F.carbonell 2009 La Reconversio Ofici Educar Fundacio Bofill

La reconversi
de lofici deducar
6[^QP[XciPRX\XVaPRX^]bXTSdRPRX
2^]RXdcPSP]XP8]cTaRd[cdaP[|bd]_a^YTRcTST[P5d]SPRX9Pd\T1ÛX[[`dTc|_Ta
UX]P[XcPcÛTaXaP[_aÛTbbâPcST_aX\vaXPXbTRd]SvaXPd]PR^[[TRRXST\PcTaXP[b
_TaP[PVTbcXST[PSXeTabXcPcb^RX^Rd[cdaP[;PR^[[TRRXaT_T[\PcTXg]^\ST[
_a^YTRcT
4][T[PQâPRXST[b\PcTaXP[bbdcX[XciT]SdTbP_a^gX\PRX^]bbX\d[cv]XTb3d]P
QP]SP [Tb VdXTb b^QaT T[b _a^RTbb^b ST b^RXP[XciPRX SX]UP]cb X YêTb ST[b
R^[[TRcXdb X\\XVaP]cb bT[PQâT] P _PacXa ST aTRTa`dTb Tc]^VavUX`dTb T]RPaaT
VPSTbP\QP`dTbcPUX]P[XcPc3P[caPQP]SP[TbVdXTb`dTcaPRcT]cT\TbcaP]beTa
bP[bST[TbaT[PRX^]bRd[cdaP[bTb]^SaTXgT]ST[caTQP[[X[P]v[XbXUTcbT]bT\X]PaXb
XTb_PXbSTaTU[TgXR^]Yd]cPâVP]XciPcbcP\Q|_TaP[^RPbX
C^cTb [Tb ^QaTb b] b^c\TbTb P [P]v[XbX ST[ 2^]bT[[ 0bbTbbâ ST [P R^[[TRRX
Uâ\Pc_aX]RX_P[\T]c_Ta_aÛTbbX^]P[bST[TSdRPRX`dTâXT]cT]b^QaTT[R^]
cX]VdcST[bcaTQP[[b
2^âSX]PRXST[_a^YTRcT)
5PcWXP1T]WP\\^d;PRWXaX
3XaTRRXST[PR^[[TRRX)
5aP]RTbR2PaQ^]T[[?Pab
2^]bT[[0bbTbbâ)
<PacP2PbPb<PacP2^\Pb9^P]<PaXP6Xa^]P?T_6aPcPRb0[QTac6aPd
4]RPa]P<^[X]P7P\XS1T]WP\\^d=aXPCTa|b<]XRPC^[bP]PbX?X[PaDVXS^b
5aP]RTbR2PaQ^]T[[
3P]X[^<PacdRRT[[X
La reconversi
de lofici deducar
4d\^4SXcâXP[5d]SPRX9Pd\T1ÛX[[
3XbbT]hST[PR^QTacP)4d\^VavUXR
<P`dTcPRX)EXRcaXP;_Ti
8[[dbcaPRX^]b)R[XRcaP{bRR[
?aX\TaPTSXRX)bTcT\QaTST!(
5aP]RTbR2PaQ^]T[[3P]X[^<PacdRRT[[X
SP`dTbcPTSXRX)

4d\^4SXcâXP[2ST?Ta^cA^RPVdX]PaSP &'$EXR
CT[("''(!' '5Pg("''("$#
fffTd\^TSXcâXP[R^\Td\^TSXcâXP[/Td\^TSXcâXP[R^\
4d\^|b[TSXcâXP[ST[PD]XeTabXcPcSTEXR
5d]SPRX9Pd\T1ÛX[[2ST?aêT]{P"!#'"&1PaRT[^]P
fffUQÛX[[RPcUQÛX[[/UQÛX[[RPc
8\_a}bP0]\P]6avUX`dTbST[EP[[}bB;fffP]\P]R^\
3X_bXc[TVP[)1"## !(
8B1=)(&''#(&%%"!#"
Sumari
INTRODUCCI
...........................................................
1. ELS TEMPS JA HAN CANVIAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Canvis socials i drets fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El nou des-ordre socioeconmic mundial. La globalitzaci . . . . . . . . . .
Nous models familiars i canvis en els valors socials . . . . . . . . . . . . . .
Els moviments migratoris i el transnacionalisme . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Etnicitats i identitats en les societats actuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Immigraci, democrcia i cohesi social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
17
19
25
40
54
64
72
2. CANVI DPOCA, REPERCUSSIONS EDUCATIVES . . . . . . . . . . . .

Reptes en la socialitzaci escolar davui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Escola inclusiva i equitat educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
De les necessitats educatives a les barreres per als aprenentages . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La vinculaci educativa entre aculturaci i inserci social. . . . . . . . .
El respecte a la diversitat en lescola inclusiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
81
84
99
108
112
118
REFLEXIONS FINALS A TALL DE CONCLUSI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
125
ANNEX. MIGRACIONS INTERNACIONALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Algunes dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Causes de les migracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Conseqncies de les migracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
131
133
138
141
BIBLIOGRAFIA
155
............................................................
Introducci
1. Les actituds
Per iniciar la nostra reflexi sobre la incidncia en el nostre sistema

educatiu de les fortes transformacions socials que estem vivint en
aquests temps de canvis, de crisis en plural, escoltarem la veu
dalguns dels implicats. En primer lloc, la veu dun mestre, ja gran
(i que tamb fou un gran mestre) al qual donarem el nom fictici de
Sr. Toms.
El Sr. Toms forma part daquella generaci de professors i de
professores que van prendre el relleu directament dels grans pedagogs
de la Segona Repblica Espanyola. I no s una metfora el que acabem
de dir: el Sr. Toms va conixer personalment, quan era un mestre jove
de tot just vint anys, alguns daquells pedagogs. Alexandre Gal, per
exemple, feia sessions de formaci al seu pis de Sarri, a Barcelona,
amb molta discreci, ja que encara rem a mitjan anys seixanta a
un redut grupet del qual ell, el Sr. Toms, que era dels ms novells,
va tenir la sort de formar part. Per aix se sentia i se sent, amb orgull i
amb ra, hereu de la millor tradici pedaggica, catalana i europea.
Per aquest orgull va anar fent aiges quan, fa alguns anys, els
peridics van comenar a publicar regularment articles amb ttols com
aquest: Espanya retrocedeix en els objectius educatius de la Uni
Europea i se situa en els ltims llocs. No fa gaire que, en conixer-se
els resultats de linforme PISA 2006, deien rotundament: Leducaci
catalana sinstalla en el suspens.
Al principi, el Sr. Toms no en va fer gaire cas i va atribuir aquests
missatges ms a maniobres poltiques amb interessos poc clars que a
una anlisi objectiva de la realitat, per darrerament, la seva opini i,
tamb, el seu estat dnim han canviat. Les dades de les estadstiques
europees en qu es basen aquests titulars li mereixen ms respecte,
fins i tot lintimiden i posen en dubte la seva autoestima professional.
Molts dels companys de la seva promoci han optat per una postura
negacionista sobre la veracitat daquests informes: Qu ens han de dir,
a nosaltres, que coneixem prou b les cavernes i les misries don venim!
Per el desassossec del Sr. Toms no disminueix pas amb aquest tipus
*OUSPEVDDJt
de reflexions. s conscient, s, que qualsevol temps passat, des del

39 en, va ser pitjor, per tamb coneix aquell institut on treballa
la seva filla com a professora de msica, en el qual ms de la meitat
dels nois no aconsegueixen el graduat escolar. Ms de la meitat dels
nois, quina barbaritat! El Sr. Toms no sho pot treure del cap. Tan
malament ho hem fet, els de la meva generaci, que, en temes educatius,
en menys de setanta anys hem passat de la primera lnia dEuropa a estar
a la cua? Entristit, i un xic deprimit, ha pres la decisi dacollir-se a
la possibilitat de la jubilaci voluntria.
Les altres veus que volem portar aqu sn les de lalumnat estranger,
a travs de les anotacions personals duna assessora pedaggica que
acut regularment a dos centres de secundria distints, ambds a la
perifria de Barcelona (CARBONELL, 2006a). Lassessora va anotar en el
seu quadern la seva preocupaci pels comentaris dalguns professors
daules dacollida, que sexpressaven aix:
Samira fa dies que est molt trista. Mha dit que ha demanat al seu
pare que la retorni al seu pas perqu a la classe (2n dESO) ning no
li parla, ni la tenen en compte per res. No t amigues.
Ivn va acabar aix una redacci referint-se als companys i companyes
de laula ordinria de 4t dESO: No em diuen res, no em miren.
Potser no existeixo?
En preguntar-li a aquesta assessora si aquell centre disposa

dalgun pla dacollida per a lalumnat estranger, va dir que no
solament tenen un pla dacollida aprovat pel claustre, sin que
ella mateixa va collaborar en la seva elaboraci. Shi contemplen
detalladament les actituds que cal tenir i les actuacions que shan
de realitzar davant larribada de nou alumnat. Daqu lestupor
daquella bona professional que manifestava el seu desconcert i la
seva impotncia amb una reflexi similar a la del Sr. Toms: Com s
possible? Qu s el que estem fent tan malament?
Segurament les cites anteriors de textos dalumnat nouvingut
(que si no responen a situacions generalizables, tampoc no poden
considerar-se excepcionals) posen de manifest alguns daquests
reptes i daquestes dificultats, que no sn alienes al desconcert dels
professionals implicats i responsables, com s el cas del Sr. Toms
i de lassessora esmentada. Perqu les coses sn com sn, i de poc
serveix la tctica de lestru o confondre el desig amb la realitat.
t-BSFDPOWFSTJEFMPGJDJEFEVDBS
Sense voler sumar la nostra veu al cor dels

El nivell
apocalptics, sabem que un pla dacollida
dinstrucci ha
no s suficient, no s cap garantia que
millorat molt
saculli b lalumnat immigrat, i que cal
reconixer que existeixen desajustaments
en els ltims
massa importants entre, duna banda,
quaranta anys,
els objectius dacollida, dintegraci i
per els resultats
dexcellncia i xit per a tothom, assenyalats
des de ladministraci educativa i, duna
en competncies
altra, els resultats obtinguts en la major
bsiques sn
part dels centres educatius.
encara massa
El Sr. Toms s molt conscient que el
nivell dinstrucci ha millorat espectadeficients
cularment en els ltims quaranta anys
quan ell va comenar a estudiar no arribaven al 2% de la poblaci
els que tenien estudis universitaris, mentre que avui aquest
percentatge se situa prop del 13%; per sap tamb que no s
menys cert que els resultats en competncies bsiques i en aband
escolar al final de leducaci obligatria sn molt, massa deficients. I
es pregunta: Ser, efectivament, culpa de la immigraci estrangera, com
diuen alguns? Lassessora a la qual ens hem referit li donaria un no
rotund i una mica crispat per resposta.
Que la immigraci sigui la responsable principal dels nostres
problemes educatius, ni forma part del llenguatge polticament
correcte, ni sembla demostrat de forma irrefutable. En els tres anys
que separen els dos darrers informes PISA, el percentatge dalumnat
immigrat sha triplicat. En canvi, encara que es mantenen per sota
del que s desitjable, no es pot dir que els resultats de lltim informe
hagin empitjorat molt sensiblement a partir daquest significatiu
augment dimmigraci a les aules; al revs, hi ha hagut una lleugera
millora.
Per, daltra banda, tamb s cert, i no podem ocultar-ho, que aquella
assessora coneix prou b un estudi portat a terme a les comarques
gironines (FULLANA [et al.], 2003), en el qual va quedar de manifest
que el percentatge dalumnat dorigen familiar afric amb fracs
escolar era el doble que el de la poblaci general, i arribava a xifres
superiors al 60% (!). I sap tamb que, comenant per les recerques
als Estats Units de lequip de Coleman a mitjan anys seixanta del
passat segle, i acabant amb les dels Surez-Orozco (SUREZ-OROZCO
i SUREZ-OROZCO, 2008), sn moltes les investigacions internacionals
que han arribat a conclusions similars.
*OUSPEVDDJt
Segur que, en ms o menys grau (i aquest

mats s important), aquestes dificultats de
lalumnat nouvingut han contribut a fer que els
resultats globals de leducaci a casa nostra siguin
deficients. Per el que tamb ha fet la immigraci
estrangera, i aix s ms innegable encara, s
posar de manifest problemes estructurals de
leducaci catalana que no aconseguim resoldre
amb el pas dels anys. I, a ms a ms, cal reconixer
que, si els efectes de tot plegat no han estat ms
demolidors encara per a la nostra educaci, no
ha estat a causa de les mesures empreses per
lAdministraci educativa que han arribat molt
tard: fins al curs 2004-2005 no es va fer un pla concret, dotat amb els
recursos adients sin, precisament, grcies a la dedicaci i lesfor
de molts i moltes professionals responsables, com ara el Sr. Toms i
lassessora esmentada. Per aix no pot estranyar a ning lexistncia,
en mplies capes del nostre professorat, dun sentiment similar al
del Sr. Toms, dinquietud, dincertesa, dincomoditat i tamb per
qu no dir-ho? de desmotivaci. Sentiments afavorits per un cert
desconcert a lhora danalitzar les causes daquest estat de coses i que
dificulta redrear el rumb i reformular les prioritats. Un desconcert
que, per cert, ens sembla que la nova Llei catalana dEducaci ni fa
desaparixer ni fa minvar en el grau que seria desitjable.
Ning no pot negar que leducaci formal i obligatria els seus
objectius i prioritats, i tamb els seus procediments, estratgies i
metodologies est estretament lligada i condicionada pel desenvolupament de la societat a la qual serveix. Ara b, aquest lligam no va
acompanyat de la indispensable agilitat a lhora de fer els reajustaments
necessaris per adaptar-se adequadament als canvis daquesta societat.
Les rutines adquirides i els excessos de burocrcia fan que els sistemes
educatius actuals donin respostes als reptes urgents amb la lentitud
prpia dels grans vaixells de transport, en lloc de fer-ho amb el nervi
dels velers. A ms a ms, amb la conscincia generalitzada que amb
leducaci dun pas ens hi juguem molt, sha volgut justificar, de
vegades, un excs de prudncia que ens ha portat a menystenir i
darrerament, fins i tot a oblidar els objectius bsics i irrenunciables
de tota educaci bsica obligatria.
La immigraci
estrangera ha
posat de manifest problemes
estructurals de
leducaci catalana que no es
resolen amb el
pas dels anys
Com valorar aquest excs de prudncia per no dir dimmobilisme en uns temps duna acceleraci impressionant, en levoluci
de tots els ordres de la vida? Avui encara per segurament per poc
temps podem trobar, especialment a les zones rurals del nostre
pas, famlies compostes per membres de tres generacions (avis, pares
i nts), amb cosmovisions, escales de valors i prctiques socials tan
diferents entre elles com mai en poques anteriors shavien donat. Ens
equivocarem si pensssim que els avis viuen com els ancestres de
dues generacions anteriors; efectivament, i per fortuna, els canvis en
la qualitat de vida, i no solament en els aspectes ms tecnolgics, han
afectat els comportaments i els costums tamb de la gent gran, per el
que podrem anomenar la distncia intergeneracional entre avis i nts
dels nostres dies s, efectivament, incommensurable. Una distncia
similar a la que separa els inicis del telfon analgic, on absolutament
totes les connexions es feien a travs de loperadora de la centraleta
local, del telfon mbil de darrera generaci, amb navegador GPS i
aplicacions multimdia.
Lamentablement el nostre sistema educatiu no ha sabut adaptar-se
a aquests canvis que encara no es veuen prou reflectits en lorientaci i
les prioritats, ni de les poltiques, ni de les prctiques educatives de la
major part dels nostres centres educatius. Potser s que hem comenat
a integrar les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci, per
gaireb gens, aquelles altres innovacions que haurien de mobilitzar
els nous comportaments i les noves actituds que exigeixen laprendre
a ser i laprendre a conviure en les complexes societats actuals (DELORS
[et al.], 1996). Aquestes innovacions haurien dhaver estat la base real
no solament del captol de declaraci dintencions, sin de lesperit
de tot el redactat de la nova Llei catalana dEducaci.
Intentvem, en una altra publicaci (CARBONELL, 2004), explicar
aix la magnitud de la repercussi daquests canvis en leducaci:
Els altres ja no sn els del poble ve, els del carrer de baix. Vnen de
ms lluny. I si ho pensem b, els altres potser som nosaltres (com ens
donava a entendre aquella pellcula dAmenbar), perduts i confosos en la incertesa i en una crisi identitria i referencial, inslita fins
ara, tan inquietant que ens fa por reconixer-la en tot el seu abast.
Educar ja no ser mai ms un quasi-sinnim de fabricar bons pares i
bones mares de famlia (qu vol dir bo i qu s avui una famlia?), ni
treballadors obedients i qualificats (en quin dels molts treballs que
*OUSPEVDDJt
haurem de fer, cada vegada durant menys temps de les nostres vides?).
Educar ja no pot limitar-se a ensenyar habilitats o destreses: cal fer
persones competents. No ha de ser transmetre noms coneixements,
sin tamb ensenyar a pensar, a aprendre a aprendre. Leducaci ha de
deixar densinistrar en unes normes: cal aprendre la millor manera
de canviar-les per millorar-les. Leducaci no pot continuar mirant-se
el melic, aixoplugada en la cultureta nostrada. Ja no s til ensenyar a
caminar pel cam dret que van recrrer totes les generacions anteriors,
ara cal acompanyar en laprenentatge de lart de la navegaci per la
incertesa. Una incertesa que, paradoxalment, com ens deia Giddens
(GIDDENS, 1994), ms creix com ms creix el coneixement.
Malauradament, avui encara es pot fer lacudit fcil que amb
institucions i metodologies inventades al segle XIX, professionals del segle
XX intenten educar ciutadans i ciutadanes del segle XXI. El sarcasme de
lacudit apunta a un fet que ens sembla innegable: cal fer un esfor
important dactualitzaci, deliminaci danacronismes, en la manera
dentendre i practicar leducaci dels infants, dels nois i de les noies.
I els riscs de no fer-ho sn importants.
Efectivament, creiem que, en aquesta nova poca de globalitzaci
convulsa, als professionals de leducaci ens han canviat la feina.
Daqu ve el ttol daquest llibre. I aix com a les reconversions industrials que es varen generalitzar al nostre pas a la darreria de la
dcada dels anys noranta, moltes empreses van haver de prescindir
dels empleats no reciclables, en la tasca deducar no ha passat el
mateix. Una altra diferncia s que aqu no s lempresa qui declara
lobsolescncia del professional, sin que ho fan els mateixos nois i
noies, en el dia a dia de les aules.
Per aix celebrem que sembla que sacaben duna vegada les traves,
les dificultats i les demores per dur a terme una veritable actualitzaci dels estudis inicials del professorat de primria i de les obsoletes
capacitacions pedaggiques del de secundria. Una actualitzaci que
voldrem que comports tamb, i sobretot, una optimitzaci de les
competncies personals implicades en la tasca dels futurs educadors
de nois i noies, i que no es redus a una millora de les habilitats professionals dun futur professorat concebut noms com a instructor
dunes assignatures concretes.
Sha de millorar la qualitat de la formaci (inicial i permanent)
del professorat capgirant-ne lorientaci i les prioritats, des dels pa-
rmetres tecnolgics actuals a altres de ms ideolgics (ESSOMBA,

2007). La formaci permanent tradicional potser aconseguia actualitzar les nostres habilitats, per sabem que, malauradament, sha
mostrat incapa de millorar les nostres competncies i les nostres
actituds professionals. Per intentar donar una resposta adequada als
reptes educatius actuals (aquells que deixen desconcertat el Sr. Toms
i tants altres professors i professores), entre els objectius bsics de
la formaci del professorat creiem que hi ha dhaver aquests dos: a)
aprendre a ensenyar a conviure des de la solidaritat i lequitat, a teixir
vincles afectius i de corresponsabilitat entre lalumnat, potenciant
centres inclusius, en entorns educatius cada vegada ms implicats, i
b) aprendre les estratgies concretes ms eficaces per garantir lequitat
educativa i la igualtat de possibilitats de tot lalumnat.
Per si alguna vegada va ser possible
Lexigncia de
exercir la professi de la mateixa manera a
contextualitMollerussa que a lHospitalet de Llobregat,
a Sarri que a Can Tunis, avui lexigncia de
zaci ha esdecontextualitzaci ha esdevingut condici sine
vingut condici
qua non de leficcia de la nostra intervenci
sine qua non
professional. Una contextualitzaci que, cerde leficcia de la
tament, exigeix dibuixar uns marcs generals
de referncia per a les nostres particulariintervenci
tats. La primera part daquest llibre pretn
educativa
aix: dibuixar un marc general i com de les
transformacions socials i econmiques que ens han portat, en aquest
canvi de segle, a aquest nou des-ordre mundial, per facilitar lanlisi
que hauria de fer cada centre del seu context. Analitzarem els efectes
daquestes transformacions socioeconmiques en la famlia, en la
cohesi social, en els sentiments de pertinena, en els moviments
migratoris Un marc general, s, per de cap manera lluny, ja que
condiciona duna manera brutal el nostre dia a dia i el del nostre
alumnat i les seves famlies. El lector desitjs dentrar en matria educativa de manera immediata, podria saltar-se aquesta primera part per
entrar directament a la segona, que es refereix ms concretament al
fet educatiu. Per no ho recomanem. Noms aixecant el vol guanyarem perspectiva i, aix, tindrem una millor capacitat interpretativa i
comprensiva. En cap cas no volem que aquest aixecar el vol ens faci
perdre el mn de vista; necessitem just el contrari.
*OUSPEVDDJt
La segona part del llibre, com acabem de dir, fa ms referncia al

context educatiu; no solament es contemplen els reptes quotidians a
les aules pel que fa als processos de socialitzaci escolar de lalumnat,
sin que tamb sarticulen una srie de propostes que van des de la
vinculaci educativa entre aculturaci i inserci social a la necessitat
davanar vers escoles cada vegada ms inclusives en contextos i entorns socials progressivament implicats en el fet educatiu. La inclusi
i lequitat educativa es perfilen, doncs, com els eixos fonamentals de
leducaci que necessitem ara i aqu, i que han de marcar les prioritats
en aquesta indefugible reconversi de lofici deducar.
Quan el treball es transforma, quan els models familiars es multipliquen, quan les desigualtats socials es renoven, quan les relacions
entre les generacions veuen trontollar lestabilitat tradicional del poder
i lautoritat, s indispensable que la instituci educativa sobri al mn
i reflexioni, des daquests canvis, per tal de poder escatir el futur de
lofici densenyar. Aquest llibre vol ajudar a caminar en aquesta direcci. I, com tots els de la collecci Conciutadania Intercultural, t
com a destinataris principals els educadors i les educadores, als quals,
a ms de convidar-los a reflexionar sobre les repercussions que els
canvis socials de la postmodernitat i la globalitzaci han provocat en
leducaci, vol animar-los tamb a ser subjectes promotors daquests
canvis, mitjanant, precisament, una eina tan privilegiada com la
seva: leducaci.
I per cloure aquesta potser massa llarga introducci, volem agrair
a cadascun dels membres del Consell Assessor de la collecci les
seves valuoses observacions i aportacions durant les diverses fases
delaboraci daquest llibre. Dels debats que han ocasionat aquestes
aportacions, tots nhem sortit molt enriquits ja que, si b podem dir
que hi ha hagut acord en lorientaci general dels continguts, han estat
molts els matisos, de vegades en qestions gens anecdtiques, que
ens han portat a una tasca daprofundiment i dexigncia, tant en la
valoraci dels fets com en lelaboraci de les propostes. Donarem per
molt ben pagat el nostre esfor si el llibre ajuda els equips docents,
per poc que sigui, en aquesta tasca daprofundiment i dexigncia
sobre la incidncia que tenen en el nostre sistema educatiu les fortes
transformacions socials que estem vivint, de manera que sapiguem
reconvertir amb encert el nostre ofici deducar.
1. Els temps ja han canviat
Els temps estan canviant, deia Bob Dylan els anys seixanta. Ara,
tot i que aquest procs de canvi continua i cada vegada amb ms
acceleraci, repassant aquest mig segle passat podrem dir que els
temps ja han canviat. Per diu la dita que el peix no veu laigua. De
tan immers com hi est, no la percep, no la nota, no sadona de la
seva existncia fins que alg no len treu fora. Als humans ens passa
una cosa semblant amb els canvis socials. Hi estem tan submergits
que, tot i afectar-nos molt, sovint noms en percebem la magnitud i
la transcendncia en els moments ms aguts duna crisi, o quan hi
reflexionem assossegadament.
Fa tant temps que els experts ens diuen que la nostra societat
benestant occidental ha fet un salt qualitatiu, que ja gaireb ha esdevingut un tpic referir-shi. Fins al punt que alg va dir (i molts
hem repetit) que, ms que duna poca de canvis, som els actors,
els protagonistes, involuntaris i la majoria inconscients, dun canvi
dpoca. Potser tan important com ho va ser passar de lEdat Mitjana
a lEdat Moderna, tot i que, naturalment, sn realitats i poques
incomparables. Intentarem repassar, en aquesta primera part del
llibre, les caracterstiques ms importants daquests canvis, la seva
influncia en els moviments migratoris, en la construcci identitria dels subjectes i, en definitiva, en la cohesi de les societats on
convivim.
Canvis socials i drets fonamentals
Lamentablement, els canvis socials a qu estem fent referncia no

han anat duna manera decidida i efectiva en la direcci de corregir
les greus injustcies locals i globals que afligeixen encara una part
important de la humanitat, i que estan a la base de molts moviments
migratoris. Donar un cop dull als vuit Objectius de Desenvolupament
&MTUFNQTKBIBODBOWJBUt
del Millenni de lONU1 no ens omple de satisfacci, sin de vergonya

pel fet de no haver-los assolit encara, en una poca de malbaratament
com la nostra.
De fet, si s cert que, especialment als pasos privilegiats, mplies
capes socials han assolit un notable benestar, no s menys cert que la
rasa que separa els rics dels pobres s cada vegada ms fonda i ms
ampla. Mentre creixen les bosses de pobresa al nord, creixen tamb
bosses de riquesa al sud. Sabem, per posar uns exemples ben coneguts
i difosos de tant en tant pels mitjans de difusi, que la renda de les
350 persones ms riques del planeta supera la dun grup de pasos
empobrits que, junts, representen el 45% de la humanitat. Sabem
que encara sn ms de 24.000 les persones que moren diriament
de fam o de causes relacionades amb la fam, de vegades en directe
i en prime time als nostres televisors, mentre molts de nosaltres, a
laltra banda de la pantalla, emmalaltim i morim a causa duna ingesta
excessiva i insana.
Constatem aquestes i altres desgrcies similars quotidianament,
per aix no sembla encara suficient, fins ara, per comenar a aprendre a viure menys irracionalment en aquest nostre planeta que,
com que cada vegada est ms interconnectat, cada vegada s ms
interdependent. I aix que la norma semblaria clara. Gosaria dir
que gaireb transcultural: tracta els altres sempre com un fi, mai com
un mitj, i fes-ho com tagradaria que et tractessin a tu. I el principi de
convivncia sociopoltica fa alguns segles que est ben acotat: estar
disposat a subordinar, quan cal, els interessos particulars als generals.
Per lantropleg Manuel Delgado reflexionava ja fa temps en veu
alta, en la premsa diria, sobre les causes daquests desajustaments
estructurals. I es preguntava, retricament, si els principis tics que
regeixen la nostra concepci de la vida en societat, fonamentats en
la llibertat, la igualtat i la justcia, sn de veritat compatibles amb el
nostre comportament, amb les nostres prctiques convivencials reals. I
formulava aquesta pregunta (senzilla, gaireb infantil, per dramtica,
perqu si ens traiem la bena dels ulls, ja sabem quina s, des de fa
temps, la resposta): s possible compaginar un sistema poltic que
es proclama equitatiu i igualitari amb un sistema econmic que viu
de la desigualtat i per la desigualtat? (DELGADO, 2001)
1. Vegeu <http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/>
Cada vegada sembla ms extica, anacrs possible

nica i gaireb beneitona aquella declaraci de
compaginar un
principis atribuda a Montesquieu que diu:
sistema poltic
Si jo sabs dalguna cosa que em results
til per que fos perjudicial per a la meva
que es proclama
famlia, ho rebutjaria de la meva ment. Si
equitatiu i
sabs dalguna cosa que results til per
igualitari amb
a la meva famlia i que no ho fos per a la
un sistema
meva ptria, intentaria oblidar-ho. I si sabs
de quelcom que results til per a la meva
econmic que
ptria i que fos perjudicial per a Europa i
viu de la desper al gnere hum, consideraria un crim
igualtat i per la
acceptar-ho (citat a FINKIELKRAUT, 1987:
99). Quin partit poltic en el poder anteposa
desigualtat?
avui els interessos de la humanitat als de
lestat, a lhora de dissenyar, per exemple, la
poltica dimmigraci, o a lhora de decidir el percentatge del PIB que
dedica a cooperaci, o a lhora de prendre el determini de condonar el
deute extern dels pasos empobrits? Quantes famlies catalanes donen
prioritat avui, a lhora de matricular els fills en un centre educatiu,
als interessos socials sobre els familiars, intentant collaborar en la
lluita contra la guetitzaci escolar? I en canvi tots, collectivament i
personalment, ens sentim hereus directes i legtims de la Illustraci,
tothom proclama als quatre vents que cal lluitar incondicionalment
en defensa dels Drets Humans (especialment quan hi ha la sospita
que s un altre qui els vulnera).
T ra Teresa San Romn (1995) quan ens recorda que, en tot cas,
som filantrops perqu volem ser-ho i que la filantropia s un comproms
tic assumit empticament i mancat del tot de racionalitat cientfica.
Per creiem que sequivoquen els qui afirmen, com ella, que la pietat
s lnic argument, lnic motor, que ens ha de permetre aquest accs
a una civilitat equitativa. La pietat va ser possiblement la primera
guspira dhumanitat que va posar en marxa i va donar al a linici
del llarg procs del pacte social que ens ha dut a la promulgaci i
a lactualitzaci peridica dunes normes de joc, duns drets bsics
universals i dunes lleis constitucionals i estatutries en cada naci i
en cada estat. Per una vegada establertes aquestes normes de joc, ja
no s lhora dimplorar pietat, sin dexigir amb contundncia el res-
pecte dels drets bsics i el compliment daquestes

lleis, potser encara insuficients per, precisament,
promulgades per eradicar la injustcia.
Urgeix un canvi important de perspectiva: els
immigrats ni sn, ni haurien de ser considerats,
objectes del dret, sin que sn, a tots els efectes,
subjectes de ple dret. Com molt b diu Angeles
Solanes (2002: 111), aquesta consideraci de no
subjecte, que la major part dels ordenaments legals
consagren, permet continuar mantenint normes
extremament limitatives daccs a la ciutadania
plena. Especialment preocupant s lanomenada Directiva del retorn,
aprovada el 18 de juny de 2008 pel Parlament Europeu. La votaci
daquesta directiva va escenificar la fractura existent a lEurocambra,
ja que el text es va aprovar amb 367 sufragis a favor, 206 en contra i
109 abstencions.
Aquesta nova ordenaci de la immigraci a Europa representa un
pas enrere important en la consolidaci universal dels Drets Humans
ja que, de fet, estableix la repulsiva categoria dsser hum illegal,
passant per alt els drets i les necessitats bsiques de les persones ms
vulnerables, ignorant fins i tot linters superior del menor, principi
dactuaci irrenunciable recollit per la Convenci Internacional sobre drets dels infants.2 En cap cas no es pot gestionar la immigraci
illegal considerant-la noms un problema de seguretat pblica,
ignorant el drama hum que suposa per a tantes famlies. No es pot
privar de ms drets els qui van decidir emigrar per fugir de condicions de vida indignes, amb laspiraci de poder ser reconeguts com a
persones, sense restriccions de cap mena, en aquest reconeixement
de la dignitat personal.
I el pitjor s que aquest dret especfic per a immigrats (lleis i decrets
destrangeria) i les prctiques diferenciadores que comporta queden
legitimats per lordenament jurdic i sn acceptats, amb poques objeccions, com a quelcom natural. Sn aquestes situacions les que han
portat autors a parlar de racisme institucional. Com afirma Solanes
al text citat, els cada vegada ms freqents centres de detenci (o de
Els immigrats ni
sn ni haurien
de ser considerats
objectes del dret,
sin que sn, a
tots els efectes,
subjectes de ple
dret
2. Vegeu una valoraci ms detallada daquesta Directiva a la web de

lAPDHA: <http://www.apdha.org/index.php?option=com_content&task=view
&id=513&Itemid=63>
retenci) exclusius per a immigrats sn, en opini de ms dun expert,

llocs de suspensi del dret. No es regeixen pel rgim ordinari de les
presons i sn un testimoni ms del fet que existeix un dret especial
per als estrangers que pot fer cas oms, en aquest cas, de les garanties
democrtiques establertes pel sistema penal.
Els Drets Humans no sn drets noms del ciutad dun pas europeu, o daquells estrangers que tenen papers, sin que sn drets de
totes les persones sense restricci ni condici de cap mena. Caldria
revisar a fons el reconeixement, de fet i de dret, dels drets de les
persones que pateixen diverses formes dexclusi, com ara els nonacionals, als quals sels exigeix tots els deures per sels regateja el
reconeixement de drets bsics. A la prctica, la normativa jurdica ha
construt, com a mnim, sis situacions administratives que comporten ms o menys restriccions en el reconeixement dels drets bsics.
Des del ciutad de ple dret, el que t la nacionalitat espanyola, fins al
no-ciutad amb menys drets reconeguts, que seria limmigrat sense
papers no empadronat, passant per les altres situacions intermdies
com ara tenir la nacionalitat dun pas de la Uni Europea o disposar

de perms de residncia, per no de treball.
s clar que no tothom ho veu tan clar, aix de la igualtat en dignitat i drets. Fins i tot alguns intellectuals que sn tinguts, en alguns
mitjans, per progressistes argumenten pblicament el seu desacord
amb aquesta igualtat. Giovanni Sartori, per exemple, afirmava fa
uns anys amb contundncia que a Europa, determinats immigrants
curiosament noms els de religi islmica constitueixen contranacionalitats; que sn enemics culturals, inintegrables (SARTORI, 2001:
118) i que concedir-los el dret al vot servir per imposar la poligmia i
lablaci del cltoris. Per aquest motiu es preguntava lautor si s convenient que els nouvinguts tinguin accs a una ciutadania gratuta, a
la qual cosa responia rotundament que no. Daqu a negar la igualtat
en dignitat que defensa larticle primer dels Drets Humans, no hi ha
ms que un petit pas.
En canvi, i segons els Drets Humans bsics i fonamentals que hem
esmentat ms amunt, el que correspondria fer no solament va en la
direcci oposada a les recomanacions del savi itali, sin que tamb
soposaria a qualsevol manipulaci paternalista daquests drets. Uns
drets que no es poden donar si ja sn constitutius de lsser hum,
sin que el que cal fer s reconixer-los pblicament a tots els efectes.
Uns drets que amb lleis dimmigraci estatals (o de la Uni Europea)
es minimitzen i es condicionen des dels parlaments respectius.
En defensa dels parlamentaris, es pot argumenLeducaci per
tar que es veuen forats a fer-ho pel mandat dels
a la ciutadaciutadans que representen (o potser s, en gran
part, per poder tenir satisfet i captiu el seu vot?) i
nia hauria
que, per tant, la responsabilitat s de tots. Cert, s
densenyar a
de tots, per no en el mateix grau. Hom t el dret
exigir del poder
a esperar (i leducaci per a la ciutadania hauria
densenyar a exigir) del poder poltic que sigui el
poltic que sigui
primer de respectar els drets bsics de totes les
el primer de
persones, que faci planificacions no solament a
respectar els drets
curt termini pensant en les properes eleccions,
bsics de totes
sin pensant en les futures generacions i que
tingui una visi de la jugada ms similar a la de
les persones
lliga que a la dels ocells de corral.
El nou des-ordre socioeconmic mundial. La globalitzaci
Lany 1989 va caure el Mur de Berln,

