Converses amb Oriol Junqueras, Bernat Ferrer

Sens dubte, ultra la crisi econmica, un dels principals motius que han donat naixena al moviment dels indignats ha estat la llunyania de la classe poltica i la manca quasi absoluta de confiana que han anat llaurant al llarg de tants anys. Lallunyament es manifesta palesament, per exemple, quan els mateixos que decideixen quin ha dsser el sou mnim interprofessional sn incapaos de saber quant costa un caf. La desconfiana, amb el constant degoteig dimputacions judicials de corrupci contra tota mena de crrecs poltics de larc parlamentari. La realitat demostr que al teric oasi catal no tan sols no hi havia aigua, sin que els que shi ajeien brindaven amb Dom Prgingon. s per aquesta ra que, en principi, resulta una magnfica notcia que apareguin llibres que pretenguin acostar-nos els nostres representants poltics. Diem i remarquem en principi perqu, massa sovint, fan acte de presncia tan sols en campanya electoral, sn poc exigents i, el que s ms greu, constitueixen mers panegrics destinats a glorificar quan no santificar el candidat de torn. La (presumpta) biografia esdev hagiografia. El primer avantatge, doncs, de Converses amb Oriol Junqueras, de Bernat Ferrer, Viena Edicions, 2011, s que desembarca a les platges de les llibreries sense estar immers al bell mig de cap tempestuosa contesa electoral. Una agrada caracterstica que, a banda dindividualitzar-lo en plena campanya, tractar de pair conjuntament els discursos, les consignes electorals i les entusistiques biografies dels candidats provoca ms duna greu indigesti, el converteix en un llibre oport, per gens oportunista. Una diferncia cabdal, que en duplica, almenys, latractiu. Les pausades converses entre el futur secretari general dEsquerra Republicana de Catalunya i el periodista Bernat Ferrer, sostingudes des del desembre de lany passat i el mar denguany, ens permeten conixer de primera m el pensament poltic de Junqueras. Tot i que en alguna ocasi haguera estat aconsellable que Ferrer shagus mostrat ms incisiu, burxant ms quan convenia, encara que fos a risc dincomodar el batlle de Sant Vicen dels Horts, la imatge ideolgica de Junqueras acaba essent prou fidel. Tant s aix que, en certa manera, podrem considerar que aquestes Converses no sn tan sols una interessant carta de presentaci de leurodiputat catal, sin que, pel seu carcter d'immersi exhaustiva i pregona en el pensament de Junqueras, constitueixen una mena de contracte marc entre ell i el lector entre ell i el possible elector. Ms que no pas conversar amb el periodista, el poltic sadrea al lector, es presenta, hi conversa, exposa els eixos de la seva filosofia poltica i hi estableix un pacte: jo sc aquest i aqu tens les meves propostes, si les acceptes i em fas confiana, em comprometo a esforar-me per durles a terme i no decebret. No sc un poltic ms! En aquest sentit, el llibre es podria haver titulat, perfectament, El meu comproms amb Catalunya. Per fortuna, sha escollir un ttol ms modest, menys ambicis, ms dacord amb la imatge del personatge, poc amic de lenlluernament, que prefereix les distncies curtes, el tracte de tu a tu. Un personatge que reivindica, per damunt de tot, lhonestedat no per casualitat, el terme ms repetit al llarg de tota lobra i la coherncia, poltica, per, sobretot, personal. Honestedat i coherncia que considera que cal que siguin del tot compatibles amb una visi flexible de la realitat poltica, amb ladaptaci a les necessitats del pas, a fi dassolir la fita que es pretn, sense dogmatismes irreflexius i inamovibles, sense fanatismes integristes que aboquin al desastre, que ens distancin de la voluntat de viure per salvar-vos els mots, /per retornar-vos el nom de cada cosa, / perqu segussiu el recte cam /d'accs al ple domini de la terra. El poltic heterodox que s Junqueras, segurament mercs a provenir del sector privat, de lextramn poltic, es converteix en el gran antidogmtic, en aquell que t clar que lassoliment del seu objectiu nicament ser possible si som capaos de partir duns principis mnims insubornables i irrenunciables la llibertat personal, la llibertat nacional, la justcia social..., (pg. 99) i de mostrar-nos generosament flexibles en tota la resta, allargant la m a tots aquells que, pensin com pensin i vinguin don vinguin, es proposin una idntica finalitat. Lexperincia unitria frustrada que li correspongu viure a la FNEC li serveix de constant record de la insalvable rmora que comporten els personalismes, el fet de situar els interessos de partit per davant dels del pas, el jo en alguns casos, el Jo per damunt del nosaltres: Va representar el millor i el pitjor de lindependentisme catal. Fou una experincia interessant com a laboratori (...) per saber que li passa a lindependentisme quan tots estan a mata-degolla entre ells, (pg. 26).

