aproximat de x: x = 9,73 10
4
Valor de x sense aproximaci: x = 9,42 10
4
pH aproximat: pH = 3,01
pH sense aproximaci: pH = 3,03
c) Calculem el volum de KOH necessari per neutralitzar el volum
dcid:
917571 _ 0237-0324.indd 285 17/12/09 10:59
286
6
Reaccions cid-base
C H COOH KOH C H COOK H O
20 mL 0,05 M ? 0,1 M
6 5 6 5 2
+ +
V
V
KOH
L cid
0,05 mol cid
1 L cid
1 mol base
1 m
= 0 02 ,
ool cid
1 L KOH
0,1 mol KOH
0 L (10 mL)
= ,01
63. Volem preparar 200 mL dcid clorhdric 0,4 M a partir dun cid
comercial d1,18 g/mL de densitat i una riquesa del 36,2 % en pes.
Calcula:
a) La molaritat de lcid comercial.
b) Quants mL dcid comercial fan falta?
c) El pH obtingut en afegir 15 mL dhidrxid sdic 0,15 M a 5 mL
dcid clorhdric 0,4 M.
d) Quants mL dhidrxid sdic 0,15 M neutralitzaran 5 mL dcid
clorhdric 0,4 M?
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la concentraci molar de lcid comercial:
[ ] HCl
1,18 g sol.
1 mL sol.
1000 mL sol.
1
comercial
=
LL sol.
36,2 g cid
100 g sol.
1 mol cid
36,5 g cid
== 11,7 M
b) Calculem el nombre de mL de soluci concentrada que fan falta
per preparar la diluda:
M V M V
cc cc dil dil
=
11 7 6 84 , , M 0,4 M 200 mL mL
cc cc
= = V V
c) Com que s una neutralitzaci, comprovem la quantitat de
substncia dcid i base per poder calcular el pH:
HCl NaOH NaCl H O
mL M 15 mL 0,15 M
2
+ +
5 0 4 ,
n M V
NaOH
3 3
0,15 M 15 10 L 2,25 10 mol base = = =
n M V
HCl
3 3
0,4 M 5 10 L 2,0 10 mol cid = = =
Hi ha excs de base, ja que la reacci s mol a mol, per tant
el pH final de la mescla ser bsic. Calculem la quantitat de
substncia en excs i la concentraci de NaOH per trobar el pH:
n n n
NaOH
excs inicials neutralitzats
2,25 1
= =
= 00 0 10 mol
3 3
= 2 2 5 10
4
, ,
Com que el NaOH s una base forta, es dissocia totalment
i [NaOH] = [OH
+ H
3
O
+
La concentraci dions hidroni s igual a la concentraci
inicial dcid clorhdric:
[HCl] = [H
3
O
+
] = 0,01 M
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,01 = 2
917571 _ 0237-0324.indd 286 17/12/09 10:59
Reaccions cid-base
287
SOLUCIONARI
Volem preparar 200 mL dcid clorhdric 0,4 M a partir dun cid
comercial d1,18 g/mL de densitat i una riquesa del 36,2 % en pes.
Calcula:
a) La molaritat de lcid comercial.
b) Quants mL dcid comercial fan falta?
c) El pH obtingut en afegir 15 mL dhidrxid sdic 0,15 M a 5 mL
dcid clorhdric 0,4 M.
d) Quants mL dhidrxid sdic 0,15 M neutralitzaran 5 mL dcid
clorhdric 0,4 M?
(Prova de selectivitat real)
a) Calculem la concentraci molar de lcid comercial:
b) Calculem el nombre de mL de soluci concentrada que fan falta
per preparar la diluda:
c) Com que s una neutralitzaci, comprovem la quantitat de
substncia dcid i base per poder calcular el pH:
Hi ha excs de base, ja que la reacci s mol a mol, per tant
el pH final de la mescla ser bsic. Calculem la quantitat de
substncia en excs i la concentraci de NaOH per trobar el pH:
Com que el NaOH s una base forta, es dissocia totalment
i [NaOH] = [OH
= =
=
n
V
4
pOH = log [OH
= ,0133
64. Lcid nitrs s un cid feble, amb una constant de dissociaci
K
a
= 4,3 10
4
.
a) Escriu la reacci de neutralitzaci de lcid nitrs amb lhidrxid
de bari.
b) Calcula la concentraci que ha de tenir una soluci dcid nitrs
si volem que el seu pH sigui igual al duna soluci dcid clorhdric
0,01 M.
c) Determina la massa dhidrxid de bari necessria per neutralitzar
10 cm
3
de la soluci dcid nitrs de lapartat b).
Dades: masses atmiques: H = 1, N = 14, O = 16, Ba = 137,3
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci de neutralitzaci:
2 HNO Ba(OH) Ba(NO ) 2 H O
2 2 2 2 2
+ +
b) Hem de tenir present que lcid clorhdric s un cid fort
mentre que lcid nitrs s feble.
Lcid clorhdric es dissocia completament en aigua:
HCl + H
2
O Cl
+ H
3
O
+
La concentraci dions hidroni s igual a la concentraci
inicial dcid clorhdric:
[HCl] = [H
3
O
+
] = 0,01 M
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,01 = 2
917571 _ 0237-0324.indd 287 17/12/09 10:59
288
6
Reaccions cid-base
Lcid nitrs estar parcialment dissociat en aigua:
HNO
2
+
H
2
O
NO
2
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
C
i
Concentraci
equilibri
C
i
x x x
A partir de K
a
= 4,3 10
4
i la concentraci dions hidroni
x = [H
3
O
+
] = 0,01 M, calculem la concentraci inicial de lcid:
K
x
C x
C
a
2 3
2
4
2
i
i
[NO ] [H O ]
[HNO ]
4,3 10 = =
=
+
OO
1 mol Ba(OH)
2 mol HNO
171,3 g B
2
2
2
aa(OH)
1 mol Ba(OH)
0,21 g Ba(OH)
2
2
2
=
65. Lequaci termoqumica corresponent a la reacci de neutralitzaci
en una soluci aquosa s:
H
+
(aq)
+ OH
(aq)
H
2
O
(l)
H = 54 kJ mol
1
a) Calcula quina quantitat de calor correspon a la neutralitzaci de 25 cm
3
dcid clorhdric 2 M amb 25 cm
3
dhidrxid de sodi 2 M.
b) La soluci sescalfar o es refredar?
c) Si la massa de la soluci anterior s de 52 g i estava a 20 C, calcula
la temperatura final de la soluci.
Dada: capacitat calorfica de laigua: 4,18 J g
1
K
1
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci de neutralitzaci:
HCl NaOH NaCl H O 54 kJ
2
+ + = H mmol
25 cm M25 cm M
1
3 3
2 2
El nombre de mols dcid que reaccionen, segons lestequiometria,
s igual al nombre de mols de la base. Amb factors de conversi,
calculem la quantitat de calor corresponent a la neutralitzaci:
Es desprenen 2,7 kJ en forma de calor.
b) Com que es tracta dun procs exotrmic (H < 0), es desprn
calor i consegentment la soluci sescalfar.
c) Per calcular la temperatura final de la soluci apliquem lequaci
segent:
Q = m c
e
t 2,7 10
3
J = 52 g 4,18 J K
1
g
1
(t
f
20) K
Allem t
f
: t
f
= 32,4 C
66. Lcid frmic, o metanoic, t com a constant dionitzaci
K
a
= 1,77 10
4
a 25 C.
a) Troba el pH duna soluci 0,02 M dcid frmic.
b) Determina el volum de soluci dhidrxid de sodi 0,015 M que ser
necessari per neutralitzar 30 cm
3
de la soluci de lcid.
c) Justifica si en el punt dequivalncia de la valoraci el pH ser menor,
igual o ms gran que 7.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular el pH de la soluci dcid frmic hem de tenir en
compte que s un cid feble amb un equilibri en la reacci de
dissociaci amb aigua:
A partir de K
a
= 1,77 10
4
i la concentraci inicial de lcid
calculem la concentraci dions hidroni:
El valor de la constant dacidesa ens permet aproximar
0,02 x 0,02, si allem x, dna:
x = [H
3
O
+
] = 1,882 10
3
mol dm
3
Si calculem sense fer laproximaci, el resultat s:
x = [H
3
O
+
] = 1,795 10
3
mol dm
3
El pH aproximat s:
pH = log [H
3
O
+
] = log (1,882 10
3
) = 2,73
917571 _ 0237-0324.indd 288 17/12/09 10:59
Reaccions cid-base
289
SOLUCIONARI
Lcid nitrs estar parcialment dissociat en aigua:
HNO
2
+
H
2
O
NO
2
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
C
i
Concentraci
equilibri
C
i
x x x
A partir de K
a
= 4,3 10
4
i la concentraci dions hidroni
x = [H
3
O
+
] = 0,01 M, calculem la concentraci inicial de lcid:
c) Plantegem la reacci de neutralitzaci entre un cid feble
(cid nitrs) i una base forta ( hidrxid de bari).
Apliquem factors de conversi per calcular la massa dhidrxid
de bari necessria per neutralitzar lcid:
Lequaci termoqumica corresponent a la reacci de neutralitzaci
en una soluci aquosa s:
H
+
(aq)
+ OH
(aq)
H
2
O
(l)
H = 54 kJ mol
1
a) Calcula quina quantitat de calor correspon a la neutralitzaci de 25 cm
3
dcid clorhdric 2 M amb 25 cm
3
dhidrxid de sodi 2 M.
b) La soluci sescalfar o es refredar?
c) Si la massa de la soluci anterior s de 52 g i estava a 20 C, calcula
la temperatura final de la soluci.
Dada: capacitat calorfica de laigua: 4,18 J g
1
K
1
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci de neutralitzaci:
HCl NaOH NaCl H O 54 kJ
2
+ + = H mmol
25 cm M25 cm M
1
3 3
2 2
El nombre de mols dcid que reaccionen, segons lestequiometria,
s igual al nombre de mols de la base. Amb factors de conversi,
calculem la quantitat de calor corresponent a la neutralitzaci:
0,025 L sol. HCl
2 mol HCl
1L sol. HCl
5
44 kJ
1 mol HCl
2,7 kJ =
Es desprenen 2,7 kJ en forma de calor.
b) Com que es tracta dun procs exotrmic (H < 0), es desprn
calor i consegentment la soluci sescalfar.
c) Per calcular la temperatura final de la soluci apliquem lequaci
segent:
Q = m c
e
t 2,7 10
3
J = 52 g 4,18 J K
1
g
1
(t
f
20) K
Allem t
f
: t
f
= 32,4 C
66. Lcid frmic, o metanoic, t com a constant dionitzaci
K
a
= 1,77 10
4
a 25 C.
a) Troba el pH duna soluci 0,02 M dcid frmic.
b) Determina el volum de soluci dhidrxid de sodi 0,015 M que ser
necessari per neutralitzar 30 cm
3
de la soluci de lcid.
c) Justifica si en el punt dequivalncia de la valoraci el pH ser menor,
igual o ms gran que 7.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular el pH de la soluci dcid frmic hem de tenir en
compte que s un cid feble amb un equilibri en la reacci de
dissociaci amb aigua:
HCOOH
+
H
2
O
HCOO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,02
Concentraci
equilibri
0,02 x x x
A partir de K
a
= 1,77 10
4
i la concentraci inicial de lcid
calculem la concentraci dions hidroni:
K
x
a
3 4
2
[HCOO ] [H O ]
[HCOOH]
1,77 10
= =
+
00,02 x
El valor de la constant dacidesa ens permet aproximar
0,02 x 0,02, si allem x, dna:
x = [H
3
O
+
] = 1,882 10
3
mol dm
3
Si calculem sense fer laproximaci, el resultat s:
x = [H
3
O
+
] = 1,795 10
3
mol dm
3
El pH aproximat s:
pH = log [H
3
O
+
] = log (1,882 10
3
) = 2,73
917571 _ 0237-0324.indd 289 17/12/09 10:59
290
6
Reaccions cid-base
El pH sense laproximaci s:
pH = log [H
3
O
+
] = log (1,795 10
3
) = 2,75
b) Plantegem la reacci de neutralitzaci entre un cid feble
(cid frmic) i una base forta ( hidrxid de sodi).
HCOOH NaOH HCOONa H O
30 cm 0,02 M V?
2
3
+ +
0,015 M
Apliquem factors de conversi per calcular el volum de la soluci
dhidrxid de sodi que es necessitar per a la neutralitzaci:
0,03 L sol. HCOOH
0,02 mol HCOOH
1L sol. H
CCOOH
1 mol NaOH
1 mol HCOOH
1 L sol
.. NaOH
0,015 mol NaOH
0,040 L 40 cm sol. N
3
= = aaOH 0,015 M
c) La sal formada en la reacci de neutralitzaci es trobar
dissociada en aigua i lani HCOO
shidrolitzar:
HCOONa
(aq)
Na
+
(aq)
+ HCOO
(aq)
HCOO
+ H
2
O
HCOOH + OH
Na
+
s un cid molt feble que prov duna base molt forta
(NaOH) i que, per tant, no reaccionar amb laigua.
El pH del punt dequivalncia s bsic per a la formaci dions
hidroxil formats en la hidrlisi del HCOO
. Tindr un valor
ms gran de 7.
67. El clorur dhidrogen s un gas molt soluble en aigua i la seva soluci
aquosa sanomena cid clorhdric. Es pot obtenir mitjanant reacci
del clorur de sodi amb cid sulfric concentrat.
a) Escriu la reacci corresponent a lobtenci de clorur dhidrogen
a partir dels compostos anteriors.
b) Calcula el pH de la soluci obtinguda si el clorur dhidrogen format
a partir d1 g de clorur de sodi es dissol en 0,5 L daigua.
c) Calcula quina concentraci i quin pH haur de tenir una soluci
de NaOH perqu 1 L daquesta soluci neutralitzi la soluci dcid
clorhdric de lapartat anterior.
Dades: masses atmiques: H = 1; O = 16; Na = 23;
Cl = 35,5; K
w
= 1.0 10
14
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci de lobtenci de lcid clorhdric:
2 NaCl + H
2
SO
4
2 HCl + Na
2
SO
4
O b:
NaCl + H
2
SO
4
HCl + NaHSO
4
Qualsevol de les dues opcions s vlida. En totes dues es mant
la mateixa relaci molar NaCl HCl.
b) Apliquem factors de conversi per calcular la concentraci
de la soluci de HCl resultant:
Per trobar el pH sabem que lcid clorhdric s un cid fort
que es troba completament dissociat en aigua i complir:
[HCl] = [H
3
O
+
] = 0,034 mol dm
3
pH = log [H
3
O
+
] = log (0,034) = 1,47
c) Plantegem la reacci de neutralitzaci entre un cid fort (cid
clorhdric) i una base forta (hidrxid de sodi).
Apliquem factors de conversi per a calcular la concentraci
de la soluci dhidrxid de sodi que es necessitar per
a la neutralitzaci:
Per trobar el pH sabem que lhidrxid de sodi s una base forta
que es troba completament dissociada i complir:
[NaOH] = [OH
] = 0,017 mol dm
3
pOH = log [OH
shidrolitzar:
HCOONa
(aq)
Na
+
(aq)
+ HCOO
(aq)
HCOO
+ H
2
O
HCOOH + OH
Na
+
s un cid molt feble que prov duna base molt forta
(NaOH) i que, per tant, no reaccionar amb laigua.
El pH del punt dequivalncia s bsic per a la formaci dions
hidroxil formats en la hidrlisi del HCOO
. Tindr un valor
ms gran de 7.
El clorur dhidrogen s un gas molt soluble en aigua i la seva soluci
aquosa sanomena cid clorhdric. Es pot obtenir mitjanant reacci
del clorur de sodi amb cid sulfric concentrat.
a) Escriu la reacci corresponent a lobtenci de clorur dhidrogen
a partir dels compostos anteriors.
b) Calcula el pH de la soluci obtinguda si el clorur dhidrogen format
a partir d1 g de clorur de sodi es dissol en 0,5 L daigua.
c) Calcula quina concentraci i quin pH haur de tenir una soluci
de NaOH perqu 1 L daquesta soluci neutralitzi la soluci dcid
clorhdric de lapartat anterior.
Dades: masses atmiques: H = 1; O = 16; Na = 23;
Cl = 35,5; K
w
= 1.0 10
14
(Prova de selectivitat real)
a) Reacci de lobtenci de lcid clorhdric:
2 NaCl + H
2
SO
4
2 HCl + Na
2
SO
4
O b:
NaCl + H
2
SO
4
HCl + NaHSO
4
Qualsevol de les dues opcions s vlida. En totes dues es mant
la mateixa relaci molar NaCl HCl.
b) Apliquem factors de conversi per calcular la concentraci
de la soluci de HCl resultant:
1g NaCl
1 mol NaCl
58,5 g NaCl
2 mol HCl
22 mol NaCl
0,017 mol HCl
[HCl]
0,017 mol
=
=
HCl
0,5 L sol.
0,034 mol dm
3
=
Per trobar el pH sabem que lcid clorhdric s un cid fort
que es troba completament dissociat en aigua i complir:
[HCl] = [H
3
O
+
] = 0,034 mol dm
3
pH = log [H
3
O
+
] = log (0,034) = 1,47
c) Plantegem la reacci de neutralitzaci entre un cid fort (cid
clorhdric) i una base forta (hidrxid de sodi).
HCl NaOH NaCl H O
0,5 L 0,034 M
2
+ +
1 L M?
Apliquem factors de conversi per a calcular la concentraci
de la soluci dhidrxid de sodi que es necessitar per
a la neutralitzaci:
0,5 L sol. HCl
0,034 mol HCl
1L sol. HCl
1 mol NaOH
1 mol HCl
0,017 mol NaOH
[NaO
=
HH]
0,017 mol NaOH
1 L sol.
0,017 mol dm
3
= =
Per trobar el pH sabem que lhidrxid de sodi s una base forta
que es troba completament dissociada i complir:
[NaOH] = [OH
] = 0,017 mol dm
3
pOH = log [OH
ee
1 mol cid
1
50 10 L cid
0,08 M
3
11 mol cid
1 mol base
1
15 10 L cid
0,573 M
3
CH
3
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,015
Concentraci
equilibri
0,573 (1 ) 0,573 0,573
Com que tenim directament la dada de la concentraci de protons,
podem calcular el grau de dissociaci:
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,573 = 2,5
= 5,52 10
3
c) La constant dacidesa s:
917571 _ 0237-0324.indd 293 17/12/09 10:59
294
6
Reaccions cid-base
K
a
3 6 5
6 5
2
H O C H COO
C H COOH
1
= =
=
=
+
[ ][ ]
[ ]
0 573
0
,
,, ( , )
,
573 5 52 10
1 76 10
3
5
= =
2
-3
a
1 5,52 10
K 11 76 10
5
,
70. Fem reaccionar una certa quantitat de NaCl amb H
2
SO
4
segons lequaci:
2 NaCl + H
2
SO
4
Na
2
SO
4
+ 2 HCl. El resultat es valora amb una soluci
de NaOH 0,5 M. Es consumeixen 20 mL de la soluci. Quants grams de
NaCl han reaccionat?
(Prova de selectivitat real)
El producte de la reacci descrita cont HCl, que es valora amb NaOH:
HCl + NaOH NaCl + H
2
O
A partir daquesta valoraci es pot conixer la quantitat de substncia
de HCl que es desprn, i amb aix, el nombre de mols de clorur de sodi
que shan utilitzat per formar-lo (segons la reacci de lenunciat).
m
NaCl
20 L NaOH
0,5 mol NaOH
1 L NaOH
1 mol HCl
1 m
= 0 0 ,
ool NaOH
2 mol NaCl
2 mol
Valoraci
HHCl
58,5
Reacci
de lenunciat
gg NaCl
1 mol NaCl
0,585 g =
71
10 mL duna soluci aquosa dhidrxid de sodi es barregen amb
20 mL duna altra soluci dcid clorhdric 1 M. La mescla obtinguda
t carcter cid i necessita per a la seva valoraci 15 mL dhidrxid
de sodi 0,5 M. Calcula:
a) La concentraci de la soluci inicial dhidrxid de sodi en g L
1
.
b) El pH de la soluci cida obtinguda en barrejar les solucions inicials
dhidrxid de sodi i cid clorhdric.
(Prova de selectivitat real)
Lesquema del que ha passat s:
HCl NaOH NaCl H O
20 mL 1 M 10 mL ? pH 7
2
+ +
< M
< +
Mescla pH 7 (HCI no neutralitzat
)
NaOH
(
neutrallitza la mescla
)
15 mL 0,5 M
a) Per calcular la concentraci de NaOH inicial sha dut a terme
una valoraci per retrocs. A partir de les dades de la neutralitzaci
de lexcs podem calcular la quantitat de HCl no neutralitzada
al principi. Si daquesta quantitat en restem la quantitat inicial
de HCl podem calcular la quantitat de NaOH que sha afegit
al principi:
Com que la reacci del HCl amb el NaOH s mol a mol, aquesta
mateixa quantitat de substncia s la que inicialment
shavia afegit als 10 mL de NaOH. Per calcular la concentraci
en g L
1
utilitzem factors de conversi:
b) Per calcular el pH (cid) de la mescla inicial utilitzem el nombre
de mols de HCl no neutralitzats al principi, tenint en compte
el volum total (volums additius) i que, com que s un cid fort,
[HCl] = [H
3
O
+
]:
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,25 = 0,6
pH = 0,6
72. Es valora una soluci aquosa dcid actic amb hidrxid sdic.
Calcula la concentraci de lcid si sabem que 25 mL han necessitat
20 mL de NaOH 0,1 M per assolir el punt dequivalncia.
(Prova de selectivitat real)
La valoraci s una neutralitzaci cid-base. Per calcular
la concentraci dcid que fa falta per gastar-ne 25 mL en el punt
dequivalncia amb la base sutilitzen factors de conversi, sabent
que els clculs sn estequiomtrics:
917571 _ 0237-0324.indd 294 17/12/09 10:59
Reaccions cid-base
295
SOLUCIONARI
Fem reaccionar una certa quantitat de NaCl amb H
2
SO
4
segons lequaci:
2 NaCl + H
2
SO
4
Na
2
SO
4
+ 2 HCl. El resultat es valora amb una soluci
de NaOH 0,5 M. Es consumeixen 20 mL de la soluci. Quants grams de
NaCl han reaccionat?
(Prova de selectivitat real)
El producte de la reacci descrita cont HCl, que es valora amb NaOH:
HCl + NaOH NaCl + H
2
O
A partir daquesta valoraci es pot conixer la quantitat de substncia
de HCl que es desprn, i amb aix, el nombre de mols de clorur de sodi
que shan utilitzat per formar-lo (segons la reacci de lenunciat).
10 mL duna soluci aquosa dhidrxid de sodi es barregen amb
20 mL duna altra soluci dcid clorhdric 1 M. La mescla obtinguda
t carcter cid i necessita per a la seva valoraci 15 mL dhidrxid
de sodi 0,5 M. Calcula:
a) La concentraci de la soluci inicial dhidrxid de sodi en g L
1
.
b) El pH de la soluci cida obtinguda en barrejar les solucions inicials
dhidrxid de sodi i cid clorhdric.
(Prova de selectivitat real)
Lesquema del que ha passat s:
< +
Mescla pH 7 (HCI no neutralitzat
)
NaOH
(
neutral litza la mescla
)
15 mL 0,5 M
a) Per calcular la concentraci de NaOH inicial sha dut a terme
una valoraci per retrocs. A partir de les dades de la neutralitzaci
de lexcs podem calcular la quantitat de HCl no neutralitzada
al principi. Si daquesta quantitat en restem la quantitat inicial
de HCl podem calcular la quantitat de NaOH que sha afegit
al principi:
n
HCl
excs 15 L NaOH
0,5 mol NaOH
1 L NaOH
1 mol
= 0 0 ,
HHCl
1 mol NaOH
mol
=
=
7 5 10
3
,
n n n
HCl
neutralitzats al principi inicials ex = ccs
2 5 10 mol
3
=
= =
0 0 7 0 0125 , , ,
Com que la reacci del HCl amb el NaOH s mol a mol, aquesta
mateixa quantitat de substncia s la que inicialment
shavia afegit als 10 mL de NaOH. Per calcular la concentraci
en g L
1
utilitzem factors de conversi:
C
NaOH
3
0,0125 mol NaOH
10 10 L NaOH
40 g NaOH
1 mol
=
NNaOH
50 g L
1
=
b) Per calcular el pH (cid) de la mescla inicial utilitzem el nombre
de mols de HCl no neutralitzats al principi, tenint en compte
el volum total (volums additius) i que, com que s un cid fort,
[HCl] = [H
3
O
+
]:
[ ] H O
excs 7,5 10 mol
0,03 L
0,25 M
3
total
+
= =
=
n
V
3
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,25 = 0,6
pH = 0,6
72. Es valora una soluci aquosa dcid actic amb hidrxid sdic.
Calcula la concentraci de lcid si sabem que 25 mL han necessitat
20 mL de NaOH 0,1 M per assolir el punt dequivalncia.
(Prova de selectivitat real)
La valoraci s una neutralitzaci cid-base. Per calcular
la concentraci dcid que fa falta per gastar-ne 25 mL en el punt
dequivalncia amb la base sutilitzen factors de conversi, sabent
que els clculs sn estequiomtrics:
CH COOH NaOH CH COONa H O
25 mL ? 20 mL 0,1 M
3 3 2
+ +
M
[ ] CH COOH 20 10 L NaOH
0,1 mol base
1 L base
1 mo
3
3
=
ll cid
1 mol base
1
25 10 L cid
0,08 M
3
CH COOH
1 mol KOH
1 mol CH COOH
1 L sol.
3 3
KOH
1 mol KOH
0,010 L 10 mL sol. KOH 1,0 M = =
b) En la neutralitzaci es forma CH
3
COOK.
El CH
3
COOK s una sal que es dissocia en aigua:
CH
3
COOK
(aq)
CH
3
COO
(aq)
+ K
+
(aq)
CH
3
COO
+ H
2
O
CH
3
COOH + HO
K
+
s un cid molt feble que prov duna base molt forta (KOH)
i que, per tant, no reacciona amb laigua.
El pH en el punt dequivalncia s bsic per a la formaci dions
hidroxil en la hidrlisi del CH
3
COO
. Tindr un valor ms
gran de 7.
c) Calculem el volum de soluci 0,5 M necessari:
0,05 L sol. diluda
0,25 mol CH COOH
1L sol
3
.. diluda
1 L sol. 0,5 M
0,5 mol CH COOH
0
3
=
= ,,025 L soluci 0,5 M
Preparaci de 50 mL duna soluci dcid actic 0,25 M a partir
de la soluci 0,50 M:
Obrim el flasc de la soluci 0,5 M dcid actic i pipetegem
25 mL mitjanant una pipeta aforada (25 mL) o graduada, usant
una pera de goma o un altre estri per a laspiraci.
Per no contaminar el contingut del flasc de la soluci, en podem
posar una petita quantitat (uns 30-35 mL) en un vas de precipitats
i, des daqu, pipetejar els 25,0 mL de la soluci. El sobrant
de la soluci, ats que t un grau dacidesa semblant al vinagre,
es pot llenar per la pica.
Posem el volum pipetejat en un matrs aforat de 50 mL i hi afegim
aigua fins al senyal daforament. Tapem el matrs i agitem
el contingut per tal dhomogenetzar la soluci.
Finalment, etiquetem o retolem el matrs.
74. Es disposa duna soluci dhidrxid de potassi del 2,380 % en massa
i densitat 1,020 g cm
3
.
a) Calcula el pH daquesta soluci.
b) Sutilitza aquesta soluci per valorar 20,0 cm
3
duna soluci dcid
sulfric i sarriba al punt dequivalncia amb un volum de 18,2 cm
3
.
Calcula la molaritat de lcid sulfric.
c) Explica el procediment que seguiries al laboratori per dur a terme
la valoraci anterior, indicant el material i lindicador emprats.
Podries llenar per la pica del laboratori la soluci un cop valorada?
Dades: K = 39,1; H = 1,0; O = 16,0
(Prova de selectivitat real)
a) Lhidrxid de potassi s una base forta que es dissocia
completament en aigua:
KOH
(aq)
K
+
(aq)
+ OH
(aq)
La concentraci dions hidroxil s igual a la concentraci
inicial de KOH.
Trobem la concentraci en mols/dm
3
:
[OH
] = [KOH] = 0,433 M
pOH = log [OH
(aq)
+ K
+
(aq)
CH
3
COO
+ H
2
O
CH
3
COOH + HO
K
+
s un cid molt feble que prov duna base molt forta (KOH)
i que, per tant, no reacciona amb laigua.
El pH en el punt dequivalncia s bsic per a la formaci dions
hidroxil en la hidrlisi del CH
3
COO
. Tindr un valor ms
gran de 7.
c) Calculem el volum de soluci 0,5 M necessari:
Preparaci de 50 mL duna soluci dcid actic 0,25 M a partir
de la soluci 0,50 M:
Obrim el flasc de la soluci 0,5 M dcid actic i pipetegem
25 mL mitjanant una pipeta aforada (25 mL) o graduada, usant
una pera de goma o un altre estri per a laspiraci.
Per no contaminar el contingut del flasc de la soluci, en podem
posar una petita quantitat (uns 30-35 mL) en un vas de precipitats
i, des daqu, pipetejar els 25,0 mL de la soluci. El sobrant
de la soluci, ats que t un grau dacidesa semblant al vinagre,
es pot llenar per la pica.
Posem el volum pipetejat en un matrs aforat de 50 mL i hi afegim
aigua fins al senyal daforament. Tapem el matrs i agitem
el contingut per tal dhomogenetzar la soluci.
Finalment, etiquetem o retolem el matrs.
74. Es disposa duna soluci dhidrxid de potassi del 2,380 % en massa
i densitat 1,020 g cm
3
.
a) Calcula el pH daquesta soluci.
b) Sutilitza aquesta soluci per valorar 20,0 cm
3
duna soluci dcid
sulfric i sarriba al punt dequivalncia amb un volum de 18,2 cm
3
.
Calcula la molaritat de lcid sulfric.
c) Explica el procediment que seguiries al laboratori per dur a terme
la valoraci anterior, indicant el material i lindicador emprats.
Podries llenar per la pica del laboratori la soluci un cop valorada?
Dades: K = 39,1; H = 1,0; O = 16,0
(Prova de selectivitat real)
a) Lhidrxid de potassi s una base forta que es dissocia
completament en aigua:
KOH
(aq)
K
+
(aq)
+ OH
(aq)
La concentraci dions hidroxil s igual a la concentraci
inicial de KOH.
Trobem la concentraci en mols/dm
3
:
2,380 g KOH
100 g sol.
1,020 g sol.
1cm sol.
3
=
=
1 mol KOH
56,1 g KOH
4,33 10 mol cm
4 3
== 0,433 M
[OH
] = [KOH] = 0,433 M
pOH = log [OH
mmol dm
3
c) Material de laboratori: bureta de 25 mL, pipeta aforada (o de doble
aforament) de 20 mL. Si no en teniu, podeu fer servir una pipeta
graduada de 25 mL, tot i que aix comporta un xic ms derror.
Erlenmeyer de 125 o 250 mL. Material auxiliar: comptagotes o
pipeta Pasteur, embut petit, vas de precipitats de 50 mL, flasc
rentador amb aigua destillada.
Reactius: Donat que estem valorant un cid fort amb una base forta
(punt dequivalncia a pH = 7,0) podrem utilitzar qualsevol dels
indicadors segents: roig de fenol (6,4 groc 8,2 roig),
blau de bromotimol (6,0 groc 7,6 blau), fenolftalena
(8,2 incolor - 9,6 porpra) o roig de metil (4,4 roig 6,2
groc taronja).
Procediment: Es carrega una bureta de 25 mL (per exemple
usant un vas de precipitats de 50 mL) amb la soluci dhidrxid
de potassi (ho podem fer amb un petit embut). Cal evitar deixar
bombolles daire a dins de la bureta i anar amb compte amb
els vessaments.
Amb una pipeta aforada (o de doble aforament) pipetegem, amb
lajut duna pera o un altre estri daspiraci, 20 mL de la soluci
de H
2
SO
4
i els disposem (caiguda per gravetat) dins dun matrs
dErlenmeyer de 125 o 250 mL (podem rentar les parets del matrs
amb una mica daigua procedent dun flasc rentador).
Posem dins del matrs dErlenmeyer dues o tres gotes de la soluci
dindicador. Obrim la clau de la bureta i deixem caure la soluci
dhidrxid de potassi sobre la de H
2
SO
4
agitant contnuament el
contingut de lErlenmeyer. Quan veiem que lindicador fa intenci
de canviar de color, addicionem la soluci de KOH gota
a gota fins que observem el canvi de coloraci de lindicador.
Tanquem la clau de la bureta i anotem el volum consumit
de soluci de KOH, mirant devitar errors de paralatge.
Residus: La soluci valorada, com que s neutra (H
2
SO
4
i H
2
O)
en el punt dequivalncia, es pot llenar per la pica sense
que aix comporti cap risc o problema ambiental.
75. A 25 C es t una soluci 0,100 M dcid actic en la qual lcid es troba
ionitzat un 1,3 %.
a) Calcula el pH daquesta soluci.
b) Calcula el valor de K
a
a 25 C.
c) Calcula el volum duna soluci 0,250 M dhidrxid de potassi necessari
per valorar 50 mL de la soluci dcid actic.
d) Detallant el procediment seguit, els materials i lindicador emprats,
explica com faries al laboratori la valoraci de lapartat anterior.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular el pH de la soluci dcid actic plantegem la seva
reacci de dissociaci i calculem la concentraci dions hidroni
en dissoluci:
Per calcular el pH hem de trobar la concentraci dions hidroni:
[H
3
O
+
] = C
i
= 0,1 0,013 = 1,3 10
3
M
pH = log[H
3
O
+
] = log (C
i
) = log(1,3 10
3
) = 2,89
b) A partir de les concentracions en lequilibri dels ions hidroni
i acetat i de la concentraci de lcid, calculem la K
a
:
c) Plantegem la reacci de neutralitzaci entre un cid feble
(cid actic) i una base forta (hidrxid de potassi).
Apliquem factors de conversi per calcular el volum de soluci
dhidrxid de potassi necessari per a la valoraci:
d) Procediment de valoraci:
Material: bureta de 25 mL, pipeta aforada (o de doble aforament)
de 50 mL, matrs dErlenmeyer de 250 mL.
Material auxiliar: pera daspiraci (o estri semblant), vas
917571 _ 0237-0324.indd 298 17/12/09 10:59
Reaccions cid-base
299
SOLUCIONARI
Apliquem factors de conversi per calcular la concentraci
de la soluci dcid sulfric:
0,0182 L sol. KOH
0,433 mol KOH
1L sol. KOH
11 mol H SO
2 mol KOH
3,94 10 mol
[H SO
2 4 3
2 4
=
]]
3,94 10 mol H SO
0,02 L sol.
0,197
3
2 4
= =
mmol dm
3
c) Material de laboratori: bureta de 25 mL, pipeta aforada (o de doble
aforament) de 20 mL. Si no en teniu, podeu fer servir una pipeta
graduada de 25 mL, tot i que aix comporta un xic ms derror.
Erlenmeyer de 125 o 250 mL. Material auxiliar: comptagotes o
pipeta Pasteur, embut petit, vas de precipitats de 50 mL, flasc
rentador amb aigua destillada.
Reactius: Donat que estem valorant un cid fort amb una base forta
(punt dequivalncia a pH = 7,0) podrem utilitzar qualsevol dels
indicadors segents: roig de fenol (6,4 groc 8,2 roig),
blau de bromotimol (6,0 groc 7,6 blau), fenolftalena
(8,2 incolor - 9,6 porpra) o roig de metil (4,4 roig 6,2
groc taronja).
Procediment: Es carrega una bureta de 25 mL (per exemple
usant un vas de precipitats de 50 mL) amb la soluci dhidrxid
de potassi (ho podem fer amb un petit embut). Cal evitar deixar
bombolles daire a dins de la bureta i anar amb compte amb
els vessaments.
Amb una pipeta aforada (o de doble aforament) pipetegem, amb
lajut duna pera o un altre estri daspiraci, 20 mL de la soluci
de H
2
SO
4
i els disposem (caiguda per gravetat) dins dun matrs
dErlenmeyer de 125 o 250 mL (podem rentar les parets del matrs
amb una mica daigua procedent dun flasc rentador).
Posem dins del matrs dErlenmeyer dues o tres gotes de la soluci
dindicador. Obrim la clau de la bureta i deixem caure la soluci
dhidrxid de potassi sobre la de H
2
SO
4
agitant contnuament el
contingut de lErlenmeyer. Quan veiem que lindicador fa intenci
de canviar de color, addicionem la soluci de KOH gota
a gota fins que observem el canvi de coloraci de lindicador.
Tanquem la clau de la bureta i anotem el volum consumit
de soluci de KOH, mirant devitar errors de paralatge.
Residus: La soluci valorada, com que s neutra (H
2
SO
4
i H
2
O)
en el punt dequivalncia, es pot llenar per la pica sense
que aix comporti cap risc o problema ambiental.
A 25 C es t una soluci 0,100 M dcid actic en la qual lcid es troba
ionitzat un 1,3 %.
a) Calcula el pH daquesta soluci.
b) Calcula el valor de K
a
a 25 C.
c) Calcula el volum duna soluci 0,250 M dhidrxid de potassi necessari
per valorar 50 mL de la soluci dcid actic.
d) Detallant el procediment seguit, els materials i lindicador emprats,
explica com faries al laboratori la valoraci de lapartat anterior.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular el pH de la soluci dcid actic plantegem la seva
reacci de dissociaci i calculem la concentraci dions hidroni
en dissoluci:
CH
3
COOH
+
H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
C
i
Concentraci
equilibri
C
i
(1 ) C
i
C
i
CH COOH
1 mol KOH
1 mol CH COOH
1 L sol
3 3
.. KOH
0,25 mol KOH
0,02 L de KOH 0,25 M =
d) Procediment de valoraci:
Material: bureta de 25 mL, pipeta aforada (o de doble aforament)
de 50 mL, matrs dErlenmeyer de 250 mL.
Material auxiliar: pera daspiraci (o estri semblant), vas
917571 _ 0237-0324.indd 299 17/12/09 10:59
300
6
Reaccions cid-base
de precipitats de 100 mL (per prendre una petita quantitat de
la soluci dcid abans de pipetejar els 50 mL), embut
petit, pipeta Pasteur o comptagotes, flasc rentador amb
aigua destillada.
Reactius: soluci de fenolftalena, soluci de KOH 0,250 M
i aigua destillada.
Procediment: Es carrega una bureta de 25 mL amb la soluci
de KOH (amb lajut dun petit embut, sense deixar bombolles
daire dins de la bureta, anant amb compte amb
els vessaments...).
Amb una pipeta aforada (o de doble aforament) de 50 mL,
pipetegem la soluci dcid actic 0,100 M amb lajut duna pera
o un altre estri daspiraci, i els disposem (caiguda per gravetat)
dins dun matrs dErlenmeyer de 250 mL (podem rentar
les parets amb un xic daigua procedent dun flasc rentador).
Dins del matrs dErlenmeyer posem tamb dues gotes dun
indicador que, com ara la fenolftalena, amb un canvi de color
dincolor a rosa intens, permet la visualitzaci del canvi de color
en la regi alcalina (pH 8,0 9,0). Obrim la clau de la bureta
i deixem caure la soluci de KOH sobre la dcid agitant
contnuament el contingut del matrs dErlenmeyer. Quan
veiem que lindicador va a canviar de color, addicionem
la soluci alcalina gota a gota fins que observem el canvi
de color de lindicador. Tanquem la clau de la bureta i anotem
el volum consumit de soluci de KOH, mirant devitar errors
de paralatge.
76. Barregem 50 cm
3
duna soluci de NaOH 0,1 M amb 100 cm
3
duna soluci de NaOH 0,4 M.
a) Esbrina la concentraci de la soluci resultant.
b) Fem servir la soluci que hem preparat per valorar 20 cm
3
dun cid
clorhdric de concentraci desconeguda, i nemprem 11,4 cm
3
per arribar al punt dequivalncia.
Determina la concentraci de la soluci dcid clorhdric.
c) Explica detalladament el procediment de laboratori que cal seguir
per fer la valoraci, i esmenta el material emprat.
(Prova de selectivitat real)
a) Per trobar la concentraci de la soluci resultant calculem els mols
totals de solut (NaOH) i els dividim pel volum de la soluci final:
n
1
= 0,050 L 0,1 mol L
1
= 0,005 mols
n
2
= 0,1 L 0,4 mol L
1
= 0,04 mols
n
T
= n
1
+ n
2
= 0,045 mols
b) Plantegem la reacci de neutralitzaci entre un cid fort
(cid clorhdric) i una base forta (hidrxid de sodi).
Apliquem factors de conversi per calcular la concentraci
de la soluci dcid clorhdric que es necessitar per arribar
al punt dequivalncia:
c) La mostra dcid (20 cm
3
) es mesura amb pipeta aforada
i es posa en un matrs dErlenmeyer; shi afegeixen unes gotes
de soluci indicadora (fenolftalena...). La soluci de NaOH
es posa en una bureta i es va afegint al matrs dErlenmeyer,
remenant contnuament, fins que observem el viratge
de lindicador. Finalment, anotem el volum total afegit.
77. Disposem de dos recipients; un dells cont 25 cm
3
dcid clorhdric
0,2 M i laltre 25 cm
3
dcid fluorhdric 0,2 M.
a) Justifica qualitativament quina de les dues solucions tindr
un pH ms elevat.
b) Justifica quina de les dues solucions necessitaria un volum ms gran
de soluci dhidrxid de sodi 0,1 M per arribar al punt dequivalncia
en una valoraci.
c) Indica en cada cas si la soluci resultant de la valoraci un cop arribat
al punt dequivalncia s cida, bsica o neutra.
d) Indica el significat de les advertncies de perillositat que hi ha
en els recipients dcid fluorhdric concentrat.
e) Raona quin dels dos pictogrames anteriors sha de posar en els envasos
dcid clorhdric concentrat.
Dada: Ka (cid fluorhdric) = 5,6 10
4
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 0237-0324.indd 300 17/12/09 10:59
Reaccions cid-base
301
SOLUCIONARI
de precipitats de 100 mL (per prendre una petita quantitat de
la soluci dcid abans de pipetejar els 50 mL), embut
petit, pipeta Pasteur o comptagotes, flasc rentador amb
aigua destillada.
Reactius: soluci de fenolftalena, soluci de KOH 0,250 M
i aigua destillada.
Procediment: Es carrega una bureta de 25 mL amb la soluci
de KOH (amb lajut dun petit embut, sense deixar bombolles
daire dins de la bureta, anant amb compte amb
els vessaments...).
Amb una pipeta aforada (o de doble aforament) de 50 mL,
pipetegem la soluci dcid actic 0,100 M amb lajut duna pera
o un altre estri daspiraci, i els disposem (caiguda per gravetat)
dins dun matrs dErlenmeyer de 250 mL (podem rentar
les parets amb un xic daigua procedent dun flasc rentador).
Dins del matrs dErlenmeyer posem tamb dues gotes dun
indicador que, com ara la fenolftalena, amb un canvi de color
dincolor a rosa intens, permet la visualitzaci del canvi de color
en la regi alcalina (pH 8,0 9,0). Obrim la clau de la bureta
i deixem caure la soluci de KOH sobre la dcid agitant
contnuament el contingut del matrs dErlenmeyer. Quan
veiem que lindicador va a canviar de color, addicionem
la soluci alcalina gota a gota fins que observem el canvi
de color de lindicador. Tanquem la clau de la bureta i anotem
el volum consumit de soluci de KOH, mirant devitar errors
de paralatge.
Barregem 50 cm
3
duna soluci de NaOH 0,1 M amb 100 cm
3
duna soluci de NaOH 0,4 M.
a) Esbrina la concentraci de la soluci resultant.
b) Fem servir la soluci que hem preparat per valorar 20 cm
3
dun cid
clorhdric de concentraci desconeguda, i nemprem 11,4 cm
3
per arribar al punt dequivalncia.
Determina la concentraci de la soluci dcid clorhdric.
c) Explica detalladament el procediment de laboratori que cal seguir
per fer la valoraci, i esmenta el material emprat.
(Prova de selectivitat real)
a) Per trobar la concentraci de la soluci resultant calculem els mols
totals de solut (NaOH) i els dividim pel volum de la soluci final:
n
1
= 0,050 L 0,1 mol L
1
= 0,005 mols
n
2
= 0,1 L 0,4 mol L
1
= 0,04 mols
n
T
= n
1
+ n
2
= 0,045 mols
[NaOH]
0,045 mol
(0,05 0,1) L
0
NaOH
T
= =
+
=
n
V
,,045 mol
0,15 L
0,3 M =
b) Plantegem la reacci de neutralitzaci entre un cid fort
(cid clorhdric) i una base forta (hidrxid de sodi).
HCl NaOH NaCl H O
20 cm M? 11,
2
3
+ +
44 cm 0,3 M
3
OOH
1 mol HCl
1 mol NaOH
3,42 10 mols
[HCl
3
=
]]
3,42 10 mol HCl
0,02 L sol.
0,171 mol
3
=
=
ddm
3
c) La mostra dcid (20 cm
3
) es mesura amb pipeta aforada
i es posa en un matrs dErlenmeyer; shi afegeixen unes gotes
de soluci indicadora (fenolftalena...). La soluci de NaOH
es posa en una bureta i es va afegint al matrs dErlenmeyer,
remenant contnuament, fins que observem el viratge
de lindicador. Finalment, anotem el volum total afegit.
77. Disposem de dos recipients; un dells cont 25 cm
3
dcid clorhdric
0,2 M i laltre 25 cm
3
dcid fluorhdric 0,2 M.
a) Justifica qualitativament quina de les dues solucions tindr
un pH ms elevat.
b) Justifica quina de les dues solucions necessitaria un volum ms gran
de soluci dhidrxid de sodi 0,1 M per arribar al punt dequivalncia
en una valoraci.
c) Indica en cada cas si la soluci resultant de la valoraci un cop arribat
al punt dequivalncia s cida, bsica o neutra.
d) Indica el significat de les advertncies de perillositat que hi ha
en els recipients dcid fluorhdric concentrat.
T
+
e) Raona quin dels dos pictogrames anteriors sha de posar en els envasos
dcid clorhdric concentrat.
Dada: Ka (cid fluorhdric) = 5,6 10
4
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 0237-0324.indd 301 17/12/09 10:59
302
6
Reaccions cid-base
a) Les dues solucions tenen la mateixa concentraci, 0,2 M, per
mentre que lcid clorhdric s un cid fort, lcid fluorhdric
s feble. En la soluci dcid clorhdric lcid estar completament
dissociat mentre que en la del fluorhdric, no. La concentraci
dions hidroni s ms gran en la de clorhdric i el valor de pH ser
ms petit. Per tant, tindr un pH ms elevat la soluci
dcid fluorhdric.
b) El nombre total de mols dhidroni que tenen s el mateix i, per tant,
necessitaran el mateix volum de soluci dhidrxid de sodi per
a la seva neutralitzaci.
c) Escrivim les reaccions de neutralitzaci:
HCl + NaOH NaCl + H
2
O
HF + NaOH NaF + H
2
O
En la primera reacci de neutralitzaci es forma una sal, el NaCl,
els ions de la qual sn molt febles perqu s una reacci entre
un cid fort i una base forta. No hi ha hidrlisi i el pH del punt
dequivalncia s 7. La soluci resultant s neutra.
