Guia de mitjans

Recomanacions per
informar sobre salut
mental

Per qu cal llegir

aquesta guia?
Els problemes de salut mental sn un tema sobre el qual sovint resulta
difcil informar, alhora que tamb costa descriurels de forma exacta.
Per la seva influncia en lopini pblica, els mitjans de comunicaci
poden ser una eina molt til en la normalitzaci dels trastorns mentals,
ajudant a combatre estereotips.
No obstant aix, una part de la cobertura periodstica exagera el risc
dagressivitat, afavoreix la por i la desconfiana i eixampla la bretxa del
desconeixement sobre els problemes de salut mental.
Aquesta guia vol ser una eina til de consulta per als professionals
de la comunicaci, i els facilita recursos i recomanacions per elaborar
continguts acurats relacionats amb la salut mental.

Errors ms freqents
Tractar els temes de salut mental com un fenomen infreqent o allat.

El problemes de salut mental afecten al 25% de la poblaci, segons

lOMS.
Parlar de les persones amb diagnstics de salut mental com a violentes,
perilloses o imprevisibles.

Les persones amb un trastorn mental no sn ms violentes que la resta

de la societat.
Emprar generalitzacions com els malalts mentals sn o els esquizofrnics es comporten.

Els problemes de salut mental es viuen i afecten cada persona de forma

diferent.
Tractar les persones amb problemes de salut mental amb compassi i
paternalisme.

Lmplia majoria de persones amb un trastorn mental s capa de

participar en espais comunitaris, laborals i socials. s lestigma el que
limita moltes vegades laccs a aquests mbits.
Confondre trastorn mental amb discapacitat psquica o demncia.

ELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL SN:

Habituals: 1 de cada 4 persones t o tindr un

problema de salut mental al llarg de la seva vida,

segons lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS).
Dinters general: Tothom coneix alg al seu entorn

proper que nha experimentat en primera persona i tots

estem exposats a tenir-ne.
Estigmatitzadors: Moltes persones amb un trastorn
mental han estat vctimes de lestigma i la discriminaci,
de manera que sen dificulta la recuperaci i se
nagreuja el patiment. Algunes amaguen que han estat
diagnosticades per por al rebuig.

El trastorn mental no disminueix ni deteriora les facultats mentals duna

persona, sin que les altera de forma espordica.
Considerar que es tracta de persones incapacitades, que els trastorns
mentals sn incurables i que impedeixen tenir una vida normalitzada.

Amb un tractament adequat i un entorn social i familiar favorable, una

persona pot superar les limitacions del trastorn mental, treballar, mantenir
relacions socials, cuidar els seus fills, etc.
Illustrar les informacions sobre salut mental amb imatges que
transmeten allament social, patiment, foscor o que despertin compassi
o rebuig.

Les persones amb problemes de salut mental no volen ser representades

visualment de manera diferent que la resta de la societat.
Utilitzar esquizofrnic o bipolar per referir-se a personalitat dual o mltiple.

Lesquizofrnia i el trastorn bipolar no sn trastorns de personalitat.

Lesquizofrnia s un trastorn psictic i el trastorn bipolar un trastorn de
lestat dnim.

Peces informatives

Llenguatge
Escull el llenguatge adequat per descriure les persones amb problemes
de salut mental. Ls de termes inexactes pot reforar els estereotips i
lestigmatitzaci.

Cal evitar

Seria preferible

Per qu?

Un psictic, un esquizofrnic, una anorctica...

Una persona que t o

ha tingut psicosi,

Les persones sn ms
que el seu diagntic
de salut mental.
Aquest no els defineix.

esquizofrnia, anorxia... o b, alg que t

un diagnstic de...

Aquesta adjectivaci
negativa perpetua
mites i estereotips.

Utilitzar els termes

esquizofrnic, bipolar,
psictic, depressiu per
descriure situacions o
coses catiques, irracionals o extravagants.

Buscar recursos
lingstics o adjectius
que no apellin a la
salut mental.

