Avs legal dutilitzaci daquest material:

Aquest producte i els seus continguts sn material complementari de letapa, curs i matria indicats en la coberta del
llibre o en el CD o DVD. Noms poden ser utilitzats dins laula pel professorat, i sempre per impartir als alumnes les
classes de la matria corresponent, amb el benents que els alumnes hagin adquirit els llibres, textos i materials
dEditorial Barcanova, SA relacionats amb el producte.
Qualsevol altre s directe o indirecte del producte fora de lmbit assenyalat, com tamb la reproducci o cpia daquest
producte o dels seus continguts, o b la seva divulgaci o difusi en qualsevol mitj, sigui total o parcial, necessitar
perms exprs i per escrit dEditorial Barcanova, SA.

Coordinaci editorial: Francesc Sol

Revisi de continguts: Francesc Comas
Aquesta Proposta didctica ha estat elaborada per
Cristfol-A. Trepat i Joaquim Prats
2009, C. A. Trepat SCP i Joaquim Prats
2009 daquesta edici: Editorial Barcanova, SA
Mallorca, 45, 4a planta. 08029 Barcelona
Telfon 932 172 054. Fax 932 373 469
barcanova@barcanova.cat
www.barcanova.cat
Primera edici: juny de 2009
Dipsit legal: B-24.469-2009
ISBN: 978-84-489-2439-3
Printed in Spain
Imprs a Service Point FMI, S.A.

Reservats tots els drets. El contingut daquesta obra est protegit per
la llei, que estableix penes de pres i multes, a ms de les
indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que
reprodussin, plagiessin o comuniquessin pblicament, totalment o parcialment,
una obra literria, artstica o cientfica, o la seva transformaci,
interpretaci o execuci artstica fixada en qualsevol tipus de suport o
comunicada per qualsevol mitj sense lautoritzaci preceptiva.

ndex
Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Estructura de les unitats didctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Temporalitzaci indicativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Programaci daula i projecte curricular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Desenvolupament de les unitats didctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Solucionari de les activitats didctiques
Unitat 1. La revoluci liberal (1800-1874) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitat 2. Les transformacions econmiques del segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitat 3. La Restauraci. De linici al desastre del 98 (1875-1898) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitat 4. Del desastre a la Segona Repblica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitat 5. Economia i societat (1848-1931) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitat 6. La Segona Repblica (1931-1936) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitat 7. La guerra civil (1936-1939) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitat 8. El franquisme (I) (1939-1975) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitat 9. El franquisme (II) (1939-1975) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitat 10. La transici democrtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitat 11. La democrcia consolidada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5
9
11
15
19
43
57
69
79
89
101
111
123
131
141
149

Introducci
Per establir els criteris amb els quals shan elaborat aquests blocs dHistria, hem procedit a analitzar les
finalitats, introducci i enunciats del primer nivell de concreci del seu currculum, la tradici didctica
de la disciplina i la necessitat dintroducci dalguns elements dinnovaci en la manera de presentar alguns procediments. De lanlisi daquestes tres dimensions es desprenen les opcions amb qu sha realitzat el desplegament del currculum i tamb les decisions sobre la disposici didctica amb qu shan
estructurat les unitats.
Del que explicita el currculum dHistria del batxillerat a la seva introducci destaquen com a conformadors daquesta disciplina els eixos segents:
a) El currculum vigent, tot i que fa referncia a les arrels histriques dEspanya, abasta cronolgicament des de la Revoluci Industrial i liberal fins als nostres dies, s a dir, en els segles XIX i XX, i duna
manera especial en aquest darrer.
b) El marc espacial definitori daquesta Histria s Catalunya com a naci, relacionada, per, duna
manera estructural i dinmica dins la histria que transcorre a la pennsula Ibrica i dins de lEspanya
contempornia. Historiogrficament, els autors consideren que la histria contempornia de Catalunya
no pot ser allada del seu context espanyol. Daqu es desprn la necessitat de presentar la histria dEspanya amb una lupa simultnia sobre Catalunya.
c) Pel que fa als procediments, tot i que lactual currculum no els descriu a banda i els inclou en
el bloc de contingut, sesmenta amb especial mfasi laplicaci de la temporalitat i la utilitzaci de
fonts, a ms de lobtenci, procs i comunicaci de la informaci dins dels processos mentals propis
que utilitza la disciplina histrica per a construir el seu coneixement. Aix consta en el bloc de continguts comuns.
En relaci a les competncies especfiques de la matria es contemplen de manera especial les dimensions temporals, la crtica de fonts i la dimensi social i cvica en la mesura que la histria ajuda a
entendre les arrels de moltes de les situacions actuals.
Pel que fa als objectius generals del currculum, als autors els ha semblat que cal prioritzar com a rellevants els criteris segents:
a) Cal situar, presentar i explicar alguns fets i esdeveniments importants de la histria contempornia (XIX i XX).
b) Cal interpretar els principals processos (econmics, poltics, socioideolgics).
c) Cal referenciar quan calgui les arrels ms prximes del segle XIX.
d) Seleccionar informacin de fonts directes i indirectes i realizar petits treballs dindagaci.
e) Valorar les institucions democrtiques en la llarga lluita per la llibertat.
e) Valorar la dimensi social i cvica de la historia.
Pel que fa al contingut conceptual del currculum els autors han destacat el segent:
a) Dels quatre blocs del contingut no comuns, el 25 % es dedica al segle XIX i la resta se situen a
lmbit cronolgic del segle XX. Del segle XIX semblen emfasitzar-se els nuclis segents: la industrialitzaci, la Restauraci i el catalanisme poltic.
c) El 50% dels enunciats corresponents al segle XX se centren en la segona meitat del segle (franquisme, la transici i la democrcia).

d) Del primer ter del segle XX semblen emfasitzar-se: les tensions socioeconmiques, la Generalitat
republicana dins de la Segona Repblica Espanyola, i, especialment, la guerra civil (en general i especficament a Catalunya).
e) Dels enunciats del franquisme sembla desprendres una voluntat de presentaci sincrnica dels diversos nivells histrics (econmics, ideolgics, poltics, culturals) per etapes (fins al 1959, del 1960 fins
al 1973, la crisi del 1973 fins al 1975).
f) Dels enunciats sobre la transici i la democrcia sembla desprendres una voluntat de preferncia dels
nivells juridicopoltics, daltra banda normals en les anomenades histries recents o immediates (Constituci i Estatut, la histria recent i lanlisi de la segona Generalitat del segle XX des dels anys 80 en).
Finalment i pel que fa als criteris davaluaci shan de subratllar els aspectes segents:
a) Dels 10 criteris davaluaci 7 sn conceptuals. Hi ha dos objectius transversals sobre metodologa
i sobre precedents. Finalment el 10 s un objectiu de valors.
b) Lenunciat dels criteris davaluaci es correspon ordenadament i cronolgica amb el bloc de conceptes.
c) Dels 7 objectius conceptuals:
Tres corresponen a lmbit cronolgic del segle XIX
Quatre corresponen al segle XX
De tot plegat es desprn que el projecte es pot dissenyar dacord amb els criteris segents:
a) El contingut ordenador s el conceptual diacrnic.
b) Un primer bloc shauria de destinar substancialment al segle XIX.
d) Tres blocs, finalment, shan de destinar al segle XX.
e) No caldria fer una histria complexa, sincrnica i seguida per raons bvies de temps lectiu i per
raons substantives dels enunciats curriculars (alguns fets, alguns conflictes, algunes continutats).
f) Hi ha aspectes que shan de tractar amb ms amplitud: Revoluci Industrial, Restauraci, Segona
Repblica, Guerra Civil, Franquisme, Transici i democrcia.
h) La histria de Catalunya sha demfasitzar de manera clara. En alguns casos va de soi (la Revoluci Industrial a Espanya es produeix bsicament a Catalunya i al Pas Basc). En daltres casos, sha dexplicitar (el catalanisme poltic i les seves realitzacions, la Generalitat republicana, Catalunya durant la
guerra civil, la resistncia a la descatalanitzaci durant el franquisme, la segona Generalitat).
i) Han daparixer amb claredat la utilitzaci de procediments, en especial les aplicacions de la temporalitat i la utilitzaci de fonts. Tamb algunes interpretacions historiogrfiques diferents i treballs
dindagaci.
Pel que fa a la tradici didctica de la disciplina sembla que actualment la majoria dels professionals
i de les professionals que la imparteixen consideren que la continutat cronolgica i acumulativa ha de
ser el fil conductor amb qu sha de proposar la informaci i reflexi per al seu aprenentatge. Daltra
banda, el professorat sol demanar en els materials curriculars que utilitza lexistncia dinformaci ben
organitzada i ordenada i alhora lexistncia dactivitats que es relacioni amb aquesta informaci.
Finalment els eixos procedimentals utilitzaci de categories temporals, obtenci, procs i comunicaci dinformaci histrica shan proposat a travs de tres dimensions: la utilitzaci constant de fonts
amb exercicis que responen a aquestes estratgies intellectuals i lexercici de sntesi al final de cada
unitat. Daquesta manera, presentem algunes petites innovacions que faciliten laprenentatge de la dimensi procedimental de la disciplina.

Resumint, doncs, de tot el que hem exposat fins aqu es dedueixen els criteris utilitzats pels autors
per desplegar el currculum i oferir-ne una versi concreta:
a) Ordenar cronolgicament la informaci des del segle XIX fins a lactualitat.
b) Proposar la informaci de lpoca histrica estudiada combinada amb exercicis sobre fonts.
c) Enunciar les unitats didctiques amb ttols globalitzadors dHistria dEspanya i incloure-hi tamb de manera explcita (en el nivell dels epgrafs) la histria de Catalunya pertinent.
d) Proposar unitats didctiques amb distintes intensificacions (presentar els dos primers teros del
segle XIX en una nica unitat i dedicar, en canvi, una unitat sencera a la guerra civil).
e) Introduir procediments a travs del disseny de les activitats i del quadern de fonts.
f) Completar lobtenci dalguns objectius terminals a travs de la Proposta Didctica (per exemple:
ms exercicis sobre fonts, proposta de treballs de recerca, consulta darxius locals, etc.)
Tamb cal explicitar que, dacord amb la historiografia recent, presentem les unitats poltiques ja que
duna banda resulten dentrada ms significatives potencialment per als alumnes daquestes edats, i de
laltra, permeten ms fcilment lestructuraci de referncies. A continuaci, hem desenvolupat les unitats econmiques o socials quan el temps abastat ha tendit a la durada mitjana (segle XIX: del 1808 al
1875; segle XX: del 1898 al 1931; franquisme: 1939-1975). Daltres unitats han estat tractades ms monogrficament b per la tria dun perode particularment significatiu per a Catalunya (formaci del catalanisme poltic durant la Restauraci) o b per la intensitat dels canvis o ruptures (Segona Repblica
o guerra civil, transici a la democrcia).
Finalment, no sha oblidat que aquesta Histria s comuna per a tots els estudiants del nou Batxillerat, la immensa majoria dels quals noms coneix les parcelles histriques que shagin estudiat dins
de lrea de Cincies Socials de lESO. A ms, molts estudiants no cursaran cap altra mena densenyament histric en el batxillerat. Ha semblat, doncs, dinters als autors tenir com a criteri a lhora de plantejar la didctica la realitzaci dun esfor especial per presentar la informaci de manera planera, tot
distingint fets dinterpretacions i alhora insistint en activitats de reflexi que permetin a aquest alumnat un assaig de comprensi i una primera atribuci de significat a les lnies principals que expliquen
algunes de les dimensions rellevants de la nostra Histria, aix com larrel dalguns dels nostres principals problemes actuals.

Estructura de les unitats didctiques

10

Temporitzaci indicativa
No tot el contingut de cada unitat ni totes les activitats i els exercicis proposats han de ser realitzats
pel conjunt de lalumnat. La intenci dels autors i les autores daquest projecte ha estat oferir un ventall obert de moltes possibilitats. s per aix que la temporitzaci que presentem s tan sols indicativa
i orientadora. El professorat sap prou b que cada aula t el seu ritme i que la selecci mnima de continguts, forosament, comporta diverses temporitzacions. Seria perfectament lgic que en una temporitzaci concreta es dediqus la major part dhores lectives a dos epgrafs (lessencial i bsic per assolir
els objectius terminals de referncia) i la resta dinformaci i activitats es dediqus a grups dalumnes
per a refor i aprofundiment. Insistim, doncs, en el fet que la temporitzaci s summament indicativa i
generalitzadora.

11

Unitat didctica
1. La revoluci
liberal (1808-1874)

Apartats
La Constituci del 1812 i la Restauraci absolutista
El rgim liberal: progressistes i moderats (1833-1868)
El Sexenni Revolucionari
Catalunya i la revoluci liberal
Els orgens del catalanisme

2. Les transformacions La demografia

econmiques del
Els canvis en lagricultura
segle XIX
Les transformacions industrials
La creaci del mercat com espanyol
Leconomia catalana al segle XIX
El moviment obrer
3. La Restauraci.
De linici fins al
desastredel 98
(1875-1898)

4. Del desastre
a la Segona
Repblica

7. La guerra civil
(1936-1939)

8. El franquisme (I)
(1939-1975)

9. El franquisme (II)
(1939-1975)

10

La Restauraci: els fets poltics (1875-1898)

El sistema poltic: la teoria i la prctica
El catalanisme poltic
Una poca de prosperitat econmica
Levoluci del moviment obrer
Epleg: el desastre de 1898

Limpacte del desastre (1898-1902)

Les crisis poltiques de la Restauraci (1902-1923)
Levoluci del catalanisme poltic i la Mancomunitat
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

5. Economia i
El canvi demogrfic
societat (1898-1931) El camp i els seus problemes
Levoluci de la indstria
Levoluci del moviment obrer
La condici femenina
6. La Segona
Repblica
(1931-1936)

Hores lectives

De la Dictadura a la Repblica
El context: la demografia, leconomia i la mentalitat
El Bienni Reformador (1931-1933)
El Bienni Conservador (1933-1936)
Epleg: les eleccions de 1936

El prembul de la guerra
La insurrecci militar i la seva resposta
Les fases militars de la guerra
Les rereguardes
Reflexi final: per qu tot plegat?

La naturalesa i els suports del rgim franquista

El procs dinstitucionalitzaci
La repressi
Loposici a la dictadura
Epleg: la mort de Franco

Els canvis de lestructura demogrfica

Levoluci econmica
Les transformacions de la societat

13

Unitat didctica
10. La transici
democrtica

11. La democrcia
consolidada

14

Apartats

Hores lectives

Tres anys que van canviar Espanya (1975-77)

La Constituci de 1978
Una democrcia feble
Catalunya recupera les institucions

Levoluci poltica
La Catalunya autonmica
Leconomia i la societat catalana des de 1980

Programaci daula
Els continguts, els objectius, les competncies i tots els altres elements a partir dels quals cada professor o professora pot elaborar la seva prpia programaci daula es poden consultar i descarregar (en un
document de text modificable) des del CD de la Proposta didctica o b des del nostre web:
www.barcanova.cat

Projecte curricular de centre

LAdministraci educativa dna criteris i orientacions per seqenciar i desenvolupar els continguts prescriptius de cada curs, per s funci de cada centre elaborar el seu Projecte Curricular. Per ajudar el professorat en aquesta tasca, presentem un Projecte Curricular de Centre (en un document de text modificable) fet a partir del nostre llibre. Podeu consultar-lo i descarregar-lo des del CD daquesta Proposta
didctica o des del nostre web:
www.barcanova.cat

15

Desenvolupament
de les unitats didctiques

Unitat didctica 1. La revoluci liberal (1800-1874)

Pel que fa al segle XIX, el currculum prescriu de manera genrica lestudi de les principals continutats i
canvis de lAntic Rgim a la implantaci del liberalisme. Tamb demana que els alumnes siguin capaos
de situar cronolgicament alguns esdeveniments rellevants del segle relacionats amb aquestes continutats i canvis en la implantaci del liberalisme. Aquesta ha estat, doncs, la intenci del desplegament
didctic daquesta unitat: plantejar la difcil evoluci de la revoluci liberal a Espanya, des de les Corts
de Cadis fins a la relativa estabilitzaci poltica assolida amb la Restauraci (1875). Shi han afegit alguns aspectes que sn larrel del catalanisme poltic.
Aquesta unitat didctica abasta un perode molt llarg de durada histrica. Suggerim que les activitats sorganitzin sobre tres perodes cronolgics claus precedits duna breu explicaci del concepte dAntic Rgim: 1808-1833, 1834-1868 i 1868-1874. Cadascun daquests perodes hauria destar marcat pel
concepte previ de revoluci liberal, que hauria de ser contrastat pels avenos i retrocessos respecte dels
esdeveniments rellevants de cada etapa. Lanlisi de les constitucions i els perodes de la carlinada poden constituir els suports bsics. Conv tenir present que pot resultar molt til combinar lexplicaci magistral amb el tractament de les fonts i les sntesis finals dins de cada unitat lectiva com a sistema didctic.
El dossier daquesta unitat recull el procs demancipaci de la major part del territori que pertanyia
a la Corona espanyola i que es va fragmentar en mltiples estats, al contrari del que va passar en els
territoris anglesos que van formar un gran estat, Estats Units, o en els territoris portuguesos, que van
donar lloc al Brasil.
Amb lajuda del text, documents, mapes i imatges sanalitza aquest procs demancipaci aix com
els personatges ms significatius de letapa que va portar a la independncia i la formaci dels nous estats que shan anat transformant i consolidant al llarg daquests dos-cents anys.

19

Unitat didctica 2. Les transformacions econmiques

del segle XIX
Un cop sha proposat a lalumnat lestudi de les grans referncies de la construcci de lestat liberal en
la unitat anterior, plantegem laprenentatge del segon gran canvi: la Revoluci Industrial i les transformacions econmiques que lacompanyen. Hem articulat la unitat al voltant de dos eixos: la Revoluci
Industrial amb especial mfasi a Catalunya i la creaci del mercat com espanyol. Al voltant daquests
dos eixos hem relacionat levoluci demogrfica, lagrcola i lestudi ms detallat de leconomia del Principat, llevat de la indstria txtil (tractada a la Revoluci Industrial).
Aquesta unitat pot resultar feixuga per la probable manca datracci de bona part de lalumnat cap
als problemes econmics. Suggerim que lexplicaci se centri fonamentalment en la Revoluci Industrial,
en particular, a Catalunya, duna banda, i en les desamortitzacions i la creaci del mercat com espanyol de laltra. Constitueixen probablement les claus ms importants per entendre el procs general de la
nostra contemporanetat en el mn econmic. Pot resultar molt recomanable la combinaci de les explicacions amb lanlisi aplicativa de les fonts o en la seva utilitzaci com a exercici previ per motivar
lalumnat. Tamb pot ser dinters aprofitar lexplicaci del contingut daquesta unitat amb la visita a
una colnia txtil (suggerim la colnia Sed dEsparraguera) o b la realitzaci de treballs a propsit de
la xarxa del MNATEC, en especial, de la seva seu central de Terrassa.
El dossier daquesta unitat analitza els canvis i continutats que es van produir en les ciutats. El fenomen de la industrialitzaci s un fet urb. Malgrat lexistncia de fbriques de riu i colnies industrials que tamb mantenen una estructura urbana la industrialitzaci va associada a les ciutats.
El dossier analitza els canvis i transformacions que van experimentar les ciutats medievals per adaptar-se als nous models de producci. La ciutat tancada, defensiva i sense una planificaci no servia per
als nous interessos econmics. Per aix va caldre enderrocar-ne les muralles i construir nous barris, els
eixamples, que servissin dallotjament i zona de relaci i oci per a les noves classes dominants. Apareixen plans de creixement com lEixample dIldefons Cerd, nous tipus dhabitatges per a la burgesia, llocs
doci i diversi, cafs, teatres carregats de luxe, que contrastaven amb els habitatges humils dels obrers
que vivien en barris segregats, sovint, de la zona central de la ciutat.

21

Unitat didctica 3. La Restauraci. De linici fins al

desastre del 98 (1875-1898)
Seguint les indicacions del primer nivell de concreci del currculum, un cop presentats les principals
continutats i el principals canvis del segle XIX juntament amb la Revoluci Industrial i les seves conseqncies socials, passem tot seguit a analitzar amb una mica ms de detall els fets poltics, socials i econmics ms rellevants del primer perode de la Restauraci. Arribats a aquest punt, entrem una mica
ms a fons en la sincronia de les diverses tipologies de fets i de ritmes (poltic, social i econmic) i analitzem de manera particular laparici del catalanisme poltic.
Essent aquesta unitat la primera sincrnica que apareix en aquesta proposta recomanem al professorat que procuri fer entendre com es donen en un perode de temps concret de mitjana durada (18751898) diversos ritmes alhora segons es tracti del dinamisme poltic, econmic o social. Tamb suggerim
accentuar lmfasi en la formaci del catalanisme poltic com una de les claus que ajuda a fer entenedora levoluci histrica del Principat i de la seva relaci amb la resta dEspanya. En aquest sentit, el Museu
dHistria de Catalunya aix com el MNATEC ofereixen nombrosos recursos didctics per aprofundir o ampliar sobre el tema daquesta unitat en all que fa referncia a Catalunya i al seu context espanyol.
El dossier daquesta unitat recull lorigen de lhimne Els Segadors.
Laparici del catalanisme poltic va buscar en el moviment cultural de la Renaixena alguns dels smbols de la catalanitat que aquest moviment havia enaltit. La llengua, el seny dels catalans, la instituci
de lhereu i la masia, la barretina, la senyera, fets histrics o llegendaris i el roman dels segadors van
esdevenir signes didentitat del pas i de la catalanitat.
El dossier analitza els diferents canvis que shan produt en la lletra i la msica de lhimne des que
es va comenar a cantar fins avui. Tamb recull les poques en qu va estar prohibit i les causes daquesta prohibici.

23

Unitat didctica 4. Del desastre a la Segona

Repblica
El currculum dHistria prescriu, en el seu bloc de fets i conceptes, lestudi del sistema poltic de la Restauraci i lanlisi dalguns dels seus fets significatius. Tamb demana lestudi de levoluci del catalanisme poltic fins a la Segona Repblica i lanlisi del pas de la Dictadura de Primo de Rivera a lpoca
republicana. Aquesta unitat tracta de tots aquests aspectes. Sinicia amb limpacte desmesurat provocat
per la prdua de Cuba i Filipines (el desastre), lenumeraci dels problemes dEspanya a comenament
del segle XX, les crisis successives del sistema poltic de la Restauraci, levoluci del catalanisme poltic
i lobra de la Mancomunitat i, finalment, la Dictadura de Primo de Rivera. Des del punt de vista procedimental semfasitza especialment laplicaci de categories temporals i de temps histric, lobtenci i el
processament dinformaci histrica a partir de fonts diverses i laplicaci i comunicaci de la informaci histrica.
Suggerim que aquesta unitat didctica sestructuri sobre tres punts bsics: lenunciat dels principals
problemes dEspanya, el seguit de crisis que van minant el sistema poltic i lobra del catalanisme poltic. La Dictadura de Primo de Rivera es pot considerar la darrera i definitiva crisi del sistema. Pot resultar til organitzar les unitats lectives en tres blocs: en el primer, lexposici oral amb lajut del llibre centraria els punts cabdals en qu el professorat organitzi lordre dexposici; en un segon es pot demanar
la soluci de les activitats numerades, i en el darrer ter de la classe, es pot procedir a demanar a lalumnat que solucioni per grups les activitats sobre les fonts que fan referncia al contingut impulsat pel
professorat. Pel que fa al vocabulari histric, creiem dinters verificar que lalumnat atribueix una significaci correcta als termes segents: regeneracionisme, Mancomunitat, civilisme, llei de jurisdiccions,
Setmana Trgica, solidaritat catalana, Sindicat nic, pistolerisme i dictadura.
El dossier daquesta unitat analitza el fenomen de la violncia urbana que es va produir en alguns
llocs de Catalunya i Espanya entre finals del segle XIX i la primeria dels anys vint. Durant aquells anys
coneguts com lpoca en qu es mataven pels carrers o del pistolerisme es van produir nombrosos
atemptats mortals tant dempresaris com de forces de lordre pblic o obrers.
Les bombes, com les Orsini, llanades a qualsevol indret on hi hagus molta gent com el Gran Teatre del Liceu o la process de Corpus, van causar un gran nombre de morts. Ms endavant, de la bomba indiscriminada es va passar a lassassinat a sang freda amb un revlver.

25

Unitat didctica 5. Economia i societat (1898-1931)

Un cop lalumnat, a partir de les dues unitat didctiques anteriors, ha situat els fets cabdals de lesdevenir poltic, ha identificat les dates i els personatges ms importants i ha obtingut un coneixement situat cronolgicament dels termes fonamentals del perode, considerem adient, didcticament parlant,
referir-nos a fenmens de durades ms llargues i de ritmes ms lents. Les fonts del perode testimonien
una evident tensi social amb fases de violncia aguda i que, dalguna manera, ms que anunciar, expliquen alguns aspectes posteriors esdevinguts durant la guerra civil i el franquisme. En aquesta unitat
desenvolupem els continguts prescrits en el currculum sota lepgraf poder i conflicte al primer ter del
segle XX referit fonamentalment al poder econmic, al moviment obrer i a les tensions ideolgiques i
socials. Tamb ens sembla el moment idoni dintroduir levoluci de la condici femenina, a fi que lalumnat disposi de prou recursos per assolir el resultat daprenentatge previst en lobjectiu didctic nm.
25 del currculum.
A banda dels procediments habituals de lhistoriador pel que fa al temps histric i laplicaci del vocabulari propi de la disciplina, proposem en aquesta unitat la utilitzaci de fonts estadstiques i grfiques obtenci dinformaci, procs, aplicaci i comunicaci com a grup de tcniques estructurants de
laprenentatge del contingut conceptual.
Suggerim centrar lesfor daquesta unitat en la descripci de la tensi social i les causes del seu origen aix com les solucions proposades per les parts en conflicte per resoldre-la. Considerem de particular inters el tractament de les fonts estadstiques per obtenir informaci sobre levoluci de leconomia
agrria i industrial del perode i tractar-la. Tamb ens sembla de particular inters levoluci del moviment obrer. La introducci de lestudi de la condici femenina resulta particularment oportuna en aquest
moment, ja que s el perode en el qual es comencen a moure alguns aspectes importants per modificar la situaci social, econmica i cultural de la dona. Considerem que cal parar atenci especial a insistir sobre la diferncia entre producci i productivitat, guaret, arrendament, emfiteusi, III internacional i locaut. No estaria de ms en aquesta unitat intentar que lalumnat llegs algun conte de Caterina
Albert (Vctor Catal).
El dossier daquesta unitat recull un dels fets que va provocar una gran transformaci del paisatge
urb duna zona de Barcelona a la prmeria del segle XX.
LExposici Universal de 1929 va representar urbanitzar i transformar una bona part de la muntanya
de Montjuc a la vegada que es van crear nous serveis urbans com el metro.
La construcci dels grans pavellons va fer que fos necessria molta m dobra que va venir daltres
zones ms deprimides de Catalunya i lEstat.
El dossier es complementa amb imatges dalgunes de les construccions ms significatives de lExposici Universal.

27

Unitat didctica 6. La Segona Repblica (19311936)

Tot i que la Segona Repblica, prpiament parlant, dura fins a l1 dabril de 1939 hem considerat ms
adient centrar lestudi del perode republic fins a les eleccions del febrer de 1936. La conspiraci militar que la va derrocar va comenar precisament gaireb simultniament a aquesta data i, com a causa
immediata de la Guerra Civil, la tractarem en la propera unitat.
Considerem el perode de la Primera Repblica com el primer intent seris i conscient de modernitzar Espanya des del poder, resolent els problemes fonamentals que arrossegava des de principis de segle i que han estat analitzats a la unitat 4.
En aquesta unitat proposem laprenentatge dels fets cabdals de la Segona Repblica referencianthi especialment la vida poltica, social i econmica catalana, que va viure per primer cop ladministraci dels seus afers en un Estatut dAutonomia dirigida pel catalanisme poltic desquerres.
Som del parer de centrar lestudi de la Repblica en la dinmica denfrontaments socials produts
tant a Catalunya com a la resta dEspanya i de la radicalitat de lenfrontament ideolgic pel que fa a les
mentalitats. En aquest darrer registre la tensi, pel que va representar lEstatut dAutonomia de Catalunya i els projectes basc i gallec, va ser important i va constituir una de les bases ideolgiques ms importants en lesclat de la guerra civil i del franquisme posterior. El nucli central de la unitat, pel que fa
al currculum, cal articular-lo al voltant de les vicissituds, decisions i problemes de la Generalitat republicana en el context general espanyol. La visita al Museu dHistria de Catalunya aix com al Museu
Nacional de la Tcnica i de la Cincia pot ajudar de manera efectiva a laprenentatge del contingut daquesta unitat.
El dossier daquesta unitat analitza els dos textos jurdics ms significatius del canvi que es va produir a Espanya a la dcada dels trenta del segle passat. Ens referim a la Constituci republicana i lEstatut de Nria.
Duna banda, es comenta alguns dels aspectes ms significatius de la Constituci, en especial els
drets i deures i lestructura de lEstat i daltra banda levoluci del procs de redacci i aprovaci de lEstatut dAutonomia de Catalunya i els canvis que va sofrir el text des de la seva redacci fins que va ser
aprovat per les Corts espanyoles.
Alguns articles dels dos documents jurdics, imatges i explicacions serveixen per complementar
aquest dossier.

29

Unitat didctica 7. La guerra civil (1936-1939)

Sembla poc discutible que la guerra civil espanyola constitueix un punt clau decisiu que, duna banda,
recull i catalitza bastants dels problemes congriats durant el primer ter del segle XX i, de laltra, la victria absoluta duna dels dos bndols ha condicionat la histria de la resta del segle. No dubtem que alguns dels problemes actuals socials, urbanstics, econmics, ideolgics deriven encara directament
de la topada sagnant de la guerra civil. Des del punt de vista dels valors considerem dinters lanlisi
daquells factors que provoquen o faciliten lesclat de la violncia social, la identificaci dels seus resultats contraproduents i la necessitat de construir actituds que previnguin la violncia.
Tamb resulta despecial inters lanlisi de les reaccions a Catalunya, de les adscripcions poltiques
dels seus grups socials i de les tensions i repressions que shi van viure. De fet Catalunya, com a entitat
nacional diferenciada, va perdre la guerra. Per tamb s cert que no tots els catalans la van perdre.
Som partidaris de centrar el nucli daquesta unitat en la tensi ideolgica i social i la seva concreci
en la repressi violenta en ambdues rereguardes aix com en la construcci dels dos models socioeconmics tan radicalment diferents. En segon lloc, creiem tamb dinters lanlisi de les diverses causes i
motius que van conduir a aquesta desgrcia histrica. Finalment, tamb resultaria important deixar
constncia de la profunda escissi que la guerra va produir en el cos social catal.
Pot resultar particularment didctic les petites investigacions orals a persones que encara viuen avui
i que van ser testimonis de la guerra. El contrast dopinions entre gent significativament oposada ideolgicament pot fornir reflexions de gran inters per acostar-se parcialment a la naturalesa del conflicte.
El dossier daquesta unitat est dedicat a un tema dactualitat, la memria histrica. La guerra civil
i els anys del franquisme van provocar una forta repressi cap a laltre bndol que va ser silenciada amb
la por. Sanalitza com la por va fer que durant el franquisme la gent calls i quan va comenar la democrcia sestabls entre les forces poltiques una mena de pacte doblit del passat.
Actualment, al cap de trenta anys de la fi del franquisme, es comena a parlar de recuperar la memria histrica. Iniciatives parlamentries com la llei de la memria histrica que tamb es comenta en
el dossier han de servir perqu la gent dara spiga qu va passar en aquells anys.
Es complementa el dossier amb imatges de bombardeig durant la guerra, exhumaci duna fossa comuna i un mapa de les fosses comunes de Catalunya a ms daltres documents grfics.

31

Unitat didctica 8. El franquisme (I) (1939-1975)

Seguint el sistema que hem utilitzat des del comenament centrem la primera explicaci del franquisme sobre els aspectes poltics, tot distingint quatre nuclis clau: la naturalesa del rgim i els seus suports,
levoluci poltica amb el seu procs lent dinstitucionalitzaci en funci duna sola persona, la repressi com a caracterstica constituent del rgim, i alguns del fets ms rellevants de la histria de loposici. La finalitat daquesta unitat consisteix, fonamentalment, a aconseguir que lalumnat sigui capa delaborar una sntesi de les diverses etapes del franquisme a Espanya a partir de diverses fonts primries
i secundries definint-ne lessncia del seu rgim.
Considerem de gran inters que lalumnat adquireixi informaci rellevant sobre la naturalesa del rgim franquista i la seva repressi a fi de valorar, tant com es pugui, el marc de llibertats en el qual ens
movem en el present, inhabitual en la histria dEspanya. Resulten de molta eficcia didctica els petits
treballs dinvestigaci oral sobre les poques del primer franquisme a propsit dentrevistes a persones
que nhagin estat testimonis i que responguin a perfils sociolgics i ideolgics diferents. Valdria la pena
verificar que lalumnat atribueix una significaci bsica als termes segents: dictadura, totalitari, dret
de presentaci (referit als bisbes), catlics (en el sentit poltic de famlia del rgim), sindicat vertical, moviment nacional procurador en Corts, Consell del Regne, tecncrates, FRAP, maquis, Assemblea de Catalunya i Consell de Forces Poltiques de Catalunya.
El dossier daquesta unitat sobre la primera etapa del franquisme est dedicat a un personatge, Carles Rahola Llorens.
La lectura de la seva biografia i el seu procs de detenci i judici han de servir de model i de reflexi sobre la repressi que va haver de patir molta gent per les seves idees poltiques o pel simple fet de
ser catalanistes.
Els textos ajuden a contextualitzar els postulats ideolgics de la repressi.

33

Unitat didctica 9. El franquisme (II) (1939-1975)

Aquesta unitat tracta de levoluci social i dels profunds canvis econmics que es van produir durant
letapa franquista, els ms rpids i importants de la histria dEspanya. Conv, a la nostra manera dentendre, distingir el fenomen del desenvolupament com a context europeu de la voluntat especfica i
ideolgica del rgim franquista. Tamb ens sembla nuclear percebre la disjuntiva que es va plantejar el
1959 amb el Pla dEstabilitzaci i els mecanismes que van permetre finanar el desarrollisme. La finalitat de la unitat consisteix a aconseguir que lalumnat sigui capa dexplicar succintament, a partir del
comentari de diverses fonts, levoluci econmica i social del franquisme, especialment a partir dels anys
60, aix com de descriure les repercussions que va tenir a Catalunya.
Aquesta unitat pot resultar dentrada una mica feixuga per a lalumnat ja que tracta delements econmics i socials sempre una mica ms abstractes. Amb tot, resulta despecial importncia que lalumnat,
atribueixi una significaci important al procs que es va engegar al pas a partir del Pla dEstabilitzaci,
la clau que va impulsar els grans canvis econmics del miracle espanyol i va contribuir definitivament a
canviar la fesomia social del pas. En acabar la unitat, lalumnat hauria datribuir una significaci suficient als termes segents: autarquia, liberalitzaci econmica, estraperlo, cupos, mercat negre, balana
de pagaments, dficit, supervit.
El dossier daquesta unitat dedicada a la segona etapa del franquisme recull el procs de gestaci i
construcci del Valle de los Cados que es va aixecar a la Sierra de Guadarrama els primers anys del franquisme per honorar els morts del bndol vencedor.
Sanalitza lorigen de la m dobra del monument que va ser en els primers anys presoners de
guerra del bndol venut, ls actual i quina finalitat cal donar-li avui.

35

Unitat didctica 10. La transici democrtica

Som perfectament conscients que a partir de la transici espanyola entrem de ple en lanomenada histria recent, que molts historiadors ja no consideren histria sin crnica. Certament falten encara moltes fonts i, sobretot, perspectiva i avaluaci de resultats de les decisions preses. Tanmateix, creiem que
lalumnat de comenament del segle XX no ha dignorar ni les dificultats de la transici, ni el context de
la Constituci del 1978 i de lEstatut del 1979 ni fets rellevants com el cop destat del 23-F, data en la
qual ell o ella encara no havien nascut. I som els professors els qui hem de fornir aquesta aproximaci
de crnica historiada, reflexiva i crtica. Cal centrar-se, doncs, en aquesta unitat en el procs poltic minucis que va de la mort de Franco a les eleccions del 1977, en lanlisi dalguns elements rellevants de
la Constituci i en la recuperaci de les institucions catalanes, sense amagar els grans problemes plantejats pels sectors contraris a la democrcia (el cas de Montejurra, lassassinat dels advocats laboralistes dAtocha, etc.).
Per a aquesta unitat valen prcticament les mateixes orientacions que hem comentat en la unitat
anterior. Insistirem novament en la idonetat de plantejar un treball dindagaci oral sobre els anys de
la transici contrastant les visions de persones de significaci poltica diferent i dedats tamb distintes.
El dossier daquesta unitat recull la narraci cronolgica dels fets coneguts com el 23-F. Lassalt al
Congrs, levoluci del cop al llarg de la nit, el missatge del rei, la rendici dels colpistes i la fi del cop.
El dossier es complementa amb lajuda dimatges i textos coetanis.

37

Unitat didctica 11. La democrcia consolidada

En lltim captol daquest bloc i seguint les prescripcions del currculum hem tractat daproximar-nos
als episodis ms recents de la nostra histria, aquells que ja connecten directament amb lactualitat i
que, dalguna manera, en formen part. Ens hem centrat en levoluci poltica dels governs de Madrid i
de Catalunya fins a les eleccions de 1996 que va ser quan el PSOE va sortir del poder poltic estatal en
el qual estava des del 1982. Hem descrit tamb levoluci econmica, social i poltica de Catalunya dacord amb la informaci de les fonts estadstiques ms contrastades. Es tracta que lalumnat tingui la informaci pertinent per realitzar un balan crtic de levoluci socioeconmica i poltica des dels anys 80
primeres eleccions autonmiques de la Generalitat recobrada fins als ltims anys del segle.
Aconsellem en aquesta unitat, reflexionar sempre duna manera molt directa a partir de les fonts i
obrir ms preguntes que no pas respostes sobre els fets del passat i les seves valoracions a travs de la
histria oral i del treball sobre premsa.
El dossier daquesta unitat recull en forma de relat periodstic latemptat terrorista que ha causat ms
morts a Espanya. L11 de mar lexplosi de bombes a diferents trens de rodalia de Madrid va provocar
la mort de 191 persones i va ferir-ne ms de 1500.
Les imatges i els textos de latemptat, dels moviments de solidaritat i del judici han de servir per complementar la informaci daquest fet recent de la histria dEspanya.

39

Solucionari
de les activitats didctiques

Unitat didctica 1. La revoluci liberal (1800-1874)

1.1

Quina estratgia va seguir Napole Bonaparte amb Espanya?

Napole va voler convertir-la en un regne satllit de lImperi francs. Per aconseguir-ho, for labdicaci dels Borbons (primerament, Carles; desprs, Ferran) a favor del seu germ, Josep I Bonaparte.
1.2

De qu informa la font 4? Relaciona les fonts 4 i 5.

Qu visualitza la segona respecte de la primera?
La font 4 informa de la cruel repressi que es planej a Madrid desprs dels fets del 2 de maig de 1808
(aixecament antifrancs). La font 5 s una visi de lartista Francisco de Goya de la repressi que va tenir lloc la setmana segent al 2 de maig; el quadre del fams pintor representa les tropes franceses afusellant els ciutadans de Madrid als quals fan referncia els articles II i III del ban reprodut a la font 4.
1.3

Quins aspectes daquesta font manifesten el carcter democrtic de la Constituci?

Els articles segon i tercer ens demostren al carcter democrtic en negar que la naci sigui patrimoni
duna persona com succea en lAntic Rgim, que era patrimoni duna dinastia que a ms tenia la sobirania de la naci mentre que en un Estat democrtic la sobirania resideix en el poble.
1.4

Fixat en la forma de vestir del personatges del quadre i digues quin tipus de gent dedueixes
que va celebrar larribada del rgim liberal.
Larribada del rgim liberal fou celebrada per tota mena de gent: els sectors populars, els militars, persones ben vestides que podrien pert-nyer a sectors intellectuals o a la noblesa, etc.
1.5

Creus que el jurament de la Constituci liberal per parte de Ferran VII era sincer? Argumenta-ho.
Activitat oberta. En els arguments de cada alumne cal valorar la coherncia i la informaci que aporti.
1.6

A partir de la informaci daquest mapa, sistematitza el procs cronolgic de la independncia de Llatinoamrica.

Es poden observar tres moments importants, segons els anys i les zones segents:
1811-1819. El Paraguai, lArgentina, Xile i una part de Colmbia i Veneuela.
1820-1830. La resta de Colmbia, el Per, Bolvia, lUruguai, Mxic i els estats de lAmrica Central.
1898. Cuba i Puerto Rico.
1.7

Emmarca amb dates precises el perode que hem estudiat en aquesta unitat. Indica els fets
histrics que assenyalen cadascuna daquestes dates i el procs general que tingu lloc entre totes dues. Qu sentn, a grans trets, per revoluci liberal?
1808-1814. Perode delaboraci de la Constituci de Cadis i de les lleis i els decrets que lacompanyaven.
1814-1820. Restauraci absolutista desprs del retorn a Espanya de Ferran VII.
1820-1823. Trienni Constitucional (aplicaci de la Constituci de 1812).
1823-1834. Nou perode absolutista i de persecuci dels liberals.
1834-1837. Transici de labsolutisme al liberalisme desprs de la mort, el 1833, de Ferran VII. Inici de
les guerres carlines. Primera desamortitzaci.
1837-1843. Perode de radicalisme liberal. Governen els liberals progressistes.
1843-1854. Dcada Moderada. Governen els liberals conservadors o moderats.
1854-1856. Bienni Progressista. Segona desamortitzaci.
1856-1868. Nou perode conservador.
1868-1874. Sexenni Revolucionari. Regnat dAmadeu I i Primera Repblica Espanyola.
Per revoluci liberal sentn lestabliment dun rgim poltic basat en les idees de llibertat i digualtat ju-

43

rdica de tots els ciutadans, recollit en una carta magna o constituci que, a ms de recollir els drets poltics, estableix la divisi de poders. Soposa, histricament, a les monarquies absolutistes de lEdat Moderna.
1.8

Des dun punt de vista poltic, el primer perode histric del segle XIX se sol fer coincidir amb
el regnat de Ferran VII. Quin any va comenar a regnar Ferran VII? Quin any va morir, el rei?
A la prctica comen a regnar el 1814. Va morir el 1833.
1.9

Qu vol dir que en la societat estamental els estaments eren tancats i noms shi pertanyia
per llinatge?
Shi pertanyia per naixement o per privilegi atorgat pel monarca o pel papa.
1.10

Quina diferncia hi ha entre una monarquia absoluta i una monarquia constitucional?

En la monarquia absoluta tots els poders sn en mans del monarca, i el seu poder emana de la tradici
i, en alguns casos, es diu que ve directament de Du. En la monarquia constitucional (en el segle XIX) el
rei t limitats els poders i, generalment, representa el poder executiu, encara que aquest element varia
en cada Constituci i, a la prctica, va quedant com una figura merament representativa de lEstat que
gaudeix dun cert poder arbitral, ms formal que no real. En la monarquia constitucional, a ms, el poder emana dels electors, que representen la sobirania nacional. Segons la Constituci, samplian o es redueixen els qui poden ser considerats electors.
1.11

Busca informaci sobre el esdeveniments principals que es van produir a lEstat espanyol entre 1789 i 1808, i elaboran un fris cronolgic a escala.
Dades principals per elaborar el fris:
1789. Proclamaci de Carles V com a rei dEspanya. Es prohibeix lentrada a lEstat espanyol de lectures
procedents de Frana que incitin a seguir les idees de la Revoluci Francesa.
1793. Frana declara la guerra a Espanya i a altres pasos. La guerra sinicia a la frontera catalana, i les
tropes republicanes ocupen Figueres.
1795. Pau de Basilea entre Frana i Espanya. Final de la Guerra Gran.
1796-1802. Espanya, aliada de Frana, fa la guerra contra Anglaterra i Portugal.
1807. Conspiraci del prncep dAstries, Ferran, contra el seu pare, Carles IV. El prncep s detingut i, al
cap de poc temps, perdonat.
1808. Mot dAranjuez i abdicaci de Carles IV. Poc desprs el rei declara nulla la seva renncia al tron.
La famlia reial s conduda a Baiona i abdica dels seus drets al tron. Sinicia la guerra popular contra
les tropes franceses que havien entrat a Espanya per dirigir-se a Portugal.
1.12

En qu va consistir el mot dAranjuez? Quines en van ser les causes? Quin fet sobre la famlia reial espanyola daquell moment posava de manifest?
El mot dAranjuez fou una conspiraci del prncep Ferran (que desprs seria rei) contra el seu pare i el
primer ministre, Godoy. En realitat va ser una disputa de palau pel poder. Posava de manifest la manca
de solidesa de la monarquia borbnica i lambici desmesurada de labsolutista Ferran VII.
1.13

Resumeix amb paraules teves quins van ser els fets poltics ms rellevants a lEstat espanyol
durant lany 1808.
Activitat oberta. Cal recollir la informaci obtinguda en realitzar les activitats anteriors i fer una certa
interpretaci dels fets, evitant judicis de valor tics o personals.
1.14

Digues breument en qu va consistir lanomenada guerra de la Independncia o guerra del

Francs. Per qu creus que se la coneix daquesta manera?
La guerra de la Independncia o guerra del Francs constist en un rebuig de la dominaci francesa per
dues menes de raons oposades entre si: per a uns (els partidaris de labsolutisme), perqu representava

44

lentrada didees revolucionries. La monarquia de Josep I inici reformes contrries als interessos de laristocrcia i lalt clergat en nom duna societat en qu les persones eren considerades ciutadans i no sbdits. Aix va fer que alguns sectors de lEsglsia, de la noblesa i de les classes populars rebutgessin, de
vegades amb les armes, la monarquia de Josep Bonaparte, sostinguda per les tropes franceses. Daltra
banda, hi havia sectors liberals que no acceptaven un nou rgim imposat per Napole, i que es van aixecar contra la dominaci en nom duna Constituci espanyola que els representants de les ciutats van
donar-se a si mateixos a les Corts de Cadis (1812), i no pas per imposici duna potncia estrangera.
1.15

Enumera i explica les diferncies que hi havia entre els afrancesats i els resistents.
Els afrancesats eren persones didees liberals i avanades que van confiar que la nova monarquia foragitaria la dinastia governant (els Borbons), la qual shavia oposat sistemticament a qualsevol intent de
modernitzaci i de canvi social i poltic a lEspanya del canvi de segle.
1.16

Per qu safirma que amb la Constituci de Cadis de 1812 es va donar el primer pas cap a
la revoluci liberal a Espanya?
Perqu s la primera Constituci liberal dEspanya. Va servir de referncia i de model a totes les constitucions que es redactaren posteriorment durant el segle XIX.
1.17

Elabora un fris cronolgic a escala amb els fets ms rellevants del procs demancipaci de
les colnies americanes. Indica-hi simultniament les fases poltiques per les quals passava Espanya en aquell moment. Desprs comenta breument el fris.
Espanya passava, en el primer perode, per la guerra de la Independncia i la feblesa exterior del regnat
de Ferran VII. En el segon perode (dcada de 1820) van tenir lloc el Trienni Constitucional i la tornada
de labsolutisme. Els lders americans, didees liberals, no van voler tractar amb una monarquia autocrtica. La seva lluita tenia un doble sentit: la independncia respecte de la metrpoli i lexaltaci de la llibertat enfront del domini absolutista.
1.18

Elabora una ressenya biogrfica breu sobre Simn Bolvar que indagui els punts segents:
anys de vida, idees principals i fets poltics ms importants que va protagonitzar.
Simon Bolivar va nixer a Caracas el 1783 i va morir a Colmbia el 1830. Militar i poltic sud-americ,
va lluitar contra els reialistes i conra la metrpoli i va ser una de les figures ms destacades de lemancipaci de Sud-amrica contra lImperi espanyol. El 1812 va publicar Manifest de Cartagena en el qual
proclamava la independncia daquest territori. Lany 1814 des de Jamaica va escriure la Carta de Jamaica, que constitua tot un pla estratgic de lluita. Va contribuir de forma decisiva a la independncia
de lactual Bolvia, Colmbia, Equador, Panam, Per i Veneuela. Va participar en la fundaci de la Gran
Colmbia, de carcter confederal, de la qual va ser president.
1.19

Quines caracterstiques t el projecte dindependncia americ que exposa Bolvar?

