Superar lictus

Guia adreada a les persones afectades duna malaltia vascular cerebral i als seus familiars i cuidadors

Malaltia Vascular Cerebral Pla Director

Superar lictus

Superar lictus
Guia adreada a les persones afectades duna malaltia vascular cerebral i als seus familiars i cuidadors

El Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya t la funci danalitzar les necessitats de salut i serveis, proposar estratgies de planificaci, ordenaci i avaluaci de serveis, consensuar amb el sector professional i el mn cientfic les lnies dactuaci prioritries, potenciar la intersectorialitat i la transversalitat, col.laborar en millorar la qualitat de serveis i proposar lnies de formaci i recerca en el camp de la patologa vascular cerebral. LAgncia dAvaluaci de Tecnologia i Recerca Mdiques s una empresa pblica, sense nim de lucre, creada al maig de 1994. T com a objectius promoure que la introducci, ladopci, la difusi i la utilitzaci de tecnologies mdiques es faci dacord amb criteris deficcia, seguretat, efectivitat i eficincia demostrades, i tamb promoure la recerca orientada a les necessitats de salut de la poblaci i a les de coneixement del sistema sanitari. LAgncia s centre collaborador de lOrganitzaci Mundial de la Salut en avaluaci de tecnologia mdica, s membre fundador de la Xarxa Internacional dAgncies dAvaluaci de Tecnologia Mdica (INAHTA), i s centre coordinador de la Xarxa de Recerca Cooperativa per a la Investigaci en Resultats de Salut i Serveis Sanitaris (Red IRYSS). Edici: Agncia dAvaluaci de Tecnologia i Recerca Mdiques 1a edici, juny de 2005, Barcelona Coordinaci editorial: Elisa Rius Umpirrez Disseny, maquetaci: Joana Lpez Corduente Equip de redacci: Elisabeth Ortinez i Montse Saboya Grup de treball: Antoni Barba, Juan Cabello, Conxita Closa, Miquel Gallofr, Antoni Guasch, Plcida Lpez, Montserrat Oll, Joana Peracaula, Esteve Pont, Francesc Rubio, M.Carmen Zamora Illustracions: Josep-Antoni de Miquel Correcci: AATRM Dipsit legal: B-44.324-2005 Agncia dAvaluaci de Tecnologia i Recerca Mdiques LAgncia t la propietat intellectual daquest document. Cap fragment daquesta edici no pot ser reprodut, emmagatzemat o transms de cap forma ni per cap procediment, sense el perms previ exprs del titular del copyright.

AGRAMENTS
Aquesta guia ha estat redactada per un equip de pacients i de professionals, havent comptat tamb amb la cooperaci de moltes altres persones vinculades duna manera o altra amb aquesta malaltia. A tots ells, el Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral del Departament de Salut vol agrair profundament aquesta collaboraci. El mrit de la utilitat daquesta guia es deu fonamentalment a aquests pacients que, en referir les seves experincies, han contribut a oferir un ajut inestimable per a tots aquells que han patit un ictus i per als seus familiars i cuidadors. Aquesta edici ha estat possible tamb grcies a la collaboraci de les segents empreses:

Presentaci
Aquesta guia sadrea a les persones que han tingut un ictus, permanent o transitori, aix com als familiars, amics o cuidadors que hi conviuen. Explica qu s la malaltia, quins sn els seus efectes i com ha de ser tractat el malalt. La guia ha estat elaborada per pacients amb ictus i professionals experts en la matria que han treballat amb la idea dajudar-vos a entendre la malaltia. No podr respondre totes les vostres preguntes, per us adrear a altres fonts on podreu aconseguir ms informaci si us interessa. Aquest document ha estat elaborat i presentat de manera conjunta amb la Guia de Prctica Clnica de lIctus, impulsada tamb pel Departament de Salut i elaborada per professionals que diagnostiquen i tracten aquesta malaltia. s una actualitzaci dels coneixements internacionals ms recents sobre la malaltia, i fa recomanacions basades en levidncia cientfica. La guia clnica sactualitzar de manera sistemtica i sha dissenyat una avaluaci peridica de les seves recomanacions a tots els centres on sereu atesos. Aix garanteix que sereu tractats de la millor manera possible en cada moment. El document que ara aneu a llegir explica qu s la malaltia, cont les aportacions de pacients amb ictus, aix com alguna de les recomanacions, en llenguatge entenedor, de la guia per als professionals que composen lequip que us atn. Ells han de ser la principal font de la informaci que necessiteu i han de respondre, sempre que sigui possible, a les qestions sobre la malaltia que ms us preocupen. Aquest equip professional s el que millor us ajudar a SUPERAR LICTUS, per aix noms ser possible amb la vostra collaboraci. La malaltia s una situaci no desitjada, que ha de ser superada amb lesfor conjunt del pacient, dels seus familiars o cuidadors i dels professionals que latenen.

