ANY

ZO CIU111M~

40

:as
Ila catalanlaac1ora d'Espanya. per J, Pujol y BrullLo que ma oonv, per Pera B. Tarr11g0. Laa ciu
talA, per Jacobu. Sabarta.-Prempea eapanyola,
per F. PuJuiA y Valls,- Els Ruthenla, per Pom po
yua Gener. Ela problemes cio l'iln~ologlllgrogo, por
R. MJquel y Plonaa. Un relreaob do germanor, o
ela La vial to a ..can Eaqueta, y El poo~e delaoter
rani, por RilfOI Valls y Roderlcb.-Notae bbllo
grAIIcaa, per A1nau Jlllartlnez y Berln y Ooronl
Zann.-Teatr. ., perEmlU Tintorer. Novoe.

FOLI.:ETl :
BOLITUT, per Vtctor CatalA.-Pleeb 9.

ELS CATALANlSADORS
D'ESPANYA
TCARTA DKSCLOSA)
Estimat amich Via: Me demanas un article de fond; per hav1as de pensar, conei:tt:ntme, que jo no'n se de fer l'ariJcle, ) que
Sl hana de parlar de pohtica, potser ho resultana massa de {ondo. Y dch massa fondo,
perque segurament escriuna cosas ben alluoyadas de las que ordinariament llcgtm en
els diaris y revistas. Per aquest motiu oo
~'atreveixo a escriure de pt:>hucu quan las
obltgac1ons o la mandra'm deixao agafat la
ploma. S1, amich, V1a: jo que d tart en tart
omplo unas quantas fullas de paper pera

parlar d altres assumptos, crech que podna

igualment :>arlar de Catalllm~me, qoe~tJO
que de t~Ha la vtda'm preocupa, y qu'avuy, a
copta de bescantada y estraferlo, tt infin1t~
P.Unts de mtra pera estudiarlo. Y, mafgrat
a1x, oo puch ni vull entrar en considcracJOnli
ms o menys ben tramada~ pera engiponar
lo que'n solm dirne un article tJ\o n'ests
cansat tu matetx de lleg1r tro~sos d ht:>tona,
comentada una y mtl voltas, en els que sobressurten noms respectables per que a
an 1ban a can:.ar a Corsa dc repet1r::.e? f:' es
me'l favor dere:>a:.sarcerts dtans c~talanistas;
llegeix dJscur:.9.s d'oca, dc:.tna'ls solt~ pohuchs, y trobars lo mateixsempte: el Comproms de. Casp el comte d'Urgell; en Rafel
de Casaoova; en Bach de Roda la parla de
rys y ..sants; l'esclat patn que ressona del
Pirineu al ~bre la de!illjai:la autooomta; las
lleys arrel:assadas; lli funesta memona de
f' eltp \i la tradict s grada del trrer la pa
tna dels Roger; la senyera de las quatre barras ... y altras cosas per l'htil
Y {~eus? arnba un dta que quatre seoyot:.
que fins at.a venen nomcnant:.e cata 1 antsta~
y que volen con;ervar aquc!>l dict ... t, ~e proclamau ells matei~os quefes del moviment, y
a so de tabals y trompas, ab l!splri'dlt c:rtt en
la prempsa dc !->a JigmJ dnecct, coovocao a
tot un poble a u o pt, a esul d'untaril:;, y eo
la platea d un teatre, baix el lema de fsla dtJ

JOVENTU'I

r;e, mannr,

y emponantsen sota l'a xella als

Ftvaller y als Bach de Roda, al Casanova
y als Roger, acohlan a una colla de ciutadans que ni la tal germanor senten, ni sn
catalanistas, ni altra cosa que polttichs baixos en sa majoria, que fan el jch ben preparat boy trevallant a l'ombra. Y arnba l'hora
de tnncar las copas, y's fan manifestacions
capassas d'enrogir las galtas de mes de qua
tre si els vapors de la digesti no s'bagues
"ID cuydat ja de fer aquesta feyna; y alh's
diu que s'ha de caial.:misar a Espanya, y, oh,
vergonya.las ombras dels morts qu10s noms
aquells catalanistas de llauna evocan a cad
moment, oo compan::i~en pera escupir llurs
rostres. uja te01m quefes!n clama la majoria,
saludant a crits als dictadors. Y aquests en
son diari, l'endem,'s proclamau y s'imposan
tirnicament.
11 \lumero extraordinari! 11 cridan els venedors ambulants. Y el diari arnba a mon poder, y'm cau de las mans perque'l fstich y
la vergonya serpentejan en mos dJntres. En
las plaoas de la publicaci hi llegeixo llarga
corrua de noms, barreja estranya de gent que
fins avuy era clarament contrana als ideals
honrats de patria catalana. Y a n'aix ha
esdevingut el moviment que ab vergon)'a
s'anomenava regionalista? Llurs ideals chao
arnbat a terme acoblantse ab els de partits
sense prestigi, rebregats y rublerts dc recons
vergonyi>sos? Si aquesta gent, junt ab la que
a tn y a dret demana ara l'autonomia ~que'l
demanaria y proclamaria s'ha fet de moda en
totas las esferas) contina pel cama qu'ara a
la llum del sol deixa ~ntreveure que segueix
afanyosa, jo no la desitjo ja l'autonomta de
Catalunya, jo no vull trevallar per'assolirla
perque'm fassin retrets dema de que havem
ttngut ajudas que'ns deshonran; jo desd'ara
pera Catalunya vull ... u n'altra cosa.
Senyors de La Veu: poden estar satisfets
de la seva obra. Senyors de la ((Lliga> ja
poden dtr desd'ara que sn ms y que sn
menos. De sas filas han desertat perjonalitats reconegudas com a bonas, dignas y hon
radas <A qu's deu atx? El temps ho dir
palesament. Avuy per a vuy, la gent fidel a
Catalunya reconeix una sobiranaa nica y
exclusiva, una regina absoluta: la Patria,
sense dictador ni quefes, sense mes lligm
que l'amor dels fills a llur mare.

Guardc.:mlo'l numero e"ttraotdtnall de /.J

Veu de Cala/rmya. Aquells dibu"o~, qu10~

clixs poden arxtvarse pera I dta que'lll republicans celeb11n uoa me1iemi.J. perqu~.: no
donan idea de res concret; aquells oradors
que's dirige1xen a las massa.s, aquell mos~o~
vestits dc frac y corbata blanca, aquella estiva de plats y ormetjos, no'ns diuhen res de
Catalunya . ,\l'erro: ens diuhen que a Catalunya cx1ste1x un diari que s'escnu en nostra
benvolguda parla, que pera vergonya de tot,,
obltdaotse de fer tasca seriosa, s'entrte ab
procedime nt:~ que no estn en armo01a ab la
manera d'esser de la nostra terra, pera cmbaucar als tncautes, atraure als despreocupats y fabejar tot lo que de gran y noble
enclu la nostra causa.
Ilo veus, amic~ Via, cm jo no serveixo
pera parlar dc certas cosasi Si jo volgus
engiponar un article de fondo ab tota aque,.
ta matena qu'ara detxQ sols anunciada, junt
ab moltas altras cosa~. ab noms v apelhdos
de personatges, ab datos y fins ab cartas que
guard; en mon poder, podna despertat la
cunos1tat de ms de quatre. Permto:tme que
no descapdelli, perque tu ja sabs que hi ha
cosas que com mes se remeoan ms .. reP.ugnan.
Demanam algun assumpto mes senzill,'
esuch sempre disposat a compluret, com a
fidel aymant de nostra benvolguda JovP.l'Tl r
y com a parttcular amich teu.

J.

PUJ(/1

BIH ll

LO QUE l\IS CONVI::

Catalu 0 ya atravessa uo penode de male~
tar, un pcnodc cntich. 'fothm parla dc regeneraci, de solucions, de remeys; tothm
busca ab afany un medi que posi ft a ractual deplorable situaci.
D'aqua ha vingut qu'alguns hagin po~at
espcransas en els partits poltuchs, cregut
de que, un cop cumplertas llurs promesas.
(admetent la htptesus dc que las cumplt;,sin). obundnam el remey infaltble dcb mab
qu'atormcntan y a01quilan al nostre poble.
y si ho nan cregut aios, es -perque entenen que'! nostre benestar du cercarse, ab
preferencia, en la vida material,o sta favonnt y protegtot lot all que representa lo

JOVENTUT

qu'ells nomenn fmlas vi1as y que no On

altra .:osa que Jmsa malefi.:Jls: an es : la
industna, el corners, l'agncultura, etc
Prou n'cstm forsa conven~uu; de que'l
millorament dc tot an constltuhcx un gran
med pera lograr la rtquesa d'un poble; per
tambe tcn1m la convcc plena dc que no
sn aqucstas las qestions de que devem
ocuparno~ preferentment. S1 d'elias no ms
ens preocupessim, s cuyde~srm sols de la
nstrucc,agncola. mdu~tnal. econmica, si
cuydessm sol:; de la protecci matenal de
Catalunya, ab cnten conservador y egotsta,
no aveosarlam pas gayre en nostra educact
social. Y la educaci socal, la cultura de
nostra rassa es lo que du preocuparnos
avans que tot, emper sense perjudtc de
trevallar pera que'! corners oo sufrcixt Impostos, ni la industria recrrechs, nt al agricultor lt manquin recursos.
Qu fra d'un poble sense cultura, per
protecct que tinguessin sa ndustna y son
corners? Greus conflictes comprometc:nan el
,c:u benestar. "On tre1all y "a quesa, mentres la :ultura no hagus progre~~at ensemps.
Frns la mateixa autonoma qu fora st
smplant' en una poca d'incultura popular? Un fracs complert.
Ca l dc~enganyarse; pera fer unas (orsas
iv.:~s verrtablemenl robusta", es necessarr
nodrrrlas ab una bona educacio Ms clar:
es necessan que aquexas for~.:~s :se desfass1n
de tota rnfluhenca castellana,qu'encarnrn en
el carcter catal: ~ sols arx15 obtrndrm el
verdader tnomf, ja que ab la matetxa feyna
lograrm fer un poble ricb moral y matenal
ment

