PLUTARC 1 EL 'CA<;ADOR NEGRE'

Jordi

P~lll1ias

UNIYERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA

jordi.pamias@uab.es
Un des traits les plus caractristiques de la civilisation grecque est [ ... ] de mettre 11 la disposition du chercheur les couples d'oppositions qui, explicitement, ont
t les siens. Le CrLI et le cllit ont t tout simplement le cru et le cuit. Il n'est pas besoin de les dduire.
P. VIDAL-NAQUET, 1981, p. 22

O. Dues al'lusions concises de Plutarc ens han conservat el record d'una cerimonia celebrada, cada vuit anys, a Delfos: el Septeri. La dotzena Qiiesti grega (Plu., 293b-c) i el
captol quinze de la Desaparici deIs araeles (Plu., 417e-418d) constitueixen, practicament,
els (mies testimoniatges literaris d' aquest ritual l. A partir de totes dues notcies pode m
TpElS' ayouat tlEA<jJOL EVVaETTjp(8aS' KaTa TO efS', wV T~V [lEV ;ElTT~plOV KaAOUat, T~V 8'
'Hpl(8a, T~V 8E XplAav. TO [lE:v OUV ;ETTT~plOV EOlKE [l([lTj[la TfS' 7TpOS' TOV n8wva TOU
8EOU [lXTjS' Elvm KaL TfS' flETa T~V lXTjV E7TL Ta T[l7TTj <jJuyfS' KaL EK8uJeEWS'. ol lEV
yap <jJuyElv E7TL T4l <jJVljl <jJaUL xp~(ovm Ka8apultv, ol 8E T4l n8WVl TETPWlVljl KaL <jJEyOVTl KaTa T~V
TEAEUTfS"

8v, ~V vuv lEpav KaAOUlEV, E7TaKoAou8Elv 'KaL [llKpOV 7TOAEl<jJ8fvm TfS'

KaTAa~E yap mJTov EK TOU Tpa[laTOS' apTl TE8vTjKm KaL KEKTj8EU[lVOV V7TO

4i

TOU 7Tm8S',
OVO [la ~V Ale, WS' AYOUat. TO lEV OUV ;E7TT~plOV TOTWV ~ TOlOTWV TlVWV 7TO[l(lTjU(S' EUTlV Tpwv (Plu., 293b-c; ed. Titchener). 8au[luaVTOS' 8E TOU <PlA(7T7TOU
(7Tapfv <yap>

uuyypa<jJES') KaL 7Tu80[lvou, T(UlV VTl[lapTUpElv 8EolS' olETm TOUS'

[vm]yWVl(O[lVOUS"

'TOTOlS"

E<jJTj [Cleombrot, se.] 'TolS' 7TEPL TO XPTjUT~plOV, 01:S' apTl

TOUS' Eew nUAwV 7TvTaS' "EnTjVaS' ~ 7TAlS' KaTopyl(ouua [lXPl TE[l7TWV EA~AaKEV. ~ TE
yap lUTalVTj KaAlaS' Evmu8a 7TEPL T~V aAl 8l' Evva ETl;iv OU <jJWAEOU 8~ TOU 8pKOVTOS'
[XEl] , AM ll[lTj[la TupavvlKfS' ~ ~aatAlKfS' EUTlV OtK~UEWS" f TE flETa Ul yfS' E7T' aUT~V
8la TfS' OVOW(O[lVTjS' c.oAwv(aS' Eg)080S', ~ i\a~u8m [[l~ atAa 8E codd.] TOV a[lqJl8aAf
KpOV ~llvmS' 8qULV ayouul Kal 7Tpou~aAvTES' TO 7TUp T] KaAl8l Kal T~V Tp7TE(av avaTptjJaVTES' aVE7TlUTpE7TTL <jJEyOUat 8lEK 8upwv TOU lEpou' KaL TEAEumlOV di TE 7TAvm KaL

~ AaTpEla TOU 7Tm8oS' o'i TE ylyV[lEVOl 7TEPL Ta Tl7TTj Ka8ap[lOL [lEyAOU TlVOS' ayouS' KaL
TOA[l~[laTOS' V7TotjJ(av EXOUUl. 7TayyAOlOV yp EUTlV, t TalpE, TOV 'A7TAAw KTElVaVm
8Tjp(ov <jJEyElV E7TL 7Tpam TfS' 'EAA80S' yVLGlOU 8E[lEVOV, Eh' EKEl xoS' TlvaS' XElu-

