.. .

''''l'
oSUMAR~m
r • • ~,

~¡;=====- ¡¡
n.. =
="" .
--
=.

-===
¡c""" Avda. Veroe d. MontHl'T'alt
T.I. 84818 G3

INfDiEX
\
Pàgina I
Editorial , .. 3
Crònica 3-11
. Lineal 12-17
Encreuats, . 18-19
El T ío Melones y la Pepa al paro 20-22
Especial Sant Jordi . . 23-54
Soluc'ibns encreuats. 55

Joan Piña Miquel PujadeS

David Terrades (C.A.P.) M. A. Angelats
Tomàs Pérez ' Enric Segur - I
Georg Wendenburg Xavier Teixidor
Llu (s Ramis J.L. Ramos
Mercè Costa J. M. Alvarez
Xavier Badell and Pixi , Miquel Company (CA.PO)
Alumnes EATP teatr. 3r. BUF Mercè Travé '
Oriol Mas "Uri" Francesc Viñas
Josep Planas Fina Dantí
Lluís Viader (C.A.P.)· . .Oscar Morales
Carles Flamarique (C.A.P.) Neus Oliveras
•
. $usana L1ena . Oscar Orbezo . I
Artur Baizan Daniel Ruiz I
. Jordi Bertran . f

• *.".~,,~~~~~~~ ,2,~~~~"""~"';-~""'''''''~'
_' _ •. ~': . . . ~.. ._u'.. o" . 1 .• _4' o, .'; '--L"_'._. _~._".'____ _ _ . . . _.__ . _ _
.,
I
EDITORIAL
Teniu a les vostres mans el tercer ¡ últim número d' aquest curs de la revista "1 quart de 7". Ha sor-
tít trimestralment tal com es plantejà en un principi. . .
Les dificultats per tirar endavant una revista escolar s6n moltes, però pensem que tot i les limita·
cians, aquesta publicaci6 ha evolucionat favorablement, s· ha millorat l' ~dici6 i els col.laboradors han fet
aportacions sempre interessants. . .
Podreu llegir cròniques 'de la vida cultural del centre, d'excursions ·Ia de l'esquiada i la d'Itàlia. A·
quest número conté també un especial Sant Jordi amb tots els premis atorgats, tant literaris com q' histo·
rieta iLlustrada. Des de la revista felicitem a tots.els que participaren en els concursos. Finalment cal desta·
car els entreteniments que ens proporciona a cada número en Llu ís Ramis. .
Ens agradaria que la revista del curs que v.-pogués sortir amb més assiduïtat i tranquil.lita!. sense
presses. Voldríem ampliar la llista de col.laboradors de tota merra (il.lustradors, esportistes, etc.).
. ' Bones vacances

EL MODERNISME l'ELS VITRALLS

El dia 10 d'abril a les vuit tocades de la' tarda

s' inaug~rava a la Sala de ColumneS de. l'Ajuntament
de Cardedeu uha exposiciÓ de fotografi.es. modernistes
fetes per alumnes i profes del nostre' institut. Es va
començar amb una conferència del pintor Joan Vila
Grau, que va parlar dels vitr.alls des del modernisme
fins als nostres dies. Una xerrada molt interessant amb
. projecci6 de diapositives d'obres antològiques del vi·
trall.
Es va comptar amb la presència d'autoritats,
pares, públic en general i quatre o cinc alumnes del
centre.

Durant el modernisme el m6n del vitrall va

. augmentar la seva producció perquè en aquells anys,
l'artesania estava col.laborant molt estretament amb
el sector industrial amb l'avantatge de l'eficàcia i la
rapidesa del procés industrial.
La principal firma industrial del vitrall fou la
creada per l' associaci6 de dos grans arquitectes i vi·
trallers Jeroni Granell i Antoni. Rigalt: Aquesta firma
proporcionà, ben segur, el material per fer els rosse·
tons de la sala bipòstila del Parc Güell; rossetons que
representen la innovació de ser el primer gran intent de
"collage" en un vitrall. .
També fou la firma Granell·Rigalt la que va
permetre a Domènech i Mon\i¡ner de construir la gran
, cúpula invertida que corona l' ecifici del Palau de la
Música Catalana. '
I fou un alumne del mateix Rigalt en A. Bo"
dalba, el que va realitzar la fantàstica "omposició del
cercle del Liceu de Barcelona.
En fi, que amb el modernisme, el món dels vi·
tralls esdevingué un m6n nou.
Es ben cert, doncs, allò que pregonaven els ma·
dernistes: "A èpoques noves, formes d'art noves".
Quiski, Pixi, i Xavi
 ----- - ------

ESQUIAAAADA.

DIUMENGE 22.3.1987. Hora 3 p.m. Estació RENFE Cardedeu

Dos merd... ehem! dos acutocars ens portaran a Puigcerdà. Un foti ment de gent acomiadant·nos:
pares, mares, fills, avis, iaies... Molta calor. La gent impacient per marxar. Ultims adéus. 8RUUUUMMI
L'autocar marxa. Plors (d ,. alegria). El viatge va ser llarg per uns i curt pels altres, a mig camí més o menys,
un autocar es va veure obligat a parar, mentre l'altre seguia el seu cam í. Els del primer autocar~vàrem arri·
bar a Puigcerdà a .Ies 9.. Vam anar cap a l' hotel, i presses, empentes, cops de bosses, violacions ... i altres
efectes mortals per tal de aconseguir una habitació amb bones vistes.
Després de llogar els esquis i "atipar·nos" vàm anar cap a Gatzara, una discoteca de Puigcerdà. Cap.
a mitjanit, quan surt el llop a Puigcerdà, va arribar el segon autocar i després, fins a altes hores de la nit
gatzara a GATZARA. I
DILLUNS 233.1987
Ulleres, "ressaques" i situacions compromeses de la gent va ser l'ambient que es respirava a la sala
on esmorzavem. Després d' ésmorzar vam anar cap al Porté·Puymorents per seguir la tasca esquiadora ini-
ciada a la nit, però ara sobre neu .
.. Ens .vam dividir en diversos.grups segons el nivell i experiència de la gent. Cal dir que va ser un dia
que la gent·'es reservava', no saben si pels efectes n'octurns o per la inexperiència. A les sis de la tarda, arri·
bàvem a l' hotel, Allà, sense canviàr·nos vam agafar 'el banyador i la piscina i vam fer cap a la piscina o el
patinatge. En arribar a.l· hotel per segona vegada.. no ens calia dutxar, ja que vam deixar tota la ronya a la
piscina:. ," ,..
Després de la batalla quotidiana en els menjadors amb un balanç de: Els'professors empipats. la
vasca divertida i les vedettes cambreres sense taps d'aigua. Després de sopar, la típica 'estampa de la gent
a Gatzara, habitacions fosques i l'amo de l' hotel sense poder clapar.
Hora final de dormir: indefiniaa.

DIMARTS 24.31987
L1evar·nos i ~eguir dormint desperts i cap a les pistes després d'esmorzar. Dia normal, com si fos
el dilluns. .

DIMECRES 25.3.19$7 .
El. tercer dia va ser més o menys semblant al segon. Només amb una petita diferència, va, anar
a sopar a Alp) llavors vam anar a una petita discoteca on ens vam quedar fins tard. Assistència mèdica a
al'gun component de l' E!xpedició' a l'arribar a Puigcerdà. Seg~im la gresca a Gatzara i a dormir. Cal dir
que a Gatzara ja ni pagàvem perquè érem l'animació' del poble. .

DIJOUS 26.3.1987
. Pel·matí vam estar esquiant. i per la tarda ens van deixar anar pel poble amb la condici6 de no cau·
sar danys materials ni físics (ja que ja en teniem prousl a comprar souvenirs. Souvenirs? Un be negre amb
potes rosses: Tothom a comprar matèria perquè es presentava la nit més afrodisíaca. L'última nit a Puig·
cerdà. Després de tancar la disco va haver·hi reunió de clans a les habitacions, encara que algú dormia la ma·
na tranquil.lament.

DIVENDRES 27.31987
Anant cap a les pistes, una clapada general i per terra la moral, Ens van donar a l' estaci6 els dorsals
per la cursa. La cursa va estar bé, però a l' hora d' entrega de premis, hi va haver·hi una petita confusió'. Es
.van entregar i vam dinar a Alp. Després vam tornar a Puigcerdà a buscar les bosses i vam pujar-als'dos tur·
bojets per torn'ar a Cardedeu. El viatge va ser llarg i amb pelis dolerites. A les 12 vam arribar a la civilitza·
ci6 amb els pers esperant. Vam descarregar i tothom cap a caseta a dormir.
. A el màquina de Llinars se li ha a'fluixat la molla i no podem continuar. Només ens queda dir
que... en Cris hi posa la "ena, el màquina l'estèreo, el Mosèn T. el carro i en Miki Moto hi posa la potèn·
cia. . . '
TORNAREM!
Col.lectiu ANTI-PET

• .,
 GE:L.IlT

¡,.,L.é:fY6 li f9 PLffl V). 'D€-

C"-em,q P 12-0r-e<: rol2.1'\

R ~e-LO
\
CL.fHJ Ri .JEPVS'f li OU"'?
~ ~UI
e" Vf3N7':
f3fVnVI'l 19Lb¡Ç-

61019u 1"l-r- fl;-iZ. l26&lHi

6L F~o 1'OL.;<) R. ~F~s
-- ..•
ro ErJ NIl..,-
MD6-R ~6vrwt-rH2. ¿'/N~RN
t!{V-é- SU/,O.f!4 - "O~"t'f..2-L.6J

'1 fi Ni ' SI2¡2dé

t1irJ ~N €$ 1'goe,¡ i7l>-u I9-Ni
tI vN~ ~oNi"l Vé- ~)¡e
e ON'/2.fl!2-¡'
Oé-l" .\~_
iI2OSi'>12. VfllIO goal E.N
oIV béJCGiNf- (.JOl2.l""
dloe- eR l'l- 13T7I'!1'l-" J
'flLrRt _L' H 13- ior<OUf,
~--_._--_. __._-,.

-lJ.L.U:I?f=' l?E-"- No E-IVAI U

~~-5é l-fl U15rA

_f:<rÀ WNtJCNL .4""r ({ tge.......

t!c' PENS,", é-L /Y10l-""
í?u 1>-1'.0, a. 0 <; l'lI' l2J5<N Oe.~
fJ. E'So.OI rJ e .

..Ble. -F19lc

.1ft.NTe'/ON[ H À SD! [
rt'p-m¡u (40 K-,,,JÚ

. '.
--
-- ----
•
... ,..
o -j Pb

. ,

".

