Anatomia Humana II, Esplacnologia - Nil Valentines

Anatomia Humana II:
Esplancnologia
UAB 2n Medicina
Nil Valentines Vilaplana
2013-2014
CONTINGUT
1. Aparell Respiratori..................................................................................................................................... 2
2. Aparell Urogenital.................................................................................................................................... 34
3. Aparell Digestiu.................................................................................. ...................................................... 73
1. APARELL RESPIRATORI
1.A EMBRIOLOGIA DE LAPARELL RESPIRATORI
1.1. Recordatori de lembriologia general
1.1.1. Primera setmana de gestaci
1.1.2. Segona setmana de gestaci
1.1.3. Tercera setmana de gestaci
1.1.4. Quarta setmana de gestaci
1.2. Formaci dels esbossos pulmonars
1.3. Laringe
1.4. Trquea, bronquis i pulmons
1.5. Pleures
1.B ANATOMIA DE LAPARELL RESPIRATORI

1.6. Generalitats de laparell respiratori
1.7. Nas
1.7.1. Organitzaci i estructura del nas
1.7.2. Vascularitzaci i innervaci del nas
1.8. Fosses nasals
1.8.1. Organitzaci i estructura de les fosses nasals
1.8.2. Vascularitzaci i innervaci de les fosses nasals
1.9. Sins paranasals
1.10. Faringe
1.11. Laringe
1.11.1. Generalitats de la laringe
1.11.2. Cartlags laringis
1.11.3. Articulacions, lligaments i membranes
1.11.4. Cavitat larngia
1.11.5 Musculatura larngia
1.11.6 Dinmica funcional de la laringe
1.11.7 Vascularitzaci de la laringe
1.11.8 Innervaci de la laringe
1.12. Trquea
1.12.1. Generalitats i caracterstiques de la trquea
1.12.2. Divisi traqueal
1.12.3. Vascularitzaci i innervaci de la trquea
1.13. Pulmons
1.13.1. Generalitats dels pulmons
1.13.2. Caracterstiques dels pulmons
1.13.3. Divisi pulmonar
1.13.4. Estructura pulmonar
1.13.5. Vascularitzaci i innervaci dels pulmons
1.14. Pleura i Mediast
1.14.1. Generalitats de les pleures
1.14.2. Vascularitzaci pleural
1.14.3. Mediast
1.A EMBRIOLOGIA DE LAPARELL RESPIRATORI

1.1 Recordatori de lembriologia general
1.1.1 Primera setmana de gestaci
La primera setmana de gestaci es caracteritza per tres fenmens:
a) Fecundaci: T lloc a la part ms distal de la trompa de Fallopi.
b) Divisi: El zigot es va dividint donant lloc al blastmer. Aquest es divideix i, cap al 3er dia de gestaci, quan t 16
cllules degut a la seva morfologia, rep el nom de mrula. Aquesta es caracteritza perqu t dues parts:
- Massa cellular interna: Donar lloc a lembrioblast (embri).
- Massa cellular externa: Donar lloc al trofoblast (placenta).
Cap al 5 dia de la gestaci han seguit les divisions i veiem una cavitat, la mrula passa a anomenar-se blastocist. Aquest
es troba a la cavitat uterina. La nova cavitat formada sanomena cavitat blastocstica i trobem un cmul de cllules que
deriven de la massa cellular interna anomenades embrioblast i de la massa cellular externa en deriva el trofoblast.
c) Implantaci: Cap al final de la primera setmana t lloc aquest procs on el blastocist senganxa a lendometri (paret
uterina).
Si hi ha problemes durant les dues primeres fases (principalment per divisi cellular) normalment trobarem avortaments
espontanis. Aquest fet tamb succeeix normalment si hi ha problemes durant la implantaci, quan tenen lloc els
embarassos ectpics.
1.1.2 Segona setmana de gestaci
Caracteritzada per tres processos importants:
a) Finalitza la implantaci: El trofoblast genera enzims que fan corrosi (erosi) de la paret uterina, fet que permet
avanar al blastocist per a acabar la implantaci.
b) Circulaci tero-placentria: Els vasos sanguinis de lter es van incorporant al que ser lembri formant aquesta
circulaci. Els vasos i capillars es colloquen al voltant del trofoblast que sha diferenciat en sincitotrofoblast i
citotrofoblast. Els espais que es formen al sincitotrofoblast s on hi anir a parar la sang dels vasos uterins.
c) Formaci del disc embrionari i bilaminar: Trobem dues cavitats i lembrioblast sorganitza formant dues capes, a partir
dara parlem dembri que s bilaminar amb dues cavitats (cavitat mnica i cavitat vitellina). Les capes formades sn:
- Epiblast: En relaci a la cavitat mnica (ms petita).
- Hipoblast: En relaci a la cavitat vitellina (ms gran), ms a prop de la llum uterina.
1.1.3 Tercera setmana de gestaci

Lembri ja est implantat amb dues cavitats. Si realitzem un tall i observem lembri des duna visi superior veurem
lepiblast (lhipoblast queda amagat per sota). Comena el perode de gastrulaci:
El disc embrionari passa de bilaminar a trilaminar. Es forma un solc des de la part caudal a nivell de lepiblast a la lnia
mitja que rep el nom de lnia primitiva amb un engruiximent al final que rep el nom de node primitiu o de Hensen. Fent
un tall sagital, podem observar que les cllules de lepiblast emigren cap a la lnia primitiva caient per aquesta
collocant-se entre les dues capes formant el mesoderm.
Les cllules del mesoderm es diferencien en tres grups:

- Mesoderm paraxial (somites): Situat als costats de la lnia primitiva, donar lloc a laparell locomotor.
- Mesoderm intermedi: Donar lloc al cor, vasos i aparell urogenital.
- Mesoderm lateral (lmines laterals): Es distingeixen la somatopleura (relaci cavitat amnitica i ectoderma) i
lesplancnopleura (relaci a la cavitat vitellina i endoderma).
Alhora aquestes cllules del mesoderm desplacen a les cllules de lhipoblast i formen lendoderma en relaci a la
cavitat vitellina. Les cllules restants de lepiblast que no han gastrulat formaran lectoderma en relaci a la cavitat
mnica. Lepiblast dna lloc a les tres capes germinatives a la tercera setmana a tot lembri amb excepci de dos punts
que formaran orificis corporals:
- Membrana bucofarngia: Hi trobem ectoderma i endoderma.
- Membrana cloacal: Hi trobem ectoderma i endoderma.
1.1.4 Quarta setmana de gestaci
Es caracteritza per la flexi de lembri en sentit transversal i longitudinal aix com per linici de lorganognesi (es
comena a formar laparell respiratori).
- Flexi transversal: La cavitat mnica creix rodejant lembri i la vitellina es fa petita fins a convertir-se en el sac
vitell. Aquest plegament fa que lectoderma rodegi completament a tot lembri, fet pel qual daquesta capa en deriva la
pell i, per altra banda, el SNC.
*Clnica: Si no hi ha plegament per una part, no hi
trobarem pell i trobarem una ectpia: cardaca,
bufeta urinria, intestins...
- Flexi longitudinal: Es va flexionant lembri fent
que la cavitat mnica creixi i la cavitat vitellina
disminueixi. Collabora amb la flexi transversal.
Lendoderma es trobava relacionat amb la cavitat
vitellina que es va fent estreta fins que queda el
conducte omfalomesentric que desprs formar part
del cord umbilical. Lendoderma donar lloc a
laparell digestiu i daquest en derivar el respiratori.
Lendoderma que queda a linterior de lembri
forma lintest primitiu (est comunicat amb el sac
vitell pel conducte omfalomesentric). Aquest
intest primitiu es divideix en:
- Intest anterior: Situat cranialment, comena a nivell de la membrana bucofarngia que es trencar i formar la
boca. La boca primitiva rep el nom destomodeu. Daquest intest anterior s don sorigina laparell respiratori.
- Intest mig: Comunica amb el sac vitell a travs del conducte omfalomesentric.
- Intest posterior: Situat a nivell de la cua de lembri i acaba a nivell de la membrana cloacal que es trencar i
formar lanus.
1.2 Formaci dels esbossos pulmonars

A la quarta setmana de gestaci apareix una evaginaci a la paret ventral de lintest primitiu anterior que coneixem amb
el nom de diverticle respiratori que correspon al que ser la trquea. Aquest diverticle queda situat per sota dels arcs
farngics. A mesura que creix el diverticle, de les parets laterals creixen els plecs trqueoesofgics que separaran la
trquea de lesfag (zona corresponent de lintest primitiu anterior). Els plecs suneixen a la lnia mitja i formen lenv
trqueoesofgic. El diverticle anir creixent cap a sota per a formar els esbossos pulmonars, per mantindr la connexi
amb lintest anterior grcies a lorifici larngic.
Lepiteli de laparell respiratori deriva de lendoderm i de la capa mesodrmica en derivaran els cartlags, musculatura i
teixit connectiu de la trquea i els pulmons.
Les atrsies esofgiques sn la no llum a nivell de lesfag (lintest primitiu queda separat). Tamb es poden produir les
fstules trqueoesofgiques, la comunicaci entre trquea i esfag degut a una malformaci dels plecs i lenv.
Hi ha varis tipus de malformacions que depenent de la simptomatologia podem diferenciar-les. La ms comuna, en el
90% dels casos (A), trobem una atrsia esofgica superior (lesfag acaba en un fons de sac) unida amb una fstula
trqueoesofgica.
1.3 Laringe
La laringe comena a formar-se a mitjans del segon mes de gestaci. El seu epiteli
deriva de lendoderm i, per altra banda, del mesoderm dels arcs farngics 4t i 6 es
formaran els cartlags laringis i la musculatura larngia innervada pel nervi vague
(X): nervi larngic superior i nervi larngic recurrent.
La laringe correspondr a la zona situada per sobre del diverticle respiratori que
creix cap a baix per formar els esbossos pulmonars i cap a dalt per a unir-se amb la
laringe.
Innervaci dels arcs faringis:

- I arc o mandibular: nervi trigemin (V)
- II arc o hiodal: nervi facial (VII)
- III arc: nervi glossofaringi (IX)
- IV i VI arcs: nervi vague (X)
1.4 Trquea, bronquis i pulmons

Trquea: Es forma al segon mes de gestaci i deriva:
- Endoderma: epiteli i glndules traqueals.
- Mesoderma: concretament lesplancnopleura donar lloc als cartlags i msculs
traqueals aix com el teixit connectiu.
Bronquis: Es formen per un creixement cap a baix del diverticle a la cinquena
setmana i es formen els diferents bronquis amb les seves divisions.
La divisi bronquial no s simtrica, el costat dret presenta sempre ms divisions degut a que el pulm esquerre s
ms petit per la presncia del cor. La divisi bronquial continua durant lpoca fetal durant 17 generacions de
subdivisions i en lpoca post-natal trobem 6 divisions addicionals.
Pulmons: La seva maduraci t quatre perodes:

1) Perode pseudoglandular: 5 16 setmana de gestaci. s el perode on es fa la divisi bronquial fins a bronquis
terminals. Es formen tots els elements pulmonars amb excepci daquells relacionats amb lintercanvi de gasos.
Aquells fetus que neixin abans de la setmana 16 moren, no sn viables.
2) Perode canalicular: 16 26 setmana de gestaci, amb un solapament amb el perode anterior ja que les zones
cranials dels pulmons maduren abans que les caudals. Es formen els bronquols respiratoris i els conductes i sacs
alveolars. El teixit pulmonar comena a vascularitzar-se i tamb es comena a formar el sufractant (20-22 setmana
gestaci).
Els fetus que neixen a la setmana 26 poden ser viables per amb cures intensives. Quan una dona est en perill
davortament en aquest perode, se li donen corticoides (sha de valorar ja que t efectes secundaris) per a que maduri
el fetus ms rpidament, sobretot la maduraci pulmonar.
*Sufractant: Lquid ric en fosfolpids secretat pels pneumcits tipus II (cllules alveolars) que fa que els alvols no es
collapsin durant la respiraci.
3) Perode sac terminal: Setmana 26 fins al naixement. Es formen molts ms sacs alveolars (terminals) i sestableix la
barrera sang-aire: lepiteli alveolar es posa en contacte amb lepiteli endotelial dels vasos per a que es pugui realitzar
intercanvi gasos per garantir la supervivncia fetal.
A partir de la setmana 27, el fetus s viable per immadur, fet pel qual necessita mesures assistencials intensives.
4) Perode alveolar: Es fa ne el perode postnatal i hi haur formaci i sobretot maduraci alveolar on el 95% dels
alvols maduren. Fins als 3 anys de vida principalment tot i que dura fins als 8, hi ha un augment del nombre dalvols
grcies a que es fan envans que els subdivideixen. Els alvols immadurs sn els que es subdivideixen, quan ja no
poden fer-ho ms, passen a ser alvols madurs i augmenten de mida.
Laugment de mida dels pulmons s degut al major nombre de bronquols respiratoris i per les subdivisions dels
alvols primitius; no hi influeix laugment de mida dels alvols madurs.
Abans del naixement, els pulmons contenen lquid mnic que ocupa la meitat de la capacitat pulmonar. Durant el
naixement, aquest sha de reabsorbir per tres mecanismes:
- Artries, venes i capillars pulmonars.
- Vasos limftics.
- Expulsat per la trquea i bronquis durant el part.
En els alvols queda una petita quantitat de lquid amb sufractant que impedeix que els pulmons collapsin durant la
primera respiraci.
1.5 Pleures
Trobem dues pleures en el pulm:
- Pleura visceral: En contacte amb el teixit pulmonar (interna) que prov de lesplancnopleura.
- Pleura parietal: En contacte amb la paret torcica (externa) que prov de la somatopleura.
Entre les dues pleures trobem la cavitat pleural que s molt gran durant el desenvolupament fetal per en un pulm adult
prcticament no existeix, s molt fina i compleix la funci devitar el fregament entre membranes.
El diverticle respiratori creix a la cavitat corporal fetal nica que es dividir en dues parts (superior i inferior) donant lloc
a les cavitats torcica i abdominal. Aquesta divisi es fa per la formaci dun env transversal que rep el nom de septum
transversum i va de la paret anterior del fetus en direcci posterior. Alhora, es formen els plecs pleuroperitoneals a la
regi posterior en direcci anterior. La uni dels plecs amb el septum formar el mscul diafragma (la part muscular
creixer a partir de les parets laterals i tamb hi collabora en la formaci del centre tendins el mesenteri esofgic).
En un principi, els dos elements no contacten permeten uns espais anomenats canals pericardioperitonals on localitzem
els esbossos pulmonars que sestaran dividint. Quan els plecs pleuroperitoneals i el septum contacten, desapareixen els
canals i llavors els pulmons deixen de crixer caudalment per crixer i dividir-se lateralment.
1.B ANATOMIA DE LAPARELL RESPIRATORI

1.6 Generalitats de laparell respiratori
Laparell respiratori s un conjunt drgans al servei de la respiraci externa. Distingim entre:
- Respiraci externa: Entra i surt aire de latmosfera al nostre organisme.
- Respiraci interna o cellular: Intercanvi de gasos de les cllules amb la sang.
Podem dividir laparell respiratori segons:
a) Anatmicament:
- Via aria superior: Nas fins al 1/3 superior de la trquea, extratorcica.
- Via aria inferior: Trquea torcica fins als bronquols terminals, intratorcica.
- Pulmons: Dues vsceres situades dins la caixa torcica.
b) Fisiolgicament:
- Vies de conducci o transport daire
- Part respiratria on es realitza lintercanvi de gasos (alvols).
Les funcions de laparell respiratori sn diverses:
1) Intercanvi de gasos: adquirir O2 i expulsar CO2.
2) Filtrar les impureses de laire: Es produeix al nas amb els pls anomenats vibrisses.
3) Humitejar i escalfar laire inspirat: Fosses nasals i sins paranasals.
4) Olfacte: A les fosses nasals.
5) Fonaci: Nas, sins, boca, laringe.
6) Regular la homestasi del medi intern, el pH de la sang (sistema CO2-H2CO3).
Anatomia comparada
Laparell respiratori ha anat canviant al llarg de levoluci en funci de:
- La grandria de lanimal
- La permeabilitat de la pell
- Medi aqutic o aeri
- Necessitats metabliques
Tot i els seus canvis, lobjectiu sempre s el de realitzar intercanvi gass. En animals petits (invertebrats) i amfibis la pell
s permeable i realitza aquesta funci, els peixos tenen les brnquies i en els animals terrestres trobem els pulmons.
1.7 Nas
1.7.1 Organitzaci i estructura del nas
El nas s un apndix situat a la cara (part anterior del crani) per sobre de la boca i medialment als ulls. Est format per
dues parts:
ssia: Situada superior, posterior i lateralment a la part cartilaginosa. Constituda per tres ossos: ossos nasals, os
maxillar (apfisi frontal o ascendent) i el frontal (part nasal).
Cartilaginosa, formada per varis cartlags:
- Cartlag nasal lateral: Un a cada costat amb forma triangular situat per sota dels ossos nasals.
- Cartlags alars majors: Un a cada costat i formen la punta del nas aix com la part anterior de les ales nasals. Tenen
un pilar medial i un pilar lateral. Creixen ms durant la tercera edat aix com els cartlags auriculars.
- Cartlag de lenv nasal: Forma lenv nasal i est situat entre els cartlags laterals i per davant del vmer i la lmina
perpendicular de letmoide. Sempre lenv nasal est desviat cap a un costat o laltre en ms o menys grau.
- Cartlags accessoris:
- Cartlags alars menors: Situats per darrere dels alars majors dins del teixit fibroadips de lala del nas.
- Cartlags sesamoides: Situats entre els alars majors i els laterals.
- Cartlags vomerians: Entre el vmer i el cartlag de lenv nasal.
Al nas hi podem distingir diferents parts:

1) Arrel del nas o nsion (punt antropomtric), a la regi superior dels ossos nasals. 3
2) Dors del nas, constitut pels cartlags nassals laterals. 4
3) Vrtex o pex del nas constitut pels cartlags alars majors. 5
4) Ales del nas: Cartlags alars majors i menors i teixit fibroadips del nas. 6
Al voltant del nas trobem diferent musculatura facial innervada pel nervi facial (VII):
- Relacionats amb el nsion: M. prcer o piramidal (medial) i m. superciliar (lateral, sobre la cella).
- Relacionats amb el dors del nas: M. nasal (sobre el cartlag nasal) i m. elevador del llavi superior i lala del nas.
- Relacionats amb les ales del nas: M. mirtiforme o depressor del septe.
1.7.2 Vascularitzaci i innervaci del nas

El nas es veu irrigat a travs de dues artries que donen lloc a branques nasals:
- Artria cartida externa: Dna lloc a:
- Artria infraorbitria: Surt pel forat infraorbitari per irrigar el dors del nas i la part lateral.
- Artria facial: Que dna branques per al nas.
- Artria cartida interna: Dna lloc, entre altres, a lartria oftlmica que surt per langle de lull per irrigar el dors del
nas com a artria dorsal del nas.
Trobem moltes anastomosis entre les dues cartides a nivell dels nas grcies a lartria angular.
A nivell vens, trobem:
- Venes nasals Vena oftlmica Si caverns Vena jugular interna.
- Venes nasals Vena facial Vena jugular externa (tamb pot desembocar en la interna en el tronc vens
tirolinguofaringofacial).
A nivell limftic drenen als ganglis limftics submandibulars i cervicals profunds.
La innervaci la podem dividir en tres grups:
- Sensitiva: A crrec del nervi trigemin (V).
- Simptica: Gangli cervical superior on les fibres es dirigeixen al gangli pterigopalat i dall sortiran fibres cap al nas.
- Motora: Per als msculs facials del nas, el nervi facial (VII).
1.8 Fosses nasals

