Você está na página 1de 45

8 de abril

PROGRAMA 2011
6 as Jornadas de Logopedia y Odontologa
Collegi de Logopedes de Catalunya

8 de abril

6as Jornadas de Logopedia y Odontologa


Avances en el abordaje interdisciplinario de las disfunciones orofaciales

Collegi de Logopedes de Catalunya

PROGRAMA
1

informacin
2

ENTIDAD ORGANIZADORA PUNTEX Mossn Ramon Fornells, 24 - 08301 MATAR BARCELONA (Espaa) Tel: 937 964 507 - Fax: 937 904 045 puntex@puntex.es www.puntex.es

ACTIVIDADES CIENTFICAS Y SOCIALES ADM (Asociacin Dental del Mediterrneo) Sra. Elisabet Soler esoler@coec.net

SECRETARA TCNICA (Inscripciones) Sra. Ana Prraga fdm@puntex.es

informacin

Comit Organizador
Dr. Josep Llus Navarro i Maj Presidente del Collegi Oficial dOdontlegs i Estomatlegs de Catalunya (COEC) Dr. Josep M. Clemente i Sala Presidente de la Asociacin Dental del Mediterrneo (ADM) Sr. Josep M. Fonollosa Pla Presidente del Collegi Oficial de Prottics Dentals de Catalunya (COPDEC) Sra. Ana Civit Canals Decana del Collegi de Logopedes de Catalunya Sr. Ernesto Arenas Mus Director Comercial de la Divisin de Odontologa de Laboratorios INIBSA Sr. Ramn Martn Mateo Presidente de PUNTEX

Entidades Colaboradoras
Agrupaci Empresarial de Prottics Dentals de Catalunya Collegi de Logopedes de Catalunya Coordinadora dUsuaris de la Sanitat (CUS) Facultat dOdontologia de la Universitat de Barcelona (UB) Federacin Espaola de Asociaciones de Prtesicos Dentales (FEAPD) Federacin Nacional de Empresas de Instrumentacin Cientfica Mdica Tcnica y Dental (FENIN) Universitat Internacional de Catalunya (UIC) Fundacin Soproden

6as JORNADAS DE LOGOPEDIA Y ODONTOLOGA


Comit Organizador
Daniel Domnguez Elisabeth Dulcet Diana Grandi Y equipo administrativo del CLC

Comit Cientfico
Anna Civit - Collegi de Logopedes de Catalunya Diana Grandi - Collegi de Logopedes de Catalunya Ana Lou - Estudis de logopdia. Fundaci Universitria del Bages Isabel Navarro - Estudis de logopdia UAB i Estudis de logopdia Blanquerna URL Caterina Noguer - Collegi de Logopedes de Catalunya Anna Pujol - Escola Patologia del Llenguatge. Hospital de St. Pau Anna Vila - Collegi de Logopedes de Catalunya

Secretara Cientfica
Collegi de Logopedes de Catalunya c/ Bruc, 72-74 , 5a planta 08009 Barcelona Tel. 93 487 83 93 Fax 93 487 94 52 info@clc.cat www.clc.cat

6es JORNADES DE LOGOPDIA I ODONTOLOGIA


Comit Organitzador
Daniel Domnguez Elisabeth Dulcet Diana Grandi I equip administratiu del CLC

Comit Cientfic
Anna Civit - Collegi de Logopedes de Catalunya Diana Grandi - Collegi de Logopedes de Catalunya Ana Lou - Estudis de logopdia. Fundaci Universitria del Bages Isabel Navarro - Estudis de logopdia UAB i Estudis de logopdia Blanquerna URL Caterina Noguer - Collegi de Logopedes de Catalunya Anna Pujol - Escola Patologia del Llenguatge. Hospital de St. Pau Anna Vila - Collegi de Logopedes de Catalunya

Secretaria Cientfica
Collegi de Logopedes de Catalunya c/ Bruc, 72-74 , 5a planta 08009 Barcelona Tel. 93 487 83 93 Fax 93 487 94 52 info@clc.cat www.clc.cat

PRESENTACIN
Apreciados compaeros y amigos, Nuevamente os convocamos al encuentro que, desde el ao 2001, realizamos cada dos aos sobre el sistema estomatogntico: la Jornada de Logopedia y Odontologa. En estas 6as Jornadas de Logopedia y Odontologa, que como ya es habitual se realizan dentro del marco del Frum Dental del Mediterrneo, hablaremos sobre la interrelacin profesional, podremos informarnos sobre los recursos de deteccin y evaluacin que se utilizan en esta rea de trabajo y conoceremos experiencias que se estn llevando a cabo en relacin con la intervencin. Ha quedado demostrado en las ltimas jornadas que se ha avanzado mucho en este campo de trabajo: el nmero de logopedas formados en Terapia Miofuncional ha crecido de manera importante y se ha consolidado, poco a poco, una relacin interprofesional odontologa-logopedia cada vez ms fructfera, tanto de cara a los profesionales como a los usuarios. Esta relacin se da, sobretodo, con los odontopediatras y los ortodoncistas, y paulatinamente se va abriendo camino con otras especialidades de la odontologa, como la ciruga mxilo-facial y la periodoncia. Desde las 1as jornadas desarrolladas en el 2001 hasta el da de hoy, hemos recorrido un camino sin prisas pero con continuidad y determinacin, poniendo el nfasis en las ventajas que brinda el trabajo interdisciplinario, y lo hemos hecho no tan slo en relacin con la odontologa, sino tambin en relacin con algunas especialidades mdicas, como la pediatra y la otorrinolaringologa. En estas 6as Jornadas contaremos con la participacin de profesionales de diversos mbitos: clnicos, educativos, universitarios, tanto pblicos como privados. Todos tienen en comn la mejora de la calidad de vida del paciente que presenta disfunciones orofaciales. Con el objetivo de contribuir a la unificacin de criterios a la hora de evaluar las disfunciones del sistema estomatogntico, se presentar el Protocolo de Evaluacin de las Disfunciones Orofaciales del CLC. As mismo, para colaborar en la deteccin y el abordaje de estas alteraciones en adultos, se dar a conocer un nuevo recurso interdisciplinario de utilizacin sencilla y rpida para la exploracin inicial en esta franja de edad. Adems, para que todos los profesionales que participen en el Frum Dental del Mediterrneo puedan conocer el trabajo de los logopedas especializados en terapia miofuncional, se presentarn PSTERS con casos clnicos, experiencias profesionales, estudios de investigacin, etc., relacionados con el programa cientfico y en el cierre de las jornadas se entregar un premio al mejor. Os invitamos a visitar la exposicin industrial y el rea destinada a la presentacin de psters. Deseamos que las 6as Jornadas de Logopedia y Odontologa sean una ocasin importante para favorecer el intercambio y consolidar los logros conseguidos. Muchas gracias por contar con vuestra participacin!

Anna Civit i Canals Decana del Collegi de Logopedes de Catalunya

Diana Grandi de Trepat Coordinadora de las 6as Jornadas

PRESENTACI
Benvolguts companys i amics, Un altra vegada us convoquem a la trobada que, des de lany 2001, realitzem cada dos anys sobre el sistema estomatogntic: la Jornada de Logopdia i Odontologia. En aquestes 6es Jornades de Logopdia i Odontologia, que com ja s habitual es realitzen dins el marc del Frum Dental del Mediterrani, parlarem sobre la interrelaci professional, podrem informar-nos sobre els recursos de detecci i davaluaci que sutilitzen en aquesta rea de treball i coneixerem experincies que sestan dut a terme en relaci amb la intervenci. Ha quedat pals en les darreres jornades que sha avanat molt en aquest camp de treball: el nombre de logopedes formats en Terpia Miofuncional ha crescut de manera important i sha consolidat, a poc a poc, una relaci interprofessional odontologia-logopdia cada cop ms fructfera, tant per a professionals com per a usuaris. Aquesta relaci es dona, sobretot, amb els odontopediatres i els ortodontistes, i paulatinament es va obrint cam amb altres especialitats de lodontologia, com ara la cirurgia maxillofacial i la periodncia. Des de les 1es jornades desenvolupades al 2001 fins avui mateix, hem fet un cam sense preses per amb continutat i determinaci, posant lmfasi en els avantatges que suposa aquest treball interdisciplinari, i ho hem fet no tan sols en relaci a lodontologia, sin tamb en relaci amb algunes especialitats mdiques, com la pediatria i lotorinolaringologia. En aquestes 6es Jornades comptarem amb la participaci de professionals de diversos mbits: clnics, educatius, universitaris, tant pblics com privats. Tots tenen en com la millora de la qualitat de vida del pacient que presenta disfuncions orofacials. Amb lobjectiu de contribuir a la unificaci de criteris a lhora davaluar les disfuncions del sistema estomatogntic, presentarem el Protocol dAvaluaci de les Disfuncions Orofacials del CLC. Aix mateix, per concrrer amb la detecci i abordatge daquestes alteracions en adults, es donar a conixer un nou recurs interdisciplinari dutilitzaci senzilla i rpida per a lexploraci inicial en aquesta franja dedat. A ms a ms, perqu tots els professionals que participin en el Frum Dental del Mediterrani puguin conixer la feina dels logopedes especialitzats en terpia miofuncional, es presentaran PSTERS amb casos clnics, experincies professionals, estudis de recerca, etc., relacionats amb el programa cientfic, i a la cloenda de les jornades donarem un premi al millor. Us convidem a visitar lexposici industrial i lrea destinada a la presentaci de psters. Desitgem que les 6es Jornades de Logopdia i Odontologia siguin una ocasi important per afavorir lintercanvi i consolidar les fites aconseguides. Moltes grcies per comptar amb la vostra participaci!

PROGRAMA
9.00 a 9.30
Entrega de documentacin

9.30 a 9.45 Apertura de las Jornadas:

Josep Llus Navarro Maj - Presidente del COEC Anna Civit Canals - Decana del CLC 1 bloque: Deteccin y evaluacin de las disfunciones orofaciales. Estado actual y nuevas propuestas. Sala-5

9.45 a 10.15 Resultados de la aplicacin del Protocolo de Exploracin Interdisciplinaria Orofacial para Nios y Adolescentes
Elsa Bottini - Ortodoncista - Lyda Lapitz - Logopeda

6as JORNADAS DE LOGOPEDIA y ODONTOLOGIA Frum Dental del Mediterrneo

10.15 a 10.45 Presentacin del Protocolo de evaluacin de Disfunciones Orofaciales del CLC
Laura Carasusn, Graciela Donato e Ivette Ventosa - Logopedas.