-" --- --"- -

 VIATGE A ITALIA
"LA CRONACA"

Entre els molts projectes que es van emprendre

en el viatge a ·Itàl ia 87 hi havia el de fer una crònica
amb.els fets de més rèlleu. L'equip de cronistes s'ha-
via proposat fer una crònica meticulosa i detallada qUe
s'anomenaria "La Cronaca". De tot això]a només en
queda el títol. Fins i tot l'equip de reporters ha desa-
paregut. Tot es redueix al testimoni d'un alumne que
va viure "in situ" el periple italià: Es destacable, tot
s' ha de dir, el paper realitzat pels acompanyants (pro-
fessors): Quico Viñas, Margarida,.... Neus.... i Carme
lduarte.
Més que res, en Quico va ser qui ens va demos-
trar com descomptar-se cada vegada que es compten
els passatgers de l'autocar (es nota que és de· lletres!),
o com "fotre mà" amistosa i delicadament a senyores
fetes (la Marga, la Neus, la Carmal. o com caçar "in
fraganti" tres noies (no sé el nomi fent el'préssec quan
estaven dins el baptisteri, pensant·se que.estave,n visi-
tant la'majestuosa catedral de Siena ("Ja trobaven que
era molt petit per ser la catedral -deien").
La Margarida i la Neus, per la seva part. van
intentar no deixar rastre de les mogudes que es tenien
a leS tardes lliures pels carrers de la Roma mil.lenària.
La senyora Carme ens va animar l'estada a
l'al berg perquè va quedar atrapada al lavabo inopor-
tunament. Els crits que va. deixar anar van ser la dol-
ça alarma que va ppsar alerta els alberguistes (se sen-
tien des de qualsevol. punt de .1' alberg amb perfecció
nítidal. Déu meu; quina cridòria!. La Carme va ser sal-
vada de passar una nit entre paper higiènic, bidet i tas-
sa.
Per a la resta del grup tot va ser una confirma,
ció de les expectatives: les noies semblaven un tros de
. gruyere i no es treien. de sobre les rates dels italians
("sobons", pesats, simpàtics, alguns fins i tot guapos,
deien elles). També van ser majoritàriament noies les
protagonistes de la gran "mangada" a Flprència: van
deixar buides les botigues Benetton, com si de res no
es tractés. .
Alguns, fins i tot. van organitzar excursions
nocturnes per la bella ciutat de Firenza; d'altres. tan
s.ols~ vegetar entre la massa del grup de l'I. B. Car-
dedeu. . .
. Els més veterans, van portar una conya molt
sana que ens va fer més curt el v¡atge en autocar.
Ur¡
VIATGE A !TAllA, COMENTARIS ARTISTICS

De l' arquitectura Entrant a l'església (no fan pagar) ens tro-

bem davant de tot un espectacle i es té la sensació de
A l' hora de trobar un edifici romà per comen- no saber cap on mirar. Finalment, l' opció més indi-
tar no m'acabo de decidir. En vàrem veure tants que ¡cada pot ser anar caminant, tot mirant als laterals;
l' elecci6 es fa diHcil, però em fa l'efecte que final- amunt, avall, i procurant no quedar marejat. Quan
ment em decantaré per St. Pere del Vaticà . . . . . . . . .. s' ha caminat un bon tros arriba un moment que mi-
L'edifici, la plaça. la columnata, ... són real· rant enlaire ens sentim sota una il.Juminació divina
ment impressionants. La seva grandesa deixa bocabadat que ve determinada per les obertures de la immensa
al petit i insignificant espectador que contempla la me- cúpula. Una mica farta de veure tants daurats. tantes
ravellosa vista. Travessant la plaça et sents envoltat per inscripcions, tanta grandesa..... decideixo. de comú
un exèrcit d'enormes i poderoses columnes que patei- acord, acord amb el grup. de sortir cap a la llum del
xen inevitablement els efectes de la contaminaCió. Es dia, no sense abans haver provat, en va, de pujar a la
pot veure una gradació de la gama de gris en cada co- cúpula (hi ha molta gent fent cua. tinc poc temps... )
lumna, segons com hi han arribat ~Is aires. Deixant en- De passada veig, enlluernada com estic, la minúscula,
rera la plaça ens trobem davant d una gran escala per llunyana i fràgil figúra de la PIETAT de Miquel Angel.
la qual, sense oblidar la impressió que em causa l' en- Un cop' a fora uns guàrdies ens han de cridar
torn. pugem per arribar, finalme~t. una sèrie de <;0' .1' atenció seure a les escaLes és una' greu falta de res-
lumnes que preceoelxen la porta d accés a la basl1lca. pecte perquè es dóna l' esquena a Déu (arguments
Des d' aquest punt, I SI ens girem, podr.em d' aquells, diguem·ne, amables xicots). En definitiva,
contemplar el que hem travessat. Destaca també I o· St. Pere del Vaticà és impressionant, però massa. Pot.
belisc situat al bell mig de la plaça. al voltant del qual ser ho és tant que no me n'he adona 1.' .
està disposada concèntricament.

,
.,
 DE LA PINTURA
Del museu del'Uffizi, a Florència, he pensat en
la pintura de Rafael, Madona de l' oc~lIo En' aquesta
composició veiem la Verge i dos nens que juguen amb
JO ocell. Ella amb el cercle diví sobre el cap. està en
una posició molt maternal envers els nens i té un llibre
a la mà esquerra. La seva cara és molt bonica. fina. amb
els cabells trenats... Però els nens. contràriament, no-
més poden rebre el qualificatiu de lletjos..EI que és a
mi. em sorprèn molt gue els autors de l'època, pintant
fesomies tant perfectes d .adu Its, facin els nens tan poc'
aconseguits..
Es' pot observar també' en aquesta composició
el "c1aroobscur" que destaca en la túnica verda de la
Verge. Les arrugues i plecs també estan hombrejades,
aconseguint així més volum i realitat. D'altra banda
cal destacar la disposició piramidal de les figures. i la
. introducció d' un paisatge de fons. Aquesta obra m' a-
grada i no sé ben bé la raó. El cas és que. exceptuant.
les expressions dels nens. trobo la composició d' una
gran bellesa.

'.0

DE L'ESCULTURA
. Com a obra representativa d'aquesta branca de
l'art he triat el David de Miguel Angel (Galeria de l' A-
cadèmia de Florència). EI'cert és que no s.é per on co-
mençar, ja que no me l'imaginava ben bé aix í.
El primer que em va sobtar va ser la seva alça-
da (m' imaginava una estatueta de mides normals). I
d'altra banda no el trobo tan "maco" com es diu. Pot-
ser estic dient alguna bestiesa. ja que el treball de Mi-
quel Angel és ben' evident (tant les mulculatures, com
les venes de la mà, com els cabells.... són d'una reali-
tat sorprenent) però no m'acaba de convèncer. He ob-
servat que la mà dreta, per demostrar el treball, l' es-
forç, la potència, del personatge, és excesivament gros-
sa i potser m'agradaria més amb mides normals. D'al-
tra banda el seu moviment contingut tampoc m' agra-
da: .aquesta corva del seu cos. la cama rígida; l' expres-
sió silenciosa, pensarosa, fan de la figura ~na peça de
marbre treballat i ja està. Amb moviment, ho veuria
d'una altra manera. Però està clar, el David éS alxí i
no es pot canviar per més opinions diferer1JS-'1úe hi ha-
gi. I com que no es tracta de dir com m "agradaria que
fos (ja que és aix () l' hauré de trobar perfecte. .
. Mercè Costa
 Els personatges de Karl Valentín

Els personatges de Karl Valentin que protago· A LA FARMACIA

nitzaven els sketchs de Tafal;tats ens van agafar per·
Què vivien situacions quotidianes i les portaven fins a La farmacèutica -"L' altre dia va venir un ho-
l'absurd, ben sovint a causa de la interpretació errò'
me a la farmàcia ... oh, qu·in home! No sabia pas què
nia dels mots. També ens vam decidir per Tafal;tats volia, s' ho agafava tot al peu de la lletra: si jo li ·deia,
per raoris pràctiques: són peces curtes amb pocs per· per treure·me' ·1 de sobre, que el seu 'fill estava negui·
sonatges; això permet una certa comoditat a l'hora de tós perquè devia esperar les primeres dents, ell, inno·
preparar l' obra. Vam triar·ne aquells fragments que centment em preguntava de ·qui les esperava, com si
ens agradaven més i que no ens eten excesivament dífí· fos la cosa més estranya del món. Ja m··agradaria veure
cils a nivell d' escenografia ad' actuació. Per tant, vam com tracta el seu fill: té sis mesos i ell ja li vol comprar
fer les Tafalitats. però no totes. I encara hi havia ac· una moto.
tors per col.locar! En aquesta situació no vam tenir cap El client - Mai més' Mai. més nó tornaré a
més sortida Que muntar una escena nosaltres mateixos. aquella farmàcia. Encara ara intento desxifrar el nom
una escena que heretés de Karl Valentin la representa· del medicamenJ que em va dir: 1. ..• iso ... és que no. no
ció d' un fet quotidià (qui no ha dit o no ha sentit mai hi ha manera".
el vers de Nadal?) però sense arribar a l' absurd. Vam ESCENA FAMILIAR
. fer seure a taula a una fam ília típica, encara que una L' avi que tenia el Parkinson ·"Sempre iguaL ..
mica farcida, a fer el dinar de Nadal. Per escriure·la cada vegada el mateix: la foto, el vers. el cafè ... iqui·
ens vàrem basar en una escena d' Antaviana ¡ en mo- na monotonial Diuen que el vers va ser molt bonic, pe-
ments de la infantesa pròpia. Això. però. ja eren les rÒ jo no el vaig sentir... M' agradaria saber qui és aquell
Fatalitats així com el comiat en forma de concert maleït Llu ís que el meu gendre sempre ens fa ·cridar
que ens vam empescar. quan ens vol fer la foto. Les nenes es van barallar i la
¡Què hi farem! Els nostres. personatges ens iaia ens va fer veure un partit de tennnnis. ¡Pobra do-
van agafar i encara ens fan parlar. na!, ja fa catúfols."
ANADA AL TEATRE
"El nostre matrimoni sempre ens ha funcionat
molt bé malgrat algun petit desacord sense importàn·
cia.
No som gaire complicats a casa nostra, fem
com tothom: la sopa se' ns escalfa massa, perdem les
ulle'res tot sovint i ens prenen laxants quan tenim mal
de cap ... ¿Què? ¿Es que no us ha passat mai que des·
prés de. guarnir-vos per anar al teatre, resulta que les
entrades són per un altre dia? No? iDoncs ja us pas·
sarà'"
CONCERT
"I a la fi, vaig aconseguir que tohom agafés el
to. iVa costar prou, però! Que si els del clarinet se
m' accelerGn, que si els del corn no canten gens i riuen
massa ...
Va ser un bon concert"
À CAL FOTOGRAF
"Som un ·parell de rucs! iJa ens ho pod (em ha·
ver imaginat que ens fotria al carrer! i Es un mal pa·
ri.t!. .. Però mira que ens ho vam buscar tot el dia fent
el manta ... I ens ho podíem haver passat tan bé aquells
treS dies de ..vacances..... iPerò no! La vella ho va ha·
ver d'engegar tot a fer punyetes volent retratar aquel·
la !TIerbeta de criatura que només feia que bramar...
¿I que volíeu que féssim sl no en sabrem ni un brot
de retratar?.
 KARL VALENTIN' ACTORS
" . .Es un autor alemany, naScut al 1882 i mort
al 1948. Des de molt jove presenta sketchs d 'humor' Marta Cañas : Alfons
a les cerveseries de Munich fins a esdevenir un dels Carles Coca .. , pare
còmics més complets ï importants del nostre segle, Núria Callet dona
comparable a Chaplin. Núria Comas Enric
Lali Forniés ., àvia
TAFALlTATS Núria Garcia client
Es un recull d' sketchs. Ens presenta situa- Montse Jané farmacèutica
cions d~ la vjda quotidiana que sofreixen un proèés Charo López amo
de transformació en. mans de Karl" Valentin, fins. a Emi Lozano oncle
. posar-ne en r~lIeu allò que tenen d'absurd.
Maica Messeguer marit, director
Tot,és portat all Imit de la. seva lÒgica. Oscar Orbezo : nen, avi
Ivet Parera ., nena'
Margarita Rigat mare'
Imma Sallés nena
Carme Veiga , tieta
(extret de Teatre de Cabaret( ed, Del Mall).

EL MARIT - Ara que h~ penso. Co~ es diu el noi?

