Você está na página 1de 14

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT.

CURS 2009/2010
Acta de la reuni de coordinaci LOGSE de la Comissi de Matria
amb el professorat dels centres de secundria.
Acta de la reunin de coordinacin LOGSE de la Comisin de Materia con
el profesorado de los centros de secundaria.
Matria:

HISTRIA DE LA FILOSOFIA

Acta conjunta de les tres provncies / Acta conjunta de las tres provincias

Lloc:

Data:

Hora:

Alacant: Universitat Miguel Hernndez. Elx.


Castell: Facultad de Ciencias Humanas y Sociales. Castelln.
Valncia: Facultat de Filosofia i CC. E.
Alacant: 13 octubre 2009.
Castell: 16 octubre 2009.
Valncia: 14 octubre 2009.
Alacant: 17 h.
Castell: 16.30
Valncia: 17.30 h.

A) Ordre del dia


1. Informe de lespecialista sobre les PAU del curs 2008-2009.
2. Coordinaci de les PAU 2010
3. Torn obert de paraules.

B) Desenvolupament de la reuni.
En les tres reunions es don compte en el primer punt dels resultats estadstics de la
prova en juny de 2009, comentant les variacions respecte als anys anteriors. En
Valncia es va informar sobre algunes reclamacions de centres a les notes de tres
tribunals.
En el segon punt es va recordar els acords ja presos el curs passat pel que fa a la matria
i a lexamen de les PAU de 2010, resultat dels treballs de la Comissi de reforma. En
les tres reunions es va insistir en la importncia de fer conixer als alumnes la nova
forma de les qestions i els nous criteris de correcci, i per facilitar-ho es va informar
que al web de la Comissi es troben, a ms de les propostes globals acordades, les
qestions i els criteris en valenci i castell en documents a banda per poder imprimir1

los i repartir-los als estudiants. Tamb en les tres reunions es va aclarir un dubte
advertint que els temes de redacci poden no coincidir amb els enunciats dels camps
temtics de cada autor. Tamb advertrem de la publicaci dun examen exemple del
nou format per servir dorientaci.
En el tercer punt, a Alacant es demanaren aclariments sobre lexamen exemple, i a
Castell i Valncia es comentaren els dubtes que plantejaven la quarta qesti i els seus
criteris de correcci, sobretot pel que fa al perill de respostes memoritzades i la
dificultat davaluar loriginalitat. A Castell, a ms, es va fer la proposta de publicar
exmens resolts per part dels especialistes, proposta molt polmica i que es va deixar
per considerar-la si de cas ms endavant.
A Castell es va plantejar la necessitat de reclamar la recuperaci de lhora de Filosofia
perduda en 1r de batxillerat i reclamar tamb la competncia dels professors de
Filosofia per a impartir Cincies per al mn contemporani. En aquest sentit es va decidir
enviar de forma continuada instncies individuals a la Conselleria dEducaci.

C) Propostes per a la Subcomissi.


A Castell es va decidir proposar a la Subcomissi:
1.- Que sollicite a Conselleria dEducaci que es recupere la tercera hora
perduda per a la Filosofia en el 1r curs de Batxillerat, amb la finalitat de fer viable
lassignatura.
2.- Que sollicite al Sr. Conseller dEducaci que complisca la promesa relativa
a la possibilitat de qu els departaments de filosofia puguen impartir lassignatura
Cincies per al mn contemporani
D) Observacions.

Valncia, a 23 doctubre de 2009


Lespecialista,
Josep Martnez Bisbal

HISTRIA DE LA FILOSOFIA P.A.U.

