1

CONSERVACIÓ I CUSTÒDIA DEL TERRITORI

A L´ÀMBIT VALENCIÀ: LA PERSPECTIVA EXCURSIONISTA
Taller de Concertació – Informe de Conclusions
 2

Document elaborat per l´equip d´AVINENÇA,

a partir de les conclusions de la Jornada de
conservació i custòdia del territori al l´ambit
valencià : la perspectiva excursionista,
celebrada el 5 de maig de 2007,
al CEMACAM Font Roja – Alcoi.

Organització de la Jornada:

Col·laboració:
 3

Índex de continguts

1. Introducció 4
1.1. La custòdia del territori com a instrument per a la conservació, la divulgació i
l’educació ambiental 4
1.2. Un únic concepte, estratègies diferents 5
1.3. Avinença i la custòdia del territori a les terres valencianes 7
1.4. Excursionisme i custòdia del territori 8
2. Objectius 10
3. Metodologia 11
4. Assistents 12
5. Resultats 13
5.1. Aproximació a la custodia: ¿quins són els trets de la custòdia que els participants
consideren més rellevants? 13
5.2. Custòdia al món excursionista: ¿quina és l´activitat excursionista més adequada per
fer servir la custòdia? 15
5.3. Entrebancs: ¿quins obstacles dificulten l´aplicació de la custòdia per part del món
excursionista? 16
6. Conclusions: línies estratègiques per a promoure les iniciatives de custòdia des de
l´excursionisme 19
 4

1. Introducció

1.1. La custòdia del territori com a instrument per a la conservació, la

divulgació i l’educació ambiental

Custòdia del territori és el nom que donem al compromís voluntari de propietaris, gestors i
usuaris de terrenys per tal de conservar, pels seus propis mitjans o amb l’ajuda i la
col·laboració d’associacions i entitats molt diverses, els valors ambientals, paisatgístics,
culturals i territorials de les seues finques. Des dels seus inicis, a finals del segle XIX, a Nord-
Amèrica i d’altres països del centre i el nord d’Europa, aquesta filosofia de conservació ha
anat consolidant-se fins assolir, a partir dels anys 80 del segle XX, un paper de gran
rellevància dins les estratègies globals de conservació d’espècies, ecosistemes i paisatges.
Tot i que no resulta senzill aventurar una definició per al que, en realitat, és més un
conjunt de tècniques i metodologies diverses que un concepte pròpiament dit, val a dir que
s’aplica el nom de custòdia del territori a aquelles actuacions destinades a afavorir la
corresponsabilitat en la conservació i l'ús adequat del territori i els recursos naturals per part
dels seus propietaris i usuaris que, de forma voluntària, s'hi adherisquen. És a dir: s’utilitza el
concepte de custòdia del territori per englobar aquelles iniciatives que tenen com a objectiu
final la conservació dels valors naturals o culturals, es dirigeixen sobretot a propietaris de
terrenys o drets sobre aquests, i són de caràcter voluntari.
L'aplicació de la custòdia del territori, per tant, requereix necessàriament de la participació
de diversos agents:
Els propietaris: són els autèntics protagonistes, atès que sense la seua implicació
voluntària en la conservació, no pot parlar-se, de fet, de custòdia.
Les entitats de custòdia: són organitzacions sense ànim de lucre, generalment privades,
que promouen i arriben a acords amb els propietaris de les finques per tal de que s’hi
apliquen modalitats o estratègies de gestió compatibles amb la conservació dels valors
naturals, culturals o paisatgístics.
L'administració: ha de facilitar un marc adequat per al desenvolupament de la custòdia
(mitjançant l’adopció de mesures legals, fiscals i socials escaients), i incentivar la seua
aplicació en àmbits de gestió complementaris però coherents amb les seues directrius
general s de gestió, tot i que altres vegades pot actuar directament com a entitat de
custòdia i, fins i tot, com a propietari.
Com demostra l’experiència adquirida --no solament en els territoris que compten amb
una major trajectòria, sinó fins i tot en àrees com la nostra on el seu desenvolupament és molt
més recent--, els avantages de l’aplicació de la custòdia del territori són mot variats. Per als
propietaris, la custòdia del territori pot representar una via per a compensar (econòmicament,
técnicament i socialment) la conservació, en les seues finques, de valors naturals o culturals
que interessen a tota la societat, i fins i tot per a obtindre nous beneficis a través de la gestió
sostenible dels seus recursos. Les entitats de custòdia, a més d’implicar-se activament en la
conservació, aprenen dels propietaris i els gestors tècniques de maneig i faciliten una major
implicació de la societat civil en aquesta tasca. Per a l ’Administració, finalment, la custòdia
pot ser útil per millorar la percepció social respecte a la conservació, però també per
optimitzar els seus recursos com a complement a la seua acció legal i administrativa.
 5

1.2. Un únic concepte, estratègies diferents

Com s’ha dit, i malgrat la dificultat d’adoptar per a la custòdia del territori una definició
senzilla, s’accepten com principis generals que orienten aquesta definició el paper rellevant
de la propietat privada, el caràcter voluntari d’aquestes iniciatives i el seu objectiu centrat en
la conservació dels elements naturals, culturals, paisatgístics o de qualsevol altres tipus.
La conservació és un conjunt de mesures dirigides, en última instància, al manteniment o
la recuperació d’un estat favorable per a determinats hàbitats, espècies, elements
patrimonials o paisatges. Aquestes mesures poden ser molt diverses: inclouen investigació,
conscienciació, social, iniciatives legals, accions de denúncia, educació, maneig i gestió... i
poden ser dutes a terme pels poders públics, per la societat civil o per tots dos
combinadament. La conservació, per tant, representa la finalitat de la custodia del territori,
que és una de les estratègies que poden fer-se servir per part dels ciutadans i ciutadanes per
a aquest objectiu.
A partir d’aquesta aproximació conceptual (que no és, en tot cas, l’única possible, i que en
altres territoris o sota realitats socioeconòmiques diferents a la valenciana admet, també,
matissos diversos), les iniciatives que s’engloben sota aquesta metodologia, totes les quals
conjuguen la gestió (és a dir, la intervenció directa sobre el territori i els seus elements) i la
implicació ciutadana, poden enquadrar-se en els següents grups:

Acords de custòdia: en sentit estricte, és el conjunt d’estratègies dirigides a la

promoció d’acords voluntaris (acords de custòdia) entre propietaris o gestors de l'espai
terrestre, fluvial o marí, d'una banda, i entitats promotores de la custòdia, d'una altra,
que duguen als primers a aplicar modalitats de gestió compatibles amb la conservació
a llarg termini dels valors naturals, culturals i paisatgístics de la seua propietat a canvi
de col·laboració, implicació o compensacions diverses aportades per les segones.
També pot definir-se com el compromís voluntari de propietaris (individuals, socials o
corporatius), gestors i usuaris de terrenys per tal de conservar, amb l’ajuda i la
col·laboració d’associacions i entitats diverses, els valors ambientals, paisatgístics,
culturals i territorials de les seues finques.

Gestió responsable: apliquem aquest terme a les iniciatives privades de gestió de

terrenys promogudes per propietaris, fundacions, entitats, empreses o d’altres agents
econòmics i socials, què en el seu disseny, execució i seguiment presten una atenció
preferent a la conservació ambiental, la introducció de pràctiques sostenibles, la
preservació dels trets culturals i paisatgístics i/o el compromís ètic amb les poblacions
locals, sense que s’establisquen acords amb entitats de custòdia del territori. El criteri
de rendibilitat econòmica és compatible amb el concepte de gestió responsable,
sempre que la pràctica de maneig que es realitze sobre la finca, terreny o element de
què es tracte garantisca la preservació a llarg termini dels elements del medi físic,
biòtic o cultural que albergue. La previsió del gaudi social d’aquests elements, de la
forma que en el seu cas s’establisca (accesibilitat a determinants col·lectius socials,
programes d’educació ambiental i divulgació, etc.), resulta també important en la
definició del concepte.

Gestió (social) delegada: entenem com a tal el procediment pel qual una
administració pública que ostenta la propietat dels terrenys de què es tracte, cedeix
mitjançant un conveni i de forma total o parcial l’ús i gestió dels mateixos i dels
elements que contenen a una entitat sense ànim de lucre, des de la perspectiva de
garantir la seua conservació. En certa forma, es tracta d’una modalitat molt similar a la
 6

custòdia del territori, però se’n diferencia d’aquella en el caràcter públic de la propietat
–que, d’alguna forma, matissa el caràcter de voluntarietat que caracteritza la custòdia
del territori en terrenys privats—i en el mecanisme legal per a la seua formalització.
Cal distingir-la de l’encàrrec de gestió, mecanisme pel qual una administració pública
delega la gestió d’un terreny en una altra administració o entitat de dret públic sense
intervenció d’entitats socials o privades, com també de les concessions i els
contractes, en els quals la gestió es duu a terme mitjançant una contraprestació
econòmica.

Gestió consorciada: s’aplica al procés pel qual una administració pública col·labora
amb un propietari privat, mitjançant un conveni, per a dur a terme o facilitar
(tècnicament, administrativament o econòmicament) iniciatives de gestió per a la
conservació en la seua finca. No afecta a la titularitat dels terrenys, però pot preveure
una cessió parcial de drets a favor de l’administració de què es tracta, per tal de
facultar aquesta a desenvolupar algunes actuacions. És habitual en el camp de la
gestió forestal o d’espais naturals protegits.

Tots quatre conceptes tenen en comú la importància de la responsabilitat social en la

conservació, i per tant poden incloure’s en el que es denomina genèricament conservació
privada, concepte marc que podria definir-se com el conjunt d’iniciatives de caràcter no
públic però coherents o complementàries amb l’acció de les administracions, que tenen com
a objectiu assolir i mantenir un estat de conservació acceptable d’elements naturals, culturals
o paisatgístics.
Aquesta classificació és merament orientativa, i a més a més és habitual que moltes
iniciatives es desenvolupen mitjançant fòrmules mixtes (per exemple, la compra d’una finca
per part d’una entitat o fundació, que desenvoluparà en ella el que hem anomenat gestió
responsable, pot haver estat precedida per un acord de custòdia; o un conveni de gestió
social delegada pot comprometre al beneficiari de la cessió per a desenvolupar part de les
accions a través d’una entitat de custòdia del territori).
A més a més, la custòdia del territori, en el sentit en què s’ha definit, manté una íntima
relació amb altres línies d’actuació que es relacionen directament o indirectament amb la
intervenció social en la conservació, i que sovint resulten imprescindibles per garantir l’èxit de
molts projectes, com ara:

El voluntariat ambiental dedicat a la gestió, en el qual es basen molts acords

de custòdia o que sol considerar-se en la gestió social delegada

La investigació i seguiment científics que duen a terme cada vegada més

grups i entitats dedicats a la conservació del patrimoni natural i cultural.

L’educació ambiental, sobretot quan és desenvolupada per associacions o

equipaments privats.

La divulgació i comunicació, a través de publicacions, campanyes, etc.

El patrocini i la responsabilitat social corporativa de les empreses, que sota

criteris de transparència i rigor ètic pot facilitar recursos econòmics, tècnics i
humans de gran importància per a la conservació.
 7

