Els models dexplicaci del vot

Per qu la gent vota el que vota?

Les respostes que shi han anat donat han variat al llarg del temps.
Diferents escoles o corrents intellectuals afavoreixen unes explicacions per
sobre daltres.
Cada model posa el focus en uns factors determinats, i en conseqncia
fomenta la recerca en una determinada direcci. Per sintetitzar i ordenar la
recerca existent, ens centrarem en tres grans models:
a)El model sociolgic b)El model psicosocial c)El model racional
El model sociolgic
Primers estudis: escola de Columbia (anys 40 i 50), sociologia poltica
Variable clau: Posici de lindividu en lestructura social
Les caracterstiques sociolgiques prenen ms importncia que la tria
individual: el vot com a expressi de la identitat social
Classe, religi, grup tnic Causes del vot
Prediu lestabilitat, mitjanant lalineament dels grups socials amb partits
Lescola de Columbia
Identifiquen tres processos centrals que expliquen aquestes connexions:
1.Diferenciaci: Els individus amb caracterstiques semblants tenen
interessos semblants, que els diferencien dels altres grups socials
2.Transmissi: Les caracterstiques socioestructurals ens informen tamb del
context de socialitzaci. La transmissi intergeneracionals de normes, valors
i creences s un mecanisme fonamental
3.Contacte: Les nostres probabilitats de tenir contacte amb els membres del
mateix grup social sn ms elevades aix refora les nostres posicions
comunes, ja que reben inputs semblants
La versi macro-sociolgica: la teoria dels cleavages
Seymour Martin Lipset and Stein Rokkan (1967 ) Party Systems and Voter
Alignments: Cross-National PerspectivesExplica tant les pautes de vot com
els sistemes de partits Adopta una perspectiva histrica i macro-sociolgica:
fa referncia als grans processos social de construcci de lestat i de
democratitzaci. En aquests processos hi trobem lorigen de divisions
socials estructurals, que situen els ciutadans en oposici els uns amb els
altres i que poden cristallitzar en cleaveages poltics
La versi macro-sociolgica: la teoria dels cleavages
Qu sn els cleavages?Els cleavages, per tant tenen tres dimensions:
1.La dimensi estructural: Correspon a la divisi existent a lestructura
social

2.La dimensi normativa: Els valors poltics que es desenvolupen al voltant

de les dues bandes de la clivella
3.La dimensi organitzativa, o institucional: La creaci dorganitzacions
(o partits) al voltant del cleavage
Els components dun cleavage /Divisi en lestructura social/ Actituds i
valors poltics
Organitzacions / PartitsEls cleavages
1

Quins sn els cleavages ms rellevants? Cleavage de classe

Cleavage religis -Cleavage Centre-Perifria -Cleavage Rural-urb

(elits agrries vs. Burgesia industrial)

Com sorgeixen els cleavages?

Grans processos histrics de transformaci de les estructures socials i

poltiques, en confluncia amb el procs de democratitzaci
1

Cleavage de classe Revoluci industrial

Cleavage religis Reforma protestant / Separaci estat-esglsia

1
2

Cleavage Centre-Perifria Revoluci nacional, formaci de

lEstat modern, centralitzaci

Cleavage Rural-urb Urbanitzaci

El model psico-social
Escola de Michigan, anys 60 [Campbel et al. The American Voter, 1960]
Variable clau: Lligams psicolgics amb el partit: Identificaci partidista
Adquirida en la infncia i ladolescncia, s mant bsicament estable per
la seva relaci amb el vot est mediada per actituds cap als lders, les
poltiques.
La IP s molt important perqu els votants, majoritriament, no tenen una
ideologia coherent: la manca de coneixement i dinters per la poltica fa
que les opinions i actituds sobre temes diversos fluctuin molt a travs del
temps i no sagrupin en blocs internament coherents.
El model psico-social
1

Lembut de la causalitat representa una seqncia de variables

que intervenen en el procs de decisi del vot. Es tracta dun procs
seqencial segons el qual les variables ms a lesquerra filtren les
segents, i aquestes el vot. Com ms a lesquerra, ms estables
(long-term vs. short term)

