Etica Deontologia Policial

1/4/04
14:55
Pgina 1
servei de formaci local servei de formaci local servei de formaci

local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei de
15 formaci local servei de formaci local
local servei de formaci local servei de formaci local tica
servei de
formaci local servei de formaci local servei de formaci local servei
i
deontologia
de formaci local servei de formaci local servei de formaci local
servei de formaci local servei de formaci local servei depolicial
formaci
de formaci local servei de formaci local servei de formaci
local
Manual de consulta
formaci local servei de formaci local servei de formaci local
Manuals de Formaci Municipal, 15
Servei de Formaci Local

Carrer de Minerva, 4, 5a pl.
08006 Barcelona
Telfon 934 022 045
Fax 934 022 050
www.diba.es/fl
tica i deontologia policial
15 tica i deontol. cob. consul
tica
i deontologia
policial
Manual de consulta
de ledici: Diputaci de Barcelona

del text: Cedepro
Mar del 2004
Producci: Institut dEdicions de la Diputaci de Barcelona
Impressi: UIR
Fotocomposici: Addenda
Dipsit legal: B-8378-2004
SUMARI
Presentaci del curs
Objectius
Continguts
11
Introducci del manual
13
1. Concepte i context actual de la policia
15
Idees clau
1.1. La funci de la policia a les darreres dcades
1.2. El codi deontolgic
1.3. La potestat discrecional de la policia
1.4. Qu s ser policia?
1.5. La policia del futur
1.6. Policia i drets humans
1.6.1. La societat de convivncia democrtica com a punt de partida
1.6.2. La Constituci espanyola de 1978 i la nova ordenaci de la policia
1.6.3. La funci de la policia a la societat espanyola
1.7. Aspectes significatius dels drets humans
1.7.1. Els drets humans i les anomenades generacions de drets
1.8. Els nous drets, drets de solidaritat?
1.8.1. El dret al medi ambient
1.8.2. Els drets dels nens i de les persones grans
Resum del tema
Referncies a lannex
2. Ltica i deontologia professional
Idees clau
2.1. tica i moral. Les normes
2.1.1. Origen de les paraules tica i moral
2.2. La deontologia policial
2.2.1. La complexitat de la professi policial
2.3. Qu s un codi deontolgic policial?
2.3.1. Els orgens de la deontologia policial
2.3.2. Les Nacions Unides i la deontologia policial
2.4. El control de la policia
2.5. Com es controla la policia?
2.5.1. El control intern
2.5.2. El control extern
Resum del tema
Referncies a lannex
3. La praxi policial
Idees clau
3.1. Els principis bsics dactuaci policial
3.2. La no-corrupci
3.3. El secret professional
3.3.1. El secret professional dels policies en lmbit internacional
15
15
18
19
20
22
23
24
24
25
26
26
28
29
30
31
31
33
33
33
34
35
36
38
39
40
41
42
43
44
48
48
49
49
49
50
51
52
3.3.2. Els lmits del secret professional policial

3.3.3. La policia i els mitjans de comunicaci
3.3.4. La labor dinformaci collectiva. Laccs als fitxers
3.4. La detenci
3.5. Els maltractaments i la tortura
3.5.1. La legislaci espanyola
3.5.2. El Codi penal espanyol. Article 174 (abans 204 bis)
3.5.3. La tortura a la jurisprudncia espanyola
3.6. La utilitzaci de la fora i les armes de foc
3.6.1. La utilitzaci de la fora i el respecte als drets humans
3.6.2. La utilitzaci de la fora en les declaracions internacionals
3.6.3. Ls de les armes de foc a les declaracions internacionals
3.6.4. La utilitzaci de la fora i les armes de foc a Espanya
Resum del tema
Referncies a lannex
4. Policia i no-discriminaci
Idees clau
4.1. La policia i els racismes quotidians
4.2. Una altra manera de veure lestrangeria
4.3. Els lmits de la violncia
4.4. La no-discriminaci a les organitzacions policaques. Els racismes interns
4.5. Un canvi en lacci
4.6. Consideracions sobre el racisme i la policia. Notes sobre una absoluta anttesi
4.6.1. La policia. s racista?
4.6.2. La realitat: la policia s racista
Resum del tema
Referncies a lannex
53
53
54
55
57
57
58
59
59
61
62
63
65
67
67
69
69
69
70
72
74
75
77
77
78
80
80
Sntesi del material
81
Glossari
82
Bibliografia comentada
85
Annexos i material dautoavaluaci
87
PRESENTACI DEL CURS

El desenvolupament de la professi policaca requereix duns processos dactualitzaci constant per part de la policia, duna formaci contnua diversificada que permeti al policia adoptar els coneixements adquirits a la praxi concreta.
Els diversos canvis socials presenten alhora incidents, problemes i conflictes molt diferents que
afecten lesfera dels drets fonamentals, interessos contraposats individuals o de grup. Les
accions humanes no sempre sn respectuoses amb els continguts de la Declaraci Universal
dels Drets Humans ni amb les normes dels diferents ordenaments jurdics, amb principis com:
llibertat, igualtat, integritat fsica, no-discriminaci, etc. s per aix que es fa necessria la
intervenci del sistema de seguretat pblica per garantir la no-vulneraci daquests principis.
Aquest curs pretn, doncs, ajudar a aclarir els principis tics, el codi de valors universals per a
la professi de policia que shan de reconixer i interioritzar per tal devitar prctiques abusives, arbitrries, i rebutjar les extralimitacions de la policia vers els/les ciutadans/es. En aquest
sentit el manual sha redactat amb linters que els destinataris es vegin involucrats a partir de
la seva experincia i puguin opinar i compartir informacions al voltant dels fonaments deontolgics professionals, amb inters per tenir-los presents en les seves prctiques operatives quotidianes. s a dir, els objectius i continguts del manual estan dirigits al canvi de conductes professionals i poden fer-se extensius a qualsevol escala professional dins de la policia.
OBJECTIUS
En finalitzar lacci formativa, vost ser capa de:
Conixer el codi deontolgic vigent.
Considerar la importncia de lactuaci tica (factor E) en el treball de cada dia i especficament en la relaci amb els ciutadans, en totes les intervencions de lactivitat quotidiana
de la policia, dhuc en aquelles en qu, en darrera instncia, sutilitzi ls de la fora.
Incorporar els valors, les conductes i les actituds respectuoses que es deuen als ciutadans i
ciutadanes en un marc constitucional de protecci de drets i llibertats individuals i collectives i en un marc social en el qual predomina la diversitat didees, de llenges i de cultures.
CONTINGUTS
Per assolir els objectius plantejats, es treballaran els continguts segents:
CONTINGUTS CONCEPTUALS
La missi encarregada a la policia per la Constituci espanyola.
La figura del policia com a agent de servei.
El policia com a mirall de la societat, com a actor/agent social i referent de la instituci
municipal.
Els drets humans. Declaraci Universal dels Drets Humans. Les tres generacions de drets.
El codi deontolgic de la policia: integritat, imparcialitat, dignitat i no-corrupci.
El secret professional.
El tractament dels mitjans de comunicaci.
Ls de la fora i de les armes de foc.
El tracte amb els ciutadans i el rol de la policia davant la diversitat cultural.
Les responsabilitats penals i civils dels funcionaris.
La detenci, mitjans i requisits legals per procedir a la detenci.
CONTINGUTS PROCEDIMENTALS
Anlisi de sentncies.
Anlisi de la Llei de policies locals.
Aplicaci de la Carta de Rotterdam a la policia local catalana.
CONTINGUTS ACTITUDINALS
Inters per la correcci en laplicaci de les lleis.
Valoraci, respecte i defensa dels drets humans en el desenvolupament de la professi.
Responsabilitat en el desenvolupament de la feina quotidiana.
Valoraci i respecte per les diferncies culturals en les actuacions policaques.
11
INTRODUCCI DEL MANUAL

Aquest manual t com a nucli dinters ajudar a identificar i comprendre com actua la policia,
les actituds davant els requeriments socials, els comportaments professionals, els valors i les
conductes personals i collectives.
Les actuacions de la policia, un servei pblic essencial, en un estat democrtic de dret han destar en concordana amb els enunciats que inspiren els principis fonamentals recollits a la
Declaraci Universal dels Drets Humans i al dret constitucional dels estats moderns.
El manual sha estructurat en quatre temes, amb la finalitat de tractar de manera acurada els
aspectes ms importants de la feina policial. Tot i que poden ser estudiats de manera allada,
mantenen una estreta relaci, per la qual cosa sestableixen referncies entre ells. En aquest
sentit es desenvolupen temes relacionats amb els fonaments deontolgics de la professi policaca, ltica duna policia respectuosa amb la seva principal missi dins duna societat de convivncia democrtica i la protecci del lliure exercici dels drets i les llibertats fonamentals, que
han dorientar la prctica de la policia amb lobjectiu de mantenir uns nivells ptims de tranquillitat i pau social.
Tamb es fa referncia als principis bsics dactuaci recollits a la LOFCS 2/86 (Llei orgnica
de forces i cossos de seguretat), la qual s el codi de conducta professional, el codi deontolgic de la policia al nostre Estat, dacord amb les previsions de lONU al Codi de conducta per
a funcionaris encarregats de fer complir la llei i de la Declaraci 690, sobre la policia del
Consell dEuropa. Incorporem la nova proposta de Codi europeu dtica de la policia
(RECOMANACI Rec2001) 10 del Comit de Ministres als estats membres sobre el Codi europeu dtica de la policia (adoptada pel Comit de Ministres, el 19 de setembre de 2001).
Aquests principis adquireixen la seva plenitud quan sadrecen a la protecci dels drets humans.
Per altra banda, al final de cada tema es donen les referncies a lannex on es pot trobar el
material que amplia el contingut desenvolupat.
La darrera part del manual aporta, a ms duna sntesi del material, una breu bibliografia
comentada on sorienta sobre la lectura de llibres que poden resultar interessants per ampliar
i/o aprofundir el contingut estudiat, aix com un glossari on es poden trobar els conceptes bsics
tractats al llarg dels temes, amb la indicaci de lapartat o subapartat on es poden trobar, i altres
conceptes desenvolupats de manera implcita al llarg del manual.
13
1. CONCEPTE I CONTEXT ACTUAL DE LA POLICIA

IDEES CLAU
El rol social de la policia, en el procs histric, ha sofert un canvi radical, i quant als valors
a interioritzar la protecci dels dret humans, en un estat de dret.
La Declaraci Universal dels Drets Humans, com una conquesta de la humanitat, els seus
principis rectors, la seva universalitat, els nivells generacionals dels drets, la seva eficcia
jurdica i els sistemes de garanties, obliguen la comunitat internacional a combatre permanentment qualsevol violaci.
La policia ha de conjugar la potestat discrecional dinterpretaci i/o dactuaci amb el
mandat constitucional de protegir drets i llibertats.
1.1. LA FUNCI DE LA POLICIA A LES DARRERES DCADES

Histricament, la policia sha correspost amb el concepte de poder, el model destat i de convivncia de lpoca, complint amb la finalitat que li marcava, a cada moment, el qui exercia
el poder.
Des de la segona meitat del segle XX, i amb levoluci del concepte destat (que ha passat de
lestat liberal de dret a lestat social i democrtic de dret) han evolucionat, tamb, els concepte de poder i dexercici del poder. En conseqncia, ha evolucionat el concepte de les funcions
de la policia, i ha passat duna visi purament professional a una altra de policia com a servei pblic, com un servei a la comunitat.
El canvi ms radical el va marcar laprovaci de la Constituci espanyola de 1978 (CE). Per
25 anys desprs, especialment en el vessant orgnic, encara es busca i discuteix el model
policial adequat. Els canvis en el model han de produir-se sobre la base dun consens no
exempt de dificultats i amb un reciclatge peridic i constant dels membres del collectiu policial.
La nova societat demana un servei professionalitzat gil i efica, protector de la vctima
i respectus amb el delinqent, coneixedor del mitj on exerceix la seva professi i de la
societat a la qual ha de servir.
La definici del terme policia i la interpretaci de les paraules relacionades amb aquest, a ms
duna controvrsia semntica i/o jurdica, comporten polmica a lhora de definir la seva conceptualitzaci, les competncies, les funcions, els mbits dactuaci, els models, les concepcions del servei, les missions, etc.
Es podria dir que s una qesti darticles i gnere: el policia, la policia, el que s policac,
els policies, les policies. s difcil establir uns parmetres globals del concepte: la policia
segons es tracti del servei pblic, lorganitzaci, el collectiu, la professi, els professionals
o el model.
15
Una manera dapropar-se a la descripci del concepte policia s la que utilitzen alguns
buscant les arrels etimolgiques de la paraula a la Grcia antiga, segons la qual:
Polis significa ciutat.
Politeia, fa referncia a lorganitzaci poltica i administrativa de la ciutat, politia en
llat.
Per el nostre mbit danlisi sha de situar a partir de finals del s. XVIII i consolidar-se en el
transcurs del s. XIX amb la moderna funci de la policia vinculada a les activitats de seguretat
individual i, sobretot, collectiva, associada al desenvolupament de lestat modern.
Per comprendre el concepte de policia s important tenir en compte tres vessants, que
sn:
1. La doctrina juridicoadministrativa tradicional europea.
2. La histria.
3. La perspectiva sociolgica i les teories de la gesti.
1. La doctrina jurdicoadministrativa tradicional europea
Aquesta doctrina ha desenvolupat una cultura emfatitzada per la definici detallada duna de
les funcions bsiques de lestat, lactivitat de la policia, fent una separaci entre la teoria doctrinal de policia administrativa i la funci de la policia de seguretat.
De nou apareix una associaci important entre la policia i el concepte seguretat. Aquesta
paraula es convertir en monopoli de lestat. s clssica la definici de Max Weber de lestat
com a monopolitzador de la protecci de la seguretat collectiva, de la coacci jurdica i, en
darrer lloc, de ls legtim de la coacci fsica.
2. La histria
La histria ha tingut tendncia a establir parallelismes entre levoluci de lestat modern i la
policia, ats que la funci de la policia i les activitats dirigides a oferir seguretat no es poden
separar. Seguretat sentn amb una finalitat individual o social de qualsevol comunitat o cultura, com a valor afegit, capa de constituir un dels elements catalitzadors dels assentaments de
poblaci i de configuraci de la civilitzaci.
En aquest punt trobem una dualitat entre:
Seguretat privada (policia privada): inclou les mesures de seguretat dirigides a establiments
i entitats pbliques i privades i el rgim jurdic de les empreses privades de seguretat i els
detectius privats. El desplegament daquest collectiu s molt important i numricament
superior, a la majoria de pasos, als collectius pblics.
A grans trets, podrem establir dins de la seguretat privada totes aquelles activitats de
seguretat industrial, comercial i fins i tot domstica i personal en les quals la seguretat t
valor de mercaderia o producte comercial. La seguretat com a indstria o fenomen econmic.
16
Seguretat pblica (servei pblic de la policia): lestudi de la seguretat comunitria realitzada per les institucions pbliques i dirigida a garantir la protecci de les llibertats i els
drets humans. Relacionats amb la seguretat pblica i per ajudar a definir-la, hem dintroduir nous termes: ordre pblic, seguretat ciutadana i seguretat pblica els quals sn conceptes jurdics indeterminats i de difcil precisi. Ordre i manteniment de la via pblica,
convivncia i tranquillitat ciutadana, protecci de les persones i dels bns, garantia de lexercici de les llibertats i dels drets constitucionals serien algunes de les explicacions ms
senzilles.
3. La perspectiva sociolgica i les teories de la gesti
Aquesta perspectiva fonamenta les seves tesis en els sistemes dorganitzaci i les seves variables, com sn:
Les relacions de grups
Els sistemes productius
La subcultura policaca
La interacci i les relacions humanes
El lideratge
La presa de decisions
Leficcia
Leficincia
Etc.
Tanmateix podem afirmar que el lxic de la policia est ple de conceptes tcnics i jurdics indeterminats, de paraules que provenen daltres disciplines, com ara:
El dret
La medicina
La psicologia
La criminologia
La sociologia
Etc.
Aquests conceptes indeterminats dificulten una delimitaci exacta de la terminologia o el vocabulari convencional i es presten a imprecisions que fan que es necessiti de manera quasi constant la seva redefinici. Malgrat aquest carcter multilateral i interdisciplinari podem parlar de
conceptes com els:
Tcnics juridicopolicials
Sociopolicials
Economicopolicials
17
Criminologicopolicials
Cientificopolicials amb laplicaci de modernes tecnologies per a la investigaci
1.2. EL CODI DEONTOLGIC

Encara que s difcil concretar el concepte de policia, s necessari situar dins un marc poc
ambigu, i al ms precs possible, els principis bsics dactuaci de la policia dins dun marc
institucional democrtic o, el que s el mateix, en lestat social i democrtic de dret.
Intentar conjugar drets humans, llibertats pbliques, sistemes de garanties, benestar social, i equilibri harmnic entre el duet llibertat individual/seguretat collectiva, s una
feina contnua dels poders pblics envers les activitats de la policia i de ladministraci.
s en aquest darrer binomi on es fonamenta el desenvolupament de lacci de la policia, com
s establir els marges entre llibertat i seguretat sobre la base de diversos criteris, com ara:
Interpretaci discrecional
Acci voluntria
Adequacions normatives
Anlisi de la situaci
Ubicaci permanent a lentorn
Garantir una convivncia pacfica entre els ciutadans, com a part dun sistema de servei
pblic, comunitari, participatiu, amb el ciutad, no sobre el ciutad, juntament amb la
protecci dels drets humans, es converteix en leix principal de la deontologia policial.
Aquesta s la veritable essncia del treball policial i no pas posant lmfasi en el que de
manera general, de vegades errnia, es considera lnica caracterstica essencial de la
policia, ls de la fora, la qual, de manera legtima, s un instrument que sha de fonamentar en accions legitimades, necessries i proporcionades.
El prembul de la LOFCS 2/86 a Espanya introdueix un nou concepte, el de coacci jurdica,
que intenta definir de nou i de manera ms mplia lacci tradicional de la policia, entesa com
la coacci fsica legtima, de la qual hem parlat anteriorment, per sotmesa als principis de
legalitat i als principis bsics dactuaci derivats de les declaracions i els convenis internacionals per a funcionaris encarregats de fer complir la llei.
Conv, per, una revisi permanent daquests preceptes tics, i tenir ms rigor com menys es
respectin els drets humans, els quals exigeixen un canvi de mentalitat en referncia a:
Lassistncia al ciutad
La protecci de les garanties
La defensa de la tranquillitat i la convivncia
18
La no-agressi
La prevenci
La participaci social
Tot aix configura una realitat, un magma social determinat, que defineix parmetres dactuaci policaca diferents dirigits al manteniment i la protecci de les garanties socials, les quals
es fonamenten en la desigualtat o en la diferncia. En aix es basa la clau dun servei de seguretat pblica en una societat, en un estat totalitari o en un estat de dret.
s interessant destacar la referncia que en aquest sentit es fa a larticle 12 de la Declaraci
de Drets de lHome i del Ciutad inclosa dins la primera Constituci francesa de 1791:
La garantia dels drets de lhome i del ciutad necessita duna fora pblica. Aquesta
fora sinstitueix, per tant, en benefici de tots i no per a la utilitat particular daquells que
la tenen al seu crrec.
A partir de la Declaraci de Drets de lHome i del Ciutad, i durant els darrers segles, shan
desenvolupat al mn occidental, a manera de praxi policaca, dues grans tendncies:
1. La tendncia anglosaxona: assigna a la policia un paper de lideratge i iniciativa per organitzar personal local, per resoldre problemes i operar en la mediaci i regulaci dels petits
conflictes.
2. La tendncia llatina: mostra una certa proclivitat a mantenir una doble subordinaci cap a
la judicialitzaci de litigis i cap a lautoritat poltica en la regulaci durgncies socials.
1.3. LA POTESTAT DISCRECIONAL DE LA POLICIA

Les limitacions a la potestat dintervenci de la policia (potestat discrecional), estan basades en
dos grans principis:
1. Principi de legalitat: fa referncia a la base legal que justifica la intervenci de la policia en
determinades situacions.
2. Principi doportunitat: referit a lestat de necessitat real que justifica lacci i els mitjans que
cal emprar.
Aquesta limitaci va implcita teleolgicament, de manera inseparable, als propis drets i llibertats per evitar els abusos a laplicaci de la norma o al compliment de la llei.
Definir unes funcions universals per a la policia pot no ser difcil, per aquestes diferiran en la
forma i metodologia utilitzada per cada organitzaci, sinnim del model o rgim poltic imperant, per protegir el ciutad o lestat com a ens absolut. Entre algunes daquestes funcions
podrem anomenar:
Funcions universals o generals: de protecci de persones i bns, de vigilncia dels espais
pblics, dordre pblic, persecuci de la delinqncia, policia judicial, policia assistencial
en general.
19
Funcions especfiques: dinvestigaci i prevenci de delictes, medi ambient, assistncia a

collectius de risc (menors, persones maltractades, tercera edat), assistncia en calamitats
pbliques, intervenci en conflictes privats a requeriment, mediaci, policia comunitria,
policia de trnsit.
Tamb sorgeixen quatre ordres o nivells, interrelacionats, de limitaci implcita del poder discrecional, que entren en contradicci amb alguns principis i que estan en ntima relaci amb
el model o sistema de seguretat pblica que sanalitzi; aquests sn:
1. Nivell funcional: fa referncia a la mateixa funci i/o competncia.
2. Nivell material: est relacionat amb les formes daplicaci dels recursos tcnics i/o fsics.
3. Nivell espacial: fa referncia al territori dactuaci.
4. Nivell temporal: fa referncia al temps de lactuaci. Qui ofereix ms versatilitat temporal?
Policia en tot moment i lloc?
Podem afirmar categricament que laplicaci per part de la policia, de la discrecionalitat en excs, sense control intern i extern, poltic i jurisdiccional, sense interacci ciutadana, pot convertir-se en una prctica perversa de corrupcions i abusos, per tant, sense
aquests mecanismes de control necessaris, sense limitacions a la seva potestat dactuaci, la praxi de la policia resultaria arbitrria i exempta de la caracterstica de servei
pblic.
1.4. QU S SER POLICIA?

En aquest punt farem referncia a dos aspectes molt importants:
1. El carcter professional.
2. El carcter personal.
1. El carcter professional
Les caracterstiques bsiques que defineixen una professi sn:
El conjunt de coneixements tcnics.
Les habilitats personals.
La disponibilitat humana i material, que permeti aplicar a la prctica el conjunt teric.
En la prestaci dun servei pblic, com s el de vetllar per un dret com la seguretat (abstracte,
intangible, de mesura subjectiva, complexa), poden entrar en collisi interessos contraposats,
legtims i a la vegada complementaris. Aquests serveis requereixen una dosi addicional de lanomenada disponibilitat humana: un canvi dactitud.
Els ciutadans, receptors dels serveis pblics, sn el patrimoni social ms important; garantir els
seus drets i llibertats s una missi, un manament, es converteix en element fonamental de
qualsevol servei o actuaci policial.
20
Sha de garantir, doncs, la seguretat pblica, la seguretat ciutadana, la protecci de persones i

bns en un marc dharmonia i pacfica convivncia; per lordre que ha de prevaler a lhora
dactuar no pot ser alterat discrecionalment per principis deficcia policaca. Per aix s important tenir presents els criteris de congruncia, oportunitat i proporcionalitat que no sn conceptes abstractes. No hi pot haver dubtes entre els bns jurdics que cal protegir, aquests sn:
La vida
La integritat fsica
La llibertat individual
La dignitat personal
El respecte al ciutad i a la seva intimitat personal
Tots ells sn drets inqestionables, sens dubte, de protecci superior al de seguretat. Lactivitat
policial sorienta a assegurar i protegir aquests drets.
Per aix lactitud professional del policia sha dadrear en aquest sentit. La seva formaci i
orientaci deontolgica, malgrat el carcter atemporal i finalista de lactivitat professional, no
poden oferir dubtes.
s un fet que la societat civil ha evolucionat a cotes inimaginables des de fa 200 anys i,
parallelament, les organitzacions policials han anat adaptant els seus comportaments a les
demandes sociopoltiques del moment. Malgrat aix, sha anat conferint a la professi policial
una certa connotaci marginalista.
Algunes de les causes estan vinculades a lescassa estima social produda pel desconeixement
de la realitat professional a causa de:
El desconeixement real de la professi.
El desconeixement del model policial i els diferents cossos de seguretat i les seves competncies, amb percepcions histriques desviades.
Lextrapolaci de comportaments propis daltres contextos culturals, influncia dels mitjans
de comunicaci (filmografia i telesries nord-americanes).
Una percepci social de proximitat de les administracions pbliques en inversa relaci amb
la competncia real en matria de seguretat ciutadana.
2. El carcter personal
Trobar lequilibri dactitud s una de les parts ms difcils dins del procs previ a lactuaci policial. Per aconseguir-ho s important separar el lmit emocional del professional, i per fer-ho
sha de tenir en compte:
Ladaptabilitat a la situaci, a lentorn
La capacitat dampliar el seu mn cognitiu
Lespecialitzaci dalgunes estructures sense desviar-se de la missi principal
El domini de la intelligncia emocional.
21
La professi policial no necessriament ha destar relacionada amb la criminalitat, la seva funci pot ser diferent per amb un elevat nivell de requeriment social, com ara:
El trnsit
Els accidents
Els serveis assistencials a menors, persones maltractades, gent gran
Els conflictes privats i/o de convivncia
Les emergncies socials
Leducaci cvica viria
Leducaci de la seguretat preventiva
La pluralitat cultural
El treball comunitari
El policia ha de:
Atendre demandes socials molt diverses i acceptar les queixes, les suggerncies i les denncies ciutadanes sobre actuacions incorrectes i arbitrar, al mateix temps, les mesures correctores o teraputiques adients.
Promoure la participaci activa de la societat i acceptar la seva intervenci en les actuacions policials i de ladministraci en general, sense prendre-ho com una agressi personal o corporativa. Aquesta actitud positiva dacceptaci de la rplica ciutadana legitima
ms els policies i la policia.
1.5. LA POLICIA DEL FUTUR

Les noves tendncies de la criminalitat o de la delinqncia deriven directament de levoluci
social del mn eminentment urb, de les futures relacions socials i de les seves causes. Aquestes noves tendncies estan relacionades amb:
La globalitzaci del mn
La localitzaci de les activitats delictives
La polaritzaci dels ingressos
Malgrat tot, les demandes socials de seguretat no sn universals quant a la seva conceptualitzaci, i per extensi, a la seva necessitat individual o collectiva.
El concepte daldea global respon a criteris economicistes i no a realitats socials igualitries. La seguretat no t el mateix valor social afegit, en termes de qualitat de vida, al
mn occidental, a lAmrica Central o del Sud ni a les cultures africanes on es lluita,
encara, per una legitimaci cultural i poltica aparentment igual en el concepte, per
diferent quant a levoluci histrica i social dels pasos de la vella Europa i entre Occident
i els pasos de lantic mur dacer o de les exrepbliques sovitiques.
22
Els reptes de la policia sn i seran:

El manteniment dactituds constants per aconseguir la seva doble ubicaci socioprofessional.
La integraci i identificaci amb lentorn fsic, social, poltic, econmic, cultural i temporal
i la permanent ubicaci situacional entre la persona i la professi.
Aquesta uni personal i professional ha de ser complementria i estar en equilibri amb:
Els nivells dacceptaci social de la funci de la policia
La prestaci del seu servei
La relaci dialctica entre ciutad i policia
Sense aquesta ntima relaci, el sistema democrtic ofereix fissures que poden posar-lo en
qesti o en conflicte permanent.
La investigaci i els mtodes danlisi cientificosocial adquireixen especial importncia en la
praxi policaca del present i del futur juntament amb la necessitat urgent daplicaci de les
noves eines tecnolgiques, sense oblidar les habilitats elementals i les capacitats transversals i
comunicatives (orals i escrites, habilitats de relaci i de treball en equip).
El professional policial ha de ser una persona instruda, formada socialment i amb lequilibri emocional suficient per poder oferir serveis de qualitat a altres persones.
1.6. POLICIA I DRETS HUMANS

Lany 1998 es va donar un fet important per a lacceptaci de la societat internacional organitzada, ja que es va celebrar el 50 aniversari de la Declaraci Universal dels Drets Humans.
La collisi entre la declaraci dels drets humans del perode de la Segona Guerra Mundial i
la lenta consecuci de la seva eficcia, aix com la impossibilitat real daplicaci en tota la
comunitat internacional, ha justificat sovint la violaci sistemtica daquests drets de manera
quasi parallela a la duna hipottica consolidaci.
La dualitat de tendncies abans descrites est en consonncia amb dues concepcions del dret
i del pensament poltic i social, amb dues formes diferents, i fins i tot contraposades, dentendre els drets humans, i el que s ms important, de consolidar o conquerir un marc de garanties daquells drets com sn la democrcia i el totalitarisme.
A partir daquestes dues concepcions podrem prendre com a exemple el paper actual de la
policia a les dictadures dArgentina, Xile, Veneuela, Colmbia, Hondures o Nicaragua, o
Albnia, Bsnia, Kosovo, Indonsia i altres zones on shan violat sistemticament aquests drets
en nom de la ra destat o daltres raons sempre allunyades de lesperit de la Declaraci
Universal dels Drets Humans.
23
1.6.1. La societat de convivncia democrtica com a punt de partida

Un estat formalment democrtic s aquell en el qual es reconeixen com a normes bsiques:
La divisi de poders: poder legislatiu, poder executiu, i poder judicial.
Les institucions que regulen aquests poders.
Per pot donar-se el cas que lestat sigui tericament democrtic per prcticament no faci
possible la convivncia dels ciutadans ni reguli la manera en qu laparell estatal es relacioni
amb la societat.
La finalitat principal de tota organitzaci democrtica s fer possible una convivncia
cada cop ms justa i en qu tota persona tingui possibilitat daccedir a la participaci en
les responsabilitats pbliques de manera igualitria i, sobre la base de la seva capacitat
dautodeterminaci, pugui accedir a la seva llibertat.
1.6.2. La Constituci espanyola de 1978 i la nova ordenaci de la policia
El poble s el titular del poder i de la sobirania nacional i les institucions de lestat no sn ms
que rgans en els quals el poble delega els seus poders.
Larticle 1.2 de la CE declara que:
La sobirania nacional resideix al poble espanyol, del qual sorgeixen els poders de
lEstat.
El mateix article 1, a lapartat 1r, declara que: Espanya es constitueix en un Estat social i
democrtic de Dret....
Aix significa que els tres elements que han de decidir lEstat espanyol es concreten en el seu
carcter de:
1. Estat de dret: en definici del jurista Robert Von Mohl, s aquell on les activitats pbliques
i privades estan regulades dacord amb un dret (o sistema jurdic) concret. En altres paraules, lestat de dret s aquell on lexercici del poder est sotms a la llei i al dret.
2. Estat democrtic: s aquell on els ciutadans tenen participaci en les feines de responsabilitat pblica. La CE estableix ben clarament els principis bsics de qualsevol estat democrtic. Per una part proclama, a larticle 1.1, el pluralisme poltic com a valor superior del
seu ordenament jurdic, i a larticle 6 afirma que lexpressi daquest pluralisme poltic
correspon, essencialment, als partits poltics. Per altra part, consagra un conjunt dinstitucions o canals de participaci poltica.
3. Estat social: es tracta daquell on el govern interv en el sistema econmic i en les relacions
laborals i socials per garantir a tots els ciutadans unes condicions de vida dignes.
El punt de partida de lactual regulaci de la funci de la policia s, tamb, la Constituci.
Els elements essencials perqu la policia pugui ser professional i pugui estar al servei del ciutad sn:
24
Els models de poder, destat i de convivncia.

