Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
= Se-
de l'amor», inaugura una serie de textos que gurament els versos que tocant a aixb recor-
arnb la figura de la dona nua, ajaguda, ador- darem més de pressa són els del primer so-
mida o en repbs, contemplada pel poeta o net de Salvatge cor: «el cor vol més, vol en
I'amant, tindri continuitat a l'obra posterior excés, / i en el do rebut es degrada»; pero
de Riba. Gairebé sobra dir que la figura de jo voldria acabar aquest treball citant un al-
la dona nua, de la nuesa femenina, és un tre sonet que si bé és menys conegut no és
motiu constant de la imatgeria simbolista, arnb menys significatiu:"
exemples notables de Mallarmé i de Valéry
(amb qui el poema anterior té forqa a veure); Tot el que he perdut
a més, resulta un pretext utilíssim per a I'es- que mai no sabré,
peculació sobre materies artístiques i filos& tot el que no sé
fiques, a part de les erbtiques. Aquest és i que m'ha valgut,
I'origen de la seqüencia «Un nu i uns d s » , és nu i absolut
la primera de les Tres suites." sota un ve1 darrer;
Confirmant el lloc estrategic que ocupa el pero el cor s'absté,
poema 20, a la fi de la primera part d'Es- com si fos virtut.
tances 11, és a dir, al centre del llibre, a la
porta d'unri nova maniera, apuntada ja al poe- Exulteu, amants!
ma 17, de clara influencia mdarmeana. Així, (Somriuríeu, sants,
Der exem~le.el tema de la relació entre la de I'atroq gaubanga,
carn i l'ésperit o el sentit i el pensament de tant d'indiscret
(plantejat, de fet, al primer llibre d'Estances temptejar el secret,
en termes molt idealistes) adoptara les figu- de tanta esperanca?
res i motius usats en aquest poema i, amb
els desenrotiíaments oportuns, sera repres
arnb molta freqüencia, fins esdevenir un dels
eixos temitics de l'obra ribiana. Es pales a 23. Val la pena de comparar amb Efegies de
alguns sonets de «Lírica de cambra» (la se- Bierville, XI, v. 30, els versos 49-53 d'aquest es-
gona de les Tres suites), al poema ~Reconci- pikndid poema:
liació» (dels Poemes per a una sola veu, dins Per a servir-se de l'anima,
Del joc i del foc), a la VI de les Elegies de que ha estat subtil el cos!
Bierville, a alguns dels sonets de Salvatge Quan I'anima els desperti,
cor, a la IV part d'El fill prbdig i al poema tornaran a voler-se
i a patir d'ksser dos.
22. Vid. tarnbC Efegies d e Eierville, N i la 24. Es tracta del sonet XVIII. Cf. Gabriel F a -
uCanc6 d'amor davant d'un cos nu.. RATER, op. cit., ps. 101-103.
El districte cinquh i la novella catalana dels anys trenta, per Jordi Castellanos
En uns moments en que, entre nosal- Es ben sabut que, a Catalunya, en el
tres, la novella recupera la seva funció li- debat entorn de la novella entre 1917 i 1925,
teraria i lluita per fer-se arnb un mercat no es discuteix, prbpiament, de la proble-
(és a dir, intenta de crear, temiticament i mitica formal o estetica -tal com es fa en
formalment, una imatge d'eila mateixa que els altres paisos en aquells mateixos anys-
sigui, també, la de la societat que li dóna sinó sobre aspectes que ens remeten, inva-
naixenca i a la qual es dirigeix), en uns riablement, al caricter «industrial» del ge-
moments com aquells, la presencia interna- nere: la creació d'un públic, el duaiisme
cional d'una «altra cara» de Catalunya, di- entre finalitat culturalista o d'entreteniment,
ferent de la que haurien volgut internacio- el conflicte entre literatura popular i literatura
nalitzar els escriptors catalans, provoca l'a- culta, la funció de mitjancera que ha de fer
parició d'un conflicte d'interessos que es la crítica, etc. 1 és que la defensa de la no-
manifesta en una llarga polemica - e n oca- vella serveix de cataiitzador de les actituds
sions, latent; en ocasions, explícita- en la antinoucentistes. Val a dir, pero, que el ma-
qual es barregen d'altres debats encara no teix Noucentisme havia fet ja els primers
resolts: el paper mateix que la novella ha passos en adonar-se de la necessitat de con-
de jugar en relació arnb una societat i arnb solidar el status professional de l'escriptor
la cultura; el conflicte entre l'art i la moral al marge dels avatars de la política i ja Car-
que els nous corrents de novella psicolbgica ner, el 1917, en explicar el sentit de YEdi-
fan renéixer; i, finalment, encara, la vella torial Catalana acabada de crear, escrivia:
polemica entre novella rural i novella ciu- «al novellista d'ocasió, o per deport, ha de
tadana. succeir el novellista professional, i demés, a
I'editor diletant i irremunerador ha de suc- drets o d'admirables panorames». Reivindi-
ceir l'editor tecnic i negociant». Tanmateix, ca, doncs, els temes barcelonins: «No fóra
la no cessió en els pressupbsits literaris ja hora d'una vegada -i jo crec que aquesta
i la pervivencia -encara per uns anys- orientació tindria la gran virtut de guanyar
del mecenatge institucional que els havia per- un públic molt rnés vast a la nostra litera-
mes d'organitzar tota una política culturitza- tura i de donar-li, a més, un resso interna-
dora i, alhora, conrear una literatura «pura», cional que fins ara no ha tingut-, que els
no contaminada pels interessos comercials, novellistes catalans s'encaressin amb Barce.
