Scribd Logo
Fazer o upload

Bem-vindo(a) ao Scribd!

  • Cap A La 'Complèxica' Com A Transdisciplina

    Enviado por

    Albert Bastardas-Boada
    35 visualizações15 páginas
    El reconeixement del caràcter 'complex' -entrellaçat, autoorganitzat, emergent i processual- de molts dels fenòmens relacionats amb la vida ha demanat una revisió de les mirades i de les imatges a través de les quals concebíem la realitat. I és d'aquí d'on han vingut els diferents esforços de les distintes (inter)disciplines per renovar les concepcions i trobar maneres de pensar més adequades a aquesta organització complexa dels fets i els esdeveniments. Les innovacions teorètiques i conceptuals en aquesta línia són les que van quedant aplegades sota rètols com ara 'pensament complex', 'ciències de la complexitat', 'perspectives complexes', ‘sistemes complexos [adaptatius]’, etc., els quals podrien resultar aplegats –aquesta és la meva proposta- sota el més general de 'complèxica' -com ara 'matemàtica' o ‘sistèmica’- per designar la transdisciplina que s'ocupa específicament de fornir-nos d'eines cognitives adequades a la comprensió de la complexitat del món. Alhora, l'ús de l'adjectiu 'complèxic' evitaria també la confusió tan freqüent amb el de 'complex', que pertany al llenguatge comú i ja té les seves connotacions pròpies, de complicació i confusió. Així, 'pensament complèxic' i 'perspectiva complèxica' o simplement 'complèxica' podrien ser termes més clars, per evitar confusions i assenyalar amb més claredat que es refereixen a elements epistèmics, en contrast a la ‘complexitat’ característica de multitud de fenòmens de la realitat . El món, doncs, fóra ‘complex’, però la mirada, ‘complèxica’ .

    Título original

    Cap a la 'complèxica' com a transdisciplina

    Direitos autorais

    © © All Rights Reserved

    Formatos disponíveis

    PDF ou leia online no Scribd

    Você considera este documento útil?

    Este conteúdo é inapropriado?

    Denunciar este documento
    El reconeixement del caràcter 'complex' -entrellaçat, autoorganitzat, emergent i processual- de molts dels fenòmens relacionats amb la vida ha demanat una revisió de les mirades i de les imatges a través de les quals concebíem la realitat. I és d'aquí d'on han vingut els diferents esforços de les distintes (inter)disciplines per renovar les concepcions i trobar maneres de pensar més adequades a aquesta organització complexa dels fets i els esdeveniments. Les innovacions teorètiques i conceptuals en aquesta línia són les que van quedant aplegades sota rètols com ara 'pensament complex', 'ciències de la complexitat', 'perspectives complexes', ‘sistemes complexos [adaptatius]’, etc., els quals podrien resultar aplegats –aquesta és la meva proposta- sota el més general de 'complèxica' -com ara 'matemàtica' o ‘sistèmica’- per designar la transdisciplina que s'ocupa específicament de fornir-nos d'eines cognitives adequades a la comprensió de la complexitat del món. Alhora, l'ús de l'adjectiu 'complèxic' evitaria també la confusió tan freqüent amb el de 'complex', que pertany al llenguatge comú i ja té les seves connotacions pròpies, de complicació i confusió. Així, 'pensament complèxic' i 'perspectiva complèxica' o simplement 'complèxica' podrien ser termes més clars, per evitar confusions i assenyalar amb més claredat que es refereixen a elements epistèmics, en contrast a la ‘complexitat’ característica de multitud de fenòmens de la realitat . El món, doncs, fóra ‘complex’, però la mirada, ‘complèxica’ .

