SECUNDÈRIA 150

15 anys

150 NOVEMBRE 2010 www.deria.cat

ASSOCIATS A: CONTROL:
números

TEMA DEL MES

(P04)Generació
perduda

Especial neu
(P16) Comença
la temporada

SEXE
(P20) No cometràs
adulteri!

Andrea Motis
la jove veu del jazz
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
2 OPINIÓ

sumari/NOVEMBRE 150 editorial CONCURSOS

2 OPINIÓ
Generació Perduda?
Generació perduda? Aquest curs...
3 la imatge
Enric vidal, jove talent ...concursos d'Edicat!
4 TEMA DEL MES Avui en dia es parla molt de la falta de valors del jovent ac-
generació Perduda tual. S’acostuma a posar de manifest la feblesa de les seves Aquest curs, no et perdis els nostres concursos.
6 LA CONVIDAda creences, que alguns justifiquen per la crisi d’estructures tra- Ficcions, Joves i conducció, Deià, Mans Unides...
Andrea Motis dicionals com l’Església, l’escola i la família, o per la influèn-
cia de la televisió, entre altres factors. Tot plegat genera una
imatge que sovint es veu encara més enfosquida per notíci- A què esperes?
es terribles d’agressions i vexacions penjades a la xarxa. No
obstant això, ningú no parla de la frustració dels joves amb Participa i guanya!!!
estudis que no poden accedir ni al mercat laboral ni a un ha-
bitatge digne.
Per a més informació:
8 ALTAVEU
Anna Roig i l’Ombre de ton Chien
Per tal de matisar aquesta impressió, en aquest número,
el 150 de la revista, parlem de l’anomenada «generació
www.deria.cat
9 JOVENTUT perduda», la d’aquells joves que, tot i estar molt prepa-
25 motius per creure-hi rats, semblen no tenir un lloc en aquesta societat. Aques-
10 TENDÈRIES ta edició, i per donar un contrapunt a tot això, compta tam-
minimal21 bé amb un convidat que ens acostarà al jazz fet per joves
11 Especial neu a Catalunya: Andrea Motis, de només 15 anys, ens parlarà
comença la temporada del seu primer disc.

Tal com cantaven els Rolling Stones al 65, aquesta genera-

ció «can’t get no satisfaction». La cançó, escrita gairebé tota
per Mick Jagger, és un retrat d’un adolescent turmentat per
una frustració general. Amb el present número, la revista vol
posar en el punt de mira la realitat d’una situació difícil i vol
Troba’ns
creure i apostar per una altra realitat en què els joves tinguin Ara ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER,
15 videojocs molt a dir. Només necessiten solucions i que se’ls escolti. SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT
A les portes de l’hivern deria.cat

16 consum
els joves, els serveis i el temps lliure

18 PETITS ANUNCIS
GUIA JOVE

19 REPORTATGE
HEROIS
la il·lustració

20 SEXE
NO COMETRÀS ADULTERI

22 CULTURA
RECOMANEM I AGENDA

23 HISTÒRIES DE CATALUNYA
VIOLANT

· Editor: Josep Ritort i Ferrús

· Cap de relacions externes: Jordi Sansalvador
· Redacció: Diego Giménez i Laura Cerdán
· Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo
· Administració: Sònia López
· Assessorament lingüístic: Irene Torra
· Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de
l’Ensenyament - Edicat, SL
· Impressió: CRE-A, SL
· Dipòsit legal: GI-161-95
· ISSN: 1137-4306
· Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars
(PGD/OJD Distribució gratuïta 2005)

· Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL

· Adreça: Dos de maig, 270. Local 2 - 08025 Barcelona
· Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91
· Web: www.deria.cat www.edicat.net
· Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció)
· Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)
Tiratge: 54.300 exemplars
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
LA IMATGE 3

T’agrada fer fotos? Ets un il·lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web -com un
es busquen joves talents Flickr o un Fotolog- no ho dubtis. Envia’ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem les millors a «Es
busquen joves talents!». Entra a deria.cat o a http://www.flickr.com/groups/jovestalents i penja les teves fotos.

Mal de coll? per Enric Vidal /http://www.flickr.com/photos/lesnostresfotos

Aquesta imatge és d’un pastanaga al qual els seus companys de feina volen retre un petit homenatge.
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
4 TEMA DEL MES

Generació perduda
Sense dret a feina i habitatge dignes

Joves astuts, sobradament preparats.

Habitatge digne
«(Pre)parats», aquesta és l’expressió
que ha fet fortuna en un suplement
de “Elpais.com” en què es recullen
les experiències d’aquells joves als
quals els està tocant de ple viure la
crisi. Joves amb estudis, màsters,
experiència com a becaris i amb
currículums envejables omplen
les planes del diari amb les seves
frustracions. Se’ls ha etiquetat com
la generació perduda, una
generació que no pot accedir a
un habitatge digne, una feina
d’acord amb els seus estudis i
que veu de reüll com la vida
els passa per davant sense poder
fer-hi gaire.

Per cada aturat adult n’hi ha 2,1 de joves.

