c
 

        

       


     
      

 !"#$c% Es caracteritza per la descomposició geomètrica de la realitat; pintors

destacats Picasso, Braque i Joan Gris. En el camp de la literatura es potencia l͛ús del
collage i el salt de falla. Guillaume Apollinaire és el més característic.

Es poden trobar dos tipus de cubisme: el cubisme analític i el cubisme sintètic.

Cubisme analític: En els inicis Picasso i Braque desenvoluparen el "cubisme analític",

que els va portar a la descomposició de la imatge en plans geomètrics de colors
neutres estructurats en facetes i, poc a poc, a una progressiva desintegració de
l'objecte representat, de manera que gairebé no el podem identificar:

Cubisme sintètic: Més endavant, es van dedicar a enganxar directament sobre la tela
"trossos de coses reals" com papers d'empaperar, retalls de diaris, trossos de linòleum
i així va néixer el que coneixem com collage.

Collage: tècnica pictòrica del cubisme analític consistent en la realització d'una pintura
o dibuix amb un o més objectes enganxats. (paraules en una altra llengua, dibuixos,
emblemes, etc.). Es considera que va ser Picasso qui va inventar el collage el 1912 amb
la seva pintura g
   
 
    
,

Salt de falla: Són talls de versos que formen un esglaó.

Pablo Picasso: És el fundador del cubisme. És conegut pels seus quadres però va
treballar també la ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia.
Va néixer a Màlaga i va morir a Mougins, França.
Pablo Picasso es declarava pacifista i comunista i va ajudar al Partit Comunista durant
la República.

# &&c'("#$c% Es basa en l͛exploració dels somnis i del subconscient humà. Es pot

relacionar amb la psicoanàlisi de Sigmund Freud. S͛expressa sobretot per mitjà de la
poesia i de la pintura però també va influir en el teatre, en l͛escultura i en el cinema.
En literatura hi va destacar J.V. Foix i en pintura Joan Miró i Salvador D alí.

El surrealisme s͛inicià al 1919 amb André Breton.

Utilitzà el surrealisme automàtic i a vegades les imatges del somnis.

Surrealisme automàtic: utilitzaven la imatge com a signe d͛un món personal amagat
que podem descobrir si aconseguim bloquejar el control racional de la ment.

Imatges de somnis: no s͛elaboren per procediments automàtics sinó que responen a

un procés de composició i d͛execució controlat conscientment

?
M

   


 

  j??

 


  


M !)    
               
  
*



És quan plou que ballo sol, planto la meva bandera;

vestit d'algues, or i escata, amb una agulla saquera

hi ha un pany de mar al revolt mato el monstre que no dic.

i un tros de cel escarlata, És quan ric que em veig gepic

un ocell fa un giravolt al bassal de sota l'era.

i treu branques una mata, És quan dormo que hi veig clar,

el casalot del pirata foll d'una dolça metzina,

és un ample gira-sol. amb perles a cada mà

És quan plou que ballo sol visc al cor d'una petxina,

vestit d'algues, or i escata. só la font del comellar

És quan ric que em veig gepic i el jaç de la salvatgina,

al bassal de sota l'era, ʹo la lluna que s'afina

em vesteixo d'home antic en morir carena enllà.

i empaito la masovera, És quan dormo que hi veig clar,

i entre pineda i garric foll d'una dolça metzina.

J.V. Foix
Aquest és un poema de J. V. Foix i a més de ser un dels seus millors poemes, és el més
conegut ja que el cantautor Joan Manel Serrat el va musicar. Realment és un poema
que expressa una contradicció però que planteja la veritat de la més gran paradoxa. A
més, és un poema molt fort quan arriba al lector.


AMO L'AROMA

Amo l'aroma d'aquest brot de menta

que duus lligada dintre el teu somrís
fés-me'n penyora tu, minyona esquerpa
com vela nova que torba el garbí.

Les xicres blanques dels pals del telègraf

si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d'elles pledeja-
pledejarien si em veien sofrir.

Perquè vindria de la boca teva

la posaria al mossec de les dents,
fes-me'n penyora, del teu brot de menta:
jo, per pagar-la, ja em donaria teu.

Joan Salvat-Papasseit

Aquest poema de Joan Salvat-Papasseit forma part de La Rosa al llavis, i ens transmet
la passió que se sent quan desitges estar amb una persona, les ganes de fer-li un petó
als llavis i senti el seu aroma, que segons el que descriu és de menta, per tant, fred.

També diu que donaria i pagaria tan sols per tastar aquest aroma que el torna boig,
que ell seria d͛ella només de donar -li el plaer de provar-lo.


M   
        
+  ' 

,-./   
   0  
      

Sentiment salvatge de passió cohibidora

Dolor intens que creix dins meu

Records del passat que projecten un futur

Ansietat i angoixa que m·envolten.

No és res més que el teu oblit

La teva absència en la meva vida

L·amor cobert de fantasies

Que s·esvaeix quan marxes tu.

És un poema futurista plantejat en el dolor del passat però donant força en el futur.
S͛utilitzen les paraules en llibertat. AMOR i FRACÀS representen el poema.

M'
,-.1   0     
   2# M


 3 M  

  

-4
    
           

Redós: A redossa , a recer, a l͛abric.

Bec: Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes.

Escata. Cadascuna de les petites plaques de metall, os, etc., que, imbricades, formen
un ornament, un ausberg, etc.

Trams: Part d'un pont compresa entre dos pilars.

Aparer: Semblar.

Espectre: Imatge d'un mort que s'apareix a algú, fantasma, aparició.

Suara: Ara mateix, ara fa poc.

Superstició: Excessiva reverència o por a les coses desconegudes i misterioses.



5!  
 % 

M͛apar: Em sembla

Espectre: aparició, fantasma, al·lucinació, visió.

Suara: Ara.

6"   

 
  % 

La superstició apareix enmig d͛un món artificial en què l͛home se sent desvalgut.

Creiem que aquest es el tema principal, perquè en poema no només es refereix a la

seva estimada, sinó que parla dels dos o dels qui estiguin en aquell moment allà.

1'70     

Trobem 8 salts de falla. Hem de considerar, llavors que hi ha molts tipus de versos,
però en aquest cas no podem definir -lo com les estrofes o poemes tradicionals en el
que respecta a aquest tema.

{? ' + 
     7

Heptasíl·labs, octosíl·labs, enneasíl·labs, decasíl·labs i hendecasíl·labs.

{? c    
       
ue em sobre els
I en

84    0         

 
 

Les tècniques avantguardistes que utilitza són:

-? Versos en salt de falla.

-? Absència de signes de puntuació.

-? Espais en blanc.

..'        % 

La juxtaposició d͛impressions o de sensacions.

Aquest poema no mostra cap tipus de descripció i encara menys d͛un ambient
industrial, és a dir, el que el poeta vol transmetre a l͛autor amb aquesta enumeració
d͛imatges és a ell mateix i com se sent.
./   
  
  
  

Els vidres de la sal tremolen, rondinen sobre els sotracs dels trams.

.9( 0  , 
     % 

'   
  : 

El moviment avantguardista amb el qual es relaciona, és el futurisme, ja que és un

poema que rebutja l͛estètica romàntica i el simbolisme,.

; 0     
<=
 M 

  :

Sincerament ha costat més entendre el tema, però tampoc s͛ha notat una gran
diferència. El poema ja des de un principi era difícil d͛entendre.