Com concebia la divisi territorial i poltica de Llatinoamrica?
Qu va passar realment? Quantes nacions es van formar?
El projecte de Simn Bolvar es caracteritza per un cert federalisme (constitut per les repbliques que
havien estat colnies espa-nyoles) i per la necessitat dun poder suprem, una mena de presidncia de tot
Amrica centrada a listme de Panam. En realitat, aquest projecte no es va dur a terme, i de lesclat de
la independncia van sorgir deu nacions a lAmrica del Sud i set a lAmrica Central.
1.20

Comenta el mapa seguint el passos segents:

a) descripci (ubicaci en el temps i en lespai, identificaci del tema);
b) anlisi (explicaci del smbols i la seva aplicaci en lespai);
c) interpretaci (canvis i continutats als quals fa referncia la informaci cartografiada, causes
que els han provocat i conseqncies).

45

Resposta basada en lobservaci i la contextualitzaci del mapa. Cal posar de manifest lorigen dinstic
de la guerra, les zones i les conseqncies, sobretot les que es refereixen al fet que aquest conflicte ocup bona part del segle, i reapareix contnuament fins al perode de la Restauraci.
1.21

Quina visi dona Jaume Balmes de les raons que justifiquen canviar la Constituci de 1837?
J. Balmes fa una valoraci, aparentment descriptiva, que posa de manifest el seu sentiment crtic amb
els liberals i amb les seves idees.
1.22

En qu va consistir el conflicte dinstic que es plantej arran de la mort de Ferran VII? Per
qu la vdua del rei es va veure obligada a buscar el suport dels sectors liberals?
El conflicte dinstic consist en el fet que Ferran VII havia abolit la norma que impedia que regnessin les
dones, amb la finalitat que pogus heretar el tron la seva nica filla, Isabel II, i no el seu germ Carles. La
reina regent va haver de buscar el suport dels liberals, ja que els qui havien donat suport al seu pare, com
a bons tradicionalistes, no van acceptar el canvi de la tradici antifemenina de la monarquia espanyola.
Un sector dels absolutistes, ms moderat, va fer costat als liberals (molts dels quals retornaren de lexili)
per evitar que el prncep Carles, que sautodenominava Carles V, sempars del tron per la fora de les armes. Siniciava, daquesta manera, una guerra dinstica que aviat esdevingu una autntica guerra civil.
1.23

Quins van ser els aspectes revolucionaris sobre els quals van legislar els liberals entre 1837
i 1840?
Van legislar sobre la propietat de la terra en mans mortes (ordes religiosos), amb la consegent expropiaci; sobre lactivitat econmica, van donar molta ms llibertat a les iniciatives dels empresaris industrials, i en el terreny comercial, van promoures el lliurecanvisme.
1.24

Per quins motius va caure el general Espartero?

Perqu va quedar-se sense cap suport poltic. Empaitat pels carlins i pels liberals conservadors, va anar
convertint la seva regncia en una autntica dictadura militar. Senfront tamb (sobretot a Barcelona)
amb els sectors populars, que demanaven ms radicalitat en les reformes.
1.25

Per qu creus que el lliurecanvisme posava en perill la incipient indstria catalana?

Per la forta competncia dels teixits anglesos.
1.26

Quant va durar la primera guerra carlina i per quin motiu va esclatar? Per qu se lanomena aix?
El motiu inicial de la primera guerra carlina es dna en la resposta de lactivitat 1.22. Altres motius van
ser la reacci dels sectors absolutistes, als quals sovint feia costat lEsglsia, que tenien el suport de les
classes populars, especialment dels camperols, els quals se sentien agredits per les mesures liberalitzadores dels governs, que trencaven lstatu quo del camp espanyol i els perjudicaven. Les guerres carlines
van acabar sempre amb la victria dels liberals.
1.27

Explica, de manera resumida, quines van ser les conseqncies de les guerres carlines.
Les conseqncies de les guerres carlines van ser lenfortiment poltic dels generals liberals, la consolidaci del model liberal en lorganitzaci de lEstat i la fallida de la hisenda pblica.
1.28

Entre quins anys va regnar Isabel II?

Isabel II va regnar entre 1834 i 1868.
1.29

Quins anys engloba lanomenada Dcada Moderada i quins fets poltics ms significatius va
comprendre?
Lanomenada Dcada Modera engloba del 1833 al 1854. Durant aquest perode es fund la Gurdia Civil, saprov una nova Constituci (1845), es fren el procs desamortitzador i se sign un concordat amb
el papat.

46

1.30

Quin any i per qu es va crear la Gurdia Civil?

El 1844. Es fund amb la finalitat de reprimir les revoltes dels camperols pobres.
1.31

Quines van ser les principals actuacions del govern durant el Bienni Progressista?
Durant el Bienni Progressista sinici lanomenada Desamortitzaci General. Saprovaren lleis molt importants, com la de ferrocarrils i es van potenciar les llibertats pbliques.
1.32

Per qu creus que la desamortitzaci dels bns comunals va empitjorar la situaci de la pagesia?
Inicialment, molts pagesos pobres que completaven els seus ingressos amb la utilitzaci de les pastures
comunals i daltres aprofitaments, sen van veure privats.
1.33

Resumeix les principals actuacions sobre poltica interna dels governs de la segona dcada
liberal conservadora.
Les principals actuacions sobre la poltica interna dels governs de la segona dcada liberal conservadora van ser:
Expansi colonial per lfrica i per altres zones.
Inici duna poltica ms proteccionista.
Reducci de les llibertats pbliques, mentre que la corrupci poltica esdevenia ms habitual entre els
poltics del govern. Enduriment de la repressi dels moviments populars, especialment dels protagonitzats pels msers jornalers andalusos.
1.34

Fes un esquema a partir del que hem explicat sobre la poltica exterior de la segona dcada liberal conservadora.
Activitat oberta. Lesquema ha de contenir lnsia expansionista dels governants daquell moment per
lfrica i per Amrica.
1.35

Representa en frisos cronolgics simultanis a escala els principals fets i perodes histrics
esmentats entre el 1808 i el 1868.
La realitzaci dels frisos ha de posar de manifest lagitaci que hi va haver en cadascun daquells anys.
1.36

Explica, amb paraules teves, el significat dels conceptes segents: regncia, Dcada Moderada, Bienni Progressista, carlisme.
Activitat oberta. Es valorar la precisi i la informaci que saporti en les definicions.
1.37

Busca informaci i contrasta les idees i actuacions poltiques del general Espartero amb les
del general Narvez.
El general Espartero era progressista mentre que el general Narvez era moderat. Lideari del partit progressista que es va concretar en la Constituci de 1837 es basava en:
Sufragi censatari (base electoral ms gran).
Reconeixement de la llibertat dopini, de religi i de premsa.
Sobirania nacional residia en les Corts.
La reina Isabel II no podia intervenir en la vida poltica per si que podia dissoldre les Corts.
Lideari del partit moderat que es va concretar en la Constituci de 1845 es basava en:
Sufragi restringit.
Llibertats limitades.
Sobirania nacional compartida entre les Corts i la Corona.
Potestat de la reina per nomenar ministres i dissoldre les Corts.
Narvez va ser un dels mxims inspiradors de la poltica de conciliaci amb lesglsia i els carlins a canvi de frenar la desamortitzaci, mentre que Espartero va aconseguir derrotar a lexrcit carl en la primera guerra carlina.

47

1.38

Resumeix les principals idees que Francesc Pi i Margall, com a nou president de la Repblica, manifesta en el seu programa de govern.
A quina guerra civil es refereix?
Pi i Margall es refereix a la guerra contra els carlins. Les seves idees estan en la lnia progressista del liberalisme, en aquest cas el republicanisme espanyol, i consisteixen a fer simultanis el seu desig daprofundir en les llibertats pbliques i personals i una gran preocupaci social i per leducaci, lliure, general i gratuta per a tothom. Vol tamb una reforma de ladministraci i la unitat dels demcrates enfront
dels carlins i dels monrquics conservadors.
1.39

Fes un resum, amb les teves paraules, dels fets que van ocrrer a lEstat espanyol el setembre de 1868.
Activitat oberta. Ha de reflectir la informaci que es dna en el text: reacci davant la corrupci dels
governants i davant la persecuci dels republicans i dels sectors populars. Tamb conv que es comenti
el pacte dOstende.
1.40

Elabora un fris cronolgic a escala i situa-hi els principals fets que van tenir lloc durant el
Sexenni Revolucionari.
Ha de contenir almenys aquestes dates:
1868: revoluci democrtica La Gloriosa.
1869: nova Constituci.
1870: Amadeu de Savoia s proclamat rei.
1873: abdicaci dAmadeu I i proclamaci de la Primera Repblica.
1.41

Quins van ser els motius pels quals Amadeu de Savoia va abdicar?
Els motius pels quals Amadeu de Savoia va abdicar van ser, entre daltres: la seva incapacitat, com a rei,
de normalitzar la situaci poltica i lescs suport que va tenir entre els governs de torn i a les corts.
1.42

Quins van ser els principals problemes de la Primera Repblica que en van impedir la consolidaci?
Fonamentalment, van ser dos: la pressi dels monrquics i els carlins, i les fortes dissensions entre els
mateixos republicans, centralistes uns, federalistes els altres. A ms, el poble senzill no va veure resolts
els seus problemes, ni es va sentir representat pel nou rgim.
1.43

Com es va produir la fi de la Primera Repblica i el pas a un nou rgim? Va ser un canvi democrtic? Explica-ho.
La fi de la Primera Repblica no va ser un cop destat militar. Lexrcit va irrompre al Parlament, comandat pel capit general de Madrid, el general Pava, i va dissoldre la cambra. Daquesta manera es
pos fi al rgim democrtic, i un altre general, Serrano, assum el poder, fins a la restauraci monrquica, en forma duna dictadura militar. Per tant, no es pot parlar dun canvi democrtic.
1.44

Com veien els catalans, aquells militars constitucionalistes?

Hi va haver tota mena de reaccions. Algunes persones, sobretot a les zones costaneres i a les ciutats,
eren partidries dels generals constitucionalistes; daltres, entre elles alguns eclesistics, eren totalment
contrries a un rgim constitucional.
1.45

Qu era la Inquisici? Qui la va restablir al segle XIX?

Quan va ser abolida definitivament?
La Inquisici era una instituci creada a les acaballes de lEdat Mitjana, que tenia la missi de mantenir la puresa del catolicisme enfront dheretges i protestants. Durant tota la seva existncia, es caracteritz per la duresa amb qu reprimia els qui eren considerats enemics de la fe. Van ser nombroses les

48

persones que moriren cremades a les places pbliques. Durant el segle XVIII, a ms, persegu els pensadors i els poltics que mostraven simpaties per les idees avanades. Fou suprimida durant el Trienni Liberal, per reinstaurada desprs del cop dEstat anticonstitucional de Ferran VII. Sabol definitivament
el 15 de juliol de 1834.
1.46

Busca informaci sobre Benet Tristany i redacta una breu biografia daquest personatge, especialment pel que fa a la seva intervenci en la segona guerra carlina.
Activitat oberta.
1.47

Resumeix la imatge dels carlins de Catalunya que dna lautor daquesta font.
Lautor ens descriu els carlins com una colla de desarrelats socials, primaris i violents que no dubten a
matar sota la disfressa de la religi i el carlisme i per aix els qualifica de patuleia, sota aquest qualificatiu sagrupava tot tipus de gent indesitjable.
1.48

Com es va actuar a Catalunya desprs de la invasi de les tropes absolutistes lany 1823?
Hi apareixen smbols que fan referncia al progrs, a la cincia, a la cultura i a leducaci.
1.49

Durant el perode 1808-1868, la burgesia catalana va formular alguna opci poltica prpia? Explica-ho.
En general, no. La majoria va mantenir-se dins dels partits poltics que simplantaren a tot lEstat espanyol. Noms els sectors ms progressistes, propers inicialment al Partit Demcrata, van derivar cap al
republicanisme de tendncia federal.
1.50

Resumeix els principals fets poltics que van tenir lloc a Catalunya durant la guerra del Fran-

cs.
Com a la major part lEstat espanyol, es van crear juntes a moltes ciutats que no acceptaven el nou monarca, Josep I. Al final es cre una Junta Superior de Catalunya. Es van enviar delegats a les Corts de Cadis. Van tenir lloc aixecaments armats que, en alguns llocs, com ara el Valls i lEmpord, donaren lloc
a moviments que, a ms del rebuig a linvasor francs, incorporaven reivindicacions socials. En alguns
perodes es mantingu una resistncia armada constant que provoc lalerta de lexrcit francs. Tamb
hi va haver sectors afrancesats que donaren suport a ladministraci francesa i hi collaboraren.
1.51

Quins van ser els sectors catalans proabsolutistes durant la guerra del Francs?
Els sectors vinculats a lEsglsia i els sectors ms aristocrtics, que veien en les idees de linvasor el germen dun possible desmantellament de la societat dAntic Rgim vigent. Alguns grups populars, encoratjats pel clergat local, van combatre els que consideraven enviats del diable i contraris a la fe.
1.52

Quins van ser els fets ms importants que van tenir lloc a Catalunya durant el regnat de
Ferran VII?
Es van produir alguns pronunciaments proconstitucionalistes (Lacy i Milans del Bosch).
1.53

Resumeix les relacions entre el liberalisme i lEsglsia a Catalunya durant el regnat de Ferran VII. Quina constant de la vida poltica catalana contempornia sembla tenir el seu origen en
aquesta poca?
LEsglsia catalana i la Universitat de Cervera (lnica a tot el Principat), juntament amb sectors de la
noblesa, van ser partidaris de labsolutisme, cosa que provoc que durant el Trienni Liberal sintents eliminar el poder clerical i es prenguessin mesures liberalitzadores. Durant els darrers anys del regnat de
Ferran VII, la societat catalana va estar en mans de governants que van reprimir amb duresa els liberals.
Tot i que la ciutat de Barcelona va ser ms tolerant, ja que la incipient burgesia feia costat als liberals.
Lanticlericalisme dels moviments populars arrelava, en part, per lactitud reaccionria de lEsglsia del
primer ter del segle XIX, aferrada als seus privilegis i interessos.

49

1.54

Qu va caracteritzar de manera especfica el carlisme a Catalunya? Per qu els camperols

de linterior del Principat van donar suport a aquest moviment? Quines van ser les zones catalanes de predomini carl?
Els carlins van donar suport a sectors populars de la pagesia que veien com la desamortitzaci perjudicava els seus interessos. Passaven de la misria, per amb una certa seguretat, a la desprotecci ms absoluta, i sovint perdien les terres que havien conreat des de feia generacions, encara que haguessin daportar una part de la collita als convents, que neren els propietaris jurdics.
1.55

Qu van ser les bullangues i per qu es van produir? Busca informaci sobre la Jamncia i
fes-ne un petit resum.
Les bullangues eren avalots i revoltes populars. Incorporaven protestes per qestions concretes, com ara
la fam, laugment del preu del pa, lexplotaci exagerada per part dels patrons, etc., i inquietuds poltiques en la lnia dels principals moviments populars de lpoca a Europa. La segona part de lactivitat s
oberta. Cal valorar la quantitat i la qualitat de la informaci aportada.
1.56

Quina va ser la ideologia dominant dels diputats catalans elegits en les eleccions de 1868?
Eren republicans federals.
1.57

Quins van ser els punts principals dels programes de les Juntes Revolucionries creades a
Catalunya durant la Revoluci de 1868?
Els punts principals dels programes de les Juntes Revolucionries eren: eleccions lliures, nova Constituci, sufragi universal mascul, abolici de la pena de mort, democratitzaci del reclutament per anar a
lexrcit, demolici de la Ciutadella de Barcelona i rebaixa dels impostos al consum.
1.58

Qu diferenciava el republicanisme catal del republicanisme espanyol?

Gaireb res. A la resta de lEstat espanyol tamb hi havia zones amb nuclis importants de republicans
federals. A Catalunya es donava la particularitat que els republicans eren totalment hegemnics, mentre que a altres llocs els didees federalistes pugnaven amb els didees centralistes. Quan va esclatar la
revoluci cantonal, aquesta situaci qued ben palesa. Noms en alguns sectors minoritaris del republicanisme catal es poden trobar alguns trets prenacionalistes durant els anys del Sexenni Revolucionari.
1.59

Per qu Amadeu de Savoia no va tenir gaire suport a Catalunya?

Activitat oberta. Cal que lalumnat busqui aquesta informaci en enciclopdies o per Internet i en comenti les raons.
1.60

Per qu els sectors obrers i populars van passar de votar els republicans a abstenir-se, durant els anys 1871 i 1872?
Desprs de La Gloriosa, els republicans federals, la fora poltica majoritria, no pensaven que una nova
dinastia resolgus els problemes i propugnaven una soluci republicana. Quan es proclam la Repblica, els republicans van perdre, a Catalunya, bona part del suport popular, ja que els sectors obrers no
veien que tinguessin la decisi poltica de millorar la seva situaci ni els seus drets.
1.61

Quina relaci es va establir entre els governs republicans i les classes obreres i populars a
Catalunya?
Es va establir una relaci molt tensa. En alguns moments les manifestacions obreres van ser reprimides
amb la mateixa duresa que en poques anteriors. El govern republic no va confiar mai en les classes
populars, potser perqu tenia por duna revoluci social com la que shavia viscut poc abans a Pars (la
Comuna). Ns una prova el fet que en alguns moments crtics, quan les tropes carlines arribaren a les
portes de Barcelona, no es va voler armar el poble perqu defenss la ciutat per por de la fora revolucionria daquests sectors, que mai no van acceptar totalment el joc poltic institucional.

50

1.62

Per qu safirma en el text que la proclamaci de la Repblica lany 1873 va dur a una paradoxa? En qu va consistir aquesta paradoxa?
La paradoxa consisteix en el fet que els anys anteriors Catalunya era la zona amb ms suport republic
i que, quan finalment es proclam la Repblica, esdevingu la zona ms abstencionista. La ra s el divorci entre el republicanisme i els sectors populars que hi havien donat suport durant la dcada de 1860.
1.63

Quines sn les intencions i el diagnstic que comparteixen els textos de les fonts 36 i 37?
Quin era el propsit de Joaquim Rubi i Ors en publicar les seves poesies?
Amb quins conceptes identifica Rubi i Ors Catalunya?
Per qu es pot argumentar, a partir del segon text, que una de les arrels del nacionalisme catal
contemporani es troba en la Renaixena?
La decadncia de la llengua catalana i la necessitat de potenciar-la i cultivar-la. La llengua i la seva cultura sn la base de la Renaixena. El nacionalisme catal comparteix amb els homes de la Renaixena
el desig de potenciar la llengua i la cultura catalanes, qesti aquesta que fou el primer i principal objectiu del moviment cultural de mitjan segle XIX.
1.64

Busca informaci sobre el pensament de Ma i Flaquer.

A qu soposa, segons aquest text? Quina visi t de la naturalesa dEspanya?
Qu creus que propugna?
La primera part de lactivitat s oberta. Ma i Flaquer veu Espanya com una federaci de pobles i nacionalitats, i propugna un estat federal.
1.65

Qu vol dir que al segle XIX hi havia fora catalans que eren monolinges?
Vol dir que parlaven una sola llengua.
1.66

Quines sn les tres arrels del catalanisme poltic esmentades al llarg del text?
Les tres arrels del catalanisme poltic esmentades al llarg del text sn el republicanisme federal, el neoforalisme carl i la Renaixena.
1.67

Qu fou la Renaixena?
La Renaixena va ser un moviment literari i cultural que sorg a partir de 1830 i arrib a la plenitud durant la dcada de 1870. Es caracteritzava per un intent de recuperaci de la llengua i la cultura catalanes. Els erudits i els literats identificats amb aquest moviment van idealitzar el passat cultural de Catalunya, sobretot el de lpoca medieval, i van plantejar la necessitat histrica dencetar una nova edat dor
de les lletres catalanes.
1.68

Amb quins fets i en quins anys es pot datar linici de la Renaixena?

Lesperit de la Renaixena es manifesta per primera vegada en loda La Ptria (1833), del literat romntic
Carles Aribau, considerada la primera obra literria daquest moviment. Joaquim Rubi i Ors va ser qui, el
1840, redact el primer programa dacci, recollit en un seguit darticles publicats al Diario de Barcelona,
en els quals establia el que serien els principis que centraven les lnies bsiques del moviment cultural.
1.69

Qui o qu es va fer ress de les crides de Josep Pau Ballot i de Joaquim Rubi i Ors?
Es va fer ress en sectors minoritaris vinculats a la cultura i en lensenyament universitari.
1.70

Parallelament a la Renaixena, quin altre element va experimentar un gran impuls pel que
fa a la difusi i ls de la llengua catalana?
La literatura i el teatre popular.
1.71

Quins factors sn els que expliquen la formaci i lxit de la Renaixena?

Els factors que expliquen la formaci i lxit de la Renaixena sn el suport dinstitucions socials, cultu-

51

rals i educatives, com ara la Universitat de Barcelona, lAcadmia de les Bones Lletres, lAteneu Barcelons (fundat el 1872) i, sobretot, els Jocs Florals. Tamb cal tenir en compte moltes altres institucions
de diverses poblacions catalanes, que foren ms un eco que no pas un motor dimpuls de la Renaixena, com ara el Centre Excursionista, el Crcol Literari de Vic, la Societat Savigny, etc. La Universitat de
Barcelona va contribuir a lestudi i la divulgaci de la histria i la literatura medievals (Rubi i Ors, Mil
i Fontanals), i tamb del dret tradicional catal (Mart dEixel, Duran i Bas, Permanyer, etc.), que era
considerat lnima del poble i la base de la personalitat poltica de Catalunya.

Activitats finals
Llegeix les fonts A i B i resol les activitats que trobars a continuaci:
1.72

Qu va passar el 1820?
Una unitat de lexrcit que anava cap a Amrica, comandada per Rafael Riego, proclam la reinstauraci de la Constituci de 1812. Lacci va ser secundada per altres unitats militars, i el rei, Ferran VII, no
va tenir ms remei que acceptar el rgim constitucional. Siniciava aix un perode de tres anys conegut
com a Trienni Liberal o Trienni Constitucional.
1.73

Per qu diu Riego que des de lany 1814 sels t oprimits?

Perqu a partir daquell any, que va ser el del retorn de Ferran VII del seu exili daurat a la Frana napolenica, qued suprimida la Constituci de 1812 i es persegu els qui la defensaven.
1.74

Quines idees defensa en la primera arenga? I en la segona?

En la primera arenga defensa la idea de recuperar el rgim constitucional i la llibertat, i afirma que les
Corts Generals decidiran el futur del monarca absolutista. En el segon text considera injusta la guerra
contra els lders independentistes americans, perqu comporta una despesa econmica i humana molt
feixuga per al poble espanyol. Riego creu que si s restaurada la Constituci, els independentistes dAmrica ja no tindran cap inters de separar-se de la naci espanyola.
1.75

Per qu Riego critica Ferran VII?

El critica perqu s un rei absolut que reprimeix i explota el poble.
1.76

Qui ha de decidir els destins de la naci, segons la primera arenga?

Les Corts Generals.
1.77

Qu fa que Riego pensi que si es reinstaura la Constituci de 1812 es posar fi a la insurrecci de les colnies americanes?
Els lders independentistes americans eren didees liberals. Una part dels motius que tenien per iniciar
una guerra dindependncia contra la monarquia es basava en el fet que defensaven un rgim fonamentat en les idees de la Revoluci Francesa i de la independncia dels Estats Units, s a dir, el desig
dabandonar labsolutisme i establir un rgim constitucional. El fet que a Espanya es restabls la Constituci de 1812 feia suposar a Riego que una de les raons que justificaven laixecament a les colnies
americanes deixaria de tenir vigncia. Daltra banda, els constitucionalistes espanyols van pensar sempre que era possible arribar a acords amb els lders americans mitjanant el dileg i la negociaci.
1.78

Qu va acabar passant amb les colnies americanes en aquella poca?

La majoria de colnies americanes proclam la independncia malgrat el fet que a lEstat espanyol sestabls un rgim constitucional.
1.79

Quins principis recull la Constituci de 1812? Per qu s contrria a labsolutisme?

La Constituci de 1812 recull els drets humans, les llibertats poltiques (dassociaci, dexpressi i de
reuni), el dret al vot i la separaci de poders.

52

1.80

Elabora un fris cronolgic que vagi de 1808 fins a la mort de Ferran VII. Representa-hi els
fets poltics ms importants, tenint com a eix el Trienni Liberal, que sinici amb el pronunciament
de Riego. A continuaci, comenta el fris cronolgic a partir daquestes pautes:
a) Significaci de la data que encapala el fris que has elaborat.
b) Significaci de la data amb qu sacaba el fris elaborat i caracteritzaci general del perode representat.
c) Enumeraci, en lnies generals, de les caracterstiques (continutats i canvis) dels fets que shi
han representat.
En el fris hauran daparixer les dates que sesmenten en el text de la unitat didctica. En el comentari
sha de dir que malgrat que es redacts i saprovs una constituci, noms va poder ser aplicada durant
tres anys en tot el regnat absolutista de Ferran VII. De fet, lelement de continutat s lexistncia duna
monarquia absolutista. La circumstncia de la guerra, que deix sense govern una gran part dEspanya,
i un pronunciament militar lany 1820 van permetre linici (ms teric que no prctic) dun rgim democrtic.
Llegeix la font C i respon les preguntes que hi ha a continuaci:
1.81

Qu va passar el 1854? A partir daquesta data, quin perode acab i quin altre comen?
Hi va haver un pronunciament que comport la fi del predomini conservador en un govern que havia
durat deu anys (lanomenada Dcada Moderada). Molts exiliats que els governants moderats havian expulsat dEspanya van tornar. Sinici un breu perode de dos anys durant el qual accediren al poder els
liberals progressistes. Per aquesta ra aquest perode sanomena Bienni Progressista.
1.82

Qu vol dir Cnovas del Castillo amb la frase Nosaltres volem la conservaci del tron, per
sense camarilla que el deshonri?
Cnovas vol una autntica monarquia constitucional, en la qual les decisions i els nomenaments provinguin de la voluntat nacional representada per les Corts. Refusa el sistema cortes implantat pels moderats que, juntament amb lactuaci de la reina, Isabel II de Borb (poc partidria de la llibertat i del
sistema constitucional), funcionava ms per interessos de grups o per les anomenades covachuelas o camarilles de la cort (on es prenien les decisions sense comptar amb el Parlament) que no pas dacord amb
una gran part dels poltics ms liberals, que a poc a poc van ser allunyats del centre de decisi poltica.
Tot i aix, Cnovas no demana, en el seu manifest, la fi de la monarquia borbnica, com va succeir uns
quants anys ms tard (el 1868).
1.83

Per qu parla Cnovas de la regeneraci liberal?

Perqu la Dcada Moderada es va caracteritzar per lalt nivell de corrupci poltica.
1.84

Quines mesures proposa Cnovas per dur endavant la regeneraci liberal?

Millorar la llei electoral, la llibertat de premsa, concedir ms autonomia als ajuntaments i implantar un
veritable rgim representatiu.
1.85

Qui ha de decidir el futur que inicia laixecament militar del general ODonnell, segons
aquest text?
La naci espanyola.
1.86

Quan es va produir un altre aixecament en defensa duna nova regeneraci liberal? Qu va

passar, en aquesta ocasi?
El 1868, lanomenada revoluci La Gloriosa. Aleshores sexpuls del tron Isabel II i sinici un perode
que actualment anomenem Sexenni Revolucionari.

53

Ara respon aquestes altres preguntes referides a totes tres fonts:

1.87

En lAntic Rgim, ptria i naci sutilitzaven per designar el lloc de naixement duna persona. Quin sentit donen a aquests termes Rafael Riego i Antonio Cnovas?
Naci s el conjunt de ciutadans i ciutadanes de lEstat espanyol. La naci s la dipositria de la sobirania,
i per tant decideix el seu govern i les seves lleis. El concepte de ptria t, aqu, un sentit similar al de naci.
1.88

Quina idea comuna defensen els pronunciaments de 1820 i de 1854?

La de defensar el liberalisme ms autntic i de reivindicar els principis de la Constituci de 1812 enfront
duna visi del liberalisme ms al servei de les classes benestants i contrria al sentiment i a les reivindicacions populars.
1.89

Quines diferncies hi ha entre els moments histrics en qu es va produir cada un dels pronunciaments que es reflecteixen en els textos?
El primer dels pronunciaments era la reacci davant dun sistema absolutista. El segon, la reacci a una
dcada de governs que, tot i que tericament defensaven el liberalisme, no el van interpretar dacord
amb els principis ms avanats daquesta doctrina poltica.
1.90

Quina interpretaci que pot tenir el fet que a lEspanya del segle XIX les poques en les quals
el predomini del liberalisme va ser ms gran vinguessin de la m de pronunciaments militars?
Activitat oberta. Una de les possibles interpretacions s la manca de maduresa poltica de la societat espanyola. Nhi pot haver daltres de relacionades amb la manca duna estructura social que acredits la
normalitat democrtica. Aquesta interpretaci, per, no es pot fer sense haver estudiat prviament els
continguts de la segona unitat didctica, i per tant s difcil que lalumnat la formuli.

Activitats davaluaci
Activitat 1
Identifica les idees principals daquest text i situa aquesta font en el seu context histric.
L'alumnat ha d'identificar les idees principals segents: costum dels antics perses, la idea antiliberal dels
signants, mostra la contradicci entre el que diu la Constituci del 1812 i el fet que hi hagi monarquia
hereditria, la identificaci de la monarquia per dret div, distinci entre poder absolut i poder arbitrari, opci perqu mani una sola persona (monarquia absoluta) i no pas moltes (democrcia), els resultats
de la constituci sn prou evidents segons els signants: religi i rei en perill, independncia d'Amrica,
divisi de la integritat del territori A ms l'alumnat ha de situar aquesta font em el moment del retorn
de Ferran VII, un cop les tropes de Napolo han marxat d'Espanya, just a l'inici del retorn a l'absolutisme.
El contingut ideolgic daquesta font, pertany al pensament liberal o a labsolutista? Argumenta la resposta fent referncia a frases del text.
L'alumnat ha d'identificar el pensament absolutista i antiliberal del text esmentant els fragments on es
fonamenta aquesta pensament: monarquia de dret div, absoluta, resultats de l'Espanya liberal
Exposa breument levoluci poltica general dEspanya entre linici de la guerra del Francs
(1808) i la mort de Ferran VII (1833).
En aquesta qesti l'alumnat ha de situar el moment histric d'Espanya l'any 1808 regida per una monarquia absoluta i el context internacional: tensi entre Frana i Anglaterra per l'equilibri del poder
continental. A continuaci ha d'organitzar els perodes histrics que van de 1808 a 1833: 1808-1814,
guerra del Francs i Constituci de Cadis de 1812; 1814-1820: reacci absolutista; 1820-1823: Trienni
Liberal; i 1823-1833: la dcada ominosa o absolutista amb el problema successori. En cada perode l'alumnat pot triar qualsevol fet significatiu.

54

Activitat 2
De qu tinforma aquesta font? Situa-la en el seu context histric.
Aquesta portada ens informa del fet que la seva lnia ideolgica era clarament federal ja que proposa
una sola llista que, a ms, est proposada per un personatge catalanista tal com ho simbolitza l's de la
barretina. La font se situa en ple Sexenni Revolucionari durant la Primera Repblica Espanyola.
El contingut ideolgic daquesta font, pertany al pensament liberal o a labsolutista? Argumenta la resposta fent referncia a frases del text.
El contingut ideolgic de la font s liberal. Diferents exemples ens mostren aquesta tendncia poltica.
En el triangle de lencapalament de la revista podem llegir les paraules: Llibertat, igualtat i fraternitat,
que sn proclames liberals. Al seu costat els dibuixos i personatges representats no evoquen conceptes
absolutistes com la monarquia o la religi, sin el progrs i la igualtat dels homes i finalment el text ens
mostra el nom de diferents personatges de tendncia republicana.
Exposa breument levoluci poltica general dEspanya entre linici de la guerra del Francs
(1808) i la mort de Ferran VII.
L'alumnat ha de situar el perode (1868-1874) i el fa arrencar de la Revoluci de Setembre encapalada per l'almirall Topete i el general Prim. El cop d'estat, aquesta vegada es va transformar en una revoluci antiborbnica, ja que Isabel II es va haver d'exiliar a Pars. A continuaci ha de situar la monarquia
d'Amadeu de Savoia esmentant algunes de les causes del seu fracs; ha de prosseguir amb la proclamaci de la Primera Repblica i la seva incapacitat per gestionar els problemes comuns, la qual cosa es
va traduir en inestabilitat (quatre presidents en 10 mesos de durada) i, finalment, ha d'esmentar el cop
d'estat del general Pava i la dictadura del general Serrano durant l'any 1874 fins a la proclamaci d'Alfons XII com a rei al final de desembre del 1974. L'alumnat ha de triar fets significatius de cada perode que poden ser diversos.

55

Unitat didctica 2. Les transformacions econmiques del segle XIX

2.1

Quines sn les tres zones amb un augment de poblaci ms gran i quines sn les tres amb un
increment ms lleu?
Si el creixement del total espanyol equivalgus a 100, a quant equivaldria el de les sis regions que
han resultat de la pregunta anterior?
Les comunitats que van crixer ms en el perode indicat (1787-1860) van ser:
Percentualment: Catalunya (172), Mrcia (148) i el Pas Valenci (145), considerant 100 la mitjana espanyola.
En xifres absolutes: Andalusia, Catalunya i Castella i Lle.
Les que van crixer menys van ser:
Percentualment: Castella la Nova (62), Galcia (67) i el Pas Basc i Navarra (72).
En xifres absolutes: les Canries, les Balears i Astries.
2.2

Quina causa pots deduir daquest text com a explicaci del fre al creixement demogrfic del
segle XIX?
A qu es refereixen els historiadors quan afirmen que les grans onades epidmiques del segle XIX
(1834, 1855, 1865 i 1884-1885) van tenir una incidncia selectiva en les classes populars?
La causa de lexpansi epidmica era la manca dhigiene deguda, en part, a lamuntegament en qu vivien les classes populars. La ra sn les males condicions de vida daquests amplis sectors socials.
2.3

Analitza, a partir daquesta taula, una de les constants demogrfiques de lEspanya contempornia.
Activitat oberta.
2.4

Quines van ser les caracterstiques de levoluci de la poblaci espanyola durant el segle XIX?
Quines similituds i quines diferncies presenta aquesta evoluci demogrfica respecte de la de la
resta dEuropa?
La poblaci espanyola registr un creixement important, que super el 50 % en mig segle, i gaireb el
100 % en poc ms de cent anys. Aquest creixement no es don de la mateixa manera a totes les zones
del pas. Les regions que sindustrialitzaren o que van practicar una agricultura comercial van crixer
ms. El creixement de la poblaci espanyola, tot i que fou espectacular, va ser inferior al dels pasos europeus ms industrialitzats.
2.5

Segons un estudi de lhistoriador Armand Sez sobre la poblaci de Barcelona a mitjan segle
XIX, la durada mitjana de la vida dels homes era de 25 anys i la de les dones, de 27 anys i mig. Tot
i aquestes dades, entre el 1787 i el 1857 la poblaci de Barcelona va crixer fins arribar a duplicar-se. Sabent que amb mitjanes de durada de vida com aquestes no es podia tenir una fecunditat molt elevada, quina hiptesi podries formular que expliqus el creixement de la poblaci a la
ciutat de Barcelona durant la primera meitat del segle XIX?
Activitat oberta. Lexplicaci ha de relacionar-se amb la gran mortalitat infantil, que feia baixar lndex
desperana de vida.
2.6

Assenyala els perodes en qu es van vendre ms terres desamortitzades.

A quines institucions van afectar ms, en cada perode? A quines zones dEspanya es van vendre
ms terres confiscades? Indica quins efectes va tenir la desamortitzaci de 1836 en la propietat
de la terra.
Els dos perodes immediats als decrets de desamortitzaci: el 1836 i els anys segents, i el 1855 i els

57

anys que seguiren. En el primer perode van afectar ms els ordes religiosos; en el segon, els ajuntaments.
Les zones on es van vendre ms terres confiscades foren Sevilla i lactual Comunitat de Madrid. La desamortitzaci de 1836 increment les propietats dalguns terratinents i, en alguns llocs, va servir per millorar les explotacions. LEstat va poder finanar el seu dficit, creat en part per les guerres carlines. Molts arrendataris
van haver dabandonar les seves terres, i va augmentar considerablement el nombre de jornalers.
2.7

Quins factors van impedir les reformes de lagricultura que shavien proposat els illustrats
del segle XVIII?
La manca dinversions i desperit emprenedor dels propietaris de les terres. La ra era lestructura de la
propietat: la major part estava en mans de nobles rendistes o de convents o bisbats.
2.8

Quina diferncia hi havia entre un jornaler i un arrendatari?

Un jornaler cobrava un salari per la feina feta. En lagricultura endarrerida, la feina s estacional, i per
tant el jornaler noms podia treballar (i cobrar) en les poques de sembra, sega, poda, i poques vegades
ms. Larrendatari, en canvi, treballava la terra dun propietari, amb el qual es repartia els beneficis de
la collita.
2.9

Per qu les terres comunals ajudaven a palliar la situaci de misria dels jornalers?
Eren zones on anaven a pastar alguns caps de bestiar que servien per complementar els ingressos dels camperols pobres, i tamb els llocs on les classes populars anaven a buscar llenya i a collir fruita silvestre.
2.10

Per qu les terres comunals i les de lEsglsia sanomenaven de mans mortes?

Perqu no canviaven mai de mans, i per aquesta ra mantenien paralitzat el mercat de la terra, que era
un mercat mort.
2.11

Com a conseqncia de quines mesures i en quines dates es produren els canvis ms importants en lagricultura espanyola del segle XIX? A quin grup poltic perta-nyien els governants
que les van impulsar?
El principal motor de canvi van ser les desamortitzacions eclesistica i comunal. En algunes zones, per,
aquests canvis no es van notar gaire, perqu shi van consolidar i ampliar alguns latifundis. Malgrat tot,
a la major part de terres desamortitzades va augmentar la producci de cereals, mentre que en daltres,
per iniciativa dels nous propietaris, senfoc la producci cap a lagricultura comercial. Els artfexs poltics de les desamortitzacions van ser els liberals progressistes.
2.12

Explica, amb paraules teves, qu van ser les desamortitzacions, per qu es van dur a terme
i quines conseqncies van tenir.
Activitat oberta.
2.13

Per qu la runa de la vinya francesa a causa de la filloxera explica lexpansi del sector vitivincola espanyol en general i catal en particular?
Perqu els mercats internacionals van buscar nous provedors. LEstat espanyol va esdevenir, durant alguns anys, la principal potncia vitivincola.
2.14

Al costat de quins rius i a quins nuclis de poblaci es concentraren les principals zones industrials?
Es van concentrar prop de Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa, Igualada i altres localitats situades a
les conques dels rius Llobregat, Cardener, Anoia, Ter i Bess.
2.15

Quina posici t aquest industrial en la polmica entre el proteccionisme i el lliurecanvisme?

Quins arguments dna per defensar la seva posici?
Com la majoria dels industrials catalans, s clarament proteccionista. Parla dun sistema mixt, per en

58

realitat proposa de no gravar les importacions dels elements que serveixen per a la producci, i la protecci dels productes del pas. Aquesta era la posici que responia als interessos de la burgesia industrial.
2.16

Assenyala els perodes dexpansi i de crisi de la indstria cotonera catalana a partir de la

informaci que dna aquest grfic.
Activitat oberta. El professorat ajudar a observar el grfic. Cal fer notar que hi ha tres moments de creixement rpid: la dcada de 1840, el perode 1855-1860 i tot el perode de la Restauraci.
2.17

Per quines raons safirma que la Revoluci Industrial a Espanya durant el segle XIX va fracassar?
El que diuen alguns historiadors s que noms va afectar algunes zones del pas, i el nivell de creixement
econmic no va ser el mateix que el dels principals pasos europeus. Altres historiadors sestimen ms parlar dendarreriment, i no de fracs. Aquesta opini s la que sest imposant en la historiografia.
2.18

Qu vol dir que el proteccionisme no estimulava la renovaci tecnolgica? Per qu?

La manca de competncia i els mercats captius feien que els industrials no tinguessin la necessitat de
renovar les mquines per augmentar la competitivitat i abaixar els preus. Malgrat aix, la renovaci tecnolgica es va donar a un ritme ms lent que a altres pasos.
2.19

Enumera i explica les condicions necessries perqu sorgeixi una indstria. A Catalunya, es
donaven aquestes condicions?
Les condicions sn les segents: fonts denergia, matries primeres i mercats. A Catalunya es don nicament la darrera condici, i noms quan lEstat propici un mercat nic espanyol, incloent-hi les colnies.
2.20

Per qu es va crear una important indstria txtil al Principat?

La teoria ms habitual es refereix a lesperit empresarial forjat al segle XVIII.
2.21

Quines activitats manufactureres ms importants van precedir la industrialitzaci a Catalunya?

La producci daiguardents, pells, paper, productes metallrgics i teixits de cot.
2.22

Explica qu sn les indianes, les fargues i les adoberies.

Les indianes sn teixits de cot, generalment estampats, que van substituir els de llana i de lli. Les fargues sn petites foneries metallrgiques, molt abundants a la Catalunya del segle XVIII. Les adoberies
eren indstries manufactureres en les quals sadobaven pells.
2.23

En quina data i amb quin fet representatiu podem situar larrencada de la industrialitzaci
a Catalunya?
s difcil establir una data precisa. Tot el segle XVIII s un llarg procs de canvi econmic en qu sestabliren les bases de la industrialitzaci. En alguns tractats dhistria econmica de Catalunya es parla de
lany 1832, data de construcci de la primera indstria moderna moguda per una gran mquina de vapor: la fbrica Bonaplata.
2.24

Busca informaci en les publicacions del Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya,

o en altres fonts, i fes un petit treball amb el ttol La vida a les colnies txtils del segle XIX.
Activitat oberta.
2.25

Quina diferncia hi ha entre el proteccionisme i el lliurecanvisme?

Simplificant, es pot dir que totes dues sn poltiques de govern que impliquen la utilitzaci dels aranzels duaners per facilitar, dificultar o fins i tot impedir les importacions de productes estrangers. Si sabaixen o seliminen els aranzels, podem parlar de poltica lliurecanvista.

59

2.26

Per qu els industrials txtils catalans reclamaven una poltica proteccionista dels governs
liberals?
Les fbriques txtils catalanes no podien competir amb els preus de les indstries angleses. Van promoure poltiques proteccionistes perqu es gravessin els teixits estrangers; aix, amb els seus preus, controlaven el mercat espanyol. En general, els governs espanyols van fer poltiques aranzelries favorables
als interessos dels industrials catalans.
2.27

Quin era el mercat principal dels productes industrials catalans?

La resta de lEstat espanyol i les colnies: Filipines, Cuba i Puerto Rico.
2.28

Qu vol dir que la Revoluci Industrial a Espanya va diferenciar com mai abans la societat
del Principat de la de la resta dEspanya?
La diferncia era evident, sobretot respecte de les zones del centre i del sud dEspanya, on no hi va haver gaire progrs econmic ni social. Catalunya, igual que Biscaia i altres zones, va canviar la seva estructura social i va passar a ser una societat ms urbana i ms moderna que les societats tradicionals
amb un domini de leconomia agrria.
2.29

Elabora un petit fris cronolgic a escala i assenyala-hi les fases econmiques industrials de
la segona meitat del segle XIX.
Activitat oberta. Hi han de figurar les fases que sesmenten en el text de lapartat.
2.30

Per qu la burgesia basca va donar suport als governs liberals i veia amb hostilitat els
carlins?
Perqu els liberals van eliminar totes les traves procedents de lAntic Rgim que impedien el desenvolupament econmic: fronteres interiors, poltiques aranzelries, etc.
2.31

Fes un esquema de les principals activitats industrials espanyoles al segle

ni la txtil catalana ni la siderrgica basca.
Activitat oberta.

XIX

que no siguin

2.32

Identifica els factors que van fer que Sant Mart passs a ser una poblaci industrial.
Quins eren els smbols de la nova economia de Sant Mart de Provenals?
Els factors daquesta expansi industrial sn els segents: la situaci propera a la ciutat de Barcelona
(avui ns un districte); labundncia daigua; els terrenys espaiosos, suficients per a la construcci de
les fbriques, i els sanejaments fcils. Els smbols sn el carb amuntegat, els tallers, les xemeneies i les
vies de comunicaci.
2.33

Quin tipus de concepci de lEstat reflecteix la construcci de la xarxa de ferrocarrils a Espanya?

