Você está na página 1de 30

TEMA 1.

EPISTEMOLOGIA

1.1. La concepció idealista de l’espai: l’espai subjectiu

Epistemologia: és un procés que contempla una sèrie de fases

P.F és el procès filosfic d’on arranca una idea. Aquest inspira un determinat mètode.
Cada mètode té la seva metodologia (conjunt de tècniques, recursos....) que se’n deriven
del mètode. Quan aquesta metodologia l’aplicam dins l’aula parlam de didàctica.

P.F.  Mètode  Metodologia (Aplicació Didàctica).


 Conjunt de tècniques
 Conjunt de recursos

(P.F.)  Plantejament filosòfic

Els enunciats de les assignatures de la UIB (la seva didàctica) són incorrectes ja que la
metodologia ensenyada no es du a terme a l’aula per tant no podem parlar de didàctica.
Parla d’espai i no de mètode perquè és el terme que guia una ciència com és la
geografia.

La màxima aspiació del marxisme, és el socialisme utòpic i la paraula mètode vol dir
camí per aconseguir alguna cosa i per tant no té sentit.

 (En griego, yo sé cómo se escribe)  Sin Lugar... Ou Topos  Sense camí.

Sino hi ha mètode, no hi ha metodologia.

Kant defineix els judicis en dos grans grups


A priori  Universals, immanents, no necessiten experimentació per demostrar
la seva validesa.
A posteriori  Necessiten una experimentació.

Dins els judicis a priori contempla dos  Espai


 Temps

D’aquí arrenca la concepció de què tots tenim un espai interioritzat, l’espai subjectiu.
D’aquí també s’extreu el mètode inductiu que és aquell que va de lo particular a lo
general. Aquest tipus de mètode és especialment bo per treballar amb infantil.

GPC  Geografia percepció i comportament


GH  Geografia humanistes

GPC  MM  Mapa Mental


 MC  Mapa Conceptual
E  Enquesta
 EMDM  Escalonament Multidimensional

Les tècniques que utilitza la geografia de la percepció i el comportament són les


següents:

• A un mapa mental es tracta de materialitzar un espai que duim interioritzat. Amb


una bona interpretació podem obtenir dades sobre la personalitat i altres aspectes
dels alumnes.

• A un mapa conceptual fer-lo no implica que sàpiga construir el coneixement.


Realment no sabem si saben els conceptes.

• L’Enquesta és subjectiva, per tant per part tant de qui la formula com de qui la
respon. Si el que fa l’enquesta es un especialista coneixerà el vocabulari que ha
d’utilitzar perquè els resultats sigui un o un altre.

• L’escalonament multidimensional és un gràfic. Com pugui ser el que hi ha a la


Vanguàrdia (els resultats dels equips de futbol). Dins l’aula es pot fer per
exemple amb comunitats agrupades de 3 seguint un criteri.

No són pròpies a les ciències socials sinò que aquestes els han adaptades de la
psicologia.

Tècniques que utilitzen les Geografies Humanistes:


Són tècniques subjectives, que aporten una absoluta llibertat al mestre per poder actuar
dins l’aula. Normalment les utilitzades estan relacionades amb fonts no geogràfiques
per exlicar un tema geogràfic.
Per fonts no geogràfiques entenem allò que no té bibliografia especialitzada (una
novel·la, una cançó, una pel·lícula...). L’inconvenient d’aplicar aquesta tècnica és que el
mestre ha de tenir una cultura elevada d’aquestes per saber seleccionar allò que li
serveixi per explicar algun aspecte geogràfic.

1.2. Concepció analítica de l’espai.


Aquesta concepció explica que l’espai és objectiu i no subjectiu.
El plantejament filosòfic que planteja aquesta concepció és:
- Positivisme del segle XIX  August Comte
- Neo-positivisme.

El positivisme és aquella opció filosòfica que defensa que lo que és, és i que lo que no
és, no és. Per tant, no caben opinions ni res, sinó que es defensa l’exactitud.
El neopositivisme és caracteritza pel mètode hipotètic deductiu, que va des de lo general
fins a lo concret i afirma que una matèria determinada serà cienpencia sempre que
superi els tres estadis:
1. Observació d’un fet.
2. Experimentació d’un fet.
3. Formulació de la llei (sempre de caracter general). Si està ben formulada es pot
aplicar a casos particulars.
Qualsevol investigació s’ha de fer amb el màxim rigorpossible i quan sigui possible
aplciar-ho a les ciències humanes totes aquelles tècniques aplicades a les ciències
exactes.
El que defensa aquest estudi és que sempre s’han de tractar les investigacions amb el
màxim de rigor possible aplicant-hi tècniques de les ciències exactes.

Sempre hi ha defensors i detractors d’un corrent. Bunge és un dels detractors del


neopositivisme.
El neopositivisme planteja uns recursos i unes tècnique que no s’han d’utilitzar en
infantil però sí en primària, per mor de l’edat.

Jocs de simulació. Es tracte de simular un fet real, espai objectiu per tan parlam de
realitat. s’han possat de moda ara, però als països de anglosaxons fa més de 50 anys que
es fan. Simula un joc real on el mestre és coordinador i els alumnes són els
protagonistes. El mestre divideix els alumnes en grups i cada grup té un portaveu,
només pot parlar ell i només quan el toqui.

Exemple de jocs de simulació: construir una


urbanització. Es distribueixenn els diferents
papers:
Batle, Promotor, Ecologista, Taxista

Feim un recorregut i es pot observar que Palma es com un ecosistema, no obstant hi ha


un desequilibri.
PF: Neopositivisme
Mètode: hipotètic deductiu
Metodologia: Jocs de simulació= ecosistema

1.3. Concepció marxista de l’espai.

El pare del marxisme es en Marx, utlitza un mètode dialèctic. “El Capital” no és una
obra marxista sinó el que fa és analitzar i criticar les grans contradiccions que presenta
el sistema capitalista.
Al llarg de la història han existit dos sistemas d’economia.
SEC  Sistema d’Economia Tancada  Són els sistemes d’economia propis dels
estadis primitius de qualsevol civilització, societats pastorils, agràries...

SEI  Sistema d’Economia d’Intercanvi:


SEP(planificada) Propi de societats comunistes i socialistes.
SC  Sistema Capitalista.

El sistema capitalista cronològicament ha passat per fases distintes segons


l’envergadura del mercat.
Es va passar d’un mercat:
- Local.
- Comarcal
- Regional.
- Nacional.
- Supranacional.
- Internacional.
- Mundial (globalitzadora).

El mercat respon a una oferta i una demanda regulada per la competència

En Marx a l’obra “El Capital” exposa les contradiccions que han existit des de sempre
al sistema capitalista i no tenen solució.Actualment anam a una economia de mercat.

A quines contradiccions es referia en Marx?


La globalització genera riquesa però no es distribueix, provocant desigualtat socials i
econòmiques.
L’atur és una conseqüència directa de la dinàmica de mercat.
Segons la concepció marxista l’espai ja no és un espai subjectiu (primer punt) ni
objectiu (segon punt) sinó que és un producte social.

Que entenem per espai com un producte social?


S’enten quan una calsse social o un grup s’apropien d’un determinat espai amb interès
propi.
El procediment dialècti parteix d’un plantejament anomenat tesi que se li oposa una
antítesi i el resultat és una síntesi.

T  AT  ST  T2

La persona que vulgui introduir una metodologia marxista, més que estratègia parlarem
d’actitud. Una actitud d’honestedat.
El mestre ha de tenir una actitud d’honestedat dins la classe que s’ha de traduir en una
manca de discriminació per cap raó. Per tant, és una actitud bastant important. El mestre
ha de fer entendre al nin perquè es produeixen diferents fets, quan es produeixen, a qui
afecten, com afecten... Així s’hauria de transmetre els valors que el marxisme
intentaven dur a la pràctica: igualtat... i inclús intentar donar (sense metodologies)
explicacions sobre perquè un nin és més ric que altre. És a dir, s’haurien d’inculcar els
valors que el marxisme en teoria intenta dur a terme.

