Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
artUOM 05/07
CATLEG:
PRODUCCI
EDICI
Javier Rodrigo
COORDINACI
TEXTES
artUOM
TRADUCCIONS
FOTOGRAFES
artUOM
DISSENY
IMPRESSI
Grfiques Rubines
ISBN
84-89034-12-5
Dipsit Legal
PM 2072-2007
COPYRIGHT
Comunicaci
Nria Sureda Bern
DEPARTAMENT DADMINISTRACI
Cap del departament
Antonio Prieto lvarez
Administraci
Maria Teresa Ques Mestre
Dolors Nadal Llins
Felipe Fuster Dameto
Informtica
Pere Manel Mulet i Ferrer
Manteniment
Francisco Javier Costa Martn
artUOM 2007
Bonet Taberner, Antnia
Fuster Culebras, Pedro
Garca Ramos, Manuel
Gelabert Torell, Francisca
Gradaille Tortella, Elisa
Jimnez Gardeta, Mara Luz
Martnez Martnez, Enrique
Mir Orfila, Robert
Morell Quadreny, Francisca
Ramos Meridiano, Francisco
Rigo Rossell, Margarita
Rodrguez Bestard, Sergio
Ruiz de la Cruz, Antonia
Snchez Nieto, Carmen
Sans Pic, Teresa
Prohens Frontera, Margalida
Puig Mas, Margarita Rosa
AGRAMENTS
Els alumnes dartUOM 07 agram, des daquestes pgines, la collaboraci de la Fundaci Pilar i Joan Mir, de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat Oberta per
a Majors, que ens ha perms accedir a aquests projectes educatius. Aix mateix volem
donar les grcies a totes la persones que hi han contribut durant aquests anys i nhan
fet possible la realitzaci, especialment a Javier Rodrigo, a Joana M. Riera i a Katia
Martorell per la seva illusi i dedicaci.
A tots els meus alumnes, per continuar aprenent dells/es.
Javier Rodrigo
NDEX
................... 04
Introducci al lector
................... 05
Procs de treball
................... 06
LFPJM
................... 09
La UOM
................... 13
artUOM
................... 17
Projectes 2005
I do, I undo, I redo
................... 23
Projectes 2006
Cercant, re-cercant a lFPJM
................... 27
Projectes 2006
Son Boter, habitar a travs del temps
................... 31
Projectes 2006
Arxius de la vida quotidiana
................... 37
Projectes 2006
Espais dart i arquitectura
................... 43
Projectes 2006
La Fundaci la feim tots
................... 49
Projectes 2006
Exposici i inauguraci
................... 55
Lxic
................... 59
Epleg I
Una entrevista a Javier Rodrigo
................... 63
Epleg II
................... 67
PRESENTACI
DE LES DIRECTORES
El programa de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) s un programa de la Universitat de les Illes
Balears que convoca un gran nombre de persones majors. El programa de la UOM comprn diferents
activitats a cadascuna de les illes de la Comunitat Autnoma. s un programa impulsat per la UIB amb
uns clars objectius: integrar les persones majors en el context sociocultural de la Universitat, trencant
daquesta manera els guetos per raons dedat; potenciar una altra percepci i imatge de les persones
majors; possibilitar lintercanvi de coneixements i experincies entre les persones majors; fer possibles
les relacions intergeneracionals; divulgar els diferents mbits de coneixement i de cultura; i integrar la
UIB dins la societat de les Illes Balears.
Dins daquest context, es troba el taller realitzat conjuntament amb la Fundaci Pilar i Joan Mir
a Mallorca, en el marc dun conveni que sha dut a terme al llarg de tres cursos i que culmina amb
aquest catleg, que a ms ha suposat obrir el mn de lart contemporani als alumnes de la UOM,
donant lloc a artUOM. Tamb ha estat la base duna recerca sobre art i participaci social en museus
com una forma dinvestigaci-acci i de recerca etnogrfica. ArtUOM es constitueix aix com un cam
danada i tornada entre un sector important de la nostra societat, les persones majors, i la Fundaci
Pilar i Joan Mir a Mallorca.
04
INTRODUCCI
AL LECTOR
Estimats lectors, companys de la Universitat Oberta per a Majors (UOM), amics i familiars i tots els interessats en lart:
Aquest catleg que teniu a les mans s una memria dels tres tallers que al llarg dels anys 2005, 2006 i 2007 els alumnes de la UOM han realitzat a la Fundaci Pilar i Joan Mir (FPJM). Aquesta publicaci, de fet, s el fruit del projecte
educatiu que hem realitzat durant el 2007.
Lobjectiu daquesta publicaci s plasmar lexperincia viscuda daquests tres anys de projecte en una memria visual
o catleg, que pugui mostrar la relaci del grup artUOM amb la Fundaci Pilar i Joan Mir a les persones no acostumades a llegir sobre art contemporani. Hem intentat dirigir-nos a un pblic similar a nosaltres. Podreu comprovar que el
disseny i la tipografia estan pensats per facilitar la lectura.
Aquesta memria inclou imatges i cites dalguns dels participants: alumnes, professors, directora de lFPJM, treballadors, coordinadors... El nostre propsit en incloure aquestes opinions s representar les persones que han contribut al
projecte artUOM, ja que s un procs de treball en equip entre persones de diferents mbits i coneixements. Daquesta
manera la publicaci ens iguala a tots.
La primera part s una introducci al context daquesta publicaci, s a dir, la Fundaci Pilar i Joan Mir, la UOM, i el
grup artUOM. Tamb sinclou una descripci del procs daquesta memria. La segona part la constitueixen els projectes realitzats en aquests anys, amb especial mfasi en la segona edici, ja que se centrava en les arquitectures de
lFPJM. En aquesta part es descriuen amb ms detall els diversos treballs i la forma en qu es varen viure. La darrera
part consta duna srie de texts que completen la publicaci: un lxic per facilitar la comprensi daquest text i un
epleg de dues parts: primer a partir duna entrevista a Javier, coordinador d artUOM, per oferir-nos una visi general
de tot el projecte; i segon, un epleg del mateix Javier i de les dues responsables del programa educatiu de lFPJM, que
serveix de reflexi final.
05
PROCS DE TREBALL
el disseny daquesta publicaci
06
Febrer-mar
Primer dia:
Jo, francament, el primer dia em vaig espantar una mica, i a ms la informaci que apareixia era
molt complicada dentendre. Per b, mho van recomanar i vaig venir a veure qu passava.
Jo vaig pensar que mhavia equivocat, per desprs mha agradat i mhe divertit molt.
Cada any ha passat el mateix, al principi tespanta el desconegut.
Em va sorprendre positivament perqu no em vreu fer dibuixar, com que no en s vaig fer un
al.
Visita de les exposicions i els espais
Em va semblar fonamental veure les exposicions i poder pensar una mica ms el que ens diuen.
Vaig pensar que seria ms difcil, per va ser sorprenent veure les coses que triem duna exposici.
Mai no havia pensat les coses que hi ha darrera una exposici i com poden arribar a ser de diferents. A ms, la Fundaci est molt b si tens temps i mitjans per conixer-la.
El treball amb els catlegs
No tenia ni idea del que era un catleg. Estam acostumats a fer una ullada, a mirar sense veure,
i sense aprofundir no ho haurem pogut fer.
A mi em va agradar el catleg del mapa de Londres perqu trencava el concepte de catleg
clssic i a ms tenia el toc manual.
Em va agradar el catleg de Mir per tota lobra que cont, la informaci, els quadres i el diari
de la seva vida.
El catleg que semblava un diari era molt impactant, sortia del que s normal i de la rutina,
trencava esquemes, la seva gent es definia, es mullava i es comprometia, en canvi el format era
senzill i molt normal, molt tradicional.
Abril-maig
El treball en grup
Ha estat molt interessant, encara que de vegades ha estat molt difcil veure el que feien els
altres i tenir una idea general del catleg.
Un error ha estat que els veterans han estat separats i el grup no sha interrelacionat, els nous
no shan sentit recolzats per ells.
Va ser divertit fer les fotos i tamb veure que valien. Ens costava escriure coses i ens ajudaven
amb els termes i la redacci.
Pensvem que no sortiria res, al principi vrem estar molt despistats, per desprs vrem poder
tenir una idea i va ser tot ms fcil.
A mi em va agradar poder entrevistar una altra gent, poder veure qu pensaven i com era la
Fundaci per a ells.
Quan va venir la dissenyadora ho vrem veure ms clar, abans sempre ens preguntvem si realment sortiria el catleg.
Nosaltres pensvem que serem aqu de figurins, que desprs tota la feina ho farien altres persones, perqu com havem de fer un catleg si nosaltres daix no en tenim ni idea.
CASTELLANO
agradecimientos
Los alumnos de artUOM agradecemos, desde estas pginas, la colaboracin de la Fundaci Pilar i Joan Mir, de la Universitat de les Illes Balears y de la Universitat Oberta per a
Majors que nos ha permitido acceder a estos proyectos educativos. Asimismo queremos
dar las gracias a todas la personas que han contribuido durante estos aos y han hecho
posible su realizacin, especialmente a Javier Rodrigo, Joana M Riera y Katia Martorell
por su ilusin y dedicacin.
A todos mis alumnos/as, para seguir aprendiendo de ellos/as.
Javier Rodrigo
PRESENTACIN DE LA DIRECTORA
Nuestra programacin en educacin abraza un amplio intervalo generacional dirigido a
nios, escuelas, familias, educadores y profesores, jvenes y adolescentes, gente mayor,
colectivos con discapacidades diversas o con problemas de insercin social...Tratamos
de llegar a un pblico plural, abrindonos a nuevos colectivos como punto clave de
vitalidad de la Fundaci. Y adems, nos mueve un firme compromiso de insercin en el
espacio social y cultural de nuestra ciudad. Nuestro objetivo es conseguir una aproximacin de calidad a las claves que mueven el arte contemporneo para transformar la
actividad en una toma de contacto real con la creacin contempornea.
Nuestra voluntad es convertirnos en un laboratorio de experimentacin y creacin en el
campo de la educacin artstico-cultural y ofrecer una programacin con experiencias
inditas que nos singularice por su calidad y capacidad de llegar a los pblicos ms
diversos, incidiendo en los que no se incluyen en otras ofertas culturales. Nos interesa
investigar y poder aportar publicaciones de tipo educativo con una poltica crtica y
activa de la pedagoga del arte contemporneo que genere herramientas para mirar el
arte del siglo XXI.
En este sentido, nos llena de satisfaccin nuestra experiencia pionera con la gente
mayor, que responde a un intento de ofrecer actividades de calidad a un segmento de
pblico jubilado demasiado acostumbrado a ofertas de ocio banal y desprovistas de
significantes culturales. Nos interesaba especialmente trabajar con el colectivo de gente
mayor porque lo consideramos una pieza clave en nuestra sociedad, porque deviene correa de trasmisin intergeneracional, y porque nos gusta pensar que en un futuro pueda
convertirse en colaborador de nuestras propias actividades.
El proyecto ha partido de una voluntad de colaboracin entre nuestra Fundaci y la
Universitat Oberta per a Majors, con la especial colaboracin de Javier Rodrigo que
ha sabido interpretar de manera muy especial nuestros objetivos hacia este colectivo.
Nuestra colaboracin con la UOM estableci un convenio de tres aos (2005-2007) con
la creacin del programa artUOM. Cada ao ha tenido unos conceptos y proyectos bien
diferenciados que han culminado en la elaboracin de esta publicacin que consideramos muy positiva y pionera en este campo.
El resultado final es tener el orgullo de haber contribuido a que los protagonistas de esta
historia hayan conseguido una aproximaci al arte contemporneo y una experiencia
esttica, antes prcticamente inexistente. Y sin olvidar, que les ha permitido un conocimiento de la Fundaci, directo y clido, que los convertir en embajadores de nuestros
espacios en su entorno social y familiar.
Y finalmente, quiero dar las gracias a los alumnos de artUOM que han participado en
estas tres ediciones a los cuales ya considero amigos para siempre de esta casa; a Javier
Rodrigo por su potente implicacin en los tres proyectos; al equipo educativo por su
trabajo y su ilusin; y al resto del personal por su buena colaboracin en el desarrollo
del proyecto. Nuestra voluntad es que esta colaboracin tan frtil tenga continuidad
en nuevas experimentaciones que nos permitan seguir trabajando con un colectivo tan
entusiasta y participativo.
Magdalena Aguil Victory
Directora de la Fundaci Pilar i Joan Mir
El programa de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) es un programa de la Universitat de les Illes Balears que convoca a un gran nmero de personas mayores. El programa
de la UOM incluye diferentes actividades en cada una de las islas de la Comunidad
Autnoma. Es un programa impulsado por la UIB con unos objetivos claros: integrar a
las personas mayores en el contexto sociocultural de la Universidad, rompiendo as los
guetos por razones de edad; potenciar una percepcin e imagen diferente de las personas mayores, hacer posibles las relaciones intergeneracionales; divulgar los diferentes
mbitos de conocimiento y de cultura y, por ltimo, integrar a la UIB en la sociedad de
las Islas Baleares. En este contexto se encuentra el taller realizado conjuntamente con
la Fundaci Pilar i Joan Miro a Mallorca, en el marco de un convenio que se ha llevado
a cabo durante tres cursos y que culmina con este catlogo, que ha supuesto abrir el
mundo del arte contemporneo a los alumnos de la UOM, dando lugar a artUOM y que,
adems, ha servido como base de una investigacin sobre arte y participacin social en
museos a partir de la investigacin etnogrfica y la investigacin-accin. ArtUOM se
convierte as en un camino de ida y vuelta entre un sector importante de nuestra sociedad, las personas mayores, y la Fundaci Pilar i Joan Mir en Mallorca.
M. Antnia Manassero Mas
Directora de la Universitat Oberta per a Majors
INTRODUCCIN AL LECTOR
Estimados lectores, compaeros de la Universitat Oberta per a Majors (UOM), amigos y
familiares y todos los interesados en el arte:
Este catlogo que tenis entre las manos es una memoria de los tres talleres que a
lo largo de los aos 2005, 2006 y 2007 los alumnos de la UOM han realizado en la
Fundaci Pilar i Joan Mir (FPJM). Esta publicacin, de hecho, es el fruto del proyecto
educativo que hemos realizado durante el 2007.
El objetivo de esta publicacin es plasmar la experiencia vivida en estos tres aos de
proyecto en una memoria visual o catlogo, que pueda mostrar la relacin del grupo
artUOM con la Fundaci Pilar i Joan Mir a las personas no acostumbradas a leer sobre
arte contemporneo. Hemos intentado dirigirnos a un pblico similar a nosotros. Podris
comprobar que el diseo y la tipografa estn pensados para facilitar su lectura.
Esta memoria incluye imgenes y citas de algunos de los participantes: alumnos, profesores, directora de la FPJM, trabajadores, coordinadores... Nuestro propsito al incluir
estas opiniones es representar a las personas que han contribuido al proyecto artUOM,
ya que es un proceso de trabajo en equipo entre personas de diferentes mbitos y conocimientos. De esta manera la publicacin nos iguala a todos.
La primera parte es una introduccin al contexto de esta publicacin, es decir, la Fundaci Pilar i Joan Mir, la UOM y el grupo artUOM. Tambin se incluye una descripcin del
proceso de esta memoria. La segunda parte la constituyen los proyectos realizados en
estos aos, con especial nfasis en la segunda edicin, ya que se centraba en las arquitecturas de la FPJM. En esta parte se describen con ms detalle los diversos trabajos y la
forma en que se vivieron. La ltima parte consta de una serie de textos que completan
la publicacin: un lxico para facilitar la comprensin de este texto y un eplogo de dos
partes: primero a partir de una entrevista a Javier, coordinador de artUOM, para ofrecernos una visin general de todo el proyecto; y segundo, un eplogo del mismo Javier y de
las dos responsables del programa educativo de la FPJM, que sirve de reflexin final.
PROCESO DE TRABAJO: el diseo de esta publicacin
Febrero-marzo - Primer da
- Yo, francamente, el primer da me asust un poco, y adems la informacin que
apareca era muy complicada de entender. Pero bueno, me lo recomendaron y vine a ver
qu pasaba.
- Yo pens que me haba equivocado, pero despus me ha gustado y me he divertido
mucho.
- Cada ao ha pasado lo mismo, al principio te asusta lo desconocido.
- Me sorprendi positivamente porque no me hicistis dibujar, como no s vaig fer un
al.
Visita de las exposiciones y los espacios
- Me pareci fundamental ver las exposiciones y poder pensar un poco ms lo que nos
dicen.
- Pens que iba a ser ms difcil, pero fue sorprendente ver las cosas que sacbamos de
una exposicin.
- Nunca haba pensado las cosas que hay detrs de una exposicin y lo diferentes que
pueden llegar a ser. Adems, la Fundaci est muy bien si tienes tiempo y medios para
conocerla.