    Direitos autorais:

    © All Rights Reserved
    Baixe no formato PDF ou leia online no Scribd
    Sinalizar o conteúdo como inadequado
    35 visualizações15 páginas

    Cap A La 'Complèxica' Com A Transdisciplina

    Enviado por

    Albert Bastardas-Boada
    El reconeixement del caràcter 'complex' -entrellaçat, autoorganitzat, emergent i processual- de molts dels fenòmens relacionats amb la vida ha demanat una revisió de les mirades i de les imatges a través de les quals concebíem la realitat. I és d'aquí d'on han vingut els diferents esforços de les distintes (inter)disciplines per renovar les concepcions i trobar maneres de pensar més adequades a aquesta organització complexa dels fets i els esdeveniments. Les innovacions teorètiques i conceptuals en aquesta línia són les que van quedant aplegades sota rètols com ara 'pensament complex', 'ciències de la complexitat', 'perspectives complexes', ‘sistemes complexos [adaptatius]’, etc., els quals podrien resultar aplegats –aquesta és la meva proposta- sota el més general de 'complèxica' -com ara 'matemàtica' o ‘sistèmica’- per designar la transdisciplina que s'ocupa específicament de fornir-nos d'eines cognitives adequades a la comprensió de la complexitat del món. Alhora, l'ús de l'adjectiu 'complèxic' evitaria també la confusió tan freqüent amb el de 'complex', que pertany al llenguatge comú i ja té les seves connotacions pròpies, de complicació i confusió. Així, 'pensament complèxic' i 'perspectiva complèxica' o simplement 'complèxica' podrien ser termes més clars, per evitar confusions i assenyalar amb més claredat que es refereixen a elements epistèmics, en contrast a la ‘complexitat’ característica de multitud de fenòmens de la realitat . El món, doncs, fóra ‘complex’, però la mirada, ‘complèxica’ .

    Direitos autorais:

    © All Rights Reserved
    Baixe no formato PDF ou leia online no Scribd
    Sinalizar o conteúdo como inadequado
    de 15
    Cap a la «complexica» com a transdisciplina Auster Bastanpas 1 Boana Universitat de Barcelona Sones Watson 1. «Couputxica» com a rrorosta lreconeixement dl carder «compler» —entellsa,utoorgunitat, emer enti processual— de molt dels fendmens relacionats amb a vida he de 'manat una resi dels mires ide les imatges através de les quale on eb la reaitat 5 dag don han vngut els diferent esforgos de les dstntes(inter)scplines per renovar les concepcions troir maneres de pensar més adequades a aquest organitascig complexa dels ets es cadere. Les innovacions torques conceproalsen aquest linia sn les que van ‘guedane apegaes sot rétols com aa pensamont comple, cine del np sitar, penpeaives ample, seme compen adap, tes quale pot en rela apleguts —aquesta & la meva proposta— ota el més general de sampesea conn ara matematic stmitn-~ per designs la rasepling aque socupaespecticament de fornirnos eines cogntvesadequadee 9 lt comprensié dela completa del myn. Alhora, Ps de Padjecis samplvc cviuaria tambe la confsié tan freqene amb el de compl, que pertany al lenguntge com iat es seves connotacions pres, de compicnis om fui, Ai, portent ample’ perpen cpio simplemente. «povren ser termes ms clas, per evar confusions jasenyalar amb més sfaredat que es referexen a elements epistémics en contrast la compet ercseriiy dead efenmes dea salt’ ET, dene fra apenas compen roe er an, a comps comin specs 9 ten ayer del with al forms bebavingr 908 asthe are eo determinate oF repeal: The mas ty isirrelevane- THE ce es ar ot conn ont en de rr ene Cyrene dans SD 16562) se nani clarament ans eb IS “splines destnad a 0 Te coe PP ui expe enectesment ile snulidimenso ce resend ee ue preenin muesis ASS gue gue onan mols {mole portant HS prea corplesa complica ls 1 inci amit eno se stan aat Jone terminals a crm arta sca amb eae AN ” ecostem- a pmement amb ets dea berets CST ‘Asaby) la ca booed es ities haan alee sc a eagle presen tat aM PODT AMD eri seals de Gregory Bateson, apt Morin NOTE lis aera ae perspec a cmp cs ns sc eg). Ales pene cn Basa a Calon ate, rere Mona, inputs 9 src co dea peta de I compen de 0 cola cen ame gan, qu va eed a bere isin socal Sansa ngs ala comonicn i} ral ee caer nee eee i Cassia en socoingisio. se es iat bere ie Paben Pent Mos spa i ein ty sue npn o Laan contempe dors dedi ‘els con sib exp realitae( Morin, ke vid Boba Humber Marglet ‘coatsbor J Sen Mig a compléces ransiscipliniiaestaria consiuida per tots el esorzos contemporanis que, des de dieplines especfiques 0 Bé des dels invest dors ticas ja espectiament a la constrccié deine, procedments, dels conceptesdaplicaié wansversal,cerquen de fer possible la compren- 0 explieacié dels fendmens més imbrcat,entelaats i dinamies de tealtat. Comprendria desde la twortzacié del pensament complex d'Edar Morin, les aportacins epistemoloyiques teoreiqies de fics com ira Da- vid Bohm, lia Prigogine o Frit Capra, o de bidlegs de la eogniis cam Yumberto Maruraa i Francisco Varela, es proposes ecbegs com Ramon Margalef, Timothy Allen de socidlegs com Notbert Ela, fins les darre'es ‘ontribucions de Barabsi& Alber cle Soler en Pesta de rarseso de Misi San Miguel i Albere Diaz-Guilera des del sca estadcca i esti sin lacs computacional dee sistemes complet, (Certament Ia compléxiea—ija dno d'asar a cursiva— no diosa encara svi dun cos tebe integra i unfcat que ens permet cartterita-la una ‘maners general j consensuada ni dei encara de presenta dates sobre la seva possiiltat vila, tot que cree eonvengudamtent gu en els pins {mys veurem avengos importants que ets confimaran Pence de Venocr. rent i sobretor la sea apiicé ransixiplinica, Si mes no, eomencam & ‘enir ara un seguit de coacepesi models ransversals qe no solament pan fer avangar les disciplines espetiques pel fet de dtar-les de noves mats Perspectives que van de les une les ltrs, sn6 que, a més ens fore an lexi iemtfic coma capag 'gjadar sa comnicac ia integra interdis lini, sovine no pas fil causa dels diversas trminolbgiques, 2. La constavcets n'ewa wova vist6-tHoRBrICA La tasea que ens espera de cara a constroccié coordinada integra dana nova trnsisciptina com la que hem deri 6 avang en el pla toric ‘també en el pla metodologi: Deft, en aquest moments, bi ha avenos eh totes dues dimensions, tt i que, pel