92

I C
a b ri l 2 0 11

L’ H I P E R B Ò L ASSOCIATS A
VERSITARIS WWW.DERIA.CAT
LA REVISTA DELS UNI

Sant jordi (pàg 6)

La millor literatura

10)
Medi ambient (pàg
Convertir els boscos
en energia

Matthew Tree,
14)
«Explicar Catalunya al món
Tema del mes (pàg
Manga en català és començar des de zero»

L'HIPERBÒLIC et convida
al concert de La Troba Kung Fu
Sortegem 100 entrades
Si vols una entrada gratis pel concert entra a
www.deria.cat a concursos i participa al sorteig
 OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/92
2 ABRIL 2011 _______________________________________________________________________________________________________________

Sumari Editorial
N92 - abril 2011
02 - editorial
dECIDINT EL FUTUR
02 - LA IMATGE
Decidint el futur Troba’ns!!!
Mireia Sala Les ofertes formatives més importants de Catalunya es van aplegar, un any més, al Ara ja ens pots trobar al
04 - apunta't Saló de l'Ensenyament que se va fer entre el 23 i 27 de març a Barcelona. El Grup
FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB
fcarreras Nació Digital, editor de la revista L'Hiperbòlic, va estar present en un certamen que
significa un punt de trobada on els joves poden escollir el seu futur acadèmic i pro-
i com sempre a DERIA.CAT
Ateneu barcelonès
06 - sant jordi fessional.
El dia del llibre
08 - ALTAVEU Amb una oferta de més de 175 centres educatius, els estudiants es van poder infor-
Sopa de Cabra torna als mar i assessorar sobre els estudis i cursos vigents. Com a novetat, es va crear aquest
escenaris any un nou espai dedicat als cicles formatius de grau superior, actualment una de les
millors vies per a accedir al món laboral que, això sí, requereix personal cada vegada
més qualificat.

Avui en dia es parla molt de la falta de valors del jovent actual. S'acostuma a posar
de manifest la feblesa de les seves creences que alguns justifiquen per la crisi d'es-
tructures tradicionals, com l'Església, la família i la universitat, entre altres factors.
Tot plegat, genera una imatge que sovint es veu més enfosquida i estereoripada del
col·lectiu. És difícil saber quines són les creences dels joves i fins a quin punt són
homogènies. Però sí que és evident que els joves tenen molt a dir. Només necessiten
10 - mediambient un espai i que se'ls escolti. A L'Hiperbòlic volem oferir aquest espai.
Convertir els boscos
en energia
11 - gent
*
Textos: Salvador Cot
deria.cat
María Lapiedra canta
a favor de la independència
de Catalunya
Flaixos

12 - el convidat
Matthew Tree
14 - tema del mes
Aquest Sant Jordi
manga en català
17- reportatge
Saló del còmic
18 - petits anuncis
guia jove Nom: Albert Manent Lloc: Japó Dada:75.000 milions
19 - orienta't amb educaweb L’escriptor, filòleg i historiador Albert Ma- El país nipó viu, arran del terratrèmol i el Jean-Claude Juncker, president de l’Eu-
Millora la teva oratòria nent (Premià de Dalt, 1930) és el XLIII Pre- posterior tsunami de l’11 de març, una de rogrup, amb seu a Brussel·les, avalua en
20 - sexe amb maria lapiedra mi d’Honor de les Lletres Catalanes. Rep el les situacions més tràgiques després de 75.000 milions d’euros el rescat de Portugal.
els pits els tinc grassos guardó per la importància i l’exemplaritat de la Segona Guerra Mundial, agreujada per Tot i que el país lusità no ho ha demanat ja
perquè em vaig posar hidrogel la seva tasca intel·lectual, que ha contribu- l'accident nuclear en 4 reactors del complex es comença a quantificar l’ajuda. Portugal
ït de manera notable i continuada a la vida de Fukushima Dai-ichi, a 250 km de la serà, amb tota probabilitat, el tercer soci de
cultural dels Països Catalans. capital, Tòquio. l’euro rescatat en menys d’un any.
La il.lustració

22 - cultura
Sortim de ruta literària
23 - cultura
agenda abril 2011
23 - escola d'escriptura
Proclama

Edita: Grup Nació Digital.

President del Consell editorial: Josep Ritort.
Cap de Relacions Externes: Jordi Sansalvador.
Redacció i edició: Diego Giménez i Susana
Perdomo.
Fotografia de portada: Diego Giménez
Assessorament lingüístic: Xavier Borràs.
Assessorament editorial: Antoni González.
Impressió : Imprintsa.
Dipòsit legal: B-48091-2007.

SCG Aquitània SL
Dos de Maig, 270, baixos, 08025, Barcelona.
Redacció: 904 335 296; revista@edicat.net.
Publicitat: 904 516 170; jordi@edicat.cat.
Web: www.deria.cat.

SUBSCRIPCIÓ:
1€ (administracio@edicat.cat)
 L’HIPERBÒLIC/92 LA IMATGE
_________________________________________________________________________________________________ abril 2011
3

Es busquen joves talents T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vols fer conèixer els teus dibuixos? Si tens un espai web —com un Flickr o un Fotolog—
no ho dubtis. Envia’ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem el millor a «Es busquen joves talents!».

Mireia Sala
Mireia Sala neix a Igualada (Barcelona) el 1989. Filla de
família artesana sempre s’ha desviscut per embrutar-se les
mans, tant se val amb què, ja podia ser pintura, massa de
pa, fang... Va aprendre a fer servir les seves mans a mig
camí entre el taller de la seva mare i la seva tieta (Deseda-
mas) i Lleida, a l’EMBA, on va estudiar Il·lustració. Actual-
ment (sobre)viu a Barcelona.

La imatge
«Benvinguts tots al banquet de la meva consciència a mil
revolucions per minut, benvingut el camió de la brossa que
passa insistentment cada dia a les onze i vint-i-tres minuts
tot i saber que per molt que remeni, només trobarà restes de
vides passades, benvingut tu també, mosquit arrogant que
només busca alimentar-se de la meva sang... Correu, que
comença l’espectacle.»

www.mireiasala.es
 apunta't L’HIPERBÒLIC/92
4 abril 2011 _____________________________________________________________________________________________________

Solidaris fins a la medul·la

fcarreras

Després de recuperar-se d’una leucèmia, el 1988, el

tenor Josep Carreras decideix crear una Fundació
contra aquesta malaltia per intentar tornar a la
ciència tot el recolzament rebut i a la societat totes
les mostres d’afecte enviades.
Cada any a l’Estat espanyol 5.000 persones reben
aquest cruel diagnòstic. Molts d’aquests malalts
només tenen una única possibilitat de curació: un
trasplantament de medul·la òssia. Per desgràcia,
només 1 de cada 4 pacients disposa d’un donant
familiar compatible. La resta ha de recórrer a un
donant voluntari.
Ser donant de medul·la és poder salvar una vida a
algú d’arreu del món sense cap risc. Només has de
tenir entre 18 i 55 anys i gaudir de bona salut.
Apunta't a

Per informar-te sobre com ser donant de medul·la

òssia trobaràs tota la informació necessària a
www.fcarreras.org
o trucant al telèfon gratuït 900 32 33 34.

L’Escola d’Escriptura
Ateneu barcelonès

de l'Ateneu Barcelonès
L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès té L’Escola d’Escriptura treballa per compartir amb
com a finalitat l’ensenyament de les arts i dels oficis tothom qui ho vulgui les tècniques i la màgia de l’ofici
de la paraula i s’adreça a aquelles persones amants d’escriure.
de la llengua i de la literatura que vulguin convertir
la seva passió en un ofici —bé el d’escriptor, bé el Pròxims períodes de matriculació
de professional del món editorial— o aprofundir en el Cursos intensius d’estiu 2011:
plaer de la lectura i de l’escriptura. L’Escola d’Escriptura ofereix més d’una vintena de
cursos presencials (darrera setmana de juny i el mes
L’Escola posa a l’abast dels alumnes les eines i les de juliol).
tècniques pròpies de l’ofici d’escriure, per manera que
cada persona pugui emprendre amb els fonaments Matrícula oberta:
necessaris el seu itinerari literari personal. L’Escola del 16 de maig al 21 de juny de 2011.
ofereix atenció personalitzada i, per tant, el nombre Inici de les classes:
d’alumnes per grup està estrictament limitat. a partir del dilluns 27 de juny de 2011.
Apunta't a

