Anlisi de transmedialitat

El club Dumas dArturo Prez-Reverte i La Novena

Puerta de Roman Polanski

Rita Valls Congost

Comunicaci Audiovisual
15 06 2012, Narrativa audiovisual

Introducci:
El club Dumas s una novella dArturo Prez-Reverte escrita al 1993 on shi
barregen dues trames, el fil de les quals s el vi dAnjou, un manuscrit que forma
part de la novella Els tres mosqueters, i Las Nueve Puertas del Reino de las Sombras,
un llibre que serveix per invocar al diable, plenes dintriga que a mesura que
avana la histria semblar que es relacionen entre s.
Daltra banda, La Novena Puerta de Roman Polanski s una adaptaci daquesta
novella feta al 1999.
He cregut oport utilitzar aquestes dues obres per analitzar la transmedialitat
perqu, s per una banda hi trobem elements de fcil adaptaci com podrien ser la
trama per la linealitat que presenta o la transparncia de lescriptura de PrezReverte, tamb hi ha altres elements que per endavant semblaven ms dificultosos
com la caracteritzaci de la noia ngel-dimoni (Irene Adler, al llibre).
A continuaci, analitzar les dues versions de lobra conjuntament per establir aix
les diferncies i dificultats o b, semblances i facilitats, a les quals aquestes
creacions shan vist enfrontades a lhora de ladaptaci en aquest cas
cinematogrfica, i per tant, transmedial.

Anlisi:
Primer de tot comenar fent una comparaci entre les principals diferncies que
presenten les dues obres (que no sn poques!) pel que fa a la trama, els
personatges i les relacions que mantenen entre s. La discrepncia primordial s
leliminaci de tota la trama relacionada amb el vi dAnjou, Els tres mosqueters i el
Club Dumas mateix. Si al llibre hi trobem dues trames paralleles, per amb els
mateixos protagonistes i espais, a la pellcula aquesta primera sha suprimit, tot i
que el director ha fusionat alguns aspectes dambdues per crear-ne una de sola
(lordre de la serp de plata s el smil del club Dumas, Liana Taillefer i el seu
misteris acompanyant en el llibre conegut com a Rochefort- salten a la trama
diablica...). El que ms es veu afectat per aquesta prdua s la resoluci de la
pellcula, que evidentment, perd en inters i profunditat, ja que es soluciona de
forma fora pobre i injustificada.
Daltra banda, els personatges tamb queden molt deformats per aquest canvi de
gui: en Boris Balkan de la pellcula sencarna a ell mateix del llibre, per tamb a

Varo Borja que s qui originalment t lobsessi pel diable. Per encara ms
exemplificador s la transformaci del propi Lucas (a la pellcula Dean) Corso:
Encara que tots dos sn reprovats per la seva falta descrpols i escptics pel que
fa a lexistncia del diable en un principi per seduts per la possibilitat al llarg de
la trama (Balkan: usted y yo tenemos algo en comn. Compartimos la misma pasin,
ha desarrollado la misma obsesin, verdad? Por desgracia por usted solo uno de
nosotros esta destinado a cumplirla, no puede seguirme. Le ruego que se vaya. Corso:
No me ir con las manos vacas), Dean s ms intutiu i menys donat a les llargues
reflexions que Lucas. El Corso cinematogrfic es pot relacionar amb els
protagonistes del cinema negre de dubtosa moralitat enmig duna investigaci on
res s el que sembla. Per a ms a ms, s un personatge molt poc definit,
deshumanitzat, sense passat i sense els gustos ni les manies que coneixem de
Lucas (beure nicament ginebra, Nikon: la seva ex-parella, lafici per les guerres
napoleniques...). Finalment, un altre punt diferenciador entre tots dos s la
indumentria: Dean t una aparena menys descuidada, si Lucas va sempre amb
sabates desllustrades i una gavardina vella, Dean ens el presenten amb camisa i
corbata, tot i que tampoc s un gal desmquing.
Un altre personatge que pateix una variaci important s Flavio La Ponte (Bernie
Amstein al film). Al llibre s un amic de fa anys de Corso, fet que es perd totalment
(juntament amb la seva profunditat) a la pellcula ja que mor just a linici i no
sembla preocupar gaireb gens a Corso, ms enll dun pobre intent dabandonar
lencrrec de Balkan. Una altra diferncia que neix amb la mort de La Ponte s el
conflicte posterior amb Corso.
Tornant al tema del cinema negre, Liana Taillefer ens recorda a la figura de la
femme fatale (potser no tant lactriu com pel comportament daquesta), una dona
segura de si mateixa i conscient del seu atractiu que es mou pels seus interessos.
Tant al llibre com a la pellcula utilitza els seus dots femenins per aconseguir el
que es proposa sense importar-li les conseqncies dels seus actes sobre els altres.
Per ltim, tan sols queda un personatge per comentar: la misteriosa acompanyant
i amant en la versi escrita- de Corso, a la pellcula sense nom conegut, i al llibre
amb el sobrenom dIrene Adler (s una burla cap a Corso, per alhora un altre dels
tants homenatges cap a la literatura que fa Prez-Reverte). En ambdues histries la
coneixem com un ngel-dimoni (o bruixa) que est all per acompanyar i protegir