La temporalitat en la contractació ju-
venil és del 34,9%. El percentatge del
salari que es destina a llogar un pis és
del 72,1%. Amb aquestes dades no es «Els joves amb carreres,
pot ser gaire optimista de cara al futur.
A l’agost, l’Organització Internacional màsters i doctorats es
del Treball (OIT) ja va afirmar que l’atur troben sense poder accedir
juvenil havia arribat al nivell més alt
de la història i continuaria augmen-
a una feina»
tant durant el 2010. L’informe de les
Tendències Mundials de Treball Juvenil
2010 assegura que al 2009, dels 620
milions de joves econòmicament actius
Feina relacionada amb els estudis
entre 15 i 24 anys, 81 milions no tenien
feina. Per tant, la taxa d’atur juvenil va
augmentar de l’11,9% el 2007, al 13%
el 2009, és a dir, l’atur va augmentar en
7,8 milions. L’informe alertava del risc
que hi hagi una «generació perduda»
que perdi l’esperança de treballar i tenir No parlem de ni-ni
«una vida decent». L’estudi també re- El principal tret que caracteritza els Aquest no és el cas de l’anome-
marca que el cost de la inactivitat entre mal anomenats ni-ni és el desinterès nada generació perduda ja que
els joves fa que les societats «perdin la i la falta de motivació. Són joves me- aquests joves sí que volen treba-
inversió en educació». nors de 34 anys sense cap tipus d’ex- llar i també estudiar. El problema
pectatives, amb una gran dependèn- és precisament que no poden ac-
El director general de l’OIT, Juan So- cia de la tecnologia (mòbil, consoles, cedir al mercat laboral tot i l’eleva-
mavia, afirmava que els efectes de la ordinador, etc.), que viuen a casa dels da formació que presenten. Aquest
crisi econòmica «amenacen d’agreu- pares i que són mantinguts per ells. No fet posa al punt de mira el sistema
jar l’escassetat del treball decent que tenen cap tipus de motivació ni interès educatiu i la societat en general.
ja existia entre els joves». «Els joves professional, però els agrada mantenir Els joves amb carreres, màsters i
són el motor del desenvolupament un cert estatus social i un cert nivell de doctorats sense poder accedir a
econòmic», comentava Somavia, que vida «luxosa» (cotxe, mòbils d’última una feina i sense la possibilitat de
afegia que desaprofitar aquest poten- generació, sortides, vicis, alta tecnolo- formar una família són un símpto-
cial és un «desaprofitament econòmic gia, etc.). A Espanya, el 6% dels joves ma molt preocupant de l’estat de la
que pot deteriorar l’estabilitat social». menors de 34 anys són joves ni-ni. nostra societat.
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
TEMA DEL MES
Què s’està fent?
Recentment a casa nostra els socia-
«Per cada aturat listes catalans han proposat concedir
adult n’hi ha
Futur i família
beques i minicrèdits a joves que no
estudien ni treballen perquè puguin
2,1 de joves» formar-se per entrar al mercat de tre-
ball. Segons Montserrat Tura, número
dos del PSC per Barcelona i conse-
llera de Justícia, l’objectiu de la pro-
posta no és crear una «societat con-
sentida» sinó «formada», i treballar
perquè no hi hagi una generació per-
duda per culpa de la crisi econòmica.
Per la seva banda, Gerard Figueras,
president de la JNC afirmava en un
Sabies que...? anys 20
Trobat a la Viquipèdia
La generació perduda és el nom que també va rebre la generació dels anys 20, entre la Primera Guerra Mundial i la crisi
del 1930, es referia especialment als intel·lectuals nord-americans. Aquests es van exiliar a Europa i compartien una visió
del món present a les seves obres. Els autors més destacats del grup són John Dos Passos, Ezra Pound, William Faulkner,
Ernest Miller Hemingway, John Steinbeck i Francis Scott Fitzgerald. Sembla que la denominació va sorgir de Gertrude
Stein, si bé va ser Hemingaway qui la popularitzar. La generació perduda mostra en algunes de les seves obres els efectes
de la Gran Depressió de 1929. En destaquen algunes com Els raïms de la ira, de John Steinbeck, un llibre que plasma
els efectes d’aquesta crisi en el camp nord-americà, el seu efecte en els camperols. D’altra banda, Manhattan Transfer,
de John Dos Passos, és una al·legoria de la terra promesa que acaba engolint els seus fundadors. Aquesta novel·la,
juntament amb El gran Gatsby, de Fitzgerald, és probablement l’obra que millor reflecteix el materialisme de la societat
nord-americana que està a punt de submergir-se en el marasme econòmic que donaria lloc al Crack del 1929.
5
article publicat en el número anterior
d’aquesta revista que la prioritat de
CIU és posar fi al 40% d’atur juvenil,
«practicant una política real de fo-
ment i suport als joves emprenedors
i empresaris, amb incentius fiscals
per a la contractació de mà d’obra
jove; promourem un nou pacte per
a l’Ocupació Juvenil a Catalunya i re-
formularem el SOC per tal de conver-
tir-lo en una eina útil i de referència».
Les xarxes socials, una mane-
ra de trobar feina
El Punt d’Informació Juvenil de
Sarrià-Sant Gervasi va organitzar el
monogràfic Linkedin, una eina 2.0
per buscar feina a internet. L’acti-
vitat va tenir lloc a la Casa Sagnier
el passat octubre, va anar a càrrec
d’Anna Codina (autora del bloc Be-
tes i Clicks) i va donar les claus per
aprofitar al màxim aquesta xarxa
d’àmbit professional.
Textos: Diego Giménez (diego@edicat.cat)
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
6 LA CONVIDADA
Andrea Motis / Cantant i saxofonista
ACABA LA FRASE
El millor d’aquesta vida és...
menjar-me un brownie (amb pa).
No aguanto la gent que...
transmet pessimisme.
Li diria quatre coses ben dites a...
estic en pau amb tothom.
No m’agradaria morir sense...
tirar-me en paracaigudes.
El tema perfecte és aquell que...
en aquell moment et ve de gust.
«És com explicar al món
com estàs i qui ets»
La jove cantant i saxofonista ens presenta el seu primer disc
guiada per Joan Chamorro
Nascut a New Orleans a
principis del 1900, el jazz,
un gènere musical en què es
barreja una rítmica pròpia
dels afroamericans amb una
instrumentació i una tímbrica
genuïnes de les bandes de
carrer, no deixa de renovar-se.
Un bon exemple és l’Andrea
Motis, que amb només 15 anys
ens presenta el seu primer disc.
Com vas començar en el món de la
música?
Al meu pare sempre li ha agradat la músi-
ca i el jazz, per això em va voler apuntar a
tocar algun instrument quan tenia 7 anys.
Jo li vaig dir piano o violí, però com que
no hi quedaven places em va apuntar a
trompeta. En teníem una de seva a casa.
Així que va ser per casualitat, i als 10
anys o així vaig conèixer el jazz.
Què és el millor de la professió de mú-
sic i què és el pitjor?
El millor és quan escoltes un tema i
te n’enamores, l’ensenyes als altres,
el muntem i cadascú hi dóna un color
quan toca... i tot roda... i pujar a l’esce-
nari i explicar-ho al públic mentre can-
tes. I depèn de l’humor o la situació
d’aquell dia, fas el tema més ràpid...
o més lent, sona més dolç o més trist.
És com explicar al món com estàs i una
mica qui ets, és genial.
El pitjor... sincerament, arribar tard d’un
concert i haver de pujar tots els instruments
i companyia del pàrquing fins a casa...
Com definiries l’experiència amb la Sant
Andreu Jazz Band?
Ha estat el meu començament en el
jazz, el que m’ha fet prendre’m la mú-
sica d’una manera seriosa mentre esta-
va jugant i sense que me n’adonés. He
viscut moltíssimes experiències amb la
Sant Andreu Jazz Band , entre les quals
hi ha la de quan va venir Scott Robinson
a tocar, sopar, i estar amb nosaltres.
Després vam tenir un concert màgic amb
els millors músics de jazz actuals, Dick
Oatts i Matthew Simon. I molts d’altres
grans músics amb qui hem anat tocant
al llarg d’aquest any.
Però a banda de tot això, fa tres anys que
sóc a la Sant Andreu Jazz Band i m’ha
aportat encara molt més del que em po-
dia aportar musicalment.
Ara, parlant del disc, què hi podem trobar?
Hi podem trobar l’Andrea i en Joan, tam-
bé l’Ignasi i tots els músics increïbles
que ens han acompanyat, amb moltes
coses a dir. Hi trobareu coses ben dife-
L’Iscle Datzira i l’Eva Fernandez, companys de l’Andrea a la Sant Andreu Jazz Band,
acompanyen l’Andrea en un parell de temes. El disc acaba amb un tema de la Big Band sencera.
Components:
JOAN CHAMORRO (saxofons tenor,
baríton, baix, corneta, contrabaix i veu)
ANDREA MOTIS (veu, saxofons alt,
soprano, corb i trompeta)
IGNAZI TERRAZA (piano)
BOBBY GORDON (clarinet)
JOSEP TRAVER (guitarra, ukelele)
DAVID MENGUAL (contrabaix)
ESTEVE PI (bateria)
DANI ALONSO (trombó)
«Vam tenir un
concert màgic amb
els millors músics
de jazz actuals»
rents, diferents estils, sobretot, (com
diu el Joan) detalls, molts detalls que
es veuen a mesura que el vas escol-
tant. Des de temes coneguts com Over
the rainbow a temes que no ho són
tant, com Louisiana Fairytale.
Et presenta en Joan Chamorro, que ha
estat el teu mestre de jazz a l’Escola
de música de Sant Andreu. Què ens
podries dir d’en Joan?
M’encanta quan arribo a classe de sa-
xòfon amb un tema nou que he escol-
tat i m’agrada molt, potser m’he l’he
après i li ensenyo a en Joan. Primer diu
«Ya estamos... » però de seguida ens
posem a tocar, a mirar el to i em diu
a quin concert podrem estrenar-lo. A
més, quasi sempre coincidim en els te-
mes que ens agraden! Sovint ens allar-
guem hores tocant o parlant de músi-
ca. I al final imaginant gires i viatges...
I des que compta amb mi com a músic,
sent la seva alumna, em prenc el jazz
com una manera de viure i de ser. En
Joan sempre em repta.
MANEL ALVAREZ (contrabaix)
OLIVIER ROQUE (bateria)
EVA FERNANDEZ (saxofons soprano i alt)
ISCLE DATZIRA (saxofon tenor)
SANT ANDREU JAZZ BAND (en el tema Bli Blip)
El cd es pot comprar:
Taller de Musics (C/ Requesens,3-5)
Llantiol (C/ Riereta, 7)
FNAC de Barcelona
Escuelo de Música de Sant Andreu
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
LA CONVIDADA 7