L’Escola proposa un ventall de més de 80 cursos
presencials, organitzats en cinc grans àrees: cursos
d’escriptura, cursos d’oficis de l’edició, cursos
de literatura i humanitats, cursos de comunicació
i narració oral i els cicles de conferències-col·loqui
Amb veu pròpia. La durada dels cursos és molt
variada —des de 10 hores a itineraris de 3 anys— i
s’adequa als interessos de cada alumne.
A més dels cursos presencials, des del curs 2009/2010,
l’Escola d’Escriptura ofereix cursos virtuals
(narrativa, novel·la i conte), amb el propòsit d’arribar
a més persones i més lluny, i de donar resposta a la
demanda creixent de formació on line en escriptura
creativa. Amb aquests objectius, l’Escola disposa del
campus virtual d’escriptura més interactiu:
www.campusdescriptura.com.
Cursos presencials i virtuals 2011/2012:
Matrícula oberta:
a partir de l’1 de juliol de 2011.
Inici de les classes:
- Cursos presencials: octubre de 2011.
- Cursos virtuals (Narrativa, Novel·la i Conte):
novembre de 2011.
 sant jordi L’HIPERBÒLIC/92
6 abril 2011 _____________________________________________________________________________________________________
El dia del llibre
El pròxim 23 d’abril els carrers d’arreu de Catalunya s’ompliran de lletres
Un any més els taulells de
totes les llibreries de Catalunya
s’adornaran de literatura, de
lletres i d’obsequis en la diada
més literària dels catalans.
L’Hiperbòlic ha volgut jugar a fer
pronòstics i ha seleccionat alguns
llibres que podrien arribar a estar
en el top 10 dels més venuts
durant la diada de Sant Jordi.
Textos: Redacció
(redaccio@edicat.cat)
Fotos: ACI Creativo
* una vida i un models de família que
deria.cat
L’home de la maleta
Ramon Solsona Proa
Editat per Proa, el llibre de Ramon
Solsona narra la història d’un antic
músic d’orquestres de ball que un bon
dia decideix fer la maleta i viure un
mes a casa de cada una de les seves
tres filles. L’home sempre ha anat a la
seva i, ara, les filles el sorprenen amb
no entén. El món va molt de pressa.
Descol·locat, però gat vell, mira al seu voltant amb un esguard càustic
i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja.
L’home de la maleta n’ha vist de tots colors i se sent un supervivent,
un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita
afecte. Quan menys s’ho espera, les investigacions obertes sobre el
seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
Natura quasi morta
Carme Riera Edicions 62
Carme Riera narra a Natura quasi morta una histò-
ria d’intriga que comença amb la desaparició d’un
alumne romanès de la Universitat Autònoma de
Barcelona en plena vaga antiBolonya, primera alar-
ma que alguna cosa estranya passa al campus. De
la nit al dia, Constantinu Iliescu s’ha literalment
volatilitzat. Mossos d’Esquadra, professors i es-
tudiants coordinaran esforços per trobar un rastre
fiable. Però, aviat, una nova desaparició desenca-
dena un terrible malson. Com en un joc macabre, les víctimes i els sospitosos
es multipliquen, posant a prova la traça dels implicats. Res no és el que sembla.
Natura quasi morta és una novel·la d’intriga, astuta i brillant, que ens atrapa des
de la primera pàgina. Amb uns personatges propers i actuals, uns crims sofisti-
cats i uns escenaris quotidians que l’autora coneix de primera mà, Carme Riera
sap com mantenir el suspens amb les dosis justes d’ironia i realitat.

Pa negre
Emili Teixidor Columna
Els Goya han estat un gran aparador per redes-
cobrir una genial obra de l’Emili Teixidor editada
per Columna. A mig camí entre la memòria i la
ficció, en una barreja de gèneres, Pa negre gira
a l’entorn de l’Andreu, un vailet de la Plana de
Vic en els anys més crus de la postguerra. Ell
pertany a la banda dels perdedors: el seu pare,
home de ferms ideals republicans, ha estat em-
presonat per roig. De resultes d’això, la mare
s’ha hagut de posar a treballar a la fàbrica i el confia a uns parents que
viuen a pagès. Tot i viure lluny dels pares, en un clima de por que es palpa
arreu, el temps a la masia estarà farcit de sentiments i descobertes. Hi
descobrirà el misteriós món dels adults, la intuïció rere les paraules dels
grans, farà tentines en els viaranys del sexe. És, també, un temps d’amis-
tats valentes, de contes explicats a la vora del foc, de jocs a l’aire lliure, de
plantar barraques a les branques dels arbres, de farinetes de blat de moro,
de pa amb vi i sucre..., de pa negre.
Solar
Ian McEwan Empúries
Darrera novel·la d’Ian McEwan que, de la mà
d’Empúries, en fa arribar la història d’en Michael
Beard, un físic que va rebre el Premi Nobel fa
anys per un descobriment científic i, des d’ales-
hores, s’ha limitat a viure de renda dels seus
èxits de joventut. Beard té ara cinquanta i pocs
anys, i el seu cinquè matrimoni fa aigües per-
tot arreu: la Patrice, dinou anys més jove que
ell, va reaccionar gairebé amb eufòria quan va
descobrir l’aventura de Beard amb una matemàtica de la Universitat de
Berlín i va començar una relació sentimental amb un constructor vint anys
menor que Beard. Ell, que mai no ha estat guardonat pel seu atractiu però
sempre ha tingut èxit amb les dones, i en tots els seus matrimonis ha estat
l’adúlter i el culpable, ara pateix desesperadament per la bella Patrice. Tot
i que potser el seu dolor és més intens perquè de fa anys no és més que
un buròcrata de la ciència, un científic per a qui l’emoció i l’aventura han
quedat relegades a la vida privada.
Irònic, inquietant i intel·ligent, com solen ser els llibres de l’autor, Solar és
segurament la novel·la més divertida d’Ian McEwan.
L’HIPERBÒLIC/92 REPORTATGE
7
1Q84
Haruki Murakami Empúries
L’Aomame és una misteriosa jove d’uns trenta anys que
assassina maltractadors i que, quan comença la novel·la,
està atrapada en un embús, dins d’un taxi, camí de come-
tre un dels seus homicidis. En una altra escena, en Tengo,
un jove escriptor que no ha publicat mai i es guanya la
vida fent de professor de matemàtiques, es troba atrapat
quan un prestigiós editor li demana que reescrigui l’obra
d’una jove promesa. A partir d’aquí, les vides de l’Aomame
i del Tengo s’aniran entrecreuant sense arribar a tocar-se
mai, en una novel·la al més pur estil Murakami. Amb el punt just de tendresa i me-
langia, i plena d’escenes màgiques i personatges inoblidables, desclassats i solitaris,
1Q84 és una novel·la esplèndida i ambiciosa que ens transporta a un Tòquio alter-
natiu en un any que George Orwell va fer emblemàtic a 1984. La novel·la, potser la
més esperada de l’autor —acollida arreu del món amb gran expectació—, recupera
un dels seus grans temes, el de l’enfrontament de l’individu amb la societat i amb
el sistema imperant, i reprodueix un món original, fosc i alhora lluminós, que molts
reconeixeran com l’univers narratiu de Haruki Murakami.
Nèmesi
Philip Roth La Magrana
La darrera obra de l’escriptor nord-americà Philip Roth
està ambientada en el calorós estiu de 1944 a Newark.
La ciutat pateix una epidèmia terrorífica que amenaça els
nens amb la mutilació, la paràlisi, la incapacitat de per
vida o fins i tot la mort. Bucky Cantor, un jove llançador
de javelina i aixecador de pesos frustrat perquè la seva
mala vista l’ha exclòs de lluitar a la guerra s’ha de confor-
mar a fer de monitor en un esplai. Cantor, que es desviu
pels seus xavals, és testimoni de com la pòlio comença
a fer-ne estralls. Entre els carrers pestil·lents d’una Newark assetjada i Indian Hill,
un immaculat campament als Poconos, Roth descriu un home enèrgic i decent que,
amb les millors intencions, lluita en una guerra privada contra la malaltia. Roth és
exacte en el relat del desastre personal de Cantor i ens apropa a tots els racons
de les emocions que pot arribar a despertar una desgràcia com aquesta: la por, el
pànic, la ràbia, el patiment, el desconcert, el dolor... Una idea recorre tota la novel·la,
la pregunta que ens persegueix des de les últimes quatre novel·les de Roth: Elegia,
Indignació, La humiliació i, ara, Nèmesi: quina mena de decisions donen forma a la
nostra vida? ¿Quin és el nostre poder contra la força de les circumstàncies? L’obra
està editada per l’editorial La Magrana.
 ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/92
8 ABRIL 2011 _____________________________________________________________________________________________________

