Você está na página 1de 1
  • 2 LA VANGUARDIA

TARRAGONA

DIVENDRES, 18 DESEMBRE 2009

PATRIMONI OCULT LA RIQUESA DE L'ART RUPESTRE A TARRAGONA

● 1 IPHES
● 1
IPHES
● 2 IPHES
● 2
IPHES

1.

Figura femenina

recentment descoberta a la serra de Montsant

2.

Algunes

pintures es troben en un avançat estat de deteriorament

3.

Imatge del

jaciment conegut como Mas d’en Llort, a Prades

5.

Arquer d’una

escena de cacera d’Ulldecona

4. Jaciment Mas d’en Carles, a Prades

Art amb milers d'anys

● 3
● 3

MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA

● 4
● 4

MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA

● 5
● 5

MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA

ten aquelles coses a les quals dó- nes importància”. Així, per exemple, les accions de caça són habituals, però en cap cas les úniques. Hi ha art pre- històric figuratiu però, a partir

d’un determinat moment, també hi ha arti figuratiu esquemàtic o abstracte, més semblant a l’expre- ssió d’una idea que al retrat d’una escena. Un art esquemàtic que ex- pressa conceptes i que,en bona mesura, és darrera dels inicis de l’escriptura ideogràfica. I a la se- rra de Prades hi ha bons exem- ples de tots dos estils (fotos 3 i 5). En el cas del conjunt rupestre de les ermites d’Ulldecona, es tracta d’escenes de cacera, el mi- llor exemple de cacera del territo- ri català i dels més significatius de tot el llevant espanyol. Hi ha cérvols, cabres, cavalls perse- guits i acosats per les fletxes dels arquers que porten a pensar que els habitants d’aquestes prehistò- rics coves d’Ulldecona es re- unien en una data assenyalada per celebrar una gran cacera. Les escenes presenten, fins i tot, ar- quers que tenen trets facials, co- sa que significa que és un perso- natge que volen que es reconegui perquè, molt possiblement, sigui un ésser mitològic que coneixien

NOVETATS CONTÍNUES

En els últims dos anys s'han descobert més de 30 jaciments rupestres a Catalunya

DIVULGACIÓ COMPLEXA

És un art feble i fàcil de malmetre i això en complica la divulgació, segons els experts

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

Treballem per donar a co- nèixer aquest patrimoni, però és un patrimoni molt feble i fàcil de malmetre i, per tant, cal anar molt amb compte amb la manera com es divulga”, raona Josep Cas- tells, del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Així, per exemple, la descober- ta de pintures rupestres descone- gudes a la comarca del Priorat s’ha anunciat quan ja fa gairebé tres anys que s’estudien i hi treba- llen equips de científics. Es trac- ta, principalment, de conjunts amb manifestacions de tipus es- quemàtic i abstracte dels perío- des neolític bronze, a més d'un petit grup d'abrics amb represen- tacions figuratives amb trets na- turalistes. La majoria dels nous abrics es troben en un avançat es- tat de deteriorament a causa de l'erosió natural (presència de co- lònies de líquens, fongs, algues) que amb els seus processos bio- químics ajuden la disgregació de la superfície rocosa que ha des- truït la major part de les pintures rupestres (foto 2)”, observa Ra- mon Viñas, expert en art rupes- tre de l’Institut Català de Pa- leoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). La difícil interpretació de l’art prehistòric, però, tampoc en faci- lita la seva difusió. Què signifi- quen i quin sentit tenen totes aquestes pintures no és una pre- gunta de resposta senzilla. No obstant això, Viñas ho sintetitza d’una manera força directa:

Com qualsevol societat, es pin-

2 LA VANGUARDIA TARRAGONA DIVENDRES, 18 DESEMBRE 2009 PATRIMONI OCULT LA RIQUESA DE L ' ART

i sobre el qual ja s’explicaven his- tòries” (foto 4). Però no són tot escenes de ca- cera. A les pintures descobertes al Priorat, per exemple, hi apa- reixen alguns nous elements es- quemàtics i abstractes i diverses representacions figuratives on destaquen, a banda d’alguns ar- quers i animals, les restes d'una figura femenina (foto 1), similar a les que es troben a la Roca dels Moros de Cogul. A Cogul, a la co- marca de les Garrigues, s’hi troba un dels jaciments prehistòrics més coneguts d’Europa, desco- bert el 1908. Aquesta mena d’art té un va- lor trascencental perquè ens aporta gairebé l’única informació que tenim dels homes prehistò- rics i les pintures ens parlen de tot: d’estratègies de cacera, d’agri- cultura, de migracions, de com anaven vestits, de quines eines te- nien, dels seus ornaments, de llocs de culte”, afirma Josep Cas- tells. Tota una cosmovisió pinta- da a les roques. Queda encara, però, molt camí per recórrer. Ho demostra, per exemple, que només els últims dos anys hagin sortit a la llum més d’una trentena de jaciments o, dit d’una altra manera, gairebé el 30% de tot l’art rupestre que es conserva a Catalunya. Els avenços científics, a més, obren possibilitats que semblaven ini- maginables pocs anys enrere. És el cas de la datació precisa del moment que van fer-se les pintu- res. Així, en el cas de les pintures d’Ulldecona, ja s’han iniciat els treballs per datar-les, cosa de la qual s’encarregarà un laboratori de Texas pertanyent a la A&M University. Es tracta d’un estudi que per- met fer la datació a partir dels oxalats, és a dir, a partir dels resi- dus que deixen a les roques un se- guit d’organismes microscòpics. Dit d’una altra manera, es tracta d’analitzar els fongs microscò- pics que, fa milers d’anys, van quedar a les roques que van ser- vir de bases dels panels pictòrics prehistòrics. D’aquesta manera podrem començar a construir un marc de referència cronològic per al patrimoni d’aquest con- junt. Fins al moment, els resul- tats obtinguts ens situen en un rang d’entre 8.000 i 5.000 anys d’antiguitat”, explica Ramon Vi- ñas, director del projecte i expert de l’IPHES en art rupestre. c