El perode de
que simblicament representava la divisi
benestar de la
del mn en dos blocs antagnics. Alguns
segona meitat
autors han triat aquesta data com a referncia de linici de canvi dpoca a qu ens hem
del segle XX va
referit. Per com s ben sabut, els canvis
ser excepcional;
daquesta volada es congrien lentament, i sn
el normal en
molts i diversos els factors que influeixen en
la histria de la
el seu esclat i en el seu desenvolupament.
Intentarem fer-ne un resum i en presentahumanitat ha
rem esquemticament les conseqncies.
estat sempre el
Us pot semblar que, momentniament, ens
malestar
allunyem del nostre tema, per es tracta de
repassar, sense entretenir-nos-hi, alguns fets
i valoracions que creiem que justifiquen les reflexions sobre educaci
que fem en aquest llibre.
La crisi del petroli de lany 1973 ja va representar un primer cop a
unes poltiques europees de benestar, que van ser vigents entre 1950
i 1975 (a nosaltres, com era costum en aquell segle, tot el que era bo
ens arribava amb retard) i que quedarien definitivament devaluades
unes dcades ms endavant, amb ms o menys rapidesa i profunditat segons els pasos. Aquest perode de benestar anomenat tamb
els trenta [anys] gloriosos, va ser un perode excepcional. El normal
en la histria de la humanitat ha estat sempre el malestar, que es va
tornar a installar desprs daquella poca, certament en unes zones
dEuropa ms que en unes altres, amb forts increments de latur i
amb lemergncia de noves formes dexclusi social, fins i tot dins
dels pasos ms desenvolupats. Noms cal donar un cop dull a les
condicions de desprotecci social i de misria en qu viuen encara
molts ciutadans del pas ms ric del planeta, o adonar-nos de la qualitat
de vida dalgunes banlieues franceses, escenaris de les revoltes amb
incendis de vehicles de fa poc temps.
Fou probablement el progrs espectacular de la microelectrnica,
i la seva repercussi en el desenvolupament de la informtica, el que
revolucionaria de manera ms important no solament la indstria i
les comunicacions, tant fsiques (penseu per exemple en els viatges
en avi a baix cost) com virtuals, sin tamb la vida

quotidiana de les persones.
Aquesta revoluci en la gesti de la informaci
i en les comunicacions electrniques ha tingut
un altre impacte molt gran en la globalitzaci
de leconomia, les conseqncies de la qual
encara estan per veure. Laugment de la riquesa
basada en la producci de bns i lacumulaci de
plusvlues, propi del perode precedent, dna pas
a una economia basada en lespeculaci financera
en el mn virtual dabast internacional, que els
bancs centrals dels estats no sempre saben o poden
controlar. Lenriquiment sobtat i illcit dalguns
es fa a costa de lempobriment de molts, com hem vist recentment
amb la crisi econmica de lany 2008, ocasionada inicialment per
la bombolla financera de les hipoteques sub-prime americanes. Sha
fet evident, aix, el carcter profundament antidemocrtic daquest
funcionament descontrolat del sistema capitalista, que ha arribat a
lextrem, en aquesta darrera crisi i amb la connivncia dels estats,
de socialitzar les prdues mentre mantenia privatitzats els guanys.
Aix ha portat alguns economistes i caps de govern a parlar de la
necessitat no tant dacabar decididament amb lespeculaci, sin de
refundar el capitalisme.
Es fa difcil dentreveure el futur prxim perqu, en gran manera,
est condicionat per la fora dels conflictes socials daquest nou perode que sha obert en encetar el 2009. No obstant aix, els escenaris
ms probables sinscriuen en un arc que va des duna simple creu
i ratlla en el capitalisme financer de les ltimes dcades fins a un
retorn renovat de les poltiques keynesianes, la qual cosa suposaria
correccions profundes en el repartiment de la riquesa entre el capital
i el treball, a travs tant de la fiscalitat com duna revaloraci del rol
dels sindicats.
Michel Wieviorka denunciava els excessos daquesta primera globalitzaci en un article que titulava amb la interrogaci Est superada la globalitzaci? (2009). Interrogaci que ell mateix responia
considerant tres panormiques diferents:
Amb la
connivncia
dels estats sha
arribat a lextrem
de socialitzar les
prdues mentre
es mantenen
privatitzats
els guanys
1. La crisi actual durar el que duri, per quan acabi tot tornar
a ser com abans, i la globalitzaci salvatge continuar.
2. La crisi actual forar un major proteccionisme dels estats, de
tancament i control, que deixar la globalitzaci en el terreny
dels records.
3. La crisi actual forar lemergncia de noves formes de cooperaci entre els estats amb la creaci dinstitucions supranacionals reguladores no solament dels temes econmics. Aix far
entrar la globalitzaci en una nova era menys salvatge i ms
controlada.
En tot cas, la transformaci en la vida
La crisi estrucquotidiana de les persones de qu parltural dels anys
vem difcilment far marxa enrere. Aquesta
setanta va cantransformaci sha fet molt evident en
viar lorientaci
el mn del treball. Vegem-ho amb una
mica de detall. La tayloritzaci i el fordisfordista per una
me (reducci de la feina a tasques simnova manera de
ples, cronometratge, treball en cadena)
fer: el toyotisme
vigents durant el segle passat havien perms un augment de la productivitat desconegut fins aquell moment, grcies tamb cal dir-ho tot a una
sobremotivaci i sobreidentificaci dels obrers en la seva empresa.
Ara, la crisi estructural dels anys setanta va fer girar la mirada cap
al que es va anomenar miracle japons, de manera que va canviar
lorientaci fordista del perode industrial per una nova manera de
fer que acabar sent la dominant en aquesta nostra poca postindustrial: el toyotisme.
Les caracterstiques principals resumides molt esquemticament daquest toyotisme sn:
a) la flexibilitzaci (i per tant, la inestabilitzaci i la precaritzaci)
dels llocs de treball;
b) la recerca constant dun augment de la productivitat (llegiu
dels beneficis empresarials) a travs duna planificaci,
duna gesti i duna organitzaci ms eficients (per exemple:
lescurament radical del temps que hi ha entre la producci
i el consum dun objecte, com passa amb la major part del
comer de mobles actual anomenada just in time, la qual

cosa estalvia moltes despeses demmagatzematge);
c) el treball superespecialitzat, en processos productius molt
fragmentats, en els quals el treballador perd el control i
tamb el sentit i la utilitat dall que est produint, en no
veure ni tenir incidncia en el producte final (hi ha fbriques
que noms fan, per exemple, el cablejat elctric dels autombils, o la tapisseria).
Entre aquests canvis en leconomia productiva no ens podem
oblidar de citar-ne un altre, tamb de molta transcendncia: la tendncia a la deslocalitzaci de les unitats de producci. Ens referim
al procs pel qual algunes empreses, generalment multinacionals,
sempre a la recerca duns majors beneficis empresarials, traslladen
alguns dels seus centres de treball des dels pasos desenvolupats a
pasos amb costos menors, generalment en procs de desenvolupament, on els drets laborals i els sindicats sn febles o inexistents.
Augmenten considerablement, aix, la rendibilitat i els beneficis de
les empreses ms agressives en laplicaci daquests canvis destratgia.
Seria injust no reconixer alguns dels beneAmb el
ficis socials que atribueix el neoliberalisme a
neoliberalisme,
aquests canvis. Per malgrat que sigui cert que
els pasos
hi haur, a partir dara, salaris millors i un ascens
en la qualitat de vida dels membres de les classes
empobrits es
mitjanes dels pasos desenvolupats que puguin
veuen sotmesos a
sobreviure i adaptar-se als canvis, malauradanoves formes de
ment tamb sn molt importants lemergncia
neocolonialisme
de les noves formes dexclusi social i dalienaci
a qu ja hem fet referncia, aix com dexplotai dependncia
ci, especialment als pasos empobrits, que es
veuen sotmesos, a partir daquestes estratgies, a noves formes de
neocolonialisme i de dependncia. Se suprimeixen, per exemple,
els aranzels del comer internacional, noms quan aix afavoreix la
venda dels productes dels pasos rics (que sn els qui tenen el control sobre els organismes internacionals responsables de prendre
aquestes decisions), mentre que es mantenen mesures proteccionistes envers els propis productes per exemple els agrcoles, per
no solament aquests en perjudici de les economies i les balances

comercials dels pasos que sn, ms que pobres, empobrits per la
cobdcia de les seves classes dominants, que se suma a la dels nous
i vells colons i a la de les multinacionals i altres poders fctics.
Tots aquests reajustaments i canvis han provocat un fort trasbals
en el concepte i el valor del treball en les societats postindustrials.
Si en poques anteriors el treball era considerat quasi sagrat i font
didentitat personal (fixem-nos que molts cognoms, no solament al
nostre pas, sn noms doficis: Ferrer, Pags, Fuster) i social (els
oficis sheretaven, el treball era quasi dinstic), ara, com sabem prou
b, el treball esdev flexible, gens estable i molt ms precari. La
identitat personal i social cal buscar-les en altres llocs, per exemple
en el consum i en el lleure.
Daltra banda, el treball ha deixat progressivament de ser el ciment en les relacions capital-fora
de treball, tal com ho havia estat en la fase industrial. Per aquest motiu, els sindicats han perdut
molt marge de maniobra i de negociaci a partir
daquestes transformacions. A lhora de defensar
uns llocs o unes condicions de treball millors, la
coacci que sexercia, per exemple, amb lamenaa de la vaga que en lpoca industrial era
larma dels treballadors en la defensa de les seves
reivindicacions perd, en la fase postindustrial,
tota la fora que tenia. Ara els obrers, a tot estirar, poden tenir noms el control sobre una petita part del producte
final, a causa de la superespecialitzaci i fragmentaci de la producci ja esmentada. A ms a ms, les empreses poden respondre a les
pressions amb lamenaa de deslocalitzar fcilment determinades
unitats de producci a altres pasos menys conflictius, amb salaris i
condicions laborals ms favorables als seus interessos, com tamb
hem vist. I no cal que una empresa perdi diners per tancar-la, per
deslocalitzar-la, o per fer un reajustament drstic de plantilla: nhi
ha prou que sen guanyin menys dels esperats, o que el resultat no
respongui a lestratgia empresarial que han determinat els responsables de la seva gesti.
I per acabar-ho dadobar, sovint es perd linterlocutor: davant dels
treballadors ja no hi acostuma a haver un amo, amb uns interessos
concrets, amb el qual es pot intentar negociar. En ocasions fins i tot
costa saber qui s el veritable amo dunes empreses participades per
societats i accionistes que, portades per la vorgine especulativa, passen dunes mans a unes altres sense que els treballadors ni se nassabentin mantenint, aix si, la marca comercial per no perdre unes
determinades parcelles del mercat fidelitzades a aquesta marca.
Latur, amb una desproporci important entre els diferents pasos i
una evoluci de vegades impredictible (i que la crisi econmica actual
incrementa notablement) s un fenomen que, a partir de la crisi del
petroli esmentada, afecta o amenaa molts treballadors i treballadores que abans consideraven el seu lloc de treball per a tota la vida. Al
costat daquest atur creixent, es fan incomprensiblement, en alguns
pasos europeus, propostes dincrement de la jornada laboral.
Les empreses
poden respondre
a les pressions
amb lamenaa
de deslocalitzar
unitats de producci a pasos
menys conflictius
Parallelament al creixement de latur, sha donat tamb un

creixement important del sector terciari, del sector serveis (comer,
turisme, sanitat, educaci, lleure). Vuit de cada deu assalariats
europeus treballen en aquest sector. I aix ha contribut a generar
tamb importants crisis personals identitries, relacionades amb
el sentit existencial del treball, ja que molts homes aturats han de
reconvertir-se en treballadors de serveis i realitzar feines tradicionalment considerades feminitzades.
I per acabar, s clar, tots aquests canvis socials han afectat tamb,
i continuen afectant de manera decisiva, tant els moviments migratoris, com veurem a continuaci, com leducaci. Una educaci que
tamb nha resultat fortament trasbalsada, ja que han estat posats
en qesti molts valors que li donaven sentit com a instituci social
bsica.
La globalitzaci i les seves conseqncies

Hom anomena globalitzaci el procs
La globalitzaci
derivat de la creixent interdependncia
ha respost nicaentre els diferents pasos del mn, a causa
ment a la lgica
de les facilitats en les comunicacions
derivades de les noves tecnologies de la
dun capitalisme
informaci i la comunicaci. Mentre els
salvatge, que no
governs van perdent atribucions davant el
t altra finalique sha denominat la societat en xarxa, la
tat que el lucre
globalitzaci tamb anomenada mundialitzaci tendeix a unificar mercats,
immediat
societats i cultures, mitjanant una srie
de transformacions socials, econmiques
i poltiques a escala planetria. Aquesta unificaci ni s casual, ni
s inevitable la manera com es duu a terme, ni es fa en profit del
desenvolupament hum. La globalitzaci, fins avui, ha respost nicament a la lgica dun capitalisme evolucionat i salvatge, que no t
altra finalitat que el lucre immediat i mostra una escassa o nulla
preocupaci per les conseqncies de la seva voracitat en la resta de
la humanitat o en les generacions futures. Conseqncies que, de
vegades, suposen i comporten danys irreparables

en el patrimoni de la humanitat, com ara en el
medi ambient.
La globalitzaci hauria de suposar una major
facilitat per als desplaaments interestatals tant
de les persones, com de les idees, dels missatges,
de la publicitat, amb la qual cosa saconseguiria
una internacionalitzaci destils de vida, dels
valors socials, del models de consum, per a la
prctica la globalitzaci econmica avana rpidament, mentre que les dimensions poltiques
de la globalitzaci avancen molt ms lentament,
aix si no es troben amb restriccions obertes.
Les mercaderies o els capitals tenen cada vegada ms facilitats per
desplaar-se per tot el planeta, per no passa el mateix amb les
persones. Per tot plegat, es pot afirmar que, si b no tothom est
dacord que la globalitzaci sigui portadora davantatges, el que no
es pot negar s la transcendncia per a b o per a mal daquesta
globalitzaci en les vides de tots. Una globalitzaci que ha estimulat
leconomia financera especulativa comentada en pgines anteriors,
responsable directa de latur i de la pobresa en una gran quantitat
de persones i famlies.
Els poders estatals es presenten com les primeres vctimes poltiques daquesta globalitzaci i daquesta crisi. Per cal malfiar-sen:
sovint la globalitzaci es transforma en una retrica poltica, dins
dels estats, per legitimar actuacions impopulars que van en perjudici de determinats sectors sensibles. Dalguna manera ens vnen a
dir: nosaltres no ho farem aix, per els processos de globalitzaci dominants ens hi obliguen. Per una part molt considerable del PIB passa
encara per les mans dels estats, i podrien incrementar molt ms el
control sobre lespeculaci financera. Els partidaris de lanomenada
taxa Tobin3 (que propugna laplicaci dun impost a cadascuna de
les transaccions financeres especulatives que travessen les fronteres nacionals) consideren que aquesta taxa seria una manera molt
important de controlar i frenar aquestes operacions especulatives
La globalitzaci ha estimulat
leconomia
financera especulativa, responsable
de latur i de la
pobresa de gran
quantitat de
famlies
3. Vegeu, per exemple, <http://www.eumed.net/libros/2006a/mdll/6.htm>

dentre els molts articles que poden trobar-se en qualsevol buscador dInternet
escrivint Taxa Tobin.
transnacionals que, ara, sescapen de la vigilncia i la fiscalitat dels

estats i perjudiquen leconomia productiva.
Per, certament, el problema s de mal resoldre ja que, si b no
tots els poltics sn iguals, s evident que estan, com a mnim, tan
immersos en aquest sistema econmic com ho estem la resta de
mortals. No sn gent dun altre planeta, sense interessos ni lligams
amb els poders econmics. Per molt que es faci tota una escenificaci poltica de la llibertat dacci del poder poltic, per molt que safirmi la seva independncia dels interessos de les empreses multinacionals, aquests vincles hi sn. Els que inverteixen sumes importants
en les campanyes electorals, els que inverteixen en els mitjans de
comunicaci per poder influir en el vot dels ciutadans creant estats
dopini favorables al sentit dels seus interessos, esperen recollir els
rdits de les inversions.
El discurs neoliberal, sempre a punt per defensar el lliure mercat
al mxim i la mnima intervenci reguladora dels estats, sovint presenta la globalitzaci com un procs altament benfic per arribar a
una unitat planetria, que estaria autorregulada per les lleis de loferta i la demanda. Per, a la prctica, el que fa aquest neoliberalisme
s un atac frontal als mecanismes de solidaritat que shavien generalitzat a tota la poblaci, grcies a fer-los pblics i a regular-los des de
les administracions. Les conseqncies, una vegada ms, perjudiquen els ms vulnerables. Segons va informar la premsa diria, amb
motiu dels gegantins incendis que van assolar Califrnia a final de
2007, pel fet dhaver-se privatitzat, entre altres serveis bsics, tamb
el dels bombers, els qui es van quedar sense casa van ser aquells
que no havien pogut pagar els serveis daquelles empreses privades
de bombers, les quals, contractades per les asseguradores, ruixaven
amb lquid ignfug noms les propietats daquells que s que havien
subscrit la corresponent plissa dassegurana.
Aquest vessant neoliberal de la globalitzaci s denunciat i combatut pels moviments antiglobalitzaci.4 Segons alguns daquests
moviments, el que est passant s que la globalitzaci es desenvolupa sobretot en el terreny econmic sense pretendre una interrelaci
mundial basada en la reciprocitat; no t, en cap cas, una voluntat
4. Vegeu, entre altres, aquestes webs: <http://www.ifg.org/spanish.htm>;
<http://www.nadir.org/nadir/initiativ/agp/free/catala/>; <http://www.aseed.net/>;
<www.attac-catalunya.org>; <http://barcelona.indymedia.org/>
redistributiva de la riquesa; al contrari, el que fa s facilitar la imposici dels poderosos econmicament sobre els febles, procurant
llur dependncia econmica. Segons aquests moviments antiglobalitzaci, es tracta duna ofensiva global contra els mecanismes
pblics de solidaritat dun pas, per substituir-los per altres de privats que donin beneficis a les empreses privades; al mateix temps,
des dinstitucions internacionals (Banc Mundial, Fons Monetari
Internacional, Organitzaci Mundial del Comer) imposen uns
models capitalistes basats en les premisses de la teoria econmica neoliberal als pasos menys desenvolupats, amb la prioritat de
garantir la continutat del benestar dels pasos rics.
A partir del treball i de la lluita daquests moviments antiglobalitzaci, han sorgit accions reivindicatives espectaculars que han
donat repercussi mundial a aquests moviments de resistncia al
neoliberalisme, com ara les mobilitzacions i frums alternatius de
Seattle, Davos, Praga, Nia o tamb a Barcelona, lany 2001, sovint
aprofitant les reunions del G-8 (grup dels set pasos ms industrialitzats, ms Rssia).
Tampoc no es poden passar per alt altres canvis importants,
a nivell de lestat, ocasionats per aquesta globalitzaci. Els estats,
duna banda, han de compartir espais de sobirania amb organitzacions superestatals i, de laltra, han de fer front i donar resposta a
les reivindicacions de la prpia diversitat cultural interna. s fcil
que creixin, en aquest nou context, tant els sentiments nacionalistes com els aparentment antinacionalistes, que no acostumen a
ser altra cosa que nacionalismes assimilacionistes i dominants
davant aquesta vorgine mundialitzadora que posa en qesti la
solidesa de les velles identitats.
Aquesta diversitat cultural interna es fa ms complexa, a ms,
amb laugment de les migracions internacionals, potenciades tamb
per la globalitzaci, amb tots els fantasmes, reals o imaginaris,
que neixen a partir duna possible i ms o menys greu indigesti
social ocasionada per aquesta diversitat tnica i cultural creixent en
un mateix territori. Tot plegat contribueix a lemergncia de noves
possibilitats viscudes socialment, de vegades, de manera molt
problematitzada de construcci identitria individual i collectiva.
Qu vol dir, ara i aqu, ser catal o ser europeu? Qu o qui
esdevenim quan deixem de ser una enorme casa pairal, un conjunt
de famlies extenses, totes emparentades,

Els ssers
quan deixem de ser el centre de lunivers?
humans hem
A les tres humiliacions clssiques de
viscut encegats
la humanitat (la csmica, de Galileu, en
creient en la
dir-nos, precisament aix: que ni rem ni
havem estat mai el centre de lunivers; la
nostra superiobiolgica, de Darwin, en demostrar-nos
ritat davant els
que els nostres rebesavis eren el simis; i
altres:
la psicolgica, de Freud, en fer-nos veure
que no rem amos ni tan sols de nosaltres
els salvatges,
mateixos), ara potser ens caldria afegir-nhi
els estrangers,
una quarta: la cultural, la que desvela que
els diferents
la nostra cultura no s pas la millor del
mn, la que posa de manifest el nostre etnocentrisme, de vegades
fins i tot genocida, en el qual hem viscut encegats la major part dels
ssers humans durant tants segles, creient a ulls clucs en la nostra
superioritat davant els altres: els salvatges, els estrangers, els gitanos,
els diferents Certament, aquesta nova humiliaci collectiva, tant
o ms difcil de pair que les altres tres, tamb ha estat, en certa
manera, una conseqncia ms daquesta globalitzaci. Una consequncia positiva, en aquest cas, si ha servit per fer-nos ms humans
i ens ha perms aixecar el cap per damunt de la tanca domstica i
domesticadora per tal de poder veure amb ms nitidesa que tots
els humans constitum, efectivament, una sola i nica famlia.
Resumim, doncs, les caracterstiques ms importants daquesta
globalitzaci:
t *ODSFNFOUEFMQPEFSJEFMBJNQPSUODJBEFMTBHFOUTFYUFSOTB
la poltica de lestat-naci, com ara: les empreses multinacionals o les institucions internacionals (Banc Mundial, OCDE,
Fons Monetari Internacional, Uni Econmica Europea)
t .VOEJBMJU[BDJDSFJYFOUEFMFTDPNVOJDBDJPOTHSDJFTBMQSPgrs de la tecnologia (Internet, satllits de comunicacions)
i a labaratiment dels vols internacionals. Aix comporta
lefecte secundari dun trastocament de la percepci subjectiva
del temps i de lespai.
t -JCFSBMJU[BDJ EFM DPNFS JOUFSOBDJPOBM QFS GJYBOU MFT OPSmes els pasos ms poderosos, que arbitraran mesures pro-
t
t
t
t
teccionistes en benefici propi i prohibiran mesures similars

als pasos que les necessiten per subsistir.
"VHNFOUEFMFTQFDVMBDJGJOBODFSBJOUFSOBDJPOBMGJOTBMNJUT
inimaginables, que ha comportat molta inestabilitat i volatilitat dels fluxos financers, a ms duna crisi important dabast
mundial.
5FOEODJBBVOBQPMUJDBGJTDBMBDVSUUFSNJOJJ DPNBDPOTFqncia, a un augment de les privatitzacions dels recursos i
xarxes que garantien, en poques anteriors, el benestar social
dels ciutadans.
'PSUFTSFQFSDVTTJPOTEBRVFTUTDBOWJTUBOUFOMFTFTUSVDUVSFT
socioafectives personals com en les familiars i comunitries,
tant en el pla identitari com en ltic i normatiu; tamb en les
institucions, com ara leducativa, que ha de fer front a nous
reptes i a nous perfils dalumnat. Emergncia de noves formes dexclusi i de dominaci.
*ODSFNFOUJUSBOTGPSNBDJEFMTNPWJNFOUTNJHSBUPSJTJOUFSnacionals.
Lexclusi i la nova qesti social

El resultat dels canvis que hem presentat en les pgines precedents
indica una transici de gran envergadura. Vivem, fa poques
dcades, en societats caracteritzades per lexplotaci econmica;
avui, en canvi, estem immersos en societats generadores dexclusi
social. Les figures que encarnen la precarietat i la vulnerabilitat
socials (els exclosos, els aturats, els immigrants per tamb els
joves o les dones) han reemplaat com a smbols de la qesti social
la de lobrer explotat en el treball en cadena tan ben caricaturitzat
per Charles Chaplin a Temps moderns. Als problemes socials que
semblaven concentrar-se en el mn del treball, a la fbrica, se
nhi afegeixen molts ms. En tot cas, per comprendre millor els
mecanismes daquesta exclusi, cal situar-se mes enll de la crisi,
mes enll de la idea dominant en alguns sectors que aquesta
exclusi s noms una conseqncia indesitjable, passatgera i
transitria, dels desajustaments econmics contemporanis.
Lexclusi s el producte duna manera determinada de construir

i de gestionar la societat i els seus trets negatius saccentuen en el
procs de globalitzaci. Redut al seu esquelet ms simple, lexclusi
sestructura per un doble sistema dorganitzaci de les relacions
socials:
1. Per les relacions de producci, pel lloc que socupa en els centres
de treball, pels estatus docupaci, pel nivell dingressos.
Unes relacions i uns estatus laborals que la globalitzaci de
leconomia estan transformant profundament;
2. per tamb pels canvis en les relacions de reproducci, prpies
de mecanismes institucionals com lescola, la famlia, les
poltiques pbliques, o els drets socials, que formen part
de lentorn immediat de les nostres vides i que comporten
protecci i redistribuci de recursos.
Aquests dos sistemes semblen separar-se progressivament. El
primer (les relacions de producci) apareix cada vegada ms sotms
nicament, com ja hem indicat, a les lleis de lespeculaci i de la
competncia econmica; el segon (les relacions de reproducci) est
cada vegada ms tancat en les seves prpies inrcies i limitacions,
i es defensa com pot segons les seves capacitats i limitacions
poltiques i sindicals. No obstant aquesta separaci progressiva, no
sn noms les relacions de producci, sin que s la interdependncia
entre aquests dos grans mecanismes el que defineix, cada vegada ms,
els processos i els resultats de lexclusi social. Dit duna altra manera
ms senzilla: els exclosos se situen avui sota una doble jerarquia:
a) sn pobres i cada vegada ms vulnerables en les relacions de
producci, i b) estan cada vegada menys protegits pels mecanismes
de redistribuci i de transferncia socials.
Cal tenir molt en compte que lexclusi
Lexclusi s,
no es pot reduir a una imatge simple,
ms que una
derivada del tall entre els que estan
situaci, un prointegrats i els que no ho estan, entre els
cs, una lnia
guanyadors i els perdedors. Si entenem
lexclusi daquesta manera restringida,
contnua sense
amaguen una caracterstica determinant de
punt final
lexclusi en les societats contempornies:
lexclusi s, ms que una situaci, un procs, una lnia contnua

sense punt final. Per descomptat que els membres de grups socials
amb uns ingressos escassos i alguns treballs precaritzats estan
ms a prop de lexclusi que aquells altres, de grups qualificats
professionalment, amb ingressos alts; per lexclusi, en sentit
ampli, defineix un procs global, i aquest procs depn duna srie
de connexions socials, la qualitat de les quals defineix justament la
profunditat i la naturalesa de lexclusi.
No es pot menystenir la importncia daquestes connexions
socials (i de la seva qualitat i solidesa) en els processos dexclusi. La
societat moderna es divideix en segments, la posici estructural dels
quals sexplica sobretot per la naturalesa de les diverses connexions
socials i pel control que sexerceix sobre elles. En un extrem, hi ha tots
aquells que gaudeixen de bones connexions (que afecten locupaci,
els ingressos, les capacitats, les proteccions institucionals), i que,
sobretot, guarden i mantenen un control actiu, econmic i poltic,
sobre elles. A laltre extrem, tots aquells definits per connexions
dolentes (ingressos febles, ocupacions precries, mala qualificaci
professional), escasses (poca densitat relacional), perverses (lligades a
activitats informals o illegals), i sense un control efectiu sobre elles
perqu depenen de decisions pbliques sobre les quals tenen poca
o nulla capacitat dincidncia.
s molt important adonar-se de fins a quin punt
lexclusi
depn daquesta densitat i qualitat en la
Lexclusi depn
xarxa de relacions socials. Duna manera grfica,
de la densitat i
en termes colloquials i amb barbarisme
la qualitat en
incorporat se nha dit sempre estar enxufat, o
tamb tenir bons contactes. Per si b s cert que
la xarxa de
sempre ha estat fora important tenir padrins per
relacions socials
ascendir en la pirmide social, la diferncia s
que ara no es necessiten noms per millorar, per
progressar, sin que els bons contactes esdevenen indispensables
per mantenir-se i, en ocasions, fins i tot per evitar precipitar-se pel
pendent que porta inexorablement a lexclusi. Per aquest motiu, si
b en les seves figures extremes lexclusi s certament un fenomen
minoritari, com a mecanisme de posicionament social, est en la
base, en els fonaments de lestructura social davui.
Davant la generalitzaci daquest procs, les posicions socials

intermdies safebleixen. Amb lexcepci de les minories privilegiades,
la major part dels individus tenen el sentiment que la seva posici
ja no s immune ni al canvi ni a un possible deteriorament. Per
aix, les prctiques ms diverses de protecci apareixen en tots els
mbits de la vida social. Per dir-ho duna manera que pot semblar
paradoxal, limportant no s intervenir sobre els esdeveniments
sin aprendre a defensar-sen. Tota la vida social est dominada i s
ostatge daquesta preocupaci major; fins al punt que, com veurem,
t repercussions importants fins i tot en les estratgies familiars
relacionades amb els centres educatius. En primer lloc, per no
solament, en la mateixa elecci de centre educatiu per als fills.
En conseqncia, si en el mn del treball esclaten els sistemes
universals de protecci, emergeixen una muni de miniproteccions
estatutries, on limportant s esquivar, procurar orientar cap als
altres grups socials els riscos professionals i latur. I en aquest joc
del campi qui pugui, els grans guanyen els joves, els homes les
dones, els qualificats els desqualificats, els titulars els interins, els
fixos els temporals i, s clar, els autctons els immigrats
A les ciutats, aquest diferencial en els marges de seguretat

obre tamb bretxes cada vegada ms profundes entre els barris
residencials i els perifrics; entre aquells que gaudeixen dun entorn
agradable i socialment homogeni, grcies a les diverses possibilitats
de segregaci a les quals poden recrrer, i tots aquells altres que
es veuen obligats a compartir lespai amb vens que sn jutjats
indesitjables.
En resum: ni lexplotaci, ni la pobresa, ni les desigualtats han
desaparegut de les nostres ciutats; el que ha canviat s que, cada
vegada ms, aquestes situacions de precarietat social sn la dramtica
conseqncia de processos complexos dexclusi. Uns processos en
els quals, com acabem dexplicar, la manca de connexions socials
eficients, unes relacions deficients amb el sistema productiu i una
prdua daccs als mecanismes de redistribuci i de transferncia
socials constitueixen un cercle vicis de causes i efectes que es
retroalimenten i acceleren, aix, lesmentat procs dexclusi social i
de declivi personal.
Nous models familiars i canvis en els valors socials
Tamb pel que fa als models familiars vivim

uns temps duna acceleraci impressionant,
absolutament inimaginable fa noms unes dcades. A la introducci ja hem esmentat la distncia intergeneracional que separa avis i nts duna
mateixa famlia, i comparvem aquesta distncia
amb la que separa el telfon analgic del telfon
mbil de darrera generaci.
A final dels anys setanta, una reconeguda
antroploga, Margaret Mead (1977), proposava
una tipologia de tres models de transmissi generacional i dedicava
a cadascun dells un captol del seu llibre. Aquests captols portaven
els ttols que destaquem en cursiva:
Pel que fa als

models familiars,
vivim una acceleraci impressionant, inimaginable fa noms
unes dcades
t $VMUVSFTQPTUGJHVSBUJWFTJBWBOUQBTTBUTCFODPOFHVUT. Sn prpies
de les societats preindustrials, en les quals els nens aprenien (i
aprenen, en les societats actuals qualificades de primitives)
de manera repetitiva, sobretot dels ms grans, en un context
de canvis socials molt lents.
t $VMUVSFTDPGJHVSBUJWFTJQBSFMMTGBNJMJBST Serien aquelles en qu
tant els nens com els adults aprenen dels coetanis. Podrem
dir que s una caracterstica de les societats modernes on els
canvis (socials, culturals) es produeixen de manera cada
vegada ms rpida.
t $VMUVSFT QSFGJHVSBUJWFT J GJMMT EFTDPOFHVUT. Emergents en el
moment descriure M. Mead el seu assaig, serien aquelles en
qu els adults tamb aprenen dels joves, els quals assumeixen
una nova autoritat en prefigurar un futur encara desconegut.5
Correspondrien a les anomenades societats postmodernes;
com sabem prou b i estem analitzant en aquest llibre, els
canvis hi sn molt accelerats, la qual cosa incrementa la
incertesa i el desconcert.
Carles Feixa, per explicar aquestes relacions intergeneracionals
utilitza tamb una metfora similar a la nostra del telfon. Ell fa servir un altre estri, el rellotge, i relaciona la seva evoluci amb aquells
tres models de transmissi generacional de Mead. Ho explica aix:
En les cultures postfiguratives com en el rellotge de sorra predomina una visi circular del cicle vital, segons la qual cada generaci reprodueix els continguts culturals de la generaci anterior. En
les cultures cofiguratives com en el rellotge analgic preval una
visi lineal, segons la qual cada generaci instaura un nou tipus de
continguts culturals. Per ltim, les cultures prefiguratives com el
rellotge digital instauren una visi virtual de les relacions generacionals, segons la qual les connexions entre les edats sinverteixen i
les estructures biogrfiques es collapsen (FEIXA, 2001: 8-9).
5. Durant la famosa dcada dels anys seixanta, aquesta idea que els pares
havien daprendre dels fills es va fer bastant popular en determinats ambients
contestataris. Ensenyi als seus fills, per exemple, s una can de Graham
Nash publicada lany 1970 a llbum Dej Vu, de Crosby, Stills, Nash i Young,
que rpidament es va convertir en un himne contracultural. La can, nascuda
de la difcil relaci de lautor amb el seu pare, reflexiona sobre qui hauria densenyar a qui.
Els pares creuen

que avui s ms
difcil educar els
fills que abans;
i molts tenen un
grau de desconcert notable
Aquests canvis en els models de transmissi

generacional, units als canvis en les tipologies familiars a qu ens referirem en lapartat
segent, expliquen molts dels conflictes que viu
la famlia com a instituci educativa bsica. La
gran majoria de pares creuen que avui s ms
difcil deducar els fills que abans, i el grau de
desconcert, en molts casos, s notable. Creiem
que sn cinc els factors ms importants als quals
es deu aquest desconcert:
1. Molts pares i moltes mares viuen amb desassossec llurs responsabilitats educatives en constatar que els models heretats
de generacions anteriors no donen resposta a les necessitats a qu
han de fer front. Durant segles, hem educat els fills imitant
els patrons i les conductes que vam veure en els nostres
pares; avui, aquesta imitaci ja no s funcional. Per dir-ho en
paraules de Margaret Mead, pares que van ser educats, quan
eren infants, segons models cofiguratius de transmissi generacional es veuen avui dia confrontats a la necessitat deducar
els fills en els requeriments propis duna cultura prefigurativa. En el cas de les famlies immigrades, aquest salt pot ser
encara ms brusc, segons les caracterstiques socioculturals
dorigen.
2. Els canvis en els models de famlia tamb han contribut de
manera decisiva a aquest efecte desestabilitzador. Lexperincia
personal dhaver estat fill o filla en una famlia extensa no serveix de gaire si sha de ser pare o mare en una famlia nuclear
o monoparental. Al canvi de model cultural i axiolgic, shi
afegeix tamb aquesta prdua de referents familiars o daltres
adults significatius. Les famlies immigrades procedents de
zones rurals pateixen encara ms les conseqncies daquests
canvis de model familiar. Per exemple, les mares dels pobles
de Senegal i Gmbia aprenen a tenir cura dels fills grcies
a les altres dones ms experimentades de la famlia amb
qui conviuen a la mateixa unitat familiar. Immigrades a
Catalunya i installades en un pis duna ciutat, pateixen els
seriosos inconvenients de no disposar daquest suport.
3. Relacionat amb el punt anterior, un altre canvi en els models

familiars que sha de tenir en compte s la creixent reducci del
nombre de membres de les unitats familiars. No es tracta nicament de lincrement de les famlies amb fills nics. Tamb cal
tenir en compte les famlies monoparentals, no sempre amb
divorci o separaci prvia. I en lextrem daquesta tendncia hi
ha lincrement de domicilis en qu hi viu una sola persona, ja
sigui per raons de vidutat o pel creixent fenomen anomenat
amb langlicisme singles, s a dir, persones adultes que han
decidit viure soles.
4. La incorporaci de la dona al mn del treball assalariat ha tingut una gran repercussi tant en lestructura i la composici
familiar (es tenen menys fills i es tenen ms tard) com en
les funcions i els rols tradicionals del pare i de la mare, tant
en la gesti de la vida domstica com en leducaci dels fills.
Augmenten, aix, les dificultats de conciliaci entre els requeriments de la vida familiar i els de la vida laboral, la qual cosa
acostuma a anar en detriment de la dedicaci dels adults (en
quantitat, i sovint en qualitat) als seus fills.
5. Tot plegat fa aparixer leducaci dels infants i joves com
una cosa complexa, difcil, complicada i cada vegada ms
tecnificada. Aix va ser causa i efecte alhora, a partir dels
anys seixanta,6 de laparici duna allau dexperts i de teories
(sovint contradictries) que van alarmar els pares sobre els
terribles efectes en forma de frustracions i complexos
que comporta reprimir els desigs o la creativitat dels infants.
El desconcert que han ocasionat aquestes psicologies de sal ha
fet necessaris nous experts que han densinistrar els pares en
les funcions ms elementals, per exemple, ensenyar a menjar
o a fer dormir un nad. Com diu Ignasi Vila (1998: 51), hi
ha cada vegada ms experts que decideixen qu s bo i qu
s dolent per a un infant i, per tant, premien o castiguen les
famlies segons si sadeqen o no a uns suposats criteris preestablerts.
6. Coincidint amb la vulgaritzaci a travs del cinema i altres mitjans de

comunicaci duna lectura simplista i deformada de les principals teories de
la psicoanlisi.
Aquesta necessitat de professionals especialitzats en temes de criana i educaci dels fills es

refora amb el trnsit de la famlia extensa a la
nuclear. Els pares, sense el suport tradicional dels
avis, necessiten lajut daquests professionals. La
infncia, que fins fa un segle havia merescut
molt poc latenci de la cincia, comenar, aix,
a ser un camp destudi important. Aquest increment dinformaci sobre aspectes peditrics o
de psicologia infantil, a ms del risc de produir
lefecte contrari al que es pretn, ha tingut sovint
un efecte culpabilitzador per als pares, que veuen confirmats els
seus temors de no saber educar adequadament els fills. s el primer
pas per a la dimissi progressiva de les seves funcions i responsabilitats educatives: si ho fem tan malament, el millor ser intervenir
com menys millor.
Les dificultats dentesa entre escola i famlia tenen relaci, de
vegades, amb aquesta falta de sintonia entre els experts i els pares,
que acostuma a debilitar encara ms la precria confiana de moltes
famlies en les seves competncies educatives. Sn uns pares que
busquen la sortida a aquest cercle vicis de vegades amb un excs
de sobreresponsabilitzaci, de vegades atribuint els orgens de tots
els seus mals a lescola o als companys.
Les dificultats
dentesa entre
escola i famlia
sovint tenen relaci amb la falta
de sintonia entre
els experts i
els pares
Evoluci de les tipologies familiars

