Você está na página 1de 80

Lenn BaikalLenn Baikal (ruseg: distaget: [ozr bjkl]), bouriateg:

lenn binvidik) zo ul lenn e su Siberia e Rusia ar reter. Etre Oblast Irkoutsk er


gwalarn ha Republik Bouryatia er gevred ema, e-kichen kr Irkoutsk. Ar gr Baikal a
c'hall dont eus Baigal pe hag a dalv natur e mongoleg. Anavezet eo ivez evel
"Lagad glas Siberia". [1]
31 500 km eo, 636 km a hirder ha 48 km a ledander well-wazh. Gant 1637 metr a
zonder ez eo Lenn Baikal al lenn zona er bed. 23,000 km dour a zo miret en doare-se.
Bernad dour dous brasa ar bed eo. Lenn gosha ar bed eo ivez, 25 milion bloaz he oad.
Al lenn Baikal a zegemer ouzhpenn 1,700 spesad a blantenno ha loened, en o zouez an
daoufarzh anezho ne vez ket kavet nemet eno er bed. Skornet e vez gorre al lenn etre
miz Genver ha miz Mae. Disklriet eo bet Glad bedel gant an Unesco e 1996.
Olkhon eo he enez vrasa. Sviatoj Nos eo he gourenez zispara, da lret eo ar Fri Santel
(war ar ribl reter, ur gwarezva hag ur park natur eo).
Llyn BaikalLlyn Baikal neu Llyn Bajkal (Rwseg: ) yw llyn dr croyw mwyaf y byd.
Saif yn ne Siberia yn Rwsia, i'r de o Fynyddoedd Baikal. Yn y man dyfnaf, mae'n
cyrraedd dyfnder o 1,637 medr, ac mae ei arwynebedd yn 31.500 km, tua'r un faint a
Gwlad Belg. O ran arwynebedd mae Llyn Superior yn yr Unol Daleiithiau a Canada yn
fwy, ond mae Baikal yn dal mwy o ddr; mwy na'r cyfan o Lynnoedd Mawrion
Gogledd America gyda'i gilydd. Ceir digon o ddr croyw yma i ddiwallu anghenion
poblogaeth y byd am 30 mlynedd. Llifa tua 300 o afonydd i'r llyn, yn cynnwys Afon
Selenga yn y de. Afon Angara yw'r unog un sy'n llifo allan, i ymuno ag Afon Yenisei.
Cyhoeddwyd y llyn yn Safle Treftadaeth y Byd yn 1966.
Llyn Baikal o'r gofod. Sjamanka, craig sanctaidd siamanaidd ar ynys Olchon yn rhan
orllewinol y llyn. Llyn Baikal yn yr haf
,
, . , - .
4,5 6,5 )
, , 1520 km ,
. [1]
;

, .. . [2] 1956 .
, 1 m.

, ,
. ,

. .
25-30 . 636
), 25 80 .
31 722 2 ),
, ,
. 23
3 22% ).
. 2100 .
1642 m[4] 1983 .
. ,
[5], 531459 . .
1080511 . . G), - .

1992 .[6]
2002 ., --
,
1 312 788
,
,
.
, .).
, 455,5 m
, - 1186,5 m
, - . [8]
744,4 m [9]
- .
336 ). , , , , .
. 22
. - . .

,
.
96,7 mg/l [10]),
.

89 ,
15 C. - 4 C.
,
40 m. , ,
,
, 810 m.

.
.
2535 . .
, ,
, 1015 . ,
.
, -, ,
2009 .,

,
8 .
, - 150 . .
,
, , .

, ,

.
.
,
, ,
.
-
. , .
1015 -, ,
.
. ,
, 2 524 , ,
, .
37, 48.
,
, , .
- 2 630 ,
2/3 ). Phoca sibirica),
. - .
- .
.
- )
- )

- )
- )

, 30- 20 , 1213
. ,
,
.
17 18 .
.
-
. 200 33
.
1896-1902) ,
.
, 1886.
Bajkal (rusky , Bajkal, burjatsky , Bajgal) je jezero v jin sti Vchodn
Sibie v Rusku. Obvykl vysvtlen pvodu jmna Bajkal je z turkickho bohat na ryby, nen vak vdecky doloeno. Je mon, e jde o slovo mongolskho
pvodu. Jezero se rozkld v Burjatsk republice a v Irkutsk oblasti. Je to nejvt
jezero na Sibii a po Kaspickm moi druh nejvt v Rusku a nejhlub jezero na Zemi.
Bajkal je tvoen hlubokou pkopovou propadlinou na rozhran dvou tektonickch
desek (eurasijsk a amursk), kter se kadm rokem rozestupuj zhruba o 2 cm. Jde o
nejstar jezero na Zemi, jeho st se odhaduje na 25 a 30 milion let. Je obklopen
horskmi hbety vysokmi a 2000 m nad jeho hladinou. M rozlohu 31 500 km. Je
636 km dlouh a ka se pohybuje v rozmez od 27 do 79,4 km. Prmrnou hloubku m
730 m a maximln 1680 m ve stedn sti, kotliny). Rozloha povod je 557 000 km.
Celkov objem vody je 23 000 km. V Bajkalu je soustedna jedna ptina svtovch
zsob povrchov sladk vody. Prmrn nadmosk vka hladiny jezera je 456 m.
Pobe- Pobe jezera Bajkal.
Pobe je jen mrn lenit. Je piblin 2100 km dlouh. Jeho nejvt zhyby jsou
zlivy Barguzinsk, ivyrkujsk a Velk Proval, ztoky Ajaja a Frolicha a poloostrov
Svat nos.
Dno- Kotlina jezera se rozkld pmo uprosted Bajkalsk riftov soustavy. Podle
geofyziklnho vzkumu se pod vodn masou v rznch stech kotliny nachzej
usazen vrstvy o tlouce a 6000 m. Za zatek vytven bajkalsk propadliny a jejho
zaplovn vodou povauje vtina vdc konec paleocnu a ran neocn (tzn. celkov
vk jezera je piblin 25 milion let). Tektonick pohyby pokrauj i v souasn dob, o
em svd mnoh zemtesen v oblasti, kter jsou nkdy doprovzena viditelnm
propadem st beh a dna jezera. V roce 1862 se v severn sti delty Selengy propadl
do hloubky 10 m pod vodu kus poben soue o rozloze 200 km a na jeho mst vznikl
zliv Velk Proval.

Kotlina Bajkalu se vyznauje nesoumrnost pnho ezu. Velk prudkost pobench


a podvodnch svah na zpadnm behu je v kontrastu s mrnjmi vchodnmi behy s
nevelkmi plochami mlin. Poben sti s hloubkou do 50 m tvo pouze okolo 8 %
rozlohy dna.
Ostrovy- Na jezee je 27 ostrov, z toho 22 stlch a 5 periodicky zaplavovanch.
Nejvt jsou ostrovy Ochon 730 km) a Velk Ukanij 9,4 km).
Vodn reim- Do Bajkalu st 336 ek a ek, z nich nejvt jsou Selenga, Barguzin,
Horn Angara, Turka a Snnaja. Odtk z nj Angara Doln Angara), kter st do
Jeniseje. Ron mnostv srek uprosted jezera a na severu je 200 a 350 mm, na jihu
500 a 900 mm. Je zde mnoho horkch pramen, z nich nkter se vyuvaj
Gorjainsk, Chakusy).
Hlavn roli ve vodn bilanci hraj ptoky nch vod 58,24 km) a srky 9,26 km),
odtok pes Angaru 60,07 km) a odpaovn 9,45 km). Rozdl pipad na ptok
podzemnch vod. Piblin 50 % ronho ptoku pipad na Selengu. Nejvy rove
hladiny jezero dosahuje v srpnu a z a nejni v beznu a dubnu. Prmrn ron
hodnota kolsn hladiny in 0,8 m, stolet 3 m. Prmrn dlouhodob rove hladiny
jezera stoupla piblin o 1 m po postaven Irkutsk pehrady. Kotlina jezera le v
centru Asie, kde je ryze kontinentln klima. Velk objem jezera m zmrujc dopad
na klima na pobe. Seznn a denn kolsn teploty a vlhkosti vzduchu je mrn
sneno. Ve srovnn s okolnmi oblastmi je u Bajkalu mrnj zima a chladnj lto.
Prmrn teplota vzduchu v lednu a noru je okolo - 19 C a v srpnu okolo 11 C.
Oblast Bajkalu je charakteristick sloitm systmem vtr. Pevldaj zpadn a
severozpadn vtry z behu na jezero gornaja a v oblasti ostrova Ochon sarma). Na
podzim a na zatku zimy dosahuj vtry rychlosti uragnu 30 a 40 m/s. Jin a
jihovchodn vtry se nazvaj elonnik, podln vtry ze severovchodu vrchovik a
barguzin, z jihozpadu kultuk. Vtrn vlny dosahuj vtinou vky 1 a 3 m, ale nkdy
4 a 5 i vce. Konvektivn a turbulentn promchvn zachvacuje horn vrstvy vody a
do hloubky 250 m, hloubji promchvn slbne. V dsledku vtr v lt dochz k
pohybu povrchov tepl vody k protilehlmu behu a ke vzestupu hlubinn chladn
vody u beh, od kterch fouk vtr.
Vlastnosti vodyTeplota vody na povrchu je v srpnu na odkryt sti 9 a 12 C a u behu nkdy a
20 C. Seznn kolsn teploty se projevuje do hloubky 250 a 300 m. Hloubji je teplota
stl 3,2 a 3,5 . Ve vrstvch u dna, ve velkch hloubkch, byl zaznamenn vzestup
teploty vody v dsledku ohevu vnitnm teplem Zem. Bajkal zamrz vtinou v lednu
a rozmrz v kvtnu. Tlouka ledu je 70 a 115 cm.
Voda je velmi przran a 40 m), mlo mineralizovan a mrn alkalick. Celkov
obsah soli nepevyuje 150 mg/l. Iontov sloen je obdobn jako v ptocch. Voda je
bohat na kyslk ve vech vrstvch a do nejhlubch mst. Jeho obsah nekles pod 9 a
10 mg/l.

Chemick ltky obsaen ve vod Bajkalu a jeho ptok nkolikalet prmr v mg/l.)
jsou hydrogenuhliitany 66,5/79,3), srany 5,2/6,7), chloridy 0,5/0,8), vpnk 15,2/20),
hok 3,1/4,3), sodk 3,8/3,4), draslk 2,0/1,7), kemk 1,1/4,2), elezo 0,02/0,16) a
organick ltky (3,2/10,3).
Fauna a flra
Ryby omul na trhu- Rostlinn a ivoin svt jezera je velmi bohat. Od hladiny a po
nejhlub msta ho obv na 600 druh rostlin a 1 200 druh ivoich. Ti tvrtiny
druh se vyskytuj pouze zde. Z rostlin je to pedevm mnoho druh rozsivek. Z
prvok zde ije mnoho druh nlevnk okolo 300 druh). Svrzn jsou bajkalt
houbovci. Dle zde ije velk mnostv erv, mkk, chrostk a pedevm kor.
Prv kori jsou vznamnou slokou jdelnku ryb.
V jezee ije 50 druh ryb ze 7 d. Nejpoetnji je zastoupena skupina hlavovitch
25 druh). Hlavn prmyslov vznam z lososovitch m omul, kter pedstavuje
celkovho ronho vlovu. Dle nsleduj lipani a szy. Nejvt pedstavitel vodn fauny
je jeseter, kter dosahuje dlky a 180 cm a v 100 a 120 kg. Z ryb, kter se
prmyslov nelov, je nejznmj holmnka velk, ivorod ryba, kter pat k
endemickmu du. Ze savc zde ije tule. Z savc je nejznmj nrpa tule
bajkalsk, v souasn dob kriticky ohroen nezkonnm lovem.
Vyuit- DopravaNa jezee je rozvinut mstn lodn doprava a splavovn deva. V severn sti Bajkalu
je jedna z mla monost jak se dostat ze zpadnho behu na vchodn prv cesta
trajektem. Vodn cesta Severobajkalsk - Chakusy nabz nevedn cca 2,5 hodinov
zitek. V Chakusy je pak oblben rekrean centrum s termlnmi prameny a
monost mnoha vlet i prost jen krsn msto k odpoinku.
Osdlen pobe- Na pobe le msta Sljudjanka, Bajkalsk a Babukin, dle pstavy
a obydlen msta Bajkal, Tanchoj, Vydrino, Us-Barguzin, Ninangarsk, Chuir a dal.
Vtina z nich se nachz na jinm a jihovchodnm behu. Ve vesnici Listvjanka je
limnologick stav a ve vesnici Velk Koty hydrobiologick stanice. Na behu se rovn
nachzej turistick chaty. V oblasti Bajkalu je rozvinut tebn a paprensk prmysl,
vstavba lod, zpracovvn ryb a rybolov.
Sport- Dlkov plavci na Bajkalu1990 eskoslovensk dlkov plavec Jn Novk se v roce 1990 stal prvnm
lovkem, kter peplaval Bajkal
Zimn pechody jezera Bajkalnor/bezen 2003 - Stefan Wackerhagen a Stephan Reichelt z Nmecka uskutenili
prvn pechod jezera Bajkal na dlku. Jejich pechod probhl v kategorii unassisted a
pechod trval 32 dn. 2007 - Conrad Dickenson, Hilary Dickenson, Alistair Guthrie
and Antony Baird pekonali dlku jezera Bajkal za 21 dn. Expedice s sebou mla tan
padky a pouila je. Podle jejich zprv jim ale vhodn vtr foukal za celou dobu pouze
na 2,5 hodiny.

nor/bezen 2008 - Hardy Brandsttter z Rakouska uskutenil slo pechod jezera


Bajkal. K pechodu pouval tan padk, kolik pesn dn na led strvil, neuvd.
nor/bezen 2010 - Vclav Sra a Pavel Blaek z eska uskutenili prvn esk
pechod jezera Bajkal Expedice Bergans Bajkal 2010). Pechod trval 24 dn a 6 hodin
a stal se tak druhm nejrychlejm pechodem jezera na svt v kategorii unassisted.
Bezen 2010 - Ray Zahab a Kevin Vallely z Kanady uskutenili rychlostn pechod
jezera Baikal. Expedice probhala v kategorii unassisted a s 13 dny a 16 hodinami
strvenmi na led se stala nejrychlej expedic na svt, kter kdy jezero pela.
Zneitn- Rusk ady v noru 2010 znovu povolili oteven kontroverzn paprny na
behu jezera, kter byla dva roky zaven, protoe do vody vypoutla nebezpen
odpad bez jakhokoli itn.
Historie- Mapa jin sti Bajkalu od Semjona Remezova
Bajkal k sob odjakiva poutal pozornost. Prvn vdomosti o jezee byly zskny v
polovin 17. stolet Kurbat Ivanov, Vasilij Kolesnikov, Ivan Pochabov aj.). Ve 2.
polovin 17. stolet bylo jezero poprv geograficky popsno a byly uinny prvn pokusy
o vytvoen mapy Nikolaj Spafarij, Fjodor Golovon, Ides Izbrandt, Semjon Remezov
aj.). V letech 1771 a 1772 provedli astnci expedice Rusk akademie vd I. Georgi a
Aleksander Pukarjov vymen jezera a v roce 1773 sestavili mapu.
Velkou roli pro vzkum jezera sehrlo zaloen Vchodosibiskho oddlen Ruskho
geografickho stavu 1851), kter stla v ele vzkumu Sibie a Pibajkal. Znm jsou
prce V. Dybovskho, V. Godlevskho, I. erskho aj. V letech 1896 a 1902 sestavila
hydrografick expedice pod vedenm F. K. Drienka atlas a lodn mapu.
V roce 1916 byla sestavena trval komise pro vzkum Bajkalu pi akademii vd N. V.
Nasonov, V. . Dorogostajskij, I. I. Mesjacev, G. J. Vereagin). Systematick celkov
przkum byl zahjen v roce 1925 stacionem bajkalskho oddlen Akademie vd
SSSR, kter bylo v roce 1928 reorganizovno na limnologickou stanici v Listvjance. Ta
se v roce 1961 zmnila na Limnologick stav Sibiskho oddlen Akademie vd SSSR.
V lednu 1969 rada ministr SSSR pijala speciln usnesen o ochran a racionlnm
vyuit prodnho bohatstv povod Bajkalu.
Roku 1996 bylo jezero Bajkal zapsno na Seznam svtovho ddictv UNESCO.
Legenda- Do Bajkalu pivd sv vody 336 ek a ek, vytk z nj vak jen jedin Angara. Sibisk legenda popisuje romantick pbh o Bajkalu, otci vech tchto ek,
Angae a Jeniseji. Angara se zamilovala do bohatra Jeniseje, Bajkal ji vak nechtl k
nmu pustit. Angara tedy za Jenisejem od otce utekla; podle legendy aman-kame,
nachzejc se uprosted vtoku Angary z Bajkalu u vesnice Listvjanka pozor na
zmnu se sklou aman na Olchonu, nejvtm ostrov Bajkalu), hodil rozezlen otec
Bajkal za neposlunou dcerou, aby ji zastavil. Angae se vak pesto podailo utci a
splynout s Jenisejem ve vnm objet.
Bajkalsko jezero ruski: ) u azijskom dijelu Ruske Federacije najstarije je
jezero (oko 25 milijuna godina), i ujedno najdublje (oko 1700 m) jezero na svijetu.