El model racional
Model econmic. Downs, A. An Economic Theory of Voting (1957)
Els individus voten a lopci que proposa poltiques pbliques que
maximitzen la seva utilitat Afavoreixen els seus interessos

1.El vot es considera un instrument per a aconseguir altres objectius, no un

fi en si mateix (el vot expressiu s lexcepci)
2.Els objectius als quals serveix el vot, en aquests models, sn objectius
poltics
3.Els electors adquireixen la informaci necessria per prendre una decisi
(ni ms ni menys)

Els individus voten a lopci que proposa poltiques pbliques que

maximitzen la seva utilitat Afavoreixen els seus interessos
En un context ideal, amb informaci perfecta, el votant realitza el segent
clcul per prendre la seva decisi de vot: V=U(A)-U(B)
1

Tres problemes: No sabem qu passar al futur vot retrospectiu

Informaci imperfecta heurstics

Sistemes multipartidistes vot estratgic

La teoria de lelecci racional (model econmic, racional o espacial) es basa

en una idea expressada per Key (1966): Els votants no sn tontos.
1

s a dir, Els votants potser tenen poca informaci, per la que

tenen la fan servir per decidir el seu vot.

Fins i tot assumint que tenen poca informaci, les persones tenen
dreceres cognitives (heurstics) que els permeten decidir el seu
vot.

Lelectorat es comporta tan racionalment i responsablement

com caldria esperar donada la claredat dalternatives que se li
presenten i la naturalesa de la informaci disponible (Key, 1966)

El vot econmic
Entenem per vot econmic la influncia de la situaci econmica en el
comportament electoral
La llei bsica del vot econmic diu que els votants castigaran electoralment
el govern quan el context econmic s negatiu, i el recompensaran quan
sigui positiu
Leconomia s noms un dels factors que entren en la decisi de vot: no
podem esperar un efecte perfecte
s una de les poques lleis gaireb universals que ha pogut identificar la
cincia poltica
Tanmateix, hi ha molta variaci entre pasos, i entre moments, en la
intensitat i tipus de vot econmicEl vot econmic es pot basar en
consideracions de dos tipus:
Egotrpic. La situaci econmica personal/familiar s la que influeix en el
vot.

Sociotrpic. El que s rellevant s la situaci econmica general, no la

particular.
Addicionalment, el vot econmic es pot basar en raonaments de dos tipus:
Retrospectiu. Avaluem com ha anat leconomia fins ara i votem en
conseqncia
Prospectiu. Avaluem la percepci que tenim sobre com pot anar
leconomia dara endavant.
Quant importa? Els canvis econmics expliquen al voltant dun 30% del
canvi en el vot de mitjana
Qu importa? Els votants reaccionen bsicament a dues variables
macroeconmiques: latur/creixement i la inflaci
Prospectiu o retrospectiu? Els votants reaccionen a esdeveniments passats
ms que a esdeveniments esperats (prospectiu), per la diferencia s petita
Sociotrpic o egotrpic?
En general, el vot econmic es fonamenta en consideracions sociotrpiques
ms que no pas en consideracions egotrpiques sobre la situaci econmica
individual
Per hi ha variaci entre pasos!
Asimetria: Els votants reaccionen ms a canvis negatius crisis- que a canvis
positius.
Miopia Importen els darrers mesos, no es sol tindre en compte tota la
legislatura
Partidisme, ideologia i vot econmic
ercepcions subjectives o condicions objectives?
Vincle condicions objectives, feble Desconeixement
Vincle percepcions subjectives, fort
El problema de la endogenetat: Les percepcions determinen les
preferncies, o les preferncies determinen les percepcions? Evidncia de
biaix partidista en lavaluaci de leconomia
El vot econmic i la claredat de responsabilitats
Perqu el mecanisme bsic del vot econmic funcioni, cal que es doni la
claredat de responsabilitats. Hi ha diversos factors que poden diluir-la:
Globalitzaci: Quina autonomia econmica?
Democrcies de consens: Qui fa qu a les coalicions?
Sistemes multinivel: Blame game i atribuci de responsabilitats
Vot econmic i accountability
Vot econmic i rendiment de comptes

Ideologia, identitat i identificaci de partit com a problemes?

