SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011

SECUNDÈRIA
1 REPORTATGE

NOM ENTREVISTAT/CÀRREC
153 febrer 2011 www.deria.cat

Lsa Frey dew yjhajwhnejh fdp

ASSOCIATS A: CONTROL:

Des de California, un programa de prime time uqe triomfa a casa nostra

+INFO
PÀG.06
Entradeta
Txt
La
Txt competència,
«per ser escoltat
Ladillo
més
Txt
que sentit»
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat

«El públic és qui

PÀG.12
Més de 10.000 millor et reconeix
joves creadors la feina»
a la xarxa

Marc
PÀG.09
Márquez passió»
r e r , p e r a m i É s u n a
Kylie Minogue «Cór
al Sant Jordi
 SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
2 OPINIÓ

sumari/febrer 153 editorial CONCURSOS

Secundèria avança
2 Editorial
Secundèria avança
Aquest curs...
3 la imatge
Sweet candy ...concursos d'Edicat!
4 el convidat Secundèria comença, amb aquest número, una nova etapa en
Marc Márquez la seva ja llarga trajectòria periodística. A partir d’ara, Edicat, Aquest curs, no et perdis els nostres concursos.
6 tema del mes l’empresa editora, suma esforços amb el Grup Nació Digital de Ficcions, Joves i conducció, Deià, Mans Unides...
La competència cara a ampliar continguts i a una major diversitat en els canals

Què esperes?
8 ALTAVEU de difusió dels diversos productes periodístics.
Mazoni, el cromossoma pop

Participa i guanya!!!
9 MÚSICA INTERNACIONAL En conseqüència, Secundèria disposarà d’una major capacitat
Kylie Minogue al Sant Jordi d’edició, un increment en la qualitat i diversitat dels contin-
guts periodístics i accés a nous formats digitals que s’aniran
desplegant al llarg dels pròxims mesos. Tot plegat, amb la in-
tenció de consolidar aquesta publicació com a mitjà de refe-
Per a més informació:
rència dins l’àmbit preuniversitari. www.deria.cat
La intenció és que Secundèria guanyi en actualitat i profun-
ditat, amb la incorporació de noves seccions pensades per
atraure l’interès dels lectors i facilitar informació dels serveis
que estan a disposició dels lectors que conformen aquest seg-
ment social.
11 - medi ambient
Catalunya, en 135 paisatges Tot plegat, amb una referència clara de país i essent conscients
12- concursos que Secundèria s’adreça a una franja de lectors estratègica per
Més de 10.000 joves creadors a la xarxa a una llengua que necessita el suport de la comunitat educativa.
14 tendèries
SOS! Zones sensibles al fred

17 Publireportatge
Textos:Salvador Cot
deria.cat
Troba’ns
Polseres vermelles Ara ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER,
SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT
la il·lustració

18 PETITS ANUNCIS
GUIA JOVE

19 Orienta’t amb Educaweb

Aprèn a memoritzar

20 reportatge
“MORIR D’ÈXIT”

22 CLÀSSICS D’ERRADES
LA ROCA

22 Cultura
Agenda

23 Opinió jove
DONA’M LA MÀ

Edita: Grup Nació Digital

President del Consell editorial: Josep Ritort.
Cap de Relacions Externes: Jordi Sansalvador.
Redacció i edició: Diego Giménez i Susana Perdomo
Assessorament lingüístic: Xavier Borràs
Impressió : Imprintsa
Dipòsit legal: GI-161-95.
ISSN: 1137-4306.
Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars.
(PGD/OJD Distribució gratuïta 2005).

SCG Aquitània SL
C/Dos de Maig, 270, b. 08025 Barcelona.
Redacció: 93 433 52 96. redaccio@edicat.cat.
Publicitat: 93 451 61 70. jordi@edicat.cat.
Web: www.deria.cat

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (administracio@edicat.cat)
 SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
LA IMATGE 3

T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol FER conèixer els Teus dibuixos? Si tens un espai web —com un
es busquen joves talents Flickr o un Fotolog— no ho dubtis: Envia’Ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem el millor a
"Es busquen joves talents!"

Sweet candy / Lucas Ottone / www.flickr.com/hugeshow o www.hugeshowarts.blogspot.com

Sóc d’origen mallorquí, però ara estudio a Barcelona. Sóc aficionat a la fotografia des de ta. La imatge es troba ambientada en un restaurant que recrea l’ambient americà ado-
fa uns anys; és una de les maneres més fidels de capturar un record i alhora idealitzar-lo. lescent dels anys cinquanta, i vaig aprofitar els moments de descans per fer fotografies
La foto la vaig treure durant el rodatge del videoclip d’un cantant i amic meu, Fran Llull. del making off i de l’Andrea.
La cançó del vídeo es titula “Sugar Dolly”, i la model (Andrea Herrera) n’és la protagonis-
 SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
4 EL CONVIDAT
Marc Márquez/pilot professional
« Córrer, per a mi
és una passió»
El jove pilot català va guanyar amb 17 anys
el campionat mundial de 125
El 1998 Márquez va començar
la seva carrera disputant
la seva primera cursa en la
modalitat d’enduro, disciplina
que va néixer com un híbrid
entre el trial i el motocròs.
De seguida va despuntar per
la seva rapidesa i destresa.
Va començar a destacar en
el motociclisme de velocitat
a partir de l’any 2002. En
la darrera cursa de 2010 va
aconseguir el títol de campió
del món de motociclisme en
la categoria de 125, i als seus
disset anys es va convertir
en el pilot espanyol més jove
a aconseguir un campionat
mundial de motociclisme.
Fent memòria, quan va ser el pri-
mer moment en què vas muntar en
una moto i vas saber que aquesta
seria la teva professió?
Al principi les motos no eren més
que una diversió, un passatemps.
Anava passant categories com una
cosa normal, i no ho vaig veure
«el més important
com una professió fins que vaig ar-
ribar al Mundial, que ja són moltes és continuar
més curses a l’any.
millorant»
M’imagino que els inicis deuen
d’haver estat durs: compaginar
entrenaments, estudis, família,
amics ... Ens podries explicar com
ho vas fer per compaginar-ho tot?
Doncs, els companys i els profes-
sors em guardaven els apunts, i
quan tornava de les curses em
tocava recuperar el terreny per-
dut. Els professors sempre m’han
ajudat quan he hagut d’anar a
alguna cursa, i he pogut canviar
de dia algun examen, o entregar
algun treball.
Quins records guardes de la pri-
mera competició?
Recordo que vaig quedar l’últim,
però que m’ho vaig passar molt
bé. Anava amb una moto amb
rodetes al costat, perquè en-
cara no aguantava l’equilibri,
i el meu pare anava al darrere
amb un escúter, per vigilar.
Després de tres temporades
a 125, campió de 2010 amb Tal com raja
297 punts. El pilot espanyol
més jove a aconseguir un campio­ Lloc i data de naixement: Cervera, 17 de febrer
nat mundial de motociclisme. de 1993
Què se sent? Un grup de música: Shakira
Fa il·lusió, però són coses en les Una pel·lícula: Braveheart
quals no em fixo gaire, perquè Un llibre: La sort del meu destí, del Manuel Franco,
no s’ha d’oblidar que jo sobre l’Isidre Esteve
acabo de començar i el Plat que cuines millor: la truita de formatge
més important és conti- Una mania: portar calçotets vermells el dia de la
nuar millorant, progressar cursa
i intentar arribar on ho Una qualitat: la concentració
han fet els altres pilots. Un somni: arribar a MotoGp
Un viatge: Califòrnia
Tens fama de ser molt: natural

«Sento un gran orgull i respecte pel fet
que jo pugui ser un model»
Per a molts joves ets un un model
a seguir. Sents alguna pressió?
No, pressió no, sento un gran or-
gull i respecte pel fet que jo pugui
ser un model per a algú.
El percentatge d’accidents de mo-
tos associats a la joventut és ele-
vat. Quina opinió et mereix aquest
fet? Quins consells de seguretat
viària donaries?
No conec les dades, però el consell
per a tothom és anar sempre molt
concentrat i intentar anticipar al
màxim el que poden fer els altres
conductors, o el que et puguis tro-
bar a les diferents vies. Mirar sem-
pre lluny per preveure obstacles, o
canvis de direcció imprevistos d’al-
tres conductors, etc.
Com descriuries el que és córrer
amb moto?
Per a mi es una passió. És un privile-
gi poder-me dedicar a fer una cosa
que m’encanta, que em diverteix,
envoltat d’un ambient que m’agra-
da i amb una afició insuperable.
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
EL CONVIDAT 5
I en la mateixa línia, què és el que
ha de posseir un campió?
Ha de tenir ambició, però també
molts altres factors, com ara un
bon equip, que et comprengui i
t’ajudi, una bona moto, el recol-
zament dels patrocinadors, i fins i
tot, tenir la sort de cara.
Com es presenta la temporada?
+ info
Es presenta amb molta il·lusió i ga-
Web oficial: nes de progressar. El primer objec-
www.marcmarquez93.es
tiu serà adaptar-nos bé a la moto,
Bloc:
http://repsol.com/es_es/competicion/ conèixer-la i aprendre a treballar
motociclismo/blog_marcmarquez/blog_ amb ella i el nou equip, que és un
marcmarquez.aspx equip de primer nivell. Llavors ja
Facebook: veurem on estem, però serà una
http://www.facebook.com/pages/Marc-
temporada d’adaptació. I si podem
«El públic és qui Marquez/114867541857038
estar davant, no hi renunciarem,
Club de fans:
millor et reconeix www.fanclubmarcmarquez93.com però primer hem d’anar pas a pas.
Merchandising:
la feina» http://www.facebook.com/pages/ Textos: Diego Giménez (diego@edicat.cat)
Marc-Marquez-Official-Merchandi- Fotos: Cedides
sing/114400835273989
deria.cat
Què significa per a tu el moto-
ciclisme?
No ho sé. Per a mi el motociclis-
me és el meu món, és l’ambient
en el qual he crescut, un ambient
que m’encanta i que sé que si no
fos pilot m’agradaria ser-hi igual-
ment, com a mecànic, o com fos.
En quin circuit et sents més a
gust i per què?
El que més m’agrada és el de Phi-
llip Island, perquè és un circuit
molt especial, diferent a la resta
de circuits, amb revolts cecs i
ràpids, i està situat en un entorn
espectacular i en un país molt di-
ferent al nostre.
Què és el que creus que ha
de tenir un pilot de motos?
Ha de tenir il·lusió, ganes
d’anar amb moto i passar-ho
bé pilotant, perquè si no
t’agrada, si ho fas per obligació o
perquè els pares t’empenyen i no
t’ho passes bé, difícilment arriba-
ràs lluny.
 SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
6 TEMA DEL MES