Titulars alarmants o
morbosos que anomenen un diagnstic
de salut mental per
captar latenci de
manera gratuta.

Esmentar els problemes de salut

mental noms quan
s imprescindible per
entendre la notcia i
sempre de manera
contextualitzada.

Tenir un problema de
salut mental no s un
factor causal de conductes violentes.

El malalt mental, la
persona que pateix
de malaltia mental, la
vctima, laflicci del
malalt mental.

Persones amb proble-

Moltes persones amb

problemes de salut
mental es recuperen i
viuen una vida plena.

Boig, manac, tarat,

lluntic, pertorbat,
dement...

Una persona amb un

problema de salut
mental, que t un

En la informaci sobre els problemes de salut mental, el testimoni dalguna

persona que els hagi patit s el ms valus. Mostrar una histria humana
pot fer caure mites i estereotips i que el contingut sigui ms interessant.
A les entrevistes a persones amb un problema de salut mental, sha de
considerar el segent:
Evitar comenar lentrevista amb la pregunta del diagnstic. Esperar que
sigui la persona entrevistada qui el faci saber o efectuar la pregunta al final
eludir marcar tota lentrevista amb els estereotips derivats del diagnstic.
Escoltar i respectar labast i la profunditat que la persona entrevistada vulgui

donar a les seves declaracions. Sha de tenir en compte que comparteix

experincies personals sovint doloroses.

s recomanable posar en valor les histries de superaci personal, de recuperaci i vida normalitzada. I cal evitar transmetre patiment, allament social
o compassi en el to del text, les imatges o udios de recurs.
Evitar el sensacionalisme en la informaci i el titular o donar un paper
preponderant a les experincies traumtiques o morboses del entrevistat.

mes de salut mental,

persones que tenen

o conviuen amb trastorn mental.

trastorn mental.

Notcies de successos
Si heu de cobrir una histria que involucra alg que creieu que pot tenir un
problema de salut mental, cal fer un seguit de reflexions prvies:
s rellevant per a la histria que la persona que sanomena tingui un
trastorn mental? Tenir un diagnstic de salut mental no justifica un carcter

o comportament agressiu i no sempre s la causa dun acte violent.

Aquestes paraules se
solen vincular a perillositat, comportament
estrany o burla.

Quines sn les fonts utilitzades? Es pot confiar en els testimonis del venatge? Sha devitar tota especulaci sobre la salut mental de les perso-

nes implicades si no es disposa daquesta informaci verificada.

s apropiat que sesmenti el trastorn mental de la persona al titular o a

linici? Cal respectar el dret a la intimitat de les persones amb problemes

de salut mental i dels seus familiars.

Quin ha estat el context en qu una persona amb un trastorn mental ha

estat involucrada amb acte violent? Les persones amb problemes de salut

mental tenen ms probabilitats de ser vctimes de violncia que no pas a

perpetrar aquest tipus dactes.

Documentals i reportatges
Un treball periodstic en profunditat pot ajudar a informar i sensibilitzar la
poblaci sobre els problemes de salut mental, i aconseguir canvis dactituds
i comportaments cap al collectiu si es t en compte la seva veu i experincia.

Recerca
s convenient adrear-se a entitats de persones amb problemes de salut
mental per cercar els testimonis amb experincia en primera persona.
s positiu obtenir tantes veus diferents com sigui possible ja que els
problemes de salut mental es viuen i afecten cada persona de forma
diferent.
Les entitats de salut mental poden assessorar en relaci amb el tractament dels continguts o la revisi del gui, aix com oferir dades i testimonis
dexperts.

Rodatge i muntatge
s convenient mostrar una mplia gamma de persones per illustrar una
histria al voltant de la salut mental: qualsevol persona, de qualsevol
edat, gnere, professi i estatus social, pot patir un trastorn mental.
Cal respectar el benestar de les persones entrevistades i les seves famlies.

