Você está na página 1de 164

A R Q U I T E C T E S

A R Q U I T E C T O S
A N D R E U
J AV I E R

R U I - WA M B A

E N T R E
E N T R E
E S TA N Y

G L O R I A

E N G I N Y E R S
I N G E N I E R O S
S E R R A

I R I A R T E

M A R I O

O N Z A I N

Des de la nostra experincia darquitectes el fet de cohabitar amb enginyers i estar immersos en el seus mtodes i processos de desenvolupament dels projectes i les obres ha
resultat sobretot en una aportaci de coneixements nous i complementaris a la nostra proIHVVLy&RQHL[HPHQWVGDVSHFWHVWqFQLFVGHOOHQJXDWJHGHFRGLVGHUHSUHVHQWDFLyJUjFDL
tamb dorganitzaci que una vegada assimilats ens han perms projectar en aquest nou
camp dactuaci de la mateixa manera que ho farem en arquitectura. Cal, per, dominar
molts coneixements generals, normatives i procediments propis duna disciplina composada per especialitats molt diverses i sovint estanques entre elles, i tenir els coneixements
bsics per tal de parlar i entendre un llenguatge com que permeti dissoldre les barreres
que ha imposat cada professi.

Desde nuestra experiencia de arquitectos el hecho de cohabitar con ingenieros y estar


inmersos en sus mtodos y procesos de desarrollo de los proyectos y las obras se ha traducido, sobre todo, en una aportacin de conocimientos nuevos y complementarios a nuestra
profesin. Conocimientos de aspectos tcnicos, de lenguaje, de cdigos de representacin
JUiFD\WDPELpQGHRUJDQL]DFLyQTXHXQDYH]DVLPLODGRVQRVKDQSHUPLWLGRSUR\HFWDUHQ
este nuevo campo de actuacin de la misma manera que lo haramos en arquitectura. Sin
embargo, hay que dominar muchos conocimientos generales, normativas y procedimientos
propios de una disciplina compuesta por especialidades muy diversas y, a menudo, estancas
entre ellas, y tener los conocimientos bsicos para hablar y entender un lenguaje comn
que permita disolver las barreras que ha impuesto cada profesin.

ANDREU ESTANY I SERRA

IMATGE DE PORTADA: Un pont de fusta al mig de lestepa de Monglia.


IMAGEN DE PORTADA: Un puente de madera en medio de la estepa de Mongolia.

Per a la difusi i el progrs de lEnginyeria i lArquitectura


Para la difusin y el progreso de la Ingeniera y la Arquitectura

El maig de 1991 es va constituir la Fundacin Esteyco


amb la finalitat de contribuir al progrs
de lenginyeria i de larquitectura al nostre pas.
La situaci de precarietat i incertesa
en qu sha estat desenvolupant lenginyeria espanyola independent,
ha exigit fins ara actituds bsicament de supervivncia.
Lesfor dun creixent collectiu de professionals
i drgans de lAdministraci
ha anat consolidant, malgrat tot, un sector els serveis del qual
sn considerats indispensables en una societat moderna i eficient.
s temps de pensar en el futur,
confiant que no trigar a fer-se present.
Fomentem, amb aquest fi, un clima propici a la creativitat,
en qu sexigeixi i es valori la feina ben feta.
Contribum a una slida formaci dels professionals de lenginyeria,
conscients que les organitzacions valen el que valen els seus membres
i que en lenginyeria el valor de les persones
es mesura pel nivell dels seus coneixements.
Encoratgem unes millors i ms freqents collaboracions interprofessionals
i eliminem fronteres innecessries.
Reivindiquem un espai qualitativament destacat
de lenginyeria en la societat
i impulsem levoluci de la imperant cultura de fer
cap a la cultura de fer pensant.
Considerem les enginyeries com una prolongaci de la universitat,
en la qual es consolida la formaci dels joves titulats,
en els anys que seran decisius per al seu futur.
Sentim-nos implicats amb la universitat i els centres dinvestigaci.
Assegurem lestabilitat i la pervivncia de les nostres organitzacions
i establim els mitjans perqu la seva vitalitat, garantia de futur,
no es trobi llastada.
Valorem la nostra independncia, no com una arma contra ning,
sin fonamentalment com un atribut intellectual
inherent als que tenen per ofici pensar,
informar i decidir lliurement.
Javier Rui-Wamba Martija
Enginyer de Camins, Canals y Ports
President de la Fundacin Esteyco

A N D R E U

A R Q U I T E C T E S

E S T A N Y

E N T R E

E N G I N Y E R S

2008 Fundacin Esteyco


2008 Andreu Estany, Gloria Iriarte, Mario Onzain, Javier Rui-Wamba.
Traducci /
: Elisabet Kamal
Editat per /
: Fundacin Esteyco
Imprs a Espanya /
I.S.B.N.: 978-84-933-5533-3
Dipsit Legal /
: M-55.757-2008
1 Edici. Desembre 2008 /

CONTINGUT

J a v i e r R U I - WA M B A
A n d r e u E S TA N Y

G l o r i a I R I A RT E
Mario ONZAIN

CONTENIDO

PRECEDENTS

A R Q U I T E C T E S E NTRE E N G I N Y E R S
L A C T I V I TAT P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A

39

VIATJAR
VIAJAR

65

E L S P R O J E C T E S I N A C A B AT S

83

ELS CLIENTS

85

L A I G U A D E M I L L A U

87

PROJECTES

89

FER UNA CASA

131

ARQUITECTES ENTRE ENGINYERS

137

DE GLORIA

143

A MANERA DE BIOGRAFIA

147

PRECEDENTS

Gaireb vint anys treballant junts. La biografia professional


de lAndreu, sense cap mena de dubte, ha estat estretament
relacionada amb la meva. I la meva coincideix, en gran mesura, amb la biografia dEsteyco. Per aix s natural que quan
lAndreu, desprs de pensar-sho molt, com acostuma a fer, va
concebre lestructura daquest llibre, del qual s protagonista, em demans una introducci que sintetitzs la nostra trajectria professional fins a la seva incorporaci a Esteyco.
Perqu aquest itinerari, que no podria haver estat qualsevol,
explicaria i seria coherent amb la seva presncia entre nosaltres i apuntava en una direcci que des daleshores hem mantingut, en all que s essencial. Tot i que la geometria del
cam professional que hem continuat obrint desprs no hagi
estat una recta tangent en lorigen, ni lamplada del riu shagi
mantingut inamovible. El meandre podria ser un smbol el
de la curiositat i el de la recerca ms adequat que la recta per
descriure la nostra geometria vital. I el nostre riu ha anat captant de manera progressiva aiges de conques ms cabaloses,
diverses i amb coeficients descolament millorats. I lAndreu,
un arquitecte entre enginyers, ens ha ajudat a navegar, de
vegades, a travs desculls pertorbadors, fins a lhoritz
inabastable del nostre dest professional com.

Casi veinte aos trabajando juntos. La biografa profesional


de Andreu, no cabe duda, ha estado estrechamente relacionada con la ma. Y la ma coincide, en gran medida, con la biografa de Esteyco. Es natural, por ello, que cuando Andreu,
tras mucho cavilar, como acostumbra a hacer, concibi la
estructura de este libro, del que es protagonista, me pidiera
una introduccin que sintetizara nuestra trayectoria profesional hasta su incorporacin a Esteyco. Porque dicho itinerario,
que no podra haber sido cualquiera, explicara y sera coherente con su presencia entre nosotros, y apuntaba en una
direccin que desde entonces hemos mantenido en lo esencial. Aunque la geometra del camino profesional que hemos
continuado abriendo despus no haya sido una recta tangente en el origen, ni la anchura del cauce se haya mantenido
inamovible. El meandro poda ser smbolo el de la curiosidad y el de la bsqueda ms adecuado que la recta, para describir nuestra geometra vital. Y el cauce de nuestro ro ha
ido captando progresivamente aguas de cuencas ms caudalosas, diversas y con umbrales de escorrenta mejorados. Y
Andreu, arquitecto entre ingenieros, nos ha ayudado a navegar a travs, a veces, de perturbadores escollos, hacia el inalcanzable horizonte de nuestro comn destino profesional.

La meva relaci amb arquitectes ve de molt lluny. Una pila


dancdotes esquitxen una infinitat de collaboracions de
molt diversa ndole. El record dalgunes, divertides i significatives, t cabuda en aquest relat i s coherent amb la finalitat que nha presidit la redacci. Comenava lany 70. El
Nadal del 69 va marcar la frontera del final de la meva estada
a Pars i de lorigen dEsteyco. Jo, amb 27 anys, dedicat plenament a posar-lo en funcionament, i altres companys, que es
guanyaven la vida en altres afers denginyeria, donant-me

Mi relacin con arquitectos viene de muy lejos. Un montn


de ancdotas salpican un sinfn de colaboraciones de muy diferente ndole. El recuerdo de algunas, divertidas y significativas, tiene cabida en este relato y es coherente con la finalidad
que ha presidido su redaccin. Comenzaba el ao 70. Las
Navidades del 69 marcaron la frontera del final de mi estancia en Pars y del origen de Esteyco. Yo, con 27 aos, dedicado plenamente a ponerlo en marcha, y otros compaeros, que
se ganaban la vida en otros quehaceres ingenieriles, apoyndo9

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

suport des de certa llunyania. Les nostres primeres i modestes


oficines llogades es van situar a lentresl dun edifici
dhabitatges del carrer del General Margallo, al costat del carrer dOrense, a la zona nord de Madrid. A la porta del costat hi
tenem un estudi darquitectes. En realitat, era destudiants de
lltim curs darquitectura. En aquell temps eren ms freqents aquestes coses. Nosaltres, amb la cortesia i el formalisme que satribueixen als enginyers, un dia vam passar a saludar-los. Els vam explicar qui rem. Entre els meus companys
nhi havia que estaven orientats cap a les carreteres, la geotcnia, els ports o la construcci. I jo tenia acumulades experincies interessants en el projecte i la construcci destructures i
ponts a Espanya i a Frana. Els nostres vens, divertits i desperts, van quedar encantats amb les nostres explicacions. I una
mica sorpresos. Ells ens van dir amb sornegueria eren cinc i
shavien ajuntat tots cinc perqu a tots els agradava el mateix
vi. Tot un manifest. Eren un grup conegut amb el sobrenom
dEls Monroe. Nignoro els motius. Entre ells, recordo especialment en Jacinto Pico, un personatge extraordinari i un
arquitecte excellent, amb qui vaig tenir una profunda amistat
i amb qui vaig viure algunes experincies inoblidables, que em
fan recordar-lo amb freqncia, tot i que aviat va desaparixer
del panorama professional, i encara que ja hagin passat anys,
massa, des de la seva mort prematura, que vaig lamentar profundament i de la qual em vaig assabentar per una esquela
sufragada per alguns dels seus amics ms propers.

me desde una cierta lejana. Nuestras primeras y modestas oficinas alquiladas se ubicaron en la entreplanta de un edificio de
viviendas de la calle General Margallo, junto a la calle Orense,
en la zona norte de Madrid. Puerta con puerta tenamos un
estudio de arquitectos. En realidad, de estudiantes del ltimo
curso de arquitectura. Por entonces eran ms frecuentes estas
cosas. Nosotros, con la cortesa y el formalismo que se nos
atribuye a los ingenieros, pasamos un da a saludarlos. Les
explicamos quines ramos. Entre mis compaeros los haba
orientados hacia las carreteras, la geotecnia, los puertos o la
construccin. Y yo tena acumuladas interesantes experiencias
en el proyecto y la construccin de estructuras y puentes en
Espaa y Francia. Nuestros vecinos, divertidos y despiertos, se
quedaron encantados con nuestras explicaciones. Y una pizca
asombrados. Ellos nos dijeron socarronamente eran cinco y
se haban juntado los cinco porque a todos les gustaba el
mismo vino. Todo un manifiesto. Eran un grupo conocido con
el sobrenombre de Los Monroe. Ignoro los motivos. Entre
ellos, recuerdo especialmente a Jacinto Pico, un extraordinario personaje y un excelente arquitecto, con el que tuve una
profunda amistad y con el que viv algunas experiencias inolvidables, que me hacen recordarle con frecuencia a pesar de
que pronto desapareci del panorama profesional y hayan
pasado ya aos, demasiados, desde su prematura muerte, que
lament profundamente y de la que me enter por una esquela sufragada por algunos de sus amigos ms prximos.

Aquell estudi una espcie de pis franc professional era, a


ms i tal vegada sobretot, un lloc de trobades i de tertlies,
i un refugi contra la solitud. Hi va anar passant la flor i nata
de tota una generaci darquitectes, madrilenys i assimilats.
En vaig conixer molts i dalguns men vaig fer bon amic.

Aquel estudio una especie de piso franco profesional era,


adems, y tal vez sobre todo, lugar de encuentros y de tertulias, y un refugio contra la soledad. Por l fueron pasando la
flor y nata de toda una generacin de arquitectos, madrileos
y asimilados. Yo conoc a muchos de ellos y de algunos me hice

10

PRECEDENTS / PRECEDENTES

La meva amistat amb Jacinto Pico era una targeta de presentaci reveladora, una espcie dobret, ssam. Per, tot i
aquest venat tan divertit i perills, el nostre estudi va preservar el seu ambient de treball. Fins al punt que quan els
nostres vens arquitectes havien de rebre algun nou client
potencial els cedem el nostre local, que presentaven com si
fos seu. Tot aquell grup tan divers estava molt integrat en el
Club de Rugby dArquitectura. I va ser aleshores quan va nixer al vell Madrid, al carrer de Sacramento, un bar que va tenir
una gran notorietat en aquella poca i que era el quarter general de jugadors, directius, aficionats i amics del rugbi. Es va
anomenar Scrum, un nom darrels rugbstiques inequvoques.
Per crear-lo es va constituir una societat. Si no mequivoco,
dels 40 socis que, a ttol individual, el van fer possible, tan
sols jo no podria presumir de ser arquitecte. En aquell local
datmosfera britnica, que en els seus inicis va estar tan ple de
sabor i vida, hi vaig conixer molta gent divertida i valuosa.
En aquell ambient, rugbi i arquitectura eren, dalguna manera, conceptes sinnims. Desprs, tot all, com tantes altres
coses de la vida, va perdre el seu carcter i va acabar desapareixent. A mi, per descomptat, men va quedar el record, un
conjunt damistats i, s clar, una certa decepci del que tamb
era el mn de larquitectura, al qual, daltra banda, van estar
molt lligats els nostres inicis com a enginyeria.

buen amigo. Mi amistad con Jacinto Pico era una reveladora


tarjeta de presentacin, una especie de brete, ssamo. Pero, a
pesar de tan divertido y peligroso vecindario, nuestro estudio
preserv su ambiente de trabajo. Hasta el punto de que cuando nuestros vecinos arquitectos tenan que recibir algn nuevo
cliente potencial les cedamos nuestro local, que presentaban
como suyo. Todo aquel grupo variopinto estaba muy integrado en el Club de Rugby de Arquitectura. Y fue por entonces
cuando naci en el viejo Madrid, en la calle Sacramento, un bar
que tuvo mucha notoriedad en aquella poca, y que era el cuartel general de jugadores, directivos, aficionados y amigos del
rugby. Se llam Scrum, nombre de inequvocas races rugbsticas. Para crearlo se constituy una sociedad. Si no me equivoco, de los 40 socios que, a ttulo individual, lo hicieron posible, solamente yo no podra presumir de ser arquitecto. En
aquel local de atmsfera britnica, que en sus inicios estuvo tan
lleno de sabor y vida, conoc a mucha gente divertida y valiosa. En aquel ambiente, rugby y arquitectura eran, en cierto
modo, conceptos sinnimos. Luego, todo aquello, como tantas
cosas en la vida, perdi su carcter y acab desapareciendo. A
m, desde luego, me qued el recuerdo, un conjunto de amistades y, qu duda cabe, una cierta percepcin de lo que tambin era el mundo de la arquitectura, al que, por otra parte,
estuvieron muy ligados nuestros comienzos como ingeniera.

s el moment de deixar enrere aquests records, per no ho


vull fer sense compartir una ancdota que he explicat amb
freqncia, perqu em sembla duna gran expressivitat.
Arribada la democrcia, larquitecte Dionisio Hernndez Gil
el Dioni, un clssic el van nomenar director general de
Patrimoni al Ministeri de Cultura, o alguna cosa per lestil.
Aviat va cridar al seu despatx oficial en Jacinto Pico, amb qui

Es tiempo de dejar atrs estos recuerdos, pero no quiero


hacerlo sin compartir una ancdota que he relatado con frecuencia, pues me parece de una gran expresividad. Con la llegada de la democracia, al arquitecto Dionisio Hernndez Gil
el Dioni, un clsico lo nombraron director general de
Patrimonio en el Ministerio de Cultura, o algo por el estilo.
Pronto llam a su despacho oficial a Jacinto Pico, ya que con
11

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

lunia una gran amistat personal, no exempta destima professional. En Jacinto, ja ho he dit abans i ara ho reitero, va ser
un arquitecte excellent i desaprofitat. Un dia em va explicar
que el seu amic, el director general, li havia ofert algun projecte entre els nombrosos encrrecs que gestionaven al seu
departament. I en Jacinto li va contestar: I per qu en lloc
dencarregar-me un projecte no em dnes els diners directament? Una resposta duna lucidesa i expressivitat extraordinries, que si shagus seguit al peu de la lletra i shagus
ests el seu s, hauria evitat un gran nombre de disbarats dels
que, talment un malson, ens agredeixen cada dia visualment.

l le una una gran amistad personal, no exenta de estima


profesional. Jacinto, ya lo he dicho antes y ahora lo reitero,
fue un excelente y desaprovechado arquitecto. Un da me
cont que su amigo, el director general, le ofreci algn proyecto entre los numerosos que se gestionaban en su departamento. Y Jacinto le contest: Y por qu, en lugar de encargarme un proyecto, no me das el dinero directamente?
Respuesta de una lucidez y expresividad extraordinarias que,
de haberse seguido al pie de la letra y extendido su uso,
hubiese evitado numerosos desaguisados de los que, como
pesadillas, nos agreden cada da visualmente.

Quan nosaltres vam comenar, al gener del 70, el sector de


lenginyeria estava en la seva primavera. Al final de la
dcada dels 50 i en el transcurs dels 60 quan a Espanya,
econmicament parlant, havia comenat a fer-se de dia,
van nixer les primeres enginyeries, creades en el si de
grups industrials o com a filials dempreses constructores
i, algunes, entre les ms notables, promogudes per poderosos grups ideolgics, que tenien una presncia destacada
en els sectors econmics dels governs de lpoca. Per en
el camp de les infraestructures del transport, no existien
societats o equips denginyeria independent. Aleshores
van comenar a gestar-sen algunes. La nostra entre elles.
Avui les societats denginyeria que es dediquen a les
infraestructures han proliferat, i algunes han arribat a
tenir una dimensi extraordinria, amb 500, 1.000 i ms
empleats. Ms del 30% dels enginyers de camins treballem, en lactualitat, en empreses denginyeria. Un percentatge equiparable, i amb tendncia a crixer, al del sector de la construcci i molt superior que el de les administracions pbliques.

Cuando nosotros comenzamos, en enero del 70, el sector de


la ingeniera estaba en sus albores. Al final de la dcada de
los 50 y en el transcurso de los 60 cuando en Espaa, econmicamente hablando, haba comenzado a amanecer,
nacieron las primeras ingenieras. Creadas en el seno de
grupos industriales o como filiales de empresas constructoras y, algunas, entre las ms notables, promovidas por poderosos grupos ideolgicos, que tenan una destacada presencia en los sectores econmicos de los gobiernos de la poca.
Pero, en el campo de las infraestructuras del transporte, no
existan sociedades o equipos de ingeniera independiente.
Por entonces, comenzaron a gestarse algunas. La nuestra
entre ellas. Hoy las sociedades de ingeniera que se dedican
a las infraestructuras han proliferado, y algunas han alcanzado una dimensin extraordinaria, con 500, 1.000 y ms
empleados. Ms del 30% de los ingenieros de caminos trabajamos en la actualidad en empresas de ingeniera.
Porcentaje equiparable, y con tendencia a crecer, al del sector de la construccin, y muy superior al de las administraciones pblicas.

12

PRECEDENTS / PRECEDENTES

La nostra biografia, i la de lAndreu tamb, est influda per


un context que ha anat evolucionant i que conv conixer, si
ms no pel que fa als seus trets ms genrics.

Nuestra biografa, y la de Andreu tambin, est influida por


un contexto que ha ido evolucionando y que conviene, al
menos en sus rasgos ms genricos, conocer.

Lenginyeria independent neix en el mn anglosax i aquest


naixement est associat a la invenci de lelectricitat. El
miracle de la llum va fer proliferar fabricants dartefactes i
empreses installadores que soferien per electrificar ciutats,
indstries i habitatges. Gaireb de sobte, es va crear un mercat immens. Van proliferar els venedors que, naturalment,
oferien productes que ells representaven, i no pas els que convenien ms a una clientela que no tenia els coneixements
necessaris per saber-ho. En societats liberals i emprenedores,
com les dels EUA i el Regne Unit, van nixer les primeres
societats denginyeria amb la vocaci de donar consell independent i suport tecnolgic a tothom individus, empreses o
institucions qui sapuntava al progrs imparable associat
amb lelectricitat. La revoluci elctrica va ser el brou de cultiu en qu es va desenvolupar la poderosa enginyeria anglosaxona, que va esgrimir com a condici distintiva i essencial
la seva independncia de qualsevol fabricant o installador. La
incipient i ms endavant poderosa FIDIC Federaci
Internacional dEnginyers Consultors va acabar agrupant, a
travs dorganitzacions nacionals, moltes de les enginyeries
independents del mn, amb un predomini anglosax lgic.

La ingeniera independiente nace en el mundo anglosajn y


dicho nacimiento est asociado a la invencin de la electricidad. El milagro de la luz hizo proliferar fabricantes de artilugios y empresas instaladoras que se ofrecan para electrificar
ciudades, industrias y viviendas. Casi de repente, se cre un
mercado inmenso. Proliferaron los vendedores que, naturalmente, ofrecan los productos que ellos representaban y no los
que ms convenan a una clientela que careca de los conocimientos necesarios para saberlo. En sociedades liberales y
emprendedoras, como las de EE.UU. y el Reino Unido, nacieron las primeras sociedades de ingeniera con la vocacin de dar
consejo independiente y apoyo tecnolgico a quienes individuos, empresas o instituciones se apuntaban al imparable progreso asociado a la electricidad. La revolucin elctrica fue el
caldo de cultivo en el que se desarroll la poderosa ingeniera
anglosajona, que esgrimi como condicin distintiva y esencial
su independencia de todo fabricante o instalador. La incipiente
y luego poderosa FIDIC Federacin Internacional de
Ingenieros Consultores acab agrupando, a travs de organizaciones nacionales, a muchas de las ingenieras independientes
del mundo, con un lgico predominio anglosajn.

Quan va nixer lelectricitat, encara no havia nascut


lautombil. Tot i que el ferrocarril, que ja havia arribat a la seva
mxima esplendor, en entronitzar la velocitat, va assenyalar una
sendera indefugible que va comenar a fer realitat Henry Ford
(que no sha de confondre amb el seu germ Roque, de qui es
diu que es va fer ric amb els formatges) amb aquells cotxes

Cuando naci la electricidad, an no haba nacido el automvil. Aunque el ferrocarril, que ya haba alcanzado su mximo
esplendor, al entronizar la velocidad, seal un sendero insoslayable que empez a hacer realidad Henry Ford (que no hay
que confundir con su hermano Roque, de quien se dice se
hizo rico con los quesos) con aquellos coches clonados que
13

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

clonats que es van convertir en un smbol del somni americ de


la llibertat individual i del progrs econmic. Per lautombil
va nixer desquena a lelectricitat, malgrat que tots dos van
nixer gaireb al mateix temps.

se convirtieron en smbolo del sueo americano de la libertad


individual y del progreso econmico. Pero el automvil
naci a espaldas de la electricidad, a pesar de haber nacido
ambas casi al mismo tiempo.

Ara, desprs de ms de cent anys dignorar-se, el cotxe i


lelectricitat es fan la cort i s molt a prop el seu matrimoni
de convenincia, del qual naixer el cotxe elctric, que revolucionar el transport i acabar amb la dependncia exacerbada que avui pateix el cotxe del petroli. Les bateries elctriques substituiran els dipsits de combustible, i un paisatge
dendolls per recarregar-les prendr el relleu de manera progressiva de les mnegues que cuegen en les gasolineres tradicionals, que hauran dadaptar al seu nom.

Ahora, tras ms de cien aos de ignorarse, el coche y la electricidad se cortejan, y est muy prximo un matrimonio de
conveniencia del que nacer el coche elctrico, que revolucionar el transporte y acabar con la dependencia exacerbada
que hoy padece el coche del petrleo. Las bateras elctricas
sustituirn los depsitos de combustible, y un paisaje de
enchufes para recargarlas tomar progresivamente el relevo
de las mangueras que culebrean en las tradicionales gasolineras, que habrn de adaptar su nombre.

La veritat s que la invenci del cotxe va exigir la construcci


dinfraestructures especfiques. De la mateixa manera com el
naixement del tren va impulsar la creaci de vies especialitzades per on poguessin circular locomotores i vagons de mercaderies i viatgers. Les enginyeries anglosaxones es van postular immediatament per participar en el desenvolupament de
les carreteres asfaltades amb productes derivats del petroli, i
van contribuir a establir criteris de projecte per a aquestes
noves infraestructures, de funcionalitats indites. En maternitats americanes naixien cotxes que sexportaven per tot el
mn, juntament amb coneixements sobre lenginyeria del
traat i del transport i normatives que es van fer servir, amb
ms o menys fortuna, en tots els pasos en qu els autombils
van comenar a proliferar, fent-se els amos, a poc a poc, del
paisatge i passant a ser una part significativa de leconomia
de pasos cada vegada ms motoritzats. El llibre verd de
lAASHTO es va convertir en la Bblia per a lenginyeria del

Lo cierto es que la invencin del coche exigi la construccin


de infraestructuras especficas. Como el nacimiento del tren
impuls la creacin de vas especializadas por donde pudiesen circular locomotoras y vagones de mercancas y viajeros.
Las ingenieras anglosajonas se postularon inmediatamente
para participar en el desarrollo de las carreteras asfaltadas
con productos derivados del petrleo, y contribuyeron a
establecer criterios de proyecto para estas nuevas infraestructuras, de funcionalidades inditas. En maternidades americanas nacan coches que se exportaban por todo el mundo,
junto con conocimientos sobre la ingeniera del trazado y del
transporte y normativas que fueron utilizadas, con mayor o
menor fortuna, en todos los pases en los que los automviles empezaron a proliferar, aduendose, poco a poco, del
paisaje y pasando a ser parte significativa de la economa de
pases crecientemente motorizados. El libro verde de la
AASHTO se convirti en la Biblia para la ingeniera del tra-

14

PRECEDENTS / PRECEDENTES

traat, tot i que tampoc no es va fer servir sempre de la manera encertada. O en tot cas amb la perspectiva dels anys i la
constataci de levoluci de lordre de valors imperant, es
podria lamentar que aquell text magnfic contribus a fer
que alguns posessin un mfasi excessiu en la geometria de
les carreteres, oblidant la importncia de qestions tan
importants i que sempre ho han estat com la integraci i
lordenaci territorials, conceptes que, segons el meu parer,
nengloben daltres, que ara estan tan en voga, com el medi
ambient o el paisatge.

zado, aunque tampoco fuese utilizada siempre acertadamente. O, en todo caso con la perspectiva de los aos y la constatacin de la evolucin del orden de valores imperante, se
podra lamentar que aquel magnfico texto contribuyese a
que, algunos, pusiesen un nfasis excesivo en la geometra de
las carreteras, olvidando la importancia de cuestiones tan
importantes y que siempre lo han sido como la integracin y la ordenacin territorial, conceptos que engloban, en
mi opinin, a otros, ahora tan en boga, como el medio
ambiente o el paisaje.

En lEspanya daquella poca una Espanya de convenis i


concordats, van comenar a aparixer amb comptagotes els
prestigiosos, cobejats, espatarrants i cinematogrfics cotxes
americans, ms alguns danglesos i dalemanys. Les noves
infraestructures viries eren responsabilitat del Ministeri de
Foment, o dObres Pbliques, o dObres Pbliques i
Urbanisme, abans de tornar a ser una altra vegada de Foment.
Espanya era un pas amb una organitzaci centralitzada, que
seguia el model francs. I per aqu, igual que a la vena Frana,
els projectes dinfraestructures els duien a terme, amb tots els
seus detalls, les administracions pbliques, que desprs
seleccionaven lempresa constructora que portaria a terme
lexecuci de les obres, sota la direcci denginyers de camins,
alts funcionaris de lEstat. Aquesta va ser una realitat que va
retardar el desenvolupament de lenginyeria independent a
Espanya i tamb a Frana, i la seva incorporaci a un model
anglosax que sha anat consolidant de manera progressiva.

En la Espaa de la poca Espaa de convenios y concordatos,


comenzaron a aparecer con cuentagotas los prestigiosos, codiciados, despampanantes y cinematogrficos coches americanos,
ms algunos ingleses y alemanes. Las nuevas infraestructuras
viarias eran responsabilidad del Ministerio de Fomento, o de
Obras Pblicas, o de Obras Pblicas y Urbanismo, antes de
volver a ser de nuevo de Fomento. Espaa era un pas con una
organizacin centralizada, siguiendo el modelo francs. Y, por
aqu, como en la vecina e influyente Francia, los proyectos de
infraestructuras se desarrollaban en todos sus detalles por las
administraciones pblicas para, despus, seleccionar la empresa constructora que llevara a cabo la ejecucin de las obras
bajo la direccin de ingenieros de caminos, altos funcionarios
del Estado. sta fue una realidad que retras el desarrollo de
la ingeniera independiente en Espaa y tambin en
Francia, y su incorporacin a un modelo anglosajn que se
ha ido consolidando progresivamente.

Un fet rellevant, que no hauria de passar desapercebut i molt


menys oblidar-se, va ser que als anys 60, la Direcci General
de Carreteres del Ministeri dObres Pbliques va enviar als

Un hecho relevante, que no debera pasar desapercibido y,


mucho menos, olvidarse, fue que, en los aos 60, la Direccin
General de Carreteras del Ministerio de Obras Pblicas envi
15

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Estats Units, en el marc dun conveni de cooperaci, un conjunt


de destacats enginyers funcionaris, que desprs duna estada
duns quants mesos van estudiar les tcniques de lenginyeria
viria ms avanada del mn. I quan van tornar van difondre els
coneixements que havien aprs en aquell pas entre la
comunitat denginyers funcionaris. Es van crear les Oficines
Regionals de Projectes, que van ser un viver denginyers i
professionals molt destacats que no ocultaven el que sabien i ens
van ensenyar als que vam tenir el privilegi de treballar en el seu
entorn. Al nostre pas, lenginyeria del transport, la planificaci
viria i lenginyeria de traat van nixer, en bona part, fruit
daquell viatge destudis innovador. Per la meva proximitat
amb ell, vull recordar expressament Mario Romero Torrent, un
dels viatgers. Quan, posteriorment, va deixar lAdministraci
pblica, va dirigir Eyser, lenginyeria promoguda per Huarte,
una empresa constructora admirable que tamb va tutelar
Carlos Fernndez Casado, en temps difcils per a ell, i que va
alimentar amb treballs lequip excepcional denginyers que es
va gestar al voltant den Carlos, amb el seu fill Leonardo i Javier
Manterola al capdavant. Eyser va ser un viver denginyers que,
sota la batuta de Mario Romero, es van especialitzar en
lenginyeria del transport i en estudis territorials. Molts dels
companys que avui destaquen en aquests camps professionals
tan importants van aprendre all all que ning no els havia
pogut ensenyar a lescola. Les carreteres eren molt ms que
geometria, i tenien una funci que podia i havia danar molt
ms enll de les que exigien els vehicles que, amb rapidesa i
seguretat, hi havien de circular.

a los Estados Unidos, en el marco de un convenio de cooperacin, un conjunto de destacados ingenieros funcionarios, que
tras una estancia de meses estudiaron las tcnicas de la ingeniera viaria ms avanzada del mundo. Y a su vuelta difundieron
los conocimientos all aprendidos entre la comunidad de ingenieros funcionarios. Se crearon las Oficinas Regionales de
Proyectos, que fueron un vivero de ingenieros y profesionales
muy destacados que no ocultaban lo que saban y nos ensearon a los que tuvimos el privilegio de trabajar en su entorno.
La ingeniera del transporte, la planificacin viaria y la ingeniera de trazado naci, en buena parte, en nuestro pas, como
fruto de aquel innovador viaje de estudios. Por mi proximidad
con l quiero recordar expresamente a Mario Romero Torrent,
uno de los viajeros. Cuando, posteriormente, dej la
Administracin pblica, dirigi Eyser, la ingeniera promovida por Huarte, empresa constructora admirable que tambin
tutel a Carlos Fernndez Casado, en tiempos difciles para l,
y que aliment con trabajos al equipo excepcional de ingenieros que se gest alrededor de don Carlos, con su hijo Leonardo
y Javier Manterola al frente de ellos. Eyser fue un vivero de
ingenieros que, bajo la batuta de Mario Romero, se especializaron en la ingeniera del transporte y en estudios territoriales.
Muchos de los compaeros que hoy destacan en estos importantes campos profesionales aprendieron all lo que nadie les
haba podido ensear en la Escuela. Las carreteras eran mucho
ms que geometra, y tenan una funcin que poda y deba ir
mucho ms all de las exigidas por los vehculos que, con rapidez y seguridad, haban de circular por ellas.

Daltra banda, al final de la dcada dels 60, es va produir un


altre fet que va tenir conseqncies professionals rellevants. Es
van posar en funcionament les primeres autopistes de peatge,

Por otra parte, al final de la dcada de los 60, se produjo otro


hecho que tuvo consecuencias profesionales relevantes. Se
pusieron en marcha las primeras autopistas de peaje

16

PRECEDENTS / PRECEDENTES

promogudes amb sistemes concessionaris. Entre elles, la de


Bilbao-Behovia i les autopistes catalanes. Entre altres coses, el
desenvolupament dels projectes es van encomanar a enginyers
de primera lnia i es van atreure, per portar-los a terme,
enginyeries estrangeres, com la Dorsch alemanya o lEsboga,
dorigen noruec. Larquitecte, enginyer i economista catal Jos
M. Bosch Aymerich es va associar amb una enginyeria
americana important i experimentada, amb la qual cosa es va
crear Harris Bosch Aymerich, que tamb va ser un viver de
professionals de primera lnia. Segurament a Espanya no shan
fet mai els projectes dautopistes amb la qualitat que tenien els
que es van fer en aquella poca. Amb criteris equiparables amb
les millors autopistes europees i americanes. Recordem, per
posar un exemple, que quaranta anys desprs, autopistes com
lAP-7, entre Barcelona i la frontera francesa, encara continuen
mostrant en el seu traat, en la concepci i en la geometria dels
seus enllaos (que saprecien particularment b quan
sobserven des del cel) una harmonia que tamb perceben els
que les fan servir.

promovidas con sistemas concesionales. Entre ellas, la


Bilbao-Behovia y las autopistas catalanas. Entre otras cosas,
el desarrollo de los proyectos se encomend a ingenieros de
primera lnea y se atrajo, para llevarlos a cabo, a ingenieras
extranjeras, como la Dorsch alemana y la Esboga, de origen
noruego. El arquitecto, ingeniero y economista cataln Jos
M Bosch Aymerich se asoci con una importante y
experimentada ingeniera americana, con lo que se cre
Harris Bosch Aymerich, que fue tambin un vivero de
profesionales de primera lnea. Seguramente nunca se han
hecho en Espaa los proyectos de autopistas con la calidad
que tenan los que se hicieron en aquella poca. Con criterios
equiparables a las mejores autopistas europeas y americanas.
Recordemos, a modo de ejemplo, que cuarenta aos despus,
autopistas como la AP-7, entre Barcelona y la frontera
francesa, continan mostrando en su trazado, en la
concepcin y la geometra de sus enlaces (que se aprecian
particularmente bien cuando se los observa desde el cielo)
una armona que tambin perciben quienes las utilizan.

Al mateix temps que es construen aquestes autopistes, per


tota la costa mediterrnia i en els entorns de les ciutats ms
importants hi brotaven edificacions horroroses, projectades
per arquitectes derrotats o venuts a promotores oportunistes que feien a plaer, amb el beneplcit dadministracions
pbliques dbils i influenciables, que no tenien funcionaris com els que governaven des del Ministeri dObres
Pbliques les carreteres, en general, i les concessionades,
en particular.

Al tiempo que se construan estas autopistas, por toda la


costa mediterrnea y en el entorno de las ciudades ms
importantes brotaban edificaciones horrendas, proyectadas
por arquitectos derrotados o vendidos a promotores oportunistas, que hacan a sus anchas, con el beneplcito de administraciones pblicas dbiles e influenciables, que carecan de
funcionarios como los que gobernaban desde el Ministerio de
Obras Pblicas las carreteras, en general, y las concesionadas,
en particular.

Crec recordar que, aleshores, en aquells temps pioners, el


sistema de concessions exigia al concessionari la presentaci al

Creo recordar que, por entonces, en aquellos tiempos pioneros, el sistema de concesiones exiga al concesionario la pre17

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Ministeri dun projecte de construcci redactat a partir dunes


bases rigoroses i establertes de manera acurada, que formava
part del contracte de concessi. Aix va comportar que les
concessionries organitzessin importants departaments
denginyeria, des dels quals es dirigien i es coordinaven
projectes, redactats per enginyeries externes, i lexecuci de
les obres. Aquelles enginyeries in-house van atreure enginyers,
tamb, molt competents, que van organitzar equips molt
eficients en els quals tamb es va formar una pliade
denginyers de gran vlua, dels quals encara en queden alguns
exemplars, molt notables, en el nostre panorama denginyers
actual.

sentacin al Ministerio de un proyecto de construccin redactado a partir de unas bases rigurosas y cuidadosamente establecidas, que formaba parte del contrato de concesin. Ello
conllev la organizacin, por parte de las concesionarias, de
importantes departamentos de ingeniera, desde los que se
dirigan y coordinaban proyectos, redactados por ingenieras
externas, y la ejecucin de las obras. Aquellas ingenieras inhouse atrajeron a ingenieros, tambin, muy competentes, que
organizaron equipos muy eficientes, en los que tambin se
form una plyade de ingenieros de gran vala, de los que
todava quedan algunos ejemplares, muy notables, en nuestro actual panorama ingenieril.

Em va cridar latenci quan ho vaig saber i no ho he oblidat.


Perqu em sembla un detall que manifesta una actitud
admirable en les relacions professionals entre lAdministraci
pblica i les concessionries i les enginyeries que van
participar en aquells treballs. El contracte professional
estipulava que lAdministraci assumiria i era un cost,
evidentment, menor ladquisici, per part de la
concessionria, de publicacions internacionals relacionades
amb lenginyeria de carreteres. Amb una condici: que se
nadquirissin dos exemplars, ja que un aniria destinat a
nodrir la biblioteca del Ministeri i, per tant, a posar a labast
dels enginyers funcionaris els coneixements, en matria de
carreteres, ms avanats de lpoca.

Me llam la atencin cuando lo supe, y no lo he olvidado.


Porque me parece un detalle que manifiesta una admirable
actitud en las relaciones profesionales entra la Administracin
Pblica y las concesionarias e ingenieras que participaron
en aquellos trabajos. El contrato concesionario estipulaba
que la Administracin asumira y era un coste evidentemente menor la adquisicin, por parte de la concesionaria,
de publicaciones internacionales relacionadas con la ingeniera de carreteras. Con una condicin: que se adquiriesen
dos ejemplares, uno de ellos destinado a nutrir la biblioteca del Ministerio y, por tanto, poner al alcance de los ingenieros funcionarios los conocimientos, en materia de carreteras, ms avanzados de la poca.

I finalment, per concloure aquest meandre del meu relat, i pel


que t de referent per a la nostra trajectria professional, he de
ressaltar la importncia que va tenir, en aquell temps, lempresa
Harris Bosch Aymerich. Un arquitecte i enginyer catal emprenedor va promoure una de les enginyeries ms importants de

En fin, para concluir este meandro de mi relato, y por lo que


tiene de referente para nuestra trayectoria profesional, he de
resaltar la importancia que tuvo, por entonces, la empresa
Harris Bosch Aymerich. Un emprendedor arquitecto e ingeniero cataln promovi una de las ingenieras ms importan-

18

PRECEDENTS / PRECEDENTES

lEspanya daquella poca. Una enginyeria que, abans que projectes dinfraestructures viries, havia collaborat en el desenvolupament de les bases americanes a Espanya i que va dur a
terme, a ms, un gran nombre de projectes darquitectura, en
coherncia amb la professi del seu fundador. s cert, tamb,
que Harris, com la coneixem aleshores, no va tenir una llarga
vida, i no va sobreviure a les crisis de lpoca. Tal vegada va
durar vint anys. Segurament el seu fundador es va retirar amb
un patrimoni personal ms que notable. Per els qui treballaven per a ell van quedar desprotegits. Tamb va ocrrer, per
duna altra manera, amb Esboga i amb Dorsch. En tot cas, la
dispora de professionals consegent va alimentar la creaci
denginyeries i va permetre que daltres, com la nostra, incorporessin professionals experimentats de primera categoria. Nhi ha
alguns que fa trenta anys que sn amb mi i han estat peces clau
en la nostra evoluci. I als qui avui estan amb mi no els passar el que els va passar als de llavors. Estem posant fonaments
slids perqu es produeixi el canvi generacional i la nostra enginyeria perduri desprs de la meva absncia ineludible.

tes de la Espaa de la poca. Una ingeniera que, antes que


proyectos de infraestructuras viarias, haba colaborado en el
desarrollo de las bases americanas en Espaa y que realiz,
adems, numerosos proyectos de arquitectura, en coherencia
con la profesin de su fundador. Es cierto, tambin, que
Harris, como la conocamos por entonces, no tuvo larga vida,
y no sobrevivi a las crisis de la poca. Tal vez dur veinte
aos. Seguramente su fundador se retir con un patrimonio
personal ms que notable. Pero quienes trabajaban para l
quedaron desprotegidos. Tambin ocurri, pero de otra
manera, con Esboga, y con Dorsch. En todo caso, la dispora
de profesionales consiguiente aliment la creacin de ingenieras y permiti a otras, como la nuestra, incorporar profesionales experimentados de primera categora. Algunos llevan conmigo treinta aos y han sido piezas clave en nuestra
evolucin. Y a quienes estn ahora conmigo no les pasar lo
que les pas a los de entonces. Estamos poniendo slidos
cimientos para que se produzca el cambio generacional y
nuestra ingeniera perdure a mi insoslayable ausencia.

Desprs daquest parntesi tan dilatat que pretn situar


lorigen de la nostra enginyeria en el context duna poca que
tanta influncia va tenir en lorientaci de les nostres
activitats, en el ritme de creixement i en la nostra evoluci
professional, reprenc el relat principal.