La competència

«Per ser escoltat més que sentit»

El programa de ràdio, basat en fets reals, combina humor, crítica i genialitat de
la mà dels «Òscar»

De la mà d’Òscar Andreu
i d’Òscar Dalmau, La
competència, programa que
s’emet cada dia a Rac1 de
12:00 a 13:00 h, és un espai,
com bé diuen els creadors,
basat en fets reals. Una
mirada àcida i crítica amb molt
d’humor sobre l’actualitat
diària. Conviden Secundèria a
assistir a un dia d’emissió.

Després de fer cua amb un grup de 30

persones, que compten els minuts per
sentir i veure com es fa el seu progra-
ma preferit, entrem a l’estudi. Les ria-
lles no es fan esperar i si haguéssim de
destacar un comentari que resumeixi
l’experiència, aquest ens el brinda el
«Justo Molinero» de la genial mà de
l’Òscar Andreu: «La televisió són cator-
ze polzades d’imaginació, la ràdio és
una imaginació que no cap en 14 pol-
zades». Amb els Òscar i la Natza Farré
en parlem de tot plegat.
Fa dos anys que feu el programa, oi?
O.D. Sí, de fet aquesta és la segona
temporada. Farà un any i mig que vam
engegar el programa.
Minoria absoluta havia deixat el llistó
molt alt. Sembla que en aquest any i
mig heu superat totes les expectatives.
O.D. Això ho dius tu. Ets molt amable.
O.A. Ens conformem a igualar-lo, amb
audiència, amb el «carinyo» de la gent,
amb continuïtat i, sobretot, amb sous
(riuen tots).
Com es prepara el programa?
O.A. El programa es va fent durant tot el
dia, durant 24 hores. Aquest és un dels
avantatges de treballar amb xarxes so-
cials. Fem una primera reunió a les nou
de la nit, via correu electrònic, on fem
una tria de temes d’actua­litat, del que
creiem que es parlarà. A partir d’aquí
fem el que s’anomena l’esquelet del
programa. Amb aquest esquelet, l’en-
demà a primera hora, acabem d’enlles-
tir, escriure o actualitzar les notícies.
Per això dieu que el programa està ba-
sat en fets reals, oi?
O.A. Sí, exacte.
O.D. També, era un dels requisits de la
direcció. Que el programa que substi-
tuís el Minoria fos un programa basat
en l’actualitat diària. Nosaltres vam
demanar no centrar-nos en política
«Mirem de no ser
molt esclaus de
l’actualitat »
perquè no venim del periodisme polí-
tic, com en Toni Soler o el Queco. En
aquest sentit vam coincidir amb la di-
recció perquè és el que tenien en ment.
Com ho feu per seleccionar els fets que
passaran a formar part del programa?
O.D. No t’ho sabria dir..., per l’humor
que puguin tenir. Mirem de no ser
molt esclaus de l’actualitat en el sen-
tit que si s’està donant molta impor-
tància a un tipus de notícia que no es
pot aprofitar, això no és un problema.
Per exemple, sovint prescindim de no-
tícies que serien portada de diari per

