Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
Xavier Vilella
Abril, 2009
Qu pretenem avaluar?
No tindria sentit avaluar una cosa que no es vol aconseguir. Per
tant, cal que situem, per comenar, el que volem aconseguir i
llavors ens plantegem com ho avaluem.
Si parlem davaluar competncies, el que volem aconseguir s el
desenvolupament competencial de tot el nostre alumnat. Cal
treballar per competncies per avaluar competncies. Segons com
pensem que es desenvolupen competncies a laula, aix
avaluarem.
Hi ha qui pensa que el desenvolupament competencial s un
procs lineal, en el que la persona que aprn va adquirint
coneixements i habilitats i posteriorment les aplicar en un
context determinat. En aquesta lnia es troba una gran majoria de
persones autores de llibres de text, si ens fixem en com estan
realitzats. Qui pensa aix, avaluar el resultat final esperat de
laprenentatge i, si aquest resultat falla, mirar quina de les parts
que componen la lnia daprenentatge provoca lerror. Si es
descobreix que una part de la lnia est incompleta o equivocada,
se li assignar lerror i sintentar domplir-la de nou correctament
i permetre que lalumnat arribi al resultat final correcte. Com en
un programa dordinador.
En alguns casos, sestableix que la lnia que provoca lerror va
quedar incompleta en un curs molt anterior al que lalumne es
troba ara, i es plantegen alternatives diverses en les que
lestratgia sempre s la domplir el forat (preparar treballs
alternatius als de la resta de la classe, separar lalumne del grup i
donar-li sessions individuals o en petit grup en base a continguts
daltres cursos anteriors, formar grups de nivell inferior...)
Usa nmeros
Compara persones
Individual
Descobreix qu no saben
No hi ha participaci
Hi ha participaci
Usa exercicis
Observa evidncies
Respecte dels contextos rics, veure document del mateix autor a la carpeta de
Redescripci
Competncia
C. Lingstica, comunicativa i
audiovisual
contrastar-la, consensuar-la
Argumentar
...
...
resultat
Avaluar i ajustar aquest procs
Cada membre del grup ha de ser capa de:
presa de decisions
comunicaci
valors cooperatius
reflexi
...
...
..
f.
11
La certificaci
En el tema de la certificaci, cal disposar dun marc de referncia
compartit amb lequip de professorat del centre. Aquest s un
punt on arribar, donat que la majoria de centres es troba a molta
distncia daconseguir aquest consens. Per sha dintentar
disposar del marc de referncia ms compartit possible i,
indefectiblement, tu lhas de tenir.
La meva proposta, en la lnia de lavaluaci de competncies
matemtiques de PISA, s marcar tres nivells:
-
NIVELL
REPRODUCTIU
1-2
Representacions i
definicions
estndards
Clculs rutinaris
Procediments
rutinaris
Soluci de
problemes de
rutina
NIVELL CONNECTIU
NIVELL REFLEXIU
3-4
5-6
Construcci de
models
Traducci,
interpretaci i
soluci de
problemes
estndard
Mtodes mltiples
ben definits
Formulaci i
soluci de
problemes
complexos
Reflexi i
comprensi en
profunditat
Aproximaci
matemtica
original
Mltiples mtodes
complexos
Generalitzaci
12
Tasques pobres:
Podrem situar en aquesta categoria tasques com les segents:
- Calcula el mcm de 40 i 100
- Busca al diccionari la paraula perseverant i escriu una frase
que la inclogui.
- Aqu tens una llista dels rius de Catalunya, amb algunes de
les seves caracterstiques. Ordenals segons la seva longitud.
- Busca algunes dades de la vida de Wagner i les seves peres
ms conegudes, i escriu les caracterstiques de lpera
romntica del segle XIX.
- Dibuixa les parts del tub digestiu i posa-hi els noms
respectius.
13
Una tasca que provoca una activitat del nivell 1 o 2 seria una tasca
pobre, habitual en els llibres de text i en les nostres aules. Una
tasca que interessa poc, no motiva, davant de la qual noms hi ha
dues respostes o actituds de lalumnat: o la saben fer, i la fan, o
no la saben fer i no fan res. Per tant, s una tasca que provoca
laparici de dos grups a la classe en funci de lactivitat, els
actius i els inactius. Sovint consisteix nicament en agafar la
pgina del llibre de text on est la resposta i copiar-la, que tamb
acaba generant els dos grups assenyalats.
s una tasca mecnica, simple, sense repte, que no facilita
lentrada de coneixement de fora del centre, que no aporta un
context que serveixi per a orientar lactivitat de lalumne, una
tasca sovint repetitiva, que desenvolupa poques competncies i
costa de trobar connexions amb altres temes de la prpia rea i
amb altres rees, de la que no es veu fcilment alguna aplicaci
prctica, poc relacionada amb la realitat.