Vot ideolgic i econmic?
Consistncia i efectivitat ideolgica
Manca dalternatives

Evoluci histrica de les campanyes

Premoderna

Moderna

Post-Modern

Perode

Mitjans s.XIX-1950s

Principis 60 Finals 80

Any

Organitzaci

Voluntaris a nivell local

Coordinaci nacional,
professionalitzaci

Coo
ope

Preparaci

A curt termini, campanya

ad-hoc

Campanya llarga

Cam

Feedback

Porta a porta, trobades

locals

Enquestes puntuals

Enq
Inte

Mitjans

Premsa partidista, cartells i

pamflets, programes de
rdio

TV estatals, mailings
directes i massius

TV (
mai

Actes de campanya

Mtings, tours dels

candidats (Whistle stop
tours)

Premsa, rodes de premsa,

declaracions i fotografies

Treb

Costos

Baixos

Mitjans

Elev

Electorat

Alineaments estables

Desalineament

Des

Importen, les campanyes?

Dues visions oposades:

Tanmateix:

Poltics i publicistes:
les consideren crucials.
Shi inverteixen molts
recursos, es pensa que
cada moviment estratgic
pot alterar el resultat final.

En eleccions competides
poden ser crucials

La cincia poltica t
una visi molt ms
pessimista: les campanyes
importen poc o gens. Per
dos motius:

Importen per a
determinats electors:
efectes condicionals
En certes condicions
poden importar molt

Internet i campanyes
electorals
Disminuci de costos de
la comunicaci directa
Tornen les velles
campanyes?
Eliminaci dintermediaris
Dependncia mtua
mitjans-xarxes
Segmentaci de pblics:
TDT, Internet, etc.

1.Les eleccions solen ser

previsibles
2.Els votants decideixen el
seu vot en funci de
variables ms estables

Activar o convertir?
Avantatges i
inconvenients
Finanament de les
campanyes
Finanament pblic
Avantatges
Igualtat
Transparncia
Neutralitat governs
Inconvenients

Finanament privat
Avantatges Llibertat/ No
consumeix recursos
pblicsImplicaci
ciutadana crowdfunding
Inconvenients
Desigualtat social
desigualtat poltica
Condiciona els governs?
Transparnci
Conseqncies de les
campanyes
Les campanyes tenen
conseqncies ms enll
de les eleccions, influeixen
sobre el sistema poltic i la
seva relaci amb la
ciutadania
Positives
Coneixement poltic /
Inters per la poltica
Debat i deliberaci
Negatives
Polaritzaci
Banalitzaci
Desconfiana

Barrera dentrada nous

partits
Recursos pblics

La corrupci i les eleccions

Entenem per corrupci labs del poder pblic per al benefici privat
La corrupci t conseqncies negatives per a la societat
Frena el creixement econmic (per hiptesi greix a les rodes)
Impedeix la meritocrcia / principis digualtat
Afecta la seguretat jurdica
Segons la lgica del vot retrospectiu, els poltics corruptes haurien de ser
castigats a les urnes
i per tant la democrcia s un bon mecanisme de control de la corrupci.
O no?
Per qu la corrupci es castiga poc?
Partidisme
Percepci selectiva / Reducci de la dissonncia cognitiva
Clientelisme
Qu nobtenim a canvi?
Informaci
Estan informats els electors? Experiment Brasil
Intercanvi implcit
Credibilitat de la informaci
Cinisme
Clientelisme i compra de vots

Estratgies de mobilitzaci electoral

a.Mobilitzaci simblica
b.Mobilitzaci programtica
c.Mobilitzaci clientelar
Qu s el clientelisme?
Intercanvi de beneficis privats per suport electoral
Qu no s clientelisme?
Els lmits difusos entre bns pblics i privats
Pork barrel
Club goods