Avances en el abordaje interdisciplinario de las disfunciones orofaciales

10.45 a 11.15 P .E.F.O. Protocolo de Exploracin Funcional Orofacial


Anna Casals y Anna Pujol Logopedas. Escola Patologia del Llenguatge. Hospital de St. Pau

11.15 a 11.45

Descanso caf

11.45 a 12.15 Presentacin del Protocolo de Exploracin Interdisciplinaria Orofacial para Adultos
Jordi Coromina, Otorrinolaringlogo - Alberto Carrasco Ortodoncista

12.15 a 12.45 Avances en la formacin interdisciplinaria de las disfunciones orofaciales: Alteraciones Dentofaciales en los Trastornos Respiratorios del Sueo Infantil
-Natalia Pons -Odontloga y estudiante del Mster de Ortodoncia de la UIC

Viernes, 8 de abril
La dinmica del pie y el sistema estomatognatico
-Maria Cspedes Directora del Mster en Ortopodologa y Biomecnica de la UB

12.45 a 13.30

Modera: Diana Grandi. Vicedecana del CLC.

Mesa Redonda

13.30 a 15.30

Comida
Sala-5

2 bloque: El tratamiento interdisciplinario de las disfunciones orofaciales: de la utopa a la realidad

15.30 a 16.00 Experiencia en el abordaje de la motricidad orofacial en bebs


Mar Costa Logopeda.

16.00 a 16.30 La prevencin, la deteccin y el tratamiento de las disfunciones orofaciales en la escuela


Elisenda Peradejordi Logopeda. Escola Cor de Maria. Matar

16.30 a 17.00 La atencin clnica interdisciplinaria de las disfunciones orofaciales en edad peditrica
Mnica Egea Logopeda. Clnica Universitaria de la UIC

17.00 a 17.30

Descanso caf

17.30 a 18.30 La atencin de las disfunciones orofaciales en servicios logopdicos


-M. Carme Lpez Garca -Logopeda CAP Drassanes (At. Primaria Pblica) -Esther Valls Garca - Logopeda Hosp. Vall dHebron (At. Hosp. Pblica) -Esther Lpez Almunia Logopeda Inst. Logopdic (Servicio Concertado) -Tomasa Pastor Logopeda Hospital de Nens (Servicio Privado)

18.30 a 19.15

Mesa redonda

19.15 Entrega del premio al mejor pster y cierre de las jornadas.

PROGRAMA
9.00 a 9.30
Lliurament de documentaci

9.30 a 9.45 Obertura de les Jornades:

Josep Llus Navarro Maj - President del COEC Anna Civit Canals - Degana del CLC 1 bloc: Detecci i avaluaci de les disfuncions orofacials. Estat actual i noves propostes. Sala-5

9.45 a 10.15 Resultats de laplicaci del Protocol dExploraci Interdisciplinria Orofacial per a nens i adolescents
Elsa Bottini - Ortodoncista - Lyda Lapitz - Logopeda

6es JORNADES DE LOGOPDIA I ODONTOLOGIA Frum Dental del Mediterrneo

10.15 a 10.45 Presentaci del Protocol davaluaci de Disfuncions Orofacials del CLC
Laura Carasusn, Graciela Donato i Yvette Ventosa - Logopedes.

Avenos en labordatge interdisciplinari de les disfuncions orofacials

10.45 a 11.15 P .E.F.O. Protocol dExploraci Funcional Orofacial

Anna Casals i Anna Pujol Logopedes. Escola Patologia del Llenguatge. Hospital de St. Pau

11.15 a 11.45

Descans caf

11.45 a 12.15 Presentaci del Protocol dExploraci Interdisciplinria Orofacial per a adults
Jordi Coromina, Otorinolaringleg - Alberto Carrasco Ortodontista

12.15 a 12.45 Avenos en la formaci interdisciplinria de les disfuncions orofacials Alteracions Dentofacials en els Trastorns Respiratoris del Son Infantil
- Natalia Pons Odontleg i estudiant del Mster dOrtodncia de la UIC

10

Divendres, 8 dabril
La dinmica del peu i el sistema estogmtic -Maria Cspedes Directora del Mster en Ortopodologia i Biomecnica de la UB

12.45 a 13.30 13.30 a 15.30

Modera: Diana Grandi. Sotsdegana del CLC.

Taula Rodona Dinar

2 bloc: El tractament interdisciplinari de les disfuncions orofacials: de lutopia a la realitat

Sala-5

15.30 a 16.00 Experincia en labordatge de la motricitat orofacial en nadons


Mar Costa Logopeda dAtenci Preco

16.00 a 16.30 La prevenci, la detecci i el tractament de les disfuncions orofacials en lescola


Elisenda Peradejordi Logopeda. Escola Cor de Maria. Matar

16.30 a 17.00 L atenci clnica interdisciplinria de les disfuncions orofacials en edat peditrica
Mnica Egea Logopeda. Clnica Universitria de la UIC

17.00 a 17.30

Descans caf

17.30 a 18.30 L atenci de les disfuncions orofacials en serveis logopdics

- M.Carme Lpez Garca Logopeda CAP Drassanes (Servei Pblic) - Esther Valls Garca Logopeda Hosp. Vall dHebron (At. Hospitalria Pblica) - Esther Lpez Almunia Logopeda Inst. Logopdic (Servei Concertat) - Tomasa Pastor Logopeda Hospital de Nens (Servei Privat)

18.30 a 19.15

Taula rodona

19.15 Lliurament del premi al millor pster i cloenda de les jornades

11

Viernes, 8 de abril

Sala-5

9.45 a 10.15

RESULTADOS DE LA APLICACIN DEL PROTOCOLO DE EXPLORACIN INTERDISCIPLINARIA OROFACIAL PARA NIOS Y ADOLESCENTES
Elsa Bottini Ortodoncista Lyda Lapitz Logopeda Col. 08-2069
El Protocolo de Exploracin Interdisciplinaria Orofacial para Nios y Adolescentes, elaborado por un grupo de profesionales de la Odontologa, la Medicina y la Logopedia, fue presentado en enero de 2009 en las 5es Jornades de Logopdia i Odontologia del Frum Dental del Mediterrani. Desde entonces, este recurso de deteccin sencilla y rpida de las alteraciones morfolgicas y funcionales del Sistema Estomatogntico, fue difundido tanto en el pas como en el extranjero, con muy buena repercusin y un alto grado de satisfaccin por parte de los profesionales de las diferentes disciplinas a quienes va dirigido. En esta ponencia se presentarn los resultados de un estudio realizado por los autores del Protocolo, mediante el cual se analizarn las particularidades de los diferentes tems y sus combinaciones, as como la prevalencia de disfunciones y alteraciones encontradas en las diferentes franjas de edad.

ELSA BOTTINI Odontloga. Prctica exclusiva en Ortodoncia. Co-autora de los Protocolos de Exploracin Interdisciplinaria Orofacial para Nios y Adolescentes y para Adultos

12

Divendres, 8 dabril

RESULTATS DE LAPLICACI DEL PROTOCOL DEXPLORACI INTERDISCIPLINRIA OROFACIAL PER A NENS I ADOLESCENTS
Elsa Bottini Ortodontista Lyda Lapitz Logopeda Col. 08-2069
El Protocol dExploraci Interdisciplinria Orofacial per a Nens i Adolescents, elaborat per un grup de professionals de lOdontologia, la Medicina i la Logopdia, va ser presentat el gener de 2009 en les 5es Jornades de Logopdia i Odontologia del Frum Dental del Mediterrani. Des daquell moment, aquest recurs senzill i rpid de detecci de les alteracions morfolgiques i funcionals del Sistema Estomatogntic, sha difs tant en el pas com a lestranger, amb molt bona repercussi i un alt grau de satisfacci dels professionals de les diferents disciplines a qui va dirigit. En aquesta ponncia es presentaran els resultats dun estudi realitzat pels autors del Protocol, mitjanant el qual sanalitzaran les particularitats dels diferents tems i les seves combinacions, aix com la prevalena de disfuncions i alteracions trobades en les diferents franges dedat.

Sala-5

9.45 a 10.15

LYDA LAPITZ Especialista en Perturbaciones del Lenguaje y la Audicin. Logopeda. Co-autora de los Protocolos de Exploracin Interdisciplinaria Orofacial para Nios y Adolescentes y para Adultos.

13

Viernes, 8 de abril

PROTOCOLO DE DISFUNCIONES OROFACIALES DEL CLC


Sala-5

10.15 a 10.45

Laura Carasusn - Logopeda Col.08-0185 Graciela Donato - Logopeda Col.08-0201 Yvette Ventosa - Logopeda Col.08-0642
En los ltimos aos, en Catalunya, nuestro colectivo ha podido disponer de formacin especfica y continuada que nos ha permitido a los logopedas especializarnos en el mbito de las disfunciones orofaciales. A pesar de que hace pocos aos que nos hemos introducido en el rea de la Terapia Miofuncional Orofacial, hay que recordar que diversos autores de pases de Europa y Amrica tales como Garliner, Segovia, Padovan, Marchesan, etc., hace ya mucho tiempo que estn estudiando y trabajando en este campo para avanzar en la interrelacin profesional. Con el objetivo de afirmar el papel del logopeda dentro del equipo interdisciplinar, se han ido creando herramientas de valoracin y registro, mtodos de intervencin, etc., que han permitido ofrecer a nuestros pacientes las condiciones ms adecuadas para el desarrollo y mantenimiento del equilibrio entre forma y funcin del Sistema Estomatogntico. Con el inters de unificar criterios y de facilitar el trabajo de los profesionales que trabajan en este mbito, desde el CLC se cre un grupo de trabajo para protocolizar el proceso de exploracin clnica de las Disfunciones Orofaciales.

LAURA CARASUSN BARCELONA Diplomada en Logopedia URL Postgrado en Terapia Miofuncional ISEP Postgrado en Disfagia URV Postgrado en Trastornos de la Comunicacin en Dao Cerebral URL Logopeda y Terapeuta en la Unidad de Dolor Bucofacial, ATM i Ciruga Maxilofacial Centro Mdico Teknon. Formadora de logopedas en el tratamiento de los trastornos de lenguaje y habla de origen neurolgico, en Disfagia y en TMF. Integrante de la Comisin de Protocolos de Evaluacin Logopdica del CLC. Especialidad: Disfunciones Orofaciales.

El trabajo realizado consisti en revisar los protocolos y fichas ya existentes y ver cules eran las ms utilizadas, valorando los aspectos que no quedaban suficientemente contemplados. Dado que en nuestro pas faltan estudios y publicaciones, lo cual nos obliga a aprovechar bibliografa extranjera, que no siempre es actual, se consider adecuado crear nuevas fichas y guas de valoracin para enriquecer el material disponible y complementar el vacio literario vigente. De aqu nacieron la Gua para la evaluacin del frenillo lingual, la Gua de valoracin de las disfunciones de ATM para logopedas, la Ficha de valoracin de la postura para logopedas y la Ficha para la deteccin de signos de alerta a nivel escolar. El Protocolo de Valoracin de las Disfunciones Orofaciales que presentamos es una herramienta que permitir al profesional realizar una exploracin esmerada de los rganos bucofonatorios y de sus funciones, teniendo en cuenta a la persona en toda su globalidad, pudiendo incidir y profundizar mas en aspectos ms especficos que nos ayudaran a acotar el diagnstico, plantear el tratamiento, hacer las derivaciones pertinentes a otros profesionales y poder establecer un pronstico. Por tanto, es un elemento de evaluacin y pronstico que nos ayudar en la tarea preventiva y reeducativa de los trastornos en cuestin.