Upravno se nalazi u dvije upravne jedinice, u Irkutskoj oblasti i u Burjatskoj. U njega


utjee ak 500 rijeka, a izvire samo jedna rijeka, Angara
Satelitska fotografija Bajkalskog jezera
Bajkalsko jezero.Bajkalski tuljan.Suenje Omula
Ime dolazi od tatarskog "bai-kul", "bogato jezero", a poznato je i pod nazivom "Plavo
sibirsko oko". S obzirom na svoju izrazitu dubinu od 1637m i veliku povrinu 31.500
km2), zaprema vie od 20% svjetskih zaliha slatke vode u tekuem stanju dakle, ne
ukljuujui ledenjake).

Voda Bajkalskog jezera se koristi za pie. Tijekom zime, kada je cijela povrina jezera
prekrivena debelom ledenom korom, reu se kocke leda i raznose na prodaju po
okolnim naseljima. Takoer u to vrijeme od sijenja do svibnja), jezerom se odvija
automobilski, kamionski i drugi prijevoz. Zbog veliine jezera, malo je vjerojatno da
ete naii na neki drugi automobil, pa je vonja prilino sigurna. Led je tu dubok od 30
cm, pa do nekoliko metara.
Bioraznolikost
Svjetska batina - UNESCO
Zbog svoje starosti i izoliranosti nastala je jedna od najbogatijih slatkovodnih fauna
koja je nezaobilazna u prouavanju evolucije. U jezeru i oko njega nalazi se mnotvo
jedinstvenih biljnih i ivotinjskih vrsta zbog ega se esto naziva i "Ruski Galapagos".
Jezero je dom za vie od 1085 vrsta biljaka i 1550 vrsta ivotinja od kojih je skoro 80%
endemskih vrsta. Od biljaka ti je i movarski osat Cirsium palustre), ije je ovo
najistonije nalazite[2]. Oko 80-90% biomase u jezeru ini endemska vrsta
zooplanktona, Epischura baikalensis[3]. Jedna od ivotinjskih vrsta je i bajkalski tuljan
(Phoca sibirica), rijetka vrsta slatkovodnog tuljana. Zbog njihova skupocjenog krzna,
esta su meta brojnih krivolovaca[4] Od riba najznaajnije su: omul Coregonus
autumnalis migratorius), dvije vrste golomjanke ili tzv. bajkalske uljne ribe
(Comephorus baicalensis i C. dybowskii), dvije vrste lososa (Thymallus arcticus
baicalensis i Salmonidae baicalensis), te bajkalska jesetra (Acipenser baerii baicalensis),
sve endemske vrste velike komercijalne vrijednosti. Od beskraljenjaka tu su crvi
virnjaci Turbellaria), puevi i rakovi postranice Amphipoda).
Bajka (ros. ) jezioro tektoniczne w Azji, zwane "Bkitnym okiem
Syberii" lub "Syberyjskim morzem", pooone na terytorium Rosji (Syberia) w
Republice Buriacji i Obwodzie irkuckim. Jest ono najstarszym i najgbszym jeziorem
na wiecie, a ponadto - pod wzgldem powierzchni - drugim jeziorem w Azji i sidmym
na wiecie.

Pooenie
Ley w rowie tektonicznym, lustro wody znajduje si na wysokoci 456 m n.p.m.
Rozciga si na dugoci 636 km. Jego maksymalna szeroko wynosi 79 km. Wok

jeziora rozciga si wiele pasm grskich powstaych w orogenezie bajkalskiej (tzw.


bajkalidy). Na pnocno-zachodnim brzegu znajduj si Gry Bajkalskie o wysokoci do
2588 m n.p.m.(Gra Czerskiego). Na poudniowy zachd od nich, wzdu zachodniego
brzegu jeziora cign si Gry Przymorskie. Na brzegu pnocno-wschodnim znajduj
si Gry Barguziskie sigajce 2841 m n.p.m. Pik Bajka), od ktrych na poudniowy
zachd cignie si pasmo Uan-Burgasy. Natomiast od strony poudniowo-wschodniej
nad jeziorem wznosi si pasmo Chamar-Daban sigajce 2995 m n.p.m. Bajszynt-Ua).

[edytuj] Gboko i powierzchnia


Pierwsze pomiary gbokoci Bajkau prowadzono ju w XVII w., gdy dotaro tu
wiksze osadnictwo rosyjskie. W latach 1869-1876 gboko poudniowej czci jeziora
mierzyli Polacy Benedykt Dybowski i Wiktor Godlewski. Pomiarw caego Bajkau
dokonaa dopiero w latach 1896-1902 wyprawa Rosyjskiego Urzdu Hydrograficznego.
Z pocztkiem lat 30. XX w. zaoona przez G. J. Wiereszczagina Bajkalska Stacja
Limnologiczna otrzymaa do dyspozycji pierwsze echosondy, przy pomocy ktrych
przeprowadzono w latach 1931-1934 pierwsze kompleksowe pomiary gbokoci jeziora.
Pozwoliy one zestawi map rzeby dna Bajkau i ustali jego najwiksz gboko
wynoszc 1741 m[4]. W 1957 r. ta sama Stacja otrzymaa echosondy nowej generacji,
przy pomocy ktrych dwa lata pniej przeprowadzono badania rodkowej czci
jeziora. Najwiksza gbia jak znaleziono znajdowaa si w rodkowej czci akwenu w
odlegoci 8-12 km od wyspy Olchon. Maksymalna stwierdzona gboko zostaa
oceniona na nieco ponad 1600 m, a gbokoci zblionej do 1741 m w ogle nie
stwierdzono. Kontrolne pomiary z lodu, przeprowadzone w marcu 1960 r. day wynik
1620 m [4] czasami 1619 m), ktry utrzymywa si na mapach przez wiele lat.
Wg nowych danych z 2009 r. gboko maksymalna jeziora jest rwna 1642 m [5]. Jego
dno znajduje si na gbokoci 1186,5 m p.p.m., co oznacza, e Bajka jest najwiksz
wiatow kryptodepresj. Gboko rednia wynosi 730 m. Zasoby wodne jeziora
wynosz 23 tys. km3 [6], co stanowi 1/5 wiatowych zasobw wody sodkiej.

Rzeka Jenisej i jej dorzecze


Jezioro ma powierzchni 31,5 tys. km, w tym 27 wysp. Najwiksz z nich jest wyspa
Olchon, ktrej powierzchnia wynosi 742 km.
Bajka ma 336 dopyww, z czego najwaniejsze to Selenga, Barguzin czy Grna Angara.
Ujcia rzek s deltowate. Wypywa z niego z kolei tylko jedna rzeka Angara, prawy
dopyw Jeniseju. Powierzchnia zlewiska jeziora wynosi 557 tys. km.

[edytuj] Geologia
Jezioro znajduje si w ryftcie bajkalskim. Jego powstanie wie si odsuwaniem si
pyty amurskiej od pyty euroazjatyckiej wywoanym kolizj pyty indyjskiej z Azj,
rozszerzeniem pacyficznych stref subdukcji i ciepem paszcza ziemskiego [7] Ocenia si,
e wiek Bajkau moe by wikszy ni 25 mln. lat. W tym czasie na dnie gromadzi si
materia osadowy przynoszony z biegiem dopyww jeziora. Grubo osadw dennych
naukowcy oceniaj na ponad 7 km [8].

[edytuj] Klimat i krajobraz


Miszo lodu na powierzchni jeziora rnicuje si od 0,4 do 1,2 m w okresie od
grudnia do maja[9]. Wod cechuje niskie stenie substancji rozpuszczonych i zawiesiny,
z czym jest zwizana wysoka przezroczysto dochodzca do 40 m[10]. Rwnie ld jest
tak przezroczysty, e nawet w odlegoci kilkudziesiciu metrw od brzegu wida dno
jeziora.

Wiej tu miejscowe wiatry, z ktrych mona wyrni dwa podstawowe typy[10]:

podune inna nazwa przechodnie) suche i silne wiatry wiejce wzdu duszej
osi jeziora zorientowanej z poudniowego zachodu do pnocnego wschodu,
lokalnie nazywane wierchowik i kutuk,
poprzeczne wiejce dolinami rzek w stron jeziora, prostopadle w stosunku do
wiatrw podunych, nale do nich m.in. barguzin, sarma, buguldiejka,
tarchaika, pokatucha, selenga, angara, szeonnik.

Rozkad dominujcych wiatrw jest zdeterminowany przez masywy grskie, gboko


wcinajce si doliny rzek uchodzcych do jeziora oraz pnocno-zachodni cyrkulacj
mas powietrza. Specyficzne uksztatowanie daje moliwo do bardzo intensywnego
mieszania si wd i, co za tym idzie, natlenienia nawet najwikszych gbin jeziora.
Jezioro to cechuje si wyjtkowo zrwnowaonym ekosystemem, wyksztaconym dziki
trwajcym miliony lat procesom regulacyjnym.

[edytuj] Flora, fauna i ochrona przyrody


Bajka charakteryzuje wielkie bogactwo flory i fauny. Ocenia si, e wystpuje w nim ok.
2630 gatunkw rolin i zwierzt, w tym wiele 60% gatunkw) gatunkw endemicznych,
np. foka bajkalska (Pusa sibirica, wczeniej Phoca sibirica), omul bajkalski (Coregonus
migratorius Georgi)[11], goomianka (Comephorus baicalensis) [12] czy cyraneczka
bajkalska (Anas formosa).
W rejonie jeziora Bajka znajduje si pi gwnych obszarw chronionej przyrody w
tym trzy rezerwaty (zapowiedniki), w tym Rezerwat Barguziski oraz dwa parki
narodowe) o cznej powierzchni ponad 17 tysicy km[13]. Wystpuje take dziesi
zakaznikw o cznej powierzchni przekraczajcej 5 tysicy km oraz ponad 100
pomnikw przyrody[10], cho istniej te inne dane nt. liczebnoci dwch ostatnich
kategorii [14]. W roku 1996 Bajka wraz z przylegymi terenami zosta wpisany na list
wiatowego dziedzictwa UNESCO.
Gospodarka
Jezioro ma due znaczenie dla eglugi i rybowstwa. Dwa najwiksze porty nad
Bajkaem to Ust-Barguzin i Siewierobajkalsk. Na przeomie lat 80/90. XX w. poowy ryb
wynosiy 20 tys. cetnarw 2 tys. ton, 1 cetnar w Rosji =100 kg) ryby rocznie, z tego 70 %
stanowi omul bajkalski [15]. Przed 1941 r. roczne poowy byy kilkukrotnie wiksze [15].
W okolicach Bajkau przebiega Kolej Transsyberyjska i Kolej Bajkalsko-Amurska.
(. , )
, ,
.

, .

[]


,. - 620 .
24 79 . 1167
, 453 .

31 722 ),
, , .

.

2100 .

,
[6]. ,

).
[]

.
1637 [2] 1983 . . . .

[5] 531459 . . 1080511 . . G) (O).

1992 [7]
2002 --
,
1 312 788
,

,
;
, . . , )[2].

, 455,5
, 1186,5
,
[2] .

744,4 [2].
.

1000 :
1470 ) 1025 )[8][9].
1200 [10],
, ,
,
, ,

400 . ,
).
[]
, [11]

23 615,39 19 %
123 .
). ,
, .
, ,
, , , ), 23 , [12].
[]

336 ,
[3]. , ,
, , , . [4].
[]

:
,
, .

.
+8+9 C, +15 C.
+4 C.
+23 C.[13]

,
40 .
. ,
, 810 ,
- .
96,7 /[3]),
.
[]

, .
25 C, , 1496 /.
4,5 , .
, , )
.
1450 /, 1500 /.
. ,
,
1960 ,
12 . .
, 144
,
.
0,096 / 8 %.
, ,
, 0,127 /
8 %, 0,0102 /.
.
:

V(T, H) = 1402{,}39 + 4{,}99\,T - 0{,}05\,T^2 + 0{,}01539\,H,\,\!

V\,\! /, T\,\! , H\,\!


. . . ., 1985).
,
: -
, 54 . .), 455 ),
0,096 /).
: H\,\! = 0 ) 0,045 /, H\,\! = 1000 )
0,1 /.
[]

9 4 ) ,
1520
[3].
; -
,
[3].

-

1 , 1,52 .
, ,
. 1030 ,
23 . .
,
. , , ,
.
.
, , , ,
[14],
.
.

. , 1930-

, . ,
6 , .
,

. ,
[15].
: , , .

, 2009
, .
,

.
) . ,
, ,
[15].
[]

.
)
; ;
.

: , ,
[16].

,
).
100 , 1848 .
6 . ,
,
, 7000 .[17]
[]

27 , , ).
71 12 ,
, 729 [18],
700 [1]). .
[]

. . )
: ,
- MSK64. ; , 1862

200 6- , 1300
, .
1903 ), 1950 ), 1957 ), 1959
).
- ).
9 . - 56
,
.
2008 9 ) 2010 6,1 ).
[]

.
, .
1015 ,
.


. , 2524 ,
, , .
37,
48.

,
, , , .
[]

.
2535 .
, ,

, 1015 . ,
.

,
- . . 2009 ,

. ,
, 8 .
, 150 . [19].

,
, , .
,
,

. ,
.
,

).
[]

,
2630 , 2/3
, .
1000 , 96 , 11 -. 27
[20]
.

80 %
.
: , [21].

, 84,5 % , 70-90 %

- .
. [22]

,
30 % .
. , ,
, Acipenser baeri baicalensis), , ,
. ,
.
. : , ,

[]
. :

[]

, 1930- , XIIXIII
. ,
,
.
XVII XVIII [23][24].
.
[]

.
:

.) ;
- .)
- .)
- .)


). XVII ,
, . ).
,
,
.

, , .
,
. ,
).
[]

1990- ,

. ,
. ,
.
.
[]


NT-200, 19931998 ,
[25].
NT-200+ ,
2017 .
[]

1977
,
. 1410
. 1991 1637
.
[]

2008
- . 52
[26].

. .
, , [27].

2009 2010 .
[]
[] -

1966 -
),
.
, [28]. 2008
,
. [29],

.

13 2010
, ,

- ,
. ,
, ,
[30].

,
8 2010 .

2010 ,
,
,
, .
40-50
. ,
3-8 [31][32].
[]

1956
,
1 [33].
[]


, . ,
,

. [34],
, 18 2006 .
26 2006 . .

40 .

,
350400 .
[]

1996
.
[] ,


" "
)

[]
. :


,

. ,
: , ,
. -,
, .

70 ,
.

. -
,
-.




.
,
, .
,
- .
. .
, .
, .

,
. .
.
[]

, ,
.
.


-






2090

[]

[35][36]

,
.
, , ,

,
,
,
, .
,
,
,
.
,
,
,
.
,
,
, , ,
.
.
, , .
, , ;
-, . , ;
, . , ,
. .

,
, . -
. ,
;

;
, ,
. ,
. , ,
- ,
. . .

.
, , ,
.
, ,
, . . .

, ,
, , , ,
.
,
,
, . ,
, , ,
.
:
, ,
; ,
; : , ,


, 23 615,390 [2]),
141 927 297 [40]), 166,4 .
, 2773 60
.

, 336 - , , ,
.
.
, -,
.
,
. . , ,
, -,

,
, .
.
- 1992 -
- . ).
,
.

, - .
, 456
; i
1642 . 730 [1]. 31,5 .
2; 40 ). ,
, 25 .

[.]

. .
: , ,
, - - .
336 , , , .
, . ,
'.

, .
+20 C,
+9 +12 C, +3,2 +3,6 C. .
: -,
, , .

336 , ; 3/4
); ; -
),
, .
[.] )

110 . . .
' .

VI -VIII
.

-XII
.

I -IV
' ,
.

VII VIII
.

1643 .
[2]. .

1655 . ,
.

1667 .
. .

1701 . - ,
. . .

1729 . ,
I, .

1844 . .
I .

1862 . )
200 5
, 1300 .
.

1898 . .

17 1899 . - ,
.

25 1900 . .

19001906 . .

19031904 . 40 )
, )
.

19021905 . .

1908 . 31 ).

1916 . , .

1918 .
.

1925 .
- .

19251929 . . .
.

19501958 . ,
1 .

1958 .
- .

1959 . 1620 .

1961 .
.

1962 . . .
, .
560 , 43,6 , 7,8 .

1963 .
.

1966 . - .

19691975 .
.

1974 . 1637 .

1986 . ,
- .

1990 . ,
.

1991 .
,
.

1991 .
1637 .

1992 . ,


.

1992 . .
120 .