La subjecci del govern a limperi de la llei.
La dependncia de la policia del govern.
Les missions que la CE li encarrega.
1.6.3. La funci de la policia a la societat espanyola
Larticle 104.1 de la CE estableix que la missi de les forces i cossos de seguretat s la de protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats dels ciutadans i garantir la seguretat ciutadana.
No s casual que el constituent, en el moment dindicar les missions de la policia, establs una
jerarquia, en la qual:
En primer terme es troba la protecci dels drets i les llibertats dels ciutadans.
En segon lloc, fa referncia a la garantia de la seguretat ciutadana.
Aix s aix ja que en dcades passades es considerava que la missi primordial de la policia
era el manteniment de lordre pblic. Actualment entenem que sense la garantia dels drets dels
ciutadans no hi pot haver ordre pblic ja que aquest radica, precisament, en lexercici lliure
dels drets humans. Sense aquests drets no hi ha ordre possible.
La CE regula la tutela i lexercici dels drets fonamentals al ttol I i, al seu voltant, sha de centrar tota lactuaci de les institucions que regula.
Larticle 104.2 estableix que una llei orgnica determinar:
Les funcions.
Els principis bsics dactuaci.
Els estatuts dels membres de les Forces i Cossos de Seguretat.
La Llei orgnica 2/1986, de 13 de mar, de forces i cossos de seguretat desenvolupa
aquest manament i t com a objectiu principal establir el disseny de les lnies mestres
del rgim jurdic de les forces i cossos de seguretat en el seu conjunt, tant de les que
depenen del Govern de la naci com de les policies autonmiques i locals, establint els
principis bsics dactuaci comuns a totes elles i fixant els criteris estatutaris bsics.
En aquesta llei tamb sestableixen els principis bsics dactuaci com un autntic codi deontolgic.
1.7. ASPECTES SIGNIFICATIUS DELS DRETS HUMANS

Els drets humans sn una conquesta de la humanitat i el seu creixement pot resumir-se a partir de tres fets que han marcat la histria:
1. El descobriment de lagricultura: aconseguir el cultiu va fer que lhome deixs de ser nmada.
25
2. La revoluci industrial anglesa: la revoluci industrial li va conferir el protagonisme del

domini de la histria.
3. La invenci del xip: la informtica ha obert el camp de noves tecnologies.
El coneixement, lestudi i la difusi dels drets humans pot ser el millor sistema per aconseguir que all que lhome ha aconseguit no li serveixi, ara, per destruir-se a si mateix i que
el desig de rapidesa en els resultats no acabi, en el futur, amb la seva prpia espcie.
El primer document en qu es reconeixen els drets humans i que constitueix lorigen de tot reconeixement internacional s la Declaraci Universal dels Drets Humans, proclamada per lONU
el 10 de desembre de 1948.
Entre les caracterstiques ms significatives dels drets humans podem citar:
El carcter duniversalitat s el ms important. Els drets humans comprenen tots els individus.
Els drets humans sn imprescriptibles, s a dir, que no sadquireixen ni es perden amb el
pas del temps. Jurdicament sentn per prescripci les transformacions duna situaci o
estat de fet reconegudes per la llei.
Sn inalienables per tal com no es poden transferir duna persona a una altra. Lindividu
s titular de drets humans pel fet de pertnyer a lespcie humana i, encara que els gaudeixi per dret propi, no pot disposar dells ni transferir-los.
Sn irrenunciables. No poden ser cedits a altres ni shi pot renunciar purament i simplement
quedant-ne desprovet.
Finalment sha dindicar que sn interdependents i complementaris; aquests carcters van
ntimament lligats. Els drets humans formen una cadena, els graons de la qual no es poden
separar. Dit duna altra manera, els drets humans han de ser entesos com un tot.
Tamb hem de tenir en compte lefectivitat, que consisteix en la necessitat de lexercici
dels drets i la insuficincia del mer reconeixement. Aquesta circumstncia obliga els
governs a incorporar a la seva legislaci interna els postulats duniversalitat recollits en
les normes internacionals. Per altra part, lEstat no t legitimitat per no reconixer efectivament els drets humans dels individus i per considerar que no sn ms que una forma
jurdica que no formen part del mn de la ficci jurdica.
1.7.1. Els drets humans i les anomenades generacions de drets
Per poder estudiar els drets humans s necessari classificar-los, desglossar-los i analitzar-los, i
ho farem adoptant el sistema utilitzat pel professor Karel Vasak, que consisteix a agrupar els
drets humans per generacions segons el seu reconeixement en el temps i en lespai (cobertura internacional o universal), s a dir, el reconeixement daquests drets a tots els ssers humans pel fet de ser-ho.
Podem parlar de tres generacions de drets:
1. Els drets civils i poltics
2. Els drets socials, econmics i culturals
3. Els drets naixents. La societat del benestar com a model social
26
1. Els drets civils i poltics

Els drets civils i poltics tamb sanomenen drets davui per avui o drets bsics de la persona.
Aquesta generaci fou la primera a ser reconeguda. Sentn per aquests drets les normes dictades en benefici de lindividu o dels grups per garantir el reconeixement de la igualtat i la possibilitat de ser tingut en compte com a component de lespcie humana.
Entre aquests drets podem assenyalar els segents:
Els drets relatius a la vida i a la llibertat
El dret a la igualtat davant la llei i els tribunals i a la seguretat jurdica
El dret de tots a la prpia personalitat
El dret a la famlia
El dret de reuni i associaci pacfica
El dret de sufragi o de participaci en els assumptes pblics
El dret a la llibertat econmica
El dret de les minories existents en els estats
Aquests drets van ser reconeguts internacionalment pel Pacte internacional dels drets civils i
poltics, adoptat per lAssemblea General de les Nacions Unides el dia 16 de desembre de
1966.
2. Els drets socials, econmics i culturals
Reben el sobrenom de drets davui per dem. Linstrument internacional que els reconeix s el
Pacte internacional dels drets econmics, socials i culturals.
Podem agrupar-los de la manera segent:
Dret al treball i a gaudir del temps lliure: destacarem el dret a treballar, el dret a condicions
equitatives i satisfactries de treball (durada raonable de la jornada de treball, descans setmanal i vacances...), el dret a una remuneraci equitativa, el dret a la seguretat social, a
la protecci del nen i de la dona en el dret al treball i els drets sindicals (negociaci collectiva, associaci...).
Dret a la famlia: podem citar el dret a casar-se i a tenir prole, el dret als ajuts familiars i
el dret a la llibertat deducaci dels fills.
Dret a leducaci i instrucci: destacarem el dret a leducaci general i a la instrucci, el
dret de tota persona a la llibertat delecci cultural i el dret a la participaci en la vida cultural de la comunitat.
Dret a la vida social: entre aquests es troben el dret a la propietat privada, el dret a un
nivell de vida adequat, dret a pensi i a la jubilaci i el dret a la readaptaci professional
i social.
27
3. Els drets naixents. La societat del benestar com a model social

Levoluci econmica i social dels anomenats pasos civilitzats o de cultura occidental,
en les dcades dels anys cinquanta i seixanta va conformar un sistema de vida que es reconeix amb el nom de societat del benestar. Aquesta societat podrem definir-la com el
resultat duna actuaci estatal destinada a produir bns i serveis no rendibles per al sector
privat.
LEstat garanteix a tots els ciutadans uns nivells mnims de percepcions directes pel seu
treball i, especialment, de serveis assistencials, de previsi social i de serveis pblics en
general. Es podria dir que aquest estat s el resultat de letapa del constitucionalisme de
lestat social i democrtic.
Aquest model social ha comportat la implantaci i la consolidaci progressiva i notable dels
drets fonamentals bsics i sha convertit en un model que han intentat seguir moltes societats
de convivncia democrtica.
Existeixen alguns factors que fan que la societat del benestar es trobi en crisi i es dubti sobre
la possibilitat duna implantaci estable daquest model social. Alguns daquests factors
sn:
El consumisme
La hipermecanitzaci
La crisi econmica generalitzada
Aix no obstant, laplicaci del model social i la seva crisi han comportat la modificaci de
les tendncies tradicionals del dret internacional, que es manifesta amb laparici duna
srie de nous drets que no responen a lesquema dels drets humans en sentit clssic.
Les dues primeres generacions de drets corresponen a les etapes histriques del constitucionalisme liberal i social i es basen en la llibertat i en la igualtat. La tercera generaci
ha nascut de lestat del benestar i, amb independncia de levoluci social, es consolidar com a nica sortida possible.
1.8. ELS NOUS DRETS, DRETS DE SOLIDARITAT?

La modificaci de tendncies, el canvi de valors i els efectes de la revoluci tecnolgica han fet
que lltim ter del segle es caracteritzi per la consolidaci dels anomenats nous drets humans que configuren una nova generaci.
Aquest bloc de drets pot denominar-se drets de solidaritat, ja que tradueixen una certa concepci de la vida en comunitat i no poden convertir-se en reals i efectius sense la conjunci
desforos de tots els que participen en la vida en societat, com sn:
Els individus
Lestat
Les altres entitats pbliques i privades
28
La naturalesa jurdica i el significat social daquests drets resulta molt controvertida en la mesura que no presenten, per ara, una regulaci jurdica internacional especfica i sistemtica.
El fet s que el sistema de protecci dels drets humans ha experimentat una gran expansi que
ha comportat una veritable sectorialitzaci. Amb els nous avanos socials, han nascut noves
necessitats que shan tradut en nous drets.
Laspiraci legtima al desenvolupament es configura com un dret de les nacions i els
avenos tecnolgics donen una nova dimensi al dret a la intimitat personal; lexpansi
de lestat del benestar passa per una redefinici de la solidaritat.
Alguns exemples daquesta nova generaci de drets sn:
El dret al desenvolupament en un ambient sa i equilibrat.
El dret a la pau.
El dret a la lliure determinaci dels pobles.
El dret a beneficiar-se del patrimoni com de la humanitat.
El dret a la prpia visi del mn.
El dret a la imatge.
El dret a la qualitat dels productes.
El dret a la creativitat.
El dret a leducaci per la pau, per lestmul i respecte als drets humans i per la comprensi i cooperaci internacionals.
Els drets dels nens.
Els drets de les persones grans.
Molts daquests drets no sn nous, sin que sn el resultat de levoluci daltres drets reconeguts
anteriorment i que levoluci social ha anat matisant fins que han cobrat una nova dimensi.
A continuaci comentarem alguns dels drets de nova generaci i incidirem especialment en
aquells en els quals el ress social s major actualment.
1.8.1. El dret al medi ambient
El dret al medi ambient s el ms caracterstic daquesta nova generaci i, naturalment, nengloba daltres. s el resultat de levoluci daltres drets reconeguts amb anterioritat.
Com antecedent podem citar larticle 22 de la Declaraci Universal dels Drets Humans
de 1948 que diu, entre altres coses:
Tota persona t dret a la satisfacci dels drets econmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat.
Encara ms directe resulta larticle 12 del Pacte internacional dels drets econmics, socials i culturals que estableix que per fer plenament efectiu el dret a la salut fsica i mental els estats han
29
dadoptar, entre altres, mesures per a la millora, en tots els seus aspectes, de la higiene en el
treball i del medi ambient.
Labsncia de cobertura directa de carcter universal fa que haguem de referir-nos a la protecci interna a lhora destudiar aquests drets.
La protecci, a Espanya, es troba garantida en larticle 45 de la CE, que proclama que:
Tothom t dret a gaudir dun medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, aix com el deure de conservar-lo.
1.8.2. Els drets dels nens i de les persones grans
La societat del benestar com a meta ha condut a una societat altament competitiva on la crisi
dels valors tradicionals comporta que els nens i els grans hagin de ser objecte despecial atenci. Per aquesta ra, es van configurar uns drets especialment protectors daquestes etapes de
la vida de lsser hum i, a partir de la protecci interna, la cobertura ha passat a ser universal.
En els darrers anys, moltes legislacions internes han introdut modificacions legislatives
que reflecteixen levoluci dels conceptes protectors dels drets de les persones en aquestes fases crtiques de les seves vides. El reflex ha arribat al dret pblic i privat.
30
Resum del tema

Fins aqu sha volgut fer un breu recorregut per la histria, una miscellnia de levoluci del
rol social de la policia. Els aspectes que shan desenvolupat han estat els segents:
La comunitat internacional organitzada va conquerir la Declaraci Universal dels Drets
Humans, un fita de la humanitat, la generaci progressiva de drets civils i poltics, socioeconmics i els anomenats drets de solidaritat.
La conjugaci del binomi policia i drets humans ajuda a preservar la universalitat, inalienabilitat i imprescriptibilitat dels seus principis rectors, dels valors i les conductes respectuoses amb els continguts de la Declaraci.
A la reflexi sobre: qu s ser policia?, shi neix?, s una vocaci?, o simplement una professi ms?, tamb sha fet referncia als valors socials interioritzats pels professionals, i
sha fet mfasi en el fet que els policies han de ser persones, professionals al servei de persones, duna comunitat democrtica organitzada.
La definici duna cultura de servei als ciutadans i ciutadanes ms enll de la seva condici,
opini, creena, orientaci sexual o pertinena a qualsevol collectiu cultural. Aix mateix,
una cultura de servei pblic, respectuosa amb la diversitat, dacord amb el mandat constitucional de protecci de drets i llibertats i de garanties de la seguretat.
Referncies a lannex
Annex 1. Les funcions del Govern i de lAdministraci (ttol IV de la Constituci espanyola).
Annex 2. Fragment de la Carta fundacional de les Nacions Unides: propsits i principis.
31
2. LTICA I DEONTOLOGIA PROFESSIONAL

IDEES CLAU
Qualsevol professi orientada al servei directe a persones ha destar regulada per un codi
de conducta.
La deontologia de la professi de policia ha de fonamentar-se en el respecte profund als
principis de la Declaraci Universal dels Drets Humans.
La policia, com un rgan de control social en un sistema de convivncia democrtica en un
Estat de dret, ha destar sotmesa a determinats mecanismes de control interns o externs.
2.1 TICA I MORAL. LES NORMES

Les persones aprenem a partir de les nostres experincies, aprenem, per exemple, que en una
comunitat no sactua sense regles i que nexisteixen algunes que permeten i altres que prohibeixen en diferent grau. Es aix com al llarg de la nostra vida es va formant el nostre carcter
i cadasc de nosaltres elabora un codi tic o moral que aplica davant multitud de situacions
de manera conscient o inconscient.
Aquest codi moral, encara que no s idntic al del nostre ve, tampoc t diferncies substancials amb el de la majoria de les persones que formen part de la nostra societat.
s lgic que els codis que contenen les normes que apliquem siguin similars als daltres
persones que, com nosaltres, han nascut i viscut en una famlia de constituci semblant a
la nostra, han rebut una formaci escolar semblant a la nostra i han jugat i crescut al costat daltres persones dun mateix origen social.
Segons el que hem dit abans podem arribar a la conclusi que els nostres codis morals varien
segons:
La cultura
El lloc
El temps
Cada cultura t en els seus codis morals (que en part es reflecteixen en les lleis) la seva manera de vestir, de donar culte als morts, de culte religis, les normes de conducta social, etc.
Tota moral consisteix en un sistema de regles, i lessncia de qualsevol moralitat sha de
buscar en el respecte que lindividu adquireix vers aquestes regles.
Aix, doncs, s la mateixa persona qui s conscient de la necessitat de respectar determinades
regles, i el fet de no respectar-les genera un sentiment de culpa que pot comportar remordiments. Pot donar-se que aquest sentiment de culpa sigui superior pel fet de no haver respectat
una determinada regla del propi codi moral, com per exemple:
33
No haver ajudat un germ quan ens necessitava

No haver respectat una norma legal
No parar-se davant un semfor vermell
De fet, les regles morals sn respectades i obedes abans i durant ms temps que les de tipus
legal o jurdic, malgrat que les primeres no estiguin escrites ni tinguin unes institucions visibles
que les emparin i que obliguin a complir-les. s ms, es poden plantejar dilemes entre obeir
una norma moral o una norma legal, com per exemple que sens demani mentir en un judici
per ajudar un amic.
En canvi, s obvi que no tots els drets morals constitueixen el que sacostuma a etiquetar com
drets humans. Per exemple, tothom t el dret moral que un amic li torni el llibre que li va
prestar per, si no ho fa, difcilment podrem recrrer a Amnistia Internacional i denunciar que
els nostres drets humans han estat vulnerats.
2.1.1. Origen de les paraules tica i moral
A partir de les tesis socraticoplatniques sobre la praxi humana i el b, Aristtil fou el primer
a considerar ltica com una disciplina filotica, que s, a la vegada, una doctrina de la felicitat i de la virtut i pretn illuminar lestudis de ltica perqu aprengui a fer el b i sigui un
home bo.
La paraula utilitzada en lantiga Grcia per designar aquesta cincia era ethos. Aquesta paraula t dues accepcions:
1. La primera accepci fa referncia a ls, hbit o costum (moralment bo).
2. La segona es refereix al carcter.
La paraula moral procedeix del llat mos (plural mores). s una traducci dels dos conceptes
grecs dethos i significa al mateix temps bon costum i carcter.
Sha de dir que, tant en ltica tradicional com en el llenguatge corrent, ladjectiu tic sutilitza
sovint com a sinnim de moral.
Actuar ticament s ms que adaptar-se sense crtica a les regles de comportament i escales
de valors vigents: s tenir com a hbit el b, determinant-lo a partir de la prpia intelligncia
i reflexi, que t com a fonament la moralitat de la persona.
Sha dentendre que els deures i les obligacions no noms sn les normes escrites o no escrites que determina la nostra societat, sin que hem danar ms enll. Dins el marc del que
cadasc de nosaltres entenem com la nostra moral hi ha diferents normes de les quals nosaltres mateixos som autors, com per exemple:
Donar diners a qui demana almoina.
Ajudar un amic encara que sigui perjudicant el nostre xit.
Adoptar un nen sabent que t una determinada deficincia.
34
Aquestes normes poden tenir tant o ms valor per a cadasc de nosaltres que la resta de normes habituals de la nostra societat.
Per finalitzar hem de dir que noms estem obligats a respondre moralment daquells actes que
fem de manera lliure i voluntria.
2.2. LA DEONTOLOGIA POLICIAL

Com hem apuntat abans, dins el marc dmbits culturals diferenciats trobem morals diferents.
s per aix que hem de parlar de dos tipus de moral:
1. Moral de grup: es dna en una mateixa societat, on els individus que la formen tenen unes
normes de conducta semblants.
2. Morals particulars: apareixen en grups amb regles noms vlides per a aquell grup determinat.
De manera semblant, cada professi ha anat desenvolupant una tica professional o gremial,
en qu les normes establertes tan sols sn vinculants per a les persones que han escollit i exerceixen aquella professi.
No s necessari fer un estudi massa profund per veure que totes les morals de grups professionals es basen en un principi general, que consisteix que cada membre faci el seu
ofici de la millor manera possible.
El treball no es defineix noms per unes regles tcniques que permetin un procs laboral flut,
sin que es tracta tamb duna activitat que sexerceix sobre la base dunes regles morals, en
especial en el cas de treballs que duna manera directa o indirecta poden afectar altres persones.
La paraula deontologia prov del grec:
Deon - deontos, que vol dir deure.
Logos, que vol dir tractat.
Tractat dels deures o de les obligacions
A partir daquests termes podem donar dues definicions:
1. Una definici senzilla, basada en letimologia de la paraula: cincia o tractat que estudia
els deures i ltica professional.
2. Una altra definici ms completa: conjunt de deures professionals que han dinspirar la
totalitat de la conducta dun professional perqu procedeixen de regles tiques i de principis morals bsics.
Per exemple, un artes que fabriqui els seus productes amb un material deficient no actua
dacord amb els principis deontolgics del seu collectiu professional. El professional que
actua daquesta manera es perjudica a si mateix (la seva clientela, en adonar-se de la baixa
qualitat del seu producte, deixar de comprar-li), i tamb perjudica tot el collectiu dartesans.
35
La majoria de les professions han establert una srie de normes (en alguns casos escrites i en
la majoria no escrites) que coneixen totes les persones que shi dediquen i del respecte a aquestes normes depn lhonorabilitat de la professi.
Un exemple clar de moral de grup o de moral professional s el cas duna banda de delinqents on tots els membres saben que hi ha unes regles que shan de respectar i sense les quals
la banda no funcionaria. Unes normes molt simples, com repartir-se el bot, com cal comportar-se quan la policia det un membre de la banda... Es tracta de lanomenat honor del delinqent i s una moral de grup o codi deontolgic de la professi de delinqent. Algunes professions, mitjanant els seus collegis professionals, tamb han anat elaborant els seus codis
deontolgics.
Ltica no s una cincia exacta com les matemtiques, sin que hi ha constants debats sobre el
que es pot considerar tic i el que no. En altres paraules, sobre quins sn els lmits de ltica.
Un exemple en constant debat i canvi s el que fa referncia a ltica mdica i cientfica, a
causa dels importants avenos de lenginyeria gentica. Encara est obert el debat sobre lavortament i leutansia quan es fa necessari debatre la legitimitat de la fecundaci artificial, de
la clonaci dvuls i embrions, de la manipulaci gentica per determinar el sexe dels fills o
per eliminar malalties hereditries.
Per tal que els continguts dun codi deontolgic puguin ser assumits i arribin a formar
part de la manera de ser dun professional, s necessari que aquests els entenguin i estiguin convenuts que noms respectant voluntriament les normes deontolgiques seran
uns bons professionals.
Quan es dna el cas que un professional respecta el codi deontolgic noms per temor al cstig si trenca les normes no podem parlar dun professional, sin duna persona que fa un treball determinat per aconseguir un sou.
El Codi de conducta per a funcionaris de lAssemblea General de lONU, a lltim pargraf del punt e) del prembul, diu:
Les normes, en si mateixes, no tenen valor prctic, llevat que el seu contingut i significat, mitjanant leducaci i la capacitaci i mitjanant la vigilncia, passin a formar part
del credo dels funcionaris encarregats de fer complir la llei.
2.2.1. La complexitat de la professi policial
Qualsevol professional que ja faci uns anys que va escollir la policia com a professi s conscient que aquesta t unes caracterstiques especials que poden canviar el carcter dels seus
membres amb ms facilitat que daltres professions.
La natura del treball policial comporta que lagent de policia sovint estigui en contacte
amb la part ms conflictiva de la vida de les persones, amb els pitjors dies de cada ciutad (quan condueix begut, quan maltracta la seva parella, quan es baralla...) i amb els
ciutadans que delinqueixen habitualment.
El treball policial fa que passin per les mans de lagent objectes de valor, drogues, informaci important... s comprensible que alguns agents puguin sentir-se atrets per algun daquests
36
bns. Les transgressions de les normes de conducta per part dels agents sn rares, per
malauradament moltes vegades es donen aquestes situacions en les seves prctiques quotidianes.
La policia s una professi molt especial a la qual lestat delega una petita part del seu
enorme poder. Aquesta petita part de poder que t cada agent de policia s tan gran que pot
ser que sovint alguns agents no en siguin conscients.
Un agent de policia pot:
Impedir que un conductor circuli per un determinat lloc i obligar-lo a fer-ho per un altre.
Privar de llibertat un ciutad.
Retirar-li el perms de conduir.
Tancar-li el local.
Donar cops en defensa prpia.
Disparar larma de foc.
Un agent de policia pot fer totes aquestes coses (i, a vegades, ha de fer-les) sempre emparat
per la llei, la necessitat real, loportunitat i la proporcionalitat en els mitjans i les accions.
Les societats modernes han dipositat aquest poder en un servei pblic anomenat policia,
perqu sigui la garantia del lliure exercici dels drets i les llibertats de tots els ciutadans.
Per a la societat s un dret i un deure controlar els seus propis serveis de policia, de la mateixa manera que s necessari controlar la resta de serveis pblics. Els governs han de facilitarho i els agents de la policia han destar satisfets que aix sigui, perqu aquest control s una
part de la garantia de lhonestedat de la professi policial.
Un agent de policia ha dafrontar les situacions ms variades al llarg de la seva vida professional. Algunes de les decisions que ha de prendre sn tan immediates que lagent no t temps
de consultar amb un superior ni amb els seus companys de ms experincia, ni repassar el que
diu la llei sobre el particular.
Algunes daquestes decisions sn:
Privar de llibertat un ciutad.
Copejar amb fora.
Disparar larma de foc.
Aquestes decisions sempre hauran de ser preses per lagent. Sempre hi ha un espai determinat on lagent de policia pot actuar de diverses maneres, dacord amb la llei.
El poder discrecional que sempre tindr lagent de policia fa veure la importncia de la
selecci i de la formaci de futurs membres dels cossos policials. Es requereix una preparaci i un entrenament constants perqu el poder discrecional del conjunt dels agents
de policia no sigui substancialment diferent.
37
Durant molts anys, en multitud de serveis policials, dins el marc dun esperit corporativista
dautodefensa, ltica professional ha estat: ocultar les faltes del company perqu no surtin de
la instituci, daquesta manera dem ocultar les meves.
Quan en un servei de policia lagent que delata les faltes dun company s perseguit, estem
assimilant ltica policial a ltica del mn de la delinqncia: el detingut no ha de cantar
per no perjudicar els collegues.
Aquesta manera dentendre ltica professional prpia dun estat democrtic est canviant fins
al punt que la convicci segons la qual els agents que respectin el codi deontolgic sn bons
policies i els que no el respectin sn mals policies, s un dogma dins de la professi.
Els comandaments i caps dels serveis de policia sn elements clau que, sovint, determinen el grau de respecte als principis deontolgics de tot el servei. Els responsables dels
serveis de policia davui dia han de ser especialistes en:
Vigilncia policial
Comportament
Administraci
Relacions laborals
Comunicaci
Aquests responsables sn respectats per la seva capacitat en el domini de totes aquestes matries i per la seva integritat personal, sn persones capacitades per transmetre al servei normes
de professionalitat dalt nivell.
2.3. QU S UN CODI DEONTOLGIC POLICIAL?

La missi de la policia en un estat social i democrtic de dret, inclosa en lart. 104 de la CE,
justifica que aquesta se serveixi dunes normes estrictes i uns ideals ms alts que la major part
que les que sexigeixen a altres grups professionals.
Un codi de deontologia policial s un enunciat de principis i ideals als quals els agents
de policia es comprometen. Un codi deontolgic ha de ser quelcom ms que una simple
llista de consells i prohibicions que apareixen en alguns reglaments o codis deontolgics
de la policia.
El codi de deontologia policial s, a la vegada, una garantia per al ciutad i per al mateix
agent de policia que entn i accepta les regles amb qu ha de treballar. El codi deontolgic
policial el determina cada societat, i tant les autoritats poltiques com la mateixa policia en formen part. En el moment de la seva elaboraci han dintervenir totes les parts, encara que finalment ho apropi el Parlament i passi a formar part duna llei.
Daquesta manera la policia no ho veur com una imposici, sin com lacceptaci dels imperatius derivats duna societat basada en el respecte dels drets dels ciutadans.
Un codi deontolgic mai no eliminar tots els abusos, per ajudar a fer que la professi de policia sigui una professi digna i respectada.
38
2.3.1. Els orgens de la deontologia policial

Els principis deontolgics de la professi policial neixen juntament amb la primera policia
moderna: la Policia Metropolitana de Londres de lany 1829. El seu fundador, Sir Robert Peel,
va considerar que els agents de la nova policia no podien sortir a recrrer els carrers sense uns
principis que orientessin la seva actuaci.
Des dels seus orgens, la Policia Metropolitana de Londres es va basar en una srie de principis fonamentals, com ara:
La importncia de la formaci policial.
La prioritat de la prevenci de la delinqncia.
La necessitat de mantenir bones relacions entre el pblic i la policia.
La Cartilla para el servicio que deben prestar las Escuadras de Barcelona de 1896 t un plantejament molt diferent de les relacions policies-ciutadans del que tenia la policia londinenca.
En aquest document no pot parlar-se de principis deontolgics, encara que podem trobar algunes referncies, com per exemple:
El mozo de escuadra debe ser siempre un modelo de honradez y lealtad... (art. 1).
Buenas maneras y moralidad... (art. 3).
...La desmoralizacin y los vicios jams sern tolerados en los mozos de escuadra
(art. 7).
Se prohibe absolutamente recibir tributos de ninguna clase por los auxilios o servicios
que, en cumplimiento de sus obligaciones, tenga ocasin de prestar a los particulares...
(art. 15).
Les primeres notcies que ens arriben daquest segle dun codi deontolgic de la policia sn de
lany 1956: es tracta del Codi dtica dels executors de la llei, adoptat per lAssociaci de
Funcionaris de Pau de lEstat de Califrnia.
Aquest codi s doblement important, ja que:
s el ms antic desprs dels principis de Sir Robert Peel.
Fou elaborat pels mateixos funcionaris de policia.
Aquest codi ens permet recalcar la importncia de la data delaboraci daquest codi, ats que
fins aquest moment noms existien normes deontolgiques unificades per a la professi mdica. Aix significa que la policia fou una de les pioneres a lhora de regular la seva prpia professi tant de portes endins com de portes enfora.
Lany 1957, lAssociaci Internacional de Caps de Policia va aprovar el seu propi codi deontolgic que, en definitiva, es basa en lanterior. Lany 1991, aquesta associaci va aprovar i
adoptar un nou codi dins del qual safegeixen els nous conceptes segents:
La prohibici de la corrupci.
La intolerncia a la corrupci de la resta de policies.
39
La collaboraci amb els altres representants de la justcia.

La responsabilitat integral que inclou la formaci com a element del rendiment professional.
2.3.2. Les Nacions Unides i la deontologia policial
Lany 1963, els participants del seminari que les Nacions Unides van organitzar a Camberra
(Austrlia) sobre prevenci i delinqncia van assenyalar que era desitjable lestabliment de
normes deontolgiques per a la policia.
El desembre de 1973 Amnistia Internacional va posar en marxa una campanya mundial en
favor de labolici de la tortura i va demanar a totes les persones i organitzacions professionals que adoptessin codis de conducta que ajudessin a evitar la tortura i els maltractaments.
Durant els anys 1978 i 1979, el Comit per a la Prevenci i el Control del Delicte de les
Nacions Unides va elaborar lesborrany del Codi de conducta per a funcionaris encarregats
de fer complir la llei que lAssemblea General va aprovar el 17 de desembre de 1979.
Tamb el Consell dEuropa va emular aquesta iniciativa en promulgar la Resoluci 690/1979,
relativa a la declaraci sobre la policia aprovada per lAssemblea Parlamentria del Consell
dEuropa el 8 de maig de 1979.
El VI Congrs de les Nacions Unides sobre la Prevenci del Delicte i el Tractament del
Delinqent, realitzat a Caracas el 1980, va considerar favorablement el codi i en va
recomanar la difusi entre els policies, aix com la incorporaci als plans de formaci.
En aquest mateix Congrs, les Nacions Unides tornen a insistir sobre els motius i les finalitats del codi, quan diuen:
Som conscients del paper destacat que els funcionaris encarregats de fer complir la llei
han de representar en la protecci dels drets humans, en particular el dret a la vida, la
llibertat i la seguretat de la persona i en la prevenci i eliminaci de la tortura, dels tractes i les penes cruels, inhumanes o degradants.
El Consell Econmic i Social va elaborar el 1989 les directrius per a laplicaci efectiva del Codi
de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei, que per la seva importncia
comentarem a continuaci relacionant-les amb la situaci al nostre pas:
Els governs han dadoptar les mesures necessries perqu els funcionaris encarregats de fer
complir la llei rebin instrucci en la seva formaci bsica i en tots els cursos superiors de capacitaci i reciclatge sobre les disposicions de la legislaci nacional que estiguin vinculades al
Codi de conducta, aix com sobre els altres textos bsics sobre drets humans.
Aquesta directriu est plenament assumida pel govern de la Generalitat de Catalunya:
Sha de donar a tots els funcionaris encarregats de fer complir la llei una remuneraci suficient i unes condicions de treball adients.
Sense entrar en la qesti de la remuneraci suficient, no es pot deixar de comentar el punt de
les condicions de treball adients. En aquest sentit, sha de deixar constncia de lestat de moltes dependncies policials que no reuneixen les condicions mnimes per exercir la professi:
40
Shan destablir mecanismes eficaos per garantir la disciplina interna i el control extern, aix
com la supervisi dels funcionaris encarregats de fer complir la llei.
Desprs de vint anys de vigncia de la Constituci seria necessari que tots els governs, estatals, autonmics i locals, es prenguessin amb serietat el control i la supervisi dels seus agents
de policia, entre els ciutadans i aquestes institucions democrtiques.
2.4. EL CONTROL DE LA POLICIA

Hem dit anteriorment que la policia exerceix un enorme poder de control sobre la poblaci, i
s evident que s necessari controlar aquest poder per tal que la policia sigui realment un servei pblic. Altrament, haurem de parlar dun estat policial.
La necessitat de control de la policia est estretament vinculada a la mateixa concepci de
lestat de dret. No est de ms recordar aqu quines sn les dues condicions perqu existeixi
un estat de dret:
1. Shan destablir uns mecanismes jurdics concrets que assegurin la submissi de lestat de
dret: Han dexistir uns procediments i uns tribunals de justcia que controlin lactivitat dels
rgans de lestat, es necessita una jerarquia entre les normes dictades pels diferents tipus
drgans, etc.
2. El dret al qual se sotmet lestat ha de consagrar una srie de drets i llibertats dautonomia que assegurin a les persones i als grups socials que certs mbits dactivitat personal i social romandran lliures de la intervenci estatal. s obvi que no aconseguirem que
lestat respecti una esfera prpia dels individus i dels grups socials si el dret a qu se
sotmet lestat no proclama a la vegada uns drets i unes llibertats individuals i collectives.
Una societat democrtica requereix un cert ordre i una seguretat que es puguin compaginar
amb la llibertat. Per aconseguir-ho, s necessari trobar lequilibri entre el poder indispensable
per a lacompliment de la missi policial i el dret del ciutad a ser protegit contra els possibles
abusos comesos en lexercici daquest poder.
Un sector dels agents de policia t ms assumit que sn ms controladors socials (cap
ciutad pot discutir ni qestionar les seves ordres) que servidors pblics. Considerant que
una part important del seu treball s controlar, se senten incmodes (fins i tot violents)
quan tenen la ms petita sospita que sn controlats.
Lequilibri que hi ha dhaver entre el poder que la societat diposita en mans de la policia i el
seu s passa per:
Aconseguir que la policia sigui poderosa, per no tirnica.
Ser efica per no actuar amb excs de zel.
Representar una fora imparcial en la societat, per sotmesa a una certa forma de control.
41
La LOFCS 2/86 reconeix la necessitat de control de la policia en el punt 2 del prembul

quan diu:
Tamb en lmbit de la llibertat entren en tensi dialctica la necessitat de la seva protecci per part de la policia i el perill, no per merament possible i excepcionalment menys
real, de la seva invasi.
Tamb el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei diu sobre aix,
al seu prembul:
Tot organisme dexecuci de la llei, en compliment de la primera norma de tota professi, t
el deure de lautodisciplina de plena conformitat amb els principis i normes aqu previstos, i
tots els actes dels funcionaris encarregats de fer complir les lleis han destar subjectes a lescrutini pblic, ja sigui exercit per una junta examinadora, un ministeri, una fiscalia, el poder
judicial, un sndic de greuges, un comit de ciutadans o per qualsevol combinaci daquests,
o per qualsevol altre rgan examinador.
En general, les infraccions de la policia provenen de tres situacions:
1. El policia viola les normes o directrius de servei.
2. La conducta del policia s inadequada encara que no violi les regles.
3. La conducta del policia s inadequada, per forma part de les prctiques generalment utilitzades en el servei i tolerades pels seus responsables.
No obstant aix, s necessari preveure que, en lexercici de moltes i diverses funcions de
la policia sempre existeix la possibilitat derrors involuntaris: en relaci amb aquest fet, en
el constant procs de modernitzaci de la policia canadenca, en qu sincorporen tcniques de gesti de lempresa privada, es comena a valorar el dret del policia a equivocar-se.
Diferents sectors coincideixen a afirmar que el control de la policia s imprescindible, ja
que s un deure ineludible de qualsevol Estat de Dret.
A continuaci veurem les diferents maneres dexercir aquest control.
2.5. COM ES CONTROLA LA POLICIA?