1.3. Avinença i la custòdia del territori a les terres valencianes

Des de l'any 2000, un grup de persones i entitats valencianes vinculades o interessades

per la custòdia del territori van començar a mantindre contactes regulars per plantejar una
estratègia conjunta dirigida, per una banda, a estendre el coneixement sobre aquestes
tècniques i la seua aplicació, i d'una altra a establir un marc estable de relació i intercanvi
d'experiències. Finalment, l’abril de 2005 va constituir-se AVINENÇA-Associació Valenciana
de Custòdia i Gestió Responsable del Territori, amb l’objectiu de facilitar el treball en xarxa
entre aquestes entitats.
Entre les finalitats d’AVINENÇA hi ha l’impuls de l’ús de la custòdia del territori com a part
de l’estratègia de conservació dels recursos i dels valors naturals, culturals i paisatgístics del
territori valencià; l’actuació com a interlocutor davant l'administració, les institucions, els
centres de recerca i els agents implicats; el suport actiu a la tasca específica de les entitats
de custòdia que funcionen en l'àmbit d'actuació de l'associació, i promoure'n la seua
constitució; o la difussió de les metodologies de la custòdia del territori entre els agents
directament i indirectament implicats i entre la societat en general, i molt especialment entre
els propietaris privats de terrenys. Per al compliment d’aquestes finalitats, i de la resta de les
que preveuen els seues estatuts, l'associació duu a terme diverses activitats, com ara l’edició
de materials i l’organització d’actes o iniciatives (cursos, jornades, activitats informatives i
formatives, etc.) dirigits a difondre el coneixement i fomentar l’ús de la custòdia del territori
entre els agents directament implicats (organitzacions que puguen constituir entitats de
custòdia, institucions públiques, propietaris, usuaris i voluntaris) i la societat valenciana en
general, així com per facilitar la formació i capacitació bàsica per a professionals i voluntaris
de la custòdia del territori.
Quant als membres, poden formar part de l’associació les persones jurídiques, públiques
o privades, i les persones físiques que tinguen interés en el desenvolupament de les finalitats
de la mateixa. A hores d’ara, formen part d’AVINENÇA grups conservacionistes i ecologistes,
organitzacions agràries, entitats de voluntariat, centres excursionistes, empreses, centres
d’estudis comarcals, associacions de propietaris, etc. A més a més, AVINENÇA manté
contactes estables amb altres entitats, administracions i centres d’investigació dins i fora de la
Comunitat Valenciana. Els membres d’Avinença disposen d’assessorament sobre aspectes
tècnics, jurídics, econòmics i divulgatius per als seus projectes i entitats; tenen accés
preferent a cursos, jornades i altres activitats formatives; poden accedir amb avantatges a
publicacions i d’altres materials informatius; i formen part d’una plataforma per a divulgar
resultats, aconseguir voluntaris, accedir a ajuts o subvencions i disposar d’informació sobre la
custòdia del territori i la conservació arreu del món. AVINENÇA, a més, es compromet a
supervisar la qualitat dels projectes de custòdia del territori de les entitats que en formen part
des dels punts de vista tècnic, ambiental, ètic i social, i contribueix a millorar la gestió interna
de les associacions i entitats que en formen part.
Convé destacar, finalment, dos aspectes rellevants a efectes del funcionament de
l’associació: en primer lloc, i tot i reconéixer la seua importància sota determinades
condicions, AVINENÇA tendeix a potenciar aquelles iniciatives que busquen l’acord amb els
propietaris originals dels terrenys front a la compra dels mateixos, atès que en el primer cas
s’incrementa notablement la capacitat demostrativa i de conscienciació social; i, en segon
lloc, l’associació com a tal no duu a terme el desenvolupament de projectes específics de
custòdia del territori, responsabilitat de correspon a les entitats que la composen i que, quan
ho requereixen, reben el suport (econòmic, tècnic o d’altre tipus) de l’associació.
També pot col·laborar-se amb AVINENÇA patrocinant les seues activitats o les de les
entitats que en formen part, mitjançant treball voluntari o a través de convenis o aliances
específiques per a desenvolupar estudis científics o aspectes concrets relacionats amb la
custòdia del territori.
 8

1.4. Excursionisme i custòdia del territori

Com s’ha indicat anteriorment, una de les actuacions prinicipals d’AVINENÇA es relaciona
amb la difussió del concepte de custòdia del territori entre els diferents agents socials que,
d’una forma o altra, s’hi troben implicats en la seua aplicació, i molt especialment amb sectors
o col·lectius que, per les seues característiques, poden constituir usuaris potencials d’aquesta
metodologia dins el seu camp d’actuació.
Com demostren les experiències existents, els grups i col·lectius excursionistes presenten
unes característiques (com la seua proximitat a la realitat natural i cultural, la sensibilitat cap a
la preservació activa dels paisatges, o l’àmplia base social que representen) que les fan
especialment adequades per a fer servir la custòdia del territori com a complement a la seua
actuació habitual. La custòdia del territori, per la seua banda, pot ser útil a aquests grups per
a implicar-los en la gestió de llocs i paratges valuosos o emblemàtics, garantir la funcionalitat
de camins i sendes, programar activitats de voluntariat, etc.
Per aquesta raó, i en el marc –com s’ha indicat—de la seua estratègia de difussió dirigida
a col·lectius específics, AVINENÇA va organitzar, el proppassat 5 de maig de 2005, una
Jornada sobre “Custòdia del territori des de la perspectiva excursionista”. Aquesta
Jornada, que va comptar amb el patrocini de la CAM i la col·laboració de la Federació
d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana i els Centres Excursionistes
d’Alcoi i València, va desenvolupar-se d’acord amb els següents objectius:
• Oferir als centres, grups i col·lectius excursionistes una introducció a la custòdia del
territori com a metodologia complementària d’actuació en el camp de la preservació del
patrimoni natural i cultural.
• Reflexionar sobre l’eficàcia i viabilitat de la custòdia del territori en l’actual context
territorial i social en l’àmbit valencià, i sobre la seua compatibilitat amb altres línies
d’actuació cívica.
• Explorar les possibles línies generals d’aplicació de la custòdia del territori a diferents
contextos comarcals i problemàtiques específiques.
• Avançar en un marc estable de relació i intercanvi d’experiències entre grups
excursionistes i altres entitats de custòdia que actuen o puguen actuar en un futur en
l’àmbit valencià i, en particular, amb Avinença com entitat que agrupa aquestes.
• Analitzar possibilitats i estratègies de col·laboració amb altres col·lectius i agents socials
rellevants en el camp de la custòdia del territori (propietaris de terrenys, fundacions, grups
ecologistes, ajuntaments, etc.).
• Donar a conéixer Avinença com a plataforma per al treball en xarxa de les entitats i
agents socials interessats en promoure la custòdia i la gestió responsable del territori en
l’àmbit valencià.
L’activitat, que va tindre lloc al CEMACAM Font Roja d’Alcoi, va ser valorada molt
positivament: amb una bona assistència –que va aplegar a les quaranta persones—i unes
ponències que van respondre a les expectatives, l’aplec va donar peu a analitzar l’estat actual
de l’associacionisme excursionista, la seua contribució a la conservació del patrimoni natural i
cultural –que es remunta a les mateixes arrels del moviment—i, especialment, a la
potencialitat que l’ús de la custòdia del territori pot tindre per a aquest col·lectiu, que tot i
tindre en la pràctica del muntanyisme la seua raó de ser, resulta cabdal per tal de millorar el
coneixement i protecció del nostre paisatge.
 9