1.8.1 Organitzaci i estructura de les fosses nasals
Les fosses nasals sn dos conductes que van del nas fins a la rinofaringe. Aquests dos conductes queden separats pel
septe o env nasal que est desviat cap a un cant i est format per dues parts:
- ssia: Lmina perpendicular de letmoide i vmer (posterior).
- Cartilaginosa: Cartlag del septe (anterior).
Aquests conductes presenten dos orificis:
- Narines: Orificis anteriors (forats del nas) que comuniquen lexterior amb les fosses nasals.
- Coanes: Orificis posteriors que comuniquen les fosses nasals amb la rinofaringe.
10
La part ms anterior de les fosses nasals es coneix amb el nom de vestbul i cont uns pls anomenats vibrisses que
protegeixen laparell respiratori de cossos estranys.
Les regions de les fosses nasals les podem classificar segons:
Regions fisiolgiques:
- Regi respiratria
- Regi olfactria
Regions anatmiques:
a) rgan vmero-nasal (Jacobson): s un quimioreceptor sexual que es troba a la mucosa de lenv nasal.
b) Sostre i parts superiors de lenv i les parets laterals: Correspon a la lmina cribrosa de letmoide, les masses
laterals i el principi de la lmina perpendicular. A la mucosa daquestes regions s on trobarem els receptors olfactoris.
c) Zona turbinal: Est constituda per les parets laterals de les fosses nasals on trobem tres cornets:
- Cornet superior: Massa lateral etmoide (paret interna).
- Cornet mig: Massa lateral etmoide (paret interna).
- Cornet inferior: Os propi, os del cornet inferior.
Entre els cornets es formen uns espais anomenats meats que, des de baix a dalt, distingim:
- Meat inferior: Entre el cornet inferior i lapfisi palatina del maxillar. Hi drena el conducte lacrimonasal.
- Meat mig: Entre els cornets inferior i mig. Hi drenen els sins paranasals frontal i maxillar aix com les celles
etmodals anteriors i mitges.
- Meat superior: Entre els cornets superior i mig. Hi drenen les celles etmodals posteriors.
Hi ha un espai, el recs esfenoetmoidal situat a la part superior i posterior del cornet posterior que s on desemboca el si
paranasal esfenodal de cada costat.
11
1.8.2 Vascularitzaci i innervaci de les fosses nasals

Les fosses nasals estan ricament vascularitzades degut a que realitzen funci descalfament de laire grcies al continu
pas de la sang a 37C que, per equilibri trmic, fa que laire inspirat sesclafi. Hi trobem moltes anastomosis. Les artries
principals irrigadores sn:
- Artria cartida externa Artria maxillar Artria esfenopalatina
- Artria cartida interna Artries etmodals anterior i posterior que irriguen la part superior de les fosses nasals.
Les venes de les fosses nasals van a parar a la vena jugular interna a travs de dues venes:
- Vena esfenopalatina que drena a la vena facial.
- Vena de les fosses nasals que drenen a la vena oftlmica que va a parar al si caverns.
Pel que fa a la limfa, es recull tanmateix com al nas, en els ganglis submandibulars i cervicals profunds.
La innervaci t tres branques:
- Sensitiva: Nervi trigemin (V).
- Simptica: Fibres que soriginen al gangli cervical superior.
- Parasimptica: Prov del VII parell cranial (facial).
1.9 Sins paranasals

Els sins paranasals sn cavitats plenes daire que estan situades en relaci al nas. Estan recobertes de mucosa que secreta
un moc amb funci dhumitejar laire. Aquest sest formant contnuament i necessita una via de drenatge; els sins
paranasals drenen a les fosses nasals en els meats superior i mig. La seva vascularitzaci i innervaci s molt semblant a
les fosses nasals.
Els sins paranasals no existeixen al nixer per es desenvolupen durant el creixement (los va creixent i deixa un espai)
arribant a la seva mida mxima durant la pubertat.
La funci dels sins paranasals s doble:
- Escalfen i humitegen laire que respirem.
- Actuen com a cmeres de ressonncia de la veu.
*Clnica: La mucosa que recobreix es pot inflamar quan no drena b i queda retingut dins dels sins produint sinusitis.
Trobem diferents sins paranasals:
Si frontal: En trobem dos a los frontal (ja que embriolgicament sn dos ossos que suneixen) separats per un env
situats per sobre de larc superciliar. Tots dos tenen grandria variable on un pot ser hipoplstic, s a dir, molt poc
desenvolupat o prcticament inexistent. Aquest si paranasal drena a nivell del meat mig.
12
Sinfecten amb molta freqncia i aquesta pot propagar-se a la fossa cranial anterior.
Sins etmodals: Estan situats a nivell de les masses de letmoide i presenten molts envans formant les celles etmodals
on es diferencien tres parts:
- Celles etmodals anteriors: Drenen al meat mig.
- Celles etmodals mitges: Drenen al meat mig.
- Celles etmodals posteriors: Drenen al meat superior.
Aquestes celles queden separades de la cavitat orbitria per una lmina ssia molt prima; per tant, les infeccions
daquestes celles poden propagar-se a aquesta cavitat.
Si esfenodal: Cavitat situada dins del cos de lesfenoide, a la part superior i posterior de les fosses nasals. El drenatge
s a nivell del recs esfenoetmoidal.
Si maxillar o antre de Higmoro: s el si paranasal ms gran i situat ms inferior i lateralment. El sostre daquest si es
relaciona amb la cavitat orbitria i tamb hi passa el nervi infraorbitari. Per altra banda, la part inferior comunica amb
la boca. Concretament comunica amb els alvols dentaris corresponents als dos primers molars i amb el segon
premolar.
*Clnica: Degut a la comunicaci si maxillar alvols dentaris, a lhora de fer un implant en odontologia cal vigilar
de no situar-lo en el si maxillar.
Aquest si drena a nivell del meat mig. El drenatge el realitza cap a dalt (degut a que s inferior a les fosses nasals) i
aix fa que es pugui acumular mucosa fent que sigui el si que ms freqentment dna lloc a sinusitis.
13
1.10 Faringe
s una part del cos que pertany tant a laparell respiratori com a laparell digestiu. Hi
podem distingir tres parts:
a) Nasofaringe o rinofaringe: Situada per darrere de les fosses nasals, per
darrere de les coanes i arriba al marge inferior del paladar tou. s on hi va a
parar la trompa dEustaqui provinent de loda mitjana. Hi passa noms aire.
b) Bucofaringe o orofaringe: Situada per darrere de la cavitat bucal. Comena
a nivell del marge inferior del paladar tou i acaba a nivell de los hioides. s
la part que veiem al obrir la boca per on hi passen aire i aliments.
c) Laringofaringe: Va des de los hioides fins al marge inferior del cartlag
cricoides i est situat per darrere de la laringe. Per aquest conducte hi passa
noms aliment.
La vascularitzaci (ms detall en aparell digestiu) a trets generals de la faringe t lloc:
- Arterial: Branques de lartria cartida externa.
- Venosa: Drena a la vena jugular interna.
- Limftica: Ganglis cervicals profunds i retrofaringis.
La innervaci de la faringe t lloc pel plexe faringi amb branques del nervi glossofaringi (IX) i nervi vague (X).
1.11 Laringe
1.11.1 Generalitats de la laringe
La laringe s un rgan amb diverses funcions:
- Respiratori: Deixa pas a laire que ve de la bucofaringe cap a la trquea.
- Fonaci: Grcies als seus cartlags articula la veu.
- Degluci: Ja que t un cartlag que tapa la via aria.
Ocupa la regi cervical anterior a lespai visceral (laringe + laringofaringe). En els adults es projecta a nivell de les
vrtebres cervicals a lalada de C4-C6 per en els nenes est situada ms cranial i es projecta a nivell de laxis (C2). Est
formada per un seguit de cartlags units grcies a membranes que presenten articulacions i lligaments moguts per una
musculatura prpia. Alhora la seva cavitat presenta tamb diferents espais.
La laringe presenta relacions amb diversos elements:
- Anterior: Musculatura infrahiodal, vena jugular anterior i pell del coll.
- Posterior: Laringofaringe.
- Superior: Cavitat bucal, amb la base de la llengua.
- Inferior: Trquea.
1.11.2 Cartlags laringis
Els cartlags laringis formen el suport arquitectnic de la laringe i
hi podem distingir:
- Cartlags principals: Presents a tothom i sn de quatre tipus:
- Cartlag tiroides
- Cartlag cricoides
- Cartlags aritenoides (en trobem dos)
- Epiglotis
- Cartlags accessoris: No sn tant importants, no tothom els t i
van de dos en dos. Distingim:
- Cuneformes
- Corniculats
- Sesamoides
Els cartlags sn de tipus hial que poden ossificar amb excepci de
lepiglotis que s elstic i mai calcifica.
Cartlag Tiroides: s un cartlag en forma de llibre obert cap endarrere que est localitzat a la part anterior del coll. Per
davant seu trobem la glndula tiroides i la musculatura infrahiodal. Es mant en la seva posici grcies a:
- Membrana hiotirodal (tirohiodal): Uneix los hioides amb el cartlag tiroides.
- Membrana tirocricodal (cricotirodal): Uneix el cartlag tiroides amb el cartlag cricoides.
14
Si observem lestructura del cartlag tiroides podem observar que presenta:

1) Dues lmines dreta i esquerra unides a la part anterior on formen la prominncia larngia o tirodal corresponent, en
anatomia de superfcie, a la nou dAdam. Les dues lmines suneixen en un angle ms petit en homes que en dones
fent que quedi ms marcada la nou en aquests.
2) Lescotadura tirodal superior: Espai format a la part superior de la prominncia larngia.
3) Lnia obliqua: Marca el lmit posterior de les lmines.
4) Banyes superiors o majors: Per darrere de la lnia obliqua en direcci cranial.
5) Banyes inferiors o menors: Per darrere de la lnia obliqua en direcci caudal on a la cara interna hi trobem una
superfcie articular destinada al cartlag cricoides.
Cartlag Cricoides: Est localitzat entre el cartlag tiroides i la trquea (s lltim cartlag de la laringe, el seu marge
inferior conforme el lmit daquesta). Es mant en la seva posici grcies a dues membranes:
- Membrana tirocricodal (cricotirodal): Uneix el cartlag tiroides amb el cartlag cricoides.
- Membrana cricotraqueal: Uneix el cartlag cricoides amb la trquea.
Aquest cartlag t forma danell de segell on distingim:
1) Lmina cricoidal: Part ample a la regi posterior.
2) Arc cricoidal: Part ms estreta a la regi anterior.
Presenta diferents superfcies articulars:
- Facetes tirodals: A la part lateral destinades a articular-se amb les banyes inferiors del cartlag tiroides.
- Cares articulars per als cartlags aritenoides: Al marge superior de la lmina.
Cartlags Aritenoides: Sn dos cartlags situats a la part posterior de la laringe, per sobre del cartlag cricoides (lmina
cricoidal) que tenen forma de pirmide triangular. En la seva estructura hi podem distingir:
1) Vrtex superior: Es relaciona articulant-se amb els cartlags corniculats.
2) Base inferior que t tres angles:
- Angle anterior: Anomenat tamb apfisi vocal, s on sinsereix el lligament vocal.
- Angle posterointern.
- Angle posteroextern: Anomenat tamb apfisi muscular.
15
4) Cares:
- Cara posterior
- Cara anteriointerna (medial o interna)
- Cara anteroexterna (anterolateral): Dividida per una cresta en:
- Part superior: Shi insereix el lligament vestibular.
- Part inferior: Shi insereix el mscul vocal.
Epiglotis: Cartlag elstic amb forma de fulla o raqueta localitzat

per darrere del cartlag tiroides, en la part superior de la laringe on
sobrepassa a los hioides. La seva funci s de protecci de la via
aria de forma passiva. Es mant en la seva posici grcies a
lligaments que lenvolten:
- Lligament hioepigltic: Uni amb los hioides.
- Lligament tiroepigltic: Unit amb el cartlag tiroides.
- Lligament o vallcula glossoepigltica: Uni a la llengua.
- Plecs aritenoepigltics: Uni als aritenoides.
Cartlags accessoris: Sn inconstants i en nombre parell:

- Cartlags triticis: Situats per sobre de les banyes superiors del cartlag tiroides entre la massa del lligament tirohiodal
lateral (engruiximent de la membrana tirohiodal).
- Cartlags corniculats: Situats en el vrtex dels cartlags aritenoides.
- Cartlags sesamoides: Podem o no trobar-los. Situats per davant de lapfisi vocal dels aritenoides.
- Cartlags cuneformes: Situats superior i lateralment als corniculats en els plecs aritenoepigltics. Visibles en
laringoscpia.
16
1.11.3 Articulacions, lligaments i membranes

Les articulacions de la laringe sn sinovials i estan reforades per lligaments Realitzen certs moviments a crrec dels
msculs laringis. La funci daquestes articulacions s la fonaci. Trobem:
Articulaci cricotirodal
- Superfcies articulars: Cara interna de les banyes menors del
cartlag tiroides i la cara lateral del cricoides.
- Lligaments:
- Lligament creatocricoidal: Situat per sobre la cpsula
articular.
- Lligament cricotirodal mig: Engruiximent de les fibres de
la regi mitja.
- Moviments: Es comporta com el casc duna moto i els seus
moviments influeixen en la tensi de les cordes vocals. Els
moviments es realitzen en leix transversal:
- Punt fixe cartlag cricoides: La prominncia larngia baixa.
- Punt fixe cartlag tiroides: Larc cricoidal puja, baixa la
lmina cricoidal i, en conseqncia, tamb els aritenoides.
Articulaci cricoaritenoidal:
- Superfcies articulars: Base dels aritenoides i la part superior de
la lmina del cricoides.
- Lligaments: Lligament cricoaritenoide, situat a la part posterior
de larticulaci.
- Moviments:
- Eix vertical: - Rotaci externa: Obertura de les cordes vocals.
- Rotaci interna: Tancament de les cordes vocals.
- Eix transversal: - Desplaament lateral: Obertura de les cordes vocals.
- Desplaament medial: Tancament de les cordes vocals.
Membrana cricotirodal: Es troba entre els cartlags tiroides i cricoides i presenta unes fibres dengruiximent a la part
medial que formen el lligament cricotirodal mig.
*Clnica: En aquesta zona, per sota del tiroides (lnia vermella), s on es fan les traqueostomies durgncia
anomenades coniotomies.
Membrana fibroelstica de la laringe: Teixit connectiu situat entre els cartlags i la mucosa que presenta un seguit
dengruiximents:
a) Membrana quadrangular (part superior): Aquesta membrana sinsereix a la part posterior del tiroides, marge inferior
i posterior de lepiglotis i es dirigeix cap als aritenoides. El seu marge superior formar el plec aritenoepigltic (que
mant subjecte a lepiglotis).
El marge superior daquesta membrana s ms gruixut i formar el lligament vestibular que va del tiroides a
laritenoide i, dins daquest, es troba la corda vocal superior.
17
b) Conus elstic: Va des del tiroides per la part posterior de la membrana cricoidal per arribar als aritenoides. El marge
superior s ms gruixut i forma el lligament vocal de la part posterior del tiroides a les apfisis vocals dels aritenoides
on dins daquest trobarem la corda vocal inferior.
*Mitjans de fixaci de la laringe:

- Llengua: Lligament o vallcula glossoepigltic.
- Hioides: - Membrana tirohiodal (reforada amb el lligament tirohiodal mig).
- Lligament hioepigltic.
- Faringe: - Fscia farngia.
- Mscul constrictor inferior.
- Trquea: - Membrana cricotraqueal.
- Altres estructures: Msculs esternotirodal i tirohiodal.
1.11.4 Cavitat larngia
La laringe sorigina en un forat superior oblic amb forma dembut on la part posterior s ms curta anomenat entrada de
la laringe (aditus laryngis). Est limitat:
- Anterior: Marge superior de lepiglotis.
- Lateral: Plecs aritenoepigltics.
- Posterior: Cartlags corniculats.
La cavitat larngia est recoberta per mucosa i presenta dos plecs:
- Plec vestibular (corda vocal superior): On dins trobem el lligament vestibular, lengruiximent inferior de la membrana
quadrangular.
- Plec o corda vocal (corda vocal inferior): Situat per sota el plec vestibular i presenta el lligament vocal per dins,
correspon a lengruiximent del conus elstic.
En relaci a aquests plecs, trobem tres zones diferenciades amb vascularitzaci i innervaci diferents:
a) Vestbul de la laringe: Espai situat per sobre del plec vestibular limitat per:
- Anterior: Cartlag epiglotis.
- Lateral: Membrana quadrangular.
- Posterior: Cartlags aritenoides.
18
b) Espai mig (transgltic): Est situat entre els dos plecs i hi

diferenciem tres parts:
Fenedura vestibular: Espai situat entre els dos plecs vestibulars.
Ventricle laringi (de Morgagni): Espai entre els plecs vestibulars
i vocals que es continua cap a dalt formant el scul laringi.
Glotis o fenedura gltica: Espai situat entre els dos plecs vocals.
s lespai ms estret de la via aria superior i presenta dues parts:
- Part posterior cartilaginosa constituda per les apfisis vocals
dels aritenoides.
- Part anterior lligamentosa constituda pel lligament vocal.
c) Infraglotis: Situada per sota del plec vocal est limitada:
- Anterior: Lligament cricotirodal mig.
- Lateral: Conus elstic.
- Posterior: Cartlag cricoides (lmina).
*Clnica:
- Laringoscpia indirecta: s dun mirall sostingut a la part posterior de
la gola on es projecta llum per veure-hi. Procs rpid sense anestsia.
- Laringoscpia directa: Es fa s del laringoscopi, un tub rgid o flexible
que es colloca a la part posterior de la gola. Permet veure-hi ms
profundament i extreure objectes per a bipsia. Procs sota anestesia
general.
1.11.5 Musculatura larngia
La musculatura larngia sagrupa en dos grans grups, msculs extrnsecs i
intrnsecs. Trobem:
A) Musculatura extrnseca: Soriginen i sinsereixen en
les estructures properes a la laringe i constitueixen
laparell suspensori de la laringe, la mantenen en la
seva posici. No es relacionen amb la fonaci sin amb
la degluci fent elevaci i descens de la laringe.
Distingim:
A.1) Msculs suprahiodals: Grup de 5 msculs que, en
contracci, pugen los hioide i la laringe:
Mscul estilohiodal: Va de lapfisi estiloide del
temporal a los hioide. Les fibres es subdivideixen
en la seva inserci formant un trau a nivell del
hioide on trobem el ventre posterior del mscul
digstric.
Mscul estilofaringi: Va de lapfisi estiloide a la
faringe. s el mscul satllit del nervi glossofaringi
(IX).
Mscul constrictor mig de la faringe: Mscul que
quan es contreu facilitat la degluci (en ms detall a
laparell digestiu).
Mscul digstric: T dos ventres musculars:
- Ventre anterior: Va de los hioide a la fosseta digstrica de la cara interna de la mandbula.
- Ventre posterior: Va de lapfisi mastoide del temporal a los hioide.
Mscul milohiodal (mscul diafragma bucal): Sorigina a les lnies milohiodals de la mandbula i sinsereix a los
hioide. Forma el terra de la boca.
19
A.2) Msculs infrahiodals: Grup de 5 msculs que, en contracci, baixen los hioide i la laringe. Distingim dos plans:
Pla superficial:
Mscul esternohiodal: Va de lestern a los hioide.
Mscul omohiodal: Va de lescpula lateralment a los hioide.
Pla profund:
Mscul esternotirodal: Va de lestern a la lbia obliqua del cartlag tiroides.
Mscul tirohiodal: Va de la lnia obliqua del cartlag tiroides al hioides.
Mscul constrictor inferior de la faringe: La seva contracci collabora en la degluci (en ms detall a laparell
digestiu).
B) Musculatura intrnseca: Grup muscular que soriginen i insereixen en els cartlags laringis i estan relacionats amb la
fonaci. Estan tots innervats pel nervi laringi recurrent (provinent del nervi vague X) amb excepci del m. cricotirodal
innervat pel nervi laringi superior. Trobem:
Mscul cricotirodal: Origen en la cara lateral de larc cricoidal i sinsereix en el marge inferior del cartlag tiroides.
Est format per dos feixos musculars:
- Anterior o medial ms vertical.
- Posterior o lateral ms oblic.
Entre els dos feixos medials trobem el lligament cricotirodal mig. Cobreix al mscul cricotirodal mig. Est innervat
pel nervi laringi superior, per la branca motora anomenada nervi laringi extern; *clnica: la parlisi daquest nervi fa
que es debiliti la veu.
La seva acci consisteix a tensar les cordes vocals per dos mecanismes:
- Punt fix cartlag cricoides: Baixa la prominncia larngia i, per tant, tensa les cordes vocals.
- Punt fix cartlag tiroides: Larc cricoidal puja i, per tant, la lmina cricoidal baixa arrossegant als aritenoides
fent que les cordes vocals es tensin.
Mscul cricoaritenoide posterior o posticus: Originat en la lmina posterior del cricoides sinsereix en lapfisi
muscular de laritenoide. T forma triangular i fa que els aritenoides rotin externament: les apfisis musculars roten
enrere i enmig i, per altra banda, les apfisis vocals enfora. Aix produeix separaci de les cordes vocals per deixar
pas a laire (sobre la glotis), s el mscul respiratori. Est innervat pel nervi laringi recurrent.
20
Mscul cricoaritenoide lateral (aritenoide lateral): Va del cricoides a lapfisi muscular dels aritenoides i est recobert
pel mscul cricotirodal. Fa rotaci interna dels aritenoides, aproxima les cordes vocals produint un tancament no total
de les cordes vocals i, com a resultat, sobt la veu de xiuxiueig.
Mscul ariaritenoidal o interaritenoidal: Va dun aritenoides a laltre, concretament entre les apfisis musculars i est
format per dos fascicles:
- Aritenoides transvers: Fibres profundes que formen el plec interaritenodal, un pont entre els aritenoides format
entre les cares medials.
- Aritenoides oblic: Fibres superficials obliqes on algunes fibres es dirigeixen cap a lepiglotis formant el
mscul aritenoepigltic que est recobert de mucosa que forma el plec aritenoepigltic.
La seva acci en contracci s de desplaament medial dels aritenoides produint el tancament de les cordes vocals,
sobretot a la part posterior cartilaginosa.
Mscul tiroaritenodal: Sorigina a nivell del tiroides i sinsereix en la cara anterolateral de laritenoides. Aquest
mscul queda situat per fora de la membrana quadrangular, internament a aquesta ja trobem la mucosa.
- A la part superior les fibres es dirigeixen cap a lepiglotis i formen el mscul tiroepigltic (porci
tiroepigltica) que participa en la paret lateral del vestbul laringi.
- A la part inferior les fibres sengruixeixen i formen el mscul vocal, situat ms medialment en relaci al
lligament vocal.
La seva acci s la de regular la tensi de les cordes vocals i est innervat pel nervi recurrent laringi.
21
Mscul vocal: Mscul parallel als lligaments vocals que va del cartlag tiroides a lapfisi vocal de laritenoides. Est
relacionat lateralment amb el mscul tiroaritenodal i medialment amb el lligament vocal.
La seva acci s la de regular la tensi de les cordes vocals i est innervat pel nervi recurrent laringi.
1.11.6 Dinmica funcional de la laringe