El trabajo con los catlogos
- No tena ni idea de lo que era un catlogo. Estamos acostumbrados a ojear, a mirar sin
ver, y sin profundizar no lo hubiramos podido hacer.
- Me gust el catlogo que iba separado por colores, porque era muy claro y sencillo, se
vea muy rpido la estructura.
- A mi me gust el catlogo del mapa de Londres porque rompa el concepto de catlogo
clsico y adems tena el toque manual.
- Me gust el catlogo de Mir por toda la obra que contiene, la informacin, los cuadros y el diario de su vida.
- El catlogo que pareca un peridico, era muy impactante, se sala de lo normal y de la
rutina, rompa esquemas, su gente se defina, se mojabay se comprometa, en cambio
el formato era sencillo y muy normal, muy tradicional.
Abril -mayo : El trabajo en grupo
- Ha sido muy interesante, aunque ha veces ha sido muy difcil ver lo que hacan los
dems y tener una idea general del catlogo.
- Un fallo ha sido que los veteranos han estado separados y el grupo no se ha interrelacionado, los nuevos no se han sentido apoyados por ellos.
- Pensbamos que no iba a salir nada, al principio estuvimos muy despistados, pero
despus pudimos tener una idea y fue todo ms fcil.
- A mi me gust el poder entrevistar a otra gente, poder ver qu pensaban y cmo era la
Fundaci para ellos.
- Cuando vino la diseadora lo vimos ms claro, antes siempre nos preguntbamos si
realmente iba a salir el catlogo.
- Nosotras pensamos que estaramos aqu de figurines, que despus todo el trabajo lo
haran otras personas, porque cmo bamos a hacer un catlogo si nosotras de eso no
tenemos ni idea.
07
ENGLISH
THANKS TO...
We would like to thank the Fundaci Pilar i Joan Mir and the Open University for the
Third Age (UOM) for giving us the opportunity to take part in these education programmes. Likewise, we would also like to thank all the people who have contributed in some
way during this period and made the initiative a reality, particularly Javier Rodrigo,
Joana M Riera and Katia Martorell for their enthusiasm and dedication.
To all my students. May I continue to learn from them.
PRESENTATIONS
Our education programme covers a wide range of ages, encompassing children, schools,
families, educators and teachers, young people and adolescents, the third age, and
people with different kinds of disabilities or problems integrating into society, among
others. We try to reach out to a very widely assorted sector of society, attracting new
groups of people as a key strategy in keeping the foundation alive. We are also motivated by a strong urge to play an active role in our citys social and cultural life. Our
objective is to introduce people to the keys to the world of contemporary art through
high-quality activities that offer genuine contact with contemporary creation.
We wish to convert the foundation into a laboratory for experimentation and creation
within the field of artistic and cultural education, offering a programme of activities
that feature unique experiences able to set the foundation apart from the rest, thanks to
the high standard of the programme it offers and its capacity to attract the most varied
of publics, particularly those excluded from other cultural activities. We are interested
in carrying out research and in developing educational publications, taking an active,
critical approach to teaching in the field of contemporary art, creating tools that help
examine 21st century art. In this respect, our pioneering experience with people of the
third age is a source of great satisfaction. The experience constitutes an attempt to offer
high-quality activities to a sector of the public - the retired - who are all too used to
being offered trivial leisure activities of no cultural significance. We were particularly
keen to work with the third age because we believe they can play a key role in society
by forging inter-generational links. Also we like to think that, at some point in the
future, they could collaborate in our own activities.
The initiative was the result of a desire for our foundation to collaborate with the Open
University for the Third Age, with the special assistance of Javier Rodrigo, who has
skilfully interpreted our goals with regard to this collective. The framework for this collaborative initiative was a three-year agreement (2005-2007), with the creation of the
artUOM programme. Each year it has been characterized by a very different programme
and different underlying concepts, culminating in this publication, which we believe to
be very positive and a pioneering effort in this field.The end result is the feeling that we
are proud to have given the protagonists of this story a closer insight into contemporary
art and an aesthetic experience that was hitherto practically non existent. We must also
not forget that the initiative allowed them to familiarize themselves with the foundation in a direct, welcoming way, transforming them into the foundations ambassadors
in their family and social lives.
Lastly, I would like to thank the students of artUOM who took part in the three editions,
whom I now consider to be the foundations lifelong friends, together with Javier Rodrigo, for his impressive involvement in the three programmes, the educational team for
their work and enthusiasm, and the rest of the foundations staff for their readiness to
collaborate in this initiative. We would like this very prosperous collaborative experience
to continue with new experimentation, so that we can go on working with this keen
sector of society who are so willing to participate.
Magdalena Aguil Victory
Directora de la Fundaci Pilar i Joan Mir
The Open University for the Third Age (UOM), a programme of courses run by the
University of the Balearic Islands (UIB), attracts a high number of older students. The
programme includes a number of different activities on each of the Balearic Islands.
It is promoted by the UIB with a clear set of objectives: to integrate older people into
university life socially and culturally, thus preventing people from being ostracized due
to their age; to encourage a different image and perception of older people, fostering
inter-generational relations; to provide access to different fields of knowledge and
culture; and, finally, to integrate the UIB into Balearic society. This is the background to
this workshop, organized in conjunction with the Fundaci Pilar i Joan Miro a Mallorca
under an agreement, and run for a period of three academic years, culminating in this
catalogue. It has opened up the world of contemporary art to students from the UOM,
leading to the creation of artUOM, while also paving the way for research into art and
social involvement in museums through ethnographic research and exploratory work as
the basis of subsequent action. In this way, artUOM has generated a symbiosis between
an important sector of society, the third age, and the Fundaci Pilar i Joan Mir a
Mallorca.
M Antnia Manassero Mas
Director of the Open University for the Third Age (UOM)
08
The catalogue you are holding offers an account of three workshops at the Fundaci Pilar i Joan Mir (FPJM) which students from the UOM took part in during the years 2005,
2006 and 2007. In fact, this publication is the outcome of the education programme
that was run in the year 2007.
The aim of this publication is to offer a visual account of the three-year experience in
catalogue format, showing people who are not used to reading about contemporary art
the relationship that was forged between the artUOM group and the Fundaci Pilar i
Joan Mir. We have attempted to direct the publication at a target audience similar to
ourselves. You will see that the design and typography are conceived to make it easy to
read.
This account includes images and quotes by some of the participants (students,
teachers, the Director of the FPJM, employees, coordinators etc). By including these opinions, we wish to represent the people who contributed to the artUOM initiative, since
it involved teamwork by people from different fields with different types of knowledge.
In this way, the publication makes us all equal.
The first section contains an introduction to the background to the publication. That
is, an introduction to the Fundaci Pilar i Joan Mir (FPJM), the UOM, and the artUOM
group. It also describes how this account was drawn up. The second part outlines the
programmes that were run during the three years, with special emphasis on the second
year because it focused on the different architecture of the FPJM. In this section, a
more detailed description is given of the different work that was done and the actual
experience. The last section comprises a series of texts to round off the catalogue: a
glossary to make the publication easier to understand and a two-part epilogue: the first
part based on an interview with Javier, the Coordinator of artUOM, to provide a general
overview of the whole initiative and the second part comprising an epilogue by Javier
and the two people in charge of the FPJMs education programme, serving as a final
reflection.
THE WORK PROCESS: the publications design
February-March. Day 1
- Frankly the first day I was a bit afraid. Also the information that was given was very
hard to understand, but they recommended it to me and I came to see what was going
on.
- I thought Id made a mistake, but then I liked it and I had a lot of fun.
- Each year the same thing happens. To begin with, youre frightened of the unknown.
- I was pleasantly surprised, because you didnt make me draw. Because I dont know
how to, I rested on my laurels.
Visits to the exhibitions and different parts of the foundation
-I thought it was vital to see the exhibitions and be able to think over what they tell us.
- I thought it would be harder, but it was amazing to see what we got out of an exhibition.
- Id never thought what lies behind an exhibition and how different they can be. Also,
the foundation is great if you have time and the means to get to know it.
Work with catalogues
- I had no idea what a catalogue was like. Were used to flicking through them, seeing
without looking. Without going into greater depth, we wouldnt have been able to do it.
- I liked the colour-coded catalogue because it was very clear and simple. You could
make out how it was organized very quickly.
- I liked the catalogue with the map of London, because it had nothing to do with the
classic idea of a catalogue and also it was similar in a way to a manual.
- I liked the catalogue of Mirs work because of all the work by the artist that was in it,
the information, the paintings and the diary of his life.
- The catalogue that looked like a newspaper made a great impact because it was
different, breaking new ground. The people had taken a clear stance, stuck their necks
out and got genuinely involved. In contrast, the format was simple, very ordinary and
very traditional.
April-May. Group work
- It was fascinating, although sometimes it was very hard to see what everyone else was
doing and get a general overview of the catalogue.
- One mistake was to separate the veterans so the whole group didnt interrelate. The
newcomers didnt feel they had the support of the others.
- It was fun to take the photos and see that they were good enough. We found it hard
to write things and they helped us with the terms and way it was drafted.
When the designer came, it was all much clearer to us. Before we kept on wondering if
a catalogue would really get published or not.
- We thought we would be passive bystanders, that in the end other people would do it,
because how were we going to create a catalogue if we didnt have a clue how to do it..
- We thought it wouldnt get anywhere. At first we didnt know how to go about it, but
then an idea occurred and it was all much easier.
- I liked being able to interview other people and see what they thought and what the
foundation meant for them.
artUOM 05/07
LFPJM
LFPJM
Cronologia
LFPJM
Presentaci
La Fundaci Pilar i Joan Mir a Mallorca (FPJM)
s fruit de lltima voluntat de Joan Mir. Es
constitueix el 1979, any en qu Joan Mir i
la seva esposa Pilar Juncosa fan donaci a
lAjuntament de Palma dels tallers i del seu
contingut, format per pintures, collages, obra
grfica, escultures i esbossos.
La Fundaci, com a centre cultural viu i dinmic,
t per objecte el foment i la difusi del coneixement artstic, facilitant la tasca creadora de
futurs artistes.
El taller, dissenyat per larquitecte Josep Llus
Sert, la possessi de Son Boter i ledifici projectat per Moneo conformen lespai de la Fundaci
Pilar i Joan Mir a Mallorca.
Al Taller Sert va ser on Mir va produir teles de
grans dimensions i a la possessi de Son Boter,
contigua a Son Abrines (residncia de lartista),
va installar un taller de gravat i va deixar nombrosos grafits estampats a les parets.
Ledifici Moneo, projectat per larquitecte Rafael
Moneo, acull la seu de la Fundaci amb exposicions de pintures, dibuixos, obra grfica i escultures de Mir, aix com exposicions temporals
dedicades a joves artistes.
10
1893
Joan Mir neix a Barcelona el 20 dabril.
Els estius viatja a
Mallorca a casa dels
seus avis materns.
1929
Contreu matrimoni
amb Pilar Juncosa
el 12 doctubre a
lesglsia de Sant
Nicolau de Palma.
1956
Sinstalla definitivament a Mallorca a la
finca de Son Abrines,
on es fa construir un
taller de pintura pel
seu amic Josep Llus
Sert.
1959
Compra Son Boter,
finca vena a Son
Abrines que incloa
una magnfica casa
mallorquina del s.
XVIII, que Mir va
utilitzar com a segon
taller per a obres de
gran format i escultures. Tamb es va
fer installar tallers
de gravat als edificis
annexos.
1979
Joan Mir i Pilar
Juncosa decideixen
constituir oficialment
la Fundaci Pilar i
Joan Mir a Mallorca.
1983
Joan Mir mor a Palma el 25 de desembre.
1992
LFPJM sobre al
pblic i sinaugura el
nou edifici dissenyat
per larquitecte Rafael
Moneo.
LFPJM
El que minteressa no s que quedi el
quadre all, sin la seva irradiaci, el seu
missatge, el que far per transformar una
mica lesperit de les persones.
Joan Mir
Font: Georges Raillard, Conversaciones
con Mir. Barcelona, Gedisa, 1993.
4
El sentit del departament s el de fer
possible la idea de
Pilar Juncosa i Joan
Mir que la Fundaci
fos un centre dart
viu. A travs dels
tallers de Mir i de les
exposicions temporals daltres artistes
sofereix loportunitat
de collaborar amb
creadors de reconegut
prestigi internacional.
A travs de lrea
dEducaci, apropam
el coneixement artstic
i lesttica actual al
ciutad
4
3
6
1
2
5
Jaume Reus,
Cap del DEADC
Creim que el treball
deducaci s una de
les ms enriquidores
en un museu, ja que
feim dintermediries
entre les obres dart i
el pblic, per aprendre en la prctica de
les persones amb les
que tractem i per les
relacions humanes que
sestableixen treballant
en equip
Dory Snchez y Mar
Oliver,
Educadores del
DEADC
Joan Mir
Font: Georges Raillard, Conversaciones
con Mir. Barcelona, Gedisa, 1993.
11
CASTELLANO
ENGLISH
Presentacin
Presentation
La Fundaci Pilar i Joan Mir a Mallorca (FPJM) es fruto de la ltima voluntad de Joan
Mir. Se constituye en 1979, ao en que Joan Mir y su esposa Pilar Juncosa hacen donacin al Ayuntamiento de Palma de los talleres y de su contenido formado por pinturas,
collages, obra grfica, esculturas y bocetos.
The Fundaci Pilar i Joan Mir a Mallorca (FPJM) is the outcome of Joan Mirs final
wish. It was founded in 1979, the year when Joan Mir and his wife Pilar Juncosa
donated the studios and their contents, made up of paintings, collages, graphic work,
sculptures and sketches, to Palma City Council.
12
I dont want one of those awful skyscrapers that surround me to be built here one
dayIm tormented by the idea that one day a group of workers might knock down the
walls, losing the Son Boter drawings forever
Joan Mir
As a dynamic, living cultural centre, the foundations objective is to promote a better
awareness of art, facilitating the creative work of future artists.
The Fundaci Pilar i Joan Mir a Mallorca is made up of a studio designed by architect
Josep Llus Sert, the Son Boter country house, and a building designed by architect Rafael Moneo. It was in the Sert studio that Mir created his large paintings, while in Son
Boter, next to his Son Abrines home, he set up an engraving studio and left numerous
examples of graffiti on its walls.The Moneo building, designed by architect Rafael Moneo, is the seat of the foundation, with exhibitions of paintings, drawings, graphic work
and sculptures by Mir and temporary exhibitions by young artists.
Chronology
1893 - Joan Mir is born in Barcelona on April 20th. In summer, he travels to Mallorca
to his maternal grandparents home.
1929 - He marries Pilar Juncosa on October 12th at the Church of San Nicols in Palma.
1956 - He finally settles down in his Son Abrines home, where he asks his friend Josep
Llus Sert to design an art studio for him.
1959 - He buys Son Boter, the property next to Son Abrines, which includes a magnificent 18th century Mallorcan house that Mir uses as a second studio for largescale works of art and sculptures. He also has engraving studios made in its adjoining
buildings.
1979 - Joan Mir and Pilar Juncosa decide on the official foundation of the Fundaci
Pilar i Joan Mir a Mallorca.
1983 - Joan Mir dies in Palma on December 25th.
1992 - The FPJM opens its doors to the public and a new building is inaugurated, designed by architect Rafael Moneo.
The aim of the foundation shall be the promotion and diffusion of artistic knowledge,
facilitating the creative work of future artists in close and constant collaboration with
all sectors of society, going beyond the boundaries of a normal museum by creating a
dynamic essential reality that explains the aesthetics of contemporary art through living
experiences. - Article 4 of the Articles of Association
Our workshops have kept Mirs desire to experiment alive through a programme of
very different activities, ranging from Japanese Butho dance to the most modern of
digital printing technologies. The aim is to try and find a balance between memory and
innovation through a high-quality interdisciplinary range of activities.
Magdalena Aguil, Director of the Fundaci Pilar i Joan Mir
In the morning, I go down to the studio and feel the pull it exerts, I walk round it, I
recognize it and its pull is stronger and stronger. If I have an idea, I make a sketch on
anything whatsoever anywhere. As time passes, it gradually takes shape within me and
one day it becomes a painting. Sometimes things come back to me from 40 years ago,
things I had planned to do that have matured over a period of 40 years.
(Joan Mir). Source: Georges Raillard, Conversaciones con Mir. Barcelona,
Gedisa, 1993.
What interests me is not for the painting to survive, but what it radiates, its message,
what it will do to transform peoples spirits a little.
(Joan Mir). Source: Georges Raillard, Conversaciones con Mir. Barcelona,
Gedisa, 1993.
I think that because not all citizens know or have first-hand experience of an institution like the Fundaci Pilar i Joan Mir, it is not appreciated as it should be.
