94

C
E S T IU 2 0 11

L’ H I P E R B Ò L I ASSOCIATS A
WWW.DERIA.CAT
LA REVISTA DELS UNIVERSITARIS

altaveu (pàg.6)
Obrint Pas

reportatge(pàg 16)

s
Els «Indignats» a
de plaça cataluny

s t i v a l
Els
E f e
ls festivals n
a r q u e
marquen
m ritme
elritme
el
g 20)
maria lapiedra (pà
«La vergonya no
existeix»
 OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/94
2 ESTIU 2011 _______________________________________________________________________________________________________________

sumari Troba’ns a

03 - joves talents 13 - gent 20 - Maria Lapiedra

BarberIa Buenafuente La vergonya no existeix
04 - apunta't Black Eyed Peas en aquests temps
mans unides 15 - reportatge 22 - cultura
05 - viatges Joves i crisi: Dissenya una coberta
LisbonRevisited quan la precarietat... real amb labutxaca

destacat!!! 06 - altaveu 16 - acampada 23 - cultura

obrint pas Els indignats agenda
06 altaveu
obrint pas 9 - música internacional 18 - PETITS ANUNCIS estiu 2011
El nou disc d’Obrint Pas,
Moby Guia Jove 23 - ESCOLA D’ESCRIPTURA
Coratge (Propaganda pel fet!, 11 - reportatge
Els festivals
19 - orienta't amb educaweb
dominar una llengua
***
Xènia
2011), l’han anunciat com si
fos el darrer. marquen el ritme estrangera Dyakonova

Als nostres lectrors Flaixos la il·lustració

Final de
temporada
Arriba l’estiu i, en plena època d’exàmens i a punt
Nom: Xavier Trias
d’acabar les classes, surt l’últim número de la
Xavier Trias acaba amb 32 anys de govern
temporada de L’Hiperbòlic. Després de mesos i socialista fent un tomb històric a l’Ajuntament
mesos de curs, ara arriben la calor, les vacances, de Barcelona. “L’hem feta grossa!”, va ser el
la platja i la muntanya, el trobar-se amb antics primer que va dir el nou alcalde tan bon punt
amics, el trencar amb la monotonia del dia a dia... va pujar al faristol per celebrar els resultats,
Aquesta temporada que acabem, però, ha estat que donaven a CiU 15 regidors al consistori.
molt especial. En aquest número, podreu trobar
informació sobre les propostes més interessants.
I és que la gran competitivitat entre els diferents
festivals ha fet que tinguem uns cartells de luxe
durant tot l’estiu. Nous grups, referents de sempre
i moltes ganes que la música, i les ganes de ba-
llar, envaeixin els espais destinats a escenaris, fo-
cus i micròfons. L’espectacle acaba de començar. Xifra: Quatre
Rock, música electrònica, pop, eclecticisme... N’hi Quatre són les copes d’Europa que té el Barça
ha per a tots els gustos. Als de L’Hiperbòlic només després d’haver-ne guanyat la darrera al mític
ens queda desitjar-vos unes bones vacances i estadi de Wembley davant del Manchester Uni-
que, trieu l’opció que trieu, aprofiteu el temps lliure ted. Els blaugrana Pedro, Messi i Villa van ser
per gaudir dels amics, de la natura i, si és possi- els autors dels tres gols culés.
ble, de l’amor. No hi ha època millor per fer-ho.
Deixeu-vos portar! Ens acomiadem, així, fins la
temporada que ve. Que passeu un molt bon estiu,
que gaudiu de la companyia de qui us estima i es-
timeu, i que carregueu piles per tor-
nar a veure’ns i trobar-nos, després
Edita: Grup Nació Digital. Dipòsit legal: GI-161-95. Web: www.deria.cat
de les vacances, a les pàgines de ISSN: 1137-4306.
la nostra revista o a la xarxa. President del Consell editorial:
Josep Ritort. Tirada útil mitjana:
54.300 exemplars.
Lloc: Les acampades Cap de Relacions Externes: (PGD/OJD
Jordi Sansalvador. Distribució gratuïta 2005).
Si per algun motiu seran recordades les darreres SCG Aquitània SL
Redacció i edició: Dos de Maig, 270, baixos, 2.
municipals seran per les acampades que es van Diego Giménez i 08025 Barcelona.
convocar en tot l’Estat Espanyol donant nom al Susana Perdomo.
Redacció: 93 433 52 96.
moviment dels “indignats”. Milers de joves, atu- Assessorament lingüístic: redaccio@edicat.cat.
Xavier Borràs.
rats i persones de totes les edats protesten des Publicitat: 93 451 61 70.
Diego Giménez del 15M per les conseqüències de la crisi. Impressió : Imprintsa. jordi@edicat.cat.
(diego@edicat.cat)
 L’HIPERBÒLIC/94 LA IMATGE
_________________________________________________________________________________________________ ESTIU 2011
3

Es busquen joves talents! T’agrada fer fotos? Ets un il·lustrador que vols fer conèixer els teus dibuixos? Si tens un espai web —com un Flickr o un Fotolog—,
no ho dubtis: envia’ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem el millor a «Es busquen joves talents!».

Barberia
M’encanta la ciutat de Barcelona, passejar per cada racó i
cada carrer de la ciutat. Em va semblar una imatge peculiar
i em va transmetre com si veiés la gent que no hi era, hi
veia vida dins d’aquell lloc. La llum enfosquida i les cadires
antigues em van semblar un lloc únic.

Erikaa Salt Bote

Tinc 16 anys . Estic estudiant 4t d’ESO i, d’aquí poc, 1r de
Batxillerat Artístic a Vilafranca del Penedès. No fa gaire
que he començat amb la fotografía i ja és per a mi un dels
millors hobbies.
M’agrada fixar-me en tots els detalls de les coses i suposo
que, per això, m’agrada tant fer fotos.
Utilitzo una càmera digital bàsica, però de gran servei.
Aquest estiu, començaré a informar-me sobre alguns
cursets i concursos de fotografía, ja que m’agradaria poder-
me involucrar més en aquest món.
 apunta't L’HIPERBÒLIC/94
4 ESTIU 2011 _____________________________________________________________________________________________________

Implica’t en la lluita contra

MANS UNIDES
la fam i la pobresa al món!
Mans Unides centra la campanya d’enguany en la lluita contra la mortalitat infantil
Tu també pots contribuir a fer un món més just
L’any 2011 Mans Unides celebra la campanya 52.
Continuem treballant per assolir l’objectiu irrenuncia-
ble de la nostra missió: acabar amb la pobresa i la
fam al món. Però, a més, aquest any, dins de les cam-
panyes dedicades als objectius de desenvolupament
del mil·lenni, hem vinculat la nostra a la reducció de
la mortalitat infantil entre nens menors de cinc anys.
Sabem que la pobresa és el territori on germinen
moltes injustícies que afecten tres quartes parts de la
humanitat. En la mesura que aconseguim reduir els ni-
vells de pobresa, analfabetisme, malaltia i desnutrició,
disminuirà la mortalitat infantil. Segons UNICEF, «uns
29.000 nens menors de 5 anys moren cada dia per
Apunta't a
Per poder aconseguir estar més a prop de la consecució
del quart objectiu del mil·lenni, Mans Unides fa una crida
a aquelles persones que no es conformen amb la mera
crítica destructiva i que saben que només és possible
fer un món millor amb l’esforç individual de cada un de
nosaltres. Mans Unides aglutina els esforços d’aquesta
gent per donar-los una organització el més eficient pos-
sible. No es tracta d’aportar més o menys, sinó el que
està dins de les possibilitats de cadascú.
És per això que tot oferiment és benvingut, des d’una
aportació econòmica, com a donant, fins a una mica
de temps lliure, com a col·laborador. Fins i tot pots
ajudar des de casa, com a cibervoluntari amb el des-

causes que es podrien evitar fàcilment». Parlem d'11 envolupament de les nostres webs 2.0, com a redactor
milions de morts a l’any i de més d’un terç dinfants que en línia o com a blogger. I si no pots col·laborar de Planta cara a l'immobilisme institucional dels governs
moren per malnutrició cap manera, demostra el teu suport a Mans Unides en i els organismes internacionals, passa a l’acció i di-
. les accions d’activisme solidari al Facebook, al Twitter, gues prou a la passivitat que ens envolta i que ens
Mans Unides convida a cada persona a assumir la seva al blog lafacultadinvisible.org, etc. Aquestes petites impedeix actuar.
pròpia responsabilitat en la construcció d’un món millor, aportacions contribueixen a construir un món més so- Agustí Cirera
i seguir defensant la «opció pels pobres». lidari al Nord i un món més just al Sud. +Info a www.mansunides.org

