CEP de Palma Jaume Cañellas Mut Activitat 3. CC (1.5 i 1.6) i PD (2.5.2 i 2.

8)

ANNEX 1.1. Quan, què i com avaluar l’aprenentatge dels alumnes

La finalitat de l'avaluació a la seqüència tradicional és qualificar; la de la competencial és

que l’alumne aprengui a autoregular-se, conegui quins són els seus punts forts i dèbils,
com ho ha de fer per aprendre millor, conegui els seus interessos i connecti amb la seva
curiositat. Des d’un enfocament per competències, l’avaluació forma part del procés
d’ensenyament-aprenentatge i del disseny de les situacions d’aprenentatge.
Les competències bàsiques s’avaluen en ACCIÓ per tant avaluar competències és avaluar
processos en la resolució de situacions-problema. Quan treballam per competències
l’alumnat ha de donar respostes a les preguntes que planteja la situació problema i
mobilitzar els seus coneixements, habilitats i actituds per elaborar un producte (o més);
avaluar competències és avaluar allò que saben fer i no allò que saben, és a dir es tracta
de valorar que l’alumne empri els coneixements i no que els declari o verbalitzi.
− L’avaluació no es pot fer només a través de proves
escrites, s’han de diversificar els instruments
d’avaluació.
− Els instruments d’avaluació han d’estar lligats als
productes de la tasca (vídeo, exposició oral,
mural...).
− S’han d’establir indicadors de diferents nivells
d’adquisició (rúbrica d’avaluació) de les
competències bàsiques i dels criteris d’avaluació
dels objectius que es treballin durant la tasca.
− L’alumne ha de conèixer prèviament els objectius
que ha d’assolir i els indicadors que s’utilitzaran en
Condicions de l'avaluació competencial l’avaluació dels seus aprenentatges, de manera que
(Guida Al·lés) pugui guiar-los.
QUAN AVALUAR?

Cal planificar l’avaluació de l’aprenentatge al llarg de tot el procés: a l’inici (avaluació

inicial o de diagnòstic), mentre s’està aprenent (avaluació formativa o formadora) i al final
de l’aprenentatge (avaluació final o de transferència).

QUÈ AVALUAR?

Recordem que quan parlam de competències bàsiques, l’avaluació és, essencialment, de

caire formatiu és a dir reguladora de l’aprenentatge, la qual cosa significa que ha d’ajudar
a l’alumnat a identificar el que sap i el que encara no ha après per incidir-hi i utilitzar els
seus errors com una font d’informació per regular els seus aprenentatges.

La resolució de tasques són les ocasions per exercir la competència de l’alumne i per avaluar-
la, ja que és en aquestes situacions on podem comprovar si un alumne és competent.
Els indicadors que s’han d’utilitzar per avaluar l’aprenentatge han d’estar relacionats
amb els criteris d’avaluació i les competències bàsiques que es treballin durant la tasca.

Catalina Ramis, gener 2011 PIP: “Implementació de les Competències Bàsiques”

 CEP de Palma Jaume Cañellas Mut Activitat 3. CC (1.5 i 1.6) i PD (2.5.2 i 2.8)
Partir de situacions de la realitat
AVALUACIÓ INICIAL
per diagnosticar i Plantejar problemes o qüestions
prendre consciència Alumnes
del punt de partida.
Mestre Anà
Anàlitzar com resoldre-
resoldre-ho
(què
què saben i que volen saber)

AVALUACIÓ MENTRE Planificar

S’ESTÀ APRENENT per Activitats d’adquisició
adquisició Cercar informació
informació, recursos…
recursos…
identificar el que han Tractar la informació
informació (estructuració
(estructuració).
après, localitzar les Formar-
Formar-se una opinió
opinió pròpia.
dificultats i regular
l’aprenentatge. Activitats d’aplicació
aplicació Realitzar i comunicar el/s producte/s
producte/s

Producte

Activitats de transferencia Transferir

AVALUACIÓ FINAL per identificar si l’alumne és capaç d’aplicar els

coneixements, habilitats i actituds adquirides al llarg de l’aprenentatge per
resoldre situacions noves, és a dir per avaluar el grau de competència.

COM AVALUAR?
Avaluació INICIAL o de DIAGNÒSTIC. Els instruments d’avaluació que es poden utilitzar són molt
variats: debat, pluja d’idees, representació gràfica, escrit... però tenen en comú que han
d’ajudar a alumne a identificar, com a mínim, que sap i que necessita sabre per resoldre la
situació-problema.

Avaluació MENTRE S’ESTÀ APRENENT o FORMATIVA o FORMADORA.

En un aprenentatge per competències, els agents que intervenen en la regulació de
l’aprenentatge tant individual com en grup dels alumnes són, a més del mestre, el propi alumne
(autoavaluació) i els companys (coavaluació):
− L’observació per part del mestre ajuda a identificar les dificultats d’aprenentatge dels
alumnes i, conseqüentment, a guiar el seu procés.
− Però l’autoavaluació i la coavaluació ajuden als alumnes a adonar-se del que aprenen i com
aprenen.
Els instruments o procediments d’avaluació de l’aprenentatge del alumnes han de ser
diversificats ja que han de permetre avaluar allò que saben fer i no allò que saben, és a dir han
d’avaluar l’aprenentatge de l’alumne en ACCIÓ mentre realitza la tasca i per tant estaran lligats
al producte o productes (exposicions orals, debats, experiments, escrits, presentacions...)
que s’hagin d’elaborar i al treball col—laboratiu de l’alumnat.
L’eina més utilitzada és la RÚBRICA, una taula amb tres components:
− Indicadors (columna esquerra). Són els aspectes a avaluar i que es defineixen a partir dels
criteris d’avaluació i les competències bàsiques que s’han seleccionat per la tasca.
− Nivells d’adquisició dels indicadors (cel—les de la rúbrica). Són la graduació qualitativa-
descriptiva de cada indicador.
− Nivells de domini o categories (fila superior). Són l’escala de qualificació que
s’utilitzarà, per exemple: Insuficient, suficient, bé, notable i excel—lent.
Altres eines que es poden utilitzar són els registres d’observació, les gravacions, les
entrevistes... les llistes d’autoavaluacions, els qüestionaris i enquestes, el portfoli o
carpeta d’aprenentatge, el diari de classe o d’aprenentatge...
Avaluació FINAL o de TRANSFERÈNCIA. L’eina més utilitzada és la prova escrita o control de
preguntes productives i no reproductives (les proves PISA ens serveixen d’exemple de preguntes
productives), però també es poden utilitzar altres instruments com: simulacions, debats,
dissenyar i/o aplicar nous experiments, presentacions orals... sempre que siguin activitats de
transferència és a dir activitats on l’alumne hagi de mobilitzar els continguts apresos per
resoldre noves situacions problema.

Catalina Ramis, gener 2011 PIP: “Implementació de les Competències Bàsiques”