1.4. El Post-modernisme

És la situació després del modernisme. És l’estadi més actual doms aquestes


concepcions metodològiques anteriorment citades.
És la manifestació intel·lectual d’un terme que actualment s’ha posta de moda: la
globalització. Després de la II Guerra Mundial, les grans potències entengueren que no
feia falta guerres per dominar el món des del punt de vista econòmic, polític i social. Per
tant, idearen nous instruments per aconseguir aquest domini.

Els tres pilars sobre els que descansa la globalització són:


· Mass Media.
· TIC / NNTT.
· GCMNC

MASS MEDIA
En quant al MASS MEDIA s’entén qualsevol medi escrit, visual o audiovisual que
pugui arribar a la població. N’ha uns més eficaços que altres.
· La televisió: La irrupció de la televisió dins les nostres vides ha fet canviar la tipologia
de la casa. Abans tota l’ordenació girava al voltant d’una taula , la camilla. Actualment
el centre és la televisió.
A través de la TV se’ns transmet la cultura occidental i els valors que el sistema
dominant vol. Per tant, ens trobem davant una homogeneïtzació cultural.
Es important la negació del relat literari que es dóna als spots publicitaris, tot gira al
voltant de: una veu en off, una il·luminació, un objecte... Tenen una clara intencionalitat
utilitzant una determinada franja horària.

NNTT
Tenen un origen bèl·lic, i a més de l’atac servia per detectar el moviment dels enemics.
Després de la II Guerra Mundial va ser quan aquestes noves tecnologies sofreixen una
gran evolució. Per una banda hi havia l’URSS i la USA.
L’URSS va desenvolupar un programa, SPUTNIK i l’USA va desenvolupar ARPANET
(actualment internet).
Les N.T. (Noves Tecnologies) són la major acumulació d’informació que s’ha donat
durant tota la història. Per tant és un instrument de gran acumulació d’informació.
Mitjançant les Noves Tecnologies s’ha relativitzat el concepte de temps i espai que es
tenia.
Així, el postmodernisme duu el concepte d’espai relatiu que duu assimilat uns altres
valors com per exemple, que tot s’ha de consensuar, res no és segur, no hi ha res que
pugui ser acceptat com a veritat absoluta, estam relativitzant totes les coses no sols
afecta a nivell de conversa sinó a nivell d’actituds. Aquest relativisme no és símbol de
llibertat.
El mètode que correspon a aquesta etapa es el ECLECTICISME i segons aquest mètode
tot es pot discutir, res no és segur...
El mètode educatiu ha recollit la importància que té les N.T. a l’espai educatiu.
No obstant no cal oblidar que a la xarxa tan sols podem llegir allò que el sistema vol
que llegiguem, és un instrument que esta sota el sistema de poder.

G.C.M.N.C.
Pel que fa a les G.C.M.N.C. (Grans Corporacions Multinacionals) han introduït un nou
sistema de producció i de comerç. Abans, si una indústria determinada produïa algun
producte ho feia de manera exclusiva (un sol producte, producció vertical) com pugui
ser la industria metal·lúrgica que produïa a partir de ferro i només es dedicava a allò.
Actualment, no tan sols es tracta d’una producció vertical (com abans) sinó que també
horitzontal.

CHASE MANHATTAN BANK és el banc que dóna suport a la companyia Rockefeller,


que són els amos de la companyia Boeing; a més té petroli a Irak / Iran i Kuwait i, a
més, és amo de Palmolive.
1er objectiu  Així, el que es pretén és arribar al màxim de gent possible.
2on objectiu  Aconseguir el màxim de capital en el menor temps possible i amb el
menor cost possible.
La següent passa és deslocalitzar l’empresa a llocs on el sou és més baix per tal de
guanyar més diners i la seva reestructuració.
TEMA 2

Cartografia Meteoroclimat. Geomorfologia IV/F/F

La cartografia és la conceptualització de l’espai geogràfic. La columna de cartografia es


importantíssima perquè és l’instrument sobre el qual plasma el lloc, es a dir és
l’instrument per excel·lència de la geografia.

Un camp d’aprenentatge és un conveni entre la Conselleria d’Agricultura i la


Conselleria d’Educació. A Mallorca hi funcionen 3 camps d’aprenentatge:
-Sa Cometa dels Horts (Binifaldó ara ha passat a Orient): important per la morfologia de
la serra de tramunta
-Campos: la formació dunar de la platja de’s Trenc
-Son Ferriols

El mapa té tres parts:


- Per una part trobem les parts convencionals: un torrent, un signe de
vegetació...
- Un altre element és la projecció cartogràfica situada a la part inferior central
del mapa. És imprescindible perquè un mapa estigui ben construït, ja que
entenem com a projecció aquella formula matemàtica-geomètrica que
serveix per corregir l’error que es produeix quan intentem reproduir una zona
esfèrica com el món en un lloc bidimensional (plànol).
Una projecció pot ser una eina de manipulació de l’espai. Segons la
projecció que utilitzem, la Terra té una forma o una altra. No obstant ha de
reunir 12 ítems.
- L’escala del mapa és una proporció que hi ha entre la realitat i l’espai
representat en el mapa. L’escala gràfica del nostre mapa ens indica que 1cm
són 250 metres reals. (1:25000).

De tots els elements que hi ha, els infants només els fem considerar les corbes de nivell,
que són unes línies que uneixen punts de la Terra que tenen la mateixa altura damunt el
nivell de la mar. Les corbes més gruixades s’anomenen corbes mestres (o primàries).
Entre corbes mestres i corbes mestres sempre hi ha 4 de secundàries i entre corba i
corba (independentment de com sigui) sempre hi ha una distància de 10 metres.
Quan les corbes estan més juntes, indiquen que hi ha major pendent.
Hi podem observar un triangle amb uns metres, això vol dir que puja o baixa, es
l’anomenat triangle geodèsic.
Les corbes mestres tan sols treballen amb nombres acabats amb 0

**** 3 PRÁCTIQUES OBLIGATÒRIAS ****

Meteoroclimatologia
Convé que l’infant sàpiga en quin domini climàtic vivim. Hi ha quatre:

El primer es caracteritza per tenir temperatures elevades sempre amb més de 18ºC i
precipitacions abundants i a diari, no hi ha estacions constants tèrmiques. Si estan
parlant de més de sis mesos de pluja, és una estació humida; si estem parlant de més de
6 mesos sense pluja, és una estació seca. Els monsònics te la mateixa latitud que el
desert del Sàhara, però te pluges torrencials provocades pel vent monsònic. No hi ha
estacions, precipita cada dia i la temperatura és constant.
El segon són els polars amb temperatura sempre menors a 0ºC i precipiten neu o aigua
neu. Però podem trobar sempre aquests climes a zones que presenten una orografia
considerable (muntanyes).
El tercer és el desèrtic. No precipita mai. Temperatures elevades de dia i de nit es
produeix una inversió tèrmica i es poden arribar a temperatures inferiors a 0ºC. És molt
difícil adaptar-se a aquest clima, però els Tuareg ho han aconseguit. No hi ha quasi
vegetació. El desert de costa en canvi fa que les temperatures no siguin tan elevades i hi
ha una vegetació característica, adaptada a la sequedat davant un règim de
precipitacions més suaus.
Finalment, tenim els climes temperats, els oceans serien per exemple el de Galícia. El
clima xinès és el típic de Xina. A Madrid podem trobar el clima continental caracteritzat
per una falta d’humitat, una elevada temperatura durant l’estiu i fred a l’hivern.
Finalment, el clima mediterrani que és el propi nostre, no hi ha un domini homogeni. A

Al nin podríem fer-li veure que també inclús a les zones de Mallorca podem trobar
difererents climes ja que no és el mateix el clima de Campos que el de la Serra de
Tramuntana.

Com informar-se de la meteorologia que farà el dia de l’excursió?