14

Divendres, 8 dabril

PROTOCOL DE DISFUNCIONS OROFACIALS DEL CLC


Laura Carasusn - Logopeda Col.08-0185 Graciela Donato - Logopeda Col.08-0201 Yvette Ventosa - Logopeda Col.08-0642
En els darrers anys, a Catalunya, el nostre collectiu ha pogut disposar de formaci especfica i continuada que ens ha perms als logopedes especialitzar-nos en lmbit de les disfuncions orofacials. Malgrat que a casa nostra fa pocs anys que ens hem endinsat en lrea de la Terpia Miofuncional Orofacial, cal recordar que diversos autors de pasos dEuropa i dAmrica tals com Garliner, Segovia, Padovan, Marchesan, etc., ja en fa molts que han estudiat i treballat en aquest camp per avanar en la interrelaci professional. Amb lobjectiu dafermar el paper del logopeda dins lequip interdisciplinari, shan anat creant eines de valoraci i enregistrament, mtodes dintervenci, etc., que han perms oferir als nostres pacients les condicions ms adequades per al desenvolupament i manteniment de lequilibri entre forma i funci del Sistema Estomatogntic. Amb linters dunificar criteris i de facilitar la feina dels professionals que treballen en aquest mbit, des del CLC es va crear un grup de treball per tal de protocollitzar el procs dexploraci clnica de les Disfuncions Orofacials. La tasca realitzada va consistir a revisar els protocols i fitxes ja existents i veure quines eren les ms utilitzades, valorant els aspectes que no shi preveien prou. Ats que al nostre pas hi manquen estudis i publicacions, cosa que ens obliga a aprofitar bibliografia estrangera, que no sempre s actual, es va considerar adient crear noves fitxes i guies de valoraci per tal denriquir el material disponible i complementar el buit literari vigent. Daqu van nixer la Guia per a lavaluaci del fre lingual, la Guia de valoraci de les disfuncions dATM per a logopedes, la Fitxa de valoraci de la postura per a logopedes i la Fitxa per a la detecci de signes dalerta a nivell escolar. El Protocol de Valoraci de les Disfuncions Orofacials que presentem s una eina que permetr al professional realitzar una exploraci acurada dels rgans bucofonatoris i les seves funcions, tenint en compte la persona en la seva globalitat i podent incidir i aprofundir ms en aspectes ms especfics que ens ajudaran a acotar el diagnstic, plantejar el tractament, fer les derivacions pertinents a daltres professionals i poder establir un pronstic, si sescau. Per tant, s un element davaluaci i pronstic que ens ajudar en la tasca preventiva i reeducativa dels trastorns en qesti.
GRACIELA SUSANA DONATO Logopeda. Especializada en Terapia Miofuncional y formadora de logopedas en esta rea, en el Collegi de Logopedes de Catalunya y en otras instituciones. Perito Judicial Logopdico. Co-autora de los Protocolos de Exploracin Interdisciplinaria Orofacial para Nios y Adolescentes y para Adultos. Integrante de la Comisin de Protocolos de Evaluacin Logopdica del CLC. Especialidad: Disfunciones Orofaciales.

YVETTE VENTOSA Diplomada en Logopedia - URL. Postgrado en Intervencin logopdica en Trastornos de la comunicacin en Dao Cerebral - URL. Especializada en Terapia Miofuncional. Formadora de profesionales en esta rea en el Collegi de Logopedes de Catalunya y en otras entidades. Coordinadora y Logopeda del Centro Mot a Mot - El Vendrell (Tarragona). Actividad asistencial en el Servicio de Logopedia del Hospital Comarcal del Alt Peneds. Integrante de la Comisin de Protocolos de Evaluacin Logopdica del CLC. Especialidad: Disfunciones Orofaciales

15

Viernes, 8 de abril

Sala-5

PEFO PROTOCOLO DE EXPLORACIN FUNCIONAL OROFACIAL


Hacia una visin integradora y de unidad morfofuncional

10.45 a 11.15

Anna Casals Algu- Col. 08-1533 Anna Pujol Casliva - Col. 08-0721
En los ltimos aos la aplicacin de la terapia miofuncional se ha convertido en una especializacin dentro de la logopedia. Lejos de tener una aplicacin reducida cada vez su campo de intervencin se ha ido ampliando. Por una parte, la mejora en la atencin sociosanitaria ha aumentado le esperanza de vida y por otra parte, hay un elevado ndice de supervivencia de neonatos prematuros. Esto ha comportado un incremento en los dos polos de la poblacin que ha ido exigiendo nuevas lneas de intervencin para cubrir estas necesidades teraputicas. Es por esto que el tipo de paciente que atendemos en las consultas ha ido variando con el paso del tiempo. Durante nuestros aos de experiencia tanto en la atencin clnica a pacientes de diferentes edades y patologas como en la formacin continuada y el contacto con diferentes profesionales, se ha hecho patente una visin ms holstica y global en el momento de explorar y atender al paciente con disfunciones orofaciales. Son muchos los factores que influyen sobre el complejo crneo-crvico-facial-mandibular y cada vez nos hemos de alejar ms de la visin reduccionista de slo explorar el complejo lingual. Todas las estructuras y funciones orofaciales estn totalmente ligadas y se relacionan entre s. Cualquier alteracin en una de ellas alterar directa o indirectamente a otra. Por tanto, en el protocolo de exploracin que presentaremos tendremos en cuenta varios aspectos que pueden interferir o estar directamente relacionados desde la postura global, la musculatura orofacial y distal tanto a nivel morfolgico y como esta se comporta en el desarrollo de las diferentes funciones orofaciales, los hbitos, las parafunciones Desde un punto de vista funcional, tambin hay que explorar todo el complejo osi-msculo-articular y dentario, detectando si hay presencia de puntos dolorosos, desviaciones posturales, asimetras, disociaciones de movimientos en cualquier parte del SE, ya sea funcionalmente o en la palpacin clnica, nos puede hacer pensar en la existencia de una disfuncin, la cual ha de ser tratada clnicamente. Para establecer un mecanismo teraputico eficaz es muy importante conocer las posibles causas de la desestabilizacin oclusal ya que muchas veces no tienen un nico factor y es por esto que hace falta una visin amplia en el momento de explorar y tratar las posibles disfunciones que pueden ser causa y consecuencia a la vez. Desde nuestra perspectiva, muy a menudo las disfunciones orofaciales son tratadas como disfunciones nicas y sin relacin entre s, por tanto, hay que alejarse de este enfoque por tener xito en el proceso teraputico, ya que ninguna alteracin tiene un origen y resolucin independiente.

ANNA CASALS ALGU Logopeda y Psicopedagoga Profesora de la Escuela de Patologa del Lenguaje del Hospital de Sant Pau. Profesora asociada de la Diplomatura de Logopedia. Departamento de Medicina. UAB Logopeda del Servicio de Rehabilitacin Logopdica del Hospital de Sant Bernab. LIPSI. Consulta privada en Berga. Ex-coordinadora y profesora del Mster en Reeducacin Miofuncional en Ortodoncia de la UAB.

16

Divendres, 8 dabril

PEFO PROTOCOL DEXPLORACI FUNCIONAL OROFACIAL.


Anna Casals Algu- Col. 08-1533 Anna Pujol Casliva - Col. 08-0721

Sala-5

Cap a una visi integradora i dunitat morfofuncional

10.45 a 11.15

En els darrers anys laplicaci de la terpia miofuncional ha esdevingut una especialitzaci dins la logopdia. Lluny de tenir una aplicaci reduda cada vegada el seu camp dintervenci sha anat ampliant. Per una banda, la millora en latenci sociosanitria ha augmentat lesperana de vida i, per laltra, hi ha un elevat ndex de supervivncia de neonats prematurs. Aix ha comportat un increment en els dos pols de la poblaci que han anat exigint noves lnies dintervenci per cobrir aquestes necessitats teraputiques. s per aix que el tipus de pacient que atenem a les consultes ha anat variant amb el pas del temps. Durant els nostres anys dexperincia tant en latenci clnica a pacients de diferents edats i patologies com en la formaci contnua i el contacte amb diferents professionals, sens ha fet palesa una visi ms holstica i global a lhora dexplorar i atendre el pacient amb disfuncions orofacials. Sn molts els factors que influeixen sobre el complex cranio-cervico-facial-mandibular i cada vegada ens hem danar allunyant ms de la visi reduccionista de noms explorar el complex lingual. Totes les estructures i funcions orofacials estan totalment lligades i es relacionen entre si. Qualsevol alteraci en una delles alterar directament o indirectament a una altra. Per tant, en el protocol dexploraci que presentarem tindrem en compte diversos aspectes que poden interferir o estar directament relacionats des de la postura global, la musculatura orofacial i distal morfolgica i com aquesta es comporta en el desenvolupament de les diferents funcions orofacials, els hbits, les parafuncions Des dun punt de vista funcional, tamb sha dexplorar tot el complex ossimusculo-articular i dentari, detectant si hi ha presncia de punts dolorosos, desviacions posturals, asimetries, dissociacions de moviments en qualsevol part del SE, ja sigui funcionalment o amb la palpaci clnica, ens pot fer pensar en lexistncia duna disfunci, la qual ha de ser tractada clnicament. Per tal destablir un mecanisme teraputic efica, s molt important conixer les possibles causes de la desestabilitzaci oclusiva, ja que moltes vegades no tenen un nic factor i s per aix que cal una visi mplia a lhora dexplorar i tractar les possibles disfuncions que poden ser causa i conseqncia alhora. Des de la nostra perspectiva, massa sovint les disfuncions orofacials sn tractades com a disfuncions niques i sense relaci entre si, per tant, cal allunyar-se, doncs, daquest enfocament per tenir xit en el procs teraputic, ja que cap alteraci t un origen i resoluci independent.

ANNA PUJOL CASLIVA Logopeda y Pedagoga Profesora de la Escuela de Patologa del Lenguaje del Hospital de Sant Pau. Consulta privada en Manresa. Ex-coordinadora y profesora del Mster en Reeducacin Miofuncional en Ortodoncia de la UAB.

17

Viernes, 8 de abril

Sala-5

11.45 a 12.15

PROTOCOLO INTERDISCIPLINARIO DE EXPLORACION OROFACIAL EN ADULTOS


Jordi Coromina - Otorrinolaringlogo Alberto Carrasco - Ortodoncista
Presentamos una propuesta de protocolo de examen clnico para los adultos afectados de malformaciones, alteraciones o disfunciones orofaciales, para ser utilizado por logopedas, odontlogos, otorrinolaringlogos y mdicos generalistas, a fin de determinar de una manera rpida y efectiva los profesionales que deberan intervenir en el tratamiento del paciente. Este Protocolo de exploracin del rea crneofacial del adulto, ha sido desarrollado por un grupo de trabajo formado por logopedas (Diana Grandi, Lyda Lapitz y Graciela Donato), odontlogos (Pablo Echarri, Elsa Bottini, Alberto Carrasco, Emma Vila, Joan Pau Marc y Eduard Padrs) y otorrinolaringlogos (Jordi Coromina). Las caractersticas principales del Protocolo son: Simplicidad y rapidez Facilita la comunicacin interprofesional y el uso de un cdigo comn.