Tras este dilatado parntesis que pretende situar el origen


de nuestra ingeniera en el contexto de una poca que tanta
influencia tuvo en la orientacin de nuestras actividades, en
el ritmo de crecimiento y en nuestra evolucin profesional,
retomo el relato principal.

En els nostres inicis no existien, com s que existeixen ara, unes


institucions pbliques que contractessin serveis professionals
especialitzats de manera sistemtica, anunciada, oberta a
tothom i, de vegades rares, al principi, amb assignacions
econmiques excellents. En tot cas, aleshores encara ms que
ara, difcilment una enginyeria independent i jove com la

No existan en nuestros inicios, como existen ahora, unas


instituciones pblicas que contratasen servicios profesionales
especializados de forma sistemtica, anunciada, abierta a todos
y, en ocasiones raras al principio, con excelentes asignaciones
econmicas. En todo caso, entonces an ms que ahora,
difcilmente una ingeniera independiente y joven como la
19

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

nostra podia aspirar a contractar projectes institucionals. El


que nosaltres aspirvem a vendre era el que sabem fer. I el cam
que tenem ms a labast era collaborar, sense figurar-hi per a
res, en el projecte de fonaments i estructures dedificaci
directament amb els arquitectes responsables del projecte o de
manera indirecta, cosa que era ms freqent, amb empreses
constructores que tenien adjudicades les obres definides en un
projecte en qu fonaments i estructures no havien rebut,
diguem-ho aix, una atenci rellevant. En tot cas, es tractava
dunes activitats de supervivncia que ens van permetre, daltra
banda, conixer encara ms b i des duna perspectiva ms
professional el mn de larquitectura i nombrosssims
arquitectes. Entre ells, bastants amb qui, duna primera feina,
va nixer una amistat que perdura, encara avui dia, ni que sigui
en el record, que ha sobreviscut a labsncia dalguns de molt
enyorats. Les nostres intervencions se solien reclamar, en
general, per dur a terme projectes complexos. Era tradicional,
en aquell temps, que les cases fabricants de biguetes de forjats
regalessin el clcul als qui escollissin els seus productes per
redactar projectes que, en general, eren convencionals i als
quals, des de les estructures, sinsuflava una creativitat escassa.
Per per abordar el dimensionament destructures ms
complexes era imprescindible comenar per comprendre el
projecte, dialogant amb els seus autors, guanyant-nos la seva
confiana i proposant-los solucions que, sense desvirtuar les
seves intencions conceptuals, les fessin tcnicament possibles.
La necessitat de comprendre el projecte i dialogar amb els seus
autors ens va permetre anar acumulant una experincia que ens
ha estat duna gran utilitat.

nuestra poda aspirar a contratar proyectos institucionales. Lo


que nosotros aspirbamos a vender era lo que sabamos hacer. Y
el camino ms a mano era colaborar, sin figurar para nada, en
el proyecto de cimientos y estructuras de edificacin
directamente con los arquitectos responsables del proyecto o
indirectamente, lo que era ms frecuente, con empresas
constructoras que tenan adjudicadas las obras definidas en un
proyecto en el que cimentaciones y estructuras no haban
recibido, digmoslo as, una atencin relevante. En todo caso,
se trataba de unas actividades de supervivencia que nos
permitieron, por otra parte, conocer an mejor y desde una
perspectiva ms profesional el mundo de la arquitectura y a
numerossimos arquitectos. Entre ellos, bastantes con los que,
de un primer trabajo, naci una amistad que perdura, an hoy
en da, siquiera en el recuerdo, que ha sobrevivido a la ausencia
de algunos muy aorados. Nuestras intervenciones se solan
reclamar, en general, para desarrollar proyectos complejos. Era
tradicional, por entonces, que las casas fabricantes de viguetas
de forjados regalasen el clculo a quienes escogiesen sus
productos para redactar proyectos que, en general, eran
convencionales, y a los que, desde las estructuras, se insuflaba
escasa creatividad. Pero, para abordar el dimensionamiento de
estructuras ms complejas era imprescindible comenzar por
comprender el proyecto, dialogando con sus autores, ganando
su confianza y proponindoles soluciones que, sin desvirtuar
sus intenciones conceptuales, las hiciesen tcnicamente
posibles. La necesidad de comprender el proyecto y dialogar
con sus autores nos permiti ir acumulando una experiencia
que nos ha sido de una gran utilidad.

A ms de participar en alguns projectes complexos, ens vam


especialitzar en tipologies estructurals que es comenaven a

Adems de participar en algunos proyectos complejos, nos


especializamos en tipologas estructurales que se empezaban

20

PRECEDENTS / PRECEDENTES

introduir a Espanya. Els forjats reticulars es van comenar a


construir en aquella poca i el seu dimensionament tenia una
complexitat indubtable. Per descomptat, no estaven inclosos
en les normes espanyoles, i els qui vam collaborar a
dimensionar-los ens vam haver de basar en publicacions
especialitzades, molt escasses, i en normatives alemanyes o
anglosaxones. Les estructures convencionals patien el tallant,
per en les lloses planes sotjava linsidis i mal conegut
punxonament. Els seus avantatges funcionals, daltra banda,
eren notables i va ser una tipologia molt ben rebuda en
larquitectura. Aleshores es van comenar a comercialitzar els
cassetons recuperables, que ara sn tan freqents. La primera
obra daquesta naturalesa en qu recordo haver intervingut va
ser la de laparcament soterrani i concessionat de Tudescos. El
constructor i amic va decidir fer servir aquesta tipologia i,
per fer-ho, va decidir fabricar, home decidit!, cassetons
metllics, davant de labsncia dels de plstic, que al Regne
Unit es feien servir en rgim de lloguer. Aviat va
desembarcar a Espanya lempresa GKN, que, per impulsar la
seva utilitzaci, oferia a arquitectes i constructors la nostra
collaboraci per tal dadaptar el projecte de lestructura. Els
jovenssims forjats reticulars van ser per a nosaltres una font
de treball intens i comproms, que vam compartir, daltra
banda, amb lestudi Juan Jos Arenas, que, compaginant-ho
amb les seves activitats docents, havia iniciat la seva brillant
i dilatada trajectria com a projectista destructures.

a introducir en Espaa. Los forjados reticulares comenzaron a


construirse por aquellos aos, y su dimensionamiento tena
una indudable complejidad. No estaban, desde luego, recogidos en las normas espaolas, y quienes colaboramos en su
dimensionamiento tenamos que apoyarnos en publicaciones
especializadas, muy escasas, y en normativas alemanas o
anglosajonas. Las estructuras convencionales padecan el cortante, pero en las losas planas acechaba el insidioso y mal
conocido punzonamiento. Sus ventajas funcionales, por otra
parte, eran notables y fue una tipologa muy bien recibida en
la arquitectura. Comenzaron a comercializarse entonces los
casetones recuperables, tan frecuentes ahora. La primera obra
de esta naturaleza en la que recuerdo haber intervenido fue la
del aparcamiento subterrneo y concesionado de Tudescos. El
constructor y amigo decidi utilizar esta tipologa y, para ello,
decidi fabricar, hombre decidido!, casetones metlicos, ante
la ausencia de los de plstico, que en Reino Unido se utilizaban en rgimen de alquiler. Pronto desembarc en Espaa la
empresa GKN, que, para impulsar su utilizacin, ofreca a
arquitectos y constructores nuestra colaboracin para adaptar
el proyecto de la estructura. Los jovencsimos forjados reticulares fueron para nosotros fuente de trabajo intenso y comprometido. Que compartimos, por otra parte, con el estudio de
Juan Jos Arenas, quien, compaginndolo con sus actividades
docentes, haba iniciado su brillante y dilatada trayectoria
como proyectista de estructuras.

GKN ens pagava, crec recordar, unes 25 pessetes per metre


quadrat de forjat, i ens havem de comprometre a no
sobrepassar unes quantitats dacer determinades. Si no
mequivoco, eren 9,5 kg/m2 per a estructures amb mduls de
lordre de 7,5 x 7,5 metres i forjats amb cassetons recuperables

GKN nos pagaba, creo recordar, unas 25 pesetas por metro


cuadrado de forjado, y tenamos que comprometernos a no
sobrepasar unas cuantas de acero determinadas. Si no me
equivoco, eran 9,5 kg/m2 para estructuras con mdulos del
orden de 7,5 x 7,5 metros y forjados con casetones recupera21

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

de 30 cm, 5 cm de capa de compressi i zones massissades al


voltant dels pilars, per limitar el risc de punxonament.
Daquesta manera es va introduir en aquells anys, al nostre
pas, una tipologia estructural que avui s delecci tan
freqent, el dimensionament de la qual est incls, en un lloc
destacat, en totes les normes estructurals que sensenyen a les
escoles. I no hi ha cap equip destructures ni cap empresa
constructora que no tingui experincia a projectar-les i
construir-les. Van ser temps difcils per estimulants, que ens
van exigir relacionar-nos, encara ms, amb el mn de
larquitectura i participar en projectes de complexitat creixent.

bles de 30 cm, 5 cm de capa de compresin, y zonas macizadas en el entorno de los pilares para limitar el riesgo de punzonamiento. As se introdujo por aquellos aos en nuestro
pas una tipologa estructural que hoy es de eleccin tan frecuente, cuyo dimensionamiento est recogido, en un lugar
destacado, en todas las normas estructurales que se ensean
en las escuelas. Y no hay equipo de estructuras ni empresa
constructora que no tenga experiencia en proyectarlas y construirlas. Fueron tiempos difciles pero estimulantes, que nos
exigieron relacionarnos, an ms, con el mundo de la arquitectura y participar en proyectos de creciente complejidad.

A poc a poc, sens anava coneixent i, ara ja sense intermediaris, vam collaborar amb un gran nombre darquitectes, en
projectes emblemtics en els quals les estructures de formig
o acer es feien servir indistintament, i, en tot cas, sempre es
consideraven opcions possibles. Daqu tamb va brotar la
necessitat destar capacitats per projectar estructures de formig o acer: lheteroestructuralitat com a exigncia professional
que anava una mica a contracorrent dels hbits homoestructurals, que estaven massa estesos i que sassociaven, amb freqncia, a ctedres especialitzades a les nostres escoles.

Poco a poco, se nos iba conociendo, y, ya sin intermediarios,


colaboramos con numerosos arquitectos en proyectos emblemticos, en los que las estructuras de hormign o acero eran
indistintamente utilizadas, y, en todo caso, siempre se consideraban opciones posibles. De ah tambin brot la necesidad
de estar capacitados para proyectar estructuras de hormign o
acero: la heteroestructuralidad como una exigencia profesional, que iba un tanto a contracorriente de los hbitos homoestructurales, que estaban demasiado extendidos y asociados,
con frecuencia, a ctedras especializadas en nuestras escuelas.

Per aquell temps, Julio Martnez Calzn tamb intentava


obrir-se un cam independent projectant estructures mixtes
per a edificis amb sistemes de connexi originals ideats per
ell. En Julio ha estat el patriarca de les estructures mixtes al
nostre pas, tant en edificaci com en ponts, i de la seva
collaboraci estreta amb Jos Antonio Fernndez Ordez
que, en aquella poca, des de la seva empresa familiar de
Pacadar impulsava la prefabricaci, va nixer lemblemtic,
per molts motius, pont dEduardo Dato, al passeig de la

Por entonces, Julio Martnez Calzn trataba tambin de


abrirse un camino independiente proyectando estructuras
mixtas para edificios con originales sistemas de conexin
ideados por l. Julio ha sido el patriarca de las estructuras
mixtas en nuestro pas, tanto en edificacin como en puentes,
y de su colaboracin estrecha con Jos Antonio Fernndez
Ordoez que, a la sazn, desde su empresa familiar de
Pacadar impulsaba la prefabricacin, naci el emblemtico,
por muchos motivos, Puente de Eduardo Dato, en el paseo de

22

PRECEDENTS / PRECEDENTES

Castellana de Madrid, que va ser la posada de llarg de les


estructures mixtes al nostre pas i la manifestaci de la
importncia de les collaboracions interprofessionals per
aconseguir obres amb qualitats no noms funcionals, a les
quals tots haurem daspirar. Un altre referent destacat, per a
nosaltres, per descomptat, i per als qui es van dedicar als
ponts, va ser lobra de Carlos Fernndez Casado, del seu fill
Leonardo i de Javier Manterola, que anaven construint, en
general sota el patrocini de Huarte, una obra admirable.

la Castellana de Madrid, que fue la puesta de largo de las


estructuras mixtas en nuestro pas y la manifestacin de la
importancia de colaboraciones interprofesionales para lograr
obras con cualidades no solamente funcionales, a las que
todos deberamos aspirar. Otro referente destacado, para
nosotros, desde luego, y para quienes se dedicaron a los
puentes, fue la obra de Carlos Fernndez Casado, de su hijo
Leonardo y de Javier Manterola, que iban construyendo, en
general bajo el patrocinio de Huarte, una obra admirable.

A ms de treballar en el mn de les estructures dedificaci,


collaborant amb un gran nombre darquitectes, vam buscar
i vam trobar, tamb, loportunitat de projectar ponts. En
general per a autopistes, collaborant amb constructors. En
concret, per a lAutopista de lAtlntic i per a les autopistes
catalanes. Daquella poca sn les complexes estructures dels
accessos a Vigo de lAutopista de lAtlntic, que vam
projectar en collaboraci amb lenginyeria de la
concessionria. Tot i que fiem projectes especfics de ponts,
havem anat integrant en el nostre equip enginyers i
professionals especialitzats en traats i amb coneixements
slids de topografia, drenatge, geologia i geotcnia, plecs,
mesures i pressupostos. Daquesta manera vam poder abordar
projectes complets de trams dautovies interurbanes i daltres
de carcter ms marcadament urb. En aquells temps la
importncia dels ponts solia ser rellevant i procurvem, i
aconseguem, que les seves tipologies, geometria i processos
constructius sorgissin del dileg entre totes les especialitats
que intervenen en aquest tipus de projectes, de molta ms
complexitat que la que de vegades aparenten i a la qual
alguns atribueixen. Es tractava, en certa manera, de
plantejaments holstics que abordvem amb el bagatge de

Adems de trabajar en el mundo de las estructuras de edificacin, colaborando con numerosos arquitectos, buscamos y
encontramos, tambin, la oportunidad de proyectar puentes.
En general para autopistas, colaborando con constructores.
En concreto, para la Autopista del Atlntico y para las autopistas catalanas. De aquella poca son las complejas estructuras de los accesos a Vigo de la Autopista del Atlntico, que
proyectamos en colaboracin con la ingeniera de la concesionaria. Aunque hacamos proyectos especficos de puentes,
habamos ido integrando en nuestro equipo ingenieros y profesionales especializados en trazados y con slidos conocimientos en topografa, drenaje, geologa y geotecnia, pliegos,
mediciones y presupuestos. As pudimos abordar proyectos
completos de tramos de autovas interurbanas y otras de
carcter ms marcadamente urbano. En todos ellos la importancia de los puentes sola ser relevante y procurbamos, y
conseguamos, que sus tipologas, geometra y procesos constructivos surgiesen del dilogo entre todas las especialidades
que intervienen en este tipo de proyectos, de mucha mayor
complejidad de la que a veces aparentan y a la que algunos
atribuyen. Se trataba, en cierto modo, de planteamientos
holsticos que abordbamos con el bagaje de sensibilidades y
23

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

sensibilitats i experincies que, en part, si ms no, provenien


de les nostres collaboracions amb el mn de larquitectura.

experiencias que, en parte al menos, provenan de nuestras


colaboraciones con el mundo de la arquitectura.

La nostra feina es va anar diversificant ms i ms. Tenem


capacitat i competncia per abordar projectes molt variats, la
qual cosa va ser decisiva per sobreviure a les crisis
econmiques freqents daquella poca. Ladaptabilitat s
una condici imprescindible per perdurar professionalment.
Aix recordo, per exemple, la nostra intensa participaci, en
aquells temps, en el projecte de lobra civil de plantes de
depuraci i tractaments daiges, quan es van impulsar des
del govern plans i inversions en aquest camp relativament
nou i amb futur. Dentrada, sens encarregava el projecte de
lobra civil duna planta concebuda per empreses
especialitzades, com Degremont, Cadagua o tantes altres,
que lideraven aquells projectes, i socupaven de definir
processos i seleccionar els equipaments i les installacions
que les farien realitat. I a nosaltres ens tocava definir la
urbanitzaci, els sistemes viaris i les estructures de
decantadors, digestors i edificacions diverses que servirien
de suport o donarien aixopluc als equips subministrats per
les empreses de depuraci i tractament daiges. No ens vam
conformar amb aix. No haurem fet b el que, de manera
confusa, sens demanava i estrictament sens pagava. Tamb,
en aquest cas, necessitvem comprendre el que havem de fer
i, en fer-ho, proposvem ajustaments en la lnia daigua que
estructurava el projecte i en lorganitzaci espacial de la
planta. La nostra feina, basada en la comprensi i en el
dileg, posava de manifest que lobra civil tenia una gran
importncia, era rellevant i no podia ser el resultat duna
implantaci pensada de manera exclusiva des dels processos
industrials. Van ser moltes les plantes que vam projectar en

Nuestro trabajo se fue diversificando ms y ms. Tenamos


capacidad y competencia para abordar proyectos muy variados, lo que fue decisivo para sobrevivir a las frecuentes crisis econmicas de la poca. La adaptabilidad es condicin
imprescindible para perdurar profesionalmente. As recuerdo, por ejemplo, nuestra intensa participacin, por aquellos
aos, en el proyecto de la obra civil de plantas de depuracin y tratamientos de aguas, cuando se impulsaron desde
el gobierno planes e inversiones en este campo relativamente nuevo y con futuro. De entrada, se nos encargaba el proyecto de la obra civil de una planta concebida por empresas
especializadas, como Degremont, Cadagua o tantas otras,
que lideraban aquellos proyectos, y se ocupaban de definir
procesos y seleccionar los equipamientos y las instalaciones
que las haran realidad. Y a nosotros nos tocaba definir la
urbanizacin, los sistemas viarios y las estructuras de decantadores, digestores y edificaciones diversas, que serviran de
soporte o daran cobijo a los equipos suministrados por las
empresas de depuracin y tratamiento de aguas. No nos
conformamos con ello. No hubisemos hecho bien lo que,
confusamente, se nos peda y estrictamente se nos pagaba.
Tambin, en este caso, necesitbamos comprender lo que
tenamos que hacer y, al hacerlo, proponamos ajustes en la
lnea de agua que estructuraba el proyecto y en la organizacin espacial de la planta. Nuestro trabajo, basado en la
comprensin y en el dilogo, pona de manifiesto que la
obra civil tena gran importancia, era relevante y no poda
ser el resultado de una implantacin pensada exclusivamente desde los procesos industriales. Muchas fueron las plantas

24

PRECEDENTS / PRECEDENTES

aquella poca, algunes en indrets tan allunyats com Iran,


collaborant amb Degremont. Ms tard, a Fuenterraba, per
exemple, vam collaborar en plantes on la integraci
paisatgstica i la qualitat visual de les edificacions havien
format part, grcies a arquitectes sensibles, dels objectius
que, entre tots, havem dassolir.

que proyectamos en aquella poca, alguna en lugares tan alejados como Irn, colaborando con Degremont. Ms tarde, en
Fuenterraba, por ejemplo, colaboramos en plantas en las que
la integracin paisajista y la calidad visual de las edificaciones haban estado, gracias a arquitectos sensibles, entre los
objetivos que, entre todos, debamos alcanzar.

Sn nombrosssims, com ja he comentat, els arquitectes amb


qui vam collaborar en els vint primers anys de la nostra trajectria professional. Entre ells recordo, per exemple, Ramn
Vzquez Molezn, amb qui vam fer el projecte del Banco
Pastor a la Castellana de Madrid. Recordo el seu estudi al
semisoterrani dun edifici del carrer de Zurbano. A la dreta
hi havia el despatx de Jos Antonio Corrales, a lesquerra el
den Ramn. Per all corrien, delerosos i somrients, Rafael
Olalquiaga i Salvador Molezn. Recordo lambient relaxat i
professional daquell estudi i algun trajecte urb que vaig fer
situat, sense casc, al seient del darrere de la poderosa moto
den Ramn.

Son numerossimos, como ya he comentado, los arquitectos


con los que en los veinte aos primeros de nuestra trayectoria profesional colaboramos. Entre ellos recuerdo, por ejemplo, a Ramn Vzquez Molezn, con quien hicimos el proyecto del Banco Pastor en la Castellana de Madrid. Recuerdo
su estudio en el semistano de un edificio de la calle
Zurbano. A la derecha estaba el despacho de Jos Antonio
Corrales, a la izquierda el de Ramn. Por all andaban afanados y sonrientes Rafael Olalquiaga y Salvador Molezn.
Recuerdo el ambiente relajado y profesional de aquel estudio
y algn trayecto urbano que hice ubicado, sin casco, en el
asiento trasero de la poderosa moto de Ramn.

Alejandro de la Sota, que exercia de gallec savi i subtil, el


vaig conixer en lltima etapa de la seva vida, ja disminut
fsicament, per amb una curiositat i una passi pel que feia
extraordinries. Vaig arribar a tenir-hi una relaci personal
excellent. Una setmana abans que mors em va trucar perqu
ans pel seu estudi. Volia comentar amb mi imatges de ponts
americans que li havien arribat a les mans i que el fascinaven.
Per aquella trobada ja no va poder ser.

A Alejandro de la Sota, que ejerca de gallego sabio y con


retranca, le conoc en la ltima etapa de su vida, ya disminuido
fsicamente, pero con una curiosidad y una pasin por lo que
haca extraordinarias. Llegu a tener una excelente relacin
personal con l. Una semana antes de su muerte me llam para
que fuese por su estudio. Quera comentar conmigo imgenes
de puentes americanos que haban llegado a sus manos y que
le fascinaban. Pero ya no pudo ser aquel encuentro.

Amb Javier Carvajal, un home complex i un arquitecte


extraordinari, vam fer diversos projectes i, amb aquest motiu,
freqentvem el seu estudi, situat en una planta alta ben

Con Javier Carvajal, hombre complejo y extraordinario


arquitecto, hicimos diversos proyectos y, con tal motivo, frecuentbamos su estudio, situado en una luminosa planta alta
25

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

lluminosa que donava a una plaa Coln que encara no havien


bombardejat amb la bandera. Vam projectar plegats lhotel
Prncep dAstries per a lExpo92 de Sevilla, amb els seus
tres mduls cilndrics i unes cobertes singulars. Dibuixava
extraordinriament b i, com que el seu estudi tal com
passava amb tots, en general, sanava reduint, perqu els
encrrecs sanaven distanciant, li va tocar dibuixar, tal com va
fer un mes dagost ho recordo molt b, una pila de plans
dacabats i fusteria daquell hotel.

que daba a una plaza de Coln a la que an no haban bombardeado con la bandera. Proyectamos juntos el hotel
Prncipe de Asturias, para la Expo92 de Sevilla, con sus tres
mdulos cilndricos y unas cubiertas singulares. Dibujaba
extraordinariamente y como su estudio como pasaba en
general con todos se iba reduciendo, porque los encargos se
iban distanciando, le toc dibujar, como hizo un mes de agosto lo recuerdo muy bien, un montn de planos de acabados y carpinteras de aquel hotel.

Treballar amb Javier Feducci va ser sempre una festa. Un


home amb una cultura i un sentit de lhumor extraordinaris.
I un dibuixant excepcional. Amb ell, i grcies a ell,
lorganitzaci de lExpo92 ens va encarregar lemblemtic
Pavell dels Descobriments, i junts jo vaig volar de
Barcelona a Sevilla el dia que es va incendiar vam viure
aquella tragdia. Quina tragdia va ser Per no ens va
impedir acabar, aquell dia intens, sopant esplndidament i
sense poder reprimir les ganes de riure, igual que abans
havem reprimit les llgrimes, a la vista del desastre. En
Javier se lhavia dagombolar perqu suportava malament les
incompetncies i els ambients de confrontaci que se solen
crear al voltant daquest tipus desdeveniments. LExpo, com
diem aleshores, era un territori comanxe i quan arribvem a
la sevillana illa de la Cartuja per a reunions de feina, aixecvem plegats la bandera blanca de rendici incondicional i
recordvem que noms hi anvem a treballar. All, com en
moltes altres ocasions, vaig poder constatar que quan es
reparteixen diners o poder sacosten multituds. Per quan es
tracta de treballar les files claregen i moltes vegades ens trobem els mateixos, noms uns quants.

Trabajar con Javier Feducci fue siempre una fiesta. Un hombre con una cultura y un sentido del humor extraordinarios.
Y un dibujante excepcional. Con l, y gracias a l, la organizacin de la Expo92 nos encomend el emblemtico
Pabelln de los Descubrimientos, y juntos yo vol desde
Barcelona a Sevilla el da que se incendi vivimos aquella
tragedia. Qu tragedia fue, pero no nos impidi acabar,
aquel da intenso, cenando esplndidamente y sin poder
reprimir las risas, como antes habamos reprimido las lgrimas, a la vista del desastre. A Javier haba que arroparle,
porque soportaba mal las incompetencias y los ambientes de
confrontacin que se suelen crear en torno a este tipo de
acontecimientos. La Expo, decamos entonces, era territorio
comanche y cuando llegbamos a la sevillana Isla de la
Cartuja para reuniones de trabajo, levantbamos juntos la
bandera blanca de rendicin incondicional y recordbamos
que bamos solamente a trabajar. All, como en muchas otras
ocasiones, pude constatar que cuando se reparte dinero o
poder se aproximan multitudes. Pero cuando se trata de trabajar clarean las filas y nos encontramos muchas veces los
mismos, unos pocos.

26

PRECEDENTS / PRECEDENTES

Durant una llarga temporada vam tenir relaci professional


amb Rafael Moneo i el seu estudi minscul i clandest del Viso
madrileny. Hi niaven dos collaboradors excepcionals com
Emilio Tuon i Luis Moreno, que ms endavant van emprendre
el vol, i de quina manera!, com a Mansilla+Tuon. Amb ells,
treballant molt estretament, vam collaborar en la rehabilitaci
del palau de Villahermosa per transformar-lo en el Museu
Thyssen, i desprs en lestaci de llarg recorregut dAtocha i en
la urbanitzaci daquell entorn urb. Cosa que, per cert, va ser
un encrrec conjunt que ens va fer el Ministeri i per al qual vam
crear una UTE, entre el seu estudi i la nostra societat. Vam
aconseguir portar a bon port el treball i solucionar sense
conflictes les complicades qestions administratives que solen
generar aquest tipus de treballs. No crec que en Rafael hagi
tornat a tenir alguna experincia similar. A nosaltres ens en va
quedar molt bon record. Desprs, a lobra de lestaci, les forces
del mal, liderades per un enginyer funcionari que coneixem
com el 666 i que tenem per una espcie de Tejero, van
aconseguir canviar el projecte de la coberta de la sala hipstila,
que havem projectat acuradament de formig i que avui s
dacer. Mentre que la de rodalies, en la qual nosaltres no havem
intervingut, es va fer de formig en comptes de metllica, com
estava previst en el projecte original. El cost daquest tipus de
canvis sempre sol ser del 30% (el 20 ms el 10) i explica les
fortunes que shan fet en la construcci. I all vam aprendre
moltes coses genunes que configuren un sector en qu sembla
miraculs que sarribin a construir obres tal com han estat
concebudes en el projecte. Un mrit indubtable dels qui, fent
servir estratgies adequades, ho aconsegueixen. Realment, la
nostra collaboraci amb Rafael Moneo va comenar amb el
projecte Thyssen, i nosaltres hi vam arribar grcies a Ove Arup,
que el bar havia contractat a Lugano com a enginyeria de

Una larga temporada tuvimos intensa relacin profesional con


Rafael Moneo y su minsculo y semiclandestino estudio del
Viso madrileo. En l anidaban dos colaboradores excepcionales como Emilio Tuon y Luis Moreno, que ms adelante echaron a volar, y de qu manera!, como Mansilla+Tuon. Con
ellos, trabajando muy estrechamente, colaboramos en la rehabilitacin del Palacio de Villahermosa para transformarlo en el
Museo Thyssen, y luego en la estacin de largo recorrido de
Atocha y en la urbanizacin de aquel entorno urbano. Lo que,
por cierto, fue un encargo conjunto que nos hizo el Ministerio,
y para lo que creamos una UTE entre su estudio y nuestra sociedad. Conseguimos llevar a buen puerto el trabajo, y solventar
sin conflictos las complicadas cuestiones administrativas que
suelen generar este tipo de trabajos. No creo que Rafael haya
vuelto a tener alguna experiencia similar. A nosotros nos qued
un grato recuerdo. Luego, en la obra de la estacin, las fuerzas
del mal, lideradas por un ingeniero funcionario al que conocamos por el 666 y al que tenamos por una especie de Tejero,
consiguieron cambiar el proyecto de la cubierta de la sala hipstila, que habamos proyectado cuidadosamente de hormign y
que hoy es de acero. Mientras que la de Cercanas, en la que nosotros no habamos intervenido, se hizo de hormign en lugar
de metlica, como estaba previsto en el proyecto original. El
coste de este tipo de cambios siempre suele ser del 30% (el 20
ms el 10) y explica las fortunas que se han hecho en la construccin. Y all aprendimos muchas cosas genuinas que configuran un sector en el que parece milagroso que se lleguen a
construir obras tal como han sido concebidas en el proyecto.
Mrito indudable de quienes, utilizando estrategias adecuadas,
lo consiguen. Realmente, nuestra colaboracin con Rafael
Moneo comenz con el Proyecto Thyssen, y nosotros llegamos
de la mano de Ove Arup, que el Barn haba contratado en
27

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

suport a Rafael, seguint el model anglosax que es feia servir i


es fa servir en projectes darquitectura emblemtics. La relaci
excellent que vam tenir amb Ove Arup em reunia
peridicament amb Cecil Balmont, que aleshores era
responsable daquest projecte em va fer conixer de primera
m aquella enginyeria tan prestigiosa, la seva manera de
treballar i la seva organitzaci. Desprs hem fet altres coses
amb ells i estem en contacte freqent. Tamb vaig conixer, en
aquella poca, altres empreses denginyeria admirables, com
Cowi o la tamb danesa Ramboll. A partir daquells contactes
va anar naixent la idea de la Fundacin Esteyco, creada el 92 a
imatge, en certa manera, de les que aquelles enginyeries havien
creat en el seu moment per assegurar-se el futur desprs de la
jubilaci del nucli de fundadors i directius que les havien
gestat i governat. De manera que durant els vint anys que van
passar des de la creaci dEsteyco fins a la incorporaci del
nostre protagonista, Andreu Estany, havem consolidat una
poltica dempresa que es caracteritzava per disposar dun ampli
equip de professionals experimentats en camps diversos i amb
titulacions variades. La relaci amb arquitectes havia estat molt
intensa, molt interessant i variada, tamb. Des de
collaboracions en el projecte de fonaments i estructures vam
evolucionar, sense abandonar-les, cap a intervencions ms
mplies i ms protagonistes. Vam constatar que en les escoles
darquitectura sensenyava a projectar i que, al respecte, la
formaci dels enginyers era deficitria. Per, per contra, els
estudis darquitectura creats amb freqncia al voltant dun o
de pocs arquitectes destacats, i amb estrets vincles amb la seva
escola, en les quals intentaven aprendre, tot treballant, joves
estudiants dels ltims cursos no estaven ben preparats per
desenvolupar projectes constructius cada vegada ms
complexos i amb unes exigncies reglamentries en les quals no
28

E N T R E

INGENIEROS

Lugano como ingeniera de apoyo a Rafael, siguiendo el modelo anglosajn que se utilizaba y se utiliza en proyectos de arquitectura emblemticos. La excelente relacin que tuvimos con
Ove Arup me reuna peridicamente con Cecil Balmont, que
era a la sazn responsable de este proyecto me hizo conocer de
primera mano tan prestigiosa ingeniera, sus modos de trabajo
y su organizacin. Luego hemos hecho otras cosas con ellos y
estamos en frecuente contacto. Conoc tambin en aquella
poca a otras admirables empresas de ingeniera, como Cowi, o
la tambin danesa Ramboll. A partir de aquellos contactos fue
naciendo la idea de la Fundacin Esteyco, creada en el 92 a imagen, en cierto modo, de las que aquellas ingenieras haban creado en su momento para asegurar su futuro tras la jubilacin del
ncleo de los fundadores y los directivos que las haban gestado
y gobernado. De manera que, durante los veinte aos que pasaron desde la creacin de Esteyco hasta la incorporacin de nuestro protagonista, Andreu Estany, habamos consolidado una
poltica de empresa que se caracterizaba por contar con un
amplio equipo de profesionales experimentados en campos
diversos y con titulaciones variadas. La relacin con arquitectos
haba sido muy intensa, muy interesante y variada, tambin.
Desde colaboraciones en el proyecto de cimientos y estructuras
evolucionamos, sin abandonarlas, hacia intervenciones ms
amplias y ms protagonistas. Constatamos que en las escuelas
de arquitectura se enseaba a proyectar y que, al respecto, la formacin de los ingenieros era deficitaria. Pero, por contra, los
estudios de arquitectura creados con frecuencia en torno a uno
o pocos arquitectos destacados, y con estrechos vnculos con su
Escuela, en los que trataban de aprender trabajando jvenes
estudiantes de los ltimos cursos no estaban bien preparados
para desarrollar proyectos constructivos cada vez ms complejos
y con unas exigencias reglamentarias en las que no era difcil

PRECEDENTS / PRECEDENTES

era difcil quedar atrapat. Per aix, en la prctica anglosaxona,


almenys en projectes emblemtics, juntament amb larquitecte
seleccionat per concebre i dirigir un projecte es contractava una
enginyeria capacitada, amb els coneixements tcnics necessaris,
per tamb amb el tarann adequat per aportar propostes que,
sense desvirtuar la idea del projecte, el fessin possible.

quedar atrapado. Por eso, en la prctica anglosajona, al menos


en proyectos emblemticos, junto con el arquitecto seleccionado para concebir y dirigir un proyecto se contrataba una capacitada ingeniera, con los conocimientos tcnicos necesarios,
pero, tambin, con el talante adecuado para aportar propuestas
que, sin desvirtuar la idea del proyecto, lo hiciesen posible.

I per aconseguir-ho, el dileg entre lequip darquitectes i


enginyers havia de comenar des dels primers compassos, quan
realment es concebien solucions. I, tamb per aconseguir-ho,
era imprescindible que exists o es cres rpidament una
sintonia, professional i personal, entre els lders dambds
grups. La collaboraci interprofessional presidia, per tant, el
model anglosax i era possible per la pluridisciplinarietat de
les enginyeries que se seleccionaven per portar-les a terme. Per
tal que aix fos possible, el client, lcid i competent, tenia en
compte, quan avaluava econmicament la inversi, uns
honoraris professionals suficients per contractar per separat
lequip darquitectes i lenginyeria, perqu no s desitjable que
els honoraris dun professional surtin de la butxaca dun altre
professional.

Y, para ello, el dilogo entre el equipo de arquitectos e ingenieros deba iniciarse desde los primeros compases, cuando
realmente se conceban soluciones. Y, para ello tambin, era
imprescindible que existiese o se crease rpidamente una sintona, profesional y personal, entre los lderes de ambos grupos. La colaboracin interprofesional presida, por tanto, el
modelo anglosajn y era posible por la pluridisciplinaridad
de las ingenieras que se seleccionaban para llevarla a cabo.
Para que ello fuese posible, el lcido y competente cliente
consideraba, al evaluar econmicamente la inversin, unos
honorarios profesionales suficientes para contratar por separado al equipo de arquitectos y a la ingeniera, porque no es
deseable que los honorarios de un profesional salgan del bolsillo de otro profesional.

El model anglosax no s, malgrat tot, el paradigma de la


perfecci. Requereix, per descomptat, un entramat
professional com el que existeix en aquells pasos, que
atresoren una tradici que se sustenta en el bon fer. s el que
ocorre tamb, si sem permet la digressi, amb el model
anglosax del project management, que traslladat al nostre pas
es desvirtua amb freqncia i, en ocasions, pertorba greument
els processos. Per aqu, sembla com si alguns promotors
insatisfets amb el grau de definici habitual dels projectes
darquitectura, i preocupats per la fiabilitat dels pressupostos

El modelo anglosajn no es, sin embargo, el paradigma de la


perfeccin. Requiere, desde luego, un entramado profesional
como el que existe en aquellos pases, que atesoran una tradicin que se sustenta en el bien hacer. Es lo que ocurre tambin,
permtaseme la digresin, con el modelo anglosajn del projectmanagement, que trasladado a nuestro pas se desvirta con frecuencia y, en ocasiones, perturba gravemente los procesos. Por
aqu, parece como si algunos promotores insatisfechos con el
grado de definicin habitual de los proyectos de arquitectura,
y preocupados por la fiabilidad de los presupuestos y de los pla29

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

i dels terminis quan la direcci de les obres quedi en mans


exclusives dels arquitectes autors de projectes anorxics
decidissin la contractaci dun project manager que t per
objectiu essencial que el projecte es dugui a terme en el
termini convingut i en el pressupost establert. A qualsevol
preu. I per aix el contractista, i els seus subcontractes, lideren
la modificaci del projecte, convertint-se, aix, en projectistes
camuflats, sota el control aparent de lequip de project
management, que no necessita conixer a fons ni el projecte
original ni tan sols el modificat. La burocrcia sinstalla. La
qualitat del projecte sidentifica amb els protocols de control,
abudantssims, dels materials que es faran servir. Les reunions
multitudinries proliferen, en les quals pocs parlen i molts
prenen notes del que senten sense saber gaire b de qu sest
parlant. Tal vegada estic exagerant, per no estic mentint. En
el model anglosax es parteix dun projecte ben concebut. s
una condici imprescindible. Cosa que explica, daltra banda,
que molts dels projectes emblemtics darquitectura que
tenen tanta notorietat, i que sn coneguts per tothom, shagin
desenvolupat seguint models tradicionals en qu lequip de
direcci dobra, format pels projectistes, els arquitectes i els
enginyers, hi t una presncia rellevant.

zos cuando la direccin de las obras quede en manos exclusivas


de los arquitectos autores de proyectos anorxicos, decidiesen
la contratacin de un project-manager que tiene por objetivo
esencial que el proyecto se realice en el plazo convenido y en el
presupuesto establecido. A cualquier precio. Y para ello el contratista, y sus subcontratas, lideran la modificacin del proyecto, convirtindose as en proyectistas camuflados, bajo el aparente control del equipo de project-management, que no necesita
conocer a fondo ni el proyecto original ni siquiera el modificado. La burocracia se instala. La calidad del proyecto se identifica con los protocolos de control, abundantsimos, de los
materiales que se van a utilizar. Las reuniones multitudinarias
proliferan, en las que pocos hablan y muchos toman notas de
lo que escuchan, sin saber, muy bien, de lo que se est hablando. Estoy, tal vez, exagerando, pero no mintiendo. En el modelo anglosajn se parte de un proyecto bien concebido. Es condicin imprescindible. Lo que explica, por otra parte, que
muchos de los proyectos emblemticos de arquitectura que
tanta notoriedad tienen, y son por todos conocidos, se hayan
desarrollado siguiendo modelos tradicionales en los que el
equipo de direccin de obra, formado por los proyectistas, los
arquitectos y los ingenieros, tiene una presencia relevante.

Segons el meu parer, tanmateix, el model anglosax t un


problema de fons. Lequip darquitectes i enginyers defineix un
projecte conceptual avanat, el que aqu podrem denominar un
projecte bsic, i sn les empreses constructores les que, desprs de
ladjudicaci i en el marc dun contracte rigors, defineixen els
detalls constructius. Per succeeix que, en certes ocasions, els
detalls sn determinants en la concepci del projecte. s
possible, i fins i tot probable, que quan es tracta de
desenvolupar els detalls dun projecte complex concebut noms

En mi opinin, sin embargo, el modelo anglosajn tiene un


problema de fondo. El equipo de arquitectos e ingenieros define
un proyecto conceptual avanzado, lo que aqu podramos
denominar un proyecto bsico, y son las empresas constructoras las
que, tras la adjudicacin y en el marco de un contrato riguroso,
definen los detalles constructivos. Pero ocurre que, en ocasiones,
los detalles son determinantes en la concepcin del proyecto. Es
posible, incluso probable, que cuando se trata de desarrollar los
detalles de un proyecto complejo concebido solamente en sus

30

PRECEDENTS / PRECEDENTES

en els seus trets generals, no es trobin solucions satisfactries. I,


de vegades, la impossibilitat de trobar detalls consistents en
alguns dells pot ser una manifestaci duna concepci
inadequada i exigeix, per tant, retocs conceptuals que
condueixin a detalls constructius adequats.

rasgos generales, no se encuentren soluciones satisfactorias. Y, a


veces, la imposibilidad de encontrar detalles consistentes en
algunos de ellos puede ser manifestacin de una concepcin
inadecuada y exige, por tanto, retoques conceptuales que
conduzcan a detalles constructivos adecuados.

Per tant, els detalls constructius poden ser reveladors


dimperfeccions conceptuals i, per aquesta ra, s discutible la
decisi de deixar per a letapa de construcci, i en mans dels
constructors, lenginyeria de detall. Cosa que, daltra banda, contribueix a una prdua progressiva de sensibilitat i experincia
de projectistes, els arquitectes i els enginyers, en la definici
daspectes rellevants del projecte. Si el du laic de Mies estava
en els detalls s perqu ell els concedia una gran importncia. I,
de fet, quan sexpressava daquella manera tan coherent ell
mateix es definia com un du. No li faltaven motius.

Por tanto, los detalles constructivos pueden ser reveladores de


imperfecciones conceptuales y es, por ello, discutible la decisin de dejar para la etapa de construccin, y en manos de los
constructores, la ingeniera de detalle. Lo que, por otra parte,
contribuye a una progresiva prdida de sensibilidad y experiencia de proyectistas, arquitectos e ingenieros, en la definicin de aspectos relevantes del proyecto. Si el dios laico de
Mies estaba en los detalles es porque l les conceda una gran
importancia. Y, de hecho, al expresarse de aquella coherente
manera, l se defina como un dios. No le faltaban motivos.

El 17 doctubre del 1986 es va anunciar lelecci de Barcelona


com a seu dels Jocs Olmpics del 92. La vida es fa a impulsos.
I per a nosaltres, sense que aleshores ho sospitssim, aquell fet
va suposar un impuls professional transcendent, del qual,
realment, hem estat ms conscients a mesura que aquells Jocs
shan allunyat en el temps. Naturalment, ja havem treballat a
Catalunya i a Barcelona. Amb el Ministeri dObres Pbliques.
Amb el Departament de Carreteres de la Generalitat acabada
de nixer. A autopistes i amb Acesa. I per a lAjuntament de la
ciutat. Amb Ramn Arandes, un enginyer discret i competent
i un bon amic, vam fer un tram del que desprs seria, una
vegada completada, la Ronda de Dalt: el tram de Via Favncia,
amb els seus voladissos caracterstics que, ms endavant, van
ser un dels signes distintius duna infraestructura tan complexa
i valuosa.