Cridant al Centre Meteorològic Sonar de Balears i demanant quina es la meteorologia


prevista per aquell dia.
També se pot informar a través d’internet.
Sobretot el que ha de saber és interpretar el mapa del temps corresponent a n’aquell dia
i la seva simbologia . Aquests símbols son bàsicament 4:

Isòbares  Son les línies que uneixen els punts d’igual pressió atmosfèrica. Les
isòbares són mesures en mil·libars (mb). La pressió normal és de 760mb i són la
quantitat de pes de la columna d’aire que tenim sobre nostre. Si està per damunt de 760,
la pressió serà major; si està menor, menor pressió.

Isòbara

Front Fred

Front Calent

Front Opulit
De la zona equatorial sorgeixen sempre masses d’aire calent que tendeixen sempre a
elevar-se. Dels pols surten masses d’aire freda que tendeixen a baixar.
Quan estam baix la influència d’una massa d’aire fred ens torbem amb un front fred, per
contra si ens estam baix una massa d’aire calent ens trobem amb un front càlid. En el
centre es crea un corrent amb la combinació dels dos fronts donant lloc a un front oclús.

Una tercera qüestió és ensenyar-los a fer i llegir un diagrama climatogràfic i interpretar


l’estació meteorològica que pugui tenir el centre

ESTRATIGRAFIA
TECTÒNICA
GEOMORFOLOGIA (el relleu que veiem)

La vida d’una persona és tan curta que no arribem a saber (o a percebre) que el relleu
que veiem ara no és el mateix que fa “X” anys i que el que serà futurament. Per tant la
Geomorfologia és una ciència que cronològicament es mesura en miler d’anys.

Etapa Primària Etapa Secundària Etapa Terciària Etapa Quaternària


(C,D,S,C,P) (Diluvial, període actual)

Nom de les quatre glaciacions a Europa Nom de les quatre glaciacions a Europa
Gunz  Nebraska
Mindel  Kansas
Riss  Illinois
Wurm  Winsconsin

El darrer diluvi coincideix amb l’ultima glaciació, no obstant es una metàfora ja que
coincideix amb l’augment del nivell del mar.

La geomorfologia és el resultat final d’un procés que la primera fase és l’estratificació,


la segona és la tectònica i la tercera la geomorfologia o relleu.

L’estratigrafia és la ciència que estudia els estrats de la Terra, és a dir, els diferents
materials que hi ha a la litosfera de la Terra.
Sobre aquestes sèries estratigràfiques han actuat moviments tectònics. Un primer
moviment es va produir a l’etapa primària anomenat Hercinià i un segon moviment es
va donar a l’etapa terciària anomenat moviment alpídic. L’efecte d’aquest moviment
tectònic és distint segons afecti a series estratigràfiques dures o blandes.

L’efecte d’un moviment tectònic a una sèrie estratigràfica dura dóna lloc a una falla. En
canvi l’efecte d’un moviment tectònic a una sèrie estratigràfica blanda dóna lloc a una
estructura plegada.

Les Balears formen part de la cordillera bètica i subètica (i és plegada).


L’efecte de l’aigua de precipitació o de l’aigua de correntia és distint segons que
precipiti sobre una superfície dura o blanda.
L’acció de l’aigua dins un paisatge bland (predomini d’un material format per calissa)
dóna lloc a un paisatge Karst (o morfologia Kàrstica).

A Sa Cometa dels Morts trobem les cinc característiques pròpies d’aquesta morfologia
(Kàrstica):
- Lapiaz.
- Depressió Kàrstiques.
- Cavitats Subkàrstiques.
- Surgències Kàrstiques.
- Canyons.

Lapiaz: Acció de l’aigua dins les roques. “Monges de Lluc”


Depressió Kàrstica: És una zona deprimida (enfonsada) on hi ha un lloc on l’aigua
s’acumula que es el centre. La superfície esta feta de materials calcaris i absorbeixen
l’aigua. Aquest mecanisme d’absorció de l’aigua s’anomena POLJÉ.
Cavitat Subkarstiques: Hi ha autors que relacionen això amb les formacions de
cavitats (el que són les coves).

Surgència Kàrstica: Se fa després d’un període llarg de precipitacions a superfície


calcària es filtren fins que arriba un moment que es deposita a una zona fins arribar a la
saturació i rebenta.

Canyons: Són les dues parets laterals dels torrents.

Després de la sortida hi ha d’haver una feina posterior de comprovació per saber el que
el nin ha assolit.
TEMA 3. LA POBLACIÓ

Alhora d’estudiar qualsevol univers acudirem a les diferents fonts:


Fonts Internacionals / Mundials
Fonts Estatals
Fonts Autònoms

Segons si volem saber informació d’uns llocs o d’uns altres analitzarem les fonts d’un
lloc o d’un altre.

Fonts de caràcter internacional: Són totes aquelles publicacions de caràcter formal que
publiquen organisme governamentals, per exemple, l’ONU, l’UNESCO... Amb
aquestes fonts podem saber l’estat de la població.

Fonts Estatals: Cada Estat té un organisme de caràcter de govern, en el Espanyol és


l’Institut Nacional d’Estadística

Fonts Autònoms: IBAE.

Totes tenen una fiabilitat relativa es pot produir errors quantitatius i qualitatius

L’IBAE és l’encarregat de fer el padró. Té errades tant qualitatives com quantitatives


davant l’analfabetització funcional per tant la fiabilitat és una fiabilitat relativa, no és
exacta. Quan volem estudiar una estructura demogràfica hi ha dues variables que
modifiquin aquesta estructura demogràfica i són, per una banda el creixement natural
(també anomenat creixement vegetatiu) que és la suma dels naixements per la resta de
defuncions (Nº de naixements – Nº de defuncions) i la segona cosa són els processos
migratoris; hi ha dos tipus, la immigració ( de fora a dins) i l’emigració (de dins a
fora).

La primera aplicació didàctica que podem fer és una piràmide de població per sexe i per
edat.

Hi ha una norma que aconsella que els intervals han de ser 3/2. Si és un quadrat (del
quadern de matemàtiques) de base, serà mig quadrat d’altura.

Així, poden sortir piràmides de base gran (països subdesenvolupats) i piràmides de base
més fina (països desenvolupats).
A més de les piràmides, hi ha altres possibilitats com diagrames rectangulars, circulars,
triangulars i inclús de barres.
A les Balears el creixement natural no és important per la demografia ja que és molt
semblant a la resta d’Espanya. Els naixements van en descens i la mortalitat es manté a
mode estable.
El creixement natural no explica l’estratègia demogràfica actual. Aquesta passa per la
segona variable: els processos migratoris.

***** PROPOSTA DE PRÀCTICA *****


Proposta: Entrevista a un immigrant:
Situació abans (lloc d’origen).
Motius per abans (lloc d’origen).
Com ho va fer.
Situació actual (integració, amics, feina...).

Processos migratoris que han afectat a les Illes Balears.

· S. XIX Des de Balears surten cap a Amèrica Llatina (sobretot, Argentina, Cuba,
Filipines...).
Finals XIX, la guerra de Cuba i la pèrdua de colònies d’ultramar va fer que la gran part
dels emigrants tornessin a les illes. A partir del S. XIX hi ha un grup col·lectiu de Sóller
surten cap a Marsella, Lyon, Tolousse... i de França passen a Alemanya. La seva
finalitat fou el comerç, que Sóller tenia del cultiu cítric, el qual exportaven. Aquest
comerç fa tan important que es feren vertaderes fortunes. Es quedaren allà, obriren
restaurants...
Aquesta fortuna és la responsable de la urbanització de Sóller, quan aquestes persones
tornaren.

· Final S.XIX principi del S. XX. Emigracions temporals de Balears a França o


Alemanya per treball.

