Guia Prescripció de L'exercici Físic I La Salut

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut
Guia de prescripci dexercici fsic

per a la salut
(PEFS)
Biblioteca de Catalunya - Dades CIP Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS) Bibliografia I. Vallbona, Carles, 1927-, dir. II. Roure Cuspinera, Eullia, dir. III. Violan Fors, Mariona, dir. IV. Alegre Martn, Jos V. Catalunya. Generalitat 1. Exercici teraputic 615.8
Autors:
Alegre Martn, Jos Antua Lpez, Maria Beln Aranda Malavs, Rafael Araujo Loperena, Olga Ardvol Cuesta, Jordi Badia Daz, Eva Balagu Serre, Natlia Balcells Daz, Manel Balius Matas, Ramon Batlle Nadal, Jordi Bellver Vives, Montserrat Benages Pmies, Jaume Biosca Estela, Francisco Blanco Nespereira, Alfonso Borrell Daniel, Jaume Borrell Pedrs, Josep Brotons Cuixart, Daniel Cambra Garca, Josep Maria Carreras i Villanova, David Castanera Ribas, Enric Comellas Berenguer, Carme Corts Guilln, Noem Cresp Palmer, Jaume Cuadrado Escamilla, Jos Luis Cuadrat Garca, Ramon Cuesta Marcano, Miriam de Yzaguirre i Maura, Ignasi Doate Rodrguez, Maite Drobnic Martnez, Franchek Ensenyat Sol, Assumpta Escalona Expsito, Miguel Falgueras Saballs, Jordi Fernndez Fernndez, Maria Francisca Ferran Nonell, Gregori Florit Castro, Arnau Jov Talavera, Ramon Garca Cerecero, Toms Gil Moreno de Mora, Gonzalo Gin Gom, Josep Giralt Batista, Montserrat Gonzlez Gonzlez, Joan Carles Gonzlez Peris, Manel Gordillo Mina, lex Gregoriano Ivorra, Montserrat Guasch Bosch, Joaquim Gutirrez Rincn, Joan Antoni Hernndez Guerrero, Carlos Enrique Jard Pinyol, Carles Jarma Antacle, Mario Jarma Antacle, Nstor Jordi Zabala, Nria Lltser Oliva, Rafael Lloret Riera, Mario Llueca Abella, Jos Antonio Ma Salom, Josep Maci Virgili, Josep Mallafr Cagigal, Pere Pau Manero Fuster, Susana Manubens Grau, Montserrat Marco Betes, Vctor Martnez Navas, Roberto Mata Morales, Francesc Mateo Alcal, Vicente Medina Leal, Daniel Melndez i Plummed, Mar Merino Sols, Rafael Miarro Garca, Carlos Mirallas Sariola, Jaume Anton Moras Feliu, Gerard Molins Roca, Jaci Monrs Sabat, Salvador Morl Novell, Rosa Muniesa Postoles, Josep Maria Nadal Garca, Josep Nardi Vilardaga, Joan Olivan Sayrol, Lluis Oliv Vilas, Ramon Ortega Snchez-Pinilla, Ricardo Padilla Parellada, Jaume Palliss Folch, Francesc Peirau Ters, Xavier Pellis Guinjoan, Anna Pea Chimenis, scar Pereiro Vzquez, Luis Prez Encinas, Cristina Prez Garca, Alxia Prez Ramrez, Carmen Per Silva, Agustn Pifarr San Agustn, Fernando Pinsach i Ametller, Piti Poll Gelabert, Imma Pons Sala, Maria Victoria Porcar Rivero, Maria del Carmen Porta Manzaido, Jordi Prat Subirana, Joan Anton Puig Ribera, Anna Pujol Amat, Pere Pujol i Costa, Josep Recasens Robert, Jordi Reig Camps, Francesc Ribas i Fernndez, Jordi Rico Benages, Montserrat Rodas Font, Gil Rodrguez Guisado, Ferran Rodrguez Arregi, Rosa Romaguera Bosch, Montse Roure Cuspinera, Eullia Sez Rebollo, Miguel ngel Snchez Borrego, Rafael Snchez Malagn, Josep Snchez Ramos, ngel Sancho Fuertes, Ramon Sents Masllorens, Jordi Serra Grima, Ricard Sol Fort, Joan Soriano Gimnez, Juan Carlos Soriano Martn, Vernica Tejero Sanches, Marta Tic i Cam , Jordi Til Prez, Llus Torrents Martn, Carlota Torres Casado, Guillermo Trulln Feliu, Montserrat Turmo Garuz, Antoni Valds Vilches, Manuel Vallbona Calb, Carles Valle Lpez, Javier Vidal Sams, Joan Viladot Peric, Ramon Vilar Angulo, Jaume Vilarrubias Guillamet, Josep Maria Violan Fors, Mariona Vives Sendra, Josep Maria Zaballos Diego, Pedro
Direcci:
Vallbona Calb, Carles. Consell Assessor sobre lActivitat Fsica i Promoci de la Salut a Catalunya. Roure Cuspinera, Eullia. Departament de Salut. Violan Fors, Mariona. Secretaria General de lEsport.
Coordinaci:
Gonzlez Peris, Manel Peirau Ters, Xavier
Comissi de redacci:
Badia Daz, Eva Cambra Garca, Josep Maria Hernndez Guerrero, Carlos Prez Garca, Alxia Ribas Fernndez, Jordi Snchez Malagn, Josep Torrents Martn, Carlota Turmo Garuz, Antonio
Comissi cientfica:
Brotons Cuixart, Daniel. Societat Catalana de Medicina de lEsport. Peirau Ters, Xavier. Institut Nacional dEducaci Fsica de Catalunya. Romaguera Bosch, Montserrat. Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitria. Gonzlez Peris, Manel. Associaci Catalana dEspecialistes en Medicina de lEducaci Fsica i de lEsport. Lloret Riera, Mario. Secretaria General de lEsport. Martn Cardiales, Ruth. Associaci dInfermeria Familiar i Comunitria de Catalunya. Prez Garca, Alxia. Collegi Oficial de Professors i Llicenciats en Educaci Fsica i Cincies de lActivitat Fsica i de lEsport de Catalunya. Ribas Fernndez, Jordi. Associaci Catalana dEspecialistes en Medicina de lEducaci Fsica i de lEsport. Ribot Puig, Joaquima. Associaci Catalana dInfermeria. Roure Cuspinera, Eullia. Departament de Salut. Turmo Garuz, Antoni. Escola Professional de Medicina de lEducaci Fsica i de lEsport. Vallbona Calb, Carles. Consell Assessor sobre lActivitat Fsica i Promoci de la Salut a Catalunya.
Generalitat de Catalunya Edita:

Direcci General de Salut Pblica (Departament de Salut) Secretaria General de lEsport (Departament de la Vicepresidncia)
Primera edici:
Barcelona, setembre de 2007
Revisi de continguts:
Associaci Catalana dInfermeria Associaci dInfermeria Familiar i Comunitria de Catalunya Consell Assessor sobre lActivitat Fsica i Promoci de la Salut a Catalunya Societat Catalana de Cardiologia Societat Catalana de Diabetis Societat Catalana dEndocrinologia i Nutrici Societat Catalana de Medicina de lEsport Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitria
Revisi lingstica: Secci de Planificaci Lingstica. Departament de Salut Assessorament editorial: Pau Tutusaus (Responsable de Publicacions, Imatge i Difusi Corporativa del Departament de Salut) Disseny grfic i maquetaci: Ortega i Palau, SL Dipsit legal: B-39.219-2007 Impressi: Grfiques Cusc, SA
Presentaci
El Departament de Salut est duent a terme una srie dintervencions en diferents mbits (escola, mbit sanitari, comunitat, empresa, etc.), per tal de promoure la salut per mitj de lactivitat fsica i lalimentaci saludables, que segueixen les directrius de lOrganitzaci Mundial de la Salut i semmarquen dins de lestratgia PAAS (Pla integral per a la promoci de la salut mitjanant lactivitat fsica i lalimentaci saludables). Practicar activitat fsica moderada de manera regular s una eina efectiva de prevenci primria, secundria i terciria que presenta pocs efectes negatius sempre que es dugui a terme amb el control i la supervisi adequades. Tothom pot millorar o mantenir la seva salut si practica activitat fsica adaptada a les seves caracterstiques i necessitats. De fet, el pitjor risc de lactivitat fsica s no practicar-ne. El paper dels professionals sanitaris per promoure lactivitat fsica, aconsellar-la i prescriure-la s cabdal; per aix el Departament de Salut vol proporcionar als professionals datenci primria eines que els en facilitin el consell i la prescripci. En aquesta lnia, i juntament amb la Secretaria General de lEsport, els metges especialistes en medicina de leducaci fsica i de lesport i els llicenciats en educaci fsica, amb la supervisi del Consell Assessor sobre lActivitat Fsica i Promoci de la Salut i de les principals societats cientfiques relacionades amb el tema, sha elaborat aquesta guia de prescripci dexercici fsic que t en compte les caracterstiques i limitacions individuals, com ara la hipertensi, la diabetis, les patologies osteoarticulars i fins a quaranta patologies diferents. Aquesta guia de prescripci dexercici fsic per a la salut representa una actualitzaci i extensi de la guia que el Departament va publicar lany 1994. Es caracteritza per ser el fruit del treball conjunt i plasmar el consens assolit entre els diferents agents relacionats amb la promoci de la salut per mitj de lactivitat fsica, per basar-se en una visi integradora que no exclou de la prctica dexercici fsic en funci de possibles patologies sin que proposa alternatives basades en la millor evidncia disponible. Volem felicitar totes les persones, societats i institucions que amb les seves aportacions han fet realitat aquesta publicaci, i estimular-les a continuar treballant amb excellncia en aquesta lnia de consens i cooperaci. Esperem que la Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut sigui mpliament utilitzada i esdevingui una eina beneficiosa i de referncia.
Marina Geli i Fbrega Consellera de Salut
Anna Pruna i Griv Secretria general de lEsport
ndex
1. Introducci ........................................................................................................................................................................................................ 7 2. Objectius
............................................................................................................................................................................................................
3. La condici fsica ........................................................................................................................................................................................ 11 3.1 Conceptes .................................................................................................................................................................................................. 11

3.1.1 Activitat fsica 3.1.2 Exercici fsic 3.1.3 Esport 3.2 Les capacitats fsiques
......................................................................................................................................................................
11
3.2.1 Capacitats motores o bsiques 3.2.2 Capacitats coordinatives o perceptivomotores 3.2.3 Capacitats resultants 3.2.4 Capacitats facilitadores 3.3 Conceptes bsics de lentrenament 3.3.1 Variables 3.3.2 Principis bsics 3.3.3 Entrenament de capacitats fsiques per a la salut 1. Entrenament de la resistncia 2. Entrenament de la fora 3. Entrenament de la velocitat 4. Entrenament de la flexibilitat 5. Entrenament de les capacitats coordinatives (qualitats psicomotores) 3.3.4 Entrenament integrat de les diferents capacitats 3.3.5 Estructura de lentrenament 3.4 Mtodes per mesurar lactivitat i la condici fsiques 3.4.1 Mtodes per mesurar lactivitat fsica Mtodes subjectius Mtodes objectius 3.4.2 Mtodes per mesurar la condici fsica
........................................................................................... ......................................................................................................................................
12
18
4. Lexercici fsic saludable ...................................................................................................................................................................... 21 4.1 Beneficis de lactivitat i lexercici fsics ............................................................................................................................... 21 4.2 Consells generals per a la prctica saludable de lexercici fsic ..................................................................... 22 5. Condicionants per a la prctica dexercici fsic i/o esport ................................................................................. 23 5.1 Precaucions a tenir en compte en la prctica dexercici fsic i/o esport ................................................ 23 5.2 Valoracions funcionals medicoesportives (VFME) .................................................................................................... 24 5.3 Certificat mdic esportiu (CME) ............................................................................................................................................. 25 5.4 Informe mdic de prescripci dexercici (IMPE) ......................................................................................................... 26 5.5 Programa dexercici fsic individualitzat (PEFI) .............................................................................................................. 27
6. Prescripci dexercici fsic ................................................................................................................................................................. 29 6.1 Bases generals de prescripci dexercici fsic per a la salut ............................................................................... 29 6.2 Prescripci dexercici fsic en funci de patologies (fitxes PEFS) .................................................................. 30
6.2.1 Interpretaci de les fitxes PEFS 6.2.2 Fitxa PEFS genrica
7. Fitxes PEFS de prescripci dexercici fsic per a la salut ........................................................................................ 37 Annexos .......................................................................................................................................................................................................... 145 Annex I. Classificaci de les capacitats fsiques ....................................................................................................... 147 Annex II. Aspectes destacats en lentrenament per a la salut ....................................................................... 148 Annex III. ClassAF (classificador rpid de lactivitat fsica) ............................................................................... 149 Annex IV. PAR-Q Test. Qestionari autoadministrat dactivitat fsica (Q-AAF) ................................ 150 Annex V. Indicaci de valoraci funcional medicoesportiva en funci del risc individual i la intensitat de lexercici fsic ............................................................................. 151 Annex VI. Models genrics de valoraci funcional medicoesportiva (VFME) .................................... 152 Annex VII. Perioditzaci de les valoracions funcionals medicoesportives (VFME) ........................ 153 Annex VIII. Certificat mdic esportiu (CME) ................................................................................................................. 154 Annex IX. Informe mdic de prescripci dexercici fsic (IMPE) ..................................................................... 155 Annex X. Algoritmes de prescripci dexercici fsic ................................................................................................ 156 Annex XI. Taula de contraindicacions absolutes i relatives per a lexercici fsic o lesport segons la Societat Catalana de Medicina de lEsport, 2007 ........................... 157 Annex XII. Taula de despesa energtica dactivitat fsica .................................................................................. 162 Annex XIII. Requisits legals de la medicina de leducaci fsica i lesport ............................................ 165 Bibliografia
...................................................................................................................................................................................................
167
1. Introducci
Tots els estudis duts a terme fins a aquest moment demostren i confirmen els beneficis que suposa la prctica diria dun estil de vida actiu. Tamb est plenament demostrada la relaci entre la manca dactivitat fsica, el sedentarisme i la incidncia de les malalties crniques ms freqents com, per exemple, lobesitat, la diabetis, les dislipmies, la hipertensi arterial, les malalties cardiovasculars o respiratries. Es considera que, com a mnim, la inactivitat fsica t un impacte negatiu sobre un total de 20 malalties crniques, entre elles losteoporosi i lartrosi. Linforme de lOrganitzaci Mundial de la Salut sobre la salut en el mn lany 2002 indica que un 60% del total de defuncions i un 47% de la crrega de morbiditat mundial satribueixen a les malalties crniques condicionades, en part, per la inactivitat. Aix i tot, la prctica dexercici fsic de forma regular, el fet de mourens, no s, ni molt menys, habitual en la nostra societat en els moments actuals. Segons dades del Departament de Salut, a Catalunya, lany 2006 al voltant del 40% de les persones majors de 14 anys sn sedentries o mnimament actives, la qual cosa fa de la inactivitat fsica un problema de salut. La darrera enquesta estatal de salut confirma que ens trobem davant duna epidmia de sedentarisme. Cada cop sn ms elevades les despeses sanitries pel que fa al tractament de les malalties crniques. Laugment progressiu de lesperana de vida afavoreix una ms alta incidncia i prevalena de malalties crniques i, en conseqncia, laugment de la despesa sanitria. Lexercici fsic, juntament amb altres hbits de vida saludable com, per exemple, una alimentaci adequada, representa un dels elements principals que ens pot permetre actuar en tots els vessants per fer front a aquestes malalties (preventiu, teraputic i de millora de la qualitat de vida). Com a antecedent daquesta Guia cal assenyalar el treball que, amb el ttol Guia per a la promoci de la salut per mitj de lactivitat fsica, va elaborar el Consell Assessor sobre Activitat Fsica i Promoci de la Salut i que va ser publicat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, lany 1994, dins la collecci Quadern de Salut Pblica, nm. 8. El propsit daquesta nova guia s posar una eina a la disposici dels professionals que els permeti conixer les normes especfiques per a la prescripci dexercici fsic per a cada malalt segons la seva patologia. Continuar justificant les excellncies de lexercici fsic amb estudis, treballs i investigacions que en validin el seu s, possiblement, ja no s suficient. Cal implementar un conjunt de mecanismes que permetin donar el salt qualitatiu per passar de la teoria a la prctica amb un objectiu principal: lincrement dels nivells dactivitat i dexercici fsic saludable. Cal anar ms enll Si sabem que fer exercici fsic va b, fem-ne! s lhora que tots els professionals de la salut i de lexercici fsic treballem, plegats sumant esforos i proposant accions que ajudin a millorar la salut de la comunitat.
Carles Vallbona i Calb President del Consell Assessor sobre lActivitat Fsica i Promoci de la Salut a Catalunya
Introducci
7
Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)
Guia PEFS
2. Objectius
Objectius generals
Conscienciar els professionals de lexercici fsic i de la salut que s necessari promoure lexercici fsic saludable com a mtode de prevenci i tractament de les malalties prpies duna societat avanada i cada cop ms sedentria. Esdevenir una eina de referncia per a la prescripci de lexercici fsic amb finalitats saludables de forma coordinada i consensuada entre els diferents sectors professionals implicats en el consell i prescripci dactivitat fsica saludable, amb el suport de coneixements basats en la mxima evidncia cientfica.
Objectius especfics
Utilitzar lexercici fsic com a eina de promoci de la salut, atesos els beneficis de la prctica de lactivitat fsica i lexercici fsic, no tan sols en persones aparentment sanes, sin tamb en aquelles amb certes limitacions per a la prctica esportiva. Aportar fitxes de prescripci dexercici fsic per a la salut (fitxes PEFS) daquelles patologies que poden condicionar la prctica de lexercici fsic i lesport. Consensuar i unificar els criteris, la nomenclatura i les pautes de treball entre els professionals de la salut i els responsables de lelaboraci de programes dexercici fsic. Afavorir la participaci de tots els professionals implicats en el consell de lexercici fsic com a eina teraputica en tots els mbits. Establir i remarcar la importncia de la realitzaci peridica de les valoracions funcionals medicoesportives (VFME) en la detecci dels condicionants fsics individuals i la consegent adaptaci de la prctica esportiva.
Objectius
9
Guia PEFS
3. La condici fsica
Sentn per condici fsica o forma fsica el nivell denergia i vitalitat que permet a les persones dur a terme les tasques diries habituals, gaudir del temps de lleure actiu, afrontar les emergncies imprevistes sense fatiga excessiva, i que tamb ajuda a evitar malalties hipocintiques (derivades de la manca dactivitat fsica) i a desenvolupar el mxim de la capacitat intellectual tot experimentant plenament la joia de viure. Sentn per condicionament fsic el desenvolupament dels diferents components de la condici fsica (capacitats fsiques com, per exemple, la fora, la resistncia o la flexibilitat).
3.1 Conceptes
3.1.1 Activitat fsica Com activitat fsica sentn qualsevol moviment corporal, produt per la musculatura esqueltica, que t com a resultat una despesa energtica per sobre del metabolisme basal. 3.1.2 Exercici fsic Lexercici fsic s lactivitat fsica planificada, estructurada i repetitiva que t per objectiu la millora o manteniment dun o ms components de la forma fsica (capacitats fsiques). 3.1.3 Esport Lesport s lexercici fsic dut a terme en un marc reglamentat i competitiu.
3.2 Capacitats fsiques

Les capacitats fsiques (o qualitats fsiques) sn els diferents components de la condici fsica. Un model til de la seva sistematitzaci consisteix a dividir-les en capacitats motores o bsiques, capacitats coordinatives o perceptivomotores i capacitats resultants. La flexibilitat es pot considerar com una capacitat facilitadora de totes les altres capacitats. 3.2.1 Capacitats motores o bsiques Fora. s la magnitud fsica que mesura les causes que poden modificar lestat de reps o de moviment dun cos. En lmbit de lentrenament esportiu es defineix com la capacitat dun mscul o grup de msculs de generar tensi intramuscular sota condicions especfiques. Es pot classificar de maneres diferents, tot i que la ms utilitzada s la que fa referncia a les variacions de longitud externa que experimenta el mscul en les seves mltiples possibilitats de treball: a) Tensi o fora isomtrica o esttica en qu no varia la longitud externa del mscul (entre els seus punts dorigen i dinserci). b) Tensi o fora anisomtrica o dinmica en qu s que varia la longitud externa del mscul i que es pot dividir en: Concntrica (la longitud del mscul disminueix amb la contracci). Excntrica (la longitud del mscul augmenta amb la contracci). Mixta o auxotnica (quan es combinen les dues tensions). Resistncia. s la capacitat psicofsica de resistir la fatiga i la capacitat de recuperar-se rpidament desprs dels esforos. Es pot classificar segons diferents criteris, per un dels ms significatius s el que relaciona lesfor amb les vies energtiques que vnen determinades per la condici cardiorespiratria:
La condici fsica
11
Guia PEFS
La condici fsica
Guia PEFS
a) Resistncia aerbica. Aquella en la qual arriba suficient oxigen al mscul implicat per loxidaci dels sucres i els cids grassos que requereix per fer la contracci. Aix permet fer esforos de llarga durada i duna intensitat mitjana, ja que no es produir cap deute doxigen. b) Resistncia anaerbica. Aquella que implica que les necessitats doxigen que requereix el mscul per fer el seu treball no sn cobertes plenament per una gran intensitat de la crrega (b sigui per una alta freqncia de moviments b per una major mobilitzaci de la fora) generant un deute doxigen. Es parla de resistncia anaerbica alctica o lctica en funci de la durada i de la intensitat de lexercici que fa que sacumuli una quantitat determinada dcid lctic provocant fatiga. Velocitat. s la capacitat de dur a terme accions motrius en el menor temps possible. 3.2.2 Capacitats coordinatives o perceptivomotores Les capacitats coordinatives inclouen aquelles que requereixen dur a terme processos delaboraci sensorial ms o menys complexos i que depenen, en gran mesura, del grau de maduraci i participaci del sistema nervis per a la seva manifestaci. Ens interessar principalment lentrenament de la coordinaci i lequilibri, per la seva implicaci en la major part de les tasques quotidianes. Es distingeix entre: Coordinaci, que es pot subclassificar en: Coordinaci dinmica general (es refereix a moviments globals en qu participen un gran nombre de regions corporals). Coordinaci especfica o segmentria (es refereix a moviments analtics). Equilibri. Capacitat de mantenir una posici esttica o dinmica, en contra de la gravetat. 3.2.3 Capacitats resultants Sn capacitats que requereixen la utilitzaci de caracterstiques motrius i coordinatives per a la seva manifestaci. Aquest s el cas de lagilitat. Agilitat. s la capacitat de moure el cos rpidament en un espai tridimensional. 3.2.4 Capacitats facilitadores Flexibilitat. Es defineix com lamplitud de moviment (ADM) duna articulaci especfica en relaci amb un grau concret de llibertat, entenent que cada articulaci mostra un o diversos graus de llibertat possibles. s a dir s la capacitat que t un cos per estirar-se, allargarse i doblegar-se sense arribar a trencar-se. Per tant, es considera una capacitat facilitadora de totes les altres. Pel que fa a la flexibilitat, cal distingir entre: Elasticitat muscular. Capacitat de deformaci o elongaci sense ruptura, recuperant posteriorment la forma o longitud inicial. Mobilitat articular. Capacitat de moviment duna articulaci en 1, 2 o 3 plans segons el tipus de superfcies ssies que la componen.
3.3 Conceptes bsics de lentrenament

Lentrenament representa un procs organitzat metdicament de repeticions ccliques dactivitat (treball) i recuperaci, amb lobjectiu de millorar la condici fsica. Lexercici programat haur de consistir en crregues que estimulin els processos de sobrecompensaci, s a dir, que portin a un nivell superior de prestaci fsica. Aquests es produiran quan la crrega provoqui una fatiga a lorganisme i aquest es recuperi. Si el fenomen
12
de sobrecompensaci es va repetint al llarg del temps, lorganisme aconsegueix un nivell funcional ms elevat com a conseqncia dels processos adaptatius. La teoria de lestrs o la sndrome general dadaptaci explica el procs dadaptaci de lorganisme. Un estmul produir lalteraci de la situaci dequilibri o homestasi de lorganisme que es reorganitzar per tornar a lestat dequilibri i intentar generar un nivell dadaptaci superior per evitar que lestmul lafecti de nou. Si lorganisme ho aconsegueix, es parlar duna sobrecompensaci positiva. Si no ho aconsegueix i lorganisme no es pot adaptar, el seu nivell funcional anir disminuint progressivament i fins i tot es pot arribar a la mort. En la prescripci dexercici per a la salut, haurem de tenir en compte aquest principi a lhora de planificar i programar crregues adequades que permetin levoluci de la persona. Les crregues que proposem hauran de ser suficients per provocar una fatiga en la persona que practica lexercici, per mai poden ser excessives i li haurem de deixar el temps suficient perqu sen recuperi de forma segura i tranquilla.
Rendiment
Estmul Sobrecompensaci
Estrs Desgast Recuperaci
Equilibri
Rendiment
Estmul insuficient
Equilibri No estrs
Rendiment
Estmul excessiu
Estrs
Equilibri
Lesions
La condici fsica
13
Guia PEFS
La condici fsica
Guia PEFS
3.3.1 Variables Per poder interpretar i valorar adequadament un programa dentrenament, cal conixer els conceptes bsics utilitzats aix com els principis definits per la teoria de lentrenament actual. Crrega. Totalitat destmuls dentrenament efectuats sobre lorganisme. Volum. Quantitat total de lactivitat realitzada en lentrenament, en funci de: Temps o durada total de lactivitat. Distncia recorreguda o pes total aixecat. Repeticions dun exercici o element tcnic que lesportista du a terme en un temps determinat o sries (conjunt de repeticions successives dun exercici). Intensitat. Component qualitatiu del treball que du a terme lesportista en un perode de temps determinat. Dependr de: La velocitat dexecuci (metres/segon; cicles/minut; nombre daccions/unitat de temps, etc.). La durada de cada estmul. Temps durant el qual un nic element de lentrenament actua com un estmul sobre lorganisme. Per expressar la intensitat en lexercici fsic podrem utilitzar aquests dos criteris (velocitat dexecuci i durada) o tamb lalada o longitud aconseguida amb lacci motriu, la magnitud de la resistncia (kg, N, W) o el grau de crrega tenint en compte parmetres fisiolgics (FC, concentraci dcid lctic, urea, etc.). Descansos o pauses. s el perode de reps entre exercicis. El cansament desprs de lexercici fsic representa una disminuci reversible de la capacitat dacci corporal com a conseqncia de lactivitat muscular. En aquest perode es produeix la recuperaci i sobrecompensaci de tots els elements alterats durant la crrega fsica. El cansament (fatiga) pot ser local o general. Els descansos poden ser complets, si permeten una total recuperaci, o incomplets, si no la permeten. Les pauses poden ser passives (descans complet) o actives (es permeten altres formes dactivitat fsica, mentre es recupera la zona muscular fatigada). Densitat. s la freqncia amb qu lesportista participa en una srie destmuls per unitat de temps. Es refereix a la relaci, expressada en temps, entre les fases de treball i les de recuperaci. Complexitat. s el grau de sofisticaci dun exercici dentrenament. 3.3.2 Principis bsics Principi de sobrecrrega i adaptaci. Ats que lobjectiu de lentrenament ser induir mecanismes dadaptaci de lorganisme per tal que sigui capa de suportar crregues cada cop ms grans dexercici, se lhaur de sobrecarregar, s a dir, se li hauran dimposar exercicis de durada o intensitat superiors als que suporta habitualment. Principi de repetici i perioditzaci. Per tal que es produeixi ladaptaci la crrega es repetir cclicament.
14
Estmul Estmul Estmul Estmul
Millora de la forma fsica
Equilibri
Principi de progressi de la crrega. Les crregues dentrenament hauran delevar-se gradualment augmentant el volum i la intensitat dels exercicis dentrenament, la complexitat dels moviments i el creixement del nivell de tensi psquica. Principi doptimitzaci entre crrega i recuperaci. Desprs duna crrega efica es necessitar un cert temps de recuperaci. Principi de la unitat funcional. Lorganisme funciona com un tot indivisible. Principi despecificitat. Els efectes de lentrenament seran especfics segons el sistema denergia utilitzat, el grup o grups musculars que hi intervenen i el tipus de moviment de cada articulaci. Principi de variabilitat. Els estmuls hauran de ser variats per evitar lestancament del practicant. Principi de reversibilitat. La majoria de les adaptacions produdes per lentrenament es perden de forma molt rpida si no se segueixen els principis de continutat i repetici esmentats anteriorment. Principi dindividualitzaci. Lentrenament haur dadaptar-se a les condicions especfiques i niques de cada practicant. 3.3.3 Entrenament de capacitats fsiques per a la salut Lentrenament de les capacitats fsiques sha de programar tenint en compte els principis de lentrenament. Aplicar el principi dindividualitzaci i recomanar exercicis especfics s especialment important en persones amb limitacions. Es pot incidir ms especficament en una capacitat o una altra, tot i que sempre sha de tenir present la globalitat de lsser hum i la necessitat de fomentar un exercici fsic que incideixi en tots els sistemes de lorganisme de forma saludable. Qualsevol tasca que estimuli un sistema en concret ha de ser tamb beneficiosa o, com a mnim, inncua per als altres sistemes. A continuaci expliquem els trets generals de lentrenament per a la salut de cada capacitat, tot i que sovint haurem dintegrar lestimulaci de diverses capacitats en una mateixa tasca. 1. Entrenament de la resistncia Lentrenament de la resistncia s el que influeix ms directament en el sistema cardiovascular. En lmbit de la salut sentrena generalment la resistncia aerbica mitjanant treballs de llarga durada (ms de 30 minuts). Aquest tipus de treballs requereixen un increment progressiu del volum (augmentar progressivament el temps fins arribar als 30 minuts) i un control objectiu de la seva intensitat mitjanant la utilitzaci de parmetres fisiolgics. Els ms habituals sn la freqncia cardaca (FC: nombre de batecs per minut) i el consum doxigen (VO2 : despesa energtica, en ml/kg/min., necessria per a la realitzaci dun exercici fsic determinat). Ms concretament sutilitzen els percentatges dels parmetres segents:
La condici fsica
15
Rendiment
Guia PEFS
La condici fsica
Guia PEFS
FCM: s la freqncia cardaca mxima que pot assolir el mscul cardac en dur a terme un esfor intens. De forma terica es pot calcular aproximadament a partir de ledat en anys (FCM = 220-edat). FCR: s la freqncia cardaca de reserva. Es calcula restant a la freqncia cardaca mxima la freqncia cardaca de reps (FCR = FCM FC reps). VO2 mx.: Consum mxim doxigen que es pot utilitzar per a un esfor intens. MET: equivalent de taxa metablica. Equival a 3,5 ml dO2 per kg de pes corporal i per minut. Existeixen tamb mesures subjectives per valorar la intensitat de lexercici com sn, per exemple: Test de conversa: Es basa en la suposici fisiolgica per la qual, a partir de certa intensitat dexercici, es passa de treball de tipus aerbic a anaerbic, amb la consegent acidificaci metablica que sintentar tamponar mitjanant el bicarbonat, augmentant el CO2 . Aquest fet provoca un increment de la ventilaci, especialment a expenses de la freqncia respiratria. En resum, es considera que un exercici s de tipus aerbic quan permet respirar amb comoditat i parlar sense esbufegar. Escala de Borg: Es basa en la quantificaci numrica de la percepci subjectiva de la intensitat de lexercici que sest duent a terme. Existeixen diversos tipus descales de Borg, encara que les ms emprades solen utilitzar numeraci progressiva estndard del 6 (esfor lleuger) al 20 (esfor mxim). Les recomanacions de lentrenament de la resistncia amb finalitats saludables sn les segents: Mtodes dentrenament. Els ms utilitzats seran els mtodes que treballen amb intensitats entre el 40 i el 70% de la FCM, augmentant progressivament el temps de treball i amb una freqncia de 2 a 5 sessions per setmana. Mitjans i continguts. Es pot utilitzar qualsevol exercici aerbic en funci de les necessitats individuals. Preferentment sutilitzar un tipus dexercici que impliqui molts grups musculars i que sigui de baix impacte per a les articulacions, especialment quan existeix alguna patologia en el sistema musculosqueltic, com pot ser el cas de caminar, nedar o anar en bicicleta o utilitzant mquines de treball cardiovascular (cicloergmetres, cintes rodants, etc.). Organitzaci de lentrenament. Es pot dur a terme un treball continu o un treball en circuit combinant-lo amb el treball daltres capacitats. Fases de lentrenament. Saconsella fer primer un aprenentatge tcnic dels exercicis que formaran part del programa dentrenament en qu sensenyi a executar correctament el moviment i shi ajusti la respiraci. Posteriorment, shauria de fer un entrenament dadaptaci comenant amb un treball de molt poca intensitat i poca durada, per anar incrementant ambdues variables progressivament. 2. Entrenament de la fora Lentrenament de la fora repercuteix en el sistema neuromuscular. En lmbit de la salut sentrena generalment la fora resistncia. Per controlar la intensitat de lentrenament daquesta capacitat sutilitza el percentatge de lanomenada 1 RM (una repetici mxima), s a dir, el pes que podem aixecar una sola vegada. El volum de treball es mesura mitjanant el pes total, les sries i les repeticions efectuades. En aquest tipus de treball t un especial inters el fet de fer participar grans grups musculars i dotar la persona del temps suficient de recuperaci entre les sries.
16
3. Entrenament de la velocitat Lentrenament de la velocitat no resulta dinters en lmbit de la salut. 4. Entrenament de la flexibilitat En lmbit de la salut interessa, sobretot, mantenir i millorar la mobilitat articular i la flexibilitat de les cadenes musculars. Es tracta duna capacitat que cal treballar habitualment per evitar la prdua de mobilitat articular que comporta, entre daltres, la inactivitat. 5. Entrenament de les capacitats coordinatives (qualitats psicomotores) Les capacitats coordinatives (qualitats psicomotores) poden entrenar-se de manera especfica, per les tasques que sutilitzen acostumen a afectar tamb altres capacitats (qualitats). Per treballar la coordinaci podem proposar tasques en qu es demani una varietat constant del moviment. Lequilibri, es pot entrenar amb tasques que disminueixin la base de sustentaci del subjecte, modificant lestabilitat daquesta base treballant en superfcies diferents, disminuint la visi o canviant la posici i moviment del cap per afectar els rgans vestibulars. 3.3.4 Entrenament integrat de les diferents capacitats Lentrenament de les diferents capacitats pot integrar-se proposant tasques que actun sobre diverses capacitats simultniament. Es proposen diferents tipus de treball que tenen en compte la globalitat de lsser hum i la seva interacci amb el medi. Es proposen diferents mtodes dexercici que no separen en parts lorganisme sin que accepten la seva funcionalitat com un tot integrat. Alhora, sentrenen les capacitats (qualitats) fsiques de forma simultnia i buscant ladaptaci de la persona a situacions constantment canviants i imprevisibles. Saccepta la individualitat de les respostes i sajuda a explorar el moviment i a conixer aquella forma dorganitzar el cos que pugui ser ms beneficiosa per a cadasc i per a cada situaci. 3.3.5 Estructura de lentrenament A llarg termini, el programa dexercicis es pot estructurar en diferents etapes. En lmbit de la salut, el ms important s fer una progressi adequada i comenar amb una etapa diniciaci o de condicionament fsic (entre 3 i 6 setmanes) en qu shauria de fer exercici de baixa intensitat i poca durada. Tot seguit passarem a letapa de millora i, finalment, a la de manteniment. Qualsevol etapa del programa dexercici est formada per sessions. Una sessi dentrenament sempre sestructura en tres parts: Lescalfament, que consisteix a preparar progressivament lorganisme perqu pugui suportar el treball que es dur a terme durant lentrenament. La seva durada s duns 10-15 minuts. La part principal de la sessi, que consisteix a dur a terme els exercicis escollits, amb les caracterstiques de durada i intensitat recomanades. El refredament, que consisteix a reduir de forma progressiva la durada o intensitat de lexercici per retornar gradualment a lestat de reps. La seva durada s duns 10-15 minuts. La recuperaci desprs de lesfor s un component bsic de lentrenament. Per aix sha de fer mfasi en un descans suficient, una alimentaci equilibrada i una bona hidrataci.
La condici fsica
17
Guia PEFS
La condici fsica
Guia PEFS
3.4 Mtodes per mesurar lactivitat i la condici fsiques

3.4.1 Mtodes per mesurar lactivitat fsica El mtode ideal hauria de ser capa de mesurar acuradament i amb facilitat cadascuna de les dimensions de lactivitat fsica (freqncia, tipus, durada i intensitat). En realitat, els mtodes que sutilitzen com a referent (sobretot la calorimetria indirecta i lobservaci directa) sn els instruments que ofereixen les mesures ms vlides i fiables, per la seva aplicaci resulta complexa. Els mtodes subjectius i objectius per mesurar lactivitat fsica ms accessibles sn:
Mtodes per mesurar lactivitat fsica Subjectius Qestionaris Registres dactivitat fsica Diaris dactivitat fsica Objectius Pulsmetres Podmetres Accelermetres
a) Mtodes subjectius 1. Qestionaris Un gran nombre destudis epidemiolgics han utilitzat qestionaris per mesurar lactivitat fsica poblacional i buscar associacions amb la salut. Sn instruments vlids per classificar la poblaci en diferents categories dactivitat fsica, per no sn adequats per quantificarne la despesa calrica derivada de lactivitat fsica. El qestionari s un eina barata i fcil dadministrar a un nombre elevat de persones. Aix no obstant, es basa en la percepci subjectiva del propi comportament, la interpretaci subjectiva de les preguntes del qestionari i el grau de memria de les persones. Per aquest motiu s important validar els qestionaris comparant-los amb mtodes objectius. Podem trobar tres tipus de qestionaris: Qestionaris globals Aquest tipus de qestionaris contenen pocs tems (1-4). Mesuren el nivell general dactivitat fsica i permeten classificar les persones en fsicament actives o fsicament inactives. Sen prioritza loperativitat a costa de lexactitud o precisi. El repte consisteix a trobar un sistema de mesura rpid i til que permeti una aproximaci a la valoraci de lactivitat fsica, especialment en la prctica diria (annex III). Qestionaris de recordatori Aquest tipus de qestionaris contenen dentre 1-20 tems, mesuren la freqncia, la durada i el tipus dactivitat fsica durant un dia, setmana o ms, i permeten classificar les persones en diferents categories o dins duna escala contnua com, per exemple, categories dactivitat fsica dintensitat suau, moderada o vigorosa. Qestionaris histrics Aquest tipus de qestionaris inclouen ms de 20 tems, informen sobre el volum dactivitat fsica dut a terme en el temps de lleure o ocupacional durant lany anterior, o b al llarg de la vida duna persona, i defineixen punts dinflexi com, per exemple, el moment a partir del qual el volum dactivitat fsica va ser suficient per obtenir els beneficis saludables.
18
2. Registre dactivitat fsica Aquest instrument presenta una llista dactivitats fsiques que es desenvolupen a partir de les caracterstiques especfiques del segment de la poblaci subjecta a estudi. La persona ha danotar quina daquestes activitats du a terme durant el dia i el seu temps de durada. 3. Diari dactivitat fsica Aquest instrument consisteix a confeccionar un diari dacord amb les caracterstiques especfiques del grup de poblaci destudi. Cada persona ha danotar en aquest diari quin tipus dactivitat fsica du a terme cada dia, el seu temps de durada i en quins intervals de temps la du a terme. b) Mtodes objectius 1. Pulsmetre Aquest instrument mesura la freqncia cardaca de la persona, que s la resposta fisiolgica daquesta a la intensitat de lactivitat. Per tant, el pulsmetre no mesura lactivitat fsica directament. Es basa en la relaci lineal existent entre la freqncia cardaca i el consum doxigen durant activitats fsiques dintensitat moderada i vigorosa. Sutilitza per al seguiment acurat de la freqncia cardaca, no noms en activitats de resistncia, sin en qualsevol mbit de lentrenament per ajudar a identificar el nivell de forma fsica i el grau de recuperaci durant la prctica de lactivitat. El pulsmetre consta de dues parts, una, molt semblant a un rellotge, que ens indica les pulsacions que tenim, i laltra, com un cintur, que es colloca just damunt del cor i s la que envia el senyal al rellotge, que ens marca les pulsacions en aquell mateix moment. Hi ha molts tipus de pulsmetres: des dels ms senzills, que noms marquen les pulsacions, fins als ms complets, que permeten fins i tot saber la mitjana de pulsacions i les calories cremades, i que tenen memria per poder marcar la freqncia cardaca dentrenament. 2. Sensors de moviment Aquests instruments mesuren el moviment del cos. Quan una persona es mou, el cos saccelera en relaci amb les forces musculars responsables de lacceleraci i, per tant, en relaci amb la despesa calrica. Lacceleraci es pot mesurar en una (vertical), dues (vertical i medial lateral) i tres (vertical, medial lateral, anteroposterior) dimensions. Actualment, cal destacar dos tipus de sensors de moviment: Podmetre. Mesura els moviments verticals del cos. s un instrument petit que se subjecta a la cintura, al nivell de la part mitjana de la cuixa. Calcula el nombre de passes diries que shan fet caminant o corrent i pot fer una estimaci de la distncia recorreguda si se li introdueix la longitud de la passa. s molt til per mesurar lactivitat fsica quan lactivitat principal s caminar o crrer. Accelermetre. Mesura els moviments que es duen a terme en ms dun pla. Igual que el podmetre, s un instrument petit que es colloca i se subjecta a lalada de la cintura. Existeix una relaci lineal entre lacceleraci del moviment i la despesa calrica. Laccelermetre mesura la freqncia, durada i intensitat de lactivitat fsica. 3.4.2 Mtodes per mesurar la condici fsica Els mtodes de mesura de la condici fsica ens permeten determinar el potencial denergia i la vitalitat acumulada en el subjecte a conseqncia del seu estat de salut i de lactivitat fsica que du a terme. Sutilitzen mtodes per quantificar el nivell de desenvolupament de cadascuna de les capacitats/qualitats fsiques de la persona.
La condici fsica
19
Guia PEFS
La condici fsica
Guia PEFS
Els resultats de les proves serveixen per educar els participants sobre lestat de la seva forma fsica en relaci amb la seva salut, edat i sexe, per proporcionar dades tils per al desenvolupament de la prescripci dexercici especfic en funci de cada un dels elements de la forma fsica a tenir en compte, per obtenir dades inicials i de seguiment que permetin avaluar el progrs dels programes dexercici, per motivar els participants perqu ajudin a establir objectius de forma fsica raonables i factibles, i per estratificar el risc, ats que poden evidenciar problemes de salut individual o collectiva en comparar-los amb valors de referncia duna mostra de poblaci determinada. Des del punt de vista de la participaci esportiva, els tests permeten reconixer els punts febles dalguns aspectes generals o especfics de leficincia fsica, aix com evitar lesions al llarg de la vida esportiva duna persona. Per saber la situaci de la forma fsica duna persona sha davaluar cada un dels parmetres que la composen. Existeixen conjunts de tests que conformen determinades bateries davaluaci de la condici fsica. Entre aquestes, les ms destacades sn: la Bateria Eurofitt i la Bateria AFISAL.
20
4. Lexercici fsic saludable

4.1 Beneficis de lactivitat i lexercici fsics
Els beneficis de lactivitat fsica per a la salut no sn una qesti de tot o res: les persones sedentries milloren el seu estat de salut encara que no arribin, al principi, a complir les pautes recomanables. De totes maneres, existeix un consens internacional sobre la quantitat mnima dactivitat fsica que cal practicar per obtenir una millora de la salut i prevenir la malaltia. Aquesta quantitat correspon a aquella activitat fsica que suma una despesa calrica diria mnima de 150 kcal o una despesa calrica setmanal mnima de 1.000 kcal, que equival a fer, com a mnim, 30 minuts dactivitat fsica dintensitat moderada durant 5 o ms dies a la setmana. Aquesta recomanaci s vlida per a adults i persones de ms de 65 anys, per s insuficient per a infants i adolescents. El fet que els adults duguin aquesta quantitat dactivitat fsica noptimitza limpacte sobre la seva salut i a la vegada en minimitza el risc de lesions i complicacions. Altres unitats que tamb cal considerar poden ser el nombre de passes recomanades (entre 8.000-10.000 diries). Lexercici fsic s positiu a totes les edats per sovint soblida que en les persones grans, a ms dels efectes generals que li sn atribubles, la prctica regular dactivitat fsica s fonamental per mantenir la seva independncia i autonomia en les AVD i per millorar la socialitzaci. Els beneficis per a la salut depenen del tipus dactivitat que es practica, no sobt el mateix resultat si es treballa la resistncia cardiorespiratria que si es treballa la flexibilitat. Alguns dels beneficis sn immediats, com ara una sensaci de benestar en acabar una nica sessi dexercici, i daltres sobtenen noms amb la constncia, com ara la disminuci del risc de mort per malaltia coronria. Si es deixa de practicar lexercici de manera regular es van perdent aquests efectes positius, per tant, cal mantenir-se actiu sempre. Els efectes ms estudiats sn els produts per les activitats aerbiques dintensitat moderada i sn els segents: Les persones fsicament actives viuen ms anys que les sedentries i amb millor qualitat de vida. Amb lexercici fsic es redueix la possibilitat de patir un infart de miocardi o cerebral, osteoporosi, diabetis tipus 2, hipertensi arterial, augment del colesterol sanguini, excs de pes o cncer de clon. Lexercici fsic ens pot ajudar a abandonar el consum de tabac, de drogues o dalcohol. La prctica dexercici fsic millora lhumor (costa ms deprimir-se) i ajuda a veure la vida amb ms optimisme. Lexercici fsic ajuda a dormir millor, fer ms bones digestions i mantenir un hbit intestinal adequat. Lexercici fsic regular mant entrenats els msculs per a totes les AVD, la qual cosa ajuda a evitar dolors musculars, articulars i ossis, a controlar millor losteoporosi i laparici de varices i les molsties que comporten. Una forma fsica saludable ens permet tolerar millor les temperatures extremes, fred i calor, i el dolor. Tamb ens capacita per fer ms feina, rendir ms en la nostra activitat professional, en els nostres estudis i fins i tot en les nostres diversions. Lexercici fsic regular s una de les eines ms idnies per assolir la millor qualitat de vida possible en cada edat i circumstncia.
Lexercici fsic saludable

