Você está na página 1de 16
ANNU XXVIL JUNIO 1948 Nr 4(138) COSEAOGEOHEA COUIENEIE: = BERGER: W.Mildebrath, J.Kaj$.- CONVERS: L1 critics criticat. - Seri tores © richesse, Un revolution in li cinesa, - FEDERN: Genese de un lexico, ~ KULTAIYLL: specialist, = Li anestesie. » COU?IER: Un aventura In Calabria, ~ JOUNSUN: Li ocea~ nic tonpe-naves. - EATEJKA: Astonant resultates de un setarorfose, = FARHER: |i aven- tura de Johani lo, - Li oriying det ciffres arab. 7 quande international congas pernisser jue noi conossenia unilinv, nai o- sire que mir revie nosse 'uder un rol util cariante pri Vi cardinal inter! inguistes,de sovente not carosse solnen 1i nbnine ¢ 1) labores silentiosi. Por continuar li uele: rubrica conensat nei presenta hod} 30 ry Mr ie] linque international, in prin... Ites li (Sr fate dol idealistes det londes in guerre, Mtalgré que {Ti opasit se al regine © a su agressiones, i]f deve subisser nu oani infortunes, saa quan li responsabiles. Willy Wildebrath, noi save it, previdet li catastrof e, pro to, esset considerat quan suspectete, Ya hodie 1] suffre fane e angustie quam If anon, strax pos It ultim tira de cancones, irter Ti fuaant vines de su bell cité de antey, KeMiTde- brath recomensat laorar por 1i Vingue international, in li espere coctribuer al reconciliation de no pa dividet e lacerat. dant perdit onnicos necessi por un propaganda, sin ond, 1) successat tanen restartar Vi novesent por ‘ecidental in su land. fel) exemsle de fide in un ideale de bonta e snore, naz Sr. i ldebrath, va atinger, 1i 21 ascust 1948, su 60-esin anmy, it es Vi eta ui altres generaiaen decide rezosar e transsisser Ii torche al plu yun.Noi gratula nor colaborator in If ocasion de ti anriversarie e desira le retrovar su co plet sanitd comprosisset durante ti horribil cuerre, © poy cont!niar ancor Tong su ac- tivita interlinguistic, propagante ti] li final victorie nor bell linque international . ro Li resultates quel il he ja oltenet, malens ire rastrictet medias, os cruvat per Ti grand quantité de denandes de infornationes veniert de Serkania 3 mor Centrale, Exexole a initar, RBarger 4g JAN KAJS In 1901, in Ti etd de 26 annus, Sr Kaj¥ devenit Esperantist @ fundat in Brno li "Unva (-unesin) soci- eto de austrujaj esperantistoj*, Poy il iniciat con i subtene de su earita 14 fundation de Esperanto- lubes in Praha e Hien, Quande Couturat aseliorat Es- p/o in 1907, sub li ndémine de Ido, i] strax apojat le nan il havet tro ault ocasiones constatar li defects dol lingue do Zasenhot. In !911 1} conensat editer 1i revue Ido-tchec *Lin- quo internaciona", 9, quan i] self confesset it: so- vente evenit que pos har cosprat 1i post-nareas por expedir 1h Jurnale, i) e su marita na plu havet aoné por salar li terr-pones ' Ma Ido, pro su base esperant/ic, ancor ne conten- tat Sr kaj8. Pro to 1i aparition del Iingue interna~ tional natural in 1922 trovat che 11 un terren tot prot, || hat finalnen trovat in Ocetdental su ideale realisat. Quan printator e autor {] editet successivaen pluri brochuras in e por Occidental, por exeaple: Li problema del lingue international (1928), Micri Crestonatie (1933), Curse de Oce. (1935), Li astres del varne (1935}, @ just nu "Fraseologie de Occidental (1948) Strax pos Ti guerre, in 1946, Sr. Kaj scrit nos: "Yo es san e desira salgré ai eta consacrar li maxisum de ai liber témpor a nor Uceidental® “Malgré su et3"! in facte, Sr Kaj just ha preterpassat 1i cap del 70-esia anu. £ in su 73-esim annu ti pionero de un mobli afere pruva que su intentiones ne essot van paroles, nan noi just recive su *Fraseologie® In 1i anteparol i) fa aemorar que i} laborat in li interlinguistica presc 50 annus ! Passante no! fa nenorar que 1i unesin pioneras de Esp/o in pluri landas trovat 1i fine de lor evolution in Occidental. Por exeaple, li unesin propagator de Esp/o in ussia, Sr. Kofaan de Odessa, sort just ante li querre, devenit colaborator de Cose. in su ultim anus, ¢ autor del ranuscrite (regretabi Inen destructet) del lexico russ- Qee.. Ane Beauchonin, hodie adherent de Cce., cosersat 1i prim propaganda por Espo in Canada circun 1900. A oani ti servitores de un bell ideale, e precipue a Sr, Kaj, de quel 1i portrete tant simila ti de un apostol, nor enoat gratit? por lor bell exoaple. Ric Berger 30 LI GRITICO CRITICAT In “American Esperantist”, de sept-oct. 1947, Or W Solzbacher discusse li libre Wijf Aunsttalen® de OriJA Manders, pri quel Coss. 134 A, © S48 ha parlat detalliatnen, Secun S., Ido ja es aort, ¢ Occ, ancor nequanda ha vivet. Yen Ti wax loyal Idistes, i} di ms, ha desertet ex Tor anteyan campo; na il nementiona que ti sam Idistes, vice retomnar al gresie esperantic, just ha transit 2l *ancor ne vivent* Uccidental. S. re- procha 2 M. que i} ne suficenteen enfasa nor “mortita®; i] plutost vel har devet lau dar pro su guste de equitd, quel regretabilaen aanca a