Les diferents xerrades, a càrrec d’Hernan Collado (Xarxa de Custòdia del Territori), Pedro
Notario (FEMECV), Carles Ferris (Institut Valencià d’Excursionisme i Natura), Carles
Mansanet (Centre Excursionista d’Alcoi) i Joan López (Centre Excursionista de Ròtova) van
centrar diferents aspectes de la perspectiva excursionista sobre la qüestió.
La vesprada del dissabte, i a partir de la informació exposada a aquests intervencions, va
tindre lloc un taller de concertació, dinamitzat pels companys d’AVINENÇA David Mestre i
Verònica Garcia, en el qual va poder aprofundir-se tant en la percepció de la custòdia del
territori per part dels presents (molts dels quals, representants de centres i grups
excursionistes valencians) com en les vies més adequades per a afavorir la seua implantació
en aquest col·lectiu.
Aquest document correspon, precissament, a les conclusions d’aquest taller, a partir de
les quals pretenem continuar amb el procés de reflexió encetat en aquesta Jornada i, en
última instància, seguir sumant esforços entre col·lectius estratègics per a la preservació del
nostre important patrimoni natural i cultural.
 10

2. Objectius

Com s’ha dit més amunt, el taller participatiu a què es refereix aquest document ha tingut
lloc en el context de les jornades relatives a la custòdia en l’àmbit excursionista, i s’ha
dissenyat sota el compliment de uns objectius generals i específics. Els objectius generals,
confluents amb els de la jornada, es defineixen com segueix:
• Aprofundir en el concepte de custòdia del territori .
• Avançar en un marc estable de relació i intercanvi d’experiències entre grups
excursionistes i altres entitats de custòdia i, en particular, amb Avinença com a entitat
canalitzadora d’aquestes relacions.
• Explorar el paper d’Avinença com a moderador en l’aplicació de la custòdia del
territori.
• Crear un espai de diàleg al voltant de la custòdia en l’àmbit excursionista i reflexionar
col·lectivament sobre la seua viabilitat com a ferramenta de treball en aquest àmbit.
• Desenvolupar una actitud expectant i proactiva envers la custòdia i reforçar el paper
d’Avinença com a ens de referència en la matèria en l´àmbit valencià.

Pel que fa als objectius específics, cal enumerar els següents:

• Identificar els aspectes confluents entre l’excursionisme com a activitat lúdicoesportiva
interessada en la preservació dels espais naturals i la custòdia del territori com a eïna
privada per a la conservació.
• Diagnosticar les principals dificultats a què es poden enfrontar les entitats
excursionistes per a l’aplicació de tècniques de custòdia del territori, així com les
principals necessitats que hi tenen per a la implementació d’aquestes tècniques.
• Indentificar els àmbits d’actuació en què la custòdia ofereix altenatives idònies per a la
gestió de les activitats de les entitats excursionistes.
• Apuntar algunes línies estratègiques d’actuació per a Avinença en la seua promoció
de la custòdia en el mon excursionista.
 11

3. Metodologia

L´estructura del Taller de Concertació plantejat per a la Jornada es correspon amb la

seqüenciació de diverses dinàmiques participatives adreçades a obtenir una visió comuna de
la custòdia del territori des de la vessant excursionista i, sobretot, una aproximació al conjunt
d´escenaris, prioritats i estratègies potencials de confluència entre custòdia i excursionisme.
El Taller va tenir lloc, tal i com s´ha assenyalat més amunt, al llarg de la vesprada del
dissabte, i en el mateix va participar al voltant del 75% dels assistents a les intervencions del
matí. Amb una durada global de 3 hores, les sessions de participació –per a les quals es va
emprar la técnica d´aportació per targetes- es desenrotllaren tant en plenari com en grups (2),
distribuint-se temporalment i en quant a continguts com s´especifica tot seguit:

16.00 h. (Plenari) Presentació dels objectius, metodologia i equip tècnic del Taller.

16.10 h. (Treball per grups) Deliberació al voltant dels trets de la custòdia que els
participants consideren més rellevants, de quines activitats excursionistes serien les idònies
per fer servir la custòdia i de quins entrebancs caldria destacar com a obstacles que dificulten
l´aplicació de la custòdia per part del món excursionista.

17.10 h. (Plenari) Posada en comú dels resultats de cada grup.

17.30 h. (Treball per grups) Consens de mesures que s´haurien d´implementar per tal que
es donaren més iniciatives de custòdia des de l´excursionisme.

18.30 h. (Plenari) Posada en comú dels resultats de cada grup. Resum de conclusions i
cloenda.

El taller va ser moderat per David Mestre Navarro i Verònica Garcia Bertomeu, membres
d’Avinença i especialistes en la dinamització de grups, a qui ha correspost també la redacció
d’aquestes conclusions.
 12

4. Assistents

Adelina Gracia Bellod, Albert Durá Torregorsa, Alberto Monzó Franquets, Alfonso Ripoll
Senabre, Alvar Segui Roma, Antonio Guillem Avivar, Belen López Precioso, Carlos Javier
Durà Alemany, Ciro Pascual Garrido, Claudio Sendra Pérez, Elena Fernández Aguilar, Fátima
Gea Caselles, Francisco Manuel Rubio Villena, Gabriel Sanchis Guerra, Hipólito Cerda
Torregrosa, Ignacio Congost Cano, Jaume Varo Regig, Javier Muñoz García, Joan Velda
Sánchez, Jordi Joan Domenech Fornes, Manuel Flores Gallego, Mari Cruz Hueso Alcaide,
Maria Corbí Vicedo, Mario Giménez Ripoll, Miguel Albero Navarro, Oscar Navarro Magallon,
Salvador Andrés Catalina, Salvadora Pérez Vilaplana, Xavier Rodenas Mayor, Josep Nebot i
Cerdà,David Mestre Navarro, Verònica Garcia Bertomeu.