1993 .
.

1993 .
- .

1994 . -
.

1994 .

.

9 1995 . I -95, .

1995

.

1996 .
.

1996 . -
-
.

1998 . -
:
.

1998 . '
600 ) .
15 .

1999 .

2000 .
.

23-25 2001 .
.

2001 . -
.

[.] ' )

'

[.]
SeaWiFS

,
. 636
. 25 80 .

31 722 ),
, , .

. 2 100 .

,
--
, 1 312 788 ,
1 642 [1] 53 14 59. . 108 05 11 . . /
53.249722 . . 108.086389 . . G), .
, 455,5 ,
1 186,5 ,
.
744,4 .
. , ,
23615,390 19%
123 . ).
,

, . ,
' 23 , , ,
.

336 ,
. , , , , ,
. . 27 ,
730 ); .

,
. ,

).
, 455 ,
.
[.]

.
:

- .)
- .)
- .)

).
XVII , ,
).
,
,
.
[.]

.
25-35 .

', ,
, 10-15 . ,
.

, 2009 ,
.
,
, 8 ,
150 .

,
, , .
,
,
.
,
. ,
'
).
[.]


.
,
' ).
30
- ). ,
,
.

890
.
1432 , ,
.

,
- 1637 .

[.]

)
: ,
- -64.
, 1862

200 , 1 300 ,
. 1903 ,
1950 , 1957 , 1959
.
- ).
9 . - 5-6 ,
.
[.]

.
', . 10-15
, ,
,
. 15 C,
26 C , 13 C, 19 .

.
,
, , , .

,
,
. ,
, .
.

,
. ,
. 40 .
.
, .

,
.

,
.
30%. .
10 .
, , ,
,
.

,
. .
, . .
-.
[.] )
[.]

'
. 23,000 , ,
.
1,5 . , .
200 500 , 500
900 ). 50 70 ,
.

590 . , 544 . ,
) 60
. 40%,
60% .
[.]

336 .
, , .
, :
, ,
, ,
.
, 16,000 ,
.

Ty

. ,
, .
465 , 1024
.
. 21400 ,
, . .
, .
21100 .
[.]

, ' .


, , ,
, .
,
- ,
- , .
,
.
,
- ,
), Ty, , ).
,
,
-.

,
,
'. ,
.
,
.
[.]

:
,
, .
, , .
),
.
, ' .

,
84%, 7%, 9%
.
,
-- PDF-3
SA2 + + SO42) . 7,0-8,5

, . ,
7), 8.5).
5-20
), , ).
40
), , , , , , ,
, , , , , , .

, . , :
, , , , .

+8 +9 C,
+15 C. 4 C.
, 40 .
. ,
,
8-10 - .
100 /),
.
[.]

1 , 1,5-2 .
, ,
. 10-30 , 2-3 .,
.
,
. , , ,
.
. , ,
, ,
, .
.

. 3-4
20 C 4-5 .
, 1-14 .
4-4,5 , 6-6,5 .
70 113 , :
, . 1,5-3 . 50
15 ,
. -
,
. 25-30 ,


. 9-14
.

. , 1930-
,
. ,
6 , .
, .
,
.
[.]

.
. ' ,
332 ). .
.
, ,
.
1400 .

3,6 C 3,2 C),
.

,
,
) , ) .
.
1250 .

.
'. . 200250 .
-
.
,
. .

,
, .
, '
.

, , . 100200
, , , ,
). 1130
, .

.
.

82 , 60 , )
194 .
, ,
. 1,2 , , ,
.

,
, .

,
).
,
, ' , .

, )
. )
.
, , , ,
, .
500 ),
600 .
[.]
[.]

' -),
.
. , -
),
- ,
- .

, :

) - .
.
) - ,
.
.
, -
60 ).
70 ,
.
)
.
- , 50
).
- ,
.
- .
- , .

[.]

, .
,
.
' ,
, . ,
, ,
- '.
,
,
, , ,
.
,
,
, .

,

[.] -

: -

- ) 1966 ,
,
,
.
, -.
)
2008 . 2009
) ,
.
[.]

,
800 2620 )
. , ,
, ,
' ,
. ,

, . ,
.
)
, .

,

.

, 40
25 ) , ,
-

. ,
,
. , ,
).
[.]

2006
'
, 95 59 ) .
, ,
. , 10

, 90 .
)
, ,
,
, , .

,
.
[.]
[.]
[.]

3 2 .

1986 .
418 . . , '
.
,
. 380 .
8 30 . 300 . 70%
) , 22 . .
500 , .
75 , , 76
, .
1994 914 ,

707, 67, 87, 140.


52 ' '.

. , 1986 ,
, ,
. 270 . .
40% , -
. 5 ,
,
,
,
. 291 , 3 3
. 241 , , ,
, , , -, - .

27 1991
.
-.

. 1.183.662 150.836
). .
, .
29.000 . .
: , , .
:
' , , , ,
, .


165,7 . . -.
. 1969 ,
-
- . -

.
, ,
,
. .
, ),
, ),
. 37 260
.

1916
.
.
. -
2.472
).
(1.500-2.400 . ). - ,
600 1.250 . 16%
. 374,4 . .
650 .
.
250 , 5.000 10.000
. 39 , 243 , 4 2
. :
' .
- , 1986 ,
- .
659.919 . 14 ).
110 ,
'
. 4400 )
.
.
.
800 , 36 , 9
. 230 ), 248 )
100 ). 50 , 240
, 30 .
.
, -,
, , , .
: -
12 ), ,
, ,
)
. .

. , 1779 , ,
. .
863 , 4-6 , 0,5-0,7 .
1940 3/. 5-8 /.
, .
,
.
.
, , .
,

,
, . ,
, .
Bajklsko jzero (rusko (Ozero Bajkal)) v jugovzhodni Rusiji ob meji z
Republiko Burjatijo je najstareje, po koliini sladke vode najveje in najgloblje sladkovodno
jezero.
Razteza se na povrini 31.494 km, kar je enako povrini Belgije. Dolina jezera je 636 km,
irina 25 do 79,5 km, dolina obale je vsaj 2.000 km. Globina jezera dosee 1.743 m, srednja
globina je 731 m. Dno jezera lei 1.285 m pod morsko gladino. Jezero vsebuje ve kot 23.000
km vode tako, da bi ga lahko napolnili s prostornino vseh Velikih jezer. Ta koliina je enaka
1/5 koliine vse svetovne sladke vode.
Geologija in hidrologija
Pod jezerom lei globoka, 25 do 30 milijonov let stara celinska prelomna razpoka in
vsebuje debele, nedotaknjene plasti usedlin. Globina usedlin na nekaterih predelih
jezera meri tudi do 6.400 m. Usedlin se ni dotaknila velika poledenitev, tako da
ohranjajo podatke o zgodovini Zemlje. Doslej so raziskave segle do obdobja pred
250.000 leti.
Geoloka razpoka je e razmeroma mlada in aktivna. iri se s hitrostjo okoli dva
centimetra na leto. Obmoje Bajkalskega jezera je tudi seizmino aktivno z vejimi
potresi skoraj vsako leto. Na podroju okoli jezera je ve termalnih vrelcev.
Voda v jezeru je kljub veliki globini dobro premeana po globini; ni v plasteh kot v
mnogih manjih jezerih in celo v jezeru Tanganjika in v rnem morju.
V jezero priteka ve kot 340 rek, od tega sedem najvejih Selenga, ikuj, Hilok, Uda,
Turka, Barguzin in Zgornja Angara, odteka pa edino reka Angara. Na jezeru je 22
otokov, najveji med njimi je Olhon, dolg 72 km.
Ekologija- Ob jezeru ivi 2.500 vrst ivali, od katerih je 82 % endemitov, 1.000 vrst
rastlin (od tega 852 vrst in 233 podvrst alg) in 50 vrst rib. Svetovno znani bajkalski
tjulenj ali nerpa Phoca sibirica) je edini sesalec, ki ivi na podroju celotnega jezera.
Leta 1957 so zaradi tovarne celuloze na junem delu jezera pri Bajkalsku izbruhnili
nemiri, ki so vzpodbudili ekoloko ozaveenost med izobraenci, ne pa pri sovjetski
birokraciji. Tovarna e vedno spua industrijske odplake v jezero.
Zgodovina odkrivanja in raziskav- Do zaetka izgradnje transsibirske eleznice je bilo o
jezeru malo znanega. Da so premostili pot, je bilo potrebnih 200 mostov in 33 predorov.
V istem asu 1896 - 1902) je velika hidrogeografska odprava pod vodstvom F. Drienka
izdelala podrobni atlas dna.
-

.: ) - , 1637 ).
.
. - .

[]

, ,
. - 636
. 25 80 .

31.722 ),
, , .
.

- 2100 .

,
. - ,
-
).
[] '

- 23 615,39 19%
- 123 . ).
' ,
, .
, , 25 ,
.
[]

336 ,
. - , , , , ,
. - .

[]

9 - 4 ; ,
, 15-20 , , .

; -
, ..
.

1 , - 1,5-2 .
, ,
. - 10-30 , 2-3 . .
,
. , , ,
.
. , ,
, ,
, .
.
.
)
; ;
.
: , ,
- .
,
' ).
100 , 1848 .
6 . ,
,
, 7000 .
27 , , ),
- 71 12 ,
, - 729 ,
- 700 ), - . (5318N,
1080E) , ( 1 637 ) ,

.
() .
31,5 . . 560 . .
. .
()

. . 29 2008
,
. 1.680 ,
.[1]
30 2008
.
1996
( ).

,
.
90% .
31.468 . . ). 654 .,
74 . 1.680 .
300
,
. 22 ,
.
" "
.
-
.
1000 1500 , 80% .

.
Baikali jrv ehk Baikal on jrv Aasias Ida-Siberi lunaosas. Baikal asub Venemaal.
ldandmed
Baikal

Pindala 31 500 km

Maht 23 000 km
Suurim sgavus 1637 m
Keskmine sgavus 758 m
Krgus merepinnast 456 m
Valgla pindala 560 000 km
Soolsus 0
Kaldajoone pikkus 2000 km
Jrve pikkus on 636 km ja laius kuni 80 km.
Baikal on maailma sgavaim ja suurima mahuga mageveejrv. Jrves on viiendik
maailma vedelast mageveest (le nelja viiendiku Venemaa omast). Baikali vesi on vga
selge. Baikal asub meahelikevahelises tektoonilises nos. Jrves on 27 saart; neist
suurim on Olhon. Idaosas asuvad suuremad lahed Barguzini, Tivrkui ja Provali laht)
ja poolsaared (Svjatoi Noss). Jrve suubub 1123 jge ja oja, millest suurimad on
Selenge, lem-Angara ja Barguzin. Vlja voolab Angara, mis suubub Jenisseisse ning
on mitmes kohas les paisutatud. Hoolimata suurest sgavusest on Baikali vesi hsti
segunenud, osaliselt kuumaveeallikate tttu, mis asuvad neljasaja meetri sgavusel.
Baikali sadamad on Baikal, Baikalsk, Tanhol, Turka, Ust-Barguzin ja Nineangarsk.
Baikali valglas, mis ulatub Mongooliasse, elab 5 miljonit inimest. Suurimad linnad on
seal Ulan-Ude ja Ulaanbaatar.
Kliima- Alissovi kliimaklassifikatsiooni jrgi kuulub Baikal paraskliimavtme
kontinentaalsesse alasse. Aasta keskmine temperatuur on 0,4 C. Aasta keskmine
sademete hulk on 453 mm. Kppeni kliimaklassifikatsiooni jrgi kuulub Baikal Dwc
kliimatpi, mida iseloomustab klm ja kuiv talv ning lhike suvi.
Baikal on js jaanuari algusest maini. Suvel soojeneb vee pinnakiht 912 C-ni,
rannikul kuni 20 C.
UstBarguzin-kliima.svg

Irkutsk-kliima.svg

Ust-Barguzin (Baikali keskosa idarannikul)

Irkutsk (Angara lemjooksul)

Geoloogia-Baikal on maailma vanim jrv. Jrve vanuseks hinnatakse umbes 25 miljonit


aastat. Vanuselt teisel kohal on Tanganjika, mis on 2 miljonit aastat vana. Jrved ei ole
tavaliselt geoloogilises ajaskaalas eriti psivad, seega on Baikal vga unikaalne nhtus.
Baikal on tekkinud riftivndisse.
Elustik- Baikalis elab le 2600 tuntud taime- ja loomaliigi. 960 looma- ja 400 taimeliiki
on endeemsed[viide?]. Jrves elab le 50 kalaliigi, ligi pooled neist on endeemsed (suur
ja vike likala). Thtsaim tnduskala on omul.

Kuulsaim ja salapraseim Baikali asukas on baikali viiger (Phoca sibirica).


Salapraseks teeb ta asjaolu, et ei misteta, kuidas selle liigi eellased Baikalisse
judsid[viide?]. Baikali viiger on ka ainus Baikalis elav imetaja.
Suurt endeemide hulka seletab jrve vanus ja vga kiire adaptatiivne radiatsioon.
Baikali idakaldal asub Barguzini ja lunakaldal Baikali looduskaitseala.
Jrve uurib Venemaa Teaduste Akadeemia Siberi osakonna Limnoloogiainstituut
(Listvjankas).
Reostus-Baikali valglasse on rajatud tselluloositehaseid (Baikalskis), soojuselektrijaamu
ja keemiatehaseid. Erakordselt puhta jrvevee saastumise vltimiseks kasutatakse
puhastusseadmeid, kuid ikkagi on ettevtted seda rna kossteemi kahjustanud.
Tugevasti on vhenenud kalasaak ja hvinud on suur osa phjaelustikust.
Baikalj rvi ven. , Ozero Baikal) on Venjll, It-Siperian etelosassa,
lhell Mongolian rajaa sijaitseva jrvi. Hallinnollisesti jrvi sijoittuu Burjatian
tasavaltaan ja Irkutskin alueelle. Jrven syvin kohta on 1 642 metrilhde? ja sen pinta
on 456 metri merenpinnan tason ylpuolellalhde?. Baikaljrvi on maailman syvin
jrvi ja tilavuudeltaan suurin makean veden jrvi (23 000 km); se sislt noin 20 %
maailman sulan makean veden yhteismrst. Baikal on mys maailman vanhin jrvi.
Baikaljrvi muotoutui vanhasta hautavajoamasta, ja on siksi pitk ja kapea. Jrven
pinta-ala, 31 500 km, onkin pieni verrattuna sen sisltmn vesimrn.
Baikaljrven elimist on muotoutunut erilaiseksi kuin muualla. Sielt tunnetaan
yhteens 2 500 kasvi- tai elinlajia, joista reilusti yli puolet on kotoperisi. Baikaljrvi
liitettiin UNESCOn maailmanperintluetteloon vuonna 1996.
MaantiedeBaikaljrvi on vuorten ymprim vajoamalaakso. Jrvi on 636 kilometri pitk ja
enimmilln 80 kilometri leve. Se on pinta-alaltaan suurin makean veden jrvi
Aasiassa (31 494 km) ja kahdeksanneksi suurin jrvi maailmassa. Baikaljrvi on mys
maailman syvin jrvi, sill se on 1 637 metri syv ja ulottuu noin 1 180 metri
merenpinnan tason alapuolelle. Jrven pohjan alapuolella on viel noin 7 kilometri
maa-ainesta. Jrven i ksi on arvioitu 2530 miljoonaa vuotta, ja se on n in yksi
maailman vanhimmista jrvist. Baikaljrvess on 27 saarta, joista suurin, Olhon, on
pinta-alaltaan 730 km. Baikaljrveen laskee yli 330 jokea, joista suurin on Selenga, ja
sen jlkeen mm. Yl-Angara, Barguzin, Turka, Snenaja ja Sarma. Baikalj rven
laskujoki on Angara, joka yhtyy Jeniseihin, joka puolestaan lopulta laskee Pohjoiseen
jmereen.
[muokkaa] Elimist

Vain muutamassa jrvess on yht monta kasvi- ja elinlajia kuin Baikaljrvess.


Baikaljrvest ja sen lhiympristst on tunnistettu 1 085 kasvia ja yli 1 500 elinlajia.

