Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
QESTIONARI GENERAL
Certificat de capacitaci en Valenci.
Preguntes de triple opci: escollir la resposta correcta.
Preguntes de vertader o fals: escollir la resposta correcta.
El casos dexempci del valenci, a partir del decret de plurilingisme...
a) no sn possibles.
b) continuen sent possibles dacord amb el que diu la Llei ds i Ensenyament del
Valenci.
c) queden restringits a alumnat de zona castellanoparlant.
En un programa densenyament plurilinge en valenci (PPEV) totes les rees es vehiculen en...
a) valenci, excepte la resta drees lingstiques.
b) valenci, per amb excepci dun 20%, les quals es vehicularan en valenci i en
angls.
c) valenci, com a llengua base.
Marca la resposta correcta. Totes les preguntes deriven del decret de plurilingisme (127/2012) En
el prembul del decret de plurilingisme (127/2012)
a) es diu que la Llei ds i Ensenyament del Valenci estableix lobligatorietat de
la incorporaci del valenci a lensenyana en tots els nivells educatius.
b) es diu que la Llei ds i Ensenyament del Valenci estableix la voluntarietat de la
incorporaci del valenci a lensenyana en tots els nivells educatius.
c) es diu que la Llei ds i Ensenyament del Valenci estableix lobligatorietat de la
incorporaci del valenci a lensenyana en tots els nivells educatius en zona
valencianoparlant i la voluntarietat en zona castellanoparlant.
La idea que un adult significatiu (o un parell -com un company de classe-) intervinga entre la tasca i
el xiquet s el que es diu\:
a) bastida
b) monitor
c) input
Quan indiquem que per a augmentar la competncia en cadascuna de les llenges que ensenyem,
diguem que estes han de ser ensenyades per separat, ens basem en lexistncia de\:
a) Una competncia subjacent comuna
b) una competncia subjacent separada
c) duna estratgia bsica de comunicaci
Teories sobre laprenentatge duna segona o tercera llengua a lmbit escolar El concepte de zona
de desenvolupament potencial correspon a\:
a) Piaget
b) Vygotsky
c) Ausubel
El procs de bastida\:
a) avalua el progrs i grau de compliment dels objectius
b) sustenta el procs d'aprenentatge en els coneixements, destreses i experincies
prvies
c) connecta L'aula amb la vida real dels alumnes
Les 3As
a) s un instrument de planificaci
b) s una metodologia
c) s una metodologia de treball per projectes
A un PIP per a alumnat castellanoparlant, la modalitat ms adient seria L's vehicular protegit
VERTADER
El projecte lingstic de centre inclou la proporci i seqncia d'incorporaci de L's vehicular en
cadascuna de les llenges del centre VERTADER
L'mfasi del treball per projectes es fica en treballar la destresa organitzativa FALS
L'ensenyament i aprenentatge efectiu requereix la integraci consistent de tasques cognitivament
exigents per palliar la carncia de contextualitzaci. FALS
L's vehicular estricte s aquell recomanat quan els aprenents no tenen suficient competncia
comunicativa FALS
La competncia subjacent comuna ve determinada pels coneixements d'altres llenges que no han
estat assolits FALS
La comprensi d'un concepte abstracte implica una baixa demanda lingstica i cognitiva FALS
La metodologia TILC s flexible, interactiva i centrada en L'alumne VERTADER
La metodologia TILC s interactiva, encara que el professorat s el que t major pes en la interacci
FALS
Podrem definir el TILC com un programa enriquit de llengua FALS
Si el grau de dificultat de la tasca depn de la demanda cognitiva dels continguts temtics, podem
reduir la dificultat si sadequa la parla al nivell de comprensi dels i les alumnes. FALS
El centre de Suport i Assistncia Informtica es anomenat
a) SAI
b) SAL
c) ITACA
Es poden publicar imatges (fotos o vdeos) de l'alumnat menor de 14 anys realitzant activitats de
carcter educatiu al web o en un bloc del centre?