8m KaL 8plv

a 8pwatv

av8pw7Tol [lTjv([laTa 8m[lVlV a<jJoulO[lEVOl KaL 7TpavovTES', OS'

M. JUFRESA, F. MESTRE, P. GMEZ & P. GILABERT (Eds.), Plutare a la seva epoca: Paideia i societat
(Actas del VIIl Simposio Internacional de la Sociedad Esp{//lola de PIlItarquistas, Barcelona, 6-8 /lOV.

2003), Barcelona, 2005, pp. 393-400.

JORD! PAMIAS

reconstruir els segents fets: una cabana de fusta era plantada en un espai circular conegut
com el aJ...wS' ('I'era'), que s'estenia a poca distancia sota la terrassa del temple d' Apol'lo, a
Delfos. A travs d'un accs anomenat la LloJ...wv(a, una colla de participants, prove'its de torxes enceses, s'acostaven a la cabana per calar-hi foco Encap<;ala el grup un ICpOS' cljlCpL8aJ...~S' (aixo s, un noi 'amb pare i mare vius'). Desprs de bolear una taula, fugien de l'indret sen se tombar-se. Emprenien, aleshores, una process nord enlla, cap a Tempe, a
Tessalia, on acomplien unes purificacions rituals. All collien unes branques delllorer sagrat
d' Apol'lo, que duien de retorn cap a Delfos. Les corones teixides amb aquest llorer eren les
que havien de rebre els vencedors del Jocs Ptics, celebrats poc desprs.
1. EIs elements que componen aquest ritual han inspirat interpretacions de diversa mena:
sovint s'hi ha observat un ritual d'iniciaci (Jeanmaire, Brelich); per a d'altres, ens les
havem amb un ritual de purificaci i expiaci (Harrison, Fontenrose) i de renollvellement
(Calame); Burkert, per la seva banda, insisteix a interpretar-lo a la llum de la ideologia sacri[icial, tal com s exposada en detall a Hamo Necani. Al meu entendre, les hipotesis que
s'han proposat fins avui coixegen de dos costats. Primer: alguns detall s sn negligits, o b
explicats interessadament, per tal de fer-Ios encaixar dins un marc tra<;at previament. Segon:
ning no ha explorat les connexions entre aquesta cerimonia i la mitologia d' Apollo. Des
de Nilsson a Burkert, tots els estudiosos s'han limitat a reproduir les paraules que Plutarc
posa en boca de Cleombrot: fra ridcul pensar que el Septeri pugui constituir la dramatitzaci del combat entre el serpent Pit i el du Apollo.
D'altra banda, encara que han estat proposats paral'lels amb altres rituals de passage,
ning no ha assajat d'aproximar, que jo sapiga, aquesta cerimonia a una festa, protagonitzada tamb per joves, com sn les Oscofories ateneses. A pesar de les diferencies entre una
i altra, les Oscofories comprenen alguns elements que retrobem a Delfos: al capdavant de la
process que arrenca d' Atenes per allunyar-se'n, fora la ciutat, retrobem dos rra18ES' cljlC!)l8aJ...E1S', els joves amb tots dos progenitors vius. A ms, si els adolescents grecs sn a voltes
anomenats CJICTLOL ('obscurs'), els participants de les Oscofories sn coneguts explcitament com ECJICLaTpaqlTll-lvOL ('nodrits en la foscor,)3. Tamb els joves de Delfos avancen,
torxes en ma, a travs de I'obscuritat.
ciAcJTopaS' Ka!. naAallva(ouS' OVOjl(oUOlV, WS' ciA~aTWV TLVWV Ka!. TTaAaLWV jlWCJjlTWV
IlV~llaLS' ETTE~LVTaS'. OV 8' ~Kouaa Ayov ~811 TTEp!. T~S' cpuY~S' TaTllS' Ka!. TfiS' jlETaCJTCJEWS' , choTToS' Ilv ECJTL 8ELvwS' Ka!. TTap8o~oS' (Plu., 418a-c; ed. SIEVEKING-GARTNER). Hi
al'ludeixen, lamb, Erar (FGH 70F31b = St!"., IX 3.11-12) i Teopomp (FGH 115F80 = Ael., VH
3.1). Cf. Plu., 1136a; Call.,jI. 86-89; 194.34-36. El testimoni ms primerenc s un passatge, fragmentari, de Pi., Pae. 10, ellln seholio (veg. 1. RUTHERFORD, 2001, pp. 200-205).
2