LisbonRevisited
la Lisboa més literària
Sovint, coneixem les ciutats més pel que n'han
dit els escriptors que pel fet d’haver-hi estat física-
ment. Són molts els autors per als quals el món,
com a ens físic, només els interessa si es corres-
pon a una tradició literària. Conèixer un país, una
ciutat, altres maneres de fer a través dels seus
escriptors, és potser la millor forma de conèixer
la identitat cultural d’un poble i de conèixer-nos a
nosaltres mateixos, ja que en parlar d’ells parlen
de tots nosaltres.
D’aquesta manera, quan la ciutat que volem co-
nèixer és Lisboa, cal fer esment de molts escrip-
tors que en descriure-la ens han descrit a tots.
Perdre’s pels carrers de Lisboa és perdre’s per
l’imaginari de Fernando Pessoa, de Cesário Ver-
La ciutat
Lisboa és la capital i la ciutat més gran de Por-
tugal. Està situada a l’estuari del riu Tejo (Tajo).
A més de la capital del país és, també, la capital
del Districte de Lisboa, de la regió de Lisboa i
de l’àrea metropolitana de Lisboa. Igualment,
és el centre principal de la sub-regió estadística
de la Gran Lisboa. La ciutat té un població de
564.657 (2001) habitants, i l’àrea metropolitana
3 milions, una quarta part de la població del
país.
Segons la llegenda, la ciutat va ser fundada per
Ulisses. Els grecs hi van establir un port co-
mercial, que els romans van anomenar “Olis-
sipo” que amb el temps va canviar a “Olissi-
pona” o “Lissipona”. Sota el control àrab, el
nom de la ciutat va canviar a al-’Išbūnah i,
finalment, va canviar al seu nom actual des-
prés de la reconquesta el 1147. El 1255 es va
convertir en capital del Regne de Portugal.
_________________________________________________________________________________________________ ESTIU 2011
de, de José Saramago o d’Eça de Queirós entre tants
altres. Per això, és millor deixar-los parlar a ells:
Una altra vegada torno a veure’t —Lis-
boa i Tajo i tot —
transeünt inútil de tu i de mi,
estranger aquí com a tot arreu,
tan casual a la vida com en l’ànima,
fantasma errant per salons de records
amb sorolls de rates i cruixir de fustes
al castell maleït d’haver de viure ...
Una altra vegada torno a veure’t
ombra que passa a través d’ombres i brilla
un moment en una llum fúnebre desconeguda
i entra en la nit com estela de vaixell quan es perd
en l’aigua que deixem de sentir ...
Una altra vegada torno a veure’t,
però, ai, a mi no torno a veure’m!
Es va trencar el mirall màgic en què tornava a veure’m idèntic,
i en cada fragment fatídic veig només un tros de mi,
Un tros de tu i de mi!
(Fernando Pessoa, Lisbon Revisited (1926))
Als nostres carrers, al vespre,
Hi ha tanta foscor, hi ha tanta malenconia
Que les ombres, la mar, el Tajo, el xivarri
Desperten un desig absurd de patir.
El cel sembla baix i amb boirina
El gas transvasat em mareja, pertorba
I els edificis, amb les xemeneies i la torba
com un envelat d’un color monòton
londinenc.
(Cesário Verde, Sentiment d’un oc-
cidental)
L’HIPERBÒLIC/94 viatgEs
La saudade
El terme «saudade», d’extensa i ambigua definició,
ha estat considerat un dels més difícils de traduir, i
és un dels conceptes clau de la llengua i la cultura
portuguesa. «Saudade», del llatí solitas, soledat, és
un vocable portuguès emprat també en la llengua
gallega que descriu un profund sentiment de malen-
conia producte del record d’una alegria absent, i que
s’empra per expressar una barreja de sentiments
d’amor, de pèrdua, de distància, de solitud, de buit
«Ara surt, saluda cor-
tesament i, donant
les gràcies, se'n va
per la porta de la
Rúa dos Correiros,
la que dóna a la gran Babilònia de ferro i vidre que
és la Praça da Figuer, encara agitada, però res que
es pugui comparar amb les hores del matí, sorollo-
ses de crits i pregons fins al paroxisme. Es respira
una atmosfera composta de mil olors intensos, a col
aixafada i pansida, a excrements de conill, a plomes
de gallina escaldades, a sang, a pell escorxada.»
(José Saramago, L’any de la mort de Ricardo Reis)
«Artur no no s'ho podia creure. Lisboa! Per fi era a
Lisboa! Havia baixat la finestreta i l’aire li semblava
ple d’una vida més intensa, impregnat de la pro-
funda respiració de la ciutat, que encara dormia en
5
i de necessitat. Com a emoció, sentiment o pensa-
ment, es tracta d’una veu que manifesta l’essència
de la vida, la tristesa i l’alegria, el passat (records), el
present i el futur en un instant simultani. «Saudade»
és la sensació que roman quan allò que un cop es
va tenir, material o immaterial, que en el seu moment
permetia gaudir alegria i eufòria, s’ha perdut i s’enyo-
ra. El fet de recordar-ho, tenir-ho de nou, o pensar-hi,
produeix una sensació de tornar a la vida.
el matí humit [...] Amb quin
delit va trepitjar per fi les
voreres encara humides
dels passeigs i va respirar
el fred de l’hivern, l’aire
de Lisboa que, després
del malson dels carrerons
d’Oliveira, li semblava tenir
la vitalitat oxigenada en què dilaten les facultats!
Es quedava bocabadat davant els aparadors il·
luminats de les botigues; s'aturava, mirant emba-
dalit el cutis pàl·lid de les dones que passaven, es
girava amb admiració per seguir amb la vista els
carruatges amb les siluetes dels cavalls.»
(José María Eça de Queiros, La capital)
*
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
deria.cat
 altaveu L’HIPERBÒLIC/94
6 ESTIU 2011 _____________________________________________________________________________________________________

www.enderrock.cat
Crator
obrint pas
L’arrel i la paraula
Males llengües
(L’Indi Music)
Rock