JORDI COROMINA Otorrinolaringlogo. Codirector de la Unidad de Otorrinolaringologa de Centro Mdico Teknon (Barcelona). Co-autor de los Protocolos de Exploracin Interdisciplinaria Orofacial para Nios y Adolescentes y para Adultos.

18

Divendres, 8 dabril

PROTOCOL INTERDISCIPLINARI DEXPLORACI OROFACIAL EN ADULTS


Jordi Coromina - Otorinolaringleg Alberto Carrasco - Ortodontista
Presentem una proposta de protocol dexamen clnic per als adults afectats de malformacions, alteracions i disfuncions orofacials, per ser utilitzat per logopedes, odontlegs, otorinolaringlegs i metges generalistes, a fi de determinar duna manera rpida i efectiva els professionals que han dintervenir en el tractament del pacient. Aquest Protocol dexploraci de lrea craniofacial de ladult ha estat desenvolupat per un grup de treball interdisciplinari format per logopedes (Diana Grandi, Lyda Lapitz i Graciela Donato), odontlegs (Pablo Echarri, Elsa Bottini, Alberto Carrasco, Emma Vila, Joan Pau Marc i Eduard Padrs) i otorinolaringlegs (Jordi Coromina). Les caracterstiques principals del Protocol sn: Simplicitat i rapidesa Facilita la comunicaci interprofessional i ls dun codi com.

Sala-5

11.45 a 12.15

ALBERTO CARRASCO Ortodoncista. Mster de Ortodoncia por la Universidad de Barcelona. Co-autor de los Protocolos de Exploracin Interdisciplinaria Orofacial para Nios y Adolescentes y para Adultos.

19

Viernes, 8 de abril

Sala-5

12.15 a 12.30

ALTERACIONES DENTOFACIALES EN LOS TRASTORNOS RESPIRATORIOS DEL SUEO INFANTIL


Natalia Pons Calabuig - Odontloga
Introduccin Los trastornos respiratorios del sueo (TRS) en el nio se han postulado como causa de alteraciones dentofaciales en el crecimiento. Se presentan con sntomas nocturnos tales como ronquido, sueo agitado, apneas y pausas en el patrn respiratorio y enuresis secundaria entre otros. La alteracin en la ventilacin descrita anteriormente lleva a alteraciones en el crecimiento maxilofacial, entre las que encontramos principalmente facies adenoidea, hipoplasia del tercio medio de la cara, alteraciones palatinas, compresin maxilar y, por tanto, alteraciones de la oclusin. Objetivo: Evaluar las alteraciones dentofaciales (patrn vertical y sagital cefalomtricamente y transversal en modelos) antes y despus del tratamiento de ciruga adenoamigdalar. Material y Mtodos: La muestra estaba formada por 44 nios con clnica compatible con TRS, que se compararon con 43 nios sanos, cohortes de edad parecidas (de 3 a 10 aos). Se han utilizado cefalometras en posicin estndar y modelos de yeso. Resultados: Hemos comprobado que cefalomtricamente el grupo de nios con TRS tienen caras ms largas y patrn de crecimiento ms vertical. Asimismo, con los modelos hemos podido afirmar que presentan en su mayora paladar estrecho, en ocasiones mordida cruzada, en mayor frecuencia que el grupo de nios sanos. Las distancias intermolares superiores son inferiores en el grupo de nios con TRS. Conclusin: Pese a la dificultad de establecer una relacin causa-efecto, parece que los TRS se asocian a alteraciones del crecimiento, tales como tendencia a cara larga, clase II, y maloclusiones dentales en los tres planos del espacio. Es imprescindible ver pacientes en edad temprana para hacer un seguimiento de su desarrollo, tanto por parte del otorrinolaringlogo como del ortodoncista. De esta manera se podr detectar as la necesidad de un tratamiento precoz multidisciplinar por parte del otorrinolaringlogo, ortodoncista, pediatra, logopeda y en ocasiones psiclogo.

NATALIA PONS CALABUIG Licenciada en Odontologa Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Mster en Ortodoncia y Ortopedia Dentofacial (UIC 2011).

20

Divendres, 8 dabril

ALTERACIONS DENTOFACIALS EN ELS TRASTORNS RESPIRATORIS DEL SON INFANTIL


Natalia Pons Calabuig - Odontloga
Introducci Els trastorns respiratoris del son (TRS) en el nen sha postulat com a causa dalteracions dentofacials en el creixement. Aquests trastorns es presenten amb smptomes nocturns com la ronquera, son agitat, apnees i pauses en el patr respiratori i enuresis secundria, entre daltres. Lalteraci en la ventilaci descrita anteriorment desenvolupa alteracions en el creixement maxillofacial, entre les quals trobem principalment fcies adenoides, hipoplsia del ter mitj de la cara, alteracions palatines, compressi maxillar i, per tant, alteracions de loclusi. Objectiu: Avaluar les alteracions dentofacials (patr vertical i sagital cefalomtricament i transversal en models) abans i desprs del tractament de cirurgia adenoamigdalar. Material i mtodes: La mostra estava formada per 44 nens amb clnica compatible amb TRS, que es van comparar amb 43 nens sans, colles dedat semblants (de 3 a 10 anys). Shan utilitzat cefalometries en posici estndard i models de guix. Resultats: Hem comprovat que cefalomtricament el grup de nens amb TRS tenien cares ms llargues i patr de creixement ms vertical. Aix mateix, amb els models hem pogut afirmar que presenten en la seva majoria el paladar estret, en altres mossegada creuada, ambdues, amb ms freqncia que el grup de nens sans. Les distncies intermolars superiors sn inferiors en el grup de nens amb TRS. Conclusi: Malgrat la dificultat destablir una relaci causa efecte, sembla que els TRS sassocien a alteracions del creixement, aix com tendncia a la cara llarga, classe II, i maloclusions dentals en els tres plans de lespai. s imprescindible veure pacients en edat primerenca per fer-ne un seguiment del desenvolupament, tant per part de lotorinolaringleg com de lortodontista. Daquesta manera, es podr detectar aix la necessitat dun tractament preco multidisciplinari per part de lotorinolaringleg, lortodontista, el pediatre, el logopeda i, a vegades, del psicleg.

Sala-5

12.15 a 12.30

21

Viernes, 8 de abril

LA DINMICA DEL PIE Y EL SISTEMA ESTOMATOGNTICO


Sala-5

12.30 a 12.45

Maria Cspedes i Argem


Coordinadora del Mster en Ortopodologa y Biomecnica UB

Toms Cspedes i Cspedes


Profesor titular de la UB Director del Mster en Ortopodologa y Biomecnica UB

Rosalia Bernad i Casals


Colaboradora en el Mster en Ortopodologa y Biomecnica UB

Desde hace aos hemos detectado clnicamente una influencia directa entre la aplicacin de nuestros tratamientos ortopodolgicos mediante ortesis (soportes plantares) y el beneficio en la funcionalidad del ATM. En esta comunicacin os presentaremos algn ejemplo. Cualquier alteracin o disfuncin de los rganos orofaciales influyen en las cadenas musculares y en consecuencia en la postura, y a la inversa. De la misma forma, una disfuncin a nivel del pie altera la propiocepcin de este con repercusin ascendente en el equilibrio corporal. Por esta razn tenemos en cuenta estos aspectos en la exploracin podolgica e incluimos al logopeda y al odontlogo en el tratamiento interdisciplinar, para la mejora de la biomecnica de la persona.

MARIA CSPEDES I ARGEM Diplomada en Podologa Mster en Ortopodologa y Biomecnica IL3 UB Colaboradora del Mster en Ortopodologia y Biomecnica IL3 UB desde 1998 y coordinadora desde 2005 Colaboracin en publicaciones de revistas nacionales y una internacional.

22

Divendres, 8 dabril

LA DINMICA DEL PEU I EL SISTEMA ESTOMATOGNTIC


Sala-5

Maria Cspedes i Argem


Coordinadora del Mster en Ortopodologia i Biomecnica UB

12.30 a 12.45

Toms Cspedes i Cspedes


Professor titular de la UB Director del Mster en Ortopodologia i Biomecnica UB

Rosalia Bernad i Casals


Collaboradora en el Mster en Ortopodologia i Biomecnica UB

Des de fa anys hem detectat clnicament una influncia directa entre laplicaci dels nostres tractaments ortopodolgics mitjanant ortesis (suports plantars) i el benefici en la funcionalitat de lATM. En aquesta comunicaci us en presentarem algun exemple. Qualsevol alteraci o disfunci dels rgans orofacials influeixen en les cadenes musculars i en conseqncia en la postura, i a linversa. De la mateixa manera, una disfunci en el peu naltera la propiorecepci amb repercussi ascendent en lequilibri corporal. s per aix que tenim en compte aquests aspectes en lexploraci podolgica i incloem el logopeda i lodontleg en el tractament interdisciplinari per a la millora de la biomecnica de la persona.

COLABORADORES DE LA PONENCIA:
TOMS CSPEDES I CSPEDES Diplomado en Podologa Profesor titular de la UB Director del Mster en Ortopodologa y Biomecnica IL 3 UB desde 1995 Mster en Investigacin y Curas UCM ROSALIA BERNAD I CASALS Diplomada en Podologa Mster en Ortopodologa y Biomecnica IL3 UB Colaboradora en el Mster en Ortopodologa y Biomecnica

23

Viernes, 8 de abril

Sala-5

EXPERIENCIA EN EL ABORDAJE DE LA MOTRICIDAD OROFACIAL EN RECIN NACIDOS


Mar Costa Trvez - Logopeda Col. 08-0180
Los avances cientficos y tecnolgicos ocurridos a lo largo del s. XX permitieron fortalecer la perinatologa y el nacimiento de la neonatologa. Estas disciplinas, junto con otras reas mdicas, han hecho posible una reduccin progresiva de las tasas de morbomortalidad y un aumento de la supervivencia de bebs a trmino y prematuros. Ahora bien, tanto las dificultades encontradas en el da a da como algunas secuelas observadas a ms largo plazo, han puesto de manifiesto que la atencin de estos bebs requiere la inclusin de otros profesionales sanitarios desde las etapas ms tempranas, es decir, en contexto hospitalario. Entre estas nuevas figuras encontramos la del logopeda. La atencin logopdica en bebs es muy amplia, tanto en los momentos de actuacin, como en las intervenciones y en los diferentes espacios donde se puede realizar. El motivo de derivacin ms importante tiene que ver con las dificultades de alimentacin, y, en esta demanda, el manejo de los prematuros es uno de los grandes caballos de batalla que, adems, comporta una gran responsabilidad debido tanto a la gravedad del estado de los bebs como al estado psicolgico en el que se encuentran sus familias y, en determinados casos, la historia previa de duelo que han tenido que pasar. Para garantizar la buena praxis y las atenciones de calidad se hace indispensable el trabajo en equipo, es decir, un abordaje interdisciplinario y transdisciplinario. El logopeda necesita una formacin muy especfica y extensa que abarca diferentes conocimientos, tanto logopdicos como de diferentes reas sanitarias. Desgraciadamente, en nuestro pas no se puede tener acceso a muchos de ellos de forma reglada, ya que no existen especialidades. Esto explica que no haya an logopedas trabajando en neonatologa. Actualmente, la nica salida posible es optar por la autoformacin comprometida y responsable a la vez que se lucha por impulsar este camino.