a) Acci sobre el vestbul laringi: s indispensable per a la respiraci i t dos mecanismes:
- Obertura de lentrada larngia: Es volteja lepiglotis cap a dalt grcies als lligaments tiroepigltic i hioepigltic.
- Tancament de lentrada larngia: Com si fos un esfinter, lepiglotis baixa com a mecanisme protector de la via
respiratria durant la degluci. Aix es produeix grcies al mscul aritenoepigltic (fibres del interaritenoide
oblic).
b) Acci sobre la glotis: Important per a la respiraci i la fonaci, tres possibilitats:
- Obertura de la glotis: Sactua sobre les cordes vocals inferiors i larticulaci cricoaritenoidal grcies a una
rotaci externa dels aritenoides pel mscul cricoaritenoidal posterior.
- Tancament de la glotis: Sactua sobre les cordes vocals superiors, vocals inferiors, plecs aritenoepigltics i
articulaci cricoaritenoidal. Trobem dues opcions:
- Rotaci interna dels aritenoides: M. cricoaritenoidal lateral.
- Desplaament medial dels aritenoides: M. interaritenoidal.
- Canvis de tensi de les cordes vocals: Sactua sobre les cordes vocals inferiors i sobre larticulaci cricotiroidal
grcies al mscul cricotiroidal.
1.11.7 Vascularitzaci de la laringe
a) Arterial: Les branques provenen de:
Artria cartida externa amb lartria tiroidal
superior que dna lloc a:
- Artria larngia superior: Perfora la
membrana tirohioidal i s el satllit de la
branca interna del nervi laringi superior.
Irriga la regi supragltica.
- Artria larngia externa (cricotiroidal):
Perfora la membrana cricotiroidal i s satllit
de la branca externa del nervi laringi superior.
Irriga la regi infragltica.
Artria subclvia amb lartria tiroidal inferior que
dna lloc a:
- Artria larngia inferior: Acompanya al
nervi recurrent laringi i irriga a la regi
infragltica.
22
b) Venosa: Acompanya a les artries i trobem:

Regi supragltica: Venes tirodals superiors i mitges que van a
desembocar a la vena jugular interna.
Regi infragltica: Venes tirodals inferiors que van a
desembocar al tronc vens braquioceflic esquerre.
c) Limftic: La limfa ser recollida per:
- Cadena gangliolar cervical profunda
- Ganglis al voltant de la trquea: paratraqueals i
pretraqueals.
- Ganglis prelaringis, infrahiodals.
1.11.8 Innervaci de la laringe
Les branques que innerven la laringe provenen del nervi vague (X), tenim:
Nervi laringi superior (motor + sensitiu): Prov de la part superior i dna lloc a dues branques sensitives:
- Nervi laringi intern: Travessa la membrana tirohiodal i es divideix en dues branques:
- Superior: Sensibilitat a la regi supragltica.
- Inferior: Sanastomosa amb el nervi recurrent laringi formant la Nansa de Gal.
- Nervi laringi extern Fibres motores que innerven al mscul cricotirodal.
Nervi laringi recurrent (motor + sensitiu): Fibres motores que innerven la musculatura intrnseca de la laringe (amb
excepci del m. cricotirodal) i les sensitives innerven la infraglotis.
Resum de tipus dinnervaci de la laringe:
- Motora: Nervi vague (X):
- N. laringi extern (n. laringi superior)
- N. laringi recurrent
- Sensitiva: Nervi vague (X):
- Supragltica: N. laringi intern (n. laringi superior)
- Infragltica: N. laringi recurrent
- Simptica: Gangli cervical mig
- Parasimptica: Nervi vague (X)
23
1.12 Trquea
1.12.1 Generalitats i caracterstiques de la trquea
s un tub o conducte cartlag-membrans amb una consistncia semirgida. Va des del final de la laringe (marge inferior
del cricoides) i acaba quan es divideix en els bronquis principals. Lltim cartlag traqueal es coneix amb el nom de
carina i s la part ms inferior de la trquea.
La seva longitud s de 10-13cm per durant la respiraci profunda es pot allargar. T un dimetre duns 1,5-2cm que s
ms estret en vida que en mort degut al to muscular. La trquea es troba de C6 a T5 (carina) inclinada cap a baix i enrere
per amb la inspiraci profunda pot baixar fins a T 6.
Les funcions de la trquea sn:
1) Conducci de laire entre laringe i pulmons.
2) Collabora amb la humidificaci de laire.
3) Collabora amb lescalfament de laire.
4) Ajuda a la neteja de partcules de laire respirat grcies a les
seves secrecions.
5) Per la seva uni amb la laringe, participa en els moviments
del terra bucal (degluci, parla, masticaci...).
La trquea est formada per dos components:
a) Component cartilagins: La trquea esta formada per 16-20 cartlags hialins traqueals que tenen forma de C i estan
situats a la paret anterior i les laterals. Serveixen per a que no es collapsi la trquea durant la respiraci. Aquests
cartlags estan units entre ells per la part anterior i lateral pels lligaments interanulars i per la part posterior per la
musculatura llisa. Lltim anell traqueal es coneix amb el nom de carina i presenta una cresta mitja.
b) Component membrano-fibrs: Est integrat per diferents elements:
- Lligaments interanulars.
- Membrana transversa (part posterior).
- Mscul traqueal (part posterior, intern a la membrana transversa): Mscul llis que en la seva contracci
disminueix el dimetre traqueal (no s bronco constricci).
24
*Clnica:
En alguns casos, es posa un tub per la trquea per a que el malalt pugui respirar, es fa una intubaci:
- Intubaci Orotraqueal: Introducci duna sonda en la via aria per la cavitat bucal.
- Intubaci Nasotraqueal: Introducci duna sonda en la via aria per un dels orificis nassals.
Si ha destar molt temps en cures intensives es fa una traqueostomia: procediment quirrgic que crea una obertura a la
trquea a travs duna incisi efectuada en el coll amb la inserci dun tub o cnula per facilitar el pas daire als
pulmons.
No confondre traqueostomia amb:
- Traqueotomia: Procediment quirrgic on es fa una incisi a la trquea per extreure cossos estranys, tractar
lesions locals o obtenir mostres. Suposa el tancament immediat de la incisi.
- Coniotomia: Consisteix en una traqueostomia durgncia que es realitza a nivell de la membrana
cricotirodal.
1.11.2 Divisi traqueal

La trquea es pot dividir en dues porcions:
a) Porci cervical, que est limitada:
- Anterior: - Fscia pretraqueal, msculs infrahiodals.
- Istme de la glndula tiroides (anells 2 al 4).
- Rombe traqueostomia: Limitat pels msculs esternohiodal i esternotirodal.
- Lateral: - Paquet vasculonervis del coll i nervis recurrents.
- Ganglis limftics.
- Glndula tiroides.
- Posterior: Esfag.
b) Porci torcica: Est situada a nivell del mediast superior i es relaciona:
- Posterior i a lesquerra: Esfag.
- Lateralment: - Pleura mediastnica.
- Ganglis limftics.
- Nervi vague i nervi laringi recurrent.
1.12.3 Vascularitzaci i innervaci de la trquea
a) Vascularitzaci arterial: Irrigada per les artries traqueals branca de les artries tirodals inferiors (provinent de
lartria subclvia).
b) Vascularitzaci venosa:
- Venes traqueals superiors: Que van a parar a les venes tirodals superiors i mitges que desemboquen en la vena
jugular interna.
- Venes traqueals inferiors: Que van a parar a les venes tirodals inferiors que desemboquen al tronc vens
braquioceflic esquerre.
c) Vascularitzaci limftica: Ganglis pretraqueals, paratraqueals i trqueobronquials.
d) Innervaci de la trquea:
- Simptica: Ganglis cervicals inferiors i primers torcics.
- Parasimptica: Nervi vague (X).
1.13 Pulmons
1.13.1 Generalitats dels pulmons
Els pulmons sn les vsceres on es realitza lhematosi (intercanvi de gasos). Estan situats a la caixa torcica en els espais
pleuropulmonars on, entre aquests, trobem el mediast. Estan situats per sobre del diafragma i aquest mscul els separa
de les vsceres abdominals.
El tamany dels pulmons s diferent, el pulm dret s ms gran ja que lhemitrax on es situa lesquerre lha de compartir
amb el cor. La grandria depn tamb del moment de la respiraci.
25
A la cara medial dels pulmons trobem una regi anomenada hil pulmonar on trobarem el pedicle pulmonar que sn els
elements que entren i surten del pulm; est conformat per:
- Bronquis principals
- Artria pulmonar
- Venes pulmonars
- Vasos bronquials
- Ganglis limftics
- Plexes nerviosos
Per sobre del pedicle pulmonar dret trobem la crossa de la vena ziga i per sobre del pedicle pulmonar esquerre trobem la
crossa o arc artic. Els pedicles es relacionen tamb per darrere amb el nervi vague (X).
1.13.2 Caracterstiques dels pulmons

Podem diferenciar diverses parts en els pulmons:
Base: Zona inferior gran relacionada amb el diafragma, concretament amb la pleura diafragmtica
- Pulm dret: La seva base s ms gran que la del pulm esquerre. Est formada per part dels lbuls inferior dret
i mig i, a travs del diafragma, es relaciona amb el fetge.
- Pulm esquerre: Formada pel lbul inferior i pel lbul de la lngula (superior). s ms inferior a la del pulm
dret i es relaciona, a travs del diafragma, amb el fetge, fundus gstric i la melsa.
Vrtex: s la zona superior que sobrepassa la primera costella i t relaci amb lartria subclvia. El vrtex es situa a
la base del coll (no tot el pulm s torcic).
Cara costal: Est relacionada amb les costelles mitjanant la fscia endotorcica. En vida, la cara s llisa per, un cop
parlem dun cos cadavric, podem observar les empremtes de les costelles.
26
Cara medial: Es relaciona amb el mediast on trobem lhil pulmonar. La part ms inferior de lhil pulmonar es
continua amb el lligament pulmonar. En vida no trobem empremtes per, en el cadver, veiem aquelles que
corresponen als elements amb els que es relacionen els pulmons:
- Pulm dret: Vena ziga, crossa de la vena ziga, tronc vens braquioceflic dret, trquea i esfag.
- Pulm esquerre: Crossa artica, artria aorta descendent, artria subclvia esquerra, artria cartida comuna
esquerra, trquea i esfag (aquests dos ltims no es veuen tant, sn ms medials).
Podem dividir la cara medial en dues parts:

- Part posterior o vertebral: Regi petita on trobem les vrtebres torciques.
- Part mediastncia: Regi gran que queda dividida pel pedicle pulmonar en tres parts:
- Pars posterior: Per darrere, relacionada amb lesfag i el mediast posterior.
- Pars anterior: Per davant, relacionada amb els rgans del mediast anterior i mig.
- Pars superior: Per sobre, relacionada amb les estructures del mediast superior: esfag, trquea, vasos, nervis.
1.13.3 Divisi pulmonar

Els pulmons es divideixen, en ordre gradual per:
Cissures: Lnies de divisi que divideixen els pulmons en lbuls. Trobem:
- Cissura obliqua: En tots dos pulmons.
- Cissura horitzontal: Noms en el pulm dret.
27
Lbuls: En funci del pulm:

- Pulm dret: T dues cissures i, per tant, tres lbuls:
- Lbul superior dret
- Lbul mig
- Lbul inferior dret
- Pulm esquerre: T una cissura i, per tant, dos lbuls:
- Lbul superior esquerre
- Lbul inferior esquerre
Segments: Divisions dels lbuls en una unitat ms petita amb capacitat funcional individual. Es pot definir com a
unitat anatmica, radiolgica, clnica i quirrgica. Els segments estan constituts individualment per:
- Bronqui segmentari
- Artria bronquial
- Artria segmentria
Cada segment est separat per plans fibrosos intersegmentaris on les venes i els vasos limftics sn compartits per
varis segments.
Els segments anatmics no sn els mateixos que els clnics, motiu pel qual utilitzarem la terminologia clnica:
- El pulm dret t 10 segments.
- El pulm esquerre t 9 segments (li falta el segment 7).
28
*Clnica: Grcies a la divisi en segments, en cirurgia es poden realitzar segmentectomies (sactua noms sobre el
segment afectat). En el cas del cncer de pulmons, no es solen realitzar aquestes ja que els segments comparteixen els
vasos limftics i aquests sn una via de transmissi; per aix s recomanable realitzar una lobectomia (sactua sobre el
lbul afectat).
1.13.4 Estructura pulmonar
I. Vies aries: Divisi bronquial
La trquea es continua amb els bronquis principal (dret i esquerre) que soriginen a nivell de la carina. Formen entre ells
un angle de 70 i sn extrapulmonars. Trobem diferncies:
- Dret: Ms curt, ms ample i situat ms vertical. Aquestes caracterstiques fan que els cossos estranys que
passen la glotis tendeixin a anar a aquest bronqui.
- Esquerre: Ms llarg, menys ample i ms horitzontal.
Trobem desprs el grup dels bronquis intrapulmonars que sn les divisions ja a dins de lhil pulmonar amb un total de 20
divisions:
Bronqui principal dret, dna lloc:
- Bronqui lobar superior dret:
1. Bronqui segmentari apical
2. Bronqui segmentari anterior
3. Bronqui segmentari posterior
- Bronqui lobar intermedi dret:
- Bronqui lobar mig dret:
4. Bronqui segmentari lateral
5. Bronqui segmentari medial
- Bronqui lobar inferior dret:
6. Bronqui segmentari superior de linferior
7. Bronqui segmentari basal medial
8. Bronqui segmentari basal anterior
9. Bronqui segmentari basal lateral
10. Bronqui segmentari basal posterior
Bronqui principal esquerre, dna lloc:

- Bronqui lobar superior esquerre:
- Bronqui del Culmen
1. Bronqui segmentari apical
2. Bronqui segmentari anterior
3. Bronqui segmentari posterior
- Bronqui de la lngula:
4. Bronqui segmentari lingular superior
5. Bronqui segmentari lingular inferior
- Bronqui lobar inferior esquerre:
6. Bronqui segmentari superior de linferior
8. Bronqui segmentari basal anterior
9. Bronqui segmentari basal lateral
10. Bronqui segmentari basal posterior
Els bronquis segmentaris corresponen als segments pulmonars. Cal destacar que el bronqui segmentari 6 dret sorigina
gaireb al mateix nivell del bronqui lobar mig.
29
Els bronquols sn la segent divisi dels bronquis sub-sub-subsegmentaris que tenen un dimetre <1mm i representen les 14 darreres
subdivisions. Es caracteritzen perqu tenen teixit connectiu ric en fibres
elstiques i no tenen cartlag ni glndula mucina.
Divisi bronquial (20)
Bronquis principals
Bronquis lobars
Bronquis segmentaris
Bronquis sub-segmentaris
Bronquis sub-sub-segmentaris
Bronquis sub-sub-sub-segmentaris
Bronquols
...
...
Bronquols lobulillars (17)
Bronquols intralobulillars (18)
Bronquols terminals (19)
Bronquols respiratoris (20)
II. Regi respiratria: Els bronquis shan anat dividint fins al bronquols lobulillars i aquests, juntament amb les seves
subdivisions, formaran els lobels pulmonars, entitats funcionals i estructurals amb volum de 2cm3 que estan separats dels
vens per teixit connectiu. Per fora passaran les venes. La seva unitat funcional sn els acins respiratoris on es fa
lintercanvi de gasos i que estan formats per un bronquol respiratori que continua amb un conducte alveolar que donar
lloc als sacs alveolars que contindran els alvols.
1.13.5 Vascularitzaci i innervaci dels pulmons

a) Vascularitzaci
Vassa pblica: Circulaci menor, la seva funci s la de lhematosi i est constituda per les dues artries pulmonars
que soriginen del tronc pulmonar i contenen sang no oxigenada.
Trobem a nivell vens, les 4 venes pulmonars que soriginen a nivell dels pulmons i van a lAE amb sang oxigenada.
Vassa privata: Circulaci major, t funci de nutrici del pulm amb les artries bronquials que soriginen de la crossa
artica, laorta descendent o les artries intercostals i contenen sang oxigenada.
Trobem, a nivell vens, les venes bronquials que drenen al cant esquerre a lhemiziga i al dret a lziga.
30
b) Irrigaci limftica: Ganglis paratraqueals, ganglis traqueobronquials i ganglis mediastnics anteriors.
c) Innervaci:
- Simptica: Gangli torcic de la cadena simptica.
- No tenen innervaci sensitiva.
31
1.14 Pleura i Mediast