L’Indi Music, impulsat per Pep

Sala, presenta de tant en tant
apostes musicals que tot sovint
El grup valencià publica un nou disc, 'Coratge',
s’escapen dels circuits convencionals però sempre tenen un alt
grau de dignitat i compromís. Un nou exemple és el grup rocker
que han presentat com si fos el darrer
Crator, que debuta sota el paraigua del mateix Sala. Els de Deltebre
tenen un gust pel pop de guitarres enèrgiques, amb un radar sonor
que apunta cap a les illes Britàniques: l’empremta de grups com El nou disc d’Obrint Pas, diferència entre els primers anys del la infantesa. Coratge és una proclama
The Killers o Franz Ferdinand és ben present en una formació Coratge (Propaganda pel fet!, grup i els d’ara és que, si al principi musical valenta amb un CD i un llibre
que cuida molt la melodia, sempre accessible, senzilla i correcta. 2011), l’han anunciat com si fos cantaven amb pessimisme —«no tro- que analitza les cançons amb les plo-
ROGER PALÀ el darrer. bes ningú amb qui poder-te orientar,/ mes d’Eduardo Galeano, Isabel Clara-
ningú et guiarà cap a la llibertat» («A Simó, David Fernàndez, Vicent Partal,
València, la seva ciutat, sempre ha València»)—, ara diuen que «La vida Laia Altarriba, Pau Alabajos, Cesk
Brams
estat un dels temes més presents en és tancar els ulls, tornar a riure,/ cridar Freixas i Josep Nadal (La Gossa sor-
Oferta de diàleg
el seu repertori, i enguany més que al vent, sentint-nos lliures» («La vida da), entre altres.
(Música Global)
mai, amb una cançó, «La vida sense sense tu»). Els valencians Obrint Pas
Rock combatiu
tu», encapçalada pel poema «Cant a fan un viatge introspectiu de la paraula Obre el disc la cançó «Coratge», que
Vicent», de Vicent Andrés Estellés. La a l’arrel, fins a «El país de l’olivera», és bastant identificativa del grup. Des-
«Si Brams tornàvem als esce-
naris no era per redescobrir-nos
fent tecnopop», afirmava
Francesc Ribera Titot des de l’entrevista feta a l’últim número de
l’Enderrock. És clar que la de «rock combatiu» és l’etiqueta que
millor li escau a un grup que es passeja per temes més durs (punk)
i altres de més ballables (reggae o ska). Hi podem trobar pinzella-
des de les bandes de referència que sempre han tingut: un toc de
Kortatu («Consell d’enemic»), un tema on respiren la influència de
Lluís Llach («Un regal de la història») i la ironia marca La Trinca
(«Salvem els pronoms febles»). ELISENDA SORIGUERA

Costo Rico
Amanece
(Satélite K)
Fusió

Hi ha grups que, gairebé sense

buscar-ho, han acabat formant
part del paisatge sonor de
Barcelona d’una manera natural. Costo Rico és una d’aquestes
formacions que, nascudes a l’escalf del mestissatge de final dels
noranta, s’han anat llaurant una personalitat inqüestionable. Ho han
fet, com tants altres, a còpia d’indagar en la fusió dels ritmes llatins
amb la rumba, amb el plus que suposa la veu d’una cantant, Meri
López, que domina amb solvència els registres del gènere. Amane-
ce ha estat produït per Marià Roch (La Troba Kung-Fú) i enregistrat
als estudis de La Fournier de la Garriga. R.P.

prés de quatre anys sense temes nous
—el darrer disc va ser Benvingut al
paradís (PpF!, 2007—, per què aquest
tema? Xavi Sarrià, cantant i composi-
tor del grup, explica que «era el que
encaixava millor. Pel nom, pel con-
cepte, perquè tenia un “Preludi”. Però
també vam dubtar... Primer havíem
pensat en “La vida sense tu”, m’agra-
dava més per començar. Però el primer
tema de l’anterior disc era un reggae
semblant. Al final vam estar d’acord
que “Coratge” era una manera potent
i directa d’obrir el disc. Alhora, també,
hem gravat coses diferents». Miquel
Gironès n’esmenta un exemple: «Hi ha
L’HIPERBÒLIC/94 altaveu
7
Hi ha molta gent i
moltes entitats que
ens han felicitat
ons... No amb voluntat de ser nostàlgics,
sinó de veure el que ens ha fet avançar
durant tots aquests anys i tot el que hem
construït». Segons Sarrià, «hem volgut
crear un marc d’influències i reviure el
nostre propi referencial. És a dir, des
de la València de 1990, les primeres
molta gent i moltes entitats que ens han generacions de gent que vam estudiar
felicitat pel senzill “Seguirem”, i n’hi ha en valencià, en un moment que érem
d’altres que diuen que és el mateix de molt joves. Formem part de la mateixa
sempre. I, la veritat, és la primera vega- generació del "rock en català", que ens
da que fem un tema ska clàssic!». va unir i amb qui hem crescut juntament;
des dels primers concerts d’Els Pets,
El coratge Sangtraït... Al País Valencià es va viure
dels herois quotidians un ambient semblant, a la festa major et
Al llibre que acompanya el CD, David trobaves gent com tu».
Fernàndez parla de Bertolt Brecht, de la
mare coratge i del coratge anònim. Xavi Per què ha arribat el moment de mirar
Sarrià explica que «a més del coratge enrere? Xavi Sarrià recupera de nou
dels herois quotidians de què parla David el seu discurs sobre la possibilitat que
i nosaltres a les cançons, fem una mirada aquest sigui el darrer disc d’Obrint Pas.
al que hem estat i d’on venim, és un repàs «Teníem ganes de fer un disc concep-
als nostres moviments, les nostres relaci- tual. En principi, volíem que les can-
 ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/94
8 ESTIU 2011 _____________________________________________________________________________________________________
çons parlaren del grup i de nosaltres com
a persones, però més tard ho vam reconsi-
derar perquè aquest disc s’ha plantejat com
si fos un adéu. No sabem què passarà, de
moment és l’últim. Per això volíem parlar de
les nostres històries, de les batalles i refe-
rents propis».
El cantant explica que des d’«El país de
l’olivera» fins a «La vida sense tu», «tot és
simbòlic... Ens podríem referir a una perso-
na, però realment és un cant a València. El tu
podria ser València: la vida sense València...
Ens agrada molt el poema «Cant de Vicent»,
escrit per Vicent Andrés Estellés —recitat al
disc per Vicent Camps—, que en realitat és
un cant a la ciutat de València». És el moment
de fer un nou Cant a València? «El poeta ve
a dir: "Tenies por de fer una cançó que parlés
de València, i fer-la des dels sentiments, sen-
se que et quedés grandiloqüent". La gràcia és
que mentre Estellés escriu que li fa vergonya
i que no troba el to, va explicant València en
imatges quotidianes, i a mi em va agradar
molt. La cançó vol ser el mateix. La vida que
hi hem fet, d’adolescents i de joves, al barri
del Carme i a Benimaclet, al carrer estant amb
els amics, els primers pisos d’estudiants, els
locals, el Cabanyal... És un cant a València
i alhora una història d’amor a una persona».
Obrint Pas mantenen una relació d’amor i
d'odi amb la seva ciutat. “Tot i que la situa-
ció a València, ja sabem per quins motius,
està molt fotuda, en realitat n’estem ena-
morats», afirma Miquel Gironès. Feliu Ven-
tura escriu al llibre: «A voltes la vida d’un
no cap en la vida d’un sinó en la vida de
molts». «Sí —explica Xavi Sarrià—, perquè
aquestes cançons no parlen de nosaltres
com a grup, sinó de nosaltres en majús-
cules, de tota la gent amb qui hem cres-
cut. Volíem parlar dels que anàvem junts a
classe de filologia catalana... A Feliu Ven-
tura el vaig conèixer el primer dia d’anar a
la facultat. Igual que Obrint Pas, li vaig dir
que gravés una maqueta!».
No és casual que «Seguirem» sigui el pri-
mer senzill del disc. La dediquen a la pro-
fessora i activista Mavi Dolç, desapareguda
ara fa un any. «Quan estàvem triant l’avan-
çament, no sabíem què podria representar
aquest disc, on cada cançó és un món... La
lletra del tema té un missatge adient amb el
mateix títol del disc: "Seguirem endavant"
defineix un poc conceptualment tot el con-
junt. I, és clar, la mort de la Mavi Dolç ens
va marcar molt, perquè era com una mare
per al grup i sempre estava lluitant per nos-
altres. A més a més, era la tieta del nostre
teclista i vocalista, Miquel Ramos. La seva
mort li va venir de molt jove i ens va xocar
molt a tots». Segons Gironès, també és un
homenatge «a la seva generació. Ella és la
que ara ens ha faltat, però "amb la terra en-
tre els dits, seguirem" o "amb les cançons
d’Ovidi"... És un tema que al País Valencià
l’hem de tenir sempre molt clar. És la flama
que ens han rellevat».
Textos: Roger Palà
Fotos: Cedides per Obrint Pas
deria.cat
*

