Anàlisi mediàtica del fenomen Michael Jackson

Mihaela Marusca, MMP 08-10, ICPS

La promesa de l'Andy Warhol que tot el món mereix 15 minuts de fama disminueix en
una web on el temps real s'imposa i devora interès i atenció a un ritme només suportable pels
grans processadors. En un dia en què els mitjans ja estaven esgotats amb la mort de Farrah
Fawcett, la sobtada mort de Michael Jackson, l´auto-proclamat rei del pop, va posar als
periodistes en dificultat, generant ones de rumors i confusió.

La mort de Jackson el 25 de juny de 2009 va generar un gran increment en el tràfic de

la web i es va convertir en "la principal notícia a tot el món". Els primers amb la notícia van
ser els periodistes de la pàgina web TMZ.com, que a les 1:30 pm (hora de Califòrnia) va
anunciar que el cantant havia patit una aturada cardíaca. A les 2:44, es va anticipar a tots els
seus competidors i va reportar que Jackson havia mort 16 minuts abans. No obstant això,
moltes webs als Estats Units i altres països, van esperar fins que una font més seriosa i creïble
com el Los Angeles Times va anunciar la notícia de la mort de Jackson (el que va fer a les
2:51). Va ser a aquest diari que van atribuir la informació, explica el diari britànic Guardian,
que afegeix: "TMZ va tenir la primícia de la dècada".

Els grans diaris de diferents països seguien desmentint una notícia després d'una altra.
Van ser molts els rumors que es publicaven en els portals digitals dels mitjans que després
van haver de ser rectificats. Per exemple el diari El País, sense citar fonts, pública "Jackson
tornarà a Neverland", una notícia en què s'explica que l'enterrament de Jackson tindrà lloc en
el seu conegut ranxo. A les poques hores el diari es va veure obligat a donar la notícia
contrària a la seva web dient que "davant els continus rumors i les especulacions sobre on
descansarà finalment l'estrella, la família s'ha vist obligada a emetre un comunicat".

Jackson va arrasar. Fins i tot Google va caure al rebre un trànsit un 72% superior al
normal. I a Twitter es van arribar a comptabilitzar 100.000 missatges per hora amb el seu
nom. Michael Jackson va tornar a ser el rei del pop i de les llistes de vendes. Tant que ha
arrasat en descàrregues i és el primer músic en vendre més d'un milió de descàrregues en una
sola setmana.

Però internet és una explosió i la seva ona expansiva és breu. El cicle de vida de les
notícies, l'atenció i els èxits és fugaç. Mirem les dades de Google Trends en el gràfic.
L'atenció per la mort del cantant va desbordar qualsevol altre interès informatiu com la revolta
a l'Iran després de les eleccions, el clàssic torneig de tennis de Wimbledon i per descomptat el
cop d'estat en un país petit com Hondures.

El volum en les cerques (corba superior) va decaure molt més ràpidament que en els
mitjans informatius (inferior). La caiguda de l'atenció és progressiva en el cas de les cerques a
la web o de les cites en blocs (dades de Blogpulse), però els mitjans van tornar a revifar la
informació després del cap de setmana amb la polèmica sobre l'herència i l'enterrament.

El flux social viu en temps real i la fugacitat de la seva atenció és enorme. Si la CNN
va inventar als anys 80 del passat segle la informació contínua 24 hores i després Internet va
trencar aquesta cadència amb l'actualització, ara el temps real senyoreja la web. I en el temps
real les notícies ja no es compten, es retransmeten. Un canvi de temps informatiu i d'interès
que torna a trencar paradigmes i planteja noves exigències a la tasca dels mitjans i els
periodistes.

S'equivoquen els mitjans en la seva cobertura sobre la mort de Michael Jackson? La

majoria dels americans diuen que sí, segons un estudi del Pew Research Center on el factor
racial torna a aparèixer. El que sí que sembla clar és que el furor desfermat per la mort del
cantant dura menys a la web que en els mitjans.

Massa cobertura en els mitjans. Massa informació sobre els escàndols de la seva vida.
Poca sobre la seva música i el seu significat. Són les queixes de dos terços dels nord-
americans sobre la informació que els mitjans han ofert sobre la mort de Michael Jackson.
Però una vegada més l'economia de l'atenció i el morbo s'ha desbordat. Això sí, dura més en
els mitjans que a la web, on el temps real imposa una caducitat enorme per l'interès de
l'audiència. Els mitjans tornen a viure fora de temps quan ja no manegen sols l'agenda
informativa.

El News Interest Index és una enquesta setmanal realitzada pel Centre de Recerca Pew
per al Poble i la premsa destinada a avaluar l'interès del públic en reacció als esdeveniments i
notícies importants. Els resultats de les enquestes setmanals es basen en entrevistes
telefòniques a una mostra nacional d'aproximadament 1.000 adults, de 18 anys d'edat o
majors, realitzades sota la direcció de l'ORC (Opinion Research Corporation). L'error
atribuïble al mostreig és de més o menys 3,5 punts percentuals.

Els negres van seguir la mort del cantant afroamericà més de prop que la població en
conjunt. Vuit de cada deu afroamericans diuen que van seguir a les notícies sobre la mort de
Jackson molt de prop, en comparació amb el 22% dels blancs. Les dones van seguir més de
prop la història que els homes (35% molt de prop en comparació amb el 26%).
Una anàlisi separada dels mitjans de comunicació pel Projecte del Centre de Recerca
Pew per a l'Excel·lència en Periodisme mostra que durant tota la setmana 22-28 de juny la
història de Jackson i les conseqüències sagnants de les controvertides eleccions iranianes van
rebre els mateixos nivells de cobertura dels mitjans.

