Você está na página 1de 5

El poema, intitulat «Nu en repbs: després . «Sobre un tema de Vicente Aleixandre».

= Se-
de l'amor», inaugura una serie de textos que gurament els versos que tocant a aixb recor-
arnb la figura de la dona nua, ajaguda, ador- darem més de pressa són els del primer so-
mida o en repbs, contemplada pel poeta o net de Salvatge cor: «el cor vol més, vol en
I'amant, tindri continuitat a l'obra posterior excés, / i en el do rebut es degrada»; pero
de Riba. Gairebé sobra dir que la figura de jo voldria acabar aquest treball citant un al-
la dona nua, de la nuesa femenina, és un tre sonet que si bé és menys conegut no és
motiu constant de la imatgeria simbolista, arnb menys significatiu:"
exemples notables de Mallarmé i de Valéry
(amb qui el poema anterior té forqa a veure); Tot el que he perdut
a més, resulta un pretext utilíssim per a I'es- que mai no sabré,
peculació sobre materies artístiques i filos& tot el que no sé
fiques, a part de les erbtiques. Aquest és i que m'ha valgut,
I'origen de la seqüencia «Un nu i uns d s » , és nu i absolut
la primera de les Tres suites." sota un ve1 darrer;
Confirmant el lloc estrategic que ocupa el pero el cor s'absté,
poema 20, a la fi de la primera part d'Es- com si fos virtut.
tances 11, és a dir, al centre del llibre, a la
porta d'unri nova maniera, apuntada ja al poe- Exulteu, amants!
ma 17, de clara influencia mdarmeana. Així, (Somriuríeu, sants,
Der exem~le.el tema de la relació entre la de I'atroq gaubanga,
carn i l'ésperit o el sentit i el pensament de tant d'indiscret
(plantejat, de fet, al primer llibre d'Estances temptejar el secret,
en termes molt idealistes) adoptara les figu- de tanta esperanca?
res i motius usats en aquest poema i, amb
els desenrotiíaments oportuns, sera repres
arnb molta freqüencia, fins esdevenir un dels
eixos temitics de l'obra ribiana. Es pales a 23. Val la pena de comparar amb Efegies de
alguns sonets de «Lírica de cambra» (la se- Bierville, XI, v. 30, els versos 49-53 d'aquest es-
gona de les Tres suites), al poema ~Reconci- pikndid poema:
liació» (dels Poemes per a una sola veu, dins Per a servir-se de l'anima,
Del joc i del foc), a la VI de les Elegies de que ha estat subtil el cos!
Bierville, a alguns dels sonets de Salvatge Quan I'anima els desperti,
cor, a la IV part d'El fill prbdig i al poema tornaran a voler-se
i a patir d'ksser dos.
22. Vid. tarnbC Efegies d e Eierville, N i la 24. Es tracta del sonet XVIII. Cf. Gabriel F a -
uCanc6 d'amor davant d'un cos nu.. RATER, op. cit., ps. 101-103.

El districte cinquh i la novella catalana dels anys trenta, per Jordi Castellanos
En uns moments en que, entre nosal- Es ben sabut que, a Catalunya, en el
tres, la novella recupera la seva funció li- debat entorn de la novella entre 1917 i 1925,
teraria i lluita per fer-se arnb un mercat no es discuteix, prbpiament, de la proble-
(és a dir, intenta de crear, temiticament i mitica formal o estetica -tal com es fa en
formalment, una imatge d'eila mateixa que els altres paisos en aquells mateixos anys-
sigui, també, la de la societat que li dóna sinó sobre aspectes que ens remeten, inva-
naixenca i a la qual es dirigeix), en uns riablement, al caricter «industrial» del ge-
moments com aquells, la presencia interna- nere: la creació d'un públic, el duaiisme
cional d'una «altra cara» de Catalunya, di- entre finalitat culturalista o d'entreteniment,
ferent de la que haurien volgut internacio- el conflicte entre literatura popular i literatura
nalitzar els escriptors catalans, provoca l'a- culta, la funció de mitjancera que ha de fer
parició d'un conflicte d'interessos que es la crítica, etc. 1 és que la defensa de la no-
