La magnifica historia dels “Abuelos”

RataDP

Avui han portat el net a casa per a que puga passar un fins de setmana amb els iaios i almenys que el
pare i la mare de la criatura puguen fer una visita als cosins, que feia molt que no es veien.
Deprés de passar tot el dia en la sènia, amb ell i el gos, que no feien ninguna de bona el dos junts:
rebolcar-se per el terra, fer carreres, i tira el gos a la bassa i ell anava darrere.
Però una vegada que va baixar el sol, vam tornar a casa, vam veure un poc la televisió per a que
passarà el temps i quant se van fer les deu vam començar a sopar. Una vegada acabats de sopar vaig
deixar que es quedarà una estona més veien la televisió ja que com que demà no es tenia que alçar
pronte. Al anar a dormir em va dir:
– “Abuelo” vine, vine, pots contar-me una història per a poder dormir-me? -Em pregunta el
meu net, quant vaig anar per si volia un got de llet abans de gitar-se.
– Per supost Cloud. -que així era com es deia el meu net.- Però abans vols el got de llet? De
aquesta forma, te'l porto i em deixaràs uns minutets per a pensar el conte i dir-li a la
“abuela” que fique a la rentadora la roba que portaves avui i tu de mentres et fiques el
pijama.
– D'acord, però al got de la llet fica-li una cullerada de mel.

Una vegada ja li havia portat el got de llet i se'l havia begut vaig començar a contar-li la historia.