Rogelio Arajo, Chairman of the FPJM
The Collections Department is responsible for the documentation, conservation and
safety of the foundations art, documentary and bibliographical collections and Joan
Mirs studios.
Mara Luisa Lax, Head of the Collections Department
The mission of DEADC is to make Pilar Juncosa and Joan Mirs idea that the foundation should be a living art centre a reality. Through the Mir workshops and temporary
exhibitions by other artists, we offer the opportunity to collaborate with creators of
recognized international repute. Through our Education Unit, we offer citizens a closer
insight into art and contemporary aesthetics.
Jaume Reus, Head of DEADC
We believe that some of the most enriching tasks at a museum are its educational
activities, because you deal directly with works of art and with the public, acting as an
intermediary between both, and also because of the good teamwork.
Dory Snchez and Mar Oliver, educators atached to the DEADC
artUOM 05/07
LA UOM
LA UOM
LA UOM
Introducci
La Universitat Oberta per a Majors (UOM), est ubicada a la Universitat de les
Illes Balears (UIB). Actualment simparteixen a un nombre aproximat de quatre-cents alumnes, classes de cincies/humanitats amb un ttol propi snior de
5 anys dins la UIB. Les classes de la UOM sn impartides pel professorat de la
UIB, a ledifici Gaspar Melchor de Jovellanos, situat al campus de la Universitat, al nord de la ciutat de Palma.
La UOM est destinada a persones grans que desitgen canviar el seu temps
de lleure per laprenentatge i aix forjar la intelligncia del saber dahir i el
coneixement davui. El concepte clau de la UOM s el life span learning
(sempre aprenent), que s un dret de la Uni Europea i de lONU per mantenir
vives les nostres inquietuds.
14
LA UOM
Molts de coneixements
intellectuals i personals.
15
ENGLISH
Introduccin
Introduction
La Universitat Oberta per Majors (UOM), est ubicada en la Universidad de las Islas
Baleares (UIB). Actualmente se imparten a un nmero aproximado de cuatrocientos
alumnos, clases de ciencias/humanidades con un ttulo propio senior de 5 aos dentro
de la UIB. Las clases de la UOM son impartidas por el profesorado de la UIB, en el edificio Gaspar Melchor de Jovellanos, situado en el campus de la universidad al norte de la
ciudad de Palma de Mallorca.
The Open University for the Third Age (UOM) is located on the campus of the University
of the Balearic Islands (UIB). It currently offers classes in the fields of science and the
humanities to some four hundred students, awarding a senior UIB university qualification for those completing a five year course. Classes at the UOM are given by lecturers
from the UIB in Gaspar Melchor de Jovellanos Building on the university campus to the
north of Palma de Mallorca.
La UOM est destinada a personas mayores que desean cambiar su tiempo de ocio por
el aprendizaje y as forjar la inteligencia del saber de ayer y el conocimiento de hoy.
El concepto clave de la UOM es el life span learning (siempre aprendiendo), que es un
derecho de la Unin Europea y de la ONU para mantener vivas nuestras inquietudes.
The UOM is directed at older people who wish to take advantage of their leisure time
to learn and combine what they learnt yesterday with what they can learn today. The
underlying philosophy behind the UOM is life span learning: a right recognized by the
European Union and UN aimed at maintaining an ongoing interest in things.
16
CASTELLANO
artUOM 05/07
artUOM
artUOM
artUOM
Introducci
ArtUOM sorgeix lany 2005 arran dun conveni entre la Fundaci Pilar i Joan Mir (FPJM) i la Universitat de les Illes Balears
(UIB) per iniciar un projecte educatiu dirigit als alumnes de la
Universitat Oberta per a Majors (UOM). Aquest projecte est
situat en lrea dEducaci, dins el Departament dEducaci,
Acci i Difusi Cultural (DEADC).
Els objectius del projecte artUOM, tal com apareixen descrits al
web, sn:
1. Investigar i treballar en un tema significatiu de lFPJM
relacionat amb la cultura contempornia.
2. Presentar els resultats de la feina en una exposici o un
altre format de comunicaci de cara al pblic.
3. Fomentar el coneixement i les relacions intergeneracionals,
aix com potenciar la presncia de la gent gran en la societat
des de la seva prpia cultura i mirada.
Els participants en el seminari-taller reben crdits vlids com
un taller de lliure elecci dins del programa lectiu per als
seus cursos de la UOM. Daquesta manera es crea un corrent
recproc entre la UOM i lFPJM amb lobjectiu darribar a la
resta de la societat.
La intenci final s que artUOM actu dantena i expandeixi les
seves ones creant vincles entre totes les persones relacionades
amb la Fundaci i la UOM.
18
artUOM
Participar en aquest
taller ha estat una experincia enriquidora i
mha obert la curiositat
per conixer nous espais
dedicats a lart.
Francisca Juli,
alumna del curs 2006
Desconeixia lFPJM
perqu no lhavia visitada i ara crec que en
tinc un ampli coneixement.
Catalina Ventayol,
alumna del curs 2006
El projecte ha de
continuar perqu s
un projecte a llarg
termini. En un projecte tan innovador
linteressant s veure
com simpregnen les
institucions.
Javier Rodrigo,
coordinador
dartUOM
No es pretenia que fos
simplement un taller.
Es tractava de consolidar un intercanvi
entre el temps de qu
disposaven els alumnes i lenriquiment
intellectual que ofereix la Fundaci Pilar i
Joan Mir.
Joana M. Riera,
responsable del programa educatiu curs
2005
Em vaig incorporar al meu lloc de
treball el maig del
2006, durant el segon
curs dartUOM, per
de seguida em vaig
involucrar i em vaig
fer meu el projecte.
Estic gaudint molt del
procs.
Katia Martorell,
responsable del programa educatiu curs
2006-07
ALUMNES dartUOM
2005
Barcel Cifre, Josep
Bernardino Infantes, Francisca
Calderay Torres, M. Teresa
Camprub Abelln, Josep
Catal Ferragut, Jaume
Cifre Daz-Oyuelos, Catalina
Coll Bernat, Teresa
Erill i Sariera, Eladi
Esteva Santandreu, Catalina
Fuster Culebras, Pedro
Martn Arnanz, Ana Isabel
Martnez Milln, Ana Mara
Martnez Viejo, Jos Ramn
Mir Orfila, Roberto
Morell Quadreny, Francisca
Oliver Cantallops, Antnia
Rigo Rossell, Margarita
Ruz Landaribar, M Cruz
2006
Camps Niell, Joan
Duran Garau, Francisca
Ferrer Servera, Pedro Luis
Fuster Culebras, Pedro
Garca Ramos, Manuel
Gomila Santandreu, Antonia
Horrach Rossell, Mara
Joan Colomar, Francisca
Juli Arechaga, Francisca
Mir Orfila, Robert
Morell Quadreny, Francisca
Ramos Meridiano, Francisco
Rigo Rossell, Margarita
Rossell Mas, Joana Maria
Valdivielso Garay, Luis Maria
Ventayol Clar, Catalina
2007
Bonet Taberner, Antnia
Espinosa Pla, Juan
Fuster Culebras, Pedro
Garca Ramos, Manuel
Gelabert Torell, Francisca
Gradaille Tortella, Elisa
Jimnez Gardeta, Mara Luz
Martnez Martnez, Enrique
Mir Orfila, Robert
Morell Quadreny, Francisca
Ramos Meridiano, Francisco
Rigo Rossell, Margarita
Rodrguez Bestard, Sergio
Ruiz de la Cruz, Antonia
Snchez Nieto, Carmen
Sans Pic, Teresa
Prohens Frontera, Margalida
Puig Mas, Margarita Rosa
19
artUOM
Cronologia
ORIGEN del PROJECTE: JUNY del 2004
ArtUOM va sorgir arran duna primera collaboraci amb Javier Rodrigo, que
va coincidir amb linici de la nova direcci de lFPJM. Es va plantejar la creaci
dun nou projecte amb un pblic diferent. La UOM presentava una estructura
prpia, era una instituci educativa amb uns elements comuns que consolidava
aquest projecte, essencialment educatiu, entre les mateixes institucions.
Interessava molt que hi hagus un intercanvi oficial i sobretot veure qu
passava a llarg termini.
Joana M. Riera i Javier Rodrigo
PROJECTE 2005 mar-abril.
Identitat i memries presents
Al llarg daquest seminari-taller, partint de la biografia i de lobra de lartista
Louise Bourgeois, es va aprofundir i va treballar minuciosament cada una de les
peces exposades en aquell moment a lFPJM.
Resultat del projecte educatiu: exposici I do, I undo, I redo, del 5 al 21 de
maig.
Diferents grups de treball varen elaborar diferents peces i projectes per a una
exposici interactiva al Casal Balaguer de Palma. Els alumnes es varen encarregar de tot el procs expositiu: el muntatge, la difusi, la inauguraci, el catering, la clausura....
PROJECTE 2006 gener-juny.
Habitar, con-viure i construir lFPJM
Leix temtic daquell any va ser el museu i els espais que configuren lFPJM,
des de larquitectura mallorquina popular del segle XVIII, passant pel modernisme humanista de Josep Llus Sert i arribant a la contemporanetat de Rafael
Moneo.
Resultat del projecte educatiu: exposici Cercant i recercant a lFPJM, del 25
de maig al 3 de juny.
Lexposici va constar de 4 installacions que intervenien en un espai especfic
de lFPJM. Aquestes 4 installacions varen ser: Sn Boter, habitar a travs del
temps, Arxius de la vida quotidiana, Art i espais darquitectura i La Fundaci la feim tots.
FIRMA del CONVENI
El 30 de gener del 2006 es va firmar el conveni de collaboraci entre la Fundaci Pilar i Joan Mir i la Universitat de les Illes Balears per a la realitzaci del
taller artUOM durant un perode de 3 anys.
PROJECTE 2007 febrer-maig.
ArtUOM III: narrar i investigar des de lFPJM.
Aquest projecte educatiu es planteja com tancament daquest primer cicle de
treball. Es va proposar elaborar un catleg que recolls les experincies viscudes
del grup artUOM i les diverses formes de narrar i interpretar lFPJM. Daquesta
manera la publicaci servir de presentaci del procs dinvestigaci dartUOM
en els seus tres anys de vida.
Resultat seminari-taller: presentaci de la publicaci artUOM 2005-2007, l11
de juliol de 2007.
FUTUR artUOM
El futur dartUOM depn de la firma dun nou conveni entre la Fundaci Pilar
i Joan Mir i la Universitat de les Illes Balears. Sabem que a la doctora Montserrat Casas, nova rectora de lUIB, li agrada aquest projecte. Per la seva part,
Magdalena Aguil directora de lFPJM desitja que tingui continutat ja que
sinsereix dintre dels objectius plantejats sota la seva direcci.
20
CASTELLANO
INTRODUCCIN
ArtUOM surge en el ao 2005 a raz de un convenio entre la Fundaci Pilar i Joan Mir
(FPJM) y la Universitat de les Illes Balears (UIB) para iniciar un proyecto educativo dirigido a los alumnos de la Universitat Oberta per a Majors (UOM). Este proyecto situado en
el rea de Educacin, dentro del Departamento de Educacin, Accin y Difusin Cultural
(DEADC).
Los objetivos del proyecto artUOM, tal como aparecen descritos en la web, son:
1. Investigar y trabajar en un tema significativo de la FPJM relacionado con la cultura
contempornea.
2. Presentar los resultados del trabajo en una exposicin u otro formato de comunicacin de cara al pblico.
3. Fomentar el conocimiento y las relaciones intergeneracionales, as como potenciar la
presencia de la gente mayor en la sociedad desde su propia cultura y mirada.
Los participantes en el seminario-taller reciben crditos vlidos como un taller de libre
eleccin dentro del progarma lectivo para sus cursos de la UOM, de este modo se crea
una corriente recproca entre la UOM y la FPJM con el objetivo de llegar al resto de la
sociedad.
La intencin final es que artUOM acte de antena y expanda sus ondas creando vnculos
entre todas las personas relacionadas con la Fundaci y la UOM.
Alumnos de artUOM
2005
Barcel Cifre, Josep
Bernardino Infantes, Francisca
Calderay Torres, M. Teresa
Camprub Abelln, Josep
Catal Ferragut, Jaume
Cifre Daz-Oyuelos, Catalina
Coll Bernat, Teresa
Erill i Sariera, Eladi
Esteva Santadreu, Catalina
Fuster Culebras, Pedro
Martn Arnanz, Ana Isabel
Martnez Milln, Ana Mara
Martnez Viejo, Jos Ramn
Mir Orfila, Roberto
Morell Quadreny, Francisca
Oliver Cantallops, Antnia
Rigo Rosell, Margarita
Ruz Landaribar, M Cruz
2006
Camps Niell, Joan
Duran Garau, Francisca
Ferrer Servera, Pedro Luis
Fuster Culebras, Pedro
Garca Ramos, Manuel
Gomila Santandreu, Antonia
Horrach Rossell, Mara
Joan Colomar, Francisca
Juli Arechaga, Francisca
Mir Orfila, Robert
Morell Quadreny, Francisca
Ramos Meridiano, Francisco
Rigo Rossell, Margarita
Rossell Mas, Joana Maria
Valdivielso Garay, Luis Maria
Ventayol Clar, Catalina
2007
Bonet Taberner, Antnia
Espinosa Pla, Juan
Fuster Culebras, Pedro
Garca Ramos, Manuel
Gelabert Torell, Francisca
Gradaille Tortella, Elisa
Jimnez Gardeta, Mara Luz
Martnez Martnez, Enrique
Mir Orfila, Robert
Morell Quadreny, Francisca
Ramos Meridiano, Francisco
Rigo Rossell, Margarita
Rodrguez Bestard, Sergio
Ruiz de la Cruz, Antonia
Snchez Nieto, Carmen
Sans Pic, Teresa
Prohens Frontera, Margalida
Puig Mas, Margarita Rosa
Entrevistas
Participar en este taller ha sido una experiencia enriquecedora y me ha abierto la
curiosidad para conecer nuevos espacios dedicados al arte.
Francisca Juli (curs 2006)
Desconoca la FPJM porque no la haba visitado y ahora creo que tengo un amplio
conocimiento de ella.
Catalina Ventayol (curs 2006)
El proyecto debe continuar porque es un proyecto a largo plazo. En un proyecto tan
innovador lo interesante es ver como se impregnan las instituciones.
Javier Rodrigo, coordinador dartUOM
No se pretenda que fuese simplemente un taller. Se trataba de consolidar un inter
cambio entre el tiempo de que disponan los alumnos y el enriquecimiento intelectual
que ofrece la Fundaci Pilar i Joan Mir.
Joana M Riera, responsable del programa educativo curso 2005
Me incorpor a mi lugar de trabajo en el 2006, durante el segundo curso de artUOM,
pero en seguida me involucr y me hice mo el proyecto. Estoy disfrutando mucho del
proceso.
Katia Martorell, responsable del programa educativo cursos 2006 y 2007
Cronologa
ORIGEN del PROYECTO: Junio del 2004
ArtUOM surgi a raiz de una primera colaboracin con Javier Rodrigo que coincidi con
el inicio de la nueva direccin de la FPJM. Se plante la creacin de un nuevo proyecto
con un pblico diferente. La UOM presentaba una estructura propia, era una institucin
educativa con unos elementos comunes que consolidaba este proyecto, esencialmente
educativo, entre las mismas instituciones.
Interesaba mucho que hubiese un intercambio oficial y sobretodo ver qu pasaba a largo
plazo.
(Joana M. Riera y Javier Rodrigo)
PROYECTO 2005: marzo-abril. Identitat i memries presents
A lo largo de este seminario-taller, partiendo de la biografa y de la obra de la artista
Louise Bourgeois, se profundiz y trabaj minuciosamente cada una de las piezas expuestas en ese momento en la FPJM.
Resultado del proyecto educativo: Exposicin I do, I undo, I redo del 5 al 21 de mayo.
Diferentes grupos de trabajo elaboraron distintas piezas y proyectos para una exposicin
interactiva en el Casal Balaguer de Palma. Los alumnos se encargaron de todo el proceso
expositivo: el montaje, la difusin, la inauguracin, el catering, la clausura....
PROYECTO 2006: enero-junio. Habitar, con-viure i construir a lFPJM
El eje temtico de aquel ao fue el museo y los espacios que configuran la FPJM, desde
la arquitectura mallorquina popular del siglo XVIII, pasando por el modernismo humanista de Josep Llus Sert y llegando a la contemporaneidad de Rafael Moneo.
Resultado del proyecto educativo: Exposicin Cercant i re-cercant a lFPJM del 25 de
mayo al 3 de junio.
La exposicin const de 4 instalaciones que intervenan en un espacio especfico de la
FPJM. Estas 4 instalaciones fueron: Son Boter, habitar a travs del temps, Arxius de la
vida quotidiana, Art i espais darquitectura y La Fundaci la feim tots.
