Ciè ncies de la Terra

Tema 1. Exercicis.

Pàg. 25. Nº 1:

A) Identifica tres impactes i algun risc per a les persones.

Impactes: Per construir la zona de servei i el nou trajecte de la carretera s’haurà de
modificar el paisatge destruint la vegetació, i com a conseqüència la fauna que s’alimenta,
moriran o bé hauran d’emigrar cap a altres zones. Amb la construcció de la presa passarà
el mateix, destrucció i modificació del paisatge i contaminació de les aigües amb les obres
afectant a la biodiversitat del riu.
RISC: El possible trencament i desbordament de la presa.

B) Mesures correctores per minimitzar riscos i impactes comentats, sempre que sigui
possible fer-ho.
Extendre les terres fèrtils a llocs mancats de sòl i tornar a plantar vegetació a aquelles
zones que han quedat descobertes per l’antiga carretera, que és zona forestal.

C) Creus que el projecte requereix una avaluació d’impacte ambiental? Raona.

Sí, perquè a tot projecte que requereixi la construcció d’obres se li aplica una avaluació
d’impacte ambiental. Cal l’acceptació del projecte perquè s’ha de comprovar que els
beneficis seran majors als danys causats sobre el medi.

Pàg. 25. Nº 2:

A) Diagrama causal de les variables.

Concentració CO2 + temperatura de la terra + volum mar + nivell

del mar + sedimentació de carbonats + superíficie plataformes continentals
+ superífice continents

B) Creus que una concentració elevada CO2 en l’atmosfera afavoreix la sedimentació de

carbonats? Sí, perquè al augmentar el volum del mar per les altes temperatures dóna la
possibilitat d’haver-hi més coralls que puguin fixar el carbonat i a la llarga formar les
capes calcàries.

C) El diagrama es pot tancar? Raona.

 Sí, podria tancar-se ja que un augment de la superfície dels continents hi ha més habitants
i per conseqüència la concentració de CO2 augmenta amb l’emissió de gasos
contaminants.

D) Les aigües seran més netes si les plataformes continentals són més extenses? No
Per què? perquè que hi hagi més extensió no vol dir que la gent tingui més cura del medi i
en l’estat d’ara, no afavoreix el creixement de coralls.
Es contradiu amb el diagrama que has obtingut? no

Pàg. 26 Nº 4:

A) Explica com poden haver arribat aquestes substàncies a les aigües dels llacs.

El PCB ha arribat als llacs per culpa de l’acció humana. Temps enrere s’utilitzava en la
indústria i eren dipositats al medi ambient sense cap cura ni control, fins que estudis
van demostrar que era una substància contaminant i es va posar remei.

B) Classifica els organismes en nivells tròfics.

Fitoplàncton: productor

Zooplàncton: productor

Esperlà: consumidor primari

Truita de llac: consumidor secundari

Closca dels ous de gavina: consumidor secundari

C) Quina relació hi ha entre els nivells tròfics i la quantitat de PCB? A cada nivell que
augmenta en la cadena la concentració de PCB també ho fa.
D) Dóna una possible explicació.
Augmenta perquè es va sumant la concentració del primer nivell, més la segona, més
la tercera… i així successivament.
E) Compara la concentració de PCB als ous de gavina amb la del fitoplàncton i calcula’n
la proporció.

124 / 0.025 = 4960ppm

La concentració dels ous de gavina és 4960 cops major.

F) Quines espècies poden resultar més afectades pels PCB? Aquelles que són d’un nivell
tròfic més superior com els consumidors secundaris, terciaris o els humans. Encara
que les espècies marines també, ja que són les que entren en contacte directe amb els
pcb.
G) Proposa una solució viable.
 Prohibir l’abocament d’aquestes substàncies tòxiques tant pel medi ambient, com pels
animals i l’ésser humà de manera radical i buscar alternatives per al seu ús en la
indústria elèctrica i química.

Pàg. 27 Nº 5.

A) Quines conclusions podem extreure a partir de la informació? La conclusió que

podem treure és que el medi ambient està en contínua contaminació i les espècies
animals no poden fer front a aquesta situació.
B) Quin efecte té en els ecosistemes la desaparició d’una espècie? Explica-ho amb un
exemple.

La desaparició d’una espècie té un efecte negatiu sobre l’ecosistema perquè trenca les
cadenes alimentàries. Si un nivell tròfic desapareix, com a conseqüència el següent
nivell es veu afectat perquè no pot menjar i ha de buscar altres alternatives i alterar
altres cadenes alimentàries o bé, extingir-se. En canvi, el nivell anterior augmenta
perquè no hi ha ningú que el faci “desaparèixer” de manera controlada.

Per exemple: Vegetals (productors) libèl·lules (consumidor primari) granota

(consumidor secundari) àliga (depredador, consumidor terciari).

Si la granota desapareix suposa un creixement descontrolar de libèl·lules arribant a ser

una plaga i pel contrari, l’àliga hauria de buscar altres formes d’alimentar-se o
s’extingiria.

C) Quines són les causes de la regressió de les espècies? Aquesta “volta enrere” de les
espècies pot ser produïda per causes naturals, com són els incendis, les inundacions, el
canvi climàtic, l’acció volcànica, la falta d’aliment en períodes d’escassetat o bé per
causes antròpiques com poden ser: la desforestació, la contaminació, la introducció de
noves espècies, la caça, el tràfic (les espècies busquen noves àrees vitals i moltes
vegades moren atropellades)...
D) Proposa una solució per a cada una d’aquestes causes.

Sobre les causes naturals no hi ha solució, però controlant els incendis provocats,
prohibint la cacera a tot arreu, tenir més cura del medi ambient i no abocar restes ni
substàncies tòxiques als rius i mars i senyalitzar les zones de pas que tinguin tendència
a haver-hi animals, sobretot si estan en perill d’extinció.

E) La inf. dels diaris mostra algun indici dels efectes positius que poden tenir les
mesures de protecció en algunes espècies? Sí, la de l’elefant africà gràcies a les
mesures de protecció.