www.enderrock.cat Dues nits de glòria al Sant Jordi

BEDROOM
El fum blanc
(Foehn Records) Folk-pop
El músic que s’oculta rere el
grup Bedroom, Albert Aromir,
va debutar l’any 2008 amb
un disc, La casa dins la casa
(Foehn), en el qual ja deixava
intuir la seva habilitat per
compondre cançons de tall minimalista, amb predilecció pels
sons acústics a mig camí del folk i del pop. El seu segon disc, ara
ja íntegrament cantat en català, confirma el que ja sospitàvem.
Si bé Aromir perfecciona el so de Bedroom, segueix present un
aire de low-fi mediterrani que impregna el disc, sense que això
els llevi detalls i matisos. A «Els nens soldat» hi sentim Sam i
Belize Nicolau (Oh! Cake & the Cookie), dos nens de 8 i 10 anys
que presten veus en un tema inspirat en un film documental so-
bre la realitat dels nens a Uganda. ROGER PALÀ
LA INCREÏBLE
HISTÒRIA DE CARLES
CAROLINA
Música de mercat
(Música Global) Pop
Primer ens va servir una bona
Ensaladilla (Música Global,
2008), i ara Carles Carolina
ens remet a una nova recepta
on ens explica unes històries
menys increïbles: les que passen en un mercat. Ens introduïm
en la cuina de productes frescos i quotidians i trobem la taula
parada amb la guitarra elèctrica de «La repetició», un tema que
parla de la mare de la ciència i de la vida que hi ha al fons del bar.
És un disc carregat de quartes lectures i missatges entre mots,
línies i versets, possiblement una de les marques de la casa. I
entre parades què hi trobem? «Caixes de plàstic», «Lleons» i un
«Solàrium», una mica de tot. ELISENDA SORIGUERA
XEIC!
Sirga
(autoeditat) Ska-rock
Un camí de sirga és un camí
construït al llarg d’un riu o
canal des del qual persones
o animals estiren embarca-
cions mitjançant una sirga. Al
riu Ebre eren típics els llaguts
sirgats per mules, desapareguts no fa pas gaire, que van inspirar
la novel·la de Jesús Moncada Camí de sirga. Els ebrencs Xeic!
han batejat el tercer disc amb aquest mot, que remet a l’imaginari
de les Terres de l’Ebre. És el seu disc més arrelat al territori, tot
i que amb l’anterior, Birla (autoeditat, 2008), ja havien traçat, i
força, aquest camí. La novetat i encert del nou treball és que
totes les cançons són adaptacions de textos d’autors vinculats
a l’Ebre (Andreu Carranza, Hèctor B. Moret, Desideri Lombarte,
Artur Mas...), a partir d’un encàrrec de la Fira Litterarum. R. P.
Sopa de Cabra
torna als escenaris
en dos recitals els dies 9 i 10 de setembre
Alguna cosa està passant en la música
d’aquest país, quan a l’excel·lent estat de
salut de la nova escena pop s’hi suma el
fet que un grup històric com Sopa de Ca-
bra anuncia el seu retorn per un dia i ven
15.000 entrades en poc menys de dotze
hores. Del fenomen històric generat a
l’entorn de la reunificació més esperada
en parlem amb els seus protagonistes:
Gerard Quintana, Josep Thió i Francesc
Cuco Lísicic. Amb Pep Bosch, Jaume
Peck Soler i Eduard Font completen el re-
torn de la formació més popular del rock
en català de tots els temps. finalment, vis-
ta la demanda de sopa, seran dues dates
–úniques?– al Palau Sant Jordi, els dies
9 i 10 de setembre. L’epíleg de la història
dels Sopa, o l’inici d’una nova etapa? de vista estrictament econòmic, hauria Als Sopa no els preocupa que algú pugui
estat molt més rendible». interpretar el seu retorn com un exercici
Josep Thió, guitarrista i compositor de te- exclusivament nostàlgic. Quintana es
mes tan memorables com «L’Empordà», Sopa de Cabra insisteix que el retorn serà mostra contundent: «si algú ho fa, serà el
explica: «Per a nosaltres omplir el Sant puntual i que no hi haurà cap gira poste- seu problema. Sempre hi haurà gent que
Jordi era un repte. Érem conscients que rior als dos concerts que oferiran al Sant s’hi posarà de cul. En lloc de dir: quin any
podíem garantir fer una entrada respec- Jordi. Tampoc no presentaran en directe més collonut! Manel treu disc, Els Amics
table. Però no teníem cap constància que cap cançó nova. «No creiem que sigui ni omplen dos Palaus, hi ha propostes co-
pogués produir-se el col·lapse. Aquestes el lloc ni el moment adient per presentar llonudes com Pau Vallvé, Antònia Font
coses no saps mai com aniran». Gerard un nou repertori. El concert serà una ce- torna als escenaris... I a més, torna Sopa
Quintana, cantant de l’històric grup giro- lebració després de deu anys de silenci. de Cabra! En lloc de plantejar que això
ní, explica que «si haguéssim tingut la Haurem de fer un bolo prou consistent enforteix la música del país i la fa arribar
seguretat que omplir el Sant Jordi seria per encabir-hi gran part del repertori, a més gent, hi ha tendència a pensar que
fàcil, no hauríem pres cap mena de risc, perquè Sopa de Cabra no era un grup de cada nova generació ha de matar l’ante-
i això no fa per nosaltres. Crec que si dues cançons. Farem un bolo springste- rior. Això només ho persegueix gent que
analitzem tots els passos que va fer Sopa enià: llarg i generós». Els membres del ens vol mal com a país i com a cultura,
de Cabra, veiem que a cada disc es va grup també volen que durant el concert hi que ens vol capar i resumir a nivell cultu-
plantejar un repte diferent. El grup afirma sigui present la figura del guitarrista Joan ral, fer-ne una síntesi d’urgència. Això no
que les motivacions del retorn no posen Ninyin Cardona, mort poc després de la és la cultura d’un país».
per davant el factor econòmic. Francesc dissolució del grup. «D’alguna manera hi
Cuco, baixista de la banda, argumenta
que «fer una gira hauria estat un plante-
jament que, si ens el mirem des d’un punt
serà, de fet és una de les feines pendents
que tenim: acabar de concretar com s’in-
tegra la seva presència en el bolo».
Roger Palà

*
Foto: Xavi Mercadé (Arxiu Música Global)
deria.cat
 mediambient L’HIPERBÒLIC/92
10 ABRIL 2011 _______________________________________________________________________________________________________________
Convertir els boscos
en energia
La llenya ha estat, històricament, la
principal font per escalfar les llars
del nostre país. Junt amb altres
productes com el carbó vegetal o
les feixines els boscos eren el gran
proveïdor d’energia —com els pous
de petroli de l’època— i un espai
contínuament explotat i gestionat per
la societat.
Aquesta situació, que s’havia mantingut al
llarg del temps, es va modificar radicalment
a mitjans segle xx. I el «culpable» va ser un
personatge de color taronja anomenat po-
pularment el butanero. Evidentment, el tre-
ballador que repartia aquest combustible no
n’era conscient, però el butà va ser el primer
a desterrar la llenya com a font energètica de
les nostres cases. Més endavant hi arribarien
altres combustibles fòssils o minerals —con-
siderats no renovables, ja que per formar-se
tarden milions d’anys— com el petroli o el
gas natural.
Escalfar-se amb material provinent dels
boscos del costat de casa va esdevenir
un element quasi folklòric (moltes llars de
foc són més estètiques que efectives) i
totalment secundari en el conjunt de fonts
energètiques. Tot plegat, ha contribuït a
l’enfonsament del sector forestal al nostre
país i a l’abandonament de la gestió d’uns
boscos que han vist com la seva superfície
augmentava fins a ocupar més del 60% del
terriroti, però de menor qualitat. «El bosc ha
passat de gran proveïdor a ser un magat-
zem on es va acumulant a poc a poc l’ener-
gia», explica Josep Maria Tusell, enginyer
del Consorci Forestal de Catalunya.
La biomassa reneix
El canvi de segle va suposar el (re)naixe-
ment de la idea de treure energia dels bos-
cos. I es va començar a parlar de l’aprofita-
ment calorífic de la biomassa, una paraula
molt moderna, però que simplement designa
la matèria viva. La llenya i les branques en
són els exemples més evidents, però n’hi
ha d’altres com els residus de la indústria
de transformació de la fusta, els denomi-
nats cultius energètics —per exemple, les
plantacions de pollancres pensades exclu-
sivament per cremar—, així com les restes
dels sectors agrícola, ramader, de jardineria
o, fins i tot, els fangs de les depuradores.
Per al Consorci Forestal de Catalunya, l’en-
titat que agrupa els propietaris forestals pri-
vats, la biomassa és una «oportunitat per
al sector». «Que els nostres produc-
tes tinguin una sortida ens obre la
porta a poder tornar a gestionar
els boscos», explica Tusell.
«El bosc ha
passat de gran
proveïdor a ser
un magatzem
on s’acumula
l’energia»
Però, assenyala, a més, que esdevé una
oportunitat per al conjunt de la societat per
tornar a gaudir dels valors de les forests.
Per exemple, diversos estudis han assenya-
lat que els boscos abandonats produeixen
menys bolets que els gestionats. I a casa
nostra la cacera de bolets s’ha convertit en
l’esport nacional català!
La major part de la biomassa forestal s’obté
de les branques caigudes per la neu i el vent,
de les restes de la gestió forestal i de la fusta
De petites calderes a
grans centrals
A poc a poc les calderes públiques o privades
apareixen com els bolets. Tanmateix, la gran
esperança per al sector forestal és la construc-
ció de grans centrals que a partir de biomassa
produeixin electricitat i aprofiten l’energia calo-
rífica per alimentar grans xarxes de calefacció
o produir pèl·let. «Permetrien crear un mercat
real», explica Josep Maria Tusell. Al nostre país
hi ha diversos projectes —per exemple a Cas-
sà de la Selva, a la Zona Franca de Barcelona,
a la Garriga i a l’Alt Urgell, entre altres—, tot i
que encara cap no ha vist la llum i, sovint, han
comptat amb moviments d’oposició.
Una altra línia encara molt embrionària al nos-
tre país és la denominada química verda. La
idea bàsica és reproduir les refineries —que
converteixen el petroli en productes químics—
en l’àmbit forestal. El CFC ha signat un con-
veni amb la UAB, on el doctor Jordi Bartrolí
encapçala aquesta línia de recerca, molt més
avançada al nord d’Europa, on ja hi ha en fun-
cionament les primeres biorefineries que ge-
neren productes químics, energia (electricitat i
calor) i fuels per al transport.
morta. Posteriorment, cal transformar-ho tot
per per permetre’n l’aprofitament energètic.
Els principals productes són l’estella —es
fragmenta la fusta i l’escorça en trossets de
2 a 10 centímetres— i el pèl·let. En aquest
segon cas es tracta d’una transformació de
l’estella en petits cilindres homogenis, un fet
que requereix d’un procés de més.
Textos: Arnau Urgell I Vidal
(redaccio@edicat.cat)
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
 L’HIPERBÒLIC/92 gent
abril 2011 11

gent
Tot a punt per
al lip dup per la llengua!
T’hi apuntes? 1 Explica algunes coses
personals i no amaguis els
El lip dub per la llengua, organitzat per Plataforma per la llen- teus sentiments. Això farà que
gua i 23 entitats de col·lectius d’immigrants, s’enregistrarà la persona que tens al costat
els dies 15 i 16 d’abril en diversos espais de la ciutat de desenvolupi més ràpidament
Barcelona. Per construir-lo, s’utilitzarà la cançó dels Gos- sentiments d’intimitat amb tu.
sos “Corren”. L’objectiu d’aquesta moguda és accentuar el
paper del català com a element d’inclusió dels nouvinguts i
2 Sent amor per tu? Si la persona
com a eina de cohesió social.
inclina lleugerament el cos
quan parles, afirma amb el cap i
A l’esdeveniment hi participaran cares conegudes de
l’espectacle, com l’actor Joel Joan, Quim Masferrer (Tea-
somriu, és que sent alguna cosa
tre de Guerrilla) o Núria Feliu.
per tu. Segurament amor.