FIRMA del CONVENIO
El 30 de enero del 2006 se firm el convenio de colaboracin entre la Fundaci Pilar
i Joan Mir i la Universitat de les Illes Balears para la realizacin del taller artUOM
durante un perodo de 3 aos.
PROYECTO 2007 febrero-mayo. artUOM III: narrar i investigar des de
lFPJM.
Este proyecto educativo se plantea como cierre de este primer ciclo de trabajo, se
propuso elaborar un catlogo que recogiese las experiencias vividas del grupo artUOM y
las diversas formas de narrar e interpretar la FPJM. De este modo la publicacin servir
como presentacin del proceso de investigacin de artUOM en sus tres aos de vida.
Resultado seminario: Presentacin de la publicacin artUOM 2005-2007 el 11 de julio
de 2007.
FUTURO artUOM
El futuro de artUOM depende de la firma de un nuevo convenio entre la Fundaci Pilar
i Joan Mir y la Universitat de les Illes Balears. Sabemos que a la doctora Montserrat
Casas, nueva rectora de la UIB, le gusta este proyecto. Por su parte Magdalena Aguil
directora de la FPJM desea que tenga continuidad ya que se enmarca en los objetivos
planteados bajo su direccin.
21
ENGLISH
Introduction
ArtUOMs roots go back to 2005 when an agreement was signed between the Fundaci
Pilar i Joan Mir (FPJM) and the University of the Balearic Islands (UIB) to put into
practice an educational initiative aimed at students from the Open University for the
Third Age (UOM). Behind the initiative was the Education Unit of the Department of
Education, Action and Cultural Diffusion (DEADC).
As you can see on the website, the objectives of the artUOM initiative are:
1. To explore and work on an important aspect of the FPJM related to the field of contemporary culture.
2. To present the results of the work to the public at an exhibition or through another
form of communication.
3.To foster knowledge and inter-generational relations and promote the presence of older people in society, taking into account their cultural perspective and vision of things.
Those attending the workshop-cum-seminar are awarded free-choice credits that
are valid for courses run by the UOM. In this way, a reciprocal two-way relationship is
forged between the UOM and FPJM in such a way that the initiative has repercussions
on the rest of society.
The final goal is for artUOM to act as a kind of radio mast whose waves forge links
between all those associated with both the foundation and the UOM.
The students of artUOM
2005
Barcel Cifre, Josep
Bernardino Infantes, Francisca
Calderay Torres, M. Teresa
Camprub Abelln, Josep
Catal Ferragut, Jaume
Cifre Daz-Oyuelos, Catalina
Coll Bernat, Teresa
Erill i Sariera, Eladi
Esteva Santadreu, Catalina
Fuster Culebras, Pedro
Martn Arnanz, Ana Isabel
Martnez Milln, Ana Mara
Martnez Viejo, Jos Ramn
Mir Orfila, Roberto
Morell Quadreny, Francisca
Oliver Cantallops, Antnia
Rigo Rosell, Margarita
Ruz Landaribar, M Cruz
2006
Camps Niell, Joan
Duran Garau, Francisca
Ferrer Servera, Pedro Luis
Fuster Culebras, Pedro
Garca Ramos, Manuel
Gomila Santandreu, Antonia
Horrach Rossell, Mara
Joan Colomar, Francisca
Juli Arechaga, Francisca
Mir Orfila, Robert
Morell Quadreny, Francisca
Ramos, Francisco
Rigo Rossell, Margarita
Rossell Mas, Joana Maria
Valdivielso Garay, Luis Maria
Ventayol Clar, Catalina
2007
Bonet Taberner, Antnia
Espinosa Pla, Juan
Fuster Culebras, Pedro
Garca Ramos, Manuel
Gelabert Torell, Francisca
Gradaille Tortella, Elisa
Jimnez Gardeta, Mara Luz
Martnez Martnez, Enrique
Mir Orfila, Robert
Morell Quadreny, Francisca
Ramos Meridiano, Francisco
Rigo Rossell, Margarita
Rodrguez Bestard, Sergio
Ruiz de la Cruz, Antonia
Snchez Nieto, Carmen
Sans Pic, Teresa
Prohens Frontera, Margalida
Puig Mas, Margarita Rosa
22
Taking part in this workshop has been an enriching experience and it has made me
eager to get to know new art centres and galleries.
Francisca Juli (year 2006)
I didnt know the FPJM because I hadnt visited it. Now I think Ive got to know it well.
Catalina Ventayol (year 2006)
The initiative must go on because it is a long-term one. With such an innovative initiative as this, it is interesting to see how the institutions influence one another.
Javier Rodrigo, Coordinator of artUOM
The aim was not for it to be just a workshop. The idea was to exchange the students
free time for the intellectual enrichment that the Fundaci Pilar i Joan Mir offers.
Joana M Riera, in charge of the education programme in 2005
I started work here in 2006, during the second year of artUOM, but I got involved in it
right from the start and became very keen on the initiative. Im enjoying the process a
lot.
Katia Martorell, in charge of the education programme in 2006 and 2007
Chronology
The ORIGINS of the INITIATIVE: June 2004
ArtUOM is the result of an initial collaborative experience with Javier Rodrigo, coinciding with a new director being appointed at the FPJM. The idea of a new initiative was
considered, aimed at a different target public. The UOM was an education centre with
an independent organizational structure. Nonetheless, it had certain points in common
(mainly educational ones) that made this co-initiative a definite possibility. There was
considerable interest in an official exchange, primarily to see what would happen in the
long term.
(Joana M. Riera and Javier Rodrigo)
YEAR 2005 PROGRAMME: March-April. Identitat i memries presents
(Identity and Present Memories)
Starting out with the biography and work of the artist Louise Bourgeois, during this
workshop-cum-seminar each of the works of art on exhibit at that time at the FPJM was
carefully analysed and explored.
End result: The exhibition I do, I undo, I redo from May 5th-21st.
Different teams of students concentrated on different works of art and different projects
aimed at the organization of an interactive exhibition at Casal Balaguer in Palma. The
students were responsible for the entire process: the mounting, diffusion, inauguration,
catering and closure of the exhibition.
YEAR 2006 PROGRAMME: January-June. Habitar, con-viure i construir a
lFPJM (Inhabiting, Coexisting and Constructing at the FPJM).
The theme that year was the museum and the different areas that make up the FPJM,
from its 18th century popular architecture to the Humanist Modernism of Josep Llus
Sert and the contemporary architecture of Rafael Moneo.
End result: The exhibition Cercant i re-cercant a lFPJM (Searching and Re-searching at
the FPJM) from May 25th-June 3rd.
The exhibition comprised 4 installations located in specific parts of the FPJM. The 4
installations were: Son Boter, habitar a travs del temps (Son Boter, Inhabiting over
the Years), Arxius de la vida quotidiana (Archives of Everyday Life), Art i espais
darquitectura (Art and Architecture) and La Fundaci la feim tots (The Foundation
Is All of Us).
THE SIGNATURE of the AGREEMENT
On January 30th 2006, a collaboration agreement was signed between the Fundaci
Pilar i Joan Mir and the University of the Balearic Islands to carry out an artUOM
workshop over a period of 3 years.
YEAR 2007 PROGRAMME: February-May. artUOM III: narrar i investigar
des de lFPJM. (artUOM III: Narrating and Researching at the FPJM).
This programme was conceived to be the final stage of the first series of workshops. The
creation of a catalogue was proposed that would reflect the experiences of the artUOM
group and different ways of describing and interpreting the FPJM. In this way, the
publication would serve to present the exploratory process by artUOM during its three
years of life.
End result: The presentation of the publication artUOM 2005-2007on July 11th 2007.
THE FUTURE OF artUOM
The future of artUOM depends on the signature of a new agreement between the Fundaci Pilar i Joan Mir and University of the Balearic Islands. We know that Montserrat
Casas, the new Vice-Chancellor of the UIB, likes the initiative. At the same time, Magdalena Aguil, the Director of the FPJM, would like there to be continuity and she will do
all she can to renew the agreement.
artUOM 05/07
2005
PROJECTES
I DO, I UNDO, I REDO
PROJECTES 2005
CASAL BALAGUER
I DO,
I UNDO, I REDO
I do
faig
hago
I undo I redo
desfaig
deshago
refaig
rehago
fais
defais
refais
ich mache
Per a la inauguraci crerem un catering artstic: Aperitius artUOM, que simulava obres de
Bourgeois en forma de torre de sandvitxos, i que
no varen durar gaire entre el pblic. Prviament el
grup va llegir un comunicat de lexposici, desprs cada grup va presentar el seu treball i es va
acabar amb una vetlada musical inspirada en el
context nord-americ de lartista.
24
PROJECTES 2005
Autors:
Comunicaci
Josep Barcel Cifr, Ana Isabel
Martn Arnanz, Ana Mara Martnez
Milln, Teresa Coll Bernat.
Diversitat cultural
Francisca Bernardino Infantes, Eladi
Erill i Sariera, Antnia Oliver Cantallops, M Cruz Ruiz Landaribar.
Faig, desfaig, refaig
Jaume Catal Ferragut, Jos Ramn
Martnez Viejo.
Art quotidia i gnere
Catalina Cifre Daz-Oyuelos, Francisca Morell Quadreny, Josep Camprub
Abelln, Catalina Esteva Santandreu.
Formes i colors
M. Teresa Calderay Torres, Pedro Fuster Culebras, Margarita Rigo Rossell,
Roberto Mir Orfila.
A la planta baixa de lexposici subicava el treball titulat Diversitat Cultural, que ens introdua en la idea de com lilla es va fer, es va desfer i es
continua refent com un gresol cultural en constant moviment a travs dun
treball de teles i una informaci visual complementria.
Al fons de la sala es trobava la presentaci de PowerPoint titulada Faig,
desfaig, refaig, que representava el procs artstic de Bourgeois. Aquest
procs consisteix en reciclar i reconstruir constantment la seva obra a partir
de dibuixos que evolucionen i reapareixen en escultures i installacions de
formes molt diverses.
A la planta superior, a la paret esquerra es trobava el treball Art quotidi i gnere. Sens presentava amb un gran
taps visual la manera en la qual les arts menors i les arts majors han estat representades i legitimades des duna
anlisi de gnere. Al final del taps es presentava lart contemporani com una mescla daspectes masculins i femenins,
darts populars i clssiques. Aquest grup ens oferia tamb una proposta interactiva amb el nom de Deixans el teu
art perqu tots poguessin deixar la seva proposta dart.
Finalment a la paret dreta ens trobvem el treball Formes i colors, que interpretava obres de Bourgeois exposades
a lFPJM a partir de les seves prpies paraules, dels colors que utilitzava amb un significat especial i de la prpia
interacci amb els visitants.
25
CASTELLANO
ENGLISH
The opening year of artUOM was based on an educational programme entitled Identitat
i memries presents (Identity and Present Memories). During the course of the programme, the students explored the work of Louise Bourgeois on display at the FPJM at
an exhibition entitled Repairs in the Sky. The students used her biography, background
context and various different artistic concepts as starting points.
Esta investigacin gener diversos grupos de trabajo, de los que sugieron ideas para la
elaboracin de los proyectos y las piezas de la exposicin final, la difusin de la cual
utiliz el nombre del grupo, artUOM.
The research led to the formation of several working groups that put forward ideas for
the creation of projects and work that was displayed at the final exhibition. This exhibition was publicized using the name of the group, artUOM.
The exhibition stood out from others because the public was invited to take part
through a series of interactive installations. The title was based on a sentence by the
artist which was also the title of one of her works of art: I Do, I Undo, I Redo. The
sentence summarized our experience working with contemporary art: we unlearnt, redid
and finally remade ourselves both personally and at an artistic level.
For the opening, we created an artistic buffet, artUOM appetizers, simulating work by
Bourgeois in the form of a tower of sandwiches which was rapidly eaten by the public.
Prior to that, the group read a communiqu about the exhibition and then each group
presented their work, finishing off with a musical evening inspired by the artists NorthAmerican background.
At the end of the room, there was a PowerPoint presentation entitled Faig, desfaig,
refaig (I Do, Undo, Redo), which represented the artistic process used by Bourgeois.
This consists of constantly recycling and remaking her work, starting out with drawings
that evolve and reappear as very differently shaped sculptures or installations.
On the left-hand wall of the upper floor, there was a work entitled Arte cotidiano y
gnero (Everyday Art and Gender). This big visual tapestry showed how the arts and
crafts have been represented and legitimized through a gender-based analysis. At the
end of the tapestry, contemporary art was represented as a mixture of masculine and
feminine aspects and blend of popular and classical arts. This group also offered spectators the possibility of an interactive activity entitled Djanos tu arte (Leave Us Your
Art) so that everyone could leave a sample of their idea of art.
Lastly, on the right-hand wall there was a work entitled Formas y colores (Shapes and
Colours). This interpreted work by Bourgeois on exhibit at the FPJM based on her own
words, the colours she used that had a special significance, and interaction with visitors.
AutorEs
INSTALLATION BY
Comunicacin
Josep Barcel Cifr
Ana Isabel Martn Arnanz
Ana Mara Martnez Milln
Teresa Coll Bernat
Communication
Josep Barcel Cifr
Ana Isabel Martn Arnanz
Ana Mara Martnez Milln
Teresa Coll Bernat
Diversidad cultural
Francisca Bernardino Infantes
Eladi Erill i Sariera
Antnia Oliver Cantallops
M Cruz Ruiz Landaribar
Cultural Diversity
Francisca Bernardino Infantes
Eladi Erill i Sariera
Antnia Oliver Cantallops
M Cruz Ruiz Landaribar
Formas y colores
M.Teresa Calderay Torres
Pedro Fuster Culebras
Margarita Rigo Rossell
Roberto Mir Orfila
26
artUOM 05/07
2006
PROJECTES
CERCANT I RE-CERCANT A LFPJM
CERCANT I
RE-CERCANT A LFPJM
PROJECTES 2006
Introducci al projecte
Leix temtic del projecte de lany 2006 va ser el museu i els
seus diferents espais, emfatitzant especialment en les arquitectures i els espais simblics que configuren lFPJM. El ttol
del projecte educatiu era Habitar i conviure a lFPJM, el
seu objectiu era investigar el territori de lFPJM com un espai
viu, en el seu moment habitat per Mir i la seva famlia, i en
lactualitat com un lloc on conviuen lart, el personal de lFPJM,
els alumnes de la UOM i els diversos pblics.
La primera part del projecte educatiu la dedicrem a conixer
els diferents espais de qu es compon lFPJM. Aquesta experincia ens va servir per establir les bases del treball expositiu
que havem defectuar i que, sota el ttol Cercant i recercant
a lFPJM, vrem anar desenvolupant durant els quatre mesos
que va durar el taller.
Ens dividrem en tres grups de treball i realitzrem quatre projectes diferents basats en els diferents espais de la Fundaci.
Cada projecte va comportar una installaci en algun daquests
espais. A Son Boter es va realitzar la installaci Son Boter,
habitar i conviure a travs del temps, en el Taller Sert es va
installar el treball Arxius de la vida quotidiana i a ledifici
Moneo ens trobvem els treballs Espais dart i arquitectura i
La Fundaci la feim tots.
Les installacions que vrem fer ens varen servir per aprofundir
en lunivers Mir a Mallorca durant 27 anys de la seva vida.
Amb aquestes installacions mostrrem als nostres familiars, a
amics i a companys de la Universitat els resultats de la nostra
investigaci i el descobriment dun mn ple de riquesa.
Son Boter
Taller Sert
Edifici Moneo
28
PROJECTES 2006
El projecte educatiu: Habitar i conviure a lFPJM
Des de febrer fins a meitat de mar de 2006 ens dedicrem a investigar i discutir els diferents espais i arquitectures
de lFPJM. Entrrem en molts llocs diferents i vrem poder conixer lespai de treball de Mir, els diversos departaments, i fins i tot, les cambres del magatzem. Al principi ens va impactar molt conixer en profunditat lFPJM i ens
vrem adonar que era molt ms important del que pensvem. En aquesta part ens dedicrem a entrevistar el personal de lFPJM i a conixer els seus serveis i activitats. Aquesta experincia va ser com conixer la tramoia dun teatre.
A labril es varen distribuir els projectes entre els participants i cada equip va treballar en la confecci dels quatre projectes: els escollirem en funci dels llocs que ms ens havien agradat i dels aspectes que ens varen cridar
latenci.
Durant labril i el maig realitzrem dissenys i esbossos dels treballs, sessions fotogrfiques prvies al muntatge i
installaci, planificrem lexposici, la difusi, la inauguraci i la seva clausura, tot aix a base de sessions plenes de
tempestes didees. Per exemple, per al ttol de lexposici realitzrem una sessi plenria on parlrem de com havem
aprofundit i gaireb bussejat en els espais de la Fundaci, i dall arribrem a la idea: Cercant i recercant a lFPJM.