Foto: Roser Vilallonga / La Vanguardia
buscar-ne una de secundària amb més
possibilitats per fer humor. Notícies
que en boca dels personatges té molta
més comicitat.
Com es crea un personatge? Com sabeu
si funcionarà?
N.F. La veritat és que els personatges
es van fent grans a mesura que hem
anat fent el programa i sense haver de
meditar-ho molt. Fins i tot en el directe
surten coses que després aprofitem. És
una qüestió menys estudiada del que
la gent es pensa. Es tracta de ser genis,
i com que aquí tots ho som, les coses
surten soles (riuen tots).
(A l’O.A.) Abans, al programa, has dit
una frase fent el personatge del Justo
Molinero que podria definir el que és la
ràdio. Estàs d’acord amb ell?
O.A. S’hi apropa, sí. A més, d’alguna ma-
nera, als homes, els fa una mica dones,
ja que ens permet fer més d’una cosa a
l’hora. La força de la ràdio és que pots
estar conduint i escoltant la ràdio.
O.D. Tot i que, també és veritat que el
nostre programa està fet més per ser es-
coltat que sentit. Hi ha oients que ens
diuen que per estudiar, per exemple, si
que es posen música però amb el pro-
grama han d’estar atents. Pot ser pel
ritme, també.
Què és el millor i el pitjor de la professió?
N.F. El pitjor és el sou i que treballem
tots els dies de l’any.
O.D. És política de la casa que en dies
festius, en què altres cadenes tenen
programació especial, aquí es manté la
graella normal.
N.F. Tampoc no fem els festius locals,
ja que el programa és pertot Catalunya.
O.D. Encara seria pitjor si fos a nivell
estatal.
N.F. Per això no fem ràdio estatal, per
fer festa l’Onze de setembre (riuen).
O.A. (fent de Mohamed Jordi). Perquè jo
no parlo castellà (riuen).
I el millor?
O.A. Les vistes i perquè ve molt de gust
treballar amb gent jove, d’esperit, i amb
la ràdio líder del teu país.
O.D. La immediatesa, també. Fent la
comparació amb la tele, des de que
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
TEMA DEL MES
«Aquí una idea que has tingut a les deu,
a les dotze l’has de posar en solfa»
escrius una idea fins que acaba sortint
passa molt de temps i per moltes mans.
Aquí una idea que has tingut a les deu, a
les dotze l’has de posar en solfa.
N.F. Aquest és un tòpic de la ràdio, però
que és molt veritat. Tu mateix et pots fer
més o menys les coses. A la tele necessi-
tes cinquanta persones per fer una cosa
i aquí amb un micro t’apanyes bastant.
O.A. Això t’ho diu la Natza que treballa
amb llapis, paper i la seva veu (riu).
N.F. Jo no utilitzo ordinador perquè sóc
al·lèrgica als teclats i ho faig tot amb
ploma d’ànec.
O.A. Ploma d’ànec, en mata un cada dia,
i paper de calc (riuen).
N.F. Sí, m’han fet un forat a la taula per
posar la tinta (riuen).
Que recomanaríeu a un jove que es volgu-
és dedicar a la ràdio?
N.F. Que estudiés econòmiques o qualse-
vol altra cosa.
O.D. Que no ens foti la feina, no sigui cas.
7
O.A. El peix ja està tot venut aquí. Poden
estudiar informàtica i idiomes.
O.D. Que estudiïn «inglés» i «internet»
que és el futur. (riuen)
N.F. Ara mateix, el periodisme i l’arquitec-
tura són dos camps que no tocaria.
Què és el que creieu que ha de tenir un
bon locutor?
O.A. Bàsicament, que se l’entengui,
que tingui una bona dicció, mínima-
ment acurada.
O.D. Però tampoc és imprescindible, a
vegades sents cada cosa a la ràdio.
N.F. Jo ho trobo imprescindible. A mi em
molesta molt que la gent no sàpiga dir
les «erres» i estigui fent ràdio. De petita
jo volia ballar, però era molt maldestra.
No era lo meu. Amb la ràdio passa el
mateix. Que parlin els que en saben.
Textos: Diego Giménez (diego@edicat.cat)
Fotos: Cedides
deria.cat
 SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
8 ALTAVEU
Mazoni,
el cromosoma pop
El músic de la Bisbal presenta el seu sisè disc d’estudi,
Fins que la mort ens separi
Poden comptar-se amb els dits
d’una mà —i en sobren!— els ca-
saments als quals ha assistit Jau-
me Pla, Mazoni, i no cal dir que
la roba que ocupa el seu armari
s’allunya d’aquest tipus d’estilis-
me. Tot i això, el sisè disc d’estudi
del músic i compositor de la Bisbal
es titula Fins que la mort ens sepa-
ri (Bankrobber, 2011). Després del
partit entre l’esperança i l’eufòria
que ja ens presentava fa un parell
d’anys amb Eufòria 5 – Esperan-
ça 0, ara salten al camp dos nous
jugadors. L’univers interior s’ha de
batre en duel per fer-se sentir en el
món exterior. Qui guanyarà el matx?
Amb un títol de referències tan clàs-
siques, la pregunta és obligada:
Mazoni creu en l’amor per sempre?
«No! He posat aquest títol per di-
verses raons. La primera, perquè el
considero força anacrònic: avui en
dia ja no cal que et separi la mort,
ja et separes tu abans. La idea de
l’amor com una cosa que es rea-
limenta i que sempre creix la veig
molt complicada. Sobretot en una
generació que està més preocupa-
da per satisfer els seus interessos
que no els del seu entorn: que pre-
fereix no tenir fills per mantenir el
seu estatus de vida».
Mazoni divideix les cançons del seu
nou disc en tres tipologies diferents:
«N’hi ha de desamor (i amor a la ve-
gada), n’hi ha d’altres sobre la mort
i també n’hi ha on plantejo històri-
es, però, al contrari d’altres vega-
des, no les jutjo, ho faig sense pren-
dre-hi partit». El músic bisbalenc
ha volgut treballar especialment
les melodies d’aquest sisè disc.
«És més oníric. Es podria dir que és
com un pont entre els tres discos en
català i el 7 Songs for a Sleepless
Night (BankRobber, 2003). És un re-
torn als meus orígens, però des de
la perspectiva actual: un entremig
amb coses de tots dos períodes».
Mazoni també reflexiona sobre la
música i com ens influeix. «Quan
ens fem grans ens costa molt més
que ens toquin la fibra, amb pel·
lícules o amb música per exemple.
Aquells discos que et van impressi-
onar als 15 o 17 anys... I no és que
ara les coses siguin pitjors, sinó
que nosaltres tenim la pell més
dura. Però s’ha de fer l’esforç: no
s’hi val a pensar allò que abans la
música era més bona, sinó que has
d’esforçar-t’hi per tenir una nova
mirada, ser-ne conscient i seguir
buscant». La música és, segons
admet, una de les poques coses
amb les quals es compromet. «Em
considero bastant caòtic, vaig d’un
cantó a l’altre, canvio d’opinió...,
però quan faig un disc i s’ha aca-
bat, és físic —ai del dia que els dis-
cos no siguin físics!, m’hauré d’in-
ventar alguna cosa. Els tinc tots
allà guardats en una caixa, veig
una cosa que existeix, és meva, ho
he fet! Em dóna tranquil·litat.»
A Fins que la mort ens separi hi col·
labora Sanjosex a «El cromosoma
kamikaze» i el cor gospel Kèrigma a
«Això nostre s’ha acabat (fos el que
fos)». El nou treball es presenta en
un concert exclusiu organitzat per
Enderrock i BankRobber, el dime-
cres 9 de febrer a les 21:00 h a la
Casa Orlandai de Barcelona.
Textos: Elisenda Soriguera / Fotos: Àlex D. Cardona
deria.cat
www.enderrock.cat
Marcel Cranc
Imagina
(Primeros Pasitos)
Pop
El tercer disc del mallorquí
Miquel Vicentsastre és una
d’aquestes delicatessen a què
darrerament ens estem «malacostumant» els melòmans catalans,
tal com passava als seus treballs anteriors, Animal fràgil (Blau,
2006) i Ara (Primeros Pasitos, 2008). Alliberat de la cotilla electrò-
nica que li havia costat inevitables associacions amb el pop francò-
fon de Dominique A, Marcel Cranc s’endinsa en la seva nova obra
en territoris més orgànics. Més que imaginar, Cranc somia cançons
amb un regust oníric, entre la faula («Caputxeta») i el somni de la
infància més idealitzada («Asteroide B612»).
Albert Pla i Joan
Miquel Oliver
Concert a París
(Blau/DiscMedi)
Pop-rock
Aquest duet de cantautors tan
ben valorats —i encara més
venerats— s’ha tret de la màniga un fals directe. Pretenen simular
l’enregistrament d’un disc al mític Teatre Olympia de París, llençant
la carnassa al mig de la pista, sense cap explicació, interpretant
en aquest suposat teatre cançons ja clàssiques de la trajectòria
d’ambdós, a més de «La Rambla», de Quimi Portet, amb l’astre
d’artista convidat. Òbviament, Joan Miquel Oliver i Albert Pla són
personatges capaços de fer una gran broma càustica amb la quali-
tat del seu art compositiu, però no hi ha gaire res de nou.
Yacine & The Orien-
tal Groove
Parabòlic
(Kasba Music)
Fusió
Yacine Belahcene (Nour, Cheb
Balowski) presenta un nou
projecte que comparteix ara amb el músic d’origen grec Yannis
Papaioannou (08001, Orquestra Àrab de Barcelona). Nascut en
gran part arran de l’experiència d’haver compartit escenari fa un
parell d’anys amb la formació francoalgeriana Speed Caravan, el
nou grup de Yacine Belahcene sona més rocker i alhora més medi-
terrani que mai, amb els llaüts —elèctrics o no— de Papaioannou.
Yacine porta a Parabòlic cançons noves, revisions de peces de la
seva trajectòria i, també, clàssics magribins.

Kylie Minogue al Sant Jordi
L’artista australiana torna als escenaris per presentar «Aphrodite»
Kylie torna als nostres escenaris
amb motiu de la gira mundial de
presentació d’«Aphrodite», el seu
últim disc. Una nova oportunitat
per tornar a ballar grans èxits del
pop com «In your eyes», «Spin-
ning Around», «Ca’t Get You Out
Of My Head», «In my arms» o el
seu últim hit «All the lovers».
Després d’haver superat un càncer de
mama i més de 20 anys de carrera a
l’esquena, la diva torna a Barcelona dos
anys després de la seva darrera visita.
Des del principi de la seva carrera, els
esforços de Minogue per ser pressa
seriosament com a artista van ser obs-
taculitzats per la percepció que no era
més que una estrella del pop fabricada
a base d’explotar la imatge que havia
creat durant la seva estada a la sèrie de
televisió Veïns. Minogue va reconèixer
aquest punt de vista però va assegurar
que si es forma «part d’una companyia
de discos, crec que fins a cert punt és
just dir que hom és un producte manu-
facturat. Hom és un producte i el que es
veu és un producte. Però tot això no vol
dir que no hi hagi talent al darrere i que
no es prenguin decisions creatives».
El 2000 va ser l’any de Minogue. L’artis-
ta va consolidar la seva credibilitat mu-
sical per haver mantingut la seva carre-
ra més enllà del que els crítics havien
previst. El diari Birmingham Post va
assenyalar que «va existir una època,
molt abans que ningú sentís a parlar de
Christina Aguilera o Britney Spears, en
què la cantant australiana, Kylie Mino-
gue, va governar l’escena musical com
a princesa del pop».
Amb Stuart Price als comandaments
de la nau, «Aphrodite» és un disc que
s’escolta d’una tirada. Minogue s’ha
proposat fer un disc que no decebi i al
qual, independentment de gustos, no
se’l pugui titllar d’usar farcits o temes
d’escassa qualitat per completar-lo.
El disc no només ha gaudit d’una
producció espectacular de la mà de
Price, que últimament està especi-
alment inspirat, sinó que ha pogut
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
MÚSICA INTERNACIONAL
novetats
col·laborar amb Tim Rice-Oxley, de
Keane, que va escriure per a ella
«Everything Is Beautiful», un mig
temps més calmat i sense tanta pers-
pectiva de taula de mescles.
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
9
Mission
Bell
Amos Lee
Quart àlbum d’ Amos Lee produït per Joey
Burns, de Calexico, banda que exerceix
d’acompanyament en l’enregistrament. El disc
compta amb convidats com Willie Nelson,
Lucinda Williams, Sam Beam (Iron & Wine),
Priscilla Ahn, Pieta Brown i James Gadson.
Per Amos Lee, la clau del seu quart àlbum,
Mission Bell, era prendre’s el temps suficient
per pensar, escriure i gravar unes cançons que
complissin amb totes les seves expectatives.
«Els meus dos últims discos van ser una mica
precipitats perquè viatjava molt i no tenia la
tranquil·litat necessària», diu. «Per a aquest
em vaig prendre un any i mig de temps per
estar sol a casa i compondre. He passat més
temps amb aquestes cançons que mai anteri-
orment i crec que ha estat profitós.» Cançons
com «Windows are Rolled Down» i «Flower»
capturen moments profundament personals,
mentre «Stay» i «Out of the Cold» tracten dels
sentiments de Lee sobre la vida i les seves ex-
periències.
The Love EP
Corinne
Bailey Rae
Disc curt amb versions centrades en l’«amor».
Amb cançons com «I wanna be your lover»,
de Prince, «Is this love», de Bob Marley, «Low
Red Moon», de Belly, «My love», de Paul Mc-
Cartney, o el «Que serà serà», popularitzat per
Doris Day. Totes, versions que Bailey Rae des-
criu com un «homenatge a alguns dels meus
músics preferits, a més d’una conversa amb
algunes de les meves influències musicals».
Per això diu sobre Prince que: «Vaig conèixer
Prince a Londres en el seu concert a l’O2 Are-
na. Em vaig quedar sorpresa amb el concert,
però fins i tot més impressionada per l’after-
show que va fer després en una petita sala on
va arrasar amb tot a la guitarra. M’agrada molt
cantar música rítmica, per això fer aquesta
cançó era com un somni».
La joven
Dolores
Christina
Rosenvinge
Inclou temes com «Desierto» i «Eva enamo-
rada». El disc compta amb les col·laboracions
de Steve Shelley (Sonic Youth) a la bateria,
Jeremy Wilms en baix i guitarres; Charlie Bau-
tista en guitarres i teclat; Aurora Aroca (Boat
Beam) al violoncel, piano i cors; Benjamin Bio-
lay, Geòrgia Hubley (Jo la tinc ) i el propi Wilms
com a contrapunt vocal. El disc s’edita en una
luxosa versió llibre disc amb tapes dures, i amb
disseny de l’estudi alemany Hort. En la seva
edició en vinil té un mastering especial, vinil de
180 grams, i una portada diferent. També s’ihi
nclou el CD a l’interior.
 SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
10 tendèries