En la segona reacci es forma NaF, sal en qu un dels ions,
el F, s una base feble que prov dun cid feble HF
i que s que reacciona amb laigua:
F
+ H
2
O
HF + OH
d
m
3
[
H
+
]
/
m
o
l
d
m
3
Volum soluci NaOH/cm
3
Volum soluci NaOH/cm
3
0,10 0,10
0,08 0,08
0,06
0,06
0,04
0,04
0,02
0,02
0,00
0,00
0,02
0 0 4 4 8 8 12 12
b) Quin pH t la soluci inicial de HCl?
c) Quin volum de soluci de NaOH sha afegit en el punt dequivalncia?
d) Si el volum inicial dcid s 20 cm
3
, esbrina la concentraci
de la soluci de NaOH.
(Prova de selectivitat real)
a) La primera grfica s incorrecta perqu la concentraci no pot ser
mai negativa.
b) Si mirem la segona grfica, trobem que el valor inicial
de la concentraci dions hidroni s 0,10 mol dm
3
:
[H
3
O
+
] = 0,10 mol dm
3
pH = log[H
3
O
+
] = log 0,1 = 1
c) Es tracta duna reacci de neutralitzaci entre un cid fort
i una base forta. El pH en el punt dequivalncia ser 7 i
la concentraci dions hidroni en aquest moment ser:
[H
3
O
+
] = 10
pH
= 1,0 10
7
M 0
Si mirem la grfica, correspon a laddici de 10 cm
3
de soluci
de NaOH.
d) Reacci de neutralitzaci:
Apliquem factors de conversi per a calcular la concentraci
de la soluci dhidrxid de sodi que es necessitar per
a la neutralitzaci:
79. Una ampolla de soluci dcid frmic (o metanoic) indica a letiqueta
una concentraci de 0,015 M. Per comprovar lexactitud daquesta
dada, valorem una mostra de 20 cm
3
daquesta soluci amb hidrxid
de potassi de concentraci 0,01 M.
a) Escriu la reacci que t lloc entre lcid frmic i lhidrxid de potassi.
b) En la valoraci es consumeixen 2 cm
3
menys de soluci dhidrxid
de potassi del que caldria esperar. Troba la concentraci veritable de
lcid frmic.
c) Explica detalladament la manera de fer aquesta valoraci al laboratori
i anomena el material emprat.
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 0237-0324.indd 302 17/12/09 10:59
Reaccions cid-base
303
SOLUCIONARI
a) Les dues solucions tenen la mateixa concentraci, 0,2 M, per
mentre que lcid clorhdric s un cid fort, lcid fluorhdric
s feble. En la soluci dcid clorhdric lcid estar completament
dissociat mentre que en la del fluorhdric, no. La concentraci
dions hidroni s ms gran en la de clorhdric i el valor de pH ser
ms petit. Per tant, tindr un pH ms elevat la soluci
dcid fluorhdric.
b) El nombre total de mols dhidroni que tenen s el mateix i, per tant,
necessitaran el mateix volum de soluci dhidrxid de sodi per
a la seva neutralitzaci.
c) Escrivim les reaccions de neutralitzaci:
HCl + NaOH NaCl + H
2
O
HF + NaOH NaF + H
2
O
En la primera reacci de neutralitzaci es forma una sal, el NaCl,
els ions de la qual sn molt febles perqu s una reacci entre
un cid fort i una base forta. No hi ha hidrlisi i el pH del punt
dequivalncia s 7. La soluci resultant s neutra.
En la segona reacci es forma NaF, sal en qu un dels ions,
el F, s una base feble que prov dun cid feble HF
i que s que reacciona amb laigua:
F
+ H
2
O
HF + OH
ssol. HCOOH
1 mol KOH
1 mol HCOOH
= =
1L sol. KOH
0,01 mol KOH
0,03 L 330 mL sol. KOH
Volum real: 30 2 28 cm so
3
= ll. KOH
0,028 L sol. KOH
0,0
11 mol KOH
1L sol. KOH
1 mol HCOOH
1 molKOH
==
= 2,8 100 mol HCOOH
[HCOOH]
2,8 10 m
4
4
=
ool HCOOH
0,02 L sol.
= 0,014mol dm
3
c) La mostra dcid (20 cm
3
) es mesura amb una pipeta aforada
i es posa en un matrs dErlenmeyer. Shi afegeixen unes gotes
de soluci indicadora (fenolftalena...). Somple la bureta
amb la soluci de KOH i es va afegint al matrs dErlenmeyer,
remenant contnuament, fins a observar el viratge de lindicador.
Finalment, sanota el volum total afegit.
80. Lcid benzoic s un cid monoprtic amb una constant de dissociaci
K
a
= 6,3 10
5
.
a) Determina el pH duna soluci 0,05 M dcid benzoic i la concentraci
de les espcies presents a la soluci.
b) Determina el volum duna soluci de NaOH 0,1 M que es necessita
per valorar 25 cm
3
de la soluci anterior.
c) Justifica si, en el punt dequivalncia de la valoraci, la soluci
ser cida, bsica o neutra.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular el pH de la soluci dcid benzoic plantegem la seva
reacci de dissociaci en aigua i calculem la concentraci
dions hidroni en soluci:
A partir de K
a
= 6,3 10
5
i la concentraci inicial de lcid
calculem la concentraci dions hidroni:
El valor de la constant dacidesa ens permet aproximar
0,05 x 0,05 i si allem x dna:
x = [H
3
O
+
] = 1,77 10
3
mol dm
3
Aquest valor s acceptablement menor que la concentraci
inicial de lcid benzoic (0,05 M).
(El resultat exacte sense fer laproximaci s:
x = [H
3
O
+
] = 1,745 10
3
mol dm
3
)
El pH s:
pH = log [H
3
O
+
] = log (1,77 10
3
) = 2,75
Les concentracions de les espcies presents a la soluci sn:
[C
6
H
5
COOH] = C
i
x = 0,05 1,77 10
3
= 0,0482 mol dm
3
[C
6
H
5
COO
] = [H
3
O
+
] = 1,77 10
3
mol dm
3
b) Plantegem la reacci de neutralitzaci entre un cid feble (cid
benzoic) i una base forta (hidrxid de sodi).
Apliquem factors de conversi per a calcular el volum de soluci
dhidrxid de sodi necessari per a la valoraci:
c) Per saber si la soluci resultant en el punt dequivalncia s cida,
bsica o neutra, hem destudiar si els ions de la sal formada
en la neutralitzaci tenen hidrlisi.
917571 _ 0237-0324.indd 304 17/12/09 10:59
Reaccions cid-base
305
SOLUCIONARI
a) Reacci de neutralitzaci:
HCOOH + KOH HCOOK + H
2
O
b) La concentraci real la trobarem calculant el volum que es gastaria
si la concentraci fos la correcta, restarem els 2 cm
3
per trobar
el volum real gastat en la neutralitzaci i, finalment, amb aquest
volum calcularem la concentraci veritable de lcid frmic:
c) La mostra dcid (20 cm
3
) es mesura amb una pipeta aforada
i es posa en un matrs dErlenmeyer. Shi afegeixen unes gotes
de soluci indicadora (fenolftalena...). Somple la bureta
amb la soluci de KOH i es va afegint al matrs dErlenmeyer,
remenant contnuament, fins a observar el viratge de lindicador.
Finalment, sanota el volum total afegit.
Lcid benzoic s un cid monoprtic amb una constant de dissociaci
K
a
= 6,3 10
5
.
a) Determina el pH duna soluci 0,05 M dcid benzoic i la concentraci
de les espcies presents a la soluci.
b) Determina el volum duna soluci de NaOH 0,1 M que es necessita
per valorar 25 cm
3
de la soluci anterior.
c) Justifica si, en el punt dequivalncia de la valoraci, la soluci
ser cida, bsica o neutra.
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular el pH de la soluci dcid benzoic plantegem la seva
reacci de dissociaci en aigua i calculem la concentraci
dions hidroni en soluci:
C
6
H
5
COOH
+
H
2
O
C
6
H
5
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
C
i
Concentraci
equilibri
C
i
1 x x x
A partir de K
a
= 6,3 10
5
i la concentraci inicial de lcid
calculem la concentraci dions hidroni:
K
a
6 5 3
6 5
5
[C H COO ] [H O ]
[C H COOH]
6,3 10 = =
+
xx
x
2
0,05
El valor de la constant dacidesa ens permet aproximar
0,05 x 0,05 i si allem x dna:
x = [H
3
O
+
] = 1,77 10
3
mol dm
3
Aquest valor s acceptablement menor que la concentraci
inicial de lcid benzoic (0,05 M).
(El resultat exacte sense fer laproximaci s:
x = [H
3
O
+
] = 1,745 10
3
mol dm
3
)
El pH s:
pH = log [H
3
O
+
] = log (1,77 10
3
) = 2,75
Les concentracions de les espcies presents a la soluci sn:
[C
6
H
5
COOH] = C
i
x = 0,05 1,77 10
3
= 0,0482 mol dm
3
[C
6
H
5
COO
] = [H
3
O
+
] = 1,77 10
3
mol dm
3
[OH ]
[H O ]
10
1,77 10
5,65 1
w
3
14
3
= = =
+
K
00 mol dm
12 3
sol. C H COOH
1 mol NaOH
1 mol C H COOH
6 5 6 5
1 L sol. NaOH
0,1 mol NaOH
0,0125 L = = 112,5 cm de NaOH 0,1 M
3
c) Per saber si la soluci resultant en el punt dequivalncia s cida,
bsica o neutra, hem destudiar si els ions de la sal formada
en la neutralitzaci tenen hidrlisi.
917571 _ 0237-0324.indd 305 17/12/09 10:59
306
6
Reaccions cid-base
En la neutralitzaci es forma C
6
H
5
COONa.
El C
6
H
5
COONa s una sal que es dissociar en aigua:
C
6
H
5
COONa
(aq)
C
6
H
5
COO
(aq)
+ Na
+
(aq)
C
6
H
5
COO
+ H
2
O
C
6
H
5
COOH + HO
Na
+
s un cid molt feble que prov duna base molt forta (NaOH)
i que, per tant, no reaccionar amb laigua.
La soluci en el punt dequivalncia s bsica per la formaci
dions hidroxil en la hidrlisi del C
6
H
5
COO
.
81.
Es valora una mostra de 3,0 g de sosa custica (formada per hidrxid
de sodi i impureses inerts) emprant com a agent valorant una soluci
dcid sulfric 2,0 M. El punt final de la valoraci sassoleix quan
shan consumit 13,2 cm
3
dcid.
a) Escriu la reacci de neutralitzaci que t lloc en la valoraci.
b) Calcula el percentatge dhidrxid de sodi present en la sosa custica.
c) Descriu el procediment de laboratori corresponent a aquesta valoraci
i indica i anomena els estris necessaris.
Dades: masses atmiques: H = 1; O = 16; Na = 23; S = 32
(Prova de selectivitat real)
a) La reacci de neutralitzaci que es produeix entre lhidrxid
de sodi i lcid sulfric s:
2 NaOH + H
2
SO
4
Na
2
SO
4
+ 2 H
2
O
b)
2 NaOH H SO Na SO H O
3,0 g mo
2 4 2 4 2
+ +
sstra 13,2 cm 2 M
3
Calculem els g de NaOH purs amb clculs estequiomtrics:
0,0132 L sol. H SO
2 mol H SO
1L sol. H
2 4
2 4
2
SSO
2 mol NaOH
1 mol H SO
40 g NaOH
4 2 4
11 mol NaOH
2,112 g NaOH
%
2,112 g NaOH
3 g
=
=
ssosa custica
100 70,4 % de NaOH =
El percentatge dhidrxid de sodi present en la sosa custica
s del 70,4 %.
c) La mostra de 3 g de sosa custica es posa en un vidre de rellotge
i es mesura amb una balana. Es posa en un matrs dErlenmeyer
i shi afegeix aigua destillada fins que es dissolgui amb ajut
duna vareta de vidre. Shi afegeixen unes gotes de soluci
indicadora (fenolftalena...). Somple una bureta amb la soluci
dcid sulfric i es va afegint a poc a poc al matrs dErlenmeyer,
remenant contnuament, fins que sobservi el viratge de lindicador.
Finalment, sanota el volum total afegit.
82. El pH dun producte de neteja s 11,5. Volem preparar una soluci aquosa
damonac que tingui el mateix pH que el producte esmentat.
a) Esbrina quina concentraci damonac haur de tenir la soluci.
b) Per comprovar si la preparaci s correcta, valorem 20 cm
3
de la soluci
damonac amb cid clorhdric 0,50 M. Quin volum dcid haurem
de gastar en la valoraci?
c) Justifica si el pH de la soluci en el punt dequivalncia de la valoraci
ser ms petit, igual o ms gran que 7.
Dada: K
b
(NH
3
) = 1,8 10
5
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular la C
i
plantegem la reacci dequilibri de dissociaci
del NH
3
en aigua:
Coneixem K
b
+ 1,8 10
5
i la concentraci de li OH
(x)
la podem calcular a partir del pH:
Si substitum x i allem C
i
ens dna: C
i
= 0,558 mol dm
3
b) Plantegem la reacci de neutralitzaci entre un cid fort
(cid clorhdric) i una base feble (amonac).
917571 _ 0237-0324.indd 306 17/12/09 10:59
Reaccions cid-base
307
SOLUCIONARI
En la neutralitzaci es forma C
6
H
5
COONa.
El C
6
H
5
COONa s una sal que es dissociar en aigua:
C
6
H
5
COONa
(aq)
C
6
H
5
COO
(aq)
+ Na
+
(aq)
C
6
H
5
COO
+ H
2
O
C
6
H
5
COOH + HO
Na
+
s un cid molt feble que prov duna base molt forta (NaOH)
i que, per tant, no reaccionar amb laigua.
La soluci en el punt dequivalncia s bsica per la formaci
dions hidroxil en la hidrlisi del C
6
H
5
COO
.
Es valora una mostra de 3,0 g de sosa custica (formada per hidrxid
de sodi i impureses inerts) emprant com a agent valorant una soluci
dcid sulfric 2,0 M. El punt final de la valoraci sassoleix quan
shan consumit 13,2 cm
3
dcid.
a) Escriu la reacci de neutralitzaci que t lloc en la valoraci.
b) Calcula el percentatge dhidrxid de sodi present en la sosa custica.
c) Descriu el procediment de laboratori corresponent a aquesta valoraci
i indica i anomena els estris necessaris.
Dades: masses atmiques: H = 1; O = 16; Na = 23; S = 32
(Prova de selectivitat real)
a) La reacci de neutralitzaci que es produeix entre lhidrxid
de sodi i lcid sulfric s:
2 NaOH + H
2
SO
4
Na
2
SO
4
+ 2 H
2
O
b)
Calculem els g de NaOH purs amb clculs estequiomtrics:
El percentatge dhidrxid de sodi present en la sosa custica
s del 70,4 %.
c) La mostra de 3 g de sosa custica es posa en un vidre de rellotge
i es mesura amb una balana. Es posa en un matrs dErlenmeyer
i shi afegeix aigua destillada fins que es dissolgui amb ajut
duna vareta de vidre. Shi afegeixen unes gotes de soluci
indicadora (fenolftalena...). Somple una bureta amb la soluci
dcid sulfric i es va afegint a poc a poc al matrs dErlenmeyer,
remenant contnuament, fins que sobservi el viratge de lindicador.
Finalment, sanota el volum total afegit.
82. El pH dun producte de neteja s 11,5. Volem preparar una soluci aquosa
damonac que tingui el mateix pH que el producte esmentat.
a) Esbrina quina concentraci damonac haur de tenir la soluci.
b) Per comprovar si la preparaci s correcta, valorem 20 cm
3
de la soluci
damonac amb cid clorhdric 0,50 M. Quin volum dcid haurem
de gastar en la valoraci?
c) Justifica si el pH de la soluci en el punt dequivalncia de la valoraci
ser ms petit, igual o ms gran que 7.
Dada: K
b
(NH
3
) = 1,8 10
5
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular la C
i
plantegem la reacci dequilibri de dissociaci
del NH
3
en aigua:
NH
3
+
H
2
O
NH
4
+
+ HO
Concentraci
inicial
C
i
Concentraci
equilibri
C
i
x x x
Coneixem K
b
+ 1,8 10
5
i la concentraci de li OH
(x)
la podem calcular a partir del pH:
pOH 14 pH 14 11,5 2,5
[OH ] 10 = 10
pOH 2
= = =
= =
x
,,5 3 3
b
4
3,16 10 mol dm
[NH ] [OH ]
[
=
=
+
K
NNH ]
1,8 10
x
(3,16 10 )
3
3
5
2
i
3 2
i
= =
x
C C ,,16 10
3
Si substitum x i allem C
i
ens dna: C
i
= 0,558 mol dm
3
b) Plantegem la reacci de neutralitzaci entre un cid fort
(cid clorhdric) i una base feble (amonac).
HCl NH
3
+ NH Cl
V?0,5 M 20 cm 0
4
3
,,558 M
917571 _ 0237-0324.indd 307 17/12/09 10:59
308
6
Reaccions cid-base
Apliquem factors de conversi per calcular el volum de la soluci
dcid clorhdric que es necessitar per a la neutralitzaci:
0,02 L sol. NH
0,558 mol NH
1L sol. NH
3
3
3
1 mol HCl
1 mol NH
1 L sol. HCl
0,5 mo
3
ll HCl
0,0223 L = 22,3 mL sol. HCl 0,5 M
=
=
c) La sal formada en la reacci de neutralitzaci es dissocia en aigua
i el cati NH
4
+
shidrolitzar:
NH
4
Cl
(aq)
NH
4
+
(aq)
+ Cl
(aq)
NH
4
+
s un cid feble que prov duna base feble (NH
3
).
Shidrolitza i dna:
NH
4
+
+ H
2
O
NH
3
+ H
3
O
+
Cl
s una base molt feble que prov dun cid molt fort (HCl)
i que, per tant, no reacciona amb laigua.
El pH del punt dequivalncia s cid per la formaci dions
hidroni en la hidrlisi del NH
4
+
. Tindr un valor ms petit de 7.
83. Respon, de manera raonada, les preguntes segents:
a) Ordena de menys a ms valor el pH de les solucions aquoses
de la mateixa concentraci dels compostos KCl, HF i HNO
3
.
b) Ordena de menys a ms valor el pH de les solucions aquoses
de la mateixa concentraci de les sals NaClO
2
, HCOONa i NaIO
4
.
Dades: K
a
(HF) = 10
3
; K
a
(HClO
2
) = 10
2
; K
a
(HCOOH) = 10
4
;
K
a
(HIO
4
) = 10
8
.
(Prova de selectivitat real)
a) Estudiem un per un els pH de les solucions i desprs ho ordenem:
KCl: sal dcid i base forta i no shidrolitza.
KCl K
+
+ Cl
K
+
: cid conjugat feble duna base forta (KOH); no shidrolitza.
Cl
] i pH = 7; la soluci s neutra.
HF: cid feble que es dissocia parcialment en soluci aquosa.
HF + H
2
O
H
3
O
+
+ F
Tindr el pH cid (pH < 7), tot i que sempre menys cid
que el dun cid fort.
HNO
3
: s un cid fort, que es dissocia completament en soluci
aquosa.
HNO
3
+ H
2
O H
3
O
+
+ NO
3
Na
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (NaOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
ClO
2
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci s bsica.
HCOONa: sal dcid feble i base forta:
HCOONa Na
+
+ HCOO
Na
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (NaOH)
que no t tendncia a reaccionar amb laigua.
HCOO
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci s bsica.
NaIO
4
: sal dcid feble i base forta:
NaIO
4
Na
+
+ IO
4
Na
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (NaOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
IO
4
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci s bsica.
Les tres solucions de les sals sn bsiques; aix doncs, per saber
quina s la que t el pH ms petit i poder ordenar-les hem de
917571 _ 0237-0324.indd 308 17/12/09 10:59
Reaccions cid-base
309
SOLUCIONARI
Apliquem factors de conversi per calcular el volum de la soluci
dcid clorhdric que es necessitar per a la neutralitzaci:
0,02 L sol. NH
0,558 mol NH
1L sol. NH
3
3
3
1 mol HCl
1 mol NH
1 L sol. HCl
0,5 mo
3
l l HCl
0,0223 L = 22,3 mL sol. HCl 0,5 M
=
=
c) La sal formada en la reacci de neutralitzaci es dissocia en aigua
i el cati NH
4
+
shidrolitzar:
NH
4
Cl
(aq)
NH
4
+
(aq)
+ Cl
(aq)
NH
4
+
s un cid feble que prov duna base feble (NH
3
).
Shidrolitza i dna:
NH
4
+
+ H
2
O
NH
3
+ H
3
O
+
Cl
s una base molt feble que prov dun cid molt fort (HCl)
i que, per tant, no reacciona amb laigua.
El pH del punt dequivalncia s cid per la formaci dions
hidroni en la hidrlisi del NH
4
+
. Tindr un valor ms petit de 7.
Respon, de manera raonada, les preguntes segents:
a) Ordena de menys a ms valor el pH de les solucions aquoses
de la mateixa concentraci dels compostos KCl, HF i HNO
3
.
b) Ordena de menys a ms valor el pH de les solucions aquoses
de la mateixa concentraci de les sals NaClO
2
, HCOONa i NaIO
4
.
Dades: K
a
(HF) = 10
3
; K
a
(HClO
2
) = 10
2
; K
a
(HCOOH) = 10
4
;
K
a
(HIO
4
) = 10
8
.
(Prova de selectivitat real)
a) Estudiem un per un els pH de les solucions i desprs ho ordenem:
KCl: sal dcid i base forta i no shidrolitza.
KCl K
+
+ Cl
K
+
: cid conjugat feble duna base forta (KOH); no shidrolitza.
Cl
] i pH = 7; la soluci s neutra.
HF: cid feble que es dissocia parcialment en soluci aquosa.
HF + H
2
O
H
3
O
+
+ F
Tindr el pH cid (pH < 7), tot i que sempre menys cid
que el dun cid fort.
HNO
3
: s un cid fort, que es dissocia completament en soluci
aquosa.
HNO
3
+ H
2
O H
3
O
+
+ NO
3
Na
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (NaOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
ClO
2
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci s bsica.
HCOONa: sal dcid feble i base forta:
HCOONa Na
+
+ HCOO
Na
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (NaOH)
que no t tendncia a reaccionar amb laigua.
HCOO
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci s bsica.
NaIO
4
: sal dcid feble i base forta:
NaIO
4
Na
+
+ IO
4
Na
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (NaOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
IO
4
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci s bsica.
Les tres solucions de les sals sn bsiques; aix doncs, per saber
quina s la que t el pH ms petit i poder ordenar-les hem de
917571 _ 0237-0324.indd 309 17/12/09 10:59
310
6
Reaccions cid-base
recrrer a les constants de basicitat. Com ms gran s la constant
de lcid, ms petita s la de la base conjugada. Per tant, la soluci
menys bsica i amb el pH ms petit ser la que tingui lcid
conjugat ms cid, el que tingui ms valor de K
a
.
K
a
(HClO
2
) = 10
2
> K
a
(HCOOH) = 10
4
> K
a
(HIO
4
) = 10
8
K
b
(ClO
2
) < K
b
(HCOO
) < K
b
(IO
4
)
Per tant:
pH (ClO
2
) < pH (HCOO
) < pH (IO
4
)
84. Afegim 1,08 g de HClO
2
a 427 mL duna soluci de NaClO
2
0,015 M.
Considerem que el volum de la soluci no varia. Calcula les concentracions
finals de totes les espcies qumiques presents si sabem que la constant
dionitzaci de lcid HClO
2
s K
a
= 1,1 10
2
.
(Prova de selectivitat real)
Aquest tamb s un problema defecte i com en equilibri cid-base,
encara que, en aquest cas, li com no s el prot, sin li clorit
(ClO
2
). Es resol de la mateixa manera.
HClO H O ClO H O
1,08 g
2 2 3
a
+ +
+
K
2
NaClO ClO Na
427 mL 0,015 M
2
+
+
2
La quantitat de substncia de cadascun s:
n
m
Mm
HClO
1
2
g
8,45 g mol
mol = =
1 08
6
0 0158
,
,
n M V
NaClO
3
2
M L 6,405 10 mol = = =
0 015 427 10
3
,
Com que el NaClO
2
s una sal, n
NaCIO
2
= n
CIO
2
.
Lequilibri desprs de lefecte i com ser:
HClO
2
+ H
2
O
ClO
2
+ H
3
O
+
n equilibri 0,0158 x 6,405 10
3
+ x x
K
n n
V
a
3
2
ClO H O
TOTAL
ClO H O
HClO
3
= =
+
+
[ ][ ]
[ ]
2
2
2
nn
V
l HC O
TOTAL
2
Na
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (NaOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
CH
3
COO
2
) < K
b
(HCOO
) < K
b
(IO
4
)
Per tant:
pH (ClO
2
) < pH (HCOO
) < pH (IO
4
)
Afegim 1,08 g de HClO
2
a 427 mL duna soluci de NaClO
2
0,015 M.
Considerem que el volum de la soluci no varia. Calcula les concentracions
finals de totes les espcies qumiques presents si sabem que la constant
dionitzaci de lcid HClO
2
s K
a
= 1,1 10
2
.
(Prova de selectivitat real)
Aquest tamb s un problema defecte i com en equilibri cid-base,
encara que, en aquest cas, li com no s el prot, sin li clorit
(ClO
2
). Es resol de la mateixa manera.
La quantitat de substncia de cadascun s:
Com que el NaClO
2
s una sal, n
NaCIO
2
= n
CIO
2
.
Lequilibri desprs de lefecte i com ser:
HClO
2
+ H
2
O
ClO
2
+ H
3
O
+
n equilibri 0,0158 x 6,405 10
3
+ x x
=
+
11 10
0 0064
0 427
0 0158
0 427
2
2
,
( , )
,
,
,
(
x x
x
00 0064
0 427 0 0158
, )
, ( , )
+
x x
x
Com que el valor de la constant dacidesa del HClO
2
s relativament
alt, en aquest cas s millor resoldre lequaci:
0 0 011097 7 42 10 4 698 10
2 5 3
= + =
x x x , , ,
Les concentracions de les espcies implicades sn:
[ ] H O
mol
0,427 L
mol
0,42
3
TOTAL
+
= = =
n
V
x 4 698 10
3
,
77 L
M = 0 011 ,
K
K
w 3
w
3
H O OH
OH
H O
= =
= =
+
[ ] [ ]
[ ]
[ ]
10
10
14
14
00,011
M =
9 09 10
13
,
[ ] ClO
mol
0,427 L
TOTAL
2
0 0064 0 0064 4
= =
=
+
=
+
n
V
x , , ,,698 10
0
3
mol
0,427 L
,026 M
[ ] HClO
mol
0,427 L
2
TOTAL
= =
=
=
n
V
x 0 016 0 016 4 6 , , , 998 10
0
3
mol
0,427 L
,026 M
85. Ordena de ms a menys acidesa les solucions aquoses segents, totes
amb la mateixa concentraci: etanoat de sodi, cid ntric i clorur
potssic. Formula les equacions iniques corresponents que justifiquen
la resposta.
(Prova de selectivitat real)
Letanoat de sodi (CH
3
COONa) s la sal dun cid feble
i una base forta:
CH
3
COONa Na
+
+ CH
3
COO
Na
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (NaOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
CH
3
COO
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci s bsica.
Lcid ntric (HNO
3
) s un cid fort, que es dissocia completament
en soluci aquosa:
HNO
3
+ H
2
O H
3
O
+
+ NO
3
Per tant, tindr el pH cid (pH < 7).
El clorur de potassi (KCl) s una sal provinent dcid i base forts
i no shidrolitza:
KCl K
+
+ Cl
K
+
: cid conjugat feble duna base forta (KOH); no shidrolitza.
Cl
] i pH = 7; la soluci s neutra.
Aix, per ordre dacidesa:
Ms cid HNO
3
> KCl > CH
3
COONa Menys cid
86. Escriu la reacci corresponent al procs qumic que t lloc quan
dissolem en aigua cadascuna de les substncies segents. Indica si
el pH ser cid, bsic o neutre: nitrat de sodi, cianur de potassi,
bromur de liti, clorur damoni i acetat de sodi.
Dades: K
a
(cianhdric) = 4,0 10
10
; K
a
(actic) = 1,8 10
5
;
K
b
(NH
3
) = 1,8 10
5
.
(Prova de selectivitat real)
El nitrat de sodi (NaNO
3
) s una sal provinent dcid i base forts
i no shidrolitza:
NaNO
3
Na
+
+ NO
3
Na
+
: cid conjugat feble duna base forta (NaOH); no shidrolitza.
NO
3
] i pH = 7; la soluci s neutra.
El cianur de potassi (KCN) s una sal dun cid feble i una base forta:
KCN K
+
+ CN
K
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (KOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
CN
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci s bsica.
El bromur de liti (LiBr) s una sal provinent dcid i base forts
i no shidrolitza:
LiBr Li
+
+ Br
Li
+
: cid conjugat feble duna base forta (LiOH); no shidrolitza.
Br
] i pH = 7; la soluci s neutra.
El clorur damoni (NH
4
Cl) s una sal duna base feble i un cid fort:
NH
4
Cl NH
+
4
+ Cl
NH
+
4
: cid conjugat feble duna base feble (NH
3
); shidrolitza
segons la reacci:
Cl
Na
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (NaOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
CH
3
COO
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci s bsica.
87. Considera solucions aquoses, de la mateixa concentraci, dels compostos:
HNO
3
, NH
4
Cl, NaCl i KF.
Dades: K
b
(NH
3
) = 1,8 10
5
, Ka (HF) = 10
3
.
a) Dedueix si les solucions seran cides, bsiques o neutres.
b) Ordena-les, de manera raonada, de menys a ms valor del pH.
(Prova de selectivitat real)
a) Estudiem cadascuna de les dissolucions separadament.
HNO
3
: cid fort que es dissocia totalment.
HNO
3
+ H
2
O H
3
O
+
+ NO
3
La soluci tindr carcter cid.
917571 _ 0237-0324.indd 312 17/12/09 10:59
Reaccions cid-base
313
SOLUCIONARI
Com que en aquesta hidrlisi es produeixen ions hidroxil,
[OH
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci s bsica.
Lcid ntric (HNO
3
) s un cid fort, que es dissocia completament
en soluci aquosa:
HNO
3
+ H
2
O H
3
O
+
+ NO
3
Per tant, tindr el pH cid (pH < 7).
El clorur de potassi (KCl) s una sal provinent dcid i base forts
i no shidrolitza:
KCl K
+
+ Cl
K
+
: cid conjugat feble duna base forta (KOH); no shidrolitza.
Cl
] i pH = 7; la soluci s neutra.
Aix, per ordre dacidesa:
Ms cid HNO
3
> KCl > CH
3
COONa Menys cid
Escriu la reacci corresponent al procs qumic que t lloc quan
dissolem en aigua cadascuna de les substncies segents. Indica si
el pH ser cid, bsic o neutre: nitrat de sodi, cianur de potassi,
bromur de liti, clorur damoni i acetat de sodi.
Dades: K
a
(cianhdric) = 4,0 10
10
; K
a
(actic) = 1,8 10
5
;
K
b
(NH
3
) = 1,8 10
5
.
(Prova de selectivitat real)
El nitrat de sodi (NaNO
3
) s una sal provinent dcid i base forts
i no shidrolitza:
NaNO
3
Na
+
+ NO
3
Na
+
: cid conjugat feble duna base forta (NaOH); no shidrolitza.
NO
3
] i pH = 7; la soluci s neutra.
El cianur de potassi (KCN) s una sal dun cid feble i una base forta:
KCN K
+
+ CN
K
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (KOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
CN
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci s bsica.
El bromur de liti (LiBr) s una sal provinent dcid i base forts
i no shidrolitza:
LiBr Li
+
+ Br
Li
+
: cid conjugat feble duna base forta (LiOH); no shidrolitza.
Br
] i pH = 7; la soluci s neutra.
El clorur damoni (NH
4
Cl) s una sal duna base feble i un cid fort:
NH
4
Cl NH
+
4
+ Cl
NH
+
4
: cid conjugat feble duna base feble (NH
3
); shidrolitza
segons la reacci:
NH H O NH H O
4
2 3 3
a
+ +
+ +
K
Cl
Na
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (NaOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
CH
3
COO
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci s bsica.
87. Considera solucions aquoses, de la mateixa concentraci, dels compostos:
HNO
3
, NH
4
Cl, NaCl i KF.
Dades: K
b
(NH
3
) = 1,8 10
5
, Ka (HF) = 10
3
.
a) Dedueix si les solucions seran cides, bsiques o neutres.
b) Ordena-les, de manera raonada, de menys a ms valor del pH.
(Prova de selectivitat real)
a) Estudiem cadascuna de les dissolucions separadament.
HNO
3
: cid fort que es dissocia totalment.
HNO
3
+ H
2
O H
3
O
+
+ NO
3
La soluci tindr carcter cid.
917571 _ 0237-0324.indd 313 17/12/09 10:59
314
6
Reaccions cid-base
NH
4
Cl: sal duna base feble i un cid fort:
NH
4
Cl NH
+
4
+ Cl
NH
+
4
: cid conjugat feble duna base feble (NH
3
); shidrolitza
segons la reacci:
NH H O NH H O
4
2 3 3
a
+ +
+ +
K
Cl
Na
+
: cid conjugat feble duna base forta (NaOH); no shidrolitza.
Cl
K
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (KOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
F
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci tindr carcter
bsic.
b) Com ms cida sigui la soluci, ms petit ser el valor del pH.
Si tenim en compte aix anterior i que el pH dun cid fort
com el ntric sempre s ms baix que el duna sal cida
(que sol ser prxim a 5 o 6), lordre ser:
pH HNO
3
< pH NH
4
Cl < pH NaCl < pH KF
88. Calcula el pH i el grau de dissociaci duna soluci 0,2 M dacetat
sdic. K
a
= 1,8 10
5
. Calcula el pH de la soluci que resulta
de barrejar 50 mL de la soluci anterior amb 150 mL daigua.
(Prova de selectivitat real)
Lacetat de sodi (CH
3
COONa) s una sal dcid feble i base forta
i, tal com hem vist en exercicis anteriors, noms experimentar
hidrlisi li acetat:
Per calcular el pH i el grau de dissociaci caldr tenir en compte
aquest equilibri. Trobem primer K
b
:
La concentraci inicial de la base ser:
Plantegem lequilibri dhidrlisi:
Com que coneixem K
b
= 5,55 10
10
, allem x i calculem el pH:
Com que [OH
] = x = 1,05 10
5
, calculem el pOH:
pOH = log [OH
] = log 1,05 10
5
pOH = 4,98 i pH = 9,02
El grau de dissociaci ser:
El pH de la soluci diluda ser:
Fem els clculs igual que abans, amb aquesta nova dada,
= 1,05 10
4
i pH = 8,72.
Novament es comprova que en les solucions diludes augmenta
el grau de dissociaci.
917571 _ 0237-0324.indd 314 17/12/09 10:59
Reaccions cid-base
315
SOLUCIONARI
NH
4
Cl: sal duna base feble i un cid fort:
NH
4
Cl NH
+
4
+ Cl
NH
+
4
: cid conjugat feble duna base feble (NH
3
); shidrolitza
segons la reacci:
Cl
Na
+
: cid conjugat feble duna base forta (NaOH); no shidrolitza.
Cl
K
+
: cid conjugat molt feble duna base forta (KOH) que no t
tendncia a reaccionar amb laigua.
F
] > [H
3
O
+
] i pH > 7; la soluci tindr carcter
bsic.
b) Com ms cida sigui la soluci, ms petit ser el valor del pH.
Si tenim en compte aix anterior i que el pH dun cid fort
com el ntric sempre s ms baix que el duna sal cida
(que sol ser prxim a 5 o 6), lordre ser:
pH HNO
3
< pH NH
4
Cl < pH NaCl < pH KF
Calcula el pH i el grau de dissociaci duna soluci 0,2 M dacetat
sdic. K
a
= 1,8 10
5
. Calcula el pH de la soluci que resulta
de barrejar 50 mL de la soluci anterior amb 150 mL daigua.
(Prova de selectivitat real)
Lacetat de sodi (CH
3
COONa) s una sal dcid feble i base forta
i, tal com hem vist en exercicis anteriors, noms experimentar
hidrlisi li acetat:
CH COO H O CH COOH OH
3 2 3
b
+ +
K
+ H
2
O
CH
3
COOH + OH
Concentraci
inicial
0,2
Concentraci
equilibri
0,2 x x x
Com que coneixem K
b
= 5,55 10
10
, allem x i calculem el pH:
K
x
b
3
3
CH COOH OH
CH COO
=
=
[ ][ ]
[ ]
5 55 10
0
10
2
,
,22
1 05 10
5
=
x
x ,
Com que [OH
] = x = 1,05 10
5
, calculem el pOH:
pOH = log [OH
] = log 1,05 10
5
pOH = 4,98 i pH = 9,02
El grau de dissociaci ser:
= =
=
x
C
i
1 05 10
0 2
5 25 10
5
5
,
,
,
El pH de la soluci diluda ser:
M V M V
cc cc dil dil
=
0 2 50 0 05 , , M mL 200 mL M
dil dil
= = M M
Fem els clculs igual que abans, amb aquesta nova dada,
= 1,05 10
4
i pH = 8,72.
Novament es comprova que en les solucions diludes augmenta
el grau de dissociaci.
917571 _ 0237-0324.indd 315 17/12/09 10:59
316
6
Reaccions cid-base
89. Tenim una soluci de KCN 0,5 M.
Dades: K
a
= 7,25 10
10
, K
w
= 10
14
.
a) Calcula el pH i el grau dhidrlisi daquesta soluci.
b) Quin hauria de ser el valor de la constant K
b
duna base BOH 0,5 M
perqu ens dons el mateix pH que la soluci anterior?
(Prova de selectivitat real)
a) El KCN s una sal dcid feble i base forta; de nou noms
experimenta hidrlisi li cianur:
CN H O HCN OH
2
b
+ +
K
+ H
2
O
HCN + OH
Concentraci
inicial
0,5
Concentraci
equilibri
0,5 (1 ) 0,5 0,5
Com que coneixem K
b
= 1,38 10
5
, allem
(grau dhidrlisi) i calculem el pH:
K
b
HCN OH
CN
= =
[ ][ ]
[ ]
1 38 10
0 5
1
5 2
5
2
,
,
,
55 10
3
pOH = log [OH
+ H
2
O
HCN + OH
Concentraci
inicial
0,5
Concentraci
equilibri
0,5 (1 ) 0,5 0,5
Com que coneixem K
b
= 1,38 10
5
, allem
(grau dhidrlisi) i calculem el pH:
K
b
HCN OH
CN
= =
[ ][ ]
[ ]
1 38 10
0 5
1
5 2
5
2
,
,
,
55 10
3
pOH = log [OH
+ H
3
O
+
OH OH
cid lctic i lactat prot hidratat
o i oxoni
a) Una soluci aquosa 0,100 M dcid lctic t un pH = 2,44.
Calcula el valor de la constant dacidesa (K
a
).
b) Tres vasos de precipitats sense etiquetar contenen, respectivament,
una soluci aquosa de clorur de sodi, una soluci aquosa de clorur
damoni i una soluci aquosa de lactat de sodi. Raona, escrivint les
reaccions que sescaiguin, com identificaries, amb lajut del paper
indicador universal de pH, el contingut de cada vas de precipitats.
En funci del color que pren el paper indicador un cop mullat amb una
soluci, en podem saber el pH aproximat: vermell o taronja (soluci
cida), groc o verd clar (soluci neutra), verd fosc o blau (soluci
bsica).
(Prova de selectivitat real)
a) Per calcular la constant dacidesa (K
a
) de lcid lctic plantegem
la seva reacci de dissociaci en aigua:
CH
3
CHOHCOOH + H
2
O
CH
3
CHOHCOO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
C
i
Concentraci
equilibri
C
i
x x x
Coneixem C
i
= 0,1 M i la concentraci de H
3
O
+
(x) la podem
calcular a partir del pH:
pH = 2,44 [H
3
O
+
] = x = 10
pH
= 10
2,44
=
= 3,63 10
3
mol dm
3
K K
x
C x
a
3
a
2
i
[lactat ] [H O ]
[cid lctic]
= =
+
(3,63 10 )
0,1 3,63 10
3 2
3
=
Si substitum x i C
i
, K
a
dna: K
a
= 1,37 10
4
b) Justificaci del pH de les solucions salines:
Per identificar les solucions esmentades, mullarem amb
unes gotes de cada soluci unes tiretes de paper indicador
i observarem que en cada cas el paper mullat pren un color
diferent.
Soluci de NaCl:
sal dcid fort i base forta sense hidrlisi
Color: groc o verd clar soluci neutra pH = 7
Soluci de NH
4
Cl:
sal de base feble i cid fort hidrlisi cida
917571 _ 0237-0324.indd 317 17/12/09 10:59
318
6
Reaccions cid-base
NH
4
+
+ 2 H
2
O
NH
4
OH + H
3
O
+
o b NH
4
+
+ H
2
O
NH
4
OH + H
+
Color: vermell o taronja soluci cida pH < 7
Soluci de Na[CH
3
CHOHCOO]:
sal de base forta i cid feble hidrlisi bsica
CH
3
CHOHCOO
+ H
2
O
CH
3
CHOHCOOH + OH
CH
3
COOCH
2
CH
3
+ H
2
O
Concentraci
inicial
n n
Concentraci
equilibri
1/3n 1/3n 2/3n 2/3n
K
c
3 2 3 2
3 3 2
[CH COOCH CH ] [H O]
[CH COOH] [CH CH OH]
= = = K
n
n
c
2
2
(2/3 )
(1/3 )
4
b) El pH en el transcurs de la reacci augmentar perqu disminueix
la concentraci dcid actic.
c) El catalitzador augmentar la velocitat en assolir lequilibri per
no altera les caracterstiques de lequilibri (la K
c
, la composici)
perqu catalitza tant la reacci en sentit directe com a linvers.
El catalitzador actua disminuint el valor de lenergia dactivaci i
aix explica que sassoleixi lequilibri amb ms rapidesa.
92. a) Indica quin s el pH duna soluci 0,01 M dcid ntric.
b) Afegim 0,82 g dacetat de sodi a 1 L de la soluci anterior.
Raona si el pH ser ms petit, igual o ms gran que en el cas anterior.
c) Per al cas b, calcula la concentraci di acetat en la soluci.
Dades: masses atmiques: H = 1; C = 12; O = 16;
Na = 23; K
a
(cid actic) = 1,8 10
5
(Prova de selectivitat real)
a) Lcid ntric s un cid fort que es dissocia completament en aigua.
La concentraci inicial de lcid s igual a la concentraci final
dions hidroni:
[HNO
3
]
i
= [H
3
O
+
]
f
= c = 0,01 M
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,01 = 2
b) El CH
3
COO Na s una sal que es dissocia en aigua:
CH
3
COO Na
(aq)
CH
3
COO
(aq)
+ Na
+
(aq)
CH
3
COO
+ H
2
O CH
3
COOH + HO
Na
+
s un cid molt feble que prov duna base molt forta (NaOH)
i que, per tant, no reaccionar amb laigua.
Els ions hidroxil que allibera li acetat neutralitzaran ions hidroni
que provenen de lcid ntric, per tant, el pH ser ms gran
que en el cas anterior.
[CH
3
COO
] = [CH
3
COONa] = 0,01M = C
c) Plantegem la reacci de neutralitzaci entre lcid ntric
i li acetat:
[CH
3
COOH] = C = 0,01M
Lcid actic format en la reacci de neutralitzaci es dissociar en
reaccionar amb laigua:
917571 _ 0237-0324.indd 318 17/12/09 10:59
Reaccions cid-base
319
SOLUCIONARI
NH
4
+
+ 2 H
2
O
NH
4
OH + H
3
O
+
o b NH
4
+
+ H
2
O
NH
4
OH + H
+
Color: vermell o taronja soluci cida pH < 7
Soluci de Na[CH
3
CHOHCOO]:
sal de base forta i cid feble hidrlisi bsica
CH
3
CHOHCOO
+ H
2
O
CH
3
CHOHCOOH + OH
CH
3
COOCH
2
CH
3
+ H
2
O
Concentraci
inicial
n n
Concentraci
equilibri
1/3n 1/3n 2/3n 2/3n
b) El pH en el transcurs de la reacci augmentar perqu disminueix
la concentraci dcid actic.
c) El catalitzador augmentar la velocitat en assolir lequilibri per
no altera les caracterstiques de lequilibri (la K
c
, la composici)
perqu catalitza tant la reacci en sentit directe com a linvers.
El catalitzador actua disminuint el valor de lenergia dactivaci i
aix explica que sassoleixi lequilibri amb ms rapidesa.
a) Indica quin s el pH duna soluci 0,01 M dcid ntric.
b) Afegim 0,82 g dacetat de sodi a 1 L de la soluci anterior.
Raona si el pH ser ms petit, igual o ms gran que en el cas anterior.
c) Per al cas b, calcula la concentraci di acetat en la soluci.
Dades: masses atmiques: H = 1; C = 12; O = 16;
Na = 23; K
a
(cid actic) = 1,8 10
5
(Prova de selectivitat real)
a) Lcid ntric s un cid fort que es dissocia completament en aigua.
La concentraci inicial de lcid s igual a la concentraci final
dions hidroni:
HNO
3
+
H
2
O NO
3
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
C
Concentraci
equilibri
0 C C
[HNO
3
]
i
= [H
3
O
+
]
f
= c = 0,01 M
pH = log [H
3
O
+
] = log 0,01 = 2
b) El CH
3
COO Na s una sal que es dissocia en aigua:
CH
3
COO Na
(aq)
CH
3
COO
(aq)
+ Na
+
(aq)
CH
3
COO
+ H
2
O CH
3
COOH + HO
Na
+
s un cid molt feble que prov duna base molt forta (NaOH)
i que, per tant, no reaccionar amb laigua.
Els ions hidroxil que allibera li acetat neutralitzaran ions hidroni
que provenen de lcid ntric, per tant, el pH ser ms gran
que en el cas anterior.
[CH COONa]
0,82 g
82 g mol
1 L
0,01
3
1
= = =
m
Mr
V
MM
[CH
3
COO
] = [CH
3
COONa] = 0,01M = C
c) Plantegem la reacci de neutralitzaci entre lcid ntric
i li acetat:
CH
3
COO
+
HNO
3
CH
3
COOH + NO
3
Concentraci
inicial
C C
Concentraci
equilibri
0 0 C C
[CH
3
COOH] = C = 0,01M
Lcid actic format en la reacci de neutralitzaci es dissociar en
reaccionar amb laigua:
917571 _ 0237-0324.indd 319 17/12/09 10:59
320
6
Reaccions cid-base
CH
3
COOH
+
H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,01
Concentraci
equilibri
0,01 x x x
K
x
a
3 3
3
5
2
[CH COO ] [H O ]
[CH COOH]
1,8 10
0
= =
+
,,01
[CH COO ] = 4,2 10 M
3
4
x
x =
93. a) Explica breument i de forma clara en qu es diferencien un cid
fort i un cid feble.
b) Explica tamb en qu consisteix el fenomen de la hidrlisi.
c) Ordena en ordre creixent de pH les solucions dels compostos segents
(totes de concentraci 0,1 M) i justifica la resposta:
HCl, H
2
SO
4
, NaOH, NH
3
, CH
3
COOH
d) Ordena tamb en ordre creixent de pH les solucions segents
(totes de concentraci 0,1 M):
NaCl, NH
4
Cl, KNO
3
, NaCH
3
COO
(Prova de selectivitat real)
a) Un cid fort es dissocia totalment en aigua formant la mxima
quantitat possible dions hidroni.
Un cid feble es dissocia parcialment en aigua mantenint
un equilibri entre la forma dissociada i la no dissociada.
cid fort:
HA
+
H
2
O A
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
C
Concentraci
equilibri
0 C C
cid feble:
HA
+
H
2
O
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
C
Concentraci
equilibri
C
x x x
b) La hidrlisi es el trencament en ions produt per laigua.
Sempra per designar les reaccions en les quals els ions duna sal
reaccionen amb les molcules de laigua per regenerar lcid
o la base conjugats.