459
L r\S CltlT \TS

Entre' ls somm~ de vostras llarga~ dor mdas a ben segur n'hr tia d'alegres. de tnstos.
y de qu1 sab ~anta~ mena<~: per a que no
n'hi ha cap com el mcul
Somnrava qu'havla sorlll per la hne~tra
del meu quarto, tOl 1olant. com ~ nede~ en
,
l'avre.
Que b's vola en somnrsl
'\o foren la!) campana~ mofeta., d algun
rellotge veh1 qur'm va de~pcrtar. srno'l .,o
d'una riallada qu'anava esclatant l" matc:r1
a mida que m'a na\ a adonant de la realrtat
qu'ampara'ls somnrs.
Deu meu, quma cayguda al despertarme'
Ab ma volada varetg anar a parar d.:munt
d'una ctu\at immensa, y al despertar vaIJ
ureht.
Quan vaig adormtrme era de nrt, y al de5pertar tambG.
Vaig anar a caure sobre un munt d'escombranas. Qurn fsllch'
c;avals en terra o sortrnl dc las paret~ de
las casa~. hr havra fanals enceo:os. l>c pnmer
me pensava qu cran llummanas en honor
meu. Per no eran pa~ pera ma, precisament,
las rlluminacrons. Me'n varg adonar quan
vaig haver despertat del tot. y vaig arnba1
en coneixement de quc'l qua est content de
la vida dc ciutat t ganas dc dormir y omniar; y com que somnranl, somnranl. hr ha
vegadas qu'algu dcsvarreja y fin'l podnan
topar ell:; ab ells, heuc;aqut e~pltCHt el per
qu de las llumtnarias.
Quan sembla'a que la nit dev1a ha,er
acabat de part de fra, alh, en aquell sot,
encara era ben fosch. Y vag pen11ar que, ~
no tenta esma de mourem d'honl havta caygul, no conei~teria mes que tenebras y sol~
me podna bellu~Jar a las palpenta .
Aquell sot era una crutat. )#aquella CIUtat
era molt gran," molt freda. y molt tn"la .
Pera endevtnar el carcter d'una cosa ,
eta
e"tamineune la part rnc o n.,c1cnt Jo
mrnarla ban: 3-JUCt punt de vr,ta Y a 1uella
ciutat qu'aparcntment era alegra, me va
~emblar molt tnsta
1~1!> h1verns eran llarchs, v la~ orh eterna !I.
En aylal'> ntl~ ht escu molt el contar rondalles d'aquellao; que fan tanto.t por .1 In
e nat u ras ) en aquell sot ( en 'ol tu dc 1on-

'"'lf

JOVENTU1

dallas? F1ns h1 hav1a homes expre:;sos pera

ax Y aquets homes se devan poe/as ... Y
tots, cadascu a sa manera, cootavan la seva
mentida a la seva cnatura.
fothm es agradat de dormir dc nit, (Oy?
Donchs heusaqui que a ciutat es ahont hi ha
mes contayres de rondallas, perque aquests
son agradats de las 1c.1ebras y creuhen en
somnis.
Desde ciutat vos crido a tots els qui vos
fassi mal la llum del sl, puig el dormir tot
ho cura y a las foscas s'h1 dorm da'!Janamer1t.
Als qu1 els espanti la 1matge de son inteno tambe'ls recomano la c1utat , qu'es prou
fosca pera no vuresht, y prou plena de gent
que's troban en cas semblant.
A ciutat s'bi dorm molt b. Veniuhi.
Veniu, que no costa res contar rondallas.
No tinguu por, ventu y trobaru badochs
que vos escoltarn Qualsevol reco es bo pera
ocuparlo un cenacle.
Veniuhi, y no vos amaguu,que a mi'm fa
riure'! veure las ganyotas que feu mentres
dormiu!
Y a mi m'agrada ms el riure!. ..
jACOBUS SABARTES

PREMPSA ESPANYOLA
El Grdfico es un dian casllla que's publica
a Madrid. Ja sento lo que'm dJus,llegtdor,al
llegir aixO . .Me dtus: uAb aquesta fe de ptla
ja'n t1nch prou; no esmersis el temps en dtr
res ms. T'he ents tan b, que st'm dtus
qu'es un dian escnt ab els peus no t'entendre millor perque no dirs tan1.11
PerO jo responch, lleg1dor, a la teva pre
gunta advertencia dihcntc: u\'critat es que
certs noms empleats com adjectius sOn tot un
poema, perO no es perdre'( temps dedicar
aquest a definirlos, en cada un dels moments
que'ns llegui als catalans ,, <Per qu} Jo t'ho
dtr No sabs pas el qOento del racador
llctx} Era un p1cad01 molt llet~. A con/ta
barreras hi havta, un d1a de cor11da en que'(
picador trevallava, un espectador que cada
vegada que'l veya passar !J enclava:
-FeoiA la centsima vegada dc !>eotirsbo d1r, el
Pcador no's va poder cootenJT, ) encarantse
ab el seu critich art1stich, exclam:
-I\ o sa be usled dec" ma~ que fw?A lo que l'altre respongu:
-S: tero lo es usled lanto, que co11 decirlo
Ioda la tarde no log ra1 decar In mucho que
lo es.-

Creus tu, llegdor, que ded1cant tothrn

totas las horas del d1a a dir !o beneyts que
sn cic; espanyols, s'arri ban a a d1r lo molt
qu'ho sn?
Si ho creus, no segueu'" llegnt. Y s1
t'has moleMat perque he tret a cas la escena
d'una Plaza, perdonam fente crrech de
qu'ho he fet impressionat per lo que mes
avall trobars. La culpa la te El Grafico; y
ja ho veus : si ab els seus retrats de loeros
fentse netejar las sabatas al carrer, s1 ab las
sevas fotograf1as dels redondeles, a m1 que
no crech en aquest arle m"ha impressonat,
~que no fara ab els nfe!Jssos e!'panyols que
tenen la sang torera, hadalga, valaenle ~
cortts?
ci Grajico es un dJari espan)ol. Va sortir
chorejat per tota la prempsa 1ns1pida de J\la
dnd . Pe Jd1ch h1 hagu que, per'alabarlo y
dir lo bo qu'e1a, fio:, se va atrev~r a al1mar
lo que, afirmat pel sepaat1sta Pujol y Uores,
hauna produh11 escndol; es a d1r: uQue donada la gnoranca del poble que no !>abJa
ap1ec1ar el ~eu valor, era d1f1cll que tinguts
durada,,, Y el pe Od1ch que deya au, qu'es
un periOdich que ja fa anys que's publica,
recone1x1a ab tal afirmaci lo molt JOsuls
ques ell mate1x y !>On tots els seus colegas
que tenen el favor del publlch, d'aqueix pu
bllch 1gnorant .. De tant en tant las encertau
aJ\.ladnd.
El Grafico va sortir para llenar un vacto,
y verdaderament l'ha omplert, perqu'es uca
meca dc A. 13. C. Y el vacio pa1a llena1 I ha
omplert eu part, perque no pod1a pas ell sol
ompllr las lletras que faltavan del abecedari,
exclosa la Z, que per esser la darrera, correspn per dret prop a uo cntich llefiscs y
autor dramttch bunyol El Grafico va omplir
ell'aeto de las ~ualle lletras segoeots a la C,
au es lJ 1::.1-. G. Ycom sigu que'l seu propietan es en :;ernando Gasset, aquest darrer
tllul !J escauna ms que'l que port::. perque
al mateix temp~ que 10d1cana bu)t qu'om
ple, sen)alana la ~eva p10p1etat:
-(DC qu1 es aque~t dan?
-LJE Fcrnaodo Gasset.Quao va sortr el d1ari, va comunicar com
una g1an cosa qu'hav1a la emp1csa comprat
mqu1oa~ novas y perlecc1onadas a ,\)emanya . Com que no'ns deya qu'hav1a com
prat tambc al estrangt:r gent que'lle!- , no h1
varem e~cure Ja dclode un comens. ) eb !ets
ens han v1ngut a dona la rah . Creures que
perque's c<-mpran mqu1nas novas ja s'ha
de fer un bon dian, fa molt espanyol' Ee
com creure que perque Espan}a compr!'- la
e~quadra 1ogle!:la ja 11ndr1a bona manna! 1\o,
senyors del Ase y del Madroo: las mquoa~, sense las mandas que las fan anar, no
serve1xen pe1a res. La mquma la fa l'hom~.
Ab una e!>quad1a nova vo~tres manns am
11an ab m!' . eleg~ncia a la desfeta, rer no
enlloch ms \ ost1es pe11odsta:. ab mqu1

J OVENTUT

nas nova!>, drrn las burradas ms ben rm

presas, per las dirn, ja ho crech que ladirn! Y las farn' Y si no, no hr ha ms que
fullejar els numeros sortits de El Gr.ifico
que's troba en aquell cas, pera convncersen. :--Jo .h ha numero que no porti informaci grfica de cosas insubstancials. Obnmne
un de numero al etzar: el del 1::1 de jultol
per etemple. Vegin quma informaci ms
interessant:
Pgina o;. Dugas fotografias d'automvils
fent equilibris. En una d'elias s'hi veu una
senyora ab un vas d'aygua a la m, tractant
de que no's vessi ni una gota al passar l'auto
per sob.re dugas b1gas (Aquestas beneyte
nas, qu es lo m1llor que hr ha en el numero
sn de Pans; es a dir, que no poden alega;
la falta de cosas, sin la falta de gust en anar
a triar las cosas).
Pg. 6. El retrat del Relat~fl.Jguito, que
per la prnta es un torero, el de Alcia de Uorbn y el de Jaume de idem. Molt senyors
seus.
Pg. 7 Tres fotografias de tres fonts de
Madrid, ab una dotzena de raspas y mrnyons
cada una. Se lltulan El co,flicto del al(ua.
LA get~ I e (orma11do cola en las fuentes pblicas.
Se veu, donchs, que a :\1adrid o els con01c
tes per l'aygua, com per tot, sn molt esca
rransits, o els t1tuls de las cosas sn molt
portuguesos. Una fotografra de la mesa d'un
meeting. (Cada un dels que hi sn du trobar molt interessant la informaci).
Pg. 8. El cr-imen de la calle de Lope de
Vega, ab fotografia de I'Audiencia y retrats
d'advocats, reu e interfecte. Tot molt emocionant. Y prou. Es aquest un dels nmeros
ms educatius en materia grfica!
Y del textqu'n dirm? H1 ha cosas deliciosa~~. En la seccr de telgramas ne trobm un
del F'errol comu01cant que hi ha arribat la mu
ller del ministre de ~1arina, y que s'allotja a
ca'l seu germ. Per si res ms d'importancia
hi hagus, hr ha dos articles, l'un de redaccr
Yl'altre firmat, que donan lltul d'espanyol a
qui els ha fet y al diari que'ls publica. El firmat, titulat Algo de literatura, es d'un senyor qu'eo dugas columnas no d1u ms que
bestiesas per.:ue... no t ms espay. Parla
del triomf d'en Linares Astray, o Ribas, o
Rtbas o Astrav. Se fa una barreja d'en Dumas y V1ctor I lugo de Fransa, d'en Lope y
Caldern, el duch de Rivas y Zorrilla d'I~&
P.anya, parlant de cada grupo en globo com
Sl fossin tots la mateixa cosa. Diu una prla
de burradas que fra llarguissrm remarcar,
parla del adulterio de las tJovias, v treu las
dugas orellas en aquest paragraf, que cop1o
pera que pugui sser assaborit:

Ah, ignorants' f:..l qu'en Menmte y Gautier, y Goya, y Zuloaga (no conech a Bilbao)
s'hagin impressronat ab las cosas d'Espanya
no vol pas dir qu'entones~rn un himne a Espanya. Cm, s1 exi~t1s l'Infern, l'haunam
d'alabar perque'l Dante l'haguts cantat?