Un bon programa de selecci i formaci de personal, juntament amb una adient administraci i direcci dels serveis policials, sn elements imprescindibles per reduir la problemtica de
les irregularitats comeses per membres del cos.
Aquests elements, per, no sn suficients i es fan necessaris una srie de controls interns i
externs que garanteixin al mxim que la policia compleixi la missi encomanada per larticle
104.1 de la Constituci.
42
El segon pargraf de larticle vuit del Codi de conducta de les Nacions Unides diu:
Els responsables de laplicaci de les lleis que tinguin raons per creure que sha produt
o est a punt de produir-se una violaci daquestes normes , han dassenyalar el cas a
les seves autoritats i, si s necessari, a altres autoritats o instncies de control o de recursos competents.
A partir daqu analitzarem les diferents formes de control intern i extern.
2.5.1. El control intern
Per raons bvies, s la mateixa organitzaci policial qui pot controlar millor els seus membres,
amb les majors garanties deficcia.
Hi ha dues raons que justifiquen el control intern:
1. La primera parteix de la base que qualsevol policia democrtica ha dacceptar necessriament uns mecanismes de supervisi. Aquesta acceptaci ser ms fcil i completa quan els
membres de lorganitzaci considerin que aquest mecanisme de control forma part del
mateix servei.
2. La segona ra radica en el fet que qualsevol organisme de control extern difcilment podr
ser ms efica que el control que puguin exercir els diferents nivells jerrquics del servei (els
que viuen dia a dia el treball policial).
Aquest control intern ha de ser exercit per tots i cadascun dels membres del servei i especialment pels caps.
El control que exerceixen els companys s, en canvi, ms teric que prctic (hem assenyalat anteriorment que ltica mal entesa del policia s tapar les faltes dels companys); malgrat que a mesura que els membres de la policia sn adequadament seleccionats reben
una formaci dalt nivell i van professionalitzant-se, acaben sent menys tolerants vers les
faltes dels seus companys. Hem de tenir present que encara falta molt per assolir uns nivells acceptables de control intern, com a mnim per part dels agents dun mateix nivell jerrquic.
Pot sorprendre aquest proteccionisme, que no fa sin desprestigiar la professi, per molts
agents sarrisquen ocultant les faltes dels companys malgrat ser conscients que, fent-ho, estan
cometent a la vegada una altra falta. Quan un company oculta una falta dun altre, sovint li
importa poc si es tracta duna simple falta o dun delicte, amb les greus responsabilitats que
comporta. Fins i tot direm ms: quan un company ha coms un fet delictiu (en lexercici de la
professi), existeixen ms motius per amagar-lo que si es tracta duna simple falta administrativa, ja que el cstig s superior.
Una estructura de caps professional, capa de transmetre a tot el servei els principis
deontolgics i vetllar perqu sacompleixin, s un efica instrument de control intern.
Malgrat aix, sn poques les infraccions penals o administratives comeses per policies que arriben a ser processades o a tenir un expedient disciplinari; no volem caure al parany de creure
que sn poques perqu tinguem una policia modlica.
43
Un bon sistema de control intern ha de:

Ser efica i imparcial.
Disposar dun procediment rpid i rigors per que tamb socupi de protegir els drets dels
policies acusats.
Tenir sancions proporcionades a les faltes.
Permetre que les queixes dels ciutadans siguin adreades a les autoritats competents.
Tenir la mxima difusi entre la societat per demostrar que els abusos sn dalguns membres i no de la policia en general i que els autors sn castigats de manera adequada.
Amb tot, s evident que els mecanismes de control intern no sn suficients ni tenen tota leficcia que haurien de tenir.
En principi correspon als agents i caps dels serveis de policia exercir el control intern.
En el moment en qu un agent o cap creu que un membre del servei ha coms una falta disciplinria confecciona un informe que trasllada als seus superiors. Normalment s el mxim
responsable del servei qui fa arribar linforme al responsable poltic, que determina si sha
dinstruir expedient. Sha de tenir en compte que les sancions per faltes lleus poden imposarse sense altre trmit que laudincia a linteressat. De manera que tant els comandaments
policials com els responsables poltics han de tenir present que, si en lactuaci policial existeixen indicis dinfracci penal, el fet ha de posar-se en coneixement de lautoritat judicial.
Encara que pugui semblar una obvietat, sovint soblida i dna lloc a un possible delicte de
prevaricaci.
Les presumptes irregularitats comeses per policies que tenen indicis de delicte (en cossos nombrosos), acostumen a ser investigades pel grup dafers interns.
2.5.2. El control extern
De manera similar a com sexerceix la gesti de qualsevol altre organisme administratiu sobre
el qual lAdministraci de lestat t autoritat, la policia en una societat democrtica ha de ser
objecte de control per part dels tres poders de lEstat. A aquests tres nivells de control hem dafegir els segents:
1. El Sndic de Greuges (o equivalent segons el cas).
2. El control comunitari.
3. El control dels mitjans de comunicaci.
Pot semblar excessiu el nombre de controls que sexerceixen sobre la policia, per sha de tenir
en compte que tota la societat democrtica ha de protegir-se dels riscos darbitrarietat i dabusos, sotmetre a la policia a un marc jurdic estricte i, en ltima instncia, a uns sistemes de
control eficaos.
Sha de dir, en canvi, que en una societat com la nostra els abusos solen limitar-se a un redut
nombre de policies, i com s desperar en un procs de professionalitzaci (i lexperincia ens
ho demostra), cada cop sn menys els casos de policies que cometen abusos.
44
Entre els estaments o les institucions que poden exercir aquest control, trobem:
El poder legislatiu
El poder judicial
Les autoritats poltiques
El Sndic de Greuges
El control comunitari
Els mitjans de comunicaci
El poder legislatiu
Aquest s el sistema ms elemental de control formal sobre la policia, s, sense cap mena de
dubte, el que exerceix el legislador en determinar els principis essencials que han de regir lactivitat policial.
A part de la normativa dmbit nacional, com la CE, el CP (Codi penal) i la LOFCS, tenim
en el cas catal, la LPPL 16/91 (Llei de les policies locals de Catalunya) i la LPGME 10/94
(Llei de la policia de la Generalitat de Catalunya. Mossos desquadra), a ms dels reglaments de cada cos, que poc poden aportar sobre el control policial desprs de lampli
detall a qu arriben les lleis mencionades.
Tant la Llei orgnica com les dues lleis catalanes contenen els principis bsics dactuaci que,
dalguna manera, sn considerats els codis dtica de les diferents policies. A ms, cada una
delles cont els detalls del procediment disciplinari i una amplia relaci de faltes i sancions.
Aqu shan dafegir els codis dtica amb els seus corresponents comits dtica, que han creat
alguns ajuntaments (parlarem daix ms endavant, en lapartat del control comunitari) per
decret dalcaldia o incloent-lo en el reglament del cos.
La intervenci del Parlament no hauria de limitar-se nicament a lelaboraci de lleis i reglaments que afectin lorganitzaci i definici de la policia, sin que hauria destendres al control de la gesti policial. Tamb hauria de tenir poder per orientar la poltica dordre pblic i
de seguretat ciutadana que el govern ha dexecutar; temes tan importants no han de ser patrimoni duna nica fora poltica.
El poder judicial
Com a encarregat de laplicaci de les lleis, el poder judicial controla la policia aplicant la llei en
el cas que els agents la vulnerin. Est clar que els jutges tan sols jutjaran aquells casos que sels
presentin, la majoria dels quals seran del propi control intern o per denncies dels ciutadans.
En els darrers anys estem assistint a algunes actuacions contra agents per part de la fiscalia;
encara que sn pocs casos, la tendncia pot anar a la puja, a mesura que la fiscalia ampli les
seves competncies.
Per altra banda, hi ha lassumpte que ocasionalment els agents de policia cometen irregularitats en lobtenci i presentaci de proves que inculpen detinguts per la policia. El rebuig
per part dels jutges de les proves obtingudes irregularment pot ser tamb considerat una
forma de control, independentment que en aquests casos sobrin o no diligncies contra els
policies.
45
Les autoritats poltiques

El control que exerceixen sobre les activitats policials les autoritats poltiques locals, autonmiques o estatals s el ms directe de tots. En tant que mxims responsables de les actuacions
policials, sn els que menys dificultats han de tenir en lexercici del control directe i efectiu sobre
tota lactivitat policial.
El Sndic de Greuges
La missi fonamental del Sndic de Greuges, en el cas de Catalunya o el seu equivalent en
algunes de les altres comunitats autnomes, o el defensor del poble en el cas de lEstat, constitueix, des de el punt de vista teric, un excellent mecanisme de control de certes activitats policials, en especial per la seva independncia i de les qualitats de la persona assignada per ocupar el crrec.
Potser grcies al carcter dels catalans (com deia lescriptor Carles Soldevila, no protestem
dimmediat davant les injustcies o informalitats), i tamb potser per manca de motius suficients, al Sndic de Greuges hi arriben poques queixes de la policia.
El control comunitari
Des de fa aproximadament trenta anys, als EUA i al Canad van comenar a aparixer institucions encarregades de reunir i tractar queixes contra les conductes irregulars de la policia.
Aquests comits de ciutadans pretenien representar una temptativa de comproms entre la
necessitat dun control popular sobre la policia i lexigncia dun cert grau dindependncia
operacional daquesta instituci.
A Holanda existeixen organismes semblants des de lany 1977. En algunes ciutats franceses, a
partir del 1979 es van crear comits dinformaci sobre les prctiques policials amb la finalitat de recollir testimonis, reunir queixes i difondre la seva anlisi entre la poblaci. A Nova
York, lany 1966, es va crear un comit amb composici mixta de policies i treballadors civils
del servei.
Lany 1979, a la provncia canadenca de Quebec, es va proposar la formaci dun comit
compost per representants dels cossos de policia, del ministeri responsable dafers policials i
de les associacions de ciutadans interessats per la protecci dels drets individuals. Un comit
semblant existeix des de lany 1978 al Servei de Policia de la Comunitat Urbana de Mont-real.
LAjuntament de Girona, pioner a Espanya i Europa en la reforma de la seva policia, va establir un sistema de control ciutad del seu servei de policia, a lestil canadenc, lany 1981.
Aquest innovador sistema de control va consistir en laprovaci del Codi dtica policial que va
crear un comit dtica compost per cinc membres. Els membres del comit sn assenyalats
per lalcalde, dos de manera directa i tres entre els policies del servei dacord amb la seva prpia proposta. Els dos membres assenyalats directament sn ciutadans de Girona que no tenen
relaci amb la policia ni amb lAjuntament (excepte la que puguin tenir com a ciutadans i la
de pertnyer al comit).
Aquest comit s lrgan que vehicula i analitza les denncies relatives a les conductes i formes de comportament derivades de les relacions policia-ciutad, dictamina sobre els fets que
46
puguin suposar qualsevol infracci i interv, generalment mitjanant les queixes dels ciutadans,
en un clima dabsoluta objectivitat i severitat denjudiciament com a premissa prvia a qualsevol imposici de sanci, fins i tot quant a advertncies o observacions per estimular lagent pel
que fa a la seva professionalitat.
Aquest reglament es compon de tres captols:
1. El primer incideix en els principis bsics a qu sha de sotmetre lactuaci de la policia
municipal (una mena de decleg de deures i obligacions).
2. El segon es refereix a la tipologia de les faltes, a la seva graduaci, a les sancions i, en
general, al procediment administratiu.
3. El tercer socupa del comit dtica, la seva composici, les seves funcions i la forma dactuaci.
A partir de lexperincia de Girona, altres ajuntaments de Catalunya, fins i tot de la resta
dEspanya, han aprovat codis similars.
E l s mi t j a n s d e c o mu n i c a c i
Malgrat que no s fcil que arribin als mitjans de comunicaci irregularitats comeses per policies que hagin escapat al control intern, s que s possible. En alguns casos els mecanismes de
control policial han actuat amb posterioritat a la difusi de la noticia de determinades irregularitats policials.
El punt d) del comentari a lart. 8 del Codi de conducta de les Nacions Unides diu sobre aquest
aspecte que:
En alguns pasos els mitjans de comunicaci de masses poden considerar-se com possedors
de mesures de control anlogues a les mesures que shan descrit en lapartat c.
Llavors els responsables de laplicaci de les lleis poden veures en lobligaci de posar en
coneixement de lopini pblica les violacions daquest tipus mitjanant els mitjans de comunicaci de masses, com a ltim recurs i dacord amb les lleis i costums del seu propi pas i amb
les disposicions de larticle quart daquestes normes.
47
Resum del tema

En aquest tema hem tractat els principis rectors de la professi de policia, letimologia de les
paraules tica i deontologia, i els seus significats.
Hem pogut veure com el sentiment professional, la cultura del respecte, la imparcialitat, la integritat i la dignitat personal i professional, sn valors o principis rectors de la vida dun ciutad
respectable, i especialment des de la perspectiva professional, en la qual la societat, els ciutadans i ciutadanes que la componen dipositen llur confiana, llur tranquillitat, concretament en
funcionaris encarregats de la seva seguretat de la protecci personal i collectiva de les seves
llibertats, amb la seguretat que el sistema de garanties operar en benefici de linters general sense afavorir interessos particulars.
La potestat discrecional del policia de qu parlvem al primer apartat no pot dur la policia a
actuar afavorint interessos propis o de particulars, aix comportaria una errnia interpretaci
de les seves obligacions professionals.
Tamb hem dedicat especial atenci al codi deontolgic de la policia al nostre Estat, inspirat
en el Codi de conducta de funcionaris encarregats de fer complir la llei de les Nacions Unides
i de la Declaraci sobre la policia del Consell dEuropa
Les actuacions de la policia no estan exemptes de disfuncions o conductes no professionals,
corrupci, abusos, omissions del deure, incompliment dels deures deontolgics dels principis
bsics dactuaci que han dinspirar les seves accions. Com qualsevol altre professional ha de
responsabilitzar-se de llurs accions; cal, doncs, establir les mesures i els procediments correctors disciplinaris i/o penals escaients.
Tanmateix, un estat democrtic de dret estableix uns mecanismes correctors, de garanties, en
tres nivells de control, superposats al mateix control intern del comandament de la policia, poltic, judicial i ciutad, de les actuacions de la policia.
Del bon funcionament daquests mecanismes de control intern i extern en depenen, podrem dir,
el funcionament i la credibilitat de les institucions i safavoreix la confiana mtua i el respecte.
Referncies a lannex
Annex 3. La Declaraci Universal dels Drets Humans de 1948.
Annex 4. Els principis de Sir Robert Peel sobre la Policia Metropolitana de Londres (1829).
Annex 5. Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei elaborat
per les Nacions Unides.
Annex 6. Resoluci 690 del Consell dEuropa 8-5-79.
Annex 14. Nou Codi europeu dtica de la policia
Recomanaci Rec(2001) 10 del Comit de Ministres als estats membres sobre
el Codi europeu dtica de la policia (adoptada pel Comit de Ministres, el
19 de setembre de 2001, a la 765a reuni dels delegats dels ministres).
48
3. LA PRAXI POLICIAL
IDEES CLAU
El policia ha de ser una persona ntegra, s a dir, una persona recta en lacompliment dels
seus deures cap als altres i incorruptible, tant en les seves actuacions professionals com en
la seva vida privada.
El secret professional s alhora un deure i una eina primordial de treball per al policia per
raons normatives i deontolgiques.
La fora no s res ms que un altre recurs, excepcional, de qu disposa el policia per
resoldre les diferents situacions en el seu desenvolupament professional. Ha de ser la mnima imprescindible per resoldre una situaci i ha de respondre a una agressi prvia
dalg.
Les armes de foc, el recurs ms excepcional de tots els que la policia t al seu abast, noms
shan demprar en defensa de la vida, prpia o daltres persones.
3.1. ELS PRINCIPIS BSICS DACTUACI POLICIAL

La missi dels policies s protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats que larticle 104 de
la Constituci espanyola encomana, seguint els principis deontolgics de la LOFCS.
Aquests principis sn:
Actuar dignament: Lart. 10 de la Constituci espanyola reconeix que la dignitat de les persones s el fonament de lordre poltic i la pau social. Noms es pot garantir la dignitat de
les persones actuant de manera digna.
Lart. 14 de la CE reconeix que tots els espanyols sn iguals davant la llei, sense que hi
pugui haver discriminaci de cap tipus. Aix obliga, no solament el policia, sin tota ladministraci, a actuar amb absoluta imparcialitat.
Actuar ntegrament: una persona ntegra s una persona recta en el compliment dels seus
deures vers els altres i incorruptible.
Actuar imparcialment: la imparcialitat del policia en el tracte amb els ciutadans s un element no tan sols important, sin particularment difcil. Tractar tothom per igual en el treball
diari del policia s part de la seva feina, per no tots els ciutadans ho entenen aix i el policia es troba sotms a moltes situacions on una part dels ciutadans el pressionen perqu
actu de manera parcial.
El segon article de la Declaraci sobre la policia s molt clar, en aquest sentit:
Tot funcionari de policia ha de procedir amb integritat, imparcialitat i dignitat. Concretament,
sha dabstenir de tot acte de corrupci i shi ha doposar amb resoluci.
49
A lart. 5 de la LOFCS, es fa referncia a la dignitat i la imparcialitat, tamb de manera molt

clara, i en el segon article del Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir
la llei, es diu:
En el desenvolupament de les seves tasques, els funcionaris encarregats de fer complir la llei
han de respectar i protegir la dignitat humana aix com defendre i protegir els drets humans
de totes les persones.
3.2. LA NO-CORRUPCI
El Codi de conducta de les Nacions Unides, en el comentari de lart. 7, reconeix que la definici de corrupci ha destar sotmesa al dret nacional de cada pas.
El Codi de conducta de les Nacions Unides intenta unificar criteris en considerar la
corrupci com la comissi o omissi dun acte per part del policia en el desenvolupament de les seves funcions en qu saprofita del seu crrec per acceptar bns, promeses
o avantatges exigits o acceptats, i el fet de rebrels indegudament, un cop considerat lacte realitzat.
Amb aquesta definici hauria de quedar prou clar en quines ocasions ens trobem davant dun
cas de corrupci, per transportat a la prctica quotidiana, sha de matisar molt ms.
Hem parlat abans dimparcialitat perqu sempre que es donen casos similars, encara que sigui
a un nivell mnim, lagent de policia deixa de ser imparcial.
Un exemple daix s el cas ms senzill de tots, en qu lagent de policia, per norma, beu gratis en un bar, encara que noms sigui un caf. Quan un policia accepta un favor, per petit que
sigui, perd la seva imparcialitat, de manera conscient o inconscient. El policia que es pren habitualment gratis el caf denuncia el cotxe mal aparcat del propietari del bar amb el mateix zel
que ho fa amb els altres? La resposta, segurament, s bvia i tots podrem donar exemples.
La corrupci, a tot el mn, no s noms un problema policial, sin que pot abarcar mbits
com:
LAdministraci
La poltica
La justcia
La societat en general a un pas determinat
En lAdministraci, en general, se suposa que hauria de funcionar el control jerrquic intern,
per no sempre sn els funcionaris de lescala ms baixa els qui fan actes de corrupci. Daqu
es dedueix que la formaci per tendir a ser ms imparcials i menys corruptes ha de comenar
des de la cspide de la pirmide i ha darribar fins a la base.
El comentari oficial de lart. 7 del Codi de conducta de les Nacions Unides deixa molt clara la
postura que han de tenir els governs en aquest camp:
50
Qualsevol acte de corrupci, igual que qualsevol abs dautoritat, s incompatible amb la
professi de funcionari encarregat de fer complir la llei. s necessari aplicar la llei amb tot rigor
a qualsevol funcionari encarregat de fer complir la llei que cometi un acte de corrupci, ja que
els governs no poden pretendre fer complir la llei als seus ciutadans si no poden, o no volen,
aplicar-la contra els seus propis agents o en el seus organismes.
3.3. EL SECRET PROFESSIONAL

Tot treball exigeix una certa discreci sobre el seu desenvolupament. El cuiner, el sabater, ladministratiu o el lampista tenen secrets que coneixen per la seva professi i que han de mantenir davant de tercers. Aquestes informacions prpies dun treball, dun ofici, estan protegides
per la normativa laboral i tamb per la penal.
El secret professional s exclusivament el privilegi de guardar confidencialment un coneixement.
Els funcionaris pblics tamb tenen lobligaci de guardar secret de les informacions de qu
tenen coneixement pel seu treball. Aquesta obligaci est tamb recollida extensament dins del
Codi penal. El superior del funcionari, que ha destar al corrent de les informacions que aquest
t, s, juntament amb el jutje, qui pot rellevar-lo de lobligaci de guardar confidencialitat de
les informacions de qu t coneixement en virtut del seu treball.
Hi ha poques professions, les que treballen en lesfera ms ntima de les persones, que tenen
la caracterstica de posseir un secret professional molt ms rigors, fet que les diferencia de les
altres professions. Sn, per ordre, les segents:
1. Els capellans
2. Les professions jurdiques
3. Les professions mediques
4. Els policies
Aquestes professions coneixen amb detall all que est vedat a la majoria de les persones i empreses, i estan obligades a mantenir en secret rigors les informacions de qu disposen. Aquesta confidencialitat absoluta no pot ser desvetllada a excepci dalguns casos previstos en el Codi penal.
El secret professional no s un privilegi de qui el posseeix, sin que s una exigncia a
qu est obligat ladvocat, el metge o el policia per preservar la intimitat de les persones a les quals serveix. Aquesta obligaci est recollida en lart. 24 de la Constituci
espanyola i en la majoria de les constitucions democrtiques vigents.
Lobligaci que tenen aquest tipus de professionals de guardar secret de les informacions de
qu disposen est especficament recollida i protegida en els codis penals; lobligaci de collaboraci amb la justcia es troba especficament en les lleis de procediment.
Totes les professions amb la crrega daquesta confidencialitat tenen, a ms, normes especfiques internes que les regulen. Aix, en el cas dels policies espanyols, aquesta obligaci est
51
reflectida en lart. 5 de la Llei de forces i cossos de seguretat de lEstat i tamb en la mateixa

normativa que regula cadascuna de les policies.
Trobem una absoluta coincidncia entre les diferents lleis policials estudiades pel que fa
al secret professional. Independentment que la violaci dun secret professional sigui una
infracci penal, en la mateixa normativa policial es considera falta molt greu.
El secret professional dels policies ha de ser tan rigors com el dels metges, advocats o psiclegs i, si s possible, encara ms. Aquestes professions tenen accs a informaci confidencial
facilitada voluntriament pels seus clients (o fruit dexploracions i anlisis, als quals shan sotms voluntriament els pacients, en el cas de la professi mdica), per els policies tenen sobre
determinats ciutadans una informaci especial fruit de:
Les vigilncies
El seguiment
Les escoltes
Les confidncies obtingudes de persones
Altres elements que puguin formar part de la investigaci policial
El secret professional policial ha de ser tant o ms rigors, perqu la policia t accs a
informacions i coneixements sobre les persones que van molt ms enll del que les persones voldrien que se sabs delles.
3.3.1. El secret professional dels policies en lmbit internacional
Un dels suports bsics de leficincia de la policia s precisament el secret professional.
Lobligaci de guardar secret rigors de les informacions de qu es disposa en funci del treball s reconeguda internacionalment. La confidencialitat de la professi policial est recollida
de la mateixa manera en la totalitat dels convenis, acords i declaracions que tracten de la policia i el seu treball.
LAssemblea General de les Nacions Unides, en el desenvolupament de la Declaraci Universal
dels Drets Humans, el 17 de desembre de 1979 va adoptar la Resoluci 34/169 anomenada
Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei.
Larticle 4 de la Resoluci 34/169 diu:
Les qestions de carcter confidencial de qu tinguin coneixement els funcionaris encarregats de fer complir la llei shan de mantenir en secret, llevat que el compliment del
deure o les necessitats de la justcia exigeixin estrictament el contrari.
Pocs mesos abans que es desenvolups aquesta Declaraci, el 8 de maig de 1979, lAssemblea Parlamentria del Consell dEuropa adopt la Resoluci 690 de 1979, relativa a la declaraci sobre la policia.
52
Lapartat a-15 de la Resoluci 690 parla del secret professional dels policies de la manera segent:
Un funcionari de la policia ha de guardar en secret totes les qestions de carcter confidencial que conegui, llevat que lexercici de les seves funcions o les disposicions de la
llei lobliguin a actuar duna altra manera.
Tamb en els pasos del nostre entorn, les diferents policies han desenvolupat aquest principi
de la mateixa manera i amb la mateixa orientaci.
Aix, per exemple, larticle 11 del Codi deontolgic de la policia nacional francesa, el Decret
nm. 86/592, de 18 de mar de 1986, ens diu:
Els funcionaris de policia poden expressar-se lliurement dins dels lmits imposats per lobligaci de reserva a qu estan obligats i per les normes relatives a la discreci i al secret professional.
Passa el mateix amb les policies dels pasos del continent americ.
Tamb des de dins de la policia sha tractat el tema del secret professional.
En el Codi de deontologia policial adoptat per lAssociaci Internacional de Caps de
Policia (IACP) el 1991 queda reflectit en el mateix sentit el secret professional.
Qualsevol informaci confidencial que escolti o vegi, en lexercici de les meves funcions,
la mantindr en secret llevat que la seva divulgaci sigui necessria per al compliment
del meu deure.
3.3.2. Els lmits del secret professional policial
El lmit del secret professional dels policies ve donat per:
Les lleis penals que estiguin en vigor a cada pas.
Lobligaci del policia de ser auxiliar del jutge en la investigaci dun presumpte fet delictiu.
La normativa interna.
El xoc que aquest secret t amb altres drets fonamentals recollits en les diverses constitucions, com pot ser el dret a la informaci.
El secret professional no empara ni lencobriment de delictes que shan produt ni la inhibici davant de delictes que es produiran. Aquest segon lmit s especialment important
per tal com la persecuci de fets delictius s noms una de les feines de la labor policial.
Ms important s prevenir que el delicte no arribi a consumar-se, encara que aix impliqui que ning vagi a parar a la pres.
3.3.3. La policia i els mitjans de comunicaci
Fa alguns anys es va produir un incident als Pasos Baixos que illustra la gravetat de la violaci del secret professional: un diputat fou detingut per conduir el seu cotxe borratxo. En ins53
peccionar el cotxe, la policia va descobrir un portafolis que contenia el text dun discurs antialcohlic. La policia va fer arribar a la premsa aquest incident. La credibilitat del diputat i la seva
carrera poltica van resultar danyades per sempre.
Els fets parlen per si mateixos, la policia havia tingut accs a aquesta informaci per ra o en
ocasi del compliment de les seves funcions i, per tant, el secret professional els obligava, per
molt incorrecta que trobessin la conducta del diputat, a guardar secret.
No correspon a la policia, com a instituci i com a servei pblic, efectuar judicis de valor
pel que fa a ltica dels ciutadans, als quals purament i simplement serveix.
LAssemblea Parlamentria del Consell dEuropa, en la documentaci parlamentria origen de
la Declaraci sobre la policia, reconeixia que alguns dels oficials de policia sn pagats per
transmetre rpidament les informacions als mitjans de comunicaci. Afegia el document que
aquestes prctiques sn manifestament condemnables, ja que porten a la corrupci i creen un
clima dirritaci i sospita en la mateixa policia.
En aquest punt, on es troben el deure del secret professional de la policia i el deure dinformar
els professionals de la comunicaci, s on sempre es troben dificultats a compaginar un dret i
laltre, de la mateixa manera que el deure dinformar i el dret a la intimitat sempre sn un punt
de conflicte.
Per evitar conflictes amb els mitjans de comunicaci (perqu s evident que els mitjans
de comunicaci han de ser informats en la seva justa mesura), el ms com s que tota
la informaci que sels facilita estigui centralitzada, ja sigui en una oficina de premsa o
en una persona, en els casos de cossos de policia petits.
Existeixen, per, dues situacions extremes en qu el policia pot filtrar informaci als mitjans de
comunicaci sense que signifiqui vulneraci del deure de secret:
1. Quan existeix la necessitat de lauxili dels mitjans de comunicaci per trobar la informaci
necessria i descobrir o detenir aix un delinqent.
2. Quan el policia detecta una vulneraci dels drets humans, i un cop esgotats els conductes
reglamentaris.
3.3.4. La labor dinformaci collectiva. Laccs als fitxers
Abans ja sha parlat del secret professional en la labor del policia, per el policia no treballa
sol. Cada cop ms ens trobem amb qu la policia va especialitzant-se en el seu treball i els
policies intervenen recopilant, emmagatzemant i accedint a informaci perqu pugui ser utilitzada per altres policies.
El policia t a la seva disposici informacions que han elaborat companys que no coneix i que
possiblement ni pertanyin al mateix pas. Aquesta informaci emmagatzemada en bases de
dades i informes, a disposici de la policia, no noms est subjecta al secret professional, sin
que tamb t unes normes dutilitzaci extraordinriament clares per protegir el secret professional de qui va introduir les dades a lordinador o va realitzar linforme que sutilitza en aquest
moment.
54
Bsicament, les normes de consulta daquesta informaci es resumeixen en les segents:

No demanar ni consultar altres informacions que no siguin essencialment imprescindibles
per a la seva investigaci professional.
No consultar informacions que estiguin prohibides per la normativa interna de lEstat.
No cedir informaci a tercers, llevat que sigui en funci de cooperaci judicial.
No modificar la informaci del contingut si no s en virtut de resoluci administrativa o judicial. En el cas que la informaci sigui obsoleta, inexacta o no ajustada a la llei, el policia
ha de manifestar-ho als seus superiors, els quals autoritzaran la modificaci o regularitzaci de la informaci o del fitxer. En el cas que el policia consideri que la informaci continua sent inexacta o no ajustada a la llei, ha dabstenir-se dusar-la.
3.4. LA DETENCI
La detenci s la privaci del dret essencial a la llibertat de lsser hum. Millor dit, s una de
les formes legals en qu lindividu queda impedit de poder exercir aquest dret.
La detenci consisteix en una restricci del dret a la llibertat ambulatria; dret, com
sabem, proclamat en la Declaraci Universal dels Drets Humans, a lart. 3, amb la frmula general que tot individu t dret a la (...) llibertat, i a lart. 9, que sexpressa en
termes de restricci de la possible limitaci arbitrria daquest dret: ning no pot ser
arbitrriament detingut ni pres.
Una de les funcions policials davant determinades circumstncies, sempre previstes en la llei i
de carcter excepcional, consistir a intervenir en lmbit daquest valor que s la llibertat
ambulatria.
Del que sha esmentat, doncs, es dedueix que aquest dret a la llibertat no s absolut, i davant
certs fets o conductes, principalment la comissi del seu delicte, haur de ser limitat en el temps,
de manera expressa, almenys indicant lextrem mxim de la durada (aix, la Constituci, a lart.
17 sobre la detenci policial, ens diu que mai podr excedir de 72 hores). Aquesta determinaci del temps, a ms de permetre les investigacions policials i la conseqent decisi de la posada en llibertat o la posada a disposici judicial, s una garantia per al ciutad; i en lespai, ats
que el que se suspn s la possibilitat o, millor, la facultat, de passejar o de moures lliurement.
El Pacte internacional de drets civils i poltics de lONU, de 1966, s un dels antecedents de
lart. 17 de la CE, aix com tamb ho s lart. 5 del Conveni europeu de Drets Humans.
s important destacar algunes notes sobre la normativa del Pacte internacional de drets
civils i poltics de lONU. En el seu art. 9, desprs de transcriure lenunciat de la Declaraci sobre el dret a la llibertat, inclou una nota sobre laplicaci del principi de legalitat al tema concret: ning no pot ser privat de la seva llibertat excepte per les causes
fixades per la llei i segons el procediment que aquesta estableix (art. 9.1).
s una garantia prevista en el Pacte que la persona detinguda ha de ser informada, en el
moment de la seva detenci, de les raons daquesta i notificada, sense demora, de lacusaci
formulada contra ella (art. 9.2).
55
s una garantia per dues raons:

1. Resulta inherent a un elemental sentiment de seguretat de lsser hum tenir certesa sobre
el que passa, s a dir, saber quines sn les seves circumstncies.
2. Una persona sempre podr defendres millor si sap els motius segons els quals se lha privat de llibertat i si sap de qu se lacusa.
Pel que fa al temps de la detenci, impera la regla del cardinal 3 de lanomenat art. 9, que
diu que la persona detinguda o presa a causa duna infracci penal ha de ser portada sense
demora davant un jutge o un altre funcionari autoritzat per la llei per exercir funcions judicials.
Encara que sense anomenar-lo, el Pacte (art. 9.4) estipula el dret de les persones que es trobin privades de llibertat a interposar un recurs o acci dHabeas Corpus. La finalitat daquest
recurs s la de ser posat a disposici judicial per tal que per aquesta autoritat decideixi al ms
aviat possible sobre la legalitat de la privaci de llibertat.
Quant al tracte vers el detingut, lart. 10 del Pacte parteix del principi sobre el qual se sustenta tota la Declaraci Universal i el mateix Pacte: la dignitat de la persona humana. Daqu que
tota persona privada de llibertat ha de ser tractada humanament i amb el respecte que es deu
a la dignitat inherent a lsser hum (art. 10.1).
Tamb relacionat amb aquest tema, el Conveni europeu de drets humans, especficament el
referent al Conveni de Roma, diu que desprs de declarar ning pot ser privat de la seva llibertat, i estableix els casos en qu escau aquesta privaci, per sempre amb relaci al procediment determinat per la llei (art. 5).
Alguns dels casos en qu la privaci de llibertat s procedent, una vegada shagi declarat,
sn:
Quan existeixi condemna dun tribunal competent.
Quan existeixi desobedincia a una ordre donada per un tribunal conforme a la llei o per
garantir lexecuci duna obligaci prescrita per la llei.
Amb lobjecte de fer comparixer una persona davant lautoritat judicial competent quan
existeixin raons plausibles per sospitar que ha coms una infracci, o quan hi hagi motius
raonables per considerar necessari impedir la comissi duna infracci o la fuga desprs
dhaver-se coms.
En el cas de la detenci legal dun menor, decidida amb el propsit deducar-lo sotms a
vigilncia, o de la seva detenci legal amb lobjectiu de fer-lo comparixer davant lautoritat competent.
La detenci legal duna persona susceptible de propagar una malaltia contagiosa, dun
alienat, un alcohlic, un toxicman o un vagabund.
La detenci legal duna persona per impedir-li lentrada irregular en el territori o contra la
qual es troba en curs un procediment dexpulsi o dextradici.
56
3.5. ELS MALTRACTAMENTS I LA TORTURA