Una concepci radial, que respon al pes de la capital (en aquest cas, situada al centre dEspanya), lloc
on es van prendre les decisions de planificaci de les noves infraestructures.
2.34

Quin creus que era el problema econmic que comportava per al comer aquesta multiplicitat de mesures?
Quina va ser lactuaci dels governs liberals sobre aquesta qesti?
El fet que sunifiquessin les unitats de mesura facilit les relacions comercials i la fixaci dels preus. Als
comerciants locals, aix segurament els incomodava; sembla, per, que les velles unitats de mesura locals es van continuar utilitzant en el comer al detall durant molt de temps. Als comerciants que estenien la seva activitat ms enll de la localitat i la comarca, la decisi dunificar pesos i mesures devia
semblar-los un gran aven.

60

2.35

Ats que cada zona del territori espanyol tenia un sistema de mesures diferent, quins efectes havia de tenir per al comer la introducci del sistema mtric decimal (quilogram, metre, litre) com a unitat de pesos i mesures?
Quina devia ser la reacci dels petits comerciants?
La impossibilitat de fixar un sistema de preus i de distribuci efica. Els governs liberals van intentar eliminar la diversitat dunitats de pes i mesura i unificar el sistema.
2.36

Com es va establir el sistema de construcci i dexplotaci en la Llei general de ferrocarrils (1855)?

Quin tipus dentitat econmica es va constituir per construir la xarxa ferroviria?
Es va establir mitjanant un sistema de concessions, un cop establerts els trajectes de les futures lnies.
Es van constituir empreses privades, algunes de capital estranger, que es van presentar als concursos per
tal dobtenir les concessions de lEstat.
2.37

Explica amb paraules teves qu volen dir els conceptes sistema financer i sistema fiscal. Posa
algun exemple actual o tria alguna notcia que es refereixi a algun dels dos sistemes.
Activitat oberta. Ha dincorporar els elements de racionalitat dels diferents projectes de govern.
2.38

Quines eren les principals vies de comunicaci terrestres a Espanya abans de lany 1850?
Els camins rals, millorats al segle XVIII, que seguien aproximadament el traat de la xarxa actual de carreteres de lEstat.
2.39

Posa exemples de desajustaments econmics que es produen en lintercanvi comercial a Espanya a causa de la manca dun sistema adequat de comunicacions.
Activitat oberta.
2.40

Quines conseqncies va tenir la implantaci dels serveis de correus i de telgraf els anys
1850 i 1852, respectivament?
La millora de les comunicacions entre les ciutats espanyoles i el gran desenvolupament de la informaci a travs dels corresponsals de premsa.
2.41

Per qu era important per a leconomia espanyola la construcci de la xarxa ferroviria?

Perqu revolucionava el transport terrestre, tant de passatgers com de mercaderies.
2.42

Qu vol dir que al primer ter del segle XIX no hi havia un mercat espanyol unificat?
No hi havia una circulaci massiva de productes. Mentre algunes zones eren deficitries en certs aliments, daltres de properes en podien produir fcilment, per la manca de xarxes comercials (infraestructures, distribudors, etc.) feia que, per exemple, a Astries sobrs carb, per a la vena Castella no
es poguessin encendre les llars de foc.
2.43

Per qu la creaci de xarxes comercials era imprescindible per unificar els preus dels productes?
Per possibilitar la fixaci del preu a lengrs dels productes.
2.44

Per qu calia suprimir la diversitat de pesos, mesures i comptes monetaris, i les duanes interiors, per establir un mercat unificat?
Perqu daquesta manera seria possible lenteniment econmic entre els punts de producci i la xarxa
de punts de consum.
2.45

Enumera les iniciatives legislatives amb les quals els governs liberals van crear un mercat
nic espanyol.
Unificaci de pesos i mesures, creaci duna moneda nica, unificaci de la legislaci mercantil, reforma fiscal.

61

2.46

Quins van ser els perodes poltics ms lliurecanvistes?

No hi va haver perodes poltics lliurecanvistes prpiament dits. Es podria dir que en el segon ter del
segle, el proteccionisme no va ser tan radical. En dos moments revolucionaris (entre 1854 i 1856 i entre 1868 i 1874) es van obrir ms les fronteres a productes estrangers.
2.47

Quines van ser les decisions poltiques que van contribuir a la unificaci del sistema monetari espanyol? De quin any data la instauraci de la pesseta?
El 1868 sinstaur la pesseta com a moneda nica, i el 1874 es conced el monopoli de lemissi de paper moneda al Banc dEspanya. Els artfexs daquestes mesures van ser Figuerola i Echegaray, que foren
els respectius ministres dhisenda els anys esmentats.
2.48

Qu vol dir que el sistema dimpostos no era controlat per lEstat?

Vol dir que moltes institucions cobraven impostos. Els impostos estatals eren escassos i mal recaptats.
2.49

Quines activitats econmiques eren de difcil realitzaci a causa de la pluralitat fiscal a Espanya?
Les activitats comercials.
2.50

En qu va consistir la modernitzaci del sistema fiscal establert pels liberals?

En la creaci dun sistema dimpostos basat en cinc mbits fiscals: immobles; activitats agrries; activitats industrials i comercials; consum, i inquilinats i hipoteques.
2.51

En qu va consistir lanomenada reforma de Mon?

En un nou sistema fiscal que es va fer el 1845 i simplificava la gran quantitat dimpostos que hi havia
fins aleshores. La reforma fiscal redua els impostos a cinc categories: immobles, conreus i ramats, producci industrial i comer, consum i hipoteques.
2.52

Quines poblacions de ms de 15 000 habitants apareixen en el mapa?

Qu pots deduir de la resposta a la pregunta anterior?
A ms de Barcelona, tenien ms de 20 000 habitants les poblacions de Reus, Tortosa, Tarragona i Lleida. Shi apropaven, amb ms de 15 000, Sabadell, Manresa, Matar i Girona.
La resposta de la segona pregunta s oberta.
2.53

Quin era el sector industrial ms important a la Catalunya del segle XIX?

Quin percentatge aproximat cobria, aquest sector?
El sector txtil, tant del cot com daltres fibres (llana, lli, etc.). Aquest sector cobria gaireb el 60 % de
lactivitat industrial.
2.54

Resumeix levoluci de la demografia catalana durant el segle XIX a partir dels aspectes segents: evoluci de la poblaci absoluta, migraci i distribuci.
Levoluci s tpica de les societats industrials europees del segle XIX: en cent anys es duplic la poblaci. Malgrat que les noves activitats van absorbir la major part del creixement demogrfic, hi va
haver excedents que emigraren a les possessions espanyoles dultramar. Laugment de la poblaci
afect fonamentalment les zones que es van industrialitzar i, en general, tota la zona costanera. A
linterior, sobretot a les zones pirinenques, continu el lent despoblament que ha arribat fins als nostres dies.
2.55

Assenyala les similituds i les diferncies entre la demografia catalana i la de la resta dEspanya durant el segle XIX.
La poblaci catalana va crixer ms que la mitjana espanyola, i molt ms que la de les zones interiors:
les dues Castelles i lArag.

62

2.56

En el text safirma que els municipis industrials o comercials, com ara Tarragona, Badalona
i Manresa, van crixer ms rpidament que els mercats agraris tradicionals, com Girona, Lleida i
Figueres. Per qu creus que va ser aix?
La creaci dindstries atreia moltes persones, no tan sols per treballar a les fbriques, sin tamb en el
comer i en les activitats complementries de les empreses. Aix provoc grans immigracions interiors
i creixements ms destacats que els dels mercats agraris, relativament anquilosats.
2.57

Explica qu vol dir la frase els efectes de les desamortitzacions van comportar una liberalitzaci del comer de la terra que va afavorir la millora i la modernitzaci de moltes zones del
pas (Catalunya).
Moltes terres en mans mortes van passar a mans de propietaris emprenedors, que buscaren la manera dobtenir ms rendiment de la terra.
2.58

Catalunya va experimentar un creixement de poblaci del 145 %, percentatge noms superat per Madrid, que va crixer el 276 %. Aquest creixement demogrfic, es va produir pels mateixos motius? Explica-ho.
No, no es va produir pels mateixos motius. El creixement demogrfic de Madrid est relacionat directament amb la creaci de lEstat liberal, que va comportar la concentraci i la creaci duna mplia administraci. A Catalunya, el creixement est relacionat directament amb la transformaci econmica.
2.59

Per qu el fet que els preus de les subhastes de les terres desamortitzades a Catalunya fossin ms alts indica que linters per la terra a Catalunya havia estat superior al de la resta de
lEstat?
El fet que els preus de les subhastes de la terra fossin ms alts implica que hi va haver ms oferta,
s a dir, hi va haver ms gent a Catalunya que a la resta dEspanya que va oferir diners per adquirir
terres.
2.60

Quin va ser el tipus de conreu que ms va augmentar a Catalunya durant la segona meitat
del segle XIX? Quina va ser la causa principal daquesta expansi?
El conreu dedicat a la comercialitzaci massiva, com ara la vinya per a la producci de vi.
2.61

Qu vol dir que lagricultura catalana va augmentar la seva productivitat? s el mateix que
dir que va incrementar la seva producci? Per qu?
No s el mateix productivitat que producci, tot i que una cosa t molt a veure amb laltra. Laugment
de la productivitat implica que en una mateixa porci de terra sobt molt ms producte. La ra rau en
el fet descollir millor les varietats que se sembren o es planten, la cura de la terra, els adobs, els productes per evitar les plagues, etc. Aix t una conseqncia general que comporta un creixement de la
producci per hectrea.
2.62

Les principals zones de regadiu de la Catalunya actual tenen el seu origen en les millores realitzades al segle XIX. Quines van ser aquestes millores?
Les millores van consistir en la construcci de grans canals de regadiu, la majoria realitzats per la iniciativa privada.
2.63

Resumeix les principals millores que es van introduir al camp catal durant el segle XIX.
Activitat oberta. Han de figurar en la resposta els efectes de la desamortitzaci (canvis de propietat de
la terra) i tot all que es relaciona amb els regadius, els adobs i les millores tcniques.
2.64

Elabora un esquema de les principals activitats industrials no txtils a Catalu-nya al segle XIX.
Activitat oberta.

63

2.65

Quines raons expliquen el desenvolupament de la indstria tapera a les comarques de la Selva i del Baix Empord?
La indstria tapera es va localitzar a la Selva i el Baix Empord perqu en aquests indrets sn molt abundants els boscos dalzines sureres, que eren la matria primera de la indstria del tap.
2.66

Quins interessos de la nova burgesia catalana hi havia darrere daquest projecte?

En quin aspecte eren prohibicionistes i en quin eren lliurecanvistes?
Quina transcendncia van tenir per a leconomia catalana aquestes idees que, amb menys radicalitat, van presidir la poltica dels governs espanyols de la segona meitat del segle XIX?
Els interessos del proteccionisme ms obert que propugnaven els industrials txtils. En canvi, eren lliurecanvistes en el comer interior dEspanya, que en aquells anys era ple de duanes interiors.
Aquestes idees van permetre el naixement i la consolidaci de la indstria txtil catalana. Probablement
no van afavorir un progrs tecnolgic i productiu ms important.
2.67

A quines condicions de la vida dels obrers i de les obreres fan referncia aquestes dues fonts?
Distingeix la descripci dels fets de les causes a les quals satribueixen.
Es refereixen a la insalubritat de les seves condicions materials de vida. La gran explotaci de qu eren
objecte i la manca dun sistema de seguretat social feien que la seva salut no pogus ser atesa, i per
tant les seves condicions de vida van ser penoses i plenes de privacions i sofriments.
2.68

A quina afirmaci del text dna suport, aquesta font?

A lexplotaci de les dones, que havien de suportar llargues jornades laborals amb uns salaris ms baixos que els dels homes.
2.69

Quin s el nucli del pensament socialista dtienne Cabet, segons el text?

Per qu creus que Cabet es qualifica dutpic? Argumenta-ho.
Busca informaci sobre el mot Icria i la seva significaci a Catalunya.
El pensament de Cabet semmarca en una llarga tradici europea de pensament utpic, en el qual es
descriuen societats on la bondat humana i el funcionament totalment democrtic sn la base de lorganitzaci poltica, social i econmica. La resta de lactivitat s oberta.
2.70

En el Congrs de Barcelona, creus que ja shavia produt lescissi del moviment obrer entre bakuninistes i marxistes a Espanya?
Quines eren les finalitats del moviment obrer el 1870, segons aquesta font?
Explica el sentit de lexpressi emancipaci completa del proletariat.
No, encara no shavia acomplert lescissi. Tal com es diu al llibre de lalumne, el trencament va tenir
lloc el 1871. Les finalitats del moviment obrer, segons Farga i Pellicer, sn la lluita contra la injustcia i
per lemancipaci de la classe obrera.
2.71

De quin tipus eren les primeres reivindicacions dels obrers industrials?

Consistien a exigir, sobretot, que fossin reconeguts els drets dassociaci, de reuni i dexpressi de les
organitzacions de treballadors.
2.72

Per qu es pot afirmar que les condicions de vida dels obrers industrials eren extremament
dures?
Les condicions de vida dels obrers industrials eren fora dures ja que suportaven llargues jornades de
treball i patien unes condicions materials de vida (habitatge, alimentaci, etc.) molt precries. A ms, no
gaudien de cap seguretat en cas de malaltia o dacomiadament, ni quan es jubilaven.
2.73

Resumeix levoluci del moviment obrer catal entre 1840 i 1850.

Activitat oberta. Hi ha daparixer la informaci de les pgines 72 i 73 del llibre.

64

2.74

Busca ms informaci sobre la figura de Josep Anselm Clav i elabora un petit informe sobre la seva importncia en el moviment obrer catal. Procura trobar algunes de les lletres de les
seves canons i analitzan el contingut.
Activitat oberta.
2.75

Qu vol dir la sigla AIT? Quan es va formar lentitat que representa? Quines finalitats tenia?
Volen dir Associaci Internacional de Treballadors. Es va formar el 1864 i tenia per missi coordinar les
tasques dels sindicats i els grups obrers darreu del mn per aconseguir-ne lemancipaci econmica i
social. La manera daconseguir-ho consistia a fer desaparixer la societat classista i, consegentment, la
propietat privada sobre els mitjans de producci.
2.76

Resumeix les divergncies que van esclatar en el si de lAIT el 1871. Quina repercussi van
tenir aquestes divergncies en el moviment obrer espanyol?
Activitat oberta. Hi ha daparixer, almenys, la informaci de la pgina 74 del llibre de lalumne.
2.77

Elabora un fris a escala i situa-hi els principals esdeveniments del moviment obrer entre el
1840 i el 1874. Comental seguint els passos segents: a) sentit de la primera data; b) resum del
procs de les dates seleccionades en el fris; c) sentit de la data que clou el fris i breu perspectiva
de futur.
Activitat oberta.

Activitats finals
Observa la font A i respon les preguntes
2.78

Quin percentatge de la indstria espanyola es concentr a Catalunya?

El 38 %.
2.79

Analitza aquests percentatges per sectors. Quins sectors eren ms importants a la resta dEspanya que a Catalunya?
El 80% de la indstria txtil cotonera era a Catalunya; la metallrgica hi tenia molt poca implantaci.
Succea el mateix amb les indstries de transformaci de productes agrcoles, que a Catalunya representaven noms el 14% del total de la inversi espanyola.
2.80

Compara lactivitat txtil relacionada amb la llana i el cot a Catalunya i a la resta dEspanya.
La inversi en installacions per a la producci de teixit de llana creixia a moltes zones dEspanya, mentre que a Catalunya la inversi txtil es dirigia, gaireb prioritriament, a la installaci de fbriques de
teixits de cot.
2.81

En el quadre estadstic, no hi figura la indstria siderrgica ni lactivitat minera. A quines

zones i durant quin perode es va donar el mxim creixement daquestes activitats?
Les indstries siderrgica i minera es van desenvolupar espectacularment al Pas Basc i a Astries. El creixement daquests sectors es don a Biscaia a partir del 1860 i a Astries unes quantes dcades ms tard.
Respon aquestes preguntes sobre la font B:
2.82

Quins dos perodes van ser els de ms gran creixement industrial? En quins moments sembla que es va produir una crisi o un estancament?
Des de la meitat de la dcada de 1840 fins al final de la de 1850, i des del 1870 fins al 1875.
Entre 1860 i 1870.

65

2.83

Quan diem que lpoca contempornia es caracteritza per un creixement econmic sostingut, a qu ens referim? Justifica la teva resposta a partir de la font.
En leconomia de lAntic Rgim la producci econmica es mantenia estable, amb lleugers creixements
i grans crisis, mentre que en lpoca contempornia, i en les societats industrialitzades, el creixement s
aritmtic i secularment constant. La font ens indica que en quaranta anys la producci industrial es va
multiplicar per tres, i va mantenir un creixement constant.
2.84

Prenent com a referncia la lnia del temps de la pgina 45, indica amb quina situaci poltica es correspon cada un dels dos perodes de mxim creixement industrial a Espanya.
Amb el regnat dIsabel II i la primera poca de la Restauraci borbnica.
Llegeix la font C i respon les preguntes:
2.85

Per qu el txtil s un sector que es troba en linici dels processos dindustrialitzaci?

Perqu representa una novetat productiva que no s controlada per les rgides normes gremials. Daltra
banda, permet produir teixits amb costos baixos si els comparem amb els de la llana, el lli i la seda.
Aquesta possibilitat de gran producci a preus assequibles va fer possible la creaci dun mercat ampli:
el teixit de cot va reemplaar aviat els teixits tradicionals, ms cars i no tan confortables. Aquesta expansi del mercat s, alhora, una de les raons de lexpansi daquest sector.
2.86

Quines raons es poden deduir daquesta font per les quals, malgrat el cost de lexportaci,
les fbriques de cot van ser majoritries en el sector txtil catal?
La font dna nicament raons sanitries, per nhi ha daltres de tipus tcnic i econmic.
Respon aquestes preguntes relacionades amb la font D.
2.87

Busca informaci en alguna enciclopdia o a Internet i explica quin tipus dempresa era lEspanya Industrial. On es trobava situada?
LEspanya Industrial era la fbrica txtil ms gran dEspanya. Estava ubicada a la vila de Sants, i ocupava una part del que avui s un gran parc que t el mateix nom.
2.88

Explica amb paraules teves qu vol dir dividends per acci.

Activitat oberta.
2.89

Segons la font D, en quina poca va tenir ms beneficis lEspanya Industrial, en el perode

comprs entre 1847 i el 1857?
Van tenir ms beneficis els anys 1851, 1852 i 1853. Percentatges molt alts per a les accions industrials.
2.90

En quins anys del perode que es reflecteix en aquesta font les accions es van vendre en Borsa per damunt de la par, s a dir, per damunt del valor del nominal de lacci quan va ser emesa
(100 rals)?
Els anys 1854 i 1855, i en alguns moments dels anys anterior i posterior.

Activitats davaluaci
Activitat 1
Llegeix els textos segents i respon les qestions que es plantegen a continuaci.
Identifica les idees principals de les dues fonts i situa-les en el seu context histric.
L'alumnat ha d'identificar a la primera font tres idees principals: que a l'Estat li calen diners (convenincia de la deuda pblica), que cal afavorir l'agricultura i el comer i que es posen a la venda tots els

66

bienes races (que vol dir el mateix que bns immobles) de les comunitats religioses. Aix es publica a
la Gaceta de Madrid (diari oficial com el BOE o el DOG actuals) l'any 1836 durant el perode liberal-progressista de la regncia de Maria Cristina. D'aquest fet histric se'n diu desamortitzaci i el seu inspirador va ser el ministre Mendizbal.
A la segona font l'alumnat ha de veure que es tornen a posar en venda els bns de l'Esglsia, els bns
territorials que tenia el mateix estat i, en especial, els propios y comunes de los pueblos. Aquesta font
se situa en el bienni liberal-protressista (1855-1857)
Explica qu volen dir les expressions disminuir la deuda pblica, masa de bienes races y
propios y comunes de los pueblos.
Disminuir la deuda pblica vol dir aconseguir diners per poder pagar les obligacions que l'Estat havia
posat a la venda anteriorment per obtenir recursos a canvi d'interessos i de retorn del capital a un termini determinat. Una de les fonts de despesa de l'estat liberal era el pagament de l'exrcit que havia de
lluitar contra els carlins. Bienes races sn els bns immobles, que no es poden transportar o moure, que
estan arrelats a un espai (terrenys i edificis). Els propios y comunes de los pueblos eren els terrenys que
no eren de ning en particular sin del terme municipal. D'aquests terrenys, els ms pobres en treien algun rendiment, com llenya, caa, fruita silvestres de temporada, pastures, etc. A partir del moment en
qu algun propietari els compra, totes aquestes possibilitats desapareixen i els ms pobres es troben en
una situaci encara ms desemparada.
Exposa breument en qu consist la desamortitzaci del segle XIX i quines en van ser les principals conseqncies.
L'alumnat ha de resumir el que s'exposa a l'epgraf titulat Les desamortitzacions (pgina 46 de la unitat).
Activitat 2
Observa aquests quadres estadstics i resol les qestions que trobars a continuaci.
Descriu els fenmens a qu es refereixen aquests quadres estadstics i situa la informaci en el
seu context histric.
Els dos quadres estadstics informen de l'evoluci de la producci industrial a Espa-nya i de la importaci de cot en floca entre els anys 1830 i 1900. La tendncia de la producci industrial i de la importaci indica clarament que la tendncia va ser de constant increment. Els quadres destadstiques s'inicien
en els darrers anys del regnat de Ferran VII i reflecteixen el moviment econmic de les magnituds ressenyades al llarg de tota la revoluci liberal espanyola, incloent-hi el Sexenni revolucionari i la fase decimonnica de la restauraci.
Compara la informaci de les dues fonts i estableix les similituds i les diferncies pel que fa al
procs industrial de Catalunya dins de la resta dEspanya.
La similitud s'ha assenyalat en l'apartat anterior: l'increment constant. La diferncia es pot observar en
el ritme desigual. Aix, per exemple, entre 1830 i 1840 a Espanya noms s'incrementa la producci industrial en dos dgits (de 5 a 7) s a dir, un 40 %, mentre que a Catalunya l'indicador de la importaci
de cot manifesta que el creixement s molt ms important (gaireb quatre vegades ms, s a dir, un
335 %). Aquesta comparaci es pot fer a cada dcada. Si ho agafem en total, la diferncia que indica la
industrialitzaci de Catalunya respecte del conjunt espanyol s notria, ja que la producci industrial
espanyola ha crescut entre 1830 i 1900 un 90 %, mentre que les importacions del txtil catal (la indstria ms important per no l'nica de Catalunya) han crescut un 3.358 %.
Exposa breument les causes i el primer desenvolupament de la Revoluci Industrial a Catalunya.
L'alumnat ha dexposar resumidament les explicacions que s'ofereixen a El cas catal: la indstria txtil (pgines 51-52 de la unitat).

67

Unitat didctica 3. La Restauraci. De linici fins al desastre del 98 (1875-1898)

3.1

A quines idees i sentiments apella el fill dIsabel II per recuperar el tron dEspanya?
Explica el sentit de la frase segent: Dec a linfortuni estar en contacte amb els homes i les coses de lEuropa moderna.
El futur Alfons XII, presenta el retorn de la monarquia com una simple tornada a situacions del
passat, o b com una instituci portadora de valors nous i moderns? Explica-ho.
Expressa la voluntat de retornar a una Espanya en qu es reconeguin els drets poltics de les institucions
representatives. Creu que la seva situaci dexiliat s deguda a lactuaci inadequada de la seva mare,
Isabel II, que va ser expulsada dEspanya. Aquesta situaci la qualifica dinfortuni, i diu que li ha perms
conixer com es viu i com es governa a Europa. Alfons XII desitja una situaci nova que corregeixi els
errors del passat. La seva posici es pot resumir en aquest principi: una monarquia per a tothom, dun
caire arbitral i moderador.
3.2

Quins sn els motius amb qu el general Cabrera argumenta el reconeixement de la legitimitat dAlfons XII?
Pots deduir algun motiu de la pau que va seguir la Restauraci? Quin?
A partir daquest text, es pot afirmar que Cabrera es mantingu fidel al que sempre havia defensat? O b creus que va canviar de pensament? Explica-ho.
La mxima del carlisme era Du, Ptria i Rei. Cabrera anteposa al rei, Du i la Ptria. Proposa la pau
com a objectiu principal i accepta lautoritat del jove monarca. Tot i que durant els primers mesos de la
Restauraci els carlins van continuar la guerra que havien iniciat el 1872, Ramon Cabrera, desprs del
retorn dAlfons XII, esdevingu un defensor de la seva idea de propugnar la pau per damunt de les lluites dinstiques.
3.3

Pots deduir la tendncia ideolgica (progressista o conservadora) de La Campana de Grcia a

partir daquestes portades. Per qu?
Tractant-se dun setmanari satric i humorstic, com valorava la tercera guerra carlina?
Quina de les causes genriques de la Restauraci borbnica podries deduir de lobservaci daquestes portades?
Per qu et sembla que sha suprimit la capalera tradicional a lexemplar del 8 de desembre de 1875?
En les imatges sobserva una militncia progressista, tant pels elements de les portades com per la seva
crtica del carlisme. Valorava la guerra carlina com una lluita, per qestions ja superades, que no tenia
futur. La resposta a les altres preguntes s oberta: els alumnes han de respondre en funci de lobservaci de les imatges i dels textos.
3.4

Lescriptor olot Mari Vayreda (1853-1903) narra els seus records de la darrera carlinada.
A quins anys es refereix?
Explica el sentit de lexpressi ingressaren amb entusiasme multitud de joves illustrats, decidits
a lliurar batalla en tots els terrenys, el mateix en el de la polmica que en el de la fora.
On situa, lautor, lorigen de la radicalitzaci poltica?
A partir daquesta font, es pot deduir que el carlisme va ser un dels components del catalanisme
poltic?
Es refereix a la darrera guerra carlina (1872-1876). La resta de lactivitat s oberta.
3.5

Emmarca amb dates precises el perode que estudiem en aquesta unitat.

De 1875 a 1898.

69

3.6

Per qu et sembla que es coneix aquest perode amb el nom de Restauraci?

Perqu desprs del perode revolucionari (1868-1874), van ser restaurats els Borbons en el tron, en la
persona dAlfons XII.
3.7

Posa exemples de fets poltics que van tenir lloc durant la Restauraci i altres dactuals. Qu
distingeix els fets poltics dels fets socials, econmics o culturals?
Activitat oberta. De vegades, la diferncia entre els fets poltics i els fets socials s difcil de determinar.
La temtica dominant s la que pot servir per distingir-los, per, generalment, tots els aspectes duna
societat (poltics, socials, culturals, econmics) acostumen a estar relacionats.
3.8

Repassa lapartat dedicat a la fi de la guerra carlina i digues quan va acabar aquesta guerra
a Catalunya. Quin va ser lltim reducte conquerit per les tropes liberals?
El 26 dagost de 1875. La Seu dUrgell i la zona pirinenca propera van ser els ltims reductes conquerits
pels liberals.
3.9

Quina diferncia hi ha entre unes Corts Ordinries i unes Corts Constituents?

Les Corts Constituents tenen per missi principal lelaboraci duna constituci. Les Corts Ordinries sn
les que apliquen les normes duna organitzaci poltica de lEstat basada, en lpoca contempornia, en
una Constituci vigent (aprovaci de les lleis i control del govern).
3.10

Consulta la unitat didctica 1 i explica, de manera esquemtica, quina era lorientaci poltica de procedncia de les persones que van integrar el Partit Conservador i el Partit Liberal durant la Restauraci.
Activitat oberta.
3.11

Quina Constituci es discutia, el 14 de juny de 1869?

Per qu Cnovas diu que esperava amb desinters el que es feia?
A partir daquest text, es pot dir que Cnovas era irreductible pel que fa als principis que considerava fonamentals?
Amb quin principi de Cnovas entrava en conflicte la Constituci de 1869?
Es discutia la constituci de la nova monarquia que van promoure els revolucionaris del 1868. Cnovas
no era irreductible si es donaven un seguit de fets que garantissin una nova monarquia que tranquillitzs els conservadors i dons confiana i feina als proletaris. Cnovas no va aprovar la supressi de la dinastia borbnica; daltra banda, la Constituci de 1869 s la primera de les constitucions democrtiques
que anteposa la sobirania nacional als drets del monarca.
3.12

Quines afirmacions daquest text permeten dir que Cnovas era un poltic ms realista que
no dogmtic?
A qu es refereix Cnovas quan diu: Un pas on, per les circumstncies dels fets, no queda vigent
cap constituci?
Qu s, segons lautor, la constituci interna dun pas?
La primera frase del document resumeix clarament el pragmatisme de Cnovas. Segons ell, els anys del
Sexenni Revolucionari van trencar el consens poltic que permetia lacceptaci general de les regles del
joc poltic. Una constituci interna s, segons Cnovas, lacceptaci duns principis fonamentals, que
potser no estan escrits, que sexpressen en les cinc lnies finals del text.
3.13

Assenyala alguns dels principis de Cnovas del Castillo en larticulat de la Constituci.

En larticle 11, quins enunciats sn del Partit Conservador i quins, del Partit Liberal?
Com es va solucionar el problema de la divergncia en qestions electorals?
Es comparteix la legitimitat del poder entre el rei i els representants dels espanyols: les Corts del Reg-

70

ne. La confessionalitat catlica s una exigncia dels conservadors. El fet que els ciutadans, individualment, puguin tenir opinions o idees religioses no catliques s un principi que sembla procedir de
la tradici liberal. Hi havia un dret de veto entre les principals institucions: el Senat, el Congrs i el
monarca.
3.14

Enumera, a partir dels articles de les lleis electorals, les diferncies entre el sufragi censatari i el sufragi universal mascul.
Quin dels dos tipus de sufragi s ms conservador? Per qu?
Qu et sembla que els falta a aquestes lleis electorals per ser autnticament democrtiques?
En el sufragi censatari nicament tenen dret a vot els qui paguen una quantitat determinada com a contribuci, la qual cosa significa que noms els qui sn propietaris poden exercir els drets de participaci
poltica; aquest tipus de sufragi tamb dna dret a vot a les persones considerades cultes o les que pertanyen al clergat. El sufragi universal mascul, en canvi, permet votar a tots els homes (per no a les dones) ms grans de 25 anys que estiguin degudament empadronats. La resposta a les altres preguntes s
oberta.
3.15

Dedueix, a partir daquesta font, quins elements sn indicatius de la manipulaci dels processos electorals.
El gravat fa allusi a la intervenci poc democrtica de la Gurdia Civil en els processos electorals, possiblement en defensa dels candidats governamentals.
3.16

Qui era president del govern lany 1880? I el 1881?

Identifica els dos poltics que apareixen presidint la taula i servint en cadascun dels casos.
A qu fa referncia aquesta caricatura? Qu critica? Quin significat t? Per qu?
Lany 1880 era president del govern Antonio Cnovas del Castillo; a partir del febrer de 1881, ho va ser
Prxedes Mateo Sagasta. Sn els poltics que apareixen dibuixats a les caricatures. Tots dos gaudeixen
del poder i reparteixen prebendes a poltics dels seus partits. Es tracta de la crtica del caciquisme i de
loligarquisme de la poltica espanyola de la primera poca de la Restauraci, feta per una publicaci
progressista.
3.17

Per qu aquesta font reafirma la idea segons la qual el rgim poltic de la Restauraci es
podia qualificar doligrquic?
Per qu hi havia tan poca gent amb dret a vot? Com es qualifica, aquest sistema de sufragi?
Noms podia votar, i per tant tenir participaci poltica, un sector molt redut de la poblaci adulta. Tenien dret a sufragi els rics i les persones amb estudis o amb rendes significatives. Aquest sistema sanomena sufragi censatari.
3.18

Qu es coneixia, durant la Restauraci, amb el terme civilisme?

El terme civilisme feia referncia al fet dapartar lexrcit de la intervenci en poltica. Cal recordar que
la manera ms freqent de canviar de rgim era un pronunciament militar, i que als dos primers teros
del segle XIX hi va haver molts governants que eren militars victoriosos en algun fet bllic.
3.19

Busca el text de la Constituci Espanyola de 1876 i comparal amb el de les dues constitucions anteriors seguint lesquema segent: a) la part dogmtica i el concepte de sobirania; b) la
relaci entre els tres poders; c) el rgim; d) el tipus de sufragi; e) la confessionalitat.
Activitat oberta.
3.20

Explica les diferncies entre el sufragi censatari i el sufragi universal. Es pot afirmar que
durant la primera etapa de la Restauraci (1875-1898) el sufragi va ser realment universal?
Per a la primera part de lactivitat, valen les respostes que es donen per a les preguntes de les fonts 18
i 21 daquesta unitat didctica. De fet, no hi va haver sufragi universal en el perode que sesmenta, tot

71

i que el dret a vot dels homes ms grans de 25 anys s del 1890. En realitat, el caciquisme i el frau electoral van continuar sent els protagonistes de lacci poltica.
3.21

Quins van ser els principals problemes ideolgics que oposaven els conservadors i els liberals en redactar la Constituci de 1876?
El problema de la confessionalitat de lEstat i el concepte de sobirania. Tothom va cedir en les seves pretensions, encara que el to general de la Constituci est ms en la lnia ideolgica que defensaven els
conservadors.
3.22

Qu sentn per caciquisme?

En la terminologia poltica espanyola dels segles XIX i XX, sanomena caciquisme un sistema en qu unes
persones determinades exercien un poder poltic extralegal sobre el cos electoral. Els cacics, que eren
generalment propietaris rics dels pobles, controlaven les eleccions organitzant-ne el frau, ja sigui mitjanant la manipulaci dels escrutinis, o el control dels votants amb coaccions, o oferint-los favors. Tant
els liberals conservadors com els liberals fusionistes tenien la seva xarxa de cacics que, de vegades, passaven dun partit a laltre.
3.23

Quins aspectes daquest document consideres que shan assolit avui i quins no?
Es pot deduir del text que aquesta manifestaci del catalanisme poltic era separatista? Per qu?
Ateses les reivindicacions catalanistes, quina et sembla que era la situaci en aquella poca a Catalunya pel que fa a la llengua, lexrcit, els impostos i la justcia?
No hi ha cap element que faci pensar en una idea separatista; al contrari, el document reconeix com a
cap de lEstat la persona a qui es demana que juri a Catalunya, com es feia en lAntic Rgim, les seves
constitucions fonamentals. La resposta a les altres preguntes s oberta.
3.24

A partir daquest text, es pot afirmar que el catalanisme poltic daquella poca era separatista? Per qu?
Quins enunciats creus que sn moderns i quins sn tradicionalistes?
Quines idees es poden considerar constants del catalanisme poltic?
Quines idees daquest text estan recollides en lEstatut dAutonomia actual i quines no ho estan?
No es pot parlar de separatisme, que era inexistent en tot el catalanisme daquella poca i de les poques anteriors. Reconeix lexistncia del cap de lEstat espanyol en la figura del rei. Es pot dir que aquestes Bases fan un plantejament federalista dEspanya. Les idees del text de les Bases de Manresa que estan recollides en lEstatut dAutonomia actual sn la igualtat doportunitats per a tots els ciutadans per
ocupar crrecs pblics a Catalunya, i la capacitat legislativa competent a Catalunya a travs dun Parlament autonmic, tot i que en les Bases no es preveu el sufragi universal. Altres aspectes, com ara les
competncies en educaci, poden contenir elements semblants. La resposta de les altres preguntes s
oberta.
3.25

Defineix el concepte de catalanisme poltic.

El catalanisme poltic fa referncia a una visi de Catalunya que respon a la idea dautonomia i organitzaci poltica prpies. Incorpora un seguit de reivindicacions histriques, com ara el dret a lautogovern, a lhegemonia de la llengua catalana i a lexistncia dinstitucions que assumissin els poders legislatiu, executiu i judicial. En general, el catalanisme poltic no refus lexistncia de Catalunya com a part
dun Estat espanyol plurinacional.
3.26

Resumeix lorigen del catalanisme poltic i assenyala en qu coincideixen les seves diverses
tendncies.
Lorigen del catalanisme poltic cal trobar-lo, duna banda, en els poltics i els sectors progressistes que,
els anys 1860 i 1870, eren militants del republicanisme federal; de laltra, es troba en els sectors con-

72

servadors procedents de la burgesia que va donar suport a la Renaixena. Tamb hi va haver una aportaci del carlisme evolucionat.
3.27

Estableix les diferncies entre el Centre Catal, la Lliga de Catalunya i la Uni Catalanista.
El Centre Catal, fundat per Valent Almirall, era la primera organitzaci poltica catalanista en les files
de la qual predominaven persones procedents dels sectors progressistes. La Lliga de Catalunya, origen
de la Lliga Regionalista, representava els sectors conservadors del catalanisme. La Uni Catalanista va
ser un intent de crear un grup de centre que recolls el catalanisme dispers, predominant a les comarques catalanes i integrat per les classes mitjanes.
3.28

A partir duna recerca per Internet enciclopdies, llibres o diccionaris dhistria, redacta una
breu biografia poltica de Valent Almirall en qu es destaqui la seva aportaci al catalanisme poltic.
Activitat oberta.
3.29

Explica qu van ser les Bases de Manresa.

Va ser lacci ms important de la Uni Catalanista. s un document redactat per un grup de militants
i simpatitzants daquest partit, titulat exactament Bases per a la Constituci Regional Catalana, en el
qual es recullen els principis que havien de presidir els possibles documents institucionals que regulessin, en el futur, lautonomia catalana.
3.30

Elabora un fris cronolgic i situa-hi els principals fets de levoluci del catalanisme poltic.
En acabat, comental seguint les pautes segents:
a) Situaci general del moment a partir de la primera data representada.
b) Breu lnia devoluci dirigida pels fets representats.
c) Situaci general al final de lltima data representada.
Activitat oberta.
3.31

Estableix, de manera esquemtica, les diferncies entre el Memorial de Greuges i el Missatge a la reina regent.
Tenen ms aspectes comuns que no pas diferncies. Cada un daquests documents t a veure amb una
conjuntura diferent: en el primer sexerceix un dret constitucional; en el segon saprofita la visita de la
regent, Maria Cristina, a lExposici Universal de Barcelona del 1888; en el tercer, es manifesta la solidaritat amb els cretencs, oprimits pels turcs. En tots tres es reclamen els drets histrics de la naci catalana, la necessitat de lautogovern i la defensa de la llengua, la cultura i el dret catalans.
3.32

Quina s la finalitat del catalanisme poltic segons aquesta font?

Activitat oberta.
3.33

A partir daquesta font, calcula el creixement natural o vegetatiu daquest perode a Espanya i a Catalunya.
Redacta un informe sobre les similituds i les diferncies de la poblaci espanyola respecte de la
catalana, i daquestes dues respecte de leuropea. Fixat tamb en les dades de la font 29.
El creixement de Catalunya s de l11%, mentre que el del conjunt dEspanya no supera el 9 %. Linforme ha de tenir en compte el creixement vegetatiu, la divisi per sectors i el creixement europeu.
3.34

Quines eren les tendncies pel que fa a la distribuci de la poblaci a Catalunya, a la fi del
segle XIX? En podries dir algunes causes?
Hi ha elements en com amb la distribuci actual de la poblaci catalana?
Continua la tendncia de tot el segle XIX: creixement a les zones costaneres o properes a la costa, i despoblament a linterior, sobretot a les comarques pirinenques. Aquesta tendncia ha continuat, amb petits matisos, durant tot el segle XX.

73

3.35

Detecta Valent Almirall algun signe de prosperitat? Quin?

A qu ho atribueix?
Quin problema denuncia respecte del desenvolupament econmic espanyol?
S que observa certa prosperitat, que es dna, per, quan hi ha problemes als pasos europeus (guerres,
plagues, etc.). Espanya avana quan els altres pasos sarrunen. Aquest conjunturalisme en el desenvolupament, per causes externes, s per a Almirall un dels problemes econmics ms importants dEspanya.
3.36

Qu pots deduir, a partir daquestes fonts, sobre levoluci industrial a Catalunya entre els
anys 1875 i 1900?
Per qu es van canviar els telers manuals pels mecnics?
Un creixement vertigins de la producci txtil. La importaci de cot en floca, matria primera daquesta indstria, va crixer un 121% en tan sols 25 anys. Laugment de la producci va fer necessari
augmentar els nivells de productivitat. Un element fonamental era el tipus de teler: es van incorporar
telers mecnics, molt ms rpids i eficients que no els manuals.
3.37

Per qu les exportacions a la resta del mn eren tan baixes respecte de les altres?
Hi ha alguna decisi poltica que expliqui lincrement de les exportacions els quinquennis 18901894 i 1895-1899 a Cuba, Puerto Rico i les Filipines?
Quines conseqncies econmiques devia tenir la prdua de les colnies, el 1898? Es reflecteix
aquest fet en la taula?
Els industrials es queixaven que tant el carb necessari per moure els vapors de les fbriques com la matria primera eren ms cars que als pasos competidors. Aquest era un argument per demanar que es
gravessin amb aranzels duaners les importacions de teixits estrangers. No assenyalen, en canvi, que la
seva productivitat era inferior i que la modificaci daquest factor depenia de la seva iniciativa empresarial. La resposta de laltra pregunta s oberta. A la font 33, perqu no podien competir amb el preu del
teixit angls o daltres pasos. Les mesures proteccionistes van influir en laugment de les vendes a les
colnies. La prdua daquestes colnies va comportar una caiguda molt considerable de la producci i
lintent de buscar nous mercats a les repbliques americanes independents i a altres pasos.
3.38

Qu era una colnia industrial? Per qu a Catalunya es van crear tantes colnies industrials
al costat dels rius?
Quins avantatges i quins inconvenients tenia, segons aquest historiador, la ubicaci de les fbriques en colnies industrials?
Coincideixen tots els historiadors en les raons principals de la ubicaci de les fbriques en les colnies? En qu discrepen?
Un conjunt dinstallacions que incloa una fbrica (generalment txtil), uns magatzems, habitatges per
als treballadors (i de vegades tamb per als amos i els directius), i tots els serveis que en aquell moment
es consideraven propis dun poble desenvolupat: fleca, botiga de queviures, esglsia, escola, infermeria,
etc. Les colnies industrials van florir, entre altres raons, perqu el preu del carb i la seva escassesa a
Catalunya van obligar a buscar altres fonts energtiques: la soluci fou laprofitament de la fora de laigua dels rius. Hi ha qui opina tamb que la ra de la ubicaci de les colnies industrials era el baix preu
dels terrenys, la qual cosa significava un abaratiment dels costos dinversi. Si shi afegeix que els salaris eren ms baixos a les zones interiors de Catalunya i que hi havia menys conflictivitat social, es pot
justificar daquesta manera lemplaament de les colnies en els llocs on van ser installades. Per no
tots els historiadors coincideixen en aquestes raons.
3.39

A partir de les fonts i del contingut del text, fes una redacci que respongui al ttol La demografia espanyola durant la primera fase de la Restauraci. Abans de comenar, fes-te un esquema a partir daquestes pautes: a) introducci en qu es defineixi i es presenti el tema; b) cos

74

dexposici ordenat del ms general al ms particular; c) conclusi, en qu es resumeixin les tendncies explicades o se nemfasitzin les conseqncies.
Activitat oberta.
3.40

Qu va caracteritzar leconomia del perode de la Restauraci que estudiem?

El creixement econmic, laugment de la renda agrria, la gran expansi de la indstria txtil i la construcci de la major part de la xarxa ferroviria. Per tot plegat, pot considerar-se un perode de gran prosperitat.
3.41

Quines innovacions es van donar en el camp espanyol?

A ms de la millora de les eines i duna expansi dels regadius, hi va haver dues raons principals: una,
lespecialitzaci vitivincola dalgunes comarques, com ara La Rioja, Jerez, el Peneds i Requena-Utiel
(que van aprofitar la crisi de la vinya francesa), les quals van poder exportar una gran part de la seva
producci; laltra, lexpansi dels ctrics destinats a lexportaci, que benefici sobretot el Pas Valenci.
3.42

En qu va consistir lanomenada crisi de la filloxera i quines conseqncies va tenir per al

camp catal?
Va ser una malaltia de la vinya que caus la runa de les zones vitivincoles franceses, la qual cosa va
provocar lexpansi daquest cultiu a Catalunya i a la resta dEspanya.
3.43

Quin va ser el motiu principal que va impulsar la creaci de la indstria siderometallrgica

al Pas Basc? Per qu aquesta indstria es va concentrar al costat de les mines de ferro de Biscaia
i no a prop de les mines de carb, com era normal arreu dEuropa?
Una part dels capitals que van fer possible la installaci dindstries siderrgiques al Pas Basc procedien dels beneficis miners. Els empresaris bascos, que enviaven el mineral de ferro a Anglaterra, aprofitaven els vaixells per portar carb, ja que a la Gran Bretanya era molt barat, i daquesta manera van poder installar alts forns al costat de les mines de ferro i portar-ne el control.
3.44

Quins eren els problemes principals de la indstria catalana? Per qu aquests problemes van
fer proteccionistes els industrials catalans?
Les dificultats principals eren la manca de fonts denergia (carb barat) i la manca de competitivitat, que
reduen el seu mercat al que lEstat protegia. Noms creixien en la mesura que als mercats nacional i
colonial augmentava la demanda de teixits. Aquesta va ser la ra per la qual els industrials catalans
sempre van ser proteccionistes, i que durant tot el segle XIX donessin suport als governs que els asseguraven les fronteres aranzelries.
3.45

Per qu la prdua de les colnies dultramar va provocar una crisi en el sector txtil catal?
Perqu absorbien una gran part de la producci catalana de productes txtils.
3.46

Resumeix, a partir daquest text, algunes de les condicions de vida dels treballadors i les treballadores industrials durant la Restauraci. Quins aspectes de la intransigncia i la indiferncia
social hi detectes?
Activitat oberta. El resum ha dincloure idees com ara les llargues i esgotadores jornades laborals, els salaris baixos, lexplotaci infantil, la quantitat daccidents laborals que es produen, les males condicions
ambientals dels llocs de treball, etc. En linforme es detecta la insensibilitat social dels patrons.
3.47

Com qualificaries aquest programa poltic, de radical o de moderat? Per qu?