«Em va proposar Com sorgeix la idea de fer el disc? Com port en la música, els agrada i s’inte-
que aquell disc heu triat els temes? ressen i sempre m’han fet costat. Si
En Joan em va parlar per primera ve- m’he trobat ofegada m’han ajudat amb
fos la meva gada del disc poc després que co- els horaris a l’escola i coses així. L’am-
presentació» mencés a cantar. Em va dir que hi bient a l’escola per a mi és perfecte.
podria col·laborar en algun tema i jo,
és clar, vaig sortir de classe més con- Què et diuen els companys de classe?
Tal com raja tenta que mai! Els meus companys sembla que cre-
Ja des d’abans que cantés havia comp- uen més en mi i en el meu futur com
Lloc i data de naixement: 9-5-1995,
tat amb mi per concerts que feia ell i a músic que no pas jo! Els agrada el
Barcelona.
més tard, també cantant i tocant. Crec que faig, em vénen a veure a concerts,
Un grup de música: Bobby Hackett,
que va ser després de la primera gra- m’animen a continuar. Gràcies a tots!
Harry “Sweets” Edison “Billie Holliday i
vació que va decidir que participaria
Ella Fitzgerald”
en molts dels temes... després en qua- Quins són els teus projectes de futur?
Una pel·lícula: LOL
si tots i, finalment, quan ja ho teníem No ho tinc gaire clar, probablement
Un llibre: L’Ombra del vent
quasi tot gravat em va proposar que l’any que ve aniré a un batxillerat mu-
Plat que cuines millor: Ous ferrats... o
aquell disc fos la meva presentació. sical i faré la carrera. Potser després
algunes postres!
estudiaré alguna altra cosa perquè
Una mania: Menjar-me sempre l’entrepà
És complicat combinar la passió per la m’agrada aprendre. Però no sé ben bé
abans del pati.
música amb els estudis a l’institut? què fer després, o ara, de fet.
Una qualitat: Escriure històries.
He anat a dormir tard algunes nits,
Un somni: Tocar a un dels clubs de Nova
però cada cop em sé organitzar millor Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
York
i això és la clau. A més, a l’escola els Fotos: Banc d’imatges
Un viatge: A Àustria.
amics i profes em donen molt de su- deria.cat
Tens fama de ser molt: Hippy.
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
8 ALTAVEU
La vida en
Anna Roig i l’Ombre de ton Chien
És un dels grups emergents amb
més tirada de la nova fornada de
pop en català. Després d’un primer
disc homònim amb un clip, Je t’ai-
me, que ha estat vist més de cent
mil cops al YouTube, Anna Roig
i l’Ombre de ton Chien aprofiten
la tardor per fer un bon grapat de
concerts on ja estan presentant
algunes cançons noves que forma-
ran part del seu segon disc. Aquest
hivern, el grup del Penedès es tor-
narà a tancar a l’estudi del produc-
tor i músic Magí Batalla, i no en
sortiran fins que no tinguin el nou
treball sota el braç.
La prehistòria d’Anna Roig i l’Om-
bre de ton Chien comença quan la
cantant se’n va anar a fer un Eras-
roig
mus a Lió. «Hi havia un curs que es çó francesa va precipitar la creació
deia Interpretació de Cançó i vaig de L’Ombre de ton Chien, un grup
pensar que finalment havia trobat de versions. Amb el temps i amb
el que volia. Jo abans tocava una ganes de fer més coses, la banda
mica el piano i el saxo. El títol del va estar d’acord a cantar unes can-
curs em va semblar que també in- çons pròpies. «Les meves cançons
cloïa una referència teatral. Vaig són la base, però després hi entren
buscar un lloc on estudiar-ho, i em ells i donen la personalitat a cada
vaig quedar a l’Escola Nacional de peça. Sense ells no serien les ma-
Música de Villeurbanne (Roine) i teixes cançons. Ens fem nostres els
hi vaig cursar escriptura de tex- temes i mai no dic “les meves can-
tos, musicació de textos, anàlisi çons” sinó “les nostres cançons”».
de cançó, interpretació, posada a
escena... Allà vaig perdre la por de
El músic i productor Magí Batalla
cantar cançons. Em vaig treure elsadverteix que al segon disc «el re-
complexos de sobre». gust serà més agredolç», i un bon
exemple és La venedora de riures:
El retorn d’una nova Anna desa- «És la història d’una senyora que
complexada, amb ganes de cantar ven riures. Un dia en regala una
i encara més enamorada de la can- mostra a un senyor i després s’as-
sabenta que s’ha mort del riure que
ella li ha donat. I a partir d’aquell
dia es converteix en venedora de
llàgrimes». Als concerts, Anna Roig
interpreta algunes cançons que
formaran part del segon disc, pre-
vist per a la primavera. «Una es diu
Petons entre camions, i és la his-
tòria d’una parella que queda els
diumenges i se’n va a una àrea de
descans per fer-se petons. Petons i
prou, eh! És molt poètica i juga amb
el contrast d’una cosa dolça en un
paisatge gris.» Altres temes són La
senyora tímida, que han cantat molt
en directe i que no va cabre al pri-
mer disc, o La senyora Marçà.
Textos: Joaquim Vilarnau
Fotos: Noemí Elias
deria.cat
www.enderrock.cat
Kop
Acció directa
(Propaganda pel Fet!)
Metal-core
Acció directa és metralla sònica.
El cantant i líder de Kop, Juanra,
ha sabut muntar una banda re-
novada a mida, sense fissures en cap dels fronts, per dotar de nova
energia un dels grups que saben fusionar més bé els ritmes extrems
del metal, des del vessant hardcore, speed o industrial, via Nine Inch
Nails, Sepultura o Refused, tres de les formacions que han influen-
ciat i alimentat la bèstia. Kop no deixa indiferent ni amb les lletres ni
amb la música, ja sigui parlant i examinant l’Església, els presos, el
feixisme, l’Opus o les lluites socials. FERRAN AMADO
Narcís Perich i la
caravana de la
bona sort
L’arbre amb fruits
(Picap) Cançó d’autor
El cantautor d’Alella Narcís Pe-
rich factura un so marcat pel rock
primerenc, els folksingers de tota la vida i el country: Bob Dylan, la
Creedence o Beach Boys li corren per les venes. A còpia de cons-
tància i amb el pas dels anys, ha consolidat una personalitat en què
també sentim els ressons de compositors com Ennio Morricone o
Leonard Bernstein. A la carretera o La vall dels perdedors són les
peces que representen l’univers d’un Narcís Perich cada cop més
segur de si mateix. ROGER PALÀ
Canimas
Sagrat cor
(Música Global)
Cançó d’autor
Diu Eduard Canimas que aquest
és un disc fet a propòsit d’expli-
car l’amor, o més aviat entrar-hi,
i escoltant-lo trobem que sembla que el cantautor gironí ha vist la
llum que il·lumina la seva creativitat. A Sagrat cor hi ha col·laborat
Xavi Lloses amb el Hammond i piano Fender Rhodes, entre altres
instruments de teclat, i també Ivette Nadal, posant la veu al tema Un
moment, si us plau, que tanca un disc generós en minuts i cançons.
Temes reposats i pautats amb una gran personalitat de perfil psique-
dèlic, folk, pop i de rock d’arrel. LAURA TORRENT