Segons la naturalesa dels ions que formen les sals, tindrem
diversos tipus dhidrlisi.
c) Observem que hi ha substncies cides i bsiques.
cids: HCl, H
2
SO
4
i CH
3
COOH
Lcid clorhdric i el sulfric sn forts i lactic s feble.
Lcid sulfric s diprtic i formar, per tant, el doble dions
hidroni que el clorhdric.
Ordre de la concentraci dions hidroni:
H
2
SO
4
> HCl > CH
3
COOH
A ms concentraci dions hidroni, ms petit s el pH.
Ordre de valors de pH: H
2
SO
4
< HCl < CH
3
COOH
Bases: NaOH, NH
3
Lhidrxid de sodi s una base forta i lamonac feble.
El NaOH donar una concentraci ms gran dions OH
i, per tant, la concentraci dions hidroni ser ms petita.
Ordre de la concentraci dions hidroni: NaOH < NH
3
Ordre de valors de pH: NH
3
< NaOH
Ordre creixent de pH:
H
2
SO
4
< HCl < CH
3
COOH < NH
3
< NaOH
d) NaCl i KNO
3
: sn sals que provenen dcid fort i base forta
i, per tant, no hi haur hidrlisi. El pH de les seves solucions
ser 7.
El NH
4
Cl s una sal que es dissociar amb aigua:
NH
4
Cl
(aq)
NH
4
+
(aq)
+ Cl
(aq)
NH
4
+
s un cid feble que prov una base feble (NH
3
).
Shidrolitza i dna:
NH
4
+
+ H
2
O
NH
3
+ H
3
O
+
Cl
s una base molt feble que prov dun cid molt fort (HCl)
i que, per tant, no reacciona amb laigua.
El pH duna soluci de NH
4
Cl s cid per la formaci dions
hidroni en la hidrlisi del NH
4
+
. Tindr un valor ms petit de 7.
El CH
3
COONa s una sal que es dissociar en aigua:
CH
3
COONa
(aq)
CH
3
COO
(aq)
+ Na
+
(aq)
CH
3
COO
+ H
2
O
CH
3
COOH + HO
Na
+
s un cid molt feble que prov duna base molt forta (NaOH)
i que, per tant, no reacciona amb laigua.
917571 _ 0237-0324.indd 320 17/12/09 10:59
Reaccions cid-base
321
SOLUCIONARI
CH
3
COOH
+
H
2
O
CH
3
COO
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
0,01
Concentraci
equilibri
0,01 x x x
a) Explica breument i de forma clara en qu es diferencien un cid
fort i un cid feble.
b) Explica tamb en qu consisteix el fenomen de la hidrlisi.
c) Ordena en ordre creixent de pH les solucions dels compostos segents
(totes de concentraci 0,1 M) i justifica la resposta:
HCl, H
2
SO
4
, NaOH, NH
3
, CH
3
COOH
d) Ordena tamb en ordre creixent de pH les solucions segents
(totes de concentraci 0,1 M):
NaCl, NH
4
Cl, KNO
3
, NaCH
3
COO
(Prova de selectivitat real)
a) Un cid fort es dissocia totalment en aigua formant la mxima
quantitat possible dions hidroni.
Un cid feble es dissocia parcialment en aigua mantenint
un equilibri entre la forma dissociada i la no dissociada.
cid fort:
HA
+
H
2
O A
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
C
Concentraci
equilibri
0 C C
cid feble:
HA
+
H
2
O
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
C
Concentraci
equilibri
C
x x x
b) La hidrlisi es el trencament en ions produt per laigua.
Sempra per designar les reaccions en les quals els ions duna sal
reaccionen amb les molcules de laigua per regenerar lcid
o la base conjugats.
Segons la naturalesa dels ions que formen les sals, tindrem
diversos tipus dhidrlisi.
c) Observem que hi ha substncies cides i bsiques.
cids: HCl, H
2
SO
4
i CH
3
COOH
Lcid clorhdric i el sulfric sn forts i lactic s feble.
Lcid sulfric s diprtic i formar, per tant, el doble dions
hidroni que el clorhdric.
Ordre de la concentraci dions hidroni:
H
2
SO
4
> HCl > CH
3
COOH
A ms concentraci dions hidroni, ms petit s el pH.
Ordre de valors de pH: H
2
SO
4
< HCl < CH
3
COOH
Bases: NaOH, NH
3
Lhidrxid de sodi s una base forta i lamonac feble.
El NaOH donar una concentraci ms gran dions OH
i, per tant, la concentraci dions hidroni ser ms petita.
Ordre de la concentraci dions hidroni: NaOH < NH
3
Ordre de valors de pH: NH
3
< NaOH
Ordre creixent de pH:
H
2
SO
4
< HCl < CH
3
COOH < NH
3
< NaOH
d) NaCl i KNO
3
: sn sals que provenen dcid fort i base forta
i, per tant, no hi haur hidrlisi. El pH de les seves solucions
ser 7.
El NH
4
Cl s una sal que es dissociar amb aigua:
NH
4
Cl
(aq)
NH
4
+
(aq)
+ Cl
(aq)
NH
4
+
s un cid feble que prov una base feble (NH
3
).
Shidrolitza i dna:
NH
4
+
+ H
2
O
NH
3
+ H
3
O
+
Cl
s una base molt feble que prov dun cid molt fort (HCl)
i que, per tant, no reacciona amb laigua.
El pH duna soluci de NH
4
Cl s cid per la formaci dions
hidroni en la hidrlisi del NH
4
+
. Tindr un valor ms petit de 7.
El CH
3
COONa s una sal que es dissociar en aigua:
CH
3
COONa
(aq)
CH
3
COO
(aq)
+ Na
+
(aq)
CH
3
COO
+ H
2
O
CH
3
COOH + HO
Na
+
s un cid molt feble que prov duna base molt forta (NaOH)
i que, per tant, no reacciona amb laigua.
917571 _ 0237-0324.indd 321 17/12/09 10:59
322
Reaccions cid-base
6
El pH duna soluci de CH
3
COONa s bsic per la formaci dions
hidroxil en la hidrlisi del CH
3
COO
2 mol NaHCO
1 mol H SO
84 g
1 mol N
3
2 4
aaHCO
3.024 g = 3,024 kg de NaHCO
3
3
=
c) Apliquem factors de conversi per calcular els mols de CO
2
que se nobtindran:
1 L sol. H SO
18 mol H SO
1L sol. H SO
2 4
2 4
2
44
2
2 4
2
2 mol CO
1 mol H SO
= 36 mols de CO
amb lequaci dels gasos ideals calculem el volum:
V
n R T
P
= = =
36 0,082 293
1
864,9 L de
CO
2
Sobtindran 864,9 dm
3
de CO
2
.
d) Substncia corrosiva. Per contacte amb aquestes substncies
es destrueix teixit viu i altres materials. Cal evitar el contacte
amb la pell, els ulls i els teixits, i no inhalar-ne els vapors.
95. Lcid fluorhdric s un cid feble amb una K
a
= 7,20 10
4
.
Disposem duna soluci 5,00 102 M daquest cid.
a) Calcula el pH daquesta soluci.
b) Calcula la massa dhidrxid dalumini que reaccionar
estequiomtricament amb 200 mL daquesta soluci.
c) Defineix soluci amortidora (o reguladora) i raona el valor aproximat
que presentar el pH en el punt dequivalncia quan es valori
una soluci dcid fluorhdric amb una soluci dhidrxid de sodi.
Dades: Al = 27,0; H = 1,01; O = 16,0
(Prova de selectivitat real)
a) Plantegem la reacci de dissociaci en aigua de lcid fluorhdric:
A partir de K
a
= 7,20 10
4
i la concentraci inicial de lcid
calculem la concentraci dions hidroni i el pH:
Es resol lequaci de la qual sobt: x = [H
3
O
+
] = 5,65 10
3
M
pH = log [H
3
O
+
] = log (5,65 10
3
) = 2,25
Si es fa laproximaci: 5,00 10
2
x 5,00 10
2
i, si allem x,
dna x = [H
3
O
+
] = 6,00 10
3
M i pH = 2,22
Laplicaci de laproximaci suposa un error del 6%:
Encara que aquest error influeix apreciablement en el resultat
de la concentraci dions hidroni t poca influncia en el clcul
del pH.
b)
917571 _ 0237-0324.indd 322 17/12/09 10:59
323
SOLUCIONARI
Reaccions cid-base
El pH duna soluci de CH
3
COONa s bsic per la formaci dions
hidroxil en la hidrlisi del CH
3
COO
44
2
2 4
2
2 mol CO
1 mol H SO
= 36 mols de CO
amb lequaci dels gasos ideals calculem el volum:
Sobtindran 864,9 dm
3
de CO
2
.
d) Substncia corrosiva. Per contacte amb aquestes substncies
es destrueix teixit viu i altres materials. Cal evitar el contacte
amb la pell, els ulls i els teixits, i no inhalar-ne els vapors.
95. Lcid fluorhdric s un cid feble amb una K
a
= 7,20 10
4
.
Disposem duna soluci 5,00 102 M daquest cid.
a) Calcula el pH daquesta soluci.
b) Calcula la massa dhidrxid dalumini que reaccionar
estequiomtricament amb 200 mL daquesta soluci.
c) Defineix soluci amortidora (o reguladora) i raona el valor aproximat
que presentar el pH en el punt dequivalncia quan es valori
una soluci dcid fluorhdric amb una soluci dhidrxid de sodi.
Dades: Al = 27,0; H = 1,01; O = 16,0
(Prova de selectivitat real)
a) Plantegem la reacci de dissociaci en aigua de lcid fluorhdric:
HF
+
H
2
O
+ H
3
O
+
Concentraci
inicial
5,00 10
2
Concentraci
equilibri
5,00 10
2
x x x
A partir de K
a
= 7,20 10
4
i la concentraci inicial de lcid
calculem la concentraci dions hidroni i el pH:
K
x
a
3 4
2
[F ] [H O ]
[HF]
7,20 10
5,00 10
= =
+
2
x
Es resol lequaci de la qual sobt: x = [H
3
O
+
] = 5,65 10
3
M
pH = log [H
3
O
+
] = log (5,65 10
3
) = 2,25
Si es fa laproximaci: 5,00 10
2
x 5,00 10
2
i, si allem x,
dna x = [H
3
O
+
] = 6,00 10
3
M i pH = 2,22
Laplicaci de laproximaci suposa un error del 6%:
%
=
(6,00 10 5,65 10 )
5,65 10
1
3 3
3
000 6,19 % =
Encara que aquest error influeix apreciablement en el resultat
de la concentraci dions hidroni t poca influncia en el clcul
del pH.
b)
3 HF Al(OH) AlF
3 3
+ + 3 H H O
200 mL5 10 M g?
2
2
FF
1 mol Al(OH)
3 mol HF
78 g Al(OH)
3
3
11 mol Al(OH)
0,260 g Al(OH)
3
3
=
c) Definici de soluci amortidora: s aquella soluci en la qual
el valor de pH es modifica molt poc quan es dilueix, o b shi
afegeixen quantitats moderades dcids o bases.
Quan lcid fluorhdric reacciona en proporcions estequiomtriques
amb lhidrxid de sodi dna com a productes de reacci NaF
ms aigua. El valor del pH en el punt dequivalncia ve determinat
per la hidrlisi de li F
+ H
2
O
HF + OH
.
917571 _ 0237-0324.indd 324 17/12/09 10:59
Equilibri
de compostos
inics poc solubles
7
Aquesta unitat sinicia amb lestudi dels processos de dissoluci
de les substncies i els diferents tipus de solucions.
A continuaci, es presenta el clcul de lenergia reticular o energia
de xarxa (cicle de Born-Haber) i lentalpia de dissoluci.
Saprofiten les nocions sobre lequilibri qumic que shan estudiat
en la unitat 6 per poder introduir lequilibri de solubilitat i, a partir
daqu, durem a terme diversos clculs sobre el producte de solubilitat,
la solubilitat, les concentracions dels diferents ions...
La unitat sacaba amb lestudi dels complexos, la seva formulaci
i aplicacions.
PRESENTACI
325
917571 _ 0325-0350.indd 325 17/12/09 11:02
326
7
Equilibri de compostos inics poc solubles
Descripci del procs de dissoluci de les substncies i els factors
que el determinen.
Estudi dels diferents tipus de solucions segons lestat de les substncies.
Interpretaci de lentalpia de dissoluci dun compost inic, a partir de lentalpia
reticular i lentalpia dhidrataci dels ions.
Clcul de lenergia reticular dun compost inic a partir del cicle de Born-Haber.
Observaci experimental i caracteritzaci dels equilibris de solubilitat de compostos
inics poc solubles.
Relaci entre la solubilitat dun compost inic poc soluble i la constant del producte
de solubilitat K
ps
.
Predicci de la formaci dun precipitat quan es barregen dues solucions
iniques.
Observaci experimental i interpretaci qualitativa de la dissoluci dun precipitat
mitjanant reaccions cid-base i de formaci de complexos.
Descripci i formulaci de complexos, i estudi de lhemoglobina i la clorofilla.
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar a terme investigacions per obtenir respostes.
En aquesta unitat es poden realitzar activitats prctiques sobre reaccions de
precipitaci, com ara la indagaci sobre la formaci o no de precipitats en mesclar
diferents substncies.
Comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica saber distingir entre cincia i
altres formes de coneixement. En concret, lelaboraci de mtodes emprics i arguments
lgics per contrastar les hiptesis i validar les teories proposades.
El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies
que no encaixen en les teories vigents.
CONTINGUTS
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
CRITERIS DAVALUACI
Comprendre la dissoluci com un procs en el qual es trenquen els enllaos entre
les molcules i/o els ions de les substncies que es posen en contacte.
Caracteritzar el procs de dissoluci segons lestat en qu es troben
les substncies.
Aplicar els coneixements que ja shan tractat a la unitat 5 sobre lequilibri qumic
en els processos de dissoluci de substncies poc solubles.
Caracteritzar les reaccions de precipitaci i les seves aplicacions.
Introduir lestudi dels complexos.
OBJECTIUS
917571 _ 0325-0350.indd 326 17/12/09 11:02
327
PROGRAMACI D'AULA
Equilibri de compostos inics poc solubles
Descripci del procs de dissoluci de les substncies i els factors
que el determinen.
Estudi dels diferents tipus de solucions segons lestat de les substncies.
Interpretaci de lentalpia de dissoluci dun compost inic, a partir de lentalpia
reticular i lentalpia dhidrataci dels ions.
Clcul de lenergia reticular dun compost inic a partir del cicle de Born-Haber.
Observaci experimental i caracteritzaci dels equilibris de solubilitat de compostos
inics poc solubles.
Relaci entre la solubilitat dun compost inic poc soluble i la constant del producte
de solubilitat K
ps
.
Predicci de la formaci dun precipitat quan es barregen dues solucions
iniques.
Observaci experimental i interpretaci qualitativa de la dissoluci dun precipitat
mitjanant reaccions cid-base i de formaci de complexos.
Descripci i formulaci de complexos, i estudi de lhemoglobina i la clorofilla.
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn.
El coneixement de diferents fenmens de precipitaci de substncies que tenen lloc
al nostre entorn i com seviten, si cal, aquestes precipitacions, o b com es dissolen,
s una manera de relacionar els coneixements de la unitat amb el mn.
Competncia en gesti i tractament de la informaci i competncia digital,
que implica la utilitzaci de fonts bibliogrfiques i dels recursos que hi ha a la xarxa
per trobar informaci sobre el desenvolupament histric dels diferents models
atmics.
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar a terme investigacions per obtenir respostes.
En aquesta unitat es poden realitzar activitats prctiques sobre reaccions de
precipitaci, com ara la indagaci sobre la formaci o no de precipitats en mesclar
diferents substncies.
Comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica saber distingir entre cincia i
altres formes de coneixement. En concret, lelaboraci de mtodes emprics i arguments
lgics per contrastar les hiptesis i validar les teories proposades.
El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies
que no encaixen en les teories vigents.
Ls del llenguatge per comunicar per escrit i oralment la construcci i compartici
de coneixement qumic, aix com lectura comprensiva de textos i la recerca dinformaci
impliquen una connexi necessria amb les llenges.
Lestudi de complexos com ara lhemoglobina i la clorofilla est relacionat
amb la Biologia.
Lestudi de les reaccions de de precipitaci, com la del CaCO
3
, que es produeixen
en el medi natural forma part de la matria de les Cincies de la terra i el medi
ambient.
Pertany a la Fsica tot el que fa referncia a lenergia i les forces elctriques datracci
entre partcules que intervenen en processos de dissoluci.
CONTINGUTS
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
Relacionar la solubilitat de les substncies amb el tipus denlla entre les seves
partcules (ions o molcules).
Calcular lenergia reticular duna substncia inica a partir del cicle de Born-Haber.
Interpretar la informaci que dna la grfica de solubilitat duna substncia.
Expressar el producte de solubilitat de substncies poc solubles amb la solubilitat.
Calcular la K
ps
a partir dels valors de la solubilitat.
Analitzar lefecte que produeix un i com sobre lequilibri de solubilitat.
Predir si es formar precipitat o no quan es barregin diferents substncies.
Identificar reaccions de precipitaci i saber com es pot dissoldre un precipitat.
Formular i anomenar complexos.
CRITERIS DAVALUACI
Comprendre la dissoluci com un procs en el qual es trenquen els enllaos entre
les molcules i/o els ions de les substncies que es posen en contacte.
Caracteritzar el procs de dissoluci segons lestat en qu es troben
les substncies.
Aplicar els coneixements que ja shan tractat a la unitat 5 sobre lequilibri qumic
en els processos de dissoluci de substncies poc solubles.
Caracteritzar les reaccions de precipitaci i les seves aplicacions.
Introduir lestudi dels complexos.
OBJECTIUS
917571 _ 0325-0350.indd 327 17/12/09 11:02
328
7
1. A partir del tipus denlla que sestableix entre els toms que formen
els segents compostos, indica si sn solubles o no en aigua:
a) KBr, b) NaOH, c) C
4
H
10
, d) BeCl
2
.
a) KBr s soluble en aigua, enlla inic.
b) NaOH s soluble en aigua, enlla inic.
c) C
4
H
10
no s soluble en aigua, molcula apolar.
d) BeCl
2
no s soluble en aigua, molcula apolar.
2. La solubilitat del I
2
en tetraclorur de carboni a 10 C s de 3 g
per cada 100 g de dissolvent. La solubilitat del I
2
en aigua a 10 C
s 0,02 g per 100 g de dissolvent.
La soluci del iode en el tetraclorur s de color violat; la soluci
del iode en aigua s groga.
a) Explica els diferents valors de la solubilitat entre el I
2
i el tetraclorur,
i entre el I
2
i laigua.
b) Es dissol el CCl
4
en aigua? Per qu?
c) Una soluci de I
2
en aigua es barreja amb un mateix volum
de tetraclorur de carboni, es tapa i se sacseja.
Qu passar?
a) El iode est format per molcules apolars, I
2
, constitudes
per dos toms iguals.
La solubilitat del iode en aigua ser baixa ja que laigua
s una substncia polar, en canvi, es dissoldr b
en tetraclorur de carboni, ja que s apolar.
b) El CCl
4
no es dissol en aigua perqu s apolar, les forces
datracci entre aquestes molcules i les de laigua sn molt
febles i no poden trencar els enllaos entre les molcules
daigua.
Per tant, les molcules daigua queden juntes i separades
de les del tetraclorur, i no es forma cap soluci.
c) El tetraclorur dissol el iode formant una soluci violada
que quedar separada de laigua.
3. Per qu creus que el compost AgCl, tot i ser inic, s molt poc soluble
en aigua?
Les forces datracci entre els ions Ag
+
i Cl
]
sn molt intenses
i laigua no les pot vncer.
4. Calcula lenergia de la xarxa
del fluorur de liti a partir
de les dades segents.
Construeix un cicle
de Born-Haber per a aquesta
xarxa:
Ho
f
(LiF) = 594,1 kJ/mol
EI (Li) = 520 kJ/mol
H
sub
(Li) = 155,2 kJ/mol
H
dis
(F
2 (g)
) = 150,6 kJ/mol
AE (F
(g)
) = 333 kJ/mol
U
R
= H
f
H
sub
H
dis
EI AE =
= 594,1 155,2 150,6 520 + 333 = ]1011,6 kJ/mol
5. A partir de lesquema del cicle
de Born-Haber per al fluorur de sodi:
a) Digues quines energies estan
implicades en els processos
1, 2 i 3.
b) Digues quines energies estan
implicades en els processos
4, 5 i 6.
c) Justifica si sn positives o negatives les energies implicades
en els processos 1, 2, 3, 4 i 5.
d) En funci de la mida dels ions, justifica si lenergia reticular del fluorur
sdic ser ms gran o ms petita, en valor absolut, que la del clorur
de sodi. Justifica la resposta.
(Prova de selectivitat real)
a) (1) Entalpia de sublimaci del sodi: H
sub
(Na
(s)
)
(2) Entalpia de dissociaci de les molcules de fluor: H
dis
(F
2
)
(3) Energia dionitzaci del sodi: EI (Na)
b) (4) Afinitat electrnica del fluor: AE (F)
(5) Energia reticular del NaF: U
R
(6) Entalpia estndard de formaci del NaF: H
f
(NaF).
c) Positives: 1, 2 i 3. Negatives: 4 i 5.
d) Lenergia reticular del fluorur de sodi s ms gran que la del clorur
de sodi. Les crregues dels ions que formen les dues sals sn les
mateixes, per el volum dels ions del fluorur de sodi s ms petit, per
tant, sn ms propers uns dels altres i tenen ms fora datracci.
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 328 17/12/09 11:02
329
SOLUCIONARI
A partir del tipus denlla que sestableix entre els toms que formen
els segents compostos, indica si sn solubles o no en aigua:
a) KBr, b) NaOH, c) C
4
H
10
, d) BeCl
2
.
a) KBr s soluble en aigua, enlla inic.
b) NaOH s soluble en aigua, enlla inic.
c) C
4
H
10
no s soluble en aigua, molcula apolar.
d) BeCl
2
no s soluble en aigua, molcula apolar.
La solubilitat del I
2
en tetraclorur de carboni a 10 C s de 3 g
per cada 100 g de dissolvent. La solubilitat del I
2
en aigua a 10 C
s 0,02 g per 100 g de dissolvent.
La soluci del iode en el tetraclorur s de color violat; la soluci
del iode en aigua s groga.
a) Explica els diferents valors de la solubilitat entre el I
2
i el tetraclorur,
i entre el I
2
i laigua.
b) Es dissol el CCl
4
en aigua? Per qu?
c) Una soluci de I
2
en aigua es barreja amb un mateix volum
de tetraclorur de carboni, es tapa i se sacseja.
Qu passar?
a) El iode est format per molcules apolars, I
2
, constitudes
per dos toms iguals.
La solubilitat del iode en aigua ser baixa ja que laigua
s una substncia polar, en canvi, es dissoldr b
en tetraclorur de carboni, ja que s apolar.
b) El CCl
4
no es dissol en aigua perqu s apolar, les forces
datracci entre aquestes molcules i les de laigua sn molt
febles i no poden trencar els enllaos entre les molcules
daigua.
Per tant, les molcules daigua queden juntes i separades
de les del tetraclorur, i no es forma cap soluci.
c) El tetraclorur dissol el iode formant una soluci violada
que quedar separada de laigua.
Per qu creus que el compost AgCl, tot i ser inic, s molt poc soluble
en aigua?
Les forces datracci entre els ions Ag
+
i Cl
]
sn molt intenses
i laigua no les pot vncer.
4. Calcula lenergia de la xarxa
del fluorur de liti a partir
de les dades segents.
Construeix un cicle
de Born-Haber per a aquesta
xarxa:
Ho
f
(LiF) = 594,1 kJ/mol
EI (Li) = 520 kJ/mol
H
sub
(Li) = 155,2 kJ/mol
H
dis
(F
2 (g)
) = 150,6 kJ/mol
H
f
=
]
594,1 kJ/mol
F
2
(g)
+ Li
(s)
LiF
(s)
F
2
(g)
+ Li
(g)
H
sub
(Li) = 155,2 kJ/mol
EI (Li) = 520 KJ/mol
AE (F
2 (g)
) = ]333kJ/mol
F
(g)
+ Li
(g)
F
]
(g)
+ Li
+
(g)
AE (F
(g)
) = 333 kJ/mol
U
R
= H
f
H
sub
H
dis
EI AE =
= 594,1 155,2
1
2
150,6 520 + 333 = ]1011,6 kJ/mol
5. A partir de lesquema del cicle
de Born-Haber per al fluorur de sodi:
a) Digues quines energies estan
implicades en els processos
1, 2 i 3.
b) Digues quines energies estan
implicades en els processos
4, 5 i 6.
Na
(s)
+ F
2
(g)
NaF
(s)
Na
(g)
F
(g)
2
6
5
1
4 3
Na
+
(g)
F
]
(g)
c) Justifica si sn positives o negatives les energies implicades
en els processos 1, 2, 3, 4 i 5.
d) En funci de la mida dels ions, justifica si lenergia reticular del fluorur
sdic ser ms gran o ms petita, en valor absolut, que la del clorur
de sodi. Justifica la resposta.
(Prova de selectivitat real)
a) (1) Entalpia de sublimaci del sodi: H
sub
(Na
(s)
)
(2) Entalpia de dissociaci de les molcules de fluor: H
dis
(F
2
)
(3) Energia dionitzaci del sodi: EI (Na)
b) (4) Afinitat electrnica del fluor: AE (F)
(5) Energia reticular del NaF: U
R
(6) Entalpia estndard de formaci del NaF: H
f
(NaF).
c) Positives: 1, 2 i 3. Negatives: 4 i 5.
d) Lenergia reticular del fluorur de sodi s ms gran que la del clorur
de sodi. Les crregues dels ions que formen les dues sals sn les
mateixes, per el volum dels ions del fluorur de sodi s ms petit, per
tant, sn ms propers uns dels altres i tenen ms fora datracci.
Equilibri de compostos inics poc solubles
H
dis
(F
2 (g)
) = 150,6 kJ/mol
U
R
917571 _ 0325-0350.indd 329 17/12/09 11:02
330
7
6. Tenint en compte que les forces datracci entre ions depenen de
la distncia i del valor de les crregues, explica la diferncia de valors
de lenergia reticular dels elements de les taules segents:
U
R
(kJ/mol) 910 788 732 682
Red NaF NaCl NaBr NaI
U
R
(kJ/mol) 657 701 788 834 2.127 2.223 2.326
Red CsCl KCl NaCl LiCl SrCl
2
CaCl
2
MgCl
2
(Prova de selectivitat real)
Lenergia reticular augmenta amb la crrega i disminueix
en augmentar el volum dels ions que formen el cristall.
Lenergia reticular dels halurs de sodi disminueix a mesura
que avancem en el grup i el volum dels ions es fa ms gran.
El mateix succeeix en els clorurs dels metalls alcalins,
des del Li al Cs lenergia disminueix en augmentar el volum
dels ions.
La crrega dels metalls del grup 2 , 2
+
, s ms gran
que la dels metalls alcalins, +1, per tant, la seva energia
reticular tamb s ms gran. Dins dels clorurs daquest grup,
lenergia augmenta del Sr al Mg en disminuir el volum
dels ions.
7. Observa la figura 7.16 i classifica les substncies segents en solubles,
poc solubles o insolubles: hidrxid destronci, clorur de mercuri (I),
sulfat de bari, nitrat de liti, bromur de plom (II), sulfat de potassi, clorur
damoni, carbonat de sodi i acetat de plata.
Solubles: LiNO
3
; K
2
SO
4
; NH
4
Cl; Na
2
CO
3
Poc solubles: Sr(OH)
2
Insolubles: HgCl; BaSO
4
; AgCH
3
COO; PbBr
2
8. Compara les diferents solubilitats dels sulfats del grup 2 (metalls
alcalinoterris) i explica el perqu daquestes diferncies.
Els sulfats de Be i Mg sn solubles, el de calci s poc soluble
i els de Sr i Ba, insolubles.
A mesura que avancem en el grup, la solubilitat disminueix
i augmenta el volum dels cations.
9. Observa la figura 7.16 i digues quins daquests compostos es dissolen
en aigua:
a) PbSO
4
b) AgI c) CaCO
3
d) FeS e) AgNO
3
f) Cu(OH)
2
Lnic soluble en aigua s el AgNO
3
10. Es dissolen en laigua 0,67 g de sulfat de calci fins a obtenir 1 dm
3
duna soluci saturada daquesta sal. Calcula el producte de solubilitat
del sulfat de calci a 25 C.
CaSO
4
(s)
Ca
2+
(aq)
+ SO
2]
4
(aq)
En 1dm
3
tenim 0,67g CaSO
4
= 4,9 10
3
mol CaSO
4
K
ps
= s
2
= (4,9 10
3
)
2
= 2,4 10
5
11. La solubilitat del CaF
2
en aigua a 25 C s 2,05 10
4
mol L
1
. Quin
s el valor de la K
ps
a aquesta temperatura?
CaF
2
(s)
Ca
2+
(aq)
+ 2F
(aq)
s = 2,05 10
4
K
ps
= [Ca
2+
] [F
]
2
= s (2s)
2
= 4s
3
= 3,4 10
11
12. Calcula la concentraci de IO
3
Ag
+
(aq)
+ IO
3
(aq)
K
ps
= [Ag
+
] [IO
3
]
[Ag
+
] = 0,05
[IO
3
] = = = 6 10
7
mol L
1
13. La constant del producte de solubilitat del clorur de plom (II), PbCl
2
,
s 1,7 10
5
a 25 C . Quina s la solubilitat del PbCl
2
en aigua
en aquesta temperatura?
PbCl
2
(s)
Pb
2+
(aq)
+ 2Cl
(aq)
K
ps
= [Pb
2+
] [Cl
]
2
= 4s
3
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 330 17/12/09 11:02
331
SOLUCIONARI
Tenint en compte que les forces datracci entre ions depenen de
la distncia i del valor de les crregues, explica la diferncia de valors
de lenergia reticular dels elements de les taules segents:
U
R
(kJ/mol) 910 788 732 682
Red NaF NaCl NaBr NaI
U
R
(kJ/mol) 657 701 788 834 2.127 2.223 2.326
Red CsCl KCl NaCl LiCl SrCl
2
CaCl
2
MgCl
2
(Prova de selectivitat real)
Lenergia reticular augmenta amb la crrega i disminueix
en augmentar el volum dels ions que formen el cristall.
Lenergia reticular dels halurs de sodi disminueix a mesura
que avancem en el grup i el volum dels ions es fa ms gran.
El mateix succeeix en els clorurs dels metalls alcalins,
des del Li al Cs lenergia disminueix en augmentar el volum
dels ions.
La crrega dels metalls del grup 2 , 2
+
, s ms gran
que la dels metalls alcalins, +1, per tant, la seva energia
reticular tamb s ms gran. Dins dels clorurs daquest grup,
lenergia augmenta del Sr al Mg en disminuir el volum
dels ions.
Observa la figura 7.16 i classifica les substncies segents en solubles,
poc solubles o insolubles: hidrxid destronci, clorur de mercuri (I),
sulfat de bari, nitrat de liti, bromur de plom (II), sulfat de potassi, clorur
damoni, carbonat de sodi i acetat de plata.
Solubles: LiNO
3
; K
2
SO
4
; NH
4
Cl; Na
2
CO
3
Poc solubles: Sr(OH)
2
Insolubles: HgCl; BaSO
4
; AgCH
3
COO; PbBr
2
Compara les diferents solubilitats dels sulfats del grup 2 (metalls
alcalinoterris) i explica el perqu daquestes diferncies.
Els sulfats de Be i Mg sn solubles, el de calci s poc soluble
i els de Sr i Ba, insolubles.
A mesura que avancem en el grup, la solubilitat disminueix
i augmenta el volum dels cations.
9. Observa la figura 7.16 i digues quins daquests compostos es dissolen
en aigua:
a) PbSO
4
b) AgI c) CaCO
3
d) FeS e) AgNO
3
f) Cu(OH)
2
Lnic soluble en aigua s el AgNO
3
10. Es dissolen en laigua 0,67 g de sulfat de calci fins a obtenir 1 dm
3
duna soluci saturada daquesta sal. Calcula el producte de solubilitat
del sulfat de calci a 25 C.
CaSO
4
(s)
Ca
2+
(aq)
+ SO
2]
4
(aq)
En 1dm
3
tenim 0,67g CaSO
4
1mol CaSO
4
136 g CaSO
4
= 4,9 10
3
mol CaSO
4
K
ps
= s
2
= (4,9 10
3
)
2
= 2,4 10
5
11. La solubilitat del CaF
2
en aigua a 25 C s 2,05 10
4
mol L
1
. Quin
s el valor de la K
ps
a aquesta temperatura?
CaF
2
(s)
Ca
2+
(aq)
+ 2F
(aq)
s = 2,05 10
4
K
ps
= [Ca
2+
] [F
]
2
= s (2s)
2
= 4s
3
= 3,4 10
11
12. Calcula la concentraci de IO
3
Ag
+
(aq)
+ IO
3
(aq)
K
ps
= [Ag
+
] [IO
3
]
[Ag
+
] = 0,05
[IO
3
] =
K
ps
[Ag
+
]
=
3 10
8
5 10
2
= 6 10
7
mol L
1
13. La constant del producte de solubilitat del clorur de plom (II), PbCl
2
,
s 1,7 10
5
a 25 C . Quina s la solubilitat del PbCl
2
en aigua
en aquesta temperatura?
PbCl
2
(s)
Pb
2+
(aq)
+ 2Cl
(aq)
K
ps
= [Pb
2+
] [Cl
]
2
= 4s
3
1,7 10 4 ;
1,7 10
4,25 10
5 3
5
6
= =
=
( )
s s
4
3
1
3
==
= 1,6 10 mol L
2 1
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 331 17/12/09 11:02
332
7
14. Calcula el nombre dions clorur i el dions plom (II) que hi ha en 1 cm
3
duna soluci saturada de clorur de plom (II).
Dada: K
ps
(PbCl
2
) = 1,7 10
5
Primer de tot calculem la solubilitat del clorur de plom (II) tal com
hem fet en el problema anterior:
PbCl
2 (s)
Pb
2+
(aq)
+ 2Cl
(aq)
K
ps
= [Pb
2+
] [Cl
]
2
= 4s
3
s = 1,6 10
2
1cm
3
PbCl
2
1, 6 10
2
mol
1. 000cm
3
6, 02 10
23
ions
1mol
= 9,6 10
18
ions Pb
2+
9,6 10
18
ions Pb
2+
2
ions Cl
1i Pb
2+
= 1,9 10
19
ions Cl
Ag
+
(aq)
+ Br
(aq)
K
ps
= [Ag
+
] [Br
] = 4,6 10
13
= s
2
s = 6,78 10
7
500mL
6, 78 10
7
mol AgBr
1. 000ml
187, 7g
1mol
= 6,36 10
5
grams
16. Calcula el producte de solubilitat del clorur de plom (II) si saps
que la solubilitat en 100 mL daigua a 20 C
s de 0,99 g.
Dades: masses atmiques: Pb = 207,19; Cl = 35,5
(Prova de selectivitat real)
PbCl
2 (s)
Pb
2+
(aq)
+ 2Cl
(aq)
s =
0, 99g PbCl
2
100mL
1mol
278g
1. 000mL
1L
= 3,5 10
2
mol L
1
K
ps
= [Pb
2+
] [Cl
]
2
= 4s
3
= 4 (3,5 10
2
)
3
= 1,7 10
4
17. Calcula la solubilitat molar del BaSO
4
(K
ps
= 1,08 10
10)
en:
a) aigua b) Na
2
SO
4
0,001 M c) Na
2
SO
4
0,100 M
BaSO
4
(s)
Ba
2+
(aq)
+ SO
2
4
(aq)
a) En aigua:
K
ps
= [Ba
2+
] [SO
2
4
] = s
2
b) Suposem s la solubilitat del sulfat de bari en una soluci
0,001 M de Na
2
(SO
4
).
La concentraci dions Ba
2+
s igual a s i la concentraci
dions sulfat s s ms 0,001 (concentraci dels ions
que provenen del sulfat de sodi).
K
ps
= s (s + 10
3
) = s 10
3
= 1,08 10
10
Suposem que s + 10
3
s igual a 10
3
, ja que els ions que
provenen del sulfat de bari sn molt pocs en comparaci
amb els que provenen de la sal soluble.
s = mol L
1
= 1,08 10
7
mol L
1
c) El procediment s el mateix que el de lapartat b.
s = = 1,08 10
9
18. El PbI
2
s molt poc soluble en aigua. Raona com varia la seva solubilitat
en una soluci que cont iodur de potassi.
En una soluci que cont iodur de potassi disminueix la solubilitat
del iodur de plom (II) ja que en augmentar la concentraci dions
iodur, lequilibri es desplaa cap a la formaci del slid.
PbI
2
(s)
2I
(aq)
+ Pb
2+
(aq)
19. Completa les equacions de les reaccions segents i indica si sn reaccions
de precipitaci i, en aquest cas, quin s el producte insoluble:
a) NaOH + MgCl
2
b) Na
2
CrO
4
+ AgNO
3
c) KNO
3
+ NH
4
Cl
a) 2NaOH + MgCl
2
2NaCl + Mg(OH)
2
Pb
2+
(aq)
+ 2Cl
(aq)
K
ps
= [Pb
2+
] [Cl
]
2
= 4s
3
s = 1,6 10
2
1cm
3
PbCl
2
= 9,6 10
18
ions Pb
2+
9,6 10
18
ions Pb
2+
= 1,9 10
19
ions Cl
Ag
+
(aq)
+ Br
(aq)
K
ps
= [Ag
+
] [Br
] = 4,6 10
13
= s
2
s = 6,78 10
7
500mL = 6,36 10
5
grams
Calcula el producte de solubilitat del clorur de plom (II) si saps
que la solubilitat en 100 mL daigua a 20 C
s de 0,99 g.
Dades: masses atmiques: Pb = 207,19; Cl = 35,5
(Prova de selectivitat real)
PbCl
2 (s)
Pb
2+
(aq)
+ 2Cl
(aq)
s = = 3,5 10
2
mol L
1
K
ps
= [Pb
2+
] [Cl
]
2
= 4s
3
= 4 (3,5 10
2
)
3
= 1,7 10
4
17. Calcula la solubilitat molar del BaSO
4
(K
ps
= 1,08 10
10)
en:
a) aigua b) Na
2
SO
4
0,001 M c) Na
2
SO
4
0,100 M
BaSO
4
(s)
Ba
2+
(aq)
+ SO
2
4
(aq)
a) En aigua:
K
ps
= [Ba
2+
] [SO
2
4
] = s
2
s = =
1 08 10
10
, 1,04 10
5
b) Suposem s la solubilitat del sulfat de bari en una soluci
0,001 M de Na
2
(SO
4
).
La concentraci dions Ba
2+
s igual a s i la concentraci
dions sulfat s s ms 0,001 (concentraci dels ions
que provenen del sulfat de sodi).
K
ps
= s (s + 10
3
) = s 10
3
= 1,08 10
10
Suposem que s + 10
3
s igual a 10
3
, ja que els ions que
provenen del sulfat de bari sn molt pocs en comparaci
amb els que provenen de la sal soluble.
s =
1, 8 10
10
10
3
mol L
1
= 1,08 10
7
mol L
1
c) El procediment s el mateix que el de lapartat b.
s =
1, 8 10
10
10
1
= 1,08 10
9
18. El PbI
2
s molt poc soluble en aigua. Raona com varia la seva solubilitat
en una soluci que cont iodur de potassi.
En una soluci que cont iodur de potassi disminueix la solubilitat
del iodur de plom (II) ja que en augmentar la concentraci dions
iodur, lequilibri es desplaa cap a la formaci del slid.
PbI
2
(s)
2I
(aq)
+ Pb
2+
(aq)
19. Completa les equacions de les reaccions segents i indica si sn reaccions
de precipitaci i, en aquest cas, quin s el producte insoluble:
a) NaOH + MgCl
2
b) Na
2
CrO
4
+ AgNO
3
c) KNO
3
+ NH
4
Cl
a) 2NaOH + MgCl
2
2NaCl + Mg(OH)
2
Ca
2+
(aq)
+ SO
2
4
(aq)
BaSO
4
(s)
Ba
2+
(aq)
+ SO
2
4
(aq)
a) Precipitar primer el sulfat que tingui el producte de solubilitat
ms baix, el sulfat de bari.
b) Calculem primer la concentraci dions sulfat en el moment
que comena a precipitar el sulfat de calci.
K
ps
= [Ca
2+
] [SO
2
4
]
[SO
2
4
] =
2, 4 10
5
10
1
= 2,4 10
4
A continuaci calculem la concentraci dions bari:
[Ba
2+
] =
1, 1 10
10
2, 4 10
4
= 4,6 10
7
21. Una soluci cont ions Pb
2+
, Ba
2+
i Fe
2+
. En afegir-hi NaCl
(aq)
sobt
un precipitat blanc, A, que es filtra. A la soluci filtrada shi afegeix Na
2
S
i sobt un precipitat B que es torna a filtrar. Safegeix Na
2
SO
4
a la soluci
i sobt un precipitat blanc C. Indica quines substncies componen els
precipitats anteriors.
Ba
2+
+ Fe
2+
SO
4
2
S
Cl
Ba
2+
PbCl
2
(Precipitat
blanc A)
BaSO
4
(Precipitat blanc C)
FeS
(Precipitat B)
Pb
2+
+ Ba
2+
+ Fe
2+
22. Explica com es podrien dissoldre uns precipitats de les substncies
insolubles segents:
a) CaF
2
(recorda que el HF s un cid feble)
b) FeCO
3
c) Cu(OH)
2
a) El HF s un cid feble, per tant, es pot dissoldre el precipitat
amb un cid fort.
CaF
2 (s)
Ca
2+
(aq)
+ 2F
(aq)
En presncia dun cid fort els ions H
3
O
+
suniran als F
i es formar HF, en disminuir la concentraci dions F
lequilibri
es desplaa cap a la dissoluci del slid.
b) Lcid carbnic s un cid feble, pel mateix raonament de lapartat
a), el carbonat de ferro (II) es dissoldr en afegir-hi un cid fort.
c) Els hidrxids poc solubles es dissolen en presncia dun cid fort:
Cu(OH)
2
Cu
2+
(aq)
+ 2OH
(aq)
Els ions H
3
O
+
de lcid suniran amb els ions OH
i es formar
aigua.
H
3
O
+
+ OH
H
2
O
Lequilibri es desplaa cap a la dissoluci de lhidrxid.
23. Anomena els compostos segents:
a) [PbCl
4
]
2
b) [PtCl
2
(NH
3
)]
c) [CrCl
2
(H
2
O)
4
]
+
d) [Zn(NH
3
)
2
]
Formula els compostos segents:
a) I dicianoargentat (I)
b) I hexaaquacobalt (II)
c) Tetraclorplatinat (II)
Anomena:
a) tetracloroplumbat (II)
b) amminadicloroplat(II)
c) tetraaquadicloro crom(I)
d) diammina zinc
Formula:
a) [Ag(CN)
2
]
b) [Co(H
2
O)
6
]
2+
c) [PtCl
4
]
2
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 334 17/12/09 11:02
335
SOLUCIONARI
Una soluci cont nitrat de calci i nitrat de bari amb una concentraci
0,1 M de cada una daquestes sals. Shi afegeix lentament sulfat de sodi:
a) Quina sal precipitar primer?
b) Quina s la concentraci dions Ba
2+
en el moment que comena
a precipitar el sulfat de calci?
K
ps
(BaSO
4
) = 1,1 10
10
K
ps
(BaSO
4
) = 2,4 10
5
CaSO
4
(s)
Ca
2+
(aq)
+ SO
2
4
(aq)
BaSO
4
(s)
Ba
2+
(aq)
+ SO
2
4
(aq)
a) Precipitar primer el sulfat que tingui el producte de solubilitat
ms baix, el sulfat de bari.
b) Calculem primer la concentraci dions sulfat en el moment
que comena a precipitar el sulfat de calci.
K
ps
= [Ca
2+
] [SO
2
4
]
[SO
2
4
] = = 2,4 10
4
A continuaci calculem la concentraci dions bari:
[Ba
2+
] = = 4,6 10
7
Una soluci cont ions Pb
2+
, Ba
2+
i Fe
2+
. En afegir-hi NaCl
(aq)
sobt
un precipitat blanc, A, que es filtra. A la soluci filtrada shi afegeix Na
2
S
i sobt un precipitat B que es torna a filtrar. Safegeix Na
2
SO
4
a la soluci
i sobt un precipitat blanc C. Indica quines substncies componen els
precipitats anteriors.
22. Explica com es podrien dissoldre uns precipitats de les substncies
insolubles segents:
a) CaF
2
(recorda que el HF s un cid feble)
b) FeCO
3
c) Cu(OH)
2
a) El HF s un cid feble, per tant, es pot dissoldre el precipitat
amb un cid fort.
CaF
2 (s)
Ca
2+
(aq)
+ 2F
(aq)
En presncia dun cid fort els ions H
3
O
+
suniran als F
i es formar HF, en disminuir la concentraci dions F
lequilibri
es desplaa cap a la dissoluci del slid.
b) Lcid carbnic s un cid feble, pel mateix raonament de lapartat
a), el carbonat de ferro (II) es dissoldr en afegir-hi un cid fort.
c) Els hidrxids poc solubles es dissolen en presncia dun cid fort:
Cu(OH)
2
Cu
2+
(aq)
+ 2OH
(aq)
Els ions H
3
O
+
de lcid suniran amb els ions OH
i es formar
aigua.
H
3
O
+
+ OH
H
2
O
Lequilibri es desplaa cap a la dissoluci de lhidrxid.
23. Anomena els compostos segents:
a) [PbCl
4
]
2
b) [PtCl
2
(NH
3
)]
c) [CrCl
2
(H
2
O)
4
]
+
d) [Zn(NH
3
)
2
]
Formula els compostos segents:
a) I dicianoargentat (I)
b) I hexaaquacobalt (II)
c) Tetraclorplatinat (II)
Anomena:
a) tetracloroplumbat (II)
b) amminadicloroplat(II)
c) tetraaquadicloro crom(I)
d) diammina zinc
Formula:
a) [Ag(CN)
2
]
b) [Co(H
2
O)
6
]
2+
c) [PtCl
4
]
2
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 335 17/12/09 11:02
336
7
24. Expressa per mitj dequacions qumiques els fets experimentals
segents:
a) El bromur dargent, compost insoluble en aigua, es dissol
en una soluci de cianur de potassi i sobt una soluci
que cont ions potassi i ions dicianoargentats.
b) Els ions Au
+
reaccionen amb els ions CN
i sobt li complex
dicianoaurat (I).
c) Lhidrxid de coure (II), compost insoluble, es dissol en afegir-hi
una soluci damonac concentrat i sobtenen ions tetramminacoure
(II) de color blau intens.
d) Si a una soluci aquosa que cont sulfat de ferro (II) safegeixen
unes gotes de soluci de cianur de potassi, sobt un precipitat
de cianur de ferro (II) de color terrs. El precipitat es dissol
en cianur de potassi en excs i sobt una soluci que cont
ions potassi i ions dhexacianoferrat (II).
a) AgBr
(s)
+ 2KCN
(aq)
2K
+
(aq)
+ [Ag(CN)
2
]
(aq)
+ Br
(aq)
b) Au
+
+ 2CN
[Au(CN)
2
]
c) Cu(OH)
2
+ NH
3
[Cu(NH
3
)
4
]
2+
d) FeSO
4 (aq)
+ 2KCN
(aq)
Fe(CN)
2
(s)
+ K
2
SO
4
(aq)
Fe(CN)
2
+ KCN K
+
+ [Fe(CN)
6
]
4
25. Els productes de solubilitat del Fe(OH)
2
i el Fe (OH)
3
sn
1,8 10
15
i 6 10
38
respectivament.
a) Escriu les expressions daquests dos productes.
b) Quin dels dos s el menys soluble? Explican el motiu.
a) K
ps
Fe(OH)
2
= [Fe
2+
] [OH
]
2
K
ps
Fe(OH)
3
= [Fe
3+
] [OH
]
3
b) Lhidrxid de ferro (III), perqu t el producte de solubilitat
ms petit.