El procedimento que utiliza Lnarea no se acomoda

4 e.stbs anejos canones, y lampoco se acomoda la no
s1ma preceptiva que intenta convertir el teatro en
Esc"clu de Pa1cologa experimental 6 en c'tedru de

Fu una hermoaa fiesta la dc ayer. Ea una fiesta que

debiramos celebrar to dot lot que not senti mos un 1an
to intludos por Iu tDsas de fuera: fieata eapanola, tietta oac1onal, de enera y dc robuate&.

Ortopedia moral, rr . .llundo con los trabajoa cient(

fico' de Thull, Crocq y Tuckey.
S1 se qu1ere que el Arte tena un fin docente, no
hay necea1dd de los epol~ptrco' engendroa del ro
maotcismo 01 del ~ehuloo tunbllamo de Ibten, Su
dermaon O :\heterhnck.

De lo pnmer se'n deduherx que dn senyor

es encara dels que creuhen que las obras se
dividetxen en obras d'art y d'1deas, y que
parlant de p<!icologu no's fa art; creu que
l'art es una cosa y (ao; tdeas ne sn un'altra,
o b que lo artlstich cons1o;tei ~ en retratar
una cara y no un cervell De lo segn se'n
deduheix que aqueo;t toenyor t una cultura
adquirrda en la Urbhoteca Sampere de Valencia, y que'ls noms de IJs cubertas dels
seus llibres sn IOts d'una mater:u famrl1a
otelectual, y que'ls du hwer llegit per (a,
cubertas, perque parlar en junt d'Ibsen, .\la:
terlrnck y Sudermaon com si fossin lo mateiX, y t1tllarlos de simbolistas a tots, es no
tenir cap coneixement de las sevas obras. Ja
far'l favor si 11 lleu, aquest senyor, d'expficarnos ahnt es el simbolisme d'en Sudermann. Li agrahmam.
L'article de fondo merei' sser llegit tot.
Aqu va:
LA FIESTA DE LOS ZAPATEROS . -

8SPAOLIS'I\O

Se ha celebrado hace poco tiempo la corrida de Be.

neficencia; m tarde los capote~ rooa, y los allar
detes rojos 1 amanlloa, ondea.ron al a1re y tremolaron,
vibradores, en honor de la l'renta.

Aquest mas tarde, desprs del hace poco

tiempo, es d'una elegancia lneraria pasmosa.
Ayer, el sol de una tarde dlrda hi~o eplender lot
mantones dc Man1la, cuyu oedu mulucolon:a entretejrdu en maravilloaoa d1hujoa se cinen ' los llelubles
cuerpos de la muere. marlnlenu; y loa rayoa del aol
fl1lg1dos, arrancaron deatelloa de luz del estaque morfero y se puearon, relampaueantes, por aobre Iu
lentejuelu con un cbiapcar contmuo.

Y que n'es de castell aquest paragrafl

.\lolt enrahonar y no dil' res L esloqru mortlfero fins es dramllch y tot Alarbs, alarbs!
ignorants y crudelsl
Y todo el oro y Iu aedu, y toda la luz, que contrlbulan 'dar brillante~ a la fiesla upaterll, era como un
h1mno a Espana, la Espona trad1cional, ' la Eapana
de los toreatiDru de Menm~e y Gaut1er, y de los cuadros de Goya, la m11ma P.tpana cuyo truunto hemoa
YIJlo tamb1n en los henzos de Zuloaga y Bilbao

JOVENTUT

:\o \'Cv~u cm no pot s~er la no"t'a la

\OStra naonalli.Jl, ques dol dc las mfluhenCia::. dc fra ... enl>c m1rar si sn o no bonas?
S1, la festa del ... /nrns es ben vostra, es l'uni
ca concreci de vost ras energia/i y dc vostra
robustesa '\o, no es pas la mateixa vostra
n1ma que la uo~trat
Trazamo ~,ta! li neu, 'tntiendo como una pro tul&
tntennr hacta la! c:orr1das de toros Acaso tengan ra
zn su detractores Pern ojala sea eterna ea fiesta, si
ha de sen~r para acercarnos mas cada ez al epruu
n&cional.

St,

nal,i ne sigui d'eterna; si sOu suscep

ubles dc m:. embrutiment, potser acabar~m
duna vcpda.
liamvet arnaha :randemente est&s fiellas, que mte
a IL n>ullltudu.

r~n

'\o pod1an menys d'agradarli: per ai"< va

acabar su1c1dant-.e. Tot lo que mteressa a la
multltut es cstuptt, senyors periodistas.
Nosotro" tambt~n, a pesar dc nueslra !numn reaistencta, tenemo en cuenla tales hecboa, y hemo1 le!do
pactentemente, con un iotcr~s cada dfa mayor, todos
lo aruculos lumll>oao y espalloltzantes que conatt
tuyen la polmtca btEantina del cambto y del qutebro,
do cou totalmcme dt,enu y accrca de Iu que cada
uno guarda, como en arc santa, su s1ncern y recn
dua opinin.
No.otros, en esta pol~moca, cstRmos de parle del
Gord1to, como en lo que d la lie$l&l popularc se re"
fiere estamos de parle de Angel Gantvet
Lo indunrtales que e dedican d la fabrocacin del
calza<lo uenen en lo mercados de ruera temoblrs com
pettdore~. y es plauaible cuanto uen<i" :\ hacer m:U
fuerte nuetra tndustria naional y cuanto toenda a ha
cer mas cspallolea li los tndustroales que han de lucbar
con el comercio extranjero
Es una manera prudente dc recbazu la invMtn.
l!:n el terreno mtelectual qcurre lo mismQ,
Las tdea son como lot u palol, ha dtcho Unamuno;
hay que romperla R fuerza de u.<arlu.

Go altre talent a l'altura de las sabatas

espanyola s. Aquest, pera m~s dcsgracta, es
l'1dol d'uo grupo d'ateoe1stas nostres qu'es
de lo unich que sn capassos: d'admrar a
l'Unamuno y a n'en .i\laeztu.
Cllrlyle recomiend11 que sepamQs hacer dc nuestro~
zapato nn pedestal, y Emerson, en caml>to, desdella a
lo que no uenen otro pedestal mas noble que sus upatos.
V nosotro nos atrcvemor a tnainuar que la >dea
que ga<lemo sean nueatras, no pe:adt1.u y ajena, y
que los ~apatos que noa 11rvan de pedenalc procedan
de la induotrta nacional.
He aqu como una fieala de soltdarodal obrera puc
dc oroentMno en el entodo de t>uscnr la bonda raz,
casttzn y robusta, de nuutro pensar y de nueatro
<enltr.
El espectllculo de Iu corridas de toro - acato tengan razn sus detractores -es una !eec tOn de energia, y
es una lecctOn de ea>allolimo t&o completa como la
que de una buena lectura cldsica e obttene.

De manera que las vostras diver~ion~

clss1chs estn al matelt
n1vell? Las duga-s elias de dalt so d'una
erudtcio pasmosa, perque no tenen que veu
re res ab lo que's tracta. N'hi pod1a haver
posada un'altra1l penodista una cncatura
del Bl<mco y .\'egro de quan la guerra cuba
na que representava una sabata espanvola
(era mdttar) anafant una aran)'a que du,a'l
cap d'un senador yatkte Fra uoa ella pa
lriuca y, sobre tot, profttca.
y els vo:;tres

Por eao el sol hizo esplendor en la tarde pasada 111

sedae de los mnntones de Manila, oranc deHtello1
fdlidos de la hoj a del estaque, htzo brillar el rOJO de
nJ"e de los clavetes y puso IU Iu~ de oro sobre lo.
labtos fresco y rosados de la hermosas madrilella.

Oie, ol y oie!!! Desprs daix no'ns que

da smO dir que la mdlor manera de fer perfeccionar la industna sabatera -;cria segu11
el consell castell que diu Zapatero a tut
zapalos, y dcixarse de barbaritats com sOn las
conidas de tnros; y la millor mcfnera de CIVI
lisar a EspaD) a seria fer plegar a Lots el'
pendtchs que s'hi publlcan, o ferios redac
tar per gent de cnteri, que per poch que'r
11ogucss1n ne tmdnan ms que'b d'ara.
Y consti que El Gifico es de lo millor
que's fa a \\adnd!
Y pensar que'ls de la ttLliga11 volen cata
lan1sar a l,spanyal Sc necessita pera d1r aix
sser tot lo meny'> catalantsta possible, v tot
lo ms dgich. Primer, perque no pot ~~cr
may catalanista donar a un noble un'mma
que no lt es prop1a Segon, perque~ ca,tellans no compeodrn may, afortunada meni,
la nostra nima Y dich afortunadament, per
quc'ns fanan molt poch favor. De la ttLliga"
y de La l'eu ha,iao d'sser els que volgue~
s1n catalaDtsar a Espanya. Ah, imperialista!
de la l3oquenal!