Unitat que en certa manera, ha tractat de recuperar amb dos dels seus companys eurodiputats, Ramon Tremosa, de CiU, i Ral Romeva, dIC, amb els quals mant una permanent relaci, tan emptica i cordial que no han dubtat en escriure, cadascun dells un prleg per a aquesta obra. Ambds, amb els matisos que corresponen, coincideixen a destacar lhonradesa i lhonestedat de Jonqueras i el seu antidogmatisme. Antidogmatisme del qual, paradoxalment, cap de tots dos no aconsegueix alliberar-se per complet, ats que Tremosa afirma que Catalunya necessita una esquerra catalana no dogmtica ni sectria sense incloure ni el centre ni la dreta en aquesta necessitat, mentre que Romeva aprofita el seu escrit per a fer proselitisme euro comunista. Deixant aix de banda creiem que, al costat dels seus evidents encerts, Converses amb Oriol Junqueras presenta una mancana destacada: haver desaprofitat les trobades i la proximitat amb leurodiputat per donar-nos a conixer no tan sols el Junqueras poltic punt en el qual ha reeixit satisfactriament sin tamb lOriol persona. En acabar la lectura del llibre, no podem evitar una certa sensaci de decepci, per no haver pogut descobrir un xic ms la persona el ciutad que hi ha darrera del personatge pblic, per conixer lhome que soculta darrera del poltic Oriol Junqueras. Parafrasejant el ttol de Pilar Rahola, per no haver pogut anar ms enll de la mscara pblica del pretendent al tron republic. Sobrepassant, com ho feia La mscara del Rei Artur, la imatge pblica; per deixar enrere la substncia i endinsar-nos en lessncia del personatge. No ens referim, per descomptat, a la via privada que no interessa ni ha dinteressar a ning ms que a ell i als seus sin a lOriol home. A descobrir el seu tarann personal, aquells gustos, aficions i preferncies, que ens haurien perms sentir-lo ms prxim, menys personatge pblic i ms persona. Saber que, ms enll de la seva ideologia i els seus pensaments, difanament reflectits en aquesta obra, hi ha una persona que viu i respira, que pateix per tamb gaudeix, com tots els altres. Mancana puntual que en cap cas no lleva el mrit global de Converses amb Oriol Junqueras, un llibre recomanable per a totes aquelles persones que creguin que Catalunya s molt ms que no pas la simple suma de quatre provncies espanyoles agrupades al Nordeste peninsular. Aconsellable per a seduir tant els sobiranistes convencionals, que ho sn per creena i sentiment de pertinena, com aquells nous independentistes, no identitaris, de caire pragmtic el nombre dels quals creix dia a dia que, fins i tot sentint-se espanyols, decideixin optar per una Catalunya independent com a garantia dun futur millor per a ells i els seus fills. Una opci en la qual, reflexiona Junqueras, la credibilitat esdevindr fonamental: (...) La nostra llibertat dependr en bona mesura de la credibilitat daquells que prenen la iniciativa. Perqu que lobjectiu val la pena, ja som molts els que ho tenim clar. Per tant, la clau ser la credibilitat que et donaran les persones que encapalaran el projecte, perqu si tenen credibilitat moral, intellectual, poltica, social..., alguns que encara dubten safegiran a la causa a ulls clucs. De la mateixa manera, si els que encapalen el projecte tenen una escassa credibilitat, pot ser que molts dubitatius optin pel No. No s noms qesti duna bonana de lobjectiu, sin de capacitat i credibilitat dels lders. Converses amb Oriol Junqueras, Bernat Ferrer, pg. 199 i 200 dissabte, 17 de setembre del mmxi Xavier Serrahima 2011 www.racodelaparaula.cat Informaci sobre els drets