Ordre de la gravació 3 La cita ha d’anar de menys a

El divendres 15 d’abril a partir de les 15.00 de la tarda es més. Està comprovat que les
gravarà a la plaça Universitat de Barcelona el pla final, amb persones senten més atracció
la participació del grup Macedònia, que crearà la coreografia, cap a les persones amb les
i dels actors Jordi Martínez i Lina Forero (el Paco i la Ruth de quals han començat tenint un
la sèrie Ventdelplà) com a presentadors. relació freda…

El dissabte dia 16 d'abril de 09:30 a 13:30 h, s'enregistraran Llegeix els 3 consells que falten a:
els primers trams del recorregut a la Rambla del Raval.
Entre els participants hi haurà les entitats de nouvinguts,
moltes cares conegudes de casa nostra, i tota la gent que
vulgui participar.

Katy Perry es
converteix en HUMOR: Coses de “xinos”
un extraterrestre Normalment, comprant als Bazars xinesos ens estalviem diners.
Això si, ens emportem còpies barates... +info

Ens treiem el barret davant la caracterització que ha

viscut  Katy Perry (27) per poder interpretar el videoclip
del seu nou èxit, ET. La cantant californiana es posa a Vanessa Hudgens
FOTOS:
la pell d’un extraterrestre i aconsegueix evadir la seva despullada i amb una noia
personalitat. Brutal! Han aparegut noves fotografies de Vanessa Hudgens despullada
i embolicant-se amb l’actriu Alexa Nikolas... +info
+info a:
 el convidat L’HIPERBÒLIC/92
12 abril 2011 _____________________________________________________________________________________________________
Matthew Tree
«Amb el català vaig deixar de
banda els problemes literaris
que tenia amb l’anglès»
L’escriptor català d’origen anglès narra a la perfecció com explicar el nostre país als estrangers
En Matthew Tree fa 20 anys que viu a Catalu-
nya. Va aprendre català el 1980 i en l’actuali-
tat resideix a Barcelona, on es va instal·lar el
1984. Escriptor i defensor de la llengua cata-
lana, ha col·laborat en diverses publicacions,
emissores de ràdio i televisió tant angleses
com catalanes, i ha publicat articles —en-
tre altres diaris i revistes— a Nació Digital i
Catalonia Today (diari català en anglès) i ha
col·laborat en emissores de ràdio com RAC1
o Ràdio Contrabanda. En televisió ha col·
laborat amb el programa «La Cosa Nostra»,
d’Andreu Buenafuente, i ha tingut un progra-
ma propi sobre Catalunya, «Passatgers». En
Matthew ha publicat més d’una desena de lli-
bres. La seva darrera obra recull tot una sèrie
d’articles, inèdits en català, a partir d’articles
publicats en anglès que intenten explicar casa
nostra als estrangers.
El tret de sortida del llibre es podria dir que
va ser la conferència que vas fer a la London
School of Economics, on intentaves expli-
car què era Catalunya?
Aquella conferència a la London School of
Economics per a mi va ser una oportunitat de
resumir i explicar una mica les meves idees.
Perquè cada vegada que intentes explicar què
és Catalunya a un estranger has de començar
exactament des de zero perquè, per descomp-

Tal com raja
Lloc i data de naixement:
Londres, finals de 1958.
Un grup de música: Bob Dylan.
Una pel·lícula: All about Eve, de Joseph L.
Mankiewicz.
Un llibre: Sexus, d’Henry Miller.
Plat que cuines millor: rap amb patates i all­ioli.
Tens fama de ser molt...: patidor.
Un somni: publicar alhora en català i en anglès.
Un viatge: a Gana.
tat, hi ha una absoluta desconeixença. Per
tant, es tractava d’anar des de zero a explicar
la situació actual. El repte era aquest i en certa
manera, en detall, és el repte de cadascun dels
textos que componen el llibre. Que, és impor-
tant remarcar-ho, són textos inèdits en català.
Quan vas aterrar a Catalunya?
Entre el 1978 i el 1979 vaig visitar Catalunya
per primer cop, una estada de sis mesos amb
amics d’aquí i, després, vaig venir a viure-hi a
l’edat de 26 anys, en 1984.
Sabies alguna cosa de Catalunya el primer
cop que vas venir?
No. Només coneixia l’existència del nom. Però
sobre la realitat del català ni punyetera idea.
Al llibre hi dónes molts exemples de cata-
lanofòbia...
A la conferència —i també en molts dels ar-
ticles— dono exemples molt concrets amb
fonts i dades, —no són rumors— d’exemples
de catalanofòbia: catalans insultats per parlar
en el seu propi idioma; catalans fets fora de
bars a Burgos, per exemple, per parlar en ca-
talà entre ells; una jove catalana amenaçada
al metro de Madrid per parlar en català. Faig
aquest recull de catalanofòbia perquè per a mi
és una de les coses que demostra que l’ide-
al castellanitzador d’Espanya no funciona en
absolut. No es pot pretendre que tothom sigui
espanyol si es va insultant un segment impor-
tant de la població senzillament per parlar el
seu idioma, o per ser d’on són. D’altra banda,
si aquest tema sorgeix molt al llibre és perquè
és una de les coses que realment xoca als
estrangers i els canvia el xip.
I funciona explicar-ho?
Per donar un exemple molt breu, vaig explicar
a uns amics holandesos el boicot als produc-
tes catalans i de cop i volta hi havia tota una
sèrie de conceptes nous que els van entrar
al cap, com per exemple, que els productes
catalans es poden identificar com a tals, que
no tots els productes són espanyols només;
que entre els espanyols i els catalans hi ha
prou conflicte com perquè hi hagi un boicot,
etc. Tot això els canvia completament la idea
tòpica que poden tenir d’Espanya.
Quin és el motiu d’aquesta falta de conei-
xement?
Una de les respostes és que els correspon-
sals estrangers que viuen i treballen a l’Estat
espanyol, viuen i treballen a Madrid. De fet
està comprovat que la immensa majoria lle-
geixen només dos diaris, El País i El Mundo.
De fet, al pròleg del llibre fas referència d’un
amic anglès a qui preguntes sobre la reper-
cussió de la manifestació contra la sentència
del Tribunal Constitucional contra l’Estatut.
Exacte, van rebre una informació molt parci-
al, perquè no entenen què està passant aquí.
Perquè per entendre-ho haurien de viure
aquí, tenir un coneixement passiu si més no
del català per accedir als mitjans en català,
les converses, i no fan l’esforç.
Com es distribueix la responsabilitat
d’aquesta realitat?
Home, la immensa part de la responsabilitat
és la ignorància des de fora per diverses ra-
ons: els corresponsals internacionals; una po-
lítica centralista conscient que amaga la reali-
L’HIPERBÒLIC/92 el convidat
Com
explicar
aquest
país als
estrangers
Matthew Tree Columna edicions
208 pp. - 17,50 euros
Durant més d’una dècada, Matthew Tree
ha publicat articles sobre els catalans
i Catalunya. Des d’un primer text sobre
la literatura catalana al diari londinenc
The Times fins a nombroses denúncies
d’exemples específics d’ocultació interna-
cional de Catalunya (la majoria publica-
des a la revista Catalonia Today), passant
per una conferència impactant donada
a la London School of Economics. Tree
ha intentat explicar aquest racó complex
d’Europa als de fora.
En aquesta selecció curosa de textos far-
cits d’anècdotes, vivències i fets actuals
i històrics, s’hi entreveu una indignació
creixent davant la ignorància que regna a
l’estranger pel que fa a un país que l’autor
considera objectivament fascinant. Uns
articles de vegades hilarants, de vegades
xocants i sempre captivadors, que repas-
sen la situació cada cop més anòmala de
Catalunya en tots els àmbits, sobretot du-
rant els últims anys.
13
tat catalana, per exemple només t’has de fixar
en alguns anuncis de productes espanyols a
diaris anglesos que parlen de vins gallecs, an-
dalusos i quan es tracta de Catalunya parlen
dels vins del nord-est d’Espanya.
Quina part és responsabilitat dels catalans?
Des d’un nivell institucional no es parla prou
clar per no ofendre o per no crear reaccions
adverses amb el govern central. Parlo dels par-
tits majoritaris, Convergència, PSC. Per altra
banda, també les figures internacionals com
futbolistes o artistes no volen tenir problemes
amb la resta de l’Estat i per tant no diuen «sóc
més català que espanyol». Cruyff ho va dir una
vegada i se li van tirar a sobre com si hagués
insultat tots els espanyols un per un.
Parlant del teu vessant com a escriptor,
com va ser que vas començar a escriure en
català?
Cap als 20 anys estava a la universitat, a An-
glaterra, i vaig deixar d’escriure perquè ho vaig
associar a una activitat completament elitista,
és la imatge que em donaven els companys de
classe de la universitat que llegien per poder
parlar dels llibres, no pas pel contingut en si del
llibre. Després vaig continuar escrivint en an-
glès. Cap al 1989 l’editor Toni Clapés em va de-
manar que escrivís en català. Ho vaig intentar i
tot un seguit de problemes estrictament literaris
que havia tingut amb el meu idioma matern,
que és l’anglès britànic, van desaparèixer amb
l’ús d’un idioma estranger, el català, en què
pensava, de manera que ja no havia de traduir.
És a dir, amb el català vaig deixar de banda
problemes literaris que tenia amb l’anglès.
Però has tornat a escriure en anglès, oi?
Durant 10 anys, 1990-2000, escric només en
català. Al 2000 vaig publicar una novel·la en
català i castellà, Privilegiat. Llavors faig una
novel·la en anglès i a partir d’aquell moment
és com si hagués superat els problemes lite-
raris que venia arrossegant.
Quins problemes tenies?
En l’anglès americà, per exemple, pots utilit-
zar l’argot del carrer i paraules més literàries
en una sola frase i pot funcionar. En anglès
britànic, si fas això és com si combinessis
veus de classe obrera amb veus de classe
alta i esdevé com una construcció molt artifici-
al. Per a mi aquest era el problema principal.
Ara ho he superat i aquesta és la il·lusió sota
la qual visc.
Algun projecte en marxa?
Estic fent la segona revisió d’una novel·
la en anglès que porto quatre anys i mig
treballant-hi, tot i que la idea original ve de fa
trenta anys. He fet diverses versions al llarg
dels anys i crec que aquesta és la bona.
Textos: Diego Giménez (diego@edicat.cat)
Fotos: ACI Creativo
deria.cat
*
 tema del mes L’HIPERBÒLIC/92
14 abril 2011 _____________________________________________________________________________________________________