1. PART
LA DONA .:- Tu que ets el seu pare' ho hauri~ de
saber, com es diu el noi. .' ..
Anada al teatre (Karl Vale~iin)
EL MARIT - L' obligació d~ saber-ho la.tens tu que
2. PART ets sa mare. ' ,
La carta (Karl Valentin)
(Karl Valentin)
A cal fotògraf (Karl Vaientinl

A la farmàcia (Karl Valentin)

Escena familiar.(col.lectiu)

Concert (col.lectiu)

' ..
 Heu llegit el conte de Pere Calders, El desert? , A l'Espai la vi'da
'
se li escapa, Sort que la té emprà-
,
sonada al puny!
L' Espai, però, deixa de sèr el que era, Ha sofert una transformaciò i els altres l' abandonen amb
la seva solitud, . ' , .. , .
En David Terrades ha vist la transformació en l'esdevenir de la vida mateixa. La vida és un ascensor,
Per les característiques de l' ascen'sor el publiquem (ntegre tal com ens va arribar a la classe de literatura.
, En Tomàs Pérez, en Joan Piña i en Georg Wendenburg, partint'dàl mateix conte·, van escriure una
altra transformació, interessant i curiosa.

r)'<h>~

I Neix 1 2 345 6 7 Mor I b. V

Neix 1 2 3 4 5· 6 7 Mor
I I f:,V

.
-~"')"cl-í7'-tire! -.~,çltm êtt\(,\)J / hil aí1ïc i:t:!o~"-...-::(9:='--''--:0""'""';""(l:---ïj'í'ï4"='''''''7YICL=--~-p='~'l1~
1'-'

~1t.p;.r!·\ L 'r 1 et)

.
!~,)ti:) '7
r),
,i e(L'::;::
t. 'XY\L\....
j

f CL {¡cu
"
.(l&:L l- ," tJ-
6 ,.0('10 ,({ ",H Re ¿',;() 1en. l iU !) ,(tiïM "

G J',...
;y .&~ ..
iUI &:t... el!lx
" -.
! } ,[Iv /Y~'" n"'" ) tVYC-. ..
,

LN_e_i_x-,---1_2_3_4_5_6_7----:_M_o_r_1 ~ 'V

Ko¡- ,\lM... do'> • ~'W> • <\....1:';" A<.. OIà ~t; "'><>.. • ~ ~ '*"- ~. 'l~ JQ<:h Q..

o;.w. do- (~ ;", M u»- ~,A"'" ~ ~ M. ~.... I><. ~

~ • ~ ..... ~ ~\>D.N\., ~ ..... Jl=.:. ~ ~ ~ i. ?u.p!

.I..: .1-...., [WJ>)¡,..J:. ~J.. ~\).t."";" fi :¡-;..'. 1;' 1-0. ,..¡",'í , ~ k ~~

. "
 I Neix 1.2 3 4 56 7 Mor l1 V
. i.''''; ',. ".' ". . , '" . . . ..
".', ~. . ~ .~r?rè. ¡~ ¡~l$'~p '1~ W'> p\~~ pt1I U>A(IA. .A.'

• et'Q,¡~t ;~~: . .J.,..,.·/.t¡'J"é.:~p~t ~ ..... ~ ...: oi.u.L4t. J<lJ..b-

: pi~ ,c¡~ fJ" ./wi..'-t ~ y.. ;""I~ . Apt. g.~ /,)" .f¡:u.. .oJ.. ~
~ ¡ ;0'- t'aw,.oo., qlA.L ......,.Q¡. W. o....".9t;6 ,~ ~: ....., ''''';'(,><l'Dlof''ò
1~ ¡.,.. ~ ..• Ah el ;1.

tv1_o---JrI f::. \7
I_N_e_i><_1_2_3_4_5_6_7__
, ,
.1... .. I... .. ¿ .. fi. l ," ¡'..pI;" ll-~ ,,,,,•.-,-' " n
, -., r- "'" ~l2ll9JL : ... '1'~.' 1, 1))0... """. o. ............. _ Ip. '¡WJ()Jo. ol>. ò.l. Ill-.

.~ '1\QM;. QlllI.i~ ~, J. (D'.' bJ... No<..'¿. fo.MMa. afL (,ñt,.6- , Jo..

~, h.. ~~ q~iPt~ o.. fQ..lM<Q.. ~ 4o~A,."
eww. "l, ....... kL dch~& ci..; !li. _ ~ "tb..., cU. ~, Ik' b.. i,.;
-!( Po bQ. ,,~ ~~: ~ .~ AAICl.h:. ~ ~ I.>W. 'iUL rpl
~~" ~)XJ ._".i.;,.,~ ... : .~~t> ~
~ l','-'!~' , "¿] ~,
. .p "

·1 Neix 12 3 4 5 6 7 Mori b. \7

.
"./
<j&, ~"'-n
.
!<"'t';"" :......
'.. I
M'-'. ,}<~
~ 1-' I·
61'-<I1PJL,~ .<lo
. ,
l'li'" . """ .iL,
l'F;" doe,,4 , .& cu-f''bj;ieu.... .<.· Wo. 4e, fow..~t;. <;, '¿'. Ua.w'¡",f ¿''''-, <I.,
¡Í¡,6c"" ck~ """- ''''l'",-,,;,.,.:k ~ !*'¡¡,.,; ,¡¡..~~..... ca. ro,JiM~.k... =-<r

.(,¿ f'$lr,;f>o .......... ~ ••~",t.:'" o,, ~ II 1i' .L•...; """'" ,<.. . """'.~""
tA.Ib. ~ .{ "91.",,,:.1'(0<'. f"","'-U)j;!l 3'-Q.""',<'<..p,.. IJf'l'r I
/1,.. 1<' f"" ~. 4><' «ol ~?l-tN.:'., a. j>-..""'Caib....·.. de; ¡t'l;;' ~ ... ,
I ,)Sl/- 'l""" cA ~'.)J. ¡.,."", ~.i
 I Neix· 1 23 4 5 6 7 Mor 1¿1 V

.~.