Forant una mica el parallelisme, podrem dir que a cada un
daquells models citats de transmissi intergeneracional a qu es
referia Margaret Mead, correspondria una tipologia familiar, que
serien respectivament: la famlia extensa; la famlia nuclear i la famlia postmoderna. Vegem-les amb ms detall, especialment aquesta
darrera.
La famlia extensa
En la famlia extensa acostumen a viure en la mateixa unitat
familiar diverses generacions: pares, avis, nts, oncles i cosins
dambds sexes. En una proporci important de les societats

estudiades per lantropologia clssica (HARRIS, 1990), la vida domstica est organitzada en aquest tipus dagrupaments, que de vegades
poden ser polgins. Per exemple, un tipus de famlia extensa freqent a lfrica s la composta per dos o ms germans, cadascun
dels quals amb una esposa o ms duna, que viuen amb els seus
fills, de vegades tamb adults i amb ms duna esposa i els seus fills.
Alguns autors consideren tamb famlies extenses aquelles que, tot i
no viure sota un mateix sostre (de vegades a causa de les dimensions
dels habitatges moderns) mantenen entre els seus membres uns
vincles quasi tan estrets com en la famlia extensa tradicional.
La famlia extensa, en contextos socioeconmics difcils, garanteix
ms b la supervivncia dels membres de la unitat familiar. Ja ho diu
la dita: la uni fa la fora, i proporciona un contingent ms gran de
m dobra, la qual cosa permet augmentar la productivitat i realitzar
diverses funcions simultniament. Per amb la industrialitzaci,
lestat i diverses institucions pbliques i privades comencen a ferse crrec de funcions tradicionalment prpies de la famlia, amb la
qual cosa es facilita, si no lemergncia, s lincrement de les famlies
nuclears.
Val a dir que la caiguda de les societats del benestar es caracteritzar precisament per una reculada en aquestes prestacions
socials. Sovint, els avis i altres membres de la famlia han de
tornar a assumir aquelles funcions que havien estat prpies de la
famlia extensa, amb els inconvenients derivats, moltes vegades,
de no compartir un mateix barri. Per aix no hem de desestimar la
presncia de famlies extenses en les nostres societats; famlies en
qu conviuen tres generacions juntes no sn infreqents. Segons el
cens del 2001, hi havia a Espanya ms famlies daquest tipus (ms
de 631.000) que no pas famlies nombroses (MEIL, 2006).
La famlia nuclear
Composta pel marit, la muller i els fills, s, segons els antroplegs,
el tipus dagrupaci familiar ms ests en la gran majoria de les
cultures humanes, tot i que tamb trobem formes alternatives
dorganitzaci domstica, sovint ms importants i nombroses que
la famlia nuclear (HARRIS, 1990).
Com ja hem dit, els serveis socials propis de les

societats del benestar (educaci, salut, sistema de
pensions) van estimular el creixement daquest
model, que va arribar a ser dominant en les
famlies urbanes occidentals de la segona meitat
del segle passat. Sn propis daquest model
tres rols bsics: esposa/mare, marit/pare i fill/
germ.
La situaci familiar ms freqent a Espanya
s, encara, la famlia biparental amb dos fills,
seguida de la biparental amb un fill. Aquestes
dues categories sumen tant com totes les altres
juntes. Tot i aix, el model de convivncia en una famlia tpica
composta per un pare, una mare i els seus fills dependents t cada
vegada menys pes en les formes de viure de la poblaci espanyola
(MEIL, 2006: 16), i el model que ms ha crescut en lltima dcada
s el monoparental encapalat per una dona. Cal assenyalar la
importncia de la feminitzaci dels moviments migratoris per
explicar tamb aquest creixement.
La famlia tpica,
amb un pare,
una mare i
els seus fills
dependents,
t cada vegada
menys pes
entre la poblaci
espanyola
La famlia postmoderna
Postmoderna, adaptativa, funcional, lquida sn qualificatius que els socilegs apliquen a la famlia contempornia en un
intent de definir un nou conjunt taxonmic que agrupi les diferents
manifestacions actuals daquesta instituci bsica de la societat.
Javier Elzo, referenciant una mplia recerca internacional7 en
la qual va participar sobre les caracterstiques de la famlia actual
(organitzaci i relacions dins la famlia, causes dels possibles
conflictes, postura dels pares respecte duna srie de valors, etc.),
presenta quatre tipus de famlies contempornies al nostre pas les
caracterstiques dels quals resumim a continuaci (ELZO, 2005):
1. Famlia endogmica. Correspondria a un model familiar clssic,
polticament correcte. Sn famlies en les quals les relacions
7. Els resultats espanyols shan publicat a E. MEGAS (coord.). Hijos y padres:
comunicacin y conflictos. Madrid: FAD, 2002. Els resultats francesos a ATTIASDONFUT [et al.]. Le nouvel esprit de famille. Pars: Odile Jacob, 2002.
entre pares i fills sn bones, on les resLa rigidesa

ponsabilitats duns i altres estan clares
dels pares i la
i sn assumides per tots. Els valors ms
diferncia abisafavorits pels pares sn la moralitat, la
bona formaci i els diners; per hi ha el
mal descales de
dubte de si ms enll del caliu familiar,
valors dels fills
els fills poden demostrar que han fet seus
sn la principal
aquests valors. Aquest model familiar
causa de
va de baixa (actualment representa el
24% de les famlies espanyoles) a causa,
conflictes
sobretot, de la desaparici de la figura de
la mestressa de casa, atesa la creixent incorporaci de la dona al
treball fora de la llar, amb la reordenaci de tots els rols familiars
que aix comporta.
2. Famlia conflictiva. Aquestes famlies sn les que tenen les pitjors
relacions entre pares i fills (a causa de les drogues, dels desacords
sobre loci dels fills, de les amistats dels fills no volgudes pels
pares, de les actituds i activitats sexuals dels fills, de les males
relacions entre germans, etc.) i la comunicaci entre els seus
membres s escassa o dolenta. La dimensi educadora i socialitzadora de la famlia s molt deficient i els fills i les filles, en
ocasions, assumeixen valors i actituds contrries a les dels pares
com a manifestaci dautonomia personal. La rigidesa en els pares i la diferncia abismal entre les escales de valors dambdues
generacions acostumen a ser la causa principal dels conflictes.
Segons la recerca esmentada, un 15% de les famlies espanyoles
subicarien en aquesta tipologia.
3. Famlia nominal. s el model majoritari en la nostra societat, ja
que abasta el 43% de les famlies. Els membres es comuniquen
poc, tenen pocs afanys i pocs objectius comuns. Ms que conviure,
podrem dir que practiquen una coexistncia pacfica. Els pares han
desertat de les seves funcions: no simpliquen, estan cohibits, no
donen resposta als requeriments dels fills. Valoren, en tot cas, el
dia a dia, el temps lliure i loci, laparena fsica Troben normals
els comportaments dels fills si aix s el que fa la majoria. Seviten
les discussions, es mira cap a una altra banda, es confia que amb
ledat les coses milloraran. La capacitat educativa i socialitzadora
daquesta tipologia familiar s molt escassa. Els joves es formen
ms amb els amics, amb els mitjans de comunicaci, al carrer

que amb la famlia.
4. Famlia adaptativa. Seria el model emergent, el ms modern, el que
reflecteix millor les tensions a qu est sotmesa la instituci familiar.
El defineix la recerca dacomodament i adaptaci a les noves condicions socials, als nous rols de lhome i de la dona, a la demanda
creixent dautonomia dels fills, que exigeix un acompanyament
educatiu dels adults discret per efectiu. Uns fills amb unes noves
escales de valors i que demanen ms llibertat, especialment en ls
del temps lliure. La capacitat de comunicaci intergeneracional
s bona, per aix no vol pas dir que no es produeixin conflictes i
malentesos de vegades fins i tot greus. Els rols i lestatus de cadasc
sn poc estables, estan en revisi constant enmig de tempteigs i
incerteses: ajustament dels rols familiars, de les noves formes de
treball i doci, de les exigncies dautonomia dels adolescents, etc.
Per tot plegat, no sn endogmics, com els del primer grup, sin
que estan molt oberts a lexterior.
Lactitud negociadora de la famlia adaptativa
davant el conflicte tamb s la caracterstica ms
important que altres investigadors destaquen
en les famlies emergents en la postmodernitat.
Per exemple, en la recerca citada de Gerardo
Meil es parla dun nou pacte conjugal que
es desenvolupar i cristallitzar en un model
familiar que ell anomena, precisament, famlia
negociadora. Negociadora, no solament dels rols
de gnere sin tamb de les normes i mbits de
llibertat individual que regulen la convivncia
dins la unitat familiar. Segons aquest autor, la
famlia negociadora no s sin una manifestaci
ms daquesta concepci consensual de la vida conjugal, cosa
que, alhora, s una manifestaci daquest procs ms general
dindividualitzaci que es produeix en la segona meitat del segle XX,
que sha accelerat durant les ltimes dcades i ha donat lloc a la
pluralitzaci de les formes dentrada, permanncia i sortida de la
vida familiar. Laparici de la famlia negociadora s fruit, per tant,
de la postmodernitzaci de la vida familiar (MEIL, 2006: 9).
Lactitud negociadora de la
famlia adaptativa davant
del conflicte s
la caracterstica
ms important
en la postmodernitat
Aquest model de famlia negociadora es fa present tamb en

moltes famlies immigrades. La diversitat de models familiars i
lacceleraci en els processos de transformaci daquests models,
lesmentada feminitzaci dels moviments migratoris contemporanis,
les separacions dels membres de la unitat familiar sn factors
que qestionen la validesa, o si ms no la utilitat, dels models
tradicionals.
La transmissi de valors a la famlia

En la descripci dels quatre models familiars precedents ja hem
fet referncia a alguns valors que es prioritzaven a cada model,
per ara voldrem aprofundir una mica ms en aquest tema tan
important.
Simplificant molt una anlisi que requereix molta ms profunditat
i deteniment, de vegades sentim veus que afirmen que, durant el
darrer segle, les nostres societats opulentes i globalitzades han
passat de lestalvi al malbaratament i al consumisme; del sacrifici i
lajornament de la satisfacci del desig a limmediatisme hedonista;

de la preocupaci espiritual per ser a la generalitzaci del tenir i
a la banalitzaci del semblar; dels dogmatismes al relativisme i la
relaxaci de la norma Els instruments que han facilitat i accelerat
aquests canvis de vegades han estat tan banals, aparentment, com
la generalitzaci de les targetes de crdit o la penetraci de la TV a
prcticament totes les famlies.
Amb un pessimisme mal dissimulat, el director de cinema
polons Krzysztof Kieslowski manifestava, en una entrevista, que
ens hem tornat massa egoistes, massa enamorats de nosaltres
mateixos i de les nostres necessitats. Els altres han passat a un
segon pla. Creiem fer moltes coses per als nostres familiars, per
quan arriba la nit ens adonem que encara que aparentment ens
hem escarrassat per ells, ja no tenim forces ni temps per abraarlos, per dir-los alguna cosa bona, alguna cosa una mica amable.
Creiem que cal fugir, especialment els educadors, de les valoracions apocalptiques del
Cal fugir,
canvi de valors que comentem, entre altres coses
especialment els
perqu tot fa pensar que aquesta poca dimmeeducadors, de les
diatisme i malbaratament est arribant a les acaballes. Com ja hem comentat, la profunda crisi
valoracions apofinancera de lany 2008 probablement marcar
calptiques dels
un abans i un desprs en aquests valors que,
canvis de valors
daltra banda, avui per avui, ni sn universals ni
estan estesos duna manera igual en tots els sectors socials. Seria injust, per exemple, negar la permanncia de la
solidaritat i la fora de les obligacions morals en el si de les famlies.
Per ventura, no s encara la famlia qui, en cas de necessitat, assumeix responsabilitats enfront de la salut o de les dificultats de les
persones? En realitat, ms que a una simple crisi al que assistim s
a una transformaci dels valors, sobretot en els procediments i estils
de la seva transmissi. Les nostres orientacions culturals sn ms
ambivalents, els nostres desigs sn ms contradictoris, i la nostra
relaci amb els altres est cada vegada ms marcada per la relaci
amb nosaltres mateixos. Per tornar a lexemple anterior, assumir
responsabilitats familiars depn menys de les obligacions derivades
dels rols respectius (fill, pare, mare, marit, muller) que de la naturalesa afectiva del vincle que ens lliga singularment a laltre.
Tot i aix, s cert que, com diu Meil

Els pares i les
(2006: 14-15), les famlies espanyoles
mares volen ser
(com les dels altres pasos desenvolupats)
amics dels fills,
han optat per invertir els augments de
renda registrats durant les ltimes dcai aix no semdes no a tenir ms fills, sin a invertir cada
pre s fcil de
vegada ms en ells; i tamb a augmentar
conjugar amb
el consum fins a cotes insospitades en el
la necessitat de
passat. A Catalunya (a diferncia del que
passa als pasos escandinaus i fins i tot a
posar lmits
Frana), en no veures facilitada la conciliaci entre treball i famlia, cosa que penalitza de manera especial les
dones, no pot sorprendre ning aquest descens de la natalitat. I tot
plegat acaba derosionar la imatge i els rols tradicionalment propis
de la figura paterna, ja prou deteriorada pel declivi del patriarcat. En
conseqncia, sovint els pares assumeixen rols considerats tradicionalment maternals (nutrici, afecte, cura), mentre que els rols
tradicionalment atributs a la figura paterna (respecte, contenci,
capacitat de posar lmits, disciplina) queden, massa sovint, sense
assumir per ning. Els pares i les mares volen ser amics dels fills,
i aix no sempre s fcil de conjugar amb la necessitat de dir que
no, dhaver de posar lmits, densenyar a contenir els impulsos i
de gestionar adequadament el desig. Per, s clar, tampoc no seria
desitjable passar-nos a laltre extrem. El retorn a la famlia tradicional s una quimera; els nostres contemporanis, i entre ells sobretot
les dones, no ho desitgen en absolut. Lautoritat paterna (i no solament la paterna) no ser restablerta retornant a un passat imaginat
i massa sovint idealitzat, sin comprenent que lanhel duna comunicaci ms horitzontal entre les generacions noms pot donar-se
respectant certs lmits.
Lanlisi de les dades del quadre 1 ens pot ajudar a veure la
riquesa i la complexitat dels valors i actituds que transmet la famlia
actual, al mateix temps que ens permet una aproximaci a les prioritats que tenen en aquesta qesti les famlies de la immigraci
procedents de diferents pasos. No cal dir que resultats estadstics
com aquests, cal prendrels sempre amb cautela, i mai no sha de
pretendre fer-los dir all que no diuen.
23
84
30
73
35
45
15
10
Esfor en el treball
Sentit de la
responsabilitat
Imaginaci
Tolerncia i respecte cap als altres
Sentit de leconomia
i esperit destalvi
Determinaci,
perseverana
Fe religiosa
Esperit de sacrifici
Obedincia
36
40
38
38
85
18
74
50
29
68
49
20
20
31
31
77
25
80
69
44
86
28
41
31
34
35
75
12
81
36
41
75
ITLIA
32
12
43
34
38
80
13
72
85
22
57
18
56
18
29
56
13
59
78
28
76
POLNIA ROMANIA
61
50
56
34
24
73
23
79
59
39
PER
51
53
45
45
39
80
24
88
27
45
44
38
86
29
55
53
50
56
13
67
PAKISTAN
15
37
16
57
73
35
64
86
74
XINA
Pregunta: Pensant en les qualitats que es poden estimular als infants en la llar, si hagus descollir, quines considera vost que sn
especialment importants densenyar-los? Si us plau, esculli fins a cinc alternatives.
Font: WORLD VALUES SURVEY. The Values Surveys 1981-2004. Consultable en lnia a <http://www.worldvaluessurvey.org/>
47
65
16
36
53
64
65
34
90
VENEUELA MARROC
Marquem amb color gris les tres caselles de cada pas amb la puntuaci (percentatge dentrevistats) ms alta.
Destaquem en negreta les puntuacions (percentatges dentrevistats) ms altes en cada qualitat o valor.
70
Independncia
81
62
Bones maneres
ALEMANYA FRANA ESPANYA
Quadre 1. Qualitats i valors que conv que els infants aprenguin a casa
Com a sntesi, podem reprendre les conclusions del treball

de recerca esmentat de Gerardo Meil que tamb fa referncia a
aquesta enquesta de World Values Survey, i que diu aix: podem
concloure que la majoria dels pares davui dia del nostre pas tracten
de transmetre, sobretot, valors que possibilitin una convivncia en
pau en el futur (tolerncia, responsabilitat) i lxit social ents com
una inserci satisfactria en la societat a travs de lesfor individual
i del treball. Hi ha, per, una minoria relativament important (al
voltant duna cinquena part) que no posen laccent ni en lesforc
en el treball, ni en un altre valor que shi podria relacionar, com
s la perseverana, la determinaci (MEIL, 2006: 91). Aquest
darrer resultat li sembla a lautor molt preocupant, ja que aquest
hedonisme propi de la societat de consum no prioritza els valors
indispensables per afrontar la formaci contnua i ladaptaci a les
noves realitats laborals que caracteritzen els temps actuals i, amb
tota probabilitat, caracteritzaran els dun futur immediat.
El professorat, els educadors profesLa instituci
sionals, hem de partir de la convicci que,
durant letapa de leducaci obligatria (torescolar no es pot
narem sobre aquest tema a la darrera part
desentendre de
del llibre), la instituci escolar no es pot
les actuacions
desentendre, de cap manera ni amb cap
educatives que
excusa, daquelles actuacions educatives
i aquells suports que necessiti el desennecessiti el desvolupament integral de qualsevol infant.
envolupament
Lescola i linstitut, que han de fer tot el
integral de
possible per coordinar la seva tasca amb la
de les famlies, mai no haurien dinhibirlinfant
se en leducaci dels infants i dels joves
especialment dels ms vulnerables amb largument que aix
no ens toca, ho han de fer els pares. I ara menys que mai. Tothom ha
de fer la seva feina, per les necessitats de linfant no poden quedar
desateses en un debat irresponsable sobre quines competncies sn
prpies de la famlia o del centre educatiu. I entre aquests infants
vulnerables hi ha els de moltes famlies immigrades, les quals estan
sotmeses a uns canvis i a uns trastorns derivats del fet migratori,
que incrementen la desestabilitzaci dels seus models educatius i
familiars.
Els moviments migratoris i el transnacionalisme
Com estem veient, el mn, al comenament del segle XXI, est

enmig duna transformaci de gran importncia i transcendncia,
en la qual tamb influeixen les migracions internacionals. Lordre
global basat en els estats nacionals sobirans est en crisi, mentre
que els contorns del nou ordre emergent no sn encara prou ntids.
Si, duna banda, el sistema dorganitzaci poltica internacional mitjanant els estats-naci encara es mant, daltra banda el creixement
del poder dels mercats globals i la integraci en entitats supranacionals posa cada vegada ms en qesti la seva independncia real i
efectiva.
Aquest panorama amb facetes contradictries
La migraci
constitueix el tel de fons dun drama contemporani que preocupa cada vegada ms els ciutadans
internacional
i els poltics: una migraci internacional difcil
s un drama conde contenir, que esdev un vector de transfortemporani que
maci social als pasos dinstallaci. En aquesta
nova poca dabaratiment de les comunicacions
preocupa cada
i dels viatges internacionals, labast de les migravegada ms els
cions ha acabat sent global. Aquestes migracions
ciutadans i
internacionals, malgrat el canvi de tendncia
els poltics
esmentat, afecten tant les poltiques internes
dels estats-naci com tamb les poltiques internacionals, a partir de les seves conseqncies econmiques i socials.
Castles i Miller (2004) van encertar-la en vaticinar que els processos
migratoris internacionals, que shan tornat tan resistents als controls governamentals, faran emergir necessriament noves formes
de control poltic que potser no implicaran necessriament la desaparici dels estats-naci, per que fomentaran laparici de noves
formes dinterdependncia, de cooperaci bilateral i regional.
Segons linforme de lONU de lany 2002 referenciat a la bibliografia, el nombre de pasos que van adoptar poltiques per reduir la
immigraci va passar del 6% lany 1976 al 40% lany 2001 (el 44%
dels pasos desenvolupats i el 39% dels pasos en vies de desenvolupament). Lincrement del terrorisme islamista internacional va
reforar, sense cap dubte, aquesta tendncia. Per sigui per la ra
que sigui, lany 2001 ja arribaven gaireb a la quarta part de tots els
pasos del mn els que consideraven que els seus nivells dimmigraci eren massa elevats. Tamb van en aquesta lnia els darrers
sondeigs dopini realitzats a Catalunya.
Per la crisi econmica mundial sembla afectar tamb directament els moviments migratoris. Europa Press publicava a la premsa
el dijous 5 de mar de 2009 unes declaracions de Consuelo Rum,
secretria destat dImmigraci i Emigraci, en les quals manifestava que hi havia hagut un descens de 50.000 persones immigrades a
Espanya lany 2008, respecte de lany anterior. Dentre elles, 30.000
corresponien a reagrupacions familiars. Una xifra tamb sensiblement inferior a les de lany anterior (128.000). Per primera vegada,
en molts anys, disminua el nombre dentrades dimmigrants a
lEstat espanyol.
Paradoxalment, els pasos desenvolupats dediquen pressupostos
inversemblants per intentar impedir lentrada irregular duns immigrants que, segons els analistes econmics, necessiten. Segons un
informe recent dIntermon-Oxfam, sestima que el cost de prevenir
la immigraci en els cinc pasos industrialitzats ms protegits s
de 17.000 milions de dlars. En el cas dEspanya, les despeses han
augmentat fins a extrems injustificables (FANJUL, 2007):
t &M DPTU EF NBOUFOJS VO WBJYFMM J VO BWJ QFS B MB WJHJMODJB
conjunta i coordinada de fronteres s de 3.700 euros lhora.
Aquesta quantitat equival a la renda anual total de deu ciutadans de Sierra Leone.
t -BUFSDFSBGBTFEFMBUBODBEF.FMJMMB RVFJODPSQPSBFMTMUJNT
avenos tecnolgics, va costar a lEstat espanyol, noms lany
2006, ms de vint milions deuros. Amb aquesta mateixa
quantitat, diu linforme dIntermon-Oxfam, es podria facilitar
tractament contra la malria a 11 milions de nens africans.
Per ms enll del fet que les quantitats que hi esmercen siguin
tan escandaloses, simposa una altra reflexi prvia: Fins a quin punt
poden, els estats-naci, reprimir el dret de les persones a establir la
seva residncia on vulguin? Reconeixen les declaracions internacionals el dret a emigrar? La Declaraci Universal dels Drets Humans8
8. Vegeu <http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm>
reconeix a larticle 13 que tota persona t dret a circular lliurement

i a triar la seva residncia dins les fronteres de cada estat, i t dret
a sortir de qualsevol pas, dhuc el propi, i a retornar-hi. Els Drets
Humans no reconeixen, per, en cap article el dret a entrar en un
altre pas. De manera que, de fet, i per paradoxal que pugui semblar,
els Drets Humans noms garanteixen el dret de ser emigrant internacional per no el de ser immigrant internacional, per molt que el
ms elemental sentit com ens indiqui que s impossible ser una
cosa sense ser laltra. Com reconeix lexpert argent en migracions
internacionals Lelio Mrmora (2002: 110), la protecci dels drets
dels individus tradicionalment ha estat subordinada als interessos
ms amplis dels estats o dels grups econmics, afavorits o perjudicats per les migracions. Aquest autor insisteix encertadament que
el dret principal que les persones haurem de tenir reconegut i protegit respecte a les migracions s precisament el dret a no emigrar,
ats que la major part de les migracions no sn voluntries, sin
forades per causes diverses, ja siguin poltiques o econmiques.
Malgrat aquestes traves i limitacions, els moviments migratoris
han suposat i suposen un indubtable enriquiment per a la huma-
nitat, especialment per als pasos de destinaci. Aquesta afirmaci,

tot i ser inqestionablement certa en la formulaci general, exigeix
moltes matisacions. Per exemple, no hi ha dubte que les migracions
internacionals poden suposar un empobriment, pel que fa al capital
hum, dels pasos emissors encara que es puguin beneficiar de les
remeses de divises, com tamb s innegable que poden provocar
tensions econmiques, poltiques o socials als pasos dinstallaci.
Per aix el nus de la qesti no s escatir com podrem controlar
millor les nostres fronteres, sin identificar i posar en prctica aquelles
poltiques migratries ms beneficioses per a tots, tant per als que volen
venir com per als qui els hem de rebre.
Cal destacar alguns dels canvis importants daquestes darreres
dcades pel que fa als moviments migratoris internacionals. Entre
els ms significatius hi ha aquests (ALTAMIRANO, 2004):
t 'FNJOJU[BDJDSFJYFOUEFMTNPWJNFOUTNJHSBUPSJT-FTEPOFT
a la dcada dels anys noranta, van arribar a ser prop de la meitat de tots els migrants internacionals, i linforme de lONU
de 2006 diu que avui sn ja ms nombroses que els homes
migrants als pasos desenvolupats. Un increment degut tant
a les reagrupacions familiars, com a laugment de les dones
que ho han fet per compte propi o com a caps de famlia.
t 3FKPWFOJNFOUFOMFEBUEFMTNJHSBOUT
t *ODPSQPSBDJEFTFDUPSTSVSBMTRVFFNJHSFOEJSFDUBNFOUDBQBMT
pasos de destinaci, en general, de lhemisferi nord, sense una
emigraci interior prvia de les zones rurals a les urbanes.
t *ODSFNFOU FO FMT WPMVNT EF NJHSBOUT OP WPMVOUBSJT DPN B
conseqncia de catstrofes i alteracions dels fenmens naturals, aix com tamb un augment del nombre de refugiats
com a resposta a lincrement de la violncia en determinades
zones del planeta.
La major part dels moviments de poblaci mundials es deuen a
motivacions relacionades amb la cerca dunes millors condicions de
vida. Per de vegades les persones poden veures forades a migrar
per salvar la vida a causa de guerres o de catstrofes naturals. Molts
anys s molt ms important el moviment de persones entre pasos
poc desenvolupats que el de des del sud cap al nord.
A nivell mundial hi ha hagut alguns canvis de tendncia en les

migracions internacionals en el darrer mig segle, entre els quals cal
destacar:
t &M DSFJYFNFOU QSPHSFTTJV J TPTUJOHVU B QBSUJS EFMT BOZT TFJxanta, de fluxos dimmigrants llatinoamericans, caribenys i
asitics cap als Estats Units.
t &MDSFJYFNFOUTPCUBUEFMOPNCSFEJNNJHSBUTJOUFSOBDJPOBMT
en els pasos del sud dEuropa, que ha transformat aquests
pasos demissors a receptors de m dobra.
t -FNFSHODJB EJNQPSUBOUT OPVT GPDVT EBUSBDDJ EJNNJgrants en els darrers trenta anys: a) els pasos rabs del Golf
Prsic (ms de la meitat de la poblaci dels Emirats rabs
74% i de Kuwait 58% est formada per immigrats);
i b) lextrem orient, Jap i els anomenats tigres asitics (Taiwan,
Corea del Sud, Hong-Kong i Singapur), pasos als quals shan
afegit ms recentment Malisia i Tailndia.
Aquests nous pols datracci permeten parlar duna veritable mundialitzaci migratria, facilitada tamb per la globalitzaci econmica i
el nou des-ordre mundial, que possibiliten una comunicaci ms directa
entre les necessitats de m dobra i els possibles candidats i, per tant,
una resposta ms rpida a les noves oportunitats que ofereixen nous
destins per als migrants, a qualsevol punt del planeta.
Tenir en compte aquest marc internacional de referncia quan
fem valoracions dels nostres moviments migratoris, no ens ajudaria
a entendrels ms, a superar tpics i, potser tamb, a desdramatitzar
els discursos i a guanyar objectivitat en les anlisis i projeccions de
futur? Com que nestem convenuts, per aix ampliem informaci
sobre migracions internacionals en un annex al final del llibre.
Teories sobre les causes de les migracions

En lanlisi de les causes de les migracions sha recorregut
tradicionalment a diverses variants de la teoria del push and pull;
s a dir, sha considerat decisiva la interacci entre els factors que
empenyen (push) des dels pasos dorigen (manca de treball, pobres
expectatives de millora de vida de la prEn les anlisis

pia o de la dels fills rgims poltics poc
de les causes de
democrtics, protecci sanitria o social
les migracions
escassa, etc.) i els factors que estiren (pull)
des dels pasos de dest, i que acostucada vegada
men a ser similars, per en sentit invers.
es dna ms
Actualment aquestes anlisis de les causes
importncia a la
de les migracions tenen en compte una
influncia de les
major complexitat de factors i cada vegada
es dna ms importncia a la influncia
xarxes socials,
de xarxes socials complexes, comunitries
comunitries i
i familiars, que faciliten i promouen la
familiars
circulaci internacional de persones i de
recursos.
Diego Herrera (2006), sintetitzant les aportacions daltres autors,
resumeix en tres les principals teories que han intentat explicar en
el darrer mig segle la complexitat del fet migratori: la teoria de la
modernitzaci, la de la dependncia i la de larticulaci.
La teoria de la modernitzaci, nascuda a mitjan segle passat als
Estats Units, interpreta les migracions com un factor de modernitzaci, tant dels immigrants com de la poblaci que roman en origen, ja que tots en reben beneficis directes. Les migracions, segons
aquesta teoria, respondrien al balan davantatges i dinconvenients
que suposen els factors dexpulsi (push factors) i els datracci
(pull factors) dels pasos dorigen i de dest. Si b en lanlisi de les
motivacions de les migracions es t en compte aquesta doble referncia, la teoria de la modernitzaci focalitza latenci en els factors
purament econmics, sobretot ocupaci i salaris. Herrera assenyala
que la teoria de la modernitzaci ha estat durament criticada per la
tendncia a idealitzar els fenmens que descriu, ubicant-los fora de
qualsevol coordenada social i, per tant, del context de desigualtats
econmiques en qu tenen lloc les migracions.
La teoria de la dependncia va aparixer en la dcada dels anys
seixanta. Majoritriament sostinguda pels terics dels pasos empobrits, posa en qesti les tesis de la teoria de la modernitzaci.
Es considera el subdesenvolupament i el desenvolupament dues
situacions extremes, estructuralment dependents de les relacions de
desigualtat i subordinaci que sestableixen entre els pasos. Per aix
sinterpreten les migracions com a moviments de poblaci mitjanant

els quals els pasos empobrits proveeixen de m dobra barata els pasos
enriquits. Per no solament aix. Les migracions suposen, a ms, un
empobriment continu dels pasos emissors en produir-se una fugida
de capital hum indispensable per afavorir-ne el desenvolupament.
La teoria de la dependncia no t gaire en compte els beneficis que
els fenmens migratoris poden aportar als pasos emissors.
Finalment, la teoria de larticulaci proposa una concepci de les
migracions internacionals com a configuradores de xarxes relacionals
entre els pasos demissi i els pasos de recepci. Aquesta teoria posa
lmfasi en el fet que les persones immigrades mantenen vincles
de tot ordre amb els seus familiars, envien remeses econmiques i
participen, des del pas de dest, en els esdeveniments del seu pas
dorigen que sn significatius per a ells. En la mesura que la poblaci
emigrada sorganitza en comunitats, creixen la freqncia, la diversitat
i la importncia dels contactes i, amb aquests contactes, la transferncia
de bns materials o de recursos i capitals socioculturals.
Com diu Herrera, la teoria de larticulaci intenta superar els dficits dels models explicatius de la
modernitzaci i de la dependncia, especialment
s fonamental
pel que fa a les causes explicatives de les migracions
tenir en compte
i de seva dinmica interna. No es tenen en compte
les expectatives
noms unes determinades condicions objectives
de les famlies
dexistncia sin tamb les percepcions i les expectatives que tenen les famlies sobre les seves
sobre les oportuoportunitats en el pas dorigen i les que preveuen
nitats en el pas
que tindran en el pas de dest, aix com sobre les
dorigen i en el
transformacions que previsiblement es produiran
en els models culturals familiars en el procs de
de dest
construcci dun nou estil de vida acceptable i
satisfactori per als seus membres.
Daltra banda, la teoria de larticulaci insisteix que les migracions
no poden explicar-se sense tenir en compte la importncia de les xarxes
de relacions i de les estructures de vincles de suport i dajuda entre
les persones que han emigrat o que pensen fer-ho. Les migracions no
es produirien de manera aleatria entre diferents llocs del mn, sin
que seguirien una pauta determinada, en la mesura que els migrants
utilitzarien les cadenes migratries existents.
El transnacionalisme
Actualment, s tan intens el potencial de
El transnavinculaci de les xarxes de relacions esmencionalisme es
tades en el punt anterior que ja sn molts els
relaciona amb
autors que parlen de la configuraci de realitats socials transnacionals, s a dir, relacions
els vincles que
econmiques, socials, poltiques i culturals,
creen els immia nivell familiar, comunitari o nacional, que
grants entre les
transgredeixen els lmits convencionals imseves comuniposats pels estats-naci. Sense cap dubte,
un dels efectes que ha tingut el procs de
tats dorigen i
globalitzaci han estat les facilitats i per
els pasos on
tant lincrement daquestes interaccions a
sestableixen
llarga distncia. Aix ha facilitat fins a lmits
impensables fa pocs anys la comunicaci
entre les persones i la difusi didees i de capitals (monetaris o no),
de manera que la vida social que travessa les fronteres estatals ha
esdevingut cada vegada ms densa, intensa i mplia.
Aquest fet ha donat lloc a laparici de nous conceptes i nous paradigmes en lestudi de les migracions. Un s el transnacionalisme,
que, pel seu inters i per la nova mirada que aporta al fet educatiu en
temps de globalitzaci, analitzarem amb ms detall. Alejandro Portes
(2002: 130) el descriu daquesta manera: El transnacionalisme es
relaciona cada vegada ms amb els camps socials que creen els immigrants entre les seves comunitats i nacions dorigen, generalment
pobres, i els pasos avanats on sestableixen.
Alguns estudis sobre transnacionalisme posen mfasi en el concepte despai social transnacional (FAIST, 2005); altres autors (LEVITT i
GLICK SCHILLER, 2004; PORTES, 2002) prefereixen posar mfasi ms
que en lespai, en el conjunt de xarxes interconnectades de relacions
socials, mitjanant les quals sintercanvien, sorganitzen i es transformen les idees, les prctiques i els recursos. De fet, les prctiques
transnacionals no sn noves: des de sempre hi ha hagut relacions i
connexions per damunt de les fronteres dels estats o de les nacions,
que mai no sn naturals, sempre sn conseqncia de les relacions
humanes. El que s nou s aquest nou paradigma, aquesta nova manera de conceptualitzar els fenmens migratoris.
Una de les caracterstiques del transnacionalisme seria la simultanetat; aquest no estar ni aqu
ni all sin a tots dos llocs alhora, de manera que,
estrictament parlant, no hi hauria dues comunitats
diferents, sin una sola comunitat constituda per
la transnacionalitzaci de les estructures i institucions que caracteritzen aquesta comunitat (CASTRO
NEIRA, 2005; LEVITT i GLICK SCHILLER, 2004).
Ara b, cal aclarir que ni tots els migrants sn
transnacionals (no tots mantenen vincles estrets
amb els llocs dorigen), ni tots els migrants transnacionals contribueixen al desenvolupament de
lligams i xarxes transnacionals denses i contnues;
com tampoc no cal haver emigrat per ser un subjecte transnacional.
s el cas dels qui romanen a origen, per participen de la circulaci
dels bns culturals, dels intercanvis simblics i materials i de les
pautes de consum de la xarxa, o tamb dels fills i nts de famlies
emigrades que han nascut al pas de dest, per que mantenen vincles
transnacionals.
Yerko Castro Neira, resumint les aportacions de diversos autors,
diu que les comunitats transnacionals poden respondre a diverses
motivacions i necessitats: solidaritat de classe, sentiments de pertinena compartits, determinats processos poltics o senzillament
lestructuraci de noves formes de vida transnacionals. Generalment,
les comunitats transnacionals sestableixen de baix cap a dalt, s a dir,
des dall local a all transnacional; podrem dir que s un fenomen
de base i de les bases, sense que aix no vulgui dir que no pugui
tenir un impacte social ms ampli. Per aix, una xarxa transnacional
no t nicament dos punts de referncia: origen i dest. Pot tenir
diversos centres de referncia, ms o menys importants, segons la
seva participaci en el trnsit dins la xarxa i la importncia que van
agafant com a referent cultural, social o poltic per a la comunitat.
Sovint hi ha famlies immigrades que tenen els pares al pas dorigen,
per els germans a altres pasos diferents. En les primeres fases de
construcci dun espai transnacional el nucli dorigen agafa un paper
molt rellevant, per ms endavant pot arribar a ser ms secundari i
la xarxa agafar un carcter policntric.
Ni tots els
migrants contribueixen al
desenvolupament
de xarxes transnacionals ni cal
haver emigrat
per ser un subjecte transnacional
Aquests espais transnacionals familiars i comunitaris sn els que,