1.14.1 Generalitats de les pleures
Les pleures sn dues membranes seroses independents (important per no
transmetre patologia) i la seva funci s la de permetre el desplaament dels
pulmons durant la respiraci. Distingim:
a) Pleura parietal: Origen de la somatopleura, s ms externa, no es fica fins
les vsceres i diferenciem quatre parts:
Pars costal: Cobreix la part interna de la cavitat torcica on entre aquests
dos elements trobem la fscia endotorcica (connectiu) quan es continua
amb el teixit connectiu mediast.
Pars diafragmtica: Cobreix la part superior del diafragma excepte on
trobem localitzat el cor.
Pars mediastnica: En relaci al mediast, on conformen les parets laterals daquest. Aquesta pleura es situa enmig de
les estructures situades en el mediast i forma dos fons de sac:
- Fons de sac inter ziga-esofgica: Entre la vena ziga i lesfag.
- Fons de sac inter aorto-esofgic: Entre laorta i lesfag.
Pars apical: Cobreix al vrtex o cpula pulmonar. Per sobre i per darrere, existeix un espai anomenat fossa
supraretropleural que s important ja que s on torbarem el gangli inferior cervical de la cadena simptica que molts
cops est fusionat amb el primer gangli torcic i formen el gangli estrellat. Al costat daquest gangli, trobem lartria
vertebral.
Entre aquestes pars es formen diversos fons de sacs o sins pleurals:
- Fons costomediastnic: Entre la pars costal i mediastnica. Pot ser anterior o posterior coincidint amb els
marges corresponents del pulm.
- Fons cardiofrnic o frenicomediastnic: Entre pars diafragmtica i mediastnica.
- Fons costodiafragmtic o costofrnic. Entre pars costal i diafragmtica que t importncia clnica ja que s el
punt ms inferior de la cavitat torcica i s on sacumulen els vessaments pleurals.
b) Pleura visceral: Deriva de lesplancnopleura i es fica per dins de les vsceres relacionant-se directament amb el pulm
amb excepci de lhil pulmonar. Per sota de lhil, la pleura es continua formant el lligament pulmonar o triangular del
pulm.
c) Cavitat pleural: Situat entre les dues pleures, s una cavitat virtual ja que t molt poc lquid. Es posa en manifest quan
hi ha patologia i t entrada daire o lquid.
1.14.2 Vascularitzaci pleural
32
1.14.3 Mediast
33
2. APARELL UROGENITAL
2.A APARELL URINARI
2.1. Generalitats de laparell urinari
2.2. Ronyons
2.2.1. Generalitats dels ronyons
2.2.2. Caracterstiques dels ronyons
2.2.3. Estructura dels ronyons
2.2.4. Vascularitzaci i innervaci dels ronyons
2.3. Urters
2.3.1. Generalitats i parts dels urters
2.3.2. Vascularitzaci i innervaci dels urters
2.4. Bufeta urinria
2.4.1. Generalitats i parts de la bufeta urinria
2.4.2. Vascularitzaci i innervaci de la bufeta urinria
2.5. Uretra
2.5.1. Generalitats de la uretra
2.5.2. Uretra femenina
2.5.3. Uretra masculina
2.5.4. Vascularitzaci i innervaci de la uretra
2.6. Glndules suprarenals
2.6.1. Generalitats i estructura de les glndules suprarenals
2.6.2. Vascularitzaci i innervaci de les glndules suprarenals
2.B APARELL REPRODUCTOR

2.B.1 APARELL REPRODUCTOR MASCUL
2.7. Testicles
2.7.1. Situaci, generalitats i relacions dels testicles
2.7.2. Embriologia testicular
2.7.3. Estructura i contingut testicular
2.8. Escrot
2.9. Vies espermtiques
2.9.1. Epiddim
2.9.2. Cord espermtic
2.9.3. Conducte deferent
2.9.4. Conductes ejaculadors
2.10. Glndules annexes
2.10.1. Vescules seminals
2.10.2. Prstata
2.10.3. Glndules bulbouretrals o de Cowper
34
2.11. Penis
2.12. Vascularitzaci i innervaci de laparell reproductor mascul
2.B.2 APARELL REPRODUCTOR FEMEN

2.13. Ovaris
2.14. Trompes uterines o de Fallopi
2.15. ter
2.15.1. Situaci i estructura de lter
2.15.2. Cavitats i angles de lter
2.15.3. Mitjans de fixaci de lter
2.16. Vagina
2.17. Vulva
2.17.1. Llavis i cltoris
2.17.2. Vestbul de la vagina
2.18. Vascularitzaci i innervaci de laparell reproductor femen
2.19. Glndula mamria
2.19.1. Mames
2.19.2. Glndula mamria: estructura i relacions
2.19.3. Vascularitzaci i innervaci de la glndula mamria
2.C EMBRIOLOGIA DE LAPARELL UROGENITAL

2.20. Cord nefrognic i els tres aparells urinaris
2.20.1. Pronefre
2.20.2. Mesonefre
2.20.3. Metanefre
2.21. Formaci del rony
2.22. Divisi cloacal i formaci de la bufeta
2.23. Formaci de les gnades
2.23.1. Gnada indiferenciada
2.23.2. Desenvolupament testicular
2.23.3. Desenvolupament ovric
2.24. Conductes genitals
2.24.1. Conductes genitals masculins
2.24.2. Conductes genitals femenins
2.25. Genitals externs
2.25.1. Genitals externs masculins
2.25.2. Genitals externs femenins
35
2.A APARELL URINARI

2.1 Generalitats de laparell urinari
Laparell urinari est constitut per:
- Ronyons: rgans encarregats de produir lorina. Eliminen els excessos
daigua, sals i restes del metabolisme proteic. La seva funci s la de regular
el pH sanguini i mantenir la homestasi.
- Vies urinries que drenen la orina:
- Urters
- Bufeta urinria
- Uretra
2.2 Ronyons
2.2.1 Generalitats dels ronyons
Trobem dos ronyons, un esquerre i un dret, amb forma ovalada on
lesquerre sol ser ms gran que el dret i ms superior (el dret per sobre t
el fetge). Leix longitudinal dels ronyons s prcticament parallel a la
columna vertebral on la seva direcci s cap avall, enfora i endavant;
aix fa que la part superior estigui situada ms a prop de la columna
vertebral que no la inferior. Aquest fenomen s degut a la forma dels
ronyons i a la presncia del mscul psoes major.
Els ronyons sn rgans retroperitoneals, estan situats per darrere del
peritoneu parietal posterior. Per darrere seu trobem els msculs quadrat
lumbar, psoes major i transvers de labdomen. En leix longitudinal es
situen a lalada de T11-T12 fins a L2L3 de manera que el marge inferior
queda situat a 2-3cm de la cresta ilaca. Els ronyons es desplacen
lleugerament segons els moviments respiratoris uns 3cm verticalment.
No sn vsceres palpables normalment; trobem lexcepci de gent molt
prima i amb poca massa muscular (gent gran habitualment). Per abordarlos quirrgicament es fa sempre des de la regi posterior.
Mitjans de fixaci dels ronyons
Es troben fixats grcies a les vsceres venes, embolcalls connectius
fibrosos i greix. Els vasos renals ajuden, tot i que no sn tant importants.
Trobem principalment:
Cllula o cpsula renal:
- Fscia renal: Embolcall fibrs que, en funci de la part t diverses relacions:
- Part posterior: Es relaciona amb les fscies del mscul quadrat lumbar i psoes major, arriba fins al
lligament vertebral com anterior i suneix amb la fscia renal de laltre rony.
- Part anterior: Es relaciona amb el peritoneu parietal posterior i suneix a la fscia de laltre rony
passant per davant de laorta i la cava.
- Part superior: Les dues fulles es fusionen per sobre la glndula suprarenal i es continuen amb el
peritoneu parietal superior.
- Teixit adips perirenal o cpsula adiposa: Greix situat dins la fscia que collabora a mantenir el rony en la
seva posici. A la part anterior s ms prim (menys greix).
Greix pararenal: Greix situat entre el peritoneu parietal posterior i la fscia renal. s menys abundant a la part anterior.
36
2.2.2 Caracterstiques dels ronyons

Cara anterior: A la part superior i medial trobem les glndules suprarenals. Es relaciona amb el peritoneu parietal
posterior on cada rony presenta relacions diferents:
- Rony dret: Fetge, duod (intest prim), colon ascendent i angle clic dret.
- Rony esquerre: Estmac, pncrees, melsa, jej (intest prim), part superior del colon descendent i angle clic
esquerre.
Cara posterior:
- Part superior: Diafragma i les dues ltimes costelles (11 i 12).
- Part inferior: Tenen relacions amb els msculs quadrat lumbar, psoes major i transvers de labdomen. Per altra
banda, presenten relacions amb els nervis subcostal, iliohipogstric i iliolumbar.
37
*Visions posteriors dels ronyons
Marge lateral: s convex i est relacionat amb la paret abdominal.

Marge medial o hiliar que est constitut per:
- Hil renal: Zona on trobem el pedicle renal, conjunt destructures
que entren i surten del rony (vasos, nervis i pelvis renal). Dins de
lhil renal trobem un espai, el si renal, que t uns 3cm de
profunditat i s on trobarem les ramificacions de les artries i
venes renals. Aquest espai est limitat pel parnquima renal (teixit
propi del rony).
- Pelvis renal: Forma part del pedicle renal, s lestructura ms
posterior. Est constitut per la uni de dos o tres calzes majors
formats per la uni de quatre o cinc calzes menors. T forma
dembut amb base en el si i la part estreta ms medial que acaba
formant lurter.
2.2.3 Estructura dels ronyons
a) Estructura macroscpica: En un tall longitudinal veiem dos colors
ben diferenciats on cadascun forma:
Medulla renal: T un color vermell-marr i es troba a la part
interna. Est constituda per les pirmides renals o de Malphigi. La
base de la pirmide es relaciona amb la perifria del ronyo i el
vrtex forma una estructura anomenada papilla renal que presenta
un seguit de forats per on sortir lorina formada pels ronyons cap
als calzes menors.
Escora renal: T un color marr ms pllid i hi diferenciem dues
parts:
- Arc cortical: Situat a la part perifrica.
- Columnes renals de Bertin: A la part interna del rony i
separen dues pirmides renals. s la regi on trobem els
vasos interlobulars.
Els ronyons estan constituts per lbuls formats per una pirmide i
lescora que lenvolta. Trobem tants lbuls com pirmides hi ha.
b) Estructura funcional: Diferenciem dues parts::
Part formadora dorina: Deriva del blastema metanfric (mesoderm
intermedi) i est constituda per les nefrones que estan formades per:
- Corpuscle renal o de Malphigi: Situat a nivell de lescora renal (arc
cortical) que fa filtraci de la sang. Est constitut pels glomruls
renals que sn nanses vasculars (capillars) formades per una arteriola
aferent que entra i una arteriola eferent corresponent que surt. El
glomrul renal est envoltat duna cpsula anomenada cpsula
glomerular o de Bowman amb diverses capes:
- Parietal: Externa.
- Visceral: Interna.
- Espai urinari: Situat entre les dues capes on va a parar la orina
formada.
- Porci tubular: Situada tant a lescora (arc cortical) com a la medulla renal. La seva funci s la de modificaci del
filtrat de la sang. Est formada per tubs especialitzats de disposici complicada:
- Tbul contort proximal: Situat a nivell de larc cortical.
- Nansa de Henle: A nivell de la medulla renal.
- Tbul contort distal: Situat tant a la medulla renal com a larc cortical.
38
Part excretora dorina: Deriva de lesbs uretral (mesoderm intermedi). Est majoritriament a les pirmides renals tot
i que una part tamb a larc cortical. Est constituda pels tbuls collectors que acaben a nivell de la papilla en un
orifici on expulsen lorina al calze menor. Varis nefrons drenen en un tbul collector i varis tbuls collectors formen
un tbul ms gran que va a la papilla.
2.2.4 Vascularitzaci i innervaci dels ronyons
a) Arterial: Els ronyons estan vascularitzats per les artries renals que soriginen en lartria aorta descendent en angle
recte. Lartria renal dreta es ms llarga que lesquerra i passa per darrere la vena cava inferior. En un 25-28% dels casos
trobem les artries renals accessries (trobem tres o quatre artries que entren al rony en total).
Les artries renals formen part dels pedicles renals i
estan situades entre la pelvis i la vena renal. A nivell
del si renal es divideixen en artries segmentries on
quatre sn prepiliques i una s retropilica (per
davant o darrere la pelvis). Aquestes artries es
comporten com a artries terminals ja que no
sanastomosen entre elles; per aquest fet, des del
punt de vista vascular, definim cinc segments:
- Superior
- Posterior
- Inferior
- Anterosuperior
- Anteroinferior
39
Les artries segmentries donen lloc a les

artries interlobulars que van per les
columnes renals de Bertin i donen lloc a
les artries arquejades que, per la seva
forma, abracen a les pirmides renals i
que acabaran donant lartria aferent que
entra al corpuscle renal.
A lesquema de la dreta es poden
observar les diferents divisions arterials i
com es defineixen els segments renals
vasculars en funci de la situaci de les
artries segmentries.
b) Venosa: Dels ronyons surten les venes renals que van a drenar a la vena cava inferior. Formen part del pedicle renal
formant lestructura ms anterior. Trobem diferncies:
- Vena renal esquerra: Ms llarga, passa per davant de laorta descendent i presenta un estretament degut a la
pina aortomesentrica (entre laorta descendent i lartria mesentrica superior). Hi drenen tamb la vena
gonadal esquerra i la vena suprarenal esquerra.
- Vena renal dreta: s ms curta, no rep la gonadal dreta i pot o no rebre la suprarenal dreta.
c) Limftica: La limfa drena als ganglis limftics lumbars.
d) Innervaci: Innervaci vegetativa que regula el to vasomotor on la parasimptica s pel nervi vague i la simptica del
plexe celac, nervis esplncnics i cadena simptica lumbar. Trobem tamb innervaci sensitiva.
2.3 Urters
2.3.1 Generalitats i parts dels urters
Els urters sn dos conductes musculars de dimetre petit i de parets gruixudes. Van des de la pelvis renal a la cara
posterior de la bufeta urinria. En funci del seu trajecte, diferenciem dues parts:
Trajecte Abdominal: Est situat per sobre la cresta ilaca i s retroperitoneal. Es relaciona mab:
- Cara posterior: Mscul psoes major, psoes menor i nervi genitofemoral.
- Cara anterior: Vasos gonadals que en lhome seran artria i vena testiculars i en la dona ovrics.
*Clnica: La relaci amb el nervi genitofemoral ens explica perqu quan hi ha un clic nefrtic (pedres a nivell de
lurter) els malalts presenten dolors a nivell dels genitals externs i la zona crural (part superior de la cuixa). La
inflamaci de lurter irrita al nervi.
Trajecte pelvi: Situat per sota de la cresta ilaca i s infraperitoneal. Aquesta part acaba a la part posterior de la bufeta
urinria. Hi diferenciem dos segments:
a) Segment vertical: On la cara posterior es relaciona amb els vasos ilacs.
b) Segment oblic: Es relaciona diferentment en funci del sexe:
- Homes: La cara anterior es relaciona amb el conducte deferent de manera que aquest es situa entre lurter i la
bufeta urinria.
- Dones: Lurter queda per darrere lovari i la trompa uterina. Passa lateralment al crvix uter i en el seu
trajecte es creua per lartria uterina.
La part ms inferior del segment oblic rep el nom de part intramural que s la regi que travessa la paret de la bufeta
urinria. Aquest trajecte s en diagonal, curt (1-2cm) i la seva funci s anti-reflux, evitar que la orina retorni pels
urters quan hi ha contracci de la paret de la bufeta urinria. En el moment de contracci, degut al trajecte oblic, es
produeix un estretament de la paret de lurter evitant el reflux.
40
Lurter presenta un seguit destrenyiments:

- Uni pielo-uretral: La uni entre la pelvis renal i lurter.
- Constricci ilaca: Quan els urters creuen els vasos ilacs.
- Uni vesico-uretral (trajecte intramural): On suneix amb la bufeta.
2.3.2 Vascularitzaci i innervaci dels urters
a) Arterial:
- Branques de laorta abdominal:
- Artries uretrals superiors (branques de les artries renals) que irriguen el 1/3 superior.
- Artries uretrals mitges (branques de les artries gonadals) que irriguen el 1/3 mig.
- Branques de les ilaques internes:
- Artries uretrals inferiors (branques de les vesicals superiors i inferiors) que irriguen el 1/3 inferior.
b) Venosa: La irrigaci venosa segueix el mateix patr que les artries per acabaran totes drenant a la vena cava inferior
(passant per venes renals o ilaques).
c) Limftic:
- Ganglis limftics lumbars (urter abdominal).
- Ganglis limftics ilacs (urter pelvi).
d) Innervaci:
- Simptica: Plexe nervis celac (part abdominal).
Plexe nervis pelvi (part ilaca).
- Sensitiva: De T11 a L2.
41
2.4 Bufeta urinria

2.4.1 Generalitats i parts de la bufeta urinria
La bufeta serveix com a reservori temporal dorina i presenta parets musculars gruixudes constitudes pel mscul
detrusor o vesical que s molt distensible. La bufeta est situada en els adults a nivell de la pelvis menor i en els nens a
nivell de labdomen. Cap als 6 anys es troba a nivell de la pelvis major i a la pubertat ja es troba a lespai de la pelvis
menor.
La capacitat de reservori varia:
- 150ml: Trobem desig de miccionar.
- 300ml: Urgncia danar a miccionar.
- 500ml: Trobem dolor, tant reservori per problemes de micci.
- 2L: Situaci patolgica molt extrema.
La bufeta t forma de pirmide quadrangular invertida. El vrtex s inferior i rep el nom de coll de la bufeta. Trobem
diferents cares:
Cara superior:
- La forma la base de la pirmide i est relacionada amb el peritoneu parietal inferior.
- El vrtex anterior de la cara superior presenta el lligament umbilical mig , un cord fibrs que va de la cara superior
de la bufeta fins al melic. Aquest cont lurac, restes embriolgiques de lallantoide (part de lintest primitiu
embrionari).
- En funci del sexe:
- Home: Es relaciona amb el colon sigmodal i jej-ili.
- Dona. La part anterior es relaciona amb el jej-ili i la part posterior amb lter. Trobem el fons de sac
vesicouter, un fons de sac que forma el peritoneu parietal inferior entre bufeta urinria i ter.
Cara anterior: Es relaciona amb el pubis i est separat daquest pel teixit adips retropbic que cont el plexe vens
retropbic.
Cares laterals, es relacionen amb el mscul elevador de lanus i els mscul obturador intern.
Cara posterior: Hi drenen els urters on es forma un plec a nivell de la mucosa que rep el nom de rodet de la
desembocadura que actua com a vlvula i t una acci anti-reflux vesico-ureteral (juntament amb el trajecte intramular
de lurter).
La mucosa de la cara posterior interna presenta una zona triangular que rep el nom de triangle vesical. Est limitat:
- Superior i lateralment pels urters.
- Inferior per la uretra.
Aquesta zona t un origen embriolgic diferent a la resta de la bufeta urinria. En aquest trgon, la mucosa s llisa a
diferncia de la resta de la bufeta on s rugosa; aix s degut a que en aquest nivell est ntimament relacionada amb
la capa muscular. El marge superior del triangle forma el plec interureteral.
42
a) Homes: La cara posterior es relaciona amb:

- Peritoneu parietal posterior i forma el fons de sac vesicorectal o fons de sac de Douglas.
- Vescules seminals: Part inferior
- Conductes deferents: A la part inferior que formen el triangle interdeferencial.
b) Dones: La cara posterior es relaciona amb la vagina i el crvix o coll uter. En alguns casos, el fons de sac
vesicouter sexpandeix des de la cara superior a la posterior.
43
Coll de la bufeta urinria: s la part ms baixa, fixe i estable de la bufeta i s on sorigina la uretra. Saguanta grcies
al lligament pubovesical i als msculs del perineu. En aquest nivell, trobem lesfnter intern de la uretra que rep el
nom desfnter vesical. Aquest s involuntari, est controlat per musculatura llisa i normalment es troba tancat per
impedir la sortida dorina per la gravetat. s un esfnter funcional on trobem el mscul esfnter vesical; en els homes
trobem fibres circulars relacionades amb la micci i ejaculaci i en les dones les fibres sn obliquades o verticals. Les
imatges corresponen a talls frontals de la bufeta dhome (esquerra) i dona (dreta).
2.4.2 Vascularitzaci i innervaci de la bufeta urinria

a) Arterial: A crrec de branques de lartria ilaca interna:
- Artria vesical superior, branca indirecta de lartria umbilical.
- Artria vesical inferior, branca directa.
b) Venosa: Les venes drenen a les venes vesicals superior i inferior que drenaran a les venes ilaques internes per acabar
drenant a la vena cava inferior.
c) Limftica: Per part dels ganglis limftics ilacs.
d) Innervaci:
- Parasimptica: Nervis esplcnics (no nervi vague ja que ens trobem a la part inferior de la cavitat pelviana).
- Simptica: Plexe nervis vesical.
- Micci: Nervis de S2-S4.
2.5 Uretra
2.5.1 Generalitats de la uretra
La uretra s el conducte de drenatge de la bufeta urinria, s la part ms inferior de laparell urinari. Sorigina en lorifici
intern situat a nivell del coll vesical. En aquest espai s on trobem lesfnter vesical o intern (involuntari). La uretra acaba
en lorifici extern que s diferent en homes i dones.
Trobem tamb la presncia de lesfnter uretral o extern (voluntari) en una posici ms avanada que est constitut pel
mscul esfnter de la uretra amb fibres compressores de la uretra (en la dona t fibres uretrovaginals i en lhome sorigina
per sota de la prstata).
2.5.2 Uretra femenina
La uretra femenina est situada entre el pubis i la vagina, t una distncia de 3-4cm i, a la meitat del seu trajecte, trobem
lesfnter uretral. s un conducte recte, oblic cap a dalt i endavant. Travessa, juntament amb la vagina, els diafragmes
pelvi, diafragma urogenital i membrana perianal. Lorifici extern es situa en el vestbul vaginal, entre el cltoris i la
vagina.
A la part superior de la uretra trobem les glndules uretrals i, al voltant de la uretra, trobem les glndules parauretrals. El
conjunt forma les glndules de Skene i sn homlogues a la prstata. Aquestes glndules drenen a partir dun conducte a
cada cant de lorifici extern.
44
2.5.3 Uretra masculina