I Neix 1 2 3· 4 5 6 7 Mor I b. V

I Nei x 12 3 4 5 6 7 Mor' 6 V
,
Astat Groc
~;F""~~~~"''''''''''''~14.~.",.,..,...,.."..,.,..,..,..~".,."..,...
~ . .._..., . . .
EL DIA QUE VAIG PATIA UN CANVI EN EL MEU
CDS
l;m vaig aixecar ~ dos quart de set per duxar-
me, vestir-me i esmorzar per arribar a'l' hora a aquell
treball que tenia, però que em penedia d 'haver escollit.
Treballava en una fàbrica dels productes químics més
corrossius del món.
En posar·me la bata i les espardenyes, em vaig
dirigir al labavo. Vaig notar una cosa molt rara a la me·
va cara, no li vaig donar importància, però no veia les
coses iguals que de costum. era com si fixés més la mi-
rada en cada objecte que percibien els meus ulls. .
Em vaig apropar a l'espill per a veure' m la
cara i vaig veure el color dels meus ulls verds, canviat
al color vermell, un vermell viu.
De sobte, vaig deixar de veure la bata. per a
començar a veure la meva pell. "Em trobo malament",
vaig pensar. La meva dona em va trobar pàl.lid i em va
preguntar per què estava aixr, que què em pasava. Li
ho vaig explicar, també li vaig <;llr que a ella també la
veia nua. -.
La meva dona, en no .rio~creure' m, va fer una
prova:
- Qui hi ha, si hi ha algú, a la porta de la casa
del davant?
Vaig respo(Jdre·lï ràpidament,:
- Si, hi ha una persona que porta ulleres fos-
ques, una caçadora i el diari el duu a sota el braç. Par-
lant de diari, tenim el diari ja dav~nt de la nostra por-
ta. . les de la sang i de Ja cam.
La meva dona'va anar a obrir la porta, i en treu-
re el cap, va fer un crit paorós: Es veritat!!!
Li vaig dir que em trobava bé però que em pica-
ven els ulls.
Ella em va dir que em quedés al llit i que tru-
caria al treball, a l'oculista i que m'oblidésd'anara
la fàbrica aquell dia. . una vista normal no p.ot percebre.
, Jo li vaig dir que no, que em trobava bé i que·
era una tontaria deixar d'anar al treball per només
aquella coseta de no res, També li vaig dir que ja em
passaria. Me'n vaig anar.
En arribar al treball, tard com sempre, vaig
sentir encara més picor als ull,s alhora que venia el meu
cap de treball, que era una dona, fotent-me el gran dis·
curs: "Sempre arribes tard, em comptes de les vuit ho·
res que hauries de fer, en fas la meitat, etc...!!I". Li
vaig explicar tota la història del mat{ a casa. Ella em va
prendre per boig, i, com la meva incrèdula dona, em va
dir que només em creuria si li feia una prova. La hi vaig
fer: Li vaig dir que tenia tres pigues molt maques al
costat del pit esquerre i a més que tenia una cicratiu en
el baix ventre. La dona, bocabadada, vermella i tremo-
losa, es va tapar els pits i el baix ventre 'amb els braços
dient-me que dirig(s la mirada cap el costat contrari. La
vaig obeir, La vaig dirigir cap a la secretaria tan bona
que ·tenia el director, aquella rossa del cos perfecte,
amb ulls blaus. No sabia com em contenia. ')
De sobte, vaig veure el director Que sortia del
seu despatx i de l'atac de riure que em va donar no en
vulgueu saber...
De la meva boca, entre riure i riure, es va esca-
par una frase:
- Que petita... !!!
Després de riure, vaig anar a treballar al meu
despatx, tot submergint-me en els meus pensaments i
pensant el que em passava, i també el que pensarien
els empleats si sabessin tot el que he vist...
Cada vegada més picor, més picor.
Escrivint amb la meva ploma "Sheaf1er" i
veint com la tinta passava del carregador al paper, ~m
vaig adonar que ~avia deixat de veure la meva pell del
braç sota la màniga, ara veia tots els meus músculs i
ossos del cos.
Era evident .. la meva malaltia empitjorava 'per
moments, però no sabia com acabaria l'esmentada ma-
laltia.
Vaig dirigir-me al director per dir-li que no em
trobava bé i que volia marxar: cap a casa. No va posar
cap impediment i digué que jo era un dels empleats
més bons que havia tingut 'en tota la seva carrera de
director d' empreses.: El meu historial era més net
que una patena, descartant la meva puntualitat.
En sortir del treball, vaig sentir com si el sol
em partís els ulls. Sort que a la guantera del cotxe por_o
tava les ulleres protectores.
La meva visió del món va canviar en hores no
ho veia tot igual que abans, en tot el trajecte del tréball
a casa. vaig tornar a pensar el què sentiria tota aquella
gent Sl sabés el que em passava. Em vaig aturar en un
semàfor vermel.! i vaig veure- una dona embarassada i li
vaig dir, tal com ho veia, que el seu nen estava en una
posició molt dolenta, que s' ho fes mirar, em va pren-
dre per un boig perillós.
En arribar a casa meva, la dona es va espantar i
jo li vaig dir que truqués a l'oculista. Alhora que la me-
va malaltia transcorria, vaig notar un altre canvi: Dei-
xava de veure les venes, els ossos i :múscols, perquè la
meva vista es dirig(s a fixar-se en les molècules i cél.lu-
Va arribar l'oculista. La meva dona li va,ex·
plicar tota la història.
- Es un cas molt estrany, molt estrany...
La meva malaltia anava progressant, ja veia els
àtoms de la carn i de la sang, ossos, roba, fusta del mo-
bles etc... També veia una gran quantitat de colors que
Els ulls em feien mal, molt nial, un mal que
quasi bé no podia suportar.
L' oculista em va dir que em quedaria cec. Men·
tre m' injectava morfina per calmar aquell dolor tan
horrorós, la resposta del metge no es va fer esperar no
va trigar a venir. De cop ho vaig veure tot negre. Pas-
sar8!1 dL!es hores. Vaig entrar en coma, després en coma
profunda, em van traslladar a l'hospital: Vaig arribar en
estat vegetal. La meva vida era mantinguda amb mà-
quines, però no vaig suportar-les molt temps i no vaig
trigar gaire a morir i treure·li un pes de sobre a tots els
habitants del planeta.
Ara em trobo sota terra, dins una caixa de fusta
de ~,20 metres per 0,75 metres. Encara que el meu es·
tat es de MORT, penso i veig, HO VEIG TOT.
Tomàs Pérez'
 Allò era terrible, fantàstic, agradable, torbador;
quasibé impossible. inimaginable, fora del corrent, un
luxe diví.... Jo no-era jo.
Aquesta era la meva terrible realitat. En el mi·
rall em mirava una altra persona; però deia el mateix
que jo. êS movia igual que jo. era jo, però sense ser·ho.
Jo tenia, tinc, cabells castanys; el jo del mifall, negres
de carbó. Els meus ulls terrosos, eren els seus blavosos;
la meva prominent nàpia, era un escanyolit òrgan, que
semblava mentida que tingués alguna funció útil. El
darrera del mirall estava vuit, encara que no m 'hI espe-
rava trobar ningú. "Pot ser és una imatge projectada en
el 'mirall?", El meu cervell esgotat havia vist massa
pehl ícules. "I si el meu psiquisme m'està jugant una
mala passada?" A les meves fotografies guardades a
l'armari de la dreta, al calaix de dalt de l'esquerra. so·
ta un munt d' inútils records de pre-joventut, hi era
jo fotografiat, no aquell estrany personatge, mancat
'd' òrgan alfactiu. El meu atabalat psiquisme intentà
trot>ar là teoria més racional per a l'estrany cas, i es·
coll[ la més inversemblant però amb moltes possibili·
tats de certesa: "Algú misteri6a i possiblement desco-
negut, pel ja meu anterior jo, m' havia fet la cirugia".
"Però, QUI!? QUANI? ON!?, i principalment, PER
QUE!? . . cara tinc pell. Amb les empremptes' digitals ho demos·
Em vaig asseure al sofà, vaig reflexionar sobre
l'estrany fet. Una llarga i pausada reflexió; és sabut
que l' home és el principal ésser viu racional. Després
de sospesar·ho 'bé vaig arribar a la conclusió que la nova
sit~aci6 m'afavoria. Per dir-ho d'alguna manera
expressiva i entenedora per tothom, encara que por
'ferir la sensibilitat d'alguns lectors, la m.eva anterior
.vida era uQa puta merda. El meu ociós cervell. trencant
tots els límits de la Imaginació, es po~ a pensar com·
un desgraciat. sobre les noves coses Que podria fer.
seria el meu propi rei, aniria amb moltes dones, sense
por que em reconeguessin, ja que ara no em coneixia
ningú ... , an'ava sota una disfressa perfecta, era una per·
sona sense passat i amb un esperançador futur. Em vaig
vestir amb les robes del diumenge. em vaig -pentinar
amb gomina i vaig sortir sigilosament a l'escala baixant
de puntetes fins a la porta d'entrada." .
,.Senyores i senyors. em coneixeu? doncs aqu(
teniu el nou heroi de 6 city, el play·boy més cotitzat."
El meu estimat cervell desvarieja. "Veniu noies, veniu.
que sóc un home nou!" Per l'altre costat de la vorera,
una noia de la classe, que coneixia de la meva anterior
e infeliç vida: .
- Hol~! què et va passar ahir que no vas venir
a classe?
Georg
TERME
Monsols, Florissant, E.U.A. 1993. Per una des·
gràcia vaig ser condemnat a 6 anys de presó. Per reduir
la pena a dos anys vaig sotmetre' m a una prova biolò-
gica. .
Laboratori de Masachusetts. Colirtriptomania.
possiblement la nova arma biològica dels E.U.A. Or.
Mc. Laren. AUF! Me l' ha injectada. Fa molt mal. Ja
està. Tres dies d'observacions. Torno a ser a la presó.
Penso que ha valgut la pena. Només em queda un mes
a "xirona". Fa 23 dies de la prova. Només em quedan
10 dies. Què passa aquí? Què és això? No pot ser. Vaig
a visitar els altres companys que van passar la prova.
NOOO. Ells també. Els, reclusos ens mirem malament.
Ningú no ens vol. La nostra cara i el nostre cos s' es-
~an quedant sense pell. No fa mal. Fa fàstic. Ens envi.en
al laboratori. El Dr. està content. Ha estat un èxit. Ens
diuen que haurem d'anar sempre embenats. Es clar,
no som més que uns delinqüents. Ens deixen en !liber·
tat. Que generosos. Ens regalen nou dies.
Ja som fora. Busco treball. Tots pregunten
què ern passa. Ningú me'l dóna. Torno a Catalunya. A
la frontera em posen dificultats. Sort que als dits en·
tro. Sóc jo. Ja torno a estar ac í. Vaig a veure familiars
¡ amics .. Tots m'aconsellen que torni als E.U.A. Argu·
menten que allà podran trobar un remei. Ningú no em
vol. Tothom em rebutja. AI laboratori se' n deseme·
nen, Em volen internar en un hospital de leprosos. Ni
parlar·ne. M'escaparé. Hi ha una ordre de "busca i cap·
tura". En què es basen? Perill sanitari. No és veritat. A-
gafo un taxi. A terme, si us plau. Aqu í s'acabaran
molts viatges, Avui se n'acabarà un mes: el meu. Un
pali em reconeix. Em segueix. Corro, corro. Es la me·
va solució. L' express Barcelona·Paris. Adéu.
L'impacte ha estat bestial. No sento res. Fa
fred. Per fi s' ha acabat el meu viatge d'estudis als
E.U.A.
Piña,87
POEMES
HeUo
Any more senten ces ...
Mr. Verde, ean you make me some photoeopies?
I havent 90t any ehange.
Well, l "li give you a tip.
Lend me the homework of mathematics.
There is a su rprise exam.
Any voluntary?
I have to order a sandwich ..
Would you like to play basket.
"Populusque... '
It' s the !aw of the minimum eflort.
Yau have to arrive at'c1ass on time!
i I.RI!II!NNNG!!
The end of the class.
- Teaeher: The class hasn' t finished vet.
Goodby. .
Juan Angel Capel
Javier Canut
. j

HOW I MISS YOU!!

NIce island,
How I miss y.ou!!
Coconuts, Kiwis and bananas,
they are all from my island.

How I miss yau!!

sea, sun, soft land ...
you gave me all myJife,
you make me feel so good,
.=
you look a part of me,
~ and vau are unaware of ¡t.

l' d say it 10 you,

but l' m very far fromoyou.

'•••. o:.
How I misSfYou!!
-. . ,Or'·
My Iife is gone
and l' m feeling alone.
Only you can break my chest.
only you can make me feel the best.
How I miss yau 1!

l' m always dreaming on you,

but 1'11 never be yours.
l' mstilllovingyou.
How I miss yau!!
 MOTS ENCREUATS
2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

5
6

8
9

•
10

11

12

13
HORIZONTALS: 1 • Ximpleries. Una USiII que es una anima·
lada. 2.- Radio Club Ulldecon•• Niu, al revés. En el "rifiti",
La trobem li la rodera. 3.- Suma un total de 21. Septentrio-
nal. En arribar. Mah6. Del pobre Orfeu. 4.- Format per l'ac'
cló de l'aigua. 5.- De cabró. Cap de rata. T(tol de cortesia fe-
men f, al revés. Als cotxes d' Espanya. Ja han començat li parir..
6.- Fabrica que fi un recorregut dllsde lbh:a fins li Màlaga i
fIns I tot Marbell •. No he filat prim al escriure fil. AdIU infor-
mar. 7.- D' un modus que el sord quaslbé 111mb. ho sent. Prin-
cipi de tot arc. 8.- Demi el sol ho fa .... Posa nel'YJoI. 9.- Espero
que aquf no n' hi trobeu COlp. Del tic-tac. 10.- Impost sobre
el valor afegit 1mb un afegit al final. TelenoUdes. Un illtrf
de caòtic. 11.- Oivinitat. AIII. Per anu bi ens ha de pendre
I. porqulri. deis peus. 12.- sense .lIa no hi ha gat. sense .-
questil tilmpoc. Millor esper.' I • la defensi.,. De vegad.? CilP
ni un3, al reviso 13.- Ciligud. del3 p3rpadell3 superior produf·
da per la paràlisi del muscul ele~ador. Tot hi ser-ho les b.nyes
els hi posen igual. al revés. En d.rrer lloc hi trobem la primera.

VERTICALS: 1.- Mils camlrunds que nórdlc. Pot n~ixer. 31

revés. 2.- AssocIació de Cornuts Altius I Homosexuals. EII3
vivia CilP a BÒsnl•. Oe tractu. 3.· L' ofici mês Imparcial. AI
principi és un totxo, I en ¡¡cabu si s6u Intellgents ja sabreu
quina és I. soluci6. 4.- Pr.posició lIaUnil sepilr<llda per dos ne--
gres. O' un IlruP molt concr.t. Pluralitza. 5.- Xica. petitil. De·
nota temps p.uats. Poem.t. 6 .. Tot hi que denoti infinit 4s
un. de les seves terminacions. Govern d'un triun...lr<llt. 7.- Pre-
fix omni¡barc.nt. Es un bon trebllU. EsU de moda. 56c el
millor. 8.- Acabin 1mb el rel. No les plrl's sl hilS de rebre una
bofetada. Ninfa que ho Vi1I perdre tot menys la veu. 9.· Noblu
I contracorrent. Metalls que frequenten els mots encreu<llts
Una d' un dfgraf. 10.· Ràdio noticies. De formes airoses. AI
mig de pel. 11.' Quelcom de dlvl. Pocs ho diuen correctament
encara que tots nosaltres hi guardem les no.stres elnu de tre-
b.lI. 12.· L(mlts d' AlemanYil. Tros de glaç anglês. 5 'hl manté.
Tipic i tòpic .ltar. 13.- Orgull turc. Un mecanisme del teler
mecan!c.

'0.
 CRUCIGRAMI\
1 2 3 . -4 -s 6 7- 8 9 11 12 13
1
~,;,:
2 ~:;~i!;;i_;.
• '"." .-.- l-.-~ -':~:"';.;:.