El 17 de octubre de 1986 se anunci la eleccin de Barcelona


como sede de los Juegos Olmpicos del 92. La vida se hace a
impulsos. Y para nosotros, sin sospecharlo entonces, aquel
hecho supuso un trascendente impulso profesional, de lo que,
realmente, hemos sido ms conscientes a medida que aquellos Juegos se han alejado en el tiempo. Naturalmente, ya
habamos trabajado en Catalua y en Barcelona. Con el
Ministerio de Obras Pblicas. Con el Departamento de
Carreteras de la Generalitat recin nacida. En autopistas y
con Acesa. Y para el Ayuntamiento de la ciudad. Con Ramn
Arandes, discreto y competente ingeniero y buen amigo,
hicimos un tramo de lo que sera luego, una vez completada,
la Ronda de Dalt: el tramo de Va Favencia, con sus voladizos caractersticos que, ms adelante, fueron uno de los signos distintivos de tan valiosa y compleja infraestructura.
31

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Desprs de pocs anys de reflexi que van prolongar els ms


dilatats que havien tingut lloc sobre lurbanisme de
Barcelona quan encara no se sospitava la possibilitat dels
Jocs, va arribar el moment dabordar de manera definitiva el
projecte i les obres dedificis i infraestructures olmpiques. Ja
estvem a lany 89. Per tant, quedava poc temps i gaireb tot
estava per fer. Excepte un pla establert slidament, basat en
un model urbanstic innovador, el model Barcelona, en el qual
les infraestructures, la gran escala, tenien un protagonisme
indubtable, encara que discret. Actuar de manera puntual,
amb construccions de qualitat, en diferents rees urbanes,
que eren nusos duna xarxa intencionada, formava part de
lestratgia en qu es fonamentava el model. Que, daltra
banda, pretenia aprofitar locasi dels Jocs per fer ciutat, per
modernitzar i dotar de futur una Barcelona constreta en
molts aspectes per infraestructures decimonniques obsoletes, amb un eixample incomplet. Que acabava, de fet, en una
plaa de les Glries que era, malgrat tot, el cor de
lextraordinari pla dIldefons Cerd, aquell enginyer de
camins que, nascut a Centelles, havia inventat 150 anys
abans lurbanisme modern, sustentat en xarxes slides
dinfraestructures de les quals brotaven edificacions amb
capacitat dadequar-se a futurs impredictibles. Una
Barcelona preolmpica que girava lesquena al mar, per amb
espais pblics disponibles ocupats per vies i platges de vies
ferroviries reconvertibles en espais urbans. Barcelona, la ciutat dels arquitectes, va aprofitar loportunitat dels Jocs
Olmpics per transformar-se profundament.

Tras pocos aos de reflexin que prolongaron los ms dilatados


que haban tenido lugar sobre el urbanismo de Barcelona
cuando an no se sospechaba la posibilidad de los Juegos,
lleg el momento de abordar definitivamente el proyecto y las
obras de edificios e infraestructuras olmpicas. Estbamos ya en
el ao 89. Quedaba, por tanto, muy poco tiempo y casi todo
por hacer. Excepto un plan slidamente establecido, basado en
un innovador modelo urbanstico, el modelo Barcelona, en el que
las infraestructuras, la gran escala, tenan un protagonismo
indudable aunque discreto. Actuar puntualmente, con construcciones de calidad, en diferentes reas urbanas, que eran
nudos de una red intencionada, formaba parte de la estrategia
en que se cimentaba el modelo. Que, por otra parte, pretenda
aprovechar la ocasin de los Juegos para hacer ciudad, para
modernizar y dotar de futuro a una Barcelona constreida en
muchos aspectos por infraestructuras decimonnicas obsoletas,
con un ensanche incompleto. Que acababa, de hecho, en una
Plaza de las Glorias que era, sin embargo, el corazn del
extraordinario plan de Ildefons Cerd, aquel ingeniero de
caminos que, nacido en Centelles, haba inventado 150 aos
atrs el urbanismo moderno, sustentado en slidas redes de
infraestructuras de las que brotaban edificaciones con capacidad de adecuarse a futuros impredecibles. Una Barcelona preolmpica que daba la espalda al mar, pero con espacios pblicos disponibles ocupados por vas y playas de vas ferroviarias
reconvertibles en espacios urbanos. Barcelona, la ciudad de los
arquitectos, aprovech la oportunidad de los Juegos Olmpicos
para transformarse profundamente.

I el que nha quedat de tangible, daquell esdeveniment


memorable, ha estat un entramat dinfraestructures viries i
ferroviries que, en alguns casos, estan molt presents en el

Y lo que ha quedado tangible, de aquel memorable acontecimiento, ha sido un entramado de infraestructuras viarias y
ferroviarias que en algunos casos estn muy presentes en el

32

PRECEDENTS / PRECEDENTES

paisatge urb de la ciutat, com succeeix amb les rondes, les


Glries o Trinitat. I, en altres, van quedar soterrades desprs
de ser desviades, deixant desocupats espais que havien estat
ferroviaris, com els que va ocupar la Vila Olmpica. Va nixer el Port Olmpic a la seva vora, flanquejat per dues torres
edificades, que sn fars, tamb, que serveixen de referncia
visual de la ciutat, vista des de terra o mirada des del mar.
Van nixer el miracle de les platges de sorres importades. I,
encara ms discretament, es van completar i es van modernitzar les xarxes de sanejament i serveis de la ciutat.

paisaje urbano de la ciudad, como sucede con las Rondas, las


Glorias o Trinidad. Y, en otros, quedaron soterradas tras ser
desviadas, dejando desocupados espacios, antes ferroviarios,
como los que ocup la Villa Olmpica. Naci el Puerto
Olmpico a su vera, flanqueado por dos torres edificadas, que
son faros tambin que sirven de referencia visual de la ciudad,
vista desde tierra o mirada desde el mar. Nacieron el milagro
de las playas de arenas importadas. Y, an ms discretamente, se completaron y modernizaron las redes de saneamiento
y servicios de la ciudad.

Vaig conixer Jos Antonio Acebillo, lAce, la primavera del


1989. Les edificacions olmpiques ja sestaven projectant per
part dun gran nombre darquitectes de renom. Gaireb tots
els projectes dinfraestructures tamb estaven llanats i eren
moltes les enginyeries que se nocupaven. En ocasions agrupades, les de jove origen catal, amb daltres de peninsulars ms
veteranes. Noms quedava una oportunitat i, grcies a Juan
Ramn Clasc, amb qui vaig compartir un any (a mi men van
fer fora per dscol, per sorpresa de la meva mare, que no va
perdonar mai als dominics la seva ceguesa) del Collegi Major
Aquinas, que, per cert, havia estat Premi Nacional
dArquitectura. Juan Ramn, un enginyer de camins destacat,
aleshores era, desprs dhaver estat moltes coses, director tcnic de Villa Olmpica S.A. El tram 6 que sens va encarregar,
lltim que quedava per assignar, era el que vorejava el que
avui s Diagonal Mar, en el qual es connectava lavinguda de
Prim i el final de la Diagonal, i era la frontera amb el que avui
s el Frum. Desprs de poc dhaver comenat la nostra feina
sens va comunicar que el contracte el firmarem amb lIMPU,
que dirigia Acebillo, cosa que va motivar la reuni que vaig
mantenir amb ell per explicar-li qui rem i el que estvem

Yo conoc a Jos Antonio Acebillo, el Ace, en la primavera de


1989. Las edificaciones olmpicas ya estaban siendo
proyectadas por numerosos y renombrados arquitectos. Casi
todos los proyectos de infraestructuras estaban tambin
lanzados y eran numerosas las ingenieras que se ocupaban de
ellos. En ocasiones agrupadas, las de joven origen cataln, con
otras peninsulares ms veteranas. Slo quedaba una
oportunidad y, gracias a Juan Ramn Clasc, con el que
compart un ao (a m me echaron por dscolo para asombro de
mi madre, que nunca perdon a los dominicos su ceguera) del
Colegio Mayor Aquinas, que, por cierto, haba sido Premio
Nacional de Arquitectura. Juan Ramn, destacado ingeniero
de caminos, era a la sazn, despus de haber sido muchas cosas,
director tcnico de Villa Olmpica S.A. El tramo 6 que se nos
encarg, el ltimo que quedaba por asignar, era el que
bordeaba lo que hoy es Diagonal Mar, en el que se conectaba la
avenida de Prim y el final de la Diagonal y era frontera con lo
que hoy es el Frum. Al poco de comenzar nuestro trabajo se
nos comunic que el contrato lo firmaramos con el IMPU, que
diriga Acebillo, lo que motiv la reunin que mantuve con l
para explicarle quines ramos y lo que estbamos haciendo.
33

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

fent. Al seu despatx, en una planta alta dun edifici sense grcia, amb portal a la plaa de Lesseps, em va informar, per
comenar a parlar, que els honoraris que sens havien anunciat
es reduirien en un 20%, per laportaci que ens farien els serveis tcnics del seu departament. Poc temps vam tardar a confirmar que aquella aportaci b valia aquells diners, que,
daltra banda, no impedien que els honoraris restants fossin
suficients per fer una bona feina professional. Jo sabia aleshores molt poc de la importncia del personatge ms que un
arquitecte amb qui estava parlant. Per en sortir ho vaig
comenar a entendre. Perqu a lavantsala, on devia fer fora
temps que sesperava, hi vaig reconixer Ricardo Bofill acompanyat dun seguici nombrs. A partir daleshores, aquella
incipient relaci professional es va anar consolidant i vaig anar
aprenent a conixer un arquitecte apassionat, treballador infatigable, flagell dincompetents, que podia ser injust i impertinent, honest a carta total i que s el que vaig tardar ms a
comprendre, darrere de la seva aparena esquerpa i un tracte
de vegades desptic, pretenia ocultar sense aconseguir-ho del
tot la seva timidesa i la seva bondat.

En su despacho, en una planta alta de un edificio sin gracia,


con portal a la plaza de Lesseps, me inform, para empezar a
hablar, que los honorarios que se nos haban anunciado se
reduciran en un 20%, por la aportacin que nos haran los
servicios tcnicos de su departamento. Poco tiempo tardamos
en confirmar que dicha aportacin bien vala aquellos dineros,
que, por otra parte, no impedan que los honorarios restantes
fuesen suficientes para hacer un buen trabajo profesional. Yo
saba entonces muy poco de la importancia del personaje ms
que un arquitecto con el que estaba hablando. Pero, al salir,
empec a comprenderlo. Porque en la antesala, donde deba
llevar buen tiempo esperando, reconoc a Ricardo Bofill
acompaado de un numeroso squito. A partir de entonces,
aquella incipiente relacin profesional se fue consolidando y fui
aprendiendo a conocer a un arquitecto apasionado, trabajador
infatigable, azote de incompetentes, que poda ser injusto e
impertinente, honesto a carta cabal y que tard en
comprenderlo, tras su apariencia huraa y un trato en
ocasiones desptico, pretenda ocultar sin conseguirlo del
todo su timidez y su bondad.

Desprs dall vam comenar a freqentar lequip tcnic de


lIMPU en les oficines que tenien a la ronda de Sant Pau. Una
pila de joves i menys joves arquitectes que gestionaven un gran
nombre de projectes encarregats a arquitectes, i que en planificaven daltres dinfraestructures entre els quals, tal vegada el
ms important aleshores, era el que estvem desenvolupant nosaltres. All tamb vaig conixer Llus Serra, Ramn GarcaBragadao i tants altres advocats, economistes i assimilats que
intentaven posar ordre econmic i legal en aquella vorgine que
anunciaven uns Jocs que estaven massa a prop. Aquell era un
mn darquitectes i nosaltres, segons em sembla, lnica engi-

Despus de aquello empezamos a frecuentar al equipo tcnico


del IMPU en las oficinas que tenan en la ronda de Sant Pau.
Un montn de jvenes y menos jvenes arquitectos que gestionaban multitud de proyectos encargados a arquitectos, y que
planificaban otros de infraestructuras entre los que, tal vez el
ms importante entonces, era el que estbamos desarrollando
nosotros. All conoc tambin a Llus Serra, a Ramn GarcaBragado y a tantos otros abogados, economistas y asimilados
que trataban de poner orden econmico y legal en aquella vorgine que anunciaban unos Juegos que estaban excesivamente
prximos. Aqul era un mundo de arquitectos y nosotros, segn

34

PRECEDENTS / PRECEDENTES

nyeria que va comenar treballant amb ells i desprs la que va


treballar ms, probablement, en els projectes ms sensibles de
les infraestructures que van gestar els Jocs Olmpics. Vam
encaixar immediatament en aquell ambient inusual i, treballant plegats, vam fer amistats que no han deixat de ser-ho mai
ms. Amb aquella gent vam aprendre molt i, probablement,
tamb vam ensenyar algunes coses. El que s cert s que pensant, ara, en tot plegat, amb la perspectiva i el pas que donen
els anys, semblaria que la trajectria professional que havem
seguit fins aleshores era la ms adequada per integrar-nos rpidament i de manera eficient en aquell model de treball innovador. Els nostres treballs i les relacions danys amb tants arquitectes i amb el mn de larquitectura, la nostra manera
daproximar-nos als projectes dinfraestructura, aix com la nostra flexibilitat i capacitat dadaptaci, ens havia preparat, sense
que ens nadonssim gaire, perqu fos aix.

creo, la nica ingeniera que empez trabajando con ellos y


luego la que ms trabaj, probablemente, en los proyectos ms
sensibles de las infraestructuras que gestaron los Juegos
Olmpicos. Encajamos inmediatamente en aquel ambiente
inusual y, trabajando juntos, hicimos amistades que no han
dejado de serlo nunca ms. Con aquella gente aprendimos
mucho y, probablemente, enseamos tambin algunas cosas. Lo
cierto es que pensando, ahora, en todo ello, con la perspectiva y
el paso que dan los aos, parecera que la trayectoria profesional
que habamos seguido hasta entonces era la ms adecuada para
integrarnos rpida y eficientemente en aquel innovador modelo de trabajo. Nuestros trabajos y relaciones de aos con tantos
arquitectos y con el mundo de la arquitectura, nuestra forma de
aproximarnos a los proyectos de infraestructuras, as como nuestra flexibilidad y capacidad de adaptacin nos haban preparado, sin darnos demasiada cuenta, para que as fuese.

Molt rpidament, sens van anar encomanant nous projectes,


entre els que sestaven gestant, i sobre els quals tamb sens
consultava en la fase de concepci. Daquesta manera vam participar en els projectes i les direccions dobra, amb diferents
modalitats i graus dautonomia, de la rambla de Prim, del nus
de la Trinitat, de la plaa de les Glries, de les passarelles de
Montjuc, de la urbanitzaci de Pla de Palau, de lescultura de
Miguel Navarro al Camp de la Bota i la de Roy Lichtenstein,
Barcelona Head, fent realitat el somni que lartista havia plasmat en una maqueta a escala 1:10. En una visita a Barcelona,
quan era molt a prop la conclusi daquella construcci complexa i delicada, que vam haver de fonamentar amb tres estaques de 650 i que t 3 metres de pedestal, on sallotgen els
cables pretensats que cusen les dovelles prefabricades per artesans en indrets diversos, i que va acabar tenint 14 metres

Muy rpidamente se nos fueron encomendando nuevos proyectos, entre los que se estaban gestando, y sobre los que se nos
consultaba tambin en la fase de concepcin. As, participamos
en los proyectos y las direcciones de obra, con diferentes modalidades y grados de autonoma, de la Rambla de Prim, del
Nudo de la Trinidad, de la Plaza de las Glorias, de las Pasarelas
de Montjuch, de la urbanizacin de Pla de Palau, de la escultura de Miguel Navarro en el Campo de la Bota y la de Roy
Lichtenstein, Dama de Barcelona, haciendo realidad el sueo que
el artista haba plasmado en una maqueta a escala 1:10. En una
visita a Barcelona, muy prxima la conclusin de aquella construccin compleja y delicada, que tuvimos que cimentar con 3
pilotes de 650 y que tiene 3 metros de pedestal, donde se alojan los cables pretensados que cosen las dovelas prefabricadas
por artesanos en lugares diversos, y que acab teniendo 14
35

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

dalada (3/14, el nostre homenatge personal al nmero pi),


lartista em va dir que no tornaria a fer una escultura, perqu
per fer-les es necessitava molta gent. I tenia ra.

metros de altura (3/14, nuestro personal homenaje al numero


pi), el artista me dijo que no volvera a hacer una escultura, porque para hacerlas se necesita mucha gente. Y tena razn.

Sacosta el final del meu relat i el moment de cedir la ploma a


lAndreu, que vaig conixer, podria dir-ho de manera
metafrica, a les portes del parads. Perqu lIMPU daquells
anys preolmpics, plens de vitalitat i estmuls, realment va ser
el prtic daccs a un entorn professional sense comparaci
possible, del qual van nixer les obres dinfraestructures per a
una Barcelona que, amb la disculpa olmpica, va acabar trobant,
no sense algun sobresalt, els recursos econmics que es
necessitaven per transformar la ciutat i crear, en tan pocs anys,
que van cristallitzar en les setmanes olmpiques de lagost del
92, una imatge de sensibilitat, competncia i capacitat de
gesti associada a la qualitat de les seves construccions que va
disparar el seu prestigi internacional. A lIMPU daquells anys
preolmpics i apressats vivien les seves primeres experincies un
conjunt de joves arquitectes, com a collaboradors, becaris o
similars. Entre ells, lAndreu Estany i en Paco Navarro, que
tamb era lleidat. Tots dos sesforaven en el projecte de
remodelaci de lavinguda de Prim: era una de les obres
construdes en lpoca preolmpica de ms envergadura i
significat urb, ja que va contribuir a transformar i millorar un
barri degradat i va confirmar el potencial que tenien les
infraestructures ben concebudes i fetes amb la complicitat dels
vens per transformar realitats socials. Des de lIMPU sens va
suggerir que contractssim lAndreu i en Paco per completar
aquell projecte i dirigir les obres corresponents. Ho vam fer
sense dubtar-ho perqu ja sabem qui eren i sospitvem el que
podien ser. Des daleshores hem caminat sempre plegats. I ho
continuarem fent.

Se aproxima el final de mi relato y el momento de ceder la pluma


a Andreu, al que conoc, podra metafricamente decirlo, a las
puertas del paraso. Porque el IMPU de aquellos aos preolmpicos, llenos de vitalidad y estmulos, fue realmente el prtico de
acceso a un entorno profesional sin parangn posible. Del que
nacieron las obras de infraestructuras para una Barcelona que,
con la disculpa olmpica, acab encontrando, no sin sobresaltos,
los recursos econmicos que se necesitaban para transformar la
ciudad y crear en aquellos pocos aos, que cristalizaron en las
semanas olmpicas de Agosto del 92, una imagen de sensibilidad, competencia y capacidad de gestin, -asociada a la calidad
de sus construcciones-, que dispar su prestigio internacional.
En el IMPU de aquellos preolmpicos y apresurados aos vivan
sus primeras experiencias un conjunto de jvenes arquitectos, a
modo de colaboradores, becarios o asimilados. Entre ellos
Andreu Estany y Paco Navarro, su amigo y, en cierto modo, su
alter ego. Leridano, tambin. Ambos se afanaban en el proyecto de remodelacin de la Avenida de Prim; una de las obras construidas en la poca preolmpica de mayor calado y significado
urbano, pues contribuy a la transformacin y mejora de un
barrio degradado y confirm el potencial que tenan las infraestructuras bien concebidas, y realizadas en complicidad con los
vecinos, para transformar realidades sociales. Desde el IMPU se
nos sugiri que contratsemos a Andreu y a Paco, para completar aquel proyecto y dirigir las obras correspondientes. Lo hicimos sin dudarlo porque ya sabamos quienes eran y sospechbamos lo que podan ser. Desde entonces hemos caminado siempre
juntos. Y lo continuaremos haciendo.

36

PRECEDENTS / PRECEDENTES

s temps dacabar i cedir el testimoni del relat a lAndreu.


Per fi lemoci sempre est present en la seva feina, he
pogut llegir el que ens ha escrit. I, per descomptat, el que he
llegit no mha deixat indiferent. Pel que diu i per la manera
en qu ho fa. Amb la senzillesa aparent que caracteritza la
seva feina, i que sol ser el resultat dun procs intens de
creaci, i escriure ho s, associat a limitacions estrictes de
temps i acompanyat dun seguici dangoixes i incerteses. No
est malament el que estem fent a Esteyco, lobra de la meva
vida. Deixar per uns instants de costat un cert pudor per
dir-ho. El relat de lAndreu ho reflecteix molt b. Estem
obrint camins innovadors en la manera dabordar la
concepci i el projecte dinfraestructures. Sense voler
acaparar res. Sense pretendre ser ms que ning. Desitjant
compartir i atreure a aquesta iniciativa, en la qual ja fa molts
anys que hi som, altres companys. En el mn de lenginyeria
tenim dficits estructurals que podem i hem de superar.
Sense deixar de ser nosaltres mateixos, per integrant altres
professions i altres sensibilitats. I en primer lloc arquitectes
que, com lAndreu, saben veure, i aprenen i ensenyen en
entorns i circumstncies complexos. I en aquest moment en
qu una eufria continguda i efmera sha apoderat de mi,
sento que estem intentant crear una cultura diferent per
abordar infraestructures, incorporant a la nostra manera de
pensar i de fer alguns dels ingredients de la millor cultura
de lurbanisme i de larquitectura de Barcelona, la dels seus
moments lgids. Ho estem intentant i ho aconseguirem. Ja
poso la sordina a la meva eufria, per donar les grcies a
manera de colof als qui han fet possible el miracle daquest
nou llibre de la nostra fundaci. Del comit editorial, que
vam organitzar per tutelar-ne la gestaci i donar suport al
seu autor, nhan format part la imprescindible Pilar

Es tiempo de acabar y ceder el testigo del relato a Andreu. Por


fin -la emocin siempre est presente en su trabajo-, he podido leer lo que nos ha escrito. Y, desde luego, lo que he ledo
no me ha dejado indiferente. Por lo que dice y por la forma en
que lo hace. Con la aparente sencillez, que caracteriza su trabajo, y que suele ser el resultado de un proceso intenso, ha
acumulado y acosado por incertidumbre, porque escribir de
verdad es, desde luego, un acto prolongado e incierto de creacin con su cortejo de agobios y dudas. No est mal lo que
estamos haciendo en Esteyco, la obra de mi vida. Dejar por
unos instantes de lado un cierto pudor para decirlo. Y el relato de Andreu lo refleja muy bien. Estamos abriendo caminos
nuevos en la forma de abordar la concepcin y el proyecto de
infraestructuras que son las nuestras. Sin querer acaparar nada.
Sin pretender ser ms que nadie. Deseando compartir y atraer
a esta iniciativa, en la que ya llevamos muchos aos, a otros
compaeros. Tenemos en el mundo de la ingeniera, dficits
estructurales que podemos y debemos superar. Sin dejar de ser
nosotros mismos, pero integrando a otras profesiones y a otras
sensibilidades. Y en primer lugar a arquitectos que, como
Andreu, saben ver, aprenden y ensean en entornos y circunstancias complejas. Y en este pequeo momento de discreta
euforia, que se ha apoderado de m unos instantes, siento que
estamos intentando crear una cultura diferente de las infraestructuras, incorporando a nuestra forma de pensar y hacer,
ingredientes de la mejor cultura del urbanismo y de la
Arquitectura de Barcelona, la de sus momentos lgidos. Lo
estamos intentando, y lo vamos a conseguir. Pongo sordina a
mi euforia, para agradecer a modo de colofn, a quienes han
hecho posible el milagro, de este nuevo libro de nuestra
Fundacin. Del Comit editorial que organizamos para tutelar su gestacin y arropar a su autor, formaron parte la impres37

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Carrizosa, Paco Navarro, Carlos Garca Acn, Jos Serna (el


nostre jove i experimentat autor de Los puentes del tren),
Mario Onzain i jo mateix. Tots de la casa. I vam tenir la sort
de comptar tamb amb Gloria Iriarte amiga recent, per
amiga ja per sempre, que no sha conformat a ser de Biblao
i que ha volgut ser, i ho ha aconseguit, una arquitecta de
molts quirats. Ens reunem de manera peridica, a
Barcelona. I els reservats del Hofmann i del Gorria ens van
servir de caixa de ressonncia en debats vigorosos que ens
van enriquir a tots i que, sense cap mena de dubte, perfumen
les pgines daquest llibre que, ara s, deixo obertes perqu
lAndreu Estany, amb la seva preciosa calligrafia, les ompli
de contingut.

cindible Pilar Carrizosa, Paco Navarro, Carlos Garca Acn,


Jos Serna (nuestro joven y experimentado autor de Los
puentes del Tren), Mario Onzain y, inevitablemente, yo.
Todos de la casa. Y tuvimos la suerte de contar tambin con
Gloria Iriarte, -amiga reciente pero amiga ya para siempre-,
que no se ha conformado con ser de Bilbao y que ha querido
ser, consiguindolo, una Arquitecto de muchos quilates. Nos
reunamos peridicamente, en Barcelona. Y los reservados del
Hofmann y del Gorria, nos sirvieron de caja de resonancia en
debates, con enjundia que nos enriquecen a todos y que, sin
duda, perfuman las pginas de este libro que, ahora s, dejo
abiertas para que Andreu Estany, con su hermosa caligrafa, las
llene de contenido.

Javier Rui-Wamba

Javier Rui-Wamba

38

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A
LA ACTIVIDAD PROFESIONAL EN UNA INGENIERA
Andreu Estany

Sempre he tingut la certesa que el desenvolupament de la


professi darquitecte en el marc duna empresa denginyeria
ha estat fruit de la casualitat i dunes circumstncies ben particulars. No va ser una decisi presa duna manera premeditada. Desprs de set anys estudiant arquitectura i dhaver
passat temporades de prctiques en diversos despatxos de
professionals arquitectes reconeguts, mai no mhavia passat
pel cap anar a demanar feina a una enginyeria. A vegades els
dic als enginyers de la casa, i amb certa ironia, que nosaltres
vam entrar enganyats o sense saber-ho en el mn de lenginyeria.

Siempre he tenido la certeza de que mi desarrollo de la profesin de arquitecto en el marco de una empresa de ingeniera ha
sido fruto de la casualidad y de unas circunstancias muy particulares. No fue una decisin tomada de una forma premeditada. Despus de siete aos estudiando arquitectura y de haber
pasado temporadas de prcticas en varios despachos profesionales de reconocidos arquitectos, nunca se me haba pasado por la
cabeza ir a pedir trabajo en una ingeniera. A veces les digo a
los ingenieros de la casa, con cierta irona, que nosotros entramos engaados o sin saberlo en el mundo de la ingeniera.

El primer lloc on vaig anar a treballar en acabar els estudis


va ser al despatx de Margarit i Buxad, arquitectes especialitzats en estructures per a edificaci. Era lany 1988 i el
primer treball en qu vaig collaborar va ser el concurs
didees restringit entre quatre despatxos per a la construcci de la futura torre de comunicacions de Collserola, a
Barcelona. Els altres competidors eren Foster, Bofill i
Calatrava. No vam guanyar el concurs, Foster va ser
lelegit, per els mesos passats en aquell despatx van ser
molt profitosos en nous coneixements i, sobretot, per adonar-me que el mn de larquitectura podia tenir uns camps
professionals molt ms amplis del que coneixem de
lEscola. La torre era un projecte dun fort component
arquitectnic, pel seu carcter simblic per a la ciutat, per
exigia tamb tota lespecialitzaci de lenginyeria, i all es
parlava sovint de lestabilitat del fust de formig, de les
caracterstiques i la resistncia del material, del gruix i les
tensions dels cables, de pretensat... La nostra tasca principal era dibuixar els pannells de presentaci, encara a m, a
llapis i a tinta, per els conceptes i els elements que representvem eren duna altra disciplina.

El primer sitio donde fui a trabajar al acabar la carrera fue


al estudio de Margarit i Buxad, arquitectos especializados
en estructuras para edificacin. Era el ao 1988 y el primer
trabajo en el que colabor fue el concurso restringido de
ideas entre cuatro despachos para la construccin de la futura Torre de Comunicaciones de Collserola, en Barcelona. Los
otros competidores eran Foster, Bofill y Calatrava. No ganamos el concurso. Foster fue el elegido, pero los meses pasados en ese estudio fueron muy provechosos en nuevos conocimientos y, sobre todo, para darme cuenta de que el mundo
de la arquitectura poda tener unos campos profesionales
mucho ms amplios de lo que conocamos en la Escuela. La
torre era un proyecto de fuerte componente arquitectnico,
por su carcter simblico para la ciudad, pero exiga tambin toda la especializacin de la ingeniera, y all se hablaba a menudo de la estabilidad del fuste de hormign, de las
caractersticas y la resistencia del material, del grosor y las
tensiones de los cables, de pretensado Nuestra tarea principal era dibujar los paneles de presentacin, todava a
mano, a lpiz y a tinta, pero los conceptos y los elementos
que representbamos eran de otra disciplina.
39

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Eren els anys en qu es comenava a plantejar la gran transformaci urbanstica i les grans infrastructures de Barcelona,
i molts companys destudis van anar trobant oportunitats
professionals en despatxos darquitectura i denginyeria que
treballaven en aquests nous projectes. En aquella poca es va
comenar a estructurar lInstitut Municipal de Promoci
Urbanstica i va comenar a reclutar joves arquitectes per
collaborar en el desenvolupament dels grans projectes
dinfrastructures. Molts companys van comenar a treballar
en aquest organisme pblic, que curiosament no feia res
dedificaci, noms projectes relacionats amb la via pblica,
les rondes i els enllaos viaris, carrers i avingudes, passeres,
galeries de servei, aparcaments...

Eran los aos en que se empezaba a plantear la gran transformacin urbanstica y las grandes infraestructuras de
Barcelona, y muchos compaeros de carrera fueron encontrando oportunidades profesionales en estudios de arquitectura y de ingeniera que trabajaban en esos nuevos proyectos.
En esa poca empez a estructurarse el Instituto Municipal
de Promocin Urbanstica (IMPU) y a reclutar jvenes arquitectos para colaborar en el desarrollo de los grandes proyectos
de infraestructuras. Muchos compaeros empezaron a trabajar en este organismo pblico que, curiosamente, no haca
nada de edificacin, solamente proyectos relacionados con la
va pblica, las rondas y los enlaces viarios, calles y avenidas,
pasarelas, galeras de servicio, aparcamientos

Just aprovat el projecte final de carrera i amb el ttol


darquitecte, lElisabet Clar, que ja feia un temps que estava treballant a lIMPU, ens va fer saber que Esteyco necessitava arquitectes per desenvolupar constructivament els projectes que es pensaven a lIMPU, lInstitut Municipal de
Promoci Urbanstica, i que portaven a terme arquitectes i
enginyers com J.A. Acebillo, Bernardo de Sola, Pedro
Barragn, Beth Gal, Andreu Arriola, Adolfo Moncls,
Ferran Puig Em va contractar Esteyco, una enginyeria de
Madrid que havia arribat a Barcelona per desenvolupar
alguns dels grans projectes dinfrastructures que sestaven
portant a terme a la ciutat. Per el nostre lloc de treball era
fsicament a lIMPU, no a les oficines provisionals dEsteyco,
que estaven repartides per les obres. Vam comenar treballant en els detalls constructius, els acabats arquitectnics i
les installacions urbanes dobres com la rambla de Prim, la
plaa de les Glries, les galeries de serveis, alguns trams de
les Rondes, les passeres de Montjuc, etc. El nostre entorn era

Recin aprobado el proyecto fin de carrera y con mi ttulo de


arquitecto, Elisabet Clar, que haca ya un tiempo estaba trabajando en el IMPU, nos comunic que Esteyco necesitaba
arquitectos para desarrollar constructivamente los proyectos
que se planeaban en el IMPU y que realizaban arquitectos e
ingenieros como J.A. Acebillo, Bernardo de Sola, Pedro
Barragn, Beth Gal, Andreu Arriola, Adolfo Moncls,
Ferran Puig Nos contrat Esteyco, una ingeniera de
Madrid que haba llegado a Barcelona para desarrollar algunos de los grandes proyectos de infraestructuras que se estaban llevando a cabo en la ciudad. Pero nuestro lugar de trabajo era fsicamente en el IMPU, no en las oficinas provisionales de Esteyco, que estaban repartidas por distintas obras.
Empezamos trabajando en los detalles constructivos, los acabados arquitectnicos y las instalaciones urbanas de obras
como la Rambla de Prim, la Plaza de las Glorias, las galeras
de servicios, algunos tramos de las Rondas, las Pasarelas de
Montjuich, etc. Nuestro entorno era totalmente arquitect-

40

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

totalment arquitectnic per estvem treballant tamb en els


mbits limtrofs amb lenginyeria: vials, passos inferiors,
murs de contenci, barreres de seguretat, passeres de vianants, etc. Aix, dalguna manera indirecta, ens vam anar
introduint en un camp dacci completament nou per a
nosaltres, per en el qual es podia actuar amb els criteris i la
manera de fer de larquitectura.

nico, pero estbamos trabajando tambin en mbitos colindantes con la ingeniera: viales, pasos inferiores, muros de
contencin, barreras de seguridad, pasarelas peatonales, etc.
As, de forma algo indirecta, fuimos introducindonos en un
campo de actuacin completamente nuevo para nosotros,
pero en el que se poda actuar con los criterios y la manera de
hacer de la arquitectura.

La lnia de separaci entre el que era arquitectura o enginyeria es feia cada cop ms difosa, i dalguna manera en realitat la lnia noms separava coneixements. El que sanava
aprenent de lenginyeria es convertia en nous elements,
regles i normes establertes, i mtodes que es podien o
shavien de fer servir i que, en realitat, feien que els projectes tinguessin ms condicionants, per en cap cas impedien
que la manera de projectar fos aliena a la que havem aprs
fins aleshores.

La lnea de separacin entre lo que era arquitectura o ingeniera se haca cada vez ms difusa, y de alguna manera en realidad la lnea slo separaba conocimientos. Lo que bamos
aprendiendo de la ingeniera se converta en nuevos elementos, reglas y normas establecidas, mtodos que podan o
deban utilizarse y que, en realidad, hacan que los proyectos
tuvieran ms condicionantes, pero en ningn caso impedan
que la forma de proyectar fuera ajena a la que habamos
aprendido hasta entonces.

Va ser un perode daprenentatge intens i rpid, tant


darquitectura com de conceptes de lenginyeria, com de
lobra i els seus procediments i complexitats, la contractaci,
les certificacions La pressi de les empreses constructores i
els terminis imposats tan estrictes que tenem feia que tot el
procs de projecte i obra, des de linici creatiu fins a
lexecuci de les obres, es ports a terme en perodes molt
curts de temps i, moltes vegades, simultniament al desenvolupament dels treballs de construcci. Per a un recent titulat
darquitectura all era un curs intensiu daprenentatge prctic de tot el que havem aprs a lEscola dArquitectura, i
tamb de tot all del qual ni nhavem sentit a parlar, de
lobra, dels processos constructius, de les fases, dels desviaments de trnsit, els costos, els clients

Fue un periodo de aprendizaje intenso y rpido, tanto de


arquitectura como de conceptos de la ingeniera, como de la
obra y sus procedimientos y complejidades, la contratacin,
las certificaciones La presin de las empresas constructoras
y los tan estrictos plazos impuestos que tenamos hacan que
todo el proceso de proyecto, desde el inicio creativo hasta la
ejecucin de las obras, se llevara a cabo en periodos muy cortos de tiempo y, muchas veces, simultneamente al desarrollo de los trabajos de construccin. Para un recin titulado de
arquitectura eso era un curso intensivo de aprendizaje prctico de todo lo que habamos estudiado en la Escuela de
Arquitectura, y tambin de todo de lo que ni siquiera habamos odo hablar de la obra: de los procesos constructivos, de
las fases, de los desvos de trfico, los costes, los clientes
41

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Lobra durbanitzaci de la Rambla de Prim, una avinguda


de gaireb quatre quilmetres de llargada i cinquanta
metres damplada, situada al barri de la Verneda de
Barcelona, va ser el meu primer treball a Esteyco i tot un
compendi teric i prctic del que podia ser un projecte i una
obra. La Rambla, situada en un entorn molt degradat per
densament habitat, tenia totes les mancances urbanstiques
i infrastructurals habituals dels barris de rpid creixement
dels anys seixanta. Grans torres elctriques de transport
dalta tensi amb les seves servituds docupaci envaen
aquell espai buit no urbanitzat, i la resta de xarxes de serveis, telecomunicacions, clavegueram, enllumenat... eren
manifestament insuficients i obsoletes. Prim havia de ser un
projecte modlic quant a la recuperaci de lespai pblic per
al ciutad i un motor per a la dignificaci del barri. I per
aconseguir-ho calia un projecte parallel de reordenaci de
les infrastructures de molt gran abast. Soterrar les diferents
lnies de transport dalta tensi, renovar i ampliar la capacitat els grans collectors que desguassaven els barris al nord,
eliminar totes les xarxes aries i construir en parallel la galeria de serveis, que sestava implantant com a model de reordenaci de les xarxes primries associades al traat de les
Rondes. Era un gran projecte urbanstic associat a un important projecte denginyeria infraestructural, on cada aspecte
que calia resoldre duna disciplina tenia una relaci i una
conseqncia directa sobre laltra.

La obra de urbanizacin de la Rambla de Prim, una avenida de


casi cuatro kilmetros de largo y cincuenta metros de ancho,
situada en el barrio de la Verneda, en Barcelona, fue mi primer
trabajo en Esteyco y todo un compendio terico y prctico de
lo que podan ser un proyecto y una obra. La Rambla, situada
en un entorno muy degradado pero densamente habitado,
tena todas las carencias urbansticas y de infraestructuras habituales en los barrios de rpido crecimiento de los aos sesenta.
Grandes torres elctricas de transporte en alta tensin con sus
servidumbres de paso ocupaban un espacio vaco no urbanizado, y el resto de redes de servicios, telecomunicaciones, alcantarillado, alumbrado, eran manifiestamente insuficientes y
obsoletas. Prim deba ser un proyecto modlico en cuanto a la
recuperacin del espacio pblico para el ciudadano y un motor
para la dignificacin del barrio. Y para conseguirlo haca falta
un proyecto paralelo de reordenacin de las infraestructuras de
muy gran alcance. Soterrar diversas lneas de transporte en alta
tensin, renovar y ampliar la capacidad de los grandes colectores que desaguaban los barrios al norte, eliminar todas las redes
areas y construir en paralelo la galera de servicios que se estaba implantando como modelo de reordenacin de las redes primarias correspondientes al trazado de las Rondas. Era un gran
proyecto urbanstico asociado a un importante proyecto de
ingeniera de infraestructuras, donde cada aspecto para resolver en una disciplina tena una relacin y una consecuencia
directa sobre la otra.

Els temes darquitectura ens eren ms o menys familiars, per


els aspectes denginyeria o de lobra eren totalment desconeguts per a nosaltres. Havem de projectar solucions en superfcie i fer-les compatibles amb el que, al mateix temps, es
construa al subsl: pous de ventilaci i accessos als

Los temas de arquitectura nos eran ms o menos familiares,


pero los aspectos de ingeniera o de la obra eran totalmente
desconocidos para nosotros. Debamos proyectar soluciones en
superficie y hacerlas compatibles con lo que al mismo tiempo
se construa en el subsuelo: pozos de ventilacin y accesos a los

42

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

Imatges de lobra durbanitzaci i construcci de les galeries de serveis de la Rambla de Prim.


Imgenes de la obra de urbanizacin y construccin de las galeras de servicios de la Rambla de Prim.

43

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

collectors, boques de sortida de les galeries, reposicions de


serveis... I quina manera millor que conixer-ho de veritat?
Els primers treballs a lobra consistien a recrrer les galeries
prefabricades, mesurant el que shavia executat per acabar de
definir els detalls que shavien de construir in situ, escales
interiors i acabats de les galeries dencreuament, o les afeccions de les sortides necessries al nou passeig, o b per controlar els defectes de segellat i les filtracions entre mduls.
Fins i tot recrrer linterior dels nous collectors inspeccionant lobra amb aigua fins a sota els genolls.

colectores, bocas de salida de las galeras, reposiciones de servicios Y qu mejor forma que conocerlo de verdad! Los primeros trabajos de la obra consistan en recorrer las galeras prefabricadas, midiendo lo que se haba ejecutado para acabar de
definir los detalles que deban construirse in situ, escaleras interiores y acabados de las galeras de cruce o las afecciones de las
salidas necesarias en el nuevo paseo, o bien para controlar los
defectos de sellado y las filtraciones entre mdulos. Incluso
recorrer el interior de los nuevos colectores inspeccionando la
obra con agua hasta las rodillas.

Amb totes les preexistncies conegudes i assimilades,


desenvolupar el projecte durbanitzaci en superfcie acabava
tenint tota la coherncia tcnica i la coordinaci necessries
per evitar modificacions contnues en el projecte dibuixat. A
Prim la solvncia tcnica del projecte estava, a ms,
fiscalitzada per les empreses constructores que ho havien de
posar en obra immediatament. En algunes fases nhi va haver
fins a quatre dindependents treballant en trams diferents del
mateix carrer: Huarte, Gecoinsa i Edilfornaciai..., cadascuna
amb els seus ritmes, prioritats i terminis. En alguns moments
dalguns projectes, els temps eren tan ajustats que el que es
dibuixava al mat a les taules de lImpu, es portava a lobra i
es construa seguidament. Plnols a llapis i croquis de detalls
eren documents acceptats per portar a terme les obres. Aix,
que segurament no s el ms recomanable, ja que una mica de
reflexi i discussi s sempre desitjable, ens va donar una visi
real del mn de lobra i una valuosa experincia per al futur.

Con todo lo preexistente conocido y asimilado, desarrollar el


proyecto de urbanizacin en superficie terminaba teniendo
toda la coherencia tcnica y la coordinacin necesarias para evitar modificaciones continuas en el proyecto dibujado. En Prim
la solvencia tcnica del proyecto estaba, adems, fiscalizada por
las empresas constructoras que deban ponerlo en obra inmediatamente. En algunas fases hubo hasta cuatro distintas trabajando en tramos diferentes de la misma calle: Huarte, Gecoinsa
y Edilfornaciai Cada una con sus ritmos, prioridades y plazos. En algunos momentos en algunos proyectos, los plazos
eran tan ajustados que lo que se dibujaba por la maana en las
mesas del IMPU, se llevaba a la obra y se construa de inmediato. Planos a lpiz y croquis de detalles eran documentos
aceptados para llevar a cabo las obras. Eso que seguramente no
es lo ms recomendable, dado que un poco de reflexin y discusin es siempre deseable, nos dio una visin real del mundo
de la obra y una valiosa experiencia para el futuro.