Quins elements conceptuals de la ideologia marxista hi detectes?
Hi ha elements del socialisme utpic?
La resposta de la primera pregunta s oberta. Es pot parlar de marxisme, ja que sestableix la divisi de
la societat en classes amb la mateixa caracteritzaci amb qu ho feia Marx (relaci amb els mitjans de

75

producci). El concepte de socialisme utpic no es dna duna manera gaire explcita, encara que en lideal socialista hi ha una tradici de construir una societat amb trets propis del pensament utpic occidental, que tamb es reflecteixen en aquest document.
3.48

Quina era la situaci del moviment obrer espanyol durant els primers anys de la Restauraci?
Linici de la Restauraci va coincidir amb un nou perode repressiu contra el moviment obrer. Desprs
dels anys del Sexenni Revolucionari, durant els quals les organitzacions obreres van gaudir dun perode
de llibertat i creixement, el nou sistema declar illegals totes les organitzacions, i els lders obrers van
ser perseguits.
3.49

Quins eren els punts principals del programa del PSOE, quan va ser fundat?
El PSOE tenia per objectiu la revoluci socialista, que comportava la creaci duna societat sense classes, la collectivitzaci dels mitjans de producci i una organitzaci social harmnica, lliure i laboriosa.
3.50

Per qu el PSOE va ser clandest des de 1879 fins a 1881 i, en canvi, aquell any va ser inscrit oficialment? Quina era la seva composici social?
El PSOE va nixer a Madrid duna manera clandestina, com era normal en un rgim poltic que prohibia
les organitzacions obreres. El govern del liberal Sagasta va promulgar, el 1881, una llei dassociacions
ms oberta, que va permetre la legalitzaci del PSOE. La militncia del partit era formada per obrers, la
majoria manuals. A Madrid van ser sobretot els empleats de les impremtes, i especialment els tipgrafs,
els qui van adherir-se en un gran nombre a aquesta nova organitzaci poltica.
3.51

Quina fou la reivindicaci principal del moviment obrer durant la Restauraci?

Probablement, el creixement va ser lent a causa del sentit que Pablo Iglesias volia donar a lorganitzaci: una gran rigidesa moral en una poca en qu la beguda i el joc eren molt habituals en la cultura de
les classes populars (a les Cases del Poble, que eren els locals on es reunien els socialistes, no era perms beure vi ni jugar a cartes). Un altre factor era que el PSOE va optar, fonamentalment, per dur lacci poltica per la via parlamentria, cosa no gens habitual en la tradici del moviment obrer, que mostrava un gran menyspreu i molta desconfiana per la poltica, la qual, segons la seva visi, estava sempre
al servei dels patrons i dels explotadors.
3.52

Quin dia de lany el moviment obrer es manifesta arreu del mn, de manera especial, des
que ho va fer per primera vegada?
L1 de maig, ja que la primera manifestaci important, a Madrid i a Barcelona, va tenir lloc l1 de maig
de 1890.
3.53

Per qu el moviment obrer de la Restauraci estava dividit en dues grans tendncies? Quines divergncies ideolgiques hi havia entre aquestes dues faccions?
Fou lexpressi espanyola de la divisi internacional que shavia donat desprs de lescissi de la Primera Internacional: lAIT. Una tendncia era dinspiraci marxista (el PSOE i la UGT), i les altres, dinspiraci anarquista.

Activitats finals
3.54

Llegeix aquestes dues valoracions historiogrfiques sobre el perode de la Restauraci i digues quina et sembla que interpreta millor el perode que acabem destudiar. Identifica les idees
principals de cada un dels textos, analitza les oposicions de judici i valora, a partir del que has estudiat en aquesta unitat, el grau dencert, de discrepncia o de complementarietat de cadascuna
de les dues valoracions.
Activitat oberta.

76

3.55

A qu es refereix la font A quan parla de la liquidaci del cicle de guerres civils que havien tingut lloc al llarg del segle XIX?
Es refereix al fet que al llarg de la primera fase de la Restauraci no hi va haver ms cops d'estats ni enfrontaments civils armats un cop es va superar la darrera guerra carlina l'any 1876.
3.56

Per qu la font B diu que el sistema de la Restauraci s la pardia del britnic?

Perqu en el sistema britnic tamb s'alternaven el partit liberal (whig) i el partit conservador (tory);
per, a diferncia del Regne Unit, els resultats no responien a la voluntat del cos electoral sin de les
manipulacions del ministeri de governaci o de l'interior.

Activitats davaluaci
Activitat 1
Llegeix aquest text i respon les qestions de ms avall:
Identifica les idees principals de la font i situa-la en el seu context histric.
L'alumnat ha d'identificar les segents idees principals: confessi de la unitat de la ptria espanyola; rebuig del centralisme i reivindicaci d'una autonomia regional no noms per a Catalunya sin per a tot
Espanya; reivindicaci d'institucions perdudes que han estat substitudes pel sistema francs (molt centralista); reivindicaci de la normalitzaci de la llengua catalana que noms s permesa en la intimitat.
En cap cas no es pot interpretar aquest manifest com a separatisme sin com a descentralitzaci i igualtat regional.
A partir del que safirma en aquesta font, es pot justificar que el catalanisme poltic era separatista? Argumenta la resposta. Quan es van atendre algunes de les reivindicacions daquest text?
El catalanisme no es podia considerar separatista ja que el text manifesta professi d'espanyolitat i d'unitat territorial. Noms reivindica descentralitzaci i s normal de la llengua en tots els mbits socials i
administratius. Algunes d'aquestes reivindicacions no es van atendre fins al 1914 amb la concessi de
la Mancomunitat de Catalunya.
Defineix qu s el catalanisme i exposa breument el seu origen i la seva evoluci durant el perode decimonnic de la Restauraci.
L'alumnat ha de resumir el que s'exposa a l'epgraf de la unitat El catalanisme poltic (pgines 97 i segents).
Activitat 2
Observa la caricatura reproduda a continuaci i respon les qestions de ms avall:
Indica de qu tinforma aquesta font i situa-la en el seu context histric.
La caricatura informa d'una injustcia social: d'una banda les classes que neden en l'abundncia i de l'altra, els qui passen misria i fred en unes condicions penoses (segona part de la caricatura). Les caricatures se situen en el context histric de la Restauraci.
Identifica els grups socioprofessionals als quals pertanyen els personatges que apareixen en les
dues parts de la caricatura.
En la primera part es descriuen tres classes socials: els militars (esquerra de l'espectador), el clergat (religis, bisbe i clergue normal, situats al centre) i el burgs o terratinent (a la dreta). En la segona, s'exposa la situaci de misria dels treballadors de l'poca, especialment els qui estaven ocupats a la indstria.

77

 Exposa breument les causes i levoluci del moviment obrer a Espanya des dels seus inicis fins
al final del segle XIX.
L'alumnat ha de resumir el que s'exposa a l'epgraf corresponent de la unitat L'evoluci del moviment
obrer (pgina 108 i seg).

78

Unitat didctica 4. Del desastre a la Segona Repblica

4.1

Qui era Joaqun Costa?

Qu denuncia i quines solucions propugna?
Quina diferncia et sembla que atribueix als qualificatius adjectiva i substantiva quan es refereix
al concepte de revoluci?
A quins fets es refereix quan parla del 1868 i el 1874?
A qu creus que fa referncia quan diu un quart i desesperat grau?
Joaqun Costa y Martnez (1845-1911) va ser escriptor i poltic. Va exercir dadvocat i va arribar a ser
notari. La seva activitat intellectual se centr en el dret poltic. Fou professor de la Institucin Libre
de Enseanza. Inici lactivitat poltica el 1891, tot i que va ser derrotat a les eleccions. El 1898 va
fer una crida per a la constituci dun partit que soposs als partits dinstics. Va participar en la
Unin Republicana, per la qual va ser elegit diputat, per no va participar mai en lactivitat parlamentria. Propos diverses reformes, com ara lagrria, i consider la possibilitat duna breu transici
poltica duta a terme per un cirurgi de ferro. Al final de la seva vida, per, va abandonar aquesta idea
i va arribar a la conclusi que les revolucions o es fan des de baix o no es fan mai. s considerat un
regeneracionista.
Denuncia que la ptria, Espanya, necessita una redempci per ressorgir a la vida de la civilitzaci. Per a
aquesta redempci propugna una revoluci des de dalt, des del poder pblic. Aquesta revoluci pot
adoptar tres formes: dirigida pels partits dinstics, per partits nous, o per homes i partits nous arribats
al poder mitjanant una revoluci.
La paraula substantiva es refereix al fet que lautntica revoluci noms pot venir de les persones de
dalt, del poder, que responsablement, a travs de lEstat, poden dur a terme les millores necessries. En
canvi, la revoluci adjectiva (que, per tant, en principi no s real ni substancial) no ha de durar, s la revoluci des de baix, la revoluci feta pel poble.
Quan parla del 1868, Costa es refereix a la revoluci anomenada La Gloriosa, cop destat militar progressista dut a terme pel general Prim i lalmirall Topete que va destronar Isabel II. Quan parla del 1874
es refereix al cop destat del general Pava, que va posar punt final a la Primera Repblica. Aquests dos
cops destat, segons Costa, sn exemples de revolucions des de baix.
El quart i desesperat grau s, per a Costa, el cop destat dun dictador, dun cirurgi de ferro que porti el pas cap a les reformes que li sn imprescindibles.
4.2

Emmarca amb dates precises el perode que estudiem en aquesta unitat didctica i digues
quins sn els esdeveniments emblemtics que en marquen el comenament i el final, i tamb els
aspectes bsics que shi tracten.
Sestudia el perode que va del 1898 (data en qu la Corona espanyola va perdre Cuba i les Filipines) al
1931 (quan es va proclamar la Segona Repblica espanyola). Els fets rellevants que es tracten en aquesta unitat sn els segents: les diverses crisis poltiques que van anar minant el sistema de la Restauraci, levoluci del catalanisme poltic i lobra de govern de la Mancomunitat, i la Dictadura de Primo de
Rivera (1923-1930).
4.3

Quin fet va tenir lloc el 1898 que els espanyols de lpoca van qualificar de desastre? s just,
aquest qualificatiu? Per qu?
La prdua de les ltimes colnies dultramar (Cuba i Filipines) desprs de la guerra entre els Estats Units
i Espanya. Aquesta prdua va ser vista com un desastre per la poblaci espanyola, tot i que era un qualificatiu poc just. De fet, el rgim poltic va continuar, el pressupost de la hisenda pblica es va reequilibrar i leconomia es va recuperar. Humiliacions com aquesta per part duna potncia estrangera tamb

79

les havien viscut altres pasos (per exemple, lincident de Fashoda, on Frana va ser humiliada per la Gran
Bretanya), els quals no les van considerar pas un gran daltabaix.
4.4

Qu et sembla que va canviar substancialment a partir de lany 1898 en el sistema de la Restauraci ideat per Cnovas del Castillo al segle XIX?
A partir del 1898 es va iniciar una progressiva crisi del poder poltic de lEstat caracteritzada per les divisions en els partits dinstics i per la inestabilitat poltica (entre el 1901 i el 1923 hi va haver 32 canvis en la presidncia del govern).
4.5

Explica, amb paraules teves, esmentant frases de les fonts que apareixen al llarg de la unitat, qu sentn per regeneracionisme.
Activitat oberta. Es tracta que lalumnat expliqui el concepte de regeneracionisme (vegeu el vocabulari de
la pgina 120) i esmenti algunes frases de la font 3 (pgina 121), referida al pensament de Joaqun Costa.
4.6

Quins problemes percebia Alfons XIII en lEspanya del comenament del segle XX?
Es pot dir, a partir daquest text, que el rei tenia sensibilitat regeneracionista? Per qu?
Creus que aquesta font s fiable pel que fa a les autntiques intencions del rei? Per qu?
A qu creus que es deu referir el rei quan diu la bandera ultratjada?
Alfons XIII percebia els problemes segents: el trencament del pas per les guerres carlines; la injustcia
social; lendarreriment de lexrcit i de la marina; els problemes dels nacionalismes perifrics, i la corrupci poltica.
En aquest text sembla que el rei tingui sensibilitat regeneracionista, ja que coincideix en la denncia
dels problemes dEspanya amb els regeneracionistes.
La font s fiable, ja que es tracta dun diari personal del rei quan era jove, s a dir, dun text que no estava destinat a ser publicat, sin a contenir les reflexions privades del monarca. En principi, no sembla
que sigui una font en la qual el rei menteixi; no tindria sentit.
Lexpressi la bandera ultratjada es refereix, probablement, a lemergncia dels nacionalismes perifrics, especialment el catal, tot i que no sembla que aquest nacionalisme ultratgs cap bandera. Semblaria com si el rei dons a aquesta expressi el sentit de trencament de la ptria.
4.7

A partir dels textos de la font 6 (a la pgina anterior) i de la font 7, explica loposici entre
lestament militar i el catalanisme.
A partir de la font 7, es pot afirmar que el catalanisme de la Solidaritat Catalana era separatista? Per qu?
En la font 6 satribueix a lexrcit la responsabilitat de jutjar els qui injurin o ofenguin les forces armades. Es pot deduir que pot ser un atac a la llibertat dexpressi i un intent de treure poder als tribunals
civils ordinaris, que sn els que haurien dentendre en aquest tipus de delictes, en una democrcia.
En canvi, el Manifest de la Solidaritat Catalana (font 7) denuncia latac a la llibertat dexpressi de la
llei de jurisdiccions. La Solidaritat no era un moviment separatista, ja que es proposava com a model de
lluita per la llibertat dexpressi contra el Parlament dinstic i la Corona dins dEspanya.
4.8

En aquest fragment de les seves memries (Tots els camins duen a Roma), Agust Calvet recorda lambient de la seva classe social, la burgesia, durant la Setmana Trgica de Barcelona. Estaven molt espantats, segons aquesta font, els industrials? Per qu? A qu atribueix Calvet el fracs de lesclat revolucionari?
Quins eren els principals actes revolucionaris? Quins neren els instigadors?
Segons Agust Calvet, els industrials i la burgesia catalana no estaven pas gaire impressionats pels aldarulls de la Setmana Trgica (desenfeinats a casa, les senyores esbrinant qu hi havia per menjar, etc.).
La mateixa font ens diu que no estaven impressionats perqu ning no dirigia la revolta i, per tant, tan
bon punt hi intervingus lexrcit la situaci es normalitzaria, com aix va passar.

80

Lesclat revolucionari, segons aquesta font, era degut a la rbia popular espontnia, ms o menys atiada pels anarquistes i els lerrouxistes. Els principals fets revolucionaris van ser la crema desglsies i convents i laixecament de barricades. Els instigadors, segons Calvet, eren anarquistes i lerrouxistes, tot i
que aquests darrers havien desaparegut com a directors clars del moviment davant de la fora dels fets.
4.9

Quin era lobjectiu de la vaga general de 1917, segons aquest manifest?

A qu es refereix quan parla de legislaci viciada?
En qu coincidien lAssemblea de Parlamentaris i el moviment obrer que va impulsar la vaga general?
Els objectius de la vaga general eren la constituci dun govern provisional i la convocatria deleccions
a Corts constituents per sistemes no viciats.
Lexpressi legislaci viciada es refereix a la corrupci electoral, producte del caciquisme i de la manipulaci dels resultats en mplies zones rurals pel Ministeri de la Governaci.
LAssemblea de Parlamentaris i els promotors de la vaga general coincidien en la necessitat de convocar
unes Corts constituents.
4.10

Quin fenomen reflecteixen aquestes taules?

Quines creus que devien ser les causes daquests fenmens?
Quin sector social rebia la pitjor part, segons la font 11? Quins aspectes del text verifiquen, aquestes dades?
Les dues fonts reflecteixen lincrement de la violncia social entre els anys 1916 i 1923, tant pel que fa
al nombre de vagues com al nombre dassassinats.
Les causes daquests fenmens sn de dos tipus: econmiques (increment del cost de la vida durant el
perode de la primera guerra mundial, en un moment daugment dels beneficis) i ideolgiques o poltiques, com a conseqncia de la dinmica del moviment obrer, enardit pel triomf de la Revoluci russa,
i de la resposta ultraconservadora de lempresariat i dels poders pblics a Catalunya (el pistolerisme).
Les dades dels quadres verifiquen les afirmacions del text contingudes als pargrafs de la pgina 210.
4.11

Documentat sobre la guerra del Marroc i fes una sntesi que expliqui aquest mapa.
Activitat oberta. Es tracta que lalumnat consulti Internet, enciclopdies, llibres dhistria o diccionaris
dhistria i arribi a desenvolupar una sntesi del problema del Marroc. A tall de model, proposem la informaci segent per al professorat.
Des del comenament del segle XVIII, el Marroc havia viscut un lent procs de decadncia i disgregaci
que el convert en presa fcil de lexpansionisme europeu. Aix, en el segle XIX, assistim a una triple penetraci del seu territori: britnica (tractat de comer del 1858), espanyola (guerra de 1859-1860) i, finalment, francesa (convenci de comer de 1863). Les rivalitats entre les potncies europees interessades, per, van salvaguar la independncia del soldanat marroqu.
En comenar el segle XX, Frana, que dominava ja el Magrib oriental, es va proposar lannexi de la resta del territori. Assegurada la seva acci per la slida posici que tenia a Algria i cobert el front diplomtic pels acords amb la Gran Bretanya i Espanya (1904), els francesos van aconseguir a la conferncia
dAlgesires (1906) que es reconeguessin les seves pretensions, malgrat loposici alemanya, i a lagost de
lany segent van desembarcar tropes a Casablanca. Espanya, per la seva banda, que ja possea algunes
places de sobirania al nord del Marroc, va emprendre simultniament la tasca dampliar els seus lmits
dinfluncia, sobretot a la zona de Melilla. Per aconseguir-ho, va ocupar La Restinga i va lliurar, a loest
de Melilla, sagnants combats amb els rifenys. Encara que en aquests combats es van consolidar les posicions espanyoles, va ser a costa de nombroses baixes i dun esfor militar que Espanya no estava en
condicions de realitzar. Aquestes campanyes van concloure amb el tractat de Mokri (26 de novembre de
1910), que va permetre a Espanya convertir Melilla en una capitania general i iniciar lorganitzaci de
cossos de lexrcit indgena.

81

En aconseguir Frana, lany segent, que el sold converts el seu imperi en un protectorat francs, Espanya es va veure forada a aprofundir en la seva penetraci per fer valer els drets que li reconeixien
tractats anteriors. Aix, desprs de locupaci temporal de Tetuan (maig de 1911), van ser ocupades les
ciutats de Larraix i Alcazarquivir (juliol del mateix any). Aquestes ocupacions, aconseguides amb certa
facilitat, no van representar, per, una conquesta definitiva, ja que a la zona de Kert els espanyols van
trobar una resistncia forta.
A la darreria de lany 1912, Frana i Espanya van seure a la taula de negociacions per precisar els lmits entre les zones respectives. Pel tractat que es va firmar el novembre daquell any, Espanya renunciava a una
petita part del territori que li corresponia segons el que shavia pactat el 1904, per va veure reconegudes
les ocupacions de Larraix i Alcazarquivir i, sobretot, les condicions de protectorat amb dret a ocupar militarment el territori (llevat de la zona de Tnger que, segons els acords francomarroquins, mantenia lestatut de ciutat internacional). Com a conseqncia daquest tractat, Espanya va crear lAlt Comissariat del
Marroc, i va dividir el territori en tres regions militars amb capitalitat a Larraix, Ceuta i Melilla.
Ben aviat van sorgir els primers conflictes i els aixecaments indgenes a la zona occidental, concretament a Larraix, a Tetuan (que es va perdre i es va tornar a recuperar el 1913) i a les proximitats de Ceuta. Aquests aixecaments eren acabdillats per el-Raisuni. El primer alt comissari espanyol per al Marroc,
el general Gmez Jordana, va intentar la negociaci pacfica i va aconseguir atreures El Raisuni, cosa
que li va permetre deixar lliure el cam entre Tetuan i Larraix, si ms no temporalment. Tanmateix, locupaci total del Marroc era encara molt lluny dassolir-se, i les tensions i els incidents es repetien constantment.
El gener del 1919 el general Berenguer va ser nomenat alt comissari. Mitjanant accions ben dirigides,
aconsegu en poc temps descongestionar la zona de Ceuta, ocupar Xauen (octubre de 1920) i controlar
Yebala. Aquestes operacions es van completar amb la neteja a la zona de Gomara. La situaci era bastant diferent, per, a la capitania de Melilla, que comandava el general Fernndez Silvestre amb una independncia respecte del seu superior i on la resistncia era protagonitzada pel cabdill rifeny Abd elKrim. Un aven imprudent de Silvestre va ser la causa del desastre dAnnual (juliol de 1921), on van morir
ms de deu mil soldats espanyols, amb lagreujant que lenfonsament de les posicions espanyoles va posar en perill la mateixa ciutat de Melilla.
Els espanyols, amb tot, van aconseguir restablir aviat la situaci anterior al voltant de Melilla, encara
que a les successives accions sels va donar un carcter limitat, aparentment amb el propsit de renunciar a locupaci de linterior a canvi de lenfortiment duna zona restringida a la costa. Aquesta era la
poltica preconitzada al principi pel general Primo de Rivera. Tanmateix, els xits dAbd el-Krim van determinar un canvi dactitud transcendental, i tamb la coordinaci desforos entre Frana i Espanya per
posar fi a la rebelli rifenya. Fruit daquest acord entre tots dos pasos, va ser una operaci conjunta per
expulsar a Abd el-Krim dels seus reductes a Axdir, que havia estat la seva capital. La primavera del 1926
Abd el-Krim es va rendir als francesos, i lany segent la zona va quedar pacificada.
4.12

Enumera els problemes que tenia Espanya al comenament del segle XX.
Els problemes dEspanya al comenament del segle XX eren el retard econmic i cultural respecte dEuropa, linjust repartiment de la riquesa, un rgim poltic corrupte pel que fa a les eleccions, lorgull ferit
de lexrcit per la derrota de Cuba i la seva macroceflia, i la percepci per part dels militars que els nacionalismes perifrics pretenien la disgregaci de la ptria espanyola.
4.13

Qu va caracteritzar la primera crisi del sistema poltic de la Restauraci (1902-1907)?

La primera crisi del sistema poltic de la Restauraci (1902-1907) va consistir en la preeminncia del poder militar sobre el poder civil respecte de determinats delictes (llei de jurisdiccions).
4.14

En qu consistia la llei de jurisdiccions?

Aquesta llei permetia als militars jutjar els delictes contra lexrcit mateix i contra la ptria.

82

4.15

Qu va ser el moviment de la Solidaritat Catalana? Per qu es va crear?

Va ser un moviment de resposta a la llei de jurisdiccions que va involucrar tots els partits catalans. Es
van presentar units en coalici en les eleccions del 21 dabril de 1907 i van obtenir 41 dels 44 escons en
joc al Parlament de Madrid.
4.16

Qu va ser la Setmana Trgica i quin fet en va ser el detonant?

Es coneixen amb el nom de Setmana Trgica els avalots revolucionaris que van tenir lloc a Catalunya,
especialment a Barcelona, durant el mes de juliol de 1909, en el decurs dels quals es van aixecar barricades i es van cremar nombrosos edificis religiosos. El detonant va ser la crida de reservistes de lexrcit per combatre al Marroc, on les tropes espanyoles havien sofert una espectacular derrota enfront de
les cabiles marroquines.
4.17

Quin origen tenien les crisis poltiques de lany 1917?

Les crisis del 1917 tenien un origen triple: el malestar de lexrcit pel tracte discriminatori que rebien
les tropes de la Pennsula respecte de les que combatien al Marroc (Juntes de Defensa); la reuni a Barcelona de lAssemblea de Parlamentaris per demanar lobertura del Parlament i la convocatria dunes
Corts constituents; i, finalment, la vaga general del moviment obrer dirigida pel PSOE i la UGT amb el
suport de la CNT.
4.18

Qu vol dir que la descomposici poltica de lany 1923 va fer que es busqus una alternativa en una de les velles tradicions del pas durant el segle XIX: la conjunci de lexrcit amb la
Corona?
Lexpressi de la pregunta vol dir que, davant duna crisi poltica o social, el poder poltic espanyol va
optar per una aliana entre el rei i els capitostos de lexrcit per resoldre la situaci, tal com havia estat habitual durant el segle XIX.
4.19

Esmenta les idees principals daquesta font.

A quines afirmacions dna suport, aquest text?
Les idees principals de la font sn les segents:
Catalunya t una llengua, un dret i un art, un carcter nacional i un pensament nacional, i s una naci.
La naci ho s encara que no sigui reconeguda legalment.
Cada nacionalitat ha de tenir un Estat.
Catalunya reivindica un Estat federat dins de la unitat poltica dEspanya.
El nacionalisme catal no s separatista.
Aquesta font dna suport a les afirmacions del primer pargraf de la pgina 131.
4.20

Assenyala els fragments daquest text que utilitzen un llenguatge aparentment esquerr.
Per qu es pot afirmar que lestil de Lerroux era demaggic?
Per qu et sembla que es poden atribuir a Lerroux responsabilitats indirectes en els fets de la Setmana Trgica?
Expressions aparentment revolucionries: penetrad en los registros de la propiedad [] para que el fuego purifique la infame organizacin social, entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios, para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos.
Lestil de Lerroux era demaggic, ja que no explicitava per qu les coses estaven tan malament com denunciava ni explicava cap on calia anar i, sobretot, com shavia de procedir. No analitzava, sin que noms provocava, en alguns casos, dient all que sabia que a la gent li agradaria sentir, com ara destruid
sus templos o alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categora de madres para virilizar la especie. Sn frases dun anticlericalisme primari.
Lerroux pot ser considerat responsable indirecte dels fets de la Setmana Trgica a causa daquesta agi-

83

taci anticlerical, de manera que les masses, en comptes datacar bancs o indstries, canalitzessin la
seva ira secular conseqncia de la seva situaci social cap a la destrucci de temples i convents.
4.21

Quins partits eren fonamentalment catalanistes?

Quins partits eren republicans i no catalanistes?
Quins partits eren alhora republicans i catalanistes?
Trieu, per grups, dos partits de signe divers, dentre els que apareixen en aquest quadre, i, amb lajut dalguna enciclopdia, un llibre o un diccionari dhistria, redacteu una sntesi de la seva trajectria poltica.
Eren fonamentalment catalanistes la USC, el Partit Republic Federal, lAcci Catalana, la Lliga Regionalista i lEstat Catal.
La recerca sobre els partits es pot fer a partir del Diccionari dHistria de Catalunya, de leditorial Barcanova.
4.22

Per qu es pot dir que la Mancomunitat no tenia competncies poltiques i que noms era
una eina administrativa?
La Mancomunitat no tenia competncies poltiques perqu no tenia poder legislatiu, s a dir, no podia
elaborar lleis que desprs un govern pogus aplicar. Es limitava a gestionar, de manera ms competent,
els recursos de les quatre diputacions provincials catalanes.
4.23

A qu es refereix Prat de la Riba quan diu que Catalunya tindr una instituci que la representar tota sencera, que donar forma corporal a la seva unitat espiritual, que donar una organitzaci jurdica a la seva personalitat?
Quines eren les dificultats principals per a la bona marxa de la Mancomunitat, segons aquesta font?
Prat de la Riba es refereix al fet que, per primera vegada des del 1714, Catalunya, a travs de la Mancomunitat, gaudia duna instituci que la representava tota sencera, ja que hi eren representats tots els
habitants i tots els partits de Catalunya, llevat del Partit Radical de Lerroux.
Les principals dificultats per a la bona marxa de la Mancomunitat, segons aquesta font, eren la resistncia de lAdministraci, la tradici dabsorci, dabassegament de funcions i de mitjans del poder pblic a Espanya.
4.24

s justa largumentaci de Primo de Rivera? Per qu?

Contrasta-la amb el text de Prat de la Riba de la font 19.
Lafirmaci de Primo de Rivera no s justa perqu el catalanisme poltic, en aquella poca, majoritriament no era separatista ni pretenia la desuni nacional dEspanya, tal com es pot comprovar en lltim
pargraf de la font 19 (pgina 131), on Prat de la Riba afirma textualment que el nacionalisme catal
mai no ha estat separatista.
4.25

Consulta enciclopdies, llibres o diccionaris dhistria i fes un resum de la ideologia dEnric

Prat de la Riba. Quina va ser la seva principal aportaci terica al catalanisme poltic?
Activitat oberta. Enric Prat de la Riba (1870-1917) va contribuir a la redacci de les Bases de Manresa
(1892) i va ser un dels lders de la Lliga Regionalista, partit nacionalista catal conservador. Va ser fundador de La Veu de Catalunya. La seva obra cabdal s el llibre La nacionalitat catalana (1906), on defensava que Catalunya era una naci amb dret a tenir un Estat propi; no nhi defensava la independncia, sin larticulaci federal de Catalunya dins dEspanya. Va ser elegit president de la Diputaci
Provincial de Barcelona i aconsegu que el 1914 fos realitat la Mancomunitat de Catalunya, de la qual
va ser president fins a la mort.
4.26

Tria alguns dels partits poltics catalans entre el 1901 i el 1930 i resumeix-ne lideari poltic.
Activitat oberta. Es tracta que lalumnat busqui, en un diccionari dhistria de Catalunya (com ara el pu-

84

blicat per leditorial Barcanova) o b en alguna enciclopdia, informaci sobre alguns dels partits poltics esmentats en el text (la Lliga Regionalista, lEsquerra Republicana de Catalunya, la Uni Socialista
de Catalunya, el Partit Republic Catal, el Partido Radical, lEstat Catal, etc.) o al quadre de la pgina
133 del llibre de lalumne (Acci Catalana, UFNR, etc.), i elabori una sntesi de la seva histria i de la
seva ideologia.
4.27

A quin tipus dacci poltica et sembla que es pot referir el terme lerrouxisme, en el sentit
en qu s usat actualment? Quina ns la referncia histrica?
El mot lerrouxisme sutilitza actualment com a qualificatiu daquells ciutadans de Catalunya que, polticament parlant, ataquen de manera demaggica el catalanisme poltic i el titllen de burgs i antiespanyol.
La ra histrica daquest qualificatiu es troba en lactitud dAlejandro Lerroux, que atiava demaggicament
les classes populars contra el catalanisme poltic i contra lEsglsia pagat pel Ministeri de Governaci de
Madrid, amb la finalitat dafeblir tant el moviment obrer com la reivindicaci autonomista.
4.28

Quina relaci se sol establir entre la ideologia dAlejandro Lerroux i alguns fets de la Setmana Trgica?
La relaci ms comuna que fa la historiografia entre Alejandro Lerroux i els seus partidaris amb els fets
de la Setmana Trgica s lorientaci exclusivament anticlerical del moviment espontani de les masses
durant la setmana que van durar els incidents.
4.29

Qu va ser la Mancomunitat de Catalunya? Per qu es pot afirmar que va ser la primera experincia de poder del catalanisme poltic?
Va ser la uni administrativa de les quatre diputacions provincials catalanes. Tot i que no tenia poder
poltic, va dur a terme una gran tasca i fou la primera experincia de poder del catalanisme poltic, ja
que va ser dirigida per Enric Prat de la Riba (pertanyent a la Lliga Regionalista) amb la participaci de
tots els partits poltics, llevat dels lerrouxistes.
4.30

Quins suports i quines oposicions va tenir la Dictadura de Primo de Rivera?

Els suports de la Dictadura van ser els sectors rurals, especialment els terratinents, i la burgesia industrial i financera, incloent-hi la catalana. Les oposicions van procedir de les classes mitjanes urbanes, dels
estudiants, dels intellectuals i dels nacionalismes perifrics (el catal, el basc i el gallec).
4.31

Documentat, a partir denciclopdies, llibres i diccionaris dhistria, sobre Francesc Maci i,

en concret, sobre la conspiraci de Prats de Moll, i fes-ne un resum. Recordat danotar les conseqncies que va tenir aquest fet.
Activitat oberta. Francesc Maci va intentar la invasi de Catalunya des de Prats de Moll amb militants
de lEstat Catal, amb lobjectiu de procurar la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera (novembre
de 1926). La invasi, des de territori francs, havia de tenir lloc per la Garrotxa, per la infiltraci dun
agent provocador itali permet a la policia francesa de desarticular loperaci. Maci i els altres dirigents foren detinguts i expulsats desprs dun judici que se celebr a Pars, i que don notorietat internacional a Maci i al fet nacional catal. Tamb li va donar fora ress popular a Catalunya. Aix explica lxit de loperaci de lEsquerra Republicana de Catalunya dirigida per ell.
4.32

Resumeix lobra dels directoris militar i civil.

Lobra ms important dels directoris militar i civil de Primo de Rivera va ser la resoluci militar del problema del Marroc (1926). Tamb van ser molt importants alguns projectes dobres pbliques (carreteres,
modernitzaci de la xarxa ferroviria, embassaments i canals de regatge, etc.).
4.33

Quin fet feia preveure la caiguda del dictador? Per quins motius es va produir la caiguda de
Primo de Rivera?
La caiguda de Primo de Rivera es va produir sobretot per la prdua de confiana de lestament mili-

85

tar en la seva persona, a banda de loposici popular creixent i dels efectes de la crisi econmica del
1929.

Activitats finals
4.34

Redacta una sntesi de la informaci representada en aquestes dues taules.

Activitat oberta. Es tracta de descriure el fet que els partits del torn (el Conservador i el Liberal) sempre obtenien majoria absoluta, llevat dels anys 1918 i 1919, que van ser de crisi poltica, i que els
partits no dinstics mai no podien obtenir una representaci gaire nombrosa. Pel que fa a la font B,
shi pot observar lincrement de la Lliga Regionalista fins al 1919 i la disminuci del Partit Radical
des del 1905. Ni els nacionalistes republicans ni la coalici republicana no aixequen el seu sostre
electoral.
4.35

Explica qu vol dir lexpressi partits dinstics.

Els partits dinstics eren el partit conservador i el partit liberal, s a dir, els partits que van pactar la Restauraci borbnica i lalternana en el poder. Sels qualifica de dinstics per distingir-los dels altres partits, que no acceptaven el sistema poltic de la Restauraci.
4.36

Segons la font A quin any, els partits no dinstics aconseguiren una major representaci parlamentria? Quins fets shavien produt lany anterior, que havien motivat una crisi de lEstat de
la Restauraci?
El 1914. Lany abans shavia produt la triple crisi: Juntes de Defensa, vaga general i Assemblea de Parlamentaris.
4.37

La font A mostra que el partit que governava en el moment de convocar-se les eleccions
sempre les guanyava per mplia majoria. Et sembla normal? Per qu creus que es donava, aquest
fenomen?
Activitat oberta. Es tracta que lalumnat vegi que no s normal que el partit que governa en el moment
de convocar eleccions obtingui sempre majoria absoluta. Aquest fenomen es donava pel caciquisme i la
corrupci del procs electoral.
4.38

Elabora una sntesi de loposici entre la Lliga Regionalista i el Partit Radical de Lerroux durant el perode estudiat.
El partit de Lerroux era antinacionalista i demaggicament esquerr, a ms de republic. La Lliga Regionalista era un partit nacionalista catal de carcter conservador que no es pronunciava sobre la forma de govern (s a dir, repblica o monarquia).
La font B, referida a Barcelona, no coincideix amb la tnica general, ja que no hi ha presncia prcticament dels partits dinstics com a conseqncia dun control electoral ms efectiu per part dels partits
des de les eleccions municipals del 1901.
4.39

Esmenta algunes de les forces poltiques de loposici, al marge dels dos partits dinstics que
salternaven en el govern. Quina era la principal base electoral daquesta oposici?
Al marge dels partits dinstics, hi havia la Lliga Regionalista, el Partit Radical o el PSOE, entre daltres.
La base electoral daquesta oposici estava formada sobretot per les classes mitjanes urbanes i les classes treballadores.
4.40

Qu va ser la Solidaritat Catalana? Per qu no apareix representada ms vegades en la font B?

La Solidaritat Catalana va ser una coalici de partits catalanistes que es va presentar a les eleccions del
1907 com a resposta a la Llei de Jurisdiccions. Apareix representada poques vegades perqu va durar
molt poc.

86

4.41

A partir de les taules de les fonts A i B, podem afirmar que la tnica del perode 19001923 fou lestabilitat poltica? Per qu?
La tnica del perode 1900-1923 no va ser lestabilitat poltica, ja que hi va haver eleccions amb molta
freqncia.
4.42

El text de Mart i Juli parla de nacionalisme i de socialisme. Explica amb paraules teves en
qu consisteixen aquests dos conceptes histrics.
Activitat oberta. Es tracta de distingir on posen lmfasi dues formulacions poltiques que no sn necessriament antittiques. El nacionalisme catal posa lmfasi en la defensa de la identitat nacional catalana; el socialisme el posa en una manera concreta de gestionar leconomia i la societat, caracteritzada per la recerca de la igualtat.
4.43

Argumenta si la font C s una manifestaci del catalanisme poltic conservador o progres-

sista.
s una manifestaci del catalanisme poltic progressista perqu reivindica, al costat de la llibertat dels
pobles, el socialisme com a exigncia de justcia social.
4.44

Contrasteu les fonts D i E i resumiu les seves idees principals, tot indicant els punts de desacord entre el catalanisme poltic i la resta dEspanya en els anys 1917 i 1918.
La idea central del text dAntoni Rovira Virgili s que el nacionalisme catal s federalista i que lnica
soluci per poder satisfer les demandes de Catalunya s que Espanya tamb sigui federalista ja que en
cas contrari aleshores lnica soluci s el separatisme.
En canvi el document de les diputacions provincials es mostren contrries a qualsevol postura federal i
fins i tot autonomista i afirmen la unitat nacional. Consideren aquestes postures una gran desgrcia nacional que cal combatre amb tots els mitjans.

Activitats davaluaci
Activitat 1
Llegeix el text i desprs respon les qestions que hi trobars a continuaci.
Identifica les idees principals daquest text.
Lalumnat ha didentificar les idees segents: la reivindicaci de lautonomia poltica per a Catalunya
com a forma dorganitzaci diferent de lEstat, i, en segon lloc, la petici per part dun grup de parlamentaris i senadors que es convoquessin les Corts que estaven tancades pel govern de torn. En cas que
no sobrissin les Corts es convocaria un reuni a Barcelona per al dia 19 de juliol.
Situa el text en el seu context histric.
Aquests fets semmarquen en la crisi poltica i social de lany 1917, quan la monarquia i el sistema poltic
de la Restauraci no poden fer front al triple repte de lany: la creaci de les Juntes de Defensa, la vaga
general convocada pels sindicats i pel PSOE i, finalment, la reivindicaci de la Junta de Parlamentaris.
Explica, amb paraules teves, en qu va consistir lAssemblea de Parlamentaris.
Activitat oberta en la qual lalumnat ha dexposar el que sexplica a la unitat didctica a lepgraf La
crisi mltiple de 1917 (pgina 122).
A qu et sembla que es refereix el text quan esmenta, en el punt 1, el problema militar?
Es refereix a la creaci de les Juntes de Defensa per part dels comandaments intermedis de lexrcit,
associacions illegals tolerades per reivindicar millores salarials i altres aspectes relacionats amb els
ascensos.

87

 Exposa breument quins van ser els factors que va provocar la crisi del sistema de la Restauraci.
Lalumnat ha dexposar resumidament el que sexplica en els epgrafs corresponents de la unitat.
Activitat 2
Observa el quadre estadstic de sota i respon les qestions de ms avall:
Descriu la informaci que et proporciona aquesta font i situa-la en el seu context histric.
El quadre ens informa del resultat de les eleccions generals al Parlament espanyol en dues convocatries successives: la del 1918 i la del 1919. Tant en luna com en laltra es percep lalternana majoritria entre conservadors i liberals, per en cap dels dos casos arriben a la majoria absoluta (205) amb la
qual es creava una situaci de feblesa poltica. Sobserva un petit increment dels partits situats al marge del sistema i un descens dels regionalistes. La informaci se situa en el marc de la crisi mltiple dels
anys que van del 1917 al 1923 i que es clou amb el cop destat de Primo de Rivera.
Qu pot significar que cap dels grans partits tingui majoria absoluta, cosa que mai no havia passat? De qu sn conseqncia els fets que representa aquesta font?
Que no hi ha una majoria slida a les Corts. Aquests fets sn conseqncia de les crisis diverses que pateix el sistema poltic de la Restauraci des del 1917 aix com de la prdua relativa de fora del caciquisme a les grans ciutats.
Exposa breument els principals problemes del sistema poltic del perode de la Restauraci.
Lalumnat ha de resumir les explicacions dels epgrafs corresponents de la unitat.

88

Unitat didctica 5. Economia i societat (1898-1931)

5.1

Calcula, a partir daquesta taula, levoluci de la densitat de poblaci a Catalunya i a Espanya. Tingues en compte que Espanya t 504 750 km2, i Catalunya, 40 426 km2.
Resumeix levoluci demogrfica que evidencien aquestes dades amb increments percentuals
anuals.
Levoluci de la densitat de Catalunya s la segent (hab./km2):
1900: 48,64; 1910: 51,57; 1920: 58; 1930: 69,02.
Levoluci de la densitat a Espanya s la segent:
1900: 36,84; 1910: 39,48; 1920: 42,20; 1930: 46,68.
Els increments percentuals sn els segents:
1910 respecte del 1900: Catalunya, 6 %; Espanya, 7,1 %.
1920 respecte del 1910: Catalunya, 12 %; Espanya, 6,9 %.
1930 respecte del 1920: Catalunya, 18,9 %; Espanya, 10,6 %.
Daquestes xifres es dedueix que la densitat de Catalunya creix bastant per damunt de la densitat mitjana dEspanya (incloent-hi Catalunya). Lincrement percentual de la poblaci absoluta tamb s ms
gran a Catalunya que no a la resta dEspanya. Tanmateix, com que el creixement natural de Catalunya
s ms baix que el de la resta dEspanya, aquest increment del creixement absolut de la densitat noms
es pot explicar pel fet que Catalunya esdev, a partir de la segona dcada del segle XX, una terra de rebuda dimmigraci.
5.2

Calcula la taxa de creixement natural a Espanya i a Catalunya. Quines diferncies hi observes?

A quines afirmacions del text donen suport, aquestes dues taules?
Creixement natural dEspanya:
1901-1905: 9,18 %
1906-1910: 9,16 %
1911-1915: 8,97 %
1916-1917: 7,08 %
1918: 3,97 %
1919-1920: 4,67 %
1921-1925: 8,66 %
1926-1930: 10,66 %
Creixement natural de Catalunya:
1901-1905: 4,37 %
1906-1910: 4,11 %
1911-1915: 3,17 %
1916-1920: 0,18 %
1921-1925: 4,91 %
1926-1930: 4,90 %
Si es comparen els creixements naturals de Catalunya i dEspanya es pot observar una diferncia evident: el creixement vegetatiu de Catalunya s molt ms baix. Per tant, si augmenten la poblaci i la densitat s com a conseqncia del fenomen migratori. Daltra banda, tamb es pot observar una diferncia important: la taxa de natalitat s molt ms alta a Espanya que a Catalunya, encara que en els dos
casos tendeixi a disminuir progressivament. Tamb la taxa de mortalitat s ms alta a Espanya, tot i que
la diferncia amb Catalunya s ms baixa (8 punts de taxa de natalitat en el perode 1901-1905 i noms 2 punts pel que fa a la taxa de mortalitat).

89

En tot cas, resulta evident que el comportament demogrfic catal havia iniciat abans que a la resta
dEspanya la tnica europea prpia dels pasos urbanitzats i industrialitzats.
La informaci que proporcionen aquestes fonts dna suport a les afirmacions dels pargrafs segon i tercer de la pgina 148 de la unitat.
5.3

Quines causes de la reducci de la mortalitat es poden deduir daquesta font?

La reducci de la mortalitat a primers del segle XX est relacionada amb la disminuci de les malalties
infeccioses que eren una de les principals causes de la mortalitat, principalment la infantil. Les millores
higiniques promogudes per molts metges higienistes i lactuaci dels poders municipals amb la generalitzaci de la vacunaci i el tractament dels residus urbans i les aiges de boca i residuals expliquen
aquesta reducci de la mortalitat.
5.4

Fes una redacci a partir de la informaci que et proporciona aquest mapa en relaci amb
les afirmacions que es fan en el text.
Activitat oberta. Els eixos de la redacci han de ser la verificaci del procs durbanitzaci, situat sobretot a la perifria dEspanya, terra de rebuda dimmigrants, juntament amb Madrid i Saragossa.
5.5

A partir de les dades daquests grfics, estableix les diferncies entre la poblaci activa de
Catalunya i la de la resta dEspanya, i esmentan alguna causa.
La poblaci activa de Catalunya entre el 1900 i el 1930 va agafant el perfil duna societat industrial (el
1930, el 50,76 % de les persones ocupades treballaven en la indstria) i abandona molt rpidament el
perfil duna societat agrria. En canvi, tot i que Espanya segueix el procs lent de la industrialitzaci, la
poblaci agrria encara s molt important, mentre que la industrial creix per poc. Dues causes possibles daquesta diferncia sn el procs industrialitzador iniciat a Catalunya des del segle XIX i el relatiu
fracs de la Revoluci Industrial a la resta dEspanya, llevat del Pas Basc.
5.6

Quines sn les similituds i les diferncies entre Catalunya i Espanya pel que fa a levoluci de
la poblaci absoluta i del creixement natural?
La poblaci absoluta t tendncia al creixement tant a Catalunya com a la resta dEspanya, tot i que a Catalunya creix ms per efecte de la immigraci. El creixement natural a Espanya, en canvi, s ms alt perqu
la taxa de natalitat s molt elevada. A Catalunya la taxa de natalitat s ms baixa, tot i que les taxes de
mortalitat sn similars. Aix doncs, el creixement demogrfic natural era ms alt en el conjunt dEspanya.
5.7

A quina combinaci de factors clau va ser degut laugment de poblaci a Espanya durant el
primer ter del segle XX?
Els factors clau que expliquen el creixement demogrfic de la poblaci espanyola sn el manteniment
duna taxa de natalitat alta, mentre que la taxa de mortalitat va baixar molt com a conseqncia de lincrement de les mesures dhigiene, les millores substancials en la infraestructura sanitria i una alimentaci ms abundosa i regular.
5.8

Qu vol dir que durant el perode 1900-1930 saccentu la macroceflia de Barcelona?

Barcelona sempre ha estat, des de lEdat Mitjana, una ciutat molt ms gran que la resta de poblacions.
La capitalitat de Catalunya s indiscutible. El mot macroceflia (cap gros, en grec) indica que aquesta
tendncia a ser la ciutat ms gran i ms important, administrativament parlant, es va accentuar durant
el primer ter del segle XX.
5.9

Quins van ser els focus datracci de lemigraci interior a Espanya al principi del segle XX?
A linterior dEspanya, els focus datracci de poblaci principals eren Madrid, Bilbao, Sevilla i Barcelona.
5.10

Explica el contingut daquestes dues taules i digues qu permeten dobservar sobre levoluci de lagricultura a Espanya.

