Tema del mes Boca a boca (pàg. 16) Reportatge (pàg.

21)
(pàg. 12)
Dagoll Dagom, Setmana del
"Pro ana" Nit de Sant Joan llibre en català
i "Pro mia"

85
se te m b re
20 10 L’ H I P E R B Ò L I C RIS WWW.DERIA.CAT ASSOCIATS A

LA REVI STA DELS UNIVERSITA

MISHIMA
La manipulació
de la forma
 OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/85
2 SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Sumari Editorial
N85 - SETEMBRE2010
02 - EDITORIAL
VOLER-HO FER I FER-HO
Voler-ho fer i fer-ho! Troba’ns!!!
03 - LA IMATGE
BARBERIA/ERIKAA SALT BOTE L’Hiperbòlic comença una nova temporada amb l’objectiu principal de fer-vos, a vo- Ara ja ens pots trobar al
04 - LES UNIVERSITAT SÓN NOTÍCIA saltres els lectors, protagonistes. Tenim les mateixes idees i valors que sempre –el FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB
GREDI IMPULSA UNA XARXA compromís amb el món universitari en català i ocupar-nos de les inquietuds que ens i com sempre a DERIA.CAT
INTERUNIVERSITÀRIA DE RECERCA
afecten als més joves– però volem renovar-nos. La revista ha de ser una eina més per
EN EDUCACIÓ DE GÈNERE
05 - DIUE comunicar-nos i, per aquest motiu, el paper i el web aniran de la mà. Has llegit algun
MÉS UNIVERSITARIS PER AL article que t’interessa i vols més informació? El podràs trobar a Dèria.cat. Vols suggerir,
CURS 2010/11 comentar, proposar, queixar-te? Ara ja saps on fer-ho. Obrim finestres per fer la casa
06 - EL CONVIDAT més gran.
DAVID CARABÉN, CANTANT DE
MISHIMA Presentem aquest número de L’Hiperbòlic amb una entrevista a David Carabén, veu i
08 - ALTAVEU
ànima de Mishima. El personatge triat per a la portada ens serveix com a declaració
LA TROBA KUNG FU, EL PATUFET
A LA BOCA DEL METRO d’intencions, ja que des d’aquesta revista intentarem posar-te al dia del món de la música,
09 - JOVENTUT el cinema i el teatre, la literatura i les noves tecnologies. I, per poder fer-ho, volem que
ENTREVISTA AL SECRETARI ens aconsellis, que ens orientis, que ens diguis quan anem bé i quan no. La comunicació
GENERAL DE JOVENTUT, EUGENI funciona, sempre, en dues direccions.
VILLALBÍ
10 - CONSUM
Compartir els nostres dubtes i il.lusions per construir quelcom junts. Una revista, potser.
ENTREVISTEM EN JORDI ANGUERA,
DIRECTOR DE L'AGÈNCIA O una comunitat de joves. El motor ja està en marxa. En David Carabén ens comenta a
CATALANA DE CONSUM l’entrevista que l’èxit és voler fer coses i fer-les. Us convidem a fer una revista plegats.
12 - TEMA DEL MES
"PRO ANA" I "PRO MIA" REFLEX
D'UNA PATOLOGIA
Flaixos

14 - TENDÈRIES
BAMBES CATALANES AMB
ACCENT ALEMANY
16 - BOCA A BOCA
LAIA PIRÓ, ACTRIU DE DAGOLL
DAGOM A LA NIT DE SANT JOAN
18 - PETITS ANUNCIS
GUIA JOVE
19 - CALAIX DE SASTRE Nom: Ibrahimovic Xifra: 2012 Lloc: Magrib
MOTS ENCREUATS, RODA EL
El suec s'ha convertit en el protagonista de El ple del Parlament de Catalunya va Els cooperants catalans segrestats i alli-
MÓN I TORNA EL MOT, SUDOKU,
LA BRUIXA 2.0 la pretemporada blaugrana per les diferèn- aprovar al juliol la ILP per abolir les curses berats per Al-Qaeda al Magrib, Roque
20 - SEXE cies entre ell i l'entrenador. El jugador final- de braus al Principat amb 68 vots a favor, Pascual i Albert Vilalta, han assegurat
HAS TRIOMFAT AQUEST ESTIU? ment ha acabat cedit al Milan amb opció 55 en contra i 9 abstencions. Ara s’inicia que durant el seu “calvari” hi va haver
21 - REPORTATGE de compra obligatòria. El Barça pot haver un període de transició que acabarà amb moments d’autèntica “desesperació i por”.
AQUESTA TARDOR BONA perdut uns 30 milions d'euros en l'operació. la prohibició total de les curses.
LITERATURA
22 - CULTURA
RECOMANEM, AGENDA...
La il.lustració

23 - ESCOLA D'ESCRIPTURA
EXCLAMORTOPÈIES

Edita: Edicat SL
Dos de Maig 270, local B / 08025 Barcelona
T: 93 451 61 70 / F: 93 451 33 91
edicat@edicat.cat / www.edicat.cat
Editors: Josep Ritort i Antoni González
Cap de Relacions externes: Jordi Sansalvador
Consell de redacció: Diego Giménez
Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana
Perdomo
Assessorament lingüístic: Irene Torra
Administració: Sònia López
Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat
Impressió: CRE-A SL
Dipòsit legal: B-48091-2007
L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural
i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió
exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic
no fa necessàriament seva. En defensa de la
llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra
societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar
les rèpliques dels lectors, sempre que guardin
el respecte que es mereixen les persones i les
institucions i siguin d’interès general.

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)
Tiratge: 26.330 exemplars
 L’HIPERBÒLIC/85 LA IMATGE
_________________________________________________________________________________________________ SETEMBRE 2010
3

Es busquen... JOVES TALENTS!

T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web -com un Flickr o un Fotolog- no ho dubtis. Envia'ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat
i publicarem les millors a "Es busquen joves talents!".

BARBERIA / Erikaa Salt Bote / www.www.flickr.com/photos/ericasbphotos

Tinc 16 anys . Estic estudiant 4t d’ESO i, d’aquí poc, 1r de Batxillerat Artístic a Vilafranca del Penedès. No fa gaire que la ciutat de Barcelona, passejar per cada racó i cada carrer de la ciutat. Em va semblar una imatge peculiar i em va
he començat amb la fotografía i ja és per a mi un dels millors hobbies. M’agrada fixar-me en tots els detalls de les coses transmetre com si veiés la gent que no hi era, hi veia vida dins d’aquell lloc. La llum enfosquida i les cadires antigues em
i suposo que per això m’agrada tant fer fotos. Utilitzo una càmera digital bàsica, però de gran servei. La meva intenció van semblar un lloc únic.
és fer alguns cursets i concursos de fotografia, ja que m’agradaria poder-me involucrar més en aquest món. M’encanta
 MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC/85
4 SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA
UB ( ) www.ub.edu
GREDI impulsa una xarxa interuniversitària
de recerca en educació de gènere
El Grup de Recerca en Educació Intercul-
tural (GREDI), per mitjà del seu grup de
treball especialitzat en temàtica de gènere,
GrediDona, ha impulsat un projecte de col.
laboració interuniversitària en recerca de
gènere. Actualment aquesta xarxa pionera
en matèries de gènere es troba en fase em-
brionària, i tot just s’han iniciat les primeres
reunions conjuntament amb dues univer-
sitats andaluses, la Universitat de Sevilla
(US) i la Universitat de Granada (UGR).
Segons ha manifestat la coordinadora de
GrediDona, Trinidad Donoso, professora
del Departament de Mètodes d’Investigació
i Diagnòstic en Educació de la Universitat
de Barcelona (UB), la creació d’aquesta
xarxa interuniversitària de recerca de gène-
re és un dels objectius bàsics per a aquest
nou curs acadèmic. En aquest sentit, Do-
noso ha comentat: «Durant el passat mes
de juliol ens vam reunir amb els grups ho-
mòlegs de la Universitat de Sevilla i la de
Granada per establir les bases de la nostra
actuació conjunta». El projecte pretén que
en un futur es duguin a terme tot un seguit
d’actuacions a les universitats per educar i
sensibilitzar els joves enfront de la violència
de gènere i altres qüestions relacionades
amb temàtiques de gènere.
GrediDona el formen un grup d’investiga-
dors de GREDI que s’han especialitzat en
educació i gènere. A més de l’impuls de la
xarxa interuniversitària d’educació i gènere,
GrediDona es proposa com a objectius per
al nou curs acadèmic continuar avançant en
l’elaboració del pla avaluatiu global de les
intervencions grupals en violència de gè-
nere que es desenvolupa en col.laboració
amb la Creu Roja, la Fundació La Caixa i
l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte
de la Generalitat de Catalunya.
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
Fotos: ACI Creativo
deria.cat
* pañola de Ortecistas Protesistas (FEDOP).
UdG ( ) www.udg.edu
Mor Raimon Panikkar,
doctor honoris causa de la
UdG
La comunitat universitària expressa el condol per
la pèrdua del Dr. Panikkar, investit honoris causa
per la UdG el 28 d’abril de 2008. Raimon Panikkar
(1918-2010) es va doctorar en Filosofia (1946) i en
Ciències (1958) a la Universitat de Madrid, i en Te-
ologia a la Universitat Laterana de Roma (1961).
UdL ( ) www.udl.cat
La UdL oferirà un títol propi
en ortopèdia el proper curs
Amb l’objectiu de donar resposta a una llarga de-
manda dels tècnics d’aquest sector, la Universitat
de Lleida impartirà el curs vinent un títol propi en
ortopèdia. Aquest títol universitari serà únic a l’Es-
tat espanyol i està avalat per la Federación Es-
 L’HIPERBÒLIC/85 DIUE
_________________________________________________________________________________________________ SETEMBRE 2010
5

Més universitaris
per al curs 2010/11
Més del 79% d’estudiants preinscrits ja tenen assignada una plaça

Un total de 49.641 estudiants,

Més informació a:
1.148 més que l’any passat, s’han
preinscrit enguany en alguna de
accesnet.gencat.cat i a estudisuniversitaris.gencat.cat
les vuit universitats catalanes
que formen part de l’Oficina
d’Orientació per a l’Accés a
la Universitat, que són les set
públiques presencials (UB, UAB,
UPC, UPF, UdL, URV i UdG) i la
UVic. Aquesta xifra, que és la més
alta dels últims 10 anys, representa
un augment del 2,37% respecte a la
preinscripció de l’any passat.

La majoria d’aquests estudiants preins-

crits a la universitat, un 79,42% ja tenen
assignada una plaça en algun dels es-
tudis que han demanat. D’aquests, 6 de
cada 10 podran estudiar l’ensenyament
que volien en el centre que havien triat.