21
Guia PEFS
Lexercici fsic saludable
Guia PEFS
4.2 Consells generals per a la prctica saludable de lexercici fsic

Escollir una activitat agradable i adequada. s tracta descollir aquella activitat que ms agradi i que sigui realista en funci de ledat i del nivell de condici fsica de cada persona. En general, caminar s una bona opci per a la majoria de persones. Establir objectius realistes. Es tracta destablir objectius assolibles. Cal recordar que els objectius sassoleixen a llarg termini i que sempre cal comenar lexercici a molt baixa intensitat i anar-ne incrementant progressivament primer el volum i desprs la intensitat. Quan es camina saconsella que es pugui parlar cmodament mentre es du a terme lactivitat. Aix ser senyal que lestem desenvolupant a una intensitat adequada (test de la conversa). Tenir constncia. Cal ser regular en la prctica de lexercici fsic i, si s possible, destinar una o ms sessions diries a la realitzaci daquesta activitat. Podem sortir a caminar cada dia. Determinar la quantitat dexercici fsic que cal fer. El mnim recomanable s de 30 minuts al dia, dintensitat moderada, que no cal que siguin seguits: pot ser el sumatori de petites activitats, durant cinc o ms dies a la setmana. Hem dentendre que en el transcurs del temps anirem incrementant la durada de realitzaci de lactivitat. De segur que al llarg del dia podem disposar de 30 minuts per caminar, potser no de forma continuada, per tamb val. Limportant s fer-ho! Fer activitats en grup. Si fem una activitat en grup s ms fcil evitar els abandonaments i de segur que s ms divertida ja que ens permet relacionar-nos amb altres companys. Sortir a caminar en grup fa que lactivitat sigui ms tolerable i ajuda a arrencar aquell dia que costa ms. Fer una autoavaluaci. s important que un mateix sigui capa de reconixer els seus progressos. No es tracta duna competici sin dun reconeixement que fa el propi cos a la tasca ben feta (puc caminar ms estona, ms metres en el mateix temps, tinc la sensaci que em canso menys, etc.). Tots aquests progressos ens han dajudar a continuar i a ser conscients dels beneficis que ens suposa fer exercici fsic. Escollir la roba i el calat. Per fer exercici fsic sha de dur roba i sabates cmodes. s important triar el calat ms adequat. Cal recordar que si fa molt sol sha de dur un barret o una gorra i ulleres per protegir-nos del sol, i si cal, posar-se crema solar. Tenir precauci. No s aconsellable dur a terme activitats intenses en ambients molt calorosos (per exemple, a lestiu cal evitar les hores centrals del dia) i humits, ni fer-les desprs dun pat abundant. Per mantenir una hidrataci correcta cal dur sempre una ampolleta daigua. Si algun dia estem especialment cansats, hem de reposar i si el cansament persisteix, hem de consultar el metge. No s aconsellable fer una activitat molt esgotadora. Seguir un ordre. Cal comenar i acabar cada sessi de manera progressiva respectant lescalfament del principi i el refredament del final. Aix far que el nostre organisme es posi a punt tant per iniciar com per finalitzar lactivitat i aix prevenir possibles lesions. Aclarir els dubtes. Davant de qualsevol situaci que pugui plantejar el mnim dubte, cal adrear-se als professionals de lexercici fsic i de la salut.
22
5. Condicionants per a la prctica dexercici fsic i/o esport

Tot i que la prctica regular dactivitat fsica s bona per a la salut, noms una part petita de la poblaci en segueix les recomanacions. Les motivacions per dur a terme una activitat fsica insuficient sn variades i depenen de mltiples factors. Aquesta realitat sha de tenir en compte a lhora de prescriure exercici fsic: una part de la poblaci, que segons lExamen de salut de Catalunya de lany 2002 s molt elevada, no sha plantejat fer activitat fsica de manera regular. Daltra banda, aquelles persones que vulguin fer activitat fsica, encara que trobin aspectes que no saben resoldre, sn les candidates idnies per ser assessorades pels professionals. Aquests els ajudaran a superar les dificultats i els prescriuran el programa dexercicis que sadeqi ms al seu estat de salut, capacitats, interessos i objectius. Es ecomana seguir el procediment que es mostra a lannex X.
5.1 Precaucions a tenir en compte en la prctica dexercici fsic i/o esport

Tot i que lexercici fsic moderat presenta evidents beneficis per a la salut, abans de dur a terme un exercici intens, sha de valorar el possible risc individual. Caldr fer una enquesta o examen de salut i, en moltes ocasions, una valoraci funcional medicoesportiva (VFME). Abans de proposar un treball fsic intens als usuaris, es poden utilitzar diversos qestionaris, per exemple, el PAR-Q (Physical Activity Readiness Questionnaire o Qestionari daptitud per a lactivitat fsica Q-AAF) (annex IV), per fer una primera avaluaci del risc, principalment cardiovascular. Els factors de risc cardiovascular a considerar sn: tabaquisme, hipertensi arterial, hipercolesterolmia, obesitat; sedentarisme, nivells elevats de glucosa sangunia i antecedents familiars de malaltia cardiovascular (annex V). Habitualment, lestratificaci del risc es basa en dos criteris: lestat o caracterstiques individuals del pacient i la intensitat de lexercici que vol dur a terme (annex V).
Caracterstiques del pacient Baix risc Risc moderat Alt risc
< 45 anys (homes), < 55 anys (dones) i/o noms un factor de risc. 45 anys (homes), 55 anys (dones) i/o noms un factor de risc.
Diagnstic previ o un o ms signes o smptomes o de malaltia cardiovascular, pulmonar o metablica.
Intensitat de lexercici Intensitat lleugera Intensitat moderada Intensitat alta Exercicis fins a 3 MET.
Exercicis entre 3 i 6 MET.
Exercicis superiors a 6 MET.
Condicionants per a la prctica dexercici fsic i/o esport

23
Guia PEFS
Guia PEFS
A partir del creuament dambdues variables, es poden marcar les indicacions pel que fa a la necessitat defectuar una VFME prvia a lexercici fsic.
Baix risc Exercici lleuger (< 3 MET) Exercici moderat (3-6 MET) Exercici intens (> 6 MET) Recomanable Recomanable Desitjable Risc moderat Recomanable Desitjable Exigible Alt risc Desitjable Exigible Exigible
En el grup desportistes que duen a terme exercici fsic i/o esport intens (> 6 MET) (annex XII), emmarcat en lmbit federatiu o de rendiment, per motius medicolegals, s imprescindible dur a terme una VFME (annex VI), de forma peridica, per tal demetre el certificat mdic esportiu (CME) corresponent (annex VIII). Des dels centres datenci primria es pot utilitzar un formulari amb la indicaci duna VFME prvia a la realitzaci dexercici fsic supervisat i/o desport de competici. Aquest mateix formulari pot ser de gran utilitat per als professionals de lexercici fsic que desenvolupen les seves tasques en installacions esportives, ja que es pot emprar com a document orientatiu de consens per saber quan cal recomanar una VFME i identificar el risc potencial cardiovascular del client que acut a les seves installacions. De forma continuada, i en funci dels coneixement cientfics, es van actualitzant els criteris que determinen quins problemes mdics poden realment constituir una contraindicaci per a la prctica dexercici fsic i/o esport. Amb tot, s molt important conixer i actualitzar les possibles contraindicacions absolutes o relatives, a ms de considerar les limitacions patolgiques individuals (annex XI).
5.2 Valoracions funcionals medicoesportives

Les VFME representen linstrument principal per objectivar i intentar evitar riscos potencials en la prctica dexercici fsic i/o esport, a ms de possibilitar ladaptaci del tipus i intensitat de lexercici fsic de forma individual. Sn imprescindibles en persones de risc i amb malalties conegudes, en esportistes de competici i, de forma peridica, sn aconsellables en persones aparentment sanes, especialment a partir dels 45 anys. Entre totes les possibilitats de les VFME destaquen els objectius segents: Detectar aquelles persones amb factors de risc o antecedents familiars. Valorar lestat general de la forma fsica (resistncia, fora, flexibilitat, etc.) de cada persona. Valorar la seva capacitat dadaptaci cardaca a exercicis moderats i intensos. Demostrar alteracions coronries, del ritme i tensionals en esfor. Valorar la no contraindicaci per a la prctica dexercici fsic i esport. Determinar possibles contraindicacions absolutes, temporals i limitacions relatives per a la prctica dexercici fsic i esport. Determinar lactivitat fsica de la persona, en particular, i de la poblaci, en general. Determinar pacients amb patologies concretes i inclourels en programes de grups dexercici fsic saludable que en permetin la reavaluaci peridica i el seguiment de les millores. Elaborar un informe mdic esportiu (IME), document privat i confidencial del pacient, amb el resum de totes les seves dades, resultats de les proves realitzades, consells i recomanacions.
24
Elaborar un informe mdic de prescripci dexercici (IMPE), document adaptat a les caracterstiques, objectius i limitacions del pacient, procurant els mxims beneficis de la prctica dactivitat fsica, en funci de les patologies individuals. Disposar dels elements necessaris i imprescindibles per poder estendre un certificat mdic esportiu (CME), document medicolegal pblic amb carcter notarial. Adequar les prestacions de les assegurances mdiques en funci del risc previ a la competici esportiva. Permetre obtenir i monitorar dades estadstiques i epidemiolgiques de la poblaci esportiva (per exemple, poblaci de risc en relaci amb el sedentarisme i lobesitat). Tot i que existeixen models genrics de VFME, sempre shan dadaptar a les caracterstiques i els objectius individuals, en funci de les exigncies fsiques que ha de comportar el treball fsic. Abans daplicar un programa dexercici fsic individualitzat (PEFI), tant si s supervisat com assessorat, s molt recomanable fer sempre una VFME, en qu shauran de tenir en compte els seus antecedents patolgics, limitacions fsiques individuals, medicaci, etc. Finalment, en funci de les seves caracterstiques, exigncies individuals i legals cal establir una perioditzaci de les VFME, que ha de ser diferent per a escolars, esportistes federats i no federats, persones de ms de 45 anys i persones amb patologies.
5.3 Certificat mdic esportiu

El CME (annex VIII) s una certificaci daptitud esportiva que histricament algunes entitats organitzadores dactivitats esportives (especialment les federacions) exigeixen als esportistes. Tenint en compte els requisits medicolegals pel que fa als drets dels pacients i al desenvolupament de centres de medicina de lesport, sestan unificant criteris per a lestabliment de les proves bsiques i la sistematitzaci de les valoracions funcionals medicoesportives, imprescindibles per la certificaci daptitud esportiva o, ms ben dit, la no contraindicaci per a la prctica esportiva. Les caracterstiques dun CME sn les segents: s un certificat mdic oficial (document pblic de tipus medicolegal) dutilitzaci general per certificar el resultat duna VFME en el cas de lesport federat, no federat, en edat escolar, programat i/o supervisat, proves fsiques daccs, etc. s independent daltres documents que es poden exigir especficament per a les diferents entitats. Possibilita la realitzaci de VFME, en qualsevol moment de la temporada, de forma independent al moment dinici de les diferents activitats esportives (per exemple, competicions). s econmic, amb taxes similars a les de la resta de certificats mdics. Garanteix lautenticitat de les dades i s difcil de falsificar, especialment si es t en compte el desenvolupament futur dels certificats i signatures digitals. Identifica inequvocament el metge responsable de la VFME, que ha destar legalment capacitat pel que fa a coneixements i mitjans tcnics materials, dacord amb la legalitat vigent (annex XIII). Identifica inequvocament el centre mdic, el dia i lloc on shan dut a terme les proves davaluaci de lesportista. Es marquen les proves utilitzades en la VFME, fins i tot es detallen les proves especials, les no utilitzades de forma habitual.

25
Guia PEFS
Guia PEFS
Explicita les conclusions respecte a laptitud (no contraindicaci) per a la prctica esportiva. En el supsit de presentar limitacions relatives i/o temporals, el CME ha danar acompanyat dun IMPE, document de tipus privat i confidencial, amb informaci mdica personal que noms es pot entregar a lesportista, o representant legal, que en faran ls que estimin convenient. Estableix un perode de validesa, variable en funci de: Criteris de lorganisme receptor com, per exemple, federacions, clubs, installacions esportives, etc. Criteris mdics, en funci de les patologies de la persona (que ocasionin una limitaci temporal o que estiguin pendents de proves complementries). En qualsevol cas el criteri mdic sempre s prioritari i ha de prevaler per sobre de tots els altres. Hi consta la data de la VFME. Hi consta la signatura (inclosa la digital) i el segell del metge responsable.
5.4 Informe mdic de prescripci dexercici

LIMPE (annex IX) ha de subministrar la mxima informaci al professional de lexercici, anomenat llicenciat en cincies de lactivitat fsica i lesport (LCAFE), que s el responsable delaborar un PEFI. s un document senzill, fcil demplenar i amb diverses aplicacions per a la transmissi de la informaci mdica rellevant imprescindible per a la programaci dexercici fsic en tots els mbits, especialment leducatiu i lesportiu. Els diferents apartats que el conformen sn els segents:
Dades didentificaci de lesportista Diagnstic. Shi descriu, de manera detallada, els problemes de salut de la persona que ha sollicitat el certificat. Aquesta persona no pot ser la responsable directa dinformar el professional, ja que pot incrrer en imprecisions que poden influir en el disseny del PEFI i, fins i tot, pot dificultar la correcta interpretaci del diagnstic.
Resultats de la VFME. Shi han de consignar els resultats de les valoracions funcionals, si s que se nhan fet, i que serviran de guia per a lelaboraci del PEFI (per exemple, establir marges de seguretat quant a la intensitat de lexercici). Medicaci. Shi detalla la medicaci (substncia, posologia, etc.) que pugui influenciar en el control i desenvolupament de la prctica de lactivitat. El LCAFE ha de saber quines sn aquestes variacions que pot provocar la medicaci en els parmetres fisiolgics diversos que es fan en el control de la intensitat de treball de la sessi (freqncia cardaca, etc.). Objectiu/limitaci. Shi defineix b lobjectiu que es pretn aconseguir amb la realitzaci dun PEFI (disminuci de la dosi de medicaci, millora dalguna capacitat fsica en concret, prdua de pes, etc.), b la descripci de la limitaci concreta per a lactivitat i lexercici fsic si es tracta, bsicament, de prescriure lexempci de realitzaci de leducaci fsica a lescola (reps del membre afectat, reps esportiu, etc.). Observacions. s un espai reservat per escriure tots aquells comentaris que no shagin anotat anteriorment i que el professional mdic consideri que sn dinters per al disseny del PEFI. En aquest apartat tamb es pot incloure si el professional mdic demana qualsevol informaci al responsable dexercici fsic. Dades del metge. s un apartat destinat a les dades identificatives del mateix metge que ha elaborat lIMPE: nom, nmero de collegiat, centre mdic on sha elaborat, signatura del document. Data.
26
5.5 Programa dexercici fsic individualitzat

El PEFI s un document on shan de fer constar el conjunt dactivitats que la persona ha de dur a terme per assolir els objectius pretesos. La progressi, la quantificaci i lobjectivaci del treball sn condicionants que faran molt ms efica i segura lactivitat fsica practicada. Hi ha moltes maneres dassolir els objectius. Es poden proposar moltes activitats per no hem doblidar que, tot sovint, es pot tractar duna persona que pateix una malaltia, o predisposada a patir-la. El PEFI ha de ser sempre individualitzat, en funci de les preferncies i necessitats de cada persona, sempre que sigui possible. Ha de basar-se en la globalitat, tant fsica (desenvolupament harmnic de la condici fsica), psquica (conixer i, en la mesura del que sigui possible, intervenir sobre les repercussions psquiques de la malaltia) i social (afavorir el treball grupal i el refor social provinent daltres subjectes amb patologies similars). I, sobretot, sha dimplantar de forma progressiva. Aix significa que el primer dia no podrem assolir les crregues de treball idnies per incidir sobre una patologia determinada. Per tant, cal estructurar el PEFI dacord amb les tres grans fases segents:
Fase de condicionament (o diniciaci) Es tracta de fer una posada al punt de cada persona, de preparar-la fsicament perqu pugui assolir les crregues de treball idnies, de preparar-la psicolgicament perqu vagi assumint la realitzaci duna prctica fsica agradable i vagi identificant les diferents sensacions que li proporciona el cos durant i desprs de la sessi; de preparar-la socialment (coneixena de la resta de companys, integraci al collectiu). La durada daquesta fase depn molt de la condici fsica inicial de cada persona. En lnies generals, la podrem situar al voltant del mes. Fase de millora En aquesta fase es treballa fsicament amb les crregues ms adequades per a la millora de la patologia o dels factors de risc de la persona. La seva durada est molt en funci dels aspectes que en calgui millorar. Fase de manteniment No oblidem que una persona que inicia un PEFI lha de continuar de per vida si en vol gaudir dels beneficis. El seu abandonament suposa retornar a lestat inicial i, en cas que es volgus reprendre de nou lactivitat, caldria comenar de nou des del principi. En aquesta darrera fase, la part principal de la sessi pot adaptar-se a aquelles activitats que siguin ms agradables o atraients per a les persones participants. Fins i tot es poden proposar sessions que no responguin inicialment als objectius, per que poden ajudar molt a mantenir la seva motivaci. Es poden proposar activitats ms o menys adaptades i sessions recordatori ms analtiques de forma peridica. La durada daquesta fase s illimitada.
Les fitxes tcniques, que ens serviran de base per a lelaboraci del PEFI, se centren en aquelles capacitats que incideixen ms positivament en levoluci de la malaltia o dun factor de risc determinat. A ms, tamb shan de treballar altres capacitats que, encara que no tinguin una influncia directa sobre levoluci de la malaltia, s que tenen altres aspectes positius com ara ser facilitadores de les capacitats esmentades o afavorir la qualitat de vida de la persona perqu en milloren leficincia en la realitzaci de les tasques de la seva vida diria.

27
Guia PEFS
6. Prescripci dexercici fsic

6.1 Bases generals de prescripci dexercici fsic per a la salut
Prescriure exercici fsic significa proposar la realitzaci dactivitats o exercici fsic de manera responsable i individualitzada en funci de les caracterstiques i limitacions de cadasc, amb lobjectiu de millorar la salut i la forma fsica. s prioritari dotar els professionals de la salut i de lexercici fsic de totes les eines i recursos necessaris (guies de prescripci dexercici fsic, ofertes dinstallacions i programes dactivitats esportives, suport especialitzat en medicina de leducaci fsica i lesport, etc.). Segons si han estat supervisats o no, els PEFI es poden classificar en els grups segents: No supervisat. Prctica espontnia dactivitat fsica de la persona en qu aquesta, lliurement, autoregula el seu treball i la seva progressi fsica. No hi ha una avaluaci exhaustiva del seu nivell de salut ni de la seva condici fsica. Es poden incloure tots aquells consells senzills facilitats des de la prpia consulta. No requereix cap tipus dinfraestructura o implementaci especial. Es pot aplicar en persones aparentment sanes. Assessorat. La persona segueix els consells dun professional, amb controls peridics, encara que la major part de les sessions les du a terme ella tota sola seguint un programa preestablert. Requereix ms dedicaci i especialitzaci dels professionals que dirigeixen els programes perqu aix implica fer una avaluaci inicial, una programaci ms acurada, amb lelaboraci dun PEFI i un control peridic de levoluci de lestat fsic i de lestat de salut de les persones participants. s recomanable aplicar-lo en poblaci sana amb factors de risc i en alguns malalts crnics estables. Supervisat. Es tracta de la prctica dexercici fsic totalment dirigida. Implica lelaboraci dun PEFI i comporta la presncia continuada dun professional qualificat de lexercici fsic durant la realitzaci de les sessions ats que presenta els mateixos requeriments de la situaci anterior (avaluaci, planificaci i seguiment) i, a ms, un control exhaustiu i continuat. Saplica en poblacions amb caracterstiques especfiques (p. ex., patologies, installacions esportives, esportistes de competici, etc.).
Consell segons el tipus de PEFI en funci del seu risc i intensitat Baix risc Exercici lleuger (< 3 MET) Exercici moderat (3-6 MET) Exercici dintensitat alta (> 6 MET) No supervisat No supervisat Assessorat Risc moderat No supervisat Assessorat Supervisat Alt risc Assessorat Supervisat Supervisat
Metodologia a utilitzar tant en un PEFI assessorat com en un PEFI supervisat Fer una valoraci inicial de lestat de salut de la persona i una avaluaci de la seva condici fsica. Fer una avaluaci del grau de la patologia de la persona. Fer una anlisi del grau i la quantitat dactivitat fsica que du a terme la persona. Fer una explicaci dels beneficis de lexercici fsic en la patologia especfica de la persona. Integrar la persona en un grup de treball fsic dirigit (en el cas del grup supervisat). Programaci: installacions, dies, hores, etc. Programar una altra visita de la persona 6 mesos desprs i fer-ne una nova avaluaci. Fer una nova avaluaci de la condici fsica i nivell de salut de la persona cada 3, 6 o 12 mesos.
Prescripci dexercici fsic

29
Guia PEFS
Guia PEFS
6.2 Prescripci dexercici fsic en funci de patologies (fitxes PEFS)

Les fitxes de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS) sn el resultat dapropar les cincies de la salut a les que fan referncia a lactivitat fsica i lesport, per intentar donar resposta conjunta a un repte: elaborar una eina de treball i de referncia consensuada pels professionals responsables delaborar programes de prescripci dexercici fsic per a la salut. Tot sovint, i de forma simplista, les persones shan dividit en sanes i malaltes. Fins no fa gaire es suposava que una persona sana, sempre en funci de la seva condici fsica, podia fer qualsevol tipus dactivitat, inclosa la competici, mentre que la persona malalta era la que presentava alguna contraindicaci i calia impedir-li que fes exercici fsic i/o esport. Per el concepte de salut no s simplement un estat del tot o res; en la vida real tots nosaltres presentem handicaps o limitacions fsiques i, a ms, en diversos graus. En la majoria daquests casos lexercici fsic no solament pot efectuar-se com a part del lleure, sin que pot arribar a utilitzar-se com a eina potent de prevenci i tractament de malalties i de promoci de la salut. Sn aquestes limitacions relatives, generalment de tipus crnic i que gaireb tots tenim, les que ens obliguen a establir nous estudis i lnies de treball especfics. Cal conixer b aquestes limitacions per poder desenvolupar estratgies individuals i programes adequats per millorar la salut i prevenir les malalties. Amb aquest esperit de consens, han participat diversos collectius tcnics en la confecci de cada una de les fitxes: Metges especialistes de cada rea mdica (ESP), en funci de les limitacions relatives Llicenciats en cincies de lactivitat fsica i lesport (LCAFE) Metges especialistes en medicina de leducaci fsica i lesport (MEFIDE) que, amb el seu doble vessant mdic i esportiu, han estat responsables de la supervisi i coordinaci entre els membres de cada grup de treball.
30
6.2.1 Interpretaci de les fitxes PEFS Cada una de les fitxes PEFS consta de dues parts: Fitxa sanitria genrica Ha estat elaborada a partir dels coneixements mdics actuals, per metges especialistes de cada una de les patologies o limitacions concretes i per metges de leducaci fsica i de lesport. Sha procurat que el contingut de la fitxa sanitria fos al ms concs i acurat possible, amb continguts rellevants.
Caracterstiques. Efectes de lexercici

Es presenta una breu descripci de la patologia en qesti, utilitzant un llenguatge precs i entenedor, i fent notar aquells aspectes de ms rellevncia que cal tenir en compte a lhora delaborar una programaci dexercici fsic. Es remarquen aquells trets que justifiquen amb evidncia cientfica els beneficis de fer exercici fsic en una patologia especfica. Es poden considerar aspectes com definici, classificaci, prevalena, cost econmic, risc per a la salut, sector de poblaci implicat, interacci entre exercici i patologia, etc.
Objectius
En aquest apartat es marquen els objectius especfics que es pretn assolir amb lactivitat fsica proposada, en funci de la patologia que sha de tractar. Aquests objectius poden ser de diversos tipus i poden respondre a diverses necessitats fisiolgiques, psicolgiques, etc. Sha intentat ordenar-los jerrquicament en funci del seu inters i rellevncia. Tamb es poden indicar objectius genrics, facilitadors de lefectivitat dels anteriors.
Activitats recomanades
En aquest punt es precisen les caracterstiques generals de lexercici fsic en la patologia concreta, per poder aconseguir els objectius proposats en lapartat anterior. Sha procurat concretar al mxim el tipus dexercici, volum, intensitat, durada de la sessi, durada del programa, data en qu es poden assolir els primers objectius, etc. Tamb shi recullen altres aspectes que puguin ser dinters: medi on caldria desenvolupar lactivitat fsica, habilitats que cal potenciar, superfcie, material esportiu, roba, etc.
Precaucions
Sindiquen les possibles precaucions de carcter general que cal tenir sempre presents en aquest tipus de pacient, que puguin condicionar la intensitat, la freqncia, la durada, etc., ja des de linici, durant la realitzaci de la sessi, i fins i tot, que puguin comportar-ne la suspensi, per tal devitar riscos innecessaris al pacient. En aquest apartat shan de recollir necessriament les precaucions especfiques que requereixen els pacients afectats de la patologia de qu es tracti, i matisar i proposar actuacions en funci de ledat, el sexe o qualsevol altra caracterstica que sestimi oportuna.
Medicaci rellevant
Sha procurat recollir la medicaci utilitzada habitualment en la patologia implicada que sigui rellevant, s a dir, que pugui interferir i condicionar la prctica dexercici fsic.
Consells
Com a punt final, es poden detallar aquells aspectes, comentaris, observacions i suggeriments que es considerin despecial importncia i que no shan recollit en els apartats anteriors. Tamb es pot plantejar la proposta de temporalitat i seguiment idonis en funci de la patologia, aix com les possibles adaptacions en funci de ledat, el sexe, etc.

31
Guia PEFS
Guia PEFS
Fitxa tcnica s una fitxa elaborada pels LCAFE, en collaboraci amb els especialistes de la medicina de leducaci fsica i lesport (MEFIDE). s ladaptaci dels objectius establerts a la fitxa sanitria al llenguatge i nomenclatura prpia de les cincies de lesport. Consta de dos apartats bsics:
Condicionament fsic
En aquest quadre sinclou informaci sobre com utilitzar les variables de lentrenament (objectius, tipus de treball, crrega fsica, etc.) en funci de cada una de les capacitats fsiques, condicionals (fora, resistncia, velocitat i flexibilitat) i coordinatives (coordinaci, equilibri i agilitat). En lapartat de consideracions especials sinclou informaci sobre caracterstiques de lentrenament no sistematitzades, aix com qualsevol altra informaci que es consideri important i no shagi incls prviament.
Condicionament fsic
Crrega Capacitat fsica Objectius Tipus de treball
(volum, intensitat, freqncia, repeticions)
Consideracions especials
Fora
Resistncia
Velocitat
Flexibilitat
Coordinaci
Equilibri
Agilitat
32
Condicionants generals
Inclou aspectes que ajudaran a perfilar les circumstncies que fan que laplicaci dexercici fsic vari dins duna mateixa patologia. Les recomanacions respecte a la durada dels programes, les indicacions per aplicar-los en poblacions especials (nens, gent gran, discapacitats), les limitacions especfiques i els consells educatius, formen part daquest apartat. Encara que cada patologia disposa de la seva fitxa tcnica, per evitar repetir capacitats fsiques que no sn rellevants per a la patologia en qesti, sha proposat una fitxa PEFS genrica on es troben totes les capacitats fsiques que ms poden influir des del punt de vista de millora de la salut i la qualitat de vida. Aquesta fitxa PEFS genrica pot servir perfectament com a referncia per a la prescripci dexercici fsic per a la salut en la poblaci general. En la fitxa PEFS corresponent a cada patologia trobarem els aspectes de la capacitat fsica que ms poden influir en una evoluci positiva de la malaltia. Amb vista a elaborar un programa dexercici fsic individualitzat cal basar-se en la fitxa tcnica prpia de la patologia, per sense oblidar les capacitats esmentades en la fitxa PEFS genrica per aconseguir un disseny de programa que englobi la totalitat de la persona.
Temps de treball per aconseguir els objectius Recomanacions
Adaptacions per a poblacions especials
Observacions
En aquelles patologies en qu no apareguin condicionants especfics sha dutilitzar, com a referncia, la fitxa PEFS genrica, que s la mateixa que sha elaborat per a la prescripci i consell dexercici fsic de la poblaci sana. A la fitxa tcnica corresponent a cada patologia noms hi trobarem les capacitats que poden tenir certa influncia en el desenvolupament de la malaltia. Per elaborar un PEFI cal basar-se en la fitxa tcnica prpia de la patologia per sense oblidar les capacitats esmentades a la fitxa genrica per tal daconseguir un disseny de PEFI que abraci la globalitat de la persona.

33
Guia PEFS
Guia PEFS
6.2.2 Fitxes PEFS genriques
Fitxa sanitria genrica

Objectius prioritaris
Millorar la condici fsica general, especialment laptitud cardiorespiratria. Reduir la majoria de factors de risc associats a malalties cardiovasculars. Reduir el pes corporal total, principalment a expenses del percentatge de greix. Evitar riscos cardiovasculars. Evitar lesions ortopdiques. Aconseguir el mxim compliment del programa dexercici fsic. Incrementar la producci dendorfines i afavorir lequilibri psicolgic, la maduraci afectiva, la socialitzaci i la integraci. Intentar aconseguir el mxim volum de treball, en funci de la durada, intensitat i freqncia de lexercici fsic. Incrementar la quantitat dexercici fsic total, a totes les edats.
Modalitat
Grup 2 Activitats amb despesa energtica relacionada amb la destresa, per dintensitat constant per al pacient. En letapa inicial de lentrenament fsic, tenint en compte el nivell de destresa. Grup 3 Modalitat Activitats que exigeixen nivells dhabilitat i intensitat altament variables. Proporciona interacci del grup i varietat en lexercici.
Utilitat
Utilitat
Exemples
Prcticament tot tipus dactivitats diverses. Jocs i activitats a la natura (muntanya, rius, mar). Desplaaments especials. Prioritat dactivitats esportives que puguin portar-se a terme durant tota la vida. Esports com el golf, les bitlles o la petanca (botxes) que rarament excedeixen de 100 bpm i ofereixen pocs estmuls dentrenament per induir millora.
Caminar, crrer, trotar, ballar, pujar i baixar escales, escalar, jocs de resistncia, jocs i activitats a la natura (muntanya, rius, mar). Nedar, anar en bicicleta, esquiar (fons), remar, patinar, muntar a cavall. Bsquet, esports de raqueta.
Activitat recomanada
Un programa de millora de resistncia cardiorespiratria ha de durar entre 6 i 12 mesos, i pot aconseguir millores del 1530% del VO2 mx. (consum mxim doxigen) en individus inicialment amb baixa condici fsica. Shan devitar intensitats elevades dexercici fsic per eliminar riscos cardiovasculars i lesions ortopdiques, i afavorir-ne un alt compliment. Per tant, saconsella iniciar lexercici a intensitat baixa, per exemple, del 60 al 80% de lFCM (freqncia cardaca mxima) o del 50 al 70% de lFCR (freqncia cardaca de reserva). Es recomana exercici de llarga durada (10-40 minuts). Ha de ser possible mantenir una conversa amb un company (test de conversa), la qual cosa ens indica que estem fent una activitat aerbica. Cal utilitzar el mxim nombre de grups musculars, de forma rtmica i alternant. Cal recordar la necessitat dun escalfament previ a baixa intensitat en qu cal incloure exercicis de flexibilitat. Cal utilitzar, si es possible, varietat de medis i entorns naturals (terra, aigua, neu, sorra, gespa, etc.). En cas de malaltia crnica (asma, diabetis, epilpsia, escoliosi, etc.) no sha de prohibir la prctica fisicoesportiva sense una ra objectiva sin trobar lexercici adequat (lexercici noms es desaconsella en casos molt extrems). Classificaci de les activitats de resistncia cardiorespiratria
Grup 1 Activitats que es poden mantenir fcilment a una intensitat constant i amb una despesa energtica baixa. Desitjables per a un control ms precs de la intensitat de lesfor.
Grup 1
Grup 2
Grup 3
Precaucions
Evitar sobrepassar el 80% de lFCM (o 70% de la FCR) si no sest ben entrenat. Aplicar en tot moment el test de conversa. Utilitzar roba i calat adequats al terreny i a les condicions atmosfriques (sabatilles, samarreta, gorra, etc.). Assegurar una recuperaci hdrica adequada atesa la prdua de lquids en aquest tipus dexercici. Reduir el ritme de lexercici, o parar, sempre que aparegui simptomatologia com mareig, cefalea, dolor torcic, rampes, etc. Efectuar una progressi molt lenta, primer incrementant la durada dels entrenaments, desprs la intensitat, i finalment la freqncia. Evitar la inactivitat durant ms de dues setmanes, per la reducci brusca del VO2 mx. Cal recordar que en 4-12 setmanes es produeix una reducci del 50% de la condici fsica. Si lobjectiu principal s la reducci de pes, es recomana incrementar la durada i la freqncia de lentrenament, amb una reducci de la intensitat de treball. En tot cas, sempre cal la supervisi mdica.
Modalitat
Utilitat
34
Fitxa tcnica genrica

Condicionament fsic
Consideracions especials Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Incrementar progressivament les crregues de treball. Respectar el temps de recuperaci entre sries. Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC.
Fora
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Millorar el to i la fora dels diferents grups musculars. Augmentar la massa corporal magra.
Participaci de grans grups musculars. Exercicis poliarticulars. Recomanable el treball amb mquines i/o pes corporal.
30-85% 1 RM 1-5 sries 5-25 repeticions
Aconseguir fer un mnim de 30 minuts continuats dactivitat. Resistncia
Treball aerbic, amb participaci de grans grups musculars (caminar, bicicleta, rem).
40-70% VO2 mx. 40-80% FCM 40-70% FCR Test de conversa 2-5 sessions per setmana
Velocitat
No determinant. Millorar o mantenir el grau de mobilitat articular. Estiraments relacionats amb les AVD. Exercicis dhigiene postural. Tcniques destiraments. Treball oculomanual i oculopodal. Dinmica general especfica. 2-7 sessions per setmana Tcniques no estressants Vigilar lexecuci correcta dels exercicis i fer un bon control de la respiraci.
Flexibilitat
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Coordinaci
2-7 sessions per setmana
Incrementar progressivament el grau de dificultat dexecuci dels exercicis o el nombre de repeticions. Utilitzar AVD.
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Equilibri
Exercici en situacions dinestabilitat. Exercicis propioreceptius. Exercicis multidireccionals basats en les AVD.
Agilitat
Aconseguir moviments fluids que permetin lautonomia de les persones.
Cada dia

35
Guia PEFS
Guia PEFS
Temps de treball per aconseguir els objectius A llarg termini. Evitar exercicis dalt impacte articular i moviments agressius. Evitar fer exercici amb temperatures elevades i humides. Protegir-se del sol. Dur roba i calat cmodes. Hidratar-se correctament abans, durant i desprs de la prctica dexercici fsic. Tenir en compte que estan en perode de creixement. Plantejar les activitats de la forma ms ldica possible. Lassignatura deducaci fsica no est contraindicada en cap patologia sempre que sen faci una adaptaci curricular adequada en cada cas. Motivar-la per a la prctica de lexercici fsic. Tenir presents les seves caracterstiques anatmiques i fisiolgiques. Millorar lautoestima i el benestar. Motivar per a la prctica dexercici fsic.
Recomanacions
Nens Adaptacions per a poblacions especials
Gent gran
En general
Observacions
Educar en la prctica dexercici fsic i en ladquisici dels hbits perdurables de salut. Establir objectius realistes i fer-ne un seguiment peridic. Reconixer les millores aconseguides.
Alt impacte: Exercicis o modalitats dactivitat fsica que comporten una situaci destrs molt alta per a les articulacions (salts o treball aerbic dalt impacte). Tcniques estressants: Tcniques destirament que tenen una incidncia molt alta sobre el component elstic muscular i que poden produir lesions mentre es fan els exercicis.
AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FC: Freqncia cardaca. FCM: Freqncia cardaca mxima. FCR: Freqncia cardaca de reserva.
36
de prescripci dexercici fsic per a la salut
PEFS
Fitxes
Fitxes
PEFS
Aparell circulatori
Artmies Cardiopatia isqumica Hipertensi arterial Insuficincia cardaca Malaltia vascular perifrica Persones portadores de marcapassos cardac Valvulopaties
Aparell respiratori
Asma Fibrosi qustica Limitaci crnica del flux aeri
Aparell locomotor
Amputacions Artritis/artrosi Artritis idioptica juvenil Cerviclgia Escoliosi Fibromilgia Lesions lligamentoses del genoll Lesions lligamentoses del turmell Lesions tendinoses Lumblgia Osteoporosi Persones portadores de prtesi articular Sndrome de fatiga crnica
Sistema endocr
Diabetis mellitus Dislipmia Hipotirodisme/Hipertirodisme Obesitat
Obstetrcia i ginecologia
Embars Menopausa
Neuropsicologia
Ansietat Cefalea Esclerosi mltiple Malaltia de Parkinson Trastorns de la conducta alimentria
Altres
Allrgia alimentria Cncer Incontinncia urinria desfor Sida Trasplantaments
Aparell circulatori
Aparell circulatori
Aparell circulatori
Artmies Cardiopatia isqumica Hipertensi arterial Insuficincia cardaca Malaltia vascular perifrica Persones portadores de marcapassos cardac Valvulopaties
Aparell circulatori Fitxes PEFS
Artmies
Fitxa sanitria
Caracterstiques fisiolgiques i mdiques destacades
Artmia s lalteraci del ritme del cor. Les artmies poden ser primries o secundries a altres patologies. Aix mateix, algunes tenen nulla o poca transcendncia i altres representen una gravetat que pot ser fins i tot letal. Cal, doncs, que classifiquem les artmies, i desprs podrem establir-ne el pronstic i el tipus dexercici que cal prescriure. Classificaci
Artmies hipocintiques Sinusals Bradicrdia sinusal (FC < 60 bpm) Artmia sinusal Marcapassos errant Aturada sinusal No sinusals Ritmes auriculars ectpics Ritmes/batecs procedents de la uni auriculoventricular Dissociaci auriculoventricular Extrasistlia Supraventricular Ventricular Taquicrdia sinusal (FC > 100 bpm) Taquicrdia supraventricular paroxismal Taquicrdia ventricular Fibrillaci auricular Paroxismal Crnica
Laugment durant lexercici o laparici de polimorfismes ventriculars, parelles o triplets, fa aconsellable descartar lorganicitat. Si no es demostra, poden ser benignes i no hi ha limitacions per a la prctica dexercici. Taquicrdia sinusal s freqent en problemes no cardacs, com lhipertirodisme, lansietat o la ingesta de substncies estimulants. Lactitud davant lexercici dependr del problema de base. Taquicrdia supraventricular paroxismal Si dura menys de 30 segons es considera benigna. Si es descarta cardiopatia (CP), no hi ha risc cardiovascular i no hi ha limitacions respecte a lexercici. Si es presenta en episodis freqents de durada superior als 30 segons, es recomana lablaci. Desprs de lablaci no hi ha limitacions per a la prctica dexercici. Taquicrdia ventricular Sempre cal descartar-ne una CP (ecocardiograma, holter). Quan dura menys de 30 segons, no hi ha smptomes hemodinmics i es descarta la CP: Si no apareix amb lexercici i hi ha menys de 8 batecs monomrfics, no hi ha limitacions. Cal, per, fer controls peridics. Si apareix amb lexercici (cas freqent en el sobreentrenament), caldr no fer exercici dintensitat mitjana i alta durant 6 mesos. Quan dura ms de 30 segons, pot produir sncope i aturada cardaca. La CP s gaireb segura i lexercici est contraindicat. Fibrillaci auricular paroxismal T diverses causes; en tot cas, cal descartar-ne patologia orgnica. Si s aix, no hi ha limitacions per a lexercici. Fibrillaci auricular crnica (ms de dues setmanes) s rara en absncia de CP per, si no es demostra, no hi ha limitacions per a lexercici. En presncia de CP la prescripci dexercici depn daquesta.
Causa i pronstic a) Artmies hipocintiques Sn degudes al predomini del sistema parasimptic. En general no produeixen smptomes. Solen ser benignes i desapareixen fcilment amb lincrement de la freqncia cardaca (canvi de postura, hiperventilaci, esfor, etc.). b) Artmies hipercintiques Es produeixen per un augment de lautomatisme en un focus auricular, de la uni auriculoventricular o ventricular. El pronstic s molt diferent segons el tipus dartmia.
Artmies hipercintiques
Precaucions
Artmies hipocintiques Bradicrdia sinusal LFC inferior a 40 bpm pot ser signe de sobreentrenament en esportistes. Cal interrogar sobre les caracterstiques i la tolerncia de lentrenament. Dissociaci auriculoventricular s molt poc freqent en pacients sans. T mltiples causes i cal descartar-ne una patologia. Artmies hipercintiques Fibrillaci auricular paroxismal Davant laparici brusca cal descartar-ne valvulopatia mitral i hipertirodisme. En absncia de malaltia pot precipitar-la un increment brusc del to vagal (mecanisme freqent en esportistes entrenats). Fibrillaci auricular crnica Cal valorar el comportament de la freqncia ventricular mitjana durant lesfor.
Objectius especfics
Identificar el tipus dartmia. Establir si hi ha limitacions o no en relaci amb lexercici.
Artmies hipocintiques En principi, es tolera qualsevol activitat fsica si desapareixen amb lincrement de lFC. Noms es contraindica lexercici si: es produeixen sncopes. senregistren aturades sinusals dirnes de ms de 3 segons. En aquest cas, caldr fer exploracions complementries abans de recomanar exercici: ecocardiograma i holter de 24 hores. Artmies hipercintiques Les recomanacions depenen del tipus dartmia i de la causa. Extrasstoles supraventriculars i ventriculars La desaparici o reducci significativa amb lexercici sn signe de pronstic benigne. Pot practicar-se esport sense limitacions.
42
Medicaci rellevant
Les artmies hipocintiques no solen ser susceptibles de tractament farmacolgic. Les hipercintiques en poden necessitar quan responen a una causa orgnica. Els frmacs ms freqentment utilitzats sn beta-blocadors, digitlics, antagonistes del calci i antiartmics. Els tres primers tenen efectes alentidors de lFC i hipotensors, i els ltims poden incrementar lFC. Cal tenir-ho en compte en el moment de la prescripci.
Consells
Cal recordar que artmia no s sinnim de malaltia. Pot ser des duna troballa banal fins a un indicador de CP greu. El context del pacient, lexploraci fsica i la resposta a lexercici poden orientar molt cap a lestabliment de la causalitat. Quan sn necessaris, la prova desfor, lecocardiograma i el holter ens ajuden a definir-la.
Fitxa tcnica
Condicionament fsic (sha de complementar amb la fitxa genrica)
Consideracions especials Recomanar el treball amb mquines. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Mantenir un ritme constant. Augmentar progressivament les crregues de treball. Respectar el temps de recuperaci suficient. Augmentar progressivament el temps de treball. Augmentar progressivament les crregues de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Hidratar-se adequadament. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC.
Fora
Participaci de grans grups musculars. Exercicis poliarticulars.
50-60% 1 RM 10-20 repeticions 3-5 sries 60-90 segons de descans entre sries 2-3 sessions per setmana
Aconseguir fer un mnim de 30 minuts continuats dactivitat.
Resistncia
Treball en circuit 40-70% VO2 mx. 40-80% FCM 40-70% FCR EPE: 11-14 (escala de Borg 6-20) Test de conversa 2-5 sessions per setmana
Temps de treball per aconseguir els objectius Recomanacions A llarg termini. Abans de practicar qualsevol activitat, cal exigir un certificat mdic esportiu (CME).
Nens Adaptacions per a poblacions especials
Tenir en compte que estan en perode de creixement. Plantejar les activitats de la forma ms ldica possible. Motivar cap a la prctica de lexercici fsic. Tenir presents les seves caracterstiques anatmiques i fisiolgiques. Millorar lautoestima i el benestar. Motivar per a la prctica dexercici fsic.
Gent gran
En general
Observacions
Revisions peridiques. Artmia no s sinnim de malaltia.

VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FC: Freqncia cardaca. FCM: Freqncia cardaca mxima. FCR: Freqncia cardaca de reserva. EPE: Escala dautopercepci de lesfor.
AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada.