mult altri Esperantistes. Declarar, quan fa S., que Occidental es solmen "un projecte sur paper es fa plicar li signification de ti vacui invective evidentnan ne, (Red.: Li Volapikistes dit lu sam pri Esperanto in conensa ') It apare que Esperanto es plu facil a aprender quan Occidental, Veraen ? Sur quo tl assertion es basat ? In varit3 to ne val por qui ha riscat rvinar su sense lin gual per tro long contacte con Esperanto. On in tot besona nullmen, quan ficte creder 5. esser un "specialist" por scrir comprensibileen cc. ; yo just leet un lettre scrit in Gee. fnreprochabil de un,..rinero, Occidental parlantes S. naquande conosset. Or yo self, in quar annus, ha incontrat solaen tri Esperantistes, de queles un ha nu devenit Occidentalist. Coaparar li acusative substantival e adjectival de Esperanto, quel Zanenhof self proposit abolir pro su desfaci lita, con li acusative pronominal dal europan lingues, es un conosset artificie osperantic; it es ya evident que 1) du coses in tot ne es paralel. E citar 1i ortogratie nederlandesi de ante deci-quin annus es pur sofistica. Virtualaen Vi acusative ne plu existe in nederlandesi, e to es 1i pruvae Ii consequentie de su tot imtilita, Un singu) supervivent arcaisne (Den Weledelen Heer) pruva nequé, except que expressi ones de politesse foraal sovente es plutost old-sodic. Null Nederlandese vel! dir ancor hodie: ik heb eenan groten hond; e nul! Nederlandese jaeé vell har dit (esperantines): 1k heb enon groten witten hondEN ! S, asserte que Esperanto ne es tam conplicat quae fa aparer 11 *Koapleta Granatiko* @ "Vijf Kunsttalent; qui have un altri opinion es un capille- fensor®. 11 pretends sa- ver quel lingues ne satisfa al postulationes pri un Interlingue; a aultes sembla que to es li casu quande, pos sixanti annus de discussion, If corect usa del partictpies ancor ne as clare fixat. ut self ha leet *Vijf Kunst talent es frappat procipue de to quo S. evita cuidosiaen nentionar, Wi un singu) parol pri li maniere evident in quel H. expresse su adairation de quele qualit’s de Occidenta? ' Ni un parol pri It citat opiniones de Zasenhof, que- es monstra tam clarsen in que) bon conpanie noi Occidentalistes trova nos ' To osni il probabi Inen prefere lassar in li obscurit’. Danago que ai resarcas, ne assents scrit do un *specialist*, va por seapre restar {nintelligibil a Or Solzbacher ! Rall Conyers. (Nederland) 51 SCRITORES E RICHES SE Li du ronanscritores wax rich in li sunde es, secun "La Fenee d'aujourd'huit, de Lausanne, in nor téspor, du scritoras anglesi: Daphne Du ¥au- rier e Agatha Christie. Daphne Qu Maurier, o Sra Browning, secun Ti néeine del narito, quel es generale in li araé dritannic, debi su fortune in grand parte al ci- nena, Strax quande apari un de ti ovres, Ti grand productoras de lollivood extrac lor librot “es de checs @, secun to, quo on di, Alexan- dre Korda vell har payat 50 000 o00 li taxes de adaptation de su ultim ronane. It ne sembla, tanen, que ti fortune ha ebriat nor rosanera, quel vive simplicnen in su doai~ nia del Cormmall, in Anglia, quel eleva borgesinen su tri infantes, ¢ labora 6 dies in Ti senane safente su libres. Pri Agatha Christie, de quel on di que ella ha mortat plu ault howes in su ronanes quae 1i tot banda de Ai Casone self, ella fa mantir li proverbie quel vole que li eri- ine ne raporta. Marita de un rodest archeolog, Sr Mallwen, ella besona solmen 6 sena~ res por parturir un romane de quel li tirage va haver centes de nilles de exenplares, quel va esser traductet in oani lingues del aunde e quel, ad-ultra, ne va eancar esser adaptat al cinena, UN REVOLUTION iY LI CINEMA, Un nov procede de fotografie in colores ha just esset perfinit de du Francases: Vi fratras Arcand e tucien Roux, li un ingeniero, li altre professor in li superior sco! de optica de Paris. Til hodie, 1i production del filmes in colores esset tre custosi e li resultate so- vente deceptiv. Li crocede Roux permisss realisar ti filmes med un precie quel ne supe~ ra sentibileen tis del filmes in blanc e nigri. Li {sage es tre pure li colores abso- lutaen exact. Li fratres Roux ha viceat 11 chiaie per Ti optica, Li tot secrete del de- covrition jace in li special oculare quel {li ha constructet, oculare quel selecte Ii prisari colores, li ordinari pellicul posse esser utilisat. Negative e positive presen- ta se, admin avan 1i nud ocul, quan si ili hat esset tirat in blanc e nigri. Li resultates obtenet es tas bon que Marcel Pagnol, li faposi autor e productor, ha decidet "tornar* denov, per li procede Roux su film just terainat "La belle Meunitre™. "Jo es,i1 di, un extraordinari invention, Yo self ha filmat ai marita, fo ha videt la viver sur li ecran quam yo vide la in realita. ii verita es tal, que it ne plu es ne- cassi serchar nu li relief e que li grisage es {neficaci... Yo es persuadet que ante du anus it ne plu va esser