TIC PER A LA

INTERVENCIÓ

SOCIOEDUCATIVA

Exercicis avaluació tema 4: Els mitjans de comunicació social. Mitjans de

comunicació digitals.
1- Els mitjans de comunicació convencionals no són materials específicament
educatius, però tenen possibilitats educatives i influències negatives. Quins
són els aspectes positius i negatius de l’ús en intervencions socioeducatives
dels mitjans de comunicació convencional? Argumenta la teva resposta.
 Crec que els aspectes que he
citat són positius perquè al cap
i a la fi ajuden a formar,
informar i entretenir als
espectadors que tenen accés a
ells. També són indispensables
com a eina de comunicació que
ajuden a tenir interacció entre
tots els usuaris.

I he citat aquests aspectes

negatius perquè els mass
media poden acabar per
eliminar l’expressió i l’ opinió
dels ciutadans i per això és
necessari establir una educació pels mitjans de comunicació amb l’objectiu
d’alfabetitzar l’alumnat sobre els avantatges i conseqüències que aquests porten.

2- Com influeixen els mitjans de comunicació massius en la socialització de les

persones?

Els aspectes que influeixen sobre la societat les podríem resumir de la següent manera:

- Saturació informativa: els mitjans de comunicació ens aporten molta quantitat

d’informació que ens permet estar al dia del que passa a la societat. Ens
aporten informació referent a esports, política, economia, salut, moda... Tal
vegada això provoca una saturació en els adolescents, ja que disminueix la
incapacitat per poder entendre i explicar qualsevol esdeveniment, degut a la
fragmentació dels fets en els mitjans.
- Els mass media ofereix una realitat que és irreal en la mesura en que respon a
la pròpia lògica dels mass, que prevalen valors com l’actualitat, l’espontaneïtat
o l’espectacularitat en el seu discurs.
- Per els adolescents, la publicitat en televisió és com un aparador atractiu
estèticament, i això és el que fa que formin part del mercat del consum.
- El predomini del llenguatge audiovisual: els missatges es transmeten mitjançant
codis, formes i sistemes de símbols. Això fa que les persones hagin de tenir un
grau de domini de les formes d’expressió pròpies de cada mitjà. Però per les
persones que no poden disposar d’aquesta formació, poden ser considerats
inferiors als altres, pel fet de no conèixer els llenguatges verbal, audiovisual,
gestual, sonor...
- Els mass media es dediquen a transmetre una imatge de la societat falsa. És un
axioma acceptat en comunicació que els mitjans no es limiten a reflectir la
realitat, sinó que en bona mesura contribueixen a crear-la. Prenen d’ella només
el que els interessa, i així diferir-ho a la audiència de manera simplificada i
esquemàtica. Es tracta d’una realitat distorsionada, el que fa que els emissors
obeeixin als cànons ideològics, socials, econòmics, culturals i inclús religiosos.
 - Els espectadors de ficció televisiva observen en pantalla un món que difereix
per complet de la realitat, no només en el que respecta als esdeveniments
reflectits o violentats segons els casos, sinó també a la representació de rols
socials, que resulten altament estereotipats.
- Aquells que s’exposen almenys quatre hora al dia davant la televisió,
experimenten un “desplaçament de la realitat”, identificant el que veuen a la
petita pantalla amb el que els envolta.
- Els mass media afecten molt a la infància. Hi ha nens que tenen un contacte
molt limitat amb l’entorn, i els mass media són una font primordial de
coneixement per a ells. Per aquest motiu, poden presentar 3 tipus de funcions:
tendeixen a imitar conductes, proporcionen imatges que són capaces de
desencadenar determinades accions, i permeten als individus familiaritzar-se
amb “valors de la societat d’oci i consum”. Aquí cal destacar també que
abunden les escenes violentes que les cadenes de televisió difonen en horari
infantil, el que pot provocar que reprodueixin aquestes accions.

3- Els efectes de la TV sobre les audiències, des d’una perspectiva educativa, són
positius? Es podria fer una TV més formativa? La televisió educa o és un mitjà
nociu?

Personalment, penso que els efectes majoritàriament són negatius. La violència, la

sexualitat, els estereotips de raça i de gènere i l’abús de drogues i alcohol són els
temes més comuns a la televisió. Els nens són impressionables i tendeixen a assumir
que el que ells veuen a la televisió és normal, segur i acceptable. Per altra banda,
també exposa als nens a tipus de comportaments i actituds que poden ser
aclaparadors i a vegades, difícils de comprendre.

Tal vegada sí es podria crear una TV més

formativa, creant canals especialitzats en
formació, sobretot per a la infància, perquè
els nens puguin rebre una bona educació,
juntament amb la dels pares, des d’un bon
començament.
És un mitjà que crec que es pot aprofitar
moltíssim i aprofitar-lo fins al màxim, ja
que té una gran força expressiva, perquè es
pot basar en la imatge, el que pot ajudar
molt als nens a interioritzar els missatges.

La televisió educa o és nociva depenent del grau en que l’infant o l’adolescent es

sotmeti a la televisió, ja que si està controlat i regulat per la família no té perquè ser
nociva.
S’ha de procurar, penso, evitar programes sobre imatges relacionades amb el físic,
drogues, alcohol... ja que el temps que un nen o adolescent passa enfront de la
televisió, és temps que se li resta a activitats importants, tals com la lectura, el treball
escolar, el joc, la interacció amb la família i el desenvolupament social. Per això, s’ha
d’intentar evitar no passar moltes hores davant la televisió o altres, ja que els nens
aprenen molt ràpidament imatges o coses inapropiades o incorrectes. Moltes vagades
no diferencien el que està bé del que està malament.

4- Els mitjans de comunicació socials convencionals s’han traslladat al

ciberespai, quines són les peculiaritats d’aquest nou canal (Internet) que fa
que presenti avantatges per als mitjans de comunicació socials?