26. Calcula la solubilitat molar del BaSO
4
(K
ps
= 1,08 10
10
) en:
a) Aigua.
b) Na
2
SO
4
0,001 M.
c) Na
2
SO
4
0,100 M.
BaSO
4
(s)
Ba
2+
(aq)
+ SO
2
4
(aq)
a) En aigua:
K
ps
= [Ba
2+
] [SO
2
4
] = s
2
s = =
1 08 10
10
, 1,04 10
5
b) Suposem s la solubilitat del sulfat de bari en una soluci
0,001 M de Na
2
(SO
4
).
La concentraci dions Ba
2+
s igual a s i la concentraci
dions sulfat s s ms 0,001 (concentraci dels ions
que provenen del sulfat de sodi).
K
ps
= s (s + 10
3
) = s 10
3
= 1,08 10
10
Suposem que s + 10
3
s igual a 10
3
, ja que els ions que
provenen del sulfat de bari sn molt pocs en comparaci
amb els que provenen de la sal soluble.
s = mol L
1
= 1,08 10
7
mol L
1
c) El procediment s el mateix que el de lapartat b.
s = = 1,08 10
9
27. Calcula la concentraci de IO
3
en una soluci 0,05 M de Ag(I)
i saturada amb AgIO
3
(K
ps
= 3 10
8
).
AgIO
3 (s)
Ag
+
(aq)
+ IO
3 (aq)
K
ps
AgIO
3
= [Ag
+
] [IO
3
] = 3 10
8
[IO
3
] = = 6 10
7
mol/L = 6 10
7
M
28. Calcula la solubilitat del Mg (OH)
2
en una soluci de NaOH
de pH = 12.
Dada: K
ps
(Mg(OH)
2
) = 5,61 10
12
(Prova de selectivitat real)
pH = 12; pOH = 14 pH = 14 12 = 2
[OH
] = 10
2
mol/L
K
ps
Mg(OH)
2
= 5,61 10
12
= [Mg
2+
] [(OH)
]
2
[Mg
2+
] = s [OH
] = 2s + 10
2
La concentraci dions OH
laproximem a 10
2
, ja que
la quantitat dions OH
i sobt li complex
dicianoaurat (I).
c) Lhidrxid de coure (II), compost insoluble, es dissol en afegir-hi
una soluci damonac concentrat i sobtenen ions tetramminacoure
(II) de color blau intens.
d) Si a una soluci aquosa que cont sulfat de ferro (II) safegeixen
unes gotes de soluci de cianur de potassi, sobt un precipitat
de cianur de ferro (II) de color terrs. El precipitat es dissol
en cianur de potassi en excs i sobt una soluci que cont
ions potassi i ions dhexacianoferrat (II).
a) AgBr
(s)
+ 2KCN
(aq)
2K
+
(aq)
+ [Ag(CN)
2
]
(aq)
+ Br
(aq)
b) Au
+
+ 2CN
[Au(CN)
2
]
c) Cu(OH)
2
+ NH
3
[Cu(NH
3
)
4
]
2+
d) FeSO
4 (aq)
+ 2KCN
(aq)
Fe(CN)
2
(s)
+ K
2
SO
4
(aq)
Fe(CN)
2
+ KCN K
+
+ [Fe(CN)
6
]
4
Els productes de solubilitat del Fe(OH)
2
i el Fe (OH)
3
sn
1,8 10
15
i 6 10
38
respectivament.
a) Escriu les expressions daquests dos productes.
b) Quin dels dos s el menys soluble? Explican el motiu.
a) K
ps
Fe(OH)
2
= [Fe
2+
] [OH
]
2
K
ps
Fe(OH)
3
= [Fe
3+
] [OH
]
3
b) Lhidrxid de ferro (III), perqu t el producte de solubilitat
ms petit.
Calcula la solubilitat molar del BaSO
4
(K
ps
= 1,08 10
10
) en:
a) Aigua.
b) Na
2
SO
4
0,001 M.
c) Na
2
SO
4
0,100 M.
BaSO
4
(s)
Ba
2+
(aq)
+ SO
2
4
(aq)
a) En aigua:
K
ps
= [Ba
2+
] [SO
2
4
] = s
2
b) Suposem s la solubilitat del sulfat de bari en una soluci
0,001 M de Na
2
(SO
4
).
La concentraci dions Ba
2+
s igual a s i la concentraci
dions sulfat s s ms 0,001 (concentraci dels ions
que provenen del sulfat de sodi).
K
ps
= s (s + 10
3
) = s 10
3
= 1,08 10
10
Suposem que s + 10
3
s igual a 10
3
, ja que els ions que
provenen del sulfat de bari sn molt pocs en comparaci
amb els que provenen de la sal soluble.
s =
1, 8 10
10
10
3
mol L
1
= 1,08 10
7
mol L
1
c) El procediment s el mateix que el de lapartat b.
s =
1, 8 10
10
10
1
= 1,08 10
9
27. Calcula la concentraci de IO
3
en una soluci 0,05 M de Ag(I)
i saturada amb AgIO
3
(K
ps
= 3 10
8
).
AgIO
3 (s)
Ag
+
(aq)
+ IO
3 (aq)
K
ps
AgIO
3
= [Ag
+
] [IO
3
] = 3 10
8
[IO
3
] =
3 10
8
5 10
2
= 6 10
7
mol/L = 6 10
7
M
28. Calcula la solubilitat del Mg (OH)
2
en una soluci de NaOH
de pH = 12.
Dada: K
ps
(Mg(OH)
2
) = 5,61 10
12
(Prova de selectivitat real)
pH = 12; pOH = 14 pH = 14 12 = 2
[OH
] = 10
2
mol/L
K
ps
Mg(OH)
2
= 5,61 10
12
= [Mg
2+
] [(OH)
]
2
[Mg
2+
] = s [OH
] = 2s + 10
2
La concentraci dions OH
laproximem a 10
2
, ja que
la quantitat dions OH
Pb
2+
(aq)
+ 2OH
(aq)
K
ps
= 4,2 10
15
= (s) (2s)
2
= 4s
3
s
3
= 1,05 10
15
; s = 1 10
5
mol/L
[Pb
2+
] = 1 10
5
M
32. La constant del producte de solubilitat K
ps
del carbonat de plom (II)
s 1,6 10
13
.
a) Escriu lexpressi del producte de solubilitat del carbonat de plom (II).
b) Determina la solubilitat (en g L
1
) del carbonat de plom (II) en aigua.
c) Determina la solubilitat (en g L
1
) daquesta sal en una soluci 0,1 M
de nitrat de plom (II).
(Prova de selectivitat real)
a) PbCO
3 (s)
Pb
2+
(aq)
+ CO
2
3
(aq)
K
ps
PbCO
3
= [Pb
2+
] [CO
2
3
]
b) K
ps
PbCO
3
= [Pb
2+
] [CO
2
3
] = s
2
= 1,6 10
13
c) En una soluci 0,1 M de nitrat de plom (II), la concentraci dions
Pb
2+
s 0,1 M. La solubilitat del carbonat de plom (II) en presncia
del nitrat lanomenem s, la concentraci dions carbonat ser igual
a s i la concentraci dels ions plom (II), 0,1 M, ja que despreciem
els ions plom (II) que provenen del carbonat.
K
ps
PbCO
3
= [Pb
2+
] [CO
2
3
] = 0,1 s = 1,6 10
13
33. La solubilitat del AgBr s de 7 10
7
M a 25 C. Calcula el producte
de solubilitat daquesta sal.
K
ps
AgBr = [Ag
+
] [Br
]
K
ps
= s
2
= (7 10
7
)
2
= 49 10
14
= 4,9 10
13
34. Una soluci saturada dhidrxid de zinc t pH = 8,5.
a) Quines sn les concentracions dels ions hidrxid i zinc en aquesta
soluci?
b) Troba el producte de solubilitat de lhidrxid de zinc.
29. Calcula la solubilitat del Fe (OH)
3
en una soluci aquosa de pH = 3
i en una de pH = 1,5.
Dada: K
ps
Fe(OH)
3
= 1,0 10
38
En una soluci aquosa de pH = 3.
pH = 3; pOH = 14 3 = 11; [OH
] = 10
11
mol/L
Fe(OH)
3
(s)
Fe
3+
(aq)
+ 3OH
(aq)
K
ps
Fe(OH)
3
= [Fe
3+
] [OH
]
3
[Fe
3+
] = s [OH
] = 3s + 10
11
= 10
11
Igual que en lactivitat anterior, considerem que la concentraci
dions OH
] = 10
12,5
mol/L
Fe(OH)
3 (s)
Fe
3+
(aq)
+ 3OH
(aq)
K
ps
Fe(OH)
3
= [Fe
3+
] [OH
]
3
1 10
38
= s(10
12,5
)
3
s 3,16 10 mol
1
= = = =
10
10
10
1
10
38
37 5
0 5
,
,
//L
30. Calcula la solubilitat de loxalat de plata, Ag
2
C
2
O
4
, en aigua.
Dada: K
ps
= 5 10
12
Explica com varia la solubilitat amb la temperatura.
Per qu aquest compost s molt soluble en cid ntric dilut, per no
ho s en aigua?
Ag
2
C
2
O
4
(s)
2Ag
+
(aq)
+ C
2
O
2
4
(aq)
K
ps
Ag
2
C
2
O
4
= [Ag
+
]
2
[C
2
O
2
4
] = (2s)
2
s = 4s
3
= 5 10
12
s = =
1 25 10
12 3
, 1,07 10
4
Lefecte de la temperatura sobre la solubilitat depn del signe
de lentalpia de dissoluci. Si lentalpia de dissoluci s positiva,
la solubilitat augmenta amb la temperatura, si s negativa, disminueix.
(Vegeu lapartat 2.3., de la pgina 266 del llibre de text.)
Lcid oxlic s un cid feble, en presncia dun cid fort, com el ntric,
els ions H
3
O
+
suneixen amb els ions oxalat i lequilibri es desplaa cap
a la dissoluci del slid.
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 338 17/12/09 11:02
339
SOLUCIONARI
31. La constant del producte de solubilitat del Pb (OH)
2
s 4,2 10
5
.
Calcula la concentraci molar de Pb
2+
en una soluci saturada
de Pb(OH)
2
.
Pb(OH)
2 (s)
Pb
2+
(aq)
+ 2OH
(aq)
K
ps
= 4,2 10
15
= (s) (2s)
2
= 4s
3
s
3
= 1,05 10
15
; s = 1 10
5
mol/L
[Pb
2+
] = 1 10
5
M
32. La constant del producte de solubilitat K
ps
del carbonat de plom (II)
s 1,6 10
13
.
a) Escriu lexpressi del producte de solubilitat del carbonat de plom (II).
b) Determina la solubilitat (en g L
1
) del carbonat de plom (II) en aigua.
c) Determina la solubilitat (en g L
1
) daquesta sal en una soluci 0,1 M
de nitrat de plom (II).
(Prova de selectivitat real)
a) PbCO
3 (s)
Pb
2+
(aq)
+ CO
2
3
(aq)
K
ps
PbCO
3
= [Pb
2+
] [CO
2
3
]
b) K
ps
PbCO
3
= [Pb
2+
] [CO
2
3
] = s
2
= 1,6 10
13
s = = 4 10
7 4
mol/L
267g
1mol
1,07 10 g/L
c) En una soluci 0,1 M de nitrat de plom (II), la concentraci dions
Pb
2+
s 0,1 M. La solubilitat del carbonat de plom (II) en presncia
del nitrat lanomenem s, la concentraci dions carbonat ser igual
a s i la concentraci dels ions plom (II), 0,1 M, ja que despreciem
els ions plom (II) que provenen del carbonat.
K
ps
PbCO
3
= [Pb
2+
] [CO
2
3
] = 0,1 s = 1,6 10
13
s = =
1 6 , 10
0,1
1,6 10
13
12
33. La solubilitat del AgBr s de 7 10
7
M a 25 C. Calcula el producte
de solubilitat daquesta sal.
K
ps
AgBr = [Ag
+
] [Br
]
K
ps
= s
2
= (7 10
7
)
2
= 49 10
14
= 4,9 10
13
34. Una soluci saturada dhidrxid de zinc t pH = 8,5.
a) Quines sn les concentracions dels ions hidrxid i zinc en aquesta
soluci?
b) Troba el producte de solubilitat de lhidrxid de zinc.
Calcula la solubilitat del Fe (OH)
3
en una soluci aquosa de pH = 3
i en una de pH = 1,5.
Dada: K
ps
Fe(OH)
3
= 1,0 10
38
En una soluci aquosa de pH = 3.
pH = 3; pOH = 14 3 = 11; [OH
] = 10
11
mol/L
Fe(OH)
3
(s)
Fe
3+
(aq)
+ 3OH
(aq)
K
ps
Fe(OH)
3
= [Fe
3+
] [OH
]
3
[Fe
3+
] = s [OH
] = 3s + 10
11
= 10
11
Igual que en lactivitat anterior, considerem que la concentraci
dions OH
] = 10
12,5
mol/L
Fe(OH)
3 (s)
Fe
3+
(aq)
+ 3OH
(aq)
K
ps
Fe(OH)
3
= [Fe
3+
] [OH
]
3
1 10
38
= s(10
12,5
)
3
Calcula la solubilitat de loxalat de plata, Ag
2
C
2
O
4
, en aigua.
Dada: K
ps
= 5 10
12
Explica com varia la solubilitat amb la temperatura.
Per qu aquest compost s molt soluble en cid ntric dilut, per no
ho s en aigua?
Ag
2
C
2
O
4
(s)
2Ag
+
(aq)
+ C
2
O
2
4
(aq)
K
ps
Ag
2
C
2
O
4
= [Ag
+
]
2
[C
2
O
2
4
] = (2s)
2
s = 4s
3
= 5 10
12
Lefecte de la temperatura sobre la solubilitat depn del signe
de lentalpia de dissoluci. Si lentalpia de dissoluci s positiva,
la solubilitat augmenta amb la temperatura, si s negativa, disminueix.
(Vegeu lapartat 2.3., de la pgina 266 del llibre de text.)
Lcid oxlic s un cid feble, en presncia dun cid fort, com el ntric,
els ions H
3
O
+
suneixen amb els ions oxalat i lequilibri es desplaa cap
a la dissoluci del slid.
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 339 17/12/09 11:02
340
7
c) Quina quantitat, en grams, dhidrxid de zinc dissolt hi ha en 200 cm
3
de soluci saturada?
d) De quina manera es podria incrementar la solubilitat daquest
hidrxid?
(Prova de selectivitat real)
a) Zn(OH)
2 (s)
Zn
2+
(aq)
+ 2OH
(aq)
pH = 8,5; pOH = 14 8,5 = 5,5; [OH
] = 10
5,5
mol/L =
= 3,16 10
6
mol/L
[ ]
[ ]
Zn
OH
2
1,58 10 M
6 2+
= =
b) K
ps
Zn(OH)
2
= [Zn
2+
] [OH
]
2
= 1,58 10
6
(3,16 10
6
)
2
=
= 1,57 10
17
c)
200
1 1 58 10
1
65 4
3
3
6
cm
L
1.000cm
mol
L
g
1 m
,
ool
g Zn(OH =
2 06 10
6
2
, )
d) Com que s un hidrxid, la solubilitat podria augmentar afegint-hi
un cid fort.
35. El producte de solubilitat duna sal en aigua:
a) s una constant que noms depn de la temperatura.
b) s una constant que depn de la temperatura i el volum de la soluci
utilitzada.
c) No s constant, ja que canvia si hi afegim una altra sal amb
un i com.
d) No s constant, ja que la solubilitat de la sal augmenta si hi posem
ms dissolvent.
(Prova de selectivitat real)
a) S
b) No
c) No
d) No
Lnica reposta correcta s la a).
36. A 25 C una soluci saturada dhidrxid de calci t un pH = 12,35.
a) Calcula la solubilitat de lhidrxid de calci a 25 C i expressan
el resultat en g dm
3
.
b) Calcula la K
ps
de lhidrxid de calci a 25 C.
c) Explica com podries dissoldre un precipitat dhidrxid de calci.
(Prova de selectivitat real)
a) Ca(OH)
2 (s)
Ca
2+
(aq)
+ 2OH
(aq)
pH = 12,35; pOH = 14 12,35 = 1,65; [OH
] = 10
1,65
mol/L =
= 2,24 10
2
mol/L
b) K
ps
Ca(OH)
2
= [Ca
2+
] [OH
]
2
= s (2s)
2
= 4s
3
= 4 (1,12 10
2
)
3
=
= 5,62 10
6
c) Afegint-hi un cid fort.
37. Una soluci saturada dhidrxid de bari t un pH de 13,3.
a) Calcula la constant del producte de solubilitat.
b) Disposem dun litre de soluci saturada que cont hidrxid de bari
precipitat. Indica la massa daquest compost que es dissol
si hi afegim 250 mL daigua.
Ba(OH)
2
s
(s)
Ba
2+
(aq)
+ 2OH
(aq)
a) pH =13,3; pOH = 0,7 [OH
] = 10
0,7
= 0,2M
K
ps
= [Ba
2+
] [OH
]
2
= 0,1 (0,2)
2
= 4 10
3
b) s = 0,1 M
Anomenem x els mols de lhidrxid que es dissolen.
38. La solubilitat del fluorur de bari, BaF
2
, s de 1,30 g L
1
a 25 C. Calcula:
a) El seu producte de solubilitat.
b) La solubilitat molar en una soluci aquosa 0,1 m de BaCl
2
.
BaF
2(s)
Ba
2+
(aq)
+ 2F
(aq)
a) K
ps
= [Ba
2+
] [F
]
2
K
ps
= 4 s
3
= 4 (7,4 10
3
)
3
= 1,62 10
6
b) [Ba
2+
] = 0,1 + s, laproximem a 0,1 ja que el valor de s s molt
petit.
K
ps
= [Ba
2+
] [F
]
2
= 0,1 (2s)
2
= 1,62 10
6
s = 2 10
3
mol/L
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 340 17/12/09 11:02
341
SOLUCIONARI
c) Quina quantitat, en grams, dhidrxid de zinc dissolt hi ha en 200 cm
3
de soluci saturada?
d) De quina manera es podria incrementar la solubilitat daquest
hidrxid?
(Prova de selectivitat real)
a) Zn(OH)
2 (s)
Zn
2+
(aq)
+ 2OH
(aq)
pH = 8,5; pOH = 14 8,5 = 5,5; [OH
] = 10
5,5
mol/L =
= 3,16 10
6
mol/L
b) K
ps
Zn(OH)
2
= [Zn
2+
] [OH
]
2
= 1,58 10
6
(3,16 10
6
)
2
=
= 1,57 10
17
c)
200
1 1 58 10
1
65 4
3
3
6
cm
L
1.000cm
mol
L
g
1 m
,
ool
g Zn(OH =
2 06 10
6
2
, )
d) Com que s un hidrxid, la solubilitat podria augmentar afegint-hi
un cid fort.
El producte de solubilitat duna sal en aigua:
a) s una constant que noms depn de la temperatura.
b) s una constant que depn de la temperatura i el volum de la soluci
utilitzada.
c) No s constant, ja que canvia si hi afegim una altra sal amb
un i com.
d) No s constant, ja que la solubilitat de la sal augmenta si hi posem
ms dissolvent.
(Prova de selectivitat real)
a) S
b) No
c) No
d) No
Lnica reposta correcta s la a).
A 25 C una soluci saturada dhidrxid de calci t un pH = 12,35.
a) Calcula la solubilitat de lhidrxid de calci a 25 C i expressan
el resultat en g dm
3
.
b) Calcula la K
ps
de lhidrxid de calci a 25 C.
c) Explica com podries dissoldre un precipitat dhidrxid de calci.
(Prova de selectivitat real)
a) Ca(OH)
2 (s)
Ca
2+
(aq)
+ 2OH
(aq)
pH = 12,35; pOH = 14 12,35 = 1,65; [OH
] = 10
1,65
mol/L =
= 2,24 10
2
mol/L
[ ]
,
, OH ;
mol
L
g
1 mol
g/d
= =
= 2
112 10 74
0 82
6
s s mm
3
b) K
ps
Ca(OH)
2
= [Ca
2+
] [OH
]
2
= s (2s)
2
= 4s
3
= 4 (1,12 10
2
)
3
=
= 5,62 10
6
c) Afegint-hi un cid fort.
37. Una soluci saturada dhidrxid de bari t un pH de 13,3.
a) Calcula la constant del producte de solubilitat.
b) Disposem dun litre de soluci saturada que cont hidrxid de bari
precipitat. Indica la massa daquest compost que es dissol
si hi afegim 250 mL daigua.
Ba(OH)
2
s
(s)
Ba
2+
(aq)
+ 2OH
(aq)
a) pH =13,3; pOH = 0,7 [OH
] = 10
0,7
= 0,2M
K
ps
= [Ba
2+
] [OH
]
2
= 0,1 (0,2)
2
= 4 10
3
b) s = 0,1 M
Anomenem x els mols de lhidrxid que es dissolen.
0,1 molBa(OH)
1,250L
2
,
+
=
x
0 1
x = =
0 1250 0 1 2 5 10 10
2 2
. , , mol 2,5 mool
171,3g
1 mol
grams = 4 28 ,
38. La solubilitat del fluorur de bari, BaF
2
, s de 1,30 g L
1
a 25 C. Calcula:
a) El seu producte de solubilitat.
b) La solubilitat molar en una soluci aquosa 0,1 m de BaCl
2
.
BaF
2(s)
Ba
2+
(aq)
+ 2F
(aq)
a) K
ps
= [Ba
2+
] [F
]
2
s = =
1,30 g
L
1mol
175,3 g
7,4 M
10
3
K
ps
= 4 s
3
= 4 (7,4 10
3
)
3
= 1,62 10
6
b) [Ba
2+
] = 0,1 + s, laproximem a 0,1 ja que el valor de s s molt
petit.
K
ps
= [Ba
2+
] [F
]
2
= 0,1 (2s)
2
= 1,62 10
6
s = 2 10
3
mol/L
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 341 17/12/09 11:02
342
7
39. El producte de solubilitat del sulfat de plom (II) s 1,6 10
8
.
a) Calcula la solubilitat del PbSO
4
en:
Aigua pura.
En una soluci 0,1 M de Pb(NO
3
)
2
.
En una soluci 0,01 M de Na
2
SO
4
.
b) Per qu el sulfat de plom (II) s ms soluble en aigua que en una
soluci que contingui ions Pb
2+
o SO
4
2
?
PbSO
4 (s)
Pb
2+
(aq)
+ SO
2
4
(aq)
a) En aigua: K
ps
= [Pb
2+
] [SO
2
4
] = s
2
1,6 10
8
= s
2
s = 1,26 10
4
M
Anomenem s la solubilitat del sulfat de plom (II) en una
soluci 0,1 M de Pb(NO
3
)
2
.
La concentraci dions sulfat s igual a s i la concentraci
dions Pb
2+
s s ms 0,1 (concentraci dels ions plom
que provenen del nitrat de plom).
K
ps
= s (s+ 10
1
) = s 10
1
= 1,6 10
8
Suposem que s + 10
1
s igual a 10
1
, ja que els ions
que provenen del sulfat de plom sn molt pocs
en comparaci amb els que provenen de la sal soluble.
s =
1, 6 10
8
0,1
= 1,6 10
7
mol L
1
En una soluci 0,01 M de Na
2
SO
4
tenim que [SO
2
4
] = 0,01
i la concentraci dels ions plom s.
K
ps
= s (s + 10
2
) = s 10
2
= 1,6 10
8
s= 1,6 10
6
M
b) Per lefecte de li com, laugment de la concentraci
dions Pb
2+
i SO
2
4
i precipita lhidrxid de magnesi.
b)
1, 35g MgCl
2
0,250 L
1 mol
95,3 g
= 5,6 10
2
M
[Mg
2+
] = 5,6 10
2
M
pH = 9; pOH = 14 9 = 5; [OH
] = 10
5
Mg(OH)
2
Mg
2+
+ 2OH
K
ps
= [Mg
2+
] [OH
]
2
= 5,6 10
2
10
10
= 5,6 10
12
41. Explica si la quantitat de Fe(OH)
3
en equilibri amb la seva soluci
saturada augmentar o disminuir en les condicions segents.
a) Per addici duna soluci aquosa de KOH.
b) Per addici duna soluci aquosa de HCl.
c) Per addici duna soluci aquosa de FeCl
3
.
Fe(OH)
3
(s)
Fe
3+
(aq)
+ 3OH
(aq)
a) Augmentar. Si augmenta la concentraci dions OH
, lequilibri
es desplaa cap a la formaci de lhidrxid.
b) Disminuir. La concentraci dions OH
disminueix
en neutralitzar-se amb els ions H
+
procedents de lcid.
c) Augmentar. En augmentar la concentraci dions Fe
3+
, lequilibri
es desplaa cap a la formaci de lhidrxid.
42. Quina massa de BaF
2
es dissoldr en 50 mL duna soluci
0,20 M en Ba
2+
.
Dada: K
ps
del BaF
2
= 2,4 10
5
BaF
2
(s)
Ba
2+
(aq)
+ 2F
(aq)
K
ps
= [Ba
2+
] [F
]
2
= 4s
3
2,4 10
5
= 4s
3
s = 1,8 10
2
mol/L
50 mL = = 0,157 g
43. El producte de solubilitat a 25 C del bromur dargent s 15,0 10
13
.
a) Calcula la solubilitat del clorur dargent en aigua pura, a 25 C.
b) Calcula la solubilitat daquesta sal en una soluci 0,01 mol dm
3
de clorur de potassi.
c) Compara tots resultats i treu-ne les conclusions pertinents.
AgBr
(s)
Ag
+
(aq)
+ Br
(aq)
a) K
ps
= [Ag
+
] [Br
] = s
2
5 10
13
= s
2
s = 7,07 10
7
mol/L
b) KBr
(s)
Br
(aq)
+ K
+
(aq)
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 342 17/12/09 11:02
343
SOLUCIONARI
El producte de solubilitat del sulfat de plom (II) s 1,6 10
8
.
a) Calcula la solubilitat del PbSO
4
en:
Aigua pura.
En una soluci 0,1 M de Pb(NO
3
)
2
.
En una soluci 0,01 M de Na
2
SO
4
.
b) Per qu el sulfat de plom (II) s ms soluble en aigua que en una
soluci que contingui ions Pb
2+
o SO
4
2
?
PbSO
4 (s)
Pb
2+
(aq)
+ SO
2
4
(aq)
a) En aigua: K
ps
= [Pb
2+
] [SO
2
4
] = s
2
1,6 10
8
= s
2
s = 1,26 10
4
M
Anomenem s la solubilitat del sulfat de plom (II) en una
soluci 0,1 M de Pb(NO
3
)
2
.
La concentraci dions sulfat s igual a s i la concentraci
dions Pb
2+
s s ms 0,1 (concentraci dels ions plom
que provenen del nitrat de plom).
K
ps
= s (s+ 10
1
) = s 10
1
= 1,6 10
8
Suposem que s + 10
1
s igual a 10
1
, ja que els ions
que provenen del sulfat de plom sn molt pocs
en comparaci amb els que provenen de la sal soluble.
s = = 1,6 10
7
mol L
1
En una soluci 0,01 M de Na
2
SO
4
tenim que [SO
2
4
] = 0,01
i la concentraci dels ions plom s.
K
ps
= s (s + 10
2
) = s 10
2
= 1,6 10
8
s= 1,6 10
6
M
b) Per lefecte de li com, laugment de la concentraci
dions Pb
2+
i SO
2
4
i precipita lhidrxid de magnesi.
b) = 5,6 10
2
M
[Mg
2+
] = 5,6 10
2
M
pH = 9; pOH = 14 9 = 5; [OH
] = 10
5
Mg(OH)
2
Mg
2+
+ 2OH
K
ps
= [Mg
2+
] [OH
]
2
= 5,6 10
2
10
10
= 5,6 10
12
41. Explica si la quantitat de Fe(OH)
3
en equilibri amb la seva soluci
saturada augmentar o disminuir en les condicions segents.
a) Per addici duna soluci aquosa de KOH.
b) Per addici duna soluci aquosa de HCl.
c) Per addici duna soluci aquosa de FeCl
3
.
Fe(OH)
3
(s)
Fe
3+
(aq)
+ 3OH
(aq)
a) Augmentar. Si augmenta la concentraci dions OH
, lequilibri
es desplaa cap a la formaci de lhidrxid.
b) Disminuir. La concentraci dions OH
disminueix
en neutralitzar-se amb els ions H
+
procedents de lcid.
c) Augmentar. En augmentar la concentraci dions Fe
3+
, lequilibri
es desplaa cap a la formaci de lhidrxid.
42. Quina massa de BaF
2
es dissoldr en 50 mL duna soluci
0,20 M en Ba
2+
.
Dada: K
ps
del BaF
2
= 2,4 10
5
BaF
2
(s)
Ba
2+
(aq)
+ 2F
(aq)
K
ps
= [Ba
2+
] [F
]
2
= 4s
3
2,4 10
5
= 4s
3
s = 1,8 10
2
mol/L
50 mL =
1, 8g 10
2
mol
1.000 mL
175, 3 g
1 mol
= 0,157 g
43. El producte de solubilitat a 25 C del bromur dargent s 15,0 10
13
.
a) Calcula la solubilitat del clorur dargent en aigua pura, a 25 C.
b) Calcula la solubilitat daquesta sal en una soluci 0,01 mol dm
3
de clorur de potassi.
c) Compara tots resultats i treu-ne les conclusions pertinents.
AgBr
(s)
Ag
+
(aq)
+ Br
(aq)
a) K
ps
= [Ag
+
] [Br
] = s
2
5 10
13
= s
2
s = 7,07 10
7
mol/L
b) KBr
(s)
Br
(aq)
+ K
+
(aq)
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 343 17/12/09 11:02
344
7
En presncia del bromur de potassi, la concentraci
dions Br
presents en la soluci.
44. Es formar precipitat de PbI
2
en mesclar volums iguals duna soluci
2 10
3
M en Pb(NO
3
)
2
i una altra que s 2 10
3
M en NaI?
Pb(NO
3
)
2
Pb
2+
+ 2NO
3
NaI Na
+
+ I
[Pb
2+
] = [I
] = 2 10
3
M
Si suposem els volums additius, les concentracions dels ions
disminuiran a la meitat quan fem la barreja de les dues solucions.
[Pb
2+
] = [I
] = 1 10
3
M
K
ps
= [Pb
2+
] [I
]
2
= 7,1 10
9
Q
ps
= (1 10
3
)
3
= 10
9
No precipitar, ja que el valor de la Q
ps
s menor que el del producte
de solubilitat.
45. El producte de solubilitat del cromat de plata s 1,9 10
12
.
Calcula la concentraci mnima necessria dions Ag
+
perqu comenci
a precipitar el cromat de plata en una soluci 0,1 M de cromat
de potassi.
K
2
CrO
4
2K
+
+ CrI
2
4
Ag
2
CrO
4
2Ag
+
+ CrO
2
4
K
ps
= [Ag
+
]
2
[CrO
2
4
] = 1,9 10
12
K
ps
= [Ag
+
]
2
0,1 = 1,9 10
12
[Ag
+
] = 4,36 10
6
M
46. Indica si precipitar el CaSO
4
si mesclem una soluci 10
3
M
dions Ca
2+
amb una altra digual volum 10
3
M dions SO
4
2
a 25 C.
Dada: K
ps
= 2 10
5
Si considerem els volums additius, tenim que:
[Ca
2+
] = [SO
2
4
] = 0,5 10
3
Q
ps
= [Ca
2+
] [SO
2
4
] = (0,5 10
3
)
2
= 2,5 10
7
No precipitar, ja que la Q
ps
s ms petita que la K
ps
.
47. Sevaporen 250 cm
3
de soluci saturada de sulfat de calci, i se nobt
un residu slid de 207 mg.
a) Calcula la solubilitat de la sal en mol dm
3
.
b) Calcula la constant del producte de solubilitat del sulfat de calci.
c) Determina si precipitar o no sulfat de calci en barrejar 50 cm
3
de nitrat de calci 0,001 M i 50 cm
3
de sulfat de sodi 0,01 M.
(Prova de selectivitat real)
a)
b) CaSO
4 (s)
Ca
2+
(aq)
+ SO
2
4
(aq)
K
ps
CaSO
4
= [Ca
2+
] [SO
2
4
] = s
2
= (6,08 10
3
)
2
= 3,7 10
5
c)
Q
ps
= 25 10
7
= 2,5 10
6
K
ps
= 3,7 10
5
Q
ps
< K
ps
no precipita.
48. El iodur de plom (II) s una sal de color groc, fora insoluble en aigua
freda, que es pot obtenir barrejant solucions de nitrat de plom (II)
i iodur de potassi.
a) Escriu la reacci de precipitaci que hi t lloc.
b) Si barregem 1 L de soluci 0,1 M de nitrat de plom (II) amb
1 L de soluci 0,1 M de iodur de potassi, calcula la quantitat
en grams de iodur de plom (II) que sobtindr (suposant
que s totalment insoluble).
c) Explica quin procediment seguiries al laboratori per preparar
les solucions anteriors a partir dels productes slids i per separar
el precipitat format.
(Prova de selectivitat real)
a) Pb(NO
3
)
2
(aq)
+ 2KI
(aq)
2KNO
3
(aq)
+ PbI
2
b) Pb(NO
3
)
2
1L 0,1 M
KI 1L 0,1 M
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 344 17/12/09 11:02
345
SOLUCIONARI
En presncia del bromur de potassi, la concentraci
dions Br
presents en la soluci.
Es formar precipitat de PbI
2
en mesclar volums iguals duna soluci
2 10
3
M en Pb(NO
3
)
2
i una altra que s 2 10
3
M en NaI?
Pb(NO
3
)
2
Pb
2+
+ 2NO
3
NaI Na
+
+ I
[Pb
2+
] = [I
] = 2 10
3
M
Si suposem els volums additius, les concentracions dels ions
disminuiran a la meitat quan fem la barreja de les dues solucions.
[Pb
2+
] = [I
] = 1 10
3
M
K
ps
= [Pb
2+
] [I
]
2
= 7,1 10
9
Q
ps
= (1 10
3
)
3
= 10
9
No precipitar, ja que el valor de la Q
ps
s menor que el del producte
de solubilitat.
El producte de solubilitat del cromat de plata s 1,9 10
12
.
Calcula la concentraci mnima necessria dions Ag
+
perqu comenci
a precipitar el cromat de plata en una soluci 0,1 M de cromat
de potassi.
K
2
CrO
4
2K
+
+ CrI
2
4
Ag
2
CrO
4
2Ag
+
+ CrO
2
4
K
ps
= [Ag
+
]
2
[CrO
2
4
] = 1,9 10
12
K
ps
= [Ag
+
]
2
0,1 = 1,9 10
12
[Ag
+
] = 4,36 10
6
M
Indica si precipitar el CaSO
4
si mesclem una soluci 10
3
M
dions Ca
2+
amb una altra digual volum 10
3
M dions SO
4
2
a 25 C.
Dada: K
ps
= 2 10
5
Si considerem els volums additius, tenim que:
[Ca
2+
] = [SO
2
4
] = 0,5 10
3
Q
ps
= [Ca
2+
] [SO
2
4
] = (0,5 10
3
)
2
= 2,5 10
7
No precipitar, ja que la Q
ps
s ms petita que la K
ps
.
47. Sevaporen 250 cm
3
de soluci saturada de sulfat de calci, i se nobt
un residu slid de 207 mg.
a) Calcula la solubilitat de la sal en mol dm
3
.
b) Calcula la constant del producte de solubilitat del sulfat de calci.
c) Determina si precipitar o no sulfat de calci en barrejar 50 cm
3
de nitrat de calci 0,001 M i 50 cm
3
de sulfat de sodi 0,01 M.
(Prova de selectivitat real)
a)
s =
207mgCaSO
0,250L
1 g
1.000 mg
1 mol
136 g
4
= 6,08 10 M
3
b) CaSO
4 (s)
Ca
2+
(aq)
+ SO
2
4
(aq)
K
ps
CaSO
4
= [Ca
2+
] [SO
2
4
] = s
2
= (6,08 10
3
)
2
= 3,7 10
5
c) 50 cm
10 mol Ca
1.000 cm
5 10 mo
3
3 2
3
5
+
= ll Ca
2+
50 cm
10 mol SO
1.000 cm
5 10 m
3
2
4
2
3
2
= ool SO
4
2
[SO ]
510
0,1 L
5 10 M
4
2
4
3
= =
[Ca ]
5 10
0,1 L
5 10 M
2+
5
4
= =
Q
ps
= 25 10
7
= 2,5 10
6
K
ps
= 3,7 10
5
Q
ps
< K
ps
no precipita.
48. El iodur de plom (II) s una sal de color groc, fora insoluble en aigua
freda, que es pot obtenir barrejant solucions de nitrat de plom (II)
i iodur de potassi.
a) Escriu la reacci de precipitaci que hi t lloc.
b) Si barregem 1 L de soluci 0,1 M de nitrat de plom (II) amb
1 L de soluci 0,1 M de iodur de potassi, calcula la quantitat
en grams de iodur de plom (II) que sobtindr (suposant
que s totalment insoluble).
c) Explica quin procediment seguiries al laboratori per preparar
les solucions anteriors a partir dels productes slids i per separar
el precipitat format.
(Prova de selectivitat real)
a) Pb(NO
3
)
2
(aq)
+ 2KI
(aq)
2KNO
3
(aq)
+ PbI
2
b) Pb(NO
3
)
2
1L 0,1 M
KI 1L 0,1 M
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 345 17/12/09 11:02
346
7
El reactiu limitant s el KI.
0,1 mol KI
1 mol PbI
2 mol KI
461 g PbI
1 m
2 2
=
ool PbI
23 g PbI
2
2
=
c) Per preparar 1L duna soluci 0,1 M duna substncia slida,
primer de tot cal calcular la quantitat de slid que necessitem.
En aquest cas:
1 L Pb(NO )
0,1 mol
1 L
331 g
1 mol
33
3 2
= ,,1 g
1Kl
0,1 mol
1 L
166 g
1 mol
16,6 g =
Es mesura aquesta quantitat de slid amb una balana i saboca
dins dun vas de precipitats d1 L. A continuaci es dissol amb
aigua destillada, afegint-hi aigua a poc a poc i remenant
amb una vareta de vidre, el volum daigua ha de ser
aproximadament uns de litre.
Amb lajut dun embut saboca la soluci dins dun matrs
aforat d1 litre i sacaba denrasar fins al senyal.
Per separar el precipitat format, cal filtrar la soluci.
49. Una soluci t una concentraci 1,0 10
5
mol dm
3
en ions bari
i 2,0 10
3
mol dm
3
en ions calci. Si hi afegim a poc a poc sulfat
de sodi, indica:
a) Quina concentraci de sulfat hi haur en el moment en qu comenci
la precipitaci del primer i i quin ser aquest?
b) Quina ser la concentraci de li que ha precipitat en primer lloc
quan comenci a precipitar el segon i?
Dades: K
ps
(BaSO
4
) = 1,1 10
10
; K
ps
(CaSO
4
) = 2,4 10
5
a) [Ba
2+
] = 1,0 10
5
M
[Ca
2+
] = 2 10
3
M
Calculem primer la concentraci dions sulfat que necessita
cada un dels ions per iniciar la precipitaci.
BaSO Ba + SO
[SO ]
4 ( )
2+
( )
4
2
( )
4
2
s aq aq
=
11 ,
1,1 10 mol L
5 1
10
1 0 10
10
5
=
,
CaSO Ca + SO
[SO ]
4 ( )
2+
( )
4
2
( )
4
2
s aq aq
=
2 4 ,
1,2 10 mol L
2 1
10
2 10
5
3
=
Precipitar primer el sulfat de bari ja que el seu producte de
solubilitat s ms petit i la concentraci dions sulfat que necessita
per arribar a la saturaci tamb s ms petita.
b)
50. A 1.000 cm
3
duna soluci de carbonat de sodi 0,001 mol dm
3
,
shi afegeix gota a gota una soluci de clorur de bari de concentraci
0,001 mol dm
3
. Quan se nhi han afegit 8,2 cm
3
, sobserva laparici
dun precipitat.
a) Escriu la reacci de precipitaci que t lloc i indica el producte
que precipita.
b) Calcula el producte de solubilitat del precipitat format.
c) Justifica per qu el precipitat format es torna a dissoldre si safegeix
cid clorhdric a la soluci.
(Prova de selectivitat real)
1.000 cm
3
10
3
M Na
2
CO
3
8,2 cm
3
10
3
M BaCl
2
a) Na
2
CO
3
+ BaCl
2
2NaCl + BaCO
3
b) BaCO
3
(s)
Ba
2+
(aq)
+ CO
2
3
(aq)
K
ps
BaCO
3
(s)
= [Ba
2+
] [CO
2
3
]
K
ps
= 8,06 10
9
c) Lcid carbnic s un cid feble, en afegir HCl disminueix la
concentraci dions carbonat per la formaci de lcid molecular:
CO
2
3
+ 2H
+
= H
2
CO
3
Lequilibri es desplaa cap a la dissoluci de la sal, per compensar
aquesta disminuci.
51. Una soluci s 0,1 M en nitrat destronci i 0,050 M en nitrat de calci.
Safegeix Na
2
CO
3
slid a la soluci.
a) Quin carbonat precipitar primer? Quina s la concentraci
de carbonat en aquest moment?
b) Quina s la concentraci destronci en la soluci quan es comena
a formar el carbonat clcic?
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 346 17/12/09 11:02
347
SOLUCIONARI
El reactiu limitant s el KI.
c) Per preparar 1L duna soluci 0,1 M duna substncia slida,
primer de tot cal calcular la quantitat de slid que necessitem.
En aquest cas:
Es mesura aquesta quantitat de slid amb una balana i saboca
dins dun vas de precipitats d1 L. A continuaci es dissol amb
aigua destillada, afegint-hi aigua a poc a poc i remenant
amb una vareta de vidre, el volum daigua ha de ser
aproximadament uns de litre.
Amb lajut dun embut saboca la soluci dins dun matrs
aforat d1 litre i sacaba denrasar fins al senyal.
Per separar el precipitat format, cal filtrar la soluci.
Una soluci t una concentraci 1,0 10
5
mol dm
3
en ions bari
i 2,0 10
3
mol dm
3
en ions calci. Si hi afegim a poc a poc sulfat
de sodi, indica:
a) Quina concentraci de sulfat hi haur en el moment en qu comenci
la precipitaci del primer i i quin ser aquest?
b) Quina ser la concentraci de li que ha precipitat en primer lloc
quan comenci a precipitar el segon i?
Dades: K
ps
(BaSO
4
) = 1,1 10
10
; K
ps
(CaSO
4
) = 2,4 10
5
a) [Ba
2+
] = 1,0 10
5
M
[Ca
2+
] = 2 10
3
M
Calculem primer la concentraci dions sulfat que necessita
cada un dels ions per iniciar la precipitaci.
Precipitar primer el sulfat de bari ja que el seu producte de
solubilitat s ms petit i la concentraci dions sulfat que necessita
per arribar a la saturaci tamb s ms petita.
b)
[Ba ]
9,16 10
2+ 9
= =
,
,
11 10
1 2 10
10
2
MM
50. A 1.000 cm
3
duna soluci de carbonat de sodi 0,001 mol dm
3
,
shi afegeix gota a gota una soluci de clorur de bari de concentraci
0,001 mol dm
3
. Quan se nhi han afegit 8,2 cm
3
, sobserva laparici
dun precipitat.
a) Escriu la reacci de precipitaci que t lloc i indica el producte
que precipita.
b) Calcula el producte de solubilitat del precipitat format.
c) Justifica per qu el precipitat format es torna a dissoldre si safegeix
cid clorhdric a la soluci.
(Prova de selectivitat real)
1.000 cm
3
10
3
M Na
2
CO
3
8,2 cm
3
10
3
M BaCl
2
a) Na
2
CO
3
+ BaCl
2
2NaCl + BaCO
3
b) BaCO
3
(s)
Ba
2+
(aq)
+ CO
2
3
(aq)
K
ps
BaCO
3
(s)
= [Ba
2+
] [CO
2
3
]
Ba
8,2cm
10 mol Ba
1.000 cm
1,0
2
3
3 2
3
+
+
0082 L
8,2 10 mol
1,0082 L
8,13 10 mol L
6
6
=
=
1
[CO ]
10 mol Na CO
1,0082 L
9,92
3
2
3
2 3
= =
110 mol L
4 1
K
ps
= 8,06 10
9
c) Lcid carbnic s un cid feble, en afegir HCl disminueix la
concentraci dions carbonat per la formaci de lcid molecular:
CO
2
3
+ 2H
+
= H
2
CO
3
Lequilibri es desplaa cap a la dissoluci de la sal, per compensar
aquesta disminuci.
51. Una soluci s 0,1 M en nitrat destronci i 0,050 M en nitrat de calci.
Safegeix Na
2
CO
3
slid a la soluci.
a) Quin carbonat precipitar primer? Quina s la concentraci
de carbonat en aquest moment?
b) Quina s la concentraci destronci en la soluci quan es comena
a formar el carbonat clcic?
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 347 17/12/09 11:02
348
7
Dades: K
ps
(SrCO
3
) = 2 10
8
; K
ps
(CaCO
3
) = 6 10
7
(Prova de selectivitat real)
0,1 M Sr(NO
3
)
2
0,05 M Ca(NO
3
)
2
a) Safegeix Na
2
CO
3
K
ps
SrCO
3
= [Sr
2+
] [CO2
2
3
] = 2 10
8
[CO
2
3
] =
2 10
8
10
1
= 2 10
7
mol L
1
K
ps
CaCO
3
= [Ca
2+
] [CO
2
3
] = 6 10
7
[CO
2
3
] =
6 10
7
0,05
= 1,2 10
5
mol L
1
Precipita primer el carbonat destronci, ja que la concentraci
dions carbonat que necessita per saturar-se s ms petita
que la del carbonat de calci.
b)
[Sr ] 1,6
2+
ps
,
,
=
K
1 2 10
2 10
1 2 10
5
8
5
10
3
52. Saddiciona gota a gota una soluci de KIO
3
a una soluci que s 0,04 M
en Ag (I) i 0,05 M en Ba (II). Sabent que K
ps
AgIO
3
= 3 10
8
i K
ps
Ba(IO
3
)
2
= 1,6 10
9
, calcula:
a) El iodat que precipitar primer.
b) La concentraci del cati que forma el iodat ms insoluble
quan comena a precipitar el ms soluble.
0,04 M en Ag
+
0,05 M Ba
2+
a) Calculem primer la concentraci dions iodat que es necessiten
per saturar cada una de les solucions.
Per al iodat dargent:
[IO ] 7,5 10 mol L
3
7 1
,
=
=
3 10
0 04
8
Per al iodat de bari:
[IO ] 3,2 10 mol L
3
8 1
,
,
=
=
1 6 10
0 05
9
Precipita primer el iodat de bari.
b)
[Ba ] 2,13 10 mol
2+ 3
,
,
=
1 6 10
7 5 10
9
7
L
1
53. Se suposa que es mesclen 50 mL de NaCl 2 M amb 50 mL de AgNO
3
0,02 M.
a) Quants grams de AgCl precipitaran?
b) Quina concentraci de Ag
+
quedar a la soluci desprs
del precipitat?
