Recull Exàmens 2011

Filosofia
rea docent
Recull dexmens
Curs 2010-11. Xavier Serra www.iesilladerodes.cat
Uns dels objectius principals del sistema educatiu s que els alumnes siguin competents en aquelles assignatures que cursen, ja siguin instrumentals com si es tracta drees ben especfiques. 1. La Filosofia no s una assignatura senzilla. Es cursa prpiament a Batxillerat, tot i que a lInstitut on treballo actualment s present des del principi fins al final. El curs 2010-11 lha seguida duna o altra manera ms de 320 alumnes. 2. Bsicament, les assignatures sn: a) Histria de la Filosofia, de 2n de Batxillerat (3 h. setmanals) b) Filosofia i Ciutadania, de 1r de Batxillerat (2 h. setmanals) c) Educaci eticocvica, de 4t dESO (1 h. setmanal) d) Educaci per la Ciutadania i els Drets Humans, de 3r dESO (1 h. setmanal) e) Filosofia per a joves, com a formulaci concreta de la matria Alternativa a la religi,. a 1r dESO (2 h. setmanals). 3. De manera abreujada, i respectivament, les sigles emprades sn: Filo2, Filo1, ETC, CDH i PYP. 4. Un dels punts fonamentals s lavaluaci. Lavaluaci s continuada i s fruit tant del treball a laula (atenci, inters, participaci...), com de la realitzaci de les activitats que es demanen o que siguin opcionals (bona part estan disponibles al Campus virtual). En aquest sentit, s convenient consultar lrea adequada del Campus virtual fcilment accessible des de ladrea http://xserra.net/cv 5. Un altre aspecte s la realitzaci dels exmens. Aqu es presenten, ordenadament, per cada assignatura, en lordre assenyalat en el n. 3, i per trimestres, i finals. En cada cas, la capalera de lexamen hauria de ser prou clara. En cas de dubte sem pot consultar (xserra@terra.es). 6. Es pot fer ls que cadasc vulgui daquest material, citant-ne la font si s oport. Dentrada, assenyalo que: a) Possibles errors de transcripci, fctics o destil, han de ser entesos com circumstancials; b) No hi ha encara un solucionari editat, si b cada examen t els seus criteris de correcci i respostes. No les tenia prou en net com per posar-les aqu. Sem pot preguntar tamb. Confio que, en els propers anys, els criteris de correcci de cada prova podran ser oportunament publicats; c) El nivell dexigncia daquestes proves no pressuposa la de cursos segents. Entre daltres raons perqu hi pot haver canvis tant en lordenaci del temari com en lestil de les proves. 7. Com es veur, el meu esquema habitual consisteix excepte a 1r dESO on les proves de Filosofia per a joves es realitzen amb la llibreta personal com a material dacompanyament en unes preguntes breus de carcter acadmic pur, lelaboraci dun tema a escollir entre dos i un comentari de text (excepte pocs casos, com el trimestre de Lgica, o altres petites modificacions). 8. He de recordar aqu, com est clarament escrit en la programaci i criteris de cada assignatura, que per aprovar el curs exigeixo que saprovi separadament cada un dels trimestres. I tamb que mestic plantejant la convenincia de recuperar la idea dun examen final general, que ja exercito per pujar nota, per que veig cada cop ms convenient. 9. Agrair els vostres suggeriments. Xavier Serra (facebook.com/xserrab) Girona ciutat, 4 de juliol de 2011.
2
Examen parcial 1r trimestre

Nom .. I .. . II .. .... / Curs: 2n Batx. .
Obs
Filo2
........ / ........ / ... ..... . ./ Final ... .. ...
I. Qestions (0,6 p. cada una)

1. Justifiqueu-ho: s convenient estudiar la histria de la filosofia encara que algunes teories del passat s'hagin mostrar com a falses.
2. En qu consisteix el mtode socrtic? Afegiu si t algun aspecte coincident amb el plantejament dels "sofistes".
3. Enumereu les principals influncies que va rebre Plat des del punt de vista filosfic.
4. Assenyaleu les dues rees geogrfiques on va iniciar-se el pensament filosfic: qu tenen en com i qu les diferencia?
5. Relaci entre reminiscncia i immortalitat de l'nima en el pensament platnic.
6. Respostes d'Anaxmenes i dels pitagrics a la qesti sobre l'arkh. Quin s el principal valor de cada una?
7. Quines sn les formes de poder poltic que assenyala Plat (enumereu-les o expliqueu-les)? Quina en considera la millor i per quins motius?
8. Entre les rees de la filosofia hi trobem l'tica i l'Esttica. Definiu-les i diferencieu-les (podeu afegir algun exemple tamb, de preguntes tpiques, qestions que tracten...)
9. De qui pot ser aquest text i quin significat t?: "Em quedo amb la convicci simple, elemental i potser ingnua, que una cosa s bella noms per la presncia o la comunicaci daquella bellesa en si, sigui quina sigui la circumstncia i la manera com aix es produeixi"
10. Els sofistes: feu-ne una caracteritzaci precisa (caracterstiques, situaci en el temps, principals representants)
II. Tema (fes-ne noms un / 4 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema)
A. Presocrtics: el problema fsica del canvi i les explicacions pluralistes de la physis.
Es pot fer una breu introducci contextual, per a centrar-se desprs en la qesti precisa plantejada. Les propostes dels diferents filsofs shan dexposar amb correcci, de manera que quedi clara la seva rellevncia. Conv seguir un esquema personal que manifesti que shan ents els conceptes i se saben explicar. No sha de redactar un esquema, sin un text correcte i complet.
B. La teoria gnoseolgica de Plat: reminiscncia i tipus de coneixement

La proposta explicativa personal ha dincloure una breu presentaci de lautor i de la problemtica. Es poden esmentar aspectes de la seva proposta filosfica que siguin rellevants per la pregunta ha de centrar-se en lepistemologia platnica. Conv tenir cura de lordre expositiu i de la precisi en la redacci i en ls dels conceptes.
[Podeu seguir al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que estigueu desenvolupant]
Examen 1r trimestre
III
Filo2
. ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Per qu Aristtil t dificultats per admetre la immortalitat de lnima humana individual?
2. A qui us sembla que es pot atribuir aquest text i per qu: "Ni els banquets ni les festes contnues, ni el gaudi de jovenets i dones, ni els peixos ni altres aliments que ofereixen les taules ben servides ens fan la vida agradable, sin el judici encertat que (...) guia les nostres opinions lluny d'aquelles que omplen l'nima d'inquietud".
3. Indiqueu 4 elements rellevants diferents de la cincia hellenstica.
4. Esmenteu breument les aportacions dels presocrtics pluralistes i valoreu-les.
5. Al llibre IV de la Repblica: "Proposvem (...) que cadasc havia de tenir cura d'una sola cosa de les que afecten a la ciutat, aquella per la qual la naturalesa li hagi donat ms aptituds (...). Certament la justcia s fer cadasc el d'ell i no dedicar-se a moltes coses (...), doncs aix s una certa manera de justcia". Expliqueu-ne el sentit i com es pot interpretar en la vida privada i en la de la societat sencera.
6. Exposa breument la teoria aristotlica de les quatre causes i el seu valor, especialment el de la causa final
7. Comenteu les principals caracterstiques de pensament dels sofistes, i algun exemple.
II. Tema (feu-ne noms un / 3,3 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)
A. Ltica i la poltica d Aristtil
Es pot introduir fent referncia a lactitud de lautor envers els temes no terics sin prctics i quina s la seva principal preocupaci. Explicar la qesti de la felicitat i les virtuts. I tamb quina concepci t de la societat i dels rgims poltics.
B. Els corrents estoic i escptic dins del pensament hellenstic

Desprs duna breu introducci general a lpoca de lhellenisme i les seves caracterstiques, cal centrar-se en les propostes gnoseolgiques, fsiques i tiques daquestes dues escoles. Esmentar qu aporten fonamentalment i com justifiquen el seu ideal de felicitat. Es pot fer una breu valoraci de qu aporten a la histria de la filosofia. En qualsevol cas, conv manifestar que shan ents els conceptes i se saben explicar. Cal un text correcte i complet, no noms un esquema. Tingueu cura de lordre i de la precisi.
III. Comentari de text (2,5 p.)

Plat, en general, est d'acord amb les teories dels pitagrics, tot i que tamb t coses prpies. En efecte, des de la seva joventut, s'havia familiaritzat amb Crtil, el seu primer mestre i, efecte d'aquesta relaci, era partidari de l'opini d Herclit que tots els objectes estan en flux o canvi perpetu i no hi ha cincia possible d'aquests objectes. Ms tard va conservar aquesta mateixa opini. D'una altra banda, va ser deixeble de Scrates, els treballs del qual no van abraar certament ms que la moral i de cap manera el conjunt de la Naturalesa; aquest, per, en tractar de la moral es va proposar com a objecte de les seves indagacions el que s general, sent el primer que va tenir el pensament de donar definicions. Per aix, Plat, hereu d'aquesta doctrina i avesat a la indagaci del que s general, va creure que les seves definicions havien de recaure sobre uns altres ssers i no pas sobre els ssers sensibles perqu, com donar una definici comuna dels objectes sensibles que muden contnuament? Aquests ssers els anomen Idees, afegint que els objectes sensibles sn fora de les Idees i en reben el seu nom, perqu en virtut de la seva participaci en les Idees tots els objectes d'un mateix gnere reben el mateix nom que les Idees. Pel que fa a la participaci, Plat no va fer sin canviar el nom, ja que els pitagrics afirmen que els ens sn per imitaci (mmesis) dels nombres, i Plat, que sn per participaci (mthexis), per ni aquells ni aquest es van preocupar d'indagar qu era la participaci o la imitaci de les Idees. Aristtil, Metafsica, I, 6, 987a30-b15. a) Expliqueu breument unes 60-80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.).
(Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text. Construu un discurs propi).
b) Definiu amb precisi i breument unes 5-15 paraules en cada cas el significat, en el text, de les paraules o expressions segents (0,5 p.). ssers sensibles participaci c) Expliqueu per qu Plat i lautor consideren que no hi ha cincia possible d'aquests objectes, referit als que canvien. Com ho resolen cada un dells? (1 p.).
(Podeu fer referncia als aspectes pertinents de pensament dels autors, encara que no siguin explcitament expressats en el text).
Examen recuperaci 1r trimestre

III
Filo2
........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Assenyaleu les dues rees geogrfiques on va iniciar-se el pensament filosfic: qu tenen en com i qu les diferencia?
2. Proposta filosfica del pluralista presocrtic Empdocles.
3. Segons els escptics antics, quina ha de ser lactitud tica per aconseguir la felicitat?
4. Diferencia el contingut concret de "dualisme", en Plat, segons sigui metafsic, gnoseolgic o antropolgic.
5. Definici aristotlica de qu s el canvi. Enumera els tipus de canvis.
II. Tema (fes-ne noms un / 3,5 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema)
A. Els sofistes i Scrates.
Podeu assenyalar certs aspectes generals del pensament filosfic a lAtenes del s. V aC, com a introducci (de forma breu). cal centrar-se en les caracterstiques dels sofistes i en la figura de Scrates. Al final assenyaleu la importncia daquesta contraposici i de les escoles socrtiques.
B. La fsica i la metafsica aristotliques.

Es pot indicar: a) concepte de cincia; b) metodologia; c) el problema del canvi i la seva aportaci potncia/acte; d) els tipus de canvi; e) les quatre causes; f) la teleologia.
Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.
III. Comentari de text (3 p.)

El comentari ha de tenir coherncia, cohesi i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu b temps per a una seriosa revisi final.
Certament intervingu Cebes, si s veritat aquell argument que tu, Scrates, tens costum de repetir sovint, a saber, que per a nosaltres aprendre no s altra cosa que recordar, llavors cal necessriament que nosaltres hgim dhaver aprs en un temps anterior all que ara recordem, cosa que no seria possible si la nostra nima no hagus estat en algun lloc abans de nixer en aquesta forma humana. De manera que tamb segons aix lnima sembla que s immortal. Per, Cebes fu Smmies prenent la paraula, quines sn les proves daix? Fes-men memria, que en aquest moment no men recordo gaire. Es tracta dun nic argument magnfic digu Cebes: quan preguntes a la gent si es fan b les preguntes, per ells mateixos ho responen tot tal com s, cosa que no serien capaos de fer si no tinguessin ells mateixos una cincia i una recta apreciaci dall de qu es tracta. I a ms, si un els posa davant les figures geomtriques o coses semblants, es pot mostrar ben clarament que aix s aix. Si aix no et conven, Smmies digu Scrates, mira si ests dacord amb mi considerantho duna altra manera. s que no acabes de creure que dalguna manera el que anomenem aprendre sigui recordar? No s que no acabi de creure aix digu Smmies, per el que demano s experimentar el que diu largument, s a dir, la reminiscncia. Amb les coses que Cebes ha intentat dir ja gaireb estic a punt de recordar i de quedar convenut. Tanmateix, no em faria res escoltar ara de quina manera tu has intentat demostrar-ho. Jo digu ell ho faig aix: oi que estem dacord que, si alg recorda alguna cosa, cal que hagi conegut la cosa ja abans? I tant fu ell. Plat, Fed, 770-800. a) Expliqueu breument unes 80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental). b) Definiu amb precisi i breument al voltant de 5-15 paraules en cada cas el significat, en el text, de les paraules o expressions segents: a. nima b. reminiscncia c) Expliqueu el sentit i les conseqncies que t aquesta teoria platnica, i poseu-la en relaci amb el mite de la caverna (no cal que lexpliqueu amb detall, per s que es vegi que el sabeu interpretar). (En la vostra resposta han de quedar clares les diferncies. Tot i que cal tenir en compte el text que ara us hem proposat, podeu fer referncia tamb a altres qestions platniques encara que no surtin en aquest fragment). d) Opineu a favor o en contra de la teoria del coneixement de Plat, tal com es presenta aqu. Fixeu-vos que dna un paper ben secundari als sentits i que comporta lexistncia dun altre mn. (Raoneu la vostra resposta, que amb total llibertat - pot ser dacord o de desacord amb lautor).
Examen parcial 2n trimestre

Obs
Filo2
. ./ ........ / ........ / ... ..... Final ... .. ...

1. Qu s'entn per emanaci en el neoplatonisme, i quines sn les diferents entitats o formes de ser en qu la realitat es desplega?
2. Indiqueu al menys 4 caracterstiques prpies del cristianisme (com a religi) que tenen rellevncia per a la filosofia.
3. Breu explicaci dos conceptes d'Agust d'Hipona: a) teoria de la illuminaci; i b) filosofia poltica o de la histria: "les dues ciutats"
4. Ordeneu adequadament aquest elements de la filosofia cristiana i medieval i expliqueu-ne el tret ms rellevant dun d'ells: Gran Escolstica / Crisi de lescolstica / Patrstica / Renaixement carolingi / Apologtica / Alta Escolstica
5. Escriviu el nom de 3 filsofs rabs medievals i indiqueu-ne algun tret caracterstic de 2.
6. Comenteu un d'aquests dos fragments: a) "Una revelaci [divina] era, doncs, necessria en tant que es relaciona amb coses que concerneixen la salvaci de l'home i que sobrepassen la seva humana comprensi" (Toms d'Aquino) b) "S'ha de concedir que cap universal s una substncia sin que qualsevol universal s una intenci de lnima que, segons una opini probable, no es distingeix de l'acte d'entendre" (Guillem dOckham)
7. Francis Bacon afirma que hi ha quatre "classes d'dols que dominen la ment humana". Expliqueu a qu es refereix i quin mtode cientfic proposa.
8. Aportacions ms rellevants de Brahe i de Kepler respecte al sistema de Coprnic.
A. Lpoca central de lEscolstica medieval (ss. XIII-XIV)
Es pot fer una breu introducci general sobre lpoca medieval, per cal centrar-se en lorigen del mot Escolstica des de les scholae i les aportacions de la Gran escolstica (especialment dAquino) i de la crisi del XIV (especialment dOckham)
B. Els humanistes del Renaixement, les utopies i la filosofia poltica

A ms dassenyalar quines sn algunes de les caracterstiques temporals i de marc histric del Renaixement sha dexposar qu caracteritza al pensadors humanistes, que recullen la tradici clssica antiga, i quines sn les propostes utpiques i dels realisme poltic sobre la societat i el poder.
[Podeu seguir al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que esteu desenvolupant]
10
Examen 2n trimestre
III
Filo2
. ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. En qu consisteix la principal novetat del mtode cientfic que proposa Galileu.
2. Enumereu les regles del mtode cartesi, amb un breu comentari de la 1a i la 4a.
3. Indiqueu: quin significat t parlar de tabula rasa o white paper en John Locke i don provenen les idees que Hume exposa en les dues Investigacions.
4. Tipus de percepcions segons Hume. Breu explicaci.
5. Aportacions concretes de Tommaso Campanella i Francis Bacon al pensament poltic modern.
6. Detalls que modifiquen larticulaci ment-cos cartesiana en les propostes racionalistes de Malebranche, dSpinoza i de Leibniz.
A. Renaixement: marc histric i cultural, pervivncia de les escoles clssiques i la revoluci cientfica.
Es tracta de presentar el perode i centrar-se en els tres punts indicats en el ttol del tema. Construu la vostra explicaci raonada.
11
B. John Locke i Georges Berkeley en lorigen de lempirisme modern.