Després d’una dècada en la
música, l’àlbum trencador de
Moby va ser Play, del 1999.
Incloïa 18 cançons i va ser el
primer àlbum de la història en
el qual totes les cançons van
ser autoritzades per a usos
comercials.
El 2001, Moby va escriure i va produir
«Is It Any Wonder» amb Sophie Ellis-
Bextor, per al seu àlbum de debut en
solitari, Read My Lips. Una versió di-
ferent de la cançó va ser llançada com
a cara B en el senzill «Music Gets the
Best of Me». El 2003, Moby va produir
una cançó per a l’àlbum In the Zone de
Britney Spears. La cançó es va titular
«Early Mornin». Encara que no es va
llançar com a senzill, va ser una de les
favorites dels seus fans.
El 2001, Moby va fundar Àrea: One
Festival, una gira de concerts populars
que presentava un gran ventall de di-
ferents gèneres musicals.
El mateix, Moby també es va gua-
nyar la ira d’Eminem després de
trucar la seva música misògina i
homofòba. Eminem, més tard, va
satiritzar Moby (entre d'altres)
a «Without Me», referint-se a
ell com «un marica calb de 36
anys» i posant en dubte la seva
importància declarant que «nin-
gú escolta el techno!». Moby li
va contestar que no interpre-
tava techno des de 1992. Tots
dos van tenir un enfrontament
L’HIPERBÒLIC/94 música internacional
_________________________________________________________________________________________________ ESTIU 2011
9
Moby
novetats
Goodbye
Lullaby
Avril Lavigne
arriba al Conegut en un principi
com Pink Crust. Va començar a treballar amb Deryck
Poble Espanyol
Whibley (Sum 41) abans de la seva separació, al seu
estudi de Tarzana, Califòrnia. Whibley ha produït 8
dels 12 talls del disc, la meitat compostos per ella sola.
Per a l’altra meitat, Lavigne va treballar amb el seu
aquest juliol
company de banda Evan Taubenfield i el compositor
i productor Butch Walker. També, hi participa el com-
positor i productor Max Martin. Per a Lavigne es tracta
d’un disc «molt diferent de qualsevol cosa que hagi fet
Barcelona podrà tornar a vibrar abans. No és un àlbum de pop rock. És més sobre les
emocions i els sentiments».
amb el compositor i músic de música Entre els seus temes més rítmics hi ha el seu
primer single, «What the Hell», una aposta per la
electrònica nord-americà. diversió i la llibertat, i «Stop standing there», amb
una aroma als grups de noies dels anys cinquanta.
a la gala del 2002 dels MTV Video Collapse
Music Awards. into now
REM
El 2002, Moby va llançar un àlbum que
incloïa 18 talls. La cançó més popular
de l’àlbum va ser «We Are All Made Compta amb la producció
of Stars». Per un temps, va tenir un de Jacknife Lee, amb qui el grup ja va treballar en
programa de televisió a la MTV el el seu àlbum anterior Accelerate (2008). S’anuncia
2002, Senyor Moby’s House of Mu- amb un so més pop, acústic i innovador. L’àlbum
sic, que se centrava principalment s’ha gravat en el Music Shed de Nova Orleans i
en la música electrònica més fosca. en els famosos Hansa Studios de Berlín, d’on van
Moby també va aparèixer a Ride with sortir diversos àlbums llegendaris com Heroes, de
Funkmaster Flex. David Bowie, Achtung Baby, d’U2, i Lust for life,
d’Iggy Pop. Les mescles es van realitzar al Blackbird
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Studio de Nashville. És el quinzè disc d’estudi del
Fotos: Banc d’imatges grup, i s’hi inclouen una dotzena de temes. Amb les
deria.cat col·laboracions de Patti Smith, el guitarrista Lenny
Kaye, Peaches, Eddie Vedder, i amb el cantant de
The Hidden Cameras, Joel Gibb.

Els festivals
marquen el ritme
Des del Sónar al PopArb passant pel Primavera Sound, els festivals assenyalen el
començament de l'estiu
Sónar
16, 17 i 18 de juny
Sónar Barcelona incorpora 21 nous artistes a la
seva programació, com James Murphy, amb dues
sessions especials (a Barcelona i a Galícia) després
de la recent dissolució de LCD Soundsystem, o el
prestigiós productor anglès Four Tet, també actuant
en ambdós festivals.
Així mateix, altres incorporacions a la programació
són Dizzee Rascal (estrella de l'urban music),
Ghostpoet (nou crooner urbà), Yelawolf (MC nord-
americà apadrinat per Eminem), Tiga (encarregat
de tancar SonarLab la nit del divendres), oOoOO
(tercer vèrtex del showcase del segell de
Brooklyn Tri Angle) i el showcase del segell italià
Stroboscopic Artefacts, entre d’altres.
Sónar continua investigant entre els artistes més
interessants que operen ara mateix a Espanya
i aquest any ha seleccionat 10 noms més que
s'incorporen a la programació del festival a Barcelona.
A l'espera de properes confirmacions, amb aquestes
21 noves incorporacions a Sónar, el 18è Festival
Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia,
que se celebrarà a Barcelona els dies 16, 17 i 18 de
juny, compta ja amb un total de 125 actuacions.
www.sonar.es
_________________________________________________________________________________________________ ESTIU 2011
Primavera Sound
23, 24, 27,28 i 29 de maig
La propera edició de San Miguel Primavera Sound
començarà a caminar en unes setmanes i les
confirmacions dels artistes del Parc del Fòrum són:
El grup de Bradford Cox Deerhunter serà una
de les atraccions del festival després de la seva
reeixida gira pel nostre país aquests dies, a coll i
be de l'aclamat «Halcyon Digest». El rock planador
de Moon Duo, de plena actualitat per la publicació
de «Mazes», la psicodèlia tribal de Prince Rama
i els espanyols Marina Gallardo, Za! i La Débil
completen la llista d'actuacions que es podran
veure als escenaris principals del Parc del Fòrum.
D'altra banda, ja hi ha detalls sobre la programació
d'algunes de les activitats que es realitzaran al
llarg de la setmana anterior i de forma paral·lela
a l'esdeveniment principal, com és el cas de
Primavera al Parc, que ocuparà les jornades del 27,
28 i 29 de maig. Sonny & The Sunsets, Comet Gain,
The Fresh & Onlys, Tennis, Cloud Nothings, Autolux,
Espaldamaceta & Caballo, Ducktails, Dan Melchior
und Das Menace, Las Robertas, Espanto, Inspira
i Dotore són algunes de les bandes que passaran
pels dos escenaris del Parc Central del Poblenou.
A més, i com de costum, el cicle Primavera als Clubs
inundarà de música algunes sales de la ciutat els
dies 23 i 24 de maig. El dilluns 23 a La [2] d'Apolo
el segell BCore presentarà a Betunizer, Capsula i
Bullitt, mentre que a la sala gran Aquarela ens porta
a Darren Hayman & The Secondary Modern, The
Bitter Springs i Nacho Umbert & La Compañía. El
dimarts 24 la segona sala d'Apolo comptarà amb un
showcase vingut des d'Alemanya de Discorporate/
Hack amb la presència de Dead Western, Capillary
Action, Schnaak i convidats especials. Aviat hi haurà
novetats sobre la resta d'activitats d'aquest cicle.
www.primaverasound.com
L’HIPERBÒLIC/94 reportatge
Cruïlla de cultures
8 i 9 de juliol
Els propers 8 i 9 de juliol, al Parc del Fòrum de
Barcelona, tornaran a sonar les músiques urbanes
i la qualitat musical, sense fronteres musicals ni
estílistiques que ens proposa el Cruïlla Barcelona.
Aquest festival continua sumant noms al cartell
de la seva quarta edició i —després d'anunciar
artistes com Jack Johnson, Madness, Calle 13 o
Public Enemy entre molts d'altres— ara cedeix tot
el protagonisme a bandes i artistes que considera
les apostes del festival d'enguany.
Amb una marcada presència catalana, fruit de
l'excel·lent moment que viu l'escena musical del país,
comptarem amb els concerts de Maika Makovski, Joan
Colomo, Los Tiki Phantoms, Very Pomelo, Litoral,
Nacho Umbert, Pau Vallvé, El Brujo, Ivette Nadal i La
Iaia. Amb aquestes incorporacions, el festival Cruïlla
Barcelona reforça el seu compromís amb els grups i
artistes de casa nostra, es converteix en un aparador
de primer nivell de la música i els creadors del país,
que conjuntament amb la presència dels artistes
internacionals, acaben conformant aquest eclèctic i
atractiu festival. El cartell del festival encara no està
tancat, queden importants noms per confirmar durant
les properes setmanes.
www.cruillabarcelona.com
11
Festival
de Peralada
juliol i agost
La primera edició del Festival Internacional de Música
Castell de Peralada data de 1987 i des d’aleshores
se celebra ininterrompudament els mesos de juliol i
agost en el conjunt monumental d'aquesta població.
El Festival té organització, gestió i finançament
privat, dependent de l’Associació Cultural Castell
de Peralada, sense ànim de lucre, presidida per
Carmen Mateu de Suqué.
El 1992 el Festival entrà a formar part de la
selectiva Associació Europea de Festivals (EFA),
consolidant-se d’aquesta manera com un certamen
de qualitat al costat de noms tan importants com
Bayreuth, Berlín, Florència o Salzburg. Més tard, el
2006 entrà a formar part de l’Asociación Española
de Teatros, Festivales y Temporadas de Ópera
XXI, i des de l’any 2007 és, també, membre de
l'Asociación Española de Festivales de Música
Clásica (FestClásica).
El Festival Castell de Peralada dedica la seva
atenció a recitals de gran veus, concerts simfònics,
corals, òperes, espectacles interdisciplinaris de
música i teatre, dansa, jazz, concerts de música
pop, concerts de cambra i espectacles familiars.
www.festivalperalada.com
 tema del mes L’HIPERBÒLIC/94
12 ESTIU 2011 _____________________________________________________________________________________________________