· Mitjans s.XX Es produeix el fenomen turístic, aquest neix després de la II Guerra


Mundial. Com a conseqüència d’unes reformes laborals que es produeixen a Europa que
fan que els treballadors tinguin un salari regulat per llei, que disposin de temps d’oci...
Això és l’origen del turisme de masses. S’extén per tota Europa i la conca mediterrània i
es converteix en un lloc privilegiat i concretament les Illes Balears.
El turisme afecta de manera desigual a les Illes, gran abundància a Mallorca i Eivissa i
no tant a Menorca.
El turisme afecta a la construcció per la creació d’hotels, però aquesta construcció té un
efecte dominó (es necessiten pintors, fontaners...).
Als anys 60 aquesta construcció es feia de forma massiva i en poc temps. Això va
provocar la primera onada immigratòria perquè a les Illes Balears es necessitava mà
d’obra. Aquesta immigració prové d’Andalusia, Extremadura, Múrcia i Castilla la
Manxa.
Aquest procés es concentra a Palma, al litoral, a Sant Antoni i a Eivissa.
Paral·lelament a aquest procés, la part forana dedicada al sector primari es varen veure
atrets pel turisme, perquè oferia uns salaris més elevats que la renda agrícola, per tant,
de la part forana hi ha un desplaçament cap a Palma o cap al litoral. Els dos fenòmens
tenen una repercussió damunt el medi rural i el medi urbà.
Decada dels 60, hi ha hagut altres col·lectius que han passat a configurar l’estructura
demogràfica actual. Ni socialment ni econòmicament són igual cinc grups que durant 80
anys han emigrat cap a les Balears:
- Amèrica del Sud (Argentina, Equador, Colòmbia...).
Aquest col·lectiu es dedica: homes  construcció
Dones  seveis domèstics o ajudes a
persones majors

Normalment és per motius polítics que han donat lloc a sistemes


econòmics complicats. Primer es desplaça un membre i després els altres.
- Europa de l’Est.
Es dediquen a activitats econòmiques diferents (més varietat, no tan
concret).
Motius de l’emigració Dissolució antiga Unió Soviètica
 Caiguda mur de Berlín.
- Europa Central i Nord (alemanys, anglesos).
- Xina al principi varen dur a terme activitats com puguin ser restaurants.
Actualment, tendes de xinesos.
- Àfrica (subsaharians, magrebins)  Marroc, Argèlia.
Tot aquest procés és el responsable de l’estructura demogràfica de les
Illes Balears.

Tot aquest procés és el responsable de l’estructura demogràfica de les Illes Balears.


La població immigrant presenta una taxa de natalitat més elevada que la població
autòctona. Aquest no tan sols afecta a nivell demogràfic, sinó que també a nivell social,
de l’educació...
TEMA 4. MEDI RURAL.

En aquest s’intentarà explicar el canvi conceptual que s’ha produït pel que fa al tema
agrícola, ja que ha passat d’anomenar-se agricolaagrari rural. La cronologia que
utilitzarem serà des de mitjans segle XIX fins avui. Ho dividirem en tres parts:
· Situació agrícola a Mallorca (Segle XIX).
· Tres transformacions estrucutrals que es donaren a final segle XIX.
· Conseqüències del turisme sobre el sector agrari i la incorporació d’Espanya a
la U.E i com aquest medi ha perdut la seva vocació. Fenòmen de la urbanització,
industrialització i turisme alternatiu.

Visites que recomana la mestra:


· Possessió  Els Calderers (St. Joan).
· Museu etnològic (Muro).
· Finca exper. Sa Canova (Sa Pobla).
· Finca agrícola Biològica.
· Centre d’Aprenentatge de Son Ferriol.
· Agroturisme.

La Mallorca agrícola de mitjan segle XIX era una situació que venia determinada pel
paper fonamental que jugava la possessió. La possessió era la cèl·lula organitzativa de
tota la comunitat rural. Era importantíssima des del punt de vista arquitèctonic i també
per la quantitat de relacions socials i econòmiques que contenien i a la vegada generava.
La possessió era propietat de la noblesa (la classe social aristocràtica del moment).
Aquesta noblesa, per definició era absentista, és a dir, ni vivia a la possessió ni
treballava la terra, sinó que tenien una posada al poble i tenien una casa a ciutat que era
on vivien.
El noble suscrivia un contracte d’arrendament o d’amitges amb un arrendatari o un
amitger (si és un contracte a mitges). Aquest contracte se suscrivia davant un notari i el
contracte (normalment de quatre anys) tenia sempre tres parts:
- Identificació de l’arrendador.
- Clàusules (de número variable on l’arrendador li diu què ha de fer).
- Inventari de tots els béns de la possessió que hi havia abans de la firma de
contracte.
Observant això podem afirmar que la societat giraba entorn a l’agricultrua. Aquesta
presenta una relació inversa entre le nombre de cada escaló i el poder.

Segon Moment:
A partir del final del segle XIX se produeixen tres tipus de transformacions que afecta el
model anterior:
1) Decadència de la noblesa.
2) Importació de les vies del tren.
3) Nous cultius que substitueixen els anteriors.

1) Aquesta decadència ve provocada per dos motius. Un motiu exterior i un motiu


interior.
- L’exterior ve donat pel fet que es perden les darreres colònies d’Espanya.
- Interior: Si no ho podein pagar apostaben les seves terres
- Tres causes: - Nombrosos nobles eren aficionats al joc.
- Aficionats a l’art.
- Afició a les senyores.
Així, es posaren parcel·les a la venta, parcel·les que compraven els tres grups més
baixos de la piràmide social, provocant una desestructuració parcelària i això suposa la
possibilitat d’accés dels grups menys afavortis al poder de terres.

2) Pel que fa a la segona transformació, va ser degut als ferrocarrils.

S’obren dues línies de ferrocarrils (Palma-Artà i Palma-Santanyí). Des del moment en


què sobre una línia de mercat, vol dir que l’economia funciona però un factor negatiu és
que això introdueix un altre element dins l’estructura parcel·lària ja que provoca
l’esporpiació de terres (perjudicant al propietari des del punt de vista agrícola)

3) Pel que fa a la tercera transformació, la vinya va ser atacada per un virus, la filoxera.
Així, el que feren va ser importar vinyes de California però no va tenir en compte les
característiques del sòl (Edafologia) i si bé el clima sí era idèntic, l’edafologia no ho era.
Davant aquest nou fracàs, es decidí plantar ametllers i figueres (els baixos es plantaven
amb cereals).

Aquesta situació es manté fins a mitjans segle XX.

A mitjans segle XX es produeix un fenomen que trastoca l’est de les Illes Balears i
incideix negativament en l’agricultura, el fenomen turístic.
Es produeix una descapitalització del camp, no rep cap inversió. Això produeix un
abandonament de les terres convertint-se en un espai que no es dedica al sector primari.
Hi ha un canvi en l’economia, primer es basa en l’agricultura i després passa a ser la
base econòmica el subsector terciari.
El turisme actua de forma negativa damunt l’agricultura.
La situació a Europa era diferent:

1951  TP (CECA) Es firma el tractat de París i es crea la comunitat europea del carbó
i l’acer..
1975-1958  T. Roma (CEE / EURATOM). Es firma el tractat de roma creant:
- Comunitat Econòmica Europea:
- EURATOM  (Energia eòlica).
Es crea per dos motius:
- Evitar noves guerres en les que hi participin països europeus.
- Reconstruir l’economia europea.
1972  Dinamarca, Irlanda i Regne Unit S’afegeixen a la Comunitat Econòmica
Europea.
1981  Grècia. Fins aquí ja compten amb institucions comuns:
Parlament: format per un consell i una comissió.
Tribunal de Justícia.
Polítiques comuns: agricultura, comercial, transport, pressupost, dret
propi.
1986  AUE. Es redacta l’Acte Única Europea. En aquesta s’estableix un mercat
interior sense fronteres, efectiu. Això implica una lliure circulació de persones, béns,
seveis... També s’estableix el vot (no per majoria) en el parlament...
S’inverteix econòmicament en dos temes: Medi ambient i polítiques d’investigació+D.
També es creen fons estructurals europeus:
- FEOGA (fons europeu d’orientació i garantia agrícola) Creat al 64 però és en
aquest moment quan comença a actuar. Se’n poden aprofitar el sector
agrícola, on un dels objectius és modernitzar les estructures agràries.
- FSE (fons social europeu) Destinat a aconseguir ajuda per a la formació de
treballadors, contractació i requalificació.
- FEDER (fons europeu de desenvolupament regional) Està destinat a donar
subvencions a regions desfavorides econòmicament.
- BEI (Banc europeu d’inversions) té com objectiu aportar doblers als fons
estructurals i concedeix prèstecs a empreses públiques i privades a interès
preferent (molt baix).
- NIC (nou instrument comunitari) coincideix prèstecs a nivell sectorial.

