1.

Aquests castells tan

humans,
que sn frgils, plens
de llum;

2. Al castell, amb illusions,

tot el poble hi t cabuda.
exemple s per a les nacions
doncs aqu tothom ajuda.

3. Mares totes molt

trempades,
pares, joves i canalla,
gent de totes les
alades,

4. Amb camisa, pantal

i amb noies, naturalment.
Faixa negre i mocador,
tots iguals, s evident

5. La faixa ampla ben tibada

com la diuen els pagesos
ventre ben ferm per a l
alada,
i aix els lloms no sn

6. Ferms els braos,ferms els pits,

hi ha germanes i germans,
veus els culs arrodonits,
i a les natges tot sn mans

7.I fan goig aix

abraats ,
amb posats ben
definits,
mans i braos forts,

8 .Les cames sn els pilars,

llargs, gruixuts o b primets ,
deixos castells seculars
que saixequen com parets

9.Tots els nois pel basament

es trien de dins les colles ;
sn els ms forts del moment
que saben fer capgirolles.

10.Pinya,pot fer tot el poble,

ning no hi s rebutjat:
des del menestral al noble,
fins als jutges del jutjat.

11.Base quatre ,cinc,mai set

tot depn de la sortida;
quant a lalada, a pleret,
i s el cap qui lha escollida.

12. Per fer pinya o folre aporta

els seus braos molta gent,
un gran pes aix comporta
I tamb un esfor ingent.

13.Per pujar van descalats

per poder grimpar millor;
tots a una,compassats
que els nervis s el pitjor

14.El folre,al vol dels segons,

enforteix la nostra torre.
els teros,ja tres graons,
van amunt i sense crrer.

15. Manilla no molt sovint.

s un castell dexcepci;
nhi ha hagut pocs al segle XX.
Quan es fa tot s tensi.

16.Ara pugen quarts i quints

molt ms gils i amb fermesa;
els pisos no sn mesquins,
sin imatge de grandesa.

17. La musica dels grallers,

cal que sinterpreti b;
dna nims als castellers
i porta el ritme tamb.

18.Els dosos sn dues

nenes,
primeres al pom de dalt;
lligades porten les trenes

19. Senfila lacotxadora,

dita tamb cassoleta,
que sembla una rentadora,
all dalt arrupideta.

20.A dalt de tot lenxaneta

molt feli i emocionada,
amb una m ens fa laleta
i comena la baixada.

21.El castell han carregat,

ben ferm a fora de puny.
somni fet realitat,
la colla pot anar lluny.

22. Del poble puja un gran crit.

Els badocs estan contents.
Ning aqu no est pansit,
i tot sn aplaudiments.

23. La nostra gent castellera,

deixa terra tan ufana,
va endavant, mai no va enrere,
com la terra catalana.

24. I si algun cop hem fet llenya,

lluny de nosaltres el dol.
Tothom riu. Ning no renya.
Hi tornarem, si Du vol.