50 mL NaCl 2 M
50 mL AgNO
3
0,02 M
a)
K
ps
= [Cl
] [Ag
+
] = s
2
= 1,8 10
10
s = 1,34 10
5
10
3
mols dions Ag
+
de la soluci menys 1,34 10
6
mols dions
Ag
+
de la soluci saturada = 9,98 10
4
mols que precipitaran.
9,98 10
4
mol AgCl que precipiten = 0,1432 grams.
b)
54. Safegeix cromat de potassi a una soluci que cont una concentraci
1,0 10
3
M de BaCl
2
i la mateixa concentraci de SrCl
2
.
a) Escriu les equacions qumiques que tindran lloc.
b) Quina sal precipitar primer? Justifica-ho.
c) Calcula la concentraci di cromat en el moment que comena
a precipitar la primera sal.
d) Raona si saconseguir una bona separaci.
Dades: K
ps
(cromat de bari) = 2,1 10
10
;
K
ps
(cromat destronci) = 2 10
5
[Ba
2+
] = 1,0 10
3
= [Sr
2+
]
a) CrO
2
4
(aq)
+ Ba
2+
(aq)
BaCrO
4
CrO
2
4
(aq)
+ Sr
2+
(aq)
SrCrO
4
b) Precipitar primer el cromat de bari perqu t la K
ps
ms petita.
c) [CrO
2
4
] = = 2,1 10
7
M
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 348 17/12/09 11:02
349
SOLUCIONARI
Dades: K
ps
(SrCO
3
) = 2 10
8
; K
ps
(CaCO
3
) = 6 10
7
(Prova de selectivitat real)
0,1 M Sr(NO
3
)
2
0,05 M Ca(NO
3
)
2
a) Safegeix Na
2
CO
3
K
ps
SrCO
3
= [Sr
2+
] [CO2
2
3
] = 2 10
8
[CO
2
3
] = = 2 10
7
mol L
1
K
ps
CaCO
3
= [Ca
2+
] [CO
2
3
] = 6 10
7
[CO
2
3
] = = 1,2 10
5
mol L
1
Precipita primer el carbonat destronci, ja que la concentraci
dions carbonat que necessita per saturar-se s ms petita
que la del carbonat de calci.
b)
Saddiciona gota a gota una soluci de KIO
3
a una soluci que s 0,04 M
en Ag (I) i 0,05 M en Ba (II). Sabent que K
ps
AgIO
3
= 3 10
8
i K
ps
Ba(IO
3
)
2
= 1,6 10
9
, calcula:
a) El iodat que precipitar primer.
b) La concentraci del cati que forma el iodat ms insoluble
quan comena a precipitar el ms soluble.
0,04 M en Ag
+
0,05 M Ba
2+
a) Calculem primer la concentraci dions iodat que es necessiten
per saturar cada una de les solucions.
Per al iodat dargent:
Per al iodat de bari:
Precipita primer el iodat de bari.
b)
53. Se suposa que es mesclen 50 mL de NaCl 2 M amb 50 mL de AgNO
3
0,02 M.
a) Quants grams de AgCl precipitaran?
b) Quina concentraci de Ag
+
quedar a la soluci desprs
del precipitat?
50 mL NaCl 2 M
50 mL AgNO
3
0,02 M
a)
50 mL
2 mol NaCl
1.000 mL
1 mol Cl
1mol NaC
ll
10 mol Cl
1
=
50 mL
0,02 mol AgNO
1.000 mL
1 mol Ag
1mol
3
+
AgNO
10 mol Ag
3
3 +
=
K
ps
= [Cl
] [Ag
+
] = s
2
= 1,8 10
10
s = 1,34 10
5
100mL
1,34 10 mol AgCl
1.000 mL
1,34 10
5
=
66
10
3
mols dions Ag
+
de la soluci menys 1,34 10
6
mols dions
Ag
+
de la soluci saturada = 9,98 10
4
mols que precipitaran.
9,98 10
4
mol AgCl que precipiten
143,5 g
1 mol
= 0,1432 grams.
b)
[Ag ]
10 9,98 10
0,1 L
2 10 mo
+
3 4
6
=
=
ll/L
54. Safegeix cromat de potassi a una soluci que cont una concentraci
1,0 10
3
M de BaCl
2
i la mateixa concentraci de SrCl
2
.
a) Escriu les equacions qumiques que tindran lloc.
b) Quina sal precipitar primer? Justifica-ho.
c) Calcula la concentraci di cromat en el moment que comena
a precipitar la primera sal.
d) Raona si saconseguir una bona separaci.
Dades: K
ps
(cromat de bari) = 2,1 10
10
;
K
ps
(cromat destronci) = 2 10
5
[Ba
2+
] = 1,0 10
3
= [Sr
2+
]
a) CrO
2
4
(aq)
+ Ba
2+
(aq)
BaCrO
4
CrO
2
4
(aq)
+ Sr
2+
(aq)
SrCrO
4
b) Precipitar primer el cromat de bari perqu t la K
ps
ms petita.
c) [CrO
2
4
] =
2, 1 10
10
1, 0 10
3
= 2,1 10
7
M
Equilibri de compostos inics poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 349 17/12/09 11:02
350
7
d) Al moment en qu comenci a precipitar el cromat destronci,
tenim que la concentraci dions cromat s:
[CrO
2
4
] =
2 10
5
1, 0 10
3
= 2 10
2
M
I la concentraci dions bari:
[Ba
2+
] =
2, 1 10
10
2 10
2
= 1,05 10
8
M
La solubilitat del cromat de bari s:
K
ps
= s
2
; s = 1,45 10
5
, per tant, com que la concentraci
dions Ba
2+
en el moment en qu comena a precipitar
el destronci s ms petita que la solubilitat, ja haur precipitat
tot el cromat de bari i saconseguir una bona separaci.
55. En la fluoraci de laigua potable, la concentraci dels ions fluorur
s aproximadament de 5 10
5
M.
Creus que es pot produir la precipitaci de CaF
2
en una aigua dura
en la qual la concentraci dions Ca
2+
s de 3 10
4
M?
Q
ps
= [Ca
2+
] [F
]
2
= 3 10
4
(5 10
5
)
2
= 7,5 10
13
Com que la K
ps
del fluorur de calci s 1,6 10
10
, ms gran
que la Q
ps
, no precipitar.
Equilibri de compostos inics
poc solubles
917571 _ 0325-0350.indd 350 17/12/09 11:02
Les reaccions
de transferncia
delectrons
8
Les reaccions de tipus oxidaci-reducci estan presents a la nostra
vida quotidiana, no tan sols en diversos processos del nostre entorn,
ja que vivim en un planeta amb una atmosfera oxidant, sin que a
ms sn les que sustenten complicats processos bioqumics que fan
funcionar els organismes vius com autntiques obres denginyeria.
Tamb tenen una gran quantitat daplicacions: antioxidants, processos
de revelatge, sistemes de calefacci, piles i bateries...
Els fenmens doxidaci-reducci han estat introduts en cursos
anteriors (4t dESO i 1r de Batxillerat) de manera general. Aqu es
pot destacar lassignaci de nombres doxidaci i el pas de lequaci
inica a la molecular com a conceptes sobre els quals es far ms
insistncia.
La segona part de la unitat, lelectroqumica, estudia la conversi
de lenergia qumica en elctrica i viceversa.
Els alumnes troben dificultats a lhora de diferenciar la terminologia
i el funcionament duna pila galvnica i una cella electroltica
i, per tant, s imprescindible que aprenguin a fer esquemes i dibuixos
dels dos dispositius, en qu es posin de manifest les diferncies.
PRESENTACI
351
Definir i comprendre levoluci del concepte doxidaci-reducci,
des del de Lavoisier fins a lelectrnic actual.
Entendre el concepte de nombre doxidaci, aix com la variaci
daquest en els processos redox.
Comprendre que tot procs doxidaci est associat a un de reducci,
i viceversa.
Saber ajustar reaccions redox pel mtode de li-electr en medi
cid-neutre i en medi bsic.
Conixer el fonament de les valoracions redox.
Conixer lestructura i el funcionament duna pila galvnica i,
en concret, la pila Daniell.
OBJECTIUS
917571 _ 0351-0390.indd 351 17/12/09 11:05
delectrons
352
8
Les reaccions de transferncia
Comprendre els conceptes de potencial i potencial normal duna pila, i assimilar
els de potencial delctrode i delctrode de referncia.
Utilitzar correctament les taules de potencials normals de reducci per predir
lespontanetat dun procs redox.
Entendre el funcionament duna cella electroltica i saber aplicar les lleis de Faraday.
Comparar la pila galvnica (procs redox espontani que genera energia elctrica)
amb la cella electroltica (fa falta energia elctrica per produir reaccions redox no
espontnies).
Conixer aplicacions industrials daquests processos (piles, bateries, acumuladors,
metallrgia).
Oxidaci i reducci. Concepte doxidaci-reducci, evoluci histrica. Variaci
del nombre doxidaci.
Igualaci de les reaccions pel mtode de li-electr. Medi cid, neutre, bsic.
Dismutaci.
Estequiometria de les reaccions redox i valoracions redox.
Piles voltaiques. Muntatge i funcionament de la pila Daniell. Potencials estndard
delctrode. Srie de potencials estndard de reducci. Poder oxidant i reductor.
Potencial estndard duna pila. Espontanetat de les reaccions redox. Tipus de piles.
Pila de combustible.
Electrlisi. Electrlisi de laigua, del clorur de sodi fos i en dissoluci. Aspectes
quantitatius de lelectrlisi. Lleis de Faraday.
Aplicacions industrials de lelectrlisi. Producci delements qumics altament
reactius i de compostos dimportncia industrial. Purificaci de metalls. Mtodes
de refinaci electroltica. La corrosi dels metalls. Prevenci. Protecci contra
la corrosi.
CONTINGUTS
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar investigacions per obtenir resposta. Adquirir les habilitats
necesries per identificar problesmes, generar qestions, dissenyar i realitzar
recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar, comunicar
i defensar hiptesis, models i explicacions.
Competncia en comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica arribar
a les millors explicacions possibles sobre el mn material.
Competncia en comprensi i capacitat dactuar sobre el mn fsic, que implica
apropiar-se dels conceptes, models i principis fonamentals de la qumica per tal
dutilitzar-los per explicar i interpretar el mn fisicoqumic i aplicar el coneixement
integrat dels models, procediments i valors de la qumica per poder comprendre
i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnolgics, tics, socials i ambientals
de la qumica, tant pel que fa lentorn ms proper com al mn i a la humanitat
en conjunt, alhora per prendre decisions cientficament fonamentades.
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
CRITERIS DAVALUACI
917571 _ 0351-0390.indd 352 17/12/09 11:05
delectrons
353
PROGRAMACI D'AULA
Les reaccions de transferncia
Comprendre els conceptes de potencial i potencial normal duna pila, i assimilar
els de potencial delctrode i delctrode de referncia.
Utilitzar correctament les taules de potencials normals de reducci per predir
lespontanetat dun procs redox.
Entendre el funcionament duna cella electroltica i saber aplicar les lleis de Faraday.
Comparar la pila galvnica (procs redox espontani que genera energia elctrica)
amb la cella electroltica (fa falta energia elctrica per produir reaccions redox no
espontnies).
Conixer aplicacions industrials daquests processos (piles, bateries, acumuladors,
metallrgia).
Oxidaci i reducci. Concepte doxidaci-reducci, evoluci histrica. Variaci
del nombre doxidaci.
Igualaci de les reaccions pel mtode de li-electr. Medi cid, neutre, bsic.
Dismutaci.
Estequiometria de les reaccions redox i valoracions redox.
Piles voltaiques. Muntatge i funcionament de la pila Daniell. Potencials estndard
delctrode. Srie de potencials estndard de reducci. Poder oxidant i reductor.
Potencial estndard duna pila. Espontanetat de les reaccions redox. Tipus de piles.
Pila de combustible.
Electrlisi. Electrlisi de laigua, del clorur de sodi fos i en dissoluci. Aspectes
quantitatius de lelectrlisi. Lleis de Faraday.
Aplicacions industrials de lelectrlisi. Producci delements qumics altament
reactius i de compostos dimportncia industrial. Purificaci de metalls. Mtodes
de refinaci electroltica. La corrosi dels metalls. Prevenci. Protecci contra
la corrosi.
Competncia en recerca, que implica aportar les capacitats que saprenen en la
realitzaci de treballs experimentals on cal cercar informaci, fer hiptesis, planificar
la investigaci, fer muntatges experimentals, realitzar i enregistrar les mesures,
analitzar dades, extreure conclusions, i avaluar i comunicar els resultats.
Competncia personal i interpersonal, que implica la reflexi sobre les dimensions
socials i tiques de les aplicacions de la qumica.
Competncia en coneixement i interacci amb el mn, que implica saber prendre
decisions responsables sobre lexplotaci i s dels recursos naturals, el medi ambient
i un futur sostenible.
CONTINGUTS
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i portar investigacions per obtenir resposta. Adquirir les habilitats
necesries per identificar problesmes, generar qestions, dissenyar i realitzar
recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar, comunicar
i defensar hiptesis, models i explicacions.
Competncia en comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica arribar
a les millors explicacions possibles sobre el mn material.
Competncia en comprensi i capacitat dactuar sobre el mn fsic, que implica
apropiar-se dels conceptes, models i principis fonamentals de la qumica per tal
dutilitzar-los per explicar i interpretar el mn fisicoqumic i aplicar el coneixement
integrat dels models, procediments i valors de la qumica per poder comprendre
i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnolgics, tics, socials i ambientals
de la qumica, tant pel que fa lentorn ms proper com al mn i a la humanitat
en conjunt, alhora per prendre decisions cientficament fonamentades.
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT
Connexi amb la Biologia en lestudi de les reaccions redox en els organismes vius.
Connexi amb la Tecnologia quan es treballen les reaccions redox en les aplicacions
industrials (piles comercials i recobriments electroltics daurats, niquelatges, cromatges).
Connexi amb alguns continguts amb les Cincies per al mn contemporani pel que fa
a la conscienciaci respecte a les conseqncies mediambientals de ls quotidi
de piles.
CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
1. Identificar les reaccions doxidaci-reducci com a reaccions de transferncia
delectrons.
2. Assignar correctament el nombre doxidaci a cada element.
3. Reconixer el carcter oxidant o reductor de certes substncies, i identificar
espcie oxidant i espcie reductora en un parell redox.
4. Ajustar reaccions redox pel mtode de li-electr en medi cid-neutre i en medi
bsic.
5. Escriure lequaci molecular a partir de la inica.
6. Saber explicar el procediment de les valoracions redox i les aplicacions que tenen.
7. Explicar el funcionament duna pila, diferenciant-ne node, ctode i processos que
hi tenen lloc, i utilitzar la notaci simplificada.
8. Deduir el poder oxidant o reductor dun parell redox en funci de la posici en la
srie electroqumica.
9. Predir la possible espontanetat dun procs, calculant-ne G.
10. Explicar lelectrlisi, diferenciant node, ctode i els processos que hi tenen lloc.
11. Resoldre problemes numrics basats en lelectrlisi aplicant les lleis de Faraday.
12. Confrontar pila galvnica i cella electroltica, en termes despontanetat
i transformacions energtiques.
13. Explicar algunes aplicacions industrials dels processos redox (piles, bateries,
acumuladors, metallrgia).
CRITERIS DAVALUACI
917571 _ 0351-0390.indd 353 17/12/09 11:05
354
8
Les reaccions de transferncia delectrons
1. Justifica, de manera raonada, si sn certes o falses les afirmacions
segents. En la reacci:
2 AgNO
3 (aq)
+ Fe
(s)
Fe (NO
3
)
2 (aq)
+ 2 Ag
(s)
a) Els cations Ag
+
actuen com a reductors.
b) Els anions actuen com a oxidants.
c) El Fe
(s)
s loxidant.
d) El Fe
(s)
soxida a Fe
2+
.
e) Els cations Ag
+
shan redut a Ag
(s)
.
(Prova de selectivitat real)
Assignem els nombres doxidaci a les espcies que experimenten
canvis:
2 2
2
AgNO Fe Fe(NO Ag
+1
3
0 +2
3
0
( )
( )
( )
( )
)
aq
s
aq
s
+ +
Segons aix:
a) Falsa. Ag
+
Ag
0
, la plata disminueix de nombre doxidaci;
per tant, est experimentant una reducci i ser lespcie
oxidant.
b) Falsa. Segons la reacci, els ions nitrat no canvien destat
doxidaci.
c) Falsa. Fe Fe
+2
, el ferro augmenta de nombre doxidaci,
soxida i ser lespcie reductora.
d) Certa. Tal com hem vist en lapartat c).
e) Certa. Tal com hem vist en lapartat a).
2. a) Defineix el concepte de nombre doxidaci (tamb anomenat estat
doxidaci) dun tom en un compost.
b) Calcula el nombre doxidaci dels elements dels compostos:
LiAlH
4
i Na
2
SnO
2
.
(Prova de selectivitat real)
a) Nombre o ndex doxidaci s la crrega que tindria un tom
en un compost si aquest estigus constitut per ions.
b) LiAlH
4
.
El Li, com que s un alcal, tindr nre. dox. +1.
El H t nre. dox. 1. La seva aportaci a la molcula ser:
4 (1) = 4.
Com que la molcula LiAlH
4
s neutra, la suma dels nombres
doxidaci ser zero, per tant:
nre. dox. (Al) + nre. dox. (Li) + nre. dox. (H) 4 = 0
nre. dox. (Al) + (+1) + (1) 4 = 0 nre. dox. (Al) = +3
Na
2
SnO
2
.
El Na, com que s un alcal, tindr nre. dox. +1. La seva aportaci
a la molcula ser: 2 (+1) = +2.
El O presenta nre. dox. 2. La seva aportaci a la molcula ser:
2 (2) = 4.
Com que la molcula Na
2
SnO
2
s neutra, la suma dels nombres
doxidaci ser zero, per tant:
nre. dox. (Sn) + nre. dox. (Na) 2 + nre. dox. (O) 2 = 0
nre. dox. (Sn) + (+1) 2 + (2) 2 = 0 nre. dox. (Sn) = +2
3. Ajusta les reaccions segents i indica en cada cas les semireaccions redox
i quins sn els agents oxidants i els reductors.
a) K
2
Cr
2
O
7
+ HI + HClO
4
Cr(ClO
4
)
3
+ KClO
4
+ I
2
+ H
2
O
b) KIO
3
+ KI + H
2
SO
4
I
2
+ K
2
SO
4
+ H
2
O
(Prova de selectivitat real)
a)
S. oxidaci: (2 I
I
2
+ 2 e
) 3; I
: agent reductor.
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O;
Cr
2
O
7
2
: agent oxidant.
Equaci inica:
6 I
+ Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
3 I
2
+ 2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci molecular:
K
2
Cr
2
O
7
+ 6 HI + 8 HClO
4
2 Cr(ClO
4
)
3
+ 2 KClO
4
+ 3 I
2
+ 7 H
2
O
b) . Estem davant
duna dismutaci.
S. oxidaci: (2 I
I
2
+ 2 e
) 5; I
: agent reductor.
S. reducci: 2 IO
3
+ 12 H
+
+ 10 e
I
2
+ 6 H
2
O;
IO
3
agent oxidant.
Equaci inica:
10 I
+ 2 IO
3
+ 12 H
+
5 I
2
+ I
2
+ 6 H
2
O
Equaci molecular:
2 KIO
3
+ 10 KI + 6 H
2
SO
4
6 I
2
+ 6 K
2
SO
4
+ 6 H
2
O
4. Tenim la reacci segent:
KIO
3
+ Al + HCl I
2
+ AlCl
3
+ KCl + H
2
O
a) Dedueix, de manera raonada, quina substncia soxida i quina es redueix.
b) Quina s la substncia oxidant i quina la reductora?
c) Escriu i ajusta les semireaccions doxidaci-reducci, i ajusta la reacci
global.
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 0351-0390.indd 354 17/12/09 11:05
Les reaccions de transferncia
355
delectrons
SOLUCIONARI
Justifica, de manera raonada, si sn certes o falses les afirmacions
segents. En la reacci:
2 AgNO
3 (aq)
+ Fe
(s)
Fe (NO
3
)
2 (aq)
+ 2 Ag
(s)
a) Els cations Ag
+
actuen com a reductors.
b) Els anions actuen com a oxidants.
c) El Fe
(s)
s loxidant.
d) El Fe
(s)
soxida a Fe
2+
.
e) Els cations Ag
+
shan redut a Ag
(s)
.
(Prova de selectivitat real)
Assignem els nombres doxidaci a les espcies que experimenten
canvis:
Segons aix:
a) Falsa. Ag
+
Ag
0
, la plata disminueix de nombre doxidaci;
per tant, est experimentant una reducci i ser lespcie
oxidant.
b) Falsa. Segons la reacci, els ions nitrat no canvien destat
doxidaci.
c) Falsa. Fe Fe
+2
, el ferro augmenta de nombre doxidaci,
soxida i ser lespcie reductora.
d) Certa. Tal com hem vist en lapartat c).
e) Certa. Tal com hem vist en lapartat a).
a) Defineix el concepte de nombre doxidaci (tamb anomenat estat
doxidaci) dun tom en un compost.
b) Calcula el nombre doxidaci dels elements dels compostos:
LiAlH
4
i Na
2
SnO
2
.
(Prova de selectivitat real)
a) Nombre o ndex doxidaci s la crrega que tindria un tom
en un compost si aquest estigus constitut per ions.
b) LiAlH
4
.
El Li, com que s un alcal, tindr nre. dox. +1.
El H t nre. dox. 1. La seva aportaci a la molcula ser:
4 (1) = 4.
Com que la molcula LiAlH
4
s neutra, la suma dels nombres
doxidaci ser zero, per tant:
nre. dox. (Al) + nre. dox. (Li) + nre. dox. (H) 4 = 0
nre. dox. (Al) + (+1) + (1) 4 = 0 nre. dox. (Al) = +3
Na
2
SnO
2
.
El Na, com que s un alcal, tindr nre. dox. +1. La seva aportaci
a la molcula ser: 2 (+1) = +2.
El O presenta nre. dox. 2. La seva aportaci a la molcula ser:
2 (2) = 4.
Com que la molcula Na
2
SnO
2
s neutra, la suma dels nombres
doxidaci ser zero, per tant:
nre. dox. (Sn) + nre. dox. (Na) 2 + nre. dox. (O) 2 = 0
nre. dox. (Sn) + (+1) 2 + (2) 2 = 0 nre. dox. (Sn) = +2
3. Ajusta les reaccions segents i indica en cada cas les semireaccions redox
i quins sn els agents oxidants i els reductors.
a) K
2
Cr
2
O
7
+ HI + HClO
4
Cr(ClO
4
)
3
+ KClO
4
+ I
2
+ H
2
O
b) KIO
3
+ KI + H
2
SO
4
I
2
+ K
2
SO
4
+ H
2
O
(Prova de selectivitat real)
a) K Cr O HI HClO Cr ClO KClO I
2 2 7 4
+ +
+ + + +
6 1 3
4 3 4
0
2
( ) ++H O
2
S. oxidaci: (2 I
I
2
+ 2 e
) 3; I
: agent reductor.
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O;
Cr
2
O
7
2
: agent oxidant.
Equaci inica:
6 I
+ Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
3 I
2
+ 2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci molecular:
K
2
Cr
2
O
7
+ 6 HI + 8 HClO
4
2 Cr(ClO
4
)
3
+ 2 KClO
4
+ 3 I
2
+ 7 H
2
O
b) K I O K I H SO I K SO H O
2 4 2 2
+
+ + + +
5
3
1 0
2
4
. Estem davant
duna dismutaci.
S. oxidaci: (2 I
I
2
+ 2 e
) 5; I
: agent reductor.
S. reducci: 2 IO
3
+ 12 H
+
+ 10 e
I
2
+ 6 H
2
O;
IO
3
agent oxidant.
Equaci inica:
10 I
+ 2 IO
3
+ 12 H
+
5 I
2
+ I
2
+ 6 H
2
O
Equaci molecular:
2 KIO
3
+ 10 KI + 6 H
2
SO
4
6 I
2
+ 6 K
2
SO
4
+ 6 H
2
O
4. Tenim la reacci segent:
KIO
3
+ Al + HCl I
2
+ AlCl
3
+ KCl + H
2
O
a) Dedueix, de manera raonada, quina substncia soxida i quina es redueix.
b) Quina s la substncia oxidant i quina la reductora?
c) Escriu i ajusta les semireaccions doxidaci-reducci, i ajusta la reacci
global.
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 0351-0390.indd 355 17/12/09 11:05
356
8
Les reaccions de transferncia delectrons
K I O Al HCl I Al Cl KCl H O
2
+ +
+ + + + +
5
3
0 0
2
3
3
a), b) i c)
S. oxidaci: (Al Al
3+
+ 3 e
+ 12 H
+
+ 10 e
I
2
+ 6 H
2
O) 3.
Es redueix el IO
3
i ser lagent oxidant.
Equaci inica:
10 Al + 6 IO
3
+ 36 H
+
10 Al
3+
+ 3 I
2
+ 18 H
2
O
Equaci molecular:
6 KIO
3
+ 10 Al + 36 HCl
3 I
2
+ 10 AlCl
3
+ 6 KCl + 18 H
2
O
5. En dissoluci cida, el clorat potssic (KClO
3
) oxida el clorur de ferro (II)
a clorur de ferro (III). El clorat potssic queda redut a clorur potssic
i aigua. Ajusta la reacci pel mtode de li-electr i calcula el nombre
delectrons que shan transferit.
(Prova de selectivitat real)
K Cl O FeCl Fe Cl KCl H O
2
+ + +
+ + +
5
3
2
2
3 1
3
1
S. oxidaci: (Fe
2+
Fe
3+
+ 1 e
) 6
S. reducci: CIO
3
+ 6 H
+
+ 6 e
Cl
+ 3 H
2
O
Equaci inica:
CIO
3
+ 6 Fe
2+
+ 6 H
+
6 Fe
3+
+ Cl
+ 3 H
2
O
Equaci molecular:
KClO
3
+ 6 FeCl
2
+ 6 HCl 6 FeCl
3
+ KCl + 3 H
2
O
Veiem que es transfereixen sis electrons.
6. Sabem que li permanganat oxida el ferro (II) i el ferro (III),
en presncia dcid sulfric. El mateix permanganat es redueix a Mn (II).
a) Escriu i ajusta les semireaccions doxidaci i reducci
i lequaci inica global.
b) Quin volum de permanganat de potassi 0,02 M fa falta
per oxidar 40 mL de soluci 0,1 M de sulfat de ferro (II)
en soluci dcid sulfric?
(Prova de selectivitat real)
a) S. oxidaci: (Fe
2+
Fe
3+
+ 1 e
) 5
S. reducci: MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O
Equaci inica:
5 Fe
2+
+ MnO
4
+ 8 H
+
5 Fe
3+
+ Mn
2+
+ 4 H
2
O
b) Utilitzem factors de conversi:
7. El sulfat de coure, CuSO
4
, es va utilitzar fa anys com a additiu
a les piscines per eliminar-ne les algues.
Aquest compost es pot preparar tractant el coure metllic amb cid
sulfric en calent, segons la reacci (no ajustada):
Cu
(s)
+ H
2
SO
4 (aq)
CuSO
4 (aq)
+ SO
2 (g )
+ H
2
O
(l )
a) Ajusta la reacci en forma molecular.
b) Calcula els mL dcid sulfric de densitat 1,98 g/ml
i riquesa 95 % (en pes) necessaris per reaccionar amb
10 g de coure metllic.
Dades: masses atmiques: H = 1; O = 16; S = 32; Cu = 63,5.
(Prova de selectivitat real)
a)
S. oxidaci: Cu Cu
2+
+ 2 e
S. reducci: SO
4
2
+ 4 H
+
+ 2 e
SO
2
+ 2 H
2
O
Equaci inica:
Cu + SO
4
2
+ 4 H
+
Cu
2+
+ SO
2
+ 2 H
2
O
Equaci molecular:
Cu
(s)
+ 2 H
2
SO
4 (aq)
CuSO
4 (aq)
+ SO
2 (g )
+ 2 H
2
O
(l )
b) En primer lloc calculem els mols que es corresponen
amb 10 g de Cu:
Tenint en compte que la massa molecular de lcid sulfric
s 98 g/mol, utilitzem factors de conversi:
917571 _ 0351-0390.indd 356 17/12/09 11:05
Les reaccions de transferncia
357
delectrons
SOLUCIONARI
a), b) i c)
S. oxidaci: (Al Al
3+
+ 3 e
+ 12 H
+
+ 10 e
I
2
+ 6 H
2
O) 3.
Es redueix el IO
3
i ser lagent oxidant.
Equaci inica:
10 Al + 6 IO
3
+ 36 H
+
10 Al
3+
+ 3 I
2
+ 18 H
2
O
Equaci molecular:
6 KIO
3
+ 10 Al + 36 HCl
3 I
2
+ 10 AlCl
3
+ 6 KCl + 18 H
2
O
En dissoluci cida, el clorat potssic (KClO
3
) oxida el clorur de ferro (II)
a clorur de ferro (III). El clorat potssic queda redut a clorur potssic
i aigua. Ajusta la reacci pel mtode de li-electr i calcula el nombre
delectrons que shan transferit.
(Prova de selectivitat real)
S. oxidaci: (Fe
2+
Fe
3+
+ 1 e
) 6
S. reducci: CIO
3
+ 6 H
+
+ 6 e
Cl
+ 3 H
2
O
Equaci inica:
CIO
3
+ 6 Fe
2+
+ 6 H
+
6 Fe
3+
+ Cl
+ 3 H
2
O
Equaci molecular:
KClO
3
+ 6 FeCl
2
+ 6 HCl 6 FeCl
3
+ KCl + 3 H
2
O
Veiem que es transfereixen sis electrons.
Sabem que li permanganat oxida el ferro (II) i el ferro (III),
en presncia dcid sulfric. El mateix permanganat es redueix a Mn (II).
a) Escriu i ajusta les semireaccions doxidaci i reducci
i lequaci inica global.
b) Quin volum de permanganat de potassi 0,02 M fa falta
per oxidar 40 mL de soluci 0,1 M de sulfat de ferro (II)
en soluci dcid sulfric?
(Prova de selectivitat real)
a) S. oxidaci: (Fe
2+
Fe
3+
+ 1 e
) 5
S. reducci: MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O
Equaci inica:
5 Fe
2+
+ MnO
4
+ 8 H
+
5 Fe
3+
+ Mn
2+
+ 4 H
2
O
b) Utilitzem factors de conversi:
V ( )
,
MnO mL sol. Fe
mol Fe
mL sol.
4
2
2
3
40
0 1
1 10
+
+
=
FFe
mol MnO
mol Fe
mL sol. MnO
0,
2
4
2
3
4
1
5
1 10
+
002 mol MnO
40 mL sol. MnO
4
4
=
7. El sulfat de coure, CuSO
4
, es va utilitzar fa anys com a additiu
a les piscines per eliminar-ne les algues.
Aquest compost es pot preparar tractant el coure metllic amb cid
sulfric en calent, segons la reacci (no ajustada):
Cu
(s)
+ H
2
SO
4 (aq)
CuSO
4 (aq)
+ SO
2 (g )
+ H
2
O
(l )
a) Ajusta la reacci en forma molecular.
b) Calcula els mL dcid sulfric de densitat 1,98 g/ml
i riquesa 95 % (en pes) necessaris per reaccionar amb
10 g de coure metllic.
Dades: masses atmiques: H = 1; O = 16; S = 32; Cu = 63,5.
(Prova de selectivitat real)
a) Cu H SO CuSO SO H O
0
2
6
4
2
4
4
2 2
+ + +
+ + +
S. oxidaci: Cu Cu
2+
+ 2 e
S. reducci: SO
4
2
+ 4 H
+
+ 2 e
SO
2
+ 2 H
2
O
Equaci inica:
Cu + SO
4
2
+ 4 H
+
Cu
2+
+ SO
2
+ 2 H
2
O
Equaci molecular:
Cu
(s)
+ 2 H
2
SO
4 (aq)
CuSO
4 (aq)
+ SO
2 (g )
+ 2 H
2
O
(l )
b) En primer lloc calculem els mols que es corresponen
amb 10 g de Cu:
n
m
M
n = = =
10
63 5
0 16
g
g/mol
mol Cu
,
,
Tenint en compte que la massa molecular de lcid sulfric
s 98 g/mol, utilitzem factors de conversi:
V ( ) H SO 0,16 mol Cu
2 mol H SO
1 mol Cu
98 g H SO
2 4
2 4 2 4
=
11 mol H SO
100 g impur
98 g pur
1 mL H SO
1,98 g im
2 4
2 4
ppur
mL H SO
2 4
= 16 67 ,
917571 _ 0351-0390.indd 357 17/12/09 11:05
358
8
Les reaccions de transferncia delectrons
8. Tenim la reacci redox segent:
Cu + HNO
3
Cu(NO
3
)
2
+ NO + H
2
O
a) Ajusta-la mitjanant el mtode de li-electr.
b) Calcula el volum de NO, mesurat en condicions normals,
que sobt quan reaccionen 7,5 g de Cu amb un litre de soluci
0,2 M de HNO
3
.
Dada: massa atmica del: Cu = 63,5.
(Prova de selectivitat real)
a) Cu HNO Cu NO NO H O
2
0 5
3
2
3 2
2
+ + +
+ + +
( )
S. oxidaci: (Cu Cu
2+
+ 2 e
) 3
S. reducci: (NO
3
+ 4 H
+
+ 3 e
NO + 2 H
2
O) 2
Equaci inica:
3 Cu + 2 NO
3
+ 8 H
+
3 Cu
2+
+ 2 NO + 4 H
2
O
Equaci molecular:
3 Cu + 8 HNO
3
3 Cu(NO
3
)
2
+ 2 NO + 4 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols de Cu i de HNO
3
per veure de quin dels dos reactius nhi ha excs.
n
m
M
n = = =
7 5
63 5
0 118
,
,
,
g
g/mol
mol Cu
M
n
V
n M V = = = =
( )
( ) , ,
L
L M L mol HNO
3
0 2 1 0 2
Veiem quants mols de HNO
3
fan falta per reaccionar amb
els 0,118 mol de Cu:
n(HNO ) 0,118 mol Cu
8 mol HNO
3 mol Cu
0,31 mol HN
3
3
= = OO
3
Veiem que hi ha defecte de HNO
3
i excs de coure. Per tant,
utilitzarem els 0,2 mol de HNO
3
per fer els clculs amb factors
de conversi:
V (NO) 0,2 mol HNO
2 mol NO
8 mol HNO
22,4 L
1 mol NO
3
3
= == 1,12 L NO
9. En la valoraci de 25,0 mL duna soluci doxalat de sodi,
Na
2
C
2
O
4
, shan consumit 15,0 mL de permanganat de potassi,
KMnO
4
, 0,120 M.
a) Ajusta la reacci pel mtode de li-electr. Sabem que
el permanganat es redueix a ions Mn
+2
i que loxalat soxida a CO
2
.
b) Calcula la molaritat de la soluci doxalat.
(Prova de selectivitat real)
a)
S. oxidaci: (C
2
O
4
2
2 CO
2
+ 2 e
) 5
S. reducci: (MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O) 2
Equaci inica:
5 C
2
O
4
2
+ 2 MnO
4
+ 16 H
+
10 CO
2
+ 2 Mn
2+
+ 8 H
2
O
Equaci molecular:
5 Na
2
C
2
O
4
+ 2 KMnO
4
+ 8 H
2
SO
4
10 CO
2
+ 2 MnSO
4
+ 5 Na
2
SO
4
+ K
2
SO
4
+ 8 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols de permanganat potssic.
A travs de factors de conversi calculem els mols doxalat
de sodi:
Com que han reaccionat 25 mL de soluci, calculem la molaritat
de la soluci doxalat:
10. Tenim una pila formada per un elctrode de zinc i un altre de plata,
submergits tots dos en una soluci 1 M dels seus respectius ions,
Zn
2+
i Ag
+
. Raona si sn certes o falses les afirmacions
segents:
a) La plata s el ctode i el zinc s lnode.
b) El potencial de la pila s 0,04 V.
c) A lnode de la pila t lloc la reducci de loxidant.
Dades: E
0
(Zn
2+
/Zn)= 0,76 V; E
0
(Ag
+
/Ag) = 0,80 V.
(Prova de selectivitat real)
a) Certa. Perqu la reacci sigui espontnia el potencial del ctode
ha de ser ms gran que el de lnode. Es compleix:
E
0
(Ag
+
/Ag) > E
0
(Zn
2+
/Zn)
b) Fals.
c) Fals. A lnode es produeix loxidaci del reductor.
917571 _ 0351-0390.indd 358 17/12/09 11:05
Les reaccions de transferncia
359
SOLUCIONARI
delectrons
Tenim la reacci redox segent:
Cu + HNO
3
Cu(NO
3
)
2
+ NO + H
2
O
a) Ajusta-la mitjanant el mtode de li-electr.
b) Calcula el volum de NO, mesurat en condicions normals,
que sobt quan reaccionen 7,5 g de Cu amb un litre de soluci
0,2 M de HNO
3
.
Dada: massa atmica del: Cu = 63,5.
(Prova de selectivitat real)
a)
S. oxidaci: (Cu Cu
2+
+ 2 e
) 3
S. reducci: (NO
3
+ 4 H
+
+ 3 e
NO + 2 H
2
O) 2
Equaci inica:
3 Cu + 2 NO
3
+ 8 H
+
3 Cu
2+
+ 2 NO + 4 H
2
O
Equaci molecular:
3 Cu + 8 HNO
3
3 Cu(NO
3
)
2
+ 2 NO + 4 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols de Cu i de HNO
3
per veure de quin dels dos reactius nhi ha excs.
Veiem quants mols de HNO
3
fan falta per reaccionar amb
els 0,118 mol de Cu:
Veiem que hi ha defecte de HNO
3
i excs de coure. Per tant,
utilitzarem els 0,2 mol de HNO
3
per fer els clculs amb factors
de conversi:
V (NO) 0,2 mol HNO
2 mol NO
8 mol HNO
22,4 L
1 mol NO
3
3
= == 1,12 L NO
En la valoraci de 25,0 mL duna soluci doxalat de sodi,
Na
2
C
2
O
4
, shan consumit 15,0 mL de permanganat de potassi,
KMnO
4
, 0,120 M.
a) Ajusta la reacci pel mtode de li-electr. Sabem que
el permanganat es redueix a ions Mn
+2
i que loxalat soxida a CO
2
.
b) Calcula la molaritat de la soluci doxalat.
(Prova de selectivitat real)
a) Na C O KMn CO Mn
2 2
3
4
7
4
4
2
2 + + + +
+ + O
S. oxidaci: (C
2
O
4
2
2 CO
2
+ 2 e
) 5
S. reducci: (MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O) 2
Equaci inica:
5 C
2
O
4
2
+ 2 MnO
4
+ 16 H
+
10 CO
2
+ 2 Mn
2+
+ 8 H
2
O
Equaci molecular:
5 Na
2
C
2
O
4
+ 2 KMnO
4
+ 8 H
2
SO
4
10 CO
2
+ 2 MnSO
4
+ 5 Na
2
SO
4
+ K
2
SO
4
+ 8 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols de permanganat potssic.
M
n
V
n M V
=
= = =
( )
( ) , ,
L
L M L mo 0 12 15 10 1 8 10
3 3
ll KMnO
4
A travs de factors de conversi calculem els mols doxalat
de sodi:
n( ) , Na C O mol KMnO
5 mol Na C O
2 mol
2 2 4
2 2 4
=
1 8 10
3
4
KKMnO
mol Na C O
4
2 2 4
=
=
4 5 10
3
,
Com que han reaccionat 25 mL de soluci, calculem la molaritat
de la soluci doxalat:
M
n
V
M = =
( )
,
,
L
mol
L
M
4 5 10
25 10
0 18
3
3
10. Tenim una pila formada per un elctrode de zinc i un altre de plata,
submergits tots dos en una soluci 1 M dels seus respectius ions,
Zn
2+
i Ag
+
. Raona si sn certes o falses les afirmacions
segents:
a) La plata s el ctode i el zinc s lnode.
b) El potencial de la pila s 0,04 V.
c) A lnode de la pila t lloc la reducci de loxidant.
Dades: E
0
(Zn
2+
/Zn)= 0,76 V; E
0
(Ag
+
/Ag) = 0,80 V.
(Prova de selectivitat real)
a) Certa. Perqu la reacci sigui espontnia el potencial del ctode
ha de ser ms gran que el de lnode. Es compleix:
E
0
(Ag
+
/Ag) > E
0
(Zn
2+
/Zn)
b) Fals.
E E E E
pila
0
ctode
0
node
0
pila
0
0,8 V ( 0,76 V = = )) 1,56 V =
c) Fals. A lnode es produeix loxidaci del reductor.
917571 _ 0351-0390.indd 359 17/12/09 11:05
360
8
Les reaccions de transferncia delectrons
11. Disposem de Zn metllic, Cu metllic i solucions 1 M de nitrat de zinc
i 1 M de nitrat de coure (I). Explica quina o quines de les substncies
anteriors es podrien utilitzar i escriu les semi reaccions
redox corresponents perqu:
a) Els ions Fe
3+
duna soluci es redueixin a ions Fe
2+
.
b) Els ions Fe
3+
duna soluci es redueixin a ions Fe
2+
i aquests
es redueixin a Fe metllic
Dades: potencials de reducci estndard: E
0
(Fe
3+
/Fe
2+
) = 0,77 V;
E
0
(Fe
2+
/Fe) = 0,44 V; E
0
(Zn
2+
/Zn) = 0,76 V;
E
0
(Cu
2+
/Cu) = 0,34 V.
(Prova de selectivitat real)
a) Si el Fe
3+
es redus actuaria com a ctode duna hipottica
pila, i perqu aix passi el seu potencial ha de ser
ms gran que lespcie que soxida. Veiem que:
E
0
(Fe
3+
/Fe
2+
) > E
0
(Zn
2+
/Zn) i E
0
(Fe
3+
/Fe
2+
) > E
0
(Cu
2+
/Cu).
Es pot utilitzar tant lelctrode de coure com el de zinc.
Les semireaccions serien:
S. oxidaci: Zn Zn
2+
+ 2 e
S. oxidaci: Cu Cu
2+
+ 2 e
S. reducci: Fe
3+
+ 1 e
Fe
2+
S. reducci: Fe
3+
+ 1 e
Fe
2+
b) En aquest cas, a ms de la condici anterior sha de complir
que el potencial E
0
(Fe
2+
/Fe) sigui ms gran que el del zinc
o el del coure. Aqu noms es compleix:
E
0
(Fe
2+
/Fe) > E
0
(Zn
2+
/Zn). Noms es pot utilitzar lelctrode
de zinc. Les semireaccions seran:
S. oxidaci: Zn Zn
2+
+ 2 e
S. reducci: Fe
3+
+ 1 e
Fe
2+
S. reducci: Fe
2+
+ 2 e
Fe
12. a) Concepte electrnic doxidaci i de reducci.
b) Calcula lestat doxidaci, o nombre doxidaci, de cada element
en els compostos Na
2
S
2
O
3
i Ca(ClO
4
)
2
.
(Prova de selectivitat real)
a) Una reacci doxidaci-reducci s un procs en qu t lloc
una transferncia delectrons.
Oxidaci: procs en qu una substncia (reductor) perd
electrons, i el seu nombre doxidaci augmenta.
Reducci: procs en qu una substncia (oxidant) guanya
electrons, i el seu nombre doxidaci disminueix.
b) Na
2
S
2
O
3
.
El Na, com que s un alcal, tindr nre. dox. +1. La seva aportaci
a la molcula ser: 2 (+1) = +2.
El O presenta nre. dox. 2. La seva aportaci a la molcula ser:
3 (2) = 6.
Com que la molcula Na
2
S
2
O
3
s neutra, la suma dels nombres
doxidaci ser zero; per tant:
nre. dox. (S) 2 + nre. dox. (Na) 2 + nre. dox. (O) 3 = 0
nre. dox. (S) 2 + (+1) 2 + (2) 3 = 0 nre. dox. (S) = +2
Ca(ClO
4
)
2
.
El Ca, com que s un alcalinoterri, tindr nre. dox. +2.
El O presenta nre. 2. La seva aportaci a la molcula ser:
8 (2) = 16.
Com que la molcula Ca(ClO
4
)
2
s neutra, la suma dels nombres
doxidaci ser zero; per tant:
nre. dox. (Cl) 2 + nre. dox. (Ca) + nre. dox. (O) 8 = 0
nre. dox. (Cl) 2 + (+2) + (2) 8 = 0 nre. dox. (Cl) = +7
13. Donada la reacci:
Cu
(s)
+ HNO
3 (aq)
Cu(NO
3
)
2 (aq)
+ NO
(g)
+ H
2
O
(l )
a) Indica els estats doxidaci de tots els toms en cada una
de les molcules de la reacci i quins sn els que soxiden i quins
els que es redueixen. Escriu les semireaccions iniques mitjanant
el mtode de li-electr.
b) Escriu la reacci global ajustada i calcula la quantitat mxima
de nitrat de coure que es podria obtenir per reacci de 100 cm
3
de soluci 3 M dcid ntric sobre 10 g de coure.
Dades: H = 1; N = 14; O = 16; Cu = 63,5.
(Prova de selectivitat real)
a)
S. oxidaci: Cu Cu
2+
+ 2 e
S. reducci: NO
3
+ 4 H
+
+ 3 e
NO + 2 H
2
O
b) S. oxidaci: (Cu Cu
2+
+ 2 e
) 3
S. reducci: (NO
3
+ 4 H
+
+ 3 e
NO + 2 H
2
O) 2
Equaci inica:
3 Cu + 2 NO
3
+ 8 H
+
3 Cu
2+
+ 2 NO + 4 H
2
O
Equaci molecular:
3 Cu + 8 HNO
3
3 Cu(NO
3
)
2
+ 2 NO + 4 H
2
O
917571 _ 0351-0390.indd 360 17/12/09 11:05
Les reaccions de transferncia
361
SOLUCIONARI
delectrons
Disposem de Zn metllic, Cu metllic i solucions 1 M de nitrat de zinc
i 1 M de nitrat de coure (I). Explica quina o quines de les substncies
anteriors es podrien utilitzar i escriu les semi reaccions
redox corresponents perqu:
a) Els ions Fe
3+
duna soluci es redueixin a ions Fe
2+
.
b) Els ions Fe
3+
duna soluci es redueixin a ions Fe
2+
i aquests
es redueixin a Fe metllic
Dades: potencials de reducci estndard: E
0
(Fe
3+
/Fe
2+
) = 0,77 V;
E
0
(Fe
2+
/Fe) = 0,44 V; E
0
(Zn
2+
/Zn) = 0,76 V;
E
0
(Cu
2+
/Cu) = 0,34 V.
(Prova de selectivitat real)
a) Si el Fe
3+
es redus actuaria com a ctode duna hipottica
pila, i perqu aix passi el seu potencial ha de ser
ms gran que lespcie que soxida. Veiem que:
E
0
(Fe
3+
/Fe
2+
) > E
0
(Zn
2+
/Zn) i E
0
(Fe
3+
/Fe
2+
) > E
0
(Cu
2+
/Cu).
Es pot utilitzar tant lelctrode de coure com el de zinc.
Les semireaccions serien:
S. oxidaci: Zn Zn
2+
+ 2 e
S. oxidaci: Cu Cu
2+
+ 2 e
S. reducci: Fe
3+
+ 1 e
Fe
2+
S. reducci: Fe
3+
+ 1 e
Fe
2+
b) En aquest cas, a ms de la condici anterior sha de complir
que el potencial E
0
(Fe
2+
/Fe) sigui ms gran que el del zinc
o el del coure. Aqu noms es compleix:
E
0
(Fe
2+
/Fe) > E
0
(Zn
2+
/Zn). Noms es pot utilitzar lelctrode
de zinc. Les semireaccions seran:
S. oxidaci: Zn Zn
2+
+ 2 e
S. reducci: Fe
3+
+ 1 e
Fe
2+
S. reducci: Fe
2+
+ 2 e
Fe
a) Concepte electrnic doxidaci i de reducci.
b) Calcula lestat doxidaci, o nombre doxidaci, de cada element
en els compostos Na
2
S
2
O
3
i Ca(ClO
4
)
2
.
