UNITATS 6, 7 i 8

ANNA ARUMÍ
ISABEL GONZÁLEZ
MARÍA POZA
 UNITAT 6
LA CÈL·LULA: UNITAT
D’ESTRUCTURA I FUNCIÓ
 LA CÈL·LULA

• 1. El descobriment de la cèl·lula
• 2. Forma i mida de les cèl·lules
• 3. L’estructura de les cèl·lules
 UNITAT 7
MEMBRANES CEL·LULARS I
ORGÀNULS NO DELIMITATS
PER MEMBRANES
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
 Estructura i composició
Proteïnes 52%
MEMBRANA Lípids 40%
Glúcids 8%

UNITÀRIA
O
CEL·LULAR

Model mosaic fluid

FOSFOLÍPIDS

GLICOLÍPIDS
Doble capa de lípids
COLESTEROL
INTEGRALS O
PROTEÏNES INTRÍNSEQUES
Molècules proteiques

PERIFÈRIQUES O EXTRÍNSEQUES

FOSFOLÍPIDS
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
 Funcions
Mantenir separats el medi aquós exterior del interior
DOBLE CAPA LIPÍDICA
Dur a terme els processos d’endocitosi i exocitosi

Constituir punts d’ancoratge

FUNCIONS
Constituir unions intracel·lulars

Intervenir en la transducció de senyals

MEMBRANA Regular l’entrada i sotida de molècules a la cèl·lula

Regular l’entrada i sortida d’ions

Possibilitar el reconeixement cel·lular

Dur a terme l’activitat enzimàtica

 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
 Funcions

D O B LE C A PA LIP ÍD IC A
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
 Receptors i reconeixement
cel·lular
Reconeixement del
espermatozoides dels òvuls

Reconeixement dels virus

de les cèl·lules que infectaran


Reconeixement i adhesió
de les cèl·lules que formen teixits



Reconeixement proteïnes de
membrana per cèl·lules immunocompetents
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
 Unions intercel·lulars

Ancoren cèl·lules però sense impedir el pas de substàncies per l’espai

DESMOSOMES

MEMBRANES PLASMÀTIQUES UNIONS No deixen espai intercel·lular,i per tant, no deixen pas a subst
ÍNTIMES

DE COMUNICACIÓ O
DENoTIPUS
deixen
GAPespai intercel·lular, permeten l’intercanvi de col·leu-

DESMOSOMA
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
 Transport
passiu
RÀPID APOLARS

PA S
S U B S TÀ N C IE S

LENT RESISTÈNCIA POLARS

DOBLE CAPA LIPÍDICA

PERMEABILITAT SELECTIVA

ACTIU SENSE DESPESA D’ENERGIA

MODALITATS
TRANSPORT

PASSIU AMB DESPESA D’ENERGIA

 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
 Transport
passiu
CONCENTRACIÓ
T IPU S
GRADIENT
E LÈ C T R IC
A FA V O R D E L

ELECTROQUÍMIC
TRANSPORT PASSIU DIFUSIÓ
ES BASA EN

T IPU S SIMPLE

FACILITADA
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
 Transport
passiu
DIFUSIÓ SIMPLE É Sde petites mol.lècules a favor del gradient.
Pas

MOL.LÈCULES LIPÍDIQUES
T É LLO C T IPU S
A TRAVÉS DE LA BICAPA SUBSTÀNCIES POLARS

SUBSTÀNCIES APOLARS
A TRAVÉS DE CANALS

M IT JA N Ç A N T

TRANSMEMBRANOSES
PROTEÏNES DE CANAL

CANAL INTERN TANCAT

O B R IR
M IT JA N Ç A N T
LLIGAMENT

VOLTATGE
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
 Transport
passiu
M IT JA N Ç A N T S ’A N O M E N E N
PROTEÏNES TRANSPORTADORES
DIFUSIÓ FACILITADA PROTEÏNES TRANSMEMBRANOSES ESPECÍFIQUES O PERMEASES
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Transport
passiu
DIFUSIÓ ESPECIFICTAT TRANSPORT MOL.LÈCULES DEPENEN DE

-DIFERENCIA DE CONCENTRACIÓ
DEL SUBSTRAT

FACILITADA MAJOR MAJORS -GRAU DE SATURACIÓ DE LES

PERMEASES

-DIFERENCIA DE CONCENTRACIÓ
SIMPLE MENOR MENORS DEL SUBSTRAT
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
 Transport
actiu
C O N SU M ENERGIA A PO R TA
AT P