Nist yli 80 % el vain Baikaljrven alueella. Kuuluisin kotoperisist elimist on


baikalinhylje (Phoca sibirica), joka on ainoa pelkstn makeassa vedess elv hyljelaji.
Toinen paikallisesti trke laji on omulsiika (Coregonus autumnalis migratorius),
siiansukuinen kala, jota mys tavataan ainoastaan Baikaljrvess. Mrllisesti
runsaimpia kaloja ovat rasvasimppu (Comephorus baicalensis) ja pikkurasvasimppu
(Comephorus dybowskii), jotka elvt ulappavedess 7001 600 metrin syvyydess ja
ovat baikalinhylkeen pravintoa.
YmpristkysymyksetBaikaljrven rannalla on vain vhn asutusta. Suurin osa ihmisen aiheuttamasta
kuormituksesta tulee Selengajoen mukana.
Baikaljrven etelrannalle Baikalskiin rakennettiin vuonna 1966 suuri sellu- ja
paperitehdas. Tehdas valkaisi sellun klooridioksidilla ja psti saasteet jrveen. Noin
200 000 tonnia selluloosaa vuodessa tuottanut tehdas oli vuosikymmenten ajan
ympristliikkeen protestien kohteena. Syyskuussa 2008 tehdas siirtyi viimein
suljettuun jtevesikiertoon. Lhes heti tmn jlkeen tehtaan toiminta seisautettiin
kannattamattomana. Maaliskuussa 2009 ilmoitettiin tehtaan lopullisesta
sulkemisesta.Alkuvuodesta 2010 pministeri Vladimir Putin antoi kuitenkin tehtaalle
luvan jatkaa tuotantoa. Ympristnormeja helpotettiin ja valtio tukee tappiollista
toimintaa. Ympristliike reagoi ptkseen voimakkaasti.
Transneft-ljy-yhti suunnitteli rakentavansa ljyputken, joka olisi kulkenut 800 metrin
pst Baikaljrvest alueella, jossa maanjristykset ovat yleisi. Presidentti Vladimir
Putinin mryksest 2006 suunniteltua reitti kuitenkin siirrettiin kauemmaksi
jrvest, niin ettei putki kulje minkn luonnonsuojelualueen lpi.
Muuta tietoa- Baikaljrve kutsutaan nys "Siperian helmeksi". Baikal tarkoittaa
mongolin kielell luontoa. Baikaljrvi on burjaattien pyh jrvi.
Baikal on mys venlinen asetehdas, joka valmistaa aseita lhinn metsstyskyttn.
Baikal aintzira (errusieraz: ; buriateraz: ) Siberiako hegoaldean
kokaturiko aintzira da, Errusian, ipar-ekialdean Irkutskeko Oblast eta hego-ekialdean
Buriatia, Irkutsken gertu. Izena antzinako tartariarrez Bai-Kul hitzetik dator eta "laku
aberatsa" esan nahi du. Ezizenez Siberiako Begi Urdina eta Asia Perla bere urek duten
kalitateagatik, lehen munduko hobeen artean eta gaur egun kutsaduragatik erdi
galduak. Han da handi Baikal Lakuaren sakonera non munduko lur urgaineratu
guztia 3 zentimetroko geruzaz bete baitaiteke. Multzo honek munduan dugun ur
gezatako %20a da. Gertuko glaziarrek lakua jalkinez bete dute lakua. Adituek diote
bere arroan dauden jalkinek 9 kilometroko geruza egin dutela. Lakua mendiz
inguratua dago eta 22 uharte txiki ditu, 72 kilometroko Oljon handiena izaki. Ia 300
ibaiek ahoratzen dute lakuan, baina badaude sei handiak: Selenga, Txikoi, Khilokh,
Uda ibaia, Barguzin eta Angara Garaia. Bere ur guztia Angara ibaira doa, Jenisei
ibaiaren ibaiadarra. Bere kostetan dagoen hiri nagusia Irkutsk da.
A Bajkl-t oroszul / Ozero Bajkal, burjtul: Baykal-Nur, azaz gazdag
t) a Jenyiszej foly vzgyjt terletn, Dl-Szibriban, Oroszorszgban tallhat. A
legkzelebbi nagyvros Irkutszk. Az oroszok mg ma is tengerknt emlegetik, a

burjtok s a mongolok pedig sokszor Dalai-Nor, vagyis szent tenger nven. A vilg
legmlyebb tava. Magban foglalja a Fld desvzkszletnek egytdt.
Egyedi koszisztmjnak ksznheten 1996-ban a tavat s krnyez terletet felvettk
a vilgrksgek kz.
Fldrajz A 636 km hossz s 2579 km szles t a legnagyobb desviz t zsiban 31 494 km),
s a Fld legmlyebb tava, a legjabb expedci tengeralattjri 1680 mter mlyre
terveznek lemerlni (korbban 1637 m, ill. 1620 m), azonban egy baleset miatt a
legutbbi merls csak 1580 mter mlysgig sikerlt. A t vzszintje a tengerszint felett
455 m-rel fekszik, tlagmlysge 730 m.
A t neve valsznleg a burjt-mongol bajgal szbl szrmazik, ami termszetet jelent.
A kora krlbell 25-30 milli v, amivel a Fld egyik legregebb tava. A t a Keletafrikai-rokhoz hasonl hasadkvlgyben (rift), a Bajkl-rokban alakult ki. A
krnyez vidk szeizmikusan aktv: sok hforrs tallhat a partvidken, illetve a meder
aljn is, s a fldrengsek sem ritkk a t vidkn.
A t feneke 1285 mterrel a tengerszint alatt tallhat, s ezzel ez a Fld legmlyebb
kontinentlis hasadka. A t rtartalma 23 000 km, ami nagyjbl megegyezik az
szak-amerikai Nagy-tavak egyttes rtartalmval, s 20%-t adja a Fld teljes desvzkszletnek. A t fenekn 7 kilomter mly ledk van.
A tavat vgig hegyek veszik krl. A tban 22 sziget tallhat, kzlk a legnagyobb
Olhon, ami 72 km hossz. Az Olhon szigeten tallhat a mitikus smn szikla mely eltt
Dzsingisz Kn is meghajolt. A Bajkl szvnek is nevezik ezt a szigetet, ahol a smnok
lnek. A tavat tbb mint 300 foly tpllja, kztk a jelentsebbek: Szelenga, Uda,
Barguzin, Fels-Angara s a Turka. A t egyetlen lefolysa az Angara.
A t viznek jellegzetessge, hogy nagyjbl 40 m-ig tltsz. A vize rendkvl j
minsg, magas az oxigntartalma, alacsony az svnyianyag-tartalma. A szovjet
idkben paprgyrat ptettek a t partjra, melyet napjainkban zrtak be, gy mr nem
szennyezi a t vizt.
A Szelenga-delta a t keleti partjn
A t janurban befagy, majd mjusban felenged. Augusztusban a vz hmrsklete
12 C, de a partoknl elfordul, hogy a 20 C-ot is elri. A szl ltal keltett hullmok 5 m
magasak is lehetnek.
lvilg - A tnak rendkvli gazdag s vltozatos lvilga van. Kb. 1200 llat- s 600
nvnyfajnak ad lhelyet. A Bajkl t krl mig rintetlen serdk terlnek el, az itt
l emberek bkben s harmniban lnek a szmukra tengerknt tisztelt vztmeggel.
A t nyugati partszakasza
llatvilg -

Az llatfajok kzl kiemelkedik a t minden rszn megtallhat bajkli fka vagy


nerpa, a Fld egyetlen desvizi fkafaja.
A fkhoz hasonlan tengeri eredet a bajkli omul.
Az amula marna, valamint a tokhal, mely az rtkes fekete kavirt adja.
Baikls ar Baikla ezers, krieviski - , mongou - , burjatu - DalaiNor - "svt jra"[nepiecieama atsauce]) ir viens no pasaul izcilkajiem un
uniklkajiem ezeriem, atrodas Krievij. Pasaules dzikais un veckais ezers, septtais
lielkais ezers pasaul, pc tilpuma lielkais salddens ezers pasaul. Satur vairk nek
20% no pasaules virszemes idr salddens krjumiem un vairk nek 90% no
Krievijas idr virszemes salddens krjumiem. Otrs lielkais ezers Krievijas teritorij.
Baikls atrodas Sibrijas dienvidos, starp Irkutskas apgabalu un Burjatiju. Iekauts
UNESCO Pasaules Mantojuma sarakst. Ezer atrodas pasaul tre lielk ezera sala Ohona, kas ir 72 km gara, platba 730 km.
eogrfija un hidroloija [izmaint o sadau]
Baikls vasar, dienvidrietumu daa.

Ezera ptjumi XIX gadsimta beigs jau no skuma pardja, ka Baikl atrodas vairk
dens nek visos Amerikas Lielajos ezeros kop. Ezera lielais vecums un izolcija no
citiem nozmgiem dens baseiniem nodroinjui, ka aj ezer attsts savdabga
ekosistma, kam ir oti liela nozme evolcijas procesu ptan.

Ezers ir dzikais pasaul - 1 637 metri. Ldz ar to ezera gultne atrodas 1 285 metrus
zem jras lmea - Baikls ir ar dzik kriptodepresija pasaul. Tau ezera gultni klj
vl ap 7 km biezs ezera nogulumu slnis. Ttad kontinentl Zemes garoza zem Baikla
skas tikai 8 - 9 km dzium - ldz ar to Baikls ir uz plantas dzik vaga
kontinentlaj Zemes garoz.

Baikla lzuma zona ir aktva - lzums ik gadu paplains par aptuveni 2 cm. Ezera
apkaim notiek seismiskas aktivittes, eit atrodas karstie avoti, diezgan biei notiek
zemestrces.

Uzskata, ka ezera vecums ir 25 - 30 miljoni gadu - tas ir viens no veckajiem zinmajiem


ezeriem. Vl viens aspekts, kas padara ezeru oti vrtgu no Zemes vstures ptjumu
viedoka ir fakts, ka ezeru nekad nav kljis ledjs un ldz ar to t nogulumi ir
veidojuies neprtraukti, veidojot kvalitatvu Zemes vstures rsgriezumu, kas
potencili dos preczus datus par Zemes klimatu oti sen pagtn.

Baikls, Ohonas sala, priekpln burjatu svt klints

Par spti lielajam dziumam ezera deos notiek apmaias procesi un ezer neveidojas
dens sli, k, piemram, Tangaikas ezer vai Melnaj jr. Baikl ietek 336 upes
un strauti. Vasar ezera dens temperatra sasniedz 8-9c, daos los dens sasilst ldz
15c. Baikla dzium dens sasilst ldz 4c. Baikls parasti aizsalst ap 20.janvri.
Ziemas beigs ledus biezums sasniedz 1 m, los 1,5-2 m.
Visapkrt ezeram atrodas kalni. Baikla kalni ziemeos no ezera un ap ezeru esoie
taigas masvi kop ar pau ezeru un t 22 salm veido nacionlo parku. Par spti valsts
institciju daji slptiem protestiem ezera dienvidu piekrat uzcelts celulozes
prstrdes kombints 1966.), kas izmanto hlora balinanas procesu un ezer iepludina
neattrtus notekdeus.
Ezeru apdraud ar Austrumsibrijas - Klus okena naftas vads, kura bvniecba
iecerta 800 metrus no ezera krasta. T k eit atrodas seismiska zona, ezeru apdrauds
naftas piesrojums. Pc ilgstoiem un plaiem protestiem valsts prezidents Vladimirs
Putins licis projekta attsttjiem plnot naftas vadu tlk no ezera krastiem un palaik
is projekts vairs nerada tieus draudus ezeram.
Dzv daba
Kpinti omui istvjankas tirg
Baikl atrastas 1 085 augu sugas un 1550 dzvnieku sugas un pasugas. Vairk nek
60% o dzvnieku sugu ir endmas, tai skait endmas ir ar 27 no ezer sastopamajm
52 zivju sugm. Viengais ezer sastopamais zdtjs ir endmais Baikla ronis Phoca
sibirica). No saimniecisk un trisma piesaistes viedoka vrtga zivs ir omulis
Coregonus autumnalis migratorius), kuru prdod kpintu Baikla apkaimes tirgos.
zivs uzskatma par izcilu delikatesi.
2008. gada 28. jlij Krievijas dzidens izptes aparts "Mir-1" Anatolija Sagavia
un Vjaeslava Nagovicina vadb sasniedza pasaules ieniranas dziuma rekordu
salddens vid. Aparts iegremdjs starp Iimejas un Uhanas ragiem, sasniedzot ldz
im neizpttas dzelmes dibenu 1580 metrus zem ezera lmea.
Baikalas rus. ) yra eeras Rusijoje Buriatijoje ir Irkutsko srityje)
teritorijoje, pietinje vidurio Sibiro dalyje. trauktas UNESCO Pasaulio paveldo sra.
Plotas 31 500 km, ilgis 636 km, didiausias plotis 79,4 km, didiausias gylis 1621 m,
vidutinis gylis 730 m, tris 23 tkst. km[2] Tai didiausias glavandenis Azijos ir
giliausias ems eeras. Taip pat vienas i geologikai seniausi eer amius apie 2530 milijon met). Eere yra apie 1/5 pasaulio pavirinio glo vandens.
EtimologijaLabiausiai tiktina, kad pavadinimas kilo i jakutikos kilms odio Baigal, nors
neatmetama ir kilm i tiurk kalbos odi Bai-Kul turtingas eeras.

Mongolai eer vadino Baigal Dalai kas ivertus reikt didelis eeras, evenkai
Lamu, buriatai Baigal-Nuur, kinai Beihai iaurinis eeras).
Dl savo formos Baikalas dar vadinamas Mlynja Sibiro akimi, dl gamtini turt
Sibiro perlu.
Topografinis Baikalo vaizdas
SusiformavimasBaikalas yra vienas seniausi pasaulio eer. Geologai mano, kad eeras pradjo
formuotis vlyvajame paleogene, madaug prie 25-30 mln. m., dl tektonini ploki
sveikos. Manoma, kad iki Baikalo eero ia buvo ne tokia gili ir plati ups vaga, jungusi
maesnius atskirus eerus. Vientisu eeru Baikalas tapo vlyvojoje plioceno epochoje,
ankstyvajame kvartero periode.
Eeras stkso aktyvioje seisminje zonoje, todl ia dani stiprs ems drebjimai.
1862 m. dl poemini smgi apie 200 km plotas paniro 2 m gyl, sudarydamas
Provalo lank viena didiausi Baikalo lank).
Selengos, didiausio Baikalo intako, delta
GeografijaBaikalas i vis pusi yra apsuptas kaln. Pietvakariuose Primors kalnai, vakaruose
Primors kalnagbris, iaurs vakaruose Baikalo kalnagbris, iaurs rytuose
Barguzino kalnagbris, rytuose Ulan Burgasio kalnai, pietuose Chamar Dabano
kalnagbris. emumos yra tik prie eer tekani upi ioi.
Eeras yra pailgos, ilenktos pietryius formos.
Nuomon apie sal kiek eere skirtinga, suskaiiuojama nuo 22 iki 30 sal. Didiausia
yra Olchono sala 730 km), esanti ariau eero vakarinio kranto ir atskirianti lank,
vadinamj Maj jr. Tai buvo ir lietuvi tremties vieta. Kitos pamintinos
Ukano salynas, susidedantis i Didiosios, Ilgosios, Siaurosios ir Apvaliosios Ukano
sal .
I ryt kranto isikia Sviatoj Noso pusiasalis sudarydamas Barguzino ir ivyrkujo
lankas. Dar viena didesn lanka yra Provalo. Baikal suteka iki 336 upi.
Didiausios j yra Selenga, Barguzinas, Auktutin Angara, Turka. Iteka tik viena up
Angara, deinysis Jenisiejaus intakas.
Vanduo viesiai alios spalvos, labai skaidrus. Vandens horizontas yra 456 m auktesnis
u pasaulinio vandenyno lyg.[7] Vandens temperatra kinta tik paviriniuose
sluoksniuose, giliau 250 m ji laikosi 3,5-3,7 C ribose. Ula eeras ltai ir vlai, tarp
gruodio 21 ir sausio 16 d. Ledas susidaro labai kietas ir storas 0,7-1,3 m storio).
Klimatas-