manifesta en una llarga polemica - e n oca- vella serveix de cataiitzador de les actituds
sions, latent; en ocasions, explícita- en la antinoucentistes. Val a dir, pero, que el ma-
qual es barregen d'altres debats encara no teix Noucentisme havia fet ja els primers
resolts: el paper mateix que la novella ha passos en adonar-se de la necessitat de con-
de jugar en relació arnb una societat i arnb solidar el status professional de l'escriptor
la cultura; el conflicte entre l'art i la moral al marge dels avatars de la política i ja Car-
que els nous corrents de novella psicolbgica ner, el 1917, en explicar el sentit de YEdi-
fan renéixer; i, finalment, encara, la vella torial Catalana acabada de crear, escrivia:
polemica entre novella rural i novella ciu- «al novellista d'ocasió, o per deport, ha de
tadana. succeir el novellista professional, i demés, a
I'editor diletant i irremunerador ha de suc- drets o d'admirables panorames». Reivindi-
ceir l'editor tecnic i negociant». Tanmateix, ca, doncs, els temes barcelonins: «No fóra
la no cessió en els pressupbsits literaris ja hora d'una vegada -i jo crec que aquesta
i la pervivencia -encara per uns anys- orientació tindria la gran virtut de guanyar
del mecenatge institucional que els havia per- un públic molt rnés vast a la nostra litera-
mes d'organitzar tota una política culturitza- tura i de donar-li, a més, un resso interna-
dora i, alhora, conrear una literatura «pura», cional que fins ara no ha tingut-, que els
no contaminada pels interessos comercials, novellistes catalans s'encaressin amb Barce.
varen fer inútil aqueil reconeixement de la lona i volguessin reflectir-ne la vida tumul-
necessitat del canvi. S'entén, doncs, que la tuosa i característica damunt les planes de
defensa del genere canalitzés les actituds ilurs creacions?» El seu argument és clar:
contriries al Noucentisme. «Genere indus- totes les grans literatures han generat una
trial, per excellkncia; genere «democritic», interacció entre ciutat i novelila, en reflectir-se
genere «burges», és presentat -no sense i reconeixer-se I'una en l'altra. La novella ha
demagogia, en ocasions- com la panacea que donat la imatge pública de la ciutat i la ciutat
ha de solucionar tots els problemes culturals s'ha reconegut en la novella. Londres, París,
del país. Per aixo, Carles Riba, en la seva Berlín, Nova York, Viena o Madrid ... «I en
conferencia U n a generació sense novella, posa canvi Barcelona, malgrat ésser una pedrera
els punts sobre les is, temorós que la «co- inexhaurible de temes novellescos, malgrat
mercialització» de la literatura no comporti donar-nos a cada passa, en les planes dels
rebaixar els plantejaments culturals tan cos- diaris i en les converses de cada escala, ar-
tosainent assolits.' Per contra, la generació guments divertits, trigics o grotescos que
que accedia a les lietres en aqueils anys in- series un estímul irresistible idhuc per a una
sistia, a través, per exemple, de Domenec imaginació mitjana, no té una novella propia,
Guansé, en la transcendencia del genere, se- i jo gosaria afirmar que dintre la prou migrada
gons eil, «la morfina dels intelligents» o, si literatura catalana, la nostra ciutat, que per
més no, «la mena de llibre més liegit, més la seva gran població i la seva enorme irra-
apassionadament comentat pel públic més diació damunt tot Catalunya hauria d'ésser
nomhrós i més distingit».' Al capdavall, la una forca que influís d'una manera irresis-
creació d'un mercat literari (o, millor, la po- tible l'obra dels nostres escriptors, ha estat
tenciació del migrat públic existent) era l'ú- oblidada i amaconada.»