2009-2010

A-. Model dexamen i criteris de correcci


B-. Temari: llistat dautors, lectures i camps temtics

A-. MODEL DEXAMEN i CRITERIS DE CORRECCI

Estructura de lexamen de cada convocatria


Es proposaran 2 opcions cadascuna amb 2 autors dun dels blocs del temari vigent (integrat per 4 blocs de
2 autors): lalumne triar i contestar lexamen d1 autor del bloc que decidisca. La duraci de lexamen
ser d1 hora i 30 minuts.
Model dexamen
Lexamen constar dun text i quatre qestions: el referent fonamental de les dos primeres ser el
text i el de las dos ltimes el camp temtic delimitat en relaci amb el pensament de lautor.
Textos dexamen
Fonts dels textos: El text dexamen ser un fragment de la selecci prefixada al temari de
lectures de filsofs. Per evitar textos dexamen massa llargs el fragment podr estar escurat
internament amb la indicaci corresponent per advertir-ho.
Qesti 1
Puntuaci: fins a 2 punts

Tipus de qesti: Tret que la qesti sollicite, excepcionalment, la reconstrucci dun


argument a partir dun enunciat concret del text, la seua formulaci invariable se
expressar en aquests termes:
Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum lestructura argumentativa o
expositiva desenvolupada per lautor.
Criteris de correcci:
En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir dun enunciat concret del
text), sha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat lestructura argumentativa o
expositiva del text.
Dacord amb el criteri general precedent, la sntesi que es demana com a resposta ha de mostrar que sha
comprs:
1. Quines sn les idees o els arguments principals del text.
2. Com es relacionen entre ells dins de lestructura expositiva o argumentativa, per a arribar a la
tesi o conclusi general.

Valoraci: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadasc.


Qesti 2
Puntuaci: fins a 2 punts
Tipus de qesti: Definici dun terme (o dos, si estan relacionats) present al text. Formulaci
invariable:
Definix el(s) terme(s relacionats) ......, partint de la informaci oferta pel text, i completantla amb el coneixement que tingues de la filosofia de lautor.

Criteris de correcci:
3

Sha de valorar la capacitat per a definir termes filosfics o expressions, analitzant-los a


partir de ls que sen fa en el text.
1. La resposta ha dincloure expressament una definici del terme proposat (o, si s el cas, dels
dos proposats, aclarint la seua relaci).
2. La definici ha delaborar-se a partir de la informaci que ofereix el text i fent referncies
explcites a ls que shi fa del terme o dels termes.
3. Lexplicaci del terme o dels termes sha de complementar amb el coneixement general
sobre ells derivat de lestudi de la filosofia de lautor.
Valoraci: Els tres criteris valen igual, fins a un ter dels dos punts cadasc.
Qesti 3
Puntuaci: fins a 5 punts
Tipus de qesti: Redacci sobre un tema de la filosofia de lautor del text.

Criteris de correcci:
Sha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua
formulaci concreta i aplicant el coneixement general que es t del text complet i de lautor
que shan tractats a classe.
1. Els continguts de la redacci han de respondre a la formulaci de lenunciat, sense
digressions innecessries i en el desenvolupament sha dincloure lexplicaci i la justificaci de les
idees exposades.
2. Lexposici de la redacci ha de ser alhora clara i ordenada.
Valoraci: El primer criteri es valorar fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
Qesti 4
Puntuaci: fins a 1 punt
Tipus de qesti: La seua formulaci invariable ser la segent:
Comenta breuement qualsevol aspecte del pensament de lautor del text que jutges important en algun
daquests sentits: per la seua relaci amb el daltres filsofs, amb fets histrics rellevants (especialment si
sn coetanis de lautor o tenen relaci amb la seua vida) o amb trets significatius del mn contemporani.

Criteris de correcci:
Sha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament de lautor amb
qualsevol dels aspectes suggerits en la pregunta.
1. Es valoraran els continguts dinters filosfic exposats.
2. Es valorar loriginalitat de la proposta de lalumne i lexposici reflexiva i justificada en qu
seviten respostes memorstiques o estereotipades.
Valoraci: Els dos criteris valen igual, fins a 0,5 punts cadasc.

