Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 1

APLICACIÓ AL CATALÀ
DELS PRINCIPIS DE TRANSCRIPCIÓ
DE L’ASSOCIACIÓ FONÈTICA INTERNACIONAL
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 2
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 3

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

SECCIÓ FILOLÒGICA

APLICACIÓ AL CATALÀ
DELS PRINCIPIS DE TRANSCRIPCIÓ
DE L’ASSOCIACIÓ FONÈTICA
INTERNACIONAL

BARCELONA
1999
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 4

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica

Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional
ISBN: 84-7283-446-8
I. Rafel i Fontanals, Joaquim, ed. II. International Phonetic Association III. Títol
1. Català — Transcripcions fonètiques 2. Alfabet fonètic
804.99-4

L’edició d’aquest opuscle

ha estat a cura de Joaquim Rafel,
membre de l’Institut d’Estudis Catalans

© 1999, Institut d’Estudis Catalans

Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona
Primera edició: març de 1999
Segona edició: octubre de 1999
Tiratge: 2.000 exemplars
Compost per Víctor Igual, SL
Carrer de Còrsega, 237, baixos. 08036 Barcelona
Imprès a Altés, SL
Carrer de Cobalt, 160. 08907 L’Hospitalet de Llobregat
ISBN: 84-7283-446-8
Dipòsit Legal: B. 41235-1999
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 5

El Ple de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans

acordà, en la seva sessió ordinària del dia 18 d’abril de 1997, d’a-
doptar l’alfabet fonètic internacional per a la representació dels
sons amb criteris fonètics.
En compliment d’aquest acord, el dia 11 de desembre de 1998 el
Ple de la Secció aprovà els criteris que segueixen per a l’aplicació al
català dels principis de l’Associació Fonètica Internacional per a la
representació gràfica dels sons.
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 6
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 7

CRITERIS PER A L’APLICACIÓ AL CATALÀ

DELS PRINCIPIS DE REPRESENTACIÓ
GRÀFICA DELS SONS DE L’ASSOCIACIÓ
FONÈTICA INTERNACIONAL

L’adopció del sistema de notació conegut amb el nom d’alfabet fonètic

internacional (AFI) implica l’assumpció d’uns principis determinats sobre
la naturalesa de la parla i sobre la manera d’interpretar-la. Entre aquests
principis, cal destacar els següents:
— Hi ha aspectes de la llengua parlada que són lingüísticament perti-
nents i altres que no ho són.
— La llengua parlada pot ésser representada com una seqüència de
sons discrets o segments.
— Aquests segments poden ésser dividits en dues grans categories:
consonants i vocals.
— La descripció fonètica d’aquests segments pot ésser feta d’acord
amb la manera de produir-los o amb les seves característiques acústiques
o auditives.
— Així mateix, certs aspectes suprasegmentals de la parla, com l’ac-
cent o el to, han d’ésser representats independentment dels segments.
D’acord amb aquests principis, la relació de signes utilitzats per l’AFI
es presenta organitzada en diverses seccions: dues taules de consonants,
una taula de vocals, una d’altres signes, una llista de diacrítics i una altra
de suprasegmentals (vegeu la fig. 1).
D’altra banda, aquest sistema de notació parteix del principi de repre-
sentar allò que és lingüísticament pertinent, tot i reconèixer, però, que no
sempre és fàcil establir els límits entre allò que és pertinent i allò que no ho
és. En principi, quan dos sons són molt semblants i no s’utilitzen per a
distingir significats diferents, poden ésser representats amb el mateix sig-
ne, però l’ús de signes diferents i de diacrítics permet distingir amb repre-
sentacions diferents aquests sons quan convé de fer-ho. Els objectius de
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 8