Veg. H. JEANMAIRE, 1939, pp. 387 SS.; A. BRELlCI-I, 1969, pp. 387 SS.; J. FONTENROSE, 1959, pp.
453 SS.; J. E. HARRISON, 1959, pp. 113-114; C. CALAME, 1977, p. 192; W. BURKERT, 1983, pp. 127
ss. (veg. tamb M. P. NILSSON, 1906, pp. 150-159).
Per a aKTLOL, veg. Sch. E. Ale. 988. Per als EOKwTpaCPllJlvoL de les Oscofries, veg. Prac!. C/I/:
apl/d Phot., Bibl. 239 (ef. Plu., Tlzes. 23.3).

394

Plutare i el 'ear;ador negre'

2. En efecte, el jove que pren part deIs rituals d'iniciaci traspassa un IIindar que el duu,
transitoriament, de la lIum a la foscor. Pero no noms aixo. Tal com va observar magistralment
Pierre Vidal-Naquet, elllindar que creua I'EcjlTl~OS' per deixar enrere la infantesa abans d'esdevenir I'hoplita adult constitueix un feix d'oposicions polars: ja sigui I'EcjlTl~ELa a Atenes o la
KpUTTTEla a Esparta, els joves que acompleixen els rituals iniciatics, organitzats en petits grups
que es mouen furtivament per boscos i muntanyes, s'oposen a la falange, que combat a la plana;
el jove astut, amb armes lIeugeres, s'oposa a l'hoplita armat fins a les dents; si el guerrer adult
combat amb ordre i lIeialtat, I'EcpT]~OS' s astut, imprevisible, tra'idor i desordenat. Afegim-hi que
el jove menja el que troba, perque no pot cuinar, mentre que I'hoplita s membre per excel'lencia de la auouLTLa. En termes de Lvi-Strauss, doncs, l' adolescent esta relegat a la natura, per
4
oposici a la cultura del mn adult . Com s ben sabut, Vidal-Naquet va triar el smbol del
'ca<;:ador negre' per descriure aquesta condici transitoria del jove: a travs d'una 'lIei d'inver5
si simetrica', I'Ecj)T]~ELa constitueix una instituci simetrica a la instituci hopltica .
Doncs b: tenim motius poderosos, em sembla a mi, per pensar que el noi que es mou furtivament pel santuari sagrat d' Apo'o s un 'ca<;:ador negre'. Que el clmax del ritual sigui I'atac furtiu i silencis deIs joves, assistits per la foscor, s sens dubte significatiu. Pero ho s ms
encara que el passads que utilitzen (la 'Dolonia') porti inscrits I'astcia i I'engany en el seu
6
nom . La fugida del recinte sagrat, finalment, constitueix I'inici del perode d'allunyament o
segregaci ritual, durant el qual no poden participar de cap apat comunitm}.
En aquest entramat ritual, queden dos detall s que no han estat explicats -o no han estat
explicats satisfactoriament. Primer: el noi que encap<;:ala el grup s un KpOS' qlcpL8aA~S'. El
sentit del terme allcpL8aA~S' ha suggerit interpretacions, de diversa mena, pero sovint entorn
8
del sentit tecnic de ministre religis Un KpOS' allcpL8aA~S' pot acomplir una funci religiosa, en un context cultual concret, per tal com pertany a una famlia que no ha estat embruti da per la mort. Ara b, amb els successius estructuralismes hem apres que un element a'illat
no t valor ni significat per ell mateix, sin que el seu significat es despren de la posici relativa que ocupa en el sistema en que es troba. Aixo implica que la presencia del KpOS' al-lcpL8aA~S' en un ritual com el Septeri pot no voler significar el mateix que en els altres contextos religiosos en que apareix.
4

5
6

Veg. P. VIDAL-NAQUET, 1992a [orig. 1968], pp. 119

[orig. 1974], pp. 191 ss.