ancor un cineaa blanc. s2 GENESE DE UN LEXICO In 1937 un cert esperantist videt su unesim numeré de COSMOGLOTTA, impression desquietant quel il provat obliviar. Tl persuadet se que Occidental es sin practic valore, que it have un movement sin masses, que eu literatura es negli- gibil - ne mem existet un lexico de su lingue matrin a Occiden- tal, benque su lingue matrin esset un del grand lingues euro- pan. To es fort argumentes contra Occidental, havente siper tant esperantic argumentes li avantage que ili ea ver: per Oc- cidental on ne gania moné e it fa comparativmen poc brue de se; benque it possede milliones de letores potential, 14 mimere de adherentes organieat es solmen un fraction del oredibil nimere de persones declarant se Esperantistes; e eu literatura, in quantité de tomes, ne posse rivalisar con li serie de libres plenat per -oj, aj, -uj, e consonantes tegmentat. E témen Occidental lassat un stimul in 11 mente de nor Eaperantist, un stimul permanentnen efectiy - nam 41 havet du rar qualitds: linguistic conscientie e li facultd rasona: du annus de van eforties de repression e self-persuasion, 11 capitulat e transit a Occidental. IA guerre furiat in su lande; manuales e literatura de Sviesia esset inprocurabil; con exception del amico quel hat dat le COSMOGLOTTA, un Radicarium, e quele cadernes de Spiritu de Occidental, il credet esser 1i sol Occidentalist de eu lan- de. E ancor ii ne havet mem un lexico de su lingue matrin a Occidental. Quo far in un tal situation sin espere? Quo altres vell har fat? Or, quande seniores Caut Novicio o Tard Transitor ad~ here al Oceidentzl-movement, usualmen lor unesim sucie es far ge aplauder pro tal laudabil passu; volente impresser al mov nent 1i honore quel ili acorda it, ili notifica 11 bosillon del Centrale pri quo ili considera necesei in presente @ fu re por far 11 movement digni de lor adhesion. Certmen it ee un Seandale, o adminim un gravissim omission, que un movement pre: tendent a conquestar li munde, audecia invitar 11 adhesion de jor conationales sin ofertar les mem un lezico in lor lingue atrin. Strangi a dir,nor Eeperantist ne conformat se al tradi- tion quel tant novones seque, independentaen de unaltru, Ener gic, activ, ¢ devoet a Esperanto durante duanti annus, i] apor- fat’a Occidental su indiminuet ardore e perseverantie. con su elementari conossentie de Occidental, con un do zen de numerés de COSMOGLOTTA e 1i du libres mentionat, pos her dat plu quam cent hores per semane @ deventies national» 11 tedet in su poo 1fber hores e self composit un lexico. Ca 1% Ya esser pubdlicat o ne, 11 dit se, poc importa; in omni ceacu Jo va aprender Occidental fundementaluen. Sin saver, i] sequet 53 1i procede quel Gir, 11 autor del unesim lexico GermanOcci- dental, hat sequet duanti annus antey, i.e. lessar se guidar plutoat per 11 principies de internationalité formulat de De Wahl, quam per un real conossentie de Occidental tal qual it es parlat e scrit in nor movement. Sam quam De Wahl e Gir, il prendet paroles internati- onal e decorticat li afixes por trovar li ver radicas, e tal- men il laborat tra mensus ~ in total tra du annus, e in fine 1i manuscrite esset pret e machine-scrit: un ovre de plu quam 12000 paroles, chascun con pluri traductiones in Occidental. Quande pos 11 fine del guerre, 1i Occidentalistes de su lande reorganisat se, il modestmen ofertat su labore al ye~ teranes por critica e revision. E vi, 1i nov lexico, composit tam conscientiosimen del novicio, revelat se quam un magnific ovre, comparabil al lexicos de Matejka e Sjéstedt, e besonant revision solmen in {nconsiderabil detalliea, in parte pro 1i reformes introductet del INTAC. Denove un radiant confirmation del pervadent validité del principies de De Wahl! Con ili, om- ni hom de suficent inteligentie e conossenties linguistic pos- ee independentmen reconstructer un lingue astonantmen proxin a Occidental. Yu questiona pri 1i factic dates detra ti historiet- te? It ne contene necun element fictiv: 11 lingue es anglesi; 14 manuscrite del lexico es pret a printar; 1i némine de nor ex-esperantistic amico es F.R. Pope, hodie membre del comité del Britannic Occidental Association. E 1i morale? Besona yo dir plu? Timari Federn FRI CEIAKOVSIY (1994059) LrViaGEANTE. Qh, viage tra 11 munde, W li ped se move! Mont paseat apen.., strax altri trova se denove. Ma quant noce me sur via tal fatal mal battes? Yo possede ya san pedes, adplu bon sapates. Oh, li vive sur 11 munde! Prompt fugir on pensa. Siun trist dolor m cessa, ci ja nov comensa. Vi li nébil! T1 comodmen sice in coche sede. Porre detra le in pluvie presse elanm per pede. Traduction, dedicat a senior 54 Nam hasard anc ye 1i nébil accidentes versa: Tupte rot ci, t& venicul mem sovent renversa. Pin, til sta transit nor vias med ped, med carr mobil un hotel va casernar nos nobil junt non-nobil. J. A. KajS, ex 