varen fer inútil aqueil reconeixement de la lona i volguessin reflectir-ne la vida tumul-
necessitat del canvi. S'entén, doncs, que la tuosa i característica damunt les planes de
defensa del genere canalitzés les actituds ilurs creacions?» El seu argument és clar:
contriries al Noucentisme. «Genere indus- totes les grans literatures han generat una
trial, per excellkncia; genere «democritic», interacció entre ciutat i novelila, en reflectir-se
genere «burges», és presentat -no sense i reconeixer-se I'una en l'altra. La novella ha
demagogia, en ocasions- com la panacea que donat la imatge pública de la ciutat i la ciutat
ha de solucionar tots els problemes culturals s'ha reconegut en la novella. Londres, París,
del país. Per aixo, Carles Riba, en la seva Berlín, Nova York, Viena o Madrid ... «I en
conferencia U n a generació sense novella, posa canvi Barcelona, malgrat ésser una pedrera
els punts sobre les is, temorós que la «co- inexhaurible de temes novellescos, malgrat
mercialització» de la literatura no comporti donar-nos a cada passa, en les planes dels
rebaixar els plantejaments culturals tan cos- diaris i en les converses de cada escala, ar-
tosainent assolits.' Per contra, la generació guments divertits, trigics o grotescos que
que accedia a les lietres en aqueils anys in- series un estímul irresistible idhuc per a una
sistia, a través, per exemple, de Domenec imaginació mitjana, no té una novella propia,
Guansé, en la transcendencia del genere, se- i jo gosaria afirmar que dintre la prou migrada
gons eil, «la morfina dels intelligents» o, si literatura catalana, la nostra ciutat, que per
més no, «la mena de llibre més liegit, més la seva gran població i la seva enorme irra-
apassionadament comentat pel públic més diació damunt tot Catalunya hauria d'ésser
nomhrós i més distingit».' Al capdavall, la una forca que influís d'una manera irresis-
creació d'un mercat literari (o, millor, la po- tible l'obra dels nostres escriptors, ha estat
tenciació del migrat públic existent) era l'ú- oblidada i amaconada.»
nica actitud coherent si el que es pretenia El fet és greu, especialrnent perque, costat
era que la cultura catalana fos una cultura per costat amb aquesta absencia, s'esti pro-
normal. duint la presencia, la proliferació, de temes
En aquesta situació, hom planteja la ne- barcelonins en la novella estrangera: Paul
cessitat de fer una novella «ciutadana», per Morand arnb la Nuit catalane; Montherland
raons de «modernitat», perque era de ciutat arnb Petite Infante d e Castille; Francis Carco
(Barcelona, en concret) la que donara la imat- arnb Printemps d'Espagne; Mac Orlan arnb
ge de la collectivitat i, també, per aproxi- els primers capítols de La bandera; Baroja a
mar la novella a un públic potencial que la seva trilogia La selva obscura; Benjamín
es preveia nodrit, fonamentalment, de les Jarnés arnb Lo rojo y lo azul; i, al costat,
capes mitges barcelonines. Rafael Tasis va reportatges novellescos signats per Elie Faure
assumir aquesta funció: defensor de la novel- ( L e Volcan qui chante) i per Fernand Pouey
la ciutadana enfront de la novella rural (i (aquest, arnb fotografies i tot, sobre el món
responsable de perpetuar etiquetes classifica- de I'aniirco-sindicalisme). A aquesta serie, que
dores tan estúpides com aquestes), recull esmenta Tasis, s'hi poden afegir dues obres
a Una visi6 d e conjunt d e la novella catalana de Rupert Croft-Cooke, que Ramon Esquerra
(1935), la conferencia sobre Barcelona i la estudia, Cosmopolis i Pícaro.'
novella.' El ruralisme, hi explica, «ficil ge- La publicació, a la revista ~Gringoireu,
nerador de poesia E...] ha infMt, d'una ma- d'un fragment de l'obra de Carco ( L a Belle
nera abassegadora i perjudicial, la novellística vie a Barcelone) és saludada per Just Cabot,
catalana» i de la novella, «que hauria d'és- al setmanari «Mirador», com una bona notí-
ser un estudi de la psicologia i de I'acti- tia:' certament, que Barcelona desvetllés I'a-
vitat dels homes, un bocí bategant de vida tenció mundial era un primer pas, al qual po-
humana», n'ha fet un pretext «per a des- dria seguir l'interes del mercat internacional
cripcions detallades i poetiques de bells in- pels productes locals. Benvinguda, doncs, la
divulgació de la imatge de la ciutat, una imat-
l . Carles WBA,Obres completes. II: Assaigs ge propia i caracteritzada, distingible i interes-
crftics (Barcelona 1967), ps. 314-320.
2 . Domenec GUANSB, Els prosistes. <Histories
i fantasies~,d'E. Martínez-Ferrando, <Revista de 4. Ramon ESQUERRA, Lectures europees (Barce-
Catalunyar 1, núm. 5 (novembre 1924). ps. 513-515. lona 1936), ps. 101-106.
3. Rafael TASISI MARCA, Una visid de conjunt 5. Just CABOT, E1s Ilibres. Literatura del dis-
de la novelfa catalana, (Barcelona 19351, ps. 107- tricte V... pero bona, «Miradora 1, núm. 5 (28-11-
123. 19291, p. 4.