Treballar les petites escales de projectes molt grans


dinfrastructures s, fins i tot avui, una cosa no gaire habitual, i la presncia darquitectes en aquestes obres feia que la

Trabajar con las pequeas escalas de muy grandes proyectos de


infraestructuras es, incluso hoy, algo no muy habitual, y la
presencia de arquitectos en esas obras haca que la importan-

46

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

importncia que es donava als temes arquitectnics fos equiparable a les qestions ms denginyeria.

cia que se daba a los temas arquitectnicos fuese equiparable


a las cuestiones propias de ingeniera.

Treballar en la ciutat, en els detalls i els acabats, tamb


demanava un nivell dexigncia ms gran, i aix forava
dalguna manera a la revisi dalgunes solucions establertes
en el mn de lenginyeria vial. Les solucions de pretils de
contenci, de les baranes de seguretat, de lmits de calades
o mitjanes, les piles i els taulers dels viaductes, la
illuminaci, la incorporaci de larbrat, eren temes habituals de treball que sescometien sempre des del coneixement del reglamentat o de les normatives que regulaven
aquests elements. La validaci de les solucions projectades
era un aspecte compartit entre enginyers i arquitectes, i aix
els projectes sanaven fent i construint duna manera realment multidisciplinria. Aix s el que vam apendre duna
manera natural i tamb naturalment es va anar diluint la
barrera preestablerta entre enginyeria i arquitectura. I es va
obrir un camp dactuaci molt ms ampli, del qual mai no
ens havien parlat.

Trabajar en la ciudad, en los detalles y los acabados, tambin


requera un nivel de exigencia mayor, y eso forzaba de alguna manera a la revisin de algunas soluciones establecidas en
el mundo de la ingeniera vial. Las soluciones de pretiles de
contencin, de barreras de seguridad, de lmites de calzadas
o medianas, pilas y tableros de los viaductos, iluminacin,
incorporacin del arbolado, eran temas habituales de trabajo que se acometan siempre desde el conocimiento de lo
reglamentado, o de las normativas que regulaban esos elementos. La validacin de las soluciones proyectadas era cosa
compartida entre ingenieros y arquitectos, y as los proyectos iban hacindose y construyndose de una forma realmente multidisciplinar. Eso es lo que aprendimos de una forma
natural, y tambin naturalmente, fue diluyndose la barrera
preestablecida entre ingeniera y arquitectura. Y se abri un
campo de actuacin mucho ms amplio del que nunca nos
haban hablado.

Projectar, o fer projectes, va anar adquirint una altra dimensi, no noms era el dibuix, sin que calia incorporar tamb
tots aquests altres factors que farien possible que el projecte
sans construint. No noms es podria fer darquitecte fent
edificaci o urbanisme, sin que laportaci de la nostra disciplina en el camp de les infraestructures i de lenginyeria
podia ser igualment interessant. Sn obres denginyeria o
darquitectura? La plaa de les Glries, les Rondes de
Barcelona i els seus ponts i lloses de cobertura per a equipaments, la transformaci de la Rambla de Prim, les passeres
de Montjuc...

Proyectar, o realizar proyectos, fue adquiriendo otra dimensin, no se trataba slo del dibujo, sino que haba que incorporar tambin todos los dems factores que haran posible que el
proyecto se fuera construyendo. No solamente se podra hacer
de arquitecto trabajando en edificacin o urbanismo, sino que
la aportacin de nuestra disciplina en el campo de las infraestructuras y de la ingeniera poda ser igualmente interesante.
Son obras de ingeniera o de arquitectura? La Plaza de las
Glorias, las Rondas de Barcelona y sus puentes y losas de
cobertura para equipamientos, la transformacin de la
Rambla de Prim, las Pasarelas de Montjuich
47

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Desprs del 92 i un cop acabades les obres olmpiques a la


ciutat, la feina va disminuir, les obres interessants shavien
acabat, lIMPU es va desmuntar i tots el professionals que
hi estaven reunits es van anar dispersant, retornant a altres
serveis tcnics de lAjuntament o reprenent els propis despatxos professionals. A nosaltres, que estvem realment
contractats per Esteyco, tamb sens va plantejar aquesta
decisi. Esteyco llavors va decidir fixar una oficina a
Barcelona, ats que la seu principal era a Madrid, i installar
una seu fixa a la Vila Olmpica. Fins aleshores, uns estvem
a lIMPU i daltres en casetes dobres a Glries, o a Prim, o
la Ronda Litoral.

Despus del 92 y una vez terminadas las obras olmpicas en la


ciudad, el trabajo disminuy, las obras interesantes se haban
terminado, el IMPU se desmont y todos los profesionales
que all estaban reunidos fueron dispersndose, volviendo a
otros servicios tcnicos del Ayuntamiento o retornando a sus
despachos profesionales. A nosotros, que estbamos realmente contratados por Esteyco, tambin se nos plante esa decisin. Esteyco entonces decidi fijar una oficina en Barcelona,
cuando la sede principal estaba en Madrid, instalndose en la
Villa Olmpica. Hasta entonces, unos estbamos en el IMPU
y otros en casetas de obras en Glorias, o en Prim, o en la
Ronda Litoral.

Lexperincia dels enginyers amb els arquitectes i la manera de treballar i fer projectes que shavia anat desenvolupant en els anys passats semblava una bona lnia per seguir,
i Esteyco va apostar per incentivar-la. Aix significava
mantenir un petit grup denginyers i arquitectes a
Barcelona que poguessin continuar el mtode de treball
que amb lIMPU shavia aplicat.No estvem gaire segurs
que aquest fos el cam professional que volem seguir. La
relaci directa amb els projectes darquitectura i els arquitectes com a mentors shavia acabat, i en aquests moments
ens trobvem envoltats denginyers i de projectes estrictes
denginyeria en els quals els arquitectes no hi tenem cap
autoritat: autopistes i carreteres per Espanya, enllaos viaris i ponts.

La experiencia de la colaboracin entre ingenieros y arquitectos, la forma de trabajar y realizar proyectos que se haba
ido desarrollando en esos aos pareca una buena lnea para
seguir, y Esteyco apost por incentivarla. Eso significaba
mantener un pequeo grupo de ingenieros y arquitectos en
Barcelona que pudieran seguir el mtodo de trabajo que con
el IMPU se haba aplicado. No estbamos muy seguros de
que se fuera el camino profesional que queramos seguir.
La relacin exclusiva con los proyectos de arquitectura y los
arquitectos como mentores se haba terminado y en esos
momentos nos encontrbamos rodeados de ingenieros y de
proyectos estrictos de ingeniera, en los que los arquitectos
no tenamos ninguna autoridad: autopistas y carreteras por
toda Espaa, enlaces viarios y puentes.

En la redacci dels projectes, els temes especialitzats, com la


seguretat viria, el traat, el drenatge, les estructures de
ponts i viaductes, eren ara molt ms estrictes, la normativa
daplicaci obligada. Els clients, generalment no arquitec-

En la redaccin de los proyectos, los temas especializados, como


la seguridad vial, el trazado, el drenaje, las estructuras de puentes y viaductos, eran ahora mucho ms estrictos, la normativa
de aplicacin obligada. Los clientes, generalmente no arquitec-

48

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

tes, eren tamb molt menys accessibles, i els nostres raonaments o explicacions del treball que fiem quedaven en un
pla molt secundari. La nostra participaci en aquest tipus de
projectes estava enfocada a adequacions esttiques o formals,
ats que la normativa i el costum eren els arguments esgrimits per limitar noves solucions o modificacions substancials de les existents. Si volem realment participar en els
projectes, havem dadoptar alguna estratgia, i aquesta
noms implicava aprendre i assimilar els coneixements i les
normes de lenginyeria estructural i vial.

tos, eran tambin mucho menos accesibles, y nuestros razonamientos o explicaciones del trabajo que realizbamos quedaban
en un plano muy secundario. Nuestra participacin en este tipo
de proyectos estaba enfocada a adecuaciones estticas o formales, dado que la normativa y la costumbre eran los argumentos
ms esgrimidos para limitar nuevas soluciones o modificaciones
sustanciales de las existentes. Si queramos realmente participar
en los proyectos, tenamos que adoptar alguna estrategia, y sa
fundamentalmente implicaba aprender y asimilar los conocimientos y las normas de la ingeniera estructural y vial.

Van ser uns anys de pocs projectes a la ciutat, desprs de la


ressaca de les obres olmpiques. Hi havia projectes que
portvem des de la seu central a Madrid, i generalment eren
fora de Catalunya, autopistes a Galcia o Cantbria,
canalitzacions de rius a Andalusia, concursos de ponts i
viaductes a Castella i Valncia, a Galcia, a Saragossa, a
Zamora Aquesta relaxaci ens va permetre un aprenentatge
lent i continuat, podrem dir que de prova i error. El ritme ms
lent dels projectes permetia anar endavant i endarrere, fent
proves, posant les solucions a la vista de tothom perqu fossin
criticades o validades. Els enginyers, amb una cultura
professional poc avesada a acceptar arguments darquitectes,
ens ho posaven realment difcil, i les solucions definitives
acabaven sent molt discutides i, per tant, equilibrades des de
tots els punts de vista.

Fueron unos aos de pocos proyectos urbanos despus de la


resaca de las obras olmpicas. Haba proyectos que se llevaban
desde la sede central en Madrid, y generalmente eran fuera de
Catalua: autopistas en Galicia o en Cantabria, canalizaciones
de ros en Andaluca, concursos de puentes y viaductos en
Castilla y Valencia, Galicia, Zaragoza, Zamora Esa relajacin
nos permiti un aprendizaje lento y continuado, podramos
decir que de prueba y error. El ritmo ms lento de los proyectos
permita ir adelante y atrs, haciendo pruebas, poniendo las
soluciones a la vista de todo el mundo para que fueran criticadas
o validadas. Los ingenieros, con una cultura profesional poco
acostumbrada a aceptar argumentos de arquitectos, nos lo
ponan realmente difcil, y las soluciones definitivas terminaban
siendo muy discutidas y, por tanto, equilibradas desde todos los
puntos de vista.

Crec que aix ens va donar una formaci molt slida quant
als coneixements principals que es treballen a lenginyeria
civil. Un no es fa especialista en res, per s que tots aquests
coneixements fonamentals de les diferents especialitats ens
permeten projectar posant en relaci elements de diferents

Creo que eso nos dio una formacin muy slida en cuanto a
los conocimientos principales que se manejan en la ingeniera civil. Uno no se hace especialista en nada, pero s que
todos esos conocimientos fundamentales de las diferentes
especialidades nos permiten proyectar poniendo en relacin
49

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Primers intents per resoldre la transici entre una tanca de contenci rgida i una flexible als extrems de les estructures.
Primeras tentativas para resolver la transicin entre barreras de contencin rgidas y flexibles en los extremos de las estructuras.

50

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

especialitzacions de la mateixa manera que ho farem amb un


projecte arquitectnic.

elementos de diferentes especializaciones de la misma forma


que lo haramos con un proyecto arquitectnico.

Per projectar en lenginyeria, i aix s igual que a


larquitectura, shan de conixer molt b totes les normes,
eines de treball i procediments constructius, per tal de tenir
la mxima llibertat en la idea que es vol desenvolupar donant
compliment dinici a tots els requeriments funcionals i normatius. I en aix en lenginyeria ss ms estricte que en el
mn de larquitectura. En laspecte formal, hi t tamb molt
a veure laprenentatge del llenguatge, dels termes tcnics i el
lxic, del mn de lenginyeria. El llenguatge que sha
demprar per convncer els interlocutors externs, companys o
clients, a lhora de defensar els projectes o de portar solucions
als mateixos projectes, o simplement per entendres.

Para proyectar en ingeniera, y esto es igual que en arquitectura, deben conocerse muy bien todas las normas, herramientas
de trabajo y procedimientos constructivos, para tener la misma
libertad en la idea que se quiere desarrollar dando cumplimiento desde el inicio a todos los requerimientos funcionales y
normativos. Y en eso la ingeniera es ms estricta que el
mundo de la arquitectura. En el aspecto formal, tiene tambin
mucho que ver el aprendizaje de los trminos tcnicos y el lxico del mundo de la ingeniera. El lenguaje que debe utilizarse
para convencer a los interlocutores externos, compaeros o
clientes, a la hora de defender los proyectos o de aportar soluciones de los mismos o, simplemente, para entenderse.

En les primeres collaboracions amb els enginyers de traat


per resoldre lmits o contactes amb el territori, les converses
sobre els aspectes tcnics o els condicionants que calia completar semblaven dall ms insondables. Per referir-se a un
lloc concret es parlava, per exemple, del pe ka u ms cinccents. La primera vegada que ho vaig sentir no em vaig
atrevir ni a preguntar el que significava, sen parlava amb
tanta naturalitat que semblava una cosa que era impossible
no conixer. Quan, ms tard, ho vaig preguntar, em van contestar que depenia de lestacionament (sic). I a continuaci
la conversa derivava en termes com segons el sentit
davanament, lacord cncau, no s un radi, s una clotoide a:200...

En las primeras colaboraciones con los ingenieros de trazado


para resolver los lmites o contactos con el territorio, los trminos sobre los aspectos tcnicos o los condicionantes que
haba que cumplimentar parecan de lo ms insondables.
Para referirse a un lugar concreto se hablaba, por ejemplo,
del pe ka uno ms quinientos. La primera vez que lo escuch no me atrev ni a preguntar lo que significaba, se hablaba de ello con tanta soltura que pareca algo que era imposible no conocer. Cuando, ms tarde, lo pregunt, me contestaron que dependa del estacionamiento (sic). Y a continuacin
la conversacin derivaba en trminos como segn el sentido del avance, el acuerdo cncavo, no es un radio, es una
clotoide a:200

I tamb ens era del tot estrany el llenguatge propi de la


representaci grfica dels projectes denginyeria i la manera

Y tambin nos resultaba completamente extraa la nomenclatura propia de la representacin grfica de los proyectos de
51

A R Q U I T E C T E S

52

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

de representar la topografia, o els moviments de terres, la


representaci dels perfils longitudinals de les rasants sempre
deformats, els diagrames de curvatura o de peralts, o la divisi dels projectes en fulles A3 esbiaixades i amb lnia de solapament. Des de la nostra formaci grfica darquitecte no
aconseguem mai veure labast del conjunt ni fer-nos una idea
del que all hi havia projectat.

ingeniera y la forma de representar la topografa, o los movimientos de tierras, la representacin de los perfiles longitudinales de las rasantes siempre deformados, los diagramas de curvatura o de peraltes, o la divisin de los proyectos en hojas A3
sesgadas y con lnea de solape. Desde nuestra formacin grfica de arquitecto no conseguamos nunca ver el alcance del conjunto ni hacernos una idea de lo que all se haba proyectado.

Per treballar, i traduir, tot aix al nostre camp grfic calia


un esfor considerable. Era una ginkama grfica per trobar
una cota duna vora duna autopista de dues calades: buscar leix de clcul, que no estava traat sobre leix geomtric, sin en la lnia blanca del carril de lesquerra, trobar
el p.k. en planta corresponent, localitzar larxiu del perfil
longitudinal, evidentment amb les coordenades x,y deformades a escales diferents, i un cop trobada la cota, normalment desprs dinterpolar entre dos punts estacionats, anar
al diagrama de peralts, on un petit grfic codificat indicava el pendent transversal. Un senzill clcul segons
lamplada de la via en aquell punt i ja tenem una cota.
Massa laboris per ser gil per projectar, i nosaltres que
treballvem en la definici de les vores on la calada
sinterseccionava amb el territori o en els contactes asimtrics dels estreps dun pont esbiaixat amb el terreny, no
deixvem de demanar als ordinadors unes plantes senceres
amb totes les cotes i dades grafiades.

Para trabajar, y traducir, todo eso a nuestro campo grfico, se


requera un esfuerzo considerable. Era una ginkana grfica para
encontrar una cota de un borde de autopista de dos calzadas:
buscar el eje de clculo, que no estaba trazado sobre el eje geomtrico, sino en la lnea blanca del carril de la izquierda, encontrar el p.k. en planta correspondiente, localizar el archivo del
perfil longitudinal, evidentemente con las coordenadas x,y
deformadas a escalas diferentes, y, una vez encontrada la cota,
normalmente despus de interpolar entre dos puntos estacionados, ir al diagrama de peraltes, donde un pequeo grfico codificado indicaba la pendiente transversal. Un sencillo clculo
segn la anchura de la va en ese punto y ya tenamos una cota.
Demasiado laborioso para ser gil en proyectar; y nosotros, que
trabajbamos en la definicin de los bordes donde la calzada se
interseccionaba con el territorio o en los contactos asimtricos
de los estribos de un puente sesgado con el terreno, no dejbamos de pedir a los ordenadores unas plantas enteras con todas
las cotas y los datos grafiados.

A diferncia de larquitectura, moltes de les eines grfiques


de lenginyeria representen convencions o simbologia per
facilitar la verificaci del compliment de certa reglamentaci legal o tcnica. s molt difcil, per a alg no entrenat,
previsualitzar la imatge real o el resultat final duna obra

A diferencia de la arquitectura, muchas de las herramientas


grficas de la ingeniera representan convenciones o simbologa para facilitar la verificacin del cumplimiento de cierta
reglamentacin legal o tcnica. Es muy difcil para alguien
no entrenado previsualizar la imagen real o el resultado final
53

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

Representaci grfica habitual en els projectes de traat dobres lineals.


Representacin grfica habitual en los proyectos de trazado de obras lineales.

54

E N T R E

INGENIEROS

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

lineal sobre el territori a partir daquest tipus de representaci grfica.

de una obra lineal sobre el territorio a partir de ese tipo de


representacin grfica.

El dibuix com a eina de comunicaci dels projectes sempre


ha estat un valor de larquitectura i un capital importantssim de la formaci dun arquitecte, per el dibuix, o ms
ben dit, la representaci grfica en lenginyeria s un terme
molt diferent.

El dibujo como herramienta de comunicacin de los proyectos siempre ha sido un valor de la arquitectura y un capital
importantsimo de la formacin de un arquitecto. Pero el
dibujo o, mejor dicho, la representacin grfica, en la ingeniera es un trmino muy diferente.

I ha estat el dibuix, habitualment, la forma de compartir


tamb les nostres idees en el desenvolupament dels projectes dins de lenginyeria, segurament perqu era i s el
recurs en el qual tenim ms habilitat i el ms directe a
lhora de fer entendre el que es vol aconseguir. A linici,
aquesta manera de treballar no era sempre ben entesa, el
representar idees o suggeriments amb croquis o dibuixos
sense escala semblava que no tenia prou solvncia tcnica;
fer una perspectiva dun traat per explicar les traces generals dinserci en un lloc, o fer croquis destreps de ponts o
delements de contenci no era prou tcnic per convncer
linterlocutor.

Y ha sido habitualmente, el dibujo, la forma de compartir


tambin nuestras ideas en el desarrollo de los proyectos dentro
de la ingeniera, seguramente porque era y es el recurso donde
tenemos ms habilidad y es el ms directo a la hora de hacer
comprender lo que se quiere conseguir. Al inicio, esa forma de
trabajar no era siempre bien entendida, ya que representar
ideas o sugerencias con croquis o dibujos sin escala pareca que
no tena suficiente solvencia tcnica; realizar una perspectiva
de un trazado para explicar las lneas generales de insercin en
un sitio, o realizar un croquis de estribos de puentes o de elementos de contencin, no era tcnicamente suficiente para
convencer al interlocutor.

Parallelament als nostres dibuixos, sempre hi havia els altres


dibuixos, les representacions grfiques que traduen el dibuix
artstic a una representaci convencional de lenginyeria.

Paralelamente a nuestros dibujos, siempre haba otros, las


representaciones grficas, que traducan el dibujo artstico a
una representacin convencional de la ingeniera.

Lany 1993, lenginyer Jordi Torrella ens va demanar


collaboraci per desenvolupar el projecte dun pont a
Terrassa, el pont dels Monjos, que permetia laccs al cementiri i des de la ronda de la ciutat. Volia fer en aquell lloc un
pont mixt amb caix metllic i llosa de formig, similar al
que shavia construt a lautovia de Castelldefels.

En el ao 1993, el ingeniero Jordi Torrella nos pidi colaboracin para desarrollar el proyecto de un puente en Tarrasa, el
Puente de Los Monjes, que permita el acceso al cementerio
desde la ronda de la ciudad. Quera hacer, en ese lugar, un
puente mixto con cajn metlico y losa de hormign, similar
al que se haba construido en la autova de Castelldefels.
55

A R Q U I T E C T E S

56

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

A part del tema estructural, un pont integral sense juntes de


dilataci, sens va donar marge per fer una proposta amb
lentorn del pont. Com que era lltima estructura sortint de
la ciutat i, en realitat, noms era un canvi de sentit, un
encreuament a desnivell de la ronda per accedir al cementiri,
es va proposar fer un pont de planta corba que segus el traat natural de la gran corba que permetia el canvi de sentit.
Aquesta gran corba encaixaria perfectament amb els talussos
creant, amb la illuminaci i larbrat, una perspectiva final de
carcter molt urb. Lasimetria de les voreres per afavorir
lespai per al pas de vianants i ciclistes cap als entorns de la
ciutat va ser una idea que va acabar de configurar la proposta definitiva.

Aparte de la cuestin estructural, un puente integral sin juntas de dilatacin, se nos dio margen para hacer una propuesta sobre el entorno del puente. Puesto que era la ltima
estructura al salir de la ciudad y que, en realidad, slo era un
cambio de sentido, un cruce a desnivel de la ronda para acceder al cementerio, se propuso hacer un puente de planta
curva que siguiera el trazado natural de la gran curva que
permita el cambio de sentido. Esa gran curva encajara perfectamente con los taludes, creando con la iluminacin y el
arbolado una perspectiva final de carcter muy urbano. La
asimetra de las aceras para favorecer el espacio para el paso
de peatones y ciclistas hacia los entornos de la ciudad fue una
idea que termin de configurar la propuesta definitiva.

Moltes daquestes propostes es van presentar en croquis fets a


m i perspectives en fotomuntatges. Al cap dun temps, ja
amb lobra en execuci, vam anar a fer una visita dobra per
revisar el muntatge de lestructura metllica: a lentrada de
la sala de reunions hi havien fet penjar una pissarra negra on,
dibuixat amb guix, estava reproduda la perspectiva a m
que shavia presentat com a idea del projecte.

Muchas de esas propuestas se presentaron en croquis hechos a


mano y perspectivas en fotomontajes. Al cabo de un tiempo, ya
con la obra en ejecucin, fuimos a hacer una visita de obra para
revisar el montaje de la estructura metlica: a la entrada de la
sala de reuniones haban hecho colgar una pizarra negra en la
que, dibujada en tiza, estaba reproducida la perspectiva a mano
alzada que se haba presentado como idea del proyecto.

El Sr. Torrella va fer el comentari: A tothom que participa


en aquesta obra li dic que el projecte ha de quedar aix,
assenyalant a la pissarra.

El seor Torrella hizo el comentario: A todo el mundo que


participa en esta obra les digo que el proyecto tiene que quedar as, sealando a la pizarra.

I lobra construda va quedar exactament daquella manera.

Y la obra construida qued exactamente de esa manera.

La nostra presncia va fer que, parallelament a aquest procs


de formaci i participaci en els projectes denginyeria,
Esteyco ans abastant altres camps en el quals fins aleshores
no havia intervingut gaire, com en temes durbanitzaci

Nuestra presencia hizo que, paralelamente a ese proceso de formacin y participacin en los proyectos de ingeniera, Esteyco
fuera alcanzando otros campos en los que hasta entonces no
haba intervenido demasiado, como en cuestiones de urbaniza57

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

drees dhabitatges, concursos dedificaci, dequipaments i


destacions de ferrocarril, endegaments de lleres de rius en
mbits periurbans, edificis industrials, etc., camps on es
demanaven empreses que poguessin aportar projectes amb
una doble visi, duna banda la solvncia tcnica contrastada
aportada des de lenginyeria i, de laltra, la qualitat de projecte i la visi global de larquitectura.

cin de reas de viviendas, concursos de edificacin, de equipamientos y de estaciones de ferrocarril, encauzamientos de cauces de ros en mbitos periurbanos, edificios industriales, etc.,
campos donde se solicitaban empresas que pudieran aportar
proyectos con una doble visin: por una parte la solvencia tcnica contrastada, aportada desde la ingeniera; y por otra parte,
la calidad del proyecto y la visin global de la arquitectura.

En la majoria dels projectes, els encrrecs venien


dadministracions dobra pblica, de lAdministraci central,
de les confederacions hidrogrfiques, i com a conseqncia el
primer filtre que sestablia a les propostes era el de la
funcionalitat i la garantia tcnica del compliment de la
legalitat. La proposta arquitectnica per tenir cert futur havia
de respondre indefectiblement a aquests condicionants.

En la mayora de los proyectos, los encargos venan de administraciones de obra pblica, de la Administracin Central,
de las Confederaciones Hidrogrficas, y como consecuencia,
el primer filtro que se estableca en las propuestas era el de la
funcionalidad y la garanta tcnica del cumplimiento de la
legalidad. La propuesta arquitectnica para tener cierto futuro deba responder indefectiblemente a esos condicionantes.

Gaireb tots tenien la caracterstica comuna de ser encarregats per lAdministraci, representada normalment per
enginyers de camins, per a la vegada eren projectes en
lentorn de la ciutat i, per tant, possibilitaven intervencions des de larquitectura, no noms lencaix del viari,
sin tamb propostes per als espais residuals, elements
dintegraci a lescala de la ciutat i la millora de la qualitat urbana.

Casi todos estos trabajos tenan la caracterstica comn de


ser encargados por la Administracin, representada normalmente por ingenieros de caminos, pero a la vez eran proyectos en el entorno de la ciudad y, por tanto, posibilitaban
intervenciones desde la arquitectura, no slo el encaje del
vial, sino tambin propuestas para los espacios residuales,
elementos de integracin a la escala de la ciudad y la mejora de la calidad urbana.

Exemples daquests projectes multidisciplinaris que es van


anar desenvolupant en aquesta primera poca sn els projectes durbanitzaci per a quatre grans polgons dhabitatge a
les illes Canries: Feria del Atlntico, Nueva Paterna, el
concurs per lendegament de la llera del riu Guadalhorce a
Mlaga, el distribudor urb de La Marga a Santander, la via
de circumvallaci de Las Palmas de Gran Canria o el tram

Ejemplos de estos proyectos multidisciplinares que fueron


desarrollndose en esa primera poca son los proyectos de
urbanizacin para cuatro grandes polgonos residenciales en
las Islas Canarias (Feria del Atlntico, Nueva Paterna), el
concurso para el encauzamiento del lecho del ro
Guadalhorce en Mlaga, el distribuidor urbano de La Marga
en Santander, la va de circunvalacin de Las Palmas de Gran

58

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

de Motilla i Las Hoces del Jucar de lautovia MadridValncia.

Canaria o el tramo de Motilla y Las Hoces del Jcar de la


autova Madrid-Valencia.

La presncia continuada dels arquitectes a Esteyco, formats


en aquesta experincia compartida amb lenginyeria i altres
disciplines i professionals daquest entorn, tamb ha fet
possible encarar un ampli ventall de projectes i actuacions
amb una metodologia certament atpica. Afrontar els estadis inicials dels projectes dinfraestructures o darquitectura
amb la conscincia dels condicionants i les possibilitats
dambdues disciplines.

La presencia continuada de los arquitectos en Esteyco, formados en esta experiencia compartida con la ingeniera y otras
disciplinas y profesionales de este entorno, tambin ha hecho
posible encarar un amplio abanico de proyectos y actuaciones
con una metodologa ciertamente atpica. Afrontar los estadios iniciales de los proyectos de infraestructuras o de arquitectura con la conciencia de los condicionantes y las posibilidades de ambas disciplinas.

Un dels exemples fsics daquesta manera de procedir sn els


documents previs dintencions de projecte, que anomenem
els documents de sntesi. Van comenar sent uns documents fets
a posteriori, de resum necessari dels voluminosos projectes,
per tal de poder-los difondre en els seus criteris i especificacions ms caracterstiques.

Uno de los ejemplos fsicos de esta forma de proceder son los


documentos previos de intenciones de proyecto, que denominamos los documentos de sntesis. Empezaron siendo unos documentos hechos a posteriori, un resumen necesario de los voluminosos proyectos, para poderlos difundir en sus criterios y
especificaciones ms caractersticas.

Ms endavant, i parallelament a una participaci ms efectiva en els estadis inicials dels projectes dinfraestructures, han
passat a ser documents de criteris que es podrien comparar a
un avantprojecte didees o un projecte bsic darquitectura en
laspecte de la representaci grfica, per que, a ms,
inclouen els estudis inicials i la resoluci dels condicionants
tcnics habituals de lenginyeria: traat, perfils longitudinals,
pendents, estudis de visibilitat, etc. Sn documents que
aporten en un estudi inicial la visi arquitectnica del projecte global, els detalls ms necessaris, seccions reals i, ms
ambiciosament, imatges de lobra acabada, perspectives i
volumetries, que donen una visi global en totes les escales
del projecte. Documents que es fan abans dabastar en pro-

Ms adelante, y paralelamente a una participacin ms efectiva


en los estadios iniciales de los proyectos de infraestructuras, han
pasado a ser documentos de criterios que podran compararse a
un anteproyecto de ideas o un proyecto bsico de arquitectura,
en el aspecto de la representacin grfica, pero que, adems,
incluyen los estudios iniciales y la resolucin de los condicionantes tcnicos habituales de la ingeniera: trazado, perfiles longitudinales, pendientes, estudios de visibilidad, etc. Son documentos que aportan, en un estudio inicial, la visin arquitectnica del proyecto global, los detalles ms necesarios, secciones
reales y, ms ambiciosamente, imgenes de la obra terminada,
perspectivas y volumetras, que dan una visin global en todas
las escalas del proyecto. Esos documentos se realizan antes de
59

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Extracte dun dels primers documents de sntesi fet per al concurs dendegament de la llera del riu Guadalhorce a Mlaga.
Extracto de uno de los primeros documentos de sntesis realizado para el concurso del encauzamiento del ro Guadalhorce en Mlaga.

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

funditat cada especialitat, darquitectura o denginyeria, i


que fan convergir en un nic moment del projecte tot el que
desprs es desenvolupar acuradament.

alcanzar en profundidad cada especialidad, de arquitectura o de


ingeniera, y hacen converger en un nico momento del proyecto todo lo que luego se desarrollar cuidadosamente.

Aix, que es podria considerar molt evident vist des del mn


de larquitectura, on els condicionants sn ms acotats, es fa
realment complex en el mn de lenginyeria, amb el pes especfic i la diversitat de les especialitats. Conjugar, encara que
sigui en el paper, en un moment inicial i simultani del procs, els principals condicionants dels especialistes de traat, o
destructures, o de geotcnia, o de medi ambient, s una
labor certament complicada.

Eso, que podra considerarse muy evidente desde el mundo


de la arquitectura, donde los condicionantes son ms acotados, se hace realmente complejo en el mundo de la ingeniera, con el peso especfico y la diversidad de las especialidades. Conjugar, aunque sea en el papel, en un momento inicial
y simultneo del proceso, los principales condicionantes de
los especialistas de trazado, o de estructuras, o de geotecnia,
o de medio ambiente, es una labor ciertamente complicada.

En tots aquests anys, gaireb divuit, hem participat com a


autors i en collaboracions en variats projectes darquitecturaenginyeria: concursos i obres darquitectura, contractes de
projecte i obra, obres denginyeria destructures i
dinfraestructures, projectes durbanitzaci, assessorament a
lAdministraci, etc. La planta de Catering dIberswiss al
Prat de Llobregat, lestaci de metro Llacuna a Barcelona, el
concurs per a lestaci intermodal de Delicias i del Portillo a
Saragossa, la via-parc de Calvi, les urbanitzacions del Vapor
Gran i Torressana a Terrassa, el camp de golf de Montemayor
Bajo a Benahavs, la passarella sobre el riu Segre a Lleida, la
nova ronda de Mlaga, lordenaci de lentorn ferroviari de
Matiko a Bilbao, etc.

En todos estos aos, casi dieciocho, hemos participado como


autores y en colaboraciones en varios proyectos de arquitectura-ingeniera: concursos y obras de arquitectura, contratos
de proyecto y obra, obras de ingeniera de estructuras y de
infraestructuras, proyectos de urbanizacin, asesoramiento a
la Administracin, etc. La planta de Catering de Iberswiss,
en El Prat de Llobregat, la estacin de metro Llacuna en
Barcelona, el concurso para la estacin intermodal de Delicias
y del Portillo en Zaragoza, la va-parque de Calvi, las urbanizaciones del Vapor Gran y Torresana en Tarrasa, el campo
de golf de Montemayor Bajo en Benahavs, la pasarela sobre
el ro Segre en Lleida, la nueva Ronda de Mlaga, la ordenacin del entorno ferroviario de Matiko en Bilbao, etc.

Actualment, i com a exemples ltims daquesta diversitat


dencrrecs i de projectes multidisciplinaris, estem resolent la
compatibilitat entre els condicionats dimplantaci i traat
de la boca sud del nou tnel de la Conreria a Badalona i la
modificaci del planejament del Pla General Metropolit en

Actualmente, y como ejemplos ltimos de esta diversidad de


encargos y de proyectos multidisciplinares, estamos resolviendo la compatibilidad entre los condicionantes de implantacin y trazado de la boca sur del nuevo tnel de la Conrera en
Badalona y la modificacin del planeamiento del Plan General
61

A R Q U I T E C T E S

62

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

L A C T I V I T A T P R O F E S S I O N A L E N U N A E N G I N Y E R I A / L A A C T I V I D A D P R O F E S I O N A L E N U N A I N G E N I E R A

lafecci a Tiana (enginyeria - urbanisme - arquitectura); o la


nova urbanitzaci del Bulevard del Pla, sorgida de
ladequaci de linfraestructura ferroviria de la nova lnia 2
del tramvia a Alacant (enginyeria ferroviria - urbanitzaci),
o el desenvolupament constructiu de les 11 hectrees del
Sector de les Casernes de Sant Andreu a Barcelona, projectat
per Manuel de Sol Morales.

Metropolitano en la afeccin en Tiana (ingeniera-urbanismoarquitectura); o la nueva urbanizacin del Bulevard del Pla,
surgida de la adecuacin de la infraestructura ferroviaria de la
nueva lnea 2 del tranva en Alicante (ingeniera ferroviaria urbanizacin), o el desarrollo constructivo de las 11 hectreas
del Sector de las Casernas de Sant Andreu en Barcelona, proyectado por Manuel de Sol Morales.

No cal enumerar-los tots, ja que han estat difosos en moltes


publicacions dEsteyco, per el que sevidencia de la nostra
experincia real en tot aquest temps de collaboraci s
lamplificaci possible del camp dactuaci dels arquitectes
i larquitectura en el mn de lenginyeria, no duna manera
invasiva, sin com una aportaci de coneixements per tal de
millorar, fins on sigui possible, la qualitat dobres i projectes de fort impacte social i territorial. s una demanda
social i professional.

No hace falta enumerarlos todos, puesto que ya se han difundido en muchas publicaciones de Esteyco, pero lo que se evidencia de nuestra experiencia real en todo este tiempo de
colaboracin es la amplificacin posible del campo de actuacin de los arquitectos y la arquitectura en el mundo de la
ingeniera, no de una forma invasiva, sino como una aportacin de conocimientos para mejorar, hasta donde sea posible,
la calidad de obras y proyectos de fuerte impacto social y
territorial. Es una demanda social y profesional.

63

VIATJAR
V I A J A R

Els anys dexperincia acumulada participant en treballs de


despatx desenvolupats dins dEsteyco han estat una gran font
dassimilaci de nous coneixements. El treball multidisciplinari i la gran varietat de problemtiques i dincidncies que
es veuen passar, de projectes i obres variats en els quals hem
participat, ens han proporcionat una base slida per afrontar
amb seguretat projectes amb camps molt desconeguts per a
un arquitecte. No sent especialista en cap mbit concret, el
primer que cal assimilar s el fet de ser conscient dels graus
de llibertat que necessiten les diferents disciplines que formen un projecte dinfraestructures en el seu desenvolupament al llarg del temps.

Los aos de experiencia acumulada participando en trabajos


de despacho desarrollados dentro de Esteyco han sido una
gran fuente de asimilacin de nuevos conocimientos. El trabajo multidisciplinar y la gran variedad de problemticas y de
incidencias que se ven pasar, en los variados proyectos y obras
en las que hemos participado, nos han proporcionado una slida base para afrontar con seguridad proyectos en campos muy
desconocidos para un arquitecto. No siendo especialista en
ningn mbito concreto, lo primero que hay que asimilar es
el hecho de ser consciente de los grados de libertad que necesitan las diferentes disciplinas que forman un proyecto de
infraestructuras en su desarrollo a lo largo del tiempo.

La possibilitat de disposar de suport continuat per part dels


enginyers, ja sigui en qestions de tipologia estructural o
caracterstiques especfiques dun traat, o de qualsevol
tema daltres especialitats, s una garantia per avanar en
els projectes amb seguretat, incorporant a la vegada certa
flexibilitat que permeti la compatibilitat de les directrius
principals amb els aspectes tcnics especfics que shi van
incorporant successivament.

La posibilidad de disponer de apoyo continuado por parte de


ingenieros, ya sea en temas de tipologa estructural o de
caractersticas especficas de un trazado, o de cualquier tema
de otras especialidades, es una garanta para avanzar en los
proyectos con seguridad, incorporando a la vez cierta flexibilidad que permita la compatibilidad de las directrices principales con los aspectos tcnicos especficos que se van incorporando a ellos sucesivamente.

Venint del mn de larquitectura, i com s natural, sempre


hem intentat aplicar la manera de projectar de larquitecte
a uns projectes dinfraestructures que en la majoria dels
casos tenen uns procediments de desenvolupament gens
assimilables. Duna manera molt elemental, podrem dir
que en els projectes arquitectnics, des del moment de
lencrrec fins al lliurament del projecte constructiu tot els
passos intermedis sn reversibles. El carcter executiu dun
projecte s fixat en un punt on tot respon a una idea global
de lautor. La volumetria, les plantes i les faanes, les estruc-

Viniendo del mundo de la arquitectura, y como es natural,


siempre hemos intentado aplicar la forma de proyectar del
arquitecto a unos proyectos de infraestructuras que, en la
mayora de los casos, tienen unos procedimientos de desarrollo
nada asimilables. De una manera muy elemental, podramos
decir que en los proyectos arquitectnicos, desde el momento
del encargo hasta la entrega del proyecto constructivo, todos
los pasos intermedios son reversibles. El carcter ejecutivo de
un proyecto se fija en un punto donde todo responde a una idea
global del autor. La volumetra, las plantas y las fachadas, las
65

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

tures, les installacions i els acabats responen a un concepte


global, o almenys aquesta s la intenci.

estructuras, las instalaciones y los acabados responden a un


concepto global, o al menos sa es la intencin del proyectista.

En els projectes denginyeria, especficament dobres lineals,


els diferents etapas dels projectes, estudi informatiu, projecte de traat i projecte constructiu, van fixant irreversiblement aspectes fonamentals, sense tenir necessriament un fil
per seguir que no sigui el de la funcionalitat, demanada per
un plec de bases, o ladequaci als diferents requeriments
administratius. Per al redactor dun projecte constructiu, tornar enrere per variar decisions preses en un estudi informatiu
redactat, normalment, per una altra enginyeria, s generalment inviable.

En los proyectos de ingeniera, especficamente de obras


lineales, las diferentes etapas de un proyecto, estudio
informativo, proyecto de trazado y proyecto constructivo, van
fijando irreversiblemente aspectos fundamentales, sin tener
necesariamente un hilo para seguir que no sea el de la
funcionalidad requerida por un pliego de bases o la adecuacin
a los diferentes requerimientos administrativos. Para el redactor
de un proyecto constructivo, volver atrs para variar decisiones
tomadas en un estudio informativo redactado normalmente por
otra ingeniera es generalmente inviable.

Per tant, en afrontar els passos inicials en aquest tipus


dobres cal tenir una visi global, formada a partir de
lanlisi de tots els condicionants tcnics, socials, administratius, etc. que hi poden influir, i aix s bsic per trobar un
cam o una idea de projecte que respongui de manera adequada a tots aquests passos.

Por lo tanto, al afrontar los pasos iniciales en este tipo de


obras hay que tener una visin global formada a partir del
anlisis de todos los condicionantes tcnicos, sociales, administrativos, etc. que pueden influir, y eso es bsico para
encontrar un camino o una idea de proyecto que responda de
forma adecuada a todos ellos.

Si parlem dobres lineals, viries o ferroviries, on la implantaci del traat i les estructures associades sn aspectes decisius, lelecci correcta de les caracterstiques especfiques i la
complementarietat dambdues condicionar de manera definitiva el resultat final del projecte.

Si hablamos de obras lineales, viarias o ferroviarias, donde el


encaje del trazado y las estructuras asociadas son aspectos
decisivos, la eleccin correcta de las caractersticas especficas
y la complementariedad de ambas condicionar definitivamente el resultado final del proyecto.

Es percep sovint, en el mn de lenginyeria dinfraestructures


viries, una clara divisi davant daquestes dues especialitats.
Lespecificitat de cadascuna fa que, generalment, els projectes de ponts, viaductes i altres obres de fbrica siguin
resolts per especialistes estructurals, que en la majoria dels

Se percibe a menudo, en el mundo de la ingeniera de infraestructuras viarias, una clara divisin entre estas dos especialidades. La especificidad de cada una hace que, generalmente,
los proyectos de puentes, viaductos y otras obras de fbrica
sean resueltos por especialistas estructurales, que en la mayo-

66

V I AT J A R / V I A J A R

casos no tenen cap participaci o influncia a lhora de


decidir temes de traat desenvolupats per altres especialistes, que treballen amb parmetres de seguretat, pendents,
velocitat, radis...

ra de los casos no tienen ninguna participacin o influencia


a la hora de decidir temas de trazado desarrollados por otros
especialistas que trabajan con parmetros de seguridad, pendientes, velocidad, radios

No sempre s aix, per molta de la nostra realitat construda ho testimonia. Es poden apreciar molt sovint grans esforos esttics, tcnics i econmics en estructures de traats viaris que, a la vegada, abandonen completament la resoluci de
lencaix topogrfic o el modelat de lentorn afectat. Limpacte
visual provocat per un traat generalment s molt ms evident, per lafecci o integraci en un territori, que el de les
estructures que afecten entorns ms limitats. Finalment, alg
ha de decidir, en un estadi inicial dun projecte, com ha de
ser un traat, la implantaci topogrfica que respongui ms
b al territori, decidir on han de ser les estructures i si sn
necessries, la seva tipologia, la posici, la proporci en relaci amb lentorn, els acabats...