(Prova de selectivitat real)
a) Una reacci doxidaci-reducci s un procs en qu t lloc
una transferncia delectrons.
Oxidaci: procs en qu una substncia (reductor) perd
electrons, i el seu nombre doxidaci augmenta.
Reducci: procs en qu una substncia (oxidant) guanya
electrons, i el seu nombre doxidaci disminueix.
b) Na
2
S
2
O
3
.
El Na, com que s un alcal, tindr nre. dox. +1. La seva aportaci
a la molcula ser: 2 (+1) = +2.
El O presenta nre. dox. 2. La seva aportaci a la molcula ser:
3 (2) = 6.
Com que la molcula Na
2
S
2
O
3
s neutra, la suma dels nombres
doxidaci ser zero; per tant:
nre. dox. (S) 2 + nre. dox. (Na) 2 + nre. dox. (O) 3 = 0
nre. dox. (S) 2 + (+1) 2 + (2) 3 = 0 nre. dox. (S) = +2
Ca(ClO
4
)
2
.
El Ca, com que s un alcalinoterri, tindr nre. dox. +2.
El O presenta nre. 2. La seva aportaci a la molcula ser:
8 (2) = 16.
Com que la molcula Ca(ClO
4
)
2
s neutra, la suma dels nombres
doxidaci ser zero; per tant:
nre. dox. (Cl) 2 + nre. dox. (Ca) + nre. dox. (O) 8 = 0
nre. dox. (Cl) 2 + (+2) + (2) 8 = 0 nre. dox. (Cl) = +7
13. Donada la reacci:
Cu
(s)
+ HNO
3 (aq)
Cu(NO
3
)
2 (aq)
+ NO
(g)
+ H
2
O
(l )
a) Indica els estats doxidaci de tots els toms en cada una
de les molcules de la reacci i quins sn els que soxiden i quins
els que es redueixen. Escriu les semireaccions iniques mitjanant
el mtode de li-electr.
b) Escriu la reacci global ajustada i calcula la quantitat mxima
de nitrat de coure que es podria obtenir per reacci de 100 cm
3
de soluci 3 M dcid ntric sobre 10 g de coure.
Dades: H = 1; N = 14; O = 16; Cu = 63,5.
(Prova de selectivitat real)
a) Cu H N O Cu N O N O H O
0 1 5 2
3
2 5 2
3
2
2 2 1
2
+ + +
+ + + + + +
( )
22
S. oxidaci: Cu Cu
2+
+ 2 e
S. reducci: NO
3
+ 4 H
+
+ 3 e
NO + 2 H
2
O
b) S. oxidaci: (Cu Cu
2+
+ 2 e
) 3
S. reducci: (NO
3
+ 4 H
+
+ 3 e
NO + 2 H
2
O) 2
Equaci inica:
3 Cu + 2 NO
3
+ 8 H
+
3 Cu
2+
+ 2 NO + 4 H
2
O
Equaci molecular:
3 Cu + 8 HNO
3
3 Cu(NO
3
)
2
+ 2 NO + 4 H
2
O
917571 _ 0351-0390.indd 361 17/12/09 11:05
362
8
Les reaccions de transferncia delectrons
En primer lloc calculem els mols de Cu i de HNO
3
per veure
de quin dels dos reactius nhi ha excs:
n
m
M
n = = =
10
63 5
0 16
g
g/mol
mol Cu
,
,
M
n
V
n M V = = = =
( )
( ) ,
L
L M L mol HNO
3
3 100 10 0 3
3
Trobem quants mols de HNO
3
fan falta per reaccionar amb
els 0,118 mols de Cu.
n(HNO ) 0,16 mol Cu
8 mol HNO
3 mol Cu
0,42 mol HNO
3
3
= =
33
Veiem que hi ha defecte de HNO
3
i excs de coure. Per tant,
utilitzarem els 0,3 mol de HNO
3
per fer els clculs amb
factors de conversi, tenint en compte que la massa molecular
del nitrat de coure (II) s 187,5 g/mol:
m( ) Cu(NO ) 0,2 mol HNO
3 mol Cu(NO )
8 mol HNO
3 2 3
3 2
3
=
=
187,5 g Cu(NO )
1 mol Cu(NO )
21,1g Cu(NO )
3 2
3 2
3 2
14. Considera la reacci redox:
Cr
2
O
7
2
+ Fe
2+
+ H
+
Cr
3+
+ Fe
3+
+ H
2
O
a) Quina espcie s loxidant i a qu es redueix?
Perd electrons o en guanya?
b) Quina espcie s el reductor i a qu soxida?
Perd electrons o en guanya?
c) Ajusta per mitj del mtode de li-electr la reacci molecular
entre FeSO
4
i K
2
Cr
2
O
7
en presncia dcid sulfric, per donar Fe
2
(SO
4
)
3
i Cr
2
(SO
4
)
3
, entre altres substncies.
(Prova de selectivitat real)
Cr O Fe H Cr Fe H O
2
+
+ + + +
+ + + +
6
2
7
2 2 3 3
a) Lespcie oxidant ser la que es redueixi i disminueixi
de nombre doxidaci i guanyant electrons. Aquesta espcie
s el Cr
2
O
7
2
, que es redueix a Cr
3+
.
b) Lespcie reductora ser la que soxidi, augmenti
de nombre doxidaci i perdi electrons. Aquesta espcie
s el Fe
2+
, que soxida a Fe
3+
.
c) S. oxidaci: (Fe
2+
Fe
3+
+ 1 e
) 6
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci inica:
6 Fe
2+
+ Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
6 Fe
3+
+ 2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci molecular:
K
2
Cr
2
O
7
+ 6 FeSO
4
+ 7 H
2
SO
4
Cr
2
(SO
4
)
3
+ 3 Fe
2
(SO
4
)
3
+ K
2
SO
4
+ 7 H
2
O
15. Tenim la reacci global segent en medi cid i sense
ajustar:
K
2
Cr
2
O
7
+ HI KI + CrI
3
+ I
2
+ H
2
O
a) Indica els estats doxidaci de tots els toms en cadascuna
de les molcules de la reacci.
b) Escriu i ajusta les semireaccions doxidaci i reducci,
aix com la reacci global
(Prova de selectivitat real)
a)
b) S. oxidaci: (2 I
I
2
+ 2 e
) 3
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci inica:
6 I
+ Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
3 I
2
+ 2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci molecular:
K
2
Cr
2
O
7
+ 14 HI 2 KI + 2 CrI
3
+ 3 I
2
+ 7 H
2
O
16. Quan el I
2
reacciona amb gas hidrogen es transforma en iodur dhidrogen:
a) Escriu el procs que es produeix. Estableix les corresponents
semireaccions redox.
b) Identifica, de manera raonada, lespcie oxidant i lespcie
reductora.
c) Quants electrons es transfereixen per obtenir un mol de iodur
dhidrogen segons el procs redox indicat? Raona la resposta.
(Prova de selectivitat real)
a)
S. oxidaci: H
2
2 H
+
+ 2 e
S. reducci: I
2
+ 2 e
2 I
R. global: I
2
+ H
2
2 HI
b) I
2
es redueix i ser lespcie oxidant. El H
2
soxida i ser lespcie
reductora.
c) Veiem que per a 2 mols de HI sintercanvien 2 mols delectrons,
per tant per obtenir 1 mol de iodur dhidrogen es transfereix 1 mol
delectrons.
917571 _ 0351-0390.indd 362 17/12/09 11:06
Les reaccions de transferncia
363
SOLUCIONARI
delectrons
En primer lloc calculem els mols de Cu i de HNO
3
per veure
de quin dels dos reactius nhi ha excs:
M
n
V
n M V = = = =
( )
( ) ,
L
L M L mol HNO
3
3 100 10 0 3
3
Trobem quants mols de HNO
3
fan falta per reaccionar amb
els 0,118 mols de Cu.
Veiem que hi ha defecte de HNO
3
i excs de coure. Per tant,
utilitzarem els 0,3 mol de HNO
3
per fer els clculs amb
factors de conversi, tenint en compte que la massa molecular
del nitrat de coure (II) s 187,5 g/mol:
Considera la reacci redox:
Cr
2
O
7
2
+ Fe
2+
+ H
+
Cr
3+
+ Fe
3+
+ H
2
O
a) Quina espcie s loxidant i a qu es redueix?
Perd electrons o en guanya?
b) Quina espcie s el reductor i a qu soxida?
Perd electrons o en guanya?
c) Ajusta per mitj del mtode de li-electr la reacci molecular
entre FeSO
4
i K
2
Cr
2
O
7
en presncia dcid sulfric, per donar Fe
2
(SO
4
)
3
i Cr
2
(SO
4
)
3
, entre altres substncies.
(Prova de selectivitat real)
a) Lespcie oxidant ser la que es redueixi i disminueixi
de nombre doxidaci i guanyant electrons. Aquesta espcie
s el Cr
2
O
7
2
, que es redueix a Cr
3+
.
b) Lespcie reductora ser la que soxidi, augmenti
de nombre doxidaci i perdi electrons. Aquesta espcie
s el Fe
2+
, que soxida a Fe
3+
.
c) S. oxidaci: (Fe
2+
Fe
3+
+ 1 e
) 6
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci inica:
6 Fe
2+
+ Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
6 Fe
3+
+ 2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci molecular:
K
2
Cr
2
O
7
+ 6 FeSO
4
+ 7 H
2
SO
4
Cr
2
(SO
4
)
3
+ 3 Fe
2
(SO
4
)
3
+ K
2
SO
4
+ 7 H
2
O
15. Tenim la reacci global segent en medi cid i sense
ajustar:
K
2
Cr
2
O
7
+ HI KI + CrI
3
+ I
2
+ H
2
O
a) Indica els estats doxidaci de tots els toms en cadascuna
de les molcules de la reacci.
b) Escriu i ajusta les semireaccions doxidaci i reducci,
aix com la reacci global
(Prova de selectivitat real)
a) K Cr O H I K I Cr I I H
+ + + + + +
+ + + +
1
2
6
2
2
7
1 1 1 1 3 1
3
2
0 1 1
2
2
O
b) S. oxidaci: (2 I
I
2
+ 2 e
) 3
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci inica:
6 I
+ Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
3 I
2
+ 2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci molecular:
K
2
Cr
2
O
7
+ 14 HI 2 KI + 2 CrI
3
+ 3 I
2
+ 7 H
2
O
16. Quan el I
2
reacciona amb gas hidrogen es transforma en iodur dhidrogen:
a) Escriu el procs que es produeix. Estableix les corresponents
semireaccions redox.
b) Identifica, de manera raonada, lespcie oxidant i lespcie
reductora.
c) Quants electrons es transfereixen per obtenir un mol de iodur
dhidrogen segons el procs redox indicat? Raona la resposta.
(Prova de selectivitat real)
a) I H H I
0
2
0
2
1 1
+
+
S. oxidaci: H
2
2 H
+
+ 2 e
S. reducci: I
2
+ 2 e
2 I
R. global: I
2
+ H
2
2 HI
b) I
2
es redueix i ser lespcie oxidant. El H
2
soxida i ser lespcie
reductora.
c) Veiem que per a 2 mols de HI sintercanvien 2 mols delectrons,
per tant per obtenir 1 mol de iodur dhidrogen es transfereix 1 mol
delectrons.
917571 _ 0351-0390.indd 363 17/12/09 11:06
364
8
Les reaccions de transferncia delectrons
19. El permanganat de potassi en un medi cid s capa doxidar el sulfur
dhidrogen a sofre i passar el permanganat a i mangans (II).
a) Ajusta la reacci inica pel mtode de li-electr. Indica lespcie
que soxida i la que es redueix.
b) Suposem que lcid utilitzat s el sulfric. Completa la reacci
que es produeix.
(Prova de selectivitat real)
a) S. oxidaci: (S
2
S + 2 e
) 5
S. reducci: (MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O) 2
Equaci inica:
2 MnO
4
+ 5 S
2
+ 16 H
+
5 S + 2 Mn
2+
+ 8 H
2
O
b) Si el medi cid laporta lcid sulfric, lequaci molecular
ser:
2 KMnO
4
+ 5 H
2
S + 3 H
2
SO
4
5 S + 2 MnSO
4
+ K
2
SO
4
+ 8 H
2
O
20. Escriu i ajusta les semireaccions iniques i la relaci global de lequaci
segent que t lloc en medi cid:
Kl + H
2
SO
4
+ KMnO
4
I
2
+ MnSO
4
+ K
2
SO
4
+ H
2
O
(Prova de selectivitat real)
S. oxidaci: (2 I
I
2
+ 2 e
) 5
S. reducci: (MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O) 2
Equaci inica:
10 I
+ 2 MnO
+ 16 H
+
5 I
2
+ 2 Mn
2+
+ 8 H
2
O
Equaci molecular:
10 KI + 8 H
2
SO
4
+ 2 KMnO
4
5 I
2
+ 2 MnSO
4
+ 6 K
2
SO
4
+ 8 H
2
O
21. Ajusta inicament i molecularment pel mtode de li-electr la reacci
del permanganat potssic (KMnO
4
) amb lcid clorhdric per donar,
entre altres espcies, clorur de mangans (II) i clor.
(Prova de selectivitat real)
S. oxidaci: (2 Cl
Cl
2
+ 2 e
) 5
S. reducci: (MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O) 2
17. Donada la reacci doxidaci-reducci:
K
2
Cr
2
O
7
+ FeCl
2
Cr
3+
+ Fe
3+
a) Indica els estats doxidaci de tots els elements en cada
una de les espcies qumiques de la reacci.
b) Escriu i ajusta les semireaccions doxidaci i reducci en medi cid.
c) Escriu la reacci global ajustada.
d) Identifica, de manera raonada, lagent oxidant i el reductor.
(Prova de selectivitat real)
a) K Cr O FeCl Cr Fe
+ + +
+ +
+ +
1
2
6
2
2
7
2 1
2
3 3
b) S. oxidaci: (Fe
2+
Fe
3+
+ 1 e
) 6
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
c) Equaci inica:
6 Fe
2+
+ Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
6 Fe
3+
+ 2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci molecular:
K
2
Cr
2
O
7
+ 6 FeCl
2
+ 14 HCl 6 FeCl
3
+ 2 CrCl
3
+ 7 H
2
O + 2 KCl
d) El Cr
2
O
7
2
es redueix, per la qual cosa ser lagent oxidant.
El Fe
2+
soxida i ser lagent reductor.
18. Donada la reacci redox:
SO
3
2
+ MnO
4
SO
4
2
+ Mn
2+
a) Indica els estats doxidaci de tots els elements en cada un dels
ions de la reacci.
b) Nomena tots els ions.
c) Escriu i ajusta les semireaccions doxidaci i de reducci
en un medi cid.
d) Escriu la reacci inica ajustada.
(Prova de selectivitat real)
a) SO MnO SO Mn
4
3
2
2 7
4
2 6
4
2
2
2
+
+
+ +
b) SO
3
2
: i sulfit; MnO
4
: i permanganat; SO
4
2
: i sulfat; Mn
2+
:
i mangans (II).
c) S. oxidaci: SO
3
2
+ H
2
O SO
4
2
+ 2 H
+
+ 2 e
S. reducci: MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O
d) S. oxidaci: (SO
3
2
+ H
2
O SO
4
2
+ 2 H
+
+ 2 e
) 5
S. reducci: (MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O) 2
Equaci inica:
5 SO
3
2
+ 2 MnO
4
+ 6 H
+
5 SO
4
2
+ 2 Mn
2+
+ 3 H
2
O
917571 _ 0351-0390.indd 364 17/12/09 11:06
Les reaccions de transferncia
365
SOLUCIONARI
delectrons
19. El permanganat de potassi en un medi cid s capa doxidar el sulfur
dhidrogen a sofre i passar el permanganat a i mangans (II).
a) Ajusta la reacci inica pel mtode de li-electr. Indica lespcie
que soxida i la que es redueix.
b) Suposem que lcid utilitzat s el sulfric. Completa la reacci
que es produeix.
(Prova de selectivitat real)
KMnO H S S Mn
+
+
+ +
7
4 2
2 0
2
a) S. oxidaci: (S
2
S + 2 e
) 5
S. reducci: (MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O) 2
Equaci inica:
2 MnO
4
+ 5 S
2
+ 16 H
+
5 S + 2 Mn
2+
+ 8 H
2
O
b) Si el medi cid laporta lcid sulfric, lequaci molecular
ser:
2 KMnO
4
+ 5 H
2
S + 3 H
2
SO
4
5 S + 2 MnSO
4
+ K
2
SO
4
+ 8 H
2
O
20. Escriu i ajusta les semireaccions iniques i la relaci global de lequaci
segent que t lloc en medi cid:
Kl + H
2
SO
4
+ KMnO
4
I
2
+ MnSO
4
+ K
2
SO
4
+ H
2
O
(Prova de selectivitat real)
K I H SO KMnO I MnSO K SO H O
1
2 4
7
4
0
2
2
4 2 4 2
+ +
+ + + + +
S. oxidaci: (2 I
I
2
+ 2 e
) 5
S. reducci: (MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O) 2
Equaci inica:
10 I
+ 2 MnO
+ 16 H
+
5 I
2
+ 2 Mn
2+
+ 8 H
2
O
Equaci molecular:
10 KI + 8 H
2
SO
4
+ 2 KMnO
4
5 I
2
+ 2 MnSO
4
+ 6 K
2
SO
4
+ 8 H
2
O
21. Ajusta inicament i molecularment pel mtode de li-electr la reacci
del permanganat potssic (KMnO
4
) amb lcid clorhdric per donar,
entre altres espcies, clorur de mangans (II) i clor.
(Prova de selectivitat real)
KMnO HCl MnCl Cl
+ +
+ +
7
4
1 2
2
0
2
S. oxidaci: (2 Cl
Cl
2
+ 2 e
) 5
S. reducci: (MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O) 2
Donada la reacci doxidaci-reducci:
K
2
Cr
2
O
7
+ FeCl
2
Cr
3+
+ Fe
3+
a) Indica els estats doxidaci de tots els elements en cada
una de les espcies qumiques de la reacci.
b) Escriu i ajusta les semireaccions doxidaci i reducci en medi cid.
c) Escriu la reacci global ajustada.
d) Identifica, de manera raonada, lagent oxidant i el reductor.
(Prova de selectivitat real)
a)
b) S. oxidaci: (Fe
2+
Fe
3+
+ 1 e
) 6
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
c) Equaci inica:
6 Fe
2+
+ Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
6 Fe
3+
+ 2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci molecular:
K
2
Cr
2
O
7
+ 6 FeCl
2
+ 14 HCl 6 FeCl
3
+ 2 CrCl
3
+ 7 H
2
O + 2 KCl
d) El Cr
2
O
7
2
es redueix, per la qual cosa ser lagent oxidant.
El Fe
2+
soxida i ser lagent reductor.
Donada la reacci redox:
SO
3
2
+ MnO
4
SO
4
2
+ Mn
2+
a) Indica els estats doxidaci de tots els elements en cada un dels
ions de la reacci.
b) Nomena tots els ions.
c) Escriu i ajusta les semireaccions doxidaci i de reducci
en un medi cid.
d) Escriu la reacci inica ajustada.
(Prova de selectivitat real)
a)
b) SO
3
2
: i sulfit; MnO
4
: i permanganat; SO
4
2
: i sulfat; Mn
2+
:
i mangans (II).
c) S. oxidaci: SO
3
2
+ H
2
O SO
4
2
+ 2 H
+
+ 2 e
S. reducci: MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O
d) S. oxidaci: (SO
3
2
+ H
2
O SO
4
2
+ 2 H
+
+ 2 e
) 5
S. reducci: (MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O) 2
Equaci inica:
5 SO
3
2
+ 2 MnO
4
+ 6 H
+
5 SO
4
2
+ 2 Mn
2+
+ 3 H
2
O
917571 _ 0351-0390.indd 365 17/12/09 11:06
366
8
Les reaccions de transferncia delectrons
Equaci inica:
10 Cl
+ 2 MnO
4
+ 16 H
+
5 Cl
2
+ 2 Mn
2+
+ 8 H
2
O
Equaci molecular:
2 KMnO
4
+ 16 HCl 2 MnCl
2
+ 5 Cl
2
+ 2 KCl + 8 H
2
O
22. El bromur de potassi reacciona amb lcid sulfric concentrat per donar
sulfat de potassi, brom lliure, dixid de sofre i aigua. Respon les preguntes
segents:
a) Formula i ajusta les semireaccions iniques redox i la reacci
neta molecular.
b) Quants cm
3
de brom es produiran quan es fan reaccionar
20 g de bromur de potassi amb cid sulfric en excs.
Dades: Br = 80, K = 39; d (Br
2
) = 2,8 g cm
3
.
(Prova de selectivitat real)
KBr H S O K SO Br S O H O
2 4 2
+ +
+ + + +
1
2
6
4
0
2
4
2
a) S. oxidaci: 2 Br
Br
2
+ 2 e
S. reducci: SO
4
2
+ 4 H
+
+ 2 e
SO
2
+ 2 H
2
O
Equaci inica:
2 Br
+ SO
4
2
+ 4 H
+
Br
2
+ SO
2
+ 2 H
2
O
Equaci molecular:
2 KBr + 2 H
2
SO
4
K
2
SO
4
+ Br
2
+ SO
2
+ 2 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols que es corresponen amb
20 g de bromur de potassi tenint en compte que la massa
molecular s 119 g/mol.
n
m
M
n = = =
20 g
119 g/mol
0,17 mol KBr
Amb lestequiometria de la reacci, hi apliquem factors
de conversi, i tenint en compte que la massa molecular
del brom s 160 g/mol:
V (Br ) 0,17 mol KBr
1 mol Br
2 mol KBr
160 g Br
1 mo
2
2 2
=
ll Br
1 cm Br
2,8 g Br
4,8 cm Br
2
3
2
2
3
2
=
=
23. El ZnSO
4
es pot obtenir a partir del ZnS per oxidaci amb HNO
3
,
una reacci en la qual sobt, a ms a ms, NO.
a) Escriu i ajusta la reacci indicada, pel mtode de li-electr.
b) Calcula el volum mnim de HNO
3
de concentraci 6 M necessari
per reaccionar amb una mostra de 8 g del mineral blenda, que cont
un 70 % en massa de ZnS.
c) Calcula la massa de Zn metllic que es podria obtenir del producte.
Dades: masses atmiques: H = 1, O = 16, N = 14,
S = 32, Zn = 65,4
(Prova de selectivitat real)
a) Obtenci ZnSO
4
Oxidaci: S
2
+ 4 H
2
O SO
4
2
+ 8 H
+
+ 8 e
Reducci: NO
3
+ 4 H
+
+ 3 e
NO + 2 H
2
O
Total: 3 S
2
+ 8 NO
3
+ 8 H+ 3 SO
4
2
+ 8 NO + 4H
2
O
3 ZnS + 8 HNO
3
3 ZnSO
4
+ 8 NO + 4H
2
O
b) Per factors de conversi: 25,6 cm
3
HNO
3
c) Per factors de conversi: 3,76 g Zn.
24. El cinabri s un mineral que cont sulfur de mercuri (II). Una mostra
de cinabri es fa reaccionar amb cid ntric concentrat de manera
que el sulfur de mercuri (II) present en el mineral reacciona amb lcid
formant aigua, monxid de nitrogen i sulfat de mercuri (II).
a) Iguala la reacci pel mtode de li-electr.
b) Indica lespcie que soxida i la que es redueix.
c) Calcula el volum dcid ntric 13,0 M que reaccionar amb el sulfur
de mercuri (II) present en 10,0 g dun cinabri que t un 92,5 %
de sulfur de mercuri (II).
Dades: Hg = 200,6; S = 32,1
(Prova de selectivitat real)
Oxidaci del cinabri
a) Reacci igualada: 8 HNO
3
+ 3 HgS 8 NO + 3 HgS0
4
+ 4 H
2
O
b) El compost que soxida s el HgS (de fet lani sulfur) i el que es
redueix s el HNO
3
(de fet lani NO
3
)
c) Per factors de conversi: V = 8,15 mL de soluci dcid ntric.
25. Tenim la reacci segent en una soluci aquosa:
KMnO
4
+ KI + H
2
SO
4
I
2
+ MnSO
4
+ K
2
SO
4
+ H
2
O
a) Ajusta la reacci, en forma molecular, pel mtode de li-electr.
b) Calcula els litres de soluci 2 M de KMnO
4
necessaris per obtenir
1 kg de I
2
.
Dada: massa atmica : I = 126,9.
(Prova de selectivitat real)
a) S. oxidaci: (2 I
I
2
+ 2 e
) 5
917571 _ 0351-0390.indd 366 17/12/09 11:06
Les reaccions de transferncia
367
SOLUCIONARI
delectrons
Equaci inica:
10 Cl
+ 2 MnO
4
+ 16 H
+
5 Cl
2
+ 2 Mn
2+
+ 8 H
2
O
Equaci molecular:
2 KMnO
4
+ 16 HCl 2 MnCl
2
+ 5 Cl
2
+ 2 KCl + 8 H
2
O
El bromur de potassi reacciona amb lcid sulfric concentrat per donar
sulfat de potassi, brom lliure, dixid de sofre i aigua. Respon les preguntes
segents:
a) Formula i ajusta les semireaccions iniques redox i la reacci
neta molecular.
b) Quants cm
3
de brom es produiran quan es fan reaccionar
20 g de bromur de potassi amb cid sulfric en excs.
Dades: Br = 80, K = 39; d (Br
2
) = 2,8 g cm
3
.
(Prova de selectivitat real)
a) S. oxidaci: 2 Br
Br
2
+ 2 e
S. reducci: SO
4
2
+ 4 H
+
+ 2 e
SO
2
+ 2 H
2
O
Equaci inica:
2 Br
+ SO
4
2
+ 4 H
+
Br
2
+ SO
2
+ 2 H
2
O
Equaci molecular:
2 KBr + 2 H
2
SO
4
K
2
SO
4
+ Br
2
+ SO
2
+ 2 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols que es corresponen amb
20 g de bromur de potassi tenint en compte que la massa
molecular s 119 g/mol.
Amb lestequiometria de la reacci, hi apliquem factors
de conversi, i tenint en compte que la massa molecular
del brom s 160 g/mol:
V (Br ) 0,17 mol KBr
1 mol Br
2 mol KBr
160 g Br
1 mo
2
2 2
=
ll Br
1 cm Br
2,8 g Br
4,8 cm Br
2
3
2
2
3
2
=
=
El ZnSO
4
es pot obtenir a partir del ZnS per oxidaci amb HNO
3
,
una reacci en la qual sobt, a ms a ms, NO.
a) Escriu i ajusta la reacci indicada, pel mtode de li-electr.
b) Calcula el volum mnim de HNO
3
de concentraci 6 M necessari
per reaccionar amb una mostra de 8 g del mineral blenda, que cont
un 70 % en massa de ZnS.
c) Calcula la massa de Zn metllic que es podria obtenir del producte.
Dades: masses atmiques: H = 1, O = 16, N = 14,
S = 32, Zn = 65,4
(Prova de selectivitat real)
a) Obtenci ZnSO
4
Oxidaci: S
2
+ 4 H
2
O SO
4
2
+ 8 H
+
+ 8 e
Reducci: NO
3
+ 4 H
+
+ 3 e
NO + 2 H
2
O
Total: 3 S
2
+ 8 NO
3
+ 8 H+ 3 SO
4
2
+ 8 NO + 4H
2
O
3 ZnS + 8 HNO
3
3 ZnSO
4
+ 8 NO + 4H
2
O
b) Per factors de conversi: 25,6 cm
3
HNO
3
c) Per factors de conversi: 3,76 g Zn.
24. El cinabri s un mineral que cont sulfur de mercuri (II). Una mostra
de cinabri es fa reaccionar amb cid ntric concentrat de manera
que el sulfur de mercuri (II) present en el mineral reacciona amb lcid
formant aigua, monxid de nitrogen i sulfat de mercuri (II).
a) Iguala la reacci pel mtode de li-electr.
b) Indica lespcie que soxida i la que es redueix.
c) Calcula el volum dcid ntric 13,0 M que reaccionar amb el sulfur
de mercuri (II) present en 10,0 g dun cinabri que t un 92,5 %
de sulfur de mercuri (II).
Dades: Hg = 200,6; S = 32,1
(Prova de selectivitat real)
Oxidaci del cinabri
a) Reacci igualada: 8 HNO
3
+ 3 HgS 8 NO + 3 HgS0
4
+ 4 H
2
O
b) El compost que soxida s el HgS (de fet lani sulfur) i el que es
redueix s el HNO
3
(de fet lani NO
3
)
c) Per factors de conversi: V = 8,15 mL de soluci dcid ntric.
25. Tenim la reacci segent en una soluci aquosa:
KMnO
4
+ KI + H
2
SO
4
I
2
+ MnSO
4
+ K
2
SO
4
+ H
2
O
a) Ajusta la reacci, en forma molecular, pel mtode de li-electr.
b) Calcula els litres de soluci 2 M de KMnO
4
necessaris per obtenir
1 kg de I
2
.
Dada: massa atmica : I = 126,9.
(Prova de selectivitat real)
KMnO K I H SO I MnSO K SO H O
2 4 2 4 2
+ +
+ + + + +
7
4
1 0
2
2
4
a) S. oxidaci: (2 I
I
2
+ 2 e
) 5
917571 _ 0351-0390.indd 367 17/12/09 11:06
368
8
Les reaccions de transferncia delectrons
S. reducci: (MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O) 2
Equaci inica:
10 I
+ 2 MnO
4
+ 16 H
+
5 I
2
+ 2 Mn
2+
+ 8 H
2
O
Equaci molecular:
KMnO
4
+ 10 KI + 8 H
2
SO
4
5 I
2
+ 2 MnSO
4
+ 6 K
2
SO
4
+ 8 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols que equivalen a 1 kg de I
2
tenint
en compte que la massa molecular s 253,8 g/mol.
n
m
M
n = = =
1000 g
253,8 g/mol
3 mol I ,94
2
Tenint en compte lestequiometria de la reacci calculem
els mols de permanganat potssic que fan falta per obtenir
aquesta quantitat de I
2
.
n( ) KMnO 3,94 mol I
2 mol KMnO
5 mol I
1,576 mol
4 2
4
2
= = KKMnO
4
Sabent que la soluci de permanganat potssic s 2 M,
el volum que ens en fa falta s:
M
n
V
V
n
M
=
= = =
( )
( )
L
L
1,576 mol
2 M
0,788 L sol. KMnO
4
== 788 mL
26. En soluci aquosa, en un medi cid, el permanganat potssic r
eacciona amb el perxid dhidrogen per donar ions mangans (II),
oxigen i aigua.
a) Ajusta la reacci pel mtode de li-electr i indica quin
s loxidant i quin el reductor.
b) Calcula el nombre de mols de permanganat potssic que calen
per obtenir 2 litres doxigen mesurats en condicions normals.
(Prova de selectivitat real)
KMnO H O Mn O H O
7
4 2
1
2
2
2
0
2
+
+
+ + +
a) S. oxidaci: (H
2
O
2
O
2
+ 2 H
+
+ 2 e
) 5;
H
2
O
2
s lagent reductor.
S. reducci: (MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O) 2;
MnO
4
s lagent oxidant.
Equaci inica:
5 H
2
O
2
+ 2 MnO
4
+ 6 H
+
5 O
2
+ 2 Mn
2+
+ 8 H
2
O
Equaci molecular:
5 H
2
O
2
+ 2 KMnO
4
+ 6 HCl 2 MnCl
2
+ 5 O
2
+ 8 H
2
O + 2 KCl
b) Tenint en compte que ens trobem en condicions
normals i lestequiometria de la reacci, utilitzem factors
de conversi:
27. Lestany metllic reacciona amb lcid ntric concentrat i forma
xid destany (IV), dixid de nitrogen i aigua.
a) Ajusta la reacci pel mtode de li-electr.
b) Calcula el volum duna soluci dcid ntric del 16,0 % en massa
i densitat 1,09 g mL
1
que reacciona estequiomtricament
amb 2,00 g destany.
Dades: Sn = 118,7; H = 1,0; N = 14,0; O = 16,0.
(Prova de selectivitat real)
a) S. oxidaci: Sn + 2 H
2
O SnO
2
+ 4 H
+
+ 4 e
S. reducci: (NO
3
+ 2 H
+
+ 1 e
NO
2
+ H
2
O) 4
Equaci inica:
Sn + 4 NO
3
+ 4 H
+
SnO
2
+ 4 NO
2
+ 2 H
2
O
Equaci molecular:
Sn + 4 HNO
3
SnO
2
+ 4 NO
2
+ 2 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols que equivalen a 2 g destany
tenint en compte que la massa atmica s 118,7 g/mol.
Tenint en compte que la massa molecular de lcid ntric
s 63 g/mol i lestequiometria de la reacci, hi apliquem
factors de conversi:
28. El zinc en pols reacciona amb lcid ntric i dna nitrat de zinc (II) i nitrat
damoni.
a) Ajusta la reacci pel mtode de li-electr.
917571 _ 0351-0390.indd 368 17/12/09 11:06
Les reaccions de transferncia
369
SOLUCIONARI
delectrons
S. reducci: (MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O) 2
Equaci inica:
10 I
+ 2 MnO
4
+ 16 H
+
5 I
2
+ 2 Mn
2+
+ 8 H
2
O
Equaci molecular:
KMnO
4
+ 10 KI + 8 H
2
SO
4
5 I
2
+ 2 MnSO
4
+ 6 K
2
SO
4
+ 8 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols que equivalen a 1 kg de I
2
tenint
en compte que la massa molecular s 253,8 g/mol.
Tenint en compte lestequiometria de la reacci calculem
els mols de permanganat potssic que fan falta per obtenir
aquesta quantitat de I
2
.
Sabent que la soluci de permanganat potssic s 2 M,
el volum que ens en fa falta s:
En soluci aquosa, en un medi cid, el permanganat potssic r
eacciona amb el perxid dhidrogen per donar ions mangans (II),
oxigen i aigua.
a) Ajusta la reacci pel mtode de li-electr i indica quin
s loxidant i quin el reductor.
b) Calcula el nombre de mols de permanganat potssic que calen
per obtenir 2 litres doxigen mesurats en condicions normals.
(Prova de selectivitat real)
a) S. oxidaci: (H
2
O
2
O
2
+ 2 H
+
+ 2 e
) 5;
H
2
O
2
s lagent reductor.
S. reducci: (MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O) 2;
MnO
4
s lagent oxidant.
Equaci inica:
5 H
2
O
2
+ 2 MnO
4
+ 6 H
+
5 O
2
+ 2 Mn
2+
+ 8 H
2
O
Equaci molecular:
5 H
2
O
2
+ 2 KMnO
4
+ 6 HCl 2 MnCl
2
+ 5 O
2
+ 8 H
2
O + 2 KCl
b) Tenint en compte que ens trobem en condicions
normals i lestequiometria de la reacci, utilitzem factors
de conversi:
n( ) KMnO 2 L O
1 mol O
22,4 L
2 mol KMnO
5 mol O
0
4 2
2
4
2
= = ,,036 mol KMnO
4
n( ) KMnO 2 L O
1 mol O
22,4 L
2 mol KMnO
5 mol O
0
4 2
2
4
2
= = ,,036 mol KMnO
4
27. Lestany metllic reacciona amb lcid ntric concentrat i forma
xid destany (IV), dixid de nitrogen i aigua.
a) Ajusta la reacci pel mtode de li-electr.
b) Calcula el volum duna soluci dcid ntric del 16,0 % en massa
i densitat 1,09 g mL
1
que reacciona estequiomtricament
amb 2,00 g destany.
Dades: Sn = 118,7; H = 1,0; N = 14,0; O = 16,0.
(Prova de selectivitat real)
Sn HNO SnO NO H O
2
0 5
3
4
2
4
2
+ + +
+ + +
a) S. oxidaci: Sn + 2 H
2
O SnO
2
+ 4 H
+
+ 4 e
S. reducci: (NO
3
+ 2 H
+
+ 1 e
NO
2
+ H
2
O) 4
Equaci inica:
Sn + 4 NO
3
+ 4 H
+
SnO
2
+ 4 NO
2
+ 2 H
2
O
Equaci molecular:
Sn + 4 HNO
3
SnO
2
+ 4 NO
2
+ 2 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols que equivalen a 2 g destany
tenint en compte que la massa atmica s 118,7 g/mol.
n
m
M
n = = =
2 g
118,7 g/mol
mol Sn 0 017 ,
Tenint en compte que la massa molecular de lcid ntric
s 63 g/mol i lestequiometria de la reacci, hi apliquem
factors de conversi:
V ( ) HNO 0,017 mol Sn
4 mol HNO
1 mol Sn
63 g HNO pu
3
3 3
=
rr
1 mol HNO
100 g HNO sol.
16 g HNO pur
1 mL sol.
1
3
3
3
,,09 g sol.
24,56 mL sol. HNO
3
=
28. El zinc en pols reacciona amb lcid ntric i dna nitrat de zinc (II) i nitrat
damoni.
a) Ajusta la reacci pel mtode de li-electr.
917571 _ 0351-0390.indd 369 17/12/09 11:06
370
8
Les reaccions de transferncia delectrons
b) Calcula el volum dcid ntric de riquesa del 40 % en pes
i densitat 1,25 g cm
3
que cal per a la soluci
de 10 g de zinc.
(Prova de selectivitat real)
Zn HNO Zn(NO ) NH NO
0 5
3
2
3 2
3
4 3
+ +
+ +
a) S. oxidaci: (Zn Zn
2+
+ 2 e
) 4
S. reducci: NO
3
+ 10 H
+
+ 8 e
NH
4
+
+ 3 H
2
O
Equaci inica:
4 Zn + NO
3
+ 10 H
+
4 Zn
2+
+ NH
4
+
+ 3 H
2
O
Equaci molecular:
4 Zn + 10 HNO
3
4 Zn(NO
3
)
2
+ NH
4
NO
3
+ 3 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols que equivalen
a 10 g de zinc tenint en compte que la massa atmica
s 65 g/mol.
n
m
M
n = = =
10 g
65 g/mol
mol Zn 0 154 ,
Tenint en compte que la massa molecular de lcid ntric
s 63 g/mol i lestequiometria de la reacci, hi apliquem factors
de conversi.
V ( ) HNO 0,154 mol Zn
10 mol HNO
4 mol Zn
63 g HNO p
3
3 3
=
uur
1 mol HNO
100 g HNO sol.
40 g HNO pur
1 mL sol.
3
3
3
11,25 g sol.
48,51 mL sol. HNO
3
=
29. El bromur de sodi reacciona amb lcid ntric (trioxonitrat (V)
dhidrogen) per donar brom molecular (Br
2
), dixid de nitrogen,
nitrat de sodi (trioxonitrat (V) de sodi) i aigua.
a) Ajusta lequaci inica i molecular pel mtode de li-electr.
b) Calcula el volum de la soluci dcid ntric 2 M que ha de reaccionar
amb la quantitat estequiomtrica de bromur de sodi per obtenir 20 g
de brom.
Dada: massa atmica: Br = 80.
(Prova de selectivitat real)
NaBr HNO Br NO NaNO H O
2
+ +
+ + + +
1 5
3
0
2
4
2 3
a) S. oxidaci: 2 Br
Br
2
+ 2 e
S. reducci: (NO
3
+ 2 H
+
+ 1 e
NO
2
+ H
2
O) 2
Equaci inica:
2 Br
+ 2 NO
3
+ 4 H
+
Br
2
+ 2 NO
2
+ 2 H
2
O
Equaci molecular:
2 NaBr + 4 HNO
3
Br
2
+ 2 NO
2
+ 2 NaNO
3
+ 2 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols que equivalen a 20 g de Br
2
tenint en compte que la massa molecular s 160 g/mol.
Tenint en compte lestequiometria de la reacci calculem els mols
dcid ntric que fan falta per obtenir aquesta quantitat de Br
2
:
Sabent que la soluci dcid ntric s 2 M, el volum que en
necessitarem s:
30. a) Ajusta la reacci segent pel mtode de li-electr.
MnO
2
+ KI + H
2
SO
4
MnSO
4
+ KIO
3
+ H
2
O
b) Calcula quants grams doxidant es necessiten per obtenir 200 grams
de iodat potssic KIO
3
.
Dades: H = 1; O = 16; S = 32; K = 39; Mn = 55; I = 127.
(Prova de selectivitat real)
a) S. oxidaci: I
+ 3 H
2
O IO
3
+ 6 H
+
+ 6 e
S. reducci: (MnO
2
+ 4 H
+
+ 2 e
Mn
2+
+ 2 H
2
O) 3
Equaci inica:
I
+ 3 MnO
2
+ 6 H
+
IO
3
+ 3 Mn
2+
+ 3 H
2
O
Equaci molecular:
3 MnO
2
+ KI + 3 H
2
SO
4
3 MnSO
4
+ KIO
3
+ 3 H
2
O
b) Loxidant s el MnO
2
.
En primer lloc calculem els mols que corresponen a 200 g de KIO
3
tenint en compte que la massa molecular s 214 g/mol.
917571 _ 0351-0390.indd 370 17/12/09 11:06
Les reaccions de transferncia
371
SOLUCIONARI
delectrons
b) Calcula el volum dcid ntric de riquesa del 40 % en pes
i densitat 1,25 g cm
3
que cal per a la soluci
de 10 g de zinc.
(Prova de selectivitat real)
a) S. oxidaci: (Zn Zn
2+
+ 2 e
) 4
S. reducci: NO
3
+ 10 H
+
+ 8 e
NH
4
+
+ 3 H
2
O
Equaci inica:
4 Zn + NO
3
+ 10 H
+
4 Zn
2+
+ NH
4
+
+ 3 H
2
O
Equaci molecular:
4 Zn + 10 HNO
3
4 Zn(NO
3
)
2
+ NH
4
NO
3
+ 3 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols que equivalen
a 10 g de zinc tenint en compte que la massa atmica
s 65 g/mol.
Tenint en compte que la massa molecular de lcid ntric
s 63 g/mol i lestequiometria de la reacci, hi apliquem factors
de conversi.
El bromur de sodi reacciona amb lcid ntric (trioxonitrat (V)
dhidrogen) per donar brom molecular (Br
2
), dixid de nitrogen,
nitrat de sodi (trioxonitrat (V) de sodi) i aigua.
a) Ajusta lequaci inica i molecular pel mtode de li-electr.
b) Calcula el volum de la soluci dcid ntric 2 M que ha de reaccionar
amb la quantitat estequiomtrica de bromur de sodi per obtenir 20 g
de brom.
Dada: massa atmica: Br = 80.
(Prova de selectivitat real)
a) S. oxidaci: 2 Br
Br
2
+ 2 e
S. reducci: (NO
3
+ 2 H
+
+ 1 e
NO
2
+ H
2
O) 2
Equaci inica:
2 Br
+ 2 NO
3
+ 4 H
+
Br
2
+ 2 NO
2
+ 2 H
2
O
Equaci molecular:
2 NaBr + 4 HNO
3
Br
2
+ 2 NO
2
+ 2 NaNO
3
+ 2 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols que equivalen a 20 g de Br
2
tenint en compte que la massa molecular s 160 g/mol.
n
m
M
n = = =
20 g
160 g/mol
mol Br
2
0 125 ,
Tenint en compte lestequiometria de la reacci calculem els mols
dcid ntric que fan falta per obtenir aquesta quantitat de Br
2
:
n(HNO ) 0,125 mol Br
4 mol HNO
1 mol Br
0,5 mol H
3 2
3
2
= = NNO
3
Sabent que la soluci dcid ntric s 2 M, el volum que en
necessitarem s:
M
n
V
V
n
M
=
= = = =
( )
( )
L
L
0,5 mol
2 M
0,250 L sol. HNO 25
3
00 mL
30. a) Ajusta la reacci segent pel mtode de li-electr.
MnO
2
+ KI + H
2
SO
4
MnSO
4
+ KIO
3
+ H
2
O
b) Calcula quants grams doxidant es necessiten per obtenir 200 grams
de iodat potssic KIO
3
.
Dades: H = 1; O = 16; S = 32; K = 39; Mn = 55; I = 127.
(Prova de selectivitat real)
MnO K I H SO MnSO K I O H O
2 4 2
+ + +
+ + + +
4
2
1 2
4
5
3
a) S. oxidaci: I
+ 3 H
2
O IO
3
+ 6 H
+
+ 6 e
S. reducci: (MnO
2
+ 4 H
+
+ 2 e
Mn
2+
+ 2 H
2
O) 3
Equaci inica:
I
+ 3 MnO
2
+ 6 H
+
IO
3
+ 3 Mn
2+
+ 3 H
2
O
Equaci molecular:
3 MnO
2
+ KI + 3 H
2
SO
4
3 MnSO
4
+ KIO
3
+ 3 H
2
O
b) Loxidant s el MnO
2
.
En primer lloc calculem els mols que corresponen a 200 g de KIO
3
tenint en compte que la massa molecular s 214 g/mol.
n
m
M
n = = =
200 g
214 g/mol
mol KIO
3
0 93 ,
917571 _ 0351-0390.indd 371 17/12/09 11:06
372
8
Les reaccions de transferncia delectrons
Tenint en compte lestequiometria de la reacci i que la massa
molecular del MnO
2
s 87 g/mol, hi apliquem factors
de conversi:
m(MnO ) 0,93 mol KIO
3 mol MnO
1 mol KIO
87 g MnO
2 3
2
3
=
22
2
2
1 mol MnO
242,73 g MnO
=
=
31. Una mostra que cont sulfur de calci (CaS) es tracta amb cid ntric
concentrat fins que la reacci es completa, segons:
CaS + HNO
3
NO + SO
2
+ Ca(NO
3
)
2
+ H
2
O
a) Ajusta pel mtode de li-electr aquesta reacci en les formes
inica i molecular.
b) Sabem que en tractar 35 g de la mostra amb excs dcid sobtenen
20,3 L de NO, mesurats a 30 C i 780 mm Hg. Calcula la riquesa
del CaS de la mostra.
Dades: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
; Ca = 40; S = 32.
(Prova de selectivitat real)
Ca S HNO NO S O Ca(NO ) H O
3 2 2
+ + +
+ + + +
2 5
3
2 4
2
a) S. oxidaci: S
2
+ 2 H
2
O SO
2
+ 4 H
+
+ 6 e
S. reducci: (NO
3
+ 4 H
+
+ 3 e
NO + 2 H
2
O) 2
Equaci inica:
S
2
+ 2 NO
3
+ 4 H
+
SO
2
+ 2 NO + 2 H
2
O
Equaci molecular:
CaS + 4 HNO
3
2 NO + SO
2
+ Ca(NO
3
)
2
+ 2 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols de NO que equivalen als 20,3 L
que shan format a travs de lequaci dels gasos ideals.
P = = 780 mm Hg
1 atm
760 mm Hg
,03 atm 1
T = 30 + 273 = 303 K
P V n R T
n
P V
R T
=
=
=
( )
, ,
,
NO
atm L
a
1 03 20 3
0 082
ttm L
mol K
K
0,84 mol NO
=
303
A partir de lestequiometria de la reacci, dels factors de conversi
adequats i sabent que la massa molecular del CaS s 72 g/mol,
calculem la massa de CaS que faria falta per produir aquests mols
de NO:
m( ) CaS 0,84 mol NO
1 mol CaS
2 mol NO
72 g CaS
1 mol Ca
=
SS
30,24 g CaS =
Com que shan utilitzat 35 g de CaS, la riquesa de la mostra ser:
32. En una mostra de 100 g hi ha CaS i altres components inerts.
Quan tractem aquesta mostra amb HNO
3
1,5 M 1,5 M fins a assolir
una reacci completa, obtenim 20,3 litres de NO a 780 mm Hg i 25 C.
a) Ajusta lequaci mitjanant el mtode de li-electr.
b) Calcula la massa de CaS que hi ha a la mostra si sabem que a ms
de lxid de nitrogen (II) es forma sulfat de calci i aigua.