Baikalo klimatas yra velnesnis, negu j supanios teritorijos. iem temperatra


nukrenta iki vidutinikai 25 C, o vasar vidutin temperatra bna 17 C. Eero
pavirius ula saus, ledo storis, priklausomai nuo vietos, 80110 cm, atitirpsta gegus
kartais birelio) mnes. Metinis krituli kiekis siekia 450 mm.
Dl ypatingos geografins padties pailgos formos, i vis pusi ribojamo kalnais) ir
temperatr skirtumo tarp ems ir vandens temperatr skirtumas ruden gali siekti
1-4 C), kuris sukelia slgio kait, Baikalo eere susidaro daug vairi vj
suskaiiuojama iki 30 vard, nors danai vjas yra vadinamas keletu vard). Stipriausi
vjai puia rudien 58 i 100 bna stipri vj dienos), pasiekdami 1820 m/s greit, tai
Baikale sukelia iki 3 m aukio bangas. inomiausi vjai: Virutinis, Kultukas, Kaln,
Barguzino, Sarmos, Selengos.
Biologija- Fauna. Rkyti omuliai paruoti pardavimui, Baikalo simboliu tapusi uvis
Baikalo ruonis.
Eere ir jo apylinkse aptinkama apie 1200 skirting gyvn ri i kuri apie 60 %
yra endemikai. Vandens gyvnai Baikalo eere yra vairs ir neprasti, kaip baikaliniai
ruoniai, omuliai Coregonus autumnalis migratorius), glavandeniai kjagalviai,
skaidriosios plerns, baikalins plerns ir kt. Randama pini rifai, 255 rys
oniplauk, 147 rys pilvakoj ir 80 plokij kirmli ri. Plaukioja tanks ma
viagyvi Epischura baicalensis) debesys, sudarantys apie 96 % viso zooplanktono.
Gilios hidrotermins angos pritraukia keist, niekur kitur nematyt gyvn ri.
Mikuose, aplink Baikal, veisiasi danesns rys [10]. iauriniams Baikalo krantams,
kaip, pavyzdiui, Barguzino draustiniui, bdingi taigos gyvnai, i viso 39 rys
induoli: iaurins pikos Ochotona hyperborea), azijiniai burundukai Eutamias
sibiricus), pilkieji vilpikai Marmota baibacina), vovers skraiduols Pteromys volans),
rudosios laps Vulpes vulpes), rudieji lokiai Ursus arctos), ermuonliai Mustela
erminea), ebenktys Mustela nivalis), altajins ebenktys Mustela altaica), Sibiriniai
ekai Mustela sibirica), dros Lutra lutra), sabalai Martes zibellina), erniai Gulo
gulo), Sibirins kabargos Moschus moschiferus), Sibiro taurieji elniai Cervus elaphus
sibiricus), briediai Alces alces), iauriniai elniai Rangifer tarandus) ir kt.
Suskaiiuojama iki 261 pauki ri: sibirins gervs Grus leucogeranus),
karalikieji ereliai Aquila heliaca), griels Crex crex), jriniai ereliai Haliaeetus
albicilla), kurtiniai Tetrao urogallus) ir kt. Kasmet peri 138 000 antini eim, 5-7
milijonai pelki ir vandens pauki praskrenda vir Selengos deltos.
Flora- Eero krantai yra apaug spygliuoi mikais. Baikalo ekosistemoje aptinkama
1085 augal ri i kuri apie 40 % yra endemikai. Kaip ir gyvnai, augalai yra
prisitaik prie atiauraus taigos klimato.
Istorija- Schematinis Semiono Remezovo emlapis, ~1699-1701 m.
Prieistor- mogus prie Baikalo apsigyveno seniai, kaip rodo archeologiniai
kasinjimai jau akmens amiuje, daugiau nei prie 100 tkstani met. Pastoviai
apsigyventa prie 25 tkst. met, tam takos turjo patogi aplinka: glas vanduo, daug

mediojam gyvn, kuras apsiginti nuo alio). Manoma, kad turjo primityvius
kalendorius, religinis apeigas. Aptinkama neolito kapaviets, sien pieiniai .
Tyrinjimai- Sibiras ilgam buvo nedomi ir nesvarbi vieta tyrintojams, bei
keliautojams, tai lm sunkus prijimas ir atiaurus klimatas. Pirmoji rus ekspedicija
pasiekusi Baikalo eer buvo 1643 m., jai vadovavo Kurbatas Ivanovas. Po ketveri
met 1647, vykusiai ekspedicijai vadovavo Vasilijus Kolesnikovas. ios dvi kelions
praturtino inias apie Baikal, jo iaurines apylinkes, j metu buvo kurtas
Verchneangarsko fortas.
Pirma mokslin ekspedicija vyko 17231724 metais, caro Petro I pavedimu. Kelions
metu buvo suinota nauj fakt apie apylinki gyventojus ir gamt.
Mintina ir lietuvi kilms keliautojo Jono erskio 18771880 m. kelion, kurios metu
geografas tyr Baikalo krantus, sudar pirmj jo geologin emlap.
Transsibiro geleinkelis, pastatytas ~ 1898 linija iki Baikalo eero), labai pagyvino
susidomjim Baikalu, jo tyrinjim, bei kolonizacij.
Naujas tyrinjim etapas prasidjo, kai pirm kart buvo padaryta spalvota Baikalo
nuotrauka i kosmoso, 1976 metais.
UNESCO vliava

UNESCO pasaulio paveldas

Ekologija- Mik gaisrai iaur nuo Baikalo


Apsauga- iaurs rytinje dalyje 1916 m. kuriamas Barguzino draustinis, pirmasis
gamtos rezervatas Baikalo pakrantje. 1969 pietinje dalyje kuriamas Baikalo
draustinis. 1986 m., iaurs vakaruose kuriamas Baikalo Lenos gamtos rezervatas,
Ubaikals nacionalinis parkas rytuose ir Pabaikals nacionalinis parkas pietvakariuose.
1994 m. Selengos ups delta 12 100 ha) traukiama Ramsaro vietovi sra.
Baikalo eeras pripaintas viena unikaliausi ekosistem pasaulyje ir 1996 m. trauktas
UNESCO Pasaulio paveldo sra.
Baikalo popieriaus gamyklaBaikalo popieriaus gamykla buvo pastatyta 1966 metais tada, tai buvo karo pramons
fabrikas). ios gamyklos chloro skirto balinti popieri) ir dioksino per metus ~ 135
175 kg) junginiai patenka eer, kenkdami visai Baikalo ekosistemai.
Gamtosaugininkai yra susirpin dl ios gamyklos padarini aplinkai, buvo pasilym
udaryti fabrik, taiau 3000 gamyklos darbuotoj likt be darbo. Todl dabar
siekiama fabrik diegti technologij, kuri nenaudot ar naudot maiau dioksino
turini jungini. is problemos sprendimas kainuot 600 mln. JAV doleri.[14][15]
Naftotiekis- 2006 met balandio mnes buvo numatyta tiesti Transneft naftotiek
einant alia Baikalo eero kai kur tik 800 m atstumu), pastaius naftotiek ioje
aktyvioje seisminje zonoje kilt rizika naftos nutekjimui.

Protest bangai augant Rusijos Federacijos prezidentas Vladimiras Putinas


patar pakreipti naftotiekio statyb toliau iaur, aplenkiant Baikalo eer.
Lo lac Baikal en rus = Ozero Baikal) o lac Baigal en mongl
= Baigal nuur) es un lac d'origina tectonica, localizat dins lo sud de Siberia, en
Russia, entre la region d'Irkutsk al nord-ost e Boriatia al sud-st, prp d'Irkutsk. Son
nom deriva del tatar Bai-Kul - lac ric . Es tanben conegut coma l'Ulh blau de Siberia
o La Prla d'Asia per la qualitat de sas aigas, qu'ran demest las melhoras de la planeta
mas que subisson actualament una pollucion.

Amb 31 494 km de superfcia, 636 km de long, 80 km de larg e 1637 m de fonsor, es lo


mai grand dels lacs d'aiga doa d'Asia e lo pus prigond del mond entir. Conten 23 000
km d'aiga, qu'equival a 20% de l'aiga doa de tota la planeta. Dins la tradicion russa,
lo lac es sonat mar, e dins las lengas boriata e mongla es sonat Dalai-Nor, la mar
sacrada .

S'estima que la formacion del lac Baikal data de fa 25 a 30 milions d'annadas, si un dels
lacs mai ancians en trme d'istria geologica. Demest los grands lacs de nautas latituds,
es l'unic qu'a pas vist sos sediments afectats pels glacirs continentals. Las investigacions
de sediments fachas dins las annadas 1990 prvan una relacion estrecha amb las
variacions climaticas pendent los 250 000 darrirs ans. S'espra de recercas mai
detalhadas. Se totes los sediments ran extrachs, lo lac auri 9 km de fonsor.

Lo lac es totalament enrodat de montanhas e conten 22 illas pichonas, que la mger,


Olkhon, fa 72 km de long. Aperaqu 300 cors d'aiga se getan dins lo lac. Los pus
importants son: Selenga, qu'es tanben la font de partida de la contaminacion del Baikal,
Chikoy, Khiloh, Uda, Barguzin e Naut Angara; l'aiga raja fra del lac per una soleta via,
lo fluvi d'Angara.

Lo fons del lac es a 1285 m jol nivl de la mar, si la fenda continentala mai prigonda de
la Trra. Son volum 23 000 km es aproximativament equivalent al volum total
dels cinc Grands Lacs Nrd-Americans, si gaireben 20% del total de las resrvas d'aiga
doa de la planeta.

Lo Baikal es un lac de fenda jove. La fenda s'alarga d'aperaqu dos centimtres per an.
La zona de la falha es sismicament activa: i a de fonts d'aigas termalas dins l'airal e de
trratremols se produsisson cada an.

Pauc de lacs se pdon comparar amb lo Baikal en trmes de biodiversitat. Quicm coma
852 espcias e 233 varietats d'algas, e mai de 1550 espcias animalas abitan a l'entorn
del lac, que fra son endemicas, incls la famosa fca del Baikal (Phoca sibirica), l'unic
mamifr del lac.

Lo Baikal es reconegut per sas aigas lindas. L'establiment d'una estacion de tractament
de pulpa de fusta e cellulsa dins l'extrm sud del lac, originalament planificada en 1957,
provoqut de protestacions silenciosas e un revelh ecologic dins la classa educada de
Russia, mas pas dins la burocracia sovietica. a que la, la dita estacion contunha de
polluir las aigas del Baikal. L'impacte d'aquela contaminacion del Baikal e d'autras
afluncias similaras es estudiat annalament per l'Institut Tahoe Baikal; un programa
d'escambis entre scientifics e estudiants dels EUA, Russia e Mongolia fogut lanat en
1989. Lo lac Baikal ra fra pauc conegut fins a la construccion de la linha del trin
transiberian qu'enrda lo lac amb 200 ponts e 33 tunels. Dins las annadas (18961902),
una expedicion idrografica menada per F.K. Drizhenko produsigut lo primir atls
detalhat de las prigondors del Baikal.

Vida silvstra
Lo Lac Baikal arruca 1085 espcias de plantas e 1550 espcias e varietats animalas. Mai
de 60% dels animals son endemics; de 52 espcias de peisses, 27 son endemicas.
Cal senhalar una sosespcia del peis omul (Coregonus autumnalis migratorius), qu'es
pescat, fumat e vendut dins totes los mercats a l'entorn del lac. Per fra viatjaires del
trin transiberian, comprar d'omul fumat es una de las ocupacions de la longa traversada.
Lo Baikal es tanben l'unic abitat de la fca del Baikal.
Orses e crvis son caats sus las cstas del Baikal.
Curiositats -La fonsor del lac Baikal es tan granda qu'amb son aiga se podri aigar tota la trra
amb un ja de 3 cm.
Lacul Baikal este situat n sudul Siberiei (Rusia). Este un lac cu ap dulce (reprezint cea mai
mare rezerv de ap dulce din lume 23000 km) i este cel mai adnc lac de pe glob (1637 m).
Dei este greu de imaginat, depresiunea lacustr din Siberia de Sud, cu suprafaa ceva mai
mare dect cea a Belgiei, adpostete 10% din rezervele de ap potabil ale lumii (exceptnd
ghearii). Lacul Baikal pe lnga faptul c este cel mai adnc lac din lume, poate fi considerat
i cel mai vechi prin cei circa 20-25 milioane ani de existen (exclusiv Marea Caspica i
Lacul Aral) i unul dintre "muzeele vii", n care triesc aproximativ 800 specii de animale i
245 specii de plante endemice, proprii lui.

Geografie i hidrografie
Lacul, a crui form seamn cu o semilun, ocup o suprafa de 31.500 km, iar linia
rmului msoar peste 2.000 de kilometri. Din punctul de vedere al mrimii, Baikal
este a treia ntindere de ap din Asia dup Marea Caspic i Lacul Aral) i cel mai

mare rezervor de ap dulce de pe acest continent. Lacul ieit din comun s-a format ntro depresiune tectonic, nscut n epoci geologice demult apuse. Adncimea lacului a
atins chiar i 2000 de metri. De-a lungul mileniilor ns, pe fundul su s-au depus
aluviuni care l-au ridicat pn la nivelui actual. Lacul Baikal i datoreaz abundena de
ap celor 336 de ruri care se vars n el, dintre care cele mai importante sunt Selenga,
la sud-est, i Angara Superioar, la nord. Unicul ru care curge din lac mai departe (n
partea sa sud-vestic) este aceeai Angara, afluentul fluviului Enisei. La nord de lac
troneaz dou masive muntoase, Munii Baikal i Munii Barguzin, iar prin apropiere
de extremitatea sa sudic trece grania ruso-mongol. Unul dintre cele mai vechi lacuri
ale Terrei s-a format acum 15-25 de milioane de ani,dup de o fisur uria s-a cscat
de-a lungul unei falii in scoara Pmntului,creat de lenta ndepartare a Asiei de
Europa.Iniial fisura avea 8 km adncime ,dar cu timpul s-a umplut cu aluviuni;fosilele
micilor creaturi din aceste depuneri i indic vrsta.Izvoarele fierbini i frecventele
cutremure slabe demonstreaz c falia este nc activ.Din cele 336 de ruri i fluvii ce
se vars n lacul Baikal,unul singur izvorte din apele sale:Angara.
Istoric- Lacul Baikal a fost descoperit n anul 1643 de ctre K. Ivanov i V. Kolesnikov, iar n
1675, cunoscutul cltor i diplomat romn Nicolae Milescu Sptarul, cunoscut n descrierile
n limba rus sub numele de Nicolae Spafarovici, n drum spre China, l-a ocolit prin partea
sud-vestic, fcndu-i i o descriere amanunit. De atunci lacul a constituit obiectul multor
expediii, fapt ce a permis elucidarea problemelor deosebite privind geneza depresiunii,
adncimea, regimul hidric, plantele i animalele ce triesc n el. Astfel, lacul a fost cercetat de
I. D. Cerski dup care s-a dat i numele vrfului de lng localitatea Sludianka, nalt de
2090 m, din culmea Hamar-Daban de V. A. Obrucev, E. V. Pavlovski, P. E. Riabukin, V. V.
Belousov, L. S. Berg, B. Dibovski, V. Godlevski, F. Drizenko, M. M. Kojov, G. I.
Veresceaghin, A. Korotnev i alii.
Clima-Temperat-continental.Temperatura medie atinge -170 C n ianuarie i +16 0 n iulie.
Temperatura apei la suprafa variaz n august ntre +9 0C i +120C.
Flora i fauna- Omul specie endemic a Lacului Baikal
Lacul Baikal se bucur de interesul oamenilor de tiin nu numai datorit adncimii sale, care
stabilete un record n materie, dar i datorit faunei i florei sale unice. Apele lacului surprind
prin transparena lor neobinuit, i prin puritatea lor. Lacul se distinge printr-o mare varietate
a florei i faunei. Speciile care triesc n adncurile sale sunt n majoritatea lor endemice, cu
alte cuvinte pot fi ntlnite numai n acest zon a globului pmntesc, precum foca de Baikal
sau dintre peti, babetele de Baikal i omulul. Primul cercettor care a apreciat acest exemplar
biologic deosebit a fost polonezul Benedykt Dybowski. Focile de Baikal, iubitoare de ap
dulce, rmn una dintre cele mai importante particulariti ale lacului. n timpul uneia dintre
glaciaiuni, o parte dintre focile de mare au migrat n aval. Cnd Baikal a devenit un lac fr
cale de comunicare cu marea, ca urmare a deplasrii plcilor litosferei, focile au fost separate
de mediul lor natural. n prezent, aproximativ 70.000 dintre aceste mamifere noat n Lacul
Baikal, situat la aproape 1.700 kilometri distan de Oceanul Arctic.
Foca de Baikal se distinge prin craniul scurt cu orbite mari, precum i prin blana sa cenuiumaronie. Ea msoar n medie 1,8 m lungime i cntrete 50 kilograme, putnd s ating
chiar i150 kg. Ghearele labelor din fa, dotate cu membrane nottoare, sunt mai puternice
dect cele ale focilor din Oceanul Arctic. Se presupune c datorit acestora, foca poate face

mai uor guri n ptura de ghea. Femelele i masculii ating maturitatea sexual la vrsta de
cinci ani. Vntoarea de foci de Baikal este permis.
Baikal este unul dintre lacurile cele mai populate cu pete din Siberia. Aici se pescuiesc mai
ales sturioni i somoni. n zonele din vecintatea lacului se extrage petrol i alte minerale
folositoare. Fabricile de celuloz i hrtie, construite pe malul sudic al lacului n perioada
comunist, continu s deverseze deeuri direct n apele acestuia, ameninnd ecosistemul
regiunii de poluare.
Turismul- Un paradox interesant: lacul este vizitat de numeroi turiti din lumea ntreag, dei
nu exist practic niciun fel de infrastructur turistic n regiune.
tiai c- Descoperirea Lacului Baikal de ctre rui n 1643 a condus la intensificarea
semnificativ a schimburilor comerciale ntre Rusia i China. Regiunile din jurul lacului au
devenit popasuri importante pe traseul comercial care unea cele dou ri.
Dup interzicerea sezonier a pescuitului n Baikal, ntre anii 1969 i 1977, multe dintre
speciile care populeaz apele sale s-au regenerat.
n apropiere de Lacul Baikal se afl bi termale n care apa fierbinte curge chiar i n timpul
iernilor cele mai aspre.
Focile de Baikal pot atinge vrsta de 56 de ani.
n pdure,ntr-un punct ce ofer priveliti excepionale spre Lacul Baikal,poi zri panglici
i fii de pnz prinse de crengile copacilor.Cei care vin aici le leag de ramuri pentru a li se
mplini dorina de a mai reveni pe malurile lacului. n mod cert, apele sale albastre exercit o
fascinaie magnetic,iar ruii de pretutindeni l consider Marea cea Sfnt - cea mai mare
minune a naturii din ara lor-un simbol al Rusiei deloc mai prejos dect Marele Canion al
Statelor Unite.Baikal nseamn ap mult n limba populaiei kurykan,care a trit aici n
urma cu 1300 de ani.Adnc de 1640 m ,lacul conine o cincime din ntreaga cantitate da ap
dulce a lumii - 23000 km cubi, ct Marile Lacuri ale Americii de Nord mpreun.
Bajkalsjn (ryska: , Ozero Bajkal, IPA: [ozr bjkl]; burjatiska:
, Bajgal nuur) r en sj i sdra Sibirien i Ryssland som r vrldens djupaste sj och
vrldens till ytan sjunde strsta sj. Bajkalsjns strsta djup ligger p 1 637 meter[1] och 1
285 meter under havsniv, genomsnittet r cirka 730 meter. Sjn har en yta p 31 494 km
(vrldens sjunde strsta sj) och r 636 kilometer lng. Till volymen mtt r den vrldens nst
strsta sj (23 600 kubikkilometer) efter Kaspiska havet, och vrldens till volymen strsta
stvattenssj.[2] Sjns yta ligger 455 meter ver havet. Det finns ver 300 vattendrag som
mynnar ut i sjn men den har bara ett utlopp, floden Angara, en hgerbiflod till Jenisej. 1996
blev Bajkalsjn uppsatt p Unescos vrldsarvslista.