TRANSPORT ACTIU BOMBA

CO M

BOMBA Na+
POTASI I SODI
A L’EXTERIOR I K + A L’INTERIOR
D U EN A TER M E

PR O T O N S

POTENCIAL DE MEMBRANA M IT JA N Ç A N T
C A LC I
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Im p u ls
n e rvió s
R EB EN M IT JA N Ç A N CONSEQÜÈNCIA
N EU R O N ES S E N YA LS IMPULS NERVIÓS
T C A N V IS M E M B R A N A P LA S M À T IC A
TRANSMETEN
DEPÈN

POTENCIAL DE MEMBRANA

PASSOS

POTENCIAL DE MEMBRANA O REPÒS

POTENCIAL D’ACCIÓ

PROPAGACIÓ DEL POTENCIAL D’ACCIÓ O D’IMPULS NERVIÓS

AXÓ EN REPÒS
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Sinapsi

PRESINÀPTICA
ÉS SÓN
SINAPSI ZONA DE CONNEXIÓ ENTRE NEURONES

POSTSINÀPTICA
TRANSMISSIÓ

IMPULS NERVIÓS

MITJANÇANT

NEUROTRANSMISSORS

EFECTES

DESPOLARITZACIÓ

EXCITADORS

HIPERPOLARITZACIÓ
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Exocitosi i
endocitosi

EXOCITOSI EXPULSIÓ

ES DE FORMACIÓ DE VESÍCULES MEMBRANOSES MACROMOL.LÈCULES

ENDOCITOSI ENTRADA

TIPUS

PITOCITOSI LÍQUIDS I SUBSTÀNCIES DISSOLTES

LA CÈL·LULA
INGEREIX
FAGOCITOSI PARTÍCULES DE GRANS NUTRIENTS
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Exocitosi i
endocitosi

VIDEO EXPLICATIU http://highered.mcgraw-hill.com/olc/dl/120068/bio02.swf

 MEMBRANES DE SECRECIÓ
Membranes de
secreció

MEMBRANA PLASMÀTICA

CÈL·LULES
CÈL·LULES ANIMALS MATRIU EXTRACEL·LULAR
MEMBRANA DE SECRECCIÓ

CÈL·LULES VEGETALS PARET CEL·LULAR

 MEMBRANES DE SECRECIÓ
Membranes de
secreció

MATRIU EXTRACEL·LULAR

NEXE D’UNIÓ
FUNCIONS

OMPLIR ESPAIS INTERCEL·LULARS

CONSISTÈNCIA A TEIXITS I ÒRGANS

ESTRUCTURA

COL·LAGEN

ELASTINA

FIBRONECTINA

CONSTITUIDA PER
SUBSTÀNCIA FONAMENTAL AMORFA PROTEOGLICANS
 MEMBRANES DE SECRECIÓ
Membranes de
secreció
FORMAT PER
PARET CEL·LULAR CEL·LULOSA