15.30 a 16.00

MAR COSTA TRVEZ Logopeda Asesora de Lactancia Materna Perito Judicial Logopdico Experiencia profesional como logopeda en el CREDA Tarragona (Dept. dEducaci de la Generalitat), en el Centro de Estimulacin Precoz del CAD7 (Dept . dAcci Social de la Generalitat) y en centros privados. Cursos de formacin continuada y prctica profesional en So Paulo (Brasil)

24

Divendres, 8 dabril

EXPERINCIA EN LABORDATGE DE LA MOTRICITAT OROFACIAL EN NADONS


Mar Costa Trvez - Logopeda Col. 08-0180
Els avenos cientfics i tecnolgics que han tingut lloc al llarg del segle XX varen permetre lenfortiment de la perinatologia i el naixement de la neonatologia. Aquestes disciplines, juntament amb altres rees mdiques, han possibilitat una reducci progressiva de les taxes de morbimortalitat i un augment de la supervivncia de nadons a terme i prematurs. Ara b, tant les dificultats trobades en el dia a dia com algunes seqeles observades a ms llarg termini, han fet pals que latenci daquests nadons requereix la inclusi daltres professionals sanitaris des de les etapes ms primerenques, s a dir, en context hospitalari. Entre aquestes noves figures hi trobem la del logopeda. Latenci logopdica en nadons s molt mplia, tant pel que fa als moments dactuaci, com a les intervencions i als diferents espais on es poden fer. El motiu de derivaci ms important t a veure amb les dificultats dalimentaci, i, en aquesta demanda, el maneig dels prematurs s un dels grans cavalls de batalla que, a ms a ms, comporta una gran responsabilitat per ra tant de la gravetat de lestat dels nadons com de lestat psicolgic en qu es troben les seves famlies i, en determinats casos, la histria prvia de dol que han hagut de fer. Per garantir la bona praxis i les atencions de qualitat es fa indispensable el treball en equip, s a dir, un abordatge interdisciplinari i transdisciplinari. El logopeda necessita una formaci molt especfica i extensa que abraci diferents coneixements, tant logopdics com de diferents rees sanitries. Malauradament, en el nostre pas no shi pot tenir accs a gaires de forma reglada, ja que no hi ha especialitats. Aix explica que no hi hagi encara logopedes treballant en neonatologia. Ara com ara, lnica sortida possible s optar per lautoformaci compromesa i responsable, alhora que es lluita per impulsar aquest cam.

Sala-5

15.30 a 16.00

25

Viernes, 8 de abril

Sala-5

SIGNOS DE ALERTA DE DISFUNCIONES OROFACIALES EN LOS ESCOLARES


Elisenda Peradejordi Cantallops Logopeda Col. 08-0094
Van en aumento los nios en edad escolar que presentan disfunciones orofaciales del sistema estomatogntico, las cuales suelen repercutir en su lenguaje oral, en el tipo de respiracin, en la deglucin, en la masticacin, en la postura corporal y tambin en su rendimiento fsico y acadmico. Esto hace evidente y muy necesario un trabajo interdisciplinario entre los profesionales sanitarios (logopedas, ortodoncistas, otorrinolaringlogos, pediatras, entre otros) y los profesionales educativos. As pues, desde la ltima JORNADA DE LOGOPEDIA Y ODONTOLOGIA, vamos difundiendo y sensibilizando a los maestros de educacin infantil y primaria (de 3 a 12 aos), sobre cules son los signos de alerta de disfunciones orofaciales y fonoarticulatorias que pueden detectar y/o prevenir en sus alumnos dentro del mbito escolar. Sabiendo que en la actualidad todos los nios de nuestro pas deben estar escolarizados, es necesario que los profesionales que trabajan en el mbito escolar conozcan qu son y cmo pueden repercutir estas disfunciones en su alumnado, pues ms de la mitad de los nios con sndrome de respiracin oral muestran bajo rendimiento acadmico. En esta ponencia vamos a explicar cul es el trabajo que se est realizando en un centro educativo, para que el colectivo de profesionales que intervienen directamente en la educacin escolar pueda detectar, prevenir y derivar estos nios a los logopedas y/o a los correspondientes especialistas mdicos. Tambin vamos a presentar una gua de deteccin de las disfunciones orofaciales en los escolares.

16.00 a 16.30

ELISENDA PERADEJORDI CANTALLOPS Logopeda Maestra de educacin infantil y primaria Kinesiloga educativa

26

Divendres, 8 dabril

SIGNES DALERTA DE DISFUNCIONS OROFACIALS EN LMBIT ESCOLAR


Elisenda Peradejordi Cantallops Logopeda Col. 08-0094
Va en augment els nombre de nens en edat escolar que presenten disfuncions orofacials del sistema estomatogntic, les quals sovint repercuteixen en el seu llenguatge oral, en el tipus de respiraci, en la degluci, la masticaci, en la postura corporal i tamb en el seu rendiment fsic i acadmic. Aix fa evident i molt necessari un treball interdisciplinari entre els professionals sanitaris (logopedes, ortodontistes, otorinolaringlegs, pediatres, entre daltres) i els professionals educatius. Aix doncs, des de lltima JORNADA DE LOGOPDIA I ODONTOLOGIA, per sensibilitzar els mestres deducaci infantil i primria (de 3 a 12 anys), hem anat difonent quins sn els signes dalerta de disfuncions orofacials i fonoarticulatries que poden detectar i/o prevenir en els seus alumnes dins lmbit escolar. Sabem que en lactualitat s obligat que tots els nens del nostre pas hagin destar escolaritzats, s necessari que els professionals que treballen en lmbit escolar coneguin qu sn i com poden repercutir aquestes disfuncions en el seu alumnat, ja que ms de la meitat dels nens amb sndrome de respiraci oral mostren baix rendiment acadmic. En aquesta ponncia explicarem quin s el treball que sest fent en un centre educatiu, perqu el collectiu de professionals que intervenen directament en leducaci escolar puguin detectar les disfuncions, prevenir-les i derivar aquests nens als logopedes i/o als corresponents especialistes mdics. Tamb presentarem una Guia de detecci de les disfuncions orofacials en els escolars.

Sala-5

16.00 a 16.30

27

Viernes, 8 de abril

Sala-5

LA ATENCIN CLNICA INTERDISCIPLINAR DE LAS DISFUNCIONES OROFACIALES EN EDAD PEDITRICA


Mnica Egea Palma - Logopeda Col. 08-1200
El abordaje en Terapia Miofuncional dentro del Servicio de Logopedia que integra el Departamento de Odontopediatra de la Clnica Universitaria de Odontologa de Sant Cugat (CUO), es una muestra de los avances en el abordaje interdisciplinar de las disfunciones orofacials en el paciente en edad peditrica. El trabajo coordinado entre odontopediatra y logopeda, nos permite la deteccin e intervencin precoz de los desequilibrios del SE. Esta intervencin logopdica parte de un diagnstico inicial mediante la aplicacin de una completa anamnesis y de un protocolo especfico de evaluacin y exploracin del sistema muscular y funcional orofacial, del esquema y actitud postural, as como de las posibles anomalas dentales y esquelticas que presenta el paciente. Por otra parte, consideramos fundamental ver al paciente de forma integral, la salud de la cual se puede ver afectada por aspectos educacionales y/o sociales. A partir de aqu, se establece un plan de tratamiento teraputico individualizado donde se contemplan los siguientes aspectos, entre otros: - La necesidad, si hace falta, de derivacin a otros especialistas. - Diagnosticar y aplicar las relaciones entre forma y funcin. Recordemos que en algunos pacientes las anomalas dentomaxillofaciales pueden comprometer o impedir la realizacin adecuada de algunas funciones orofaciales. Aspecto bsico a la hora de decidir si la intervencin logopdica se debera realizar antes, durante o despus de un tratamiento con ortodoncia interceptiva. - Decidir conjuntamente la necesidad de un tratamiento conservador o quirrgico delante de un paciente que presenta el frenillo lingual corto. En los casos de frenectoma lingual, nuestra intervencin logopdica pre y postquirrgica es fundamental para conseguir una adecuada cicatrizacin, para evitar adherencias y para recuperar la movilidad y funcionalidad muscular. - Facilitar informacin y pautas bsicas a la familia que nos permita su participacin activa en los tratamientos realizados. El objetivo de esta ponencia es demostrar una vez ms, como el trabajo multi y interdisciplinar nos permite profundizar sobre los desequilibrios del sistema orofacial, dando mayor estabilidad a nuestros tratamientos, minimizando la duracin de los mismos y previniendo problemas en la edad adulta de difcil resolucin. Finalmente, quiero agradecer a todo el equipo que forma parte del Departamento de Odontopediatra de la UIC (coordinacin, profesorado y alumnado) y personal de la CUO que hacen posible esta atencin clnica interdisciplinar. Pero en especial, mi mayor agradecimiento para el Dr. Llus Bellet i Dalmau, que fue el responsable del rea de Odontopediatra de la UIC y que desgraciadamente hoy no nos acompaa. Gran profesional y persona, que siempre mostr inters y curiosidad por la logopedia, as como para otras especialidades relacionadas con la Odontopediatra. Entusiasta y siempre abierto a nuevas ideas, de hecho, as es como naci este Proyecto. Gracias por tu dedicacin y confianza.

16.30 a 17.00

MNICA EGEA PALMA Diplomada en Logopedia UAB Post grado en Intervencin Logopdica en Trastornos de la Voz URL Especializada en Terapia Miofuncional Docente de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) y profesora de cursos de formacin continuada de la FPCEE Blanquerna - URL.