– Be, anem a començar la història. Primer de tot dit-te que aquesta historia és real i va ocórrer
aquí a Benicarló. Un dia de fa un grapat de anys hi havia un mariner que anava a treballar, a
la mar com tots els mariners, ell va pujar a la barca, mentres esperava al companys de feina
que eren el seu pare i el seu germà, va netejar una miqueta la barca. Una vegada estaven tots
tres van sortir a treballar com qualsevol dia. Però la sorpresa ve que quant estaven atracat al
port, un dona i un home, i este pareixia que era el seu ajudant, ja que tot el que li deia ell el
feia, van preguntar si podien saltar a bord per a fer-los una proposició de treball. El treball
era, que es tenia que fer una volta al món amb un nou vaixell, però no un vaixell qualsevol si
no que era quasi al complet ecològic. Per poder acceptar o no la oferta els van deixar un par
de dies per a que el pogueren pensar en tranquil·litat. Al cap de dos dies, els tres mariners
van acceptar la preposició de la senyoreta. I amb la seva resposta, ella es va dir que dins de
una setmana més o menys el cridaria per a que pastaren un examen medic i poder embarcar.
– (Fa un badall de avorrit o ja esta començant a dormir-se)
– Una vegada ja van sortir a la mar amb la nova embarcació van veure com funcionava. La
embarcació era tipus un veler, però també portava un petit motor que funcionava amb
hidrogen. Ja portaven un quart de viatge fet quant navegant, navegant van veure un balener
estava seguint un grup de balenes, però de sobte per la popa del balener va sortir una balena
de color blanc, i els del vaixell pareixia que no la van veure fins que la balena es va ficar al
costat del vaixell i va saltar damunt, la qual cosa va fer que es fera un forat al casc del
vaixell i aquest s'afonara poc a poc. Un petit bot, que també era del balener es va apropar per
ajudar al seus companys però la balena blanca també el va afona. Els tres mariners que van
veure tot el que va succeir van anar fins al balener per a rescatar la tripulació, ells tenien por
per si la balena feia afonar també a ells, al arrimar-se la balena anava cap a ells però per
coses del destí no el va fer res.
– Aquesta balena era molt pareguda a Moby-Dick, blanca, molt gran i que atacava als que la
intentaven capturar no “abuelo”?
– Així és Cloud. Llavors deprés de rescatar a tots el mariners del balener, van navegar un poc
per a trobar una altra embarcació ja que ells sols portaven suficient aliment per ells, i poder
 continuar la seva travessia. Una vegada havien deixat el pescadors, va tornar a ficar rumb al
pas de Magallanes per poder creuar l'Oceà Atlantic. Però al passar per l'equador de la Terra,
van tindrer una averia la motor, ja que feia bastant que el utilizaven per què des de el Tròpic
de Càncer fins al Tròpic de Capricorn és una de les poques zones de la Terra on quasi no hi
ha vent. Aquesta averia va fer que es quedararen parats i sense propulsió per la qual cosa,
van estar uns quants dies ahí a soles jugant a cartes i fent guàrdia per si venia algun vaixell.
Una nit al jove li tocava fer la guàrdia, i al ser de nit i els altres estar dormint, ell estava molt
avorrit mirant el rellotge per veure passar les hores. Sobre les dotze estava fent una volteta
per la barca quant mira cap al fons de la mar i va veure una llum que cada vegada esta més
aprop de la superfície.-El xic en ves de dormir-se me pareix que el desperto-. Estant sobre
un 2 metres de la superfície, va veure la silueta de una persona, exactament de una xica. Ell
es va començar a fregar els ulls i es va pegar una clatellada per saber que no esta dormint,
però no, estava despert.
– Era un sirena això que va veure aquest mariner? - Va dir tot entusiasmat.
– Si, però no adelantes el fets, val?
– val
– Be, per on anàvem?... Ah sí! El jove estava al·lucinant el color quant va veure que era una
sirena i més encara quant ella va començar a parlar-li. I li va dir:
– Tu no eres real, eres una imaginació meua..
– Llavors com és que te puc banyar? Be... Sóc una sirena, em dic Abi i he vingut a ajudar-
vos ja que fa uns quants dies que vos estic veien que no vos moveu de aquí.
– Ja.. és per culpa de una averia amb el motor i que aquí en els Tròpics no fa molt de vent.
– Mmm... ja veig, vos faré un xicotet favor, demà a les 9 del mati faré que faja un vent per
a que pugeu sortir de aquesta zona. I ara me'n tinc que anar.
– moltíssimes gracies. Ahhh i una altra pregunta, te tornaré a veure per poder tornar-te el
favor?
– No crec, però jo a tu si que te vore cada vegada que sortiges amb la teva barca.
– I com va dir la sirena Abi, a les nou del mati va començar a bufar vent, ells va desplegar les
veles i van seguir el itinerari que tenien planejat. Una vegada van arribar al pas de
Magallanes on van reparar el motor, i una vegada arreglat van tornar a sortir a la mar on van
navegar tranquils fins que veien una cosa que estava flotant per la mar, al arrimar-se van
veure que es tractava d'una persona. Al estar a suficient distancia per a agafar-la van veure
que era una xica jove. Al agafar-la, ella estava inconscient i portava una ferida al cap, la vam
portar al camaró del fill menut que hi havia un llit lliure, on el pare la va curar i va mirar si
portava papers per a identificar-la per saber de on era, però no en portava i també la vam
tapar amb una manta per a que es calentara. Una vegada curada, es va fer carrèc de ella el
fill menut, ell li canviava les gases i li desinfectava la ferida cada dia. Al cap de un dia i mig,
la xica es va despertar, es va sorprendre un poc al veure que estava en un vaixell, i va ser
llavors, quant el fill es va donar conte que es va despertar, i li va preguntar el seu nom però
no va tindre resposta – Pareixia que tenia amnèsia pel cop al cap-. La travessia continuava,
ja van passar Austràlia i estaven entre Àfrica i Austràlia, però més aprop de Àfrica que
d'Austràlia. Els dies anaven passant fins, però un dia la xica que van arreplegar, els va dir
que era espanyola, que estava fent un creuer quant el xicot que estava amb ella li va pegar al
cap i la va tirar a la mar, però encara no recordava el seu nom. Ella encara no s'alçava de llit,
el fill menut, li portava el menjar al camaró i estava amb ella fent-li companyia o jugant a
cartes, ja que no hi havia molt més que fer, com llegir un llibre, dibujar o dormir.
– Deu! Això devia de ser més avorrit que llegir-se el llibre de Invasió Subtil i altres contes.
– inclús més i tot... Continuem o estarem ací fins demà. Com els dies van anar passant van
anar a arribant a Àfrica, exactament a les costes de Somàlia, i van començar a bornejar la
costa africana per a donar la volta i tornar a Benicarló. Però va tornar a sortir un altre gran
imprevist. Una nit, per les costes de Somàlia una llanxa ens va vindre fins a natros, hi havien
 quatre persones abord, i el pare, que feia la guàrdia, va fer un crit per a despertar al fills.
Quant ja estaven molt aprop van veure que portaven gabinets i una pistola. Els quatre pirates
van saltar a la barca. Mentres estaven saltant el pare li va pegar un colp sec al pirata que
portava la pistola i aquest la va soltar i li va caure a l'aigua, però es va traure un altre
gabinet, i se'l anava a clavar al pare, però el fill menut el va apartar i li va fer un tall al braç,
llavors el germà gran i la xica amb dos paelles van noquejar a tres dels pirates, sols quedava
el que li va fer el tall al jove, i eixe va ser el que més va recibir. Una vegada que van
neutralitzar-los i amarrar-los van demanar ajuda a una fragata espanyola que estava
navegant per aquella zona per a que el pirates no secuestraren a per els vaixells espanyols
que estaven pescant. Al arribar la fragata, van agafar als quatre pirates i el metge que
portaven va mirar al fill menut pel tall i a la xica per si tenia traumatisme que no es veia.
Una vegada el van curar van tornar a la seva barca per continuar el viatge, i la xica també
anava amb ells.
– I com és que la xica no es va quedar a la fragata fins a tornar a Espanya?
– Per què a la fragata li quedaven cinc mesos de patrulla per aquelles aigües fins tornar a
Espanya. I amb ells tornaria més ràpid a Espanya. El viatge continuava. Ja estaven al tram
final, sols es quedava passar pel golf de Guinea i passar per Gibraltar i arribar a Benicarló.
Mentres estaven borejant el golf, la xica es va recordar de més coses, com el seu nou és deia
Alícia, d'on era d'un poble molt aprop d Benicarló que era Càlig i que va nàixer el set de
gener. I des de llavors, el fill menut i Alícia van anar parlant dels seu records fins arribar a
Benicarló. Aquest tram del viatge va trancórrer sense ninguna incidència. Al arribar a port,
els estaven esperant tota la família i amics, amb globus i botelles de cava, i també estava la
dona que els va oferir fer la volta al món, però el xic no era el mateix.
– Wop!!, si la xica es deia igual que la “abuela” i damunt ella també és de Càlig. No seràs tu el
mariner que estava amb ella i els altres són el visavi i el germà?
– Noo! Això és una pura coincidència. Be i ara a dormir. Bona nit.
– Bona nit “abuelo” -I amb més força va dir- Bona nit “abuela”!!
– Bona nit Cloud -Va respondre.
Li vaig apagar el llum i vaig anar cap a la meva habitació per anar a dormir. Al gitar-me la “abuela”
de Cloud, és a dir la meua dona, Alícia, em va dir:
– Quien conte li has contat a Cloud?
– De la manera que natros ens vam coneixer.
Vaig donar-li un bes i vam apagar les llums.