La fora bruta que al llarg de la histria han utilitzat tots els estaments encarregats de les funcions de vigilncia i control dels ciutadans ha marcat la policia moderna, fins al punt que tots
tenim en la memria tristos i recents casos de ciutadans maltractats per part de qui ha de protegir els seus drets i llibertats.
Histricament, la tortura ha anat ntimament lligada a la investigaci policial. Puntualitzant ms, hem de dir que ha estat aix en, almenys, un dels aspectes del que sentn
per tortura: quan sha produt per obtenir de la persona torturada, o duna altra, una
informaci o una confessi.
Des que lhome agrupat en societats va comenar a fer lleis fins arribar al segle XIX, quan els
serveis encarregats del manteniment de lordre havien dinvestigar una infracci de les lleis
penals, quasi sempre sha utilitzat la tortura per obtenir la confessi del sospits.
En lantic rgim no existia la investigaci criminal (tal com lentenem actualment), en aquells
moments la confessi del sospits era la prova reina i prcticament lnica que sadmetia. La
importncia de la confessi feia que linterrogatori judicial fos fonamental, ja que podien
donar-se dues situacions:
1. Si el sospits reconeixia la seva participaci en el delicte, se li aplicava la pena que li corresponia (desprs dun breu judici) i sacabava el procs.
2. Si el sospits negava la seva participaci en els fets, sel torturava per obligar-lo a confessar.
A Espanya es considerava que si el sospits no confessava tot i havent-li aplicat la tortura, podria ser que fos innocent. Aquesta teoria fou la que va produir que sescriguessin
tractats sobre la dosificaci de la tortura per evitar que el sospits mors mentre sel torturava. Fou a la primera meitat del s. XVIII quan es va comenar a abandonar aquesta
prctica fent que, a mitjan segle, fos ja poc habitual. s des de llavors que es comena
a utilitzar lacumulaci de proves per condemnar lacusat.
Al llarg daquest segle, diferents pasos europeus retiren la tortura, mentre que a Espanya no
sacaba legalment amb aquesta prctica fins arribar al perode constitucional, lany 1808. s
important tenir en compte que quan diferents pasos es plantegen eliminar la tortura no vol dir
que noms era tolerada, sin que era una part del procs legal dinvestigaci judicial.
3.5.1. La legislaci espanyola
La Constituci espanyola, al seu art. 15 recull, amb paraules quasi textuals, part dels articles
3 i 5 de la Declaraci Universal dels Drets Humans i lart. 3 del Conveni europeu per a la protecci dels drets humans:
Tothom t dret a la vida i a la integritat fsica i moral, sense que, en cap cas, pugui estar sotms a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants.
Desprs daquesta referncia a la Constituci, els legisladors han oblidat o ignorat les paraules tortura i tractes inhumans o degradants (penes o tractes cruels ja havien estat ignorats a la
57
mateixa Constituci), en qualsevol text legislatiu quan es parla dels principis bsics dactuaci.
S que es mencionen en els apartats de rgim disciplinari.
3.5.2. El Codi penal espanyol. Article 174 (abans 204 bis)
Des de labolici de la tortura a Espanya, els successius codis penals han castigat els maltractaments a ciutadans per part dels funcionaris pblics. El primer Codi penal que va tractar el
tema fou el de 1822, el qual castigava qualsevol maltractament de paraula o obra per part
dels funcionaris o ls de la violncia contra les persones amb qu haguessin de tractar per ra
del seu crrec pblic.
Per el cstig penal a aquesta greu conducta delictiva ha evolucionat. Lanterior redacci de
lart. 204 bis sadaptava al concepte internacional de tortura. Aquesta penltima modificaci
es va produir desprs que lanterior redacci (preconstitucional) del mateix article fos criticada
pels moviments de defensa dels drets humans i que diverses sentncies mencionessin la clara
insuficincia de lnic article que castigava la tortura i els maltractaments per part de funcionaris pblics.
Lantic Codi penal, en la redacci de lart. 204 bis, castigava lautoritat o funcionari pblic que
realitzs les accions segents:
Lesionar
Amenaar
Coaccionar
Intimidar qualsevol ciutad en el transcurs duna investigaci
Aix mateix castigava, amb les mateixes penes, lautoritat o funcionari pblic que permetia que
altres persones realitzessin els actes descrits amb anterioritat.
Els termes de tortura psquica sentenen que resten compresos quan es fa referncia a amenaces, coaccions o intimidacions.
En lactual Codi penal es fan ms dures les penes, tant pel que fa al temps de pres com
a la inhabilitaci, i s ms, el que en lanterior Codi penal es desenvolupava en un sol
article, en lactual es desenvolupa en quatre (174-177) per donar una major precisi, i
el legislador ho amplia pensant en els supsits daccions dels funcionaris penitenciaris o
de correcci de menors.
Entre les definicions dels tipus de tortura, una definici s la que entn que tortura s sotmetre a condicions o procediments que, per la seva natura, durada o altres circumstncies suposin patiments fsics o mentals, la supressi o disminuci de les facultats de coneixement, discerniment o decisi, o que de qualsevol altra manera atemptin contra la integritat moral de la
persona (Codi penal espanyol, art. 174).
El sistema de penes varia, ja que la tortura en si, sigui greu o lleu, t una pena especfica, per si a ms es causa lesi, dany a la vida, integritat fsica, salut, llibertat sexual, o
bns de la vctima o dun tercer, els fets shan de castigar per separat amb la pena que
els correspongui pels delictes o faltes que shan coms. (Codi penal espanyol, art. 177).
58
A ms, sha obert el concepte no tan sols als policies, sin a Tota autoritat o funcionari pblic
que, abusant del seu crrec... atempti contra la integritat moral duna persona (Codi penal
espanyol, art. 175).
Digual manera que lanterior Codi penal, si una autoritat o funcionari permet que una tercera persona efectu tortures, i falta als deures del seu crrec, tamb ha de ser castigat.
3.5.3. La tortura a la jurisprudncia espanyola
Mes enll del que alguna autoritat, de tant en tant, manifesta als mitjans de comunicaci, que
a Espanya no es tortura, el Tribunal Suprem (TS) ha tingut massa ocasions de jutjar i condemnar funcionaris de policia per delictes de maltractaments i de tortura.
El TS sha manifestat, en repetides ocasions, sobre el concepte de tortura, remetent-se a la
Convenci contra la Tortura i altres Sancions o Tractaments Cruels, Inhumans i Degradants de
10-12-84 i a la Sentncia del Tribunal Suprem (STS), de 27-06-90 i 11-06-92, entre daltres.
El TS tamb ha fet referncia (a la STS de 27-06-90) en lart. 3 del Conveni Europeu dels Drets
Humans (CEDH), i en especial a les sentncies del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH)
de 18-01-78 i 25-04-78 (cas Irlanda contra el Regne Unit i cas Tyrer, respectivament), els quals
han assenyalat que perqu el tracte sigui degradant ha docasionar tamb a linteressat,
davant altres persones o davant ell mateix, una humiliaci que tingui un mnim de gravetat.
Amb la sentncia de 27-06-90, ja esmentada, el TS recull el que ha manifestat el Tribunal
Constitucional (TC) en les sentncies 65/86 i 89/97 referent als maltractaments a les presons:
aquests han de comportar patiments despecial intensitat o han de provocar una humiliaci
que porti a un grau determinat, diferent i superior al que porta implcita la imposici de la condemna.
El TC en les sentncies 120/90, de 27-06 i 137/90, de 19-07, defineix la tortura com patiments fsics o psquics illcits, ocasionats de manera vexatria per a qui els pateix i amb la
intenci de vexar i violar la voluntat del subjecte.
Referent a lart. 204 bis de lanterior Codi penal, la STS de 11-06-92 diu: El delicte de tortura de lart. 204 bis del CP no constitueix, en principi, ms que un tipus qualificat i agreujat daltres infraccions. El delicte i les seves diferents modalitats exigeixen: a) un subjecte
actiu com a autoritat o funcionari pblic; b) una activitat especfica produda en el transcurs duna investigaci oficial, judicial, o pericial; c) la finalitat de pretendre obtenir del
subjecte passiu una confessi o un testimoni. Per lart. 204 bis cont altres afirmacions
o manifestacions. Els tres primers pargrafs (els tres primers delictes) relacionen els maltractaments amb una altra infracci a la qual la conducta incriminada est especialment
vinculada. Els dos ltims pargrafs, al contrari, mantenen una autonomia prpia, per tal
com castiguen la intimidaci i la violncia de la tortura, sense cap altra relaci que un
procediment genric en curs o una investigaci sobre un delicte.
3.6. LA UTILITZACI DE LA FORA I LES ARMES DE FOC

Si es pregunta als policies si algun dels seus companys ha mort en lexercici de la seva professi o si coneixen alg a qui li hagi passat, les respostes afirmatives sn realment mnimes.
59
Si sels pregunta si algun cop han vist realment amenaada la seva vida, les respostes afirmatives no arriben a l1%. I si a lenquesta modulem en sentit descendent el nivell de perillositat
fins arribar a la pregunta: Ha rebut alguna vegada una agressi fsica?, les respostes afirmatives arriben al 35% per majoritriament es tracta dagressions lleus.
Tornant a la policia, pels resultats daquesta enquesta que exposvem sha de formular una
primera conclusi: sembla ser que estem davant una professi on la sensaci de perill fsic s
ms elevada que el perill real.
En lorigen i la magnitud daquesta sensaci de suposat risc participen molts factors, com per
exemple:
El fet que tots, alguns o cap dels agents porten armes de foc.
Els sistemes de patrulla que es fan servir.
El suport dels comandaments.
La formaci.
El que sembla que queda clar s que es tracta duna professi molt complexa i que comporta
una srie de riscos que tindran major o menor incidncia real en funci del que sha anomenat professionalitat, quelcom que podrem considerar un sumari de formaci, ms entrenament, ms experincia.
La professionalitat aconsegueix mitigar els efectes de situacions que amb freqncia el
policia ha dafrontar en el seu treball diari. s sorprenent constatar com una i altra vegada es compleix un axioma quasi matemtic: situacions completament idntiques tenen
desenvolupaments i, sobretot, solucions diferents en funci dels policies a qui correspongui resoldre-les.
El mateix escenari, els mateixos protagonistes, el mateix conflicte o litigi passen de risc zero o
mnim a mitj, o fins i tot mxim, depenent del tractament policial que rebi.
A vegades, des de fora i des de dins, es t la impressi que els professionals de la policia no
sn prou conscients dels riscos que comporta la professi que han escollit. Si una persona que
decideix ser policia no s conscient que en aquest treball, de la mateixa manera que hi haur
dies i dies sense histria, poden arribar dies en qu alg el dispari, lataqui amb un ganivet, li
doni des dun cop fins a una pallissa o simplement li dediqui una afectuosa llista dinsults, pot
arribar a passar-ho molt malament.
Durant el perode de formaci cal procurar que la concepci del treball policial sigui
completa, que es prengui total conscincia sobre la professi i els riscos que comporta,
com totes les professions. Un fuster pot tallar-se, un soldador, cremar-se i un electricista,
electrocutar-se. Aquests riscos formen part de la professi i shan dassumir.
Que el risc es materialitzi en perill real dependr molt daquesta conscincia professional
ben formada. Necessriament aquesta conscincia professional produir de manera automtica:
60
Lexigncia dels mitjans adequats per al tractament correcte duna situaci.

El manteniment duna preparaci suficient.
Ladopci de les precaucions necessries.
Ls de la tcnica adequada a cada situaci.
s important tenir present que aquesta sensaci, moltes vegades deformada, destar exercint
una professi dalt risc que experimenten la major part dels policies pot ser un dels motius pels
quals determinats professionals daquest collectiu tenen tendncia a fer un s innecessari i
desproporcionat de la fora i fins i tot de les armes de foc al seu treball.
3.6.1. La utilitzaci de la fora i el respecte als drets humans
Una premissa reconeguda i proclamada en un estat democrtic s la que fa referncia al fet
que la policia ha de vetllar per la protecci dels drets humans de totes les persones. Perqu
aix sigui aix, la policia ha de mostrar un respecte exquisit vers els drets de les persones.
La LOFCS reconeix la complexitat de la professi de policia en el punt II del seu prembul:
Els funcionaris de policia materialitzen leix dun difcil equilibri de pesos i contrapesos,
de facultats i obligacions, ja que han de protegir la vida i la integritat de les persones,
per estan obligats a portar armes; han de tractar correctament i esmeradament els
membres de la comunitat, per han dactuar amb energia i decisi quan les circumstncies ho exigeixin; la balana capa daconseguir aquest equilibri entre aquestes forces contraposades no pot ser altra que lexigncia duna activitat de formaci i perfeccionament permanents, amb relaci a la qual es fa una especial insistncia sobre la base
duna adequada selecci que garanteixi lequilibri psicolgic de la persona.
Aquest difcil equilibri en qu es mouen constantment els professionals de la policia, els quals
han de garantir al mateix temps els drets de la vctima i de lagressor, tamb est reconegut al
prembul de la Llei orgnica de protecci de la seguretat ciutadana, 1/1992, de 21 de febrer:
Des de la promulgaci de la Constituci, en un procs ininterromput, les Corts Generals han
procurat mantenir un positiu equilibri entre llibertat i seguretat.
La policia, que en una part de les seves funcions exercita la fora de lEstat, ha daplicar aquesta fora en la utilitzaci dels mitjans que tingui a la seva disposici, que poden ser des de les
paraules fins a les armes de foc, segons tres principis:
1. El principi de congruncia
2. El principi doportunitat
3. El principi de proporcionalitat
Es tracta, sovint, de la resoluci de conflictes de primerssima magnitud pel xoc entre dos conceptes que a priori no haurien de ser antagnics:
1. Els fins policials
2. Els drets
61
Una qesti de la qual no es pot prescindir per a la resoluci daquest presumpte conflicte s
que la policia est constitucionalment obligada a protegir el lliure exercici dels drets fonamentals i, al mateix temps, complir els seus fins policials, cosa que mai ha de significar, per exemple, que els presumptes transgressors de la llei, pel fet de ser-ho, vegin redut el seu dret a la
vida i a la integritat fsica a una pura entelquia.
3.6.2. La utilitzaci de la fora en les declaracions internacionals
Resulta molt interessant i necessari apropar-se a les dues grans declaracions internacionals sobre deontologia policial per constatar les coincidncies sobre la utilitzaci de la
fora:
1. La Declaraci sobre la policia del Consell dEuropa.
2. El Codi de conducta de les Nacions Unides.
1. La Declaraci sobre la policia del Consell dEuropa
La Declaraci sobre la policia tracta el tema al seu punt A.12 i ho fa daquesta manera: En
lexercici de les seves funcions, el funcionari de policia ha dactuar amb la determinaci necessria, sense recrrer mai a la fora ms enll del que resulti raonable per realitzar un treball
exigit o autoritzat per la llei.
En una senzilla anlisi daquest punt sorgeix una qesti capital: el policia ha destar exercint
les seves funcions... Un cop determinat que el policia es troba en lexercici de les seves funcions, ha dactuar amb la determinaci necessria, sense recrrer mai a la fora ms enll del
que sigui raonable, sempre com a mesura excepcional.
Larticle finalitza tornant a la primera afirmaci, rematant: que sigui per a lexecuci duna
feina exigida o autoritzada per la llei.
Imposar a la policia una manera de treballar que deixi com a ltim recurs la utilitzaci dels
mitjans coercitius ha produt un important canvi del sentit de la dificultat. Ja no s tan senzill,
ser policia. Doblement difcil si a ms tenim en compte que es registra un component curis,
real o fictici: el prestigi i lautoritat natural del policia sarrelen a la conscincia collectiva de
manera ms passional que racional.
En lexercici de les seves funcions la policia, a vegades, ha de recrrer a la utilitzaci de la
fora, per noms a vegades. Per aix s important tenir en compte que:
La constataci daquest fet no autoritza el policia a recrrer a qualsevol mitj coactiu.
La utilitzaci de la fora no s ms que una altra de les moltes eines, el darrer factor, si
s possible, de qu disposa el professional de la policia per executar b el seu treball.
La seva utilitzaci com a eina ha de ser justament per all per a qu est dissenyada i
amb la potncia i intensitat adients a cada moment i circumstncia.
Per finalitzar amb aquest article A.12 de la Declaraci sobre la policia del Consell dEuropa
safegeix una cita textual dun comentari oficial de la Declaraci que diu: A causa del poder
considerable que exerceix la policia, s important posar en relleu que el prestigi de qu disposa en la societat est en funci de la manera en qu utilitzi aquest poder.
62
2. El Codi de conducta de les Nacions Unides

Tracta el mateix tema al seu article 3r: Els funcionaris encarregats de fer complir la llei poden
recrrer a la fora nicament quan sigui estrictament necessria i en la mesura exigida per al
compliment de les seves funcions.
s al comentari oficial de larticle on sintrodueix el nou concepte de proporcionalitat, al qual
no es fa explcita referncia a la Declaraci sobre la policia.
3.6.3. Ls de les armes de foc a les declaracions internacionals
Sembla que la Declaraci sobre la policia dna per fet que ls de les armes de foc no s ms
que la possibilitat extrema en la utilitzaci de la fora per part de la policia i que el que podria
dir sobre aquest tema ja ho ha dit al punt A.12.
Al punt A.13, la Declaraci sobre la policia, diu: s necessari donar als funcionaris de
policia instruccions clares i concretes sobre la manera i les circumstncies en qu han de
fer s de les seves armes.
El legislador europeu entn que el policia t el dret que el seu govern li proporcioni instruccions clares i concretes sobre un tema tan capital, malgrat que aix sembla inqestionablement
raonable, ha passat, i continua passant, que el tractament donat a aquest tema ha estat vague
i general.
Lagent de policia, format en la utilitzaci de la fora de la mateixa manera que el soldat, es
diferencia daquest en que el recurs a la utilitzaci daquesta habilitat adquirida li est en principi prohibit. Aquesta aparent paradoxa constitueix, de fet, la base del treball policial. Ls de
les armes per part dels agents de policia, forma extrema de la coacci institucional, pot resultar fatal, tant per a terceres persones com per als mateixos agents. Noms una instrucci adequada i unes directrius clares i concretes poden conjugar aquest doble perill.
El Codi de conducta de les Nacions Unides considera tractat el tema en el mateix article 3 on
es parla de ls de la fora, encara que al comentari aclareix que:
Ls de les armes s una mesura extrema.
Haurien de prendres les mesures necessries per excloure ls de les armes de foc, especialment contra els nens.
No sha de recrrer a les armes de foc ms que quan un presumpte delinqent presenti
resistncia armada o que de qualsevol altra manera posi en perill la vida daltres.
Cada cop que es faci servir una arma de foc sha de notificar de manera immediata a lautoritat competent.
Un tema de tanta importncia com aquest ha merescut latenci de les Nacions Unides en treballs posteriors; la Resoluci 14/138, entre altres coses, estableix que ls de la fora i de les
armes de foc per part dels funcionaris encarregats de fer complir la llei sha de conciliar amb
el respecte que es deu als drets humans.
El 8 Congrs de les Nacions Unides sobre Prevenci del Delicte i Tractament del Delinqent
va aprovar els Principis bsics dactuaci sobre la utilitzaci de la fora i de les armes de foc
63
per part dels funcionaris encarregats de fer complir la llei. Destacarem a continuaci els punts
ms interessants:
Les Nacions Unides (NU) inviten els estats membres a donar a conixer els principis bsics
als funcionaris encarregats de fer complir la llei, als membres del poder executiu, als jutges,
als advocats, al poder legislatiu i al pblic en general.
Les NU exhorten tots els governs a promoure seminaris i cursos de capacitaci en els mbits
nacional i regional sobre laplicaci de la llei i la necessitat de restringir la utilitzaci de la
fora i de les armes de foc per als funcionaris encarregats de fer complir la llei.
Els governs han dadoptar i aplicar les normes i reglamentacions sobre la utilitzaci de la
fora i de les armes de foc. En establir aquestes normes i disposicions, els governs han dexaminar contnuament les qestions tiques relacionades amb la utilitzaci de la fora i de
les armes de foc.
Els governs han destablir una srie de mtodes al ms amplis possible i han de dotar els seus
agents de diferents tipus darmes i de municions de manera que puguin fer una utilitzaci
diferenciada de la fora.
Els funcionaris encarregats de fer complir la llei, en el desenvolupament de les seves funcions, han dutilitzar, en la mesura en qu sigui possible, mitjans no violents abans de
recrrer a la utilitzaci de la fora i de les armes de foc. Noms poden utilitzar la fora i
les armes de foc quan els altres mitjans resultin ineficaos o no garanteixin, de cap manera, la consecuci del resultat previst.
Quan la utilitzaci de larma de foc sigui inevitable, els funcionaris encarregats de fer complir la llei han dactuar amb moderaci i en proporci a la gravetat del delicte i a lobjectiu legtim prets. Aix mateix, han de reduir al mnim els danys i les lesions i respectar i protegir la vida humana. En dispersar reunions illegals, per no violentes, els funcionaris
encarregats de fer complir la llei han devitar la utilitzaci de la fora o, si aix no s possible, lhan de limitar al mxim.
Els governs han de procurar que tots els funcionaris encarregats de fer complir la llei siguin
seleccionats per mitj de procediments adequats, tinguin aptituds tiques, sociolgiques i
fsiques adequades per a lexercici efica de les seves funcions i rebin formaci professional contnua i completa. Les aptituds per a lexercici daquestes funcions han de ser objecte dexmens peridics.
Els governs han de procurar que els funcionaris encarregats de fer complir la llei rebin formaci en la utilitzaci de la fora i siguin examinats dacord a normes davaluaci adequades. Els funcionaris que hagin de portar armes de foc noms han destar autoritzats a
fer-ho desprs dhaver finalitzat la capacitaci especialitzada.
En la formaci, els governs han de prestar especial atenci a les qestions dtica policial
i drets humans i als mitjans que puguin substituir la utilitzaci de la fora i de les armes de
foc, com ara la soluci pacfica de conflictes, lestudi del comportament de les multituds i
les tcniques de persuasi, negociaci i mediaci, amb la finalitat de limitar la utilitzaci
de la fora i de les armes de foc.
Els funcionaris encarregats de fer complir la llei no poden allegar obedincia dordres
superiors si tenien coneixement que lordre dutilitzar la fora o les armes de foc, a causa
de la qual sha causat la mort duna persona o ferides greus, era manifestament illegal i
van tenir oportunitat raonable de negar-se a complir-la. De totes maneres, tamb seran
responsables els superiors que van donar les ordres illegals.
64
3.6.4. La utilitzaci de la fora i les armes de foc a Espanya

La Llei preconstitucional 55/1978, de 4 de desembre, de la policia, feia noms una referncia
general a un principi dadequaci dels mitjans que cal utilitzar en cada cas.
Els Principis bsics dactuaci dels membres de les forces i cossos de seguretat de lEstat, de
1981 tracten el tema duna manera tmida en larticle 10, encara que ja sintrodueixen els
conceptes dadequaci i proporcionalitat:
En lexercici de la seva actuaci professional, els membres daquestes forces i cossos han
dactuar sempre amb la decisi necessria, amb els mitjans de dissuasi i defensa que siguin
adequats i proporcionats, segons la pertorbaci o els danys produts, procurant en qualsevol
cas no fer s de la fora ms enll del que sigui raonable i necessari per complir el seu treball
i evitar danys a les persones o les coses.
El 14 dabril de 1983, a la primeria del primer govern desquerres desprs de la transici, es
realitza el primer intent seris de formalitzar la recomanaci europea que cont larticle 12 de
la Declaraci sobre la policia (la necessitat dimpartir als policies instruccions clares i concretes sobre ls de les armes) i es firma la Instrucci sobre la utilitzaci de les armes per als
membres dels cossos i forces de seguretat de lEstat. Entre les regles daquesta Instrucci, es
condiciona ls de larma al fet que estigui en perill la vida o la integritat fsica de la persona
atacada, i sexigeix adequaci i proporcionalitat entre el mitj utilitzat per lagressor i lutilitzat
en la defensa. Estableix tamb que, sempre que es pugui, sha de disparar a parts no vitals del
cos, atenent sempre el principi de causar les mnimes lesions possibles. La polmica sorgeix al
final, quan autoritza a disparar una persona que fuig, a parts no vitals del cos, en els casos en
qu es tracti de persones extremadament perilloses per portar una arma de foc, explosius o
una arma blanca amb qu pugui causar danys greus.
Sha de tenir present que aquesta instrucci fou dictada un any desprs de la STS de 18-1-82,
que va deixar ben clar que no pot usar-se larma de foc amb resultat mortal per a la persona
que fuig. Encara que la instrucci tan sols autoritza disparar a parts no vitals del cos (fins i tot
en el cas que el fugitiu porti un ganivet), qualsevol professional estar dacord amb nosaltres
en qu aquesta precisi est reservada als tiradors de les pellcules dolentes de policies.
Davant un blanc en moviment i amb el nivell dadrenalina del policia pels nvols a causa de
la lgica excitaci, lexperincia ha demostrat sobradament la facilitat amb qu els trets realitzats a parts no vitals del cos acostumen a impactar a loccipital o a lesquena de la persona que vol fugir.
El 13 de mar de 1986 fou promulgada la LOFCS, que tracta el tema de la utilitzaci de la
fora i de larma de foc en dos punts de larticle 5, i fa referncia als mateixos principis:
Art. 5.2-c): Han dactuar en lexercici de les seves funcions amb la decisi necessria,
quan daix depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable, i shan de regir en ferho pels principis de congruncia, oportunitat i proporcionalitat en la utilitzaci dels mitjans
al seu abast.
Art. 5.2-d): Han dutilitzar les armes tan sols en les situacions en qu existeixi un risc racionalment greu per a la vida o la integritat fsica dells mateixos o de terceres persones i en
les circumstncies que puguin comportar un risc greu per a la seguretat ciutadana; han de
regir-se, en fer-ho, pels principis a qu es refereix lapartat anterior.
65
Sintrodueix un component nou i important en les condicions per a ls de les armes; ja no es

tracta de lapreciaci subjectiva que el policia pugui realitzar del fet. La llei diu risc racionalment greu. Sexigeix objectivitat.
66
Resum del tema

Als temes anteriors sha vist com es conjugaven drets humans i els comportaments tics de la
policia des duna perspectiva universal. En aquest tercer tema shan tractat els fonaments tics,
i els principis deontolgics de la policia al nostre ordenament jurdic, en el nostre context social,
amb una perspectiva emprica.
Sha pogut reflexionar sobre com es conjuga la praxi quotidiana de la policia amb el mandat
constitucional, la missi de protecci de drets i llibertats i de garanties de la seguretat que la
Carta Magna encomana a la policia.
Shan analitzat diferents punts amb voluntat deontolgica globalista, s a dir, aquells aspectes
que incideixen o defineixen, de manera ms directa en la prctica policaca: integritat contra
corrupci, la detenci, el secret professional, ls de la fora legtima i les armes de foc, el maltractament i la tortura i la relaci amb la diversitat cultural.
s important recordar que la praxi del dia a dia, el treball social de la policia, ha demmarcarse en un quadre de principis, senzills per dotats duna gran dosi dintegritat, de respecte a la
dignitat de les persones, a la diversitat de cultures, a la legalitat, a laplicaci de mesures oportunes, necessries i proporcionades a cadascuna de les actuacions. A saber utilitzar com a
ltim recurs les mesures excepcionals que el nostre ordenament jurdic li atorga: la detenci
fonamentada en indicis racionals dimputabilitat, no de simples sospites abstractes, i complint
tots i cadascun dels requisits procedimentals definits com drets constitucionals, tamb, del
detingut a larticle 520 de la Llei denjudiciament criminal, fins arribar a lhabeas corpus.
Finalment, sha fet una reflexi sobre la utilitzaci de la fora fsica i la fora compulsiva sobre
les persones com la mesura ms excepcional de totes les que una societat de convivncia
democrtica confereix a la policia, especialment pel que fa a les armes de foc. Tota utilitzaci
daquests recursos excepcionals ha de respondre sempre a una agressi illegtima prvia i a
la qual la policia resta obligada a respondre de manera congruent, oportuna i proporcionada
per protegir els drets fonamentals i les llibertats pbliques.
Referncies a lannex
Annex 7. Principis bsics dactuaci. Art. 5 de la LOFCS 2/86.
Annex 8. ndex de la normativa essencial, reguladora de les funcions de la policia a
Espanya.
Annex 9. Les Nacions Unides davant la tortura. Recull dapartats relacionats amb la
deontologia policial.
Annex 10. Els principis rectors de la utilitzaci de la fora.
Annex 11. La detenci o privaci de llibertat. Regulaci normativa deontolgica.
Annex 12. Principis bsics sobre lutilitzaci de la fora i de les armes de foc per part dels
funcionaris encarregats de fer complir la llei. 8 Congrs de les Nacions
Unides sobre Prevenci del Delicte i Tractament del Delinqent, celebrat a
lHavana (Cuba) del 27 dagost al 7 de setembre de 1990, ONU doc.
A/conf.144/28/rev.1 p. 112 (1990).
67
4. POLICIA I NO-DISCRIMINACI
IDEES CLAU
La policia, com una instituci de servei pblic, no pot mantenir una actitud passiva sobre
la promoci dels drets humans.
El racisme i la violncia dintre de la prpia policia s una realitat que obliga a realitzar canvis de comportament i de valors dins de la instituci policial.
La immigraci no s un problema de seguretat ciutadana, s una realitat social complexa
que, com a tal, demana solucions tamb complexes.
Els moviments migratoris obliguen la policia a prendre posici en temes com el racisme i
la violncia.
4.1. LA POLICIA I ELS RACISMES QUOTIDIANS

La policia, com una instituci de servei pblic, no pot mantenir una actitud passiva sobre la promoci dels drets humans, tenint en compte el plantejament reivindicatiu de la igualtat reconegut
per la Declaraci Universal dels Drets Humans de 1948 (art. 1r i reforat motivadament a lart. 2n).
Diferents textos incorporats a normes de carcter jurdic en el context internacional, especialment occidental, posen de manifest la necessitat de protecci i defensa del que se suposa obvi
en lordre natural i biolgic del naixement, per en la configuraci habitual de limaginari
collectiu, al llarg de la histria i en la praxi social daquest imaginari, sha anat creant una cultura de relacions socials fonamentades en el domini de diferents aspectes. Entre els ms representatius trobem:
Aspectes de classe
Aspectes dideologies
Aspectes de grup social
Aspectes de gnere
Aspectes de cultures
Aspectes dtnies
En aquest ventall de formes de comportament social, cal introduir un altre element com s lespai, ents en la seva dimensi dual:
1. La dimensi fsica
2. La dimensi temporal
Aquest element s clau per entendre levoluci del fenomen discriminatori en cada moment histric i en cada indret geogrfic, amb resposta intra i extragrupal, s a dir, dintre de la cultura
dominant i projectada vers la cultura o grup dominat, dins dels quals ja es configuren comportaments i patrons de conducta amb identitat prpia.
69
En el binomi del control social clssic, en el control social informal, la famlia, lescola,
lesglsia, s on sinicien els patrons, els codis socials de relacions interpersonals que
sassentaran com a valors culturals dominants; daquesta manera podrem establir que
aquest mbit del control marcar lempremta de les relacions socials i afectar, bviament, les maneres de fer dels individus en el subsistema penal o formal, ja que els elements que operen com a catalitzadors de valors en el primer es consoliden en forma de
prctiques professionals de manera inconscient.
4.2. UNA ALTRA MANERA DE VEURE LESTRANGERIA

La discriminaci s un fet real, i no una valoraci subjectiva, s un patr de conducta universal en totes i cadascuna de les formes de construcci i elaboraci del prejudici individual o
collectiu.
La discriminaci amb connotacions racistes s la ms notria als espais pblics, de la
mateixa manera que la de gnere s la ms generalitzada en els espais privats.
Els problemes derivats dels fenmens migratoris tenen una estructura complexa, no es poden
analitzar des duna sola cara, i a ms, la soluci, o millor dit, les possibles solucions, han de
respondre a una implicaci dels diferents nivells de lAdministraci desenvolupant poltiques
eficaces dintegraci i a la vegada comptant amb la societat civil com a agent catalitzador i
vehiculador.
Podrem dir que un nou racisme emergeix a Europa, com a resposta a:
La proliferaci didentitats diferenciades.
La liberalitzaci de fronteres, que produeix una permeabilitzaci entre cultures, semblant al
melting pot americ.
Aquesta barreja va acompanyada del desconeixement dels valors positius de cadascuna daquestes cultures. Es viu la visibilitat dels altres com una amenaa generadora de pors personals i collectives, de pors a perdre lhegemonia i la prpia identitat que, segons sescau, promouen reaccions i comportaments radicalitzats dagressivitat vers les minories.
La identificaci i expressi visible i externalitzada de determinades preferncies, ancestrals o adaptades, per simbologies culturals, lingstiques i/o religioses es donen la m
molt sovint. Ambdues tenen a veure amb les emocions, els sentiments ms profunds, i es
constitueixen en una mena dideologia del grup social determinat que les manifesta,
decantant-se en lmbit de la intolerncia i el conflicte obert o soterrat quan esdevenen
plantejaments radicals, integristes duna o altra facci, quan els grups no volen escoltar
els altres.
Dins dun sistema productiu determinat, com s el duna part del sistema de control social global, el formal o penal (a linterior del qual es troba immersa la policia), s on es pot afrontar
la superaci de barreres sobre les quals es poden construir noves formes de relaci igualitria
de respecte com entre persones individuals i collectius en la diversitat i mtua acceptaci de
les diferncies.
70
La immigraci no s un problema de seguretat ciutadana, s una realitat social complexa de necessitats mtues insatisfetes que genera tantes percepcions i controvrsies socials
com espais dopini es manifestin.
Situacions com les relacions intervenals, la presncia de nous establiments comercials, carnisseries halal, locutoris telefnics, compartir espais a escoles, esplais, centres desport o lleure,
festes populars o maneres de vestir i entendre la religi, no han de ser accions dallunyament
o de demanda de presncia de la policia per donar seguretat, per no conv deixar-les de
banda en la planificaci de la prevenci operativa de la policia, especialment durant les primeres fases dassentament a cadascuna de les situacions esmentades.
Tamb sorgeixen altres situacions de violncia domstica que, barrejades amb el component
tnic o de diferncia cultural, poden fer esclatar la violncia collectiva ms irracional a qualsevol carrer, a qualsevol plaa de qualsevol poble o ciutat. Aquestes situacions estan relacionades amb:
Els fonamentalismes religiosos.
Les noves formes dabsentisme escolar.
Els menors que venen tabac de contraban de bandes organitzades per adults.
Els menors que, fent activitats delictives, posen en solfa la seguretat dalgun barri i de grups
de turistes.
Les baralles entre iguals a un centre escolar.
Tots sn casos tan diferents que mereixen respostes diferenciades, perqu aconseguir la resposta adient s lobjectiu final. s per aix que adquireix importncia estratgica el recull i tractament analtic de la informaci.
En aquest marc, el lideratge social i territorial dels municipis s fonamental per impulsar i coordinar les actuacions que des dels diferents agents es desenvolupin. Per com hem dit abans,
s difcil establir mtodes dactuaci que van ms enll de les nostres cotes competencials, i
segurament el primer pas s respondre els interrogants segents:
Com es poden afrontar els fluxos dimmigraci des duna ciutat o un poble?
Com es poden controlar les bosses de treball clandestines?
Com es poden establir espais dassentament migratori (poltica dhabitatge)?
I s per aix que la policia ha dacceptar la doble dimensi del problema, que est formada
per:
1. La dimensi econmica
2. La dimensi social
s important superar la controvrsia vigilar/castigar (controlar/sancionar). Una persona sense
papers est en una situaci dirregularitat documental, per els seus drets com a persona no
poden sser qestionats, i en aquest sentit lordre de prevalena s:
71
1. Drets humans. Drets i llibertats fonamentals com a concepte universal.