1992 (7 febrer) Maastricht  UE


C. Fomentor  ECU  Euro
 Es firma el T. De Maastricht, on la comunitat europea es converteix en unió
europea.
En agost es va donar la cimera de Formentor on es varen reunir els ministres
d’economia dels estats integrants i varen decidir convertir s’unitat de compte
europeu (ECU) per l’EURO.

1996  Revisió del tractat i es va posar un calendari per l’entrada de l’Euro als països
U.E.
· Es reafirma el principi de ciutadania. Qualsevol habitant pot tenir lliure residència a
qualsevol lloc europeu, dret a vot, dret a protecció diplomàtica en cas de conflicte i dret
a acudir al defensor del poble europeu.
· Major poder al parlament Europeu (com més poder té menos poder tenen els
parlaments dels estats). En cas de conflicte d’un estat el darrer recurs és acudir al
tribunal europeu.
· Principi de subsidiaritat: tota l’UE es compromet a actuar de forma conjunta per tal
que la solució sigui més eficaç que si es tractés individualment.
· Creació del comité de Regions que té un caràcter consultiu.
· El Consell Europeu decideix per majoria (la meitat més 1) tan sols s’exigeix
unanimitat en casos d’extrema gravetat.
· La U.E. assumeix no tan sols competències de caràcter polític i econòmic sinó que
també assumeix temes comuns que no eren abans.
- Educació
- Decisións de sanitat.
- Droga
- Terrorisme
- ...
· També el pas de l’ECU a l’EURO
· Creixement econòmic basat en la creació de llocs de treball.
· Major protecció social i més drets pel treballador.
· Creació d’un fons de cohesió per 4 estats: Espanya, Portugal, Grècia i Irlanda (Estats
més desafavorits en el moment).

La PAC s’havia dissenyat en el T. De Roma. Els objectius estan definits en l’Article 39


del T. De Roma:
1. Alcançar una major productivitat de l’agricultura.
2. Alcançar un nivell de renta equitatiu pels agricultors (p. Exemple el salaride
l’agricultor s’ha de poder equiparar al salari d’altres obres d’altres sectors).
3. Estabilitzar mercats.
4. Garantir abesteixements de productes agrícoles.
5. Assegurar preus raonables pels consumidors.

D’aquests 5 objectius les primeres que es posen en funcionament són les intervencions
que regulen els mercats i els preus dels productes agrícoles. Això és dur a terme amb
l’organització Comú del Mercat (OCM).
· Existeix el que es denomina preus d’orientació o indicatiu, l’objectiu és que es
garanteixi un salari mínim dels agricultors i l’estabilitat del mercat.
· Preus de garantia o intervenció (per davall d’aquest preu no es pot baixar).
· Preus d’entrada. Impideixen l’entrada de productes als tercers països.

Hi ha una clàusula que permet negociar amb els tercers països.


L’OCM a més de posar aquestes normatives de preu es fonamenta en 3 principis:
- Unitat de mercat: lliure circulació de productes agrícoles dintre tota la U.E.
suposa nu mercat únic, eliminació de duanes. Això suposa que tots els
productes han de passar per un control de qualitat (sanitaris, veterinaris...)
- Preferència comunitària: Obligació que els països europeus han d’adquirir
els seus productes agrícoles de dins l’UE excepte en alguns casos.
- Responsabilitat i solidaritat financera: Cada país conforme amb la seva renta
nacional ha de fer aportacions a l’UE per mantenir les despesses derivades de
l’OCM així com també les despesses i del funcionament del fons estructural
europeu.

Tot això funciona amb un sistema agromonetari. Actualment la moneda és l’EURO però
es va inventar per evitar distorsions en el mercat.
Mentre en el sector primari a les Illes Balears estava en plena decadència a Europa des
de 1950 s’havien establert les bases per reforçar el sector agrícola.
Les conseqüències d’Espanya, concretament de les Illes Balears, no hem sortit gaire
afavorits.

En aquest espai, ja no agrícola, s’hi fan poden fer:


A. Industrialització difusa
A partir dels seixanta, hi ha una tendència a crear polígons industrials. Es treu
tota la indústria de la ciutat i la concentren en un lloc anomenat polígon
industrial. Afecta a Palma i als municipis de la part forana. Això doncs es perd
l’espai rural per convertir-se en un espai industrial.
B. Processos de Rururbanització
Urbanitzacions fetes a costa de l’espai rural o forestal (muntanya). N’hi ha que
son legals (prèviament planificades) i altres d’il·legal, això depèn de la
flexibilitat de les normes subsidiàries de cada municipi, però també hi influeix la
“picaresca” dels habitants ( demanen el permís d’obres per tal de construir un
galliner però en realitat es construeix una casa i l’única sanció es una multa, un
cop pagada és legal)
Els processos d’urbanització han estat molt ràpids.
C. Turisme alternatiu
És un fenomen que té dues modalitats bàsiques: agroturisme i turisme rural…
darrerament també hi ha el turisme d’interior

Agroturisme
Aquesta es un tipus d’activitat que a Europa té una vigència de 40 anys, a
Espanya va aparèixer mes tard i més encara en el cas de les Balears. La U.E va
donar una definició:
“Qualsevol activitat d’oci o de recreació que mitjançant un pagament es pugui
dur a terme a una finca agrícola en funcionament, de manera que el 50% dels
ingressos han de provenir de l’agricultura i un 50% d’aquesta activitat.
També s’estableix les condicions, aquestes són bastant flexibles i deixa que cada
país faci una oferta d’agroturisme, respectant el marc legal de la normativa
europea.

Tot i que no sempre s’acompleix:


A Irlanda era un antic pavelló de caça d’origen medieval dins un paisatge idíl·lic
de boscs.
A Grècia es fa damunt un subsector, del sector primari (pesca)

Les primeres es varen donar a Catalunya, al País Basc i a València (aquestes


foren les pioneres)
En el cas de les Balears la implantació va ser més tardana (90-91)
La majoria son antigues possessions que no donaven rentabilitat i la majoria de
propietaris s’acollien a subvencions dels fons estructural europeu (com el
FEOGA) i ho utilitzaven per rehabilitar les possessions i reconvertir-ho en
agroturismes.
Això de la definició Europea en el cas de les Balears no s’acompleix ( no és una
finca agrícola en funcionament).
Hi ha estudis interessats en conèixer el perfil d’usuari d’agroturisme i és
totalment diferent a l’usuari de sol i platja. Aquest usuaris presenten un nivell
adquisitiu mitjà-baix, mentre que l’usuari d’agroturisme és d’un nivell adquisitiu
mitjà-alt a més a més son famílies amb 2 o 3 infants.
També hi ha estudis que tenen controlat les estades, normalment solen ser d’una
setmana i solen repetir (fidelitat amb l’establiment), és poc freqüent que es dini
en aquests (per tan no s’aprofita la gastronomia de la zona).
Al principi funcionaven de manera que el propietari captés els clients, aquests
feien propaganda i aportaven nous clients, ara és a través de l’associació
d’agroturisme que es conecta amb les agències de viatja (perdent el caràcter
familiar que el caracteritza)

Turisme rural
La U.E defineix el turisme rural de la mateixa manera que defineix l’agroturisme
canviant els darreres termes:
“ÉS una finca agrícola en funcionament sobre un espai rural. Hem de
considerar:
-Planta d’habitatge, on s’allotgen. Hi ha tres modalitats:
1.LLogar una habitació: es berena, es sopa i es dorm. Normalment no es
dina. No s’ha posat massa en pràctica.
2.Llogar una casa: abans es feia de forma personal, actualment es dona
una agència i el propietari cobra tan si esta ocupat com no.
3.Hotel rural: tenen un màxim d’habitacions. Inicialment tenien un
caràcter familiar i el gestionava la mateixa família, ara tenen servei
extern.