B-. TEMARI: LLISTAT DAUTORS, LECTURES I CAMPS


TEMTICS
PLAT
La Repblica, lectura parcial del Llibre VI (&&18-21, des de 506b)
i del Llibre VII (&&1-5, fins a 521b)
1. Dualisme epistemolgic.
2. Dualisme ontolgic. La teoria de les idees i la idea de B.
3. Dualisme antropolgic. Teoria de la reminiscncia.
4. tica platnica. Lintellectualisme moral.
5. Teoria de leducaci. Matemtiques i dialctica.

6. Teoria de lestat just i del filsof governant.

EPICUR I SNECA
Epicur: Lletra a Meneceu
Sneca: De la vida benaurada (noms &&1-16)

Concepcions dEpicur i Sneca respecte de les segents qestions:


1. La filosofia, la saviesa, el savi.
2. Coneixement, aparena, opini. Ra i sentits.
3. La naturalesa, lunivers. El dest. El futur. La mort. Du, la religi.
4. El b, la felicitat, la virtut. La tranquillitat dnim.
5. El plaer com a principi moral en Epicur. Crtica de Sneca.
6. Desig, necessitat. Llibertat, autarquia.

DESCARTES
Discurs del mtode, Parts I-II-III-IV
1. El mtode cartesi: ideal matemtic de certesa, dubte metdic i criteri de
veritat.
2. Concepte didea en Descartes i els seus tipus.
3. Concepte de substncia en Descartes i els seus tipus. Arguments
demostratius
de lexistncia de Du i del mn.
4. Dualisme antropolgic. Mecanicisme i llibertat.
5. Moral provisional.

HUME
Extracte del Tractat de la naturalesa humana, pargrafs 1-25. Exclosos: Prefaci i
des del pargraf 26 (des de Desprs dhaver consignat aquest extrem...) fins al
final.
Investigaci sobre els principis de la moral, Apndix 1 Sobre el sentiment
moral
1. La cincia de la naturalesa humana: filosofia natural i filosofia moral
com a cincies.
2. Teoria empirista del coneixement. Impressions i idees.
3. Crtica de la causalitat. Causalitat i llibertat. Creena i sentiment.
4. Sentiment i moralitat.

KANT
Crtica de la Ra Pura, Prleg a la 2 ed., des de linici (B VII)
fins a ...i la filosofia en filodxia (B XXXVII)
1. Anlisi transcendental del coneixement cientfic.
1.1. Condicions del coneixement cientfic.
1.2. Concepci transcendental de la priori.
1.3. El gir copernic.
2. Crtica transcendental de la metafsica.
2.1. La distinci entre fenomen i nomen.
2.2. Sentit negatiu de la crtica: limitaci de ls teric de la ra als fenmens.
2.3. Sentit positiu de la crtica: defensa de ls prctic de la ra.
2.4. Metafsica, crtica i illustraci.

ROUSSEAU
Professi de fe del vicari savoi, pargrafs 1-153 (pargraf segent al dileg
entre el
Raonador i lInspirat, que conclou amb dhuc no estaria segur de la seva
existncia).
Exclosos: Introducci i des del pargraf 154 fins al final
1. Rousseau i lorientaci prctica de la filosofia. La crtica a la Illustraci:
conceptes de ra i progrs.
2. Antropologia: lhome natural. Llibertat i perfectibilitat.
3. Els articles de fe. Du i la noci dordre.
4. Sentiments morals. Fonaments de la universalitat moral.
5. Ser i parixer. Amor de s, amor propi i harmonia.
6. La Teodicea. La histria i el problema del mal.
7. Religi natural i religi revelada. La crtica al fanatisme religis.

NIETZSCHE
Crepuscle dels dols: El problema de Scrates, La ra en la filosofia,
Com el mn verdader acab convertint-se en una fula, La moral com
contranaturalesa
i Els milloradors de la humanitat
1. Crepuscle dels dols: crtica de la cultura occidental.
1.1. Crtica de la moral i de la religi.
1.2. Crtica del concepte de Du. El nihilisme.
1.3. El vitalisme. La voluntat de poder i el superhome.
2. Com es filosofa a martellades: crtica de la filosofia.
2.1. Crtica de la racionalitat decadent.
2.2. sser i esdevenir. Aparena i realitat o "veritat".
2.3. Crtica del mn metafsic.