K
O
E
C
SOS!
Zones sensibles
A
E
Kal fred El fred alenteix la circulació i disminueix
l'aportació de sang a les extremitats

Les mans, els peus, les orelles!

Són zones especialment sensibles
al fred que pateixen pitjor que la
resta del cos els rigors de l'hivern.
És habitual, per exemple, que
els llavis es tallin, que els peus
facin mal perquè són com glaçons
de gel, que la pell de les mans
es ressequi… Necessiten cures
especials i molta protecció.
Encara que els humans siguem capa-
ços de viure en els llocs més inhòs-
pits, gràcies al fet que la nostra intel·
ligència ens ha permès desenvolupar
màquines i energia per adequar el nos-
tre entorn, la veritat és que encara som
animals de sang calenta. I la circulació
sanguínia i el fred no es porten bé. El
fred alenteix la circulació i disminueix,
per tant, l'aportació de sang a les ex-
tremitats, les parts més llunyanes del
cor i les menys vitals.
És una reacció absolutament natu-
ral: si fa un major esforç per mantenir
constant la temperatura, el cos es pro-
tegeix i activa els seus mecanismes de
defensa, contreu els vasos sanguinis
perifèrics per evitar perdre calor i en-
via la sang als òrgans vitals, entre els
quals no es troba la pell. És per això,
per exemple, que els alpinistes patei-
K
xen de congelació primer en els dits de
peus i mans. Sense arribar a aquests
extrems, aquesta és també la raó de
l'aparició dels molestos penellons,
unes protuberàncies vermelles i dolo-
roses al tacte i al frec que apareixen
en mans i peus, principalment en els
dits, però que també poden sortir a les
orelles o a la cara. Hi surten pel fet que
el fred i la humitat han glaçat aquesta
zona i, si no es cuiden com cal, es po-
den produir úlceres i infeccions.
També, hi ha persones que, davant el
fred, pateixen problemes de dolor a
les cames mentre caminen. Sol ser un
problema associat a una mala circula-
ció de retorn o a la presència de vari-
ces. Encara que sembli que la calor pot
evitar-ho, mai no s'ha d'aplicar calor
sobre aquestes cames ni acostar-les
a estufes o calefactors, ja que
s'agreujarien els problemes
circulatoris. En aquests
casos, cal consultar
amb el metge.
Deu regles imprescindibles
Els dermatòlegs proposen seguir deu regles senzilles per evitar problemes cutanis a l'hivern:
1. Protegeix bé la pell, especialment cara i mans, amb una hidratació adequada.
2. Cuida els llavis amb protectors labials hidratants i evita humitejar-los amb freqüència, especialment
amb saliva, ja que s'irriten.
3. Nens i ancians tenen una pell especialment sensible i és freqüent que apareguin sequedats, fissures
o escates. Cal extremar les cures.
4. Compte amb el remull excessiu. No abusis de dutxes o banys i evita sabons enèrgics, tria sabons
suaus apropiats al tipus de pell.
5. El sol crema igual o més que a l'estiu. No oblidis la fotoprotecció si vas a la neu, els raigs solars
potencien el seu efecte en reflectir-hi.
6. Compte amb els canvis de temperatura quan entris o surtis d'un local. El pas de fred a calor o vicever-
sa és negatiu per a la pell, especialment en pells sensibles.
7. Usa roba i calçat de fibres naturals. Evita el calçat o roba no transpirable o irritant.
8. La psoriasi i la dermatitis atòpica empitjoren a l'hivern, igual que altres malalties cutànies. No oblidis
visitar el dermatòleg.
9. Si a casa hi ha persones amb pell seca, sensible o amb malalties cutànies que empitjoren a l'hivern,
augmenta la humitat ambiental amb algun humidificador o un sistema d'humidificació ambiental, posa
tovalloles humides o un sistema similar sobre radiadors i focus de calor que ho permetin.
10. Cuida la teva pell i la de la teva família a l'hivern. Davant qualsevol dubte o problema cutani, vés
al dermatòleg

Entre les zones que més pateixen
a l'hivern hi trobem:
Ulls i llavis. La pell del contorn dels
ulls i dels llavis és una de les zones més
delicades de tot el cos a causa, bàsica-
ment, de tres factors: la fragilitat de la
pell, molt fina i poc espessa; la presèn-
cia de multitud de capil·lars sanguinis, i
l'acció continuada de contraccions mus-
culars. Aquesta és la causa que el fred
tendeixi a provocar inflor sota els ulls,
que pot arribar a convertir-se en bosses
i ulleres que desemboquin en fines arru-
gues. Una cosa que pot passar, també,
a la comissura dels llavis i sobre el llavi
superior (la línia bigoti). Sense comptar
amb el fet que el fred causa deshidra-
tació, una cosa que ataca especialment
a les mucoses si estan a la intempèrie i
desprotegides, com passa amb els lla-
vis. És per això que cal aplicar un bàlsam
labial adequat diverses vegades al dia
i protegir aquestes zones de l'acció de
l'aire amb bufandes, ulleres, etc.
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
tendèries 11
Vull una sopa
El cos és més savi del que pensem, pot-
ser perquè encara que no ens n’adonem
té memòria fisiològica i una tendència a
l'autoprotecció que de vegades deses-
timem des de la nostra racionalitat. A
l'hivern sol venir de gust un bon brou de
pollastre casolà que poques vegades ens
subministrem, acostumats com estem a men-
jar qualsevol cosa ràpidament. Per què ve de
gust un brou de pollastre? Primer, perquè
com altres líquids calents, té propietats anti-
inflamatòries i redueix l'excessiva mucositat i
la congestió de les vies respiratòries, cosa fre-
qüent a l'hivern i que quan no desemboca en
un refredat ho fa en una grip. A més, el brou
Orelles. Són especialment vulnerables molt agradable recórrer als banys d'aigua és ric en minerals, imprescindibles per a la
a causa tant de la seva alta vascularitza- calenta, després dels quals cal aplicar regeneració cutània i la fortalesa de la nostra
ció com a la seva pell fina i la seva estruc- una crema nutritiva i deixar-los respirar a coberta protectora. I la seva aroma té efectes
tura, separada de la resta del cap. Sol ser casa, amb mitjons de fibres naturals i un comprovats sobre l'ànim, ja que produeix una
el primer lloc on sentim el fred. Cal prote- calçat que permeti que s'airegin . certa estimulació i eufòria. T'has fixat com re-
gir sempre amb cremes riques que con- conforta només olorar-lo? Doncs bé, hauràs
tinguin filtres solars, i tenir la precaució Textos: Àngels Marín i comprovat com és d'efectiva l'aromateràpia. I
de tapar-les amb gorres o bufandes. Elisabet Parra (bellezaactiva.com) * el cos sovint sap bé el que vol, i ho demana.
Fotos: ACI Creativo Només cal escoltar-lo.
Coll i escot. Encara que tornen a estar deria.cat
de moda els colls de cigne i els jerseis
de llana, i aquest hivern potser pateixin
menys fred, la veritat és que ambdues
zones solen estar a la intempèrie com
la cara, però no solem protegir-les amb
la mateixa dedicació. Gran error: el coll
evidencia, abans que cap altra part del
cos, el pas dels anys i, encara que l'escot
no pateixi les arrugues i el despenjament
propis del seu veí, és una zona propícia
a l'aparició de taques. Protegir-los és tan
senzill com allargar la mà amb la hidra-
tant facial cada matí i fer que arribi al coll
i l'escot, encara que és molt millor recór-
rer a productes específics per a aquesta
zona, ja que contenen tensors i desinfil-
trants més actius que les cremes facials.
Mans i peus. Les extremitats són es-
pecialment sensibles al fred per raons
purament fisiològiques: com hem dit,
estan més lluny del cor i la sang alenteix
la seva circulació quan fa fred. A més, les
mans solen estar constantment expo-
sades a l'aire i toquen aigua amb molta
assiduïtat, de manera que es tornen frà-
gils, poroses i deshidratades. Els peus,
encara que no es mullin tant, suen més
embotits en botes i gruixuts mitjons, de
manera que també tenen la humitat as-
segurada. Per a ambdós és necessari l'ús
d'una crema específica, ja que les hidra-
tants corporals són massa lleugeres per a
aquestes zones tan agredides i que, per
defensar-se, solen assecar i engrossir
la pell. Cal evitar sabons i productes de
neteja agressius perquè no clivellin. En
el cas dels peus, sovint és convenient i
 SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
12 CONCURSOS