La uretra masculina mesura entre 18-20cm i t doble funci: urinria ja que
drena la orina i genital ja que drena el semen. La posici anatmica del penis
es defineix en erecci. Quan no es troba en posici anatmica, presenta dues
corbes:
- Corba subpbica o fixa: Es troba dins del bulb del cos esponjs.
- Corba prepbica o mbil: Externa, es relaciona amb el lligament
suspensori del penis pel que est sostinguda.
*Clnica: Aquestes corbes shan de tenir en compte a lhora de fer un
sondatge vesical.
Podem diferenciar dues parts principals en la uretra masculina:
45
Uretra posterior, on distingim:

a) Uretra prosttica: Sorigina a nivell de lorifici intern de la uretra i travessa la prstata. A la part mitja trobem un
relleu que coneixem amb el nom de collicle seminal i aquest t tres forats:
- Utricle prosttic: Orifici central gran on drena el conducte paramesonfric embriolgic.
- Conductes ejaculadors: Orificis situats inferiors i lateralment a lutricle prosttic.
- Sins prosttics: Situats lateralment, sn unes depressions amb orificis per on drenar el lquid prosttic.
b) Uretra membranosa: Del marge inferior de la prstata i lapfisi perineal mitjana fins al marge superior del bulb
esponjs. Aquesta porci est envoltada del mscul esfnter uretral i lateralment a aquesta part trobem les glndules
bulbouretrals o de Cowper.
Uretra anterior o esponjosa:
s la ms llarga situada dins del bulb esponjs i acaba a lorifici extern de la uretra que est situat a nivell del gland
del penis. Hi podem distingir una porci bulbosa i una porci pndula (peniana). Presenta diferents estructures:
- Orificis dels conductes bulbouretrals a la part proximal.
- Fossa bulbar o ampolla uretral: Dilataci a nivell proximal.
- Fossa navicular: Dilataci a nivell del gland.
- Glndules uretrals (de Littr) que secreten lquid que neteja i lubrica la uretra.
2.5.4 Vascularitzaci i innervaci de la uretra
a) Arterial: Est vascularitzada per lartria ureteral i altres branques de lartria ilaca interna.
b) Venosa: Acaben drenant a la vena ilaca interna.
c) Limftica: Ganglis limftics ilacs.
d) Innervaci:
- Vegetativa (simptica + parasimptica): Nervis del plexe hipogstric inferior.
- Sensitiva: Nervi pdic.
- Home: Lejaculaci a nivell de L1-L3 i lerecci a nivell de S2-S4.
2.6 Glndula suprarenal

*Atenci: No pertany a laparell urinari, es realitza en aquesta part per la seva situaci.
2.6.1 Generalitats i estructura de les glndules suprarenals
46
Sn dues glndules hemoendocrines situades a la part anterior, superior i medial dels ronyons. Estan separades dels
ronyons per teixit adips per es situen dins la fscia renal. Hi podem distingir dues parts a nivell histolgic, fisiolgic i
embriolgic:
- Escora: Situada a nivell perifric que deriva de cllules mesodrmiques i secreta hormones sota control
hipofisari.
- Medulla: Situada a nivell intern que deriva de cllules mesodrmiques i secreta les catecolamines (adrenalina
i noradrenalina) sota el control del sistema nervis vegetatiu .
El tamany de les glndules varia al llarg del temps. Creixen durant letapa de gestaci i, en els nadons, s
proporcionalment ms gran que en adults.
2.6.2 Vascularitzaci i innervaci de les glndules suprarenals
a) Arterial: Estan irrigades per les artries suprarenals on distingim:
- Artries suprarenals superiors: Branques de lartria diafragmtica o frnica inferior.
- Artries suprarenals mitges: Directament de laorta abdominal.
- Artries suprarenals inferiors: Soriginen de les artries renals.
b) Venosa: Trobem una vena suprarenal que en el cant dret drena directament a la vena cava dreta i a lesquerra passa
primer per la vena renal esquerra.
c) Limftica: A crrec dels ganglis limftics lumbars superiors (paraartics).
d) Innervaci:
- Simptica: Plexe celac.
- Parasimptica: Nervis esplncnics torcics majors.
2.B APARELL REPRODUCTOR

2.B.1 APARELL REPRODUCTOR MASCUL
A laparell reproductor mascul trobem estructures situades a nivell
pelvi i altres al perineu. Els classifiquem en:
- Genitals externs: Escrot o bossa testicular i penis.
- Genitals interns: Testicles, epiddim, conducte deferent, conducte
ejaculador, uretra i les glndules accessries que secreten lquid que
formar part del semen. Aquestes glndules sn: vescules seminals,
prstata i glndules bulbouretrals.
2.7 Testicles
2.7.1 Situaci, generalitats i relacions dels testicles
Els testicles sn dos rgans glandulars de forma ovodal que tenen
una doble funci:
- Fabricar cllules germinals: espermatozous.
- Fabricar les hormones masculines, els andrgens (entre ells,
la testosterona).
Estan situats a fora de la cavitat abdominopelviana a nivell del
perineu i estan envoltats per unes bosses, les bosses testiculars o
escrot. Pengen daquesta cavitat grcies al cord espermtic i, en
situaci, el testicle esquerre es troba 1 cm ms inferior que el dret.
Presenten el lligament escrotal que uneix el marge inferior del testicle
amb lescrot.
La temperatura testicular ha de ser de 2-3C inferior a la temperatura corporal per a una correcta espermatognesi.
Aquesta temperatura es regula grcies al mscul cremster; si baixa la temperatura es contrau fent pujar als testicles i si
augmenta la temperatura es relaxa fent-los baixar.
47
*Curiositat: Per aquest motiu, sha danar en compte amb els pantalons estrets i el situar-se una font de calor a sobre
(per exemple un ordinador porttil) ja que poden afectar a lespermatognesi.
Els testicles es relacionen amb lepiddimuna estructura glandular situada de manera superior, posterior i lateral. En un
92% dels casos existeix lapndix testicular o hidtil ssil de Morgagni situat a la part superior del testicle que sn les
restes del conducte paramesonfric embriolgic.
2.7.2 Embriologia testicular

Embriolgicament els testicles es formen a nivell de la cavitat abdominal i baixen a la seva posici pel conducte inguinal
cap al 8 mes de gestaci (es pot donar que baixin durant la 1a setmana postnatal).
*Clnica: Quan un testicle no ha realitzat un bon descens, parlem de criptorqudia (malformaci congnita). Aquest
testicle pot trobar-se a qualsevol nivell del conducte. En aquest cas es trobaran a la temperatura corporal no permetent
una bona espermatognesi. En el cas de que sigui bilateral, es produir esterilitat.
En el seu descens mouen diverses estructures:
- Vasculonervioses: Per aquest motiu estan irrigats i innervats per branques a nivell abdominal.
- Peritoneu
- Limftiques: Ganglis lumbars i artics (no pas els inguinals).
*Clnica: En cncer testicular trobarem abans adenopaties lumbars i artiques. En el cas dun cncer escrotal aquestes
adenopaties seran primer inguinals.
2.7.3 Estructura i contingut testicular
Els testicles presenten la tnica albugnia, una capa externa resistent de coloraci blanca-blavosa que confereix al testicle
una consistncia dura especialment desprs de la pubertat. Aquesta tnica forma uns septes que reben el nom de septes
testiculars que divideixen els testicles en lobels testiculars amb forma triangular. Trobem un nombre de 200-300 lobels.
Molts cops aquests no estan separats del tot, comuniquen entre ells grcies a que els septes testiculars sn incomplerts.
48
Els lobels contenen uns conductes, els conductes

seminfers (a cada lobel 2 o 3) que tenen una longitud de
0,5m i sn els responsables de la formaci dels
espermatozous. Entremig dels conductes, trobem unes
cllules intersticials que produeixen les hormones
masculines (andrgens).
Els conductes seminfers acaben en un tbul recte que
suneixen entre ells formant la xarxa testicular o rete
testis. Aquesta est situada enmig dun teixit conjuntiu
anomenat mediast testicular. Daquesta xarxa es
formaran els conductes eferents (12-20) i aniran fins al
cap de lepiddim.
2.8 Escrot
Lescrot s la coberta que envolta a lepiddim, testicles i cord espermtic. Els dos escrots suneixen a la part mitja
formant el raf escrotal que senyala la uni dels plecs genitals embrionaris. Aquest raf es continua anteriorment amb el
penis i posteriorment arribant fins a lanus.
En el seu desenvolupament, quan el testicle baixa, arrossega les diferents capes abdominals que sespecialitzen i reben
diferent nom a nivell escrotal. Dextern a intern trobem:
Pell de lescrot: s rugosa i ms pigmentada a la part dels testicles per no a la del cord espermtic.
Aponeurosi superficial: Continuaci de laponeurosi superficial abdominal que cont musculatura llisa. Cont el
mscul Dartos que sinsereix a nivell de la pell. Aquest fa que la pell que envolta el testicle i lepiddim sigui rugosa.
No el trobem al voltant del cord espermtic i, per aix, en aquesta regi la pell s llisa. A la part mitja forma lenv
escrotal que separa els dos testicles.
Fscia espermtica externa: Continuaci de la fscia del mscul oblic extern de labdomen.
Mscul cremster: Constitut per fibres del mscul oblic intern i el transvers de labdomen per de musculatura llisa.
s lencarregat de regular la temperatura testicular.
Fscia espermtica interna: Continuaci de la fscia transversalis.
Tnica vaginal: s la continuaci del peritoneu. s una membrana serosa que es troba a les cares anteriors i laterals
del testicle i est formada per dues capes:
- Capa parietal: Externa.
- Capa visceral: Interna on sadhereix lalbugnia del testicle.
Entre les dues capes trobem una cavitat virtual que en casos patolgics pot acumular lquid (ja sigui de manera crnica
o aguda) i produir hidrocele.
49
2.9 Vies espermtiques

2.9.1 Epiddim
Lepiddim s un rgan amb forma de coma situat de manera superior,
posterior i lateral al testicle. Queda recobert parcialment per la tnica
vaginal de lescrot (capa parietal). La funci daquest rgan s doble:
- Maduraci dels espermatozous a nivell del cap i del cos.
- Reservori despermatozous a nivell de la cua on poden estar fins a 3
setmanes frtils.
Hi podem distingir tres parts:
- Cap: Situat ms superior, s ms ample i s on acaben els conductes eferents.
- Cos: Situat a la zona central.
- Cua: Ms inferior, s la zona ms estreta i es continua amb el conducte deferent.
*Clnica: Quan hi ha problemes dinfertilitat masculina a nivell del conducte deferent es poden extreure espermatozous
madurs de la cua de lepiddim.
Alguns cops podem veure un apndix de lepiddim (epididimari) amb una freqncia del 7%, molt baixa en relaci a
lapndix del testicle.
2.9.2 Cord espermtic
s un conducte tubular que connecta el sac escrotal amb labdomen
(anell inguinal superficial). Funciona com a pedicle de fixaci per al
testicle i lepiddim. Les capes que presenta sn les mateixes que
lescrot amb excepci del mscul Dartos. El seu contingut s:
- Conducte deferent: Per on passaran els espermatozous madurs.
- Artries: - Testiculars: per al testicle i epiddim.
- Cremastrica: per al mscul cremster.
- Deferencial: conducte deferent.
- Venes: Trobem el plexe vens pampiniforme, un conjunt de
venes que es poden dilatar produint varicocele.
- Plexes nerviosos: El plexe espermtic i el plexe deferencial (n.
genitofemoral).
- Vasos limftics
*Clnica: En alguns casos, el conducte pot presentar una torsi
testicular degut a un traumatisme o cop brusc que produeix un dolor
intens i suposa una urgncia mdica.
50
2.9.3 Conducte deferent

s un conducte originat a nivell de la cua de lepiddim que, juntament
amb els conductes de les vescules seminals, formen el conducte
ejaculador. T la funci de transport dels espermatozous fins al conducte
ejaculador. Presenta dues porcions:
Extrapelviana: On distingim tres parts:
- Escrotal: A nivell de lescrot on s tortus i es relaciona amb
lepiddim (cua, cos i cap).
- Funicular: s rectilini, a nivell del cord espermtic on es relaciona
amb els vasos i elements daquest. Passa per davant del cos del pubis
de manera que a aquest nivell s palpable.
*Clnica: En el trajecte funicular s el lloc de preferncia per fer
lesterilitzaci masculina, la deferentectomia o vasectomia.
- Inguinal: Travessa el conducte inguinal i passa al segent trajecte.
Infrapelviana: Es situa dins la pelvis menor on distingim tres parts:
- Ilaca: Es relaciona amb els vasos ilacs externs i queda cobert pel peritoneu parietal.
- Laterovesical: El conducte es relaciona amb les cares laterals de la bufeta.
- Posterovesical: El conducte es situa entre lurter i la cara posterior de la bufeta. En el moment de drenar sajunten a
la part medial i formen el triangle interdeferencial.
2.9.4 Conductes ejaculadors
Es formen per la uni dels conductes deferents i els conductes de les
vescules seminals. Travessen la prstata en direcci inferior i anterior. En el
seu interior condueixen espermatozous i lquid seminal.
Desemboquen a la uretra prosttica de manera que trobem els orificis dels
conductes ejaculadors situats en el collicle seminal per sota de lutricle
prosttic.
2.10 Glndules annexes
51
2.10.1 Vescules seminals

Les vescules seminals sn unes estructures membranoses que la seva funci s de secreci del lquid seminal que forma
la major part del semen. Desemboquen mitjanant els conductes de les vescules seminals que sn molt curts i suneixen
rpidament als conductes deferents per a formar els conductes ejaculadors.
Presenten diverses relacions:
- Superior: Peritoneu parietal posterior que forma el fons de sac vesicorectal o de Douglas.
- Posterior: Recte.
- Anterior: Bufeta urinria.
- Lateral i superior: Urters i conductes deferents.
2.10.2 Prstata
La prstata s la glndula accessria ms gran i la seva funci s la de secreci del lquid prosttic que representa un 20%
del volum del semen (la major part s lquid seminal). Aquest lquid es secretat per conductes que drenen a nivell de la
uretra prosttica als sins prosttics situats als laterals del collicle seminal.
Est situada entre el recte i el pubis, per sota de la bufeta urinria a nivell del coll. La seva forma s de castanya amb
base superior i posterior en relaci al coll de la bufeta urinria i el vrtex s inferior i es relaciona amb el diafragma
urogenital, el mscul esfnter extern de la uretra i el mscul elevador de lanus. Pel seu interior trobem la uretra.
Est envoltada duna capa fibrosa densa i externament per una beina laxa que constitueix lenv rectevesical o fscia
retroprosttica que s una fscia de proteccions per les disseminacions (per evitar que les patologies es transmetin). Va
des del peritoneu parietal posterior fins al diafragma urogenital separant al recte de la bufeta urinria, les vescules
seminals i la prstata.
Anatmicament podem distingir:

- Lbul mig: Situat posteriorment a la uretra prosttica i superiorment als conductes ejaculadors (s el ms patolgic).
- Lbuls laterals (esquerre i dret): Es situen als laterals de la uretra.
Clnicament podem distingir tres zones concntriques que, en ordre intern a extern trobem:
- Zona periuretral: Al voltant de la uretra.
- Zona de transici: Mitja.
- Zona perifrica: Externa.
La grandria de la prstata varia segons ledat; a la infncia s petita i inactiva, de la pubertat als 20 anys creix i als 40-50
anys es mant estable. A partir dels 50 anys, per disminuci de la testosterona, involuciona funcionalment i creix de
grandria.
52
*Clnica: Les exploracions de prstata es fan mitjanant una tcnica coneguda com a tacte rectal. Ens permet veure si:
- Prstata normal: Consistncia elstica
- Hiperplsia benigna de prstata: Increment de mida normal per ledat que pot causar problemes de micci.
Es dna sobretot a la zona de transici i s molt freqent:
- 75% de pacient en presenten amb >75 anys.
- 90% de pacients en presenten amb >90 anys.
- Patologia prosttica
- Cncer de prstata: Molt freqent i s ms com a la zona perifrica.
2.10.3 Glndules bulbouretrals o de Cowper
Les glndules bulbouretrals o de Cowper sn dues glndules petites duna mida semblant a un psol situades
posteriorment a la uretra membranosa i superiorment al bulb del penis. Presenten uns conductes de drenatge duns 3cm
de longitud que acaben a nivell de la uretra esponjosa en els orificis de les glndules bulbouretrals. La seva funci s
secreci de lquid que participa en la formaci del semen.
2.11 Penis
El penis s lrgan de la cpula en lhome. Est recorregut per la uretra i constitut per estructures amb teixit erctil que
permeten que el penis sompli de sang per augmentar la seva mida i ser introdut a la vagina. El penis queda subjecte pel
lligament suspensori del penis que va des de la lnia alba a la fscia del penis. Est format per tres parts:
Arrel del penis: Porci fixa que presenta tres masses de teixit erctil situades en el triangle urogenital del perineu:
a) Pilars cavernosos del penis (2): Soriginen a la branca isquiopubiana i estan coberts pels msculs isquiocavernosos
que estabilitzen el penis erecte. Aquests pilars es continuen amb els cossos cavernosos del penis a nivell del cos del
penis.
b) Bulb del penis (de la uretra) (1): Estructura mitja situada al mig dels pilars unit a la fulla inferior de laponeurosi
perineal. Est cobert pel mscul bulbesponjs que contribueix a lerecci i lejaculaci. Es continua amb el cos
esponjs del cos del penis.
53
Cos del penis: Constitut per tres masses de teixit erctil que es continuen de les que venen de larrel:
a) Cossos cavernosos (2): Formen la major part del cos, sn continuaci dels pilars cavernosos de larrel del penis.
Estan envoltats per una tnica fibrosa (albugnia) que forma entre els dos cossos lenv del penis. De lalbugnia
parteixen trabcules connectives cap a linterior deixant uns espais, els espais vasculars o cavernes que durant
lerecci somplen de sang provinent de lartria cavernosa i lartria dorsal del penis.
A la seva cara ventral deixen un espai per on es situa el cos esponjs.
b) Cos esponjs (1): Continuaci del bulb del penis de larrel i sorigina per una dilataci en el perineu. Presenta un
orifici al seu interior, queda travessat per la uretra esponjosa. Est format tamb per teixit erctil i s ms tou als
cossos cavernosos.
Gland del penis: Dilataci del cos esponjs en la part ms anterior en forma de conus. El seu extrem forma lorifici
extern de la uretra i la seva base suneix a lextrem anterior dels cossos cavernosos sobresortint del cos del penis i
formant la corona del gland, ms prominent a la cara superior que no a la inferior. Entre la corona i el cos del penis es
forma un estretament, el coll del gland.
El gland queda recobert per una pell mbil anomenada prepuci que a la part inferior presenta una connexi cutnia
anomenada fre del prepuci (frenillo) que ajuda a contraure el prepuci sobre el gland.
*Clnica: Alguns cops lanell prepucial s estret i es forma una fimosi, anomalia de la pell que impedeix la retracci
completa del prepuci per deixar el gland al descobert (impedit aix una bona higiene i erecci). Per a solucionar-ho, es
realitza una intervenci anomenada circumcisi on es talla part de la pell del prepuci deixant permanentment el
gland al descobert.
2.12 Vascularitzaci i innervaci de laparell reproductor mascul

a) Arterial: La vascularitzaci arterial es realitza a partir de tres artries principals:
Lartria aorta abdominal dna lloc a lartria testicular (gonadal) en un nivell molt alt, per sota de les artries renals.
Aquesta creua a lurter abdominal, segueix un trajecte descendent i es situa dins el conducte inguinal i al cord
espermtic relacionant-se amb els elements daquest. Arriba a lescrot on irriga al testicle i lepiddim.
Lartria ilaca interna dna lloc a varies branques:
a) Artria deferencial: Irriga al conducte deferent i sanastomosa amb lartria testicular.
b) Artria vesical inferior, dues branques: artria prosttica (prstata) i artria seminal (vescules seminals).
c) Artria pdica interna que dna lloc a:
- Artria dorsal del penis: Recorre la cara dorsal del penis.
- Artria profunda del penis: Recorre els pilars i cossos cavernosos del penis.
- Artria perineal profunda: Dna lloc a lartria del bulb del penis i lartria ureteral que irriguen a la uretra,
glndules bulbouretrals i bulb del penis.
- Artria perineal superficial: Que va a irrigar als msculs isquiocaverns i bulbesponjs i tamb dna lloc a
lartria escrotal posterior per a lescrot.
Lartria ilaca externa dna lloc a lartria epigstrica inferior que dna com a branca lartria cremastrica. Aquesta
travessa el cord espermtic, sanastomosa amb lartria testicular i va a irrigar el mscul cremster i lescrot.
Lartria femoral dna lloc a:
- Artria pdica externa superficial que dna una branca inferior per a lescrot (ms superficial).
- Artria pdica externa profunda que dna lartria escrotal anterior per a lescrot i el cremster.
54
A les diferents imatges podem observar les diferents artries:

- A. Cremastrica: 4
- A. Deferencial: 4
- A. Prosttica i A. Seminal: No visibles
- A. Dorsal del penis: 1, 2 i 3.
- A. Profunda del penis: 3.
- A. Bulb del penis: 2

- A. Ureteral: 2 i 3.
- A. Escrotal posterior: 2
- A. Escrotal anterior: 1
b) Venosa: La irrigaci venosa segueix el mateix patr que larterial. Cal destacar dos fets:
- Plexe pampiniforme: La vena testicular a nivell del cord espermtic forma un plexe vens que pot dilatar-se
produint varicocele.
- Les venes testiculars (gonadals) en el seu trajecte creuen als urters i tenen diferent drenatge: dreta a la vena
cava inferior i esquerra a la vena renal.
c) Limftica: Trobem diferents grups de ganglis:
- Ganglis limftics lumbars que drenen del testicle.
- Ganglis limftics ilacs que drenen de la prstata.
- Ganglis limftics inguinals que drenen de les vescules seminals, lescrot i el penis.
55
d) Innervaci:
- Simptica: Nervis del plexe hipogstric inferior.
- Parasimptica: Nervis esplncnics pelvians.
- Sensitiva: - T10T11: Testicle
- L1: Ter anterior de lescrot amb nervi iliolumbar i nervi genitofemoral
- S3: Dos teros posteriors de lescrot amb el nervi perineal i nervi cutani posterior de la cuixa.
- S2-S4: Penis amb el nervi pdic.
2.B.2 APARELL REPRODUCTOR FEMEN

Laparell reproductor femen el podem dividir conforme:
- Genitals interns: Ovaris, trompes uterines, ter i vagina.
- Genitals externs, trobem la vulva on podem distingir diverses
estructures: llavis majors, llavis menors, cltoris, vestbul de la vagina,
bulb del vestbul. Tamb hi hem dincloure les glndules vestibulars i la
glndula mamria.
2.13 Ovaris
Els ovaris sn les gnades femenines i sn unes glndules de forma
ovodal que tenen una mida semblant a una ungla. El seu eix ms gran
depn de si la dona ha tingut o no fills:
- Dones nullpares: Leix ms gran s el vertical.
- Dones multpares: Leix ms gran s horitzontal.
La seva funci s doble:
- rgan productor de cllules germinals.
- Glndules de secreci interna, que produeixen hormones sexuals.
Es situen a nivell de la pelvis menor en la fossa ovrica que est delimitada per:
- Darrere de les trompes uterines.
- Sota dels vasos ilacs externs.
- Els urters es troben posteriors als ovaris.
Hi podem distingir quatre marges:
Marge tubari (lateral): Es relaciona amb lextrem de la trompa uterina.
Marge uter (medial): Es relaciona amb lter.
Marge posterior: s lliure, sense estructures.
Marge anterior: Es relaciona amb la trompa uterina.
56
Lovari presenta diferents mitjans de fixaci a nivell de la fossa ovrica:

a) Mantenen lovari en la seva posici:
Mesoovari: Placa lligamentosa que va de la cara anterior de lovari a la cara posterior del lligament ample.
Lligament suspensori de lovari (lumbo-ovric): s un plec del peritoneu que va del marge tubari de lovari fins al
peritoneu parietal de la pelvis que recobreix els vasos ilacs externs. En el seu interior cont el paquet vasculonervis
de lovari.
b) Mantenen lovari unit a altres rgans mbils:
Lligament tubo-ovric: Va del marge tubari de lovari fins a la franja ovrica de la trompa.
Lligament propi de lovari (utero-ovric): Va del marge uter de lovari fins a langle superoextern i posterior de lter.
2.14 Trompes uterines o de Fallopi

Les trompes uterines sn dos conductes que tenen una doble funci:
- s on es fa la fecundaci al seu extrem distal.
- Transport de gmets masculins i femenins aix com el zigot.
Estan recobertes per musculatura llisa que permet fer moviments de
contracci per al transport. Alhora queden envoltades per peritoneu
amb excepci de la porci uterina. El seu trajecte va de langle
superoextern de lter fins al marge tubari de lovari. Distingim, de
medial a lateral:
Porci uterina (intersticial o mural): s la ms estreta i est
situada dins la paret uterina. Presenta lorifici uter o intern de la
trompa que comunica la cavitat uterina amb la trompa.
Istme o porci stmica: Porci recta que sorigina a langle superoextern de lter entre el lligament propi de lovari
(posterior) i el lligament rod de lter (anterior).
Porci ampular o ampolla: s la porci ms llarga representant la meitat de la longitud de la trompa i segueix un
trajecte sinus.
Porci infundibular o infundbul (pavell de la trompa): s la porci ms ampla, externa i amb forma dembut. s on
trobem lorifici abdominal o orifici extern de la trompa que permet la comunicaci de lexterior (vagina, ter i trompa)
amb la cavitat peritoneal.
Linfundbul en el seu extrem presenta de 10 a 15 franges o fmbries que es mouen de forma rtmica i participen de
forma activa en la captaci de locit durant lovulaci. Trobem una fmbria que s ms llarga i queda unida al
lligament tubo-ovric; rep el nom de franja o fmbria ovrica.
*Clnica: Aquesta comunicaci justifica la major freqncia de peritonitis en dones que en homes ja que una infecci
a nivell de la vagina, ter o trompes pot donar lloc a una peritonitis.
2.15 ter
2.15.1 Situaci i estructura de lter
Lter s un rgan amb parets musculars molt
gruixudes i cavitat petita que t una doble funci:
- s on simplanta el blastocist i es produeix la
gestaci.
- s lestructura motora del part, la seva contracci
fa que pugui sortir el beb.
s un rgan infraperitoneal que est situat entre la
bufeta i el recte a nivell de la pelvis menor. Presenta
relacions amb la bufeta urinria (anterior), recte
(posterior), vagina (inferior) i nanses intestinals, en
concret el colon sigmoide (superior).
Podem dividir lestructura uterina en tres parts:
57
Cos de lter: Ocupa els dos teros superiors i presenta diverses relacions:
- Cara vesical o anteroinferior: Est coberta pel peritoneu parietal inferior i es relaciona amb la bufeta de la orina i el
fons de sac vesicouter.
- Cara intestinal o posterosuperior: Est coberta pel peritoneu parietal inferior i es relaciona amb les nanses intestinals
(colon sigmoide) aix com el fons de sac rectouter o de Douglas.
- Marges laterals: s on sinsereixen els lligaments amples i per on passen els vasos uterins.
- Banyes uterines o angles superoexterns (angles tubaris): A la part anterior trobem la inserci del lligament rod i a la
part posterior la inserci del lligament propi de lovari. Es relacionen amb listme de la trompa uterina.
- Angles inferiors: Es continuen amb listme de lter.
Istme de lter: s la part ms estreta i es situa en la uni dels 2/3 superiors (cos) amb el 1/3 inferior (coll o crvix).
*Clnica: En aquesta zona s on es fan les cesries ja que s la de ms fcil recuperaci i millor cicatritzaci.
Coll de lter: Ocupa el 1/3 inferior de lter, s cilndric i t dues parts:
a) Porci supravaginal: Presenta lorifici extern.
b) Porci vaginal o ectocrvix: Presenta lorifici extern del crvix que t un
llavi anterior i posterior. En les dones nullpares (esquerra) lorifici s rod
mentre que a les dones multpares (dreta) s transversal i el llavi posterior s
ms gruixut. Aquesta porci est envoltada per unes depressions de la vagina
que formen els fons de sac vaginals o frnix de la vagina.
2.15.2 Cavitats i angles de lter
Cavitat uterina: Te forma triangular i est delimitada pels orificis interns o uterins de la trompa i lorifici intern del
crvix. s on simplanta normalment el blastocist i on es desenvolupar lembri.
Cavitat del coll: s un conducte allargat que est
delimitat pels orificis intern i extern de lter. La
mucosa en aquesta zona s rugosa formant els plecs
palmejats.
Angle de flexi (1): Angle format entre leix
longitudinal del cos i el del coll. La majoria de dones
el tenen en anteflexi i t uns 160. Si est en
retroflexi aix pot suposar problemes durant
lembars.
Angle de versi (2): Es forma entre els eixos
longitudinals del coll i de la vagina. Lter es troba
en anteversi i langle s duns 90.
2.15.3 Mitjans de fixaci de lter

Lligament ample de lter: Sn uns plecs del peritoneu a la cara anterior i
posterior que van del marge lateral de lter, on es relacionen amb els
vasos uterins, fins a la paret de la pelvis menor al peritoneu parietal pelvi.
T dues porcions:
- Mesoplinx. Situada per sobre del mesoovari i va des de la trompa
uterina a aquest.
- Mesometri: Inferior al mesoovari i va des del mesoovari fins al
peritoneu parietal inferior.
Per la part superior presenta dos replecs:
- Cara anterior: Formar el lligament rod.
- Cara posterior: Formar el lligament propi de lovari.
58
Lligament rod: Va de langle superoextern anterior de lter fins al pubis i algunes fibres arriben als llavis majors de
la vulva (entra al conducte inguinal per lanell inguinal profund). Sn equivalents als conductes deferents en lhome.
Retinacle uter: Conjunt de lligaments que fixen el coll de lter on trobem:

- Lligaments tero-sacres i plecs recte-uterins o plecs de Douglas (posterior) (1): Trobem fibres directes que van
de la cara posterior del coll uter fins a la cara anterior del sacre. Algunes fibres no directes envolten tamb al
recte.
- Lligaments tero-vesico-pbics o plecs terovesicals (2): Fibres que van de la cara anterior del coll de lter a
la bufeta i es continuen amb el lligament pubovesical que arriba fins al pubis.
- Lligaments cardinals o cervicals transvers (3): Fibres que van del coll uter i el fons de sac vaginal fins a les
parets laterals de la pelvis.
59
2.16 Vagina
La vagina s un conducte musculo-membrans molt elstic situat entre
la bufeta urinria, uretra i recte. Est obliquat endavant i avall
presentant uns plecs a nivell de la mucosa que a la part inferior sn
ms gruixuts anomenats plecs vaginals. Podem diferenciar part
superior anomenada cpula vaginal; s lextrem superior i est
constituda pel coll uter i els fons de sac vaginals o frnix vaginal. El
fons de sac posterior s ms profund i es relaciona amb el fons de sac
de Douglas.
*Clnica: Quan sacumula lquid a la cavitat peritoneal, com que el
fons de sac de Douglas s la porci ms inferior sol quedar-se all.
Grcies a la seva relaci amb el fons de sac vaginal posterior permet
fer un abordatge per a comprovar la quantitat de lquid i realitzar una
punci per a evacuar-lo.
2.17 Vulva
2.17.1 Llavis i cltoris
Llavis majors: Plecs cutanis voluminosos que
suneixen a travs de les comissures anteriors i
posteriors. Estan separats pels llavis menors pel
solc interlabial. Als llavis majors s on sinsereixen
els lligaments rodons.
- Comissura anterior: Es forma una elevaci mitja,
el mont del pubis o de Venus que s un cos adips
situat a sobre de la smfisi del pubis i cobert de pl.
- Comissura posterior: Es forma per davant de
lanus i es continua amb el raf del perineu.
Llavis menors: Situats medialment als majors
suneixen a aquests per la part posterior, estan
pigmentats i sn ms prims. A la part anterior
suneixen per sobre del cltoris formant el prepuci
del cltoris i suneixen tamb inferiorment al
cltoris formant el fre del cltoris.
Cltoris: rgan erctil situat posterior a la
comissura anterior dels llavis majors. Presenta les
estructures anlogues del penis: gland, prepuci,
lligament suspensori del cltoris i cossos
cavernosos.
2.17.2 Vestbul de la vagina
Espai situat entre els llavis menors i limitat
superiorment pel cltoris. Hi trobem, en direcci
anteroposterior:
- Orifici extern de la uretra
- Orifici vaginal que si no hi ha hagut mai
relacions sexuals queda cobert parcialment
per lhimen.
- Bulbs del vestbul
- Glndules vestibulars
Bulbs del vestbul: Dos rgans erctils equivalents
al cos esponjs de lhome coberts pel mscul
bulbesponjs.
60
Glndules vestibulars on diferenciem:

- Glndules vestibulars menors (glndules parauretrals): Situades al voltant del meat o orifici uretral.
- Glndules vestibulars majors o de Bartolin (vulvovaginals): Sn homlogues a les glndules bulbouretrals en
lhome. Secreten substncies en lexcitaci sexual i drenen al vestbul de la vagina.
2.18 Vascularitzaci i innervaci de laparell reproductor femen

a) Arterial: La vascularitzaci es realitza a partir de tres artries principals:
Lartria aorta abdominal dna lloc a:
- Artria ovrica (gonadal) sorigina en un nivell molt alt, per sota de les artries renals i creua als urters. Al arribar a
la pelvis inferior, fa un gir intern, entre les capes del lligament suspensori de lovari i el lligament ample de lter per
anar a irrigar lovari. Dna com a branca:
- Artria tubria externa o lateral: Irriga el 1/3 lateral de la trompa uterina.
Lartria ilaca interna dna lloc a:
a) Artria uterina: Emergeix duna divisi anterior de la ilaca interna i, desprs de creuar lurter, es dirigeix cap al
coll de lter on ascendeix de forma sinuosa (per permetre la seva elongaci durant la gestaci) pel marge lateral del
cos, entre les dues fulles del lligament ample a nivell del mesometri. Dna com a branques:
- Artria tubria interna o medial: Irriga els 2/3 medials de la trompa uterina.
- Artries vesicovaginals: Baixen cap a la vagina formant anastomosis.
- Branques per al lligament rod que baixen cap als llavis majors.
*Les artries ovrica i uterina sanastomosen entre elles grcies a connexions en el mesoplinx de les artries
tubries.
b) Artria vaginal: Sorigina de lartria ilaca interna o de la vesical inferior i irriga a la vagina. Sanastomosa amb les
artries vesicovaginals provinents de la uterina.
c) Artria pdica interna: Va pel conducte dAlcock i dna branques per als genitals externs:
- Artria dorsal del cltoris: Es distribueix al gland del cltoris.
- Artria profunda del cltoris: Es dirigeix als pilars del cltoris.
- Artria perineal profunda: Dna lloc a lartria del bulb del vestbul per a irrigar a aquestes estructures.
- Artria perineal superficial: Va a irrigar als msculs isquiocaverns i bulbesponjs.
Lartria femoral que dna lloc a:
- Artria pdica externa: Irriga el mont del pubis i la part anterior dels llavis majors i menors.
A les diferents imatges podem observar les diferents artries:
- A. Ovrica: 1, 2.
- A. Uterina: 1, 2.
- A. Tubries: 1
- A. Vaginal: 1, 2.
- A. Pdica interna: 1, 2 i 3.
- A. Dorsal del cltoris: 3.
- A. Profunda del cltoris: 3.
- A. Perineal profunda (bulb vestibular): 1, 3.
- A. Perineal superficial:1,3.
- A. Pdica externa: No visible.
1
61
3
b) Venosa: Segueix el mateix patr que la vascularitzaci arterial amb tres detalls:
- Plexe vens uter: Les venes que surten de lter formen un plexe vens ms marcat als costats laterals que
acaba desembocant a la vena uterina (anir a la vena ilaca interna).
- Plexe vens vaginal: Es continua amb el plexe vens uter i drena tamb a la vena ilaca interna.
- Les venes ovriques (gonadals) en el seu trajecte creuen als urters i tenen diferent drenatge: dreta a la vena
cava inferior i esquerra a la vena renal.
c) Limftica:
- Ganglis artics laterals: Recullen la limfa de les trompes
uterines.
- Ganglis lumbars i ilacs interns: Ovaris i ter.
- Ganglis ilacs externs: ter.
- Ganglis inguinals: Genitals externs.
d) Innervaci:
- Plexe hipogstric inferior: Vagina, ter, trompes i
ovaris.
- Nervis iliohipogstric, ilioinguinal i genitofemoral:
Genitals externs.
62
2.19 Glndula mamria

2.19.1 Mames
Les mames sn dos relleus de la cara anterior del trax ovoides situats a
cada costat de la lnia mitja de mida i forma molt variables. Estan situades
superficialment al mscul pectoral major, lateralment a lestern i sestenen
de la 3 a la 7 costella. Shi poden distingir, en superfcie, dues parts:
- Aureola mamria: De color rosaci a les nullpares i marr a les
multpares. Cont unes 15-20 elevacions anomenades tubercles de
Morgagni (glndules sebcies modificades) que, durant lembars i
la lactncia, augmenten de mida i llavors sanomenen tubercles de
Montgomery.
- Mugr: T forma de conus i mostra els orificis de desembocadura
dels conductes galactfors (15-20). T fibres musculars llises que
determinen lerecci davant excitaci sexual.
2.19.2 Glndula mamria: estructura interna i relacions
a) Estructura interna
A linterior de les mames trobem les glndules mamries que estan dividies en lbuls que es divideixen lobels (15-20).
Cada lobel desemboca en un conducte galactfor que anir a parar al mugr. A la part distal, abans darribar al mugr, es
formen unes dilatacions en els conductes anomenades sins galactfors on sacumula la llet entre lactncies que sortir
pels conductes cap al mugr.
b) Relacions
La superfcie anterior de la glndula mostra un seguit de
crestes, destructura fibroglandular, que es prolonguen fins
la pell formant septes que configuren el lligament
suspensori de la mama. Sestableixen daquesta manera
compartiments del teixit adips amb quantitat variable de
greix. El mugr i laureola no tenen aquestes formacions
adiposes.
*La forma i la mida de la mama depenen fonamentalment
de la quantitat de teixit adips, mentre que durant
lembars i la lactncia trobem un creixement de teixit
glandular que fa augmentar de mida la mama.
La superfcie posterior de la glndula est lleugerament
separada de la fscia del mscul pectoral major formant
lespai retromamari, un espai que permet el desplaament
de la glndula sobre la paret torcica.
63
La glndula mamria presenta dues prolongacions:

