Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
CURS 2009/2010
Acta de la reuni de coordinaci LOGSE de la Comissi de Matria
amb el professorat dels centres de secundria.
Acta de la reunin de coordinacin LOGSE de la Comisin de Materia con
el profesorado de los centros de secundaria.
Matria:
HISTRIA DE LA FILOSOFIA
Acta conjunta de les tres provncies / Acta conjunta de las tres provincias
Lloc:
Data:
Hora:
B) Desenvolupament de la reuni.
En les tres reunions es don compte en el primer punt dels resultats estadstics de la
prova en juny de 2009, comentant les variacions respecte als anys anteriors. En
Valncia es va informar sobre algunes reclamacions de centres a les notes de tres
tribunals.
En el segon punt es va recordar els acords ja presos el curs passat pel que fa a la matria
i a lexamen de les PAU de 2010, resultat dels treballs de la Comissi de reforma. En
les tres reunions es va insistir en la importncia de fer conixer als alumnes la nova
forma de les qestions i els nous criteris de correcci, i per facilitar-ho es va informar
que al web de la Comissi es troben, a ms de les propostes globals acordades, les
qestions i els criteris en valenci i castell en documents a banda per poder imprimir1
los i repartir-los als estudiants. Tamb en les tres reunions es va aclarir un dubte
advertint que els temes de redacci poden no coincidir amb els enunciats dels camps
temtics de cada autor. Tamb advertrem de la publicaci dun examen exemple del
nou format per servir dorientaci.
En el tercer punt, a Alacant es demanaren aclariments sobre lexamen exemple, i a
Castell i Valncia es comentaren els dubtes que plantejaven la quarta qesti i els seus
criteris de correcci, sobretot pel que fa al perill de respostes memoritzades i la
dificultat davaluar loriginalitat. A Castell, a ms, es va fer la proposta de publicar
exmens resolts per part dels especialistes, proposta molt polmica i que es va deixar
per considerar-la si de cas ms endavant.
A Castell es va plantejar la necessitat de reclamar la recuperaci de lhora de Filosofia
perduda en 1r de batxillerat i reclamar tamb la competncia dels professors de
Filosofia per a impartir Cincies per al mn contemporani. En aquest sentit es va decidir
enviar de forma continuada instncies individuals a la Conselleria dEducaci.
2009-2010
Criteris de correcci:
3
Criteris de correcci:
Sha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua
formulaci concreta i aplicant el coneixement general que es t del text complet i de lautor
que shan tractats a classe.
1. Els continguts de la redacci han de respondre a la formulaci de lenunciat, sense
digressions innecessries i en el desenvolupament sha dincloure lexplicaci i la justificaci de les
idees exposades.
2. Lexposici de la redacci ha de ser alhora clara i ordenada.
Valoraci: El primer criteri es valorar fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Qesti 4
Puntuaci: fins a 1 punt
Tipus de qesti: La seua formulaci invariable ser la segent:
Comenta breuement qualsevol aspecte del pensament de lautor del text que jutges important en algun
daquests sentits: per la seua relaci amb el daltres filsofs, amb fets histrics rellevants (especialment si
sn coetanis de lautor o tenen relaci amb la seua vida) o amb trets significatius del mn contemporani.
Criteris de correcci:
Sha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament de lautor amb
qualsevol dels aspectes suggerits en la pregunta.
1. Es valoraran els continguts dinters filosfic exposats.
2. Es valorar loriginalitat de la proposta de lalumne i lexposici reflexiva i justificada en qu
seviten respostes memorstiques o estereotipades.
Valoraci: Els dos criteris valen igual, fins a 0,5 punts cadasc.
EPICUR I SNECA
Epicur: Lletra a Meneceu
Sneca: De la vida benaurada (noms &&1-16)
DESCARTES
Discurs del mtode, Parts I-II-III-IV
1. El mtode cartesi: ideal matemtic de certesa, dubte metdic i criteri de
veritat.
2. Concepte didea en Descartes i els seus tipus.
3. Concepte de substncia en Descartes i els seus tipus. Arguments
demostratius
de lexistncia de Du i del mn.