11 tchee originale, de J. Kesina. == LI SPECIALIST J._ - Ws, ples dir ae un vez, sin jocar, quo es uff specialist? SH - Yo ne jocat. £ anc ne va far to, Li tena del discussion es tro trist por justificar mocada. Un specialist es un de ti {personas quel durant lor tot vive negliget sult coses por conquestar li precie del mediocrita in li concurse de} prac- ticantes de un cert mestiere, Un specialist es alguf qual, per obstinatnen fixar su regande sur un punctu, crede har a- { quisiet Ti jure, presentar se al miopes quan alqué altri ‘i quan 171 e5 self. Un specialist... esque tu per hasarde ja ha videt unquande balayar If strades 7 = Ne tar sovente quar yo vel! har desirat it in li interesse del higiene, Ha taser, quelever. = Ssque tu nequande sertit nescer in te 1i fnresistibil desire prender Ii balaye ex Hi anus de ti il © ella e monstrar qualaen cn vell dever balayar 7 = Sovente, = Dunc, secur Ti ideale quel tu forge te ori balayad ton ? = Con li sanu sur mi cordia, per si ania e salv facie del deos e del homes... mo ! = Tre bor, Pos har constatat to, yo questiona te ca tu considera un tal balayero quan capabil dar te expert juristic consilies, curar tui infantes del cocluche, aucr- tisar li debites del state, inventer li arte de printation, decovrir America, etc, 7 = Con ei manu, cordie, Snie, etc. (vide in supra)... no ! = lu, ti balayaro quel ne save balayar e que) conosse null altri nestiere quar li de ne saver balayar, ti es un spectalist. esque ti individues balayat n, sur mi honor 8 conscientie, in Multatuli (Nederland). Trad, de A.M. VOCABRULARIUM Sr. A. Fritesche, i! ESBADEN: Ante pluri anrus yo leet un serie Proqué on sercha un traduction por *hasslich*| de ultim paroles de conosset hoses, proqué on proposi un forme quan 'ugli* 7 1t ] Yo memora solaen du: Li un esset del existe un bell parol in Occ, fo es : hideos. — | rey Edward Vil de ‘nglta, quel dit: Response: Ti parol ne es sinonin de *desbell* | Vo besonat mult téapor por norir. fe it ne coresponde al G thasslich", F "laid", | Ples pardonar me", L1 altri esset de Atugly", sa expresse un plu alt gradu de des- | Henri Heine, quel dit: *Lt bon Deo beilits®, "Hideosi® es un statu de desbellit? | ya pardonar a, It es su aestiore® repussant quel evoca nausea € horrors. On ne A. Koning, Nederland posse usar it por "desbell®, tam poc quan on posse usar “splendore® vice *bel11t2) 4 55 Ei anee,ie rition de] anestesie, d quel li centenarie ha debit a anglesi a- esset eh ante dy annus, in 1846, e morican melicos, Ja in :799 unp'ieey Javey remarcat que li lusineegas ha vet i propriet® d:ninuer 1i dolore, e 1) grand Faraday fat wn analog observation con ti ctore, mani Ti un ni Vi altre eponsat aplicar ti proorietis al chirurste, quele annus plu tard un ovscur eadico de Shrapsiire, Haney Hicknan, fat ti sujyestion, va il nm asset seyuat. In 1347, un rural nedico american, Crawtord Long, extir yat un tunare a un yur suero, a quel 17 hat aplicat etere, aa ib ne publical Ii resuitates ent 1i anne 64%, Antey, in 1044, un dentist del Con- cvcticut, Horace Welis, hat fat un duntari vxcration usante azotosi oxide, Su assacivte, 4.loucrton, continuat 1) experienties, precious sur se-self per etere. 11 obtenet de Ir JCalarren, cairuraa del geseral hospitale del Hassachusetts, iassar orovar un opera- tion in presectie de un :,ruppe de edicos. Ti operation evenit in octobre 1646, con malet successe, in mensu plu tard, Kerren fat, ger 1i sas anestesico, un agputation quel avertet un nov era in li chirurgie. Norton provat tande, con plu mult practic sense quan husanit’, assecurar se un breve~ te, quo esset contrari al spiritu del medicine; ma il na successat. Intertémpor un grand scott chirurgo, Robert Liston, hat por li unesim vez, fat per etere un grav opera tion Un altri scott redico imaginat, in li sam epoca, aplicar un anestesico a un {mina pariurient, #a to reovocat indignat protestationes che li teologos. Tis-ci, in catedres # in li orassa, declarat que inpasie un artificial fneonscientie esset un profanation del *nax divin elenentes de} homan natura®, © que, ad-ultra, secun li sant Seriture, *Ii fininas deve garturir in li doloret, Ka Simpson, quel on ne faci lnen cosset contradir, reclicat que in 1i hehreic linoue 1i parol dolore’ ne have ii sense de *sufirentie’, ¢ we ad-clu ti regul aparteret at ancian religiosi lege viceat desde tande de un nov lege A) adversarros scientic, {1 respondet per 1; publication de ci ffres: nerst al anestesie il hat j+ reductet ge un ters 11 mortalita in li parturitiones. Li victorie tamen esset gariat solmen pos pluri anrus, quands Simpson, nominat medico dal reyessa Victoria, a- Vicat a ti-ci cloroforme in Ii nascentie del prince Leopold. ‘in Is grard medical decovritiones dei 19-esim secu! Ti anestesie ha prendet un del u- nesim plazzas apu li antisensie, 56 an AVENTURA TIN