Aquest Sant Jordi

manga en català
Aquesta diada ja ens ofereix més opcions que els tradicionals llibres.
El manga guanya cada dia més adeptes

Aquest Sant Jordi pot ser l’excusa

ideal per descobrir d’altres
maneres de gaudir de la literatura.
El manga guanya cada dia més
adeptes —i no només entre el
públic més jove.

La paraula japonesa manga traduïda lite-

ralment significa «gargots». Aquest terme
va entrar en l’ús comú a finals del segle
xviii amb la publicació d’obres com les de
Santō Kyōden autor de llibre amb vinye-
tes Shiji no yukikai (1798), i a principis del
segle xix amb treballs com els d’Aikawa
Minwa, Manga hyakujo (1814), i la col·
lecció Hokusai Manga, que conté un qua-
dern amb diversos esbossos d’estil uki­yo-e
del conegut artista Katsushika Hokusai.
Rakuten Kitazawa (1876-1955) va ser el
primer a utilitzar la paraula «manga» en el
Naruto
sentit modern.
Naruto és el pitjor estudiant de l’escola de ninges de la seva vila: rebel, indisciplinat i el que
treu les notes més baixes; però quan es tracta de lluitar és, sens dubte, el millor guerrer.
El manga és un còmic apte per a totes les
Posseeix un poder que ningú no sap fins on pot arribar. Un manga divertit i molt espectacular.
edats. Inclou una àmplia gamma de temes:
acció-aventura, romanços, esports, drama
històric, comèdia, cièn­cia ficció-fantasia, mis-
teri, terror, sexualitat o el món de les empre-
ses i el comerç entre altres. Des de la dècada
de 1950, el manga és una part important de
la indústria editorial nipona i representa un
mercat de milions de iens al Japó.

Els manga són normalment impresos en

blanc i negre, tot i que alguns es fan a
color, encara que només siguin algunes
pàgines, capítols especials o tot ell. So-
vint es publiquen per primera vegada en
revistes d’antologies de tiratge setmanal
o mensual (com Afternoon, Shonen Jump
o Hana to Yume). Aquestes revistes d’an-
tologies contenen centenars de pàgines
i desenes d’històries individuals escrites
per diversos autors.

Fushigi Yûgi Cinturó negre

La jove Miaka viatja a un regne de fantasia mitjançant un llibre màgic
Un bon dia, en Matsuda, periodista del diari Every Sport, veu per casualitat una noia que li fa una
anomenat L’Univers dels Quatre Déus. Allà es converteix en un dels
clau de judo increïble a un lladre. La noia es diu Ginger Inokuma, una estudiant de batxillerat que
guardians del bé contra les forces malignes que aguaiten en l’obscuritat. Apassionants aventures
té un do especial per al judo i que és néta d’en Jigorô Inokuma, que de jove havia guanyat cinc
d’uns personatges que viuen entre dos mons, entre l’excitant imaginació i la tediosa realitat. Arriba
vegades el campionat de judo del Japó. Tanmateix, ella només desitja una cosa: ser «una noia
per fi l’edició integral i en català d’aquesta obra de Yuu Watase que consta de nou volums, ja que
normal i corrent». Però el seu avi insisteix sempre que un dia ha d’aconseguir la medalla d’or
cada un d’ells n’inclou dos de la versió en castellà que Glénat va publicar anteriorment.
olímpica i el Premi de l’Honor del Poble japonès.

Bleach
Ichigo Kurosaki no és un noi de quize anys normal i corrent... Pot veure esperits
i té un contacte innat amb el més enllà, del qual traurà profit després de conèixer
un shinigami (àngel de la mort) que li proporciona una espasa a joc amb les seves
habilitats. Bleach és el manga que ha arrasat al Japó. Es tracta d’una sèrie oberta
que cada mes guanya nous incondicionals.
Un dibuixant de manga (mangaka) nor-
malment treballa amb uns pocs assis-
tents en un petit estudi i s’associa amb
un redactor creatiu d’una companyia de
publicitat comercial. Si una sèrie manga
és prou popular, pot ser portada a l’ani-
mació en un format anomenat anime,
encara que a vegades és a l’inrevés i és
el manga qui surt de les pel·lícules (per
exemple, Star Wars).
«Manga», com a terme que s’utilitza fora
de Japó, es refereix específicament als
còmics publicats originalment al país
nipó. Tanmateix, hi ha el manga i els
còmics influenciats pel manga, entre
els quals destaquen especialment els
de Taiwan («manhua»), Corea del Sud
(«manhwa»), i la República Popular de
la Xina; en particular de Hong Kong. A
França, «la nouvelle manga» s’ha desen-
volupat com una forma de bande dessi-
née amb els estils influenciats pel manga
japonès. Als Estats Units, la gent es refe-
reix al manga produït al seu país com a
còmics «Amerimanga».
L’HIPERBÒLIC/92 tema del mes
En català
El manga en català —molt dependent dels
animes que surten a la televisió—, ha ex-
perimentat una davallada d’interès per part
de les grans editorials (Planeta deAgostini,
editora de Bola de Drac i Dr. Slump, entre
altres). No ha estat fins al 2005 que altres
editorials, singularment Edicions Glénat,
han fet un esforç important publicant-los.
Aquests mangues tenien un preu inferiors
fins fa poc a les edicions en castellà. Però
pateixen del fet que la majoria de títols han
sortit quan molts lectors ja havien comprat
abans l’edició en castellà.
Textos: Redacció
(redaccio@edicat.cat)
Fotos: ACI Creativo
deria.cat
Inu-yasha
Les aventures de la Kagome, una noia
actual, i el semi-dimoni Inu-Yasha a la
recerca d’un objecte de gran poder en un
Japó medieval fantàstic compten amb mi-
lers de fans arreu del món. Un món màgic
s’amaga dins del pou que hi ha darrere la
casa de la noia. A l’altre costat hi ha un
univers diferent, on la poderosa Esfera
dels Quatre Esperits està en risc de caure
en males mans.
15
Gèneres
Els mangues es classifiquen en diferents gèneres se-
gons quin sigui el seu contingut. No obstant això, no tots
els mangues segueixen les pautes establertes del gènere
en què estan classificats. Hi ha una gran varietat de gèneres
dirigits a diferents sectors de la societat.
Shōjo: literalment «noia jove». És aquell manga amb temàtica
romàntica, dirigit a un públic femení adolescent. Després del sho-
nen es el gènere amb més èxit.
Shōnen: literalment «noi». És aquell manga destinat a públic
adolescent masculí; es caracteritza per grans dosis d’acció i
aventura i deixa bastant de banda la part amorosa.
Seinen: temàtica per a adults. Són històries més madures, tot
i que a vegades se sol confondre amb el shōnen, tracta temes
més profunds com la sexualitat o la política.
Jōsei: és un gènere principalment creat per dones i per a dones.
Tracta els temes des d’un punt de vista més adult. I pot tocar
qüestions de la vida quotidiana de les dones adultes. És menys
estilitzat.
Yaoi: Yaoi és una abreviatura de yama-nashi ochi-nashi imi-nas-
hi (que significa «sense clímax, sense resolució, sense sentit»).
Són aquells mangues que la seva temàtica tracta l’homosexua-
litat entre homes.
Shōnen-ai: literalment «amor entre nois». Estil semblant al yaoi
però sense ser explícit sexualment. Utilitzat sovint en les parelles
de les subtrames del Shōjo.
Yuri: és el manga de temàtica lèsbica. A diferència del yaoi, tot i
incloure sovint relacions sexuals, és molt més censurat i d’històri-
es habitualment ambigües en la frontera amor/amistat.
Hentai: és el manga de temàtica pornogràfica on les històries tan
sols tenen finalitat sexual. Dirigit majoritàriament a públic mascu-
lí, l’estil del dibuix és molt exagerat.
Mecha: és el manga que tracta de robots gegants. Entre els me­
cha amb més èxit destaquen: Mazinger Z, Evangelion i Tengen
Toppa Gurren-Lagann entre d’altres.
Jidaimono: manga amb temàtica històrica.
Ecchi: manga humorístic amb contingut eròtic. Un exemple clar
d’una escena ecchi seria quan hi ha una noia en roba interior
o despullada i davant un noi paralitzat que li surt sang pel nas.
Gore: aquest manga aporta continguts de terror i escenes de
sang i fetge.
Gekiga: manga caracteritzat per ser molt realista, emocional-
ment fosc i sovint molt violent. És un subgènere del seinen ja que
està destinat a adults.
La nouvelle manga: combina el còmic francobelga amb el man-
ga japonès.