4. Dualisme antropolgic. Mecanicisme i llibertat.
5. Moral provisional.
HUME
Extracte del Tractat de la naturalesa humana, pargrafs 1-25. Exclosos: Prefaci i
des del pargraf 26 (des de Desprs dhaver consignat aquest extrem...) fins al
final.
Investigaci sobre els principis de la moral, Apndix 1 Sobre el sentiment
moral
1. La cincia de la naturalesa humana: filosofia natural i filosofia moral
com a cincies.
2. Teoria empirista del coneixement. Impressions i idees.
3. Crtica de la causalitat. Causalitat i llibertat. Creena i sentiment.
4. Sentiment i moralitat.
KANT
Crtica de la Ra Pura, Prleg a la 2 ed., des de linici (B VII)
fins a ...i la filosofia en filodxia (B XXXVII)
1. Anlisi transcendental del coneixement cientfic.
1.1. Condicions del coneixement cientfic.
1.2. Concepci transcendental de la priori.
1.3. El gir copernic.
2. Crtica transcendental de la metafsica.
2.1. La distinci entre fenomen i nomen.
2.2. Sentit negatiu de la crtica: limitaci de ls teric de la ra als fenmens.
2.3. Sentit positiu de la crtica: defensa de ls prctic de la ra.
2.4. Metafsica, crtica i illustraci.
ROUSSEAU
Professi de fe del vicari savoi, pargrafs 1-153 (pargraf segent al dileg
entre el
Raonador i lInspirat, que conclou amb dhuc no estaria segur de la seva
existncia).
Exclosos: Introducci i des del pargraf 154 fins al final
1. Rousseau i lorientaci prctica de la filosofia. La crtica a la Illustraci:
conceptes de ra i progrs.
2. Antropologia: lhome natural. Llibertat i perfectibilitat.
3. Els articles de fe. Du i la noci dordre.
4. Sentiments morals. Fonaments de la universalitat moral.
5. Ser i parixer. Amor de s, amor propi i harmonia.
6. La Teodicea. La histria i el problema del mal.
7. Religi natural i religi revelada. La crtica al fanatisme religis.
NIETZSCHE
Crepuscle dels dols: El problema de Scrates, La ra en la filosofia,
Com el mn verdader acab convertint-se en una fula, La moral com
contranaturalesa
i Els milloradors de la humanitat
1. Crepuscle dels dols: crtica de la cultura occidental.
1.1. Crtica de la moral i de la religi.
1.2. Crtica del concepte de Du. El nihilisme.
1.3. El vitalisme. La voluntat de poder i el superhome.
2. Com es filosofa a martellades: crtica de la filosofia.
2.1. Crtica de la racionalitat decadent.
2.2. sser i esdevenir. Aparena i realitat o "veritat".
2.3. Crtica del mn metafsic.
MARX
Manifest comunista, parts I i II
1. Crtica del capitalisme: conceptes fonamentals i supsits antropolgics.
2. El materialisme histric. Conceptes fonamentals: relacions de producci,
forces de producci i modes de producci.
3. Teoria de classes i ideologia.
4. Histria i canvi social: de la societat burgesa a la societat comunista.
5. El marxisme com a filosofia de la praxis.
Epicur-Sneca
Descartes
Hume
Kant
Rousseau
Nietzsche
Marx
2009-2010
Valoracin: Los dos criterios valen por igual, hasta 1 punto cada uno.
Cuestin 2
Puntuacin: hasta 2 puntos
Tipo de pregunta: Definicin de un trmino (o dos, si estn relacionados) presente en el
texto. Formulacin invariable:
Define el (los) trmino(s relacionados) .., partiendo de la informacin
ofrecida por el texto y completndola con el conocimiento que tengas de la
filosofa del autor.
Criterios de correccin:
Se debe valorar la capacidad para definir trminos filosficos, o expresiones,
Valoracin: Los tres criterios valen por igual, hasta 1/3 de los 2 puntos
cada uno.
Cuestin 3
Puntuacin: hasta 5 puntos
Tipo de pregunta: Redaccin sobre un tema de la filosofa del autor del texto
Criterios de correccin:
Se debe valorar la capacidad para desarrollar el tema propuesto
centrndose en su formulacin concreta y aplicando su conocimiento general
del texto completo y del autor trabajados en clase.