Lge

Karta ver Bajkalsjn.


Bajkalsjn ligger mellan Irkutsk oblast och Burjatien, inramat av Bajkalbergen,
Stanovojplatn, Barguzinbergen, Burgasybergen och Sajanbergen. Sjn ligger i
Bajkalgravsnkan, dr Eurasiska kontinentalplattan och Amurkontinentalplattan
glider ifrn varandra med en hastighet p cirka 4 mm per r. Gravsnkan r med sina
89 km vrldens djupaste gravsnka. Ett stort antal heta kllor och frhjd seismisk
aktivitet pekar p att jordskorpan r mycket aktiv hr.
I sjn finns 22 strre ar, dribland vrldens fjrde strsta insj, Olchon (nra vstra
strandlinjen med en yta p 730 km och en lngd p 72 km) och ett stort antal mindre
ar och klippor. Den strsta halvn r Svjatoj Nos ("Den heliga nsan", vid sjns stra
strandlinje) med 1 636 meter hga berg.

Klimatet
Vid sjn dominerar tempererat inlandsklimat. Solen skiner ungefr 2 000 timmar per r
med en minimum p 77 timmar i december och en maximum p 275 timmar i juni. Den
rliga nederbrdsmngden r ungefr 450 mm. Lgsta vrdet med 7 mm frekommer i
februari och hgsta vrdet p 120 mm i juli. Vintrarna (november-mars) har en
medeltemperatur p -20 C samt r torra och kalla. I bergsregioner vid sjn finns
vanligen sn frn september till slutet av juni. I dalgngar och andra lga omrden
ligger snn frn november till april. De lgsta temperaturerna r omkring -40 C.[2]
Vren (april/maj) och hsten (september/oktober) r med tv mnaders lngd mycket
kortvarig. Sommaren (juni - augusti) r med en medeltemperatur p 15 C
jmfrelsevis varm fr kontinentala frhllanden.

Hydrologi
Bajkalsjn r den strsta ansamlingen av flytande stvatten p Jorden. Vattenvolymen
r med 23 000 kubikkilometer[2] lite strre n fr stersjn. Avrinningsomrdet fr alla
floder som mynnar i sjn r 1,5 miljoner km. Vanligen rknas 336 strre floder och ett

orkneligt antal mindre vattendrag som fyller sjn. De tre viktigaste tillflden r
Goloustnaja, Selenga och Bargusin. Floden Angara r idag Bajkalsjns enda utflde och
ven en av Sibiriens strsta floder. Om alla tillflden skulle stoppas mste Angara flyta
400 r fr att tmma sjn. Under Jordens historia fanns ytterligare tv utflden. Den
frsta fanns lite norr om Angara med anslutning till Lenaflodens dalgng. Floden blev
avskuren p grund av bergsbildning. Det andra utfldet lg lngre sderut.
Vattendraget frsvann i samband med ett jordskalv fr 16 000 r sedan.

Fauna

Bajkalsl
I sjn lever ver 2600 ryggradslsa arter. Av de knda arterna r 93% endemiska (det
vill sga att de r unika fr sjn). Djurarter finns ven i sjns allra djupaste delar. P
grund av att sjn kade sitt djup lngsamt hade organismerna mjlighet att anpassa sig
till de ndrade frhllandena. Det finns minst 53 olika fiskarter i sjn, dribland ulkar,
vilket r egendomligt eftersom de flesta ulkarter lever i havet. De s kallade fettulkarna
(Comephorus sp.) r de stvattensfiskar som lever p strst djup, cirka 200500 meter
ner. Fettulken r basfda t bajkalslen, som r den minsta knda arten av sl; det
anses underligt att de inte har utvecklats d de borde ha funnits i sjn i runt 50 000 r.
Det r inte klarlagt hur de har kunnat komma in i en sj som ligger flera tusen
kilometer frn havet.[klla behvs]
Bajkalsjns vatten hlls naturligt rent av cirka 230 arter mrlkrftor som utgr 90 %
av sjns biomassa. Srskilt utmrkande r ett litet krftdjur med namnet Epischura
baikalensis som ter de minsta algerna och bakterier. Krftdjuret r bara 1,5 mm lngt
men p en kvadratkilometer vattenyta finns upp till tre miljoner individer.[2] Andra
krftdjur ter organiskt avfall som dda fiskar, drunknade insekter samt till och med
dggdjur.

Nringsliv och naturskydd

Pappersfabriken i Bajkalsk.
Efter andra vrldskriget blev regionen i stor skala industrialiserad. Viktiga steg var
byggandet av Transsibiriska jrnvgen samt av Bajkal Amur Magistral. Stora fabriker
som framstller papper och pappersmassa etablerades i Bajkalsk (1966) och Selenginsk
(60 km frn sjns stra strandlinje). Samtidigt kade fisket betydligt. Avloppsvatten
lmnades ofta orenade i sjn vilket orsakade strre miljproblem.[4]
Pappersfabriken i Bajkals fick 2003 en kredit av Vrldsbanken som enligt Greenpeace
lg vid 22,4 miljoner US-dollar fr en omfattande sanering av sina anlggningar.
Kostnaden fr hela saneringen uppskattades med 33,5 miljoner US-dollar. Det visade sig
dremot att projektet utfrdes slarvigt och drfr beslt Vrldsbanken 2005 att frysa
sina pengar. Fr att motverka denna utveckling inrttades en del naturskyddszoner och
nationalparker. Till exempel finns vid stra strandlinjen Transbajkal nationalpark. En
annan nationalpark ligger sder om n Olchon. I dessa nationalparker lever bland
annat lodjur, bjrnar, hjortdjur och vargar.

Trafik och turism


Trots den nmnda industrialiseringen r omrdet jmfrelsevis glest bebyggt. Drfr
finns bara ett mindre antal vgar vid strandlinjen. Sjn tangeras i norr av Bajkal Amur
Magistral och i syd av Transsibiriska jrnvgen. De viktigaste flygplatserna finns i
Irkutsk och Ulan-Ude en bit bort frn sjn. Under vintern nr Bajkalsjn r tckt av is
gr flera vgar tvrs ver ytan. Till ngra orter och ar r dessa pister de enda
frbindelserna under vintern. Fr nrvarande etableras Great Baikal Trail[6] som ska
vara en vandringsled runt sjn nr projektet r avslutat.
Bajkalsen russisk: Ozero Bajkal) er en S i det sydlige Sibirien i
Rusland mellem (overvejende mod vest) det oblast, der har navn efter byen Irkutsk og
(overvejende mod st) den russiske republik Burjatien ogs kaldet Burjatia, Buryatia,
og Burjtiske Republik[1].

Bajkalsen er den strste ferskvandss i Asien med et areal p 31.494 km. Det er den
dybeste s i verden med en dybde p 1.680 m, og samtidig er det den s i verden, der har
det strste volumen af vand, idet den rummer 20 procent af jordens samlede
ferskvandsmngde.
Kort over BajkalsenDen er jordens ldste s, omkring 25-30 millioner r gammel. De fleste andre store ser
i verden er ikke mere end 5.000-10.000 r gamle. De blev til efter den seneste istid, hvor
store huller i landskabet blev fyldt med vand. Bajkal blev ikke dkket af is under
istiden, og en stor del af sens flora og fauna er intakt. 93 % af dyrearterne er
endemiske for Bajkalsen. Det er f.eks. nerpaen, ogs kaldet Bajkalslen, og laksefisken
omul. Geologer mener, at sen opstod som flge af et gigantisk jordsklv for ca. 35 mio.
r siden, da det indiske kontinent ramte Asien. Efter jordsklvet og i forbindelse med
kontinentsammenstdet rejste Himalayabjergene sig, og der blev slet en revne i
jordskorpen fra Sibirien og ud til det Okhotske Hav ved Stillehavet. Sen rammes hvert
r af 2000 rystelser og jordsklv, dvs. flere om dagen. Dette gr faktisk, at sen bliver
strre og strre for hvert r, omkring 1-2 cm bredere og dybere. Dette menes ogs at
vre grunden til dens hje alder. Angara er den eneste flod, der har sit udspring i
Bajkal, og den lber vestp vk fra sen og ud i den store sibiriske flod Jenisej. 336
store og sm floder har til gengld deres udlb i Bajkal. Den strste flod, der lber ud i
sen, er Selenga, som leverer halvdelen af sens vand. I 1996 blev Bajkalsen optaget p
UNESCO's Verdensarvsliste. Sen er tilfrosset om vinteren.
Bajkalsjen russisk: , Ozero Bajkal) er en innsj i det srlige Sibir i
Russland, mellom Irkutsk oblast i nordvest og Burjatia i srst, nr Irkutsk. Den er en
del av UNESCOs verdensarv siden 1996. Bajkalsjen er verdens strste ferskvannssj i
volum, og verdens dypeste innsj, med en dybde p 1680 meter iflge de siste mlingene.
Den er ogs verdens eldste innsj, rundt 70 millioner r gammel. Bajkalsjen rommer
tyve prosent av verdens flytende ferskvann. Sjen har et unikt dyreliv, og hele 93 % av
dyreartene som lever der lever intet annet sted i verden. Den kanskje mest kjente
dyrearten som er sregen for Bajkalsjen, er bajkalselen. Det er verdens eneste
ferskvannssel, og det er et mysterium hvordan den kom seg dit sjen ligger flere tusen
kilometer fra Nordpolen, og har ikke kontakt med havet. Bajkalsjen har mer enn tusen
dyre- og plantearter som ikke eksisterer andre steder.
Bajkalvatn er stuvatn sunnanverri Sberu Rsslandi. a er dpsta og elsta
stuvatn heims og inniheldur 20% af llu ferskvatni jarar me um 23.000 km af vatni.
vatninu er grarlega fjlbreytt lfrki og 60% allra drategunda vatninu finnast ar
eingngu. Eina spendri sem lifir vatninu er bajkalselur (Phoca sibirica) sem er
afbrigi hringanra. Lti var vita um vatni fyrr en Sberujrnbrautin var lg
kringum aldamtin 1900. vatninu eru rungar sem hreinsa hreinindi r vatninu.
Het Baikalmeer of Bajkalmeer (Russisch: , Ozero Baijkal; Boerjatisch:
, Baygal nuur) is een meer in het zuiden van Siberi (Rusland) ten zuiden
van het Baikalgebergte. Met een maximale diepte van 1642 meter en de oppervlakte van
31.500 km (ongeveer zo groot als Belgi) is het Baikalmeer het diepste meer en het
grootste zoetwaterreservoir ter wereld.

De etymologie van de naam Baikal is onzeker. Mogelijk is er een verband met het
Turkse bai kul dat rijk meer betekent of specifieker het Jakoetse baigal dat meer, 'zee'
of bai-kyul dat rijk meer betekent. Het Jakoets is een Turkse taal.

Het Baikalmeer is het grootste zoetwatermeer van Eurazi. Gemeten naar oppervlakte is
het Bovenmeer (op de grens van de Verenigde Staten en Canada) groter. De inhoud van
het Baikalmeer is echter groter dan de inhoud van alle 'Grote Meren' van Amerika bij
elkaar. Berekend is dat het meer zoveel zoetwater bevat dat het in de
drinkwaterbehoeften van de hele wereldbevolking zou kunnen voorzien voor een
periode van 30 jaar. Het wordt door ruim 300 rivieren gevoed, waarvan de Selenga in
het zuiden de voornaamste is. De enige afvoer is de Angara, waarlangs het Baikalmeer
via de Jenisej afwatert op de Noordelijke IJszee. Het meer is rijk aan flora en fauna en
herbergt unieke diersoorten als de baikalrob (een zoetwaterzeehond), de omoel, een
houtingsoort (zalmachtige) en een hele reeks endemische vlokreeftjes. Sinds 1996 staat
het Baikalmeer op de Werelderfgoedlijst van de UNESCO. Op 29 juli 2008 bereikte een
Russische expeditie in een mini-onderzeer de bodem van het Baikalmeer op een diepte
van 1580 meter. Heilige Boerjatische sjamanensteen Sjamanka op het eiland Olchon aan
de westelijke oever van het meer.
Il Lago Bajkal (in russo: [?], Ozero Bajkal, ['ozr bj'kl], ascolta[?info] in
mongolo ed in buriato Dalai-Nor, Mare sacro) un lago della Siberia meridionale, diviso
fra i territori dell'oblast' di Irkutsk e della repubblica di Buriazia. stato posto sotto la
tutela dell'UNESCO come patrimonio dell'umanit nel 1996.
Geografia - Carta tettonica semplificata dell'area.
Il lago Bajkal si estende su una superficie di 31.722 km[1], che ne fa uno dei maggiori
laghi al mondo per superficie; si allunga per 636 km da nord a sud ( il secondo del
mondo per lunghezza dopo il lago Tanganica), con una larghezza media di 48 km
(massima 79,4 km). La profondit media del lago di 744 m[1], con una massima di
1.642 m[1] nella parte centrale. Questi valori ne fanno contemporaneamente il lago
d'acqua dolce pi profondo del mondo e quello con il volume maggiore (23.615 km3[1]).
Contiene un volume d'acqua pressoch equivalente a quello dei cinque grandi laghi
americani messi assieme. Si stima che contenga circa il 20% delle riserve d'acqua dolce
del pianeta (esclusi i ghiacciai e le calotte polari).
Il lago Bajkal si estende in una zona geologicamente molto tormentata; occupa una zona
di sprofondamento (fossa tettonica) molto profonda (la criptodepressione arriva a quasi
1.200 m sotto il livello del mare, dato che il pelo dell'acqua del lago a circa 450 m
s.l.m.)[1], ed circondato da piccole catene montuose che si allungano tutto intorno alle
sue coste: monti del Bajkal, monti del Barguzin, monti Primorskij, monti ChamarDaban, monti Ulan-Burgasy e, all'estremit settentrionale, l'Altopiano Stanovoj.
Idrografia

Foce a delta del fiume Selenga.