25 motius
per creure-hi
La Secretaria de Joventut, el món local i les entitats
juvenils adopten 25 compromisos per millorar les
condicions de vida dels joves en els propers 10 anys
Augmentar la taxa
d’emancipació juvenil,
reduir l’atur i incrementar
l’èxit escolar són alguns
dels compromisos que fixa
el document de bases del
Pla Nacional de Joventut de
Catalunya (PNJCat) 2010-2020.
El secretari de Joventut, Eugeni Vi-
llalbí, ha presentat aquesta tardor
el document de bases del Pla Naci-
onal de Joventut, que serà el marc
de referència que guiarà les políti-
ques de joventut durant els propers
deu anys. En aquest document
s’estableixen 25 compromisos a
assolir l’any 2020. Us en presentem
alguns dels més destacats:
Millores en els estudis
L’educació és la base. Una educa-
ció sòlida ens permetrà trobar un
lloc de treball millor i més fàcilment
i, per tant, emancipar-nos abans.
Per això, el PNJCat es marca la fita
de millorar l’èxit escolar per situ-
ar-nos en una taxa del 90% de
joves amb titulació posto-
bligatòria l’any 2020, o
el que és el mateix,
Si voleu consultar els 25 compromisos us heu
d’adreçar al web www.gencat.cat/joventut
amb FP o batxillerat. També es fixa
una reducció de l’abandonament
d’aquests estudis secundaris no
obligatoris fins al 16% (actualment
és del 31,9%). Un altre dels pro-
pòsits és que d’aquí a deu anys el
percentatge de joves amb estudis
superiors es mantingui com ara, al
voltant d’un 40%.
Treball: quantitat i qualitat
En l’àmbit laboral cal reduir la gran
diferència existent entre l’atur juve-
nil i el de la resta de població. Si per
cada aturat adult actualment hi ha
més de 2 joves, es pretén que l’any
2020 aquesta proporció sigui d’1,5
per 1. Això implicarà reduir l’atur ju-
venil en més d’un 50%. El pla tam-
SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
Pla Nacional de Joventut
El nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya estableix set grans
reptes que han estat fruit d’un intens procés de participació en
què hi ha col·laborat més de 10.000 joves i que va culminar en
una Trobada Nacional el passat més de febrer a Manresa. Un
cop establertes les bases del nou pla, caldrà que sigui aprovat
pel Parlament amb el màxim consens. Amb la recent aprovació
de la Llei de Polítiques de Joventut, el pla assoleix el rang de
decret de Govern i és, per tant, d’obligat compliment.
+ Info: JOVE.CAT
bé s’estableix l’objectiu que el 10%
de joves es facin emprenedors, és
a dir, que impulsin la seva pròpia
empresa. Pel que fa a la qualitat
de la feina, cal reduir la temporali-
tat en la contractació juvenil fins al
25% (deu punts per sota de l’actual
35%) i, paral·lelament, reduir la si-
nistralitat laboral o mortalitat en el
treball també deu punts.
Marxar de casa dels pares
En el camí cap a l’emancipació, és
a dir, marxar de casa els pares, el
PNJCat vol que l’any 2020 s’hagi re-
duït l’esforç econòmic que el jovent
hem de fer per accedir a un habi-
tatge en comparació a la resta de
la població. També es vol potenciar
l’habitatge de lloguer flexible com
a fórmula que millor s’adapta a les
necessitats de la gent jove. Per això
el pla vol que els joves passin de
destinar el 72% dels seus ingressos
per llogar un pis a un 40% el 2020,
i que el nombre de joves que viuen
de lloguer arribi al 40% (actualment
el percentatge és d’un 27,5%).
Joves més sans
Per promoure la vida saludable entre
el jovent el pla concreta tres compro-
misos: que el 53% dels i les joves
practiquin algun esport; capgirar la
taxa d’embarassos no desitjats, es-
pecialment en adolescents (noies
entre 14 i 17 anys) i disminuir la taxa
de consum de risc d’alcohol entre
joventut 9
la gent jove, és a dir, la d’aquelles
persones que, com a mínim un cop
al mes, prenen cinc consumicions o
més en una sola sortida.
Participar i decidir
en qüestions col∙lectives
Fomentar que la gent jove ens impli-
quem més en els afers col·lectius és
un altre dels objectius importants
del PNJCat. En aquesta línia, es volen
potenciar les associacions, espais i
xarxes socials que canalitzen la parti-
cipació juvenil i la representació de la
gent jove en tots els àmbits polítics,
econòmics i socials perquè decideixi
sobre els afers que l’afecten.
Augmentem l’ús social
del català
En l’àmbit cultural, cal que d’aquí a
deu anys augmenti el percentatge
de joves que llegeixin dos o més lli-
bres a l’any fins al 60% (actualment
és del 50%). També es vol que aug-
menti l’assistència a espectacles
(teatre, circ i dansa) i que s’incre-
menti l’ús social del català, es pre-
tén assolir que el 55% dels joves
tinguin el català com a llengua d’ús
habitual el 2020.
Per una societat més justa
La intenció del Pla Nacional no és
només incidir en la gent jove, sinó
modificar la realitat que els envolta.
I en aquesta línia se situa el repte
d’avançar cap a un nou model de
societat cohesionada, vertebrada
territorialment, sostenible i inno-
vadora. La fita és aconseguir una
distribució equitativa del treball do-
mèstic entre gèneres: que d’aquí a
una dècada homes i dones joves de-
diquin el mateix temps a les tasques
de la casa.
Textos: Secretaria de Joventut
Fotos: ACI Creativo
deria.cat
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
10 TENDÈRIES
4 idees
Un RACÓ?
Quatre llocs on poder fer una
pausa força original
Papirum
C/ Baixada Llibreteria, 2. 08002, Barcelona
93 310 52 42
Per als enamorats dels formats antics i les
tècniques tradicionals, Papirum ofereix una
gran varietat de productes amb encant: llibres
enquadernats en pell, paper pintat a mà,
pergamí, paper de carta i accessoris per a
l’escriptura.
Populart
C/ Montcada, 22. 08025, Barcelona
93 310 78 49
Al principi aquest negoci es dedicava més a la
venda d’objectes de terrissa però, a poc a poc,
les peces portades d’Amèrica han anat ocupant
gran part de l’espai del local. Situada al costat
del Museu Picasso, els visitants s’acosten al
Populart davant del reclam del seu aparador i
l’atracció que l’artesania té avui entre nosaltres.
Cereria Codina i parlar de bona música. La
C/ Bisbe, 2 bis. 08002, Barcelona
93 315 08 08
Compta amb una gran oferta de veles de tots
els tipus: d’altar, de batejos, llànties, còniques,
esmaltades en diferents colors per invocar
els bons auguris, representacions de figures
humanes, calaveres, telèfons... Tot un gran
assortiment que es complementa amb la venda
d’estatuetes de sants.
De Detra a Esquerra i de mica en mica la cosa va anar
C/ Copèrnic, 85. 08006, Barcelona
93 201 93 92
De vegades no ens adonem de la dificultat que
tenen els esquerrans per moure’s per aquest
món, ja que gairebé tot està creat per ser utilitzat
amb la mà dreta. Aquí no. Els dretans se sentiran
totalment discriminats en no trobar res a la seva
mida. Els articles de la botiga corresponen,
sobretot, a petits objectes, material d’escriptura
o eines. Els preus no són excessius per ser
articles de disseny.
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
deria.cat
NOVES TENDÈNCIES MUSICALS
web
«En el nostre so té molta
importància el pop»
El grup de pop electrònic Minimal21 s’obre pas
en el panorama musical català
Un matí a les rodalies del
Museu d’Art Contemporani
de Barcelona: un indret
immillorable per fer un cafè
Núria Tamayo, cantant del
grup Minimal21, en presenta
la banda i el darrer treball,
L’habitació del fons.
Com vau començar?
Al 2004 vam començar com a duo
amb l’Oriol, que fa la part electrò-
nica. Llavors fèiem música enfoca-
da a la pista de ball. Fèiem cançons
llargues amb moltes seqüències
derivant cap estructures més pop.
Quan vam decidir que ens agrada-
ria fer no només música electrò-
nica sinó poder tocar en directe,
vam començar a buscar banda.
Així van entrar l’Òscar i el Sergi. En
total som quatre, l’Oriol que porta
la part d’electrònica, programació
i producció; el Sergi que és el gui-
tarrista; l’Òscar, que toca la bateria
electrònica i jo sóc la veu.
Com definiries la vostra música?
Tot i que és difícil de definir, l’eti-
queta que més s’escau és la de
pop electrònic. Hi ha una base pop
amb una melodia molt marcada i
després hi ha la part electrònica
que és molt present.
O sigui, pop electrònic en català.
Quin és l’estat d’aquest estil dins del
panorama català?
El panorama, molt fosc (riu). No hi
ha referents. Ara mateix està molt
de moda el pop-folk-indie. Pop elec-
trònic aquí i en català, poca cosa...
Quins són els vostres referents?
Per citar influències podríem dir un
corrent que va sorgir a principis de
l’any 2000 que es deia indietrònica
i mesclava la malenconia pop amb
ritmes electrònics, tot utilitzant la
música electrònica per donar-li un
aire més nostàlgic.
Com definiries el vostre so?
En el nostre so té molta importàn-
cia la melodia i l’estructura pop.
Després es tracta d’anar a buscar
sonoritats electròniques barreja-
des amb guitarra elèctrica. També
ens agrada jugar molt amb els sons
de sintetitzador. Es tracta de jugar
amb aquesta barreja.
El passat abril vau presentar el
vostre darrer treball. Com ha estat
la gestació del disc? És a dir, com
és el procés creatiu? Partiu de base
rítmica i melodia i després hi afe-
giu la lletra?
Cadascú de nosaltres té a casa
seva un petit estudi casolà. Nor-
malment, o bé el Sergi o bé l’Oriol,
comencen una idea (una melodia,
una base...) que envien a la resta. A
partir d’aquesta idea treballem fent
intercanvi fins que acabem la can-
çó. Treballem cadascú a casa seva i
després posem idees en comú.
De quin dels temes us sentiu més
satisfets?
A mi m’agrada molt un tema que es
diu Estrips perquè és un tema que
té un punt rotund, una atmosfera
molt inquietant que m’agrada molt
cantar.
Quins són els vostres projectes de
futur?
De moment continuar fent con-
certs. Per altra banda, estic en
contacte amb una poeta que es diu
Martina Escoda i estem intentant
muntar un espectacle en format
acústic de poesia i música liderat
per dones. Una alternativa al con-
cert convencional.
+Info: El grup acaba de gravar un EP
en acústic De paraules i acords que
es pot descarregar gratuïtament a :
http://www.myspace.com/mini-
malbarcelona
Textos: Diego Giménez (diego@edicat.cat)
Fotos: Minimal21
deria.cat
* ES
PE
secundèria150/NOVEMBRE2010

CIAL
Sembla que tot just ahir estàvem en banyador i de
concerts a la platja i ja arriba l’hivern. Però no ens
desesperem, que no ha de ser sinònim de pluja,
tristesa ni sopes calentes. Aquesta estació també
és ideal per gaudir dels esports d’aventura, per fer
altres activitats que amb la calor no podíem fer i de
canviar una mica de xip.

És per això que hem volgut oferir-vos, un cop més, un especial

de neu amb algunes de les novetats d’aquest any. Per tant, ja
no hi ha excusa. A buscar un bon cap de setmana, comparar els
preus dels forfets i a escapar-se a la muntanya. Qui deia que

Comença
l’hivern era avorrit?

Més enllà de si ens agraden els esports de neu de manera amateur

o professional, és veritat que gaudir-ne és una cosa que cada vega-

la temporada
da fan més persones, i ja és una idea del passat allò que només hi
anava gent d’una determinada classe social. Els preus dels forfets
han baixat molt i ara no és tan difícil passar un cap de setmana
d’aventura, entre amics o família, diferent. Com sempre, sortir de
la rutina ajuda a carregar piles.

Nous aparcaments, més motors per crear neu artificial per si n’hi
ha poca de natural, més canons i, en definitiva, inversions perquè
les pistes catalanes siguin de primera. No us ho penseu més. Obriu
l’especial, truqueu per reservar la vostra plaça i cap a la muntanya.
Comença l’hivern, comença el moment de gaudir del fred.
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
12 ESPECIAL NEU
La Federació Catalana d’Esports d’Hivern
preparada per la temporada que s’acosta
La FCEH presenta per al 2010-2011 l’assegurança de la TargeNeu, els Mundials de Surf de Neu FIS La
Molina 2011, l’ampliació del circuit Audi Quattro Cup per a alevins i els nous canals de xarxes socials.
No hi ha res millor que gaudir dels es-
ports de neu amb la tranquil·litat de
tenir les espatlles ben cobertes, per
això la Federació Catalana d’Esports
d’Hivern (FCEH) posa a disposició
del  practicant d’esports d’hivern as-
segurances especialitzades des de fa
més de 17 anys. Des de la temporada
1991-92, la FCEH impulsa la TargeNeu,
l’assegurança pionera i més comple-
ta dels esports d’hivern i que la pro-
pera temporada 2010-2011 torna a co-
brir els accidents que es deriven dels
esports de neu, gel i fons.
A l’hora de practicar algun dels esports
d’hivern cal tenir una bona asseguran-
ça. La pràctica de qualsevol d’aquests
esports –ja sigui l’esquí alpí, el surf de
neu, l’esquí de fons, l’esquí de munta-
nya (fins a 4.000 metres), les raquetes
de neu, l’hoquei gel, el cúrling, el pa-
tinatge, etc.– comporta un cert risc, i
per això no hi ha res millor que tenir la
millor cobertura.
Mundials de Surf de Neu
FIS a La Molina
Tot està en marxa per als Mundi-
als de de Surf de Neu FIS La Molina
2011 del 14 al 22 de gener a La Mo-
lina i Barcelona. L’estació propietat
DADES
Àmbit temporal
de cobertures
La cobertura de l’assegurança va de l’1 de
juny de 2010 al 31 de maig de 2011, i és
vàlida 24 hores després de contractar-la.
Preus
TargeNeu individual, 51 €.
TargeNeu familiar, 51 € els tres primers
membres de la família. 35 € a partir del
quart membre.
de Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya ja té preparats tots els
serveis per als equips participants i
les infraestructures per a l’esdeveni-
ment, així com el calendari definitiu
de competicions. La cerimònia inau-
gural i la rampa de salts es portaran
a terme al Palau Sant Jordi de Mont-
juïc, mentre que la resta de proves
se celebraran a La Molina.
Per a aquesta cita s’ha millorat la
producció de neu a la zona d’Ala-
baus, on es disposa del supertub i
del principal parc de surf de l’esta-
ció, on es farà també el cros. La pis-
ta del Pedró, també a la zona d’Ala-
baus, tindrà l’honor de ser l’escenari
de les proves de paral·lel. Aquesta
nova ubicació substitueix el tradici-
onal traçat de l’Estadi-Comella, on
s’havien celebrat les curses de les
copes del món d’aquesta modalitat.
És accessible a través del nou tele-
cadira de sis places desembragable
dels Alabaus i també amb el teles-
quí de Pedró. El paral·lel gegant i el
paral·lel eslàlom es disputen des de
la mateixa pista, el que varia són la
distància final entre la sortida i meta,
la distància entre les portes.
La Molina disposa d’un experimen-
tat Comitè Organitzador en copes
del món i d’Europa d’esquí alpí,
copes del món i d’Europa de dis-
capacitats i copes del món de surf
de neu. Tot un conjunt d’esdeveni-
ments en què l’estació de La Molina
ha dedicat al llarg dels anys molts
esforços per ser capdavantera. Per
mitjà d’aquesta clara vocació es-
portiva, que s’ha desenvolupat al
llarg de dècades, La Molina ha acon-
seguit crear unes infraestructures
i instal·lacions de competició per
acollir proves del més alt nivell in-
ternacional. D’aquesta manera, la
FIS té l’estació catalana com a refe-
rent dins del panorama estatal i hi
compta per continuar sent seu de
nombrosos esdeveniments de cara
al futur. Després dels mundials de
surf de neu que se celebraran d’aquí
a quatre mesos, La Molina ja té ad-
judicats els Mundials d’Esquí per a
Discapacitats de cara al 2013.
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
ESPECIAL NEU 13