Al voltant de dos terços de la població (64%) diuen que les organitzacions de notícies
li van donar massa atenció a la mort de l´intèrpret de 50 anys, que havia estat assajant per a
una gira de promoció mundial. Aproximadament tres de cada deu (29%) diuen que la
cobertura va ser la quantitat correcta. Només el 3% diu que hi ha hagut molt poca cobertura.
Quan se li va preguntar sobre el contingut de la cobertura, el 26% diuen que els
mitjans es va centrar massa en els escàndols i problemes personals en la vida de l'auto-
proclamat "Rei del Pop", l'11% diuen que la cobertura es va centrar massa en la carrera
musical de Jackson. La meitat diuen què les organitzacions de notícies van aconseguir
l'equilibri adequat en reflexar les informacions.

Al voltant de la meitat dels afroamericans (47%) també diuen que la cobertura s'ha
centrat massa en els escàndols i problemes personals en la vida de Jackson, en comparació
amb el 22% dels blancs. Sobre aquesta qüestió, hi ha poca diferència per sexes: 28% de les
dones diuen que la cobertura es va centrar massa en l'escàndol, en comparació amb el 24%
dels homes.
La història de Jackson va captar l'atenció al final del que ja havia estat una setmana
ocupada amb notícies de l'evolució permanent a l'Iran, el debat a Washington sobre la reforma
de salut, un escàndol de infidelitat de la participació de Carolina del Sud el governador Mark
Sanford, i un xoc de trens a Washington, DC, que va deixar nou morts.
Però l'interès per la mort de Jackson és molt menor que el 54% que van dir que van
seguir a la mort de John F. Kennedy Jr el juliol del 1999 i de la princesa Diana al setembre del
1997.

El periodista Alberto Souviron, de BBC Mundo, explica uns dels mecanismes que es
posen en marxa dins una redacció confrontada amb notícies de tanta magnitud com la mort de
Michael Jackson: “De vegades, en les nostres reunions de redacció fem bromes sobre això i
diem, què nou angle trobem, perquè indubtablement a la gent li agrada. No obstant això, fins
aquí arriba la broma, perquè ens ve la pregunta immediata: ¿fins quan cobrir la història? Es
justifica continuar la cobertura encara setmanes després del que ha passat? Només perquè
genera un trànsit molt alt? Més encara, mereix cobrir històries com aquestes?

No hi ha una resposta simple, ja que es tracta de quelcom complex. L'experiència ens

ha mostrat que les històries humanes, sobretot aquelles que reflecteixen el drama humà,
generen una gran atenció en els usuaris d'internet. Però l'ampli interès no és l'únic motiu. En
el cas de Michael Jackson, parlem d'una de les grans llegendes de la música contemporània.
Una figura que, li agradi a un o no, va marcar la vida de diverses generacions. En fi, una
figura pública indiscutida. La seva mort, envoltada de tantes preguntes, ha estat notícia i és
lògic que segueixi sent-ho. No només pel tema de qui pagarà els funerals, sinó pels fets que
encara queden per cobrir d'aquesta història, com les autòpsies, la recerca i les conseqüències
que s'estan veient o es aniran veient amb el pas de les setmanes. El que s'ha dit abans, una
figura pública a nivell mundial que mor sobtadament i al seu voltant sorgeixen una sèrie de
preguntes. Com a mitjà, estem obligats a reflectir la informació i mentre quedin preguntes o
ángulos, és el nostre deure cobrir el tema.

En el cas de l'avió d'Air France, fins ara el tema segueix generant preguntes, polèmica
i les circumstàncies de l'accident-tan poc clares-encara hi són. Com a periodistes, sabem que
el nostre públic vol saber el que va passar i és el nostre deure d'informar tots els detalls
possibles. Això no vol dir entrar a excentricitats o jugar amb el morbo de la gent. Es tracta de
fets grans, en molts casos inusuals, que busquen ser aclarits. Són drames humans en la qual
moltes vegades ens veiem reflectits, però un com a periodista ha de donar la informació de la
forma més equilibrada possible i amb la serietat del cas. Per què la gent s'interessa tant en
aquest tipus d'històries? Hi ha tot tipus de respostes, des de les sociològiques fins a les
psicològiques. Per a nosaltres a la BBC, es tracta de respondre a l'interès del nostre públic
respectant tots els nostres valors. Si la informació és rellevant, ha de ser coberta i en aquests
casos els fets eren rellevants.”

La conclusió que podem treure de la manera en què els mitjans van cobrir la mort de l
´estrella pop Michael Jackson és què en els seus esforços de satisfer la necessitat continua d
´informació en temps real del públic, fins i tot els mitjans més reconeguts i seriosos tenden
tenir una manera sensacionalista de reportar els fets, publicant notícies sense tenir fonts
realment fiables i veient-se en la desagradable situació d´haver de rectificar després. Aquest
aspecte és degut a la confrontació dels mitjans tradicionals amb el perill de perdre una carrera
de velocitat contra els nous mitjans i la necessitat d´adaptar-se al nou context i a les noves
exigències del públic.