F. PuJULA v VALls

JOVENTUT

semblar ms Cl\llsat, a que aquests tenaao

una civilisaci supenor, y va ferse d1r el
T:ar de lot;~s las Russa'a~.
Els dos pobles, hn' al arnbar a meytat del
16oo, cran complertament dtfereolo; com !I
rassa y com a 'Cultura . r: J<; trlars, barreiats
d'escita, erao barbres, encmichs acrrims de
ELS RU'Dl IENIS la civilisaci occidental, vnal y humanitana.
La seva forma de govern era'l despoll~me
d'un emprador absolut y la escla\itul pel
ffi~~:~ii~~~:>RliiA:-: un poble de ras- poble. Sol~ obeh1an al fullet. sol" cons1de1 aA ria, anleg al nosvan noble al que pega\a Arnbat el Renai~~~~G~Ilre. Com nosaltres han xement, en tOt l'lmpen \\o~co\ta ,o)., !11 \a
~
estat opnmit'-, ) s ' ha
haver una sola 1mprenta, y aque~ta encata
~1~~~~ ' 2lgut esborraries de la desunada exclu ivament a la 1mpre-.s16 dc
t~
Historia fentlo'l perdre llibres "Sag als
la llengua y fins el nom
A Ruthenia, al contran, s'hi va forma un
lf2~~~:.a,~~l!J de la rasa, per un poble Estat republic, una Republica per l'eslll de
inferior. no A,.i, que va dominaries per forsa.
las d'ltalia. La:; c:>cola~ varen serh1 numerosaQ
Y com nosaltres han sabut conservar el foch
y bot as. A Ostrog, Wdna, ~linsk. Lemherg
sa!frat, y al cap de sigles s'alsan tots com
y altras ciutats varen fundarsh1 l tceu-,, y a
un sol home v diuheo . Aqu som/
1\iew una gran Universitat. El..: smd1cats de
Sembla mpos:;ible,)' oo obstant es ventat. comerciants.' els grem" dels artesans y els
E'iste1x a E<:uropa, al altre extrm, un poble nobles, ubvencJOnavan ctedras d'I IJ-.tode lR mdoos d'habitants, que apenas s els ria, dc C1encas, de Rellas Arts y de FJ!o.,osab1s antroplegs que s'ocupan de l'etnogra- fla. Y tot I'Onent CIV!a:;at anava all pera
fia dels pobles orientals ne sab1an res.
apendre.
Aquests 28 milions d'homes forman una
Mes els moscovita-;, aprofitantse d'una
rassa que, sortida de las ahuras del lrn,
lluyta que tingueren els ruthents ah els polo
ocupava la primitiva Russia meridional La
nesos, varen hipcritament invitaries a la uni
seva c1vilisaci va .>ser gran, nascuda en
conservant tota la seva autonomia A1x<'l va
contacte de la del I mpen Grech d'Alexandre.
passar bai~clgovern deHohdanChmeln\Ch,
La o;eva CI\ i11sac1 va sser helmca d'ongcn
en 16)3. ,\questa iodependencia \ll sser
La Russia mendiooal portava 'aollga- garant1da per u1, tractat. l'er, poch a poch,
ment el nom de Russj, ~usz1a, Ruscia, o varen anar treyentnc quelcm, fins que varen
Huthe01a. Els seus poblador:> eran nomenats acabar per ab~orb1rla tota.
Ruthe111 s o I{ uzems ( 1).
Els successor" de Chmelnvcky (en especial
EJ. ruthems res tenen que \'Cure ab els ac
Mazeppa, que va allarse ab Carles Xli de
tuab russos, o s1a ab aquesta Russia que no
S uecia) proba ren hero1ca ment de reconvn organisarse polticament fins al sigle Xlii
quistar la llibertat perduda, per tol en va.
y que, batx la dominaci trtara, el sigle x1v
La t1;arina"tathcnna 11 va abol1r la orgnn1
va lormar l'Imperi Moscovita, ab:>olut y sacio autnoma dels ruthen1s. El poble va
despouch a lo oriental. Aquests, barrea de sser desarmat, la csdav1tut proclamada
trtar~ \' d'antichs esc.llas, n els J1oscL
com a llcy, y IOta la H.uthcn1a d'un cop \a
Fms a [;cre Gran, l'Imperi dels ,\.fMCI va sser aoe~1onada al lmpen .\\oscov1ta, ha1'
s~er nomenat lmpen \Joscnvla, v dels ~cus
el nom de f>eiJ/; Nuua;,
reys ne deyan tzars moscovnas. Per Pere')
At:(ls, per un sol ubse tot un poble va
Gran va robar el nom del:; ruzems. per sser supnmit de la Jll.,toria; de, prs d'aques
ta fetxa, la filolog1a y la etnografia ja no par
( 1) FI nom de Rutheni~ se pronuncia, en la th, com
lan de ruthen1s, smQ de pelJts russns.
la () :rag11, e " <hr, com la " c~panyolu, o on~ llor com
Com varem dir en l'arucle de La Vanel 111 an:l.

JOVENTUT

Kuardia ( 1), desprs de la opresSi pohtica

va venir la opressi cultural.
En 1720 el tzar Pere va firmar un ukase
en el qual manava que no hi hagus mes que
dugas imprentas a Ruthenia, una a ((iew y
un'altra a Cern1kow, y qu'en aquesta~ sols
s'hi impnm1ssm obras religiosas del culte ofi
cial y en llengua moscovita. rotas las escolas
ruthenias varen sser tancadas o transformadas en escolasrussas. F..ncara avuy no n'hi ha
cap en tota la Russia meridional, nomenada
Ukrania, ahont hi ha 24 milions de ruthenis.
La joventut ruthenia fou deportada en
massa. F..ls artistas, els sabis, els escriptors,
tot-; varen sufnr el mateix cstich; a11 els
que no varen sser assessinats. El primer poeta Taras Sevcenko fou deportat pres, a Si beria, y alli va contraure una malaltia que'l
va portar al sepulcre.

Durant els primers anys del regnat d'Alexandre 11 la situaci dels ruthenis sembl mi
llorarse. Per en 186.:~ la reacci va recamensar las persecuc1ons Totas las aspiraciOns nacionals varen sserdeclaradas culpables, com
a crim d'Estat, y per tant suprimidas. Altra
vegada'ls escriptors, els sabis y els artistas
foren deportats y perseguits. Per'l cop ms
formidable, el cop de gracia, el varen rebre
durant lo que se'n diu la 1ra llrberal del lm
peri dels tzars. En 1876 fou publicat un
ukase (01im. Jrs8, corresponent al 5 de juliol)
en el qual se prohibia imprimir y escriure lli
bres en llengua ruthenia, introduhirne d'im
presos d'altres pa1sos, lleg1rne dels exis
tents antichs, y a ms imprim1r, o introduhir
y llegir llibres escrits per ruthen1s fos qualsevol la llengua en que fossin redactats o
traduhits. Y lo mateix dels llibres s'aplicava
als perid1chs, a tota mena d'impresos, y als
dramas y conferencias, y fins a las compo
sicions de mus1ca
Donchs b. a pear de tanta opressi, a pe
sar d'haverse cregut els russos que'ls ruthe
ois ja no exist1an, ara aixecan el cap lots
com un sol home, y dirigintse a la Europa
civilisada, diuhen: AquJ som.
Un poble cregut mon! E pur si muo'Ve,
com deya Galileu al sortir de la Inquisici
de Roma!
(r)

Vega La Vtsnptmfia del 15.

t Y cm ha estat aquet m1racle?

Ab forsa de voluntat. Els ruthenis de la
Russ1a varen cultivar la seva llengua y costums en secret, en l'interior de la familia ,
dins d'associacions juramentadas; y els escriptors y sabis aoantsen a la G~litzia,a Hun
gna y altres pa1sos limltrofes, varen continuar
cultivant la historia y la llengua. Y avuy han
fet comits poderosos a Londres, a Paris,
a Viena, publicao revistas, llibres y follets,
y reclaman als governs del mn civilisat el
cumplimeot del seu tractat violat, es a dir, la
seva indepeodeocia.
La resurrecci de la Ruthenia t gran
analogm ab la de Cathalonia. Sols qu'ells
no tenen mar ... y est a en un rec d'Onent.
Pobres de nosaltres, si co m ells estiguessim
a is lats!
Per, d'un modo o altre, l'esfors de voluntat qu'est creant la futura Catalunya, se
sembla molt al que reclama avuy la formac1
de la nova Ruthenia com a nac16 autnoma.

Quan un poble es complertament diferent

y superior del que per forsa vol assimilrsel
y ferio fondre, aquesta es tasca intil. 'v\s
aviat es aquest el que dom10a al seu conquistador. Els persa s varendom1nar als alarbs
al sser conquistats per ells. EIS' llatins se
varen imposar als barbres del Nort, y els
grechs, perduda la seva tndependencia, varen
imposar el seu art y la seva filosofia a
Roma y a tot el mn qu'ella dominava.
Pera fer la hegemoma d'un poble, no basta
sser ms en numero. cal sser superior
en las grans qualitats humanas, si no, tot es
inutlll
POMPRYUS GENER

JOV~NTUT

PI~OBLEMAS

ELS

DE L'ANTOLOGIA GREGA

posats en versos catalans per R.

XXVI!l

MIQ\11'!1

v Pt ANAS

si'l contemplu, un rtu vos semblar

quan de I roca neix; me cal notA
que'ls tre conductes graduall est1n:
El ratR dd ull la ptca omple en un d{a,
mentres que al de la m~ ft'n calen lrea;
en camb,'l de la boca la omphr!a
en dos cinquen d'un dia que rags ..;
ms qut pot dtr lo que'! gegant faria
" el prfid Ac11 prop d'aqu tomb> .. (1)

LAS QUATRE FONTS

(/)e !lftfttJdor)
Ht ha quatre fonlJ: la una al da omple' I safretg,
l'altra en dos, l'altra en tres y l'altra en quatre das;
en qu~nt de temps caleu las que totas quatre !onu,
rajant seguidament, a omplirlo arnbaran?1( 1).
XXIX

XXXI
LAS TRES AIXETAS

l, A Jo'ONT DB BACUS
(De Alet.odot)
(./)e MtJr.Mr)

Si m'obres en quatre boras mas ayruaa abundosu

omphrn etxa bassa, en tant que a l'altra aixeta
del cant esquer caldrnli un nombre doble d'horu
1 un nombre trtple d'elias voldr la de la dreta ,
Que totu dugu ragtn ab mt d'una vegada
1 que la busa s'ompli per l'bora ;:alculada (z),

Oh qum pur devaaull rl 'a1gua gem ada

duhen eixos do' nus alorudor
eMemps que'! genttl Bacusl Tota tres raJan
enc:ar que no ab td~nuc:a abundor.
EIIStl rajant un dta ja ompliria
6ns dalt el aorudor; aax es com dl
qu'es tan gran l'eaplet d'ayrua qu'ell ht aboca
com tres cop el de Uacua, du del va
Aquest en tres jornadu ab son ttne
faria dita feyoa, y ab aon c:oro
la faria Aqueloua 11 ell sol rajau
un jorn sencer aeun d'un altre jorn.
Apa, donc:b1, broUh tota, une de Bac111.
corn d' Aqueloua y Ntl mormolador,
broll~u tots, y en l'upay de poc:aa boras
ompli~u a curull ~I aorttdorl (z).

xxx
LA ESTATUA DE POLIFM
(De MtlrodorJ
El ciclop Polifm es eix gegant
tot de bronzce: l'arsta imagm
ferit un ull, una boca y una m
ab uns conducte. que a un dtpOstt van
Mercs a aix, tol ell reralimant

