} Lextos, quid i ditece A HAGAMBA MUZA (files ses) Encarta que la mojoric dels actors que patlicipen @ l'amboixada Son de la nostra comparsa, hein d'agrcir 1a valuesa collaboracié de Gilerents personaiitats, que har} fet merits sobrants, per a anarse'n de cap alcel. A sober: | Els NEGRERS ; Amis de la casa, especialstes en violacions, endentocs i massacres.Durén éi pes especific de la batalla, | DIMAS i CESAR: Actors de TARANNA TEATRES, guapos i templals, subjefius ero honestos | MIGUEL SAMPER (MICHEL) ; Unc clo les millors veus de I'univers. Guopo simpotic isobietot omic. | | SEBASTIAN CUENCA ; Mes cabul que und rello, pero molt entinyable i | deficitari de Mg. | TUNA UNIVERSITARIA CEU SAN PAE: Serclinsi querubins, bons xics i freballadors, Gplegaran tins al nostre poble per a deleitar-os | mb el seu bon gust i delat esti TONI CANET : Director de cine, diigté el rodatge de l'amboixada, omb Ia finaitat de descobir les diferencies entre lo huma i to i aii, PEP FERRER ; Amb la seu bona rail dona forma ala composicié dela porlade d aquest libre SONS Les cintos de la capa (tuna moruna) Recriato (ranzera moruna) (anda lle (le caf Pipt Marlon (heane Cocclenge dale cons gprs) SS EMBACADA = AMBAGIONE = DAS EMBAJADEN ord molt expecal a Teresita (ls de AMBASSADE~A EMBAICADA~AMBACHEICHON ill) Macaw ecard de Papal polegverd. Sin amics noe | ete ight © ~ AL HAGAMBA MUZA -1997 ! ANd ANAND A\ KAWUZA, S.A binds deioda 4ALHAGAMBA MUZA. Capetana 1997. ARGUMENT DE L’AMBAIXAD A: L’escena es situa al poble de Pego, allt pel segle XI, (no se sap amb cexactitud Many en que suecciren els fes, perd encara no havien descobert ls cucs de fa marja, ni Peconomia estava a punt de reactivar-se). El partit “CRISTIANISTE” tenia majoria. El rei JAUME Les trobava abseit de fa Vila, i ef moro AL-ASRAC ( que vivin a un xalet a les afores) maiqvinava amb els seus sarrains la forma de eonqueric Ia fortalesa, ESCENA L.- INTRODUCCIO. La Vila estava en sitenci... tot estava en alma... ef miiscul dormia, perd ambicié no deseansava, EI moro MUSTAFA SENDRA, passejava pels carrers de la poblaci6, advertint clandestinament de la conseqiiéncia de Jes guerres. FI tal trovador MUSTAFA ens deseriu. les eircumstin aleshores cnvoltaven Ia localitct, i acuta comtant ta historia d’ critiana, coneguda per PEPIQUETA, enaniorada perdudament d'un moret estudiant que portava pet nom ALI-BENGALA, becari mahomista i ‘malmirat pels familias i allegats @ PEPIQUETA. ALI-BENGALA formava part de la tuna universitaria, de Ja P-E.U. Sant Cable de fa Meca. L’anomenada tuna, acuta fer serenada ala finestra de PEPIQUETA... ESCENA IL- LA TUNA MORUNA. La tuna trenca el silenci del mundanal soroll, i amb Hletres subversives, intenta aconseguir cls favors de PEPIQUE ual, segions conten les males Hengies, estava embarassada de tres mesos com @ conseqiéncia de diversos actes impurs practicats amb ALI-BENGALA a l pallissa del castell) . Per fortuna dos: avinpats guardians, un poe “navelins perd incondicicnals al régim del goneral Cristié, detectaren a temps les intencions pecaminoses dels renegals, als que expulsaren violentament de la plaga del castell. bans plaza del Caudillo) ESCENA ML. EL TRADA DEL BANDOL MORO. ‘Advertit pels guardians “navelins” (PLORINDO i PEPITO) el general RODERIC “el tremendo” (que tenia amistat amb ua cosi prim del germ’ menut de la niivia de un parent del vei del seeretari i cunyat dct Rei), aparcix per la torre det castell, fet un bou, preguntant per escandalora formada a les rodalics dels seus dominis. FLORINDO i PEPITO Tinformen puntualment de que tots els components. de ta. tn ‘moruna son insurrecles qiie no volen al seu poble, RODERIC munta en célera i passa les oportunes instruccions. Les noticies de Radio Maloma ‘son alarmants. Des de les almenes del caste, ef general i un capdeterto nervids divisen eentenars de moros bruts i malignes amb les butsaques plenes de seni. Finalment Mexéreit musulma envolta la playa del caste (abans plaza del Caudillo). EI heraldo BASUALDO aplega cavatcant el seu rossi. Ia part baixa de les escales altes que circumden les bases de les torres que suporten les finestres de In plaga del Castell (abans plaza def Cauditlo) ESCENA IV.- EL. PARLAMENT, EI moro MUSSA arropat_pels seas saerains Hi proposa a RODERIC “el tremendo” un pacte de suBmissi6. Fl genetal,enkidat, crida a wn advo Valencia, el qual fa una contra-oferta basada en omplir les finestres del ceastell de moros penjats cap per avall, MUSSA (el general musilna) pretén fer un tabie per partit-se of poble (meitat per eadasei). La situacid ess tornit cadtica, Hl rossi de ef heraldo BASUALDO és denunciat per estar oral reat. La discussi6 s“aeaba com CAMOT. de ESCENA Y.- LA BATALLA. Gallines soltes, xiquets plorant, gossos Hadrant, aigua caient, ty fortalesa encenent-se. E eaos, el desordre, la miséria i el terror s'apoderen de Ia plaga del castelabans plaza del Caudillo) No queda ui estaca paret. ESCENA V1. L. DESENLLAC. MUSTAFA SENDRA, ens mostra el desolador panorama fens ft reflesionar al respecte. Clama desesperat eaminant entre cossos inerts qe complin de gom a gom Ia plaga del Castell (absans placr del Caradili Finalment ens sorprendi at tot aay la seu nv qe convert by patética escena on alegea, festa i games te vinre