CALABRIA Un die yo viageat in Calabria. To es un land de rale- volent hones quel, yo crede, ama nequi, @ sdia precipue li Francoses. Dir pro quo vell esser tro long; it sufic que ili odia nos ti] sorte, e@ que on cassa tre ma! su sémpor quande on cade in lor manus. fo havet quam compano un yun ann. In ti rontanias Ti vias es precipities. tor cavatles marchat con sult pena, ei camarado eant in avan. Un pedevia, quel aparet Je plu practicaht] e lu curt, fat nos nis-viar, To es- set mi culpe: esque yo devet fider un cap de duanti annus ? toi serchat, tam long quan durat li jorna, nor via tra Ii forestes; wa plu noi serchat ¢ plu noi errat, ¢ it es- set nigri nocte quande noi arivat proxi un dow tre obscur. Noi intrat, ne sin inqufetita; ma quelmen far altrizen 7 Ta noi trovat un tot fani- Vie de cartoneros ye table; pos li pris paro) ili invitat nos, mi yuno ne fat se mult petir: noi ta manjat e trincat, ad-einu il; nam prise yo exasinat li loc e li rime de nor héspedes. Nor h6spedes havet bon sie de carboneres; sa pri If dom, wi vell har o- pinet it un ver arsenale. Ta esset solmen fusiles, pistoles, sabres, cultelles, punia- les. Gani to despleset ne, e yo videt bon que anc yo despleset. "i canarado, in contrari, apartenet al fanilie; i] ridet e parlat con ili; @, per un frprudentie quel yo vel har devet previder, 11 dit strax de u noi venit ' che nor eax mortal fnasicos, sol, aisviat, tant lontan de alquel horan sucurse 'E poy, por ne onisser alque quo posset perdir nos, i) presentat se quam rich, proresset a ti hones sult soné por li expenses, ¢ por rer guides 1i sequent die to, quo {li volet. In fine i1 parlat pri su valise, petiente sult que on rey haver crand cuida pri it, ave on sey posir it in li cap de su Jette; 17 ae volet altri caz-cussine, il dit, Ah! yunesse | yunesse ' quant vor ot es a plendir. On credet que il portat li dianartes del coron, e to, quo causat le sucte in ti valise esset I lettres de su mica ! Li supé finit, on lassat nos; nor hospeses doreit intra, u noi manjat, moi in Ti alt chambre; un nansarde alt de sett 2 ctt pedes, 2 quel noi ascendet yer un scale; ts esset li lette quel atendet nos; un specie de neste in quel on introductet se reotente sub traves cargat de provisiones por li tot annu. Mi canarado griapat sol in it, e jacentat se tot indoreit, li cap sur 1i preciosi valise, Yo, intentent vigilar, fat un bor foy, @ sedeniat we apu il. Li prese tot nocte ja hat quietacn passat, © yo conensat tranquilisar we quande, ve li hora u it semblat ae que li jorne ne vell posser esser ancor lontan, yo audit infra ne nor héspede @ su fémina parlar e disputar; e, aproximante li crel al canine quel co- 5? municat con ti de infra, yo audit distinteen ti propri paroles del carito: hu!, in fine, esque yo deve aortar Tes ambi? A quo li féaina resiondet: Yes. £ yo no aug ait alquo plu. Quo yo va dir vos? Yo manet spirante apen, ai tot cérpor frigid quam aarmor, Noi ambi prese sin arses, contra ili decidu 0 deciquin jl quel havel tan sult de ili, £ wi cararado es- sat oxhaustet pro fatiga e sanca de somnie | Vocar le, far bruida yo ne audaciat; escapar ya sol yo ne rosset; Ti fenestre esset oc alt, aa intra du gross doggs ululant quae upos. in qual angustie yo esset ' fos un quart de hor, que) esset long, yo audit sur li scaliere alquf, @ per li fen- suras det porta, yo videt If patre, su lanpe in li canu, in Ti altri un de su grand cultelles, |] ascendet, su sarita gos il; yo detra li porta: il apertet; ma, ante in- trar iT posit 1i laepe, quel su fesina venit prender; poy il intrat con nud pedes, @ alla de extra dit le per bass voce, aascante con su fincres 1i tro vivid laine del iagpe: Oulciren, ea duleisen, Quande iT esset proxi Ii scale, il ascende, su cultelle er Ii deates; e,venit a} nivelle del lette, ti povri yun aamn extendet, ofertante su gurqul decovrit, de un sanu i] prende su cvltelle, o del altri... i] capte un janbon quel pende a1 plafon, cupa un tranche de it, @ retrae se quan il hat venit, Li porta reclude se, 1) laspe alontana se, e yo resta sol in ni reflexiores. Strax quande aparit 11 jome li tot fanilie con grand bruida venit avigilar nos, quan noi ha recorendat it. On aportat a eanjar: on servit un dejuné max nett, sax bon yo asserte vos, Du capones fat un parte de it, de queles, dit nor hospeda, noi devet forportar un e sanjar Ii altri, Vide te Tes yo conprendet 1i sense de ti terribil paro- Jas: esque yo devs eortar les ambi? E yo crede che vos, sat sagacita por divinar mu quate sfguiticat. Paul- Louts Courier (1772-1825), trad.R. Chabau tin voluntas, fos 11 guerre russo-japanasi, quando If Wikado morit, Li generale Nogi, un del arard victores sur 1i fuses, abandonat su unifome por reprender li evstu de su ai tecessores, redactet un testanent, e fat harakiri, Inter su ultin voluntis, il expres- set tinci: Mi restes, quae yo peti it, va