com a educadors, ens interessen ms. Sn freqents, en els primers,
les transferncies de remeses a qu ja ens hem referit, entre membres duna mateixa famlia, que pot ser una famlia molt extensa i
molt estesa. Aquestes transferncies no sn noms unidireccionals:
del pas dinstallaci al dorigen, com acostuma a passar abans de la
reagrupaci familiar, o quan els pares, ja grans, viuen sols. A vegades
des de lorigen, o des daltres punts de la xarxa on viuen altres parents,
senvien recursos per facilitar el perode dinstallaci i assentament.
O, ms endavant, per fer una ampliaci del negoci. O per adquirir
un immoble. O per concertar, organitzar i dur a terme un casament
o qualsevol altra festa. Tant els capitals econmics com els socials
circulen per la xarxa en totes direccions.
En els espais transnacionals comunitaris els aspectes culturals i
simblics juguen un paper important. Aquestes comunitats vinculen
persones per altres raons que les de parentiu, com passa en les associacions dorinds; migrants dun mateix poble del Marroc, per exemple,
repartits per diversos pasos europeus i americans, que poden mantenir
una xarxa transnacional ben activa, tant per fer conjuntament millores
al poble com, com per constituir una xarxa de solidaritat recproca
(per facilitar tant el moviment de persones que decideixin installar-se
en un altre pas, com per socrrer la vdua dun company).
Aquestes realitats i vincles transnacionals
afecten els processos de socialitzaci dels
Els vincles transnois i noies que les viuen quotidianament
nacionals afecen les seves relacions familiars i comuniten els processos
tries: el seu sentiment de pertinena, els
de socialitzaci
seus imaginaris, les seves identificacions,
les seves competncies (lingstiques, per
dels nois i noies
exemple). Ladquisici daquestes compeque els viuen
tncies pluriculturals pot convertir aquests
en les relacions
joves en uns subjectes molt ben posicionats
i qualificats en aquest nou mn globalitzat.
familiars
El centre educatiu hauria de saber treure
partit daquesta circumstncia9 que, si s gestionada adequadament,
pot arribar a ser molt enriquidora per a tots.
9. Tornarem sobre aquest tema, amb ms detall a lapartat La vinculaci
educativa entre aculturaci i inserci social, p. 112.
Etnicitats i identitats en les societats actuals
Ats que sovint sha presentat la diversitat cultural com la variable

ms significativa en les dificultats per a la cohesi social, intentarem
aprofundir en les nocions detnicitat i didentitat, que senriqueixen
amb nous matisos i prenen un relleu especial en aquests temps de
globalitzaci, per entrar posteriorment en lanlisi de la relaci que
hi ha entre etnicitats, immigraci, ciutadania i cohesi social.
Els immigrants, sovint definits per la seva alteritat cultural i
social, en incorporar-se a la societat dinstallaci plantegen nous
reptes a la cohesi social, i ho fan duna manera adaptada a cada
moment histric. La immigraci actual no sescapa daquesta regla
i ens formula uns nous interrogants, diferents dels de migracions
anteriors. Ser itali als Estats Units dels anys vint no suposa el
mateix que ser magrib o llatinoameric avui a Catalunya. I aix,
com veurem ms endavant, tant per les peculiaritats culturals dels
nouvinguts, com sobretot per les importants transformacions,
referides en pgines anteriors, que estan vivint les nostres societats
aquestes darreres dcades. s per entendre millor alguns daquests
reptes que cal aprofundir en el sentit i les peculiaritats de letnicitat
i la identitat, i en la relaci entre l'una i l'altra.
Teresa San Romn defineix clarament qu sentn per etnicitat
i quina s la seva relaci amb la identitat. Segons aquesta autora,
etnicitat seria el bagatge cultural dun poble que es pensa a si mateix
nicament enfront de la resta dels pobles, amb independncia
que pugui, segons quin sigui el context, englobar-se per a alguns
propsits en altres unitats superiors, com ara lestat, o b disgregarse en altres dinferiors, com ara unitats territorials parcials o
comunitats. El contingut tnic seria aquest bagatge cultural, ms o
menys ric, extern i dinmic, mentre que aquest pensar-se a si mateix
en oposici a altres seria la identitat tnica (SAN ROMN, 1984:
118). La noci detnicitat comporta, doncs, dues dimensions: a) una
dimensi especficament cultural i identitria (que analitzarem en
aquest apartat); b) una determinada relaci social i poltica amb
lentorn (que veurem amb ms detall a l'apartat segent).
La identitat designa habitualment dos grans processos. En primer
lloc, la permanncia en el temps duna persona, de manera que
malgrat tots els canvis que puguin afectarLa identitat s

la, continuar sent la mateixa persona. En
tant all que
segon lloc, la identitat fa referncia a una
permet subratsrie de perfils socials i culturals comuns
a diversos individus en les societats
llar la singumodernes. s propi de la identitat situarlaritat dun
se a cavall daquestes dues dimensions: la
individu com
identitat s, per tant, tant all que permet
all que ens fa
subratllar la singularitat dun individu
com all que ens fa veurel semblant a
veurel semblant
altres persones en el si duna cultura i
a altres persones
duna societat concretes (MARTUCCELLI,
2002: captol 4).
Tots els canvis socials provoquen crisis en les identitats. Pel que
fa a la nostra poca postindustrial, la fi de la noci de classe social
com a categoria bsica en lanlisi de les relacions socials va obrir
la porta, a partir dels anys seixanta, a les noves reivindicacions
identitries entre les quals el gnere, els grups generacionals o,
precisament, letnicitat, han acabat per imposar-se com a noves
categories didentificaci i de relaci social.
La dissociaci creixent entre el rol social i la identitat refora
aquesta crisi. Tot i que, com hem assenyalat en captols anteriors,
la identificaci professional sigui encara, per alguns, el principal
recurs identitari, avui els individus ja no sidentifiquen tant a partir
de la seva activitat professional, com passava en la societat industrial.
Daqu la importncia creixent de les identificacions culturals, ms
o menys personalitzades, ms o menys inventades. Per a moltes
persones sobren, aix, noves possibilitats identitries especfiques,
esforant-se per combinar elements duna histria personal amb
els duna tradici social i cultural determinada. A ms, la identitat
no estar mai acabada i sexperimentar sempre com el resultat
duna mediaci entre diversos referents.10
De manera especial, els educadors hem de tenir molt present
que cal veure letnicitat com un procs que, de la mateixa manera
que permet a alguns escollir els seus estils de vida, serveix per
encapsular i segregar uns altres en uns models culturals determinats
10. Aquesta mateixa collecci ha tractat amb ms detall aquests temes a
Comas; Molina i Tolsanas (2008).
i, de vegades, imposats. Continuar anomenant immigrats de segona

generaci uns joves que no sn immigrats, ja que han nascut a
Catalunya (per b que de pares estrangers), s una conseqncia,
una manifestaci ms, daquesta imposici de models culturals i de
la fora duns estereotips encapsuladors i excloents.
Tot i que el procs de construcci identitria no ha estat mai ni
nic, ni lineal, avui ms que mai cal destacar el fet que la identitat s
el fruit de la superposici i de la coexistncia de tradicions culturals
i marcs referencials diferents, que donen lloc a les tensions internes
prpies daquest procs.
Els efectes de la globalitzaci en letnicitat

La globalitzaci o el transnacionalisme, que, com acabem de
veure, sn fenmens plurals i complexos, incideixen activament
en aquesta re-formaci de les etnicitats. La creena en una identitat
estable, essencial, determinada pel naixement o per la posici social
(qui perd els orgens, perd identitat, cantava el poeta) ha de cedir
pas, necessriament, a una concepci ms oberta i progressiva.
Cada vegada ms, grcies a la globalitzaci, podem identificarnos amb una diversitat de referents culturals, ms o menys
llunyans i diferents, per des dels quals es promouen activament
les identitats individuals. Un nombre creixent dindividus del nostre
entorn sn consumidors actius dimatges i productes culturals,
que responen a patrons identitaris diferents dels que podrem
considerar tradicionals. A ms a ms, el nou capitalisme global
aporta nous referents en aquest procs de construcci identitria,
saltant-se qualsevol frontera, amb la difusi de productes de consum
al quals van associades imatges duns determinats valors i estils de
vida. I tot aix, no cal insistir-hi, t, com sabem prou b, una gran
transcendncia en el procs de socialitzaci dels ms joves
Per des dels discursos estigmatitzadors, es continua tancant
determinats individus de manera especial els immigrats en
una cultura o, com a molt, sels defineix per una tensi entre
noms dues cultures; en el cas dels infants i els joves, la de casa i
la de lescola. El cert s que, en aquests temps, tots tamb els
migrants, per no solament els migrants fem la nostra construcci
identitria immersos en un aiguabarreig cultural en el qual, per
descomptat, existeixen elements ms dominants que altres. I en
aquest aiguabarreig, cap identitat ja no pot considerar-se ms pura
que una altra. Com tampoc ja no s possible mantenir la idea duna
pretesa homogenetat nacional.
La identitat, en paraules de Garca Canclini (1999: 124), s avui,
cada vegada ms, una co-producci internacional. Efectivament,
encara hi ha qui continua percebent la identitat com una cosa slida
i homognia, per, progressivament, les identificacions mbils
(lquides, diria Bauman) estan guanyant terreny per damunt de les
fronteres poltiques i culturals. La globalitzaci, certament, impulsa
aquest procs de liquaci i dinterdependncia mltiple i, a ms a ms,
no ho fa duna manera aleatria ni desinteressada.

Construm la nostra identitat en una crulla de
cultures heterognies per i aix no ho hem de
perdre mai de vista clarament jerarquitzades,
enmig de situacions marcades per mecanismes
de dominaci. Existeix, per posar un exemple,
una tendncia cultural anglfona i omnvora,
progressivament creixent, que es generalitza arreu,
per ni tots els subjectes tenen la mateixa fora
per resistir-shi, ni totes les cultures posseeixen el
mateix poder per a fer-hi front.
Aquests moments histrics dobertura i mestissatge cultural
provoquen un cert vertigen i, com a conseqncia, aguditzen la
necessitat de replegament, de recuperar el sentiment de pertnyer
a cultures autntiques. Aix dispara un conjunt destratgies de
tancament identitari que cerquen lestabilitat i la seguretat davant
la incertesa creixent. Per aix, davant aquesta permeabilitat de la
cultura i la plasticitat de la identitat, el primer que es fa s negar
aquesta evidncia, construint un origen mtic i erigint veritables
barreres estratgiques, ja sigui entre civilitzacions, religions i
tradicions nacionals, o identitats socials.
Com ms forta s la barreja i la interpenetraci cultural, ms
possibilitats hi ha que creixi la incertesa davant uns resultats que
ens sn desconeguts, que poden ser contraris als nostres interessos
i, com a conseqncia, les estratgies esmentades de tancament
identitari sn ms rgides. Per tot plegat, la identitat tnica podria
definir-se com un conjunt de resistncies i rebutjos que envolten un espai
plstic. Aix no s especfic de la modernitat o de la globalitzaci,
per avui, a causa de la intensificaci dels intercanvis culturals, ha
esdevingut ms evident, i s ms difcil de negar. Per levidncia
ens diu que cap cultura no pot escapar-se avui menys que mai
de la barreja. I per paradoxal que sembli, la identificaci noms
existeix en tensi. La identitat o soposa o desapareix.
Aquesta formidable permeabilitat i plasticitat de les etnicitats i de
les identificacions no s acceptada per tothom ni pressuposa, necessriament, una bona comunicaci entre les diverses cultures. Al contrari,
hi ha qui sentesta a mantenir la representaci ideolgica de mons
culturals impermeables entre si i mtuament exclusius (HUNTINGTON,
Construm la
nostra identitat
en una crulla de
cultures heterognies per
clarament
jerarquitzades
2006 i SARTORI, 2001, entre altres). De manera que aquesta permeabilitat cultural, en lloc de facilitar lentesa, pot engendrar conflictes
importants, tamb identitaris, sobretot quan domina la por, predomina
la desconfiana, i es reforcen els replegaments essencialistes.
s necessari recordar que els elements que es consideren ms
naturals, ms propis duna etnicitat, sn moltes vegades empelts i
manlleus histrics? Que la faldilla escocesa va ser inventada per un
ququer angls al comenament del segle XVIII? Que el turbant indi va
ser una imposici de lImperi britnic? Que els vestits tradicionals de
certes poblacions indgenes a lAmrica Llatina sn, de fet, la recreaci
de models de vestits de lEspanya del Segle dOr? Que la tradicional
barretina catalana s un smbol de catalanitat des de no fa ms de
150 anys, quan els voluntaris catalans del General Prim la duien a la
guerra dfrica i Verdaguer la va glossar en alguns dels seus poemes?
Com veiem, i contra tota evidncia, letnicitat suposa sovint loblit de
la histria, ja que obligaria a reconixer labsncia de lautenticitat i
de la puresa identitria que es proclamen.
Aix, doncs, en la porositat de les formes culturals hi ha, alhora,
tant la possibilitat dobertura i comunicaci, com el risc de tancament
comunitari i de deriva integrista. Que es vagi per un o altre cam no
dependr de la suposada impenetrabilitat de les cultures, com de
vegades sens ha volgut fer creure, sin que qui t el poder reconegui
o no laltre. I aix s aix, tant a nivells macro (estatals) com a
nivells micro (de comunitat de convivncia, de barri i, s clar, tamb
de centre educatiu).
Letnicitat i la qesti dels immigrats

A partir dels anys vuitanta, la confluncia de la immigraci amb
les mutacions que han conegut les societats europees, i que hem
analitzat ja ms amunt, produeix una forta inquietud pel que fa a la
cohesi social. Els pasos europeus comencen a reconixer el carcter
complex de les seves societats, amb immigrants, de vegades perfectament assimilats i, en canvi, amb nacionals des-integrats, exclosos.
I aquest reconeixement va ms enll dels diversos models nacionals
dintegraci de minories culturals o de les formes plurals de racisme
i xenofbia que van apareixent.
Per com mostren els millors estudis disponibles11 (i sense negar

que alguns immigrats sofreixen processos de discriminaci importants), en la immensa major part les persones immigrades es troben
en processos dintegraci actius, encara que, certament, sintegrin a
la societat amb ritmes diferents. Aix s aix. En canvi, impacta que
en lopini pblica (i tamb en lopini publicada als mitjans de comunicaci) es posi en dubte o b signori aquesta integraci, aquesta
realitat objectiva.
Els dubtes sobre la integraci dels immigrats sn especialment
forts i permanents amb relaci als que sn adeptes a lislam. Encara
que la majoria dels musulmans han viscut i viuen a Europa amb tota
normalitat, una petita minoria de fonamentalistes que hi sn s
magnificada de manera exagerada i aix dispara les alarmes i el debat
pblic sobre una no-integraci que es generalitza a tot el collectiu.
Sexpandeix, aix, la inquietud i la por que els immigrants musulmans
desenvolupin unes actituds i uns comportaments contraris als interessos dels pasos que els acullen. Ara b, lexistncia duna minoria
de musulmans que decideixen viure a Occident sense integrar-shi, si
b s una realitat que no es pot negar, actualment
s un fet totalment residual i anecdtic. Lislam,
Lislamisme dels
com a tradici religiosa instituda per lAlcor i
joves s una
regida pels cinc pilars fonamentals, no simposa
experincia relide manera monoltica sobre les noves generacions.
Al contrari, com ja sha exposat amb deteniment
giosa personal,
en altres llibres daquesta collecci (CARBONELL,
sobre la qual
2006b), els joves assumeixen els elements de la
s relativament
tradici religiosa duna manera personal, en funfeble lempremta
ci dels seus interessos o de les seves aspiracions
subjectives. s cert que certes variants neocomudels imams
nitries de lislam (com ara el Black Muslims als
Estats Units) posseeixen una capacitat real destructuraci i de
control de les persones que es troben en situaci de crisi. Per no s
menys cert que, de moment, a Europa, sobretot a Frana, a Alemanya i
tamb a Catalunya, lislamisme dels joves s una experincia religiosa
personal, sobre la qual s relativament feble lempremta dels imams
i de les altres autoritats comunitries.
11. Sen citen alguns a la bibliografia. Valgui com a exemple el de Michle
Tribalat (1995).
s innegable que, avui, les societats moLa tesi sobre la

dernes sn mquines dassimilaci cultural,
impossible assii que aquesta assimilaci es produeix en
milaci cultural
proporcions mai abans obtingudes en cap
altra societat. En les societats occidentals dedels immigrats
mocrtiques, la major part dels immigrants,
per raons cultuaix com la major part de les minories trals o religioses
niques, assumeixen, ni ms ni menys que
s fruit de la
els autctons, els valors bsics del consens
democrtic. Les societats europees no asignorncia o
sisteixen a cap guerra de dus. Les minories
duna mentida
i els collectius immigrants no sn, fora
interessada
de molt escasses excepcions, comunitats
tancades que atemptin contra lexpressi
individual dels seus membres, ni tan sols per mantenir lortodxia i
la cohesi internes. Ladhesi als principis de la modernitat poltica
s forta, i s molt intens el procs dassimilaci cultural que viuen la
major part dels immigrants, fins al punt que alguns estudiosos del
tema, com Tribalat (1995), parlen de sobreaculturaci. La tesi sobre la
impossible assimilaci cultural dels immigrats, per raons culturals
o religioses, s, en el millor dels casos, fruit de la ignorncia i, en el
pitjor, una mentida interessada. Aix no nega el fet que, enfront dun
cmul dobstacles, una minoria pugui veures temptada per lafirmaci
duna identitat de ruptura tot i que, repetim-ho encara una vegada
ms, la major part dels immigrants es reconeguin partcips daquest
procs dintegraci. De manera especial, els educadors no ens podem
deixar confondre en aquests temes. Repetim-ho una vegada ms: el
reconeixement de la diversitat cultural no condueix necessriament
a una fragmentaci comunitria, al contrari. Molts professionals de
leducaci som testimonis que, quan sadopta una actitud de convivncia i de respecte interculturals, aquesta fragmentaci apareix cada
vegada menys com un problema cultural, i cada vegada ms com
lexpressi dun fracs social i econmic.
Per tot plegat, el reconeixement de lalteritat, que era un tema
marginal fa alguns anys, sest convertint cada vegada ms en una
exigncia de la democrcia i, per descomptat, de leducaci. La instituci educativa, que encara en lpoca industrial era lespai per excellncia de transmissi de la cultura de manera especial en la fase
deducaci obligatria, ha dadonar-se daquests canvis per poder

fer un important i urgent exercici de reflexi i dadequaci a les noves
necessitats. Daqu prov la necessitat davanar cap a una educaci
intercultural, la qual ja no es pot continuar veient ms ni com una
moda ni com una dria de quatre terics. Si volem donar respostes
adaptades a les mltiples qestions que ens planteja avui dia el procs
de socialitzaci de lalumnat i no solament del nouvingut, ja no
podem continuar confonent el desig amb la realitat: cal respectar la
diversitat cultural familiar dels infants i dels joves si volem avanar
decididament vers models educatius realment inclusius.
Immigraci, democrcia i cohesi social
Els immigrats
noms poden
adquirir les
habilitats socials
necessries per
a la inserci
social amb la
comunicaci
amb la societat
dinstallaci
Cal reconixer que, durant les darreres dcades,

als pasos dinstallaci dels migrants, la integraci
i la cohesi social no shan concebut des de parmetres estructurals i democrtics, sin en el millor
dels casos, assistencials. Com ha escrit Amalia
Gmez (2002: 306), a les poltiques migratries
hi ha predominat un cert carcter utilitarista, i
quan la realitat es redueix noms a xifres que no
sexpliquen b, i des de parmetres de convenincia
interessada, difcilment es pot concitar un ambient
favorable a la integraci.
Com diu aquesta autora, hi ha vint-i-tres milions dhabitants estrangers a Europa que lluiten
per incorporar-se a una vida normalitzada a travs
del treball i de la convivncia en espais de lleure. Aquestes persones
noms poden adquirir les habilitats socials necessries per a aquesta
incorporaci mitjanant la comunicaci amb els membres de la societat dinstallaci. Comunicaci que hauria de donar-se per suposada
pel fet de compartir territori, inquietuds i aspiracions. Per quan les
condicions de treball o de convivncia, en lloc desdevenir estmuls
per a la integraci i la cohesi social, es converteixen en motiu de
segregaci, difcilment es pot assolir una convivncia normalitzada
entre ciutadans i ciutadanes de diversos orgens, ja que la desconfiana, el recel i de vegades el rebuig sorgeixen on hi ha desconcert i
desinformaci, i es generen, aix, les discriminacions.
Drets universals, drets dels nacionals i multiculturalisme

Ens agradi o no, el fet s que per damunt
s difcil ser
de les grans declaracions de principis, si al
reconegut com a
fet de ser estranger, shi afegeix la pobresa,
conciutad si al
o algun estigma social o cultural, s ms
que probable que no siguis reconegut com
fet de ser estrana conciutad i, per tant, que no tinguis accs
ger, shi afegeix
ni tan sols als drets universals ms bsics
la pobresa o
i elementals.
Durant molt de temps, es va identificar
algun estigma
la modernitat amb la superaci dels partisocial o cultural
cularismes i la penetraci duna perspectiva
universalista en les societats. La modernitat
anava associada a la victria dels drets universals de lindividu enfront
dels privilegis histrics de determinats estaments o grups socials.
Apareix el sentiment nacional com a inseparable duna poltica dintegraci cultural que es confia sobretot a la instituci escolar la qual,
ms enll de lalfabetitzaci, vol garantir la transmissi selectiva duna
llengua i dun conjunt de valors patritics.
En molts estats europeus, lescola (i la llengua, indissociablement
unides en la prctica) va tenir un gran protagonisme en la construcci
del sentiment nacional. La formaci del ciutad va suposar la transmissi duna cultura racional, cientfica, universal, que es pretenia
socialment neutra i que havia de reforar el vincle entre la naci i la
ra: fora delles, noms quedava lobscurantisme de la religi o els
localismes dels dialectes regionals. En cap altre lloc el procs va ser
tan radical com a Frana, on es va fer de lescola un recinte neutre,
allat, tant com fos possible, de les divisions religioses, lingstiques,
culturals
Va ser sempre entorn duna cultura nacional, per definici universal
i moderna, com es va construir el sentiment de pertinena poltica.
Aquesta concepci de luniversal ha estat vigorosa mentre ha estat
emmarcada dintre dun estat-naci i enmig duna societat industrial.

Per aquestes realitats, com hem comentat al llarg de les pgines
precedents, avui dia es troben qestionades, i pel cam daquestes
transformacions, letnicitat, que havia estat donada per superada, ha
renascut amb noves energies.
Catalunya s un dels pasos on avui es parla
Parlem dinterdinterculturalisme no solament per designar la
coexistncia de grups culturals diversos, sin per
culturalisme
referir-nos a un model dintegraci social; a un
no solament
conjunt de poltiques pbliques que podrien afaper designar la
vorir lexpressi de la diversitat cultural present en
una societat, mitjanant el reconeixement de drets
coexistncia de
a certs grups determinats. Es tracta dun projecte
grups culturals
de trnsit daquelles poltiques basades sobretot
diversos, sin
en lassimilaci, organitzades al voltant daquella
per referir-nos
representaci i voluntat universalista de la qual
parlvem, cap a poltiques que lluitin contra la
a un model
discriminaci i que serien, per tant, sensibles a la
dintegraci
diversitat cultural i al dret a la diferncia tant dels
social
grups culturals i de les nacions histricament diferenciades dins dun mateix estat, com de les noves
minories nascudes dels moviments migratoris internacionals.
Aquest interculturalisme qestiona la resposta democrtica tradicional al dilema identitari, que confrontava els dos grans valors de
la poltica moderna: la llibertat i la igualtat. La llibertat lligada a
la separaci entre lespai pblic i privat permetia lexpressi de la
diversitat fora del domini pblic. La igualtat proposava la repartici
de la riquesa socialment produda, independentment dels trets particulars dels individus.
Linterculturalisme representa una certa institucionalitzaci de
letnicitat: cada vegada ms, la democrcia ha de garantir no solament
el desig dautodeterminaci individual, sin tamb una capacitat
efectiva dassegurar la coexistncia de totes les diferncies possibles
que puguin donar-se dins dun espai poltic determinat. Un interculturalisme que es concreta a fer possible lexpressi de reivindicacions
particularistes que no accepten haver-se de sotmetre a imperatius
universals, i en la progressiva consolidaci de lexpressi pblica de
les identitats particulars. En larrel daquest procs hi ha el trnsit
del valor-homogenetat al valor-diferncia,

Lintercultui el reconeixement que lantiga divisi entre
ralisme suposa
el pblic i el privat no satisf ja les
el reconeixement
noves exigncies.
Des del nostre punt de vista, i des
que lantiga
daquesta perspectiva intercultural, en el
divisi entre
dilema universalisme/multiculturalisme
el pblic i
no es tracta descollir entre luna o laltra
el privat no
opci. Tampoc en lmbit educatiu. El que
cal s reconixer que la vida social fluctua
satisf les noves
entre els dos extrems, i que ni cal buscar
exigncies
lequidistncia entre els dos pols, ni cal identificar-se solament amb un. La ra s simple:
si les identitats es construeixen per oposici, tota identitat particular
pressuposa i exigeix la diversitat. Per tant, afirmar una identificaci
particular no s possible sin per lafirmaci, al mateix temps, de la
globalitat del context que la fa possible. De manera que les opcions
universalistes o particularistes no sn sin estratgies relatives, en
funci del context dacci.
Aquest debat universalisme/multiculturalisme t enormes repercussions en lestreta vinculaci que encara hi ha, a molts pasos i
tamb a lEstat espanyol, entre nacionalitat i drets ciutadans: cal ser
nacional per ser considerat ciutad amb plenitud de drets reconeguts.
Hem de conixer i reconixer laposta clara que fa el Pla de Ciutadania
i Immigraci 2005-200812 del Govern de la Generalitat de Catalunya,
a favor destendre els drets propis de la conciutadania no solament
als nacionals, sin a tots els residents que estiguin degudament empadronats. Diu textualment a la pgina 33: s important impulsar
un enfocament de la ciutadania basat en la residncia material i en
la voluntat de la persona de romandre efectivament i establement en
un entorn social determinat. I ms endavant: Aquest Pla t com a
objectiu general incorporar dins la seva ciutadania els nous residents.
A fi de fer-ho, cal que els ciutadans de sempre els acullin com a iguals.
Per aconseguir-ho, el criteri bsic que ha de reconixer limmigrant
com a ciutad s la residncia efectiva, reconeguda a travs de lempadronament. Cal reconixer que aquesta ampliaci de la ciutadania
12. Pot consultar-se a: <http://www.gencat.cat/benestar/societat/convivencia/
immigracio/pla/>
ha facilitat laccs a serveis socials bsics, i aix no s pas poca cosa,

per aquesta ampliaci de la ciutadania hauria pogut suposar un pas
molt important i significatiu, en la direcci del linterculturalisme del
qual parlvem, si hagus tingut ms transcendncia ciutadana, si se
nhagus fet ms divulgaci.
Aix, doncs, com ho resumeix Bauman (2002: 76), el factor
ms prominent de la vida contempornia s la varietat cultural de
les societats, ms que la varietat de cultures en la societat: acceptar
o rebutjar una forma cultural no s ms que un tracte puntual, no
requereix acceptar o rebutjar tot linventari existent ni implica una
conversi cultural.13
Cap al reconeixement dels drets culturals

Els pasos europeus tenen tradicions diferents
en el tractament de la diversitat cultural i, encara
que la simplificaci sigui abusiva, s usual afirmar
que existeixen un model assimilacionista francs, un model comunitari angls i una concepci
cultural restrictiva alemanya. Malgrat tot, el ms
important s que tots els pasos estan confrontats
avui dia a debats que afecten les bases mateixes
de la convivncia democrtica. En definitiva, es
tracta de decidir si poden o no afegir-se nous drets
culturals als drets civils, poltics i socials, la qual
cosa suposaria re-inventar el concepte mateix de
la ciutadania, sotms a la tensi entre els principis
universalistes i les aspiracions diferencialistes.
Luniversalisme suposa sempre, duna manera o altra, negar les
diferncies entre els individus i considerar les persones diferents
com a equivalents en funci dun propsit determinat. Per apellant
a la igualtat, sovint el que es fa s elevar a la categoria duniversal,
vlid per a tothom, el particularisme del grup dominant. A lEstat
espanyol, per exemple, s freqent presentar com una actitud universalista, superadora dels nacionalismes perifrics, all que no s ms
que lexpressi dun altre nacionalisme: lespanyolisme. En canvi, la
reivindicaci del dret a la diferncia tractaria destablir un principi
En la convivncia
democrtica, es
tracta de decidir
si es poden afegir
drets culturals als
drets civils, poltics i socials,
i reinventar aix
el concepte de
ciutadania
13. La negreta s del mateix Bauman.

de reconeixement que anulls tota jerarquia entre les identitats, ja

siguin minories internes o immigrades.
s important entendre que aquesta tensi s central en el debat
actual sobre la ciutadania en contextos multiculturals, especialment
a partir de les transformacions socials que hem analitzat ms amunt.
Per, en la prctica, el debat no acostuma a plantejar-se sobre els
valors de base del consens democrtic sin sobre el paper que ha
de donar-se a la llengua, a la cultura, a la religi o a les identitats
tniques, en el si de les institucions entre elles lescola i els instituts i dels espais pblics. Per aix, el principal problema s el de
decidir si un rgim democrtic ha de reconixer o no drets culturals a les seves minories. Com ho mostra de manera convincent el
canadenc Kymlicka (1996), el problema no consisteix a saber si el
reconeixement dels drets minoritaris s una injustcia, sin a saber
si el procs dinstituci de la naci crea o no, inevitablement, una
injustcia cap a les minories. Sobretot tenint en compte que s
contra aquestes minories que shan construt histricament la major
part dels estats moderns. I no s casual que Kymlicka sinteressi pels
problemes que planteja el multilingisme. Al Canad, la inquietud
enfront de la immigraci ha coincidit amb el renaixement de la
querella secular que oposa els qubcois francfons als seus vens de
No s possible un
estat neutre culturalment: la llei
reflecteix sempre
la concepci del
b del grup cultural que t el poder
llengua anglesa. Aix, doncs, si tenim en compte

la histria, s impossible imaginar un estat neutre
culturalment, ja que el codi civil reflecteix una
determinada concepci del b: la del grup cultural
que t el poder i lexerceix. Lestat parla una llengua
determinada, i no una altra.
Cal tenir en compte tamb que, a partir dels
anys noranta, hem de distingir entre un antic
comunitarisme (que defensava sobretot el dret
duna comunitat a la protecci de la seva cultura, o
de la seva llengua) i una variant nova, que exigeix
que les diferncies culturals siguin reconegudes, no en detriment
de la llibertat individual de les persones, sin, precisament, com un
mitj i una condici per a lexercici efectiu daquesta mateixa llibertat
individual. Aquest canvi ha estat essencial en els debats de filosofia
poltica sobre aquests temes a final del segle XX ja que, del que es
tractaria avui dia, s de defensar els drets culturals, no pel fet de considerar-los drets comunitaris, sin perqu sn una condici per a la
llibertat i la igualtat individuals. Un canvi important en lorientaci
de les reivindicacions culturals que tamb van fent seu els mbits de
defensa de la normalitzaci lingstica a Catalunya.
Lobjectiu daquesta nova variant del comunitarisme s, justament,
millorar lautonomia individual i protegir els ciutadans de les injustcies creades, implcitament o explcitament, per les institucions que
tenen el poder poltic, a travs del reconeixement dels drets de les
minories. Per autors com lesmentat Kymlicka, lobjectiu s que lestat
es mantingui neutre enfront dels sistemes de valors culturals. Per aix,
lestat est obligat a reconixer drets a les minories si vol complir el
seu comproms destendre la llibertat a tots els individus.
Aix, doncs, lencaix de letnicitat en la democrcia s un fenomen
modern que, en plantejar el reconeixement o no dels drets culturals, presenta diferents models danlisi i dintervenci que podrem
resumir en aquests quatre:
1. Un universalisme cultural segons el qual lindividu ha de desprendres de les identitats premodernes per convertir-se en
subjecte de la modernitat. La cultura majoritria, a la prctica,
acaba esdevenint lideal duniversalitat.
2. Un universalisme conseqent, que reclama mantenir obert lespai

institucional del reconeixement de la diferncia, per posant en
prctica poltiques que siguin com menys culturalistes i ms
universalistes millor.
3. Un diferencialisme cultural, bsicament institucional, que reconeix
lexistncia dun gran nombre de cultures diverses i exigeix un
tractament institucional diferenciat, que apareix com la millor
garantia cap a la igualtat.
4. Un diferencialisme comunitari que cerca la cohabitaci grcies,
entre altres coses, a la tolerncia i la convivncia entre un conjunt
de comunitats que romanen i desitgen romandre diferents
entre elles, de manera que lindividu s integrat grcies, precisament, a la seva pertinena grupal.
Val la pena de destacar que els probleEn la tensi
mes i les promeses, els riscs i les oportunientre la igualtat
tats, sn possibles i presents en cadascun
i la diferncia es
daquests models que el lector haur obserjuga lorientaci
vat que tenen la seva traducci en la gesti
del multiculturalisme al centre educatiu.
futura de la
Per cal estar alerta, ja que si en alguns, per
democrcia i de
exemple, s possible observar com laspiraci
leducaci interal reconeixement de la diferncia pot obrir
la porta a la reactivaci de la desigualtat, al
cultural
racisme o al patriarcat, en altres lideal igualitari pot posar en risc el reconeixement del
dret a la diferncia. s en aquesta tensi entre la igualtat i la diferncia on
es juga, en bona part, lorientaci futura de la democrcia contempornia
i de leducaci intercultural. Per alguns, la tensi s insuperable. Per
altres, un nou equilibri entre ambdues s possible, per aix exigeix
peremptriament instaurar un principi institucional de reconeixement
entre individus, capa danullar la jerarquitzaci de les diferncies.
2. Canvi dpca, repercussions educatives
Ja hem dit que s gaireb un tpic referir-se a les profundes

transformacions que hem analitzat en la primera part daquest
llibre, amb lexpressi que representen ms un canvi dpoca que
una poca de canvis. Per sabem que no sn excepcionals, ni de bon
tros, els centres educatius les prctiques dels quals sassemblen ms
a les habituals a comenament del segle passat que a les que haurien
destar adaptades a les necessitats davui. Per aix, potser no s tan
exagerada aquella amarga frase que citvem a linici del llibre: amb
mtodes del segle XIX, mestres del segle XX intenten educar ciutadans
del segle XXI. I es fa ms evident que mai la inevitable, necessria i
dolorosa reconversi dalguns professionals de leducaci que, per
la ra que sigui, encara no shan adaptat, en major o menor grau, a
aquests canvis.
Dedicarem aquesta segona part del llibre a descriure alguns
efectes sobre leducaci daquestes transformacions socials i tamb
algunes exigncies daquesta reconversi de lofici deducar.
Comenarem exposant alguns reptes actuals, que concerneixen
directament el procs de socialitzaci escolar. Conv situar cadascun
daquests reptes en el marc del conjunt de transformacions socials
que hem presentat fins ara en les pgines precedents, sense ignorar
les especificitats de les experincies dels alumnes immigrats.
La globalitzaci s un fenomen que, com sabem, est implicant
tamb canvis significatius en lmbit prpiament escolar, com ara la
generalitzaci duna cultura internacional de lavaluaci o les noves
exigncies de professionalitzaci dirigides als educadors. I la nova
immigraci tamb s un procs que, tot i que supera el recinte
escolar, planteja desafiaments especfics en termes dorganitzaci
institucional, de planificaci pedaggica i dintervenci educativa i
docent. Ens hi referirem en aquesta segona part, en la qual tamb
descriurem un model dinclusivitat escolar que respecti el dret a la
diferncia.
No vegem amb pessimisme dramtic el canvi dpoca que vivim.
Adonem-nos que, malgrat la incertesa i el malestar que comporta,
$BOWJEQPDB SFQFSDVTTJPOTFEVDBUJWFTt
ens convida al rejoveniment i a repensar el treball de socialitzaci

escolar en un nou horitz dequitat educativa, amb la promesa de la
comunicaci i lenriquiment interculturals.
Reptes en la socialitzaci escolar davui
Entenem per socialitzaci el doble procs pel qual una societat

es dota de persones capaces de garantir i donar continutat a la
seva cohesi, al mateix temps que es constitueixen en subjectes
competents per comportar-se de manera autnoma i responsable.
Dit duna altra manera: lobjectiu de la socialitzaci dels joves i dels
infants s doble: a) permetre la integraci dels individus en la societat,
assegurant la continutat de la vida social; i b) transmetre pautes que
permetin als individus constituir-se en persones autnomes. Durant
molt de temps, la sociologia va veure fortament articulats entre si
aquests dos processos, per, com veurem, avui dia assistim a una
srie de separacions, conflictes o tensions entre ells.
Ni ahir ni avui, ning no pot negar, de manera seriosa i
argumentada, que facilitar aquesta socialitzaci s lobjectiu bsic
i irrenunciable de la instituci educativa, de manera simultnia i
inseparable de la transmissi dels continguts acadmics. Ens
centrarem ara en quatre reptes morals i tics que presenta avui
aquesta socialitzaci dels infants i dels joves, i ho farem no
solament des duna aproximaci terica, sin tamb des de la seva
realitat, en el procs de socialitzaci escolar actual. Aquests quatre
reptes ni sn deguts a la immigraci, ni es deriven directament dels
canvis econmics associats a la globalitzaci. Aix s: exemplifiquen
la manera com aquests canvis es reflecteixen a les aules confrontant
el professorat amb nous models de socialitzaci. I si aix s aix, s
perqu lalumnat sha transformat, perqu les demandes culturals
sn unes altres, perqu la instituci escolar no pot continuar funcionant dem com ho va fer ahir, davant de la increble revoluci dels
mitjans dinformaci i de comunicaci.
Noms tenint en compte aquestes transformacions de conjunt
que fan referncia a la socialitzaci de tot lalumnat, podrem repen-
sar els aspectes especfics de les trajectries de lalumnat dorigen

immigrat. No ho oblidem: aquest alumnat moltes vegades quasi
sempre posa en qesti la instituci educativa ms com a alumnes que com a immigrats.
Dos models de capteniment diferenciats