Dades: masses atmiques: S = 32; Ca = 40; N = 14; O = 16; H = 1;
R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) S. oxidaci: (S
2
+ 4 H
2
O SO
4
2
+ 8 H
+
+ 8 e
) 3
S. reducci: (NO
3
+ 4 H
+
+ 3 e
NO + 2 H
2
O) 8
Equaci inica:
3 S
2
+ 8 NO
3
+ 8 H
+
3 SO
4
2
+ 8 NO + 4 H
2
O
Equaci molecular:
3 CaS + 8 HNO
3
8 NO + 3 CaSO
4
+ 4 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols de NO que equivalen als 20,3 L
formats amb lequaci dels gasos ideals.
T = 25 + 273 = 298 K
A partir de lestequiometria de la reacci, dels factors de conversi
adequats i sabent que la massa molecular del CaS s 72 g/mol,
calculem la massa de CaS que caldria per produir aquests mols
de NO i que ser la que cont la mostra:
917571 _ 0351-0390.indd 372 17/12/09 11:06
Les reaccions de transferncia
373
SOLUCIONARI
delectrons
Tenint en compte lestequiometria de la reacci i que la massa
molecular del MnO
2
s 87 g/mol, hi apliquem factors
de conversi:
Una mostra que cont sulfur de calci (CaS) es tracta amb cid ntric
concentrat fins que la reacci es completa, segons:
CaS + HNO
3
NO + SO
2
+ Ca(NO
3
)
2
+ H
2
O
a) Ajusta pel mtode de li-electr aquesta reacci en les formes
inica i molecular.
b) Sabem que en tractar 35 g de la mostra amb excs dcid sobtenen
20,3 L de NO, mesurats a 30 C i 780 mm Hg. Calcula la riquesa
del CaS de la mostra.
Dades: R = 0,082 atm L K
1
mol
1
; Ca = 40; S = 32.
(Prova de selectivitat real)
a) S. oxidaci: S
2
+ 2 H
2
O SO
2
+ 4 H
+
+ 6 e
S. reducci: (NO
3
+ 4 H
+
+ 3 e
NO + 2 H
2
O) 2
Equaci inica:
S
2
+ 2 NO
3
+ 4 H
+
SO
2
+ 2 NO + 2 H
2
O
Equaci molecular:
CaS + 4 HNO
3
2 NO + SO
2
+ Ca(NO
3
)
2
+ 2 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols de NO que equivalen als 20,3 L
que shan format a travs de lequaci dels gasos ideals.
T = 30 + 273 = 303 K
A partir de lestequiometria de la reacci, dels factors de conversi
adequats i sabent que la massa molecular del CaS s 72 g/mol,
calculem la massa de CaS que faria falta per produir aquests mols
de NO:
m( ) CaS 0,84 mol NO
1 mol CaS
2 mol NO
72 g CaS
1 mol Ca
=
SS
30,24 g CaS =
Com que shan utilitzat 35 g de CaS, la riquesa de la mostra ser:
Riquesa
massa pura
massa impura
Riquesa = = 100
30,,
, %
24
35
100 86 4
g
g
=
32. En una mostra de 100 g hi ha CaS i altres components inerts.
Quan tractem aquesta mostra amb HNO
3
1,5 M 1,5 M fins a assolir
una reacci completa, obtenim 20,3 litres de NO a 780 mm Hg i 25 C.
a) Ajusta lequaci mitjanant el mtode de li-electr.
b) Calcula la massa de CaS que hi ha a la mostra si sabem que a ms
de lxid de nitrogen (II) es forma sulfat de calci i aigua.
Dades: masses atmiques: S = 32; Ca = 40; N = 14; O = 16; H = 1;
R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
CaS HNO NO CaSO H O
2
3
5 2 6
4 2
+ + +
+ + +
a) S. oxidaci: (S
2
+ 4 H
2
O SO
4
2
+ 8 H
+
+ 8 e
) 3
S. reducci: (NO
3
+ 4 H
+
+ 3 e
NO + 2 H
2
O) 8
Equaci inica:
3 S
2
+ 8 NO
3
+ 8 H
+
3 SO
4
2
+ 8 NO + 4 H
2
O
Equaci molecular:
3 CaS + 8 HNO
3
8 NO + 3 CaSO
4
+ 4 H
2
O
b) En primer lloc calculem els mols de NO que equivalen als 20,3 L
formats amb lequaci dels gasos ideals.
P = = 780 mm Hg
1 atm
760 mm Hg
1,03 atm
T = 25 + 273 = 298 K
P V n R T
n
P V
R T
=
=
=
( )
, ,
,
NO
1 03 20 3
0 082
atm L
attm L
mol K
K
0,85 mol NO
=
298
A partir de lestequiometria de la reacci, dels factors de conversi
adequats i sabent que la massa molecular del CaS s 72 g/mol,
calculem la massa de CaS que caldria per produir aquests mols
de NO i que ser la que cont la mostra:
m( ) CaS 0,85 mol NO
3 mol CaS
8 mol NO
72 g CaS
1 mol Ca
=
SS
23 g CaS =
917571 _ 0351-0390.indd 373 17/12/09 11:06
374
8
Les reaccions de transferncia delectrons
33. Per determinar la concentraci duna soluci de sulfat de ferro (II)
es valoren 50 mL amb una soluci de permanganat de potassi de
concentraci 1 M en medi cid. Com a conseqncia del procs redox
el ferro passa a Fe
3+
i el mangans a Mn
2+
.
a) Escriu i ajusta la reacci que es produeix durant la valoraci.
b) Identifica lelement que soxida i el que es redueix.
c) Sabem que shan consumit 22 mL de la soluci de permanganat
de potassi. Determina la concentraci del sulfat de ferro (II).
(Prova de selectivitat real)
FeSO KMnO Fe Mn
+ +
+ +
+ +
2
4
7
4
3 2
a) S. oxidaci: (Fe
2+
Fe
3+
+ 1 e
) 5
S. reducci: MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O
Equaci inica:
5 Fe
2+
+ MnO
4
+ 8 H
+
5 Fe
3+
+ Mn
2+
+ 4 H
2
O
Equaci molecular:
10 FeSO
4
+ 2 KMnO
4
+ 8 H
2
SO
4
5 Fe
2
(SO
4
)
3
+ 2 MnSO
4
+ K
2
SO
4
+ 8 H
2
O
b) Soxida Fe
2+
i es redueix li permanganat, MnO
4
.
c) En primer lloc calculem els mols continguts en 22 mL
de soluci 1 M.
M
n
V
n M V
n
= =
= =
(L)
(L)
1 M 22 10 L 0,022 mol KMn
3
OO
4
Per estequiometria calculem els mols de sulfat de ferro (II)
que hi reaccionarien:
n(FeSO ) 0,022 mol KMnO
10 mol FeSO
2 mol KMnO
4 4
4
4
= = 00,11 mol FeSO
4
Finalment calculem la molaritat dels 50 mL de soluci
de sulfat de ferro (II):
M
n
V
M = =
(L)
0,11 mol
50 10 L
2,2 M
3
34. Una reacci freqent en la valoraci dexcs de dicromat potssic
present en una soluci s la segent:
K
2
Cr
2
O
7
+ H
2
SO
4
+ FeSO
4
K
2
SO
4
+ Fe
2
(SO
4
)
3
+ Cr
2
(SO
4
)
3
+ H
2
O
Es demana:
a) Ajusta lequaci anterior amb el mtode de li-electr.
Digues quines sn les semireaccions doxidaci i de reducci.
b) Un volum de 10 mL de soluci de dicromat reacciona
amb 20 mL duna soluci de sulfat de ferro (II) que cont
5 g de sal per litre de soluci. Calcula la concentraci molar
duna soluci de dicromat potssic.
Dades: masses atmiques: Cr = 52; K = 39,1; O = 16; H = 1;
S = 32; Fe = 55,8.
(Prova de selectivitat real)
a) S. oxidaci: (2 Fe
2+
2 Fe
3+
+ 2 e
) 3
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
0
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci inica:
6 Fe
2+
+ Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
6 Fe
3+
+ 2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci molecular:
K
2
Cr
2
O
7
+ 6 FeSO
4
+ 7 H
2
SO
4
3 Fe
2
(SO
4
)
3
+ Cr
2
(SO
4
)
3
+ K
2
SO
4
+ 7 H
2
O
b) En primer lloc calculem la molaritat duna soluci de FeSO
4
,
5 g/L, tenint en compte que la massa molecular
del FeSO
4
s 151,8 g/mol.
Calculem els mols presents en 20 mL daquesta soluci:
Per estequiometria calculem els mols de dicromat potssic
que hi reaccionarien:
Finalment calculem la molaritat dels 10 mL de soluci
de dicromat potssic:
917571 _ 0351-0390.indd 374 17/12/09 11:06
Les reaccions de transferncia
375
SOLUCIONARI
delectrons
Per determinar la concentraci duna soluci de sulfat de ferro (II)
es valoren 50 mL amb una soluci de permanganat de potassi de
concentraci 1 M en medi cid. Com a conseqncia del procs redox
el ferro passa a Fe
3+
i el mangans a Mn
2+
.
a) Escriu i ajusta la reacci que es produeix durant la valoraci.
b) Identifica lelement que soxida i el que es redueix.
c) Sabem que shan consumit 22 mL de la soluci de permanganat
de potassi. Determina la concentraci del sulfat de ferro (II).
(Prova de selectivitat real)
a) S. oxidaci: (Fe
2+
Fe
3+
+ 1 e
) 5
S. reducci: MnO
4
+ 8 H
+
+ 5 e
Mn
2+
+ 4 H
2
O
Equaci inica:
5 Fe
2+
+ MnO
4
+ 8 H
+
5 Fe
3+
+ Mn
2+
+ 4 H
2
O
Equaci molecular:
10 FeSO
4
+ 2 KMnO
4
+ 8 H
2
SO
4
5 Fe
2
(SO
4
)
3
+ 2 MnSO
4
+ K
2
SO
4
+ 8 H
2
O
b) Soxida Fe
2+
i es redueix li permanganat, MnO
4
.
c) En primer lloc calculem els mols continguts en 22 mL
de soluci 1 M.
Per estequiometria calculem els mols de sulfat de ferro (II)
que hi reaccionarien:
n(FeSO ) 0,022 mol KMnO
10 mol FeSO
2 mol KMnO
4 4
4
4
= = 00,11 mol FeSO
4
Finalment calculem la molaritat dels 50 mL de soluci
de sulfat de ferro (II):
Una reacci freqent en la valoraci dexcs de dicromat potssic
present en una soluci s la segent:
K
2
Cr
2
O
7
+ H
2
SO
4
+ FeSO
4
K
2
SO
4
+ Fe
2
(SO
4
)
3
+ Cr
2
(SO
4
)
3
+ H
2
O
Es demana:
a) Ajusta lequaci anterior amb el mtode de li-electr.
Digues quines sn les semireaccions doxidaci i de reducci.
b) Un volum de 10 mL de soluci de dicromat reacciona
amb 20 mL duna soluci de sulfat de ferro (II) que cont
5 g de sal per litre de soluci. Calcula la concentraci molar
duna soluci de dicromat potssic.
Dades: masses atmiques: Cr = 52; K = 39,1; O = 16; H = 1;
S = 32; Fe = 55,8.
(Prova de selectivitat real)
K Cr O H SO FeSO K SO Fe SO C
2 7 2 4 2 4 2 2
6 2
4
3
4 3
+ + +
+ + + + ( ) rr SO H O
2 2
+
+
3
4 3
( )
a) S. oxidaci: (2 Fe
2+
2 Fe
3+
+ 2 e
) 3
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
0
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci inica:
6 Fe
2+
+ Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
6 Fe
3+
+ 2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci molecular:
K
2
Cr
2
O
7
+ 6 FeSO
4
+ 7 H
2
SO
4
3 Fe
2
(SO
4
)
3
+ Cr
2
(SO
4
)
3
+ K
2
SO
4
+ 7 H
2
O
b) En primer lloc calculem la molaritat duna soluci de FeSO
4
,
5 g/L, tenint en compte que la massa molecular
del FeSO
4
s 151,8 g/mol.
[ ] FeSO
5 g FeSO
1 L
1 mol FeSO
151,8 g FeSO
0,03
4
4
4
4
= = 229 M
Calculem els mols presents en 20 mL daquesta soluci:
M
n
V
n M V
n
= =
= =
(L)
(L)
0,0329 M 20 10 L 6,58 1
3
00 mol FeSO
4
4
ll FeSO
1,097 10 mol K Cr O
4
4
2 2 7
=
=
Finalment calculem la molaritat dels 10 mL de soluci
de dicromat potssic:
M
n
V
M = =
(L)
1,097 10 mol
10 10 L
0,011 M
4
3
917571 _ 0351-0390.indd 375 17/12/09 11:06
376
8
Les reaccions de transferncia delectrons
36. El permanganat potssic en medi cid oxida els sulfurs a sofre
elemental i ell passa a Mn
2+
.
a) Escriu la reacci completament ajustada.
b) Quin volum de permanganat potssic 0,375 M cal per oxidar
50 mL de sulfur sdic 1,250 M?
(Prova de selectivitat real)
a) 2 KMnO
4
+ 5 Na
2
S + 16 HCl 5S + 2MnCl
2
+ 10 NaCl +
+ 2 KCl + 8 H
2
O
b) 67 ml
37. Indica:
a) Per qu es produeix corrent elctric en una pila galvnica quan
est collocat el pont sal, i per qu quan no hi s no hi ha corrent?
Comentan algun exemple.
b) Qu s lelctrode estndard dhidrogen?
(Prova de selectivitat real)
a) La funci del pont sal s mantenir lelectroneutralitat
de la pila mitjanant el moviment intern dions i tancar
el circuit. Si no exists, un costat de la pila se saturaria dions
positius i laltre dions negatius i la pila deixaria de funcionar.
Per tant, haur de ser un medi inic que eviti que les solucions
es barregin directament, i permeti nicament el pas dions.
Aix saconsegueix preparant una gelatina amb una soluci
saturada i calenta de KNO
3
o KCl, que sintrodueix en
un tub amb forma de U. Per exemple, a la pila Daniell els ions
Cl
) 3
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci inica:
6 Fe
2+
+ Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
6 Fe
3+
+ 2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci molecular:
K
2
Cr
2
O
7
+ 6 FeSO
4
+ 7 H
2
SO
4
3 Fe
2
(SO
4
)
3
+ Cr
2
(SO
4
)
3
+ K
2
SO
4
+ 7 H
2
O
b) Calculem els mols presents en 18 mL de la soluci 0,15 M
de dicromat potssic:
M
n
V
n M V
n
= =
= =
(L)
(L)
0,15 M 18 10 L 2 10
3 3
,7 mmol K Cr O
2 2 7
Per estequiometria calculem els mols de sulfat de ferro (II)
que hi reaccionarien:
n(FeSO ) 2 10 mol K Cr O
6 mol FeSO
1 mol K
4
3
2 2 7
4
2
=
,7
CCr O
mol FeSO
2 7
4
=
= 0 0162 ,
Finalment calculem el volum de soluci 0,9 M de sulfat
de ferro (II):
M
n
V
V
n
M
V
= =
= =
(L)
L
L
mol
M
0,018 L
( )
( )
,
,
0 0162
0 9
118 mL FeSO
4
c) En 0,0162 mol de FeSO
4
tindrem 0,0162 mol de Fe.
La massa continguda ser:
n
m
Mm
m n Mm m = = = = 0 0162 55 8 0 9 , , , mol g/mol g
917571 _ 0351-0390.indd 376 17/12/09 11:06
Les reaccions de transferncia
377
SOLUCIONARI
delectrons
36. El permanganat potssic en medi cid oxida els sulfurs a sofre
elemental i ell passa a Mn
2+
.
a) Escriu la reacci completament ajustada.
b) Quin volum de permanganat potssic 0,375 M cal per oxidar
50 mL de sulfur sdic 1,250 M?
(Prova de selectivitat real)
a) 2 KMnO
4
+ 5 Na
2
S + 16 HCl 5S + 2MnCl
2
+ 10 NaCl +
+ 2 KCl + 8 H
2
O
b) 67 ml
37. Indica:
a) Per qu es produeix corrent elctric en una pila galvnica quan
est collocat el pont sal, i per qu quan no hi s no hi ha corrent?
Comentan algun exemple.
b) Qu s lelctrode estndard dhidrogen?
(Prova de selectivitat real)
a) La funci del pont sal s mantenir lelectroneutralitat
de la pila mitjanant el moviment intern dions i tancar
el circuit. Si no exists, un costat de la pila se saturaria dions
positius i laltre dions negatius i la pila deixaria de funcionar.
Per tant, haur de ser un medi inic que eviti que les solucions
es barregin directament, i permeti nicament el pas dions.
Aix saconsegueix preparant una gelatina amb una soluci
saturada i calenta de KNO
3
o KCl, que sintrodueix en
un tub amb forma de U. Per exemple, a la pila Daniell els ions
Cl
) 3
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci inica:
6 Fe
2+
+ Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
6 Fe
3+
+ 2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci molecular:
K
2
Cr
2
O
7
+ 6 FeSO
4
+ 7 H
2
SO
4
3 Fe
2
(SO
4
)
3
+ Cr
2
(SO
4
)
3
+ K
2
SO
4
+ 7 H
2
O
b) Calculem els mols presents en 18 mL de la soluci 0,15 M
de dicromat potssic:
Per estequiometria calculem els mols de sulfat de ferro (II)
que hi reaccionarien:
Finalment calculem el volum de soluci 0,9 M de sulfat
de ferro (II):
c) En 0,0162 mol de FeSO
4
tindrem 0,0162 mol de Fe.
La massa continguda ser:
n
m
Mm
m n Mm m = = = = 0 0162 55 8 0 9 , , , mol g/mol g
917571 _ 0351-0390.indd 377 17/12/09 11:06
378
8
Les reaccions de transferncia delectrons
a) Amb un elctrode de Zn
2+
/Zn i un altre de Cd
2+
/Cd no es pot construir
una pila, perqu tots dos tenen potencials de reducci estndard
negatius i cal que un sigui positiu.
b) Si en una soluci que cont ions Cu
2+
sintrodueix una lmina de zinc,
al damunt es dipositar coure metllic.
c) Si en una soluci que cont ions Cd
2+
safegeixen ions Cu
2+
, shi
dipositar coure metllic.
(Prova de selectivitat real)
a) Falsa. Actuar com a ctode lelctrode amb ms potencial
de reducci. En aquest cas ser el menys negatiu, perqu la pila
formada tingui un potencial positiu.
En el nostre cas, el ctode ser lelctrode de cadmi, i lnode,
el de zinc.
E E E E
pila ctode node pila
V
0 0 0 0
0 40 0 7 = = , ( , 66 0 36 V V ) , =
b) Certa. Perqu es dipositi Cu metllic les semireaccions seran:
S. oxidaci: Zn Zn
2+
+ 2 e
S. reducci: Cu
2+
+ 2 e
Cu
s a dir, lelctrode de coure actuar com a ctode, i el de zinc,
com a node. Perqu aix passi sha de complir:
E
0
(Cu
2+
/Cu) > E
0
(Zn
2+
/Zn). Veiem que aix s aix, i per tant,
lafirmaci s correcta.
c) Fals. Les reaccions que es produirien serien:
Cu
2+
+ 2 e
Cu
Cd
2+
+ 2 e
Cd
Totes dues sn reaccions de reducci, ja que no hi ha metalls
lliures perqu es donin les reaccions contrries.
39. Disposem duna lmina de coure, duna de ferro i de dues solucions
aquoses: una de sulfat de ferro (II) 1,0 M i laltra de sulfat de coure
(II) 1,0 M.
a) Explica com construiries una pila amb aquestes substncies al
laboratori.
b) Indica el ctode i lnode de la pila, les seves polaritats i les reaccions
que hi tenen lloc.
c) Calcula la fora electromotriu estndard a 25 C daquesta pila.
d) Escriu la notaci de la pila formada a partir de les substncies
esmentades.
Dades: a 25 C: E
0
(Cu
2+
/Cu) = +0,340 V; E
0
(Fe
2+
/Fe) = 0,440
(Prova de selectivitat real)
a) Es necessiten dos recipients, en un hi posarem la soluci de sulfat
de ferro (II) i la lmina de ferro, mentre que en laltre hi posarem
la soluci de sulfat de coure (II) i la lmina de coure. Es posen
en contacte les solucions dels dos recipients mitjanant un pont
sal (conductor inic) i es connecten entre si els dos metalls, per
exemple, mitjanant un fil de coure o un altre conductor de primera
espcie (circuit extern amb conducci electrnica).
Abans de disposar els dos metalls en les corresponents solucions
s convenient netejar la superfcie amb un paper de vidre per tal
deliminar el possible xid. Tamb els podem netejar submergint-los
uns instants en solucions de HCl (en el cas del Fe) o de HNO
3
(en
el cas del Cu) i desprs rentar-los amb aigua.
b) f.e.m.: E
0
(Cu
2+
/Cu) E
0
(Fe
+2
/Fe) = 0,340 (0,440) = 0,780 V
c) node: reacci andica, Fe | Fe
2+
+ 2 e
| Cu (reducci de li
Ag
+
)
Lnode t polaritat negativa (els electrons resten en el metall)
mentre que el ctode t polaritat positiva ats que en ell hi ha
consum delectrons.
d) Fe
(s)
| FeSO
4 (aq, 1 M)
|| CuSO
4 (aq, 1 M)
| Cu
(s)
40. Al laboratori shan fet els experiments segents:
Experiment Reactius Resultats
Tub 1
Fil de plata + cid
clorhdric
No sobserva
cap reacci
Tub 2
Lmina dalumini +
cid clorhdric
Despreniment
dun gas
a) Justifica, mitjanant els potencials estndard de reducci, per qu no
sobserva reacci en el tub 1.
b) Utilitza el mtode de li-electr per escriure lequaci inica ajustada
de la reacci que sha produt en el tub 2. Indica quina espcie soxida
i quina es redueix.
c) Dibuixa un esquema de la pila que es podria construir utilitzant la
reacci del tub 2. Assenyala-hi lnode, el ctode i el sentit
del moviment dels ions del pont sal.
Dades: E
0
(Ag
+
/Ag) = 0,80 V; E
0
(Al
3+
/Al) = 1,66 V.
(Prova de selectivitat real)
a) Al tub 1 hi ha plata metllica i ions H
+
; per tant, shauria
de produir loxidaci de la plata; Ag Ag
+
(node)
i la reducci de lhidrogen H
+
H
2
(ctode).
Perqu aix passi el potencial de reducci de lhidrogen hauria
de ser ms gran que el de la plata, perqu el potencial
917571 _ 0351-0390.indd 378 17/12/09 11:06
Les reaccions de transferncia
379
SOLUCIONARI
delectrons
a) Amb un elctrode de Zn
2+
/Zn i un altre de Cd
2+
/Cd no es pot construir
una pila, perqu tots dos tenen potencials de reducci estndard
negatius i cal que un sigui positiu.
b) Si en una soluci que cont ions Cu
2+
sintrodueix una lmina de zinc,
al damunt es dipositar coure metllic.
c) Si en una soluci que cont ions Cd
2+
safegeixen ions Cu
2+
, shi
dipositar coure metllic.
(Prova de selectivitat real)
a) Falsa. Actuar com a ctode lelctrode amb ms potencial
de reducci. En aquest cas ser el menys negatiu, perqu la pila
formada tingui un potencial positiu.
En el nostre cas, el ctode ser lelctrode de cadmi, i lnode,
el de zinc.
E E E E
pila ctode node pila
V
0 0 0 0
0 40 0 7 = = , ( , 66 0 36 V V ) , =
b) Certa. Perqu es dipositi Cu metllic les semireaccions seran:
S. oxidaci: Zn Zn
2+
+ 2 e
S. reducci: Cu
2+
+ 2 e
Cu
s a dir, lelctrode de coure actuar com a ctode, i el de zinc,
com a node. Perqu aix passi sha de complir:
E
0
(Cu
2+
/Cu) > E
0
(Zn
2+
/Zn). Veiem que aix s aix, i per tant,
lafirmaci s correcta.
c) Fals. Les reaccions que es produirien serien:
Cu
2+
+ 2 e
Cu
Cd
2+
+ 2 e
Cd
Totes dues sn reaccions de reducci, ja que no hi ha metalls
lliures perqu es donin les reaccions contrries.
Disposem duna lmina de coure, duna de ferro i de dues solucions
aquoses: una de sulfat de ferro (II) 1,0 M i laltra de sulfat de coure
(II) 1,0 M.
a) Explica com construiries una pila amb aquestes substncies al
laboratori.
b) Indica el ctode i lnode de la pila, les seves polaritats i les reaccions
que hi tenen lloc.
c) Calcula la fora electromotriu estndard a 25 C daquesta pila.
d) Escriu la notaci de la pila formada a partir de les substncies
esmentades.
Dades: a 25 C: E
0
(Cu
2+
/Cu) = +0,340 V; E
0
(Fe
2+
/Fe) = 0,440
(Prova de selectivitat real)
a) Es necessiten dos recipients, en un hi posarem la soluci de sulfat
de ferro (II) i la lmina de ferro, mentre que en laltre hi posarem
la soluci de sulfat de coure (II) i la lmina de coure. Es posen
en contacte les solucions dels dos recipients mitjanant un pont
sal (conductor inic) i es connecten entre si els dos metalls, per
exemple, mitjanant un fil de coure o un altre conductor de primera
espcie (circuit extern amb conducci electrnica).
Abans de disposar els dos metalls en les corresponents solucions
s convenient netejar la superfcie amb un paper de vidre per tal
deliminar el possible xid. Tamb els podem netejar submergint-los
uns instants en solucions de HCl (en el cas del Fe) o de HNO
3
(en
el cas del Cu) i desprs rentar-los amb aigua.
b) f.e.m.: E
0
(Cu
2+
/Cu) E
0
(Fe
+2
/Fe) = 0,340 (0,440) = 0,780 V
c) node: reacci andica, Fe | Fe
2+
+ 2 e
| Cu (reducci de li
Ag
+
)
Lnode t polaritat negativa (els electrons resten en el metall)
mentre que el ctode t polaritat positiva ats que en ell hi ha
consum delectrons.
d) Fe
(s)
| FeSO
4 (aq, 1 M)
|| CuSO
4 (aq, 1 M)
| Cu
(s)
40. Al laboratori shan fet els experiments segents:
Experiment Reactius Resultats
Tub 1
Fil de plata + cid
clorhdric
No sobserva
cap reacci
Tub 2
Lmina dalumini +
cid clorhdric
Despreniment
dun gas
a) Justifica, mitjanant els potencials estndard de reducci, per qu no
sobserva reacci en el tub 1.
b) Utilitza el mtode de li-electr per escriure lequaci inica ajustada
de la reacci que sha produt en el tub 2. Indica quina espcie soxida
i quina es redueix.
c) Dibuixa un esquema de la pila que es podria construir utilitzant la
reacci del tub 2. Assenyala-hi lnode, el ctode i el sentit
del moviment dels ions del pont sal.
Dades: E
0
(Ag
+
/Ag) = 0,80 V; E
0
(Al
3+
/Al) = 1,66 V.
(Prova de selectivitat real)
a) Al tub 1 hi ha plata metllica i ions H
+
; per tant, shauria
de produir loxidaci de la plata; Ag Ag
+
(node)
i la reducci de lhidrogen H
+
H
2
(ctode).
Perqu aix passi el potencial de reducci de lhidrogen hauria
de ser ms gran que el de la plata, perqu el potencial
917571 _ 0351-0390.indd 379 17/12/09 11:06
380
8
Les reaccions de transferncia delectrons
de la hipottica pila formada fos positiu, i la reacci, espontnia.
Veiem que el potencial de lhidrogen s ms petit que el de la plata;
per tant la reacci no s espontnia i no ser possible.
E
0
(H
+
/H
2
) = 0,00 V < E
0
(Ag
+
/Ag) = 0,80 V
node
Ctode
V
kCl
+
H
2
H
+
K
+
Cl
Al
3+
H
2 (g )
Al
e
b) S. oxidaci: (Al Al
3+
+ 3 e
) 2
S. reducci: (H
+
+ 2 e
H
2
) 3
Reacci global:
2 Al + 6 H
+
2 Al
3+
+ 3 H
2
Veiem que lalumini soxida i els protons es redueixen.
c) Lesquema de la pila seria:
Al
(s )
Al
3+
(aq)
H
+
(aq)
H
2 (g )
41. En una soluci cida, li dicromat oxida lcid oxlic (H
2
C
2
O
4
)
a CO
2
segons la reacci (sense ajustar):
Cr
2
O
7
2
+ H
2
C
2
O
4
Cr
3+
+ CO
2
a) Indica els estats doxidaci de tots els toms en cadascun
dels reactius i dels productes daquesta reacci.
b) Escriu i ajusta les semireaccions doxidaci i reducci.
c) Ajusta la reacci global.
d) Justifica si s espontnia o no en condicions estndard.
Dades: E
0
(Cr
2
O
7
2
/Cr
3+
) = 1,33 V; E
0
(CO
2
/H
2
C
2
O
4
) = 0,49 V.
(Prova de selectivitat real)
a) Cr O H C O Cr C O
7
2
+
+ +
+
+
+ +
6
2
2 1
2
3
2
2
4
3
4 2
2
b) S. oxidaci: (H
2
C
2
O
4
2 CO
2
+ 2 H
+
+ 2 e
) 3
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
c) Equaci global:
Cr
2
O
7
2
+ 3 H
2
C
2
O
4
+ 8 H
+
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O + 6 CO
2
d) Li dicromat actuaria com el ctode duna hipottica pila,
i lcid oxlic, com lnode.
42. Coneixem els potencials normals de reducci dels halgens.
a) Escriu les reaccions segents i determina quines seran espontnies:
i) Oxidaci de li bromur pel iode.
ii) Reducci del clor per li bromur.
iii) Oxidaci de iodur amb clor.
b) Justifica quina s lespcie ms oxidant i quina s la ms reductora.
Dades: E
0
(F
2
/F
) = 2,85 V; E
0
(Cl
2
/Cl
) = 1,36 V;
E
0
(Br
2
/Br
) = 1,07 V; E
0
(I
2
/I
) = 0,54 V
(Prova de selectivitat real)
a) i) S. oxidaci: 2 Br
Br
2
+ 2 e
. node; E
0
(Br
2
/Br
) = 1,07 V
S. reducci: I
2
+ 2 e
2 I
. Ctode; E
0
(I
2
/I
) = 0,54 V
ii) S. oxidaci: 2 Br
Br
2
+ 2 e
. node; E
0
(Br
2
/Br
) = 1,07 V
S. reducci: Cl
2
+ 2 e
2 Cl
. Ctode; E
0
(Cl
2
/Cl
) = 1,36 V
R. global:
Cl
2
+ 2 Br
2 Cl
+ Br
2
iii) S. oxidaci: 2 I
I
2
+ 2 e
. node; E
0
(I
2
/I
) = 0,54 V
S. reducci: Cl
2
+ 2 e
2 Cl
. Ctode; E
0
(Cl
2
/Cl
) = 1,36 V
R. global:
Cl
2
+ 2 I
2 Cl
+ I
2
b) Lespcie ms oxidant s la que t ms tendncia a reduir-se i,
per tant, ms potencial de reducci. En aquest cas ser el fluor, F
2
.
Lespcie ms reductora s la que t ms tendncia a oxidar-se i,
per tant, menys potencial de reducci. En aquest cas ser
li iodur, I
.
917571 _ 0351-0390.indd 380 17/12/09 11:06
Les reaccions de transferncia
381
SOLUCIONARI
delectrons
de la hipottica pila formada fos positiu, i la reacci, espontnia.
Veiem que el potencial de lhidrogen s ms petit que el de la plata;
per tant la reacci no s espontnia i no ser possible.
E
0
(H
+
/H
2
) = 0,00 V < E
0
(Ag
+
/Ag) = 0,80 V
b) S. oxidaci: (Al Al
3+
+ 3 e
) 2
S. reducci: (H
+
+ 2 e
H
2
) 3
Reacci global:
2 Al + 6 H
+
2 Al
3+
+ 3 H
2
Veiem que lalumini soxida i els protons es redueixen.
c) Lesquema de la pila seria:
Al
(s )
Al
3+
(aq)
H
+
(aq)
H
2 (g )
En una soluci cida, li dicromat oxida lcid oxlic (H
2
C
2
O
4
)
a CO
2
segons la reacci (sense ajustar):
Cr
2
O
7
2
+ H
2
C
2
O
4
Cr
3+
+ CO
2
a) Indica els estats doxidaci de tots els toms en cadascun
dels reactius i dels productes daquesta reacci.
b) Escriu i ajusta les semireaccions doxidaci i reducci.
c) Ajusta la reacci global.
d) Justifica si s espontnia o no en condicions estndard.
Dades: E
0
(Cr
2
O
7
2
/Cr
3+
) = 1,33 V; E
0
(CO
2
/H
2
C
2
O
4
) = 0,49 V.
(Prova de selectivitat real)
a)
b) S. oxidaci: (H
2
C
2
O
4
2 CO
2
+ 2 H
+
+ 2 e
) 3
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
c) Equaci global:
Cr
2
O
7
2
+ 3 H
2
C
2
O
4
+ 8 H
+
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O + 6 CO
2
d) Li dicromat actuaria com el ctode duna hipottica pila,
i lcid oxlic, com lnode.
E E E E E
pila ctode node pila
2
Cr O /C
0 0 0 0 0
7
2
= =
( rr
CO /H C O V V V
2 2 2 4
3
0
1 33 0 49 1 82
+
= =
)
( ) , ( , ) , E
E
pila
0
0; espontnia >
42. Coneixem els potencials normals de reducci dels halgens.
a) Escriu les reaccions segents i determina quines seran espontnies:
i) Oxidaci de li bromur pel iode.
ii) Reducci del clor per li bromur.
iii) Oxidaci de iodur amb clor.
b) Justifica quina s lespcie ms oxidant i quina s la ms reductora.
Dades: E
0
(F
2
/F
) = 2,85 V; E
0
(Cl
2
/Cl
) = 1,36 V;
E
0
(Br
2
/Br
) = 1,07 V; E
0
(I
2
/I
) = 0,54 V
(Prova de selectivitat real)
a) i) S. oxidaci: 2 Br
Br
2
+ 2 e
. node; E
0
(Br
2
/Br
) = 1,07 V
S. reducci: I
2
+ 2 e
2 I
. Ctode; E
0
(I
2
/I
) = 0,54 V
E E E E
pila ctode node pila
V V
0 0 0 0
0 54 1 07 = = = , , 0 53 , V
E
pila
0
0; no espontnia <
ii) S. oxidaci: 2 Br
Br
2
+ 2 e
. node; E
0
(Br
2
/Br
) = 1,07 V
S. reducci: Cl
2
+ 2 e
2 Cl
. Ctode; E
0
(Cl
2
/Cl
) = 1,36 V
R. global:
Cl
2
+ 2 Br
2 Cl
+ Br
2
E E E E
pila
0
ctode
0
node
0
pila
0
1,36 V 1,07 V = = = 00,29 V
E
pila
0
0; espontnia >
iii) S. oxidaci: 2 I
I
2
+ 2 e
. node; E
0
(I
2
/I
) = 0,54 V
S. reducci: Cl
2
+ 2 e
2 Cl
. Ctode; E
0
(Cl
2
/Cl
) = 1,36 V
R. global:
Cl
2
+ 2 I
2 Cl
+ I
2
E E E E
pila
0
ctode
0
node
0
pila
0
1,36 V 0,54 V = = = 00,82 V
E
pila
0
0; espontnia >
b) Lespcie ms oxidant s la que t ms tendncia a reduir-se i,
per tant, ms potencial de reducci. En aquest cas ser el fluor, F
2
.
Lespcie ms reductora s la que t ms tendncia a oxidar-se i,
per tant, menys potencial de reducci. En aquest cas ser
li iodur, I
.
917571 _ 0351-0390.indd 381 17/12/09 11:06
382
8
Les reaccions de transferncia delectrons
43. Donats els potencials estndard de reducci:
E
0
(Fe
3+
/Fe
2+
) = 0,77 V i E
0
(Cr
2
O
7
2
/Cr
3+
) = 1,33 V
a) Justifica en quin sentit es produir la reacci:
Fe
2
(SO
4
)
3
+ Cr
2
(SO
4
)
3
+ H
2
O
+ K
2
SO
4
FeSO
4
+ K
2
Cr
2
O
7
+ H
2
SO
4
b) Indica quina espcie actua com a agent oxidant i quina com a agent
reductor.
c) Ajusta la reacci, en forma molecular, pel mtode de li-electr.
(Prova de selectivitat real)
a) Com que el potencial de reducci del dicromat s ms gran
que el del ferro, es produir la reducci del dicromat i loxidaci
del Fe
2+
, per tal que el potencial sigui positiu i la reacci,
espontnia. Per tant, la reacci es produir de dreta a esquerra.
b) El Cr
2
O
7
2
es redueix, per tant s lagent oxidant. El Fe
2+
soxida
i s lagent reductor.
c) S. oxidaci: (2 Fe
2+
2 Fe
3+
+ 2 e
) 3
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci inica:
6 Fe
2+
+ Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
6 Fe
3+
+ 2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci molecular:
6 FeSO
4
+ K
2
Cr
2
O
7
+ 7 H
2
SO
4
3 Fe
2
(SO
4
)
3
+ Cr
2
(SO
4
)
3
+ 7 H
2
O
+ K
2
SO
4
44. Respon, de manera raonada, les preguntes segents:
a) Es pot guardar una soluci de nitrat de coure (II) en un pot dalumini?
I en un recipient de zinc metllic? I en un de plata?
b) Es pot guardar una soluci de clorur de ferro (II) en un pot dalumini?
I en un recipient de zinc metllic? I en un de coure metllic?
Dades: E
0
(Cu
2+
/Cu) = 0,34 V; E
0
(Ag
+
/Ag) = 0,80 V;
E
0
(Al
3+
/Al) = 1,67 V; E
0
(Fe
2+
/Fe) = 0,44 V; E
0
(Zn
2+
/Zn) = 0,74 V.
(Prova de selectivitat real)
a) Si saboca una soluci de nitrat de coure (II) en un recipient
dalumini es produiran les reaccions segents:
S. oxidaci: Al Al
3+
+ 3 e
S. reducci: Cu
2+
+ 2 e
Cu
Aix s degut al fet que:
E
0
(Cu
2+
/Cu) = 0,34 V > E
0
(Al
3+
/Al) = 1,67 V
i aquestes reaccions sn espontnies. El nitrat de coure (II)
no ser estable, i es dipositar coure metllic.
En un recipient de zinc metllic succeir exactament el mateix,
ja que E
0
(Cu
2+
/Cu) = 0,34 V > E
0
(Zn
2+
/Zn) = 0,74 V
i tamb es dipositar coure metllic.
En un recipient de plata, com que en aquest cas tenim
E
0
(Cu
2+
/Cu) = 0,34 V < E
0
(Ag
+
/Ag) = 0,80 V, no es produir
la reducci del Cu
2+
i no es dipositar coure metllic. S que
es podr utilitzar un recipient de plata.
b) El raonament s anleg al de lapartat anterior.
Si saboca clorur de ferro (II) en un recipient dalumini es
produiran les reaccions segents:
S. oxidaci: Al Al
3+
+ 3 e
S. reducci: Fe
2+
+ 2 e
Fe
Aix s degut al fet que:
E
0
(Fe
2+
/Fe) = 0,44 V > E
0
(Al
3+
/Al) = 1,67 V
i aquestes reaccions sn espontnies. El clorur de ferro (II)
no ser estable, i es dipositar ferro metllic.
En un recipient de zinc metllic succeir exactament el mateix,
ja que E
0
(Fe
2+
/Fe) = 0,44 V > E
0
(Zn
2+
/Zn) = 0,74 V
i tamb es dipositar ferro metllic.
En un recipient de coure, com que en aquest cas
E
0
(Fe
2+
/Fe) = 0,44 V < E
0
(Cu
2+
/Cu) = 0,34 V, no es
produir la reducci del Fe
2+
i no es dipositar ferro metllic.
S que es podr utilitzar un recipient de coure.
45. Els potencials estndard de reducci dels elctrodes Zn
+2
/Zn
i Cd
+2
/Cd sn, respectivament, 0,76 V i 0,40 V. Respon,
de manera raonada, les preguntes segents:
a) Quina reacci es produeix si una soluci aquosa 1 M de Cd
+2
safegeix a zinc metllic?
b) Quina s la fora electromotriu de la pila formada amb aquests
dos elctrodes en condicions estndard?
c) Quines reaccions es produeixen en els elctrodes daquesta
pila?
d) Quin s lnode i quin s el ctode en aquesta pila?
(Prova de selectivitat real)
a) Es dipositar cadmi slid sobre el zinc metllic.
b) 0,36 V
c) Zn Zn
+2
+ 2e
Cd
2+
+ 2 e Cd
d) node de zinc i ctode de cadmi.
917571 _ 0351-0390.indd 382 17/12/09 11:06
Les reaccions de transferncia
383
SOLUCIONARI
delectrons
Donats els potencials estndard de reducci:
E
0
(Fe
3+
/Fe
2+
) = 0,77 V i E
0
(Cr
2
O
7
2
/Cr
3+
) = 1,33 V
a) Justifica en quin sentit es produir la reacci:
Fe
2
(SO
4
)
3
+ Cr
2
(SO
4
)
3
+ H
2
O
+ K
2
SO
4
FeSO
4
+ K
2
Cr
2
O
7
+ H
2
SO
4
b) Indica quina espcie actua com a agent oxidant i quina com a agent
reductor.
c) Ajusta la reacci, en forma molecular, pel mtode de li-electr.
(Prova de selectivitat real)
a) Com que el potencial de reducci del dicromat s ms gran
que el del ferro, es produir la reducci del dicromat i loxidaci
del Fe
2+
, per tal que el potencial sigui positiu i la reacci,
espontnia. Per tant, la reacci es produir de dreta a esquerra.
b) El Cr
2
O
7
2
es redueix, per tant s lagent oxidant. El Fe
2+
soxida
i s lagent reductor.
c) S. oxidaci: (2 Fe
2+
2 Fe
3+
+ 2 e
) 3
S. reducci: Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
+ 6 e
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci inica:
6 Fe
2+
+ Cr
2
O
7
2
+ 14 H
+
6 Fe
3+
+ 2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
Equaci molecular:
6 FeSO
4
+ K
2
Cr
2
O
7
+ 7 H
2
SO
4
3 Fe
2
(SO
4
)
3
+ Cr
2
(SO
4
)
3
+ 7 H
2
O
+ K
2
SO
4
Respon, de manera raonada, les preguntes segents:
a) Es pot guardar una soluci de nitrat de coure (II) en un pot dalumini?
I en un recipient de zinc metllic? I en un de plata?
b) Es pot guardar una soluci de clorur de ferro (II) en un pot dalumini?
I en un recipient de zinc metllic? I en un de coure metllic?
Dades: E
0
(Cu
2+
/Cu) = 0,34 V; E
0
(Ag
+
/Ag) = 0,80 V;
E
0
(Al
3+
/Al) = 1,67 V; E
0
(Fe
2+
/Fe) = 0,44 V; E
0
(Zn
2+
/Zn) = 0,74 V.
(Prova de selectivitat real)
a) Si saboca una soluci de nitrat de coure (II) en un recipient
dalumini es produiran les reaccions segents:
S. oxidaci: Al Al
3+
+ 3 e
S. reducci: Cu
2+
+ 2 e
Cu
Aix s degut al fet que:
E
0
(Cu
2+
/Cu) = 0,34 V > E
0
(Al
3+
/Al) = 1,67 V
i aquestes reaccions sn espontnies. El nitrat de coure (II)
no ser estable, i es dipositar coure metllic.
En un recipient de zinc metllic succeir exactament el mateix,
ja que E
0
(Cu
2+
/Cu) = 0,34 V > E
0
(Zn
2+
/Zn) = 0,74 V
i tamb es dipositar coure metllic.
En un recipient de plata, com que en aquest cas tenim
E
0
(Cu
2+
/Cu) = 0,34 V < E
0
(Ag
+
/Ag) = 0,80 V, no es produir
la reducci del Cu
2+
i no es dipositar coure metllic. S que
es podr utilitzar un recipient de plata.
b) El raonament s anleg al de lapartat anterior.
Si saboca clorur de ferro (II) en un recipient dalumini es
produiran les reaccions segents:
S. oxidaci: Al Al
3+
+ 3 e
S. reducci: Fe
2+
+ 2 e
Fe
Aix s degut al fet que:
E
0
(Fe
2+
/Fe) = 0,44 V > E
0
(Al
3+
/Al) = 1,67 V
i aquestes reaccions sn espontnies. El clorur de ferro (II)
no ser estable, i es dipositar ferro metllic.
En un recipient de zinc metllic succeir exactament el mateix,
ja que E
0
(Fe
2+
/Fe) = 0,44 V > E
0
(Zn
2+
/Zn) = 0,74 V
i tamb es dipositar ferro metllic.
En un recipient de coure, com que en aquest cas
E
0
(Fe
2+
/Fe) = 0,44 V < E
0
(Cu
2+
/Cu) = 0,34 V, no es
produir la reducci del Fe
2+
i no es dipositar ferro metllic.
S que es podr utilitzar un recipient de coure.
45. Els potencials estndard de reducci dels elctrodes Zn
+2
/Zn
i Cd
+2
/Cd sn, respectivament, 0,76 V i 0,40 V. Respon,
de manera raonada, les preguntes segents:
a) Quina reacci es produeix si una soluci aquosa 1 M de Cd
+2
safegeix a zinc metllic?
b) Quina s la fora electromotriu de la pila formada amb aquests
dos elctrodes en condicions estndard?
c) Quines reaccions es produeixen en els elctrodes daquesta
pila?
d) Quin s lnode i quin s el ctode en aquesta pila?
(Prova de selectivitat real)
a) Es dipositar cadmi slid sobre el zinc metllic.
b) 0,36 V
c) Zn Zn
+2
+ 2e
Cd
2+
+ 2 e Cd
d) node de zinc i ctode de cadmi.
917571 _ 0351-0390.indd 383 17/12/09 11:06
384
delectrons
8
46. En una cella electroltica es fa passar un corrent de 0,7 amperes
a travs dun litre de soluci de AgNO
3
0,15 M durant 3 hores.
a) Quin s el pes de la plata metllica dipositada en el ctode?
I quina s la concentraci de li plata que queda finalment
en la soluci?
b) Si a lnode es desprn oxigen, dibuixa lesquema de la cella,
el sentit del corrent, i calcula quin s el volum daquest gas,
mesurat en condicions normals, que es desprn durant
el procs.
Dades: Ag = 107,8; F = 96 500 C; R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) En primer lloc calculem la massa de plata dipositada, tenint
en compte que la reacci de reducci s: Ag
+
+ 1 e
Ag
i, per tant, z = 1.