Gran part d’aquests alumnes, 11.633,

estan assignats a algun estudi de la UB,
que és la universitat presencial que ofe-
reix més places. A més, 8.844 estudiants
estan admesos a la UAB, 6.078 a la UPC,
3.125 a la UPF, 2.149 a la UdL, 2.867 a
la URV, 3.204 a la UdG, 1.333 a la UVic i
192 a centres d’estudi mixtos.
Els nous
estudiants faran La majoria dels aspirants a universitaris
estudis adaptats ha fet les proves d’accés a la universitat
a la nova
estructura (PAU) o procedeix de Formació Pro-
fessional (FP). La demanda de places
d'aquests estudiants ha augmentat un
6,38%, passant de 36.029 l’any 2009 a
38.329 aquest any.
També ha augmentat de manera molt
notable (un 57%) el nombre d’estudi-
ants preinscrits procedents de les pro-
ves per a més grans de 25 i 45 anys,
que són 1.722 respecte els 1.095 de
l’any passat.
En canvi, ha disminuït el nombre d’es-
tudiants universitaris que ha demanat
un canvi de carrera, que ha passat dels
9.191 del curs passat als 7.924 preinscrits
d’enguany. També hi ha menys persones
que volen fer una segona carrera. L’any
passat es van preinscriure per aquesta
via 2.178 estudiants i enguany són 1.666.
8.504 rebudes l’any 2009 a les 9.955 2009-2010. El curs passat n’hi havia
d’enguany, xifra que representa un 20% 39.465 i aquest n’hi ha 39.825.
del total de preinscrits. D’aquestes 9.955
sol.licituds, 7.189 són de la resta de l’Es- Tots aquests estudiants universitaris
tat i 2.766 són estrangers. faran ensenyaments adaptats a la nova
estructura establerta en el marc de
Els estudis de medicina tornen a estar l’Espai Europeu d’Educació Superior
entre els més sol.licitats. De fet, a quatre (EEES).
de les vuit universitats catalanes que for-
men part de l’Oficina d’Orientació per a
l’Accés a la Universitat ha estat la carrera
més demanada: la UB ha rebut un total
de 1.954 sol.licituds, la UAB n’ha rebut
755, la URV en té 735, i la UdL té 557 sol.
licituds de plaça. D’altra banda, a la UPF
el grau més demanat ha estat el d’admi-
nistració i direcció d’empreses, amb 636
sol.licituds; l’estudi de la UPC amb més
èxit és arquitectura, que té 804 peticions;
a la UdG el grau en educació primària ha
estat sol.licitat 322 vegades, el més de-
manat; i a la UVic l’estudi de disseny és el
més sol.licitat, amb 114 peticions.

D’altra banda, les sol.licituds d’estudiants En total, aquestes vuit universitats

de fora de Catalunya han passat de les ofereixen 360 places més que el curs

www.gencat.cat/diue
 EL CONVIDAT L’HIPERBÒLIC/85
6 SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
DAVID CARABÉN, CANTANT DE MISHIMA
“ L’èxit és voler-ho fer
i fer-ho”
L’ÀNIMA DE MISHIMA ENS PARLA «D’ORDRE I
AVENTURA», EL DARRER DISC DE LA BANDA
Parlar d’Ordre i aventura amb David
Carabén és parlar d’art i vida, una
dicotomia, aplicable a qualsevol
disciplina humana, que té a veure
amb una determinada concepció
del món i de la feina del creador. Per
l’artista català la clau de l’èxit rau
en la voluntat i la determinació de
perseguir el que es desitja.
Ordre i aventura és el vostre darrer
disc. Per què el nom?
Durant els 4 o 5 últims anys he estat tre-
ballant a Barça TV. Els últims 2 anys, en
concret, he estat fent una sèrie de televisió
que es diu Records de mister, que s’emet
ara mateix, on entrevisto antics entrena-
dors del Barça. Arran del programa vaig
tenir l’oportunitat d’entrevistar en César
Luis Menotti que, citant a Borges, em va
dir que el futbol era com ordre i aventura,
de la mateixa manera que Jorge Luis Bor-
ges va dir que la literatura era ordre i aven-
tura. Els dos conceptes em van agradar
molt perquè estan relacionats amb moltes
inquietuds que tinc. Sobretot a l’hora de
reflexionar sobre què és una cançó, que
està formada pels dos vessants. Gairebé
totes les disciplines humanes ho estan. Hi
ha una part d’odre, de regles que has de
conèixer per desenvolupar qualsevol acti-
vitat i després hi ha aquesta part d’aven-
tura que vindria a ser el risc que es pren
dintre d’aquesta normativa.
Quins són els dubtes existencials que
tracteu al disc?
És una cosa de la qual t’adones a poste-
riori. Escoltant el disc em vaig adonar que
parlava de coses de les quals no havia
parlat mai. Podríem dir que es tracta de
la proposta espiritual d’una persona que
encara no sap si creu en Déu. Des que he
tingut fills he començat a llegir un tipus de
llibres que no havia llegit mai, de divulga-
ACABA LA FRASE:
El millor d’aquesta vida és.... la cervesa (riu).
No aguanto la gent que... no creu en res.
No m’agradaria morir sense... tornar-me a
fotre una ampolla de xampany francès.
La cançó perfecta és aquella que... troba
l’oient que la reviu i l’entén.
ció científica bàsicament i d’història de les
religions, suposo per buscar respostes a
preguntes incòmodes que em pugin venir
d’aquí uns anys de part dels meus fills. Si
existeix Déu, per exemple. Hi ha unes in-
quietuds que he començat a convertir en
llenguatge i al final quan he escrit cançons
van sobre això. D’alguna manera estava
buscant un ordre no necessàriament mo-
ral però sí espiritual, de sentit a la vida i el
vaig acabar trobant en la música. Per això
el títol. La vida és plena de coses que no
entenem de què van, de les quals se’ns
escapa el sentit, la nostra memòria és
fragmentària, la nostra percepció precà-
ria... Amb la música s’ordenen els signifi-
cats i pots intuir de què va tot això.
La paternitat t’ha canviat la visió de
les coses?
Sí. No és un canvi radical però sí que és tiva que de la que veiem realment. Ara Al centre David
una mena d’evolució. A mesura que intro- t’ensenyo un pit, ara una corba i, llavors, Carabén, ànima del
dueixes nous aspectes a la teva vida, els en els nostres caps aquell cos resta més grup de música indie
en català, Mishima.
teus interessos van canviant. Tens menys desitjable. Ara bé, el cos ha de ser. Hi ha
paciència amb segons quines “palles men- d’haver un equilibri entre percepció i reali-
tals” o les persones que es recreen massa tat. Una bona striper, encara que tingui un
en el no-futur, en el nihilisme. Comences cos demacrat, et pot fer “trempar”.
a trobar idiotes els nihilistes o poc imagi-
natius. Crec que és més intel.ligent una Tornant a la referència de Lynch, l’es- TAL COM
persona que creu en alguna cosa o que pectador és imprescindible per acabar RAJA!
busca creure-hi. de donar sentit a l’obra. Creus que Lloc i data de
amb la vostra música passa el mateix? naixement:
En una entrevista a mondosonoro equi- L’oient és imprescindible per completar Barcelona Rouge,
pares el que fa David Lynch al cinema la cançó? 1997/98.
amb l’art de subministrar informació... Sí, perquè és en el cap de l’oient on aquell Una pel.lícula: El
Intentava desmuntar una mena de lloc cos que ensenya l’striper es crea. Un rea- detectiu cantant, de
comú que existeix a l’hora de considerar lista pur posaria el cos nu de forma directa. Dennis Potter.
les obres d’art i la feina de l’artista que és De l’altra manera és més una qüestió de Un llibre: Lipstick
aquesta idea de la improvisació de l’ar- subtilesa, de seducció, ara es crida l’aten- Traces, de Greil
tista. Evidentment que hi és, però el bon ció per aquí, ara per allà i es crea com una Marcus. És el nom
artista crec que té bastant clar el panora- mena de misteri. del nostre primer
ma que vol retratar, no ve del no res. Una disc.
altra cosa és que després es fragmenti el És una feina artística de construcció Una mania: Estar
discurs, etc. bastant exigent, no? junts 30 minuts
Sí, totalment. A mi és el que més m’inte- abans del concert.
Aquesta és la manera “Mishima” de dir ressa, la manipulació de la forma per pre- Una qualitat:
les coses? guntar-li si té sentit. Buscant-li sentit a la Creiem en el que
No necessàriament. Quan escric una forma bàsicament. fem.
cançó sé de què vull parlar o sé de quin Un somni: Seguir
món estic parlant i a l’hora de decidir quina En la mateixa entrevista vaig llegir que dedicant-nos a això
informació subministro i quina em reservo quan vau començar més que músics uns quants anys.
sóc estratègic. éreu persones amb cultura musical. Un lloc on tocar: A
Com i quan feu el salt o com et defi- l’Olympia de París.
La vostra teoria de la cançó? niries? Teniu fama de ser
Sí. Potser la feina de l’artista millor. Vam començar el grup amb l’Oscar Dani- molt: No ho sé,
M’agrada fer referència a l’exemple de ello que ara està a Delafé y las flores azu- això ja no depèn de
l'striptease, l’objectiu de l'striptease és les. Quan ens vam conèixer al Barcelona nosaltres.
que la percepció del cos sigui més atrac- Rouge jo feia un any que tocava la guitarra

i en sabia poc, de fet no és que ara en sà-
piga, mai m’he considerat un bon intèrpret.
Ell no tocava ni la bateria, només tenia una
capsa de ritmes.
I com feu el salt?
Si la música t’ha fet molt feliç i t’ha donat
sentit a la vida en molts moments, llavors
vols tornar-ho a fer. Aquesta és l’evolu-
ció natural. Ho entenc menys pel que fa
a la conversió en crític. Hi ha molta gent
a Barcelona que està enamorada de la
música i que senten una mena de verti-
gen davant de l’instrument que jo no he
volgut tenir mai. En aquest sentit he estat
un tant “punk”, seguint el do it yourself,
agafa i fes-ho tu. No has d’estar en una
acadèmia 5 o 10 anys per poder escriure
L’HIPERBÒLIC/85 EL CONVIDAT
cançons. Quan vaig aprendre dos acords,
vaig fer-ne una.
Us està afectant la crisi d’alguna mane-
ra? Com veus la redistribució que ha fet
o està fent internet al món de la música?
El món del disc és una indústria en mutació
constant, primer la ràdio, després els ela-
pés, els cd. Sí que és veritat que a finals
7
dels 90 la indústria canvia arran de la di-
gitalització. Encara ens estem adaptant a
les noves formes de producció, distribució
i comercialització del sector. Nosaltres, des
de fa 10 anys sentim que hi ha crisi, disco-
gràfiques que tanquen, etc. Pel que fa als
concerts s’està notant la baixada de contra-
ctacions. Però no es alguna cosa que ens
preocupi. Nosaltres partíem de dos suïcidis
radicals com eren fer música indie i en ca-
talà. Si haguéssim pensat alguna vegada
en el context no hauríem començat mai.
Bona part de l’èxit d’aquesta proposta,
com dius en principi abocada al suïcidi,
ha estat la feina rigorosa...
L’èxit es voler-ho fer i fer-ho! Aquest és el
veritable èxit. La realitat no ens invitava a
fer això però el nostre amor pel que fèiem
ens va permetre arribar on som.
Ens podries dir quins són els vostres
projectes de futur?
Seguir amb això. Estem molt feliços d’ha-
ver trobat un públic i seguir fent obra, tro-
bar una manera de dir les coses.
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
Fotos: Mishima
deria.cat
 ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/85
8 SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

La Troba Kung-Fú, www.enderrock.cat

MERITXELL GENÉ

el patufet a la boca del metro Sota els llençols

(autoeditat)

El nou treball de Gené

s’acosta a la música lla-
El botiguer no veu en Patufet és tina, concretament a la
la metàfora de l’escena musical d’arrel cubana i amb el
actual, on funcionen una gran tumbao com a element característic de les composicions.
quantitat de grups diminuts de Però també ens mostra les connexions folk i pop que ha
molta qualitat. Una recepta? mamat al llarg de la seva carrera, sense deixar de banda
Cantar i ballar amb el segon disc la mediterraneïtat de la seva proposta. Un disc on Merit-
d’estudi de La Troba Kung-Fú A xell Gené vol reivindicar el compromís i la identitat de la
la panxa del bou (chesapik, 2010). música de les Terres de Ponent.
“Rumba urbana i underground”, Laura Torrent
proclamada per Joan Garriga.