ndex
Sobre la malaltia Qu s un ictus? Quins sn els smptomes ms comuns? Quines sn les causes de lictus? s molt freqent lictus? Per qu he destar a lhospital? Qu em faran a lhospital? Levoluci de la malaltia El moment de lalta Com prevenir nous episodis dictus Desprs dun ictus transitori La discapacitat El tractament rehabilitador On es fa el tractament rehabilitador? Qu aporta la rehabilitaci i en qu ens pot ajudar? Fins quan he de fer rehabilitaci? Els trastorns emocionals Preguntes freqents Adreces tils 13 15 15 16 16 17 17 18 18 19 23 27 30 30 31 33 35 41 45

Sobre la malaltia

Qu s un ictus?
Un ictus s una malaltia aguda ocasionada per una alteraci de la circulaci de la sang al cervell. Ictus s el nom cientfic del que vulgarment s conegut amb diferents noms: feridura, apoplexia, vessament cerebral, emblia cerebral, trombosi i altres. Cada ictus s diferent i la gent que el pateix est afectada de formes diferents. Els smptomes que heu tingut depenen de la zona i el volum del cervell afectats, i del vostre estat general de salut. Poden produir diferents graus de discapacitat que necessitin rehabilitaci. Si lafectaci dura menys de 24 hores, parlem dun ictus transitori. La majoria remeten en menys duna hora.

Quins sn els smptomes ms comuns?

Debilitat que afecta una banda del cos Prdua de visi en un ull o parcial en tots dos Prdua o dificultat de la parla Prdua de fora o parlisi en un cant del cos o

de la cara
Prdua de sensibilitat en un cant del cos o de

la cara
Inestabilitat, desequilibri i incapacitat per caminar Mal de cap molt intens o sobtat, no habitual

La caracterstica principal de lictus s que qualsevol daquests smptomes es presenta de manera brusca. 15

Lictus transitori presenta els mateixos smptomes, per desapareixen rpidament sense deixar seqeles. Aix no vol dir que sigui menys important, sin tot el contrari: s una situaci dalt risc, que requereix ser atesa de manera urgent.

Quines sn les causes de lictus?

Els smptomes que hem explicat poden ser deguts a diferents causes, les quals poden fer variar el tipus de proves que us facin, el pronstic i el tractament. El tipus ms com s lictus isqumic, que succeeix quan saltera larribada de la sang a les diferents zones del cervell. Lalteraci de la circulaci provoca que les cllules cerebrals de lrea afectada morin per manca dirrigaci sangunia, s a dir, per manca doxigen (isqumia). Aquesta alteraci pot ser deguda a lestretament o bloqueig de les artries que van al cervell, i s un procs conegut com arteriosclerosi o ateromatosi. Pot produir el taponament de les artries amb la formaci dun cogul, que impedeix el pas de la sang (trombosi cerebral). A vegades el cogul prov del cor i parlem demblia cerebral. Hi ha altres causes dalteraci de les artries, com per exemple la vasculitis. Un ictus hemorrgic s aquell en qu les artries es trenquen a causa, generalment, delevacions de la pressi arterial o b duna malformaci prvia, i la sang es filtra pel cervell causant danys. Un tipus particular dhemorrgia s quan la major part del sagnat est a la superfcie del cervell i sanomena hemorrgia subaracnodal. Les malformacions ms freqents sn els aneurismes que s una bossa formada per la dilataci de les parets duna artria en un punt delimitat- i les malformacions arteriovenoses (MAV) que satribueixen, generalment, al desenvolupament anmal del sistema vascular cerebral.

s molt freqent lictus?