-Rutes:
1.Gastronòmiques: preparen una sortida dels productes típics d’aquella
comarca
2.Culturals/arquitectòniques: és molt freqüent a Catalunya
3.General: es visiten distints punts considerats d’interès.
4.Activitats d’interès: puenting, muntar a cavall…

Turisme rural
Consisteix en habilitar antics casals o cellers dins un municipi que funcionen
com a restaurants però després han equipat 5 o 6 habitacions.

Com podem observar el turisme és una activitat urbana que s’ha implantat sobre el sòl
rural.
TEMA 5: MEDI URBÀ

Palma és una ciutat històrica que s’ha anat component com un puzle. L’estructura actual
de Palma esta dividida en 3 parts:
-Ciutat antiga: arriba fins les avingudes. Esta formada per:
Puig de San Pere, Jaume III-Bonaire, Sa Llotja-Born, San Jaume, San Nicolau, Cort, La
Seu, Montision, Sa Calatrava, La Missió, Es Mercat (L’Olivar), Es Sindicat, Avingudes
-Eixample:
Amanecer-Son Oliva, Blanquerna, Es Camp d’en Serralta, Ca’n Capes-Son Gotleu,
Ca’n Capiscol-Camp Rodó, Ses Estacions, Foners, Hostalets-Son Fortessa, Pere Garau,
Polígon de Llevant, Santa Catalina, La Soledat, Son Armadans, Son Cotoner, Son
Espanyolet-Son Cotoneret
-Perifèria:
Saranjassa, S’Arenal-Ses Cadenes, La Bosanova-Porto-pi, Cala Major-San Agustí, Ca’n
Pastilla, Coll de’n Rabassa, Establiment-Seca de sa Real, Gènova, S’Indioteria, Les
Meravelles, Es Molinar, Es Rafal-Es Vivero, San Francesc- Es Pil·larí, San Jordi-Casa
Blanca, Son Cladera, Son Ferriol, Son Rapinya, Son Roca-Son Anglada, Son Sardina,
El terreno, Sa Illeta-Son Serra

Pel que fa a l’origen els primers indicis daten de l’etapa Talaiòtica. Seria un poblat de
pescadors i la seva ubicació estaria entre el carrer de la constitució, sa Plaça del Roser i
es carrer Conquistador (la plaça de la Reina)

La primera etapa històrica seria: 123.a.C -902 d.C. Aquesta s’anomena “ciutat romana”.
Es dona la conquista de Mallorca per part d’en Cecilio Metello.
-Es construeix el primer recinte de murada, de planta quadrada. Tenia una fortalesa i
una tímida torre de defensa, ubicada al que actualment s’anomena Almudaina.
-Construcció del segon recinte de murada, aquí es veu l’influencia de l’urbanisme romà,
constituït per dos tipus de carrers: els paral·lels a la costa (Decumanus) i uns carrers en
sentit perpendicular (Cardus) descrivint una quadricul·la.

La segona etapa històrica, 902-1229, s’anomena “ciutat àrab o Madina Mayurqa”. No


tan sols hi va ser una influència àrab en l’urbanisme sinó que també a nivell cultural.
En el moment de la invasió àrab s’urbanitza el segon recinte de murada (fora).
En el segle XI, com a conseqüència de la pressió demogràfica es construeix el tercer
recinte de murada. En el segle XII, el quart.
L’urbanisme àrab, tenim carrers estrets, sense sortida… (certa desorganització). Es pot
trobar a ciutats com Granada, El Caire…

En la tercera etapa històrica, 1229-1500, s’anomena “ciutat medieval”. L’arribada de


catalans i aragonesos en la conquista no suposa canvis urbanístics importants, però si hi
ha canvis d’usos dels edificis. De la primera fase, durant el regnat de Jaume I, es
comenta amb la construcció d’edificis gòtics, en el de Jaume II es construiran més
edificis i va promoure el que s’anomena ordinacions (plans d’urbanisme). Les obres
més importants de l’època foren:
-El Palau del Valí musulmà a l’Almudaina es va convertir en la residència del Rei en
Jaume. A l’interior va fer construir una capella cristiana (St. Aina)
-Castell de Bellver (planta circular)
-Allà on hi havia mesquites es varen construir esglésies i convents.
-Distinta distribució administrativa de la ciutat. Abans s’organitzava en ravals, després
per parròquies.
-Cada ordre religiós construïa els seus convents.
Sta Clara- Les Clarines
El temple-Els templaris

Es varen construir nombrosos asils i hospitals: Sta Catalina per acollir mercader i
mariners que no tenguessin familia, Sant Esperit per acollir nins abandonats, l’hospital
de Sta Eularia i San Bernat per acollir capellans vells.
En el s.XV tots aquests hospitals s’unificaren i es va fer l’hospital General. També es
començaren a construir nombrosos edificis per acollir activitats econòmiques per
exemple Sa Llotja o el Consolat de la Mar.
Tota la cuitat queda dividia en gremis on tenien un patró, una normativa...

La quarta etapa, 1500-1800, en aquesta la ciutat no creix es manté dins el recinte de la 4


murada. És una etapa conflictiva des del punt de vista social, econòmic i urbanístic.
Des del punt de vista econòmic tot el comerç marítim del Mediterrani s’intensifica a la
zona de l’Atlàntic perdent força. També és una etapa que o bé passa per períodes de
sèquia (la qual cosa provoca males collites) o bé amb precipitacions abundants
(s’inunden els camps), a més cal recordar els tres episodis de pesta (1510, 1652, 1744)
Des del punt de vista social, 1521, varen tenir lloc les lluites socials, conegudes com les
germanies (pagesos i menestrals de la part forana contra els senyors de la ciutat), inclús
dins la mateixa ciutat es produïen lluites entre les famílies poderoses per controlar la
ciutat.
Des del punt de vista urbanístic cal destacar 3 aspectes:
1.El que coneixem actualment com el Torrent de Sa Riera es va traslladar a fora de la
ciutat per evitar inundacions
2.Construcció del 5 recinte de murada que ocupava el lloc de les actuals Avingudes
(mapa de Garau 1644)
3.Construcció d’edificis de caràcter civil i religiós. S’abandona l’estil gòtic. Entre els
civils hi trobem els Palaus: de Solleric, Vibot...
Pel que fa als religiosos la portada és d’estil Barroc: la església de Montision, San
Francesc...

A partir del s.XIX s’urbanisme de Palma ve condicionat per dues circumstancies:


-Moda Europea d’obrir grans vials de circulació
-De caràcter històric, procés de desamortització.

Es va esbucar el convent de Sant Domingo( mesquita àrab, després en la conquesta


Sant Domingo i en la desamortització es va esbucar i es va construir el carrer del
Conquistador), la idea era enllaçar la part alta amb la part baixa. També és va esbucar el
convent dels Mínims i es va construir amb la Plaça de la Reina (segons els historiadors
era el lloc on estava situada l’antiga ciutat de Palma).
També el convent de la Consolació per construir-hi la Plaça Cuadrado.

A l’any 1862 s’obri el carrer Colom (uneix la Plaça de Cort amb la Plaça Major). En el
1863 es va obrir la Plaça Major(imitació de la Plaça Real de Barcelona).

L’urbansime de Palma esta lligat a dos personatges: Eusebi Estada i en Pere d’Alcantara
Penya.
*Eusebi Estada: era enginyer de camins, a l’any 1885 va publicar “La ciutat de Palma
de Mallorca...” en aquesta analitza i critica les nefastes condicions sanitàries de Palma.
A més denunciava el 5 recinte de murada ja que era un obstacle pel creixement d ela
ciutat donat que en aquests moments hi havia una explosió demogràfica.
També la importància radica en el fet de demanar autorització a l’ajuntament de Palma
per intercedir davant el Govern Central per tal que aquest donés permís a l’ajuntament
per esbucar el 5 recinte de murada, això es va dur a terme entre 1895-1901
*En Pere era un topògraf de professió, a l’any 1880, l’ajuntament de Palma li encarregà
que fes un plànol topogràfic de la ciutat i de les murades. Aquest plànol és un estudi
molt semblant al que s’havia fet a Barcelona per part d’en Cerdà.