Us heu emmirallat amb en Patufet, IN*DIGNA

que té ganes de sortir a veure món, i
després del periple heu tornat a la pan-
xa del bou, a l’estudi... Teníeu massa
pressió després de l’èxit de Clavell
morenet (K. Industria, 2006)?
No, la pressió ens la busquem cada cop que
gravem un disc. És el respecte per la pàgina
en blanc, en aquest cas l’habitació fosca.
El vostre ‘sóc aquí però tu no em veus’
(cançó “Endevinalla”) ja estava inspi-
rat també en el Patufet?
És coincidència. Vam veure que aparei-
xia molt en Patufet al nou disc, però va
ser sense premeditar-ho. Ens vam ado-
nar que moltes de les lletres hi feien re-
ferència -és un leitmotiv que sempre ha
anat apareixent-, i aquest cop he volgut
materialitzar-ho a les fotos i al títol, més
enllà de les referències a les cançons.
“Boca” inicia el disc. D’on surten els
talls de veu?
J.G: Són sons agafats amb una gravado-
ra portàtil, de carrers, metros i aeroports.
El nom fa referència a la boca del metro,
perquè és com introduir-te a l’under-
ground. A la panxa del bou és com entrar
a les entranyes de les ciutats, dins els
circuits neurològics. Tenim molt aquesta
sensació: fem música pretesament popu-
lar, però no arribem a ser molt massius, ni
molt menys. La nostra manera de funcio-
nar és molt underground.
‘On no m’arriba la paraula, hi poso el
ritme’... El vostre ventilador pot arribar
al públic anglosaxó?
Sí, de fet hi arriba! La rumba és espectacu-
lar, és un gran invent! Tothom flipa amb la
rumba! El passaport rumber és una qües-
tió d’actitud. És un passaport que tothom
pot aconseguir amb ganes; no et fan cap
prova de nivell... Bé, la prova és amb el
públic directament. Si arriba, arriba. Són
ganes i sobretot respecte al gènere i a la
manera de funcionar. Però la rumba cata-
lana és com aprendre una llengua. Si hi
ha ganes i respecte, pots anar molt lluny,
només amb quatre paraules.
‘Vinc d’una terra de pa sucat amb oli
(...) i l’heroi és el Patufet’. És com el
‘país petit’ de Llach?
Sí, el trobo petit perquè el trobo pròxim.
Però per mi l’heroi és en Patufet. Qualsevol
creació o intent de creació d’altres herois
bel.licomilitars, en qualsevol cultura, em
sembla desafortunada. Quan veig progra-
mes a la tele sobre qui ha estat el perso-
natge català més important de la història i
surt en Jaume I, em repugna. Un personat-
ge que feia dos metres i que anava tallant
caps, no em genera cap mena d’interès.
Diuen que tota nació i tot país necessita
reis, governants... però és que no m’inte-
ressa. Ni els països ni els estats...
Text: Helena M. Alegret
Fotos: David Ruano
deria.cat
Poesia i ganivetades
(MesdeMil)
Bases electroacústi-
ques, veus distorsiona-
des –en aparença– i líri-
ques amb una bona dosi
d’ironia. El disc sona fresc, desenfadat, diferent...
Hi sentim col .laboracions com la gent de Komando
Noguera a “Camina que camina”, i Rapsodes a –El
pacte de la venjança–. In*Digna han fet bé una de les
coses més complicades en això del rap: currar-se un
estil propi i diferenciat.
Roger Palà
MIQUI PUIG
Homenaje a Barcelona
(LAV)
L’anarquista Miqui Puig
en té prou amb versionar
sis cançons per retra-
tar-nos la ciutat comtal i
retre-li homenatge. Los Salvajes, Loquillo y Trogloditas
al ritme de “Barcelona Ciudad, El Último de la Fila, Los
Negativos, BB Sin Sed i la perla final, Mishima. Un nou
disc on Miqui Puig fa el que li dóna la gana... En aquest
cas, la gana li dóna sis molt ben seleccionades cançons
que porta al seu terreny amb solvència.
Elisenda Soriguera

Educació, treball
i habitatge
“AQUESTS SÓN ELS TRES PILARS DEL NOU PLA
NACIONAL DE JOVENTUT DE CATALUNYA”
Entrevistem el secretari de
Joventut, Eugeni Villalbí, perquè
ens expliqui quines seran les
claus del nou Pla Nacional que
està a punt de presentar-se
Quins són els principals canvis que apor-
tarà el nou Pla Nacional de Joventut de
Catalunya a les polítiques per a joves
dels propers deu anys?
El nou Pla Nacional de Joventut 2010-
2020 referma la necessitat d’abordar tot
el procés d’emancipació de les persones
joves i, per tant, l’accés d’aquest col·lectiu
a la plena ciutadania. Això es concreta en
tres àmbits, que ara, en un moment de
crisi, ens afecten més que mai: l’edu-
cació és el primer objectiu per tenir una
bona ocupació i de qualitat, i el reforç de
les polítiques d’habitatge. Aquests seran
els tres grans pilars, sense renunciar a
altres espais que no són tan fonamentals.
El que aporta de nou aquest pla respecte
l’anterior, el de 2000-2010, és una voluntat
de trencar espais tancats. No es parla tant
de concepte o àmbit sinó que es treballa
d’una forma més transversal. També es
dota d’un sistema d’avaluació per fer-ne un
seguiment, un salt important ja que no no-
més es tracta de definir uns objectius sinó
que cal acomplir-los. El pla compta, ara
mateix, amb un conjunt de 25 indicadors
que són compromisos i fites del Govern i
el Consell Rector amb la joventut del país.
Aquests compromisos concrets donaran
qualitat a les polítiques de joventut i també
marcaran una exigència de cap a on hem
d’anar, marcant un horitzó molt clar de quin
model de país volem d’aquí a deu anys.
Quin és el següent pas?
El proper pas serà presentar el pla aquest
mes, en paral·lel a l’aprovació de la Llei de
Polítiques de Joventut. Ja s’ha consensuat
un document base amb els ajuntaments i
consells comarcals, el Consell Nacional de
Joventut de Catalunya, que representa les
_________________________________________________________________________________________________ SETEMBRE 2010
entitats juvenils del país, i tots els depar-
taments de la Generalitat. Per tant, tenim
un consens de govern, institucional i soci-
al. Només ens falta el consens polític, un
consens que en temes de joventut sempre
ha existit des de l’any 2000, amb l’aprova-
ció del primer Pla Nacional de Joventut. A
dia d’avui, assolir aquest pacte polític és
complicat perquè els darrers mesos hem
tingut gestos clars de trencament d’aquest
pacte que ha funcionat durant els darrers
deu anys per part de l’oposició. La Secre-
taria de Joventut mai no s’havia vist influï-
da per la dinàmica i la conjuntura política,
econòmica o social del moment, però ara
sembla ser que potser sí.
On som? Doncs a finals d’aquest mes,
si no hi ha cap impediment, presentarem
públicament les bases del nou pla i de
l’acord al qual hem arribat els diferents
agents implicats en el món juvenil. Crec
que hem de poder explicar a la gent que
des de mitjans del 2008 treballem en una
avaluació, en un procés de consulta en
què hi ha participat més de 10.000 joves,
amb un esforç de consensuar, de nego-
ciar i d’arribar a un text final i de marcar
fites i objectius amb una previsió de deu
anys per millorar la situació de la gent
jove en tots els temes que els afecten.
El procés de consulta ha estat marcat per
una àmplia participació juvenil. Com valores
la resposta dels i les joves en aquest procés?
Jo crec fermament en què als i les joves
se’ls ha de donar espais de decisió, ja que
fa molts anys que les persones joves no-
més se’ls ha donat espais per “tunejar” les
coses. La prova és l’anterior Pla Nacional
mateix, el de l’any 2000: primer es va fer i
després es va explicar a la joventut. Nos-
altres ho hem volgut fer a l’inrevés, primer
hem volgut preguntar a la gent jove i des-
prés ens hem posat a redactar-lo.
Jo sóc molt partidari de la democràcia par-
ticipativa, sense que aquesta desacrediti la
L’HIPERBÒLIC/85 JOVENTUT
9
democràcia representativa, ja que neces-
sitem unes institucions amb uns agents
polítics que representin la societat fruit
d’unes eleccions. Però calia fer un salt en la
democràcia participativa, i ha estat molt im-
portant poder garantir que en aquest procés
la joventut hagi pogut dir la seva. La classe
política ha d’estar més a prop de la gent i
preguntar més, i la ciutadania ha de poder
decidir. Una de les demandes del nou Pla
Nacional serà, per exemple, la d’avançar
cap al dret de vot als 16 anys, per coherèn-
cia i per lògica.
Ha dit que l’emancipació serà l’eix prin-
cipal d’actuació del pla. Quines mesures
s’impulsen en aquest sentit?
L’anterior pla era una declaració instituci-
onal aprovada pel Parlament. El nou pla,
en el cas que finalment s’aprovi la Llei de
Polítiques de Joventut, passarà a ser un
pla d’obligatori compliment per al govern,
els ajuntaments i els consells comarcals.
D’una declaració de bones intencions, que
és el que és ara, passarà a ser un docu-
ment blindat amb rang jurídic. Si la llei tira
endavant pròximament, i jo confio que sí,
s’“obligarà” a totes les institucions a treba-
llar per a l’emancipació de la gent jove, a
promoure promocions d’habitatge de llo-
guer, a millorar la inserció laboral dels i les
joves, i a donar-los més facilitats per iniciar
La Llei de Polítiques de Joventut,
projectes d’emprenedoria.
trenta anys després
El pla preveu un treball de tots els depar- Durant les properes setmanes està previst que el Ple del Parlament
taments del Govern en matèria d’habitatge, aprovi la Llei de Polítiques de Joventut, l’única competència exclu-
treball i educació joves per dotar aquests siva de la Generalitat de Catalunya pendent de desplegament des
tres eixos dels mecanismes i les eines ne- de l’Estatut de 1979. L’aspecte més destacat de la norma serà la
cessàries, com poden ser el desplegament creació de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, que posarà
del Pacte Nacional d’Habitatge, l’Acord de en marxa 64 oficines joves a totes les comarques i a les principals
Mesures per a l’Ocupació Juvenil, la millora ciutats del país. Aquestes oficines agruparan en una finestra única
i el reforç de la formació professional, la mi- tots els serveis públics adreçats a l’emancipació de la gent jove:
llora de la transició escola-treball o el suport treball, habitatge, educació, salut, cultura, etc. Durant els darrers
a l’emprenedoria juvenil, entre d’altres. dos anys ja se n’han obert dotze en fase pilot, a l’expectativa que la
llei s’aprovi definitivament, a l’Alt Urgell, el Baix Camp, la Conca de
Textos i fotos:
Secretaria de Joventut
deria.cat
* Barberà, el Garraf, les Garrigues, el Gironès, el Montsià, la Nogue-
ra, el Priorat, la Selva, el Tarragonès i el Vallès Oriental.
 CONSUM L’HIPERBÒLIC/85
10 SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

