PLANIFICAGIO (SOCIO)LINGLISTICA: CAP A UNA TEORIA PER A LA PRACTICA* ALBERT BASTARDAS I BOADA Introduccié Seibel quelentds ae le un corpo ced eeterairat eee necessitat d'establir una actuacié governamental planificada en el camp de la normalitzacié lingiistica que permeti d'acabar amb excessiu gran de descoordinaci i, sovint, d'improvisacié de les a cions d'intervencié i que ens porti a una optimitzacié de les polit «ques i els programes de Vadministracié, imprescindible en una si- ‘tuacid de recursos eseassos, com ho és la catalana. Moltes opinions van reconeixent que la politica lingiifstica no hauria de ser dife- rent, en aixd, de la politica econdmica o de salut, guiades molt so- vint pel seguiment de plans generals i programes d’actuacié a un terme mitja o més larg. Ocorre, per®, que V'elaboracié de plans actuacid governamental no es pot fer en el buit, siné en el mare ‘eat bust en la pone Selngitica apa plicit oy jonni Ente te Sng Tren 1991),58 de determinades premisses tedriques que guiin la comprensié de la realitat damunt de la qual vulguem actuar, la dels mecanismes de- terminants del punt de partida trobat, i la del canvi d’aquest ma- teix punt de partida. Aquesta necessitat de disposar d’elements tebries clars i pritc- tics esdevé cada dia més peremptoria, a causa del substancial in crement del nombre de persones que es dediquen a tasques de nor- malitzacié lingtifstica al nostre pais, com ho demostra el fet que el darrer Eneontre de Sociolingiiistes —organitzat per l'Institut de So- ciolingiifstica Catalana amb la collaboracié de les univ area catalana— fos dedicat a la relacié entre els soeiolinatistes i cls normalitzadors —és a dir, entre gent que es dedica fonamen- talment a pensar i gent que es dedica hasicament a actuar—, amb tuna participacié molt primers. Ens trobem, wrosa dels darrers que no pas dels moment en qué els normalitza- dors han dactuar sobre la realitat i sovint no compten amb criteris precisos sobre quin tipus de coneixement del medi cal tenir, sobre les prioritats coneretes de l'actuaci6, sobre les metodologies, sobre els mecanismes davaluacis i de planifieacié ete., mentre que molts sociolingiistes, en general, no semblen tampoc gaire inclinats es- pontiniament a ocupar-se daquestes prosaiques «i litica lingiistiea concreta. ions de po- Es evident, perd, que, sies vol un procs de normalitzacié reeixit en la complexa situacié sociolingiistica actual, algsi sha docupar aquest tasca i com més aviat millor, Com que els normalitza- dors ja tenen prow feina en l'articulacié i Pexecucié de les actua- ions coneretes que convé anar fent i potser no disposen ni del ni dels recursos necessaris per a anar establint un cert mare tworie orientat a la prictica de la normalitzacié quotidiana, sem blaria logic que els sociolingiiistes —juntament amb altres cienti- fies socials— hi cooperessin, Se'ns planteja, per tant, la necessitat impulsié explicita d'una sociolingtiistiea aplicada al servei de la normalitzacié del catala i, més especificament, al servei de Vexten- si6 de Mis d’aquesta lengua, laspecte més problematic i sobre el qual la sociolingiifstica general es troba encara menys equipada (Fishman, 1987) Te E322259 Teoria per a la prictica Quina prictica? Aixi com la motivacié fonamental dels estudis sociolingiistics fins a un cert moment va ser, als Paisos Catalans, a recerca sobre el procés de substitucié lingistica ila demtineia de les situacions que el feien possible, avui sembla que també s’hauria Wemfasitzar igualment Valtra linia de sortida del conflicte lingiats- tic aracilia: la normalitzacié. | aquesta necessitat no & donada no- és per raons académiques 0 cientifiques, sind sobretot per les ne~ cessitats que presenten els governs autondmics de Varea lingiistica catalana, que, amb més 0 menys competéncies i voluntat, poden disposar d'un grau no menyspreable d’influéncia institucionalitz da sobre I'is lingiistic dels seus territoris. Quins sén, doncs, els ob~ jectius generals al servei dels quals caldria