90

Quines eren les diferncies principals en el sector agrcola entre Espanya i Catalunya, segons les
dades daquestes taules?
La font 9 indica que tant a Catalunya com a Espanya, entre el 1900 i el 1930, sincrementen la superfcie cultivada i el volum de la producci agrria. Amb tot, hi ha una diferncia: si b el creixement de
la superfcie cultivada s similar (el 16,7 % a Catalunya el 1930 respecte del 1900, i el 16,3 % a Espanya el 1930 respecte tamb del 1900), la producci sincrementa molt ms a Catalunya que a Espanya
(el 51,7 % a Catalunya el 1930 respecte del 1900, i el 34,8 % lany 1930 respecte del 1900).
La font 10 resulta molt clara: la productivitat, tant per hectrea com per persona activa, tendeix a augmentar a tot Espanya, per s ms alta a Catalunya.
Aix doncs, les diferncies agrries entre Espanya i Catalunya es manifesten bsicament en un augment
ms gran de la producci agrria i un increment de la productivitat ms elevat a Catalunya que a la resta de lEstat.
5.11

Sistematitza la informaci que et proporciona aquest mapa sobre la propietat agrria i el predomini de les ideologies anarquista i socialista entre els camperols i la classe obrera a Espanya.
Activitat oberta. Es tracta que lalumnat elabori una sntesi de la informaci del mapa. A continuaci resumim per al professorat la informaci bsica.
Al comenament del segle XX, la pennsula Ibrica, notriament endarrerida respecte daltres zones europees, oferia un aspecte arcaic. La majoria de la poblaci continuava vivint del camp, els rendiments
del qual, ja escassos pel clima i lorografia, es veien dificultats, a ms, per lestructura de la propietat.
Coexistien en el pas dos greus problemes per al desenvolupament de lagricultura: el latifundi i el minifundi. El primer es trobava principalment a grans zones de lAndalusia occidental, a bona part de Castella la Nova i al sud de la regi de Lle; el segon predominava a Galcia. A la resta del pas abundaven
les finques dextensi mitjana, amb arrendaments a llarg o curt termini; els arrendaments ms nombrosos eren a les zones de productivitat agrcola ms alta, com ara la vall de lEbre i les hortes de Valncia
i Mrcia.
Eren molt escassos els nuclis industrials: de fet, deixant de banda la potent siderrgia basca i la ja consolidada indstria txtil catalana, noms es pot esmentar un seguit de nuclis dorigen bsicament miner: Gijn, Lle, Almadn, Ro Tinto, etc. En tot cas, la cobertura industrial espanyola al comenament
del segle era molt feble. Aix era degut, en gran part, a la feblesa del mercat interior, derivada de lescs nivell de les rendes agrcoles. No s estrany, doncs, que la burgesia industrial propugns, sense gaire xit, una reforma agrria que proporcions al camperolat mitjans per augmentar la seva demanda de
productes manufacturats. No s estrany tampoc que la indstria espanyola mirs de protegir-se de la
competncia estrangera amb aranzels duaners i amb baixos salaris que abaratien els productes.
Aquestes circumstncies, unides a un notable creixement demogrfic, afavorien laparici de moviments
obrers dideologia revolucionria, influenciats per lanarquisme (que predominava al sud, a les zones del
llevant peninsular, a Catalunya i a lArag) i pel socialisme (que es va estendre sobretot per les zones
centrals de la Pennsula i per Galcia, Astries i els centres industrialitzats del Pas Basc.
5.12

De qu tinforma, aquest text?

Per qu creus que als cortijos shi llegien les inscripcions de qu parla lautor?
Quines eren les causes del conflicte?
Es tracta duna font secundria que ens informa de la violncia social al camp entre els jornalers i les forces de lordre (la Gurdia Civil), que estaven al servei dels propietaris. Tamb ens informa del sistema habitual amb el qual lEstat resolia els conflictes socials: la pura repressi a crrec de la Gurdia Civil i de
lexrcit acompanyada de la repressi directa del moviment obrer (clausura de locals, detencions, etc.).
Les inscripcions que esmenta Tun de Lara, referides a lany 1919, tenen a veure amb lentusiasme que
va despertar entre els jornalers del camp (i tamb entre els altres treballadors) el triomf de la Revoluci

91

sovitica; es tenia la impressi que per primera vegada els obrers i camperols podien accedir al poder de
lEstat per arranjar definitivament les injustcies que sofrien.
Les causes del conflicte eren mltiples: lextrema pobresa dels camperols, la crtica de lorigen de la propietat dels terratinents i de la seva mala gesti, etc. Per a la font sesmenta el fet que sovint els propietaris acceptaven unes bases de treball que desprs no complien, la qual cosa irritava profundament
els jornalers del camp.
5.13

Quina idea fonamental del socialisme tenia la majoria de la gent que treballava al camp, segons aquesta font?
Per qu et sembla que devia ser seductora la ideologia socialista, entre els jornalers del camp?
La idea fonamental de socialisme entre els jornalers del camp era el repartiment de la terra dels rics entre els treballadors. La idea havia de ser forosament seductora per als camperols, perqu els suggeria
la possibilitat desdevenir propietaris.
5.14

Enumera breument les continutats i els canvis de lagricultura espanyola durant el primer
ter del segle XX respecte de la situaci del segle anterior.
Continutat principal: Espanya va continuar sent, fonamentalment, un pas rural amb un alt grau de poblaci activa que treballava al camp. Canvis: lincrement de la producci, la productivitat i la superfcie
cultivada, la reducci del guaret, la introducci de millores tcniques, laugment dels regadius, ls dadobs qumics i la diversificaci de la producci. Es va mantenir el latifundi.
5.15

Explica qu vol dir lafirmaci durant el primer ter del segle XX, al camp espanyol van continuar les transformacions derivades del pas duna economia de subsistncia a una economia de
mercat.
Activitat oberta. Cal que lalumnat manifesti un coneixement del que vol dir economia de subsistncia (produir per sobreviure en el marc de la unitat familiar) i economia de mercat (producci agrria per ser venuda).
5.16

Quina diferncia hi ha entre producci i productivitat? Posan algun exemple.

Producci s el conjunt de bns produts. Productivitat s la relaci entre la producci obtinguda i les
despeses de tot tipus emprades per obtenir la producci. Exemple: si obtinc 5 tones de blat amb 10 treballadors, obtinc una productivitat ms baixa que si obtinc 5 tones de blat amb 5 treballadors.
5.17

Qu s un latifundi? En quines rees dEspanya predominava?

Un latifundi s una rea de terra gran (de ms de 200 hectrees) que pertany a un sol propietari. Les
rees dEspanya on predominava el latifundisme eren Andalusia, Extremadura i una part de Castella la
Nova (lactual Castella-la Manxa).
5.18

En qu consistia el contracte darrendament a llarg termini?

Aquest contracte consistia en el lloguer de terres per part de la persona que les treballava.
5.19

Explica en qu consistia el contracte demfiteusi.

Lemfiteusi s un tipus dacord o contracte entre dues persones que t lorigen a lpoca romana i pel
qual una persona cedeix a perpetutat a laltra el domini til duna propietat immoble (terra i edifici),
sense renunciar al dret de propietat, a canvi de rebre una quantitat fixa en moneda o en espcie que
sanomena cens. La persona que rebia el domini til tenia el dret de treballar aquella terra, deixar-la en
herncia o vendre-la, en el benents que el comprador adquiria noms el domini til i lobligaci de pagar el cens al propietari.
5.20

En qu consistia el contracte de rabassa morta? Sarribaven a morir, realment, les rabasses?

Per qu? En realitat, era un tipus de contracte a llarg termini o indefinit?
El contracte de rabassa morta lligava el propietari de la vinya amb el pags que la treballava (rabassai-

92

re), de manera que aquest darrer li pagava un cens anual o una part de la collita. El contracte durava,
en teoria, fins a la mort dels ceps. De fet, per, com que els pagesos, mitjanant el sistema de capficats,
aconseguien obtenir de la rabassa vella un nou cep, en la prctica el contracte era indefinit ja que els
ceps no sarribaven a morir mai del tot.
5.21

Quins van ser els factors que van conduir al clima de tensi social que es visqu al camp andals durant aquest perode?
Els factors de la tensi social al camp eren deguts a la misria de les masses de jornalers, la despreocupaci dels terratinents i limpacte de la revoluci sovitica, que va donar nim als treballadors per aconseguir una millora de les seves condicions de vida.
5.22

Com entenien que havia de ser la reforma agrria, els camperols andalusos?
Els camperols andalusos entenien que la reforma agrria havia de consistir en el repartiment de la terra que era propietat dels terratinents. Amb tot, mai no van explicitar els mecanismes daquesta reforma
ni la manera de dur-la a terme.
5.23

Quin va ser lorigen del conflicte entre els propietaris i els rabassaires que esclat a Catalunya al tombant del segle XIX al segle XX?
Lorigen del conflicte rabassaire es remunta a lany 1891, quan els ceps van morir com a conseqncia
de la plaga de la filloxera. Els propietaris van considerar que, legalment, les terres els havien de ser tornades perqu les rabasses havien mort. Els pagesos es van organitzar en lanomenada Uni de Rabassaires per fer front a aquesta pretensi.
5.24

Quina va ser la causa de lincrement de la demanda de productes industrials, aquell any?

Per qu et sembla que els clients oferien espontniament millors preus per tal que sels servs?
La causa de lincrement de la demanda, el 1917, va ser la primera guerra mundial. Els contendents necessitaven urgentment queviures, roba i altres productes que ells no podien produir pel fet destar en
economia de guerra. La necessitat de disposar de seguida de mantes per al front en grans quantitats,
per exemple, explica loferiment espontani de preus ms alts per estimular la rapidesa del servei.
5.25

Qu caracteritza un perode dexpansi econmica? I un de crisi?

Per qu la vaga general de 1917 es va donar en un perode dexpansi?
El perode dexpansi es caracteritza per lincrement dels preus i dels salaris i per la tendncia a la plena
ocupaci. El perode de crisi es caracteritza per la caiguda dels preus i dels sous i per lincrement de latur.
La vaga general es don en un perode dexpansi per dos motius. En primer lloc, perqu, com que augment la demanda de productes per no la producci (loferta), els preus van pujar a un ritme inferior
als sous. Davant dels guanys espectaculars dels propietaris, la migradesa dels sous resultava irritant. Aix
doncs, encara que el perode era dexpansi, la classe obrera no sen veia beneficiada, ben al contrari,
veia perjudicada la seva condici.
5.26

Descriu levoluci de leconomia espanyola durant la primera guerra mundial.

Compara els ndexs de la font 18 amb la font 20. Trobes alguna ra que expliqui les revoltes de
1917?
Per qu les dones de la classe treballadora estaven discriminades, segons la font 20?
Durant la primera guerra mundial (1914-1918) leconomia espanyola es va caracteritzar per un increment important dels preus, tal com es pot observar a les fonts 18 i 19. Els jornals, en canvi, tot i pujar,
entre el 1914 i el 1918 ho van fer molt menys que els preus, tal com es desprn de la font 20. Si els
preus de larrs a Barcelona, per exemple, van pujar en tres anys el 97 % mentre que els sous gaireb
romanien iguals (3,02 pessetes/dia el 1914 i 3,11 pessetes/dia el 1917), sembla clar que aqu hi ha una
ra important de les revoltes obreres del 1917.

93

La font 20 mostra tamb una de les discriminacions de la dona treballadora, que per la mateixa feina
de lhome cobrava sensiblement menys (gaireb la meitat). Lndex de creixement del sou tamb s notriament inferior.
5.27

De qu ens informen aquestes grfiques?

Quan va ser ms favorable la conjuntura econmica en el sector txtil?
La balana comercial daquests sectors va ser negativa o positiva?
La grfica de barres ens mostra la mitjana de les importacions i exportacions de teixits de cot entre els
anys 1910 i 1929.
Com es pot observar entre els anys 1915 i 1919 les exportacions van ser molt altes en comparaci amb
la dels altres quinquennis.
La balana comercial va ser sempre positiva durant les dues primeres dcades del segle XX, fet que demostra el balan positiu de la industrialitzaci catalana en aquells anys.
5.28

Enumera les caracterstiques bsiques de levoluci de la indstria a Espanya en el perode

1900-1930.
Levoluci de la indstria es va caracteritzar per tres canvis fonamentals: la substituci progressiva del
vapor per lelectricitat com a forma denergia; la concentraci de la indstria pesant al Pas Basc, i la diversificaci dels sectors, juntament amb laugment de productivitat de la mineria, sobretot pel que fa al
carb a Astries i el ferro al Pas Basc.
5.29

Quines dificultats va trobar la indstria espanyola per al seu desenvolupament?

La indstria espanyola va trobar dues dificultats bsiques: la impossibilitat de competir a lexterior a
causa de lelevat cost dels productes i la debilitat del mercat interior espanyol, dependent sempre de la
disponibilitat de compra de les classes agrries.
5.30

Qu s un aranzel? Qu vol dir que els sectors industrials demanaven al govern mesures proteccionistes?
Un aranzel s un impost que els estats imposen als productes de lexterior per ser venuts a linterior del
pas. Al preu natural del producte, el venedor no t ms remei que afegir-hi limpost que lobliguen a posar. Daquesta manera el producte estranger resulta ms car que el produt a lEstat. La gent, aleshores,
compra ms productes propis que no pas importats de lestranger.
Els sectors industrials, com que tenien problemes per a lexportaci, ja que els seus productes eren ms
cars, demanaven que els governs posessin aranzels als productes industrials i agrcoles susceptibles dentrar en competncia amb els propis. Demanar aranzels al govern equival a demanar mesures proteccionistes (de protecci dels productes propis).
5.31

Per qu la conjuntura econmica del perode 1914-1918 va ser important per a leconomia
industrial espanyola, en general, i catalana, en particular? Quina repercussi va tenir aquesta situaci en els preus i en els salaris?
La conjuntura daquest perode va ser favorable per a leconomia espanyola en general, i per a la catalana en particular, perqu els pasos contendents a la primera guerra mundial van comprar productes
que necessitaven i que ells no podien produir per lesfor de la guerra. Els preus van pujar significativament (si no augmenta la producci i s, en canvi, la demanda, els preus pugen), i els sous tamb, per
no tant com el cost de la vida, cosa que es va manifestar en el malestar social de lpoca i en les reivindicacions salarials dels treballadors mitjanant vagues.
5.32

Resumeix breument levoluci de la indstria catalana en aquest perode.

Linici del segle agaf la indstria catalana sotmesa a una forta dependncia de lexterior. A partir del
1911, amb lelectrificaci, es comenaren a crear empreses productores denergia hidroelctrica, fet que

94

va permetre diversificar la producci industrial (sectors qumic, automobilstic, etc.). Acabada la primera guerra mundial, per, la indstria catalana va viure un perode de crisi. El retorn del proteccionisme
i lorientaci de la producci cap al mercat interior van permetre una relativa poca de bonana que va
durar tota la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
5.33

Per quines raons, un cop acabada la primera guerra mundial, la indstria catalana va entrar
en crisi? Qu vol dir que es va reorientar la producci cap a la dependncia del mercat interior i
el retorn del proteccionisme?
La indstria catalana va entrar en crisi un cop acabada la primera guerra mundial (1914-1918) perqu
les economies dels pasos contendents van tornar a la situaci normal de pau i, com a conseqncia, va
caure la demanda de bns a les indstries catalanes. La crisi va comportar una baixa dels salaris i dels
preus, que no es van recuperar fins al 1920. La producci de la indstria catalana no va tenir ms remei
que tornar a vendres a les poblacions de linterior dEspanya, i els industrials van haver de tornar a demanar al govern mesures proteccionistes, s a dir, la imposici daranzels per evitar la competncia dels
productes estrangers.
5.34

Quin era el problema principal de la classe obrera al comenament del segle XX? Quines conseqncies podia tenir per a un obrer el fet de posar-se malalt o quedar-se sense feina?
Calcula la mitjana del jornal en pessetes per dia a partir de les dades de la font 30 i digues si coincideix amb la descrita en la font 29. Qu en pots deduir?
El principal problema duna famlia obrera al comenament del segle era, segons la font 29, la necessitat que treballessin almenys tres membres de la famlia per poder mantenir-se en uns mnims, tenint en compte, a ms, que el 75 % dels ingressos es gastaven en lalimentaci. Si alg emmalaltia o
es quedava sense feina, el panorama que es plantejava a una famlia obrera era el de la subsistncia
i la misria.
Si sumem la mitjana de salaris per hora de la font 30 i la multipliquem per 12 hores diries (jornada habitual en aquella poca), ens surt una mitjana de 3,4 pessetes/dia a Madrid i de 4,14 pessetes/dia a Barcelona. Pel que fa a Barcelona, doncs, les dues fonts, procedents de dos historiadors diferents, coincideixen. En podem deduir una fiabilitat, de la dada. A ms, podem observar les diferncies de sou entre
les ciutats de Madrid i Barcelona, probablement a causa de la carestia de la vida ms elevada a la capital catalana.
5.35

Qu pots deduir de les dades daquesta taula?

De les dades de la taula es pot deduir que el sindicat socialista UGT creix de manera constant, amb poques oscillacions, i que la CNT, en canvi, t un creixement ms convulsiu, a banda de la dificultat que
t lhistoriador per obtenir dades dafiliaci o de qualsevol altra mena dun sindicat anarquista, a causa
de la manca de burocrcia organitzativa daquestes organitzacions.
5.36

Daquests dos textos, quin s una font primria i quin, una font secundria? Per qu?
Quines afirmacions de la font secundria tenen la justificaci en laltra font?
Quins eren els objectius de la CNT a llarg i a curt termini, segons aquests textos?
A qu fa referncia aquesta frase del segon text: La presa de la darrera Bastilla?
Esmenta algun aspecte tpic del pensament anarquista que aparegui en aquests textos.
La font 32 s primria perqu pertany a lpoca que sestudia. La font 33, en canvi, s secundria perqu s una narraci dun historiador posterior als fets que sanalitzen.
A la font 33 lhistoriador Vicens Vives afirma que els dos principis que movien els anarquistes eren poder fer, a travs de la vaga general, la presa de la darrera Bastilla (s a dir, realitzar la revoluci social
com els francesos van conquerir, el 1789, la pres simblica de lAntic Rgim, la Bastilla de Pars) i mentre no sassols aquesta meta, el treball continu del llibertari per destruir els puntals de tota societat: la

95

religi, la ptria i lEstat. Lexpressi presa de la darrera Bastilla es refereix a lassoliment en la revoluci proletria de la propietat collectiva encara en mans de la burgesia.
A la font 32, el document de la CNT del 1911 proclama que el sindicalisme s una fora per assolir lemancipaci econmica integral de tota la classe obrera [i per] portar a terme lexpropiaci de les riqueses socials que det la burgesia, i la consegent direcci de la producci (s a dir, una autntica revoluci social). Aquesta frase dna suport a la primera afirmaci de lhistoriador Vicens Vives.
A la font 32 tamb es diu que el sindicalisme s una fora per aconseguir de moment tots els avantatges que permetin a la classe obrera intensificar aquesta lluita dins el present estat de coses. Aquesta
afirmaci es pot relacionar amb la segona afirmaci de lhistoriador Vicens Vives, tot i que sha de saber quin s lideari anarquista (no explcit a la font) per entendre la consideraci final del treball del llibertari segons lhistoriador catal.
Un aspecte del pensament anarquista que trobem a la font 33 apareix en lafirmaci final: la lluita contra els puntals de qualsevol societat, la religi, la ptria i lEstat.
5.37

Explica oralment o per escrit les fases del moviment obrer a Catalunya segons aquest esquema.
Activitat oberta. Es tracta de comprovar que lalumnat llegeix b un fris cronolgic.
5.38

A quines zones dEspanya es va concentrar el moviment obrer? Per qu?

El moviment obrer es va concentrar al Pas Basc, a Astries, a Madrid i a Barcelona, perqu eren les zones o b ms industrialitzades, o b on hi havia un proletariat ms nombrs.
5.39

Qu vol dir que a Barcelona es va donar un procs de desintegraci social durant els primers
anys del segle XX?
A Barcelona, com a conseqncia de la industrialitzaci, es va donar una especialitzaci de barris segons les classes socials, cosa que fins aleshores no havia passat, ja que els diversos estaments vivien ms
barrejats en lespai.
5.40

Explica amb paraules teves qu sentn per anticlericalisme. Per quins motius el moviment
obrer del comenament del segle XX era anticlerical? Et sembla que, en lactualitat, el moviment
obrer s anticlerical? Per qu?
Lanticlericalisme s una actitud ms que no pas una ideologia, que atribueix instintivament tots o bona
part dels mals de la societat a les creences i actuacions del clergat de lEsglsia catlica (capellans, monges, religiosos i bisbes). El moviment obrer del comenament del segle XX era anticlerical perqu la premsa que llegia normalment atribua els mals de la classe obrera a lactitud i la predicaci del clergat.
Aquest postulava la conformitat i la resignaci amb la situaci present (sense denunciar els abusos dels
rics o dels propietaris o de les autoritats), amb lesperana que desprs de la mort els sofriments trobarien la compensaci i la justcia definitiva en el cel.
La resposta de la darrera pregunta s oberta, i comporta una reflexi sobre el present en relaci amb
lanticlericalisme.
5.41

Qu va generar lespiral de violncia a Barcelona entre el 1919 i el 1923?

Lagitaci va arrencar de la vaga general de La Canadenca per motius laborals. El governador militar (que
era el general Milans del Bosch) i alguns sectors de la patronal van respondre-hi amb lorganitzaci de
grups paramilitars. Sectors de la CNT, per la seva banda, van replicar amb lacci directa (terrorisme i assassinats).
5.42

Aquest fragment de La plaa del Diamant, novella escrita desprs de la guerra civil que narra la vida duna dona del barri de Grcia en la dcada de 1930, quina concepci reflecteix de les
relacions entre lhome i la dona? Creus que s actual? Per qu?
El fragment reflecteix la clara submissi de la dona a lhome, mostra de la mentalitat dominant dels ho-

96

mes de lpoca. La confirmaci daquesta mentalitat, la podem trobar en les frases den Quimet: que
si volia ser la seva dona havia de comenar per trobar b tot el que ell trobava b i Tha dagradar,
perqu tu no hi entens.
Sobre si s actual o no, valdria la pena que lalumnat ho digus per ell mateix.
5.43

Quines diferncies de condici hi havia entre lhome i la dona dins de la mateixa classe social, durant els primers anys del segle XX?
Les diferncies de condici de la dona respecte de lhome dins de la mateixa classe social eren lexplotaci laboral (ja que la dona cobrava menys pel mateix treball, amb lexcusa que tenia menys fora) i la
vinculaci exclusiva a les tasques de la llar.
5.44

De quina manera es justificava que lactivitat de la dona shavia de reduir a lmbit privat?
Es justificava pel fet que la dona shavia de limitar a lmbit privat perqu es creia que estava ms dotada per al sentiment i lafecte, mentre que lhome es caracteritzava per la ra i la constncia.
5.45

Per qu lanalfabetisme era ms generalitzat entre les dones que entre els homes?
Lanalfabetisme era ms generalitzat entre les dones perqu aquestes tenien menys accs a lescola i a
leducaci, ats que es considerava que havien de treballar a casa des de ben aviat.
5.46

Per qu es pot afirmar que, durant el perode 1900-1930, la dona treballadora sofria una
triple discriminaci?
Triple discriminaci: menys sou pel mateix treball, menys educaci que lhome i responsabilitat exclusiva en les tasques de la llar i en la cura dels fills.
5.47

Resumeix els principals smptomes de canvi en la condici femenina que es van manifestar
al comenament del segle XX.
Els principals smptomes de canvi de la condici de la dona durant els primers trenta anys del segle XX van
ser: la reducci de la natalitat (cosa que fa suposar la utilitzaci de mitjans anticonceptius); laccs, tot i
ser restringit, a la cultura i a la poltica, i laccs progressiu a lescola, juntament amb lexercici de feines
que fins aleshores havien estat considerades prpies dhomes (determinats crrecs pblics, per exemple).

Activitats finals
5.48

Explica breument el contingut i levoluci dels fets que mostren les dades daquestes dues
taules.
Les dues fonts ens informen sobre levoluci dels preus i dels sous a Espanya durant els trenta primers
anys del segle, i de la incidncia de les vagues a Espanya durant el mateix perode. En general, podem
afirmar que els salaris i els preus tendeixen a augmentar durant tot el perode, i que la jornada laboral
es redueix. Pel que fa a les vagues, es nota un increment en el perode 1917-1920 i un descens durant
la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), llevat de lany 1927.
5.49

Segons la font A i les dones cobraven el mateix que els homes? Com pots explicar aquest fet?
Les dones no cobraven el mateix que els homes, com es pot observar si es comparen les dues columnes
de la font A que shi refereixen. Aquest fet sexplica per la mentalitat dominant segons la qual la dona,
com que tenia menys fora fsica que lhome, produa menys en el mateix temps (cosa que no s certa,
ja que els empresaris sovint contractaven dones noms pel fet que les podien pagar menys, i per tant
els era ms rendible recrrer a dones que no contractar homes).
5.50

Compara levoluci dels preus i dels salaris a partir de la font A. Per qu es va produir un
augment dels preus?
Lndex dels preus s sempre superior al creixement dels sous, com podem observar si redum preus i sous

97

a lndex 100 per a lany 1913. Excepte lany 1914, en qu els preus van pujar i els sous van baixar, la
tendncia s lincrement. Els preus van augmentar perqu la demanda de productes industrials i agraris
per part dels pasos enfrontats en la primera guerra mundial (1914-1918) va crixer, per la producci
es va mantenir igual, la qual cosa va provocar inflaci (laugment de la demanda i el manteniment de
loferta s un mecanisme automtic perqu els preus pugin).
5.51

Quins efectes socials va tenir laugment dels preus?

Lincrement dels preus per sobre dels salaris va provocar revoltes i vagues dels obrers. Van ser especialment significatives les vagues del 1917.
5.52

A partir de quin any es va aconseguir la jornada laboral de vuit hores? Amb quina vaga va
coincidir, aquesta conquesta obrera, a Catalunya?
La jornada de vuit hores es va aconseguir lany 1919. Aquesta reivindicaci va coincidir amb la vaga general a Catalunya per iniciativa dels treballadors de La Canadenca.
5.53

Com va reaccionar la patronal catalana davant la reducci de la jornada laboral a vuit hores?
La patronal catalana va reaccionar amb hostilitat contra la llei que establia la jornada laboral de vuit
hores (4 dabril del 1919). Van respondre amb lorganitzaci de grups paramilitars propis, locauts a fbriques i, finalment, amb la fundaci dels Sindicats Lliures (novembre del 1919).

Activitats davaluaci
Activitat 1
Llegeix el text segent i respon les qestions que et proposem a continuaci.
Identifica les idees principals daquesta font i situa-la en el seu context histric.
Lalumnat ha didentificar les idees segents: la situaci de molts pobles rurals dAndalusia, el caciquisme del poder local, la concentraci del poder econmic en mans de poca gent i laparici de conflictes
socials que foren reprimits per les forces dordre pblic
Aquests fets semmarquen en les tensions socials que es van produir en el camp espanyol a la primeria
del segle XX reivindicant una reforma agrria.
Qu pots deduir de lestructura social del camp espanyol, i ms concretament del camp andals,
al comenament del segle XX, a partir del contingut daquest font?
La deficient estructura de la terra ja que la majoria del camp andals era en rgim de latifundi controlat per una minoria de grans terratinents, que eren una de les forces vives de lEstat grcies als partits
dinstics. La majoria dhabitants dels pobles dAndalusia eren jornalers que noms podien oferir els seus
braos com a fora de treball.
Torna a llegir lapartat corresponent de la unitat i exposa breument, amb paraules teves, els principals problemes del camp espanyol durant el primer ter del segle XX.
Activitat oberta en la qual lalumnat ha dexposar el que sexplica a la unitat didctica a lepgraf El
camp i els seus problemes
Exercici 2
Observa les dues fonts segents i respon les qestions que proposem a continuaci.
Descriu el contingut daquestes fonts i situa-les en el seu context histric.
La primera font s un grfic de barres on es mostren levoluci de les exportacions i importacions de teixits de llana entre 1910 i 1930 per quinquennis.

98

La segona font s una taula estadstica on es recullen el dest de les exportacions en percentatge dels
teixits de cot a diferents llocs del mn en quatre anys concrets.
Aquestes fonts semmarquen en lanlisi de leconomia espanyola en les primeres dcades del segle XX.
Indica quan va ser ms favorable la conjuntura econmica i explican les causes, basant-te en el
contingut de les fonts.
Les dues fonts ens mostren que el perode ms favorable per a leconomia espanyola va ser el que va
anar de 1915 a 1919. La causa daquesta expansi comercial est relacionada amb al Gran Guera. El fet
que la majoria destats industrials del continent europeu participessin en aquest conflicte bllic, i que
la seva indstria es destins a fabricar armament, va permetre que la indstria espanyola pogus exportar una bona part de la seva producci cap als pasos belligerants.
Un cop acabada la guerra, la indstria i leconomia espanyola va entrar en un perode de crisi.
Exposa breument levoluci i els principals problemes de leconomia espanyola entre 1900 i
1930.
Activitat oberta en la qual lalumnat ha dexposar el que sexplica a la unitat didctica a lepgraf les
conjuntures econmiques dins de lapartat de levoluci de la indstria.

99

Unitat didctica 6. La Segona Repblica (1931-1936)

6.1

Busca informaci en enciclopdies i llibres dhistria i resumeix les idees i lobra dels tres signants daquest article.
Identifica en aquest text una de les causes de larribada de la Repblica.
Ramn Prez de Ayala (1888-1962), escriptor espanyol, va nixer a Oviedo, ciutat on va estudiar dret
i on va ser deixeble de Leopoldo Alas, Clarn. Estudi a Anglaterra, Alemanya i Itlia. Durant la primera guerra mundial va ser corresponsal de La Prensa de Buenos Aires. El 1928 va ingressar a la Reial Acadmia Espanyola. Va estar vinculat a Jos Ortega y Gasset i Gregorio Maran a travs de lAgrupacin
al Servicio de la Repblica, de la qual va ser ambaixador a Londres (1931-1936). Quan va esclatar la guerra civil, va emigrar a Buenos Aires, on va romandre fins al 1954. Entre les seves obres, caracteritzades
pel to irnic i influenciades pel nihilisme, destaquen els ttols segents: La paz del sendero (1903), El sendero innumerable (1916) i El sendero andante (1921). Tamb cal fer esment de les novelles Troteras y
danzaderas (1913), Belarmino y Apolonio (1921), Luna de miel, luna de hiel (1923) i Los trabajos de Urbano y Simona (1923).
Gregorio Maran (1887-1960), metge i escriptor espanyol, va nixer a Madrid. Brillant estudiant universitari, va realitzar la seva formaci de postgrau a Alemanya. Es va especialitzar en endocrinologia i
va formar part del grup dinvestigadors que durant la primera meitat del segle XX van establir la relaci
entre lendocrinologia i la psicologia (caracteriologia); va contribuir especialment a descriure la relaci
entre el procs psicolgic de lemoci i les descrregues i el nivell de lhormona adrenalina. Fou un conferenciant clar i am, i un escriptor de talent original i estil brillant. Tant per la seva faceta literria com
per la seva tasca clnica va arribar a ser un personatge molt popular i va ocupar molts crrecs rellevants.
T una obra copiosa on alterna els tractats mdics amb lassaig histric i psicolgic: Biologa y feminismo (1920), Tres ensayos sobre la vida sexual (1926), Amor conveniencia y eugenesia (1929), Ensayo biolgico sobre Enrique IV de Castilla y su tiempo (1930), Amiel (1932), Las ideas biolgicas del Padre Feijoo
(1934), Vocacin y tica (1936), Tiberio. Historia de un resentimiento (1939), Don Juan. Ensayo sobre el
origen de su leyenda (1940), Luis Vives, un espaol fuera de Espaa (1942), Antonio Prez. El hombre, el
drama, la poca (1947), Espaoles fuera de Espaa (1947), Cajal. Su tiempo y el nuestro (1950) i El Greco y Toledo (1957).
Jos Ortega y Gasset (1883-1955), filsof i assagista espanyol fams per la crtica humanista de la civilitzaci moderna, va nixer a Madrid, on es va doctorar en filosofia. Ampli els seus estudis a diverses
universitats alemanyes. Ms tard va ser catedrtic de Metafsica a la Universitat de Madrid (1910-1936).
Els seus articles, els assaigs sobre temes filosfics i poltics i les seves conferncies van contribuir al renaixement intellectual espanyol de les primeres dcades del segle XX i a la caiguda de la monarquia espanyola, el 1931. La seva filosofia va popularitzar lexpressi jo sc jo i la meva circumstncia, i si no
la salvo a ella, no em salvar a mi mateix. El 1914 public Las meditaciones del Quijote, obra en la qual
plasma el seu pensament filosfic, de clara influncia kantiana, i les seves reflexions sobre el fet artstic (idees ampliades el 1925 a La deshumanizacin del arte). A linici de la dcada del 1920 els seus escrits tenien una ptica menys subjectivista i estaven ms orientats a analitzar els comportaments socials de les masses que formen la societat contempornia (s letapa anomenada perspectivista). Les
seves obres ms destacades en aquest perode sn Espaa invertebrada (1921), El tema de nuestro tiempo (1923) i, sobretot, La rebelin de las masas (1930), que fou la que tingu ms transcendncia. Al final de la dcada de 1920 inici un nou aprofundiment filosfic (s letapa anomenada raciovitalista),
reflectida en obres com ara Kant. Reflexiones en torno a un centenario (1929), En torno a Galileo (1933),
Ideas y creencias (1940) i Historia como sistema (1941), entre daltres. Tamb va publicar nombrosos comentaris i articles en alguns diaris als quals va estar molt lligat: El Imparcial (creat pel seu avi) i, pos-

101

terioment, El Sol, que fund ell mateix. Tamb va ser el fundador de les revistes Espaa (1915) i Revista de Occidente (1923), que van servir per difondre, fins al 1936, les tendncies filosfiques i culturals
de moda en el primer quart del segle XX, sobretot les de procedncia germnica, i les obres dautors espanyols, com ara els germans Manuel i Antonio Machado i dalguns dels joves poetes que van formar la
Generaci del 27.
Una de les causes de la caiguda de la monarquia que es detecta en la font s la descomposici del sistema, pel fet que hi havia grups minoritaris (terratinents, financers, etc.) que saprofitaven del poder en
benefici dels seus propis interessos. Una altra causa pot ser la pressi de lopini pblica que els intellectuals proposen.
6.2

A partir daquesta font, es pot afirmar que el rei Alfons XIII va abdicar de la corona espanyola com ho va fer el rei Amadeu I de Savoia durant el Sexenni liberal? Per qu?
No, perqu Amadeu de Savoia va assumir el paper de monarca constitucional que regnava per no governava i a ms va abdicar, mentre que Alfons XIII governava i quan va marxar a lexili no va renunciar
a cap dels seus drets, que van ser traspassats al seu fill Joan i desprs al seu nt Joan Carles I ja que
eren depsito acumulado por la Historia.
6.3

De quina tendncia era el setmanari LEsquella de la Torratxa?

A quin tipus de pblic sadreava?
Fixat en la data daquest exemplar. Qu havia proclamat Francesc Maci uns dies abans?
Descriu i interpreta la imatge, el subttol i la franja de colors. Et sembla humorstica, aquesta
portada? Per qu?
Dideologia republicana, LEsquella de la Torratxa sadreava a un pblic popular. La data de lexemplar
reprodut s el 17 dabril de 1931, tres dies desprs de la proclamaci de la Repblica Catalana per Francesc Maci. La imatge representa el sol amb la cara de Maci que illumina Barcelona, al costat de la
banda tricolor, prpia de la Repblica. Maci representava, segons aquesta revista, la llibertat (al peu de
la portada reproduda shi pot llegir El Sol de la Llibertat. Tot i que LEsquella de la Torratxa era una publicaci humorstica, aquesta portada s seriosa, com si els seus redactors fossin conscients del moment
poltic que estaven vivint.
6.4

Emmarca el perode de la Segona Repblica que estudiem en aquesta unitat didctica en dues
dates, i digues a quins fets es refereixen.
Les dues dates poden ser el 14 dabril de 1931 (quan es proclam la Repblica com a conseqncia dels
resultats de les eleccions municipals del dia 12) i el 18 de juliol de 1936 (data oficial de laixecament
militar contra el govern de la Segona Repblica).
6.5

Per qu, un cop caiguda la Dictadura de Primo de Rivera, no va ser possible retornar al rgim
constitucional de la Restauraci?
Perqu els partits dinstics havien perdut lestructura organitzativa durant la Dictadura i estaven desprestigiats; lopini pblica va identificar el rei amb el dictador i el feia responsable de la situaci; les
forces antidinstiques van subscriure el pacte de Sant Sebasti per actuar contra la monarquia i plantejar una situaci poltica nova de caire republic.
6.6

Explica en qu va consistir el pacte de Sant Sebasti. Per qu va ser important amb vista a
la creaci duna autonomia poltica per a Catalunya?
Amb el pacte de Sant Sebasti es va forjar una nova aliana a la qual sintegraren, a ms dels republicans darreu de lEstat, republicans catalans procedents de diferents formacions del catalanisme poltic
i gallecs nacionalistes, juntament amb monrquics convertits a darrera hora a la fe republicana, socialistes, a ttol individual, i personalitats intellectuals importants. Amb aquest pacte es va crear un govern
provisional de la Repblica. Va ser important per a lautonomia de Catalunya, perqu una de les condi-

102

cions que van posar les forces catalanistes per participar-hi era la concessi dun estatut dautonomia
per a Catalunya en la nova situaci republicana, quan es dons.
6.7

Quina va ser lestratgia dels republicans que es van organitzar per enderrocar la monarquia?
Lestratgia per enderrocar la monarquia preveia fer coincidir, el dia 15 de desembre de 1931, la insurrecci dalgunes unitats de lexrcit i una vaga general que accentus lagitaci social del perode.
6.8

Resumeix els principals fets que van tenir lloc a Madrid i a Barcelona quan es van conixer
els resultats de les eleccions del 12 dabril.
A Madrid es va proclamar la Repblica i el govern provisional va prendre el poder, mentre Alfons XIII
marxava cap a lexili. A Barcelona, Francesc Maci proclamava la Repblica Catalana dins la Federaci
Ibrica.
6.9

Descriu els trets demogrfics a Espanya i a Catalunya en el perode 1931-1935. Assenyalan

les diferncies i indican alguna causa.
Trets demogrfics dEspanya durant la Segona Repblica: la disminuci de la taxa de natalitat i de mortalitat, amb una disminuci del creixement vegetatiu i un increment de la poblaci absoluta; disminuci de la immigraci i de lemigraci com a conseqncia de la crisi econmica internacional, que esclat a partir del 1929 (font 10).
Les caracterstiques demogrfiques catalanes sn similars a les espanyoles, per a partir dndexs inicials
ms baixos (27,43 de natalitat a Espanya per 17,74 a Catalunya, encara que sigui, en aquest darrer cas, de mitjana). Catalunya tamb es diferencia perqu continua rebent immigrants.
La diferncia ms important, per, des del punt de vista demogrfic, s que a Catalunya no t tant de
pes la proporci de gent activa que treballa al camp i s molt alta la poblaci activa que treballa en la
indstria. La causa daquestes diferncies demogrfiques es troba en la preco industrialitzaci de Catalunya respecte dEspanya.
6.10

Comenta aquests dos grfics a partir de les pautes segents: la descripci del que representen, el moviment, les coincidncies i les diferncies, i els aspectes que illustren del text.
El primer grfic representa el moviment de la producci agrcola a Espanya del 1929 al 1935. El segon,
el moviment de la producci industrial en el mateix perode, prenent com a base lndex 100 per al primer dels anys representats.
El moviment de la producci agrcola oscilla de manera gaireb cclica, mentre que la representaci de la
producci industrial s ms regular: baixa a partir del 1931, ininterrompudament, fins al 1933, i es recupera de manera relativament rpida a partir daquest any fins al 1935, tot i que no arriba al nivell del 1930.
Tant la producci agrria com la industrial coincideixen en un descens de la producci entre el 1931 i
el 1933, perode en el qual la Repblica va realitzar el seu primer procs de reformes (Constituci laica,
reforma agrria, millora de la instrucci pblica, etc.). En canvi, la producci agrria t un moviment
contrari a la producci industrial entre el 1930 i el 1932, anys de bones collites.
Aquests grfics illustren les explicacions del text sobre leconomia del perode republic: instauraci de
la democrcia en una poca de depressi econmica, conseqncies socials (atur, conflictivitat social al
camp), etc.
6.11

Sabent que la indstria cotonera es concentrava gaireb exclusivament a Catalunya, qu indiquen aquestes xifres?
Aquestes xifres indiquen que prcticament tot el cot en floca es consumia en la indstria catalana, ja
que es descarregava al port de Barcelona, i que el 1933 va ser lany de ms depressi. Tamb indiquen,
per, que la indstria txtil catalana no sembla que fos gaire afectada per la depressi general europea
dels anys trenta, ja que el seu mercat exclusiu era linterior dEspanya, el qual depenia de les bones collites de la pagesia espanyola.

103

6.12

Segons aquestes dues fonts, quin era el problema fonamental dEspanya en aquella poca?
Els primers governs de la Repblica, van fer alguna cosa per resoldre aquest problema?
Segons Concha Espina i Jacinto Benavente, el problema fonamental de lEspanya dels anys trenta era deducaci
i no de legislar en un sentit o un altre. Tamb era un problema de justcia social, tal com expressa Concha Espina
quan diu: que trabajen algo los que nunca trabajaron, y trabajen un poco menos los que trabajaron siempre.
La Repblica va intentar resoldre tots dos problemes des dun punt de vista reformista: creant moltes
escoles pbliques i augmentant el nombre de mestres, i alhora intentant palliar la injustcia al camp
mitjanant la Llei de Reforma Agrria.
6.13

Quines diferncies hi devia haver entre el pensament de Francesc Maci, el de la dreta agrria espanyola i el dels anarquistes?
Qu permet afirmar, a partir de la font 10, que lesquerra representada per Esquerra Republicana
de Catalunya era moderada?
Les idees principals de Buenaventura Durruti sn aquestes: que Maci shavia posat al costat del capital i no del treball, i que si Maci no ho hagus fet, Catalunya seria la capital mundial de lanarquisme
(primer pargraf); que el moviment anarquista mundial tenia els ulls posats en Barcelona, que Maci tenia por dels anarquistes (segon pargraf).
Francesc Maci representava la petita burgesia i la menestralia catalanes didees progressistes, reformistes, per no revolucionries. Els anarquistes, en canvi, representaven lextrema esquerra, ja que es
proposaven destruir lordre de coses econmic i mental existent (la propietat, la religi, la famlia, etc.)
i substituir-lo per un altre model igualitari i antiautoritari.
El fet que un anarquista opini que Francesc Maci shavia posat al costat del capital, quan de fet era un
progressista reformista, permet deduir que lEsquerra Republicana era moderada, ja que era molt atacada per lextrem esquerr de larc ideolgic.
6.14

Qu va caracteritzar levoluci demogrfica espanyola i catalana en el perode republic?

Durant lpoca republicana (1931-1936), la demografia va reflectir la continutat de les tendncies del
perode anterior: caiguda de la natalitat i de la mortalitat, concentraci urbana i alentiment de les migracions (tant exteriors com interiors) com a conseqncia de la crisi econmica. Les diferncies entre
Catalunya i Espanya, pel que fa a la demografia, van continuar sent les del perode anterior: natalitat i
mortalitat ms baixa a Catalunya, creixement vegetatiu molt pobre i una certa reducci del saldo migratori, tot i que Catalunya encara era terra de rebuda dimmigrants.
6.15

Des del punt de vista econmic, letapa republicana, va ser expansiva o depressiva? Per qu?
Com va afectar la situaci econmica els objectius republicans?
Letapa republicana, des del punt de vista econmic, va ser depressiva, sobretot a partir del 1933. Tot i
que no va notar gaire la crisi industrial del 1929, ja que en conjunt Espanya era un pas agrari i la indstria venia principalment al mercat interior, a partir del 1933 es va entrar en una fase recessiva (males collites i costos creixents de la indstria). Aquesta dificultat econmica va entorpir els objectius republicans, ja que va dificultar la necessria pau social i els recursos suficients per dur a terme la tasca
modernitzadora que shavia emprs.
6.16

Quina va ser levoluci econmica del txtil catal en aquest perode?

El txtil catal no va notar la crisi fins al 1934 a causa de la reducci dels salaris al camp, motivada per
la poltica de les dretes al govern en aquest perode.
6.17

Qu vol dir que en la societat espanyola de la dcada de 1930 hi havia un gran desequilibri?
Vol dir que la distribuci de la renda era molt injusta i que, daltra banda, hi havia un alt grau danalfabetisme. A ms, al camp el domini social encara corresponia als cacics.

104

6.18

Fes un quadre comparatiu que, duna manera simple, oposi els trets que caracteritzaven la
mentalitat tradicional i els que eren propis de la mentalitat reformadora.
Mentalitat tradicional:
Procedia del predomini dels terratinents entre les classes dirigents.
Barrejava paternalisme i prepotncia.
Desconfiava radicalment de les idees noves.
Estava ntimament lligada al catolicisme conservador.
Soposava radicalment a modificar cap prerrogativa de la propietat.
Tendia a buscar solucions autoritries.
Es resistia als canvis, especialment a la reforma agrria i a lestatut dautonomia de Catalunya.
Mentalitat reformadora:
Era prpia de persones procedents de la classe mitjana urbana i de la petita burgesia i dels intellectuals; tamb era prpia del moviment obrer i de sectors nacionalistes bascos, catalans i gallecs.
Era de tendncia democrtica pel que fa a les classes mitjanes i ms radical en els sectors del moviment obrer clarament revolucionaris.
Provocava lentusiasme per les noves idees laiques i progressistes.
Tenia pluralitat de referents (minories catliques, lacitat, socialisme, etc.).
Buscava formes de modificaci de la propietat, especialment agrria.
No es resistia als canvis, tant pel que fa a la reforma agrria com a lescolaritzaci i a lEstatut dAutonomia de Catalunya.
6.19

Per qu es diu que durant la Segona Repblica no saconsegu evitar un xoc de mentalitats
que va resultar impossible de consensuar?
No es va poder consensuar per la situaci social (tancament de posicions davant la injustcia al camp,
per exemple), per la situaci internacional (feixismes i comunisme com a noves idees que coincidien
en el descrdit de la llibertat) i per la frustraci de les desmesurades expectatives pel nou rgim entre
les classes populars. Tot plegat va portar a la radicalitzaci de les posicions, que van coincidir a veure
en la Repblica ms un rgim que calia combatre que no pas un camp de joc com.
6.20

Consulta en enciclopdies, diccionaris o llibres dhistria ladscripci ideolgica i el partit de

procedncia dalguns dels components daquest govern provisional.
Activitat oberta. Cal que lalumnat consulti enciclopdies i cerqui informaci sobre el govern provisional de la Repblica, la seva ideologia, els partits que hi eren implicats, etc.
6.21

Qu vol dir que un dels problemes de la Repblica va ser latomitzaci del seu mapa poltic?
Per qu havia de ser un problema que provoqus inestabilitat?
Tria alguns dels partits de les Corts espanyoles de 1931 i resumeix-ne els trets principals: histria durant la Segona Repblica, ideologia, principals dirigents, etc. Pots consultar, si et cal, enciclopdies i diccionaris dhistria.
Atomitzaci del mapa poltic vol dir, en aquest cas, que hi havia un nombre considerable de partits i coalicions al Parlament, cosa que provocava inestabilitat poltica, perqu era difcil trobar suports parlamentaris que garantissin una majoria de la meitat ms un dels diputats per assegurar la tasca dels governs.
La segona part de lactivitat s oberta. Es tracta que els alumnes, per grups, trin alguns partits o coalicions i identifiquin els noms dels lders i lideari poltic. Pot resultar molt til la consulta de diccionaris
dhistria i denciclopdies.
6.22

Quina era la tendncia poltica del primer govern constitucional de la Repblica? Justificaho a partir de la ideologia dels partits i dels ministres independents. Documentat en diccionaris
dhistria o enciclopdies.