Tasques riques5:
Podrem anomenar aix tasques com les segents:
- Per una parada del centre de Vilassar passen dues lnies
dautobusos, la lnia A i la lnia B. Totes dues comencen a
funcionar a les 6 del mat. La primera lnia, la A, fa un
recorregut curt, i torna a passar per la parada del centre al
cap de 40 minuts. La lnia B, en canvi, dna una volta ms
llarga, i triga 1 hora i 40 minuts en tornar a la parada del
centre. A quina hora es tornaran a trobar tots dos autobusos
a la parada del centre? Quantes vegades es trobaran en tota
una jornada, si pleguen a les 12 de la nit?
- Tu, ets perseverant? Si dius que s, per qu creus que ho ets?
Si dius que no, per qu creus que no ho ets?
Els companys i les companyes del teu grup de treball, en sn,
de perseverants? Parleu-vos-ho i prepareu alguns
5
Sobre el procs denriquiment duna tasca pobra i de la seva gesti, es pot consultar el
document especfic.
14
16
Quantitat
Espai i forma
Construcci de
models
Canvi
Destreses de
soluci de
problemes
Relacions i
incertesa
Continguts
que
sadquireixen
Processos que
es realitzen
Contextos on
sapliquen
coneixements i
destresses
Personal
Educativa
Professional
Pblica
Cienctfica
17
Textos discontinus
(llistes,
formularis..)
Narraci,
exposici,
argumentaci
Format
Procs
del text
de lectura
Situacions
segons ls al
que es destina el
text
Privat
Pblic
Professional
Educatiu
18
Descripci,
explicaci I
predicci de fets
cientfics
Fsica
Comprensi de la
investigaci
Qumica
Biologia
Interpretaci de
proves i
conclusions
Cincies de la
Terra i de lespai
Coneixements
conceptes
cientfics
Processos
cientfics
Situacions o
contextos
cientfics
Cincies de la vida i
la salut
Cincies de la
Terra i el medi
ambient
Cincies
relacionades amb
tecnolgies
19
Representaci
Anlisi i disseny de
sistemes
Resoluci
Reflexi
Detecci i soluci
de problemes
Comunicaci
Processos de
soluci de
problemes
Tipus de
problema
Situacions o
contextos de
problemes
De la vida personal,
del treball, del
lleure, de la
comunitat o de la
societat
20
21
- al final del tema, poso un examen per saber fins a quin punt
cada alumne ha assolit el coneixement que jo he presentat;
- finalment, poso una nota que respon a criteris objectius de
correcci de lexamen.
La realitat, el dia a dia de la feina de professor/a, tossudament,
ens mostra com fracassa aquesta seqncia daprenentatge, per
una gran part del professorat no busca les raons del fracs ni
alternatives que la millorin. Prepara un seguit dautojustificacions
que lalliberin de la responsabilitat professional en el fracs.
Fracs tant per lalumnat que no supera la prova de final de tema i
es queda a gran o petita distncia del que considerarem adequat
per aprovar, i fracs pels alumnes que, tot i aprovar, no veiem cap
on els porta aquest coneixement adquirit, ms enll de continuar
estudiant.
Per tant, a lhora dafrontar lavaluaci per competncies, ens
trobem davant dun problema molt gros: les creences implcites
configuren la manera de fer tamb en lavaluaci, i no hi ha cap
inters inicial, cap estmul, cap motivaci per a millorar-la.
22
Poden ser consultades tant la tesi doctoral de Manel Sol com algunes publicacions al voltant
del treball per competncies en lmbit universitari.
23
24
Aspectes
prioritzats
situacions.
daltres persones
xit
els arguments
situacions
complexes
(companys i companyes,
professorat)
crtica
Usa les TIC i
TAC com a
eina quan
correspon de
fer-ho
Argumenta en
un debat
Analitza
s una persona
25
26
27
En qu consisteix la BP
28
30
Decisions de centre
Finalment, hi ha algunes decisions que depenen de cada centre i
que no haurien de defugir. Una delles s acordar les prioritats
respecte a les competncies a desenvolupar, decisi que dependr
en bona mesura del context, de lentorn, de lalumnat, en
definitiva, del centre.
Una altra s quan es considera que sha daprovar i quan sha de
suspendre. La tradici habitual en els centres no s destablir
consens en temes conflictius, que sabem que portaran a
controvrsies ms o menys enrgiques. Per cal tenir en compte
que aquestes decisions seran les que imprimiran carcter a cada
centre educatiu, configuren bona part de la imatge cara a
lexterior i al propi alumnat.
Per a prendre aquesta mena de decisions proposo dues vies a
recrrer, dues fonts, relacionades en un procs de baix a dalt i de
dalt a baix.
31
Lleis
Decrets
Currculum
Orientacions
Reflexi sobre la
prctica
Comunitat de
prctiques
32