Anàlisi de la realitat juvenil de

VILANOVA DEL VALLÈS

Gener de 2010

Ajuntament de Vilanova del Vallès

Regidoria de Joventut

Consell Comarcal del Vallès Oriental

 Presentació

L’ajuntament de Vilanova del Vallès, a través de la Regidoria de Joventut i amb el

suport del Consell Comarcal del Vallès Oriental, està impulsant l’elaboració del Pla local
de Joventut del municipi d’acord amb els criteris establerts al Pla Nacional de Joventut
de la Generalitat de Catalunya.

Per a l’elaboració d’un Pla local de Joventut és necessari conèixer de forma exhaustiva
la realitat juvenil, és a dir, volem saber quina és la situació dels joves del municipi i
quines són les seves necessitats per tal de poder oferir unes respostes més efectives.
És en aquest context en el que es desenvolupa l’anàlisi de la realitat juvenil de Vilanova
del Vallès.

Primerament cal que definim a què ens referim quan parlem del col·lectiu jove ja que
és tracta d’un concepte força obert i difícil de determinar. En aquest anàlisi parlarem
de joves, segons la definició de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de
Catalunya, com a totes aquelles persones amb edats compreses entre els 15 i els 29
anys.

L’anàlisi de la realitat juvenil que es presenta a continuació doncs representa la

primera pedra per a l’elaboració del Pla Local de Joventut de Vilanova del Vallès amb la
voluntat de donar resposta a les mancances i les necessitats identificades al llarg
d’aquest diagnòstic.
 Procés metodològic

La metodologia que s’ha emprat per a l’elaboració del diagnòstic de la realitat juvenil
de Vilanova del Vallès es va dissenyar de forma conjunta entre la Regidoria de Joventut
de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i el Consell Comarcal del Vallès Oriental.

Partim doncs d’un punt inicial ja que es tracta del primer Pla Local de Joventut del
municipi. La concepció acordada d’aquest és la de que esdevingui un procés
dinamitzador en si mateix del col·lectiu jove mitjançant la participació. Per altra banda,
i donada la novetat del futur Pla, existeix una clara voluntat d’incidència transversal
sobre les diferents àrees de l’organització municipal, entenent que el Pla Local de
Joventut no és un caprici de la Regidoria sinó una necessitat col·lectiva del consistori i
del conjunt del municipi. És per aquest motiu que resulta força important anar
implicant al màxim d’agents possible en l’elaboració d’aquest per tal de socialitzar les
mancances i necessitats del col·lectiu jove i per tant poder oferir a la llarga una
resposta col·lectiva per a aquestes.

Els diferents criteris que han basat l’anàlisi han estat:

-Lideratge i consens polític: necessitat de treballar la dimensió política i el lideratge

ferm del procés.

-Transversalitat del projecte: recull de la perspectiva tècnica i política de les diferents

àrees i incidència en elles des del Pla.

-Realisme: dimensionar de forma adequada el procés de diagnòstic i el futur Pla a la

realitat del municipi de Vilanova del Vallès.

-Participació activa:comptar amb la participació activa dels diferents agents; polítics,

tècnics, joves i altres agents socials del territori.
El procés metodològic per a la realització de l’anàlisi de la realitat juvenil s’ha
desenvolupat en tres fases.

Primera fase: Disseny del projecte

En aquesta primera fase l’objectiu principal que es pretenia assolir era el disseny
metodològic del procés. Calia adaptar el disseny a les característiques del municipi i
dimensionar-lo a les possibilitats d’aquest per tal d’impulsar un treball realista i
adaptat a les necessitats del territori. Aquest procés es va dissenyar conjuntament amb
la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i el Consell Comarcal
del Vallès Oriental.

Segona fase: Anàlisi de la realitat juvenil

Aquesta segona fase comprenia el treball de camp i consistia en:

-Anàlisi quantitatiu de la realitat juvenil del municipi.

-Identificació del mapa de recursos.

-Anàlisi qualitatiu de la realitat juvenil a través del treball participatiu amb els joves.

El procés d’anàlisi i diagnòstic ha comptat per tant amb un treball de contextualització

previ a partir de l’anàlisi de dades secundàries i pel qual s’han fet servir els següents
recursos:

-Recollida i explotació de dades secundàries: recursos i equipaments amb presència

juvenil, polítiques de joventut i entitats i associacions.

-Anàlisi socio-demogràfic de la població a través dels Recursos d’explotació de dades

(EDE) de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

-Pel que fa a l’anàlisi qualitatiu s’ha realitzat sessions de treball amb l’IES Vilanova del
Vallès, l’enquesta jove i entrevistes amb responsables polítics, tècnics i agents socials.
 - L’enquesta jove

L’anàlisi de l’enquesta jove s’ha realitzat amb el suport de les àrees d’estudis i de
participació del Consell Comarcal del Vallès Oriental. Han estat un total de 43
enquestes realitzades a joves del municipi, fetes a l’IES Vilanova del Vallès, al Casal de
Joves i a joves associats i no associats del municipi.