impulsar una sociolin- siiistica aplicada? El maxim gran de canvé del castella al catala en: 4) els missatges escrits i orals priblies: 6) els missatges orals i es- crits d'ordre privat dels individus de lengua primera (a partir ara, L1) catalana; i c) els missatges orals i escrits d’ordre privat dels individus de L1 castellana, Quina teoria? Els coneixememts necessaris, des de la sociolin- gilistica, per a poder planificar Pptima intervencié governamental per a Vassoliment gradual d’aquests objectius haurien d'incloure, ‘com a minim, teoritzacions precises i models sobre: a) els compor- taments dels individus, com a tals i en quant instituc vves representacions de la realitat; c) les seves competencies ling tiques; d) els contextos i els factors determinants de a, b i ¢, i les seves interrelacions; i e) les alternatives estratégiques de canvé de a,b, cid. Els estudis i els treballs necessaris per a construir tot aquest con- junt tedric haurien de consist, alhora i interrelacionadament, en. estudis descriptius —ja que és imprescindible condixer el medi per tal d’actuar-hi efieacment—, tebries (de conceptualitzacis i de de- terminacié dinamica) —per tal de disposar d'un model de funcio- nament de la realitat—, i d'imaginacié-assaig-avaluacid @expe- riencies concretes de transformacié —per a poder coneixer-ne els60 cefectes reals in situ. L'objectiu global féra, per tant, arribar a mo- dels que, tot incloent un component estocastie —a causa de la im- previsibilitat de la conducta humana—, ens permetessin d’anar res- ponent a preguntes basiques del tipus: com provocar el canvi so- ciolingiistic oral, eserit, en les comunicacions institucionalitzades, cn les individualitzades, en el grup de lengua primera (GL1) ca- talana, en el GL1 castellana, en les interrelacions daquests grups, en individus de major 0 menor edat, en arees de predomini o infe~ rioritat del GL1 catalana ete.? Aquests models haurien de poder contemplar tant els efectes d’intervencions directes en les practi- «ques lingiistiques (regulacié explicita de I'is del eatala o del eas- tella) com de la influéncia lingitstica indiérecta causades per Paccié —negativa 0 positiva— Waltres factors presents (per exemple, Pa- paricié de la TV per cable, les xarxes de comunicacié per ordina~ dor, Ia mundialitzacié de economia etc). Igualment haurien de preveure els elements que el planificador no podria modificar i als quals, dones, les accions shaurien d’adaptar, aixi com les dificul- tats i les conseqiéncies socials extralingtiistiques de les diferents al- ternatives dactuacié governamental. Des d'un punt de vista practic —que és el que hauria de pre- dominar en aquesta orientacié aplicada— Videal féra arribar a construir unes bases tedriques rigoroses i suficients per a cada ni- vell de la planificacié del canvi dels comportaments lingiistics. Es a dir, que a Phora de plantejar-se les grans estratégies generals del procés de normalitzacié —canvis constitucionals, estatutaris, leis de normalitzacié etc.— es tingués un grau de coneixement tedric i practic suficient per a poder adoptar amb garantia les millors op- cions. 1, igualment, que, també, per exemple, en el moment en qué es ereés un servei lingiifstic en una determinada localitat 0 orga- nitzaci6, les persones que hi treballessin sabessin amb claredat per fon han de comengar, qué han de mirar de la realitat, com ordenar les seves actuacions, qué cal tenir en compte a hora de dibuixar les estratégies, quines poden ser les eauses i les solucions dels pro- blemes que puguin aparéixer, com han de ser les seves relacions amb les persones-objectius ete. Caldria anar, dones, cap & la definicié (Puna sociolingistica SUVERERS TARAS E61 aplicada que, tot i ser integrada evidentment en una sociolingits- tica general, tindria com a objecte prioritari aconseguir canvis en el comportament lingaistic de la poblacié actual dels Paisos Cata- Jans més que no pas el desenvolupament d’una teoria sociolingis- tica per se. Aixd vol dir, forgosament, una