5
-- r~Z~-
~.~9.0Jill:¡i

!¡B~~:'
"'r.'
,,
-",,-:; ,.,
,,'.s;!
6 fífl~
'i*~ :: ~r~:
.,',
l\'ii .«
7

8
9
• !T~
r'~.
r~%.
·>:--r>:¡
., ~
1&;rJiï$:~
i!', !,]1:
:;¡¡f- --_
~~~1
. ,.~,

- .
- -.'
.

-- :.::!í:~jJ
iC'

.10

11
-
. ~,-",
" , ..
~g~
~\j
~}-'
,"'

~,,

'"-"'~;,
-~ ..-
l;rilf-'~'t
. ,";l'
-
~~'r;~
,~,~.k.
' ..~

,".
' ..
.;}'~

12 ~-~l;';·'H·
:.,.,"
13 i.,~.

HORIZONTALE5.- I· Exce50 de pelo. 2.- se desprande. Me·

dia moto. AqueUo m's cerca de Efeso. 3,_ Clos eglpc,IO. Delln·
cuent., al revés. En adefesl0. 4,· O. un modo hlstérico (2 pa·
labru). En $U casa es qul.n m¡¡nda, al reds. Reetrllnlll. S.- Lo
embrollan todo. Aunque "no tenga nada en la caben, éslo se·
guro lo tlene, al revis;. Por el $uelo. 6 .. San Sab.stUn perdió
SU5 voc.les. L!eva $Ombrero. salpicar de granillos Ii tela, al
revé,. 7," Fiel asonjntlco. Iré entre el caos. Auxilio. 8.- Cama·
da. lr por Inglaterra. Se lavanta en las uambleas, al revês.
9.· Corriente a contracorriente. Ca6tlco pafs del Golfo Par·
sico. Nombre de la West, al revés. 10.- Indica un aislamiento
alslado. Por poco le da un ''shock''. Lo mlsmo. 11.- La prime-
ra. Nombre propio de Lanka. En el centro de consta. Distrito
postal. Es el principio de todo arbol. 12.· Radio Naclon.1. Los
ministros renn I?ara que no se lo coloquen delante."Lo contro-
la todo, a pesar de que lo haga totalmente al revés. 13.. Si no
se las cortan tlenen dos alas. Breve y c:ortante.

VERTICALES: 1.· Relativo a los blasones. CISI arde Paris.

2.- Imita la pintura. Copul.tiva adversativa. 3.- Dentro de po·
co puede que necesite un qultemanches. el reVl!s. Gran dlsi-
mulildor de caius. NI trlun1al ni de vuelta. 3;14 desvocall:a·
do. 4.- Va derecho. OCr nil.tac. 5.- Remolcar un ba)el a con.
tracorriente. En el estemón..EI pobre, alin estando al rev~s, es
perseguldo por todo el mundo. S.- Repetida en tonto. Perse-
guir. D(gr.fo que emplen aqul y acaba en la prim.r. del 7 ver.
tlcal. 7.- Ver el últlmo deiS vertical. Utlles para cesar/F.moso
marturb.dor bibl(co. Pono fin al cuorno y al dlvorc:lo. 8.- Ven·
den discos como rosqulllas, al revés. Altar. Presld(an las cien-
ciu y las .rtes. 9.- Emborrach.ba de un modo vulg.r. Conso-
n.ntes seguidas separ.dls por un negro. 10.' Una de coJo. E·
mocionantes peleu (2 pal.bras). se apellldab"a vic10 y lo suyo
eran las pistolu y el SlXO, al rev6s. 11:- B4sica parI los cruel.
gr.amas. Partldo Moderado Extremlst•. 12.. SI, poco convlncen_
te. Va IS, de abaJo a arriba, todo un se,ftor Insecto. Lengua o-
cioSl en li Edad Mldll. 13.- Clert. doctrlnl manomltlna. Cu-
bo, "m'gico en ocasionIS, y trucado en otrlS".
 .... ~. -_... __ . - , ' -..,--- . - ---._- -- .... -. __.

E.l Tío MELON[S M. ¡\ ,

[1 OJM> ¡" \0\ "",.1"'.1, ~"'- " i"<lb:., (¡,,1J,o J':'Tm,J"

J
E'h,. hiç\"n~
~'o.co\,óÓ6ó '.

, .

~
"
' ...
._-------------

~ARO
LA P E:PA
\ CAut., I"
t'C'Cl,e '"'
'ro.V~(ó.s . ,\0.; \0 '\U~
CI" eCU".
va) o. "Q.(..t r...

Lo. ~ev .. ,¡bO

for la. ,qH-e

\n (. . c.au.eV\ '\0.. Vho.( I \'\0

Lo. ';lel'''' so.'oe." Q~,(,~c.'\Q,~ \0 yefiYloo.
'Q,~Q, \-¡b" J ~o·
V~" c.i\-,
Ci')l,C.i ~Q"h.

M.p.

'.
 Reunitel jurat dels premis següents:

1r. concurs de dec9ració de carpetes

VIII PRremi de poesia Guerau de lIost
VIII Premi de narració Francesc Maspons
V Premi period ístic .
V Premi d 'historieta il-Iustrada
IV Premi d' oratòria
I Premi d' assaig

Format per
Miquel Angel Angelats
Xavier Badell
Enric Matamala'
Joan Gutiérrez
Mercè Travé
Jordi Aligué
i Francesc Viñas, que actua
com a secretari,·

acorden atorgar els premis següents;

-
-
--
~

PREMI DECORACIO DE CARPETES

Per a 1r. de BUP

"El meu esport preferit" Santi Coca de 1r. A'

Per a 2n. de BUP

"El bàsquet" Josep M. Nonay de 2n A

Per a 3r. de BUP

C. C. CATCH Josep Planas de 3r. C

COU Desert
També queda desert el premi al més original.

. ." .
~""""",~~~~~;r~~_23. ~-"".,.,.~.",.".,~..,.;".,.",.~ .
------_.

VIII PREMI DE POESIA

Guerau de Liost

Premi únic de poesia a

ECLIPSI EMBRUIXAT
Pseud. Katza Negra
Autora Susana L1ena, de 3r B

El jurat ha decidit atorgar una menció especial fora del premi de poesia a
SANT JORDI
Pseud. Pulgarcito y las botas de siete leguas
Autor Eugeni Ruil Vila de Abadal

El jurat creu que podia ser un bon text per a una AUCA.
Els dibuixants que s'animin!

ECLIPSI EMBRUIXAT

Resistint la soledat, abatut,

aillat de tot aldarull Que el pogués atribolar,
jacent,emmira.llat en els reflexosd 'un passat,
resignat a ser conscient de 'representar un destorb.

Sempre havia somniat d 'arribar a ser cabdal,

algú important, estimat per tots...
ara, endinsat en la immensa foscor de la depressió,
reposava inert, mirall trencat...

De sobte, un ocell; gelada indiferéncia,

versàtil moviment, diluït;
estel apagat, anhel perdut, deliri morta!.:.

No permeto Que et rendeixis; vull que com aquell ocell,

aixequis a volar lluny, molt luny d' aQu f.
No temis, consolida l'esperança algu~ dia venceràs...
Katsa Negra

,
.,
 VIII PREMI DE NARRACIO

Francesc Maspons
3r. Portetes obertes
Pseud. ITTEVI LO
Autor Artur Baizan. de 3r A

2". Somniador
Pseud. PATT RILEY
Autor Jordi Bertran, de 3r C
1r. Sense titol
Pseud. EEL BUTANERO
Autora Neus Oliveras, de COU A
Accèsit Vacances de darrera hora
Pseud. DAS BRUoER
Autor Oscar Morales

PORTETES OBERTES
j
I Vaig mirar el rellotge .__ encara mancaven cinc minuts perquè fos l' hora. Vaig endreçar els fulls
dels conmictes que necessitava pel següent dia, i vaig agafar el malet(.
J A l'oficina mai havia estat una persona popular. Sempre, en Jiménez i la seva colla de pilotes,
m' havien fet la vida impossible; i tot perquè portava sempre unes orelleres posades. Es cert que no és gaire
corrent però mai havien tingut en compte la ment que hi havia a sota d' aquestes orelleres.
Ja portava a l'empresa Rius i Rius, S.A. quinze anys, i encara seguia en el mateix lloc d'oficial
de segona que quan vaig entrar.
Sortint de l' oficina caminava pel Passeig Colom fins a les Drassanes. Després pujava Rambles amunt
fins a la Plaça Catalunya per agafar l'autobús.
Es una llàstima que pujant per les Rambles no pogués sentir el soroll'de la ciutat, l'aspecte de les'
ales dels coloms i els crits dels nens tornant de l'escola. Mai no ho sentia, ja que no podia treure"m les
orelleres, la gent mai ho hagués entès __
o

En arribar a casa vaig deixar el maleU sobre la tauleta del rebedor i vaig preparar·me el berenar
(un cafè amb llet amb un croissant). Després vaig anar al lavabo i em vaig mirar al mirall. Com sempre
la cara pàlida i amb un aspecte de no haver dormit la nit anterior. Aleshores em vaig treure les orelleres
i vaig notar per un moment una sensació molt agradable, i unes pessigolles per tot el cap. Sempre que es·
tava a casa, sol em treia les orelleres, perquè vull mantenir el meu secret, prefereixo que la gent pensi que
sóc una mica extravagant i boig, i que no veiessin les meves portetes; les que tinc en comptes d' orelles.
_ ·Des de petit que m' havia acostumat a no ensenyarse·les a ningú, la meva mare sempre havia insistit
que m' havia d'operar, però el meu pare s' hi oposava. Jo mai havia trobat això de les portetes com una
cosa extranya, sempre m' havia ocupat de les meves coses i no havia fet cas.de les bromes que em feien els
companys de l'escola: m 'hi vaig haver d' acostumar a la força.
Quan estic a casa, sol, obro les portetes i deixo que m'entri aire en el cap. Em sento molt més
obert, més net, més lliure...
... Suposo que això compensa tot el que paso amb la gent de fora ...
La meva mare encara avui segueix dient·me que m'operi però jo mai no ho faré, es'una sort que jo
hagi nascut amb unes portetes;. és més,.penso que tothom hauria de néixer amb portetes, per poder lluir
unes Idees noves, clares, netes; potser no hi haurien tant bojos i el món rutllaria més bé.
Ittevilo
__ '_'~ '. -;"T'"_'_

SOMIADOR

... 1 mira que ho intento, però m' és impossi-

ble, improbable pensar en una altra cosa, en tot mo-
ment veig aquella bella cara, aquells cabells llargs, alli-
berats, aquells pits ressortint del cos, les cames pri-
mes i proporcionades, la manera de parlar, els movi·
ments; aquell cos perfecte, encara que potser un xic
cenyit, però per mi és la pura perfecció. Fins i tot el
caràcter, tot, tot ho trobo immillorable. Aquella noia
em fa delirar.
M'està parlant però jo no me l'escolto, sols
me la miro de dalt a baix, i 'ara ella em gira la' cara i
es posa a parlar amb una ami~a. Ho deu fer per fer-me
sentir recel? o perquè jo ni li vaig ni li vinc? Tot i
aix í jo sóc un tanoca, en comptes d'enraonar-li he
girat cua i me n' he anat perquè no es notés que es-
tic boig per ella.
Sóc un ximplet, segur que un a~y abans li ha-
gués dit: "noia em portes de cul", esperant una res-
posta.
Què collons! li puc anar a dir ara. Merda! ara
es fot a parlar amb les seves amigues, no puc anar
allà i dir-li quatre coses, faria el ridicul. Ves puc anar
i dir-li: podria parlar amb tu un segon.... però queda
massa preparat i a més falta allò que deia abans, un
parell de ... Hòstia l el que em faltava, ara està amb
un d'aquells nois "virils" que les atrau tant, no el
conec pas aquest toix. Ai, l'enveja m'està devorant.
Però no siguis imbècil home, també estic jo amb al-
tres noies moltes de vegades. Ara m' ha mirat, ai ...
m' ha entrat un calfred tant fort, que potser m'as-
semblo a un pollastre i tot. Hem coincidit les mirades
o més ben dit m - ha enxampat mirant-la. I què? és
que no puc mirar on em dóna la gana? ... Si però ara
hauré quedat com un babau.
Sóc un imbècil, i mira que em dóna voltes el
cap per aquesta mossa, i segur que èlla no ha pensat
mai en mi, vaja ni li hauré passat pel cap.
No, això és ser massa pessimista.
De vegades penso, o més aviat somio, que se
m acosta amb un aire provocador i em diu: Sóc to-
ta teva, abraçant-me. Però aquest somni dura curts
instants i es va difuminant fins esborrar·se.
. Ara se m'està aproximant i cada instant noto
la bovor del seu cos més propera a mi. Això em fa
com una pressió a l' estómac inexplicable. Ara m -ha
fet una pregunta, que no ve al cas,i jo li he respost un
xic enrojolat.
Si la vull he de fer els .possibleS per caçar-la.
Li pregunto què fa dissabte? Sí! i si vol venir al ci-
nema? ... Merda! ja posa impediments, que si tinc al-
tres compromisos ... Em sembla que val més deixar-ho
córrer, passa completament de mi, o serà perquè sóc
massa xaró i no Ii he demanat com cal. Li he de de-
manar amb més naturalitat i insistir una mica.
Sort que ha acceptat, sinó m' hagués cagat
en no sé qui.
 . El més fotut és que arribarà dissabte, ani rem
al cmema ¡unts, però no sabré. què collons dir-li no
hi haurà tema de conversa. Bé ja ho intentaré, I: im-
portant és que ella estarà amb mi.
Em sembla que li vaig a contar aquesta gran
nova a en Josep. Millor no, no vull semblar un fat-
xenda que presumeix d'anar amb ún bé de Déu de·
nOia. Ho guardaré en secret.
I encara podria arribar a sortir amb ella, però
és una hipòtesi un xic utòpica, o per què no, si m'ha
acceptat-;¡nar al cinema, jo i ella "SO LS". No ho sé
no sé què pensar ja. '
Calla! Uiii, quines posiures més provocàdores
que està fent. Aguanta' t, i jo també més descarat
mirant impossible. Què? jo? és a mi que em crida? ...
AI SI, havia oblidat dir-li l'hora i el lloc pel dissabte.
No puc quasi parlar, tartamudejo i m' entrabanco, no