PopArb
8 i 9 de juliol
El festival de pop independent amb segell català,
PopArb, va fer públic a finals d'abril el cartell de la
seva setena edició que se celebrarà els dies 8 i 9 de
juliol a Arbúcies. Al marge de Manel i Antònia Font, la
participació dels quals ja s'havia anticipat, 21 grups
que completaran l'esdeveniment.

Es tracta d'un cartell generós, amb noms propis com

Mazoni, El Guincho, Guillamino, The New Raemon,
El petit de Ca l'Eril o Refree, als quals se sumen
grups més novells com 4t 1a, Mine!, Oliva Trencada,
Estúpida Erikah, Insipira o La Laia.

Les novetats del festival són: un punt de trobada

per a professionals del sector que s'ubicarà a
les Piscines; la programació d'un concert a Can
Torres previ a la traca d'actuacions, que farà Nacho
Umbert & La Compañía el divendres 8 al vespre;
i el canvi de recinte per a la mostra de grups
emergents, del Gorg Nou al Prat de Rodó.
Els anomenats grups emergents actuaran el dia
9. Les tres bandes seleccionades són La Laia
(guanyadors del concurs Sona9 de 2010), Illa
Carolina i Wantun. També, fora de l'escenari
principal de Can Casso, i en horari de tarda,
actuarà Refree (9 de juliol a Can Torres).
La programació «convencional» per dies, és la
següent: Divendres, 8 de juliol, actuaran 4t 1a,
Inspira, Gentle Music Men, Oliva Trencada, Manel,
Thelemáticos, Mazoni i El Guincho. Dissabte, 9 de
juliol, ho faran Estúpida Erkah, Mine!, Senior i el
Cor Brutal, The New Raemon, El Petit de Ca l'Eril,
Antònia Font i Guillamino.
www.poparb.cat
 gent
Buenafuente diu adéu
al «late show» de laSexta
L’humorista de Reus continuarà a
la cadena amb nous formats, però
deixa enrere més de 15 anys de
televisió nocturna.
Andreu Buenafuente (46) diu adéu al
seu  late show  de manera definitva.
L’humorista de referència del nostre país
tanca un cicle que va començar fa una
pila d’anys a TV3.
Després del seu salt a la televisió d’àmbit
estatal l’any 2005, el número u de l’humor a
casa nostra ha encarrilat set anys de bona
televisió, primer a Antena3 i des de les da-
rreres quatre temporades a laSexta, cade-
na de la qual és accionista.
Entrevistes disteses sense perdre el nord
informatiu, monòlegs inoblidables, perso-
natges entranyables i divertidíssims, etc.
Tot, embolcallat amb una dosi distingida
d’intel·ligència.
Berto Romero, Andreu Buenafuente i Ana Morgade
Un programa primmirat, molt ben cuidat.
Una banda de músics en directe, els mi-
llors col·laboradors (Berto, Ana Morgade,
Jordi Évole, Fermí Fernández, Silvia Abril,
Edu Soto, etc.) i uns guions per penjar a
la paret de l’habitació.
Fonts fiables asseguren que Buenafuente
no deixarà laSexta i diuen que ben aviat
el veurem fent un altre format.
L’Andreu sempre serà assegurança de
gran producte televisiu.
Comentaris dels internautes:
L: Per què s’acaba tot ara? L...
Jú: Cada cop més, treuen programes
bons i hi ha més teleescombraria…
t’aixeques i apagues el televior.
La nit abans de l’examen intenta
1 dormir 8 hores. No cal que et passis la
nit despert estudiant perquè l’endemà
no rendiràs al 100%.
2
Arriba amb una mica d’antelació a
l’examen i prepara’t tot el material;
llapis, calculadores, diccionaris...
Contesta primer les preguntes que
saps i deixa les més difícils per al
3
final. Planifica’t el temps que tens
per fer l’examen i no t’encallis en
preguntes que no saps.
Guarda un 10% del temps per revisar
4 l’examen i repassar faltes d’ortografia i
petits errors que t’hagin passat per alt.
Evidentment, si no s’ha estudiat amb
temps aquests consells no serveixen!

Black Eyed Peas

abandonen els
escenaris
Aquest descans permetrà que els membres de la
banda puguin desenvolupar projectes de caràcter
personal.
Sembla que la veu femenina del grup, Fergie (36),
té ganes d’estar al costat del seu marit Josh
Duhamel (38), mentre que Will.i.am (36) pretén
enregistrar un disc en paral·lel i de manera
independent;diuenqueeldiscesdirà BlackEinsetin.
+info a:
Shakira ja parla català gràcies a
Gerard Piqué
La colombiana ja comença a parlar català i ho demostra en aquest
vídeo. El seu professor és Gerard Piqué. +info
Esperem que aquesta mitja part no s’allargui
més del compte i haguem de parlar-vos d’un
desenllaç definitiu.  Les fotos dels Polseres
Vermelles a El Corte Inglés
El fenomen fan de la sèrie de Tv3 Polseres Vermelles continua
arrasant allà on va...+info