MARX
Manifest comunista, parts I i II
1. Crtica del capitalisme: conceptes fonamentals i supsits antropolgics.
2. El materialisme histric. Conceptes fonamentals: relacions de producci,
forces de producci i modes de producci.
3. Teoria de classes i ideologia.
4. Histria i canvi social: de la societat burgesa a la societat comunista.
5. El marxisme com a filosofia de la praxis.

Parelles de filsofs cursos 2009-10 a 2011-12


(3 cursos)
Plat

Epicur-Sneca

Descartes

Hume

Kant

Rousseau

Nietzsche

Marx

HISTORIA DE LA FILOSOFA P.A.U.

2009-2010

A-. Modelo de examen y criterios de correccin


B-. Temario: listado de autores, lecturas y campos temticos

A-. MODELO DE EXAMEN Y CRITERIOS DE CORRECCIN


Estructura del examen
Se propondrn 2 opciones cada una con 2 autores de uno de los bloques del temario vigente
(integrado por 4 bloques de 2 autores): el alumno elegir y responder al examen de 1 autor
del bloque que decida. La duracin del examen ser de 1 hora y 30 minutos.
Modelo de examen
El examen constar de un texto y cuatro cuestiones: el referente fundamental de las
dos primeras ser el texto y el de las dos ltimas el campo temtico delimitado en
relacin con el pensamiento del autor
Textos de examen
Fuentes de los textos: El texto de examen ser un fragmento de la seleccin prefijada en el
temario de lecturas de filsofos. Para evitar textos de examen demasiado largos el
fragmento podr estar recortado internamente con la indicacin correspondiente para
advertirlo.
Cuestin 1
Puntuacin: hasta 2 puntos

Tipo de pregunta: Salvo que la pregunta solicite, excepcionalmente, la


reconstruccin de un argumento a partir de un enunciado concreto del texto,
su formulacin invariable se expresar en estos trminos:
Sintetiza las ideas del texto mostrando en tu resumen la estructura
argumentativa o expositiva desarrollada por el autor.
Criterios de correccin:
En cualquiera de sus dos posibles formulaciones invariable o a partir de un
enunciado concreto del texto se debe valorar la capacidad para mostrar con
claridad la estructura argumentativa o expositiva del texto.
De acuerdo con el criterio general precedente, la sntesis que se pide como respuesta debe
mostrar que se ha comprendido:
1. Cules son las ideas o los argumentos principales del texto.
2. Cmo se relacionan entre s dentro de su estructura expositiva o argumentativa
para llegar a la tesis o conclusin general.

Valoracin: Los dos criterios valen por igual, hasta 1 punto cada uno.
Cuestin 2
Puntuacin: hasta 2 puntos
Tipo de pregunta: Definicin de un trmino (o dos, si estn relacionados) presente en el
texto. Formulacin invariable:
Define el (los) trmino(s relacionados) .., partiendo de la informacin
ofrecida por el texto y completndola con el conocimiento que tengas de la
filosofa del autor.

Criterios de correccin:
Se debe valorar la capacidad para definir trminos filosficos, o expresiones,

analizndolos a partir de su uso en el texto del examen.


1. La respuesta debe incluir expresamente una definicin del trmino propuesto (o,
en su caso, de los dos propuestos, aclarando su relacin).
2. La definicin debe ser elaborada a partir de la informacin ofrecida por el
texto, haciendo referencias explcitas al uso del trmino o los trminos en el mismo.
3. La explicacin del trmino o de los trminos se debe complementar con el
conocimiento general sobre ellos derivado del estudio de la filosofa del autor.