Presentar els trets que caracteritzen aquest corrent i laportaci del filsof angls que ns el pare. Esmenteu tamb les semblances i diferncies que sn ms evidents respecte del corrent cartesi.

Per ara que comeno a conixer-me millor i a descobrir amb ms claredat lautor del meu origen, no penso realment que hagi dadmetre temerriament totes les coses que els sentits semblen ensenyar-nos, per tampoc penso que hagi de dubtar de totes les coses en general. En primer lloc, com que s que totes les coses que concebo clarament i distintament poden ser produdes per Du tal com jo les concebo, nhi ha prou que arribi a concebre clarament i distintament una cosa sense laltra per estar segur que una s distinta o diferent de laltra, ats que poden existir separades, si ms no per lomnipotncia de Du: i no importa per quina potncia es fa aquesta separaci per obligar-me a jutjar-les diferents. I per tant, perqu s amb certesa que existeixo i que me nadono en aix que no li pertany necessriament a la meva naturalesa o a la meva essncia no ser res ms que una cosa que pensa, puc concloure rectament que la meva essncia consisteix noms en aix: en ser una cosa que pensa, o una substncia lessncia o la naturalesa de la qual no s sin pensar. I encara que potser (o millor certament, com ho dir ben aviat) tinc un cos al qual estic estretament unit, tanmateix, com que duna banda tinc una idea clara i distinta de mi mateix, en tant que sc noms una cosa que pensa i no extensa, i que duna altra tinc una idea distinta del cos, en tant que sc una cosa extensa i que no pensa, s segur que aquest jo, s a dir, la meva nima, per la qual jo sc el que sc, s enterament i veritablement distinta del meu cos, i que pot ser o existir sense el cos. Descartes, Meditacions, VI. a) Expliqueu breument unes 80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades (1,3 p.). (Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental). b) Definiu amb precisi i breument al voltant de 5-15 paraules en cada cas el significat, en el text, de les paraules o expressions segents (0,6): a. substncia b. nima c) Expliqueu el sentit i la importncia daquest afirmaci en el pensament cartesi: tinc una idea clara i distinta de mi mateix, en tant que sc noms una cosa que pensa. I, a ms, per qu hi afegeix al final: ...i no extensa? (1 p.). (Tot i que cal tenir en compte el text que ara us hem proposat, podeu fer referncia tamb a altres qestions encara que no surtin en aquest fragment). d) Compareu i distingiu la concepci de lsser hum daquest autor respecte de la de Plat (1 p.). (En la vostra resposta han de quedar clares les diferncies, per presentat en forma redactada i no com a quadre o esquema).
12
Examen recuperaci 2n trimestre

III
Filo2
........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Afirmeu o negueu, per sempre argumenteu: Per Berkeley, la realitat fsica va ms enll de laparena, ja que hi ha dhaver una substncia que causi les nostres percepcions.
2. Indiqueu tres elements biogrfics rellevants i tres obres de Descartes.
3. Enumereu: a) les 4 regles del mtode cartesi; i b) les tres substncies que ell proposa.
4. Tipus de percepcions segons Hume. Breu explicaci..
5. Aportacions concretes de Nicolau Maquiavel al pensament poltic modern.
A. Renaixement: marc histric i cultural, pervivncia de les escoles clssiques i la revoluci cientfica.
Es tracta de presentar el perode i centrar-vos en els tres punts indicats en el ttol del tema. Construu la vostra explicaci raonada.
B. El cartesianisme i els cartesians.

Podeu assenyalar el seu origen en la figura de Descartes, especialment des del punt de vista biogrfic i dels grans trets del seu pensament (noms una menci a les idees ms rellevants). Esmenteu les aportacions de Malebranche, Spinoza, Leibniz i Pascal. Feu una valoraci de la importncia, en el s. XVII i per a la modernitat.
13

I no haig pas dimaginar-me que jo no concebo linfinit per una veritable idea, sin solament per la negaci del que s finit, de la mateixa manera que jo comprenc el reps i les tenebres per la negaci del moviment i la llum; perqu al contrari veig manifestament que es troba ms realitat en la substncia infinita que en la substncia finita, i per tant que tinc dalguna manera primerament en mi la noci dinfinit que del finit, s a dir, de Du que de mi mateix. Perqu, com seria possible que jo pogus conixer que dubto i desitjo, s a dir, que em manca alguna cosa i que no sc pas del tot perfecte, si no tingus en mi cap idea dun sser ms perfecte que el meu, per comparaci al qual jo conegus els defectes de la meva naturalesa? I ning no pot pas dir que potser aquesta idea de Du s materialment falsa, i que per consegent jo la pugui tenir del no-res (...) perqu, al contrari, essent aquesta idea fora clara i fora distinta, i contenint en si ms realitat objectiva que cap altra, no nhi ha cap que sigui ms veritable ni que pugui ser menys sospitosa derror o de falsedat (...). I aix no deixa pas de ser cert, encara que jo no comprengui pas linfinit, o fins i tot que es trobi en Du una infinitat de coses que jo no puc comprendre, ni potser tampoc assolir de cap manera pel pensament: perqu s de la natura de linfinit que la meva natura, que s finita i limitada, no la pugui comprendre (...). I certament no veig res, en tot aix que acabo de dir, que no sigui molt fcil de conixer per la llum natural a tots els qui hi vulguin pensar acuradament; per quan distrec alguna cosa de la meva atenci, com que el meu esperit es troba enfosquit i com encegat per les imatges de les coses sensibles, no recorda fcilment la ra per la qual la idea dun sser ms perfecte que el meu cal que hagi estat posada en mi per un sser que sigui efectivament ms perfecte. Descartes, Meditacions metafsiques, III. a) Expliqueu breument unes 80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.). (Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental). b) Definiu amb precisi i breument al voltant de 5-15 paraules en cada cas el significat, en el text, de les paraules o expressions segents (0,5 p.).: idea clara i distinta substncia infinita c) Expliqueu les raons per les quals lautor considera que la possibilitat del meu coneixement dependr de la idea que tingui de Du (1 p.). (Podeu fer referncia als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explcitament expressats en el text) d) Compareu i distingiu la demostraci de lexistncia de Du daquest fragment respecte de largument ontolgic anselmi o daltres arguments en la histria del pensament (1 p.). (En la vostra resposta han de quedar clares les diferncies, per presentat en forma redactada i no com a quadre o esquema).
14

Obs
Filo2
. ./ ........ / ........ / ... ..... Final ... .. ...

1. Descriviu qu significa tesi anttesi sntesi en la filosofia de la histria de Hegel, i com sapliquen a la histria o a la filosofia.
2. Expliqueu el valor daquesta citaci: La geometria posa com a fonament la intuci pura de lespai. Laritmtica forma ella mateixa el seu concepte de nombre a travs de laddici successiva de les unitats en el temps (Kant)
3. Es coneix com la forquilla de Hume la distinci que aquest autor fa entre dues classes de proposicions o dos modes de coneixement: esmenteu-los i aclariu de qu tracten.
4. Com entn Hume en aquest text la causalitat i la creena?: No podem dir que una cosa s causa duna altra si no s per lexperincia; no podem adduir cap ra per aplicar al futur la nostra experincia del passat; per estem del tot determinats pel costum quan concebem que un efecte es deriva de la seva causa habitual; i tamb creiem que sen segueix un efecte i alhora el concebem (...). Aix doncs la creena sorgeix en totes les qestions de fet noms pel costum i s una idea concebuda duna manera peculiar (Abstract)
5. Que proposa Kant sobre la possibilitat que la metafsica sigui una cincia? Quina hauria de ser, segons ell, la funci de les idees de la ra?
15
6. Compareu breument com seria lhipottic estat de naturalesa en el plantejament dels pensadors contractualistes moderns (noms aquest, NO el pacte resultant)
7. Com entn Hume qu s el jo o ment? Qu significa aquesta expressi: s escptic en lanlisi de la identitat personal?
8. Exposeu de forma breu en qu consisteix lacusaci de fallcia naturalista que fa Hume, en la seva tica. I, successivament, expliqueu quin s el paper de la ra en lanlisi moral ( cal que es desplegui un sentiment que doni preferncia a les tendncies tils per damunt de les perjudicials, afirma Hume a la Investigaci, apndix I).
A. El moviment illustrat i la filosofia del s. XVIII
Cal assenyalar quin s el marc histric i cultural del s. XVIII i, en concret, els plantejaments poltics i filosfics dominants. Prenent com a base la proposta kantiana de l atreveix-te a saber indicar les principals caracterstiques i representants, aix com els valors dominants. Es pot esmentar el paper que persones com Locke, Hume, Voltaire o Kant hi van tenir.
B. La filosofia moral de Hume i ltica kantiana

De forma ordenada proposeu el elements bsics de lemotivisme hume, i compreu-los amb la proposta racional de ltica formal de Kant. Tamb es pot explicar primer lun i desprs laltre per NOMS en all que fa referncia a ltica (don prov, com sexpressa, etc.)
[Podeu seguir al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que esteu desenvolupant]
16
Examen 3r trimestre, part A

Obs
Filo2
. ./ ........ / ........ / ... ..... Final ... .. ...

1. Responeu dues preguntes sobre Hume: a) quin s i qu caracteritza el sentiment moral primari?; b) qu es coneix com a fallcia naturalista?
2. Assenyaleu qu entn Nietzsche per superhome, per etern retorn i per amor fati (amor al dest).
3. Quin s el concepte de jo ment, nima, un mateix - de Hume, i quin en Kant?
4. Ltica de Kant pretn ser formal, autnoma i categrica: explica quin significat t aquesta afirmaci. Assenyaleu un exemple dimperatiu categric u obligaci moral.
5. Expliqueu semblances i diferncies entre lanlisi de Locke i el de Rousseau en relaci al contracte social o origen de la societat civil.
6. Marx: a) en qu consisteix la distinci entre infraestructura econmica i superestructura ideolgica?; b) quin s el motor de la histria?
17
7. Un filsof francs, Paul Ricoeur, va fer famosa en el s. XX lexpressi filsofs de la sospita. A qui es referia amb ella, i quin sentit t?
8. Afirmeu o negueu per argumenteu: Segons Nietzsche, la moral judeocristiana, la ideologia socialista i lesperit cientfic lhome modern, en definitiva - encarnen lhome decadent que ha renunciat a la vida.
A. La teoria del coneixement kantiana: plantejament i les dues primeres parts de la Crtica de la ra pura.
Podeu indicar don prov la preocupaci de Kant pel coneixement i quina mena de revoluci copernicana proposa. La distinci entre els tipus de judicis i el valor del sinttics a priori, com a base de la cincia. Desprs de presentar les parts de la Crtica de la ra pura, exposeu la seva anlisi de la matemtica i de la fsica com a cincies a l Esttica transcendental i a lAnaltica transcendental, respectivament. No us oblideu dindicar la diferncia entre el mn nomnic i el fenomnic.
B. Nietzsche: introducci al filsof, la crtica de la cultura occidental i la transvaloraci del valors.

Conv presentar els trets principals de la seva aportaci a la histria de la filosofia i elements biogrfics i de les seves obres que siguin bsics i clars. La distinci entre els mbits dall apollini i all dionisac amb la seva opci vitalista. A continuaci, els trets principals de la seva crtica al coneixement i als valors morals. En aquest segon cas, no us oblideu dexposar el mtode que segueix i les propostes que generen la mala conscincia i els tipus de moral. No cal exposar les doctrines positives aqu, per s que shi pot fer esment.
18
Examen 3r trimestre, part B

Nom .. III .. .
Obs
Filo2
........ / ........ / ... ..... Final ... .. ...
.... / Curs: 2n Batx. . ./
III. Comentari de text

El comentari ha de tenir coherncia, cohesi i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Es suggereix que us feu un esquema. Calculeu b temps per a una seriosa revisi final.
Per b que la societat no es basi en un contracte i per b que no shi guanyi res inventant-ne un per tal de deduir-ne obligacions socials, tots els qui reben la protecci de la societat li deuen una torna pel benefici percebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadasc es vegi en lobligaci dobservar una certa lnia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a estar-se de noure els interessos dels altres o, millor dit, certs interessos que, ja sigui per disposici legal o per consentiment tcit, sn considerats drets subjectius; i, segonament, en el fet que cada persona assumeixi la seva crrega (fixada segons un principi equitatiu) dels treballs i sacrificis que suposi la defensa de la societat o dels seus membres quan siguin objecte dofenses i vexacions. La societat est plenament justificada a imposar aquestes condicions a tota costa a aquells que voldrien incomplir-les. Per la societat pot fer quelcom ms. Els actes dun individu poden resultar nocius als altres o fer cas oms de la deguda consideraci que es mereix llur benestar, sense necessitat darribar a violar algun dels seus drets constituts. En aquest cas, lofensor pot ser punit justament per lopini, per no per la llei. Tan bon punt com un aspecte del comportament duna persona afecta duna manera perjudicial els interessos daltri, la societat hi t jurisdicci i esdev objecte de discussi la qesti de si la intervenci de la societat s favorable o desfavorable al b com. Per no sha de plantejar aquesta qesti quan la conducta duna persona afecta noms els seus propis interessos o no t necessitat dafectar els interessos dels altres si no ho volen (partint del supsit que totes les persones afectades, sn majors dedat i tenen un grau normal denteniment). En tots aquests casos. Lindividu hauria de gaudir duna llibertat perfecta, tant jurdica com social, per a acomplir lacte que vulgui i atenir-se a les conseqncies. Seria una interpretaci totalment errnia daquesta doctrina suposar que predica la indiferncia egoista, que pretn que els ssers humans a la vida no tenen cap mena de relaci en llurs conductes respectives i que no han de preocupar-se per la prosperitat o el benestar dels altres, tret que llurs propis interessos no en siguin afectats. En lloc duna disminuci hi ha necessitat dun increment de lacci desinteressada per a promoure el b dels altres. Per la benevolncia desinteressada pot trobar altres instruments que fuets i flagels, tant en un sentit literal com metafric, per a persuadir la gent. Sc la darrera persona a menysvalorar les virtuts de la prpia estimaci. Noms sn segones en importncia, si s que ho sn, a les socials. Lobjecte de leducaci s el conreu de totes dues per un igual. Per fins i tot leducaci obra tant per convicci i persuasi com per obligaci, i les virtuts de la prpia estimaci haurien de ser inculcades precisament quan el perode de leducaci s ja clos, emprant la fora de la persuasi. John Stuart Mill, Sobre la llibertat, IV. a) Expliqueu breument unes 80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades (2 p.). (Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental). b) Definiu amb precisi i breument al voltant de 5-15 paraules en cada cas el significat, en el text, de les paraules o expressions segents (1 p.). No ha de ser una explicaci general, sin aplicada a Mill: els seus propis interessos fora de la persuasi
19
c) Expliqueu les raons per les quals l'autor considera que hi ha casos en qu lofensor pot ser punit justament per lopini, per no per la llei. Com entn Mill els lmits lcits - o no de la llibertat de cadasc? (3 p.). (Podeu fer referncia als aspectes pertinents de pensament de l'autor, i de les influncies prvies que hagi rebut, encara que no siguin explcitament expressats en el text) d) Compareu i distingiu el plantejament de ltica i filosofia poltica de Mill del de (trieu-ne noms un): a) ltica del deure de Kant, o b) el plantejament moral de Nietzsche. En concret, podeu esmentar el carcter empric o no de ltica, si s heternoma o autnoma, quins sn els sentits de b o de bo, etc. (2 p.). (En la vostra resposta han de quedar clares les diferncies, per presentat en forma redactada i no com a quadre o esquema). e) Considereu que la doctrina de Mill condueix a actituds d indiferncia egoista (que cadasc vagi a la seva) o que, en canvi, com ell diu, afavoreix un increment de lacci desinteressada per a promoure el b dels altres? Com saconsegueix que hi hagi solidaritat en el marc duna postura lliberal? Quina s la vostra opini personal raonada? (2 p.). (Raoneu la vostra resposta, que pot ser tant dacord com de desacord amb lautor).
[Podeu seguir al full en blanc, assegurant-vos de deixar els marges amplis i previstos]
20
Examen extraordinari. Preguntes