L’enquesta feta als joves de Vilanova del Vallès ha estat resposta per 43 persones, amb
edats compreses entre els 14 i els 25 anys. En el cas d’aquest municipi parlem d’un
grup relativament heterogeni d’edats, amb un gruix de joves enquestats que és
concentra entre els 14- 16 anys.

Perfil dels enquestats

23-25

20-22

Noia
17-19
Noi

14-16

20 10 0 10 20

- Introducció i dinàmica de treball a l’IES

El 3 de desembre es va celebrar a l’IES Vilanova del Vallès, el Judici dels joves als
municipis de Vilanova del Vallès i Vallromanes. Concretament es jutjava la situació
dels joves en aquests municipis, i es va atendre tant als seus Aspectes positius, com als
Aspectes negatius. Es tractava d’una activitat en la què van participar els alumnes de
4rt d’ESO.

Es va treballar en dues sessions: la primera d’elles (2 de desembre) va ser una sessió de

treball en grups de debat reduïts, en la què els/les alumnes participants van poder
formular i debatre els aspectes positius o negatius de la situació dels joves al seu
municipi. Es van formar 6 grups: els grups d’alumnes de Vilanova estaven formats per
unes 10-12 persones, i els alumnes de Vallromanes es van distribuir en dos grups de 4
persones. Una meitat dels grups en cada cas es va centrar en els aspectes positius, i
l’altra meitat es va centrar en els aspectes negatius.

Per tal de centrar i ordenar els debats, es van proposar els següents àmbits de treball,
sobre els què cada grup va formular i debatre les seves aportacions, i sobre els què es
presenten els resultats amb aquest informe:

 Educació
 Salut
 Mobilitat
 Oci,lleure i cultura
 Participació
 Emancipació i altres

Els grups de Vilanova (A, B, C i D) es van dividir inicialment en tres subgrups d’unes 4
persones, per tal de formular les Aportacions inicials. Després es van posar en comú
totes les aportacions del grup i es va obrir el debat. Com a conclusions, es van recollir
aquells aspectes (positius o negatius) que comptaven amb l’acord de la major part del
grup, o amb el consens dels seus membres Aspectes consensuats.

Cada grup de debat estava acompanyat per una persona, amb el paper de dinamitzar i
centrar els debats, així com de recollir els resultats (tècnic de joventut municipal,
tècniques del consell comarcal i professors de l’IES).

La segona sessió es va realitzar el 16 de desembre, i aquesta sessió va servir per

exposar en plenari (amb tots/es els/les alumnes de 4rt d’ESO) les conclusions de cada
grup, a través de dues persones com a portaveus de grup.
Així, d’una banda, els/les portaveus dels dos grups de Vilanova i el grup de
Vallromanes que havien treballat els aspectes positius, van realitzar el paper
d’advocats defensors del seu municipi i van exposar els arguments a favor; mentre que
els/les portaveus dels grups de Vilanova i el grup de Vallromanes que havien treballat
els aspectes negatius, van realitzar el paper de fiscalia del seu municipi, i van exposar
els arguments en contra.
D’aquesta manera, el tècnic de joventut dels dos municipis, amb el paper de jutge, va
recollir els resultats d’aquesta activitat per tal d’incorporar-los a les Anàlisis de la
realitat juvenil (de Vilanova del Vallès i de Vallromanes, respectivament) que
actualment s’estan elaborant i que han de servir per fer els Plans locals de joventut
d’aquests dos municipis.

Tercera fase: Diagnòstic

Finalitzat aquest treball de camp s’elabora un esborrany de diagnòstic i una síntesi del
material base per a realitzar una sessió de devolució. En aquesta sessió que es
realitzarà el proper dia 6 de febrer de 2010 al Casal de Joves de Vilanova es convocarà
als joves del municipi amb un doble objectiu: per una banda, retornar els resultats del
diagnòstic i per l’altra proposar i començar a construir i consensuar les principals línies
d’actuació que ha de desenvolupar el futur Pla Local de Joventut.
Estructura de l’informe