JORDI ANGUERA / DIRECTOR DE L’AGÈNCIA CATALANA DE CONSUM

Amb aquesta llei estem en la

«primera divisió» europea
PARLEM AMB EL JORDI ANGUERA, QUE ENS PRESENTA
LA NOVA LLEI DE CONSUM QUE HA ENTRAT EN VIGOR

En plena campanya de
difusió Jordi Anguera analitza
detalladament els aspectes
més destacables de la nova llei
que s’adapta a les necessitats
dels consumidors d’avui i en
què es destaquen aspectes
com la prevenció, l'agilització
de la resolució de conflictes
i el consum responsable i
sostenible.

Quin balanç fa de la nova llei de con-

sum? Quines mancances vol a cobrir?
Quins són els aspectes que destacaria
de la nova llei?
Aquesta llei era fonamental per diversos
motius. Bàsicament el més destacable
és que l’última llei de consum era de fa
20 anys, per tant calia posar-la al dia de
forma imminent. En aquests 20 anys han
passat moltes coses, abans no hi havia
mòbils, no hi havia internet, per tant no
compràvem en línia. Necessitàvem una
llei que recollís els problemes que tenen
els consumidors ara.

seva comarca. Els joves són un col.lectiu
“Necessitàvem una que té un coneixement bastant extens
dels seus drets, en part gràcies a la feina
llei que recollís de formació que es fa des de l’Escola de
Consum. Però, per altra banda, són poc
els problemes utilitzadors dels sistemes que tenim per
defensar-nos, no reclamen gaire. En ge-
que tenen els neral reclamen amb un percentatge infe-
rior a la mitjana. Tot i així, en el camp de
consumidors ara” les denúncies per temes lingüístics sí que
són més actius.
Enfocant-ho en el col.lectiu jove, qui-
nes novetats aporta? En la mateixa línia, quins són els pre-
Pel que fa als joves, la nova llei estableix ceptes bàsics que els joves han de
que tots els ciutadans han de tenir com a tenir en compte pel que fa al consum?
mínim una oficina de consum pública a la Les recomanacions són bastant genèri-
ques, estan basades en el sentit comú i
que moltes vegades, joves i no tan joves,
no segueixen. Ens hem d'informar abans
de contractar i comparar. Per exemple,
corren per internet molts concursos que
et fan donar el mòbil. Hi ha qui accepta les
condicions sense llegir que estan accep-
tant que els enviïn sms amb càrrec per
rebre’ls no per enviar. Quan l’usuari
se n'adona ja li ha arribat una factura con-
siderable.
Pel que fa a les xarxes socials, que
contempla la nova llei?
En principi no hi ha compres a les xarxes
socials, és més un espai de relació que
A l'hora d'anar a
de consum. Creiem que hem d'estar molt comprar hem de
atents al futur perquè l’evolució del sector tenir una actitud
responsable. Ens
fa preveure que n'hi haurà. Per això tot el hem d'informar i
problema amb la protecció de dades que comparar.
està tenint Facebook. De moment és més
un tema de protecció de dades que de
consum, però pot acabar sent-ho i hem
d’estar a l’aguait.
En quina mesura la llei agilitza la reso-
lució de conflictes?
Posem més mecanismes per resoldre les
reclamacions. Per exemple, obliguem a
les empreses públiques que prestin ser-
veis que estiguin adherides a l’arbitratge
de consum. Si, per exemple, un jove té

un problema amb un alberg juvenil o en
la compra d’un habitatge de promoció
pública, pot resoldre la reclamació a tra-
vés d’aquest arbitratge que és com una
mena de justícia ràpida, és gratuït i té la
mateixa força que una sentència judicial.
L’HIPERBÒLIC/85 CONSUM
De la mateixa manera, de quina forma ducte per endavant. És a dir, posem que
preveu conflictes? una persona fa una paga i senyal per un
Sí. També hem potenciat els mecanismes viatge, imaginem que la botiga tanca i el
preventius. Un d’aquests mecanismes, consumidor encara no ha viatjat. Abans,
per exemple, és haver de garantir els aquell consumidor perdia els diners. Amb
pagaments quan es compra algun pro- la nova llei fem que quan hi hagi un paga-
ment per avançat, l’empresa hagi d’asse-
gurar aquell pagament a través d’un tercer,
com per exemple una asseguradora.
“Els joves són un
Són uns avenços considerables...
col.lectiu amb La veritat és que amb aquesta llei estem
en la “primera divisió” europea.
un coneixement
Quines dificultats heu tingut per tirar-
bastant extens ho endavant?
Ha estat un procés llarg. De fet hem estat
dels seus drets” tres anys negociant aquesta llei. L’hem
hagut de negociar amb els tres sectors
que participen en el món del consum que
són els consumidors, a través de les as-
sociacions de consumidors; amb la resta
d’administracions (Ajuntaments i Con-
sells Comarcals.) i amb els empresaris i
comerciants. Ha calgut molta negociació
per tirar endavant una llei amb el màxim
consens i amb les màxima protecció. Per
l’Agència Catalana de Consum no és in-
compatible una cosa amb l’altra. Garantir
els drets dels consumidors genera confi-
ança, per tant s’incentiva el consum.
Jordi Anguera,
director de
l'Agència Catalana
del Consum
explicant-nos les
característiques de
la nova llei
11
Pel que fa al consum responsable i
sostenible...
És la primera vegada que en una llei de
consum es defineix el que és el consum
responsable. Per tant és un primer pas
per intentar establir estratègies de futur
pel que fa al consum responsable. Bona
part de la situació actual en què ens tro-
bem està originada per un consum irres-
ponsable, compulsiu i poc sostenible. Ara,
per exemple, podrem actuar davant de
marques que suposadament es venguin
com a consum responsable i no ho siguin.
“Ara hem
d'explicar aquesta
llei a tothom,
a les empreses,
i els ciutadans”
Vol destacar alguna activitat de
l’Agència Catalana de Consum en els
propers mesos?
Els propers mesos treballarem molt sobre
la difusió de la llei. Ara l’hem d’explicar a
tothom, a les empreses i els ciutadans.
Això ho hem de fer adaptant-ho segons
el tipus d’empresa, si és de serveis, etc.
Ara, per exemple, els serveis a partir
d’ara també tindran garantia de sis me-
sos. Abans només els productes tenien
garantia. Tot això ho hem de comunicar
bé perquè quan hi hagin els controls tot-
hom estigui adaptat i informat. Per altra
banda també m’agradaria destacar l’es-
forç de l’Agència Catalana de Consum
pel que fa a l’etiquetatge en català.
Quins punts remarcaria com a desta-
cables de la nova llei?
Pel que fa a la prevenció: més prevenció
per evitar abusos de les empreses, més
capacitat sancionadora i més obligacions
per les empreses grans (telèfons gratu-
ïts i oficines físiques de reclamació). Pel
que fa al conflicte: més mecanismes per
resoldre els conflictes, foment de l’arbi-
tratge, garanties dels serveis, garantir els
pagaments per avançat. Finalment, hi ha
un altre punt que és important destacar.
Si per exemple un consumidor reclama,
en el moment que l’Agència Catalana del
Consum obre un expedient sancionador
ara es pot exigir a l’empresa que repari
el dany causat i no només posar la multa.
*
Redacció (redaccio@edicat.cat)
Fotos: ACI Creativo
deria.cat
 REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/85
12 SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
“Pro ana” i “pro mia”,
reflex d’una patologia
ELS TRASTORNS ALIMENTARIS SÓN
PRESENTS EN EL DIA A DIA DELS JOVES
Els trastorns de la conducta
alimentària, entre els quals hi ha
l’anorèxia i la bulímia nervioses,
constitueixen un problema de
salut que té un fort impacte social
en el nostre entorn.
Els trastorns alimentaris són malalties crò-
niques i progressives que, tot i que es ma-
nifesten a través de la conducta alimentà-
ria, en realitat presenten una gamma molt
complexa de símptomes entre els quals
destaca una alteració o distorsió de l’autoi-
matge corporal, una gran por a augmentar
de pes i l’adquisició d’una sèrie de valors a
través d’una imatge corporal. La publicitat,
factors personals, socials i culturals són
part important en el problema.
Tenir cura d’una
bona alimentació
és un símptoma de
salut
L’any 1999 el Govern de la Generalitat
de Catalunya va aprovar la creació d’un
pla interdepartamental relatiu als tras-
torns del comportament alimentari que va
ser pioner a tot l’Estat espanyol. El Pla
naixia amb la pretensió de potenciar la
prevenció, la detecció precoç i l’atenció
d’aquests trastorns. En aquest sentit, dos
elements claus en aquest enfocament
van ser, i són, l’educació i la prevenció,
des dels diferents àmbits de la vida dels
ciutadans. Enfocat als joves, la família,
l’institut, els centres de lleure i d’esport,
àmbits bàsics a l’hora de potenciar l’au-
toestima, l’acceptació de la pròpia imatge
corporal, el valor de l’amistat i la capacitat
de presa de decisions responsables dels
joves en un moment de recerca de la prò-
pia identitat.
Cal remarcar que totes les persones ne-
cessiten menjar per viure, i procurar-se
els aliments ha estat una de les ocupaci-
ons bàsiques de l’ésser humà al llarg de
la seva existència. Als països desenvolu-
pats hi ha, actualment, una oferta alimen-
tària abundant i suficient, de manera que
el fet de procurar-se els aliments hauria
pogut deixar de ser un problema. No obs-
tant això, algunes circumstàncies socials
basades en el rebuig a les persones amb
sobrepès i en la valoració d’un cànon es-
tètic molt prim han incrementat un conjunt
de problemes de salut relacionats amb el
fet d’alimentar-se, que anomenem “tras-
torns del comportament alimentari”.
Pàgines webs aconsellen com
aprimar-se
L'obsessió pel cos ha arribat, com no
podia ser d’una altra manera, a internet.
Un munt de pàgines donen consells so-
bre maneres d’aprimar-se, enganyar els
altres perquè no els descobreixin, enga-
FACTORS QUE INFLUEIXEN
EN LA PREDISPOSICIÓ ALS
TRASTORNS
Personals
· Baixa autoestima.
· Nivell d’autoexigència elevat.
· Por de madurar i de crèixer.
· Autoimposició de dietes.
Familiars
· Els conflictes familiars.
· Sobrepès dels progenitors. MALS HÀBITS
Socials i culturals · Eliminació o substitució d’apats.
· Models socials que afavoreixen el culte · Consum insuficient d’aliments bàsics.
al cos. · Substitució continuada de l’aigua per
· Influència de la publicitat i la moda. altres begudes.
· Exigències derivades d’unes activitats · Autoimposició de dietes no sempre
determinades: esports i professions correctes.
associades a la moda. · No seguir els horaris d’apats.