() Aatolorfa; XIV, 3~ Ruoluci6 iual a la dol probloma \I

x=

IZ

25

de dta =S

19

zs- horas

(del dia de

() Aotolo110; XIV, ' 3' lual procedimooto

:a
2

x= z

11

boru =

11

de da ( de

12

(J Antolorfa; XIV, ) YroblcliUiaU>blaot ol prec..S.alo

~=

born )
()

1:1

horas )

:.IJ

de dia= 3 3 boras ( del dia de

23

12 )

Anl<llogla; XIV, 'll R ..uhot

x=

6
11

dt d!a = 6

6
11

horaa (del d a tle

11)

IOVENTU'T

UN REFRESCH DE GERMANOR
o sa

LA VI SIT A A CA 'N ESQUELLA

y
EL PACTE DEL SOTERRANI (I).

jo fos un home vanits com

en Hu~1i1ol, ja no cabna a
la pell dc satisfacci, desprs d'ha verm e relacionat
ab tantas em10encias: Ec
.\lasnera, en Borrs, en
:Roca y Roca .
La meva Revista de l'evislas,cscrita per ins
pirac1 scrvetesca y publicada a joveN"ror,
don lloch a un recadct discretament enviat
de part d'en Roca a la nostra redacci. ~o
es costum nostra escorre'! bulto, y jo, tant
per deferenc1a dels companys com per haver
estat el factor quas1 material del conflicte,
va1g acud1r a la botigueta aquella de l::t Ram
bla, que vosts ja deuhen saber.
El ~ran Roca m'espet ava, y ho crech ai"tis
perque al dirli qui jo era va apressarse a
ferme entrar ab aquestns paraulas:
-Entr, senyor Valls, entri. Si no li sab
mal, anirm a bai:t, que podrm parlar ms
tranquilament. Tenim a n'en l.lopts cremat
ab vosts; ja'l veur y el Sl:lltir: est trayent
foch pels cai~als .
-Pel calaix, du voler d1r-va1g objectar
ab intenci que no pas~ per alt a mon Interlocutor. qu1 va contc,.,tarme:
-1-:s editor y ja se sab; aque,.,t defecte es
lo unich qu'ha heretat dl vell Llopis - Y
d1rigintse a un jovenet d'aspecte 10tehgent,
qu'estava despat~ant un e~emplar de El Ca
tala11ismo del Almirall, va dirli:
-M1ra, Fra:"oioi, si algu pregunta per nos
altres digas que no hi som.Dirigintse cap a la escala va inv1tarme a
baixar primer, deferenc1a que vaig refusar.
tant per educaci com ger lo que m'hav1a dit
d'en Llops.
Al sser a bau, en aquella esqu1fida rebo
tlga submarina (subterrestre, volta dir) le
1

Sam perms, al donar aquest nou arucle a. JO

donar tamb J merc ala redactors, mos
hona t.1n1cbs, per l'advertencla que'm feren en el da
rrer nllmero y que procurar terur pr~scnta en mos ar
ucle eubsegUents, a fi de no ferm pesat en el!l assump
toa que tracti La dt!culp& " 111on procedtr pot tro
barc, no obst11nt, en el bon zel y enlusiiUrne que
m'empenyen a re~lisar las campanya& ean11oau que ~b
l'aquiescencta de jOVKN'I'U'I vaig empendre y penoo
dur a glorts terme.-N. del A.
,I)

Vl!lfTUT,

primer que vatg veure fou la cara dc tres

dus del amo, qui va dirme sense darmo
temps dc saludarlo, y ab veu v1brant d' ra.
- \h! tes \OSl qui d1u que'l meu dianes
pornogrfich?y ab un violent accionat va dingtrse
contra meu, volent probablement ferme sentir la forsa de sa indignci. Mes en Roca
s'interpos, y la embestida fou pera una es
tiva de llibres, que caygueren rodolant. !'~ran
Almanacbs, que formaren un abunds l:Stc
nall per terra. Jo, consen~-~nt la meva calma
habitual, vaig dir no ms:
-Encaral " ne quedan? Peno;a\'a que'b
ha' 1an agotat .. y mentres l'home anava recullint ab cu\dado tot a'C)uell b de Deu d'almanachs, jo
pogu e~aminar ellloch de la e,;cena: quattc
parets ab rrest~tges curullats dc pper mprs, lo quc'm va fer p~nsar en a4uellas pa
rets de. la Bonanova, plenas de membres hu
mans fets dc cera stn que aqu1 tot eran
man.
Fou en l~oca el qui, portant son plan c:.tu
diat, va decid11 la situaci:
-Calmcuvos, Uopis, y parlm com
amchs, que'l senvor Valls se'rf retractar
dc lo de pornogrtich.
::\o Iu ha pas IOCOnvenent, Sl VO.,l'i tn 'e'
plican la hnalitat Lrascendental dc las du,.
tracons aquellas del Bany de la France.~etJ
que varen publicar anticipantse a /.a Saeta,
y la de tantas altras obras d'art sic'lllpuch
com han vist la llum en el perid1ch de
vosts.
-Vtnt mil tiratges!-va dir com parlant
tot sol en Llopis, mirant alhora ab ,.~ble
pena las mans de qu'he parlat suara.
De sobte l'editor parl del segoent modo,
fent el panegtnch de son pend1ch:
-La E:.quell.1 fa vinticmch anys que surt
cada divendres; /.a Esquella ha estat per molt
temps l'un1ca revista catalana, y a ella han
acudit tots ds ltterats catalans; en !-tas plana'
han fet llurs primeras armas ltterarias bov
lots els qu'ara lngrats!) shan posat comra
nosaltres ..
- Y a La Esq~tella- vaig anyadir jo 'e
degu pl'lllClpalment el que durant tol un
llarch temps s'hagu~ pogut llegir v escnure
en catal. vo~ts han sigut, cal ferios ju;,ll
cia, un factor gens despreciable del nO'itre
renaixement 11\eran Jo maten, com molt>
tingut nca'iiO d'en .. ajarme es..;n,nt catal e"
un temps que sols l.J Esqt~ellJ \'C\3 la llull'
en la nostra parla 1-~mper ,o~t~ fcvan un
b 1nconscent, y per lo tant no poden'enor
gullirse d'havcrlo fet, y fins se'ls pot retreure
l'havernc fet un mal u~. donchs si no haguc!
estat l'afany de vendre molts nu me os do
naot per la banda al gros publich y afalagaot
sO::! groller!> tno;ttnts, vosts haunan po.u
e~ercitar un ft moralisador y socialment cnt
layrat, y avuy, lluny d'oposarse al moviment

JOVENTUT

catalanista, senan lgichs, y en lloch de demagogta fanan Catalanisme .

-Ja os ho vaig dir aix, Hoca'-dtgu en
Lloprs en un moment d'tngenunat qua ..r tnfanttvola-Y potser avuy vcndnam ms ..
-B, ja'n parlarm desprs-feu l'aludtt
Jo, ms ~egur ja del meu paper d'acusa
dor, vaig prossegur:
-Vo~ts, podent fer molt de be. estn
fent molt dc mal a la causa dc Catalunva; y
vo~ts sn catalans y viuhen dc Catalunva.
\'ost~, podent fer escola d'educact catalana,
han !'egull un camt OROSal y han propagat el
mal gu'i\ D un Gutbernau n'han fet un
Gum , d'un \\ayet un Fra-:\ot. Fins vost
mateix-varg afegir dirrgrntmc a n'en Hoca
-hauna pogut ab son talent ocupar un lloch
di~tne dtns del moviment actual
.\ix darrer va fer l'efecte que o'm ptoposava. En Hoca, deilBnt escapar un sosptr,
dtgu ab un cett dei'( d'amar;or:
-Si vosts no m'haguessin proscrit de la
prestdencia del Ateneu .
-Precisament vost s'ho ha perdut. Al
Ateneu lothm li la justieta, y ~ no fos la
guerra a mort que vo'-ts fan ...
-Atl ray-torn en Roca, com rnsprrat
per una tdea:-parlm y ens entendrem.
-Alto aqur'-salt en Llopts.- Avuy un
cambi de ftente sena molt perdls f~ls ,atalantstas no'ns compran y els altres.
- .. Tampoch-va intcrromSre en Roca ['\o us apuru. Uopis: lOrnarm a ~er\'lr ca
pell a lOt pasto, y ai1t cubwa la nostta
cvoluct cap al Catalanisme. Vost t iO
fiuhcncia cntres companys, senvor Valls(
-llome, q'u vol que 11 dtgut ... -\iarg fer
jo cvadtnt la resposta.-\' ost ja s ab que
JonNTUT no la llegrm ms quc'Jo.; que la fem,
y s nn fos en Martt que porta son amor a la
publtcact fino; al punt de "uhvcnctonarla ..
-lli han d'afegir quartos! Sr qu'e., vergonys' .. - digu en Llopts ab fruhicr maquiavlrca.
-l'to ho cregui. Lo vergonvs es fer pe
rid1chs y defensar ideas sense comrcct, sols
per treuren de qu.1rtos!- vaig contestar tornant! i la pilota.
-B, b, no'n parlm d'aix-acudr en
Roca, tallant l'incident. - Parl~m de las
bases
-De las de \1anrcsa)
-:\o, home, de las del noo;trc .. conveni
-Vost drr
- Senzillament: vo~t~ han dc \'cure ab
bons ulls la rne\ a candidatura p,el Ateneu . .
-S1 vost's posa en condtcton'>, no crech
que ningu 'hi opos Emper ja sab qu'allt
tothm es catalanista?
-Prou qu'ho veig Tamb h fra jo,
~in ... J\1es vost~ deix rho pera mr; jo tntcrar
una evoluci paulatina.
-Vendrm menos, Rocal-torn a insinuar en Llopis.

467

-Callu, homet Ja -abu que ~ no ba

gus ~gut jo, I pcndtch qu sab hnt pa
ranalEn aque ... t punt ' 'atgcreure oportu ficarmh1.
-Cert es 4ue un cc "ell com el de vo ..t. -y ah ~mfa-tt!-1 - Vo~t, dtrector; vo.,t,
redaclj)rquefe; vo ... t, cnllch d art, de teatres, de tot; voo;t, poeta; vost~. autor dra
much . \'o~t ha estat cl./tum J>alomo de
F:~qtTtli.J/ ~
~:<:n Roca aqu

La

ja no pogu aguamar~e ms
-Vost es Iu pn mera per:~on<1 que na 'l"a
sabut compendre La meva \'ICtona ,.a ~<~er complerta I n
U opi:. tamb 'a rendnsc acceptant ah cnt ustasmc'l nou gtro de la conferenctas, ' pres
de genero..,ltat. \O)cu obscqutarme.
-Fra :'\ot cnd per la e~cala -~(.u'ha
"ingut en \ln'f
-r\ra acaha d'entrar
-Dtgalt que vagt a buscar un cant d'avgua freseu L'aygua va arttbar a poch, Y. alashora" po
gu1 contxcr per,onalment al gran arttsta;
tan gran cqm modest, v hen dtgne d aiternar
ab l'tncommen~urable I lopart.
r:n l.lopt' "' rcgtrar els calaixos cercant
el" anio;so" que tcna :uardato;.
-Cm pot s<;er a11? Fra :'\ot, ~~ab~ el5
anissos?