2. Requisits documentals per circular, residir i/o per treballar.
Sha de conjugar el compliment de la legalitat vigent i els valors tics universals del respecte a la dignitat de les persones independentment de:
La condici social
Lorigen tnic
Lorientaci sexual
Les creences religioses
Les prctiques culturals
La tendncia ideolgica
La policia ha dsser conductora daquests valors, corretja de transmissi a nivell extern, amb
les seves prctiques i procediments i corregint les disfuncions dins dels diferents serveis i actuacions, amb una acci decidida, convenuda de la no-acceptaci de comportaments discriminatoris endmics.
Calen plantejaments orientats a les necessitats reals, tornar a encaminar els serveis de
policia vers tcniques de treball social aplicades a les casustiques que dia a dia apareixen al carrer, a un centre cvic, a una escola o a qualsevol establiment de lliure concurrncia.
4.3. ELS LMITS DE LA VIOLNCIA

La policia tria de manera universal els seus propis indicadors dintervenci de manera totalment aleatria, com per exemple:
Els delictes contra les persones
Els delictes contra els establiments comercials
Els delictes contra els habitatges
Els delictes contra els vehicles
Etc.
En canvi, no existeixen indicadors de conflictes interculturals o de dades discriminatries als
reculls estadstics, ni tan sols sanalitzen els problemes que puguin tenir com a mbil original
el racisme o frmules anlogues daccions discriminatries.
Les normes internes (sociograma intern) no escrites conformen una praxi professional
amb tendncia a ignorar determinades qestions de caire conflictiu, si ms no relacionades amb el comportament i les creences individuals com les que tenen a veure amb
els racismes quotidians o les manifestacions discriminatries, especialment dins dels
collectius policacs darreu del mn.
72
Per exemple, en lmbit de la violncia de gnere, en els darrers anys al nostre estat sha configurat una actitud concreta en lmbit de les diferents casustiques relacionades amb la violncia
domstica o familiar, que ha fet sortir a la llum pblica un problema arrelat de discriminaci
manifesta vers les dones. La sensibilitzaci pel tractament daquesta greu problemtica social
lha fet el centre del debat poltic i social, sense trobar solucions definitives, si b aquesta pressi lha traslladat a primera lnia dinters en el treball jurdic i policac.
El Codi penal de lany 1995, (articles 510 i seg.), incorpora nous supsits penals de protecci especfica, i shi estableixen sistemes datenci a la vctima; el grau de cobertura
del sistema de garanties, malgrat la seva lentitud, obre les portes a lesperana en la
seva progressiva consolidaci.
Ara b, la policia ha creat oficines datenci especialitzada a la vctima en lmbit de la dona
i dels menors, i recull indicadors de denncies, demandes i informacions relacionades amb
aquesta temtica, les quals sn tractades amb cura; en el cas de la immigraci les oficines sn
destrangeria.
De la mateixa manera, la policia ha dincorporar als seus fitxers registrals les informacions
que tenen a veure amb les actituds racistes quotidianes; la manca de sensibilitat en aquesta
realitat social, no restar indiferent als incidents i problemes quotidians, poden convertir
aquests aparents incidents en greus conflictes collectius, perqu en les accions discriminatries, en la configuraci destereotips dintolerncia hi operen mecanismes psicolgics tan
complexos que posen en primera lnia actituds reactives criminalitzadores per por a lorigen
o la pertinena a un grup social diferent, a una cultura o religi diferent, i que sovint alteren
la convivncia pacfica dels nostres barris i fan sedimentar unes rancnies entre vens de difcil soluci.
En ltima instncia operar el sistema de justcia penal al qual la policia pot adrear alguns
daquests problemes, per noms quan la resta de mecanismes dialctics shagin esgotat i
noms, segons el nostre parer, quan el problema, el cas concret, tingui a veure amb actituds
violentes, sempre injustificades, llevat de casos de defensa legtima davant duna agressi
prvia.
Cal matisar aquests nivells de violncia verbal, escrita o fsica, per en qualsevol cas, la policia ha dactuar contra lagressor, els promotors daccions violentes, els inductors daccions discriminatries manifestes; el Codi penal ho facilita i la policia ha dincorporar aquests supsits
al seu mbit dactivitats quotidianes.
La violncia ha dsser el punt dinflexi, el lmit del principi de mnima intervenci policaca.
Qualsevol acci de violncia gratuta, especialment amb connotacions discriminatries,
ha de tenir sempre una resposta urgent i efica. Les instncies judicials i fiscals tamb
han de procurar una resposta amb mesures exemplars, perqu qualsevol vulneraci dels
drets humans relacionada amb smptomes evidents de desigualtat fsica, sexual, cultural
o religiosa, especialment en un estat de dret, en una societat democrtica, ha de rebre
un tractament de protecci general, dagressi a tota la societat. Qualsevol altra resposta que justifiqui aquestes accions pot donar peu a interpretacions de tolerncia, convivncia i, fins i tot, didentificaci ideolgica i afinitat vers aquestes formes de comportament social.
73
En el terreny de la discriminaci tnica, cultural o religiosa hem de treballar en els diferents

mbits afectats, s a dir, en cadascuna de les diferents identitats implicades, i tenint en compte aix tamb hem de donar a cadascuna delles una resposta especfica:
A unes, per ajudar a ladaptaci progressiva a les normes de convivncia del seu nou context social, dadaptaci al medi, sense perdre la seva identitat.
A les altres, als residents, per sensibilitzar-los de la necessitat de respecte a les altres formes de visibilitat cultural, sense demonitzacions ni criminalitzacions de conductes.
Un exemple clar daix s un centre social cvic, espai de trobada a qualsevol barri duna
ciutat, on hi poden conviure, en diferents espais i horaris, diferents grups de persones.
Davant la presncia dun grup de joves magribins, que noms volen apropar-se a participar
a les activitats del centre, el grup de gent gran del centre, alterada per la presncia del grup
doblement diferenciat (jove i rab), demana a la policia que els faci fora, adoptant un caire
de patrimonialitzaci exclusiva del centre. Dinamitzadors juvenils, treballadors socials i la
mateixa policia poden ajudar a fer pedagogia a tots dos grups, si els serveis administradors
del centre reforcen les actituds dels avis, estaran institucionalitzant lexclusi dels joves estrangers.
4.4. LA NO-DISCRIMINACI A LES ORGANITZACIONS POLICAQUES. ELS RACISMES INTERNS

A linterior de les organitzacions policaques es poden presentar problemes notables de rebuig
i de manca de participaci.
La policia ha de promoure les accions correctives i/o pedaggiques per avanar en el cam de
la supressi de tota mena de prejudicis socials. I en aquest sentit, es poden superposar dues
tendncies estructurals a lhora de fer propostes, per a la vegada ambdues presenten problemes importants i diferents graus de refractarietat, orgnica i funcional, que shan de tenir en
compte.
A continuaci us oferim una taula que reflecteix aquestes tendncies i els problemes que presenten.
74
Tendncia
Problemes importants
Determinista-fatalista, des de la qual no es

pot fer ms que suportar la situaci, el modus
operandi de les organitzacions policaques.
Aquesta tendncia representa la postura

del laissez faire-laissez passer, o el que
s el mateix, donar lesquena als
problemes emergents de la societat, ara
b, genera poques friccions internes, la
policia sautojustifica per si sola, es
constitueix en un cos tancat en situaci
dautoprotecci, esdev la societat
enemiga, all de qu cal protegir-se.
Dadaptaci i modificaci dels patrons de

conducta, dels valors, de la cultura
professional dacord amb els canvis socials
i amb les noves formes de demanda dels
ciutadans i ciutadanes que la diversitat posa
en escena, sota el paraiges universal de la
defensa i en especial dels drets humans.
Aquesta segona tendncia genera

moviments contradictoris dins dels
cossos de policia, crisis individuals i
grupals, per des de la perspectiva
social s la millor inversi, un valor social
afegit, la veritable ra dsser de les
organitzacions policaques dins
duna societat democrtica com a
institucions pbliques de servei, la recerca
i promoci constant de canvis de la
conducta professional dels seus
components, adreats a la protecci dels
drets humans, de la diversitat, de la
riquesa social i cultural dun nou mn de
respecte a laltre, malgrat les opinions i
orientacions personals o collectives.
Aquesta ha dsser la missi professional
per antonomsia de la policia.
Taula 1. Tendncies estructurals de la policia davant de la discriminaci social i els problemes que generen.
Les accions de la policia, en benefici de determinades garanties deficcia policaca, no sempre

resten exemptes de comportaments, dactituds professionals, de tics o tendncies estigmatitzadores (labelling) individuals i/o grupals imprpies duns nivells de garanties jurdiques, i tamb
estan condicionades per una percepci esbiaixada entre llurs funcions i el mn que lenvolta,
(vis pblica/vis privada) i prviament mediatitzada pel sediment a linconscient psicolgic individual, per uns processos inicitics, daprenentatge social, al si de la famlia, definidors de
determinats patrons de conducta, difcilment superables per acondicionables o contenibles.
Sha de facilitar i promoure laccs al debat crtic i a la informaci de les actuacions en
qu es vulnerin els principis bsics del comportament deontolgic professional dins dels
diferents collectius que operin en un mateix territori.
4.5. UN CANVI EN LACCI

Aquest canvi sorienta a enfortir la cultura de la sensibilitat mitjanant lacci i la formaci continuada. Conv, per, fer un breu parntesi sobre la dimensi de la formaci, entesa no com
75
una nica opci recurrent, tancada, convencional, sin com una formaci social interactiva i
permanent, amb lanlisi de casustiques, intercanvis dexperincies comunes, aprendre dels
altres i en parallel a lacci.
En aquest sentit, els recursos tecnolgics actuals del mn global permeten una formaci orientada a:
Resoldre problemes socials.
Generar habilitats socials, competncies transversals.
La intelligncia emocional de la policia ha de ser extensiva, sobretot, a tota lestructura,
especialment en els nivells intermedis i superiors de les escales operatives, els autntics responsables de modificar les actituds i corregir disfuncions. Se suposa que lescala de comandament s fora de tot dubte i sempre sinverteix la crrega de la formaci vers el nivells
bsics.
La funci educadora sha dorientar al canvi dactituds, dels valors, a un canvi tant en els procediments com en la sensibilitat de la cultura professional; s a dir, tant en les formes com en
el fons de les intervencions; sha de desenvolupar de manera constant i progressiva entre la
policia i el/les policies a tres nivells:
1. Nivell primari: en els cicles formatius de totes les escales i escoles, fent especial mfasi en
els quadres superiors i intermedis.
2. Nivell secundari: posant laccent en lobligatorietat dimplantaci de poltiques de sensibilitzaci i aplicaci prctica a nivell jerrquic.
3. Nivell terciari: referit a la formaci permanent amb participaci social en tasques transversals de sensibilitzaci amb entitats associatives, ONG i amb la resta de serveis de ladministraci, especialment en el camp de lensenyament primari i secundari; cal superar la
conceptualitzaci professional de les organitzacions policaques com uns patis tancats
dins del sistema penal. Cal canviar la percepci que limaginari collectiu t de la policia,
treballar amb els altres i ajudar a entendre la nostra tasca.
En aquest sentit, s necessria lorientaci pedaggica assertiva adreada a la creaci dequips
mixtos de treball transversal per establir mecanismes de garantia i de seguiment qualitatiu dels
plans de sensibilitzaci.
Per aquest motiu, i a causa de la proclivitat o configuraci de prejudicis vers all que es considera inferior o menys fort, la policia sha basat, des de lptica del model dorganitzaci tradicional-burocrtic, en laplicaci taxativa de les lleis, posant lmfasi en la norma jurdica i
atorgant a la seva interpretaci social un carcter secundari.
No podem oblidar que lesperit de les normes es fonamenta en el b de la comunitat de manera genrica, i de manera concreta en els subjectes passius, les vctimes de les accions, a les
quals cal protegir sense desequilibrar la balana de lacci en aplicaci amb ms o menys grau
de rigorositat als qui vulneren la norma, per tamb amb uns requisits de garanties dels seus
drets.
Un requisit de partida, inqestionable, passa per:
76
Lautocrtica dels mateixos serveis policacs i la seva obertura i orientaci vers la transversalitat daquestes prctiques antidiscriminatries.
La participaci de la resta de collectius professionals en el treball policac sense opacitats,
amb voluntat de reciprocitat i amb els lmits de reserva i confidencialitat propis de cada
tipus dinformaci professional, garantida daltra banda com a dret de les persones i que
obliga deontolgicament tota prctica professional, especialment la pblica, per la seva
obligaci implcita, prima facie, en la protecci i promoci del sistema de garanties dels
drets humans universals.
4.6. CONSIDERACIONS SOBRE EL RACISME I LA POLICIA. NOTES SOBRE UNA ABSOLUTA ANTTESI
Un dels fenmens socials amb ms vigncia de lactivitat policial s el que es deriva de les actituds xenfobes vers els immigrants, o mobilitat transfrontera, especialment dels pasos menys
desenvolupats.
La figura i el concepte del policia, garantia de drets i llibertats, senlaira i pren proporcions gegantines per raons cabdals dhigiene i salut socials, per sobre de consideracions,
matisos i interpretacions, per sobre de la limitada visi de la policia com a fora coactiva de lEstat que vetlla per laplicaci de la llei en mbits variats (penal, administratiu,
etc.), i per sobre, fins i tot, del que alguns anomenen, sembla que amb condescendncia, tasques assistencials de la policia i que daltres, amb molt ms bon sentit, amplien
al que sanomena policia comunitria.
4.6.1. La policia s racista?
La resposta a aquesta pregunta sol ser tan trivial i escapista com dir que la policia ser racista en la mateixa mesura que ho sigui la societat. Els mateixos policies acostumen a respondre
aix.
I la nostra societat? Ho s, de racista? No cal que ens embarquem en estudis sociolgics. Ni
s objecte daquest manual ni disposarem dels mitjans ni el temps que ens caldria per fer-ho.
Ara b, una rpida llambregada a la histria ens recordar que som fruit dun mestissatge
abundant i enriquidor, que la barreja de races i cultures ha produt el que ara som, per b i
per mal.
Tanmateix, aquesta ullada rpida a la histria ens permetr de constatar fets (les expulsions de
jueus i moriscs, la pervivncia del tracte especial vers els gitanos, les actuacions colonials,
etc.), que semblen assenyalar que la nostra societat t antecedents racistes.
Per molt que jurem i perjurem no ser racistes, hi ha com una mena de remor de fons que no
para: ning vol els assentaments de gitanos a prop seu, de tant en tant es cala foc a les cases
daquesta mateixa gent en algun poble del sud o del nord. Colles de gent jove prenen com a
esport apallissar i fins i tot matar gent que s diferent dells. Lexplotaci dels nord-africans i la
gent negre no satura.
I pel que fa a la policia i a les seves actuacions, hi ha de tot, com per exemple les situacions
segents:
77
Amb certa freqncia surten als diaris histries dactuacions concretes. Entre les que surten
als diaris i les que no surten, ens podem trobar que diriament es fan, o es perpetren,
actuacions policials de les quals no podem estar gaire orgullosos.
Laplicaci de la llei destrangeria produeix contnuament situacions que podrem qualificar,
com a mnim, de dubtoses, quan no provoquen denncies internacionals de les quals ha
de respondre el Govern dEspanya davant les Nacions Unides o el Tribunal Europeu.
A linforme dAmnistia Internacional de lany 2000 es mencionen, i es titllen de racistes,
actuacions freqents de les policies locals.
I en relaci amb tot el que hem dit fins ara, alg de nosaltres coneix, o ha vist alguna vegada, un gurdia civil, o un membre del Cos Nacional de Policia, o un mosso desquadra negre,
moro, gitano o xins? Segurament nhi ha, per sn tant pocs que no surten de la categoria
dancdota.
4.6.2. La realitat: la policia s racista
Un estudi elaborat a principis dels anys noranta amb la policia francesa conclou que la policia s racista. No coneixem cap estudi semblant fet amb la policia daqu i el farem servir,
amb una altra producci semblant dorigen canadenc, per treuren conclusions aplicables al
nostre cas.
El document en qesti arriba a afirmar que la policia francesa no noms s racista, sin que
torna racistes les persones que abans de ser policies no ho eren.
Lany 1991 la situaci a Frana respecte a les qestions que aqu tractem es podria correspondre amb la que tindrem a casa nostra passats uns 10 o 15 anys, aproximadament. Frana
era llavors lautntica porta dEuropa, a ms del lloc de dest de moltes persones de totes les
tnies. Fruit del seu especial ordenament legislatiu (terra dasil) i del seu passat colonial, arribava a terres franceses una continuada migraci de gent de tot el mn i shi aposentava. La
majoria erens africans, rabs i negres, i molts dells amb nacionalitat francesa.
Lestudi, fet per un equip de socilegs dirigits per Michel Wiewiorka per encrrec de lIHESI
(Institut dAlts Estudis de la Seguretat Interior), va analitzar un grup heterogeni i representatiu
de policies francesos, i amb entrevistes amb els investigadors i colloquis amb representants
dONG i daltra gent adient (alts comandaments policials, gent dassumptes interns, etc.), arrib a unes conclusions que, per la seva contundncia i claredat, mereixen una profunda reflexi. Les reprodum tot seguit:
Existeix un racisme policial que funciona de manera prou diferenciada perqu sen pugui
afirmar la seva especificitat i refusar la idea que el racisme a la policia no s res ms que
una expressi dun racisme ms general propi de la societat en conjunt o de la part de la
societat don han sortit els policies.
La font daquest racisme seria la conjunci de diferents factors, uns destructurals lligats a
lestil de funcionament i a la cultura policial i uns daltres de conjunturals que vindrien
determinats per lestat de la societat, les institucions i el sistema poltic.
Aquest racisme no t cap mena de continutat histrica, ideolgica ni doctrinria. Neix
i es desenvolupa a cada moment, fruit de les circumstancies a qu el punt anterior es referia.
78
La part estructural del racisme policial sorigina en lanomenada cultura policial, entesa
com el conjunt integrat de normes i comportaments estructurats per la identitat professional, per lofici (el dia a dia) i les condicions institucionals del treball policial.
Com ja hem dit, es tracta dun estudi elaborat lany 1991 amb la policia francesa i tan sols el
presentem a tall de reflexi.
79
Resum del tema

A travs del desenvolupament daquest tema hem pogut veure com el racisme, en totes les
seves manifestacions, s un problema, avui ms que mai, de primera actualitat. Termes com
immigraci, discriminaci, racisme i violncia van units de manera notria en la nostra societat actual.
Moltes vegades s difcil acceptar i entendre la cultura i els valors dels altres, i la policia, com
a instituci que ofereix un servei a la comunitat, ha de fer lesfor dentendre que les diferncies de color de pell, de religi o didioma, no ens fan diferents davant dels problemes.
s per aix que les possibles solucions han de respondre a una implicaci dels diferents nivells
de lAdministraci a travs de poltiques eficaces dintegraci i, a la vegada, comptant amb la
societat civil com a agent catalitzador i vehiculador.
Lautocomplaena per leficcia policaca orientada a la reducci de la taxa de criminalitat i el
fet de posar en mans de la justcia els infractors no pot donar peu al triomfalisme; les tensions
socials, les desigualtats, sn ms importants; aqu rauen moltes de les causes de la inseguretat. Cal emprar esforos en la qualitat de lassistncia als ciutadans i ciutadanes. El respecte i
el prestigi de la professi policial es veur compensat per aquest treball.
Referncies a lannex
Annex 13. Policia i Codi penal: indicaci del contingut del Codi penal relacionat amb la
deontologia policial.
80
SNTESI DEL MATERIAL

Aquest manual ha estat dissenyat amb la voluntat de donar a conixer els fonaments deontolgics de la professi i la correspondncia directa daquests principis tics amb els drets
humans o els drets i les llibertats pbliques.
En aquest sentit, en el primer tema shan treballat els continguts de la Declaraci Universal dels
Drets Humans de 1948 i la seva incardinaci en els sistemes constitucionals occidentals, tamb
sha reflexionat sobre la professi de policia, els concepte, els valors i les actituds de la professi, les persones, la cultura de servei i sobre la missi principal de la policia en un estat
democrtic de dret.
El policia ha dincorporar les bases per desenvolupar les habilitats actitudinals, conceptuals,
procedimentals i deontolgiques per complir el mandat constitucional de protecci de drets i
llibertats fonamentals reservat a la policia.
En el segon tema sha vist com el funcionari de policia ha de reflexionar i assimilar la importncia dels valors dels continguts deontolgics professionals que promulguen els codis de conducta
de la policia. Es tracta de valors de respecte, en el seu treball diari, a les llibertats individuals i
collectives, a conjugar actituds i equilibri tic entre el compliment de la llei i la protecci dels
drets humans universals en una societat de convivncia democrtica. A canviar la sensibilitat
especialment en:
La relaci amb els ciutadans i ciutadanes
Les intervencions en qu sutilitzi la fora
Les seves actuacions com a policia administrativa, assistencial o de seguretat
Lacceptaci amb professionalitat del control extern de llurs activitats
Els continguts del tercer tema shan orientat, amb un sentit ms prctic, al nucli real de lactivitat de la policia en relaci amb la societat a la qual serveix, i en el context jurdic de referncia als continguts del primer bloc.
Amb el quart tema sha volgut fer referncia a un assumpte tan actual com s el racisme, i en
aquest sentit sha perseguit oferir una visi mplia i fidedigna daquesta realitat que avui, ms
que mai, sembla estar en boca de tothom.
81
GLOSSARI
Asil: Lloc de refugi per a gent perseguida. (4.6.2.)
Autodeterminaci: Capacitat dels individus o dels pobles per decidir lliurement sobre el seu
estatut poltic, especialment quan es tracta de la seva independncia. (1.6.1.)
Congruncia: Criteri daplicaci a qualsevol acci de la policia sinnim didonetat; laplicaci
de mesures escaients al problema que es vulgui solucionar. (1.4.)
Corrupci: Acci consistent en un comportament no tic dobtenir guanys o facilitar tractes que
afavoreixin interessos particulars en contra dels interessos generals. (3.2.)
Deontologia: Tractat o cincia que estudia el comportament tic a qualsevol disciplina professional. (2.2.)
Detenci: Mesura excepcional que consisteix en la privaci de la llibertat ambulatria duna
persona, sobre la qual han de coincidir garanties suficients dimputabilitat duna acci que
vulneri el Codi penal. (3.4.)
Discriminaci: Sentiment de menyspreu i desconsideraci de la dignitat duna persona o grup
a daltri, en funci de diferncies fsiques, culturals, ideolgiques, de creences o dorientaci sexual. (Tema 4)
Drets humans: Conjunt de drets essencials a la persona. (1.6. i tot el manual)
Estat de dret: Situaci en qu un estat ha de garantir els drets a partir de laplicaci de la llei,
dacord amb la dignitat de les persones. (1.2.)
tica: Conjunt de valors del comportament individual o collectiu que defineixen una determinada actitud social. (Tema 2)
Habeas corpus: Dret reforat dun detingut a comparixer davant lautoritat judicial en considerar que ha sofert una detenci illegal. Dobligat compliment per a la policia.( 3.4.)
Integritat: Actitud de dignitat personal respectuosa amb els principis tics, valors socials o professionals. (2.2.)
Intimitat: Coses privades, secretes, duna persona, duna famlia, duna parella, etctera. (1.4.)
Intolerncia: Actitud de rebuig de pensaments o comportaments duna persona o grup vers un
altre, generalment des duna posici de prevalena, superioritat o domini. Actitud de
menyspreu duna persona o grup vers els altres, la prpia identitat enfrontada a la dels
altres. Sol tenir la concepci que el que s diferent s inferior pel fet de ser, actuar o pensar de manera diferent. (4.1.)
Oportunitat: Criteri bsic a qualsevol actuaci de la policia consistent en laplicaci de mesures escaients o oportunes al problema o conflicte social que es vulgui solucionar. (1.4. i
3.6.1.)
Principis bsics dactuaci: Conjunt de regles del comportament tic de la policia, inclosos al
nostre ordenament jurdic com un codi deontolgic. (Veure art. 5 de la LOFCS). (3.1.)
Proporcionalitat: Criteri bsic a qualsevol actuaci de la policia consistent en laplicaci equilibrada de recursos jurdics i materials per a la soluci dun conflicte social. El resultat
final no pot superar el mal que sintenta evitar, especialment en ls de la fora legtima.
(1.4.)
82
Racisme: Prejudici general que engloba qualsevol actitud, declaraci, o manifestaci acadmica, poltica o quotidiana que impliqui afirmar o reconixer, de manera explcita o implcita, tant la inferioritat dalgun collectiu tnic com la superioritat del propi. (Tema 4)
Tortura: Acci dinfligir a alg un sofriment cruel, fsic o psquic, com una punici, a fi darrencar-ne una confessi o en revenja per alguna cosa. (3.5.)
Altres temes relacionats amb els drets humans i la deontologia policial tractats de
manera implcita dins del manual
Constituci: Norma primera de lordenament jurdic dun estat; Carta Magna, document jurdic al qual es traslladen els drets humans en forma de drets i llibertats fonamentals.
Convenci: Acord entre estats. Disposa duna fora jurdica dobligat compliment per part dels
estats que lhan ratificat.
Conveni: Acords internacionals promoguts per lOrganitzaci Internacional del Treball i el
Consell dEuropa. Tenen el mateix valor jurdic que una convenci.
Declaraci: Document que determina, aclareix o explicita certs drets, per que no implica un
comproms efectiu de la part dels estats. Acostuma a ser el pas previ a lelaboraci dun
conveni o una convenci.
Democrcia: Forma de govern que requereix la participaci del poble. Preveu la independncia dels poders executiu, legislatiu, judicial i deleccions lliures.
Diversitat cultural: Coexistncia i convivncia pacfica en un mateix hbitat social de diferents
identitats culturals.
Drets cvics: Drets pels quals la ciutadania participa de la vida pblica.
Drets civils: Drets inherents a la persona i garantits per les constitucions pbliques.
Drets naturals: Drets que es fonamenten sobre la llei natural.
Empresonament: Acci de privar alg de la seva llibertat, per exemple, empresonant-lo.
Esclavatge: Acci de sotmetre alg a la dominaci absoluta dalg altre.
Idonetat: Criteri bsic en qualsevol acci de la policia consistent a prendre decisions o aplicar
les solucions ms correctes possibles a la soluci de conflictes socials. Sinnim de congruncia.
Llei: Regla dacci imposada per una autoritat superior.
Llei humana o llei positiva: Llei que emana dels sobirans, els legisladors, etc.
Llei natural: Llei que emana de la recta ra de la persona (en contraposici amb la llei positiva).
Llibertat: Estat o condici de qui s lliure, de qui no est subjecte a un poder estrany, a una
autoritat arbitrria, de qui no est constret per una obligaci, un deure, una disciplina,
una condici onerosa, etc.
Llibertat de premsa: Llibertat dimprimir i de difondre tota mena de productes impresos (diaris, revistes, llibres, opuscles...) de qualsevol contingut, amb les niques limitacions que
estableixen les lleis.
Maltractament: Acci consistent a infligir un mal, sofriment cruel, fsic o psquic a una persona
sense cap agressi prvia.
83
Multiculturalitat: Existncia de mltiples realitats culturals en una mateixa societat o territori.

Necessitat: Sinnim doportunitat.
Pacte: Terme sinnim de tractat o convenci; acord entre estats.
Policia: Persona, organitzaci o collectiu encarregat de la protecci del lliure exercici de drets
i llibertats i de garantir la seguretat ciutadana.
Prejudici: Actitud o sentiment negatiu vers un individu o grup que t unes caracterstiques fsiques, ideolgiques, socials o culturals distintes o diferenciades. Generalment se situa en
lmbit de les idees preconcebudes, sense causa aparent que el justifiqui.
Protocol: Acord que completa un tractat internacional, una convenci, i que t el mateix valor
jurdic que aquesta.
Ratificaci: Aprovaci dun tractat o convenci per part dels rgans competents.
Recomanaci: Text internacional desprovet de fora obligatria.
Resoluci: Text votat per un organisme internacional (per exemple, la Uni Europea o
lAssemblea General de les Nacions Unides).
Segregaci: Institucionalitzaci fsica i legal de la discriminaci que es dna a determinats pasos. Allament i conculcaci sistemtica dels drets humans a minories tniques i culturals.
Seguretat: Sentiment o necessitat bsica individual o collectiu de protecci vers possibles
agressions exteriors. Admet diferents accepcions: seguretat personal, social, ciutadana,
pblica...
Sufragi universal: Sufragi en qu tenen dret de vot totes les persones adultes de la comunitat.
Tribunal: Lloc destinat als jutges per tal que administrin justcia i pronuncin sentncies.
Xenofbia: Prejudici etnocentrista que es desenvolupa a base de practicar lantagonisme, el
rebuig, la incomprensi, el recel i la fbia contra grups tnics diferents del propi. Hostilitat
contra persones que procedeixen daltres indrets, contra la seva cultura, els seus valors o
les seves tradicions.
84
BIBLIOGRAFIA COMENTADA
ALDERSON, J. (1992): Los Derechos Humanos y la policia. Ediciones del Consejo de Europa.
Text de referncia i comentaris sobre els drets humans, lorigen, la histria i promulgaci
de la Declaraci Universal, els continguts en relaci amb la professi de policia.
CURBET, J. (1981): Ltica de la policia. Barcelona. Direcci General de Seguretat Ciutadana.
Manual breu on es recullen els codis de conducta de lONU i la Declaraci 690 sobre la
policia del Consell dEuropa. Editat abans de la promulgaci de la Llei 2/86 de forces i
cossos de seguretat. Text en catal.
DIVERSOS AUTORS. Compilat per RICO, J. M. (1983): Policia i societat democrtica. Ministeri de
lInterior. Direcci de la Seguretat de lEstat.
Interessant llibre amb articles de diferents autors sobre la prospectiva de la professi de
policia, malgrat la data de la seva edici, els plantejaments encara sn vigents avui a
molts indrets de la comunitat internacional.
QUERALT, J. J. i JIMNEZ QUINTANA, E. (1989): Manual de Policia Judicial. Madrid, Ministeri de
Justcia.
Llibre de text destudiants per a unitats de policia judicial i tamb de futurs membres de la
carrera fiscal i judicial. Caldria una revisi actualitzada dels seus continguts.
A continuaci us suggerim altres llibres que poden ser de lectura interessant:
DE LA CUESTA ARZAMENDI, J. L. (1990): El delito de tortura. Barcelona. Bosch.
DIVERSOS AUTORS (1999): Revista Catalana de Seguretat Pblica, nm. 2. EPC.
HARRIS, M. (1995): Nuestra especie. Alianza Editorial.
LEWONTIN, R. C. i altres. (1996): No est en los genes. Crtica del racismo biolgico. Grijalbo
Mondadori.
QUEL LPEZ, J.; FERNNDEZ DE CASADEVANTE, C. La lucha contra la tortura (aspectos de derecho
internacional y de derecho interno). Bilbao. Instituto Vasco de Administracin Pblica.
QUERALT, J. J. (1986): El policia y la ley. Esplugues de Llobregat (Barcelona). Plaza & Jans
Editores.
REBOLLO VARGAS, R. (1994): Policia i derechos humanos. Revista Poder judicial, nm. 34, juny,
pg. 201-215.
SALIDO VALLE, C. (1997): La detencin policial. Barcelona. Bosch Editor. (Captol V La forma de
la detencin. El uso de la fuerza.)
UNI EUROPEA: Declaracions sobre racisme i xenofbia. Tractats de Maastricht i dAmsterdam.
Projectes NAPA i PAVEMENT. Carta de Rotterdam.
85
ANNEXOS I MATERIAL DAUTOAVALUACI
Dins daquest document vost trobar:

Els documents annexos que amplien la informaci del seu manual, els quals es
troben referenciats al final de cada tema del manual de consulta.
Un qestionari dautoavaluaci final que vol servir com a eina per saber quin ha
estat el seu grau daprenentatge.
Pautes per a la correcci de lautoavaluaci.
88
SUMARI
Annex 1:
Les funcions del Govern i de lAdministraci (Ttol IV de la Constituci

espanyola).
91
Annex 2:
Fragment de la Carta fundacional de les Nacions Unides: propsits i

principis.
93
Annex 3:
La Declaraci Universal dels Drets Humans de 1948.
95
Annex 4:
Els principis de Sir Robert Peel sobre la Policia metropolitana de Londres