Durant molt de temps, es va suposar que
Avui dia,
els individus, a travs de la interioritzaci de
el capteniment
normes, es convertien en subjectes morals
de lalumnat
que acceptaven lliurement fer seus els valors
de la societat. Grcies a la socialitzaci,
davant la
la imposici externa daquestes normes i
construcci
valors era tan assumida pel subjecte que
moral pot
deixava de sentir-los com a externs a ell,
i els convertia en una motivaci interna,
manifestar estils
personal, ntima. Avui dia, el capteniment
diferenciats
de tot lalumnat davant aquesta construcci
moral pot manifestar dos estils diferenciats
que anomenarem dencarnaci i de distanciament.
El primer estil, el dencarnaci, es confon moltes vegades amb
la manera tradicional com la sociologia ha descrit el procs de
socialitzaci, i que acabem de descriure en el pargraf precedent:
els individus, grcies a la pressi externa, interioritzen normes,
es converteixen en subjectes morals que accepten els valors de la
societat i els fan seus, els encarnen. Segons aquesta interpretaci, en
les societats modernes la socialitzaci conduiria a una individuaci
progressiva, concebuda com la interiorizaci creixent ms o menys
crtica dorientacions, de valors i, en definitiva, de criteris per a
lacci. El sentiment moral que experimentaria el subjecte davant el
desajustament entre expectatives i actuacions seria la culpabilitat.
En canvi, el segon estil, el de distanciament, subratlla el desacord
entre les dimensions subjectives o interiors dels individus i les
coaccions socials. En termes colloquials, podrem dir que es tracta
dun capteniment passota: lindividu, en un nombre creixent de
situacions, ha de definir la forma i el grau de la seva implicaci
en la vida social per, segons aquest estil, aix ho fa marcant
distncies entre ell i el mn. s a dir: en lloc dencarnar ms o

menys submisament les normes socials, el que caracteritza aquest
estil s justament el contrari, s aquesta experincia personal de
distncia de la norma, de manera que el capteniment passa pel
control daquest distanciament i no, simplement, per lencarnaci
de les normes com a cosa natural i automtica. No volem dir que
no sassumeixin, en aquest cas, unes normes i uns valors, s clar
que tamb sacaben assumint; el que marca la diferncia entre un
i altre estil s la manera, lactitud de lindividu davant aquesta tasca
inherent al procs de socialitzaci. Aquest estil de distanciament
qestiona, interroga, dubta, relativitza I el sentiment moral que
experimentaria aquest subjecte davant el risc de desajustament
entre les expectatives i les actuacions no seria tant la culpabilitat
sin la vergonya, la imatge que transmet de si mateix als altres.
La posmodernitat, amb el relativisme que li s propi, ha potenciat la
generalitzaci daquesta actitud ms lquida, prpia del distanciament.
Per tant luna com laltra maneres de fer poden conduir igualment a
la formaci dindividus autnoms, capaos dindependncia de judici
i de comportar-se responsablement. Seria un error concloure que,

avui dia, sha produt la substituci dun model (el de lencarnaci) per
laltre (el distanciament), ja que s ms just parlar, en els processos
de socialitzaci actuals, duna simultanetat entre aquests dos estils.
I una part, no anecdtica, dels judicis morals i dels malentesos
intergeneracionals (tamb entre professorat i alumnat) sexplica per
la tensi que comporta la coexistncia dels dos estils: els partidaris
de lencarnaci creuen que el distanciament noms pot conduir al
cinisme o al relativisme absolut; i, en sentit invers, pels partidaris
del distanciament, el primer model noms pot donar personalitats
dogmtiques, rgides i intolerants.
Un dels avantatges daquests dos models
Part dels desterics de socialitzaci s que permeten
visualitzar rpidament dos grans estils de
acords actuals
capteniment de lalumnat contemporani:
a les aules
lun, adust i seris; laltre, ms irnic
principalment
i distanciat. Una part dels desacords
a secundria
actuals entre alumnat i professorat
principalment a secundria, per tamb
es deu a les
en cursos anteriors es deu, precisament,
diferncies en el
a aquestes diferncies en el capteniment.
capteniment de
Fins al punt que, de manera esquemtica,
podrem dibuixar, simplificant molt, un
lalumnat
doble sistema de coordenades. La primera
s dndole social: les classes populars tindrien tendncia a un procs
dencarnaci; les classes mitjanes altes, ms ben dotades en el capital
cultural valorat socialment, privilegiarien un estil de distanciament.
La segona s dndole generacional: els adults tindrien major tendncia a ocupar els seus rols per encarnaci, i els ms joves per
distanciament. Insistim que es tracta duna simplificaci.
Des de la perspectiva dels adolescents, el que sels presenta
moltes vegades en lmbit escolar com lencarnaci duns valors
que comporten un capteniment determinat moltes vegades s
percebut com la mostra dun excs de submissi, de deixar-se
menjar el coco, atesa la manca de distncia crtica. Els adolescents
sovint no comprenen les exigncies morals que els dirigeixen els
adults. Experimenten els esdeveniments del mn amb una gran
fora vital, per ells els han de poder viure enmig de lhumor, a
distncia duna adhesi massa ferma o seriosa. I aquesta actitud

comuna a ladolescncia s, avui dia, accentuada pels mitjans de
comunicaci de masses i la producci de codis culturals especfics
per a la joventut i els adolescents. De manera que el segon model,
el de distanciament, posseeix una legitimitat cultural cada vegada
ms forta.
En tot cas, als centres educatius s de vegades
til reconixer que estem no solament enfront
Els centres eduduna oposici entre mestres, generalment aduscatius viuen una
tos i seriosos, i adolescents, irnics i distanciats,
oposici entre
sin tamb enfront duna oposici entre mestres
mestres i alumi alumnes en funci del tipus de capteniment
pel que fa al grau de distanciament (crtic o acrnes, en funci del
tic) respecte als valors. Recordar-ho potser ens
distanciament
evitaria certes conclusions excessivament tr(crtic o acrtic)
giques i pessimistes sobre la moralitat dels joves
davui.
respecte als valors
El conflicte entre moral i tica i la importncia
de la comunicaci
El procs de socialitzaci escolar actual pot presentar tamb un
conflicte davant lescissi creixent entre els principis morals i tics
que dirigeixen els comportaments dels subjectes implicats en lacte
educatiu. Precisem els termes. En aquest text entenem per moral
el conjunt de judicis relatius al b i al mal, destinats a dirigir la
conducta dels humans. Aquests judicis es concreten en normes
de comportament que, adquirides per cada individu, en regulen
els actes, la prctica diria. Ara b, ning no incorpora automticament el conjunt de prescripcions i prohibicions de la seva societat,
de manera que ltica seria aquesta reflexi sobre la moral. Ltica,
entre altres propsits, es pregunta per qu considerem vlids uns
comportaments i no uns altres, i compara les pautes morals que
tenen diferents persones
Tradicionalment, sha donat per suposada una articulaci ms
o menys reeixida entre moral i tica. Aix com lexigncia de la
integraci social responia a principis morals, el desenvolupament
personal estava guiat per la reflexi tica. Per, cada vegada ms, en
aquests temps de postmoderitat i globalitzaci, aquesta relaci ha
entrat en conflicte i ha donat lloc a una srie de tensions en lmbit
escolar. Uns temps que es caracteritzen pel qestionament de les
creences religioses i lemergncia dun mn social alliberat de la
idea que la tradici, all que sha fet sempre, ha de ser la principal font
normativa de lacci.
La modernitat va suposar la ruptura
La instituci
de la continutat entre el passat i el preeducativa dubta
sent (fins a aquest moment jutjada com a
sobre la part de
imprescindible), i linici dun mn destrala tradici, de
dicionalitzat on el passat es considera poc
apte, i fins i tot deslegitimat, per orientar
lherncia culles accions del present. Per aix les societats
tural, que ha de
modernes (i molt especficament la instituci
ser transmesa i
educativa) estan immerses en el dubte
de quina part de la tradici, de lherncia
conservada
cultural, ha de ser transmesa i conservada.
Daltra banda, la moral, en les societats contempornies, sarrela
cada vegada ms en consideracions estrictament funcionals. Aix fa
que una de les principals dificultats de lescola davui sigui la resistncia
a reconixer la importncia creixent de les inquietuds tiques sobre
les consideracions morals i a acomodar-se a aquests canvis. Dit duna
altra manera: el professorat, la instituci educativa, t dificultats per
assumir unes inquietuds tiques actuals que, duna banda, tendeixen
a qestionar les morals tradicionals i, de laltra, sn vistes com una
manifestaci de lindividualisme egoista predominant.
El respecte al prosme, lobligaci de complir els compromisos,
els deures davant la collectivitat, el sentit de la responsabilitat, i fins
i tot el sacrifici de si mateix en les variants religioses o patritiques,
han format sempre part del cnon moral que transmetien les
escoles. Avui, per, moltes relacions humanes no sestableixen en un
marc de relacions dobligaci recproques i durables; i si s exagerat
afirmar que el sentit del deure ha desaparegut, hom es queixa arreu
duna manca de cultura de lesfor. Daltra banda, sn ben evidents
els canvis en les relacions interpersonals, no solament en la prdua
de la cortesia i de les normes durbanitat, sin tamb en loblit de
les distncies jerrquiques que tenien una gran importncia en la
regulaci de la sociabilitat. Cada vegada ms, i en un nombre creixent

dinteraccions, els vincles han de donar-se sobre criteris alhora ms
reflexius i ms conscients, per tamb ms frgils. Lalumnat ja no
se sotmet, ni de grat ni per fora, a unes normes basades en criteris
transcendents o dautoritat; tot i que aquesta darrera afirmaci,
vlida a casa nostra per a la major part de lalumnat, ha de ser molt
matisada quan ens referim a lalumnat nouvingut, amb diferncies
importants segons el pas i el context social dorigen.
Durant molt de temps, lescola partia del convenciment que la
societat reposava sobre codis culturals compartits. Els individus
havien de plegar-se a una determinada concepci del b com, que
exigia imposar unes normes (inspirades en principis religiosos o
laics, segons el pas) per assegurar la desitjada integraci i cohesi
de la societat. Avui dia, aquest ensenyament del b i del mal perd
terreny en lmbit escolar i leducaci moral tendeix a reduir-se als
aspectes ms funcionals: la disciplina i el respecte del reglament.
El resultat s una situaci atpica i, en bastants casos, conflictiva.

Mentre bona part del professorat fa encara referncia a un conjunt
dobligacions morals per poder mantenir la disciplina, davant
del declivi de la seva autoritat professional est cada vegada ms
obligat a recolzar-se en aspectes estrictament funcionals. s a dir:
la prohibici duna acci ja noms es justifica pel mal que provoca
en el bon desenvolupament de la vida escolar, i el sentit de la sanci
evoluciona en aquesta mateixa direcci. Daltra banda, i per un
nombre creixent del professorat, lideal s que uns altres (sovint
lequip directiu) socupin daquests temes disciplinaris ms tard,
fora de laula.
Aix no vol pas dir que hagin desaparegut
En el nostre condels centres educatius formes culturals
text, la relaci
fortament autoritries i tradicionals,
amb laltre ja no
per arreu sassisteix a lerosi daquella
dimensi moral poc flexible, que ja s
es construeix al
vista, en la major part de centres pblics,
voltant de deures
com una relquia duns altres temps. Ens
imposats per
equivocarem si, amb una actitud fatalista,
principis jerratribum aquests canvis a una crisi global
(la tan bescantada prdua de valors). Ms
quics forts
que davant duna crisi global, estem davant
de moltes crisis locals que posen sobre la
taula un nou repte educatiu: la dificultat de la instituci educativa
per interpretar i intervenir educativament en les noves inquietuds
tiques de lalumnat. En el nostre context, la relaci amb laltre
ja no es construeix al voltant de deures imposats per la tradici
mitjanant principis jerrquics forts. Lantic ordre moral estava basat
en la lgica del missatge unidireccional (un emissor de les normes
i un destinatari, clarament diferenciats en les seves posicions
respectives); en canvi, la nova exigncia tica est articulada en la
comunicaci bidireccional i, sobretot, en el desig que, tant com sigui
possible, aquesta comunicaci sigui, a ms, horitzontal.
Els infants i els joves nouvinguts, o procedents de medis culturals
i familiars ms tradicionals, reben inicialment un fort impacte
davant aquesta prdua dautoritat institucional i generacional.
Al comenament, aquest impacte pot portar problemes diversos
dadaptaci, ja que desconeixen els rituals propis de la instituci
i els nous codis de comportament. No saben

qu sespera dells, i aquesta incertesa genera
ansietat. Ms tard, sobretot si tenen el suport
dun adult que els acompanyi educativament en
aquest procs (si no el tenen la confusi es pot
cronificar), aprendran no solament a distingir els
dos universos axiolgics famlia-escola, sin que
sabran modular el seu comportament en funci
del context i de les expectatives de linterlocutor.
Per facilitar-ho, cal defugir els prejudicis que
generen discursos catastrofistes sobre el xoc de
cultures o la incompatibilitat de valors entre la famlia i lescola.
En lantiga educaci moral, les relacions pedaggiques no eren
sin un canal de transmissi vertical del missatge, de la norma,
del codi de conducta; en canvi, en el context de la nova inquietud
tica de comunicaci, sn les relacions en elles mateixes i per
elles mateixes les que es doten duna significaci central. Aquesta
oposici entre el mn dels missatges i lunivers de la comunicaci
s, de vegades, radical. El primer, el mn dels missatges, est
fortament vinculat a la cultura escrita, dictada unilateralment pel
professor, on laspecte visual t poc espai, i on la comunicaci oral
est poc valorada. El segon, lunivers de la comunicaci, al contrari,
com ho mostra lunivers cultural de consum dels adolescents,
est sota lempremta visual i del so, i lintercanvi amb laltre t
un rol fonamental. En el mn adolescent actual, la prctica de
la comunicaci pot arribar a ser ms important que el mateix
missatge: es tracta de comunicar-se pel plaer de comunicar-se. Es
parla, de vegades, sense comunicar res; linters, el plaer, resideix
en lacte mateix de la comunicaci. Una tendncia que els mitjans
de comunicaci actuals, els telfons mbils i les prctiques dels
xats per Internet reforcen de manera important. La comunicaci
ha esdevingut una veritable exigncia per als adolescents, una font
de plaer, que desestabilitza molts professors i professores, i que pot
provocar i provoca conflictes en una instituci escolar que no
ha sabut ni gestionar-la, ni reconixer-li la importncia que t.
En cap cas no volem suggerir que la comunicaci hauria de
prendre el lloc dels coneixements, per s que cada vegada ms cal
tenir en compte que la comunicaci pedaggica, en si mateixa, s
Cal defugir els

prejudicis que
generen discursos catastrofistes
sobre la incompatibilitat de
valors entre la
famlia i lescola
un dels elements ms valorats per lalumnat. Les conseqncies sn

importants. Sobretot per les modificacions que aix comporta en
la relaci amb lautoritat, que es converteix dalguna manera en un
assumpte de reciprocitat relacional. Lalumnat demana, cada vegada
ms, ser tractat duna manera horitzontal. Des del seu punt de
vista, la bona relaci pedaggica ha de ser, si no necessriament de
naturalesa igualitria, almenys de respecte recproc. Moltes vegades,
la major part de lalumnat no qestiona les bases de lautoritat, el
que demana s un tracte ms equilibrat, ms dacord amb lunivers
de comunicaci en qu est immers.
El centre educatiu, com a instituci, hi t molt a guanyar si
gestiona b aquest procs. Acceptar-lo permet comprendre, sota una
altra perspectiva, un conjunt de prctiques socials de moment noms
interpretades com a signes duna crisi de lautoritat o dindisciplina.
Per avanar en aquesta direcci ens sembla fonamental prioritzar la
comunicaci en lloc de la norma com a nou eix tic en la relaci
amb laltre. Noms aix ser possible re-construir el necessari exercici
de lautoritat i el respecte dels individus.
Per descomptat, aquestes reflexions
La verticalitat
requereixen ser adaptades i corregides
en les relacions
en funci del context social o cultural.
Aquest augment de la importncia de la
professor/alumcomunicaci en la convivncia s ms
ne s encara
viu en els grups culturals postmoderns
freqent, per
que en els ms tradicionals. La verticalitat
en les relacions professor/alumne s
lexigncia de
encara, en general, freqent, per no s
comunicaci
menys cert que lexigncia de comunicaci
sincrementa i
sincrementa i que no es pot ignorar. En
no es pot ignorar
tot cas, seria un error gravssim que la
instituci educativa es trobs per darrere,
i no (almenys una mica) per davant del
nivell de democratitzaci a qu aspira la societat. I per a aix, s
indispensable que la instituci educativa reconegui la legitimitat
de moltes de les noves demandes tiques que li planteja lalumnat,
sovint de manera desordenada, i de manera ms o menys explcita.
La mentida del model en educaci

Totes les societats han tingut, en el curs de la histria, models
tics de lindividu que sintetitzaven, de manera idealitzada, les ms
altes virtuts. Per descomptat que se sabia que aquests models no
es corresponien enterament amb la realitat, per, no obstant aix,
la presncia daquestes figures referencials ha estat constant. En
certa manera, aquests models representaven ideals cap al quals
havien dacostar-se els individus en el procs educatiu. Als pasos
occidentals, lEsglsia i lescola (avui dia cada vegada ms els mitjans
de comunicaci) han estat els agents principals de la construcci i la
transmissi daquests models. Daqu el culte als individus que els
haurien encarnat: els sants en el models religiosos; els herois en els
models laics.
Es donava per suposat que la socialitEl model escolar

zaci havia de produir un subjecte capacontinua insiscitat per actuar en el mn, amo de si
tint en el ser,
mateix, autnom i dotat de judici crtic i de
capacitat per controlar-se des del seu fur
mentre que els
intern. Aquest model heroic i desitjable
models socials (i
de persona, duna o altra manera, es troba
sovint familiars)
sempre a la base de les virtuts transmeses
per lescola. El problema s que avui dia
prioritzen
assistim a la dissociaci entre aquest model
el tenir i el
normatiu, que insisteix que els individus
semblar
han de sostenir-se des de dintre (per les seves
qualitats i virtuts), i una realitat que ens
diu que cada vegada ms els individus sn, en la prctica, sostinguts
des de fora. Efectivament, ateses les actuals condicions de vida, es
fan cada vegada ms indispensables un conjunt de suports externs
de tot ordre i ms o menys simblics o materials: econmics,
sociorelacionals, culturals Dit duna altra manera: el model escolar
continuaria insistint en el ser, mentre que els models socials (i,
sovint, familiars) prioritzarien el tenir i el semblar.
Aquest supsit educatiu alimenta, a ms a ms, una forma
particular de desigualtat social, ja que, des daquest discurs que
emfatitza el ser per damunt del tenir, es traa una lnia de
demarcaci que separa aquells que disposen de suficients recursos
i suports socials (familiars, afectius, laborals, poltics, associatius),
i que amb un cert cinisme canten les excellncies de la cultura de
lesfor i del valor del sostenir-se des de linterior, de tots aquells
altres amb absncia o escassa legitimitat de suports socials, i a qui
sobliga, paradoxalment, a sostenir-se des de linterior, grcies a les
prpies virtuts i mrits. Uns joves, aquests darrers, que, de fet i
lamentablement, o b no disposen de suports efectius externs (com
ara recursos econmics familiars), o b noms disposen de suports
que sn jutjats de manera negativa pels adults (per exemple, el grup
diguals). La justificaci que, en moltes ocasions, es fa al fet datribuir
la desigualtat i lexclusi social a la diversitat cultural es basa sovint
en aquests arguments centrats en lesfor i la virtut del subjecte (si
hi poses prou esfor, ten surts sempre), obviant la importncia
dels suports externs i del reconeixement i els vincles socials. Garca
Canclini resumia aquesta situaci dels ms vulnerables en el ttol
Lescola proposa
com a model
una figura tica
que ignora la
importncia dels
privilegis socials i
magnifica la
responsabilitat
de lindividu
davant dels seus
fracassos
dun llibre seu: Diferents, desiguals i desconnectats

(2004). En absncia de suports reals externs,
lexigncia dautocontrol moral esdev una forma
particular de dominaci social.
Podem concloure, doncs, que avui ms que
mai, lescola vehicula i proposa com a model una
figura tica que amaga els privilegis socials, ja
que no solament proposa un model inassumible
per a molts joves, sin que, a ms, alimenta una
mala fe collectiva que ignora la importncia
de disposar o no de suports externs i magnifica
la responsabilitat de lindividu davant els seus
fracassos, de manera dura i devastadora, cosa
que afecta greument i de vegades de manera
irreparable la seva autoestima.
s indispensable que lescola revisi el seu model educatiu i que
doni ms importncia al reconeixement de tot el que devem al
nostre ambient social, sense deteriorar lautoestima dels ms febles
ni fer responsables els vulnerables de les seves carncies.
La necessria redefinici del civisme i de la

convivncia a lescola
El conflicte entre la moral i ltica, que ens ha ocupat en els
pargrafs anteriors, afecta tamb leducaci pel civisme que es
duu a terme als centres educatius. No ens referim nicament a la
polmica matria dEducaci per a la ciutadania i els Drets Humans,
sin tamb a lestil de convivncia, comunicaci i participaci
propi del centre, i fins i tot a les relacions interpersonals que shi
estableixen (entre iguals, i entre alumnat i professorat), tant les que
shi potencien com les que shi reprimeixen.
La moral, com la seva etimologia llatina recorda, t molt a veure
amb els costums, i se suposava que tenia un vincle natural amb la
socialitzaci. Dins daquesta perspectiva moralista, quan els alumnes
acudien a lescola, aprenien els usos i els costums de les seves societats,
i es convertien, aix, plenament en membres dun collectiu i duna
naci, fent seus un conjunt determinat de valors i normes comuns.
Ara b, la histria del segle XX convida a ser bastant crtics sobre
lxit daquest model de socialitzaci. En tot cas, cal reconixer que

no sha assolit un dels objectius tradicionals de lescola: combatre la
immoralitat en el mn modern. La dramtica histria del segle XX ha
desfet la confiana en la capacitat de la societat com a agent regulador
i impulsor del b com a travs de lescola. Els crims i les vulneracions
repetides de Drets Humans ocorreguts durant el segle XX i en aquests
primers anys del XXI exigeixen un altre aprenentatge de la ciutadania
i de la convivncia als centres educatius que estimuli molt ms la
capacitat de resistncia crtica dels individus.
Labsncia de preocupaci sobre aquest punt en el sistema educatiu
contemporani s molt alarmant. Encara s ms preocupant que,
quan el tema s abordat, ho s nicament sota la forma duna reflexi
purament intellectual, de manera que sestimula lalumnat (molt
vagament i amb molts matisos en funci dels seus orgens socials) a
desenvolupar un esperit crtic en abstracte, descontextualitzat, ja que,
sovint, incomoda molt als mateixos que estimulen aquesta actitud la
seva aplicaci a la marxa del centre o de la classe.
s cert que en lantic ordre moral
El model de
sempre hi va haver un espai perqu els
civisme que
actors, invocant els valors comuns al grup,
inculca lescola
poguessin mantenir una mirada crtica
o una actitud de resistncia enfront de
ha densenyar a
lordre institucional. Per aquesta actitud
discernir entre
era una possibilitat extraordinria que
lobligaci de
noms podia ser legtimament invocada en
situacions excepcionals. Lescola i la moral
realitzar tasque shi ensenyava estaven essencialment
ques funcionals
al servei de la transmissi de normes,
i la resistncia
la funci primera de les quals era la
cohesi social i, per tant, la docilitat dels
tica davant
seus membres. La instituci educativa
linadmissible
ha de continuar transmetent normes que
possibilitin lexercici ordinari de la ciutadania, per, cada vegada ms,
cal que el model de civisme que inculca el centre educatiu reconegui
la necessitat dun exercici extraordinari de la ciutadania, consistent
a aprendre a reconixer i a resistir-se a all que s inacceptable, i
fer-ho des duna perspectiva prctica. Aprendre a discernir la lnia
de demarcaci entre lobligaci de realitzar tasques funcionals i
la resistncia tica davant linadmissible, ha de convertir-se en un
objectiu central del civisme transms a les escoles.
Davant de situacions histriques extremes, a les aules acostuma

a plantejar-se la pregunta qu haurem fet nosaltres en aquella circumstncia?. Una pregunta sens dubte legtima, per en el fons
errada. s ms que probable que haurem fet, ms o menys, el mateix
que van fer els nostres predecessors. No s aquesta lapregunta bona.
Sobre el que hom ha dinterrogar-se s sobre all que lescola pot fer
(i com) per fer ms potent i lliure el judici dels individus, de manera
que, en cas de repetir-se aquestes situacions lmit, cada individu
disposi dun ventall de reflexi ms ampli per poder decidir, amb
millor criteri, all que ha de fer i all que s intolerable.
I per important i imprescindible que sigui aquesta potenciaci i
optimitzaci del judici crtic, encara resulta insuficient. El civisme a
lescola no pot limitar-se a lensenyament del judici crtic. I, en canvi,
shi limita molt sovint, per exemple, quan es toca el tema del racisme.
No nhi ha prou amb la reflexi terica, s necessari que sexerceixi
aquesta actitud, aquestes habilitats socials que volem desenvolupar,
de manera prctica. Aix suposa, per descomptat, estar disposat a
assumir algunes modificacions fins i tot en lorganitzaci del centre i
de laula, de manera que siguin ms participatius. Ni el civisme, ni la
convivncia, ni la interculturalitat poden ser considerats nicament
un conjunt de virtuts i actituds transmeses, s, als centres educatius,
per que noms seran exercitades ms tard, i sempre fora de laula.
Perqu aquest aprenentatge del civisme sigui efica, cal exercitar-lo
crticament en la vida quotidiana del centre. I de moment, excepte
casos exemplars, la realitat est molt lluny daquesta orientaci.
La capacitat, intellectual i prctica, per dir no quan conv,
per raons tiques, si cal davant lopini contrria del propi grup
de referncia o de persones amb autoritat, s un objectiu bsic i
irrenunciable de ltica contempornia. Dir no al mal i a all que s
inacceptable. Per tamb saber dir no quan, en la vida quotidiana, les
obligacions funcionals xoquen amb les nostres aspiracions tiques.
Saber dir no, tamb, quan la cadena de les responsabilitats, sobretot
la dels dirigents, no s respectada. La realitat contempornia obliga,
ms que mai, a fer que el nucli dur del civisme forjat a lescola sigui
la capacitat de resistncia tica dels futurs ciutadans.
Escola inclusiva i equitat educativa
Els nous reptes en la socialitzaci escolar que acabem de veure

i els desafiaments que plantegen no poden ser dissociats daltres
problemes ms amplis que es refereixen a la justcia i lequitat. Ans
al contrari, cal i conv preguntar-se qu pot, i qu ha de fer la nostra
escola o el nostre institut en aquests mbits.
Des del nostre punt de vista, en primer lloc i com acabem de
dir en acabar lapartat precedent, lescola ha de transmetre un
aprenentatge que permeti als individus anar contra labs i les
injustcies. Aix es pot facilitar, en gran manera, mitjanant un
reforament de lautoestima. Quan alg es decideix a invocar la
llei, ha de tenir la capacitat de suportar la mirada estranyada dels
altres que no volen fer-ho, i fins i tot la seva hostilitat. Daqu la
importncia dentrenar lalumnat, com acabem de mencionar, en
una forma de civisme crtic que els permeti resistir el conformisme
o la pressi grupal, sempre que convingui.
Per, en segon lloc, s evident que el
La instituci
centre educatiu no pot pretendre acabar amb
educativa ha
tota la injustcia social que lenvolta, per t
dintentar, per
lobligaci de mostrar que una instituci pot
ser justa o almenys decent en el tracte
tots els mitjans,
amb els individus; que shi recompensa i
la compensaci
shi recompensar de manera equitativa
de les mancanlesfor, i que s capa de fer sempre
ces familiars
justcia, almenys en el reconeixement dels
professors al valor del treball efectuat i
que afecten les
de lesfor esmerat. A la base de la tan
capacitats de la
desitjada igualtat doportunitats i de pospersona
sibilitats pilar fonamental de tots els
estats democrtics hi ha aconseguir una
veritable equitat en lassoliment dun desenvolupament integral ptim
de tots els infants, i aix s que est, en una part gens menyspreable,
en mans del sistema educatiu. En letapa de lensenyament obligatori,
la instituci educativa ha dassumir totalment la seva responsabilitat
dintentar, per tots els mitjans, la compensaci de les mancances
familiars que afecten les capacitats i el procs maduratiu biopsquic
i social de la persona.
En tercer lloc, i amb prudncia, s necessari que el centre educatiu,

com a instituci, no es limiti a un pur recordatori de la necessitat
imperiosa dacatar la llei. Una de les insuficincies de lescola s que
massa sovint es limita a un rol denunciaci normativa, prescindint
de les caracterstiques particulars dels contextos, socials i culturals,
de lalumnat. Les normes que han de ser respectades han de poder
ser respectades. Oblidar-ho, condemna el missatge escolar a relliscar
sobre uns determinats grups dalumnat. Lescola ha de mostrar la
possibilitat prctica de fer respectar les regles, i aix suposa, exigeix,
lexistncia de normes collectives realistes. s en aquest sentit, com
veurem, que cal inscriure lhoritz de lequitat.
A la pregunta, doncs, de com plantar cara als nous reptes i a les
noves necessitats que es presenten als professionals de leducaci
en aquest canvi dpoca, de com assolir els objectius que estem
presentant en aquestes pgines, creiem que noms hi ha una
resposta: necessitem que augmenti el nombre de centres que fan una

aposta ferma per esdevenir centres educatius inclusius i de qualitat,
i que aquests centres estiguin acompanyats per entorns socials cada
vegada ms implicats en leducaci dels ms joves. Aconseguir
aquesta collaboraci compromesa i implicada de lentorn supera
lmbit estrictament escolar, tot i que el centre educatiu pot dificultarla o facilitar-la. Per pel que fa a lequitat, els centres educatius, en
general, han de fer molt ms i han de fer-ho millor. Si repassem els
indicadors dequitat del nostre sistema educatiu, els darrers informes
sobre lestat de la qesti (FERRER; VALIENTE i CASTEL, 2008a) no
deixen lloc al dubte:
t $BUBMVOZBNPTUSBEJGFSODJFTEFSFTVMUBUTFODJODJFT FOGVOci del gnere, superiors a les daltres pasos.
t &O MB DPNQBSBDJ JOUFSOBDJPOBM MB QVOUVBDJ EF MBMVNOBU
no nadiu a Catalunya s la ms baixa de tots els pasos de la
mostra.
t -FT EJGFSODJFT EF SFTVMUBUT FOUSF FM TFDUPS QCMJD J FM TFDUPS
privat sn molt elevades i sn degudes, bsicament, a la
desigual composici social dels alumnes dels centres. Entre
aquells pasos on hi ha una presncia significativa del sector
privat, Catalunya s el que presenta una major desigualtat de
resultats entre xarxes.
Per aix, entre les conclusions, lestudi esmentat afirma de manera contundent: Catalunya t un sistema educatiu que no aconsegueix compensar les desigualtats socials dorigen de lalumnat. []
La situaci ms preocupant s lelevadssima desigualtat doportunitats educatives entre lalumnat nadiu i no nadiu. Catalunya s el
pas de la mostra que proporciona menors oportunitats educatives
a lalumnat estranger.
Probablement serien molt pocs els qui estarien en desacord
que, en leducaci obligatria, cal garantir la igualtat en els recursos
bsics. Per aix diem que s obligatria i gratuta. Sabem que aix
de gratuta, de fet, s ms un desig que una realitat, per tot i aix,
si volem aproximar-nos de manera real a una veritable equitat educativa, ens cal assumir-la per cal anar molt ms enll de la reivindicaci duna gratutat real.
A ms a ms, i segons el mateix Departament dEducaci,