nyar els metges i un llarg etcètera que és
el reflex d’una patologia que afecta molts
joves. Una de les formes d'anomenar les
persones que estan a favor d’aquest tipus
de pràctiques nocives és a través de les
expressions “pro ana” i “pro mia”, en refe-
rència als que estan a favor de l’anorèxia
i a favor de la bulímia.
La publicitat,
factors personals,
socials i culturals
són part important
en el problema
Anorèxia i bulímia
Els trastorns del comportament alimentari
com l’anorèxia i la bulímia nervioses es ca-
racteritzen per una sèrie de símptomes que
deriven d’un elevat nivell d’insatisfacció per-
sonal, juntament amb idees distorsionades
pel que fa al menjar, el pes i la figura.
L’HIPERBÒLIC/85 REPORTATGE
13
L’anorèxia nerviosa es caracteritza per
un desig intens de pesar menys, per una
por intensa d’estar gras i una alteració de
la pròpia imatge corporal que fa veure la
persona més grassa del que està en re-
alitat. Es produeix, llavors, una greu res-
tricció alimentària, acompanyada d’exer-
cici físic excessiu i conductes de purga
(vòmits, ús de laxants, etc.).
La bulímia nerviosa consisteix en un quadre
d’episodis d’ingesta voraç seguides de ma-
niobres per tal d’eliminar les calories ingeri-
des, sobretot purgues i vòmits autoinduïts,
així com dejunis i activitat física excessiva.
Tenir cura d’un mateix
El desenvolupament de la persona és un pro- +INFO:
cés continu i dinàmic. Els diferents entorns Associació Contra
proporcionen models a les persones a par- l’Anorèxia FACTORS QUE INFLUEIXEN
tir dels quals es pot desenvolupar la pròpia i la Bulímia (ACAB). EN LA PRECIPITACIÓ DELS
identitat i autonomia. Tenir cura d’una bona www.acab.org TRASTORNS
alimentació és un símptoma de salut tan físic 902.11.69.86 · Pràctica de dietes.
com mental que s’ha de tenir molt present. · Experiències negatives relacionades
Programa d’Educació per amb el propi cos.
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
Fotos: Base de dades
deria.cat
* a la Salut a l’Escola (PESE).
www.xtec.es/pese
93.400.69.00/44
· Vulnerabilitat i estrès.
· Trastorns psiquiàtrics.
· Activitats de gran exigència física.
 TENDÈRIES L’HIPERBÒLIC/85
14 SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Vambes catalanes
amb accent alemany
LA MARCA DE VAMBES MUNICH HA PASSAT DE SER UN
REFERENT DEL CALÇAT ESPORTIU A SER TENDÈNCIA

MUNICH, responsable de les
sabatilles esportives que estan
més de moda, presenta la seva
nova col.lecció Tardor-Hivern
2010/2011. Amb aquesta col.lecció
torna a créixer la gran família de
models, ampliant la gran varietat
de les línies GOAL, ACROPOL,
ROC, MINI MUNICH, MINI
ACROPOL, BABY GOAL i la nova
AXI, totes elles lluint la “X”, signe
característic de la marca.
La marca catalana presenta en aquesta úl-
tima col.lecció més de 180 models nous per
respondre a les necessitats i gustos d’aquells
que volen anar a l’última sense deixar de
banda la màxima qualitat que aquesta firma
garanteix, aconseguint que cada nou model
es converteixi en una peça única.
D’aquesta col.lecció ens sorprèn la va-
rietat de tons que trobem, des dels més
foscos, terres, verd caça o grisos fins als
més clars, roses, blaus i beixos, a més
de models de colors combinats, teula i
marí, marró i verd o bordeus i verd, entre
altres, i estampats de flors o de llunes.
En aquesta nova col.lecció s’han utilitzat
teixits d’alta qualitat com: pell Prémer,
tessuto Cotton shinning, Tessuto Imperi-
al, pell Metalic micro-perforada, pell No-
buc Alpaca Grease, pell Abrasivato, pell
Badia, pell Metall Antick, tessuto Bolin,
pell Crazy Horse, pell Rusticona, tessu-
to autunno, tessuto Piper o pell gravada
Bounty entre altres.
La gran novetat d’aquesta nova col.lecció
és AXI, l’última línia en incorporar-se a la
família MUNICH. Amb un total de 18 mo-
dels amplia aquesta gran família amb un
estil que es basa en el model ACROPOL i
que no deixarà a ningú indiferent. La seva
estructura de bota fa d’aquest model un
 L’HIPERBÒLIC/85 TENDÈRIES
calçat còmode i pràctic. Les seves com-
binacions de materials i colors aconse-
gueixen que aquesta nova línia destaqui i
respongui a les últimes tendències.
La línia GOAL, el primer model de la col.
lecció de MUNICH que es va adaptar a
l'streetwear, presenta 100 nous models que
s’inspiren en les sabatilles de futbol sala.
Amb aquests nous dissenys, el model GOAL
arriba als 834 models, tots ells seguint la ma-
teixa línia però amb inèdites i extraordinàries
combinacions de colors i teixits.
La línia ACROPOL creix fins a un total
de 189 models diferents amb aquests
nous 21 que es presenten en la col.
lecció Tardor-Hivern. ACROPOL
representa la línia més casual i
urbana de la col.lecció, a partir
del taekwondo i buscant les últimes
tendències i acabats amb nous estam-
pats i tonalitats. Aquests models satis-
faran aquells que busquen l’últim calçat
urbà per a aquesta nova temporada.
La línia ROC, s’inspira en les sabatilles
d’atletisme combinant la moda i la como-
ditat, presenta 6 nous models i arriba així
a la xifra de 73 dissenys.
Els models per als més petits tornen a tre-
pitjar fort aquesta temporada Tardor-Hivern
2010/2011 amb nous dissenys. La col.lec-
ció de MINI MUNICH augmenta amb 20
nous models que s’adapten les MUNICH
GOAL dels adults al peu dels més petits.
La línia MINI Acropole de MUNICH també
creix amb 9 dissenys nous, adaptant el
model Acropole per als nens més urbans
i casuals que segueixen les últimes ten-
dències. MUNICH aposta en els models
infantils per la màxima qualitat en materials
i acabats i per oferir el màxim comfort als
més petits. Aquestes dues línies disposen
de numeració des del 24 fins al 37. També
els nadons podran anar a l’última amb la
nova col.lecció BABY GOAL, que presenta
13 nous models des de la talla 18 fins la 23.
La nova col.lecció Tardor-Hivern 2010/2011,
MUNICH consolida la marca com a re-
ferent de calçat esportiu i de moda que
marca tendència. Sempre apostant per la
comoditat i la qualitat, torna a sorprendre
amb noves combinacions i color perquè
es calci tota la família.
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
Fotos: ACI Creativo
deria.cat
* Coneixes algun web de referència, bar, botiga, discoteca que vulguis destacar? Fes una breu
L’HIPERBÒLIC/85 4 idees
_________________________________________________________ SETEMBRE 2010
Tendèries al web
QUATRE WEBS SOBRE MODA QUE NO US PODEU PERDRE
The Style Rookie
www.thestylerookie.com
Tavi Gevinson és una nena de tretze anys, autora d’un
bloc sobre moda que es diu The Style Rookie. Els
professionals de la moda l’han elevat als altars consi-
derant-la una autèntica guru de les tendències. I com
a tal la tracten. La conviden al front row de les desfi-
lades i les festes posteriors dels dissenyadors, on ella
va sempre acompanyada del seu pare o mare.
The Sartorialist
http://thesartorialist.blogspot.com
L’autor va començar The Sartorialist simplement per com-
partir fotos de les persones que veia als carrers de Nova
York que creia que es veien bé. Quan treballava a la indús-
tria de la moda (15 anys), sempre va tenir la sensació que
hi havia una desconnexió entre el que estava venent a la
sala d’exposició i el que veia en la gent (en realitat la cool).
ressenya del lloc i envia-la amb una fotografia a redaccio@edicat.cat i la publicarem!
15
Jak & Jil Blog
http://jakandjil.com/blog
Tomy Ton és un paparazzi i el seu tipus de celebritats
són les editores, estilistes i crítiques de moda a les
quals fotografia sense desvergonyiment o avís, per tal
d’aconseguir una imatge de les sabates que fan servir.
Aquestes fotografies les publica diàriament al seu fa-
mós bloc Jak & Jil, amb un peu de pàgina que esmen-
ta qui utilitza quina marca i de quina temporada són.
Look at this fucking hipster
www.latfh.com
Look at this fucking Hipster, és un web on es pengen
una sèrie de fotos i vídeos del que en argot en català
seria un “modernet de merda”. Al web es recullen un
munt de fotografies i vídeos sobre aquest col.lectiu
que, en paraules de l’autor, només vol fer riure.
 REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/85
16 SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
ENTREVISTA | LAIA PIRÓ, ACTRIU
“La professió d’actor
és una carrera de fons”
L'ACTRIU BARCELONINA ENS PRESENTA LA REESTRENA
DE LA NIT DE SANT JOAN DE DAGOLL DAGOM
Després de les reposicions
de Mar i cel i El Mikado, la
companyia Dagoll Dagom torna
a muntar l’emblemàtica la Nit
de Sant Joan, amb cançons de
Jaume Sisa, estrenada fa 29 anys
i que al febrer de 2010 aixecarà
el teló del nou espai escènic
barceloní Artèria Paral.lel.
Com vas començar al món del teatre?
Vaig començar a treballar professional-
ment fent animacions de carrer. Abans,
d’adolescent, vaig fer algun taller de te-
atre. Després vaig fer COU, vaig comen-
çar la universitat i finalment vaig entrar a
l’Institut del Teatre.
Com van ser els inicis?
Els inicis, professionalment parlant,
abans d’acabar l’institut del Teatre van
ser amb la companyia del Teatre Lliure.
El director Pep Anton Gómez havia estat
professor meu a l’aula de teatre de la Uni-
versitat Pompeu Fabra. La primera obra
va ser El pati, una obra coral en la qual
vaig gaudir i aprendre molt.
I des de llavors fins a Dagoll Dagom...
Després del Teatre Lliure vaig acabar
l’Institut del Teatre i em van agafar al Pe-
tit Liceu i arran d’aquí vaig començar a
Comediants. Vaig conèixer el Joan Font
i amb aquesta companyia vaig estar-hi
gairebé tres anys. Ells són la meva famí-
lia teatral, on vaig aprendre l’ofici. Amb
ells he fet moltes coses que no pensava
que podria fer. A partir de Comediants
vaig anar fent coses fora i fins arribar a
Dagoll Dagom. I Molt contenta.
Què ens pots dir del musical la "Nit de
Sant Joan”?
Crec que és un espectacle molt fresc,
molt divertit. Pot abraçar un públic molt
diferent, tant els nostàlgics que el van
veure al 1981 com la gent més jove, ja
que és un obra molt dinàmica, amb molt
de ritme. Els actors ens ho passem molt
bé en aquesta obra i espero que la gent
pugui percebre aquestes “ganes” amb
què treballem.
És important
formar-se perquè
si tens talent
i aptituds la
formació et dóna
moltes eines
Què diferencia un musical?
La teoria diu que el musical és una història
cantada. Part de la història s’explica can-
tant. A la pràctica això vol dir que el guió TAL COM RAJA!
et dóna llicència per, de sobte, posar-te
a cantar i ballar i que ningú s’estranyi. Hi - Lloc i data de naixement:
ha l’exigència extra, l’actor ha de cantar, Barcelona, 30 de juliol de 1980.
ballar... És un gènere molt exigent. - Un grup de música:
R.E.M., Youssou N’Dour, Noa...
Quines aptituds ha de tenir un actor - Una pel.lícula:
de musical? En la ciudad, de Cesc Gay.
Realment jo prioritzaria que en primer lloc - Un llibre:
fos actor. El teatre musical té la fama que La abuelita en el manzano.
hi ha molt bons cantants però no tan bons - Una mania:
intèrprets. El bon actor de musical ha de Posar-me l’alarma del despertador
tenir un perfil molt complet, que sigui ca- acabada en 7.
paç d’interpretar un text, cantar i ballar. - Una qualitat:
Sincera.
I la teva formació musical? - Un somni:
Jo havia cantat des de petita. Anava a Viure a Àfrica.
classes de cant i a l’Institut del Teatre vaig - Un viatge:
acabar el recorregut de teatre musical. Qualsevol lloc d’Àfrica.
Dins del trio aquest que et comentava, la - Tens fama de ser molt:
dansa és el menys fort en el meu cas. Cul inquiet.