ho vull "engegar tot en orris". I a ella se la veu tan
pausada i tranquila...
, Ja m' 'estic imaginant el di~bte jo al costat "
d el!a al Cinema, una mica decantat, li tooo la mà
me I agafa, me l' apreta, jo m'arrambo al seu cos'
faig reposar el cap sobre la seva espatlla ella em b"";
'. el front, alço la testa.li beso la .galta buscant clara-
ment els seus llaVIS, fins .que finalment ens fem un
llarg petó que. dura eternitats. Jo li busco la llengua
amb la meva fl.n~ contactar·hi. Se ·Ia veu.un xic inex-
perta. Tot segull ens abracem bén fort i continuu
besant-la.
Ella m'agafa la mà i me la fa arribar fins el
seu se~e. Valg per descordar-li la cremallera del ves-
i-'t pero em diU que vol fotre el camp del cinema jo
I d.,c que podem anar a casa meva,. ella ho apr~va.
Pero en, el meu somni Imaginatiu hi ha dues pàgines
que. algu ha arrancat. Mai no podrem saber com aca-
ba, Ja que ,no succeirà mai.
Patt Riley

,

. potser, pels voltants fins acostar-se a les entranyes,
Me 'n recordo, me n' he recordat ara, que a-
bans, quan plorava, quan superava el que jo en deia
una gran plorada, després bebia molta aigua, l'aigua
que jo calculava que havia gastat plorant, un ultratge
envers el meu cos i aix í em feia perdonar.
Què puc dir-te? Una cara tacada i molla, amb
. una gota tremolosa al nas, em mira des de la nit de la
finestra; em veu doble, El xiclet se' m desfà a la boca,
Potser són els àcids del plor, No ho sé,
He rebuscat -retalls de records i he rellegit;
"Sentir-se vulgar als setze anys és ja ser vulgar, Es no
. sentir-se. Es com una vida de gat, esperant, extenuat
d'esperar i morir esperant, sotjant l'oportunitat i no
pensar' que aquesta pot no existir, sinó que encara
pots esperar, Més endavant, No pensar que formes
part d'una massa informe formada per vulgaritat
gris, Tonalitats de gris; gris perla, gris plom, gris tem-
pesta" .. gris al capdavall. Gris. Ni blanc, ni negre, ni
color. Si tot fos color, però, ser gris seria ... Res. Seria
ser color. Absurd, no?".
l, de sobte, m' he adonat que ja no tinc res
a dir. Ha. estat aquest mati, quan, cuita corrents,
abans d'anar a l'escola, la més petita de les meves
fillè~ he des,pbert la san~ï, amb un rictus d' angoi-
xo' ho gemegat que ella no volia créixer. M' he more-
jat'. CI~ seAtit tremolins d'enveja, dolor i desenciso
Els ulls clucs, independents d'aquest cos feixuc,
han vist que ja he recorregut més de la meitat del ca-
m i, que aquest s' ha anat estrenyent i que ja només
cal deixar-se portar; La rutina. la inèrcia ... Només
anar deixan'! passar els dies morts, passar....
Jo em moriré. Ho sento a l '.estòmac, a la pell.
Costa tan seguir, és tan dur que em moriré perquè es-
taré cansada. Esgotada, exhausta, m'escorreré fins
l'últim glop i m' aniré· eixugant. Fa mal!. I n'estic
farta de sofrir, de patir. No puc aguantar aquest dò-
lar més. Em trenco, m'estripo per dins, m'estic'
desfent: tinc la sensació que el cor m' ha emmalal-
tit de lepra. . . . .
I avui, colgada al sofà, vQlia que m' enterre-
.'. sin en la posició fetal, sota la terra calenta i humida
d'un camp i que em comencés a podrir, pels peus
e
al meu epicentre, i el cervell, que se' m comencés a
podrir d'una vegada el cervell, tota jo. Amb l'escal-
for agredolça del podrit per tot; i jo colgada sota ter-
ra, sota terrossos suaus i aspres. Sorra a la boca; pols
i fang rogenc i argilós: sucada per totes bandes amb
la carn de la terra, aspirar-la i ser terra i podrir-me
amb ella i enriquir-la, els ulls plens de cucs que rega-
limaven per les meves galtes cap al xandal, plorant,
plorant... Regant el sòl, el pais, la terra que ho dóna
tot i nosaltres la prostitu i'm, però jo la besaria, un pe-
tó rabiós i mé I .empassaria i seriem cuc i terra en una
sola essènCia de podrit. Però no dic podrit en sentit
despectiu, 'sinó tom una fermentaciò, per arribar a la
copulació; a la sfntesi absoluta, purificació de carn i
terra en un sol ésser etern i estable i divf i generador
de vida, mare eterna... .
I he plorat com mai i el cor em cruixia, lla·
gat fins al centre, corsecat i sol! déus, què sol!
Tant se val. Sé que continuaré endavant, un
estrany resson m'empeny enllà. A vegades encara.
tinc la imatge d'una àvia feliç, asseguda al sol i tei-
·xint pels seus néts. La imatge és assolellada i riallera:
no ha de nodrir-se, no ha d'aspirar i escopir, no ha
de pens¡¡'. Un dia va ser una flor vellut¡¡de que embij.
00110 lei abelles i un fruit maqur que, e.berlal, engeA.
er~ A6Ves llavors. Perquè resta encara, doncs, sota el
sol de tardor? I s'arruga i es panseit i tem, tem el
fred. I és aquesta angoixa de l'incertesa del que resta
al davant, i encara més de mirar enrera i, potser, abo-
car-se a un desert estèril, a una lluita perduda d' an-
tuvi, i saber-ho.
Tinc les mans dures, fibroses. Ultimament, em
queden macades i les taques ja no se' n van. Ja no se
n'aniran. Unes mans poden ser tantes cosesl D' es-
cultor, d' assassi, amant, picapedrer, poeta ... Tantes
mans, tantes vides. De mare; fins que s'adonen que
ja no ienen res més. Que res més està a les teves mans,
a les meves.. 1 només veus el que t' ha arrabassat el
temps. I estàs sol i nu i fa fred.
El que sempre he trobat que era la més gran
injusticia és que hom no pugui morir pel fet de de-
sitjai-ho. Es denigrant i cruel, també.
EL BUTANERO
,
.,
 VACANCES DE DARRERA HORA

Respirava l'aire malalt i dolgut que penetrava

blanament a mitja tarda per la finestra del tren. Amb
pesarosa monotonia de ràpides i elàstiques imatges
que quedaven penjades a la cuneta de l'ull, i sotmés a
la hipnòtica cançó dels rails, ben apresa en el bresso-
leig del vagó; de mica en mica, em sorprenia embado-
cat i abstret amb l'estrabisme d'una mirada que no
apuntava enlloc. Tant sols el bellugueig davant meu
d' unes. cames de nen, que sense arribar a terra resta·
ven inquietes i suspeses com el pèndol d'un rellotge,
em va eixerir. Aquelles cames, semi~nues i toves,
pertanyien a un minyó magret i ben· pentinat, que no
es deturava de sondejar-se i fonyegar frenèticament,
aquelles porcines cavitats nasals que tenia, amb'la tija
rabassuda del seu dit. Anava fent. Em mirava esporu-
git, i a la vegada amenaçant, com el gos que menja i
tem que algú li prengui l'àpat. La seva mastodòntica
mare, embarrancava al petit seient contigu 'amb les
mans trenades a l" alçada del melic, sostenint·se la
flonja panxa. Feia llàstima. Feia una becaineta amb
una bocassa oberta, de llavis ressecs i pintats de cru
vermell, que brotaven a la pàlida cara. En certs mo-
ments deixava anar curts roncs proboscídics. Li man·
cava nas per sostenir-se les grans ulleres que resistien
el vèrtig. .
. Tot un seguit de túnels, va fer-me recordar
que ja abandonava Itàlia. Aquell pafs va ser dipòsit de
mil il.lusions vanes que vaig conrear al llarg de molt
I de temps. Peró les vacances ja s' havien acabat, i no
hi havia res a fer. Sabia que no les havia aprofitat del
tot, i tenia gana d'esdeveniments. Sé que volia que el
I tren s'afanyés a sortir d'aquell Estat, per no pensar-
hi més ni.sentir anyor, així, morta la bèstia, mort el
ver(.
Mentre observava l'obscuritat aclaparadora
que emmetzinàva el meu vagó, quan el tren s' endinsa-
va en un túnel,l'arponeig d 'una mirada afilada i pun-
xeguda esquinçà les meves pupiLle•. SQbre el fons
d'un barroc tGnobrismG, uno llum ortificlGlll.lumino,
va els ulls d' oscurçó d'un dlublo molt grollor, cau·
sant·me un fo't esglai ~u. em canvià ol cervoll P0F ,~.
ro. S'escarnia ¡ feia riota de la meva persona. i vaig
sentir·me molt incòmode i molest.
La claror de la tarda, occl violentament aque·
lla imatge, desapareguent en el moment que el tren
era vomitat per la muntanya.
 Tot d' una vaig aixecar-me· absort i confús, di-
rigint-me cap el lavabo, per esteranyinar i treure boi-
res de la meva ment, fumant-me una cigarreta. En.el
moment; que vaig entrar i tancar la porta, e.ls meus
ulls esbatan~ts no podien creure' s el que veien: una
mulata de molt bon veure.• anclada i eixarrancada al
WC, que sense cap mena de dubte, s' havia clavat una
bona dosi de· droga. Anava molt lleugera de roba, ja
que tant sols duia unes llargues mitges' pigades a les
cames. i un capell cordovés, que coronava la fosca cas-
cada de la seva melena.
Era una femella· de grans superlatius. Tenia
la mirada perduda en un ,èxtasi infernal, amb llargues
pestanyes i unes celles capricioses, Un nas egipci que
no li pertanyia, p (çar i molt,estètic', sobre una boca
mig somrient de llavis ·çarnosos, recorreguts tothora.
per una vivíssima llengua. Manifestava reaccions es-
pasmòdiques, que alternaven amb relaxacions molt
intenses: .
Vaig intentar anar-me' n, però abans que ho
pogués fer, ja va estar ella aferrada a la meva cama,
com a una rel íquia de fetitxista, disposada a conti-
nuar l'exploració de la r.esta del meu cos. Mal per mal
aquella nina de nen gran i jo, vàrem quedar-nos sols
jugant amb religiositat ¡ zel, al primer joc que va pas-
sar-me per I~ imaginació.
Sense voler va caure la nit, i vaig trobar-me
jaient al terra del lavabo. Per instants v¡¡ig preguntar-
me què hi feia jo allà, però de seguida vaig adonar-me
que la dona ·ja no hi era. Curiosament nin"gú no va a-
larmar-se que el lavabo romangués ocupat durant tan-
ta estona. La buscava amb preocupació per tot arreu
del tren, mentre tothom dormia. Ja anava vestida
quan vaig trobar-la al Penúltim vagó, on hi havia una
porta especial oberta, per on penetrava un gèlid aire
llepat per la rosada de la nit. En veure'm, una intensa
mirada d'acomiadament, més veloç que el llamp, va
ser l'últim que va fer abans de llançar-se fora del tren
en plena marxa. Va ser lIavor.s quan, tota una legió'
d'impulsos de valor i heroisme, em va empènyer a
saltar,hi, horroritz¡¡t, darrera d'ella. Ambdós caiguè-
rem sobre la pinassa i l' herba d'un bosc molt net, Els
xiscles de dolor que ella emetia, m'ajudaren a trobar-
Ia; però les macadures que ten (em no eren res, en
comparació amb' el que haurien pogut ser, Després
d'interrogar-la sobre el seu esta! físic, que no va pre-
cisar resposta; vaig sacsejar-la molt furiós, exigint-li
explicacions, Aleshores vaig saber que no parlava el
meu idioma, però per mitjà del gestos, vaig poder en-
tendre que algú la perseguia per fer-li algun mal.
Explorant aquell indret desconegut. trobàrem
una casa de camp, on vam demanar perm rs per fer nit
al paller.
L'endemà al matí, vaig observar amb els ulls
mig closos i enfonsat en el fresc ferratge del paller, al
vell pagés de la casa lliurant-li uns diners a la meva
cqmpanya. No vaig fer-hi gaire cas ja que considerava
allò com un ajut o préstec de caritat, davant de la g
greu si tuaci6 en que ens trobàvem.
Però més tard van començar a sentir-se uns
grunys molt forts, i amb un to força especial, que

•
-r'-
. .
- ,.

R3P¡OIAh . .
.

provinien d'una petita quadra.

Una vaca sancallosa ballava al ri.tme :de,no sé
pas quina música que xiulava el rústichomê. Aquell
individu ambla pell escardada i escatosa que tenen els
marroquís,·<Je calba adobada i uns quants cabells en
guerrilla, portava un bri d" herba a la boca desdente- .
gada. Era una carronya, realment grotesca, una peça
de museu, extreta amb pinces de l' hectàrea del seu
temps. Amb uns ulls de camaleó, contemplava amb
delectança quelcom que es coi'a dins l'estable. Això
va motivar-me a apropar·m 'hi amb ferotge curiositat,