- Inferior: Direcci a la beina del recte i labdomen.
- Superoexterna: Direcci a laxilla, prolongaci axillar.
2.19.3 Vascularitzaci i innervaci de la glndula mamria
a) Arterial:
- Artries intercostals: Provinents de lartria torcica interna (branca de lartria subclvia).
- Artria torcica lateral: Branca de lartria axillar.
- Artria toracoacromial: Branca de lartria axillar.
b) Venosa: Segueix el patr de larterial per invers.
c) Limftica:
- Ganglis paraesternals: Quadrants medials.
- Ganglis axillars: Quadrants laterals.
d) Innervaci: Nervis intercostals (4t a 6) que aporten fibres vegetatives. El mugr est altament innervat i envia
informaci aferent sensitiva a travs daquests nervis.
Tamb trobem innervaci cutnia a la part superior a travs dels nervis supraclaviculars (plexe cervical).
2.C EMBRIOLOGIA DE LAPARELL UROGENITAL

Funcionalment, el sistema urogenital es pot dividir en dos components completament diferents: el sistema urinari i el
genital. Des del punt de vista embriolgic, per, aquests dos components es troben estretament relacionats. Ambds es
desenvolupen a partir duna cresta mesodrmica com (el mesoderm intermedi) abastant la paret posterior de la cavitat
abdominal. A ms, inicialment els conductes excretors dels dos sistemes sintrodueixen a una cavitat com, la cloaca.
2.20 Cord nefrognic i els tres aparells urinaris

Laparell urogenital deriva prcticament tot del mesoderma
intermedi on diferenciem:
- Cord nefrognic: Es forma a la 4ta setmana (dia 23).
Concentraci de grups cellulars a cada banda al llarg de tot
lembri .
- Cresta urogenital don deriven els rgans sexuals interns.
En el perode embrionari formar fins a tres aparells
urinaris que tenen un ordre daparici i funcionalitat
craniocaudal:
- Pronefre: A nivell cervical.
- Mesonefre: A nivell torcic i lumbar.
- Metanefre: A nivell sacre.
64
2.20.1 Pronefre
El pronefre s un aparell urinari transitori present en la 4ta setmana i es forma per 7-10 grups cellulars anomenats
nefrotoms o pronefres on shauria de produir la filtraci de la sang per produir orina que aniria a parar a lexterior de
lorganisme, al mar. No arriba mai a ser funcional; s un romanent evolutiu relacionat amb laparell urinari en els
peixos primitius.
2.20.2 Mesonefre
Es forma a nivell torcic alt fins a lumbar L3. Apareix al final de la 4ta setmana (quan desapareix el pronefre) i est
present fins a la setmana 10. Aquest s funcional de la setmana 6 a la 10.
El cord nefrognic es canalitza i forma el conducte mesonfric o de Wolff a cada banda de lembri. Shi comencen a
formar uns 40 tbuls que creixen direcci anterior i medial que van a buscar artries per a filtrar i formar lorina. Aquests
sn els tbuls mesonfrics i comuniquen posteriorment amb el conducte mesonfric. Lorina baixa pel conducte fins a la
membrana cloacal.
Aquest aparell urinari s lanleg als ronyons en els peixos i els amfibis. El mesonefre acabar degradant-se per els
tbuls mesonfrics ms caudals formaran en lhome els futurs conductes eferents del testicle.
Per que aquest sistema sigui funcional i es pugui filtrar la sang, els tbuls mesonfrics en el seu extrem medial tenen una
zona eixamplada que rep el nom de cpsula de Bowman que va a buscar un glomrul (xarxa capillar provinent de les
aortes dorsals). Els tbuls envolten el mesonefre i junts formen el corpuscle renal o unitat excretora mesonfrica que fa la
funci de filtraci i envia la sang pel conducte mesonfric a la cloaca.
2.20.3 Metanefre
Es comena a formar a la 5 setmana de gestaci a nivell sacre. Formar els ronyons definitius i s funcional a partir de la
setmana 11 (quan el mesonefre ja no s actiu) i al llarg de tota la vida fetal i adulta.
Es forma a partir duna evaginaci direcci medial i anterior del conducte mesonfric en la regi sacra. Aquesta
evaginaci es dividir en dos i rebr el nom de brot o gemma ureteral. El brot comena a interactuar amb les cllules del
voltant dorigen mesodrmic que reben el nom de blastema metanfric que permet el creixement i desenvolupament del
brot.
65
2.21 Formaci del rony

El brot uretral indueix a que el blastema
metanfric secreti factors de creixement (WT1, GDNF) que actun sobre el propi brot
ureteral per a que es vagi dividint i formi les
diferents divisions: pelvis, calzes majors,
calzes menors i tbuls collectors.
Formaci del tbul urinfer
Per tal de formar el tbul urinfer t lloc un procs complex:
1) El tbul collector, en lextrem distal, interactua amb el blastema metanfric on sagrupen cllules que formen
caputxes de teixit metanfric que formaran cmuls cellulars que acabaran formant vescules renals. Hi ha un
procs de condensaci.
2) La vescula renal contacta amb el tbul collector.
3) Creix la vescula renal en direcci oposada i forma, en aquest ordre: cpsula de Bowman, nansa de Henle, tbul
contornejat proximal, segments ascendent i descendent de la nansa de Henle i tbul contornejat distal.
4) Es contacta amb el glomrul.
Sacaben formant tots els elements que formen la nefrona.
Esquema: - Blau: Sistema formador dorina, deriva del blastema metanfric
- Groc: Sistema collector dorina, deriva del brot o gemma ureteral.
Anomalies congnites
Les anomalies congnites urogenitals sn les ms freqents afectant a un 3-4%. Aquest fet s degut a que molts cops
no manifesten patologia, pel que es poden desenvolupar normalment. Alguns exemples sn:
- Agensia renal: Absncia dun o dos ronyons.
- Hipoplsia renal: Un dels ronyons no ben desenvolupat.
- Duplicaci durters: Per la presncia de dos esbossos ureterals.
- Ronyons supernumeraris: Per duplicaci de brots ureterals i blastema metanfric.
66
Posici dels ronyons

El rony es forma a la regi sacra. En el creixement hi ha dos tipus
dascens:
- Ascens real: Moviment propi del rony.
- Ascens relatiu: Per un creixement de la porci inferior del cos.
Trobem diverses anomalies:
- Rony pelvi (1): Ascens insuficient, generalment no patolgic.
Pot ocasionar problemes dinflamaci que es confonguin amb una
apendicitis i tamb problemes durant lembars i el part.
- Rony torcic: Ascens excessiu on el rony passa a travs del
diafragma a travs dun petit forat. Actua com a una hrnia
diafragmtica congnita (les vsceres pugen a la cavitat torcica).
Aix pot suposar problemes durant el desenvolupament de
laparell respiratori.
- Rony en ferradura (2): Suneixen els dos ronyons a la lnia mitja formant-ne un per davant laorta, per sota
de lartria mesentrica inferior.
2.22 Divisi cloacal i formaci de la bufeta
De la quarta a la setena setmana la cloaca es divideix
grcies a una capa de mesoderm que forma lenv urorectal
i que, en el seu extrem, formar el cos del perineu. Divideix
la cloaca en:
- Sinus urogenital: Anterior, formar la bufeta.
- Conducte anal: Posterior, formar el recte i lanus.
El sinus urogenital t tres parts que formaran diverses
estructures:
Sinus urogenital
Part cranial
Part mitjana
Part distal
Homes
Bufeta urinria
Uretra
membranosa i
prosttica
Uretra peniana
Dones
Bufeta urinria
Uretra
membranosa
Vestbul de la
vagina
Lallantoide s un diverticle de lintest posterior que arriba fins el melic i es prolonga cap a sota amb el si urogenital
primitiu i per la part superior amb lurac. Quan la llum de lallantoide es tanca, lurac es mant unit a la bufeta i forma el
lligament umbilical mig.
Quan sha dividit la cloaca, el conducte mesonfric va a parar a la paret posterior i superior de la bufeta de la orina. A
mesura que els ronyons creixen, es diferencien i varien la seva posici es van formant els urters.
La inserci del conducte mesonfric es fa cada cop ms caudal i els urters es van independitzant daquest conducte.
Daquesta manera, els urters queden a la situaci on eren els conductes mesonfrics. En la seva nova posici, els
conductes mesonfrics formaran els conductes ejaculadors en lhome i en la dona degeneraran.
67
Es forma una estructura triangular definida, el trgon vesical on les seves cllules provenen de la invaginaci del
conducte mesonfric (cllules del mesoderma intermedi). A la resta de la bufeta, com que prov del sinus urogenital
(cloaca), trobarem endoderma i ectoderma. Grcies a aix, podem distingir les parets llisa i rugosa de la bufeta.
2.23 Formaci de les gnades

2.23.1 Gnada indiferenciada
Al costat del cord mesonfric veiem un seguit destructures:
- Cresta genital: Proliferaci de lepiteli celmic medial al
mesonefre. La part superior, anomenada cresta a
- Conducte paramesonfric o de Mller: Formar les estructures
genitals femenines i en lhome degenera.
La cresta urogenital comena a ser envada per cllules
germinals primordials que soriginen entremig de les cllules
endodrmiques del sac vitell, a prop de lallantoide. Es
comencen a formar els cordons sexuals primitius i es forma la
gnada indiferenciada.
2.23.2 Desenvolupament testicular

Quan arriben les cllules germinals primordials amb el gen SRY+ comencen a formar els testicles. Els cordons sexuals
primitius creixen cap a la medulla (intern) i formen els cordons testiculars o medullars i la xarxa testicular de Haller
(rete testis). A linterior trobarem els espermatognies que formaran els espermatozous. En la part ms cortical (externa)
es forma la tnica albugnia, la capa superficial de teixit conjuntiu.
Els conductes eferents es formen dels tbuls mesonfrics caudals i quedaran recoberts per cllules de Sertoli i de
Leydig. Aquests contacten amb el conducte mesonfric que formar el conducte deferent.
En el testicle, doncs, trobem diferents tipus cellulars:
- Espermatognies: En els cordons testiculars (conductes seminfers) que formen espermatozoides (factor AZF1).
- Cllules de Sertoli: Secreten la substncia antimulleriana que fa que els conductes paramesonfrics degenerin en una
regressi activa ja que aquests desenvolupen estructures genitals femenines.
- Cllules de Leydig: Secreten testosterona amb diverses accions:
- Estimula al conducte mesonfric a que formi (desenvolupament actiu): epiddim, vescules seminals i conducte
deferent.
- Dihidrotestosterona (mitjanant la 5 reductasa) que permet formar els genitals externs: penis (tubercle
genital), escrot (tumefaccions genitals) i prstata (epiteli ureteral).
68
Descens testicular: Els testicles baixen pel lligament inguinal del mesonefre que est fixe al gubernacle del testicle.
Aquest lligament els estira fent-los baixar. Aquest fet, juntament amb laugment de la pressi intraabdominal per la
formaci de vsceres permet el seu descens.
En el seu descens queden envoltats per les diferents capes musculoaponeurtiques. Acaben de baixar al mes nmero 7.
2.23.3 Desenvolupament ovric

Quan arriben les cllules germinals primordials amb el gen SRY- comencen a formar els ovaris. Els cordons sexuals
primitius a nivell de la medulla desapareixen i formen la medulla ovrica. Es formen els cordons corticals (secunadris)
que envolten a les cllules germinals que formen els follicles ovrics.
No es forma tnica albugnia i els conductes mesonfrics tenen una regressi passiva mentre que el conducte
paramesonfric t un desenvolupament actiu.
2.24 Conductes genitals

2.24.1 Conductes genitals masculins
a) Conducte mesonfric (desenvolupament actiu, testosterona):
Conductes eferents, epiddim, paraddim, conductes deferents,
vescules seminals i conductes ejaculadors.
b) Conductes paramesonfrics (degeneraci activa, hormona
antimulleriana): Deixen dos romanents embriolgics: apndix testicular
i utricle prosttic.
69
2.24.2 Conductes genitals femenins

a) Conducte mesonfric (degeneraci passiva): Deixen romanents
embriolgics: epofor, parafor, apndix ovari i conducte de Garner.
b) Conducte paramesonfric (desenvolupament passiu): Trompes
uterines, ter i 1/3 superior de la vagina.
Trompes uterines i ter: Els conductes paramesonfrics tenen
direcci medial i desemboquen al sinus urogenital. La part ms
convergent distal formar el primordi urogenital (ter + cpula
vaginal) i la part divergent proximal formar les trompes de
Fallopi.
Vagina: En el punt de contacte dels conductes paramesonfrics en el si urogenital es forma una evaginaci, els bulbs
sinovaginals. Aquests posteriorment formen una lmina vaginal massissa que es va obrint i cap al 5 mes ja est
canalitzada. Formen els 2/3 inferiors de la vagina. La part inferior queda parcialment canalitzada amb una membrana
anomenada himen.
70
2.25 Genitals externs

Els genitals externs tenen una etapa indiferenciada que acabar per formar una estructura o una altra depenent dels
estmuls que rebi. En aquesta etapa diferenciem:
- Tubercle genital (fallus).
- Plecs ureterals (plecs urogenitals).
- Tumefaccions genitals (prominncies llavi-escrotals).
2.25.1 Genitals externs masculins

El tubercle genital (fallus) sallarga i rep el nom de penis. Durant
lallargament, tira dels plecs ureterals cap endavant, de mode que
aquests formen les parets laterals del solc ureteral. Quan els dos
plecs suneixen es forma la uretra peniana. No obstant, aquest
conducte (la uretra) no sestn fins la punta del penis des dun
principi: la part ms distal de la uretra es forma quan les cllules de
la placa glandular (a lalada del gland) sinvaginen i caben de
formar el conducte. Per tant, la placa glandular s una invaginaci de
lepiteli de superfcie dorigen ectodrmic.
Per altra banda, les tumefaccions genitals formen les prominncies escrotals que soriginen a nivell inguinal i es van
desplaant caudalment per a formar les bosses escrotals.
71
Anomalies de desenvolupament:
- Hipospdies: Es tracta duna obertura a de la uretra o la falta de fusi dalguna de les parts a la cara posterior
(ventral) del penis. s lanomalia ms freqent.
- Epispdies: s una anomalia poc freqent en la que el rafe uretral apareix al dors (cara dorsal) del penis.
- Duplicacions de penis: Apareix amb el trencament del tubercle genital.
- Agensia de penis: Malformaci que es dna per mutacions als gens HoxA-13 o HoxD-13.
2.25.2 Genitals externs femenins
El tubercle genital sallarga lleugerament formant el cltoris. Per altra banda els plecs ureterals no es fusionen i queden
formant els llavis menors. Finalment augmenten de mida les tumefaccions genitals i formen els llavis majors.
Anomalies de desenvolupament:
- Hipertrfia de cltoris (masculinitzaci): El cltoris es desenvolupa anmalament.
- Duplicacions de cltoris: Degut a un trencament del tubercle genital.
- Escrotitzaci dels llavis majors: Aquests dos es fusionen en la lnia mitja.
72
3. APARELL DIGESTIU
3.1. Generalitats i organitzaci de laparell digestiu
3.1.1. Conceptes bsics
3.1.2. Funcions de laparell digestiu
3.1.3. Embriologia del tub digestiu
3.1.4. Embriologia de les glndules annexes
3.1.5. Aparell digestiu abdominopelvi
3.1.6. Meso o mesenteri
3.1.7. Regi perineal
3.2. Anatomia de la boca
3.2.1. Cavitat bucal (oral)
3.2.2. Parets de la boca
3.2.3. Musculatura del vel del paladar
3.2.4. Vascularitzaci i innervaci de la boca
3.3. Embriologia de la cara, boca i paladar
3.3.1. Bases del desenvolupament craniofacial
3.3.2. Orgens del mesnquima ceflic
73
3. APARELL DIGESTIU
3.1 Generalitats i organitzaci de laparell digestiu
3.1.1 Introducci i conceptes bsics
Laparell digestiu est format per un conjunt destructures adequades a la
intervenci en el procs dalimentaci format pels rgans constiuents del tub
digestiu (boca, faringe, esfag, estmac, intest prim i intest gros) i una srie de
glndules annexes (glndules salivals, fetge i pncrees). El podem dividir en:
- Aparell digestiu a cranial i extratorcic
- Aparell digestiu torcic
- Aparell digestiu abdominopelvi i perineal
Trobem un seguit daccions que es relacionen amb laparell digestiu:
Alimentaci: Acci i efecte de donar o rebre aliments o substncies
nutritives. Aix pot ocrrer de dues maneres:
- Enteral: Laliment arriba al tub digestiu de manera oral (incloses sondes).
- Paraenteral: Laliment arriba directament a la sang de manera artificial per
intervenci mdica davant mancances nutritives.
Nutrici: s per part de lorganisme dels materials energtics i estructurals que sn necessaris per viure.
Digesti: Procs complex, mecnic (grcies als moviments peristltics) i enzimtic (secreci del tub digestiu i
glndules annexes) que actua sobre els aliments per a simplificar-lo qumicament per a que pugui ser absorbit per la
mucosa intestinal i passi a la sang.
Ingesta: Acte dintroduir alguna cosa (aliments, begudes, medicines) a les vies digestives a travs de la boca.
Degluci: Pas de substancies de la boca fins a lestmac.
Defecaci: Expulsi de la femta per lanus.
3.1.2 Funcions de laparell digestiu
a) Funcions del tub digestiu:
- s un element que proporciona un espai per als aliments per al seu emmagatzematge i processament i tamb
per als components no absorbits (femta).
- Absorbeix nutrients i altres materials.
- Secreta enzims i lubricants.
- Impulsa el material contingut per lacci muscular.
- T propietats defensives: de carcter mecnic extern i intern, p. ex: algunes vsceres saparten per contracci
muscular davant pressi.
- s reserva de microorganismes (microbioma i metagenoma). Trobem 10 vegades ms microbis que no
cllules i aquests sn molt importants, sobretot el seu genoma per a la futura investigaci mdica.
- Forma una barrera epitelial entre la llum (mon exterior) i linterstici
b) Funcions de les glndules annexes: Les glndules annexes estan al voltant del tub digestiu i comuniquen amb aquest
mitjanant conductes. Trobem les glndules salivals majors (partides, submandibulars i sublinguals), salivals menors,
fetge i pncrees. Distingim:
- Funcions generals: Aporten al tub digestiu aigua, enzims, ions...
- Funcions especfiques:
- Fetge: funcions de sntesi i metabliques (hematopotiques en vida fetal).
- Pncrees: secreci dhormones.
74
3.1.3 Embriologia del tub digestiu

Embriolgicament el tub digestiu presenta una paret amb dos components que interactuen entre ells:
a) Epiteli: Prov majoritriament de lendoderm i distingim:
- Estomodeu / Proctodeu (ectoderma): Es troba a la part de la membrana bucal i a la membrana cloacal que formaran la
boca primitiva i part del conducte anal.
- Intest primitiu (endoderma): El sac vitell es va fent petit per un plec longitudinal i transversal introduint-se dins
lembri. Aix fa que quedi una comunicaci ms estreta que forma el conducte omfalomesentric o pedicle vitell.
Distingim tres parts en lintest primitiu:
- Intest primitiu anterior.
- Intest primitiu mig.
- Intest primitiu posterior.
b) Mesnquima: Aquestes cllules sn molt indiferenciades i es van especialitzant i formaran el mesoderm del tub.
Diferents elements colonitzadors causen diferent diferenciaci:
- MALT: Teixit limfoide associat a mucoses que fa de barrera per colonitzaci de limfcits.
- Ganglis entrics: Provinent de cllules de la cresta neural (ectoderma) que emigren i formen les neurones que
sacumulen en diferents zones formant aquests ganglis.
Sha vist que hi ha una interacci de diferenciaci epiteli-mesnquima, cresta neural-mesnquima i epiteli-cresta neural.
s una interacci entre aquests elements complexa que permet el desenvolupament correcte.
A la taula annexa a continuaci podem veure els derivats dels diferents elements del tub digestiu:
75
3.1.4 Embriologia de les glndules annexes

Es formen per una evaginaci centrfuga de lepiteli del tub digestiu que penetra en el mesnquima adjacent de la vscera.
Es produeix, per tant, una interacci epiteli-mesnquima:
GLNDULA
Gl. Partida i conducte
Gl. Submandibular i
conducte
EPITELI
Ectoderma boca ?
Endoderma intest anterior
(boca)
MESNQUIMA
1r Arc faringi
1r Arc faringi
Gl. Sublingual i conductes
Endoderma intest anterior

