Revista num. 13 // Maig 2014 a ee ee ge estar ge de Aa) ransWIEST“ Vai producte i PAV as (a Ce me= moble. Avinences | desavinences Perera eetic er eerie tee eo oe ree a interactul amb el seu entam més proper, per crear Confort, fins i tot, forjor una identitat propia, Lo Pertierra etch ame og Tue cute cnee a ollectiva, La restauracié ens proparcione un passat iel disseny ens proposa un futur. Aquest text pr Perino ses erat vile rere Cenk ce Product design and restoration of furniture. Agreements and disagreements Seer eerste ae gem ue MMe interoct with theirnearest environment, to create comfort and even to forge their own identity Furniture peer errean esta areca Mat ate aar ceed ceo ene memory, The restoration also gives us a sense of past and the design proposes us @ future. This text tries to analyze, in the educational and informative areas, the connection between the tw eee a Cavemen erat oer: Se ae Pena! oir PateINTRODUCCIO Com etal indice, object ¢'oquest entice és ilucidor algunas de les avmences | desovinences que es brodveien entre el sseny de prodcte ia restourock del moble.Ambdues disciplines sin per si matexes prou enriquidores i complexes per esciure cverss libres. Per aixd el nose objectiu 6 tnicoment proporcionar alguns pinzellades basiques sobre elles expicar certs spectesdestacots,coincidents o ontogbnis CComengarem defiint breument ol concepte de disseny {més concretament, el disseny de product. per seguir fenumeront olgunes escoles relevants d'aquest dmb. Continuarem establint les corocteristiques bisiques {Ia restouracié del mable, aif com el volor cultural {el mobilor. Finoltzorem refexonont sobre Is relacié centro les dues disciplines, el disseny de producte i la restaurocié del mable, EL DISSENY DE PRODUCTE Encara que I ésser humd s'he envottat ¢objectes des de la Prehistoria, mots historiodors ccincideixen en estoblrorigen del disseny poc després de la Revolucis Industrial La maquina de vopor comporta la possibile dde meconitzor lo fobricacié | produir en sere. Aquests productes en série requerian. entre oltres cases, tin projecte previ per evitor errars i un conseglent molbarotement dinversié, Ani & com, a poe o poc, Deal de a cadia Aterega, dissenvodo per Albert Puig (Fotagraia: bert Pug) comenga @ partixer una persono que stencarrego de Dionificar onticipadament. de projector, de disseryor. ‘No obstont aid la Nistoriograte actual no stacontenta amb estudt producti de 12p0co, siné que atén altres, ‘lestions més socials. Iquolment relovants sén, per eemple, Fovgment demografc, ja concentracié de fa poblacié en els nucis urbans © Increment del poder adquisitlu. A més @ més, la historiadora londinenca Penny Sparke destaca com lo cultura matetial va serir pr cefinir | comuricar les identitats | aspracions dol nou consumidor: aquest va comengar a envoltar-se ‘objectes orb el propésit de mostrar una pesicié soci real 0 desijada. D'aqueste monera, el concepte de sseny modern intento crear pont interaccions entre lo produccié(tenint en compte materia i processos) i \consum (entés com un concepte ampli que englobo multiples icomplexos ospectes cultural Dialra band, i per acabor de definir qué és el disseny, esmentarem el signicat concret del tame, malt ben explcot al ibre Introductori de la historiacora Isabel Campi. Sota el ttl Qué &s ef cisseny?.cborda aspectes Dosis d'oqueste dsciplina per exentar als no iniciats {en el tema. Compt evidencia que el terme disseny es ot utiitzar io només com a substontu, siné tombé ‘com a verb i acjecti. xd provoce contusié i una mola ‘comprensié del que és el disseny, que: foro dels cercles acodémics | professionals Seu signiicat no sempre queda clor i es mitjans deUnicum Pedagosia camunicacié Futiltzen com a adjectiu. Com que ‘aquests mitjons sén poderosas potser haurem diacabar facceptant que de disseny és un qualficatiu crigen Popular que ha adguirit. almenys 0 cosa nostro. uno Certa popularitat quon es trocta de criticar excessos attfciaitat,sofisticocié i modemitat” "camel abet Ques tse Barcelona uring Etoons 2006 SEH STE-24 §54-0791-56.3 # vege perenne con tof Lastinores eco Ferma’ Las tuncones insatnce""Lachncones sms eclts aNd UROEK Bernard Oise: stra tec pica dso sri, Bocoone: cri Gusto 2005 ISANBa-252. 