(1829).
101
Annex 5:
Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei

elaborat per les Nacions Unides.
103
Annex 6:
Resoluci 690 del Consell dEuropa 8-5-79.
109
Annex 7:
Principis bsics dactuaci. Art. 5 de la LOFCS 2/86.
115
Annex 8:
ndex de la normativa essencial, reguladora de les funcions de la policia

a Espanya.
117
Annex 9:
Les Nacions Unides davant la tortura. Recull dapartats relacionats amb

la deontologia policial.
119
Annex 10: Els principis rectors de la utilitzaci de la fora.
123
Annex 11: La detenci o privaci de llibertat. Regulaci normativa deontolgica.
127
Annex 12: Principis bsics sobre la utilitzaci de la fora i de les armes de foc per
part dels funcionaris encarregats de fer complir la llei. 8 Congrs de
les Nacions Unides sobre Prevenci del Delicte i Tractament del Delinqent,
celebrat a lHavana (Cuba) del 27 dagost al 7 de setembre de 1990,
ONU doc. A/conf.144/28/rev.1 p. 112 (1990).
131
Annex 13: Policia i Codi penal: indicaci del contingut del Codi penal relacionat amb
la deontologia policial.
137
Annex 14: Nou Codi europeu dtica de la policia.
139
Recomanaci Rec(2001) 10 de Comit de Ministres als estats membres

sobre el Codi europeu dtica de la policia.
Qestionari dautoavaluaci final
147
Pautes per a la correcci de lautoavaluaci
149
ANNEX 1
LES FUNCIONS DEL GOVERN I DE LADMINISTRACI (TTOL IV DE LA CONSTITUCI ESPANYOLA)
El Ttol IV de la Constituci espanyola tracta de les funcions del Govern i de lAdministraci
(poder executiu) i inclou tres articles que ens interessen particularment perqu ens permeten
centrar la nova concepci i ordenaci de la policia. Sn els art. 97, 103 i 104, i per aix els
reprodum a continuaci:
Art. 97:
El govern dirigeix la poltica interior i exterior, lAdministraci civil i militar i la defensa de
lEstat. Exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria dacord amb la Constituci
i amb les lleis.
Art. 103:
1. LAdministraci pblica serveix amb objectivitat els interessos generals i actua dacord
amb els principis deficcia, jerarquia, descentralitzaci i coordinaci, amb submissi
plena a la llei i al dret.
2. Els rgans de lAdministraci de lEstat sn creats, regits i coordinats dacord amb la
llei.
3. La llei regular lEstatut dels funcionaris pblics, laccs a la funci pblica dacord
amb els principis del mrit i de la capacitat, les peculiaritats de lexercici del seu dret a
la sindicaci, el sistema dincompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en lexercici de les seves funcions.
Art. 104:
1. Les forces i cossos de seguretat sota la dependncia del govern tenen per missi protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana.
2. Una llei orgnica en determinar les funcions, els seus principis bsics dactuaci i els
seus estatuts.
Algunes de les conclusions que sobtenen daquests captols permeten afirmar que la CE
atorga al Govern la responsabilitat de dirigir la poltica interior i lAdministraci, la qual
ha de vetllar pels interessos generals amb objectivitat. Les forces i cossos de seguretat
actuen, aix, sota la dependncia del Govern per protegir el lliure exercici dels drets i de
les llibertats aix com garantir la seguretat ciutadana.
91
ANNEX 2
FRAGMENT DE LA CARTA FUNDACIONAL DE LES NACIONS UNIDES: PROPSITS I PRINCIPIS
El dia 26 de juny de 1945, a San Francisco, es va firmar la Carta de les Nacions Unides, que
va entrar en vigor el 24 doctubre de 1945. La Carta s linstrument jurdic que estableix i regula lOrganitzaci de les Nacions Unides.
El carcter jurdic de la Carta s una novetat. Per una part s un tractat internacional i reuneix
totes les seves caracterstiques. Per altra part, pot ser entesa com una autntica Constituci, ja
que presenta les caracterstiques fins llavors reservades a les constitucions internes dels estats.
Lexpressi que la Carta t cos de tractat per nima de Constituci explica, resumeix i dna
a entendre les controvrsies jurdiques que ha provocat el seu estudi.
El prembul resumeix les finalitats, els propsits i els principis. Els propsits sn quatre:
1. Preservar les generacions futures del mal de la guerra.
Les dues guerres mundials en els trenta anys anteriors havien fet prendre conscincia de
la capacitat destructora de la humanitat. Establir un pacte internacional que tingus com
a principal finalitat evitar una nova guerra mundial era condici prvia a tota esperana
de reconstrucci.
2. Reafirmar la fe en els drets humans.
El prembul de la Carta diu reafirmar la fe en els drets fonamentals de lhome, en la dignitat i el valor de la persona humana, en la igualtat de drets dhomes i dones i de les
nacions grans i petites.
La preocupaci de la Carta per lindividu va significar la tornada del dret internacional a
la humanitzaci i el reconeixement que lindividu ha de ser considerat com un subjecte de
dret internacional general.
Aquest propsit fou el que va permetre que el 10 de desembre de 1948 lAssemblea
General de lONU adopts la Declaraci Universal dels Drets Humans, que va iniciar una
llarga llista dinstruments (declaracions, convencions i pactes) que avui dia conformen el
corpus jurdic de protecci dels drets humans dabast universal.
3. Fomentar les relacions damistat entre les nacions i crear les condicions sota les quals
es pot mantenir la justcia i el respecte al dret internacional.
Lltim propsit s un resum de tota la resta i va adreat als mateixos membres de lOrganitzaci, per als quals crea els rgans que han de servir dinstrument per a la consecuci
dels seus fins.
4. Promoure el progrs social i elevar el nivell de vida i servir de centre que coordini els
esforos de les nacions per aconseguir els propsits pretesos.
Els rgans sn els que sindiquen a larticle 7 de la Carta i poden ser principals o subsidiaris.
Els rgans principals sn: lAssemblea General, el Consell de Seguretat, el Consell Econmic i Social, el Consell dAdministraci Fiduciria, la Cort Internacional de Justcia i la
Secretaria.
93
Com a rgans subsidiaris shan creat diverses institucions entre les quals podem citar, per
exemple, lOficina de lAlt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR),
lOrganitzaci de les Nacions Unides per a lAlimentaci i lAgricultura (FAO), el Fons
Internacional de les Nacions Unides per a lAjuda Urgent als Infants (UNICEF).
94
ANNEX 3
LA DECLARACI UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS DE 1948
Declaraci Universal dels Drets Humans
Prembul
Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la famlia humana i
als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justcia
i de la pau del mn;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, nhan derivat actes de
barbrie que revolten la conscincia de la humanitat, i que ladveniment en el futur dun mn
on les persones alliberades del terror i de la misria tinguin dret a parlar i a creure lliurement
ha esdevingut la ms alta aspiraci humana;
Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un rgim de dret a fi que lsser
hum no es vegi obligat al capdavall a rebellar-se contra la tirania i lopressi;
Considerant que s tamb essencial de fomentar lestabliment de relacions amistoses entre les
nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat la seva fe en els
drets fonamentals de lsser hum, en la dignitat i en la vlua de la persona humana, en la
igualtat de drets dhomes i dones, i que shan demostrat disposats a afavorir el progrs social
i a instaurar unes millors condicions de vida dins duna ms gran llibertat;
Considerant que els estats membres shan comproms a assegurar, en cooperaci amb
lOrganitzaci de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les
llibertats fonamentals;
Considerant que una concepci comuna daquests drets i daquestes llibertats s de la ms
gran importncia amb vista al ple acompliment daquest comproms,
LAssemblea General
Proclama aquesta Declaraci Universal dels Drets Humans com lideal com que tots els
pobles i totes les nacions han dassolir a fi que totes les persones i rgans de la societat, tenint
aquesta Declaraci sempre present a lesperit, sesforcin a promoure el respecte daquests
drets i daquestes llibertats mitjanant lensenyament i leducaci, i assegurar amb mesures
progressives dordre nacional i internacional el seu reconeixement i aplicaci universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurdicament en depenen.
Article 1
Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i de conscincia, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
95
Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaraci proclama, sense cap distinci de raa, de color, de sexe, de llengua, de religi, dopini
pblica o daltra mena, dorigen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol
altra classe. Hom no far tampoc cap distinci fonamentada en lestatus poltic, administratiu
i internacional del pas o territori del qual depengui jurdicament la persona, tant si es tracta
dun pas o territori independent, com si est sota la tutela, encara que no sigui autnom o que
estigui sotms a qualsevol limitaci de sobirania.
Article 3
Tota persona t dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat.
Article 4
Cap persona no ha de ser sotmesa a esclavitud o servatge; lesclavitud i el trfic desclaus sn
prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Cap persona no ser sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tothom i en tot lloc t dret al reconeixement de la prpia personalitat jurdica.
Article 7
Tothom s igual davant la llei i t dret dobtenir-ne la mateixa protecci contra qualsevol discriminaci que violi aquesta declaraci contra tota provocaci a una discriminaci com
aquesta.
Article 8
Tota persona t dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra
aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constituci o la llei.
Article 9
Ning no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitrriament.
Article 10
Tota persona t dret, en rgim digualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i
imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidir tant sobre els seus
drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusaci adreada contra ella en
matria penal.
96
Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada dun acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs dun procs pblic, en el qual totes les garanties necessries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ning no ser condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituen acte delictiu dacord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no simposar cap
pena superior a la que era aplicable quan lacte delictiu fou coms.
Article 12
Ning no ser objecte dintromissions arbitrries en la seva vida privada ni en la de la seva
famlia, en el seu domicili ni en la seva correspondncia, ni datemptats contra la seva fama o
reputaci. Tota persona t dret a la protecci de la llei contra aquestes intromissions o aquests
atemptats.
Article 13
1. Tota persona t dret a circular i a escollir el seu lloc de residncia a linterior dun estat.
2. Tota persona t dret a abandonar qualsevol pas, dhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecuci, tota persona t dret a cercar asil i a beneficiar-sen en daltres pasos.
2. Aquest dret no podr sser invocat en cas de persecuci basada realment en un crim de
dret com, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tot individu t dret a una nacionalitat.
2. Ning no pot sser privat arbitrriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de
nacionalitat.
Article 16
1. A partir de ledat nbil, lhome i la dona, sense cap restricci per ra de raa, nacionalitat
o religi, tenen dret a casar-se i a fundar una famlia. Ambds tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissoluci.
2. El matrimoni noms pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3. La famlia s lelement natural i fonamental de la societat, i t dret a la protecci de la societat i de lestat.
97
Article 17
1. Tota persona, individualment i collectiva, t dret a la propietat.
2. Ning no pot sser privat arbitrriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religi o de convicci i la de manifestar-les individualment o en
com, en pblic i en privat, mitjanant lensenyament, la predicaci, el culte i lacompliment
de ritus.
Article 19
Tot individu t dret a la llibertat dopini i dexpressi; aix comporta el dret a no sser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per
qualsevol mitj dexpressi i sense consideraci de fronteres.
Article 20
1. Tota persona t dret a la llibertat de reuni i dassociaci pacfiques.
2. Ning no pot sser obligat a pertnyer a una determinada associaci.
Article 21
1. Tothom t dret a prendre part en la direcci dels afers pblics del seu pas, sigui directament, sigui per mitj de representants elegits lliurement.
2. Tota persona t dret a accedir a les funcions pbliques del pas en condicions digualtat.
3. La voluntat del poble s el fonament de lautoritat dels poders pblics; aquesta voluntat ha
dexpressar-se mitjanant eleccions sinceres que cal celebrar peridicament per sufragi
universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, t dret a la seguretat social; t la facultat dobtenir la satisfacci dels drets econmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al
lliure desenvolupament de la seva personalitat, per lesfor nacional i la cooperaci internacional, segons lorganitzaci i els recursos de cada pas.
Article 23
1. Tota persona t dret al treball, a la lliure elecci del seu treball i a la protecci contra la desocupaci.
2. Tothom t dret, sense cap discriminaci, a igual salari per igual treball.
98
3. Tothom que treballa t dret a una remuneraci equitativa i satisfactria que asseguri per a
ell i per a la seva famlia una existncia conforme amb la dignitat humana, completada, si
cal, amb els altres mitjans de protecci social.
4. Tota persona t dret, unint-se amb daltres, a fundar sindicats i a afiliar-shi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24
Tota persona t dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitaci raonable de la jornada de treball i a vacances peridiques pagades.
Article 25
1. Tota persona t dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de
la seva famlia, especialment quant a alimentaci, a vestit, a habitatge, a atenci mdica i
als necessaris serveis socials; tota persona t dret a la seguretat en cas de desocupaci,
malaltia, invalidesa, vidutat, vellesa o en daltres casos de prdua dels mitjans de subsistncia a causa de circumstncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistncia especials. Tot infant,
nascut en el matrimoni o fora dell, frueix digual protecci social.
Article 26
1. Tota persona t dret a leducaci. Leducaci ser gratuta, si ms no en el grau elemental
i fonamental. Lensenyament elemental s obligatori. Cal que lensenyament tcnic i professional sigui generalitzat, i que sobri a tothom laccs als estudis superiors amb plena
igualtat per a tots amb atenci al mrit de cadasc.
2. Leducaci ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforament
del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha dafavorir la comprensi,
la tolerncia i lamistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusi de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe deducaci de llurs fills.
Article 27
1. Tota persona t dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de
les arts i a participar del progrs cientfic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona t dret a la protecci dels interessos morals i materials derivats de les
produccions cientfiques, literries i artstiques de qu sigui autor.
Article 28
Tota persona t dret que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti dassolir
amb plena eficcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaraci.
99
Article 29
1. Tota persona t dret a uns deures envers la comunitat en la qual, noms, li s possible el
lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En lexercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ning no est sotms sin a les limitacions establertes en la llei, exclusivament a fi dassegurar el reconeixement i el respecte dels
drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigncies de la moral, de lordre
pblic i del benestar general en una societat democrtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran sser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30
Cap disposici daquesta declaraci no pot sser interpretada en el sentit que un estat, un grup
o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucci dels drets i les llibertats que shi enuncien.
100
ANNEX 4
ELS PRINCIPIS DE SIR RIBERT PEEL SOBRE LA POLICIA METROPOLITANA DE LONDRES (1829)
Per la seva importncia histrica i per la vigncia que encara avui tenen alguns dells (malgrat
que ha passat ms dun segle i mig) els transcrivim ntegrament a continuaci:
Prevenir el delicte i el desordre abans de reprimir-los per la fora militar i per la severitat
de les penes previstes en la llei.
No perdre mai de vista que si la policia vol ser capa de complir amb les seves funcions i
les seves obligacions s necessari que els ciutadans aprovin la seva existncia, els seus actes
i la seva conducta i que la policia sigui capa de guanyar-se i conservar el respecte dels
ciutadans.
No oblidar mai que com ms gran sigui la collaboraci de la ciutadania, menys necessries seran la fora fsica i la coacci per aconseguir els objectius de la policia.
Obtenir i conservar laprovaci de la ciutadania, sense anullar lopini pblica per servint sempre de manera absolutament imparcial la llei, amb total independncia de la poltica i sense preocupar-se de la justcia o de la injustcia de fons de les distintes lleis; proposant els seus serveis i amistat a tots els ciutadans, sense tenir en compte la seva riquesa
ni condici social, sent corts i amigable i no dubtant a sacrificar-se quan es tracti de protegir i preservar la vida.
Utilitzar nicament la fora fsica en cas que la persuasi, els consells i les advertncies
hagin resultat ineficaces per assegurar el respecte a la llei o el restabliment de lordre; si es
dna el cas, no utilitzar ms que la mnima fora fsica necessria per assolir els objectius
de la policia.
Mantenir sempre amb la ciutadania les relacions que permetin concretar la tradici histrica segons la qual els policies sn els ciutadans i els ciutadans la policia: els policies no
sn ms que membres de la ciutadania pagats per ocupar-se, a temps complet, del benestar de la comunitat, de la funci que incumbeix a cada ciutad.
No perdre mai de vista la necessitat dajustar-se estrictament a les funcions prpies de la
policia i abstenir-se dusurpar, encara que noms sigui en aparena, els poders del poder
judicial per venjar els individus o lEstat ni per jutjar autoritriament la culpabilitat i castigar els culpables.
No oblidar mai que el criteri de leficcia de la policia s labsncia de delictes i de desordres, i no la manifestaci visible de lacci de la policia per arribar a aquest resultat.
101
ANNEX 5
CODI DE CONDUCTA PER A FUNCIONARIS ENCARREGATS DE FER COMPLIR LA LLEI ELABORAT PER LES
NACIONS UNIDES
Lassemblea general
Considerant que, dacord amb els principis proclamats a la Carta de les Nacions Unides, el
reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de
la famlia humana s la base de la llibertat, la justcia i la pau al mn;
Recordant, en particular, els drets i les llibertats proclamades a la Declaraci Universal de Drets
Humans i al Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics;
Recordant la Convenci sobre la Protecci de totes les Persones contra la Tortura i altres
Sancions o Tractaments Cruels, Inhumans i Degradants, aprovada per lAssemblea general a
la seva resoluci 3452, de 9 de desembre de 1975;
Recordant tamb el pargraf 3 de la seva resoluci 3453, de 9 de desembre de 1975, en el
qual va demanar al Comit de Prevenci del Delicte i Lluita contra la Delinqncia que elabors un codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei;
Conscient que la natura de les funcions dexecuci de la llei i la forma amb qu aquestes sexecuten tenen una repercussi directa sobre la qualitat de la vida dels individus i de la societat en conjunt;
Conscient de les difcils tasques que els funcionaris encarregats de fer complir la llei duen a
terme conscienciosament i digna, dacord amb els principis dels drets humans;
Conscient, no obstant aix, de les possibilitats dabs que comporta lexercici daquestes tasques difcils;
Reconeixent que lestabliment dun codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei s tan sols una de les diverses mesures importants per a proporcionar als ciutadans
servits pels agents lexecuci de la llei la protecci de tots els seus drets i interessos, i
Conscient que existeixen altres principis importants i requisits previs per a lacompliment humanitari de les funcions dexecuci de la llei, com ara:
a) Que, de la mateixa manera que tots els organismes de justcia penal, tot rgan dexecuci de
la llei ha dsser representatiu de la comunitat en conjunt, obeir-la i respondre davant della.
b) Que el manteniment efectiu de normes tiques entre els funcionaris encarregats de fer complir la llei depn de lexistncia dun sistema de lleis ben concebut, acceptat popularment i
humanitari.
c) Que tot funcionari encarregat de fer complir la llei forma part del sistema de justcia penal,
lobjectiu del qual consisteix a prevenir el delicte i lluitar contra la delinqncia, la conducta de cada funcionari del sistema repercuteix en el sistema en la seva totalitat.
103
d) Que tot organisme dexecuci de la llei, en compliment de la primera norma de tota professi, t el deure de lautodisciplina dacord amb els principis i les normes previstos en
aquest Codi, i que tots els actes dels funcionaris encarregats de fer complir la llei han de
respondre a la investigaci pblica, tant si s exercida per una justa examinadora com per
un ministeri, una fiscalia, un sndic de greuges, un comit de ciutadans o qualsevol altre
rgan examinador.
e) Que les normes en si manquen de valor prctic, llevat que el seu contingut i significat, mitjanant leducaci i la capacitaci, i mitjanant vigilncia, passin a formar part del credo
de tot funcionari encarregat de fer complir la llei.
Aprova el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei, redactat pel
Comit de Prevenci del Delicte i Lluita contra la Delinqncia en el seu quart perode de sessions, per tal que serveixi de conjunt de principis per a la seva observaci per part dels funcionaris de totes les nacions encarregats de fer complir la llei.
1. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei sempre han de complir els deures que els
imposa la llei, servint la seva comunitat i protegint totes les persones contra actes illegals,
responent a lalt grau de responsabilitat exigit per la seva professi.
Comentari:
a) Lexpressi funcionari encarregat de fer complir la llei inclou tots els agents de la llei,
ja siguin nomenats o elegits, que exerceixin funcions de policia, especialment les facultats darrest i detenci.
b) Als pasos on les funcions de policia les exerceixen autoritats militars, siguin uniformades o no, o forces de seguretat de lEstat, es considerar que la definici de funcionaris encarregats de fer complir la llei comprn tots els funcionaris daquest servei.
c) En el servei a la comunitat es procura incloure especialment la prestaci de serveis dassistncia als membres de la comunitat que, per motius personals, econmics, socials o
emergncies daltre tipus necessitin ajuda immediata.
d) Aquesta disposici obeeix al propsit dabraar no tan sols tots els actes violents, de
depredaci o nocius, sin de comprendre tota la gamma de prohibicions previstes a la
legislaci penal. Sestn a la conducta de persones que no poden incrrer en la responsabilitat penal.
2. En lacompliment de les seves tasques, els funcionaris encarregats de fer complir la llei han
de respectar i protegir la dignitat humana i mantenir i defensar els drets humans de totes les
persones.
Comentaris:
a) Els drets humans en qesti necessiten del dret nacional i internacional. En virtut del dret
internacional, els drets humans estan garantits per la Declaraci Universal dels Drets
Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics, la Convenci sobre la Protecci
de totes les Persones contra la Tortura i altres Sancions o Tractaments Cruels, Inhumans
i Degradants, la Convenci de les Nacions Unides sobre lEliminaci de totes les Formes
104
de Discriminaci Racial, la Convenci Internacional sobre la Repressi i el Cstig del

Crim dApartheid, les Regles mnimes per al tractament dels reclusos, la Convenci de
Viena sobre relacions consulars i altres instruments internacionals.
b) En els comentaris dels diferents pasos sobre aquesta disposici shan de precisar les
disposicions regionals i nacionals en les quals sidentifiquen aquests drets.
3. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei mai no han demprar ms fora de la necessria per a lacompliment de les seves tasques.
Comentari:
a) En aquesta disposici safirma que ls de la fora per part dels funcionaris encarregats
de fer complir la llei ha dsser excepcional.
b) Encara que aix comporti que els funcionaris encarregats de fer complir la llei poden
sser autoritzats a emprar el grau de fora que sigui raonable segons les circumstncies
per prevenir el delicte o per efectuar la detenci legal dels delinqents o dels que se
suposa que ho sn o per ajudar a efectuar-la , no s tolerable cap grau de fora que
ultrapassi el que s essencial per a aquestes finalitats.
c) El dret nacional limita ordinriament ls de la fora per part dels funcionaris encarregats de fer complir la llei, dacord amb un principi de proporcionalitat, sha dentendre
que aquests principis nacionals de proporcionalitat han de ser respectats en la interpretaci daquesta disposici. Tanmateix, mai sha dinterpretar que aquesta disposici
autoritza ls dun grau de fora desproporcionat a lobjectiu legtim que sha dobtenir.
4. Les qestions de carcter confidencial de les quals tinguin coneixement els funcionaris
encarregats de fer complir la llei shan de mantenir en secret, llevat que el compliment del
deure o les necessitats de la justcia exigeixin el contrari.
Comentari:
A causa de la natura de les seves funcions, els funcionaris encarregats de fer complir la llei
obtenen informaci que pot redundar en perjudici dels interessos, especialment la reputaci, daltri. Per llei, aquesta informaci pot emprar-se noms per al curs de les actuacions
judicials. Qualsevol revelaci que no obeeixi al compliment de les funcions o que no respongui a les necessitats de la justcia s imprpia.
5. Cap funcionari encarregat de fer complir la llei no pot infligir, instigar o tolerar cap acte de tortura o altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants; de la mateixa manera, cap funcionari encarregat de fer complir la llei no pot invocar circumstncies especials, com estat de
guerra o amenaa de guerra, inestabilitat poltica interna o qualsevol altra emergncia pblica com a justificaci de la tortura o altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants.
Comentari:
a) Aquesta prohibici dimana de la Convenci de lAssemblea General sobre la Protecci
de totes les Persones contra la Tortura i altres Sancions o Tractaments Cruels, Inhumans
i Degradants, en la qual sestipula que:
105
Tot acte daquesta natura constitueix una ofensa a la dignitat humana i ha de ser condemnat com a violaci dels propsits de la Carta de les Nacions Unides i dels drets
humans i les llibertats fonamentals proclamades a la Declaraci Universal dels Drets
Humans i en altres instruments internacionals de drets humans.
b) A la Declaraci, la tortura es defineix de la manera segent: Per tortura sentn tot
acte pel qual un funcionari pblic o una altra persona, per instigaci seva, infligeixi
intencionadament a una persona penes o sofriments greus, ja siguin fsics o mentals,
amb la finalitat dobtenir della o dun tercer informaci o una confessi, de castigarla per un acte que hagi coms o se sospiti que ha coms, o dintimidar aquesta persona o daltres. No es consideren tortures les penes o sofriments que siguin conseqncia nicament de la privaci legtima de la llibertat o siguin inherents o incidentals a aquesta, en la mesura que estiguin dacord amb les regles mnimes per al tractament de reclusos.
c) Els termes tractes o penes cruels, inhumanes o degradants no han estat definits per
lAssemblea General, per sha dinterpretar que estenen la protecci ms mplia possible contra tot abs, ja sigui fsic o mental.
d) Lobjecte daquesta disposici s que comprengui totes les persones que participen dalguna manera en els actes als quals es refereix.
6. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei que tinguin sota la seva custdia persones
que necessitin atenci mdica han daconseguir aquesta atenci i prendre mesures immediates per satisfer les necessitats de la persona sota custdia.
Comentari:
a) Lexpressi atenci mdica es refereix als serveis que presta qualsevol tipus de personal mdic, inclosos els metges en exercici inscrits al collegi respectiu i el personal paramdic. Encara que s probable que a la prctica, el personal mdic esmentat estigui
adscrit als rgans dexecuci de la llei, sha dentendre que, dacord amb aquesta disposici, els funcionaris encarregats de fer complir la llei hauran de tenir en compte lopini de personal mdic ali als rgans dexecuci de la llei. Aix pressuposa que la
persona en qesti t accs a atenci mdica prestada per un altre personal, dhuc el
seu propi metge particular.
b) Tot el personal mdic ha dactuar dacord amb els principis de ltica mdica.
7. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei shan dabstenir de tots els actes de corrupci, oposar-shi vigorosament i combatrels.
Comentari:
a) La corrupci s intolerable en totes les fases de la vida, especialment en els organismes
de lAdministraci pblica. Els governs no poden esperar fer complir la llei als seus ciutadans si no poden, o no volen, aplicar la llei contra els seus propis organismes.
b) Encara que la definici de corrupci ha danar lligada al dret nacional, sha dentendre
que comprn fer o ometre quelcom, en el compliment de les funcions o amb motiu da106
questes, en virtut dobsequis, promeses o estmuls illegtims, exigits o acceptats, o rebrels, indegudament, una vegada realitzat o oms lacte.
8. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei han dimpedir tota violaci daquest Codi, i
oposar-shi vigorosament mitjanant ladopci de totes les mesures adequades que estiguin
al seu abast. Quan shagin produt violacions o es pugui preveure que succeiran, els funcionaris encarregats de fer complir la llei han de comunicar la qesti als seus superiors immediats o adoptar qualsevol altra mesura lcita que estigui al seu abast, dhuc, si fos necessari, ha dassenyalar la qesti a qualsevol organisme que tingui atribucions examinadores o
correctives.
Comentari:
a) Aquesta disposici t per objecte mantenir lequilibri entre la necessitat que hi hagi disciplina interna en lorganisme del qual depengui principalment la seguretat pblica i la
dafrontar les violacions dels drets humans bsics. Els funcionaris encarregats de fer
complir la llei han dinformar de tota violaci els seus superiors immediats i adoptar
mesures legals sense acudir-hi abans, tan sols si no es disposa daltres possibilitats de
rectificaci.
b) El terme organisme que tingui atribucions examinadores o correctives es refereix a tot
organisme existent dacord amb la llei nacional, que formi part de lrgan dexecuci
de la llei o en sigui ali, que tingui facultats estatutries, consuetudinries o dun altre
tipus per examinar reclamacions i denncies de violacions dins lmbit daquest codi.
c) Encara que a la majoria dels pasos els organismes daquest tipus han estat creats per
llei, es pot considerar que en alguns pasos els mitjans dinformaci compleixen les funcions anlogues pel que fa a lexamen de reclamacions, de manera que seria justificat
que un funcionari encarregat de fer complir la llei, per prpia iniciativa, poss en coneixement del pblic la informaci que t a labast acudint a aquests mitjans, com a ltim
recurs i dacord amb les lleis i els costums del pas de qu es tracts.
9. El funcionari encarregat de fer complir la llei que, tot i observant les obligacions daquest
Codi, ultrapassi els lmits de la llei per una avaluaci errnia, per honrada i conscient, tindr dret a tota la protecci que proporciona la legislaci nacional.
10. El funcionari encarregat de fer complir la llei que observi les disposicions daquest Codi
mereix el respecte, el suport total i la collaboraci de la comunitat i de lorganisme dexecuci de la llei en el qual presta els seus serveis, aix com el suport dels altres funcionaris
encarregats de fer complir la llei.
107
ANNEX 6
RESOLUCI 690 DEL CONSELL DEUROPA 8-5-79
Resoluci 690 (1979), relativa a la declaraci sobre la policia, aprovada per lAssemblea
Parlamentria del Consell dEuropa el 8 de maig de 1975.
Discutida per lAssemblea l1 de febrer de 1979, les modificacions introdudes respecte al
Projecte de resoluci de la Comissi de Qestions Jurdiques apareixen en lletra cursiva.
LASSEMBLEA
1. Considerant que el ple exercici dels drets humans i de les llibertats fonamentals, garantits
pel Conveni Europeu de Drets Humans i altres textos legals nacionals i internacionals, suposa necessriament lexistncia duna societat pacfica que gaudeix de lordre i de la seguretat pblica;
2. Considerant que, pel que fa a aix, la policia t un paper essencial en tots els estats membres, que sovint se li demana que intervingui en condicions perilloses per als seus agents i
que les seves tasques resulten encara ms complicades pel fet que les regles de conducta
no estan definides amb prou precisi;
3. Considerant que els membres de les forces de policia que han coms violacions dels drets
humans en lexercici de les seves funcions i els que han pertangut a un cos de policia dissolt a causa dels seus mtodes inhumans no han dsser empleats com a funcionaris de
policia;
4. Considerant que el sistema europeu de protecci dels drets humans quedaria reforat si es
proposessin a la policia regles de deontologia que tinguessin en compte els drets humans
i les llibertats fonamentals;
5. Considerant desitjable que els funcionaris de policia es beneficin del suport actiu, tant
moral com material, de la comunitat en la qual exerceixen les seves funcions;
6. Considerant que els funcionaris de policia han de gaudir dun estatut i duns drets comparables als dels funcionaris de lEstat, i
7. Considerant que seria desitjable enunciar directrius destinades a orientar el comportament
dels funcionaris de policia en el cas de guerra i altres situacions dexcepci i en leventualitat duna ocupaci per una potncia estrangera,
8. Adopta la declaraci segent sobre la policia, que forma part integrant daquesta Resoluci.
9. Demana a la seva comissi encarregada de les relacions amb els parlaments nacionals i el
pblic, a la seva Comissi de Qestions Jurdiques o al secretari general del Consell dEuropa que donin a la declaraci la mxima publicitat.
109
DECLARACI SOBRE LA POLICIA

Les parts A i B de la declaraci sapliquen a totes les persones i organitzacions, incloent-hi els
serveis secrets, la policia militar, les forces armades o milcies que assumeixin funcions de policia, que siguin encarregades de fer respectar la llei, defectuar investigacions i dassegurar
lordre pblic i la seguretat de lEstat.
A. Deontologia
1.
Incumbeix a tot funcionari de policia complir els deures que li confereix la llei protegint els
seus conciutadans i la collectivitat contra les violncies, els atacs a la propietat i altres
actes perjudicials definits per la llei.
2.
Tot funcionari de policia ha dactuar amb integritat, imparcialitat i dignitat. En particular,

ha dabstenir-se de tot acte de corrupci i oposar-shi resoludament.
3.
Les execucions sumries, la tortura i les altres penes o tractaments inhumans o degradants
queden prohibits en qualsevol circumstncia.
4.
Un funcionari de policia ha dexecutar les ordres legals reglamentriament dictades pel

seu superior jerrquic; de totes maneres, sha dabstenir dexecutar qualsevol ordre que
ell spiga, o hagi de saber, que s illegal.
5.
s un deure de tot funcionari de policia oposar-se a les violacions de la llei. Si aquestes

violacions sn de tal natura que comporten un perjudici greu i immediat o irreparable, ha
dactuar tot seguit per impedir-les de la millor manera possible.
6.
Si no sha de tmer cap perjudici greu i immediat o irreparable, sha desforar per evitar
les conseqncies daquestes violacions o la seva repetici, i avisar els seus superiors. Si
aquesta mesura no tingus resultat, ha de poder informar-ne a una autoritat superior.
7.
No sha dadoptar cap mesura penal o disciplinria contra un funcionari de policia que
shagi negat a executar una ordre illegal.
8.
s un deure del funcionari de policia negar-se a la recerca, larrest, la custdia o el transport

de persones buscades, detingudes o perseguides sense que siguin sospitoses dhaver coms
un acte illegal a causa de la seva raa o de les seves conviccions poltiques o religioses.
9.
Tot funcionari de policia s personalment responsable del seus actes o omissions que hagi
ordenat i que siguin illegals.
10. La via jerrquica ha dsser clarament establerta. Sempre ha dsser possible dirigir-se al
superior responsable dels actes o omissions dun funcionari de policia.
11. La legislaci ha de preveure un sistema de garantia i de recursos legals contra els perjudicis que pugin resultar de les activitats de la policia.
12. En lexercici de les seves funcions, el funcionari de policia ha dactuar amb la decisi
necessria sense recrrer mai a la fora, ms enll del que s responsable, per dur a
terme una escomesa exigida o autoritzada per la llei.
110
13. Cal donar als funcionaris de policia instruccions clares i precises sobre la manera i les circumstncies en les quals ha de fer s de les seves armes.
14. Un funcionari de policia que custodi una persona lestat de la qual necessita cures mdiques ha de fer una crida al personal mdic i, si sescau, prendre mesures per protegir la
vida i la salut daquesta persona. Sha dajustar a les instruccions dels metges i altres
membres qualificats del personal sanitari si aquests estimen que un detingut ha dsser
sotms a vigilncia mdica.
15. Un funcionari de policia ha de mantenir secret sobre totes les qestions de carcter confidencial de les quals tingui coneixement, llevat que lexercici de les seves funcions o les
disposicions de la llei li ordenin actuar duna altra manera.
16. Tot funcionari de policia que sajusti a les disposicions daquesta declaraci t dret al
suport actiu, tant moral com material, de la collectivitat en la qual exerceix les seves funcions.
1. Estatut
1.
Les forces de policia constitueixen un servei pblic creat per la llei i encarregat del manteniment de lordre i de lampliaci de la llei.
2.
Qualsevol ciutad pot ingressar a la policia si reuneix les condicions exigides.
3.
El funcionari de policia ha de rebre una formaci general i professional profunda, abans

i durant el seu servei, aix com un ensenyament apropiat en matria de problemes socials,
de llibertats pbliques i de drets humans, principalment pel que fa al Conveni Europeu de
Dret Humans.
4.
Les condicions professionals, psicolgiques i materials en les quals el funcionari de policia exerceix les seves funcions han de preservar la seva integritat, la seva imparcialitat i la
seva dignitat.
5.
El funcionari de policia t el dret a una remuneraci justa, tenint en compte alguns factors
particulars, com ara la importncia dels riscos i les responsabilitats, aix com la irregularitat dels horaris de treball.
6.
Els funcionaris de policia han de poder constituir organitzacions professionals, afiliar-shi

i participar-hi activament. Poden tamb tenir un paper actiu en altres organitzacions.
7.
Amb la condici dsser representativa, una organitzaci professional de la policia ha de

poder:
Participar en les negociacions relatives a lestatut professional dels funcionaris de policia.
sser consultada sobre la gesti dels cossos de policia.
Establir qualsevol acci judicial a favor dun funcionari o dun grup de funcionaris de
policia.
111
8.
Per a un funcionari de policia, el fet destar afiliat a una organitzaci professional o de

participar en les seves activitats no li ha dsser perjudicial.
9.
En el curs duna acci disciplinria o penal exercitada contra ell, un funcionari de policia
t dret a sser escoltat i defensat per un advocat. La decisi ha dsser presa en un termini raonable. Tamb ha de poder sollicitar lassistncia de lorganitzaci professional a
la qual pertany.
10. Un funcionari de policia que s objecte duna mesura disciplinria o duna sanci penal
t dret a recrrer a un organisme independent i imparcial o a un tribunal.
11. Davant dels tribunals, un funcionari de policia gaudeix dels mateixos drets que tots els
altres ciutadans.
2. Guerra i altres situacions dexcepci. Ocupaci duna potncia estrangera
1.
En cas de guerra i docupaci enemiga, el funcionari de policia ha de continuar assumint

el seu paper de protecci de les persones i dels bns en inters de la poblaci civil. Aix
doncs, no ha de tenir lestatus de combatent i les disposicions del Tercer Conveni de
Ginebra, de 12 dagost de 1949, relatives al tractament de presoners de guerra, no li sn
aplicades.
2.
Les disposicions del Quart Conveni de Ginebra de 12 dagost de 1949, relatives a la protecci de persones civils en temps de guerra, sn aplicables a la policia civil.
3.
La potncia ocupant no ha dordenar als funcionaris de policia que desenvolupin escomeses diferents a les esmentades a larticle 1 daquest captol.
4.
En cas docupaci, un funcionari de policia no ha de:

Prendre part en accions contra membres dels moviments de resistncia.
Prestar el seu concurs a laplicaci de mesures que tinguin per objectiu emprar la poblaci amb finalitats militars i en la custdia dinstallacions militars.
5.
Si un funcionari de policia dimiteix durant locupaci enemiga perqu se lobliga a executar ordres illegtimes de la potncia ocupant com les que sacaben desmentar, que
siguin contrries als interessos de la poblaci civil, i ho fa perqu no t altra alternativa,
ha de ser reintegrat a les forces de la policia quan acabi locupaci sense perdre cap dels
drets o avantatges de qu shauria beneficiat si hagus continuat a la policia.
6.
Durant locupaci o quan aquesta acabi, un funcionari de policia no pot mai ser objecte de sanci penal o disciplinria per haver executat de bona fe les ordres duna autoritat considerada competent, sempre que lexecuci de lordre incumbs normalment la
policia.
7.
La potncia ocupant no pot imposar sancions disciplinries o judicials contra funcionaris

de la policia pel fet dhaver executat, abans de locupaci, ordres donades per les autoritats competents.
112
D. Recomanaci
Recomanaci 858 (1979), relativa a la declaraci sobre la policia, aprovada per lAssemblea
Parlamentria del Consell dEuropa, adoptada el 8 de maig de 1979.
LAssemblea
1.
Referint-se a la Resoluci 690 (1979) i a la declaraci sobre la policia, que sadjunta aqu.
2.
Recomana al Comit de Ministres que convidi els governs dels estats membres a aportar
tot el seu suport a la declaraci i a lacci expressada en la resoluci esmentada.
3.
Aquest captol no saplica a la policia militar.
4.
Discutida per lAssemblea l1 de febrer de 1979.
113
ANNEX 7
PRINCIPIS BSICS DACTUACI. ART. 5 DE LA LOFCS 2/86
1. Adequaci a lordenament jurdic, especialment:
a) Exercir la seva funci amb respecte absolut vers la Constituci i lordenament jurdic.
b) Actuar, en el compliment de les seves funcions, amb imparcialitat i amb una total neutralitat poltica i, en conseqncia, sense cap discriminaci per ra de raa, religi o opini.
c) Actuar amb integritat i dignitat. En particular, han dabstenir-se de realizar qualsevol acte
de corrupci i oposar-shi amb resoluci.
d) En la seva actuaci professional, sotmetres als principis de jerarquia i subordinaci. En
cap cas, lobedincia deguda, pot emprar ordres que comportin lexecuci dactes que
manifestament constitueixin delicte o siguin contraris a la Constituci o a les lleis.
e) Collaborar amb lAdministraci de justcia i auxiliar-la en els termes establerts a la llei.
2. Relacions amb la comunitat, singularment:
a) Impedir, en lexercici de la seva actuaci professional, qualsevol prctica abusiva, arbitrria o discriminatria que comporti violncia fsica o moral.
b) Observar en tot moment un tracte correcte i acurat en les relacions amb els ciutadans,
als quals han dauxiliar i protegir, sempre que les circumstncies ho aconsellin o sels
requereixi que ho facin. En totes les intervencions, han de proporcionar informaci acurada i tan mplia com sigui possible, sobre les causes i la finalitat daquestes.
c) En lexercici de les seves funcions han dactuar amb la decisi necessria i sense demora quan daix depengui evitar un dany greu, immediat i irreparable, regint-se en fer-ho
pels principis de congruncia, oportunitat i proporcionalitat en la utilitzaci dels mitjans
al seu abast.
d) Solament han dutilitzar les armes en les situacions en qu existeixi un risc racionalment
greu per a la seva vida, la seva integritat fsica o la de terceres persones, o en aquelles
circumstncies que puguin suposar un greu risc per a la seguretat ciutadana i de conformitat amb els principis a qu es refereix lapartat anterior.
3. Tractament de detinguts, especialment:
a) Els membres de les forces i cossos de seguretat han didentificar-se degudament en el
moment defectuar una detenci.
b) Han de vetllar per la vida i la integritat fsica de les persones detingudes o que estiguin
sota la seva custdia i han de respectar lhonor i la dignitat de les persones.
115
c) Han de donar compliment i observar acuradament els trmits, terminis i requisits exigits
per lordenament jurdic quan es procedeixi a la detenci duna persona.
4. Dedicaci professional:
Han de portar a terme les seves funcions amb total dedicaci, i han dintervenir sempre, en
qualsevol moment, es trobin o no de servei, en defensa de la llei i de la seguretat ciutadana.
5. Secret professional:
Han de mantenir rigors secret professional pel que fa a totes les informacions que coneguin
per ra o amb ocasi del desenvolupament de les seves funcions. No estan obligats a donar
a conixer les seves fonts dinformaci, excepte que lexercici de les seves funcions o les disposicions de la llei els imposin actuar duna altra manera.
6. Responsabilitat:
Sn responsables personalment i directament dels actes que en la seva actuaci professional
portin a terme, infringint o vulnerant les normes legals, aix com les reglamentries, que regeixin la seva professi i els principis abans esmentats, sense perjudici de la responsabilitat patrimonial que pugui correspondre a les administracions pbliques per aquestes.
116
ANNEX 8
NDEX DE LA NORMATIVA ESSENCIAL REGULADORA DE LES FUNCIONS DE LA POLICIA A ESPANYA
1. Normes internacionals
La Declaraci Universal dels Drets Humans de 1948.
Resoluci 690/1979 relativa a la Declaraci sobre la Policia, aprovada per lAssemblea de
Parlamentaris del Consell dEuropa el 8 de maig de 1979.
Resoluci 34/169 de 17 de desembre de 1979 per la qual lAssemblea General de les
Nacions Unides aprova el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir
la llei.
2. Normes de carcter estatal amb efectes generals
Constituci espanyola (CE) de 27 de desembre de 1978.
Llei orgnica 2/1986, de 13 de mar, de Forces i Cossos de Seguretat (LOFCS).
Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, de Protecci de la Seguretat Ciutadana (LOPSC).
Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, de Codi Penal (CP).
Reial Decret 884/1989, de 14 de juliol, pel qual saprova el Reglament del rgim disciplinar del Cos Nacional de Policia.
Llei orgnica 11/1991, de 17 de juny, que regula el Rgim disciplinari de la Gurdia Civil.
3. Normes de carcter estatal amb efecte autonmic
Llei orgnica 3/1979, de 18 de desembre, de lEstatut dAutonomia per al Pas Basc (EAPV).
Llei orgnica 4/1979, de 18 de desembre, de lEstatut dAutonomia de Catalunya (EAC).
Llei orgnica 13 /1982, de 10 dagost, de Reintegraci i Millorament del Rgim Foral de
Navarra (LORAFNA).
Reial Decret 221/1991, de 22 de febrer, dorganitzaci dunitats del Cos Nacional de
Policia adscrites a les comunitats autnomes i sestableixen les peculiaritats del rgim estatutari del seu personal.
4. Normes de carcter autonmic
4.1. Catalunya
Llei 19/1983, de 14 de juliol, per la qual es crea la Policia Autonmica de la Generalitat
de Catalunya.
117
Llei 10/1984, de 5 de mar, de coordinaci de les policies locals de Catalunya.

Llei 27/1985, de 27 de desembre, de lEscola de Policia de Catalunya.
Llei 16/91, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya (aquesta llei deroga lanterior 10/84).
Llei 10/94, d11 de juliol, de la Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra.
4.2. Pas Basc
Llei 4/1992, de 17 de juliol, de Policia del Pas Basc.
4.3. Navarra
Llei Foral 1/1987, de 13 de febrer, de Cossos de Policia de Navarra.
118
ANNEX 9
LES NACIONS UNIDES DAVANT LA TORTURA. RECULL DAPARTATS RELACIONATS AMB LA
DEONTOLGIA POLICIAL
La Declaraci Universal dels Drets Humans, de 10 de desembre de 1948, tracta la tortura en lart. 5:
Ning ser sotms a tortures, ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Des de lany 1948, la preocupaci de les Nacions Unides per evitar fins on sigui possible la
tortura ha estat constant. Tant s aix que hi ha una gran quantitat de documents que tracten
el tema; entre els principals tenim:
Les Regles mnimes per al tractament dels reclusos van ser adoptades pel Primer Congrs
de les Nacions Unides sobre Prevenci del Delicte i Tractament del Delinqent, que tingu
lloc a Ginebra lany 1955. En el punt 31 hi diu:
Les penes corporals, el tancament en cella fosca i tota sanci cruel, inhumana o degradant queden completament prohibides com a sancions disciplinries.
El Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics, de 16 de desembre de 1966, diu en lart. 7:
Ning ser sotms a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. En
particular, ning ser sotms sense el seu lliure consentiment a experiments mdics o
cientfics.
El 9 de desembre de 1975, es va aprovar la Convenci sobre la Protecci de totes les
Persones contra la Tortura i altres Sancions o Tractaments Cruels, Inhumans i Degradants,
la qual deixa clar en lart. 2 que:
Tot acte daquesta natura constitueix una ofensa a la dignitat humana i ha de ser ordenat com una violaci dels propsits de la carta de les Nacions Unides i dels drets
humans i les llibertats fonamentals proclamats en la Declaraci Universal dels Drets Humans.
El 17 de desembre de 1979 es va aprovar el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei. Lart. 5 fa referncia a la tortura de la manera segent:
Cap funcionari encarregat de fer complir la llei pot infligir, instigar o tolerar cap acte de
tortura o altres tractes o penes cruels, inhumanes i/o degradants, ni invocar lordre dun
superior o circumstncies especials, com estat de guerra o amenaa de guerra, amenaa a la seguretat nacional, inestabilitat poltica interna o qualsevol altra emergncia
pblica, com a justificaci de la tortura o altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants.
Sovint ens preguntem qu sha dentendre per tractes o penes cruels, inhumanes o degradants. Aquest punt queda tan clar en lapartat c) del comentari oficial de lart. 5 que no
s necessari cap altre comentari:
119
c) El terme tractes o penes cruels, inhumanes o degradants no ha estat definit per

lAssemblea General, per sha dinterpretar que estn la protecci ms mplia possible
contra tot abs, ja sigui fsic o mental.
LAssemblea General, alarmada pel fet que no s infreqent que membres de la professi
medica o altres membres del personal de salut es dediquin a activitats que resultin difcils de
conciliar amb ltica mdica, va dictar els Principis dtica mdica aplicables a la funci del
personal de salut, especialment dels metges, en la protecci de persones presoneres i detingudes contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants.
El 10 de desembre de 1984 saprova, a Nova York, la Convenci contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants. En lart. 1 es defineix el que sentn per tortura,
que dna una protecci ms mplia del que deia la Declaraci de 1975. La definici s ms
completa, per aquest motiu la transcrivim sencera:
1. A lefecte daquesta Convenci, sentn pel terme tortura tot acte pel qual sinfligeixi intencionalment a una persona dolors o patiments greus, ja siguin fsics o mentals,
amb la finalitat dobtenir della o dun tercer informaci o una confessi, de castigar-la
per un acte que hagi coms, o se sospiti que ha coms, o dintimidar o coaccionar
aquesta persona o altres, o per qualsevol ra basada en qualsevol tipus de discriminaci, quan aquests dolors o patiments siguin inflingits per un funcionari pblic o altra persona en lexercici de funcions pbliques, a instigaci seva o amb el seu consentiment o
aquiescncia. No es considere tortura els dolors o patiments que siguin conseqncia
nicament de sancions legtimes, o que li siguin inherents o incidentals.
1. Aquest article sha dentendre sense perjudici de qualsevol instrument internacional o
legislaci nacional que contingui o pugui contenir disposicions de major abast.
De manera semblant a com protegeix de la tortura el Codi de conducta per a funcionaris
encarregats de fer complir la llei en lart. 5 (ja esmentat), ho fa el Conjunt de principis per
a la protecci de les persones sotmeses a qualsevol forma de detenci o pres en lart. 6:
Cap persona sotmesa a qualsevol forma de detenci o de pres no ha de ser sotmesa
a tortura o a tractes o penes cruels, inhumanes o degradants. No es pot invocar cap circumstncia com a justificaci de la tortura o altres tractes o penes cruels, inhumanes o
degradants.
Tamb en aquest cas, lAssemblea General ha volgut precisar lexpressi, i ho fa de manera encara ms completa que al comentari del Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei:
Lexpressi tractes o penes cruels, inhumanes o degradants sha dinterpretar de la
manera que reculli la ms mplia protecci possible contra tot tipus dabusos, ja siguin
fsics o mentals, inclosos mantenir el pres o el detingut en condicions que el privin, temporalment o permanentment, de ls dun dels seus sentits, com la vista o loda, o de la
seva conscincia del lloc o del transcurs del temps.
Tenint en compte lespecial protecci de qu han de gaudir els menors, detallem part del
punt nmero 67 de les Regles de les Nacions Unides per a la protecci dels menors privats
de llibertat:
120
Estan estrictament prohibides totes les mesures disciplinries que constitueixin un tracte
cruel, inhum o degradant, inclosos els cstigs corporals, el confinament en cella fosca
i les penes dallament o de cella solitria, aix com qualsevol altra sanci que pugui
posar en perill la salut fsica o mental del menor. Estan prohibides, sigui quina sigui la
seva finalitat, la reducci daliments i la restricci o negaci de contacte amb familiars.
121
ANNEX 10
ELS PRINCIPIS RECTORS DE LA UTILITZACI DE LA FORA
A Espanya ha estat el poder judicial, i ms concretament la jurisprudncia, els que han determinat els principis que han de regir la utilitzaci de la fora i de larma de foc per part dels
agents de policia, a fora de sentncies del Tribunal Suprem en fallar sobre casos que ja resulten famosos. Vegem-ho:
La sentncia de 18/1/82 (el cas daquell noi que va resultar mort pels trets de dos policies quan
fugia pels teulats desprs de visitar la seva xicota damagat i ser confs per un lladre pel mateix
pare de la noia, que va donar lavs a la policia), al seu considerant central sost que lAdministraci pblica ha destar sempre regida per criteris de congruncia, oportunitat i proporcionalitat.
La sentncia de 28-1-86 (una persona morta a trets per la policia en no parar-se en un control) estableix que ls lcit de les armes de foc per part de la policia requereix duna situaci
de perill real i imminent per a la vida..., parla de mesura desproporcionada i excessiva i fa
referncia als principis doportunitat i congruncia.
Aquestes dues sentncies (anteriors ambdues a la LOFCS) i altres que fan referncia als
mateixos principis sn les que han contribut que la LOFCS adopti els principis de congruncia, oportunitat i proporcionalitat referits a la utilitzaci de la fora i de les armes de foc en larticle 5.2 c) i d).
Congruncia:
Tamb denominat per algun autor Principi didonetat, obliga el policia a escollir entre els
diferents mitjans que la llei li reconeix com aplicables el ms indicat per a cada situaci.
Davant lescarida i concisa explicaci daquest primer principi, a qualsevol dels nostres estimats policies lassalta automticament la pregunta del mili: on, a quin escrit, reglament o
ordre sem diu quin s el mitj que haig dutilitzar, el ms idoni per a cada cas? La resposta
tamb s la del mili: enlloc. No existeix cap norma jurdica que baixi a aquest nivell, que pretengui indicar quin mitj s el ms apropiat en cada cas. Ni les ordres o instruccions presumptament ms concretes impartides pel Ministeri de lInterior. Es limiten a repetir el que diu
la LOFCS (congruncia, oportunitat i proporcionalitat).
La jurisprudncia sobre el tema s abundant, per cap sentncia entra en el detall del que
shauria dhaver fet, bviament. Les variables que incideixen en el desenvolupament de qualsevol situaci en qu pot veures involucrat un policia al seu treball sn tantes que impossibiliten el seu tractament teric sistematitzat.
El que s que pot fer-se, i cap aix anem, s analitzar els casos extrems, que en principi semblen de
resoluci bvia per a tothom. Lexperincia demostra que aquesta presumpta obvietat no ho s tant.
Les persecucions en vehicle sempre sn perilloses. Els policies haurien de valorar amb molta
prudncia quan val la pena iniciar una persecuci i quan cal abandonar-la. La sensatesa sha
dimposar.
123
Oportunitat:
Es tracta que a vegades el mitj idoni no t per qu ser utilitzat en una circumstncia concreta. No necessriament.
A la jurisprudncia trobem sentncies que condemnen agents de policia per haver disparat (en
alguns casos amb resultats mortals) contra alg que els amenaava amb un ganivet amb lnica intenci dintimidar-los, per poder fugir. En algun daquests casos lagent no ha disparat
per salvar la seva vida (amb apartar-se era ms que suficient per evitar haver de disparar), sin
perqu lofenia greument el fet que alg lamenacs amb un ganivet i sabia on trobar-lo si
fugia.
Sha de recordar que al nostre pas est abolida la pena de mort (art. 15 CE) i que cap delicte, per greu que pugui semblar, mereix aquesta pena. En aquests casos (com en altres de maltractaments), el policia sexcedeix en les seves funcions i realitza les de jutge i botx al mateix
temps.
Proporcionalitat:
Aquest principi obliga el policia a aplicar la fora de manera proporcionada a lagressi patida per una tercera persona o pel mateix agent. En altres paraules, a causar el mnim dany
necessari per restablir lordre pertorbat, atenint-se sempre al principi de causar les mnimes
lesions possibles.
Resten per a la histria negra conceptes policials que permetien que lagent uss les armes
prcticament per caprici. Potser, ms que de conceptes policials, shauria de parlar duna
certa manera de concebre la convivncia anys enrere.
El principi de proporcionalitat s una exigncia de lestat democrtic de dret, un dels principis
rectors de tota lestructura de lordenament jurdic. Si aquest principi presideix el poder subjectiu de lestat, mai pot deixar destar present en una activitat de contacte continu amb el ciutad com s lactivitat policial.
Ens sembla oport transcriure alguns fragments del considerant central de la ja esmentada
STC de 18-01-82 que posen de relleu la posici del Tribunal Suprem respecte a aquest tema:
...si com a conseqncia de ls de les armes ocasionen, al responsable de la conducta illcita que tracten de reprimir, un mal que excedeix el que normalment ha de sofrir
per lacci de les forces policials, que en el supsit dautos era la seva detenci i entrega a lautoritat judicial i en qu la reacci policial fou clarament desproporcionada a la
situaci creada per la vctima, ja que resulta del tot desproporcionat causar, per trets
darma de foc, la mort duna persona que es limita a fugir de la policia...
... per no concrrer proporcionalitat entre la conducta de la vctima i el dany patit pel
funcionari del servei pblic, fonament que, en definitiva, recolza en la inadmissible convicci administrativa que la simple fugida duna persona, desatenent les ordres de: alto,
policia, autoritza aquesta perqu utilitzi les seves armes de foc, amb resultat mortal per
a qui vol fugir, oblidant que la vida humana s el b suprem de la nostra cultura i ordenament jurdic, segons consagra larticle 15 de la nostra Constituci, que cap persona o
autoritat pot destruir, excepte en els supsits excepcionals legalment previstos, entre els
quals, per descomptat, aquest no shi pot incloure.
124
Disparar una persona pel simple fet dhaver coms un delicte (com per desgrcia passa a
vegades), o per estar a punt de cometrel, s una actuaci tan desproporcionada i absurdament bestial com la que consistiria a matar a trets un sucida per evitar que se sucidi.
El Tribunal Suprem sha pronunciat sobre aix en diverses ocasions, incidint en el principi de
proporcionalitat.
Sensatesa i serenitat:
Un agent de policia ha de ser una persona equilibrada i serena, capa de tenir i mantenir el
domini dell mateix necessari en situacions de tensi. Una situaci conflictiva (acostumen a serho les que requereixen la utilitzaci de la fora per part del policia) ha de ser valorada amb
intelligncia i serenitat. En la mesura en qu el policia spiga (grcies a una aptitud natural
oportuna i al simple entrenament, com ens passa a la majoria) mantenir el cap fred, ha de
mantenir intacta la capacitat descollir dentre els mitjans al seu abast lidoni per solucionar la
situaci que t al davant. Si es posa nervis, si permet que les emocions el dominin, si simplica en el conflicte sense respectar la distncia que li permetr la visi de perspectiva global,
el seu ventall dopcions quedar tan disminut que lnica possibilitat que li restar ser el
recurs a la violncia, com tantes vegades sol ocrrer.
La STS del 18-01-82, de la qual hem parlat, valora aquesta serenitat exigible al policia:
...per estar dotats darmes de foc capaces de produir danys greus i irreversibles a la vida
humana, els s exigible que la seva actuaci estigui precedida per una apreciaci serena de les circumstncies a les quals senfronten.
Tamb una sentncia del 05-11-91 de lAudincia Provincial de Barcelona cont el segent
imperatiu:
...agent de lescala bsica del Cos Nacional de Policia, donada la seva condici de professional, ha de tenir una serenitat i un domini de les armes en la mesura necessria...
La STS del 23-04-90 diu:
...ha dimperar sempre la sensatesa, lequilibri i la serenitat...
Cal aclarir que no estem dient que sempre que es fa un s indegut de la fora s per manca
de serenitat.
125
ANNEX 11
LA DETENCI O PRIVACI DE LLIBERTAT. REGULACI NORMATIVA DEONTOLGICA
Lart. 17 de la CE no noms reconeix el dret a la llibertat. Estableix limitacions i s tamb la
primera norma interna de garantia daquests dret:
Privaci de llibertat
Cal actuar amb observana del que estableix aquest article i en els casos i en la forma previstos en la llei.
Temps de privaci
El temps ser lestrictament necessari per aclarir els fets, en un mxim de 72 h, dins de les quals
el detingut o b quedar en llibertat o b passar a disposici judicial.
Forma
Quant a la forma en qu sha de portar a terme la privaci de llibertat, la persona detinguda
haur de:
a) Ser informada dels seus drets: immediatament i de manera comprensible.
b) Ser informada de les raons de la seva detenci: immediatament i de modus comprensible.
El significat de comprensible dependr, lgicament, del grau o la facultat de comprensi de
la persona de qu es tracti.
Les raons de la seva detenci no poden ser abstractes, per exemple: un robatori. Sha despecificar de quin robatori es tracta.
La finalitat daquest requisit, com ja sha esmentat, s la de permetre que el detingut pugui
defendres.
c) No pot ser obligada a declarar.
d) Se li ha de garantir lassistncia dun advocat. T dret a designar-ne un; en cas contrari, se
li designar dofici.
Protecci davant detencions illegals
Davant detencions illegals existeix la possibilitat dinterposar lhabeas corpus. Aquest recurs t
per objecte posar remei als supsits de detencions no emparades legalment. Com assenyala
lexposici de motius de la Llei orgnica reguladora del procediment dHabeas Corpus, aquest
es configura com una compareixena del detingut davant el jutge, compareixena de la qual
prov etimolgicament el seu nom, i que permet al ciutad privat de llibertat exposar les seves
allegacions contra les causes o les condicions de la detenci amb lobjecte que el jutge resolgui, en definitiva, si la detenci s conforme a dret.
127
Per aquesta norma constitucional de lart. 17 no estableix en quins casos es pot detenir. El que
fa s una reserva de llei; literalment diu:
(...) en els casos i en la forma previstos en la llei (17.1).
Aquesta llei s, en primer lloc, la Llei denjudiciament criminal, que al seu art. 492 ens
indica:
1r) En els casos de lart. 490:
La persona que intenti cometre un delicte, en el moment de cometrel .
El delinqent trobat in fraganti.
El que fuig dun establiment penal o fuig mentre est sent traslladat.
El processat o condemnat en rebellia.
2n) La persona contra la qual shagi dictat una interlocutria de processament que comporti prdua de llibertat, encara que se li hagi notificat.
3r) La persona que no hagi estat encara processada per en la qual concorrin circumstncies racionalment suficients com per fer creure a la policia que ha coms un delicte o
hi ha participat.
Als supsits tractats shan dafegir els previstos en lart. 5 del Conveni de Roma i que no sinclouen en la LECr. Per s en altres lleis de lEstat, com la Llei orgnica 4/2000 reguladora dels
drets i llibertats dels estrangers en la qual sestableix la possibilitat de 40 dies en espera de
trasllat al seu pas dorigen, o la Llei orgnica de protecci de la seguretat ciutadana per ra
de regular un supsit de privaci de llibertat, o la LO 1/1992, de protecci de la seguretat ciutadana. Al seu art. 20.2 disposa que:
De no aconseguir-se la identificaci per qualsevol mitj, i quan resulti necessari per als
mateixos fins de lapartat anterior, els agents, per tal dimpedir la comissi dun delicte
o falta, o amb lobjectiu de sancionar una infracci, podran requerir aquells que no
puguin ser identificats que els acompanyin a dependncies prximes i que tinguin mitjans adequats per realitzar les diligncies didentificaci, noms a aquest efecte i pel
temps imprescindible.
Per si hi hagus alg que tingus dubtes sobre la naturalesa constrictora de la llibertat que t
la norma acabada de transcriure, entesa la llibertat en el sentit que li dna a aquest dret
lart.17 de la CE, s pertinent recordar la sentncia del Tribunal Constitucional nm.
341/1993, de 18 de novembre, la qual ens illustra sobre el tema:
La mesura didentificaci en dependncies policials prevista en lart. 20.2 de la LOPSC
suposa, per les circumstncies de temps i lloc (desplaament de la persona fins a
dependncies policials prximes on haur de restar el temps que sigui imprescindible),
una situaci que va ms enll duna mera immobilitzaci de la persona o linstrumental de prevenci o dindagaci, i per aix ha de ser considerada com una modalitat de
privaci de llibertat. Amb tota evidncia estem, doncs, davant un dels casos a qu es
refereix lart. 17.1 de la CE, sigui quina sigui la disposici de la persona davant lordre
rebuda, constataci que, per la resta, dna sentit al carcter de Llei orgnica daquest
art. 20.2.
Manera de practicar la detenci
Quant a la manera de practicar la detenci, en primer lloc, en lart. 520 de la LECr, es llegeix:
128
En la manera que menys perjudiqui el detingut o pres, la seva persona, reputaci i patrimoni (520.1).
Pel que fa als drets que assisteixen el detingut, i dacord amb lart. 17 de la Carta Magna,
aquest t:
a) Dret a estar en silenci.
b) Dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable.
c) Dret a designar advocat.
d) Dret que es posi en coneixement del familiar o persona que desitgi la detenci, i el lloc de
custdia en qu es trobi en cada moment.
Els estrangers tenen dret que les circumstncies anteriors es comuniquin a loficina consular del seu pas.
e) Dret a ser assistit gratutament per un intrpret.
f) Dret a ser reconegut pel metge forense.
Detenci illegal
Lart. 167 CP preveu el delicte de detenci illegal per part dun funcionari pblic:
Lautoritat o funcionari pblic que, fora dels casos permesos per la llei, i sense que existeixi causa per delicte, cometi algun dels fets descrits en els articles anteriors ha de ser
castigat amb les penes respectivament previstes en aquests, a la seva meitat superior i, a
ms, amb la dinhabilitaci absoluta per temps de vuit a dotze anys.
Les penes previstes poden arribar fins a deu anys de privaci de llibertat. Aquesta duresa s
coherent amb el b jurdic protegit, el dret essencial de lhome a la llibertat.
129
ANNEX 12
PRINCIPIS BSICS SOBRE LA UTILITZACI DE LA FORA I DE LES ARMES DE FOC PER PART
DELS FUNCIONARIS ENCARREGATS DE FER COMPLIR LA LLEI. 8 CONGRS DE LES NACIONS UNIDES
SOBRE PREVENCI DEL DELICTE I TRACTAMENT DEL DELINQENT, CELEBRAT A LHAVANA (CUBA)
DEL 27 DAGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 1990, ONU DOC. A/CONF.144/28/REV.1 P. 112
(1990)
Disposicions generals
1.
Els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei adoptaran i aplicaran normes i reglamentacions sobre ls de la fora i les armes de foc contra persones per part
de funcionaris encarregats de fer complir la llei. En establir aquestes normes i disposicions, els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei examinaran contnuament les qestions tiques relacionades amb ls de la fora i de les armes de foc.
2.
Els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei establiran una srie de mtodes al ms mplia possible i dotaran els funcionaris corresponents de diversos tipus darmes
i municions, de manera que puguin fer un s diferenciat de la fora i de les armes de foc.
Entre aquestes armes haurien de figurar armes incapacitadores no letals perqu sempressin quan fos escaient, a fi de restringir cada vegada ms ls de mitjans que puguin ocasionar lesions o morts. Amb ell mateix objectiu, tamb shauria de permetre que els funcionaris encarregats de fer complir la llei comptin amb equip autoprotector, per exemple, escuts,
cascos, armilles a prova de bales i mitjans de transport a prova de bales per disminuir la
necessitat darmes de qualsevol mena.
3.
Es far una acurada avaluaci de la fabricaci i distribuci darmes no letals incapacitadores a fi de reduir al mnim el risc de causar lesions a persones alienes als fets, i es controlar acuradament ls daquestes armes.
4.
Els funcionaris encarregats de fer complir la llei, en lacompliment de les seves funcions,
faran servir, en la mesura que sigui possible, mitjans no violents abans de recrrer a ls
de la fora i darmes de foc. Podran utilitzar la fora i armes de foc solament quan altres
mitjans hagin resultat ineficaos o quan aquests no garanteixin de cap de les maneres que
sassoleixi lobjectiu previst.
5.
Quan ls de les armes de foc sigui inevitable, els funcionaris encarregats de fer complir
la llei:
a) Exerciran la moderaci i actuaran de manera proporcionada a la gravetat del delicte
i a lobjectiu legtim que es persegueixi;
b) Reduiran al mnim els danys i lesions, i respectaran i protegiran la vida humana;
c) Procediran de manera que es presti com abans millor assistncia i serveis mdics a les
persones ferides o afectades;
d) Procuraran notificar el que ha succet, tan aviat com puguin, als parents o amics ntims
de les persones ferides o afectades.
131
6.
Quan amb ls de la fora o de les armes de foc els funcionaris encarregats de fer complir la llei ocasionin lesions o mort, comunicaran el fet immediatament als seus superiors,
dacord amb el principi 22.
7.
Els governs adoptaran les mesures necessries perqu en la legislaci es castigui com a
delicte ls arbitrari o abusiu de la fora o darmes de foc per part dels funcionaris encarregats de fer complir la llei.
8.
No es podran invocar circumstncies excepcionals, com ara la inestabilitat poltica interna o cap altra situaci pblica demergncia per justificar el trencament daquests Principis
Bsics.
Disposicions especials
9.
Els funcionaris encarregats de fer complir la llei no faran servir armes de foc contra les
persones llevat de casos de defensa prpia o daltres persones, en cas de perill imminent
de mort o de lesions greus, o amb lobjectiu devitar la comissi dun delicte especialment
greu que comporti una seriosa amenaa per a la vida, o amb lobjectiu de detenir una
persona que representa aquest perill i que oposa resistncia a lautoritat, o per impedirne la fugida, i solament en el cas que resultin insuficients mesures menys extremes per
assolir aquests objectius. En qualsevol cas, solament es pot fer s intencionat darmes
letals quan sigui estrictament inevitable per protegir una vida.
10. En les circumstncies previstes al principi 9, els funcionaris encarregats de fer complir la
llei sidentificaran com a tals i faran un advertiment clar sobre la seva intenci de fer servir armes de foc, amb prou temps perqu sigui tingut en compte, llevat que en fer aquest
advertiment es poss indegudament en perill els funcionaris encarregats de fer complir
la llei, es cres un risc de mort o de danys greus a altres persones, o results evidentment, inadequada o intil ateses les circumstncies del cas.
11. Les normes i reglamentacions sobre ls darmes de foc per part dels funcionaris encarregats de fer complir la llei han de contenir directrius que:
a) Especifiquin les circumstncies en qu els funcionaris encarregats de fer complir la llei
estarien autoritzats a dur armes de foc i prescriguin quina mena darmes de foc o de
munici sautoritzen;
b) Asseguren que les armes de foc sempren solament en les circumstncies adients i de
manera que disminueixi el risc de danys innecessaris;
c) Prohibeixin ls darmes de foc i municions que puguin provocar lesions no desitjades
o que signifiquin un risc injustificat;
d) Reglamentin el control, emmagatzemament i distribuci darmes de foc, com tamb els
procediments per assegurar que els funcionaris encarregats de fer complir la llei responguin de les armes de foc o municions que els hagin lliurat;
e) Assenyalin els avisos dadvertiment que cal donar, sempre que correspon, quan es vagi
a fer s duna arma de foc;
132
f) Estableixin un sistema de presentaci dinformes sempre que els funcionaris encarregats de fer complir la llei recorrin a ls darmes de foc en lacompliment de les seves
funcions.
Actuaci en cas de reunions
12. Ats que totes les persones estan autoritzades a participar en reunions lcites i pacfiques,
dacord amb els principis consagrats en la Declaraci Universal de Drets Humans i en el
Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics, els governs i els organismes i funcionaris encarregats de fer complir la llei reconeixeran que la fora i les armes de foc poden utilitzarse solament dacord amb els principis 13 i 14.
13. En dispersar reunions illcites per no violentes, els funcionaris encarregats de fer complir
la llei evitaran ls de la fora o, si no s possible, la limitaran al mnim necessari.
14. En dispersar reunions violentes, els funcionaris encarregats de fer complir la llei solament
podran utilitzar armes de foc quan no es puguin utilitzar mitjans menys perillosos i nicament en la mnima mesura necessria. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei
sabstindran demprar les armes de foc en aquests casos, llevat de les circumstncies previstes pel principi 9.
Vigilncia de persones sota custdia o detingudes
15. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei, en les seves relacions amb les persones
sota custdia o detingudes, no empraran la fora, llevat que sigui estrictament necessari
per mantenir la seguretat i lordre als establiments o quan corri perill la integritat de les
persones.
16. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei, en les seves relacions amb les persones
sota custdia o detingudes, no empraran armes de foc, llevat dels casos de defensa prpia o de defensa de tercers quan hi hagi perill imminent de mort o lesions greus, o quan
sigui estrictament necessari per impedir la fuga duna persona sotmesa a custdia o
detenci que presenti el perill a qu es refereix el principi 9.
17. Els principis precedents saplicaran sense perjudici dels drets, obligacions i responsabilitats
dels funcionaris destabliments penitenciaris, com senuncia en les Regles Mnimes per al
Tractament dels Reclusos, sobretot les regles 33, 34 i 54.
Qualificacions, capacitaci i assessorament
18. Els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei procuraran que tots els
funcionaris encarregats de fer complir la llei siguin seleccionats mitjanant procediments adequats, posseeixin aptituds tiques, psicolgiques i fsiques apropiades per a
lexercici efica de les seves funcions i rebin capacitaci professional contnua i completa. Aquestes aptituds per a lexercici daquestes funcions seran objecte dexamen
peridic.
19. Els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei procuraran que tots els funcionaris encarregats de fer complir la llei rebin capacitaci en ls de la fora i que siguin
examinats dacord amb normes davaluaci adequades. Els funcionaris que hagin de dur
133
armes de foc han destar autoritzats per fer-ho solament desprs dhaver finalitzat la
capacitaci especialitzada en el seu s.
20. En la capacitaci dels funcionaris encarregats de fer complir la llei, els governs i els organismes corresponents prestaran especial atenci a les qestions dtica policial i drets
humans, especialment en el procs dindagaci, als mitjans que puguin substituir ls de
la fora i darmes de foc, per exemple, la soluci pacfica dels conflictes, lestudi del comportament de les multituds i les tcniques de persuasi, negociaci i mediaci, aix com
als mitjans tcnics, amb vista a limitar ls de la fora i armes de foc. Els organismes encarregats de fer complir la llei han dexaminar els seus programes de capacitaci i procediments operatius a la llum de casos concrets.
21. Els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei proporcionaran orientaci
als funcionaris que intervinguin en situacions en qu sempri la fora o armes de foc per
suportar les tensions que caracteritzen aquestes situacions.
Procediments de presentaci dinformes i recursos
22. Els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei establiran procediments
eficaos per presentar els informes i recursos relacionats amb tots els casos esmentats
en els principis 6 i 11 f. Per als casos respecte dels quals sinformi dacord amb aquests
principis, els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei asseguraran que
sestableixi un procediment de revisi efica i que les autoritats administratives o judicials independents estiguin dotades de competncia en circumstncies apropiades. En
cas de mort o lesions greus o altres conseqncies importants, senviar rpidament un
informe detallat a les autoritats competents per a la revisi administrativa i la supervisi judicial.
23. Les persones afectades per ls de la fora i armes de foc o els seus representants legals
tindran accs a un procs independent, fins i tot a un procs judicial. En cas de mort daquestes persones, aquesta disposici saplicar als seus hereus.
24. Els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei adoptaran les mesures
necessries perqu els funcionaris superiors assumeixin la corresponent responsabilitat
quan hagin tingut coneixement, o quan lhagin dhaver tingut, que els funcionaris a les
seves ordres recorren, o han recorregut, a ls illcit de la fora i darmes de foc, i no
adoptin totes les mesures al seu abast per impedir, eliminar o denunciar aquest s.
25. Els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei adoptaran les mesures
necessries perqu no simposi cap sanci penal o disciplinria contra els funcionaris
encarregats de fer complir la llei que, en compliment del Codi de conducta pertinent i
daquests Principis Bsics, es neguin a executar una ordre demprar la fora o armes de
foc o denuncin aquest s per part daltres funcionaris.
26. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei no poden allegar obedincia dordres
superiors si tenien coneixement que lordre demprar la fora o armes de foc, arran de la
qual sha ocasionat la mort o ferides greus a una persona, era manifestament illcita i si
van tenir una oportunitat raonable de negar-se a complir-la. De qualsevol manera, tamb
seran responsables els superiors que donaren les ordres illcites.
134
Dacord amb el comentari a larticle 1 del Codi de conducta per a funcionaris encarregats de
fer complir la llei, lexpressi funcionaris encarregats de fer complir la llei inclou tots els
agents de la llei, siguin nomenats o escollits, que exerceixen funcions de policia, especialment
les facultats darrest o detenci. Als pasos en qu exerceixen les funcions de policia autoritats
militars, amb uniforme o sense, o forces de seguretat de lEstat, es considerara que la definici de funcionaris encarregats de complir la llei comprn els funcionaris daquests serveis.
135
ANNEX 13
POLICIA I CODI PENAL: INDICACI DEL CONTINGUT DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB LA
DEONTOLOGIA POLICIAL
Ttol VI. Delictes contra la llibertat

Captol I. De les detencions illegals i dels segrests (art. 163 a 168).
Captol II. De les amenaces (art. 169 a 171).
Captol III. De las coaccions (art. 172).
Ttol VII. De les tortures i altres delictes contra la integritat moral (art. 173 a 177)
Ttol IX. De lomissi del deure de socors (art. 195 y 196)
Ttol X. Delictes contra la intimitat, el dret a la prpia imatge i la inviolabilitat del domicili
Captol I. Del descobriment i revelaci de secrets (art. 197 a 201).
Captol II. De la violaci de la llar, domicili de persones jurdiques i establiments oberts al
pblic (art. 202 a 204).
Ttol XIX. Delictes contra lAdministraci Pblica
Captol I. De la prevaricaci dels funcionaris pblics i altres comportaments injustos (art.
404 a 406).
Captol II. De laband de destinaci i de lomissi del deure de perseguir delictes (art. 407
a 409).
Captol III. De la desobedincia i de la denegaci dauxili (art. 410 a 412).
Captol IV. De la infidelitat en la custdia de documents i de la violaci de secrets (art. 413
a 418).
Captol V. Del suborn (art. 419 a 427).
Captol VI. Del trfic dinfluncies (art. 428 a 431).
Captol VII. De la malversaci (art. 432 a 435).
Captol VIII. Dels fraus i les exaccions illegals (art. 436 a 438).
Captol IX. De les negociacions i activitats prohibides als funcionaris pblics i dels abusos
en lexercici de la seva funci (art. 439 a 445).
Ttol XX. Delictes contra lAdministraci de Justcia
137
Captol I. De la prevaricaci (art. 446 a 449).