Curs: 2n Batx.
Filo2
I. Qestions (0,8 p. cada una; noms ha de fer les 5 que li pertoquin segons el full adjunt. Pot agafar fins a 3
comodins, si vol, per noms nha de fer 5 en total)
1. Qu tenen en com i en qu es diferencien lexplicaci mtica i la filosfica? 2. Qu proposa la teoria hilemrfica d'Aristtil? 3. Scrates: caracterstiques bsiques del seu mtode. 4. Quina s l'tica dels estoics, i com la justifiquen? 5. Plat: les parts de l'nima i la seva importncia 6. John Locke: caracterstiques de la seva teoria contractualista. 7. Assenyaleu i comenteu breument quatre caracterstiques del nou concepte de ra que apareix a la modernitat (des del s. XV) 8. Aportacions crtica i proposici constructiva de Francis Bacon (s. XVI) en relaci al mtode de la cincia. 9. Caracterstiques generals del pensament racionalista modern 10. En qu consisteix l'anomenat "argument ontolgic", defensat per Anselm de Canterbury? 11. Qu entn Kant com a fenomen i com intenta resoldre la contraposici racionalismeempirisme? 12. Qu s una tica formal? Assenyala una formulaci tpica de l imperatiu categric kanti. 13. Principi bsic de lutilitarisme de John Stuart Mill. Situa aquest pensador en lespai i en el temps. 14. Assenyaleu 4 elements biogrfics rellevants de Nietzsche (dades de la seva vida, obres, interessos...) 15. Exposeu de forma breu els tres nivells de la personalitat o del psiquisme, segons Freud.
Preguntes comod
a. Quin problema volien resoldre, i qu proposaven, els presocrtics Herclit i Parmnides? b. Qui eren els sofistes i quin neren alguns exponents tpics? c. Qu s la ciutat de Du dAgust dHipona? d. Qu entn Descartes per geni maligne i qu per glndula pineal e. Quin s el motor de la histria segons Marx?
(feu-ne noms un, dentre els que li pertoquin segons el full adjunt / 3 p. / organitzeu el contingut, seguint el vostre propi esquema)
II. Tema
A. Els pensadors presocrtics B. La Teoria de les Idees de Plat C. El Renaixement i la revoluci cientfica D. Caracterstiques i els principals pensadors de lempirisme modern
21
E. La filosofia moral de Hume F. El positivisme de Comte i la filosofia de Marx
III. Comentari de text (3 p. / noms ha de comentar el text que li pertoqui segons el full adjunt)
El comentari daquest text ha de tenir coherncia, cohesi i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu b temps per a una seriosa revisi final. Com que s una prova per a pujar la qualificaci la correcci ser especialment exigent, com s lgic.
A. Aix, doncs vaig dir, hem arribat a port, amb molt desfor, i ens hem posat
dacord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan tamb en lnima de cadascun, i en nombre igual. Aix s. No s tamb necessari, doncs, que de la mateixa manera que era svia la ciutat, i pel mateix principi que ho era, aix mateix, sigui savi tamb lindividu? Per qu no? I que de la mateixa manera i pel mateix motiu que s valent lindividu, ho sigui tamb la ciutat, i que el mateix passi en tot el que fa referncia a la virtut? Aix ha de ser per fora. I, per tant, Glauc, direm que un home s just de la mateixa manera que diem que era justa la ciutat. Tamb aix s totalment necessari. Per altra banda, no hem oblidat que la ciutat era justa perqu cadascuna de les seves tres classes hi feia all que li era propi. No crec que ho hgim oblidat. Aix, doncs, hem de tenir present que cadascun de nosaltres noms ser just i far all que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa all que li s propi. Plat, Repblica, IV a) Expliqueu breument al voltant de 40-80 paraules les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental). b) Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions segents al voltant de 5-15 paraules en cada cas: a. ciutat svia b. classes c) Qu vol dir aquesta expressi del text: hem de tenir present que cadascun de nosaltres noms ser just i far all que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa all que li s propi ? Feu referncia als aspectes del pensament de Plat que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. d) Compareu la concepci que t Plat de lsser hum (jo, nima) amb un altre autor que es pugui trobar en la histria del pensament. (En la vostra resposta han de quedar clares les diferncies. Tot i que cal tenir en compte el text que ara us hem proposat, podeu fer referncia tamb a altres qestions encara que no surtin en aquest fragment). e) Qu us sembla aquesta proposta de Plat: Una persona actua adequadament noms si fa que la ra sigui el que li guia lacci. Expresseu la vostra opini, amb arguments.
22
(Raoneu la vostra resposta, que amb total llibertat - pot ser dacord o de desacord amb lautor).
B.
Ara considerar ms exactament si potser no es troben en mi altres coneixements que encara no he percebut. Estic cert que sc una cosa que pensa; per no s, doncs, tampoc qu s el que es requereix per estar cert dalguna cosa? En aquest primer coneixement no shi troba res ms que una clara i distinta percepci dall que conec, la qual de veritat no fra suficient per assegurar-me que s vertader, si es pogus esdevenir que una cosa que jo concebs aix clarament i distintament results falsa. I, per tant, em sembla que ja puc establir com a regla general que totes les coses que concebem fora clarament i amb fora distinci sn totes vertaderes. Les meves idees noms proven lexistncia del meu esperit, no lexistncia de coses fora de mi Tanmateix, he acceptat i he adms abans diverses coses com a molt certes i molt manifestes, les quals, nogensmenys, desprs he reconegut que eren dubtoses i incertes. Quines eren aquestes coses? Era la Terra, el cel, els astres, i totes les coses que percebia mitjanant els sentits. Ara b, qu concebia clarament i distintament en elles? Certament, cap altra cosa sin que les idees o els pensaments daquestes coses es presentaven al meu esperit. I encara ara no nego que aquestes idees no es trobin en mi. Per hi havia encara una altra cosa que jo assegurava, i que, a causa de lhbit que tenia de creure-la, pensava que la percebia molt clarament, tot i que vertaderament no la percebia gens, a saber, que hi havia coses fora de mi, don procedien aquestes idees, i a les quals eren de fet semblants. I era en aix que jo merrava; o b, si ho jutjava correctament, no es devia a un coneixement que jo tingus. Descartes, Meditacions metafsiques, III a) Expliqueu breument al voltant de 40 o 80 paraules - les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. b) Expliqueu breument (5-15 paraules en cada cas) el significat, en el text, de les expressions segents: a. primer coneixement b. percepci clara i distinta c) Quin mtode ha seguit Descartes fins a poder creure amb certesa que s una cosa que pensa? Feu referncia als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. d) Compareu la concepci cartesiana del jo com a subjecte del coneixement amb una altra concepci del jo o de lnima de la histria del pensament. e) Creieu que t ra Descartes en construir tot ledifici del coneixement hum en el propi pensament? Raoneu la resposta.
Per, per qu parleu vs encara dideals ms nobles? Acceptem els fets: ha venut el poble (o els esclaus, o la plebs, o el ramat, o com vulgueu anomenar-ho) i, si aix sha esdevingut mitjanant els jueus, oid!, aleshores s que dins la histria universal cap poble mai no havia tingut una missi com aquesta. Els senyors han perdut. Ha guanyat la moral de lhome vulgar. Hom pot considerar alhora aquesta victria com un enverinament de la sang []. Per, sens dubte, aquesta intoxicaci ha reeixit. L alliberament del gnere hum (el seu alliberament respecte als senyors, vull dir) va per bon cam. Palesament, tot esdev jueu, o cristi, o plebeu (tant se val quin mot sempri!). Lavan daquest enverinament a travs de tot el cos de la humanitat sembla impossible daturar. Nietzsche, La genealogia de la moral, I.
C.
23
a) Expliqueu breument unes 80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental). b) Definiu amb precisi i breument al voltant de 5-15 paraules en cada cas el significat, en el text, de les paraules o expressions segents: a. senyors b. enverinament c) Expliqueu el sentit de la frase segent del text: ha venut el poble. Feu referncia als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. d) Compareu la noci de moral noble o ideals nobles de Nietzsche amb una altra concepci de la moral que es pugui trobar en la histria del pensament occidental. (En la vostra resposta han de quedar clares les diferncies. Tot i que cal tenir en compte el text que ara us hem proposat, podeu fer referncia tamb a altres qestions encara que no surtin en aquest fragment). e) Opineu sobre si la moral predominant avui dia s el tipus de moral que Nietzsche anomena !moral dels esclaus, o no. (Raoneu la vostra resposta, que amb total llibertat - pot ser dacord o de desacord amb el que va escriure Nietzsche.
24
Examen extraordinari
III
Filo2
........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs
Full de respostes
Part I 1r TR 1r i 2n TR 1r i 3r TR 2n TR 2n i 3r TR 3r TR TOT Part II Part III
1-5 3, 5, 6, 7, 10 3, 5, 11, 13, 14 6-10 6, 7, 11, 13, 14 11-15 2, 3, 6, 9, 13
A/B B/D B/E C/D D/F E/F D/E
A A C B C C A
Comenci des daqu i indiqui sempre clarament qu est responent... Per exemple: I.4, I.7; o b II.C, II.E; o b III.B....
25

Nom .. I .. . II .. .
Obs
Filo1
.... / Curs: 1r Batx. . ./ ........ / ........ / ... ..... Final ... .. ...

1. Definiu, amb precisi, qu s la filosofia. Qu la diferencia dels significats populars?
2. Qu s un metadiscurs?; i en quin sentit saplica a la filosofia?
3. Parts de la filosofia que tracten com a objecte propi del coneixement: enumeraci i breu referncia aclaridora dun dells.
4. La filosofia, s til o s necessria? Responeu inspirant-vos en aquest fragment de B. Russell (p. 33 del llibre): Aquesta utilitat [de les cincies fsiques] no pertany a la filosofia. Si lestudi de la filosofia t algun valor per als qui no shi dediquen, s noms un efecte indirecte, pel seu efecte sobre la vida dels qui lestudien
5. Expliqueu en qu consisteix el problema de la demarcaci en filosofia de la cincia. I assenyaleu-ne alguna de les solucions que sha proposat a aquesta dificultat.
6. Enumera caracterstiques bsiques (al menys, 4) del discurs cientfic modern, actual.
7. Assenyala tres fets histrics molt rellevants en la filosofia medieval, al voltant del s. XIII.
26
8. Lsser hum s lnic dentre els animals que posseeix el do del llenguatge (logos). La simple veu (...) pot indicar pena i plaer i, per tant, la posseeixen tamb els altres animals (...). Per la paraula (...) s particular propietat de lsser hum... (Aristtil). Quina importncia especial t aquesta observaci en relaci a la filosofia i els sabers.
9. Segons Aristtil, quina relaci tenen filosofia i sentiment hum d admiraci.
10. Geymonat va escriure: Lhome, per explicar el curs dels fenmens, abans que a la ra o a lobservaci va recrrer a la fantasia (...). El mite no pot ser considerat com un complex de falsedats i, per tant, un obstacle per a la conquesta de la veritat. Al contrari, va tenir una funci molt positiva. Quin s laspecte positiu de les respostes mitolgiques, o mites?
A. Les cosmovisions i el discurs ideolgic
Es pot introduir breument la qesti dels 4 tipus de discursos humans (qu sn, etc.). Cal explicar qu s una cosmovisi i com es transformen en ideologies. Relaci daquest plantejament amb els interessos particulars de cada cultura. La ideologia com a substitut de la religi. Caracterstiques del discurs ideolgic i diferncia amb les actituds revolucionaries i reformistes. Les utopies.
B. Linici de la filosofia grega presocrtica. I tamb Scrates (ss. VII-V aC)

Reps breu i clar dels trets principals, corrents, autors, etc., daquest perode. Es tracta dassenyalar les caracterstiques generals, qu pensaven del cosmos el primers pensadors i quan es trasllada la filosofia des de les colnies a Atenes. Esmenteu els sofistes i Scrates, al final.
27
Examen 1r trimestre
Nom .. I .. . II .. .... / Curs: 1r Batx. .
III
Filo1
. ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Quin sentit t aquesta afirmaci?: "Seria erroni suposar que el pensament arcaic o mtic va ser ms tard completament desplaat pel pensament filosfic o cientfic" (Mostern).
2. Plat afirma que la filosofia s filla de Poros i de Pena, dos dus grecs: qu vol dir?
3. Quins sn els elements del discurs ideolgic?
4. Situeu Aristtil en la histria de la filosofia. Assenyaleu-ne alguna idea bsica.
5. Enumereu les parts o rees de la Filosofia que estudien les relacions de l'sser hum amb altres (expliqueu-ne noms una).
6. Afirmeu o negueu, per sempre argumenteu: El concepte de veritat est relacionat amb el de validesa o correcci: tots ells sapliquen a les proposicions i raonaments.
A. La filosofia moderna, des del Renaixement fins a Hegel
Proposeu una redacci que inclogui referncies als ss. XV-XVIII de la histria de la filosofia. Podeu distingir el Renaixement de lpoca central de la Modernitat i indicar les principals preocupacions en cada cas. Contraposici racionalisme-empirisme. El paper de Kant. 28
B. Els tipus de raonament

Quins elements constitueixen un raonament i per qu interessa ms lestructura que el contingut. Diferenciar-ho de simples asseveracions o refutacions. Destaqueu la utilitat que t raonar. Finalment i aix s clau enuncieu, distingiu i exposeu de manera sinttica els tipus de raonament. En qualsevol cas, conv manifestar que se saben explicar els conceptes. Cal un text correcte i complet, no noms un esquema. Tingueu cura de lordre i de la precisi.

Mientras que las ciencias han logrado en los respectivos dominios conocimientos imperiosamente ciertos y universalmente aceptados, nada semejante ha alcanzado la filosofa a pesar de esfuerzos sostenidos durante milenios. No hay que negarlo: en la filosofa no hay unanimidad alguna acerca de lo conocido definitivamente. Lo aceptado por todos en vista de razones imperiosas se ha convertido como consecuencia en un conocimiento cientfico; ya no es filosofa, sino algo que pertenece a un domino especial de lo cognoscible. Tampoco tiene el pensar filosfico, como lo tienen las ciencias el carcter de un proceso progresivo. Estamos ciertamente mucho ms adelantados que Hipcrates, el mdico griego; pero apenas podemos decir que estemos ms adelantados que Platn. Slo estamos ms adelantados en cuanto al material de los conocimientos cientficos de que se sirve este ltimo. En el filosofar mismo, quiz apenas hayamos vuelto a llegar a l (...). La filosofa bien trabajada est vinculada sin duda a las ciencias (...). Pero el espritu de la filosofa tiene otro origen. La filosofa brota antes de toda ciencia all donde despiertan los hombres (...). Una maravillosa seal de que el hombre filosofa en cuanto tal originalmente son las preguntas de los nios (...). Un nio manifiesta su admiracin diciendo: me empeo en pensar que soy otro y sigo siendo siempre yo. Este nio toca en uno de los orgenes de toda certeza, la conciencia del ser en la conciencia del yo. Se asombra ante el enigma del yo, este ser que no cabe concebir por medio de ningn otro. Con su cuestin se detiene el nio ante este lmite (...). Ahora, una nia, que va de paseo, a la vista de un bosque hace que le cuenten el cuento de los elfos que de noche bailan en l en corro... Pero sos no los hay.... La objecin de que estos nios no han seguido filosofando y que por tanto sus declaraciones slo pueden haber sido casuales, pasa por alto un hecho: que los nios poseen con frecuencia una genialidad que pierden cuando crecen (...). Karl Jaspers, La filosofa. FCE. f) Expliqueu breument unes 60-80 paraules aprox. les idees principals i com hi apareixen relacionades (1 p.).
g) Definiu amb precisi i breument (5-15 paraules en cada cas) el significat, en el text i per a la filosofia, de les paraules o expressions segents (0,5 p.). conocimiento cientfico admiracin h) Manifesteu la vostra opini raonada sobre qu diferencia el coneixement i discurs cientfic, pseudocientfic i filosfic, en relaci al text proposat (1 p.).
(Podeu fer referncia a altres aspectes encara que no surtin explcitament en aquest fragment).
29

III
Filo1
........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Defineix, amb precisi, qu s la filosofia.
2. Qu s un metadiscurs?; i en quin sentit saplica a la filosofia?
3. Parts de la filosofia que tracten com a objecte propi del coneixement: enumeraci i breu referncia aclaridora.
4. Assenyala elements rellevants i alguns autors de la filosofia medieval (ss. V-XIV).
5. Com relaciona Aristtil la filosofia i el sentiment hum d admiraci.
II. Tema breu (fes-ne noms un / 3,5 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema)
A. Les cosmovisions i el discurs ideolgic
Les cosmovisions i com es transformen en ideologies. Relaci daquest plantejament amb els interessos particulars de cada cultura. La ideologia com a substitut de la religi. Caracterstiques del discurs ideolgic i diferncia amb les actituds revolucionaries i reformistes. Les utopies.
B. Linici de la filosofia grega presocrtica i Scrates (ss. VII-V aC)

Reps breu i clar dels trets principals, corrents, autors, etc., daquest perode. Es tracta dassenyalar les caracterstiques generals, qu pensaven del cosmos el primers pensadors i quan es trasllada la filosofia des de les colnies a Atenes. Esmenteu els sofistes i Scrates, al final.
30

El comentari ha de tenir coherncia, cohesi i ser adequat: per aix, potser conv fer abans a ms duna lectura atenta i un subratllat selectiu - un esquema i calcular b temps per a una seriosa revisi final. Lhome, per explicar el curs dels fenmens, abans que a la ra o a lobservaci va recrrer a la fantasia. Tamb els grecs, com els altres pobles de la antiguitat, van tenir interessants mites sobre lorigen del mn, el dest dels mortals, les grans forces que dominen el desenvolupament dels esdeveniments, etctera. El mite no pot ser considerat com un complex de falsedats i, per tant, un obstacle per a la conquesta de la veritat. Al contrari, va tenir una funci molt positiva: va ensenyar lhome a no limitar-se als simples fets en la seva multiplicitat no organitzada, sin a considerar-los vinculats uns amb els altres, i a cercar els principis del que succeeix al voltant de nosaltres per aix, a travs daquests, trobar els mitjans per actuar sobre la naturalesa i transformar-la en benefici de la humanitat. En aquesta recerca primitiva, el mn hum i el div es troben estretament units un amb laltre i, per tant, la indagaci sestn des de la cosmogonia (generaci del mn o cosmos) a la teogonia (generaci dels dus). Vinculats als mites hi ha els ritus religiosos, propiciatoris, amb els quals lhome creu conquerir el favor de les potncies que dominen el mn. Ludovico Geymonat, Histria de la filosofia i de la cincia e) Expliqueu breument unes 80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental). f) Assenyaleu amb precisi i breument al voltant de 15 paraules el significat, en el text, de lexpressi segent: ...no pot ser considerat com un complex de falsedats . g) Com es pot argumentar la relaci entre mites i ritus o actes religiosos? (En la vostra resposta podeu fer referncia a linici de la filosofia occidental). h) Opineu que els mites i la filosofia sn el mateix? No sn ben semblants? (Raoneu la vostra resposta, independentment que sigui afirmativa o negativa).
[Podeu seguir el comentari al full en blanc, posant clarament III]
31
Examen parcial 2n trimestre

Nom .. I .. . II .. .
Obs
Filo1
.... / Curs: 1r Batx. . ./ ........ / ........ / ... ..... Final ... .. ...