Joves i crisi:
quan la precarietat ens fa
sortir al carrer
En els darrers mesos s’han
multiplicat les protestes dels joves
a Catalunya i a l'Estat espanyol, fet
que ha desembocat en les massives
acampades de la Puerta del Sol a
Madrid i la Plaça de Catalunya a
Barcelona. Aquest fenomen ha agafat
desprevingudes les organitzacions
polítiques i socials i també els mitjans
de comunicació, que han reaccionat
tard i malament. Tanmateix, realment
han estat tan inesperats aquests fets?
Les causes d’aquests moviments de joves són
diverses i complexes. Podem dir que la crisi eco-
nòmica iniciada l’any 2008 no és ni de lluny l’inici,
més aviat és la gota que fa vessar el got. Partim
d’un consens on els joves no som treballadors de
ple dret, sinó becaris o mà d’obra per a tasques
de poca vàlua que han de provar les seves capa-
citats i competir durament per obtenir una millora
salarial o més estabilitat en la seva feina, cosa
que suposadament ha de succeir al cap d’uns
anys de treballar dur cobrant poc. Durant la dè-
cada passada, els contractes temporals van pas-
sar de ser una excepció a una norma, fent que
la carrera laboral de la gent jove consisteixi en
petites feines d’alguns mesos, una darrera l’altra,
sense poder arrelar-nos en una empresa o, en
alguns casos, professió en concret.
En època de benaurança econòmica molt jo-
vent va optar per deixar els estudis ben d’ho-
L’HIPERBÒLIC/92 REPORTATGE
_________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2011
15
ra buscant el benefici ràpid, ja que hi havia
feina de sobres, sobretot en sectors com la
construcció. Quan les coses van empitjorar
els joves van ser els primer a perdre-la, però
l’atur juvenil ha continuat creixent desbocat i
ja ni els títols universitaris o el coneixement
d’idiomes garanteixen una feina de qualitat:
a mitjans de 2011 ens trobem amb que l’atur
jove és de més d’un 40%, el doble que la
resta de la societat. Les reformes laborals i
de pensions, així com la multiplicació dels
acomiadaments massius han dut la població
juvenil a una situació de pessimisme, ja que
la nostra perspectiva de futur és treballar el descontent explota en forma d’acampades
fins als 67 anys sense arribar a ser ni mileu- massives que denuncien la hipocresia dels
ristes, fins que als 40 o 50 anys podem ser qui demanen més sacrificis a la població
acomiadats per ser substituïts per treballa- mentre els bancs, que van ser rescatats amb
dors més joves que cobrin menys, tal com les arques públiques, anuncien beneficis rè-
ha passat amb els nostres pares. I per no cord en plena crisi i els partits majoritaris de-
parlar d’aquells que es van embarcar en hi- manen el vot quan se’ls jutja per corrupció i
poteques impossibles que han hagut de con- anuncien més retallades dels serveis públics.
tinuar pagant tot i perdre el pis.
Les mobilitzacions dels darrers mesos no
Aquesta situació és similar en molts altres són més que la constatació que els joves ni
països, especialment els del nord d’Àfrica, a 15.000 persones al carrer protestant con- acatem ni ens resignem a aquest futur on
on els joves en situació precària van ser tra la desesperada situació de la joventut a els estudis, la salut, l’habitatge o la feina no
l’espurna i el component principal de les pro- l'Estat espanyol. Aquest front coincideix amb estan garantits, a ser la generació que viurà
testes que han fet tremolar i caure governs Democràcia Real Ja!, una altra campanya pitjor que els seus pares. I és que tan sols
i dictadures a Tuníssia, Egipte o Síria. En que va molt més enllà, posant de manifest el demanem una democràcia real, el dret a tenir
part contagiats per ells, neixen iniciatives divorci entre els ciutadans d’una banda, com un futur.
com Joventut Sense Futur, una campanya a víctimes de la crisi, i els polítics i banquers
sorgida dels joves universitaris madrilenys
que, contra tot pronòstic, va treure a l’abril
de l’altra, que han causat i després gestionat
pèssimament la situació. En aquest instant
Textos: Oriol Arcas
deria.cat *
 acampada L’HIPERBÒLIC/94
16

Els indignats
ESTIU 2011 _____________________________________________________________________________________________________

de la Plaça Catalunya
La nit de dilluns 16 de maig milers de persones tort i dret, etc. Qui és el responsable d’aquesta
van expressar la seva indignació amb la crisi i situació, es pregunten aquestes persones? Per
les injustícies socials acampant a la plaça de què, si la crisi financera ha estat provocada per
Catalunya. El moviment, que va sorgir com res- la cobdícia especulativa de bancs i caixes, és la
posta a les mobilitzacions de Madrid a la Puerta gent corrent qui ha de pagar els plats bruts? Per
del Sol, va acaparar tota l’atenció enmig de les què es poden presentar a les eleccions polítics
eleccions municipals de 2011. imputats en causes judicials? Per què no van sa-
El moviment #acamapadabcn, que en un pri- ber defensar el drets de la societat? Són moltes
mer moment es va dir que estava associat a preguntes, la resposta de les quals sembla ser
#democràciarealja, es va anar constituint en només l’eco d’una indignació que va creixent.
assemblea sense cap aparent organització A la llum d’aquesta situació, la classe política, en
darrere. En un primer moment es va parlar, el centre de les crítiques, no va saber on mirar i
des de la classe política i des del mitjans de no va voler resultar esquitxada. Tots els polítics
comunicació, de les reivindicacions com si es van coincidir a respectar la indignació alhora que
tractés d’actes de joves antisistema. La reali-
tat però incloïa certs matisos. El grup era molt
heterogeni i estava format per joves, aturats,
gent de totes les edats i condicions.
Hi ha valoracions de l’acampada que la defi-
neixen com una barreja de consignes sense
gaire sentit ni fons d’un grup de persones que
no saben què fer. Per altra banda, no es pot
obviar la naturalesa de les reivindicacions que
posen de manifest un descontent social que és
més profund que una simple acció reivindicati-
va banal. Joves amb molta preparació que no
tenen un futur gens clar; milers d’aturats a Ca-
talunya en una situació angoixant; retallades a
L’HIPERBÒLIC/94 acampada
17

intentaven defensar el seu paper dins la socie-

tat. Sent conscient que qualsevol intent de fer-se
«seva» la reivindicació està abocada al fracàs
i el rebuig. Aquest va ser el joc en què, sense
voler-ho, es van veure immersos els polítics.
Assenyalats com a corresponsables de la situa-
ció, van haver de decidir si desallotjaven i «feien
callar» un sector de la societat indignat o si, per
contra, feien palesa la seva impostura, és a dir,
si es deixaven dir a la cara que eren uns inútils.

Textos: Diego Giménez (redaccio@

edicat.cat) - Fotos: Adrià Costa
deria.cat
 PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/94
18 ESTIU 2011 _____________________________________________________________________________________________________

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

Passeig de Gràcia, 66 (Barcelona)

Tel.: 90 215 88 66

formatic@formatic-barna.com

www.formatic-barna.com

T’obrim les portes al món El centre de formació dels

· Hostessa de Relacions Públiques professionals financers
· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, L’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys,
· Hostessa i Auxiliar de vol com la institució de referència en formació
· Relacions Públiques i Màrqueting bancària i financera. Fundat per les principals
· Secretariat Internacional d’alta direcció entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de
· Agent de viatges programes de postgrau i de preparació per a
les principals certificacions professionals fins
a seminaris i cursos d’especialització en les
últimes innovacions financeres.
Institut d’Estudis Financers
Gran Via 670, 08010 Barcelona
Telf: 90 412 44 31
Fax: 90 412 10 15
infoief@iefweb.org

www.iefweb.org

T’agrada el Turisme?
A Mediterrani t’oferim el GRAU EN TURISME
amb un IPAD 2 inclòs en la matrícula i 6 idio-
mes, i també el prestigiós MÀSTER EN DIREC-
CIÓ ESTRATÈGICA D’EMPRESES TURÍSTIQUES
amb 4 especialitzacions: Direcció d’Empreses
d’allotjament, Direcció Turística de Creuers, Di-
recció de Màrqueting i E-Commerce, i Direcció
d’Esdeveniments i Congressos.
També podràs realitzar pràctiques internacio-
nals i disposaràs d’una extensa borsa de tre-
ball. Descobreix per què som líders en Turisme
a Barcelona.
C/Rocafort, 104 Tel.: 90 426 98 22.
www.mediterrani.com