105

Per qu alguns llibres dhistria qualifiquen aquest govern de coalici socialazaista?

La tendncia del primer govern de la Repblica era de centreesquerra. Els partits presents en aquest govern eren moderats (Accin Republicana, ORGA, Partit Republic Radical Socialista, etc.) o b clarament
desquerra (PSOE). Jaume Carner era advocat i poltic catalanista republic, que tot i independent, havia militat a la Uni Federalista Nacionalista Republicana.
Alguns historiadors qualifiquen aquest govern de socialazaista, perqu els ministeris ms importants i la
presidncia del govern estaven ocupats per persones vinculades a lAccin Republicana dAzaa o al PSOE.
6.23

Amb quants diputats sarribava a la majoria absoluta al Parlament de Catalunya, el 1932?

Busca informaci dalguns partits amb representaci parlamentria que no siguin ni lEsquerra Republicana de Catalunya ni la Lliga Catalana, i fes un resum del seu ideari poltic.
El Parlament de Catalunya, durant la Repblica, tenia 85 escons. Per tant, la majoria absoluta sassolia
amb 43 diputats.
La segona part de lactivitat s oberta. Es tracta que lalumnat sinformi sobre alguns dels partits representats en el Parlament de Catalunya a partir de la consulta de diccionaris dhistria de Catalunya. Pot
ser molt til la utilitzaci del Diccionari Barcanova dHistria de Catalunya.
6.24

Relaciona aquest text de Manuel Azaa amb les dificultats que experiment laprovaci de
lEstatut.
Azaa defensa obertament i sense cap mena de dubte ni reserva el text de lEstatut de Catalunya a les
Corts. La revista satrica Gutirrez , vinculada a la dreta catlica, veu en Azaa (jugant amb la paraula
castellana hazaa) el destructor de la unitat dEspanya precisament perqu lEstatut representava als
seus ulls una ruptura del pas. En canvi El Be Negre, revista satrica catalana, veu lEstatut com una cursa dobstacles que en retarda laplicaci i en rebaixa el contingut.
6.25

Quines van ser les principals actuacions poltiques del govern provisional de la Repblica?
Hi va haver actuaci en quatre fronts: el treball al camp (jornada de vuit hores, prioritat de feina als jornalers del mateix municipi, obligaci de tenir totes les terres cultivades, etc.), leducaci (creaci de 6.750
escoles i noves places de mestres), lexrcit (reducci del nombre doficials) i les relacions amb lEsglsia.
6.26

Per qu lEsglsia es va sentir ben aviat amenaada per la Repblica?

LEsglsia es va veure amenaada per la Repblica gaireb des del comenament, com a conseqncia
de la crema de convents del mes de maig del 1931 sense que la fora pblica hi intervingus per impedir-la.
6.27

Quins valors van quedar reflectits en la Constituci republicana?

Els valors que van quedar reflectits a la Constituci republicana van ser laics i esquerrans: sobirania popular, una sola cambra, aconfessionalitat de lEstat, garanties individuals i la possibilitat dautonomia a
les regions que ho sollicitessin.
6.28

Per qu la Constituci de la Repblica no es va fer per consens? Quins van ser els punts ms
importants de desacord?
Espanya sortia duna llarga etapa de radicalitzaci. El consens semblava impossible si lesquerra considerava, per exemple, que una de les causes del retard del pas era lexcessiu monopoli de lEsglsia en
leducaci. Els articles 3, 6 i 27 de la Constituci, referits a la religi, van ser dels ms importants perqu no fos possible el consens.
6.29

Quin rgim poltic va proclamar Francesc Maci el 14 dabril de 1931? Quant va durar? Qu
el va substituir? On es va redactar lavantprojecte dEstatut dAutonomia de Catalunya? Quan el
va aprovar en referndum, el poble catal?
Francesc Maci va proclamar un rgim poltic federal en el qual Catalunya es constitua en repblica.

106

Aquest rgim va durar, per, noms quatre dies, del 14 al 18 dabril. El va substituir un govern regional
autnom provisional amb el nom de Generalitat de Catalunya (21 dabril). Lavantprojecte dEstatut es
va redactar a Nria. Es va aprovar en referndum el 2 dagost de 1931.
6.30

Quins principis es defensaven en lEstatut de Nria? Era compatible, aquest Estatut, amb la
Constituci republicana espanyola? Per qu? Per qu podem afirmar que el text de lEstatut de Catalunya aprovat per les Corts espanyoles va quedar molt retallat respecte de la redacci original?
El projecte de lEstatut de Nria defensava:
El dret a lautodeterminaci.
Lestructuraci de lEstat espanyol com a federaci.
Que Catalunya esdevingus un Estat autnom dins de la Repblica Espanyola.
El reconeixement de la possibilitat dagregaci de nous territoris, la defensa de la llengua catalana, el
control de lensenyament, etc.
Tanmateix, aquest text de Nria no va ser compatible amb la Constituci republicana espanyola, que definia Espanya com a estat integral, i tot i que permetia lexistncia destatuts dautonomia poltica per
a les regions, els quals eren una concessi de les Corts espanyoles i no un dret de sobirania del poble.
Aix explica que en el trmit de discussi del projecte dEstatut a les Corts de Madrid, van reduir-ne bastant les pretensions inicials: Catalunya era una simple regi, lEstat mantenia el control de lensenyament i el govern central tenia facultats per suspendre lEstatut.
6.31

La tramitaci de lavantprojecte dEstatut a les Corts espanyoles, va ser rpida o lenta? Per
qu? Quins elements estudiats en unitats didctiques anteriors constitueixen precedents de lactitud de la dreta espanyola respecte de lautonomia catalana?
La tramitaci de lEstatut a les Corts espanyoles va ser deliberadament lent per les resistncies dels partits de dretes a concedir-lo. En unitats didctiques anteriors hem estudiat les resistncies a ls de la
llengua catalana en el teatre (en temps dIsabel II), les acusacions dintencions separatistes durant la Primera Repblica, la prohibici de les activitats del catalanisme poltic durant la Restauraci, latac dels
militars de Barcelona a la redacci del Cu-Cut! i de La Veu de Catalunya, la suspensi de la Mancomunitat per Primo de Rivera, etc.
6.32

Com es va reflectir, en les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, la personalitat poltica diferencial de Catalunya respecte de la resta dEspanya?
En el fet que tots els partits que hi eren presents eren dobedincia catalana.
6.33

Es podia formar una majoria que dons suport a un govern desquerres?

Quin era el partit de dreta amb ms representaci parlamentria?
A la font 30 es pot veure la gran diversitat de partits i coalicions en el Parlament, fet que havia de dificultar lassoliment de majories absolutes estables per donar suport als governs.
6.34

A partir daquestes frases, comenta els tres conceptes segents: latomitzaci de la representaci poltica, la divisi dels espanyols en dos blocs irreconciliables i el descrdit de la idea de
llibertat.
Dels textos de Gil-Robles i Calvo Sotelo per part de la dreta, i de Largo Caballero per part de lesquerra,
es pot desprendre el grau de radicalitzaci poltica (Gil-Robles parla de liquidar la revolucin, entenent aquesta com la simple democrcia, i Largo Caballero parla de fer la revoluci sentn la socialista violentament).
En tots tres textos la idea de llibertat est desacreditada. La dreta parla sense embuts que la democrcia sha de liquidar o que ser lltima vegada que el sufragi universal sapliqui; lesquerra parla de fer
la revoluci violentament (tot i que Largo Caballero proposa de fer-la legalment, s a dir, mitjanant
eleccions, almenys en aquesta font).

107

6.35

Quina s la idea bsica daquesta proclamaci?

Es pot dir, a partir daquesta font, que es tracta duna proclamaci separatista? Per qu?
Era legal, la proclamaci de Llus Companys? Per qu?
La idea bsica de la proclamaci s la voluntat de trencar la legalitat constitucional declarant establert
lEstat Catal de la Repblica Federal Espanyola presidit per Llus Companys en nom del govern de la Generalitat i del Parlament.
Tamb es poden tenir en compte com a idees fonamentals els arguments que utilitza Companys per justificar la seva acci: considerar que la pujada al poder de la CEDA comportava lascens de les forces monrquiques i feixistitzants; que aix era aix perqu eren forces que predicaven lodi i la guerra a Catalunya; que les forces autnticament republicanes shavien aixecat en armes (revoluci dAstries); que
es trencaven les relacions amb les institucions de la Repblica perqu havien estat falsejades.
I, finalment, cal tenir en compte que es tracta duna crida a lobedincia dels catalans.
No s una proclamaci separatista, ja que proclama lEstat Catal dins de la Repblica Federal Espanyola i fins i tot invita els resistents a establir-se a Catalunya.
La proclamaci de Llus Companys no era legal per dos motius: en primer lloc, perqu Companys no tenia atribucions per fer el que va fer, que no estava previst en la legalitat constitucional; en segon lloc,
perqu lascens de la dreta al poder va ser perfectament legal i conforme amb el resultat de les eleccions realitzades el 1933.
6.36

Per qu es va evidenciar la divisi de la societat espanyola durant la campanya per a les eleccions del mes de novembre de 1933? Quins van ser els resultats?
Perqu els socialistes presentaven Gil-Robles com a feixista i anunciaven una revoluci social en cas que
guanys la dreta. La dreta, per la seva banda, blasmava lobra revolucionria dels socialistes i els azaistes del govern anterior i presentava un programa amb tres punts clau: la revisi de la Constituci pel
que fa als punts laics i progressistes, la supressi de la reforma agrria i lamnistia per a les persones
acusades de delictes poltics, mesura que havia de beneficiar, sobretot, el general Sanjurjo, empresonat
per lintent de cop destat de 1932.
6.37

En qu va consistir la Llei de contractes de conreu? Quines conseqncies va tenir?

Aquesta Llei, aprovada pel Parlament de Catalunya, pretenia impedir que els rabassaires fossin expulsats
de les terres que conreaven i alhora que esdevinguessin progressivament propietaris rstics. La presentaci dun recurs dinconstitucionalitat, que es va guanyar perqu el Tribunal de Garanties Constitucionals va considerar que el Parlament de Catalunya no tenia competncies per legislar sobre aquestes
qestions, va excitar molt els nims dels sectors catalanistes, ja que hi veien una retallada de competncies.
6.38

Resumeix lobra de govern de la Generalitat republicana i assenyala les principals fites aconseguides.
En poltica econmica, la creaci dels serveis destadstica i de caixes de dipsit; en matria agrcola,
limpuls de les cooperatives i dels centres dexperimentaci agraris; en poltica social, lInstitut contra
lAtur Fors, el Consell de Treball i els serveis dAssistncia i Previsi Social, a ms de nombroses actuacions en els camps sanitari, de lensenyament i de la cultura, i en diverses iniciatives legislatives com
ara la legislaci favorable a la condici de la dona (dret matrimonial, divorci, etc.).
6.39

Mostra, a partir daquesta font, la bipolaritzaci poltica de la societat espanyola lany 1936.
Al grfic es pot observar que hi ha un bloc desquerra clar (format per comunistes, socialistes i republicans desquerra, incloent-hi lERC) i un bloc de dreta (format pels radicals de Lerroux, la CEDA i altres
partits).

108

Activitats finals
6.40

A partir daquest text de la font A, que es va difondre com un ban el mateix dia 14 dabril,
identifica els ideals del catalanisme poltic desquerres.
Els ideals del catalanisme poltic desquerres eren: el republicanisme federal, la democrcia (el poble
catal expressi quina s llur voluntat), el pacifisme i la fraternitat universal.
6.41

Es pot dir que el ban de proclamaci de la Repblica s una afirmaci separatista? Per qu?
No s separatista ja que parla dun Estat catal dins de la Federaci Ibrica, aix com que fa una proclama dacord amb el president provisional de la Repblica Espanyola.
6.42

Analitza la font B i indica quins sn els aspectes que incideixen en la millora de la condici
femenina, si ms no en lmbit jurdic, que va impulsar el govern de la Generalitat. Indica quines
eren les accions que una dona no podia fer abans del 19 de juny de 1934 pel fet de ser dona.
Des del punt de vista jurdic la Llei de 1934 igualava la capacitat civil de la dona respecte a lhome. Aix
volia dir que podia comprar i vendre, treballar, etc. sense consentiment del marit.
Fins aleshores una dona necessitava el perms del marit per comprar i vendre, el marit tenia autoritat
sobre la dona i podia actuar en el seu nom. Tamb la dona havia dobeir al marit i anar on deia ell. Aquesta era una llei progressista per a lpoca ja que igualava en drets els dos gneres.
6.43

Compara els textos B i C i assenyala les diferncies ideolgiques que hi ha al darrere.

Diferncies ideolgiques:
Font B: igualtat jurdica de la dona i de lhome (article 1).
Font C: la dona ha dobeir el marit (article 57).
Font B: llibertat de la dona casada per obrar com vulgui com si fos soltera (article 2).
Font C: la dona ha de seguir el marit on ell vagi i no a linrevs (article 58).
Font B: el marit no t cap autoritat sobre la dona ni la representa (article 3).
Font C: el marit s el representant de la dona i ladministrador dels seus bns (article 60).
Font B: la dona pot adquirir bns, treballar, comparixer a judici, etc. sense el consentiment del marit
(articles 4 i 5).
Font C: la dona no pot ni treballar ni comprar res, ni hipotecar o vendre, ni comparixer a judici, etc.,
sense el consentiment del marit (article 1376).
Al darrere de la font B hi ha una visi ms progressista que al darrere de la font C, ja que la dona s
tractada en un pla de ms igualtat respecte de lhome.
6.44

Com es pot defensar, a partir daquest textos, lafirmaci segons la qual durant la Repblica es va fer el primer intent seris de modernitzar Espanya?
A partir del text de la Llei del 1934, signat per Companys i votat pel Parlament de Catalunya, es veu clar
que la voluntat de la Repblica, en general, i de la Generalitat de Catalunya, en particular, era modernitzar, posar al dia, en un sentit de progrs aspectes clarament antiquats com s el cas de la igualtat jurdica de la dona.

Activitats davaluaci
Activitat 1
Llegeix els textos segents i resol les qestions que tens ms avall:
Identifica les idees principals daquestes fonts i situa-les en el seu context histric tot indicant
quines sn fonts primries i quines secundries.
Les idees principals de la font A s que el nombre de regidors monrquics a les eleccions municipals del

109

12 dabril de 1931 havia estat netament superior a tot Espanya llevat de vuit provncies, entre les quals
les quatre catalanes. A la font B el comte de Romanones justifica el manteniment de la monarquia perqu han guanyat els regidors monrquics. Finalment, a la font C es manifesta clarament que la relaci
entre regidors i votants no s proporcional, essent les grans capitals les ms perjudicades.
Per qu, a desgrat del nombre elevat de regidors monrquics, els resultats de les eleccions del
12 dabril van suposar una manifestaci republicana inaturable?
Perqu el triomf republic havia estat majoritari a gaireb totes les capitals de provncia i ciutats ms
importants.
Et sembla que el comte de Romanones era monrquic, a partir de largumentaci de la font B?
Per qu? Elabora una crtica de la seva argumentaci.
Evidentment, el comte de Romanones era monrquic, ja que pretenia defensar la monarquia de resultes
dun plebiscit completament fals, ja que el nombre de regidors no es corresponia amb el nombre de votants.
Exposa breument, amb paraules teves, les causes de ladveniment de la Segona Repblica.
Lalumnat ha dexposar resumidament el contingut corresponent dels epgrafs de la unitat.
Activitat 2
Observa els quadres segents i resol les qestions que et proposem a continuaci:
Descriu el contingut daquestes fonts i situa-les en el seu context histric.
Del primer quadre es desprn que les exportacions espanyoles del sector primari no paren de baixar durant el perode republic. Del segon quadre es desprn que tant les importacions com les exportacions
tamb van disminuir. Aquestes dades se situen en el perode corresponent de la Segona Repblica.
Els valors de les exportacions espanyoles en la dcada de 1930 reflecteixen el predomini agrari a Espanya. Aquestes dues fonts, com poden donar suport a lafirmaci anterior? Per qu no
sexportaven productes industrials?
En primer lloc es pot observar que quan es parla dexportacions noms hi entren productes agraris o matries primeres de la mineria. Espanya, doncs, era, als anys 30, un pas agrari. No sexportaven productes industrials com el txtil perqu eren ms cars (lenergia i la matria primera shavia dimportar) i de
menys baixa qualitat.
Exposa breument levoluci de la demografia i leconomia espanyoles durant la Segona Repblica.
Lalumnat ha dexposar el contingut dels epgrafs corresponents a aquest tema que sn a la unitat.

110

Unitat didctica 7. La guerra civil (1936-1939)

7.1

Situa en el temps els episodis de la histria dEspanya que esmenta la font 2. A quin perode es refereix quan diu el postrer decenio?
Com es justifica en aquest text la insurrecci militar? Quins sn, segons els vencedors de la guerra, els enemics dEspanya?
Quina situaci reflecteix la font 3?
Per qu creus que hi havia violncia poltica?
La prdua de limperi colonial: 1814-1824 (Hispanoamrica) i 1898 (Cuba, Puerto Rico i Filipines). Guerra de la Independncia: 1808-1814. La caiguda de la monarquia: 1931. Lanomenat Postrer decenio:
1930-1939 (poca de la Segona Repblica).
La insurrecci es justifica com a mitj per evitar que Espanya esdevingus un satllit de lURSS (s a dir:
que esdevingus un Estat comunista).
Els enemics dEspanya, segons els vencedors de la guerra, eren la maoneria i el comunisme.
La taula reflecteix un augment de la violncia poltica (creix el nombre de morts i ferits). La violncia
era deguda a diverses causes, entre les quals potser caldria destacar la radicalitzaci de les posicions
ideolgiques dels partits de dreta i desquerra dins el context de descrdit de la democrcia liberal dels
anys trenta.
7.2

Quina causa de la guerra civil pots deduir daquest text?

Lautor del text reprodut s Indalecio Prieto, un dels dirigents moderats del PSOE, comproms amb la
Repblica des del comenament fins al final, la qual cosa la fa altament fiable. Descriu lambient de
trencament ideolgic violent al mes de juliol del 1936 amb motiu de lenterrament del tinent Castillo i
de Calvo Sotelo, en qu lintercanvi de mirades iracundes entre els companys del policia assassinat i els
falangistes li serveix per veure-hi simbolitzada lEspanya del moment.
7.3

Quin fet constaten, aquests textos?

Quina causa de llarga durada de la guerra civil espanyola hi identifiques?
Els dos textos reflecteixen, com a fonts primries que sn, la situaci de trencament de la societat espanyola en general (font 8) i de la catalana en particular (font 7). Aquest trencament es pot identificar
com una de les causes de la guerra civil.
7.4

Argumenta, a partir daquest text, la significaci poltica de la insurrecci.

La significaci poltica de la insurrecci queda ben explcita en aquest text del general Mola, cap autntic de la trama de la insurrecci militar: si cal actuar sense contemplacions i amb violncia contra
socialistes, maons, anarquistes i comunistes, queda clar que els insurrectes representen els valors contraris (religi, monarquia, propietat, etc.) als de la Repblica, s a dir, representen en aquells moments
el que podrem considerar de dreta. El text t, a ms, una significaci explcitament feixista, ja que pretn engarjolar tots els dirigents dels partits poltics que no es posin al costat del cop destat.
7.5

Quin sector estava implicat en la insurrecci contra la Repblica, segons aquesta font? Et
sembla fiable, aquest testimoniatge? Per qu?
Quin era el nucli principal de la insurrecci, segons lautor daquest text?
Els sectors que estaven implicats en la revolta eren, segons aquesta font, la Falange (amb circulars explcites de Jos Antonio Primo de Rivera) i lexrcit (Sanjurjo, Mola i Varela, que eren generals, hi sn descrits com a caps autntics de la rebelli). Segons aquesta font, Franco shi va enganxar ms cap al final.
Aquest testimoniatge s fiable perqu prov dun militant falangista que ho reconeix. El nucli principal
de la insurrecci era un sector de lexrcit.

111

7.6

Quina va ser la ra principal que van donar alguns militars per aixecar-se contra la Repblica? Tenien ra? Per qu? Quins fets posteriors podien fer creure que s que tenien ra?
Salvar Espanya duna imminent dictadura comunista que havia darribar amb lajut de la maoneria. No
hi ha cap font que justifiqui lexistncia daquesta suposada dictadura imminent. Tanmateix, podria fer
creure que tenien ra el fet que lendem de laixecament militar la resposta popular a la zona on aquest
no va triomfar es va iniciar un procs revolucionari de carcter espontani i no planificat ni preparat.
7.7

Quin factor va comportar un deteriorament de la vida social durant el perode que va des de
les eleccions del 16 de febrer de 1936 fins a linici de la guerra civil?
Del febrer al juliol de 1936 es va donar un deteriorament considerable de lordre pblic, la qual cosa va
comportar molta crispaci social.
7.8

Quins van ser els eixos del programa del govern republic a partir del mes de febrer de 1936?
Qui va presidir aquest govern?
La continuaci de la reforma agrria, la intensificaci de la poltica educativa, lamnistia per als presos
poltics, el restabliment de la Generalitat de Catalunya i limpuls per a laprovaci dels estatuts del Pas
Basc i de Galcia. El president del govern, els primers dies desprs de les eleccions, va ser Manuel Azaa.
7.9

Per qu es pot afirmar que durant els mesos anteriors a la guerra shavia produt una forta
radicalitzaci poltica?
La radicalitzaci poltica es podia notar en el deteriorament de lordre pblic: violncia al camp amb vagues i ocupaci de terres, atacs a edificis eclesistics i crema de convents, i atemptats poltics.
7.10

Quins eren els extrems de larc ideolgic abans de lesclat de la guerra civil?
Els extrems ideolgics eren els falangistes i els monrquics, duna banda, i els sindicalistes, els comunistes i els anarquistes, de laltra.
7.11

Resumeix com es va manifestar la radicalitzaci de lesquerra espanyola. Fes referncia a la

divisi interna del PSOE i a les propostes dactuaci de la CNT.
En el PSOE shavia produt una divisi interna entre els partidaris ms radicals de la revoluci social i
la branca moderada, didees socialdemcrates. La CNT, per la seva banda, en el Congrs de Saragossa
del mes de maig, va propugnar un programa radical: la supressi del culte religis pblic, la confiscaci de tots els bns i lorganitzaci collectiva de la propietat i de la societat a travs de comunes
lliures.
7.12

Se sol afirmar, com a imatge, que perqu hi hagi foc cal que hi hagi material inflamable
(causes) i alg que encengui el misto intencionadament (autor). Qui va ser, en definitiva, el responsable ltim de lesclat de la guerra civil?
La guerra civil no era inevitable, perqu a la dcada de 1930 hi va haver problemes de radicalitzaci social a molts pasos europeus sense que hi esclats cap guerra civil.
La responsabilitat ltima de lesclat de la guerra civil, la va tenir lexrcit amb la seva actitud de rebellar-se contra un govern legalment i democrticament constitut.
7.13

Enumera els passos fonamentals de la conspiraci militar contra la Repblica entre els mesos de mar i juliol de 1936.
Lendem de les eleccions de febrer del 1936 alguns sectors de la dreta i de lexrcit ja van mantenir
reunions ocasionals amb una voluntat conspiradora. A partir de labril, el general Mola va comenar a
preparar una trama que va tenir el suport de tots els grups conspiradors. Previst per al final de juliol, el
cop es va avanar al dia 18 a causa de limpacte emocional que va causar entre els conspiradors lassassinat de Jos Calvo Sotelo.

112

7.14

Explica en qu consistia la declaraci de lestat de guerra a partir de la font 15. Explica, a

partir de les fonts 14, 15 i 16, laberraci jurdica dels insurrectes.
La declaraci de lestat de guerra, segons la font 15, consistia a passar sota jurisdicci militar ladministraci de justcia i lautoritat executiva. El general Goded, capit general de Mallorca, manifesta que
ell mana (Resuelto a mantener [] mi autoridad y el orden) i que far afusellar qualsevol que shi oposi, i tamb els qui facin vagues o sabotatges.
s una aberraci jurdica que un tribunal militar dinsurrectes, que shan rebellat contra un govern legtim, condemni a mort un general (en aquest cas el catal Domnec Batet) per haver-se mantingut fidel i lleial a la legalitat. Larticle 237 del Codi de Justcia Militar (font 16) s prou explcit: sn culpables de rebelli els qui salcen en armes contra la Constituci i lEstat republicans. s aberrant alar-se
en armes contra la Constituci i lEstat republicans i, a ms, jutjar els qui sn lleials a la Repblica com
a rebels aplicant-los el mateix article del Codi de Justcia Militar. La font 14 considera responsable en
concepte del delicte dadhesi a la rebelli el general Batet, el qual s condemnat a mort en virtut, precisament, de larticle 237 del Codi de Justcia Militar, que diu el contrari.
7.15

Resumeix per escrit la informaci que dna aquest mapa i argumenta per qu, com a conseqncia de la insurrecci militar, es va desencadenar a Espanya una guerra civil.
Activitat oberta. Es tracta delaborar un resum de la histria dels primers mesos de la guerra civil a partir del mapa.
Presentem tot seguit un petit dossier per al professorat:
Lesclat de la guerra civil espanyola va tenir lloc el 17 de juliol de 1936 al Marroc, i lendem la nit del
18 al 19 es va generalitzar la insurrecci a tota la Pennsula, dacord amb els plans elaborats pels conjurats. Tal com es preveia, la insurrecci va fracassar a Madrid i a Barcelona; va fallar tamb a Valncia,
Sant Sebasti i Santander, on els organitzadors confiaven de triomfar. En canvi, va tenir xit a ciutats com
ara Sevilla, Oviedo, Saragossa, Terol i Cceres, on el triomf es preveia ms difcil. En qualsevol cas, laixecament no va aconseguir els seus objectius inicials i el pas es va trobar abocat a una guerra sagnant.
Fins al 25 de juliol, la situaci militar de tots dos bndols era la segent: Galcia, Lle, Castella la Vella,
Navarra, laba, la part occidental dArag (amb les ciutats de Jaca, Osca, Saragossa i Terol) i la part septentrional dExtremadura (amb la ciutat de Cceres) eren zones controlades pels rebels i formaven un territori continu. A Andalusia, les ciutats de Cadis i Sevilla amb la seva rodalia respectiva, i ms tard Algesires i Huelva, dibuixaven una zona rebel molt ms reduda i de contorns menys definits que lanterior.
Dins de la zona fidel al govern de la Repblica hi havia nuclis allats de resistncia rebel, com ara Crdova, Granada, el santuari de Nuestra Seora de la Cabeza (Jan), lAlcsser de Toledo i la ciutat dOviedo.
Fora de la Pennsula, els insurrectes dominaven les illes Canries, el protectorat del Marroc i les illes de
Mallorca i Eivissa. Menorca i les possessions del golf de Guinea van romandre fidels a la Repblica.
Aquesta divisi territorial resultava, en principi, netament favorable a la Repblica, ja que les regions
dominades pels insurrectes estaven mal comunicades entre si i noms controlaven alguns ports i passos
fronterers per relacionar-se amb lexterior, mentre que els territoris fidels a la Repblica eren els ms
poblats, rics i industrialitzats del pas, disposaven de tot el litoral mediterrani i de gaireb tot el litoral
cantbric, i tenien sota control les principals comunicacions terrestres amb Frana i Portugal. Els avantatges eren encara ms grans per al bndol republic pel que fa al nombre de combatents, armament,
recursos econmics i suports internacionals.
Malgrat tot, la iniciativa militar va correspondre gaireb sempre als insurrectes, que immediatament van
intentar posar en prctica el seu pla de marxar sobre Madrid. Fracassada la insurrecci a Santander i al
llevant peninsular, lesmentat pla noms podia ser dut a terme des del sud; les tropes de la zona nord,
comandades pel general Mola, van haver de limitar-se a consolidar les seves posicions prenent els passos de Somosierra i el Alto del Len. Daltra banda, la situaci dels insurrectes al sud de la Pennsula era

113

bastant precria, ja que el general Queipo de Llano, triomfant a Sevilla, necessitava imperiosament reforos que noms li podien venir del nord dfrica.
Des del dia 19 de juliol les tropes dfrica, comandades pel general Franco, es trobaven a la costa marroquina disposades a entrar en acci travessant lestret de Gibraltar. Per aquesta travessa era impossible, perqu els republicans dominaven amb lesquadra les aiges de lestret. En aquestes circumstncies, va ser decisiva lajuda dItlia, que va proporcionar als insurrectes nou trimotors Savoia amb els
quals es van poder transportar per via aria tropes i material. El primer comboi (uns 3.000 soldats) arrib a Algesires el 5 dagost, i es va repetir loperaci els dies segents.
Un cop a la Pennsula, Franco va disposar que se socorressin immediatament Crdova i Granada, i va ordenar que sinicis al ms aviat possible la marxa sobre Madrid. De les dues rutes possibles, per Despeaperros i la plana de La Manxa o per Mrida i la conca del Tajo, Franco va triar la segona perqu permetia consolidar el flanc esquerre de les columnes militars a la frontera portuguesa i resoldre dos
importants problemes: assegurar les comunicacions amb el pas ve i enllaar les dues zones, nord i sud,
en les quals havia triomfat el cop destat.
El dia 11 dagost el general Yage va prendre la plaa de Mrida, i el 14 del mateix ms ocup Badajoz,
on es van cometre amb els presoners alguns dels actes de repressi mes salvatges de la guerra. Des dall, les tropes del general Franco van continuar el seu cam per Trujillo, Talavera de la Reina i Toledo (27
de setembre): a lAlcsser daquesta darrera ciutat el coronel Moscard resistia des del dia 18 de juliol.
Al comenament del mes doctubre lexrcit dfrica quedava frenat davant de Madrid.
En el nord, el general Mola va prendre Irun, des de Navarra, i desprs Sant Sebasti, amb la qual cosa
va deixar allada i sense comunicaci amb Frana la zona republicana del Cantbric.
A Galcia, des del mes de juliol les tropes insurrectes, comandades pel coronel Martn Alonso, van avanar
lentament cap a Oviedo, on resistia el coronel Aranda enmig duna zona netament republicana i desquerres. La capital asturiana va quedar connectada definitivament amb el territori insurrecte el dia 17 doctubre.
7.16

Dedueix algunes de les raons per les quals ens podem explicar per qu les columnes anarquistes no van poder ocupar cap capital provincial dArag.
Entre altres raons les columnes anarquistes no disposaven de prou armament i a ms era obsolet. A ms,
els milicians anaven al front sense haver fet gaires hores dinstrucci ni tenir massa ordre davant del
camp de batalla.
Els milicians es guiaven pel coratge, i els feixistes, per lestratgia.
7.17

Explica qu palesen aquests textos respecte del carcter de la insurrecci militar.

Les dues fonts (secundria la primera i primria la segona) expliquen la repressi brutal que es va desencadenar en el bndol insurrecte. La font 21 s fiable, perqu es tracta duna petici dindult feta per
un bisbe s a dir, per una persona pertanyent a un sector que donava suport al franquisme, el qual
reconeix les brutalitats que es van cometre a lavenc de Jinmar (Canries).
7.18

Resumeix els fets que van tenir lloc a Espanya els primers dies de la insurrecci militar.
El 17 de juliol un grup doficials compromesos es va revoltar a Melilla. Lendem, el general Franco volava de les Canries al Marroc per posar-se al capdavant de lexrcit dfrica. El mateix 18 de juliol, el
general Queipo de Llano es revoltava a Sevilla. Finalment, durant la nit del 18 al 19 de juliol els generals compromesos en el cop destat proclamaven lestat de guerra a les respectives regions militars. El
Govern central no va saber reaccionar, i es van succeir tres presidents del govern: un cada dia. Parallelament, a la zona no dominada pels insurrectes va sorgir de manera espontnia un poder popular, plural i contradictori, lhegemonia a Catalunya del qual corresponia a la CNT.
7.19

Qu feien els insurrectes amb els caps militars que es van mantenir fidels a la Repblica?
Per qu es pot qualificar daberraci jurdica el motiu legal que adduen per actuar contra ells?

114

Els afusellaven pel delicte de rebelli militar. Es tracta duna aberraci jurdica, ja que els qui shavien
rebellat eren els qui afusellaven, i no pas els qui precisament es mantenien fidels a la legalitat.
7.20

El fracs de la insurrecci va fer que Espanya queds dividida en dos bndols: un de lleial a
la Repblica i un altre dinsurrecte. Enumera les regions que van quedar en un bndol i en laltre.
En el bndol insurrecte: les Canries, el Marroc, Mallorca, Eivissa, lAndalusia occidental, Galcia, Lle,
Castella la Vella, Navarra, Oviedo i bona part de lArag. En el bndol fidel a la Repblica: Astries (excepte Oviedo), Cantbria, el Pas Basc, Catalunya, Menorca, el Pas Valenci, Castella la Nova, Mrcia i
lAndalusia oriental.
7.21

Resumeix els fets que es van produir a Catalunya durant els primers dies de la insurrecci
militar.
A Catalunya la insurrecci es va centrar a Barcelona. Els insurrectes, per, van topar amb la resistncia
de la CNT-FAI i daltres grups, juntament amb les forces dordre pblic (Gurdia dAssalt i Gurdia Civil).
El general Goded, des de Mallorca, es va dirigir a Barcelona amb hidroavi i es va posar al capdavant
dels revoltats, per va perdre la partida i es va rendir al president Llus Companys. Les altres casernes
amotinades es van anar rendint una rere laltra.
7.22

Quina va ser la resposta popular davant laixecament militar?

La resposta popular davant de la insurrecci militar va consistir a organitzar una autntica revoluci social caracteritzada per la nacionalitzaci o collectivitzaci dels mitjans de producci, i lintent de liquidaci, fins i tot fsica, dels enemics poltics o que poguessin semblar-ho. Tamb es va anar constituint
una xarxa de comits que van prendre el poder a municipis i comarques. A la zona insurrecta, els generals van anar substituint els alcaldes afectes als partits del Front Popular per gent compromesa amb les
seves idees.
7.23

Esbrina qu va passar dimportant a la localitat on vius els dies 18, 19 i 20 de juliol de 1936,
a partir del testimoniatge de persones que ho hagin viscut personalment, o que nhagin sentit parlar de testimonis directes. Desprs, redactan un petit informe.
Activitat oberta. Es tracta que lalumnat elabori i ompli una enquesta entre persones que recordin el que
va passar els tres primers dies de la guerra civil a la poblaci on resideix, o b que ho preguntin a persones que ho hagin sabut de primera m.
7.24

Explica, amb paraules teves, la informaci que et proporciona aquest mapa.

Activitat oberta. El mapa palesa, a grans trets, la prdua de la part dArag que es trobava sota domini
republic com a conseqncia del contraatac franquista del gener de 1938, i larribada de les tropes
franquistes a Vinars per la ribera dreta de lEbre. Shi reflecteixen tamb la batalla de lEbre i les lnies
de penetraci franquista durant el primer trimestre de 1939, i les expedicions que es van fer el 1936 per
alliberar Mallorca i Eivissa del domini dels insurrectes.
7.25

Elabora un fris cronolgic de la guerra civil amb les fases militars del conflicte i comental.
Activitat oberta. Es tracta que lalumnat elabori un fris que comprengui el perode que va del 1936 al
1939, amb dotze divisions que corresponguin als mesos de lany. Cal que shi situn les dades clau i que
shi ombregin les fases: primers mesos: juliol-desembre de 1936; de la batalla del Jarama a la batalla de
lEbre (1937-1938); la fase final (1938-1939). Finalment ha de redactar dun resum breu o un comentari del contingut del fris.
7.26

Resumeix les fases de la guerra que van afectar directament Catalunya. Consulta un mapa
histric i estableix les fases de locupaci de Catalunya des de lensorrament del front dArag.
Les terres catalanes van comenar a ser ocupades el 3 dabril del 1938 per la zona de Lleida, dins de lofensiva de lEbre. En arribar a Vinars les tropes franquistes, Catalunya va quedar allada de la resta de

115

la Repblica. Lexrcit republic va preparar una ofensiva per tornar a unir el territori republic: va ser
la batalla de lEbre, que va acabar amb la derrota republicana el mes dagost del mateix any. Finalment,
entre el 23 de novembre de 1938 i el 10 de febrer de 1939, les tropes franquistes van ocupar progressivament tot el territori catal sense trobar resistncies importants.
7.27

Per qu creus que Franco noms admetia la rendici incondicional?

Activitat oberta. s lgic deduir que tenia totes les possibilitats militars a les mans i, a ms, la seva intenci va ser sempre la victria total amb lanorreament absolut de lenemic.
7.28

Tria un partit o un sindicat i esbrina quin era el seu ideari i qui nera el lder durant la guerra civil.
Activitat oberta. Pot ser til consultar el Diccionari Barcanova dHistria de Catalunya per trobar-hi la
informaci necessria.
7.29

De qu tinforma aquesta font?

De la collectivitzaci duna empresa per part dels seu comit obrer durant la Guerra Civil.
7.30

Quines van ser les causes del comportament de la producci industrial global que reflecteix
aquest grfic?
Per qu el sector metallrgic va resistir millor el canvi de situaci fins a mitjan 1937?
Com es reflecteix, en la davallada general de la producci, locupaci de Lleida i el domini de les
fonts hidroelctriques per lexrcit franquista (abril de 1938)?
La caiguda de la producci era deguda, bviament, a la guerra: collectivitzacions, manca de matries
primeres, prdua del mercat que implicava lEspanya insurrecta, etc. El sector metallrgic ho va resistir
millor perqu la indstria de guerra, com que era necessria i prioritria, va gaudir de tots els ajuts possibles. El grfic reflecteix la caiguda de la producci a partir de locupaci de Lleida (abril del 1938):
aquest fet va ser degut, com es diu, a la manca de lenergia hidroelctrica necessria per a la indstria
situada a la Catalunya no ocupada.
7.31

Esmenta els partits i les principals agrupacions o organitzacions poltiques que van quedar
prohibits a lEspanya insurrecta.
Quines afirmacions daquesta unitat didctica queden reafirmades per aquests textos?
La font 36 declara fora de la llei el Partit Comunista, el PSOE, Accin Republicana, Esquerra Republicana i altres formacions poltiques que es van presentar en coalici en el Front Popular.
La font 37 indica la voluntat dels insurrectes de reaccionar (daqu el mot reaccionari) contra els valors de modernitzaci que havia volgut dur a terme la Repblica, en aquest cas en lmbit escolar (prohibici de la coeducaci).
7.32

Creus que avui es podria tornar a produir una situaci collectiva danticlericalisme? Per qu?
Activitat oberta. Aquesta font evidencia latac que les forces anticlericals, sovint incontrolades, van exercir
contra lEsglsia, fins i tot amb actes que actualment podrem considerar de vandalisme. Avui, probablement,
seria impensable una situaci collectiva danticlericalisme, perqu lEsglsia ha perdut bona part del seu pes
en la societat i els espanyols respecten ms que en aquella poca les opcions religioses de les persones.
7.33

Qu denuncia aquest article de Joan Peir?

Et sembla fiable la informaci que dna? Per qu?
Quina afirmaci del text daquesta unitat didctica reafirma, aquesta font?
Contrasta lactitud de Joan Peir amb la del general Emilio Mola.
Joan Peir denuncia els abusos indiscriminats de la repressi exercida per la CNT a la rereguarda republicana contra persones i bns. Es tracta duna font fora fiable, ja que procedeix dun dirigent cenetista comproms que reconeix les brutalitats que es duen a terme.

116

La font 40 manifesta clarament la intenci del general Mola, i dels insurrectes en general, dactuar mitjanant el terror contra els qui no fossin del seu bndol. Joan Peir, dirigent cenetista, denuncia lexcs;
Mola, dirigent mxim del moviment insurrecte, en canvi, el postula i el proposa com a mitj dactuaci.
7.34

Argumenta el carcter antidemocrtic dels orgens del rgim franquista.

Mostra el carcter irracional de la formulaci poltica que apareix a la font 52.
El carcter antidemocrtic es pot argumentar pel fet que totes les forces poltiques addictes a la insurrecci les niques permeses queden redudes a una sola entitat, la FET y de las JONS, sota un nic
cap, Franco; i que totes les altres forces queden dissoltes. El fet de prohibir el dret de lliure associaci
poltica s propi dels rgims antidemocrtics.
7.35

Qu va passar a Catalunya pel que fa al poder poltic, com a conseqncia de la guerra civil?
A Catalunya, Llus Companys va oferir el poder a la CNT, que era lorganitzaci que controlava realment
el carrer. Per la CNT va acceptar de formar un comit presidit per Companys: el Comit Central de Milcies Antifeixistes de Catalunya, que es va dissoldre l1 doctubre de 1936. A partir daleshores es va tornar a governs ms institucionals dacord amb lEstatut dAutonomia. Molts daquests governs van ser
presidits, com a conseller primer, per Josep Tarradellas.
7.36

Per qu els militants de la Lliga i altres persones de dretes van ser perseguits, a Catalunya?
Sabent que no van estar implicats en la insurrecci militar, com texpliques aquesta persecuci?
Qu en penses, tu?
Activitat oberta. Seria lgic deduir que les persones de dretes i religioses van ser perseguides per lodi
secular que lanticlericalisme havia anat congriant entre les organitzacions obreres. Aix es podia veure encara reforat per lactitud de lEsglsia, que va donar suport al bndol insurrecte.
7.37

Qu van ser les milcies populars i les patrulles de control? Qu es coneix amb el nom de
Comit Central de les Milcies Antifeixistes?
Les milcies populars van ser unes columnes militars organitzades per partits i sindicats per anar a combatre al front dArag. El Comit Central de Milcies Antifeixistes era lorganitzaci que va intentar coordinar els nombrosos comits municipals i comarcals sorgits en el moment de lesclat de la insurrecci.
7.38

Quina diferncia hi ha entre la collectivitzaci i la nacionalitzaci? Posan exemples.

La collectivitzaci s la presa i direcci posterior duna empresa per part dels seus treballadors. Shi va
recrrer, a Catalunya, durant la guerra civil. La nacionalitzaci s la confiscaci duna empresa per part
de lEstat, que passa a fer-sen responsable i a dirigir-la i gestionar-la a travs de funcionaris; va ser un
procs caracterstic de la Rssia sovitica.
7.39

Enumera algunes mesures revolucionries que van acompanyar les transformacions econmiques a Catalunya durant la guerra civil.
La municipalitzaci de les cases de lloguer, la renovaci de lensenyament a travs del recentment creat Consell de lEscola Nova Unificada (CENU), la legislaci que concedia la majoria dedat als 18 anys i
la legalitzaci de lavortament durant els tres primers mesos de lembars.
7.40

Compara la violncia i la repressi civil dels dos bndols enfrontats i assenyalan les similituds i les diferncies.
La violncia i la repressi civil van ser extremes en els dos bndols. La diferncia essencial est en el fet
que a la zona insurrecta aquesta situaci va ser oficial, promoguda per les autoritats i sense que cap veu
de lEsglsia la denuncis. En canvi, a la part republicana va ser una situaci ms incontrolada, i es van
aixecar veus, com ara la de Joan Peir, demanant sovint oficialment i des dels diaris dels partits i dels
sindicats que saturs lorgia de sang, que moltes vegades responia a venjances personals.

117

7.41

En qu van consistir els fets de maig de 1937?

Van ser una petita guerra civil que va esclatar a Barcelona entre la CNT-POUM, duna banda, i el PSUC
i lERC, de laltra, pel control del poder a la rereguarda. Es va acabar amb larribada des de Valncia de
companyies de gurdies dassalt. Les competncies dordre pblic de la Generalitat van quedar prcticament redudes al no-res com a conseqncia daquests fets.
7.42

Resumeix i valora el paper de lEsglsia durant la guerra civil.

Activitat oberta. Els bisbes espanyols van donar suport incondicional a Franco i a la insurrecci, que van
considerar fins i tot com una croada cristiana, amb la qual cosa legitimaven la insurrecci davant lopini pblica internacional.
7.43

En qu van consistir les influncies estrangeres durant la guerra?

Durant la guerra civil van intervenir directament al costat de Franco lAlemanya nazi i la Itlia feixista;
al costat de la Repblica hi havia la Uni Sovitica i les brigades internacionals (tropes voluntries).
Frana i Anglaterra no hi van intervenir, i van reconixer el rgim del general Franco un mes i escaig
abans de la fi de la guerra.
7.44

Estableix la relaci entre la mentalitat i els fets succets arran de la insurrecci militar.
A partir daquestes dues fonts, justifica el fet que el nacionalisme catal fos una de les causes
principals de la guerra civil.
La mentalitat, en aquest cas netament anticatalana, va ser una de les causes de la guerra. Aix es va
afirmar fins i tot de manera explcita. Aquesta mentalitat va comportar la restauraci de valors homogenis, que es van traduir en la derogaci de lEstatut dAutonomia.
Les dues fonts manifesten clarament que el catalanisme va ser una de les causes importants de la guerra. La font 54 es refereix a la derogaci de lEstatut tan bon punt les tropes franquistes van trepitjar
terra catalana. La font 55 parla del suposat separatisme catal (que cap font no confirma com a sentiment majoritari del catalanisme dels anys trenta), que considera tan important com el comunisme entre els enemics que cal combatre (los rojo-separatistas, diu el text de Garca Venero).

Activitats finals
7.45

Qui era el personatge a qui Antonio Machado va dedicar aquest poema?