Lictus constitueix un dels principals problemes de salut pblica al nostre pas i a tot el mn. Ms de 15.000 persones tenen un ictus cada any a Catalunya i s la causa de la mort de ms de 5.000 persones en el mateix perode. La prevenci dels episodis i la recuperaci de les discapacitats formen part de les preocupacions ms importants dels sistemes sanitaris de tots els pasos.

16

[el temps s vida]

Per qu he destar a lhospital?

Lictus s una malaltia aguda greu que obliga generalment a lingrs hospitalari per diagnosticar la seva causa, tenir cura del pacient i orientar el seu tractament. Hi ha tractaments que noms sn eficaos en les primeres hores de la malaltia: per aix es diu que el temps s vida. s fonamental per a latenci urgent utilitzar el 061 i explicar els vostres smptomes. s la via ms rpida per ser ats a lhospital adequat. Lictus transitori, ents com un dficit que es recupera abans de 24h devoluci, pot no requerir lingrs si les proves necessries i el tractament adequat sinstauren en pocs dies o des del propi servei durgncies.

Qu em faran a lhospital?
Depenent de les caracterstiques de la vostra malaltia, podeu estar ingressat en una unitat dictus, en una unitat de cures intensives o en una planta normal. En qualsevol cas, es prendr cura del vostre estat general i de la vostra nutrici. Si hi ha una discapacitat, sha de comenar el tractament rehabilitador aix que ho permeti el vostre estat de salut. 17 Per al vostre diagnstic us realitzaran diverses proves. Heu destar informats de quan es realitzen i del seu resultat. Les exploracions podran fer saber la causa de la malaltia, encara que en alguns casos pugui restar desconeguda. El tractament de la vostra malaltia es far amb tots els mitjans de qu es disposa actualment

(farmacolgics, quirrgics, altres). Malauradament, pot ser que les actuacions sanitries no aconsegueixin la milloria de tots els vostres smptomes. Sestan realitzant importants esforos en el camp de la investigaci per millorar el diagns-

tic i el tractament de la malaltia. El vostre metge us pot demanar la vostra collaboraci en assaigs clnics de nous frmacs. s legal, per requereix el vostre consentiment.

Levoluci de la malaltia
Els vostres smptomes poden millorar al llarg de lingrs i haver desaparegut al moment de lalta. En molts casos, per, la discapacitat pot persistir amb major o menor intensitat i pot afectar a diferents mbits de la vostra vida. En aquestes situacions ser necessari el tractament rehabilitador.

El moment de lalta
El diagnstic i el pronstic del grau dafectaci, aix com la vostra situaci familiar, determinaran la possibilitat del retorn al vostre domicili en el moment de lalta hospitalria. La reincorporaci a la vida quotidiana vindr determinada pel grau dafectaci resultant i ser diferent en cada persona, ja que influeixen altres factors a ms a ms de les seqeles de la malaltia. El vostre metge de capalera ser el vostre referent principal a partir de lalta per als problemes mdics. Lequip que us ha ats a lhospital, en coordinaci amb latenci primria, us dir quan es necessari que torneu per al vostre seguiment.

18

Prevenci de nous episodis

Com prevenir nous episodis dictus

La prevenci dependr del tipus dictus que shagi patit i sempre requerir consell mdic. En general, i especialment en el cas de lictus isqumic, que s el ms freqent, es recomana:

Seguir una dieta equilibrada

Evitat lobesitat

Fer lexercici fsic que recomani el metge i

adoptar estils de vida saludables

No fumar

Limitar el consum dalcohol Controlar, amb lajut del seu metge, les ,

malalties que augmenten el risc dictus: - Hipertensi arterial - Diabetis - Colesterol elevat (dislipmia) - Malalties del cor

s molt important seguir totes les recomanacions que us faci lequip de professionals que us atn. Pregunteu si teniu algun dubte. Preneu els medicaments indicats pel metge.