Com és un dia d’assaig de la companyia?
Sol estar dividit. Per exemple, pot ser que
un dia al matí es treballi cant i dansa. Lla-
vors comencem amb escalfament o bé
vocal o bé corporal, després el director mu-
sical o el coreògraf ens fa treballar el que
tingui previst. Després, pel que fa a la part
d’interpretació l’escalfament ja és més per-
sonal, cada actor fa el que millor li va i treba-
llem escenes, repassem text, improvisem.
ACABA LA FRASE:
El millor d’aquesta vida és....
...viure-la intensament.
Li diria quatre coses ben dites a...
...els polítics.
No m’agradaria morir sense...
...veure créixer els meus fills.
L’obra perfecta és aquella que...
...l’actor surt satisfet de la feina feta i el
públic satisfet d’haver vingut.
Com és un dia d’estrena?
Depenent molt de com hagis arribat a
l’estrena. En el cas de la Nit de Sant Joan
quan arribem a Barcelona, que és com
l’estrena més oficial, ja haurem portat un
bon bagatge, ja que ja haurem fet l’obra
en altres indrets. A vegades hi ha molts
nervis, però sempre hi confies. Però les
papallones, per sort, sempre hi son. El
dia que no hi siguin serà preocupant.
El bon actor de
musical ha de
tenir un perfil
molt complet
Sou molt supersticiosos?
Diria que no som una companyia supers-
ticiosa. Sí que a vegades et trobes com-
panys supersticiosos, però en general
no. Jo en en el meu cas no ho sóc.
Què aconsellaries a algú que es vol-
gués dedicar a la interpretació?
Aconsellaria que hi posi totes les ganes
i totes les energies. Com totes les feines
és una carrera en què et pots sentir sol
i has de tirar endavant. Pel que fa a la
formació jo em vaig formar a l’Institut del
Teatre però hi ha moltes escoles bones.
És important formar-se perquè si tens ta-
lent i aptituds la formació et dóna moltes
eines. La disciplina és important.
Què és el pitjor de la professió?
Doncs els horaris. Vas a l’inrevés de tot-
hom. I que quan tens un mal dia has d’ac-
tuar. Crec que tots els actors han hagut
d’actuar, alguna vegada, malalts, amb
febre, angines... Però si hi ha gent que ha
vingut a veure l’espectacle has de sortir.
Com definiries la professió?
En Josep Maria Mestres ens va dir quan
estudiàvem que la professió d’actor és
una carrera de fons, deia “d’aquí a quinze
anys no treballaran els més bons sinó els
que hagin estat constants i picant pedra”.
És un bon consell que es pot aplicar a tot.
A vegades fas coses que t’agraden molt
i a vegades coses que no t’agraden tant,
però s’ha de lluitar pels somnis. Forma
part del camí.
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
Fotos: Dagoll Dagom
deria.cat
*
L’HIPERBÒLIC/85 REPORTATGE
17
NIT DE SANT JOAN
Aquesta va ser un dels primers musicals de creació catalana
estrenat l’any 1981 per Dagoll Dagom que basant-se en les
tradicions màgiques de la nit del solstici d’estiu amb la poè-
tica surrealista del cantant Jaume Sisa va assolir grans èxits
pel seu pas per Catalunya i per tot l’Estat espanyol. Un públic
adult i una immensa quantitat d’escolars varen descobrir el
teatre musical amb personatges entranyables i divertidíssims
com “la Coca” de Sant Joan, “els Ye-Yes Verbeneros” dels
anys 60, “la Srta. Gonzàlez” que passava la revetlla amb els
marcianos... Una de les fites més importants que la compa-
nyia s’ha plantejat amb la nova adaptació és motivar tot el
sector escolar que correspon a les noves generacions perquè
coneguin i entenguin el que va significar aquest espectacle.
Dagoll Dagom presenta també un treball didàctic molt com-
plet que està segmentat, categoritzat i focalitzat per a dife-
rents tipus d’estudiants amb la finalitat que qualsevol escola
pugui incloure-ho fàcilment dins el seu projecte educatiu.
 PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/85
18 SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

El futur a l’empresa
EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix
una doble titulació: la del centre i la de la
Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual
està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA,
màsters directius, programes online i una gran
oferta formativa per a la direcció d’empreses.
També tens assessors de formació per ajudar-te
en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur
cap a la direcció està garantit. El centre de formació dels
professionals financers
C/ Aragó, 55
L’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys,
Tel.: 902 47 46 67 com la institució de referència en formació
admisiones@eae.es bancària i financera. Fundat per les principals
www.eae.es entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de
programes de postgrau i de preparació per a
les principals certificacions professionals fins
a seminaris i cursos d’especialització en les
últimes innovacions financeres.
Institut d’Estudis Financers
Gran Via 670, 08010 Barcelona
Telf: 93 412 44 31
Fax: 93 412 10 15
infoief@iefweb.org

www.iefweb.org

Escola Universitària de Turisme,

T’obrim les portes Oci i Gestió Hotelera
T’agrada el Turisme?
al món
Adscrits a la primera Universitat en recerca
turística de país, amb nosaltres podràs cursar · Hostessa Relacions Públiques GRAU EN TURISME
des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotja- · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,
ment Turístic, Agències de Viatges o Informació · Hostessa i Auxiliar de vol Centre adscrit a:

i Comercialització Turística fins el nou Grau en · Relacions Públiques i Màrqueting

Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu. · Secretariat Internacional d’alta direcció
· Agent de viatges MÀSTERS EN TURISME
Una borsa de treball amb més de mil ofertes
- Organització de Congressos Centre adscrit a:
de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta,
- Promoció i Publicitat Turística
codi D81038.Descobreix perquè som líders Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) - Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística
en Turisme a Barcelona. Tel.: 93 215 88 66
C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.formatic-barna.com c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es
www.mediterrani.com formatic@formatic-barna.com www.ceta.edu.es

L’Hiperbòlic et convida al teatre

Entra al SORTEIG de
30 ENTRADES
per "Nit de Sant Joan" de Dagoll Dagom
participant a www.deria.cat
"Nit de Sant Joan" de Dagoll Dagom es representarà
al teatre Artèria Paral.lel de Barcelona
 L’HIPERBÒLIC/85 CALAIX DE SASTRE
_________________________________________________________________________________________________ SETEMBRE 2010
19