8 aplicació al català dels principis de l’afi

l’AFI són de fornir els signes per a representar d’una manera inequívoca
els inventaris fonològics, però també de permetre representar els detalls
de les realitzacions fonètiques; segons les necessitats de cada cas, la trans-
cripció fonètica pot ésser guiada per principis més pròxims al contrast fo-
nològic (transcripció ampla) o bé pot pretendre representar més detallada-
ment certs matisos de la pronunciació dels sons (transcripció estreta); si la
transcripció es fa en termes estrictament de fonemes, es tracta d’una
transcripció fonològica. La barra inclinada (/), posada a l’inici i al final de
la seqüència transcrita, indica que es tracta de transcripció fonològica (/a/),
i els claudàtors ([, ]), posats a l’inici i al final respectivament, indiquen que
es tracta de transcripció fonètica ([a]).
A l’hora d’aplicar els criteris de l’AFI a la representació o transcripció
d’una llengua determinada cal tenir en compte que els signes tenen un va-
lor general i que un mateix signe pot ésser utilitzat en diferents llengües
per a representar sons que no són idèntics; dit d’una altra manera, un
signe pot ésser utilitzat amb un valor que no és el propi, sempre, però, que
la llengua en qüestió no posseeixi el so que correspon al valor propi del
signe, o bé aquest no sigui el més general. Així, per exemple, els signes [β],
[ð] i [γ], que en el quadre de l’AFI són definits com a representació de sons
fricatius, poden ésser utilitzats en català —que no posseeix aquests sons fri-
catius— per a la representació dels sons aproximants corresponents; d’a-
cord amb això, el mateix signe [ð] és utilitzat, en anglès, per a representar
el so fricatiu del mot father, i, en català, per a representar el so aproxi-
mant del mot fada; hi ha, però, en general, la possibilitat d’expressar
aquests matisos i utilitzar diacrítics per a indicar-los, si cal; així, es pot
distingir el so fricatiu [ð] del so aproximant [ð] usant el diacrític que indi-
ca una obertura més gran; l’AFI, però, recomana reduir l’ús dels diacrítics
als casos més necessaris. De la mateixa manera, per exemple, el signe [t]
s’utilitza en anglès per a la representació de l’articulació més habitual d’a-
quest so oclusiu, que és alveolar, mentre que en català podem utilitzar
aquest mateix signe per a la representació més habitual d’aquesta conso-
nant oclusiva, que és dental; si es vol indicar l’articulació alveolar que pot
adoptar aquesta consonant en català en certs casos ( festa, batre), hom
pot recórrer per a precisar aquest matís al diacrític que indica articulació
més endarrerida que l’habitual [t]. I així en d’altres casos comparables.
D’altra banda, l’AFI pretén fornir els signes, els diacrítics i els supra-
segmentals necessaris per a la representació dels sons de la major part de
les llengües del món; és per això que en conté un nombre important. La re-
presentació adequada de cada llengua en particular requereix, però, la uti-
lització només d’una part d’aquests signes.
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 9

criteris 9

Els quadres adjunts (vegeu la fig. 2) recullen els signes necessaris

per a la representació dels sons més generals i sistemàtics del català d’a-
cord amb els criteris exposats. A continuació hi ha una exemplificació de
la diversa mena de signes emprats. Cal entendre que, si les necessitats
de representació en un cas concret superen aquestes previsions, hom pot
recórrer al quadre general de l’AFI i a les instruccions de l’Associació
Fonètica Internacional.1

1. «Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the In-
ternational Phonetic Alphabet», Journal of the International Phonetic Association, vol. 25,
núm. 1 (1995), p. 3-48.
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 10
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 11

EXEMPLIFICACIÓ

1. CONSONANTS

1.1. Oclusives

Les consonants de la columna de l’esquerra són sordes i les de la co-

lumna de la dreta són sonores. Les consonants sonores són oclusives o apro-
ximants, segons els contextos, en la major part de parlars catalans.

p pas b tomba; barra

(cf. § 1.7, «Aproximants», [β])
t temps d sonda; dama
(cf. § 1.7, «Aproximants», [ð])
k camp, quin g engany, enguixar; gana, guerra
(cf. § 1.7, «Aproximants», [γ])