1. Enuncieu tres aspectes que diferencien els raonaments inductius dels deductius (si sn prou clars, no cal explicar-los)
2. Com es pot entendre aquest fragment? Expliqueu-ho: Els nostres arguments es componen denunciats o proposicions, que poden ser vertaders o falsos. Ara b, largument mateix no s ni vertader ni fals
3. Exposa breument quins sn els elements del llenguatge lgic proposicional, i qu significa que una frmula ha destar ben formada.
4. Quina s la diferncia entre una tautologia i una contradicci. Tenen alguna mena de relaci? Pots fer servir un exemple, a ms, si tajuda.
5. Formalitza, de la manera ms senzilla que puguis, aquest text: Si la vctima tenia diners a la cartera, llavors el robatori no va ser el motiu del crim. El motiu del crim va ser o b el robatori o b la venjana. La vctima tenia diners a la cartera. Per tant, el motiu del crim va ser la venjana. Si tens algun dubte, explical per a justificar-ne la formalitzaci que proposis.
6. Exposa breument la importncia que t la lgica informal en la vida quotidiana i der quina maner lestudi filosfic de les lleis lgiques o daltre aspectes pot ser dajuda. Afegir algun exemple ser til, si vols.
32
7. Definiu qu s una fallcia i en qu es diferencia una de formal duna dinformal (podeu afegir un exemple)
8. Si jo dic que: Com que no has demostrat que ets innocent, aix vol dir que ets culpable, puc afirmar que aix atempta contra la suficincia de les premisses. Enumera quines condicions han de complir les premisses per no fabricar fallcies informals
II. Exercicis (0,8 p. cada un)

1. Formalitzeu en lgica proposicional aquestes expressions: a. Puc venir a sopar dem? b. Aquest home s una mica ximple c. No s veritat que dem sigui dijous no que faci fred d. Tan de bo no hi hagus anat! e. Si vas al cinema i no tabrigues, s impossible que no refredis si no et deixen una bufanda [anar al cinema=p / abrigar-se=q / refredar-se=r / deixar bufanda=s]
2. Resoleu la tautologicitat o no daquestes expressions amb taules de veritat a) [(p q) q] (p q) b) (p q) (p q)
2. Intenteu demostrar la conclusi, des de les premisses proposades, fent servir el mtode de la deducci natural a) (p q) r p q s Conclusi: s r b) p q s r r q Conclusi: p s
33
3. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relaci que tenen entre elles pel que fa al seu valor de veritat a) subalterna de: Tot gegant s lleig b) contrria de: Cap peix vola
4. Feu la conversi adient de Alguns gironins sn simptics i de Cap xai parla
5. Indiqueu la conclusi de les premisses daquests sillogismes incomplets, si es pot. Afegiu la ra que justifica la vostra decisi a) Alguns nens no sn alts Tots els nens riuen b) Cap gorilla estudia Alguns alumnes no estudien
6. Indiqueu si sn correctes aquestes expressions sillogstiques, i el perqu a) Cap gat vola Alguns professors volen Alguns professors sn gats b) Cap xins sap angls Alguna rosinca sap angls Cap rosinca s xinesa
34
Examen 2n trimestre
III
Filo1
. ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Qu s una fallcia? Com es diferencien les fallcies formals de les no formals?
2. Expliqueu el significat daquest fragment: Hi ha una important diferncia en lestatus de les confirmacions i les falsacions (...). Lacceptaci de la teoria sempre s provisional. El refs de la teoria pot ser concloent (A.F.Chalmers).
3. Les tecnologies es poden classificar pels seus resultats: assenyaleu els principals tipus i expliqueu-ne el significat de dues (les organitzatives i un altre).
4. Raonament inductiu: exposeu a) per enumeraci incompleta i b) analgic.
5. Diferencieu lescepticisme del relativisme com a teories que posen en dubte la possibilitat de coneixement.
6. Qu expressa i per a qu serveix una expressi com aquesta: Aix que escric s fals.
7. El coneixement cientfic ha de ser fctic, metdic, sistemtic i legal. Expliqueu o poseu exemples adients de 3 daquestes caracterstiques.
35

1. Si s possible, treu la conclusi adequada daquestes premisses: Tots els metges sn del Bara. Cap mestre s del Bara. Per tant...,. Si no ho s, justifiqueu-ho.
2. Resoleu la tautologicitat o no daquestes expressions, amb el mtode de les taules de veritat. c) (p q) (p q) d) (r s) ( s r)
3. Justifiqueu i expliqueu com sha dut a terme aquesta deducci natural 1. (p q) Premissa 2. r p Premissa 3. q s Premissa g g 4. p q 5. p g g 6. r g g 7. q g g 8. s g g 9. s r Conclusi
4. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relaci que tenen entre elles pel que fa al seu valor de veritat c) subalterna de: Cap gegant s lleig d) contradictria de: Cap peix vola
5. Indiqueu si sn correctes aquestes expressions sillogstiques, i el perqu c) Cap ocell vola Alguns professors volen Alguns professors sn ocells d) Cap xins sap angls Alguna rosinca sap angls Cap rosinca s xinesa
36
III. Tema (feu-ne noms un / 3,3 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)
A. Gnoseologia: la concepci de la veritat i la naturalesa del coneixement
Suggerim que el discurs inclogui una breu introducci a la teoria del coneixement, les principals definicions de qu sigui la veritat que shan presentat en la histria del pensament , i quins en sn els seus lmits i, finalment, les condicions dun autntic coneixement o saber proposicional.
B. La classificaci de les cincies i el procs de desenvolupament de les teories cientfiques

Pot ser interessant una breu introducci, assenyalant quins sn els elements caracterstics duna cincia. Posteriorment cal presentar les branques de la investigaci cientfica, indicant la contraposici dels coneixements formals respecte dels emprics (cincies formals / cincies fctiques). Finalment presenteu lexplicaci del model de desenvolupament cientfic tal com el va proposar Kuhn (paradigma, cincia normal i revoluci cientfica). En qualsevol cas, conv manifestar que se saben explicar els conceptes. Cal un text correcte i complet, no noms un esquema. Tingueu cura de lordre i de la precisi.
Podeu seguir darrera, posant clarament III.A o III.B, segons el tema que heu decidit desenvolupar.
37

III
Filo1
........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Les cincies es poden classificar en formals i fctiques: definiu-les i concreteu-ne alguns exemples.
2. Expliqueu el significat daquest fragment: Qualsevol teoria fsica s sempre provisional, en el sentit que tan sols s una hiptesi: mai no la podrem demostrar (...). En canvi, podem refutar una teoria amb una sola observaci que discrepi de les seves prediccions (Stephen W. Hawking).
3. Ortega y Gasset va distingir entre la tcnica de latzar, la de lartes i la del tcnic (o tecnologia). Expliqueu on rau la diferncia
4. Indiqueu qu caracteritza la inducci per enumeraci completa i b) el raonament analgic.
5. Lempirisme i racionalisme, sobre lorigen del coneixement: caracterstica principal
6. Quina postura aquesta frase?: La definici tradicional de veritat com a correspondncia va ser substituda per una altra (...): la veritat s (...) all que funciona.
7. Definiu qu s i de qu socupa la filosofia de la cincia.
38

6. Si s possible, treu la conclusi adequada daquestes premisses: Cap metge s del Bara. Alguns mestres sn del Bara. Per tant...,. Si no ho s, justifiqueu-ho.
7. Resoleu la tautologicitat o no daquestes expressions, amb el mtode de les taules de veritat. e) (p q) (p q) f) (r s) ( s r)
8. Justifiqueu com sha dut a terme aquesta deducci natural 10. (p q) Premissa 11. r p Premissa 12. q s Premissa 13. p q g g 14. p g g 15. r g g 16. q g g 17. s g g 18. s r Conclusi g g 9. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relaci que tenen entre elles pel que fa al seu valor de veritat e) contrria de: Cap gegant s lleig f) contradictria de: Tot peix vola
10. Valoreu si sn correctes aquestes expressions sillogstiques, i el perqu e) Cap ocell vola Alguns professors volen Alguns professors no sn ocells f) Cap angls sap xins Alguna rosinca sap angls Alguna rosinca no s xinesa
39
III. Tema (feu-ne noms un / 3,3 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)
A. El llenguatge lgic i la forma dels raonaments
Tracteu tota la fonamentaci i necessitat dun llenguatge formal per a fer els clculs lgics. Expliqueu com ha de ser el llenguatge artificial i, finalment, exposeu els mtodes principals de clcul proposicional que coneixeu.
B. Les paradoxes i la possibilitat del coneixement

Expresseu el sentit de la veritat i tamb la qesti dels lmits a la veritat en el coneixement hum. Quines sn les postures filosfiques bsiques contrries al dogmatisme?: escepticisme i relativisme. En qualsevol cas, conv manifestar que se saben explicar els conceptes. Cal un text correcte i complet, no noms un esquema. Tingueu cura de lordre i de la precisi.
Podeu seguir darrera, posant clarament III.A o III.B, segons el tema que heu decidit desenvolupar.
40

Nom .. I .. . II .. .
Obs
Filo1
.... / Curs: 1r Batx. . ./ ........ / ........ / ... ..... Final ... .. ...

1. Qu s el principi antrpic? Qu t a veure amb les constants de la naturalesa?
2. Definiu: deisme, panteisme i teisme. Podrien ser compatibles entre ells?
3. Expliqueu qu proposava el Cercle de Viena sobre com cal entendre el mn i quin problema els suposen els anomenats pressupsits metafsics de la cincia.
4. Comenta els principals tipus darguments que s'han presentat com a demostracions de lexistncia de Du, des duna perspectiva metafsica.
5. Un dels pressupsits metafsics que permeten poder fer cincia s el principi de la substncia: exposeu breument qu significa.
6. Comenteu sense repetir-lo - el significat daquest text: Cal explicar com s factible que lsser hum hagi pogut trobar lleis, relacions constants entre els fenmens de la naturalesa. Sobre pas aix a les concepcions objectivista i subjectivista a propsit de lordre natural. s a dir, les lleis sn descobriments o fruits de la invenci?
41
7. Definiu amb precisi socialitzaci o procs de socialitzaci (sense repetir aquestes paraules).
8. Definiu o descriviu que s conflicte social, de manera que sevidenci com a diferent de conflicte generacional i de conflicte econmic
A. Procs de socialitzaci i estructura social.
Es tracta dexplicar qu s i quina importncia t el procs de socialitzaci per als ssers humans. Distingir els diferents agents de socialitzaci i els diferents nivells. Tamb sinclou en aquest tema lanlisi de lestructura social i els individus, les nocions de rol i destatus, convenientment explicades, i finalment un comentari sobre les funcions de les institucions socials (com a element clau de lestructura de la societat). Cal que lexposici sigui ordenada i completa, sense repetir conceptes.
B. Determinisme i lliure albir

Exposar ordenadament els conceptes de fatalisme, predestinaci i determinisme. Exposar la importncia de la lliberta respecte al mn natural i les possibilitats de resoldre els conflictes que sorgeixin, aix com els diferents tipus de determinisme. Cal que lexposici sigui ordenada i completa, sense repetir conceptes.
Podeu seguir redactant al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.
42
Examen 3r trimestre
III
Filo1
. ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Expliqueu en qu consisteix el determinisme i quins en sn els seus principals tipus.
2. Definiu sociologia. A continuaci compareu els conceptes de societat i de comunitat (podeu afegir algun exemple), en relaci individualisme, competncia, pertinena, o altres.
3. Exposeu qu sentn per rol i estatus en els estudis sobre les estructures socials. Tenen a veure amb els tipus de classes socials? En quin sentit?: relacioneu-ho.
4. Distingiu, en lmbit tic entre: ordres (imperatius), normes (o principis), i valoracions, especificant quines sn ms genriques (afegiu, si s viable, algun exemple illustratiu).
5. La legitimitat sol justificar el poder. Exposeu les bases de la legitimitat (al menys 3) .
6. Hi ha fora temes tpics de la filosofia poltica: per ex., que governin els filsofs (Plat), les propostes comunistes (ss. XIX-XX). Assenyaleu altres 4 temes diferents, clssics, de la reflexi sobre el poder i la poltica, al llarg de la histria.
43
A. Cincia i metafsica: la seva contraposici i els pressupsits metafsics de tota cincia
Desenvolupeu un tema expressant la situaci que diferencia, i a vegades contraposa (Cercle de Viena), la cincia contra la filosofia. Destaqueu aspectes que cal tenir en compte quan es critica la vlua del coneixement metafsic. Podeu explicar tamb la importncia que t el coneixement de lordre natural i com shi arriba des dambds camins (i com es diferencien els plantejaments de la cincia i de la metafsica en aquest punt).
B. Origen i evoluci del poder des del mn antic fins a lEstat modern
Desenvolupeu les caracterstiques principals del poder poltic i quins ingredients el composen. Assenyaleu les formes que la gesti del poder en la societat ha tingut des de lAntiguitat fins als Estats moderns apareguts als s. XVI, i quines en sn les seves principals tipologies (monarquia absoluta, Estat liberal, etc.) i algunes de les caracterstiques que defineixen qualsevol Estat.
Redacteu-ho al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.

Cada persona ha de fer seu un sistema de valors com a part central de la seva prpia identitat. Quan de lafirmaci La gent hauria de ser honrada es passa al propsit explcit Jo vull ser honrat, llavors s ms probable que aquesta persona sigui vertaderament honrada en la seva vida quotidiana. Ls que la persona fa dels principis morals per definir la seva prpia individualitat sanomena identitat moral. Aquesta identitat determina no noms all que la persona considera que s la manera correcta dactuar, sin tamb el fet que es decideixi a posar-ho en prctica. William Damon, El desenvolupament moral dels nens. a) Expliqueu breument unes 40-50 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades (1 p.).
b) Definiu amb precisi i breument (5-15 paraules en cada cas) el significat, en el text, de les paraules o expressions segents (1 p.). sistema de valors (valoracions) principis (morals) c) Sovint trobem persones que diuen el que els altres haurien de fer per ells no sho apliquen. Manifesteu la vostra opini raonada sobre com formular una escala de valors personal (quins criteris seguim?) i sobre la relaci entre imperatius o ordres morals i els altres aspectes ms terics (1 p.).
(Podeu fer referncia si voleu - a altres aspectes, encara que no surtin explcitament en aquest fragment, com les escales de valors, els preferidors racionals o els factors que influeixen el nostre comportament concret).
Redacteu-ho al full en blanc, posant clarament III.a, III.b o III.c, segons cada apartat.
44