43
Cardiopatia isqumica
Fitxa sanitria
La cardiopatia isqumica s una malaltia del cor produda per una mala irrigaci de les seves parets. La causa ms freqent s lateromatosi coronria. A Catalunya, s la primera causa de mort, per davant del cncer. Lexercici fsic, conjuntament amb el control del tabaquisme, la hipertensi arterial, la dislipmia i lobesitat, com a estratgia teraputica, ha millorat drsticament el pronstic en pacients de risc cardiovascular lleu o moderat. Un dels efectes de lexercici s la reducci de lFC de reps i desfor submxim. Aquest efecte, juntament amb la reducci de la pressi arterial contribueix a la disminuci de la despesa energtica miocardaca. I s precisament lefecte tot i que a menor escala que fan els beta-blocadors, tractament bsic dels pacients amb cardiopatia coronria. Aix doncs, lexercici fa un efecte farmacolgic lleu. Est demostrat que amb lexercici fsic regular es pot reduir la mortalitat cardiovascular fins a un 20-25%. Tot i aix, el 51% dels pacients fan poc exercici fsic o gens. A ms, els programes de rehabilitaci cardaca presenten taxes dabandonament de fins a un 20% anual. Un programa dentrenament dinmic moderat de 3-6 mesos, amb volums de treball dentre 1.500 i 2.000 kcal/setmana, pot frenar les lesions aterosclertiques coronries, augmentar el volum cardac i la fracci dejecci, incrementar la capillaritzaci perifrica, millorar el metabolisme lipdic, i reduir les xifres tensionals i lexcs de pes. Les situacions de la cardiopatia isqumica en les quals es recomana exercici fsic sn: Angina estable Postinfart de miocardi Derivaci (bypass) aortocoronria Angioplstia Angor no revascularitzable Cardiopatia isqumica en fase de miocardiopatia Risc baix: poden fer exercici sense necessitat de monitoratge cardac. Saconsella supervisi mdica peridica amb prova desfor. Risc moderat: poden presentar complicacions durant lesfor o tenen dificultats per quantificar i autoregular el seu nivell dactivitat fsica. Poden fer exercici fsic sempre que tinguin monitorades lFC i la pressi arterial mitjanant ECG, durant les primeres 6- 12 sessions, fins arribar a una intensitat adequada per a la seva CP. Risc elevat: clnicament estables per amb tolerncia a lexercici limitada. Ha de fer-se sota monitoratge fins aconseguir reducci del risc. Cal pensar en les complicacions ms habituals, com hipotensi, mareig, artmies o angina de pit. Els pacients de risc baix, al rebre lalta hospitalria, poden caminar a un ritme que no suposi un esfor excessiu, comenant amb 20 minuts i arribant a 1 hora o ms al dia. Cal complementar-ho amb mobilitzaci articular i to muscular que no requereix supervisi. A mesura que sobserven canvis en la capacitat fsica sense que apareguin complicacions, pot modificar-se el volum i la intensitat del treball de les sessions. Pot ser interessant aplicar escales de percepci subjectiva de lexercici (p. ex., escala de Borg 6-20). Esquema de programa de condicionament fsic postinfart Primera setmana (2-3 MET*) Activitats lleugeres assegut (escriure, llegir) Caminar a 1-3 km/h en terreny pla Bicicleta esttica lenta, sense resistncia Higiene personal (afaitar-se, dutxar-se) Segona setmana (4 MET) Activitat social Caminar a 3-5 km/h en terreny pla Bicicleta esttica moderada, sense resistncia Increment moderat del treball a casa (planxar, petites reparacions, etc.) Tercera setmana (5 MET) Activitat social (cine, concerts) Caminar a 5 km/h Bicicleta esttica, amb resistncia suau Aixecar pesos (fins a 4-5 kg) Quarta setmana (6 MET) Conduir Relacions sexuals Caminar a 6 km/h Iniciar algun esport suau (golf, bicicleta). Es desaconsella la competici.
Objectius especfics
Millorar la capacitat fsica. Disminuir la progressi de la malaltia aterosclertica per prevenir un nou episodi coronari. Disminuir la mortalitat cardiovascular. Controlar lestat metablic i els factors de risc associats. Millorar lautoimatge, lautoconfiana, la sensaci de benestar i la qualitat de vida. Millorar les relacions socials i sexuals. Facilitar la reintegraci al treball habitual.
Les bases fisiolgiques de la prescripci dexercici en aquests pacients sn similars a les de la poblaci sana: inici suau, progressi lenta i distribuci equilibrada de les sessions i la seva durada. La classificaci dels pacients segons el risc permet fer la prescripci especfica i discriminar la necessitat de supervisi directa. El risc sestableix segons la histria clnica, lexploraci, lecocardiograma i la prova desfor (vegeu lapartat de precaucions).
Precaucions
Factors de risc cardiovascular No modificables: gentics, edat (cinquena i sisena dcada), sexe (mascul). Modificables: sedentarisme, tabaquisme, hipertensi arterial, dislipmia, obesitat, personalitat tipus A i estrs.
*MET: equivalent metablic en reps.
44
Classificaci de risc
Capacitat desfor > 7 MET. Absncia disqumia o angina en la prova desfor. Resposta tensional a lesfor normal. Absncia dartmies greus durant lexercici. Fracci dejecci > 50%. Pacients que han tingut ms de dos infarts. Capacitat desfor 5,1-6,9 MET. Prova desfor positiva elctrica o clnica. Caiguda de pressi arterial durant lexercici. Fracci dejecci 36-49%. Patologia associada que pugui empitjorar la CP. Capacitat desfor < 5 MET. Angina a nivell desfor baix. Malaltia multivs amb lesions greus. Artmies greus durant lexercici. Fracci dejecci < 35%.
Risc baix
Cal efectuar sempre una ergometria mxima limitada per smptomes (test de Bruce), per valorar la capacitat funcional, les crregues de treball, i estimar el risc cardiovascular: Risc baix: avaluaci anual. Risc moderat-alt: avaluaci cada 6 mesos. Capacitat funcional normal: 10 MET a 50 anys, 9 MET a 50-59 anys, 8 MET a 60-69 anys, 7 MET a ms de 70 anys. Els pacients amb episodis de vasospasme (en reps i/o en exercici) documentat i amb coronries normals noms poden fer esports dintensitat baixa.
Risc moderat
Medicaci rellevant
Beta-blocadors: milloren la isqumia i augmenten el temps daparici disqumia durant lexercici fsic, frenen lFC i la resposta hipertensiva. Amb tot, en els cardipates no interfereixen en la capacitat fsica i, en general, no shan de reduir a causa de la prctica dexercici fsic. En alguns casos, per, els pacients que fan exercici fsic regularment poden acumular lacci de lexercici i la del beta-blocador, i pot caldre modificar a la baixa la dosi del frmac.
Risc elevat
Consells
La presncia de patologies associades (diabetis, insuficincia respiratria, alteracions neurolgiques, alteracions ortopdiques) requereix una prescripci i una vigilncia ms acurades. Cal individualitzar la programaci de lexercici en funci de la valoraci funcional (ergometria), i sempre amb supervisi de personal qualificat.
Fitxa tcnica
Consideracions especials Recomanar el treball amb mquines. Controlar la respiraci. Aplicar escales de percepci subjectiva. Evitar el treball isomtric. Individualitzar la prescripci dexercici en funci dels resultats de lergometria. Controlar lFC.
Fora
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Millorar el to i la fora dels diferents grups musculars.
25 repeticions 30-70% 1 RM 3 sries 60 segons de descans entre sries 1-2 sessions per setmana Ergometria negativa: 75-85% FC assolida durant la prova. Ergometria positiva: 75-85% llindar disqumia o 40-50% FCM terica. EPE: 11-14 (escala de Borg 6-20) 4-5 sessions per setmana
Condicionants generals (sha de complementar amb la fitxa genrica)

Temps de treball per aconseguir els objectius 6 mesos.
Recomanacions
Cal tenir presents les complicacions ms habituals com hipotensi, mareig, artmies o angina de pit. Els pacients amb coronries normals que presenten episodis de vasospasme durant el reps i/o durant la prctica dexercici noms poden fer exercici dintensitat baixa.
Observacions
Cal haver fet sempre una ergometria mxima limitada per smptomes.
FC: Freqncia cardaca. FCM: Freqncia cardaca mxima. EPE: Escala dautopercepci de lesfor.

45
Hipertensi arterial
Fitxa sanitria
Efectes de lexercici en la pressi arterial
Durant lexercici aerbic, la PAS de les persones hipertenses arriba a xifres ms altes que la de les persones normotenses (perqu parteixen de xifres de base ms elevades); en canvi, la pressi arterial diastlica (PAD) pot no variar o augmentar noms lleugerament (perqu tenen una resposta vasodilatadora alterada). Desprs duna sessi de 30-45 minuts dexercici dinmic moderat, la PAS disminueix de 10 a 20 mmHg en les persones hipertenses. Aquesta resposta dura unes 3 hores (per pot arribar a 9 hores) i es deu a un descens transitori en el volum sistlic ms que a una vasodilataci perifrica. A ms de lefecte teraputic, lexercici aerbic regular tamb mostra efectes preventius per reduir la incidncia dhipertensi. El mecanisme dacci de lentrenament sobre la pressi arterial no s ben conegut, per es creu que actua disminuint els nivells plasmtics de noradrenalina, augmentant les substncies vasodilatadores circulants i disminuint la hiperinsulinmia i millorant la funci renal.
Medicaci que cal tenir en compte

En general, la majoria dantihipertensius no alteren substancialment la resposta de la pressi arterial durant lexercici dinmic (excepte els beta-blocadors); de tota manera, disminueixen la PAR i, per tant, tamb el nivell absolut assolit. Beta-blocadors: redueixen la PAR i, durant lexercici, atenuen laugment de la PAS a partir de la lnia de base. Tamb redueixen lFC en resposta a lexercici i poden causar alteracions de la regulaci de la temperatura. Antagonistes del calci (diltiazem i verapamil): redueixen lFC en resposta a lexercici (menys que els beta-blocadors). Antagonistes del calci derivats de la dihidropiridina (nifedipina o amlodipina): poden augmentar lFC en resposta a lexercici submxim. Antihipertensius que redueixen les resistncies perifriques (blocadors alfa1, blocadors alfa2, blocadors dels canals del calci i altres vasodilatadors): poden causar hipotensi desprs de lexercici. Per evitar-ho es recomana no aturar lexercici bruscament i fer perodes de refredament ms llargs. Vasodilatadors directes: poden augmentar lFC en resposta a lexercici submxim. Tamb poden causar alteracions de la regulaci de la temperatura. Dirtics: poden causar prdues de potassi i, per tant, accentuar el risc daparici dartmies causades per lexercici. Tamb poden causar deshidrataci i alteracions de la regulaci de la temperatura. IECA: no afecten lFC en reps o exercici, per poden afavorir la hipotensi postexercici. ARA II: no afecten lFC en reps o exercici, per poden afavorir la hipotensi postexercici.
Objectius
Controlar la pressi arterial dins dels valors recomanats. Prevenir la morbiditat i la mortalitat degudes a la hipertensi. Evitar lexcs de pes. Incentivar un canvi destil de vida (si cal). Disminuir ls del tractament farmacolgic.
Lexercici que es recomana en les persones amb pressi arterial normal-alta i en els primers estadis de la hipertensi s similar al dels adults sans: activitats aerbiques que mobilitzin grans grups musculars, com ara caminar, crrer, nedar, anar amb bicicleta i qualsevol altra activitat que es pugui mantenir durant perodes prolongats de temps. Inicialment, aquestes activitats han de suposar una crrega de treball equivalent a 700 kcal per setmana i a llarg termini sha darribar a 2.000 kcal per setmana. Lexercici aerbic a intensitats relativament baixes (40-70% del VO2 mx.) disminueix la pressi arterial tant o ms que lexercici a intensitats ms altes. Aquest fet resulta especialment til en persones amb mala forma fsica o que tenen altres malalties crniques, aix com en la gent gran.
Consells
Per controlar la hipertensi i reduir el risc cardiovascular global es recomanen les modificacions segents en lestil de vida: no fumar, perdre lexcs de pes, limitar el consum dalcohol, reduir el consum de sodi, mantenir una ingesta adequada de potassi, calci i magnesi, i reduir la ingesta de colesterol i greixos saturats.
Precaucions
No sha de fer exercici si la pressi arterial sistlica s >200 mmHg o si la diastlica s >115 mmHg. En les persones amb hipertensi no es recomana treball de reforament muscular (excepte lentrenament de fora en circuit) perqu no solament no disminueix la pressi arterial sin que pot augmentar de manera exagerada durant lexercici i provocar complicacions. Per tant, lentrenament de fora noms es recomana si forma part dun programa integral per no de manera independent. Es recomana utilitzar moltes repeticions i baixes resistncies.
46
Fitxa tcnica
Consideracions especials Evitar el treball isomtric. Evitar la maniobra de Valsalva.
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Millorar el to i la fora dels diferents grups musculars. Fora
Tipus dactivitat complementria en la reducci de la PAR. Preferiblement, entrenament en circuit. Participaci de la major quantitat possible de grups musculars. Exercicis poliarticulars.
40-50% 1 RM (25% pot ser suficient per comenar) 6-8 exercicis 1 srie per exercici 12-15 repeticions 30-60 segons de descans entre sries 30-45 minuts per sessi 3-4 dies a la setmana 30-60 minuts diaris de forma contnua o intermitent 3-5 dies a la setmana (preferiblement, 7 dies a la setmana) 40-60% FCR 700-2.000 kcal/setmana EPE: 12-13 (escala de Borg 6-20) 10-12 estiraments 3-5 repeticions 15-30 minuts per sessi 2-3 dies a la setmana (preferiblement, cada dia)
Resistncia
Controlar la pressi arterial. Incrementar la despesa calrica. Incrementar el VO2 mx.
Tipus dactivitat predominant en la reducci de la PAR. Activitats amb participaci de grans grups musculars, que es puguin mantenir de forma rtmica i contnua.
Evitar intensitats elevades (intensitat > 70% VO2 mx. s menys efica en la reducci de la PAR i augmenta el risc de complicacions cardiovasculars i de lesions ortopdiques).
Flexibilitat
Disminuir el risc de problemes musculars associats a la prctica dexercici fsic.
Tcniques destirament.
No fer rebots durant lestirament. Repetir el cicle inspiraci-expiraci durant lestirament. No superar larc de moviment mxim de larticulaci.

Temps de treball per aconseguir els objectius 4-6 mesos.
Recomanacions
No fer exercici fsic si la PAS > 200 mmHg o la PAD > 115 mmHg. No fer treball de fora si la PAS > 180 mmHg o la PAD > 110 mmHg. No fer treball de fora si la hipertensi no est controlada (si cal, mesurar la pressi arterial abans de la sessi dexercici). Evitar fer exercici fsic a intensitats elevades. Allargar la fase de refredament (10-15 minuts) en les sessions dexercici.
AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FCR: Freqncia cardaca de reserva. EPE: Escala dautopercepci de lesfor. PAR: Pressi arterial en reps. PAS: Pressi arterial sistlica. PAD: Pressi arterial diastlica.

47
Insuficincia cardaca
Fitxa sanitria
La insuficincia cardaca crnica s una sndrome clnica produda per alteracions de la funci ventricular (sistlica i/o diastlica) que mira de compensar-les inicialment amb la posada en marxa de mecanismes neurohormonals, per que a la llarga fracassen i donen smptomes i/o signes de congesti venosa pulmonar o sistmica (dispnea, edemes, fatiga, ortopnea, tos nocturna, prdua de pes desprs dhaver iniciat el tractament, etc.). Dins de la seva etiologia destaquen: hipertensi arterial suposen un 80% cardiopatia isqumica miocardiopatia dilatada o hipertrfica valvulopatia reumtica o degenerativa Segons el seu estat funcional (classe funcional de la New York Heart Association NYHA) es classifiquen en: Classe I: absncia de smptomes (disfunci ventricular esquerra asimptomtica). Classe II: smptomes (fatiga o dispnea) en relaci amb exercicis de llarga durada o intensos. Classe III: smptomes en relaci amb lactivitat ordinria. Classe IV: smptomes en reps o amb esforos mnims. La insuficincia cardaca afecta l1-2% de la poblaci general (arriba fins al 5-10% si noms tenim en compte les persones ms grans de 65 anys). Sacompanya duna elevada morbiditat que els obliga a reingressos hospitalaris freqents. Presenta un pronstic desfavorable amb una mortalitat del 50% als 5 anys del diagnstic inicial. El programa dexercici obeir a les caracterstiques segents: Tipus: es potenciar la prctica dactivitats aerbiques dintensitat baixa (caminar, anar amb bicicleta). Duraci: es comenar amb perodes de 10-15 minuts (fent intervals de 2-4 minuts dexercici amb 1 minut de descans intercalat) i sanir augmentant 1-2 minuts (segons la tolerncia del pacient) fins arribar a 30-40 minuts. Intensitat: inicialment ser dun 60-70% de la seva FCM (determinada per la prova desfor) per augmentar fins a un 7080%.
Precaucions
Efectuar una ecocardiografia i una prova desfor prvia a linici de lactivitat programada. Monitorar lECG i la pressi arterial en les 6-12 primeres sessions del condicionament fsic. Tenir en compte els diferents efectes secundaris dels frmacs emprats per al tractament (bradicrdia dels beta-blocadors, hipopotassmia dels dirtics) i la interferncia amb la prctica esportiva. Repetir peridicament la prova desfor per tal de reavaluar la prescripci dactivitat fsica. Les sessions de condicionament fsic han de comptar amb la supervisi de personal preparat fins que el pacient aprengui a monitorar la seva activitat fsica (aquest personal hauria destar entrenat per a la reanimaci cardiopulmonar). No fer exercici en condicions ambientals extremes.
Consells
Dieta hiposdica (menys de 100-200 mEq de sodi al dia). Disminuci del pes corporal. Abstinncia o restricci del consum dalcohol. Control estricte de la pressi arterial (objectiu inferior o igual a 130/85 mmHg). Control dels factors de risc cardiovascular. Prevenci de possibles infeccions (posar-se la vacuna antigripal i pneumocccica). Prevenir i tractar estats danmia. Control peridic de la funci renal que inclogui els ions Na+ i K+.
Millorar la capacitat per desenvolupar les AVD. Millorar la tolerncia a lexercici malgrat que no es produeixin grans variacions del cabal cardac. Aix s conseqncia dels canvis metablics, vasculars i del sistema nervis autnom, independentment de les petites variacions que es puguin apreciar a nivell hemodinmic central. Aix, dintre daquests canvis perifrics destaquen: lincrement de lactivitat neuronal parasimptica i la disminuci de la simptica; lendarreriment en laparici del llindar anaerbic en millorar el sistema dutilitzaci de loxigen (metabolisme oxidatiu); ladaptaci del mscul esqueltic a lexercici, que consisteix en laugment de la seva capacitat per extreure ms quantitat doxigen per unitat de volum sanguini muscular i, per tant, requereix menys flux sanguini per a una crrega externa determinada de treball; lalleujament simptomtic i la millora de la capacitat funcional en els pacients en llista despera per a un trasplantament cardac.
Els pacients candidats a fer un programa dexercicis han de complir uns requisits mnims: Fracci dejecci > 25 %. Capacitat funcional > 4 MET. Absncia disqumia, hipotensi, artmies greus i signes de sospita dinsaturaci arterial.
48
Fitxa tcnica
Consideracions especials Recomanar el treball amb mquines i/o pes corporal. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Incrementar progressivament les crregues de treball. Respectar el temps de recuperaci entre sries. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC i la pressi arterial. Utilitzar de referncia la prova desfor per conixer lFC.
Fora
30-40% 1 RM 1-3 sries 10-25 repeticions 60 segons de descans entre sries 2 sessions per setmana
10 minuts a linici del programa (increment lent i progressiu de la durada de la sessi) 60-80% FCM Test de conversa EPE: 11-14/16 (escala de Borg 6-20) 2-5 sessions per setmana

Temps de treball per aconseguir els objectius 6 mesos. Demanar valors de prova desfor. Exigir un informe mdic de prescripci dexercici. No fer exercici en condicions ambientals extremes. Tenir en compte que la resposta a lexercici daquests pacients est condicionada pels efectes secundaris dels frmacs beta-blocadors i dirtics emprats. Revalorar peridicament la prova desfor. Cal estar entrenat en reanimaci cardiopulmonar.
Recomanacions
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. FC: Freqncia cardaca. FCM: Freqncia cardaca mxima. EPE: Escala dautopercepci de lesfor.

49
Malaltia vascular perifrica

Fitxa sanitria
Efectes de lexercici en la malaltia vascular perifrica
El condicionament fsic millora els smptomes de la malaltia vascular perifrica i, per tant, permet a les persones afectades poder caminar durant ms temps o en terreny ms inclinat. Aix es deu al fet que lexercici: Augmenta el flux sanguini de les cames. Redistribueix el flux sanguini de manera ms favorable. Millora les propietats hemodinmiques i fibrinoltiques de la sang (per exemple, la viscositat, lagregaci i la deformabilitat dels eritrcits). Augmenta la participaci del metabolisme aerbic (perqu augmenta la concentraci denzims oxidatius). Disminueix la participaci del metabolisme anaerbic. Augmenta leficincia al caminar i en la captaci doxigen. Augmenta les activitats quotidianes i per tant la despesa energtica diria.

s freqent que aquests pacients, a ms del tractament especfic, tamb prenguin medicaci per altres patologies o factors de risc cardiovascular, com ara hipertensi, dislipmia o diabetis. No hi ha recomanacions sobre la relaci entre la presa de pentoxifillina, cilostazol, dipiridamol, warfarina o cid acetilsaliclic i la prctica dexercici, tot i que la medicaci pot endarrerir laparici de la claudicaci. Beta-blocadors: redueixen la pressi arterial en reps (PAR) i, durant lexercici, atenuen laugment de la PAS a partir de la lnia de base; redueixen lFC en resposta a lexercici; produeixen alteracions de la regulaci de la temperatura, i disminueixen el temps fins que apareix la claudicaci. Antagonistes del calci (diltiazem i verapamil): redueixen lFC en resposta a lexercici (menys que els beta-blocadors). Antagonistes del calci derivats de la dihidropiridina (nifedipina o amlodipina): augmenten lFC en resposta a lexercici submxim. Antihipertensius que redueixen les resistncies perifriques (blocadors alfa1, blocadors alfa2, blocadors dels canals del calci i altres vasodilatadors): provoquen hipotensi desprs de lexercici. Saconsella no aturar lexercici bruscament i fer perodes de refredament ms llargs. Vasodilatadors directes: augmenten lFC en resposta a lexercici submxim i produeixen alteracions de la regulaci de la temperatura. Dirtics: produeixen prdues de potassi, que incrementen el risc dartmies. Tamb poden produir deshidrataci i alteracions de la regulaci de la temperatura. IECA: provoquen hipotensi postexercici. ARA II: provoquen hipotensi postexercici. Insulina: cal tenir en compte la durada (ultrarpida, rpida, intermdia o lenta) per aconsellar lexercici fsic en la cua dacci de la insulina. Sulfonilurees i metiglinides: provoquen hipoglucmies postesfor. Glitazones (rosiglitazona, pioglitazona): augmenten el greix corporal i afavoreixen la retenci de lquids (edemes o insuficincia cardaca). Inhibidors de les disacaridases intestinals: provoquen hipoglucmia. Fibrats: provoquen rabdomilisi. Estatines (lovastatina, simvastatina, fluvastatina, pravastatina, atorvastatina): produeixen dolor muscular i rabdomilisi.
Objectius especfics de lexercici fsic

Disminuir els smptomes de claudicaci i dolor: augmentant el temps fins a laparici de dolor, augmentant el temps fins a laparici del dolor mxim, augmentant la capacitat funcional. Reduir els factors de risc cardiovascular i augmentar la despesa energtica.
En aquests pacients es recomanen activitats aerbiques (que impliquen grans grups musculars i es poden mantenir en el temps). La millor s caminar (o pujar escales) de manera intermitent 3 cops per setmana fins que, en una escala de dolor de 4, aparegui un dolor de 3. La claudicaci sol aparixer als 5 minuts, aproximadament, i cal recuperar-se totalment entre els intervals. Aquest tipus de programa pot comenar acumulant 20 minuts dexercici per sessi al 40% de lFCR i augmentar gradualment fins arribar a 40 minuts al 70% de lFCR durant un perode de 6 mesos. A mesura que es va progressant es pot augmentar el nombre de sessions setmanals. En lescalfament i el refredament es poden pautar activitats sense crrega, com ara bicicleta.
Precaucions
Aquests pacients presenten un risc elevat de patir malaltia arterial coronria i, per aix, al millorar la simptomatologia perifrica es pot descobrir una angina de pit. Tamb presenten una alta prevalena de tabaquisme i de malaltia pulmonar obstructiva crnica, per la qual cosa cal canviar lestil de vida i tractar les alteracions lipdiques que puguin existir. La neuropatia diabtica pot simular la claudicaci. Les lceres cutnies sn comunes en persones amb malaltia vascular perifrica de grau 2 (que es caracteritza per dolor isqumic en reps). El fred empitjora els smptomes, cosa que obliga a allargar el perode descalfament durant lhivern.
Consells
Cal portar calat adequat i tenir cura dels peus. Per controlar la malaltia vascular perifrica i reduir el risc cardiovascular global es recomanen les modificacions en lestil de vida segents: no fumar, perdre lexcs de pes, limitar el consum dalcohol, reduir el consum de sodi, mantenir una ingesta adequada de potassi, calci i magnesi, i reduir la ingesta de colesterol i greixos saturats.
50
Fitxa tcnica
Consideracions especials Quan apareixen els smptomes de claudicaci moderada, descansar un breu perode de temps, dempeus o assegut, fins a la desaparici dels smptomes (aproximadament, 5 minuts). Repetir la seqncia exercici-descans fins assolir la durada dactivitat desitjada. .
Resistncia
Augmentar la capacitat de caminar i fer exercici (temps o distncia) sense arribar a la claudicaci. Disminuir els smptomes de claudicaci en la realitzaci de les AVD. Modificar els factors de risc cardiovascular. Millorar la qualitat de vida.
Activitat principal i ms efectiva: caminar a la cinta contnua o a laire lliure. Activitat complementria: utilitzar el cicloergmetre de braos.
Prxima al llindar daparici dels smptomes de claudicaci moderada. Comenar lactivitat a una intensitat que provoqui els smptomes de claudicaci moderada als 3-5 minuts diniciar lactivitat. 40-70% FCR 3-5 dies a la setmana EPE: 11-14 (escala de Borg 6-20) 30-60 minuts dexercici intermitent

Temps de treball per aconseguir els objectius 5-6 mesos.
Recomanacions
Durant la progressi de lexercici, cal incrementar-ne gradualment la durada ms que no la intensitat. La durada i la intensitat de lexercici shaurien dincrementar cada 3-4 setmanes. A causa de la vasoconstricci perifrica produda per temperatures baixes, aquests pacients han dallargar el temps destinat a fer escalfament (10-15 minuts) en dies freds. Dur calat adequat i tenir cura dels peus. Insistir en les modificacions de lestil de vida.
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria. FCR: Freqncia cardaca de reserva. EPE: Escala dautopercepci de lesfor.

51
Persones portadores de marcapassos cardac

Fitxa sanitria
El marcapassos cardac definitiu s un dispositiu permanent que consta dun generador dimpulsos (dimplantaci subcutnia, per sota de la clavcula) i un electrocatter que es colloca dins duna o les dues cavitats cardaques dretes per via venosa i transmet els impulsos fins al miocardi. Tots els marcapassos presenten un codi de tres a cinc lletres que en descriuen el tipus i la funci (codi NASPE/BPEG):
Cambra estimulada A: aurcula V: ventricle D: aurcula i ventricle (dual) O: cap Tipus de resposta a lestmul percebut I: inhibici T: estimulaci (trigger) D: dual O: cap Cambra detectada A: aurcula V: ventricle D: aurcula i ventricle (dual) O: cap Capacitat de programaci P: programable M: multiprogramable C: disposa de telemetria R: presenta un sensor que pot reduir o augmentar la freqncia destimulaci en relaci amb lexercici fsic O: no en disposa Primera lletra
Ms de la meitat dels marcapassos sn del tipus VVIR i una quarta part del tipus DDDR.
En aquests pacients, la prctica dexercici fsic afavoreix una millor integraci social en permetre la prctica de la majoria dactivitats i/o esports presents en el seu mbit relacional. Daltra banda, comprovar que poden practicar una activitat fsica regular sense cap problema els dna seguretat a lhora de fer la resta dactivitats de la vida diria (AVD) com conduir, cuinar, tenir relacions sexuals, etc. Tamb, com en la resta de poblaci, lexercici fsic s til en la prevenci de malalties cardiovasculars i de laparell locomotor, i en la millora de la condici fsica general i del benestar psquic.
Segona lletra
La forma fsica prvia del pacient condiciona la intensitat (mesurada preferiblement amb un pulsmetre) de les activitats que es recomanen. Cal comenar la sessi amb escalfament progressiu i acabarla amb un perode de refredament. Els caadors han de recolzar obligatriament la culata a lespatlla contralateral on est implantat el marcapassos (per tal devitar el contracop del retrocs). No hi ha problemes per a la prctica del servei, al tennis, ni del swing, al golf o altres esports similars. Estan totalment prohibits els esports de contacte (boxa, judo, taekwondo, rugbi, etc.) i lhalteroflia. No shan de fer esports en els quals la prdua de conscincia suposi un perill, sobretot els primers mesos desprs de la implantaci del marcapassos. El submarinisme est desaconsellat ja que la pressi podria alterar lestructura del marcapassos. No sha de fer exercici en installacions o espais amb risc dexposici a camps electromagntics (centrals elctriques i siderrgiques), radars, forns de foneria i cables dalta tensi. En cas de portar un marcapassos de freqncia ventricular fixa no sha de fer exercici fsic dintensitat superior a les pulsacions mximes programades.
Tercera lletra
Cinquena lletra
Funci antitaquicrdica P: funci antitaquicrdica mitjanant rfegues destmuls S: funci antitaquicrdica mitjanant xocs elctrics D: funci antitaquicrdica mitjanant rfegues i xocs O: no en disposa
Est indicat bsicament per al tractament daquestes malalties: malaltia simptomtica (bradicrdia greu, artmies ventriculars greus, sncope) del ndul sinusal hipersensibilitat del si carotidi simptomtica bloqueig auriculoventricular de primer grau simptomtic bloqueig auriculoventricular de segon grau tipus I simptomtic bloqueig intraventricular bifascicular o trifascicular crnic simptomtic bloqueig auriculoventricular de segon grau tipus II simptomtic o no bloqueig auriculoventricular de tercer grau simptomtic o no taquicrdia ventricular polimorfa associada a prolongaci del segment QT i bradicrdia (taquicrdia helicodal) taquicrdies de reentrada amb connexi auriculoventricular accessria pacients amb cabal cardac baix i bradicrdia que podria millorar el cabal cardac a laugmentar la freqncia cardaca (FC). A Espanya hi ha ms de 100.000 persones portadores de marcapassos definitiu, sobretot per presncia de bradiartmia. La mitjana dedat dels pacients s de 74,5 anys.
Quarta lletra
Precaucions
No carregar pes a la zona (motxilles o similars). Fer servir el mbil amb la m contralateral a on es troba implantat el marcapassos. No fer servir trepants, motoserres ni maquinria amb grans motors, per tal devitar que les vibracions confonguin el ritme del marcapassos. Evitar lexposici a detectors de metalls i armes, en aeroports, grans magatzems i edificis oficials, aix com les mquines de sales de joc. Dins dels tractaments de fisioterpia cal tenir cura de no aplicar el TENS ni el lser a prop del marcapassos; estan contraindicades lelectroterpia amb ona curta (diatrmia) i la magnetoterpia.
52
Consells
Portar sempre a sobre el document de marcapassos. No oblidar passar les revisions peridiques (la primera al mes de la implantaci, i desprs cada 6 mesos), i davant la reaparici de qualsevol smptoma (mareig, sncope, etc.) aturar lexercici i consultar el metge. Implantar, sempre que sigui possible, marcapassos amb sensor dactivitat fsica (detecten lactivitat del mscul pectoral, el volum respiratori per minut o lescurament del QT amb laugment de lFC).
Fitxa tcnica
Consideracions especials Recomanar el treball amb mquines. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Incrementar progressivament les crregues de treball.
Fora
30-40% 1 RM > 20 repeticions 3-5 sries 30-60 segons de descans entre sries 2 sessions per setmana
Resistncia
40-70% VO2 mx. 40- 80% FCM 40-70% FCR EPE: 11-14 (escala de Borg 6-20) Mantenir lFC de treball per sota del llindar isqumic. Test de conversa 2-5 sessions per setmana
Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Hidratar-se adequadament. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC.

Temps de treball per aconseguir els objectius Recomanacions A llarg termini.
Dur sempre un pulsmetre.
Observacions
Prohibir els esports de contacte i lhalteroflia.
AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FC: Freqncia cardaca. FCM: Freqncia cardaca mxima. FCR: Freqncia cardaca de reserva. EPE: Escala dautopercepci de lesfor.

53
Valvulopaties
Fitxa sanitria
Caracterstiques fisiolgiques i mdiques rellevants
Les valvulopaties sn malalties heterognies. Les causes sn diverses: reumtiques, congnites i secundries a altres cardiopaties. Segons la vlvula afectada, pot haver-hi risc de mort sobtada, que sincrementa durant lesfor. Estenosi mitral No t risc de mort sobtada. Classificaci per nivells de gravetat en funci de lrea de lorifici valvular (ecografia Doppler): Lleugera: > 1,5 cm2. Moderada: 1-1,5 cm2. Greu: < 1 cm2. Gran reducci del flux des de laurcula fins al ventricle esquerre (VE). Insuficincia mitral Noms t risc de mort sobtada en casos de gran dilataci del VE i baixa contractilitat. Classificaci segons el volum de regurgitaci, per augment del volum telediastlic i pressi auricular esquerra. Estenosi artica Risc de mort sobtada quan la gravetat de lestenosi s elevada. Classificaci segons el gradient de pressi transvalvular (gradient sistlic mxim entre VE i aorta) per ecografia Doppler o cateterisme: Lleugera: < 30 mmHg. Moderada: entre 30 i 50 mmHg. Greu: > 50 mmHg. Insuficincia artica Classificaci Lleugera: sense signes clnics i VE de grandria i funci normals. Moderada: amb signes clnics i VE lleugerament dilatat per amb funci sistlica normal. Greu: signes clnics molt evidents i VE dilatat amb funci disminuda. Insuficincia tricuspdica Quasi sempre s reumtica quan s orgnica, per de vegades s funcional i secundria a la hipertensi pulmonar de la valvulopatia mitral reumtica. Asimptomtics amb RS o fibrillaci auricular amb freqncia ventricular mitjana controlada durant lexercici, VE poc dilatat i funci conservada: exercici dintensitat baixa i mitjana. Per fer exercici dintensitat alta cal dur a terme valoraci clnica i funcional amb prova desfor. Simptomtics o asimptomtics: si la funci ventricular est lleugerament disminuda, noms bicicleta esttica suau, bicicleta de passeig sobre pla o nataci suau. Estenosi artica Lleugera: no hi ha limitacions. Lleugera o moderada, asimptomtics, amb RS i creixement discret del VE: exercici dintensitat baixa i mitjana, sempre que el component isomtric sigui mnim. Lleugera o moderada, asimptomtics per amb signes dhipertrfia del VE: exercici dintensitat baixa. Lleugera o moderada amb artmies supraventriculars i/o ventriculars freqents en reps: exercici dintensitat baixa. Greu: exclosos. Insuficincia artica Asimptomtics amb insuficincia lleugera, VE normal o lleugerament dilatat: no hi ha limitacions. Cal fer revisi cardiolgica anual en reps i durant lesfor. Asimptomtics amb insuficincia moderada: exercici dintensitat baixa. Asimptomtics per amb gran regurgitaci: treball de nivell desfor baix i predomini dinmic fins a 6 MET*. Produeix beneficis i no sembla que naugmenti el risc. Greu amb VE dilatat i deteriorament funcional: exclosos. Insuficincia tricuspdica Si no hi ha hipertensi arterial es pot fer activitat fsica normal durant anys. Si el ventricle dret s de mida normal i la pressi a laurcula dreta inferior a 20 mmHg es poden practicar tots els esports, fins i tot a nivell competitiu. Prtesi valvular Habitualment, els pacients amb prtesi valvular reben tractament anticoagulant i no es recomana lesport de competici. En general, si tenen una bona hemodinmica valvular i una bona funci del VE, poden fer activitat fsica moderada, de tipus dinmic (caminar, crrer, nedar, golf) per sota del llindar de dispnea, evitant lesfor violent o traumatismes.
Objectius especfics
Conixer el diagnstic especfic de la valvulopatia. Avaluar-ne el grau de gravetat. Valorar el risc de mort sobtada.
Precaucions
Abans de fer prescripci dexercici, s important avaluar: Grau de gravetat: ECG, RX de trax i ecocardiograma Doppler. Repercussi funcional: prova desfor i estudis isotpics (VEST). Estenosi artica Importncia de la prova desfor: Si baixa la pressi de perfusi miocardaca es pot produir isqumia subendocrdica. Laparici disqumia en lECG desfor marca la programaci de la intensitat de lexercici. Laugment insuficient de la pressi arterial sistlica (PAS) durant la prova desfor pot indicar estenosi greu.
Estenosi mitral Lleugera: si es tracta de pacients asimptomtics i amb ritme sinusal (RS), no hi ha restricci dexercici. Moderada: segons la pressi capillar pulmonar (PCP) PCP < 25 mmHg, si t fibrillaci auricular crnica, noms exercici dintensitat baixa i mitjana. PCP > 25 mmHg, noms exercici dintensitat baixa. Greu: no poden fer activitat fsica. La taquicrdia de lexercici encara redueix ms el flux diastlic. Insuficincia mitral Asimptomtics i amb RS i VE normals: no hi ha limitacions.
54
Insuficincia artica Pot evolucionar de manera asimptomtica. Per tant, cal fer un seguiment peridic mitjanant Ecografia Doppler: volum de regurgitaci, i mides i funci del VE.
Prova desfor: avaluar la capacitat fsica i la simptomatologia. VEST: la fracci dejecci en esfor s molt til per valorar la funci ventricular. Si baixa un 5% suggereix afectaci de la funci contrctil.
Fitxa tcnica
Consideracions especials Recomanar el treball amb mquines. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Incrementar progressivament les crregues de treball. Evitar la maniobra de Valsalva. Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Allargar els perodes descalfament i refredament. En persones desmotivades i/o en mala forma fsica recomanar exercici intermitent (5-15 minuts per sessi). Controlar lFC i la dispnea.
Fora
8-12 repeticions 30-40% 1 RM > 20 repeticions 3-5 sries 30-60 segons de descans entre sries 2 sessions per setmana
40-70% VO2 mx. 40-80% FCM 40-70% FCR Test de conversa EPE: 11-14 (escala de Borg 6-20) 2-5 sessions per setmana
Resistncia

Cal conixer les indicacions precises per a cada valvulopatia i el seu grau de gravetat.
*MET: equivalent metablic en reps AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FC: Freqncia cardaca. FCM: Freqncia cardaca mxima. FCR: Freqncia cardaca de reserva. EPE: Escala dautopercepci de lesfor.

55
Aparell respiratori
Aparell respiratori
Aparell respiratori
Asma Fibrosi qustica Limitaci crnica del flux aeri
Aparell respiratori Fitxes PEFS
Asma
Fitxa sanitria
Efectes de lexercici en lasma
Lexercici s un dels estmuls que provoquen laparici de les crisis dasma. Lexercici que pot desencadenar una crisi dasma es caracteritza per intensitat elevada, superior al 80% del mxim tolerable durant un mnim de 6-8 minuts. Els asmtics ben controlats i aquells que duen a terme les mesures preventives adequades molt difcilment patiran la crisi dasma desfor, o b aquesta ser molt lleu. Lexercici estructurat, si b no cura lasma ni en modifica levoluci, t efectes positius: ajuda a conixer millor els lmits de la malaltia i les crisis associades a lexercici (en cas daparixer, ho fan durant la prctica de treballs molt ms intensos). Tamb disminueix el tractament de rescat i facilita el seguiment de la terpia habitual, permet una major tolerncia a lexercici, millora la condici fsica del pacient, permet un coneixement de lesquema corporal, i facilita la socialitzaci, sobretot dels nens (sabedors que pateixen una malaltia crnica). Evitar fer exercicis molt intensos o de llarga durada, sobretot mentre no shagi assolit una forma fsica acceptable i no es coneguin els lmits personals de lexercici. Evitar lexercici en ambients contaminats o amb fum.