La informació que es presenta a continuació s’han estructurat segons els àmbits que
han estat objecte de l’anàlisi i s’han complementat amb una introducció al context
territorial de la comarca i del municipi així com de l’estructura de la població del
municipi. En cadascun d’aquests apartats s’aporten dades extretes de l’anàlisi socio-
demogràfic de la població de Vilanova del Vallès obtingudes a través del Institut
d’Estadística e Catalunya i de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Oriental. Per
facilitar la comprensió d’aquestes dades s’incorporen algunes taules i gràfics. Cal fer
esment però a la poca funcionalitat d’aquestes dades ja que la gran majoria són de
l’any 2001 i el context municipal ha variat força respecte de les dades recollides. Per
altra banda, es presenten les actuacions concretes de l’Ajuntament impulsa des dels
diferents departaments i per últim la visió i percepció dels mateixos joves entorn de
cada àmbit temàtic.
 Context territorial

- La comarca del Vallès Oriental

La comarca del Vallès Oriental consta de 43 municipis i es troba situada a 30

quilòmetres de Barcelona. La seva capital és Granollers, amb 60.658 habitants. És un
territori que es caracteritza per la seva gran heterogeneïtat, ja que combina zones de
gran implantació industrial i urbana amb zones amb un marcat caràcter rural.

Les característiques dels municipis que la componen també és molt diversa. Així, al
Vallès Oriental hi ha municipis amb una població inferior als mil habitants i municipis
amb una població que ronda o supera els 50.000, també amb característiques
socioeconòmiques molt diverses. No obstant això, la seva situació geogràfica li permet
disposar d’una immillorable xarxa de comunicacions així com d’una gran varietat
d’atractius turístics.

En el conjunt de l’àmbit metropolità de Barcelona, el Vallès Oriental ocupa l’extrem

nord-oriental de la Regió, en plena depressió prelitoral catalana. Donada la seva
situació geogràficament estratègica, la travessen importants línies de comunicació del
país. Té 851,9 km2 de superfície, la qual cosa la situa com la comarca més extensa de
l’àmbit metropolità, i la cinquena en població, amb 394.061 habitants l’any 2004.

El Vallès Oriental s’ha beneficiat del paper difusor de Barcelona i la saturació de la

mateixa ciutat comtal. Aquests factors, juntament amb un desplaçament de la
indústria a les comarques del seu entorn, han provocat que el Vallès Oriental
experimenti un salt demogràfic brusc i una important transformació de la seva
estructura productiva, caracteritzada per un pes reduït del sector primari, una forta
industrialització i un procés de terciarització emergent.
La comarca compta amb nombrosos espais naturals molt ben conservats i amb una
varietat de paisatges de gran bellesa. Prova d’això són el Parc Natural del Montseny,
catalogat per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera, i el Parc Natural del Montnegre
i el Corredor, la zona dels cingles de Bertí, amb el seu característic perfil rocós i on es
pot trobar el santuari de Sant Miquel del Fai, o el Parc Rural de Gallecs. També s’hi
poden trobar totes les infraestructures i els serveis necessaris per gaudir d’una estada
atractiva, amb activitat i descans.

El Vallès Oriental compta amb un important patrimoni històric i artístic. Els jaciments
prehistòrics a la Roca del Vallès, Aiguafreda, Vallgorguina i Vilalba Sasserra, les restes
ibèriques a Llinars del Vallès, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines i Sant
Fost de Campsentelles, i les restes romanes a la Garriga i Llinars del Vallès, en són bons
exemples. El romànic també té una destacable representació amb vint esglésies a tot
el territori. Però parlar del Vallès Oriental és parlar de modernisme, que compta amb
importants punts de referència, com l’Illa Raspall de la Garriga i altres enclavaments a
Caldes de Montbui, l’Ametlla del Vallès, Cardedeu, Granollers, Figaró-Montmany i
Santa Maria de Palautordera, que demostren la importància que aquest moviment
artístic va tenir a la comarca.

El Vallès Oriental també és una comarca amb una gran oferta comercial, que va des del
comerç més tradicional dels pobles més petits a la gran oferta comercial de les grans
ciutats com Granollers, Mollet del Vallès, la Garriga, Sant Celoni o Cardedeu.
 - El municipi de Vilanova del Vallès

El terme municipal de Vilanova del Vallès es situa a la conca del riu Mogent sota la
cadena Pre-litoral catalana i la vall de Valldoriolf. El municipi està situat en plena
depressió Pre-litoral catalana, el gran canal de pas del Vallès entre les muntanyes de la
costa i els massissos del Montseny i St. Llorenç de Munt. Te una extensió de 15,2 km2 i
4.822 habitants (font: padró municipal a 31 de desembre de 2009). El terme municipal,
limita al nord amb els municipis de La Roca del Vallès i Granollers (capital de comarca).
A l’est limita amb els termes municipals de Vilassar de Dalt i Òrrius. Al sud limita amb
el terme municipal de Vallromanes i a l’oest limita amb el terme municipal de
Montornès del Vallès. El nucli de la població es troba a una distància de 21 km de la
ciutat de Barcelona en direcció nord-est, i està connectat amb la regió a través de la
xarxa viària i especialment per l’autopista AP-7 (Sortida 13). Vilanova del Vallès està
format per dotze nuclis de població: Barri rodes, Barri Ca l’Alegre, Barri Can Cebrià,
Barri Can Nadal, Barri El Xargall, Barri de la Casa Nova (anteriorment “Polígon Vallesà”),
Barri Bosc Ruscalleda, Barri Can Bosc, Barri Can Jornet, Barri Can Rabassa, Barri Les
Roquetes i el nucli urbà. Així doncs el terme municipal de Vilanova del Vallès està
caracteritzat pel seu elevat grau de dispersió.