28

Divendres, 8 dabril

LATENCI CLNICA INTERDISCIPLINRIA DE LES DISFUNCIONS OROFACIALS EN EDAT PEDITRICA


Mnica Egea Palma - Logopeda Col. 08-1200
Labordatge en Terpia Miofuncional dins del Servei de Logopdia que integra el Departament dOdontopediatria de la Clnica Universitria dOdontologia de Sant Cugat (CUO), s una mostra dels avenos en labordatge interdisciplinari de les disfuncions orofacials en el pacient en edat peditrica. El treball coordinat entre odontopediatra i logopeda, ens permet la detecci i intervenci preco dels desequilibris del SE. Aquesta intervenci logopdica parteix dun diagnstic inicial mitjanant laplicaci duna completa anamnesi i dun protocol especfic davaluaci i exploraci del sistema muscular i funcional orofacial, de lesquema i actitud postural, aix com de les possibles anomalies dentals i esqueltiques que presenti el pacient. Daltra banda, considerem fonamental veure el pacient de forma integral, la salut la qual es pot veure afectada per aspectes educacionals i/o socials. A partir daqu, sestableix un pla de tractament teraputic individualitzat on es tenen en compte els segents aspectes, entre daltres: - Derivar el pacient, si cal, a daltres especialistes. - Diagnosticar i aplicar les relacions entre forma i funci. Recordem que en alguns pacients les anomalies dentomaxillofacials poden comprometre o impedir la realitzaci adequada dalgunes funcions orofacials. Aspecte bsic a lhora de decidir si la intervenci logopdica shauria de fer abans, durant o desprs dun tractament amb ortodncia interceptiva. - Decidir conjuntament la necessitat dun tractament conservador o quirrgic davant un pacient que presenta el fre lingual curt. En els casos de frenectomia lingual, la nostra intervenci logopdica pre i postquirrgica s fonamental per aconseguir una adequada cicatritzaci, per evitar adherncies i per recuperar la mobilitat i funcionalitat muscular. - Facilitar informaci i pautes bsiques a la famlia que ens permeti la seva participaci activa en els tractaments realitzats. Lobjectiu daquesta ponncia s demostrar un cop ms, com el treball multi i interdisciplinari ens permet aprofundir sobre els desequilibris del sistema orofacial, la qual cosa dna ms estabilitat als nostres tractaments, nescura la duraci i prev problemes en ledat adulta de difcil resoluci. Finalment, vull agrair a tot lequip que forma part del Departament dOdontopediatria de la UIC (coordinaci, professorat i alumnat) i personal de la CUO que fan possible aquesta atenci clnica interdisciplinria. Per en especial, el meu ms gran agrament per al Dr. Llus Bellet i Dalmau, que va ser responsable de lrea dOdontopediatria de la UIC i que desgraciadament avui no ens acompanya. Gran professional i persona, que sempre va mostrar inters i curiositat per la logopdia, aix com per daltres especialitats relacionades amb lOdontopediatria. Entusiasta i sempre obert a noves idees, de fet, aix va ser com va nixer aquest Projecte. Grcies per la teva dedicaci i confiana.

Sala-5

16.30 a 17.00

29

Viernes, 8 de abril

Sala-5

LA ATENCIN DE LAS DISFUNCIONES OROFACIALES EN UN CAP


(Centro de Atencin Primaria)

17.30 a 17.45

Mara Carme Lpez Garca Logopeda Col. 08-1264


La unidad de logopedia del CAP Drassanes forma parte del Servicio de Rehabilitacin y depende de la Subdivisin de Atencin Primaria de Soporte al Diagnstico y al Tratamiento, del Institut Catal de la Salut. Estamos ubicados en el distrito de Ciutat Vella y damos atencin a las reas Bsicas Sanitarias de Raval Sur, Raval Norte, Casc Antic i Gtic. Segn las directrices establecidas en el Plan General de Rehabilitacin de Catalunya, las disfunciones orofaciales han de ser atendidas desde los centros de Rehabilitacin-logopedia de Atencin Primaria bajo el concepto: L141: Anomalas dentofaciales incluyendo la maloclusin. Estas disfunciones, con o sin alteraciones del habla suponen en la actualidad aproximadamente el 40% del total de sesiones que se realizan en nuestra unidad. Casi todos los pacientes que atendemos estn en edad infantil y vienen derivados desde pediatra (por alteraciones del habla o respiratorias) y desde odontologa por problemas de oclusin. Cuando un nio llega a nuestra unidad, tanto si el motivo de la derivacin es una disfuncin orofacial, como si es un problema de lenguaje o habla, se sigue el circuito siguiente: Diagnstico: Entrevista inicial con los padres para identificar la demanda i realizar anamnesis de los aspectos que nos puedan interesar. Exploracin del nio: Protocolo de Exploracin Interdisciplinaria Orofacial para nios y adolescentes. Permite hacer una criba inicial y valorar si es necesario derivar la consulta a otros profesionales. En funcin de los resultados seguiremos la exploracin bien con diversas pruebas de lenguaje y/o habla, bien con un protocolo ms exhaustivo de disfunciones orofaciales. Fijacin individual de los objetivos de tratamiento, nmero orientativo de sesiones y tipo de tratamiento. Tratamiento: Tratamiento de las disfunciones orofaciales: En funcin del caso y la disponibilidad realizaremos sesiones individuales o combinadas individual pequeo grupo (2-3 nios), de una sesin semanal. Damos informacin a la familia e intentamos conseguir su implicacin para seguir el tratamiento y realizar pequeas modificaciones en el entorno. Contacto telefnico con otros profesionales para coordinar el caso. Por otra parte, nuestra unidad, por el hecho de estar situada en un Centro de Atencin Primaria mantiene contacto directo con otros profesionales, como pediatras, odontlogos, otorrinolaringlogos, rehabilitadores, fisioterapeutas, etc., lo cual nos permite realizar un abordaje ms global de los casos, junto con diversas colaboraciones a nivel de prevencin o de abordajes interdisciplinarios de algunas patologas.

MARI CARME LPEZ GARCA Licenciada en Filosofia y Ciencias de la Educacin. Especialidad Teraputica - UB. Mster en Rehabilitacin de trastornos del lenguaje y habla - ISEP Postgrado de Especializacin en Rehabilitacin de la Voz - ISEP Postgrado Intervencin logopdica en persones con lesiones cerebrales - URL Logopeda en el Servicio de Rehabilitacin del CAP Drassanes - ICS Vocal de Salud del CLC.

30

Divendres, 8 dabril

LATENCI DE LES DISFUNCIONS OROFACIALS EN UN CAP


(Centre dAtenci Primria)

Sala-5

17.30 a 17.45

Mara Carme Lpez Garca Logopeda Col. 08-1264


La unitat de logopdia del CAP Drassanes forma part del Servei de Rehabilitaci i depn de la Subdivisi d'Atenci Primria de Suport al Diagnstic i al Tractament, de l'Institut Catal de la Salut. Estem ubicats al districte de Ciutat Vella i donem atenci a les rees Bsiques Sanitries de Raval Sud, Raval Nord, Casc Antic i Gtic. Segons les directrius establertes en el Pla General de Rehabilitaci de Catalunya, les disfuncions orofacials han de ser ateses des dels centres de Rehabilitaci logopdica dAtenci Primria sota el concepte: L141: Anomalies dentofacials incloent-hi la maloclusi. Aquestes disfuncions, amb o sense alteracions de la parla suposen en lactualitat aproximadament el 40% del total de sessions que es fan a la nostra unitat. Gaireb tots els pacients que atenem estan en edat infantil i vnen derivats des de pediatria (per alteracions de la parla o respiratries) i des dodontologia per problemes doclusi. Quan un nen arriba a la nostra unitat, tant si el motiu de la derivaci s una disfunci orofacial, com si s un problema de llenguatge o parla, segueix el segent circut: Diagnstic:Entrevista inicial amb els pares per identificar la demanda i realitzar anamnesi dels aspectes que ens puguin interessar. Exploraci del nen: Protocol dExploraci Interdisciplinria Orofacial per a nens i adolescents. Permet fer un cribatge inicial i valorar si cal aconsellar la consulta a altres professionals. Segons els resultats seguirem lexploraci b amb diverses proves de llenguatge i/o parla, b amb un protocol ms exhaustiu de disfuncions orofacials. Fixaci individual dels objectius de tractament, nombre orientatiu de sessions i tipus de tractament. Tractament: Tractament de les disfuncions orofacials: En funci del cas i la disponibilitat fem sessions individuals o combinades individual petit grup (2-3 nens), duna sessi setmanal. Donem informaci a la famlia i mirem daconseguir la seva implicaci per seguir el tractament i realitzar petites modificacions a lentorn. Contacte telefnic amb altres professionals per coordinar el cas. Daltra banda, la nostra unitat, pel fet destar situada en un Centre dAtenci Primria mant contacte directe amb altres professionals, com ara pediatres, odontlegs, otorinolaringlegs, rehabilitadors, fisioterapeutes, etc., la qual cosa ens permet realitzar un abordatge molt global dels casos, juntament amb diverses collaboracions en lmbit de prevenci o dabordatges interdisciplinaris dalgunes patologies.

31

Viernes, 8 de abril

Sala-5

17.45 a 18.00

LA ATENCIN DE LAS DISFUNCIONES OROFACIALES EN EL SERVICIO DE FONIATRA Y LOGOPEDIA DEL HOSPITAL DEL VALL DHEBRON
Esther Valls Garcia Logopeda 08-0705
En el servicio de Foniatra y Logopedia del Hospital del Vall dHebron atendemos a personas con disfunciones orofaciales debidas a lesiones traumticas o por reseccin de tumores. La atencin al paciente se inicia con una primera visita fonitrica donde se realiza una evaluacin y diagnstico, tanto orgnico como funcional, de las secuelas comunicativas de la fonacin y de la deglucin. En funcin del resultado se decide el tipo y la periodicidad del tratamiento con las correspondientes reevaluaciones. Las derivaciones pueden provenir del servicio de maxilofacial, de ORL y de ciruga plstica, tanto de nuestro hospital como de otros servicios sanitarios, todo y que se priorizan aquellos pacientes que estn ingresados en nuestro hospital. A nivel logopdico tratamos pacientes con resecciones localizadas en la cavidad oral: en la base de la lengua, el suelo de la boca, el lateral de la lengua, el paladar duro y/o el blando,...; en la laringe con lesiones que afectan el espacio supragltico, lesiones unilaterales o lesiones que afectan la globalidad de la laringe y/o la reseccin de los ganglios (VGC). Tambin atendemos pacientes que han sufrido un traumatismo de laringe con problemas articulares y/o disfunciones en los pliegues vocales (algunos debidos a complicaciones de la intubacin). De esta manera, las disfunciones son de tipo vocal, articulatorias y de deglucin, sin olvidar los trastornos emocionales concomitantes que implican. La radioterapia y la quimioterapia son tratamientos colaterales que acompaan a muchos de nuestros pacientes y producen fibrosis de tejidos blandos, xerostoma y mucositis. Estos dificultan el pronstico y la eficacia final del tratamiento logopdico. No podemos olvidar que en algunas ocasiones se producen recidivas en los pacientes con tumoraciones y este hecho se contempla en el tratamiento logopdico para poder contener y aprender a esperar la evolucin del tratamiento mdico, sin anticipar acontecimientos y acompaando emocionalmente al enfermo.

ESTHER VALLS GARCIA Diplomada en Logopedia - URL Mster en Patologia del Lenguaje - Escola de Patologia del Llenguatge de lHospital de Sant Pau - UAB Cursa Licenciatura de Psicologa - UOC Logopeda en el Servicio de Foniatra y Logopedia del Hospital de Traumatologa y Rehabilitacin del Hospital de la Vall dHebron - Barcelona.