per veure-ho també.
Repugnant: sobre una daurada catifa de palla,
doblegada com les gambes i en posició quadrúpeda, la
"meva mulata es lliurava a la possessió carnal per un
porc. Una atroç passió animal es tradu l'a en brutals
contraccions de gust i regal. Les carns remagridés
del garr( s'arrossegaven i "lliscaven sobre el volum si-
nuós de la seva pell bruna i s: esmunyia amb frisança
el faUus inflat de la bèstia sodomita.
Corsecat i cbnsumit en una angúnia iracunda,
vaig atenallar violentament per la pitrera, al jai hor-
telà, i enfollit com una fura, vaig ,deixar-lo caure a
terra, on em va exposar el seu argument. Ell reconei-
xia el dret dels marrans, dé veure realitzada la seva
darrera voluntat, abans d' ésser sacrificats, una volun-
tat natural, que pagava de sobres el seu fatal destí.
amb un malbaratament de plaer. .,
Ella va sortir nyafegosa, untada i bruta, però
amb un somris'enigmàtic als seüs llavis, que deixava
entreveure, un cert deliqüi o goig,'de l'acte zoofílic.
Finalment, ens en vàrem anar, portant al-
menys uns dinérs a [a butxaca, que ens vari mantenir
uns dies. Quins dies!:
Un dia çJesprés d'errar a la ventura palade-
jant la meva Itàlia; just on reclamaven el meu equi-
patge,' la meva companya va ser detinguda per dos
súbdits libis, que feia temps la buscaven, per fugir de
l' harem d'un poderós musulmà, on ella era la seva
meuca "de luxe".
I jo, ta~t aviat com vaig poder, vaig tornar a
casa, amb moltes coses per explicar d'aquelles expe-
riències que l'Altíssim m'atorgà a darrera hora. .
Das Bruder
 ..
---~ _ - , - - - -

V PREMI PERIODISTIC
UN UNIC PREMI PERIODISTIC
Per què?
Pseud. FAUST
.Autor Oscar Orbezo, 3r A

PER QUE

Ja fa una setmana de la rebeLlió. Quatre coman-

dants del gloriós exèrcit argenti, amb uns fusells a les
mans, varen intentar dir no al què el poble de la Pam-
pa havia dit sí. Per què aquests residus no deixen viu-
re en pau a la gent? Per què volen una vegada més no
deixar riure a la Mafalda?Per què les mares de la Pla-
za de Mayo no poden viure més o menys tranquiles
després de les morts dels seus fills? Per què no dei-
xen Que els nens argentins coneguin per un temps
el si lenGi de les armes, el si lenci de les seves mares
cridant. Per què no deixar que les fam i1ies que han
destrossat intentin tornar·se a conèixer? Potser te-
nen enveja del veí xilè. Potser veuen que El Gran Ge-
neral Pinochet té a tot un país acollonit. Si, aixó els
agrada 0')01t.8 aquests. militars, tenir a la gent sota un
contrql estricte. Po, què no acceptar que la gent s' es-
tima més anar al bosc a passejar que no a amagar-se.
Per què no comprenen que hi ha un jovent que té ga-
nes d'anar endavant, que volen dir prou a tanta mer-
da i a tanta repressió? Perquè no ensenyar als nens
a jugar a tocar i parar, en comptes de jugar a reviure
batallas que han vist a davant de casa seva.
Diuen que els militars són dé la gent més noble
que hi ha. Si ells són nobles jo prefereixo ser total i
absolutament innoble. Es que un militar si no ha anat
mai pel carrer lluitant no se sent realitzat?
Per aquesta vegada els han pogut controlar, però
encara en queden més d' aquests repugnants éssers.
Després d'aquest escrit no intento despotricar
en contra de tots els militars sinó en contra de tots
aquells que tenen aquestes idees, que ara per ara són
la gran majoria.
Faust
 ---- --,~~ ---;-- -_ .. _--

IV PREMLD'ORATORIA

2n Premi a Oscar Orbezo

1r Premi a Alfred Donaire

i Josep Planas

PREMI CONCURS ORATORIA DE ST. JORDI

Josep Planas i Alfred Donaire de 3C·3D, alumnes de 1EATP tècniques de comunicació d'anglès
van recitar el següent poema popular:

Oranges and Lemons

GAY GO UP AND GAY GO DO\\'~.

TO RING TIlE BELLS Of LONOON TO\~·N.

BuU's eyes and targets,

Say the beUs of St. Marg'ret's:
Brickbats and files,
Say the beJls ~f St. G)les·.
Oranges and lemans,
Say the bells of St. Clement's.
Pancakes and fri tters,
Say the bells of St. Peter's.
Twa ,tic~ and an apple,
Say the bells at Whitcchape1.
OId Fa!h.r Baldpat.,
Say the slow bells at Aldgate.
. Maids in white aprons,
Say the bells at St. Catherine's.
Pokers and rongs.
Say the bells at St. John's.
Kettles and pans,
Say the bells at St. Anne's.
You oweme five farthings,
Say the bells of St. Mart'in's.
When wiII JOu pay me?
Say !he bells at Oid Bailey.
When I grow rieh,
Say the beUs at Shoreditch:
Pray, when will th:lt be?
Say the bells at Su:pney.
l'm sure I don't know,
S3.ys the great beU at Bow.
Here comes a candle to light you to bed,
H~rt:l.:c,)lIles a choPllt:r tO l.:!lop otf your ht:ad.

_ I. .
 ESPRO I1\.
I PREMI D'ASSAIG
amb el tema: La teva co.npcepció de la vida
,>
Menció al text presentat per pseud, El Baron Roja
Autor Daniel Ruiz' .

Menció al text prèsentat per pseud. El Baron Rojo

Autor Daniel Ruiz

No hace mucho tiempo que se difundió en los

periódicos la noticia de que una pareja de homose-
xuales holandeses, al saber que estaban contagiados
por el Sihdrome de Inmunodeficiencia adquirida, el
hoy tan popular SIDA, se practicaran la eutanasia.
~ste es un ejemplo mas del polémico tema de la
eutanasia, es decir, el derecho que tisns cada ciuda-
dano de quitarse voluntariamente la vida en caso de
una enfermedad irreversible o de dessnlacs incjerto~
En otras palabras, que el enferino afectado pueda e-
legir morir O alargar sus sufrimientos en una lucha
perdida ya contra la muerte.
Sobre ests tema tan especial aún no exists una
legislación.- .
Las opiniones en el mundo de la justicia estan
divididas. en cuanto a su licitud, aunque no esta auto-
rizado en ninguna legislación vigente en la actualidad.
Jur(dicamente podria hablarse de ello' como un ho.
m.icidio cOl}sentido, aunque siempre atenuada por
mOtivos humanitari os. . -
Las opiniones' que tiene la gente acerca de este
tema son también dispares, y normalmente, entre la
gents de tendencias conservadoras, es decir, gents con
creencias religiosas firmes i bisn establecidas econòmi-
camente hablando, prima la opinión de un no ratun,
do acerea de la eutanasia. Esta opiniÓn es la misma
que prevalece en círculos religiosos, por motivos doc-
trinales. En esferas sociales mas abiertas existe otra
opinión acerca de la eutanasia: cada cual es libre de
hacer lo que crea mejor para él, sobre todo en este ti-
po de situaciones I (mite. Aunque, clara esta, siempre
hay excepciones. .
Pero aún hay casos mucho mas peliagudos. Por
ejemplo, en el Càso citado anteriormente, las perso-
nas en cuesti6n eran 'dos in.dividuos que estaban en
posesión de plenas facultades ps(quicas, es d~ir, que
se hallaban .en pleno uso 'de su capacidad de racioci-
nio V elias pudieron decidir por ~í mismos que era
lo mas conveniente en aquella situación.
Pera pongamos por ejemplo el hipotético caso
de una persona que por los motivos que sean no pue~
de decidir por s( mismo, como seria el caso de una'
persona afectada por una paralisis cerebral o caida en
un estado de coma profundo, que y~ no sólo no estan
en plena posesión de sus facultades psfquicas, sinó
que simplemente estan vegetando mantenidos vivos
artificialmente por maquinas que únicamente mantie-
nen SU5 constantes vitales, sólo eso.
Este va seria un caso mucho mas complicado,
va que según la manera en que se mire podria ser con-
siderada como un homicidio en lugar de un acta hu-
manitario V beneficiosa para Ja persona en cuesti6n ..
,
• .,
 Si se mira de un determinada modo sería senci~
I
l
lIamente. un homicidio, va que nadie es qu ien para
deCidir por otra persona, y mencs en.un tema tan im-
I portante como es este, va qu'e se decide nada mas V
nada mencs que aca~a~ ~on la existencia de alguien,
excluvendo toda poslbilldad de un posterior descu-
bnmlento médico que permita a la persona enferma
volver a la vida.
Por otra lado también tendríamos que'pregun-
tarno~ SI es aceptable mantener a alguien vegetando
por SI acaSQ ~e descubriera en un ,futura (quíen saba
SI muy. lejano) alguna nueva técnica para curaria, o
cu~nto tlempo es razonabJe mantener a una persona
aSI, esperando una salvación·que no llegara nunca. O
simplemente mantener a alguien en 8se penosa estada
de muerte en vida, sencillamente porque si o por de-
termlnadas creencias religiosas que de nada sirven.
En estos casos, ademas de la problematica si-
tuación de eutanasia s(, eutanasia no también sur·
giría .Ia cuestión, no menos difícil de' decidir quien
o qu lenes ser (an las personas encargadas de tomar
tan drasticas medidas.
En toda caso también se podría consultar con el
paciente, si se diera la posibilidad de entrar en una si-
tuación irreversible, antes de que ella ocurriera, para
poder contar con su decisión. Aunque quiza esta ser (a
una decisión demasiado precipitada V que podria ade-
lantar acontecimientos desagradables, ya que seria
lo mlsmo que decirle al paciente',que esta condenado
a sufrimientos y posteriormente, a una muerte segura.
Con esta se conseguiria solamente amargar a la per·
sona el tiempo que le quedara de vida y de lucidez
mental. También se habria de tener en cuenta la per-
sonalidad del individuo en cuestión.
II Hasta aqu í h.e hablado de una manera total-
mente objetiva en torno al tema. A partir de aqu í lo
haré de manera subjetiva.
Va· creo' que en caso que una persona pueda
pensar por si misma se le tendra que dar plena liber-
tad para que elija lo que el crea mas conveniente
para sí mismo.
En el caso de una persona que es mantenida
c.on vida por medios artificiales, en estada vegeta-
tiva, tendrían que ser los familiares mas próximos
al afectada los encargados de tomar o no esa dras-
tica decisión, V en última instancia, el médico encar-
gado de la persona.
Creo que es una cosa sin. sentida prolongar
una vida que siempre va a ser as(, que no tiene espe-
ranza alguna de curación. Ademas también hay que
tener en cuenta qúe en mantener a una persona en
ese estada se estan gastando ingentes canti dades de
medjos económicos V técnicos que al fin y al cabo
no sirven para nada a esa persona, V que podrían
ser empleados en otro individuo susceptible de ser'
curada.
Con esta no defiendo la postura del confor-
mismo y dejar de luchar hasta el última momento
para salvar a una persona de ese penosa estada, pera
va una vez caido en él, y puesto que es irreversible,
"ncuentro ilógico seguir luchando en una batalla
que ha sida perdida hace tiempo.
Esta es mi visión sobre el tema, aunque. estoy
segura que se escribiran montañas de papel sobre el
mismo.
El Baron Roja
 o l,
CONCURS DE SANVITXOS
Prem i ~I més gran
ENCIAM' S CLUB 1r B
'"Menja-t' ho si pots!"
Prem i al més bo
ESTAFONORIA 2n O
'"Poti-poti '"
Premi al més o~iginal
TRES EN FEINA COU C
'"Dos en feina'"

D'un òscul prohibit

fóra I . amor nat
i nat el delit
de ser estimat.

De ser estimat
en la negra nit
i en la llum amat
Bes dolç de l' oblit!

Bes dolç de l'oblit

tatuatge daurat '
font que és del neguit
de ser estimat.

Publicada se~se el permís de l'autor. Escrita

am? .Ia brevetat.d un plany d'absència de les 11
r glorra de la diada de St. Jordi. aors

V PREMI D' HISTORIETA IL-LUSTRADA

,,
3r Un somni de veritat
Pseud. Pepe Tornillo
Autor Xavier Teixidor, de 3r A

2n La profecia
Pseud. R
Autor José Lorenzo Ramos, de 2n B
1r El pacto
Pseud. El Salvaje
Autor José Miguel Slvarez, de 2n B

•,
 ..---
II
i!
';
[JJ~ ~illJ[M]~J1
¡!
i'.l oooooQO:
ij
!I
!I
I¡
@[
~
~
.

I
I
~~~~lr&U
~