Esquí de base amb el circuit

d’alevins d’Audi Quattro Cup
Un any més la FCEH s’implica en l’es-
quí de base i dóna suport al circuit
Audi Quattro Cup, que aquest any
torna a creure amb els esportistes
d’esquí alpí més petits. Es tracta
d’un circuit de competicions al llarg
del territori català on participen nens
vinguts de tota la geografia espanyo-
la. Són joves esquiadors que perta-
nyen a equips de tecnificació i que
s’entrenen per passar-s’ho bé i fer
la base suficient per aspirar a ser es-
quiadors alpins d’elit. www.fceh.cat
La FCEH més a prop teu: les disciplines dels esports d’hivern: A través de la nova web de la FCEH, es
nou lloc web i nous canals a esquí alpí, esquí de fons, surf de neu, pot trobar informació i es pot trami-
les xarxes socials esquí d’estil lliure, trineu amb gossos, tar l’assegurança de manera ràpida i
La FCEH estrena espai web. Un nou hoquei sobre gel, patinatge artístic, senzilla clicant a “Federa’t” del menú
espai per oferir més i millors ser- cúrling, esquí de telemarc, cros, tobo- d’inici; tant si es necessita una llicèn-
veis a tots els seus federats, així gan i bicicleta de neu. També serveix cia de competició com una d’aficionat.
com a tots els amants dels esports per informar-se d’on hi ha el club més
d’hivern. El nou lloc web de la FCEH proper, sobre promocions escolars o Tot el contingut de la pàgina web de la Així, tenint en compte la importàn-
destaca perquè és més interactiu, de la candidatura olímpica Barcelona FCEH estarà també relacionat amb dos cia que van adquirint avui en dia les
proper i carregat d’actualitat i infor- Pirineus 2022. A més a més, des del nous canals de comunicació que la xarxes socials, la Federació Catalana
mació. Un web on es pot trobar tota nou web de la FCEH es poden veure i Federació Catalana d’Esports d’Hivern d’Esports d’Hivern obre aquestes dues
la informació tant si es practica l’es- descarregar en format text o PDF els posa en marxa al Facebook i el Twitter: vies de comunicació bidireccional, un
port preferit en l’àmbit de competi- resultats de totes les competicions, el espai que vol animar a participar a tots
ció o com a aficionat. El nou lloc web calendari d’activitats i informació so- www.facebook.com/fceh.cat els amants dels esports d’hivern.
de la FCEH, www.fceh.cat, introdueix bre com participar-hi i sobre els com-
el món de la neu a Catalunya, amb ponents dels equips Nacionals i de www.twitter.com/fceh Textos I Fotos: Fceh
informació de totes les curses i totes Tecnificació de la FCEH. deria.cat
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
14 PUBLIREPORTATGE
Vols fer expedicions científiques?
La web «Recerca en Acció» (www.recercaenaccio.cat ) et porta a l’Àrtic, al Tibet i a altres llocs
singulars guiat pels científics
Recerca en Acció t’ofereix
tot un món d’aventures
científiques a la pantalla
del teu ordinador.
Només cal que facis clic
a www.recercaenaccio.cat i
trobaràs el relat d’expedicions
i viatges, amb fotos i vídeos
espectaculars. A més, hi ha
un munt de jocs interactius,
experiments, enigmes
amb premi i altres opcions
perquè disfrutis de
la recerca més actual.
«Atenció, avui la temperatura és
de 35 graus sota zero. Afegint-hi
el vent, la sensació que tenim és
de -70 graus. Queden anul·lades
totes les sortides...» Aquest és
el missatge que va rebre un dia
el microbiòleg Carles Pedrós-Alió
mentre estava al vaixell trencaglaç
Amundsen, varat enmig de l’Àrtic.
El capità del vaixell va haver de
prohibir als investigadors totes les
sortides previstes. Amb aquelles
temperatures, qualsevol part del
cos exposada a l’exterior es podia
congelar en tan sols 5 minuts...
Tot això ho va explicar en Carles Pe-
drós a www.recercaenaccio.cat, un
portal de Talència especialitzat en
fer el seguiment de viatges i d’aven-
tures científiques de tota mena: els
volcans de El Salvador, els dino-
saures del Pirineu, les meduses del
Mediterrani, el gel de l’Antàrtida, la
reproducció del trencalòs... En tots
aquests casos, són els mateixos ci-
entífics els que ens escriuen un bloc
on ens expliquen el que fan i on pu-
bliquen fotos i vídeos de les seves
descobertes. D’aquesta manera ens
assabentem que no es pot treballar a
70 graus sota zero... O que Catalunya
era tropical (i plena de dinosaures) fa
65 milions d’anys. O que alguns er-
mitans del Tibet viuen dins de coves
a més de 4.000 metres d’alçada.
Cada mes, Recerca en Acció t’ofe-
reix noves propostes. No te les dei-
xis perdre!
JOCS INTERACTIUS CIENTÍFICS
Vols fer de depredador i provocar
canvis en l’evolució biològica? Vols
jugar a reconèixer els cants dels
ocells? Dins l’apartat Multimèdia,
Recerca en Acció t’ofereix un gra-
pat de jocs i de simulacions per-
què passis una bona estona jugant
i aprenent coses interessants.
www.recercaenaccio.cat
Fes un experiment científic De Recerca en Acció
i grava’l en vídeo! a Recerca Global
Recerca en Acció està a punt de
T’agrada fer experiments? créixer i d’incrementar els seus
Recerca en Acció busca alumnes i continguts. El resultat d’aquesta
professors que vulguin fer experiments ampliació es dirà Recerca Glo-
interessants i que els filmin en vídeo. bal. Serà una gran plataforma
Els millors s’incorporaran al portal per conèixer tot el que passa en
www.recercaenaccio.cat i rebran la ciència i estarà disponible a
un premi. Entra a Recerca en www.recercaglobal.cat.
Acció i llegeix les bases de
X(p)rimenta. Text i fotos: Talència
deria.cat
ELS MILLORS VÍDEOS
DE NATURA I CIÈNCIA
Un pollet de trencalòs no para de
picar el seu germà petit mentre un
adult menja indiferent... La secció de
vídeos de www.recercaenaccio.cat
mostra les intimitats d’un niu
d’aquests ocells gràcies a unes mi-
crocàmeres instal·lades al Pirineu
català. Són imatges úniques, com
les que mostren eixams de meduses,
còpules de voltors o el naixement
d’una foca de Wedell. Tot d’imatges
fascinants t’esperen a la secció Mul-
timèdia del portal.

A les portes de l’hivern
Un munt de novetats mantindran escalfats els jugadors fins que arribin les festes de Nadal
Secundèria fa un petit
avançament d’aquestes novetats
que tenen Fallout New Vegas i
Shaun White Skateboarding com a
principals novetats.
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
Fifa Manager 11
Fabricant: EA
Plataforma: PC
Preu: 29,95 €
+3
Fifa Manager 11 inclou una llarga sèrie
de noves característiques. El joc ha
experimentat múltiples millores en general,
amb èmfasi especial en les àrees de més
importància. Inclou, a més, una modalitat
en línia independent, introduïda en la versió
anterior, en què fins a 8 jugadors podran
enfrontar-se a través d’internet. El mànager
continua tenint el control total de la gestió
del club de futbol. En el joc, el jugador és
el responsable de l’alineació, la tàctica i
els entrenaments de l’equip, a més de les
contractacions de nous jugadors i de les
millores de les instal·lacions del club i de
l’estadi.
SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
Videojocs 15
Ea Sports MMA
Fabricant: EA
Plataforma: XBOX 360, PS3, PSP, PS2, PC
Preu: 71,90 €
+16
MMA proporciona la simulació més autèntica, intensa
i completa fins ara, amb un ampli planter de lluitadors
amb diferents estils de lluita de tot el globus. MMA
és un joc de lluita que porta moltes novetats com el
Total Strike, un control que permet crear diversos tipus
de cops, un sistema de vibració que permet sentir
la batalla i una sistema de joc en línia per compartir
aquesta experiència amb altres jugadors. Sigues un
dels millors lluitadors del món o guanya la classificació
del circuit mundial per arribar a ser el campió d’MMA.
Shaun White
Skateboarding
Fabricant: Ubisoft
Plataforma: XBOX 360, PS3, PSP,
PS2, PC, Wii
Preu: 29,95 €
+3
Creat en col·laboració amb l’atleta en dos
esports Shaun White, el joc Shaun White
Skateboarding introdueix un gir innovador en
el gènere dels esports d’acció, en permetre
que el jugador transformi una avorrida ciutat
sense vida en una extraordinària utopia del
monopatí. A mesura que el jugador patina
va creant el món al seu voltant. Pot convertir
les baranes en grinds interminables, tallar
halfpipes en carrerons, transformar els carrers
en rampes i molt més.
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
16 CONSUM