32

Divendres, 8 dabril

LATENCI DE LES DISFUNCIONS OROFACIALS EN EL SERVEI DE FONIATRIA I LOGOPDIA DE LHOSPITAL DE LA VALL DHEBRON
Esther Valls Garcia Logopeda 08-0705
En el servei de Foniatria i Logopdia de lHospital de la Vall dHebron atenem persones amb disfuncions orofacials degudes a lesions traumtiques o per resecci de tumoracions. Latenci al pacient sinicia amb una primera visita fonitrica en qu es fa una avaluaci i un diagnstic, tant orgnic com funcional, de les seqeles comunicatives de la fonaci i de la degluci. Segons el resultat es decideix el tipus i la periodicitat del tractament amb les corresponents reavaluacions. Les derivacions poden provenir de servei de maxillofacial, dORL i de cirurgia plstica, tant del nostre hospital com daltres serveis sanitaris, tot i que es prioritzen aquells pacients que es troben ingressats al nostre hospital. Com a logopedes tractem pacients amb reseccions localitzades a la cavitat oral: a la base de la llengua, el sl de la boca, el lateral de la llengua, el paladar dur i/o el tou...; a la laringe amb lesions que afecten lespai supragltic, lesions unilaterals o lesions que afecten la globalitat de la laringe i/o la resecci dels ganglis (VGC). Tamb atenem pacients que han sofert un traumatisme laringi amb problemes articulars i/o disfuncions als plecs vocals (algunes degudes a complicacions de la intubaci). Daquesta manera, les disfuncions sn de tipus vocal, articulatries i de degluci, sense oblidar el trastorns emocionals concomitants que impliquen. La radioterpia i la quimioterpia sn tractaments collaterals que acompanyen a molts del nostres pacients i produeixen fibrosi de teixits tous, xerostomia i mucositis. Aquestes afectacions dificulten el pronstic i leficcia final del tractament logopdic. No podem oblidar que en algunes ocasions es produeixen recidives en els pacients amb tumoracions i aquest fet sha de considerar en el tractament logopdic per poder contenir i aprendre a esperar levoluci del tractament mdic, sense anticipar esdeveniments i acompanyant emocionalment el malalt.

Sala-5

17.45 a 18.00

33

Viernes, 8 de abril

Sala-5

LA ATENCIN DE LAS DISFUNCIONES OROFACIALES EN UN SERVICIO CONCERTADO


Esther Lpez Almunia Col. 08-693
El Instituto Logopdico de Barcelona es una empresa de la Corporacin FisioGestin (FG), fundada en el ao 1.970. La Corporacin FG es un rgano de gestin de empresas vinculadas con el sector sanitario, socio-sanitarios y social. Est integrada por ms de 75 centros asistenciales y servicios de rehabilitacin ubicados en diversas comunidades del territorio espaol. El Instituto Logopdico de Barcelona (ILB) nace en el ao 1998. Est integrado por un equipo multidisciplinar formado por un mdico ORL y foniatra, 6 logopedas, 1 psiclogo, 2 administrativas y una coordinadora asistencial, que tambin es logopeda. La Corporacin FG y el ILB son centros proveedores del CatSalut, razn por la cual en el ILB se atienden todos los procesos de logopedia concertados por el CatSalut en Catalunya. La Anomala Funcional Dentofacial (AFD) es el segundo proceso de mayor demanda de rehabilitacin de logopedia, siendo el primero la Disfona. En la ponencia se aborda el episodio de la AFD en el Instituto Logopdico de Barcelona y la metodologa de trabajo, desde que recibimos la peticin de logopedia hasta el momento del alta del servicio.

18.00 a 18:15

ESTHER LPEZ ALMNIA Licenciada en Pedagoga Teraputica Logopeda. Estudiante de la Diplomatura de Salud Pblica.

34

Divendres, 8 dabril

LATENCI DE LES DISFUNCIONS OROFACIALS EN UN SERVEI CONCERTAT


Esther Lpez Almunia Col. 08-693
LInstitut Logopdic de Barcelona s una empresa de la Corporaci FisioGestin (FG), fundada lany 1970. La Corporaci FG s un rgan de gesti dempreses vinculades amb els sectors sanitaris, socio-sanitaris i socials. Est integrada per ms de 75 centres assistencials i serveis de rehabilitaci ubicats en diverses comunitats del territori espanyol. LInstitut Logopdic de Barcelona (ILB) va nixer lany 1998; est integrat per un equip multidisciplinari format per un metge ORL i foniatre, 6 logopedes, 1 psicleg, 2 administratives i una coordinadora assistencial, que tamb s logopeda. La Corporaci FG i l ILB sn centres provedors del CatSalut, ra per la qual a lILB satenen tots els processos de logopdia concertats pel CatSalut a Catalunya. LAnomalia Funcional Dentofacial (AFD) s el segon procs amb ms demanda de rehabilitaci de logopdia, essent el primer la Disfonia. En la ponncia saborda lepisodi de lAFD a lInstitut Logopdic de Barcelona i la metodologia de treball, des que rebem la petici de logopdia fins al moment de lalta del servei.

Sala-5

18.00 a 18:15

35

Viernes, 8 de abril

Sala-5

18.15 a 18.30

LA ATENCIN DE LAS DISFUNCIONES OROFACIALES EN UN SERVICIO HOSPITALARIO PRIVADO


Tomasa Pastor Vera Logopeda 08-0302
El servicio de Logopedia y Rehabilitacin Orofacial del Hospital de Nens de BCN (HNB) est compuesto por dos profesionales. El Servicio est especializado en terapia miofuncional. No obstante, tambin se tratan pacientes con desrdenes del habla y de la voz. El 80% del total de los pacientes son tratados por disfunciones orofaciales. Se ha de tener en cuenta que el HNB dispone de un importante servicio de ortodoncia, formado por 7 profesionales (entre ellos el catedrtico de estomatologa de la UB) de lnea funcionalista; de ah que el volumen de nios con trastornos orofaciales que inician tratamiento sea tan importante. Otros servicios que derivan pacientes son el de odontopediatra, antes de empezar el tratamiento ortodncico o paralelamente. El servicio de logopedia trabaja en equipo con otros servicios, principalmente con el de ortodoncia. Existen tambin protocolos de actuacin con el servicio de ciruga mxilofacial. Se trabaja conjuntamente en casos de nios con frenillo sublingual hipertrfico, donde se les prepara para la frenicectoma lingual. Otras derivaciones proceden de los servicios de pediatra, ORL, neurologa del HNB, y de profesionales de las mismas especialidades, pero ajenos al hospital. En cuanto a nuestra lnea de trabajo, podemos establecer dos vertientes: 1.Pacientes con desrdenes del habla y la voz. 2.Pacientes con trastornos miofuncionales Los primeros son tratados dos veces por semana. El tratamiento de la rehabilitacin orofacial se desarrolla en tres fases: tonicidad y funcin, electromiografa e instauracin del hbito.

TOMASA PASTOR VERA Doctora en Psicologa URL 2008 (1 tesis doctoral del Dpto. de Logopedia) Mster en Logopedia. UPC 1998 Especializacin en Terapia Miofuncional - ISEP 1997 Licenciada en Psicologa Clnica - UB 1982 Responsable del Servicio de Logopedia y Rehabilitacin Orofacial del Hospital de Nens de Barcelona.

36

Divendres, 8 dabril

LATENCI DE LES DISFUNCIONS OROFACIALS EN UN SERVEI HOSPITALARI PRIVAT


Tomasa Pastor Vera Logopeda 08-0302
El servei de Logopdia i Rehabilitaci Orofacial de lHospital de Nens de Barcelona (HNB) est format per dos professionals. El servei est especialitzat en terpia miofuncional. Malgrat aix, tamb tracta pacients amb desordres de la parla i de la veu. El 80% del total dels pacients sn tractats per disfuncions orofacials. Cal tenir en compte que lHNB disposa dun servei important dortodncia, format per 7 professionals (entre ells el catedrtic destomatologia de la UB) de lnia funcionalista; daqu que el volum de nens amb trastorns orofacials que inicien tractament sigui tan important. Altres serveis que deriven pacients sn el dodontopediatria, abans de linici del tractament ortodntic o parallelament. El servei de logopdia treballa en equip amb altres serveis, principalment amb el dortodncia. Tamb hi ha protocols dactuaci amb el servei de cirurgia maxillofacial. Es treballa conjuntament en casos de nens amb el fre sublingual hipertrfic, en qu sels prepara per a la frenicectomia lingual. Altres derivacions procedeixen dels serveis de pediatria, ORL, neurologia del HNB, i de professionals de les mateixes especialitats, per aliens a lhospital. Respecte a la nostra lnia de treball, podem establir dues vessants: 1.Pacients amb desordres de la parla i la veu. 2.Pacients amb trastorns miofuncionals. Els primers sn tractats dos cops per setmana. El tractament de la rehabilitaci orofacial es desenvolupa en tres fases: tonicitat i funci, electromiografia i instauraci de lhbit.

Sala-5

18.15 a 18.30

37

PRESENTACIN DE PSTERS
Te invitamos a visitar la Exposicin Industrial y la zona de psters, donde encontrars aportaciones muy interesantes:

ALTERACIONES TEMPOROMANDIBULARES. TRABAJO INTERDISCIPLINAR EN UN SERVICIO DE REHABILITACIN.


A.Bistuer, C.Lpez, M.Mller, R.Arroyo, E.Allu, Garca, C.Ela C.A.P Drassanes. Servicio de Rehabilitacin. Barcelona. .

LA TERAPIA MIOFUNCIONAL EN NENS AMB PLURIDISCAPACITAT

C.Forgas Escola dEducaci Especial Delta-LEspiga. Vilafranca del Peneds

TRATAMIENTO REHABILITADOR EN EL DOLOR OROFACIAL. CASO CLNICO.


E. Martnez, J. Julian, J. Mallol, A. Martn. Servei de Rehabilitaci, Hospital General de lHospitalet. Consorci Sanitari Integral. Hospitalet de Llobregat.

ABORDAJE MULTIDISCIPLINARIO EN LA INTERVENCIN Y TRATAMIENTO DE CASOS QUIRRGICOS


G. Tiana1, A. Molina2 Centre dIntervenci i assessorament logopdic. Barcelona.1 Centre dOrtodncia de Barcelona.2

VISI INTERDISCIPLINAR DE LES INDICACIONS DE CIRURGIA AMIGDALAR

Y. Ventosa *, A. Albert **, M. Guirao **, F. Larrosa ** * Hospital Comarcal de lAlt Peneds. Servei de Logopdia (Vilafranca del Peneds). Centre Mot A Mot. Servei de Logopdia (El Vendrell). ** Hospital Comarcal de lAlt Peneds, Servei dOtorrinolaringologia (Vilafranca del Peneds).