Finalment el dia 25 de maig, desprs de tres llargs i intensos dies de muntatge, es va celebrar la inauguraci de
lexposici. La mostra va romandre oberta fins el 3 de juny, dia en qu es va clausurar.
29
CASTELLANO
ENGLISH
Introduccin
El eje temtico del proyecto del ao 2006 fue el museo y sus diferentes espacios,
enfatizando especialmente en las arquitecturas y los espacios simblicos que configuran
la FPJM. El ttulo del proyecto educativo era Habitar i conviure a lFPJM, cuyo objetivo
era investigar el territorio de la FPJM como un espacio vivo, en su momento habitado
por Mir y su familia, y en la actualidad como un lugar donde conviven el arte, el personal de la FPJM, los alumnos de la UOM y los diversos pblicos.
La primera parte del proyecto educativo la dedicamos a conocer los diferentes espacios
de los que se compone la FPJM. Esta experiencia nos sirvi para sentar las bases del trabajo expositivo que bamos a efectuar que bajo el ttulo Cercant i re-cercant a lFPJM
fuimos desarrollando durante los cuatro meses que dur el taller.
Nos dividimos en tres grupos de trabajo y realizamos cuatro proyectos diferentes
basados en los distintos espacios de la Fundaci. Cada proyecto conllev una instalacin
en alguno de estos espacios. En Son Boter se realiz la instalacin Son Boter, habitar
i conviure a travs del temps, en el Taller Sert se instal el trabajo Arxius de la vida
quotidiana y en el edificio Moneo nos encontrbamos los trabajos Espais dart i arquitectura y La Fundaci la feim tots.
Las instalaciones que hicimos nos sirvieron para profundizar en el universo Mir en
Mallorca durante 27 aos de su vida. Con estas instalaciones mostramos a nuestros familiares, amigos y compaeros de la Universidad los resultados de nuestra investigacin
y el descubrimiento de un mundo lleno de riqueza.
El proyecto educativo : Habitar i conviure a lFPJM
Desde febrero hasta mitad de marzo de 2006 nos dedicamos a investigar y discutir los
diferentes espacios y arquitecturas de la FPJM. Entramos en muchos sitios diferentes y
pudimos conocer el espacio de trabajo de Mir, los diversos departamentos, e incluso
las cmaras del almacn. Al principio nos impact mucho conocer en profundidad la
FPJM y nos dimos cuenta de que era mucho ms importante de lo que pensbamos. En
esta parte nos dedicamos a entrevistar al personal de la FPJM y a conocer sus servicios y
actividades. Esta experiencia fue como conocer la tramoya de un teatro.
En abril se distribuyeron los proyectos entre los participantes y cada equipo trabaj en la
confeccin de los cuatro proyectos: los elegimos en funcin de los lugares que ms nos
haban gustado y de los aspectos que nos llamaron la atencin.
Durante abril y mayo realizamos diseos y bocetos de los trabajos, sesiones fotogrficas
previas al montaje e instalacin, planificamos la exposicin, la difusin, la inauguracin
y su clausura, todo ello a base de sesiones llenas de tormentas de ideas. Por ejemplo,
para el ttulo de la exposicin realizamos una sesin plenaria donde hablamos de cmo
habamos profundizado y casi buceado en los espacios de la Fundaci, de ah llegamos a
la idea: Cercant i re-cercant a lFPJM.
Finalmente el da 25 de mayo, despus de tres largos e intensos da de montaje, se
celebr la inauguracin de la exposicin. La muestra permaneci abierta hasta el 3 de
junio, da en que se clausur.
Introduction
The theme for the 2006 programme was the museum and the different areas that
comprise it, with particular emphasis on the different architecture and emblematic areas
that make up the FPJM. The title was Habitar i conviure a lFPJM (Inhabiting and
Coexisting at the FPJM). The aim was to explore the FPJM in its facet as a living entity,
once inhabited by Mir and his family and now a place where art, the staff of the FPJM,
students of the UOM and different members of the public all come together.
During the first part of the programme, the students got to know the different areas
that make up the FPJM. This experience paved the way for the work we were going to
do during the fourth months of the workshop for an exhibition entitled Cercant i recercant a lFPJM (Searching and Re-searching at the FPJM).
We divided into three working groups and created four different projects based on different areas of the foundation. Each project involved an installation in one of the areas. In
Son Boter, the installation Son Boter, habitar i conviure a travs dels temps (Son Boter, Inhabiting and Coexisting over the Years) was mounted. In the Sert studio, another
one entitled Arxius de la vida quotidiana (Archives of Everyday Life) was assembled,
and in the Moneo building there were two others, Espais dart i arquitectura (Places
for Art and Architecture) and La Fundaci la feim tots (The Foundation Is All of Us).
The installations helped us to explore Mirs Mallorcan universe that occupied 27 years
of his life. With these installations, we showed our families, friends and university colleagues the results of our research and the discovery of an enriching new world.
The education programme Habitar i conviure a lFPJM (Inhabiting
and Coexisting at the FPJM)
From February through to mid March 2006, we dedicated our time to investigating and
discussing the different areas and architecture of the FPJM. We explored many different
parts and got to know the places where Mir used to work, the different departments
and even the storage rooms. Initially, getting to know the FPJM in depth made a great
impression on us and we realized that it was much more important than we had realized. During this stage, we interviewed the staff of the FPJM and found out the activities
and services they were responsible for. This experience was like getting to know the
stage machinery of a theatre.
In April, different projects were assigned to the participants and each team worked on
one of the four projects. Our choice was based on the places we had liked the most and
the things that had struck our attention.
During April and May, we made designs and sketches of the work and had photographic
sessions prior to the mounting and installation stage. We planned the exhibition, its
diffusion, inauguration and closure, all of it based on sessions characterized by genuine
floods of ideas. For example, for the title of the exhibition we held a plenary meeting
where we talked about how we had explored and almost immersed ourselves in the
foundations different areas and that is where the idea Searching and Re-searching at
the FPJM came from.
Finally on May 25th, after three intense, long days of assembling the exhibition, the
opening was held. The exhibition remained open until its closure on June 3rd.
30
artUOM 05/07
2006
PROJECTES
Son Boter,
habitar a travs del temps
PROJECTES 2006
Acab dadquirir Son Boter la magnfica casa que era darrera
la nostra. (...) Tamb em servir per fer teles i escultures monumentals i aix descongestionar el taller.
Joan Mir
SON BOTER,
HABITAR A TRAVS DEL TEMPS
32
PROJECTES 2006
Escollrem aquest ttol perqu a travs del temps hem viscut lFPJM com un amic que ens ha ensenyat la seva cara
ms ntima. Hem vist les seves entranyes, els seus llibres, i fins i tot la saleta on Mir meditava, i altres espais on
estava envoltat dels seus records ms ntims.
Lentrada a la nostra construcci es realitzava a travs duna catifa negra que representava amb lletres de diversos
colors les dates de la memria de Son Boter fins que Mir la va comprar. La porta ens acollia amb una cortina que
deixava passar el visitant. En entrar mostrvem el primer pis amb unes fotos de les sales que no es poden visitar,
per que varen formar part del mn interior de Mir, on tamb va treballar i va concebre part de les seves obres.
En envoltar la installaci es contemplaven fotos dels costums i activitats duna possessi de la ciutat de Palma on
antigament la classe acomodada passava lestiu. Un passat que encara ens s proper...
A la part posterior deixrem una inscripci en el terra que deia: Mir la converteix en una obra dart. Tamb presentrem un mapa amb altres finques similars a Son Boter i properes a aquesta, que ens mostra el seu entorn actual.
33
PROJECTES 2006
SON BOTER,
HABITAR A TRAVS DEL TEMPS
Ancdotes
Vrem haver de realitzar el muntatge dues vegades, ja que la
primera vegada el vent el va desfer del tot. La segona vegada
modificrem lorientaci per evitar els assots del vent a la part
alta de la Fundaci.
Vrem poder entrar al pis de dalt de Son Boter, i a ms fotografirem els interiors, fixant-nos en la faceta ms profunda de
Mir.
Projectrem el treball en planta, i ens va ajudar algun company
expert en dibuix tcnic. Desprs imprimrem les millors fotos en
planxes de 50 x 70 cm, amb diverses imatges en cadascuna.
Vrem fer el muntatge amb ajuda de Xavi i Javier, que van
construir lestructura bsica. Nosaltres ajudrem a collocar les
fotos i vrem posar les teles de la porta i la catifa dentrada.
34
PROJECTES 2006
Detalls de la installaci.
Autors:
Francisca Juli Arechaga
Francisca Durn Garau
Antonia Gomila Santandreu
Joana M. Rossell Mas
35
CASTELLANO
ENGLISH
Acabo de adquirir Son Boter la magnfica casa que estaba detrs de la nuestra. (...)
Tambin me servir para hacer telas y esculturas monumentales y as descongestionar
el taller.
(Joan Mir). Fuente: Carta de Joan Mir a Josep Llus Sert, 9 de Octubre de 1959. Frances Loeb Library, Universidad de Harvard.
Ive just bought Son Boter, the magnificent house behind ours. () Ill also be able to
use it to create very big canvases and sculptures, freeing space in the studio.
Source: Letter from Joan Mir to Josep Lluis Sert, October 9th 1959. Frances Loeb
Library, Harvard University.
Ubicamos esta instalacin en el exterior, a un lado de la casa de Son Boter para que
pudieran contemplarse ambos al acceder a la finca, invitando al espectador a entrar.
Para nosotros Son Boter representa un mundo mgico, lleno de calidez, donde el artista
trabajaba y creaba una obra muy cercana a partir de objetos de la vida cotidiana. Nos
imaginamos al artista trabajando en Son Boter como en su propia casa, copiando objetos, ponindolos en el suelo para inspirarse y, de este modo, construir las esculturas tan
entraables que hay en los jardines y espacios nicos de este museo.
A travs de esta instalacin queramos mostrar los momentos en que Mir plasm su
creatividad en las esculturas y telas monumentales dentro de ese ambiente histrico.
Picasso me dijo un da: La creacin pura es un graffiti, un pequeo gesto sobre una
pared. Eso es la verdadera creacin (Joan Mir). Fuente: Georges Raillard, Conversaciones con Mir. Barcelona, Gedisa, 1993.
Elegimos este ttulo porque a travs del tiempo hemos vivido la FPJM como un amigo
que nos ha enseado su cara ms ntima. Hemos visto sus entraas, sus libros, e incluso
la salita donde Mir meditaba, y otros espacios donde estaba rodeado de sus recuerdos
ms ntimos.
La entrada a nuestra construccin se realizaba a travs de una alfombra negra que
representaba con letras de diversos colores las fechas de la memoria de Son Boter hasta
que Mir la compr. La puerta nos acoga con una cortina que dejaba pasar al visitante.
Al entrar mostrbamos el primer piso con unas fotos de las salas que no se pueden
visitar, pero que formaron parte del mundo interior de Mir, donde tambin trabaj y
concibi parte de sus obras.
Al rodear la instalacin se contemplaban fotos de las costumbres y actividades de una
posesin de la ciudad de Palma donde antiguamente la clase acomodada pasaba el
verano. Un pasado que todava nos es cercano
En la parte trasera dejamos una inscripcin en el suelo que deca: Mir la convierte en
una obra de arte. Tambin presentamos un mapa con otras fincas similares a Son Boter
y cercanas a ella que nos muestra su entorno actual.
Ancdotas
Tuvimos que realizar el montaje dos veces, ya que la primera vez el viento lo deshizo del
todo. La segunda vez modificamos la orientacin para evitar los azotes del viento en la
parte alta de la Fundaci.
Pudimos entrar al piso de arriba de Son Boter, y adems fotografiamos los interiores,
fijndonos en la faceta ms profunda de Mir.
Proyectamos el trabajo en planta, y nos ayud algn compaero experto en dibujo
tcnico. Despus imprimimos las mejores fotos en planchas de 50 x 70 cm, con varias
imgenes en cada una de ellas.
We placed this installation outside, to one side of Son Boter, so that both were visible as
you walked up to the house, inviting spectators to enter.
For us, Son Boter is a magical world full or warmth, where the artist worked and created
work that is easy to appreciate using everyday objects. We imagined the artist working
in Son Boter, feeling totally at home, copying objects, putting them on the floor as a
way of seeking inspiration, and thus creating the wonderful sculptures that you can find
in the gardens and other areas of this museum.
With this installation, we wanted to use this historic setting to show the moments when
Mirs creativity was brought to life on monumental sculptures and paintings.
Picasso once said to me: Pure creation is graffiti, a tiny gesture on a wall. That is true
creation. Joan Mir. Source: Georges Raillard, Conversaciones con Mir. Barcelona,
Gedisa, 1993.
We chose this title because, during the course of time, we have come to regard the
FPJM as a friend that has revealed its most private facet to us. We have seen its entrails,
its books and even the little room where Mir meditated, and other places where he was
surrounded by his most personal memories.
The entrance to our installation was a black rug that showed important dates from Son
Boters past up until the moment that Mir bought it in different coloured letters. The
doorway had a curtain that let visitors through. When you went in, there were photos
of the first floor, showing the rooms you cant visit that formed part of Mirs inner
world, where he also worked and conceived some his works of art.
When you walked round the installation, you could see photographs that showed
customs and activities that were typical of a Palma estate, where well-off members of
society used to spend their summers: a past that is still quite recent.
At the back, we left an inscription on the floor that said: Mir turns it into a work
of art. We also presented a plan of other properties similar to Son Boter, close by it,
showing its current surroundings.
Anecdotes
We had to mount it twice because, the first time, the wind undid it all. The second time,
we faced it another way to avoid gusts of wind in the high part of the foundation.
We were given access to the upper floor of Son Boter and we also photographed the
interiors, concentrating on the most profound facet of Mir.
We planned the work by drawing a plan with the help of a colleague who was an expert
at technical drawing. Afterwards we printed out the best photographs on 50x70cm
panels, with several images on each one.
We mounted it all with the help of Xavi and Javier, who both made the basic structure.
We helped put the photos in place and put up the curtains on the doorway and rug by
the entrance.
Hicimos el montaje con ayuda de Xavi y Javier, que construyeron la estructura bsica.
Nosotros ayudamos a colocar las fotos y pusimos las telas de la puerta y la alfombra de
entrada.
Detalles de la instalacin.
Installation by
Francisca Juli Arechaga
Francisca Durn Garau
Antonia Gomila Santandreu
Joana M. Rossell Mas.
AUTORES
Francisca Juli Arechaga
Francisca Durn Garau
Antonia Gomila Santandreu
Joana M. Rossell Mas.
36
artUOM 05/07
2006
PROJECTES
ARXIUS DE LA VIDA QUOTIDIANA
ARXIUS
DE LA VIDA QUOTIDIANA
PROJECTES 2006
Lespai
Lespai escollit per a aquesta installaci va ser el pati posterior
del Taller Sert, un espai ntim que ens mostra linterior del taller des dun altre punt de vista. Larquitecte va deixar un mur
obert de finestres, des don es pot apreciar tot lespai del taller
duna forma diferent, en mirar per la part posterior.
Elegrem lespai de larquitecte Josep Llus Sert perqu ens va
impressionar la manera en qu va dissenyar el taller de Joan
Mir, el peculiar s que aquest va fer de lespai, aix com la
forma en qu ho varen materialitzar, collaborant estretament.
Ens varen cridar especialment latenci els diversos prestatges
amb multitud dobjectes i fotografies que lartista conservava i
que es poden contemplar a linterior del taller.
38
PROJECTES 2006
Una vegada estudiat lespai Sert, vrem anar a larxiu de la
Fundaci perqu ens mostrassin les fitxes tcniques dels objectes que ms ens havien cridat latenci. A partir dall, vrem
decidir que cada un de nosaltres cercaria a casa seva objectes
curiosos o antics de qualsevol procedncia per realitzar amb
ells la nostra installaci. Per a aix vrem haver de confeccionar unes fitxes que classificassin els nostres objectes.
El nostre objectiu era poder mostrar aquestes fitxes als visitants, que representaven com conservam o guardam diferents
objectes en la nostra vida quotidiana.
Ancdotes
- Al Taller Sert vrem veure tot el material que colleccionava
Mir, cosa aparentment molt senzilla per molt interessant a
lhora de crear les seves obres.
- Entrrem al Departament de Colleccions i ens varen explicar
la forma com sarxiven els diferents elements de lFPJM, intentant conservar-ho i catalogar-ho tot perqu no desaparegui el
llegat que va deixar Mir en aquest lloc.
- En fer les fitxes amb les opinions de la gent que ens trobvem
per la Universitat, ens vrem adonar que tothom collecciona
alguna cosa i que coincidia molt amb els gusts de Mir.