L’ajuntament el du a concurs públic, i el guanya en Bernat Calvet. El projecte d’aquest,


havia de resoldre:
-Adequar l’estructura radial que presentava la ciutat vella. S’havia de cercar una
estructura per enllaçar aquest amb les zones construïdes fora d’aquesta. Son Espanyolet,
C'an Capes, la Soledat, El Molinar, Sta Catalina...
-Es va planificar el primer eixample de Palma
-Va convertir el lloc de les murades en uns vials de circulació ràpida.

El pla Calvet també té un precedent a l’urbanisme de Barcelona, és el projecte realitzat


pe’n Rovira i Trias, 1859.

De la primera meitat del S.XX, cal destacar 3 arquitectes: Jaume Alenyà (1916),
Bartomeu Bennasser (Plaça de Toros, S’Escorxador), Guillem Fortesa (1922).

A partir de l’any 1920 la població de Palma augmenta i torna a créixer de manera


desordenada, aquest fou el motiu pel qual a l’any 1943 l’ajuntament encarregà un nou
pla urbanístic.
Guanya el concurs en Gabriel Alomar, aquest presenta un pla on contempla una partida
d’actuacions, unes afecten a les reformes (12 reformes) dintre al ciutat vella i les altres
consisteixen en planificar un nou eixample el que actualment coneixem com a perifèria.
De les 12 reformes, 3 es varen dur a terme, aquestes presenten un estil idèntic que
caracteritza l’arquitecte:
-Obertura del Carrer Jaume III
-Reforma del Mercat de l’Olivar
-Reforma de la plaça Major
Totes aquestes infraestructures presenten arcades.

Entre el 1950-1960 comença el boom turístic, això provoca una forta pressió
demogràfica i va ser a l’any 1963 quan l’ajuntament de Palma va procedir a la redacció
del que s’anomena pla municipal. Els que varen guanyar tenien tres objectius:
-Frenar el desordre urbanístic que s’estava produint.
-Limitar el creixement de la ciutat
-Proposar una zonificació funcional dels barris. Es varen establir 6 categories de barris:
1.Tota la ciutat antiga es considerava una única unitat.
2. Els barris residencials (El Terreno, Son Armadans...)
3.Barris industrials, es tractava de treure les activitats industrials i dur-les a uns polígons
industrials.
4.Barris amb funció comercial: Jaume III, Sindicat (aquest servia de pantalla per amagar
l’activitat del Barri Xino)
5.Una altra categoria son els anomenats rururbans, que eren barris administrativament
pertanyents a Palma però la seva funció es rural. Son Ferriol (ara hi ha un intent
d’aconseguir la segregació de Palma), San Jordi, Establiments...
6.Previsió que contemplava una partida econòmica per rehabilitar barris construïts pel
boom turístic però eren barris que s’estaven degradant per la seva precipitació en la
construcció.

A l’any 1964 tot el casc antic de Palma es declarat conjunt històric artístic, això vol dir
que no hi pot haver cap intervenció urbanístic per part de particulars, però si de
municipals.
A l’any 1970 l’ajuntament treu a concurs un altre nou Pla, aquest suposa una revisió del
Pla Municipal del 1963. Aquest el guanya un arquitecte català, en Ribes Piera,
l’arquitecte estava acostumat a treballar en plans de Barcelona és a dir magnitud més
grans d’espai. La crítica més ferotge va ser que contempla la possibilitat que Palma
tengués 1 milió d’habitants.
Actualment té 300.000 habitants a n’aquest se li afegeixen els immigrants i el turisme i
podem observar com s’apropa a la xifra anunciada pe’n Piera.

El darrer pla vigent a Palma, 1986, el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) el va
guanyar el grup d’arquitectes que diria Ribes Piera. Aquest no contemplà la quantitat
sinó les millores qualitatives. En aquest pla es té en compte:
1.Reforçar la declaració del 1964( impedir la destrucció del patrimoni històric i
monumental)
2.Aturar el procés de degradació del centre històric i per això es redactaren tres PERI
(Pla Especial de Reforma Interior):
Puig de Sant Pere
Es Jonquet: la reforma no s’ha acabat
Sa Calatrava: no s’ha acabat
3.Ajustar els usos i les intensitats d’edificació, així com proposar una oferta variada de
tipologia d’edificacions. Contempla que segons quines zones les altures siguin unes
determinades i tan sols en unes altres es pugui superar.
4.Un altre aspecte es completar la part urbana i enllaçar els sòls rústics
5.Creació d’espais lliures i nous equipaments. Contempla 5 actuacions:
-Creació de zones verdes (Parc del Mar)
-Creació de centres culturals, tot i que no tots realitzen la funció per la qual es va
construir
-Creació de centres de salut pensat per evitar que la gent acudeixi de forma
massiva als hospitals tot i que als PAC no duen a terme segons quines actuacions
al qual cosa obligar a recórrer als hospitals.
-Creació o remodelació de nous mercats. Això di que s’ha dut a terme: Olivar,
Pere Garau, Sta. Catalina
-Dotació de solars per centres escolars
6.Intentar corregir els dèficits d’infraestructures, aquesta línia contempla:
-Pavimentació de tots els carrers
-Millora l’enllumenat públic
-Abastament d’aigua potable
-Millora del clavegueram
7.Recuperar l’ús de la costa
-Recuperar les platges de la Ciutat Jardí i Ca’n Pere Antoni
-Peatonització de la primera línia de la platja de Palma
-Perllongar el passeig marítim fins a la ciutat Jardí.
8. Creació d’eixos comercials a la zona de la perifèria propi del que s’anomena ciutat
post moderna (Alcampo...)
També cal destacar els locutoris i els ciber cafès
9. Millorar la xarxa viària per facilitar les comunicacions entre barris (possibilitat de
construir ponts)
10. Potenciar una política de transports alternatius a l’ús de vehicles. Contempla:
-Creació carril-bici
-Potenciació de transport públic
-Operació reguladora d’aparcament (ORA) això suposa molt d’ingressos per a
l’ajuntament
TEMA 6. TURISME

1. Com neix el fenomen turístic


2. Fases del turisme a les Balears
3. Impacte positiu i negatiu del turisme: econòmic, sociocultural i ambiental

1.Com neix el fenomen turístic


El turisme és un fenomen de caràcter internacional que4 de forma generalitza comença
a desenvolupar-se desprès d ela II G.M. En aquests moments a nivell Europeu es varen
dur a terme reformes laborals que varen propiciar el turisme. Aquestes reformes
consistien en fixar un període de vacances remunerades pels treballadors, augmentar els
salaris i altres... això afavoreix la mobilitat de treballadors.
Aquest fenomen en principi afecta als països industrialitzats amb una economia
sanejada (bona). En aquests països i com a reforma laboral l’oci no suposa la supressió
del treball sinó que és una conseqüència. Arran d’aquestes reformes es comença a
desenvolupar els principals fluxes turístics a nivell mundial, però en principi afecta a
Europa i Amèrica.
En el cas d’Europa la conca Mediterrània es converteix en un lloc privilegiat. Dins
aquesta conca les Balears són una destinació preferent i ara en més raó davant els
conflictes bèl·lics (terrorisme internacional) fa que les zones com el Pròxim Orient,
Egipte... tengui menys demanda.
Progressivament altres països s’han convertit en destinacions preferents dins el turisme
mundial: Japó, sur-est Asiàtic, Oceania, Carib, Sud-àfrica, Kenya, Pròxim Orient i
Orient Mitjà i el Nord d’Europa.
En un moment donat i es varen donar canvis polítics dins Europa de manera que les
repúbliques democràtiques d’Europa de l’Est es varen obrir cap al mercat turístic. El
motiu pel qual abans no era així és perquè la idea comunista de l’oci ho contemplaven
com “una exaltació de la perversió i del capitalisme”
Aquest fenomen està associat en els països més desenvolupats d’Europa i Amèrica. Tot
està controlat per una poderosa màfia del markeeting que controla tot el procés. Aquest
control esta en mans de toursoperadors (presenten un control dels preus, els vols dels
avions...)
En el cas de les Balears la balança comercial es negativa i l’economia depèn dels
toursoperadors, la qual cosa ens permet deduir que és un lloc subdesenvolupat (davant
el seu grau de dependència).
Altres autors són defensors del turisme perquè opinen que des del moment en que es pot
viatjar facilita la globalització, per tant és un procés democràtic.
Però segons en Cañizo Soneiro el turisme fa més grossa la diferència que hi ha entre els
països emissors i els països receptors. Els emissors són els rics i els receptors són
aquells països que no tenen més remei que viure del turisme. Aquest països receptors
poden entrar en una crisis forta ja que depenen dels toursoperadors, mentre que els
emissors hi ha un equilibri sectorial ( a Balears es deixa de banda el sector primari i
secundari)

2.Fases del turisme a les Balears

1 Fase: 1959-1967
S’anomena etapa d’acumulació hotelera. Es produeix també un augment dels salaris per
part dels treballadors d’aquest sector i els empresaris acumularen un capital
considerable.