21

Desprs dun ictus transitori

23

Desprs dun ictus transitori

Un ictus transitori s un signe dalerta del fet que aquest es podria repetir. Entre el 10% i el 20% de les persones que el pateixen poden tenir un ictus definitiu al llarg del mes segent. Un pacient amb ictus transitori ha danar a urgncies dun hospital al ms rpid possible o trucar al 061. Shan de realitzar les proves necessries i indicar el tractament adequat en els dies posteriors a lepisodi.

25

La discapacitat

27

Haver patit un ictus pot deixar alteracions importants en el moviment, la parla, la visi, la sensibilitat i les emocions. La prdua parcial o total daquestes funcions s la discapacitat i suposa un canvi de vida per al pacient i la seva famlia. Segons el grau dafectaci, pot fer difcil el retorn a la vida normal, per no es pot parlar de manera genrica, ja que cada persona viur de forma diferent la seva situaci. s difcil que els familiars i els cuidadors que envolten el pacient prenguin conscincia de com ha de continuar la vida de la persona afectada per un ictus. El seu comportament i el seu pensament poden semblar de vegades incoherents, i hi ha dies bons i dies dolents, amb ms o menys irritabilitat. s important remarcar que encara que persisteixin alteracions motores, sensitives o daltres, sha daprendre a conviure amb aquestes i, per tant, ms enll de lestat de curaci, cal retrobar una manera de funcionar que ens ajudi a superar les diferents discapacitats.

[millorar la capacitat, superar les diferents discapacitats, aprendre a conviure amb elles]

29

El tractament rehabilitador
El tractament de rehabilitaci consisteix en un conjunt de tcniques pensades per millorar la capacitat, s a dir, per recuperar tant com sigui possible la independncia en la mobilitat i en les activitats de la vida quotidiana i assolir la mxima qualitat de vida. s recomanable que comenci al ms aviat possible. De la rehabilitaci se nocupar un equip interdisciplinari format segons els diferents casos per metges, treballadors socials, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes o tcnics ortopdics. Cada un dells intervindr segons levoluci de la malaltia i les necessitats que sen derivin en cada moment.

On es fa el tratament rehabilitador?
Dependr del vostre grau dafectaci, del moment de levoluci de la malaltia, del suport familiar i de les condicions del vostre entorn habitual. A partir de la fase aguda pot estar indicat: Quedar-se a lhospital en qu heu estat adms inicialment Ser transferit a un altre hospital o a una unitat especialitzada en rehabilitaci Ser donat dalta tot proporcionant-vos atenci en rehabilitaci a casa vostra o b en consultes externes dun hospital de dia En el cas de pacients amb important dependncia sanitria, shaur de fer una valoraci per part de lequip professional per indicar el recurs sanitari ms adequat.

30

Qu aporta la rehabilitaci i en qu ens pot ajudar?

Els objectius a assolir seran diferents segons la fase de la malaltia en qu us trobeu i segons les necessitats individuals de cadasc. Sempre sadrearan a buscar la mxima independncia en les vostres activitats de la vida diria, el mxim de confort amb la millor adaptaci al vostre entorn i, finalment, intentar la reintegraci familiar, social i laboral. La recuperaci podr ser mes o menys rpida depenent dels moviments i les capacitats que han quedat preservats desprs de laccident. El vostre metge rehabilitador fixar un pronstic i planificar una pauta de rehabilitaci que duran a terme els diferents professionals esmentats, per que, per norma general, anir adreada a millorar les alteracions que podeu patir. Les diferents actuacions se centraran, segons cada malalt, en: 1. Els trastorns del moviment Consistir a recuperar les habilitats perdudes tant com sigui possible amb actuacions com ajudar-lo a girar-se al llit, a reeducar lequilibri, a recuperar la capacitat de marxa, a utilitzar novament el bra afectat, a aprendre a escriure o a vestir-se amb laltra m, entre daltres. Tamb se us aconsellar sobre com eliminar barreres arquitectniques al domicili i sensenyar als cuidadors les diferents maniobres que requereixen per ajudar-vos.