que sembla, més aiat poe integra ‘mb poca comunicais mia 5 po coat Pex ste ress odes waar Bae el que fl pa wort, acomplia ha de forniv-nos un cout pricap concep iptges concep aphiableswaneversiment a aoe voeconelvementifendmens de elas, qo ns permetin bi ar que on ara el apecescomplens de la sev exten Pe Ft rr ae Ha eta, com iv Morin, wo és sed compeit a a ae ica [nd tenia complestaen erie (Morin 2954 315) a arcu aque bj, una de es riers fines que ten 6 adeno dea difealtat de poder dr una realizar qe 6 intmicn, ross aoe efant aan termes de es nostes lenges que eta bats ene a cat ein esl dels fendmens del mn. Hem de pas, de se ncl dnoms ana de ers leg, Bilgitsar deia) Fe Ard a013) Ua formes de movment ona aim noe eee ajo sot dls seus soles amserowr obri-nos cap 3 une con a lat mes resi, in que ens acters rn is [a eit de et aps dl ts bers gue sn certarnent prot nce ‘Shr interac dels agents elements ras neces cons profunds que ens coneéeballar des de a pepe sia cpakeologca de a orplnca & a endncn aa separa dl e= ca rie great ua vegnds cle posatun nom dnt cxdaun els joc fetctanomena los de raner dierent rend fen Te sere Mccien de manera independent ino intereaionad, qua 1 a ot gue ee més bina precisament la icerdependénci Tene reat 2G pensem, per exemple, en scat ens imagine un ens no 90> see dlengeata —Esershomans— que el componen ic fae pat en espa: La soit dr, teni a damamt. Er aly i co pegs cla, oe habla dela persona y 3 medi, del nto sf eet iniida ya sockead el sujet y os objets sn apes rath uc persona fora parte también Je a “mei”, lr de 8 a a vido dela sociedad, el sjto dels objeto. [1 Pero moet terse y noesor concepts extn configures n gan medida como 8 Tee queda fcr del persona individual vise cafe d bon ro oS ghcetos como omic se rere habitual 2m sere, pena, Perc ipo habit de muestra conigraions erm iarpicny conexpoaes ls hace aparece como se aatase de ot = lie ole qu as oes os thoes ols casas» (Eis, 1982: 1) a al ee socierals, Norber Es en la sev soci onctta pops dns den ent en teres el abel sme, 0 be jie dls proceso de propia pre Ta socket 4 prod produison fait partie cn reali Enel eaborat¢ un fenom (deixar Heuer ge Is cor Bliss, e ede a ise melo bel mars sal, sins base de configuracionsconsiuides pl on june dels indvides (un mate entre els «A nadie ele acura defini proceso de ego ene que intervene wn jgidor como su "medi, su *en- torno”o su mareo" (lias, 8 115). Morin, des del seu pensament re usu —en qui els products i els seus efectes sha necessars pera lava prpia praduccié—, tombe concorda en aud: l-sindividus ne sont pas dans ta socigté comme dans un boite. Ce sont les interacions entre indivlus «gi prosisentl soci, aquelle existe jamais sans les invidious frodusont una société qui nous produit. Nous faisons parte dea soiéeéqui fait pare de nous (Morin, 294 304-25). Aq tenim fina per cana es sostres imatges habitual desenvolupar visions més acostades al. que occere En el fenomen lingtstc la confasé tame es por produ Ja que hem clabora el concepte de dengus, poem pensar que existix per ela mattsa, om 3 ens soit i independent, quan, en ean, "hem de concebre com tn Fenomen estretamene gaa éssers humans que la fan viore io caniar (o deinar exit) Tleshores tenim el debat det cu de a engua —0 del engua (lengua, languaging).Onvinen els lenguars en individu on la socictat? Com vier, un fale debt, Laser no res fora dls indvidus {ue le compomnen, que la an emengir Es sempre una socete individu. Ber 2 Ela, es patescltral humanes sin una propietat emergent dels pres os sols el result no planeat dels plans envellaat i de les accoxs | impulsosemiocionals i raconals de les persone individuals: «Prom this in terlependence of people aries an order sui gone, an order more compel Ting and stronger than the wil and reason ofthe indvial people comgos ing ite (Blas, 2000. 