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: jordi@edicat.cat


Les oportunitats que ens ofereix
dominar una llengua
estrangera
Dominar una segona llengua, especialment
l’anglès, incrementa un 44% les possibilitats
de trobar feina. De fet, el coneixement d’idio-
mes és un dels requisits principals exigits per
les empreses que cerquen candidats, tal com
mostra l’Informe Randstad Professionals ela-
borat per la consultora Randstad.
Si estàs interessat en els idiomes, has de sa-
ber que hi ha diferents opcions per aprendre’ls
o perfeccionar-ne el nivell: cursos presencials,
online, semipresencials, de conversa, viatges
a l’estranger, cursos intensius d’estiu, etc. Tria
l’oferta formativa que millor s’adapta a les te-
ves necessitats i millora les teves possibilitats
de trobar feina!
Idiomes emergents: la clau per
assolir una major ocupabilitat
Espanya es troba a la cua dels països desen-
volupats pel que fa a l’aprenentatge d’un idio-
ma estranger. Segons dades de l’Eurostat, es
el quart país de la UE en el qual menys adults
parlen idiomes. Gairebé la meitat dels enques-
tats (46,6%) reconeix no parlar cap idioma es-
tranger, mentre que la mitjana de la Unió Euro-
pea se situa en el 38%. En concret, els únics
L’HIPERBÒLIC/94 orienta't amb educaweb
_________________________________________________________________________________________________ ESTIU 2011
19
països que superen Espanya en el desconei-
xement d’altres idiomes són Romania i Hon- Com escollir
gria, amb un 75% cada un i Portugal (51%). el millor curs
Aquest dèficit en idiomes redueix les oportu-
d’idiomes?
nitats de desenvolupament acadèmic i profes-
sional, especialment en aquesta situació de - Primer, és necessari saber quin idioma vols
crisi econòmica, en la qual la mobilitat inter- aprendre, la finalitat, el temps de què es dis-
nacional es converteix en una opció per sortir posa, els diners que s’hi volen invertir, etc.
endavant. Sense competències idiomàtiques,
resulta molt difícil trobar bones opcions i ser - Després has de tenir en compte el nivell
competitiu en altres països. actual i fixar-te uns objectius concrets, o
dit d’una altra manera, valorar de manera
Segons Randstad, els idiomes més cercats sincera si les teves obligacions laborals i fa-
per les empreses estatals són l’anglès, el miliars et permetran ser constant en l’estudi
francès i l’alemany, tot i que el xinès està pre- de l’idioma.
nent protagonisme a causa de les oportunitats
de feina que genera el mercat en aquest país. - Una vegada tens clar què vols estudiar és im-
portant comparar: la durada, la metodologia, el
nombre d’alumnes per classe, si el professorat
és nadiu, etc.
- També, és important valorar totes les op-
cions abans de decidir-se per un curs. Les
diferents modalitats d’estudi (online, pre-
sencial, a distància…) poden afavorir que
s’acabi el curs amb èxit. Si encara tens
L’anglès s’ha convertit en un idioma impres- dubtes, et pots dirigir als serveis d’orien-
cindible, no solament per ser el més parlat al tació d’Educaweb, que t’assessoraran per
món, sinó també per la seva rellevància en el triar la millor opció.
mercat laboral, en el món dels negocis, les
tecnologies i la ciència. Segons l’índex EF EPI
de nivell d’anglès en adults, elaborat per Edu-
cation First (EF), Espanya ocupa l’últim lloc
entre els 13 països d’Europa Occidental quant
al domini de l’anglès. Aquests resultats es de-
uen, en gran part, al fet que el castellà és la
llengua franca en el món castellanoparlant, fet
que resta motivació per aprendre anglès.
Quant al xinès, la demanda de formació en
aquest idioma ha crescut en els últims anys i
són moltes les iniciatives que es duen a terme
per difondre aquesta llengua. Estudiar xinès
pot fer que el teu currículum vitae tingui el va-
lor afegit que busquen les empreses.
www.qestudio.cat +info: www.educaweb.cat
 20 sexe
ESTIU 2011
L’HIPERBÒLIC/94
Maria Lapiedra
Assaig sobre la vergonya a la societat actual
«La vergonya no existeix
en aquests temps»
Obro l’ordinador i busco a la Viqui-
pèdia què és la vergonya. Hi diu: «La
vergonya és una sensació humana,
de coneixement conscient de desho-
nor, desgràcia, o condemnació».
He hagut de buscar la paraula a la Viquipèdia
perquè no tinc ni remota idea de què és la
vergonya. Sóc jove. La vergonya no existeix
en aquests temps, jo no la conec, a mi no
m’han ensenyat les seves virtuts, per què
s’ha de ser d’aquest «partit polític»? Només
les persones totxetes es permeten el luxe de
sentir vergonya. És el que m’ha ensenyat la
vida. És el que he vist.
Amb Maria Lapiedra
www.marialapiedra.com
Seré sincera i crua, espero no molestar a ningú
i si és així demano perdó.
La vergonya és un signe de debilitat. La ciutat
s’ha convertit en la jungla. Si no trepitges et
trepitgen. Imagina a un tigre que no es menja a
un antílop per pena. Mor. Ara mateix la ciutat,
el món en què vivim és una jungla.
Avui ha sortit al diari que als rics els va bé
la crisi, és a dir, que en temps de crisi hi ha
rècord de multimilionaris al món. Un exemple
concret: Movistar va acabar l’any 2010 amb
uns beneficis de 10.167.000 d’euros, un 30,8%
més que l’any anterior. I tot i així acomiadaran
a moltíssims empleats aquest mateix any.