Més de 10.000 joves

creadors a la xarxa
Tornen els concursos «Joves i conducció», «Ficcions» i «Deià»,
capdavanters a la xarxa en català
Més de 10.000 joves d’arreu dels territo-
ris de parla catalana han participat en les
darreres cinc edicions dels concursos de
Secundèria i www.deria.cat. Creació lite-
rària, seguretat viària, disseny, fotografia,
vídeo i música són alguns dels temes que
tracten els diferents concursos per a es-
tudiants de secundària de 14 a 18 anys i
que en les seves cinc edicions compten
ja amb més de 10.000 participants amb
inquietuds culturals i artístiques.
Enguany, es presenten la quarta edi-
ció de «Joves i conducció», la cinquena
edició de «Ficcions, l’aventura de crear
històries» i la segona edició de «Deià,
l’aventura d’imaginar espais».
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
Fotos: Cartells dels concursos i
Aci Creativo
deria.cat

www.jovesiconduccio.cat
Ficcions
Ficcions és un concurs de relats organit-
zat per la revista Secundèria. Enguany ce-
lebra la cinquena edició amb un total de
6.000 participants en les quatre darreres
edicions. Es tracta d’un concurs literari
en català que proposa crear una història
de ficció dividida en quatre capítols i que
pren com a punt de partida un primer ini-
ci (hi ha cinc propostes per escollir, en-
guany amb textos de Miquel Martí i Pol,
Albert Balasch, Montse Banegas, Quim
Monzó i Albert Sánchez Piñol).
www.ficcions.cat/ficcions
«Viatge a Futuroscope
per a tota la classe»
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
CONCURSOS 13
Joves i conducció
Joves i conducció és un concurs, coorgantizat entre la re- amb el cotxe. Per tot això, Joves i conducció vol proposar
vista Secundèria, el RACC i el Servei Català de Trànsit. Els el motocivisme com a eix de la quarta edició del concurs.
concursants, durant dos mesos, envien els seus vídeos,
relats, fotografies i cançons sobre temes relacionats Les inscripcions al certamen es poden fer a través del
amb la seguretat viària. La present edició del concurs web, el concurs començarà, el 7 de febrer i durarà fins
vol reflexionar sobre les motos i el civisme. Catalunya és al 15 d’abril. Cada quinze dies, els participants hauran
un referent europeu en l’ús de la motocicleta. Hi ha 173 de penjar les seves propostes seguint la temàtica cor-
motos per cada 1.000 habitants. La Fundació RACC, en responent: Si vas amb moto, tu ets la carrosseria; Si has
col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Guàr- begut o consumit drogues, no agafis la moto i Alerta, les
dia Urbana, ha realitzat un estudi sobre l’accidentalitat infraccions són el pas previ a l’accident. El 15 d’abril es
del col·lectiu de motociclistes, i una de les principals publicarà l’últim capítol i al cap d’un mes el jurat decidi-
conclusions obtingudes destaca que el risc de tenir un rà qui és el guanyador.
accident amb motocicleta és 8 vegades superior que
ConC urs de diss eny
Deià, l’aventura
L’a v en tu ra sego na edici ó
d’imaginar
espais ParticiPa i guanya
un Ma cBo ok
d’imaginar espais Z 8
Deià, l’aventura d’imaginar espais és un
concurs de creativitats i dissenys adreçats
als joves estudiants de 14 a 18 anys amb
una temàtica d’interiors i una d’exteriors.
Organitza:
Com s’imaginen un habitatge per a joves? www.deria.cat Patrocina:
y
Com redefinirien el seu espai habitable, www.deria.cat/dissen
Col·labora:
de forma alternativa, econòmica i ajustada
a les pròpies necessitats? Com s’imaginen
el futur de l’habitatge per als joves? Aquest
concurs convida els joves a dissenyar el lloc
on viuen, adaptar els espais del seu habitat-
ge a les seves necessitats, tot proposant so-
lucions innovadores i creatives per aprofitar
millor les possibilitats de l’espai.
www.ficcions.cat/disseny
Molts premis
per als participants
En tot els concursos hi poden participar
els joves des de segon cicle d’ESO (3r i 4t),
Batxillerat i Cicles Formatius fins a 18 anys
de tots els territoris de parla catalana.
Els millors de cada modalitat gaudiran
de molts premis: portàtil, càmeres de
vídeo i fotografia, iPod, MP3..., i la millor
classe de «Joves i conducció» guanyarà
un viatge a Futuroscope per a tots. Al web
www.ficcions.cat hi trobaràs informació
addicional.

Catalunya, en 135 paisatges
El mapa dels paisatges mostra la gran diversitat del país
El 2009 TV3 va proclamar la Costa
Brava —amb Josep Cuní— com el
paisatge favorit de Catalunya. El
programa, amb un notable èxit
d’audiència i participació popular,
ens va mostrar «el país com mai
no l’havíem vist». I si és cert que
algunes de les propostes eren les
estampes catalanes més tradicio-
nals —Núria, la fageda d’en Jordà o
l’estany de Sant Maurici— la petita
pantalla també va mostrar parat-
ges menys presents a l’imaginari
col·lectiu com l’Ebre, el Priorat, els
Ports o el Collsacabra.
Però, en què es va inspirar TV3 per
oferir aquest mosaic? En el mapa dels
paisatges de Catalunya, una cartogra-
fia del territori català que representa
el país en 135 paisatges, curiosament,
el mateix nombre que els diputats del
Parlament de Catalunya. Tot plegat es
tracta d’una simple coincidència ja
que, tal com explica Pere Sala, coor-
dinador de l’Observatori del Paisatge,
el treball es va fer sense tenir un nom-
bre prefixat.
Però què és paisatge? La resposta no és
fàcil i al llarg de la història la seva defini-
ció ha esdevingut un «cavall de batalla»
entre diverses disciplines científiques.
Des dels que l’han volgut reduir als ele-
ments físics i biològics d’un territori (pe-
dres, animals i plantes) als que el veien
tan sols com la representació artística
de l’entorn. Però, en els darrers anys,
les visions més integrades han guanyat
pes. «És la interacció entre els elements
naturals i culturals que donen un caràc-
ter particular, percebuda per la població
que hi viu i la que s’hi desplaça», explica
Pere Sala. De fet, societat i medi són dos
elements indestriables ja que al llarg de
les dècades hem «construït» paisatge
El mapa també pretén
que la gent prengui
consciència del lloc on viu.
«Qui perd el seu paisatge,
perd la seva identitat.»
sigui urbanitzant, conreant, gestionant
boscos o pastures o, simplement, aban-
donant l’explotació d’un espai.
El mapa va sorgir a partir de l’elaboració
dels set catàlegs de paisatge —un per
cada futura vegueria— i de la definició
d’unitats a partir d’elements com el cli-
ma, les formes de relleu, la vegetació,
els usos del sòl, el patrimoni o elements
perceptius (textura, colors, formes...). I
tot plegat donant importància a la parti-
cipació ciutadana. Pere Sala explica que
en diversos tallers es va demanar a la po-
blació «dibuixar el paisatge amb el qual
es reconeixien» per definir-ne les carac-
terístiques i també posar-hi nom. De fet,
algunes de les 135 denominacions —per
exemple la vall del Silenci o les Garrigues
Altes— són fruit d’aquestes propostes. I
és que el mapa —a banda de donar servei
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
a les polítiques de planejament terri-
torial i urbanístic— també pretén «que
la gent prengui consciència del lloc on
viu». En aquest sentit, parafrasejant un
popular refrany és clar que «Qui perd el
seu paisatge, per la seva identitat».
Posar en valor
els paisatges oblidats
El mapa ha constatat una intuïció: Cata-
lunya és un país molt ric i divers paisat-
gísticament. I també pot ajudar a can-
viar un imaginari col·lectiu que prima
el verd i els paisatges muntanyencs, en
especial els pirinencs, «per influència
directe del romanticisme i del primer
catalanisme polític», recorda Sala. La
preeminència d’aquest arquetip pai-
satgístic ha deixat històricament massa
de banda la «Catalunya seca», tot i ser
pintada per Miró o Picasso i, si més no
la litoral (la mediterrània), haver estat
lloada pels noucentistes.
+INFO: www.catpaisatge.net
MEDI AMBIENT 15
El paisatge, als instituts
L’Observatori del Paisatge, amb seu a Olot,
té com a tasques principals tant el desen-
volupament de les polítiques en la matèria –
sorgides d’un conveni europeu i en la qual el
nostre país se situa a primera línia continen-
tal- com la difusió i promoció a nivell social.
En aquest sentit el mapa –la tercera experièn-
cia després de la d’Anglaterra i la de l’Estat
francès- ja s’ha inclòs en un dels llibres de
batxillerat i és la base pels materials educa-
tius per a ESO “Ciutat, territori, paisatge”.
«Els paisatges reals també són uns altres
i tots tenen molts valors», afirma el coor-
dinador de l’Observatori del Paisatge que
celebra que la situació s’estigui revertint.
«Els darrers anys han emergit en l’imagi-
nari col·lectiu paisatges com els del riu i el
delta de l’Ebre o altres com el Priorat». De
fet, una de les conseqüències de la feina
de l’Observatori ha estat la promoció tu-
rística, social i mediàtica de paratges amb
denominacions desconegudes més enllà
de les pròpies contrades, com els secans
d’Utxesa, la vall del Llobregós, l’Ardenya-
Cadiretes o el Lluçanès entre d’altres.
Textos: Arnau Urgell i Vidal
Imatges: L’Observatori del Paisatge
deria.cat