Saló del
El proper 14 d’abril, arrenca una
nova edició del Saló del Còmic, que
ja compta amb 29 edicions
La mostra d’aquest any, en la
seva 29a edició, presentarà totes
les novetats i tendències del món
del còmic. Al Saló, entre d'altres
activitats, s'hi podran conèixer
tant els pares d’alguns dels
personatges més famosos del
còmic com les futures promeses,
en una mostra que acosta un any
més el còmic i els seus secrets a
tothom que hi estigui interessat.
Tot i l’actualitat del mitjà, ens hem de
remuntar uns segles enrere per trobar-
ne els orígens. Encara que es pensi
que els diàlegs sempre van ser presents
a les històries, van ser els humoristes
gràfics anglesos del segle xviii, com Isaac
Cruikshank, els que van desenvolupar el
globus de diàleg a les seves caricatures
per satiritzar els seus governants.
Els antecedents
La reproducció massiva del dibuix no va
ser possible fins al 1789, any en què es
va descobrir la litografia, que permet la
impressió directa sobre la pàgina sense
cap procés humà intermedi gràcies a
planxes resistents a múltiples premsats.
El 1796, Jean-Charles Pellerin inicia a
França, concretament a la regió d’Épinal,
una indústria de producció d’estampes
coneguda com a «imatges d’Épinal».
Entre els pioners de la primera meitat del
segle xix, solen citar-se Nordquist, Bilder-
dijk, Thomas Rowlandson (Dr. Syntax),
William Chacón i George Cruikshank, en-
cara que el personatge més popular del
_________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2011
còmic modern és el franc-suís Rodolphe
Töpffer, que publicà el 1833 la seva His-
toire de M. Jabot, a la qual seguirien sis
àlbums més. El seu Assaig sobre fisono-
mia, de 1845, és considerat com el primer
text teòric del mitjà.
A principis del segle xx, el principal centre
de producció i innovació en el camp del
còmic van ser els Estats Units, ja que els
principals editors del país, Hearst i Pulit-
zer, el van fer servir per atraure tot tipus
de públic, nens i adults, incloent-hi els
immigrants que no sabien anglès. Van ar-
ribar fins a lluitar als tribunals per la seva
possessió i els tribunals van sentenciar,
el 1913, que un autor havia de canviar el
nom de la seva sèrie si es passava amb
ella a un altre diari. W. R. Hearst també
va impulsar els recopilatoris de tires i, el
1914, va fundar el Kings Feature Syn-
dicate, la primera agència per a la seva
distribució.
Els inicis
Les sèries germinals van ser Hogan’s
Alley (1895) d’Outcault, protagonitzada
per The Yellow Kid, The Katzenjamer
Kids (1897) de Rudolph Dirks, inspirada
en Max i Moritz de Busch, i Happy Ho-
oligan (1899) de Frederick Burr Opper,
que se serveixen progressivament dels
globus de diàleg.
A la resta del món, mentrestant, seguien
posant-se els textos al peu de la vinyeta.
I cal destacar el sorgiment de revistes i
suplements infantils, com les britàniques
Chip i Comic Cuts, ambdues de 1890, la
L’HIPERBÒLIC/92 REPORTATGE
brasilera O Tico-Tico (1905), la italiana
Corriere dei piccoli (1908), la catalana El
Patufet (1904), la castellana TBO (1917)
i l’argentina Billiken (1919). Al Japó, des-
prés de la tasca pionera de Rakuten Ki-
tazawa, triomfen historietes infantils com
Les aventures de Shochan (1923), de
Shousei Oda/Tofujin, i Els Tres Mosque-
ters amb botes al cap (1930), de Taisei
Makino/Suimei Imoto. L’ús internacional
dels globus no es generalitzaria fins a la
belga Zig et Puce (1925), d’Alain Saint-
Ogan.
Actualitat
Des de llavors fins ara, passant pels anys
vint i trenta i l’època d’or del còmic (entre
els 40 i els 60), el món del còmic s’ha anat
situant com una forma artística d’expres-
sió popular amb cada cop més adeptes i
no només entre el públic juvenil. Ens ha
donat personatges i històries que formen
part del nostre imaginari cultural. La cul-
tura popular contemporània no s’enten-
dria avui sense fer al·lusió a personatges
com Superman, Tintin, Popeye, Snoopy,
Dick Tracy, Flash Gordon i tants altres
astres que omplen l’univers del còmic. Al
Saló, hi trobarem el següent tast:
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
Fotos: ACI Creativo
deria.cat
* Podeu trobar la resta d’autors convidats i totes les activitats
17
QUE HI PODEM
TROBAR, AL SALO?
Entre el munt d’activitats que es
poden realitzar al Saló, cal des-
tacar els homenatges a Manuel
Vázquez i Jacques Tardi.
Camille Jourdy (Chenôve, Côte d’Or. 1979)
Va estudiar Belles Arts a Épinal i Arts Decoratives a Estras-
burg. En el nostre país és coneguda principalment gràcies a
la trilogia Rosalie Blum els llibres de la qual han estat publi-
cats per Ediciones La Cúpula.
Charlie Adlard (Shrewsbury, Anglaterra. 1966)
Adlard va començar el seu treball en el Regne Unit a «White
Death» amb Robbie Morrison per a 2000AD. Per a la mateixa
sèrie ha treballat a Savage, un dels seus còmics més popu-
lars en la seva etapa anglesa.
Garth Ennis (Holywood, Irlanda del Nord. 1970)
Va debutar com a guionista al 1989 amb la sèrie «Troubled
Souls» dins de l’antologia Crisis. La seva obra més famosa
és la serie «Predicador» en què, amb el dibuixant Steve Di-
llon, va revolucionar la línia Vertigo de DC Comics
del Saló a http://www.ficomic.com
 PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/92
18 ABRIL 2011 _____________________________________________________________________________________________________

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

Passeig de Gràcia, 66 (Barcelona)

Tel.: 90 215 88 66

formatic@formatic-barna.com

www.formatic-barna.com

T’obrim les portes al món El centre de formació dels

· Hostessa de Relacions Públiques professionals financers
· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, L’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys,
· Hostessa i Auxiliar de vol com la institució de referència en formació
· Relacions Públiques i Màrqueting bancària i financera. Fundat per les principals
· Secretariat Internacional d’alta direcció entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de
· Agent de viatges programes de postgrau i de preparació per a
les principals certificacions professionals fins
a seminaris i cursos d’especialització en les
últimes innovacions financeres.
concursos Institut d’Estudis Financers

dèria.cat
Gran Via 670, 08010 Barcelona
de Telf: 90 412 44 31
Fax: 90 412 10 15
entra, participa... infoief@iefweb.org

i guanya!!! www.iefweb.org

T’agrada el Turisme?
A Mediterrani t’oferim el GRAU EN TURISME
amb 6 idiomes, i també el prestigiós MÀS-
TER EN DIRECCIÓ ESTRATÈGICA D’EMPRE-
SES TURÍSTIQUES amb 4 especialitzacions:
Direcció d’Empreses d’allotjament, Direcció
Turística de Creuers, Direcció de Màrqueting
i E-Commerce, i Direcció d’Esdeveniments i
Congressos.
També podràs realitzar pràctiques interna-
cionals i disposaràs d’una extensa borsa de
treball. Descobreix per que son líders en
Turisme a Barcelona.
C/Rocafort, 104 Tel.: 90 426 98 22.
www.mediterrani.com