«Jo també sóc un exemple de la manca de vergonya. Estic molt orgullosa d’això.»
Gràcies a no tenir
vergonya cada cap de
setmana guanyo uns
2.600 euros.
No dic que estigui malament. Aplaudeixo
Movistar. I si els va bé en els negocis, si les
seves butxaques desborden diners, és per
decisions com aquestes. L’objectiu de les
companyies és que els alts executius guanyin
molts diners, no generar ocupació. Només dic
que si els alts executius tinguessin vergonya
no prendrien aquesta decisió.
Jo també sóc un exemple de la manca de
vergonya. Estic molt orgullosa d’això.
Gràcies a no tenir vergonya cada cap de setmana
guanyo uns 2.600 euros. Em contracten un
parell d’empresaris perquè em despulli en la
seva discoteca davant d’un munt de suats i
pajilleres adolescents, que suren gràcies a les
pastilles que han pres, i no saben si la dona que
es despulla al ritme de la música sóc jo, Maria
Lapiedra o Ruiz-Mateos.
Si tingués vergonya de despullar-me, com la
gran majoria de les dones, els caps de setmana
em quedaria a caseta veient una pel·lícula a
l’ordinador o tindria una ocupació de 1.000
euros al mes. Gairebé 11 milions de treballadors
espanyols cobren un sou brut mensual inferior als
1.100 euros, el 58% dels assalariats a Espanya.
Gràcies a Déu, no tinc vergonya. Si la tingués a
hores d’ara hauria aparcat a la meva plaça de
garatge un Seat en lloc del Ferrari que em vaig
comprar fa uns dies.
Fa unes poques setmanes uns lladres sense
vergonya em van robar el Ferrari. El vaig
deixar aparcat al mig del carrer en lloc d’en una
aparcament perquè tenia pressa d’anar a fer
unes copes amb un tio que estava boníssim.
Per descomptat me'l vaig lligar, però quan vam
anar fins al meu cotxe amb el propòsit de portar
el meu nou amic fins a casa meva i fer-li de tot,
el meu Ferrari no hi era: assumpte que em va
provocar una baixada. No només una baixada,
sinó que va matar el meu “escalfament” vaig
posar el tio bo en un taxi i jo me'n vaig anar a la
comissaria de policia més propera a denunciar
el robatori.
L’HIPERBÒLIC/94 sexe
Maria Lapiedra
Per sort, l'endemà matí van detenir els lladres
i vaig recuperar el meu cotxe. Els lladres
havien estat uns sud-americans sense gaire
cervell. La poli va entrar a la casa d’aquests i
aquí els va agafar: esmorzant, amb el Ferrari
al garatge.
Avui en dia
la dignitat humana
no és una qüestió
important.
Si haguessin estat llestos, haurien creat un
bon pla per treure el meu Ferrari del país
en menys de 24 hores. El meu Ferrari a
les 12 del matí hauria d’haver estat en un
país de l’Est, venut i circulant amb una nova
matrícula. Però la gent es posa límits, no sé
si per la vergonya o per la vagància. Si vas
a robar cotxes de luxe, si us plau posa-hi
tots els teus sentits! No és qualsevol cosa.
De què et serveix robar un cotxe a la nit
i que t'agafin l’endemà i et tanquin a la
presó? Això és una estupidesa. Una pèrdua
de temps!
Estic segur que qualsevol directiu de
Movistar, si es fiqués a fer de lladre, ho
faria mil vegades millor que aquests sud-
americans. Si Movistar es dediqués a robar
cotxes serien els millors.
21
Torrente
L’altre dia va ser l’estrena de Torrent 4. Vaig tenir
la sort de ser al photocall previ, en la passada
per a la premsa que es va fer al matí. Si busqueu
a les pàgines dels diaris digitals que van treure
la notícia veureu que surto a les fotos més que el
director de la pel·lícula o que el gran Tony Leblanc
Per què? Simplement perquè vaig aixecar-me
una mica la camisa i vaig ensenyar tot el que em
van deixar els meus pits (per no escriure pits).
O sigui, que si hagués tingut vergonya, potser i
amb sort hagués sortit en una foto. O la foto que
haguessin triat per il·lustrar tota la noticia hagués
estat una en la qual jo no sortís. Però com que
no en tinc, eclipso visualment als veritables
protagonistes de l’acte i aquí em teniu a totes les
fotos, com la protagonista de l’acte.
La dignitat humana
Avui en dia la dignitat humana no és una qüestió
important. Ho és únicament si es tenen diners
o no. El que li fa vergonya a la gent és no tenir
diners, no com s’aconsegueixen. Si tens diners
tota la resta no importa. Els jutges segueixen
perseguint els que roben diners, però a la
gent li cauen bé aquests lladres. Un exemple
és Julián Muñoz. A la gent li mola veure'l per
la tele, fins compren la revista Interviu quan
surten fotos d’ell en boles.
La dignitat, des d’un plantejament intimista
i estètic, està fora del mercat. No es ven a les
botigues, no és un objecte que es pugui comprar
mirant un aparador. No interessa. Perquè només
les coses que es poden vendre en un aparador
són les que importen avui en dia. L’interior està
passat de moda. Comportar-se dignament és
una cosa que s’aprenia abans, ara el que un ha
d’aprendre a l’escola o a la universitat és que
cal trepitjar qui calgui. Amb força, però sense
sadisme i amb elegància. Si és possible d’un sol
cop mestre: com si mai no haguessis estat allà,
sense tacar-te les mans de sang.
Les preguntes típiques de la vergonya —«Què
pensen de mi?— ja són igual: que pensin el que
vulguin. «Quin aspecte tinc?» No és el mateix:
l’aspecte físic ho és tot. Si ets gras o ets lleig ets
de classe B, de classe inferior, em refereixo. Tota
la gent lletja hauria de fer-se la cirurgia estètica.
És la millor inversió que podrien fer en les seves
vides. La bellesa fa que puguis viure sense fotre
brot. La bellesa fa que t'ofereixin treballs millors,
per la «cara». La gent lletja és més desgraciada
que la gent guapa. Això està demostrat. No dic que
totes les dones del món s'hagin d'operar els pits.
No Només dic que la gent lletja s'hauria d’operar la
cara. Si volen ser feliços, és clar.
Això és així. Si no ho saps, t’ho dic jo.
Textos: María Lapiedra
(marialapiedra@hiperbolic.cat)
deria.cat
 CULTURA L’HIPERBÒLIC/94
22 ESTIU 2011 _______________________________________________________________________________________________________________
destacat del mes
«Dissenya una coberta
real amb labutxaca»
Comença el segon workshop amb la col·laboració de l’IDEP
L’editorial labutxaca col·labora per segona vegada amb
una escola de joves dissenyadors amb l’objectiu de crear la
coberta d’un llibre que es publicarà el proper mes de setembre.
Aquest maig es va fer la presentació del projecte a la qual
va assistir Ramon Solsona, un dels autors de més èxit del
moment pel seu llibre L’home de la maleta (Premi Sant Jordi
2010), ja que el llibre que treballaran els alumnes serà la
seva obra Llibreta de vacances; Jordi Cornudella, editor del
Grup62 i assessor del segell labutxaca; Anna Soldevila,
l'editora; Begoña Berruezo, directora d’art de labutxaca
i Martí Abril, dissenyador i il·lustrador especialitzat en
disseny editorial.
Tal com va explicar Solsona als estudiants de disseny, «el
llibre té un marcat to irònic i pretén parodiar, a banda de
la realitat que ens envolta en cada un dels seus contes,
les guies de lectura que es donen com a suport a la
comprensió lectora».
Anna Soldevila, l’editora de labutxaca, va explicar el resum
del llibre i va establir els paràmetres bàsics que hauran de
mantenir en el disseny, com format, logotip, producció,
etc. i va afegir que «Ramon Solsona és un referent com a
autor literari en la nostra llengua per la seva impressionant
trajectòria i que cal tenir present que tot i ser una recopilació
de contes per a adults, també pot ser llegit perfectament per
un públic adolescent o escolar i cal entendre’l com un tot».
El llibre, serà l’encarregat de despertar la creativitat dels
alumnes de primer curs de l’IDEP, que podran fer un tast del
que es cou en el món professional dins d’un departament
de disseny editorial. El workshop serà una oportunitat per
treballar a partir d’un brífing real i dissenyar la coberta d’un
llibre del segell labutxaca. Les propostes seleccionades
es penjaran a Facebook per a sotmetre-les a votació i,
posteriorment, un jurat format pels professors del workshop
i els editors de labutxaca triarà el disseny guanyador per a
la seva publicació.
 L’HIPERBÒLIC CULTURA L’HIPERBÒLIC/94 A...Z
__________________________________ ESTIU 2011
23

AGENDA juny2011 ESCOLA

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ
D’ESCRIPTURA
µµDies: 25-06-2011
Final de Emergenza
Festival
Concerts
RAZZMATAZZ1
C/ Almogàvers, 122
Barcelona
www.emergenza.net
www.salarazzmatazz.com

***
A la Unió Soviètica les noies
estaven bojament enamorades
del guapo d’en Marcello Mastroiani,
µµDies: 25-06-2011 substituint per ell la religió:
Beth era l’Ulisses de les seves Troies,
Concert els pares les renyaven endebades,
Mas Querol i el nòvio era un feble succedani
Fonollosa (Bages) de la imatge pura de l’actor.

Tractaven d’estudiar el seu idioma

als pisos comunals, on la misèria
enemistava dues o tres famílies;
enmig de crits i plors i plats trencats,
memoritzaven frases —per un home
que no coneixerien— amb la dèria
d’anar al país on creixen buguenvíl·lies
i es mengen espaguetis cargolats.
µµDies: 01-06-2011 µµDies: 10-06-2011
La Troba Kung-Fú Hanna Per veure un film amb ell, planxaven sempre
Concert Cinema-Estrena µµDies: 23 al 26-06-2011 el seu millor vestit, dutxades tant
Sala Apolo www.hanna-movie.net Festa Major rabiosament com si tinguessin lepra…
Nou de la Rambla, 113 d’Olesa de Montserrat Marcello es feia vell, seguia distant.
Barcelona (Barcelona) Festa Major
Preu: 8 € Olesa de Mar,
Baix Llobregat ***
µµDies: 04-06-2011 www.olesam.cat
White Russians Per ells, però,
Concert l’amor es disfressava d’aquell cambrer
Lo Submarino que havíem vist als diaris:
Rasquera (Ribera d'Ebre) en un dels restaurants més chic d’Europa
Hora: 24:00 h va dur-li a algú un entrepà
Preu: gratuit amb el descuit – o la malícia –
http://www.myspace.com/whiterussians o bé la desesperació completa
d’un ganivet a dins.

***

Xènia Dyakonova
(Poeta, traductora i professora de l’Escola d’Escriptura)
µµDies: 11/12-06-2011
Fira medieval
de Castellet i la Gornal
Fira
Castellet i la Gornal (La Gornal)
Alt Penedès
www.castelletilagornal.net/
Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 90 317 49 08
www.campusdescriptura.com