La millor prevenci de les crisis s un bon tractament i un bon coneixement de lestat de la malaltia. Els frmacs ms habituals sn els antiinflamatoris i els broncodilatadors. La via dadministraci ms adequada s la inhalatria; si cal, es pot utilitzar la cambra dinhalaci. Els medicaments antiinflamatoris disminueixen la inflamaci dels bronquis, que es fan menys sensibles als diferents estmuls provocadors de les crisis dasma. Corticoides: sn els antiinflamatoris ms eficaos i, perqu tinguin un efecte positiu i permanent, shan dadministrar de manera regular. No solucionen una crisi dasma desfor quan ja ha aparegut. Antileucotriens: actuen com a antiinflamatoris i tenen un paper adjuvant, sobretot en la prevenci de crisis dasma desfor quan susen amb les altres mesures preventives. Els medicaments no corticoides sn molt bons per prevenir lasma desfor. Sadministren tamb, i sobretot, en lasma de carcter allrgic. Sn de dos tipus, cromones i broncodilatadors. Cromones (cromoglicat sdic i nedocromil sdic): la dosi ms efectiva s el doble de la dosi habitual presa 30 o 45 minuts abans de lexercici. No hi ha una diferncia significativa entre leficcia de la pols seca, el nebulitzador o laerosol. La seva associaci a beta-agonistes prolonga el perode lliure de crisis dasma intrnseca desfor (AIE). Broncodilatadors beta-2-agonistes: sn els millors per prevenir lAIE, a ms de ser els de primera utilitzaci quan hi ha una crisi. Poden ser dacci curta, que apareix rpidament en menys de 5 minuts per dura poc temps (menys de 6 hores), o dacci llarga, que triga uns 5-15 minuts a actuar per dura ms de 10-12 hores. Utilitzar-ne un o laltre depn del malalt i de la pauta que consideri convenient el seu especialista. La terpia anticolinrgica s la de menor importncia en el tractament dAIE. Els derivats de latropina com el bromur dipratropi tenen una activitat broncodilatadora que pot ser beneficiosa en aquelles persones que no responen o no toleren els beta-2-agonistes. Mant una activitat sinrgica amb el cromoglicat i el nedocromil i per aix poden ser utilitzats conjuntament. Els antihistamnics bloquegen el broncospasme en casos molt allats per la qual cosa no estan indicats per prevenir lAIE.
Objectius
Millorar la condici fsica global del pacient. Millorar la condici de la musculatura respiratria. Facilitar i permetre el correcte desenvolupament fsic i psquic del nen. Disminuir labsentisme escolar. Facilitar el coneixement dels lmits de lasma desfor. Collaborar en el millor seguiment del tractament farmacolgic. Disminuir les dosis del tractament de rescat. Millorar la qualitat psicoafectiva del pacient i la seva qualitat de vida i de relaci. Incentivar canvis positius de lestil de vida, si cal.
Una persona amb asma pot fer qualsevol activitat fsica o esportiva, sempre que controli lasma amb les mesures teraputiques correctes. En principi, es recomana que, mentre no es conegui lesport, les limitacions de la malaltia i la condici del pacient, no es facin treballs fsics dintensitat alta (> 80% del mxim) durant ms de 3 minuts seguits. S que es pot treballar a intensitats elevades durant poc temps (fins a 30 segons) o b a intensitat baixa durant perodes prolongats de temps. Lobjectiu s evitar ventilacions elevades que durin 5 minuts o ms. Cal vigilar els jocs dequip en els nens perqu fcilment poden sobrepassar la intensitat i la durada adequades (poden fer diversos esprints en poc temps, que provocarien o facilitarien laparici de les crisis).
Precaucions
Cal tractar i cuidar lasma a travs dun especialista. Cal prendre la medicaci abans de lactivitat fsica (al vestidor abans de canviar-se) quan estigui indicat i aplicar les mesures higiniques preventives de la crisi, s a dir, fer un escalfament prolongat i progressiu de ben b 15 minuts, procurar fer exercici intervlic sempre que sigui possible i no fer exercicis dintensitat mxima quan es prevegi una durada llarga. Evitar fer una activitat fsica intensa quan lasma basal no estigui controlada o si es t una infecci respiratria. No fer mai exercici intens si es senten xiulets o es t tos important. Evitar, sempre que sigui possible, els ambients freds i secs mentre es practica exercici. En cas contrari, sha dutilitzar una mscara com les dels cirurgians (de quirfan), o els pintors.
Consells
Sn preferibles les activitats realitzades en ambients calents i humits perqu aix sevita la prdua dhumitat de les vies respiratries, que s el motiu fonamental daparici de la crisi. Sempre que sigui possible, cal respirar pel nas. Portar sempre la medicaci broncodilatadora en la bossa desport. No cometre imprudncies si sest sol o en situacions de risc, sobretot quan es facin esports dun cert risc com muntanyisme, escalada, ciclisme, rfting, etc.
60
Fitxa tcnica
Consideracions especials Evitar intensitats elevades o molt duradores. Evitar lestrs competicional, almenys a linici del programa.
Elevar el llindar daparici de la crisi dasma desfor. Millorar el condicionament aerbic en general. Resistncia
Participaci de grans grups musculars. Infncia i adolescncia: treball de carcter ldic i esportiu, i adaptat a una activitat extraescolar. Exercicis a intervals amb perodes de treball mxim molt curts fins que no sassoleixi un bon nivell de treball fsic i es conegui b la resposta asmgena.
3 dies a la setmana com a mnim (preferiblement, cada dia) 45-60 minuts per sessi (inclou el perode descalfament)

Temps de treball per aconseguir els objectius 2 mesos. Elegir activitats, de carcter ldic i esportiu, que agradin al pacient. Establir una pauta de treball preventiu. El treball a laigua s el ms aconsellable. Qualsevol altra activitat fsica pot ser igualment adequada si agrada al pacient. Abans de cada sessi, prendre les precaucions adequades. Informar els companys dactivitat sobre lexistncia de la malaltia. Fer un escalfament progressiu reglat de 15 minuts. Aconsellar el treball en equip. Si durant lactivitat, la persona pateix una crisi, cal seguir les pautes segents: Procurar actuar amb calma. Si shan seguit les normes bsiques, la crisi no ser molt intensa. Parar lexercici. Permetre que el company que t la crisi pugui respirar b. No situar-se al seu voltant. Administrar-li la medicaci broncodilatadora com ms aviat millor. Indicar a la persona que inici la respiraci sibilant (cal que arrufi els llavis, com si ans a xiular; aix permet que laire surti dels pulmons i evita la hiperventilaci i la insuflaci del trax). Quan la crisi se solucioni, i si la persona no est molt cansada, pot reincorporar-se a lactivitat, seguint les pautes segents: Reduir la intensitat de lactivitat. Abans que la persona afectada sigui donada dalta cal mesurar la seva capacitat vital amb PFM (peak flow mxim) per saber com es troba. Si el resultat est a la zona groga, cal que se li administri una altra dosi de broncodilatador. Si no es recupera (PFM a la zona vermella) se li ha dadministrar una altra dosi de broncodilatador i esperar 5 minuts. Novament, sha de repetir la prova. Si no es recupera cal consultar un metge i/o acudir a un centre assistencial. Els esportistes que prenen medicaci per a lasma han de presentar un certificat oficial a la comissi antidopatge de la seva federaci, signat per ell i el seu metge especialista, on hi figuri la seva histria clnica, el tractament i les proves complementries a qu ha estat sotms. Al certificat tamb hi ha de constar que sha fet una prova broncodilatadora o broncoconstrictora, ambdues amb resultat positiu a metacolina, exercici, hiperventilaci isocpnica o soluci salina.
Recomanacions
Observacions

61
Fibrosi qustica
Fitxa sanitria
Efectes de lexercici en la fibrosi qustica
La fibrosi qustica s una malaltia que afecta les glndules exocrines de diversos sistemes i que causa una mplia varietat de manifestacions clniques i de complicacions que defineixen lestat del pacient. Lafectaci respiratria s la causant del 95% de les morts i ha de ser la diana fonamental del seguiment. Lexercici ms que una ajuda s un complement de la terpia global del subjecte i la seva malaltia. El grau dafectaci del sistema respiratori en el pacient amb fibrosi qustica limita amb ms o menys intensitat el grau dactivitat fsica. Aquesta limitaci repercuteix, en major o menor mesura, en el desenvolupament socioafectiu de la persona en funci de la limitaci per al joc i tamb en el desenvolupament motor. Lexercici, el joc i, quan sigui possible, lesport: ajuden a millorar la tolerncia a lexercici en les aguditzacions, milloren la seva condici fsica general, i afavoreixen una millor qualitat de vida. Alguns estudis mostren altres efectes collaterals: millora de lexpectoraci mucosa, disminuci de la dispnea, millor aclimataci a la calor, i una certa variaci positiva de la funci pulmonar basal. Aquestes millores sn degudes en gran part a un tractament correcte de la malaltia en el qual lexercici s un dels molts aspectes que shan de tenir en compte.
Lexercici sha dadaptar al nivell de forma fsica i a les caracterstiques intrnseques del pacient. El treball que shaur de fer sha destablir entre el conjunt de professionals que socupen del cas i tenint en compte el grau dafectaci. Inicialment es recomanen activitats ldiques esportives que permetin que el nen sintegri en lactivitat fsica a travs del joc i de lesport no competitiu. Han de ser activitats aerbiques-anaerbiques. Alguns estudis recomanen la nataci per no sembla que sigui millor que altres activitats esportives.
Precaucions
No fer lexercici en perodes de descompensaci. Saconsella sempre fer exercici amb altres companys dactivitat que no han de ser necessriament malalts. Saconsella sessions obertes sempre que sigui possible, per sempre amb control i supervisi especialitzats.

La medicaci en el pacient amb fibrosi qustica, llevat dels processos infecciosos, s similar a la del pacient amb LCFA (beta-2-agonistes i corticoides inhalats i antibioterpia), i a la del pacient amb alteracions del transport inic (amilorida i agonistes dels canals del clor).
Consells
Fer una valoraci dadaptaci a lesfor mitjanant calorimetria indirecta i saturaci doxigen. Avaluar el treball proposat i levoluci amb la unitat de fibrosi qustica que fa el seguiment del pacient.
Objectius
Millorar la condici fsica global del pacient. Millorar la condici de la musculatura respiratria. Millorar i facilitar lexpectoraci. Disminuir la sensaci de dispnea (dessensibilitzar la dispnea). Millorar laclimataci a la calor. Millorar la qualitat psicoafectiva del pacient i les relacions interpersonals. Disminuir labsentisme escolar. Collaborar en un canvi de lestil de vida i millorar lambient familiar respecte a la malaltia.
62
Fitxa tcnica
Consideracions especials Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Incrementar progressivament les crregues de treball. Respectar el temps de recuperaci entre sries. Incloure els exercicis de fora dins de lactivitat ldica aerbica.
Fora
30-85% 1 RM 3-5 sries 10-12 repeticions 90 segons de descans entre sries 2-3 dies a la setmana
Disminuir el grau de dispnea. Augmentar el grau de saturaci doxigen. Resistncia
Activitats que impliquin grans grups musculars de carcter ldic i esportiu, i socialitzador. Exercicis a intervals amb perodes de treball mxim molt curts de durada progressiva en funci de la resposta dispneica. Saconsella treball en equip.
3-7 dies a la setmana 1-2 sessions diries 30-45 minuts per sessi

Temps de treball per aconseguir els objectius 2-3 mesos com a mnim. No fer exercici en perodes de reaguditzaci de la malaltia. Establir una aportaci nutricional adequada a la seva despesa calrica tenint en compte les possibles deficincies causades per la malabsorci intestinal. Evitar situacions de risc, com fer exercici en perodes de calor o dhumitat excessives. En aquestes situacions, cal aportar la hidrataci i els minerals adequats. Una vegada el pacient hagi arribat al nivell de condici fsica considerat normal, shan delegir activitats que li agradin, de carcter ldic i esportiu. Lexercici sha dadaptar a les condicions que imposa la malaltia. Per aix s convenient crear un equip de treball conjuntament amb la unitat de fibrosi qustica, que s la que fa el seguiment del pacient, per crear objectius comuns a curt i llarg termini. En lelaboraci de cada proposta sha de comptar amb els familiars.
Recomanacions
Observacions

63
Limitaci crnica del flux aeri

Fitxa sanitria
Efectes de lexercici en la limitaci crnica del flux aeri
El pacient amb limitaci crnica del flux aeri (LCFA), tant si s un productor de moc com si es tracta dun patr de carcter restrictiu, pateix una malaltia sistmica devoluci crnica que cursa amb limitaci ventilatria i alteraci de lintercanvi gass, que sn a lorigen del procs, i sassocia a una limitaci cardiovascular per la sobrecrrega exercida a nivell sanguini o per patologies associades. En aquests pacients hi ha una limitaci muscular motivada per la manca ds, i tamb per lestat dhipxia de la malaltia mateixa, a ms de la limitaci causada per la simptomatologia provinent dels processos comentats i, en general, perqu el seu estat nutricional s deficient. Un altre aspecte interessant s que, en el pacient amb LCFA, la realitzaci dexercici provoca dispnea, ansietat i alteraci de la percepci de les sensacions, que allunyen el malalt de lesfor fsic.
Precaucions
No fer exercici en perodes de descompensaci. Saconsella fer-lo en grup o amb professionals especialitzats, sobretot aquells pacients que dessaturen quan fan exercici, que necessiten una aportaci suplementria doxigen durant la prctica de lactivitat.

Els pacients amb LCFA sn polimedicats en el sentit que, a ms de la terpia per a la patologia respiratria, poden prendre una altra dirigida a les patologies concomitants (cardiocirculatria, neurolgica, psquica, etc.). Els corticoides sn els antiinflamatoris ms eficaos i shan dadministrar de forma regular perqu tinguin un efecte positiu i permanent. Sn catablics i faciliten losteopnia quan es prenen per via oral durant molt de temps. Els broncodilatadors beta-2-agonistes relaxen els msculs que envolten les vies aries i les dilaten quan estan contretes. Poden provocar taquicrdia en algunes ocasions. Les metilxantines, cada vegada menys usades, tamb poden provocar taquicrdia i artmies quan la dosificaci no est ben controlada. La terpia anticolinrgica de carcter broncodilatador collabora, a ms, en el procs antiinflamatori dels corticoides. Els derivats de latropina tenen una activitat broncodilatadora que pot ser beneficiosa en aquells individus que no responen o no toleren els beta-2-agonistes i en els pacients amb LCFA. Poden produir certa sequedat de boca.
Objectius
Millorar la forma fsica global del pacient. Millorar la condici de la musculatura respiratria. Disminuir la sensaci de dispnea (dessensibiltzar la dispnea). Evitar o limitar lexcs de pes. Collaborar en el millor seguiment del tractament farmacolgic. Contribuir a millorar lestat nutricional del pacient. Millorar la qualitat psicoafectiva del pacient, tant personal com relacional. Incentivar un canvi positiu en lestil de vida (si cal).
Sha dadaptar lexercici al nivell de condici fsica i al nivell desfor que fa aparixer la dispnea. Inicialment es recomanen tres models dexercicis: aerbics dintensitat baixa i efectuats en sries moderadament curtes, treball de fora a intensitats adaptades, i treball especfic sobre musculatura respiratria.
Consells
Cal fer sempre valoraci dadaptaci a lesfor i quantificaci de la dispnea mitjanant una escala dintensitat. En la prova, tant si es fa amb cinta contnua com amb cicloergmetre, cal vigilar laparici dartmies, la depressi del segment ST, lelevaci de la pressi arterial i les modificacions en la saturaci doxigen. A ms, si s possible, shauria destablir el valor de les variables dadaptaci cardiorespiratria i metablica mitjanant calorimetria indirecta.
64
Fitxa tcnica
Consideracions especials Recomanar el treball amb mquines i/o pes corporal. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Incrementar progressivament les crregues de treball. Respectar el temps de recuperaci entre sries. No provocar dispnea. Aconsellar el treball en equip. Programar activitats de carcter ldic i socialitzador.
Fora
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Millorar el to i la fora dels diferents grups musculars i incidir especialment en la musculatura respiratria. Augmentar la massa corporal magra.
Participaci de grans grups musculars. Exercicis poliarticulars. Exercicis especfics dels msculs respiratoris.
40-60% 1 RM 1-3 sries 10-20 repeticions 2 dies a la setmana Musculatura respiratria: 2-3 vegades al dia
Resistncia
Augmentar el llindar ventilatori. Millorar la sensibilitat a la dispnea. Desenvolupar patrons respiratoris eficients.
Intensitat 50% FCM Exercicis a intervals curts amb perodes de treball mxim molt curt fins a conixer la resposta dispneica.

Temps de treball per aconseguir els objectius 2-3 mesos. No fer exercici en perodes de descompensaci o de reaguditzaci de la malaltia. Evitar situacions ambientals extremes (calor, humitat, etc.). Els pacients amb dessaturaci arterial requereixen una aportaci suplementria doxigen durant la prctica de lactivitat fsica. Assessorar sobre hbits nutricionals correctes.
Recomanacions
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. FCM: Freqncia cardaca mxima.

65
Aparell locomotor
Aparell locomotor
Aparell locomotor
Amputacions Artritis/artrosi Artritis idioptica juvenil Cerviclgia Escoliosi Fibromilgia Lesions lligamentoses del genoll Lesions lligamentoses del turmell Lesions tendinoses Lumblgia Osteoporosi Persones portadores de prtesi articular Sndrome de fatiga crnica
Aparell locomotor Fitxes PEFS
Amputacions
Fitxa sanitria
Dintre dels pacients amb amputaci dextremitat inferior hem de distingir dos grans grups: pacients amb amputacions per causa vascular i pacients amb amputacions per altres causes. Els primers acostumen a ser gent dedat avanada i amb factors de risc vascular: diabetis, hipertensi, tabaquisme, etc. El segon grup acostuma a ser gent ms jove, i els factors de risc vascular no estan desenvolupats. Una altra consideraci prvia s el nivell de lamputaci. s evident que funcionalment no s igual la persona amb amputaci parcial de peu o amputaci a nivell infracondili que la persona amb amputaci a nivell supracondili. En els dos primers casos, si lestat general s bo, no hi ha cap restricci funcional o poques (un cop shan adaptat a la prtesi), i en el darrer, tot i el procs dadaptaci, tenen limitacions fsiques importants. Segons la bibliografia, la deambulaci amb una prtesi femoral representa una despesa energtica molt superior a la de la marxa normal. La deambulaci amb una prtesi tibial suposa una despesa enrgetica menor que amb una prtesi femoral, per tamb superior a la de la marxa normal. per a la prctica de determinats esports. Les crregues de treball en aquest grup no es diferencien, en general, de les de la poblaci general. En el cas dels pacients amb amputacions vasculars s prudent evitar activitats esportives i limitar lexercici a lactivitat ldica dintensitat baixa-moderada. En els dos grups la freqncia mnima s de 3 dies per setmana, amb sessions de 45 minuts aproximadament i, si hi ha bona tolerncia i compliment del programa dexercici, es pot augmentar fins a 5 dies per setmana. Saccepta, com a norma general, que els beneficis de lexercici triguen un mnim de 3 mesos a ser evidents i que, en cas dabandonar-ne la prctica, tamb a termini curt-mitj els efectes beneficiosos desapareixen.
Precaucions
En pacients vasculars no seria adequada la prctica dun exercici isomtric de forma exclusiva. Inicialment, haurien de fer un programa dinmic i, noms en una segona fase, introduir lexercici isomtric com a complement.
Medicaci rellevant
En aquest punt, cal insistir en el fet que en el grup de pacients amb amputacions no vasculars no s previsible cap medicaci especfica lligada a lamputaci. En el grup de pacients de causa vascular, s freqent ls de frmacs antiagregants o anticoagulants. En molts casos shi afegeix ls de antidiabtics orals i/o insulina en aquells que siguin diabtics; hipolipemiants en els que presentin xifres elevades de colesterol, i/o lpids i antihipertensius en els hipertensos.
Objectius especfics
Tret de persones que vulguin efectuar alguna activitat esportiva especfica, els objectius generals sn: Evitar el sedentarisme. Evitar el sobreps. Actuar sobre els factors de risc vascular (millora de la hipertensi arterial i de la diabetis). Treballar la capacitat aerbica que permeti allargar la vida activa i disminuir el cabal cardac. Treballar lequilibri. Potenciar les extremitats superiors.
Consells
En el cas de persones amb amputacions no vasculars, caldria donar consells generals de salut. En el cas de persones amb amputacions vasculars, caldria incidir ms sobre les accions destinades a aconseguir labstenci tabquica i una dieta equilibrada.
En el cas dels pacients amb amputacions no vasculars es permet qualsevol mena dexercici fsic i esport. Les limitacions dependran de les adaptacions tcniques necessries
70
Fitxa tcnica
Consideracions especials Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC.
Resistncia
Allargar la vida activa. Disminuir el cabal cardac.
Treball aerbic, amb participaci de grans grups musculars.
40-80% FCM Si lamputaci s de causa cardiovascular (40-60% FCM) 3-5 sessions de 45 minuts per setmana. 2-7 sessions per setmana
Mantenir la funcionalitat (autonomia) en les AVD. Coordinaci
Coordinaci dinmica general i especfica.
Durant lexecuci dels exercicis, cal adaptar les condicions materials i ambientals a les possibilitats de la persona. Durant lexecuci dels exercicis, cal adaptar les condicions materials i ambientals a les possibilitats de la persona.
Mantenir la funcionalitat (autonomia) en les AVD. Equilibri
Exercicis propioreceptius. Exercicis en situaci dinestabilitat.

Temps de treball per aconseguir els objectius 3-4 mesos. Modificar el programa dexercicis fsics de la persona afectada en funci de les adaptacions tcniques necessries per a la prctica esportiva o b de la clnica associada, en el cas que existeixi. En el cas de persones amb risc cardiovascular, cal limitar lexercici a activitats ldiques dintensitat baixa o moderada. Complementar la sessi amb exercicis de respiraci i relaxaci. Tenir cura de la higiene postural en les AVD. Procurar disposar dunes adequades condicions ergonmiques que facilitin el desenvolupament de les AVD. Facilitar la integraci socioesportiva de les persones afectades.
Recomanacions
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria.

71
Artritis/artrosi
Fitxa sanitria
Lartrosi s una malaltia caracteritzada per una degeneraci del cartlag articular i de los subcondral. Provoca dolor, prdua de moviment, debilitat muscular, fatiga, hidroartrosi i prdua de la capacitat de treball. Cal destacar que el dolor s de tipus mecnic, ja que empitjora amb la mobilitat i millora amb el reps. Aquestes caracterstiques tamb es troben a lartritis reumatoide. Es tracta duna malaltia inflamatria sistmica, predominantment articular i que afecta sobretot les petites articulacions de les mans i els peus, de forma simtrica. s ms tpica en les dones i es pot presentar a qualsevol edat, per sobretot entre els 40-60 anys. Les zones anatmiques ms afectades per lartrosi sn les que estan relacionades amb zones de crrega i dimpacte: genolls, malucs, peus, columna vertebral i mans. Lempitjorament de la forma fsica daquesta poblaci s degut tant a la inactivitat (sedentarisme) com a la mateixa malaltia. Aquesta inactivitat comporta un guany ponderal que agreuja el deteriorament de larticulaci i incrementa el risc cardiovascular. Les dues situacions milloren amb la prctica regular dexercici fsic. Cal anar amb compte amb el consum (i abs) de medicaci amb risc potencial dhemorrgia digestiva. En els exercicis de mobilitat articular cal evitar les maniobres forades. Els pacients amb inflamaci aguda de larticulaci poden fer exercicis de mobilitat articular passiva, i es contraindiquen els de mobilitzaci de crregues, fins que hagi cedit el brot. En lafectaci subaguda, els pacients poden fer els moviments actius i posteriorment els exercicis isomtrics. Els pacients amb articulacions inestables estan exposats a desenvolupar artrosi i, per aquest motiu, sn candidats a una valoraci especial abans de prescriurels exercici. Cal evitar activitats amb excessives crregues giratries (torsions) perqu poden lesionar meniscos i lligaments de les articulacions en extremitats inferiors. Els pacients amb afectaci greu, amb prdua de lespai articular, sn els que tenen menys possibilitat de millorar la funci articular. No continuar amb la prctica esportiva si la fatiga s persistent, si hi ha un increment de la debilitat, una disminuci de la capacitat de moviment o un increment de la hidroartrosi. Consultar en cas de dolor continuat de ms duna hora desprs de lexercici. Evitar exercicis molt vigorosos i de moltes repeticions en articulacions inestables. En cas dartritis reumatoide, cal evitar lexercici matinal per la rigidesa daquests pacients, encara que alguns poden veure millorada la circulaci de la zona.

Disminuir el dolor i la hidroartrosi. Millorar la condici fsica (flexibilitat, fora i resistncia). Millorar la qualitat de vida. Aconseguir dur a terme les AVD amb menys dolor i menys fatiga. Disminuir el consum de frmacs i el nombre de pacients candidats a cirurgia prottica per aquest motiu. Disminuir els factors de risc cardiovascular. Prevenir deformitats i actituds vicioses. Millorar lautoestima i les relacions socials.

Si es practica una infiltraci amb glucocorticoides es recomana que durant 72 hores se suspengui el programa dactivitat fsica. Els AINE, els frmacs inductors de la remissi (sals dor, d-penicillamina, cloroquina, sulfasalazina, metrotexat) i els glucocorticoides sistmics no tenen cap tipus dinfluncia sobre lactivitat fsica.
En general, es pot recomanar qualsevol tipus dexercici que no provoqui dolor, com ara exercicis genrics de baix impacte per reduir pes, millorar la condici fsica i reduir el risc cardiovascular (caminar, nedar, cicloergmetre). Exercicis especfics de fora-resistncia per millorar el to muscular. Treball genric dactivitats de caire aerbic amb o sense crrega. Exercicis especfics de flexibilitat de larticulaci afectada, sense dolor i dins del rang de moviment possible. Aconseguir una transferncia a les AVD (pujar i baixar escales, aixecar-se de la cadira). Exercicis a laigua, tant per lescalfor que comporta com pels efectes de limpacte articular.
Consells
Cal aconsellar el pacient sobre com dur a terme els exercicis per evitar lesions, i recomanar-li un calat esportiu cmode i adequat, millor amb cambra daire. Si sutilitza algun tipus de bast per caminar sha dintentar que el pacient disposi dun punt de recolzament quan faci el programa dEF. El treball en medi aqutic (aigua calenta) ajuda a disminuir el dolor i la rigidesa articular. La deambulaci en el medi aqutic amb laigua a nivell torcic s una bona opci per a la millora de la condici aerbica i del to muscular. Si s possible, caldria alternar activitats a laire lliure i a la piscina coberta.
Precaucions
Cal individualitzar la prescripci per a cada pacient, segons la capacitat funcional, la patologia concomitant i lafectaci articular. Evitar dur a terme lactivitat en cas de brot agut. Fer un escalfament i un refredament molt acurats. Preveure laparici de cruiximent, amb una progressi quant a durada i intensitat de les sessions i, si cal, aplicar posteriorment gel durant 15-20 minuts en acabar la sessi.
72
Fitxa tcnica
Consideracions especials Treballar la major part dels grups musculars de forma dinmica i isomtrica. Controlar limpacte sobre la zona afectada. No provocar dolor.
Fora
Reduir el dolor i la fatiga muscular i articular. Augmentar la fora general.
Treball de fora-resistncia. Treball en circuit. Exercicis isomtrics i dinmics.
Intensitat segons la tolerncia individual. 1-4 sries 8-20 repeticions per srie (a linici 2-3 repeticions, augmentant-les progressivament) . 2-3 dies a la setmana 20-60 minuts per sessi (a linici 5-10 minuts, augmentant-los progressivament en funci de les necessitats individuals). 3-5 dies a la setmana 40-85% FCM EPE: 12-16 (escala de Borg 6-20)
Incrementar el VO2 mx. i el llindar anaerbic. Millorar la resistncia general. Resistncia
Treball aerbic, especialment en medi aqutic (deambulaci).
Controlar limpacte sobre la zona afectada. Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC. Evitar maniobres forades, especialment les torsions desquena i extremitats inferiors associades a components de flexi i/o coaptaci articular. En fases agudes de la malaltia, afavorir el treball passiu i de relaxaci. Procurar una higiene postural correcta durant lexecuci dels exercicis per poder treballar amb mxima decoaptaci articular, especialment a la columna vertebral.
Flexibilitat
Guanyar o mantenir mobilitat articular. Prevenir la prdua de lespai articular. Contribuir a la millora local i general de la circulaci de fluids (aportaci arterial, retorn vens, drenatge limftic) per disminuir el risc cardiovascular. Facilitar el treball de les altres capacitats fsiques bsiques. Contribuir a la gesti del dolor per tal de disminuir el consum de frmacs.
Exercicis actius de mobilitat articular, especialment de les articulacions ms afectades. Estiraments actius, passius i assistits, especialment de les articulacions ms afectades. Treball actiu isomtric (en la posici de mxima descrrega articular possible) de les cadenes musculars, especialment de la musculatura profunda de lesquena. Treball respiratori i de relaxaci.
15-40 minuts per sessi 2-7 dies a la setmana
Temps de treball per aconseguir els objectius A llarg termini. Si apareixen signes de sospita de comproms cardiovascular i respiratori, no dur a terme exercici fsic. Controlar el dolor articular durant lexecuci de lexercici fsic i si disminueix el rang de moviment. Si existeix inflamaci articular o reaguditzaci del dolor, no dur a terme exercici fsic. Nens Adaptacions per a poblacions especials Gent gran General Intentar incrementar les AVD com, per exemple, pujar escales o caminar. Recomanar fer exercicis en medi aqutic (aigua calenta). Laparici de la fatiga local durant la prctica de lactivitat pot comportar cert estrs articular o artromuscular. Per tant, cal evitar-la. No confondre les sensacions de tensi tendinosa, muscular, lligamentosa i articular prpies de lactivitat amb la sensaci dolorosa, que cal evitar sempre.
FCM: Freqncia cardaca mxima. EPE: Escala dautopercepci de lesfor.
Recomanacions
Atenci al risc de caiguda (catifes).
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria. VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FC: Freqncia cardaca.

73
Artritis idioptica juvenil

Fitxa sanitria
Lartritis idioptica juvenil (AIJ) s la malaltia reumtica ms freqent a la infncia. Segons xifres recents, la incidncia s de 9,2 nous casos per mili dhabitants i la prevalena, de 0,16 a 1,10 casos per 1.000 nens menors de 16 anys. Es tracta duna malaltia heterognia quant a la clnica i al pronstic funcional. La classificaci acceptada al 1997 per la ILAR (International League of Associations for Rheumatism) a Durban (taula I) mostra lampli ventall de malalties que sinclouen sota el nom dAIJ. En general, saccepta que la forma oligoarticular persistent t bon pronstic funcional, mentre que les altres formes poden ser ms agressives. Els nens reumtics poden tenir dolor, tumefacci i limitaci articular, atrfia i debilitat muscular. A ms, en estudis recents sha trobat una reducci de la capacitat aerbica i, per tant, fatigabilitat a lhora de dur a terme les AVD. Aquesta condici sembla dorigen multifactorial. Aix doncs, shi han vist implicats diversos factors, com anmia, atrfia muscular, alteraci de la funci pulmonar (reducci de la capacitat vital, pressi inspiratria mxima, pressi espiratria mnima), limitacions i rigideses articulars. Recentment sha fet mfasi en lalteraci de la funci muscular, ms freqent i ms greu en les formes poliarticulars i en artritis persistents de genoll o maluc. Durant els brots reumtics hi ha una reducci greu de la fora i el volum muscular. Sha observat que latrfia i la debilitat muscular persisteixen desprs de la resoluci de lartritis i tamb hi ha una disminuci de la puntuaci en tests estandarditzats de fora al tronc i les extremitats inferiors. Les bipsies dels msculs atrfics han mostrat una prdua de fibres tipus II, que sn les responsables de la contracci rpida i especialment sensibles a la fatiga. Tot aix fa que hi hagi una disminuci del nivell de lactivitat fsica habitual, que pot reduir la capacitat funcional i produir discapacitat a llarg termini. Losteoporosi apareix a les formes ms agressives, com sn les poliarticulars i sistmiques. Alguns estudis recents mostren que els nens amb AIJ es poden sotmetre a tests dexercici, participar en esports i en programes de condicionament fsic sense experimentar empitjorament de la malaltia, com es creia temps enrere. Hi ha certa evidncia cientfica que lexercici millora lestat de salut dels nens reumtics. Classificaci de les artritis idioptiques juvenils (Durban 1997)
Artritis sistmica Artritis oligoarticular persistent extensa Artritis poliarticular factor reumatoide positiu factor reumatoide negatiu Artritis psorisica Artritis-entesitis Altres artritis
que demostrin lefectivitat de programes especfics dexercici respecte a lactivitat de la malaltia, lestat fsic o la capacitat funcional dels pacients. La prescripci dexercici ha de ser individualitzada en funci de la forma clnica, de la fase de la malaltia (fase aguda o de brot/fase interbrot), de ledat i de les necessitats de cada nen. Clssicament shan recomanat exercicis subaqutics per millorar lequilibri articular sense augmentar-ne el dolor. Recentment sha vist que els exercicis de crrega sn ms eficaos que els subaqutics pel que fa al guany de fora muscular i densitat mineral ssia. Exercici isomtric Es recomana durant la fase de brot o b quan la mobilitat articular contra la gravetat s dolorosa, per millorar la fora i el trofisme muscular. Hi ha evidncia que millora la fora i la resistncia en els adults amb artritis reumatoide (AR), per aix no ha estat confirmat en nens amb AIJ. Shan devitar els exercicis isomtrics mxims o perllongats perqu augmenten la pressi intraarticular, provoquen una vasoconstricci del mscul i, en conseqncia, pot aparixer dolor postexercici. Exercici dinmic resistit Est indicat quan la malaltia est controlada clnicament (fase interbrot) i el nen s capa de moure lextremitat contra la gravetat sense dolor. En els adults amb AR sha demostrat que aquests exercicis augmenten la fora i la resistncia muscular. Poden produir sobrecrrega articular i per tant shan devitar a les mans i els canells. Exercici aerbic Alguns estudis recents indiquen que els nens amb artritis poden millorar la seva resistncia aerbica, amb la participaci en programes dentrenament de baix impacte. Alguns autors han destacat lefectivitat i la seguretat daquests exercicis, i han comprovat la reducci de la simptomatologia. La seva prescripci ha dincloure intensitat, duraci i freqncia. Es recomana fer exercici aerbic durant 30 minuts al dia amb una intensitat dentre 60-75% de lFCM, de 3 a 5 cops per setmana. Les activitats aerbiques de baix impacte ms recomanables sn nedar, caminar i utilitzar bicicleta esttica.
Precaucions
La supervisi en lexecuci dexercicis de resistncia s important amb vista a detectar dolor articular o fatiga. Els nens amb formes clniques oligoarticulars poden participar a la majoria desports, mentre que als qui presenten formes sistmiques i poliarticulars els hem dindicar lesport de forma individualitzada en funci de la presncia de seqeles osteoarticulars. En tos els casos, cal evitar aquells esports molt competitius i/o de contacte.
Objectius especfics
Recuperar latrfia i la fora muscular. Augmentar la capacitat aerbica i anaerbica. Mantenir lequilibri articular. Millorar el dolor. Reduir el nombre darticulacions afectades. Millorar la densitat mineral ssia. Millorar el grau de fatiga en les AVD.
Medicaci rellevant
La medicaci aplicada a la malaltia reumtica no t una influncia directa coneguda sobre lexercici.
Consells
En general, lassignatura deducaci fsica no est contraindicada en els nens reumtics. Per cal tenir en compte que, en cas de brot o presncia de seqeles osteoarticulars (limitacions de lequilibri articular, lesions osteocondrals, dolor), es recomanaria suspendre temporalment lassistncia o b ferne una adaptaci curricular.
Lexercici s una part important del maneig i tractament dels nens reumtics. Tanmateix, hi ha pocs treballs dinvestigaci
74
Fitxa tcnica
Consideracions especials Evitar exercicis de mxima intensitat, especialment els isomtrics. Evitar exercicis isomtrics perllongats.
Millorar el to i la foraresistncia musculars.
Fora
Exercicis dinmics generals poliarticulars amb participaci de grans grups musculars, en la fase interbrot. Exercicis isomtrics en la fase de brot o b quan existeix dolor articular.
30-60% 1 RM Entrenament en circuit: 4-10 exercicis 10-15 repeticions 10-15 segons de descans entre sries 15-20 minuts per sessi 3 dies a la setmana. 60-75% FCM 30-45 minuts al dia 3-5 dies a la setmana Test de conversa
Resistncia
Mantenir o millorar la funci cardioespiratria. Retardar laparici de fatiga en les AVD. Contribuir al manteniment o millora de la densitat mineral ssia.
Treball aerbic de baix impacte, amb participaci de grans grups musculars (caminar, bicicleta) Treball anaerbic en fase interbrot i sense fatiga excessiva.
Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC.
Velocitat
Mantenir o millorar la velocitat gestual i de desplaament.
Exercicis ldics i esportius.
2-3 dies a la setmana
Practicar noms en fase interbrot i sense dolor articular. Evitar la fatiga excessiva. Coordinar lexecuci dels exercicis amb un bon control de la respiraci. Respectar el rang articular de moviment.
Mantenir lequilibri articular Flexibilitat
Tcniques destirament. Exercicis de mobilitat articular actius i passius.
10-12 exercicis per sessi 3-5 repeticions per exercici 15-20 minuts (cada dia)

Temps de treball per aconseguir els objectius A llarg termini. Modificar el programa dexercicis fsics de la persona afectada en funci de laparici de dolor o fatiga excessiva, o de la presncia de seqeles osteoarticulars. Respectar el rang de moviment de les articulacions implicades. Cal evitar els esports molt competitius i/o de contacte. Ajustar el tipus dactivitat a la forma clnica i fase de la malaltia, i a ledat i les necessitats del pacient.
Recomanacions
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. FC: Freqncia cardaca. FCM: Freqncia cardaca mxima.

75
Cerviclgia
Fitxa sanitria
Sentn per cerviclgia el dolor localitzat a la regi cervical de la columna vertebral, associat o no a una braquilgia. La cerviclgia pot ser smptoma duna patologia especfica de la columna cervical o dun problema extrnsec que provoqui dolor referit. Normalment, aquest dolor prov de problemes mecnics de les articulacions i els msculs de la zona de les vrtebres cervicals i no sempre s degut a lartrosi, sin que moltes vegades est relacionat amb postures incorrectes del cos en diverses situacions (a la llar, a la feina, davant de lordinador) i que molt sovint actuen com a desencadenant del dolor. Lestructura del coll que rep ms directament el pes del cap s el disc intervertebral. Les articulacions apofisials i les neurocentrals limiten el moviment per no danyar la medulla espinal. El disc intervertebral t una innervaci sensitiva que el fa molt sensible a lestirament. Aix es reflecteix per la presncia de dolor que no s neurlgic i es percep localment. Amb els anys, el nucli polps es deshidrata i perd volum i, consegentment, alada. Aquests sn canvis fisiolgics. Tanmateix, al disminuir lalada del disc, les articulacions han de suportar pes, funci per a la qual no estan dissenyades perqu no tenen una superfcie apropiada. Aix les porta a patir canvis, derivats de traccions i inflamaci, que consisteixen en la producci dostefits (disminueixen lespai per on passen les arrels nervioses i tamb disminueixen la vascularitzaci), amb la qual cosa safavoreix laparici dels smptomes segents: Dolor: s el smptoma ms freqent i sol ser mal localitzat al coll i les espatlles. El dolor s normalment referit a la nuca, loccpit o la part superior de les espatlles. El dolor originat als segments alts C1-C3 es manifesta com a dolor referit a les zones temporal o retroorbital. Tamb es pot irradiar a la regi dorsal alta o interescapular. Els malalts amb lesions de C6-C7 poden presentar dolor torcic anterior que, de vegades, es pot confondre amb angor. Rigidesa: s deguda a lenvelliment per lespondilosi a diferents nivells. Tanmateix, les persones amb cerviclgia sense limitaci funcional de la mobilitat tenen una evoluci ms curta i una recuperaci ms rpida. Sensibilitat a la palpaci: s deguda a la malaltia degenerativa, s inespecfica i dintensitat variable. Mareig: es pot presentar de forma ocasional i s degut a espondilosi avanada, a causa del desplaament de les artries vertebrals pels ostefits. Si aix sacompanya daterosclerosi, els moviments del coll poden desencadenar manifestacions neurolgiques centrals. Parestsies: ladormiment o formigueig solen ser suaus i imprecisos llevat que hi hagi atrapament neurolgic i es distribueixen per dermatomes. Aquests smptomes sn alterats pels moviments, s a dir sn posturals, de predomini nocturn o causats per activitats especfiques. Les lesions de C1-C3 provoquen parestsies a la cara i la llengua. Les de C4 sn referides a la part alta de les espatlles i les de C5-T1 produeixen adormiment de les extremitats superiors. Debilitat: el malalt pot sentir debilitat a les extremitats superiors, que no sobjectiva en lexamen neurolgic dirigit. Radiculopatia cervical (cervicobraquilgia): lherniaci del disc intervertebral s una causa comuna de dolor cervical irradiat a lespatlla i el bra en persones joves. T un comenament brusc i pot ser precedit de traumatismes banals o moviments forats. El lloc del dolor i les troballes neurolgiques depenen del nivell de la lesi. s habitual la limitaci de la mobilitat i lagreujament del dolor amb els moviments, especialment dextensi, o en tossir o esternudar. En les persones de mitjana edat o grans, es produeix un estrenyiment progressiu del foramen intervertebral per ostefits, que s asimptomtic fins que un traumatisme menor desenvolupa el quadre clnic dolors caracterstic. Els dolors intensos amb parestsies sn ms freqents que les alteracions neurolgiques.
Objectius especfics
Millorar el to i la fora musculars (musculatura paravertebral cervical i dorsal) i el rang de moviment articular utilitzant tcniques de mobilitzaci passiva. Formar el malalt sobre les postures correctes, especialment en determinades feines, i donar-li indicacions per fer exercicis a casa. Afavorir la relaxaci mental. Mantenir el pes corporal correcte. Garantir i promoure les condicions de treball correctes de les persones que utilitzen ordinadors.
Nataci teraputica. Gimnstica aqutica suau. Estiraments generals. Activitat aerbica suau (en fase asimptomtica). Relaxaci, ja que una musculatura tensa a causa de lestrs t poques possibilitats de millora.
Precaucions
No shan de fer exercicis dhiperlordosi ni rotaci de la columna cervical. No shan de recomanar exercicis dintensitat i fora mxima. No sha de recomanar nataci en els estils de braa i papallona. Ls de tracci s molt controvertit; en tot cas cal vigilar-ne molt de prop la utilitzaci.
Medicaci rellevant
Analgsics (paracetamol). Antiinflamatoris (diclofenac, ibuprofn). Ls desteroides per via general durant pocs dies pot produir una gran millora simptomtica. Ls damitriptilina a les nits pot ser de gran ajuda.
Consells
Sha de fer especial atenci a elements fonamentals per a la recuperaci com ara el matals, el coix i el seient on es passen moltes hores al dia. El reps al llit noms es recomana en lesions agudes, com un disc herniat o un traumatisme. En aquests casos sindica a ms un collaret cervical rgid i es controla amb cura si hi ha progressi de les lesions neurolgiques. El collaret cervical tou es pot utilitzar en perodes de ms dolor, especialment per alleujar el dolor nocturn. El collaret tou redueix la mobilitat a un 75%, mentre que el collaret rgid la redueix fins a un 15%. La cirurgia s necessria en malalts amb mielopatia progressiva o, ms rarament, en malalts amb radiculopatia o dolor intractable. La majoria dels malalts amb un disc herniat es fan asimptomtics espontniament o amb mesures conservadores.
76
Fitxa tcnica
Consideracions especials Evitar exercicis dintensitat i fora mxima. Evitar la maniobra de Valsalva. Evitar hiperlordosi i rotacions de la columna cervical.
Fora
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Millorar la fora dels diferents grups musculars, especialment a nivell paravertebral.
Preferiblement, exercicis que afavoreixin la decoaptaci articular. Inici amb contracci isomtrica. Exercicis de caire postural dels msculs implicats en qu es treballa de manera predominant el component excntric de la fora. Treball aerbic, amb participaci de grans grups musculars (caminar, bicicleta).
30-50% 1 RM (si cal 25%) 5-10 exercicis 1 srie per exercici 10-15 repeticions 30 segons de descans entre sries 10-15 minuts per sessi 3 dies a la setmana
Estimular la prctica dactivitats aerbiques. Resistncia
50-70% VO2 mx. 60-70% FCM Test de conversa 2-5 sessions per setmana
Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC. No fer rebots durant lestirament. Repetir el cicle inspiraci-expiraci durant lestirament. No superar larc de moviment mxim de larticulaci. Tenir presents els principis bsics de la higiene postural.
Flexibilitat
Disminuir el risc de problemes musculars associats a les AVD. Disminuir el risc de problemes musculars associats a la prctica dexercici fsic.
Tcniques destirament. Exercicis de mobilitat articular actius i passius.
2-3 dies a la setmana, (preferiblement, cada dia) 10-12 exercicis per sessi 3-5 repeticions 15-20 minuts per sessi 10-30 segons de manteniment de lestirament
Coordinaci
Integrar el treball postural en lexecuci de les AVD.
Reeducaci postural.
15-20 minuts per sessi 3 dies a la setmana 2-3 exercicis

Temps de treball per aconseguir els objectius 2-3 mesos. Evitar els moviments que desencadenen dolor, parestsies i/o mareig. Evitar fer exercici fsic a intensitats elevades. Respectar el rang de moviment de les articulacions implicades. Complementar la sessi amb exercicis de respiraci i relaxaci. Afavorir condicions desestressants en les AVD i/o lentorn laboral. Tenir cura de la higiene postural en les AVD. Procurar disposar dunes adequades condicions ergonmiques que facilitin el desenvolupament de les AVD i/o de lentorn laboral.
Recomanacions
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FC: Freqncia cardaca. FCM: Freqncia cardaca mxima.

77
Escoliosi
Fitxa sanitria
Caracterstiques fisiolgiques i mdiques
Definici descoliosi: desviaci del raquis en el plnol frontal superior a 10 graus. Encara que la desviaci en el plnol frontal s la ms caracterstica, lescoliosi afecta tamb el plnol horitzontal (rotaci) i el plnol sagital (disminuci de cifosi i lordosi fisiolgiques). La prevalena de lescoliosi s del 0,2-3 % de la poblaci general. La majoria de les escoliosis idioptiques es detecten en ladolescncia. La incidncia descoliosi degenerativa en persones de ms de 50 anys s del 6%. Clasificaci de lescoliosi Idioptica: representa el 80-90% de totes les escoliosis. Depenent del moment daparici es classifica en infantil (0 a 3 anys), juvenil (dels 4 anys fins a linici de la pubertat), adolescent (des de linici de la pubertat fins al tancament de les epfisis de creixement) i de ledat adulta. Neuromuscular: pot ser deguda a parlisi cerebral infantil, siringomilia, mielomeningocele, poliomielitis, artrogriposi, miopaties etc.). Congnita: causada per malformaci vertebral. Altres: neurofibromatosis, malalties de la fibra collgena (Marfan, Ehlers-Danlos), contractura de parts toves (cremades), osteocondrodistrfies, tumors, posttoracoplstia, escoliosis traumtiques (fractura vertebral), escoliosis funcionals (dismetria dextremitats inferiors, contractura muscular), etc. Comorbiditats associades a lescoliosi Dolor: pot ser un smptoma relacionat amb la deformitat espinal, especialment en lescoliosi de ledat adulta associada a espondiloartrosi. Amb tot, abans datribuir el dolor a lescoliosi idioptica o degenerativa s necessari descartar lexistncia daltra patologia que lhagi pogut originar. Mobilitat: la deformitat vertebral comporta una alteraci de la biomecnica normal del raquis, que freqentment origina una prdua de la seva flexibilitat normal. La immobilitat associada als tractaments orttics contribueix tamb a la hipotrfia muscular, a la rigidesa de la columna vertebral i al sedentarisme. Funci cardiopulmonar: la malaltia pulmonar restrictiva secundria a la deformitat de la caixa torcica i de la columna dorsal constitueix la complicaci potencial ms greu associada a lescoliosi. En lescoliosi idioptica no tractada sha observat que a partir de 70 graus pot existir una disminuci moderada de la capacitat vital; a partir de 90 o 100 graus pot aparixer dispnea desfor i per sobre de 100 graus, hipoventilaci alveolar, retenci de CO2 , hipertensi pulmonar i insuficincia cardaca dreta. Repercussi emocional i conductual: alguns estudis en pacients amb escoliosi idioptica han trobat un grau superior dinfelicitat, pitjor imatge corporal, disminuci de lautoestima, augment de la participaci en activitats de risc i ms incidncia de depressi. Augmentar la resistncia cardiorespiratria. Millorar lautoimatge i el benestar psicolgic. Fins a aquest moment, no hi ha evidncia cientfica que lexercici fsic (exercicis especfics del raquis, gimnstica correctiva, nataci, etc.) pugui prevenir o corregir lescoliosi. Tampoc no hi ha evidncia que alguns esports considerats asimtrics (tennis, llanaments, hoquei, etc.) puguin tenir relaci amb laparici o agreujament duna escoliosi.
Activitats
Els exercicis de flexibilitat sn molt importants per evitar la rigidesa vertebral que sol acompanyar la deformitat. s important tamb fer exercicis que millorin la fora i la resistncia de la musculatura del tronc (abdominal i paravertebral). Sha destimular la prctica dactivitats aerbiques. Tradicionalment, la nataci s un dels esports ms aconsellats ja que es pot treballar la musculatura del raquis eliminant lefecte de crrega axial, encara que no est demostrat lefecte beneficis sobre la progressi de lescoliosi. Igualment vlides sn altres activitats que treballen el raquis en extensi i elongaci, com bsquet, voleibol, ballet, gimnstica, etc. Cal estimular els pacients tractats amb una cotilla per tal que continun fent exercici fsic, sempre que aix no comporti una prdua defectivitat del tractament (es considera que leficcia del tractament de la cotilla s proporcional al nombre dhores que es dugui posada) i no suposi perill fsic per al pacient o els seus companys (esports de contacte o violents).
Precaucions
Encara que no existeix una relaci causa-efecte provada entre el tipus dactivitat fsica i laparici descoliosi, s que sembla que lefecte de la gravetat pot influir en la progressi de lescoliosi, per la qual cosa shaurien de desaconsellar activitats que comportin crregues axials sobre el raquis. Els pacients tractats amb cotilla haurien devitar els esports de contacte. En pacients intervinguts quirrgicament shan de contraindicar activitats de contacte, almenys durant un any desprs de la intervenci. Caldr tenir en compte tamb la possibilitat daparici, a llarg termini, de fenmens degeneratius en els nivells adjacents a la fusi vertebral.