15152 Vegauta reuse ue Penny Spark fadetensenya- men prt oo Basha. “poe wos eiesty Pol Keo ersenyavenprincps bien any ert robo engi seus ‘urns quero poressn art ‘els gens de passat ns que desenvoupessn seu reballa avis cunastiesvaeges ceaties qual pematess desonlupar atges cts pai des mates prerres 0 Velolor ia forma. Aquos ec tbc do nega sltzapxqubslumnes ess cops ‘etter naves solr ger anos robles Com epic Gropivsmés tarda pinerataca er citer hedetustr de unne det pes mor des cervercenspsmeve-aduteoauesta espe {cg personal conewemen auctor que sposen tc mide pecebeesIritaces mats ‘dle nostra energie. Acaninuaci lalumesayangaven tele e039. des te: ‘tens esol peda, eto, sa. oa ie of). que esrvenconcebuts com aber er otaproaunci er see a opcovenecorenement es enques ooqursen cus rei crewen ected sey. comacoes, tres ams ics tepsSos queeteaven es emer nd fbicacé marual enc Asi, el dsseny es desvitua per esdevenir un otibut supercal Per ab, €s important dfondre el veritoble ssany, aquell que s‘ocupa Genilogar aspectes estatics, funcionals | simpdlics.” Els esteties fan referencia 0 Faspecte del disseny: forma, color, materials. etc. Els funcionals sencarrequen que el disseny complehi omb is requert. Els simbbles stencorreguen de questions intangibles: qué ens comuniquen els objectes, qua &5 la seva copacitot per emocionar-nos. Per acabar les reflevions sobre disseny, repossorem ‘breument algunes de les escoles més rellevamts, tant a rivellinternacienal com o nivel local. Una de les escoles ‘6 disseny més notables de la ristora és la Bauhous. Aquesto escolo olemanya (7819-1933) vo establir les refs esrucurlsis de cado ea Ati qu Gustovo Gk 2010. BN 978-84.252-2296-2 9.0 Panny Spratt, ments ae eos ‘ner. 1952 (Ogcmen esvapbcaTany 1925 con emanuai gaa aluraes bel el Podogegsches Skezerévch GROPUS, Water The New Acitechre au te Bash. nts aber ond 200,925 * beate es act's aie iuna mene especie Un. escoe ea ual paris decanc: Leta tuna lege rac en enenjamer de dss 2 seus ofgens es remusren ony 1775,quania Junta Pru de Comerc vec Escola Gata ce Dseny No oes kd. mag: ese tem Fescels yoru eomentorent det cus estar als adanes ¢ uno prsperonalso ec LU va pasar gern tapas Escola ts Nobles (100) sca Super Crs nites Balle fts(1900} oscars OAs Beles ts (91) ActucentFEsesaSiearor ce serie Ltjainparex Ess aperiosenDssery nles Sees uoteespectrs Gri Mec, Inter iProdctl acon aanbroses ces lamaius Pat ores nformaci vegev 2S apa "Vise "Olea educate loptigraxet de ote [ential bases creatives i metodolbgiques que constitueien el Ggermen dels ensenyoments actuals.” Possadala Guero ‘Mundial, Fenseryament del disseny es va fonomentar fen Ia idgologia del moviment modem i va cnimor es potencials dissenyadors considerar el disseny, no només des dun punt de vista econémic, sind tonbé cultura, Algunes de les insttucions més rlleyants ean ser el Royot Colege of Art de Landres, Hochschule fir Gestaltung d Ulm Institute of Design de Chicago. | Cotcunya. el dsseny es vo comencar a forar com @ profesié durant la década des setonta i, per tnt, es vo ‘er indispensable lo creacié cescoles que tomessin urs dssenyodors. Acontinuocé,ofefmunasuccintacroncioga sobrela creaciédeles escoles més destacades. any 1959, /Nexandre CricivapromoureFEscola Artal foment deles ts Decoratives (FAD) que,malyratel nom.eswaestiuctsar segons ls tres especialttsclssiques de disseny (Grif, Inteiors i Industia. any 1961, a couso do les escassas passiitats economiques, l FAD va buscar ojudaenelCICF (Centre deudncia Catdica Femenina} creant-se escola Eisava, escola Mossana va proporcinor Tespecoltal de PQsticn Publictéria any 19631 lade Dsseny indus any 1964. £1 mati any també Lota vaimplontor Fespecoitat de DsseryIndustol® Lony 1967 es va fundarFescoo ina causa dune escissi6 produ 0 Bsova per diverges ideolgiques. Pea seva band, la focutot de Bales Arts dle Universitat de Barcelona compta ari especiatct de cliseny des de Fany 1978 Fialment, per exemplicar els processos de asceny ‘une escolo actual, mostrorem olgunes imotges fun Projacte Final recltzot ol Escolo Superior de Dissenyi At Loti. Sense entrar avolorer les soves virtuts o defects, jbservarem el pracés de projectaci i elaborocié. Hl ‘anf com els ospectes estitics, uncionols i simbalcs cconseguits enla peca fino LARESTAURACIO DEL MOBLE DDeirem el disseny i passem ara a tera dela restouraci6 de! mosle, Des del moment en el quol fésser humd va tenir objectes al seu voltont, es va veure obigat ‘a “reparar-los’. No obstont ixd, hourem desoeror (0 mitjons de! segle XIX per trobor els primers estudis 1eorics sobre restaurac6. A més @ més, quests estudls ‘tenen fonamentalment ala restouracié arquitectdnic, sib&es poden extropolor ae resto dmbits. Sobserven ‘dues postures contraposodes: une banda hi ha ohn usin per attra banda Eugene Violet-Le-Duc Ruski, ‘rie ’ort i socibleg btn, va plontejr la intervenciss minima dels menaments, una gostura contemplative limitade of manteriment i Festricta conservaci6. én el seu libre Les ser iémpdes de forqutectura s’obseWva Un cordcter moraitzant. una tendncia a veure el ‘monument des ¢un nivell poBtc | deol” En un cortextUnicum Pedoao eg ben diferent del de rAnglaterra victotiana, ti robem Viollet-Le-Duc en ple ill Imperi frances, Aquast arquitecte i arquetleg vo escriure el Dictionnaire raiso trangaise du Xu Xx nsiderada la primera complacié que explico els critaris de restauracié als monuments Viollet-Le-Due va proposar 'enomenada restaurecié estlistico que pretenia aconsegulr un monument ite esti uniter, en qué desoparequés qualsevol vestig de deteriorament. Aquests dos corrents seran Vorigen de dverses tendencies en estauraci, cerivades de les Aiferents proporcions 0 relacions entre ambdues, ae orchie Seguidament ens concentraram en la restouracié del rmoble. Aquesto tipologia es caractettza per detini- Se ol marge daltes Ombits de restouracis, tol com fdverteien Laura Moreu 0 es germanes Ordéfiez Moria de! Mar Rotoeche. Per cesgrbcia, la restaurocié el moble es reolitza en moltes ocasions tent per trtesans com per especialstes calves comps de la Festaurac6. En relacié ol ngura de Fartes’. podem di Aue. en el possot, trata ol seu tale, quardant om 2 les seves “eceptes port de la seva feina, Encara que els temps hagin conwct, ‘generaiment artes ré un cordcteracientic, ja que no documenta el seu trebal explicent on com sho actuct. El seu principal objectiu restituir le unclonaitat able 1 esborrar las ampremtes del det En ef segon cas, el restouradar no especi coneixements espectics del moble, desconsirent, pet exemple, la seve evolucié histérica. Per tan, sthon de formar nous professianols que tinguin tant habiltats tRcniques-manvals com co volorin el moble en profunditat, superant antiga di centre alta cultura ‘arts oplicadss, jars” per evtar “cbpies altzat no te ements teéries que Ai, si volem oconseguir bons professionals, el primer 0s és volorar el mobili com es meet. Perc aidens [3 s ealtzarla conservacid-res- remetem novament cl libre £1 muzble, Canservacién y res de bragos del CIRMAC (Centre estouracién escrit per Cristina Ord6tez Leticio Oréone i aria delMor Rotaeche. Aquestes autores eivindiquer 4 signiicat cultural del mabilor