-'\o ho s pa., t\ ol dtr qa'encara n'ht

havtan1
-!:>1, home, se'n 'an comprar du cntims
l11 setmana pas,adn. Jo no s qu pD'\"a a
casa' Acabareu per arrutnarme 1['\o ht hagu remcv; el pacte tingu que
sagellarse ah ay~tua sola.
Al sorttr, en Hoca va dirme
-Ara, de moment, no c~tranytn que pera
cubnr las aparteneta~ els dmgetsr alguna
pulla eh? De tot~ modo!'. dr~tutho als com
pany" rractes ~n tlacte.y el gran home'o; .ued a la porta, fet un
monument de sr matell.
RAI'I'r \'All r.s v ({oosRrr.n

468

JOVENTUT

~OTAS

BIBLIOGRAFICAS

EPI~OOIOil NACIONAl.ES.- O'DoNNBl.L.-

B . Percz Galds.

La darrera publicact d'en Galds, ms

que la descripci del Jipo poltttch y de la
personalitat de l'O'Donncll, es una hermosa
narraci de la gent y de las tdeas de la seva
poca. En general, en el decurs dels episodis
que's ressenyan en l'obra, s'hi destaca poch
la figura del quefe de la U111n Liberal.
Per lo dems, l'obra est admirablement
escnta. La Utlin Liberal, aquell flamant
parttt confeccionat ab els elements ms valiosos dels partits progressista y moderat,
els dubtes y debilitats de la reyna, el
tipo brutal e intemperant d'en \'arvae.r y el
carrincl y ridtcul dels lttm~ anys d'f<~spar
tero, entre'ls que fluctua la nova poltica del
htroe de Lucena: tot est pintat de m
mestra
Per'l tipo principal de l'obra, m~ que'!
de I'O'Donnell es el de Teresa Yillaescusa.
Ttpo admirable de la dcmi mondai111: espan,ola d'alta estofa, quin origen y qutn final
sn naturalissims. Puig si b molts trobarn
inconcebtbles sos amors dc caur ab el des
venturat Tuste. nosaltres els considerm com
una cosa corrent y natural, atesos el senti
mentalisme y el fons de bo11a fc que niuhan
en l'nima da tota dna espanyola; sentimentalisme y bona fc que la Yillaescusa reprimeix a temps y ofega en lo ms pregn
de la seva nima, arrodonint el tipo positi
vi'lta y de bon gust que li ha designat en
Galds, y que's sostt en totas sa'> vici3situts,
com ho demostra en la selecci de '!Os av
mant~, en la escena del banquet y fins ab sa
passi per Santutste, que al cap y a la ft era
sol'! una rutna d'un e'ipent ah nbets de
cultura, per no un perdulari desarrapdt.
En ft, que O'Donncll e~ una obra excelcnt
per tots conceptes; l'ntch defecte que hi
trobm es, com ltem dit al principt, que no
ressalta tant com deuna la figura del hroe
del llibre.

GmezCarrillo.-Qust.QuB s PsTnss
(tradurt de l'EsfJaKnol per Ch. Barthez.
AMES o'lct ET o'AILLBURs

A n'en GmezCarrillo sempre l'hem consider,at com~? autor,de bona voluntat y dotat duna factlttat y d una feconditat extraordinarias, per que's ressent de la inOuhencia
espanyola, o millor dit, de la tnfluhencta de
la literatura espanyola de peri6d1ch rotattu.
Parla massa de Sevilla y de las dnas espanyolas, y las presenta massa com las han
presentadas tots els que no las han conegudas d'aprop. Las Carmcncitas las Rosarios y
las Lo/as d'en Carri !lo sn' com las a odaPetit
lusas que de tant en tant pinta

/ourn.ll, trayento;e'l clssiclr gantvet de la lltgacama. Sn andalusas d'espectable, o de

revista d'Hrppodrome, o de Cirquc d'Haver,
per no sn andalusas autnticas.
Referma l'antenor optni que sobre l'autor formulavam, el seu bombo a Lc rirc de
Maria Gr4errero; perque bombo y bombo fenomenal es el parlar de /e rire de la Guer
rero comparant lo ab las agonas de la Sarah,
ab els .vissaKcs de supplicie de la Du-;e, ah
els sufnments dc la H~jane en La Douloureuse
y ab sas fnvolttats al encarnar la tmpreS!>IOnable Pamela .
No ob~tant, sn dignes de tot encomt v
estn escrits ab un cnten v una sal vcntabl.
ment e"ttraordtnans els aricles de !obra d'en
CarrilltJ titulats Petites D.mscrtscs /aponai
ses, Femmes dc Lmrdres, Danseuses d'Orient,
Sadda Y.1cco y Danscuscs cosmopolites, que
per dret propt fdn recomanable l'obra que
acabm de comentar.
J\lANUAL Ol! LO'< OEBKRRS PEL fiO:II8R8 EN 'iU
VIDA SOCIAl v I'OLITICA, tor D. Danrel Arbe

y lhndrb (prcsbllero ).

Entre'( nostre clero passa com entre'[:; no.~

trcs republtcans, y es que com que la quasi
totalitat de sos indi\iduus sn una calamt
tat, quan surt algu qu'es menos tonto que'ls
demes, desseguda pot actuar d'eminencia
ab tota seguritat; y ai'l:ts es com en Yallts y
Ribot ha arnbat a esser diputat, y aixts es
om el prcsbilcro don Daniel Arbe y 13an
dr~s ha volgut oflc.ar de socileg escrivint
un llibre que ... ha sigut premiat en un con
cur" ( t) obert per una casa editorial
Resumtnt d'un cop: qu'en lloch dc perdre'!
temps escnvint vulgantats sobre l'estat, so
bre la religi v sobre la qoestt obrera, \alta
ms que'l senyor Arbe s'estiguts tranquil a
casa seva, sense ficarse en llibres dc cavalle
ria, y dedicantse a qualsevulga cosa que no
fos escriure obras de soctologta tan indtgestas y tan anodtnas com els Dcbcrc:t del
Hombre.
F'ILOSOFIAS I!N VRRS,

per Xavier dc ZenKo

tita.

Van precedidas aquestas poestas d'un va

lent prleg d'en Frederich Pujul y \'alis,
del que res volm dtr per tractarse d'un estl
madissim company de redacct . En quant a
las poestas dei senvor Zengotlta, revelan la
bona voluntat y l'afanv que sent l'autor d'e,.
teriorisar una serie de pensaments y medita
cions tntlms, als que tal volta es un e"s
d'amor propt per part del autor el donrloshi
el calificatiu de Filosojias, y que regular
( 1) Que lai aerlan els llibres oo prtmiatal Tremode peoaarho.

l~m

JOVENTU T

ment son matena ms prop1a pera sser

tractada en prosa qu'en vers.
De tots modes, las Filosoj((IS en vers, sal
vant alguna~ poca::. excepcion~. consttttuh elxen un llib1et de poe~1as bastant ben cuydadas y agrado::.as.
ARNAU MARTII'ii!Z y SRIUA

Mar/i Get~ is y Aguilat .-NovBLE S VIGATANR S.

-Barcelo tJa.-llus lrac' Catalana.

La Jluslracw Catala11a ha publicat. en un

volum, tres noveletas del eximi escriptor vigat en i\lartt Genis y Agu1lar. Las tres noveletas utuladas La llum blava, !Jos albats
de nuta f>C'Jmp..J y L'espalma da, sn obras
mteressan ts de deb, escrita:; ab correcc1o y
bon HU::.t, plenas de sentimen t ) bonhom1a .
En Marta Gem::. se complu ID\tntaot faulas
::.enzJila::., d'acci rp1da y ab personatg es
potser no reals del tot, per tan ben ::.enudas
y e:~:posadas, que l"enc1s desp1s per elias ~e
fa dom10ado1 absolut de qu1 las assaborei x.
Las noveletas d"en 1\lalll Gents y Aguilar
no sn obra::. d"empeot a 01 revelao un tem
perament dramuc h de forsa; revelan un de
hcat ..oeta, qu embelle1x els dramas de la
vida tot senllntne intensam ent els dolors,
las tnstesas y las engumas . L<.:n Maru Gen1s
es un sentimen tal que's c~mmu ab la con
templact de las m1senas que l'envoltan , y
que al convertir las en exqu1s1das llors lnera
nas, :.ab commur ens tamb. La nota patuca la usa ab adm1rabl e dJscrec16, no s descompn may cercant elecusmc s teatrals y
barrohers , de resultat immedtat y begur,
Sin que la emoc1 que'ns produhe1 x na1x
espontan is del fons de la co::.a descrna.
Tal es el secret dels autors s10cers de
bona fe; la ventat ) bellesa del element
pouch tnllmame nt lllgadas ab la coneccJ y
egularna t dc la forma. Y aqueu secret el
posseheix el novel1sta v1gat. Qui llegeixi
La 1/a.m blava, !Jos albats de nul)a pompa y
L'espalma da, no sabr qu adm1rar ms: si
el Ions que dna v1da a las tres noveletas
(sobre tot a Dos albats de m1la pompa) es
d'un sentimen t y ventat extr aordman as, la
forma ab que las vesteix llur autor el> delicada, d1gna d"un escnptor culte.
(.ueda, donchs, conhrma t una volta ms,
ab la publlcac1 0 de lal> tres noveletas de re!e
renc1a. qu'en Mart! Gents ) Agu1lar es un
ve1 itable temperam ent pouch y alhora un
excelent pro~r~ta, qu'ha let molt (y molt ms
pot fer encara) en b de las lletras catalana!>.
l.le Xl l/ .-1 'OI!l>JE:,.- Traduccro calalatra .Barcelona -Jiu~J,,lCIO Catala11a.