SS.;

1992b [orig. 1989], pp. 215

1992d

Sobre el concepte d'inversi logica, veg. P. VIDAL-NAQUET, 1992a, p. 134.

Veg. Plu., 418a: ~ TE llETa (Jly~S' ETT' G1h~v 6la T~S' volla(oIlvTjS' !>oA(v(aS' Eepo6oS'. Quant
al protagonista de l'expedici nocturna de la Dolonia hOll1erica, s conegut, precisall1ent, COI11
Dol, qui est a peine un nOIl1 propre (L. GERNET, 1982a, p. 210).

e.f. St.Byz.,

S.u. !>ElTTVlS" KWI1ll 8wCJaA(aS' TTEpl AplCJCJav, alTou epaCJl TOV 'ATTAAwva
lTPlllTOV, aTE EK TWV TlllTE(V Ka8ap8ElS' lTCJTpEtjJE, Kal T4llTm61 T4l 6WKOlllCJTD
8epvllS' E8oS' ELS' TTv8E TTapayEvollvll 8EllTVElV (e.f. Call.,Jl: 86).

6EllTV~CJm
T~S'

SS.;

Veg. F. CUMONT, 1933, p. 250; A. OEPKE, 1934; L. ROBERT, 1940.

395

JORDl PAMIAS
En l'esfera ideologica en que ens movem, un noi amb els pares vius just abans del tr1111sit al mn de la natura s tot el contrari de l'home salvatge i abandonat que esdevindra acte
seguit. En efecte, un ca~ador negre prototpic com Filoctetes s descrit tecnicament com
9
un exposit, un exiliat, sen se famlia . Aquest sser salvatge, gaireb animal, orfe de banda i
banda, s tot el contrari del KpOS' llcjJLeaA~S'. Perque la lIei d'inversi simetrica sigui del
tot efica~, el noi que irromp a la natura ha de procedir d'una famlia completa.
Un altre detall s el gest de bolear la taula que es troba, segons sembla, a l' interior de la
cabana. Es tI'acta, propiament, d'una TplTE(a, que en el seu s tecnic designa un objecte
ritual: s la taula en que la carn s tallada i distribu'ida entre els comensals i els funcionaris
religiosos. s tamb la taula on sn dipositades les ofrenes rituals per als dus 10. Sense
paraHel en la religi grega, retrobem aquest gest ritual en la mitologia, concretament en els
episodis canbals d' Arcas i deIs fills de Tiestes 11. En bolear la taula, els joves de Delfos sancionen la seva ruptura amb el codi al hora alimentari i teologic institu'it per Prometeu i
creuen, aix, el lIindar que els duu de la cultura a la natura. EIs dejunis a que se sotmetran
abans de I'apat en arribar a Tempe constitueixen la dieta del ca~ador negre 12.
Finalment, observem un darrer detall que no ha atret l' atenci que es mereix. A pesar que
les notcies de Plutarc no hi fan esment, el testimoni d'Efor ens permet de suposar que el
jove empren la fugida de Delfos armat amb un arc. Igual que Filoctetes (o Atalanta, per opol3
sici a Melant), I'arc accentua la posici marginal de l'heroi que se'n serveix .
9