aquesta equitat no ha de consistir, en cap cas, en un mal ents
igualitarisme consistent a donar a tots el mateix. I, encara menys, a
donar a cadasc segons les seves capacitats, sin a donar a cadasc
segons les seves necessitats, amb lobjectiu irrenunciable dassolir
la igualtat en ladquisici de les competncies bsiques1 (DIRECCI
GENERAL DORDENACI I INNOVACI EDUCATIVA, 2006: 46).
A la segona meitat del segle passat, en el que podrem anomenar
escola moderna per distingir-la de lactual escola postmoderna,2 es va
intentar aconseguir aquesta equitat amb estratgies encaminades a
assolir el que anomenvem igualtat doportunitats. Era el llenguatge LOGSE, llei promulgada, com sabem, lany 1990, que posava
molt mfasi en latenci a les necessitats educatives especials i a la
seva compensaci, per poder assolir la igualtat esmentada. Per s
probablement en laplicaci daquestes estratgies de compensaci,
utilitzades per assolir-la, on van radicar, paradoxalment, algunes
de les causes dels ndexs de fracs escolar que encara arrosseguem
actualment.
Amb excessiva freqncia, quan un alumne era diagnosticat (era
i s, encara, en molts centres) de necessitats educatives especials
(o especfiques) ja siguin dorigen fsic, psquic o tamb sociocultural passava a pertnyer a una categoria dalumnat que, en el
millor dels casos, estaria, a partir daquell moment, sobreprotegit
amb reforos individuals gaireb a mida, amb la qual cosa gaudiria
duna atenci molt personalitzada. Per un dels efectes indesitjables era i aquest s el problema que, molt sovint, a partir
daquest moment minvaven significativament les expectatives del
professorat sobre les possibilitats acadmiques daquest alumnat,
en la mateixa proporci que sincrementaven les mesures sobreprotectores. Aquest descens en les expectatives solia anar acompanyat
(i encara hi va, avui dia, en molts centres) de quatre efectes perversos ms:
1. La negreta s de loriginal.
2. Utilitzem aquests termes, una mica forats, noms per facilitar la comparaci entre dos models descola ben diferenciats. Models que expliquem ms
detalladament en el quadre 2, que trobareu a la pgina 107.
1. Una prdua de responsabilitzaci del professorat de laula

ordinria, que considerava, a partir del diagnstic, que aquest
alumnat passava a ser responsabilitat de la mestra deducaci
especial, del professorat de compensatria, del psicopedagog,
etc. o, en lactualitat, tamb del professorat de laula dacollida.
2. Sovint, aix comportava (i comporta encara) absncies regulars i peridiques de lalumnat de les activitats de la classe
ordinria, per poder ser ats individualment o en grups molt
reduts. Daquesta manera es refora la prdua dautoestima
daquest alumnat i, contrriament al que es pretn, va creixent
la distncia que el separa de la resta de companys.
3. Tamb es donava (i es continua donant) una disminuci en el
nivell dexigncia a aquest alumnat al mateix temps que creixia un cert paternalisme del professorat envers ell. Les adaptacions i les adequacions curriculars no acostumaven a servir
per accelerar els aprenentatges ni per fer lesfor datrapar
la resta de companys, ja que el currculum era mutilat en
extensi i devaluat en qualitat.
4. I encara un darrer efecte pervers,
que era el recurs excessiu i rutinaPer accedir
ri a fitxes de treball i materials de
a lequitat
recuperaci (propis duna manera
educativa,
esclerotitzada dentendre leducaci
cal superar
especial), de caire repetitiu, i de
qualitat i eficincia reeducadora
lanomenada
molt poc contrastades. El diagnstic
igualtat
de vegades etiquetava linfant en
doportunitats
una categoria determinada (dislxia, trastorns en latenci, immigrai tenir com a
ci, hiperactivitat) per a la qual el
objectiu la
reeducador disposava dun ventall
igualtat de
deines de reeducaci determinapossibilitats
des, lefecte real de les quals, en la
reeducaci de linfant, sovint no era
evident.
No cal dir que ni en tots els centres, ni en la tasca de tots els professionals, es donaven (ni es donen encara) aquests efectes perver-
sos, per una vegada ms, les valuossimes excepcions ens confirmen malauradament la regla, com ho demostren els alts ndexs de
fracs escolar i dinequitat esmentats. No s una sobreprotecci el
que necessita aquest alumnat, sin una sobreestimulaci, i aquesta
no ha estat lactitud predominant en els centres moderns pel que fa
al tractament de les desigualtats daprenentatge.
Com deia la cita anterior del Departament dEducaci, si volem
accedir a una veritable equitat educativa, hem de superar aquesta
anomenada igualtat doportunitats per tenir com a objectiu la igualtat
de possibilitats, o el que ve a ser el mateix, la igualtat en les competncies bsiques de leducaci obligatria, sense les quals absolutament cap alumne no hauria dabandonar els estudis. I encara avui,
gaireb un de cada quatre alumnes abandona els estudis obligatoris
a Catalunya sense acreditar un domini en aquestes competncies
bsiques.
Els estudis i recerques tamb ens diuen que no serveix per assolir
aquesta igualtat de possibilitats una prctica educativa que, lamentablement, s encara molt freqent, especialment per no nicament a leducaci secundria obligatria. Ens referim als grupsclasse segregats i homogenis dalumnat segons les seves dificultats.
Una prctica per desgrcia encara molt usual, com hem dit, amb la
coartada, gaireb sempre, que aix permetr una atenci ms ajustada a les necessitats de cada grup i, per tant, de cada alumne.
El pedagog belga Marcel Crahay (2000: 303),
Segons diverses
desprs dun extens i rigors estudi dun important nombre dinvestigacions sobre aquest tema,
recerques, les
conclou en el seu informe que tant en lenseagrupacions de
nyament secundari com en el primari, lefecte
lalumnat per
especfic de lagrupaci dels alumnes en grups
nivells no millohomogenis s nul si la qualitat i la quantitat
de lensenyament dispensat es mantenen consren el rendiment
tants. Aix, doncs, en contra de les creences de
de cap dels grups,
molts professionals de leducaci, les agrupai no sn inncues
cions de lalumnat per nivells no milloren el rendiment de cap dels grups. Aix no vol pas dir que
aquestes agrupacions siguin inncues, al contrari. Ens diu tamb
Crahay que lorganitzaci en grups homogenis va acompanyada
sempre de desigualtats en les actuacions educatives, degudes a la
diferent motivaci i aptituds del professorat i a les seves expectatives

respecte de lxit o fracs dels nois i noies de cadascun dels grups
de nivell. Aquesta segregaci en funci de les competncies influeix
de forma decisiva en els diferencials dautoestima de lalumnat, en
les seves expectatives i en les de les seves famlies, a ms de les del
professorat ja esmentades.
Conclou Crahay que, des del moment
Els grups-classe
que es constitueixen grups-classe homogenis segons les aptituds i les actituds
homogenis sn
de lalumnat, es dna un valor social
molt contraris a
jerarquitzat a cada grup i lensenyament
lequitat educaties dispensa en funci del prestigi i del
valor social atribut a cadascun daquests
va perqu reforgrups. s per aquesta ra que la diferencen lexclusi
ciaci en grups-classe homogenis s, a la
i perjudiquen
prctica, molt contrria a lequitat educagreument
tiva. Refora lexclusi en perjudicar greument lalumnat amb majors dificultats. Els
lalumnat amb
grups-classe homogenis no sn un recurs
dificultats
per afavorir laprenentatge de lalumnat en
risc dexclusi, sin que, en tot cas, sn un
intent per resoldre els problemes dorganitzaci escolar derivats de
lexistncia, encara, dun professorat amb deficincies greus en la
seva formaci docent, molt sovint per raons que noms sn imputables a ladministraci educativa responsable daquesta formaci,
que es veu incapacitat per respondre adequadament a la creixent
diversitat present a les aules malgrat, moltes vegades, el seu inters
i bona disposici.
Amb el que acabem de dir ja sentn que un centre que fos capa
de controlar aquestes expectatives del professorat, i de corregir
aquests efectes negatius dels grups homogenis en lalumnat ms
vulnerable, potser podria utilitzar aquestes agrupacions traient-ne
algun benefici en la lnia de lescola inclusiva. Tot i acceptar aquesta
possibilitat, volem subratllar que, si no s impossible, s extremadament difcil de corregir els efectes negatius daquestes agrupacions
homognies, la qual cosa les fa gens recomanables, com ha destacat
un estudi recent (FERRER; VALIENTE i CASTEL, 2008b: 175 i segents).
Una altra cosa s la possibilitat de fer ocasionalment agrupaments
homogenis per en grups flexibles. En aquest cas, la flexibilitat ha

de ser efectiva i no solament nominal, completament assumida per
lalumnat com un recurs benfic per a ells en constatar que, efectivament, els permet accelerar els aprenentatges i canviar de grup,
i establint mesures rigoroses i objectives per controlar els efectes
perversos i no desitjats daquests agrupaments.
I qu direm de determinades poltiques que permeten (per no dir
potencien) que hi hagi escoles en les quals la possibilitat dorganitzar grups heterogenis s impossible, perqu prcticament noms hi
acut lalumnat nouvingut, o el dels grups autctons ms precaritzats
i vulnerables? Fenomen degut, en gran part, a la injusta selecci de
lalumnat explcita o implcita, directa o indirecta que realitzen
els centres privats concertats, i que provoca un fort desequilibri en
la distribuci de lalumnat estranger entre centres sostinguts amb
fons pblics. Aquestes escoles-gueto sn la mxima expressi de les
nefastes agrupacions homognies de qu parlvem, portades, en
aquest cas, a nivells de barri o de ciutat.
Lescola inclusiva que postulem abomina aquests guetos i els
grups-classe homogenis per nivells de capacitats de lalumnat que
hem esmentat. En canvi, valora molt positivament i sap treure
partit de la riquesa que suposa la diversitat de perfils de lalumnat,
mitjanant treballs per projectes, propostes daprenentatge multinivell, grups cooperatius, itineraris individualitzats daprenentatge,
tutoritzaci entre iguals, etc. Aquest s el cam, i no cap altre, per
implementar adequadament en les aules les prctiques educatives
dacollida i integraci indispensables per aconseguir una societat
cohesionada i reduir els elevats ndexs de fracs actuals.
En resum, i com tamb sha escrit des del Departament dEducaci: lequitat educativa exigeix una drstica reducci de lanomenat
fracs escolar. Un objectiu que passa per abandonar les actuals
estratgies enfocades a la consecuci dindividus competitius, i
potenciar aquelles que ens permetin ampliar el nombre dindividus
competents. [] Per a aix caldr sovint aplicar accions positives,
i concentrar aix els nostres esforos a millorar la resistncia del
pilar ms feble3 (DIRECCI GENERAL DORDENACI I INNOVACI
EDUCATIVA, 2006: 47).
3. La negreta s de loriginal.
I tamb per resumir, exposem en el quadre 2 les principals

caracterstiques que diferencien aquell centre educatiu modern,
basat en el tractament de les necessitats especials de lalumnat (o
especfiques, com acostumen a anomenar-se les dels infants fills
de famlies immigrades) segregant-los de laula ordinria, del que
hem anomenat centre educatiu postmodern, que cerca la inclusi i
lequitat educatives.
Quadre 2
Centre educatiu modern
Centre educatiu postmodern
Creu que els grups-classe homogenis faciliten els aprenentatges

de lalumnat.
Creu que els grups-classe heterogenis faciliten tant els aprenentatges com el desenvolupament
global de lalumnat.
s un centre educatiu integrador (que integra lalumnat per

el segrega en grups homogenis o
aules especials: acollida, educaci
especial, etc.).
s un centre educatiu inclusiu

(que valora lheterogenetat no
com una dificultat sin com una
oportunitat per assolir una millor
qualitat educativa).
Se centra en lalumnat. En les

necessitats de lalumnat (ordinries, especials, especfiques).
Se centra en laula. En els obstacles per a laprenentatge que

hi troba cada alumne (lingstics,
emocionals, cognitius).
Es basa en el diagnstic individual

i atribueix un especialista a lalumnat que ho requereix, segons el
diagnstic individual de cadasc.
Es basa en la resoluci de problemes daprenentatge, de manera

collaborativa, millorant les estratgies del professorat.
Ubica lalumnat en programes i

aules especfics de recuperaci.
Incorpora els especialistes a laula

ordinria per donar suport al tutor
i treballar conjuntament.
Considerem tan important aquest canvi de perspectiva que suposa passar de les necessitats educatives especials de lalumnat als obs-
tacles per a laprenentatge i la comunicaci, que ens hi estendrem

ms en detall a lapartat segent.
De les necessitats educatives

a les barreres per als aprenentages
Estem dacord amb Mel Ainscow quan diu

que creu que el repte principal que afronten els
sistemes educatius en tot el mn s com afavorir la inclusi. I continua dient: aix significa
que, en els pasos econmicament ms pobres,
la prioritat ha de centrar-se en els 113 milions de
nens que mai no veuen linterior duna aula [].
Mentre que, en els pasos ms rics, la preocupaci han de ser els molts joves que deixen lescola
amb qualificacions poc vlides, que es veuen
segregats en diverses formes deducaci especial
apartats de les experincies educatives generals,
i que simplement trien abandonar ja que lensenyament els sembla
irrellevant en les seves vides (AINSCOW, 2005).
Quan parlem de fracs escolar daquests joves que abandonen
prematurament lescola, no es pot passar per alt que sn uns ndexs
de fracs selectiu, ja que, com sabem prou b, no afecten duna
manera igual tots els sectors dalumnat. Existeixen diferncies molt
significatives, per exemple, entre els resultats de la poblaci general
i els de determinats grups dimmigrats, com diu linforme que acabem desmentar a lapartat anterior, basat en els resultats de la recerca europea coneguda amb les sigles PISA. Investigacions precedents,
dmbit catal, ja ens avanaven aquestes desigualtats, especialment
preocupants quan es combina diversitat cultural i risc dexclusi
social. Segons una daquestes investigacions, tamb mencionada
anteriorment (FULLANA; BESAL i VIL, 2003: 23), el percentatge
dalumnat dorigen familiar afric amb fracs escolar s dun seixanta
per cent, molt superior [el doble!] al de la poblaci general.
Per lluitar ms adequadament contra les causes daquest fracs
escolar, ens sembla molt pertinent una de les principals troballes
Han de preocupar-nos els molts

joves que deixen
lescola amb qualificacions poc
vlides, i que la
consideren una
instituci
irrellevant
de les escoles anomenades inclusives. Ens referim al canvi no solament terminolgic que suposa lexpressi barreres a laprenentatge i
a la comunicaci (AINSCOW; BOOTH i VAUGHAN, 2002), que ja hem
esmentat en els darrers pargrafs de lapartat anterior i que es contraposa i substitueix el de necessitats educatives especials. Observis la
diferncia radical que hi ha en aquests dos enfocaments: mentre
que les necessitats educatives situen en lalumnat la causa de les
seves dificultats, en parlar de barreres a laprenentatge satribueixen les principals causes daquestes dificultats al context educatiu.
Aquest canvi dorientaci, portat a les darreres conseqncies, pot
suposar una revoluci pedaggica, i creiem que ser una de les
caracterstiques daquest centre educatiu postmodern de qualitat.
Recuperarem, aix, un principi fonamental i massa sovint
oblidat de la pedagogia crtica que podrem definir amb la frase:
sempre ha de ser el centre educatiu qui sadapti a les peculiaritats de
lalumnat i comprengui, en tots els casos, aquestes particularitats,

en lloc de fer el possible per a aconseguir que cada alumne i cada
alumna sadaptin als requeriments particulars de cada centre, de
cada matria, de cada professor.
No creiem que calgui destacar la transcendncia daquests dos
enfocaments en els processos dacollida de lalumnat immigrat
atesa la convenincia de conixer i tenir molt en compte les seves
necessitats especfiques. Per en cap cas aquest
coneixement no ha de servir per fragilitzar la
Avanar cap a
seva autoestima, per fer-lo sentir diferent, per
la inclusi t a
posar-li una etiqueta i exclourel del seu grupveure amb tot
classe ordinari situant-lo en grups homogenis i
lalumnat i no
augmentant, aix, els estereotips.
Com diu Climent Gin (2001), citant un treball
nicament amb
de la UNESCO: Avanar cap a la inclusi no s
aquell que t
essencialment un treball de reestructuraci de
necessitats
leducaci especial, ni tan solament de la integraci. T a veure amb tots els alumnes i no nicaespecials
ment amb aquells que tenen necessitats especials.
Tampoc s quelcom que pugui ser considerat com un objectiu en
si, sin ms aviat un intent de millorar la qualitat de tot el sistema
educatiu perqu pugui atendre convenientment tots els alumnes. []
Leducaci inclusiva t a veure amb la capacitat de construir una
escola que respongui a la diversitat de necessitats dels alumnes. La
inclusi suposa la reorientaci dels serveis especials i del coneixement expert, ms que el seu aband. Leducaci inclusiva s vista com
un projecte de la comunitat i de la societat.
Aquest mateix autor, resumint les aportacions de diversos
especialistes, ofereix, en la ponncia esmentada, una llista dels factors que es consideren clau per construir una escola inclusiva, que
nosaltres gosem completar per intentar fer-la ms exhaustiva:
t %FTEFMBQFSTQFDUJWBEVOBFTDPMBPCFSUBBUPUIPN TOFDFTTBri que lescola proporcioni lentorn i els mitjans adequats per al
desenvolupament, i que sidentifiquin i es remoguin les barreres que la mateixa instituci escolar crea. Cal estar convenuts
de la necessitat davanar cap a aquesta concepci inclusiva de
leducaci encara que, lgicament, puguin (i potser hagin de)
donar-se graus dimplicaci diferents i progressius.
t TOFDFTTBSJEPUBSTFEVOBFTUSVDUVSBEFDFOUSFGMFYJCMF DBQB
dadaptar-se a les caracterstiques i necessitats de lalumnat i del
professorat. Al mateix temps, s necessari fer un plantejament
global, un plantejament de centre que nafecti tota la vida.
t &MDFOUSFJFMQSPGFTTPSBUIBOEFQBSUJSEFMFYQFSJODJBJEFMT
coneixements propis, dels seus xits, que sovint sn molts,
i tamb del reconeixement i lanlisi de les seves dificultats;
i han dadonar-se que la soluci s sumar les seves competncies i les seves aportacions per treballar coordinadament,
aprenent crticament tamb dels errors.
t 1FSUBOU DBMJNQMFNFOUBSVOBPSHBOJU[BDJJOUFSOBRVFGBDJliti i estimuli la collaboraci entre els docents tant en la
planificaci com en el treball a laula. Cal fer daquest treball
collaboratiu linstrument metodolgic habitual per generar
coneixement i per respondre de forma efica a les diferents
necessitats de lalumnat. Cal buscar estratgies en les quals es
conjugui el respecte de la diferncia amb la igualtat de drets i
oportunitats, potenciant la convivncia i el dileg duns grups
amb uns altres.
t 4IBOEFOUFOESFMFTEJGJDVMUBUT FOUSFMFTRVBMTMIFUFSPHFOFUBU
present a les aules) com a oportunitats per diversificar la resposta educativa, que pot servir-se del potencial daprenentatge
que suposa el treball cooperatiu de lalumnat i la collaboraci
entre iguals. Tamb per aquest motiu s tan important millorar lautoestima, tant de lalumnat com del professorat.
t *ODPSQPSBSMBWBMVBDJEFMTSFTVMUBUTDPNBFMFNFOUHFOFSBEPS
del procs de canvi, que pot adoptar diverses formes: autoavaluaci, avaluaci interna, observadors externs
t $BMEJTTFOZBSJQSPNPVSFQMBOTEFGPSNBDJad hoc del professorat, que no es limitin a les qestions didctiques i al tractament de la diversitat a laula ordinria, sin que reflexionin
sobre la importncia de les expectatives i de les actituds del
professorat. Que suposin, sobretot, la reflexi sobre la prpia
experincia, amb la collaboraci dassessors externs quan
sigui necessari.
Pel que fa a aquesta formaci, tan important s el contingut com
la manera de dur-la a terme. Com ja sha dit, cal centrar aquesta
formaci en la reflexi sobre la prpia acci professional, acostant-
Urgeix recuperar
la militncia
antiexclusi
del professorat,
davant el fracs
escolar dels ms
vulnerables
se a les tcniques clssiques de recerca-acci. Els

suports externs haurien danar, abans que cap
altra cosa, en la lnia dassessorar en aquestes
metodologies, i fer-ne el seguiment.
Reflexionar conjuntament sobre els aspectes
poltics de la funci social de leducaci obligatria esdev tamb un objectiu indispensable i irrenunciable daquesta formaci. Volem recordar la
cita de Miquel ngel Essomba (2007) que hem
fet a la introducci: sha de millorar la qualitat
de la formaci (inicial i permanent) del professorat, capgirant-ne
lorientaci i les prioritats, des dels parmetres tecnolgics actuals a
altres de ms ideolgics. Hi ha una necessitat ineludible de recuperar la conscienciaci i la militncia antiexclusi del professorat
davant els actuals ndexs de fracs escolar dels ms vulnerables.
La millor forma de plantar cara a aquest fracs deia un editorial de la revista Contexto Educativo consisteix a recuperar la
intellectualitat dels educadors. Una intellectualitat seriosa i responsable, profunda i compromesa, construda sobre una minuciosa
anlisi de la realitat, definitivament crtica respecte a tot all que no
respongui als ideals suprems de lEducaci.4 Ara b, fem-ho sense
perdre mai de vista el savi i assenyat consell de Franois Dubet
(1998): El veritable coratge no consisteix tant a reivindicar canvis
radicals, com a fer que lescola millori a travs de reformes senzilles. Els actors de lescola no han de sentir-se ni massa culpables ni
massa innocents, noms responsables.
La vinculaci educativa entre aculturaci i inserci social
Potser un dels conceptes que ms poden ajudar els equips

docents a concretar el paper precs que han de tenir les cultures
4. Editorial El maestro como intelectual, del nmero 30, any VI (2004)

de la revista digital argentina deducaci i noves tecnologies Contexto Educativo:
<http://contexto-educativo.com.ar>
dels grups minoritaris a lescola, s el

Quin hauria de
dintegraci.5 Qu sentn, en aquest censer en el nostre
tre educatiu concret, per la integraci de
centre educalalumnat immigrant? Quin ha de ser el
resultat final daquest procs dintegraci?
tiu el resultat
Semblaria que, a hores dara, ja tothom
final del procs
hauria de tenir clar que no podem confondintegraci
dre la integraci amb la submissi dels
de lalumnat
nouvinguts. Ni tampoc amb lassimilaci
cultural. Sabem que aquesta integraci i
estranger?
aquesta cohesi social de lalumnat provinent de la immigraci i de les seves famlies han de contemplar, ja des dels centres
educatius, els aspectes culturals, per tamb els socials, laborals i
poltics. Per sabem que aquests punts de partida probablement no
sn compartits per tot el nostre claustre. Per aix s recomanable
parlar-ne i intentar arribar a consensuar unes estratgies educatives
concretes per aconseguir all que hem acordat entre tots. Aquesta
collecci de llibres sha referit repetidament a aquests conceptes
bsics de la integraci i la inserci sociocultural dels immigrants.6
A partir dels resultats duna mplia enquesta realitzada a Frana
a ms de 13.000 persones, el treball de Michle Tribalat (1995: 172176), esmentat ja en pgines anteriors, va arribar a conclusions molt
interessants, entre les quals que els problemes de cohesi social
no deriven de les resistncies a laculturaci dels descendents dels
immigrats. Segons lestudi, en aquests joves shavia produt una
demostrable sobreintegraci cultural. El que s que era preocupant
s que a igualtat de titulaci, el 40% de la joventut dorigen familiar
magrib estava a latur, mentre que aquest ndex, en la dorigen fran5. Es podria argumentar, amb ra, que ls indiscriminat i equvoc daquest
terme ha acabat per atorgar-li una polismia notable. Amb sentits i significats
diferents, utilitzen aquest terme tant els ms conservadors com els ms progressistes en qestions relacionades amb la immigraci. Per creiem que aix
no ha de ser un obstacle per dur a terme el debat reflexiu que proposem, ans
al contrari. s bo que es confrontin les diferents maneres dentendre aquest
mot, amb lobjectiu darribar a un consens institucional.
6. Ms en concret, Carbonell (2006a) hi dedicava tot un subcaptol, del qual
reprendrem aqu algun fragment. Tamb a Comas; Molina i Tolsanas (2008) es
fan moltes reflexions sobre aquest tema.
cs, noms arribava al 10%. Aquest s, creiem, el punt neurlgic de

la qesti: les dificultats ms greus per assolir la cohesi social no
sn en absolut culturals sin econmiques i sociopoltiques. Per aix
estem dacord amb Daz i Alonso (2004: 25): nosaltres sostenim la
possibilitat que la qesti social de la integraci democrtica de les
identitats i diferncies pugui incorporar-se al camp de la pedagogia i
la sociologia com a eina terica crtica en la construcci de relacions
que qestionin la submissi en les seves mltiples formes.
Per, com diu la dita, no podem llenar el nad amb laigua de la
banyera, i no podem passar a laltre extrem de considerar irrellevants
els aspectes culturals en la integraci dels immigrats. Hem defensat
en altres ocasions que la veritable inserci social s el fruit conjunt
de ladaptaci cultural i la participaci sociopoltica. Una adaptaci
cultural (integraci cultural, si voleu) que dependr en gran manera
no solament de les actituds dels nouvinguts, sin de lactitud que el
grup cultural majoritari tingui en lacceptaci del seu capital social
i en la facilitaci de les competncies bsiques per desenvolupar-se
en la societat dinstallaci. Ho intentem representar a continuaci
en una figura tridimensional:
Participaci sociopoltica
Figura 1. Inserci social: conciutadania
IN
a
ci
ls
Ca
ri
ta
ni
om
SO
A
CI
Aculturaci + competncies bsiques
ita
SE
I
RC
INT E GRACI
CUL T URAL
Fins fa relativament pocs anys, el resultat final dun procs

daculturaci i dintegraci dels nouvinguts noms podia desembocar, segons els estudiosos del tema, en lassimilaci o en el replegament comunitari. Avui dia aquesta qesti es veu duna manera
molt ms complexa, com mostrem a la figura 2, el contingut del
qual detallarem tot seguit.
Figura 2. Procs dinserci social: xits i fracassos
Normalitzada
Amb
integraci
social
Marginal
Assimilaci
Resultats
del procs
daculturaci/
integraci
Sense integraci
social
Acomodaci sense assimilaci
Replegament comunitari
Lassimilaci amb integraci social normalitzada s una situaci

que, si b a primera vista pot semblar la ideal, s difcil que assoleixin els immigrants de pasos empobrits amb cultures minoritzades,
a causa del rebuig social. A ms, aquest passar-se al grup cultural
majoritari comporta el risc dun altre rebuig: el dels membres de la
prpia comunitat, pel que suposa de fugida tnica, quan lassimilaci s tan forta que exigeix fins i tot la negaci del grup originari.
Lassimilaci amb integraci social marginal (tamb anomenada
per alguns autors assimilaci o aculturaci descendent) s la situaci
que sol donar-se en conviure i integrar-se en barris marginals amb
collectius autctons exclosos. Per tant, tampoc no s un resultat del
procs de socialitzaci que puguem considerar molt desitjable.
Lassimilaci sense integraci social s un model de situaci

especialment preocupant, ja que provoca sovint estats anmics en
els joves (prdua de referents, de normes de comportament) pel fet
que no respecten, no senten com a propis, ni els codis de la comunitat dorigen familiar ja superats pels efectes de lassimilaci ni
els de la societat dacollida, en no sentir-se acceptats com a membres
de ple dret. Referent a aquest model, s molt illustratiu un treball,
ja un clssic, de lantroploga Teresa San Romn (SAN ROMN, 1990)
sobre les conseqncies, no sempre desitjables, de lapaiament sense
inserci social dels joves gitanos. Tamb shan atribut a aquesta
assimilaci sense integraci social les revoltes dels darrers anys amb
incendis de centenars de cotxes en alguns barris francesos.
Pel que fa a laltre extrem del grfic, trobem el replegament comunitari. Algunes persones, certament, poden adoptar una postura doposici activa contra la generalitat de la societat dacollida, especialment si no sels dna altra opci que lassimilaci. Construeixen una
identitat caracteritzada pel rebuig a la cultura dominant, sovint com
a reacci al fet dhaver-se sentit prviament rebutjades. Alguns autors
lanomenen identificaci per oposici. Afortunadament, ara i aqu, sn
una minoria, com ja hem comentat extensament a lapartat sobre
etnicitats i identitats en les societats actuals (p. 64).
Per els analistes, com diem, fugen cada
La immensa
vegada ms daquest plantejament bipolar assimajoria dels fills
milaci/replegament i es plantegen lanlisi
daquests processos des de perspectives ms
dimmigrants
complexes i ms suggeridores, especialment per
desenvolupen un
als educadors. Com diuen els Surez-Orozco
estil adaptatiu
(SUREZ-OROZCO, i SUREZ-OROZCO, 2003: 179
situat entre els
i 193), en alguns casos els fills dels immigrants
opten per una assimilaci total i una identificaci
extrems oposicompleta amb la cultura predominant. En altres
tor i de fugida
casos emergeix una identitat opositora. Per en
tnica
la major part de les situacions, es forja una nova
identitat tnica que incorpora aspectes seleccionats tant de la cultura dorigen com de la de destinaci. Fins i tot
dins duna mateixa famlia, cada fill pot adoptar la prpia frmula.
Aix, doncs, la immensa majoria dels fills dimmigrants desenvolupen un estil adaptatiu situat entre els extrems opositor i de
fugida tnica. La immigraci els duu a configurar unes identitats

biculturals a partir del seu doble marc referencial.
Aix, Margaret Gibson (1988) hauria encunyat el concepte acomodaci sense assimilaci per definir el procs daculturaci dalgunes persones immigrades que protegeixen determinats elements
culturals originaris amb laparici de les competncies biculturals
esmentades, amb la qual cosa minimitzen els riscos de desajustament personal i fomenten la construcci didentitats denominades
hbrides per alguns autors.
El paper dels educadors en aquests processos de socialitzaci s
important i pot ser determinant. s importantssim que els educadors spiguen que aquesta acomodaci sense assimilaci no solament afavoreix lautoestima i la salut mental daquests joves, sin
que, a ms, est a la base de lxit escolar observat en determinats
grups dalumnat. En canvi, quan les possibilitats reals dacceptaci
social dels joves dels grups minoritzats sn redudes, a causa dels
estereotips i de les actituds dexclusi del grup majoritari, leducador
haur de considerar detingudament quines poden ser les conseqncies duna acci educativa potenciadora duna assimilaci cultural sense integraci social. No podem menystenir de cap manera
linters i loportunitat de facilitar, tant com sigui possible, el procs
que hem anomenat acomodaci sense assimilaci. Mostrar un respecte exquisit per la cultura expressiva familiar de lalumnat potenciar
ladquisici de competncies biculturals per part de lalumnat.
En resum: creiem que tenir molt en compte els dos punts
segents pot ajudar a resoldre el conflicte sociocultural present avui
a molts centres, aix com a prevenir la traumtica dissociaci del
sentiment de pertinena i de prdua de referents que experimenten
molts infants i joves, procedents de la immigraci:
t /PTPCSFWBMPSBSMBEJWFSTJUBUDVMUVSBMEFMFTGBNMJFT BUSJCVJOU
a la cultura la culpa de tots els mals i de totes les dificultats, i
posar ms atenci a resoldre els problemes de manca dequitat, superant els obstacles a la comunicaci i a laprenentatge
que afecten els ms vulnerables, potenciant lxit escolar, i
millorant les nostres expectatives.
t %FTFOWPMVQBS VOB BDUJUVE GBWPSBCMF WFST VOB BDPNPEBDJ
sense assimilaci en els termes que shan descrit.
El respecte a la diversitat en lescola inclusiva
La cultura escolar mai no coincideix exactament amb la cultura

de la societat o, almenys, amb la dun grup social determinat. En
tot procs de socialitzaci existeix una dosi inevitable dimposici.
I com tants estudis han mostrat, es pot establir un conflicte de
legitimitat entre la cultura transmesa per lescola i els valors socials
de certs collectius socials. Des daquesta perspectiva, hom parla
de mecanismes de resistncia (o almenys de reticncia) escolar entre
lalumnat de determinats collectius culturalment minoritaris i/o en
risc dexclusi social. Aquest punt s molt important, tant a lhora de
fer una reflexi sobre la idonetat del currculum proposat a aquests
collectius, com a lhora danalitzar les causes de la reproducci de
les desigualtats escolars.
Hem repetit que equitat educativa no vol