No siempre es as, pero gran parte de nuestra realidad construida lo atestigua. Pueden apreciarse muy a menudo grandes
esfuerzos estticos, tcnicos y econmicos en estructuras de trazados viarios que, al mismo tiempo, se olvidan completamente
de la resolucin del encaje topogrfico o el modelado del entorno afectado. El impacto visual provocado por un trazado es
generalmente mucho ms evidente, por la afeccin o integracin
en un territorio, que el de las estructuras que afectan a entornos
ms limitados. Finalmente, alguien debe decidir, en un estadio
inicial de un proyecto, cmo debe ser un trazado, la implantacin topogrfica que mejor responda al territorio, decidir dnde
deben estar las estructuras y si son necesarias, su tipologa, la
posicin, la proporcin en relacin al entorno, los acabados

La visi de conjunt i la sensibilitat respecte al territori on


simplanten les infraestructures sn condicions bsiques que ha
de complir qualsevol professional que desenvolupi aquests projectes. Potser s per aix, i com a part de la formaci denginyers
assimilats, que sens va plantejar la possibilitat de fer viatges
destudi recorrent les xarxes viries i ferroviries dEuropa:
Frana, Alemanya, Blgica, Holanda, Sussa, Itlia, ustria...,
per tal de recollir les impressions de les infraestructures existents i, sobretot, de les noves que shi estaven construint.

La visin de conjunto y la sensibilidad respecto al territorio


donde se implantan las infraestructuras son condiciones bsicas
que debe cumplir cualquier profesional que desarrolle estos proyectos. Quiz es por ello, y como parte de la formacin de ingenieros asimilados, por lo que se nos plante la posibilidad de realizar viajes de estudio recorriendo las redes viarias y ferroviarias de
Europa: Francia, Alemania, Blgica, Holanda, Suiza, Italia,
Austria, para recoger impresiones de las infraestructuras existentes y, sobre todo, de las nuevas que se estaban construyendo.

Els viatges, sempre per carretera, consistien en recorreguts de


fins a 3.000 km travessant les variades xarxes viries dels
diferents pasos en continutat: autopistes, carreteres secun-

Los viajes, siempre por carretera, consistan en recorridos de


hasta 3.000 kilmetros cruzando diferentes redes viarias de
los diversos pases: autopistas, carreteras secundarias, vas
67

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

dries, vies locals i, fins i tot, camins. Els viatges tenien la


missi principal danar descobrint tot el que sha fet en matria dinfraestructures per Europa, totes les tipologies
destructures, els acabats, la implantaci en el territori, la
senyalitzaci, les rees de serveis, edificacions de manteniment, etc., i recollir-ho en documentaci visual, imatges i
vdeo, perqu desprs tothom, a Esteyco, en pogus participar. De la informaci recollida sen van fer diferents difusions: per a publicacions internes, amb la finalitat de compartir coneixements, per a la divulgaci de suport a
lAdministraci, per a la realitzaci de guies metodolgiques
en temes especfics, conferncies i, sobretot, com a suport real
a lhora de proposar noves solucions en els projectes.

locales e incluso caminos. Los viajes tenan el objetivo principal de ir descubriendo todo lo que se ha hecho en materia
de infraestructuras por Europa, tipologas de estructuras, acabados, implantacin en el territorio, sealizacin, reas de
servicio, edificaciones de mantenimiento, etc., y recopilarlo
en documentacin visual, imgenes y vdeo, para que posteriormente en Esteyco todos pudieran conocerlo. De la informacin recogida se realizaron diferentes difusiones: para
publicaciones internas, con la finalidad de compartir conocimientos, para la divulgacin de apoyo a la Administracin,
para la realizacin de guas metodolgicas en temas especficos, conferencias y, sobre todo, como apoyo real a la hora de
proponer nuevas soluciones en los proyectos.

Els viatges els fiem arquitectes, en Paco Navarro i jo, cap


enginyer, i per tant, la mirada sobre les coses i la valoraci
que sen feia era des de la visi que pot tenir un arquitecte
que no t coneixements especfics de cada matria. Per crec
que el ms important, i el que en el fons ens ha donat un criteri ms til, ha estat, sens dubte, aquesta visi global, quasi
una visi de passada. Lobservaci de gran quantitat de tipologies diferents de carreteres i destructures, de visions paisatgstiques a lentorn de les carreteres, de les diferents solucions per a un mateix plantejament, de la possibilitat de
comparaci immediata duna amb la segent, ha resultat un
mtode de coneixement molt efica.

Los viajes los realizbamos arquitectos, Paco Navarro y yo,


ningn ingeniero, y por consiguiente la mirada sobre las
cosas y la valoracin que hacamos era desde la visin que
puede tener un arquitecto que no tiene conocimientos especficos de estas materias. Pero creo que lo importante, y lo
que en el fondo nos ha dado un criterio ms til, ha sido, sin
duda, esa visin global, casi una visin de pasada. La observacin de gran cantidad de tipologas diferentes de carreteras
y estructuras, de paisajes en el entorno de las carreteras, de
diferentes soluciones para un mismo planteamiento, de la
posibilidad de comparacin inmediata de una con la siguiente, ha resultado un mtodo de conocimiento muy eficaz.

Potser era una mirada superficial, en el sentit que lobjectiu no


era analitzar a fons totes les situacions vistes i contrastar-les
segons la normativa especfica de cada pas, sin obtenir un
criteri propi per poder qualificar les actuacions sempre amb
una visi de conjunt.

Puede que fuera una mirada superficial, en el sentido de que


el objetivo no era analizar a fondo todas las situaciones vistas
y contrastarlas segn la normativa especfica de cada pas,
sino obtener un criterio propio para poder calificar las actuaciones siempre con una visin de conjunto.

70

V I AT J A R / V I A J A R

Experimentar realment tot el ventall de solucions que fins ara


havem conegut noms per mitj de llibres i revistes ens va
donar una visi molt til per afrontar amb confiana els primers passos de decisi en els projectes. Conixer de primera
m la qualitat de la construcci i els excessos de disseny a
Frana, la racionalitat de les estructures i les autovies a
Alemanya, la sensibilitat i la cura en la implantaci de traats en zones de muntanya a Sussa o a ustria dna un fons
de coneixements que han estat bsics per afrontar la nostra
aportaci professional en projectes daquestes caracterstiques
al nostre pas.

Experimentar realmente todo el abanico de soluciones que


hasta entonces habamos conocido solamente a travs de
libros y revistas nos dio una visin muy til para afrontar con
confianza los primeros pasos de decisin en los proyectos.
Apreciar de primera mano la calidad de la construccin y los
excesos de diseo en Francia, la racionalidad de las estructuras y autovas en Alemania, la sensibilidad y el cuidado en la
implantacin de trazados en zonas de montaa en Suiza o
Austria, da un fondo de conocimientos que han sido bsicos
para afrontar nuestra aportacin profesional en proyectos de
esas caractersticas en nuestro pas.

En arribar dels viatges, la discussi i els comentaris dels


enginyers especialistes acabaven de donar la visi exacta de
cada tema. Alguna soluci que ens semblava modlica potser
era inviable aqu, aquella estructura tan slida i ben construda potser no era tan ben triada com a tipologia estructural
per a aquell lloc, un tram daquell traat que evitava un
impacte a lentorn potser no tenia el radi de curvatura adequat. Per el que realment era important era obtenir la imatge global, la visi general com el marc on shan anat implementant les diferents especialitats.

Al llegar de los viajes, la discusin y los comentarios con los


ingenieros especialistas terminaban de dar la visin exacta de
cada tema. Alguna solucin que nos pareca modlica quiz era
inviable aqu, aquella estructura tan slida y bien construida a
lo mejor no estaba tan bien escogida como tipologa estructural para aquel lugar, un tramo de ese trazado que evitaba un
impacto en el entorno puede que no tuviera el radio de curvatura adecuado. Pero lo realmente importante era obtener la
imagen global, la visin general, como el marco donde se han
ido implementando las diferentes especialidades.

s necessari tenir una visi ms enll del que delimita la normativa prpia, entendre el que es fa en altres llocs en situacions similars, tenir marge per resoldre els traats en implantacions complexes, on la normativa o el costum de fer provocaria afeccions irreparables al territori.

Es necesario tener una visin ms all de lo que delimita la normativa propia, conocer lo que se realiza en otros lugares en
situaciones similares, tener margen para resolver los trazados
en emplazamientos complejos, donde la normativa o la costumbre de hacer provocaran afecciones irreparables al territorio.

Sempre he tingut una sensaci concreta, crec que compartida


amb en Paco, en tornar de cadascun daquests exhaustius
viatges, i fent la comparaci amb ulls crtics amb les actua-

Siempre he tenido una sensacin concreta, creo que compartida con Paco, al volver de cada uno de esos exhaustivos viajes y
hacer la comparacin con ojos crticos con las actuaciones espa71

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

cions espanyoles en matria dinfraestructures. s molt poc


com veure, en aquests pasos, projectes dautovies, carreteres o fins i tot camins mal encaixats en el territori o mal mantinguts. No em refereixo noms a la qesti ms especfica
del traat, sin tamb als entorns de lobra, el que no veu
lusuari de la via per s lhabitant de lentorn. Els talussos,
els espais residuals, les installacions prpies de la via, els
camins de reposici, els serveis complementaris, tot t el
mateix grau de qualitat que la via mateix. La cura en el remodelat topogrfic dels desmunts i els terraplens propis de
lobra, les plantacions darbrat o revegetaci, la correcta
implantaci de la vialitat complementria, les mesures de
limitaci dels impactes visuals i acstics, sn temes que semblen tractats amb un grau molt alt de comproms amb el
territori i amb gran qualitat constructiva en lobra.

olas en materia de infraestructuras. Es muy poco comn ver


en esos pases proyectos de autovas, carreteras o incluso caminos mal encajados en el territorio o mal mantenidos. Me refiero no slo a la cuestin ms especfica del trazado, sino tambin a los entornos de la obra, lo que no ve el usuario de la va
pero s el habitante del entorno. Los taludes, los espacios residuales, las instalaciones propias de la va, la reposicin de
caminos, los servicios complementarios, todo tiene el mismo
grado de calidad que la propia va. El cuidado en la remodelacin topogrfica de los desmontes y los terraplenes propios de
la obra, las plantaciones de arbolado o revegetacin, la correcta implantacin de la vialidad complementaria, las medidas de
limitacin de los impactos visuales y acsticos son temas que
parecen tratados con un grado muy elevado de compromiso
con el territorio y con gran calidad constructiva en la obra.

Laltra diferncia evident s el grau de manteniment posterior de les infraestructures. No noms es conserva en perfecte estat la mateixa calada o els elements de seguretat,
sin tamb les plantacions, els talussos, la netedat de les
cunetes i les mitjanes, els elements estructurals, els espais
interns dels enllaos, les rees de descans... Ens posvem
sota els ponts per fotografiar els neoprens dels viaductes o
els desguassos dels taulers, i constatvem gaireb sempre
que el nivell constructiu i dacabats era com el de
ledificaci. El manteniment de les plantacions s un altre
fet diferencial evident. Recordo un tram nou del TGV
prop dEstrasburg, encara devien faltar uns anys per posarlo en servei, no hi havia ni les vies, per els talussos estaven tots densament plantats darbrat. Quan hi vam tornar,
uns anys ms tard, ja amb el tram en servei, all era un
bosc consolidat.

La otra diferencia evidente es el grado de mantenimiento posterior de las infraestructuras. No solamente se conservan en
perfecto estado la propia calzada o los elementos de seguridad, sino tambin las plantaciones, los taludes, la limpieza de
las cunetas y las medianas, los elementos estructurales, los
espacios internos de los enlaces, las reas de descanso Nos
situbamos bajo los puentes para fotografiar los neoprenos de
los viaductos o los desages de los tableros, y constatbamos
casi siempre que el nivel constructivo y de acabados era como
el de edificacin. El mantenimiento de las plantaciones es
otro hecho diferencial evidente. Recuerdo un tramo nuevo
del TGV cerca de Estrasburgo, todava faltaran unos aos
para ponerlo en servicio, no haba ni las vas, pero los taludes
estaban todos densamente plantados de arboleda. Cuando
volvimos unos aos ms tarde, ya con el tramo en servicio,
eso ya era un bosque consolidado.

72

V I AT J A R / V I A J A R

En un vessant dun congost molt estret de la via que enllaa Innsbruck amb el Voralberg, a ustria, acabaven de fer
el desdoblament duns tnels, lobra gaireb acabada ja
tenia les boques de sortida completament integrades amb la
topografia restituda. Tot el vessant de la muntanya estava
obert fins a uns cent metres amunt, en un tram dalmenys
cinc-cents metres. Estaven restituint limmens tals amb
tota classe de sistemes: peces de formig plantables a baix,
malles ancorades a la part mitjana, bandes destaques i
escossells ms amunt. Laparena era duna obra de ms
importncia en abast i pressupost que les mateixes boques
del tnel. Al cap duns anys, vam reconixer el lloc per
lestructura de les boques, perqu el vessant restitut era
indistingible de la resta de la muntanya original. Ho recordo sempre que circulo pel coll de la Panadella, entre
Igualada i Cervera, per la nova A2.

En una ladera de un desfiladero muy estrecho de la va que


enlaza Innsbruck con Voralberg, en Austria, acababan de
hacer el desdoblamiento de unos tneles, la obra casi terminada tena ya las bocas de salida completamente integradas
con la topografa restituida. La ladera de la montaa estaba
abierta unos cien metros de altura, en un tramo de casi quinientos metros. Estaban restituyendo el inmenso talud con
toda clase de sistemas: piezas de hormign plantables abajo,
mallas ancladas en la parte media, bandas de estacas y alcorques ms arriba. La apariencia era de una obra de ms importancia en alcance y presupuesto que las propias bocas del
tnel. Al cabo de unos aos, reconocimos el lugar por la
estructura de las bocas, ya que la ladera restituida era indistinguible del resto de la montaa original. Lo recuerdo siempre que circulo por el collado de Panadella, entre Igualada y
Cervera, por la nueva A2.

La influncia daquest aprenentatge per observaci, lent per


continuat, queda tan assimilat que modifica la percepci que
es t de moltes coses que podrien no tenir una relaci directa amb la professi. En els viatges particulars, per exemple,
canvia la manera dobservar els llocs recorreguts. Abans era
una observaci noms paisatgstica, ara s una visi ms crtica, dentendre cada element en el seu lloc i en el fons, de
recopilaci de noves imatges i solucions.

La influencia de este aprendizaje por observacin, lento pero


continuado, queda tan asimilado que modifica la percepcin
que se tiene de muchas cosas que podran no tener una relacin directa con la profesin. En los viajes particulares, por
ejemplo, cambia la forma de observar los lugares recorridos.
Antes era una observacin solamente paisajstica, ahora es una
visin ms crtica, de entender cada elemento en su lugar y en
el fondo, de recopilacin de nuevas imgenes y soluciones.

De la primera vegada que vaig circular per les autopistes


americanes, molt abans dentrar en aquest mn de
lenginyeria, no recordo res especfic que em crids latenci,
excepte lamplitud, la circulaci a baixa velocitat i la sensaci de llibertat. Anys desprs, quan hi vaig tornar tot era
fotografiable, les autopistes sense tanques, les inacabables

De la primera vez que circul por las autopistas americanas,


mucho antes de entrar en este mundo de la ingeniera, no
recuerdo nada especfico que me llamara la atencin, excepto
la amplitud, la circulacin a baja velocidad y la sensacin de
libertad. Aos despus, cuando volv, todo era fotografiable,
las autopistas sin vallas, las rectas interminables, los mlti73

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Tumbleweed i Russian thistle sn alguns dels noms daquesta planta, smbol de lOest americ. Mentre roden sobre les carreteres desrtiques, fan el millor que saben fer, dispersar les 250.000 llavors que pot arribar a transportar una sola planta. A la tardor, quan la planta est madura i seca, una capa especial de cllules de la tija faciliten el seu despreniment de larrel i el viatge
comena de nou.
Tumbleweed y Russian thistle son algunos de los nombres que recibe esta planta, smbolo del Oeste americano. Mientras ruedan
sobre las carreteras desrticas, hacen lo que mejor saben, dispersar las 250.000 semillas que puede llegar a transportar una sola planta. En otoo, una vez que la planta est madura y seca, una capa especial de clulas en el tallo facilita su desprendimiento de la raz
y el viaje comienza de nuevo.

74

V I AT J A R / V I A J A R

rectes, les mltiples barreres de seguretat, els asfalts acolorits, els impressionants truck stops, els recursos per integrar els
traats en el territori, les scenic roads...

ples tipos de barreras de seguridad, los asfaltos coloreados, los


impresionantes truck stops, los recursos para integrar los trazados en el territorio, las scenic roads

Sortint de Las Vegas, en ple desert, una ventada fa rodar els


tumbleweeds, uns arbusts esfrics secs, que travessen
lautopista a tota velocitat. Nhi ha de totes mides i no sembla que representin cap perill, per lescs trnsit. s una
imatge de pellcula, un condiment necessari per experimentar la sensaci dimmensitat del desert, dun lloc sense lmits.
Noms cal apartar-se en qualsevol punt i parar en un voral en
ple desert per fotografiar lescena: camions lluents de gran
tonatge circulant a tota velocitat sn els nics que no compleixen els lmits i multitud daquells arbustos travessant
les calades i perdent-se i enganxant-se entre els cactus del
desert. Vaig pensar en aquell moment que aquella imatge,
com de reclam turstic, no hauria estat possible si lautopista
hagus estat completament tancada amb xarxes, i que potser
ni tan sols hagussim pogut parar, si hagus estat delimitada
per barreres metlliques.

Saliendo de Las Vegas, en pleno desierto, una ventolera hace


rodar los tumbleweeds, unos arbustos esfricos secos, que cruzan
la autopista a toda velocidad. Los hay de todos los tamaos y
no parecen representar ningn peligro, por el escaso trnsito.
Es una imagen de pelcula, un condimento necesario para
experimentar la sensacin de inmensidad del desierto, de un
lugar sin lmites. Slo hay que apartarse en cualquier punto y
parar en un arcn en pleno desierto para fotografiar la escena:
camiones relucientes de gran tonelaje circulando a toda velocidad son los nicos que no cumplen los lmites y multitud
de esos arbustos cruzando las calzadas y perdindose y enganchndose entre los cactus del desierto. Pens en ese momento
que esa imagen, como de reclamo turstico, no habra sido
posible si la autopista hubiera estado completamente cerrada
con malla, y que quiz ni tan slo hubisemos podido parar si
hubiera estado delimitada por barreras metlicas.

A vegades cal entendre que hi ha dhaver un comproms entre


les preexistncies del territori i la funcionalitat de la via que
shi ha dimplantar. La integraci no vol dir necessriament
obres complementries o de restituci posterior, sin projectar els traats intentant que el territori funcioni com ho feia
abans. En tot aix hi hauria moltes coses extrapolables a
lhora de pensar en la manera dimplantar autopistes escniques
en les planries de la Manxa o els Monegres.

A veces hay que entender que debe haber un compromiso entre


las preexistencias del territorio y la funcionalidad de la va que
hay que implantar en l. La integracin no significa necesariamente obras complementarias o de restitucin posterior, sino
proyectar los trazados intentando que el territorio funcione
como lo haca antes. En todo ello habra muchas cosas extrapolables en el momento de pensar en la forma de implantar autopistas escnicas en las llanuras de La Mancha o en los Monegros.

Lautopista en viaducte del Brennerpass, entre Innsbruck i la


frontera italiana, s un cas similar. Una construcci tan aut-

La autopista en viaducto del Brennerpass, entre Innsbruck y


la frontera italiana, es un caso similar. Una construccin tan
75

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Implantaci del traat vorejant els vessants de les valls de lautopista del Brenner a la frontrera entre Itlia i ustria.
Implantacin del trazado ajustado al contorno de las laderas del valle en la autopista del Brenner en la frontera entre Italia y Austria.

76

V I AT J A R / V I A J A R

noma respecte a lentorn perd gran part del seu impacte pel
fet danar resseguint en parallel les ondulacions dels vessants de la muntanya, sense tocar-la, i de respectar estrictament la vegetaci preexistent. Si se surt daquesta autopista
volada de sis carrils i es recorren les carreteres secundries
que enllacen els pobles de la vall, en molts trams el viaducte es fa gaireb imperceptible.

autnoma respecto al entorno pierde gran parte de su impacto por el hecho de ir recorriendo en paralelo las ondulaciones
de las laderas de la montaa, sin tocarla, y respetar estrictamente la vegetacin preexistente. Si se sale de la autopista
volada de seis carriles y se recorren las carreteras secundarias
que enlazan los pueblos del valle, en muchos tramos el viaducto se hace casi imperceptible.

Coses de tan petita escala com canviar el material duna


barrera de seguretat poden suposar un canvi molt significatiu en la percepci duna carretera en el paisatge. s curis
adonar-se que en la majoria danuncis de cotxes amb eslgans del tipus Tagrada conduir? o Sent la llibertat... estan
filmats en autopistes que travessen grans espais o en carreteres revirades, i gaireb mai no hi surten barreres laterals o
de seguretat.

Cosas de tan pequea escala como cambiar el material de una


barrera de seguridad pueden suponer un cambio muy significativo en la percepcin de una carretera en el paisaje. Es
curioso darse cuenta de que la mayora de anuncios de coches
con eslganes del tipo Te gusta conducir? o Siente la libertad
estn filmados en autopistas que atraviesan grandes espacios
o en carreteras sinuosas, y casi nunca salen barreras de seguridad o guardarrales.

Enmig dun tram desrtic de Utah, la carretera travessava


unes muntanyes de terreny rogenc. No era cap parc ni cap
lloc especialment escnic, per alg shavia preocupat de
substituir lasfalt negre per un de marrons i les habituals
tanques galvanitzades de seguretat per unes altres idntiques,
per dacer corten.

En medio de un tramo desrtico de Utah, la carretera atraviesa unas montaas de terreno rojizo. No se trata de ningn parque ni de ningn lugar especialmente escnico, pero alguien se
haba preocupado de sustituir el asfalto negro por uno marrn
y las comunes biondas galvanizadas de seguridad por otras
idnticas pero de acero corten.

77

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

Tanca flexible dacer corten a una carretera del sud dEstats Units.
Barrera flexible de acero corten en una carretera del sur de Estados Unidos.

78

E N T R E

INGENIEROS

V I AT J A R / V I A J A R

Illuminaci de la galeria del tnel de Laerdsdal a Noruega.


Iluminacin de la galera del tnel de Laerdsdal en Noruega.

79

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

Passarella metllica mnima per travessar lmplia llera del riu Kali Gandaki al Nepal.
Pasarela metlica mnima para atravesar el amplio cauce del rio Kali Gandaki en Nepal.

80

E N T R E

INGENIEROS

V I AT J A R / V I A J A R

Treballadors indis asfaltant una carretera al Ladakh. La grava petita la fan les dones trencant manualment la pedra extreta a cop de
pic, lasfalt es fon amb foc i els homes lextenen manualment amb pales.
Trabajadores indios asfaltando una carretera en Ladakh. Las mujeres obtienen la gravilla machacando manualmente la piedra extrada
a pico. El asfalto se funde en hogueras y los hombres lo extienden manualmente con palas.

81

E L S
L O S

P R O J E C T E S
I N A C A B A T S
P R O Y E C T O S I N A C A B A D O S

Des de larquitectura, el projecte sentn com leina de transmissi dun obra dautor, que comena en les primeres idees
i croquis dibuixats i es va desenvolupant fins a formalitzar-se
en un document final, que ser el compendi de tot all que
shaur de construir fins a convertir-se en un obra acabada.
Una eina fonamental que permet a larquitectes transmetre
les seves idees fins als ltims detalls. No es com que lautor
deixi la seva obra en paper i delegui en un altre tcnic perqu
la desenvolupi. Diu Zumthor que el paper no s res fins que
lobra no est acabada. El sentit dautoria i de responsabilitat
sobre all que sha gestat fa que larquitecte vulgui estar present en tot el procs.

Desde la arquitectura, el proyecto se entiende como la herramienta de transmisin de una obra que el autor empieza en las
primeras ideas y croquis dibujados y va desarrollndose hasta
formalizarse en un documento final, que ser el compendio de
todo lo que deber construirse hasta convertirse en una obra
acabada. Una herramienta fundamental que permite al arquitecto transmitir sus ideas hasta los ltimos detalles. No es
comn que el arquitecto deje su obra en papel y delegue en
otro tcnico para que la desarrolle. Dice Zumthor que el papel
no es nada hasta que la obra no est terminada. El sentido de
autora y de responsabilidad sobre lo que se ha gestado hace
que el arquitecto desee estar presente en todo el proceso.

Lexperincia demostra que en lexecuci dels projectes sorgeixen situacions noves, canvis inesperats per qestions tcniques
o constructives, consultes per manca de definici, per optimitzaci de solucions o, simplement, per desitjos inesperats dels
clients. I la proximitat fsica i intellectual de lautor generalment soluciona aquestes contingncies redirigint el projecte en
la mateixa lnia que loriginal. No existeixen projectes infalibles i, per tant, s molt agosarat pensar que el resultat ser
lesperat o imaginat, quan es deixa tot en mans daltres.

La experiencia demuestra que en la ejecucin de los proyectos


surgen situaciones nuevas, cambios inesperados por cuestiones
tcnicas o constructivas, consultas por falta de definicin, por
optimizacin de soluciones o, simplemente, por deseos inesperados de los clientes. Y la proximidad fsica e intelectual del autor
solventa generalmente esas contingencias redirigiendo el proyecto en la misma lnea que el original. No existen proyectos infalibles y, por tanto, es muy atrevido pensar que el resultado ser
el esperado o imaginado cuando se deja todo en manos de otros.

En el mn de lenginyeria, en canvi, s habitual, i ltimament quasi normatiu per a moltes administracions, limitar el
seguiment de lautor dun projecte sobre la seva execuci.
Fins i tot incompatible!

En el mundo de la ingeniera, en cambio, es habitual y, ltimamente, casi normativo para muchas administraciones
limitar el seguimiento del autor de un proyecto sobre la ejecucin del mismo. Incluso incompatible!

Sigui per la dimensi de les obres o pels dilatats terminis de


tramitaci i execuci, o per la peculiar dinmica de les constructores, lautor fsic o jurdic dun projecte no s un convidat habitual en la seva execuci.

Sea por la dimensin de las obras o por los dilatados plazos de


tramitacin y ejecucin, o por la peculiar dinmica de las
constructoras, el autor fsico o jurdico de un proyecto no es
un invitado habitual en la ejecucin del mismo.
83

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

En els projectes dinfaestructures lineals, viries o ferroviries, s normal que una enginyeria faci els estudis informatius
dalternatives on es decideixen les qestions ms capitals del
futur projecte, una altra completament incomunicada amb la
primera faci el projecte constructiu i, finalment, una tercera
sigui contractada per fer una assistncia tcnica dun projecte en el qual no ha participat. No cal afegir que tot pot ser
ms complicat quan la constructora adjudicada es postula
com a nou projectista i presenta un projecte modificat.

En los proyectos de infraestructuras lineales, viarias o ferroviarias, es normal que una ingeniera haga el estudio informativo
de alternativas, donde se deciden cuestiones fundamentales del
futuro proyecto, otra sin relacin alguna con la primera haga el
proyecto constructivo y, finalmente, una tercera sea contratada
para realizar una asistencia tcnica de un proyecto en el que no
ha participado. No hace falta aadir que todo puede ser ms
complicado cuando la constructora adjudicataria se postula
como nuevo proyectista y presenta un proyecto modificado.

Madono que, amb els anys destar en aquesta dinmica


imparable, hem anat desenvolupant una manera de fer projectes que dalguna manera poguessin suportar aquesta situaci. Projectes inacabats, o alg en dir flexibles, on noms
sn acabades o intocables les decisions ms importants, i on
els detalls, que tamb hi sn ben definits, no sn lessencial
del resultat final. Fixar la proporci i la posici dun viaducte amb una decisi de traat, projectar un traat que sajusti
a la topografia i quedi travat pels enllaos previstos, disposar
la rasant ms adequada per criteris de visibilitat i bloquejarla amb elements estructurals, etc., sn recursos que es poden
fer servir quan ja es t la certesa que el projecte dalguna
manera canviar.

Me doy cuenta de que, con los aos de estar en esta dinmica imparable, hemos ido desarrollando una forma de hacer
proyectos que, de alguna manera, pudieran soportar esta
situacin. Proyectos inacabados, donde solamente estn fijadas e intocables las decisiones ms importantes y donde los
detalles, que tambin estn bien definidos, no son lo esencial
en el resultado final. Fijar la proporcin y la posicin de un
viaducto con una decisin de trazado, proyectar un trazado
que se ajuste a la topografa y quede encajado con los enlaces
previstos, disponer la rasante ms adecuada por criterios de
visibilidad y condicionarla con elementos estructurales, etc.,
son recursos que pueden utilizarse cuando se tiene la certeza
de que el proyecto de alguna manera cambiar.

Potser s un escut a la infravaloraci dels projectes ben acabats, a la poca importncia que es dna als detalls i a la necessitat de trobar un cam per fixar, si ms no, a la realitat alguna part dels projectes dibuixats.

Puede que sea un escudo a la infravaloracin de los proyectos


bien acabados, a la poca importancia que se da a los detalles
y a la necesidad de encontrar un camino para, al menos, ajustar a la realidad alguna parte de los proyectos dibujados.

Tamb s una idea romntica pensar que es deixa un projecte obert i mutable perqu els segents el millorin.

Tambin es una idea romntica pensar que se deja un proyecto abierto y mutable para que los siguientes lo mejoren.

84

E L S
L O S

C L I E N T S
C L I E N T E S

A part de laptitud i dedicaci dels seus autors, els projectes


sn tamb en bona part el resultat de lexigncia del client.

Aparte de la aptitud y la dedicacin de sus autores, los proyectos son


tambin, en buena parte, el resultado de la exigencia del cliente.

Diria que en el mn de lenginyeria el procs administratiu establert com a mecanisme per a lobtenci dun document final t un procediment poc enfocat a promoure projectes de qualitat. Es un procs molt segmentat i generalment amb intervinents cambiants en les diferents fases de
redacci dels projectes. Lestudi informatiu previ, el projecte de traat, el projecte constructiu i la direcci de
lobra sn habitualment executats per enginyeries diferents. I no perque no tinguin la capacitat per abordar tot
el procediment.

Dira que en el mundo de la ingeniera el proceso administrativo establecido como mecanismo para la obtencin de un
documento final tiene un procedimiento poco enfocado a
promover proyectos de calidad. Es un proceso muy fragmentado y generalmente con intervinientes cambiantes en las
diferentes fases de redaccin de los proyectos. El estudio
informativo previo, el proyecto de trazado, el proyecto constructivo y la direccin de la obra, habitualmente, son ejecutados por ingenieros diferentes. Y no porque no tengan la
capacidad para abordar todo el procedimiento.

En larquitectura aix no s gens habitual i lautor del projecte hi s present generalment fins la direcci de lobra. Aix
permet al client, a lautor i a tots els intervinents fer-se partceps de la concepci, el desenvolupament i la formalitzaci
del projecte i de lobra. I possibilita la reversibilitat de decissions prvies si el curs del projecte ho fa necessari.

En la arquitectura eso no es nada habitual y el autor del proyecto est presente generalmente hasta la direccin de la obra.
Esto permite al cliente, al autor y a todos los intervinientes ser
partcipes de la concepcin, desarrollo y formalizacin del
proyecto y de la obra. Y posibilita la reversibilidad de decisiones previas si el curso del proyecto lo hace necesario.

En lenginyeria dobres pbliques, aquest s un procs gens


com, encara que sempre hi ha heroiques excepcions tant en
el bndol dels projectistes com de les administracions. La
tendncia a lespecialitzaci fa derivar la figura de lautor del
projecte de creador conceptual, a ms aviat un responsable
administratiu del seu encrrec.

En la ingeniera de obras pblicas, ste es un proceso nada


comn, aunque siempre hay heroicas excepciones, tanto el
bando de los proyectistas como en el de las administraciones.
La tendencia a la especializacin hace derivar la figura del
autor del proyecto de creador conceptual a ms bien un responsable administrativo de su encargo.

Quin s el fil de guia que resta com a testimoni entre linici


i el final del procs?

Cul es el hilo conductor que queda como testimonio entre


el inicio y el final del proceso?

El projecte i el client.

El proyecto y el cliente.
85

A R Q U I T E C T E S

86

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

L A I G U A
E L
A G U A

D E
D E

M I L L A U
M I L L A U

Alg preguntava per lefecte Guggenheim-Bilbao, els arquitectes estrella i els edificis emblemtics que ltimament
apareixen a les nostres ciutats. Un fenomen actual que sembla formar part tamb dun fet turstic per aconseguir resituar les ciutats en un nou estatus cultural arquitectnic. Un
fenomen creixent i que sestn rpidament no noms en
grans capitals de pasos desenvolupats, sin tamb en qualsevol urbs o entorn en qu lobjectiu principal sigui la visibilitat meditica: cellers, seus corporatives, hotels
dautor...No s exclusiu de les obres darquitectura. A
Millau avui hi arriben milers de viatgers atrets per un viaducte, el pont de ms altura del mn.

Alguien preguntaba por el efecto Guggenheim-Bilbao, los


arquitectos estrella y los edificios emblemticos que ltimamente asombran en nuestras ciudades. Un fenmeno actual
que parece formar parte, tambin, de un hecho turstico para
conseguir resituar las ciudades en un nuevo estatus cultural
arquitectnico. Un fenmeno creciente y que se extiende
rpidamente, no slo en grandes capitales de pases desarrollados, sino tambin en cualquier urbe o entorno donde el
objetivo principal sea la visibilidad meditica: bodegas, sedes
corporativas, hoteles de autor No es exclusivo de las obras
de arquitectura. A Millau llegan hoy miles de viajeros atrados por un viaducto, el puente de mayor altura del mundo.

Fa pocs anys, en un viatge de reconeixement dautopistes


europees, vam passar per Millau, estaven acabats els trams
dautopista, excepte el viaducte que havia de travessar
lampla vall del Tarn. Vam passar de llarg per la ciutat.

Hace pocos aos, en un viaje de reconocimiento de autopistas europeas, pasamos por Millau. Estaban concluidos los tramos de autopista, excepto el viaducto que deba cruzar el
amplio valle del Tarn. Pasamos de largo por la ciudad.

Avui Millau s un final detapa ineludible. Tal vegada s per


laudcia tcnica, lespectacularitat de les imatges de les piles
sorgint de la boira, lescala imponent o la mquina meditica que segueix Norman Foster (malauradament, no tant el
seu autor enginyer, Michel Virlogeux), cosa que causa aquest
impacte social que arrossega fins all visitants de qualsevol
condici, que esperen veure ms aviat un monument, i no pas
un pont. Els habitants shan afanyat a convertir aquesta obra
denginyeria, abans que les seves gorges impressionants, les
coves i els pobles penjats, en el smbol ms cridaner de la seva
ciutat. En tots els indicadors hi ha la paraula viaduc, a les
botigues de records, a les tovalles dun sol s dels restaurants,
on es descriuen amb tot detall el procs constructiu i les
grans xifres, i fins i tot en les ampolles daigua.

Hoy Millau es un final de etapa ineludible. Quiz sea la audacia tcnica, la espectacularidad de las imgenes de las pilas surgiendo de la niebla, la imponente escala o la mquina meditica que sigue a Norman Foster (no tanto a su tambin autor
el ingeniero Michel Virlogeux), lo que causa ese impacto social
que arrastra hasta all a visitantes de cualquier condicin y que
esperan ver ms un monumento que un puente. Sus habitantes
se han apresurado a convertir esta obra de ingeniera, antes que
sus impresionantes gargantas, cuevas y pueblos colgantes, en el
smbolo ms llamativo de su ciudad. Est en todos los indicadores la palabra Viaduc, en las tiendas de recuerdos, en los manteles de usar y tirar de los restaurantes, donde se describe detalladamente el proceso constructivo y las grandes cifras, e incluso en las botellas de agua.
87

P R O J E C T E S
P R O Y E C T O S

Labast i el grau dintervenci com a arquitectes en els projectes ha


estat molt variable per la prpia diversitat dels encrrecs.

El alcance y el grado de intervencin como arquitectos en los proyectos ha sido muy variable por la propia diversidad de los mismos.

En les segents pgines es mostren alguns dels ms significatius


amb les idees principals que els han generat i els criteris que els han
fet evolucionar.

En las pginas siguientes se muestran algunos ejemplos significativos con las ideas principales que los han generado y los criterios que
han guiado su desarrollo.

PUENTE DE HIERRO A ZAMORA I PONT NOU A RODA DE TER

PUENTE DE HIERRO EN ZAMORA Y PONT NOU EN RODA DE TER

PASSARELLA A ABANDOIBARRA A BILBAO

PASARELA DE ABANDOIBARRA EN BILBAO

VIA PARC DE CALVI

VA PARQUE DE CALVI

RONDA DE CIRCUMVALLACI OEST A MLAGA

RONDA DE CIRCUNVALACIN OESTE EN MLAGA

URBANITZACI DEL VAPOR GRAN A TERRASSA

URBANIZACIN DEL VAPOR GRAN EN TARRASA

CONCURS PER LA SEU DE LAUTORITAT PORTURIA A BILBAO

CONCURSO PARA LA SEDE DE LA AUTORIDAD PORTUARIA EN BILBAO

APARCAMENT A ALCAL DE HENARES

APARCAMIENTO EN ALCAL DE HENARES

PASSARELLA DEL CAM DE SANTIAGO A LOGRONYO

PASARELA DEL CAMINO DE SANTIAGO EN LOGROO

TRAM FERROVIARI DALTA VELOCITAT A TOLOSA

TRAMO FERROVIARIO DE ALTA VELOCIDAD EN TOLOSA

ESTACI DE MATIKO A BILBAO

ESTACIN DE MATIKO EN BILBAO

TORRES DASCENSORS DAMETZOLA A BILBAO

TORRES DE ASCENSORES DE AMETZOLA EN BILBAO


89

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

Vista del pont rehabilitat amb la passarella afegida. El volads ampliat del Pont Nou de Roda de Ter.
Vista del puente rehabilitado con la pasarela aadida. El voladizo ampliado del Pont Nou de Roda de Ter.

90

INGENIEROS

PUENTE DE HIERRO A ZAMORA I PONT NOU A RODA DE TER


BARCELONA
PUENTE DE HIERRO EN ZAMORA Y PONT NOU EN RODA DE TER,
BARCELONA

Dentre les primeres intervencions com a arquitectes en lmbit


dels ponts, la rehabilitaci del Puente de Hierro sobre el riu
Duero a Zamora s el que representa ms b els inicis dun treball conjunt entre larquitectura i lenginyeria. Per part nostra,
una intervenci mnima, noms un lleuger volads amb un paviment de fusta i una protecci de vidre, penjat en el costat amb
les millors vistes sobre el riu i la ciutat.

Entre las primeras intervenciones como arquitectos en el mbito de los puentes, la rehabilitacin del Puente de Hierro sobre
el ro Duero en Zamora es el que representa mejor los inicios de
un trabajo conjunto entre arquitectura e ingeniera. Por nuestra
parte, una intervencin mnima, solamente un ligero vuelo con
un pavimento de madera y una proteccin de cristal, colgado en
el lado con mejores vistas sobre el ro y la ciudad.

Lestudi de crregues, lestat de lestructura metllica, les condicions imposades pel trnsit viari i la necessitat de protegir el
vianant van portar a substituir el tauler existent per una fina
llosa de formig lleuger, que, a ms, possibilitava laddici de
la passera per treure els vianants de la secci interior del pont.
Uns petits miradors pautats segons les piles del pont i la nova
illuminaci, distribuda seguint el ritme de lentramat
metllic, subratllen la nova presncia i aporten visibilitat de
nit. Una intervenci compatible amb la condici de monument protegit pel patrimoni histric i el carcter representatiu del pont per a la ciutat.

El estudio de cargas, el estado de la estructura metlica, las condiciones impuestas por el trnsito viario y la necesidad de proteger
al peatn llevaron a la sustitucin del tablero existente por una fina
losa de hormign ligero, que, adems, posibilitaba la adicin de
una pasarela para sacar a los peatones de la seccin interior del
puente. Unos pequeos miradores pautados segn las pilas del
puente y una nueva iluminacin distribuida siguiendo el ritmo del
entramado metlico subrayan el nuevo aspecto y aportan visibilidad de noche. Una intervencin compatible con la condicin de
monumento protegido por patrimonio y el carcter representativo
del puente para la ciudad.

Deu anys desprs, acabem dinaugurar una intervenci similar


sobre el Pont Nou de Roda de Ter. Calia ampliar la calada i les
voreres per adequar-se a les noves intensitats de trnsit i permetre el pas dels vianants en condicions ptimes de funcionalitat i
seguretat, mantenint la imatge del pont, ja assimilada com un
element propi de la faana oest de la vila.

Diez aos despus, acabamos de realizar una intervencin similar


sobre el Pont Nou de Roda de Ter. Haba que ampliar la calzada y
las aceras para adecuarse a las nuevas intensidades de trfico y permitir el paso de los peatones en condiciones ptimas de funcionalidad y seguridad, manteniendo la imagen del puente, ya asimilada como un elemento propio de la fachada oeste del pueblo.

El pont tenia una estructura molt malmesa per la degradaci del


formig, excepte en els arcs centrals. Es va plantejar una intervenci mesurada i coherent a lescala del pont: reforar els arcs
amb una llosa retirada del contorn visible i mantenir el cantell
aparent del tauler ampliat en la mateixa dimensi que lexistent.
Lespessor ms gran de la llosa en volads s afinat visualment
per lombra dels tres petits esglaons. Una intervenci important
en estructura i funcionalitat, per gens evident.

La estructura estaba muy deteriorada por la degradacin del hormign, excepto en los arcos centrales. Se plante una intervencin
mesurada y coherente con la escala del puente: reforzar los arcos
con una losa retirada del contorno visible y mantener el canto aparente del tablero ampliado en la misma dimensin que el existente. El mayor espesor de la losa en voladizo es afinado visualmente
por la sombra de tres pequeos escalones. Una intervencin
importante en estructura y funcionalidad, pero nada evidente.
91

A R Q U I T E C T E S

92

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

PASSARELLA DABANDOIBARRA, BILBAO


PASARELA DE ABANDOIBARRA, BILBAO

El concurs per a la nova passarella de la Universitat situada al


davant de ledifici de la Biblioteca de Deusto, a Bilbao, va ser un
dels primers treballs compromesos en el qual vam participar
com a arquitectes. Tenia la particularitat de ser restringit, amb
quatre participants, noms per a enginyeries. I lobjecte principal del concurs era una estructura de vuitanta metres de llum,
en un entorn urb en transformaci.

El concurso para la nueva pasarela de la Universidad situada


enfrente del edificio de la Biblioteca de Deusto, en Bilbao, fue
uno de los primeros trabajos comprometidos en los que participamos como arquitectos. Tena la particularidad de ser restringido, con cuatro participantes, slo para ingenieras. Y el objeto principal del concurso era una estructura de ochenta metros
de luz en un entorno urbano en transformacin.