1.2. Nasals

m mà
 èmfasi
n nas
 banya
ŋ ganga
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 12

12 aplicació al català dels principis de l’afi

1.3. Vibrant

r ram, barra

1.4. Bategant

ɾ mare

1.5. Fricatives

Les consonants de la columna de l’esquerra són sordes i les de la dreta

són sonores.

f fusta v vaca
s sac, bossa, veça z zona, casa
ʃ xiular, faixa  gel, jove

1.6. Africades

Les consonants de la columna de l’esquerra són sordes i les de la dreta

són sonores. El primer dels dos signes utilitzats en la representació de
cada un d’aquests sons complexos indica un primer període oclusiu de la
mateixa localització articulatòria que indica el segon signe, sense que cal-
gui especificar aquest caràcter homorgànic amb l’ús de cap diacrític. D’al-
tra banda, l’ús de la lligadura ([  ]) és opcional, però és recomanable so-
bretot quan calgui precisar que es tracta d’una consonant africada i no de
la seqüència d’una consonant oclusiva i una de fricativa.

ts potser dz dotze

tʃ fletxa, boig d viatjar, fetge, adjunt

1.7. Aproximants

El caràcter aproximant ([β], [ð], [γ]) o oclusiu ([b], [d], [g]) de les conso-
nants bilabial, dental i velar és regulat pel context en la major part de par-
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 13

exemplificació 13

lars catalans. Els sons [j] (o [i]) i [w] (o [u]), atenent la seva naturalesa
fonètica, també són anomenats graduals.

β roba; la barra (cf. § 1.1, «Oclusives», [b])

ð boda; la dama (cf. § 1.1, «Oclusives», [d])
γ biga, foguera; la gana, la guerra (cf. § 1.1, «Oclusives», [g])
j iode, noia, aire (cf. § 4, «Diacrítics», [])
i
w uadi, cauen, caure (cf. § 4, «Diacrítics», [u])

1.8. Laterals

l bola
ʎ llamp

2. VOCALS

i pit
e festa
ε mel
ə casa, mare (català oriental)
a mar
ɔ cor
o coma
u dur

3. SIGNES COMPLEMENTARIS

A més dels esmentats, que representen sons sistemàtics del català, al-
guns altres signes poden ésser utilitzats per a representar variants de pro-
nunciació més o menys ocasionals, o bé modalitats geogràfiques o socials.2

2. Per a la localització d’aquests signes en la classificació fonètica dels sons, vegeu

la fig. 1.
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 14

14 aplicació al català dels principis de l’afi

Així, els sons oclusius palatals sord i sonor propis del mallorquí, en
mots com casa i gana, poden ésser representats pels signes [c] i [)], res-
pectivament.
La realització aproximant que adopta el so [ɾ], en mots com cara, en
pronunciació relaxada, pot ésser representat pel signe [ɹ].
El signe [x] pot representar el so fricatiu velar sord usat en certs cas-
tellanismes.
El signe [h] pot representar la consonant aproximant sorda, habitual-
ment glotal, que trobem en expressions com ehem, ha! ha!
El signe [-] pot representar la variant especialment oberta que adopta
la vocal [ε] en valencià i en mallorquí.
El signe [ɐ] pot ésser emprat per a representar la variant especialment
oberta que presenta la vocal [ə] en certs parlars de l’àrea de Barcelona.
El signe [ɑ] pot representar la variant posterior que presenta la vocal
[a] final de mot en certes regions.
El signe [0] pot representar la vocal mitjana anterior labialitzada prò-
pia dels parlars capcinesos.