Curs: 1r Batx. I. Qestions (0,8 p. cada una; noms ha de fer les 5 que li pertoquin segons el full adjunt)
1. Definiu, amb precisi, qu s la filosofia, aclarint tamb si s o no s una cincia.
Filo1
2. Parts de la filosofia que tracten com a objecte propi del coneixement: enumeraci i breu referncia aclaridora. 3. Qu sn els mites? Tenen com a objectiu ser vertaders? 4. Qu s un metadiscurs? Justifiqueu si es pot aplicar aquest terme a la filosofia. 5. Situeu en la histria del pensament, de manera breu i acurada, aquests dos corrents moderns: racionalisme i empirisme 6. Defineix qu s un sillogisme en la lgica clssica aristotlica, de manera breu i clara 7. Formalitza correctament i resol amb una taula de veritat, indicant si s tautologia, contradicci o frmula contingent. Es impossible que no guanyi el partit i que no aprovi Matemtiques. Per tant, segur que guanyo el partit. 8. Posa un exemple vlid dun sillogisme del mode Darapti. 9. Fes la conversi (inverteix el S i el P) de: Els actors ploren, Alguns nens sn rossets i Alguns universitaris no parlen catal. 10. Comprova si aquest sillogisme s correcte, i explica el perqu: Cap dimecres s festa. Alguns diumenges sn festa. Alguns diumenges sn dimecres. 11. Enumereu alguns pressupsits metafsics que sol admetre la cincia (al menys, 4) 12. Socialitzaci primria, secundria i terciria: exposeu-les breument. 13. Qu s el principi antrpic? Quina relaci t amb les constants de la naturalesa? 14. Expliqueu qu s el determinisme? De quins tipus se n'ha plantejat? 15. Abans que sorgs la idea d'Estat hi va haver societats acfales, segmentades, burocrtiques i feudals. Expliqueu-ne, breument, alguna caracterstica de 3.
(feu-ne noms un, dentre els que li pertoquin segons el full adjunt / 3 p. / organitzeu el contingut, seguint el vostre propi esquema)
II. Tema
A. Sentit i necessitat de la filosofia Qu sentn i quan va comenar. s un conjunt de continguts o una actitud? Filosofia professional o acadmica, i altres. Per qu s necessria? s improductiva? Assenyala algunes de les noves direccions actuals de la filosofia. B. Linici de la filosofia grega presocrtica i Scrates (ss. VII-V aC) Reps breu i clar dels trets principals, corrents, autors, etc., daquest perode. Els pensadors presocrtics C. Cincia i tecnologia Exposeu qu distingeix la tecnologia d ela cincia, quins tipus de tecnologies hi ha i com sha passat de la tcnica de latzar, a la de lartes i a la del tcnic. D. La possibilitat del coneixement Indicar les teories que posen en dubte que es pugui arribar a la veritat, explicant el relativisme i lescepticisme, amb cert detall.
45
E. Els discursos tpics de la moral Els discursos humans poden ser descriptius, tcnics o prescriptius. La moral s un cas daquests til: explicar per qu i com esta composat per ordres o imperatius; normes o judicis i valoracions. F. Lestructura social i els individus Exposar com es pot estudiar lestructura duna societat, els conceptes destatus i de rol, i la definici dinstituci social i les seves principals funcions. tamb es pot esmentar com sentn avui dia l estratificaci social
El comentari daquest text ha de tenir coherncia, cohesi i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu b temps per a una seriosa revisi final.
A. No hi ha res ms natural en la conversa que argumentar. Intentem convncer les persones

amb qui debatem que tenim ra, que la nostra conclusi se segueix duna cosa que accepten. Aquest intent seria intil si no pogussim dir quan una cosa se segueix duna altra. All que sovint passa per ser un argument en la conversa no satisf els requisits. Aix, per exemple: Tota propietat s un robatori i tot robatori s una propietat. Per tant, aquestes perles que acabo de robar sn meves sens apareix com una ximpleria: no hi ha res que connecti la veritat de la conclusi amb la de les premisses. El que hem de garantir amb lgica s que largument preserva la veritat de les afirmacions en qu es basa. La lgica s lestudi dels arguments que preserven la veritat. Dan Cryan et al., Lgica per a tothom f) Expliqueu breument unes 60 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental g) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions segents al voltant de 5-15 paraules en cada cas: lgica argument h) Explica la importncia que t la lgica en la nostra vida i els avantatges de la lgica formal, amb signes
B.
Suposem que la ment s, com diem, un paper en blanc, buit de carcters, sense idees. Com somple? Don procedeix el vast aplegament que la imaginaci de lhome ha gravat en ella amb una varietat quasi infinita? A aix responc amb una paraula: de lexperincia. En ella es fonamenta tot el nostre coneixement, i della es deriva en ltim terme. John Locke, Assaig sobre lenteniment hum. a) Expliqueu breument unes 60 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions segents al voltant de 5-15 paraules en cada cas:
46
imaginaci coneixement c) La proposta de Locke s oposada a la del corrent anomenat racionalisme: justifiqueu-ho. Quins us sembla millor i per qu?
La famlia s la ms adaptable de les institucions humanes, evoluciona i sadapta a cada demanda social. de fet, no es coneix cap altre ambient social tan prdig en contrastos, en paradoxes, en contradiccions. La famlia s, alhora, el refugi on les persones sallunyen i es protegeixen de les agressions del mn que les envolta i, al mateix temps, el grup amb ms grau destrs, el centre insubstituble damor i de suport i, ensems, lescenari on ms vivament es representen les hostilitats, les rivalitats entre sexes, les tensions generacionals i les passions humanes ms intenses. Luis Rojas Marcos. a) Expliqueu breument unes 60 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions segents al voltant de 5-15 paraules en cada cas: ambient social tensions generacionals c) Se sol dir que la famlia s un grup social primari. Per qu? Quina s la diferncia radical respecte a altres institucions com lescola, lempresa o lAjuntament, per exemple?
C.
47
Examen extraordinari. Respostes

III
Filo1
........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs
Reservat al professor. Revisi de la llibreta i de les fitxes. Observacions relatives al treball en el Campus virtual
Full de respostes
1-5 3, 5, 6, 7, 10 3, 5, 11, 13, 15 6-10 6, 7, 11, 13, 15 11-15 3, 5, 6, 13, 15
A/B B/D A/E C/D D/F E/F C/E
A A C B C C A
Comenceu des daqu i indiqueu sempre clarament qu esteu responent... Per exemple: I.4, I.7; o b II.C, II E; o b III.B....
48
Examen 1r trimestre
Nom .. I .. . II .. .... / Curs: 4t . .
III
ETC
. ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Defineix que sentn per naturalesa humana.
2. Qu s una passi? s el mateix que un desig? Si cal, diferencia-ho.
3. Defineix intelligncia humana.
4. Actuar noms "quan estem motivats" ens esclavitza. De qu ens fa esclaus?
5. Quins sn 3 criteris diferents que ens mouen als humans - a triar?
6. Comenteu qu significa valor pensat en aquesta frase: "Els valors pensats poden resultar ms molestos i requereixen esfor, per condueixen a decisions responsables".
7. Definiu seriosament llibertat (no noms com a fer el que em dna la gana).
II. Tema breu (3,1 p. / feu-ne noms un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)
A. La vida en societat
Desenvolupeu-lo, explicant amb ordre (diferents pargrafs, coherents) el que sapigueu. No us oblideu dassenyalar: per qu necessitem viure amb daltres; si la societat s o no natural; el paper del llenguatge i leducaci; la qesti de les identitats prpies i la naturalesa comuna. 49
B. La personalitat
Desenvolupeu-lo, explicant amb ordre (diferents pargrafs, coherents) el que sapigueu. Conv afegir exemples i exposar la diferncia entre temperament i carcter; les virtuts principals que es van adquirint; qu s la identitat; com es construeix la personalitat. [Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Atenci: deixeu marges generosos]

Hace unos das, en un congreso, mantuve un debate con Eduardo Punset acerca de la importancia de la emocin en la toma de decisiones. [l] (...) afirmaba que hay que fiarse de las emociones en el momento de decidir, porque tienen una perspicacia que el anlisis o el conocimiento no alcanzan. Con frecuencia tenemos la impresin de que poseemos informaciones que no sabemos justificar, convicciones que resuenan afectivamente con gran energa. El lenguaje llama corazonadas a esas confusas premoniciones y considera que el plpito, la aceleracin del palpitar, es un modo certero de conocimiento. Mi postura es que las emociones son necesarias para decidir (...), pero no podemos fiarnos de ellas. Por ejemplo, todas las morales han sido establecidas para poner lmites estrictos a los arrebatos del mundo pasional. Uno de los asistentes plante entonces el tema de la intuicin. Se lo agradec porque, en efecto, nos permita avanzar en el debate. Intuicin es un trmino curioso y esquivo, difcil de definir. Designa un conocimiento inmediato, directo, totalizador, que no necesita argumentos, por lo que tiene un aura misteriosa. Suele hablarse de intuicin femenina, por oposicin a la racionalidad masculina. De cerebro derecho frente a cerebro izquierdo. Qu hay de verdad en todo esto? Sin duda, captamos de golpe cosas que nos resultara muy difcil explicar. La risa es un ejemplo llamativo de esa percepcin a primera vista. Recuerdo un viejo chiste de Chumy Chmez: "Antes no crea en nada. Ahora, ni eso". O lo comprendo a la primera o no entender su gracia, porque no hay nada ms desgraciado que tener que explicar un chiste. Mi discrepancia con Punset se debe a que creo que esta capacidad de tener intuiciones acertadas es fruto de un aprendizaje eficaz, una habilidad para manejar de una vez grandes bloques de conocimientos (...). Los antiguos saban que lo que llamamos buena suerte suele ser una sabia deteccin de las oportunidades (...). Es un entrenamiento muy parecido al que puede tener un tenista, que ha de aprender casi a adivinar la trayectoria del saque del rival, puesto que tiene que responder antes de haberlo percibido. En un mundo globalizado y veloz, educar la intuicin se hace imprescindible para poder orientarnos en la complejidad, para equivocarnos lo menos posible..
Jos Antonio Marina, La intuicin (Estilos de vida, 13/11/10).
a) Expliqueu breument unes 50 paraules aprox. les idees principals i ms rellevants daquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal que eviteu la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental). b) Assenyaleu amb precisi i breument al voltant de 5-10 paraules el significat, en aquest text, de les expressions segents: a. emociones (ser un tipus de sentiment) b. mundo pasional (passions) c) Opineu que s correcte dir que ltica socupa de poner lmites estrictos a los arrebatos del mundo pasional? Quina s la funci de ltica? Justifiqueu-ho.
[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament III. Atenci: deixeu marges generosos]
50

Nom .. I .. . II .. .... / Curs: 4t . .
III
ETC
........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Quina s la diferncia entre el temperament i el carcter?
2. Defineix qu sn els sentiments i enumera altres estats psquics que sent diferents - shi relacionen
3. Indiqueu quines sn les 4 virtuts bsiques que estan presents en casi tots els projectes culturals?
4. Per qu tan lindividualisme com el totalitarisme sn solucions dolentes en la relaci de lindividu amb la collectivitat?
5. Com sexplica que els humans tinguem identitats prpies (tribus, nacions, estats, etc.) per seguim parlant duna naturalesa comuna? Quina s la identitat ms important?
II. Tema breu (4 p. / feu-ne noms un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)
A. La naturalesa humana i la cultura
Desenvolupeu-lo, explicant amb ordre (diferents pargrafs, coherents) el que sapigueu. No us oblideu dassenyalar: qu s la naturalesa i la seva relaci amb la biologia; qu s la cultura; quines cincies estudien qu es bo per als humans; per qu els ssers humans som morals; en qu som iguals i en qu diferents.
B. La llibertat com a projecte

Exposeu la distinci entre coaccions externes i internes. Expliqueu per qu la biografia de cada persona s crixer en llibertat. Veure com es passa de lheteronomia a lautonomia moral. definir amb precisi llibertat, relacionant-ho amb el projecte de vida. Explicar de quines manes es pot collaborar a lalliberament de tots els homes,. eliminant els principals obstacles.
51

Aquest s un fams text dAristtil. Un cop llegit, i subratllat si vols, explica amb les teves paraules per qu Aristtil afirma que lsser hum s social, de manera natural. La ra per la qual lhome s un sser social, ms que qualsevol abella i que qualsevol animal gregari, s evident: la naturalesa no fa res en va, i lhome s lnic animal que t paraula, ja que la veu s signe de dolor i de plaer, i per aix la posseeixen tamb els altres animals, perqu la seva naturalesa arriba a tenir sensaci de dolor i de plaer, i a indicar-la els uns als altres. Per la paraula serveix per manifestar el que s convenient i el que s perjudicial, aix com el que s just i el que s injust. Aristtil, Poltica.
52
Examen 2n trimestre
Nom .. I .. . II .. . III .. . Obs . I. Qestions (0,8 p. cada una) .... / Curs: 4t .
ETC
........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
1. Indica les principals caracterstiques de lhedonisme i de lestocisme.
2. Tot i que la guerra sempre s una soluci dolenta, assenyala breument les condicions de la guerra justa.
3. Enumera tres solucions bones per a resoldre els conflictes humans
4. Indica quatre dels cinc pilars fonamentals en qu es basa la moral de l'Islam.
5. Indica - amb informaci rellevant - dos casos de moviments socials reivindicatius en el cas de la segregaci racial.
A. La importncia de les religions
Desenvolupeu-lo, explicant amb ordre, per qu les religions sn interessants per a la histria de ltica. Indiqueu les caracterstiques generals de les religions i expliqueu quines sn les ms difoses del mn i qu les caracteritza.
B. Les teories tiques

Qu sentn per teories o sistemes tics i qu els caracteritza. Quina ns la importncia i perqu la universalitzaci de les seves propostes s tan rellevant. Exposar els dos grans grups dtiques: les materials i les formals, a nivell general. Noms cal enumerar algun exemple de les principals teories tiques existents.
[Desenvolupeu-lo ordenadament al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema escollit]
53

A Sierra Leona, els guerrillers tallen la m dreta dels habitants d'una aldea abans de retirar-se. Una nena, que est molt contenta perqu ha aprs a escriure, demana que li tallin l'esquerra per poder seguir fent-ho. En resposta, un guerriller li amputa les dues. A Bsnia, uns soldats detenen una noia amb el seu fill. La porten al centre d'un sal. Li ordenen que es despulli. Va posar el nad a terra, al seu costat. Quatre txtniks la van violar. Ella mirava en silenci al seu fill, que plorava. Quan va acabar la violaci, la jove va preguntar si podia alletar el nad. Llavors, un txtniks decapitar al nen amb un ganivet i va donar el cap plena de sang a la mare. La pobra dona va cridar. La van treure de l'edifici i no se la va tornar a veure ms (The New York Times, 13/12/92). Els diaris estan plens d'horrors. La histria tamb. Hitler, Stalin, Pol Pot i molts altres haurien de formar part d'un retaule malet que no oblidssim mai. Resulta incomprensible que davant de tanta maldat, davant de tant comportament indigne i indignant, afirmem que tots els ssers humans estan dotats de dignitat, s a dir, d'un valor intrnsec, independent dels seus actes, de la seva barbrie, d'aquest inic refinament de la crueltat. Resulta incomprensible que no seguim enarborant l'equilibrat principi del tali [=imposar un cstig o pena igual al crim coms: l'expressi ms famosa s "ull per ull, dent per dent"], culminaci de la justcia commutativa, que tinguem consideraci amb qui no la va tenir prviament, que ens entossudim a lliurar de la pena capital a qui ha violat i matat una nena, o a rehabilitar a qui sense ra i sense excusa ens ha destrossat la vida. D'on hem tret una idea tan estranya? Per qu la acceptem fins al punt que est recollida en moltes Constitucions modernes? No va contra el sentit com, contra els sentiments comuns, contra la sana indignaci davant el salvatgisme, contra l'equilibri de la justcia? s contradictori afirmar la dignitat dels indignes. Per qu ho fem? (...). Els ssers humans volem ser felios. Aquest projecte colossal, irremeiable i vague dirigeix totes les nostres creacions. s un afany privat, per que noms pot curullar mancomunadament. D'aqu neix la nostra fria constructora de ciutats, que va dir Sfocles. Incomplets i febles, edifiquem les ciutats per que al seu torn les ciutats ens edifiquin a nosaltres, ja que la nostra intelligncia i fins i tot la nostra llibertat sn creacions socials. L'autonomia personal s el fruit ms refinat de la comunitat. La necessitat de fundar la nostra felicitat individual en la felicitat de la polis, en la felicitat poltica, ens ha obligat a construir metafrics ponts, albergs, muralles, superbes torres, eficients desguassos, tota una arquitectura vital. A aquesta tcnica dels fonaments, l'anomenem tica i dret. La creaci sempre produeix sorpreses. Els ssers humans, creient que estaven proporcionant un refugi, estaven en realitat dissenyant una manera nova de ser home, una nova Humanitat. J. A. Marina i M, de la Vlgoma, La lluita per la dignitat. a) Expliqueu breument unes 70-80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal que eviteu la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi). b) Assenyaleu amb precisi i breument al voltant de 5-10 paraules el significat, en aquest text, de les expressions segents: a. dignitat b. tica c) Creieu que en nom de ltica i del dret - hem de suportar injustcies com les del principi del text, sense castigar-les ms durament? O sigui, serveixen els principis tics per millorar el mn? Raoneu-ho
[Responeu escrivint amb atenci - al full en blanc, posant III]
54

Nom .. I .. . II .. .... / Curs: 4t . .
III
ETC
........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Enumera tres solucions dolentes per a resoldre els conflictes humans.
2. Una persona egoista solament sinteressa per si mateixa (...), considera el mn exterior solament des del punt de vista del que pot prendren; no t inters per les necessitats alienes". Creus que aquest plantejament seria ms propi d'una tica material o formal...: per qu?
3. Quina s la funci dels qui es rebellen contra el patiment injust dels ms dbils? Al menys, dos aspectes.
4. Quins sn els principals criteris que hem danalitzar per a acceptar (o no) una teoria tica com a veritable?
5. Tot i que la guerra sempre s una soluci dolenta, assenyala breument les condicions de la guerra justa.
A. La importncia de les religions
Desenvolupeu-lo, explicant amb ordre, per qu les religions sn interessants per a la histria de ltica. Indiqueu les caracterstiques generals de les religions i expliqueu quines sn les ms difoses del mn i qu les caracteritza.
B. Les teories tiques