nica actitud coherent si el que es pretenia El fet és greu, especialrnent perque, costat
era que la cultura catalana fos una cultura per costat amb aquesta absencia, s'esti pro-
normal. duint la presencia, la proliferació, de temes
En aquesta situació, hom planteja la ne- barcelonins en la novella estrangera: Paul
cessitat de fer una novella «ciutadana», per Morand arnb la Nuit catalane; Montherland
raons de «modernitat», perque era de ciutat arnb Petite Infante d e Castille; Francis Carco
(Barcelona, en concret) la que donara la imat- arnb Printemps d'Espagne; Mac Orlan arnb
ge de la collectivitat i, també, per aproxi- els primers capítols de La bandera; Baroja a
mar la novella a un públic potencial que la seva trilogia La selva obscura; Benjamín
es preveia nodrit, fonamentalment, de les Jarnés arnb Lo rojo y lo azul; i, al costat,
capes mitges barcelonines. Rafael Tasis va reportatges novellescos signats per Elie Faure
assumir aquesta funció: defensor de la novel- ( L e Volcan qui chante) i per Fernand Pouey
la ciutadana enfront de la novella rural (i (aquest, arnb fotografies i tot, sobre el món
responsable de perpetuar etiquetes classifica- de I'aniirco-sindicalisme). A aquesta serie, que
dores tan estúpides com aquestes), recull esmenta Tasis, s'hi poden afegir dues obres
a Una visi6 d e conjunt d e la novella catalana de Rupert Croft-Cooke, que Ramon Esquerra
(1935), la conferencia sobre Barcelona i la estudia, Cosmopolis i Pícaro.'
novella.' El ruralisme, hi explica, «ficil ge- La publicació, a la revista ~Gringoireu,
nerador de poesia E...] ha infMt, d'una ma- d'un fragment de l'obra de Carco ( L a Belle
nera abassegadora i perjudicial, la novellística vie a Barcelone) és saludada per Just Cabot,
catalana» i de la novella, «que hauria d'és- al setmanari «Mirador», com una bona notí-
ser un estudi de la psicologia i de I'acti- tia:' certament, que Barcelona desvetllés I'a-
vitat dels homes, un bocí bategant de vida tenció mundial era un primer pas, al qual po-
humana», n'ha fet un pretext «per a des- dria seguir l'interes del mercat internacional
cripcions detallades i poetiques de bells in- pels productes locals. Benvinguda, doncs, la
divulgació de la imatge de la ciutat, una imat-
l . Carles WBA,Obres completes. II: Assaigs ge propia i caracteritzada, distingible i interes-
crftics (Barcelona 1967), ps. 314-320.
2 . Domenec GUANSB, Els prosistes. <Histories
i fantasies~,d'E. Martínez-Ferrando, <Revista de 4. Ramon ESQUERRA, Lectures europees (Barce-
Catalunyar 1, núm. 5 (novembre 1924). ps. 513-515. lona 1936), ps. 101-106.
3. Rafael TASISI MARCA, Una visid de conjunt 5. Just CABOT, E1s Ilibres. Literatura del dis-
de la novelfa catalana, (Barcelona 19351, ps. 107- tricte V... pero bona, «Miradora 1, núm. 5 (28-11-
123. 19291, p. 4.

116 Notes i ressenyes


sant. Ben aviat, pero, va poder-se comprovar posada a la realitat, certament, perb assentada
que I'obra de Carco i dels seus collegues en ella: allb que I'estranger, imbuit per tots
ens feien un flac servei: la ciutat que «re- els prejudicis romintics sobre I'espagnolisme,
trataven» era fabricada de retalls del ve11 podia cercar a Barcelona, Barcelona li ho ofe-
clixé de 1'Espanya romintica, &un conven- ria arnb escreix. Li oferia flamenc, masic-halls,
cionalisme de cartó-pedta, més o menys ac- carrerons estrets, miseria, prostitució, proxe-
tualitzat arnb les truculencies del districte netisme i tot el que calgués. Cert: aquesta no
cinque i dels anarquistes «sanguinaris». era I'autentica Barcelona. Perb, en tant que
Ramon Esquerra, en un dels seus articles «imatge», és tan real, que Barcelona I'ofereix
recollits a Lectures europees (1936), recor. i l'explota arnb efectivitat i Sxit indubtable.
dava, com si fos un precedent del fenomen Tot i que aquesta ciutat, limitada a aspectes
d'aquells anys, el viatge que Stendhal havia de la Rambla i dels carrers adjacents fins a
fet a Barcelona, atret per I'espagnolisrne i el la vora del mar (i, basicament, des que fos-
comte d'Espanya: «Stendhal, que ja coneix queja fins que es fa de día) no sigui recone-
el món i té una certa afició a les coses tru- guda pels barcelonins com a propia. Com
culentes, "de veres", sent la necessitat d'apro- deia Triadú: «no hi han reconegut o no
fitar I'avinentesa de contemplar una ciutat hi han volgut recon&ixern8la seva ciutat.