XARXA DE FIBRES DE CEL·LULOSA

MATRIU

S’IMPREGNA DE
LIGNINA

SUBERINA I CUTINA

SUBERINA I CUTINA

CARBONAT CÀLCIC I SÍLICE

 CITOPLASMA
Citoplasma

CITOPLASMA

CONSTITUÏT PEL
ALT CONTINGUT D’ENZIMS ALT CONTINGUT DE REACCIONS
CITOSOL
O
HIALOPLAMSA

CONSTITUEIX EL
MICROFILAMENTS
CITOESQUELET

FUNCIONS

TRANSPORTAR I ORGANITZAR ELS ORGÀNULS

FILAMENTS INTERMEDIS

MANTENIR LA FORMA DE LA CÈL·LULA

POSSIBILITAR EL DESPLAÇAMENT
MICROTÚBULS

FER LA CONTRACCIÓ DE LES CÈL·LULES MUSCULARS

 CITOPLASMA
Citoplasma

TIPUS
ACTINA
MICROFILAMENTS

MIOSINA
FUNCIONS

MANTENIR LA FORMA DE LA CÈL·LULA

GENERAR EMISSIÓ DE PSEUDÒPODES

GENERAR I ESTABILITZAR LES PROLONGACIONS CITOPLASMÀTIQUES

POSSIBILITAR EL MOVIMENT CONTRÀCTIL DE LES CÈL·LULES MUSCULARS

 CITOPLASMA
Citoplasma
CONSTITUÏTS PER
FILAMENTS INTERMEDIS PROTEÏNES FILAMENTOSES

TIPUS

NEUROFILAMENTS

TONOFILAMENTS

FILAMENTS DE VIMENTINA

FILAMENTS DE DESMINA

FILAMENTS DE DESMINA
 CITOPLASMA
Citoplasma
CONSTITUÏTS PER

MICROTÚBULS TUBULINA

FUNCIONS
INTERVENEN EN EL MOVIMENT DE LA CÈL·LULA

SERVEIXEN DE BASE PER ESTRUCTURAR EL CITOESQUELET

DETERMINEN LA FORMA DE LA CÈL·LULA

ORGANITZEN LA DISTRIBUCIÓ DELS ORGÀNULS

MOBILITZEN ELS CROMOSOMES

 CITOPLASMA
Citoplasma

FIBRES MUSCULARS

FORMADES PER

NUCLIS A LA PERIFÈRIA

RETICLE ENDOPLASMÀTIC DESENVOLUPAT

RETICLE SARCOPLASMÀTIC
MICROFIBRIL.LES
CLARES BANDA I
BANDES TRANSERSALS

FOSQUES BANDA A
 CITOPLASMA
Citoplasma

IMPULS NERVIÓS

S’ALLIBERA
ALLIBERA ES MOGUIN
ACETILCOLINA CA2+ TOPOMIOSINES

DEIXANT AL
DESCOBERT

FIBRES D’ACTINA

S’UNEIXEN

MIOSINA
 CENTROSOMA
Centrosoma
CONTÉ
CENTRE ORGANITZADOR DE MICROTÚBULS
CENTROSOMA

ÉS
CENTRE DINÀMIC DE LA CÈL·LULA

TIPUS
SENSE CENTRÍOLS

AMB CENTRÍOLS CENTROSOMA AMB CENTRÍOLS

FORMAT PER
DIPLOSOMA
2 CENTRÍOLS

INMERS
MATERIAL PERICENTRIOLAR

FUS ACROMÀTIC
 CILIS I FLAGELS
Cilis i flagels
SÓN
CILIS I FLAGELS O UNDULIPODIS PROLONGACIONS CITOPLASMÀTIQUES

ESTRUCTURA INTERNA

CILIS

FLAGELS

PARTS

ARREL PARTS
INFERIOR O PROXIMAL

CORPUSCLE BASAL O CINETOSOMA

SUPERIOR O DISTAL

ZONA DE TRANSICIÓ

TIJA
 RIBOSOMES
Ribosomes
CARACTERÍSTIQUES
RIBOSOMES FORMA GLOBULAR

SENSE MEMBRANA

TEXTURA POROSA

FORMATS PER RNAr

SUBUNITAT PETITA
FORMATS PER

SUBUNITAT GRAN

RNAm +RIBOSOMA+SUBUNITAT GRAN

PARTS
FUNCIÓ SÍNTESI DE LES PROTEÏNES

SEPARACIÓ DE LES 2 SUBUNTITATS

 UNITAT 8
ORGÀNULS CEL·LULARS
DELIMITATS PER
MEMBRANES
 EL RETICLE
ENDOPLASMÀTIC
L’APARELL DE GOLGI
 ELS LISOSOMES
LISOSOMES

VESÍCULES PROCEDENTS DE L’APARELL DE GOLGI HIDROLASES ÀCIDES Enzims digestius

contenen

S’estructur
en Formació : RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS

Activació i concentració : APARELL DE GOLGI

amb
Acumulació : LISOSOMES
MEMBRANA PLASMÀTICA
Proteïnes molt glicosilades a la cara interna

per

Evitar que ataquin la membrana

 ELS LISOSOMES
FUNCIÓ DIGESTIÓ DE LA MATÈRIA ORGÀNICA FOSFATASA

Trencar enllaços fosfoèsters

Alliberar grups de fosfat CONDICIÓ:
p H : 3 i 6
Mecanisme:
Consum d’ATP = H +

LISOSOMES EXTRACEL·LULAR Expulsen els enzims a l’exterior

en pluricel·lulars

INTRACEL·LULAR Els lisosomes s’uneixen a un vacúol que té la matèria a digerir

 ELS LISOSOMES
PRIMARI Tenen a l’interior enzims digestius

SECUNDARI S’han unit a un vacúol

LISOSOMES VACÚOLS
El substrat
DIGESTIUS
procedeix de l’exterior de la cèl·lula (ha entrat per fago

VACÚOLS AUTOFÀGICS
El substrat procedeix de l’interior (molècules o orgànuls propis