Qu sentn per teories o sistemes tics i qu els caracteritza. Quina ns la importncia i perqu la universalitzaci de les seves propostes s tan rellevant. Exposar els dos grans grups dtiques: les materials i les formals, a nivell general.
55

La base de l'utilitarisme s tamb el plaer i el dolor. D'aquesta manera, per als utilitaristes, el que proporciona plaer s bo i el que ens causa dolor s dolent: s una varietat de l'hedonisme tic. L'hedonisme sost que el b que les persones han de buscar s la felicitat o el plaer. No simples plaers fsics o hormonals, sin situacions agradables, que poden incloure plaers ms nobles (intellectuals, socials, espirituals) Aristtil va sostenir que el que tot home en definitiva busca s la felicitat. Tota la resta s mitj per a aquest fi. La felicitat t un valor intrnsec. Per per als utilitaristes el resultat que hem de buscar en totes les nostres accions ja s la felicitat, perqu s l'nic b en si, aix s pensar en la mxima felicitat per al major nombre possible. Tradicionalment es reconeix a Jeremy Bentham com a pare del moviment filosfic anomenat utilitarisme. Ha tingut una gran influncia no noms en tica, sin tamb en poltica i economia, especialment en el mn anglosax. L'utilitarisme de Bentham s'inspira en la doctrina de Epicur, que s un dels grans intents per fer compatible el materialisme amb la llibertat i amb l'tica. L'epicureisme afirma que l'home noms s un sser material i que, per tant, la seva finalitat s tamb material. La fi de l'home s el plaer. El sentit i la finalitat de la nostra vida s dur a terme una vida el ms agradable possible. No hem de confondre el epicureisme amb lhedonisme bast. Hedon significa plaer en grec. L'hedonista bast posa la felicitat de l'home en la recerca desesperada de plaers sense ms, i es dedica a gaudir de la vida sense fre algun: "mengem i bevem, que dem morirem". Epicur s prou intel ligent com per adonar-se que la recerca desenfrenada i irracional del plaer acaba per produir dolor, enuig, fstic. Per exemple, un hedonista pensa que, si a una persona li agrada lalcohol ha de beure tant com vulgui fins a embriagar-se. Un epicuri raonaria de la segent manera: emborratxar amb rom provoca un plaer de dues o tres hores, per l'altre dia tindrs mal de cap i mal de panxa per sis o set hores. A ms no podem emborratxar cada dia, doncs el ms probable s que ens emmalaltirem Fins i tot s un plaer massa car. s molt millor beure moderadament, ja que causa plaer i no porta dolor. El veritable plaer, pensa Epicur, consisteix a evitar el major nombre possible de dolors, inquietuds i ansietats. Per a aix, l'home ha de portar una vida moderada, ordenada, no ha de viure desenfrenadament. Epicuri s un economista del plaer. No proposa pas una vida moderada per motius virtuosos sin que calcula les inversions i s'adona que s millor invertir en plaers petits per constants. Adaptat de: /www.network-press.org/?el_utilitarismo (consultat el 2072/11) a) Expliqueu breument unes 80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal que eviteu la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental). b) Assenyaleu amb precisi i breument al voltant de 5-10 paraules el significat, en aquest text, de les expressions segents: a. materialisme b. un valor intrnsec c) Justifiqueu per qu en el text safirma que lutilitarisme va influir no noms en tica, sin tamb en poltica i economia. Amb paraules ms senzilles, com ha de ser una teoria tica perqu resulti b en poltica? Raoneu-ho.
56
Examen 3r trimestre
Nom .. I .. . II .. .... / Curs: 4t . .
III
ETC
. ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs
I. Qestions (1 p. cada una)

1. Afirma o nega, per sempre digues el perqu: Ltica del drets humans s una teoria de tipus formal. Per qu sn tan importants aquests Drets?
2. Enumera quin s el tema principal de cada una de les tres generacions de drets humans que shan considerat en la histria recent, i afegeix detalls concrets de la 3a generaci.
3. Exposa tres conseqncies negatives per a la gent all on no es respecten els drets humans.
4. La Declaraci de Nacions Unides comena amb un Prembul: ...Considerant que els Estats membres s'han comproms a assegurar (...) el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals...). Com es fan respectar els Drets?
5. Cadasc de nosaltres t unes obligacions. Poden provenir de diferents orgens. Per exemple, cal obeir les lleis justes. Quines altres dues classes dobligacions o deures hem de complir a la nostra vida? Explica-ho.
57
II. Tema breu sobre imatges i documents

(3 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)
Veureu uns minuts sobre diferents drets humans. Teniu la relaci daquesta versi en un full que se us dna apart, i que us podeu quedar. Podeu prendre anotacions en lespai lliure. Prenent com a base aquesta documentaci, justifica aquesta frase amb raons, exemples, comparacions...etc.:
Els Drets Humans semblen ser una bona teoria tica per a tot el mn
[Seguiu escrivint amb atenci - al full en blanc, posant II]

En qualsevol societat hi ha sempre un ampli sector de la poblaci que s marginat i discriminat en funci de la seva debilitat, de la falta de recursos o dalguna discapacitat. Aquests grups es troben en una situaci de marginalitat i debilitat pel que fa a altres sectors de la poblaci que se situen en el que considerem la normalitat. El nivell de moralitat duna societat es mesura pel tracte que dna als febles. Un exemple de soluci dolenta s apartar els individus que han deixat de ser productius i ja no reporten beneficis. Aix s tpic de societats desenvolupades, riques i molt individualistes. Les solucions bones desenvolupen una cultura de la solidaritat: el voluntariat ns un bon exemple. Fomenta el respecte de la dignitat de la persona, considerant-la valuosa no pas en funci de la seva utilitat o productivitat. Larticle 26 de la Declaraci Universal dels Drets Humans aporta la millor soluci.
J. A. Marina, Educaci eticocvica, Llibre del professor.
a) Expliqueu breument unes 40-50 paraules. les idees principals del text. b) Assenyaleu amb precisi unes 5-10 paraules el significat aqu, de: a. marginalitat b. voluntariat c) Justifiqueu per qu lautor proposa larticle 26 com a soluci.
58

Curs: 4t I. Qestions (0,8 p. cada una; noms ha de fer les 5 que li pertoquin segons el full adjunt)
ETC
1. Explica aquesta frase amb paraules teves o amb un exemple. Tots els humans tenim diferents identitats prpies per una naturalesa comuna 2. Qu significa lexpressi esta motivat? T a veure amb els sentiments? 3. Un exemple de menyspreu de la vida humana sn els genocidis: qu s un genocidi? 4. Distingeix entre temperament i carcter. 5. Quines sn les quatre principals forces que han collaborat al desenvolupament de ltica: 6. Distingeix entre moral i tica 7. Indica algun element tpic de la religi cristiana. 8. Com influeixen les vctimes de les injustcies en el desenvolupament de ltica? 9. Condicions per una guerra justa 10. Qu proposa lhedonisme? 11. Conseqncies negatives de lincompliment dels drets humans 12. Quines sn les 3 generacions de drets humans? 13. La Constituci espanyola protegeix els Drets Humans? Com? 14. Qui s el principal defensor del Drets Humans a nivell internacional? Per qu? 15. A la nostra vida tenim tres classes de deures o obligacions: quins?
(feu-ne noms un, dentre els que li pertoquin segons el full adjunt / 3 p. / organitzeu el contingut, seguint el vostre propi esquema / el professor indicar si podeu consultar el llibre durant un temps)
II. Tema
A. Lsser hum i la intelligncia (1.2) B. Elegir la nostra personalitat (2.3) C. La veu de les vctimes i els moviments socials (3.4) D. Les teories tiques (4.1) E. Els drets humans com a moral universal (5.1) F. La defensa dels drets humans (5.3)
A.
El dret a la vida ens exigeix, a ms, de collaborar en el seu manteniment. No nhi ha prou de no matar, de no destruir la vida. Cal ajudar-la, protegir-la, tenir-ne cura. Per aix hem dassistir els qui no tenen all que cal per viure i els qui estan en perill. Encara que visquin lluny de nosaltres, si defensem el valor de la vida en hem de sentir responsables dels qui moren de gana, de set, de malalties que nosaltres podrem curar, o daquells que sn vctimes de tiranies. J. A. Marina, Llibre de text.
59
a) Expliqueu breument unes 60 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions segents al voltant de 5-15 paraules en cada cas: responsables tiranies c) Explica per qu aquest text aporta una soluci bona i, en canvi, considerar que una vida humana val ms o menys segons la seva utilitat s una soluci inadequada Els moviments socials sn desafiaments collectius plantejats per persones que comparteixen objectius comuns i solidaritat, en una interacci mantinguda amb les elits, els oponents i les autoritats. Lacci collectiva ha caracteritzat la societat humana des que existeix el conflicte social, per va adquirir ms importncia a partir del segle XVIII, sobretot amb la generalitzaci de la impremta i la lectura. Sidney Tarrow, El poder en moviment. a) Expliqueu breument unes 60 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions segents al voltant de 5-15 paraules en cada cas: interacci elits c) Argumenta i explica com, en la teva opini, els moviments socials poden ser dajuda contra les injustcies per com tamb en poden generar ms, dinjustcies. Pots posar alguns exemples recents, si et venen al cap.
B.
C.
En acabar la Segona Guerra Mundial, es funda a San Francisco, als Estats Units, lorganitzaci de les Nacions Unides, lONU, amb lobjectiu de tractar devitar que es tornin a produir fets bllics com els que havien tingut lloc durant la primera meitat del segle XX (...). Una de les primeres tasques que es planteja lONU, per aconseguir el seu objectiu, s elaborar un catleg de drets, que contingui all que es consideren exigncies bsiques de la dignitat humana, exigncies que hauran de respectar totes les persones i tots els pasos del mn. El 10 de desembre de 1948, quaranta-vuit Estats dels cinquanta-sis que en aquell moment pertanyien a lONU van aprovar i van firmar la declaraci Universal dels Drets Humans (...). Actualment, sn gaireb dos-cents Estats els que shan comproms a respectar i vigilar el compliment dels drets que shi contenen. Jos Antonio Baigorri et al., Los derechos humanos, un proyecto inacabado. a) Expliqueu breument unes 60 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions segents al voltant de 5-15 paraules en cada cas: ONU dignitat humana c) Seria interessant que comentessis alguns daquests drets humans, que sn 30 articles, i que hem vist parcialment a classe.
60

Nom .. I .. . II .. .... / Curs: 4t . .
III
ETC
........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs
Full de respostes
1-5 3, 5, 6, 7, 10 3, 5, 11, 13, 15 6-10 6, 7, 11, 13, 15 11-15 3, 5, 6, 13, 15
A A C B B C A
Comenceu des daqu i indiqueu sempre clarament qu esteu responent... Per exemple: I.4, I.7; o b II.C, II.E; o b III.B....
61
Examen 1r trimestre
Nom .. I .. . II .. .... / Curs: 3r . .
III
CDH
. ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Afirmeu o negueu, o per sempre argumenteu: La personalitat es pot modificar amb el pas dels anys.
2. Definiu: autonomia personal
3. Qu caracteritza les pors de tipus irracional? (al menys 3 aspectes)
4. Exposeu qu significa, en concret, la frase: en les societats patriarcals sovint saplicava un model discriminatori per la dona. Podeu afegir algun exemple aclaridor.
5. Definiu: intelligncia i, daltra banda, autoestima
6. Exposeu qu caracteritza a les persones dorientaci heterosexual. Comenteu si han estat valorades amb severitat al llarg de la histria.
7. Afirmeu o negueu, per sempre argumenteu el perqu de la vostra resposta: Els qui sn valents mai tenen por
A. La personalitat i la psicologia
Cal exposar la importncia que t el coneixement d'un mateix i qu hi aporta la psicologia. Tamb s'ha d'explicar qu s la personalitat, de quin tipus n'hi ha, i la diferncia entre els dos elements que la formen. Finalment, una valoraci de decidir b qu volem fer amb la nostra vida, un projecte vital. 62
B. La felicitat i el projecte tic

Es tracta d'explicar qu s la felicitat i quins en sn els seus components principals. tamb com, des d'un punt de vista tic, s molt fcil ser egoista per s'ha de permetre i fins i tot afavorir la felicitat dels altres: si no, no s's feli. Tot aix ben explicat i redactat, amb alguns exemples i definicions. [Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Atenci: deixeu marges generosos]

L assertivitat s una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les prpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar els pensaments i les crtiques dels altres i no sentir-se'n culpables. Cal diferenciar la conducta assertiva o socialment habilidosa, de l'agressiva i de la passiva. La primera s lexpressi directa dels propis sentiments, desitjos, drets legtims i opinions sense amenaar o castigar als altres i sense violar els drets d'aquestes persones (...). La conducta assertiva no t sempre com resultat l'absncia de conflicte entre les dues parts; per el seu objectiu s la potenciaci de les conseqncies favorables i la minimitzaci de les desfavorables. La conducta agressiva defensa els drets personals i expressa els pensaments, sentiments i opinions d'una manera inadequada i impositiva i que transgredeix els drets de les altres persones. La conducta agressiva en una situaci pot expressar-se de manera directa o indirecta. L'agressi verbal directa inclou ofenses verbals, insults, amenaces i comentaris hostils o humiliants. El component no verbal pot incloure gestos hostils o amenaadors, com esgrimir el puny o les mirades intenses i fins i tot els atacs fsics. L'agressi verbal indirecta inclou comentaris sarcstics i rancorosos i murmuracions malicioses (...). Les vctimes de les persones agressives acaben, ms tard o ms d'hora, per sentir ressentiment i per evitar-les (...). Les conseqncies a llarg termini d'aquest tipus de conductes sn sempre negatives. Qui, finalment, t una conducta passiva transgredeix els propis drets al no ser capa d'expressar obertament sentiments, pensaments i opinions o a l'expressar-los d'una manera autoderrotista, amb disculpes, amb falta de confiana, de tal manera que els altres no li fan cas. La no asserci mostra una falta de respecte cap a les prpies necessitats. El seu objectiu s l'apaivagar als altres i l'evitar conflictes costi el que costi. Comportar-se d'aquesta manera en una situaci pot donar conseqncies no desitjables i desfavorables. Algunes estratgies tils sn: respondre als smptomes d'ansietat amb acostament i no amb fugida o evitaci; saludar la gent d'una forma adequada i amb una mirada als ulls; escoltar atentament i elaborar mentalment temes de conversa; parla amb una dicci adequada, no xiuxiuejant; intentar suportar alguns silencis sense posar-te nervis; etc..
Recursos de psicopedagogia, Lassertivitat (www.xtec.es/~jcruz, cf 13/11/10; adaptat).
a) Expliqueu breument unes 50 paraules aprox. les idees principals i ms rellevants daquest text (Cal que eviteu la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental). b) Assenyaleu amb precisi i breument al voltant de 5-10 paraules el significat, en aquest text, de les expressions segents: a. component no verbal b. transgredeix c) Opineu que dir no fa perdre amistats? Justifiqueu-ho.
63

Nom .. I .. . II .. .... / Curs: 3r . .
III
CDH
........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs
I. Qestions (1 p. cada una)

1. Quina s una de les principals diferncies entre el temperament i el carcter?
2. Responeu: qu significa la llibertat de conscincia en una societat, en relaci a la identitat religiosa?
3. Qu permet fer la intelligncia humana que sigui exclusiu respecte a les habilitats dels animals?
4. La por s un sentiment que no s sempre dolent ni sempre bo: expliqueu-ho.
5. Com definireu qu s la valentia.
6. Exposeu qu caracteritza a les persones dorientaci homosexual. Sabeu si han estat valorades amb severitat al llarg de la histria?
II. Tema breu (2,5 p. / feu-ne noms un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)
A. Lafirmaci dun mateix i lassertivitat
Expliqueu la importncia que t disposar dun coneixement correcte dun mateix. A ms feu veure que lassertivitat noi suposa ni una absoluta seguretat ni tampoc deixar-se arrossegar pels altres. No us oblideu dexplicar la importncia que t defensar el propi punt de vista sense agressivitat.
B. La psicologia en el projecte duna societat justa

Expliqueu la importncia que t la Psicologia, i el propi coneixement. Exposeu el que sapigueu de la personalitat: qu s, quina nivell t, com es va formant... [Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Atenci: deixeu marges generosos]
64

Tots pertanyem a moltes collectivitats i aquesta pertinncia mltiple, a la vegada que ens acosta i ens fa propers a un ampli sector de gent tamb s ben cert que ens allunya i ens va diferenciant daltres. Daquesta manera va sorgint la nostra identitat, en ra dun combinaci molt complexa, i sempre diferent i canviant, de circumstncies... alguns ens sn imposades i altres sn decisions lliures.
Mario Vargas Llosa, Y el hombre dnde estaba? (El Pas, 8/4/2007; tradut i adaptat).
a) Expliqueu breument unes 40 paraules aprox. les idees principals i ms rellevants daquest text (Cal que eviteu la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental). b) Assenyaleu amb precisi i breument al voltant de 5-10 paraules el significat, en aquest text, de les expressions segents: a. mltiple b. identitat c) Opineu que pot voler dir lltima frase: poseu exemples de circumstncies imposades i altres lliures.
65
Examen 2n trimestre
Nom .. I .. . II .. .... / Curs: 3r . .
III
CDH
. ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Exposa dos dels sentiments ms profunds de la convivncia ntima: laferrament i al gelosia.
2. La responsabilitat s un tema important en tota relaci humana: qu t a veure amb la sexualitat, en concret?
3. Defineix amb precisi en qu consisteixen la funci reproductora i la funci afectiva de la famlia
4. Posa exemples concrets que manifestin com es viu la justcia no la responsabilitat ni la solidaritat en aquest cas dins de les relacions familiars ntimes
5. Afirma o nega, per sempre argumenta-ho: En la convivncia ntima: ser lleial significa que alg no ens enganya i hi podem comptar; ser fidel, en canvi, vol dir que compleix promeses i compromisos.
A. Formes dunitat familiar. La famlia com a un dret
Cal indicar quines sn les 4 estructures bsiques que pot tenir actualment una famlia. Tamb cal veure els problemes de cada una delles i les qualitats. Definir qu s una famlia i argumentar perqu se lanomena nucli de la societat. Finalment: tothom ha de tenir o formar una famlia? Quines decisions comporta formar-la i alg vol una famlia per sentir-se i ser desgraciat?
B. Lamistat i ltica: responsabilitat, justcia i solidaritat

Desprs duna introducci, ben escrita, explicant les relacions diferents ms o menys ntimes- que es desenvolupen, i la importncia especial de lamistat durant ladolescncia, assenyaleu actituds positives per fer amics. Seguidament alguns punts difcils de lamistat: pressi excessiva del grup,. 66
importncia de saber di que no, com es reconeix un amic de deb, i com saplica cada un dels principis (responsable, just, solidari) a lamistat.