Pel que fa a les organitzacions assistents:

Aitana Aventura Club deportivo, Centre Excursionista Amics de les Muntanyes, Centre
Excursionista de Biar, Centro Excursionista de Chelva, Centro Excursionista de Pego, Centre
Excursionista de València, Centre Excursionista de Pedreguer, Club de Montaña Evasión,
Grup de Muntanya Beneixama, Centre Excursionista d’Alcoi, Colla Excursionista del
Campello, Centre Excursionista Contestà i Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la
Comunitat Valenciana.
 13

5. Resultats

5.1. Aproximació a la custodia: ¿quins són els trets de la custòdia que els
participants consideren més rellevants?

Com s’ha indicat més amunt, el primer dels apartats del taller va tindre com a objectiu
obtenir dels assistents algunes directrius sobre la seua percepció del concepte de custòdia
del territori, presentat al llarg d’algunes de les ponències del mati i facilitat a més a més en la
documentació aportada als participants. Cal indicar, en aquest sentit, que la major part dels
assistents van manifestar el seu desconeixement previ del concepte de custòdia del territori.
L’experiència adquirida en altres activitats organitzades per Avinença o en les quals ha
participat aquesta, indica que en general la comprensió del concepte de custòdia del territori
no és sencilla, sobretot pel que fa a determinats col·lectius no directament vinculats a la
conservació. A més a més, resulta cridaner constatar com els aspectes que alguns d’aquests
col·lectius destaquen com a trets més rellevants pel que fa al concepte no coincideixen
necessàriament amb aquells que són remarcats habitualment com a trets distintius.
Des d’aquest punt de vista, els participants en el taller van destacar com a elements
rellevants del concepte de custòdia del territori els següents:

Oportunitat de ser responsable i protagonista del territori. Les entitats

excursionistes al Pais Valencià han estat preocupades des dels seus origens per la
conservació del medi natural, com a espai bàsic per al desenvolupament de les seues
activitats. És precissament en aquest àmbit on sorgiren els primers moviments
ecologistes. La custòdia ofereix a la societat civil la oportunitat de reprendre el seu
paper protagonista en la gestió del medi natural, tot i mostrant la seua resposabilitat per
un ús sostenible del territori. En particular, la custòdia atorga als propietaris la
responsabilitat de conservació del seu territori, retornant-los la capacitat de decissió i
gestió del seu terreny que, d’altra manera senten com perdudes davant l’augment del
marc normatiu referent als espais naturals i rurals del nostre territori.

Voluntarietat. La custòdia comparteix amb el moviment associatiu excursionista el seu

afany voluntari –altruista, fins i tot- de caràcter social i ambiental. Suposa un punt de
confluència, un llenguatge comú.

Conservació del patrimoni natural i cultural. La conservació, com a fi últim de la

Custòdia del Territori, conflueix amb els interessos excursionistes en tant que aquesta
activitat exigeix, per al seu desenvolupament, d’un medi natural en un estat de
preservació adequat. Per tant, aquelles iniciatives dirigides a facilitar aquesta
conservació –sobretot, per referència a àrees o espais concrets-- són en general ben
considerades des del món excursionista, que sovint s’implica també en elles de forma
activa.

El propi concepte. La peculiaritat terminològica consitueix un tret rellevant en sí

mateixa, donat el seu potencial “visualitzador” i la vinculació immediata que genera
amb l`àmbit de la gestió responsable.
 14

Capacitat de mediació entre actors. Als espais naturals, protegits o no, conviuen
diversos interessos i usos -econòmics, culturals, lúdics, etc- que són, de vegades,
origen de conflictes sociambientals. La custòdia permet l’establiment d’acords entre els
diversos usos potencialment generadors de conflictes, com ara el pas de senders i
rutes per propietats privades.

Carácter formatiu. La implantació dels mecanismes de custòdia comporta,

necessariament, l´assimilació de nous coneixements –teòrics i pràctics- que faciliten
l´aproximació entre els interessos, les habilitats i els recursos de què disposa cadascun
dels actors implicats, tot superant les limitacions existents i creant nous espais de
col·laboració. La dimensió formativa de la custòdia, en aquest sentit, s´estén al camp
de l´aprenentatge compartit, de la barreja dialèctica i sistemàtica de les disciplines
científiques i socials, del discurs institucional, de la visió del ciutadà anònim i de la
interacció de tots aquestos amb la pròpia realitat.

Moderació i consens: Propietari –xarxa social –Administració: Després de la

discussió en grup, un dels principals valors que se li atorga a la Custòdia és el seu
caràcter d’instrument mediador en la relació –de vegades difícil- entre els propietaris
particulars i el teixit social que fa ús del territori.Un bon exemple és situa en el pas a
través de camins i senders que travessen finques de titularitat privada i que, sovint, són
escenari de discussions i disputes entre els propietaris i els excursionistes que en fan
ús. El diàleg i la negociació per tal d’establir un contracte de custòdia podrá ser una
font generadora de sinèrgies entre les entitats participants, tot i apropant postures
inicialment oposades cap un interès comú.

Gestió propera del territori: La Custòdia permet la participació social en la gestió del
territori, i per tant, la implicació dels grups més coneixedors de les realitats locals i
particulars. Acosta la presa de decissions als actors immediatament relacionats amb la
preservació dels espais naturals i rurals.