Era Enrique Lster (1907-1994), militar i poltic espanyol nascut a Armeneiro (la Corunya). Va emigrar de
molt jove a Cuba, i en retornar a Espanya es va afiliar al Partit Comunista. Va rebre formaci militar a
la Uni Sovitica.
7.46

Explica, de manera resumida, en quines circumstncies blliques es trobava, aquest personatge, el juny de 1938. Quines eren les intencions i quines van ser les conseqncies?
Quan va esclatar la guerra civil es va encarregar a Lster el comandament del Quinto Regimiento, que
es va convertir en un dels cossos ms coneguts de lexrcit republic. Va tenir responsabilitats de comandament en la batalla de lEbre que estava en ple apogeu el juny del 1938. Amb la batalla de lEbre,
ofensiva iniciada per les tropes republicanes des de Catalunya, es pretenia trencar lallament del Principat de la resta de la Repblica, que shavia produt amb lofensiva franquista fins a Vinars. La batalla de lEbre, la van guanyar els franquistes, i les conseqncies de la derrota republicana van deixar el
territori catal prcticament obert a locupaci militar per part dels insurrectes.
7.47

Busca informaci sobre els germans Manuel i Antonio Machado i elaboran una breu biografia. Fes referncia especialment al carcter de la seva obra literria.
Antonio Machado Ruiz (Sevilla 1875 - Cotlliure [Rossell] 1939)

118

Poeta andals. Germ de Manuel Machado Ruiz, sel sol adscriure a la Generaci del 98, perqu la seva
obra constitueix la versi lrica dels temes, de lactitud espiritual i de la conscincia dels homes que la
formaren. Estudi a la Institucin Libre de Enseanza, es doctor en lletres a Madrid i assist als cursos
de Bergson a la Sorbona. Catedrtic de francs als instituts de Sria (1907) on es cas amb Leonor Izquierdo, que mor al cap de poc temps, Baeza (1912), Segvia (1919) i Madrid (1931), durant la guerra
civil es refugi a Valncia i a Barcelona, i pel gener del 1939 sexili. Comen a publicar a les revistes
Electra, Helios, Alma Espaola, etc. Rebutj la influncia del modernisme hispanoameric i sadscriv al
que anomen poesia eterna, s a dir, mancada de qualsevol mena de retrica. Trob el seu precedent immediat en Bcquer. Dacord amb la seva concepci de la poesia com una honda palpitacin del espritu, defens un apropament a aquest gnere ms intutiu que intellectual, tesi sistematitzada a travs
de Juan de Mairena, Abel Martn i altres personatges apcrifs, barreja de poetes, preceptistes i filsofs
alter ego de Machado. En la seva poesia es pot distingir les etapes de la conquesta de la simplicitat, la
soriana i landalusa, que corresponen a tres interpretacions diferents dels temes i de la realitat. La primera etapa (Soledades, 1903, i Soledades, galeras y otros poemas, 1907) s vinculada al romanticisme
ms pur; la segona (Campos de Castilla, 1912) constitueix la descoberta de la terra castellana i la seva
visi histrica simbolitzada en el paisatge gaireb tellric de Sria. All troba, conjuntament amb lamor
de Leonor, la seva patria espiritual. En la tercera etapa (Nuevas canciones, 1925, i el que hi ha incls a
Poesas completas, 1928, ms la producci apareguda en revistes i publicacions diverses), al mateix
temps que empra les formes dencuny popular, tot s convertit en somni i en record enmig de la gran
solitud que envaeix el poeta. Escriv algunes peces teatrals en collaboraci amb el seu germ Manuel.
No prou valorat en vida pels poetes de la Generaci del 27, vers el 1950 comen un intens corrent reivindicatiu de la seva obra.
Manuel Machado (Sevilla 1874 - Madrid 1947)
Poeta andals. Germ dAntonio Machado Ruiz, a Pars assimil el simbolisme, que incorpor als seus
primers reculls (Alma, 1902; Caprichos, 1905) i, ms tard, a Phoenix (1936). A Alma, museo y cantares
(1907) trenc parcialment amb el simbolisme, empr un llenguatge ms colloquial tendncies accentuades a El mal poema (1909) i Canciones y dedicatorias (1915) i inici la lnia dandalusisme folkloritzant (Cante hondo, 1912; Sevilla y otros poemas, 1920). Escriv teatre en collaboraci amb el seu germ Antonio: Julianillo Valcrcel (1926), Juan de Maara (1927) i La Lola se va a los puertos (1929), de
carcter popular, i El hombre que muri en la guerra (1945), acabada per Manuel tot sol. Posteriorment
escriv poemes de carcter nacionalista espanyolista i religis, com Horas de oro (1938). Public obres
crtiques i fou membre de lAcademia Espaola.
7.48

Quins elements ideolgics propis del totalitarisme pots percebre en el sonet dedicat a Francisco Franco?
En el poema de Manuel Machado poden identificar-se elements propis del totalitarisme, com ara el fet
dadrear-se a un caudillo (paraula amb el mateix sentit que Fhrer, en alemany, i duce, en itali, que
saplicaven, respectivament, a Adolf Hitler i Benito Mussolini) i el tractament de seor de Espaa (des
dun punt de vista democrtic, Espanya s dels espanyols).
7.49

Explica quines semblances i quines diferncies es poden establir en el contingut daquests

dos poemes.
Semblances: tots dos sadrecen a una persona que condueix una guerra; a ms, els dos poemes tenen
un to encomistic, de lloana excessiva del personatge al qual sadrecen, fins al punt que pot semblar
adulaci; tanmateix, en el cas de Manuel Machado hi ha un contingut ideolgic ms explcit respecte
dels valors dels insurrectes (Reconquista, Seor de Espaa, Caudillo, Dios quiso darle mucho ms:
el genio, una Espaa ms y ms Espaa, etc.), i en el cas del poema dAntonio Machado, el to intenta ser ms lric i ms personalitzat: diu que Lster s heroico i lloa els seus valors com a militar

119

(Si mi pluma valiera tu pistola de capitn), per tot i que parla de lucha santa, s ms un poema
que es dol de la situaci, que sentret en la descripci de sensacions (entre olores de plvora y romero).
7.50

De qu et sembla que els germans Antonio i Manuel Machado poden constituir un smbol,
pel que fa a la significaci profunda de la guerra civil espanyola?
Els germans Machado constitueixen un smbol del carcter fratricida de la guerra civil, on els espanyols,
dividits en dues meitats ideolgiques i socials, van lluitar a mort. Dos germans que havien collaborat
junts en la creaci literria es troben enfrontats ideolgicament, identificat cadascun amb un bndol
oposat.
7.51

Explica el sentit que tenen les expressions caudillo de la nueva Reconquista i para un maana que el ayer no niega, en el sonet de Manuel Machado.
Caudillo da la nueva Reconquista s una expressi que es refereix, des del punt de vista ideolgic de
Manuel Machado, al fet que la situaci dEspanya el 1936 era tan dolenta com en lpoca medieval, quan
va ser ocupada pels islmics. Calia, doncs, per salvar Espanya, un cabdill que la torns a reconquerir, en
aquest cas no dun enemic extern, sin dun enemic interior que shavia infiltrat a travs de la Repblica.
Para un maana que el ayer no niega s una expressi que es refereix al fet de construir un futur basat en un passat suposadament gloris de la histria dEspanya, un passat que la Repblica havia abandonat per modernitzar el pas des dun punt de vista estranger (democrcia liberal, repblica com a rgim poltic, lacitat de lEstat, etc.), poc genu des del punt de vista espanyol.
7.52

Qu et sembla que vol dir una Espaa ms y ms Espaa?

Lexpressi para una Espaa ms y ms Espaa sentn com una manifestaci de nacionalisme espanyol excloent, s a dir, que nega la diferncia.

Activitats davaluaci
Activitat 1
Llegeix el text segent i resol les qestions que es proposen ms avall:
Identifica les idees principals daquesta font i situa-la en el seu context histric.
Lalumnat ha didentificar les segents idees principals: la bipolaritzaci dretes-esquerres; el suport de
la Falange a la dreta; el suport o la simpatia dun capell per la candidatura de la Falange i el rebuig per
la candidatura del Front Popular; el grau dhostilitat que hi havia al poble dArvalo el 1936 entre les
dues propostes poltiques, i el grau dincivisme dels adults davant duna baralla de criatures. La font histrica se situa a lany de linici de la guerra civil, abans de lesclat de la guerra, en el moment de la campanya electoral de les eleccions de febrer que van donar la victria al Front Popular.
Quina va ser lactitud de lEsglsia davant la insurrecci militar del 18 de juliol de 1936? Quin
fet de la font et permet donar suport a la teva resposta?
LEsglsia, majoritriament, va donar suport als insurrectes llevat dalgunes poques excepcions com els
bisbes Mgica (Euskadi) i Vidal i Barraquer (Tarragona) fins al punt que van publicar una carta pastoral de suport a Franco on es qualificava la guerra de croada. El fet de la font que permet donar suport
a la resposta s el menyspreu pblic del capell a la candidatura de les esquerres i el respecte a la de la
Falange segons el testimoni.
Exposa breument les causes de la guerra civil espanyola.
Lalumnat ha de resumir amb les seves prpies paraules lepgraf Reflexi final: per qu, tot plegat?.

120

Activitat 2
Observa aquests quadres i respon les qestions de ms avall:
Descriu el contingut de les fonts i situa-les en el seu context histric.
Les xifres dels dos quadres informen daspectes de levoluci econmica a Catalunya durant els dos primers anys de la guerra civil. En el primer grfic es parla de levoluci de latur que sincrementa dany
en any, per que sofreix oscillacions dins de lany; en la font B sens informa de levoluci dels preus
que augmenten molt al llarg de la guerra.
Qu vol dir lexpressi de la font B, 1913 = 100?
1913 = 100 vol dir que la mitjana dels preus de lany 1913 siguala a 100 de tal manera que totes les altres mitjanes, per una operaci de proporcionalitat, sigualen a la quantitat de 1913. Daquesta manera
s ms fcil visualitzar levoluci i fer-ne comparacions.
Exposa levoluci de leconomia catalana durant la guerra civil fent un esment especial del procs de les collectivitzacions.
Lalumnat ha de resumir amb les seves prpies paraules el contingut de lepgraf corresponent.

121

Unitat didctica 8. El franquisme (I) (1939-1975)

8.1

A quin fenomen de la dictadura franquista fa referncia aquesta font secundria?

Es refereix a la corrupci poltica. Els governants, molts dels qual eren militars, aprofitaven la situaci
per aconseguir beneficis econmics, grcies al seu poder dins lAdministraci.
8.2

Explica, amb paraules teves, en qu consisteix cadascun daquests privilegis obtinguts per
lEsglsia en el concordat de 1953. Posan algun exemple.
Quins valors de letapa republicana es combaten, en aquest concordat?
Aquesta situaci, representa un progrs o un retrocs, al teu parer? Per qu?
Activitat oberta. Hi ha daparixer, almenys, la derogaci de lleis prpies de la democrcia (divorci, llibertat de culte, etc.), la confessionalitat de lEstat, lensenyament obligatori de la religi catlica a les
escoles i als instituts, i tots els altres privilegis esmentats en la font.
8.3

Fes un resum del pensament del general Franco a partir de les fonts que apareixen en aquesta pgina i en les anteriors.
El general Franco era un personatge que creia profundament en la unitat dEspanya i pensava que havia de ser governada des dun poder centralista i uniformista. Era enemic de les llibertats individuals i
poltiques. Creia que Espanya havia de ser un pas catlic i la reserva espiritual dOccident.
8.4

Enumera i explica les caracterstiques fonamentals i permanents de la dictadura franquista.

Els trets fonamentals del rgim franquista eren els segents:
Una dictadura unipersonal.
Lexistncia de lunipartidisme: Falange Espaola Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional
Sindicalista (FET y de las JONS).
La persecuci constant dels perdedors de la guerra civil.
La manca de llibertat.
La negaci dels drets ciutadans dentrar del pas i sortir-ne, de decidir sobre la forma dEstat o, senzillament, de pensar i dexpressar-se amb llibertat.
La imposici, amb la collaboraci de lEsglsia, del catolicisme com a nica religi permesa i oficial.
La persecuci de les organitzacions sindicals.
Un gran centralisme poltic i la negaci del dret dels pobles dEspanya a lautogovern, a la cultura prpia i, en el cas de Catalunya i altres nacionalitats, a ls de la seva llengua.
8.5

Assenyala les diferncies entre el pensament liberal i el totalitari.

El pensament liberal defensa la llibertat de lindividu a expressar-se, reunir-se i associar-se per tal de
participar en la vida poltica i social. El pensament totalitari nega tots aquests drets.
8.6

Qu volem dir quan, avui, qualifiquem de feixista un pensament, una persona o una actitud?
Es correspon amb el que va ser realment el feixisme?
Colloquialment sanomena feixisme qualsevol posici totalitria enemiga de la llibertat i la democrcia.
De fet, no totes les actituds totalitries i antidemocrtiques poden qualificar-se de feixistes, ja que histricament el feixisme implica moviments populars de suport a la ideologia feixista i la imposici duna
simbologia i una litrgia poltica determinades.
8.7

Elabora un esquema dels grups socials i de les ideologies que van donar suport a la dictadura franquista, i defineix-ne les caracterstiques.
Activitat oberta. Hi han daparixer les caracterstiques que sesmenten en lapartat Els suports de la
dictadura franquista, a les pgines 218 i 219 del llibre.

123

8.8

Qu vol dir poder dissuasiu, legitimador i organitzador?

Poder dissuasiu equival a la por que produeix lacci repressora mitjanant la violncia. El poder legitimador el va donar lEsglsia quan va reconixer i beneir el rgim dictatorial davant del mn. El poder
organitzador s el que es refereix a la capacitat de crear organitzacions poltiques i, en el cas del franquisme, falsament sindicals, que sn la base de larticulaci organitzativa del rgim.
8.9

Quina informaci donen aquestes taules en relaci amb la fase totalitria?

Compara les dues taules i dedueix les dades que indiquen un repartiment injust de la renda.
Al cap de quinze anys de la fi de la guerra, la renda nacional es va recuperar fins a igualar gaireb la de
la Repblica, mentre que els salaris no van evolucionar al mateix ritme; al contrari, es van reduir. Aquesta realitat comportava una clara situaci dexplotaci laboral.
8.10

A partir daquests textos, digues quina va ser la posici inequvoca del rgim de Franco davant la segona guerra mundial.
Va ser una mostra de clara alineaci ideolgica amb les potncies feixistes (Alemanya i Itlia), i un refs explcit de les idees democrtiques i comunistes que representaven les forces aliades, contrries a
lEix.
8.11

Qu va fer que els Estats Units canviessin de posici envers lEspanya franquista, segons
aquests textos?
Duna banda, la divisi de loposici al rgim de Franco, una oposici exiliada fora del pas, en la seva
majoria. De laltra, en el fet de donar suport als Estats Units, en la seva posici hegemnica a Occident,
com a lder de la lluita anticomunista.
8.12

Quins elements daquesta font permeten deduir els motius pels quals els grups de loposici
rebutjaren unnimement el successor designat per Franco?
Joan Carles era lhereu institucional de Franco i va acceptar, en el seu jurament davant les Corts, els principis del Movimiento Nacional. Aquests principis eren un compendi de les idees que fonamentaven la
dictadura franquista.
8.13

Explica breument les caracterstiques del perode franquista durant la segona guerra mundial.
Durant la segona guerra mundial el rgim franquista es mostr partidari, malgrat la seva posici oficial
de neutralitat, de les potncies feixistes. Quan Franco es va adonar que Alemanya i Itlia podien perdre
la guerra, va modificar una mica laparena totalment autocrtica del seu rgim. Per fer-ho, promulg
el Fuero de los Espaoles, una llei amb aspecte de carta constitucional, per sense cap de les caracterstiques fonamentals de les constitucions democrtiques.
8.14

Per qu podem dir que les Corts franquistes no eren democrtiques?

Perqu els seus membres, els procuradors, eren nomenats directament o indirectament pel govern i no
tenien cap representativitat democrtica. A ms, no exercien funcions prpies dels parlamentaris en els
rgims democrtics.
8.15

Resumeix levoluci de la dictadura franquista durant la guerra freda. Mostra com el marc
internacional va ajudar a la consolidaci del rgim.
Activitat oberta. Lexplicaci ha de considerar el context de la guerra freda com a circumstncia internacional que va afavorir el reconeixement del rgim franquista per part dels pasos democrtics de clara posici anticomunista, com va ser el cas dels Estats Units.
8.16

Explica la fase final de la dictadura franquista i estableix les diferncies entre les faccions
immobilista i aperturista dins del rgim.
Desprs de lassassinat de lalmirall Carrero Blanco, hi hagu un enduriment de la repressi. Atesa la

124

mala salut del general Franco, el govern era dirigit per Arias Navarro, el qual saline amb els franquistes que no volien modificar per res el rgim (els anomenats inmovilistas). Uns altres franquistes (els anomenats aperturistas) es van adonar que no era possible continuar amb una dictadura de les mateixes
caracterstiques que la que hi havia durant el mandat directe de Franco, i van comenar a recomanar
levoluci del sistema cap a formes ms semblants a les dels pasos democrtics.
8.17

Sabent que hi ha fora testimonis de fets semblants als daquest relat, qu pots deduir daquesta font?
Podem deduir que la repressi franquista va utilitzar els sistemes ms cruels de tortura contra els qui
eren considerats enemics del rgim o, senzillament, contra tothom que fos sospits o incmode.
8.18

Explica, a partir daquest text, quina visi es tenia de la dona durant el rgim franquista.
Com es justifica, a efectes prctics, aquesta concepci de la dona?
Joan Carles era lhereu institucional de Franco i va acceptar, en el seu jurament davant les Corts, els principis del Movimiento Nacional. Aquests principis eren un compendi de les idees que fonamentaven la
dictadura franquista.
8.19

Qu vol dir Carles Riba quan parla de dos fronts heterogenis?

A qu es refereix lautor quan diu que tamb dins Catalunya hi ha hagut guerra civil?
Com es pot argumentar, per, que Catalunya va perdre la guerra?
Vol dir que tamb hi va haver una guerra civil entre els catalans partidaris del Front Popular i els qui van
acabar donant suport a Franco durant la guerra i un cop acabada aquesta. Per a Carles Riba, tots els catalans, tant els qui van estar a favor de Franco com els qui el van combatre, van ser perdedors, ja que
Catalunya va perdre molts drets que havien estat desitjats per la immensa majoria de catalans.
8.20

Quin aspecte tractat en aquesta unitat didctica confirma, aquest text?

La prohibici de ls de la llengua catalana en actes pblics.
8.21

Consulta en la unitat didctica anterior el text de larticle 237 del Codi de Justcia Militar
i assenyala larbitrarietat jurdica daquesta sentncia.
Segons larticle 237 del Codi de Justcia Militar sn culpables de rebelli els qui salcen en armes contra la Constituci de lEstat republic, o contra el Govern constitucional i legtim. Llus Companys, precisament, shavia mantingut fidel a la Constituci i al Govern legtim, i va ser condemnat pels qui shavien alat contra aquesta legitimitat. Larbitrarietat jurdica consisteix en aix.
8.22

Quina daquestes dues posicions et sembla ms democrtica i quina ms conservadora? Argumenta la resposta.
Activitat oberta.
8.23

Enumera els objectius de la repressi de la dictadura franquista i relacionals amb la naturalesa de la seva ideologia.
Els objectius eren, duna banda, la desaparici dels moviments democrtics, sobretot els desquerres, i de
laltra, perseguir i reprimir tothom que defenss els valors que representava la Repblica: el respecte de
les nacionalitats, de les llibertats bsiques de la persona, de la llibertat de les creences, etc. De fet, intentava combatre tot all que comports un obstacle per al rgim nacionalcatlic que representava la
dictadura o, simplement, tingus un caire diferent daquest.
8.24

Quins van ser els instruments legals a partir dels quals es va exercir la repressi durant la
dictadura franquista?
Legislaci diversa. Les lleis ms utilitzades per reprimir els enemics del rgim van ser la de Responsabilitats Poltiques (els anys immediatament posteriors a la guerra) i la de Repressi de la Maoneria i el

125

Comunisme. A mesura que el rgim evolucionava, creava noves lleis, com ara els codis de dret civil i penal, els articles que tipificaven delictes que no eren altra cosa que fets o expressions de defensa de la
llibertat, etc.
8.25

A qu respon la sigla TOP? Pregunta a diverses persones que hagin viscut lpoca de la dictadura franquista si recorden qu era el TOP i quina era la seva funci.
La sigla respon a Tribunal de Orden Pblico. La resta de lactivitat s oberta.
8.26

Quina diferncia es pot establir entre els anomenats terror calent i terror fred?
El terror calent era la repressi violenta que incloa la pres, la tortura i les execucions. El terror fred es
refereix a la gran persecuci que es va fer mitjanant lexpulsi dels llocs de treball, les depuracions de
funcionaris, etc.
8.27

A partir de les fonts que apareixen en aquesta unitat didctica, explica en qu va consistir
la repressi de la identitat nacional catalana i amb quins mitjans es va exercir.
Activitat oberta. Cal que sesmenti la repressi de ls de la llengua catalana, la persecuci de les persones didees catalanistes, etc.
8.28

Explica el sentit daquesta frase: Com tota ideologia feixista, el rgim refusava qualsevol
idea de diferncia interior.
Activitat oberta. Cal que es consideri que el terme feixista no sutilitza en sentit estricte, sin en la mesura que fa referncia al totalitarisme i a la dictadura poltica.
8.29

Per qu safirma que lafusellament del president Companys va ser un acte emblemtic de
la repressi de la dictadura franquista contra Catalunya?
Perqu Companys era president de la Generalitat, instituci de lautogovern catal.
8.30

Quins motius va adduir Joan de Borb per instar Franco a abandonar el poder i restablir la
monarquia?
Quins punts de la proposta del comte de Barcelona es contradeien amb la filosofia del rgim?
Joan de Borb va adduir que el rgim franquista era incompatible amb la situaci internacional en qu
els estats feixistes comenaven a ser derrotats per les potncies democrtiques (els aliats). Deia tamb
que aquest tipus de rgim poltic (el franquista) era contrari al carcter i a la tradici dEspanya. Franco era contrari a la proposta de Joan de Borb destablir un procs per tal dinstituir una Constituci, al
reconeixement dels drets i les llibertats pbliques i a acceptar la diversitat regional dEspanya. A totes
aquestes diferncies cal afegir-ne una altra: la manca duna voluntat de reconciliaci per part dels franquistes, ra per la qual era inviable que es conceds una amnistia.
8.31

Quina reivindicaci es presentava en aquest full volander que es va distribuir clandestinament a Barcelona lany 1951?
Com sassabentaven els ciutadans i les ciutadanes de la convocatria de la vaga?
Explica el sentit de lexpressi: Espanya una? Doncs per a tots igual.
La igualtat del preu del bitllet amb el dels tramvies de Madrid. La manera de difondre la convocatria de vaga era que el possedor dun daquests fulls en fes quatre cpies i les difongus. Si Espanya era una, com deien els franquistes, tothom havia de tenir els mateixos drets i les mateixes
obligacions.
8.32

A qui i a qu et sembla que es referia, el text daquesta can, i quina mena doposici reflectia?
Es referia al rgim franquista, que qualifica de repressiu. Raimon deia que ells no eren daquest mn per
indicar que hi havia una Espanya defensora de la llibertat i una altra que la perseguia i la reprimia.

126

8.33

Com veia, loposici representada a lAssemblea de Catalunya, la figura del prncep Joan Carles? En qu es podia basar?
A partir del que reivindicava lAssemblea de Catalunya, quines eren les mancances poltiques i prpies dels drets humans, a Espanya i a Catalunya, al comenament de la dcada de 1970?
Joan Carles era considerat una clara continutat del rgim franquista. Aquesta consideraci es basava
en el fet que el prncep havia estat designat successor a la suprema autoritat de lEstat pel mateix Franco. Algunes de les mancances que es dedueixen del text de lAssemblea sn lexistncia de presoners poltics, la manca de llibertat de reuni, dexpressi i dassociaci per a fins poltics i sindicals, la manca
de llibertats nacionals, etc.
8.34

Explica amb paraules teves les agressions a les llibertats que es denuncien en aquest full
clandest, i per qu eren consubstancials al franquisme.
Qu volia dir que no hi havia llibertat als municipis? I que no hi havia llibertat intellectual ni
cultural? Posan exemples.
Activitat oberta.
8.35

Enumera els grups doposici a la dictadura franquista durant la fase totalitria. Explican
els motius.
Aquesta oposici actu, fonamentalment, mitjanant lactivitat guerrillera, anomenada maquis. Cap al
1948, el partit comunista fou lorganitzaci poltica que va donar ms continutat i ms capacitat organitzativa als guerrillers. Tamb hi havia grups guerrillers anarquistes. Quan el partit comunista es va adonar que la via insurreccional no tenia cap futur, perqu, acabada la segona guerra mundial, no havia tingut lloc lesperada invasi dEspanya per part dels aliats per acabar el feixisme espanyol, va canviar la
tctica opositora i intent combatre el rgim per mitj de lorganitzaci de moviments populars i de la
resistncia civil. A Catalunya, a ms dels comunistes (PSUC), van aparixer grups opositors com ara el
Front Nacional de Catalunya, el Moviment Socialista de Catalunya i altres grups menys importants. Cap
dels grups opositors no tenia una militncia nombrosa: la ra daquest fet era la clandestinitat de lorganitzaci de la resistncia i la por de la dura repressi a qu eren sotmesos els antifranquistes.
8.36

Explica lactitud de Joan de Borb respecte del rgim franquista a partir del Manifest de
Lausana de 1945.
Joan de Borb es proclam opositor al rgim i reclam una monarquia democrtica en la qual ell seria
el rei. Malgrat aquesta posici pblica, va pactar amb Franco leducaci del seu fill Joan Carles, el qual
va estudiar a Espanya sota la tutela de Franco.
8.37

Quins canvis va experimentar loposici interna a la dictadura franquista a la dcada de

1950? I a la dcada de 1960 i els primers anys de la de 1970?
Durant la dcada de 1950, loposici interna renunci a la insurrecci violenta i opt per la mobilitzaci social a les universitats i en el si de la classe treballadora. Durant la dcada de 1960, loposici aconsegu que els seus missatges arribessin a capes ms mplies de la societat. Cada vegada eren ms freqents les vagues, algunes manifestacions illegals i lorganitzaci clandestina de sindicats destudiants
democrtics. A la dcada de 1970 es van configurar algunes organitzacions socials i poltiques unitries
que aglutinaven loposici al rgim, i van continuar les mobilitzacions contra el franquisme mitjanant
vagues, la difusi de pamflets i els aldarulls al carrer.
8.38

Qu va ser lAssemblea de Catalunya? Busca informaci en llibres dhistria, enciclopdies o

a travs dInternet sobre lAssemblea de Catalunya i elaboran un informe que segueixi aquest esquema: a) definici; b) principals ideologies presents en lAssemblea; c) iniciatives poltiques principals, i d) dissoluci.

127

LAssemblea de Catalunya va ser una plataforma unitria de loposici franquista durant els darrers anys
de la dictadura i els primers de la transici democrtica. Va estar integrada per organitzacions i partits
poltics, sindicats, associacions de vens, assemblees democrtiques, entitat professionals intellectuals i
independents que representaven tot el ventall poltic organitzat que demanaven quatre punts: amnistia
general, llibertats democrtiques, el restabliment de lEstatut del 1932 i la coordinaci de lacci de tots
els pobles peninsulars en la lluita democrtica.
Per primer cop des de la Guerra Civil Espanyola va aparixer un moviment unitari i dmplia base social
en la lluita democrtica contra el franquisme.
Lassemblea va organitzar diferents manifestacions contra el rgim, va organitzar campanyes a favor de
lestatut i de la democrcia per a lany 1977 el retorn del president Tarradellas i la preparaci per a les
eleccions generals va fer que es dissolgus el novembre de 1977
8.39

En qu van consistir els fets del Palau? Qu va representar davant de lopini internacional
el judici contra els detinguts com a responsables daquests fets?
La premsa estrangera sen va fer ress i provoc la condemna dels demcrates europeus per la manca
de llibertat que representava aquest fet.

Activitats finals
8.40

Dedueix, a partir de les fonts A i D, quins van ser els principals suports ideolgics de la dictadura franquista. Comenta els motius daquest suport i les compensacions que en van treure.
El nacionalcatolicisme. Hi havia, duna banda, un nacionalisme espanyol amb una concepci antidemocrtica, unitria i centralista de lEstat, i de laltra, una ostensible presncia social i institucional de lEsglsia catlica, en la qual predominaven les posicions doctrinries i intransigents.
8.41

Explica el concepte de totalitarisme a partir del text de la font B.

Activitat oberta. Cal deixar constncia del fet que totalitarisme significa, a la prctica, la manca de llibertat poltica i individual.
8.42

La creaci duna cambra com les Corts, limitava el poder personal del general Franco, segons la font C?
No el limitava en la mesura que era una cambra no representativa i designada pel mateix poder dictatorial.
8.43

Quina contradicci es pot observar en la font E? Quin aspecte del que sesmenta en aquesta font continua vigent als nostres dies, i quin no?
Lnica continutat rellevant s que Espanya continuava sent un regne, tot i que durant lpoca franquista era un regne sense rei.
8.44

En la font F, Domnec Latorre, condemnat a mort pel rgim franquista, diu que professa la
fe catlica. Com sentn, aleshores, el que diu el text de la font D? Explica-ho.
Perqu era una vctima de la Llei de Responsabilitats Poltiques, que condemnava els qui havien tingut
algun paper destacat en la vida democrtica. Latorre havia estat director duna publicaci que el nou rgim considerava separatista i liberal.
8.45

Quina finalitat et sembla que podia tenir el canvi de nom dels carrers? Quina caracterstica de la ideologia franquista revela, aix? Redacta un informe dels trets bsics del franquisme a
partir de totes aquestes fonts.
Activitat oberta.

128

Activitats davaluaci
Activitat 1
Llegeix el text segent i respon les qestions:
Identifica les idees principals de la font.
Les idees principals sn: pluralitat dels membres de lAssemblea; identificaci duna crisi del rgim; oposici a la monarquia representada per Joan Carles; unitat dobjectius immediats (enderrocament del
franquisme i construcci duna democrcia) que es concreten en: amnistia per als presos poltics; marc
de llibertat democrtiques restabliment de lEstatut de 1932.
Situa aquesta font en el seu context histric.
Aquesta font se situa en el marc de la crisi o descomposici final del rgim franquista (1971-1975).
Comenta el valor opositor de lAssemblea de Catalunya a partir daquesta font. Creus que tots
els punts programtics han estat assolits? Argumenta-ho.
Gaireb tots els punts programtics han estat assolits llevat de la monarquia en la persona de Joan Carles i el restabliment de lEstatut del 1932 (es va haver de redactar un altre Estatut dins de la Constituci Espanyola); tampoc no es reconeix el ple exercici del dret dautodeterminaci. Largumentaci s una
activitat oberta.
Exposa breument levoluci de loposici al franquisme al llarg de tota la seva etapa.
Lalumnat ha de resumir amb les seves prpies paraules lepgraf corresponent de la unitat didctica.
Explicita el significat de les sigles que apareixen com a signants de la declaraci.
Sigles: ERC = Esquerra Republicana de Catalunya; FNC = Front Nacional de Catalunya; PSUC = Partit
Socialista Unificat de Catalunya; UDC = Uni Democrtica de Catalunya; PSOE = Partit Socialista Obrer
Espanyol; CCOO = Comissions Obreres; UGT = Uni General de Treballadors.
Activitat 2
Descriu aquesta font i situa-la en el seu context histric.
A la font es veu una parada militar on lexrcit es congrega davant del general Franco. El context de la
font se situa a lpoca en qu va sorgir el franquisme.
Qu representen les dues banderes? Qu indica lavi que hi apareix?
Cal que lalumnat analitzi la simbologia de les banderes i en faci una descripci.
Exposa breument levoluci poltica del franquisme entre 1939 i 1959.
Activitat oberta: aquesta activitat pretn que l'alumnat elabori un resum clar en el qual manifesti que
ha comprs contingut que es troba entre les pgines 232 a 234 del llibre de lalumnat.

129

Unitat didctica 9. El franquisme (II) (1939-1975)

9.1

Qu vol dir lautor quan parla de la importncia aterridora de la xifra de prdues humanes
de la guerra com a qualitat?
Quines conseqncies devien tenir aquestes prdues?
Es refereix al fet que la majoria dels morts eren homes joves en edat de produir i crear. La resposta de
la segona pregunta s oberta.
9.2

A qu creus que es pot atribuir el fet que la majoria de les morts es produssin a la rereguarda?
Hi havia moltes raons, com ara la repressi, els bombardejos, la misria, etc.
9.3

Tenint en compte que la superfcie dEspanya s de 504 750 km2, calcula levoluci de la densitat de poblaci durant la dictadura franquista.
Es calcula dividint el nombre absolut dhabitants pel nombre de quilmetres quadrats (504.750). El resultat de cada divisi dna la densitat de poblaci, s a dir, el nombre dhabitants per quilmetre quadrat: el 1940: 52; el 1950: 56; el 1960: 60; el 1970: 67; el 1975: 71.
9.4

A partir daquesta taula i del grfic de la font 4, resumeix levoluci del creixement natural
de la poblaci i assenyalan les causes demogrfiques.
Activitat oberta. Lexplicaci hauria de tenir en compte la idea que fins a lany 1950 Espanya va patir les seqeles de la guerra civil, les quals es manifestaren en la demografia (mortalitat alta, tant
dadults com dinfants) amb un creixement natural molt baix. A partir dels primers anys de la dcada de 1950 es va registrar una recuperaci demogrfica basada nicament en el creixement vegetatiu de la poblaci: es va mantenir una taxa de natalitat elevada i es va reduir notablement la mortalitat.
9.5

Explica la informaci que es desprn daquest mapa. Aventura algunes hiptesis sobre les
causes i les conseqncies que van tenir els desplaaments de poblaci en aquest perode.
Quins van ser els nuclis de poblaci receptors dimmigraci ms importants dEspanya, durant
aquest perode?
Activitat oberta. Els quatre nuclis receptors de poblaci ms importants van ser, per aquest ordre: la provncia de Barcelona, la provncia de Madrid, i, a gran distncia, Valncia i Biscaia.
9.6

Quina informaci et proporciona aquest grfic?

Per qu va decrixer, lemigraci exterior, a partir de lany 1973?
Ens informa de la important emigraci espanyola cap als pasos europeus desenvolupats, sobretot a Alemanya i Frana. Els moments culminants van ser la primera meitat de la dcada de 1960 i el perode entre el 1969 i el 1973. A partir de 1973 lemigraci cap a lexterior es va veure frenada definitivament per
la crisi econmica internacional.
9.7

Per qu creus que lany 1940 va augmentar la poblaci activa en el sector primari?
A partir de quin any es va accelerar la poblaci activa en els sectors industrial i de serveis? Amb
quin fet va coincidir, aquest canvi?
La resposta a la primera pregunta s oberta. El creixement ininterromput dels sectors secundari i terciari
i la reducci progressiva del primari es donen a partir de la dcada de 1960. Coincideix, sense que aix
en sigui lnica causa, amb linici de la poltica de planificaci econmica que sencet amb el Pla Nacional dEstabilitzaci de 1959.

131

9.8

En quins anys va arribar massivament poblaci immigrant a Catalunya?

Quina importncia va tenir lemigraci en el creixement demogrfic de Catalunya? Valora aquest
fet dacord amb la informaci del text de la font 15.
Compara les dades de la font 15 amb les del grfic de la font 10, i assenyalan les diferncies.
Quin element de la font 14 explica fenmens reflectits a la font 13?
Larribada massiva de poblaci immigrant a Catalunya tingu lloc en els deu anys que van de 1950 a
1960. La immigraci provoc un creixement demogrfic molt important, que va fer que es tripliqus el
nombre dhabitants durant el segle XX. La immigraci representa, segons el text de la font 15, que tres
de cada quatre habitants actuals de Catalunya siguin immigrants o descendents dimmigrants. La comparaci no s senzilla, per podem deduir que, atesa la joventut de les persones que emigraven i per altres factors de tipus cultural, la taxa de fecunditat de la poblaci immigrant ha estat, fins fa poc, molt
superior a la de la poblaci autctona.
9.9

Qu vol dir lautor amb la frase aquells habitants de Catalunya tots els ascendents dels quals
ja eren aqu el 1910?
Per qu la immigraci, segons lautor, no ha provocat ni la desestructuraci ni la prdua de la identitat catalana, quan sembla que hauria estat el ms normal?
La frase de Fisas aquells habitants de Catalunya tots els ascendents dels quals ja eren aqu el 1910 es
refereix a aquells habitants que probablement tenien avis catalans, ja que durant el segle XIX la immigraci a Catalunya procedent daltres regions va ser insignificant. La resposta de la darrera pregunta s
oberta.
9.10

Com valora aquesta historiadora les conseqncies del moviment demogrfic que es va produir durant el franquisme?
En el sentit que els moviments migratoris, tant a Espanya com als pasos estrangers, van ser positius perqu van permetre palliar dalguna manera la gran pobresa de moltes zones dEspanya. La marxa dels excedents de poblaci (que a la prctica va ser forosa) permetia subsistir amb els bns disponibles als que
romanien als pobles emissors demigrants, cosa que hauria estat impossible si no shagus donat lenorme desplaament de persones cap a les zones de ms creixement econmic.
9.11

Enumera els principals canvis socials i econmics de la societat espanyola durant la dictadura franquista.
Els canvis ms importants es van produir a partir del final de la dcada de 1950. Va comportar un augment important dels nivells de consum de les classes mitjanes, una disminuci progressiva del sector primari, que havia estat majoritari fins aleshores, i un creixement imparable del sector serveis i del sector
industrial. Sembla que tamb es don un canvi de mentalitat collectiva que aprop lespanyol mitj al
tipus de ciutad consumidor que ja shavia imposat als pasos europeus. Finalment, hi hagu un canvi
en la distribuci de la poblaci, amb un augment espectacular de la poblaci urbana a les ciutats que
van ser receptores demigraci. Per aquesta ra van sorgir els enormes barris residencials, gaireb sempre de pssima qualitat urbanstica, que foren ocupats pels obrers que arribaven de manera imparable
per trobar feina i fugir de la pobresa de lEspanya rural.
9.12

Enumera els canvis demogrfics que es van produir en la societat espanyola durant lpoca
franquista.
En la dcada de 1940 la poblaci va restar prcticament estancada, no perqu la taxa de natalitat fos
baixa, sin perqu la mortalitat, sobretot la infantil, era extraordinriament elevada. A partir dels anys
cinquanta es don una recuperaci demogrfica i es dispar el creixement natural, alhora que siniciaven importants moviments migratoris cap a les zones industrialitzades dEspanya i alguns pasos europeus com ara Frana i lAlemanya Federal. Aquests fenmens migratoris van provocar augments de po-

132

blaci espectaculars a les zones receptores, especialment a la provncia de Madrid i a la rodalia de Barcelona. En el cas de Catalunya, el creixement demogrfic fou de tal magnitud que la poblaci es duplic en menys de cinquanta anys. La major part dels immigrants que van arribar a Catalunya (especiament
a Barcelona i la seva rodalia) durant la dcada esmentada procedien dAndalusia i Extremadura.
9.13

Quines van ser les conseqncies demogrfiques de la guerra civil?

Una caiguda del creixement demogrfic a causa dels morts a la guerra i, sobretot, un gran augment de
la mortalitat a la dcada de 1940 a causa de les pssimes condicions de vida dels espanyols.
9.14

Esmenta com a mnim una conseqncia del gran creixement de la taxa de natalitat a Espanya a la dcada de 1960.
Activitat oberta. Poden triar qualsevol de les conseqncies que senumeren en el text de la unitat.
9.15

Resumeix les caracterstiques del moviment migratori espanyol interior i exterior que es va
produir durant la dictadura franquista.
Hi hagu un fort corrent migratori, interior i exterior. Lemigraci interior implic el desplaament massiu des de les zones agrcoles de linterior i del sud cap a la perifria industrialitzada i cap a algunes zones de creixement econmic per la seva riquesa agrcola, com ara el Pas Valenci. A aquestes regions
emissores demigrants (Andalusia, Castella, Extremadura i Arag) shi va afegir Galcia, que tradicionalment havia dirigit els excedents demogrfics cap a lAmrica de parla castellana. Lemigraci exterior,
gaireb inexistent fins al 1945, es va reactivar, cap a lAmrica Llatina, duna banda, i de laltra, sobretot (a partir dels anys 1958 i 1959), cap a alguns pasos europeus, especialment Alemanya i Frana.
9.16

Comenta levoluci de la poblaci activa durant la dictadura franquista a Espanya, en general, i a Catalunya, en particular.
Activitat oberta.
9.17

Explica la importncia de la immigraci en lestructura de la poblaci de Catalunya.

Sn vlides les respostes ms o menys coincidents que es donen per a les activitats de les fonts 13, 14
i 15.
9.18

Fes una enquesta entre persones que van venir a Catalunya durant la dcada de 1960 procedents daltres indrets dEspanya. Esbrina per quins motius van venir i quins aspectes recorden
dels primers anys destada a Catalunya.
Activitat oberta. Cal procurar que el qestionari sigui processable i tingui uns mnims de correcci tcnica.
9.19

Fes una enquesta entre la poblaci nascuda als anys trenta i al comenament dels quaranta, i esbrina si la localitat on vius va ser un nucli receptor dimmigrants. Si ho va ser, identifica els
nous barris creats durant el franquisme i esbrina qu hi havia abans, all on es van construir.
Activitat oberta.
9.20

Qu es desprn daquesta font pel que fa al carcter general de les condicions laborals en
els primers anys del franquisme?
Que els anys immediatament posteriors a la guerra civil senduriren molt les condicions laborals, tant
pel que fa a la jornada de treball com a la reducci dels salaris.
9.21

De qu tinforma aquesta taula?

De la important crisi econmica que va provocar la guerra.
9.22

Quin element de lautarquia identifiques en aquest text?

Quina afirmaci daquesta unitat didctica corrobora?

133

La resposta de la primera pregunta s oberta. Corrobora aquesta frase: La intervenci de lEstat en la

producci i la distribuci de bns i en la fixaci de preus i de valors de canvi de la moneda (al final
de la pgina 257).
9.23

Qu mostra la font 24?

Compara les fonts 23 i 24. Quin aspecte del franquisme revelen en relaci amb la classe obrera?
Quines conseqncies va tenir, aquesta situaci?
El nivell salarial dels primers vint anys del franquisme constitua un clar retrocs de les condicions de
vida dels treballadors respecte de la situaci anterior a la guerra civil. Fins ben entrada la dcada de
1960 no sarrib als nivells salarials reals (capacitat adquisitiva) dels temps de la Repblica. Aix significa que la classe obrera va ser la que va patir ms les conseqncies negatives de la poltica econmica daquesta etapa del franquisme. Aquestes conseqncies les esmenta Lujn en el text: fam, tristesa i
violncia estructural.
9.24

Esbrina quin paper tenien en la poltica espanyola daquella poca Laure Lpez Rod i Jos
Antonio Girn.
Quines van ser les raons fonamentals de la crisi de lany 1957, segons aquesta font? Per qu un
augment de salaris pot tenir un efecte inflacionista?
La primera part de lactivitat s oberta. Segons Lpez Rod, la crisi va ser deguda al descontrol del procs inflacionari provocat pels augments salarials poltics, que no responien a la realitat econmica del
pas. Laugment de salaris pot tenir efectes inflacionistes perqu comporta un augment del cost de producci, cosa que repercuteix directament en la fixaci del preu del producte o del servei.
9.25

Quina afirmaci daquesta unitat didctica confirma, aquesta font?

Ho corrobora aquesta frase: El dictador ms aviat sen va malfiar (a la pgina 261).
9.26

Qu reflecteix aquesta taula?

Qu s el PIB?
Reflecteix el creixement de leconomia catalana respecte de la del conjunt dEspanya. El PIB (producte
interior brut) s la suma del valor de tots els bns i serveis produts en un pas durant un any.
9.27

Quin fenomen econmic posa de manifest, aquesta taula?

Posa de manifest un creixement, sense precedent fins aleshores, que tingu lloc des de la meitat de la
dcada de 1960 fins a la meitat de la de 1970, un perode de deu anys en qu es quadruplic la renda
per cpita a Espanya.
9.28

En qu va consistir lautarquia econmica dels primers anys de la dictadura franquista?

La poltica autrtica consistia, entre altres coses, en:
Un intent dallar econmicament Espanya del context internacional, procurant que fos autosuficient
en el terreny productiu.
Un fort intervencionisme governamental pel que fa a lactivitat econmica.
Un control del mercat de treball, sobre la base dimpedir la defensa dels interessos dels treballadors.
9.29

Com sentn que, durant letapa de lautarquia, les empreses milloressin el marge de beneficis, malgrat la caiguda de la productivitat?
La ra fonamental va ser la sobreexplotaci de la m dobra. Es pagaven salaris de fam.
9.30

Quina va ser levoluci dels salaris en relaci amb el valor que tenien abans de la guerra civil?
El nivell salarial dels primers vint anys del franquisme va comportar un clar retrocs en les condicions
de vida dels treballadors, ja que fins ben entrada la dcada de 1960 la capacitat adquisitiva dels salaris
no va arribar al nivell que havia tingut en lpoca republicana.

134

9.31

Enuncia les caracterstiques bsiques del Pla dEstabilitzaci i explica, de manera resumida,
quines conseqncies va tenir a Espanya i a Catalunya.
Els objectius principals del Pla dEstabilitzaci van ser:
Frenar la inflaci.
Liberalitzar el comer exterior i, en part, tamb linterior.
Exercir un tipus de control de leconomia utilitzant ms els recursos de la poltica monetria, a ms
de les vies dintervenci tradicionals.
Catalunya es va veure beneficiada per aquest Pla en el sentit que nafavor lexpansi industrial.
9.32

Qu volem dir quan parlem de la devaluaci duna moneda?

Que baixa el valor de canvi respecte daltres monedes estrangeres.
9.33

Explica, amb paraules teves, quina diferncia hi ha entre dficit i supervit.

Dficit s el que falta per anivellar, en un balan, els ingressos amb les despeses. El supervit es dna
quan els ingressos superen les despeses.
9.34

Quines van ser les causes de lexpansi econmica espanyola de la dcada de 1960?
Les causes de lexpansi van ser el control de la inflaci, la disponibilitat de m dobra barata, larribada de capital estranger, els ingressos per turisme i les trameses de diners que feien els nombrosos emigrants que havien hagut de marxar dEspanya per poder treballar.
9.35

Enumera els factors que van provocar la crisi econmica de lany 1973.
La crisi internacional de 1973 va ser deguda, inicialment, a laugment sobtat del preu del petroli
decidit pels pasos de lOPEP (Organitzaci dels Pasos Exportadors de Petroli). Aquest fet desencaden un fort procs inflacionari, la caiguda de les exportacions i el creixement desmesurat del dficit pblic.
9.36

Qu vol dir lexpressi casa franca?

