2 LA VANGUARDIA
P A T R I M O N I O C U L T L A R I Q U E S A D E L ' A R T R U P E S T R E A TA R R A G O N A
●
1 ●
>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR
“Treballem per donar a co-
nèixer aquest patrimoni, però és
un patrimoni molt feble i fàcil de
malmetre i, per tant, cal anar
molt amb compte amb la manera
com es divulga”, raona Josep Cas-
tells, del Servei d’Arqueologia de
la Generalitat de Catalunya.
Així, per exemple, la descober-
ta de pintures rupestres descone-
gudes a la comarca del Priorat
s’ha anunciat quan ja fa gairebé
tres anys que s’estudien i hi treba-
llen equips de científics. Es trac-
ta, principalment, de conjunts
amb manifestacions de tipus es-
quemàtic i abstracte dels perío-
des neolític bronze, a més d'un
petit grup d'abrics amb represen-
tacions figuratives amb trets na-
turalistes. “La majoria dels nous
abrics es troben en un avançat es-
tat de deteriorament a causa de
l'erosió natural (presència de co-
lònies de líquens, fongs, algues)
que amb els seus processos bio-
químics ajuden la disgregació de
la superfície rocosa que ha des-
truït la major part de les pintures
rupestres (foto 2)”, observa Ra-
mon Viñas, expert en art rupes-
tre de l’Institut Català de Pa-
leoecologia Humana i Evolució
Social (IPHES).
La difícil interpretació de l’art
prehistòric, però, tampoc en faci-
lita la seva difusió. Què signifi-
quen i quin sentit tenen totes
aquestes pintures no és una pre-
gunta de resposta senzilla. No
obstant això, Viñas ho sintetitza
d’una manera força directa:
“Com qualsevol societat, es pin-
Art amb
IPHES
milers d'anys
●
3 ●
MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA
ten aquelles coses a les quals dó-
nes importància”.
Així, per exemple, les accions
de caça són habituals, però en
cap cas les úniques. Hi ha art pre-
històric figuratiu però, a partir
T A R R A G O N A
2 1. Figura femenina
4 ●
MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA
d’un determinat moment, també
hi ha arti figuratiu esquemàtic o
abstracte, més semblant a l’expre-
ssió d’una idea que al retrat d’una
escena. Un art esquemàtic que ex-
pressa conceptes i que,en bona
mesura, és darrera dels inicis de
l’escriptura ideogràfica. I a la se-
rra de Prades hi ha bons exem-
ples de tots dos estils (fotos 3 i 5).
En el cas del conjunt rupestre
de les ermites d’Ulldecona, es
tracta d’escenes de cacera, el mi-
llor exemple de cacera del territo-
ri català i dels més significatius
de tot el llevant espanyol. Hi ha
cérvols, cabres, cavalls perse-
guits i acosats per les fletxes dels
arquers que porten a pensar que
els habitants d’aquestes prehistò-
rics coves d’Ulldecona es re-
unien en una data assenyalada
per celebrar una gran cacera. Les
escenes presenten, fins i tot, ar-
quers que tenen trets facials, “co-
sa que significa que és un perso-
natge que volen que es reconegui
perquè, molt possiblement, sigui
un ésser mitològic que coneixien
DIVENDRES, 18 DESEMBRE 2009
recentment
descoberta a la
serra de Montsant
2. Algunes
pintures es troben
en un avançat estat
de deteriorament
3. Imatge del
jaciment conegut
como Mas d’en
Llort, a Prades
5. Arquer d’una
escena de cacera
d’Ulldecona
4. Jaciment
Mas d’en Carles,
a Prades
IPHES
i sobre el qual ja s’explicaven his-
tòries” (foto 4).
Però no són tot escenes de ca-
cera. A les pintures descobertes
al Priorat, per exemple, hi apa-
reixen alguns nous elements es-
quemàtics i abstractes i diverses
representacions figuratives on
destaquen, a banda d’alguns ar-
quers i animals, les restes d'una
figura femenina (foto 1), similar a
les que es troben a la Roca dels
Moros de Cogul. A Cogul, a la co-
marca de les Garrigues, s’hi troba
un dels jaciments prehistòrics
més coneguts d’Europa, desco-
bert el 1908.
5 “Aquesta mena d’art té un va-
lor trascencental perquè ens
aporta gairebé l’única informació
que tenim dels homes prehistò-
rics i les pintures ens parlen de
tot: d’estratègies de cacera, d’agri-
cultura, de migracions, de com
anaven vestits, de quines eines te-
nien, dels seus ornaments, de
llocs de culte”, afirma Josep Cas-
tells. Tota una cosmovisió pinta-
da a les roques.
Queda encara, però, molt camí
per recórrer. Ho demostra, per
exemple, que només els últims
dos anys hagin sortit a la llum
més d’una trentena de jaciments
o, dit d’una altra manera, gairebé
el 30% de tot l’art rupestre que
es conserva a Catalunya. Els
MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA avenços científics, a més, obren
possibilitats que semblaven ini-
N O V E TATS CONTÍ NU ES maginables pocs anys enrere. És
el cas de la datació precisa del
En els últims dos moment que van fer-se les pintu-
anys s'han descobert res. Així, en el cas de les pintures
d’Ulldecona, ja s’han iniciat els
més de 30 jaciments treballs per datar-les, cosa de la
rupestres a Catalunya qual s’encarregarà un laboratori
de Texas pertanyent a la A&M
University.
DIVU LGACI Ó C OMPLEXA Es tracta d’un estudi que per-
És un art feble i fàcil met fer la datació a partir dels
oxalats, és a dir, a partir dels resi-
de malmetre i això en dus que deixen a les roques un se-
complica la divulgació, guit d’organismes microscòpics.
Dit d’una altra manera, es tracta
segons els experts d’analitzar els fongs microscò-
pics que, fa milers d’anys, van
quedar a les roques que van ser-
vir de bases dels panels pictòrics
prehistòrics. “D’aquesta manera
podrem començar a construir un
marc de referència cronològic
per al patrimoni d’aquest con-
junt. Fins al moment, els resul-
tats obtinguts ens situen en un
rang d’entre 8.000 i 5.000 anys
d’antiguitat”, explica Ramon Vi-
ñas, director del projecte i expert
de l’IPHES en art rupestre.c