El respecte a la
pas dir igualitarisme, i que el respecte a la
diversitat dels
diversitat dels infants ha de ser compatible
infants ha de ser
amb la defensa daquella igualtat doportunitats i de possibilitats. Per la instituci
compatible amb
educativa catalana, pressionada fortament
la defensa de la
aquests darrers anys per lincrement brusc
igualtat de
i important dinfants estrangers a les aules
possibilitats
(que ha arribat gaireb al 15% del total
de lalumnat el curs 2008-2009), ha vist
crixer i diversificar-se exponencialment
la diversitat (social, cultural, lingstica) que havia datendre. De
la mateixa manera que tamb han crescut, molt significativament,
els discursos sobre latenci a aquesta diversitat. Discursos que no
sempre han anat acompanyats de propostes concretes dintervenci
i que, en moltes ocasions, han collaborat ms a desinformar que
a avanar vers escoles ms inclusives i respectuoses amb els drets
bsics (tamb culturals) dels infants. No s estrany que hi hagi un
cert desconcert, de manera que al costat de centres educatius amb
projectes educatius i de convivncia intercultural ben plantejats i
ajustats a les necessitats de lalumnat, es donin tota mena de prctiques i dactuacions, des de les ms folklriques i estereotipadores,
fins a les ms segregadores.
El repte educatiu que tenim plantejat en els termes daprendre
a sser i a conviure en societats cada vegada ms complexes no es
resoldr amb exercicis i jornades interculturals basades en leducaci
per a la tolerncia. Aquestes prctiques solen contribuir a amagar, a
emmascarar, el conjunt de relacions conflictives, reals, de dominaci i de submissi existents entre els membres del grup majoritari
i els dels grups minoritzats. Amb la prctica daquesta tolerncia,
la gesti dels conflictes no saborda, sin que se substitueix per un
simulacre de relacions interculturals estereotipades, consistent, en
el millor dels casos, en un intercanvi delements folklrics descontextualizats, buits de referents i de sentit.
Des de la tolerncia, no se sol mirar el diferent amb el reconeixement de la seva igualtat en dignitat, sel mira des de lasimetria de
qui es creu superior, amb la condescendncia de qui se sap en una
posici de privilegi, de qui es creu en poder de la veritat i de la ra.
Els tolerants es creuen en les antpodes del racisme, per el contrari del racisme no s la tolerncia sin lantirracisme. Benvinguda
sigui la tolerncia, sens dubte, quan se li dna el sentit que li atorga
Paulo Freire, que la defineix com la capacitat de conviure amb els
diferents per lluitar contra els antagnics (DAZ i ALONSO, 2004:
68). Per no acostuma a ser aquest el sentit ms generalitzat en ls
daquest terme, en contextos educatius multiculturals. Sense la consolidaci de la convicci en la igualtat en dignitat de les persones,
es corre el risc cert que moltes activitats denominades interculturals
obtinguin resultats contraris als que pretenen, en donar facilitats,
sense proposar-sho, per a la legitimaci del racisme culturalista.
Quan no sestableixen vincles socioafectius
amb les altres persones que comparteixen aquest
Quan no
espai anomenat escola, quan no es teixeixen
sestableixen vinxarxes dintersubjectivitat, de complicitats comcles socioafectius
partides, no s possible sentir com a propi aquest
espai, i ser molt difcil que es considerin rellea lescola, ser
vants els aprenentatges que shi proposen. s
molt difcil que es
indispensable, doncs, un clima i una atmosfera
considerin rellede qualitat i de respecte interpersonal en el cenvants els apretre educatiu. s indubtable que amb un clima,
per exemple racista, difcilment podr lalumnat
nentatges que
marroqu o gitano sentir-se en el seu centre
shi proposen
educatiu i, per tant, les resistncies als aprenentatges, la falta de significativitat, la impossibilitat
de teixir llaos afectius i grups socials daprenentatge compartit, les
expectatives recproques, etc. faran intils tots els nostres esforos.
Aquest clima no solament s important per raons tiques i deducaci ciutadana, sin tamb i precisament perqu sn condicions
bsiques i sine qua non perqu laprenentatge es produeixi. Per tant,
s bsic que el professorat esdevingui no pas un expert en cultures
extiques, sin un expert en el desenvolupament socioafectiu dels
infants i dels adolescents, i consideri aquesta una de les seves tasques fonamentals. Per descomptat que no es pot afirmar que en
absncia daquestes premisses el fracs escolar s inevitable. No
podem oblidar que molts processos dintegraci es van donar enmig
de relacions de rebuig cultural. Per en una societat marcada pels
grans canvis culturals i socials que hem esmentat en la primera
part, aquest horitz pedaggic, aquestes prioritats educatives, apareixen cada vegada ms com a orientacions que, legtimament, es
poden i shaurien dexigir a la instituci escolar.
Aquesta relaci dialctica entre igualtat
El desafiament
i diversitat no fa gens fcil de trobar el grau
s sempre el
precs de protagonisme que han de tenir
mateix: aconseles diferncies culturals en els nostres centres educatius. Tan fcil s passar-se per
guir que lescola
excs com per defecte. Des del nostre punt
reconegui la
de vista, sequivoca aquell professorat que,
singularitat de
imbut dun furor laicista, vol eradicar del
centre educatiu qualsevol referncia a les
cada alumne
cultures dels grups minoritaris. De manera que, confonent greument igualtat amb igualitarisme, concreta el
seu prets antirracisme en la seva voluntat de tractar tothom igual.
Per sequivoca tamb qui es passa per laltre extrem i acaba trobant
raons culturals per justificar el que s injustificable, o perd de vista
que la diversitat intragrupal pot ser ms important que la diversitat
intergrupal. En ambds casos, fins i tot per camins diferents, el
desafiament sempre s el mateix: aconseguir que lescola assoleixi el
reconeixement de la singularitat de cada alumne i de cada alumna.
El tractament de la diversitat cultural dels infants, doncs, podrem dir que encara no ha trobat el seu lloc als centres, en gran
mesura per manca dorientacions ms concretes del Departament
dEducaci. Els tres pilars que havien de sostenir lambicis Pla
per a la Llengua i la Cohesi Social aprovat per labril de 2004
(DIRECCI GENERAL DORDENACI I INNOVACI EDUCATIVA, 2004)
havien de ser: 1) laula dacollida; 2) el centre educatiu acollidor, i
3) el pla educatiu dentorn. La responsabilitat de lacollida i la integraci escolar de lalumnat nouvingut a Catalunya s, bviament,
del centre educatiu i de tots els professionals que hi treballen i
no solament de laula dacollida. A ms a ms, per garantir una
educaci per a tot lalumnat orientada a assolir la cohesi social, el
centre havia de preveure un pla dacollida i dintegraci que hauria
de suposar tamb la incorporaci en el currculum del centre de la
perspectiva prpia de leducaci intercultural, tant des del punt de
vista de determinats continguts, com, sobretot, del clima de centre
(acollida, respecte, reconeixement de laltre, no xenofbia). Dels
tres mbits esmentats, el del centre educatiu acollidor s aquell en

qu sha avanat menys, malgrat la seva centralitat i protagonisme
en la consolidaci efectiva del Pla. Ni pel que fa a marc teric ni a
propostes i aplicacions prctiques, amb lexcepci dels continguts
dels nmeros 3 i 6 de la revista Caixa deines, referenciats a la bibliografia i que recomanem vivament (Direcci General dOrdenaci i
Innovaci Educativa, 2006 i 2007).
Per hem de dir que, en el moment de redactar aquestes lnies,
ens consta que sest acabant delaborar un projecte de convivncia
amb el qual, probablement, sintentaria compensar aquesta mancana. Un dels primers documents oficials que lanuncien s la
Declaraci de La Seu sobre convivncia (GENERALITAT DE CATALUNYA,
DEPARTAMENT DEDUCACI, 2008), amb lanunci de la redacci
duns projectes de convivncia de centre, amb aquestes paraules: s
en aquest context de viure i conviure que cal guanyar el repte de la
convivncia dins duna concepci educativa global amb la implicaci
de tota la societat. Des de les famlies fins als diferents professionals
de leducaci, passant pels diversos agents educatius, les entitats i
totes les administracions. Amb aquesta finalitat, el Departament
dEducaci vol promoure el desenvolupament de projectes de convivncia adaptats a les necessitats i exigncies de
cada centre educatiu que reflecteixin, potencin
La interculturalii millorin les accions que ja es duen a terme,
de manera participativa, global i integradora,
tat ha de deixar
tant a dins dels centres educatius com en el
de ser un afegit
seu entorn. Caldr estar molt atents perqu no
incmode al proquedin aigualits dins aquest projecte els objectius
deducaci per a lequitat i per al respecte a la
jecte educatiu
diversitat cultural, sin que, al contrari, serveixi
de centre per
per a potenciar-les de manera definitiva.
esdevenir una
La interculturalitat ha de deixar de ser, duna
nova manera
vegada, un apndix, un afegit incmode al
projecte educatiu de centre, i ha desdevenir una
dentendre les
nova manera dentendre les relacions interpersorelacions internals en els centres educatius inclusius, basada,
personals
com hem repetit tantes vegades, en lequitat i el
respecte a la dignitat de laltre. Per facilitar-ho, afegim telegrficament algunes reflexions finals:
1. Massa sovint entenem la integraci cultural i social dels

estrangers com una inserci de lindividu en la societat,
desprs de buidar-se dalgun tret distintiu incompatible. En
canvi, els educadors haurem de veure aquest procs a la
inversa, com una inserci de la societat en lindividu, s a
dir, la incorporaci per part de lindividu de determinats llenguatges, trets culturals, normes, convencions fruit de pactes
(tcits o explcits) que estableix amb la societat dinstallaci.
La integraci, vista des daquesta perspectiva, indubtablement
suposa per a tots ms un enriquiment que una prdua.
2. La reivindicada lacitat dels centres sostinguts amb fons
pblics no pot fer-nos oblidar la seva obligaci destar molt
atents a les caracterstiques individuals de tots els alumnes.
Per tant, no poden ser-nos indiferents ni els continguts culturals familiars, ni la seva identitat tnica, ni tan sols les seves
conviccions. Una cosa s situar les variables culturals al seu
lloc, de manera que ni sorganitzi lescola pblica segons
lnies particularistes, ni sinterpretin tots els comportaments
de lalumnat i la famlia immigrada en clau culturalista. Una
altra de molt diferent s la conclusi errnia i perillosa que,
en conseqncia, cal ignorar la transcendncia de la cultura
familiar i de les dinmiques socials dacceptaci i rebuig
daquesta cultura en els processos educatius dels nois i de les
noies i, de rebot, tamb en els resultats acadmics.
3. Com ja hem detallat en apartats anteriors en parlar de la
vinculaci indispensable entre aculturaci i inserci social,
cal revisar a fons el concepte dintegraci dels immigrats que
impregna les actituds dels centres educatius. Cal abandonar
les actituds assimilacionistes encara dominants, i avanar cap
a postures ms properes a un biculturalisme, a una acomodaci sense assimilaci, la qual cosa vol dir facilitar laculturaci
i la socialitzaci en els aspectes instrumentals, respectant els
referents tics familiars. Aix vol dir, tamb, estar disposats
a fer front a possibles conflictes tics interculturals duna
manera positiva.
4. I cal tamb, evidentment, una formaci del professorat en
competncies interculturals i en desenvolupament socioafectiu dels infants i joves, que el capaciti efectivament per exercir
la seva tasca en un context cada vegada ms complex culturalment i amb una exclusi social creixent.
I parlant (altra vegada) de formaci permanent del professorat,
tanquem aquest darrer apartat subscrivint algunes de les conclusions de la ponncia mencionada ms amunt de Mel Ainscow (2005):
Hi ha la necessitat dencoratjar els esforos coordinats i sostinguts
de tots els grups de personal al voltant de la idea que el canvi de
resultats per a tots els estudiants s difcil dobtenir, tret que hi hagi
canvis en els comportaments dels adults. En conseqncia, el punt
de partida per a la millora escolar ha de trobar-se en els membres del
personal [] que tamb pot implicar labordatge de premisses assumides, molt sovint relacionades amb les expectatives sobre certs
grups destudiants, les seves capacitats, comportament
Reflexions finals a tall de conclusi
En aquest llibre hem intentat recrrer un itinerari particular

que ens permets posar en relaci alguns dels grans canvis socials
viscuts en les darreres dcades (sobretot a nivell de lestructura productiva, la famlia i els fenmens migratoris) amb els nous reptes
que es plantegen a les escoles i als instituts. Un llarg cam que, tal
vegada, podr semblar massa ampli a molts docents. Qu pot fer,
un ensenyant, enfront daquestes transformacions? No excedeixen,
per definici, el seu mbit dintervenci? No s ms til i econmic
centrar-se exclusivament en els problemes escolars?
Lesperit que anima aquest llibre i molts dels textos publicats en aquesta collecci no desestima la possible legitimitat
daquests interrogants, sin que pensa que, en el mn davui, s
indispensable que els ensenyants disposin duna visi ms mplia,
completa i informada dels reptes i les dificultats que els afecten.
Contrriament al que molts creuen, els problemes que es viuen a
les aules no tenen lorigen necessriament en les interaccions que
shi produeixen. Oblidar-ho condemna la pedagogia a un treball de
lampisteria enmig dun tsunami. s ben cert que, enfront de la magnitud dels canvis, lmbit dintervenci de molts docents s i continua sent la classe, per aix no impedeix ni participar a altres nivells
de treball i reflexi ni, per descomptat i sobretot, tenir en compte, a
lhora dintervenir a les aules, lexistncia de problemtiques socials
i culturals ms mplies.
Una actitud com aquesta convida a un tipus de treball pedaggic particular: es tracta de produir una reflexi dun nou encuny,
inhabitual per a molts ensenyants. En aquest mn dincerteses,
ja no s possible continuar pensant que les dificultats de lescola
es resoldran grcies a un disseny institucional intelligent adaptat
als nous temps, ni que lobjectiu de la pedagogia pugui limitar-se
a un receptari de mesures i consells prctics per ser aplicats per
cada docent. Per descomptat, ambds punts sobretot el primer:
una reflexi renovada i renovadora sn necessaris, per aix sol
no absorbir la totalitat dels reptes i de les contingncies escolars
3FGMFYJPOTGJOBMTBUBMMEFDPODMVTJt
actuals. En darrera instncia, cada ensenyant ha dafrontar aquests

reptes i aquestes contingncies en la solitud de la seva classe. Les
grans directives educatives, els suports institucionals i el treball en
equip sn ajudes precioses, sens dubte, per a aquesta tasca; per per
importants que siguin, hi ha quelcom que sels escapa: la singularitat irreductible de les experincies personals i la manera com cada
docent hi respon.
En cap moment hem intentat donar receptes, convenuts com
estem que correspon als mateixos docents (al professorat intellectual
del qual hem parlat ms amunt) trobar les prpies respostes. s aquesta
convicci la que ha animat el nostre treball. Per per a aconseguir-ho,
cal compartir prviament un marc com de definici i acotament de
les problemtiques. s cert que lescola del segle XXI requereix experimentaci i flexibilitat organitzativa, per aix noms ser fructfer si es
comparteix aquesta visi consensuada sobre els desafiaments actuals
de la instituci educativa. I tampoc no es tracta de donar orientacions
estratgiques als docents; el treball s previ, cal treballar sense descans,
repetim-ho una vegada ms, en la producci duna visi compartida
dels reptes a qu ha de fer front, de manera ineludible, lescola davui.
Noms a partir daquesta visi compartida seran possibles i raonablement acceptables, dins de cada centre educatiu, les diferncies pedaggiques, i fins i tot una certa diferncia en els objectius.
En un mn dincertesa, on les respostes sn el fruit daventures
obertes, cal fer confiana, ms que mai, a la intelligncia dels
docents. No per responsabilitzar-los (i fins i tot culpabilitzar-los) de
tot el que succeeix en lmbit escolar, sin per associar-los activament a la recerca de les solucions per als reptes que es dissenyen i
es redissenyen quotidianament.
Les dues grans seccions daquest llibre, per sobretot la segona,
han estat ntegrament redactades amb aquesta voluntat. S, s indispensable posar a disposici dels docents informaci sobre els grans
canvis en curs, amb la finalitat dincrementar la seva comprensi
local dels problemes collectius. S, s obligat que els ensenyants
insereixin lanlisi de les seves dificultats escolars en un context
referencial ms ampli. Un context en el qual, i com ja hem destacat,
les trajectries de lalumnat procedent de les noves migracions no es
disocin en cap moment de les prpies de la majoria de lalumnat,
sense que hagin de perdre la seva especificitat per aconseguir-ho. S,
i en resum, s necessari que es comparteixi una visi comuna dels

problemes, perqu les respostes singulars siguin possibles.
Comprendre els grans eixos de la globalitzaci, els canvis en la
famlia, el perfil plural de lalumnat, la transformaci de les institucions no sn solament coneixements tils, sn eines de treball
indispensables per a cada docent. Sens dubte, no tots trauran individualment daquest saber el mateix profit prctic; per creiem que
tots podran incrementar, una vegada compartides aquestes anlisis,
la seva comprensi del mn en el qual ensenyen i cap al qual dirigeixen les noves generacions. La nostra reflexi, com tota aventura
oberta, pretn ser menys un conjunt de respostes que una invitaci
a plantejar-se una srie de problemtiques que esperem que algun
dia acabin sent compartides. En un mn dincertesa, lescola val
menys per les respostes que imprimeix en les noves generacions,
que per la pertinncia de les preguntes a les quals les obre.
3FGMFYJPOTGJOBMTBUBMMEFDPODMVTJt
Annex. Migracions internacionals
Algunes dades
En els darrers dos segles, Europa ha vist com sinvertia radicalment el sentit dels seus moviments migratoris, i aquest ha estat un
canvi denorme transcendncia social i poltica. Si des de mitjan
segle XIX fins a 1970 va ser el continent que va enviar ms ciutadans
a altres parts del mn, sobretot als diversos pasos americans, a partir daquesta data el saldo migratori (la diferncia entre immigrants
i emigrants) de la majoria de pasos comena a ser positiu com
podem apreciar al quadre segent.
Quadre 3. Saldos migratoris en milers de persones
19501960
19601970
19701980
19801990
Espanya
-826
-551
-27
+350
Grcia
-221
-435
+272
+268
Itlia
-1.166
-792
+30
+770
Portugal
-707
-1.300
+310
+270
Font: Carbonell (1997), a partir del treball de Chesnais (1992).
Per per valorar adequadament aquesta realitat europea, cal advertir que un saldo negatiu pot amagar una forta arribada dimmigrants
compensada per una sortida demigrants encara ms gran i, sobretot,
cal veure-la inscrita en el panorama mundial. Segons els informes de
lONU (2002 i 2006) el nombre total de migrants del planeta no ha
parat de crixer en els darrers anys. De 75 milions de persones que
lany 1965 vivien fora dels seus pasos de naixement, es va passar a
155 milions el 1990, i sha arribat a prop dels 200 milions (el 3% de
"OOFY.JHSBDJPOTJOUFSOBDJPOBMTt
la poblaci mundial) en els primers cinc anys del segle XXI. Noms
en una generaci sha doblat el nombre de persones migrants.
Cal tenir en compte que al voltant dun 10% daquestes persones
migrants, de fet, sn reconegudes com a refugiats. Segons lACNUR,
a final de lany 1999 els refugiats internacionals arribaven a la xifra
de 18,2 milions, dels quals noms uns tres milions estaven acollits
en pasos desenvolupats.
Linforme de lONU de lany 2006 ens diu que:
t &MT NJHSBOUT 4VE4VE TO HBJSFC UBO OPNCSPTPT DPN FMT
Sud-Nord.
t -BOZ FM EF UPUT FMT NJHSBOUT FT DPODFOUSBWFO
noms en vint-i-vuit pasos. Els Estats Units acollien un de
cada cinc immigrants de tot el mn.
t -BOZ 2005, Europa va acollir el 34% del total de migrants;
Amrica del Nord, el 23%, i sia, el 28%.
t (BJSFCTJTEFDBEBEFVNJHSBOUTJOUFSOBDJPOBMT VOUPUBMEF
cent dotze milions) resideixen en pasos rics.
t &OUSF J FM OPNCSF EF NJHSBOUT WB EJTNJOVJS FO
setanta-dos pasos. Durant aquest perode, els Estats Units
van rebre quinze milions de migrants, seguits en nombre
per Alemanya i Espanya, que en van acollir ms de quatre
milions cadascun.
t &OUSF J FT WBO FNQSFOESF BMNFOZT USFOUBDJOD
programes que van regularitzar la situaci com a mnim de
5,3 milions de migrants.
El quadre 4 i el grfic 1 permeten aprofundir ms i valorar
millor el nombre i lincrement en aquests darrers quinze anys de
la poblaci migrant internacional.
Quadre 4. Nombre i increment de la poblaci migrant mundial,

per regions receptores
Milions de migrants
Distribuci
percentual
Percentatge de
dones migrants
1990
2005
1990
1990
2005
1990
2005
Regions ms
desenvolupades
82,4
115,4
33,0
53
61
52,0
52,2
Regions menys
desenvolupades
72,5
75,5
2,8
47
39
45,7
45,5
Tot el mn
154,8
190,6
35,8
100
100
49,0
49,6
frica
16,4
17,1
0,7
11
45,9
47,4
sia
49,8
53,3
3,5
32
28
45,1
44,7
Europa
49,4
64,1
14,7
32
34
52,8
53,4
Amrica Llatina
i el Carib
7,0
6,6
-0,3
49,7
50,3
Amrica del
Nord
27,6
44,5
16,9
18
23
51,0
50,4
Oceania
4,8
5,0
0,3
49,1
51,3
Font: ONU (2006).
Noms en els cinc anys que van de 1995 a 2000, les regions ms
desenvolupades del planeta van rebre gaireb dotze milions de persones de les regions menys desenvolupades (a Europa va representar
una mitjana anual de 800.000 persones) i en els quinze anys que
van de 1990 a 2005 es va passar dels trenta-tres milions. Tot i aquests
importants moviments internacionals, les migracions internes dins
dun mateix estat poden ser molt ms importants encara. Per exemple lndia t dos-cents milions de migrants interns i la Xina cent vint
milions; per posar un altre exemple, a Vietnam, entre els anys 1994
i 1999 hi havia quatre milions i mig de migrants interns, i noms
300.000 van sortir del pas en el mateix perode (FAIST, 2005).
Milions de persones
Grfic 1. Evoluci del nombre dimmigrants, per regions receptores
Font: ONU (2006).
s interessant comparar els grfics 3 i 4 per valorar la importncia relativa de la pressi dels collectius immigrats sobre lopini
pblica. Sovint aquesta pressi no s forta pel nombre total, sin pel
percentatge dimmigrats respecte dels autctons.
Grfic 2. Pasos amb major nombre dimmigrats.
Any 2005 (milions de persones)
Font: ONU (2006).
Grfic 3. Pasos amb major nombre demigrants. Mitjana anual del perode
1995-2000 (milers de persones)
Font: ONU (2002).
Grfic 4. Pasos de ms dun mili dhabitants en qu viuen percentatges majors

dimmigrats estrangers
Font: ONU (2000).
Causes de les migracions
Les migracions es deuen a una pluralitat de causes que, en la

major part, shan vist incrementades pels processos de globalitzaci
que hem descrit en el text i per les seves conseqncies econmiques. Daqu ve limportant creixement dels darrers anys que acabem de veure.
Crida latenci el contrast entre la facilitat per eliminar o per
poder sobrevolar les fronteres i afavorir, aix, el moviment mundial
dels recursos econmics, dels productes dels mitjans de comunicaci, de la publicitat i fins i tot de les mercaderies (quan aquest
moviment de mercaderies beneficia els poderosos), i les dificultats,
en canvi, per possibilitar el moviment internacional de les persones.
Ja hem fet esment de la recent Directiva del Retorn aprovada el 18
de juny de 2008 pel Parlament Europeu. Espanya, per exemple,
seguint aquestes i altres consignes anteriors de blindatge de la fortalesa europea de la qual formem part, ha dificultat extraordinriament
en els darrers decennis aquesta mobilitat de les persones. I ho ha
fet mitjanant lampliaci als ciutadans de molts pasos fins i tot
als llatinoamericans, amb qui ens unien llaos tradicionals dacollida i de germanor de lobligaci dobtenir un visat (no gens fcil
daconseguir en segons quins pasos i en segons quines circumstncies) per poder visitar-nos.
Malgrat tot (inclosa lactual crisi econmica),
els
forts desequilibris en els nivells de benestar i
Els forts desequiqualitat de vida entre les diverses parts del mn
libris en benestar
tendeixen a incrementar-se i, amb la globalitde les diverses
zaci, shan fet encara ms evidents, explcits
i pblics que mai. Ara els satllits poden fer
parts del mn
arribar no solament les imatges objectives (si s
sn ms grans,
que es pot parlar dobjectivitat en les imatges)
evidents, explcits
daquesta desigualtat, sin tamb la publicitat
i pblics que mai
directa o encoberta a travs de sries i pellcules de ficci on es presenten models de vida
centrats ms en el consum darticles de luxe que, per exemple, en el
treball duns sistemes de vida fantasiosos i irreals, basats en lhedonisme i el consum compulsiu. La tpica representaci de lafric
fascinat per qualsevol gadget que li arriba dEuropa, de les mans dun
compatriota que retorna de vacances, s encara massa real i quotidiana. Com ho s la seva incredulitat quan el compatriota retornat
li diu que no intenti emigrar, que la situaci s molt difcil i penosa
per als que volen emigrar ara.
Per tot plegat les migracions shan convertit, com sabem tots
prou b, en un tema dimportncia cabdal en molts pasos com el
nostre que, aix s, voldrien gaudir dels beneficis duna immigraci
controlada (i si fos possible escollida, daqu la importncia creixent
de les oficines de contractaci en origen). La cada vegada ms gran
preocupaci per les conseqncies econmiques, poltiques i socials
del fenomen migratori ha anat acompanyada de canvis importants
en les opinions pbliques i en les poltiques dels governs afectats.
Per malgrat la imposici de poltiques estrictes de control estatals o comunitries les imatges tan impactants i tan escandaloses
dels migrants volent escalar, de nit, els murs electrificats de Ceuta
i Melilla, o les arribades de cayucos a les Canries tot i no ser, ni
molt menys, els principals punts daccs dimmigrats irregulars a
lEstat espanyol mostren a lopini pblica, sovint amb un excs
de sensacionalisme, tant les dificultats existents per aturar larribada
constant de persones esperanades per poder realitzar el seu projecte de vida com les contradiccions dels discursos oficials. Persones
esperanades que massa sovint sn, a ms, vctimes de traficants
sense cap escrpol. Persones que sovint posen en evidncia la
inconsistncia de la lnia que intenta separar els immigrats econmics dels refugiats poltics. O s que no sn tamb causes poltiques
les que ocasionen les migracions econmiques?
Qui emigra i per qu semigra?

Ens equivocarem si establssim una relaci directa entre pobresa i emigraci, com podria semblar en una visi superficial del fet
migratori. A les regions molt pobres s freqent i lamentable que
les mancances siguin tan grans, que no es disposi dels recursos
mnims per poder emigrar. No es tracta noms de recursos econmics, tamb sn molt importants els recursos culturals i socials,
com ara les xarxes de suport i dajuda mtua. s a partir duns
nivells de pobresa menys severa que s possible

pensar en lemigraci, llevat que catstrofes natuEl PIB dun
rals hi obliguin.
pas emissor
El que ja no pot estranyar ning s que sarrisdimmigraci pot
quin tant, per exemple els africans, a voler passar
lestreta franja de catorze quilmetres de mar
ser cinquanta
que separa frica dEuropa. Malgrat lestretor,
vegades ms petit
aquests catorze quilmetres simbolitzen aquella
que el dun de
rasa que hem mencionat, que separa el malbareceptor
ratament de la misria i que s cada vegada ms
ampla i ms fonda. Tot i que no podem oblidar
que, aix com hi ha bosses de pobresa al nord tamb nhi ha de luxe
i malbaratament al sud, la diferncia entre el PIB dun pas emissor dimmigraci i un de receptor no s ja el doble o cinc vegades
ms gran, sin que pot arribar a ser cinquanta vegades ms gran.
s difcil de fer-nos-en una idea, per, com encertadament destaca
leconomista Lus de Sebastin, si aquestes persones en surten ben
parats, daquesta aventura en la qual ho arrisquen tot, poden guanyar-hi nogensmenys que entre vint i trenta anys en esperana de
vida (RECOLONS i SEBASTIAN, 2007: 97).
De laltra banda de la rasa, pot semblar paradoxal que una economia com lespanyola, on encara hi ha un alt percentatge daturats,
hagi pogut absorbir, en tan pocs anys, ms de tres milions dimmigrats en edat productiva. Lexplicaci cal buscar-la en diferents
factors:
a) Latracci dun pas amb taxes altes de creixement econmic
(en els darrers anys la nostra ha estat per sobre de la mitjana
de la Uni Europea), la qual cosa provoca un fort increment
en la demanda de treball i genera moltes oportunitats. s clar
que no s freqent que els immigrants estiguin al corrent de
les xifres macroeconmiques dels possibles pasos de destinaci, per les xarxes origen-dest permeten la circulaci a gran
velocitat de les informacions en temps real sobre les oportunitats i possibilitats de cada lloc.
b) La disponibilitat daquests immigrats a ocupar-se en activitats
que han deixat de ser atractives per a la major part dautctons, ja sigui pel salari baix o per les seves caracterstiques.
c) La possibilitat de trobar fcilment feina en leconomia informal o directament submergida. A Espanya, segons estimacions de lOCDE, aquesta economia arriba al 23% del total
de lactivitat econmica i, respecte a aquest tema, no podem
permetrens cap ambigitat: s molt important recordar la
frase de Miguel Pajares que diu: leconomia submergida s
causa de la immigraci irregular, per la immigraci irregular
no s causa determinant de leconomia submergida (citat a
RECOLONS i SEBASTIAN, 2007: 103).
d) La predisposici a passar penalitats s molt diferent en un
pas, el de dest, en el qual hi ha una cobertura sanitria, educativa, social, i que ofereix expectatives de progrs a termini
mitj, que en un altre pas, el dorigen, en el qual no existeixen
ni aquesta cobertura ni aquestes expectatives. I si hi sn, hi
sn en un estat molt precari.
e) Lexistncia de xarxes comunitries, constitudes per immigrats del mateix origen, que ofereixen no sempre desinteressadament un suport en els moments difcils i un possible mercat per a activitats i negocis especficament adreats al
propi collectiu.
Conseqncies de les migracions
Com ja hem dit, els moviments migratoris suposen un indubtable enriquiment per a la humanitat, en tots els sentits i tant per
als pasos dorigen com per als de dest. Tamb hem dit, per, que
aquesta afirmaci tan genrica havia danar acompanyada de moltes
matisacions per tal de veure la complexitat de la qesti. Que globalment considerades, les migracions puguin valorar-se com a positives per a la humanitat, no ha damagar els problemes que tamb
comporten i que no sempre queden del tot compensats per aquells
aspectes positius. Posvem com a exemples que, malgrat que els
pasos emissors es puguin beneficiar de les remeses econmiques,
les migracions els poden suposar un empobriment molt significatiu
pel que fa al capital hum, en produir-se el que sha anomenat una
fuga de cervells. Vegem ara, amb ms detall, aquestes repercussions

en uns i altres pasos.
Conseqncies per als pasos receptors

Un primer efecte beneficis per a les societats receptores dimmigrants i un dels ms importants per la seva repercussi en
moltes altres variables s un rejoveniment de les pirmides de
poblaci. Un increment de la poblaci en pasos que no tinguin una
densitat gaire alta sempre ha estat considerat un factor indiscutiblement positiu dincrement del progrs i de la riquesa. Espanya t
86 habitants per km2 i Catalunya, 190; en canvi, per comparar amb
altres pasos, Gran Bretanya i Holanda tenen 240 i 450 habitants
per km2.
A ms, cal considerar que Europa est perdent pes demogrfic, en
relaci als altres continents, des de fa molts anys. Si a comenament
del segle XX vivia a Europa un 13% de la poblaci mundial, lany 1995
ja noms hi havia un 7% i les previsions de les Nacions Unides sn
que lany 2025 baixar aquest percentatge fins a un 4,9% si no es canvien les tendncies demogrfiques actuals (MARTUCCELLI, 1999). La
baixa taxa de natalitat dels europeus, que arriba tot just a 1,4 infants
per dona (a Catalunya, que fa pocs anys estava per sota, se situa avui
exactament en aquest ndex grcies a lincrement dinfantaments de
les dones immigrades), i la creixent longevitat de les poblacions (a
Catalunya de les ms altes dEuropa: 83,8 anys per a les dones i 77,3
anys per als homes)7 fan que esdevingui inquietant la baixa proporci de persones actives respecte a les inactives. Actualment hi ha a
Europa quatre persones actives per cada persona que no ho s, per
les previsions esmentades apunten que es podria arribar cap a lany
2025 a una proporci de dues dactives per una dinactiva. Per aquest
motiu, Europa necessitaria 160 milions de treballadors estrangers
nouvinguts dara fins a aquell any.
Cap a principi dels anys noranta, segons declaracions del mes de
mar de 1993, el Departament de Poltica Territorial de la Generalitat
de Catalunya considerava que ats el baix creixement vegetatiu,
caldria importar 350.000 immigrants en els propers trenta-cinc
7. Vegeu <http://www.idescat.net>
anys (en aquells moments nhi havia noms uns 85.000). Hi

va haver qui va qualificar la notcia dexagerada i alarmista. Avui,
noms quinze anys ms tard, a Catalunya hi ha prop dun mili de
ciutadans de nacionalitat estrangera (966.004 exactament), segons
lINE, la qual cosa representa un 13,4% del total de la poblaci i un
21,6% del total de la poblaci estrangera que resideix a Espanya
(LARIOS i NADAL, 2007: VOL 2, 12).
Aquests canvis demogrfics han afectat, doncs, de manera
significativa, ledat mitjana dels espanyols que ha baixat de quaranta a trenta-dos anys, tamb segons la mateixa font, grcies a
aquests importants i sobtats moviments migratoris recents. Per
aquest motiu, la vinguda de nous immigrants tamb fa molt ms
sostenible el finanament de les prestacions de la Seguretat Social
i el manteniment del sistema pblic de pensions. Lincrement en
sis milions de cotitzants a la Seguretat Social en els darrers vinti-cinc anys fa que, segons els experts, quedi garantit lactual sistema de pensions almenys per un quart de segle ms (RECOLONS i
SEBASTIAN, 2007: 99).
La major part
deconomistes
estan dacord que
leconomia creix
grcies als
immigrats
Des del punt de vista de leconomia productiva,

els prop de quatre milions i mig de persones amb
qu ha augmentat la poblaci espanyola a partir de
larribada i installaci daquests nous immigrats,
han tingut tamb un innegable efecte dinamitzador en la demanda interna (alimentaci, vestit,
habitatge, serveis) que est a la base del creixement econmic dun pas (RECOLONS i SEBASTIAN,
2007). En aix semblen estar dacord la major
part deconomistes, comenant per lexministre
deconomia i vicepresident del govern Pedro Solbes, que el 10 de maig
de 2005 afirmava sense embuts en un titular a la premsa barcelonina
que leconomia creixia ms dun 3% grcies a la immigraci.
Per aquest creixement de ma dobra immigrada pot tenir tamb,
en opini dalguns economistes (RECOLONS i SEBASTIAN, 2007: 99),
almenys un parell defectes negatius per als pasos receptors:
a) Una reducci en la productivitat global del treball, ja que la
major part de les ocupacions de la poblaci immigrada generen poc valor afegit.
b) Ms preocupant s lincrement de la competncia, a la baixa,
sobre els salaris dels treballadors nacionals. Tot i que no
passa, ni molt menys, en tots els sectors els immigrats no
tenen accs a moltes especialitats laborals no es pot negar
que aquest efecte s que pot tenir transcendncia en el mercat
i en les condicions de treball, especialment dels treballadors
menys qualificats. Per la soluci a aquest problema ni es pot
exigir ni es pot esperar que vingui de part dels immigrats, ni
tampoc de poltiques encara ms restrictives a la immigraci,
sin de laplicaci, en tota la seva extensi, de la legislaci
laboral vigent, incrementant les inspeccions de treball per
detectar les bosses de frau i dexplotaci inhumana de les persones, siguin de la nacionalitat que siguin.
Per acabar, cal citar tamb en aquest apartat les importants conseqncies socioculturals que ha tingut el fenomen migratori per
als pasos receptors. Potser la ms important o la que est al fons
de totes les altres s la de fer-nos adonar que la nostra cultura no
s pas la millor del mn, cosa que ha posat de manifest el nostre
etnocentrisme. Aix sol ens ha perms, com ja hem assenyalat en el

text, aixecar el cap per damunt de la tanca domstica i domesticadora per tal de poder veure amb ms nitidesa que tots els humans
constitum, efectivament, una sola i nica famlia. La complexitat
cultural creixent que han anat adquirint molts barris i localitats a
partir daquestes migracions internacionals ha fet revisar a fons el
concepte de ciutadania, ha donat una nova dimensi als aspectes
culturals i, en definitiva, ha fet replantejar des del respecte als drets
bsics en les nostres societats fins al sentit i les formes de la cohesi
social en contextos socials amb molta diversitat.
A un nivell ms individual, no hi ha dubte que els canvis que
acabem desmentar han obligat tamb a reajustaments personals,
professionals i dhbits de convivncia, pel fet de passar dun model
de societat ms tancada a un altre amb una ms mplia varietat
de referents culturals i religiosos. Aix pot ocasionar alguns desajustaments i malentesos, per no hi ha dubte que, educativament,
suposa un enriquiment en augmentar les oportunitats dels joves de
tenir una visi ms oberta.
Conseqncies per als pasos emissors