Factors explicatius
1.Clientelisme i sistema electoral
Els riscos de les llistes obertes
Els riscos de les llistes tancades
Competici poltica i clientelisme: quan val la pena comprar vots?
2.Clientelisme i administraci pblica
El paper de la burocrcia
3.Clientelisme i distribuci de la renda
Pobresa i compra de vots. Comprar els pobres i convncer els rics?
4.Clientelisme i diversitat tnica
Els blocs de vot

Caracterstiques personals dels lders

Els poltics sn percebuts (sobretot) com a persones
Psicologia de la percepci del carcter:
Estabilitat del carcter
Informaci accessible i fiable
Proporcionen informaci rellevant
Entren en el clcul racional del vot: probabilitat del benefici esperat
Donen pistes sobre possibles decisions poltiques
Sn importants (valorades) per si mateixes

Aquesta informaci s encara ms til quan:

Els partits mantenen posicions ambiges
Mai se sap quins nous problemes es poden plantejar en el futur

Quines caracterstiques importen?

La visi tradicional: la idiosincrsia dels candidats
Trets polticament instrumentals vs. superficials
Atributs de la personalitat. Dues grans dimensions:
1.Competncia 1.Capacitat intellectual 2.Capacitat de lideratge 2.Integritat
1.Honradesa 2.Empatia

Labstenci
La participaci electoral s la principal forma de participaci poltica
En les democrcies representatives, s el principal vincle entre la
ciutadania i el poder poltic
Alguns autors parlen dun creixement de labstenci en el conjunt de les
democrcies avanades

Factors explicatius individuals

1.Sociodemogrfics
Ledat (cicle vital vs cohort)
Els estudis
La classe social / la situaci socioeconmica
2.Actitudinals
Linters per la poltica
La simpatia, preferncia o identificaci amb un partit
La percepci que votar s un deure
La satisfacci amb la situaci poltica i econmica
3.Relacionals
Les xarxes socials, lestatus, la centralitat poltica i econmica
La recepci destmuls mobilitzadors

Factors explicatius agregats

1.Institucionals

El vot obligatori (les facilitats no)

La proporcionalitat del sistema electoral
2.Del sistema de partits
El nmero de partits
La polaritzaci ideolgica
La competitivitat electoral
Fora dels vincles partidistes
3.De lelecci
La rellevncia de la instituci que es tria tipus delecci
Simultanetat / Eleccions avanades
Mobilitzaci

Desigualtats en participaci
Lefecte del nivell destudis i de la classe social en la probabilitat de
participar genera desigualtats en la participaci poltica
Les desigualtats en la participaci creen incentius perversos per als
poltics
Aix pot reforar les desigualtats socials:
Desigualtat social Desigualtat poltica Desigualtat social
Desigualtats en participaci
Per qu els privilegiats voten ms?
Hi ha alguns factors que poden augmentar/reduir les desigualtats en
participaci
La dificultat del sistema electoral (p. Ex. Les llistes obertes)
El vot obligatori
Les desigualtats socials
La mobilitzaci poltica
El vot obligatori
Arguments a favor del vot obligatori
Deure cvic
Legitimitat dels electes
Supressi de les desigualtats de participaci
Refora el coneixement poltic de la poblaci
Menys pes dels diners en la campanya (no activaci)
Arguments en contra del vot obligatori

Labstenci com a opci poltica

Llibertat individual
Vot irreflexiu
Dificultat daplicaci

s racional votar?
El model racional t problemes per explicar per qu la gent vota.
El model s el segent:
R = pB C
On:
R= Recompensa pel fet de votar equival a la probabilitat de votar
B=Utilitat derivada del vot: diferencial dutilitat si guanya el teu candidat
C=Costos de votar (temps o esfor)
p=Probabilitat que el teu vot decideixi el resultat (s infinitesimal!!)

Per qu la gent vota, doncs?

3 respostes:
1.El deure de votar
R = pB C +D
*El factor D correspon al deure ciutad, beneficis psicolgics i cvics de votar
2.El cost del penediment (la loteria)
3.Els votants sobreestimen el pes del seu vot

Labstenci al model espacial

En el model espacial hi ha dues possibles situacions en les que preveiem
labstenci
1.Indiferncia el votant es troba equidistant entre les diverses opcions
2.Alienaci El votant es troba massa lluny de qualsevol opci