Valoracin: Los tres criterios valen por igual, hasta 1/3 de los 2 puntos
cada uno.
Cuestin 3
Puntuacin: hasta 5 puntos
Tipo de pregunta: Redaccin sobre un tema de la filosofa del autor del texto

Criterios de correccin:
Se debe valorar la capacidad para desarrollar el tema propuesto
centrndose en su formulacin concreta y aplicando su conocimiento general
del texto completo y del autor trabajados en clase.
1. Los contenidos de la Redaccin deben centrarse en responder a la
formulacin concreta del enunciado, sin digresiones innecesarias e incluyendo en
su desarrollo la explicacin y justificacin de las ideas expuestas.
2. La exposicin de la Redaccin debe ser, a su vez, clara y ordenada.

Valoracin: El primer criterio se valorar hasta 3,5 puntos y el segundo


hasta 1,5 puntos.
Cuestin 4
Puntuacin: hasta 1 punto
Tipo de pregunta: Su formulacin invariable ser la siguiente:
Comenta brevemente cualquier aspecto del pensamiento del autor del texto que juzgues
importante en alguno de estos sentidos: por su relacin con el de otros filsofos, con hechos
histricos relevantes (especialmente si son coetneos del autor o tienen relacin con su vida)
o con rasgos significativos del mundo contemporneo.

Criterios de correccin:
Se debe valorar la capacidad para aplicar o relacionar el pensamiento del
autor con cualquiera de los aspectos sugeridos en la cuestin.
1. Se valorarn los contenidos de inters filosfico expuestos.
2. Se valorar la originalidad de la propuesta del alumno o la alumna y su
exposicin reflexiva y justificada, evitando respuestas memorsticas o estereotipadas.

Valoracin: Los dos criterios valen por igual, hasta 0,5 puntos cada uno.

B-. TEMARIO: LISTADO DE AUTORES, LECTURAS Y CAMPOS


TEMTICOS

PLATN
La Repblica, lectura parcial del Libro VI (&&18-21, desde 506b)

y del Libro VII (&&1-5, hasta 521b)


1. Dualismo epistemolgico.
2. Dualismo ontolgico. La teora de las Ideas y la Idea de Bien.
3. Dualismo antropolgico. Teora de la reminiscencia.
4. tica platnica. El intelectualismo moral.
5. Teora de la educacin. Matemticas y Dialctica.
6. Teora del Estado justo y del filsofo gobernante.
EPICURO Y SNECA
Epicuro: Carta a Meneceo
Sneca: Sobre la vida feliz (slo &&1-16)

Concepciones de Epicuro y Sneca sobre los temas siguientes:


1. La filosofa, la sabidura, el sabio.
2. Conocimiento, apariencia, opinin. Razn y sentidos.
3. La naturaleza, el universo. El destino. El futuro. La muerte. Dios, la
religin.
4. El bien, la felicidad, la virtud. La tranquilidad de nimo.
5. El placer como principio moral en Epicuro. Crtica de Sneca.
6. Deseo, necesidad. Libertad, autarqua.
DESCARTES
Discurso del mtodo, Partes I-II-III-IV
1. El mtodo cartesiano: ideal matemtico de certeza, duda metdica
y criterio de verdad.
2. Concepto de idea en Descartes y sus tipos.
3. Concepto de sustancia en Descartes y sus tipos. Argumentos demostrativos
de la existencia de Dios y del mundo.
4. Dualismo antropolgico. Mecanicismo y libertad.
5. Moral provisional.
HUME
Abstract del Tratado de la naturaleza humana, prrafos 1-25. Excluidos: Prefacio y
desde prrafo 26 (desde Tras haber despachado este extremo...) hasta el final.
Investigacin sobre los principios de la moral, Apndice 1 Sobre el sentimiento
moral
1. La ciencia de la naturaleza humana: filosofa natural y filosofa moral
como ciencias.
2. Teora empirista del conocimiento. Impresiones e ideas.
3. Crtica de la causalidad. Causalidad y libertad. Creencia y sentimiento.
4. Sentimiento y moralidad.
KANT
Crtica de la Razn Pura, Prlogo a la 2 ed., desde el inicio (B VII)
hasta ...y la filosofa en filodoxia (B XXXVII)
1. Anlisis trascendental del conocimiento cientfico.
1.1. Condiciones del conocimiento cientfico.
1.2. Concepcin trascendental del a priori.
1.3. El giro copernicano.
2. Crtica trascendental de la metafsica.
2.1. La distincin entre fenmeno y nomeno.