sociolingiistica aplicada que, tot i que sigui conscient, i si volew, personalment militant, de la necessitat de canvis importants en el mare politic basic sota el qual “ha de moure, s’acomodi al mare global vigent a Phora de plantejar les millors actuacions que, des de les possibilitats gover- namentals reals, facin possible el mixim grau d’extensié de I'tis del catali. Tant, dones, com pensar qué s’hauria de canviar de Pactual ‘mare politice-juridic en matéria lingiistica i en aquells altres as- pectes d'important repercussié en aquest terreny, hauriem també, potser, de reflexionar a fons sobre com aprofitar al maxim el mare viigent en cada moment. Aquesta sociolingiistica aplicada, per tant, no ha de ser conce- buda simplement a manera de ciéneia aplicada a la priictica —com ‘una aplicacié mecaniea de teoria i dades a situacions privetiques—, com va predominar en una eerta etapa de les ciéncies socials, sind com a ciéncia tebrica de la privctica, amb uns elars objectius de transformacié dels comportaments humans, i capac alhora d'spor- tar elements de coneixement importants per a la sociolingiistica neral (i viceversa). El sociolingiista utilitzara en un treball aplicat cls mateixos conceptes i els mateixos métodes de recerca «que en els estudis bvisics, i hi aplicara els mateixos cdnons cientifics de pre- cisié, objectivitat i exempeid de judicis de valor (Foster, 1969). De fet, dones, hom continuara fent sociolingistica basica 0 general, ja que —com din encertadament Roger Bastide— sla intervencié humana en la realitat social és aecid i eiéncia alhora, ja que permet al mateix temps modificar el mén i, en modificar-lo, eonéixer-lor (1971). Com arribar-hi? Identificades les prioritats i les caracteristiques essencials d’aquesta ¢eoria per a la prictica, vegem-ne ara el des- envolupament. Qui, on i com ho faria? Podriem partir de la pre~ ‘missa que, si no hi ha ning encarregat explicitament de fer-ho, &ee 62 dificil que la dinamica i Porganitzacié actuals de ta recerca socio- reiy lingiiistica arribin « produir espontaniament el tipus de cone tiow ment desitjat. Si més no des de l'ptica estrietament universitaria, cae Pactual migradesa de recursos, les ocupacions docents habituals i les legitimes preferéncies per altres linies de recerca pels professors i els cotlaboradors fan pensar que ben poca cosa en pot sortir. El Clon fet també que en aquest tipus de reeerca hagin també de partii- par, amb una certa freqiiéncia, els mateixos normalitzadors —que s6n els qui coneixen més bé el terreny d’una manera practica— i gis igualment altres especialistes en cincies socials que podien illu- inst minar aspectes del comportament humi menys coneguts pels so- | mal ciolingiistes fa pensar que tot aquest programa de recerca tedrica ma per a la prictica dificilment es pot dur a terme sino s’estableixen nim uns equips interdis ars estables que, dotats dels corresponents 1 recursos, s’encarreguin explicitament d’anar ereant aquesta socio- | tiea iistica aplicada, necessiria per a una major efectivitat del pro } men cés de normalitzacié i, en especial, del subprocés d’extensis de Mis, | rect Si tot aquest programa explicit de recerca —que trencaria amb la der] linia de simple foment i ajut de la investigacié— sha de fer en el rece mare de les universitats o en el de l'Institut de Sociolingitistiea Ca- dedi talana —el d’ara o un de renovat—o en mares mixtos o diferents as} és també una qiiestié a debatre, tori que sembla evident que s"hau- exist ra C/arribar a un esquema optim de coMlaboracié entre tots els or- rico ganistnes pertinents. | gulls L'impuls de tot aquest projecte depen fonamentalment dels go- | priv verns de Pirea de Hengua catalana, que sén els que n’han de veure ‘mem la necessitat i ordenar i dotar la realitzacié dels treballs necessaris. nolo Lestabliment inicial, en un mare de cooperacié universitats ~ Ins- tat tion Catalana - serves de la Ditecis General | P de Politica Linguistica - Consorei per a la Normalitzacié Lingii | serve tica, d'un equip estable que socupés de les primeres passes del pro- | era jecte, identificant explicitament els buits i les maneanees més im- | genet portants i les necessitats més urgents des de les preguntes sobre | diseig quins s6n els objectius generals que ha d'impulsar una sociolingui molt tica aplicada, i dibuixant alhora Vesquema general del pla dinves- | terest tigacié, podria ser un bon cami per « deixar d’estar aturats en Ia les ci63, reivindicacié periddica sobre la politica de recerca i comencar a ar- ticular ja d'una manera explicita aquesta necessitria sociolingiisti- ea aplicada. Cloenda La pregunta, dones, plantejada en ef IL Encontre de Sociolin- iiiistes sobre qué poden fer aquests des de les universitats i des dels instituts cientifics, per als (i amb els) cada dia més nombrosos nor~ ‘alitzadors o planificadors troba resposta actual en aquest progra- ‘ma general de recerca al servei de la normalitzacié que encara te- nim pendent demprendre d'una manera metédica i organitzad No erec, pera, que la causa del fet que In recerca sociolingiiis- tiea es trobi encara avui en aquest estat Phagim de cercar fona- ‘mentalment entre els mateixos sociolingiiistes, sind més aviat en els recursos de qué poden disposar i, sobretot, en Ia deixadesa del po- der politic respecte a Porganitzacis i Porientacié efectiva Paquesta recerca. De fet, la majoria de sociolingtiistes del pais han arribat a dedicar-se a aquesta feina més per una motivacié aplicada que no pas purament tedrica. Tot i aixi. perd, cal vigilar ara que també ‘tcixen ja normalitzadors 0 planificadors —perque no ens ocor- Fi com en altres disciplines, els cientifies purs de les quals s’enor- gllien del fet que la cigncia que practicaven no podia tenir tis practic en cap circumstaneia concebible (Foster, 1969). Sovint el ‘menyspreu pels coneixements aplicats ignora que molt sovint la tee~ nologia ha sobrepassat la teoria i que, en fer-ho, ha estat en reali- tat una font d'aquesta mateixa teoria, Postular clarament, per tant, una sociolingiistica aplicada al servei de la normalitzacié del catala implica igualment una ma~ nera diifana proclamar el dret a lexisténcia d'una sociolingiistica general 0 normal a les universitats dels Paisos Catalans, com una disciplina més, la qual pot seleccionar les seves preguntes tenint molt present el context més proxim, perd igualment estar mole in- teressada per les qiiestions tedriques més actuals i importants de les eiéncies socioculturals en el pla internacional. 7Es potser perre 64 questa excessiva identificacié entre sociolingiistica i el catalé que ‘encara no s‘ha eelebrat mai —fixeu-vos-hi— un eongrés eatald de sociolingiistica? Les administracions dels Paisos Catalans no s’han de refiar més aque les seves universitats els forniran espontiniament la teoria es- ppecifica i concreta que necessiten per a les intervencions per al can- vi coneret dels comportaments lingiistics. D'una banda, perqué sense encarree ni organitzacié explicita de coneixement aplicat, els ‘objectius de la ciéncia bisica i les percepcions del conjunt de la co- rmunitat universitaria van per un altre cami, ide V’altra, perqué l'ex- peritncia d’aquests darrers anys ja ha demostrat qué pot sortir de Ja sola voluntat personal en el petit nombre de recerques, tesis i tre- balls que es poden fer des de les desateses instituecions académi- ques. Limpuls governamental clar i decidit a la sociolingiistica aplicada a la normalitzacié ha de ser la solucié que posi punt final una vegada a aquesta situacié desfavorable i absurda tant per a la practica de Ia planificacié lingiistica, com per a la sociolingiiis- tica com a cineia Nota bibliogrificn Elector inteenat en In temitica de atic pot consular ols sgients te bulls: Roger Base, Anthropoloe appliquce (Pars 1971), Snban A. Fibra, Préfce, dns Jacques Maura (di) Pols et aménagement lngustaques (Que ber Paria Consell de a Langue Francaise - Le Robert 1987), pu 8-4: George F. Foner, Applied Anthropology (Boston 1969),