- Durant el muntatge, a dos dies de la inauguraci, mentre
installvem una vitrina, ens va caure la tapa de vidre de les
mans i es va fer bocins. Varen venir Xavi i Javier a socrrer-nos,
per sense farmaciola. No hi va haver danys personals, noms
materials. Malgrat lincident, aconsegurem acabar el muntatge
a temps.
39
PROJECTES 2006
40
PROJECTES 2006
Autors:
Pedro Ferrer Servera
Pedro Fuster Culebras
Manuel Garca Ramos
Roberto Mir Orfila
Francisco Ramos Meridiano
Margarita Rigo Rossell
41
CASTELLANO
ENGLISH
El espacio elegido para esta instalacin fue el patio trasero del Taller Sert, un espacio
ntimo que nos ensea el interior del taller desde otro punto de vista. El arquitecto dej
un muro abierto de ventanas, desde donde se puede apreciar todo el espacio del taller de
una forma diferente, al mirar por la parte posterior.
The place that was chosen for this installation was the back courtyard of the Sert Studio, a place with a very personal feel with a view of the inside of the studio, seen from
another perspective. The architect created a wall of windows, so that you can appreciate
the space inside the studio in a different way, looking through at it from the back.
Elegimos el espacio del arquitecto Josep Llus Sert porque nos impresion el modo en
que dise el taller de Joan Mir, el peculiar uso que ste hizo del espacio, as como la
forma en que lo materializaron, colaborando estrechamente. Nos llamaron especialmente la atencin los diversos estantes con multitud de objetos y fotografas que el artista
conservaba y que se pueden contemplar en el interior del taller.
We chose the area by architect Jos Lluis Sert because we were impressed by the way
in which he designed the studio for Joan Mir - that is, his unique use of space and the
way in which they brought it to life in close collaboration. What struck us particularly
were the different shelves with the multitude of objects and photographs that the artist
kept, which you can see inside the studio.
Una vez estudiado el espacio Sert, fuimos al archivo de la Fundaci para que nos
mostrarn las fichas tcnicas de los objetos que ms nos haban llamado la atencin. A
partir de ah, decidimos que cada uno de nosotros buscara en su casa objetos curiosos
o antiguos de cualquier procedencia para realizar con ellos nuestra instalacin. Para ello
tuvimos que confeccionar unas fichas que clasificaran nuestros objetos.
Once we had studied the area by Sert, we went to the foundations archives so that they
could show us the technical records of the objects that had most struck our attention.
With that as our starting point, we decided that each one of us would look for unusual
or old objects in his or her house, whatever their origin, and we would use them to make
our installation. To do this, we had to draw up records to classify our objects.
Nuestro objetivo era poder mostrar estas fichas a los visitantes, que representaban cmo
conservamos o guardamos diferentes objetos en nuestra vida cotidiana.
Our objective was to show these records, which represented how we conserve or keep
different objects in our everyday life, to visitors.
Ancdotas
Anecdotes
- En el taller Sert vimos todo el material que coleccionaba Mir, algo aparentemente
muy sencillo pero muy interesante a la hora de crear sus obras.
- Entramos en el departamento de colecciones y nos explicaron la forma en que se
archivan los diferentes elementos de la FPJM, intentando conservarlo y catalogarlo todo
para que no desaparezca el legado que dej Mir en este lugar.
- Al hacer las fichas con las opiniones de la gente que nos encontramos por la Universidad, nos dimos cuenta de que todo el mundo colecciona algo y de que coincida mucho
con los gustos de Mir.
- Durante el montaje, a dos das de la inauguracin, mientras instalbamos una vitrina,
se nos cay la tapa de cristal de las manos y se hizo aicos. Vinieron Xavi y Javier en
nuestro socorro, pero sin botiqun. No hubo daos personales, slo materiales. Pese al
incidente, conseguimos terminar el montaje a tiempo.
- In the Sert studio, we saw all the material that Mir had collected. Apparently very
simple but very interesting things when he came to create his works of art.
- We went to the Collections Department and they explained how different items from
the FPJM are archived, trying to conserve and catalogue it all so that Mirs legacy does
not disappear.
- When records were created with the opinions of people we had come across at the
university, we realized that everyone collects something and that it coincided very
closely with Mirs tastes.
- During the assembly process, two days before the inauguration, while we were installing a display cabinet, the glass lid fell and shattered into tiny pieces. Xavi and Javier
came to our rescue, but without a first-aid kit. There was no personal damage, only
material damage. Despite the incident, we managed to finish mounting it in time.
We also thought it would be interesting to ask for the collaboration of our colleagues from the university, and so we drew up another kind of record sheet which our
colleagues from the UOM and the young students we managed to get our hands on at
the faculty were kind enough to fill in. These record sheets asked them if they had ever
collected anything in their lives, whether they still did, and why.
Todas estas fichas formaron parte de nuestra instalacin, as como otras fichas en
blanco a disposicin de los visitantes para que pudiesen rellenarlas y colocarlas junto a
las dems.
All these record sheets formed part of our installation, together with other blank ones
for visitors to fill in and put with the others.
Autores
Pedro Ferrer Servera
Pedro Fuster Culebras
Manuel Garca Ramos
Roberto Mir Orfila
Francisco Ramos Meridiano
Margarita Rigo Rossell
42
Installation by
Pedro Ferrer Servera
Pedro Fuster Culebras
Manuel Garca Ramos
Roberto Mir Orfila
Francisco Ramos Meridiano
Margarita Rigo Rossell
artUOM 05/07
2006
PROJECTES
ESPAIS DART I ARQUITECTURA
Espais
dart i arquitectura
PROJECTES 2006
46
Vrem escollir aquest projecte desprs de recrrer minuciosament alguns llocs de lFPJM. La installaci que presentrem
es basava en un mapa de la singular planta arquitectnica
de lEspai Estrella. Aquest mapa presentava diverses fotos de
racons i detalls daquesta arquitectura. A ms, vrem posar en
relaci aquests espais amb altres llocs on hi ha art a les illes.
Inclogurem tamb una cortina feta amb estrelles de paper,
on demanvem a la gent que ens dons la seva idea despai
expositiu.
Ens decidrem per aquest lloc, perqu ens va cridar molt
latenci la forma en qu Moneo va dissenyar aquest espai
expositiu. La seva forma trencada ens recorda una estrella i
els diversos elements que la conformen com ara els materials,
laigua, la llum, les lnies i figures geomtriques, els jardins i
estanys exteriors el converteixen en un espai ser, cmode i
tranquil.
PROJECTES 2006
LEspai Estrella es va construir amb materials locals com el formig de massa i la pedra de Santany. Entre les lnies i
figures geomtriques que shi observen podem destacar quadrats, rectangles, cubs, rombes, triangles...
Laigua sincorpora al conjunt a travs de lestany situat a la coberta de ledifici, que ens recorda les vistes de la badia
de Palma que antany es veien des de lFPJM. Daquesta manera es recupera el blau del mar que Mir observava des
daquest lloc. Tamb trobam laigua a lEspai Estrella a travs dels estanys i basses externs que sobserven rere les
finestres baixes i que actuen com a miralls reflectint la llum a linterior de les sales.
47
PROJECTES 2006
46
PROJECTES 2006
Autors:
Francisca Juli Arechaga
Francisca Durn Garau
Antonia Gomila Santandreu
Joana M. Rossell Mas
47
CASTELLANO
ENGLISH
We chose this project after carefully examining certain places at the FPJM. The installation we presented was based on a map of the highly original architectural layout of the
Star Gallery. The map included several different photographs of different features and
details of the architecture. We related these places to other art centres in the Balearic
Islands. We also included a curtain made of paper stars, where we asked people to give
us their idea of an exhibition area.
Nos decidimos por este lugar porque nos llam mucho la atencin la forma en que
Moneo dise este espacio expositivo. Su forma quebrada nos recuerda una estrella, y
los diversos elementos que la conforman como los materiales, el agua, la luz, las lneas
y figuras geomtricas, los jardines y estanques exteriores lo convierten en un espacio
sereno, cmodo y tranquilo.
We chose this place because we were struck by the way Moneo had designed the
exhibition area. Its fragmented shape reminds us of a star, and the different elements
that comprise it - the materials, water, light, lines and geometric figures, gardens and
outdoor ponds - make it a calm, pleasant, relaxing place.
The Star Gallery was made of local materials, like plain concrete and Santany stone.
Among the lines and geometric figures that you can see, we should highlight the squares, rectangles, cubes, diamonds, and triangles.
El agua se incorpora al conjunto a travs del estanque situado en la cubierta del edificio,
que nos recuerda las vistas de la baha de Palma que antao se vean desde la FPJM. De
esta manera se recupera el azul del mar que Mir observaba desde este lugar. Tambin
encontramos el agua en el Espacio Estrella a travs de los estanques y albercas externos
que se observan tras las ventanas bajas y que actan como espejos reflejando la luz en
el interior de las salas.
Water was added by creating a pond on the roof of the building, reminding us of the
views of the Bay of Palma that used to be visible from the FPJM. In this way, the blue
colour of the sea that Mir could once see when he stood there has been recaptured.
Water is also present through the low windows of the Star Gallery, where you can see
the outdoor ponds that act as mirrors, reflecting light inside the rooms.
Ancdotas
Anecdotes
- Recorrimos todo el espacio pensando las fotografas que tenamos que hacer. Lo ms
difcil fue hacer la seleccin de las imgenes.
- We walked around the entire area, thinking of the photographs we had to take. The
hardest part was to select the images.
- Hicimos muchos mapas y bocetos previos, para que nos fuese ms fcil instalar las
fotografas.
- We made a lot of prior maps and sketches so that it was easier to mount the photographs.
- El montaje fue ms fcil y rpido de lo que pareca. Nos subimos al andamio a trabajar,
cosa que sorprendi a Javier.
- Mounting it was easier and quicker than it seemed. We climbed up the scaffolding to
work, which surprised Javier.
- The curtain of stars was not so successful. People didnt participate much.
Autores
Installation by
48
artUOM 05/07
2006
PROJECTES
LA FUNDACI LA FEIM TOTS
PROJECTES 2006
50
Al llarg dels 4 mesos de feina visitrem tots els departaments de lFPJM. Envarem els seus espais fent un munt de preguntes a les persones en els seus
llocs de treball. Tots ens varen atendre molt amablement i ens varen explicar
les funcions i tasques de cada departament.
El segent pas va ser tornar a visitar els mateixos llocs per aquesta vegada en
silenci i armats amb cmeres. Fotografirem els espais captant el desenvolupament dels diferents projectes per realitzar una installaci a base de lletres
formades amb collages daquestes imatges.
PROJECTES 2006
51
PROJECTES 2006
Ancdotes
- El dia que ens disfressrem va ser molt divertit, demanrem perms a tots els
departaments. Les rialles se sentien per tot el museu i la gent ens va acollir
molt b en els seus espais.
- Un company va aconseguir un vestit de pilot prestat i amb la gorra vrem
poder fer que sembls un gurdia de seguretat.
- Xavi ens va carregar a tots al seu tractor de crrega per tirar-nos a larxiu.
Ell s lencarregat de manteniment i en totes les edicions el vrem tornar boig
amb els nostres muntatges, per sempre ens va ajudar.
- Aconsegurem que el reticent Javier es disfresss amb americana i corbata.
Larmrem amb un catleg i un bast de comandament. Semblava un profe
seris, a lantiga usana.
- Durant les fotos hi havia molts destrangers i visitants admirats de la nostra
performance. Segurament no varen entendre qu fiem a les sales.
PROJECTES 2006
Autors:
Pedro Ferrer Servera
Pedro Fuster Culebras
Manuel Garca Ramos
Roberto Mir Orfila
Francisco Ramos Meridiano
Margarita Rigo Rossell
53
CASTELLANO
ENGLISH
A lo largo de los 4 meses de trabajo visitamos todos los departamentos de la FPJM. Invadimos sus espacios haciendo un montn de preguntas a las personas en sus lugares
de trabajo. Todos nos atendieron muy amablemente y nos explicaron las funciones y
tareas de cada departamento.
During the 4 months work, we visited all the departments of the FPJM. We invaded its
different areas, interrogating the people who worked there with tons of questions. They
all responded very kindly and explained their functions and the work of each department.
El siguiente paso fue volver a visitar los mismos lugares pero esta vez en silencio y armados con cmaras. Fotografiamos los espacios captando el desarrollo de los diferentes
trabajos para realizar una instalacin a base de letras formadas con collages de estas
imgenes.
The next step was to visit the same places again, but this time in silence, armed with
cameras. We photographed the places, taking pictures of the different work that was
being done in order to create an installation made of letters made up of collages of the
images.
Durante el diseo del proyecto se nos haca muy difcil materializar este trabajo, no
sabamos cmo enfocarlo. Un da estbamos en clase cuando, de una manera espontnea y despus de una larga discusin, se nos ocurri la IDEA del proyecto, que fuimos
desarrollando ante el asombro de nuestro querido profe.
During the design stage of the project, it was very hard to bring it to fruition. We didnt
know how to get a handle on it. One day we were in class when, spontaneously after a
long discussion, an IDEA for the project suddenly struck us and we gradually developed
it to the surprise of dear ole teach.
Esta idea era abordar el tema de la Fundaci con sentido del humor resaltando toda la
infraestructura humana que hace posible que se puedan llevar a cabo los objetivos que
Joan Mir pretenda al crear esta institucin.
The idea was to take a humoristic approach to the subject of the foundation, highlighting all the human resources that make it possible to fulfill Joan Mirs intended
objectives when he created it.
Decidimos pues, usurpar los espacios a los trabajadores, y hacernos fotografas estilo
aos 50, donde se mostrasen las funciones de estos espacios y el modo en cmo se parecen a actividades de otras instituciones o de nuestra vida cotidiana.
So we decided to take over different areas from the staff and take photographs of
ourselves in 1950s style, showing the functions of these places and how they are similar
to the activities of other institutions or to our everyday lives.
Ancdotas
Anecdotes
- El da que nos disfrazamos fue muy divertido, pedimos permiso a todos los departamentos. Las risas se oan por todo el museo y la gente nos acogi muy bien en sus
espacios.
- The day we dressed up was great fun. We asked all the departments for permission.
You could hear laughter ringing all over the museum and the people in each section
treated us very well.
- Un compaero consigui un traje de piloto prestado y con la gorra pudimos hacer que
pareciese un guardia de seguridad.
- One of our colleagues managed to borrow a pilots uniform and, with a cap, we managed to make him look like a security guard.
- Xavi loaded us all onto his tractor to take us all to the archives. Hes in charge of
maintenance and we drove him crazy each year mounting installations, but he always
helped us out.
- We managed to get an unwilling Javier to dress up in a jacket and tie. We gave him a
catalogue and a walking stick. He looked like a serious, old-fashioned teacher.
- Durante las fotos haba muchos extranjeros y visitantes admirados de nuestra performance. Seguramente no entendieron qu hacamos en las salas.
- During the photographic work, a lot of foreigners and visitors admired our performance. No doubt they hadnt got a clue what we were doing in the rooms.
Con todas estas imgenes creamos un montaje fotogrfico con la forma de las letras
FPJM, las siglas que simbolizan el espacio que estuvimos ocupando durante el proyecto,
es decir, la Fundaci Pilar i Joan Mir. Decidimos clasificar las fotos segn las letras y las
funciones de este museo: la F seran los servicios e infraestructuras, la P correspondera al Departamento de Educacin, Accin y Difusin Cultural en relacin a doa Pilar
Juncosa, la J sera el Departamento de Colecciones en relacin a la obra de Joan Mir
y la M a Direccin y Administracin, por aquello de Mir y Mallorca.
With all the images, we created a photographic montage in the shape of the letters
FPJM: the abbreviation of the foundation we were occupying during the project, the
Fundaci Pilar i Joan Mir. We decided to classify the photos according to the letters
and functions of the museum. F would represent services and infrastructure, P the
Department of Education, Action and Cultural Diffusion tying in with Pilar Juncosa, J
the Collection Departments tying in with Joan Mirs work, and M Administration and
Management because of Mir and Mallorca.
La instalacin se mont sobre las cristaleras del hall de la Fundaci. Cada letra tena fotografas por ambos lados. Uno de los lados mostraba la parte oficial y el otro la parte
realizada con sentido del humor, esta ltima se coloc mirando hacia el interior del hall,
mientras que la otra miraba el pasillo de entrada.
The installation was mounted on the glass doors of the foundations lobby. Each letter
had photographs on both sides. One side showed the official facet and the other the
humoristic one. The latter was placed looking inwards toward the lobby, while the other
faced outwards.
Autores
Installation by
54
artUOM 05/07
2006
PROJECTES
EXPOSICI I INAUGURACI
EXPOSICI
I INAUGURACI
PROJECTES 2006
La inauguraci la planificrem entre tots i crerem un recorregut cronolgic per
la Fundaci: comenant per Son Boter, la part ms alta i acabant als jardins. A
ligual que a la inauguraci de lany anterior contractrem msics, vrem fer
aperitius creatius i convidrem els nostres amics i familiars.