Linforme dIntermon-Oxfam a qu ja ens hem referit en pgines
anteriors, defensa que, si volem contribuir al desenvolupament dels
pasos pobres, una poltica migratria justa i intelligent s una de
les formes ms eficaces de fer-ho. No qualsevol poltica, per s una
poltica adequada. I aporta algunes xifres espectaculars que permeten
remarcar la rellevncia daquesta qesti: si al llarg dels prxims
anys es permets un augment del flux demigrants cap als pasos
desenvolupats equivalent a tan sols el 3% de la fora laboral dels pasos de destinaci, els ingressos per al conjunt del mn en desenvolupament podrien arribar als 305.000 milions de dlars. Aquesta xifra,
continua linforme esmentat, multiplicaria per deu tots els beneficis
que els pasos en desenvolupament podrien esperar dun acord en
la Ronda comercial de Doha. Agrupant-los en un any determinat,
suposarien doblar tots els recursos que els pasos pobres obtenen de
lajuda al desenvolupament, de la cancellaci de deute i dun hipottic acord en lOrganitzaci Mundial del Comer (FANJUL, 2007).
Per com ja hem dit, no tot representa avantatges per als pasos
emissors, en les migracions internacionals. Sobretot perqu no hi
ha les poltiques justes i intelligents que es reclamen. Al contrari.
La poltica de blindatge de les fronteres europees, per exemple, s
la principal responsable de la immigraci irregular que converteix
milions dssers humans en fantasmes legals i socials, constitueix
la nova cara de la pobresa i de lexclusi social als nostres barris, i
esdev la forma desclavatge del segle XXI. Es calcula que sn encara
prop de 700.000 els immigrats en situaci irregular a Espanya; una
xifra absolutament inacceptable.
Tamb suposen un daltabaix per als pasos emissors les separacions familiars i les limitacions i la lentitud dels reagrupaments,
de manera especial pel que suposa dabandonament dels fills en
mans daltres familiars, nois i noies que pateixen la mancana de la
figura paterna/materna en uns anys decissius per al seu desenvolupament.
Daltra banda, la major part dels estudis dels efectes dels moviments migratoris sobre els pasos dorigen dels migrants se centren
en dos aspectes: a) la prdua de recursos humans qualificats; i b)
el guany de les remeses que aquests pasos reben dels emigrants.
Vegem-los ms detalladament.
La prdua de recursos humans qualificats
La migraci pot significar, com reconeixen
diversos organismes internacionals, la prdua
dels ciutadans ms brillants, ms ben educats i
ms emprenedors dun pas. Cada any, desenes
de milers de professionals i acadmics altament
especialitzats abandonen els seus pasos empobrits per buscar en els pasos del nord millors
oportunitats professionals, salaris ms alts i, en
definitiva, una millor qualitat de vida. Aix no
solament priva la societat daquests pasos de
les persones ms capacitades la seva principal riquesa, que portarien ingressos i millors
ndexs de qualitat de vida per a tothom, sin que, a ms, impedeix
que els pasos dorigen recuperin les inversions que han hagut
La migraci
pot significar
la prdua dels
ciutadans ms
brillants, ms
ben educats i
ms emprenedors
dun pas
defectuar en leducaci i la formaci daquestes persones. I aquesta

migraci encara s ms greu quan suposa la marxa de professionals de sectors com la salut i leducaci. En aquests casos, la sortida
daquests professionals pot afectar negativament el subministrament i la qualitat dels serveis bsics.
Sovint aquesta fuga de cervells sinicia amb la participaci
daquestes persones en cursos despecialitzaci o de postgrau als
pasos del nord. Acabats aquests estudis, aquests professionals, en
gran nombre, no retornen als seus pasos, ja que sn fitxats per
empreses o administracions dels pasos on han fet aquesta formaci. La meitat dels estudiants estrangers que obtenen el doctorat als
Estats Units hi romanen encara, cinc anys ms tard (FAIST, 2005:
20).
El cost daquesta prdua de recursos
Prop de 250.000
humans per als pasos emissors s incalprofessionals
culable. Els seus governs destinen els
qualificats nasescassos recursos a finanar leducaci i
la formaci especialitzada dels seus trebacuts a lfrica
lladors els quals, si posteriorment abantreballen fora del
donen el pas, senduen amb ells no solacontinent, menment aquest capital formatiu acumulat,
sin tamb els potencials guanys socials i
tre que 100.000
econmics que sen derivarien en la seva
professionals no
etapa productiva. Per acabar-ho dadobar,
africans hi treaquests governs que han fet la despesa
ballen en ONG
de formar els que haurien de ser els seus
tcnics i experts hauran desforar-se per
cobrir les vacants en els serveis pblics que han deixat els que han
marxat, havent de fer front a lescassesa de personal capacitat en
sectors econmics estratgics. Faist ens diu a larticle esmentat que
prop de 250.000 professionals nascuts a lfrica treballen fora del
continent, mentre que 100.000 professionals no africans treballen
a lfrica empleats per ONG o agncies de lONU. Hans Magnus
Enzensberger afirma, tamb, que el nombre de metges del mal
anomenat Tercer Mn que exerceixen a Europa occidental supera
de llarg el nombre de voluntaris que la Uni Europea envia a sia,
frica i Llatinoamrica, llocs amb molta necessitat de metges qualificats (ENZENSBERGER, 1992: 42).
Darrerament es parla del brain gain (guany de cervells) per

contraposici al brain drain (fuga de cervells) per fer referncia als
retorns dalguns tcnics als seus pasos dorigen. Faist esmenta el
cas que ja s un tpic dels hinds a lestranger, establerts al
Silicon Valley, que van contribuir al sorgiment entorn de Bangalore
del centre de la indstria hind dedicada a la tecnologia de la informaci, una inversi en la puixant indstria de la tecnologia informtica a lndia (FAIST, 2005: 17). Per estrictament parlant, no sembla
que es tracts tant dun retorn permanent dels cervells fugits, com
duna tramesa de recursos econmics i de sabers per part dels emigrats, mitjanant estades temporals i xarxes telemtiques.
Segons un informe recent del Secretari General de lONU (ONU,
2006), aquesta descapitalitzaci dels pasos ms empobrits no para
de crixer. Linforme, entre altres, aporta aquestes dades:
t -BOZ FM OPNCSF EF NJHSBOUT BNC FTUVEJT TVQFSJPST J
majors de vint-i-cinc anys residents en pasos de lOCDE arribava ja als vint milions, a diferncia dels dotze milions de 1990.
t &MTNJHSBOUTBNCFTUVEJTTVQFSJPSTWBOTFSSFTQPOTBCMFTEF
gaireb la meitat de laugment de migrants ms grans de
vint-i-cinc anys dedat en els pasos de lOCDE durant els anys
noranta.
t (BJSFCTJTEFDBEBEFVNJHSBOUTNPMURVBMJGJDBUT SFTJEFOUT
en pasos de lOCDE lany 2000, procedien de pasos en
desenvolupament.
t &OUSFFMJFMEFMBQPCMBDJNPMURVBMJGJDBEBE"OHPMB
Burundi, Ghana, Kenya, Maurici, Moambic, Sierra Leone,
Uganda i la Repblica Unida de Tanznia viu en pasos de
lOCDE. La proporci s encara ms gran, entorn dun 60%,
a Guyana, Hait, Fiji, Jamaica i Trinitat i Tobago.
No cal dir que les poltiques dels pasos industrialitzats adreades
precisament a reclutar immigrants amb una alta qualificaci professional, o b estudiants que han acabat els estudis i volen cursar
una especialitzaci a lestranger i que, com ja hem dit, sovint ja
no tornen reforcen aquesta tendncia. El mes doctubre de 2007
la Comissi Europea va proposar (tot imitant la green card americana) una targeta blava per a immigrants de tercers pasos amb
alta qualificaci professional. Aquesta targeta beneficiar noms
els immigrants qualificats extracomunitaris i la seva parella, que
gaudir tamb de perms de treball que disposin dun contracte
dalmenys dos anys amb un sou com a mnim tres vegades el salari
base del pas de destinaci. Amb aquesta proposta, els pasos europeus intenten impulsar la seva economia i satisfer lalta demanda
en el mercat de personal especialitzat i amb elevada formaci, sense
compensar adequadament els efectes secundaris que provocar
aquesta sagnia en els pasos dorigen.
Si b les estratgies per compensar les desastroses conseqncies de les fugues de cervells poden variar fomentar dispores
digitals, induir amb incentius els emigrants a retornar, crear condicions promotores de la circulaci (i fins i tot la reintegraci) de
cervells la meta dels pasos empobrits daquests recursos humans
continua sent la mateixa: retenir un major nombre de professionals
en el pas i, simultniament, optimitzar els beneficis aportats per
les elits a lestranger. La UNESCO participa activament en diverses
iniciatives encaminades a assolir aquests objectius, de vegades en
collaboraci amb empreses.
Les noves tecnologies ofereixen la possibilitat de teixir xarxes

diaspriques a travs dInternet, com Africast (<www.africast.tv>)
o TOKTEN (Transfer of Knowledge Through Expatriate Nationals)
(<http://www.tokten.org.pk/> permet connectar amb la seu del
Pakistan), per posar noms dos exemples.
Una altra daquestes xarxes s la que va nixer amb el nom de Red
Caldas i que avui dia es diu ScienTI: Xarxa Internacional de Fonts
dInformaci i Coneixement per a la Gesti de Cincia, Tecnologia
i Innovaci (<http://www.scienti.net/php/index.php?lang=es>). Es
tracta duna comunitat cientfica transnacional que intenta fer possible la circulaci de cervells per palliar els efectes de la fuga.
Per molt que es vulgui argumentar que aquests creixents fluxos
de coneixement que ultrapassen fronteres poden considerar-se un
b pblic que beneficia tota la humanitat, el cert s que el coneixement generat circula lliurement noms per determinats grups estratgics. Per als pasos ms empobrits, els beneficis acostumen a ser,
de fet i lamentablement, prcticament nuls.
Les remeses que els pasos dorigen reben dels seus emigrants
Les remeses econmiques enviades pels emigrats als pasos
dorigen constitueixen una font dingressos molt important per a
molts daquells pasos i representen, sovint, una part molt substanciosa del producte interior brut del pas, encara que la intenci dels
emissors sigui molt ms modesta, ja que generalment responen
als vincles afectius, de reciprocitat i de solidaritat que els migrants
continuen mantenint amb els seus parents. De vegades es tracta
de fills que mantenen els pares dedat avanada; altres vegades
sintenta resoldre un problema econmic que puguin tenir altres
parents; sovint es dediquen aquestes remeses a invertir en la construcci duna casa, que de moment pot ocupar o no la famlia
que roman al poble, per que de fet suposa tamb una inversi per
preparar un possible retorn.
De vegades, amb un cert cinisme, sha volgut presentar aquestes
remeses com el retorn, la compensaci que els pasos emissors
reben per la fuga de cervells o la prdua de capital hum.
Es fa difcil de saber a quant arriba la xifra de les remeses mundials dels immigrats. Segons algunes fonts, les remeses representen
avui ms de 200.000 milions de dlars

anuals, cosa que equival al doble del valor
de lajuda oficial que es destina als pasos
amb ingressos baixos, per a molts dels
quals, desprs de la inversi estrangera
directa, representa la segona font de finanament extern.
Segons lesmentat informe del Secretari
General de lONU de lany 2006:
Segons algunes
fonts, les remeses
mundials dels
immigrats representen el doble
de les ajudes
oficials al desenvolupament
t "OJWFMMNVOEJBM MFTSFNFTFTFOWJades pels migrants van augmentar

de 102.000 milions de dlars lany 1995 a aproximadament
232.000 milions de dlars lany 2005.
t &M QFSDFOUBUHF EF SFNFTFT NVOEJBMT FOWJBEFT BMT QBTPT FO
desenvolupament tamb ha augmentat i ha passat dun 57%
el 1995 (58.000 milions de dlars) a un 72% el 2005 (167.000
milions de dlars).

Lany
2004, el 66% de les remeses mundials va ser enviat als
vint principals pasos receptors, dels quals noms vuit eren
pasos desenvolupats.
t -FT SFNFTFT WBO SFQSFTFOUBS HSBO QBSU EFM QSPEVDUF JOUFSJPS
brut (PIB) en noms dos dels principals receptors: Filipines
i Srbia i Montenegro. La major part dels vint pasos on les
remeses van representar almenys el 10% del PIB sn petites
economies en desenvolupament.
A lAmrica Llatina, en el seu conjunt, les remeses arriben al
3% del PIB (OROZCO, 2005); i juntament amb el Carib, aquesta
zona dAmrica rep la major part de les remeses, quasi la tercera
part del total mundial: 38.000 milions de dlars, i representen ms
del doble de lajut dels governs al desenvolupament de la regi. El
nord dfrica en rep 13.000 milions, mentre que lfrica subsahariana, que agrupa els pasos ms pobres del mn, rep noms 4.000
milions de dlars per aquest concepte.
Un sondeig del Banco Interamericano de Desarrollo (OROZCO,
2005) conclou que el 60% dels emigrats envien remeses cada mes
i el 70% almenys vuit vegades a lany. La mitjana de les trameses
s de dos-cents dlars al mes, quantitat que representa al voltant
del 15% dels seus ingressos, en unes famlies que sovint (el 25%)
viuen per sota del llindar de la pobresa.
Cal saber que una gran part daquestes remeses es transfereixen
aprofitant xarxes informals especfiques, o els viatges damics i
parents de confiana, per tal destalviar-se de pagar les comissions,
sempre ms altes, dels bancs i les empreses que shi dediquen.
Western Union i MoneyGram sn de les ms antigues i ms esteses
a tot el mn, especialment entre els llatinoamericans. Sn presents
tamb a Catalunya mitjanant, sobretot, les xarxes de locutoris, molt
consolidades en alguns barris i en aquelles localitats amb un nombre important dimmigrats dorigen estranger.
La prctica denviar els diners basada en la
confiana mtua i per canals alternatius est
Es calcula que les
molt estesa entre els senegalesos i gambians
remeses mouen
de Catalunya. Segons Faist, tamb entre alguns
entre vuit i deu
migrants asitics; per exemple, un estudi realitzat a Bangla Desh deia que noms el 46% de les
mil milions de
remeses es feia a travs de les entitats financeres
dlars, dels quals
pbliques. Al Pakistan, els alts executius dels
els canals ofibancs calculen que les remeses mouen entre
cials noms en
vuit i deu mil milions de dlars, dels quals els
canals oficials noms en veuen mil milions. Com
veuen mil
a conseqncia dels atemptats de l11 de setembre a Nova York, diversos governs occidentals
han clausurat alguns daquests canals no oficials amb el pretext de
combatre, aix, el finanament del terrorisme internacional (FAIST,
2005).
Actualment, moltes organitzacions econmiques internacionals,
com el Banc Mundial i algunes ONG transnacionals, consideren les
remeses que aporten els emigrats als pasos dorigen (monetries,
per tamb coneixement i capital social) una possible soluci per
impulsar el desenvolupament daquests pasos, molt ms eficient
que lajuda oficial al desenvolupament.
Cal esmentar, per, en aquesta relaci entre els migrants i el
desenvolupament del pas, la tasca que realitzen les associacions
dorinds. A Catalunya han estat pioneres en aquest sentit les
associacions sovint illegals de senegalesos i gambians dun
mateix poble. Els seus membres paguen unes quotes (regulars i,
quan conv, extraordinries), de vegades fora importants, tant per

motius de solidaritat entre ells (per exemple, per finanar la repatriaci dun cadver) com per construir un pou al poble dorigen i
millorar laccs a laigua potable, o un centre sanitari, o constituir i
equipar una cooperativa agrcola, una escola o un centre de culte. En
aquesta lnia, sembla tenir un inters especial el programa mexic
Tres por Uno, segons el qual, per cada dlar aportat pels migrants
a projectes de desenvolupament aprovats pel govern mexic, el
projecte rep tres dlars, un de cada administraci: federal, estatal
i municipal (GARCA ZAMORA, 2007). Tot i aix, aquest programa
ha estat fortament criticat pels qui valoren que sest utilitzant per
desviar latenci de la manca dimplicaci dels poders de lestat en
la universalitzaci dinfraestructures bsiques de qualitat, al mateix
temps que es sobreresponsabilitza els migrants, que acaben realitzant tasques que corresponen a lestat.
De vegades, els migrants inhibeixen les seves remeses o les
canalitzen exclusivament per canals alternatius com a expressi del
seu rebuig a governs corruptes o poc democrtics. Aix ens dna
peu a parlar dun tipus de remesa ms difcilment quantificable,
ms immaterial: s la que fan els emigrats en coneixement i tamb
en idees poltiques, especialment quan sassocien amb la intenci
dintervenir en la poltica local en origen. Es plantegen, aix, alguns
problemes tics i poltics que ni tan sols la doble ciutadania pot
resoldre. I no ens referim noms als derivats de lexistncia de grups
de dissidents a lexterior com s el cas dels cubans de Miami
sin simplement al dilema democrtic dincidir i pressionar des de
fora del pas a favor o en contra de determinades decisions, que no
afectaran directament els qui viuen a lestranger.
Bibliografia
AINSCOW, M. (2005). El prximo gran reto: la mejora de la escuela inclusiva. Presentaci dobertura del Congreso sobre Efectividad y Mejora
Escolar. Barcelona. Disponible en lnia a: <http://www.uam.es/otros/
rinace/biblioteca/documentos/Ainscow_esp.pdf>
AINSCOW, M.; BOOTH, T.; VAUGHAN, M. (2002). ndex per a la inclusi.
Guia per a lavaluaci i millora de leducaci inclusiva. Disponible
en lnia a: <http://www.eenet.org.uk/index_inclusion/ Index%20
Catalan.pdf>
ALTAMIRANO, T. (2004). Transnacionalismo, remesas y economa domstica. Cuadernos Electrnicos de Filosofa del Derecho [Valncia: Sociedad
Espaola de Filosofa Jurdica y Poltica. Universitat de Valncia], nm.
10. Disponible en lnia a: <http://www.uv.es/CEFD>
BAUMAN, Zygmunt (2002). La cultura como praxis. Barcelona: Paids.
CARBONELL, F. (1997). Immigrants estrangers a lescola. Desigualtat social i
diversitat cultural en leducaci. Barcelona: Fundaci Serveis de Cultura
Popular: Alta Fulla.
CARBONELL, F. (2004). Educar en temps dincertesa. Equitat i interculturalitat
a lescola. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner editor.
CARBONELL, F. (2006a). Lacollida. Acompanyament dalumnat nouvingut.
Vic: Eumo Editorial: Fundaci Jaume Bofill.
CARBONELL, F. (2006b). LOmar i lAixa. Socialitzaci dels fills i filles de
famlies marroquines. Vic: Eumo Editorial: Fundaci Jaume Bofill.
CASTLES, S.; MILLER, M. J. (2004). La era de la migracin. Movimientos internacionales de poblacin en el mundo moderno. Mxic: Fundacin Colosio:
Secretara de Gobernacin: Instituto Nacional de Migracin.
CASTRO NEIRA, Y. (2005). Teora transnacional: revisitando la comunidad
de los antroplogos. Poltica y cultura [Mxic: Universidad Autnoma
Metropolitana-Xochimilco], nm. 23. Disponible en lnia a: <http://
redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/267/26702311.pdf>
CHESNAIS, J. C. (1992). Les migrations internationales en Europe 19451991. Dins: Itinera. Anales de la Fundacin Paulino Torras Domnech,
1990-1991. Barcelona.
COMAS, M.; MOLINA, E.; TOLSANAS, M. (2008). Identitats. Educaci,
immigraci i construcci identitria. Vic: Eumo Editorial: Fundaci
Jaume Bofill.
CRAHAY, M. (2000). Lcole peut-elle tre juste et efficace? Brusselles: De
Boeck Universit.
#JCMJPHSBGJBt
DELGADO, M. (2001).Somos compatibles con nuestros valores? El

Pas, 11 de gener. Suplement per a Catalunya.
DELORS, Jacques [et al.] (1996). Lducation, un trsor est cach dedans.
Raport lUNESCO de la Commission internationale sur lducation
pour le vingt et unime sicle. Pars: UNESCO.
DAZ, R.; ALONSO, G. (2004). Construccin de espacios interculturales.
Buenos Aires: Mio i Dvila editores.
DIRECCI GENERAL DORDENACI I INNOVACI EDUCATIVA (2004). Pla
per a la Llengua i la Cohesi Social. Educaci i convivncia intercultural. Actualitzaci de novembre del 2007. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Departament dEducaci. Disponible en lnia a: <http://
www.xtec.cat/lic/intro/documenta/pla_lic_nov_07.pdf>
DIRECCI GENERAL DORDENACI I INNOVACI EDUCATIVA (2006).
Lequitat com a fonament de la qualitat educativa: les accions positives. Caixa dEines 03. Llengua, interculturalitat i cohesi social. El centre
educatiu acollidor. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament
dEducaci. Disponible en lnia a: <http://www.xtec.cat/lic/intro/
documenta/caixa%20eines/caixaeines3.pdf>
DIRECCI GENERAL DORDENACI I INNOVACI EDUCATIVA (2007). Caixa
dEines 06. Llengua, interculturalitat i cohesi social. El centre educatiu
acollidor. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEducaci.
Disponible en lnia a: <http://www.xtec.cat/lic/intro/caixa.htm>
DUBET, F. (1998). Lcole et lexclusion. Dins: Lcole contre lexclusion.
Pars: Nathan.
DUBET, F.; MARTUCCELLI, D. (1998). Dans quelle socit vivons-nous? Pars:
ditions du Seuil.
ELZO, J. (2005). Leducaci del futur i els valors. Barcelona: Fundaci Jaume
Bofill. Disponible en lnia a: <http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/
documents/publicacions/401.pdf>
E NZENSBERGER , H. M. (1992). La gran migracin. Barcelona:
Anagrama.
ESSOMBA, M. A. (2007). Estrategias de innovacin para construir la escuela intercultural. Ponncia. 17 de lEscola dEstiu sobre Interculturalitat.
Girona: Fundaci SER.GI. Disponible en lnia a: <http://www.
fundaciosergi.org/>
FANJUL, G. (2007). Puertas al mar. Por qu todos deberamos estar interesados en una poltica migratoria ms justa e inteligente. Informe dIntermon Oxfam, octubre. Disponible en
lnia a: <http://www.intermonoxfam.org/UnidadesInformacion/
anexos/8768/071022_Puertas_al_mar_def.pdf>
FAIST, T. (2005): Espacio social transnacional y desarrollo: una exploracin de la relacin entre comunidad, estado y mercado. Migracin
y desarrollo [Mxic: Red Internacional de Migracin y Desarrollo],
segundo semestre. Disponible en lnia a: <http://www.migraciony

desarrollo.org/>
FEIXA, C. (2001). Generaci @. La joventut al segle XXI. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Secretaria General de la Joventut. Disponible
en lnia a: <http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/
Arxiu/aporta12.pdf>
FERRER, F. (dir.); VALIENTE, O.; CASTEL, J. L. (2008a). Equitat, excellncia i eficincia educativa a Catalunya. Una anlisi comparada.
Una ullada a lInforme PISA 2006. Avanament de resultats (I)
Dossier de premsa. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill. Disponible
em lnia a: <http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/Dossier_
premsa_PISA2006.pdf>
FERRER, F. (dir.); VALIENTE, O.; CASTEL, J. L. (2008b). Equitat, excellncia
i eficincia educativa a Catalunya. Una anlisi comparada. Barcelona:
Mediterrnia: Fundaci Jaume Bofill. Versi provisional disponible en
lnia a: <http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/Informe%20
provisional%20complet.pdf>
FINKIELKRAUT, Alain (1987). La derrota del pensamiento. Barcelona:
Anagrama.
FULLANA, J.; BESAL, X.; VIL, M. (2003). Alumnes dorigen afric a lescola.
Girona: CCG Edicions.
GARCA CANCLINI, Nstor (1999). La globalizacin imaginada. Buenos
Aires: Paids.
GARCA CANCLINI, Nstor (2004). Diferentes, desiguales y desconectados.
Mapas de la interculturalidad. Barcelona: Gedisa.
GARCA ZAMORA, R. (2007). El Programa Tres por Uno de remesas colectivas en Mxico. Lecciones y desafos. Migraciones Internacionales,
vol. 4, nm 1 (gener-juny). Disponible en lnia a: <http://www.colef.mx/
migracionesinternacionales/Volumenes/Vol4_No1/n12165-172.
pdf>
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI (2008).
Declaraci de La Seu sobre convivncia. Gabinet de Comunicaci
i Premsa. Disponible en lnia a: <http://www.catdem.org/cat/downloads2/DECLARACIO%20SEU.pdf> <http://www.catdem.org/cat/
downloads2/DECLARACIO%20SEU.pdf>
GIN, Climent. (2001). Inclusi i sistema educatiu. Actas del III
Curso La Atencin a la Diversidad en el Sistema Educativo. Salamanca.
Disponible en lnia a: <http://www.usal.es/~inico/actividades/
ponenciasuruguay.htm>
GIDDENS, A. (1994). Consecuencias de la modernidad. Madrid: Alianza
Editorial.
GIBSON, M. (1988). Accommodation without Assimilation. Sikh Immigrants
in an American High School. Cornell University Press.
#JCMJPHSBGJBt
GMEZ, A. (2002). Inmigracin e integracin social. Dins: PIMENTEL,

M. (coord). Procesos migratorios, economa y personas. Almera: Caja
Rural Intermediterrnea CAJAMAR.
HARRIS, M. (1990). Antropologa cultural. Madrid: Alianza Editorial.
HERRERA, D. (2006). Experincies de socialitzaci de fills i filles de famlies marroquines de Catalunya. Recerca finanada per la Fundaci
Jaume Bofill, pendent de publicaci.
HUNTINGTON, Samuel (2006). El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial. Barcelona: Proa.
KYMLICKA, Will (1996). Ciudadana multicultural. Barcelona: Paids
Ibrica.
LARIOS, M. J.; NADAL, M. (2007). Lestat de la immigraci a Catalunya.
Anuari 2006. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill: Mediterrnia. 2 v.
LEVITT, P.; GLICK SCHILLER, N. (2004). Perspectivas internacionales
sobre migracin: conceptualizar la simultaneidad. Migracin y
desarrollo [Mxic: Red Internacional de Migracin y Desarrollo],
segundo semestre. Disponible en lnia a: <http://www.migraciony
desarrollo.org/>
MRMORA, L. (2002). Las polticas de migraciones internacionales. Buenos
Aires: Organizacin Internacional para las Migraciones: Paids.
MARTUCCELLI, D. (1999). Exclusin social y diversidad cultural.
Aportaciones de la sociologa. Apunts del Mster en Exclusi Social
i Diversitat Cultural de la Universitat de Girona. Bienni 19992001.
MARTUCCELLI, D. (2002). Grammaires de lindividu. Pars: Gallimard.
MEAD, M. (1977). Cultura y compromiso. Barcelona: Gedisa.
MEIL, G. (2006). Pares i fills a lEspanya actual. Barcelona: Obra Social
de la Fundaci La Caixa. Disponible en lnia a: <http://obrasocial.
lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/068ace3ade9af010VgnVCM2000
00128cf10aRCRD/ca/es19_cat.pdf>
ONU (2002). International Migration Report 2002. Nova York: Divisi de Poblaci de les Nacions Unides. Disponible en lnia a:
<http://www.un.org/esa/population/publications/ittmig2002/
2002ITTMIGTEXT22-11.pdf> <http://www.un.org/esa/population/
publications/ittmig2002/2002ITTMIGTEXT22-11.pdf>
ONU (2006). Migracin internacional y desarrollo. Informe del Secretario
General. Disponible en lnia a: <http://www.cinu.org.mx/prensa/
especiales/2006/Migracion/migracion.pdf> <http://www.cinu.org.
mx/prensa/especiales/2006/Migracion/migracion.pdf>
OROZCO, M. (2005). Transnacionalismo y desarrollo. Tendencias y
oportunidades en Amrica Latina. Foreing Affairs en espaol, vol. 5,
nm. 3 (juliol-setembre).
PORTES, A. (2002). La sociologa en el hemisferio. Nueva Sociedad

[Buenos Aires], nm. 178 (marzo/abril). Monogrfic sobre Transnacionalismo: migracin e identidades Disponible en lnia a: <http://
www.nuso.org/revista.php?n=178>
RECOLONS L.; SEBASTIAN, L. (2007). Economas de la inmigracin y
mercado de trabajo. Dins: PALAUDRIAS, J. M.; SERRA, C. (ed.). La
migracin extranjera en Espaa: balance y perspectivas. Girona: CCG
Ediciones.
SAN ROMN, T. (1990). Gitanos de Madrid y Barcelona. Ensayos sobre
aculturacin y etnicidad. Bellaterra: Publicacions dAntropologia
Cultural de la Universitat Autnoma de Barcelona.
SAN ROMN, T. (1995). Los muros de la separacin. Ensayo sobre heterofobia y filantropa. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat
Autnoma de Barcelona.
SARTORI, Giovanni (2001). La sociedad multitnica. Pluralismo, multiculturalismo y extranjeros. Madrid: Taurus.
SOLANES, A. (2002). Inmigracin y derechos humanos. Dins:
PIMENTEL, M. (coord). Procesos migratorios, economa y personas.
Almera: Caja Rural Intermediterrnea CAJAMAR.
SUREZ-OROZCO, C.; SUREZ-OROZCO, M. (2003). La infancia de la
inmigracin. Madrid: Morata.
SUREZ-OROZCO, C.; SUREZ-OROZCO, M. (2008). Histries dimmigraci: la comprensi dels patrons de rendiment escolar dels joves immigrants
nouvinguts. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill. Disponible en lnia
a: <http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/
473.pdf>
TRIBALAT, M. (1995). Faire France. Une enqute sur les immigrs et leurs
enfants. Pars: La Dcouverte.
VILA, I. (1998). Famlia, escuela y comunidad. Barcelona: Horsori: ICE
de la Universitat de Barcelona
WIEVIORKA, M. (2009). Est superada la globalizacin? La Vanguardia, 3 de febrer.
#JCMJPHSBGJBt
5aP]RTbR2PaQ^]T[[3P]X[^<PacdRRT[[X
La reconversi
de lofici deducar
4[_a^YTRcTTb_a^_^bPaTTgX^]Pab^QaT[Tb]TRTb
bXcPcb \|b R^\d]Tb `dT bâVTXgT] T]caT T[b _a^
UTbbX^]P[b ST [TSdRPRX _aX\vaXP X bTRd]SvaXP T]
R^]cTgc^bRPaPRcTaXciPcb_Ta[PSXeTabXcPcRd[cdaP[
;PR^[[TRRXe^[ÛTaXad]Pb}aXTSTaTRdab^bX\PcT
aXP[baTTgXdbXSP_[XRPRXP[Pd[P_TaP[PVTbcXST
[PSXeTabXcPcb^RX^Rd[cdaP[
2^\T][T[PQâPRXSd]cTXgXcbWXcaPRcT]_a^RTb
b^bR^]RaTcbSTb^RXP[XciPRXSX]UP]cbXYêTbST[b
_aX]RX_P[b R^[[TRcXdb SâXVT] X\\XVaPc _aTbT]cb
P[]^bcaT_Pb[PcaP\PXbWXaTRd[[T]aTTgX^]bX
X]Uâ\PRX^]b \|b caP]beTabP[b X VT]}aX`dTb b^QaT
aT[PRX^]bX]cTaRd[cdaP[b[âSXc
0`dTbcPR^[[TRRXaT_T[bd_âcST[3T_PacP\T]c
S4SdRPRXST[P6T]TaP[XcPcST2PcP[d]hP
0`dTbc [[XQaT R^\ c^cP PeT]cdaP ^QTacP \|b `dT ÛTaXa
aTb_^bcTbe^[R^\_PacXaP\QT[[TRcâd]Pb}aXTSTaTT
gX^]bb^QaTUT]\T]bb^RXP[bR^]cT\_âP]XbR^\_[Tg^b
_TaPeP]{PaT][PbTePR^\_aT]bX)T[bVaP]bTXg^bST[P
V[^QP[XciPRX T[b RP]eXb T] [P UP\[XP T[ _Ta[ _[daP[ ST
[P[d\]Pc [Tb ]êTb \XVaPRX^]b [P caP]bUâ\PRX ST [Tb
X]bcXcdRX^]bX[TbaT_TaRdbbX^]bSTc^c_[TVPcT][PcPbRP
TSdRPcXeP
0`dTbcP R^\_aT]bX WPdaXP STb\^[Pa X UTa \|b XS]XTb
XTRXT]cb[TbTX]TbSTcaTQP[[X]SXb_T]bPQ[Tb_TaPRPSP
S^RT]c=^c^cW^\T]caPdavT[\PcTXg_a^c_avRcXR_Ta
`dP[bTe^[S^RT]cT]_PacXRX_PaPRcXeP\T]cT]P]v[XbXbXaT
TgX^]bR^\P`dTbcTbX]RaT\T]cPav[PbTePR^\_aT]bX
ST[\]T]T[`dP[T]bT]hPXRP_P[`dP[SXaXVTXg[Tb]êTb
VT]TaPRX^]b
D] \] _[T SX]RTacTbTb T] `d} RP[ _^bPa [P R^]P]{P
\|b `dT \PX T] [P X]cT[[XV}]RXP ST[b S^RT]cb _Ta Pbb^
RXPa[^b PRcXeP\T]c T] [P aTRTaRP ST b^[dRX^]b P[b ]^db
aT_cTbTSdRPcXdb*d]\]SX]RTacTbTbT]T[`dP[[TbR^[P
eP[ \T]hb _Ta [Tb aTb_^bcTb `dT X\_aX\TXg T] [Tb ]êTb
VT]TaPRX^]b`dT_Ta[P_TacX]}]RXPST[Tb_aTVd]cTbP[Tb
`dP[b[Tb^QaTc^cPYdSP]cPUâ\d[Pa[TbPST`dPSP\T]c
La reconversi de lofici deducar
Conciutadania Intercultural
Conciutadania Intercultural
La reconversi
de lofici deducar
Francesc Carbonell
5aP]RTbR2PaQ^]T[[|b\TbcaTX[[XRT]RXPcT]_TSPV^VXP
7PcaTQP[[Pcd]PeX]cT]PSP]hbT]_a^YTRcTbaT[PRX^]Pcb
P\Q[TSdRPRXX]cTaRd[cdaP[XT[bX\\XVaPcb0[_aX]RX_X
STbST[P_TSPV^VXPb^RXP[X[PUâ\PRXSPSd[cbT][Pb
b^RXPRX 6A0<2 X [P 5d]SPRX B4A68* STb_a|b R^\ P
\TbcaTST[?a^VaP\PS4SdRPRX2^\_T]bPcaXP^R^\
PPbbTbbâ;82ST[3T_PacP\T]cS4SdRPRX
7PSXaXVXcSXeTab^bRdab^bST_^bcVaPdb^QaTTgR[dbXb^RXP[
XSXeTabXcPcRd[cdaP[P[TbD]XeTabXcPcbST6Xa^]PXSTEXR
XcP\Q|WPTbRaXcP[Vd]b[[XQaTbb^QaTP`dTbcbcT\Tb4[
SPaaTa4SdRPaT]cT\_bSX]RTacTbPePVdP]hPa[P]h!#
T[?aX\Ta?aT\X0]SaTd5TaaTcSPbbPXVXX]eTbcXVPRX
Danilo Martuccelli
3P]X[^<PacdRRT[[X|b_aÛTbbâSTb^RX^[^VXPST[PD]XeTa
bXcPc;X[[T"5aP]{PXSXaTRcâST[[PQâPcâX2TA84B7P
TbcPc_aÛTbbâX]eXcPcT]SXeTabTbd]XeTabXcPcbTda^_TTb
]âSP\TaXRP]TbX[[PcX]^P\TaXRP]TbXWPX]cTaeX]Vdc
P2PcP[d]hPT]SXeTab^b_a^VaP\TbSTUâ\PRXb^QaT
TgR[dbXb^RXP[XSXeTabXcPcRd[cdaP[ST[TbD]XeTabXcPcbST
6Xa^]PXSTEXRP[Vd]bST[b`dP[bWP]TbcPcâVP]XciPcb
R^]Yd]cP\T]cP\QT[<êX\T]c4SdRPcXdST[<PaTb\TP
<PcPaXT[2PbP[ST[<TbcaTP6aP]^[[Tab
qbPdcâSd]PeX]cT]PST[[XQaTb`dTX]R[^dT]caTQP[[b
b^QaT[TbR^[PT[aPRXb\TX[PV[^QP[XciPRX4]caTT[[b
STbcP`dT\4][PTbRdT[PP\Q53dQTc (('4]`d|
b^RXTSPSeXeX\^b.!X6aP\ucXRPbST[X]SXeXSd^
!&c^cb_dQ[XRPcb_Ta;^bPSP
4d\^4SXcâXP[5d]SPRX9Pd\T1^[[

F.carbonell 2009 La Reconversio Ofici Educar Fundacio Bofill

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

F.carbonell 2009 La Reconversio Ofici Educar Fundacio Bofill

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

La reconversi

1. ELS TEMPS JA HAN CANVIAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. CANVI DPOCA, REPERCUSSIONS EDUCATIVES . . . . . . . . . . . .

REFLEXIONS FINALS A TALL DE CONCLUSI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ANNEX. MIGRACIONS INTERNACIONALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Per iniciar la nostra reflexi sobre la incidncia en el nostre sistema

de reflexions. s conscient, s, que qualsevol temps passat, des del

En preguntar-li a aquesta assessora si aquell centre disposa

Sense voler sumar la nostra veu al cor dels

Segur que, en ms o menys grau (i aquest

rmetres tecnolgics actuals a altres de ms ideolgics (ESSOMBA,

La segona part del llibre, com acabem de dir, fa ms referncia al

1. Els temps ja han canviat

Canvis socials i drets fonamentals

Lamentablement, els canvis socials a qu estem fent referncia no

del Millenni de lONU1 no ens omple de satisfacci, sin de vergonya

Cada vegada sembla ms extica, anacrs possible

pecte dels drets bsics i el compliment daquestes

2. Vegeu una valoraci ms detallada daquesta Directiva a la web de

retenci) exclusius per a immigrats sn, en opini de ms dun expert,

com ara tenir la nacionalitat dun pas de la Uni Europea o disposar

El nou des-ordre socioeconmic mundial. La globalitzaci

Lany 1989 va caure el Mur de Berln,

en avi a baix cost) com virtuals, sin tamb la vida

comer de mobles actual anomenada just in time, la qual

no solament aquests en perjudici de les economies i les balances

Parallelament al creixement de latur, sha donat tamb un

La globalitzaci i les seves conseqncies

vegades, suposen i comporten danys irreparables

3. Vegeu, per exemple, <http://www.eumed.net/libros/2006a/mdll/6.htm>

transnacionals que, ara, sescapen de la vigilncia i la fiscalitat dels

de famlies extenses, totes emparentades,

teccionistes en benefici propi i prohibiran mesures similars

Lexclusi i la nova qesti social

Lexclusi s el producte duna manera determinada de construir

lexclusi s, ms que una situaci, un procs, una lnia contnua

Davant la generalitzaci daquest procs, les posicions socials

A les ciutats, aquest diferencial en els marges de seguretat

Nous models familiars i canvis en els valors socials

Tamb pel que fa als models familiars vivim

Pel que fa als

Els pares creuen

Aquests canvis en els models de transmissi

3. Relacionat amb el punt anterior, un altre canvi en els models

6. Coincidint amb la vulgaritzaci a travs del cinema i altres mitjans de

Aquesta necessitat de professionals especialitzats en temes de criana i educaci dels fills es

Evoluci de les tipologies familiars

dambds sexes. En una proporci important de les societats

Com ja hem dit, els serveis socials propis de les

entre pares i fills sn bones, on les resLa rigidesa

ms amb els amics, amb els mitjans de comunicaci, al carrer

Aquest model de famlia negociadora es fa present tamb en

La transmissi de valors a la famlia

lajornament de la satisfacci del desig a limmediatisme hedonista;

Tot i aix, s cert que, com diu Meil

Tolerncia i respecte cap als altres

ALEMANYA FRANA ESPANYA

Com a sntesi, podem reprendre les conclusions del treball

Els moviments migratoris i el transnacionalisme

Com estem veient, el mn, al comenament del segle XXI, est

reconeix a larticle 13 que tota persona t dret a circular lliurement

nitat, especialment per als pasos de destinaci. Aquesta afirmaci,

A nivell mundial hi ha hagut alguns canvis de tendncia en les