Millora
la teva oratòria
Saber parlar bé davant d’un públic, sigui
davant d’una persona o davant de mil,
és una competència transversal ara molt
valorada tant en l’àmbit acadèmic com en
el laboral.
Les competències transversals són habilitats
genèriques, comunes a la majoria de les pro-
fessions, com saber idiomes, ser creatiu, sa-
ber treballar en equip o parlar bé en públic...
Consells
Et donem uns consells perquè perfeccionis la
teva oratòria:
1
Organitza el teu discurs.
És molt important que el teu discurs sigui co-
herent i segueixi un ordre. Per a això, pots
crear un esquema amb les idees clau.
Practica
1r. Recita el teu discurs amb un cronòmetre
perquè no et quedis curt ni t’excedeixis en el
temps. Si ho vols, pots enregistrar-te la veu
per veure si entones correctament.
2n. Mira’t en un mirall i llegeix el text tenint
en compte els teus moviments. Si tens càme-
ra de vídeo pots enregistrar la teva actuació
posant l’aparell al davant i imaginant que és
el públic, així també assages el fet de mirar
al davant.
L’HIPERBÒLIC/92 orienta't amb educaweb
_________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2011
2
Capta l’interès.
El teu text ha d’interessar des del comen-
çament, per això cal que preparis a cons-
ciència, especialment, l’inici i la fi del teu
discurs, sense que perdi força.
3
Controla el cos i els gestos.
La teva postura i els teus moviments també
són importants quan parles, per a això cal que
els tinguis en compte. Tant si estàs assegut
com de peu has d’estar relaxat, però ferm, no
creuar els braços i no moure’t insistentment a
causa dels nervis. Has de transmetre segure-
tat a través del text, la veu i el cos.
www.qestudio.cat
19
Pel que fa al teu
discurs, has de tenir
en compte
La vocalització
Un exercici per millorar-la és posar-te un lla-
pis horitzontalment a la boca i parlar.
El vocabulari
Has d’adequar el lèxic al públic, res de renecs
ni paraules pròpies de l’argot. Saber ajustar el
registre mostra la teva capacitat d’adaptació.
L’entonació
Utilitzar sempre la mateixa freqüència en el
teu discurs farà que sigui avorrit, has de mos-
trar la teva passió a través de la veu i saber
quan has de parlar amb més contundència o
amb més suavitat.
5
Mira el públic.
Cuida el teu aspecte. Has de connectar amb el teu entrevistador o
Tant si vas a una entrevista de treball com a amb els teus oients; per a això els has de mi-
4
una exposició no cal que vagis amb vestit i rar a la cara i no defugir-los la mirada.
corbata, però sí que has d’anar net,
ben vestit i còmode. Per exemple, Assaja.
intenta que els cabells no et Practica cadascun dels punts que t’hem co-
tapin la cara perquè se’t pu- mentat per separat.
6
guin veure els ulls.
Una mica d’història
A l’antiga Grècia i a l’antiga Roma l’oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, de
l’art de l’eloqüència en l’expressió oral i escrita i es considerava una habilitat important tant en l’àmbit
públic com en el privat. Aristòtil i Quintilià discutien d’oratòria i aquesta disciplina va formar part,
com a assignatura, dels estudis durant l’edat mitjana i el Renaixement, per la qual cosa se’n van
materialitzar normes i models.
El desenvolupament dels parlaments durant el segle xviii va comportar l’aparició de grans oradors i
la destresa en la comunicació lingüística ha estat considerada des d’aleshores com una de les prin-
cipals habilitats a l’hora de garantir el futur polític. A mitjan segle xx, l’oratòria va abandonar els tocs
formalitzats i grandiloqüents i va deixar pas a una art més basada en els recursos conversacionals.
+info: www.educaweb.cat
20 sexe
ABRIL 2011
L’HIPERBÒLIC/92
Maria Lapiedra
Reflexions d’una vegetariana:
«els pits els tinc grassos
perquè em vaig posar hidrogel»
Sóc vegetariana perquè no puc
menjar res que hagi tingut ulls.
Em sembla una salvatjada menjar
coses que hagin tingut ulls.
Una gamba hauria de poder viure
tota la seva vida tranquil·la pels
mars d’Andalusia. Nedant de dalt
a baix. Meditant. Les faves a la
catalana haurien de ser servides
sense pernil. Pobres porquets:
només néixer ja saben que ens
els menjarem amb vi negre.
Amb Maria Lapiedra
www.marialapiedra.com
Potser si no ens cruspíssim els porquets,
aquests podrien evolucionar com ho vam fer
nosaltres en el seu moment, fa milions d’anys
segons Darwin (que no va estar allí perquè he
mirat la data que va néixer a la Viquipèdia i
no hi deia res de l’any menys dos milions). No
hem d’oblidar que provenim del mico. A nos-
altres no se’ns menjava ningú perquè la carn
de mico no és molt bona. Està clar que si tu
li deixes triar a un lleó menjar carn de mico o
d’antílop es decanta sempre per la d’antílop.
A part, és que perseguir un mico per la selva
es un enrenou increïble que requereix molt
desgast físic. T’has d’enfilar pels arbres, bai-
xar, vaja, que treu de polleguera a qualsevol.
No et poses mai a perseguir un mico si no és
que li tens molta mania. En canvi, un antílop va
en direcció rectal..., què dic, en direcció recta,
com a màxim zigzagueja. Si no existissin els
antílops i les zebres a les selves imagino que
els lleons també es farien vegetarians, perquè,
ja t’ho dic, a ningú que estigui sa de ment li ve
de gust perseguir un mico. I amb un goril·la a
veure qui s’hi posa!