Proporcionar les preguntes que es faran amb antelaci permetr

els entrevistats considerar la millor manera de compartir les seves
experincies personals.
La gran majoria de les persones amb problemes de salut mental no estan
hospitalitzades, de manera que s ms realista mostrar-los en espais
pblics i privats que freqentin.
Cal evitar imatges i udios que transmetin allament social, obscuritat,
perillositat, compassi o rebuig i que poden perpetuar estereotips.
Ls de material darxiu de pellcules com Psicosi, La resplendor o Alg

va volar sobre el niu del cucut per mostrar els problemes de salut mental
s inexacte i contribueix a reproduir estereotips antiquats.

Sries i pellcules
Les obres de ficci poden ajudar a divulgar una imatge de normalitat en
relaci amb els trastorns mentals. Aqu oferim uns quants consells per
ser fidels a la realitat i evitar que els espectadors afectats per un trastorn
mental (1 de cada 4) es molestin per un retrat esbiaixat o estereotipat:

Creaci de personatges
Fer recerca escoltant. s

enriquidor parlar amb persones que han experimentat

problemes de salut mental
per construir els personatges i fer una histria creble.

Lautenticitat s fonamental.

Cal assegurar-se que la

vivncia del personatge s
autntica: smptomes reals
dels trastorns, les opcions
de tractament i els serveis
disponibles. Sha dobtenir
assessorament dexperts i
entitats de salut mental.
La mateixa persona. Que el
personatge experimenti un
problema de salut mental no
vol dir necessriament que
la seva personalitat canvi
per complet, ni que experimenti alts i baixos exagerats.
La vida continua. Una

persona s ms que el seu

problema de salut mental.
s important mostrar al personatge en els seus altres
rols a la vida.

Creaci del gui

Sha de donar a la histria el
temps suficient per desenvoluparse. Els smptomes dels problemes

de salut mental es manifesten en

un perode de temps i creixen en
intensitat, no surten dun dia per
laltre.
La recuperaci tamb pot ser un
procs llarg. En general, les per-

sones no comencen a sentir-se

millor en el moment que veuen un
metge o comencen un tractament.
Mostrar com reaccionen altres
personatges. Lestigma afecta
negativament les vides de les
persones amb problemes de salut
mental i s interessant mostrar el
rebuig o lempatia dels altres cap
a la persona afectada i limpacte
negatiu o positiu que t sobre
aquesta.
Lhumor pot ser til. Es pot

abordar la salut mental amb humor i

calidesa, per sense ridiculitzar-la.
Un trastorn mental no fa dolenta
la persona, per tant, no sha de

fer servir per tractar dexplicar un

comportament perills o estrany.

Consells finals
Escollir el llenguatge adequat per descriure les persones amb problemes de
salut mental.
Trencar mites i estereotips sobre els trastorns mentals, grcies al testimoni en
primera persona. Incloure-hi experincies sobre recuperaci, superaci personal i
vida normalitzada.
No relacionar el trastorn mental com la causa de violncia o perillositat tant
dels casos reals com en les histries dun personatge de ficci.
Evitar mostrar imatges o udios que transmetin allament social, patiment, compassi o rebuig.
Encoratjar les persones a demanar ajuda si creuen que poden tenir un proble-

ma de salut mental.

Qu pot fer Obertament per tu?

Obertament s laliana catalana de lluita contra lestigma i la discriminaci que
pateixen les persones per ra de tenir un trastorn mental. Treballem amb els
mitjans de comunicaci, documentalistes i cineastes per encoratjar-los a contar
histries de salut mental realistes i sensibles. Alguns dels serveis que oferim sn:
Consulta i assessorament per a notcies i realitzaci de documentals.
Contacte amb portaveus afectats per un problema de salut mental disposats
a parlar de la seva experincia.
Trobades amb professionals de la comunicaci per estimular el debat i la reflexi.

Contactans
Collaboren:

www.obertament.org
premsa@obertament.org Tel. 93 175 03 37
@noalestigma

Obertament