ESPECIALS

Lisosoma primari
ACROSOMA
que digereix les membranes fol·liculars de l’òvul per donar pas

GRANS on
Lisosomes secundaris D’ALEURONA
s’emmagatzemen proteïnes. Quan les llavors es planten, acumulen ai
 ELS VACÚOLS
VACÚOLS orige Aparell de Golgi
n

Reticle endoplasmàtic
ORGÀNULS CONSTITUÏTS PER UNA MEMBRANA UNITÀRIA, PREDOMINANTMENT AQUÓS

Invaginacions de la membrana

animal
s Són petits i s’anomenen vesícules.

vegeta
ls
dos per cèl·lula. La membrana és el tonoplast. Es formen a les cèl·lules joves i quan maduren arriben a ocupar. El conjunt
 ELS VACÚOLS

Acumular una gran quantitat d’aigua

Augment del volum de la cèl·lula vegetal (turgència

cel·lular). Entra per osmosi per la concentració de
substàncies de les vesícules inicials.
FUNCIONS

Emmagatzemar substàncies específiques

oReserves energètiques elaborades per la cèl·lula

oSubstàncies de rebuig
oSubstàncies específiques com els responsables del
color dels pètals
oSubstàcnies amb funció esquelètica per donar
consistència.

Transportar substàncies

Transport entre orgànuls del sistema endomemranós i

entre aquests i el medi extern. El fan les
vesícules.
 ELS VACÚOLS

FUNCIÓ NUTRITIVA

Vacúols fagocítics i els pinocítics

TIPUS

FUNCIÓ REGULADORA DE LA PRESSIÓ OSMÒTICA

Vacúols pulsàtils dels

protozous que expulsen
aigua a l’exterior
 ELS PERIXOSOMES
PERIXOSOMES

OXIDASA / CATALASA
ENZIMS OXIDATIUS
VESÍCULES QUE PROCEDEIXEN DEL RETICLE ENDOPLASMÀTIC
contenen

Es fan reaccions d’oxidació de substàncies orgàniques que són perju

S’utilitza O2 i es produeix H2O2 (resulta tòxica).

Els enzims poden formar cristalls.

Elimina l’ H2O2

Descomposant-la en
Fent-la reaccionar H2O i O2
amb altres
substàncies tòxiques
 ELS PERIXOSOMES
PERIXOSOMES

FUNCIÓ DESTOXIFICACIÓ (abundant en les cèl·lules del fetge i el ronyó).

orige
ENERGIA
n

evolut
DEGRADACIÓ dels àcids grassos en molècules més petites que pasaran als mitocondris.
iu

Es dissipa en forma de calor

molecula
r

Escissió d’un altre perixosoma

Aparició abans que els mitocondris per permetre la vida amb oxigen.
 ELS GLIOXISOMES
GLIOXOSOMES

PERIXOSOMES DE LES CÈL·LULES VEGETALS

ENZIMS responsables del cicle de l’àcid GLIOXÍLIC
contenen Permet sintetitzar glúcids a partir de lípids

Són essencials per a les

LLAVORS EN
GERMINACIÓ ja que
l’embrió s’alimenta de
glucosa a partir dels lípids
que conté.
 ELS MITOCONDRIS
MITOCONDRIS

FUNCIÓ OBTENIR ENERGIA PER LA RESPIRACIÓ CEL·LULAR

els
trobem
el
CITOPLASMA en grans quantitats Procés d’oxidació on intervenen les ATPsintetases
conjunt CONDRIOMA ENZIMS

estructur
a

Permeten guardar l’energia alliberada en els enllaços

, poden tenir formes esfèriques o allargades
 ELS MITOCONDRIS
Membrana mitocondrial externa

oLlisa
oTé proteïnes transmembranoses
(canals de penetració de
MEMBRANES substàncies)

Espai intermembranós

oContingut semblant al del citosol

Membrana mitocondrial interna

Matriu mitocondrial (espai delimitat):

Replecs (crestes mitocondrials):

oRica en enzims.
oEs donen moltes reaccions bioquímiques
oPresenta
oIncrementen la capacitat metabolitzadora . ribosomes mitocondrials
oImpermeable oTé molècules de DNA mitocondrial
oTé proteïnes per a la
respiraciómitocondrial
 ELS MITOCONDRIS
ACTIVITAT REPIRACIÓ CEL·LULAR