La /lustraci Catalana ha tingut la bona

idea de pubhcar, traduh1da s al catal y acoro

panyadas d un curt prleg degut al btsbe

de Vich doctor Torras y Uages, las ms roportants poestas llatin115 del papa Lle Xlll.
Conegud a de tothm es la lama de pulcre
poeta llau que meresqu '! difunt pontrfex,
qual amor al conreu c,ie las lletras no l"aban
don jamay.
Las poestas publlcada s suara per la /lus
ltacrv Cato.~lana pertany cm a diferents genres: algunas sn vers madngals , altra:. son
d ntima y prctonda religiOSitat, altra!! l!On
puoyenta s suras; Iambe n 'ht ha de carcter
fesuu. l!-n una Ad"Vetlwc ra ed1totJal sc fa
constar que la traducc10 de las poes1as de
Lle Xlii es deguda als senyors mO~lln
Jaume Collell, Hamn l>tc y Campam ar,
joseph Fr,mqucl! a y Gom1s, I rancesch Matheu, mossn J\l1quel Costa y Llobera, mossn Mann Serra ) l:.stun, mosl!n H.amon
Casadeva ll, Martr Gents y Aguilar, ] t:odor
Llorente y Lluts U. l\adal, ds quals han fet
lo poss1 ble pera conl!en ar en lleog u a catalana la drhcll, usta y pulqurn rna lerma lla
una, ta!>ca semp1e dtgna de lloan::.a.
Ra'!'" E . Bas~egoda.-QvATRI:. VERsos Perpwya, /:.~tampa Calala11a d'en )oseph
Payte/.-1 904
En Ramon .E.. Basscgod a ha publicat (corretgJda y aumentad a) la segona ed1c1 de :.os
Quatre Versos. ~o per tractarsc d'una segona ed1c10 de1xarm de parlarne, perque en
Bassegod a, a m::. de ~os mnts Jndrscutlb les
de poeta, represent a una teodcnc1a s1mp
tica al enfront dels cnons que, pcra'l major
eov1hrnen t de la lorma mtnca, regerxen
avuy entre cert:. autors de nostre renatxe
ment lneran.
Las poes1as d"ec Uasscgod a poden dlvidirse en dos grups: patntlca l! y amoroses o
tollmal>. Com a poeta pallltlch , en Ba~sc
goda sab arrencar de sa lrra notas valentas y
entusast as, notas produh1da::. pel sentimen t
que 11 causa la llarga agoota polttlca de Ca
talunya: de totas elias sembla sseroe I ept
leg natural la magntfica i:.legaca, ab la qual
en Bassegod a fuletea la mdlfcrenc Ja dels
mab catalans, 1gnorants de las glonosa~ ges
tas de 11 urs passats y menyspre uhadors de
las grandesa s patnas.
PerO ahont cos plau ms en Uassegod a es
en la poes1a afectiva. Aqu1 la tnsp1rac10 del
poeta pren un to dls y tnst; els nombroso s
desengay s y dolors de la v1da, aclants pels
gotgs } alcgnas que de tant en tant venen a
1nterrom prels, fao v1brar en I n1ma del
poeta notas dellcadas , 1nt1mas, vcras, que al,
resoldreli en versos no perden may l'enc1s de
las realitats que las feren o1xer. Quell sn
de st:nlldas y bellas las poestas J:.:.peranlla,
La mal ca~ada, Mode~ta, lJespedada, Nadal,
Sol poue111, Plovent, La Terra Mare y tantas
altrasl rormant contrast ab aque1>tas dehca-

JOVENTU'I

470

desas se n'hi troban algunas de carcter ben

distint com, per exemple, !udith, poes1a d'es
trofas plenas y robubtas, de forta entonaci
btblica ramb n'ht ha d'altras que sn petits joyells, graciosas miniaturas heusen
aqu una:
LA MARRUXA

Ab quin gog la marruiX&

aprop teu se presm.
ab sos ullets de bruixa,
dos 1nirallets de lluml
S'arregla y's pentina
ab sens gual primor;
la pota y la escupina
sn el seu tocador.
Sa figum arrognnta
passeja amunt y nall,
y's gira y's decanta
cem cops en el mirnll.
Ab son nauet de xata
que satisteta's veu!
Al ball d'anit la gata
far rotllo aprop seu.
Y dna als seu~ bigotis
on ulllm cop de m,
que va prometre un xotis
y es bora de marx.

Hem dit qu'en 8assegoda representava

una tendencia sana al enfront dels cnons
qu'enlre certs literats avuy regeixen: efecti
va ment, en I3assegoda fa 'ls versos ben (els.
En Molin y I3rass (proleguista del lltbre)
t rah al reconetxe la idolatra per la forma
com a distintiu poticb d'eo I3assegoda, que
l'ha cowverlll, diu, en consumat artista del
vers. St: en Bassegoda es un correcte e:scnp
IOr que no ostenta la pose d'una sinceritat
afectada, sin que tot y essent sincer, creu
que'l poeta no du may fer gala d'incorrec
ct, d'ordinariesa ni de mal gust. Si el senti
ment de li. poes1a es de deb, deixar d'exts
1ir pel f<!t de que'! poeta spiga de gramtica
y obeheixi dctlment al ritme y a la m
tri ca?
Pera terminar, y com a proba de lo que
dihm. En Bassegoda ha traduhit un sonet
del gran poeta itali Llorens Stecchetti.
Donchs b: deixant de banda la tdea, la traducci catalana oo desmereix del original.
Qui recordi el sonel e11 itali, pot compararlo
ab la traducci qu 'ara copim:
Com Pen~lope ets tu que'ls ulls inclina
anch que'! temor no sia en sn mirada,
que a la calumnia v1l y descastada
li fas cara nb virtut casi divimt.
IJ'nm1gas desll~als, la viperina
llenguas qu'bonras de$fil, t'ha respectada;
tu no sembtas de carn, lleu t'na donada
l'augusta majestat d'una regina.
De tu formas quan fuig la escayent vesta
que upcrba en la dansa sols lluhl,
hont, per to ulls, glassat el tle~itj resta;
com Peo6lope els tu, que sabs tetx1
durant el jorn ton vel de dna boncsta
pera esquo$arlo a milja nit ab mi.

La reproducci d'aquesLsonet es el millor

elogi que podem fer d'en Bassegoda com a
mestre y dominador de la forma pOtica.
Hem rebut tamb (y no'n parlm ab ms
extensi per falta d'espay) una colecci de
notables articles d'en Gabriel Alomar, Un
poble que's mor, Tot passant, etc. (Biblioteca
popular de t<L'Avenll1, molt ben escrits y
sentits ab nima d'artista y tamb hem rebut
Ja traducci castellana del clebre drama
faust, del gran autor angls MarloVI e, obra
poch coneguda, y ab qual publicaci han
prestat un boo servey a las lletras el trtaduc
tor senyor Aladern y la Biblioteca editora titulada Teat1o Antiguq, y Moderrlo, biblioteca
que t per objecte popularisar (com ja bo va
fent) el teatre d'Ibsen, Shaltespeare, Balzac,
Stnndberg, Sudermann, Marlowe y d'altres
grans autors.
GERONI ZANN~

TEATRES
CRNICA

Las dugas companytu castellanas de declamaci que durant u; mes y mitj han ac
tuat en els dos pnmers teatres d'esttu catalans, haurn ja finit sa tasca al sortir aquestas
rat llas.
Poca cosa'ns ban donat de nou, els ltims
dtas, una y altra. La de la Pino'ns ha donat
una refundici de La dise~eta enamorada, de
Lope de Vega y la de la Guerrero-adems
de dos iuguetes o apropsitos, un d'ells Po,
fiu d'en Linares, y l'altre Porque se ama d'en
Benavente, que sols se distiqgejxen per la
galanura y facilitat de llenguatge caractens
tica en els dos correctes escn plors castella osens ha donat un'altra refundici del drama
Fuente Ovejuna, del mateix Lope de Vega.
Jo no'n sch pas partidan de las refuodi
cioos de las obras del teatre clssich, putg
crech que las que tenen valor intnnsech deu
nan donarse mtegrament que, ben posadas,
el publich ja sabna apreciar el seu mrit y
sabria trobar las sevas bellesas sense oeces
sitat de que'ls oficiosos refundidors-sovint
ab molta irreverencia y despreocupaci-els
hi donguin relleu, daurant la ptldora pera
que s'empassi millor.
Per altra part, no deixa de prestarse a
molt tristas consideracions respecte a la dramtica castellana moderna, el fet aquest de
que las millors companyias d~ declamaci
castellana tinguto de recorre al teatre clsstch
pera donar inters y novetal als seus cartells:
l~n la llista d'estrenos que 1ns han donat ht
figura o quatre refundicions. Afegim hi las que
ja forman pari del repertori permanent de
ditas companyas, y prects ser convenir en
que a comensos del sigle x~ el teatre caste

4il
ll no du tenir gayrc \lnlllat q uan encara
lo clt'slch l'ofega.
rant es aix1s, qu'en Fuc,te Oveiu"a per
exemple, hi trobm m~ fondo, ms s'enll
ment dramtich y fins ms atrevmc!ll revo
luc1onar1 qu'en aqul!~tas intngas bu;>;das de
,entlmcnt, de ventat y d pas'llOns, que ~a
ractl!n:san a la~ obri!:. deh; nullor:. mgcms
ca~tellans del teatre modern.
lnulll crecb afegir que totas las obras nomenadas en aquesta crn1ca han Sigut poba
das en e:sceoa esplndidantcnt; emportotsen
la palma, sobre tot per lo que's refereix al
vc,tuan, la company1a Guerrero-\\endoza, a
qu1 conv1ndna 1mite~s10 en aquest punt las
compan)las catalaoas, especialment la de
Hom ca

NOVAS
lla mort en Kruger, el venerable eJtpresldcnt de la petita republ!ca del Trant\aal,
qu'cn la fonda coovaccao que :.colla deb drets
dc ~a terra, sapa;u trobar energtas pera
\CUIC morir fer ella a malers de german~ de
patna, a ~os nlls y a :.os nts, en aquella
llu) ta ~randiosa en la que un petit poble
amh a posar en g1eu compromas a la podCHJsa ,\nglaten a, el cols d Europa.
ht uger e:. un e:otemplc nicb de "erdade1 a
alut moral en mllj dc la podndura pohtaca
d'aquests temps de llabcrtal (!)de llum (l') y
dc cl\alt~ac1o (!!!) EJtemplc 4ue 01 ba ... t a
saha, a sa patria, ni tan ~ols a fer quc's po~e~~m 1 csohamcnt dc ::.on costat eb potilc1>,
millot dit, els estats, que veyao tota la rah
de sa banda. En Krugcr pogu convocer9en dc 4ue no ht ha a Europa homes del seu
t1emp; ' de son rom1atge per las potenuas
rcclanant jusucta y ajuda oo'n tragu m_.,
4ue amarchs desengan)::. que acabaren dc
manar ::.a salut ja molt consentida .
:'\tavans oi desprs dc la guerra ban tmgut cumpass16 d'ell els ~eus butxins. Senunt
4ue la mort se li apropava, solicit del g
vern angles, fa uns dos mesos, que sc li
permetes retornar a sa patria. Rahon" nis
J'e~tat feren negar! i el pcrmas. El govern an
gl no volgu~ que tornessin al T ra o:.\ a al
'tn lao; despullas del gran tiome. Ll condu~ta d',\nglaterra ha ~tgut vergOO)OSa la
~eva inaquitat ha estat al n1vell del seu
cgotsmc y de la seva coba1dta: que ja es sa
but que sols rnjusticia y cobardia amagan
els grans l~stats qu'en la (orsa s'apo)an
JoveNTUT. que un d1a s'honr eovtaot sa
adbesr al gran home. no l'oblrdar ma).
dcsttjant que llnguan tamh ben present el
seu e'cmple tot~ els que trevallao per la ju~
licaa y per la lltbcrtal dels homes y deb po
bles.