(boca)
1r Arc faringi
Fetge i vies biliars
Intest anterior (duod)
Pncrees i conductes
Pncrees ventral: Intest

anterior (del primordi heptic
del duod)
Septum transversum/
mesenteri ventral
Septum transversum/
mesenteri ventral
ALTRES INDUCTORS
-
Mesoderma hepatocardac
No confirmat, notocordi
Mesenteri dorsal
Pncrees dorsal: intest
anterior (duod)
El procs consisteix en una agregaci mesenquimal (mesoderma) que indueix a lepiteli. Aquest forma un primordi
glandular que anir creixent per a formar un conducte excretor que anir a contactar amb la glndula.
3.1.5 Aparell digestiu abdominopelvi
Laparell digestiu abdominopelvi est limitat superiorment pel mscul diafragma (toracoabdominal) i inferiorment pel
diafragma pelvi. Est comprs en un espai (vist en ms detall a lapartat :
- Cavitat abdominopelviana: Est formada pel conjunt despais virtuals del tronc situats entre el diafragma
toracoabdominal i el diafragma pelvi. Limitada per elements ossis, musculoaponeurtics i tegtumentaris de les regions
abdominal i pelviana. Per a poder-la observar cal fer una evisceraci. En el seu interior trobem la cavitat peritoneal.
- Cavitat peritoneal: Limitada per la serosa peritoneal que forma la bossa peritoneal que es troba a linterior de la cavitat
abdominopelviana. s ms petita la peritoneal que labdominopelviana i trobem zones on la cavitat peritoneal est
separada de la paret, com per exemple a la zona dels ronyons. Aquestes zones determinen els espais extraperitoneals:
- Espai infraperitoneal (subperitoneal)
- Espai retroperitoneal
- Espai preperitoneal
A la part superior de la cavitat peritoneal trobem la transcavitat dels epiplons, una bossa, un recs peritoneal que
comunica amb la resta del forat peritoneal a travs del forat epiploic (hiat de Wislow).
Podem dividir la cavitat peritoneal en dues regions en funci del colon transvers i el mesoclon transvers en:
- Espai supramesoclic (SMC)
- Espai inframesoclic (IMC)
3.1.6 Meso o mesenteri
*El peritoneu situat en la profunditat de les parets de la cavitat abdominopelviana sanomena peritoneu parietal i aquell
que recobreix les vsceres s el peritoneu visceral. Entre tots dos es forma la cavitat peritoneal.
Existeix un element de connexi entre les dues lmines anomenat meso o mesenteri format per dues fulles de peritoneu
ms o menys paralleles que limiten un espai que cont vasos, ganglis limftics i nervis envoltats per teixit conjuntiu i
adips. El mesenteri, depenent de la vscera, pot ser anterior o ventral i/o posterior o dorsal. Aquesta estructura s vital ja
que aporta la vascularitzaci i innervaci als elements del tub digestiu.
*Clnica: En alguns casos trobem molt greix a la zona del mesenteri per aquest no taca ja que t una lmina de
peritoneu que el cobreix. En altres casos trobem molt poc greix, prcticament translcid.
76
*Clnica 2: Quan trobem un tumor cancers en una vscera abdominal, aquest utilitza la via limftica i venosa per a
disseminar. A la via limftica aquests poden quedar aturats en els ganglis que trobem en el mesenteri. En cirurgia, es
treu la part afectada i tamb els ganglis, per aquest motiu sextirpa la vscera juntament amb el seu meso.
3.1.7 Regi perineal

La regi perineal s la regi compresa entre el diafragma pelvi i la pell que envolta els rgans sexuals externs i lanus.
Es divideix a lalada del cos perineal i el m. transvers superficial del perineu en:
- Triangle anterior o urogenital: uretra i vagina.
- Triangle posterior o anal: anus.
3.2 Anatomia de la boca

3.2.1 Cavitat bucal (oral)
La cavitat bucal es troba a nivell de la cara i hi distingim diferents parts. Sinicia a lexterior amb la fenedura bucal,
lespai format entre els llavis, i acaba a la part posterior a la faringe (orofaringe) mitjanant listme bucofaringi (istme de
la gola).
77
Les funcions de la cavitat bucal sn:

- Ingesti
- Masticaci: Grcies a les dents, les genives i els
msculs de la masticaci.
- Percepci del gust: Mitjanant receptors situats a la
llengua.
- Digesti (insalivaci): Mitjanant la saliva comena la
digesti a aquest nivell.
- Degluci: T tres fases on la primera s la oral.
- Ressonncia i articulaci del so: Interv en la fonaci.
- Respiraci: Serveix com a via secundria per a
obtenci daire.
La cavitat bucal (oral) es subdivideix en dues regions:
a) Vestbul de la boca: s ms extern, s la zona situada
superficialment a la fila dentria i a la geniva (recorre
tota la fila dentria). Est limitat anteriorment pels llavis
i lateralment per les galtes. Comunica amb lexterior.
b) Cavitat bucal prpiament dita: Es situa per sobre de la llengua per darrere de la fila dentria. s profunda i comunica
amb listme bucofaringi.
3.2.2 Parets de la boca
I. PARET ANTERIOR: Est formada per una part profunda formada per les dents i les genives i una part superficial on
trobem els llavis. Distingim:
- Llavi superior: Limitat per la pirmide nasal (superior), la fenedura bucal (inferior) i solc nasolabial (lateral).
- Llavi inferior: Est limitat per la fenedura bucal (superior) i el solc mentolabial (inferior).
El llavi est format per tres cares anatmiques i histolgiques que es relacionen amb diferents elements:
a) Cara cutnia: Cara anterior i inferior/superior recoberta per pell que presenta follicles pilosos. Aquests solen ser
ms abundants en el llavi superior conformant el bigoti i tamb sn ms abundants en homes. En mig de la cara
cutnia, al llavi superior, trobem el solc subnasal o filtrum.
b) Cara transicional: Cara superior/inferior amb pell molt fina sense follicles que permet ser transparentada.
Presenta la tonalitat vermella en salut formant la vermellor del llavi grcies a lalta irrigaci del plexe sanguini
capillar i la pell fina. En aquesta regi destaquem:
- Tubercle labial: Zona prominent en el llavi superior a la part
central.
- Comissura labial: Uni entre els dos llavis als laterals de la
fenedura bucal.
*Clnica: A nivell dels llavis podem detectar cianosi (color
blavs) i anmia (color rosa pllid. Per aquest motiu, no sha
danar al metge amb els llavis pintats (ni tampoc les ungles).
c)
Cara mucosa: Cara posterior que est humitejada per la saliva de

la boca. Veiem uns plecs mucosos que van de la cara mucosa del
llavi a la geniva en la part medial, trobem:
- Fre labial superior: Limita la separaci del llavi superior, ms
llarg.
- Fre labial inferior: Limita la separaci del llavi inferior, ms
petit.
*Els frens labials es poden veure a la imatge anterior on veiem la
cavitat bucal i el vestbul de la boca.
Trobem un seguit destructures que es relacionen amb els llavis:

- Glndules salivals: Situades al llavi desemboquen a la cara mucosa.
- Mscul orbicular de la boca: Es troba al voltant dels llavis i actua com a esfnter de la boca.
- Vasos i nervis que formen els plexes capillars labials.
78
A la imatge annexa a la dreta podem observar els diferents relleus i

estructures en relaci als llavis:
- 1: Pirmide nasal
- 2: Fenedura bucal
- 3: Comissures labials
- 4: Solc subnasal o filtrum
- 5: Solc nasolabial
- 6: Solc mentolabial
- 7: Tubercle labial
II. PARET LATERAL: Est formada per la galta que es divideix en:
a)
Part superficial: Va des de la pell fins al mscul buccinador i hi diferenciem diferents elements:
- Nervi facial (VII).
- Conducte parotidi (Stenon): Conducte de drenatge de la glndula partida que travessa al mscul buccinador i
desemboca a la cara interna de la galta (part profunda).
- Cos adips de la galta (bola adiposa de Bichat): Teixit adips concentrat que fa que la lnia de sota del pmul
quedi alineada de manera habitual, rodona en cas de ms greix i xupada en persones primes o manca nutritiva.
- Elements vasculonerviosos (de superior a inferior):
- Artria transversa de la cara (branca de la temporal superficial, branca terminal de la cartida externa).
- Vena facial (drena al tronc vens tirolinguofaringofacial).
- Artria facial (branca collateral cartida externa)
b) Part profunda: Es troba entre el buccinador i la fila dentria. Hi

trobem:
- Conducte parotidi (Stenon): Es continua a aquest nivell i va a
desembocar a nivell del segon molar superior en el forat del
conducte parotidi que forma un relleu a nivell de mucosa
anomenat papilla del conducte parotidi.
- Lligament pterigomandibular (esfenomandibular) que forma
un plec a nivell de mucosa anomenat plec del lligament
pterigomandibular per darrere lltim molar.
III. PARET INFERIOR: Est formada per la llengua i uns espais anomenats pis de la boca a cada costat. Aquests espais
contenen la glndula sublingual i estan limitats per:
- Lmit superior: Mucosa de la boca.
- Lmit inferior: Mscul milohiodal.
- Lmit medial: Llengua i mscul geniohiodal.
- Lmit lateral: Branques de la mandbula.
La glndula sublingual s molt voluminosa i forma un relleu a nivell lateral i anterior de mucosa anomenat plec
sublingual.
Si elevem la llengua, podem observar:

- Conductes sublinguals menors: Orificis de drenatge de la glndula sublingual a nivell dels plecs sublinguals
- Papilla o carncula sublingual: A la part central, s un engruiximent a sota de la llengua (en connexi amb el
fre lingual) que presenta dos orificis de desembocadura (un per cada costat). En aquests orificis hi van a
desembocar, cada meitat al seu costat, conjuntament el conducte submandibular (glndula submandibular) i el
conducte sublingual major (glndula sublingual).
79
IV. PARET SUPERIOR I POSTERIOR: Aquestes dues parets tenen continuaci anatmica i estan formades pel paladar
om distingim dues parts:
a)
Paladar ossi: Estructura interna que forma el paladar dur (volta palatina) format per lapfisi palatina (maxillar) i
la lmina horitzontal (os palat). Est recobert per mucosa nasal (cara superior) i de la boca (cara inferior).
b) Paladar tou (vel el paladar): Constituda per elements msculo-aponeurtics amb elements mbils. Suneix al
paladar ossi anteriorment per laponeurosi palatina. Est cobert per:
- Part anterior i inferior: Mucosa de la boca.
- Part superior: Mucosa nasal.
- Part posterior: Mucosa farngia.
Al paladar trobem un seguit delements que denoten detalls anatmics:
- Papilla incisiva: Relleu a la lnia mitja a la part anterior.
- Raf palat: Correspon a la uni entre les dues lnies palatines a la lnia mitja. Pot haver una variaci anatmica
on als costats trobem el torus palat, un creixement anmal als laterals que denota un relleu ms ample.
- Plecs palatins transversos: Lnies horitzonals que es troben a la part anterior, als laterals de la papilla incisiva i
del raf palat.
- vula palatina (campaneta): Part del paladar tou que sobresurt a la part posterior.
- Glndules palatines: Trobem el relleu que marquen aquestes glndules salivals als laterals del raf palat.
La volta palatina es continua anatmicament de manera lateral i anterior amb la geniva superior. El vel del paladar es
continua lateralment a nivell de la boca amb els pilars anteriors i a nivell de la faringe amb els pilars posteriors. Entre
els dos pilars queda un espai, la fossa amigdalina, ocupat per lamgdala palatina.
Listme bucofaringi queda delimitat:
- Lmit superior: vula palatina + vel del paladar.
- Lmit lateral: Pilars anteriors del vel del paladar.
- Lmit inferior: Llengua.
80
3.2.3 Musculatura del vel del paladar

Mscul tensor del vel del paladar: Sorigina exocranialment a la basa del crani i t un trajecte vertical (passa en relaci
a la trompa auditiva) i un horitzontal. El punt de canvi de trajecte s quan fa una politja de reflexi a lapfisi
unciforme pterigodal (ganxo de la pterigoides, dHamulus). Sinsereix a laponeurosi palatina. La seva acci s de:
- Tensi del vel del paladar.
- Dilataci de la trompa auditiva.
Mscul elevador del vel del paladar: Sorigina a la base del crani (ms intern al tensor), passa en relaci a la trompa
auditiva i sinsereix en laponeurosi palatina. La seva acci s de:
- Elevar el vel del paladar.
- Dilataci de la trompa auditiva.
Aquests dos msculs actuen en la degluci augmentant lextensi del vel.
*Curiositat: Quan sensordeixen les orelles, deglutim (empassem saliva) per tal de dilatar la trompa auditiva i tornar
a sentir-hi b.
Mscul ziga de lvula (mscul de lvula): Sorigina a laponeurosi palatina a la lnia mitja i t un trajecte en
descens posterior formant lvula palatina. T acci delevaci de lvula.
Mscul palatogls: Conforma el pilar anterior. Sorigina a laponeurosi palatina i sinsereix a la part posteirolateral de
la llengua i t diverses funcions segons sobre on actua:
- Vel del paladar: Descens.
- Llengua: Ascens.
- Istme bucofaringi: Estretament.
Mscul palatofaringi: Conforma el pilar
posterior. Sorigina a laponeurosi palatina i
tamb t un fascicle afegit, el fascicle
salpingofaringi que sorigina a la part inferior
de la trompa auditiva i a lapfisi unciforme
pterigodal. El conjunt muscular sinsereix en
el cartlag tiroides i a la cara lateral de la
faringe. T diverses funcions segons on actua:
- Vel del paladar: Descens.
- Faringe i laringe: Ascens.
- Istme bucofaringi: Estretament.
81
3.2.4 Vascularitzaci i innervaci de la boca

a) Llavis:
- Arterial: Artries labials superior i inferiors que formen una anella arterial labial. Provenen de les artries
facials i linfraorbitria. La venosa s homnima a larterial.
- Limftica: Llavi superior + llavi inferior (part lateral) drenen en el gangli submandibular.
Llavi inferior (part medial) drena al gangli submentoni.
- Nervis sensitius: Llavi superior, branques labials dels nervis infraorbitris (V2, trigemin).
Llavi inferior, branques labials dels nervis mentonians (V3, trigemin).
b) Galtes:
- Arterial: Branques bucals de les artries maxillars. La venosa s homnima a larterial.
- Limftica: Ganglis submandibulars i cervicals.
- Nervis sensitius: Branques bucals del nervi maxillar (V2) i nervi mandibular (V3).
c) Paladar:
- Arterial: Artries palatines majors i menors (branca de les artries palatines descendents, de la maxillar). Les
venes sn homnimes i drenen al plexe pterigodal.
- Limftica: Ganglis cervicals profunds.
- Nervis sensitius: Branques del gangli pterigopalat: nervis palatins majors, nervis nasopalatins i nervis palatins
menors (V2).
- Nervis motors: Els msculs del paladar innervats pels nervis vagues (plexe faringi) excepte els msculs tensors
del vel del paladar que estan innervats per branques dels nervis V3.
3.3 Embriologia de la cara, boca i paladar

3.3.1 Bases del desenvolupament craniofacial
La formaci de les estructures carniofacials sn el resultat de les interaccions entre:
- Neuroectoderma enceflic: Formar sistema nervis.
- Ectoderma somtic ceflic: Formar la paret externa.
- Endoderma faringi: Part de lintest primitiu anterior.
- Mesnquima ceflic: Prov del mesoderma amb composici diversificada.
*Mesnquima: Teixit dispers on les cllules sn indiferenciades. Poden donar lloc a: teixit muscular, nervis,
connectiu...
*Atenci: En els estadis primerencs el coll no est clarament delimitat.
Si realitzem una visi anterior de lembri a la 4ta setmana a la regi del cap, coll i cara trobem diversos elements:
- Prominncia frontonasal: Element amb relleu superior.
- Estomodeu: Espai que forma la boca primitiva. Al seu interior trobem la membrana bucofarngia que es va desintegrant
per acabar donant lloc a la cavitat oral.
- Arcs branquials o faringis: Trobem varis arcs que formen relleus als laterals de la part anterior de lembri. Aquests
donaran lloc a diversos elements.
- Vescules ptiques: Es situen als laterals i aniran avanant cap a la regi anterior. No les veurem en una visi anterior
en els primers estadis.
- Placodes nasals: En trobem dos per sobre de lestomodeu i donaran lloc a les fosses nasals.
82
En un tall frontal oblic podrem observar diverses estructures visibles en les imatges dembrions adjuntes:
- Faringe: Queda amagada pels arcs faringis per grcies al tall la podem veure.
- Tub neural: s posterior, per grcies a leix de tall el podem observar.
3.3.2 Orgens del mesnquima ceflic
*Em sap greu per aqu acaba! No vaig tenir temps en el seu moment de poder completar-los ms ja que venien exmens
i aix va quedar la cosa. No us preocupeu que digestiu no s complicat i les parts dauto-aprenentatge estan molt ben
explicades als documents. Sobretot mireu MOLT atles que s el que sempre ajuda ms i aprofiteu les prctiques de
dissecci al mxim que s on sacaba dintegrar tot.
Res ms, que us vagi molt b i gaudiu molt lAnatomia! :D
Nil Valentines
83

Anatomia Humana II, Esplacnologia - Nil Valentines

Enviado por

Dados do documento

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Anatomia Humana II, Esplacnologia - Nil Valentines

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Anatomia Humana II:

3. Aparell Digestiu.................................................................................. ...................................................... 73

Nil Valentines Vilaplana

1.B ANATOMIA DE LAPARELL RESPIRATORI

Nil Valentines Vilaplana

Nil Valentines Vilaplana

1.A EMBRIOLOGIA DE LAPARELL RESPIRATORI

Nil Valentines Vilaplana

1.1.3 Tercera setmana de gestaci

Les cllules del mesoderm es diferencien en tres grups:

Nil Valentines Vilaplana

1.2 Formaci dels esbossos pulmonars

Innervaci dels arcs faringis:

1.4 Trquea, bronquis i pulmons

Pulmons: La seva maduraci t quatre perodes:

Nil Valentines Vilaplana

1.B ANATOMIA DE LAPARELL RESPIRATORI

Nil Valentines Vilaplana

Al nas hi podem distingir diferents parts:

1.7.2 Vascularitzaci i innervaci del nas

1.8 Fosses nasals

Nil Valentines Vilaplana

1.8.2 Vascularitzaci i innervaci de les fosses nasals

1.9 Sins paranasals

Nil Valentines Vilaplana

Si observem lestructura del cartlag tiroides podem observar que presenta:

Nil Valentines Vilaplana

Epiglotis: Cartlag elstic amb forma de fulla o raqueta localitzat

Cartlags accessoris: Sn inconstants i en nombre parell:

1.11.3 Articulacions, lligaments i membranes

Nil Valentines Vilaplana

*Mitjans de fixaci de la laringe:

b) Espai mig (transgltic): Est situat entre els dos plecs i hi

Nil Valentines Vilaplana

Nil Valentines Vilaplana

Nil Valentines Vilaplana

1.11.6 Dinmica funcional de la laringe

Nil Valentines Vilaplana

b) Venosa: Acompanya a les artries i trobem:

Nil Valentines Vilaplana

Nil Valentines Vilaplana

1.11.2 Divisi traqueal

Nil Valentines Vilaplana

1.13.2 Caracterstiques dels pulmons

Nil Valentines Vilaplana

Podem dividir la cara medial en dues parts:

1.13.3 Divisi pulmonar

Nil Valentines Vilaplana

Lbuls: En funci del pulm:

Nil Valentines Vilaplana

Bronqui principal esquerre, dna lloc:

Nil Valentines Vilaplana

1.13.5 Vascularitzaci i innervaci dels pulmons

b) Irrigaci limftica: Ganglis paratraqueals, ganglis traqueobronquials i ganglis mediastnics anteriors.

1.14 Pleura i Mediast

Nil Valentines Vilaplana

Nil Valentines Vilaplana

2.B APARELL REPRODUCTOR

Nil Valentines Vilaplana

2.B.2 APARELL REPRODUCTOR FEMEN

2.C EMBRIOLOGIA DE LAPARELL UROGENITAL

Nil Valentines Vilaplana

2.A APARELL URINARI

Nil Valentines Vilaplana