1. Los contenidos de la Redaccin deben centrarse en responder a la
formulacin concreta del enunciado, sin digresiones innecesarias e incluyendo en
su desarrollo la explicacin y justificacin de las ideas expuestas.
2. La exposicin de la Redaccin debe ser, a su vez, clara y ordenada.
Criterios de correccin:
Se debe valorar la capacidad para aplicar o relacionar el pensamiento del
autor con cualquiera de los aspectos sugeridos en la cuestin.
1. Se valorarn los contenidos de inters filosfico expuestos.
2. Se valorar la originalidad de la propuesta del alumno o la alumna y su
exposicin reflexiva y justificada, evitando respuestas memorsticas o estereotipadas.
Valoracin: Los dos criterios valen por igual, hasta 0,5 puntos cada uno.
PLATN
La Repblica, lectura parcial del Libro VI (&&18-21, desde 506b)
Epicuro-Sneca
Descartes
Hume
10
Kant
Nietzsche
Rousseau
Marx
11
PLATN
La Repblica, lectura parcial del Libro VI (&&18-21, desde 506b) y del Libro VII (&&1-5,
hasta 521b)
PLAT
ARISTTELES
tica a Nicmaco, Libro II
ARISTTIL
tica a Nicmac, Llibre II
Traducci de Carles Miralles.
Traduccin de M. Araujo y J. Maras.
12
EPICURO Y SNECA
Epicuro: Carta a Meneceo
Sneca: Sobre la vida feliz (slo &&1-16)
EPICUR I SNECA
Epicur: Lletra a Meneceu
Sneca: De la vida benaurada (noms &&1-16)
EPICURO
EPICUR
SNECA
SNECA
DESCARTES
Discurso del mtodo, Partes I-II-III-IV
DESCARTES
Discurs del mtode, Parts I-II-III-IV
Traducci de Pere L. Font
Traduccin de M. Garca Morente.
HUME
Abstract del Tratado de la naturaleza humana, prrafos 1-25. Excluidos: Prefacio
y desde prrafo 26 (desde Tras haber despachado este extremo...) hasta el final.
Investigacin sobre los principios de la moral, Apndice 1 Sobre el sentimiento moral
HUME
Extracte del Tractat de la naturalesa humana, pargrafs 1-25. Exclosos: Prefaci i
des del pargraf 26 (des de Desprs dhaver consignat aquest extrem...) fins al final.
Investigaci sobre els principis de la moral, Apndix 1 Sobre el sentiment moral
Abstract
Abstract
Investigacin
Investigaci
KANT
Crtica de la Razn Pura, Prlogo a la 2 ed., desde el inicio (B VII)
hasta ...y la filosofa en filodoxia (B XXXVII)
KANT
Crtica de la Ra Pura, Prleg a la 2 ed., des de linici (B VII)
fins a ...i la filosofia en filodxia (B XXXVII)
Traduccin de Pedro Ribas.
Traducci de Joan Baptiste Llinares.
13
ROUSSEAU
La profesin de fe del vicario saboyano, prrafos 1-153 (prrafo siguiente al dilogo
entre
el Razonador y el Inspirado, que concluye con ni siquiera estara seguro de que dios
existe).
Excluidos: Introduccin y desde el prrafo 154 hasta el final.
ROUSSEAU
Professi de fe del vicari savoi, pargrafs 1-153 (pargraf segent al dileg entre el
Raonador i lInspirat, que conclou amb dhuc no estaria segur de la seva existncia).
Exclosos: Introducci i des del pargraf 154 fins al final
Traduccin de Mauro Armio.
Traducci de J. M. Sala-Valldaura.
NIETZSCHE
Crepsculo de los dolos: El problema de Scrates, La razn en la filosofa,
Cmo el mundo verdadero acab convirtindose en una fbula,
La moral como contranaturaleza y Los mejoradores de la humanidad
NIETZSCHE
Crepuscle dels dols: El problema de Scrates, La ra en la filosofia,
Com el mn verdader acab convertint-se en una fula,
La moral com contranaturalesa i Els milloradors de la humanitat
Traduccin de Joan Baptiste Llinares.
MARX
Manifiesto comunista, partes I y II
MARX
Manifest comunista, parts I i II
Traduccin de E. Grau y J. Mames
14