2.2. Sentido negativo de la crtica: limitacin del uso terico de la razn


a los fenmenos.
2.3. Sentido positivo de la crtica: defensa del uso prctico de la razn.
2.4. Metafsica, crtica e ilustracin.
ROUSSEAU
La profesin de fe del vicario saboyano, prrafos 1-153 (prrafo siguiente al
dilogo
entre el Razonador y el Inspirado, que concluye con ni siquiera estara seguro
de que dios existe). Excluidos: Introduccin y desde el prrafo 154 hasta el final.
1. Rousseau y la orientacin prctica de la filosofa. La crtica a la Ilustracin:
conceptos de razn y progreso.
2. Antropologa: el hombre natural. Libertad y perfectibilidad.
3. Los artculos de fe. Dios y la nocin de orden.
4. Sentimientos morales. Fundamentos de la universalidad moral.
5. Ser y parecer. Amor de s, amor propio y armona.
6. La Teodicea. La historia y el problema del mal.
7. Religin natural y religin revelada. La crtica al fanatismo religioso.
NIETZSCHE
Crepsculo de los dolos: El problema de Scrates, La razn en la
filosofa,
Cmo el mundo verdadero acab convirtindose en una fbula,
La moral como contranaturaleza y Los mejoradores de la humanidad
1. El Crepsculo de los dolos: crtica de la cultura occidental.
1.1. Crtica de la moral y de la religin.
1.2. Crtica del concepto de Dios. El nihilismo.
1.3. El vitalismo. La voluntad de poder y el superhombre.
2. Cmo se filosofa a martillazos: crtica de la filosofa.
2.1. Crtica de la racionalidad decadente.
2.2. Ser y devenir. Apariencia y realidad o "verdad".
2.3. Crtica del mundo metafsico.
MARX
Manifiesto comunista, partes I y II
1. Crtica al capitalismo: conceptos fundamentales y supuestos antropolgicos.
2. El materialismo histrico. Conceptos fundamentales: relaciones de produccin,
fuerzas de produccin y modos de produccin.
3. Teora de clases e ideologa.
4. Historia y cambio social: de la sociedad burguesa a la sociedad comunista.
5. El marxismo como filosofa de la praxis.

Parejas de filsofos cursos 2009-10 a 2011-12


(3 cursos)
Platn

Epicuro-Sneca

Descartes

Hume

10

Kant
Nietzsche

Rousseau
Marx

11

DOCUMENT SOBRE TRADUCCIONS

DE LA COMISSI DE MATRIA DE FILOSOFA PER A LES P.A.U.

DOCUMENTO SOBRE TRADUCCIONES

DE LA COMISIN DE MATERIA DE FILOSOFA PARA LAS P.A.U.

NOTA: La Comissi de matria estableix com a traduccions de les quals extraur el


fragment per als exmens de les PAU aquelles que figuren al llistat dautors i textos que es
relacionen. Tanmateix, el professorat podr triar com a text per a la seua docncia les
traduccions daltres editorials, com ara PUV, Dilogo, Boreal o qualsevol altra de les
publicacions dirigides especficament per a les matries de batxillerat.

NOTA: La Comisin de materia establece como traducciones de las que extraer el


fragmento para los exmenes de las PAU las que figuran en el listado de autores y textos que
se relacionan. No obstante, el profesorado podr elegir como texto para su docencia las
traducciones de otras editoriales, como por ejemplo, PUV, Dilogo, Boreal o cualquier otra de
las publicaciones dirigidas especficamente para las materias de bachillerato.