Un paratge industrial immens, al mig de Bilbao i encara amb


algunes naus portuaries, ferralla escampada i els molls prcticament en dess. A laltre costat de la Ria, tota la faana contnua dedificis pblics i la Universitat. Al fons, com un decorat
momentani, la sofisticada estructura metllica, encara nua, del
Guggenheim en construcci. Vam imaginar qu necessitava
aquell lloc, segur que no calia res que compets amb el nou
Museu, tan a prop, sin ms aviat una estructura respectuosa
amb la Ria, tot estructura, sense artificis, per agosarada per la
seva esveltesa i en la implantaci.

Un paraje industrial inmenso, en medio de Bilbao y todava con


algunos tinglados portuarios, chatarra desperdigada y los muelles prcticamente en desuso. Al otro lado de la Ra, toda una
fachada continua de edificios pblicos y la Universidad. Al
fondo, como un decorado momentneo, la sofisticada estructura
metlica, todava desnuda, del Guggenheim en construccin.
Imaginamos lo que necesitaba ese lugar, seguros de que no haca
falta nada que compitiera con el nuevo Museo, tan cerca, sino
ms bien una estructura respetuosa con la Ra, todo estructura,
sin artificios, pero atrevida por su esbeltez y en su implantacin.

Des de el primer contacte amb la Ria vam pendre la decissi de


no interrompre la continutat de lestreta vorera del marge dret,
ni emmascarar amb els suports de la passarella la corba contnua del pla de laigua. La passarella podria volar sobre la Ria i
el passeig de vora fins a recolzar-se al podi de lampla escalinata
de la Universitat. Aprofitar una estructura daccs ja existent
com a estrep de la nova passera, alliberant tot lespai pblic en
contacte amb la Ria. La passarella es convertiria, fosa des de
linici amb laccs com a la Biblioteca, en un passads ms de
la Universitat.

Desde el primer contacto con la Ra tomamos la decisin de no


interrumpir la continuidad de la estrecha acera de la margen derecha, ni enmascarar con los soportes de la pasarela la curva continua
del plano del agua. La pasarela podra volar sobre la Ra y el paseo
de borde hasta apoyarse en el podio de la amplia escalinata de la
Universidad. Aprovechar una estructura de acceso existente como
estribo de la nueva pasarela, liberando todo el espacio pblico en
contacto con la Ra. La pasarela se convertira, fundindose desde
el inicio con el acceso comn a la Biblioteca, en un pasillo ms de
la Universidad.

Han passat quinze anys i els molls dAbandoibarra estan acabats, curullats dedificis, vials, parcs i objectes. Com plantejvem amb la nostra estructura, els marges no sn simtrics,
lespai que gaireb sobra en aquest costat esquerra es troba a faltar a laltra riba.

Han pasado quince aos y los muelles de Abandoibarra estn terminados, colmados de edificios, viales, parques y objetos. Como
plantebamos con nuestra estructura, las mrgenes no son simtricas, el espacio que casi sobra en este lado izquierdo se echa en falta
en la otra orilla.
93

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

En blau els dos corredors viaris prevists al PGOU de Calvi per al traat de lautovia.
En azul los dos corredores viarios previstos en el PGOU de Calvi para el trazado de la autova.

E N T R E

INGENIEROS

VIA PARC DE CALVI. MALLORCA


VIA PARQUE DE CALVI, MALLORCA

La carretera C-719, que uneix els nuclis de Palmanova i Peguera,


al municipi de Calvi, suporta actualment un dels trnsits de ms
intensitat de lilla de Mallorca, amb ms de 30.000 vehicles/dia i
amb puntes horries de fins a 3.500 vehicles/hora. La presncia
denllaos i connexions a nivell en la carretera actual t com a
conseqncia, a ms duna reducci important de la capacitat i la
fludesa del trnsit, un alt nivell daccidentalitat.

La carretera C-719, que une los ncleos de Palmanova y Peguera,


en el municipio de Calvi, soporta actualmente uno de los trficos
de mayor intensidad de la isla de Mallorca, con ms de 30.000
vehculos/da y con puntas horarias de hasta 3.500 vehculos/hora.
La presencia de enlaces y conexiones a nivel en la actual carretera
tiene como consecuencia, adems de una importante reduccin de
la capacidad y la fluidez del trfico, un alto nivel de accidentalidad.

Lamenaa duna soluci trgica per al municipi, que ja shavia


apuntat en el Pla General dOrdenaci Urbana, consistia en la
construcci duna autopista en un nou corredor traat a travs de
zones boscoses i rees agrcoles preservades i allunyat dels nuclis
existents, que pateixen, actualment, una situaci viria obsoleta
i amb una capacitat clarament insuficient.

La amenaza de una solucin trgica para el municipio, ya apuntada en el Plan General de Ordenacin Urbana, consista en la
construccin de una autopista en un nuevo corredor trazado a
travs de zonas boscosas y reas agrcolas preservadas, alejado de
los ncleos existentes, que padecen en la actualidad una situacin viaria obsoleta y con capacidad claramente insuficiente.

El repte proposat per lAjuntament de Calvi era intentar projectar


una alternativa tcnicament equiparable a lautopista proposada,
per traada dins del corredor viari existent, ocupat per la carretera
C-719, que enllaa els nuclis habitats i les urbanitzacions. Aquesta
alternativa permetria, a ms, el traat daltres xarxes de mobilitat
alternativa i noves infraestructures de serveis en continutat amb el
passeig de Calvi, acabat de construir. Els criteris inicials plantejats
apuntaven a una infraestructura adaptada a la normativa vigent,
evitant el consum innecessari de ms territori, i tractada amb
criteris de via urbana. Un comproms entre tres conceptes
fonamentals: seguretat viria, fludesa de trnsit i integraci
mediambiental (restituci de boscos i talussos, continutat del
passeig de Calvi). Aprofitar un traat limtrof amb els nuclis
consolidats per establir una doble xarxa de vianants o ciclista i una
altra de motoritzada que es van interseccionant en els punts
daccessibilitat a les zones urbanitzades.

El reto propuesto por el Ayuntamiento de Calvi era intentar proyectar una alternativa tcnicamente equiparable a la propuesta
autopista, pero trazada dentro del corredor viario existente, ocupado por la carretera C-719, que enlaza los ncleos habitados y las
urbanizaciones. Esta alternativa permitira, adems, el trazado de
otras redes de movilidad alternativa y nuevas infraestructuras de
servicios en continuidad con el recin construido Paseo Calvi. Los
criterios iniciales planteados apuntaban a una infraestructura adaptada a la normativa vigente, evitando el consumo innecesario de
ms territorio, y tratada con criterios de va urbana. Un compromiso entre tres conceptos fundamentales: seguridad vial, fluidez de
trfico e integracin medioambiental (restitucin de bosques y
taludes, continuidad del Paseo Calvi). Aprovechar un trazado
limtrofe con los ncleos consolidados para establecer una doble
red peatonal o ciclista y otra motorizada, que se van interseccionando en los puntos de accesibilidad a las zonas urbanizadas.

Les connexions entre els sistemes viaris sestableixen en els


enllaos principals, que passen a ser fites singulars al llarg de la
via, responent cadascun a condicions funcionals, topogrfiques i

Las conexiones entre los sistemas viarios se establecen en los enlaces principales, que pasan a ser hitos singulares a lo largo de la va,
respondiendo cada uno a condiciones funcionales, topogrficas y
95

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

Secci transversal, planta de traat i fotomuntatge de lenlla proposat a Costa de la Calma.


Seccin transversal, planta de trazado y fotomontaje del enlace propuesto en Costa de la Calma.

96

E N T R E

INGENIEROS

V I A PA R C D E C A LV I . M A L L O R C A / V I A PA R Q U E D E C A LV I , M A L L O R C A

paisatgstiques diferents imposades per lentorn: Cala Figuera,


Santa Pona, Costa de la Calma, Coll den Gorvi i Peguera.

paisajsticas diferentes, impuestas por el entorno: Cala Figuera,


Santa Pona, Costa de la Calma, Coll dEn Gorvi y Peguera.

En un daquests enllaos, a la costa de la Calma, hi trobem un


exemple molt repetit i habitualment mal solucionat en les
nostres autovies. El condicionant tcnic principal era construir
un enlla a diferent nivell per en lespai disponible, molt
limitat, entre el vessant de la muntanya i la massa arbria i les
edificacions protegides de la urbanitzaci Rotes Velles. El
condicionant social, loposici a una via de trnsit intens, amb
un fort impacte acstic i visual al costat dels habitatges i el
manteniment de lentorn forestal.

En uno de estos enlaces, en Costa de la Calma, nos encontramos


con un ejemplo muy repetido y habitualmente mal solucionado
en nuestras autovas. El principal condicionante tcnico era construir un enlace a distinto nivel pero en el espacio disponible, muy
limitado, entre la ladera del monte y la masa arbrea, y las edificaciones protegidas de la urbanizacin Rotes Velles. El condicionante social, la oposicin a una va de trfico intenso, con fuerte
impacto acstico y visual junto a las viviendas, y el mantenimiento del entorno forestal.

La soluci va implicar ladequaci de la rasant de la via-parc,


elevant-la respecte a la carretera actual, i situant-la a mig vessant,
evitant soscavar la muntanya. La rotonda, inferior al tronc,
desplaada respecte de leix del vial principal, s una disposici no
habitual que evita mossegar el vessant de la muntanya i adapta el
traat dels ramals de lenlla a la topografia soterrant-los en part.
El tronc, peraltat cap al vessant, apareix sobre un scol
lleugerament elevat i, per tant, no visible des de les edificacions
properes. Aquesta disposici geomtrica evita la disposici de
pantalles acstiques sobre el scol i possibilita independitzar els
dos nivells de mobilitat: trnsit motoritzat i passant a nivell
superior, i trnsit local, vianants i ciclistes en el pla inferior.

La solucin pas por la adecuacin de la rasante de la va-parque,


elevndola respecto a la carretera actual, y situndola a media ladera, evitando socavar la montaa. La rotonda, inferior al tronco, desplazada respecto al eje del vial principal, es una disposicin no
habitual que evita el mordido de la ladera de la montaa y adapta
el trazado de los ramales del enlace a la topografa soterrndolos en
parte. El tronco, peraltado hacia la ladera, aparece sobre un zcalo
ligeramente elevado y, por tanto, no visible desde las edificaciones
cercanas. Esta disposicin geomtrica evita la disposicin de pantallas acsticas sobre el zcalo y posibilita independizar los dos
niveles de movilidad: trfico motorizado y pasante a nivel superior,
y trfico local, peatones y ciclistas en el plano inferior.

La construcci dels murs de contenci amb gabions de roca procedents de la mateixa obra i la vegetaci en lnia delimitant
aquest nivell inferior permeten restituir la nova ordenaci a unes
condicions similars a les anteriors.

La construccin de los muros de contencin con gaviones de roca


procedentes de la propia obra y la vegetacin en lnea delimitando este nivel inferior permiten restituir la nueva ordenacin a
unas condiciones similares a las anteriores.

El model de via-parc projectat s un exemple dun altre tipus


dactuaci possible. Desenvolupar un projecte daquesta naturalesa requereix una gran atenci i la necessitat de debatre en
mbits molt diversos possibles solucions i punts de vista diferents, que solen acabar configurant el projecte definitiu.

El modelo de va-parque proyectado es un ejemplo de otro tipo


de actuacin posible. Desarrollar un proyecto de esta naturaleza
requiere una gran atencin y la necesidad de debatir en mbitos
muy diversos posibles soluciones y puntos de vista diferentes,
que suelen acabar configurando el proyecto definitivo.
97

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

Seccions comparatives de lefecte del traat de lEstudi Informatiu i el proposat al voltant de Zapata.
Secciones comparativas del efecto del trazado del Estudio Informativo y el propuesto alrededor de Zapata.

INGENIEROS

RONDA DE CIRCUMVALLACI OEST A MLAGA


RONDA DE CIRCUNVALACIN OESTE EN MLAGA

Analitzant lestudi informatiu, base legal per desenvolupar el


nostre projecte constructiu, ens vam adonar que all no
encaixava amb el lloc que havem visitat. El traat aprovat
travessava la plana del riu Guadalhorce amb un terrapl de
ms de vint metres dalada, molt per sobre de qualsevol
contorn del terreny, dels camps de tarongers i de les cases de
Zapata, el poblet que la via envoltava. Una immensa barrera
artificial al mig daquella plana i lnica ra daquella
barbaritat era evitar un aqeducte protegit, lAqeducte del
Rei, situat en el punt ms alt de tots els voltants. La manera
de no afectar-lo, segons lestudi informatiu, era passar-hi per
sobre, i aquesta condici arrossegava tot el perfil longitudinal
de lautopista a una cota molt elevada, amb uns terraplens que
superaven dues i tres vegades lalada de les cases i de les
feixes de tarongers.

Analizando el estudio informativo, base legal para desarrollar


nuestro proyecto constructivo, nos dimos cuenta de que lo propuesto no encajaba adecuadamente en el lugar que ya habamos
visitado. El trazado aprobado cruzaba la llanura del ro
Guadalhorce con un terrapln de ms de veinte metros de altura, muy por encima de cualquier contorno del terreno, de los
campos de naranjos y de las casas de Zapata, el pueblecillo que
la va rodeaba. Una inmensa barrera artificial en medio de esa
llanura y la nica razn de esa barbaridad era evitar un acueducto protegido, el Acueducto del Rey, situado en el punto ms alto
de todos los alrededores. La forma de no afectarlo, segn el estudio informativo, era pasar por encima, y esa condicin arrastraba todo el perfil longitudinal de la autopista a una cota muy elevada, con unos terraplenes que superaban en dos y tres veces la
altura de las casas y las terrazas de naranjos.

El que shavia de respectar shavia convertit en el motiu per


fer-lo desaparixer visualment. Soluci que calia estudiar:
passar per sota laqeducte tot situant la rasant amb escorrentia natural i amb la condici inexcusable de salvar la cota
dinundabilitat.

Lo que haba que respetar se haba convertido en el motivo


para hacerlo desaparecer visualmente. Solucin que deba
estudiarse: pasar por debajo del acueducto situando la rasante
con escorrenta natural y la condicin inexcusable de salvar la
cota de inundabilidad.

El problema, laqeducte, convertit en soluci i motiu del


projecte per restaurar-lo i fer-lo visible com una fita del
traat, un smbol de respecte a les preexistncies del territori,
mantenint la visibilitat que havia ocupat. La rasant ajustada
i el glib necessari per al pas viari deixaven laqeducte, de
sis metres dalada, aparentment susps sobre la calada, com
la llinda duna porta daccs a la vall del Guadalhorce i a
Mlaga.

El problema, el acueducto, convertido as en solucin y motivo del proyecto para restaurarlo y hacerlo visible como un
hito del trazado, un smbolo de respeto a lo preexistente en el
territorio, manteniendo la visibilidad que haba disfrutado.
Una rasante ajustada y el glibo necesario para el paso viario
dejaban el acueducto, de seis metros de altura, aparentemente suspendido sobre la calzada, como el dintel de una puerta
de acceso al valle del Guadalhorce y a Mlaga.

La rasant de la resta del traat, ja situat en la cota ms baixa


possible, sencaixa entre els bancals de tarongers i reapareix en
un llarg viaducte de 800 metres, que seleva suaument per
travessar de biaix la llera canalitzada del riu. Amb els estreps a

La rasante del resto del trazado, ya situado en la cota ms baja


posible, se encaja entre los bancales de naranjos y reaparece en
un largo viaducto de 800 metros que se eleva suavemente para
cruzar al sesgo el cauce canalizado del ro. Con los estribos a
99

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

mbit de lAqeducte del Rei: soluci proposada de pas sota laqeducte per evitar els grans terraplenats.
mbito del Acueducto del Rey: solucin propuesta de paso bajo el acueducto para evitar grandes terraplenes.

una cota ms baixa que el tram central del pont, larc resultant
ajuda a qualificar el pont com un element singular del paisatge,
i a reconixer el pas sobre el riu.

una cota ms baja que el tramo central del puente, el arco resultante ayuda a calificar el puente como un elemento singular del
paisaje, y a reconocer el paso sobre el ro.

Amb la rasant ben situada i lentorn avaluat, ara ja es podia projectar el viaducte o el pas sota laqeducte, o les vores que
emmarcaran el poblet de Zapata. Aquest hauria de ser lobjectiu
dels estudis previs.

Con la rasante bien situada y el entorno revaluado, ahora ya se


poda proyectar el viaducto, el paso bajo el acueducto, y las
mrgenes que enmarcaran el pueblecillo de Zapata. ste
debera ser el objetivo de los estudios previos.

Fent un smil futbolstic, ara noms cal xutar el penal!

Haciendo un smil futbolstico, ahora slo hay que chutar el


penalty!

100

R O N D A D E C I R C U M VA L L A C I O E S T A M L A G A / R O N D A D E C I R C U N VA L A C I N O E S T E E N M L A G A

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

Xarxes dinstallacions soterrades necessries per a la urbanitzaci.


Redes de instalaciones enterradas necesarias para la urbanizacin.

102

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

URBANITZACI DEL VAPOR GRAN, TERRASSA


URBANIZACIN DEL VAPOR GRAN, TARRASA

Sens va encomanar desenvolupar el projecte constructiu de la


urbanitzaci del sector urb del Vapor Gran al centre de
Terrassa, un entorn industrial en dess i amb un nou planejament aprovat que el reconvertia en una rea per a habitatge i
equipaments per a la ciutat. Els criteris generals de lordenaci
havien estat definits per Manuel de Sol-Morales, i la direcci
de obra i la construcci serien desenvolupades pel promotor
mateix, les immobiliries Aterba i La Clau. Una situaci no
gaire habitual per les suspiccies que podia suposar ser jutge i
part, director dobra i constructor a la vegada.

Se nos encomend desarrollar el proyecto constructivo de la


urbanizacin del sector urbano de Vapor Gran, en el centro de
Tarrasa, un entorno industrial en desuso y con un nuevo planteamiento aprobado que lo reconverta en un rea residencial y
de equipamientos para la ciudad. Los criterios generales de la
ordenacin haban sido definidos por Manuel de Sol-Morales,
y la direccin de obra y la construccin seran desarrolladas por
el propio promotor, las inmobiliarias Aterba y La Clau. Una
situacin no muy habitual por las suspicacias que poda suponer ser juez y parte, director de obra y constructor a la vez.

El projecte havia de definir, doncs, duna manera molt acurada,


tots els aspectes tcnics i constructius, per tal devitar indefinicions que poguessin portar a distorsions, modificacions i canvis. Saber que no estarem en la direcci dobra per dirigir el
nostre projecte implicava un comproms ms intens amb el
projecte dibuixat.

El proyecto deba definir, por lo tanto, muy cuidadosamente


todos los aspectos tcnicos y constructivos, para evitar indefiniciones que pudieran llevar a distorsiones, modificaciones y
cambios. Saber que no estaramos en la direccin de obra para
dirigir nuestro proyecto implicaba un compromiso ms intenso con el proyecto dibujado.

Un pes substancial en aquest tipus de projectes el comporta la


resoluci de les xarxes dinstallacions: la modificaci de les
existents i la implantaci de les noves amb ordre i racionalitat.
La adequaci del traat i el control dels seus elements emergents
en superfcie (arquetes, reixes i registres) va ser definit amb
precissi per tal de no interferir de manera incontrolada en els
paviments de qualitat: superfcies de totxo a sardinell, lloses de
formig in situ i paviments de pedra natural.

Un peso sustancial en ese tipo de proyectos lo conlleva la resolucin de las redes de instalaciones: la modificacin de las existentes y la implantacin de las nuevas con orden y con racionalidad. La adecuacin del trazado y el control de sus elementos
emergentes en superficie (arquetas, rejillas y registros) fu definida con precisin para no interferir incontroladamente en los
pavimentos de calidad: superficies de ladrillo a sardinel, losas
de hormign in situ y pavimentos de piedra natural.

Molts dels treballs durbanitzaci que desenvolupem sn per a


arquitectes o en collaboraci amb ells, o per a departaments de
lAdministraci dirigits per arquitectes. La nostra aportaci s
afrontar els projectes tcnics amb la metodologia de treball de
larquitectura i amb la solvncia tcnica i despecialitzaci de
lenginyeria: tenir la visi global del projecte, conixer i valorar
el detall, dominar els aspectes tcnics i el procediment constructiu. I tot aix reflectit en el projecte dibuixat.

Muchos de los trabajos de urbanizacin que desarrollamos son para


arquitectos o en colaboracin con ellos, o para departamentos de la
Administracin dirigidos por arquitectos. Nuestra aportacin es
afrontar los proyectos tcnicos con la metodologa de trabajo de la
arquitectura y con la solvencia tcnica y de especializacin de la
ingeniera: tener la visin global del proyecto, conocer y valorar el
detalle, dominar los aspectos tcnicos y el procedimiento constructivo. Y todo ello reflejado en el proyecto dibujado.
103

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Portem en el nostre interior imatges de les arquitectures que ens han anat configurant, i podem fer reviure les imatges en el nostre
esperit i fer-los preguntes, per de tot aix no sorgeix un nou projecte, cap nova arquitectura. Tot aquest projecte desitja tenir imatges
noves, les nostres velles imatges nicament ens poden ajudar a trobar les noves.
Fragment de Pensar la Arquitectura, de P. Zumthor.
Llevamos en nuestro interior imgenes de las arquitecturas que nos han ido configurando, y podemos hacer revivir estas imgenes en
nuestro espritu y hacerles preguntas, pero de todo esto no surge an un nuevo proyecto, ninguna nueva arquitectura. Todo proyecto
ansa tener imgenes nuevas, nuestras viejas imgenes nicamente nos pueden ayudar a encontrar las nuevas.
Fragmento de Pensar la Arquitectura, de P. Zumthor.

CONCURS PER LA SEU DE LAPB BILBAO


CONCURSO PARA LA SEDE DE LA APB BILBAO

La nova seu de lAutoritat Porturia havia destar al bell mig de


la immensa campa del port. Un lloc farcit de tot limaginari de
construccions i dobjectes habituals dun port en plena activitat:
apilaments de contenidors, muntanyes descria i ferralla
metllica triturada, fileres de grues mbils, sitges de gra i
estocs de tot tipus de mercaderies, tot a gran escala i escampat
en aquella gran esplanada vorejada daigua. Ledifici, com a seu
nica, havia de contenir un programa complex i variat: la direcci i representaci de lAPB, la gesti i administraci de totes
les activitats, a ms de serveis complementaris, com biblioteca,
sala dactes, bar i restaurant, aparcaments, i tamb tots els espais
necessaris per als treballadors.

La nueva sede de la Autoridad Portuaria tena que estar en medio


de la inmensa campa del puerto. Un lugar repleto de toda la imaginaria de construcciones y de objetos habituales de un puerto en
plena actividad: pilas de contenedores, montaas de escoria y chatarra metlica triturada, hileras de gras mviles, silos de grano y
stocks de todo tipo de mercancas, todo a gran escala y desparramado en esa gran explanada rodeada de agua. El edificio, como
sede nica, deba responder a un programa complejo y variado: la
direccin y representacin de la APB, la gestin y administracin
de todas las actividades, adems de servicios complementarios,
como biblioteca, sala de actos, bar y restaurante, aparcamientos y
tambin todos los espacios necesarios para los trabajadores.

Vam pensar en un edifici compacte, com un far, lluent de dia,


com el pla de laigua, i amb un suau resplendor velat de nit,
dominant la gran esplanada dobjectes dispersos de colors
apagats. Un gran contenidor plantat sobre un tur artificial
enrasat amb laccs elevat al port. Ledifici sestructurava en
diverses plantes, que laminaven les funcions i lorganigrama
establert. Sota el promontori, tots els serveis bsics per als
treballadors, els aparcaments i la gran sala. Laccs principal i
el restaurant, situat a cota del nou terreny, ja amb vistes
dominants sobre el port. Les primeres plantes, dedicades als
serveis complementaris i ladministraci, i les ms altes per a
la direcci i el consell.

Pensamos en un edificio compacto, como un faro, reluciente de


da, como el plano del agua, y con un suave resplandor velado de
noche, dominando la gran explanada de objetos dispersos de colores apagados. Un gran contenedor plantado sobre una loma artificial enrasado con el acceso elevado al puerto. El edificio se estructuraba en varias plantas, que laminaban las funciones y el organigrama establecido. Bajo el promontorio, todos los servicios bsicos
para los trabajadores, los aparcamientos y la gran sala. El acceso
principal y el restaurante, situados a cota del nuevo terreno, ya con
vistas dominantes sobre el puerto. Las primeras plantas, dedicadas
a los servicios complementarios y la administracin, y las ms altas
para la direccin y el consejo.

Les plantes estaven interiorment relacionades per espais buits,


com si dun gran apilament de contenidors se nhaguessin extret
alguns per deixar passar la llum i generar diferents escales
despais interiors. Una metfora, o una imatge recordada, del
trfec continu del port i del moviment dels contenidors sempre
canviants. Ledifici, amb les quatre faanes indiferenciades per
una pell exterior de vidre, tamb apareixeria canviant per les
intensitats variables filtrades per la illuminaci interior.

Las plantas estaban interiormente relacionadas a travs de espacios


vacos, como si de una gran pila de contenedores se hubieran
extrado algunos para dejar pasar la luz y generar diferentes escalas de espacios interiores. Una metfora o una imagen recordada
de la agitacin continua del puerto y del movimiento de los contenedores. El edificio, con las cuatro fachadas indiferenciadas por
una piel exterior de cristal, tambin aparecera cambiante por las
intesidades variables filtradas por la iluminacin interior.

105

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

Plantes, axonometria i fotomuntatge duna vista nocturna


Plantas, axonometra y fotomontaje de una vista nocturna.

106

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

C O N C U R S P E R L A S E U D E L A P B B I L B A O / C O N C U R S O PA R A L A S E D E D E L A A P B B I L B A O

107

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

mbit urb al voltant de la Plaa de La Paloma. / mbito urbano entorno a la Plaza de La Paloma.

INGENIEROS

APARCAMENT A ALCAL DE HENARES


APARCAMIENTO EN ALCAL DE HENARES

Lestiu del 2002 vaig anar a Leuven (Blgica) per visitar la


plaa de lEstaci i laparcament subterrani que havem
desenvolupat constructivament a Esteyco, en collaboraci
amb larquitecte i autor del projecte, Manuel de Sol-Morales.
Sens dubte s lespai daparcament ms magnfic que he vist
mai. Com una plaa soterrada, lespai intern daparcament s,
a ms, el node de molts dels moviments de vianants i vehicles
que travessen el lloc. Les dues plantes es fonen en un gran pla
inclinat, que crea un espai interior columnar dalada
variable. La disposici dels accessos i les entrades de llum
coincideixen com una senyalitzaci natural del cam que cal
seguir.

En verano de 2002 fui a Leuven (Blgica) para visitar la plaza


de la Estacin y el aparcamiento subterrneo que habamos
desarrollado constructivamente en Esteyco en colaboracin con
el arquitecto y autor del proyecto, Manuel de Sol-Morales. Sin
duda es el espacio de aparcamiento ms magnfico que he visto.
Como una plaza soterrada, el espacio interno de aparcamiento
es, adems, el nodo de muchos de los movimientos de peatones
y vehculos que atraviesan el lugar. Las dos plantas se funden en
un gran plano inclinado que crea un espacio interior columnar
de altura variable. La disposicin de los accesos y las entradas
de luz coinciden con una sealizacin natural del camino que
hay que seguir.

Laparcament que havem de projectar a Alcal de Henares


shavia dencabir sota lespai de la plaa, en un solar de planta
quadrada de 66 x 64 metres, i necessitava dos nivells per a uns
300 vehicles. Unes dimensions ideals per desorientar-se desprs
de recrrer en direccions oposades dos o tres passadissos
idntics. Vam imaginar que la llum exterior havia de ser el cam
per qualificar lespai soterrat i ser la guia principal dorientaci,
com en la visi de qui est dins dun espai en penombra mirant
don ve una llum intensa o entenent el cam de sortida duna
cova pel resplendor lluny.

El aparcamiento que debamos proyectar en Alcal de Henares


deba meterse bajo el espacio de la plaza en un solar de planta
cuadrada de 66 x 64 metros, y requera dos niveles para unos
300 vehculos. Unas dimensiones ideales para desorientarse despus de recorrer en direcciones opuestas dos o tres pasillos idnticos. Imaginamos que la luz exterior deba ser el camino para
calificar el espacio soterrado y ser la gua principal de orientacin, como en la visin de quien est dentro de un espacio en
penumbra mirando de dnde viene una luz intensa o identificando la salida de una cueva por un resplandor lejano.

Es van unificar i situar les rampes daccessos de vehicles i escales


de vianants en el costat nord, retallant la coberta en tota la
dimensi de la rampa (64 x 4,50 metres). El mur de fons,
intensament illuminat per la llum del sud que entra per aquest
buit, actua com un gran reflector cap a linterior de les dues
plantes. Lestructura, resolta amb lloses pretensades planes de
formig suportada per un entramat de pilars en mduls de
15,50 x 8 metres, refora aquesta voluntat de claredat funcional
i espacial. Els alleugeriments necessaris de la llosa incorporen
petits lluernaris que assenyales amb entrades de llum natural i
artificial els carrers de circulaci de laparcament.

Se unificaron y situaron las rampas de accesos de vehculos y


escaleras de peatones en el lado norte, recortando la cubierta en
toda la dimensin de la rampa (64 x 4,50 metros). El muro de
fondo, intensamente iluminado por la luz del sur que entra por
ese vaco, acta como un gran reflector hacia el interior de las
dos plantas. La estructura, resuelta con losas pretensadas planas
de hormign soportada por un entramado de pilares en mdulos de 15,50 x 8 metros, refuerza esa voluntad de claridad funcional y espacial. Los aligeramientos necesarios de la losa, incorporan pequeos lucernarios que sealan con haces de luz natural y artificial las calles de circulacin del aparcamiento.
109

A R Q U I T E C T E S

110

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

APARCAMENT A ALCAL DE HENARES / APARCAMIENTO EN ALCAL DE HENARES

Planta -1 i secci per la rampa de laparcament. / Planta -1 y seccin por la rampa del aparcamiento.
Imatge virtual de linterior i axonometria. / Imagen virtual interior y axonometra.

111

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

Un pont de fusta al mig de lestepa de Monglia sacsejat per laigua i pel pas del temps.
Un puente de madera en medio de la estepa de Mongolia zarandeado por el agua y el paso del tiempo.

112

INGENIEROS

PASSARELLA AL CAM DE SANTIAGO, LOGRONYO


PASARELA EN EL CAMINO DE SANTIAGO, LOGROO

Lencrrec inicial duna passarella per al Cam de Santiago als


afores de Logronyo era, en paraules del promotor, fer un pont
espectacular. I per espectacular vam entendre o gran, o atirantat, o molt visible, o dalguna tipologia nova a la ciutat.

El encargo inicial de una pasarela para el Camino de Santiago en


las afueras de Logroo era, en palabras del promotor, realizar un
puente espectacular. Y por espectacular entendimos, o grande, o
atirantado, o muy visible, o de alguna tipologa nueva en la ciudad

Situada davant dun barri dhabitatges de nova construcci,


havia de substituir el pas inferior sota lautopista que
actualment es fa servir per al peregrinatge. A laltre costat, el
paratge era una inacabable extensi erma i al mateix nivell
que lautopista. Un pont espectacular no encaixava en aquell
lloc, sense referncies, sense vores, sense escala, encara per
urbanitzar. El carcter de la passarella i la llum que shavia
de salvar, uns 60 metres, tampoc ho justificaven tcnicament.

Situada enfrente de un barrio de viviendas de nueva construccin, tena que sustituir el paso inferior bajo la autopista que
actualmente se utiliza para la peregrinacin. Al otro lado, el
paraje era una extensin yerma interminable y al mismo nivel
que la autopista. Un puente espectacular no encajaba en ese
lugar, sin referencias, sin bordes, sin escala, todava por urbanizar. El carcter de la pasarela y la luz que deba salvarse, unos 60
metros, tampoco lo justificaban tcnicamente.

Havia de ser una passera per a vianants i ciclistes, dentre 3 i 5


metres damplada. A un cam de peregrinaci li encaixava ms
una estructura continguda i sbria, amb un carcter ms simblic
que de fita.

Tena que ser un paso para peatones y ciclistas, de entre tres y


cinco metros de anchura. A un camino de peregrinacin le encajaba ms una estructura contenida y sobria, con un carcter ms
simblico que de hito.

Ens semblava important que la passera queds ben encaixada i


integrada en el lloc, i per a tal fi shavien de pensar els dos entorns
extrems del pont. Pel costat de la ciutat, davant dels edificis, projectar una aproximaci natural, una petita plaa a nivell del pont.

Nos pareca importante el encaje y la integracin en el lugar, y


para esto deban acometerse los dos entornos extremos del puente. Por el lado de la ciudad, enfrente de los edificios, proyectar
una aproximacin natural, una pequea plaza a nivel del puente.

A laltre costat de lautopista, el terreny existent, ms baix,


feia necessria la construcci de lestrep en un promontori
artificial, per salvar amb un recorregut de rampes i escales un
desnivell duns nou metres. Lestrep ser, en realitat, un edicle encastat on es podr situar un petit bar amb terrassa i serveis complementaris per als caminants.

Al otro lado de la autopista, el terreno existente, ms bajo, haca


necesaria la construccin de un estribo en un promontorio artificial, para salvar mediante rampas y escaleras un desnivel de
unos nueve metros. El estribo ser en realidad un edculo integrado donde podr situarse un pequeo bar con terraza y servicios complementarios para los caminantes.

Lestructura de la passarella es va plantejar com una biga en


Z tombada, horitzontal, enrasada al terreny pel costat de la
ciutat i com un petit mirador en volads per laltre. La directriu de pas en un suau zig-zag s una allegoria del cam tortus que shavia de recrrer a peu per arribar a Santiago.

La estructura de la pasarela se plante como una viga en Z tumbada, horizontal, enrasada en el terreno por el lado de la ciudad
y como un pequeo mirador en voladizo por el otro. La directriz
de paso en un suave zigzag es una alegora del camino tortuoso
que deba recorrerse a pie para llegar a Santiago.

113

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

Planta, alat i perspectiva de la passarella.


Planta, alzado y perspectiva de la pasarela.

114

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

PA S S A R E L L A A L C A M D E S A N T I A G O , L O G R O N Y O / PA S A R E L A E N E L C A M I N O D E S A N T I A G O , L O G R O O

115

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

El tall al paisatge provocat pel traat inicial de lEstudi Informatiu.


El corte en el paisaje provocado por el trazado inicial del Estudio Informativo.

116

E N T R E

INGENIEROS

TRAM FERROVIARI DALTA VELOCITAT A TOLOSA


TRAMO FERROVIARIO DE ALTA VELOCIDAD EN TOLOSA

Les grans infraestructures, en aquest cas una lnia ferroviria dalta


velocitat, tenen sempre condicionants i prescripcions tcniques
molt estrictes, reflectides en ordres destudi, normatives dobligat
compliment, experincia dexplotaci, etc.

Las grandes infraestructuras, en este caso una lnea ferroviaria de


alta velocidad, tienen siempre condicionantes y prescripciones
tcnicas muy estrictas, reflejadas en rdenes de estudio, normativas de obligado cumplimiento, experiencia de explotacin, etc.

El territori tamb t condicionants, alguns reflectits en lleis


de protecci dentorns especfics o lleis mediambientals, per
molts altres, tant o ms importants, no estan escrits o normativitzats: sn condicionants socials, de respecte i comprensi
de lentorn afectat, de la responsabilitat de creaci dun nou
paisatge, etc. Aquests ltims sn els que darrerament constitueixen la primera demanda social, el valor afegit, i en canvi
sn obviats en la majoria de projectes dinfraestructures.
Existeixen lleis i estudis i declaracions dimpacte que cal
complir, per els estudis informatius i els projectes resultants
continuen, generalment, validant obres completament autistes amb el territori travessat.

El territorio tambin tiene condicionantes, algunos reflejados en


leyes de proteccin de entornos especficos o leyes medioambientales, pero muchos otros, tanto o ms importantes, no estn escritos o normativizados: son condicionantes sociales, de respeto y
comprensin del entorno afectado, de responsabilidad en la creacin de un nuevo paisaje, etc. stos ltimos son los que ltimamente constituyen la primera demanda social, el valor aadido, y
en cambio son obviados en la mayora de los proyectos de infraestructuras. Existen leyes, estudios y declaraciones de impacto que
hay que cumplimentar, pero los estudios informativos y sus proyectos resultantes siguen, generalmente, validando obras completamente autistas respecto al territorio que atraviesan.

No hi ha restriccions per desmuntar una muntanya sencera si el


traat ho especifica, o per fulminar un paisatge o una vall si els
radis de curvatura o els pendents de la via ho fan necessari. I en
els pocs que ho han procurat, sn les obres de construcci i els
modificats els que acaben dinamitant qualsevol iniciativa en
aquest sentit. Com a resultat, el paisatge habitual associat a les
nostres infraestructures: pantalles acstiques afegides, replantacions sense criteri ni manteniment, recobriment massiu amb
xarxes metlliques dels talls dels vessants...

No hay restricciones para desmontar una montaa entera si el trazado lo especifica, para fulminar un paisaje y un valle si los radios
de curvatura o las pendientes de la va lo hacen necesario. Y en los
pocos que lo han evitado, son las obras de construccin y los
modificados lo que termina dinamitando cualquier iniciativa en
este sentido. Como resultado, el paisaje habitual asociado a nuestras infraestructuras: pantallas acsticas aadidas, replantaciones
sin criterio ni mantenimiento, recubrimiento masivo con redes
metlicas de los cortes de las laderas

El projecte paisatgstic o mediambiental i de compatibilitat


amb el territori hauria de ser obligatori en els primers documents daprovaci de qualsevol infraestructura.

El proyecto paisajstico o medioambiental y de compatibilidad


con el territorio debera ser obligatorio en los primeros documentos de aprobacin de cualquier infraestructura.

A Tolosa ho hem intentat. Modificar lestudi informatiu aprovat, la base del nostre projecte constructiu, per afavorir la
implantaci del tram ferroviari en el territori i limpacte
visual sobre la ciutat.

En Tolosa lo hemos intentado. Modificar el estudio informativo


aprobado, base de nuestro proyecto constructivo, para favorecer
la implantacin del tramo ferroviario en el territorio y el impacto visual sobre la ciudad.
117

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

Secci proposada a la pedrera de San Esteban. Planta i alat general del tram vorejant Tolosa.
Seccin propuesta en la cantera de San Esteban. Planta y alzado general del tramo bordeando Tolosa.

INGENIEROS

T R A M F E R R O V I A R I D A LTA V E L O C I TAT A T O L O S A / T R A M O F E R R O V I A R I O D E A LTA V E L O C I D A D E N T O L O S A

Hem intentat retocar lleugerament el traat en planta i


rasant, per tal de transformar limmens tall obert proposats
per lestudi informatiu, en una successi equilibrada de
tnels, artificials o perforats, i viaductes, que mantinguessin
el protagonisme duna topografia formada per una successi
de muntanyes i valls. El condicionant principal era la
implantaci en aquest tram dun PIB (punt intermedi de
banalitzaci), un tram dun quilmetre de vies en recta, per
implantar els mecanismes de canvi de via a alta velocitat. Dos
trams extrems de canvi de 300 metres, obligatoris a cel obert,
separats per un tram de 200 metres sense aquesta restricci.
Lajust del traat per fer coincidir els trams extrems amb valls
i el central amb el tur dArane permetia la desaparici de la
gran trinxera. Combinat amb un desplaament lateral de pocs
metres del traat sobre el fort pendent transversal dels
vessants es feia viable aquest miracle.

Hemos procurado retocar ligeramente el trazado en planta y


rasante, para transformar la inmensa trinchera propuesta por el
estudio informativo, en una sucesin equilibrada de tneles,
artificiales o perforados, y viaductos, que mantuvieran el protagonismo de una topografa formada por una sucesin de montaas y valles. El condicionante principal era la implantacin en
ese tramo de un PIB (punto intermedio de banalizacin), un
tramo de un kilmetro de vas en recta, para situar los mecanismos de cambio de va a alta velocidad. Dos tramos extremos de
cambio de 300 m, obligatorios a cielo abierto, separados por un
tramo de 200 m sin esta restriccin. El ajuste del trazado para
hacer coincidir los tramos extremos con valles y el central con la
colina de Arane permita la desaparicin de la gran trinchera.
Combinado con un desplazamiento lateral de pocos metros del
trazado sobre la fuerte pendiente transversal de las laderas se
posibilitaba ese milagro.

Per la proximitat i la visibilitat del tram des de Tolosa, hem


intentat comprendre la dinmica de lentorn urb i
complementar el plantejament tcnic i dintegraci del traat
amb altres actuacions desitjables: la recuperaci i la
transformaci de lespai abandonat de la pedrera de San
Esteban en un parc forestal en continutat amb la futura
urbanitzaci del marge esquerre del riu Oria, com a mesura
per mitigar acsticament i visualment la presncia del traat
elevat respecte dels entorns habitats i els espais lliures
consolidats al davant; potenciar i establir nous recorreguts
entre la ciutat i la muntanya, ara inviables; proposar solucions
dimplantaci del traat que indueixin a millorar les
infraestructures afectades existents...

Por la proximidad y visibilidad del tramo desde Tolosa, hemos


procurado comprender la dinmica del entorno urbano y complementar el planteamiento tcnico y de integracin del trazado con otras actuaciones deseables: la recuperacin y transformacin del espacio abandonado de la cantera de San Esteban en
un parque forestal en continuidad con la futura urbanizacin de
la margen izquierda del ro Oria, como medida para mitigar
acstica y visualmente la presencia del trazado elevado respecto a los entornos habitados y los espacios libres consolidados
enfrente; potenciar y establecer nuevos recorridos entre la ciudad y la montaa, ahora inviables; proponer soluciones de
implantacin del trazado que induzcan a mejorar las infraestructuras afectadas existentes

A vegades petits canvis poden produir projectes completament diferents.

A veces pequeos cambios pueden producir proyectos completamente diferentes.


119

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

ESTACI DE MATIKO, BILBAO


ESTACIN DE MATIKO, BILBAO

Loferta a la qual ens havem presentat consistia en el desdoblament dun tram ferroviari de la lnia DeustoLezama gestionada per ETS, entre lEstaci de Matiko i el barri de La
Ola, travessant la muntanya dArtxanda amb un nou tnel.
Una oferta denginyeria ferroviria pura que incloa la perforaci dun nou tnel, els desviaments de la lnia en servei, les
installacions, etc., i a ms, el projecte darquitectura de
lestaci.

La oferta a la que nos habamos presentado consista en el desdoblamiento de un tramo ferroviario de la lnea Deusto-Lezama
gestionada por ETS, entre la Estacin de Matiko y el barrio de
la Ola, atravesando la montaa de Artxanda con un nuevo
tnel. Una oferta de ingeniera ferroviaria pura, que inclua la
perforacin de un nuevo tnel, los desvos de la lnea en servicio, las instalaciones, etc., y adems, el proyecto de arquitectura de la estacin.

