Você está na página 1de 2

PRLEG

Les noves tecnologies de la informaci i comunicaci (TIC) estan ampliant de manera


notable les possibilitats de collaboraci dins laula universitria i, conseqentment,
estan impactant en els processos d'ensenyament-aprenentatge en leducaci superior.
Les estratgies d'ensenyament i els rols que sen deriven tant per part de professors com
dels estudiants, empenyen cap a la innovaci docent i cap a laparici de noves
modalitats docents ms enll de la classe magistral. Un dels aspectes que ms interessa
als grups dinnovaci docents del nostre entorn s com aquest canvi de paradigma
influir en la formaci de l'individu per a compartir i interactuar amb altres a travs de
la creaci d'entorns ms dinmics d'interacci professor-estudiant i estudiant-estudiant.
La possibilitat de comunicar i rebre informaci de forma immediata, de manera fiable i
barata, s una realitat amb les plataformes que treballen directament al nvol i amb
ls deines ubiqes com sn els smartphones. Aquesta tendncia est esmicolant les
clssiques barreres espai-temporals en qu tradicionalment s'ha mogut la comunicaci i
la informaci fins el punt que la majoria dels nostres estudiants disposen daparells de
butxaca del que alguns autors han anomenat el futur Pocket-elearning.
Tot plegat est plantejant noves formes d'interacci humana en que la Universitat no
sen pot sentir aliena. Aix porta a plantejar-nos, que per aconseguir-ho s necessari
superar l'mfasi d'un ensenyament que premia exclusivament l'esfor individual,
contraposat a una altra manera densenyar que recuperi el valor de l'estudiant com a
sser social per naturalesa i premi, en darrera instncia, el reconeixement a l'esfor
collectiu i/o envers a una finalitat collectiva.
En aquest marc, el GIBAF (Grup dInnovaci docent en Botnica Aplicada a les
cincies Farmacutiques) ha endegat diferents projectes dins del Programa de Millora i
Innovaci Docent (PMID) de la Universitat de Barcelona per tal destudiar les
potencialitats de produir materials docents en obert pels propis estudiants (sempre, per,
amb orientaci del professor) de manera cooperativa i a travs deines collaboratives
dmplia disponibilitat com s, per exemple, GoogleDocs.
Els materials que aqu es presenten s el recull de 175 treballs duna famlia botnica
dinters medicinal realitzats de manera individual per amb lobjectiu collaboratiu de
relligar-ho per fer-ne una obra que pugi ser disponible al Dipsit Digital UB de manera
virtual, com tamb de manera fsica a les prestatgeries de la prpia biblioteca de la
Facultat de Farmcia. Per aquest motiu, sha reclamat a tots els estudiants que signessin
si aix ho consideraven adient- el model UB de cessi de drets per a publicaci dobres

amb llicncia Creative Commons. Un 91% del total destudiants ha signat aquest
document que, a la vegada, els acredita com autors de lobra1.
Els treballs han estat realitzats per la totalitat dels estudiants dels grups M-2 i M-3 de
lassignatura Botnica Farmacutica durant els mesos dabril i maig del curs 2013-14.
Tots els treballs shan dut a terme a travs de la plataforma de GoogleDocs i han estat
tutoritzats pels professors de lassignatura i revisats i finalment co-avaluats entre els
propis estudiants. Lactivitat ha format part de lavaluaci continuada acreditativa amb
una ponderaci del 10% sobre la nota final.
Lobjectiu principal de lactivitat ha estat fomentar laprenentatge autnom i
collaboratiu en Botnica farmacutica. Les competncies especfiques que shan prets
treballar han estat: 1) aprendre a utilitzar correctament la nomenclatura botnica en la
denominaci de les espcies, 2) ser conscient de la reestructuraci taxonmica actual, 3)
saber redactar ordenadament la descripci duna espcie amb la terminologia botnica
adequada, 4) cercar, utilitzar i integrar la informaci botnica daplicaci de les plantes
medicinals i 5) sintetitzar a travs de ressenyes articles cientfics de referncia de
plantes relacionades amb la famlia. Pel que fa a les competncies transversals, sha
avaluat: 6) estimular el comproms tic (imatges incloses de llicncia lliure), 7)
desenvolupar una capacitat de sntesi escrita i de tenir visions globals integradores (la
monografia aportada), 8) mantenir una pulcritud en el treball, 9) comproms per la feina
ben feta (responsabilitat en el futur material d's docent per als seus companys, dipsit
digital UB) i 10) fomentar la capacitat autocrtica (la seva prpia autoavaluaci).
Per ltim, manifestar que, atesa la magnitud de lestudiantat participant -prop de 200- el
professorat ha fet volgudament i exclusivament una tasca dorientaci donant feedback
constant als alumnes. Aix, doncs, no sha fet una revisi final i per tant els treballs sn
molt heterogenis en quant a la seva qualitat final. La fiabilitat del que sesmenta no s
responsabilitat en cap cas del professor que nha tutoritzat el treball. En aquest sentit
esmentar que 24 treballs no shan compilat en aquesta obra per motius, b de la baixa
qualitat del mateix, o perqu lestudiant-autor no ha donat la seva conformitat a aquesta
publicaci.
Barcelona, 24 de setembre de 2014

Joan Simon, Csar Blanch, Maria Bosch


Professors de Botnica farmacutica

Lobra sha enquadernat en tapa dura en dos volums i ha estat dipositada a la biblioteca de la Facultat de
Farmcia, per tamb ha estat publicada dins el Dipsit Digital UB (http://hdl.handle.net/2445/58124) en versi
electrnicaPDFienformadepginaWebperapoderaccediratotselshipervinclesinternsienllaosexterns.

Você também pode gostar