[la rehabilitaci busca la mxima independncia i confort en les vostres activitats de la vida diria]
31

2. Els trastorns sensitius Lictus pot causar dficits sensitius que provoquin alteracions en la percepci de la temperatura, del dolor, del tacte, de la vibraci i del desconeixement de la posici de les extremitats afectades. s possible que desprs de patir una malaltia vascular cerebral no es reconegui el propi cos, o b no es pugui saber utilitzar de forma correcta les extremitats afectades. Aix mateix poden quedar alterades, parcialment o totalment, les sensacions cutnies, de manera que pot ser que notem menys el tacte, els canvis de temperatura, que petits fregaments siguin molt desagradables o que un estmul petit el percebem con un gran dolor. Aix far que sigui necessari revisar la pell i consultar amb el metge especialista en els casos en qu les sensacions esdevinguin molt molestes per valorar un tractament farmacolgic. 3. Els trastorns de la visi Podeu presentar transtorns de la visi, de manera que no veieu tot el camp visual. Quan el metge ho consideri necessari, es far un estudi especfic.

4. Les alteracions de la parla i el llenguatge Lictus pot donar alteracions totals o parcials a lhora de dir el que volem o dentendre el que ens diuen (afsia), aix com dificultats en la vocalitzaci de les paraules (disrtria). Aquestes dificultats hauran de ser tractades per un especialista en patologia del llenguatge. Actualment es disposa de mltiples adaptacions i ajuts per facilitar la comunicaci, aix com de diferents programes informtics que es poden utilitzar en el domicili. 5. La disfgia Lictus pot produir dificultats importants per empassar lquids i/o slids. Aix s la disfgia. s molt important fer el que sigui necessari per evitar les seves consequncies, ja que pot ser la causa duna aspiraci dels aliments a les vies respiratries i pot provocar una infecci pulmonar. Els diferents professionals us aconsellaran sobre si cal aprendre diferents tcniques posturals quan es menja, o afegir gelatines als lquids o altres mesures.

32

6. La reeducaci dels esfnters Desprs de patir un ictus, s molt freqent que existeixi una incontinncia urinria, motiu pel qual en alguns casos shaur de posar una sonda urinria. El problema es pot resoldre al cap dunes setmanes per, si no fos aix, existeixen uns bolquers destinats a aquesta finalitat. En els casos en qu el metge ho cregui oport, es far un estudi per afrontar aquesta qesti. Daltra banda, pel que fa al restrenyiment, s important que durant lestada a lhospital aprengueu les tcniques de control del ritme i hbits intestinals. Podria ser un trastorn molest a partir de lalta. Per tant, demani consell a la seva infermera per afrontar-lo degudament.

7. Altres afectacions comunes En alguns casos es poden presentar: Trastorns cognitius: de memria, orientaci, concentraci, per prendre decisions, raonar, fer plans i estudiar. Sha de fer una valoraci neuropsicolgica i, si s necessari, utilitzar tcniques de reeducaci. Espasticitat (tenir els msculs massa tensos), que ens pot interferir en fer les nostres activitats quotidianes i de marxa. Sha de consultar sempre amb el metge per poder-la tractar adequadament. Convulsions que requeriran el tractament especfic que el seu metge determini. Dolor i deformitats articulars que el rehabilitador haur dintentar prevenir i tractar de forma adient en cada cas.

La majoria daquestes afectacions tenen una recuperaci progressiva amb les tcniques adequades, encara que unes puguin ser ms lentes que les altres.

Fins quan he de fer rehabilitaci

Existeix una millora notable durant els primers sis mesos des de lictus. Si passat aquest temps sarriba a una fase destabilitzaci, sha de seguir fent de forma sistemtica una pauta dexercicis, ja que durant el primer any el pacient pot anar recuperant capacitats. Encara que no es faci rehabilitaci dirigida, es pot seguir guanyant. Us hi heu desforar posant-hi constncia i pacincia. 33 Un cop el metge rehabilitador estableix que sha arribat al mxim de recuperaci possible, el malalt, i els cuidadors i familiars, han de ser constants en intentar mantenir una ocupaci i esbarjo adequats. Aix mateix, han de fer el possible per garantir la continutat dels exercicis a fer per tal de mantenir el avenos aconseguits. Noms ocasionalment se se-guir tractament de rehabilitaci de suport dirigit.