El terme municipal de Vilanova del Vallès es va formar el 1.984 per segregació de part
dels territoris de Montornès i de la Roca, als quals pertanyia el poble abans anomenat
Vilanova de la Roca.

L’assentament urbà (nucli urbà) de Vilanova del Vallès s’ha produït a partir de la seva
ubicació en la cruïlla de camins que formen les carreteres de Masnou - Granollers i la
de Sant Adrià – La Roca del Vallès, a més de la proximitat al riu Mogent.

L’agricultura i la ramaderia han estat activitats inicials d’aquest nucli de població,

aprofitant les zones prop del riu per l’horta i la resta per cereal. El procés
d’industrialització del país produït a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta,
la construcció de l’autopista en els anys seixanta, el creixement de les urbanitzacions
en els anys setanta i les corrents migratòries produïdes a l’Estat Espanyol,
conjuntament amb l’allau de segona residència promoguda per la població de
Barcelona, han canviat l’estructura de població del nucli de Vilanova del Vallès. El
creixement dels nuclis de segona residència en la vessant de la serralada costera ha
estat manifest, i en la majoria de casos ha estat en detriment de la riquesa forestal
d’aquestes contrades, en l’obertura incontrolada de camins i en la degradació del
territori. Seguint el curs de la carretera fins a Sta. Quitèria i en direcció de llevant s’han
anat produint assentaments residencials recolzats en la falda de la cadena Pre-litoral
que han transformat l’ús i el paisatge original. Els assentaments residencials de segona
residència, fruit d’una necessitat a vegades provocada, han trobat a Vilanova del Vallès
una permissivitat suficient al llarg dels darrers anys.

Els terrenys ubicats a la conca del riu Mogent han possibilitat un alt aprofitament
agrícola, així com els situats en la zona de Valldoriolf una bona utilització ramadera. No
obstant això, la progressiva industrialització de la comarca del Vallès Oriental ha
disminuït la població a ambdues activitats. La vorera dreta ha estat el lloc on s’han
instal·lat majoritàriament les activitats agrícoles i ramaderes i on els assentaments de
població han estat de poca importància. La proximitat de l’accés a l’autopista AP-7 i la
seva connexió amb la carretera del Masnou a Granollers, ha possibilitat la creació
d’assentaments industrials en aquest sector. Les instal·lacions industrials a Vilanova del
Vallès són recents ja que fins els anys seixanta l’antiga parròquia de Vilanova de la
Roca tenia una economia preferentment de tipus agrícola. Disposa en l’actualitat de
quatre zones d’implantació industrial: Polígon industrial Masferrer, Zona de Cydesa
(junt a la Crta. De Valldoriolf), Barri de Can Pinxo i Barri de Sant Lleïr. És doncs, entre el
nucli urbà de Vilanova del Vallès i l’accés a l’autopista AP-7, al llarg de la carretera del
Masnou a Granollers on es situen la major part de les implantacions industrials. A part
d’aquests establiments, es situen en el casc urbà la indústria i tallers que han sigut
tradicionals a Vilanova, les indústries compatibles amb l’habitatge i els comerços.
 Context social: joves i població

Estructura de la població

Les dades de l’evolució de la població dels darrers anys a Vilanova del Vallès mostren
com es troba en un procés de creixement exponencial. Passa de 1.999 habitants l’any
1996, a 2.540 el 2001 (increment anual brut del 5.41), i a 4.459 al 2008 (increment
anual brut del 10.79). Es tracta d’un creixement exponencial molt superior al que
representa el Vallès Oriental.

L’estructura de la població presenta un pic entre els 30 als 40 anys, sobretot en dones.
També trobem un gran augment de les més noves generacions, sobretot dels 0 als 4
anys i, en menor grau, dels 5 als 9. En contrast, hi ha un buit important dels 10 als 24,
si bé a partir d’aquest límit superior, la piràmide torna a créixer.

Vilanova del
Gràfic 1 Piràmide de població de Vallès 2008

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.
Ens trobem, doncs, amb un alt índex de dependència juvenil1 (30, superior als de la
comarca i al de Catalunya), i amb un molt baix índex d’envelliment2 (49, molt menor al
77 del Vallès Oriental, o del 110 de Catalunya).