Els assistents varen ser rebuts amb msica popular per un duet de xeremiers,
que els va acompanyar a lespai de Son Boter. Una vegada all el nostre
company Joan Camps va explicar la installaci que el grup havia construt a
lentrada de lespai Son Boter.
A continuaci el grup va baixar al pati posterior del taller Sert. All havem fet
una altra installaci mimetitzant la forma mironiana de colleccionar. Robert
Mir es va encarregar de lexplicaci i la gent va poder interactuar amb els
arxius.
Finalment arribrem al porxo dentrada del museu, on es reflectia lespai Estrella i les seves connexions amb les diferents arts. Francisca Juli va realitzar
lexplicaci i la gent va poder deixar les seves respostes a la cortina destrelles
Visitants entrant
per la porta de la installaci.
Xeremiers animant amb msica popular.
56
PROJECTES 2006
La installaci La Fundaci la feim tots, que subicava al hall de la Fundaci, no va tenir explicaci perqu shavia de comprendre a simple vista,
si b a molta gent li va passar per alt la ironia de la doble cara de qu
constaven les lletres. Tamb al hall ubicrem un espai per explicar tot el
procs, que constava dun mapa orientatiu i dos monitors cada un amb
una presentaci en PowerPoint dissenyada per Javier a partir dels nostres
treballs i experincies.
La darrera part de la inauguraci va tenir lloc als jardins de la Fundaci,
on realitzrem un happening culinari titulat Menjar-se la Fundaci.
Construrem una representaci amb menjar de cada un dels espais en els
quals havem treballat. Daquesta manera, amb llepolies, panets o fruites es
formaven els diferents edificis de lFPJM. Finalment el pblic va participar
menjant-se la Fundaci.
Mentrestant, samenitzava la vetlada amb un concert de msica clssica a
laire lliure.
57
CASTELLANO
ENGLISH
EXPOSICIN E INAUGURACIN
We all planned the inauguration and created a chronological journey through the foundation, beginning with Son Boter, the highest part, and finishing in the gardens. As with
the inauguration the previous year, we hired musicians, we made creative appetizers and
we invited our friends and relatives.
Los asistentes fueron recibidos con msica popular por un do de xeremiers que los
acompa al espacio de Son Boter. Una vez all nuestro compaero Joan Camps explic
la instalacin que el grupo haba construdo en la entrada del espacio Son Boter.
The guests were welcomed by two xeremiers (bag-pipe players) playing popular music,
who accompanied them to Son Boter. Once they were there, our colleague Joan Camps
explained the installation that the group had made at the entrance to Son Boter.
A continuacin el grupo baj al patio trasero del Taller Sert. All habamos hecho otra
instalacin mimetizando la forma mironiana de coleccionar. Robert Mir se encarg de la
explicacin y la gente pudo interactuar con los archivos.
Then the group went down to the back courtyard of the Sert studio. There another installation had been mounted, imitating Mirs habit of collecting things. Robert Mir was in
charge of explaining it and people could interact using the record sheets.
Finally we reached the porch in to the museum, where Moneos Star Gallery and its links
with the different arts was reflected. Francisca Juli explained all about it and those
who wanted to could leave their response on the star curtain.
Pies de foto
Pictures
No explanation was given for the installation entitled The Foundation Is All of Us,
located in the lobby of the foundation, because it was intended to be visually clear, even
if many people overlooked the humoristic touch of the two-sided letters. In the lobby,
there was also a place where the whole process was explained, with an orientational
plan and two monitors, each with a PowerPoint presentation designed by Javier based
on our work and experiences.
The last part of the inauguration took place in the foundations gardens, where we organized a culinary happening entitled Menjar-se la Fundaci (Eating the Foundation).
Using food, we recreated the different areas we had used for our projects. Thus, sweets,
little sandwiches or fruit were used to recreate the foundations different buildings.
Finally the public took part by eating the foundation.
Mientras tanto, se amenizaba la velada con un concierto de msica clsica al aire libre.
Meanwhile, to make the evening even more pleasant, there was an open-air concert of
classical music.
Pies de foto
Pictures
58
artUOM 05/07
LXIC
LXIC
LXIC
ART
Una expressi humana amb molts mitjans diferents (teatre, pintura...). ArtUOM
s un grup de gent dedicat a lart.
ART CONTEMPORANI
s lart de la nostra poca. LFPJM exposa art contemporani.
COLLAGE
Tcnica que consisteix a aferrar sobre un suport diferents elements de lliure
elecci com teles, cart etc. Aquesta publicaci s un collage visual.
COLORS PRIMARIS
Colors purs sense mescla. A Mir li agradaven els colors primaris perqu cercava
lessncia de les coses.
COLORS SECUNDARIS
Mescla dels colors primaris.
COMISSARI
A les exposicions dart s lorganitzador i encarregat. En els projectes del 2005 i
del 2006 vrem ser els comissaris de les nostres prpies exposicions.
DEADC
Sigles del Departament dEducaci, Acci i Difusi Cultural. Lrea dEducaci
est dins el DEADC. Tots els museus han de tenir un DEADC. El de lFPJM consta
de difusi, educaci, exposicions temporals i tallers dobra grfica.
DEPARTAMENT DE COLLECCIONS
Departament dun museu que es dedica a investigar, conservar i restaurar la
seva prpia collecci. LFPJM fa el mateix amb les obres, esbossos i materials de
Mir i en aquest departament trobam la conservadora en cap, el restaurador, la
bibliotecria i una collaboradora de la Universitat.
DIRECTORA
Persona que coordina una empresa, museu o fundaci dart. La directora de
lFPJM es diu Magdalena i ens va visitar un dia.
EDUCADOR/A
Persona que comunica els seus coneixements. Als museus hi ha equips educatius que ajuden a les persones a conixer lart. Les educadores de lFPJM sn
Dory, Mar i Katia.
ESPAI PBLIC
s aquell lloc on tota persona pot entrar. A lFJPM els jardins sn espais pblics.
ESPAI ESTRELLA
s una de les sales de lFPJM que va dissenyar Rafael Moneo per allotjar la
collecci permanent de Joan Mir. (Vegeu pgines 43-48).
FUNDACI
Persona jurdica dedicada a la cincia, lensenyament, etc., que continua i compleix la voluntat de qui la crea. A lFPJM lanomenam afectuosament Fundaci. (Vegeu pgines 9-12).
60
GRAVAT
Estampat que es produeix per mitj de la impressi a travs duna matriu sobre
diferents suports (tela, paper o pedra). A Son Boter es troben els tallers dobra
grfica que va utilitzar Mir i que avui en dia empren altres artistes. Vrem
conixer Joan i Julio, els dos tcnics gravadors responsables dels tallers.
LXIC
HAPPENING
Manifestaci artstica que requereix la participaci del pblic i en la qual influeix latzar no sabent com reaccionar aquest. Els aperitius artstics que shan
fet en les inauguracions sn happenings.
INSTALLACI ARTSTICA
Format dobra apareguda en lart contemporani que mescla diversos mitjans
dexpressi en un mateix espai. Hi ha installacions per a llocs determinats com
els que es varen realitzar en els projectes dartUOM.
MUSEU DART
Instituci sense nim de lucre oberta al pblic la finalitat del qual consisteix en
ladquisici, conservaci, estudi i exposici de les seves colleccions. LFPJM exposa la collecci dobres de Joan Mir i un altre tipus dexposicions temporals.
PERFORMANCE
Acci artstica que implica un temps i un moment determinats de representaci.
PROJECTE EDUCATIU
Programaci amb uns objectius, temps i continguts determinats per desenvolupar amb un grup de persones o estudiants. ArtUOM s un projecte educatiu
amb un resultat expositiu i de comunicaci final.
SON BOTER
Casa tpica mallorquina del segle XVIII que Joan Mir va adquirir per utilitzar
com a segon taller i on subiquen tamb els tallers dobra grfica en edificis
adjacents. (Vegeu pgines 31-36)
TALLER
Espai dedicat a la producci dart. Tamb hi ha tallers educatius, que sn projectes didctics concebuts de manera prctica.
TALLER SERT
Taller dissenyat per larquitecte J.L. Sert per a Mir a Mallorca que cont actualment quadres, colleccions dobjectes i estris que lartista va utilitzar en el
seu perode de creaci. (Vegeu pgines 37-42).
AVANTGUARDES
Moviments artstics de principis del segle XX que trenquen amb lart establert.
Mir va ser un avantguardista fins al final de la seva vida.
61
CASTELLANO
ENGLISH
ARTE: Una expresin humana con muchos medios diferentes (teatro, pintura). ArtUOM
es un grupo de gente dedicado al arte.
ART: Human expression using many different media (theatre, painting etc). .ArtUOM is a
group dedicated to art.
CONTEMPORARY ART: The art of our time. The FPJM exhibits contemporary art.
COLLAGE: Tcnica que consiste en pegar sobre un soporte diferentes elementos de libre
eleccin como telas, cartn etc. Esta publicacin es un collage visual.
COLORES PRIMARIOS: Colores puros sin mezcla. A Mir le gustaban los colores primarios
porque buscaba la esencia de las cosas.
COLORES SECUNDARIOS: Mezcla de los colores primarios.
COMISARIO: En las exposiciones de arte es el organizador y encargado. En los proyectos
del 2005 y del 2006 fuimos los comisarios de nuestras propias exposiciones.
DEADC: Conjunto de siglas del Departamento de Educacin, Accin y Difusin Cultural,
el rea de Educacin est dentro del DEADC. Todos los museos deben tener un DEADC.
El de la FPJM consta de difusin, educacin, exposiciones temporales y talleres de obra
grfica.
DEPARTAMENTO DE COLECCIONES: Departamento de un museo que se dedica a investigar, conservar y restaurar su propia coleccin. La FPJM hace lo propio con las obras,
bocetos y materiales de Mir y en este departamento encontramos a la conservadora
jefe, el restaurador, la bibliotecaria y una colaboradora de la Universidad.
DIRECTORA: Persona que coordina una empresa, museo o fundacin de arte. La directora
de la FPJM se llama Magdalena y nos visit un da.
EDUCADOR/A: Persona que comunica sus conocimientos. En los museos existen equipos
educativos que ayudan a las personas a conocer el arte. Las educadoras de la FPJM son
Dory, Mar y Katia.
ESPACIO PBLICO: Es aquel lugar donde toda persona puede entrar. En la FJPM los
jardines son espacios pblicos.
ESPACIO ESTRELLA: Es una de las salas de la FPJM que dise Rafael Moneo para albergar la coleccin permanente de Joan Mir. (Ver pginas 43-48).
FUNDACIN: Persona jurdica dedicada a la ciencia, enseanza, etc., que contina y
cumple la voluntad de quien la crea. A la FPJM la llamamos cariosamente Fundaci.
(Ver pginas 9-12).
GRABADO: Estampado que se produce por medio de la impresin a travs de una matriz
sobre diferentes soportes (tela, papel o piedra). En Son Boter se encuentran los talleres
de obra grfica que utiliz Mir y que hoy en da emplean otros artistas. Conocimos a
Joan y a Julio, los dos tcnicos grabadores responsables de los mismos.
HAPPENING: Manifestacin artstica que requiere la participacin del pblico y en la
que influye el azar al no saber como ste reaccionar. Los aperitivos artsticos que se
han hecho en las inauguraciones son happenings.
INSTALACIN ARTSTICA: Formato de obra aparecida en el arte contemporneo que
mezcla varios medios de expresin en un mismo espacio. Hay instalaciones para lugares
determinados como los que se realizaron en los proyectos de artUOM.
MUSEO DE ARTE: Institucin sin nimo de lucro abierta al pblico cuya finalidad consiste en la adquisicin, conservacin, estudio y exposicin de su colecciones. La FPJM
expone la coleccin de obras de Joan Mir y otro tipo de exposiciones temporales.
PERFORMANCE: Accin artstica que implica un tiempo y un momento determinados de
representacin.
PROYECTO EDUCATIVO: Programacin con unos objetivos, tiempo y contenidos determinados para desarrollar con un grupo de personas o estudiantes. ArtUOM es un proyecto
educativo con un resultado expositivo y de comunicacin final.
SON BOTER: Casa tpica mallorquina del siglo XVIII que Joan Mir adquiri para usar
como segundo taller y donde se ubican tambin los talleres de obra grfica en edificios
adyacentes. (Ver pginas 31-36).
TALLER: Espacio dedicado a la produccin de arte. Tambin hay talleres educativos, que
son proyectos didcticos concebidos de manera prctica.
TALLER SERT: Taller diseado por el arquitecto J.L. Sert para Mir en Mallorca que
contiene actualmente cuadros, colecciones de objetos y utensilios que el artista utiliz
en su perodo de creacin. (Ver pginas 37-42)
VANGUARDIAS: Movimientos artsticos de principios del siglo XX que rompen con el arte
establecido. Mir fue un vanguardista hasta el final de su vida.
62
COLLAGE: A technique whereby different freely selected items, like fabric or card, are
stuck onto a support. This publication is a visual collage.
PRIMARY COLOURS: Pure unmixed colours. Mir liked primary colours because he searched for the essence of things.
SECONDARY COLOURS: A mixture of primary colours.
CURATOR: The person in charge of organizing an art exhibition. For the 2005 and 2006
programmes, we were the organizers of our own exhibitions.
DEADC: The abbreviation of the Department of Education, Action and Cultural Diffusion.
The Education Unit is part of the DEADC. All museums should have a DEADC. The
foundations one deals with the diffusion of information, education, temporary exhibitions and the graphic art workshops.
COLLECTIONS DEPARTMENT: The department of a museum in charge of researching,
conserving and restoring the museums art collection. The FPJM does this with Mirs
work, sketches and materials. The department has a head of conservation, restorer and
librarian and a collaborator from the university.
DIRECTOR: The person who coordinates a firm, museum or art foundation. The director
of the FPJM is called Magdalena and she visited us one day.
EDUCATOR: A person who transmits their knowledge to others. Museums have teams of
educational experts who help people gain an insight into art. The educators at the FPJM
are Dory, Mar and Katia.
PUBLIC SPACE: A place accessible to everyone. At the FJPM, the gardens are public
areas.
STAR GALLERY: One of the rooms at the FPJM. It was designed by Rafael Moneo to
house Joan Mirs permanent collection. (See pages 43-48).
FOUNDATION: A legal entity dedicated to science, education etc. that fulfils and
continues to maintain the wishes of its founder. We affectionately call the FPJM the
Fundaci. (See pages 9-12).
ENGRAVING: A print made by printing a matrix on different supports (fabric, paper or
stone). The engraving studios that Mir used, which are now used by other artists, are at
Son Boter. We met Joan and Julio, the two expert engravers in charge of them.
HAPPENING: A form of artistic expression that requires the participation of the public.
It has a random element because no one knows how the public will react. The artistic
appetizers that were created for the inaugurations are happenings.
ARTISTIC INSTALLATION: A form of contemporary art that combines several different
types of expression in the same work. Installations are sometimes created for specific
places, like those made as part of the artUOM programmes.
ART MUSEUM: A non-profit-making institution that is open to the public whose purpose
is to acquire, conserve, study and exhibit its collections. The FPJM exhibits its art collection by Joan Mir and holds other types of temporary exhibitions.
PERFORMANCE: An artistic activity performed at a specific time.
EDUCATION PROGRAMME: A programme with certain aims and a certain timeframe
and content to be put into practice with a group of people or students. ArtUOM is an
education programme, leading to an exhibition and end publication.
SON BOTER: A typical 18th century Mallorcan house which was bought by Joan Mir
to use as a second studio, where his engraving studios were also set up in adjoining
buildings. (See pages 31-36).
STUDIO/WORKSHOP: A place where art is created. A workshop can also refer to an
educational workshop: an education programme with a practical focus.
SERT STUDIO: A studio designed by architect J.L. Sert for Mir in Mallorca. It currently
contains paintings, collections of objects and utensils that the artist used during his
work as an artist. (See pages 37-42)
AVANT-GARDE MOVEMENTS: Early 20th century art movements that broke away from
established forms of art. Mir was an avant-garde artist up until the very end of his life.
artUOM 05/07
EPLEG I:
EPLEG I:
UNA ENTREVISTA
A JAVIER RODRIGO
65
CASTELLANO
ENGLISH
Javier Rodrigo defines himself as an art educator and researcher or as an art pedagogue.
He is from Castille, from the Spanish meseta. Although he was born in Valladolid, he
regards himself to be a nomad. At the age of 18, he went to Salamanca to study Fine
Arts. He has worked at university and for different museums. He has also collaborated
with groups of people of different races and origins on research and cultural development projects.