aterroritzada i contrastar el seu espagnolisme Pero, ja a l'epoca, Lluís Nicolau d'01-
arnb el dels autentics espanyo1s.n Afegeix Es- wer havia advertit de I'autenticitat de l'exo-
querra: «D'aixb darrer no sembla tornar-ne tisme dels barris baixos barcelonins (que
de~ebut.»~ Tant, que hom considera Stendhal no de Barcelona com a tal) i dels espectacles
l'instigador de Merimée perque viatgi a Es- que s'hi oferien («aquesta mena de cocktail
panya. 1, com si, un segle més tard, res no internacional que serveixen arreu del món.
hagués variat, reapareix el tema impulsat per 6Voldria algú, potser, una "mala vida" a base
l'expansió del turisme (en bona part, del tu- de sardanes i balls de bastons?))) i, així, rela-
risme que es dirigeix a Mallorca i que de re- tivitzava la mala fama que la internacionalitza-
truc passa per Barcelona), al costat de la reper- ció literaria de la baixa ciutat podia afegir a
cussió internacional que té I'exposició del 1929 I'adquirida per altres mitjans: «Els ports me-
i de l'atracció que els barris baixos i la cosmb- diterranis, en aquest ordre, crec que no tenim
polis anarquista exerceix sobre l'incipient tu- res per perdre ni per envejar-nos. En part
risme europeu. Constatava Esquerra: «La vin- pels nostres propis merits -no cal pas ne-
guda d'aquests turistes a casa nostra, i particu- gar-ho- i en part també perque la merca-
larment la dels turistes arnb ribets de literat deria duu sovint més que el nom del lloc
-o totalment literats-, ha contribuit, conjun- d'origen el del lloc d'embarcament. En tota
tament arnb I'esperit mercantil de les empre- la literatura que s'ha escrit arnb el fi de com-
ses de viatges, a crear a I'estranger una Ile- batre la producció pornografica o el trafic de
genda barcelonina a base de "barri xinks" i blanques, hi veiem massa sovint el nom de la
d'anarquisme, tan pintoresca i idiota com els nostra Barcelona; i ella, on la ganivetada és
estirabots de I'"Anda1usa de Barcelona", d'Al- cosa ben exbtica, ha donat el seu nom al
fred de Musset, i els similars dels altres con- "cop de Barcelona" -terme tecnic, en I'argot
temporanis vuit-centistes, que, empapats d'a- internacional del crim. Grandesa i servitud de
fricanisme pictbric i de literatura terrorífica, les ciutats co~mopolites!»~ L'associació sinec-
feren d'Espanya un país exclusivament pin- dbquica, doncs, es produia arnb tanta precisió
toresc.» Afegia Esquerra que els responsables que Just Cabot, només observant la coberta
de la creació de la llegenda eren els francesos, de Les Rameaux rouges de Mme. Andrée
perb «les interpretacions més cbmiques d'a- Corthis («un jove arnb cordobes i una cor-
questa llegenda internacional corresponen als bateta pinxesca que mirava arnb aire de plaga
anglesos». En tot cas, el merit provenia de una noia arnb flors al cabell i mantellina de
la ignorancia, de la irresponsabilitat i d'aquella madroños»), va témer que l'acció es descab-
mena de superficialitat que és culpable perque dellés a Barcelpna. Com així va poder com-
de la veritat no en diu altra cosa que la part provar: una historia d'amors apassionats, frus-
que el lector espera trobar. e s el que Lluís trats per atemptats anarquistes, enverinen les
Nicolau d'Olwer va retreure a Carco: «Ell vides d'un tal Ramon «Pancorbo» i de la
sap molt bé quina situació ocupen en el pla «Manolita», mig i mig entre la Rambla bar-
moral de Barcelona, no menys que en el ma- celonina i els camps del Maresme." Estic bar-
terial, els carrers del Cid i de Migdia.»' rejant - e n sóc conscient- nivells diferents
Aturem-nos, pero, un moment a analitzar de producció literaria. Perb per al cas no im-
el fenomen: Barcelona ha fabricat una imatge porta: la sensació de descoratjament és la
exportable, comercial, de si mateixa. Sobre-
8 . Joan Tmmú, Pieyre de Mandiargues. Morir
6 . Ramon ESQUERRA,
Stendhal a Barcelona, a Barcelona, uAvuin (15-IV-1979).
dins Lectures europees, ps. 21-29. 9. N~couu,art. cit.