CICLE DE KREBS CADENA RESPIRATÒRIA

molècule
IDROGEN (matèria orgànica) + OXIGEN (respiració) = ENERGIA s ATP

β-oxidació dels àcids grassos

MATRIU MITOCONDRIAL

biosíntesi de proteïnes en els ribosomes

duplicació del DNA mitocondrial

 ELS CLOROPLASTS
CLOROPLASTS CLOROFIL·LA Pigment fotosintètic de color verd
contene
n

FUNCIÓ PRODUIR ENERGIA A PARTIR DE L’ENERGIA LUMÍNICA

per

FER LA FOTOSÍNTESI (llum ----- energia + mat. inorgànica = mat. orgànica).

estructur
a

MEMBRANA PLASMITIDIAL EXTERNA

Polimorfs, de color verd.
Formes molt diferents ( ex. algues )
Coberta de doble membrana

MEMBRANA PLASMITIDIAL EXTERNA

 ELS CLOROPLASTS
CLOROPLASTS ESTROMA Cambra que conté un medi intern
conté

conté

oDNA plastidial
oPlastoribosomes
oEnzims (CO2 --- mat. orgànica )
oInclusions de grans de midó i
Sàculs aplanats lipídiques
TILACOIDES

Estesos per tot l’estroma, tilacoides d’estroma , tilacoides de grànul

Petits i amuntegats
contenen

Pigments fotosintètic a la membrana

Es situen els sistemes enzimàtics que reben l’energia l
 ELS CLOROPLASTS

ACTIVITATS FER LA FOTOSÍNTESI (llum ----- energia + mat. inorgànica = mat. orgànica).

Energía Lluminosa ---- Energía Química (ATP)Matèria inorgànica + ATP = Matèria orgànica

amb
a

Pigments fotosíntetics + tilacoides Estroma

 ELS CLOROPLASTS

CLOROPLASTS TIPUS DE PLASTS O PLASTIDIS

hi ha dos
tipus
es
troben

Parts verdes de les plantes

CROMOPLASTS LEUCOPLASTS

Contenen pigments
Incolors.
Hi deriven els coloroplasts, amiloplasts i proteoplasts.

ORIGEN:
Endosimbiosi
als
 EL NUCLI CEL·LULAR

NUCLI conté EMBOLCALL NUCLEAR

MATERIAL GENÈTIC (ADN) CROMATINA

NUCLEOPLASMA

NUCLEÒLS

Coberta intacta.
NUCLI EN INTERFASE Cromatina estesa.
Activitat molt elevada.
Transcripció i traducció.
CANVIS

MITOSI

NUCLI EN DIVISIÓ Fibres es condensen (cromosomes)

Cromosomes 1 = Cromosomes 2
Desapareix l’embolcall nuclear.

MEIOSI

= Cromosomes 2
 EL NUCLI CEL·LULAR
NUCLI característiqu NOMBRE
es

1 nucli per cèl·lula.

Rarament 2 (síncit o plasmodi) si hi ha divisió cel·lular sense d
FORMA

Cèl·lules animals :
MIDA Nucli esfèric i en posició central.
Forma cèl·lula = Forma nucli.

Cèl·lules vegetals :
Nucli discoïdal en posició lateral per la pressió del vacuoma.

Variable.
És més gran en cèl·lules molt actives.
 RELACIÓ
NUCLEOPLASMÀTICA
RNP Per sota d’un determinat valor s’indueix la iniciació de la divisió cel·lular
 L’EMBOLCALL NUCLEAR
EMBOLCALL NUCLEAR MEMBRANA DOBLE
Separa elsfunció
processos metabòlics del citoplasma dels processos quí

cont
é
Membrana externa

oGran nombre de ribosomes

oTé comunicació amb el reticle endoplasmàtic

Espai perinuclear

Membrana interna

oProteïnes de membrana (ancoratge per la làmina

nuclear).

Làmina nuclear

oProteïnes que fixen les fibres de cromatina.

 L’EMBOLCALL NUCLEAR
EMBOLCALL NUCLEAR PORUS NUCLEARS estructu Proteïnes que l’envolten (estructura discoïdal)
raLa llum del canal està tapada per vuit partícules protei

funció
Regular el pas de subunitats ribosòmiques i de proteïnes

Separa el nucleoplasma del citosol

funció

Regula l’intercanvi de substàncies a través dels porus

Intervenir en la constitució dels cromosomes

LÀMINA NUCLEAR

Distribuir les masses de cromatina en el nou nucli

Formar el nou embolcall nuclear

 EL NUCLÈOL
NUCLÈOL
estructu
CORPUSCLE ESFÈRIC SENSEApareix en
MEMBRANA
ra
el nucli en interfase i desapareix quan comença la divi

conté
RNA i proteïnes

a l’interior
ZONA FIBRIL·LAR RNA nucleolar
zone
s S’uneixen en la
Organitzadors nucleolars (DNA que codifica pel gens del RNAn)
síntesi de proteïnes

a la perifèria
ZONA GRANULAR RNA ribosòmic

funci Desprendiment i condensació de les fibres d’RNAn.