esser atribuet a un bon scol de medicina. In ai tombe, it va suficer interrar ai capilles, ai ungules ¢ ai dentes, Un scristable historic Ui seristable, sur quel Ti delegates del aliiat nationes inclinat se por psir lor si jnaturas sur li tractate de pace con 1i satellites del Axe, es un historic moble. !t avartanet a Louis AV, poy a Loufs XVI, @ recivet 1i signatura del pacte Briand-fellog. Ya it es ane sur ti table que Robespierre, i machuore ruptet de un tira de pistolette Je] gendarme Merda durante Ii Revolution, agontat i tot nocte 58 LI OCEANIC TEMPENAVES Li meteorolog o "tempe-preditor" constructe chascun die, omni tant hores, cartes monstrant 14 tempe~conditiones in mult partes del terre. Secun li curse e developament del pression- sistemas indicat sur ti carte, 11 posse pre~ vider changeamentes del tempe in alquel lo- calité o along elquel rute aeran. Ma durante que sat mult tempe-raportas ariva ex regio~ nes terral, on recive observationes del At- lantic solmen along li rutes del fret-naves; e til recentmen li meteorolog ne posset saver = 7 quo eveni in li grand spacies inter ti rutes. In ti spacies posse nascer un depression quel va invalidar omni su calculationes, nam in nor latittdines 1i pluparte del tempe-sistemas passa del west al ost; per altri paroles, nor tempe de deman es fixat de ti quel hodfe prevale lontan in li ocean, Ja ante li guerre un fret-nave francesi e du germanis functionat in 14 Atlantic quam tempe-stationes. Ma solmen in 1947 decidu europan e american states elaborat un projecte complet e signat un convention inbrassant omni aspectes - ad- ninistrativ, financiari e tecnic ~ del afere. Pluri states in~ gageat se furnir naves o contribuer al custas de lor operation. In un casu 1i naves proveni de in state, 11 equipage de un al- tri, li medies financiari de un triesim. Chascun station besona du naves por assecurar un functi- onament continui; chascun nave forma parte del servicie mete orologic del lande a quel it apartene. li observationes eveni secun 1i norme de procedura conventet del Organisation Inter- national de Meteorologie. Malgré li desfacilitds contra queles omni landes ho-témpore deve combatter, decidu naves de six na~ tiones es nu in operation. Omni ti naves have in borde 11 max modern instrumentes meteorologic. Die e nocte, ye intervalles de tri hores, on fa li usual observationes de’ temperatura, huniditd, nubage, ven- te, visibilitdé, e statu del mare. Adplu, omni six hores, 1i novi tecnicas de radio-sonde e radar es aplicat por mesurar li stabilité del atmosfere e del vente in alt nivelle. Li neteo- rolog plu ne contenta se per un tempe-carte quel representa solmen 1i conditiones al superficie. Il nu besona un tot serie de cartes traet ex quar o quin nivelles diferent, desde li su~ perficie del terre til oat lontan in li stratosfere. Talzen 41 have un pictura tridimensional de1 atmosfere, vice 14 anteyan dudimensional. Il nu posse vider e comprender quo developa se in li ciclones e altri sistemas dinamic queles it es su tache studiar. Ti nov aspecte del tempe-predition va previsibilmen ducter a resultates important; li institution del tempe-naves dune ee un passu significativ adavan. Benque ne ancrat, un tal nave mantene un position quasi constant, e frequentmen controlat per diversi medies. It dunc forma un’ radio-fare secun quel 1i aviones transatlantic posse controlar lor navigation e adjustar lor curse. Del nave 14 59 avion obtene 1i max recent information pri li alt-nivellic ven- tes e altri conditiones de su rute ulterior. Un triesim function del naves meteorologic, por quel ili porta aparates epecial, es sucursar aviones o naves queles tro- ya se in dangere. On hat in comensa suposit quel tal sucurse vell eoser 1i exception; ma ja ho-hiverne it ha evenit du ve- nes. Durante que 1i creation del servicie in prim loc es un nov interprense tecnic, on deve in sam témpore considerar it anc quam un lecion in 1i cooperation international. In un mun— de quel deveni sceptic pri 11 possibilitd atinger elqué per machinerfe international, 11 bell exemple del tempe-naves pru- ya que un clar scope e un firm determination es 1i max bon ga~ rantie de un rapid e efectiv successe. NELSON JOHNSON (London) ASTONANT RESULTATES DE UN METATIORFOSE ! Sub 14 titul -INTERNACIONA KOMERCO ELA L.I. 14 redac- tor del idistic buletin de information "IDO-KRONIKO" raporta pri li remarcabil resultates de un belgic fabrica de tabac quel dismisset a su clientes precie-listes redactet in Ido. Noi cita ex ti-ci textualmen lu sequent: “ EXPORT - LISTE DE PRECI - CIGARI - CIGARILI Denomination Marque Embelage Pese net Preci ELECTOS Melior 25 buxi 5.500 BFre see Le cigari substrecat es individualmente volvat in celofan. L'embalegi subetrecate significa que le producti es volvat in celofan per 50 interiormente del buxi. Le preci ne includa le kesti