mitjangant el seu volor icisme, Masia gen Coban catia de brogas 0 uport de usta “eberitzat(laca negra)italles 0 Fist®ric. socilégic simbalc | ortistic El mati té un valor historic tant intrnsec ~ja que ens dud a tent consciéncio caHlectvo de! possat~ com documental Presentopér © testimonial, en tent que reflectex, per exemple, Ia Feat cientiica 0 tecnoldgica de ia seva epoca, de vehutria| dourrs: en eposa be de tae decoratva dau. reatzaun besccoli turd Iguoiment valu a mostrer s anivell sociolgic ja que controueix @ de viure: condicions, gustos, tus ‘thdbitat,us0s | costums. Dara bance, el moble és un objecte comunicatu i, per tant, wansmet un valor imbdlic grécies a la Seva tipologa o al seu aspect formal (decorocié, moter, etc). Finalment, podem Porlor dun volo artfstic quan funcionoitat passa o un 10 pla el moble es converte en mer suport. wpe[ey Ue escent e eree eh ey erence ee ee ee ened Ce ee nee et See Lee eee ee Prete ace eee ce ee) ree et eee stm ne ce Cee ee een eee La topisseri record es colors de pac Alfonsina, ot | que son ect ee era fey eae eee Pere rece rere Cees es ene Oot Les dues cadres alfon- eee eee ene eee eras Pe eee a eo een Ree ee et eee ere ea Ceres Rete osm en eae Bre ast eee ee een coer ee ee ae tr ene ic pee ee ee eee rc eee eu) reUnicum Pedagasio Un cop assumit el volor cultural del moble, poder restourar-lo si entenem els matius de la intervencié, fs factors condiciononts de la restouracié i sobretat, uns criters éics, aii com una metodologia exescntsque epiquen adequosa.* Hil uestesqestons son mites ices. Nesates fnsbusarmendiesctes deference ORDO Cite CRDOREZ Lec, ROTACO, Morac ‘SinuceCorsevetn resturoagn enesta-San Sebastien Nee, 2006.1S8N 84-89585-53-3y OREURERE Low, Medi, restueroesyrestouracir ‘Beton nce, 2002 SBN ‘78-84-7584-490-9, Enielocd ds mows nar vee ler ermnes Ore iar ct War etoecne enameren a repro ce reraments 25 contocnans estes (quefineeréncact qutpesoal lec abfcoma esc del manent scr cumstncespitiques occ a (pe esi lavariocé co mab per aeraror ec legode poi aestons de Salt aca comin pestoo cess) per descaret, cssarores economics nerds orl. Palast cen nants lresorocs, ura Pereuperintanigutr pec acest dercbecte espe coment nporant és equ ‘eve is del metle ia rest de Teco). mais. vr ea iis ti cnt alo requerments sero ferent selmoblees reotizperaunmussu.un ciao particule, Amésemés,isegut rove rent a Laura orev, ot estou ics que esaniesten sgdcesel respecte mou a ot Serta arsenite pntbitat des ratends utltzats ala estouoc alo drain oquests Fraiment es gemones Gres iN'a ne viquen uname restaraciédenabes que compiacm el eens poss: ands toga cman ste ermal.ianteticl tere consoliacs, ete, emia eae. spp, eteqocons ocabos al err ccmentrem coms moles pst olsen Os Se requirpocessos de conawoc estax006,Dovantcranuast 20 Iescaactrsn ques concetesoquets mata tebalen pr acosagut un ddenerveni W pa RAPS, Cro Gosoescencn Programa Ret LARELACIO ENTRE EL DISSENY DE PRODUCTE | LA RESTAURACIO DEL MOBLE Despiés drexplcar els punts que considerem més destacats del disseny de producte ide a restouracié del moble, passem o veurela relacé que hina entre les cues ddscilines, abd &5, les avinences | desavinences que avonsdvem en elnostre tito! Per desgrdcia, les desavinences sn més nombroses. Comencorem per aquestes,comprovont que lavinculocié entre el disseny de producte {a estaurocié és minima. questes desavinences poden tenir dierents oraus, ont des del desconeixement tins ala incompatbitet Enla mejora de coos, el sseny de product ilarestaurcis hon actuat incopenintment,ignorant-se_ mituament Parle, per exemple, de a vs histo del mable que codascune daquestes dicilnes té. Mots dssenyaders, en oquesta recero incessont per aconsegur innovr en 2s seus productes. es desinteressen perl histo relegont & unsegon plcels mobleshistrcs