7 . Lluis Nrcouu D'OLWBR,Crdnica. A torna-jor- 10. J.C., Comentaris. La novetla p a s a a Bar-
nals, =La Publicitatm (9-N-1929). celona, *La Publicitatm (10-1-1929).

Els Marges, 26. 1982


mateixa, sigui quin sigui el producte forani xos barcelonins. A Barcelona, tanmateix, exis-
que tracti temes barcelonins. És aquella sen- tia ja, des d'anys abans, una tradició forga
sació que va sentir Carner davant del número densa de literatura popular centrada en temes
que la National Geographic Society va de- del Bistricfe cinqtri.. Cuplets, sainets, vodevils
dicar a Barcelona i Sevilla. Els catalans, es- i tragicomedies de Lluís Capdevila, Santiago
crivia, «som una gent que mig s'ufana i mig Rusiñol, Lluís Montero, Amichatis, Gastó
es migra. Veure sants de casa nostra ens pot A. Mintua i tants d'altres, que fornien la
fer patir». Mentre els sevillans «són feli~os: literatura que es consumia en els teatres i
n'hnn estat sempre, en són, en seran per tota locals del Parallel.
una eternitat», nosaltres, continua, en el nos- Amb tot, la literatura culta havia desapro-
tre afany, «si no reeixim, haurem fet un bon fitat el tema. Ho remarcava Tomas Garcés,
paper ridícul»." 1 és que, a l'altra banda, la des de «La Publicitat», tot especificant, pero,
literatura catalana (amb algunes excepcions es- que en tot cas el districte cinque «només ser-
cadusseres) havia ignorat aquest sector i havia viria per a la sitira social»." En desacord amb
intentat d'oferir-ne una altra, d'imatge. Re- ell, Just Cabot diferencia? els diversos con-
cordem, si no, la Rondalla moderna del cotxer ceptes que entraven en joc: «Una cosa és
i de la bondat de Barcelona, dels Lleures literatura del districte Ve. i una altra molt
barcelonins de Josep M. López-Picó: En un diferent aprofitar el dit districte corn a tema
dia de sol primaveral, un jove angles lloga un literari, tan aprofitable corn qualsevol altre
taxi perque el porti de l'Edén Concert. El districte de la ciutat. Més encara: que, si la
taxista, que s'ha llevat poeta, ho considera memoria no em falía, Ia literatura del dis-
una aberració. «-Perb home, escolti, sant tricte Ve. que s'ha fet fins ara no pertany
cristii! no ho veu, que avui no hi trobari nin- a la literatura.» No cal dir que la polemica
gú a 1'Edén Concert? La gent corn cal surt a (confluencia, al capdavall, de dos problemes
passejar, quan fa aquest bon temps. Miri: diferents: art i moral i literatura popular/
tenim la Rabassada, tenim Sant Genís, tenim literatura culta) naixia ripidament: «Mira-
Vallvidrera, tenim el Passeig de la Bonanova, dor», a través de Just Cabot, protestava que
tenim el Tibidabo, tenim ...» Res no li val la crítica literaria catalana avantposés moral
a l'estranger: guardia urbi, ciutadans, autori- a literatura; ells, afirmava, els de «Mirador»,
tats i fins el consol angles, tots donen la raó no menystindrien un Francis Carco catali,
a l'auriga perque «no hi ha llei ni autoritat corn no menystindrien tampoc uns novellistes
contra I'elegincia». Per dies corn aquell i per caiblics corn Mauriac o Julien Green.I3 Poc
la civilitat que encomanen, ens diu el narra- després, Rossend Llates denunciava la que
dor, «fou dit de tu, Barcelona, que est bona». per a el1 sí que era l'autentica literatura
Bs ficil de reconeixer aquesta Barcelona: és «immoral»: la novella «blanca», la «porno-
la de Les bonhomies, de les Plasenteries, d'A grafia servida en blanques, elegants i me-
l'ombra de Santa Maria del Mar. La ciutat nudes píndoles homeopitiques (...) vici dels
mediterrinia, Ilumínosa: La ciutat d'ivori. Tot inconscients, dels imbecils i de les miílors
un model de convivencia. famílies»." 1, encara, «Mirador», el 1930,
Tanmateix, aquesta imatge idealitzada de tornava a la carrega per defensar Fanny,
Barcelona no era la que pretenia oferir la de Carles Soldevila: «Una novella pornogri-
nova generació. La novella, «que es nodreix fica, per favor!», reclamava; una novella por-
de constatació», cercava la realitat i, explíci- nogrifica perque els senyors d'«El Matí» i
tament, es proposava de continuar la via ober- de «Catalunya Social» sipiquen que és que!'