Complementari a l’administració: La Custòdia del Territori va més enllà dels

interessos econòmics de les propietats privades i pretén la conservació del medi
natural, entre d’altres raons, pel seu valor social. Aquesta preservació dels espais
naturals, rurals, patrimonials, etc, és una de les competències adscrites a les
Administracions públiques, però és evident que el seu esforç no esgota el camp de
treball. Aquesta ferramenta té com a particularitat essencial la seua capacitat per a
establir mecanismes de conservació i preservació –de millora ambiental fins i tot,-
complementàries a les mesures mampreses des de les administracions públiques.
 15

5.2. Custòdia al món excursionista: ¿quina és l´activitat excursionista més

adequada per fer servir la custòdia?

En el segon dels apartats, i a partir de les línies que van exposar-se en la primera de les
activitats, va demanar-se als assistents que especificaren, més enllà dels plantejaments
generals, el sentit en el qual la custòdia del territori podria resultar útil en el marc de la seua
activitat habitual. D’aquesta forma, va plantejar-se la necessitat de concretar, més enllà de la
percepció favorable detectada en la primera part del taller, la potencialitat real de les entitats
excursionistes per a esdevindre entitats de custòdia.
La discussió d’aquesta apartat va oferir els resultats següents, en forma d’actuacions o
activitats que duen a terme els col·lectius excursionistes en les quals pot fer-se servir la
custòdia del territori:

Vigilància ambiental i de l’activitat excursionista: Els excursionistes exerceixen una

important funció de vigilància ambiental, especialment rellevant si atenem al nombre de
persones que transiten pels espais naturals en activitats programades per les diverses
entitats o de manera individual. A més a més, és comuna l’organització d’activitats de
voluntariat amb aquest objetiu de vigilància. La custòdia obri un nou marc d’actuació en
aquest sentit, que es pot fer extensiu, a més, a l’autocontrol i regulació de les activitats
lúdiques i esportives desenvolupades en la natura tot i assegurant el seguiment de
bones pràctiques.

Gestió bens patrimonials, naturals i culturals, propietat de l’entitat/

Excursionisme com a propietaris: En el desenvolupament dels seus objectius i
tasques, moltes entitats excurisinistes han esdevingut propietàries de bens
patrimonials, parcel·les de territori, edificacions etnogràfiques, etc. La gestió que en fan
es veu beneficiada per la intervenció d’altres estaments socials i la custòdia, per tant,
els hi dona un bon marc per a la col·laboració.

Voluntariat: El món excursionista desenvolupa un gran nombre d’activitats de

voluntariat i educació ambiental. A més a més gestiona albergs i refugis de muntanya
que formen part del patrimòni etnogràfic del nostre país. La custòdia ofereix un bon
marc d’actuació per al desenvolupament d’aquestes activitats, creant les condicions
idònies per emmarcar-les en un projecte d’objectius conservacionistes continuat en el
temps.

Educació i Educació Ambiental: Dins dels programes d’actuació habituals de les

entitats excursioniestes solen existir activitats educatives i formatives com un aspecte
fonamental per a fomentar el coneixement i estima pels espais naturals, les bones
pràctiques que garantisquen la seua conservació i la integritat dels propis
excursionistes, etc. Aquesta formació i educació sól estructurar-se en gran mesura en
els espais naturals i, en tot cas, requereix d’un substrat i d’unes infrastructures on
desenvolupar-se, la titularitat de les quals pot recaure sobre propietaris privats. La
custòdia, novament, es converteix en una bona ferramenta per tal de facilitar aquesta
línia d’actuació.
 16

Gestió d’infraestructures (senders, refugis): Fins a la data, i com s’ha detallat, el

món excursionista és gestor d’albergs i refugis, alguns de titularitat pròpia i d’altres
aliena. A més a més s´encarrega de la delimitació i manteniment de rutes i senders. Es
tracta d’activitats de custòdia, tot i que sovint no s’aprofundeix en la consolidació
contractual dels acords establerts, la qual cosa podria millorar-se indudablement amb
aquesta filosofia de treball.

Compensació d’externalitats: La regulació dels usos i activitats que pot acollit un

territori –a través de la normativa d’espais naturals i d’ordenació del territori- comporta
limitacions del dret de propietat. Els col·lectius excursionistes, d’altra banda, asumeixen
un paper de mantenidors i vigilants del medi natural de manera altruista, tot i l’esforç
que els hi suposa. Aquestes dues qüestions van quedar definides al taller com
externalitats. El reconeixement públic de l’interès i esforç dels propietaris, i dels
col·lectius excursionistes envers la conservació mitjançant les estratègies de
màrqueting o altres qualsevol és una de les possibles vies de compensació d’aquestes
externalitats i la custòdia del territori és una ferramenta que el pot canalitzar.

5.3. Entrebancs: ¿quins obstacles dificulten l´aplicació de la custòdia per

part del món excursionista?

Una part substancial de les ponències que van exposar-se al llarg de les jornades va
centrar-se en promoure una reflexió sobre la situació actual del col·lectiu excursionista
valencià, la seua realitat associativa i, en general, aspectes relacionats amb la seua
organització, vitalitat i perspectives de futur. La tercera de les activitats del taller, d’acord amb
això, va pretendre creuar la percepció dels assistents respecte a aquest fet (la realitat de
l’excursionisme valencià i dels seus col·lectius en particular) front a les consideracions
exposades sobre la custòdia del territori.
D’aquesta forma, van manifestar-se pels participants –sota la forma general d’obstacles—
aspectes que, bé de forma estructural, bé cojuncturalment, respresenten una dificultat per a la
tasca dels diferents grups, en especila pel que fa a la possible aplicació de la custòdia del
territori en la seua actuació. Aquests obstacles van ser identificats com segueix:

Mancança de contactes i falta de comunicació entre grups: S´assenyala, d´una

banda, l´insuficiència o inoperativitat dels canals de comunicació existents entre les
entitats estratègiques pel que fa a la custòdia a l´àmbit valencià (col·lectius
conservacionistes, grups ecologistes, centres excursionistes, entre d´altres); d´altra, es
destaca la falta de contactes amb les institucions i, també –com es comentarà més
endavant- amb els propietaris potencialment interessats en la conservació responsable.
Com a resum, cal indicar que l´absència d´una xarxa estructurada ad hoc des de la
funcionalitat i adreçada a l´intercanvi d´informació, recursos i contactes constitueix un
dels principals entrebancs a l´aplicació de la custòdia per part del món excursionista.
 17

Dèficits de finançament: Tot i que des d´una posició secundària respecte de

l´escenari precedent, convé evidenciar que la reduïda disponibilitat pressupostària de la
major part dels grups excursionistes –i, també, de la resta de potencials entitats de
custòdia- dificulta la assumpció de la custòdia del territori com a línia de treball
específica a obrir i gestionar per part dels mateixos.