a) No, solament si sn majors de 18 anys
b) S, amb el consentiment dels pares o tutors
c) S, solament a nivell intern del centre
Qu s el PEL?
a) Els Entorns Personals d'Aprenentatge
b) El Porfolio Europeu de les Llenges
c) El Projecte Lingstic de Centre
Segons la LOMCE els principals promotors de l's de les TIC a les aules seran
a) Els equips directius
b) Els professors
c) Les famlies
Mestre a casa s un portal educatiu on el personal docent de la Comunitat Valenciana pot crear,
trobar i utilitzar contingut educatiu en format digital VERTADER
El professor ha de planificar el treball sense tindre en compte les TIC ja que l'objectiu final s
aconseguir amb l'alumnat el mateix que si no les utilitzara en la seua prctica docent FALS
Els docents deuen comptar amb les competncies necessries que els permeten dissenyar itineraris
d'usos productius de TIC en les aules i transferir aquestes capacitats a l'alumnat VERTADER
Jordi Adell defineix els Entorns Personals d'Aprenentatge com el conjunt d'activitats que cada
persona utilitza per a aprendre FALS
L'alfabetitzaci a travs de les TIC solament implica la incorporaci d'ordinadors a les aules FALS
L's de les TIC a l'aula proporciona nous recursos per al Tractament de la Diversitat VERTADER
Per expressi escrita, entenem la capacitat que tenen les persones per a produir textos ben
construts. Aix vol dir que han de ser\:
a) Adequats, coherents, cohesionats i esttics grficament.
b) Adequats, coherents, cohesionats i correctes lingsticament.
c) Adequats, coherents, cohesionats i didctics formalment.
A lhora de seleccionar textos la didctica ens indica que els textos apropiats per als aprenents sn
els que responguen a les seus necessitats i interessos, s a dir, cal buscar temes que els motiven,
que formen part de la seua vida o de les seues preocupacions. VERTADER
A partir dels anys 60 comena a tenir-se en compte la dimensi ms pragmtica de la llengua i no
sols lestructura lingstica. VERTADER
Cada una de les dimensions de la competncia comunicativa es concreta i sestructura en diferents
subcompetncies. VERTADER
De vegades un text dun determinat tipus pot incloure seqncies textuals variades (narratives,
descriptives...). En aquestos casos, ser la funci lingstica i no comunicativa predominant aquella
que ens faa classificar un text determinant en un tipus o en un altre. FALS
El Consell dEuropa s una organitzaci nacional que sestableix lany 1949. FALS
El mestre/a pot ajudar a avanar els alumnes en el procs dadquisici duna segona llengua, caldr
actuar com a dinamitzador conversacional, model de parla i corrector subtil. VERTADER
El Portfolio Europeu de Llenges t una funci pedaggica i una altra dinformativa. VERTADER
Els escriptors experts simplifiquen el treball, converteixen en rutines les operacions ms
mecniques, planifiquen i revisen constantment les seues produccions escrites. VERTADER
Ladequaci del programa deducaci plurilinge elegit pel centre a les exigncies del propi context
s realitzar mitjanant el projecte lingstic de centre. VERTADER
La rbrica s, doncs, un document que delimita el que s avaluable i ho concreta en nivell
deficincia. Des daquest punt de vista no s un instrument til per a lequip de professors. FALS
Sentn per competncia comunicativa lhabilitat per a utilitzar la llengua, s a dir, per a expressar i
interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions a travs de discursos orals i escrits i
per a interactuar lingsticament en alguns contextos socials i culturals. VERTADER
Segon lautor J.M. Castell el text s una unitat lingstica comunicativa, producte de lactivitat
verbal humana que posex un carcter social, es caracteritza per ladequaci al context comunicatiu,
la coherncia informativa i la cohesi linial. VERTADER