Polseres vermelles
La sèrie, creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas,
apropa l’experiència vital de sis joves en un hospital
«Polseres vermelles» és una sèrie
de 13 capítols de 45’, creada per
Albert Espinosa i dirigida per Pau
Freixas, que retrata, amb humor
i tendresa, el dia a dia d’un grup
de nens en un hospital infantil. A
diferència d’altres sèries de ficció
ambien­tades en un hospital, a
«Polseres vermelles» els metges
cedeixen tot el protagonisme als
pacients, en aquest cas cinc nois
i una noia d’entre 10 i 15 anys que
coincideixen en un hospital a causa
de diverses malalties.
Sense defugir les circumstàncies es-
pecials en què es troben, la història
d’aquests sis nens i adolescents mostra
les vivències i situacions pròpies dels
nois i noies de la seva edat, però amb la
diferència que el seu món és un hospi-
tal, i això fa que ho visquin tot amb una
gran intensitat. Es podria dir que estem
davant d’una sèrie de formació, un tipus
de ficció on els protagonistes van de-
senvolupant, al llarg de la història narra-
da, la seva personalitat en aquesta eta-
ROC (Nil Cardoner)
Està en coma des de l’inici de la sèrie, però la
seva veu en off — alegre i infantil— ens ex-
plicarà tots els capítols i ens farà els resums
del que veiem i sentim. És com si estigués
despert a la seva manera i observant-ho tot.
Va tenir un accident en una piscina i quan l’en
van treure ja estava en coma. Sa mare se’n
sent molt culpable.
LLEÓ (Àlex Monner)
Té la cama amputada i es recupera a la planta
infantil. Duu posades 4 polseres vermelles que
no es traurà mai per demostrar d’on ve i quin
és el seu rang. D’alguna manera, ja es coneix
tot l’hospital perquè ha estat molts cops malalt
en aquest i altres centres. És el veterà del grup
que ajudarà la resta de la colla. Serà qui ini­
ciarà tothom en el món hospitalari i qui crearà
el grup dels Polseres Vermelles.
pa clau que va des de l’adolescència i la
joventut fins a la maduresa. En aquest
període es modela el seu caràcter, con-
cepció del món i destí, en contacte amb
la vida, que li serveix d’escola d’apre-
nentatge a través de les més diverses
experiències. En aquest cas l’escola
d’aprenentatge és un hospital.
JORDI (Igor Szpakowski)
Li acaben de diagnosticar càncer de tíbia. El
seu cas vertebrarà tots els capítols. Veurem
com passa aquests tres mesos, si finalment té
càncer, si ha de fer la quimio, si li amputen la
cama... El Lleó l’ajudarà i recolzarà en tot i tots
dos compartiran habitació... I també rivalitza-
ran per la Cristina.
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
Publireportatge
CRISTINA (Joana Vilapuig)
Està ingressada per un cas d’anorèxia i veu-
rem com passa per diferents fases de la seva
malaltia. Ella creu que no té cap problema i
que va ser ingressada a la força pels seus pa-
res. Farà molts bons amics, especialment el
Lleó i el Jordi.
Per recrear l’ambient, la sèrie aprofi-
ta la dilatada experiència d’Espinosa
en el món hospitalari —va passar deu
anys de la seva vida ingressat en hos-
pitals i des d’en fa cinc fa conferències
a hospitals d’arreu— i, també, el to
vitalista, la tendresa i el sentit de l’hu-
mor que caracteritzen tots els seus
treballs. «Polseres vermelles» és una
sèrie per a tots els públics, amb una
TONI (Marc Balaguer)
Ha tingut un accident de moto. S’ha trencat tots
els ossos possibles. Durant tres mesos anirà
fent la recuperació. És un noi especial. Es con-
vertirà en el membre més sincer del grup, i això
el portarà a ser políticament incorrecte i, alhora,
molt directe amb els seus comentaris i reflexi-
ons. Té una relació especial amb el Roc, el nen
en coma, i és capaç d’escoltar-lo. A través seu,
el Roc es comunicarà amb la resta del grup.
17
IGNASI (Mikel Iglesias)
És el més fatxenda de tots. Un nen acostu-
mat a ser el líder i a humiliar alguns companys
de classe. El seu pas per l’hospital canviarà
la seva personalitat. Descobrirà el valor de
l’amistat i del respecte i, també, haurà d’apren-
dre a acceptar la seva malaltia. Comparteix
habitació amb el Roc, del qual aprendrà mol-
tes coses. Els seus pares estan massa ocu-
pats per a visitar-lo sovint. L’Ignasi s’adonarà
que potser no té tants amics com creia, perquè
ningú de la classe anirà a veure’l, però farà
nous amics a l’hospital.
gran intensitat emocional, que té com
a nexe de la història les ganes de viure
i l’afany de superació.
Per als autors «Polseres vermelles» és
molt més que una ficció pensada per
entretenir. És una ficció que té trans-
cendència social i respon a una clara
vocació de televisió pública.
TV3 afronta un repte per convertir
aquest tema tan complex en una sèrie
familiar, sense caure en la morbositat
o el ridícul. La sèrie no tracta de ma-
lalties, sinó d’unes persones especi-
als, els «polseres vermelles»; unes
persones que, malgrat tot, són capa-
ces d’afrontar la vida amb optimisme,
afany de superació i ganes de viure.
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
Fotos: Tv3
deria.cat
+info: www.tv3.cat
 SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
18 PETITS ANUNCIS

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS

Troba
NIT

a les xarxes
Secundèria
socials
Centre adscrit a:

Escola Universitària
de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

T’agrada el Turisme? GRAU EN TURISME

c/ Aragó 55. Barcelona
Adscrits a la primera Universitat en re- Tel.: 93 227 80 90
cerca turística del país, amb nosaltres ceta@ceta.edu.es
podràs cursar des de Cicles Formatius www.ceta.edu.es
de Gestió d’Allotjament Turístic, Agènci-
es de Viatges o Informació i Comercialit-
zació Turística o el nou Grau en Turisme
amb 5 idiomes inclosos en el preu. concursos
Una borsa de treball amb més de mil ofer-
tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja
oberta, Codi D81038. Descobreix per què
de dèria.cat
som líders en Turisme a Barcelona.
C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22.
entra, participa...
www.mediterrani.com i guanya!!!

EUSS - Programes ADD

* EUSS Activa
* LaborEUSS
* ProfEUSSional
* fEUSS-te enginyer
Pregunta’ns a
comunicacio@euss.cat
pel programa que millor
s’adapta als teus estudis actuals
T’obrim les portes
EUSS Enginyeria
Pg. Sant Joan Bosco, 74 al món
932 805 244
www.euss.cat · Hostessa Relacions Públiques
· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,
· Hostessa i Auxiliar de vol
· Relacions Públiques i Màrqueting
· Secretariat Internacional d’alta direcció
· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona)

Tel.: 93 215 88 66
www.formatic-barna.com
Per a més informació sobre la GUIA JOVE: jordi@edicat.cat formatic@formatic-barna.com