ta per Robert Robert, Emili Vilanova, Pons Costat per costat amb aquesta polemica,
i Massaveu, Dolors Monserdi, Narcís Oller, el districte cinque va guanyant terreny en la
el primer Josep M. Folch i Torres, Santiago novella catalana i ho fa sense que la voluntat
Rusiñol, Miquel Llor, Pere Coromines i tants descriptiva, documental o de denúncia ocupin
d'altres. El curiós del cas, pero, és que la un primer pla, llevat, potser, de La rossa de
novella dels anys trenta té corn a lloc comú, mal pel (1929), de Josep M. Frances. Llocs i
constant i insistent, el districte cinqud. 1 no situacions, coristes i entretingudes, proliferen
6s que els novellistes catalans s'hagin cregut en una Ilarga serie de novelles, d'entre les
la imatge truculent que han fabricat els es- quals val la pena esmentar Fanny (1929) de
trangers. No, no hi ha cap connexió de causa Carles Soldevila, Una mena d'amor (1931) de
a efecte; ni tan SOISno hi sé veure contactes C . A. Jordana? Vint anys (1931) de Rafael
o suggestions. En tot cas, es pot documentar Tasis, Vida prtuada (1932) de Josep M." de
alguna referencia al fenomen, corn passa amb
Llorenc Villalonga, que fa confluir a Mort 12. T.G.. Districte V. .La Publicitata (24-11-
de Dama (1931) la deformació turística de 1929).
13. Just CABOT,Els llibres. Literatura del dis-
la imatge de Barcelona i de Mallorca i, alhora, tricte V... pero bona, art. cit.
aprofita els ambients frívols dels barris bai- 14. R. Lum, Literatura immoral, *Mirador*
11, núm. 16 (16-v-1929),p. 4.
11. Josep CARNER, Sevilla i Barcelona, *La Pu- 15. A.F., Una novetia pornogrdfica, per favor!,
blicitat~(4-v-1929). aMiradora 11, núm. 51 (16-1-1930),p. 4.

118 Notes i ressenyes


Sagarra, Teresa o la vida amorosa &una dona en una noia de bona família burgesa, cuita
(1932) de Carme Montoriol, Pina, la italiana (llegeix les darrers novetats, com Nocturn,
del dancing (1933) de Pere Corominas i Les de Frank Swinnerton), que ha viatjat (evoca
algues roges (1934) de Maria Teresa Vernet. Bruges) i és sensible i responsable. Perb, ai
Per que aquesta proliferació? Perque el tema las!, la seva família s'ha arniinat i es guanya
vehicula la problemitica central de la novella la vida en el music-hall. 1, encara, quan des-
psicolbgica de l'epoca que el moralisme petit- prés de molts problemes, perd la virginitat,
burgks, de curta volada, és incapac de plante- sap -i ho assumeix- que ha perdut també
jar directament. M'explico: Tasis comentava l'honorabilitat. Per aixb renuncia a casar-se,
que totes aquestes obres que introdueixen en un darrer gest de dignitat.