Veg. S., P/. 170-172; 1018 (a<jJlAOV EpijJlOV alTOALV EV C;:WaLV VEKpV). Cf. P. VIDAL-NAQUET,
1992c, pp. 158-159.
10
Cf. L. GERNET, 1982b, pp. 196-197; ef. J.-L. DURAND, 1986, pp. 116-123; D. GILL, 1965. El significat cultual de la TplTEC;:U s tan accentuat que el mot pot ser emprat no soIs per a la taula sin
per a la porci de menjar que hi s deposada per part deIs fidels (D. GILL, 1974, p. 121).
11
Per a Arcas, veg. Eratosth., Cato 8; ApolIod., III 8.1. Per a Tiestes, veg. A., A. 1599. En el mite,
l' especejament d' Arcas i deis filIs de Tiestes constitueix, igualment, una transgressi flagrant del
codi sacrificial i una intolerable regressi de la cultura a la bestialitat.
12
La confrontaci mecanica de para'els, sen se atendre als seu s respectius contextos culturals, pot produir resultats, com a mnim, sorprenents. A taII d'exemple, veg. S. EITREM, 1921. Desprs de reconeixer que I'episodi de la boleada de la taula no t corresponent ritual a Grecia, I'autor addueix com
a para'el una mesura profilactica contra el foc documentada en I'ambit germanic: you may be sure
that you wiII be able to evacuate a burning 110use if you place the table legs up in the midst of the
room, and then put a crucifix between the legs -we may suppose that the fire demon(s) cannot run
past it. Just in the same way the dragon at Delphi may have been prevented from pursuing its enemies, the dragon, you may imagine, originaIly being burned in its hut (S. EITREM, 1921, p. 21).
13 "I! [I'arc, se.] est par excelIence I'arme du Chasseur noir" (P. VIDAL-NAQUET, 1992b, p. 229). Efor
dna entenent, encara que de manera indirecta, que el noi va equipat amb un arc: EJllTPTJu8ijvaL 8E
KUL UKTJV~V TTE TOU rr8wvos lTO TWV ~EA<pWV, Ku8lTEp KUL VUV ETl KULElV lTJlVTJJlU
TTOlOUJlvous TWV TTE yEVOJlvwv. TL 8' av ElTJ Jlu8w8UTEPOV i\ 'ATTAAWV ToEEWV KTA.
(Ephor. FGH 70F31b).

396

Pllltare i el 'C[u;ador /legre'

3. Per acabar, cal avaluar el paper d' Apol'lo en el complex ritual del Septeri. Els modems
han abragat unanimement la interpretaci que Plutarc posa en boca de eleombrot (Plu., 418b):
Apol'lo s un nouvingut en el ritual del Septeri. El seu mite s una "explicaci ad lwc, per justificar l'orientaci apol'lnia d'un ritual que originariament no ho era"I'!. El ritu, doncs, no pot
constituir la dramatitzaci elel combat entre el du i el serpent Pit. Aixo pot constar com verit acquise. Ara b, no n'hi ha prou ele constatar-ho. En efecte, queelen per explicar els mecanismes que han portat a connectar totes dues realitats -el mite i el ritual. 1 s que la crtica polemitzant de Plutarc suggereix, precisament, que el ritual era ampliament percebut com una posada en escena (I ILTlIW) elel combat fundacional que enfronta ApoHo i Pit 15. Val a elir, el' entraela, que la utilitzaci elel mite d' Apo'o per a explicar el Septeri no pot tractar-se el'una innovaci racionalitzant elel segle IV ae acomplerta per Efor, ja que, com sembla, el complex mitil6
coritual esta ja elocumentat per Pndar . Aixo obliga, una vegaela ms, a replantejar-se seriosament les relacions entre mite i ritu des d'una perspectiva gens mecanica.
A pesar que elmite del combat d' Apol'lo no hagi tingut res a veure originariament amb
el ritual del Septeri, el fet cert s que a partir d'un moment donat, un i altre llenguatges han
conflu'it per combinar-se i per constituir un complex nico Si aquesta operaci ele bricolage
ha estat possible, aixo s perque ApQllo s, o ha arribat a sser, percebut com el du E<lJT1~0S'
per excel'lencia, aKEpuEKllT1S', arc en ma, impulsiu i imprevisible. Sovint fa costat als joves
que es retiren als marges de la civilitzaci per prendre part deIs rituals de passage, deIs quals
Apol'lo s decidit promotor. No sorpren, doncs, que hagi estat descrit com ''l'E<pT]~OS' arquetpic,,17. Tal vegada, els aspectes del du adolescent, impetus i agressiu, s'han accentuat a
partir del segle VIII ae, quan la pressi demografica i uns recursos deficitaris plantegen el
problema de la integraci d'adolescents i de joves de les noves generacions 18. eom sigui,
14

E. SUREZ DE LA TORRE, 1998, p. 320. Cf. W. R. HALLlDAY, 1928, pp. 68-71. Fins i tot, hom ha
arribat a conjecturar que I'Hilll/le a Apol'/o havia estat compost per al Septeri (D. KOLK, 1963).