ó

La mida del nuclèol varia en funció dels ribosomes qu

Fabricar l’RNA nucleolar RNA ribosòmic
 EL NUCLEOPLASMA
NUCLEOPLASMA O CARIOPLASMA MEDI INTERN DEL NUCLI estructu Dispersió coloïdal en estat de gel
ra

conté
Proteïnes, nucleòtids d’RNA i DNA , aigua, i ions
funci
ó

Síntesi dels ribonucleics

funci
ó
Empaquetaments dels àcids nucleics

Replicació del DNA

Xarxa de proteïnes fibril·lars (ESTRUCTURA TRIDIMENSIONAL)

Mantenir fixos el nuclèol i els sectors de fibra de cromatina

 LA CROMATINA
CROMATINA
estructu
Filaments formen cabdells adossats a la làmina nuclea
SUBSTÀNCIA FONAMENTAL DEL NUCLI CEL·LULAR
ra

conté
Tants filaments com cromosom
Filaments de DNA

orige
Cromosomes descondensats quan finalitza la divisió del nucli
n

CONSTITUTIVA
HETEROCROMATINA
A totes les
cèl·lules
No es descondensa durant la interfase FACULTATIVA
tipu
s
A algunes cèl·lules

EUCROMATINA

Es descondensa durant la
interfase
 LA CROMATINA
CROMATINA
estructu
Enrotllada sobre si mateixa per a formar graus superiors d¡emp
FIBRA DE CROMATINA DE 100 A o COLLARETraDE PERLES

Espermatozoides: estructura crist

Conté la informació biològica de l’organisme

funcio
ns

orciona la informació genètica necessària per efectuar, per mitjà de la transcripció, la síntesi dels diferents RNA
 ELS CROMOSOMES
CROMOSOMA
Condensació de la fibra de cromatina de 300 Aestructu
(DNA i histones)
En forma de bastonet
ra

aparei
x
En iniciar-se la divisió cel·lular i amb el trencament de l’embolcall n

Nombreen les cèl·lules somàtiques en els individus d’una mateixa espècie

Constant

Evoluci
ó Apareixen dues
fibres de DNA Les fibres se
idèntiques separen i cada una
(cromàtides ) dóna lloc a un
unides per un cromosoma
centròmer.

METAFÀSIC ANAFÀSIC
 ELS CROMOSOMES
CROMOSOMA estructu
ra
TELÒMER

CONSTRICCIÓ SECUNDÀRIA

CENTRÒMER CINETOCOR

BRAÇOS CROMOSÒMICS

ORGANITZADOR NUCLEOLAR
SATÈL·LIT
 ELS CROMOSOMES

CROMOSOMA funci
ó estructu DNA inactiu
Repartiment de la informació genètica ra

Excepte en els cromosomes gegatns i els cromosomes

 ELS CROMOSOMES
Tinció amb colorants bàsics. Es veuen regions molt tenyides (heterocromàtiques) i
MÈTODE DE FEULGEN

OBSERVACIÓ

TÈCNIQUES DE BANDES CROMOSÒMIQUES

Mètode de tinció que permeten distingir una sèrie de bandes de diferent intensitat

METACÈNTRIC

TIPUS
SUBMETACÈNTRIC

ACROCÈNTRIC

TELOCÈNTRIC
 ELS CROMOSOMES
2 exemplars de cada cromosoma en les cèl·lules somàtiques. Tenen dos jocs de cromosomes (CROMOS
DIPLOÏDIA
2n

CÈL·LULES SEXUALS
Haploides, amb un sol exemplar de cada tipus

CONJUNT CARIOTIP

ogràfica de les parelles de cromosomes homòlegs ordenats de més gran a més petit.
IDIOGRAMA
 ELS CROMOSOMES
HOMES XY
HETEROCROMOSOMES O CROMOSOMES SEXUALS

TIPUS DONES XX

AUTOSOMES
Un cromosoma X forma una estructura compacta a la perifèria del

Heterocromosomes: 2 cromosomes
Autosomes: 44 cromosomes
---------------------------------------------
Cèl·luleshumanes: 46 cromosomes