Era una casa que servia per amagar algun pres poltic. Hi havia cases que tenien una habitaci amb doble fons, un amagatall o un sostremort entre dos pisos.
9.37

Explica, a partir del que diuen aquestes dues fonts, quins eren els valors que organitzaven
la vida privada durant la primera etapa del franquisme.
Els valors que el franquisme fomentava era uns rols molt definits per a lhome i la dona dins lestructura familiar. Lhome era el qui treballava i el qui tenia els diners. Tamb era el qui controlava i defensava els costums i la moral cristina. A la dona se li assignava el paper de submissi de lhome (la mujer
es el reposo del guerrero), lorganitzaci de la vida domstica. Per aix la seva principal preocupaci havia de ser la llar, els fills i el respecte a lhome.
9.38

Quines expectatives havien tingut els jornalers del camp per resoldre la seva situaci social
i laboral?
Per qu es van frustrar, aquestes expectatives?
Les expectatives de repartir entre els treballadors assalariats del camp la terra dels grans latifundis.
Aquesta va ser la principal reivindicaci dels jornalers fins al final de la guerra civil. Aquestes expectatives es van veure frustrades perqu el franquisme defens decididament la propietat dels latifundistes,
tot i que la majoria no explotaven correctament les seves terres. La poblaci camperola daquestes zones no va trobar cap altre cam per fugir de la misria i la fam que emigrar a altres zones dEspanya o
a lestranger. Els excedents de m dobra, i per tant la manca de feina per a la majoria, es van veure incrementats quan moltes explotacions van comenar a mecanitzar-se, la qual cosa elimin gran part de
la necessitat de contractar m dobra.

135

9.39

Explica levoluci de les classes socials durant la dictadura franquista, a partir de la informaci que et proporciona aquesta font.
Globalment, es dna un gran creixement de les classes mitjanes, tot i que percentualment les que ms
creixen sn les classes altes. Les classes baixes es redueixen, perqu hi ha un transvasament cap a les
mitjanes.
9.40

De quina famlia ideolgica era lautora daquest text?

Qu revela aquesta font sobre la mentalitat del franquisme respecte de la dona?
Lautora del text era germana de Jos Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange, i filla del dictador Miguel Primo de Rivera. Durant el franquisme va ser jefa de la Seccin Femenina del Movimiento
Nacional. Demostra una mentalitat contrria a la igualtat de drets entre els homes i les dones tant en
la vida social com en la professional.
9.41

Identifica en aquests dos textos els elements jurdics que palesen la consideraci de la dona
com a subalterna.
Quin era el paper de la dona, segons larticle 62 del Codi Civil?
Quina diferncia hi havia a lhora de castigar ladulteri segons si el cometia un home o una dona?
Qu passava si lhome tenia una amant, per que no ho era de manera notria, segons el Codi Penal?
La primera part de lactivitat s oberta. La dona estava destinada a ser ladministradora de la petita economia familiar, per era considerada legalment incompetent per realitzar operacions econmiques de certa importncia, com ara comprar un habitatge, demanar un prstec, etc., activitats en les quals estava totalment sotmesa al marit. Pel que fa a ladulteri, es castigava la dona que en cometia, per seximia
gaireb de culpa el marit que agreds o fins i tot mats la seva muller o lacompanyant si els sorprenia
cometent adulteri.
9.42

Enumera els principals canvis experimentats per la societat espanyola durant la segona etapa de la dictadura franquista (1959-1975).
Deixa de ser una societat majoritriament agrria i esdev una societat urbana; es redueix el percentatge de classes socials pobres i creixen les classes mitjanes i altes; millora el nivell educatiu i cultural,
tot i que encara hi ha enormes bosses danalfabetisme; sinicia un procs de secularitzaci de les idees
i els costums, i augmenta el nivell de consum.
9.43

Resumeix els canvis socials que es van produir al camp espanyol durant el perode 1959-1975.
Activitat oberta. Cal esmentar, almenys, lemigraci, el progrs de la mecanitzaci i lorientaci cada vegada ms comercial de la producci agrria.
9.44

Assenyala les diferncies de mentalitat de la classe obrera durant la Repblica i en la segona etapa de la dictadura franquista.
Activitat oberta.
9.45

Com va evolucionar la classe mitjana espanyola durant la dictadura franquista?

Les classes mitjanes experimenten un creixement important. Apareixen nous grups vinculats a les activitats econmiques de les grans empreses, els quadres mitjans de les diverses entitats comercials i financeres i, finalment, els tcnics i els petits empresaris fabrils i comercials.
9.46

Resumeix la visi que tenia el franquisme de la condici femenina. Com es va manifestar

aquesta visi des del punt de vista legal?
Activitat oberta. Cal esmentar la diferncia de tracte i consideraci legal de la dona i de lhome; la dona
era tractada per la llei com una menor dedat permanent.

136

9.47

Quin tipus deducaci rebia la dona en temps de la dictadura del general Franco? Per qu
era aix?
Rebia una educaci dirigida cap a una persona que havia de ser de segona categoria. Havia de ser el
complement del marit. Era educada per ser una bona esposa, segons el concepte que els franquistes
tenien daquesta expressi. LEsglsia catlica secund sempre la discriminaci de la dona que simpos
durant letapa franquista. La resposta de la segona pregunta s oberta.
9.48

Amb quines mesures es dificultava laccs de la dona al treball?

Nhi havia moltes. Una era la mateixa legislaci, com es dedueix dels articles del Codi Civil transcrits a
la font 44.

Activitats finals
9.49

Elabora un fris cronolgic senzill que comprengui el perode 1956-1975. Situa-hi els anys
corresponents a la fase totalitria, els de la fase tecnocrtica i de desenvolupament econmic, i
els de la crisi econmica. Assenyala-hi tamb lany del Pla dEstabilitzaci i Liberalitzaci.
Activitat oberta.
9.50

A partir de quin any sinici el creixement continuat de latur? A qu va ser degut? Per qu,
entre el 1960 i el 1970, lndex datur es va mantenir tan baix? Qu respondries a una persona
que arguments que la dictadura franquista va ser positiva perqu gaireb no hi havia atur i, en
canvi, actualment, amb la democrcia, nhi ha molt?
Latur comena a crixer ininterrompudament a partir del 1971. Durant la dcada de 1960 la desocupaci es mant baixa i estable. Les raons daix sn que el gran creixement de lpoca absorbia molta m
dobra i, sobretot, que centenars de milers despanyols van emigrar a altres pasos europeus, cosa que
eliminava els excedents laborals que no ocupava leconomia espanyola. La resposta de la darrera pregunta s oberta.
9.51

Qu mostra levoluci de la poblaci activa? Compara el canvi que es va produir el 1975

respecte del 1956. Assenyala les causes i les conseqncies que va tenir.
El canvi fonamental s el pas duna distribuci de la poblaci activa en qu gaireb la meitat dels treballadors pertany al sector primari (al comenament de la dcada de 1950) a una altra distribuci en la
qual, tot i que el sector agrcola continua sent important (el 23,4 %), sha redut a gaireb la meitat en
tan sols vint anys. Parallelament, es produeix un creixement del sector industrial i del sector serveis.
Lltima part de lactivitat s oberta.
9.52

Explica en qu va consistir la poltica econmica de la dictadura franquista abans del 1956.

Quines conseqncies va tenir, al final de la dcada de 1950?
Va consistir en lautarquia, que es basava en un intent dallar econmicament Espanya del context internacional, procurant que fos autosuficient en lactivitat productiva; en un notable intervencionisme
governamental en lactivitat econmica, i, finalment, en el control del mercat de treball. Les conseqncies per al creixement econmic del pas foren negatives: no es va generar un aparell productiu
competitiu, es va mantenir la classe treballadora en unes condicions miserables i es gener una corrupci poltica important. En el terreny ms tcnic, quan es van donar augments nominals de salaris com a
conseqncia de la demaggia poltica dalguns ministres falangistes, la inflaci va absorbir en pocs mesos el prets augment salarial.
9.53

Resumeix en qu va consistir el Pla dEstabilitzaci.

Activitat oberta. Cal esmentar el fre de la inflaci, la liberalitzaci del comer, tant exterior com, en part,

137

interior, i el control econmic a travs de la poltica monetria, a ms daltres vies dintervenci tradicionals. A ms, cal fer esment dels efectes que es van generar: augment de la desocupaci, disminuci
dels salaris, expulsi del sistema productiu espanyol de molts treballadors que van haver demigrar i, finalment, linici del creixement econmic.
9.54

A partir de la font A, redacta un informe sobre levoluci econmica durant la dictadura

franquista. Esmenta algunes de les prinicipals conseqncies que va tenir la poltica econmica del
rgim franquista sobre la societat.
Activitat oberta.
9.55

Busca informaci a travs dInternet sobre levoluci de la poblaci activa al sector primari en la dcada posterior a la mort de Franco i esbrina si la tendncia a la disminuci es mant.
Activitat oberta. Levoluci de la poblaci activa a la segona meitat dels setanta i primers dels vuitanta
va continuar disminuint a tot lEstat. A Catalunya els valors encara presentaven percentatges ms baixos.
En aquests darrers anys el percentatge de poblaci activa ha frenat el seu descens i ha tendit a estabilitzar-se. A Catalunya sha mantingut entre el 2 % i 2,5 % de la poblaci activa, mentre que a Espanya
ha baixat fins a valors al voltant del 5 %.
9.56

Analitza les semblances i les diferncies de levoluci de la poblaci a Catalunya i al conjunt dEspanya segons la font B.
En el perode de la guerra lndex de naixements a Catalunya era inferior que el dEspanya. A partir del
1955 els naixements sincrementen ms a Catalunya que a Espanya, el quals creixen de manera important fins al quinquenni 1971-1975. A Espanya el creixement s molt menor. Aix sexplica pel fet que
Catalunya va ser una terra que va rebre immigraci interior jove que, durant la primera generaci, va
tenir un comportament agrari, s a dir, va tenir un nombre alt de fills. A partir del 1973 aquesta tendncia disminueix.
9.57

Exposa breument levoluci general de la poblaci espanyola durant letapa franquista seguint lesquema segent: a) poblaci absoluta i relativa; b) distribuci de la poblaci sobre el territori; c) emigracions exteriors i interiors: causes i conseqncies; i d) evoluci de la poblaci activa. Compara, finalment, les diferncies substancials de la poblaci espanyola en el moment inicial
de la Segona Repblica (1931) amb el moment de la mort de Franco (1975).
Lalumnat pot resumir amb les seves prpies paraules el contingut de lepgraf de la unitat.

Activitats davaluaci
Activitat 1
Llegeix els dos textos segents i desprs fes les activitats que et proposem.
Identifica les idees principals de les dues fonts i situa-les en el seu context histric.
Les dues fonts coincideixen en una idea principal: la intervenci estatal en la indstria txtil (llana a la
font 1 i cot a la font 2) era corrupta i no solucionava els problemes de manca de matries primeres. A
la font 2, a ms, es palesa que la intervenci estatal per produir matries primeres no donava bones resultats perqu el cot importat era ms barat que el produt a Espanya. Els dos textos es refereixen al
perode de lautarquia franquista (1939-1959).
Explica en qu consistien els cupos i quin tipus de comportament van provocar.
Els cupos eren una assignaci de matries primeres que un organisme oficial la Comisara de Abastecimientos y Transportes acordava per a cada ram de producci. De fet, per, els funcionaris sovint enviaven el cot o la llana al mercat negre, on el preu era molt ms elevat per la necessitat que en tenia
la indstria i senriquien amb aquest acte de corrupci.

138

 Defineix el concepte dautarquia i posan dos exemples extrets de les dues fonts.
Lautarquia era el sistema econmic formulat pel feixisme itali consistent a autoabastir-se en la mesura del possible de tot el que s necessari per a leconomia del pas per tal de no haver de dependre de
lexterior. Tamb consistia a intervenir en leconomia marcant preus i salaris. Exemples dautarquia ho
sn, a la font 1, el fet que la Comisara de Abastecimientos y Transportes fos lnica a comprar i vendre
la llana i, a la font 2, que lEstat incentivs el conreu de cot que, tot i ser de qualitat apreciable i abundant, era ms car que si simportava de lestranger.
Quina va ser la conseqncia que la poltica autrquica impulsada pel franquisme va tenir en les
condicions de vida de la poblaci espanyola?
Les conseqncies de lautarquia, a ms de la corrupci generalitzada, va ser lala de preus i la disminuci del poder adquisitiu dels espanyols, que no van recuperar el mateix nivell de lany anterior a la
guerra (1935) fins a lany 1957. Tamb va comportar lenriquiment exagerat duns pocs.
Exposa breument i a grans trets levoluci de leconomia espanyola durant el franquisme.
Lalumnat ha de resumir amb les seves prpies paraules el contingut dels epgrafs de la unitat.
Activitat 2
Observa aquest quadre estadstic i fes les activitats que et proposem a continuaci.
Descriu el contingut daquesta font i situa-la en el seu context histric.
El contingut daquesta font informa sobre levoluci de lorigen de la poblaci catalana entre els anys
1930 i 1970. Lorigen ha evolucionat notriament ja que gaireb un 38 % de la poblaci catalana de
lany 1970 va nixer a altres indrets dEspanya. El contingent ms nombrs procedia dAndalusia. La font
se situa histricament en els perodes que comprenen la segona repblica, la guerra civil i el franquisme fins al 1970.
Indica les diferncies entre les dues onades migratries a Catalunya durant el segle XX, segons
aquesta font.
Les onades migratries dels anys 30 van ser menors que les dels anys 70 en quantitat i en origen de les
persones migrades. Lany 1930 la majoria dimmigrants procedien de lArag i del Pas Valenci en quantitats de 4 a 1 respecte de les altres regions espanyoles. En canvi, en els anys 70 la procedncia majoritria s dAndalusia i quantitativament molt important (de 16 a 1).
Exposa breument levoluci de la migraci interior durant letapa franquista.
Lalumnat ha de resumir amb les seves prpies paraules lepgraf de referncia de la unitat didctica.

139

Unitat didctica 10. La transici democrtica

10.1

Quines eren les reivindicacions de la plataforma Coordinacin Democrtica?

Quina posici tenien els partits signants daquest manifest respecte del sistema de govern que havia deixat la dictadura franquista?
Les reivindicacions de Coordinacin Democrtica eren, entre daltres, les segents:
Llibertat poltica i sindical.
Llibertat per als presos poltics.
Respecte dels drets humans.
Llibertats nacionals dels pobles dEspanya.
Inici dun perode constituent per tal destablir un sistema democrtic.
Pel que fa al sistema poltic heretat del franquisme (la monarquia joancarlina), els grups signants del
manifest creien, en aquell moment, que havia de ser suprimit, i per aix parlen de ruptura o alternativa
democrtica.
10.2

Qu evidencien aquests dos textos?

Qu vol dir el mot opusblau?
A qu es refereix el terme bnquer?
Els dos textos evidencien la total desconfiana que va inspirar, en alguns mitjans, el nomenament dAdolfo Surez. El setmanari Cambio 16 el qualificava dopusblau, perqu Surez havia estat un home del
Movimiento Nacional (FET y de las JONS) que havia sabut conviure amb els franquistes de lOpus Dei,
tradicionalment enfrontats als falangistes (els blaus). El terme bnquer es refereix al sector del franquisme refractari a qualsevol canvi poltic que comports una hipottica democratitzaci del sistema.
10.3

A partir daquests textos, justifica que la reforma poltica va sorgir del si del mateix rgim
franquista.
Quin dels dos procuradors era partidari de la reforma?
Poltics clarament franquistes com Miguel Primo de Rivera aposten a les Corts per un plebiscit popular
que estableixi un nou sistema poltic que trenqui el franquisme sense Franco. Davant limmobilista Blas
Piar, poltics com ara Miguel Primo de Rivera van ser els impulsors, des del rgim, del canvi poltic. Les
raons daquest harakiri, com el va denominar la premsa, sn diverses: s possible que els franquistes ms
realistes sadonessin que aquesta era lnica sortida pacfica de la situaci davant limparable moviment
democrtic al qual semblava que la societat espanyola donava suport.
10.4

Fes un diagrama en qu es representin grficament aquests resultats.

Cal que el diagrama es faci amb els procediments tcnics correctes. Pot ser mitjanant un grfic de barres o b dos grfics circulars.
10.5

Fes lenquesta segent: pregunta a persones que tenien vint anys o ms quan va morir Franco qu en recorden i com veien el futur en aquells moments. Preguntals si el que va passar desprs era el que esperaven. Identifica les semblances i les diferncies entre les expectatives i la realitat. Resumeix les intervencions, i fes-ne un informe.
Activitat oberta. Cal procurar que lenquesta sigui processable estadsticament.
10.6

Quina va ser la posici poltica del president del govern, Carlos Arias Navarro, durant els
primers mesos desprs de la mort de Franco?
Les intencions dArias Navarro eren una petita obertura del rgim intentant que els grups que donaven
suport al franquisme poguessin crear associacions poltiques. En cap cas no tenia la intenci, pel que

141

sembla, que els grups i els partits desquerra fossin legalitzats. Davant la forta pressi popular als carrers de les principals ciutats, el govern dArias Navarro endur la repressi.
10.7

Defineix qu sentenia per ruptura democrtica. Quines forces donaven suport a aquest
plantejament?
Lestabliment dun nou rgim poltic diferent de la monarquia que Franco havia establert en la persona
de Joan Carles de Borb. Tots els grups democrtics desquerra, tant poltics com sindicals, i tamb algunes persones i organitzacions de centre de tradici democrtica van creure que era necessria la ruptura. Aquesta posici canvi quan Joan Carles don mostres inequvoques de la seva voluntat danar cap
a una democrcia parlamentria semblant a la dels pasos occidentals.
10.8

Resumeix lestratgia de loposici antifranquista durant els primers sis mesos de la transici.
Activitat oberta.
10.9

Indica les principals lnies dactuaci dAdolfo Surez a partir de la segona meitat de lany 1976.
El principal objectiu de la poltica de Surez era el desmantellament del franquisme des de les mateixes
institucions de la dictadura. Per aconseguir-ho, va fer que les Corts aprovessin la celebraci dun referndum que, si guanyava el s, comportaria un procs que hauria de conduir, com aix va ser, a una democrcia. Parallelament, Surez va tolerar i legalitzar totes les organitzacions poltiques i sindicals, fins
i tot el Partido Comunista de Espaa, considerat pels franquistes immobilistes el paradigma de totes les
maldats. Pel que fa a lordre pblic, va ser ms permissiu, i va autoritzar manifestacions i actes poltics
que Arias Navarro hauria prohibit.
10.10

Esmenta els principals problemes que hagu de superar la Llei de reforma poltica dAdolfo Surez durant la primera meitat de lany 1977.
Les dificultats ms importants de la Llei de reforma poltica van venir de loposici militant dels sectors
immobilistes del rgim. Lacci daquests grups franquistes se centr en campanyes de premsa (com la
que va realitzar, per exemple, el diari Arriba), conspiracions amb sectors militars i accions terroristes
dextrema dreta (assassinats i atemptats contra persones desquerres), que tenien per finalitat desestabilitzar el govern. Les forces poltiques de Coordinacin Democrtica no van donar suport al s a la Llei
en el referndum, per shi van abstenir i tampoc no defensaren el no, la qual cosa significava, dalguna manera, un vot de confiana al procs impulsat per Surez i el rei.
10.11

Elabora un grfic que representi levoluci de les vagues en aquest perode.

El grfic pot ser cartesi o de barres.
10.12

Quina diferncia essencial hi va haver en la manera de redactar les constitucions espanyoles de 1978 i de la Segona Repblica?
La diferncia fonamental s que la Constituci de 1978 es va redactar per consens entre la major part
de les posicions poltiques, des dels comunistes fins als franquistes reformistes. La Constituci de la Segona Repblica, igual que la majoria de constitucions espanyoles del segle XIX, mai no assol un grau dacord tan gran per poder ser considerada un conjunt de regles de joc poltic per a tots els espanyols.
10.13

Quina diferncia hi ha entre les parts dogmtica i orgnica de la Constituci espanyola de

1978?
La part dogmtica expressa el conjunt dels drets i els deures dels espanyols, la caracteritzaci de lEstat
i la filosofia poltica des de la qual selabora lordenana. La part orgnica s la que recull la definici i
lorganitzaci de les institucions de lEstat.
10.14

Enuncia les principals disposicions de la part dogmtica de la Constituci de 1978. Explica qu volen dir i quines diferncies shi troben respecte de la dictadura franquista.

142

LEstat es defineix com a social, democrtic, i estableix una monarquia parlamentria. Reconeix el dret
dautogovern de les regions i les nacionalitats. Estableix laconfessionalitat de lEstat, tot i que reconeix
el pes de lEsglsia catlica en la tradici i en la realitat espanyoles. Estableix els drets civils normals a
les democrcies ms avanades, i alhora afegeix un important catleg de drets socials (cultura, educaci, salut, etc.). Organitza un sistema democrtic a tots els nivells que es constitueix mitjanant el sufragi universal directe, i atribueix a la Corona un paper representatiu i protocollari. Finalment, estableix
la clssica divisi del poder dels sistemes democrtics: el legislatiu, lexecutiu i el judicial.
10.15

Enuncia les disposicions fonamentals de la part orgnica de la Constituci de 1978. Quines diferncies ofereixen respecte del rgim del general Franco?
La part orgnica de la Constituci defineix el paper de les diverses institucions i la manera com shan
destablir: la Corona, les Corts Generals, el Govern, el poder judicial, els governs autonmics i els governs
locals i, finalment, el Tribunal Constitucional. La principal diferncia respecte de les institucions del rgim franquista s que totes les institucions del nou Estat emanen del poble, que es manifesta en tot moment: des de laprovaci en referndum de la Constituci mateixa fins a lelecci dels representants poltics dels quals emanen els diferents poders de lEstat.
10.16

Explica en qu van consistir els pactes de la Moncloa.

Els pactes de la Moncloa van ser un acord transcendental entre les forces poltiques representades a les
Corts, pel qual el Govern es comprometia a realitzar importants inversions en qestions socials. Daltra
banda, el conjunt de les forces poltiques intentaria contribuir a la pau social i a la consolidaci pacfica del sistema democrtic.
10.17

Identifica les comunitats autnomes espanyoles. Quantes nhi ha? Quines provncies engloba cada comunitat?
A ms de les 17 comunitats autnomes amb les provncies corresponents, cal no oblidar les dues ciutats
amb estatut especial: Ceuta i Melilla.
10.18

Pregunta a persones de ms de 50 anys qu recorden daquell intent de cop dEstat i quines sensacions van tenir. Fes-ne un resum.
Activitat oberta.
10.19

Digues per qu es pot qualificar de feble la democrcia que es va encetar el 1977.

Perqu lassetjaven molts enemics: duna banda, les forces franquistes que no acceptaven el canvi i que
feien tot el que podien per intentar que fracassessin tant el Govern com el procs democratitzador, i de
laltra, el terrorisme dels GRAPO i dETA, que representava un risc de desestabilitzaci poltica molt greu,
ja que donava arguments a alguns sectors de lexrcit que es mantenien expectants per intervenir illegalment en el procs poltic, encoratjats quasi sempre pels franquistes dextrema dreta.
10.20

Resumeix el desenvolupament legislatiu des de laprovaci de la Constituci fins lany

1982.
Activitat oberta. Cal que sesmenti almenys el perode de redacci per part de la ponncia constitucional, la data de laprovaci a les Corts, la data del referndum i la de la proclamaci.
10.21

Identifica els enemics de la democrcia espanyola i les raons o les finalitats de les seves
actuacions.
Activitat oberta. Es refereix fonamentalment al terrorisme, tant dextrema dreta com dETA i dels GRAPO, per es poden esmentar altres enemics de la democrcia no tan explcits.
10.22

El 23 de febrer de 1981 va haver-hi un intent de cop destat. Quines caracterstiques va

tenir i on va triomfar? Per qu va fracassar?

143

Va ser un cop destat que els historiadors encara no han aclarit del tot. Per les dades que sen tenen, pot
afirmar-se que hi va haver una trama militar i, gaireb amb tota seguretat, una altra de civil. Va tenir
lloc a Madrid amb la presa del palau de les Corts per part dun grup de gurdies civils i militars. La ciutat de Valncia va ser ocupada per les tropes cuirassades comandades pel capit general de la regi, Jaime Milans del Bosch. Es creu que no va triomfar perqu la majoria de comandaments de les forces armades no van donar suport als colpistes, segurament grcies a lactitud del rei, i perqu la societat
espanyola i especialment els mitjans de comunicaci shi van oposar duna manera militant des del primer moment.
10.23

Qu significa la sigla LOAPA? Qu es pretenia, amb aquesta llei?

LOAPA significa Llei orgnica dharmonitzaci del procs autonmic. Aquesta llei, aprovada en els moments de crisi de la democrcia acabada dimplantar, pretenia rebaixar els sostres competencials de les
comunitats autnomes, especialment dalgunes de les considerades histriques, com ara Catalunya i
el Pas Basc.
10.24

Quins punts daquest programa es van aconseguir i quins altres no van aconseguir-se?
Es van aconseguir lamnistia, les llibertats poltiques i sindicals, el respecte als drets de la persona i algunes mesures de tipus social. No es van aconseguir, en canvi, ni la ruptura democrtica ni el restabliment de lEstatut de 1932. Tampoc no es van aconseguir ni la constituci dun govern espanyol provisional, ni les mesures per al que el document anomena situacions especfiques del Pas Valenci i de les
Illes Balears.
10.25

Explica aquest organigrama.

Activitat oberta. Lexplicaci ha dincloure les competncies i les relacions entre les diverses institucions
de la Generalitat.
10.26

En aquest grfic, hi ha representat el nombre descons obtinguts pels diversos partits en

les primeres eleccions al Parlament catal. Identifica cadascuna de les sigles i situa la ideologia de
cada partit.
CiU: coalici entre Convergncia Democrtica i Uni Democrtica. Constitua el centredreta nacionalista catal en una coalici en qu cohabitaven democratacristians, liberals i persones de dretes.
PSC: Partit Socialista de Catalunya. Era el resultat de la fusi de les diverses famlies socialistes catalanes i formava part del PSOE. Dideologia socialdemcrata.
PSUC: Partit Socialista Unificat de Catalunya. Els comunistes catalans, molt vinculats al Partido Comunista de Espaa.
CC-UCD: Centristes de Catalunya - Unin de Centro Democrtico. Eren el centredreta no nacionalista.
Fomaven part del partit liderat per Adolfo Surez, la UCD.
ERC: Esquerra Republicana de Catalunya. Partit minoritari, hereu de la histrica formaci republicana,
que es proclamava representatiu del nacionalisme catal desquerres. No va tenir, per, un suport popular gaire ampli.
PSA: Partido Socialista Andaluz. Grup dideologia esquerrana que reivindicava landalusisme i es presentava com a alternativa a les esquerres (PSC i PSUC), que acusava de ser excessivament catalanistes.
10.27

Quina va ser lestratgia poltica de lAssemblea de Catalunya, durant els anys de la tran-

sici?
LAssemblea de Catalunya va impulsar la unitat de totes les forces socials i poltiques democrtiques i
va liderar la mobilitzaci popular amb un eslgan que resumia la seva plataforma reivindicativa: Llibertat, amnistia i Estatut dAutonomia. LAssemblea aconsegu aglutinar moltes institucions i molts
grups, i les seves convocatries van ser seguides per molts ciutadans i moltes ciutadanes.

144

10.28

Per qu se sol afirmar que el restabliment de la Generalitat provisional va ser lnic acte
de ruptura respecte de la dictadura franquista?
Perqu va ser una decisi personal del president del Govern espanyol, Adolfo Surez, amb el vistiplau del
rei. El retorn del president Tarradellas no estava previst per cap mecanisme legal, i tampoc no tenia el
suport de cap instituci del sistema.
10.29

Quin s lrgan ms important dels que integren la Generalitat?

Tots els rgans de la Generalitat sn importants, per el Parlament s la seu de la representaci popular de la qual emana el nomenament del president de la Generalitat i daltres crrecs.
10.30

Explica quines diferncies hi ha entre els diversos tipus de competncies (exclusives, compartides, recurrents i executives) de la Generalitat de Catalunya.
Les competncies exclusives sn aquelles sobre les quals pot legislar nicament el Parlament de Catalunya. Les competncies compartides les legisla tamb el Parlament, per sobre unes bases que sn comunes a tot lEstat i que emanen de les Corts Generals. Les competncies recurrents sn aquelles una
part de les quals exerceix el Govern central i una altra part, el Govern catal. Finalment, les competncies executives sn aquelles que sn norma de lEstat, i que el govern de la Generalitat es limita a aplicar en el seu territori.

Activitats finals
10.31

Per qu diu lautora de la font que Espanya ha tingut un liberalisme preco i una democrcia tardana?
Perqu les posicions liberals sn molt antigues en la poltica espanyola (1812), mentre que fins ara no
sha pogut estabilitzar un sistema democrtic consensuat i consolidat.
10.32

Quina relaci mantenen els canvis socials, culturals i econmics amb la transici dun sistema dictatorial a un altre de democrtic de tipus occidental? Per qu?
Una relaci absolutament directa. Perqu hi hagus un sistema democrtic de tipus europeu era necessria una estructura social que el fes possible. Aix comportava un grau molt alt de cohesi social, lexistncia dun ampli sector de classe mitjana i el fet que no hi hagus grans sectors que, per la seva pobresa o per la manca de perspectives de progrs social, es marginessin de la poltica, com va passar a
Espanya durant bona part de la seva histria contempornia. Alhora, calia un nivell cultural acceptable
en la majoria de la poblaci, i una expectativa de progrs social. Aquestes condicions havien comenat
a donar-se a Espanya a partir de la dcada de 1960 i, per tant, lestructura social era adequada per poder protagonitzar un canvi que dugus a un sistema democrtic.
10.33

Quines raons hi ha per afirmar que la transici democrtica es va fer seguint la legalitat
del rgim anterior?
La transici democrtica es va fer seguint la legalitat anterior perqu la Llei de reforma poltica, principal
motor legal de linici del canvi, va ser aprovada per les Corts franquistes. Aix volia dir, almenys formalment, que va ser el mateix rgim dictatorial el qui en propos la transformaci en un altre de democrtic.
10.34

Quins elements podrien haver comportat que en comptes duna reforma shagus produt
una ruptura amb la dictadura?
Activitat oberta. Qualsevol resposta daquesta pregunta haur de considerar-se hipottica.
10.35

Hauria estat possible una transici democrtica sense que Catalunya i el Pas Basc haguessin recuperat les institucions dautogovern respectives? Raona la resposta.
Activitat oberta. Com en lanterior, cal remarcar que es tracta duna resposta hipottica.

145

10.36

Descriu, de manera resumida, el procs per mitj del qual Catalunya va recuperar les institucions i les llibertats nacionals.
Activitat oberta. Cal distingir entre la fase dagitaci, la fase en la qual Tarradellas assumeix la presidncia duna Generalitat provisional i es redacta i saprova lEstatut dAutonomia, i la fase en qu es comena a aplicar aquest Estatut dAutonomia, que implica la celebraci deleccions autonmiques i la
configuraci de les institucions dautogovern.
10.37

Escriu el nom de sis poltics que participessin duna manera ms o menys destacada en el
perode de la transici democrtica.
Activitat oberta.
10.38

Quins van ser, segons el teu parer, els moments ms perillosos per a la incipient democrcia espanyola? Per qu?
Els intents desestabilitzadors protagonitzats per lextrema dreta i les organitzacions terroristes com ara
ETA i els GRAPO.
10.39

Enumera les principals institucions poltiques del rgim democrtic segons disposa la Constituci espanyola de 1978.
La Corona, les Corts Generals, el Govern, el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial
i les institucions autonmiques, com ara la Generalitat de Catalunya.

Activitats davaluaci
Activitat 1
Llegeix el text que et proposem a continuaci.
Identifica les idees principals del text i situal en el seu context histric.
Idees principals: exhortaci a la uni per part del president Tarradellas encara exiliat, aplec de 50.000
persones per celebrar la Diada de Catalunya per primer cop en 40 anys! i identificaci de la celebraci (una derrota per recuperar el que es va perdre). Es tracta de lany posterior a la mort de Franco, en
ple perode de transici a la democrcia.
Quin s el sentit de la commemoraci de la diada de lOnze de Setembre?
Totes les nacions del mn coincideixen a tenir tres mites i tres senyals emblemtics didentitat: els orgens (dordinari sagrats com, per exemple, a Catalunya, les quatre barres de sang), el pare de la Ptria
(per exemple als EUA, George Washington), i la festa commemorativa dun acte histric de solidaritat
(per exemple la presa de la Bastilla, el 14 de juliol a Frana). Els senyals que sen deriven sn tres: la senyera o bandera, lhimne nacional i la festa nacional. En el cas de Catalunya que va tenir un estat propi fins el 1714 existeixen tots tres mites. L11 de setembre que se celebra ms o menys autoritzadament des de finals del segle XIX s la festa nacional, tot i que no s un fet victoris, sin una derrota
en la qual es va perdre la capacitat dautoadministrar-se. La memria daquella data ha servit per refermar la necessitat de reconstruir el pas i la seva capacitat dautogovern.
Explica breument per qu no es podia celebrar abans de 1976 la diada de lOnze de Setembre.
Perqu Catalunya recorda la prdua de les seves llibertats i institucions a causa de la Guerra de Successi l11 de Setembre de 1714. Aquesta data est considerada la Diada Nacional de Catalunya.
Qui va ser Josep Tarradellas, el discurs del qual es va escoltar enregistrat a Sant Boi de Llobregat?
Josep Tarradellas va ser elegit president de la Generalitat a lexili lany 1954 per un grup de diputats del
Parlament de Catalunya. Es va mantenir fidel al crrec i hi va ser restablert provisionalment lany 1978.

146

 Per qu Josep Tarradellas no va poder ser present en aquesta celebraci a Sant Boi? Quan va poder tornar a Catalunya? Explica com es van desenvolupar els fets.
Lalumnat ha de resumir lepgraf La reinstauraci de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas.
Quin sentit va tenir la recuperaci de la Generalitat en el conjunt de la transici democrtica
espanyola? Per qu es diu que va representar lnica ruptura que shi va donar?
El restabliment provisional de la Generalitat quan encara no hi havia Constituci s lnic cas de ruptura amb la legalitat vigent, perqu no va ser conseqncia del desenvolupament legal sin dun restabliment que Franco havia suprimit el 1938.
Exposa breument el procs de recuperaci de lautonomia de Catalunya des de la mort de Franco fins a les primeres eleccions autonmiques (20 de mar de 1980).
Lalumnat ha de resumir amb les seves prpies paraules el contingut pertinent dels epgrafs de la unitat.
Activitat 2
Observa aquest grfic i contesta les qestions proposades a continuaci.
Descriu la informaci que ens aporta aquesta font i situa-la en el seu context histric.
Aquesta font ens informa del resultat de les eleccions democrtiques de 1982, les segones que es convocaven des de laprovaci de la Constituci i en les quals va guanyar per majoria absoluta el PSOE i va
quedar en segon lloc el partit AP desprs reconvertit a PP liderat aleshores per lexministre franquista Manuel Fraga Iribarne.
Compara els resultats daquestes terceres eleccions democrtiques des de la mort de Franco amb
els resultats de les primeres (15 de juny de 1977), i indica les continutats i els canvis de levoluci poltica.
El 15 de juny, quan encara no hi havia constituci, el partit guanyador va ser la UCD, tot i que per majoria relativa i no absoluta com el PSOE. Aquest partit va ser el segon ms votat. A tot plegat cal sumarhi la representaci de partits dmbit de les nacionalitats histriques que es mantenen ms o menys
constants. Lany 1977 CiU es va presentar en coalici amb un partit socialista que desprs es va refondre amb el PSC i amb el PSOE a Catalunya, ERC encara no era legal, i el PNB va tenir tamb representaci. El partit dexfranquistes AP: Aliana Popular va tenir molt poca representaci. A les eleccions de 1982 la UCD prcticament va desaparixer i els seus votants es van afegir al PP nom nou de
lantiga AP que continuava liderada per lexministra franquista Fraga Iribarne.
Redacta un breu informe sobre el procs de la transici democrtica espanyola des de la mort
de Franco lany 1975 fins a les eleccions legislatives de 1982.
Lalumnat ha de resumir amb les seves prpies paraules el contingut de lepgraf de la unitat.
Qu s el que permet interpretar, segons alguns historiadors, que la transici es consideri acabada a partir de les eleccions de 1982?
Per primera vegada un partit que havia estat en el bndol perdedor de la guerra civil accedia al poder
sota un monarca designat per Franco. Per aquest motiu alguns historiadors diuen que la transici a la
democrcia es pot considerar acabada en aquest any.

147

Unitat didctica 11. La democrcia consolidada

11.1

Quins van ser els canvis ms importants que impuls el govern socialista en matria educa-

tiva.
Seguint la poltica iniciada per lUCD pel que fa al compliment dels pactes de la Moncloa, es va establir
un important pla de construccions escolars, es va ampliar el dret a leducaci a tots els ciutadans i totes les ciutadanes mitjanant lestabliment de lensenyament obligatori i gratut fins als 16 anys, el nombre duniversitats i destudiants universitaris es va duplicar, es va democratitzar la gesti dels centres
docents, etc.
11.2

Segons Felipe Gonzlez, qu significava per a Espanya, respecte del seu passat, la incorporaci a la Comunitat Econmica Europea?
La fi de lallament dEspanya de la poltica europea. Aquest allament shavia accentuat especialment
els darrers cent cinquanta anys, durant els quals Espanya no va comptar per a res en el concert internacional.
11.3

Busca informaci sobre indicadors macroeconmics (taxa datur, balana comercial, PIB,
etc.) i determina si la predicci del Servei dEstudi de La Caixa sobre leconomia espanyola sha fet
realitat.
Activitat oberta. Cal buscar dades dels indicadors macroeconmics el mxim dactuals possibles ja que
sn molt variables. Tot i la variabilitat de les dades totes posen de manifest laugment de latur i una
caiguda del PIB.
11.4

Aquest grfic dna dades sobre la situaci dEspanya en relaci als objectius europeus acordats a Lisboa pel Consell de la Uni Europea. Quina situaci t Espanya actualment repecte del
grau dassoliment daquestes fites clau?
El grfic ens mostra que dues variables estan lluny del grau dassoliment respecte a la Uni Europea,
aquestes sn les despeses en Tecnologies i Cincies de la Informaci i en Recerca i Desenvolupament.
Com es pot veure, la inversi espanyola s baixa en aquests camps que donen valor afegit a la productivitat. Altres variables com la taxa docupaci femenina, la productivitat i els joves estudiants estan a
prop de la convergncia europea. Malauradament destaquem per lemissi de gasos que estan molt per
sobre de la mitjana europea.
11.5

Explica breument en qu va consistir la reconversi industrial de la dcada de 1980?

Activitat oberta.
11.6

Explica les raons per les quals es pot afirmar que durant lpoca en qu va governar el PSOE
es va acabar lallament internacional dEspanya.
El comenament duna etapa poltica en la qual saconsegueix consolidar el sistema democrtic, trencar
lallament internacional i apropar Espanya als pasos europeus. Pel que fa a Catalunya, la creaci dun
govern autnom en virtut del desenvolupament de lEstatut.
11.7

Quins van ser els principals problemes que no van resoldre els socialistes mentre governaren?
Va consistir en el tancament de les indstries que eren propietat de lEstat i que eren molt deficitries.
Aquestes empreses de lEstat representaven una important sagnia econmica dels pressupostos nacionals. Els sectors ms afectats per la reconversi van ser la siderrgia i la construcci naval.
11.8

Quins motius expliquen la disminuci progressiva del suport popular al PSOE i lascens del
Partit Popular en les eleccions de 1996? Exposals breument.

149

Lingrs en organitzacions internacionals, sobretot a la CEE (actualment, Uni Europea) i la consolidaci

de la decisi de pertnyer a lorganitzaci que llavors vertebrava la defensa occidental: lOTAN.
11.9

Fes un esquema de les principals actuacions legislatives de la Generalitat de Catalunya durant la dcada de 1980.
Activitat oberta.
11.10

Et sembla que s important lexistncia duna televisi en catal per a la normalitzaci lingstica del pas? Per qu?
Activitat oberta. Lexplicaci hauria de recollir la importncia de la televisi com a mitj de comunicaci en la societat actual.
11.11

Assenyala cinc competncies poltiques plenes de la Generalitat de Catalunya.

Activitat oberta.
11.12

Assenyala dues competncies que corresponguin als Consells Comarcals de Catalunya.

Activitat oberta.
11.13

Analitza levoluci de la poblaci ms gran de 65 anys i la menor de 15 des de 1986 a

2006.
Els grups dedats 15-19, 10-14, 5-9 i 0-4 presenten una disminuci progressiva del nombre dindividus.
Lobservaci de la pirmide indica que des del 1981 el creixement comen a disminuir progressivament.
El 1994, les generacions tenen la meitat dindividus que el 1981. La poblaci catalana pateix un clar procs denvelliment. La pirmide de 1994 t forma de bulb (prpia de les poblacions envellides), i shi pot
observar que el nombre de persones grans supera el de nens i nenes. Les diferncies principals sobserven a la base i a la part superior de les pirmides: la de 1994 t ms individus ms grans de seixanta
anys i la meitat dinfants i joves de menys de quinze anys que la de 1881. Pel que fa al sexe, en la pirmide de 1994 sobserva un nombre ms gran de dones que dhomes ms grans de cinquanta anys.
11.14

Comenta aquest fragment reprodut de la revista gironina Presncia.

El text analitza les feines de la llar segons el gnere. Malgrat laugment de la poblaci activa femenina
en les feines de la llar, es continuen reproduint els rols tradicionals, la dona treballa i fa de mestressa
de casa mentre que lhome treballa i fa el bricolatge de la casa.
11.15

Resumeix levoluci de lactivitat econmica catalana dels darrers vint anys del segle XX.
Comenta les transformacions experimentades en els sectors primari, secundari i terciari.
Activitat oberta. Sha de procurar que lexplicaci incorpori dades tan significatives com ara la reducci
del sector primari, la reconversi industrial i la terciaritzaci progressiva de lactivitat econmica.
11.16

Elabora un quadre de dues columnes amb els aspectes positius i negatius de la societat catalana dels ltims vint anys del segle XX. Afegeix-hi altres aspectes que coneguis i comenta les
afirmacions que es fan en el text, aportant els teus arguments.
Activitat oberta.
11.17

Quina ha estat levoluci de la poblaci catalana durant el perode 1980-2006?

En levoluci de la poblaci catalana, com la de la resta dEspanya, sexperiment una forta caiguda de
la natalitat i, en aquest cas, dels fluxos immigratoris. Aquests dos factors van fer que, com a conseqncia de la baixa mortalitat, la poblaci senvells fins a lmits que no shavien conegut mai en la histria de Catalunya. El resultat s que des del 1990 la poblaci catalana est prcticament estabilitzada,
i en tot cas el creixement s molt minso. Tot i que aquesta dada no apareix al llibre, al final de la dcada de 1990 sobservava linici del que semblava una certa reactivaci en el creixement demogrfic a causa de laugment de la taxa de natalitat.

150

11.18

Indica les idees principals de qu tinforma cada una de les tres fonts.
Lalumnat ha de fer un resum de les idees principals de cada font.
11.19

Escriu un informe en el qual es destaquin els aspectes segents:

a) el lloc que ocupa Catalunya dins dEspanya;
b) el lloc que ocupa Espanya dins dEuropa;
c) el lloc que ocupa Catalunya dins dEuropa.
Per argumentar el teu informe, utilitza les dades de totes les fonts.
Pregunta oberta en la qual lalumnat ha danalitzar quin paper ocupa Catalunya dins dEspanya i Europa. I tamb quin paper t Espanya dins la comunitat europea.
Les diferents reunions que han fet els G-20 i que sn notcia freqent dins dels mitjans de comunicaci
permeten analitzar tamb el paper dEspanya en el context internacional

Activitats davaluaci
Activitat 1
Observa el mapa de la pgina 360 del llibre i fes les activitats proposades a continuaci.
Descriu aquesta font i situa-la en el seu context histric.
Aquesta font correspon al mapa de Catalunya i ens informa de la densitat de la poblaci a lany 2000.
Cal que lalumnat expliqui la situaci de Catalunya tal com es descriu a les pgines 409 a 411 del llibre
de lalumnat.
Assenyala les cinc comarques que tenen una major densitat de poblaci i indica on estan situades.
Les comarques amb ms poblaci sn el Barcelons, el Valls Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme,
Garraf.
Explica qu vol dir el terme macroceflia aplicat a la demografia. Et sembla que la distribuci
de la densitat de poblaci a Catalunya pot confirmar la tendncia a la macroceflia barcelonina?
Justifica raonadament la teva resposta.
Macroceflia, vol dir etimolgicament cap gran. En demografia quan es parla de macroceflia ens estem referint als desequilibris que provoca el fet que en un conjunt territorial hi hagi molta poblaci concentrada al voltant dun sol nucli que exerceix a ms les funcions de capital i centralitza el poder. A partir de la font es pot observar que Barcelona exerceix una autntica macroceflia en el conjunt de
Catalunya.
Exposa breument levoluci de la poblaci catalana en els darrers vint anys del segle XX.
Lalumnat ha de resumir el contingut de lepgraf corresponent de la unitat Dun estancament de la poblaci a un fort creixement. Recomanem buscar dades actuals a travs de les principals fonts demogrfiques com lInstitut Demogrfic de Catalunya (www.idescat.cat) o el Instituto Nacional de Estadstica (www.ine.es)
Activitat 2
Observa el grfic de la pgina 361 del llibre i fes les activitats que et proposem a continuaci.
Descriu el contingut de la font i situa-la en el seu context histric.
El contingut daquesta font indica levoluci de locupaci per sectors a Catalunya els anys 1985 i 2000.
Explica quina s la tendncia general de levaluci de locupaci a Catalunya i la seva relaci
amb levoluci demogrfica.

151

Analitzant les dues grfiques es pot observar que hi ha una correspondncia entre la poblaci i el creixement de locupaci. Al llarg dels anys, a mesura que augmentava la poblaci a Catalunya tamb ho
feia locupaci. Aquest fet sha mantingut des de 1987 fins a 2008, any en qu la tendncia, a causa de
la crisi, sha trencat. Caldra veure qu passa en el futur.
Exposa breument levoluci econmica i social dEspanya en els darrers vint anys del segle XX.
Activitat oberta. Es tracta que l'alumnat resumeixi de manera significativa el contingut que es troba a
l'epgraf que trobem a les pgines 351 a 356 del llibre de text de lalumnat.

152