PLATN
La Repblica, lectura parcial del Libro VI (&&18-21, desde 506b) y del Libro VII (&&1-5,
hasta 521b)

PLAT

La Repblica, lectura parcial del Llibre VI (&&18-21, des de 506b) i del


Llibre VII (&&1-5, fins a 521b)
Traducci de Carles Miralles.

Traduccin de J. M. Pabn y M. Fernndez


Galiano.

ARISTTELES
tica a Nicmaco, Libro II

ARISTTIL
tica a Nicmac, Llibre II
Traducci de Carles Miralles.
Traduccin de M. Araujo y J. Maras.

12

EPICURO Y SNECA
Epicuro: Carta a Meneceo
Sneca: Sobre la vida feliz (slo &&1-16)

EPICUR I SNECA
Epicur: Lletra a Meneceu
Sneca: De la vida benaurada (noms &&1-16)

EPICURO

EPICUR

Traduccin de Carles Miralles.

Traducci de Monserrat Jufresa

SNECA

SNECA

Traduccin de Julin Maras.

Traducci de Monserrat Jufresa.

DESCARTES
Discurso del mtodo, Partes I-II-III-IV

DESCARTES
Discurs del mtode, Parts I-II-III-IV
Traducci de Pere L. Font
Traduccin de M. Garca Morente.

HUME
Abstract del Tratado de la naturaleza humana, prrafos 1-25. Excluidos: Prefacio
y desde prrafo 26 (desde Tras haber despachado este extremo...) hasta el final.
Investigacin sobre los principios de la moral, Apndice 1 Sobre el sentimiento moral

HUME
Extracte del Tractat de la naturalesa humana, pargrafs 1-25. Exclosos: Prefaci i
des del pargraf 26 (des de Desprs dhaver consignat aquest extrem...) fins al final.
Investigaci sobre els principis de la moral, Apndix 1 Sobre el sentiment moral

Abstract

Abstract

Traduccin de C. Garca Trevijano y A. Garca Traducci de Manuel Satu.


Artal.

Investigacin

Investigaci

Traduccin de D. Negro Pavn

Traducci de Vicente Vilana.

KANT
Crtica de la Razn Pura, Prlogo a la 2 ed., desde el inicio (B VII)
hasta ...y la filosofa en filodoxia (B XXXVII)

KANT
Crtica de la Ra Pura, Prleg a la 2 ed., des de linici (B VII)
fins a ...i la filosofia en filodxia (B XXXVII)
Traduccin de Pedro Ribas.
Traducci de Joan Baptiste Llinares.

13

ROUSSEAU
La profesin de fe del vicario saboyano, prrafos 1-153 (prrafo siguiente al dilogo
entre
el Razonador y el Inspirado, que concluye con ni siquiera estara seguro de que dios
existe).
Excluidos: Introduccin y desde el prrafo 154 hasta el final.

ROUSSEAU
Professi de fe del vicari savoi, pargrafs 1-153 (pargraf segent al dileg entre el
Raonador i lInspirat, que conclou amb dhuc no estaria segur de la seva existncia).
Exclosos: Introducci i des del pargraf 154 fins al final
Traduccin de Mauro Armio.

Traducci de J. M. Sala-Valldaura.

NIETZSCHE
Crepsculo de los dolos: El problema de Scrates, La razn en la filosofa,
Cmo el mundo verdadero acab convirtindose en una fbula,
La moral como contranaturaleza y Los mejoradores de la humanidad

NIETZSCHE
Crepuscle dels dols: El problema de Scrates, La ra en la filosofia,
Com el mn verdader acab convertint-se en una fula,
La moral com contranaturalesa i Els milloradors de la humanitat
Traduccin de Joan Baptiste Llinares.

Traducci de Joan Baptiste Llinares i Rafael


Gomar.

MARX
Manifiesto comunista, partes I y II

MARX
Manifest comunista, parts I i II
Traduccin de E. Grau y J. Mames

Traducci de F. Fernndez Dobn.

14

Você também pode gostar