Lestaci actualment s a laire lliure, amb una andana nica protegida per una marquesina central. La parada est encaixada en
un fort desnivell del terreny, amb accs des dun carrer elevat,
per amb les vies situades a un nivell inferior. Pel costat nord, un
mur de contenci de gran alada suporta el carrer Artasamina i
els edificis, de ms de vint plantes. Els blocs dhabitatges
sencaixen entre el traat ferroviari i els viaductes viaris, en
esglaonats formats per grans murs de contenci. Els carrers, molt
estrets, sn els nics espais lliures disponibles, i els espais verds
sn gaireb inaccessibles.

La actual estacin est al aire libre, con un andn nico protegido por una marquesina central, encajada en un fuerte desnivel del
terreno, con acceso desde una calle elevada, pero con las vas
situadas a un nivel inferior. Por el lado norte, un muro de contencin de gran altura soporta la calle Artasamina con edificios
de ms de veinte plantas. Los bloques de viviendas se encajan
entre el trazado ferroviario y los viaductos viarios, en escalones
formados por grandes muros de contencin. Las calles, muy
estrechas, son los nicos espacios libres disponibles, y los espacios
verdes son casi inaccesibles.

Lespai ferroviari a cel obert des de lestaci fins a lentrada del


nou tnel era una franja de tres-cents metres de llargada i
quinze metres dample, que cobert, podria recuperar-se com a
espai pblic per al barri. Lencrrec no ho demanava, ni ho
plantejava, per un cop adjudicada loferta, es va fer la proposta, ben argumentada i compatible amb tots els aspectes
denginyeria, i ETS la va acceptar.

El espacio ferroviario a cielo abierto desde la estacin hasta la


entrada del nuevo tnel era una franja de trescientos metros de
longitud y quince metros de anchura, que una vez cubierto se
podra recuperar como espacio pblico para el barrio. El encargo no lo peda, ni lo planteaba, pero una vez adjudicada la oferta, se hizo la propuesta, bien argumentada y compatible con
todos los aspectos de ingeniera, y ETS la acept.

El projecte ara no s tan sols un tema especialitzat ferroviari o


de renovaci duna estaci, sin que es tracta duna actuaci conjunta en un mbit molt ms extens, que permet establir nous
accessos, millorar la permeabilitat transversal, eliminar barreres
arquitectniques i recuperar espais residuals. Lestaci, motiu
inicial de lactuaci arquitectnica, s un element ms daquesta
gran coberta recuperada com a parc.

El proyecto ahora no es tan slo un tema especializado ferroviario


o de renovacin de una estacin, sino que se trata de una actuacin conjunta en un mbito mucho ms extenso, que permite
establecer nuevos accesos, mejorar la permeabilidad transversal,
eliminar barreras arquitectnicas y recuperar espacios residuales.
La estacin, motivo inicial de la actuacin arquitectnica, es un
elemento ms de esta gran cubierta recuperada como parque.
121

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Pgines anteriors / Pginas anteriores


Fotomuntatge de loferta inicial i croquis de la proposta durbanitzaci dun entorn urb ms ampli.
Fotomontaje de la oferta inicial y croquis de la propuesta de urbanizacin de un entorno urbano ms amplio.
Seccions transversals per lestaci i sota el passeig, Vistes actuals i imatges virtuals de la transformaci urbana.
Secciones transversales por la estacin y bajo el paseo. Vistas actuales e imgenes virtuales de la transformacin urbana.

122

ESTACI DE MATIKO, BILBAO / ESTACIN

DE

MATIKO, BILBAO

123

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Parc i ordenaci proposada per lentorn del vessant dIrala. Estructura en construcci de la passarella i les torres dascensors.
Parque y ordenacin propuesta para el entorno de la ladera de Irala. Estructura en construccin de la pasarela y las torres de ascensores.

124

TORRES DASCENSORS A AMETZOLA. BILBAO


TORRES DE ASCENSORES EN AMETZOLA. BILBAO

Lencrrec plantejava inicialment resoldre un problema estructural: com fonamentar una passarella i lestructura de suport
dels dos ascensors en el nucli vertical, ja construt per de
dimensi i resistncia insuficient, del nou aparcament sota
lavinguda del Ferrocarril. Un dels ascensors havia de permetre
laccs directe des de Batalla de Padura, un carrer elevat deu
metres sobre lavinguda, a cadascuna de les tres plantes
daparcament. Laltre, ms espais, seria per a s pblic i de
comunicaci entre els dos nivells de la ciutat. La posici del
nucli, molt separat del mur de contenci del carrer alt, feia
necessria una passarella duns vint metres de llum.

El encargo planteaba inicialmente resolver un problema estructural: cmo cimentar una pasarela y la estructura de soporte de
los dos ascensores en el ncleo vertical, ya construido pero de
dimensin y resistencia insuficientes, del nuevo aparcamiento
bajo la avenida del Ferrocarril. Uno de los ascensores deba permitir el acceso directo desde Batalla de Padura, una calle elevada diez metros sobre la avenida, a cada una de las tres plantas de
aparcamiento. El otro, ms espacioso, sera para uso pblico y de
comunicacin entre los dos niveles de la ciudad. La posicin del
ncleo, muy separado del muro de contencin de la calle alta,
haca necesaria una pasarela de unos veinte metros de luz.

Aquell no era tot lenunciat. El lloc ens va suggerir moltes ms


coses per resoldre. El vessant dIrala s un rac abandonat, com
residu final de totes les actuacions urbanstiques perimetrals, cada
vegada ms ofegat per noves construccions. Un espai on hi sobreviuen uns quants arbres en les feixes ms inaccessibles. All que
era un reducte podria convertir-se en node de la mobilitat per als
vianants i en un espai de relaci entre els barris dAmetzola i Irala.
Els ascensors podrien ser el primer pas per a la transformaci i la
recuperaci del vessant dIrala com a parc urb, suport ditineraris
de vianants per enllaar mitjanant senders, rampes, plataformes
i passeres elevades la trama urbana, ara interrompuda.

Aquello no pareca todo el enunciado a tratar. El lugar nos sugiri


muchas ms cosas. La ladera de Irala, un rincn abandonado, como
residuo final de todas las actuaciones urbansticas perimetrales,
cada vez ms ahogado por nuevas construcciones. Un espacio
donde sobreviven unos pocos rboles en las terrazas ms inaccesibles. Este reducto, poda convertirse en nodo de la movilidad peatonal y espacio de relacin entre los barrios de Ametzola e Irala.
Los ascensores podran ser el primer paso para la transformacin y
recuperacin de la ladera de Irala como parque urbano, apoyo de
itinerarios de peatones para enlazar a travs de senderos, rampas y
plataformas elevadas con la trama urbana, ahora interrumpida.

Com qui estira un fil i desf el cabdell, cada proposta dactuaci


en va anar influint una altra, fins a generar un projecte dun
abast molt ms ampli que el que shavia encarregat inicialment:
ampliaci de lmbit dinfluncia del parc, transformaci de la
faana urbana dIrala i els accessos del futur tnel, reurbanitzar
el carrer Batalla de Padura i, fins i tot, plantejar la modificaci
del PERI aprovat per tal dajustar la volumetria i els usos de les
edificacions ms properes. El projecte dels ascensors dAmetzola
s un bon exemple de collaboraci entre arquitectes i arquitectes, arquitectes i enginyers, amb un constructor capa i auspiciat per una bona Administraci pblica.

Al igual que quien estira un hilo y deshace el ovillo, cada propuesta de actuacin fue influyendo en otra, hasta generar un
proyecto de un alcance mucho ms amplio que el inicialmente
encargado: ampliar el mbito de influencia del parque, transformar la fachada urbana de Irala y los accessos del futuro tnel,
reurbanizar la calle Batalla de Padura e incluso plantear la modificacin del PERI aprobado para ajustar la volumetra y los usos
de las edificaciones ms prximas. El proyecto de los ascensores
de Ametzola es un buen ejemplo de colaboracin entre arquitectos y arquitectos, arquitectos e ingenieros, con un constructor
capaz y auspiciado por una buena Administracin pblica.
125

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Les torres dels ascensors es formen com a lmines de formig plegades, y separades la distncia necessria per interposar la passarella
i ser el seu nic suport. Les dues cares obertes es tanquen amb vidres laminats de tons verds, un verd clar per a la torre alta i un verd
ms intens per a la torre baixa i ledicle daccs a laparcament.
La illuminaci nocturna, mbil, situada sobre les cabines dels ascensors, sexpandeix i es comprimeix sobre les parets interiors de
formig, reflectint un halo verd de diferent intensitat. Vist des dAmetzola s una fita al final de lavinguda del Ferrocarril, des dIrala
s lelement urb daccs a la part baixa de la ciutat i al futur parc

126

TORRES DASCENSORS A AMETZOLA. BILBAO / TORRES DE ASCENSORES EN AMETZOLA. BILBAO

Las torres de ascensores se formalizan como lminas de hormign plegadas y separadas a la distancia necesaria para interponer la pasarela y ser su nico apoyo. Las dos caras abiertas se cierran con cristales laminados de tonos verdes, un verde claro para la torre alta y
un verde ms intenso para la torre baja y el edculo de acceso al aparcamiento.
La iluminacin nocturna, mvil, situada sobre las cabinas de los ascensores, se expande y se comprime sobre las paredes interiores de
hormign reflejando un halo verde de diferente intensidad. Visto desde Ametzola es un hito al final de la avenida del Ferrocarril,
desde Irala es el elemento urbano de acceso a la parte baja de la ciudad y al futuro parque.

127

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

A R Q U I T E C T E S

130

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

F E R
U N A
C A S A
H A C E R
U N A
C A S A

Desprs de ms de quinze anys treballant en una enginyeria,


entre enginyers i en projectes dinfrastructures de grans
dimensions, fer altres encrrecs de petita escala, per a clients
particulars s com una necessitat. s la dimensi ms coneguda de la professi que permet amb ms llibertat realitzar
obres tal com un les ha pensades i portar-les a terme en projecte i obra amb control propi fins els ltims detalls.

Despus de ms de quince aos trabajando en una ingeniera,


entre ingenieros y en proyectos de infraestructuras de grandes
dimensiones, realizar otros encargos de pequea escala, para
clientes particulares, es como una necesidad. Es la dimensin
ms conocida de la profesin, que permite con ms libertad realizar obras tal como uno las ha pensado, y llevarlas a cabo en
proyecto y obra con control propio hasta los ltimos detalles.

Fer algunes cases ha estat un contrapunt al desenvolupament


diari de grans projectes i obres per a Esteyco. Tornar a la petita escala de les coses, al tracte de confiana amb el client o el
constructor s una activitat regeneradora en la confiana que
tot els projectes haurien de desenvoluparse aix. Amb alg,
en singular, enginyer o arquitecte o com a grup multidisciplinar, amb visi global del projecte, amb control efectiu
sobre les decisions ms importants de lobra i amb la capacitat devitar que els projectes virin a rumbs desconeguts.

Hacer algunas casas ha sido un contrapunto al desarrollo diario


de grandes proyectos y obras para Esteyco. Volver a la pequea
escala de las cosas, al trato de confianza con el cliente o el constructor, es una actividad regeneradora en la confianza de que
todos los proyectos deberan desarrollarse as. Con alguien, en
singular, ingeniero o arquitecto, o como grupo multidisciplinar, con visin global del proyecto, con control efectivo sobre
las decisiones ms importantes de la obra y con la capacidad de
evitar que los proyectos viren hacia rumbos desconocidos.

He llegit recentment una entrevista a lvaro Siza, publicada


a la revista el Croquis on se li pregunta sobre la casa:

He ledo recientemente una entrevista a lvaro Siza, publicada en la revista El Croquis, donde se le pregunta sobre la casa:

J.D. Sempre the vist molt cmode pensant en els espais


domstics i en els objectes quotidians. Recordo haver-te
sentit dir que un arquitecte no sen pot considerar fins
que no hagi construt una casa.

J.D. Siempre te he visto muy cmodo pensando en los espacios


domsticos y en los objetos cotidianos. Recuerdo haberte
odo decir que un arquitecto no se puede considerar como
tal hasta que no haya construido una casa.

A.S. S, per a mi s molt important. Sempre he tingut present que per abordar la gran escala sha darribar a comprendre la petita, i a linrevs tamb, per fer una casa sha
de conixer la gran escala. A la ciutat hi ha aquestes dues
situacions de manera simultnia: duna banda hi ha el teixit urb, amb el seu desenvolupament i les seves densitats

A.S. S, para m es muy importante. Siempre tuve presente


que para abordar la gran escala hay que llegar a comprender la pequea, y al revs, tambin para hacer una
casa hay que conocer la gran escala. En la ciudad se dan
estas dos situaciones simultneamente: por un lado est
el tejido urbano, con su desarrollo y sus densidades dife131

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

diferents, i de laltra hi ha la casa. Una ciutat s lequilibri


entre aquests dos extrems, que sn complementaris i
necessaris per establir decisions arquitectniques de diferent ordre.

rentes, y por otro est la casa. Una ciudad es el equilibrio entre estos dos extremos, que son complementarios
y necesarios para establecer decisiones arquitectnicas de
distinto orden.

La primera casa que vaig fer me la va encarregar el mateix


Javier Rui-Wamba, poc desprs daterrar a Esteyco, lany 93.

La primera casa que hice me la encarg el propio Javier RuiWamba, poco despus de aterrar en Esteyco, en el ao 1993.

Jo gaireb no el coneixia, suposo que ell s a mi. Un dia em


va dir que me nans a Formentera i li reforms una petita
casa que havia acabat de comprar. Sense intruccions ni condicions, noms que no em passs amb el cost final de 4 milions
de pessetes. Amb la fama que tenim els de Lleida, aquest
ltim punt era innecessari.

Yo casi no le conoca, supongo que l a m s. Un da me dijo


que me fuera a Formentera y le reformara una casita que acababa de comprar. Sin instrucciones ni condiciones, solamente que no me pasara con el coste final de los cuatro millones
de pesetas. Con la fama que tenemos los de Lleida, este ltimo punto era innecesario.

Vaig insistir en saber com la volia, quins mobles necessitava


i com hi viuria . La contesta va ser que la fes com jo vulgus,
amb els mobles que jo cregus i que quan estigus acabada ja
hi aniria per utilitzar-la. I aix va ser.

Insist en saber cmo la quera, qu muebles necesitaba y


cmo iba a vivir en ella. La respuesta fue que la hiciese como
quisiera, con los muebles que yo creyera, y que cuando estuviese terminada ya ira l para utilizarla. Y as fue.

Sempre mha donat la sensaci que va ser un examen.

Siempre he tenido la sensacin de que fue un examen

132

FER UNA CASA / HACER UNA CASA

Ampliaci i reforma la casa de Formentera.


Ampliacin y reforma de la casa de Formentera.

133

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

Dos habitatges unifamiliars a Oliana ( Lleida), casa Camardons-Cirera i casa Estany-Alonso.


Dos viviendas unifamiliares en Oliana (Lrida), casa Camardons-Cirera y casa Estany-Alonso.

134

E N T R E

INGENIEROS

FER UNA CASA / HACER UNA CASA

135

ARQUITECTES ENTRE ENGINYERS


ARQUITECTOS ENTRE INGENIEROS

Per, qu fa un arquitecte en una enginyeria? Aquesta s una


pregunta molt habitual que em fan amb certa estranyesa companys arquitectes, o assistents a presentacions on em toca exposar projectes de carreteres o traats ferroviaris, i la resposta de
la qual per a mi no s altra que fer darquitecte.

Pero qu hace un arquitecto en una ingeniera? sta es una


pregunta muy habitual que me hacen con cierta rareza compaeros arquitectos, o asistentes a presentaciones donde me
toca exponer proyectos de carreteras o trazados ferroviarios, y
la respuesta para m no es otra que Hacer de arquitecto.

Altres vegades la pregunta s encara ms intrigant, per tu ets


enginyer o arquitecte?. I aix si que s preocupant perqu no
saps mai si la confusi ve pel llenguatge emprat i s un afalagament , o si tal com estan les coses entre els dos collectius s
una interpellaci amb la pitjor de les intencions.

Otras veces la pregunta es todava ms intrigante: Pero t


eres ingeniero o arquitecto?. Y eso s que es preocupante, porque no sabes nunca si la confusin viene por el lenguaje utilizado y es un piropo, o si, tal como estn las cosas entre los dos
colectivos, es una interpelacin con la peor de las intenciones.

La decisi darquitectes de treballar en enginyeries, o a


linrevs, enginyers en despatxos darquitectes, ha estat un
cam professional normalment poc seguit. Sha limitat habitualment a collaboracions de necessitat i moltes vegades
puntuals, en el desenvolupament daspectes parcials dels projectes. Des dels despatxos darquitectura, generalment, es
demana la collaboraci dels enginyers per resoldre temes
especfics estructurals o de dimensionament, o b per complementar els annexes estructurals i de clcul, en projectes ja
pensats. Parallelament, les enginyeries demanen la
collaboraci darquitectes per solucionar temes esttics, o
dacabats i generalment hi acudeixen en fases terminals dels
projectes o de les obres on el substancial ja est executat.

La decisin de arquitectos de trabajar en ingenieras, o a la


inversa, ingenieros en estudios de arquitectos, ha sido un camino profesional normalmente poco seguido. Se ha limitado,
habitualmente, a colaboraciones de necesidad y muchas veces
puntuales, en el desarrollo de aspectos parciales de los proyectos. Desde los estudios de arquitectura, generalmente, se pide
la colaboracin de los ingenieros para resolver temas especficos, estructurales o de dimensionamiento, o bien para complementar los anexos estructurales y de clculo en proyectos ya
pensados. Paralelamente, las ingenieras piden la colaboracin
de arquitectos para solucionar temas estticos o de acabados, y
generalmente acuden a ellos en fases terminales de los proyectos o de las obras, donde lo sustancial ya est ejecutado.

Tradicionalment les activitats i competncies professionals


darquitectes i enginyers han estat molt ben delimitades i no
ha estat gens habitual, o al menys aquesta s la meva sensaci,
una collaboraci interdisciplinria real, on cada professional
aporta els seus coneixements en el moment de pensar el
projecte.

Tradicionalmente, las actividades y las competencias profesionales de arquitectos e ingenieros han estado muy bien
delimitadas y no ha sido nada habitual, o al menos sta es mi
sensacin, una colaboracin interdisciplinar real, donde cada
profesional aporta sus conocimientos en el momento de pensar el proyecto.
137

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

Des de la nostra experincia darquitectes el fet de cohabitar


amb enginyers i estar immersos en els seus mtodes i processos
de desenvolupament dels projectes i les obres ha resultat
sobretot en una aportaci de coneixements nous i
complementaris a la nostra professi. Coneixements daspectes
tcnics, de llenguatge, de codis de representaci grfica i tamb
dorganitzaci que una vegada assimilats ens han perms
projectar en aquest nou camp dactuaci de la mateixa manera
que ho farem en arquitectura. Cal, per, dominar molts
coneixements generals, normatives i procediments propis duna
disciplina composada per especialitats molt diverses i sovint
estanques entre elles, i tenir els coneixements bsics per tal de
parlar i entendre un llenguatge com que permeti dissoldre les
barreres que ha imposat cada professi.

Desde nuestra experiencia de arquitectos el hecho de cohabitar


con ingenieros y estar inmersos en sus mtodos y procesos de
desarrollo de los proyectos y las obras se ha traducido, sobre
todo, en una aportacin de conocimientos nuevos y complementarios a nuestra profesin. Conocimientos de aspectos tcnicos,
de lenguaje, de cdigos de representacin grfica y tambin de
organizacin, que una vez asimilados nos han permitido proyectar en este nuevo campo de actuacin de la misma manera que
lo haramos en arquitectura. Sin embargo, hay que dominar
muchos conocimientos generales, normativas y procedimientos
propios de una disciplina compuesta por especialidades muy
diversas y, a menudo, estancas entre ellas, y tener los conocimientos bsicos para hablar y entender un lenguaje comn que
permita disolver las barreras que ha impuesto cada profesin.

Evidentment, els camps cada vegada ms especialitzats de


cada professi fan que en moltes activitats ambdues continun sent prcticament estanques. En arquitectura,
ledificaci de petita escala, els concursos didees, els planejaments urbanstics shan estat desenvolupant sense necessitat
dintervenci dels enginyers. En enginyeria civil, els temes
viaris, els ponts i viaductes, els temes de seguretat viria o
senyalitzaci han estat exclusius per als enginyers.
Darrerament en molts daquests entorns que habitualment
han estat barrats a la collaboraci entre professionals, arquitectes i enginyers, sestan produint projectes conjunts on
lautoria ja no s una exclusivitat duns o daltres. En els
camps de lenginyeria de camins hem vist com en els ltims
anys els concursos de ponts i viaductes, o projectes
dinfraestructures urbanes: anells viaris, enllaos, xarxes de
serveis,... han estat presentats amb autories compartides
entre enginyers i arquitectes.

Evidentemente, los campos cada vez ms especializados de


cada profesin hacen que, en muchas actividades, ambas sigan
siendo prcticamente estancas. En arquitectura, la edificacin
de pequea escala, los concursos de ideas, los planeamientos
urbansticos se han ido desarrollando sin necesidad de
intervencin de los ingenieros. En ingeniera civil, los temas
viarios, los puentes y los viaductos, los temas de seguridad
viaria o sealizacin han sido exclusivos de los ingenieros.
ltimamente, en muchos de esos entornos que habitualmente
han estado cerrados a la colaboracin entre profesionales,
arquitectos e ingenieros, se estn produciendo proyectos
conjuntos, donde la autora ya no es una exclusividad de unos
o de otros. En los campos de la ingeniera de caminos, hemos
visto cmo en los ltimos aos los concursos de puentes y
viaductos, o los proyectos de infraestructuras urbanas, anillos
viarios, enlaces, redes de servicios, etc., han sido presentados
con autoras compartidas entre ingenieros y arquitectos.

138

ARQUITECTES ENTRE ENGINYERS / ARQUITECTOS ENTRE INGENIEROS

Tamb des de les administracions pbliques, sest valorant


cada vegada ms aquesta collaboraci efectiva interdisciplinria. s habitual ltimament veure en els plecs de prescripcions dofertes per a obres durbanitzaci, dinfraestructures
viries o ferroviries, estacions de metro, etc., lobligatorietat
de presentar equips de professionals formats en diverses disciplines: arquitectes, enginyers, bilegs, paisatgistes...

Tambin desde las administraciones pblicas se est valorando cada vez ms esta colaboracin efectiva interdisciplinar. Es
habitual, ltimamente, ver en los pliegos de prescripciones
de ofertas para obras de urbanizacin, de infraestructuras viarias o ferroviarias, estaciones de metro, etc., la obligatoriedad
de presentar equipos de profesionales con formacin en varias
disciplinas: arquitectos, ingenieros, bilogos, paisajistas

Potser aquesta visi ms permeable de les dues disciplines ha


estat accelerada i dinamitzada a Catalunya arrel de
lexperincia de les obres urbanes executades a Barcelona
lany 1992. La necessitat de construcci de moltes infraestructures inserides dins lespai urb de la ciutat va comportar
posar en un mateix pla professional i en un curt perode de
temps la capacitat tcnica i de treball especialitzat de les
enginyeries amb la visi de transformaci urbanstica i de
projecte global dels arquitectes. Molts no sabrien dir avui si
les Rondes de Barcelona o la Plaa de Glries, o el nus viari
de Trinitat son obres denginyeria o darquitectura. En totes
es reconeix una part substancial del que s cada disciplina,
per fos en unes obres que sn fruit de projectes de
collaboraci efectiva entre arquitectes i enginyers.

Quiz esa visin ms permeable de ambas disciplinas ha sido


acelerada y dinamizada en Catalua, a raz de la experiencia
de las obras urbanas ejecutadas en Barcelona en el ao 1992.
La necesidad de construir muchas infraestructuras dentro del
espacio urbano de la ciudad conllev a colocar en un mismo
plano profesional y en un corto periodo de tiempo la capacidad tcnica y de trabajo especializado de las ingenieras, con
la visin de transformacin urbanstica y de proyecto global
de los arquitectos. Muchos no sabran decir hoy si las Rondas
de Barcelona o la plaza de las Glorias, o el nudo viario de
Trinidad, son obras de ingeniera o de arquitectura. En todas
se reconoce una parte sustancial de lo que es cada disciplina,
pero son obras fruto de proyectos de colaboracin efectiva
entre arquitectos e ingenieros.

Avui en dia no es estrany la participaci conjunta de grups


darquitectes i enginyers a lhora dafrontar projectes relacionats amb la ciutat on la resoluci de la gran complexitat
infraestructural s parallela en importncia a la qualitat arquitectnica dels mateixos: la urbanitzaci del nou accs ferroviari a lestaci de Sants, lestaci dalta velocitat de Sagrera, la
plaa Lesseps, la futura remodelaci de la Plaa les Glries,
lesplanada del Frum, en sn exemples actuals. Lagncia
Barcelona Regional implicada en tots els projectes esmentats,

Hoy en da no es extraa la participacin conjunta de grupos de


arquitectos e ingenieros a la hora de afrontar proyectos relacionados con la ciudad, donde la resolucin de la gran complejidad
infraestructural es paralela en importancia a la calidad arquitectnica de los mismos: la urbanizacin del nuevo acceso ferroviario en la estacin de Sants, la estacin de alta velocidad de
Sagrera, la plaza Lesseps, la futura remodelacin de la plaza de
las Glorias y la explanada del Frum son ejemplos actuales. La
agencia Barcelona Regional, implicada en todos los proyectos
139

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

es lhereva daquella manera de fer que es va implantar a


Barcelona i que continua donant exemple de la manera
dafrontar plantejaments urbanstics i projectes multidisciplinaris complexos amb resultats de moltssima qualitat.

citados, es la heredera de esa manera de hacer las cosas que se


implant en Barcelona, y que sigue dando ejemplo de la forma
de afrontar planteamientos urbansticos y proyectos multidisciplinares complejos con resultados de muchsima calidad.

Amb certa grcia, el Javier Rui-Wamba, enginyer de


camins, canals i ports, ens diu als arquitectes dEsteyco, que
ells, els enginyers, ens atorguen el ttol honorfic
denginyer, per que en canvi nosaltres no els donarem mai
a ells el ttol darquitecte. Molt amable per la seva part,
per crec que el ttol denginyer t un bagatge molt ms
extens del que es pot aprendre collaborant en projectes al
llarg dels anys i lespecialitzaci que requereixen els temes
estructurals, els temes viaris, el mn de la geotcnia,... sn
certament inabastables.

Con cierta gracia, Javier Rui-Wamba, ingeniero de caminos,


canales y puertos, nos dice a los arquitectos de Esteyco que ellos,
los ingenieros, nos otorgan el ttulo honorfico de ingeniero,
pero que, en cambio, nosotros no les daremos nunca a ellos el
ttulo de arquitecto. Muy amable por su parte, pero creo que el
ttulo de ingeniero tiene un alcance mucho ms extenso de lo
que se puede aprender colaborando en proyectos a lo largo de
los aos, y la especializacin que requieren los temas estructurales, los temas viarios, el mundo de la geotecnia son ciertamente inalcanzables.

Es pot aprendre lessencial, el predimensionat, el rang de les


coses i la importncia de cada una en relaci a les altres, aplicant-ho per fer projectes amb aquesta visi global caracterstica de larquitectura i que incorpora a ms el territori, el paisatge, el context, els acabats,...

Se puede aprender lo esencial, lo predimensionado, el rango


de las cosas y la importancia de cada una en relacin a las
dems, aplicndolo para realizar proyectos con esa visin global caracterstica de la arquitectura y que incorpora, adems,
el territorio, el paisaje, el contexto, los acabados

En un llibre sobre lenginyer sus Robert Maillart, pioner en la


utilitzaci del formig armat en ponts i altres estructures, es fa
una reflexi sobre com es podia qualificar la seva obra. No sel
pot qualificar darquitecte encara que les seves obres contenen
tots els atributs de la bona arquitectura i sanuncia el terme de
structural art com a categoritzaci per una disciplina basada
en tres ideals bsics: eficincia, economia i elegncia; i tocada
per lexcellncia en la que tamb shi podrien incloure altres
coneguts enginyers: Nervi, Torroja, Flix Candela, Calatrava,
Schlach, Balmond...

En un libro sobre el ingeniero suizo Robert Maillart, pionero en la utilizacin del hormign armado en puentes y otras
estructuras, se hace una reflexin sobre cmo se podra calificar su obra. No puede calificrsele de arquitecto, aunque sus
obras contienen todos los atributos de la buena arquitectura,
y se anuncia el trmino structural art como categorizacin por
una disciplina basada en tres ideales bsicos: eficiencia, economa y elegancia; y tocada por la excelencia, en la que tambin podran incluirse otros conocidos ingenieros: Nervi,
Torroja, Flix Candela, Calatrava, Schlach, Balmond

140

ARQUITECTES ENTRE ENGINYERS / ARQUITECTOS ENTRE INGENIEROS

Desprs de tots aquest anys participant en projectes associats


al mn de lenginyeria penso que, extrapolant de lanterior,
potser necessitem tamb linfrastructural art, una disciplina en els lmits, dirigida a promoure infraestructures dalta
qualitat, com a camp professional de trobada, experimentaci i desenvolupament de projectes participats doficis tan
complementaris com larquitectura i lenginyeria.

Despus de todos estos aos participando en proyectos asociados al mundo de la ingeniera, pienso que, extrapolando lo
anterior, a lo mejor necesitamos tambin el infrastructural art,
una disciplina en los lmites, dirigida a promover infraestructuras de alta calidad, como campo profesional de encuentro,
experimentacin y desarrollo de proyectos participados de oficios tan complementarios como la arquitectura y la ingeniera.

Escriure i descriure el que hem estat fent tots aquests anys com
a arquitectes treballant amb els enginyers s complexe i difcil
de sintetitzar. La varietat dels projectes, de les seves dimensions, les exigncies dels clients particulars i les administracions, les nostres prpies limitacions professionals, etc. Tot t
molts registres i no hi ha cap afirmaci que sigui absoluta.

Escribir y describir lo que hemos estado haciendo estos aos


como arquitectos trabajando con ingenieros es complejo y difcil de sintetizar. La variedad de los proyectos, de sus dimensiones, las exigencias de los clientes particulares y de las administraciones, nuestras propias limitaciones profesionales, etc. Todo
tiene muchos registros y no hay ninguna afirmacin absoluta.

La sensaci, molt resumida, s que hem agafat un cam que


cada vegada seixampla ms.

La sensacin, en concepto, es que hemos escogido un camino


que va ensanchndose constantemente.

El ttol del llibre s voluntriament arquitectes en plural,


perqu tot aquest recorregut professional, els projectes, les
obres, els viatges i els anys de despatx han estat compartits
per molts altres companys arquitectes (i enginyers) que ho
han fet possible. El llibre est tamb escrit en primera persona del plural en reconeixement a la seva aportaci.

El ttulo del libro es voluntariamente arquitectos en plural,


puesto que todo este recorrido profesional, los proyectos, las
obras, los viajes y los aos de despacho has sido compartidos
por muchos otros compaeros arquitectos (e ingenieros) que
lo han hecho posible. El libro esta escrito tambin en primera persona del plural en reconocimiento a su aportacin.

Andreu Estany i Serra

Andreu Estany i Serra

141

DE GLORIA
DE GLORIA

Em presento breument. Sc arquitecta, coprotagonista i testimnia, com diria lAlmodvar, duna petita histria del que, a
priori, semblava una relaci tpica i tpica s a dir, complementria en sentit lineal, sense solapaments entre els oficis de
larquitectura (IMB Arquitectos) i de lenginyeria (Esteyco).

Me presento brevemente. Soy arquitecta, coprotagonista y testiga, como dira Almodvar, de una pequea historia de lo que, a
priori, pareca una relacin tpica y tpica es decir, complementaria en sentido lineal, sin solapes entre los oficios de la
arquitectura (IMB Arquitectos) y de la ingeniera (Esteyco).

El nostre rumb coincideix a Madrid. Un client com, que


volia disposar duna visi plural sobre un projecte, ens posa
en collaboraci a totes dues firmes. Els actors de la histria
ja estan en escena: el promotor, Bilbao Ra 2000, Gloria
Iriarte per IMB Arquitectos i, per part de lenginyeria
Esteyco, sorpresa, un arquitecte, lAndreu Estany. Faltava
escriure el gui i definir el gnere: un drama?, una comdia?,
una histria damor?

Nuestro rumbo coincide en Madrid. Un cliente comn,


deseoso de disponer de una visin plural sobre un proyecto,
nos pone en colaboracin a ambas firmas. Los actores de la
historia estn ya en escena: el promotor, Bilbao Ra 2000,
Gloria Iriarte, por IMB Arquitectos y, por parte de la ingeniera Esteyco, sorpresa, un arquitecto, Andreu Estany.
Faltaba escribir el guin y definir el gnero: un drama?,
una comedia?, una historia de amor?

El repartiment de papers, digui-sen competncies, no semblava fcil. El que va venir desprs s una histria de complicitats i plena dancdotes divertides. El nivell de complicitat
aconseguit, basat en una actitud i un llenguatge de codis
comuns en relaci amb els problemes que plantejava el projecte, va arribar al punt de celebrar reunions llampec, a
larribada de lavi que portava lAndreu de Barcelona, en
qu posvem en com les propostes derivades de les converses telefniques de la setmana, i que desprs presentvem de
manera consensuada a la propietat. Del que he dit anteriorment no se nha de deduir que la clau de lenteniment es
limiti a una qesti de sintonia personal entre arquitectes,
que tamb ha existit.

El reparto de papeles, llmese competencias, no pareca


fcil. Lo que vino despus es una historia de complicidades
y llena de ancdotas divertidas. El nivel de complicidad
alcanzado, basado en una actitud y un lenguaje de cdigos
comunes en relacin con los problemas que planteaba el
proyecto, lleg al punto de celebrar reuniones relmpago, a
la llegada del avin que traa a Andreu de Barcelona, en las
que ponamos en comn las propuestas derivadas de las
conversaciones telefnicas de la semana, y que despus presentbamos consensuadamente a la propiedad. No debe
deducirse de lo anterior que la clave del entendimiento se
limite a una cuestin de sintona personal entre arquitectos,
que tambin ha existido.

Cal preguntar-se, per tant, quines han estat les claus duna
collaboraci que ha resultat tan fluda i enriquidora.
Probablement sn les mateixes que expliquen la posici de

Cabe preguntarse, por tanto, cules han sido las claves de una
colaboracin que ha resultado tan fluida y enriquecedora.
Probablemente sean las mismas que explican la posicin de
143

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

lAndreu, un arquitecte entre enginyers, i que segurament


han aportat una dimensi nova, o un valor afegit, a
lenginyeria Esteyco. La resposta a aquest interrogant rau, al
meu parer, en una actitud que inclou el disseny, en el seu sentit ms ampli, com un problema polifactic i pluridimensional en qu loptimitzaci de les propostes o les solucions
implica, desitjablement, la capacitat dobservar i de ponderar
totes les cares, i de fer servir totes les disciplines que afegeixin
valor al projecte.

Andreu, un arquitecto entre ingenieros, y que seguramente


han aportado una dimensin nueva, o un valor aadido, a la
ingeniera Esteyco. La respuesta a este interrogante reside, a
mi juicio, en una actitud que contempla el diseo, en su significado ms amplio, como un problema polifactico y pluridimensional en el que la optimizacin de las propuestas o las
soluciones pasa, deseablemente, por la capacidad de observar
y ponderar todas las caras y de utilizar todas las disciplinas
que aadan valor en el proyecto.

En altres paraules, s qestionar-se les fronteres de cadascun


i eixamplar horitzons. Res ms convenient que intentar
dibuixar els lmits, a priori, amb precisi, una actitud que
sol estar relacionada amb una defensa a ultrana de competncies professionals.

En otras palabras, es cuestionarse las fronteras de cada uno


y ensanchar horizontes. Nada menos conveniente que tratar
de dibujar los lmites, a priori, con precisin, actitud que
suele estar relacionada con una defensa a ultranza de competencias profesionales.

Tornem a la nostra histria. El nostre projecte com, lluny de


convertir-se en un conflicte, ha resultat ser una collaboraci
absolutament oberta, sense cap apriorisme. La feina sha abordat des de lesfor de reconixer els valors de cada proposta,
vingus don vingus. No hi ha hagut regles, no hi ha hagut
competncies, no hi ha hagut repartiments previs. Hi ha
hagut generositat, aportacions i complements en una sinergia
de treball, en una dialctica creativa, construint alternativament, cadasc, sobre les idees i la feina de laltre. La presncia de lAndreu, un arquitecte entre enginyers, lluny de
representar una redundncia o una distorsi, ha facilitat la
creaci, la comunicaci, la interpretaci i lintercanvi didees.

Volvemos a nuestra historia. Nuestro proyecto comn, lejos de


convertirse en un conflicto, ha resultado ser una colaboracin
absolutamente abierta, sin ningn apriorismo. El trabajo se ha
abordado desde el esfuerzo de reconocer los valores de cada propuesta, viniera de donde viniera. No ha habido reglas, no ha
habido competencias, no ha habido repartos previos. Ha habido generosidad, aportaciones y complementos en una sinergia
de trabajo, en una dialctica creativa, construyendo alternativamente, cada uno, sobre las ideas y el trabajo del otro. La presencia de Andreu, arquitecto entre ingenieros, lejos de representar
una redundancia o una distorsin, ha facilitado la creacin, la
comunicacin, la interpretacin y el intercambio de ideas.

El llarg cam que ell ha recorregut per aquests viaranys que


discorren entre fronteres desdibuixades de manera intencionada, en qu resulta tan fcil sentir la inseguretat, certifica

El largo camino que l ha recorrido por esos senderos que discurren entre fronteras intencionadamente desdibujadas, en
los que resulta tan fcil sentir la inseguridad, certifica que en

144

DE GLORIA / DE GLORIA

que en les collaboracions interdisciplinries i inter-empreses


s on, al final, es produeixen les idees innovadores, es trenquen els esquemes i sorgeixen els resultats ms fecunds.
Larquitectura, lenginyeria o qualsevol altra professi necessiten sortir dels seus lmits, trobar arrels complementries i
treballar, de manera transversal, amb altres especialitats, ja
sigui bilegs, qumics, filsofs, paisatgistes, etc., explorant
noves idees, energies o materials. s a dir, resoldre ms b,
ajudats per la idea de la transversalitat interdisciplinria, el
repte principal, que consisteix a optimitzar la manera de
viure. Lexperincia de lAndreu Estany ho demostra i Javier
Rui-Wamba ho va saber veure.

las colaboraciones interdisciplinariaes e inter-empresas es


donde, a la postre, se producen las ideas innovadoras, se rompen los esquemas y surgen los resultados ms fecundos. La
arquitectura, la ingeniera, o cualquier otra profesin necesitan salirse de sus lmites, encontrar races complementarias y
trabajar, de forma transversal, con otras especialidades, ya
sean bilogos, qumicos, filsofos, paisajistas, etc..., explorando nuevas ideas, energas o materiales. Es decir, resolver
mejor, ayudados por la idea de la transversalidad interdisciplinaria, el principal reto, que consiste en optimizar la manera de vivir. La experiencia de Andreu Estany lo demuestra y
Javier Rui-Wamba lo supo ver.

Gloria Iriarte

Gloria Iriarte

145

A MANERA DE BIOGRAFIA
A MODO DE BIOGRAFA

En la primera reuni que mantenim per posar en marxa la


realitzaci daquest llibre, hi ha una idea motriu molt clara:
es tracta de posar de manifest el funcionament peculiar, a
Esteyco, de la minoria darquitectes encerclada per enginyers;
la interacci entre ambdues sensibilitats, lenriquiment
mutu, etc. I per a aquesta comesa lungit s Andreu Estany:
en primer lloc pel seu talent i en segon lloc perqu, tal com
ell mateix confessa, no s dir que no a gaireb res del que em
demanen la meva famlia o els meus amics.

En la primera reunin mantenida para poner en marcha la


realizacin de este libro, hay una idea motriz muy clara: se
trata de poner de manifiesto el peculiar funcionamiento en
Esteyco de la minora de arquitectos cercada por ingenieros,
la interaccin entre ambas sensibilidades, el mutuo enriquecimiento, etc. Y para este cometido el ungido es Andreu
Estany: en primer lugar por su talento y en segundo porque,
como l confiesa, No s decir que no a casi nada que me
pidan mi familia o mis amigos.

Gloria Iriarte, Paco Navarro, Pilar Carrizosa, Javier RuiWamba, Jos Serna, Carlos Garca i jo fem una mica
danimadors, la colla encarregada dempnyer lAndreu en
un carrer, esperem que amb sortida; perqu el que passa s
que, a part de lesmentada idea motriu molt clara, ja no queda
res clar.

Gloria Iriarte, Paco Navarro, Pilar Carrizosa, Javier RuiWamba, Jos Serna, Carlos Garca y yo somos un poco como
animadores, la pea encargada de empujar para meter a
Andreu en un callejn esperemos que con salida; porque ocurre que, aparte de la citada idea motriz muy clara, ya nada
est claro.

Es parla dun ttol provisional que no conven. El pudors


Andreu no se sent cmode, no li agrada el protagonisme.
Quan mhi dirigeixo per parlar de la meva tasca, que s
escriure el seu perfil biogrfic, em diu que ell no t biografia. Aix s que en un moment determinat disposem dels
membres segents per construir el cove: un no ttol, una no
biografia i un no protagonista. En aquestes condicions es
pot fer un llibre? Tinc els meus dubtes, per en reunions
successives anem veient que, efectivament, s que es pot,
noms faltaria. En primer lloc, un llibre no cal que tingui
ttol. En segon lloc, lAndreu ja t alguna idea, per sobretot imatges. En tercer lloc, en Javier t molt dofici, i en
quart jo puc escriure una no biografia dun no protagonista, a manera de biografia, que s el que estic fent.

Se habla de un ttulo provisional que no convence. El pudoroso Andreu no se siente cmodo, no le gusta el protagonismo.
Cuando me dirijo a l para hablar sobre mi cometido, que es el
de escribir su perfil biogrfico, me dice que l no tiene biografa. As es que en un momento determinado contamos con los
siguientes miembros para construir el cesto: un no ttulo, una
no biografa y un no protagonista. Se puede hacer en estas
condiciones un libro? Yo tengo mis dudas, pero en reuniones
sucesivas, vamos viendo que efectivamente se puede, faltara
ms. En primer lugar un libro no tiene por qu tener ttulo, en
segundo lugar, Andreu tiene ya alguna idea, pero sobre todo
imgenes, en tercer lugar Javier tiene mucho oficio, y en cuarto yo puedo escribir una no biografa de un no protagonista, a
modo de biografa, que es lo que estoy haciendo.