A p rè n a m emoritzar
recorda el
Perquè la teva memòria estigui
pràcticament al 100% del seu ren-
diment, és necessari fer-la treba-
llar, per això Qestudio et dóna a
conèixer una sèrie d’exercicis pre-
vis a la memorització que poden
ajudar a obtenir millors resultats.
Creació d’imatges
Una peça clau per a la memòria
és exercitar l’habilitat de repre-
sentar a la ment allò que interes-
sa retenir. Per treballar la creació
d’imatges, primer s’ha de comen-
çar amb paraules senzilles, com
gat, camió, far... Qualsevol pa-
raula, l’important és que s’ima-
gini molt detalladament, hom ha
de ser capaç de concretar-ne els
colors, les formes i, fins i tot, els
sons, les olors i els sabors...
El pas següent és intentar repre-
sentar altres paraules més abs-
tractes com alegria, angoixa, pre-
monició, etc.
www.qestudio.cat
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
Orienta’t amb Educaweb
La memòri
a és la facu
psíquica am ltat
b la qual e
s reté i es
passat
Aprendre a
estructurar i ordenar
Ser estructurat ajuda la ment a re-
tenir millor la informació, perquè el
que està ben ordenat i organitzat és
més fàcil de memoritzar. Hi ha un
joc que ajuda a crear i endreçar pa-
raules. És molt fàcil, només s’han
de pensar unes paraules i desorde-
nar les lletres perquè l’oponent les
hagi de tornar a ordenar i desxifri
els termes. Per exemple, què volen
dir aquestes paraules?
· tadnbi
· iacoenrito
· agfmlactue
· pdarenre
Al final del text trobaràs la solució.
Definir
Especificar l’objecte o l’acció és un
punt important per facilitar les ha-
bilitats implicades en la memoritza-
ció. A l’hora de definir es pot cercar
primer el concepte genèric i després
afegir la descripció de les caracterís-
tiques pròpies de l’acció o l’objecte.
Comparar
Es reté millor allò que s’ha compa-
rat amb elements similars, ja que
tota comparació implica un cert
grau d’atenció.
Sintetitzar
Una bona ajuda per a la memòria
és el resum. Traient la idea princi-
pal d’allò que s’estigui estudiant i
eliminant-ne els elements super-
flus, la ment podrà retenir la infor-
mació veritablement rellevant.
Un bon exercici per aprendre a con-
densar la informació és resumir,
per exemple, el contingut d’aques-
ta secció, i després tornar a sinte-
titzar el que ja s’ha resumit.
+info: www.educaweb.cat
19
Interessant...
Sabies que una nit sense dormir re-
dueix la capacitat d’assimilar conei-
xements gairebé en un 40%?
Doncs, sí, segons demostra un estudi
de Matthew Walker, de la Universitat
de Califòrnia, a Berkeley. El son neteja
la memòria a curt termini i deixa espai
lliure per a més informació.
Sabies que la repetició és eficaç per
consolidar la memòria?
Segons un estudi cerebral realitzat
a Sevilla, la repetició com a mètode
d’aprenentatge és una forma natural i
eficaç que posa en relleu el mecanis-
me que utilitza el cervell per desar la
informació en la memòria.
Associar paraules o vivències
L’associació permet recordar da-
tes, noms o accions, ja que relaci-
onar dades o informació rellevants
que costa recordar amb paraules
similars o vivències pròpies ajuda
a memoritzar.
A l’hora d’estudiar és important
que es tingui la ment disposada a
absorbir tota la informació que se
li dóna, però també és primordial
que es tingui una actitud positiva,
ganes d’aprendre i interès per allò
que s’ha d’estudiar. És molt impor-
tant que s’estigui concentrat en el
que s’està fent.
Solucions: Bandit, orientació, camuflatge i
aprendre
Textos: Educaweb / Fotos: Aci_creativo
deria.cat
 SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
20 REPORTATGE
L’Ainhoa va complir 18 anys la
setmana passada. Li ha dit als
seus pares que es vol presentar
a un càsting per entrar en un
reallity show, un programa que
fan a la televisió en el qual, si
se’n surt, pot guanyar molts
diners. No hauria de fer res,
només concursar. Els seus pares
no hi estan gens d’acord, saben
perfectament que entrar en un
programa com aquest és difícil
i no és una opció de vida per
a ells. Prefereixen que la seva
filla es presenti a la selectivitat
i provi d’estudiar Dret. Però,
l’Ainhoa té uns altres plans i
no està disposada a canviar
d’opinió. No vol fer una carrera
universitària, prefereix guanyar
diners de seguida per poder
gastar-los en el que ella vulgui.
«Èxit sense esforç», aquesta és
una de les premisses que arriben
als joves d’arreu cada dia. La so-
cietat en general i les circumstàn-
cies de l’època que vivim fan que
certs programes de televisió aug-
mentin la seva audiència quan
ofereixen espectacles sensacio-
nalistes que transmeten la idea
que l’esforç no sempre suposa
recompensa o reconeixement. Els
joves arriben a tenir la creença ex-
cessiva que aconseguir una bona
feina i ben remunerada no té cap
tipus de relació amb el seu nivell
de formació o amb les seves capa-
citats i habilitats. Això s’agreuja
quan enquestes com la realitza-
da per Demoscòpia a joves espa-
nyols reflecteixen dades com que
un 54% dels enquestats expres-
sen no tenir en ment cap projecte
per al qual se sentin especialment
interessats i/o motivats; o que el
15% de joves d’entre 16 i 24 anys
ni estudia ni treballa.
“MORIR D’ÈXIT”
Quin n’és el motiu? Quin paper hi
juga la societat? Des del punt de
vista de la Psicologia Social, l’expli-
cació és que molts dels joves actu-
als han tingut des d’infants moltes
coses i sense dificultats: joguines,
consoles, recursos i facilitats per
estudiar, ordinador, moto, etcète-
ra. Aquests joves han viscut fins als
30 anys, aproximadament, prote-
gits pels seus pares, amb la lloable
creença per part d’aquests que als
seus fills no els calia passar les difi-
cultats i les penúries que havien vis-
cut ells. Però, tot i així, els estudis
reflecteixen que, per primera vega-
da a la societat espanyola, la quali-
tat de vida dels fills acostuma a ser
inferior a la dels seus pares tot i es-
tar millor formats acadèmicament.
Això crea una sensació de frustració
i d’insatisfacció en els joves.
Tot i «tenir-ho tot», molts joves crei-
xen amb seriosos problemes d’au-
toestima, d’assertivitat, d’autocon-
trol, de sentit de la responsabilitat,
dificultats per a prendre decisions,
baixa tolerància a la frustració, poca
autonomia, problemes per a comu-
nicar-se correctament, etc. L’edu-
cació que han rebut és tenir-ho tot
de manera fàcil i immediata, prima
l’«ara i aquí». Aquest és el motiu
que fa que els joves vulguin obte-
CONSULTORI envia'ns les teves
consultes a:
sexualitat@edicat.cat
Hola Laura, em dic Lourdes i tinc 16 anys. El meu pro-
blema és que tinc algunes dificultats per fer amistats, sóc
molt tímida i ho passo malament quan algú de la classe Hola Laura, em dic Gerard, tinc 17
em parla. Fa uns mesos em vaig apuntar a un fòrum per anys i visc a Barcelona. He tingut
conèixer gent i vaig conèixer un noi de fora. Hem comen- tres parelles a la meva vida però,
çat una relació, però no estic segura de si pot funcionar. sempre les he deixades perquè tinc
Tu creus que és possible tenir una relació a distància? la sensació que no trobo el que bus-
Hola Lourdes, respecte la teva consulta, les relacions a co. M’he plantejat que potser sóc
distància són complicades o no en funció de com les en- massa exigent o que no existeix una
foquis. Generalment, una relació a distància implica un noia que sigui la meva mitja taronja.
esforç molt gran per mantenir el contacte i per generar en T’escric perquè no sé què fer. Creus
ambdós membres un sentiment d’estar en parella i d’estar que hauria de rebaixar les meves ex-
a prop. Les inseguretats acostumen a accentuar-se pel fet pectatives?
que és fàcil patir pensant en el que fa l’altre a milers de Hola Gerard, respecte a la teva con-
quilòmetres. Per això, fa falta molta confiança. Però, d’al- sulta, primer de tot crec que hauri-
tra banda, suposen una relació amb molt temps lliure, més es de plantejar-te què suposa una
relaxada, en què emocions i sentiments no s’expressen «mitja taronja» com tu dius. La mit-
en un cara a cara. Depenent d’on visqui l’altra persona, ja taronja és un mite que pot supo-
es perd gran part de contacte físic i de comunicació no sar unes conseqüències no sempre
verbal. Tu has de valorar quina relació de parella vols tenir. positives. És la falsa creença que
Però, t’aconsello que no utilitzis una relació a distància existeix una persona «perfecta» per
com a excusa per amagar un problema de timidesa. a nosaltres i que si no som capaços
de trobar-la, serem infeliços tota la
vida. Això és incorrecte: no és que
hi hagi una mitja taronja per a tu sinó
que hi ha moltes noies que són afins a tu, no només una. Respecte al que
comentes de les teves expectatives vers una parella, crec que has de valorar
si estàs idealitzant el concepte de parella. És possible que el patiment arribi
quan les expectatives es veuen frustrades. Reflexiona sobre què demanes a
una parella i pensa en si aquestes expectatives són reals. Si ho són, t’acon-
sello que facis un llistat amb les coses que valores en una parella. Això farà
que et resulti més fàcil estar atent a les noies que mostrin els valors que
busques.
 SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
REPORTATGE 21

nir el que volen sense
haver d’esperar; i realit-
zar uns estudis suposa esforç i
saber esperar. Si a això hi afegim la in-
certesa de trobar una bona feina que es
correspongui al nivell de formació, ens
trobem amb molts joves desmotivats
que opten per l’opció que donen aquests
reallity show: fama, èxit i diners a l’acte!
Els joves que acudeixen a aquests tipus
de programes solen ser molt suggestio-
nables i manipulables. Aquests progra-
mes i espectacles televisius generen un
fenomen de «divinisme», és a dir,
la divinització d’un personatge en
concret que destaca per actituds
extremes. És així com s’entra en un
bucle sense fi on només és interes-
sant qui es comporta cridant l’atenció,
desqualificant els altres, tractant la resta
de participants amb faltes de respecte,
insults i baralles.
La falta d’un projecte de vida s’afegeix a
aquesta problemàtica. Tenir un propòsit
de vida implica que la persona es plante-
gi per a què serveix. La vocació s’associa
a aquesta decisió. I, indubtable-
ment, no hi ha professió que no
impliqui un temps de formació i
de superació. Cal saber esperar i
establir objectius. Això inclou sa-
ber esperar els temps de realització
d’aquests objectius i saber esperar els
beneficis que s’obtindran, sense poder
posar una data exacta a aquesta recom-
pensa. Establir un projecte de vida im-
plica planificació, consciència, pacièn-
cia, actuar, confiança, responsabilitat,
força de voluntat, concentració, molta
disciplina i orientació.
Qui és culpable? Els programes de tele-
visió? La societat? Segurament, ningú
no és culpable i tots en som. El que està
clar és que els valors que tant les famíli-
es com les escoles i la societat transme-
ten als joves estan resultant inadequats
i contraproduents. Una vegada més, pot-
ser hauríem de fer una profunda reflexió
a propòsit dels valors ensenyats.
Textos: Laura Cerdán Rubio
(laura@lcpsicologia.com)
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
 SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
22 CULTURA