Els joves, els serveis i el temps lliure

Estudis sobre els hàbits de consum dels joves de Catalunya

L’Escola del Consum de jecte a necessitats ni obligacions,

Catalunya (ECC), creada per
l’Agència Catalana del Consum
de la Generalitat de Catalunya,
en el seu vessant de Centre
d’Estudis de l’Educació del
Consum se centra en 3 àmbits
diferents: la docència,
la innovació i la recerca.
La recerca enriqueix l’acció
educativa diària i afavoreix la
innovació constant.
tot i que ve determinat per una va-
loració personal condicionada pel
propi estil de vida.
Els objectius generals són identi-
ficar el coneixement que tenen els
joves de la presència dels serveis
de consum en el seu temps lliure
i conèixer les característiques que
presenten les activitats dels joves
en el seu temps lliure.

El darrer curs 2009-2010, i per cinque- Com a base per començar a treba-
na vegada, ha dut a terme un estudi llar es van determinar 10 catego-
més sobre els hàbits de consum dels ries, amb les subcategories cor-
joves catalans, a partir de les respos- responents, a partir de les dades
tes que han donat els assistents als qualitatives extretes de preguntes
tallers de consum de l’ECC. La mostra obertes. Les categories referents
ha estat de 1.105 alumnes d’entre 12 i als serveis que utilitzen els joves
CATEGORIES
18 anys d’arreu de Catalunya. en el temps lliure s’han establert a SUBCATEGORIES
partir de la normativa legal vigent. 0. CURA PERSONAL 01. Dormir
El punt de partida ha estat la con- 02. Àpats i begudes
03. Higiene i vestir
sideració del temps lliure com Textos: Consum / Fotos: AceCreativo 1. TREBALL
11. Treball
aquell període de temps no sub- deria.cat 12. Altres activitats de treb
all
2. ESTUDIS 21. Escola o institut
22. Estudis durant el temps
lliure
23. Altres activitats d’estudi
s
31. Activitats culinàries
32. Manteniment de la llar
objectius 3. LLAR I FAMÍLIA 33. Jardineria i atenció als
i la roba
animals
34. Compres
També s’han establert uns objectius específics entre els quals desta- 35. Atenció de nens o de pers
ones grans
quem: 36. Ajudes a adults membres
de la llar
37. Altres activitats de llar
i família

► La relació que fan els joves entre el consum de serveis i el temps 4. TREBALL VOLUNTARI I 41.Treball al servei d’una orga
nització
lliure. Les activitats que menys relacionen amb el consum de serveis
REUNIONS 42. Activitats participatives
43. Altres activitats de treb
all voluntari i reunions
són la cura personal, els estudis i els esports o activitats a l’aire lliure.
51.Vida social
5. VIDA SOCIAL I DIVERSIÓ 52. Diversió i cultura
► La relació que estableixen els joves entre el temps lliure amb la 53. Lleure passiu
54. Altres activitats de vida
despesa econòmica. Les activitats que menys relacionen amb la social i diversió

despesa econòmica són els estudis i el treball. Les que sempre rela- 6. ESPORTS I ACTIVITATS 61. Exercici físic
cionen són els viatges i trajectes, mitjans comunicació, aficions, jocs A L’AIRE LLIURE 62. Exercici productiu
63. Activitats relacionades
amb els esports
i comunicació virtual, llar i família i, finalment, treball voluntari. 64. Altres activitats d’esport
s i activitats a l’aire lliure
71. Aficions artístiques
► En la dimensió social del temps lliure dels joves, les activitats 7. AFICIONS, JOCS 72. Aficions informàtiques
i virtuals
73. Comunicació per ordinad
que realitzen sols o acompanyats amb la mateixa freqüència són la I COMUNICACIÓ or
74. Comunicació per telèfon
VIRTUAL mòbil
cura personal, treball, estudis, aficions, jocs i comunicació virtual i 75. Jocs
76. Jocs informàtics o de
mitjans de comunicació. Les que sempre realitzen col·lectivament 77. Altres aficions
consola

són les de la llar i família, treball voluntari, vida social i diversió,

8. MITJANS 81. Lectura
esports i activitats a l’aire lliure i, per acabar, viatges i trajectes. 82. Televisió i vídeo
DE COMUNICACIÓ 83. Ràdio i música
84. Altres activitats de mitj
ans de comunic ació
► Considerant la relació presencial o virtual, sempre fan de ma-
9. VIATGES I TRAJECTES 91.Trajectes a causa d’una
nera presencial els estudis, llar i família, treball voluntari, vida so- 92. Altres activitats de viat
activitat determinada
ges i trajectes no especifi
cial i diversió, esports i activitats a l’aire lliure, mitjans comunicació cats
10. ALTRES
i viatges i trajectes. I sempre fan virtualment les aficions, jocs i 101. Altres activitats sense
especificar
comunicació virtual.
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
CONSUM 17

Resultats
Els resultats descriptius que s’han extret de l’anàlisi de les
dades són els següents:

► Un 41,19% de la mostra té entre 5 i 10 hores de temps

lliure al dia (9h/dia de mitjana).

► Un 53,8% de la mostra combina activitats que comporten

despesa econòmica i activitats que no en comporten.

► Un 8,8% només realitza activitats sense cost econòmic.

Elaboració pròpia a partir de les següents referències: ► Un 77,38% de la mostra realitza activitats d’aficions, jocs i
- del Pino Artacho, J.; Duaso Aguado, A.; Martínez Cassinello, R. (2001). Prácticas de ocio, cambio cultural y nuevas
tecnologías en la juventud española de fin de siglo. Centro de Investigaciones Sociológicas: Madrid. comunicació virtual, un 63,17% activitats d’esport i un 46,06%
- Martínez Sanmarti, R.; González Balletbó, I., & de Miguel Luken, V. (2005). Cultura i joves. Anàlisi de l'Enquesta de activitats relacionades amb els mitjans de comunicació.
consum i pràctiques culturals de Catalunya. Generalitat de Catalunya: Barcelona.

► Un 35,8% de la mostra només cita activitats que relaciona

conclusions amb el consum de serveis.

Les conclusions principals són aquestes: ► Els joves que relacionen les seves activitats amb el consum
de serveis ho fa majoritàriament amb serveis bàsics de
► Els joves manifesten dificultats o confusions per identificar els serveis que estan distribució (un 53,61% de la mostra) o de telecomunicacions
vinculats al seu temps lliure. (48,69% de la mostra).

► Existeix una distància rellevant entre el marc legal que defineix els serveis vinculats al ► Un 26,75% dels joves que citen serveis, enumera
consum i la representació que es fan els joves d’aquests serveis. elements que legalment no són considerats serveis.

► El temps lliure dels joves mostra una gran diversitat de formes d’actuar, tot i que hi ha ► Un 97% de la mostra vincula tot o part del seu temps lliure
tres elements que resulten estadísticament significatius: a activitats socials (realitzades en companyia).
- la rellevància de les activitats de comunicació, diversió i exercici físic,
- la vinculació a una despesa econòmica, ► Un 75,3% de la mostra que vincula el temps lliure a
- i la dimensió social coŀlectiva i principalment presencial. activitats socials, destaca la «presencialitat» de les relacions
socials en tot o bona part del seu temps lliure.
► En aquest escenari, el temps lliure es configura com un espai social i actiu que es defineix
en funció del propi estil de vida, i en el qual tenen cabuda diferents perfils de joves consumidors.

Per a totes aquestes informacions i més pots conultar el web de l’Agència Catalana
del Consum

o trucar al
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
18 PETITS ANUNCIS

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

CURSOS D’IDIOMES PER TOTHOM concursos

A Rosa dels Vents ja us hem preparat les colònies d’anglès a la COSTA BRAVA i els cursos d’anglès
a IRLANDA o ANGLATERRA per l’estiu 2010. Una oportunitat per viure una experiència única, fer
de dèria.cat
amics i aprendre anglès. I aquest any a preus especials: entra, participa...
15/17 anys IRLANDA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs i guanya!!!
10/14 anys ANGLATERRA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs
6/16 anys COSTA BRAVA 7 dies a partir de 351 Euros

Els nostres preus inclouen allotjament en pensió completa en residencia, amb classes d’anglès
i programa complert d’activitats, sempre supervisat pels nostres monitors.