No existeixen tractaments farmacolgics especfics associats a lescoliosi.
Consells
s important combatre el sedentarisme. Shan devitar actituds proteccionistes-restrictives (sense base cientfica) que limitin lactivitat fsica. Sha descollir un exercici agradable per a cada persona que afavoreixi el compliment (encara que no hi ha proves evidents que cap tipus dexercici fsic o modalitat esportiva puguin influir en levoluci natural de lescoliosi.
Objectius
Evitar el sedentarisme. Prevenir latrfia muscular, la rigidesa vertebral, i millorar la flexibilitat del raquis.
78
Fitxa tcnica
Consideracions especials Evitar exercicis dintensitat i fora mxima. Evitar la maniobra de Valsalva.
Fora
Prevenir latrfia muscular. Millorar el to i la foraresistncia de la musculatura del tronc, especialment a nivell paravertebral i abdominal.
Preferiblement exercicis que afavoreixin la decoaptaci articular. Exercicis per cadenes musculars: afavorir lactivitat excntrica de les fibres tonicoposturals i concntrica de les fibres fsiques. Treball aerbic, amb participaci de grans grups musculars (caminar, bicicleta)
40-60% 1 RM 6-10 exercicis 1 srie per exercici 10-15 repeticions 30 segons de descans entre sries 15-20 minuts per sessi 3 dies a la setmana 50-70% VO2 mx. 60-70% FCM Test de conversa 2-5 sessions per setmana
Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC. Coordinar lexecuci dels exercicis amb un bon control de la respiraci.
Flexibilitat
Disminuir el risc de problemes musculars i articulars associats a les deformitats i alteracions biomecniques del sistema musculosqueltic. Mantenir la flexibilitat de la columna vertebral. Integrar el treball postural en lexecuci de les AVD.
Tcniques generals destirament analtic. Tcniques destiraments globals especfics per a les deformitats. Exercicis de mobilitat articular actius i passius.
2-3 dies a la setmana (preferiblement, cada dia) 10-12 exercicis per sessi 3-5 repeticions 15-20 minuts per sessi 10-30 segons de manteniment de lestirament 15-20 minuts per sessi (cada dia) 2-3 exercicis
Coordinaci
Reeducaci postural, amb especial atenci al treball de respiraci.
Tenir presents els principis bsics de la higiene postural
Modificar el programa dexercicis fsics en funci de les deformitats de la persona afectada. Nens Tenir molt present el tipus descoliosi.
Adaptacions per a poblacions especials
Gent gran En general Complementar la sessi amb exercicis de respiraci i relaxaci. Tenir cura de la higiene postural en les AVD. Procurar disposar dunes adequades condicions ergonmiques que facilitin el desenvolupament de les AVD i/o de lentorn laboral. Si la persona est seguint algun tipus de tractament mdic, ortopdic i/o fisioteraputic especfic, cal coordinar el programa dactivitat fsica amb aquest.
Observacions

79
Fibromilgia
Fitxa sanitria
Efectes de lexercici en la fibromilgia
En les persones amb fibromilgia lentrenament produeix els mateixos efectes que en els individus sans: millora de la funci cardiorespiratria, reducci dels factors de risc de malaltia coronria, disminuci de la mortalitat i morbiditat cardiovascular i millora de la funci psicosocial. Hi ha proves que lexercici aerbic millora alguns dels smptomes de la fibromilgia, en especial el llindar del dolor en els punts de pressi i la sensaci de benestar. Lefecte sobre la percepci del dolor, la fatiga i les alteracions del son sn menys consistents. Lentrenament de fora probablement tamb t un efecte beneficis. Actualment no hi ha proves concloents que els exercicis de flexibilitat millorin de forma significativa els smptomes de la fibromilgia. tar gradualment la durada de lexercici des dels tpics 20 o 30 minuts per sessi fins a 30-40 minuts per sessi. Es recomana combinar lexercici amb altres tractaments simptomtics, com ara medicaci, grups de suport i programes educatius. Tamb es recomanen activitats funcionals per mantenir les AVD tant com sigui possible.
Precaucions
Resulta difcil convncer aquestes persones dels avantatges dels exercicis quan experimenten adoloriment i cansament intensos. Poden estar prenent medicaci per al dolor, per a linsomni, per a la depressi, per a lansietat, i participar en sessions de terpia conductual, programes dexercici, hipnosi i acupuntura sense prescripci facultativa. Els exercicis han de fer-se duna manera progressiva i mai de gran intensitat. Cal comenar el programa a uns nivells dintensitat, durada i freqncia menors dels tpicament prescrits en les recomanacions generals per a persones sanes i progressar tamb duna manera ms gradual. Aquestes persones solen tolerar malament les contraccions excntriques, les passades altes/activitats amb la m elevada mantingudes, les activitats dalt impacte i les activitats vigoroses. Per incrementar el compliment del programa pot ser til oferir diferents temporitzacions i opcions dexercici i adaptar-les a les diferents estacions de lany. Els smptomes poden empitjorar al principi; per aix es recomanen programes de tractament integrats i amb components mltiples en un entorn afavoridor, amb la intenci de millorar-ne tamb el compliment. De vegades els punts gallet glutis poden limitar la prescripci de bicicleta, i cal buscar activitats alternatives.
Objectius
Reduir el nombre de punts gallet (trigger points). Disminuir el dolor en els punts gallet. Disminuir ladoloriment general. Obtenir una bona qualitat del son. Disminuir la fatiga. Disminuir la sensaci de desesperana i inutilitat. Millorar les interaccions socials (fer-les ms significatives i freqents). Disminuir limpacte de la malaltia en les activitats quotidianes. Mantenir una bona funci fsica i psquica. En resum, lobjectiu principal de lentrenament s restaurar i mantenir la capacitat funcional (ms que millorar la forma cardiopulmonar).
En general, lexercici sutilitza com una part del tractament multidisciplinari que requereixen aquests pacients; per exemple, lexercici combinat amb medicaci o lexercici combinat amb terpia conductual cognitiva han demostrat que sn millors que labordatge nic. Per tal dincrementar el compliment del programa es recomana: Programes dexercici supervisats o en grup. Prescripci individualitzada dacord amb la forma cardiovascular i la resistncia muscular. Principalment, activitats aerbiques dintensitat baixa o moderada: activitats sense impacte o de baix impacte (evitant les contraccions excntriques). Com que els msculs petits de lespatlla no toleren les activitats mantingudes per sobre del cap, caldr utilitzar programes que involucrin la part inferior del cos, com ara exercicis a laigua (gimnstica aqutica), caminar i anar amb bicicleta. Els estiraments disminueixen els microtraumes musculars i milloren la tolerncia a lexercici aerbic, per no shan observat beneficis a llarg termini pel fet de participar en programes noms de flexibilitat o en entrenament de fora. Exercicis amb activitat psicofsica: ioga, tai-txi. No es coneix la crrega ptima dexercici aerbic ms convenient, per les respostes psicofisiolgiques a lactivitat indiquen que cal comenar lentament i anar augmentant el treball gradualment. Les persones amb fibromilgia solen preferir poques sessions setmanals dexercici (per exemple, dues sessions a la setmana). Per tant, s convenient augmen-

Els frmacs utilitzats ms habitualment no solen alterar la resposta a lexercici: analgsics, antidepressius (tricclics i inhibidors selectius de la recaptaci de serotonina) i ansioltics/benzodiazepines.
Consells
Generalment, necessiten ms temps i atenci que la poblaci sana per aconseguir els objectius, perqu solen ser reticents a fer exercici o a augmentar-ne la intensitat. Evitar lexercici a primera hora del mat, Evitar els moviments excntrics i les activitats repetitives amb les mans per sobre del cap.
80
Fitxa tcnica
Consideracions especials Adaptar el programa a la percepci subjectiva de fatiga de cada persona. Incrementar progressivament el volum del treball i no la intensitat. No arribar a lesgotament. Adaptar el programa a la percepci subjectiva de fatiga de cada persona. Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC.
Fora
Participaci de grans grups musculars. Exercicis poliarticulars. Treball de fora-resistncia.
30-50% 1 RM 1-6 sries 5-20 repeticions 60-90 segons de descans entre sries 2 sessions per setmana 40-60% FCM Test de conversa 2 sessions per setmana
Aconseguir fer 30 minuts continuats dactivitat.
Resistncia

Temps de treball per aconseguir els objectius 9-12 mesos. Individualitzar el temps de descans/repeticions. Indicar fer exercici en grup. Indicar fer activitats tipus ioga i tai-txi. No fer exercicis extenuants i evitar els perodes llargs de reps. No es coneix la crrega ptima de lexercici aerbic ms convenient.
Recomanacions
Observacions

81
Lesions lligamentoses del genoll

Fitxa sanitria
Les lesions lligamentoses representen un 15-20% de les lesions agudes dels esportistes, i un 25-30% daquestes corresponen al genoll. Es consideren lesions de moderades a greus, ja que poden comportar perodes de baixa esportiva des de 3-4 setmanes fins a 6 mesos, segons la complexitat, i un percentatge daquestes poden requerir tractament quirrgic. Habitualment, les lesions de lligament lateral extern i intern es tracten de forma conservadora, mitjanant immobilitzacions amb ortesis dinmiques, seguides duna rehabilitaci no gaire llarga, dentre 3 i 4 setmanes, tot i que un petit percentatge poden necessitar cirurgia. Les afectacions de lligaments encreuats es consideren les ms greus, ja que en la majoria de casos requereixen tractament quirrgic i un perode llarg de rehabilitaci duns 6-9 mesos fins que no es permet el retorn a la prctica esportiva. La rehabilitaci daquestes lesions segueix protocols accelerats. Seviten, sempre que ho permetin les lesions associades, les immobilitzacions postquirrgiques, i sinicia la mobilitzaci de lextremitat de forma rpida desprs de la cirurgia. Durant la fase inicial (6-8 setmanes) es treballa per disminuir la inflamaci i augmentar larc de moviment i la fora, fonamentalment per isometria. Fins a les 12 setmanes es treballar, principalment, la fora i la propiorecepci amb un treball moderat. A partir de les 12 setmanes es du a terme un programa intensiu de potenciaci muscular i propiorecepci, amb reeducaci dels gestos esportius, que es completa aproximadament als 6 mesos per tornar a lesport de competici (encara que els terminis poden variar en funci de la poblaci). La majoria daquestes lesions afecten esports de contacte i/o amb canvis de direcci i velocitat bruscos (futbol, bsquet, handbol, taekwondo, rugbi, tennis, voleibol, etc.). La majoria de lesions es produeixen sense contacte (60%) i afecten amb la mateixa freqncia la cama dominant i la no dominant. En les lesions de contacte afecten majoritriament la cama dominant. Hi ha una srie de factors que les afavoreixen: factors intrnsecs, com ara lesions prvies al genoll i esportistes ms grans, i factors extrnsecs, com entrenaments i preparaci fsica inadequats, rehabilitacions postlesionals curtes i mal planificades, materials inadequats (sabates, tappings, etc.). Els protocols accelerats han demostrat que disminueixen notablement aquestes ltimes, en comparaci amb els clssics programes de rehabilitaci caracteritzats per llargs perodes dimmobilitzaci, amb efectes negatius mpliament demostrats: atrfies musculars, canvis del cartlag articular i els lligaments, prdua dequilibri articular i formaci dadherncies intraarticulars. Per tant, la majoria de protocols actuals de rehabilitaci de les lesions lligamentoses han de fonamentar-se en aquests principis bsics: Mobilitzaci i crrega preco de lextremitat, sempre que ho permeti la lesi. Control del dolor, vessament i edema. Exercicis especfics que respectin el temps de cicatritzaci lligamentosa. Introducci dexercicis en cadena cintica tancada. Reeducaci neuromuscular propioreceptiva. Reincorporaci rpida a la prctica esportiva/AVD. s fonamental que els esportistes que han patit una lesi lligamentosa de genoll i que segueixen practicant una activitat esportiva mantinguin un nivell adequat de fora, flexibilitat i funcionalitat global per tal devitar noves recaigudes. Desprs de perodes de sedentarisme sorientar el malalt cap a la realitzaci dun pla dexercicis que li permetin tornar a lesport amb seguretat.
La gran majoria de lesions lligamentoses aconsegueixen un nivell de funcionalitat que permet el retorn a la prctica esportiva recreativa o de competici. La prescripci dun exercici de manteniment s bsica per conservar un nivell de fora, flexibilitat i equilibri adequats a lesport que es practica. Es recomanar una freqncia de tres vegades a la setmana. Els exercicis de fora es dirigiran especficament a la musculatura quadricipital i isquiotibial, principals estabilitzadors dinmics del genoll, i de forma general a la resta de grups musculars de la cama. Shan de basar en: Exercicis isomtrics: sutilitzaran solament en fases agudes o dimmobilitzaci, per mantenir un cert to muscular. Exercicis dinmics: sn els ms adequats per treballar la fora mxima, la fora explosiva i la fora-resistncia. La fora mxima i explosiva es reservar a esportistes de cert nivell que segueixin un control acurat per personal especialitzat (entrenadors, metges esportius, etc.), ja que carreguen de forma important les estructures musculotendinoses i articulars. El treball de fora-resistncia s el ms apropiat per a esportistes aficionats, ja que permet mantenir un to muscular adequat, sense riscos, i controlar-se fcilment a la consulta diria. La freqncia dentrenament ser de 3 vegades per setmana. Sefectuaran entre 2 i 6 sries, de 10 a 20 repeticions entre un 20-50% de la fora mxima. Sn especialment importants els exercicis en cadena cintica tancada i amb un component excntric important. La crrega dentrenament sha dincrementar progressivament . Es treballar igualment la flexibilitat dels diferents grups musculars, bsicament: qudriceps, isquiotibials i trceps surals. Els exercicis de propiorecepci sn molt importants per aconseguir unes respostes motores rpides en situacions ex-
Objectius especfics
La rehabilitaci desprs de les lesions lligamentoses de genoll ha experimentat canvis importants grcies als nous coneixements cientfics i les observacions clniques, que han perms desenvolupar protocols accelerats i ms agressius de tractament. Lobjectiu bsic de la rehabilitaci s aconseguir el mateix nivell dactivitat funcional prelesional. Per aix, hem daconseguir una recuperaci ptima: 1. mobilitat articular; 2. fora muscular (fora en totes les seves caracterstiques i relaci entre grups musculars); 3. propiorecepci i estabilitat, que permetin una funcionalitat normal del genoll. Aquests objectius shan daconseguir complint dos preceptes fonamentals: respectar les temporitzacions de cicatritzaci-integraci dels diferents lligaments, i minimitzar-ne les complicacions.
82
tremes i destrs articular, i es podran treballar de forma analtica o b amb la reeducaci dels mateixos gestos esportius. Si es compleixen aquests requisits dentrenament general i especfic es permet lexecuci de qualsevol activitat esportiva, adequant-la al nivell de preparaci de cada individu.
de reps esportiu o sedentarisme es seguir el mateix precepte de condicionament previ.
Medicaci rellevant
En el cas daquests pacients no existeix cap medicaci especifica que acceleri el procs de recuperaci de les lesions lligamentoses o que en previngui o disminueixi el risc lesional.
Precaucions
Els malalts que han patit una lesi lligamentosa, per tornar a fer una prctica esportiva, han daconseguir un nivell de preparaci fsica quant a fora, flexibilitat i equilibri adequat a lesport especfic, ja que una preparaci inadequada es considera un factor de risc de recaigudes. Desprs de perodes
Consells
Per evitar els riscos lesionals caldr practicar un esport adequat a ledat i la preparaci fsica de la persona, utilitzar materials i entorn apropiats, i complir els programes de rehabilitaci desprs de les lesions.
Fitxa tcnica
Consideracions especials Respectar els temps de cicatritzaci de les estructures lligamentoses. Recomanar el treball en cadena cintica tancada. Evitar que es desencadeni dolor.
Millorar la fora dels msculs de la cuixa (qudriceps i isquiotibials) Fora
Treball isomtric (inicialment). Treball dinmic concntric i excntric (ms endavant).
Isometria:
6 segons (contracci
isomtrica)
6 segons (relaxaci)
8-12 repeticions 20-50% 1 RM 2-6 sries 3 sessions per setmana com a mnim 50-70% VO2 mx. 60-70% FCM Test de conversa 2-5 sessions per setmana
Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC. Evitar que es desencadeni dolor.
Flexibilitat
Recuperar la flexibilitat de la musculatura que envolta el genoll: qudriceps, isquiotibials i trceps sural. Millorar el control propioreceptiu del genoll.
Estiraments actius i passius.
2-7 sessions per setmana 30-45 minuts de durada
Coordinaci
Exercicis propioreceptius dextremitat inferior.
Progressar de superfcies estables a inestables.
Evitar aferncies visuals. Garantir la seguretat en els exercicis dinestabilitat.

Temps de treball per aconseguir els objectius 1-6 mesos. En el cas desportistes, cal establir un programa de manteniment de la forma fsica i de readaptaci al gest esportiu. Aconsellar laplicaci de fred a la zona afectada en finalitzar la sessi.
Observacions
RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FC: Freqncia cardaca. FCM: Freqncia cardaca mxima.

83
Lesions lligamentoses del turmell

Fitxa sanitria
Les lesions lligamentoses representen un 15-20% de les lesions agudes dels esportistes, i el turmell s larticulaci ms sovint afectada. Es consideren lesions de moderades a greus, ja que poden comportar perodes de baixa esportiva dentre 3 i 6 setmanes, segons la complexitat. El seu tractament quirrgic s un tema de debat. Les lesions del lligament lateral extern (que sn les ms freqents) i del lateral intern es tracten habitualment de forma conservadora, mitjanant immobilitzacions funcionals i ortesis dinmiques, seguides duna rehabilitaci no gaire llarga, dentre 3 i 4 setmanes. La majoria daquestes lesions afecten esports de contacte i/o amb canvis de direcci i velocitat bruscos (futbol, bsquet, handbol, rugbi, tennis, voleibol) i no solen produir-se per contacte directe. Hi ha una srie de factors que les afavoreixen: factors intrnsecs, com ara lesions prvies al turmell i esportistes ms grans, i factors extrnsecs, com entrenaments i preparaci fsica inadequats, rehabilitacions postlesionals curtes i mal planificades, materials inadequats, superfcies irregulars (sabates, tappings, etc.).
La gran majoria de lesions lligamentoses aconsegueixen un nivell de funcionalitat que permet el retorn a la prctica esportiva recreativa o de competici. La prescripci dun exercici de manteniment s bsica per mantenir un nivell de fora, flexibilitat i equilibri adequats a lesport que es practica. Es recomanar una freqncia de 3 vegades a la setmana. Els exercicis de fora es dirigiran especficament a la musculatura peroneal, el trceps sural, el tibial posterior i la musculatura intrnseca del peu, principals estabilitzadors dinmics del turmell, i de forma general a la resta de grups musculars de la cama. Es basaran en: Exercicis isomtrics: sutilitzaran solament en fases agudes o dimmobilitzaci, per mantenir un cert to muscular. Exercicis dinmics: sn els ms adequats per treballar la fora mxima, la fora explosiva i la fora-resistncia. La fora mxima i explosiva es reservar a esportistes de cert nivell que segueixin un control acurat per personal especialitzat (entrenadors, metges esportius, etc.) ja que carreguen de forma important les estructures musculotendinoses i articulars. El treball de fora-resistncia s el ms apropiat per a persones que fan esport recreacional, ja que permet mantenir un to muscular adequat, sense riscos, i controlar-se fcilment a la consulta diria. La freqncia dentrenament ser de 3 vegades per setmana. Sefectuaran entre 2 i 6 sries, de 10 a 20 repeticions entre un 20-50% de la fora mxima. Sincrementar de forma creixent la crrega dentrenament. Es treballar igualment la flexibilitat dels diferents grups musculars, bsicament trceps sural, peroneals i tibials. Els exercicis de propiorecepci i dequilibri sn molt importants per aconseguir unes respostes motores rpides en situacions extremes i destrs articular, i es podran treballar de forma analtica o b en la reeducaci dels mateixos gestos esportius. Si es compleixen aquests requisits dentrenament general i especfic es permet lexecuci de qualsevol activitat esportiva, adequant-la al nivell de preparaci de cada individu.
Objectius especfics
Lobjectiu bsic de la rehabilitaci s assolir el mateix nivell dactivitat funcional prelesional. Per aix, hem daconseguir una recuperaci ptima: 1. mobilitat articular; 2. fora muscular (fora en totes les seves caracterstiques i relaci entre grups musculars); 3. propiorecepci i estabilitat, que permetin una funcionalitat normal del turmell. Aquests objectius shan daconseguir complint dos preceptes fonamentals: respectar les temporitzacions de cicatritzaci-integraci dels diferents lligaments i minimitzar-ne les complicacions. Els protocols accelerats han demostrat que disminueixen notablement aquestes ltimes, en comparaci amb els programes de rehabilitaci clssics caracteritzats per llargs perodes dimmobilitzaci, amb efectes negatius mpliament demostrats: atrfies musculars, canvis del cartlag articular i els lligaments, prdua dequilibri articular i formaci dadherncies. Per tant, la majoria de protocols actuals de rehabilitaci de les lesions lligamentoses han dintentar fonamentar-se en aquests principis bsics: Mobilitzaci i crrega preco de lextremitat, sempre que ho permeti la lesi. Control del dolor, vessament i edema. Exercicis especfics que respectin el temps de cicatritzaci lligamentosa. Reeducaci neuromuscular propioreceptiva. Reincorporaci rpida a la prctica esportiva/AVD. s fonamental que els esportistes que han patit una lesi lligamentosa del turmell i que segueixen practicant una activitat esportiva mantinguin un nivell adequat de fora, flexibilitat i funcionalitat global, per tal devitar noves recaigudes. Desprs de perodes de sedentarisme sorientar el malalt cap a la realitzaci dun pla dexercicis que li permetin tornar a lesport amb seguretat.
Precaucions
Els malalts que han patit una lesi lligamentosa, per tornar a fer una prctica esportiva, han daconseguir un nivell de preparaci fsica quant a fora, flexibilitat i equilibri adequats a lesport especfic, ja que una preparaci inadequada es considera un factor de risc de recaigudes. Desprs de perodes de reps esportiu o sedentarisme es seguir el mateix precepte de condicionament previ.
Medicaci rellevant
En el cas daquests pacients no existeix cap medicaci especifica que acceleri el procs de recuperaci de les lesions lligamentoses o que en previngui o disminueixi el risc lesional.
Consells
Evitar els riscos lesionals, que bsicament han de complir els preceptes: prctica dun esport adequat a ledat i preparaci fsica de la persona, utilitzaci de materials i entorn apropiats, i compliment dels programes de rehabilitaci desprs de les lesions.
84
Fitxa tcnica
Consideracions especials Respectar els temps de cicatritzaci de les estructures lligamentoses. Evitar que es desencadeni dolor.
Millorar la fora dels msculs de la cama (peroneals, trceps sural, tibials). Fora
Isometria:
6 segons (contracci
isomtrica)
6 segons (relaxaci)
Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC. Evitar que es desencadeni dolor.
Flexibilitat
Recuperar la flexibilitat de la musculatura que envolta el turmell: peroneals, tibials i trceps sural. Millorar el control propioreceptiu del turmell.
2-7 sessions per setmana 30-45 minuts de durada
Coordinaci
Exercicis propioreceptius dextremitat inferior.

Temps de treball per aconseguir els objectius 3-6 setmanes. En el cas desportistes, cal establir un programa de manteniment de la forma fsica i de readaptaci al gest esportiu. Aconsellar laplicaci de fred a la zona afectada en finalitzar la sessi.
Observacions

85
Lesions tendinoses
Fitxa sanitria
En les dues ltimes dcades hi ha hagut un increment en lexigncia esportiva. Laugment del temps de lleure ha suposat un nombre ms gran desportistes recreacionals. Durant la prctica dun exercici fsic tant de caire laboral com recreacional una gran part de la fora exercida recau sobre el tend. El tend juga un paper important com a element actiu de la unitat musculotendinosa durant el moviment, emmagatzemant i retornant lenergia elstica. Es pot produir una afectaci traumtica aguda del tend (ruptura), per les lesions per sobrecrrega sn ms freqents. En lentorn esportiu, els tendons que es veuen afectats ms freqentment sn: Aquilles, rotular, tibial posterior, tracte iliotibial, tend dels isquiotibials, manegot dels rotatoris (en especial el supraspins), els extensors del canell i els flexors del canell (epicondilitis i epitrocletis). Als anys setanta Giancarlo Puddu va proposar una nova terminologia per a les lesions tendinoses i va introduir el terme tendinosi (degeneraci del tend sense signes clnics o histolgics dinflamaci) en lloc de tendinitis La majoria dels casos no sn de tendinitis sin de tendinosi, s a dir, amb quadre histolgic de degeneraci i desorientaci de les fibres collgenes, increment de substncia mucoide i absncia de cllules inflamatries. Una caracterstica de les tendinosis s la proliferaci de capillars i arterioles. La classificaci histopatolgica de les lesions tendinoses (Khan et al, 1999) es mostra a la taula segent:
Patologia macroscpica Degeneraci intratendinosa (edat, microtraumes, comproms vascular, etc.). Troballes histopatolgiques Desorientaci, desorganitzaci i separaci de les fibres collgenes. Augment de substncia mucoide, presncia incrementada de cllules i espais vasculars amb o sense neovascularitzaci. Canvis degeneratius amb evidncia de ruptures (proliferaci miofibroblstica i fibroblstica, hemorrgia i teixit de granulaci). Degeneraci mucoide. Infiltrat mononuclear amb o sense dipsits de fibrina i exsudat fibrins. Canvis degeneratius evidents amb degeneraci mucoide amb o sense fibrosi i presncia de cllules inflamatries al paratend.
Shi poden trobar trencaments parcials o totals del tend i sidentifiquen quan macroscpicament hi ha una evidncia clara del defecte anatmic. Habitualment no es tracta duna lesi aguda sin de la conseqncia duna tendinosi. En aquests casos el tractament quirrgic sol ser necessari. Els factors de risc associats a tendinopaties per sobrecrrega sn: Factors intrnsecs: alteracions de lalineaci, hiperpronaci dels peus, dismetria dextremitats inferiors, desequilibris i insuficincies musculars, dficits delasticitat dels isquiotibials i rtula alta. Factors extrnsecs: errors dentrenament (distncia, volum, intensitat, tcnica, fatiga), superfcies (principalment calat), condicions ambientals, equipament i material.
El principal objectiu consistir a eliminar la causa que ha afavorit la lesi, si s possible. Evitar o minimitzar el reps absolut sobre el tend. Eliminar el dolor. Aconseguir un reforament del teixit tendins.
No saconsella la prctica dexercici que desencadeni dolor. Treballar els moviments en el mxim rang de moviment articular possible. Condicionar el grup muscular afectat per tolerar un treball de reforament excntric. Aix s especialment til al tend proximal dels isquiotibials, al rotular, al dAquilles i a les afectacions de lespatlla. En el treball excntric cal tenir present la velocitat dexecuci del moviment (inicialment lenta i progressivament ms rpida).
Tendinosi
Precaucions
Fer el reforament muscular excntric en les mximes condicions de seguretat possible: no sha dintroduir mentre la fora de la unitat musculotendinosa sigui inferior al 50% de la fora del grup contralateral i la velocitat del moviment lenta (temps dexecuci superior a un segon). No fer exercici en presncia de dolor al tend.
Tendinitis
Diagnstic
Degeneraci simptomtica del tend amb afectaci vascular i resposta inflamatria de reparaci.
Medicaci rellevant
En el tractament conservador es poden emprar analgsics i antiinflamatoris; els corticoides continuen sent motiu de debat. Estudis recents indiquen que sestan emprant el polidocanol (en infiltraci local) per actuar sobre la neovascularitzaci associada a la tendinosi.
Paratenonitis
Inflamaci del paratend
Consells
Shauria dintentar esbrinar la causa productora de la tendinopatia per eliminar-ne la causa (correcci del gest, ortesi, superfcies, material, etc.).
86
Paratenonitis i tendinosi
Paratenonitis associada a degeneraci intratendinosa.
Fitxa tcnica
Consideracions especials Respectar els temps de cicatritzaci de les estructures lligamentoses. Evitar que es desencadeni dolor. Valorar correccions en la prctica.
Millorar la fora dels msculs de la zona afectada. Fora
Isometria:
6 segons (contracci
isomtrica)
6 segons (relaxaci)
Augmentar progressivament el temps de treball. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC. Evitar que es desencadeni dolor.
Flexibilitat
Recuperar el grau de mobilitat articular de la zona afectada. Millorar el control propioreceptiu de lestructura afectada.
30-45 minuts de durada (llarga durada)
Coordinaci
Exercicis propioreceptius. Plataformes vibrants.

Temps de treball per aconseguir els objectius 1-6 mesos. Recomanar activitats de baix impacte. Recomanar crioterpia postesfor.
Recomanacions
Observacions
Esbrinar la causa de la lesi.

87
Lumblgia
Fitxa sanitria
Caracterstiques
Moltes sn les causes de patologia lumbar: lesions musculars, distensions dels lligaments intervertebrals, problemes interarticulars o disfuncions dels discos intervertebrals. Lorigen ms freqent prov de fer servir de forma desacostumada la musculatura lumbar en activitats per a les quals no sest prou entrenat: desplaar mobles pesants o conduir durant moltes hores seguides. Els prolapses discals (protrusions i hrnies) sn bombaments del disc intervertebral en diferent grau, i poden pressionar els nervis propers i afectar-ne la funci. Els moviments de rotaci mentre saixeca un pes sn la causa ms habitual. La columna lumbar s lestructura de suport que sinterposa entre la cintura pelviana i el trax. Est constituda per 5 vrtebres, disposades cada una sobre la immediatament inferior i entre les quals es colloca un disc intervertebral que mant la relaci i permet petits moviments entre elles. Aquesta columna est sostinguda per petits lligaments curts entre cada 2 o 3 vrtebres, que suporten el 20% de les forces desestabilitzadores i per msculs curts i llargs (abdominals i extensors del tronc), que actuen com un tot a lhora destabilitzar la columna, suporten el 80% de les forces i sn capaos dactivar-se selectivament per tal defectuar moviments especfics. Alguns factors, com la manca dexercici, fan que la musculatura paravertebral es torni incapa de suportar les crregues fisiolgiques. En aquests casos, les tensions les han de suportar altres estructures (lligaments, discos intervertebrals, petites articulacions posteriors), i aix els suposa un microtraumatisme repetit que desemboca en la lesi que comporta dolor lumbar. Daltra banda, al mateix temps que un pacient pateix dolor lumbar sactiva el reflex inhibitori sobre la musculatura extensora. Aquest reflex t la funci de desactivar temporalment la zona lesionada, per a termini mitj provoca que, una vegada superat el dolor inicial, la columna estigui desprotegida i pugui aparixer ms fcilment dolor lumbar. tercalar passejos freqents de 5 minuts de durada. Allargar el reps ms de 2 dies provoca prdua de la funci muscular, cosa que dificultar la recuperaci posterior. No aixecar pesos flexionant el tronc, cal fer-ho flexionant genolls i malucs i mantenint lesquena dreta. Lobjecte que saixeca sha de mantenir al ms a prop possible del tronc. No fer rotacions del tronc en aixecar un objecte. Per desplaar objectes pesants s millor empnyer que aixecar-los. En els viatges llargs sha de seure dret, amb el seient a una distncia correcta del volant; pot ser til collocar un coix petit a la zona lumbar per recolzar-la millor. Cal intercalar perodes de passeig i estiraments. Caminar i passejar sovint. Tonificar els msculs de la paret abdominal i dels canals intervertebrals. Si hem de mantenir la mateixa posici durant hores (viatges llargs o estar drets) cal fer perodes dactivaci muscular duns minuts cada hora (caminar, fer estiraments). Tamb s til fer servir alces o coixins per relaxar la musculatura i evitar les contractures.
Precaucions
El tractament de la lumblgia cal dirigir-lo a la causa que la provoca Ls dortesis pot ser til com a analgsic i per disminuir la contractura muscular, per la retonificaci lumbar s imprescindible per evitar les recaigudes i aconseguir amb el temps arribar a prescindir-ne. Cal tenir en compte els smptomes de gravetat: Dolor que baixa per una o les dues cames, per sota del genoll. Sensaci dadormiment a les extremitats inferiors, zona genital o anal. Incontinncia urinria (sndrome de la cua de cavall). Dolor que interromp el son nocturn (cal descartar-ne origen neoplstic). Dolor que sassocia a febre, nusees, vmits o altres smptomes imprevistos. Dolor que sinicia desprs dun accident. Dolor que implica impossibilitat de moviment. Dolor que no millora en 10-12 dies.
Objectius especfics
Aprendre estratgies per alleugerir el dolor lumbar: Aprendre les posicions de descans. Utilitzar la calor per controlar lespasme muscular. Emprar el fred local amb finalitat anestsica. Conixer els signes i smptomes que suggereixen que ens trobem davant dun quadre greu i que cal iniciar un procs diagnstic exhaustiu. Perdre pes, ats que el sobreps empitjora el dolor lumbar. Millorar el condicionament muscular per tal que els msculs protegeixin la resta destructures de les sobrecrregues. Millorar la higiene postural en les AVD (seure, aixecar-se, dormir, aixecar pesos, conduir).
Medicaci rellevant
Els frmacs ms utilitzats sn els analgsics i antiinflamatoris, com ara aspirina, paracetamol, ibuprofn, diclofenac, piroxicam. Els relaxants musculars (benzodiazepines) poden ser usats per eliminar les contractures. Ocasionalment es fan servir antineurtics.
Consells
Ser curs amb la higiene postural. Mantenir els hbits de vida sans i saludables es correlaciona amb menys incidncia de dolor lumbar.
Descansar estirats sobre lesquena, en una superfcie dura. Es recomana collocar un coix sota els genolls que permeti una flexi dels genolls i els malucs; daquesta manera, es rectifica la lordosi de la columna lumbar i es disminueix la pressi sobre la columna. El reps est indicat durant les fases agudes de dolor i es pot mantenir de 24 a 48 hores. Conv in-
88
Fitxa tcnica
Consideracions especials Protegir la zona lumbar. Fer exercicis que no augmentin la pressi intradiscal lumbar. Fer mfasi en lexecuci correcta de la tcnica. Respectar la fatiga de la persona.
Fora
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Millorar la fora de tota la musculatura abdominal i lumbar.
Inicialment amb contraccions isomtriques lumbars i abdominals. Ms endavant, introducci de contraccions concntriques.
50-60% 1 RM 10-20 repeticions 3-5 sries Descans entre sries: 90 segons Isometria: 6 segons (contracci isomtrica) 6 segons (relaxaci) 50-70% VO2 mx. 60-70% FCM Test de conversa 2-5 sessions per setmana 2-7 sessions per setmana 30 minuts de durada
Resistncia
Treball aerbic, amb participaci de grans grups musculars (caminar, bicicleta, rem). Estiraments actius i passius. Estiraments de les cadenes musculars.
Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC. Vigilar lexecuci correcta dels exercicis i fer un bon control de la respiraci. Introduir exercicis de mobilitat en les AVD. Tenir presents els principis bsics de la higiene postural.
Flexibilitat
Millorar o mantenir el grau de mobilitat de la columna vertebral i la pelvis. Fer estiraments relacionats amb les AVD. Integrar el treball postural en lexecuci de les AVD.
Coordinaci
Reeducaci postural (especial atenci al treball de respiraci).
15-20 minuts per sessi (cada dia) 2-3 exercicis

Temps de treball per aconseguir els objectius Recomanacions 3 mesos. Instruir sobre hbits dhigiene postural (en seure, en aixecar pesos). Insistir en un estil de vida actiu i saludable. Incloure exercicis de mobilitat i estirament en les AVD per ajudar a relaxar els grups musculars de la zona lumbar.
Observacions

89
Osteoporosi
Fitxa sanitria
Caracterstiques
Losteoporosi s una malaltia del metabolisme ossi que compromet la biomecnica de lesquelet i comporta un augment del risc de fractures. Est relacionada amb ledat i afecta els dos sexes per preferentment les dones, com a conseqncia de la menopausa. En relaci amb losteoporosi i lexercici podem centrar-nos en dues etapes de la vida: Infncia i adolescncia. En aquesta poca es forma el teixit ossi del futur. La mxima densitat de massa ssia, que saconsegueix a ledat adulta, depn del tipus dactivitat fsica que es faci en aquest perode. Edat adulta i avanada. En aquestes etapes es comena a perdre massa ssia i per endarrerir-ne la prdua continua aconsellant-se lactivitat fsica. En edats avanades la prescripci dactivitat fsica tamb s aconsellable, per amb precauci, degut als riscos de fractures per sobrecrrega. En ledat adulta continuen recomanant-se els exercicis de crrega i dimpacte; en edats avanades diferenciarem el grup de pacients amb osteoporosi establerta, en els quals saconsellen noms els exercicis de resistncia i isomtrics, dels pacients que presenten una massa ssia normal, en els quals s que saconsellen exercicis dalt impacte com graons (steps).
Precaucions
Hi ha evidncia cientfica que la immobilitzaci durant ms de 3 mesos augmenta significativament la prdua de massa ssia i el consegent risc de fractura. Per aix sha devitar el sedentarisme, els hbits txics com el tabac, el consum excessiu dalcohol i de caf, aix com laprimament excessiu, ja que s un factor de risc de patir osteoporosi. Cal vigilar la possibilitat dencorbament dels ossos i aparici de cifosi dorsal.
Medicaci rellevant Objectius

Obtenir un mxim de densitat de massa ssia ptim a ledat adulta. Disminuir la prdua de massa ssia a partir de la finalitzaci del creixement. Reduir el risc de fractures ssies. Mantenir un sistema musculosqueltic i de lequilibri en bones condicions. Suplements de calci i vitamina D: han demostrat que sn efectius per mantenir i millorar la massa ssia. Bifosfonat i raloxif: sn medicaments que actuen frenant les cllules que destrueixen los.
Consells
Exposici solar suficient. Ingesta adequada de calci a ladolescncia i a ledat postmenopusica. Evitar dietes hiperproteiques, vegetarianes estrictes i excs de sal. Recomanar a les persones amb falta destabilitat que utilitzin bastons. Evitar estores o catifes, que sn una de les causes de caigudes en les persones grans. Vigilar la postura en fer exercicis (especialment el to muscular) per evitar la cifosi i potenciar els exercicis per corregir-la.
Tots els estudis cientfics assenyalen que la prctica dexercici fsic de forma habitual s un condicionant importantssim per al manteniment de la massa ssia i, doncs, per a la prevenci del risc de fractures. La prctica del tai-txi ha demostrat que millora la fora musculosquletica i lestabilitat, i disminueix la freqncia de fractures. poca de creixement. En aquesta poca sha vist que sobtenen millors resultats en activitats contra la gravetat (crrer, tennis, bsquet) que en les que no suposen un treball contra la gravetat (nataci).
90
Fitxa tcnica
Consideracions especials Evitar exercicis amb flexi de la columna vertebral i preferiblement treballar en bipedestaci. Si hi ha dolor no fer aquest entrenament.
Fora
Incrementar la densitat mineral ssia. Reduir el risc de fractura ssia. Augmentar la fora general.
Treball dinmic de foraresistncia: Msculs qudriceps, isquiotibials, glutis, adductors-abductors. Treball isomtric: Msculs erectors de la columna
50-80% 1 RM 1-4 sries 8-20 repeticions per srie (a linici comenar amb una srie de 20 repeticions amb poca crrega; ms endavant progressar reduint el nombre de repeticions i augmentant la intensitat). 2-3 dies a la setmana 40-70 % FCM 10-60 minuts per sessi (afegir 5 minuts cada sessi en funci de les necessitats individuals) 3-5 dies a la setmana. EPE: 12-16 (escala de Borg 6-20).
Resistncia
Incrementar el VO2 mx. i el llindar anaerbic. Millorar la resistncia general. Influir en la composici corporal.
Treball aerbic de baix impacte, amb participaci de grans grups musculars (caminar, bicicleta, nataci).
Si hi ha dolor no fer aquest entrenament. Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC. Indicar un treball variat.
Velocitat
No s recomanable fer cap tipus dexercici explosiu (crrer, fer salts). Millorar lestructura i la postura corporal. Mantenir o millorar la mobilitat articular necessria per a lautonomia personal. Prevenir la prdua de lespai articular, especialment a nivell vertebral. Exercicis actius generals de mobilitat articular. Estiraments actius generals. Treball actiu de reeducaci postural (i motriu), insistint especialment en la columna vertebral. Treball respiratori i de relaxaci. 20-60 minuts per sessi 5-7 dies a la setmana Sempre respectant, durant lexecuci de les diferents sries i repeticions, laparici de fatiga local que podria comportar cert estrs ossi o artromuscular (prevenci de fractures per sobrecrrega). Respectar laparici de dolor (treballar sense dolor) sigui quin sigui el rang de moviment assolit. Progressivament dissenyar formes dexecuci dels exercicis amb ms inestabilitat per involucrar-hi msculs estabilitzadors i sistemes dequilibri. Estirar totes les cadenes musculars. Moure totes les articulacions de forma individualitzada. Evitar maniobres forades, especialment les torsions desquena i extremitats inferiors associades a components de flexi i/o coaptaci articular. Procurar una higiene postural correcta durant lexecuci dels exercicis. Utilitzar des de mquines de suport fins a plataformes inestables, si es vol una major progressi.
Flexibilitat
Coordinaci
Incrementar lequilibri dinmic. Augmentar la seguretat i disminuir el risc de caigudes i fractures.
Integrat amb lentrenament de les altres capacitats, especialment de la fora.