Els trastorns emocionals

Lictus pot tenir sovint un impacte en les emocions de les persones que es manifesta en el que sanomena fragilitat emocional, que pot ser deguda a la prpia malaltia i a la dificultat dassumir les discapacitats que ha produt. Tamb influir la prpia personalitat abans de lictus. Aquesta situaci requereix que en parli amb els professionals que latenen, i que les persones que estan al seu voltant siguin conscients de la seva situaci.

37

Com a exemples, podem citar: Sovint tinc ganes de plorar i em sento molt frgil emocionalment. Em sento intil i poc valorat/valorada La majoria de persones que han tingut un ictus poden tenir raons per sentir-se deprimides. La depressi pot ser deguda a la prdua de les capacitats o als canvis de vida sobtats. Les persones que han patit un ictus poden perdre parcialment el control de les seves emocions. Poden passar de riure a plorar sense motiu aparent. Pot haver-hi la tendncia a amagar-se, tenir vergonya de la discapacitat i no voler que el vegin com una crrega. Pot pensar que la gent no entendr que el que li est passant s degut a la malaltia. Aquesta situaci entra dins de la normalitat en persones que han tingut un ictus perqu simpacienten davant la incomprensi de les persones properes. Es pot donar ms en persones que prenen corticosteroides.

Ric o ploro sense cap motiu aparent

Em sento rebutjat/rebutjada

Em diuen que tinc mal geni, i em sento irritable i, fins i tot, agressiu/agressiva

[tant si es tracta duna fragilitat emocional com duna depressi, ha de consultar al seu metge; li pot indicar suport psicolgic i farmacolgic]
38

Estic ansis/ansiosa

Lestat dansietat s una de les conseqncies en qualsevol persona que ha tingut un ictus i, en qualsevol cas, esdev ms important si no sen parla. Una de les formes de combatre-ho s amb lafecte que pugui transmetre la companyia damics i familiars. Les persones afectades poden estar envoltades de gent, per creure que ning no les entn, i tenir sensaci de soletat.

Em sento sol/sola

[hi ha programes deducaci de pacients i de cuidadors que ajuden a comprendre millor les conseqncies de la malaltia]

[assistir o contribuir a crear grups de suport per a pacients i cuidadors s una bona manera dajudar a superar lictus]
39

Em sento molt cansat/cansada

Quasi totes les persones que han tingut un ictus se senten cansades i poden trigar temps a arribar a tenir un nivell normal denergia. s normal que als afectats els molestin els llocs molt sorollosos, amb msica massa estrident o persones que parlin massa fort.

Em molesten els sorolls

[tots aquests trastorns emocionals poden provocar inseguretat i sensaci de por tant al pacient com als seus familiars. Consulti els professionals sanitaris i socials quan ho cregui necessari]

40

Preguntes freqents

Puc treballar? A partir de lalta mdica, i segons el seu estat de salut, shaur de valorar la capacitat dincorporar-se al seu antic lloc de treball. Si sha acabat el temps dincapacitat laboral transitria i persisteixen determinades seqeles, es pot plantejar la invalidesa permanent. Amb una disminuci igual o superior al 33%, es pot informar sobre la realitzaci de treball per a persones discapacitades en empreses ordinries o centres especials de treball. Puc fer esport? Depn de lestat en qu sest i requerir consell mdic. En qualsevol cas, lesport s recomanable sempre que no sarribi a una situaci de risc. Puc conduir? Lictus pot afectar la capacitat de conducci segura degut als dficits que pot causar. La possibilitat de conduir es podr plantejar segons el seu nivell de discapacitat. Consulti amb el seu equip professional. Puc tenir relacions sexuals? El fet dhaver patit un ictus comporta, a vegades, alteracions de les funcions sexuals. El tractament mdic s aconsellable sempre que el malalt el solliciti, si pot ser conjuntament amb la seva parella, per tal de fer una valoraci dins de la situaci particular de cada pacient. No existeix un pla teraputic estndard per es fa necessria una adequaci psicolgica i laprenentatge de nous hbits. 43