temes de la «vida nocturna» s'emparenten Per altres vies, que no interesen al tema
«amb aquella novella moderna que especula que presento, Maria Teresa Vernet i, parcial-
amb els canvis de la psicologia collectiva, les ment, Carme Montoriol, escaparan d'aquest
variacions del codi moral de la nostra societat, esquema. 1 també hi escapa -bé que aquest
la insolidaritat latent de la nova generació, sí que ens interesa- Josep M." de Sagarra,
dinimica i despreocupada, amb les que l'han el qual, amb una actitud de menyspreu per
pre~edit».~l Vaviacions del codi moral: varia- la mentalitat petita burgesa, cerca escindol
cions del codi de la moral sexual i crisi de amb la presentació de les aventures sexuals
In família tradicional. Aquest és el tema, un de Guillem de Lloberola i de Maria Lluisa
tema que es localitza enrnig de la bona socie- de Lloberola. En tot cas, Sagarra utilitza el
tat, pero que, per fer-lo presentable, cal des- districte cinque com a contrapunt per desco-
placar cap a altres sectors. brir la jugada dels seus personatges, que és
A Enric de Fuentes, en els primers anys també la jugada de la novella de l'epoca: on
anys de segle, l'intent de presentar l'arnor s'amaga l'autentica degeneració no és al dis-
Uiure entre dues persones «normals», a Ro- tricte cinquk; allb, diu, «és la infinita tristesa
mdntics d'ara, li havia costat omplir 519 de la carn», perque el vici, contestant afir-
pagines de justificacions i d'idealitzacions mativament la pregunta de Teodora, «el vici
que el duien a la conclusió que de res no som per exemple nosaltres». 1 és que, en
serveix tenir autombbil si els camins no són efecte, el vici o, simplement, les variacions
preparats per a rodar-hi. Vint-i-cinc anys més del codi moral (que per a les mentalitats le-
tard, sembla com si els camins fossin ja vítiques no són altra cosa que vici) neixen
desbrosszts: quan C. A. Jordana presenta, a i es realitzen a l'eixample o més amunt, pero
«Mirador», Teresa d'Urbervilles, que ell ma- se situen al districte cinque. Per aixb no té
teix havia traduit, explica que, malgrat la tota la raó Just Cabot quan diu que el districte
«perdua illegal del fadrinatge», la noia roman cinque és tan interessant com qualsevol altre
«pura», cosa que desencadena la tragedia, tot districte. Ho és més, d'interessant: és el repte,
i que «l'advocat defensor del món social, la cambra fosca, per a una novella que s'es-
davant del cas de Teresa, no podria pas girar forca per incorporar nous temes, noves preo-
l'acusació contra aquesta».17 Aixb escriu Jor- cupacions i nous punts de vista, tot pagant
dana, pero a la novella que publica aquell el preu de l'acceptabilitat. Per tal que Cata-
mateix any, Una mena d'amor, una novella lunya, de dia, tingui la cara neta, cal «ama-
erbtica asskptica, converteix la protagonista gar» a la fosca tot el que l'embruta. La moral
en una corista que «atorga» favors. L'obra i tradicional, d'aixb, en deia «el mal menor»:
el fenomen que estic assenyalant han estat es- gricies a ell, Barcelona és bona. 1 és que,
tudiats per Maria Campillo, la aual ha remar- com a Mort de dama, Violeta de Palma s'esti
cat que Hardy, D. H. Lawrence i Arthur al districte cinque i dona Obdúlia de Mont-
Schnitzler (a La senyora Berta Garlan) prG cada viu al seu palau, a Mallorca. Cada Ob-
posaven un canvi en la moralitat sexual dúlia té la seva Violeta; cada Barcelona, el
«dins» de la societat «normal».18 La novella seu barri xinks. El mateix, al capdavall, que
catalana, en canvi, «desplaca» el problema els francesos situaven al sud, a 1'Espagne o
cap a districte cinqu?, on pot parlar de sexe -embolica que fa fort- a Barcelone, per tal
sense escandalitzar. Fixem-nos que Fanny, de de nlantenir ben gran la Franca. Una i altres,
Carles Soldevila, és el resultat de la con- cadascun pel seu compte bé que de manera
fluencia traumatica de tots aquests punts: semblant, pagaven el delme a les conven-
planteja el tema de la &dua de la virginitat cions, a unes mateixes convencions, que vés
a saber per que, coincidien en el districte
cinquk barceloní.
16. R. T~srs.Una visi6 de coniunt .... ov. cit..
p. 119.
17. C. A. JORNADA, Els llibres. Thornas Hardy:
Teresa dels Ubervilles, «Mirador* I, núm. 34 (19-
IK-1929),p. 4. . mena d'amorr de C. A. Jordana, ~ E l sMargesa
18. Maria CAMPILLO,Situacid i sentit d ' d n a núm. 11 (setembre 1977). ps. 101-109.

EIs Marges, 26. 1982 119

Você também pode gostar