«T’has de posar a la pell d’una geisha i vestir-te amb roba sexi,
maquillar-te i pentinar-te ben guapa»
Els goril·les són vegetarians. Els lleons no.
M’ho expliques? Ambdues criatures de Déu te-
nen cor, estómac, esòfag, etc. Però els lleons
diuen que si no es mengen un antílop al dia
o almenys un parell de cops a la setmana es
moren. En canvi, els goril·les, amb uns quants
quilos de plàtans es mantenen i es fan súper
forts. M’ho expliques? Jo t’ho explico. El que
passa és que els lleons són uns babaus i els
goril·les són llestos. S’ha de córrer darrere els
antílops? Sí. Doncs que ho facin els lleons i les
panteres que són uns tanoques. S’ha de cór-
rer darrere dels plàtans per atrapar-los? No.
Doncs, aquests ens els mengem nosaltres.
Qui és més llest? El goril·la. Qui és el que es
cansa més a l’hora de dinar? El lleó. Els goril·
les podrien convertir als lleons i a les panteres
en vegetarians si els desvelessin el secret dels
plàtans. Bé, amb una mica de retòrica, expli-
cant-los-hi que els plàtans no corren, qualse-
vol lleó no molt totxo deixaria de córrer a l’hora
de l’esmorzar. Però els goril·les són llestos: si
els lleons i les panteres es posen a menjar plà-
tans tocaran menys plàtans per cap. Així que,
au, aquí hi teniu la raó. Els lleons no són vege-
tarians per culpa dels goril·les.
Bé, el que us volia dir. Imagineu que deixem
en pau als porquets. Que no els espantem des
que neixen, que uns no es diuen als altres:
— Morirem quan ens engreixem una mica. No
intentis posar-te a règim perquè és impossible:
et posaran un tub per la boca i t’ompliran de
pinso fins al cul.
Imagineu que no presencien l’assassinat dels
seus companys i queden traumatitzats per a
tota la vida, sabent que cada cop que mengen
estan més a prop de ser sacrificats. Imagineu
que neixen i es diuen els uns als altres:
— Pren-t’ho amb calma. Moriràs de vell. Aquí
et cuidaran com un rei.
Llavors sí. Llavors, els porquets evolucionarien
com vam fer els humans. Els donaria temps a
pensar. A voler millorar les seves vides. Imagi-
neu un porquet evolucionat. No val a dir Berlus-
coni. No és broma. Berlusconi no és un porquet
encara que s’esforci a assemblar-s’hi cada ve-
gada que veu una dona. És que veu una dona i
no pot deixar de dir acudits masclistes. Berlus-
coni és com Torrente però en net.
Ara, sí. Imagineu Berlusconi. No. Imagineu
un porquet evolucionat. Com seria? No molt
atractiu, és clar, ja que tindria cara de porc.
Seria baixet, però caminaria sobre dues potes,
les extremitats superiors les utilitzaria com a
mans, igual que nosaltres. Els porcs, com que
són baixets i lletjos, serien súper intel·ligents.
Almenys tots els baixets i lletjos del meu «cole»
eren els més intel·ligents. Els més guapos eren
els que menys estudiaven i millor jugaven a fut-
bol. Així que dedueixo que els porquets serien
grans científics. Farien d’aquest món un món
millor. Els porquets haurien inventat el tele-
transport. N’estic segura. No hauríem d’agafar
el metro ni conduir. Ens teletransportaríem al
segon gràcies a les pastilles de teletransport
que s’han inventat els porcs. Però no tenim
aquestes punyeteres pastilles i hem d’aguantar
la mala olor de la gent al metro cada matí, quan
anem a treballar.
L’HIPERBÒLIC/92 sexe
Maria Lapiedra
Tot el que volies saber...
Si tens alguna consulta li pots fer arribar a la Maria al següent correu:
marialapiedra@hiperbolic.cat
Al proper número se seleccionaran les millors preguntes.
Hola Maria, tinc una pregunta: com
puc fer per a que el meu xicot em faci
més cas?... Només està pel fútbol.
T’has de fer notar i preparar-te per a ell,
encara que soni una mica masclista.
T’has de posar a la pell d’una geisha i
vestir-te amb roba sexi, maquillar-te i
pentinar-te ben guapa, posar llençols de
seda, encens de roses vermelles i espel-
mes aromàtiques de fruites vermelles. I
si ho adornes amb música suau i calma-
da, segur que s’oblida del futbol.
Què més haurien inventat els porcs? A saber. Jo
potser em compraré un parell de porquets i els
deixaré viure a casa meva. Els deixaria el meu
dormitori perquè tinguin fillets i creixin sabent
que mai no moriran assassinats en mans de nin-
gú. D’aquesta manera ajudaré que els porquets
evolucionin. Aquesta família de porquets mai
no morirà en un escorxador, sinó de vella. Tin-
dré fills i els diré que cuidin de la descendència
d’aquests porcs amb la mateixa dedicació que
jo ho he fet en vida. I així fins que passi un milló
d’anys. Tota la meva família, els descendents de
Maria Lapiedra ajudant psicològicament els por-
quets a evolucionar. I quan els porquets inventin
el teletransport, ho registrem i ens folrem.
Em sembla una
salvatjada menjar
coses que hagin
tingut ulls.
Bé. La veritat és que és un enrenou quan vaig
als restaurants i els dic això: vull menjar alguna
cosa que no hagi tingut ulls. Em mirem estra-
nyats, però, és clar, ells no saben res de com
estem impedint que el món sigui un lloc millor
per no deixar evolucionar als porcs. És que la
gent va al seu rotllo.
Moltes vegades els nois als qui agrado m’invi-
ten a sopar i ells va i demanen un filet. Llavors
m’entren ganes de plorar:
— T’agradaria que matessin la teva mare i li
arrenquessin una cama i et servissin un filet
d’aquesta cama? —els dic.
— Per què em dius això? —pregunten aterrits.
— Que no t’adones del que estàs menjant? Un
tros del peu d’una vaca. D’una vaca que haurà
tingut nens. Com ta mare.
21
Bones, tia bona, no sé com fer-
ho per lligar amb la companya de
classe. Està molt bona i ni tan sols
em mira...
Primer de tot demana-li si té Face-
book. És una bona manera de comen-
çar a mantenir algun tipus de relació.
A partir d’aquí l’afegeixes i li parles de
tot, com si volguessis ser «amics». No
vagis mai «a sac» perquè passarà de
tu. Ja veuràs com a poc a poc la po-
dràs aconseguir!..
*
— La meva mare està una mica grassa. Sí, és
veritat, Maria. Però les vaques no tenen nens,
tenen vaquetes.
— Racista! —els escridasso.
I m’aixeco de la taula i me’n vaig per sempre
de la seva vida. Mai no contesto a les trucades
d’aquests racistes insensibles. Les vaquetes
i els nens són la mateixa cosa. No tenen dos
ulls? No xuclen d’un pit i en mamen llet així que
neixen? No juguen? Parlen, potser? Com els
nens! Són nens! Després creixen i els uns es
converteixen en nens i els altres en vaques,
però al principi són la mateixa cosa. L’única di-
ferència és que les vaquetes corren més ràpid.
Per això mateix el millor que et pots menjar quan
tinguis una cita amb mi, o sigui amb Maria Lapi-
edra, és una pizza. Odio les pizzes. Les pizzes
són estúpides. Rodones. Què es creuen? Una
roda? Ja. Posa una pizza en la posició d’una
roda i veuràs com cau. Les pizzes no serveixen
per a res. Només per a menjar-les. Jo em men-
jo les pizzes amb molt de menyspreu. M’encan-
ta clavar-hi el ganivet amb força. Tallar-les amb
el ganivet en dos. Les pizzes saben que amb mi
la porten clara. Mai una pizza no s’ha atrevit a
parlar amb mi. Per molt que les insulti, mai no
han gosat dir-me ni ni fava. No com les vaques i
els seus marits. Ells sí que s’atreveixen, perquè
saben que els respecto i els estimo. A mi també
m’agrada dir fava. Ho dic molt sovint. Per això
els meus veïns em diuen «la vaqueta»! Bé, es-
pero que sigui per això, perquè molt grassa no
estic. Bé, els pits sí que els tinc grassos, però
és perquè em vaig posar hidrogel.
Textos: María Lapiedra
(marialapiedra@hiperbolic.cat)
Fotos: ACI Creativo
deria.cat
 CULTURA L’HIPERBÒLIC/92
22 ABRIL 2011 _______________________________________________________________________________________________________________
destacat del mes
On trobar els llibres?
Laie
«Situada en ple centre de Barcelona, les
seves dues plantes allotgen una llibreria de
300m2 (planta baixa) i un cafè amb terrassa
coberta (planta superior). La llibreria ofereix
una cuidada selecció de novetats i fons, na-
cionals i estranger, sobre: literatura, filosofia,
ciències socials, art, arquitectura, cinema,
música, llibre infantil i juvenil.»
www.laie.es
Pau Claris 85
08010 Barcelona
93 318 17 39
Lacentral
«Llibreria especialitzada en Filosofia, Histò-
ria, Ciències Socials, Antropologia, Estudis
Clàssics i Art, està dotada d’un important
fons dedicat al pensament contemporani. En
un espai de 500 m², acull un fons bibliogràfic
que supera actualment els 85.000 volums.»
www.lacentral.com
Mallorca, 237
08008 Barcelona
902 884 990
Llibreria 22
«La Llibreria 22 és va fundar el 20 d’octubre
de 1978. Situada en una zona de vianants, la
Llibreria 22 és una llibreria general, especia-
litzada en humanitats: Geografia, història, art,
cinema, arquitectura, filosofia, dret, filologia,
pedagogia, psicologia… També, hi ha un am-
pli espai dedicat al llibre infantil i juvenil. Es-
pecial atenció a la narrativa i a la poesia, na-
cional, hispanoamericana i estrangera. Tam-
bé, hi trobareu una amplia i acurada secció
dedicada al llibre infantil i juvenil. Igualment,
una bona secció dedicada al cinema: pòsters,
llibres, DVD, vídeos.»
www.llibreria22.net
Hortes, 22 - 17001 Girona
972 21 23 95
Activitat del mes
Sortim de ruta literària
La literatura va més enllà dels mateixos llibres
Hi ha tantes ofertes d’oci com persones. Po-
dem anar al teatre, al cinema, però també, co-
nèixer la nostra ciutat, o el nostre territori més
proper, gràcies a les rutes que moltes enti-
tats, i empreses privades, organitzen. Aquest
mes, al Secundèria, us en volem recomanar
tres que recorren els carrers i escenaris prin-
cipals d’algunes de les novel·les més venu-
des últimament, o els espais on es va inspirar
una autora com Mercè Rodoreda.
La Barcelona de Carlos Ruiz
Zafón
Cultruta és una jove empresa, iniciativa de
Joan Coll, que organitza diversos tipus de
rutes culturals per Barcelona. Una de les
més destacades, sens dubte, és la que reviu
la novel·la L’ombra del vent, de Carlos Ruiz
Zafón. La ruta, que es fa els dissabtes al matí
o a la tarda, et convida a passejar per la ciutat
comtal fantàstica i intrigant dels Sempere o de
Julián Carax.
Però, a més, a partir d’ara, també podràs gau-
dir del món màgic de David Martín, el protago-
nista del nou llibre de Zafón: El joc de l’àngel.
Es tracta d’una excursió en grup, de tres hores
aproximadament, on es poden recordar les
anècdotes de la novel·la i conèixer els racons
d’abans i després de la Guerra Civil, comen-
çant per la Plaça Catalunya i acabant a l’esta-
ció de França. A més, si ho vols, pots comprar,
amb l’entrada, qualsevol dels dos llibres.
Recordar a Mercè Rodoreda
També de mans de la gent de Cultruta, pots
endinsar-te en el món de la Rodoreda. En
aquest cas, si vols un paquet regal, pots esco-
llir entre Aloma, Aloma o Rodoreda, exili i de-
sig. Les flors, les cases i la ciutat són alguns
dels elements de totes les seves obres. Amb
aquesta ruta, pensada per fer-la els diumen-
ges a la tarda, es passeja pel barri de Gràcia i
per Ciutat Vella. Segur que podreu reconèixer
espais d’algun llibre que heu llegit a classe.
Soldados de Salamina
Però no totes les ofertes culturals de qualitat
són a Barcelona. Si heu llegit la novel·la Sol-
dados de Salamina de l’escriptor Javier Cer-
cas, o heu vist l’adaptació que David Trueba
va fer per al cinema, us interessaran les rutes
que han organitzat des del Consell Comarcal
del Pla de l’Estany. Les «Rutes Salamina»
recorren els principals escenaris de la rera-
guarda de la Guerra Civil entre el Santuari
del Collell i Palol de Revardit per resseguir els
fets històrics que ocorren al llibre de Cercas.
Es tracta de recordar l’inici de l’esclat revolu-
cionari i com, en aquell moment, molts joves
d’ideologia dretana —contraris a la Repúbli-
ca— es van haver d’amagar a la zona perquè
no els trobessin els milicians. Més tard, en ar-
ribar els franquistes, els guàrdies republicans
van ser assassinats.
Com veieu, n’hi ha per a tots els gustos. Ciutat
i muntanya. El que està clar és que la literatu-
ra va més enllà dels mateixos llibres, i del pro-
cés solitari de llegir, i cobra vida als nostres
carrers i boscos.
Albert Lladó, info@albertllado.com
 L’HIPERBÒLIC CULTURA L’HIPERBÒLIC/92 A...Z
__________________________________ ABRIL 2011
23

AGENDA abril11 ESCOLA

D’ESCRIPTURA
µµDies: fins al 08-05-2011
Desclassificats
Teatre
Villarroel Teatre
Villarroel, 87
Eixample
934511234

µµDies: 29-04-2011
Thor
Cinema-Estrena
http://thor.marvel.com Proclama
Vaig néixer tard,
cesària de nen trist,
un presumpte avortó.

L’àvia em volia tant

que em va esperar,
µµDies:mes d'abril µµDies: fins al 10-04-2011 l’última nit.
Gertrudis Pluja constant de Keith
Concert Huff He aguantat la xeringa
02/04 - Rasquera Teatre i bombat heroïna i sida
06/04 - Barcelona Teatre Romea a un amic que ara és mort.
07/04 - Barcelona C Hospital, 51- Ciutat Vella
08/04 - Terrasa 933015504 He estrenat aires plens,
09/04 - Tarragona estimo amb ànsia,
http://www.gertrudis.com/ a la memòria hi duc
contes insòlits.
µµDies: 20-04-2011 Tenia un gos.
Scream 4 No ser com dir el camí que em duia a casa
Cinema-Estrena entre els focus del cotxe.
http://www.widepictures.es/scream4
Tinc dues filles.

I ara, aquesta tarda asfaltada

exalto, com una bandera,
la joia que em desborda.

Jaume Conesa Fàbregues

µµDies: fins al 24-04-2011 (Del llibre Pati interior -March editor- març de 2011)
Dues dones que ballen de
Josep Maria Benet i Jornet
Teatre
Teatre Lliure - Sala Lliure de Gràcia
C Montseny, 47
Gràcia
http://www.teatrelliure.com
Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 90 317 49 08
www.campusdescriptura.com