"La famlia constitueix el nucli de la societat, representa el tipus de comunitat perfecta, ja que s'hi troben units tots els aspectes de la societat: econmics, jurdics, socioculturals, etc. Sn moltes les definicions que hi ha de famlia per la majoria planteja que s l'estructura social bsica on pares i fills i filles es relacionen. Aquesta relaci es basa en forts llaos afectius, podent d'aquesta manera els seus membres formar una comunitat de vida i amor. Aquesta famlia s exclusiva, nica, implica un permanent lliurament entre tots els seus membres sense perdre la prpia identitat. Entenem d'aquesta manera que el que afecta un membre afecta directament o indirectament a tot la famlia: per aix llavors que parlem de sistema familiar, d'una comunitat que s organitzada, ordenada i jerrquica i moltes vegades relacionada amb el seu entorn. La famlia s una instituci que influeix amb valors i pautes de conducta que sn presentats especialment pels pares, els quals van conformant un model de vida per als seus fills ensenyant normes, costums, valors que contribueixin a la maduresa i autonomia dels seus fills (...). En lnies generals, la famlia es preocupa de la reproducci i de la cura fsica dels seus membres i est a crrec del benestar i desenvolupament psicolgic i social de cada un d'ells (...). No es desconeix amb aix altres tipus de famlia que han sorgit (...), els quals tamb senfronten amb desafiaments permanents en la seva estructura interna, en la criana dels fills, en el seu exercici parental o maternal. Per esmentar-ne algunes, la famlia de mare soltera, de pares separats les quals compten amb una dinmica interna molt peculiar (...). Cal reconixer que no sempre els adults, en especfic els pares, compten amb tots els elements que els permetin educar de manera correcta als seus fills. No s llunyana la realitat de la violncia intrafamiliar, abusos sexuals, abandonaments dels fills, problemes de comunicaci i comprensi que porten als ms febles de la famlia, els fills, a ser vulnerables a una infinitat de riscos com les drogues, la violncia, i altres delictes contra la societat. De vegades alguns pares transfereixen a altres institucions les tasques familiars, no perqu la famlia sigui incapa de complir el seu deure, sin perqu les activitats que realitzen en l'actualitat requereixen del suport d'altres institucions que els proporcionen un mitj efica d'aconseguir els mateixos propsits. Entre les ms importants s'assenyala l'escola".
Jos G. Saavedra Accessible a: http://www.monografias.com/trabajos26/tipos-familia/
a) Expliqueu breument unes 60-70 paraules aprox. les idees principals i ms rellevants daquest text (Cal que eviteu la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi). b) Assenyaleu amb precisi i breument al voltant de 8-10 paraules el significat, en aquest text, de les expressions segents: a. llaos afectius b. ser vulnerables c) Valoreu que el model de famlia de cadasc decideix en bona part el correcte desenvolupament psicolgic i social de cada un d'ells (del membres del grup)? Argumenteu-ho.
[Desenvolupeu-lo ordenadament al full en blanc, posant clarament III.a, III.b i III.c]
67

Nom .. I .. . II .. .... / Curs: 3r . .
III
CDH
........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Sobre la intimitat, dues qestions: a) qu sn les relacions ntimes i de qu es diferencien; i b) per quina ra solen ser ms conflictives amb els adolescents?
2. La justcia s un tema important en tota relaci humana: qu t a veure amb la sexualitat, en concret?
3. Defineix amb precisi famlia mononuclear i famlia reconstituda
4. Posa exemples concrets que manifestin com es viu la solidaritat no la responsabilitat ni la justcia en aquest cas dins de les relacions familiars ntimes
5. Afirma o nega, per sempre argumenta-ho: Lestil permissiu del pares ajuda a madurar perqu ladolescent no se sotmet a regles ni normes. s un ambient clid i acollidor, gens exigent, que afavoreix legocentrisme.
A. Les funcions de la famlia. La famlia coma base de la felicitat i smbol de convivncia
Exposeu quines sn aquestes funcions que compleix la famlia i per quina ra totes les religions, declaracions, etc. diuen que els humans formem una famlia. Qu t despecial la famlia envers la felicitat, argumentat amb raons slides. O sigui: no es pot ser feli sense famlia? Argumenteu-ho
B. Lamistat i ltica: responsabilitat, justcia i solidaritat

Desprs duna introducci, ben escrita, explicant les relacions diferents ms o menys ntimes- que es desenvolupen, i la importncia especial de lamistat durant ladolescncia, assenyaleu actituds 68
positives per fer amics. Seguidament alguns punts difcils de lamistat: pressi excessiva del grup,. importncia de saber di que no, com es reconeix un amic de deb, i com saplica cada un dels principis (responsable, just, solidari) a lamistat.

"Per tant, leducaci afectivosexual s un procs que ha de comenar en els primers anys dexistncia i continuar al llarg de tota la vida. En aquest procs estan implicats tant la famlia com lescola i, en alguns moments, altres adults experts o de referncia. La famlia s la ms important, perqu actua com a model de conducta, especialment pel que t a veure amb les relacions interpersonals, les relacions afectives i en una determinada manera dentendre i exercir els rols associats a cada sexe. Per, potser lpoca de ladolescncia no s el millor moment perqu els pares comencin a parlar de sexualitat amb els seus fills. Hi ha tota una srie daspectes previs que shan de comenar a treballar des de la infncia: valors, respecte, estima, demostraci dafecte De fet, quan comena a aparixer el tema de la sexualitat a casa, sobretot la que es relaciona amb el cos i el plaer, molts pares pensen que ja sen parlar quan tingui ledat. Per, quin s aquest moment? Sha desperar que els fills arribin a ladolescncia i comencin a compartir la seva sexualitat o hagin viscut les primeres experincies amb majors o menors situacions de risc? Sovint els pares, davant les diferents expressions de la sexualitat dels fills i filles durant el creixement, se senten confosos (...). Al mateix temps, les preguntes dels nens i nenes referents a la sexualitat, moltes vegades causen sorpresa o pudor. Dna la sensaci que no sest preparat per respondre-les. A vegades, sabent qu es vol respondre, no se sap ben b com dir-ho. Sempre existir el neguit i el dubte i les diferents opinions de com educar sexualment als infants, ja que en gran part, aix depn de com hem viscut i sentit nosaltres els adults la prpia sexualitat (...). De totes maneres, la gran majoria de pares i mares sn perfectament conscients de la necessitat duna educaci sexual que sigui clara, positiva i apropiada a cada edat i moment de levoluci. Aix vol dir, tractar sempre aquest tema, amb la mxima naturalitat i normalitat possible (...). Quant la informaci arriba des de casa amb normalitat, es converteix ms rpidament amb coneixement, ajuda a prendre decisions tiques i fonamenta les bases duna futura capacitat crtica i de gesti del risc. Si considerem a la famlia com un dels principals agents educatius pel que fa a lafectivitat i la sexualitat, caldria tenir en compte que a vegades li fa falta ajut, doncs, tot i que el pare i/o la mare sn imprescindibles en aquest procs, sovint el que els passa s que no saben com fer-ho. Tampoc saben a on anar per demanar assessorament i ajut, quan sn conscients que el necessiten per poder afrontar aquests o altres temes amb els seus fills".
Fundaci Vctor Grfols i Lucas: "Afectivitat i sexualitat. Sn educables? Accessible a: http://www.llevadores.cat/html/blanc/arxius/afectivitat%20i%20sexualitat.pdf
a) Expliqueu breument unes 60-70 paraules aprox. les idees principals i ms rellevants daquest text (Cal que eviteu la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi). b) Assenyaleu amb precisi i breument al voltant de 8-10 paraules el significat, en aquest text, de les expressions segents: a. la famlia s la ms important, perqu actua com a model b. causen sorpresa o pudor c) Opineu que la primera orientaci respecte a la sexualitat ha de venir dels pares? Justifiqueu-ho.
69
Examen 3r trimestre
Nom .. I .. . II .. .... / Curs: 3r . .
III
CDH
. ........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs

1. Defineix aquests conceptes: aristocrcia, oligarquia.
2. Explica amb les teves paraules quins sn els avantatges de la democrcia indirecta sobre la directa. A classe, quan sha de prendre una decisi rpida, quin dels dos sistemes s millor? Per qu?
3. Montesquieu va escriure que: ...hi ha el perill que el monarca o el senat facin lleis tirniques i les executin igualment de manera tirnica. Aix passa tamb quan el poder judicial no est separat del poder legislatiu i de lexecutiu. De quin problema parla? Explica la soluci que es va proposar.
4. Exposa breument qu sentn per ideologia i qu significa pluralisme poltic
5. Indica algunes competncies que, a Espanya, sn estatals, i altres que siguin autonmiques. En qu es diferencien.
6. Afirma o nega, per sempre argumenta: Segons qui sigui el Cap dEstat, hi pot haver dos sistemes principals de govern: les dictadures i les democrcies.
70
II. Tema breu (2,6 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema) La participaci dels ciutadans en la vida pblica
Exposa de la manera que consideris ms clara, concreta, creativa i convincent, tots o alguns dels segents punts. Ha de quedar en forma de redacci: si vols, fes-te un esquema en esborrany abans. 1. Fets: els protagonistes d ela democrcia sn els ciutadans 2. Opinions: la demaggia s un perill per la democrcia 3. Exemples de participaci en poltica: votar, reivindicar, participar en associacions, collaborar amb moviments socials, etc. 4. Testimonis. Fixat en aquesta confessi duna vctima: En aconseguir sortir del meu pas em va sorprendre saber que Amnistia Internacional [una ONG internacional] d'alguna manera havia tingut notcia sobre el que m'havia passat i que s'havia mobilitzat per mi. Amnistia Internacional significa molt per a mi. Grcies a aquells es preocupen prou per altres persones com per a contribuir al treball d'Amnistia Internacional, persones com jo en tot el mn segueixen vives i sn el que ara sn. Silvestre Gahungu, Burundi.
[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II]

Article 62 de la Constituci: Correspon al Rei: a) Sancionar i promulgar les Lleis; b) Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en els termes previstos en la Constituci; c) Convocar a referndum en els casos previstos en la Constituci; d) Proposar el candidat a President del Govern, i si escau, nomenar-lo, i tamb posar fi a les seues funcions en els termes previstos en la Constituci. () i) Exercir el dret de grcia dacord amb la Llei, que no podr autoritzar indults generals. a) Expliqueu breument 40-50 paraules aprox. de qu tracta aquest text i don sha extret. b) Assenyaleu amb precisi i breument al voltant de 8-10 paraules el significat, en aquest text, de les expressions segents: a. promulgar b. referndum c) Valoreu si us sembla convenient que cada persona o instituci tinguin lmits en les seves funcions poltiques i de poder, o en algun cas, potser seria millor que el qui governa tingus tots els poders. Argumenteu-ho.
71

Curs: 3r I. Qestions (0,8 p. cada una; noms ha de fer les 5 que li pertoquin segons el full adjunt)
1. Indiqueu les principals diferncies entre el temperament i el carcter?
CDH
2. En relaci a la identitat religiosa, qu significa la llibertat de conscincia en una societat? 3. La por s un sentiment que no s sempre dolent ni sempre bo: expliqueu per qu. 4. Com definireu qu s la valentia. 5. Exposeu qu caracteritza a les persones dorientaci homosexual. Sabeu si han estat valorades amb severitat al llarg de la histria? Concreteu-ho. 6. Dues qestions sobre la intimitat: a) tenen despecial les relacions ntimes respecte a altres activitats que fem; i b) per quina ra solen ser ms conflictives amb els adolescents? 7. Comenta quines sn les funcions principals de la famlia: reproductora.... 8. Defineix amb precisi: famlia mononuclear i famlia reconstituda 9. Posa exemples concrets que manifestin com es viu la solidaritat no la responsabilitat ni la justcia en aquest cas dins de les relacions damistat. 10. Opina a favor, o en contra, amb arguments: Lestil permissiu del pares es bo pels adolescents perqu aix no shan de sotmetre a regles ni normes. 11. Diferencia aquests dos conceptes: monarquia / repblica. 12. Quins sn els avantatges de la democrcia indirecta sobre la directa. Quan sembla millor una democrcia directa, sense representants. 13. En qu consisteix la divisi de poders? Quins avantatges suposa? 14. Exposa breument qu sentn per pluralisme poltic. A ms, indica quina s la funci dels partits poltics. 15. Afirma o nega aquesta frase, per sempre argumenta: Els ciutadans han de participar en la democrcia votant a les eleccions, collaborant en moviments socials i reivindicant el seus drets
(feu-ne noms un, dentre els que li pertoquin segons el full adjunt / 3 p. / organitzeu el contingut, seguint el vostre propi esquema / el professor indicar si podeu consultar el llibre durant un temps)
II. Tema
A. Lafirmaci dun mateix i lassertivitat La importncia que t disposar dun coneixement correcte dun mateix. Lassertivitat no suposa ni una absoluta seguretat ni tampoc deixar-se arrossegar pels altres. Per qu cal defensar el propi punt de vista sense agressivitat. B. La psicologia en el projecte duna societat justa Expliqueu la importncia que t la Psicologia, i el propi coneixement. Exposeu el que sapigueu de la personalitat: qu s, quins nivell t, com es va formant... C. Les funcions de la famlia. La famlia coma base de la felicitat i smbol de convivncia Quines sn aquestes funcions que compleix la famlia i per quina ra totes les religions, declaracions, etc., diuen que els humans formem una famlia. Qu t despecial la famlia envers la felicitat.
72
D. Lamistat i ltica: responsabilitat, justcia i solidaritat Expliqueu les relacions diferents ms o menys ntimes- que es desenvolupen, i la importncia especial de lamistat durant ladolescncia. Actituds positives per fer amics. Alguns punts difcils de lamistat: pressi excessiva del grup, importncia de saber di que no, com es reconeix un amic de deb, etc. E. Els principis bsics de la democrcia En el llibre es tracta de l distinci entre la democrcia directa i la indirecta, de la importncia de la Constituci i de com hi ha una divisi de poders (legislatiu, executiu i judicial). Finalment es distingeix entre monarquies i repbliques, segons qui sigui, en concret, el Cap de l'Estat. F. La participaci dels ciutadans en la vida pblica Comenteu la importncia de intervenir en les decisions collectives i quines maneres tenim de fer-ho: votant, opinants, etc. Tamb podeu parlar de com podem influir en la societat tenint cura dels nostre hbits de consum, un comportament correcte, etc.
En un infant sa, les capacitats mentals i el temperament poden canviar a travs del procs educatiu. Els infants nerviosos poden tranquillitzar-se, els que siguin lents a lhora daprendre poden guanyar rapidesa, i els tmids poden fer-se ms sociables. Per aix s tan important leducaci en els primers anys. J. A. Marina, Llibre de text. a) Expliqueu breument unes 30-35 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions segents al voltant de 5-15 paraules en cada cas: a. temperament b. sociables c) Argumenteu per qu sembla que, quan la gent s fa ms gran, deu ser ms difcil corregir certs problemes de la personalitat. La famlia negociadora es caracteritza per unes relacions intergeneracionals molt menys jerarquitzades que en el passat, amb unes normes de convivncia molt menys rgides, que sn, a ms, qestionades de manera constant pels fills en una estratgia per a obtenir quotes dautonomia cada cop ms grans. Per reclamar aquesta autonomia, els fills exigeixen, a ms dun tractament en pla digualtat al dels pares i qestionen la legitimitat de les normes establertes demanant sempre la seva justificaci, el seu perqu.
A.
B.
Fundaci La Caixa, Estudi sobre la famlia. a) Expliqueu breument unes 30-35 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi.
73
b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions segents al voltant de 5-15 paraules en cada cas: a. intergeneracionals b. autonomia c) Argumenteu en favor o en contra de la igualtat entre pares i fills en la vida familiar (observeu el darrer pargraf del fragment). La democrcia funciona b si els ciutadans mantenen i exerceixen el seu poder. Noms nosaltres podem limitar els excessos de poder dels altres. Els ciutadans hem dexercir aquest poder amb la participaci. No hem desperar que els altres ens solucionin els problemes, hem de ser actius, collaboradors, crtics i valents. J. A. Marina, Llibre de text. a) Expliqueu breument unes 30-35 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i com hi apareixen relacionades. Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi. b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions segents al voltant de 5-15 paraules en cada cas: a. ciutadans b. participaci c) Argumenteu, amb exemples, les actituds de la gent que fan menys viva la democrcia, que latueixen i li treuen el seu valor.
C.
74

Nom .. I .. . II .. .... / Curs: 3r . .
III
CDH
........ / ........ / ... ..... . . / Final ... .. ...
..
Obs
Full de respostes
Part I Part II Part III
1r TR 1r i 2n TR 1r i 3r TR 2n TR 2n i 3r TR 3r TR TOT
1-5 3, 5, 6, 7, 10 3, 5, 11, 13, 15 6-10 6, 7, 11, 13, 15 11-15 3, 5, 6, 13, 15
A A C B B C A
Comenceu des daqu i indiqueu sempre clarament qu esteu responent... Per exemple: I.4, I.7; o b II.C, II.E; o b III.B....
75
Control 01
Nom .. Obs . .... / Curs: 1r . . ./
PYP
........ / ........ / ... ..... Qualificaci ... .. ... Fitxa 08
1. S escriure una definici completa i clara.