Il Bajkal riceve le acque di 336 immissari, i maggiori dei quali sono il Selenga (che nasce
in Mongolia), il Barguzin, la Verchnjaja Angara (Angara Superiore), la Turka e la
Snenaja; possiede per contro un solo emissario, l'Angara, tramite il quale il lago tributa

allo Enisej. Il bacino imbrifero del Bajkal si estende su una superficie di circa 557.000
km.
Clima - Il Bajkal si trova in una regione dal clima molto duro, con fortissime
escursioni termiche fra le stagioni estreme; il lago, con la sua enorme massa d'acqua,
esercita una forte azione di mitigazione delle temperature, con il risultato di avere
inverni meno freddi ed estati pi fresche e umide delle zone circostanti. D'inverno il lago
interessato da un esteso congelamento delle acque superficiali; questi ghiacci, per via
della inerzia termica data dalla gran massa d'acqua, tendono a formarsi piuttosto tardi
(dicembre) e a fondere completamente solo verso maggio.
Il lago frequentemente battuto da un forte vento che viene chiamato "sarma" dalle
popolazioni locali, che pu toccare i 150 km/h.
Ambiente -Il lago Bajkal caratterizzato da un ambiente atipico per un lago: le sue
acque sono molto ricche d'ossigeno (soluzione satura al 75%) e anche il punto pi
profondo popolato da forme di vita, mentre in altri laghi profondi in varie parti del
mondo le forme di vita macroscopica scompaiono oltre i 300 m a causa dell'anossia.
Il lago Bajkal sede di svariati endemismi.
Nel 1962 erano state censite nel lago e nelle sue vicinanze 1.220 diverse specie animali e
vegetali, nel 1978 il numero era cresciuto a 1.400 e da allora ogni anno nuove forme di
vita continuano ad essere scoperte. Ad oggi le nuove specie scoperte in loco sono oltre
2.500, di cui il 60% di tipo animale ed il 15% di tipo vegetale. Nel lago vi sono 250 specie
di crostacei e ben 52 di pesci, di cui 27 endemiche del Bajkal.
Una delle specie pi caratteristiche la nerpa, la foca del Bajkal (Pusa sibirica), specie
endemica di taglia piccola, dal manto grigio scuro, si nutre di pesci, ed all'apice della
catena alimentare del lago Bajkal. Alla fine del secolo scorso la caccia ne aveva
drasticamente ridotto il numero, oggi risalito, grazie ad una politica di tutela, ad oltre
75.000 individui.
All'altra estremit della catena alimentare c' un piccolo crostaceo filtratore del genere
Epischura, che costituisce il 97% del plancton e raggiunge una biomassa pari a circa 4
milioni di tonnellate. Questo gamberetto non sopporta una temperatura pi elevata di
12 C, e quindi necessita di una elevata concentrazione di ossigeno, n sopporta una
concentrazione salina anche solo leggermente superiore a quella (molto bassa) del lago
Bajkal, ossia 100 mg di sali per litro d'acqua.
Alcuni ricercatori ritengono che soprattutto le specie endemiche pi piccole si siano
evolute dall'antica fauna di un immenso lago salmastro che sembra ricoprisse quasi
l'intera Asia centrale agli inizi del Terziario (65 milioni di anni fa). Pi tardi, 30 milioni
di anni fa, il predetto lago si era frammentato in tanti piccoli laghi salmastri circondati
da foreste di tipo tropicale. Una serie di importanti sconvolgimenti tettonici (ancor oggi
in loco si verificano oltre 2.000 scosse ogni anno) dovuti alla collisione tra il continente
euroasiatico con il sub-continente indiano, formarono una profonda frattura nella crosta
terrestre la quale venne progressivamente riempita dalle acque convogliate dalla vasta
pianura circostante, il volume d'acqua raccolto equivale alla massa d'acqua
trasportabile da tutti i fiumi del pianeta nell'arco di un intero anno.

La fossa di frattura del Bajkal una delle tipiche strutture geologiche estensionali,
particolarmente vistosa perch superficiale, che si formano perpendicolarmente alle
catene orogeniche (la catena orogenica in questo caso quella himalayana).
Alcuni pesci, come la golomjanka (Comephorus baikalensis), e la suddetta foca del
Bajkal sembrano essere arrivati in queste acque in epoche pi recenti, forse dall'Artico
attraverso gli immensi fiumi siberiani.
Nei pressi del lago esiste una riserva naturale nella quale vivono gli zibellini, specie a
rischio di estinzione che oggi viene protetta, ed il cui allevamento monopolio dello
Stato russo.
Inquinamento - Le acque del lago, mai pi calde di 14 C, lasciano filtrare lo sguardo
fino a pi di 40 m di profondit. Tale purezza stata a pi riprese posta a rischio da
svariati eventi:
negli anni settanta, con il progetto per la costruzione della Bajkal-Amur-Magistral
(ferrovia Bajkal-Amur), voluta da Leonid Brenev per aprire la Siberia allo
sfruttamento delle sue materie prime;
attraverso la nascita della citt di Severobajkal'sk, 600 km a nord del lago;
riversando nel Bajkal gli scarichi delle industrie di Ulan-Ude (capitale della Buriazia,
350 mila abitanti), attraverso il fiume Selenga;
costruendo, proprio a Bajkal'sk, ad un centinaio di metri dalla riva, un grande
impianto di trasformazione del legno e di lavorazione della cellulosa, peraltro contestato
dalle popolazioni locali. Fin dagli anni settanta, a protestare contro l'inquinamento del
lago vi fu il biologo Grigorij Galazyj, membro dellAccademia delle Scienze, ed allora
direttore dellIstituto di limnologia di Irkutsk, successivamente direttore del Museo del
Bajkal. Secondo Galazyj "Nessuno dei molti decreti e progetti varati per proteggere il
Bajkal stato messo in atto, ed ogni giorno l'impianto per la lavorazione del legno
riversa nel lago 250.000 l di acque di scarico, oltre a consumare 500.000 m di legno
l'anno".
Il fiume Angara in uscita dal Bajkal
Cenni storici - Sulle sponde del lago si sono insediate comunit di credo differente; le
religioni principali sono tre: lo "sciamanesimo tibetano", il "buddhismo" ed il
cristianesimo ortodosso che fu portata dai russi dopo che Kurbat Ivanov scopr le acque
del lago Bajkal nel 1643. Il territorio della Buriazia, che bagnata dal Bajkal per il
60% della linea costiera e la sua gente, i Buriati, furono annessi allo stato russo dai
trattati del 1689 e del 1728, quando le terre intorno al Bajkal furono separate dalla
Mongolia. Dalla met del XVII secolo all'inizio del XX il numero di Buriati aument da
27.700 a 300.000.
Dopo l'annessione della Buriazia alla Russia la cultura buriata sub le influenze del
buddhismo tibetano e della Chiesa Cristiana Ortodossa. I Buriati furono per lo pi
sottoposti ad un processo di integrazione ad usi e costumi tipicamente russi che li port
ad abbandonare progressivamente il nomadismo unitamente all'agricoltura itinerante,

mentre i Buriati dell'est (Transbajkal) subirono l'influenza mongola (ancora oggi diversi
gruppi vivono in yurta e sono in gran parte buddhisti). Nel Settecento fu costruito il
primo monastero buddhista buriato.
I Buriati -Il nome "Buriati" menzionato per la prima volta in un'opera mongola:
infatti costoro sono i discendenti diretti dell'antico popolo nomade dei mongoli ed
ancora oggi vivono lungo le sponde del lago; una leggenda locale asserisce che la madre
di Gengis Khan fosse nata nel villaggio di Barguzin, sulla riva orientale del lago. I
buriati d'inverno sono soliti attraversare il lago ghiacciato (quando la crosta spessa 1
metro) con i camion poich in tal modo la distanza fra le citt di Irkutsk ed Ulan Ude si
accorciano di molto, anche se questa pratica molto pericolosa.
I Buriati sono soliti pescare l'"omul", specie endemica piuttosto pregiata, unitamente ad
altre 52 specie presenti nel lago e svariati tipi di crostacei.
Un'antica credenza popolare afferma che esistono due demoni maligni abitanti delle
acque profonde intorno all'isola di Olkhon: "Burkhan" e "Doshkin Nojon", pronti a
prendersi le anime dei pescatori durante le tempeste.
Una piccola consuetudine quella di collocare dei nastrini colorati portafortuna detti
"semelga" sopra gli arbusti.
Trattasi di un masso enorme che spunta appena dalle acque proprio laddove l'Angara
lascia il Bajkal . La Roccia dello Sciamano protagonista di una leggenda che i buriati
imparano a conoscere gi in tenera et. Secondo tale leggenda il Grande Uomo Bajkal
giunse in questa regione con le sue 337 figlie e decise di fermarsi; mentre dormiva una
delle figlie, cui i gabbiani avevano raccontato le prodezze di Jenisej, decise di fuggire per
correre verso l'uomo-fiume di cui si era innamorata; svegliatosi, il Bajkal scagli verso
la fuggitiva una pietra, la Roccia dello Sciamano appunto.
Chi era sospettato di un crimine veniva posto la sera al di sopra della roccia. Se al
mattino era ancora l e la corrente non l'aveva portato via, costui era innocente e veniva
liberato. Tuttavia pare che ci accadesse di rado, in quanto il fiume Angara possiede
delle acque tanto rapide ed irruente che l'unico fiume della regione a non gelare
d'inverno. Curiosit Contribuisci a migliorarla integrando se possibile le informazioni
nel corpo della voce e rimuovendo quelle inappropriate. La storia del numero 8 del
fumetto "Nemrod", uscito nel giugno 2008, ambientata in questo lago e nelle zone
circostanti. Il romanzo di Clive Cussler "Il tesoro di Gengis Khan" ambientato su
questo lago.
Situ dans le sud de la Sibrie, en Russie orientale, le lac Bakal (en russe :
), mer d'eau douce sacre pour ses premiers habitants, les Bouriates d'origine
mongole, reprsente la plus grande rserve d'eau douce liquide de surface au monde
(23 400 km3). Sa transparence est unique et la visibilit parfaite jusqu' 40 mtres de
profondeur. Il est parfois surnomm Perle de Sibrie .

Gographie[modifier]

Dimensions[modifier]
Orient du SSO au NNE, il s'tend sur une longueur de 636 km avec une largeur
moyenne de 48 km et une superficie de 31 500 km2, ce qui fait de lui le 8e lac au monde1.
C'est le lac le plus profond du monde (jusqu' 1 637 m d'paisseur d'eau, reposant sur
7 000 mtres de sdiments). Son volume d'eau (23 600 km3) reprsente environ 260 fois
celui du lac Lman, soit autant que la mer Baltique ou que les 5 grands lacs nordamricains (lac Suprieur, lac Michigan, lac Huron, lac Eri, lac Ontario) runis1. Il
reprsente 20 % du volume mondial d'eau douce contenue dans les lacs et les rivires2.

Localisation[modifier]
Enserr par les monts Iablonovy et Bargouzine l'est et les monts Bakal l'ouest, il se
trouve une altitude de 455 mtres. son extrmit sud-ouest se trouve la principale
ville de la rgion, Irkoutsk, tandis qu'Oulan-Oude est la capitale de la rpublique de
Bouriatie. Il possde une grande le de 730 km2, l'le d'Olkhon, et une presqu'le, Sviato
Nos, littralement le Saint-Nez (sur la rive est, rserve et parc naturel).
HydrologieIl reoit l'apport de 336 rivires et ruisseaux permanents1 dont la Selenga issue de
Mongolie et se dverse dans l'Ienisse par l'intermdiaire de l'Angara prs de Irkoutsk. Sa
taille fait qu'il est soumis un systme de vagues parfois importantes (jusqu' 6 m) et qu'il est
parcouru par des courants rguliers.
La quantit de prcipitations varie de 200 500 mm par an (au sud, elle peut osciller
entre 500 et 900 mm). L'paisseur de glace varie suivant les hivers entre 50 et 70 cm,
permettant aux hommes et aux vhicules de se dplacer dessus.
En mai-juin et en octobre-novembre, lorsque la temprature des eaux du lac avoisine
+4 C (temprature laquelle la densit de l'eau est maximale), de grands mouvements
de brassage naturel de l'eau par convection se mettent en place. Ce brassage permet une
oxygnation des eaux jusqu' 200 ou 300 m de profondeur, ce qui est favorable la
faune et la flore du lac.
Climat - L'inertie thermique des immenses quantits d'eau contenues dans ce lac
tempre le climat de cette rgion de la Sibrie, trs continental par ailleurs. La
temprature moyenne hivernale est -15 C au lieu de -26 C en janvier, et la temprature
moyenne estivale +13 C au lieu de +19 C en juillet3. La rgion du Bakal est sche et le
total des prcipitations tombant annuellement sur l'le d'Olkhon, au milieu du lac, est
infrieure 200 mm.
Histoire Origine gologique - Le lac Bakal est d'origine tectonique; ce lac
d'effondrement est en subsidence. Le socle ancien sur lequel le lac repose, en contact
d'une part avec la plateforme sibrienne, d'autre part avec les monts de l'Asie centrale,
prsente un rseau de faille de direction gnrale NNE-SSO. Ces failles ont t actives
ds le tertiaire, ce qui fait du lac Bakal le plus ancien lac existant au monde (vingt-cinq
millions d'annes2). Ces failles ont t actives au cours du quaternaire jusqu' nos jours
(plus de 30 sismes suffisamment puissants pour tre ressentis par les populations ont

t enregistrs au XXe sicle). Les mouvements tectoniques ont conduit un


enfoncement du fond du lac, sur lequel s'est accumul une grande paisseur de
sdiments, et un lger sur-lvement des bordures montagneuses plusieurs reprises (ce
qui est visible au nord-est du lac, o des terrasses lacustres anciennes, tmoins du niveau
de l'eau dans le pass, s'lvent jusqu' 300 m d'altitude).
Le rseau de failles dlimitent trois compartiments plus ou moins effondrs qui se
succdent le long du lac3,1: le plus septentrional est le moins profond; la zone la plus
profonde de ce compartiment se trouve 890 m sous le niveau de l'eau et se situe entre
les caps Elokhin et Pokoiniki.
le plus mridional atteint 1432 m de profondeur dans une zone situe entre les zones
d'affluence des rivires Pereemnaya et Mishikha.
le compartiment central est le plus profond, avec une zone situe l'est de l'le Olkhon,
entre les caps Izhimey et Khara-Khushun, atteignant une profondeur de 1637 m.
Histoire humaine Le lac Bakal et l'homme-

conomie-

Cinquante mille personnes vivent prs du lac dans des conditions difficiles. Les sols sont
pauvres. Poissons et pommes de terre servent de base la nourriture quotidienne. Un
afflux de population a t provoqu par la construction de la voie ferre Bakal Amour
Magistral.
La pche se pratique tout au long de l'anne, mme en hiver aprs avoir for un trou
dans la glace. Les eaux du lac, fortement oxygnes, sont riches. L'omoul est trs pris
pour sa chair savoureuse et l'esturgeon pour son caviar.
Le lac constitue, de par sa forme allonge, une excellente voie navigable dans cette
rgion montagneuse et difficile d'accs, mais prise par les glaces prs de la moiti de
l'anne3. En hiver, aprs l'embcle (prise en glace) qui a lieu en octobre-novembre, tous
les bateaux de pche, d'exploration scientifique ou de tourisme sont paralyss par le
froid dans les ports tablis sur le Bakal. Le trafic reprend avec la dbcle, en mai-juin.
En outre, la navigation sur cette mer intrieure est rendue dangereuse par des vents
parfois violents qui soufflent en rafales.
L' il Bleu de la Sibrie , immense mer d'eau douce gele pendant la moiti de
l'anne, tait menac de pollution industrielle par une usine de pte papier, Bakalsk,
qui fournissait, l'poque de la guerre froide, la cellulose pour les pneus d'avion de
l'Arme sovitique, jusqu' sa fermeture, en octobre 20084.
Patrimoine mondial de l'humanitInscrits par l'Unesco en 1996 au patrimoine de l'humanit pour sa richesse cologique,
ces Galpagos de la Russie ont produit une des faunes d'eau douce les plus riches et
originales de la plante, qui prsente une valeur exceptionnelle pour la science de
l'volution. On y recense 1 550 espces animales et plus de 600 espces vgtales; prs de
la moiti des espces du lac sont endmiques3. Le phoque de Sibrie ou nerpa en est le
reprsentant le plus connu. Plus tonnant est le comphore: cet trange poisson des
profondeurs explose s'il est remont trop vite vers la surface en laissant une tache de

graisse. On a trouv plus de 250 espces de crevettes d'eau douce dans le lac Bakal, ce
qui reprsente le tiers de toutes les espces de crevettes du monde.
Autres activits- Le lac accueille galement dans ses eaux un observatoire de neutrinos,
install depuis 1998 1 200 m de profondeur.
Une expdition organise par le scientifique russe Arthur Tchilingarov a tent, partir
du 29 juillet 2008, d'tablir un record mondial de plonge en eau douce dans le Bakal6.
Mais les deux submersibles de l'expdition, Mir-1 et Mir-2, ne sont descendus dans un
premier temps qu' 1 580 m et 1 592 m7. Les plonges se poursuivent actuellement,
aprs la rparation de Mir-2 qui a t endommag7,8. Politicien russe et scientifique,
Arthur Tchilingarov, a particip aux 60 plonges. Ces submersibles sont connus pour
avoir servi d'autres missions, notamment sur l'pave du Titanic, et au ple Nord.
Le 1er aot 2009, Vladimir Poutine, alors Premier ministre, a galement plong bord
du Mir-19. En 2006, un projet de pipeline transsibrien devait initialement passer
moins d'un kilomtre du lac avant qu'une alternative de route hors du bassin versant du
Bakal ne soit dcide par Vladimir Poutine, sous la pression des cologistes10. Ce trac
reste confirmer. Le lac Bakal sert aussi de lac rservoir pour les centrales
hydrolectriques qui jalonnent le cours de l'Angara.
El Baikal (tamb Dalai Nor o Dalai Nur) s un llac que es troba en el territori de Rssia,
a la regi de la Sibria oriental. L'etimologia popular fa derivar el seu nom de Bai kl
(Llac Ric)
T una extensi de 31.500 km, uns 636 km de llargria, una amplada d'entre 15 i 79 km,
i uns 1.637 m de profunditat mxima, que el fan el llac de ms fondria del
mn.Constitueix el llac amb la reserva d'aigua dola ms important del mn, tamb s el
llac amb les aiges ms transparents i amb ms de 25 milions d'anys d'existncia s el
ms antic del planeta.
El Baikal s un llac d'origen tectnic, es va formar com un antic rift. A la zona hi viuen
ms de 1.700 espcies de plantes i animals, dos teros dels quals no es poden trobar en
cap altra part del mn, el 1996 la UNESCO el va incloure a la llista de bns naturals
Patrimoni de la Humanitat.A la banda est del Baikal habiten tribus buriats que viuen de
la cria de cabres, camells, vaques i ovelles,la temperatura de la zona varia des d'un
mnim de -19 C a l'hivern fins un mxim de 14 C a l'estiu, el Baikal roman glaat
durant la meitat de l'any a causa de la seva latitud.
T un total de 336 rius que hi aboquen les seves aiges del Selenga, el Barguzin,
l'Angar Superior (aquest darrer desprs en surt), i noms un riu que hi neix, l'Angar,
afluent del Ienissei. Durant el perode geolgic del paleoltic s'hi va desenvolupar una
cultura al voltant que s'estenia des de l'Ural fins a l'Amrica del Nord.