Clàssic d’errades AGENDA/febrer-març2011

La Roca MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNC

µµDies: A partir del 16-02-2011

GOS, DONA, HOME
de Sibylle Berg
Teatre
Sala Beckett
Alegre de Dalt, 55 bis
08025 Barcelona
902 10 12 12

µµDies: A partir del 17-02-2011

En estat d’excepció
de Falk Richter
Teatre
Sala Beckett
Alegre de Dalt, 55 bis
08025 Barcelona
902 10 12 12

El cinema és fantàstic i divertit. Però potser és
més divertit posar el dit a l’ull allò que a prio-
ri pot ser un objecte de veneració dels cinèfils
més convençuts. Aquí rau la gràcia de desco-
brir errades en les pel·lícules que en algun mo-
ment de les nostres vides hem pogut gaudir.
Però, potser abans cal delimitar exactament que
és un clàssic. Si bé en una concepció estric-
ta de clàssic entenem per films que han marcat
una època, generació o tot un gènere, podríem
ser més generosos. Per entendre’ns, no és un
clàssic una peŀlícula de farcit de graella televi-
siva que les cadenes repeteixen sense pietat
cada diumenge a la tarda? No són clàssiques
les cintes que mantenen estoicament el tipus a
les estanteries dels vídeo-clubs de poble a cada
temporada? No són clàssics els films de sèrie B
que els canals de TDT emeten amb nocturnitat
els diumenges? Totes aquestes categories me-
reixen un reconeixement públic de lloança. Totes,
per algun fenomen paranormal de la psicologia,
les hem vist una vegada i una altra, i, inassequi-
bles al cansament, fins i tot les mirem de reüll
quan les emeten amb el volum baixat en algun
bar de tarda. És la màgia impulsiva del cinema.
Entre aquest farcell n’escollim una que més
o menys té traces d’aquests grups per ence-
tar aquesta secció: La Roca. Clàssic “pelicu-
lón d’A3”, té tots els ingredients per digerir un
pollastre a l’ast ressec un diumenge a la tarda.
Sean Connery, Nicolas Cage i Ed Harris prota-
gonitzen una rebuscada història d’uns militars
que s’amotinen a l’Illa d’Alcatràs amb l’amenaça
de bombardejar San Francisco si el govern dels
EUA no paga una “indemnització” als soldats
nord-americans que han perdut la vida en missi-
ons secretes. A partir d’aquí, tot és possible. Un
agent especialista del FBI que amb prou feines
sap disparar i un convicte acusat d’espionatge
que hauria de tenir per edat la pròstata fotuda han
de ser els herois que han d’eliminar l’amenaça.
Suposadament el iaio Connery ha d’interpretar l’únic
home que ha escapat de la famosa presó d’Alcatràs. µµDies: 22-02-2011
I aquí és on la peli té visos surrealistes. Quan l’es- Janelle Monáe
camot militar entra als subterranis de l’Illa han de Concert
passar per una porta de caldera que llença flamara- Sala Apolo
des de foc. Connery explica als militars que l’acom- C/Nou de la Rambla 111-113
panyen que ell va haver de memoritzar la freqüència 08004 Barcelona
de les flamarades per fugir. I, en un cop de geni, www.sala-apolo.com
calcula i travessa la porta. Pocs segons després,
Connery, surt per una porta lateral per on entra la
resta de la tropa mentre entona el mític:”Benvinguts µµDia: 24-02-2011
a La Roca!”. La pregunta és evident: Per què no va The Brew
utilitzar la porta per marxar? La resposta més evident Concert
encara, “això és cine, i punt”. Bikini
Av/Diagonal,547
Quico Sallés, quicosalles@hotmail.com 08029 Barcelona
Fotos: Cedides www.bikinibcn.com
deria.cat

CIES I EXPOSICIÓ
µµDies: 25-02-2011
Chico & Rita
Cinema-Estrena
http://www.chicoyrita.es
µµDies: 26-02-2011
Pantha du prince
Concert
Sala Apolo
C/Nou de la Rambla 111-113
08004 Barcelona
www.sala-apolo.com
µµDies: fins al 27-02-2011
«El retrat de Dorian Gray»
Teatre
Teatre del Raval
C Sant Antoni Abat, 12
Barcelona
934433999
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011
CULTURA 23
L’opinió dels alumnes
DONA’M LA MÀ
Només així serem
capaços de construir
µµDies: 01-03-2011 el pont que ens conduirà
The wombats cap a l’èxit
Concert
Sala Apolo Actualment, ja ningú no pot negar que ens trobem im-
C/Nou de la Rambla 111-113 mersos en una profunda conjuntura econòmica, que
08004 Barcelona tots ja coneixem amb el nom (o sobrenom) de «crisi».
www.sala-apolo.com Un misteriós fantasma del qual tothom parla, però que
encara avui no sabem què és o qui és. Els antics grecs,
µµDies: 04-03-2011 antigament, quan parlaven de les crisis, es referien a un
Destí ocult fenomen provocador d’un canvi, del naixement d’una
Cinema-Estrena nova concepció del món transversal i única. Un cop
http://www.theadjustmentbureau. més, la cultura clàssica ens demostra que la humani-
com tat encara no hem après a conviure dels errors passats.
Haurem d’aprendre una altra vegada a aprofitar les
µµDies: 04-03-2011 oportunitats de transformació i canvi que la vida ens
Pastora ofereix i aprofitar-ne les circumstancies. És per aquest
Concert motiu que, personalment, crec que només superarem
Palau de la Musica Catalana aquest mal tràngol mitjançant el perfeccionament i el
C/Sant Pere Mas Alt s/n disseny d’una recepta que tots haurem de tastar tard
08003 Barcelona o d’hora, configurada amb els ingredients més fidedig-
http://www.palaumusica.org nes del planeta: la imaginació, la innovació, la solidari-
tat i l’entusiasme. Només així serem capaços de cons-
truir el pont que ens conduirà cap a l’èxit i sentir aquell
«clic» signe del canvi. Segurament, llegint aquesta re-
flexió ja t’hauràs adonat, estimat lector, que no t’estic
explicant res nou: no estem vivint cap crisi financera al
cent per cent, sinó que tan sols travessem una forta i
desmesurada pèrdua de valors. Has sentit mai a parlar
de les anomenades «crisis socials»? Doncs, n’estic se-
gur que n’estem vivint una, i els únics que encara som a
temps d’aturar el desgavellament traumàtic d’aquesta
societat poc ferma que a la primera de canvi s’espat-
lla som els joves. Sí, serem qui heretarem aquest món
i els únics responsables de reparar-lo. Això no serà
gens fàcil, però tal com deia ara fa poc temps el millor
club de futbol del món: ens hi hem de deixar la pell.
Aprendre des d’ara mateix, sí, ara, a ser emprenedors
i a aixecar-nos cada dia amb la convicció d’emprendre
µµDies: 04-03-2011 µµDies: 12-03-2011 un rumb amb l’objectiu de construir societats més ben
Rango Kylie Minogue ordenades, on tots i cadascun de nosaltres hi encaixem
Cinema-Estrena Concer t trobant el nostre lloc ideal. Referent a tot això, recor-
http://www.rangomovie.com Palau Sant Jordi do una vegada que a l’escola van explicar-me una cu-
Passeig Olímpic, 5-7 riosa història on els protagonistes eren dues granotes.
08038 Barcelona Aquestes saltaven al mig d’una gran cuina. Una d’elles,
http://www.bsmsa.cat accidentalment, va caure en un bol ple de llet. S’ofega-
va. Així que va començar a moure i remoure les seves
anques amb força..., fins que va perdre la força i va de-
cidir desistir. Però, de cop, l’altra granota —que presen-
ciava aquella agònica escena— va començar a raucar:
No desisteixis! Segueix movent les teves anques amb
força fins que ja no puguis més. Això va ajudar molt a
la moribunda granota, que sense parar de lluitar contra
una mort segura va continuar movent-se. De cop i volta
aquella llet va convertir-se en una lleugera i fina espu-
ma de llet, amb què la granota va poder fer un últim salt
i es lliurà d’una mort segura.
µµDies: 11-03-2011 Mohamed El Amrani
Never let me go Roses, febrer de 2011
Cinema-Estrena
deria.cat