La població jove de 15 a 29 anys ha crescut de forma considerable, passant dels 458 al

1996 fins al 661 al 2008; però el creixement de la població general ha estat més alt i
això ha portat a que es reduís la proporció de joves del 23% al 15%.

Evolució de la població jove de 15 a 29 anys.

Gràfic 2 Municipi. 1996 - 2008

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001,
Estadística de Població 1996. Idescat.

La distribució per edats és similar tant a Vilanova com a Catalunya i el Vallès, si bé

observem una major presència de joves de 25-29 a Vilanova del Vallès.

Si ampliem l’anàlisi als joves de 10 a 34 anys, observem com hi ha una certa

dualització, tendent a l’envelliment: les franges amb més població són les més velles
(30-34 anys, amb el 36%, i 25-29, amb el 23%), seguida de la més jove (10-14 anys,
16%).

1
Índex de dependència juvenil = (població < 15 anys / població de 15 a 64 anys) *100
2
Índex d’envelliment = (població 64 anys / població < 15 anys) * 100
 Joves i educació

L’extensió de l’educació obligatòria en els estudis primaris i secundaris probablement

ha estat la causa que en les últimes dècades s’hagi detectat que en una sola generació,
els joves hagin superat àmpliament els nivells d’instrucció dels seus pares i que, per
tant, hi hagi hagut un increment important del nivell d’instrucció en aquest col·lectiu.
Probablement aquesta també és la principal causa per la qual la majoria dels joves de
Vilanova del Vallès d’entre 15 i 29 anys han cursat aquest nivell educatiu el 2001.

Joves de 15 a 29 anys segons nivell d'instrucció. Municipi i Catalunya.

Gràfic 3 2001. (percentatge)

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Cens 2001.

Idescat.

Les dades educatives de Vilanova mostren una població centrada a l’ensenyament

secundari, tant obligatori, com post-obligatori (cicles i batxillerat), amb percentatges
superiors als del conjunt de Catalunya. En canvi, també en comparació amb Catalunya,
hi ha menys fracàs escolar, però també menys percentatge d’ensenyament superior
(diplomatures, llicenciatures, doctorats).

Al municipi, les dones tenen un nivell educatiu molt superior als dels homes; els homes
tenen més percentatge d’ensenyament obligatori o inferior (44% dels homes, pel 39%
de les dones), i molt més post-obligatori no universitari (44% a 30%), fet que
lògicament es compensa amb un molt més alt percentatge de dones amb
ensenyament universitaris que els homes (30% al 12%).

Pel que fa als desplaçament per raons educatives, gairebé la meitat de la població va a
Barcelona (49%); Granollers (19%) i la Roca del Vallès (13%) també són destins
educatius principals.

Equipaments educatius

Els equipaments educatius públics amb que compta el municipi són:

- Escola bressol “La Baldufa”

- Escola bressol “Arbre Màgic”
- CEIP Escola Mestres Munguet-Cortés
- CEIP La Falguera
- IES Vilanova del Vallès

Pel que fa a la informació que es desprèn de l’enquesta en matèria d’educació es pot

deduir pel perfil d’edats dels qui responen, en la gran majoria de casos es tracta de
joves que estan estudiant ESO (un 86%). Només hi ha un cas de jove que estudia
Batxillerat i 4 casos de joves que estudien altres opcions (cicles formatius de grau mig o
estudis universitaris).

En relació a la seva consideració envers l’oferta formativa, les respostes presenten

certa variabilitat, amb un pes igualat entre aquelles que indiquen poc interès o
desconeixement per part dels joves (un 42% dels joves respon amb l’opció NS/NC) i els
que consideren bona l’oferta formativa existent a la comarca (també un 42% de
respostes han estat SÍ). Val a dir que un de cada 10 dels enquestats considera negativa
l’oferta formativa de la comarca.
Una àmplia majoria dels joves consideren que a casa seva i al seu entorn disposen de
condicions òptimes per a poder estudiar amb tranquil·litat. Només hi ha dues
respostes negatives i tres que opten per l’opció NS/NC. Quan se’ls ha plantejat l’opció
de si deixarien d’estudiar en cas de trobar feina, la resposta majoritària és clara: tres
de cada quatre enquestats valora més important seguir estudiant. Aquesta resposta va
estretament lligada amb la següent, referida al fet de si consideren que és més fàcil
trobar feina si tenen una base formativa més sòlida: és interessant veure com dels 43
enquestats pràcticament el 100% considera necessari i útil estudiar per poder accedir
o mantenir-se al mercat de treball en millors condicions.