> •

(
/f
fi
 11" A6~ADARiA l'f OLT !!
'JA PODEM AllAR-Hi.

TONi} Et pOLi~ \ NO ET ""<O - IV! \W

c.iA ENS PfR- cUPIS,'A EL.
5E60vei")l,. PlrS P;STA REM.

---~~
~~ 1)/

,
-,

~-
 ,
¡~
')
.) o PMEU! !
o ~.

; ACOSTEU- VOr
o A LA '~u/llETA!!

¡'t
~

(I \
1
o <
o
o
t
1I (I
o
o
D
o
@ @)"'>
o f~ ~) v)
o v

OH /110 I!
SE'NS HA
AAAAAAHH !lI
RESENTAT
UtfA RODA.

,.
\\1-~
{

,.. " .----_.- ,I ~ 1\ .

TiNC D'AVisAR
VNPr AI1GULAO/dA
RÀPiDAMENT.
 :. HiRA I HA~·èAi6l.JT '-
!.4 ~.iOjA fs~ ff,Ot.7 AYAU..
·...'.7À viVA 1..'
~uiNA so·~T. ..

LA rlOiA ESTA ei I . GUiN' $ol1N'i

PERò ~t.. Noi
Hr~$ DO~NT.
és HoRr.
És "T~RRjBH;.

- I
"
\
f.N ~ON¡' S'HA
}-IOLA PERe:,
MOR,.I EN UN' •
HA PASSAT UNA
. ACci DeNT PE' Ho ro.
COSA., f-/ORRiBt.r:, .. "
. '.
~¡/'(t::,SE'u.
,',

AAAAA H !!! -....

NO POT ,sE'R 1
. ERA, EL. HE:l.J·
NiUOR AMic:.

, l'
\

Fi

..,,,.,..,,.,.,,..,.,...,,.,.~~,,.,....tr-'~40 ~;r~",.".,,~~...,.,...,.,.~ "\"

 I
¡
I
1 .

I
¡.
¡

I
I

ï
I
'I
¡

¡.
¡
I
i

Ii

S~y Vo! i}
;. UAlCO~ ArULI! /1
I . 0J
-,..-."-

,
tA l'OBIMIÓ~ DEL
. <¡()cro Sé au !
MOBI Ll?M.lDO.l j

l----
. ~¡(~\ ~ 1:
~

,!
I
'r

M1aifPllS SE LUCI-! À t:-10 l.À

CAu.x ¡ €f0 U ..¡M0QQ /
I)~ ('¡(WPO :DE: HOMBI<ES
'f AAUje'Rt'5 Sc 'PRfi1Jò.-
e=.~ (U>ü 'MQ.~ IR. A li::,.

~_ ~fl",~lO~Q~R..~G'"':.~.~;BJ~.:ifT2A===L=~lï!~
,
.,
 I
l'
li
I
,
l'
I
""

L
I
,i

I
I
¡,
-,--- ---- -.. - .. - - .•. -_._---

.. \
". . .
1\ I Ili LI I 'Pfl2OSIIv --
• ~U lIOTD12···

!\ ! ! r{1
N6lDJTh sa [I LO ;,1 ) :1
Tfl0GO GlOC (.
+l~Cflj2.'TODO ? ) - -
,
. ,, n« I MOY tslttJ
,
, I; f( ~ (¡QNj .-:.:..
, ••• . ; IJ¡ j ;\SI
:..
, ·• ,
, . ~
I { •

\ I

- -----,--------
'" ..J_. l=-I~eI=-+-11

h®j~
~-..,
. C~:::../'
\
., ,
..
.,

COWé1JCA
, et.. Ct.01JA-
(,/01\) '"

ro ,-,
.~

'::
I

I;
-
'"
~

E
,= -··
(
-
<:!'
&~@ ,r: ,-·

, I

- I
~c k lr 1

. "

"
f¡
"II
1I
I:
"'I -
,
'I
"

I
'I

1
I

y AtlORA. ~
~II
DfACf;BAR.
a TQl.{)17JO f.

I
!

. ,,

I,
~
~-~--- _. _. ,- .. _. ---,.

ESTA \lFc tJO

éSCA"PAQA~
.
t. Lb M()éR1t1
.
col-AO 'DI cr; lJ,
'PRO~t:c.l t:..

, .
 . - '0.0 .
ij
I,'I
¡"

i.
I,
"
,
!
f ' . l,.
/
'""
I ,
I
I. . I
I

"'

I
7
i
¡
1¡II

I ,<

I
!
!
i

'1
J

\
I.

I
,
<¡

I
i
!
i
'---- =--'---2.-J"I'l "-~--=--------"O----=----='-=C__----''''' <

<,
• T • ,.

, ,
\" .. ..

, \ 1111\;""
\ ::. ,
" ~¡,

~\
"

\
"
/

I
[ ...

"

,!
,
" .1.. , .
~
-~
, =pe

fIBlEN., , SABf QUb '

ESTO)' f,QlJr f\X) VOY'
A HA. e I:: QlO ES PFRA¡¿'

l
•
"
1[.~=---""7""/~:
I /. I .-
e ',--U7
- """·1 1_

I ./ .
I,
,
li
--r- --, __o

.'
/

.; /.

\
_.
I---II!I~" - _. .
..

,,
,,
,

\
'----- ----.J i
.
~~~~.¿r_F~~~.,.,..¿rff~ 50 ~,.,,,.,.,.,.;F.,.,..,.,.,,.~~~
!' " '

,
fI:

,.
'iHUM!
"
I
'f '

I
I
'r
(-:::.~
(
" ,/
lt- - -
/)\--:- -"

a ¡SI!) iVriRDAD,
il)OI E:Q.{;S
CO¡";OCFR lI:;
,, ' l1./>. '2- D!J

.. '
", RD
MG"I+/'..
DlI ]Xl", ,

i '
i

I
"I
!
,.
¡

( ( (

¡ UN PA$O ~NrR
,t .
l)I¡V¡&N510N~S
. . Wl

o (l
on 00
<>

o .n
I
!
i
I,

,
 · ¡ . c - - - - - ".- -
..... _=:;.======;:-======¡--
nAJGO QV{; I!ACFR- ESTAL(A R- U> BOMBA i MIE:RJ)I.l.l ' .. !JO

" ..

¡-Yo L1: I-IF 1Jf:,DO /.AI ... Y EC Mt HA

DI!.lX) ESTO I
C()éR. Po/. ..

"

i
i
'i?Uíi'
'Ü'a

"¡
.i
i

,
 .. -

flr
'TIT

.\

i/J1IEP.--DA .I
VA <;0 tJ LAs .
=1= 5/ETEII

-
'~ ;' - / l'~~
'" /~/~
~ , '/ " Y f/V lt>S 'P12.0FUIJDIDADEl !
/ DEL 1"-J~IERtJ°lfLOTRo
Mlf/..! BRD DeL PACTO· "
iI
SE' Q¡ E" (li I
~L \ \ .) nu tri
,
~""~~~~~~~~~54.~""''''''''''''''''~''';-''''''''''''~
 "
.• '
.. - ;.-',
., " -
··..~·r·

SOlUCION Al CRUCIGRAMot. ANTERIOR

2 3 4 '5 6 7 8· 11 12. 13

.,
,
I·
•
I 5
,.
I 7

8
,
l' "
11
I
I 12

II ..
SOLUCJO AlS MOTS
, , ,
ENCREUATS
• .5 11
8'.' A J

.,', Re· u
.,i
j •
5
,
~
5 , A

7 , 5 T
1-
8 LLU

9 BAR

,,'
11

12'

..
.SOlOCIOH Al CRIClGW'-' DE ESTA IlfVISTA
2 3 4 .5 6 7 8 9.10 11 12. 13

, , " J.

, R

• A

5 l
, D

,
8 1-"-'-l-''-I-.!...J

"
11

12

...
" D D
, , D