2 Fase: 1967-1973
-Creixement de la productivitat turística. Forta demanda de mà d’obra i es produeix un
augment salarial
-Reorientació en quant a l’edificació d’Hotels. Aquests presenten la mateixa cabuda, de
dos vols complets d’avió. Això explica que un mateix hotel sempre tengui turisme de la
mateixa nacionalitat.

3 Fase: 1973-1981
És una etapa afectada de forma negativa per les repercussions de les dues crisis del
petroli que varen afectar a l’Economia Mundial.
El primer episodi de crisis de petroli es va donar al 1974 i el segon 1979.
Les repercussions sobre el món turística:
1. Els salaris turístics disminueixen
2. Moments de tensió, això provoca l’aparició de Sindicats com pugui ser UGT i
CC.OO. Aquesta pressió va fer que augmentés un poc els salaris
3. La demanda turística disminueix. Així doncs es produeix un estancament de la
producció.
4. Es comença a prendre mesures per parts dels empresaris provocant
conseqüències negatives en els treballadors:
a. Aparició d’una nova figura laboral: fixos discontinus
b. Reduir el personal eventual, a la temporada baixa tenen el mateix
personal que a la temporada alta.
c. Desapareix la possibilitat de fer hores extres.
5. 1977, el govern Espanyol devalua la pesseta convertint-la amb menys forta que
altres, perdent la possibilitat de captar turistes com ho feien aquells països amb
monedes més fortes. Amb l’Euro és impensable ja que impedeix les variacions
bursàtils, hi ha una globalització a nivell Europeu
6. Hi ha una altra política de construcció d’establiments turístics. Es posa de moda
construir apartaments ja que es necessari menys mà d’obra i són més bons
d’omplir

4 Fase 1981-1987.
Es caracteritza perquè els empresaris hotelers comencen a fer inversions a l’exterior.
Es dona un cert creixement i els salaris augmenten de forma moderada, s’aconsegueix
major productivitat però ho fan utilitzant una moda molt crítica. La moda s’anomena
self-service o buffet. D’aquesta manera l’empresari s’estalvia els cambrers.
La inversió continua destinant-se a la construcció d’apartaments. Actualment se’n han
adonat que n’hi ha d’il·legals.
Es comença a fer inversions (doblers aconseguits a partir de l’explotació) en altres
països: la zona del Carib, Mèxic, i Turquia

5 Fase: 1987-1989
Hi ha una recessió, és el moment en el que la demanda és escassa i hi ha un excés
d’oferta turística. Això es dona perquè hi ha altres destinacions que ofereixen preus més
baixos i en aquell moment eren zones o no hi havia conflictes bèl·lics.
6. Fase: 1989-actualitat
És una etapa de crisis debut a aquest nou mercat turístic. Davant això en Cladera
redacta el pla d’oferta turística (POT). Aquest es va anar revisant. La filosofia del POT
actual va encaminada a tancar hotels obsolets, comprar-los i fer zones verdes...

4. Impactes negatius i positius

1.Impacte econòmic
2.Impacte sociocultural
3.Impacte ambiental

1.Impacte econòmic

Beneficis positius provocats pel turisme:


1.El turisme suposa un augment de divises
2.Genera noves col·locacions i una reestructuració de les professions antigues
3.Efecte multiplicador ( no tan sols afecta a la construcció sinó també als pintors,
electricistes...)
4.Dinamitza la inversió de capital
5.Suposa un desenvolupament de tota l’economia en general
Efectes negatius:
1.Introdueix una forta competència intersectorial
2.Forta dependència d’aquest sector, els especialistes parlen de “monocultiu
turístic”
3.Estacionaliotat del fenomen, aquest es concentra en els mesos d’estiu i la resta
esta paralitzat.
4.Concentració i localització sobre un espai determinat, les platges
5.Obliga a importar bens, serveis... per tant l’import es més forta que
l’exportació (això desemboca amb una balança negativa)
Altres aspectes provocats pel turisme:
1.El fenomen de la industrialització
2.El fenomen de la urbanització
3.El fenomen que converteix l’economia amb una economia terciaritzada
(desequilibri entre sectors)

2.Impacte sociocultural

1.Impacte sobre l’estructura de la població


1.1 Generació de molta ocupació, això provoca un augment de població
1.2 Es produeix un transvasament de la població de les àrees rurals cap
als litorals
1.3 La població de cada vegada és més jove
1.4 Increment de la població masculina
1.5 Forta taxa de natalitat
1.6 El punt 3, 4, 5 provoquen una nova estructura i dinàmica
demogràfica.
1.7 Nova distribució espacial de la població activa
1.8 Es conforme un nou entramat urbà com a conseqüència del fenomen
immigratori
2.Transformació de les formes i de les tipologies de l’ocupació.
2.1 Alteració dels estatus ocupacionals antics
2.2 Salaris familiars cada vegada més elevats
2.3 La població femenina abandonen les feines tradicionals per
incorporar-se progressivament al mercat laboral
3.Transformació de valors ètics
3.1 La societat receptora és una societat rural, de confessió religiosa
catòlica i políticament estaven baix d’una dictadura, mentre que els
turistes venen de societats industrials, de confessió religiosa protestant i
políticament de països democràtics
3.2 Produeix el que s’anomena efecte exemple: és la tendència que es
dóna dins les societats receptores d’imitar els costums de les societats
que ens arriba. Això pot provocar una aculturació de la pròpia societat.
3.3 Provoca permissivitat de costums
3.3.1 Provoca una doble moral, amb el sentit d’acceptar coses que
no havien acceptat sempre que comportin un rendiment econòmic
3.3.2 Provoca un canvi en el comportament religiós
3.3.3 Canvi en el comportament familiar i personal
4. Impacte sobre el comportament polític
4.1 Rendibilitat política
4.2 Significa el pas d’una política conservadora de tipus caciquiu, a una
democràcia progressista
5.Influència sobre la cultura
5.1 Erosió dels signes d’identitat del nostre poble
5.2 Vulgaritzen aspectes culturals això fa que les generacions joves hagin
d’aprendre la cultura dels seus padrins

3.Impacte ambiental

1.Sobre el medi aquàtic


1.1 Proliferació d’abocaments incontrolats, normalment van a la mar
1.2 Sobreexplotació de la zona aquàtica del litoral
1.3 Problema de depuració d’aigües residuals
1.4 Problemes d’eliminació de residus sòlids orgànics
2.Sobre el medi atmosfèric
Contaminació i pol·lució
3.Sobre el medi acústic
Provocat per l’augment del parc automobilístic i per l’aeroport
4.Sobre el medi biòtic
Ruptura de l’equilibri ecològic de determinades zones, la freqüència de
visites pot provocar una destrucció en el ecosistema...
5.Sobre el medi antròpic (sobre el territori). Ha afectat:
5.1 Patrimoni arqueològic
5.2 Pol·lució arquitectònica (barreres de ciment vora la mar)
5.3 Construcció de noves infraestructures (xarxes de clavegueram, de
subministració d’aigua...)
5.4 Sobre el territori es produeix una segregació poblacional. El turisme
gaudeix de llocs privilegiat (primera línia de la mar) que no pot gaudir la
gent del poble.