a Corso (una espcie dngel de la guarda). Si b al llibre la seva introducci com a

sser sobrenatural s molt ms subtil (tot i que al avanar la trama sen parla sense
embuts) a la pellcula s descarada. La seva presentaci s en una conferncia
sobre el diable i bruixes, i justament quan sest fent un travelling (imitant la
mirada de Dean) pel cos de la noia el conferenciant, Boris Balkan, diu la paraula
bruixa. Fet que es pot afegir a una llarga llista de simbolismes que arriben a caure a
la redundncia que comentar ms endavant. Tot i totes aquestes insinuacions que
fa Polanski ella es comporta molt menys com un ngel-dimoni que al llibre (Hay
quien dara su ojo izquierdo por pasear en esta mquina un cotxe-). El que ms
difereix daquest personatge no s ella en s (encara que laspecte s essencialment
diferent, per no deixa de ser una ancdota), sin la relaci que mantenen Corso i
ella. Si a la histria de Prez-Reverte sempre es veu a Lucas atret per lenigmtica
personalitat de la noia, i la relaci es va construint a mesura que avancen les
vivncies que comparteixen, la relaci que mant amb Dean s molt menys
congruent. Com que tots dos personatges sn ms plans que a la novella, no
coneixem els seus sentiments ni pensaments respecte a laltre i tot el que es pot
interpretar s a partir duns dilegs no gaire elaborats i una atmosfera
dambigitat.
Aix doncs, tal i com hem estat veient amb exemples prctics fins ara, podrem dir
que aquesta adaptaci ha empobrit la trama de manera substancial, i ja no fent
referncia a la supressi duna part important daquesta, sin tamb per la
superficialitat que han adquirit els personatges. Els hem vist ms deshumanitzats,
la qual cosa ha dificultat la nostra identificaci amb qualsevol dells (sobretot amb
Corso, el protagonista), per alhora, el fet de perdre els pensaments de Dean
(encara que a la novella siguin una recreaci des del punt de vista de Balkan) crea
enormes dificultats per caracteritzar a la noia ngel dimoni, Irene Adler (Segua
ignorando incluso cmo referirse a ella; pero la record desnuda en la penumbra, la
curva de sus caderas perfilada a contraluz, la boca entreabierta. Increblemente bella
y silenciosa, absorta en su propia juventud y al mismo tiempo serena como aguas
tranquilas, sabia de siglos. Y, dentro de aquellos ojos claros que lo miraban con fijeza
desde las sombras, el reflejo, la imagen oscura del propio Corso entre toda la luz
arrebatada al cielo.). Entre les coses ms importants que es perden de la