Tinc ms risc de caigudes? Cal tenir en compte que una part del seu cos ha perdut fora, coordinaci, sensibilitat i/o reflexos. Per tant, el risc de caigudes s ms gran i lestabilitat s menor i shauran de prendre les precaucions adients per minimitzar aquest risc. Al domicili caldr enretirar catifes i mobles, evitar cables per terra, tenir bona illuminaci i, per caminar, dur un bon calat antilliscant i fer servir els ajuts per a la marxa, com ara frules o crosses, que li hagin pogut indicar. Si tinc una discapacitat, quins ajuts puc tenir? Consulti amb lassistent social del seu municipi o del seu barri. El pot ajudar a tramitar el reconeixement o revisi de grau de discapacitat, que li representar un seguit davantatges, com tamb aconsellar-lo sobre altres qestions. A continuaci hi ha una srie dadreces que poden ser tils.

44

Algunes adreces tils

Si teniu alguna discapacitat, us donem algunes adreces i telfons que us poden servir dajut. En cas de qualsevol dubte, consulteu al treballador social.
Serveis Socials dAtenci Primria i Centres de Salut Serveis que ofereixen: Informaci, orientaci i assessorament de tots els aspectes que poden incidir en la vostra situaci: legals, laborals, econmics, relacionals, etc. Suport emocional. Informaci i, si escau, tramitaci dels recursos de la xarxa pblica i privada, adients a la vostra situaci. Ajut a domicili (es concedeix sobre la base de les vostres necessitats i la situaci familiar i econmica). Adrea o telfon de contacte Dependr del vostre domicili. Consulteu a lAjuntament del vostre municipi o districte municipal. En el cas que el vostre Centre de Salut disposi de treballador/a social, us hi podeu posar en contacte per resoldre qualsevol aspecte dels abans citats. Oficines del Departament de Benestar i Famlia Serveis que ofereixen: Informaci dels ajuts gestionats pel Departament de Benestar i Famlia. Registre de les sollicituds daquests ajuts. Adrea i telfon de contacte Dependr don visqueu. Truqueu al telfon dinformaci 900 300 500. Tamb es pot consultar a la web del Departament de Benestar i Famlia www.gencat.net/benestar/ www.gencat.net/benestar SIRIUS s un servei que t com a objectiu potenciar lautonomia personal, millorar laccessibilitat i afavorir la integraci social de les persones amb discapacitats. Serveis que ofereix: Assessorament tcnic individualitzat per al mobiliari i per a ladequaci de lentorn. Orientaci dajudes tcniques per a la mobilitat i les activitats de la vida diria. Contacte web: www.gencat.net/benestar/icass/sirius Telfon: 93 483 10 00

Tamb us podeu adrear a:

47

Altres serveis de caire privat ASSOCIACIONS Les associacions sn entitats privades sense nim de lucre i tenen lobjectiu de promoure la participaci de les persones amb un objectiu com. Ofereixen serveis dassessorament i suport a les persones afectades i als seus familiars i tenen la funci de sensibilitzar la societat sobre un problema concret i de vetllar pels drets de les persones afectades i de les seves famlies. Associaci Catalana de Persones amb Accident Vascular Cerebral (AVECE) Hotel dEntitats de Sant Boi, c. Riereta,4 Sant Boi de Llobregat Telfon: 93 640 24 82 e-mail: avececat@hotmail.com Associaci Valls Amics de la Neurologia (AVAN) www.amicsdelaneurologia.org PROGRAMES DE VOLUNTARIAT Sentn com a voluntariat el conjunt de persones que efectuen una prestaci voluntria sense contraprestaci econmica, amb lunica satisfacci de saber que contribueixen fent un servei a persones que el necessiten o a la societat en general. Per obtenir ms informaci us podeu adrear a: Federaci Catalana del Voluntariat Social c. Pere Vergs, 1, 11, Barcelona Telfon: 93 314 19 00 e-mail serveisgenerals@federacio.net

GRUPS DE SUPORT Molt freqentment, en el marc de les associacions es desenvolupen grups de suport o dajuda mtua, formats per persones afectades per un problema o malaltia com. Es reuneixen amb lobjectiu de compartir les seves vivncies i experincies. AVES Grup dajuda mtua c. Pars, 206, entresol, Barcelona Telfon: 93 217 11 50

48

VERSIN EN CASTELLANO

VERSI EN CATAL