Captol II. De lomissi dels deures dimpedir delictes o de promouren la persecuci (art.
450).
Captol III. De lencobriment (art. 451 a 454).
Captol IV. De la realitzaci arbitrria del propi dret (art. 455).
Captol V. De lacusaci i denncia falses i de la simulaci de delictes (art. 456 y 457).
Captol VI. Del fals testimoni (art. 458 a 462).
Ttol XXI. Delictes contra la Constituci
Captol IV. Dels delictes relatius a lexercici dels drets fonamentals i llibertats pbliques i al
deure de compliment de la prestaci social substitutria.
Secci 1a. Dels delictes comesos en ocasi de lexercici dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques garantits per la Constituci (art. 510 a 521).
Secci 2a. Dels delictes contra la llibertat de conscincia, els sentiments religiosos i el respecte als difunts (art. 522 a 526).
Secci 3a. Dels delictes contra el deure de compliment de la prestaci social substitutria
(art. 527 i 528).
En concordana amb el Ttol I, Captol IV De les circumstncies que agreugen la responsabilitat criminal (art. 22.4).
Captol V. Dels delictes comesos pels funcionaris pblics contra les garanties constitucionals.
Secci 1a. Dels delictes comesos pels funcionaris pblics contra la llibertat individual (art.
529 a 533).
Secci 2a. Dels delicte comesos pels funcionaris pblics contra la inviolabilitat domiciliria
i les altres garanties de la intimitat (art. 534 a 536).
Secci 3a. Dels delictes comesos pels funcionaris pblics contra altres drets individuals (art.
537 a 542).
Ttol XXII. Delictes contra lordre pblic
Captol II. Dels atemptats contra lautoritat, els seus agents i els funcionaris pblics, i de la
resistncia i desobedincia (arts. 550 a 556).
Captol IV. Disposici comuna als captols anteriors (art. 562).
Ttol IV. Faltes contra lordre pblic (art. 633 a 637)
138
ANNEX 14
NOU CODI EUROPEU DTICA DE LA POLICIA
Recomanaci Rec(2001) 10 del Comit de Ministres als estats membres sobre el Codi europeu
dtica de la policia (adoptada pel Comit de Ministres, el 19 de setembre de 2001, a la 765a
reuni dels delegats dels ministres).
El Comit de Ministres, de conformitat amb larticle 15.b) de lEstatut del Consell dEuropa, vol,
Recordar que lobjectiu del Consell dEuropa s assolir una major unitat entre els seus membres;
Tenir en compte que un dels propsits del Consell dEuropa s tamb afavorir lestat de dret,
que constitueix la base de totes les democrcies veritables;
Considerar que el sistema penal t un paper determinant en la protecci de lestat de dret i
que la policia ha de tenir tamb un paper essencial dins daquest sistema;
Ser conscient de la necessitat de tots els estats membres de combatre de manera efica la
delinqncia, tant dmbit nacional com internacional;
Tenir en compte que les activitats de la policia es duen a terme en gran mesura amb un estret
contacte amb el ciutad i que la seva eficcia depn de la collaboraci daquest darrer;
Reconixer que la major part dels serveis de policia europeus a ms de defensar la llei
exerceixen un rol social i fan un cert nombre de serveis en el si de la societat;
Partir del convenciment que la confiana del ciutad en la policia est estretament lligada a
lactitud i el comportament daquesta davant del mateix ciutad i, en particular, al seu respecte per la dignitat humana i els drets i llibertats fonamentals de la persona, tal com estan recollits especialment en el Conveni europeu sobre drets humans;
Considerar els principis formulats en el Codi de conducta de les Nacions Unides per a funcionaris encarregats de fer complir la llei i la resoluci de lAssemblea Parlamentria del Consell
dEuropa relativa a la Declaraci sobre la policia;
Tenir en compte els principis i les regles formulades en els textos que concerneixin la policia
des de la perspectiva del dret penal, civil i pblic, aix com dels drets humans, tal com els
adoptats pel Comit de Ministres, aix com per les decisions i els judicis del Tribunal Europeu
pels Drets Humans i els principis adoptats pel Comit per a la prevenci de la tortura i el tracte o cstig inhum o degradant;
Reconixer la diversitat de les estructures de la policia, aix com de les maneres dorganitzar
lacci de la policia a Europa;
Considerar la necessitat de definir orientacions i principis europeus comuns en matria dobjectius generals, de funcionament i de responsabilitat de la policia, per tal de garantir la seguretat i el respecte dels drets de la persona en les societats democrtiques governades segons
lestat de dret,
139
Recomana que els governs dels estats membres basin la seva legislaci, les prctiques internes
i els seus codis de conducta en matria de policia en els principis recollits en el Codi europeu
dtica de la policia, que consten en lannex daquesta recomanaci, amb vista a la seva implementaci progressiva i a donar la major difusi possible daquest text.
Annex a la Recomanaci Rec(2001) 10
DEFINICI DE LMBIT DAPLICACI

Aquest Codi s daplicaci a les forces pbliques de seguretat tradicionals o serveis de policia
o a daltres rgans autoritzats i/o controlats pels poders pblics que tinguin per objectiu mantenir la llei i lordre en la societat civil, i a qui lestat autoritza a utilitzar la fora i/o atorga poders especials.
I. Objectius de la policia
1.
Els objectius principals de la policia en una societat democrtica governada per lestat de
dret sn:
mantenir la tranquillitat pblica i la llei i lordre en la societat;
protegir i respectar els drets i les llibertats fonamentals dels individus, tal com es recullen, en concret, en el Conveni europeu sobre Drets Humans;
prevenir i combatre la delinqncia;
descobrir delictes;
oferir assistncia i servei al ciutad.
II. Bases jurdiques de la policia

2.
La policia s un cos pblic que ha de ser establert mitjanant la llei.
3.
Les operacions de la policia sempre shan de dur a terme dacord amb la legislaci nacional i les normes internacionals acceptades pel pas.
4.
El ciutad ha de tenir accs a la legislaci relativa a la policia, que ha de ser suficientment

clara i precisa i, si cal, sha de complementar amb reglaments clars igualment accessibles
al pblic.
5.
El personal de la policia ha destar subjecte a la mateixa legislaci que els ciutadans ordinaris; tan sols es poden justificar excepcions per raons inherents a lexercici de lactivitat
de la policia en una societat democrtica.
III. La policia i el sistema de justcia penal

6.
140
Ha dhaver-hi una separaci clara entre el rol de la policia i el de la fiscalia, la judicatura i el

sistema penitenciari; la policia no ha de tenir cap poder de control sobre aquests organismes.
7.
La policia ha de respectar estrictament la independncia i la imparcialitat dels jutges; en

particular, la policia no ha de presentar objeccions a la legitimaci dels judicis o de les
decisions judicials ni posar traves a la seva execuci.
8.
En principi la policia no ha dexercir funcions judicials. Qualsevol delegaci dels poders

judicials a la policia ha destar limitada i prevista per la llei. En tot moment ha de ser possible impugnar davant dun rgan judicial qualsevol acte, decisi o omissi de la policia
que concerneixi els drets individuals.
9.
Cal assegurar una cooperaci funcional i adequada entre la policia i la fiscalia. En aquells
pasos on la policia est sota lautoritat del ministeri fiscal o del jutge dinstrucci, aquesta ha de rebre instruccions precises quant a les prioritats de les poltiques que regeixen la
investigaci de delictes i el seu desenvolupament. La policia ha de mantenir informades
les autoritats superiors en investigaci de delictes sobre la implementaci de les instruccions rebudes, en particular, ha de retre comptes regularment sobre levoluci dels processos penals.
10. La policia ha de respectar el paper dels advocats defensors en els processos de justcia
penal i, quan sescaigui, contribuir a assegurar un dret efectiu en laccs a lassistncia
legal, especialment pel que fa a les persones privades de llibertat.
11. La policia no ha de substituir el personal penitenciari, excepte en situacions demergncia.
IV. Organitzaci de les estructures de la policia
A) Generalitats
12. La policia sha dorganitzar de manera que es guanyi el respecte del ciutad com a professi encarregada de fer complir la llei i com a provedora de serveis pblics.
13. Els serveis policials han dexercir les seves missions de policia en la societat civil sota la
responsabilitat de les autoritats civils.
14. La policia i el seu personal uniformat normalment han de ser fcilment recognoscibles.
15. La policia ha de disposar duna independncia operativa suficient davant daltres cossos
de lestat en dur a terme les seves tasques, per les quals ha de poder respondre plenament.
16. El personal de la policia, en tots els nivells de la jerarquia, ha de ser personalment responsable de les seves accions i omissions o de les ordres donades als seus subordinats.
17. Lorganitzaci de la policia ha destipular una cadena de comandaments clarament definida. En tots els casos ha de ser possible determinar quin superior s lltim responsable
de les accions o omissions dun membre del personal de la policia.
18. Lorganitzaci policial ha de fomentar bones relacions entre la policia i el ciutad i, si sescau, afavorir la cooperaci amb daltres organismes, comunitats locals, organitzacions no
governamentals i altres entitats representatives dels ciutadans, que incloguin els grups
tnics minoritaris.
141
19. Els serveis de policia han destar preparats per donar als ciutadans informaci objectiva
sobre les seves activitats, sense revelar informaci confidencial. Cal establir lnies directrius
professionals que regeixin els contactes amb els mitjans de comunicaci.
20. Lorganitzaci dels serveis de policia ha de comptar amb mesures eficaces que assegurin
la integritat de la seva plantilla i una actuaci adequada en lexecuci de la seva missi,
sobretot per garantir el respecte dels drets i les llibertats fonamentals tal com es recullen,
especialment, en el Conveni europeu sobre Drets Humans.
21. Cal establir mesures efectives per prevenir i combatre la corrupci en tots els nivells de
lorganitzaci policial.
B) Qualificaci, reclutament i captaci del personal de la policia
22. El personal de la policia, a qualsevol nivell daccs a la professi, ha de ser reclutat en
funci de les seves capacitats i experincia personal, que han dadaptar-se als objectius
de la policia.
23. El personal de la policia ha de demostrar tenir capacitat de discerniment, una actitud
oberta, maduresa, sentit de la justcia, habilitats comunicatives i, quan calgui, aptituds per
dirigir i organitzar. A ms a ms, han de tenir una bona comprensi de qestions socials,
culturals i comunitries.
24. Aquelles persones que hagin estat condemnades per infraccions greus han de ser incapacitades per exercir funcions dins de la policia.
25. Els processos de reclutament han de basar-se en criteris objectius i no discriminatoris, i
tenir lloc desprs de la indispensable selecci de candidats. A ms a ms, la policia ha
de tenir per objectiu reclutar homes i dones representants de diversos sectors socials,
inclosos els grups tnics minoritaris, amb lobjectiu ltim que el personal de la policia
sigui un reflex de la societat a la qual serveix.
C) Formaci del personal de la policia
26. La formaci del personal de la policia que ha de basar-se en els valors fonamentals de
la democrcia, lestat de dret i la protecci dels drets humans sha de concebre en funci dels objectius de la policia.
27. La formaci bsica del personal de la policia ha de restar al ms oberta possible a la societat.
28. La formaci bsica inicial ha de ser seguida preferentment per perodes regulars de formaci continuada, aix com formaci especialitzada i, quan calgui, de formaci en lideratge i tasques de gesti.
29. Cal incloure en tots els nivells de la formaci policial la preparaci en ls de la fora i els
seus lmits, tenint en compte els principis que fixen els drets humans, especialment la
Convenci europea sobre Drets Humans i la jurisprudncia corresponent.
30. La formaci policial ha dintegrar plenament la necessitat de combatre el racisme i la xenofbia.
142
D) Drets del personal de la policia

31. Com a norma general el personal de la policia ha de gaudir dels mateixos drets civils i
poltics que la resta de ciutadans. Noms es poden restringir aquests drets quan sigui
necessari per dur a terme les funcions de la policia en una societat democrtica, dins de
la legalitat i de conformitat amb la Convenci europea sobre Drets Humans.
32. El personal de la policia, com a funcionaris pblics, ha de gaudir dels drets socials i econmics en tota lextensi possible. En particular, ha de tenir dret a sindicar-se o a participar en organitzacions representatives, a rebre una remuneraci adequada i cobertura
social i a mesures especfiques de protecci de la salut i de seguretat, dacord amb les
caracterstiques especials de la tasca policial.
33. Les mesures disciplinries que sadoptin contra un membre de la policia han destar sota
el control dun rgan independent o dun tribunal.
34. Les autoritats pbliques han de donar suport al personal de la policia subjecte a acusacions poc fonamentades respecte al compliment dels seus deures.
V. Principis rectors en relaci amb lactuaci/intervenci de la policia
A) Principis rectors en relaci amb lactuaci/intervenci de la policia: principis generals
35. La policia i totes les intervencions de la policia han de respectar el dret que tothom t a la
vida.
36. La policia no ha dinfligir, promoure ni tolerar cap acte de tortura ni cap tracte o cstig
inhum o degradant en cap circumstncia.
37. La policia tan sols pot fer s de la fora quan sigui estrictament necessari i noms en la
mesura que es requereixi per obtenir un objectiu legtim.
38. La policia ha de comprovar sistemticament la legalitat de les accions que vulgui dur a
terme.
39. El personal de la policia ha dexecutar aquelles ordres que rebi de manera adequada dels
seus superiors, per ha de tenir el deure dabstenir-se de complir aquelles que estiguin
clarament fora de la legalitat i poder informar-ne sense por de ser sancionat.
40. La policia ha de desenvolupar les seves tasques de manera justa, orientada sobretot pels
principis dimparcialitat i de no-discriminaci.
41. La policia noms pot restringir el dret de tota persona al respecte de la seva vida privada
quan sigui estrictament necessari i tan sols per obtenir un objectiu legtim.
42. La recollida, lemmagatzematge i ls de dades personals que dugui a terme la policia ha
de respectar els principis internacionals de protecci de dades i, ms en concret, limitarse a lextensi necessria per assolir objectius lcits, legtims i especfics.
43. La policia, en la realitzaci de les seves activitats, ha de tenir sempre present els drets
143
fonamentals de les persones, com ara el dret a la llibertat dopini, de conscincia, de religi, dexpressi, de reuni pacfica, de moviment i de respecte dels seus bns.
44. El personal de la policia ha dactuar amb integritat i respecte cap al ciutad i tenir una
consideraci especial per aquells individus que pertanyin a collectius especialment vulnerables.
45. El personal de la policia normalment, durant les seves intervencions, ha de poder demostrar la seva condici de membre de la policia i la seva identitat professional.
46. El personal de la policia ha doposar-se a qualsevol forma de corrupci dins de la policia. T el deure dinformar els superiors i altres organismes competents sobre qualsevol
cas de corrupci dins de la policia.
B) Principis rectors en relaci amb lactuaci/intervenci de la policia: situacions especfiques
1. Investigaci policial
47. Les investigacions policials han de basar-se, com a mnim, en una sospita raonable que
sha coms o es cometr una infracci.
48. La policia ha de respectar el principi segons el qual una persona acusada dun delicte ha
de ser considerada innocent fins que un tribunal no la declari culpable i que s beneficiria de certs drets, en concret del dret a ser informada amb promptitud de lacusaci en
contra seva i de preparar la seva defensa, ja sigui personalment o a travs dun advocat
de la seva elecci.
49. Les investigacions policials han de ser objectives i justes. Han de tenir en compte les necessitats especfiques de certes persones, com ara els nens, els joves, les dones, els membres
de minories incloent-hi les minories tniques o les persones vulnerables i, en conseqncia, adaptar-shi.
50. Cal establir lnies dactuaci per aconseguir una conducta adequada i ntegra en els interrogatoris policials, tenint en compte el que ja sha esmentat en larticle 48. En concret
cal assegurar un interrogatori just durant el qual les persones interrogades en coneguin
els motius, aix com altra informaci rellevant. Els interrogatoris han de consignar-se sistemticament en un registre.
51. La policia ha de ser conscient de les necessitats especfiques dels testimonis i durant la
investigaci ha dobservar certes normes que regulin la seva protecci i assistncia, especialment quan existeix un risc que siguin intimidats.
52. La policia ha de proporcionar a les vctimes del delicte el suport, lassistncia i la informaci que necessitin, sense discriminacions.
53. La policia ha de procurar traducci/interpretaci quan calgui al llarg de la investigaci policial.
2. Detenci / privaci de llibertat realitzada per la policia
144
54. La privaci de llibertat sha de limitar tant com sigui possible i cal que respecti la dignitat,
vulnerabilitat i necessitats individuals de cada detingut. Les detencions sota custdia de la
policia han de consignar-se sistemticament en un registre.
55. La policia, en la mesura que ho permeti la legislaci nacional, ha dinformar amb promptitud les persones privades de llibertat sobre les raons de la seva detenci i de qualsevol
acusaci en contra seva, aix com del procediment aplicable al seu cas.
56. La policia ha de garantir la seguretat de les persones que t sota la seva custdia, ha de
vetllar per la seva salut i assegurar unes condicions dhigiene satisfactries i una alimentaci adequada. Els calabossos de la policia han de tenir una mida raonable, disposar de
llum i ventilaci adequades i estar equipats de manera que permetin el reps.
57. Les persones detingudes per la policia han de tenir dret a notificar la seva detenci a una
tercera persona de la seva elecci, a accedir a assistncia legal i a una revisi mdica, en
la mesura dall possible, de la seva elecci.
58. La policia ha de separar, en la mesura que sigui possible, les persones privades de llibertat
sota sospita dhaver coms un delicte daquelles detingudes per altres motius. Normalment
ha dhaver-hi una separaci entre homes i dones, aix com entre adults i menors.
VI. Responsabilitat i control de la policia
59. La policia ha de respondre davant de lestat, els ciutadans i els seus representants. Ha
destar subjecta a un control extern deficincia.
60. El control estatal sobre la policia sha de repartir entre els poders legislatiu, executiu i judicial.
61. Els poders pblics han de garantir procediments efectius i imparcials per poder presentar
denncies contra la policia.
62. Shan de promoure mecanismes de control de la policia que es basin en la comunicaci
i en la comprensi mtua entre el ciutad i la policia.
63. Els estats membres han delaborar codis de deontologia de la policia que es basin en els
principis recollits en aquesta Recomanaci i que siguin supervisats pels rgans adequats.
VII. Recerca i cooperaci internacional
64. Els estats membres han de promoure i encoratjar els treballs de recerca sobre la policia,
tant aquells que es facin des de la mateixa policia com des dinstitucions externes.
65. Cal donar suport a la cooperaci internacional en qestions dtica de la policia i en els
aspectes de la seva acci relatius als drets humans.
66. El Consell dEuropa ha de supervisar detalladament els instruments amb els quals es promoguin els principis enunciats en aquesta Recomanaci i la seva implementaci.
145
Qestionari dautoavaluaci final

Per saber en quin grau ha assimilat els conceptes treballats en el manual es recomana respondre i raonar les afirmacions segents:
1.
Qu s la Declaraci Universal dels Drets Humans?
2.
Quins sn els drets humans que ms sidentifiquen amb la prctica quotidiana de la policia?
3.
Quina s la missi que larticle 104 de la Constituci de 1978 encomana a la policia?
4.
Qu sn ltica i la deontologia de la policia?
5.
El codi deontolgic de la policia al nostre Estat es fonamenta en dos textos internacionals.

Quin s el seu origen?
6.
Quins sn els textos normatius de referncia per a la policia local a Catalunya?
7.
Els principis bsics dactuaci de la policia a Espanya es recullen en un article duna

norma orgnica. Quina s aquesta norma, a quin article es refereix?
8.
Quan parlem dels segents conceptes, a qu fem referncia?

a) Detenci
b) Detenci illegal
c) Habeas corpus
9.
Quins sn els terminis de la detenci amb criteris deontolgics?
10. De qu tracta el contingut de larticle 520 de la Llei denjudiciament criminal?

11. Descrigui el significat de prejudici i discriminaci i algunes de les seves modalitats de
manifestaci.
12. Descrigui el significat de xenofbia, intolerncia i racisme i algunes de les seves manifestacions a la feina diria de la policia. Pensi i associ alguna situaci viscuda o coneguda
per lectures o explicada per altres companys.
Compari les seves respostes amb les que li proposem a les Pautes per a la correcci de
lautoavaluaci.
147
Pautes per a la correcci de lautoavaluaci

Malgrat que segurament haur triat les respostes segons el seu criteri i la informaci que li hagi
resultat ms significativa, li proposem de comparar-les amb les que li oferim a continuaci:
1. La Declaraci dels Drets Humans s un document publicat per lOrganitzaci de les
Nacions Unides lany 1948, en el qual es recullen en forma darticles tots i cadascun dels
drets considerats universals, essencials i immanents a la condici humana. Aquest document determina, aclareix i explicita els drets humans. Va ser el pas previ a lelaboraci de
diferents convencions com ara la Convenci Internacional sobre lEliminaci de totes les
Formes de Discriminaci Racial (1965), sobre lEliminaci de totes les Formes de
Discriminaci contra les dones (1979), contra la Tortura i altres i altres Sancions o Tractaments Cruels, Inhumans i Degradants (1984) i al Pacte dels drets civils i poltics, i el Pacte
del drets socioeconmics i culturals, la 1a i 2a generaci de drets humans. Tots dos pactes
es van aprovar el 1966. Veure text al captol 1 i illustracions.
2. Els drets humans que ms sidentifiquen amb la prctica quotidiana de la policia sn:
La igualtat
La dignitat
La llibertat
La vida
La integritat fsica
En cas de detenci, els drets de les persones privades de llibertat
Etc.
3. La missi que larticle 104 de la Constituci de 1978 encomana a la policia s la segent:
Les forces i cossos de seguretat sota la dependncia del govern tenen per missi protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana.
Una llei orgnica determinar les seves funcions, els seus principis bsics dactuaci i
els seus estatuts.
4. Entenem que la deontologia s el tractat o cincia que estudia el comportament tic a qualsevol disciplina professional.
Ltica s el conjunt de valors del comportament individual o collectiu que defineixen una
determinada actitud social.
5. Els principis deontolgics de la professi policial neixen juntament amb la primera policia
moderna: la Policia Metropolitana de Londres de lany 1829. Sir Robert Peel va considerar
que els agents de la nova policia no podien sortir a recrrer els carrers sense uns principis
que orientessin la seva actuaci.
149
La Resoluci 34/169 de 17 de desembre, per la qual lAssemblea General de les Nacions

Unides aprova el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei i les
posteriors directrius per a laplicaci efectiva del Codi de conducta el 24 de maig de 1989.
La Declaraci 690 sobre la policia del Consell dEuropa s un altre text fonamental a la
nostra normativa.
6. Els textos normatius de referncia per a la policia local a Catalunya sn:
La Constituci dEspanya de 1978
LEstatut dautonomia de Catalunya de 1979
La Llei orgnica 2/86 de forces i cossos de seguretat. 1986. Prembul i art. 5
La Llei 16/91 del Parlament de Catalunya de les Policies Locals de Catalunya. 1991
7. Els principis bsics dactuaci de la policia a Espanya estan recollits a la Llei orgnica 2/86
de forces i cossos de seguretat. 1986. Art. 5. Entre els ms significatius trobem els referits a:
Adequaci a lordenament jurdic
Relacions amb la comunitat
Tractament de detinguts
Dedicaci professional
Secret professional
Responsabilitat
8. Detenci, detenci illegal i habeas corpus sn conceptes associats a la privaci de llibertat
duna persona. Veure CE, art. 17, 24 i 55. LECr art. 520.
La detenci s la privaci de la llibertat ambulatria duna persona sobre la base de la
possible imputabilitat duna infracci penal. La pot realitzar qualsevol persona, per
normalment ho fa la policia.
La detenci illegal s una detenci amb algun defecte de forma o procediment en no
donar compliment als requisits jurdics a lhora de detenir alguna persona o falta de
garanties dimputabilitat (proves suficients). Detenci illegal. Veure Codi penal, art. 167
per al delicte de detenci illegal per part dun funcionari pblic.
Lhabeas corpus s el dret del detingut de garantia reforada que consisteix a sollicitar
la compareixena immediata davant lautoritat judicial per denunciar aquesta situaci.
9. Els terminis o espais de temps que shan de preservar des dun punt de vista deontolgic
sn:
150
Amb carcter general el temps de la detenci ha dsser el mnim imprescindible per a

la investigaci dels fets i la identificaci dels detinguts. El temps ha de ser lestrictament
necessari per aclarir els fets, en un mxim de 72 h, dins de les quals el detingut o b
ha de quedar en llibertat o b ha de passar a disposici judicial.
Sha de notificar al jutge les detencions en un mxim de 24 hores. El temps mxim de
la detenci preventiva no pot ser superior a 72 hores. Aquestes 72 hores es poden
ampliar, per prescripci judicial,a 48 hores ms en cas de pertinena a banda armada
o grups terroristes.
En alguns supsits dexpulsi destrangers del territori nacional, lautoritat judicial pot
autoritzar lingrs en un centre de custdia per un termini de 40 dies.
Una vegada efectuada una detenci i en compliment dels drets del detingut es poden
esperar a la presncia de ladvocat un mxim de 8 hores; en aquest supsit sha dinformar lautoritat judicial.
10. Larticle 520 de la Llei denjudiciament criminal, dacord amb larticle 24 de la CE, fa referncia a dos aspectes que cal tenir en compte:
Quant a la forma de portar a terme la privaci de llibertat, la persona detinguda ha de:
a) Ser informada dels seus drets immediatament i de manera comprensible.
b) Ser informada de les raons de la seva detenci immediatament i de manera comprensible.
c) No pot ser obligada a declarar.
d) Se li ha de garantir lassistncia dadvocat. T dret a designar-ne un de la seva elecci; en cas contrari se li designar dofici.
En la forma que menys perjudiqui el detingut o pres, la seva persona, reputaci i
patrimoni (520.1).
Pel que fa als drets que assisteixen el detingut, i dacord amb lart. 17 de la CE:
a) Dret a estar en silenci.
b) Dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable.
c) Dret a designar advocat.
d) Dret que es posi en coneixement del familiar o persona que desitgi el fet de la detenci i el lloc de custdia en qu es trobi en cada moment. Els estrangers tenen dret
que les circumstncies anteriors es comuniquin a loficina consular del seu pas.
e) Dret a ser assistit gratutament per un intrpret.
f)
Dret a ser reconegut pel metge forense.
151
11. Contrastar les respostes de manera transversal amb les definicions del glossari del manual
de consulta de lalumne. Comentar amb el profesor.
12. Contrastar les respostes de manera transversal amb les definicions del glossari del manual
de consulta de lalumne. Comentar amb el profesor.
152
1/4/04
14:55
Pgina 1

formaci local servei de
15 formaci local servei de formaci local
local servei de formaci local servei de formaci local tica
servei de
i
deontologia
servei de formaci local servei de formaci local servei depolicial
formaci
de formaci local servei de formaci local servei de formaci
local
Manual de consulta
Servei de Formaci Local

Carrer de Minerva, 4, 5a pl.
08006 Barcelona
Telfon 934 022 045
Fax 934 022 050
www.diba.es/fl
tica i deontologia policial
15 tica i deontol. cob. consul

Etica Deontologia Policial

Enviado por

Dados do documento

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Etica Deontologia Policial

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

1/4/04

servei de formaci local servei de formaci local servei de formaci

Manuals de Formaci Municipal, 15

Servei de Formaci Local

tica i deontologia policial

15 tica i deontol. cob. consul

Manuals de Formaci Municipal, 15

de ledici: Diputaci de Barcelona

Introducci del manual

1. Concepte i context actual de la policia

3.3.2. Els lmits del secret professional policial

Sntesi del material

Annexos i material dautoavaluaci

PRESENTACI DEL CURS

INTRODUCCI DEL MANUAL

1. CONCEPTE I CONTEXT ACTUAL DE LA POLICIA

1.1. LA FUNCI DE LA POLICIA A LES DARRERES DCADES

1.2. EL CODI DEONTOLGIC

1.3. LA POTESTAT DISCRECIONAL DE LA POLICIA

Funcions especfiques: dinvestigaci i prevenci de delictes, medi ambient, assistncia a

1.4. QU S SER POLICIA?

Sha de garantir, doncs, la seguretat pblica, la seguretat ciutadana, la protecci de persones i

1.5. LA POLICIA DEL FUTUR

Els reptes de la policia sn i seran:

1.6. POLICIA I DRETS HUMANS

1.6.1. La societat de convivncia democrtica com a punt de partida

Els models de poder, destat i de convivncia.

1.7. ASPECTES SIGNIFICATIUS DELS DRETS HUMANS

2. La revoluci industrial anglesa: la revoluci industrial li va conferir el protagonisme del

1. Els drets civils i poltics

3. Els drets naixents. La societat del benestar com a model social

1.8. ELS NOUS DRETS, DRETS DE SOLIDARITAT?

Resum del tema

2. LTICA I DEONTOLOGIA PROFESSIONAL

2.1 TICA I MORAL. LES NORMES

No haver ajudat un germ quan ens necessitava

2.2. LA DEONTOLOGIA POLICIAL

2.3. QU S UN CODI DEONTOLGIC POLICIAL?

2.3.1. Els orgens de la deontologia policial

La collaboraci amb els altres representants de la justcia.

2.4. EL CONTROL DE LA POLICIA

La LOFCS 2/86 reconeix la necessitat de control de la policia en el punt 2 del prembul

2.5. COM ES CONTROLA LA POLICIA?

Un bon sistema de control intern ha de:

Les autoritats poltiques

Resum del tema

3.1. ELS PRINCIPIS BSICS DACTUACI POLICIAL

A lart. 5 de la LOFCS, es fa referncia a la dignitat i la imparcialitat, tamb de manera molt

3.3. EL SECRET PROFESSIONAL

reflectida en lart. 5 de la Llei de forces i cossos de seguretat de lEstat i tamb en la mateixa

Bsicament, les normes de consulta daquesta informaci es resumeixen en les segents:

s una garantia per dues raons:

3.5. ELS MALTRACTAMENTS I LA TORTURA

3.6. LA UTILITZACI DE LA FORA I LES ARMES DE FOC

Lexigncia dels mitjans adequats per al tractament correcte duna situaci.

2. El Codi de conducta de les Nacions Unides

3.6.4. La utilitzaci de la fora i les armes de foc a Espanya

Sintrodueix un component nou i important en les condicions per a ls de les armes; ja no es

Resum del tema

4.1. LA POLICIA I ELS RACISMES QUOTIDIANS

4.2. UNA ALTRA MANERA DE VEURE LESTRANGERIA

1. Drets humans. Drets i llibertats fonamentals com a concepte universal.

4.3. ELS LMITS DE LA VIOLNCIA

En el terreny de la discriminaci tnica, cultural o religiosa hem de treballar en els diferents