caracteritzaci de Corso s el personatge de Nikon, que juga un paper important en

la psicologia dell, per tamb en la relaci que mant amb Irene Adler. El fet de
perdre el seu passat, a ms a ms de deshumanitzar-lo encara ms crea una
predisposici psicolgica per part seva de contactar amb el diable (Ahora, a travs
de ella Irene Adler- y demasiado tarde, comprenda bien a Nikon, sus fantasmas y
el ansia desesperada con que intentaba aferrarse a la vida. Su miedo, sus fotos en
blanco y negro [...]. Porque Dios y el diablo podan ser la misma cosa, y cada cual la
interpretaba a su manera).
Tal i com he avanat abans, la simbologia de Polanski arriba a fer-se massa evident
fins a tornar-se redundant (a la noia se lha presenta amb el mot bruixa, per la
segent aparici la fa just desprs que Corso hagi llegit Sic luceat lux (aix brilli la
llum). Tamb podem relacionar-la amb la novena lmina del llibre Las Nueve
Puertas del Reino de las Sombras, una espcie de bruixa asseguda sobre un drac de
set caps, doncs fsicament es molt semblant, per la tercera aparici la fa desprs
que Corso vegi la lmina, i al final del film quan ella li fa lamor lescena, el paisatge,
s el representat a aquesta. Finalment, per si alg encara no ha ents la naturalesa
de la noia, la veiem aparixer volant en dues ocasions).
Molts daquests canvis a la pellcula, que pot semblar una versi poc respectuosa
de loriginal, tenen el seu origen en un canvi de discurs fonamental entre ambdues
obres, un canvi dobjectius de la trama.
El llibre, per sobre de tot, s un elogi a la literatura (trobem cites de clssics i com
els clssics abans de cada captol) i als llibres en general. I s que, aquests juguen
un paper molt important, guien les histries, al llarg de tota la narraci. Sels
respecta per tamb sels tem.
En canvi, a la pellcula el discurs que hi trobem s la seducci (mitjanant llibres,
aix s) del diable, la paranoia del propi protagonista que a mesura que avana la
trama es mostra cada vegada ms immers en aquest mn, al qual el principi
rebutjava i menyspreava per impossible. Tot i aix, cal comentar que aquesta
paranoia tampoc s una aportaci original de Polanski, sin que Prez-Reverte ja
lutilitzava en el llibre, tot i que de manera un xic diferent. La diferncia entre les
dues paranoies s un exemple molt clarificador sobre els dos discursos de les
obres: si la paranoia de la pellcula s la seducci del diable, la del llibre t a veure

amb els llibres: Corso arriba a creure que les dues trames (guiades, com he dit
abans, per aquests escrits) estan relacionades entre s i que la nica separaci
entre ficci i realitat s la seva persona mateix, que fins i tot, algun cop arriba a
posar en dubte (Corso, ser concreto de carne y hueso, con documento nacional de
identidad y con domicilio conocido, con una conciencia fsica de la que en ese
momento, tras el episodio de la escalera, eran prueba sus huesos doloridos, ceda
cada vez ms a la tentacin de considerarse personaje real en un mundo irreal. Eso
no encerraba maldita la gracia, porque de ah a creerse, tambin un personaje irreal
solo haba un paso: el que separaba estar cuerdo de volverse majara).

Conclusions:
Puc concloure doncs, que no es tracta duna adaptaci fidel, potser ni tan sols bona,
de la novella de Prez-Reverte, per totes les diferncies ja comentades i la prdua
de profunditat.
Aquesta simplificaci de la trama, no obstant, obeeix a un canvi de discurs, per la
qual cosa pot semblar justificada. Polanski vol indagar en la seducci del diable i
latracci per el prohibit, la qual exerceix, com podem deduir pel final del film, una
fora de la qual ning pot escapar. Cal dir, per, que lefecte que ocasiona haver
simplificat els personatges i haver fusionat les dues trames fa que tot lepisodi del
desenlla sigui pobre i massa artificial per semblar versemblant. Igualment, la poca
humanitat de Corso el distancia de lespectador, incapa didentificar-se amb alg
sense gustos ni passat.
Aix doncs, per aconseguir una adaptaci ms fidel shauria dhaver parat ms
atenci a la profunditat dels personatges, la caracteritzaci dels espais, i
evidentment, a lesquelet de la trama. Els canvis sn possibles i a vegades lloables,
per suprimir una de les dues histries completament afectar, evidentment,
negativament la histria final.

Bibliografia
Prez-Reverte, A. (1933) El club Dumas (1 ed.). Barcelona, Espanya.
Roman Polanski (prod. i dir.) (1999) The Ninth Gate. [pellcula]
Wikipedia (2012) The Ninth Gate Wikipedia, la enciclopedia libre. Recuperat 13 de
juny de 2012, des de http://es.wikipedia.org/wiki/The_Ninth_Gate
Wikipedia (2012) El Club Dumas Wikipedia, la enciclopedia libre. Recuperat 13 de
juny de 2012, des de http://es.wikipedia.org/wiki/El_club_dumas
Filmaffinity (2012) La novena puerta (1999) FilmAffinity. Recuperat 13 de juny de
2012, des de http://www.filmaffinity.com/es/film555281.html