Temps de treball per aconseguir els objectius A llarg termini. Minimitzar el risc de caigudes. Afavorir les activitats a laire lliure. Intentar incrementar les AVD com, per exemple, pujar escales o caminar.
VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FC: Freqncia cardaca. FCM: Freqncia cardaca mxima. EPE: Escala dautopercepci de lesfor.
Recomanacions
Observacions

91
Persones portadores de prtesi articular

Fitxa sanitria
La implantaci duna prtesi articular s un tractament efectiu de les artrosis greus i doloroses, amb un grau elevat de satisfacci del pacient i bons resultats a llarg termini. Actualment, una prtesi articular t ms dun 90% de possibilitats de supervivncia de 10 a 15 anys. La millora del dolor, de la rigidesa i de la funcionalitat desprs de la intervenci permet als pacients augmentar la seva activitat fsica, i a molts dells fins i tot participar en activitats esportives. Desprs de substituir larticulaci afectada, majoritriament maluc (PTM) i genoll (PTG), per cada cop ms tamb espatlles i turmells, la musculatura queda feble. Una de les millors formes de reforar aquests msculs i poder gaudir duna vida ms activa i independent s practicar exercici de manera regular. Els pacients amb osteoartritis simptomtiques veuen reduda la seva activitat fsica a causa del dolor articular, i es limita per tant la fora, la resistncia a lexercici i la capacitat aerbica. bol, bsquet, escalada, futbol, gimnstica, handbol, hoquei, jguing, esquaix, tennis individual i voleibol. Desprs de la implantaci duna prtesi total despatlla recomanem practicar activitats com aerbic de baix impacte, balls de sal i jazz, bicicleta esttica i de carretera, bitlles, canoa, esqu de fons, esqu nrdic, jguing, nataci, senderisme, tennis de dobles, etc. Als pacients amb experincia sels permetr practicar golf, patinatge sobre gel, tir i esqu alp. Es desaconsella la prctica de futbol, gimnstica, hoquei, escalada i altres esports que impliquin fer llanaments amb el membre afectat.
Precaucions
No s prudent iniciar la prctica desports molt tcnics com esquiar, excursionisme, bicicleta tot terreny, muntar a cavall o jugar a tennis desprs de ser intervingut duna prtesi articular total, ats que les crregues articulars i el risc de lesi sn ms elevades en els pacients no iniciats. La majoria dels estudis revisats, tot i trobar resultats contradictoris, conclouen que no shan notat efectes secundaris nocius en les prtesis totals de maluc (incidncia ms alta dafluixament i per tant de recanvi) fins als 10 anys devoluci desprs de la intervenci. En les persones portadores de PTM est contraindicat seure en posicions de flexi del maluc superior a 90 graus i els moviments combinats de rotaci i flexi pel risc de luxaci de la prtesi. En cas que sigui necessari per a la vida diria els recomanarem utilitzar un suplement per al seient. Hem de considerar la possibilitat de reduir la crrega articular en determinades activitats; per exemple, a la muntanya caldria evitar els descensos importants i les dreceres, i convindria caminar lentament a la baixada. Tamb es poden emprar piolets perqu redueixen la crrega articular fins a un 20%. Als esquiadors els recomanarem evitar els descensos verticals amb girs bruscs (millor fer diagonals), la neu dura o en males condicions i les irregularitats. s recomanable pedalejar amb crregues baixes de potncia i elevar la freqncia de pedaleig, aix com mantenir el seient alt.
Objectius
Millorar el to muscular i la densitat ssia, la fora, la postura, i tamb lequilibri i la coordinaci. Indirectament tamb incrementa lautoestima i lhabilitat per dur a terme les AVD i, per tant, la sensaci de benestar.
Els factors que cal tenir en compte en cada pacient per prescriure exercici fsic individualitzat sn el desgast de la prtesi articular, la crrega de larticulaci i els moments de fora durant lactivitat esportiva, lactivitat i fixaci de la prtesi, la prctica dactivitat fsica recreativa o dexercici, lexperincia prvia i les diferncies entre prtesis de les diferents articulacions. Pacients amb PTM Aconsellem als pacients portadors de PTM que practiquin activitats com bicicleta esttica, nataci, gimnstica aqutica, balls de sal i caminar a la cinta contnua, com a exercici regular per mantenir la forma fsica cardiovascular. Als pacients amb experincia sels permetr practicar regularment altres esports que impliquen una crrega articular superior: tennis de dobles, golf, tir, aerbic de baix impacte, ciclisme de carretera, bitlles, excursionisme, equitaci i esqu de fons. Hem de considerar de manera diferent el pacient al qual li agradaria dur a terme aquestes activitats de forma recreativa; esquiar un parell de setmanes lany, jugar a tennis per plaer (evitant la competici, els esprints i els salts) o lexcursionisme el cap de setmana no afegiran una crrega important global i poden ser acceptables. Pacients amb PTG Als portadors de PTG els recomanem practicar regularment exercicis de baix impacte, com ara bicicleta esttica, bitlles, golf, ballar, muntar a cavall, croquet, caminar, nedar o tir. Als pacients experimentats sels pot permetre practicar bicicleta de carretera, canoa, excursionisme, rem, esqu de fons, tennis, pesos amb aparells i patinatge sobre gel. Tant a les persones portadores de PTG com a les portadores de PTM desaconsellem practicar aerbic dalt impacte, beis-

Heparina entre el primer i el tercer mes del postoperatori. Cobertura antibitica en cas dintervenci bucal o ferides importants.
Consells
Hem de motivar els pacients a seguir fsicament actius desprs de la implantaci duna prtesi total, per tal de mantenir la salut, prevenir patologia cardiovascular i millorar la qualitat ssia i la fixaci de la prtesi. Les activitats recomanades shan dindividualitzar en cada pacient. Els pacients actius que volen mantenir o millorar la seva forma fsica hauran de practicar exercici fsic de 3 a 4 dies per setmana durant 30-40 minuts. Aquesta activitat aerbica hauria de ser de baix impacte, com ara nedar, anar amb bicicleta, fer gimnstica aqutica o caminar a la cinta contnua. Als pacients que volen continuar practicant esport de lleu-
92
re de forma recreativa, sels pot recomanar activitats amb crrega articular ms elevada, com esqu, tennis o excursionisme i informar-los de les mesures per reduir la crrega articular.
En general, en les prtesis articulars, es desaconsella lexercici que implica molt contacte o un impacte elevat. Hem deducar els nostres pacients i explicar-los els beneficis i els riscos associats a la prctica dexercici fsic.
Fitxa tcnica
Consideracions especials Evitar aferncies visuals. Garantir la seguretat en els exercicis dinestabilitat.
Equilibri
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Millorar el control propioreceptiu.
Exercicis propioreceptius dextremitats.

Temps de treball per aconseguir els objectius Recomanacions 3-6 mesos. Evitar exercicis dalt impacte articular i moviments agressius. En PTM est contraindicat seure en posici de flexi de maluc superior a 90. Promoure un estil de vida actiu. Tant en PTG com en PTM desaconsellar les activitats segents: treball aerbic dalt impacte, beisbol, bsquet, futbol, gimnstica, voleibol, tennis individual, esquaix, handbol, hoquei.
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria. PTM: Prtesi total de maluc. PTG: Prtesi total de genoll.

93
Sndrome de fatiga crnica

Fitxa sanitria
Efectes de lexercici en la sndrome de fatiga crnica
Sovint els smptomes empitjoren en els dies posteriors a qualsevol grau dexercici fsic; aquest fet pot frustrar els intents de comenar i complir un programa de condicionament fsic i, per tant, sha de tenir en compte a lhora de dissenyar el programa dexercici. Cal transmetre al pacient que, malgrat lempitjorament inicial causat per lexercici, la prctica regular dactivitat fsica moderada sassocia a una millora significativa en els smptomes de malaltia. La majoria de vegades, en pacients amb sndrome de fatiga crnica, els canvis fisiolgics i funcionals causats per lexercici sn relativament modestos, tot i que les millores percebudes pel mateix pacient (per exemple, en la qualitat de vida) solen ser molt importants.
Precaucions
Cal tenir en compte que: Poden estar seguint tractaments de medicina alternativa (per tant, s possible que prenguin algun tipus de dieta alternativa, suplements de vitamines i minerals, terpia amb herbes, massatges o aromaterpia) sense que els metges els hagin prescrit). Els smptomes solen empitjorar a linici del programa dexercici. En molts casos sassocia a depressi, encara que es desconeix si s una conseqncia de patir els smptomes de manera tan persistent o s una part de la sndrome de fatiga crnica. A causa del desconeixement de les causes daquesta sndrome, els afectats poden sentir-se decebuts de les reaccions tant de la poblaci en general com dels sanitaris. Per tant, s bsic un entorn comprensiu i encoratjador. s til informar els pacients sobre el que suposar lexercici per ajudar-los a administrar la seva despesa energtica. Sha devitar lexercici extenuant per tal de no empitjorar la simptomatologia. Sha devitar el reps prolongat perqu perpetua la fatiga i altres smptomes.
Objectius
Reduir els nivells de fatiga. Reduir el grau de dolor. Millorar les AVD. s a dir que el tractament sadrea a minimitzar la simptomatologia ms que no pas a revertir la patologia subjacent.
Cal advertir els pacients que probablement notaran que es cansen amb ms facilitat durant les primeres setmanes. Lempitjorament de la simptomatologia a linici del programa s prpia de la malaltia i no indica que shagi de cessar lexercici. Sha de seguir un abordatge conservador que tingui en compte la idiosincrsia daquest grup de persones. Per tant, caldr comenar amb nivells molt baixos, basats en la tolerncia real. Les activitats aerbiques que es recomanin han de ser familiars per al pacient (per exemple, caminar) i que es puguin fer a nivells dintensitat molt baixos. Tamb cal prescriure exercicis de flexibilitat per mantenir larc de moviment. Lentrenament muscular ha de servir per mantenir les AVD i ha devitar aquelles activitats i intensitats que desencadenin adoloriment muscular posterior (cruiximent). La progressi de lactivitat sha de basar en laugment de la durada i no en laugment de la intensitat de les sessions. El ritme de progressi sha dindividualitzar. Els pacients de llarga evoluci solen estar en molt mala forma fsica, la qual cosa fa encara ms necessari comenar amb una activitat que el pacient pugui tolerar i, desprs, allargar la durada de les sessions de manera molt progressiva. Han daprendre a no esforar-se fins arribar a lesgotament en els dies en qu es trobin b i a reduir la intensitat de lexercici quan es trobin malament.

Cal esbrinar la medicaci que est prenent el pacient. Els medicaments que sutilitzen ms habitualment no solen afectar la resposta a lexercici (tricclics, antidepressius, ansioltics, antiinflamatoris no esterodals, antimicrobians, antihistamnics i antihipertensius.
Consells
Una actitud positiva cap a lexercici naugmenta el compliment. Comenar de forma molt progressiva. Trobar lequilibri entre exercici i reps. Fer exercici en companyia ats que millora el compliment. No fer exercici 2 hores abans danar a dormir perqu pot dificultar agafar el son. s preferible prendre un parell de dies de descans quan es necessiti i tornar a fer exercici tan bon punt sigui possible. s bsic que aquests pacients spiguen quanta activitat poden fer i quan shan daturar; lobjectiu primordial s evitar laugment del nivell de fatiga. Cal adaptar en tot moment el programa a lestat del pacient i evitar el sobreentrenament en perodes de ms bona salut. Cal que els pacients siguin el ms actius possible: lactivitat fsica regular, encara que sigui dintensitat molt baixa, s necessria per evitar la prdua de forma fsica.
94
Fitxa tcnica
Consideracions especials Adaptar el programa a la percepci subjectiva de fatiga de cada persona. Incrementar progressivament el volum de treball i no la intensitat.
Fora
Participaci de grans grups musculars. Exercicis poliarticulars. Treball de fora-resistncia
20-50% 1 RM 1-6 sries 8-20 repeticions 90 segons de descans entre sries Dies alterns
Aconseguir fer 30 minuts continuats dactivitat.
40-60% FCM Test de conversa Dies alterns
Resistncia
No arribar a lesgotament. Adaptar el programa a la percepci subjectiva de fatiga de cada persona. Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC. Vigilar lexecuci correcta dels exercicis i fer un bon control de la respiraci.
Flexibilitat
Millorar o mantenir el grau de mobilitat articular. Fer estiraments relacionats amb les AVD.
Tcniques destirament.
2-5 sessions per setmana Tcniques no estressants

Temps de treball per aconseguir els objectius 9-12 mesos. Individualitzar el temps de descans/repeticions. No fer exercici 2 hores abans danar a dormir.
Recomanacions
Observacions
No fer exercicis extenuants i evitar els perodes perllongats de reps.

95
Sistema endocr
Sistema endocr
Sistema endocr
Diabetis mellitus Dislipmia Hipotirodisme/Hipertirodisme Obesitat
Sistema endocr Fitxes PEFS
Diabetis mellitus
Fitxa sanitria
Efectes de lexercici en la diabetis
Possible millora del control de la glucosa sangunia. Lexercici ha de formar part del tractament de la diabetis de tipus 2 (juntament amb lalimentaci i la medicaci, perqu disminueix el nivell de glucosa a la sang). Les persones amb diabetis de tipus 1 han de fer exercici per obtenir altres beneficis noms quan la glucosa sangunia estigui per sota de 250 mg/dl, sense cetones. Millora de la sensibilitat a la insulina i disminuci de la necessitat de medicaci. Lexercici regular millora la sensibilitat a la insulina, la qual cosa pot suposar una reducci en la dosi dinsulina o dhipoglucemiants orals. Reducci del greix corporal. La prdua ponderal augmenta la sensibilitat a la insulina i pot permetre que les persones diabtiques redueixin la quantitat dinsulina o dhipoglucemiants orals que necessiten. Es considera que lexercici, juntament amb una ingesta calrica moderada, s la forma ms efectiva de perdre pes. Beneficis cardiovasculars. En general, lexercici regular disminueix el risc de patir malaltia cardiovascular. Aix tamb s cert en persones amb diabetis. Reducci de lestrs. Lestrs pot interferir en el control de la diabetis perqu augmenta les hormones contrareguladores, les cetones i els cids grassos lliures; per tant, la reducci de lestrs s una part important del maneig de la diabetis. Prevenci de la diabetis de tipus 2. Els estudis epidemiolgics indiquen que lexercici prev laparici de diabetis de tipus 2. Les persones amb intolerncia a la glucosa (ITG), diabetis gestacional o histria familiar de diabetis de tipus 2 sn les que ms es beneficien de la prctica regular dactivitat fsica aerbica.
Precaucions
Cal aconseguir un bon control en els diabtics de tipus 1 per evitar el risc dhipoglucmia (immediata o retardada), hiperglucmia i cetosi. Lexercici fsic est contraindicat quan la glucmia s superior a 250 mg/dl i hi ha cetosi. Per tant, cal verificar la glucmia abans de cada sessi dexercici. Si la glucmia s inferior a 150 mg/dl, cal prendre un suplement de fruites, galetes o begudes refrescants. En tots el casos cal practicar exercicis descalfament dintensitat baixa baixa (aerbics), durant 5-10 minuts, conjuntament amb estiraments musculars. Es desaconsellen els esports anaerbics i explosius (halteroflia, arts marcials), perqu sn hiperglucemiants i hi ha una incidncia elevada defectes secundaris traumtics i cardiovasculars amb problemes de difcil soluci davant emergncies (busseig), violents o de gran contacte fsic (boxa, rugbi, karate), practicats en solitari, com lesqu de fons o el muntanyisme, que empitjoren complicacions relacionades amb la diabetis. El refredament posterior a lexercici s molt important per tal devitar complicacions osteomusculars i cardaques. Sha insistit en una correcta rehidrataci abans, durant i desprs de lexercici. Sha descollir un calat adequat, tenint present la rellevncia duna valoraci i un control correctes dels problemes mecnics del peu (hllux valg, dits de martell, peus buits, etc.), vasculars i neurolgics. Respecte a la cura dels peus, tamb cal vetllar per una bona higiene: per exemple, no posar-se els mateixos mitjons desprs dhaver fet esport, rentar-se i assecar-se b els peus, sobretot entre els dits, per evitar humitats i maceracions; evitar les durcies, i mantenir la higiene de les ungles. El pacient amb retinopatia diabtica ha devitar exercicis que incrementin la pressi arterial de lhemics superior (Valsalva), cops i activitat dimpacte repetits (saltar, crrer, tennis), en funci de la gravetat del quadre. En pacients amb nefropatia diabtica estan contraindicats els exercicis molt perllongats, pel risc de rabdomilisi i descompensaci dhipertensi arterial. La neuropatia del sistema nervis autnom pot condicionar hipoglucmies asimptomtiques, mala adaptaci de la pressi arterial i de lFC a lesfor, i gastroparsia que fa impredictible el retard en labsorci dels aliments. En els diabtics ms grans de 35 anys, en els que porten ms de 15 anys amb diabetis de tipus 1 o en els que porten ms de 10 amb diabetis de tipus 2, i en els que tenen factors de risc cardiovascular o complicacions microangioptiques, sha de descartar cardiopatia isqumica simptomtica o asimptomtica, mitjanant una prova desfor mxima amb monitoratge dECG i de pressi arterial.
Objectius
Reduir la resistncia a la insulina. Reduir els requeriments posteriors dinsulina. Millorar el perfil lipdic (reducci dels triglicrids i les LDL i increment de les HDL). Incrementar la despesa energtica. Millorar la hipertensi arterial lleu i moderada. Millorar lestabilitat cardiovascular. Augmentar la resistncia cardiorespiratria i la flexibilitat. Millorar lautoimatge, lautoconfiana, la sensaci de benestar i la qualitat de vida. Reduir lndex de massa corporal (IMC) en cas dexcs de pes, per tal devitar resistncia en labsorci insulnica en el teixit adips.
Es poden fer exercicis aerbics com caminar, trotar o anar amb bicicleta, amb una durada de 20-60 minuts diaris (aerbic), de 4 a 7 dies per setmana. El treball diari es pot fraccionar en perodes progressius de 10-30 minuts. La intensitat de lexercici es pot estimar en el punt que ja no es pot parlar ni respirar normalment (test de conversa) o controlant el pols de forma aproximada (50-75% dFC mxima) o exacta (estimaci dels llindars de treball mitjanant una ergometria). Es pot fer treball de fora-resistncia, de 3 a 5 dies per setmana, amb moviments complets i rpids de malucs, cames, pectorals, espatlles, braos i abdominals, amb crregues que permetin assolir 3-5 sries de 8-12 repeticions (60-70% d1 RM).

Insulina: cal tenir en compte la durada (ultrarpida, rpida, intermdia o lenta) per aconsellar lexercici fsic en la cua dacci de la insulina. Sulfonilurees i metilglinides: estimulen la secreci dinsulina per la cllula beta. Poden requerir reducci de la dosi desprs de lexercici, per evitar hipoglucmies postesfor. Glitazones (rosiglitazona, pioglitazona): estimulen la captaci de glucosa al teixit gras i al mscul. Poden fer engreixar i produir retenci lquida (edemes o insuficincia cardaca).
100
Inhibidors de les disacaridases intestinals: alenteixen labsorci de sucres complexos. En cas dhipoglucmia pot ser necessari administrar monosacrids.
Consells
Els diabtics ben controlats i sense complicacions crniques poden desenvolupar tot tipus dactivitat, encara que s recomanable que portin una placa identificativa. s convenient que lexercici sadapti al gust i lestil de cada persona per tal dafavorir-ne la continutat i sn recomana-
bles els exercicis en grup. Els companys haurien de saber qui s diabtic i en qu consisteix la diabetis. La farmaciola dels centres esportius hauria de disposar de begudes ensucrades, aix com de dues o tres ampolles de glucag intramuscular per si es presenta un cas dhipoglucmia greu. En els exercicis de llarga durada cal disminuir la dosi dinsulina, prendre suplements dhidrats (10-15 g dhidrats de carboni dabsorci rpida) cada 45-60 minuts, controlar la glucmia durant i desprs de lexercici, especialment a la nit, i augmentar la ingesta dhidrats fins a 24 hores.
Fitxa tcnica
Consideracions especials Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Incrementar progressivament les crregues de treball. Respectar el temps de recuperaci entre sries. Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Hidratar-se adequadament. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC.
Fora
60-70% 1 RM 3-5 sries 8-12 repeticions 3-5 dies a la setmana
40-70% VO2 mx. 50-75% FCM 20-60 minuts per sessi Test de conversa 4-7 sessions per setmana
Temps de treball per aconseguir els objectius 4-6 mesos. Evitar la prctica dexercicis i esports que comportin una prctica en solitari. Tenir cura dels peus i utilitzar calat adequat per evitar que shi facin nafres. Evitar exercicis o activitats que impliquin un augment de la pressi arterial de lhemics superior en pacients amb retinopatia diabtica (p. ex., maniobra de Valsalva, posicions corporals semblants a lequilibri invertit, suspensions cap per avall, etc.). Contraindicar exercicis molt perllongats en pacients amb nefropatia diabtica, pel risc de rabdomilisi i de descompensaci de la pressi arterial. Evitar la deshidrataci. Nens Gent gran Planificar lentrenament del pacient en relaci amb els seus nivells de glucmia, la ingesta daliments, la climatologia i la durada i intensitat de lentrenament. Controlar els signes identificatius dhipoglucmia (suor freda, tremolors, palpitacions, mareig, falta de coordinaci, visi borrosa). Controlar els signes identificatius dhiperglucmia (molta set, necessitat dorinar molt sovint). En el cas de la cetoacidosi es manifesta dificultat en la respiraci, vmits i boca seca. Disposar duna farmaciola per a situacions demergncia.
Recomanacions
Adaptacions per a poblacions especials En general
VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FC: Freqncia cardaca. FCM: Freqncia cardaca mxima.

101
Dislipmia
Fitxa sanitria
Efectes de lexercici en les dislipmies
Lexercici millora el perfil lipdic sanguini de manera directa (augment de lactivitat de lipoprotenalipasa (LPL) i indirecta (reduccions del pes i del greix corporal). En general, la dislipmia no altera la resposta a lexercici, llevat que sigui de llarga durada i sacompanyi de malaltia arterial coronria o altres malalties. Quan hi ha altres afeccions, la malaltia secundria altera la resposta a lexercici (per exemple, angina i claudicaci). En dislipmies molt elevades caldr comenar la medicaci abans de lexercici i fer exercici supervisat perqu la dislipmia molt elevada pot cursar amb una aportaci inadequada als teixits vitals, com ara el cor o el cervell, i amb un risc daugment daccident vascular cerebral, infarts de miocardi o tots dos. Si els pacients reben medicaci per altres patologies, shan de tenir en compte el tipus i la dosi de medicaci que prenen. Exercicis de llarga durada (1-2 h) i dintensitat moderada (70% de lFC mxima) que redueixen els triglicrids (aterosclerosi) i augmenten les HDL. Exercicis de resistncia ms prolongats (gran fons) que redueixen les LDL (accidents coronaris). Despesa calrica de 300-350 kcal/sessi, 2.000 kcal/setmana per reduir els triglicrids, Volum de cursa contnua de 15 km/setmana per reduir les LDL.
Precaucions
Abans diniciar un programa dexercici intens, en els pacients amb dislipmia i altres factors de risc, cal fer una valoraci del risc i adaptar lexercici als possibles problemes cardiovasculars o articulars.

Fibrats (gemfibrozil, bezafibrat, fenofibrat): poden produir milgies i augment de creatina-cinasa (CPK). Estatines (lovastatina, simvastatina, fluvastatina, pravastatina, atorvastatina): poden provocar milgies sense augment de CPK, miositis i rabdomilisi. Resines fixadores dcids biliars (colestiramina, colestipol, filicol): poden interferir en labsorci de vitamines liposolubles i altres frmacs. Inhibidors de labsorci intestinal del colesterol (ezetimiba): solen associar-se a les estatines. Aliments nutricutics (derivats lctics suplementats amb fitosterols): cal vigilar possibles dficits de vitamines liposolubles.
Objectius
Reduir els triglicrids (< 200 mg/dl). Reduir el colesterol (< 200 mg/dl) i les LDL (< 130 mg/dl, < 100 mg/dl, si hi ha patologia cardiovascular). Augmentar les HDL (> 40 mg/dl). Millorar la resta de factors de risc cardiovascular (IMC < 25, pressi arterial < 140/90 mmHg, glucmia < 110 mg/dl), i adipositat abdominal (permetre de cintura < 102 cm en els homes o < 90 cm en les dones). Potenciar lefecte del tractament farmacolgic.
Lactivitat fsica ha de ser, bsicament, aerbica: Intensitat del 50-75% del VO2 mx.: treballs domstics, caminar a pas rpid (6 km/h), jguing, excursionisme, ciclisme, balls de sal, tennis, nataci, rem (vogadors), esports dequip de predomini aerbic. Sessions de 20-60 minuts, per a activaci ptima de lLPL muscular i del teixit adips. Freqncia setmanal de 3-5 cops com a mnim. Programa progressiu mnim de 8-12 setmanes, idealment d1 any.
Consells
s convenient supervisar els pacients amb antecedents i/o factors de risc cardiovascular. Cal pensar en el monitoratge i control mitjanant elements de mesura fcil de lactivitat fsica (pulsmetres, podmetres, accelermetres, etc.), per reforar de forma positiva un estil de vida saludable. El control de la dislipmia ha dincloure sempre la dieta, lexercici fsic i, sovint, el tractament amb frmacs.
102
Fitxa tcnica
Fora
Participaci de grans grups musculars. Exercicis poliarticulars. Recomanable el treball amb mquines i/o pes corporal (treball variat).
50-60% 1 RM 3-5 sries 10-20 repeticions 60-90 segons de descans entre sries 2-3 dies a la setmana
Millorar la capacitat de treball. Millorar la resistncia. Resistncia
5-7 dies a la setmana 20-60 minuts per sessi 50-75% VO2 mx. Test de conversa

Temps de treball per aconseguir els objectius Recomanacions i altres observacions 3-12 mesos.
Combinar la prctica dactivitat fsica amb el control diettic i el tractament amb frmacs.
AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FC: Freqncia cardaca.

103
Hipotirodisme
Fitxa sanitria
Caracterstiques
Lhipotirodisme es classifica en: Hipotirodisme primari: lorigen de lalteraci es troba a la glndula tiroide. Hipotirodisme hipotalamohipoftic: lalteraci es troba a la hipfisi o lhipotlem, amb manca de TSH (hormona estimulant de la tiroide). La glndula tiroide s normal. Hipotirodisme iatrognic Caracterstiques analtiques: lhipotirodisme es caracteritza per presentar disminuci de les hormones perifriques: T4 (L-tiroxina) lliure i T3 (D-tiroxina) lliure. Quan la causa s primria, la realimentaci amb la hipfisi funciona, amb la qual cosa tenim una elevaci de TSH. Quan la causa s hipotalamohipoftica, la realimentaci no funciona i la TSH pot estar inapropiadament normal o quasi normal. Les hormones tiroides (T4 i T3) estan implicades en nombroses funcions cellulars a nivell muscular, cardac, adips, nervis, cutani, digestiu, etc. La manca daquestes hormones dna lloc a un alentiment de moltes funcions cellulars i als smptomes tpics de lhipotirodisme. El tractament substitutiu amb T4 aconsegueix mantenir el pacient lliure de simptomatologia. Per tant, un pacient amb un bon tractament es pot considerar normal.
Hipertirodisme
Fitxa sanitria
Caracterstiques
Lhipertirodisme es classifica en: Hipertirodisme primari: lorigen de lalteraci es troba a la glndula tiroide. Hipertirodisme hipotalamohipoftic: lalteraci es troba a la hipfisi o lhipotlem, amb excs de TSH. La glndula tiroide s normal. Hipertirodisme iatrognic Caracterstiques analtiques: lhipertirodisme es caracteritza per presentar elevaci de les hormones perifriques T4 lliure i T3 lliure. Quan la causa s primria, la realimentaci amb la hipfisi funciona, la qual cosa provoca una disminuci de TSH. Quan la causa s hipotalamohipoftica, la realimentaci no funciona i la TSH pot estar inapropiadament normal o elevada. Lexcs dhormones tiroides dna lloc a una acceleraci de moltes funcions cellulars i als smptomes tpics de lhipertirodisme. El tractament de lhipertirodisme pot tenir un curs insidis fins aconseguir la normalitzaci de la funci tiroide, i moltes vegades cal optar per tractaments ms agressius que destrueixen la glndula tiroide i poden deixar el pacient hipotiroide.
Objectius Objectius
Durant els perodes dhipotirodisme analtic o clnic, sha de procurar no fer exercici fsic que pugui ser estressant ja que, tant en situaci basal com en situaci destrs, lactivitat de la cllula miocardaca est disminuda, cosa que comporta un alentiment del metabolisme i una disminuci de lFC i de la contractilitat miocardaca. Durant els perodes dhipertirodisme analtic o clnic, sha de procurar no fer exercici fsic que pugui ser estressant ja que lactivitat de la cllula miocardaca est multiplicada, cosa que comporta un augment del metabolisme basal, de lFC i del cabal cardac en reps.
No sha de plantejar cap exercici que estressi lorganisme de forma general, fins assolir la funci tirodal normal. Lefecte de lhipertirodisme a nivell cellular es pot mantenir temps desprs dhaver normalitzat la funci.
Una vegada assolida la funci tirodal normal, lactivitat recomanada s igual a la duna persona sense patologia.
Precaucions
Els pacients amb hipotirodisme no tractat tenen un risc cardiovascular ms gran. Els pacients amb hipotirodisme per patologia hipotalamohipoftica (panhipopitutarisme), en el qual es combinen altres deficincies hormonals, tamb poden tenir un risc cardiovascular superior. Els pacients amb hipotirodisme per cncer de tiroide se solen hipertractar per mantenir nivells de TSH baixos. Aix equival a un hipertirodisme subclnic. En aquest cas, sha de tenir en compte que lhipertractament de lhipotirodisme pot tenir conseqncies similars a lhipertirodisme.
Precaucions
Durant els perodes dhipertirodisme hi ha una disminuci de pes. Una vegada tractat, el pes pot augmentar. Durant el tractament de lhipertirodisme es poden utilitzar beta-blocadors per al control de la simptomatologia.

Tractament amb antitirodals: metimazole i altres derivats de la tiourea i derivats del tiouracil (propiltiouracil) poden produir reaccions dhipersensibilitat amb manifestaci cutnia, febre, toxicitat heptica i agranulocitosi. Tractament amb iode radioactiu: Desprs de ladministraci duna dosi de iode radioactiu cal estar allat durant un perode de temps que pot variar al voltant duna setmana.

El tractament de lhipotirodisme consisteix en hormona T4. La medicaci es pren una vegada al dia en dej.
Consells
Durant els perodes dhipertirodisme shan de seguir controls mdics freqents. Si el pacient ha fet tractament definitiu amb cirurgia o iode radioactiu i assoleix lhipotirodisme definitiu, es considerar i tractar com a tal.
Consells
Aconsellem fer les revisions recomanades en cada cas, per a la dosificaci correcta de la medicaci.
104
Fitxa tcnica
Condicionament fsic
Fora
Velocitat
Flexibilitat
Agilitat
Cada dia

Recomanacions No fer activitats estressants en perodes dhipotirodisme analtic o clnic.
Observacions
Un cop assolida la funci normal de la glndula tiroide, la prctica esportiva s igual que qualsevol altra persona no afectada per la malaltia.

105
Obesitat
Fitxa sanitria
Efectes de lexercici en lobesitat
Reducci del pes corporal en lobesitat moderada no tant en lobesitat mrbida (IMC > 40) perqu fa disminuir el greix corporal alhora que mant o augmenta la massa corporal magra. Modificaci de la distribuci del greix corporal (promou la prdua de greix abdominal). La prdua s ms efectiva en persones amb distribuci troncal del greix. Disminuci del risc de malalties associat a la distribuci troncal del greix. Manteniment de la prdua de pes. Es pot produir tant per laugment del consum energtic com, indirectament, perqu regula la ingesta calrica. Sembla que les persones no obeses augmenten la ingesta calrica en resposta a lexercici mentre que aix no passa en les persones obeses. Canvis sobre el metabolisme glucdic tant en lobesitat moderada com mrbida. Aquests canvis poden aparixer sense modificacions en el pes o el greix corporal, encara que les variacions ms grans es troben en les persones amb una reducci superior del greix intraabdominal, i consisteixen en disminuci de la glucosa i la insulina en dej, augment de la tolerncia a la glucosa i disminuci de la resistncia a la insulina. poden fraccionar en sessions mnimes de 10 minuts. Cal comenar amb exercicis dintensitat baixa i augmentar-los de forma progressiva fins a assolir el 50-70% de lFCM. Els exercicis de fora sn molt importants per mantenir la massa muscular (el 25% del pes que es perd amb dietes hipocalriques s massa corporal magra) i incrementar la despesa energtica basal. Es poden realitzar exercicis de fora amb crregues que permetin fer entre 8-12 repeticions (50-70% de fora mxima). s suficient fer 2-3 sessions setmanals amb 8-10 exercicis suaus repetits sobre els grans grups musculars. La mxima utilitzaci dels greixos com a substrat energtic durant lactivitat fsica sobt a partir dels 60 minuts a intensitats del 60-80% de lFCM.
Precaucions
Fonamentalment, conv tenir-ne totes les relacionades amb les morbiditats associades: patologia osteoarticular, cardiopatia isqumica i HTA.

Orlistat: redueix labsorci de lpids, per cal tenir en compte efectes secundaris, com ara augment del ritme de les deposicions, urgncia fecal, fins i tot diarrea, que poden comportar trastorns secundaris a la diarrea, alteracions hidroelectroltiques, insuficincia renal, etc. Sibutramina: inhibidor de la recaptaci de noradrenalina i serotonina, amb efecte termogen i de sacietat. Els efectes secundaris que es poden presentar sn insomni, astnia, augment de la pressi arterial i lFC, que caldr controlar de forma peridica.
Objectius
Incrementar la despesa energtica; com ms alt s lIMC i menys hbit dexercici es t, ms difcil s la prdua ponderal inicial. Reduir la ingesta. Aix es pot aconseguir perqu lexercici disminueix la sensaci de gana i ajuda a seleccionar aliments amb menys greixos. Millorar el perfil metablic: disminueix la morbimortalitat cardiovascular; incrementa la sensibilitat a la insulina; disminueix laparici o progressi de diabetis de tipus 2; millora el control de la hipertensi; redueix les LDL i els triglicrids, eleva les HDL, i afavoreix el manteniment de la densitat mineral ssia. Millorar la capacitat respiratria. Millorar lautoestima i el benestar psicolgic.
Consells
Sha descollir un exercici agradable per a cada persona i, si s possible, que es pugui combinar amb exercicis en grup. s recomanable la coordinaci amb lequip mdic que fa el seguiment nutricional, sobretot en els casos de cirurgia baritrica perqu poden sorgir complicacions com ara malabsorci de nutrients (tiamina, vitamina B12, folats, ferro) o evacuaci gstrica rpida. Per tant, cal donar consells nutricionals molt estrictes per evitar un trnsit molt rpid postingesta i hipoglucmies reactives.
Activitats
El tipus i la intensitat de lexercici variaran en funci de lIMC, de ledat, de lactivitat habitual, de la realitzaci dexercici previ i de lexistncia de comorbiditats (consulteu la patologia especfica). Criteris dintervenci (ms de 15 anys) Normops. Alimentaci variada, fraccionada i equilibrada, i activitat fsica adequada. Cal vigilar els augments de pes superiors a 5 kg/any. Sobreps. Consells nutricionals i dexercici fsic. Aconseguir una prdua mantinguda del 5-10% del pes en 6 mesos. Obesitat. Aconseguir una prdua del 10% del pes en 6 mesos. Est justificada la utilitzaci de frmacs en cas de comorbiditats associades. Obesitat mrbida. Cal aconseguir una prdua mantinguda del 20-30% del pes en 6 mesos. Tractament diettic, farmacolgic i quirrgic. Exercici en fase de manteniment, adaptat a les comorbiditats. Lactivitat fsica necessria per prevenir lobesitat sestima en unes 1.000-2.000 kcal extra a la setmana, efectuada de forma aerbica i progressiva durant 30-60 minuts diaris, que es
106
Fitxa tcnica
Consideracions especials Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Incrementar progressivament les crregues de treball. Respectar el temps de recuperaci entre sries. Controlar les situacions dhipoglucmia i hiperglucmia, si escau. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Augmentar progressivament el temps i la intensitat del treball. Controlar les situacions dhipoglucmia i hiperglucmia. Controlar lFC.
Fora
Participaci de grans grups musculars. Exercicis poliarticulars. Recomanable el treball amb mquines.
50-70% 1 RM 3-5 sries 8-10 exercicis 8-12 repeticions per exercici 60-90 segons de descans entre sries 2-3 dies a la setmana
Resistncia
Augmentar la despesa energtica. Reduir pes. Millorar la funcionalitat. Aconseguir fer 30 minuts continuats dactivitat.
30-60 minuts per sessi (es poden fraccionar en sessions mnimes de 10 minuts) 5-7 dies a la setmana 50-80% FCM Test de conversa

Temps de treball per aconseguir els objectius Recomanacions 6-12 mesos.
Evitar exercicis dalt impacte: salts. Escollir un exercici agradable per a cada persona i combinar-lo amb exercicis en grup. Treballar coordinadament amb lequip mdic que fa el seguiment nutricional de la persona.
Observacions

107
Embars Menopausa
Obstetrcia i ginecologia Fitxes PEFS
Embars
Fitxa sanitria
La gestaci s un estat transitori no patolgic de la dona, causat per la presncia dun o ms fetus en creixement dins lter, que provoquen una srie dadaptacions de lorganisme, tant de tipus morfolgic com fisiolgic. Des del punt de vista morfolgic les modificacions constitueixen factors limitants per a lactivitat fsica. Inclouen: Augment de pes (mnim 9 kg). Augment del volum abdominal (fins al 70%). Modificacions de lesttica i la marxa causades pel desplaament del centre de gravetat. Les modificacions fisiolgiques de la gestant que poden afectar lactivitat fsica sn: Augment del cabal cardac (a linici de la gestaci per un augment del volum sistlic, i quan la gestaci progressa aquest disminueix i augmenta lFC). Augment del volum sanguini total. Increment de la ventilaci pulmonar (augmenta la ventilaci per minut i la freqncia respiratria). del VO2 mx.). Aix es correspondria amb la capacitat de parlar sense massa dificultat durant lesfor (test de conversa). Les gestants no entrenades podrien practicar exercici al 6070% de lFCM durant 30 minuts i en 3 sessions a la setmana. Les gestants entrenades poden seguir un exercici moderat segons el seu programa dentrenament habitual. Classificaci de lactivitat fsica recomanada per trimestres:
1r trimestre 2n-3r trimestre Postpart i lactncia No entrenades: programa de preparaci al part o exercici de risc i intensitat baixos. Entrenades: continuar el programa habitual evitant la sensaci desgotament. 4t-8 mes: disminuir la intensitat i el volum de lexercici i augmentar els exercicis de flexibilitat i relaxaci. La nataci sha dabandonar 6 setmanes abans de la data probable de part. 9 mes: reps relatiu. Inicialment est indicada la recuperaci de la musculatura perineal i, posteriorment, de labdominal. No sha diniciar activitat fsica moderada fins passada la quarantena, i lactivitat fsica intensa o esport de competici, fins passats 2 mesos.
Evitar lincrement excessiu de pes i teixit adips matern. Disminuir el risc de diabetis i altres complicacions obsttriques. Disminuir la incidncia de cesria. Millorar la postura i el to muscular. Disminuir les lumblgies. Reduir el temps dhospitalitzaci i de recuperaci postpart. Aconseguir beneficis materns psicolgics (augment de lautoestima i sensaci de benestar).
Precaucions
Caldria destacar que no sha demostrat un augment del risc davortament ni de part preterme per lactivitat fsica. De totes maneres, en una gestant amb amenaa de part prematur est indicat el reps. Sha devitar lexercici excessivament intens durant el segontercer trimestre de lembars a causa del risc dhipoglicmia materna i/o fetal per laugment de la utilitzaci dels glcids, aix com de retard de creixement intrauter. Per la hiperlaxitud fisiolgica de la gestaci tamb hi ha un augment discret del risc de lesions musculosqueltiques. Com a recomanacions generals cal: Evitar laugment de la temperatura (mai ms de 38C) Evitar fases anaerbiques Evitar sensaci de fatiga Evitar maniobres de Valsalva Evitar el decbit sup. Mantenir la hidrataci i la ingesta calrica adequades Fer escalfament i refredament
Per prescriure exercici a una embarassada sana hem de tenir en compte les recomanacions proposades en la classificaci segent: Activitats de risc baix En dones no esportistes inclou caminar, ioga, nataci, bicicleta esttica, gimnstica aqutica, tai-txi, etc. En dones entrenades es pot incloure el jguing. Cal destacar que lexercici a laigua presenta els avantatges que no hi ha impacte ni gravetat. Caldria procurar una temperatura de laigua de 28-30C. Activitats de risc moderat En dones entrenades aquest tipus dactivitats es pot continuar practicant durant els quatre primers mesos. Inclou aerbic, musculaci, esports de raqueta, esqu o patinatge (en no principiants). La musculaci cal treballar-la amb poc pes i, en qualsevol cas, evitar maniobres de Valsalva. Activitats de risc alt Sn aquelles activitats no recomanades, per exemple voleibol, bsquet, futbol, esqu nutic, equitaci, pel risc elevat dimpacte, o busseig, etc., pel risc de malformaci fetal. Nivell dentrenament previ a la gestaci Per calcular la intensitat a la qual es pot practicar aquest exercici hi ha diverses formes, per la ms acceptada s la de lAmerican College of Obstetricians and Gynecologists (ACOG), que recomana no sobrepassar les 140 ppm (60-70%
Consells
Evitar el sedentarisme. Sha de tenir en compte el nivell dactivitat fsica habitual prvia a lembars, i adaptar-ne la intensitat al risc propi de cada activitat i a les recomanacions de cada trimestre.
112
Fitxa tcnica
Consideracions especials Evitar maniobres de Valsalva.
Fora
Millorar i mantenir el to muscular per suportar en millors condicions el sobreps de lembars. Minimitzar lincrement de teixit adips. Disminuir el risc de diabetis. Afavorir el retorn vens, en especial el de les extremitats inferiors. Millorar la postura.
Recomanable el treball amb mquines.
40-60% 1 RM 1-3 sries 10-12 repeticions 3 dies a la setmana 60-70% FCM (> 140 ppm) 3 dies a la setmana 30 minuts per sessi
Resistncia
Activitats aerbiques de baix impacte (caminar, bicicleta esttica, nataci, gimnstica aqutica).
Evitar fases anaerbiques. Evitar sensaci de fatiga. Evitar exercicis que produeixin sobrecrrega lumbar.
Coordinaciequilibri
Treball respiratori i de relaxaci (tai-txi, ioga, etc.).
3 dies a la setmana
Vigilar lexecuci correcta dels exercicis i fer un bon control de la respiraci. Evitar maniobres de Valsalva.

Fer exercicis en medi aqutic presenta avantatges ats que disminueix lefecte de la gravetat i limpacte de les activitats. Evitar laugment de la temperatura corporal (mai > 38C). Abandonar la nataci 6 setmanes abans de la data probable de part. Evitar les activitats de contacte. Evitar el sedentarisme. Les dones que habitualment fan exercici poden seguir fent-lo sense arribar a lesgotament i sempre que no impliqui activitats de risc. Variar el tipus de treball en funci de la fase de gestaci. Durant el segon trimestre dembars cal disminuir el volum i la intensitat de treball i augmentar les activitats de relaxaci.
Recomanacions
Observacions
RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. FCM: Freqncia cardaca mxima.

113
Menopausa
Fitxa sanitria
La menopausa es defineix com la falta permanent de la menstruaci a causa de la prdua de lactivitat follicular ovrica. s un diagnstic retrospectiu desprs de 12 mesos damenorrea, i sense que nhi hagi una altra causa. La clnica de la menopausa apareix de manera esglaonada: A curt termini: sndrome de cessament de la funci ovrica (fogots), alteracions psicolgiques (estat dnim baix, prdua de la capacitat de concentraci). A mitj termini: atrfia urogenital. Alteracions de la pell (sequedat). A llarg termini: osteoporosi, malaltia cardiovascular. En la menopausa sinicia tamb un perode en qu augmenta el risc de patir malalties crniques (hipertensi, diabetis, dislipmia, problemes cardiovasculars, artrosi) i cncer ginecolgic (mama, ovari i endometri) o no ginecolgic (pulm i recte). El programa dentrenament inicial per a dones que no han fet mai exercici comenar amb 10-12 minuts al dia, sense sobrepassar els 30 minuts. s aconsellable fer-ne uns 60 minuts a la setmana, s a dir com a mnim dues sessions setmanals de 30 minuts (millor tres de 20). A mesura que millori el rendiment anirem augmentant el temps dexercici i la freqncia (la freqncia ptima seria 5 dies per setmana). En comenar, la intensitat ser daproximadament el 50% de la capacitat cardiovascular mxima, per a mesura que vagi millorant la resistncia es passar a una intensitat daproximadament el 70%. Per evitar problemes musculosqueltics en dones obeses cal recomanar exercicis de baix impacte, com caminar, nedar o anar amb bicicleta. Sha de buscar lequilibri entre fora i resistncia. Amb lentrenament de fora hem de tonificar els msculs fsics per sense oblidar els posturals i els de la base de la pelvis. La contracci muscular s la font principal de crrega de lesquelet que proporciona un estmul mecnic per incrementar la densitat ssia. Lentrenament de fora tamb comporta una millora de lequilibri i de la coordinaci. Hem de tenir en compte la intensitat de lexercici i la durada del perode de recuperaci. En general, es recomana un mnim de dues sessions a la setmana de 45-60 minuts, comenant al 70% duna repetici mxima (1 RM), per arribar fins al 85%. Podem fer circuits amb mquines, gomes i diferents modalitats de salts. s convenient incloure en el programa exercicis especfics de coordinaci, de propiorecepci i de flexibilitat (millorar la higiene postural, evitarem sobrecrregues i indirectament ajudaran a millorar la circulaci, augmentar la capacitat torcica i la funci dels msculs respiratoris). Aix mateix, caldria dedicar-hi entre 10-20 min/dia, estirar cada grup muscular entre 10 i 30 segons, sense arribar a sentir dolor, i vigilar que lexecuci de lexercici sigui correcta. Aquests exercicis cal practicar-los diriament i sn imprescindibles abans i desprs de fer esport, adaptant-los a les caracterstiques individuals. Practicar ioga o tai-txi pot ser una atractiva manera de fer exercici fsic. En dones de ms de 65 anys, segurament lexercici haur de tenir en compte la rehabilitaci dalguna patologia osteoarticular, per la qual cosa procurarem que tinguin prioritat la flexibilitat i amplitud de moviment de les articulacions. Si hi ha osteoporosi shan devitar exercicis que augmentin el risc de fractura. La superfcie on es faci lexercici ha de ser plana i regular, la roba, cmoda, que no estrenyi i transpirable, i el calat, adequat, amb amortiment i que subjecti b el peu i el turmell. s important motivar la pacient implicant-la en el seguiment i levoluci progressiva del programa, i millorar aix el compliment i la continutat en la prctica dexercici.
Objectius
La base ferma per a un envelliment de qualitat s mantenir o adquirir un estil de vida saludable, basat en leliminaci dhbits txics, el seguiment duna dieta sana i equilibrada, i la promoci de la prctica dexercici fsic adaptada a les necessitats individuals de cada dona, depenent de ledat dinici i de la patologia que presenti. Els objectius que caldria aconseguir mitjanant la prctica dexercici fsic regular a la menopausa sn principalment: Evitar o disminuir la pressi arterial en hipertenses lleus. Millorar leficcia cardiovascular. Millorar les lipmies. Disminuir lobesitat. Disminuir les necessitats dinsulina en les diabtiques insulinodependents (en les no insulinodependents lactiviat fsica forma part del tractament, conjuntament amb la dieta). Disminuir la prdua de massa ssia, a qualsevol edat. Millorar lautoestima i lestat danim. Lexercici ha dadequar-se a les patologies de base que presenti la pacient: artrosi, fibromilgia, trastorn de lequilibri (i per tant risc de caigudes). Ha de millorar qualitats fsiques bsiques com la fora, la resistncia i la velocitat, sense oblidar-ne la coordinaci i la flexibilitat.
En dones adultes-grans, lexercici s una base important com a prevenci i tractament, especialment de problemes cardiovasculars, respiratoris, metablics i osteoarticulars; aix implica fer un exercici dinmic treballant grans grups musculars. Cal tenir en compte el nivell dentrenament previ que tingui la dona. Si est acostumada a fer exercici pot seguir practicant el mateix. En les dones sedentries la prescripci dexercici fsic lhaurem de programar de forma molt progressiva. Recomanem practicar exercici de tipus aerbic de forma regular de 3 a 5 sessions per setmana per millorar el sistema cardiocirculatori i evitar i retardar els canvis degeneratius.
Precaucions
Cal controlar el temps que shi dedica i la intensitat. Lescalfament s imprescindible a qualsevol edat, per amb els anys ha de ser ms gradual i progressiu i sha dadaptar la durada i la intensitat a les caracterstiques individuals. s important recomanar una valoraci funcional daptitud prvia a linici del programa dexercici fsic. Si hi ha una patologia de base les indicacions de lexercici seran donades per lespecialista.
114
Medicacions rellevants
Medicaci en funci de la patologia de base. Tractament hormonal substitutiu.
Consells
Per aconseguir un millor rendiment i fer una bona prevenci de la salut fsica i psquica sha de fer exercici de forma con-
trolada. Shauria de procurar que aquest exercici fos agradable de practicar, no competitiu, aerbic i de baix impacte osteoarticular. Hem daconseguir que les persones sedentries sinicin en algun exercici i que, les que ja en practiquen, el mantinguin i lincrementin, si s possible, per fer-ne un hbit permanent. Tot aix conduir a millorar la qualitat de vida de la dona en letapa menopusica i establir les bases dun envelliment saludable.
Fitxa tcnica
Consideracions especials Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Augmentar progressivament les crregues de treball. Respectar el temps de recuperaci entre sries. Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC.
Fora
Disminuir la prdua de massa ssia. Millorar la postura corporal. Augmentar la fora general.
Treball amb mquines. Treball en circuit. Treball amb bandes elstiques.
40-85% 1 RM 3-5 sries 10-20 repeticions 60-90 segons de descans entre sries 2-5 sessions per setmana
Resistncia
Augmentar el VO2 mx. i el llindar ventilatori. Augmentar la capacitat de treball fsic. Augmentar la despesa energtica.
2-5 sessions per setmana 50-70% VO2 mx. 40-60 minuts per sessi (a linici 10-12 minuts)

Temps de treball per aconseguir els objectius A llarg termini. Evitar exercicis que augmentin el risc de fractures. Practicar activitats en superfcie plana i regular.
Recomanacions
Observacions
Recomanar tamb exercicis i activitats de baix impacte (ioga, tai-txi)
RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FC: Freqncia cardaca.