Visions i percepcions dels joves

A nivell educatiu els joves valoren positivament l’oferta educativa del municipi en
matèria de condicions i recursos educatius sobretot pel que fa als nous centres.
Creuen que hi ha una oferta variada en matèria de xerrades, activitats i sortides.

Per altra banda critiquen la manca d’instal·lacions educatives adequades sobretot

pel que fa a l’actual edificació de l’IES Vilanova del Vallès.

A part d’això creuen que seria interessant poder gaudir d’alguna oferta de formació
professional al municipi així com de la biblioteca que està en construcció.
 Joves i treball

La situació laboral, segons grups d’edats quinquennals, mostra una alta població
activa. Això es mostra també en la franja 15-19 anys, on més d’un terç de la població
està ocupada (38%); a la dels 20-24 els actius són el 70% (el 90% dels quals està
ocupat); a la franja dels 25-29 els actius són ja el 90% (dels quals, el 91% estan
ocupats); i, finalment, la franja dels 30-34 hi observem una taxa d’activitat del 88%
(amb un 92% d’ocupació).

Gràfic 4 Població de 15 a 34 anys segons situació laboral. Municipi i Catalunya. 2001

Font: Elaboració
de la SGJ a partir
de les dades del
Cens 2001.
Idescat.

Pel que fa a gènere, veiem com els homes se centren en indústries manufactureres
(32%), construcció (20%), comerç i reparació (14%), i immobiliàries i lloguers (9%). Les
dones, per la seva banda, es troben concentrades a indústries manufactureres (25%),
comerç i reparació (20%), immobiliàries i lloguers (13%), i sanitat i serveis socials (9%).
Les ocupacions “masculinitzades” són indústries manufactureres (tot i la presència
d’un important 40% de dones) i la construcció (sector secundari). En canvi, les
“femininitzades” són sanitat i serveis socials, educació i comerç i reparació (tot i el 44%
dels homes), del sector terciari.

La situació professional dels i les joves de 16 a 29 anys, a Vilanova del Vallès, és

bàsicament assalariats fixos (60%) i assalariats eventuals (27%), amb només un 11%
d’empresaris per compte propi.

Pel que fa als desplaçament per motius laborals, Barcelona (32%) i Granollers (31%)
són els destins fonamentals, seguits a molta distància per Montornès del Vallès (9%).

Sobre les dades que podem extreure del buidatge de l’enquesta, en relació amb el
món del treball, cal dir que dels 43 joves enquestats 23 han respost afirmativament (un
55%), la gran majoria nois amb edats entre 15-16 anys, que han realitzat la seva
primera feina. És interessant veure com més del 90% dels joves que han treballat
alguna vegada tenen una valoració positiva de la feina que han fet o fan i en general
consideren que la qualitat de la feina (resposta pregunta 11) és correcta (un 35% així
ho manifesta), tot i que un 20% dels qui han treballat no troben bona la feina que han
fet en termes qualitatius.

Davant de la pregunta de si és fàcil trobar feina al propi municipi, la meitat dels

enquestats considera que trobar feina al propi municipi és complicat, i pràcticament
un 40% dels joves es decanta per l’opció NS/NC.

En general quan se’ls pregunta en quin tipus de professió els agradaria treballar cal dir
que pràcticament tots els enquestats tenen una idea més o menys precisa de que
volen ser de grans; de fet dels 43 enquestats només 4 han optat per l’opció “no ho sé”.
De cara als seus plantejaments de futur, els joves volen treballar en professions
vinculades al sector serveis, sovint de tipus liberal ( economista, escriptor, informàtica,
investigació o música). També hi ha un pes important d’opcions de professions que
impliquen la cura dels altres, com ara infermeria, puericultura o treballar en una escola
bressol.

En general els joves tenen molt esperit emprenedor, així davant la pregunta de si els
agradaria tenir el seu propi negoci, el 60% dels enquestats respon afirmativament, tot i
que un de cada 10 no contesta la pregunta i per tant es considera que és una opció
laboral que probablement no s’han plantejat.
 Joves, habitatge i emancipació

La taxa d’emancipació juvenil del conjunt de la població del municipi és del 58%. Les variacions
segons franges d’edat són molt importants. Els joves de 20-24 anys en un 77% no estan
emancipats; els de 25-29 anys, un 58% ho estan i un 42% no; i, en canvi, els de 30-34 estan
emancipats en un 84%.

Gràfic 5 Població de 20 a 34 anys segons si està o no emancipada. Municipi. 2001.

Font:
Elaboració de
la SGJ a partir
de les dades
del Cens 2001.
Idescat.

La tinença de l’habitatge és de propietat, amb un molt alt 80% (molt superior al 66% general
català); tot i que a més edat més propietat, i a menys edat més lloguer (20-24 anys, 60%
lloguer).