147

A R Q U I T E C T E S

LA

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

SEMBLANA D UN ALTRE TIPUS PIRENENC

LA

E N T R E

INGENIEROS

SEMBLANZA DE OTRO TIPO PIRENAICO

En el vessant sud de la carena muntanyosa que va dIrun a


Portbou, existeixen espcies animals amb caracterstiques
peculiars, la denominaci de les quals fa referncia a la serralada que, com diem al collegi, ens separa de Frana. Aix
doncs, es parla de bestiar bov de raa pirinenca, dovelles
ansotanes o de gossos que responen a la tipologia pastor dels
Pirineus. Aix no obstant, per al nivell superior daquesta
fauna, lHomo sapiens, no sestableix un denominador com
que es refereixi a la cadena muntanyosa. No hi ha cap denominaci dorigen per als ssers humans que habiten en el vessant pirinenc esmentat. Ells sn bascos, navarresos, aragonesos o catalans.

En la vertiente sur de la cadena montaosa que va de Irn a


Portbou, existen especies animales con caractersticas peculiares, cuya denominacin hace referencia a la cordillera
que, como decamos en el colegio, nos separa de Francia.
As pues, se habla de ganado vacuno de raza pirenaica, de
ovejas ansotanas o de perros que responden a la tipologa
pastor de los Pirineos. Sin embargo, para el nivel superior
de esta fauna, el Homo sapiens, no se establece un comn
denominador referido a la cadena montaosa. No hay denominacin de origen para los seres humanos que habitan en
la citada vertiente pirenaica. Ellos son vascos, navarros, aragoneses o catalanes.

Quan vaig escriure les notes biogrfiques del pontfex Javier


Manterola, vaig creure detectar alguna similitud entre aquest
enginyer i el ciclista Indurain: arrelats a la seva terra, fornits,
discrets, tenaos, etc. Caracterstiques que vaig relacionar en
un sentit metafric amb la poderosa serralada pirinenca.
Doncs b, lAndreu Estany tamb presenta aquestes mateixes
senyes didentitat, aix s que, una vegada ms, em permetr
fer servir, sempre en sentit metafric, aquesta denominaci
de tipus pirinenc per a ell.

Cuando escrib las notas biogrficas del pontfice Javier


Manterola, cre detectar alguna similitud entre este ingeniero y el ciclista Indurain: arraigados en su tierra, fornidos, discretos, tenaces, etc. Caractersticas que relacion en un sentido metafrico con la poderosa Cordillera Pirenaica. Pues
bien, Andreu Estany presenta tambin esas mismas seas de
identidad, as es que, una vez ms, me voy a permitir utilizar, siempre en sentido metafrico, esa denominacin de tipo
pirenaico para l.

Per com que, a ms, lAndreu s catal, em va b fer un pas


ms amb aquesta metodologia heterodoxa. Suposem que exists (que evidentment no existeix) un tipus mediterrani i que la
seva representaci genuna fos Salvador Dal. Aleshores tindrem, per contraposici, una idea molt clara del que seria el
tipus pirinenc al qual em refereixo i, per tant, una primera idea
de la personalitat de lAndreu com un no Dal.

Pero como adems Andreu es cataln, me viene bien dar un


paso ms con esta heterodoxa metodologa. Supongamos que
existiese (que evidentemente no existe) un tipo mediterrneo y
que la genuina representacin del mismo fuese Salvador Dal.
Entonces tendramos, por contraposicin, una idea muy clara de
lo que sera el tipo pirenaico al que me refiero y, por tanto, una
primera idea de la personalidad de Andreu como un no Dal.

148

A MANERA DE BIOGRAFIA / A MODO DE BIOGRAFA

Ara dirigim directament el focus al seu rostre de cutis clar.


La seva mirada s neta i pudorosa, mai desafiant. Sobri en el
gest, no emfatitza mai, encara que estigui manifestant una
idea brillant o la seva admiraci per alg o alguna cosa. El seu
cos robust transmet solidesa i estabilitat. La vestimenta s
informal, sense res superflu; tot en ell s funcional i polit,
sense la ms mnima sofisticaci. Crec que no lhe vist mai
amb corbata i quan me limagino portant aquesta soga al coll
la sensaci destrangulaci s ms gran del que s habitual.
Els catalans tenen fama de bons venedors, per no s el cas de
lAndreu, als antpodes de Dal, el rei del mrqueting.
Aquesta fotografia de lAndreu actual s com si fos lltima
presa duna pellcula que va comenar ara fa 46 anys.
A RRELS

PROFUNDES

(L A

CULTURA MAMADA )

Vamos a dirigir ahora directamente el foco a su rostro de tez


clara. Su mirada es limpia y pudorosa, nunca desafiante. Parco
en el gesto, nunca enfatiza, aun cuando est manifestando una
idea brillante o su admiracin por algo o alguien. Su cuerpo
robusto transmite solidez y estabilidad. La vestimenta es
informal, sin nada superfluo; todo en l es funcional y aseado,
sin la ms mnima sofisticacin. Creo que nunca lo he visto
con corbata y al imaginrmelo portando esa soga en su cuello
la sensacin de estrangulamiento es mayor de lo habitual. Los
catalanes tienen fama de buenos vendedores, no es el caso de
Andreu, en las antpodas de Dal, el rey del marketing. Esta
fotografa del Andreu actual sera algo as como la ltima
toma de una pelcula que comenz hace 46 aos.
R ACES

PROFUNDAS

(L A

CULTURA MAMADA )

A la meva famlia tothom ha estat agricultor, els meus avis,


els meus pares, i ara dos dels meus germans. En aquesta famlia assentada a Oliana, Lleida, neix lAndreu Estany i Serra. s
el germ segon per edat entre quatre germans i una germana.

Todos en mi familia han sido agricultores, mis abuelos, mis


padres, ahora dos de mis hermanos. En esta familia asentada
en Oliana, Lrida, nace Andreu Estany i Serra. Es el hermano
segundo por edad entre cuatro hermanos y una hermana.

Sembla ser que lestrat ms profund de la memria est ocupat pels records tctils i olfactius, i els del gust es troben
gaireb al mateix nivell. Proust, quan es posa la magdalena a
la boca, arriba al seu origen vital, des don comena la seva
indagaci genial A la recerca del temps perdut. Jo penso que en
el desenvolupament de lsser hum, en lestat ms proper al
naixement podrem parlar duna cosa aix com la cultura
mamada, que seria la que capten lolfacte, el tacte i el gust.
Doncs b, en la gent que es dedica a la terra, com diu
lAndreu de la seva famlia, aquesta cultura primignia segurament est ms desenvolupada i t un pes ms gran en la

Parece ser que el estrato ms profundo de la memoria est


ocupado por los recuerdos tctiles y olfativos, encontrndose
casi en el mismo nivel los del gusto. Proust, al llevarse la
magdalena a la boca, alcanza su origen vital para comenzar su
genial indagacin En busca del tiempo perdido. Yo creo que
en el desarrollo del ser humano, en el estado ms prximo al
nacimiento podramos hablar de algo as como la cultura
mamada, que sera la captada por el tacto, el olfato y el gusto.
Pues bien, en la gente dedicada a la tierra, como dice Andreu
de su familia, esta cultura primigenia seguramente est ms
desarrollada y tiene un peso mayor en su evolucin posterior.
149

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

seva evoluci posterior. Nixer en una famlia assentada al


mateix lloc des de fa diverses generacions i dedicada a la terra
ha dimprimir carcter. A ms, si la infantesa transcorre en el
lloc de naixement, el resultat pot ser una cosa semblant a un
arbre autcton que creix en harmonia amb el medi i, per tant,
en les millors condicions per desenvolupar-se vigorosament.
Darbres autctons, per, nhi ha molts, i ell pertany a una
tipologia molt especial. Vegem unes quantes coses de la seva
nissaga, daquesta famlia dagricultors que lAndreu mateix
qualifica datpics. Recordo que el meu avi matern sempre
estava llegint llibres i diaris, en catal, castell o francs, i
escrivint. Tots els seus fills van estudiar: enginyers, economistes, agrnoms, docents Era un savi, una persona slida
jo diria sereny i amb seny i ferma. De la terra.

Nacer en una familia asentada desde varias generaciones en el


mismo lugar y dedicada a la tierra tiene que imprimir carcter. Adems, si la niez transcurre en el lugar de nacimiento,
el resultado puede ser algo as como un rbol autctono, que
crece en armona con el medio y, por tanto, en las mejores
condiciones para desarrollarse vigorosamente. Pero rboles
autctonos hay muchos, y l pertenece a una tipologa muy
especial. Veamos algo de su estirpe, de esta familia de agricultores que el propio Andreu califica de atpicos. Recuerdo
a mi abuelo materno siempre leyendo libros y peridicos, en
cataln, espaol o francs, y escribiendo. Todos sus hijos estudiaron: ingenieros, economistas, agrnomos, docentes Era
un sabio, una persona slida jo dira sereny i amb seny y
firme. De la tierra.

Per tamb del cel, perqu, si continuem amb el smil de


larbre autcton, hem dadmetre que es tracta duna espcie
exuberant i frtil, profundament arrelada a la seva terra, s,
per amb una gran necessitat daire, de llum, de pluja, un
arbre que, impulsat per la saba de la curiositat, es projecta
cap al cel ansis per captar llum, aire i pluja de totes les procedncies, obert al cel sense fronteres del coneixement.

Pero tambin del cielo, porque, si continuamos con el smil del


rbol autctono, habr que admitir que se trata de una especie
exuberante y frtil, profundamente arraigada en su tierra, s,
pero con una gran necesidad de aire, de luz, de lluvia, un rbol
que, impulsado por la sabia de la curiosidad, se proyecta hacia
el cielo ansioso por captar luz, aire y lluvia de todas las procedencias, abierto al cielo sin fronteras del conocimiento.

Hi ha una vena artstica en la meva famlia. La meva mare


pintava molt b i t una habilitat especial per a la creaci i
les manualitats. Queda clar que lAndreu, des que va nixer,
ha anat absorbint amb naturalitat tota aquesta riquesa; ha
mamat, gaireb en sentit literal, la cultura familiar.

Hay una vena artstica en mi familia. Mi madre pintaba


muy bien y tiene una especial habilidad para la creacin y las
manualidades. Est claro que Andreu, desde su nacimiento,
ha ido absorbiendo con naturalidad toda esta riqueza; ha
mamado, casi en sentido literal, la cultura familiar.

El meu germ gran, en Domnec, desprs de fer el


Batxillerat Superior va decidir dedicar-se a la terra. Nosaltres
tamb ho fiem cada estiu.

Mi hermano mayor, Domnec, despus del Bachillerato


Superior, decidi dedicarse a la tierra. Nosotros tambin lo
hacamos todos los veranos.

150

A MANERA DE BIOGRAFIA / A MODO DE BIOGRAFA

La seva llar era una escola de responsabilitat. Havem


daprovar al juny per poder ajudar a casa tot lestiu fins al
setembre, quan comenava el nou curs. No ens va faltar mai
res i sempre vam tenir la sensaci que ens ho havem guanyat
i que no hi havia res que caigus del cel. I aix era,
efectivament, com ho illustra lancdota segent. Durant un
dinar familiar, lAndreu i els seus germans plantegen al pare
que al poble tots els seus amics tenen una paga per a les seves
despeses. A les postres, el cap de famlia els proposa donar-los
una vaca, que la munyin i que es cobrin la paga amb la
producci de llet, cosa que accepten, aix que els germans
munten la seva prpia explotaci ramadera. Sembla que el
negoci va resultar prou rendible.

Su hogar fue una escuela de responsabilidad. Haba que


aprobar en junio para poder ayudar en casa todo el verano
hasta septiembre, cuando empezaba el nuevo curso. Nunca
nos falt de nada y siempre tuvimos la sensacin de que nos
lo habamos ganado y que nada caa del cielo. Y as era, efectivamente, como lo ilustra la ancdota siguiente. Durante
una comida familiar, Andreu y sus hermanos le plantean a su
padre que en el pueblo todos sus amigos tienen una paga para
sus gastos. A los postres, el cabeza de familia les propone
entregarles una vaca, que la ordeen, y que se cobren la paga
con la produccin de leche, cosa que aceptan, montando los
hermanos su propia explotacin ganadera. Al parecer, el
negocio result suficientemente rentable.

A grans trets, podrem dir que en el seu entorn tot era saludable. El nen Andreu es va desenvolupar amb un equilibri
envejable, va crixer i es va enfortir fsicament i mentalment.
Quan tenia quatre anys va haver de sortir de lou, endinsar-se
en una realitat diferent i ser un ms a lescola del poble on va
cursar leducaci general bsica.

A grandes rasgos, podramos decir que todo en su entorno es


saludable. El nio Andreu se desarrolla con un equilibrio
envidiable; crece y se fortalece fsica y mentalmente. A los
cuatro aos hay que salir del cascarn, asomarse a una realidad diferente, ser uno ms en la escuela del pueblo donde
cursa la educacin general bsica.

Sempre he tingut facilitat pels estudis, i no va ser mai, o almenys no ho recordo, difcil. El fet de ser un bon estudiant li va
permetre, entre altres coses, explotar la vena artstica, transmesa per via materna. Els meus germans i jo participvem en tots
els cursos i els concursos de pintura, manualitats, etc. que organitzaven a lescola. I sens donava b, sempre tenem premis.

Siempre he tenido facilidad para el estudio, y nunca fue, o no


lo recuerdo, difcil. El ser buen estudiante le permite, entre
otras cosas, explotar la vena artstica, transmitida por va materna. Mis hermanos y yo participbamos en todos los cursos y los
concursos de pintura, manualidades, etc. que organizaban en la
escuela. Y se nos daba muy bien, siempre tenamos premios.

U NS

ANYS INOBLIDABLES

(L A

CULTURA BUSCADA )

Quan tenia catorze anys men vaig anar a la Seu dUrgell per
estudiar el batxillerat. Anar-men de casa va ser una gran aventu-

A OS

INOLVIDABLES

(L A

CULTURA BUSCADA )

A los catorce aos me fui a la Seu dUrgell para estudiar


bachillerato. Irme de casa fue una gran aventura, y no inter151

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

ra, i no era pas intern, sin que men vaig anar a una residncia
destudiants, on hi havia tota la llibertat possible per a lpoca.
All va coincidir amb quaranta companys en condicions similars, de tots els pobles de la comarca. Molts dels meus amics
dara sn daquella poca. Gent molt diversa i heterognia. A
lInstitut Joan Brudieu, que pertanyia a lensenyament
pblic, va cursar el batxillerat. LAndreu considera altssim el
nivell de lensenyament que shi impartia i el seu professorat,
excepcional. Les assignatures que latreien ms van ser, potser,
la geografia i el dibuix. El fet daprovar-ho tot al juny, a ms
de permetre-li collaborar en les tasques de casa a lestiu, li
deixava temps lliure per a la muntanya, lesqu, les festes amb
els amics, escoltar msica, llegir, etc.

no, sino que me fui a una residencia de estudiantes en la que


haba toda la libertad posible para la poca. All coincide con
cuarenta compaeros en condiciones similares, de todos los pueblos de la comarca. Muchos de mis amigos de ahora son de esa
poca. Gente muy diversa y variopinta. Es en el instituto Joan
Brudieu, perteneciente a la enseanza pblica, donde cursa el
bachillerato. Andreu considera altsimo el nivel de la enseanza que se imparte y excepcional su profesorado. Las asignaturas que ms le atraen son, quizs, la geografa y el dibujo. Aprobar todo en junio, adems de permitirle colaborar en
las tareas de casa durante el verano, le deja tiempo libre para
la montaa, el esqu, las fiestas con los amigos, escuchar
msica, leer, etc.

De la Seu a Oliana (40 quilmetres) fiem autoestop per


conixer gent i estalviar pasta, que desprs ens gastvem en
discos. Moltes tardes anvem fins a Andorra destranquis per
veure i comprar el que no hi havia a Espanya, sobretot msica i material esportiu. Estvem a lestranger i aix tamb produa sensaci de llibertat.

De la Seu a Oliana (40 kilmetros) hacamos auto-stop para


conocer gente y ahorrar pasta, que luego gastbamos en discos. Muchas tardes bamos a Andorra de extranjis para ver y
comprar lo que no haba en Espaa, sobre todo msica y
material deportivo. Estbamos en el extranjero y esto tambin produca sensacin de libertad.

Llibertat, paraula mgica, en ple franquisme, amics de procedncies diferents, incursions a lestranger Com que la
paraula diversi ve de diversitat, queda clar que lAndreu,
durant aquells anys, potser es va divertir com mai; aix ho
reconeix. Aquells quatre anys ens ho vam passar pipa. Sn
uns anys inoblidables, quan la joventut sembla que no
sacabar mai, i no ho fa, perqu la plenitud juvenil pot quedar enrere en el temps, per el que no pot fer s morir.

Libertad, palabra mgica, en pleno franquismo, amigos de


diferentes procedencias, incursiones en el extranjero Dado
que la palabra diversin viene de diversidad, est claro que
Andreu durante estos aos se divierte quizs como nunca; as
lo reconoce. Esos cuatro aos nos lo pasamos pipa. Son aos
inolvidables, cuando la juventud parece imperecedera, y lo
es, porque la plenitud juvenil puede quedarse atrs en el
tiempo, pero lo que no puede es morir.

Sobre la seva decisi destudiar arquitectura, lAndreu no


recorda un moment concret. Havia descartat la possibilitat

Sobre su decisin de estudiar arquitectura, Andreu no


recuerda un momento concreto. Desecha la posibilidad de

152

A MANERA DE BIOGRAFIA / A MODO DE BIOGRAFA

de ser agricultor, no era en Domnec, i tamb la de dedicar-se a la medicina, com normalment sestilava per al segon
fill. Tampoc no tenia antecedents familiars relacionats directament amb larquitectura, ni ning que pogus influir en ell
de manera especfica. Per no hi ha dubte que hi havia un terreny adobat, sempre mhavia agradat dibuixar, pintar, solucionar problemes de dibuix tcnic, muntar i desmuntar
peces, que es va deixar fertilitzar per aquesta cultura mamada i buscada, fent aflorar amb naturalitat una vocaci difusa
que acaba per concretar-se en larquitectura: Quan vaig
haver de decidir alguna cosa.

ser agricultor, no era lhereu, tambin la de dedicarse a la


medicina, como normalmente se estilaba para el segundo
hijo. Tampoco tiene antecedentes familiares relacionados
directamente con la arquitectura, ni alguien que pueda
influir en l especficamente. Pero sin duda hay un campo
abonado, siempre me haba gustado dibujar, pintar, solventar problemas de dibujo tcnico, montar y desmontar piezas, que se deja fertilizar por esa cultura mamada y buscada, haciendo aflorar con naturalidad una vocacin difusa que
acaba por concretarse en la arquitectura: Cuando tuve que
decidir algo.

El 81 vaig aterrar a Barcelona per estudiar a lEscola Tcnica


Superior dArquitectura, a la Politcnica (UPC).

En el 81 aterric en Barcelona para estudiar en la Escuela


Tcnica Superior de Arquitectura, en la Politcnica (UPC).

Aquesta nova situaci suposa per a lAndreu tres coses importants: residir a la gran ciutat, viure amb amics en un pis
destudiants i estudiar la carrera que havia decidit. Es tracta
damics i amigues de linstitut, amb els quals conviu en un
pis situat al barri de Sagrada Famlia. Ell s lnic estudiant
darquitectura, la resta de companys ho sn de filosofia, geologia i dret. Les tertlies politico-socials eren una constant,
alimentades per la diversitat dels personatges i els seus estudis, influncies i amistats.

Esta nueva situacin supone para Andreu tres cosas importantes: residir en la gran ciudad, vivir con amigos en un piso
de estudiantes y estudiar la carrera que haba decidido.Son
amigos y amigas del instituto, con los que convive en un piso
situado en el barrio de Sagrada Familia. l es el nico estudiante de arquitectura, los dems compaeros lo son de filosofa, geologa, y derecho. Las tertulias poltico-sociales eran
una constante, alimentadas por la diversidad de los personajes y sus estudios, influencias y amistades.

La convivncia era bona, tal com ho demostra el fet que sempre siguin els mateixos durant els cinc anys que va durar la
carrera dels altres.

La convivencia es buena, como lo demuestra el hecho de que


permanezcan los mismos durante los cinco aos que dura la
carrera de los otros.

A lEscola va fer amistats i amb algunes delles, tamb de fora


de Barcelona, es va installar en una nova comuna. Elisabet
Clar, Paco Navarro, Francesc Bordes, Sam, y Jordi Clavel

En la Escuela hace amistades y con algunas de ellas, tambin


de fuera de Barcelona, se instala en una nueva comuna.
Elisabet Clar, Paco Navarro, Francesc Bordes, Sam, y Jordi
153

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

sn els companys amb qui va iniciar i acabar la carrera. Els sis


collegues van muntar un despatx professional que va durar
uns anys. Desprs la vida ens ha desviat una mica, per continuem sent el grup damics.

Clavel son los compaeros con los que inicia y termina la


carrera. Los seis colegas montan un despacho profesional que
dura varios aos. Luego la vida nos ha desviado un poco,
pero continuamos siendo el grupo de amigos.

El fluir de lexistncia daquest grup t poques turbulncies i


no arriba a desbordar-se mai. Es coneixen alhora, tenen vides
professionals molt paralleles i desprs de vint-i-cinc anys
continuen sent igual damics. Fins i tot sembla impossible,
reconeix el mateix Andreu.

El fluir de la existencia de este grupo tiene pocas turbulencias y no llega a desbordarse nunca. Se conocen a la vez, tienen vidas profesionales muy paralelas y despus de veinticinco aos continan siendo igual de amigos. Parece hasta
imposible, reconoce el propio Andreu.

Durant el primer any destudis a lEscola, pren conscincia


que sap molt poques coses de la professi i que hi ha assignatures que no li interessen tant. Per, tal com diu ell mateix,
totes tenien el mateix valor, perqu del que es tractava era de
passar al curs segent, i per tant era vital aprovar tant el
dibuix com les matemtiques o la histria.

Durante el primer ao de estudios en la Escuela, toma


conciencia de que sabe muy poco de la profesin y de que hay
asignaturas de menor inters. Pero, como l dice, todas tenan
el mismo valor, pues de lo que se trataba era de pasar al curso
siguiente, y por tanto era vital aprobar tanto el dibujo como
las matemticas o la historia.

En el primer any desfor i disciplina, que podrem dir que


era cega, va avanar molt poc en el seu coneixement de la
professi, per va continuar buscant i a partir del segon
any es va comenar a desvelar el seu significat, grcies a
lassignatura de Projectes: Aquesta va ser la clau per
entendre la carrera.

En el primer ao de esfuerzo y disciplina, que podramos


llamar ciega, muy poco avanza en su conocimiento de la
profesin, pero l sigue buscando, y a partir del segundo
ao se empieza a desvelar el significado de la misma gracias a la asignatura de Proyectos: sa fue la clave para
entender la carrera.

Assignatures com dibuix, geometria descriptiva i construcci mereixen una atenci especial per part seva, com a
eines principals per projectar. A ms, s precisament a
Projectes (I, II, III, IV i V) on apareixen els professors ms
bons i ms influents: Federico Correa, Helio Pion y
Viaplana, Miralles, Manuel de Sol-Morales, Ignacio
Paricio, Jordi Garcs, etc..

Asignaturas como dibujo, geometra descriptiva y construccin merecen una atencin especial por su parte, como herramientas principales para proyectar. Adems, es precisamente
en Proyectos (I, II, III, IV y V) donde aparecen los mejores y
ms influyentes profesores: Federico Correa, Helio Pin y
Viaplana, Miralles, Manuel de Sol-Morales, Ignacio Paricio,
Jordi Garcs, etc.

154

A MANERA DE BIOGRAFIA / A MODO DE BIOGRAFA

Desprs daquells set anys intensos, desfor continuat, com


una carrera de fons, en els quals va buscar i va anar trobant
els coneixements, terics i prctics, que li permetrien projectar, va arribar el moment denfrontar-se amb el que lAndreu
anomena el mn real.
S ENTIT

I SENSIBILITAT

(L A

CULTURA ASSIMILADA )

Despus de aquellos siete aos intensos, de esfuerzo continuado, como una carrera de fondo, en los que busca y va
encontrando los conocimientos, tericos y prcticos, que le
permitirn proyectar, ha llegado el momento de enfrentarse a
lo que Andreu llama el mundo real.
S ENTIDO

Y SENSIBILIDAD

(L A

CULTURA ASIMILADA )

El 1987 lAndreu acaba la carrera amb bones qualificacions i


comena a treballar a lestudi de Margarit Buixad,
especialitzat en estructures; ho fa durant uns mesos, fins que
va arribar la informtica i ens va fer fora. Desprs, durant un
parell danys, sincorpora a lestudi de Gerard Garca Ventosa i
collabora en parallel amb altres arquitectes. Posteriorment
decideix dedicar-se durant un any al projecte de final de carrera
(edifici per a un ajuntament i la urbanitzaci del seu entorn),
necessari per obtenir el ttol oficial, que se li atorga el 1991.

En 1987 Andreu termina la carrera y comienza a trabajar en


el estudio de Margarit i Buxad, especializado en estructuras;
lo hace durante unos meses, hasta que lleg la informtica y
nos ech. Luego, durante un par de aos, se incorpora al
estudio de Gerardo Garca Ventosa y colabora en paralelo con
otros arquitectos. Posteriormente decide dedicarse durante
un ao al proyecto de final de carrera (edificio para un ayuntamiento y la urbanizacin de su entorno), necesario para
obtener el ttulo oficial, que se le otorga en 1991.

En aquests anys sestan fent a Barcelona les obres necessries


per a la celebraci dels Jocs Olmpics i, per extensi, altres
obres molt importants, tant en infraestructures com en urbanitzaci. LAndreu decideix aprofitar aquesta oportunitat
nica per aprendre: treballar amb arquitectes reconeguts,
amb altres professionals, etc., ajornant, de moment, la seva
intenci de muntar un estudi propi.

En estos aos se estn realizando en Barcelona las obras necesarias para la celebracin de los Juegos Olmpicos y, por
extensin, otras muy importantes, tanto en infraestructuras
como en urbanizacin. Andreu decide aprovechar esta oportunidad nica para aprender: trabajar con arquitectos reconocidos, con otros profesionales, etc., aplazando, de momento, su intencin de montar un estudio propio.

Durant aquests anys va assimilant i enriquint els coneixements buscats i trobats durant la carrera, comprenent, en
aplicar-los en el mn real, el sentit de la professi.

Durante estos aos va asimilando y enriqueciendo los conocimientos buscados y encontrados durante la carrera, comprendiendo, al aplicarlos al mundo real, el sentido de la profesin.

I aqu apareix Esteyco, una empresa denginyeria de


Madrid que buscava arquitectes per collaborar en les obres

Y ah aparece Esteyco, una empresa de ingeniera de


Madrid que buscaba arquitectos para colaborar en las obras
155

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

E N T R E

INGENIEROS

que estava duent a terme lIMPU (Institut Municipal de


Promoci Urbanstica).

que estaba desarrollando el IMPU (Instituto Municipal de


Promocin Urbanstica).

En la incorporaci de lAndreu a Esteyco es poden distingir


les tres fases clssiques en levoluci normal del pensament:
el perode de tesi, el danttesi i el de sntesi.

En la incorporacin de Andreu a Esteyco se pueden distinguir las tres fases clsicas en la evolucin normal del pensamiento: el periodo de tesis, el de anttesis y el de sntesis.

En el seu primer contacte amb Esteyco, lAndreu entn el


projecte arquitectnic com un espai que engloba disciplines
molt diverses, en les quals lenginyeria se subordina: estructures, installacions, fins i tot el traat i les infraestructures.

En su primer contacto con Esteyco, Andreu entiende el proyecto arquitectnico como un espacio que engloba disciplinas
muy diversas, en las que la ingeniera se subordina: estructuras, instalaciones, incluso el trazado y las infraestructuras.

No vaig pensar mai en lenginyeria, ni en el fet que estava en un


mn denginyers, al contrari, vaig treballar en lIMPU, on la majoria eren arquitectes, noms s que em pagava una enginyeria.

Nunca pens en la ingeniera, ni que estaba en un mundo de


ingenieros, al contrario, trabaj en el IMPU, donde la mayora eran arquitectos, slo que me pagaba una ingeniera.

A poc a poc, per, es va produint la immersi a Esteyco i la tesi


de la subordinaci senfronta amb el protagonisme de les
infraestructures. Sn obres que, per dimensi o implantaci,
tenen una intervenci irreversible en el medi i, en canvi, no
es posa cap atenci en els efectes sobre el territori. Sapliquen
solucions estandarditzades sense reflexi, sense entendre el
paisatge o com es modifica, amb el salconduit de complir una
normativa que soluciona exclusivament qestions tcniques.
Aquesta s lanttesi, que es presenta amb tota la seva cruesa.
Especialment en projectes encarregats des de lenginyeria,
les administracions dobres pbliques, ferrocarrils, etc.

Pero poco a poco se va produciendo la inmersin en Esteyco y


la tesis de la subordinacin se enfrenta al protagonismo de las
infraestructuras. Son obras que, por dimensin o implantacin,
tienen una intervencin irreversible en el medio y, en cambio,
no se presta ninguna atencin a los efectos sobre el territorio. Se
aplican soluciones estandarizadas sin reflexin, sin entender el
paisaje o cmo se modifica, con el salvoconducto de cumplir
una normativa que solventa exclusivamente cuestiones tcnicas. sta es la anttesis, que se presenta con toda su crudeza.
Especialmente en proyectos encargados desde la ingeniera,
administraciones de obras pblicas, ferrocarriles, etc.

Afortunadament Esteyco no s una daquestes enginyeries


sense nima, ja que des del principi el seu fundador es nega
a aplicar solucions estandarditzades propugnant que
lacatament de la normativa no pot anar mai en detriment

Afortunadamente, no es Esteyco una de estas ingenieras sin


alma, ya que desde el principio su fundador se niega a aplicar soluciones estandarizadas propugnando que el acatamiento de la normativa nunca puede ir en menoscabo de la cali-

156

A MANERA DE BIOGRAFIA / A MODO DE BIOGRAFA

de la qualitat, en el seu sentit ms ampli, dun projecte.


Aix doncs, ms aviat que tard es produeix la sntesi que tan
bons resultats produiria en el futur.

dad, en su sentido ms amplio, de un proyecto. As pues, ms


pronto que tarde se produce la sntesis que tan buenos resultados producir en el futuro.

Els coneixements especfics adquirits a Esteyco respecte a


qestions denginyeria aporten ms solidesa i seguretat a
lhora dafrontar temes o projectes multidisciplinaris, amb la
intervenci denginyers competents. El valor afegit daquests
coneixements hbrids s especialment enriquidor s un
camp professional que et proporciona una formaci
complementria.

Los conocimientos especficos adquiridos en Esteyco respecto a temas de ingeniera aportan una mayor solidez y seguridad a la hora de afrontar temas o proyectos multidisciplinares, con la intervencin de ingenieros competentes. El valor
aadido de estos conocimientos hbridos es especialmente
enriquecedor Es un campo profesional que te proporciona
una formacin complementaria.

Lassimilaci de lAndreu per part dEsteyco modifica la


manera de treballar de lenginyeria.

La asimilacin de Andreu por Esteyco modifica la forma de


trabajar de la ingeniera.

En els projectes, encara que siguin denginyeria, magrada


aportar-hi una visi global prvia, de la qual es poden sentir
partcips tots els que hi intervenen. Una idea de projecte en
la qual totes les disciplines es poden implementar amb la
mxima eficcia. Daquesta manera no tinc la sensaci de
coacci en el desenvolupament del projecte.

De los proyectos, aunque sean de ingeniera, me gusta aportar una visin global previa, de la que pueden sentirse partcipes todos los intervinientes. Una idea de proyecto en la que
todas las disciplinas pueden implementarse con la mxima
eficacia. De esta forma no tengo la sensacin de coaccin en
el desarrollo del proyecto.

A dia davui podem dir que lempremta de lAndreu condiciona dalguna manera lessncia dEsteyco, tal com ho
demostren alguns comentaris manifestats per larquitecte,
que sens dubte formen part del que podrem anomenar
lideari de la nostra enginyeria. Incorporar noms esttica a
lenginyeria dna lloc, generalment, a projectes artificiosos i
excessius que dilapiden la veritat de les bones obres
denginyeria. Per tant, els coneixements dambdues disciplines, enginyeria i arquitectura, no shaurien densenyar duna
manera tan estanca. Finalment, grans exemples per seguir.

Al da de hoy podemos decir que la impronta de Andreu condiciona de alguna manera la esencia de Esteyco, como lo
demuestran algunos comentarios manifestados por el arquitecto, que sin duda forman parte de lo que podramos llamar
el ideario de nuestra ingeniera. Incorporar solo esttica a la
ingeniera da lugar, generalmente, a proyectos artificiosos y
excesivos que dilapidan la verdad de las buenas obras de ingeniera. Por tanto, los conocimientos de ambas disciplinas,
ingeniera y arquitectura, no deberan ensearse de un modo
tan estanco. Finalmente, grandes ejemplos a seguir. Hay
157

A R Q U I T E C T E S

E N T R E

E N G I N Y E R S

A R Q U I T E C T O S

Hi ha moltes obres en les quals es fonen els termes enginyeria i arquitectura i en qu es dilueixen els lmits dambdues
disciplines: el Seagram Building de Mies, el pont de
Salginatobel o lEixampla de Cerd a Barcelona.
S EGUINT

EL SEU CAM

(L A

CULTURA PROJECTADA )

E N T R E

INGENIEROS

muchas obras donde se funden los trminos ingeniera y


arquitectura y donde se diluyen los lmites de ambas disciplinas: el Seagram Building de Mies, el puente de Salginatobel
o el Ensanche de Cerd en Barcelona.
S IGUIENDO

SU CAMINO

(L A

CULTURA PROYECTADA )

En aquestes notes hem intentat acostar-nos a lAndreu


Estany seguint el seu cam des del principi a manera de biografia. Hem vist com aquest home darrels profundes ha
buscat per mitj de la cultura donar sentit a la seva vida
fent alguna cosa til i alhora satisfactria, dacord amb les
seves aptituds i sensibilitat, i com desprs duns anys
inoblidables de recerca va trobar en larquitectura el mitj
idoni per fer-ho.

En estas notas hemos intentado acercarnos a Andreu


Estany siguiendo su camino desde el principio, a modo de
biografa. Hemos visto cmo este hombre de races profundas ha buscado a travs de la cultura dar sentido a su vida
haciendo algo til y a la vez satisfactorio, acorde con sus
aptitudes y sensibilidad, y cmo despus de unos aos inolvidables de busca encontr en la arquitectura el medio idneo para hacerlo.

Hem vist, tamb, com el cam emprs es creua en un punt


determinat amb Esteyco i com a partir daquest moment
decideixen caminar junts, produint-se una mtua assimilaci, extraordinriament fecunda. Aquesta cultura assimilada
deriva necessriament en cultura projectada (materialitzaci
de projectes i generaci didees), s a dir, en la creaci.

Hemos visto, tambin, cmo el camino emprendido se cruza en


un punto determinado con Esteyco y cmo a partir de ese
momento deciden marchar juntos, producindose una mutua
asimilacin, extraordinariamente fecunda. Esta cultura asimilada deriva necesariamente en cultura proyectada (materializacin
de proyectos y generacin de ideas), es decir, en la creacin.

En aquest llibre sesbossen alguns dels projectes realitzats


intentant aquella fusi tan desitjable, per a lAndreu i per a
Esteyco, entre arquitectura i enginyeria. Vegem ara, per acabar, algun exemple daquesta generaci didees donant la
paraula al mateix Andreu.

En este libro se esbozan algunos de los proyectos realizados


intentando esa tan deseable, para Andreu y para Esteyco,
fusin entre arquitectura e ingeniera. Veamos ahora, para
finalizar, algn ejemplo de esa generacin de ideas dando la
palabra al propio Andreu.

Crec que larquitectura s una disciplina artstica i, per tant,


la creativitat s una cosa inherent en ella i desitjable. Els projectes neixen duna varietat de coneixements, diverses vivn-

Creo que la arquitectura es una disciplina artstica y, por


tanto, la creatividad es algo inherente a ella y deseable. Los
proyectos nacen de una variedad de conocimientos, diversas

158

A MANERA DE BIOGRAFIA / A MODO DE BIOGRAFA

cies personals, experincies, msiques Les obres construdes sn una part material daquests coneixements, per nhi
ha molts dintangibles i no quantificables. Una formaci
artstica i tcnica exhaustiva i equiparable hauria de ser una
base slida per desenvolupar larquitectura amb sensatesa.

vivencias personales, experiencias, msicas Las obras construidas son una parte material de esos conocimientos, pero
hay muchos intangibles y no cuantificables. Una formacin
artstica y tcnica exhaustiva y equiparable debera ser una
base slida para desarrollar la arquitectura con sensatez.

Sovint es confon lexpressi grfica amb larquitectura, i se


li dna un valor exagerat. Saber construir tamb s un art i
portar a terme els projectes tal com van ser imaginats s
lobjectiu ms desitjat.

Se confunde a menudo, y se le da un valor exagerado, la


expresin grfica con la arquitectura. Saber construir tambin es un arte y llevar al fin los proyectos tal como fueron
imaginados es el objetivo ms deseado.

Pots citar algunes obres mestres contempornies?, li pregunto per intentar fixar les seves idees amb exemples. Se
mescapoleix al primer intent.

Puedes citar algunas obras maestras contemporneas?, le


pregunto para tratar de fijar con ejemplos sus ideas. Se me
escurre al primer intento.

Ms que obres particulars, crec en la trajectria professional, en la coherncia dun conjunt dobres. Frank Lloyd
Wright, Louis Kahn, Mies van der Rohe, Alvar Aalto,
Coderch, Alvaro Siza, Peter Zumthor, Josep Llinas y Elas
Torres, entre daltres. Algunes obres preferides?: El
Museu Guggenheim de Nova York, las Thermas de Vals de
Zumthor, la Fundaci Mir de Sert, lantic Estadi Olmpic
de Munich...

Ms que las obras particulares, creo en la trayectoria profesional, en la coherencia de un conjunto de obras. Frank Lloyd
Wright, Louis Kahn, Mies van der Rohe, Alvar Aalto,
Coderch, Alvaro Siza, Peter Zumthor, Josep Llinas y Elas
Torres, entre algunos otros. Algunas obras preferidas? El
Museo Guggenheim de Nueva York, las Thermas de Vals de
Zumthor, la Fundacin Mir de Sert, el antiguo Estadio
Olmpico de Munich...

Trajectria professional i coherncia, aix s el que valora ms.


Doncs b, aix s precisament el que es troba qui segueix el seu
cam, el de lAndreu, coherncia i professionalitat.

Trayectoria profesional y coherencia, esto es lo que ms valora.


Pues bien, esto es precisamente lo que uno encuentra siguiendo su camino, el de Andreu, coherencia y profesionalidad.

Mario Onzain

Mario Onzain

159

AQUESTA PUBLICACI HA ESTAT REALITZADA PER


LA FUNDACIN ESTEYCO
SOTA LA COORDINACI EDITORIAL DE PILAR CARRIZOSA.
EL DISSENY GRFIC HA ESTAT A CRREC DE PILAR CARRIZOSA I ANDREU ESTANY.
LA FUNDACIN ESTEYCO VOL AGRAIR LA SEVA PARTICIPACI
A TOTS ELS MEMBRES QUE AQUEST ANY HAN FORMAT PART DEL COMIT EDITORIAL
I ESPECIALMENT A JESS IRIBARREN I RALPH KOPPENHFER.
LA FOTOCOMPOSICI, EDICI I ART FINAL
HAN ESTAT REALITZATS PER ASOCIADOS&CIA.
LA FOTOMECNICA I IMPRESSI GRFICA
HA ESTAT REALITZADA A ARTES GRFICAS PALERMO, S.L., MADRID.
LA PRESENTE PUBLICACIN HA SIDO REALIZADA POR
LA FUNDACIN ESTEYCO
BAJO LA COORDINACIN EDITORIAL DE PILAR CARRIZOSA.
EL DISEO GRFICO HA ESTADO A CARGO DE PILAR CARRIZOSA Y ANDREU ESTANY.
LA FUNDACIN ESTEYCO QUIERE AGRADECER SU PARTICIPACIN
A TODOS LOS MIEMBROS QUE ESTE AO HAN FORMADO PARTE DEL COMIT EDITORIAL
Y ESPECIALMENTE A JESS IRIBARREN Y RALPH KOPPENHFER.
LA FOTOCOMPOSICIN, EDICIN Y ARTEFINALIZACIN
HAN SIDO REALIZADOS POR ASOCIADOS&CIA.
LA FOTOMECNICA E IMPRESIN GRFICA
HA SIDO REALIZADA EN ARTES GRFICAS PALERMO, S.L., MADRID.

PUBLICACIONS DE LA FUNDACIN ESTEYCO


PUBLICACIONES DE LA FUNDACIN ESTEYCO
PABLO ALZOLA

LA ESTTICA DE LAS OBRAS PBLICAS


ESTETICA HERRI-LANETAN *
LUCIO DEL VALLE

MEMORIA SOBRE LA SITUACIN, DISPOSICIN Y CONSTRUCCIN


DE LOS PUENTES. 1844. *
EN TORNO A LEONARDO TORRES QUEVEDO Y EL TRANSBORDADOR
DEL NIGARA *
JULIO CANO LASSO

CONVERSACIONES CON UN ARQUITECTO DEL PASADO


CARLOS FERNNDEZ CASADO *
JAVIER RUI-WAMBA MARTIJA

AFORISMOS ESTRUCTURALES / STRUCTURAL APHORISMS


MARIO ONZAIN

LA RA DE BILBAO

* Els llibres esgotats es troben disponibles a / * Los libros agotados se encuentran disponibles en www.esteyco.es

ANTONIO FERNNDEZ ALBA

ESPACIOS DE LA NORMA. LUGARES DE INVENCIN. 1980-2000


JOS LUIS MANZANARES

LAS PUERTAS DEL AGUA


LAS GEOMETRAS DEL TREN / LES GEOMETRIES DEL TREN
EUGNE FREYSSINET. FRANK GUYON. JAVIER RUI-WAMBA Y ANTONIO F. ALBA

EUGNE FREYSSINET
UN INGENIERO REVOLUCIONARIO / UN INGNIEUR RVOLUTIONNAIRE
MIGUEL AGUIL. JAVIER MANTEROLA. MARIO ONZAIN. JAVIER RUI-WAMBA

JAVIER MANTEROLA ARMISN. PENSAMIENTO Y OBRA


PABLO OLALQUIAGA. ALFONSO OLALQUIAGA

EL LIBRO DE LAS CURVAS


JOS SERNA GARCA-CONDE

LOS PUENTES DEL TREN


FRANCISCO GALN SORALUCE

LA ENERGA DE LOS FLUDOS

FUNDACIN ESTEYCO
Menndez Pidal, 17. 28036 Madrid. Tel. 91 3597878. Fax 91 3596172
e-mail: fundacion@esteyco.es web: www.esteyco.es

Você também pode gostar