encoraméssisénanteors ‘aa Revalucié Industral Pracsoment aquest és el pricing nn a octuocG oe estourgoor ae motes Qu. ahoro, eS espreocupa pel mobiiori modern sense tenir en compte que aquest constitu e! seu futur treboll Af, doncs serio inteessont que ls dues discainesprenguessin conscincio tua de a seve import, tenint una visié de canjunt (que recull lo histria del mobifar des des seus ici fs ‘0 Factuotat. Sense cop cube. oquestavisié de conjunt resulta molt proftose. €! dsseryador Industral pootc fetendremillr per qué els mobles es modiiquen (a rive “uncionalestéicisimbéic) en funcé delsrequerimentsdelc socetat oudani-lo a projector amb una major conscincio Triquesa, Perla seva bond. restaurador de mates tno essere oratucctn debe eleven elas recuctospore neta \Goego0% delngeios aust de Nazis 3.5220, ‘uawucoimesrevstrit lev53. a x200bilescercs20P areas [Consia:3setenbee 20) 1421 <1 conetement histone necessat per interenir amb total idoneitat tant peces del possat com les futures peces que ‘rivera al seu tale? Tol com nem acvertit. lo descvinenca entre a dsseny ia restouraci6 pot aaa ins al ncampatttat.Un exemple oquestaincomnpatalitat és Fobsolescéncio programa, concepte que tractarem dmplioment expicant qué significa, cquames vo origin quis conseqiéncies orovacai com es presente on bit dl mele El terme dobsolescéncia programada fa referencia 1 la planficacié de lo vida til d'un praducte. €s a dir, empreso productora decide previament quant de ‘empsespetutitzarle sevamercaderia. 'cbsolescncia ‘progrornada es pot generar per questions tecnokbgiques {els continus avengos tecnalégics ens impulsen (© comprar nous productes amb robjectu oe Ccomipatbitzar els nostres sistemes 0, simplement. per “montenir-nos ol dio”), funcional (fabjecte es fa malb, ‘dixa de funcionar) esttiques (@s aqu! quan hem de fer refer’ncia a a moda, ols successis cows ast A fins | tot normatives (nous regloments empenyen al ‘consumidor a substitu! producte dint dela eva vido ‘tls finsi tot subvencionct per onde electradomestics de menor consur, vehicles amb. menors emissions. sistemes dallament més efcients, bombetes estab enero... Sigui quin sigui el moti, totes aquestes ‘questions acaoen potencion e!consum prapi de tactua societot copitaista, Es considera que Iobsolescéncia programada va sora ‘rran de la gran crisi ecandmica de Tany 29, ais Estats Units, omb Ie intencié de reactive ecenaia i generar focupacié. Bernard London, un inversor immabilon preocupat per la cil va proposar aquest nou concepte fen el pomilet Ending the Depression Through Planned Obsolescence publcat Tony 1932 1 pasteriorment recditatollibre The New Prosperity. Les seves ideas, que propasaven Fbigatoretar de Fabsolescéncia, mai van ser portades 0 lo practica, Hem dlesperar a la década dels cinquanta per veureel crenrementilamateriotz0ci6 de Fobsolascéncia programada. El consum va esdavenit ‘una qUesté socol,jang estava subjectea unanecesstat cconereta, sind que pretenia suscitarploer. Dissenyadors Industrials com Brooks Stevens von projectar abjectes Camb la intencié de potenciar et desig de consum isminuint indrectamnent lo seva vido Gt, Droquesta maneto, Testl de vida omericd dels onys cinquanta ve establir les bases de Io sociatat de cansum actual na sense generar intensos debats en Associncio de Consumiors de oo. Finalment, vol la pena ressenyar la primero ands! en profundtot sobre e! temo, escrta Tony 1960 per Vance Packard, Aquest periodista i eitc nord-amercd, en el seu escrit The Waste Mokers, vamatge, ols crrers de N otogrofic: clevercever clever/435258069/ (Consulta: 30 seterbre 2013), jrgumentarIimoocte negatiu que, des del seu punt de Viste, el consum excessiu cousova a individu Seguidoment presentorem olgu praduides per Fobsolescéncia programada, enumaront [Consulta:3 septertne 2013]