d'expedition. Le comendi es pagable anticipativemente per letre de credit irevocable in un banque belge! Noi til nu ne esset acustomat vider Ido-textus in un tam modern vestiment. Ma 1i redactor hasta dar pri ti remarca~ dil metamorfose li sequent luminosi explication: " ... ma egar- dant li general mentalité del clientes (queles totmen ne conos— se li Ido~regules) 1i fabrica devet usar un Ido levimen modifi- cat, nam cert elementes de "Ido Classic" (c sibilant avan a, 0, u, conjugation e caudes ne traditional ete.) fa 11 textus in- comprensibil por 1i non-iniciates. Or 1i unesim condition por ganiar e conservar 1i favore del clientes es preservar les de omni efortie mental. Ti Ido modificat ee in céteri mult plu fa~ cilmen aplicabil quam Occidental o alquel altri 1.1. "modernista’ Nam Occidental por ex. have 1i grand desavantage suposir che li usator saventies filologic tre extendet, queles nequantmen es trovabil che li comerciantes". (Mers{ por 1i comerciantes!). 84 noi bon comprende, Ido es 11 lingue ideal por 11 co- mercie, si solmen on cuida supresser omni formes tipicmen idis— tic e vicear les per li coreapondent formes de Occidental. Noi plu ne mira que 1i reclame dat bon resultates, A.M. 60 LL AVENTURA de JOHANILLO Johani lo ha servit fidelwen durante sett annus che su patron, ma in ultia impor 1i patron aproxi~ nat se a su ruine, He un cavalle stat plu in Ti stalle, ni un bove, ni un svin, Ane li agres ja a~ partenet al dur creditores, Tande 1i patron parlat = Car Jonanitle, yo vell ragratar vider te latorar gratuit che se | Yo apen plu have pane por te ! = lia anc null Tabor !, ridet Johanillo, quel incli- = It es plu bon si tu prova tui chance in altri lec, Johanillo ! Yo es fortiat desingagear te; yo ne plu desona servitores... Ah, yo es fortiat age debir tui salarie, Yo atingat un tal situation | = fro mi salarie vu ne ney suciar, senior ! Yu esset sempre von por as. To esset me la preciosi quan si yo vell har recivet un glebe de aure '.., Senfor, esque vu ya ha- ve lacrimes in li ocules 7 Nu, yo peti vos, ples donar a li lépide quel jace apu Ti bronn. E in ti casu wu vel posser creder, que vu ha payat ne richaen ! = Ji ordinari, pesant lapide de ayre ci 7, li patron questionat. ita, JohaniTlo, es~ que tu ha deverit foll 7 = io, senior | Hersf por Ti lépide. Yo nersia vos por vor bontas durante Ii sett an- mus ! 11 presset If manu de su patron e settet li lépide in li tasca, Cantante un gay can- ton, i] comensat su via, durante que su patron regardat detra Te, sucussente su cap. Johani No eat ne nes un den{-hor quande i7 arivat in un litt village. Ci stat un a- cutero de cisores con su carre, aa li rot criat max eboainabilnen, = He!, clanat Johanillo, Mastro acutero, vu have un clove deforsat in vor carro; ben- tost it va cader | Tande vu mey cuidar, qualaen vu va posser acutar ' Pro quo vu ne rece tifica li clove ? = Tu es impertinent; wey tu self rectificar un clova, si on posse vider neci sur Ti strade polvosi un I4pide sur quel on veil passer batter rect 11 clove ! = Yo have onnicos necessi, replicat Johanillo, £ i] tirat 11 Iépide ex su tasca, & presentat it al acutero. = To yo nbmina fortune, i} adjuntet, battente rect 1i curvat clove sur M1 lépide, Guande i clove esset denov in Ti carre, li rot susurat oly alegriagn. = On deve recompensar te ! Ci, prende ti lépide acutant quan ners{ por tui complesen- tie auxilian aa, advere it es ja un poc defectosi, aa tu va posser usar it ancor ! Johanitlo acceptat 1i acutator,dit mers{ per paroles cordial. Foy iT cantante con- tinvat su via. Bentost i1 pervenit denov in un village, in quel {7 reposat. Juande i1 sidet sur un banca aoy 1i dom, i) audit ex 11 corte excttat paroles de un san, 11 eat plu proxim e dit: 61 = Pro quo vu gruni ? Pro quo vu es ireitat 7 = Ab ', dit li old paisano, yo deve buchar deci ganses; nan denan ¢s un grand nari tage, Wa li cultel es toteen obtus. Li altri culteles es in Ti scaf eal sarita per erra ha prendet con se li clave, quande ella eat al agra, Johanil1o tande propostt dar su l4pid acutori, con 11 condition que on permisset Ie forprender 14 gax litt del ganses. = 51 to plese vos, yo consenti, grunit 1i paisano, Esque yo fa ros- tar deci o nin ganses es fndiferent, nam nequf va contar li fenu- res rostat !E mu, yo es auxiliat per 11 acutator nen Johanillo obtenet un gans, quel i1 prendet joyosi e settet in un old corbs Bentost i} esset denov in via @ pensat quant su matre va joyar se pra li gans, quande venit in contra un aann quel comictet un svin, Jokanillo salutat @ dit: - Pro quo vu es tam morosi - tsque on ne deve esser iritat, replicat 1i mann, sf on oferta por vendir un svin-e si neguf vole comprar svines 7 On denanda soleon canses | Ku yo posse conducter ai svin denov a hea.. Ya, si yo vel! har aportat a1 nercate un tal bol} gans quam vu have, in ti casu yo vel haver 90- néin