T’agrada el Turisme? Us esperem a Rosa dels Vents:

Estades a l’estranger Estades a Catalunya
934 091 263 / 935 036 035 902 200 005
Adscrits a la primera Universitat en recerca
www.rosadelsventsidiomas.es www.rosadelsvents.es
turística de país, amb nosaltres podràs cursar
des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotja-
ment Turístic, Agències de Viatges o Informació
i Comercialització Turística fins el nou Grau en
Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.
Una borsa de treball amb més de mil ofertes
de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta,
codi D81038.Descobreix perquè som líders
T’obrim les portes
en Turisme a Barcelona. al món
C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22.
www.mediterrani.com · Hostessa Relacions Públiques
· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,
· Hostessa i Auxiliar de vol
· Relacions Públiques i Màrqueting
· Secretariat Internacional d’alta direcció
· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona)

EUSS - Programes ADD Tel.: 93 215 88 66
* EUSS Activa www.formatic-barna.com
* LaborEUSS formatic@formatic-barna.com
* ProfEUSSional
* fEUSS-te enginyer
Pregunta’ns a
comunicacio@euss.cat
pel programa que millor
s’adapta als teus estudis actuals

EUSS Enginyeria
Pg. Sant Joan Bosco, 74
932 805 244
www.euss.cat

Centre adscrit a:

Escola Universitària
Troba
Secundèria
a les xarxes de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

socials GRAU EN TURISME

c/ Aragó 55. Barcelona
Tel.: 93 227 80 90
ceta@ceta.edu.es
www.ceta.edu.es

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

 Herois
És la nova pel·lícula de Pau Freixas (Barcelona, 1973)
que narra les vivències d’un grup de nens en un estiu
de la dècada de 1980

«Herois parla d’una època on tot

era possible. Una època on els
somnis es complien», així descriu
la pel·lícula el seu guionista Albert
Espinosa, que juntament amb
Pau Freixas han escrit aquesta
història. A més, Espinosa afegeix
que aquesta època existeix, era una
època en què es creia i es creaven
els somnis i, tot i que hagi passat,
encara resideix en nosaltres, només
Fitxa
l’hem de buscar. Guió:
Pau Freixas i Albert Espinosa
«Hi ha màgia, n’estic segur, però cal saber
veure-la, voler-ho, i recordar que una vega- Productora:
da vam creure-hi i que aquests van ser els MEDIA FILMS, S.L. / Amb la producció
nostres millors anys», comenta Pau Freixas, associada de Televisió de Catalunya, S A
director i co-guionista de la pel·lícula.
nectaran i acabaran rememorant l’època Aquest viatge al passat, als seus antics Productors executius:
Sinopsi més mítica i emotiva de la seva infància: desitjos i motivacions, farà que el publi- Luis de Val, Aitana de Val i Pedro Figuero
Un jove publicista, amb una exitosa carre- l’últim estiu que van passar amb la colla. cista posi en dubte la seva vida i final-
ra professional i una vida personal inexis- Descobrirem qui van ser de nens, com ment hagi de decidir entre la seva carrera Producció delegada TVC:
tent, es veu immers en un viatge a con- van viure el seu primer amor, la seva pri- i aquell sentiment que ha nascut en ell i Susanna Jiménez i Elisa Plaza
trarrellotge per arribar a una reunió molt mera aventura i com es varen sentir He- aquella noia tan especial com embogida
important. Durant aquest viatge coneix rois, lluitant per tal de guanyar aquella que ha posat el seu món del revés. Directora de producció:
una noia amb la qual, a pesar de la seva cabana màgica que els concedia tots els Textos: redaccio@acpg.cat Inés Font
manera tan oposada de viure la vida, con- seus desitjos. Fotografies: Cedides per Media Films

Repartiment:
Eva Santolaria (Cristina), Alex Brendemühl
(Sala), Emma Suárez (Gloria), Lluís Homar
(Luis), Nerea Camacho (Elena), Ferran
Rull (Javi), Àlex Monner (Ekaitz), Mireia
Vilapuig (Cristo), Joan Sorribes (Roth),
Marc Balaguer (Colo), Anna Lizaran
(Abuela Men), Constantino Romero (Yoda),
Albert Adrià (Óscar), Elsa Anka (Madre
Cristo), Montse Pérez (Madre Colo) i
David Fernández (Padre Colo).
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
20 SEXUALITAT
No cometràs adulteri
Socialment, l’adulteri o infidelitat a la parella és qüestionat, censurat i, fins i tot, penat
Aquests darrers dies la Núria ha
notat en Víctor, la seva parella,
una mica estrany. Evita quedar
amb ella, no li contesta les
trucades i triga molt de temps
en contestar els missatges al
mòbil. No sap què li passa i per
això aquesta tarda ha decidit
anar a casa d’en Víctor sense
avisar. Quan és a dos carrers
de casa seva li sembla veure’l
assegut en un banc però... no
pot ser! S’està fent petons amb
una noia! La Núria es posa ner-
viosa, accelera el pas i s’apropa
a la parella que està asseguda
al banc. I, efectivament, és el
Víctor! Ell posa cara de sorprès
i la Núria, sense saber ben bé
què fer, arrenca a córrer. La Nú-
ria i en Víctor ja no estan junts,
però la Núria no s’oblidarà mai
d’aquesta traïció.
Fa aproximadament 3000 anys ja
es parlava de l’adulteri: l’Antic Tes-
tament, per exemple, tracta d’una
manera molt específica els pecats
sexuals. La paraula més habitual per
a l’adulteri és na’aph i fa referència a
la violació del matrimoni. Així doncs,
la Bíblia senyala aquell home o dona
que manté relacions sexuals amb
una persona casada perquè destru-
eix «la fidelitat matrimonial del seu
proïsme». Per tant, es creu que Déu
condemna l’adulteri i així queda re-
flectit en el setè manament. A partir
d’aquí, les diferents religions veuen
malament la infidelitat i l’adulteri és
estigmatitzat posant com a principal
justificant el fet que Déu condemna
el trencament del matrimoni i també
la pràctica de sexe amb una altra per-
sona que no sigui la pròpia parella.
Actualment ho considerem inver-
semblant, però cal recordar que
cometre adulteri a l’Espanya de fa
només 30 anys podia representar
anar a presó. Va ser el 26 de maig de
l’any 1978 quan es va despenalitzar
l’adulteri, amb Adolfo Suárez com
a president del govern espanyol.
Fins aquell moment, ser infidel era
motiu de condemna moral, causa
d’ingrés a la presó i fortes multes
econòmiques. Aquest càstig era ma-
jor si era la dona qui enganyava, ja
que l’Espanya de llavors era encara
força masclista i existia una certa
permissivitat respecte els homes
que eren infidels. Els articles 449 i
452 del Codi Penal feien referència a
l’adulteri i a fer vida de parella sen-
se estar casats. L’article 449 deia
«L’adulteri serà castigat amb pena
de presó menor. Cometen adulteri
la dona casada que dorm amb un
home que no és el seu marit, i el que
dorm amb ella, sabent que és casa-
da, tot i que després es declari nul el
matrimoni (...). No s’imposarà pena
pel delicte sinó pel marit perjudi-
cat. (...) El marit podrà en qualsevol
temps remetre la pena imposada a
la seva consort». Aquesta conducta
podia representar fins a sis anys per
una dona, mentre que l’home podia
ser alliberat d’anar a la presó. Actu-
alment, aquestes conductes queden
envia'ns les teves
conultes a:
CONSULTORI sexualitat@edicat.cat
Hola, Laura, m’agradaria saber la teva opinió. Des de
fa un any surto amb un noi del meu poble. Vivim en di-
ferents ciutats, jo sóc de Barcelona i ell viu a Girona.
Aquest estiu ens hem vist i hem estat molt bé però, du-
rant l’any no sé si és fidel. Creus que es pot tenir una
relació a distància sense ser infidel?
Hola, respecte la teva consulta, la meva opinió és que sí es
pot tenir una relació a distància sense ser infidel. Però, més
que això, crec que tu i la teva parella us haureu de plantejar
si realment esteu preparats per tenir una relació a distància.
Una relació així té avantatges i desavantatges i si no podeu
confiar l’un en l’altre, et suggereixo que ho parleu. Una re-
lació qualsevol exigeix un grau de compromís però, el fet
d’estar l’un lluny de l’altre a vegades fa que resulti més fàcil
trencar aquest compromís. Una bona comunicació és molt
important, et suggereixo que pensis què és el que realment
vols i que ho parleu obertament.
Hola, Laura, m’agradaria saber si la fimosi es pot curar
amb cremes o pastilles i si es poden comprar a una far-
màcia normal. Gràcies.
Hola, respecte la teva pregunta, has de saber que la fimosis
és una anomalia de la pell del penis que altera la mecàni-
ca d’aquest òrgan. La fimosi pot dificultar l’erecció i impedir
una bona higiene del penis. La solució consisteix a operar
quirúrgicament realitzant l’anomenada circumcisió. No es pot
curar ni amb cremes ni amb pastilles, requereix sempre la
intervenció quirúrgica. És necessari per tant, visitar un metge.