115
Neuropsicologia
Neuropsicologia
Neuropsicologia
Ansietat Cefalea Esclerosi mltiple Malaltia de Parkinson Trastorns de la conducta alimentria
Neuropsicologia Fitxes PEFS
Ansietat
Fitxa sanitria
Es pot definir lansietat com un mecanisme dadaptaci natural que es mant en estat dalerta enfront desdeveniments difcils de la nostra vida. Aquesta forma de reaccionar pot aparixer sense causa aparent o de forma tan intensa i duradora que provoqui un estat de descontrol a nivell fisiolgic, cognitiu i emocional i interfereixi en les activitats quotidianes. Lansietat esdev maladaptativa i provoca patiment i disfunci. Ansietat fisiolgica o reactiva: reacci davant duna circumstncia negativa de la vida (separaci de la parella, prdua econmica, mort dun familiar, jubilaci). Ansietat patolgica o trastorn dansietat: sensaci vaga dincomoditat, dorigen inespecfic o desconegut per a la persona. Tamb pot aparixer per algun dels motius esmentats, per es distingeix per la durada i la intensitat dels smptomes. Trastorn de pnic: estat caracteritzat per una por intensa i sensaci de perill imminent. La simptomatologia inclou: sensaci dofec, palpitacions, vertigen, sufocaci, sudoraci, calfreds, entre daltres. Sovint, la persona creu que est a punt de morir, que perd el control o que sest tornant boja. Fbia especfica: temor acusat i persistent que s excessiu o irracional, desencadenat per la presncia o anticipaci dun objecte o situaci especfics (vols, precipicis, animals, administraci dinjeccions, visi de sang, entre daltres). Fbia social: temor acusat i persistent per una o ms situacions socials o actuacions en pblic en qu lindividu es veu exposat a persones que no pertanyen a lmbit familiar o a la possible avaluaci per part dels altres. Agorafbia: aparici dansietat al trobar-se en llocs o situacions en qu pot resultar difcil fugir. Els temors agorafbics poden relacionar-se amb diferents situacions, entre les quals sinclouen estar sol fora de casa; barrejar-se amb la gent o fer cua; passar per un pont, o viatjar en autobs, tren o autombil. Trastorn obsessivocompulsiu: comportaments (rentat de mans, posada en ordre dobjectes, comprovacions) o actes mentals (pregar, comptar o repetir paraules en silenci) de carcter repetitiu, que la persona es veu obligada a fer en resposta a una obsessi o a certes regles que ha de seguir estrictament per reduir el seu malestar o prevenir situacions negatives. Trastorn destrs posttraumtic: resposta de desesperana, temor o horror intensos de la persona que ha experimentat, presenciat o li han explicat un o ms successos caracteritzats per morts o amenaces per a la seva integritat fsica o la dels altres. Trastorn dansietat generalitzada: ansietat i preocupaci excessives (expectaci aprensiva) que no es limiten a la simptomatologia caracterstica del trastorn (es requereix la presncia de 3 o ms smptomes), com ara inquietud o impacincia, fatigabilitat, dificultat de concentraci, irritabilitat, tensi muscular i/o alteracions del son, que es perllonguen ms de 6 mesos. Provoca malestar clnicament significatiu, aix com deteriorament social, laboral i en altres rees dactivitat de la persona. El trastorn dansietat generalitzada s el ms freqent en atenci primria, amb una prevalena del 5% a la poblaci general i amb predomini del sexe femen en edat adulta. Davant la presncia de patologia ansiosa sha de descartar la coexistncia amb un trastorn depressiu, aix com labs de txics. Tanmateix sha de fer el diagnstic diferencial amb diverses patologies orgniques que poden presentar o agreujar la simptomatologia ansiosa: cardiovasculars (insuficincia cardaca congestiva, cardiopatia isqumica, tromboembolisme pulmonar, artmies); endocrinolgiques (trastorns tirodals, hipoglucmia, insuficincia adrenal, hiperadrenocorticisme, feocromocitoma, menopausa); respiratries (asma, MPOC, trastorns ventilatoris); metabliques (diabetis mellitus, porfria, hiperpotassmia, hiponatrmia); intoxicacions (plom); hematolgiques (anmia ferropnica, dficit de vitamina B12), entre daltres.

Prendre conscincia del propi cos per tal de controlar-ne les alteracions fisiolgiques. Anticipar recursos davant la sensaci de perill. Millorar lautoimatge, lautoconfiana, la sensaci de benestar i la qualitat de vida.
Una metanlisi mostra disminuci dels smptomes dansietat mesurats per STAI (Spielberger State-Trait Anxiety Inventory) i PONS. El mateix estudi mostra una eficcia similar amb lactivitat fsica que si sutilitzen tcniques de meditaci. Per altra banda, lexercici de caracterstiques aerbiques sha mostrat ms efectiu que lentrenament de fora i flexibilitat. Lactivitat fsica sembla ms efectiva en la millora dels smptomes de salut mental i lestat dnim que en la millora de la condici cardiovascular. Lactivitat fsica pot ser especialment efectiva en aquells pacients en els quals les intervencions psicolgiques convencionals sn pitjor acceptades. Cal tenir en compte que lactivitat fsica pot actuar com a desencadenant de les crisis de pnic; per aix els pacients solen abstenir-se de fer activitat fsica. Practicar exercicis de caire aerbic (al voltant del 70% de lFCM terica) com caminar, crrer, anar amb bicicleta, nedar i altres. La durada mnima ser de 20 minuts diaris, de tres a cinc cops per setmana, durant un temps mnim de 10 setmanes. En cas que es requereixi tractament farmacolgic, es contraindica la prctica desports de risc com busseig o escalada.
Medicaci rellevant
Benzodiazepines: defecte immediat, indicades en trastorns dansietat aguda o intermitent. Es recomana la seva prescripci durant un temps limitat. Les de vida llarga produeixen una sndrome dabstinncia menor per afecten ms lactivitat psicomotora, la capacitat datenci i concentraci, i produeixen ms somnolncia dirna. Cal tenir una cura especial si hi ha dependncia alcohlica. Buspirona: lefecte es produeix cap als 15 dies de tractament. Est indicada en trastorns dansietat de llarga durada, no produeix somnolncia ni interacciona amb lalcohol. Inhibidors selectius de la recaptaci de serotonina (fluoxetina, fluvoxamina, paroxetina, sertralina): lefecte sobserva cap als 15-21 dies. Estan especialment indicats en el trastorn
120
de pnic i poden produir augment de lFC i dels nivells de colesterol. IMAO (fenelzina, tranilcipromina): indicats especialment en els trastorns fbics que no responen al tractament dexposici. Produeixen menys efectes secundaris (sequedat de boca, insomni, nusees, nerviosisme, entre daltres) que altres antidepressius per interaccionen ms amb altres frmacs, alcohol i aliments. Antidepressius tricclics (amitriptilina, amoxapina, clomipramina, imipramina, nortriptilina, protriptilina): poden provocar convulsions, HTA i diverses artmies.
Lexercici sha dadaptar a les capacitats, el gust i lestil de cada persona per tal dafavorir-ne el compliment. En tots el casos cal practicar exercicis descalfament dintensitat baixa, progressius, durant 5-10 minuts, conjuntament amb estiraments musculars. Sha dinsistir en una hidrataci correcta abans, durant i desprs de lexercici. Seria recomanable la prctica dactivitat fsica en petits grups, de manera distesa, creant un ambient de participaci, poc competitiu. Els companys haurien de conixer en qu consisteix lansietat i qu sha de fer davant signes dalarma com la hiperventilaci, per tal dimpedir-ne els efectes secundaris. En aquells casos en qu es consideri adequat, es pot recomanar la meditaci. Els efectes fisiolgics daquesta prctica sn demostrats en innombrables treballs (baixa la taxa cardaca, augmenta la resistncia de la pell, decreix la taxa respiratria, augmenta la relaxaci, disminueix la pressi sangunia i disminueix lactivaci
Consells
Valoraci funcional amb control de la pressi arterial, ECG i la prctica duna analtica sangunia que inclogui valors de glucosa, cid flic, funci heptica, funci renal, CPK, ions i perfil lipdic. Es pot valorar la prctica duna ergometria (prova desfor). s imprescindible descartar patologia prvia o consum de txics. Cal considerar que un 20% de pacients amb palpitacions varen ser diagnosticats de desordres de pnic.
Fitxa tcnica
Consideracions especials Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Incrementar progressivament les crregues de treball.
Fora
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Millorar el to i la fora dels diferents grups musculars. Augmentar la massa corporal magra. Aconseguir fer un mnim de 30 minuts continuats dactivitat.
30-50% 1 RM 8-12 repeticions 2 dies a la setmana
Resistncia
70% FCM 20-60 minuts al dia 3-5 dies a la setmana
Augmentar progressivament el temps i la intensitat del treball. Proposar circuits cardiovasculars adaptats. Controlar lFC.

Temps de treball per aconseguir els objectius Recomanacions 10 setmanes.
Evitar activitats de risc (busseig, escalada) en cas de tractament farmacolgic. Descartar patologia prvia i consum de txics. Adaptar lexercici a lestil i el gust de cada persona; el que importa s que faci activitat. Aconsellar la prctica dactivitats en petits grups de manera distesa i no competitiva. Indicar ls de tcniques de relaxaci. Practicar activitat fsica pot desencadenar crisis de pnic (reconixer els signes com hiperventilaci).
Observacions

121
Cefalea
Fitxa sanitria
La cefalea s un smptoma molt prevalent en la poblaci general. Sovint s motiu de consulta dels esportistes. Pot ser primria o idioptica, o b secundria a diverses patologies. La seva importncia rau en la identificaci dels pacients amb cefalea provocada per lexercici (fins al 10%) que poden presentar alteracions intracranials greus. Valoraci prvia a la prescripci de lexercici Cal una histria clnica i una exploraci neurolgica acurada. Existeixen una srie de smptomes/signes que ens posaran en alerta: inici brusc, evoluci progressiva, histria de traumatisme cranial, canvi en les caracterstiques habituals de la cefalea, predomini matut, dolor que desperta a la nit i presncia de signes neurolgics focals, entre daltres. Amb relaci a lexercici, i segons la classificaci dels tipus de cefalees i lgies facials (International Headache Society, 1988), la cefalea pot ser: Tensional. s la ms comuna i no impedeix la prctica dactivitats fsiques quotidianes. Benigna Per compressi externa (p.e. ulleres de nataci). Per estmuls freds (p.e. fred ambiental). De la tos (bilateral, de durada menor a 1 minut, obliga a descartar lesions de fossa posterior. Desencadenada per exercici fsic: bilateral, pulsatilitat inicial, durada de 5 minuts a 24 hores. Cefalea associada a lactivitat sexual. Per hemorrgia subaracnodal. Cefalea dinici sobtat, holocranial, intensa. Pot desencadenar-se per lexercici fsic. Sndrome menngia i alteraci del nivell de conscincia. Shan de tenir en compte les cefalees sentinella (warning leaks), que es donen els dies o setmanes previs al trencament complet de laneurisma, amb caracterstiques similars per sense alteraci del nivell de conscincia. Per hipertensi intracranial. Empitjora amb les maniobres de Valsalva. Per tumor intracranial. Empitjora amb lexercici. majoria de malalts presenten patologia de base de crani, i es requereix una ressonncia magntica nuclear de la uni craniocervical. Cefalea per exercici perllongat En homes joves solen ser benignes i responen al tractament amb beta-blocadors. Les patologies associades ms freqents sn processos expansius intracranials o b malformacions vasculars. Lestudi es pot iniciar amb TAC cranial i, si resulta negativa, es pot practicar una ressonncia magntica nuclear vascular.
Precaucions
Caldr anar amb compte amb les activitats que poden incrementar la pressi intracranial, com crrer durant molta estona, els exercicis isomtrics dalta intensitat (halteroflia) i, especialment, el busseig. Sha devitar practicar exercici fsic intens en ambients molt clids o indrets de molta altitud (muntanyisme). Sha descrit la relaci de cefalea amb ingesta de certs aliments com: 1. Productes lctics: formatges fermentats, quallada. 2. Aliments grassos: cansalada viada fumada, salami, salsitxes, pats. 3. Fruita: ctrics, pltans, figues, panses, alvocat, papaia. 4. Fruita seca: cacauets, nous. 5. Llegums: fesols, faves, psols (especialment en llauna). 6. Altres: xocolata, arengades, productes amb glutamat sdic (sopes de sobre, menjar xins), aspartam (edulcorant artificial), pebre, aliments en escabetx, picants, fermentats o marinats, pizzes. 7. Begudes: cafena en grans dosis (caf, te, coles), begudes alcohliques (vi, cava, licors).

Ocasionalment es pot prendre tartrat dergotamina (1 mg per via oral), indometacina o ibuprofn, com a preventius, 1 hora abans de linici de lactivitat fsica. Els beta-blocadors sn utilitzats en la profilaxi de la migranya. Cal recordar els efectes alentidors de lFC, per la qual cosa poden disminuir el rendiment, a ms de ser susceptibles de dopatge. Alguns tractaments de la fase aguda que inclouen codena o opiacis poden donar positiu en un control antidopatge. Cal vigilar ladministraci de triptans en esportistes amb problemes de cardiopatia isqumica, allrgies, alguns tipus de cefalees o hipertensi mal controlada.
Objectius
Alleujar la simptomatologia. Espaiar les crisis. Millorar la tolerncia al dolor.
Activitats
Migranya i cefalea tensional Es recomana la prctica dexercici regular durant 45-60 minuts, de 3 a 5 cops per setmana, i dintensitat baixa a moderada, ja que lexercici aerbic intens pot desencadenar les crisis. Tot i que sn necessaris estudis ms extensos, els esports que inclouen mtodes de relaxaci poden millorar-ne els smptomes. Cefalea de la tos o desencadenada per maniobres de Valsalva La cefalea primria habitualment apareix en homes de ms de 65 anys i respon b a la indometacina. Pot ser secundria a patologia de base de crani o a processos intracranials. Sha de sospitar patologia estructural quan sinicia abans dels 50 anys i no respon a la indometacina. La
Consells
Practicar activitat fsica aerbica moderada, de forma sistemtica i evitar lobesitat. Hidratar-se abundantment desprs dun exercici exhaustiu, si s possible amb begudes isotniques. En el cas de cefalea tensional desprs de la prctica de ciclisme, cal valorar una possible posici incorrecta del sell.
122
Fitxa tcnica
Consideracions especials Incrementar progressivament la intensitat del treball. Controlar la fatiga. Evitar rotacions de raquis cervical. Evitar maniobres de Valsalva. Reduir lactivitat davant de crisis migranyoses (en cefalees tensionals lactivitat no est contraindicada). Controlar la pressi arterial. Establir un perode previ dadaptaci per escollir els exercicis ms adequats. No arribar a nivells alts de fatiga. Respectar el procs de recuperaci de cada individu. Reduir lactivitat davant de crisis migranyoses (en cefalees tensionals lactivitat no est contraindicada). Combinar els exercicis amb tcniques de relaxaci i autocontrol.
Mantenir i millorar el to muscular general per retardar la fatiga de laparell locomotor en les AVD. Fora
Treball dinmic. Treball poliarticular amb mquines, halters o el propi cos evitant treballs isomtrics intensos.
50-60% 1 RM Sries segons nivell de cada pacient. 2-3 dies a la setmana (segons capacitat de recuperaci).
Resistncia
Aconseguir fer exercicis continus amb increment de la crrega per poder desenvolupar AVD sense que apareguin crisis de dolor ceflic. Estabilitzar la pressi arterial dins dels lmits de referncia tant per a AVD com per a activitats de crrega superior.
Treball aerbic, amb participaci de grans grups musculars, evitant els canvis sobtats de posici (caminar, nedar, bicicleta).
Intensitat moderada, per no sobrepassar el llindar de crisi de dolor. 3-5 dies a la setmana.
Flexibilitat
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Aconseguir un millor control de les tcniques de relaxaci.
Exercicis pendulars. Exercicis destiraments. Exercicis amb control de la respiraci. Tcniques no estressants.
2-7 dies a la setmana.

Temps de treball per aconseguir els objectius A llarg termini. Dur a terme activitat fsica amb regularitat i progressi. Aprendre tcniques de relaxaci i autocontrol en combinaci amb els exercicis de flexibilitat. La posici dels exercicis escollits ha de minimitzar laugment de la pressi intracranial. Evitar activitats de repetici o dalt impacte. Seguir una dieta equilibrada. Evitar situacions desencadenants de les cefalees: Canvis bruscos de posici. Canvis bruscos de la lluminositat i destmuls olfactoris i/o auditius. Canvis bruscos de temperatura. Control en ls de materials que puguin augmentar la pressi externa del cap (ulleres de nataci, casquets, etc.). Canvis de pressi atmosfrica (activitats a gran alada hipobriques o de busseig hiperbriques. Ingesti daliments associats amb les cefalees (tiramines quallada, pltans madurs, cacauets, cafena, fentolamina xocolata, caf, cola, te, glutamat monosdic, nitrit sdic, tanins vi). Augment o dficit del son. Situacions destrs i postestrs.
Recomanacions
Observacions

123
Esclerosi mltiple
Fitxa sanitria
Lesclerosi mltiple (EM) s una malaltia inflamatria/degenerativa de base immunolgica que afecta el sistema nervis central, preferentment la substncia blanca, per que tamb pot causar lesi axonal des de linici. s ms freqent en dones que en homes: 1,7:1, respectivament. Malgrat que pot aparixer a qualsevol edat, laparici s ms freqent entre els 20 i els 40 anys. Pot afectar qualsevol part del cervell i la medulla, per especialment estructures com ara el nervi ptic. Per tant, pot produir tota mena de smptomes, tot i que els ms freqents sn fatiga, alteracions visuals, prdua de lequilibri, tremolor, espasticitat, disminuci de fora i sensibilitat, deteriorament cognitiu i alteraci del control desfnters; tots ells podrien condicionar la prctica dactivitat esportiva. Els smptomes poden aparixer o empitjorar amb la calor i laugment de la temperatura corporal. Per aix, la participaci daquests pacients en activitats fsiques est reduda. Daltra banda, nombrosos estudis mostren un dficit de forma fsica cardiovascular en pacients amb EM deguda a una disfunci del sistema nervis autnom, a una disminuci de la funci dels msculs respiratoris i a la manca de condicionament. La malaltia pot cursar de dues maneres. La ms freqent s la que presenta episodis dempitjorament, anomenats brots, dinici ms o menys sobtat (hores o dies), seguits duna lenta recuperaci (setmanes o mesos), que pot ser quasi total o b deixar algun dficit de forma permanent. Tamb es pot presentar amb un deteriorament continuat quasi imperceptible dun dia per laltre, tot i que amb una prdua de funcions clarament evident i objectivable amb el pas del temps. Segons aquest tipus devoluci temporal, classifiquem la malaltia bsicament en tres formes diferents. La forma remitent recurrent (RR), que s la ms freqent; la forma secundria progressiva (SP), transformaci de lanterior, i la forma primria progressiva (PP). La incidncia s de 3-8 casos per 100.000 habitants i any, amb una prevalena de 40 a 68 casos per 100.000 habitants al territori espanyol.
Activitats
Caminar, fer jguing i exercicis aerbics poden ser beneficiosos quan la fora i coordinaci no estan afectades. La bicicleta esttica pot ser ms adequada si la marxa o lequilibri ja estan afectats. Nedar s bo tant per a la fora muscular com per a la salut cardiovascular, alhora que proporciona un mitj de resistncia lleu per que elimina en part la gravetat. Ser beneficis en aquells casos en qu la fora ja no permet vncer la gravetat. El ioga, el tai-txi, el mtode Feldenkrais sn bones opcions per mantenir unes articulacions lliures i augmentar la sensaci subjectiva de benestar. Probablement lentrenament podria millorar la condici fsica en pacients amb EM, en especial la potncia aerbica mxima. Els efectes sobre la fora encara no es coneixen. Dos estudis clnics aleatoris mostren resultats contradictoris respecte a lefecte de lentrenament sobre la fatiga i lexacerbaci dels smptomes.
Precaucions
Temperatura: les persones amb EM poden tenir una resposta sudomotora disminuda o no tenir-ne, per la qual cosa caldr controlar la temperatura ambient o de laigua, en cas de piscines, per mantenir una temperatura corporal adequada. Els smptomes neurolgics ms freqents per les variacions trmiques sn els visuals: apareix visi borrosa, visi doble o fins i tot prdua transitria de la visi, situaci coneguda como a fenomen dUthoff. Al 1890 Uthoff va descriure aquest fenomen en malalts amb EM que presentaven smptomes generats per lexercici fsic. Hi ha persones que el pateixen durant situacions destrs o per ingesta daliments molt calents, bany daigua calenta o desprs duna activitat esportiva, o fins i tot al caminar uns pocs metres en un dia de calor. Estrs: lestrs i lestat dnim estan ntimament relacionats amb la regulaci del sistema immunitari. Una descompensaci daquests pot desencadenar alteracions del sistema, amb empitjorament de la malaltia. Molts estudis mostren una millora de la simptomatologia psicolgica que acompanya lEM mitjanant la prctica dactivitat fsica. Suplements vitamnics: s molt freqent que plans o pautes dactivitat fsica estiguin acompanyats de suplements vitamnics amb la dieta del malalt, molts dells a petici i per insistncia del mateix malalt. En aquestos casos, cal tenir en compte que un excs de vitamina B6 pot produir una neuritis amb smptomes sensitius similars a les parestsies indudes per la mateixa malaltia, i que altes dosis de vitamina A i D sn tamb txiques (la primera pot desencadenar una hipertensi endocranial).
Objectius especfics
Els objectius fonamentals de lexercici en lEM sn: Mantenir un trofisme muscular en bon estat, ja que la capacitat de fora fsica segons el concepte dunitat motora depn del duet mscul-nervi, i el que falla s aquest ltim. Un mscul ben entrenat treur ms rendiment dun senyal nervis dbil o escs que un mscul atrofiat per manca ds i no per la malaltia (lEM no afecta el mscul). Mantenir una bona mobilitat articular. Ats que la majoria de vegades la parsia de lEM va acompanyada dun augment del to (parsia espstica), les articulacions poden patir retraccions i bloqueigs si no se les mant en un bon grau dactivitat o moviment. El sistema nervis, al contrari del que es creia fins fa poc, s un sistema dinmic amb evidents canvis plstics. Un entrenament adequat de lequilibri i altres habilitats motores i de coordinaci poden posar en funcionament estructures venes no lesionades que mantinguin actives aquestes habilitats. Finalment, un exercici fsic adequat pot regular la gana, els moviments intestinals i el cicle del son.
Medicaci rellevant
1. Per al tractament del brot: corticoides a altes dosis, per exemple metilprednisolona 1.000 mg/dia per via endovenosa, durant 4-5 dies, seguit de pauta descendent curta per via oral ms protecci gstrica. 2. Modificadors del curs de la malaltia (formes RR i SP): a) immunomoduladors (interferons, per via intramuscular o subcutnia) b) immunosupressors (azatioprina, mitoxantrona, natalizumab)
124
3. Simptomtics: a) fatiga (Artane, Modiodal) b) espasticitat (Lioresal, Sirdalud, toxina botulnica) c) dolor neuroptic (gabapentina, pregabalina) d) incontinncia (Benestan, Omnic)
Consells
Fer lexercici de forma constant i regular: sempre que no sestigui en una fase de brot actiu, preferentment supervisat,
sempre adequat a les caracterstiques particulars de cada malalt en funci de les seves limitacions, assegurant-se una ingesta lquida adequada abans, durant i desprs dels exercicis. Alguns autors han proposat el refredament preexercici o postexercici (banys daigua freda), en exercicis de durades superiors a 40 minuts, o b el refredament durant lexercici amb roba de vestir fresca. Per incrementar-ne el compliment es recomana integrar-se en un grup especfic (fcil accessibilitat, grups de suport, interacci social).
Fitxa tcnica
Consideracions especials Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Incrementar progressivament les crregues de treball. Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Evitar exercicis extenuants. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC. Adaptar els exercicis a les peculiaritats de la persona.
Fora
Millorar el to i la fora musculars. Mantenir la funcionalitat en les AVD.
Participaci de grans grups musculars. Treball isomtric concntric.
Poc volum de treball per sessi. Intensitat que no produeixi descoordinacions. 1-3 dies a la setmana
Retardar la fatiga en les AVD.
Treball aerbic, amb participaci de grans grups musculars (caminar, crrer, bicicleta esttica, nedar).
40-50 minuts al dia 2-3 dies a la setmana
Resistncia
Flexibilitat
Ajudar a mantenir una bona mobilitat articular.
Estiraments relacionats amb les AVD, combinantlos amb exercicis dhigiene postural. Treball dinmic general (ball, marxa, crrer). Treball dinmic especfic (treball de respiraci, oculomanual i oculopodal). Treball esttic i dinmic. Desplaar-se en superfcies diverses.
1-3 sessions per setmana com a mnim (es pot treballar cada dia).
5-10 vegades al dia (sessions de curta durada).
Equilibri
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Mantenir i millorar la postura amb i sense desplaament.
Fer els exercicis davant del mirall (permet correccions immediates). Controlar el risc de caigudes. Treballar en medi aqutic.

Temps de treball per aconseguir els objectius A llarg termini. No fer exercici en fase de brot actiu. Conixer el nivell de tolerncia a lexercici de cada persona. Controlar la temperatura ambiental i de laigua. Assegurar una ingesta lquida adequada abans, durant i desprs dels exercicis. Tenir present el fenomen dUthoff.
Recomanacions
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria. FC: Freqncia cardaca.

125
Malaltia de Parkinson
Fitxa sanitria
El parkinsonisme s una sndrome clnica caracteritzada per dos o ms dels signes segents: bradicinsia, rigidesa, tremolor i inestabilitat postural. Est provocada per la disfunci de la via nigroestriatal i pot ser idioptica, com la malaltia de Parkinson (MP), o secundria a mltiples causes farmacolgiques, metabliques, estructurals o hereditries. LMP s una malaltia de ledat adulta avanada i habitualment hi ha comorbiditat associada. Valoraci prvia a la prescripci de lexercici Trastorn de la marxa: en les fases inicials la marxa es fa a passos petits i desapareix el braceig. En fases ms avanades apareix bloqueig al comenar la marxa i en els canvis de direcci. La prdua de reflexos posturals afavoreix les caigudes. Funci cardiovascular: el trastorn autonmic que pot associar-se a lMP pot provocar hipotensi ortosttica, hipotensi induda per lexercici i augment insuficient de lFC durant lexercici. Trastorn afectiu i cognitiu: la sndrome depressiva associada afavoreix el sedentarisme. Lexercici millora els smptomes ansiosos i depressius.

El tractament amb levodopa i els agonistes dopaminrgics poden empitjorar els trastorns autonmics. Es creu que lexercici pot incrementar els requeriments de levodopa.
Controvrsies
Existeix el mite que lexercici pot empitjorar levoluci natural de la malaltia, per La majoria destudis mostren un benefici modest amb lexercici. La intensitat recomanada de lexercici es troba en controvrsia.
Consells per a la famlia i els amics

El fet de patir una malaltia crnica progressiva i el trastorn afectiu que hi est associat sovint condueix el pacient al sedentarisme. Durant lexercici els pacients sn ms conscients de les seves limitacions i es desanimen. Entren en un cercle vicis, amb prdua progressiva de massa muscular, encara que els smptomes siguin mnims. Cal estimular el pacient a mantenir una vida activa, buscar un exercici adequat per a cada fase de la malaltia i gaudir-ne mentre lefectua.
Objectius
Mantenir i/o restablir lautonomia del pacient. Potenciar lactivitat muscular per prevenir dolors i deformitats a llarg termini. Reeducar la postura. Prevenir els trastorns circulatoris per causa de la manca de mobilitat. Millorar la mobilitat, la coordinaci, lequilibri i les reaccions de redreament.
Activitats
Es recomana sessions curtes dexercici entre 45 i 60 minuts, com a mnim dues vegades per setmana. Exercici no extenuant (60-80% VO2 mx.). Caminar o crrer (i ballar) sn probablement els millors exercicis. Els exercicis a laigua milloren la rigidesa i lequilibri. Els exercicis isomtrics incrementen el to i la fora musculars i retarden la prdua de massa muscular Passeig diari a pas lleuger, encara que sigui curt. s aconsellable buscar trajectes tranquils i sense obstacles, intentar controlar la velocitat i el ritme dels passos, i evitar portar coses a les mans. Les mans han destar lliures per si es perd lequilibri.
126
Fitxa tcnica
Consideracions especials Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Incrementar progressivament les crregues de treball. Augmentar progressivament el temps de treball. Ajustar la respiraci a cada moviment. Evitar exercicis extenuants. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC. Adaptar els exercicis a les peculiaritats de la persona.
Fora
Mantenir el to general i especialment dels msculs erectors.
Treball isomtric. Treball dinmic amb control de la velocitat dexecuci (utilitzaci de mquines).
Poc volum de treball per sessi. Intensitat que no produeixi descoordinacions. 1-3 dies a la setmana
Retardar la fatiga en les AVD.
Treball aerbic, amb participaci de grans grups musculars (caminar, ballar).
40-50 minuts al dia 2-3 dies per setmana
Resistncia
Flexibilitat
Mantenir la funcionalitat en les AVD.
Estiraments relacionats amb les AVD, combinantlos amb exercicis dhigiene postural. Treball dinmic general (ballar, caminar o crrer). Treball dinmic especfic (treball de respiraci, oculomanual i oculopodal). Treball esttic i dinmic. Caminar o crrer en superfcies diverses.
1-3 sessions per setmana com a mnim (es pot treballar cada dia).
5-10 vegades al dia (sessions de curta durada)
Equilibri
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Mantenir i millorar la postura amb i sense desplaament.
Fer els exercicis davant del mirall (permet correccions immediates). Controlar el risc de caigudes.

Conixer el nivell de tolerncia a lexercici de cada persona. Mantenir estrictament lhorari dexercici i medicaci. Practicar exercici aerbic pot augmentar les necessitats de medicaci. Estimular el pacient a mantenir un estil de vida actiu.
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria. FC: Freqncia cardaca.

127
Trastorns de la conducta alimentria

Fitxa sanitria
Introducci
Es pot analitzar la conducta alimentria de lsser hum des de tres vessants: biologicoenergtic (manteniment de les estructures i el desenvolupament de les funcions vitals), psicogentic (associaci de lalimentaci amb sensacions com lafecte i la seguretat) i relacional (lacte de menjar com a fenomen de comunicaci social). Lanorxia nerviosa, la bulmia i la vigorxia sn trastorns de lalimentaci vinculats a models socials, a excessos dautoexigncia, que es donen principalment a ladolescncia, si b tamb poden afectar altres grups dedat. Sn trastorns generals de les emocions on la vlua de la persona es centra en el propi cos de manera que la por a no agradar els altres, lalteraci de la percepci de la silueta, la preocupaci per assolir un pes ideal, provoquen ladquisici duns hbits alimentaris desadaptats i poc saludables. Anorxia nerviosa: trastorn mental que consisteix en el rebuig a mantenir un pes corporal mnim normal, amb por intensa a guanyar pes. Existeix una alteraci significativa de la percepci corporal. Predomina al sexe femen. Tipus restrictiu: prdua de pes mitjanat una dieta hipocalrica o la prctica dactivitat fsica intensa. Tipus compulsiu/purgatiu: afartaments i vmits. Bulmia: trastorn mental que consisteix en afartaments i mtodes compensatoris inapropiats per tal devitar guanyar pes. Predomina al sexe femen. Tipus purgatiu: vmits, s de laxants, dirtics i nemes. Tipus no purgatiu: mecanismes compensatoris com dejuni i prctica dactivitat fsica intensa. Vigorxia: trastorn mental, no estrictament alimentari, amb una preocupaci excessiva per la figura i una distorsi de lesquema corporal. s una addicci a la musculaci mitjanant la prctica dexercici fsic excessiu i la ingesta de frmacs anabolitzants i esteroides. Predomina al sexe mascul. En la formaci de lesquema corporal intervenen factors biolgics, psicolgics, familiars i socioculturals. Lobsessi per la prpia imatge esdev una font de conflictes interns i de manca de control dimpulsos, de manera que la imatge del cos sapropia de lesquema corporal (jo sc el meu propi cos). La famlia, com a primer mbit de socialitzaci, font democions, serveix per introduir hbits alimentaris adequats i un estil de vida saludable. Podem assenyalar quatre rees bsiques dintervenci: 1. rea somtica: restauraci del pes i millora de la condici fsica. 2. rea cognitiva: modificaci de les alteracions de la imatge corporal i intervenci sobre lefecte negatiu. 3. rea conductual: modificaci dels hbits alimentaris i regulaci del nivell dactivitat fsica. 4. rea familiar: intervenci sobre les relacions familiars conflictives millorant la comunicaci i lexpressi dels sentiments.

Normalitzar les relacions socials alterades, especialment dins la famlia. Regular els hbits alimentaris. Millorar la imatge corporal. Adequar lactivitat fsica. Millorar la condici fsica.
Elaboraci dun programa dentrenament amb plantejament dobjectius a curt, mitj i llarg termini, segons les caracterstiques de cada pacient. En aquest tipus de trastorns s elemental la prctica esportiva supervisada per un professional, o b controlada per familiars o companys, per tal de poder detectar conductes inapropiades com a senyal dalarma davant la possibilitat de recaigudes.
Precaucions
No sha daplicar un programa dexercici fsic si encara hi ha problemes mdics greus i si el o la pacient no ha tingut un augment de pes significatiu o no arriba al pes mnim acceptable. Sha de tenir en compte que labordatge interdisciplinari daquests trastorns s essencial per controlar-lo, aix com per evitar recaigudes. El seguiment pot allargar-se durant anys. Control dalteracions metabliques i electroltiques amb la prctica danaltiques (sangunies i urinries) peridiques en funci de la fase evolutiva del trastorn. Prctica dun ECG per tal de descartar patologia cardaca subjacent. Descartar la presncia de patologia associada, com trastorns depressius o trastorns dansietat.
Medicaci rellevant
Inhibidors selectius de la recaptaci de serotonina (fluoxetina): somnolncia, debilitat muscular, prdua de pes, prdua de la gana i prdua del desig sexual, entre daltres. Ciproheptadina (amb vitamines): prescripci en anorxia nerviosa restrictiva per estimular la gana. Pot produir somnolncia, diarrea, debilitat muscular i alteracions del ritme cardac, entre daltres. Cal tenir precauci si sest seguint tractament amb IMAO.
Consells
Des del mn del lleure i lesport, les conductes de risc i les situacions de crisi personal es poden observar fcilment, tant per la relaci que sestableix entre els monitors i els companys com per les caracterstiques de les activitats, segons que es facin els caps de setmana o es tracti dactivitats de llarga durada amb convivncia diria. Evitar generar alarma a partir dobservacions o de comentaris puntuals no contrastats. Evitar crtiques sobre el cos o el pes. Ser prudent a lhora de seguir dietes restrictives dins lmbit familiar. Evitar la prctica dactivitat esportiva de competici. Reduir lansietat.
128
Fitxa tcnica
Condicionament fsic (fitxa genrica)
Fora
Velocitat
Flexibilitat
Agilitat
Cada dia

Temps de treball per aconseguir els objectius A llarg termini. No iniciar programa dexercicis si encara existeixen problemes mdics greus, la persona no ha experimentat un augment de pes significatiu o no presenta el pes mnim acceptable. Evitar la prctica esportiva de competici. Adaptar el programa dexercicis a les caracterstiques de la persona. Prctica supervisada.
Recomanacions
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. VO2 mx.: Consum mxim doxigen.
FC: Freqncia cardaca. FCM: Freqncia cardaca mxima. FCR: Freqncia cardaca de reserva.

129
Altres
Altres
Altres
Allrgia alimentria Cncer Incontinncia urinria desfor Sida Trasplantaments
Altres Fitxes PEFS
Allrgia alimentria
Fitxa sanitria
s la patologia que es deriva de la resposta immunitria anmala a algun dels components dels aliments. La majoria dallrgies alimentries en adults sn conseqncia de la formaci dimmunoglobulines IgE en resposta a les protenes de laliment, i laparici de clnica aguda a la reexposici (reacci hiperimmune tipus I). Reacci txica: s provocada per lefecte metablic dalgun dels components de laliment. s dosidependent per a aquest component i afecta tota la poblaci (en funci del pes, edat, sexe i altres factors de distribuci). Reacci idiosincrtica: s provocada per peculiaritats gentiques de la persona (hereditries o no) que condicionen allrgia a productes que sn tolerats habitualment per la poblaci. No es toleren substncies en estat correcte i que sajusten a la dosi diria mxima. Reacci allrgica: suposa la sensibilitzaci especfica a aquest aliment. Sha produt en lindividu una IgE (amb memria) a un allergogen concret. No s dosidependent. Allrgia: s especfica, t memria i es dirigeix a un allergogen. Allergogen: protena capa dinduir IgE, generalment de 5 a 100 kDa. Presenta una estructura tridimensional que s vulnerable a pH, temperatura i enzims. Per aix hi ha factors que condicionen la manifestaci dallrgia alimentria (peculiaritats en lallrgia alimentria respecte a altres respostes immunitries amb importncia clnica). Aquests factors sn: Especfics del producte (biolgics). Grau de maduraci (presncia desigual dallergogen). Subespcies dun mateix producte (allerggens compartits o no, reaccions encreuades). Reacci encreuada de pllens o plantes amb vegetals aparentment no relacionats. Culinaris, en la preparaci. Grau de cocci, maceraci, congelaci (termostabilitat). Espcies i/o condiments no sospitats (allerggens ocults). Contaminaci dallerggens (descongelaci comuna, olis, salses, estris). Fisiolgics. Absorci directa per la boca (sndrome perioral). Trnsit intestinal (velocitat, digesti qumica, permeabilitat de la paret intestinal). Exercici fsic.
Caracteritzaci dels aliments implicats mitjanant un estudi allergolgic bsic i, si cal, dissenyant un pla nutricional concret. Evitaci dels allerggens de risc. En cas danafilaxi alimentria condicionada a lexercici, cal evitar lexercici fsic durant les 3 hores posteriors a la ingesta de qualsevol aliment relacionat.
Precaucions
Conixer exhaustivament qualsevol suplement nutricional que sutilitzi. No canviar els hbits alimentaris en fases de preparaci fsica intensa, sobretot durant els desplaaments per competici, no menjar salses, condiments, melmelades, dolos, gelats ni barretes energtiques si no shan consumit en altres ocasions. Recordar que els aliments que ms sovint causen allrgia alimentria sn la fruita, la fruita seca i el peix, els quals poden formar part de la composici daliments elaborats.
Medicaci rellevant
Els medicaments delecci sn els antihistamnics anti-H1 de primera generaci, malgrat els seus efectes dastnia i obnubilaci. No s correcta la utilitzaci preventiva danti-H1 de segona o tercera generaci. No shan dutilitzar associacions amb efedrina. Saconsella prendre 4 mg (2 comprimits) de Polaramine comprimits cada 4-6 hores perqu presenta una velocitat dalliberament ms rpida que Polaramine repetabs 6 mg. Si existeix comproms cardiovascular i/o respiratori saconsella utilitzar adrenalina. En cas dallrgia alimentria coneguda amb antecedent danafilaxi, cal disposar dadrenalina 1:1000 s.c. precarregada (Adreject 0,15 o 0,30 cc, amb valoraci cardiovascular prvia).
Consells
El pla nutricional en condicions conegudes sol ser fcil de planificar per a un esportista que no es desplaa del seu entorn habitual. Les prctiques esportives que, pel nivell de competici o per lentorn natural de prctica, exigeixen desplaaments sense control directe de la dieta, requereixen una major prudncia. Poden causar alteracions de la regulaci de la temperatura. Cal informar sempre lesportista i la seva famlia, lentrenador, i el metge responsable (millor amb un informe per escrit) del desencadenant de la reacci allrgica i de les mesures de prevenci i tractament que requereix.
Objectius especfics
Evitar que les allrgies conegudes impedeixin una aportaci calrica i de nutrients adequades. Aconseguir que laportaci alimentria alternativa en les allrgies mltiples cobreixi les necessitats calriques segons el nivell dactivitat fsica. Identificar els precipitants concrets de les allrgies greus per evitar-ne la manifestaci tant en la prctica diria com en circumstncies especfiques de competici (desplaaments). Identificar la seqncia exacta en qu lexercici precipita especficament una allrgia alimentria latent en casos danafilaxi alimentria condicionada a lexercici.
134
Fitxa tcnica
Condicionament fsic (fitxa genrica)
Fora
Velocitat
Flexibilitat
Agilitat
Cada dia

Temps de treball per aconseguir els objectius En persones que prviament han presentat anafilaxi per aliments condicionada per lexercici, duna banda, cal identificar la seqncia exacta daparici de la simptomatologia i, de laltra, evitar que facin exercici fsic durant les tres hores posteriors a la ingesta de substncies susceptibles de provocar-la. En fases dactivitat fsica intensa no shan de canviar els hbits alimentaris.
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. VO2 mx.: Consum mxim doxigen.
FC: Freqncia cardaca. FCM: Freqncia cardaca mxima. FCR: Freqncia cardaca de reserva.
Altres Fitxes PEFS

135
Altres Fitxes PEFS
Cncer
Fitxa sanitria
Efectes de lexercici en el cncer
La majoria de pacients amb cncer poden beneficiar-se de la prctica dactivitat fsica tant durant com desprs del tractament, per lefecte beneficis de lactivitat fsica pot variar en funci de lestadi de la malaltia, el tipus de tractament i les limitacions funcionals del pacient. La capacitat de lexercici per modular la secreci hormonal, augmentar la funci immune i reduir lestrs oxidatiu ha estat postulada com a mecanisme protector de laparici de certs tipus de neoplsies (prstata, clon, tiroide, endometri, mama, ovari i pulm). Tanmateix, actualment els estudis no sn concloents sobre la possibilitat que lactivitat fsica pugui reduir la recurrncia de la malaltia o laparici de neoplsies secundries. En general, la prctica regular dactivitat fsica aerbica dintensitat moderada disminueix els nivells de fatiga que pateixen els pacients amb cncer, augmenta la satisfacci amb el cos, ajuda a mantenir el pes corporal, millora lestat dnim, disminueix la intensitat dels efectes secundaris per exemple, pot millorar la remodelaci ssia i reduir la debilitat i la prdua muscular provocades pels glucocorticoides, i millora la forma fsica, la capacitat funcional i la qualitat de vida. Per contra, els pacients que segueixen la recomanaci de descansar perden el 25% de la capacitat funcional en 8 setmanes.
Lactivitat fsica ha de ser complementria del tractament aplicat; en aquest cas, pot contribuir a reduir els efectes secundaris de la terpia antineoplstica. Aix, lexercici pot disminuir la fatiga, les nusees i la diarrea, millorar la funci immunitria i, sobretot, millorar la qualitat de vida. Sempre cal adaptar lexercici a les caracterstiques del pacient: les recomanacions depenen de si est rebent tractament, si est curat, en remissi o si pateix malaltia metasttica. De tota manera, el programa dexercici ha de progressar lentament perqu els pacients solen estar debilitats i/o amb dolor pel tumor, la cirurgia o el mateix tractament. Es recomanen activitats que involucrin grans grups musculars (crrer, bicicleta), entre tres i cinc cops a la setmana. La intensitat ha de ser entre el 50 i 75% del VO2 mx. o lFCR, o b entre el 60 i 80% de lFCM o lEPE: 11-14 (escala de Borg 620). Com a mnim 20-30 minuts dexercici continu, per en pacients amb baixa condici fsica sn preferibles intensitats baixes i durades curtes, i tamb es poden combinar perodes curts dactivitat (p. ex., 3-5 minuts) amb intervals de reps.
Precaucions
Lexercici est contraindicat davant dun canvi agut en lestat general de salut; per aix cal avaluar lestat dels pacients abans de cada sessi dexercici (sobretot mentre rebin quimioterpia). Tamb cal evitar lexercici durant els perodes de tractament que cursen amb ms fatiga. Cal posposar la sessi dexercici: davant de vmits o diarrea incontrolada; mentre savalua una febre neutropnica i sestableix el tractament adequat. Cal evitar exercicis que incrementin el risc dinfecci bacteriana; si es detecta plaquetopnia (recompte plaquetari < 50.000 mm3) perqu existeix risc de sagnada; si apareix caquxia greu (prdua > 35% del pes premrbid). La prdua de massa muscular pot limitar la intensitat de lexercici. Es recomana disminuir la intensitat de lexercici durant els perodes danmia en les persones amb malaltia arterial coronria.
Objectius
Objectius generals Millorar o mantenir la capacitat de treball. Controlar el pes corporal. Millorar lestat dnim. Reduir la fatiga. Millorar la qualitat de vida. Mantenir o millorar el to i la fora musculars. Disminuir la rigidesa causada per la inactivitat. Mantenir tanta independncia com sigui possible. Millorar la marxa i lequilibri. Objectius especfics segons la fase de la malaltia Cncer inicial o recurrncia localitzada: mantenir o fins i tot augmentar la fora, la resistncia i el nivell de funci. Supervivents o remissi prolongada: retornar a un estil de vida actiu i saludable i fer de lexercici una part de la vida diria. Malaltia metasttica o recurrncia generalitzada: mantenir la mobilitat i la independncia a la llar. Limitacions especfiques (amputacions, oxigen): adaptar el tipus dexercici a les limitacions concretes. Objectius especfics en el cncer de mama Millorar larc de moviment de lespatlla. Reduir la fatiga, les nusees i altres efectes secundaris del tractament, com la malaltia cardiovascular i losteoporosi, secundaris a la disminuci dels estrgens. Millorar la capacitat funcional. Ajudar a mantenir el pes corporal. Millorar la imatge corporal i la sensaci de control. Millorar lestat dnim i la qualitat de vida.