Qu sentn filosficament per prioritzar, i qu significa fer una anlisi clara?
2. Completo correctament una expressi o idea.

han vist / pensen / pobles / ridcul / millor
Fitxa 04
/ parlessin / temps
Aqu falten algunes paraules (est inspirat en el de Descartes, que deia Viatjar s...):
"Moltes persones pen sen que el que fan el altres s pen sen perqu no pen sen casi res. Si viatgessin, seria com si pe n amb gent daltres llocs i altres pen sen. Sempre s bo conixer els costums de gent daltres pen sen. Aix podem judicar pen n les nostres coses.
3. S comentar amb seny aquesta pregunta.
Fitxa 02
Hi ha temps lluny de la terra? Hi passa el temps si no hi viu ning i no hi ha rellotges?
4. Descric o explico el que em demanen.
Fitxa 05
La gent es posa trista de veritat amb pellis on passen coses de mentida. Normal? :(
5. Exposo la meva opini i coneixements, dient el perqu.

Un invent no s el mateix que una descoberta
[NO exemples, explicaci!]
Fitxa 07
6. Invento una histria o un relat breu i original.

... sobre el sentiments que t a dintre alg que sen burla dels altres...
Fitxa 10
76
7. Sc capa de fabricar un parell de bones preguntes.
Fitxa 09
Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre la prohibici de coses per als petits. 1. 2.
8. Recordo coses que van sortir a classe i a la fitxa.
Fitxa 01
Qu els havia passat al noi i a la noia, protagonistes de La isla, en relaci al seu jo?
9. Corregeixo si cal - el errors que hi hagi (s V o F, i per qu?).

Els sentits externs sn totalment independents dels sentits interns.
Fitxa 06
10. Poso exemples que no siguin pas massa copiats.
Fitxa 03
Escriu tres coses importants de deb que la setmana passada no sabies i que ara s que les saps. 1. 2. 3.
Pregunta bonus (un cop acabades totes les altres i amb perms)
Per a mi, el millor daquestes 10 unitats ha estat...
77
Control 01. Recuperaci

Nom .. Obs . .... / Curs: 1r . . ./
PYP

Qu sentn filosficament per definir un projecte, i qu significa prioritzar?

matinades / coneixences / viatge / ulls / port / cam "Quan surts per fer el via llarg, ple daventures, ple de via tge que entrars en un via
Fitxa 04
Aqu falten algunes paraules (est inspirat en la can de Llus Llach, de lapartat B):
tge cap a Itaca, has de pregar que el via tge sigui tge (...). Que siguin moltes les via tge que els teus via tge ignoraven.
Fitxa 02
Noms hi ha una possibilitat per aturar el temps. Digues-la. Saps per qu seria mooooooooolt perillosa?

El de mentida t un poder molt gran: el poder de fer mal. De fer mal de veritat .
Fitxa 05

Creus que les paraules es poden inventar o noms descobrir? Per qu?
Fitxa 07

Explica un fet que li passa a un nen o nena i que li faci molta vergonya.
Fitxa 10
78
Fitxa 09
Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre gent gran que es comporten com si fossin nens. 1. 2.
Fitxa 01
Si alg ens diu per un nom que no s el nostre i, quan li diem que sequivoca, insisteix i diu que nest segur... com li podem demostrar que jo sc jo?
Fitxa 06
Amb la imaginaci no nhi ha pas prou per captar els perills i les intencions del que ens envolta.
Fitxa 03
Escriu tres coses que ara mateix no saps i que, en canvi, et sembla que aniria b que sabessis 1. 2. 3.
Amb sinceritat, no vaig aconseguir aprovar el trimestre el dia i en el perode normal perqu.... I
afegeix qu fars per millorar...(tamb pots comentar el que s millor per a tu de lassignatura)
79
Control 02
Nom .. Obs . .... / Curs: 1r . . ./
PYP

Qu significa lgica formal, i qu sentn filosficament per concepte?

Aqu falten algunes paraules (est inspirat en el Text seris de la fitxa):
Fitxa 16
catalana / esdeveniment / dia / fira / llat / ms redut / plegades / pblica / segle / social "Una festa s un esdevecccccccniment de caire esdevecccccccniment organitzat o b de forma esdevecccccccniment o b per un grup esdeveccccc ccniment de persones amb lobjectiu de passar-sho b esdevecccccccn iment. La paraula festa s dorigen esdevecccccccn iment i apareix en llengua esdeve cccccccniment a partir del esdevecccc cccniment XIV, Comparteix larrel amb esdevecc cccccniment, amb el significat dun esdeveccccccc niment festiu
Fitxa 11
Els animals salvatges ho sn sempre de perillosos si els posem a viure al costat de lhome? Per qu?
Fitxa 18
Hi ha hagut dues solucions a quina s la relaci entre la ment i el cos en el cas dels humans: el dualisme i el monisme. Son ben diferents.
Fitxa 17
Alguns diuen que la bellesa i la lletjor no sn all que podem veure en un mirall sin all que sentim a dins nostre [NO exemples, explicaci!]
Fitxa 15
Davant duna mateixa situaci problemtica, la psicologia dun nen o duna nena poden reaccionar de maneres diferents: per exemple, una vegada hi havia...
80
Fitxa 14
Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre la utilitat dels debats i de confrontar idees diferents. 1. 2.
Fitxa 12
Vam dir que les coses reals poden ser o b substncies o b accidents i que la diferncia estava en que...
Fitxa 13
Lescalada de la violncia es refereix als exrcits que pugen les armes a una muntanya, amb escaladors, per a poder atacar millor l'enemic.
Fitxa 20
Escriu tres comportaments concrets que manifestin respecte cap als altres per que NO SIGUIN ni de nens, ni de malalts ni de persones velles
81
Control 02. Recuperaci

Nom .. Obs . .... / Curs: 1r . . ./
PYP

Qu significa menyspreu, i qu sentn filosficament per respecte?

Aqu falten algunes paraules (est inspirat en el Text seris de la fitxa): amaga/ aparences/ atenci / de deb / de veritat / filsofs / impedeix / manifesta / pensen / sovint
Fitxa 12
"Veure com sn les coses de deb no s fcil perqu de deb ens guiem per les de deb. Ara b, cal posar-hi molta de deb, perqu les aparences all que sembla a vegades s que de deb i ens ensenya el que s de deb per altres vegades ens ho de deb, i ens confon i ens de deb conixer. Els que no sn de deb potser no hi de deb.
Fitxa 18
Per qu quan ens esverem o estem atabalats sarriba a dir que hem perdut el cap?
Fitxa 13
Els cascs blaus sn militars, soldats amb armes, per que no les fan servir casi mai. Collaboren amb la pau.
Fitxa 11
El codi gentic de tots els ssers vius s bsicament informaci, no s pas una cosa o un lloc concret. [NO exemples, explicaci!]
Fitxa 13
Escriu una breu histria dun nen soldat que acabi, al final, b. Una vegada hi havia...
82

Redacta 2 preguntes que siguin molt bones sobre la lletgesa. 1. 2.
Fitxa 17
Fitxa 14
Quan vam fer la prctica del debat vrem pensar i exposar arguments a favor de ls de luniforme a les escoles i Instituts...Recorden o indiquen tres, al menys
Fitxa 15
Els nens i les nenes petits pensen que els de laltre sexe els semblen o, de fet, sn com un zero a lesquerra. Aix vol dir que no saben matemtiques i que estudien poc.

Escriu tres tipus de festes que NO SIGUIN peridiques.
Fitxa 16
83
Control 03
Nom .. Obs . .... / Curs: 1r . . ./
PYP

De qu tracten l antropologia i l esttica? (anotar una definici clara i correcta)
Fitxa 25
sentiment persones - pena - desgrcies - relacions coses - patir- despertar Les _______________ humanes impliquen que mirem de tractar els altres com a _______________, no com a _______________. Molt sovint aix pot _______________ un _______________ de compassi, que significa sentir _______________ de les _______________ dels altres. Vol dir _______________ amb ells.
Fitxa 24
La professora de la pellcula dedicava molt temps als seus alumnes de lInstitut. Aix li va portar problemes familiars a casa: per qu? Es lgic? Com ho havia dhaver fet?
Fitxa 21
A vegades es parla de joc brut: qu vol dir? s un joc en que tempastifes les mans? s bo o dolent per qu?

Les injustcies acaben provocant violncia. S o no? Explicat!!
Fitxa 22
Fitxa 26
Acaba aquesta mini-histria: Una vegada, una noia volia prendre el pl a la seva mare, i li va dir: Mare, no sc pas aqu. Aleshores la mare...
84
Fitxa 22
Escriu dues qestions sobre els tipus de justcia dels que parlava Aristtil. Noms la pregunta, no pas la resposta. 1. 2.
Fitxa 25
Mira lapartat B i respons a les preguntes nm. 8 i 14, dient la teva opini. Mira de recordar com en vam parlar a classe..., a lapartat D.
9. Corregeixo errors, si nhi ha (s V o s F?, i per qu?).
Fitxa 26
Si jo dic Aix s una pregunta? estic fent una frase autorreferencial perqu resulta que la resposta est amagada en un magatzem de respostes molt lluny Autorreferencial vol dir que cal anar en cotxe per resoldre-ho.
10. Poso exemples que no sn pas massa copiats.
Fitxa 21
Explica dos (2) exemples de risc en alguns jocs i altres dos (2) exemples de trampes.
PREGUNTA DAMPLIACI I BONUS (noms si has acabat totes les altres, i tens perms)
Per a mi, el millor daquestes unitats ha estat...(explica-ho b!!!)
85
Control extraordinari
Nom .. Obs . .... / Curs: 1r . . ./
PYP
........ / ........ / ... ..... Qualificaci ... .. ...
I. 1r Trimestre
1. 2. 3. 4. 5. Es pot aturar el temps? (fitxa 2) Defineix cosmopolita i utopia (fitxa 4) Explica una cosa que fas de mentida per que t resultats que sn de veritat (fitxa 5) Escriu el nom de 4 sentits interns (fitxa 6) Com reacciona davant duna dificultat (necessitar diners) una persona gran i una persona jove (fitxa 9)
A. Mini-redacci de 8 lnies: exposa el principal que vas aprendre en una daquests dues fitxes, la nm. 01 o la nm. 07. . Esculls tu!
II. 2n Trimestre
6. Defineix vida" i codi gentic (fitxa 11) 7. Classifica com a substncia o accident: a) taula; b) saber angls; c) ser dilluns; d) una senyora de 80 anys (fitxa 12) 8. Quina importncia tenen els elements no verbals en un debat? (fitxa 14) 9. Hi ha coses que poden fer les noies i no els nois? Vol dir que no sn iguals? (fitxa 15) 10. Com es veu la bellesa o lletjor de les coses o persones? (fitxa 17) B. Mini-redacci de 8 lnies: exposa el principal que vas aprendre en una daquests dues fitxes, la nm. 13 o la nm. 16. Esculls tu!
III. 3r Trimestre
11. Explica qu sentn per justcia universal o social (fitxa 22) 12. Si jo dic a una persona: ets molt simptica!, s diferent que dir-li: Et dius Anna? Per qu? (fitxa 23) 13. Si jo dic: Aix s una pregunta?, la frase sobre quina cosa parla? (fitxa 26) 14. Defineix: fer comdia i llgrima (fitxa 27) 15. Explica qu vol dir: No s el mateix estar sol que sentir-se sol (fitxa 25) C. Mini-redacci de 8 lnies: exposa el principal que vas aprendre en una daquests dues fitxes, la nm. 21 o la nm. 25. . Esculls tu!
Comenceu des daqu i indiqueu sempre clarament qu esteu responent... Per exemple: I.4, III.14; o b II.B, III.13; o b III.C....
86

Recull Exàmens 2011

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Recull Exàmens 2011

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Filosofia

Examen parcial 1r trimestre

I. Qestions (0,6 p. cada una)

5. Relaci entre reminiscncia i immortalitat de l'nima en el pensament platnic.

B. La teoria gnoseolgica de Plat: reminiscncia i tipus de coneixement

I. Qestions (0,6 p. cada una)

3. Indiqueu 4 elements rellevants diferents de la cincia hellenstica.

4. Esmenteu breument les aportacions dels presocrtics pluralistes i valoreu-les.

7. Comenteu les principals caracterstiques de pensament dels sofistes, i algun exemple.

B. Els corrents estoic i escptic dins del pensament hellenstic

III. Comentari de text (2,5 p.)

Examen recuperaci 1r trimestre

I. Qestions (0,7 p. cada una)

2. Proposta filosfica del pluralista presocrtic Empdocles.

5. Definici aristotlica de qu s el canvi. Enumera els tipus de canvis.

B. La fsica i la metafsica aristotliques.

III. Comentari de text (3 p.)

Examen parcial 2n trimestre

I. Qestions (0,7 p. cada una)

5. Escriviu el nom de 3 filsofs rabs medievals i indiqueu-ne algun tret caracterstic de 2.

8. Aportacions ms rellevants de Brahe i de Kepler respecte al sistema de Coprnic.

B. Els humanistes del Renaixement, les utopies i la filosofia poltica

I. Qestions (0,6 p. cada una)

4. Tipus de percepcions segons Hume. Breu explicaci.

5. Aportacions concretes de Tommaso Campanella i Francis Bacon al pensament poltic modern.

B. John Locke i Georges Berkeley en lorigen de lempirisme modern.

III. Comentari de text (3,9 p.)

Examen recuperaci 2n trimestre

I. Qestions (0,7 p. cada una)

2. Indiqueu tres elements biogrfics rellevants i tres obres de Descartes.

4. Tipus de percepcions segons Hume. Breu explicaci..

5. Aportacions concretes de Nicolau Maquiavel al pensament poltic modern.

B. El cartesianisme i els cartesians.

III. Comentari de text (3,5 p.)

Examen parcial 3r trimestre

I. Qestions (0,7 p. cada una)

B. La filosofia moral de Hume i ltica kantiana

Examen 3r trimestre, part A

I. Qestions (0,7 p. cada una)

3. Quin s el concepte de jo ment, nima, un mateix - de Hume, i quin en Kant?

B. Nietzsche: introducci al filsof, la crtica de la cultura occidental i la transvaloraci del valors.

Examen 3r trimestre, part B

.... / Curs: 2n Batx. . ./

III. Comentari de text

Examen extraordinari. Preguntes

E. La filosofia moral de Hume F. El positivisme de Comte i la filosofia de Marx

1-5 3, 5, 6, 7, 10 3, 5, 11, 13, 14 6-10 6, 7, 11, 13, 14 11-15 2, 3, 6, 9, 13

A/B B/D B/E C/D D/F E/F D/E

Examen parcial 1r trimestre

I. Qestions (0,6 p. cada una)

2. Qu s un metadiscurs?; i en quin sentit saplica a la filosofia?

9. Segons Aristtil, quina relaci tenen filosofia i sentiment hum d admiraci.

B. Linici de la filosofia grega presocrtica. I tamb Scrates (ss. VII-V aC)

I. Qestions (0,7 p. cada una)

3. Quins sn els elements del discurs ideolgic?

4. Situeu Aristtil en la histria de la filosofia. Assenyaleu-ne alguna idea bsica.

B. Els tipus de raonament

III. Comentari de text (2,5 p.)

Examen recuperaci 1r trimestre

I. Qestions (0,8 p. cada una)

2. Qu s un metadiscurs?; i en quin sentit saplica a la filosofia?

4. Assenyala elements rellevants i alguns autors de la filosofia medieval (ss. V-XIV).

5. Com relaciona Aristtil la filosofia i el sentiment hum d admiraci.