MOTS ENCREUATS / per Pau Vidal LA BRUIXA 2.0 / ZODÍAC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 HORITZONTALS: 1. Li fan fer totes les feines i encara diuen que és comodí. Manté
els bous units pel clatell / 2. Com a teixit sempre ha fet aigües. Ratlla amb tirada ÀRIES: després d’un estiu mogudet... un inici també mogudet. Caldrà
1 ponentina / 3. Imant al cel. No es parla de l’eteri, sinó del que és molt nociu. Quart
de gram / 4. Herba feta de llet i de timó? Va a cullerades i no n’hi ha mai prou / 5. El que et posis les piles i facis un canvi de xip: adéu a la vida nocturna
2
boiximà que hi ha a dins de tot sant. Com a fantasma és un poc aturada / 6. De tant i adéu a aixecar-se a les cinc centes. Toca dir “Hola” al despertador!
3 radical metil com conté sembla alcohòlica. Llavor de pera / 7. Insòlitament iroses,
per culpa del transcendent. Flaires dels Doors un cop desfets / 8. Vellut com pell gi- Complicacions de poca importància en assumptes mundans.
4 rada. Entre les costelles i la pelvis, bona part de la conillada / 9. A les vores del forat. TAURE: wellcome to the jungle! Et sentiràs com si tornessis a la
Va tan pintat que no dóna la cara. Columna vertebral dels Andes / 10. Aïlla, separa.
5 Xàfec sense metàfores / 11. La tercera en discòrdia. Caminets malmesos per un jungla, com una batalla per sobreviure amb tants mails de la fa-
motiu de significat. I la setena en diferència / 12. Com que es parla a Madagascar cultat (que si dates, planificacions, apunts, horaris, publicacions..).
6 té molt de mal gaix. L’idiota de Venècia / 13. Un colombià al revolt. Caminada de
muntanya entre quinze resultats. Completament atabalat, sobreviuràs i per l’octubre ja comences a
7
VERTICALS: 1. Aspirants a baixadors d’arxius electrònics. Emfasis sorprenents, sentir-te més situat
8 tractant-se de lesbianisme / 2. Para el carro! Podrien ser mentals, si no fos per les
queixes. Va fent la vertical / 3. Taronger tan petit que no hi cap ni una cadernera. BESSONS: S’acaba el rotllo “chiripitifláutico” (+ info als arxius de
9 Solo mal executat a la capital escandinava / 4. El cèrcol de la paret. Treballador de la TVE) i comences una etapa d’expansió personal. Com els Taure,
impremta expert en paios diversos / 5. Opi del poble cada dia més mal representat.
10 Aglomeració de bestiar per pastar / 6. P amb crossa. Omple la banyera dels nega- anireu de cul aquest inici de curs. Interessant no perdre’s cap festa
tius. Model Nike típic d’El Caire / 7. És a l’afta com l’aluminosi a l’alumini. La F1 de
11 la mar salada / 8. Res desendreçat. Aixoplugat en algun racó del llit. En senyal de
de benvinguda: encara hi ha molta gent que no coneixes! .
Victòria / 9. Plantada com a espècie forestal que és. Beceroles de la ginecologia, CRANC: decebut de l’estiu? Doncs ara se’t presenten oportunitats de
12 com ara en Salvador / 10. Amalgamarà. Dóno suport a la revolta dels grimpaires /
11. I jo també. Plastificada, però per dins. Cors sense gens de valor / 12. A la selva
tot tipus; només cal que estiguis receptiu. Per evitar que d’altres te les
13
corren per on volen i a la carretera per l’esquerra. Tribu de raça. prenguin, evita la companyia dels Àries i dels Lleó. Bona sintonia amb
Peixos amb els quals podràs compartir alguna bona experiència.
LLEÓ: una mica molestos per què no heu viscut el protagonisme
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT / per Pau Vidal desitjat... ara ho voleu TOT, i això podria fer-vos cometre l’error
de matricular-vos a masses assignatures. Tampoc s’hi val ficar-se
enmig de propostes fetes a uns altres (deixeu els Cranc en pau).
VOLEM ROSETES VERGE: un estiu que ni fu ni fa? Doncs aquest mes serà semblant i
Palomites, peladilles i kikos eren tres dels requisits de la dieta pro- llegir l’eslògan de la nova campanya de la Plataforma per la Llen- a sobre et venen despeses extraordinàries (una multa, un recàrrec, ..).
hibida de la nostra infantesa. N’hi havia molts més, no cal dir-ho, i gua a favor del cinema en català: Volem crispetes. Jo també, i de Alguna sorpresa agradable en relació al centre d’estudis i que no puc
entre tots formaven aquest col.lectiu fascinant anomenat txutxes. passada rosetes, si pot ser. I prou palomites, que ens n’hem atipat precisar. Eis, i no et queixis que la 1a ½ de l’any et va ser força favorable.
Hi va haver un període que va semblar que es normalitzarien, però tant que encara ens dura el mal de panxa. BALANÇA: després de l’estiu mogudet i variat que has tingut, vius
les llaminadures no es van imposar (hauríem d’haver estat més vius Un altre eslògan que circula per la xarxa fa ‘Carretero i manta’. l’arribada del nou curs com un autèntic malson. Necessites « puta dis-
i reduir-les a la pronúncia infantil mimadures, amb més possibilitats Potser és un pèl personalista, té raó, però segur que és més ciplina» -com deien a American Beauty- que et permetrà centrar-te,
de prosperar escurçades a mimes) i les txutxes van reviscolar. Tant potent que la nova marca de la gent de Reagrupament, Pàtria esforçar-te i mantenir el mínim de constància que tot aprovat requereix
de bo les noies de Macedònia s’enduguin deu grammys i facin tri- i Dignitat. PiD, en versió logo. Que fa pensar en PIB, ara que el ESCORPÍ: després de l’estiu mogudet i variat que has tingut, vius l’ar-
omfar les seves gominoles, fàcilment popularitzables en gomis. veig. Un dels mals endèmics de l’independentisme català és la ribada del nou curs com un autèntic malson. Necessites « puta dis-
Recordo perfectament el dia que a casa ens van dir que palomi- fragmentació en grupúsculs cada vegada més xics, fins arribar ciplina» -com deien a American Beauty- que et permetrà centrar-te,
tes era un barbarisme i que se n’havia de dir crispetes: tots cinc a l’atomització del partit unipersonal, com aquell qui diu. Un esforçar-te i mantenir el mínim de constància que tot aprovat requereix.
germans, grans consumidors de sessió doble dominical, ens vam altre, tot i que no se’n parla tant, és la falta de sentit de l’humor. SAGITARI: tendència a patir algun atac agut de desgana i apatia
esforçar a aprendre’ns-ho i ens en vam sortir. Encara ho diem El substantiu manta és un mot sense gens de misteri: prové que et podràs permetre només fins principis d’octubre. Després
així. Però vet aquí que un servidor, fent crucigrames, encara vaig del llatí, tal qual; com a adjectiu no té gaire bona premsa: ser caldrà fotre canya!! Atenció amb els kilos que has guanyat (adep-
descobrir una segona manera de dir-ho, que en realitat era la pri- un manta. Però hi ha un tercer significat, l’adverbial, que el tes al “viva la siesta”) per què la ganduleria de la que esteu sent
mera, l’original: rosetes. El gra de moresc que en torrar-se s’obre faria molt suggerent com a eslògan o nom de partit: a manta víctimes us farà guanyar-ne més.. .
com una flor blanca rep el nom de crispeta per un efecte més o vol dir, com sabeu, ‘en abundància’. “Té calers a manta”, diem, CAPRICORN: remogueu massa darrerament; un mica més de
menys expressiu o onomatopeic (i ja ve dels llatins: crispus) i el de o “treurà vots a manta”. És el femení de l’adjectiu mant, que vol maduresa i accepteu d’una vegada que l’esbasrjo ja ha acabat i
roseta per la forma; i d’aquesta segona manera és com en diuen dir ‘molt’ i que es veu que es va formar a partir del llatí tantu per toca tornar a l’aula., on hi trobareu sorpreses agradables (algun
al País Valencià i una mica més amunt i tot. Me n’he recordat en contaminació de magnu. No em direu que no és prometedor. nou company, professor, no puc precisar, els astres no m’ho deixen
veure clar). Possibilitat de trobar una llibreta de caràtula interessant
AQUARI: període positiu i viviu l’inici de curs com una nova etapa
plena d’oportunitats desitjosos d’aprofitar-les. També és un període
SUDOKU / per sudokumania.com
que us sentireu libidinosos amb la qual cosa haureu de tenir comp-
te amb el que feu... tendència també a un cert fetitxisme. D’altra
banda, caldria plantejar-se seriosament deixar el cafè.
fàcil

difícil

6 1
9 7
1 2
3 6 1 3
PEIXOS: encareu l’entrada de curs una mica de mala gana i man-
6 9 7 6 drosament. Tanmateix, sembla que aviat un posareu les piles, can-
viareu el xip i un sentireu molt agust amb la nova rutina. Possibles
1 2 entrebancs a l’hora de la matrícula, o encaixant els horaris,... Se-
gueix la mala sintonia entre les Lleó i les Peixos.

2 8 2 8
SOLUCIONS SDK FÀCIL SDK DIFÍCIL
5 3 4 5 3 4 A S S E V A R T   O V E 13
6 4 7 8 2 1 5 9 3 6 4 7 8 2 1 5 9 3
I C E N   X I A G L A M 12
8 5 2 7 9 3 1 4 6 8 5 2 7 9 3 1 4 6

5 1
N C I T N A M E S   S 11

5 1
T A U G I A   A L O S I 10
9 1 3 5 4 6 7 2 8 9 1 3 5 4 6 7 2 8
E D N   L L O R O   T F 9

A D A L L I   P A N A 8 4 3 1 2 5 8 9 6 7 4 3 1 2 5 8 9 6 7

6 9 7 2 5
S R O D O   S O I R E S 7

6 9 7 2 5
7 8 9 6 1 4 2 3 5 7 8 9 6 1 4 2 3 5
R E   A C I L I T E M   6

A P A R A S U G   N A S 5 2 6 5 3 7 9 4 8 1 2 6 5 3 7 9 4 8 1
U O R B   O M I T E L L 4
5 7 8 9 6 2 3 1 4 5 7 8 9 6 2 3 1 4

3 9
G I R E T E L E D   U 3

3 9
A J N A R F   E R A O M 2 1 2 6 4 3 7 8 5 9 1 2 6 4 3 7 8 5 9
J O U   S A R R A C S E 1
3 9 4 1 8 5 6 7 2 3 9 4 1 8 5 6 7 2
12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
 SEXE L’HIPERBÒLIC/85
20 SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
Has triomfat
aquest
HAS ESTAT DE RELAX O HAS TENGUT UNA FRENÈTICA ACTIVITAT SEXUAL?
Senyores i senyors, s’ha acabat l’estiu (sí, tot allò que
és bo s’acaba) i arriba un nou curs a la universitat.
Tenim per endavant uns mesos en els quals aprendrem
moltes coses, dins les aules i fora també, és clar. Però
ara encara tenim ben present tot allò que hem viscut
durant les vacances i arribats aquí pot ser el moment
de fer una reflexió: hem triomfat aquest estiu? Ha estat
profitós sexualment?. Sortim de dubtes!
1. Perfil masculí de les teves aventures sexuals estiuenques
A. Més gran que tu i que et vol manejar.
B. Més jove que tu i poc manejable (no t’hi cap dins el llit).
C. Més jove que tu i manejable (psicològicament).
D. Homes indescriptibles: no te’n recordes de la seva fesomia.
2. A quants homes has clavat les teves urpes?
A. A cap, el meu kharma està per damunt de tots ells...
B. A dos: un, el comodí de les revetlles, i l’altre, el comodí de
la cridada.
C. A sis, perquè el diumenge tothom descansa.
D. Tants que no els puc comptar amb els dits de la mà i del peu.
estiu?
3. Quina ha estat la millor experiència de l’estiu? CONCLUSIONS
A. Dins el cotxe, en el picador del poble. MAJORIA DE RESPOSTES A
B. Al portal d’una finca, entre el porter automàtic i els cossiols Posa’t les piles! Els prínceps blaus destenyeixen. Passa
d’ornament un dia de revetlla. a l’acció JA i ànims!
C. Enmig del carrer amb el cul a l’aire un dia de lluna plena. MAJORIA DE RESPOSTES B
D. En una hamaca de la platja envoltats de gent que va fent. Has anat fent camí, però no et pots conformar amb un
friki que et digui que té 3 ous. A partir d’ara compra’t un llit
4. Lligues o deixes que et lliguin? més gros i un tot terreny, hi sortiràs guanyant.
A. Deix que em lliguin, no estic per ser selectiva. MAJORIA DE RESPOSTES C
B. De vegades em deix dur i d’altres tir les xarxes. Ets la reina de la festa; si vols lligues i si no vols, passes.
C. Si vull, llig. Tens un rànquing de víctimes masculines prou bo i una
D. Llig, tenc el radar posat, no se’m pot escapar cap presa. vida sexual intensa. Intenta polir els petits detalls que
t’allunyen de la perfecció.
5. El màxim protagonista de les teves festes ha estat MAJORIA DE RESPOSTES D
A. Un metrosexual amb els engonals depilats. Ets el "putón verbenero" per excel.lència! Pots donar in-
B. Un "friki" que deia “tenc 3 ous”. dicacions a tothom de com passar un bon estiu. No t’im-
C. Un modern amb els calçons baixos. porta què diran ni la raça o condició de l’home. Tens tota
D. Un Power Ranger falaguer amb el rímel corregut. la nostra admiració, segueix així.
6. Com definiries el teu estiu amb una cançó?
A. “Amo a Laura, te esperaré hasta el matrimonio...”
B. “Qué difícil es hacer el amor en un Simca-1000.”
Textos: Atòmic Girls)
Fotos: ACI Creativo
deria.cat
*
C. “Ahí está, se la llevó el tiburón, el tiburón; no pare,
sigue sigue, no pare, sigue sigue...”
D. “Soy un pervertido, soy un pervertido, cuando
menos te lo esperas ya te la he metido.”