Falta d´eficàcia normativa: Més enllà de l´adequació de l´oferta legislativa a les

necessitats d´ordenació dels distints àmbits que afecten o es veuen afectats tant per
l´excursionisme com per les iniciatives de custòdia, es destaca la deficient aplicació
real de les normes vigents, com a conseqüència d´una excessiva tolerància dels
poders públics que condueix a l´incompliment generalitzat d´aquestes per part dels
propietaris.

Relació “difícil” del món excursionista amb els propietaris: La fluidesa en la

comunicació entre els distints actors implicats en la custòdia depén, en la majoria
d´ocasions, de la voluntat i proactivitat d´algun d´aquestos actors més que d´una
situació de partida natural, car els àmbits en què propietaris, entitats conservacionistes
i representants institucionals desenvolupen el seu treball, tot i comfluir normalment cap
a un escenari comú, es mantenen per regla general allunyats en la pràctica. Aquesta
circumstancia es fa especialment palesa en el cas de l´excursionisme, donada la
tradicional desvinculació –moltes vegades injustament presuposada- que s´ha vingut
atribuint al món excursionista envers el món objecte de l´excursionisme, i viceversa.

Mancança d’experiències pràctiques i reticència a prendre la iniciativa: Tot i que

el món excursionista es caracteritza, entre d’altres coses, per la seua capacitat
d’iniciativa, val a dir que la introducció de noves formes de treballar és un procés sovint
difícil, tant per les reticències a variar la pròpia metodologia com per la manca
d’experiències exitoses de referència. En el cas concret de la Custòdia, es tracta d’una
ferramenta amb un elevat component de voluntarietat, fonamentada en l’acord –amb
més o menys grau de compromís- entre dos parts amb diferents interessos i que per
tant requereix inicialment un esforç elevant sense garanties d’èxit, cosa la qual pot
despertar reticències al seu ús com a estratègia d’actuació.

Puntualitat de les actuacions front als efectes a llarg termini: La societat en què
vivim utilitza com a eix temporal de referència el curt i mitjà termini. Front a això, moltes
de les actuaciones realitzades per a la conservació del territori requereixen d’un
periode llarg de temps per què els seus resultats siguen apreciables. Les accions de
resultats més propers en el temps acaben sovint per imposar-se a aquestes altres.
Aquest és, sense dubte, una de les dificultats fonamentals que minvarà la utlització de
la custòdia com a eina de treball.

Conflicte d’interesos al territori: El territori acull una gran varietat d’usos i interessos,
molts dels quals competeixen entre ells. Usos econòmics, agrícoles, energèctics,
lúdics, entre d’altres, que els instruments d’ordenació territorial han de ser capaços de
coordinar i compatibilitzar.

Mancança d’estima per la terra: La desvinculació de la població respecte del seu

territori, la manca d’estima per la terra, el desconeixement de les tradicions rurals i dels
valors ecològics... releguen la conservació i preservació del espais naturals a nivells
inferiors en l’escala de prioritats.
 18

Proliferació de “models” socials poc respectuosos: La vigència –i, en certs àmbits,

la intensificació- d´unes pautes d´ús dels espais naturals fonamentades més en el
gaudi immediat, massiu i confortable que en l´aproximació progressiva, específica i
esforçada a un territori, dificulta la sensibilització col·lectiva cap a la preservació i,
d´aquesta manera, contribueix indirectament a la impermeabilització de la societat front
a les iniciatives conservacionistes.

Absència de suport tècnic: La mera voluntat de conservar, tot i constituir el fonament

essencial dels mecanismes de custòdia, no resulta suficient per dotar-los de viabilitat,
doncs moltes vegades és la pròpia incapacitat o desconeixença dels propietaris per fer
front als reptes que una gestió responsable del territori comporta el que els empeny a
promoure acords amb entitats que puguen aportar un valor afegit, des de la
professionalitat i el saber fer. Tanmateix, l´elevada dosi de voluntarisme de què es
nodreix bona part de les entitats, unida al desfasament entre demanda potencial –de
propietaris interessats en la conservació- i oferta real d´entitats o altres recursos –i de
personal qualificat d´aquestos-, fa que el suport tècnic adreçat a recolzar i enfortir la
implantació dels mecanismes de custòdia es valore, ara com ara, en clau de feblesa o
entrebanc.
 19

6. Conclusions: línies estratègiques per a promoure les iniciatives

de custòdia des de l´excursionisme

L’objectiu final del taller, tal i com ha estat descrit, es basa en l’establiment d’unes
línies estratègiques que tracten de donar resposta a les necessitats i entrebancs detectats, i
que potencien els aspectes rellevants de la custòdia del territori des de la perspectiva
excursionista. Aquestes línies estratègiques, exposades i debatudes al llarg de la darrera de
les activitats del taller, han estat agrupades en els tres àmbits generals que segueixen:

Línia estratègica 1. Divulgar, comunicar, mostrar la custòdia

Publicitar la custòdia mitjançant exemples pràctics: El coneixement d’experiències

exitoses evidència la utilitat pràctica de la custòdia i exemplifica la seua metodologia, el seu
grau de compromís, les seus limitacions. La difusió dels casos pràctics haurà d’esser, així
doncs, tan important com les discussions i reflexions teòriques. Es considera adient per part
dels assistents, com iniciativa susceptible de generar aquest efecte demostratiu, la posada
en marxa del Projecte Cims Nets, adreçat a utilitzar la preservació dels valors naturals dels
principals cims valencians –que podrien ser adoptats per grups o entitats conservacionistes-
com a símbol o referència de la custòdia.