DIVULGACI, PREVENCI I DETECCI PRIMERENCA DE DESEQUILIBRIS DEL SISTEMA ESTOMATOGNTIC

Y. Ventosa *, A. Albert **, N. Gmez ***, M. Jares***, L. Revern ****. * Hospital Comarcal de lAlt Peneds. Servei de Logopdia (Vilafranca del Peneds), Centre Mot A Mot. Servei de Logopdia (El Vendrell). ** Hospital Comarcal de lAlt Peneds. Servei dOtorrinolaringologia (Vilafranca del Peneds). *** Centre Mot A Mot. Servei de Logopdia (El Vendrell). **** Centre Odontolgic Baix Peneds Dental. Servei dOdontopediatria (El Vendrell).

No dejes de ir!

Al finalizar las jornadas se entregar un premio al mejor pster.

38

PRESENTACI DE PSTERS
Et convidem a visitar lExposici Industrial i la zona de psters, on trobars aportacions molt interessants:

ALTERACIONS TMPOROMANDIBULARS. TREBALL INTERDISCIPLINARI EN UN SERVEI DE REHABILITACI.


A.Bistuer, C.Lpez, M.Mller, R.Arroyo, E.Allu, Garca, C.Ela cap drassanes. Servei de Rehabilitaci. Barcelona.

LA TERPIA MIOFUNCIONAL EN NENS AMB PLURIDISCAPACITAT

C.Forgas Escola dEducaci Especial Delta-LEspiga. Vilafranca del Peneds

TRACTAMENT REHABILITADOR EN EL DOLOR OROFACIAL. CAS CLNIC.

E. Martnez, J. Julian, J. Mallol, A. Martn. Servei de Rehabilitaci, Hospital General de lHospitalet. Consorci Sanitari Integral. Hospitalet de Llobregat.

ABORDATGE MULTIDISCIPLINARI EN LA INTERVENCI I TRACTAMENT DE CASOS QUIRRGICS


G. Tiana1, A. Molina2 Centre dIntervenci i assessorament logopdic. Barcelona.1 Centre dOrtodncia de Barcelona.2

VISI INTERDISCIPLINRIA DE LES INDICACIONS DE CIRURGIA AMIGDALAR

Y. Ventosa *, A. Albert **, M. Guirao **, F. Larrosa ** * Hospital Comarcal de lAlt Peneds. Servei de Logopdia (Vilafranca del Peneds). Centre Mot A Mot. Servei de Logopdia (El Vendrell). ** Hospital Comarcal de lAlt Peneds, Servei dOtorinolaringologia (Vilafranca del Peneds).

DIVULGACI, PREVENCI I DETECCI PRIMERENCA DE DESEQUILIBRIS DEL SISTEMA ESTOMATOGNTIC

Y. Ventosa *, A. Albert **, N. Gmez ***, M. Jares***, L. Revern ****. * Hospital Comarcal de lAlt Peneds. Servei de Logopdia (Vilafranca del Peneds), Centre Mot a Mot. Servei de Logopdia (El Vendrell). ** Hospital Comarcal de lAlt Peneds. Servei dOtorinolaringologia (Vilafranca del Peneds). *** Centre Mot a Mot. Servei de Logopdia (El Vendrell). **** Centre Odontolgic Baix Peneds Dental. Servei dOdontopediatria (El Vendrell).

No tho pots perdre!


Al finalitzar les jornades es lliurar un premi al millor pster.

39

RELACION DE EXPOSITORES
a 23 de marzo de 2011

3M ESPAA, S.A. A.D+ MEDICAL, S.,C.C.L. ACTEON MEDICO-DENTAL IBRICA, S.A.U. ADVANCE TRADE, S.L. / HEKA DENTAL AGRUPACI EMPRESARIAL PROTTICS DENTALS DE CATALUNYA AHIADEC-ASSOCIACI DHIGIENISTES I AUXILIARS DENTALS DE CATALUNYA AHIPRODEC - ASSOCIACI DHIGIENISTES DENTALS PER A LA PROMOCI DE LA SALUT ORAL A CATALUNYA AMERICAN M & D ANCLADEN, S.L.

709 416+413 419 208 822 823 815 206 524

ARSOL ,S.A. ASTRA MOBILI METALLICI AUROTRE IBRICA, S.L. AVINENT IMPLANT SYSTEM, S.L. BAMBACH SADDLE SEAT IBRICA BARREIRO MEDICAL GRUP, S.L. BIEN-AIR ESPAA, S.A. BIONER, S.A. BONTEMPI ESPAA BROKER DENTAL, S.L. BTI BIOTECHNOLOGY INSTITUTE CALZACLICK CARESTREAM HEALTH SPAIN, S.A.

713 523 829 714-728 405 515 318 517 711 613 528 605 304

CASA SCHMIDT, S.A. CATALANA DENTAL, S.A. CENDRES & METAUX IBERICA, S.A. CLINICAL REFERENCE, S.L. COL-LEGI DE LOGOPEDES DE CATALUNYA COL-LEGI OFICIAL DODONTLEGS I ESTOMATLEGS DE CATALUNYA COL-LEGI OFICIAL DE PROTTICS DENTALS DE CATALUNYA COLGATE PALMOLIVE ESPAA, S.A. COLTENE / WHALEDENT COMPAA INTERNACIONAL OITC, S.L.

302 602 715 418 821 818-819 822 530 718 523

CONTACT DENTAL, S.L CRYSTALTIP / LIQUID SMILE CSM IMPLANT CYAN EDITORES, S.L. - MAXILLARIS DELCAM ESPAA DENTACARE SWISS DENTAL PRODUCTS, S.L. DENTAID, S.L. DENTAL TRIBUNE INTERNATIONAL DTI DENTALCOOP DENTALITE , S.A. DENTALSUR 2003, S.L. - QUICKWHITE DENTAL ECONOMICS DENTISTAS MUNDI DENTISTAS SIN FRONTERAS DENTISTAS SOBRE RUEDAS DENTSPLY ESPAA, S.L. DINAMIC DENTAL, S.L. DVD DENTAL DE VENTA DIRECTA, S.A. ECKERMANN LABORATORIUM EDICIONES ESPECIALIZADAS EUROPEAS, S.A. - Labor Dental EDITORIAL PUES, S.L. - GACETA DENTAL EDITORIAL QUINTESSENCE EDITORIAL SIGLO / RCOE EL DENTISTA ELSEVIER ESPAA, S.A. EMS ELECTRO MEDICAL SYSTEMS ENLOG REPRESENTACIONES, S.L. ESPECIALIDADES MDICAS TONAL, S.L. ETIOPIA UTOPIA EURONDA, S.R.L. EUROTEKNIKA IBRICA EXAM VISION APS FADENTE, S.A. FUNDACI ODONTOLOGIA SOLIDRIA FUNDACIN AD QUALITATEM FUNDACIN GARCA MUOZ, S.L. FUNDACIN VICENTE FERRER FV 2000 SURGICAL INSTRUMENTS GENERAL DENTAL, S.A. GERH, S.P.A. GLOBAL UNIFORMS, S.L. GREX-TECHNICA, S.L. GRUP ARTS GRFIQUES, S.C.P. HENRY SCHEIN ESPAA, S.A. HOFFMANN DENTAL MANUFAKTUR, GMBH IBS IMPLANT (INNOBIOSURG CO. LTD) INFODENT, S.R.L. INFOMED INIBSA INLAB CADCAM, S.L. INTER-LEAD INSTRUMENTS, S.L. INTERNACIONAL VENTUR, S.A. IVOCLAR VIVADENT, S.L.U. JOHNSON & JOHNSON, S.A. KERRHAWE, S.A. KLOCKNER, S.A. KOINE IBRICA LABORATORIOS KIN, S.A. LABORATORIOS NORMON, S.A.

227 403 812 311 716 410 704-706 503 807 305-314 306 514 804 803 806 226 735 414 719-720 511 518 831 823 bis 631 507 604 202 722 805 418 414 504 300-301 807bis 817 223 801 204 201 703 625 801 205 307-308 405 828 632 401 412 215 417 418 315 222 210 701 627 616 618

LABORATORIOS VIAS, S.A. 717 LCER, S.A. 512 LIBRERA SERVICIO MDICO 619 M & G DISTRIBUCIONES ODONTOLGICAS Y MDICAS, S.L. 523 M.I.S. IBRICA 404 MAS QUE SALUD +QS 806 bis MEDICAL IMPORT RD, S.L. 800 MEDICAL PRECISION IMPLANTS, S.A. - MPI 712 MERZ DENTAL, GMBH 626 MICERIUM, S.P.A. 609 MICROCIENCIA, S.A. 624 MIGLIONICO, SRL. 523 MOZO-GRAU, S.L. 617 NICHROMINOX 607 NOBEL BIOCARE IBRICA, S.A. 225 NORDISKA DENTAL, AB 405 NSK NAKASNISHI DENTAL SPAIN, S.A. 620 OMNIA, S.L. 206 OPEN MIND TECHNOLOGIES IBERIA, S.L. 220 ORDENTA SUDENTA 529 ORTOTEAM 732 OWANDY IBERIA, S.L.U. 522 PHILIPS IBERICA, S.A.U. - DIV, CONSUMO Y ESTILO DE VIDA 525 PROCLINIC, S.A. 214 PROTECHNO SOFTWARE 508 PUNTEX PUBLICACIONES 622 PX PRECINOX ESPAA, S.L. 702 RAVAGNANI DENTAL, S.L. 316 RIPANO, S.A. 501-502 ROLAND DG IBERIA 407 ROYAL DENT. S.L. 707-708 S.A.S. EXCLUSIVAS DENTALES, S.L. 630 S.D.I. DENTAL LIMITED 513 S.N.R. INDUSTRIES 610 SAFE IMPLANT 505 SAPDENTAL 606 SEDO 820 SEPES - SOCIEDAD ESPAOLA DE PRTESIS ESTOMATOLOGA 810 SESCOI IBERIA, S.L. 623 SIMESP, S.A. 608 SOCIETAT CATALANA DODONTOESTOMATOLOGIA 809 SOPRODEN FUNDACIN PARA LA PROMOCIN Y DESARROLLO DE LA PRTESIS DENTAL 822 STRAUMANN, S.A. 527 STYL FRIGO S.N.C. - DI MANIAS GIORGIO & C. 523 SUNSTAR SUISSE, S.A. 312 TEKKA CREADOR DE IMPLANTES, S.L. 516 TEPE PRODUCTOS DE HIGIENE BUCAL, S.L. 628 ULTRADENT PRODUCTS, INC 310 UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA 808 UPPERMAT, S.A. 802 VALDEZ TECHNICAL SALES AND DISTRIBUTION 509 VOCO, GmbH 219 W & H IBRICA WEHADENT IBRICA, S.L. 409 ZERCA Y LEJOS ONGD 733 ZIMMER DENTAL IBRICA, S.L.U. 710 ZIRKONZAHN, GMBH 830

NOTAS

NOTAS

Você também pode gostar