l:.b prrmets qu'alabarcn a nen Porta~, en

Marzo v dcm!> n1mas angelrcal~ dur.nt el
procs de Montjuach, foren els dc l.J Publr
dad. Ai~ ja es sabut, com es :.abut que
de!prs cambaarcn de tctacn.
Els que m'l han crrdat pels torments
.uc's dtubcn anfenb a obrers en el procs
d'Alcal del \alie, son tamb'ls dc l..J Publre~d.Jd

Donchs b. en Maura ha fet dar a n'en Lerroux que'ls tals torments no estn probats,
y en Lerrou~ ho ha dclaral ab tota la boca
y ab tota la barra.
l.a Veu supos;J a n'en JunO) capo; de negar lo dels torments de Montjutch el daa
qu'en Maura l'amcnas:st ab un supllcatora, o
11 maor ~emlllament.
Va)a untis :.upostCIOn!> ms agnoccntas
.:ue fa La Veu/ Y doncbs, (que ''entm del
hort"rQuc no fana b, en Juooy? t<..>uc no t
dret a fer un comp"S d'espera v fumar un ci
garret ab en Maura avans d anar a la revoluca, ara que com aquell qui dru ja la tentm
a punt) Una pettw conces~i al cnemach b
se'ls pot comcnttr ab publtcllara!\ desprs de
la br illaot campanya parlamentara a qu'ban
let. S com lla a n'en Maura ja I han llrgat
de peus ) mans, y no han deaxal cap con!rerv,dor sencer, ni OR convent en son llocb, ni
cap obrer que no nedr en la opulcnci,l. Ara
lo nich quc'ls falta Ja no es ms que fer
caure la rnonar..ura. qoc~ll pern ells d'una
bufada
(Y encara ht ha qua dtu que'!, tcpubltcans
no han cumplcrl ab :.os elector) Iu n~o ho c;abrn drr el daa que tornm en ~itlmern, en
I crroux y dcm~ ponttfc,s mJttms aqua a
Ba!Cc;lona. l'crque un dta o all! e tornarAn,
encara que per dc prompte se'n vagrn a
coottnuar sas propagandas a Galtcao.
Ja ho 'eu r~m el da a que torn an com els
~eus electors nos arro~segan \'olen millor
proba dc que hauran complert ah el seu dever com a daputat.,?
Ab aquesta llfbcrtat mal entc~a que dn..frutm. encara arnbanam a negar el dret
qu'ells tenen a rifaa~c al poble, y el que t
poble a fer~e rafar
Y ob allc no ht passm nosaltre!'.
/_a Veu tot ho conveneu en substancia.
lla stgut '\tulada a ~ladnd la mana de
Ca'dz r E!rpanya's va catalanu.ant
(Fan funcao d'pera a las Arc:11a.~ de Barcelona? Espaoya's \'a catalanrsant.
)' ab: !S s UCCeSSI \'U ment
Estem tan catalanasats. que ja'nc; tmposm
al de fra de caa Avaat no b1 haur .J provitrcras cap comerctant qu'cstengu1 en ca~He
li las :;eva s factua a~, y sern catalan~ tots
els rtol.., de tots els carrers dc la I bena,
menos els d aqu1, que '>er'l verdader u~rtre.

JOVENTUT

A Madrid, de la calle de la Monlera ja'n

diuhen carrer de la Barrelit~a .
Y nosaltres, fent las tornas ab tota la galantena, del carn:r de Tarasc nc dm~m
calle de Tarascvn.
.
.!'>era donar gust als Tarlarins.
El dia u del corrent celebr l'associaCi
((Catalunya Federalu una 1mponant vetllada
necrolg1ca en honor d'en Valen u Al nH rall.
lots els 01adors, al enaltir la memona de
aquest llustre autonomista, comc1dnen en
anatemausar als falsos federals que s de1xan
juny1r al centre, en declat a ne nac1onall!otas
convensuts y en combatre'l fals lhberaiHime
dels republicans unllans. Feren us de la paraulas senyors Vcrdu, torra, Greg011, Canlbell, Coca, no:.tre company 1 nnllat .\lonega!, y el pres1dent de ((Catalunya Fcderalll
en \lJquel Laporta.
La sala estava plena de gom a gom, essent
aplaudits ab entus1a:.mc tots els oradors que
prengueren part en tan patnuca vetllada.
El doctor Uub16 y Lluch ha acabat la bnllant serie dc conterenc1as que tema a son
cnech al Ateneu Barcelons sobre literatura catalana. l:;n totas elias demostr sos
grans coneixement s filolg1chs, enc1sant a
la nombrosa concorreoc1a qu'ass1duam ent
hi assiStl, y que servar grat recoll de la
obra de cultura realisada pel senyor Uub16
en dnas vetlladas .
Al Congrs ja han tancat las portas y s'ha
acabat la comcd1a. l:;ls pares de la patna poden contmuar las broncas ab toros, ara que
n'es temps.
Per lo millor que podrtan fer, consenadors, y l11berals, y republicans, y demes de la
colla, ara que de&prs dc baralla1se tant ja
s han fet l'ullet una vegada mes y ja tOl nan
a quedar tan amtchs com avans, lora 1maar
als d aqu1 y fer un apat d~: ger mar1or
Pera ques dc la uLltgall's vanuo d ~s&er
im nats y ungu10 la ... patxoca de du que ra
van catalan1sant Iu !:.:.panya.
A prop:.ll d'aquesta lrase celeb1c en els
anals del catalam~me .. d ' ell~:
\'ollan que Ics electe) ho hao logral, per
que ha let moh mal electe.
1 ots els que pcn::.an per compte prop1 n'han
protestat d'una manera o alt1a. lls duqu1 v
eb de lOra, eb s1g01bcats y el:. ID~IIfnlh:
cant:;.
Al:. director~ del pastel se'h. hi va dc~cu
bnnt el JOch, pc10 ~embla qu'ho tenen HeVI::.t, y cootinuardn coratjosamen t feot calalam~me y delen~ant els IDtere~sos al cstat
del:. 1nconsc1ent~ ) dels panxa-conu:n ta!>.
l'erque es de temcr qu'a\lat no'l~ qued1
n10u m~s que aque1xo&.

lla deixat d'~sser alcalde 1nteri l'Eusebi

Corom1nas.
Ja temm alcalde efecuu: en Gabnel Lluch,
que ve de real ordre. com es costm.
Al cap y a la f1 no'ns y~ndr pas d'un politicayre m~s o menys al Ajuntament.
En un aruclc titulat La fi de la t1aC1 grt
ga, dtu el senyor J. Bard1na lo segOent, apli-

cantbo a Catalunya:

Menlrcs malutava la Grec1a au forsaa en guerras

entre sos poblea y en banderias en cada un d'ehs, vlgi
Jua all al Nort un veb1 ulut que s'eotreteoa fomen
tant laa dov~toona deia rrecba, esperant l'bora oportuna
cl'ourebassal$h1 la uufependencoa. !!:ra FlllpOR, ff!Y de
Macedoma, sommador d'un 1mperi immens, que reaha
dfpru son fill Alexandre el Gran.
Comprcogue hhpo que ou mb podria apodo:rane
de la recu 11 aquesta utJtva d111hda, y comen. en
fondull las dllercnc1aa en1res poble~ gTecb .. etc

All hont d1u l\ort llegeixis Ponent, all

hom d1u Fll1pos llegeiXI!> Maura (moJeslla
at.JriJ, ) csttm entesos.
Las amb1c1ons, las envejas, las d1ssens1oos
totesuoas, fomentadas per l'eoem1ch, sn la
mort de las nac10nalnat::.
l'er a1x'ls bons nac10nahstas catalans
temps ha que la persegueixen l'obra d'enlayrar els espents per demunt dels personah~
me~ y las pas~10netas qu'eotre germans de
patna ex1st1ao y ex1ste1\en Las malas arts
dcb .\la u ras era o cosa 'prevista.
l'er a1xo tou obra hermo::.a y gra o la darrera Assamblca de la 111 Catala111sla; y
ademes obra p1Act1ca y profitosa, que'ns en&enyava a lnd1v1duah::.arnos, a esser conscients, a ten11 crlleri prop1 y a uo1roos per
la patna.
Per a1x'ns han semblat obra migrada,
1mpollllca, fomentadora de personalisme s,
de pas10netas y dc d1sputas mes que nuuls
pequd1c1ab, la c1 eac10 del d1recton catalanista y la lesta cc:lebrada ab tal motiu pe1 la
Lliga H.cg1onallsta .
'\ en aquc1~a lesta en Maura (fod1pos)
/ra ~1gut Caitjl,al a lll;STR~. GOVERNA"TI
\o vol~m ara repelir que s'hagi Itt el jch
del:. amb1c1osos; no os \-Oim queJJtar de que
!! hagi ddms als IDCl nSCICnts, perqUC 1ncom
Cients ha de 1cn1r per d1::.t>on el Catalanisme,
com ttas las causas. !Jc lo que'ns qucnm
(y es quel'tar~e ben :oth) es de que a cens
lllCOOSClt:ntS ( no m~:, dl hm IDCOOSCICOlS I
se'ls hag1 alalaHal) er altn tant, donantd~h
el Catalanl&mc per trono
l'erque no sens negar que, tant o mes
que Jas diS!!CDSIOOS, es (a IDCODSCieDCia (O
que fa pe1dre las nac1onalnats . A1xO, senyor
Bard1na, tamb~ ho d1u la histona.
L1gums: coo\e la germanor, per tamb
con\ e passar bugada.
l'"tdel Gtr, 1mpreseor. - Carrer de Valencia, :Z33