Recopilar i donar a conèixer les pràctiques dolentes en els espais naturals: Junt
amb les bones pràctiques, també cal ensenyar els mals comportaments, les accions que
han estat un mal exemple per a la preservació i conservació de la natura o els hàbits i les
formes de fer que tenen un impacte negatiu sobre el medi. Destacar allò que té o pot tenir
efectes dolents és també una estratègia educativa, a banda de complir, indirectament, una
funció de denúncia col·lectiva.

Reconéixer a l´excursionista com conservador i vigilant del territori, com a una de

les línies estratègiques per tal d’implicar encara més als excursionistes en aquesta tasca i,
en particular, amb la custòdia del territori.

Incrementar la divulgació mediàtica, tot aprofitat els canals i vehicles comunicatius

relacionats amb el món de la conservació del territori, per tal d´aconseguir una major
presència de la custòdia a les distintes esferes de relació social.

Organitzar programes de formació adreçats a col·lectius estratègics: el món

educatiu, d´una banda i, d´altra, el conjunt de representants polítics i tècnics de
l´Administració Pública serien, en aquesta primera etapa de treball, els principals
destinataris de les accions formatives.
 20

Línia estratègica 2. Promoure la co-responsabilitat institucional

Mantenir una presència activa als òrgans de participació ambiental: com exemple
d´aquesta proposta, s´assenyala la necessitat d´assumir un compromís d´assistència i
implicació amb els mecanismes participatius de les Juntes Rectores dels Parcs Naturals,
compromís que d´altra banda legitimarà les necessàries demandes d´articulació de nous
canals i mecanismes de participació de la societat civil en els processos de presa de
decisions sobre polítiques públiques.

Reivindicar l´aprovació de mesures de finançament de les iniciatives de custòdia.

Aquestes mesures –fonamentades més en el suport parcial o indirecte que en la subvenció
genèrica- incentivarien l´adopció d´acords per part dels propietaris i incrementarien les
capacitats operatives de les entitats.

Sol·licitar la incorporació formal de la custòdia als textos legislatius: els

mecanismes de custòdia, donada la seva directa vinculació amb el dret civil i administratiu,
disposen en termes generals d’un marc jurídic que els dóna cobertura. Tot i això és
necessari aprofundir en aquest marc jurídic –en especial pel que fa a la legislació
d’ordenació territorial- per tal d’afavorir la seua aplicació.

Demanar l´adeqüació i el compliment del marc normatiu vigent. Aquesta proposta

manté una relació directa amb la feblesa identificada més amunt. La falta d´una legislació
sectorial totalment actualitzada en matèria de preservació del territori i la vigència social de
pràctiques contràries a la norma que no són oportunament perseguides per part de
l´Administració, fan necessària la reivindicació d´un esforç institucional en aquest sentit.

Línia estratègica 3. Fomentar el treball en xarxa i enfortir les relacions amb els
propietaris

Crear una base de dades de grups i entitats excursionistes per canalitzar la

informació: La informació s’ha de poder transmetre de manera fluïda i eficaç entre les
diverses entitats excursionistes, de manera general i també en els aspectes que fan
referència a la seua implicació en la conservació. La creació d’una base de dades
actualitzada que recopile les direccions, telèfons, àmbits d’actuació, etc, de les nombroses
entitats del País Valencià seria sens dubte un bon inici per a facil·litar aquest trasvassament
informatiu.

Instar a les federacions excursionistes a que promoguen una major implicació

ambiental entre els seus grups i centres excursionistes: Les activitats excursionistes es
desenvolupen preferentment al medi natural, la conservació del qual és una resposabilitat
també compartida pels ents que les promocionen. El col·lectiu hauria de promoure una
major implicació ambiental a través de les federacions, que tenen una major arribada als
grups i centres que altres institucions alienes. Per la seva banda, Avinença hauria de
facilitar informació i formació a aquestes entitats en matèria de custòdia.
 21

Afavorir la utilització dels recursos “no mercantils”. Tot i que dintre del món de la
custòdia existeixen nombrosos recursos públics o procedents del voluntariat de la societat
civil, aquestos no sempre són plenament optimitzats per part dels potencials usuaris o
destinataris, ja siga com a conseqüència del mer desconeixement o de les desviacions que
en ocasions la pròpia inèrcia del mercat genera. La creació de guies de recursos i
l´intercanvi continu d´informació actualitzada al respecte constitueixen línies de treball
estratègiques per garantir una mínima autosuficiència funcional de les entitats de custòdia.

Oferir suport i assesorament tècnic a la gestió responsable: Els requeriments

tècnics propis de la planificació i gestió responsable dels usos del territori, junt amb les
limitacions en la disponibilitat de serveis d´assistencia jurídica gratuïta, unides a la càrrega
normativa que molts dels aspectes relacionats amb el món excursionista incorporen,
converteixen en una prioritat el suport a entitats o particulars disposats a co·laborar, dintre
el marge que els recursos permeten, amb els col·lectius que treballen per la custòdia del
territori.

Obrir noves vies de diàleg amb els propietaris. A l´objecte de millorar la comunicació
entre les entitats i els propietaris, es considera necessari dur a terme un esforç
d´aproximació fonamentat, d´una banda, en l´estudi rigorós de la realitat territorial i, d´altra,
en la recerca i implantació de mecanismes de reconeixement i interacció social que puguen
contribuir a generar un espai de confiança recíproca propici per raonar en clau de custòdia.

Promoure a Avinença com a referent en la conservació del territori i node de

coordinació entre entitats: s´assenyala, per part dels assistents, el potencial d´Avinença
com associació impulsora del treball en xarxa en matèria de custòdia: aglutinadora del
coneixement, coordinadora del discurs comú i canalitzadora de la informació d´interés
(estudis, experiències, models de gestió, subvencions, etc.).

A partir d’aquestes conclusions, que seran lliurades a tots els assistents a les
Jornades i a altres entitats, persones i administracions rellevants en aquest camp i que
podran ser objecte d’aportacions i puntualitzacions, Avinença plantejarà un disseny estratègic
per al desenvolupament i concreció, en els pròxims anys, de les principals accions
proposades en les tres línies estratègiques anteriors.