En el perode mongol s'anomenava a la regi Barkudjin i als seus pobladors Barkut


(nom conservat en el riu Barguzin). A la primera meitat del segle XVII fou conegut dels
russos i poc desprs dels europeus en general.

Geografia- El llac Baikal era conegut com el Mar del Nord a l'antiga Xina, llavors era al
que es coneixia com a territori xiongnu. A Europa no es va conixer gran cosa del llac
fins que es va produir l'expansi de Rssia a Sibria al segle XVII. El primer explorador
rus que va arribar al Baikal va ser Kurbat Ivanov l'any 1643.
La lnia frria del Baikal s una branca del Transsiberi amb 307 km i 40 tnels, i es va
acabar el 1904. Abans de la seva construcci els vagons eren transportats en
transbordadors des de Port Baikal fins a Babushkin. Mentre el tren s'anava construint,
una gran expedici hidrogeogrfica encapalada per Fedor Kirllovitx Drizhenko va
dibuixar el primer atles detallat del Baikal. L'antiguitat i l'allament d'aquest llac han
produt una de les faunes d'aigua dola ms riques i inusuals del mn.
El llac Baikal s un rift on l'escora terrestre s'est separant.[10] Amb els seus 636 km
de llargria i 79 d'amplada s la major superfcie d'aigua dola d'sia (31.722 km2) a
ms de ser el llac de ms fondria del mn amb els seus 1642 metres. El fons del llac s a
1186,5 metres sota del nivell del mar, per per sota d'aquest hi ha uns 7 km de sediments,
el que situa els fons del rift a una 8 o 11 km per sota de la superfcie, aix fa que sigui en
rift continental ms profund.[10] En termes geolgics aquest rift s jove i actiu,
s'eixampla uns dos centmetres per any. La zona de la falla tamb s ssmicament activa,
hi ha aiges termals i terratrmols notables cada pocs anys. L'nic riu emissari s
l'Angar, un afluent del Ienissei. La seva edat s'estima entre 25 i 30 milions d'anys, un
dels llacs ms antics en la histria geolgica. s un cas nic entre els grans llacs situats a
latituds altes perqu els seus sediments no han estat afectats per les glaceres continentals.
Els estudis que van fer nordamericans i russos a la dcada del 1990 van proporcionen un
registre detallat de les variacions climtiques durant els ltims 250.000 anys. En un
futur prxim s'espera poder accedir a capes de sediments ms profundes. El Baikal s, a
ms, l'nic llac d'aigua dola on s'han trobat proves directes i indirectes de l'existncia
de l'hidrat de gas. Esquema de la fondria dels llacs Baikal, Tanganika i la Mar Cspia.
El llac est totalment envoltat de muntanyes elevades i escarpades. Les muntanyes
Baikal, a la costa nord, i la taig sn tcnicament protegides com a parc nacional. El llac
cont 27 illes, la ms gran, Olkhon, fa 72 km de longitud i s la tercera llista ms gran de
les illes lacustres. El llac s'alimenta amb el cabal de tres-cents trenta-sis afluents.[14] Els
principals tributaris del Baikal sn el Seleng, el Barguzin, l'Alt Angar, el Turk, el
Sarma i el Snezhnaya. El Baikal s drenat a travs d'un nic emissari, el riu Angar.
Les seves aiges estan ben barrejades i ben oxigenades al llarg de tota la columna
d'aigua malgrat la seva gran fondria, i en contrast amb l'estratificaci que es produeix
en grans masses d'aigua com el llac Tanganyika o la Mar Negra. Entre maig i juny i
entre octubre i novembre, quan la temperatura del llac s d'aproximadament 4 C
(temperatura a la qual la densitat de l'aigua s mxima), es produeixen grans moviments
de convecci que mesclen l'aigua de manera natural. Aquesta barreja permet
l'oxigenaci de l'aigua fins a 200 o 300 m de profunditat, el que afavoreix la fauna i la
flora del llac.
A ms de ser el llac ms profund del mn amb els seus 1.637 m de profunditat mxima,
si tenint en consideraci que la superfcie del llac es troba a 455,5 metres sobre el nivell
del mar i que el punt ms baix es troba a 1.185,5 metres sota el nivell del mar ens trobem
amb que el Baikal s una de les depressions de ms fondria de la Terra. La fondria

mitjana del llac tamb s molt gran, -744,4 metres i depassa la de la majoria dels llacs
ms profunds.
Clima- Un cercle de gel prim (de color ms fosc) amb un dimetre d'una 4,4
quilmetres; un punt on el gel es comena a trencar a l'extrem sud del llac.
Al voltant del llac hi ha un clima continental de tipus subrtic de relativament suau que
es correspon amb la taig. Hi ha al voltant de 2.000 hores de sol a l'any, essent desembre
el mes menys assolellat amb 77 hores i juny el ms assolellat amb 275 hores de sol. Hi ha
al voltant de 450 mm de precipitaci anual, amb els extrems situats al mes de febrer,
amb tan sols 9 mm de precipitaci, i el juliol amb 120 mm.
L'hivern, de novembre a mar, s sec i fred amb unes temperatures mitjanes d'uns 20 C. A les muntanyes que hi ha al voltant del llac la neu s present des de mitjans de
setembre fins a finals de juny, mentre les valls sn cobertes per la neu entre mitjan
novembre fins a principis d'abril. Les temperatures poden arribar a baixar fins
aproximadament -50 C.

La primavera d'abril a maig, i la tardor, de setembre a octubre, sn estacions curtes


amb noms dos mesos cadascuna. Les gelades es poden donar fins el juny i recomencen
novament des de finals d'agost.
L'estiu, de juny a l'agost, s relativament clid amb una temperatura mitjana durant el
dia al voltant de 15 C, per sovint se superen els 20 C. L'estiu s l'estaci a la que es
produeix la major part de la pluja.
El llac exerceix una forta acci de mitigaci sobre les temperatures extremes amb la seva
enorme massa d'aigua, i el resultat s que la zona circumdant te uns hiverns menys freds
i uns estius ms frescos i humits que les zones ms allunyades. A l'hivern el llac es veu
afectat per la congelaci prolongada de les aiges superficials, aquest gel tendeix a
formar-se tard (al desembre) i a fondre's totalment vers el maig, a causa de la inrcia
trmica de la gran massa d'aigua. A l'hivern, el gruix del gel varia entre els 50 i els 70
cm permetent la circulaci de persones i vehicles per la seva superfcie.
Una caracterstica de la zona sn els vents canviants amb un sistema complex de vents
que t un reflex en la gran varietat de noms locals. Un exemple s el sarma, un vent
particularment fort que pot arribar als 40 m/s (144 km/h) i aixecar onades de 2 a 3
metres (arribant a ms de 5m al centre del llac). El cop de vent ms fort enregistrat ha
estat de 50 m/s (180 km/h) a la vall del riu Sarma.[16]
Bitop- La foca del Baikal- Sn pocs els llacs que poden competir amb el llac Baikal en
termes de biodiversitat i en endemismes, ms de 1.500 espcies noms es troben en
aquesta zona.[17] Hi sn comptabilitzats 2.595 animals i ms de 1.000 plantes.[18] Entre
els animals el 56% de les espcies sn endmiques, com el cas de la clebre foca de
Baikal[19] (Phoca sibirica), l'nic mamfer que viu al llac, o el crustaci Epischura
baikalensis que a ms s el zooplncton dominant representant entre el 80 i el 90% de la
biomassa total del llac.

La foca del Baikal s una de les tres niques poblacions de foca d'aigua dola del mn,
les altres dues sn subespcies de foca anellada. Possiblement l'espcie local ms
important s el Coregonus migratorius, un petit salmnid endmic que s aprofitat per
mitj de la pesca i venut fumat als mercats de la zona i als viatgers del tren transsiberi.
De particular inters sn les dues espcies del gnere Comephorus (Comephorus
baicalensis i Comephorus dybowskii) del Baikal. Aquests peixos translcid d'aletes
llargues viuen normalment viuen a profunditats de 200 a 500 metres, representen la
major biomassa de peixos al llac i sn la presa principal de la foca del Baikal.
El Thymallus baicalensis, un salmnid de nataci molt rpida i l'esturi del Baikal
(Asipenser baerri baicalensis) sn altres dues espcies endmiques amb valor comercial.
Al llac tamb s'hi troba una rica fauna d'invertebrats, com per exemple els cucs de la
classe turbellari dels platihelmints, caragols i crustacis de l'ordre dels amfpodes.
A la conca del llac Baikal hi ha representades nombroses espcies de flora, com per
exemple la cardigassa palustre (Cirsium palustre), que t al la zona la poblaci ms
oriental de la seva rea de distribuci geogrfica.
El jard botnic d'Irkutsk- El Jard Botnic de la Universitat d'Irkutsk s un jard
botnic de 27 hectrees d'extensi dins de la ciutat d'Irkutsk, a uns 70 quilmetres a
l'oest del llac Baikal. Depn administrativament de la Universitat d'Irkutsk. s membre
del Botanic Gardens Conservation International (BGCI), i el seu codi de reconeixement
internacional s 'BAIKL'.
Va ser creat l'any 1941, amb el propsit de protegir i enriquir la flora de l'rea del llac
Baikal i del mn mitjanant l'educaci pblica, la collecci, la propagaci, la
investigaci, i la conservaci de les plantes.
Aquest s l'nic jard botnic a la regi d'Irkutsk que est incls en el directori
internacional de jardins botnics. Est categoritzat per llei com un territori natural
terminantment protegit dins de la capital de la provncia d'Irkutsk.
Aquest jard botnic alberga unes 3.000 txons de plantes en cultiu, agrupades en les:
Exhibicions educatives amb colleccions a l'aire lliure i hivernacles amb unes 600
espcies de plantes ornamentals i tropicals. Mant unes 300 espcies de plantes herbcies
i cont un herbari, un banc de llavors, i tres colleccions vives: Collecci sistemtica de
plantes, herbes medicinals, i plantes rares i en perill d'extinci de Sibria central.
Dendrologia: Mant prop de 300 espcies d'arbres i d'arbusts de la Sibria central i
de l'extrem orient rus. Biotecnologia per a la propagaci de plantes. Mant unes 200
espcies i varietats de plantes fruiters per a la propagaci i la venda adreada als jardins
pblics i els jardins particulars dels siberians. Departament de Manteniment. Sn de
destacar les seves colleccions de:
Investigaci- Diverses organitzacions estan duent a terme projectes d'investigaci sobre
la natura al llac Baikal. La majoria sn organitzacions governamentals o associades amb
organitzacions governamentals. El Centre de Recerca del Baikal s una organitzaci
independent de recerca que porta a terme projectes d'educaci ambiental i de recerca.

El juliol del 2008 Rssia va iniciar una expedici per tractar d'arribar al fons del llac, es
van utilitzar dos batiscafs anomenats Mir-1 i Mir-2 (Mir [] que en rus significa
mn i pau), per assolir els 1.592 m del fons i dur a terme exmens geolgics i
biolgics del seu ecosistema nic. Tot i que inicialment es va reportat com un nou record
d'immersi en aigua dola, no va ser aix, noms es va arribar als 1.580 metres. A ms la
missi va haver de ser suspesa als pocs dies a causa d'un accident amb una plataforma.
El record es troba actualment en mans d'Anatoli Sagalevitx amb 1.637 metres
aconseguits tamb al llac Baikal el 1990 a bord d'un submergible de la classe Pisces.
Des de l'any 1993 es desenvolupen investigacions sobre els neutrins al Baikal, amb un
telescopi de neutrins submergit (el Baikal Deep Underwater Neutrino Telescope o
BDUNT). El telescopi NT-200 est situat a uns 3,6 km de la costa a una profunditat d'1,1
km i es compon de 192 mduls ptics (OMs).
Economia- Unes cinquanta mil persones viuen a prop del llac en condicions difcils. Els
sls sn pobres i el peix i les patates sn la base de l'alimentaci diria. La construcci
del ferrocarril Baikal-Amur va provocar una arribada de poblaci a la zona.
La pesca es practica durant tot l'any, fins i tot a l'hivern desprs de perforar el gel. Les
aiges del llac sn molt oxigenades i, per tant, molt riques. El Coregonus migratorius s
un peix molt popular per la seva carn saborosa i l'esturi pel seu caviar. A causa de la
seva forma allargada, el Baikal s una excellent via navegable en aquesta regi
muntanyosa i de difcil accs, per resta coberta pel gel prop de la meitat de l'any i
durant l'hivern tots els vaixells de pesca, turstics o per a l'exploraci cientfica resten
paralitzats als ports. El trnsit no es restableix fins el desgla.
Turisme- El llac a l'estiu vist des de Bolsxie Koti a la riba sud-est.
El llac a l'hivern, vist des del centre turstic de Listvianka. El gel s prou gruixut per a
suportar gent caminant o motos de neu.
El llac Baikal, anomenat la Perla de Sibria, ha esdevingut un punt d'atracci per a la
indstria turstica en els darrers anys provocant un auge econmic de la zona.
El Baikal va ser declarat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1996 i
el 2007, el 2005 el govern rus va declarar la zona regi d'inters econmic especial. La
vila de Listvianka s on el turisme est ms desenvolupat, amb restaurants, hotels i
bones vies de comunicaci. El pas del tren transsiberi per la zona, tamb contribueix a
l'atractiu del llac. La creaci del Great Baikal Trail ( ),
una associaci per promoure senders de gran recorregut, ha dotat la zona d'una xarxa
de camins que permet els turistes practicar el senderisme.
A causa de l'enorme quantitat d'aigua del llac, la seva temperatura amb prou feines
sobrepassa els 10 C al juliol i l'agost, el que fa sigui poc adequat per al bany. Grcies a
la poltica de zones econmiques especials hi ha prevista la construcci de nous hotels i
noves rees turstiques.
Problemes ambientals
La paperera del Baikal-

El 1966 es va construir una indstria paperera just a la lnia de la costa, blanquejant el


paper amb clor i abocant els residus al llac. Desprs de dcades de protesta, la planta va
ser tancada el novembre del 2008 a causa de la manca de rendibilitat.[27][28] El mar
del 2009 el propietari de la planta va anunciar que no tornaria a obrir mai ms.[29] Per
el 4 de gener del 2010 es va reprendre la producci. El 13 de gener del 2010 Vladmir
Putin va introduir canvis a la legislaci per legalitzar el funcionament de la paperera,
cosa que va provocar una onada de protestes dels ecologistes i la poblaci local. Putin va
justificar-ho adduint que els cientfics poden confirmar el bon estat de l'aigua i la
prctica absncia de contaminaci.
Oleoducte Sibria Est-Pacfic- La companyia estatal russa Transneft tenia el projecte de
construir un oleoducte troncal que havia de passar a 800 metres de la riba del llac en
una zona amb una activitat ssmica important. Els activistes mediambientals de Rssia
com Baikalwave[31] o Greenpeace i la poblaci locals es van oposar a aquests plans, a
causa de la possibilitat d'un vessament accidental de petroli que podria causar danys
significatius al medi ambient. Per no va ser fins que el president rus de llavors,
Vladmir Putin, va ordenar a la companyia de considerar una ruta alternativa a 40 km
al nord per evitar els riscos ecolgics que Transneft es va avenir a modificar els seus
plans.[32] Transneft va decidir llavors de fer passar la canonada lluny del Baikal de
manera que no passar a travs de cap reserva natural.[33] Els treballs de construcci
de l'oleoducte van comenar dos dies desprs de que el president Putin va estar d'acord
amb el canvi de ruta lluny del llac Baikal.

Você também pode gostar