«Cometre adulteri
a l’Espanya de fa
només 30 anys
podia representar
anar a presó»
registrades al Codi Civil i es poden
al·legar com a motiu de divorci.
El fet que es despenalitzés l’adulteri
va permetre fer un pas molt important
per la igualtat de les dones respecte
els homes. No només va representar
estar en igualtat de condicions sinó
també tenir més llibertat en les seves
relacions sexuals.
SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
A Espanya s’ha aconseguit fer un
gran avenç en aquest sentit però
no només els països on impera la
religió cristiana o catòlica han cas-
tigat i castiguen l’adulteri. L’islam
considera que l’adulteri és la vio-
lació d’un contracte amb el cònju-
ge. Les paraules relacions sexuals
i adulteri són incloses en una de
sola: zina. En territori de l’islam,
l’adulteri de la dona es castiga
amb penes físiques com rebre fu-
etades o pena de mort, en alguns
casos mitjançant la lapidació.
Quina persona coneix exactament
la paraula de Déu? Quina persona
té prou seny per jutjar l’adulteri?
La infidelitat o adulteri és un en-
gany, és trencar el respecte mutu
SEXUALITAT 21
entre els membres d’una parella i
deixar de banda l’exclusivitat que
té la parella pel fet de ser parella.
Aquest acte pot ser jutjat moral-
ment sempre, sota el punt de vista
ètic i personal de cadascú, però no
haurien de ser potser les perso-
nes implicades les que jutgessin
aquest acte i no pas la justícia d’un
país? Homes i dones han de ser
lliures de prendre les seves prò-
pies decisions però també han de
ser conseqüents. Potser una bona
educació en el respecte mutu seria
un bon començament.
Laura Cerdán Rubio (laura@lcpsicologia.com)
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
22 CULTURA

RECOMANEM AGENDA/novemBRE2010

LLIBRES MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCI

Pensa, és gratis L’alè del búfal a l’hivern

Joaquín Lorente Neus Canyelles
La Butxaca La Butxaca µµ Dies: Fins al 23-11-2010
7’95 € 9’95 € Bashir Lazhar, d’Evelyne
208 pàgines 196 pàgines de la Chenelière
Teatre
web web Sala Beckett
Alegre de Dalt, 55 bis
Pensa, és gratis és un potent despertador i animador Al final de la seva vida, l’escriptora Gwen Rees viu 08025 Barcelona
del cervell de persones, grups i empreses, perquè retirada en una illa del Mediterrani, on comença a 902 10 12 12
frase rere frase ofereix una allau de conceptes que escriure l’autobiografia d’una trajectòria vital agitada
exciten, animen i persuadeixen de la immensa ca- i turbulenta: nascuda a les Antilles i emigrada a An-
pacitat i poder de la nostra ment. Els seus principis, glaterra, ha fet de corista de cabaret, ha malviscut µµ Dies: 23, 25, 26 i 27-11-2010
extremadament pràctics i aplicables a l’instant, obren en llocs inhòspits i ha resistit nombrosos desamors, Festival No No Logic
camins i suggereixen rutes. Es tracta de conèixer la sempre entossudida a escriure. Quan tothom la dóna Festival
clau de l’èxit, que inclou sempre una bona dosi de per morta, Esther March, una jove traductora i escrip- Seguint amb la seva línia habitual,
treball, molta intuïció i un pensament creatiu que ens tora obsedida per la figura de Rees, parteix al seu el Festival No No Logic es disfressa
ajudi a veure el que altres no veuen. encontre i passa tot l’hivern amb ella. dels seus protagonistes, tots ells ar-
tistes únics, personatges que formen
part d’un puzzle d’una única peça.
CINEMA El seu caràcter experimentador
alhora que divertit atrau a un públic
Biutiful The Way ampli de mires que anhela deixar-se
Alejandro Emilio Estévez sorprendre per actuacions i activitats
González Martin Sheen, rares de veure sota un mateix cartell,
Iñárritu Deborah Kara en ocasions aparentment antagòni-
Javier Bardem, Unger, James ques, en una barreja provocadora
Blanca Nesbitt, Yorick d’estils.
Portillo, Rubén van Wageningen, al MACBA,
Ochandiano, Simon Andreu, al Convent de Sant Agustí i
Félix Cubero. Emilio Estévez. a la sala Espai Jove La Fontana
138 minuts 119 minuts www.laollaexpress.org

Biutiful retrata la història d’Uxbal. Pare abnegat. Fill The Way és la història de Tom Avery, un prestigiós µµ Dies: fins al 12-12-2010
desemparat. Intermediari de l’ombra. Pròxim als de- oftalmòleg de Califòrnia que un dia rep una trucada Gata sobre teulada de zinc
sapareguts. Atret pels fantasmes. Sensible als es- des de França en la qual se li comunica que el seu calenta
perits. Supervivent al cor d’una Barcelona invisible. fill Daniel ha mort en un temporal als Pirineus. Tot i Teatre
Sentint que la mort li ronda, intenta trobar la pau, pro- que la relació amb ell mai va ser gaire bona, Tom, Teatre Lliure µµ Dies: 01-12-2010
tegir els seus fills, salvar-se a si mateix. La història desolat, viatja a França i descobreix que Daniel co- Montseny, 47 Wooden Shjips
d’Uxbal és senzilla i complexa, igual que les nostres mençava a fer el Camí de Santiago, per aquest motiu 08025 Barcelona Concert
vides d’avui. decideix fer-lo per ell. www.teatrelliure.com Sala Apolo
Nou de la Rambla 111-113
08004 Barcelona
videojocs www.sala-apolo.com

µµ Dies: 01-12-2010
Band to watch: Women
Concert
Sala Razzmatazz
Pamplona, 88
08025 Barcelona
www.salarazzmatazz.com

Star Wars: El Poder de la Força II Els Sims 3 µµ Dies: 02-12-2010

http://www.lucasarts.com/games/theforceunleashed2 http://es.thesims3.com The tallest man on Earth
La saga de Star Wars continua amb Star Wars: El po- En Els Sims 3 els jugadors podran crear Sims de per- Concert
der de la Força II, l’esperada seqüela del joc de Star sonalitats úniques, complir els seus desitjos... o no, i Sala Razzmatazz
Wars més venut de la història, més de set milions de controlar les seves vides dins d’un barri obert. Gran Pamplona, 88
còpies a tot el món. varietat de característiques noves que el fan més fàcil. 08025 Barcelona
www.salarazzmatazz.com
 SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010
CULTURA 23

HISTÒRIES DE CATALUNYA

CIES I EXPOSICIÓ Violant

El 9 d’octubre de 1238, els catalans entren triomfal-

ment a València. I, en les negociacions amb Zayyan
µµ Dies: 17-12-2010
ibn Mardanix per la capitulació de la ciutat, hi ha ju-
Motörhead
gat un paper molt rellevant Violant d’Hongria.
Concert
Palau Sant Jordi Tres anys abans, Jaume I l’havia triada com a esposa,
Passeig Olímpic, 5 entre altres raons perquè era filla dels reis d’Hongria
Barcelona i néta dels emperadors de Bizanci. Ara, a més, durant
els darrers mesos de la interminable campanya va-
lenciana, també ha demostrat altres virtuts, fent cos-
tat al rei amb una gran determinació i intel·ligència.
Així, en el Llibre dels fets, el mateix monarca explica
que ella no només va ser la primera persona a qui va
informar de l’inici de les converses amb els musul-
mans per la rendició de la capital del futur regne, sinó
que li va preguntar explícitament «si a ella bo li sem-
blava». Fins al punt que, en el tram final del procés,
la delegació cristiana només està formada per Jaume,
Violant i un traductor. I, tot just abans de signar els
acords, el Conqueridor torna a repassar-ne tots ells
detalls amb la reina.

De manera similar, tot just abans de la conquesta de

Xàtiva, el rei reuneix una mena de «consell de guerra»
format per Hug de Folcalquer, Guillem de Montcada,
Eximèn Peres d’Arenós i la mateixa Violant, a qui ca-
vallerosament tots cedeixen el primer torn de paraula.
I, quan ella acaba la seva intervenció favorable a con-
querir la vila d’una vegada per totes, Folcalquer (mes-
tre de l’orde de l’Hospital) es limita a dir: «No hi diré
plus, que bon consell ha dat la regina».

Posteriorment, Violant també juga un paper determi-

nant en acords internacionals tan importants com el
µµ Dies: Cada dilluns tractat d’Almirra amb Castella (1244), i en les diferents
Rachel Arieff presenta: versions dels primers testaments de Jaume I. I, en les
Anti-Karaoke projectades particions del regne, intenta sempre afa-
Karaoke vorir els fills propis i enemistar el monarca amb l’in-
Cada dilluns, la showwoman fant primogènit Alfons, fill del primer matrimoni d’el
americana Rachel Arieff presenta Conqueridoramb Elionor de Castella.
aquesta estranya fusió entre
un concert de rock, un karaoke Violant és, doncs, una dona de talent i de caràcter
underground i un espectacle de que, malgrat les amants que el monarca no deixa de
Broadway. tenir durant el matrimoni, esdevé un dels consellers
www.antikaraoke.com més valuosos i amb més influència sobre el sobirà,
amb una notable empremta en la política de la Coro-
na d’Aragó.
µµ Dies: fins al 31-12-2010
Vetllarà fins a la mort el fill menor, l’infant Ferran, qui,
µµ Dies: 07-12-2010 El dret a l’educació probablement, li encomana la seva mateixa malaltia.
Lady Gaga Exposició
I el destí voldrà que Violant mori al santuari de Salas,
Concert Museu Marítim de Barcelona a prop d’Osca, un altre 9 d’octubre, en aquest cas del
Palau Sant Jordi Av. Drassanes, 1
1251, el mateix dia que es compleix el tretzè aniversa-
Passeig Olímpic, 5 Barcelona
ri de la conquesta de València.
Barcelona 933429920
deria.net

µµ Dies: 11-12-2010 µµ Dies: fins a l’01-01-2010

Aphex twin & friends Perdre’s en un laberint
Concert Exposició
Sala Razzmatazz Centre de Cultura
Pamplona, 88 Contemporània de Barcelona
08025 Barcelona Montalegre, 5. Barcelona
www.salarazzmatazz.com 933064100