Analitzant ara els resultats de les dades de l’enquesta veiem com el tema de
l’emancipació juvenil presenta pràcticament només dos tipus de resposta: així, el 60%
considera que no és fàcil emancipar-se i un 35% respon amb l’opció NS/NC. Només es
comptabilitzen dues respostes positives. Cal dir que tot i opinar que l’emancipació
juvenil és difícil, vora el 38% dels enquestats considera fàcil trobar habitatge al
municipi de Vilanova del Vallès, tot i que en idèntica proporció també es diu que NO i
pràcticament 1 de cada 10 enquestats no opina al respecte.

Entre els que han respost que és fàcil trobar habitatge al propi municipi no hi ha cap
resposta afirmativa en relació a que les condicions econòmiques d’aquests siguin
assequibles: una àmplia majoria opina que les condicions econòmiques no són prou
favorables per a que tothom hi pugui accedir i un de cada 5 dels enquestats opta per
l’opció NS/NC.

Visions i percepcions dels joves

Sobre l’habitatge els joves valoren positivament l’expansió i l’oferta d’habitatge tot
i que coincideixen en l’elevat preu que suposa aquest. A part d’això alguns joves
valoren que les urbanitzacions estan poc cuidades.
 Joves i mobilitat

Per analitzar les respostes extretes de l’enquesta d’aquest apartat hem fet un gràfic de
freqüències on es veu quin és el transport més utilitzat per anar a estudiar o per
moure’s el cap de setmana. Com es pot observar hi ha un predomini clar del transport
privat, normalment el cotxe o la moto. També és important l’opció d’anar a peu però
sempre acompanyada d’un altre tipus de transport privat o bicicleta.

Gràfic 2. Tipus de transport utilitzat

altres

autobús o cotxe

cotxe, moto

a peu i vehicle privat

a peu o bicicleta

0% 20% 40% 60%

Les comunicacions del municipi amb altres punts de la comarca estan força ben
valorades, 22 dels enquestats troben correcta aquesta comunicació. En canvi, pel que
fa a la comunicació amb Barcelona és majoritària l’opció que NO hi ha una bona
comunicació entre Vilanova i la capital catalana.

El transport públic que més es troba a faltar, d’acord al que es desprèn dels resultats
de l’enquesta, és el ferroviari, així el 90% dels enquestats li agradaria que al seu
municipi hi hagués tren.
 Visions i percepcions dels joves

Pel que fa a les visions dels joves sobre mobilitat i ha una polarització d’opinions,
per una banda, uns valoren positivament el servei d’autobús entre els diferents
barris del municipi i el preu assequible d’aquest, mentre d’altres defensen que hi
ha una manca de transport públic interurbà amb una correcte freqüència i
interconnexió entre els diferents barris.

Coincideixen amb la percepció positiva de l’existència de molts camins per poder

anar en bicicleta per l’entorn natural del municipi.
 Joves i salut

En aquest aspecte els joves enquestats consideren, en una gran majoria, que estan ben
informats. Quan s’analitzen els resultats en relació a les preguntes relacionades amb si
reben informació a l’IES sobre sexualitat, la resposta predominant és l’afirmativa, tot i
que prop d’un 60% diu, a la pregunta següent, que potser els caldria més informació al
respecte. És simptomàtic veure però que 1 de cada quatre dels enquestats considera
que no li cal més informació sobre sexualitat.

En l’apartat de drogodependències destaca que la gran majoria dels joves enquestats

afirma rebre xerrades a l’IES sobre drogues. En general els joves pressuposen que
estan ben informats del tema, ja que a la pregunta de si els caldria rebre més
informació al respecte pràcticament la meitat de les respostes són que no.

Pel que fa a la pregunta sobre a qui recorren quan necessiten informació sobre
sexualitat o drogodependències, hi ha força variabilitat de respostes, tot i que els
amics i l’entorn familiar (especialment la mare o germans) són els més anomenats.
També es comenta com a recurs per tenir més informació els serveis mèdics del CAP
(infermeria, ginecòleg, etc) i Internet, que cada cop és un recurs més utilitzat. És
important assenyalar que pràcticament una cinquena part dels enquestats no busqui
més informació enlloc, perquè considera que no la necessita.

La darrera pregunta de l’àmbit de la salut fa referència al coneixement que els joves

tenen del CAP que globalment es podria dir que és correcte, amb un 60% de respostes
afirmatives. La meitat dels joves no contesten la pregunta sobre si els sembla si
funciona bé o no el centre però la gran majoria tampoc coneix altres serveis municipals
on es doni informació de l’àmbit de la salut, alguns anomenen la farmàcia o repeteixen
l’IES com a lloc on se’ls informa.
 Visions i percepcions dels joves

Els joves valoren de forma positiva el nou CAP municipal tot i que creuen que hi
manca personal mèdic i veuen en un problema en la no existència de serveis
d’urgència nocturns pròxims o altres com per exemple l’ambulància (que diuen que
podria ser compartida amb altres municipis de l’entorn.