li sac! = Si wu desira it, Johani lo dit, Yo vole dar ai -gans por vor svin con plesura. Li ann consentit strax. Conductente 1i svin, Johanillo marchat durante un quart de hor, quande in un cruzanent de vias i} incontrat un aann quel parlat furiosiven a un vacca, quel asset ligat a un arbor, = Vu sonbla haver follie in }i cap, clamat Johanillo, querellar con un vacca, Ella re- aretabilmen ne conprende vos ! = Walnen ne colerar 7 Ti es un bell vacca, ples vider ! Yo ha deventt setosi e volet aolcar 1a, Ba ne soleen ti brute ne have Tacts in Ti ubre, #8 ancor yo esset fortiat pernisser, que it dat con su dextri pads posteriori un tal colpe a ai cap, que yo videt dansar sur Ii nubes duantisett dngoles... ' Ha !, si yo vell haver un tal dulet svin quan vu hava, tal cose ne vell posser accider a ae ! + Esque vu vole forsan exchangear 7 = Esque exchangear ? Con grand plesura ! Si it es vor intention seriosi, prende 1i vac- cae da ne por it vor svin | Talaen Johani 110, in curtissie témpar devenit li possessor de un vacca. Lentinen it conductet 1a @ joyat pro Ti exchang! fortunosi, Si to continua talaen, i] pensat, yo ve obtener ea un cavalle in wi vive, 11 sentit se vermen quan un Johan {Ilo fortunat; naw aoen il hat inaginat ti desire con bell colores, quande un cavalle galoppat vers le. 1] strax frenat Ti cavalie per su bride. Durarte que 11, qui esset tre familiari con cavalles, caressat 1i col de? brune @ par- 62 lat tranuilisante it, sur 1i via claudicante venit un paisano, qui exclagat quande iT perceptet Johanillo e Ti cavalle: = Ci it sta, li cavallach rabiat, it es ya foll ' Hequande plu in ai vive yo renonta un cavalle. Yo voll apreciar vor vaca, duant dulet it sta acz vos pastente ' Yo ha vax let ya comprar un vacca in li mercate, ma quande yo venit ta, oani vaccas ja esset ven- ait! = Vor cavalle plese ne, Esque vu vole exchangoar it contra ai vacca ? Li paisano strax prendet li corde, per quel 1i vacca esset fixat, e dit + Un mann, un parol ' Adio ' Johanillo lansat se sur 1i cavalle © forcavaleat con ocules brilliant, Mi Vi idpide deveni t un cavalle, i1 pensat, quo va davenir ex it in plu 7 Ho-aonent un mann saltat ex 1i boscage; i] levat 1i sanu e clanat: = Yo peti vos vendir ne vor cavalle, nan yo besona it uryentnen ! Yo es gersarutet | Solmen sur un cavalle yo posse salvar ac ! = Qo vu da por ai cavalle¥ Johanillo quastionat. = Ci, wu mey haver un glebe de aure tam grand quan vor cap ! i vive es plu valorosi a ee quan Ii aure, Yo peti vos, ples compatir, prende li cure e ds ne por it Ii caval- Te! Contra ti avantageosi exchange JohaniTlo ne posset resistor, !1 descentet del cavai- Je, prendat Vi glebe de aure e foraigrat felicimen, til quande i1 arivat in ham che su sates. Autorisat traduction JR. Haecer ex "Die ochet, del 23, warte 1947, de Eugen Hoess, Hien. Red.: Noi fa menorar que in li original raconta, conosset de onni persones savent geraan, Johanillo racive un pozze de aure quel tra li diversi exchanges transforma se finalnen in un VSpide, E ti ISpide i} ancor jetta, taleen que {1 conserva nequd. LY av- tor del nov raconta ha, por anusar 1i letores, inventet li inversi developasent. Vice conensar rich @ devenir povri, i] cowensa povri o deveni rich. ” er oer COSMOGLOTTA Desde 1i 1 julf 1948, pro translocation del Institute Occidental, 1i nov adresse de Cosmoglotta va esser + Redaction e administration de Cosmoglot~ ta, CHESEAUX s/Lausanne, Svissia. Roi peti omni nor letores benevoler notar ti nov adresse. Pluri letores scrit nos pos har recivet li nr. 135 printat per offset. Noi concede que 14 reduction del scritura esset tro grand. Poc a poc noi amelio- ra it e noi sercha li max apt reduction. Institute Occidental, CHESRAUX s/Lausanne 63 ORIGINE del CIFFRES ARAB Sr. Chabaud (Francia) transmisse nos 1i sequent interessant information, publicat del revée "Jeru- salen’, pri ti origine: Li autor de ti articul, frapnat del notabil dt ferenties existant inter nor ciffras e tis del Ara es, raigr lor ascertet sarentita, interprendet serchas in Kabylia, °) Ti resultates de ti serchas. "lin die yo decovrit in un graniere del dom quel yo habitat in Kabilia, in Vi desvalorallia, un li- bre titulat "Yiage in Algeria de S.M.Napoleon, in 1465 ".duant surprisat yo esset leeente ti lineas: Omni caracteres del rurerales es traet del lapide talliat del anete ce? rey Salomon, On posse constaiar, in facte, que onni ci ffres 8s inscrit in it; # it sufice arondar 14 angules por obtener 1i deci ciffres qustes Ah t ti avocates | = Qualaen dune finit tui processu con li proprietario del cane quel ha aordet te? = Su defensor ha posset provar que it 4 yo quel ha nordet 1i cane ! (Patrie suisse) = Tu save, Hard, 1i antiqui vase transaisset in nor fanitie de generation a generation = Ru ! quo dune ? = Nu, it es yo, Ti generation quel ha ruptet ti vase o+

Você também pode gostar