Alexandra de Sousa 1r BAT B

EL TEATRE

El teatre va tenir un lloc important en l’antiguitat, sobretot a Grècia. I

encara que els romans no van fer del teatre un edifici de tant pes com els
grecs, també el van adaptar a la seva manera i se’l van fer seu. D’aquestes
adaptacions se’n treuen algunes diferències.
Els grecs construïen els teatres sobre la vall d’una muntanya per poder posar
els seients en forma de grades, l’orquestra era circular i l’escenari era una
mica més estret. En canvi, el teatre romà es pot trobar edificat a qualsevol
lloc (perquè van desenvolupar un sistema d’arcs i galeries de formigó que
permetia fer una grada sense necessitat d’estar sobre una muntanya),
l’orquestra era semicircular i l’usaven només els espectadors importants i
l’escenari era una mica més ample. Pel que fa a la resta, sembla que no hi
ha gaire més diferència: l’escenari, l’orquestra, les grades...

Al principi, els teatres estaven construïts amb fusta i es podien muntar

i desmuntar, però van començar a construir-los de pedra a partir del segle I
a.N.E. a Roma. Es dividia en tres parts: grades, on seien els espectadors;
orquestra, on cantava i ballava el cor; i escenari, os actuaven els actors i
que feia de teló de fons, de magatzem i de vestidors.

En una representació, el nombre d’actors no baixava de cinc, i no hi

actuaven dones, a canvi, usaven màscares i vestits de dona per fer els
papers femenins. Normalment, els actors lluïen una túnica grega o una
túnica i toga romanes segons el lloc on se suposava que eren en l’obra. El
calçat depenia del tipus de representació que es feia: duien unes sabates
amb talons quan era una tragèdia, i unes sandàlies obertes quan feien una
comèdia.

La forma més usada per escriure el teatre llatí era el vers. La música
també era important, ja que acompanyava l’obra, i estava escrita per un
compositor diferent a l’autor.

El tipus de representació es pot classificar en gèneres: tragèdia i

comèdia. La tragèdia podia tractar de temes grecs o de temes romans. Es
caracteritza pel ser una representació de caràcter retòric amb un “toc” de
tristesa, que no la feia gaire atractiva i va quedar reservada als intel·lectuals.
El seu moment d’esplendor màxima va ser durant la república, amb autors
com Nevi i Enni. La comèdia també podia tractar de temes grecs com de
romans. La comèdia va ser més atractiva per als espectadors, ja que
s’aproximava més al seu gust: situacions errònies, dobles sentits, paròdia,
etc. Ara mateix, però, només es conserven comèdies de Plaute i Terenci.
D’aquesta classificació en sorgeixen d’altres, i d’aquestes altres en
podem destacar la fabula palliata, característiques principals de la qual són
l’assumpte grec, són comèdies i el nom és donat pel fet que els actors es
cobrien amb una túnica grega anomenada pallium.
 L'origen del teatre i de les representacions teatrals va ser el 240 a.N.E.
Livi Andronic va ser l’home “encarregat” de posar en escena una tragèdia i
una comèdia, directament traduïdes del grec amb motiu del fi de la primera
guerra púnica.
Els quatre edils que s’encarregaven de l’administració de Roma també
s’encarregaven de l’organització dels espectacles contractant una
companyia teatral i un director que, alhora, també feia d’actor.

Els dies més destacats per poder assistir al teatre i veure una
representació eren dies on es celebrava algun tipus de festa, com els Ludi
Megalenses en honor a Cíbeles, del 4 al 10 d’abril; els Ludi Apollinares en
honor a Apol.lo, del 6 al 13 de juliol; i els Ludi Romani en honor a Júpiter, del
4 al 19 de setembre. També es podia assistir en ocasions especials com una
victòria militar o un funeral d’algun notable.