15

Veg. Plu., 418c: rrayyAOlOV yp (JTLV, iD Ta'ipE, TOV 'ArrAAtll KTElVaVTQ 811PLOV <pEyELV
rrL rrpaTa T~S' 'EAA8oS' YVL<JflOD 8EflEVOV KTA. Veg. tamb Plu., 293c: TO flEV ouv
;ErrT~plov EOlKE flLflllfla T~S' rrpoS' TOV TT8wva ToD 8EOD flXllS' Elvm KaL T~S' flETa T~V
flXTJV rrL Ta Tflrrll <puY~S' KaL EiC8u.DEEWS' [... ] TO flEV OUV ;ETTT~plOV TOTWV ~ TOlOTWV
Tl vwv cirroflLfl TJ(JLS' (JTL v Tpwv. Cf. encara Ephor. FGH 70F31 b: fl rrpTJ(J8~vm 8E KaL (JKTJV~V
TTE ToD TT8tllVOS' rro Tt;}V L1EA<PWV Ka8rrEp KaL vDv ETL KaLElv rrlVllfla rrolouflVOUS'
TWV TTE YEVOflvwv. TL 8' av ElTJ flu8w8(JTEPOV ~ 'ArrAAwv ToEEWV KTA.

16

17

18

Veg. Pi., Pae. 10; ef. 1. RUTHERFORD, 2001, pp. 200-205. El primer a defensar aquesta interpretaci va ser B. SNELL, 1938, p. 439.

q: J. E. HARRISON, 1927, p. 441. EIs trets d'E<Pll~OS' fan d'Apol'lo gaireb un Doppelganger
d' Aquil'les -amb qui mant una tensa oposici polar (per a la /lada, veg. R. J. RABEL, 1990). Per a la
comesa d' Apol'lo com a patrocinador deis ritual s d'iniciaci, veg. W. BURKERT, 1975 (en ambit dori).
Per a PAUL WATI-IELET, la presencia de l' Apol'lo homeric al bandol troia s'explica per aquest mateix
motiu: "si ApoJlon est du cot des Troyens, c'estjustement parce qu'il est dangereux, comme le
sont d' autres dieux qui appuient Priam et les siens: ce sont, Olltre ApoJlon, Aphrodite, la desse des

397

JORDI PAMIAS
l9

Apol'lo conserva uns trets inquietants fins ben entrada epoca classica . 1, efectivament, el
complex miticoritual de Delfos demostra, una vegada ms, que el du Apol'lo representa des
de l'epica homerica un desafiament a l'autoritat patriarcal olmpica i constitueix el prototip
i la metafora deis joves que qUestionen i amenacen l'ordre adult establert.
BIBLIOGRAFIA

BENDLlN, Andreas,
"Septerion", Der neue Pauly, Bd. 11, Stuttgart-Weimar, 2001, cols. 428-429.
BRELlCH, Angelo,

Paides e Parthenoi, Roma, 1969 [Repr. 1981].

BURKERT, Walter,
"Apellai und Apollon", RhM 118 (1975) 1-21.

Homo Necans. The Antlzropology of Ancient Greek Sacrificial Ritual and Mytlz.
Translated by Peter Bing, Berkeley-Los Angeles-London, 1983 (Homo Necans.
Interpretationen altgriechischer Opferriten und Mylhen, Berlin-New York, 1972).
Greek Religion. Archaic and Classical. Translated by John Raffan, Oxford-Cambridge,
1985 (Griechisclze Religion der arclzaischen llnd klassischen Epoche, Stuttgart, 1977).
CALAME, Claude,

Les clzoeurs de jellnes filies en Grece arclzaiqlle, Roma, 1977.

CUMONT, Franz,
"La grande inscription bachique du Metropolitan Museum. II. Commentaire religieux de
l'inscription", AJA 37 (1933) 232-263.
DETIENNE, Marcel,

Apolionle couteau

a la main, Paris, 1998.