A ms, Q I t Q = = = 0 7 3 3600 7560 , A s C.
m
M
z F
Q m =
=
107 8
1 96 500
7560
, g
C
C 8,44 g
Aquesta massa correspon a 0,078 mol de Ag dipositada,
ja que:
n
m
M
= = =
8 44
107 8
,
,
g
g/mol
0,078 mol
Els mols inicials de plata en la soluci eren:
M
n
V
n M V = = = =
( )
( ) ,
L
L M L 0,15 mol 0 15 1
Els mols que hi queden sn:
n n n
n
soluci inicials dipositats
soluci
=
= 0,115 0 078 mol mol 0,072 mol = ,
La concentraci final di plata en la soluci ser:
[ ] Ag
L
mol
L
0,072 M
+
= = =
n
V ( )
, 0 072
1
b) Les reaccions que tindran lloc sn:
S. oxidaci: 2 H
2
O O
2
+ 4 H
+
+ 4 e
S. reducci: (Ag
+
+ 1 e
Ag) 4
R. global:
4 Ag
+
+ 2 H
2
O 4 Ag + O
2
+ 4 H
+
Tenint en compte lestequiometria de la reacci i el fet que ens
trobem en condicions normals, el volum doxigen que es desprn
en dipositar-se 0,078 mol de Ag s:
Lesquema de la cella ser:
47. Tenim dues celles electroltiques connectades en srie. La primera
cont una soluci de sulfat de nquel (II), i la segona, una soluci de
nitrat de plata. Es fa passar corrent continu i es dipositen 0,650 g
de plata. Calcula:
a) Els grams de nquel que shauran dipositat en la primera cella.
b) La quantitat de corrent que haur passat a travs de les celles.
c) El temps necessari per a la deposici si per la pila circula un corrent
de 2,5 A.
Dades: Masses atmiques: Ag= 107,9; Ni = 58,7; F = 96 500 C.
(Prova de selectivitat real)
a) i b) Primer calculem la quantitat de corrent que passa a travs
de les celles amb la dada dels 0,650 g de plata dipositada,
tenint en compte: Ag
+
+ 1 e
Ag i z = 1.
Amb la dada anterior ja podem calcular els grams de nquel
dipositats tenint en compte la reacci: Ni
2+
+ 2 e
Ni
i que z = 2.
Les reaccions de transferncia
917571 _ 0351-0390.indd 384 17/12/09 11:06
385
SOLUCIONARI
delectrons
En una cella electroltica es fa passar un corrent de 0,7 amperes
a travs dun litre de soluci de AgNO
3
0,15 M durant 3 hores.
a) Quin s el pes de la plata metllica dipositada en el ctode?
I quina s la concentraci de li plata que queda finalment
en la soluci?
b) Si a lnode es desprn oxigen, dibuixa lesquema de la cella,
el sentit del corrent, i calcula quin s el volum daquest gas,
mesurat en condicions normals, que es desprn durant
el procs.
Dades: Ag = 107,8; F = 96 500 C; R = 0,082 atm L mol
1
K
1
.
(Prova de selectivitat real)
a) En primer lloc calculem la massa de plata dipositada, tenint
en compte que la reacci de reducci s: Ag
+
+ 1 e
Ag
i, per tant, z = 1.
A ms, .
Aquesta massa correspon a 0,078 mol de Ag dipositada,
ja que:
Els mols inicials de plata en la soluci eren:
Els mols que hi queden sn:
La concentraci final di plata en la soluci ser:
b) Les reaccions que tindran lloc sn:
S. oxidaci: 2 H
2
O O
2
+ 4 H
+
+ 4 e
S. reducci: (Ag
+
+ 1 e
Ag) 4
R. global:
4 Ag
+
+ 2 H
2
O 4 Ag + O
2
+ 4 H
+
Tenint en compte lestequiometria de la reacci i el fet que ens
trobem en condicions normals, el volum doxigen que es desprn
en dipositar-se 0,078 mol de Ag s:
V ( ) O 0,078 mol Ag
1 mol O
4 mol Ag
22,4 L O
1 mol O
2
2
2
2
= ==
=
0 437 ,
( )
L O
O 437 mL
2
2
V
Lesquema de la cella ser:
AgNO
3
Ag
H
2
O
O
2 (g )
e
Ag
+
47. Tenim dues celles electroltiques connectades en srie. La primera
cont una soluci de sulfat de nquel (II), i la segona, una soluci de
nitrat de plata. Es fa passar corrent continu i es dipositen 0,650 g
de plata. Calcula:
a) Els grams de nquel que shauran dipositat en la primera cella.
b) La quantitat de corrent que haur passat a travs de les celles.
c) El temps necessari per a la deposici si per la pila circula un corrent
de 2,5 A.
Dades: Masses atmiques: Ag= 107,9; Ni = 58,7; F = 96 500 C.
(Prova de selectivitat real)
a) i b) Primer calculem la quantitat de corrent que passa a travs
de les celles amb la dada dels 0,650 g de plata dipositada,
tenint en compte: Ag
+
+ 1 e
Ag i z = 1.
m
M
z F
Q
Q
m z F
M
=
=
=
=
0,650 g 1 96 500 C
107,9 g
5811,32 C
Amb la dada anterior ja podem calcular els grams de nquel
dipositats tenint en compte la reacci: Ni
2+
+ 2 e
Ni
i que z = 2.
m
M
z F
Q m =
=
58 7
2 96 500
581 32 0 177
,
.
, ,
g
C
C g Ni
Les reaccions de transferncia
917571 _ 0351-0390.indd 385 17/12/09 11:06
386
8
delectrons Les reaccions de transferncia
c) Com que Q = I t :
t
Q
I
= = = =
581 32
2 5
232 5 3 875
,
,
, ,
C
A
s min
48. Volem obtenir coure mitjanant lelectrlisi duna soluci de sulfat
de coure (II).
a) Fes un esquema de la installaci. Posa-hi el nom de tots
els elements. Escriu les reaccions que es produeixen en cadascun
dels elctrodes i indican la polaritat. Explica qu passa fsicament
a lnode i al ctode.
b) Si fem passar un corrent de 5 A durant 45 minuts, es dipositen
4,44 g de coure. Determina la massa atmica del coure.
Dada: 1 F = 96 500 C.
(Prova de selectivitat real)
a)
node
Ctode
CuSO
4
Cu metllic
+
Cu
2+
O
2
(g )
Les reaccions que es produeixen sn:
S. oxidaci: 2 H
2
O O
2
+ 4 H
+
+ 4 e
.
Es produeix a lnode i sobserva el bombolleig del gas
oxigen.
S. reducci: Cu
2+
+ 2 e
Cu.
Es produeix al ctode i sobserva la deposici de coure
metllic sobre lelctrode.
b) t = 45 min = 2700 s.
m
M
z F
Q
M
z F
I t
M
m z F
I t
=
=
4 44 2 96 500 , g CC
A s
g/mol
5 2700
63 5
= M ,
49. Durant tres hores es fa circular un corrent continu constant per dues
celles delectrlisi disposades en srie amb sengles solucions de AgNO
3
i CuSO
4
. Passat aquest temps, en la cella que cont AgNO
3
shan
dipositat 0,600 g de plata metllica.
a) Dibuixa lesquema associat a aquesta electrlisi (amb les dues
celles en srie) i justifica en quin elctrode es dipositar
la plata metllica. Quin nom t aquest elctrode?
b) Calcula la intensitat de corrent elctric que ha circulat per les celles
electroltiques.
c) Calcula la massa de coure metllic que shaur dipositat en la segona
cella passades les tres hores. Quin nom rep lelctrode on sha
dipositat el coure?
Dades: F = 96.500 C; Ag = 107,8; Cu = 63,5
(Prova de selectivitat real)
a) La plata metllica es dipositar en el ctode (s lelctrode
cap al qual viatgen els cations, ats que el ctode en les electrlisis
t la polaritat negativa).
b) Ats que shan dipositat 0,600 g de Ag, podem calcular
que la crrega passada per totes dues celles ha estat de 537 C.
A partir de la crrega i del temps, podem calcular
la intensitat del corrent: I = 50 mA
c) Per factors de conversi o b per la llei de Coulomb podem calcular
la massa de coure dipositada en la segona cella: massa
de Cu = 0,1767 g.
El coure es dipositar en el ctode de la segona cella.
50. Calcula la quantitat de nquel dipositat (a partir duna soluci de Ni2
+
)
al ctode duna cella electroltica quan shi fa passar un corrent
de 0,246 A durant un temps de 3.640 segons.
Dades: 1 F = 96.500 C mol
1
; massa atmica del Ni: 58,7.
(Prova de selectivitat real)
Aquesta activitat es pot resoldre de dues maneres:
1. Aplicant les lleis de Faraday.
La semireacci que t lloc s:
Ni
2+
(aq)
+ 2 e
Ni
(s)
z = 2
917571 _ 0351-0390.indd 386 17/12/09 11:06
387
SOLUCIONARI
delectrons Les reaccions de transferncia
c) Com que Q = I t :
Volem obtenir coure mitjanant lelectrlisi duna soluci de sulfat
de coure (II).
a) Fes un esquema de la installaci. Posa-hi el nom de tots
els elements. Escriu les reaccions que es produeixen en cadascun
dels elctrodes i indican la polaritat. Explica qu passa fsicament
a lnode i al ctode.
b) Si fem passar un corrent de 5 A durant 45 minuts, es dipositen
4,44 g de coure. Determina la massa atmica del coure.
Dada: 1 F = 96 500 C.
(Prova de selectivitat real)
a)
Les reaccions que es produeixen sn:
S. oxidaci: 2 H
2
O O
2
+ 4 H
+
+ 4 e
.
Es produeix a lnode i sobserva el bombolleig del gas
oxigen.
S. reducci: Cu
2+
+ 2 e
Cu.
Es produeix al ctode i sobserva la deposici de coure
metllic sobre lelctrode.
b) t = 45 min = 2700 s.
Durant tres hores es fa circular un corrent continu constant per dues
celles delectrlisi disposades en srie amb sengles solucions de AgNO
3
i CuSO
4
. Passat aquest temps, en la cella que cont AgNO
3
shan
dipositat 0,600 g de plata metllica.
a) Dibuixa lesquema associat a aquesta electrlisi (amb les dues
celles en srie) i justifica en quin elctrode es dipositar
la plata metllica. Quin nom t aquest elctrode?
b) Calcula la intensitat de corrent elctric que ha circulat per les celles
electroltiques.
c) Calcula la massa de coure metllic que shaur dipositat en la segona
cella passades les tres hores. Quin nom rep lelctrode on sha
dipositat el coure?
Dades: F = 96.500 C; Ag = 107,8; Cu = 63,5
(Prova de selectivitat real)
a) La plata metllica es dipositar en el ctode (s lelctrode
cap al qual viatgen els cations, ats que el ctode en les electrlisis
t la polaritat negativa).
b) Ats que shan dipositat 0,600 g de Ag, podem calcular
que la crrega passada per totes dues celles ha estat de 537 C.
A partir de la crrega i del temps, podem calcular
la intensitat del corrent: I = 50 mA
c) Per factors de conversi o b per la llei de Coulomb podem calcular
la massa de coure dipositada en la segona cella: massa
de Cu = 0,1767 g.
El coure es dipositar en el ctode de la segona cella.
50. Calcula la quantitat de nquel dipositat (a partir duna soluci de Ni2
+
)
al ctode duna cella electroltica quan shi fa passar un corrent
de 0,246 A durant un temps de 3.640 segons.
Dades: 1 F = 96.500 C mol
1
; massa atmica del Ni: 58,7.
(Prova de selectivitat real)
Aquesta activitat es pot resoldre de dues maneres:
1. Aplicant les lleis de Faraday.
La semireacci que t lloc s:
Ni
2+
(aq)
+ 2 e
Ni
(s)
z = 2
Ctode Ctode node node
CuSO
4 (aq)
AgNO
3 (aq)
Cu
(s)
Ag
(s)
+
+ +
O
2 (g )
O
2 (g )
CuSO
4 (aq)
AgNO
3 (aq)
917571 _ 0351-0390.indd 387 17/12/09 11:06
388
delectrons
8
Les reaccions de transferncia
Primer valorem la crrega que hi circula:
Q = I t = 0,246 A 3.640 s = 895,44 C
Llavors, utilitzem la segona llei de Faraday per calcular la massa
de nquel dipositada en el ctode.
m
M
z
Q
g ( )
( )
,
.
=
=
Ni
1
F
g mol
mol C m
58 7
2 96 500 ool
C gNi
1
= 895 44 0 27 , ,
2. Aplicant clculs estequiomtrics.
La semireacci que t lloc s:
Ni
2+
(aq)
+ 2 e
Ni
(s)
Calculem la crrega que hi circula:
Q = I t = 0,246 A 3.640 s = 895,44 C
Calculem els mols delectrons implicant lelectrlisi:
mol e C
1mol e
C
m
= = 895 44
96 500
9 28 10
3
,
.
,
ool e
mol e
molNi
2 mol e
= 9 28 10
1 58 7
3
gg Ni
molNi
gNi
1
0 27
, =
51. Tenim una soluci aquosa de sulfat de coure (II).
a) Calcula la intensitat de corrent que cal fer passar a travs de la soluci
per dipositar 5 g de coure en 30 minuts.
b) Quants toms de coure shauran dipositat?
Dades: 1 F = 96.500 C mol
1
; massa atmica del Ni: 58,7.
(Prova de selectivitat real)
a) Amb les dades de la massa de coure dipositada i utilitzant la
segona llei de Faraday, podem calcular la intensitat:
m
M
z F
Q
M
z F
l t
g ( )
=
La semireacci que es produeix s:
Cu
2+
+ 2e
Cu z = 2
Allem la intensitat i substitum les dades:
l
m z
t
l =
=
=
F
M
A
5 2 96 500
6 35 30 60
8 44
.
,
,
b) Primer calculem la crrega que hi circula:
Q l t = = = 8 44 30
60
1
15 192 ,
min
. A
s
C
Tot seguit calculem els mols delectrons implicats
Finalment, calculem els toms de coure dipositats per aquests
mols e
.
toms (Cu) = 4,74 10
22
toms de Cu
52. a) Determina la quantitat delectricitat necessria perqu es dipositi
al ctode tot lor contingut en 1 litre de soluci 0,1 M de clorur
dor (III).
b) Calcula el volum de clor, mesurat a 740 mm Hg de pressi
i a una temperatura de 25 C, que es desprendr a lnode.
Dades: 1 F = 96.500 C mol
1
; R = 0,082 atm L/K mol;
(Prova de selectivitat real)
a) M (AuCl
3
) = 303,5 g mol
1
M (Au) = 197 g mol
1
En 1 L de soluci 0,1 M de clorur dor (III) hi ha 0,1 mol de AuCl
3
que representa els segents grams dor dissolts:
La reacci inica que es produeix en el ctode s:
Au
3+
+ 3e
Au z = 3
Si apliquem la segona llei de Faraday:
b) La reacci inica que es produeix a lnode s:
2 Cl
2 e
Cl
2
z = 2
Apliquem les lleis de Faraday i obtindrem lexpressi amb la qual
calculem els grams de Cl
2
que es desprenen a lnode, utilitzant
la quantitat delectricitat obtinguda en lapartat anterior.
917571 _ 0351-0390.indd 388 17/12/09 11:06
389
SOLUCIONARI
delectrons Les reaccions de transferncia
Primer valorem la crrega que hi circula:
Q = I t = 0,246 A 3.640 s = 895,44 C
Llavors, utilitzem la segona llei de Faraday per calcular la massa
de nquel dipositada en el ctode.
m
M
z
Q
g ( )
( )
,
.
=
=
Ni
1
F
g mol
mol C m
58 7
2 96 500 ool
C gNi
1
= 895 44 0 27 , ,
2. Aplicant clculs estequiomtrics.
La semireacci que t lloc s:
Ni
2+
(aq)
+ 2 e
Ni
(s)
Calculem la crrega que hi circula:
Q = I t = 0,246 A 3.640 s = 895,44 C
Calculem els mols delectrons implicant lelectrlisi:
Calculem la massa de nquel dipositada en el ctode per aquest
nombre delectrons.
Tenim una soluci aquosa de sulfat de coure (II).
a) Calcula la intensitat de corrent que cal fer passar a travs de la soluci
per dipositar 5 g de coure en 30 minuts.
b) Quants toms de coure shauran dipositat?
Dades: 1 F = 96.500 C mol
1
; massa atmica del Ni: 58,7.
(Prova de selectivitat real)
a) Amb les dades de la massa de coure dipositada i utilitzant la
segona llei de Faraday, podem calcular la intensitat:
La semireacci que es produeix s:
Cu
2+
+ 2e
Cu z = 2
Allem la intensitat i substitum les dades:
b) Primer calculem la crrega que hi circula:
Tot seguit calculem els mols delectrons implicats
molse C
1mole
C
mol
= = 15 192
95 500
0 157 .
.
,
Finalment, calculem els toms de coure dipositats per aquests
mols e
.
toms (Cu) mol
1molCu
2mole
6,023
= 0 157 ,
10 tomsCu
1molCu
23
Au z = 3
Si apliquem la segona llei de Faraday:
m
M
z F
Q
Q
m z F
M
=
=
=
( )
( )
,
Au
Au
g 3 96.500C 19 7 mmol
197gmol
C
C
1
1
=
=
28 950
28 950
.
. Q
b) La reacci inica que es produeix a lnode s:
2 Cl
2 e
Cl
2
z = 2
Apliquem les lleis de Faraday i obtindrem lexpressi amb la qual
calculem els grams de Cl
2
que es desprenen a lnode, utilitzant
la quantitat delectricitat obtinguda en lapartat anterior.
m
M Q
z F
=
=
( ) .
.
Cl g mol C
C
1
2
71 28 950
2 96 500 mmol
gCl
1
= 10 65
2
,
917571 _ 0351-0390.indd 389 17/12/09 11:06
390
8
Les reaccions de transferncia
delectrons
Apliquem lequaci destat dels gasos ideals:
PV
g R T
M
g R T
P M
=
=
( ) ( )
,
Cl Cl
V
g 0,082
2 2
10 65 atm L mol K K
mmHg
1 atm
m
1 1
298
740
740 mmHg
g mol
1
71
Si en el ctode es redueix tot lor que hi ha en la soluci, s lgic
suposar que tamb es redueix tot el clor en lnode, per aix fent
les mateixes operacions que en lapartat a), podem obtenir els mols
de Cl
2
en la soluci i, per tant, el volum que ocupen.
0 1 , molAuCl
3moltomsCl
1 mol AuCl
1 m
3
3
ool Cl
2moltomsCl
gCl
1 mol Cl
2 2
2
=
71
10,665gCl
2
Com que els grams de Cl
2
sn els mateixos que els obtinguts al
principi utilitzant les lleis de Faraday, el volum que ocupa tamb
s el mateix, aplicant lequaci destat dels gasos ideals.
53. Per a la reacci segent:
Cu
(s)
+ Sn
2+
(aq)
Cu
2+
(aq)
+ Sn
(s)
a) Justifica si, en condicions estndard, tindr lloc tal com est
escrita o en sentit contrari.
b) Explica de quina manera es pot construir una pila en la qual tingui
lloc aquesta reacci (en el sentit adequat). Indiqueu lnode, el ctode
i el sentit del moviment dels electrons pel circuit extern.
c) Calcula la fora electromotriu estndard de la pila.
Dades: E
0
(Cu
2+
/Cu) = 0,34 V; E
0
(Sn
2+
/Sn) = 0,14 V
(Prova de selectivitat real)
Pila de Cu i Sn
a) Cu
2+
+ 2e
Cu E
0
= 0,34 V
Sn
2+
+ 2e
Sn E
0
= 0,14 V
El sentit correcte s loposat: dna una f.e.m. positiva.
b) Per muntar la pila cal utilitzar dos recipients (vasos de precipitats),
un per a la soluci andica (Sn
2+
amb un elctrode de Sn)
i laltre per a la soluci catdica (Cu
2+
amb un elctrode de Cu).
Les dues solucions es posen en contacte per un pont sal
(o qualsevol altra uni lquida). En unir els dos elctrodes
mitjanant un fil conductor (metllic) es tanca el circuit
externament, i els electrons circulen de lnode cap
al ctode.
c) f.e.m. = 034 (0,14) = 0,48 V
917571 _ 0351-0390.indd 390 17/12/09 11:06
391
Annexos
917571 _ 0391-0402.indd 391 16/12/09 17:07
392
Annexos
1. Completa la taula segent amb els noms i les frmules que hi falten.
No shi ha incls la nomenclatura tradicional en hidrurs, xids
i oxocids, ja que actualment la IUPAC no recomana utilitzar-la.
Tot i aix, s molt important que els alumnes coneguin noms
tradicionals dalguns compostos, especialment els cids, ja que
es continuen utilitzant molt sovint.
De fet, les oxosals estan formulades amb el nom tradicional acceptat
per la IUPAC a la columna on diu nom funcional (Stock), ja que
en aquest grup aquesta ltima no sutilitza.
En les frmules on sinclouen elements metllics que noms tenen
una valncia, el nom sistemtic (IUPAC) i el funcional (Stock)
coincideixen, ja que no cal especificar la valncia amb qu lelement
actua. s el que sanomena el nom preferit.
Frmula Nom sistemtic (IUPAC) Nom funcional (Stock)
Cu(NO
3
)
2
Bis[trioxonitrat (V)] de coure (II) Nitrat de coure (II)
Pt(SO
4
)
2
Bis[tetraoxosulfat (VI)] de plat (IV) Sulfat de plat (IV)
AgIO
4
Tetraoxoiodat (VII) de plata Periodat de plata
K
2
SO
4
Tetraoxosulfat (VI) de potassi Sulfat de potassi
CoH
2
Dihidrur de cobalt Hidrur de cobalt (II)
SiH
4
Sil Hidrur de silici (IV)
KCl Clorur de potassi Clorur de potassi
CdS Sulfur de cadmi Sulfur de cadmi
Fe(NO
2
)
3
Tris[dioxonitrat (III)] de ferro (III) Nitrit de ferro (III)
Pb(NO
3
)
4
Tetrakis[trioxonitrat (V)] de plom (IV) Nitrat de plom (IV)
Sn(CO
3
)
2
Bis[trioxocarbonat (IV)] destany (IV) Carbonat destany (IV)
Fe(IO
4
)
3
Tris[tetraoxoiodat (VII)] de ferro (III) Periodat de ferro (III)
Li
2
S Sulfur de liti Sulfur de liti
CuIO
3
Trioxoiodat (V) de coure (I) Iodat de coure (I)
As
2
O
5
Pentaxid de diarsnic xid darsnic (V)
NaOH Hidrxid de sodi Hidrxid de sodi
CaBr
2
Bromur de calci Bromur de calci
HClO Monoxoclorat (I) dhidrogen cid monoxoclric (I)
HClO
2
Dioxoclorat (III) dhidrogen cid dioxoclric (III)
HClO
2
Dioxoclorat (III) dhidrogen cid dioxoclric (III)
HClO
3
Trioxoclorat (V) dhidrogen cid trioxoclric (V)
BaSO
3
Trioxosulfat (IV) de bari Sulfit de bari
BeCl
2
Clorur de berilli Clorur de berilli
ZnS Sulfur de zinc Sulfur de zinc
MnCO
3
Trioxocarbonat (IV) de mangans (II) Carbonat de mangans (II)
AgNO
2
Dioxonitrat (III) de plata Nitrit de plata
Fe
2
(SO
4
)
3
Tris[tetraoxosulfat (VI)] de ferro (III) Sulfat de ferro (III)
917571 _ 0391-0402.indd 392 16/12/09 17:07
393
SOLUCIONARI
Frmula Nom sistemtic (IUPAC) Nom funcional (Stock)
K
2
SO
3
Trioxosulfat (IV) de potassi Sulfit de potassi
CaSO
4
Tetraoxosulfat (VI) de calci Sulfat de calci
SnO
2
Dixid destany xid destany (IV)
N
2
O
3
Trixid de dinitrogen xid de nitrogen (III)
NH
4
Cl Clorur damoni Clorur damoni
FeO Monxid de ferro xid de ferro (II)
HBrO
3
Trioxobromat (V) dhidrogen cid trioxobrmic (V)
H
2
SO
4
Tetraoxosulfat (VI) dhidrogen cid tetraoxosulfric (VI)
Be(NO
2
)
2
Bis[dioxonitrat (III)] de berilli Nitrit de berilli
Fe(NO
3
)
3
Tris[trioxonitrat (V)] de ferro (III) Nitrat de ferro (III)
H
2
S
Sulfur dhidrogen o cid sulfhdric
(en soluci)
Sulfur dhidrogen
HNO
3
Trioxonitrat (V) dhidrogen cid trioxontric (V)
H
2
CO
3
Trioxocarbonat (IV) dhidrogen cid trioxocarbnic (IV)
LiIO
3
Trioxoiodat (V) de liti Iodat de liti
HIO Monoxoiodat (I) dhidrogen cid monoxoidic (I)
ZnI
2
Iodur de zinc Iodur de zinc
Al
2
(SO
3
)
3
Tris[trioxosulfat (IV)] dalumini Sulfit dalumini
Na
2
SO
3
Trioxosulfat (IV) de sodi Sulfit de sodi
NiCl
2
Triclorur de nquel Clorur de nquel (III)
NH
3
Amonac (nom com)
BH
3
Bor
FeH
3
Trihidrur de ferro Hidrur de ferro (III)
PbH
2
Dihidrur de plom Hidrur de plom (II)
H
2
SO
2
Dioxosulfat (II) dhidrogen cid dioxosulfric (II)
Mn
2
O
7
Heptaxid de dimangans xid de mangans (VII)
Co(OH)
2
Dihidrxid de cobalt Hidrxid de cobalt (II)
Ni(OH)
3
Trihidrxid de nquel Hidrxid de nquel (III)
H
2
SO
4
Tetraoxosulfat (VI) dhidrogen cid tetraoxosulfric (VI)
Hg(NO
3
)
2
Bis[trioxonitrat (V)] de mercuri (II) Nitrat de mercuri (II)
FeSO
3
Trioxosulfat (IV) de ferro (II) Sulfit de ferro (II)
MgCO
3
Trioxocarbonat (IV) de magnesi Carbonat de magnesi
H
2
SO
3
Trioxosulfat (IV) dhidrogen cid trioxosulfric (IV)
Li
2
SO
4
Tetraoxosulfat (VI) de liti Sulfat de liti
HIO Monoxoiodat (I) dhidrogen cid monoxoidic (I)
HBrO
3
Trioxobromat (V) dhidrogen cid trioxobrmic (V)
HBrO
4
Tetraoxobromat (VII) dhidrogen cid tetraoxobrmic (VII)
Na
2
CO
3
Trioxocarbonat (IV) de sodi Carbonat de sodi
NaNO
3
Trioxonitrat (V) de sodi Nitrat de sodi
NaClO Monoxoclorat (I) de sodi Hipoclorit de sodi
NaClO
2
Dioxoclorat (III) de sodi Clorit de sodi
BaSO
4
Tetraoxosulfat (VI) de bari Sulfat de bari
SrSO
4
Tetraoxosulfat (VI) destronci Sulfat destronci
917571 _ 0391-0402.indd 393 16/12/09 17:07
394
Annexos
Frmula Nom sistemtic (IUPAC) Nom funcional (Stock)
CuO Monxid de coure xid de coure (II)
Ag
2
O xid de plata xid de plata
Al
2
(SO
4
)
3
Tris[tetraoxosulfat (VI)] dalumini Sulfat dalumini
MgCO
3
Trioxocarbonat (IV) de magnesi Carbonat de magnesi
HClO
4
Tetraoxoclorat (VII) dhidrogen cid tetraoxoclric (VII)
HBrO Monoxobromat (I) dhidrogen cid monoxobrmic (I)
HBrO Monoxobromat (I) dhidrogen cid monoxobrmic (I)
NaBrO Monoxobromat (I) de sodi Hipobromit de sodi
HClO
4
Tetraoxoclorat (VII) dhidrogen cid tetraoxoclric (VII)
NaClO
2
Dioxoclorat (III) de sodi Clorit de sodi
KNO
2
Dioxonitrat (III) de potassi Nitrit de potassi
2. Escriu les frmules dels compostos orgnics segents:
a) Propanoat de metil c) Etil metil ter o metoxiet
b) 1,4-Pentadi d) Etilamina o etanamina
(Prova de selectivitat real)
a) CH
3
CH
2
COOCH
3
c) CH
3
OCH
2
CH
3
b) CH
2
=CHCH
2
CH=CH
2
d) CH
3
CH
2
NH
2
3. Escriu les frmules dels compostos orgnics segents.
a) 4-Metil-1,3-pentadi c) N-metilfenilamina
b) 2-Pentanona d) cid 2,2-dimetilbutanoic
(Prova de selectivitat real)
a) CH
2
=CHCH=C(CH
3
)CH
3
c) CH
3
NHC
6
H
5
b) CH
3
COCH
2
CH
2
CH
3
d) CH
3
CH
2
C(CH
3
)
2
COOH
4. Escriu les frmules dels compostos orgnics segents: 3-buten-2-ona,
1,3-butadien-2-ol i dietilter.
Prova de selectivitat real)
CH
3
COCH=CH
2
, CH
2
=C(OH)CH=CH
2
, CH
3
CH
2
OCH
2
CH
3
5. Formula i anomena dos compostos orgnics amb la frmula
C
3
H
6
O
2
.
(Prova de selectivitat real)
Com que a la frmula emprica hi ha dos toms doxigen, en principi
haurem de pensar en un cid carboxlic i un ster orgnic ismer
de funci de lanterior:
CH
3
CH
2
COOH cid propanoic
CH
3
COOCH
3
Etanoat de metil (acetat de metil)
917571 _ 0391-0402.indd 394 16/12/09 17:07
395
SOLUCIONARI
H
H
3
6. Formula els compostos orgnics segents:
a) 2,3-dimetil-1-pent d) Etil propil ter
b) 4-Cloropentanal e) Etilmetilamina
c) Metilbenz (tolu)
(Prova de selectivitat real)
a) CH
3
CH
2
CH(CH
3
)CH(CH
3
)CH
3
b) CH
3
CHClCH
2
CH
2
CHO
c)
CH
3
d) CH
3
CH
2
OCH
2
CH
3
CH
3
e) CH
3
CH
2
NHCH
3
7. Anomena els compostos orgnics segents:
a) CH
3
CH(CH
3
)CH(CH
3
)HC=CH
2
b) CH
3
CH(CH
3
)CHOHCH
3
c) CH
3
CH(CH
3
)CH
2
COOH
d) CH
3
CH
2
COOCH
2
CH
2
CH
3
e) CH
3
CH
2
OCH
2
CH
2
CH
3
(Prova de selectivitat real)
a) 3,4-dimetil-1-pent o 3,4-dimetilpent-1-
b) 3-metil-2-butanol o 3-metilbut-2-ol
c) cid 3-metilbutanoic
d) Propanoat de propil
e) Etil propil ter o etoxiprop
8. Formula:
a) 2,4-pentandiona
b) 4-cloro-3-metil-5-hexenal
c) cid 2-propenoic
d) 4-amino-2-butanona
e) 3-metil-1-but
(Prova de selectivitat real)
a) CH
3
COCH
2
COCH
3
b) CH
2
=CHCHClCH(CH
3
)CH
2
CHO
c) CH
2
=CHCOOH
d) CH
3
COCH
2
CH
2
NH
2
e) CHCCH(CH
3
)CH
3
917571 _ 0391-0402.indd 395 16/12/09 17:07
396
Annexos
9. Formula els compostos segents:
a) Clorur amnic f) Hidrxid dalumini
b) Etanal g) Butanona
c) Nitrat de ferro (III) h) cid propanoic
d) Sulfat sdic i) Amonac
e) 2-Butanol j) 2-Pent
(Prova de selectivitat real)
a) NH
4
Cl f) Al(OH)
3
b) CH
3
CHO
g) CH
3
COCH
2
CH
3
c) Fe(NO
3
)
3
h) CH
3
CH
2
COOH
d) Na
2
SO
4
i) NH
3
e) CH
3
CHOHCH
2
CH
3
j) CH
3
CH=CHCH
2
CH
3
10. Anomena o formula, segons que correspongui:
FeBr
2
; H
3
PO
3
; PbCr
2
O
7
; KHCO
3
; hidrxid dalumini; xid de tali (III)
o trixid de ditali; pentaclorur de fsfor o clorur de fsfor (V)
i clorat potssic o trioxoclorat (V) de potassi.
(Prova de selectivitat real)
Dibromur de ferro; cid fosfors; dicromat de plom (II);
hidrogencarbonat de potassi; Al(OH)
3
; Tl
2
O
3
; PCl
5
, i KClO
3
.
11. Formula els compostos segents:
Sulfit de sodi, hidrxid de nquel (II), propanal, benz i fosfat de ferro (III).
Anomena els compostos segents:
NaBrO, SnCl
4
, CH
2
=CHCH=CHCH
3
, CH
3
COCH
3
i K
2
CO
3
(Prova de selectivitat real)
Na
2
SO
3
, Ni(OH)
2
, CH
3
CH
2
CHO, C
6
H
6
i FePO
4
.
Hipobromit de sodi o monoxobromat (I) de sodi, tetraclorur
destany o clorur destany (IV), 1,3-pentadi o penta-1,3-di,
propanona o dimetilcetona i carbonat de potassi.
12. Formula o anomena, segons que correspongui, els compostos
segents:
a) CH
3
CH
2
OCH
3
f) Propanoat detil
b) CH
2
=CHCH=CHCH
2
CH
3
g) 1-Penten-3-
c) PCl
3
h) Perxid de liti
d) K
2
S i) Sulfit de coure (I)
e) NaHCO
3
j) Hidrxid de magnesi
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 0391-0402.indd 396 16/12/09 17:07
397
SOLUCIONARI
I).
a) Etil metil ter o metoxiet
b) 1,3-hexadi o hexa-1,3-di
c) Triclorur de fsfor
d) Sulfur de potassi
e) Hidrogencarbonat de sodi o bicarbonat de sodi
f) CH
3
CH
3
COOCH
2
CH
3
g) CH
2
=CHCCCH
3
h) Li
2
O
2
i) Cu
2
SO
3
j) Mg(OH)
2
13. Anomena o formula els compostos segents:
LiOH, AuCl
3
, SiO
2
, CH
3
NH
2
, CH
3
CH
2
OCH
3
, sulfat de coure (II),
nitrat de plata, propanal, ciclohex.
(Prova de selectivitat real)
Hidrxid de liti, triclorur dor o clorur dor (III), dixid de silici,
metilamina o metanamina, etil metil ter o metoxiet,
CuSO
4
, AgNO
3
, CH
3
CH
2
CHO,
14. Formula o anomena, segons que correspongui:
a) Propanona f) CH
3
CHOHCCCH
3
b) 1,2,3-Propantriol g) CH
3
CH(CH
3
)CH
3
c) cid butanoic h) NaClO
d) Trixid de sofre i) O
3
e) Pentaxid de dinitrogen j) H
3
PO
4
(Prova de selectivitat real)
a) CH
3
COCH
3
f) 3-pentin-2-ol o pent-3-in-2-ol
b) CH
2
OHCHOHCH
2
OH g) 2-metilprop
c) CH
3
CH
2
CH
2
COOH
h) Hipoclorit de sodi
d) SO
3
i) Oz
e) N
2
O
5
j) cid fosfric
15. Anomena o formula els compostos segents:
KMnO
4
, HCN, Fe
2
O
3
, Na
2
O
2
, (CH
3
)
2
CHCH
2
OH, acetamida,
dihidrogenfosfat de calci, hidrxid de nquel (II), nitrobenz,
cid clric.
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 0391-0402.indd 397 16/12/09 17:07
398
Annexos
Permanganat potssic, cid cianhdric o cianur dhidrogen, trixid
de diferro o xid de ferro (III), perxid de sodi.
2-metil-1-propanol o 2-metilpropan-1-ol, CH
3
CONH
2
, Ca(H
2
PO
4
)
2
,
Ni(OH)
2
,
NO
2
, HClO
3
.
16. Anomena o formula els compostos segents:
CCl
4
, K
2
Cr
2
O
7
, NH
4
ClO
4
, CH
3
CHO, Ca(OH)
2
, xid de plom (II), cid propanoic,
sulfur dhidrogen, 2-but, ciclohex.
(Prova de selectivitat real)
Tetraclorur de carboni, dicromat de potassi o heptaoxodicromat (VI)
de potassi, perclorat amnic o tetraoxoclorat (VII) damoni, etanal o
acetaldehid, dihidrxid de calci o hidrxid de calci.
PbO, CH
3
CH
2
COOH, H
2
S, CH
3
CCCH
3
, C
6
H
12
o
17. Formula o anomena, segons que correspongui, els compostos segents:
a) Sulfat de calci f) BF
3
b) Hidrxid de plom (II) g) CH
2
=CHCH(CH
3
)CH
3
c) cid 3-iodopentanoic h) CH
3
CH
2
OCH
2
CH
2
CH
3
d) 4-Etil-2-hex i) H
3
PO
4
e) Nitrit de mercuri (II) j) Na
2
O
(Prova de selectivitat real)
a) CaSO
4
b) Pb(OH)
2
c) CH
3
CH
2
CHICH
2
COOH
d) CH
3
CCCH(CH
2
CH
3
)CH
2
CH
3
e) Hg(NO
2
)
2
f) Trifluorur de bor
g) 3-metil-1-but o 3-metilbut-1-
h) Etil propil ter o etoxiprop
i) cid fosfric
j) xid de sodi
18. Anomena o formula els compostos segents:
NaH
2
PO
4
, Al
2
O
3
, MnCl
2
, K
2
O, C
6
H
5
COOH, tetraoxoiodat (VII) de potassi,
cid hipoclors, dietilamina, 2-but, oxalat de plata.
(Prova de selectivitat real)
2
2
917571 _ 0391-0402.indd 398 16/12/09 17:07
399
SOLUCIONARI
Dihidrogenfosfat de sodi, trixid dalumini o xid dalumini,
diclorur de mangans, monxid de dipotassi o xid de potassi,
cid benzoic.
KIO
4
, HClO, CH
3
CH
2
NHCH
2
CH
3
, CH
3
CH=CHCH
3
,
AgOOCCOOAg.
19. Formula o anomena els compostos segents:
a) Hidrxid de plom (IV) d) LiHSO
3
b) Clorit de bari e) K
2
O
2
c) 5-Hidroxi-2-pentanona f) CH
3
CH=CHCH
3
(Prova de selectivitat real)
a) Pb(OH)
4
d) Hidrogensulfit de liti
b) Ba(ClO
2
)
2
e) Perxid de potassi
c) CH
3
COCH
2
CH
2
CH
2
OH f) 2-but o but-2-
20. Formula o anomena els compostos segents:
a) Bromur de cadmi d) NaOH
b) Sulfat de calci e) CF
4
c) 1,3-Dinitrobenz f) CHCCH
2
CH
2
OH
(Prova de selectivitat real)
a) CdBr
2
e) Tetrafluorur de carboni
b) CaSO
4
f) 3-butin-1-ol o but-3-in-1-ol
c)
NO
2
NO
2
d) Hidrxid de sodi
21. Formula les espcies qumiques segents:
a) Perclorat ferrs [Tetraoxoclorat (VII) de ferro (II)]
b) xid cobltic [xid de cobalt (III)]
c) N,N-dimetilbutanamina
d) 4-fenil-2-pentanol (4-fenilpentan-2-ol)
e) Pentasulfur de diarsnic [Sulfur darsnic (V)]
f) cid nitrs [Dioxonitrat (III) dhidrogen]
g) cid 3-hidroxibutanoic
h) N-etilpentanamida
(Prova de selectivitat real)
917571 _ 0391-0402.indd 399 16/12/09 17:07
400
Annexos
a) Fe(ClO
4
)
2
b) Co
2
O
3
c) CH
3
CH
2
CH
2
CH
2
N(CH
3
)
2
d) CH
3
CHOHCH
2
CH(C
6
H
5
)CH
3
e) As
2
O
5
f) HNO
2
g) CH
3
CHOHCH
2
COOH
h) CH
3
CH
2
CH
2
CH
2
CONHCH
2
CH
3
22. Anomena (duna sola manera) les espcies qumiques segents:
a) HBrO
4
e) Cl
2
O
3
b) Ca
3
(PO
4
)
2
f) NH
3
c) HCCCH=CHCH
2
CCH g) H
3
CCH
2
OCH
2
CH
2
CH
3
d) H
3
CCH(CH
3
)CH
2
CN h) H
3
CCHOHCH
2
CH
2
CHO
(Prova de selectivitat real)
a) cid perbrmic
b) Fosfat de calci o bis-tetraoxofosfat (V) de calci
c) 3-hepten-1,6-di o hept-3-en-1,6-di
d) 3-metilbutannitril
e) Trixid de diclor o xid de clor (III)
f) Amonac
g) Etil propil ter o etoxiprop
h) 4-hidroxipentanal
23. Escriu les frmules o digues el nom corresponent de:
a) cid etanoic f) NH
4
OH
b) cid ntric g) CaSO
4
c) Propanona h) PbCl
2
d) But i) CH
3
COOH
e) Etanol j) CH
3
CH=CH
2
(Prova de selectivitat real)
a) CH
3
COOH
f) Hidrxid amnic
b) HNO
3
g) Sulfat de calci
c) CH
3
COCH
3
h) Diclorur de plom
d) CH
3
CH
2
CH
2
CH
3
i) cid etanoic o cid actic
e) CH
3
CH
2
OH j) Prop
2
2
917571 _ 0391-0402.indd 400 16/12/09 17:07
401
SOLUCIONARI
H
3
O
24. Formula les espcies qumiques segents:
a) xid dalumini [xid dalumini (III)]
b) Sulfit frric [trioxosulfat (IV) de ferro (III)]
c) Etoxiprop (etil propil ter)
d) Butanamina (butilamina)
e) cid hipoiods [monoxoiodat (I) dhidrogen]
f) Hidrur plmbic [hidrur de plom (IV)]
g) 3-Hidroxipent-2-enal (3-hidroxi-2-pentenal)
h) Pentannitril
(Prova de selectivitat real)
a) Al
2
O
3
b) Fe
2
(SO
3
)
3
c) CH
3
CH
2
OCH
2
CH
2
CH
3
d) CH
3
CH
2
CH
2
CH
2
NH
2
e) HIO
f) PbH
4
g) CH
3
CH
2
C(OH)=CHCHO
h) CH
3
CH
2
CH
2
CH
2
CN
25. Anomena (duna sola manera) les espcies qumiques segents:
a) Na
2
S
b) Ca(ClO
4
)
2
c) H
3
CCH(Cl)CH=CH
2
d) H
3
CCH
2
COOCH
2
CH
3
e) Fe
2
O
3
f) NiH
3
g) HCCCH
2
COCH
3
h) H
3
CCH
2
CH(CH
3
)CH
2
COOH
(Prova de selectivitat real)
a) Sulfur de sodi
b) Perclorat de calci o tetraoxoclorat (VII) de calci
c) 3-cloro-1-but o 3-clorobut-1-
d) Propanoat detil
e) xid de ferro (III) o trixid de diferro
f) Hidrur de nquel (III) o trihidrur de nquel
g) 4-pentin-2-ona o pent-4-in-2-ona
h) cid 3-metilpentanoic
917571 _ 0391-0402.indd 401 16/12/09 17:07
402
Annexos
26. Formula els compostos segents:
a) p-Metilfenol
d) cid 2-ciclohexil-3-hexenoic
b) o-diclorobenz
e) Oxalat sdic
c) 2-pentendial f) Etilfenilamina
(Prova de selectivitat real)
a)
b)
c) OHCCH=CHCH
2
CHO
d) CH
3
CH
2
CH=CHCHCOOH
e) NaOOCCOONa
f) CH
3
CH
2
NHC
6
H
5
OH
CH
3
CI
CI
O
D
E
3
4
5
6
7
1
2
ORBITALS
5s 4d
5p
6s 4f
5d 6p
7s 5f
6d 7p
1S
2s 2p
4s 3d
4p
3s 3p
40,1
20
Ca
Calci
Massa atmica (u)
Smbol
Nom
Nombre atmic
Annex I. Sistema peridic dels elements
917571 _ 0403-0408.indd 404 16/12/09 17:10
405 405
150,4
2
Sm
Samari
157,2
64
Gd
Gadolini
158,9
65
Tb
Terbi
162,5
66
Dy
Disprosi
168,9
69
Tm
Tuli
173,0
70
Yb
Iterbi
175,0
71
Lu
Luteci
27,0
13
Al
Alumini
28,1
14
Si
Silici
31,0
15
P
Fsfor
32,1
16
S
Sofre
35,5
17
Cl
Clor
39,9
18
Ar
Arg
10,8
5
B
Bor
12,0
6
C
Carboni
14,0
7
N
Nitrogen
16,0
8
O
Oxigen
19,0
9
F
Fluor
20,2
10
Ne
Ne
4,0
2
He
Heli
58,9
27
Co
Cobalt
58,7
28
Ni
Nquel
63,5
29
Cu
Coure
65,4
30
Zn
Zinc
69,7
31
Ga
Galli
72,6
32
Ge
Germani
74,9
33
As
Arsnic
79,0
34
Se
Seleni
79,9
35
Br
Brom
83,8
36
Kr
Cript
102,9
45
Rh
Rodi
106,4
46
Pd
Palladi
107,9
47
Ag
Plata
112,4
48
Cd
Cadmi
114,8
49
In
Indi
118,7
50
Sn
Estany
121,8
51
Sb
Antimoni
127,6
52
Te
Telluri
126,9
53
I
Iode
131,3
54
Xe
Xen
192,2
77
Ir
Iridi
195,1
78
Pt
Plat
197,0
79
Au
Or
200,6
80
Hg
Mercuri
204,4
81
Tl
Talli
207,2
82
Pb
Plom
(289)
114
Uub
Ununquadi
209,0
83
Bi
Bismut
(209,0)
84
Po
Poloni
(292)
116
Uub
Ununhexi
(210,0)
85
At
stat
(222,0)
86
Rn
Rad
55,8
6
Fe
Ferro
101,1
4
Ru
Ruteni
190,2
6
Os
Osmi
(277)
08
Hs
Hassi
(268)
109
Mt
Meitneri
(271)
110
Ds
Darmstadti
(272)
111
Rg
Roentgeni
(285)
112
Uub
Ununbi
(244)
4
Pu
Plutoni
(247)
96
Cm
Curi
(247)
97
Bk
Berkeli
(251)
98
Cf
Californi
(258)
101
Md
Mendelevi
(259)
102
No
Nobeli
(262)
103
Lr
Laurenci
III A IV A V A VI A VII A
VIII A
d
6
9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
d
7
d
8
d
9
d
10
p
1
p
2
p
3
p
4
p
5
p
6
8
f
5
f
6
f
7
f
8
f
9
f
10
f
11
f
12
f
13
f
14
152,0
63
Eu
Europi
(243)
95
Am
Americi
164,9
67
Ho
Holmi
(252)
99
Es
Einsteni
167,3
68
Er
Erbi
(257)
100
Fm
Fermi
VIII I B II B
NO-METALLS
METALLS
GASOS NOBLES
mica (u)
917571 _ 0403-0408.indd 405 16/12/09 17:10
917571 _ 0403-0408.indd 406 16/12/09 17:10
Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica
o transformaci daquesta obra noms es pot fer amb lautoritzaci
dels seus titulars, llevat dexcepci prevista per la llei. Si en necessiteu
fotocopiar o escanejar algun fragment, adreceu-vos a CEDRO (Centro
Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org).
2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, SL
Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica). 08005
Barcelona
Imprs per
ISBN: 978-84-7918-355-4
CP: 917571
Dipsit legal:
Direcci dart: Jos Crespo
Projecte grfic:
Coberta: CARRI/SNCHEZ/LACASTA
Interiors: Manuel Garca
Illustraci: Enrique Cordero, Roberto Hernndez, Flix Moreno, David Cabacas
Cap de projecte: Rosa Marn
Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda
Desenvolupament grfic: Rosa Mara Barriga, Jos Luis Garca, Ral de Andrs
Direcci tcnica: ngel Garca Encinar
Coordinaci tcnica: A. Retana
Confecci i muntatge: Hilario Simn i Eduard Cnovas
Documentaci i selecci fotogrfica: Nieves Marinas
Fotografies: SERIDEC PHOTOIMAGENES CD, S.L.; ARXIU SANTILLANA
917571 _ 0403-0408.indd 407 16/12/09 17:10
917571 _ 0403-0408.indd 408 16/12/09 17:10