ArtUOM was the first time that a Spanish museum had agreed to take part in an artistic
initiative, over a consecutive three year period, with a group of people who have no
experience in creating artwork, concluding for the moment with this publication.
For the last three years, Javier has acted as a guide-cum-teacher, guiding a group of
people from the UOM through the twists and turns of the difficult world of contemporary art. With his skill and vast knowledge of art, he has managed to make us look and
see the world of conceptual art in another way, from the perspective of the artist rather
than the spectator, with the subjectivity that this implies. This interview took place
during a meal, after a session at the FPJM, with a group of veterans who had shared
this experience with Javier for three consecutive years.
66
artUOM 05/07
EPLEG II
EPLEG II
EPLEG II
Durant aquests 3 anys a lFPJM, treballant com a coordinador del projecte
artUOM, hi ha hagut una infinitat dancdotes que podria contar, de bons i
mals moments, de moments de riure i de moments destrs, per sobretot de
moments de conviure i treballar amb un grup de persones sempre disposat a
aprendre. La possibilitat de poder treballar durant tot aquest projecte, de tenir
noves persones al meu costat, danar canviant de participants i veure com
tamb daltres fins i tot repetien o tripetien i sobretot de poder finalitzar
aquests projectes (dues exposicions i aquest catleg) s tota una satisfacci.
El projecte dartUOM suposava un repte des del principi: consistia a poder treballar de prop amb gent tan motivada i vida de conixer coses noves, i al mateix temps tenir lajuda i el suport de dues institucions darrere perqu aquests
processos prenguessin, dalguna forma, cos. El fet de poder compartir un mateix
espai durant 4 o 5 mesos amb les persones que acompanyen aquest projecte, fa
que el dia a dia, les interaccions, negociacions i els petits detalls cobrin un gran
significat dins lestructuraci daquest projecte educatiu o, com dic de vegades,
seminari-taller.
Al llarg daquestes tres edicions del projecte artUOM hem pogut comprovar
com una petita idea inicial de treball collaboratiu a partir dun collectiu es
plasmava en tres projectes molt diferents. De la primera exposici al Casal
Balaguer encara record la gran quantitat de gent que va venir i el que ens va
costar tancar lexposici i treure defora la banda de msica. Tamb em vnen
imatges dels nervis previs a lexposici i la confecci dels aperitius, o les explicacions dels companys en un espai ple de gent. De la segona exposici encara
record els msics, les explicacions pels diversos llocs i espais de la Fundaci i el
happening tan estrany on, sens dubte, no va sobrar menjar. A ms record tot el
procs de muntatge i lajuda especial de Xavi, company de fatigues, perqu les
4 installacions no caiguessin en cap moment.
De la tercera tan sols puc parlar com un present continu, ja que encara hi estam
processant i tancam coses del catleg. Una tasca impossible que recollim aqu
en un treball collectiu, negociat i tradut a les nostres pgines. Som conscient
que s impossible poder representar i recollir la multiplicitat dexperincies i les
interminables relacions i complicitats que han emergit durant tot aquest temps.
Per el repte b valia la pena, i ms encara si de nou es podia desenvolupar tot
aquest treball en grup.
Encara aqu al final em costa descriure el que dir en aquestes lnies finals, a
causa que el que quedar del projecte, ms enll daquestes imatges, daquests
texts o daquest catleg, sn les persones i les relacions que varen emergir, aix
al final s el ms important. De fet, consider que aquestes notes explicatives
volen tamb ser part del catleg, representant de manera directa les persones
que hem estat darrere les cortines, i que hem treballat amb el grup artUOM i
lhem acompanyat. De fet s aqu on shaurien dincloure tant els educadors i
educadores que hi han passat aquests tres anys, com tota la gent de lFPJM,
dels departaments, el personal de manteniment i seguretat de la casa, i s clar,
la direcci de la UOM i de lFPJM. Varen ser elles en un primer moment les
que varen confiar a deixar aquest espai de treball a una persona i permetrem
dalguna forma viure aquests tres anys.
Queden moltes coses per dir entre lnies i segurament queden moltes caixes
negres per destapar del vol que tot el grup dartUOM hem duit a terme. Per s
que el que roman s tota una srie de processos invisibles, de relacions i de petites histries que sempre creixeran en altres llocs o en altres institucions. Esper
que aquesta publicaci serveixi perqu altres la llegeixin, rellegeixin, disseminin
i se lapropin en altres contexts, igual com jo i molts companys de viatge hem
fet al llarg daquests anys. Daqu la necessitat de plasmar, per la meva part,
aquest procs en aquesta publicaci...
68
EPLEG II
Un dels objectius principals de la lnia educativa que vrem dur a terme a
lFPJM al llarg de ms duna dcada va ser consolidar el dileg amb diversos
collectius dusuaris, perqu incorporassin les visites o estades al museu a la
seva vida quotidiana. Amb aquest objectiu inicirem aquest projecte a tres
bandes: el programa educatiu de lFPJM, els responsables de la UOM i Javier
Rodrigo. Un projecte, en principi pilot, que lexperincia ha consolidat i que crec
ha complert lobjectiu inicial amb els grups que han constitut artUOM.
Limportant no s tant crear aquests collectius dusuaris, sin aconseguir que
es mantingui la relaci i que savanci en el temps. La memria daquesta experincia ens enfronta a una crulla que ens exigeix, si volem continuar avanant,
mantenir un comproms per part de les institucions implicades.
Joana M. Riera Gamund. 12 de juny de 2007.
69
CASTELLANO
EPLOGO II
Durante estos 3 aos en la FPJM, trabajando como coordinador del proyecto artUOM,
ha habido un sinfn de ancdotas que podra contar, de buenos y malos momentos, de
momentos de risas y de momentos de estrs, pero sobretodo de momentos de convivir
y trabajar con un grupo de personas siempre dispuesto a aprender. La posibilidad de
poder trabajar durante todo este proyecto, de tener nuevas personas a mi lado, de ir
cambiando de participantes y ver cmo tambin otros incluso repetan -o tripitan, y
sobretodo de poder finalizar estos proyectos (dos exposiciones y este catlogo) es toda
una satisfaccin.
El proyecto de artUOM supona un reto desde el principio: consista en poder trabajar
de cerca con gente tan motivada y vida de conocer cosas nuevas, y al mismo tiempo
tener la ayuda y el soporte de dos instituciones detrs para que estos procesos tomasen,
de alguna forma, cuerpo. El hecho de poder compartir un mismo espacio durante 4 5
meses con las personas que acompaan este proyecto, hace que el da a da, las
interacciones, negociaciones y los pequeos detalles cobren un gran significado dentro
de la estructuracin de este proyecto educativo, o como digo a veces taller-seminario.
A lo largo de estas tres ediciones del proyecto artUOM hemos podido comprobar cmo
una pequea idea inicial de trabajo colaborativo a partir de un colectivo se plasmaba
en tres proyectos muy diferentes. De la primera exposicin en el Casal Balaguer todava
recuerdo la gran cantidad de gente que vino y lo que nos cost cerrar la exposicin y
echar a la banda de msica. Tambin me vienen imgenes de los nervios previos a la
exposicin y la confeccin de los aperitivos, o las explicaciones de los compaeros en
un espacio a rebosar de gente. De la segunda exposicin todava recuerdo a los msicos,
las explicaciones por los diversos lugares y espacios de la Fundaci y el happening
tan extrao donde, por supuesto, no sobr comida. Adems recuerdo todo el proceso de
montaje y la ayuda especial de Xavi, compaero de fatigas para que las 4 instalaciones
no se cayeran en ningn momento.
De la tercera tan slo puedo hablar como un presente continuo, pues todava estamos
procesando y cerrando cosas del catlogo. Una labor imposible que aqu recogemos en
un trabajo colectivo, negociado y traducido en nuestras pginas. Soy consciente de que
es imposible poder representar y recoger la multiplicidad de experiencias y las interminables relaciones y complicidades que han emergido durante todo este tiempo. Pero el
reto bien mereca la pena, y ms an si de nuevo se poda desarrollar todo este trabajo
en grupo.
Todava aqu al final me cuesta describir el qu dir en estas lneas finales, debido a que
lo que quedar del proyecto, ms all de estas imgenes, de estos textos o de este ctalogo, son las personas y las relaciones que emergieron, eso al final es lo ms importante.
De hecho considero que estas notas aqu explicativas quieren tambin ser parte del catlogo, representando de manera directa a las personas que hemos estado detrs de las
cortinas, y que hemos trabajado y acompaado a todo el grupo artUOM. De hecho ah
se debera incluir tanto a los educadores y educadoras que han pasado estos tres aos,
como a toda la gente de la FPJM, de los departamentos, el personal de mantenimiento y
seguridad de la casa, y claro est, la direccin de la UOM y de la FPJM. Fueron ellas en
un primer momento las que confiaron en dejar este espacio de trabajo a una persona y
permitirme de alguna forma vivir estos tres aos.
Quedan muchas cosas que decir entrelneas y seguramente quedan muchas cajas
negras que destapar del vuelo que todo el grupo de artUOM hemos llevado a cabo.
Pero s que lo que permanece es toda una serie de procesos invisibles, de relaciones y
de pequeas historias que siempre crecern en otros sitios, en otros lugares o en otras
instituciones. Espero que esta publicacin sirva para que otros la lean, relean, diseminen y se la apropien en otros contextos, al igual que yo y muchos compaeros de viaje
hemos hecho a lo largo de estos aos. De ah la necesidad de plasmar, por mi parte, este
proceso en esta publicacin.
Javier Rodrigo Montero. 5 de junio del 2007.
Uno de los objetivos principales de la lnea educativa que llevamos a cabo en la FPJM
a lo largo de ms de una dcada fue consolidar el dilogo con diversos colectivos de
usuarios, para que incorporasen las visitas o estancias en el museo en su vida cotidiana.
Con este objetivo iniciamos este proyecto a tres bandas: el programa educativo de la
FPJM, los responsables de la UOM y Javier Rodrigo. Un proyecto, en principio piloto, que
la experiencia ha consolidado y que creo ha cumplido el objetivo inicial con los grupos
que han constituido artUOM.
Lo importante no es tanto crear estos colectivos de usuarios, sino conseguir que se
mantenga la relacin y que se avance en el tiempo. La memoria de esta experiencia nos
enfrenta a una encrucijada que nos exige, si queremos seguir avanzando, mantener un
compromiso por parte de las instituciones implicadas.
Joana M. Riera Gamund. 12 de junio del 2007.
70
El primer ao asist al proyecto artUOM como mera espectadora visitando la exposicin I do, I undo, I redo y me impresion la calidad de las obras que haban realizado
los alumnos, as como la ilusin y las horas de trabajo que se intuan tras cada una de
aquellas instalaciones.
Durante el 2006 me incorpor al equipo educativo de la Fundaci y pude vivir en primera persona esa ilusin, esas intensas horas de trabajo que conllevaron los preparativos, el
montaje de los distintos proyectos, la inauguracin y la fiesta de clausura de Cercant i
re-cercant a lFPJM.
Este ao he formado parte de todo el proceso: las negociaciones iniciales, la eleccin del
proyecto, la coordinacin con la UOM, la incertidumbre de los primeros das de clase... y
he podido ver cmo los alumnos iban adquiriendo seguridad y confianza en su capacidad
y en sus ideas para llevar adelante el proyecto. Ha sido un trayecto largo, divertido,
cansado y muy gratificante en el que he aprendido mucho de todas las personas con las
que lo he compartido.
ArtUOM es realmente un trabajo en equipo donde todas las voces tienen la misma
importancia, donde los alumnos se apropian del museo, donde los trabajadores de
la Fundaci se dejan invadir por otras realidades, donde colaboran dos instituciones
normalmente alejadas, donde los profesores aprenden de sus alumnos y donde todos
consiguen un espacio para expresarse.
Creo que los vnculos que ha creado artUOM son tan significativos para todos los implicados que, sin duda, el proyecto continuar su andadura.
Katia Martorell Martnez. 14 de junio del 2007.
ENGLISH
EPILOGUE II
During these 3 years working at the FPJM as coordinator of the artUOM programme,
Ive built up endless anecdotes I could tell you: about good and bad times, laughter and
stress and, above all, moments of being and working with a group of people who were
always willing to learn. It has been immensely satisfying to be on board throughout the
entire initiative, to have new people at my side, to see the participants change and see
how others even repeated the experience (or repeated it for a third time) and, above all,
to be able to finalize the programmes (two exhibitions and this catalogue).
The artUOM initiative represented a challenge right from the very beginning. It consisted
of working in close contact with people who were motivated and eager to get to know
new things and, at the same time, to have the support and backing of two institutions to
help the whole process take shape. Being with the people that took part in this initiative
for 4 or 5 months makes everyday routine, interaction, negotiations and little things
take on a greater significance within the framework of this education programme or, as I
sometimes call it, workshop-cum-seminar.
During the three years of the artUOM initiative, we have been able to see how a small
original idea for a collaborative initiative with a group of people resulted in three very
different programmes. I still remember the huge number of people who came to the
exhibition at Casal Balaguer and how hard it was to close the exhibition and get rid
of the musicians. Images of pre-exhibition nerves also spring to mind, plus making the
appetizers or the explanations by the participants in a place that was overflowing with
people. As for the second exhibition, I still remember the musicians, explanations in
different parts of the foundation and a rather strange happening where, needless to say,
there was no food left over at the end. I also remember the whole process of mounting
it and the special assistance of Xavi, a fellow colleague, so that the 4 installations did
not collapse at any time.
The first year, my involvement with the artUOM initiative was that of a mere spectator,
visiting the exhibition I Do, I Undo, I Redo, and I was impressed by the standard of the
work the students had produced, plus the enthusiasm and hours work that lay behind
the installations.
In 2006, I joined the foundations educational team and experienced that enthusiasm
first hand, together with the hours of hard work behind the preparation and mounting
of the different projects and the inauguration and closing party of Searching and Researching at the FPJM.
This year I have been involved in the whole process: the initial negotiations, choosing
a programme, coordinating with the UOM, the uncertainty of the first days of class.
and I have seen the students gradually acquire greater confidence and security in their
ideas and their capacity to bring the project to fruition. It has been a long, entertaining,
tiring, very gratifying process in which I have learnt a great deal from all the people who
shared the experience with me.
ArtUOM is really an example of teamwork, where all voices have the same importance,
where the students make the museum theirs, where the staff of the foundation let other
realities take over, where two normally quite different institutions collaborate, where
teachers learn from their students and where everyone has room to express themselves.
I think the links that artUOM has forged are so important for all those involved that the
initiative will no doubt continue in the future.
Katia Martorell Martnez. June 14th 2007.
As for the third one, I can only talk in the present continuous because we are still
working on and finalizing things to do with the catalogue: an impossible task that is
reflected here in a carefully negotiated, joint effort translated in these pages. Im aware
that it is impossible to represent and reflect the multitude of experiences and endless
relationships and shared moments that have emerged over the course of these three
years, but the challenge was well worth it and even more so if all this work could yet
again be done as a group.
Even at this point, right at the end, I find it hard to describe what Ill say in these final
lines, because what will remain of the initiative, aside from these images, texts and this
catalogue, are the people, the relationships that were forged. In the end, that is the
most important thing. In fact, I consider that these explanatory notes should also be
a part of this catalogue, directly representing the people behind the scenes who have
accompanied and worked with the artUOM group. Indeed, the educators involved in this
three year initiative and all the people at the FPJM - from its departments and from
its maintenance and security staff - and, of course, the management of the UOM and
FPJM should all feature here. They were the ones who originally confided this job in one
person, somehow allowing me to really live these three years.
There are still many things to be said between the lines and there are, no doubt, many
black boxes to be opened from the flight that all the artUOM group took. I know,
however, that what will remain are a series of invisible processes, relationships and
anecdotes that will grow and grow elsewhere, in other places or at other institutions. I
hope that this publication serves for others to read about the initiative, re-reading it all,
introducing it to others, and transferring its ideas to other contexts, just as I and many
other colleagues on this journey have done over the course of these three years thus
the need for me to put the process down in writing in this publication.
Javier Rodrigo Montero. June 5th 2007.
One of the main goals of the education programmes that the FPJM has run for over a
decade is to strengthen ties with different groups of users so that visits to museums
become a part of their everyday lives. With this goal in mind, this three-party initiative
was set in motion, with the FPJMs Education Department, the heads of the UOM and
Javier Rodrigo. It is an initiative (originally a pilot scheme) that experience has consolidated and I believe that its initial goal has been met through the groups that made up
artUOM.
What is important is not so much to create these groups of users, but to maintain the
relationship so that it develops over the course of time. The memory of this experience
faces us with a new decision: if we are to continue advancing, the corresponding institutions must maintain their commitment to the initiative.
Joana M. Riera Gamund. June 12th 2007.
71
artUOM 2007
Fundaci Pilar i Joan Mir a Mallorca
Palma, juliol 2007