LES NOVETATS LITERÀRIES PER TRIAR DESPRÉS DE L'ESTIU
Aquesta tardor bona literatura
Coincidint amb la Setmana del llibre en
català L’Hiperbòlic ha parlat amb una de
les grans llibreries de Barcelona perquè
recomani als lectors alguns títols
destacables. En Javi Montserrat i en
Joan-Pere Escrig de la llibreria Bertrand
ens presenten els següents títols:
Javi Montserrat
Cap de secció de narrativa,
idiomes i còmics
Brooklyn
Colm Tóibín
Amsterdam Llibres, 2010
238 pàgines
Brooklyn és la història d’Eilis Lacey, una jove ir-
landesa que es veu forçada a marxar als Estats
Units als anys 50 per aconseguir una feina i que
després haurà de tornar a casa per afrontar una
tràgica notícia. La nostra heroïna és d’un dels
_________________________________________________________________________________________________ SETEMBRE 2010
millors personatges dels últims temps gràcies al
seu absolut realisme i a la seva infinitat de ma-
tisos. Tóibín ha teixit amb un poder emocional
devastador una tendra història sobre un gran
amor, la tristesa de la pèrdua i la terrible elecció
entre llibertat personal i el sentit del deure.
La bicicleta estàtica
Sergi Pàmies
Quaderns Crema, 2010
141 pàgines
La bicileta estàtica són els relats marca de
la casa amb què en Sergi Pàmies torna qua-
tre anys després del brillant Si menges una
llimona sense fer ganyotes i que configuren
la seva obra més autobiogràfica fins ara. En
ells trobem uns personatges que han passat
diverses vegades per urgències a causa dels
cops de la vida, però que encara no han estat
derrotats i accepten amb esportivitat les res-
ponsabilitats de la maduresa
L’HIPERBÒLIC/85 REPORTATGE
Joan-Pere Escrig
Cap de secció d’art, humanitats
i llibre tècnic.
Notícia de Catalunya.
Nosaltres els catalans
Jaume Vicens i Vives
Vicens Vives, 2010
219 pàgines
Com no podia ser d’una altra manera, l’any
Vicens Vives –coincidint amb el cinquantè ani-
versari de la mort de l’historiador català- s’inicia
amb la reedició per part de l’editorial homònima
de Notícia de Catalunya. “..El primer resort de
la psicologia catalana no és la raó, com en els
francesos; la metafísica, com en els alemanys;
l’empirisme, com en els anglesos; la intel.ligèn-
cia, com en els italians; o la mística, com en els
castellans. A Catalunya el mòbil primari és la
voluntat d’ ésser”. Místics o no, comprenem el
nostre som llegint Nosaltres els catalans.
21
Europeus. Retrat en
setanta imatges
Joan F. Mira
Edicions Bromera, 2010
250 pàgines
L’antropòleg, historiador, traductor, novel.
lista... l’humanista valencià Joan F. Mira ens
delinea amb elegància i riquesa, recuperant
l’esperit il.lustrat de les Cartes Perses o els
viatges de Càndid, un mosaic d’observacions
i evocacions personals que, contemplades a
una distància històrica i viatgera, delineen una
idea d’Europa compartida amb generositat
amb els seus lectors.
Llibreria Bertrand
Rambla de Catalunya, 37 · 08007 Barcelona
De dilluns a dissabte, de 9:30 a 21:30 hores.
902 006 110 / rambla@libreriasbertrand.es.
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
deria.cat *
 CULTURA L’HIPERBÒLIC/85
22 SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

RECOMANEM AGENDA SETEMBRE10

LLIBRES MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I
EL CONSOL DICCIOMÀRIUS Dies: 13-09-2010
Anna Gavalda Màrius Serra Les fotos del teu estiu 2010
La Butxaca La Butxaca Exposició
10’95 10’95 euros Biblioteca Sagrada Família
552 pàgines 176 pàgines Carrer Provença, 480. 08025 Barcelona
21:30
b.barcelona.sf@diba.cat

Charles Balanda té quaranta-set anys i té una vida
que molta gent envejaria: una feina d’arquitecte
d’èxit, viatges amunt i avall i, regularment, breus
estades a París amb la seva família. La notícia de
la mort de l’Anouk, però, un vell amor d’infantesa i
joventut, farà trontollar tot aquest món d’aparent per-
fecció. Balanda perd la son, la gana i, de cop i volta,
tots els plans i projectes deixen d’interessar-li. Seran
dues dones les que li donaran forces per emprendre
un gir radical.
Els millors enigmes de Màrius Serra reunits en forma
de llibre per tal que puguis entretenir-te i capficar-te
rumiant quina és aquella paraula que s’amaga rere
les sempre peculiars i divertides definicions del nostre
enigmista preferit. Un llibre pensat perquè tothom en
pugui gaudir, sigui en solitari o bé en grup. Organitzat
per nivells –júnior, sènior i expert– i amb un capítol Dies: 15-09-2010
temàtic dedicat als topònims, el lector hi trobarà hores Recerca de feina per a joves
i hores d’entreteniment. El llibre admet dues lectures: Taller
com a llibre d’enigmes o bé com a diccionari. Dies: 13-09-2010 Biblioteca Vapor Vell
Per saber què és... la borsa Pasatge del Vapor Vell, 1. 08028 Barcelona

PEL.LÍCULES
Conferència 21:30
Biblioteca Vapor Vell 934 097 231
Pasatge del Vapor Vell, 1. 08028 Barcelona
BURIED EL SOPAR DELS 21:30
Rodrigo Cortés IDIOTES 934 097 231
Ryan Reynolds Jay Roach Dies: 15-09-2010
93 minuts Zach Galifiana- Àfrica
http://experien- kis, Paul Rudd, Conferència
ceburied.com Steve Carell, Lloc: Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda
Bruce Greenwo- Carrer Camèlies, 76-80 (parc de les
od Aigües). 08024 Barcelona
119 minuts 21:30
b.barcelona.mr@diba.cat

Paul Conroy (Ryan Reynolds), pare de família i con-
tractista civil a l’Iraq, és segrestat i desperta enterrat
viu en un vell taüt de fusta, tenint en el seu poder
únicament un telèfon mòbil, una espelma i un gani-
vet. La cobertura precària i l'exhausta bateria són els
seus mortals enemics en una carrera a vida o mort
contra el temps: només disposa de 90 minuts.
Remake del popular film francès de Francis Veber de
1998, la pel.lícula narra la història d’un grup d’amics
que es reuneix setmanalment per sopar. L’originalitat
del seu pla és que cada un ha de portar al sopar al
tipus més idiota que hagi estat capaç de trobar i el
que ho aconsegueixi, serà el guanyador de la nit...
Tim (Paul Rudd) és un executiu en alça que portarà
al sopar a en Barry (Carell), el major bufó.

VIDEOJOCS
Dies: 14-09-2010
Fotografia digital, a càrrec de
Carlos Pallaruelo
Taller
Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra Dies: 15-09-2010
Carrer del Segre, 24-32. 08030 Barcelona Taller de relaxació
21:30 Taller
b.barcelona.ii@diba.cat Biblioteca Manuel Arranz
FIFA11 SUPER MARIO GALAXY 2 Carrer Joncar, 35. Sant Martí. 08005
www.electronicarts.es/juegos/fifa11 www.nintendo.es Barcelona
21:30
Electronic Arts anuncia que la franquícia top vendes És un videojoc de plataformes en 3D desenvolupat www.bcn.cat/joventut
d’EA SPORTS redefinirà l’autenticitat dels jugadors per Nintendo EAD Tokyo per a Wii. És la seqüela de
amb el llançament de FIFA 11 aquesta tardor a Super Mario Galaxy. Super Mario Galaxy 2 ha estat
PlayStation3 i Xbox 360. FIFA 11 reflectirà l’auten- anunciant en l’edició de 2009 de l’I3 i va ser llançat el
ticitat de tots els jugadors i totes les posicions en el 23 de maig de 2010.
terreny de joc gràcies a Personality +.
 L’HIPERBÒLIC CULTURA L’HIPERBÒLIC/85 A...Z
___________________________________ SETEMBRE 2010
23

ESCOLA
I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ
D’ESCRIPTURA
Dies: 15-09-2010 Dies: 14-10-2010
Alejandro Sanz Guns and Roses
Concert Concert
Palau Sant Jordi Pavelló Olímpic de Badalona.
Passeig Olímpic, 5. Barcelona Carrer Ponent s/n. Badalona
Per determinar 18’30

Dies: 18-09-2010
Supertramp
Concert
Palau Sant Jordi
Passeig Olímpic, 5. Barcelona
20’00

Dies: 29-09-2010

EXCLAMORTOPEIES
M’agrades... ah , oh!
i tu a mi,

si ?...no?...ah?! hummm...
Un bes, si...,

ho vols ara? i si...

Oh! ai! si, si...
Peter Gabriel
Concert hummm! oh! un bes, com m’agrades!
Palau Sant Jordi Siii,ohhh!...Ai, si, si!
Passeig Olímpic, 5. Barcelona
21’00 Aquí? Ara?Ara! pots?
vida si, si... si.
Dies: 7-10-2010
Massive Attack Ah! hummm... si, aquí, aquí
Concert si , si, ja , si, si, ara
Pavelló Olímpic de Badalona.
Carrer Ponent s/n. Badalona així, així, així
Per determinar així! ja! Aquí... ara...,

segueix ara així.

Dolç... amor... vida... ara
si, ara, ara si.

Jo si! i tu...ara?
Cim...

Jo si! com m’ agrades!

Tu si i jo siií...

Cim.

Carme Rovira
(Del llibre Entre llençols. Poemes per a la tau-
leta de nit - Ed. Saragossa)

Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 93 317 49 08

www.campusdescriptura.com