DURAND, Jean-Louis (1986). Sacrifice et labour en Grece anGenne. Essai d'antlzropologie

religiellse, Paris-Roma.
EITREM, S.,
"Miscellanea", CR, 35 (1921) 20-23.
FONTENROSE, Joseph,

PytllOn. A Study of Delplzic Myth and Its Origins, Berkeley-Los Angeles-London, 1959
[Repr. 1980].
GERNET, Louis,
"Dolon le loup", in L. Gernet, Antlzropologie de la Grece antique, Paris, 1982, pp. 201223 [orig. 1936] = 1982a.
"La cit future et le pays des morts", in L. Gernet, Anthropologie de la Grece antique,
Paris, 1982, pp. 181-200 [orig. 1933] = 1982b.
passions al110ureuses non dOl11ines el ravageuses, et Ares, dieu de la guerre brutale el sans retenue" (P. WATHELET, 1993, pp. 74-75).
19

Veg. W. BURKERT, 1985, p. 147: the bow god is dangerous. Bis aspectes l11s agressius, venjatius i sanguinaris, del du han estat subratllats insistentl11ent pe!" M. DETIENNE, 1998.

398

PIlItarc el 'cw;ador /legre'

GILL, David,
"The Classical Greek Cult Table. Surnrnary of Dissertation", HSPh, 70 (1965) 265-269.
"Trapezomata: A Neglected Aspect of Greek Sacrifice", HThR, 67 (1974) 117-137.
HALLIDAY, W. R.,
The Greek Questions of Plutarch. Witlz a New Translation & C0111/1lentmy by W. R. H.,
Oxford, 1928 [Repr. 1975].
HARRISON, Jane E.,
Tlzemis. A Study of the Social Origins of Greek Religion. Second Edition, Cambridge,
1927 [orig. 1912].
Proleg0111ena to the Study ofGreek Religioll, Cleveland-New York, 1959 [orig. 1903].
JEANMAIRE, H.,
COI/roi et Couretes, Lille, 1939.
KOLK, D.,
Der pythische Apollonhymllus als aitiologische Dichtung, Meisenheim am Glan, 1963.
NILSSON, Martin P.,
Grieclzische Feste van religiOser Bedeutung mit Ausc/IIlSS del' attischen, Leipzig, 1906
[Repr. 1995].
OEPKE, A.,
"'AIl<)>L8aAElS' im griechischen und hellenistischen Kult", ARW, 31 (1934) 42-56.
RABEL, Robert 1.,
"Apollo as a Model for Achilles in the Ilia{f', AlPlz, 111 (1990) 429-440.
ROBERT, Louis,
'''AIl<l)l8aA~S''', Athenian Studies Presented to William Scott Ferguson. Harvard Studies
in Classical Phi/ology. Supplementary Volume l, Cambridge-MA, 1940, pp. 509-519.
RUTHERFORD, Ian,
Pindar's Paeans. A Reading of fhe Fragments witll a Survey of the Genre, Oxford-New
York,200l.
SNELL, Bruno,
"Identifikationen von PindarbruchstUcken", Her111es, 73 (1938) 424-439.
SUREZ DE LA TORRE, Emilio,
"Algunos motivos de la mitologa apolnea y su trasfondo religioso", in J. L. Calvo Mmtnez
(ed.), Religin, Magia y Mitologa en la Antigedad clsica, Granada, 1998, pp. 283-330.
VIDAL-NAQUET, Pi erre,
Le chasseur naif: Formes de pense etformes de socit dans le monde grec, Paris, 1981.
"Le chasseur noir et l'origine de l'phbie athnienne", in Vernant, Jean-Pierre; VidalNaquet, Pierre, La Grece ancienne. 3. Rites de passage et trangressions, Paris, 1992, pp.
119-147 [orig. 1968] = 1992a.
"Retour au chasseur noir", in Vernant, Jean-Pien'e; Vidal-Naquet, Pierre, La Grece ancienne. 3. Rifes de passage et frangressions, Paris, 1992, pp. 215-251 [orig. 1989] = 1992b.
"Le Phi/octefe de Sophocle et l'phbie", in Vernant, Jean-Pierre; Vidal-Naquet, Pierre,
La Grece anciellne. 3. Rifes de passage et trangressions, Paris, 1992, pp. 149-177 [orig.
1971] = 1992c.
"Le cru, l'enfant grec et le cuit", in Vernant, Jean-Pierre; Vidal-Naquet, Pierre, La Grece

399

JORDl PAMlAS

ancienne. 3. Rifes de passage et trallgressions, Paris, 1992, pp. 179-214 [orig. 1974]
1992(1.

Paul,
"Apollon dan s l'Iliade ou le protecteur eles Troyens", Minerva, 7 (1993) 57-77.

WATHELET,

400