4. DIACRÍTICS

Els diacrítics poden ésser utilitzats per a la representació de certs ma-

tisos dels sons catalans quan calgui indicar aquests detalls en la trans-
cripció. A continuació són especificats alguns d’aquests possibles usos.
El diacrític [], que indica una articulació més endarrerida que la repre-
sentada pel signe sense diacrític, pot ésser utilitzat per a indicar realitza-
cions alveolars de les consonants dentals [t] i [d] ([t], [d ]) en mots com fes-
ta, esdevenir, o bé per a indicar variants postalveolars o prepalatals de la
consonant nasal alveolar [n] ([n]) en mots com engegar, panxa.
El diacrític [ + ], que indica una articulació més avançada que la repre-
sentada pel signe sense diacrític, pot ésser utilitzat per a indicar realitza-
cions avançades dels sons velars [k] i [g] ([k+ ], [g]) davant vocals palatals
+
(quimera, guix).
El diacrític [1], que indica caràcter sil.làbic, pot ésser utilitzat si es vol
indicar aquesta naturalesa de la consonant final en casos com el mallorquí
compr [ɾ1], sembl [l1 ].
El diacrític [ 2], que indica articulació dental, pot ésser utilitzat per a
representar les variants dentals dels sons alveolars [n] i [l] ([n2], [l2 ]), en ca-
sos com canta, fonda, falta, balda.
El diacrític [3] pot ésser utilitzat per a indicar el caràcter velaritzat
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 15

exemplificació 15

del so [l] ([4]), més o menys general en part dels parlars catalans, sobretot
en certs contextos.
El diacrític [] indica caràcter asil.làbic associat a signes que sense dia-
crític representen sons sil.làbics. Pot ésser utilitzat associat a [i] i a [u] ([i],
[u
]) en mots com aire, caure o seqüències com ja hi vaig, fa un any (cf. § 1.7,
«Aproximants»), si es vol indicar que aquests sons són més oberts que en
posició prevocàlica (representats en aquest cas pels signes [j] i [w], respec-
tivament). També pot ésser utilitzat amb els signes corresponents a altres
vocals, quan calgui representar una pronunciació asil.làbica ocasional, en
seqüències com ja era mort [e], allà on vulguis [o].
El diacrític [], que indica una articulació més baixa o oberta, pot ésser
utilitzat per a representar les vocals mitjanes del rossellonès [e], [o ], i tam-
bé per a indicar el caràcter molt obert de la vocal [ɔ] ([ɔ]) en alguns parlars.

5. SUPRASEGMENTALS
1
Els signes [ ] i [1] col.locats abans de la síl.laba corresponent serveixen
per a indicar els dos nivells d’accent (primari i secundari, respectivament);
tot i que no forma part del sistema de representació de l’AFI, hi ha un cos-
tum més o menys estès de representar aquests accents amb els signes [´] i
[`], respectivament, col.locats damunt la vocal nuclear de la síl.laba accen-
tuada.
La barra vertical simple [5] i la barra vertical doble [6] poden ésser uti-
litzades per a indicar pauses menors i pauses majors, respectivament.
El signe [7] posat a continuació d’un signe segmental ([b7], [a7]) indica
el caràcter llarg del so que aquest representa.
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 16

FIGURA 1
Aplicació normes AFI 1/10/01 08:07 Página 17
 FIGURA 2
Aplicació normes AFI

Consonants*

Bilabial Labiodental Dental Alveolar Prepalatal Palatal Velar Labiovelar

Oclusiva p b t d k g

Nasal m  n  ŋ
1/10/01 08:07

Vibrant r

Bategant ɾ

Fricativa f v s z ʃ 
Página 18

Africada ts dz
 tʃ d


Aproximant β ð j γ w

Lateral l ʎ

* En les caselles que contenen dos signes, el de la dreta representa la consonant sonora.
 Aplicació normes AFI

Vocals

Anterior Central Posterior

Tancada i• •u
1/10/01 08:07

Semitancada o mitjana alta e• •o

ə
Página 19

Semioberta o mitjana baixa ε• •ɔ

Oberta o baixa
a
•