Finalment, els joves valoren de forma molt positiva la realització de tallers i

xerrades sobre sexualitat i drogodependències.
 Joves i participació

Entre els joves enquestats hi ha un important desconeixement de l’Espai Jove de

Vilanova, tenint en compte que només el 40% dels joves respon que el coneix; entre la
resta de població enquestada un important volum manifesta que no coneix l’espai (18
respostes negatives) i 5 opten per l’opció NS/NC. A la pregunta de proposar activitats
que es podrien fer en aquest Espai Jove predominen propostes al voltant d’activitats
de teatre, esports o xerrades de temes d’interès. També es proposen activitats
vinculades a l’esport, a jocs per ordinador i sessions de cinema.

Pel que fa a opinar respecte a la problemàtica entre els joves dels municipi l’opció
majoritària per respondre ha estat el NS/NC, amb un percentatge del 56% i
pràcticament un terç dels enquestats respon que no hi ha cap problemàtica.

Prop d’un 40% dels enquestats considera que actualment els joves no són participatius
, només un de cada 4 creu el contrari, que sí que són participatius. A la pregunta de si
participen en alguna entitat del municipi, només es comptabilitzen 19 respostes
afirmatives i una mica més del 50% de les respostes obtingudes són negatives. Entre
els joves que sí que participen en alguna activitat predominen les activitats vinculades
al casal de joves o activitats culturals (membres de la colla gegantera). També hi ha
algun jove vinculat a activitats esportives (club de futbol o bàsquet) o altres com
teatre, cinema o Hip Hop.
 Visions i percepcions dels joves

Les percepcions dels joves en aquest sentit van dirigides en el sentit positiu cap a la
recent creació del Casal de Joves de Vilanova tot i que són conscients que falta
implicació del propi col·lectiu jove en el projecte (“parlem molt i fem poc”)

Tanmateix és valora de forma positiva la oferta associativa del municipi encara que
aquesta principalment gira diuen entorn de les entitats esportives.

Finalment, hi ha joves que pensen que el Casal de Joves encara es coneix poc, tant
a nivell de localització com a nivell de les activitats que s’hi realitzen.
 Joves, cultura, lleure i oci

Segons els resultats de l’enquesta, estar amb els amics és la principal activitat que els
joves fan en el seu temps lliure. Altres activitats que indiquen són estudiar, estar amb
la família i/o fer activitats de lleure. A grans trets no consideren massa bona l’oferta
cultural del seu municipi (així ho afirmen 2 de cada 10 dels enquestats).

Pel que fa a la valoració de la festa major del poble, una gran majoria dels enquestats
respon afirmativament (75%). Hi ha més variabilitat quan se’ls planteja si els agradaria
participar o implicar-se més en la festa major, tot i que guanya la resposta SÍ per una
lleugera majoria (51% de les respostes) i gairebé un de cada quatre no vol implicar-
s’hi. Pràcticament les mateixes respostes s’obtenen a l’hora de fer la valoració sobre
l’oferta cultural del municipi, amb una ajustada majoria de respostes positives (un
52%).

Equipaments esportius

- Pavelló Municipal
- Camp de Futbol Municipal

Equipaments culturals/socials

- Centre Cultural
- Bibliobús “La Mola”
- Casal d’Avis

Equipaments de lleure

- Parc: “Bosc de les Escoles”

- Camí de ribera
- Parcs infantils i places
 Visions i percepcions dels joves

Pel que fa a les valoracions dels joves sobre aquest àmbit, es remarca la qualitat de
les instal·lacions esportives –poliesportiu, camp de futbol, skatepark, etc.- així com
s’entén de forma positiva la gran varietat d’activitats que es realitzen en el marc de
la Festa Major i d’altres festivitats de caràcter municipal. Els joves valoren
positivament que al municipi s’estigui invertint en equipaments.

Tot i això reconeixen que en general manquen activitats per al col·lectiu jove en
general i sobretot en caps de setmana així com insisteixen en la manca de llocs de
trobada i espais d’oci nocturn.
Així doncs, des del més de setembre de l’any 2009 i fins al mes de gener de 2010, s’ha
dut a terme l’anàlisi de la realitat juvenil del municipi, una anàlisi que ha intentat ser el
màxim de participativa possible gràcies a l’interès i participació tant de la Regidoria de
Joventut, com de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i del Consell comarcal del Vallès
Oriental.