966). De fet, el lenguars humans sin wn Fenonen certament singula, a gue viuen emi entrees persones, que necessitariacan- vis conceptual importants en ls represntacons que fis ara nwhem sosin- tots Una guia & pensar analgiement coms fosia una dans: «While Afferent people ean dance the same dance figuration, there i no dance as such without dancers» (Dunning i Hughes, 013: 53). Poder, done, ex tir les diferents dase lingstiques que es humans hem crea, per sinse pete de vista que sn actions sociocomanicatves de plralitats de peso- hes El lenguars sn independents de qvslsevel individ particule, por no pas dels individ com as s. Novis seronovocies ren A NOUS ENFOCAMENTS soldacis daquestes noves perspectives teortiques ta de percusions en el pla més prietc de ls metodobsgia, fo, aprehensi i traceament Laparii fo oms saa eG espenena perl J complement es xen perme se ris asus eoreasions cms = Tn debs exemple aioe han wba investiga com per ween Seyra e l ne sodogies interessant & Tanomenada teria de sare, sobre ple Bans Soler. Desde les sevesformulacions rumen de repesentacié i trctament maremitie de “Fa plane de la eal, | apliables,consegentment, a dveresdsc- plins. Enel pla de es aquest aportacé es toba enc Toten ce més entre interacions interne un sistema que n oentorns Brova and & que malt qbe ig data poser represen- jncies sociocultural ide Ia comuniaci, per®, poser fren un exad masa unimensionaly i qe sine el seo ares istemes ib la disposi dingentsquantats de dads snr certs carateristiques dun Fenomen —sobre, per exem= rt entre diferents pants del plneta—, sbem Ta agiestas ple, les connesions Tern cars male pc del que hi a al dares. Per que bi hi diven en aquestes connexons i quinainfincia té Teals que en pugwin estar? Quineseeacions sels ceosste mes sociopoliisieoo- en? Exe. Aqut hi ha camp per cbrer Fino unesaltres? Que sh tinh eels comporements Seen aquesspane donne orn amb els uals co-inerexste De fe, del que es ractaria, é de poder "Socoure-hi la mutidimensionaltatinerclacionada de eaten dpi al sineaga stemes comple, (CAS) popalarieada pel Santa Fe inde Ta wait. olga sn per al Eselquebi baal darere tena trminoogin cmp adapte tom Institute, de Now Mic ‘Moltes vegas mh pregunta quines di ta perpectva eosin —gue vig aplicre 1998 2 Be rae terminologa CAS. A prt dels innovacions ene ractamert ate eer computaconal eles imterelacions qe hi poi haver hag 2pro- ferences de fons i avi entre nlogia de es Homie imacis be Insure, sambé fe. dalogique Sister co pls fee ge ‘ignore ‘Aquest principal part de ¢ tee ser reglesen! tenaplicn seciohum conn ara by ie toma so rosie _maci sea éfonamentalment molt semblan El que ha fet al Santa Fe Insect, com diu Levin (010), ha ett rebatjar la perpeciva, reser tamnbéfer-laavangar amb noves importants propastes oncepask een delgigues, El que tf també de postin aquest car de nom ee queens ven Ie eres dl damun I ressnncin massa bids del eam lg ‘Sime complexes adepains un camp dssocacistaplcaié mole neo lifer que pot ser benef per a sevaextensis en mot camps date, om ara economia, ls neurolaga, lasocologia et. Ben segur yu els eae ‘ipidors en faciitaran més innovacons per poder anar més ener “Aguestes doves apotacins memes computiconal compesigues, Prncipalment de lami de conreados del fea eaditia ide ls ert {4 com ara Stephen Wallan —araintersats amb pels enbmnens cents . Mss Bost, A.i A. BasvaRDNS Bonn (de) Compl Corel, angus dele ranscparat, [Macon de UB en pres) Barestons Beason Cy (1972) Sapna Bayo Min. Balltne Books, Nora Yor Poseana, FCS. Hennawoo, D. Prnan, M.A. Aotit,V; Fsreaon Mt Rom ‘Sous (003) Forecasting # Language Shik Based on Cllr Automaton ‘porno Arial Soc end Sail Slaton 13)! 8. dure FC, 8 Haananoo, V. Estes, D- Fens M.A. Anse M. RU ‘Joc (21s). ch Langue Shift Simoltion Boa Cellar tomate A: Bas ‘hau, Emmanuel Dani 12x (ls), he Hand of Ra Cat Sister lfrmacon Tsay: Precio and Mad, Information Scene Reference, Hershey /Novs York rans KL Stents 2013) Agent Based Modes of Steen i Evolton rammatial Agreement, PLOS/One ww plone crear Info Adit: Fo 57%aFjnmal one cosSo eat 8-10-19, ouon Dg) Leeda yo ode pica, (Tadcco en cistels de Wee vib lpia Onder Routledge Regn Pas, Londres, 1), Kei Bare too. carn Fags) lps integra, Barcelona, [rule de “orning Pint. Soom Schuster, Nov York, 1982 Caran (20) Te Hidden Chm, Doubleday, Nova York Carreuo none, X. (tot) Cals Phenomena Sil Dynami: Cm Tons ning Dynami aed Langage Certo. Ti doctor Innat Fe Interdit Sizemes Complezs (FSC) (UTB-CSIO)/ Universi de es es Balers, Pala de Mallors, i cases, Xy L- Lovano: Ponro, VME Bato, M. Saw Mist. (27) Tasca ingot na Model of Langage Compson», A: Tana, Shi pos Cong Lang B xara Ent said Doone, oni Bs N( pis NC Sher ie 0, Sau J. Ravens (el). Adoaming Sil Sarin The Fe Wd Cre Spring, Tei, pe 83-94 ‘Castnt9,X, L- Lovarino-Ponro, M. Sev Mus (2013) Agen Bad Models ‘of Langue Compton», lteratinal Journal th Say of Langue 22 (Casati D. (2013)

    Você também pode gostar