Radioterpia: pot provocar dolor, fatiga, irritaci cutnia, inflamaci, fractures, cardiomiopatia, dermatitis, prdua de flexibilitat en les articulacions irradiades, resposta inflamatria aguda del teixit pulmonar (pot dificultar la transferncia doxigen), per tamb pot causar una cicatriu pulmonar o cardaca mesos desprs del tractament (tamb dificulta la funci pulmonar). Les lesions cutnies (ruptures) sirriten encara ms per la suor, la constricci muscular i articular. Immunoterpia: alteracions ponderals, fatiga, lesions nervioses, miopatia, nusees, anmia. Quimioterpia: pot provocar fatiga, nusees, anmia, leucopnia, plaquetopnia, lesions nervioses, dolors musculars, augment de pes, cardiomiopatia, prdua de massa ssia, miopatia, neuropatia.
136
Efectes secundaris particulars de cada medicament: Alcaloides de la vinca (vincristina): lesi nerviosa perifrica Daunorubicina: cardiomiopatia Doxorubicina: cardiomiopatia Mitoxantrona: cardiomiopatia Bleomicina: fibrosi pulmonar Corticoides: miopatia Glucocorticoides: prdua i debilitat muscular Factors de creixement: dolors ossis
Consells
Shan dadaptar les recomanacions generals dactivitat fsica a lestat de la malaltia i al tractament; en general, els pacients solen estar debilitats i, per tant, cal ser molt progressius i anar reajustant els programes dactivitat fsica als canvis en lestat mdic.
Fitxa tcnica
Consideracions especials Evitar exercicis dintensitat i fora mxima. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Incrementar progressivament les crregues de treball. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Controlar lFC.
Fora
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Millorar el to i la fora dels diferents grups musculars, especialment a nivell paravertebral. Augmentar la massa corporal magra. Estimular la prctica dactivitats aerbiques.
30-60% 1 RM 1-2 sries 4-6 exercicis 10-15 repeticions 30-90 segons de descans entre sries
Resistncia
Treball aerbic, amb participaci de grans grups musculars (caminar, bicicleta).
50-75% VO2 mx. 60-80% FCM Test de conversa EPE: 11-14 (escala de Borg 6-20) 3-5 dies a la setmana 2-7 sessions per setmana
Millorar o mantenir el grau de mobilitat articular. Flexibilitat
Treball destiraments relacionats amb les AVD, combinant-los amb exercicis dhigiene postural. Mobilitzacions especfiques de larticulaci escapulohumeral en el cas del cncer de mama.
Vigilar lexecuci correcta dels exercicis i fer un bon control de la respiraci. Tcniques no estressants.

Temps de treball per aconseguir els objectius A llarg termini. No fer exercici fsic en canvis aguts de lestat general de salut. Evitar fer exercici fsic a intensitats elevades. Evitar fer exercici fsic si es produeixen vmits, diarrea, febre, neutropnia, plaquetopnia. Disminuir la intensitat de lexercici fsic durant perodes danmia. Respectar el rang de moviment de les articulacions implicades. Complementar la sessi amb exercicis de respiraci i relaxaci. Afavorir condicions desestressants en les AVD i/o lentorn laboral. Tenir cura de la higiene postural en les AVD. Procurar disposar dunes adequades condicions ergonmiques que facilitin el desenvolupament de les AVD i/o de lentorn laboral. Comenar el programa amb una intensitat molt baixa per anar progressant lentament.
Recomanacions
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FC: Freqncia cardaca. FCM: Freqncia cardaca mxima. EPE: Escala dautopercepci de lesfor.
Altres Fitxes PEFS

137
Altres Fitxes PEFS
Incontinncia urinria desfor

Fitxa sanitria
Caracterstiques
En aquesta fitxa parlarem de la incontinncia urinria femenina, ja que la masculina sacostuma a incloure dintre de patologies ms mplies, especfiques i diferenciades (com la hiperplsia prosttica benigna) que, per les seves caracterstiques, comporten un tractament especial i diferent per a cada una delles. Lgicament, la relaci de cada una respecte a lactivitat fsica pot variar i, per tant, considerem que la incontinncia urinria masculina i la seva relaci amb lexercici pot ser tractada i estudiada perfectament dintre daltres fitxes especfiques per a cada malaltia que la t com un signe ms de les seves caracterstiques clniques. La incontinncia urinria femenina s la prdua involuntria dorina a travs de la uretra, objectivament demostrable i en grau suficient per constituir un problema social i higinic; es presenta, preferentment, en dones adultes i la seva prevalena augmenta amb ledat. Existeixen dos tipus dincontinncia urinria femenina: la incontinncia desfor (les prdues urinries es produeixen sense desig miccional previ i en resposta a una contracci abdominal) i la incontinncia durgncia (en qu les prdues dorina sn precedides de desig miccional imperis).
Precaucions
Evitar exercicis que afavoreixin la contracci de la musculatura abdominal; laugment sobtat de la pressi intraabdominal afavoreix la pressi sobre el cos vesical i, lgicament, davant un sistema esfinteri deficient provocar la incontinncia desfor. La realitzaci dexercicis abdominals, aerbics, salts, etc., incrementen el risc de patir incontinncia urinria. Per tant, cal evitar els esports que comportin exercicis de repetici que repercuteixin sobre la musculatura abdominal a fi dhipertrofiar-la. Tamb s aconsellable orinar abans diniciar lactivitat fsica.
Medicaci rellevant
Un dels tractaments farmacolgics principals de la incontinncia durgncia sn els frmacs anticolinrgics. Els parasimpaticoltics tenen com a possible efecte secundari la taquicrdia; per aquest motiu, seria prudent que en aquests malalts en concret sevitessin els esports que comportessin exercicis bruscs o dacceleraci.
Consells
La incontinncia urinria s una patologia que pot provocar a la pacient un seguit de complicacions en lmbit de lesfera psicosocial en forma de sentiments dimpotncia, frustraci, dependncia o marginaci social, tots ells lligats a les caracterstiques fsiques i higiniques de la patologia. Per tant, creiem que lesport, i principalment lesport en grup, pot ajudar a evitar el distanciament social i lallament. Tamb s important lesport per allunyar-nos del sedentarisme i les actituds que shi relacionen, com ara el consum de tabac, caf, alcohol, etc., totes clarament relacionades amb la bufeta hiperactiva per la seva condici dirritants vesicals. s convenient fer un reentrenament de la bufeta urinria, dacord amb un horari. Cal evitar retenir lorina durant molt de temps, fer pressi sobre labdomen, utilitzar faixa o roba molt ajustada, aix com lobesitat, el restrenyiment, la tos crnica, el tabaquisme, etc., que augmenten considerablement la incidncia dincontinncia urinria i els trastorns derivats dels msculs pelvians.
Objectius
La finalitat principal dels exercicis en la incontinncia urinria femenina desfor s potenciar (hipertrofiar) tota la musculatura del sl de la pelvis (sobretot el mscul elevador de lanus/nervi pdic) per poder enfortir aix tot el sistema esfinteri voluntari (esfnter extern, estriat) i evitar les prdues urinries. Tot aix est encaminat a tenir una millor resposta (contracci) davant un augment sobtat de la pressi abdominal, per tal devitar les prdues urinries i tamb a intentar reduir el prolapse, i aix incorporar novament el sistema esfinteri dintre del cercle de pressions abdominals que afavoriran el tancament del coll vesical en situacions de pressi abdominal. Tamb s important, parallelament, lobtenci dhbits generals saludables que afavoreixin la realitzaci correcta dels exercicis. En moltes ocasions s difcil per a la pacient aconseguir desxifrar quins sn els grups musculars que ha de treballar; per aix, els professionals aconsellen tamb fer exercicis respiratoris i posturals.
Clssicament els exercicis de la musculatura pelviana (exercicis de Kegel), que consisteixen en contraccions repetides dels msculs del sl de la pelvis. Es tracta de contraure els msculs pelvians durant uns 10 segons, desprs relaxar-los durant 10 segons i repetir 10 vegades. Aquests exercicis cal fer-los 3 cops al dia i es poden dur a terme en qualsevol moment i en qualsevol lloc, ja que passen desapercebuts (podem trobar les taules dexercicis i el temps aconsellat per treballar aquests grups musculars en manuals de fisioterpia en la incontinncia desfor). El millor tractament s la prevenci i caldria iniciar-se al ms aviat possible, des de la joventut, especialment en el cas de la dona activa que practica algun tipus desport o professi que impliqui esfor fsic.
138
Fitxa tcnica
Consideracions especials Variar posicions dexecuci del treball (asseguda, dreta o estirada).
Enfortir lesfnter de la uretra. Enfortir els msculs del sl pelvi. Fora
Treball dinmic. Contracci de lesfnter i del sl pelvi.
25-100 repeticions suaus 3 sries 2-5 segons de descans entre sries Isometria: 10 contraccions isomtriques mximes (1-3 segons per contracci) 30-60 segons de descans entre sries

Temps de treball per aconseguir els objectius Recomanacions Un mes.
Evitar exercicis que afavoreixin la contracci de la musculatura abdominal.
Observacions
Orinar abans diniciar la prctica fsica.
Altres Fitxes PEFS

139
Altres Fitxes PEFS
Sida
Fitxa sanitria
Efectes de lexercici en la sida
Lexercici aerbic moderat a curt termini augmenta el nombre de cllules CD4, de neutrfils i de cllules mediadores de la immunitat natural. Tamb augmenta la protecci contra les infeccions del tracte respiratori superior, redueix la massa corporal magra i el greix abdominal i normalitza el perfil lipdic en persones infectades pel VIH. Lexercici aerbic combinat amb exercici de fora millora la fora i la massa muscular (disminueix la prdua muscular excessiva i la lipodistrfia), la capacitat de resistncia i doxidaci, lenergia fsica i mental necessria per a la vida diria, lestat dnim i les habilitats psicolgiques per fer front a tensions, solucionar problemes i prendre decisions. Lactivitat fsica intensa o prolongada ( 90 min), al contrari que lactivitat fsica moderada, causa disminuci de la concentraci de la IgA nasal i salival, disminuci de la proliferaci de limfcits induda pel mitogen (s una mesura de la funci de les cllules T), disminuci de lactivitat citotxica de les cllules citocides naturals (s lhabilitat de matar les cllules infectades per un virus o les cllules canceroses), disminuci de la depuraci mucociliar nasal (moviments descombrada dels cilis), disminuci de lactivitat citocida dels granulcits, baix recompte de limfcits sanguinis indut per les altes concentracions de cortisol plasmtic, i augment de les concentracions plasmtiques de citocines reguladores de la inflamaci, com ara els antagonistes dels receptors de la interleucina-6 i la interleucina-1. Aquest efecte agut de lexercici prolongat o intens representa una finestra oberta dimmunitat alterada que dura entre 3 i 72 hores desprs de lexercici i que pot ser un perode de vulnerabilitat en qu els virus i els bacteris poden infectar als atletes ms susceptibles a infeccions, ja siguin clniques o subclniques. Efectes de lexercici segons lestadi de la malaltia Asimptomtic seropositiu per al VIH (estadi I): augment de les cllules CD4; en alguns estudis sha postulat un possible endarreriment de linici dels smptomes, augment de la massa i de la funci musculars. Simptomtic inicial (estadi II): augment de les cllules CD4 (menor magnitud de canvi que a lestadi I); alguns estudis mostren una disminuci de la gravetat i la freqncia daparici dalguns smptomes, per fins ara no shan pogut demostrar canvis en lestat de la malaltia. Sida (estadi III): efectes desconeguts sobre les cllules CD4, efectes no concloents sobre els smptomes.
Cal individualitzar les activitats, per en general es recomanen activitats aerbiques que mobilitzin grans grups musculars (caminar, anar amb bicicleta, nedar i altres) durant 20-60 minuts al dia, 3-5 dies per setmana a una intensitat equivalent al 50-80% de lFCM o el 45-80% del VO2 mx. Les activitats de fora i resistncia muscular es recomanen perqu disminueixen la prdua muscular excessiva i la lipodistrfia, ajuden a mantenir una forma fsica saludable i milloren la qualitat de vida. Es recomanen exercicis que mobilitzin grans grups musculars, dintensitat moderada, amb 8-10 repeticions per exercici. Aquests parmetres shauran dincrementar amb el progrs del pacient. Les activitats de flexibilitat i lentrenament funcional es recomanen perqu disminueixen laparici de lesions, ajuden a mantenir una forma fsica saludable i milloren la qualitat de vida. Una metanlisi mostra que lexercici de caracterstiques aerbiques sembla segur per a aquells pacients adults VIH positius o amb sida. Malgrat aix, aquests resultats estan limitats pel petit nombre de la mostra. Alguns estudis ens indiquen la capacitat de lactivitat fsica a lhora de reduir els efectes adversos dels frmacs antiretrovirals, com ara fatiga, nusees, dolor i vmits. Per altra banda, lexercici pot millorar els efectes psicolgics que comporten aquests tipus de malaltia.
Precaucions
Sha devitar lexercici intens o prolongat (ms de 90 minuts) perqu potencialment pot tenir efectes immunosupressors. Shan de seguir de manera estricta les recomanacions universals per prevenir el contagi. El VIH s una malaltia contagiosa i shan de prendre mesures per prevenir-lo sempre. A ms, i ats que la persona amb VIH presenta un risc augmentat de patir malalties infeccioses, sha de procurar minimitzar el risc per mitj de la protecci inversa. s convenient analitzar la composici corporal. Els canvis aguts en lestat general de salut des de la darrera visita sn contraindicacions per a la prctica de lexercici. Abans de cada sessi dexercici, sobretot durant les primeres setmanes dentrenament, sha davaluar lestat general de salut de la persona (avaluaci de la pressi arterial, pols sanguini, temperatura, composici corporal i habilitats psicomotores, i esbrinar si lexercici s adequat). Per exemple, sha de posposar la sessi dexercici si presenta diarrea. Aspectes que cal tenir en compte quan es pauta lexercici: Fatiga, que pot significar progressi de la infecci per VIH, malaltia oportunista o malaltia tirodal. Prdua o debilitat musculars. Anmia. Diarrea crnica que pot produir hipovolmia, hiponatrmia i hipoglucmia. Tant lencefalopatia com la neuropatia per VIH poden causar seqeles neuromusculars. Cal preveure els motius dabandonament per millorar el compliment del programa i fer de lexercici un hbit. Finalment, el programa dexercici sha de revalorar permanentment per tal danar introduint les modificacions que permetin anar-lo adaptant a mesura que augmenta la capacitat aerbica o a mesura que progressa la malaltia.
Objectius
Augmentar la capacitat aerbica. Augmentar la despesa energtica. Disminuir el nivell de colesterol i triglicrids sanguinis. Disminuir el risc de malaltia cardiovascular. Augmentar o mantenir la fora i la resistncia musculars. Prevenir o endarrerir la prdua de massa muscular. Augmentar o mantenir larc de moviment. Disminuir ladoloriment articular i el risc de lesions. Disminuir la sensaci de fatiga. Regular el trnsit intestinal. Millorar el son. Facilitar les AVD, prevenir el deteriorament. Millorar la qualitat de vida. Sentir-se millor, divertir-se.
140

Antibitics: no tenen cap efecte directe sobre lexercici, per la pneumnia oportunista pot causar dessaturaci. ZDV (zidovudina) / DDI (didanosina): anmia Broncodilatadors inhalats: taquicrdia Teofillina: taquicrdia Dirtics tiazdics: redueixen la tolerncia a lexercici
Consells
Es recomana comenar lexercici com un tractament coadjuvant al ms aviat possible desprs del diagnstic dinfecci per VIH, preferiblement quan la persona encara est sana i asimptomtica. Sha dindividualitzar la prescripci dexercici i cal integrar els resultats de lexercici amb lestadi de la malaltia, els perfils sanguinis (recompte de cllules CD4) i el tractament farmacolgic. No es recomana lexercici intens ni prolongat (> 90 minuts).
Fitxa tcnica
Consideracions especials Evitar exercicis dintensitat i fora mxima. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius. Incrementar progressivament les crregues de treball. Evitar fer exercici fsic a intensitats elevades durant ms de 90 minuts.
Fora
Mantenir la funci en les AVD. Millorar el to i la fora dels diferents grups musculars. Augmentar la massa corporal magra.
Recomanable el treball amb mquines. Participaci de grans grups musculars. Exercicis poliarticulars
45-80% VO2 mx. 50-80% FCM Test de conversa 3-5 dies a la setmana

Temps de treball per aconseguir els objectius A llarg termini. No fer exercici fsic en canvis aguts de lestat general de salut. Evitar fer exercici fsic o disminuir-ne la intensitat si es percep fatiga anormal, anmia o debilitat muscular. Respectar el rang de moviment de les articulacions implicades. Complementar la sessi amb exercicis de respiraci i relaxaci. Afavorir condicions desestressants en les AVD i/o lentorn laboral. Tenir cura de la higiene postural en les AVD. Procurar disposar dunes adequades condicions ergonmiques que facilitin el desenvolupament de les AVD i/o de lentorn laboral. Seguir les recomanacions universals per evitar el contagi.
Recomanacions
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FCM: Freqncia cardaca mxima.
Altres Fitxes PEFS

141
Altres Fitxes PEFS
Trasplantaments
Fitxa sanitria
Efectes de lexercici fsic en persones trasplantades
Ens referim a trasplantament de rony, fetge i pncrees. Lactivitat fsica regular millora la forma fsica (excepte en diabtics que han rebut un trasplantament de rony) i s molt convenient perqu contraresta la mala forma fsica deguda a la progressi de la malaltia abans del trasplantament i el risc de complicacions cardiovasculars. Aquestes persones presenten respostes hipertensives exagerades a una nica sessi dexercici, mentre que la resposta de lFC s normal (excepte en persones diabtiques trasplantades de rony, en les quals est disminuda). Lexercici millora la capacitat funcional en persones trasplantades i permet assolir nivells normals per edat i sexe, o per sobre de la normalitat. Tamb millora el control de la pressi arterial, la remodelaci ssia i la fora muscular. Lentrenament especfic de musculaci millora la fora muscular i redueix lndex greix-mscul, perqu segurament contraresta lefecte dels corticoides sobre la prdua de massa muscular. Lexercici fsic practicat regularment de forma adequada sha de considerar una important arma teraputica en el tractament a curt i llarg termini daquells pacients que han rebut un trasplantament drgans
Precaucions
Les persones trasplantades solen estar en mala forma fsica deguda en part a debilitat muscular. Cal recordar que en el 30% dels casos apareix diabetis causada pels corticoides. La progressi de lentrenament muscular ha de ser molt lenta a causa de la prdua muscular associada als corticoides. Cal reduir la intensitat de lexercici en perodes de rebuig. s possible que sentrenin per competir si tenien un nivell alt de forma fsica abans del trasplantament. Es recomanen activitats de baix impacte en persones que prenen dosis elevades de corticoides o que pateixen patologia articular. Sha de reduir la ingesta calrica si hi ha excs de pes. Cal treballar especficament la motivaci i el compliment. Les persones trasplantades heptiques tenen un risc augmentat dhrnies incisionals i un alentiment en la curaci de les ferides. Si es tracten per hepatitis C tamb poden presentar fatiga extrema.

El tractament immunosupressor pot causar infecci, hipertensi, hiperlipmia, diabetis, debilitat muscular causada pels corticoides, i disminuci de la densitat mineral ssia. Tamb s freqent laugment de pes degut a la ingesta excessiva, la manca dactivitat fsica i potser a laugment de la sensaci de gana provocat pels corticoides. s freqent que, a ms del tractament especfic, tamb prenguin medicaci per altres patologies o factors de risc cardiovascular, com ara hipertensi, diabetis i dislipmia. Corticoides: poden provocar prdua i debilitat muscular, molsties articulars, augment excessiu de pes i obesitat troncal. Immunosupressors (ciclosporina, azatioprina): molt rarament poden causar miopaties. Interfer: pot produir fatiga excessiva. Ribavirina: pot produir fatiga excessiva. Beta-blocadors: redueixen la pressi arterial en reps i, durant lexercici, atenuen laugment en la PAS a partir de la lnia de base. Redueixen lFC en resposta a lexercici. Alteracions de la regulaci de la temperatura. Antagonistes del calci (per exemple, diltiazem i verapamil): redueixen lFC en resposta a lexercici (menys que els betablocadors). Antagonistes del calci derivats de la dihidropiridina (com la nifedipina o lamlodipina): augmenten lFC en resposta a lexercici submxim. Antihipertensors que redueixen les resistncies perifriques (blocadors alfa-1, blocadors alfa-2, blocadors dels canals del calci i altres vasodilatadors): hipotensi desprs de lexercici. Vasodilatadors directes: augmenten lFC en resposta a lexercici submxim. Alteracions de la regulaci de la temperatura. Dirtics: poden provocar prdua de potassi, artmies, deshidrataci i alteracions de la regulaci de la temperatura. IECA: poden produir hipotensi postexercici. ARA II: poden produir hipotensi postexercici.

Augmentar el temps de treball fins a laparici de fatiga. Augmentar la capacitat de treball. Millorar la pressi arterial. Ajudar en el control de pes. Reduir el risc de malaltia cardiovascular. Contrarestar els efectes secundaris de la medicaci immunosupressora. Invertir la prdua i la debilitat musculars causades pels esteroides. Millorar el rendiment en les persones que volen competir. Mantenir o augmentar larc de moviment. Augmentar les AVD. Millorar lestat emocional. Divertir-se.
Lexercici ha de comenar aviat desprs del trasplantament, ja sigui incorporant activitat fsica no supervisada a la vida quotidiana i al lleure o amb un programa estructurat i supervisat. En algunes ocasions cal recomanar la realitzaci dun programa dactivitat fsica mnim durant lespera prvia al trasplantament, especialment de rony. En cas de molt mala forma fsica, pot ser necessari treballar especficament la fora abans de poder fer activitats ms aerbiques. Una vegada les activitats aerbiques siguin ben tolerades sha de progressar gradualment. La intensitat depn de cada cas. Algunes persones toleren millor les activitats dintensitat baixa i sense crrega (caminar, anar amb bicicleta) mentre que daltres poden progressar sense problemes fins a activitats ms intenses (crrer). Durant els episodis de rebuig es recomana seguir amb activitats dintensitat baixa per tal de mantenir un cert patr dactivitat i contrarestar la prdua muscular causada pels corticoides. Es requereix un perode ms llarg de lhabitual per guanyar to i fora musculars perqu els corticoides afecten el metabolisme muscular: els programes de musculaci han de progressar ms lentament perqu necessiten un perode dadaptaci ms llarg.
142
Insulina: cal tenir en compte la durada (ultrarpida, rpida, intermdia o lenta) per aconsellar lexercici fsic en la cua dacci de la insulina. Sulfonilurees i metiglinides: causen hipoglucmies postesfor. Glitazones: augmenten el greix corporal i provoquen retenci de lquids (edemes o insuficincia cardaca). Inhibidors de les disacaridases intestinals: causen hipoglucmia. Fibrats: poden provocar rabdomilisi. Estatines: poden provocar dolor muscular i rabdomilisi.
Consells
Lideal seria que els programes i les pautes dentrenament estiguessin supervisats i fossin individualitzats, molt especialment en el cas daquelles persones trasplantades que desitgin practicar activitats esportives que impliquin una intensitat superior.
Fitxa tcnica
Consideracions especials Evitar exercicis dintensitat i fora mxima. Es requereix un perode ms llarg de lhabitual per aconseguir objectius i una progressi ms lenta. Adaptar la intensitat dels exercicis a les caracterstiques de cada cas. Establir un perode dadaptaci abans de plantejar objectius.
Fora
Mantenir la funcionalitat en les AVD. Millorar el to i la fora dels diferents grups musculars. Augmentar la massa corporal magra. Estimular la prctica dactivitats aerbiques.
Recomanable el treball amb mquines. Participaci de grans grups musculars. Exercicis poliarticulars.
Resistncia
45-80% VO2 mx. 50-80% FCM Test de conversa 3-5 dies a la setmana

Temps de treball per aconseguir els objectius A llarg termini. Disminuir la intensitat de lexercici en perodes de rebuig. Evitar fer exercici fsic a intensitats elevades. Respectar el rang de moviment de les articulacions implicades. Complementar la sessi amb exercicis de respiraci i relaxaci. Afavorir condicions desestressants en les AVD i/o lentorn laboral. Tenir cura de la higiene postural en les AVD. Procurar disposar dunes adequades condicions ergonmiques que facilitin el desenvolupament de les AVD i/o de lentorn laboral. Es recomana seguir amb activitats dintensitat baixa durant els episodis de rebuig.
Recomanacions
Observacions
AVD: Activitats de la vida diria. RM: Repetici mxima. s la crrega (kg) que una persona pot moure una sola vegada. VO2 mx.: Consum mxim doxigen. FCM: Freqncia cardaca mxima.
Guia de prescripci d exercici fsic per a la salut (PEFS)
Altres Fitxes PEFS

143
Annexos
Annexos
Annex I
Classificaci de les capacitats fsiques
Aerbica Resistncia Anaerbica
Isomtrica Concntrica Capacitats motores o bsiques Fora Dinmica Excntrica Mixta
Velocitat
Agilitat
Capacitat resultant
Dinmica general Coordinaci Especfica Capacitats coordinatives o perceptivomotores
Equilibri
Flexibilitat
Capacitat facilitadora
Classificaci de les capacitats fsiques

147
Annexos
Annexos
Annex II
Aspectes destacats en lentrenament per a la salut
Aspectes destacats en lentrenament per a la salut
Principis Sobrecrrega i adaptaci Progressi Unitat funcional Individualitat Altres
Crrega Volum Intensitat Descans
Estructura (etapes) Condicionament Millora Manteniment
Capacitats fsiques Fora Resistncia Flexibilitat Altres
Sessi
Lentrenament
(Sndrome general dadaptaci)
Escalfament Part principal Refredament
Descans
La recuperaci
Alimentaci Hidrataci
148
Annex III
ClassAF (classificador rpid de lactivitat fsica)
ClassAF representa un mtode rpid de mesura de lactivitat fsica habitual en adults, a partir de dues preguntes senzilles: a) activitat fsica domstica i/o en horari laboral (L) b) activitat fsica en temps de lleure (Ll), que inclou lesport de competici.
Activitat fsica laboral o domstica (L) 0 1 2 3 Inactiva Lleugera Moderada Intensa Estar assegut durant la major part de la jornada Estar dret la major part de la jornada sense desplaar-se Desplaament a peu freqent Activitat que requereix esfor fsic important
> 1,2 MET > 2,0 > 3,0 > 5,0
Activitat fsica de lleure (Ll) 1 2 3 Lleugera Moderada Intensa Passejar, petanca, ioga, etc. Bicicleta, gimnstica, aerbic, jguing, tennis, nataci, etc. Esquaix, futbol, bsquet, hoquei, etc.
> 3,0 > 5,0 > 7,0
En el grfic segent es pot veure lefecte de la classificaci dactivitat fsica:
L0
L1
L2
L3
Ll1
Ll2
Ll3
Molt actiu
Moderadament actiu Lleugerament actiu Mnimament actiu Sedentari
Els dos parmetres anteriors, ordenats de 0 a 3, en funci de lestimaci de despesa energtica de les diferents activitats, permeten aplicar una frmula de clcul rpida i eficient. En el cas de dur a terme activitat fsica de lleure sha de tenir en compte la freqncia setmanal (freq). A partir de lestimaci quantitativa, es pot fer una recodificaci qualitativa:
ClassAF = 2 x L + Llx freq2
0 A B C D
Sedentari Mnimament actiu Lleugerament actiu Moderadament actiu Molt actiu
0 ClassAF 1 2 ClassAF 3 4 ClassAF 5 6 ClassAF 11 ClassAF 12
ClassAF (classificador rpid de lactivitat fsica)

149
Annexos
Annexos
Annex IV
PAR-Q Test. Qestionari autoadministrat dactivitat fsica (Q-AAF)
Per a adults El PAR-Q Test tindicar si has de consultar el teu metge abans de fer exercici fsic intens. Si tens ms de 69 anys i no has estat sempre una persona activa consulta el teu metge abans dincrementar molt el teu nivell dactivitat fsica
PAR-Q Test. Qestionari autoadministrat dactivitat fsica (Q-AAF)
Contesta S o NO a cada una de les preguntes segents:

Tha dit mai el teu metge que tens algun problema cardac i que noms hauries de fer lexercici fsic recomanat per ell? Notes dolor al pit quan fas activitat fsica? En lltim mes, has notat dolor al pit mentre feies activitat fsica? Alguna vegada has perdut la conscincia o has perdut lequilibri perqu thas marejat? Tens algun problema dossos o a les articulacions que pugui empitjorar si canvies el teu nivell dactivitat fsica? El teu metge tha prescrit medicaci (p.e., dirtics) per a la pressi arterial o per un problema cardac? Coneixes alguna altra ra per la qual no puguis fer activitat fsica?
Resultats
Si has contestat S a alguna de les preguntes, cal que consultis el teu metge abans daugmentar molt el teu nivell dactivitat fsica per tal de fer una avaluaci de la teva condici fsica i determinar quin tipus dactivitat fsica pots dur a terme: Activitat fsica sense restricci. Probablement cal que augmentis de mica en mica el teu nivell dactivitat. Activitat fsica limitada o amb supervisi adequada a les teves necessitats especfiques (si ms no al comenament). Informat dels programes o serveis especials que tens a labast. Si has contestat NO a totes les preguntes, pots estar raonablement segur dincrementar el nivell dexercici fsic, encara que s recomanable una avaluaci de la teva condici fsica (p. e., prova desfor). En qualsevol cas lincrement gradual dels exercicis adequats afavoreix la millora de la condici fsica, tot minimitzant o eliminant les sensacions incmodes o desagradables. Si pateixes una afecci temporal benigna, com ara un refredat o febre, o no et trobes b en aquest moment, s aconsellable que ajornis lactivitat fsica que et proposes dur a terme.
150
Annex V
Indicaci de la valoraci funcional medicoesportiva (VFME) en funci del risc individual i la intensitat de lexercici fsic
Indicaci de la valoraci funcional medicoesportiva (VFME)

151
Annexos
Annexos
Annex VI
Models genrics de valoraci funcional medicoesportiva (VFME)
Tipus I Iniciaci Esport Exercici fsic Fins a 13 anys Fins a 17 anys Tipus IIa Perfeccionament Entre 14 i 17 anys Entre 18 i 34 anys Tipus IIb Competici 18 o ms anys 35 o ms anys Tipus III Rendiment Professionals o estudi de la condici fsica
Models genrics de valoraci funcional medicoesportiva (VFME)
Anamnesi (personal i familiar) Exploraci fsica (general per aparells) Exploraci cardiolgica Exploraci de laparell locomotor Podoscpia esttica Electrocardiograma (ECG) Espirometria* Parmetres basals Antropometria bsica Cineantropometria ampliada Determinaci del somatotip ndex de massa corporal (IMC) Ergometria submxima* Ergometria mxima Ergometria mxima complexa Anlisi de gasos expirats, lactats Determinaci de llindars Consentiment informat Informe medicoesportiu Certificat mdic esportiu (CME) * Seguiment de patologies Altres ** Temps aproximat de valoraci
20-30 minuts 30-45 minuts 45-60 minuts 60-90 minuts
* Document medicolegal amb informaci mdica de carcter pblic, dutilitzaci general. ** En funci de criteris mdics.
152
Annex VII
Perioditzaci de les valoracions funcionals medicoesportives (VFME)
Edat (anys) 5-6 AF escolar AF esport de lleure Esport federat Valoraci funcional Peditrica
9-10
Primria
Jocs escolars
Esport iniciaci
Tipus I
13-14 Secundria AF i/o esport de lleure salut (cada 5 anys) Esport de tecnificaci (cada 2-3 anys)
Tipus IIa
17-18 Esport de competici (cada 2-3 anys)
Tipus IIb
45 AF i/o esport de lleure salut (patologies) (cada 5 anys) Esport de competici (de risc) (cada any)
Tipus IIb
65 AF i/o esport de lleure salut (patologies crniques) (cada 5 anys)
Tipus IIb
85
Perioditzaci de les valoracions funcionals medicoesportiva (VFME)

153
Annexos
Annexos
Annex VIII
Certificat mdic esportiu (CME)
Certificat mdic esportiu (CME)

154
Annex IX
Informe mdic de prescripci dexercici fsic (IMPE)
Informe mdic de prescripci dexercici fsic (IMPE)

155
Annexos
Algorismes de prescripci dexercici fsic
Annexos
156
Annex X
mbit sanitari
Usuari 1 Pacient sedentari
(pre-contemplatiu)
Algorismes de prescripci dexercici fsic mbit esportiu
Pacient
>1
Consell General INICI (metge, DUI,) Consell General INICI (metge, DUI,) 1 1 SI 1 mes
(preparaci) (contemplatiu)
Pacient actiu
Class AF
Tipus EF NO
ASSESSORAT/ SUPERVISAT Sha plantejat EF?
Informar dels beneficis de lAF.
AF LLIURE Tipus EF
ASSESSORAT/SUPERVISAT

6 mesos Temps per comenar EF? Preparat
(acci)
Consell General INICI (metge, DUI,) ASSESSORAT/SUPERVISAT
LLIURE
Informar dels beneficis de lAF. Informar de les patologies lligades al sedentarisme. Reevaluar en sis mesos.
II, III Intensitat EF?
UME
Tipus EF B III, C (II, III) LLIURE Valoraci del risc? Intensitat EF? B II, C I NO Patologia? A (I, II, III) B I (metge) SI
+
Exigir VFME Q-AAF
Saconsella VFME
VFME
(mefide)
+
Exigir VFME Q-AAF
Informar dels beneficis de lAF. Informar de les patologies lligades al sedentarisme. Comentar el Full dopcions dAF de lentorn (circuits, ). Citar en un mes.
<6
CMAE
Class AF
Saconsella VFME
Saconsella VFME
IMPE
(metge)
PEFI
(Icafe)
Consell General REFOR (metge, DUI,) Consell especfic (metge, DUI,)
Consell General AUGMENT (metge, DUI,)
Consell General INICI (metge, DUI,)
Guia PEFS
Fitxes PEFS
EXERCICI fsic SUPERVISAT EXERCICI fsic ASSESSORAT AF LLIURE
Informar dels beneficis de lAF. Comentar el Full dopcions dAF de lentorn (circuits, ). Citar en el futur per reevaluar (feedback). Valorar lestat de salut. Definir limitacions/ contraindicacions. Explicar els beneficis de lAF en cas especfic. Establir objectius realistes. Pautar les activitats ms adients (CIRCUITS, ). Proposar estil de vida actiu. Citar en el futur per reavaluar (feedback).
Informar dels beneficis de lAF. Comentar el Full dopcions dAF de lentorn (circuits, ). Citar en el futur per reevaluar (feedback).
Valorar lestat de salut. Explicar els beneficis de lAF per la salut. Integrar lAF en lestil de vida. Ajudar a escollir lAF ms adient en funci de les circunstncies individuals. Ajudar a superar barreres i reptes. Comentar el Full dopcions dAF de lentorn (circuits, ). Citar als sis mesos (feedback).
Valorar la condici fsica. Incentivar la participaci. Desenvolupar els objectius prescrits. Dissenyar el programa. DIRIGIR contnuament les sessions. Avaluar els progressos i feedback dinformaci.
Valorar la condici fsica. Incentivar la participaci. Desenvolupar els objectius prescrits. Dissenyar el programa. ASSESSORAR peridicament les sessions. Avaluar els progressos i feedback dinformaci.
Proposar valoraci de la condici fsica. Proposar objectius. Proposar avaluaci peridica dels progressos.
Annex XI
Contraindicacions relatives Hepatomeglia Esplenomeglia Rony nic Ovari nic Diarrea Es prohibeix la prctica esportiva, llevat que no sigui molt lleu, ats que la diarrea incrementa el risc de deshidrataci, prdua delectrlits i cop de calor. En cas de febre, encara que no sigui gaire alta, no es recomana fer esport. Els esports de contacte, lhalteroflia, etc., estan completament contraindicats. Cap contraindicaci Recomanacions especfiques/aclariments En estats aguts est contraindicada la prctica esportiva. Els esports de contacte estan contraindicats. En estats crnics s necessria lavaluaci de lespecialista. Abans de fer exercici cal lavaluaci de lespecialista. Els esports de contacte o amb risc de collisi estan completament contraindicats.
Taula de contraindicacions absolutes i relatives per a lexercici fsic o lesport segons la Societat Catalana de Medicina de lEsport, 2007
Contraindicacions absolutes
Trastorns abdominals
Hrnia abdominal/inguinal
Trastorns cardiovasculars
Blocatge auriculoventricular de segon grau de tipus 2 (Mobitz) Miocardiopatia hipertrfica obstructiva Lesport est contraindicat quan hi ha miocardiopatia hipertrfica en persones < 30 anys, miocardiopatia hipertrfica amb histria familiar de mort sobtada (dos familiars de primer grau morts < 40 anys), amb antecedents de sncopes o amb artmies desfor (ECG desfor, Holter) o amb zones de mala perfusi miocardaca (estudi isotpic).
Infart agut en fase aguda
Malaltia coronria no estabilitzada
Miocardiopatia activa
Estenosi artica o mitral greu
Sndrome QT llarg congnita
Taquiartmia ventricular
Sndrome dEbstein greu
Pericarditis crnica constrictiva
Taula de contraindicacions absolutes i relatives per a lexercici fsic o lesport
Annexos
157
Annexos
158
Contraindicacions relatives
Cap contraindicaci
Recomanacions especfiques/aclariments
(continuaci)
Aneurisma dissecant sospitat o conegut
Sndrome bradicrdia-taquicrdia no tractada Persones portadores de marcapassos Blocatge auriculoventricular de primer grau Blocatge auriculoventricular de segon grau tipus 1 (Wenckebach) Blocatge complet branca dreta Blocatge complet branca esquerra Sndrome de Wolff-Parkinson-White Els esports de contacte estan completament contraindicats.
Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS) Estenosi artica moderada Estenosi mitral lleugera Fibrillaci auricular Prolapse de vlvula mitral Sndrome de Marfan HTA greu (PAS > 200 mmHg i/o PAD > 110 mmHg en reps) HTA controlada Estenosi artica lleugera
Abans de permetre la prctica esportiva, cal fer una avaluaci funcional durant lesfor, un estudi electrocardiogrfic de Holter, una ecocardiografia i una avaluaci cardiolgica.
Abans de permetre la prctica esportiva, cal fer una avaluaci funcional durant lesfor, un estudi electrocardiogrfic de Holter, una ecocardiografia i una avaluaci cardiolgica. Lesport est contraindicat quan el blocatge progressa durant lexercici i sacompanya de conducci auriculoventricular alterada. Abans de permetre la prctica esportiva, cal fer una avaluaci funcional durant lesfor, un estudi electrocardiogrfic de Holter, una ecocardiografia i una avaluaci cardiolgica. En altres sndromes de preexcitaci lesport est contraindicat tant si la sndrome s simptomtica com asimptomtica amb artmies que no desapareixen durant lesfor submxim. Abans de permetre la prctica esportiva, cal fer una avaluaci funcional durant lesfor, un estudi electrocardiogrfic de Holter, una ecocardiografia i una avaluaci cardiolgica. Abans de permetre la prctica esportiva, cal fer una avaluaci funcional durant lesfor en taps rodant, un estudi electrocardiogrfic de Holter, una ecocardiografia i una avaluaci cardiolgica. Durant el tractament amb anticoagulants els esports de contacte estan completament contraindicats. Si no hi ha antecedents de sncope, taquicrdia supraventricular, emblies o mort sobtada dun familiar, la prctica esportiva no est contraindicada. Cal una ecocardiografia i avaluaci del cardileg: si no hi ha afectaci de laorta o de la vlvula mitral, es poden permetre certes activitats fsiques. Els esports de contacte estan completament contraindicats. Quan s idioptica, shan dexcloure els exercicis amb pesos i amb component isomtric. Quan s secundria, cal fer una avaluaci abans de la prctica esportiva.
Contraindicacions absolutes Taquicrdia paroxismal supraventricular (TPSV)
Cap contraindicaci
Recomanacions especfiques/aclariments
(continuaci)
Cal fer avaluaci cardiolgica per a valoraci funcional i tractament. Si existeix TPSV acompanyada de sncope, la prctica esportiva est completament contraindicada, tret que no estigui tractada i no hi hagi cap recurrncia en 6 mesos. En aquest moment es pot aconsellar esport dintesitat moderada. Hi ha trastorns lleus que permeten una prctica esportiva completa. Daquells trastorns catalogats de moderats o greus i/o que han requerit tractament quirrgic cal fer-ne avaluaci cardiolgica prvia a lexercici. Interessa lavaluaci analtica i clnica prvia a la prctica esportiva . Avaluaci mdica amb estudi radiolgic previ a la participaci en esports de contacte. Avaluaci per lespecialista.
Cardiopatia congnita
Trastorns electroltics (hipopotassmia, etc.) Radiculopatia postcontusional Tetraparsia transitria Herpes Impetigen Lesions infeccioses Mollusc contagis
Traumatismes cervicals
Afeccions cutnies
Mentre la malaltia sigui contagiosa, no est permesa la prctica de gimnstica o esports amb matalassos, arts marcials, lluita lliure ni desports de collisi o contacte. Cal valorar sempre la posibilitat de contagi i clnica per lespecialista. Requereix avaluaci per lespecialista prvia a la prctica esportiva. Es requereix examen mdic. Fins que no desapareguin completament tots els smptomes psquics, cognitius o afectius qualsevol activitat fsica est contraindicada.
Trastorns del sistema nervis central
Commoci cerebral
Epilpsia
Si lepilpsia est ben controlada, la prctica desport no est contraindicada. En aquestes persones estan contraindicats els esports de collisi o contacte i aquells esports que puguin posar en perill la seva vida o la dels altres (escalada esportiva, alta muntanya, tir, nataci).
Miopaties
Miastnia
Esclerosi lateral amiotrfica
Sndrome postplio avanada
Siringomilia Trastorns psiquitrics Avaluaci per lespecialista.
Annexos
159
Annexos
160
Cap contraindicaci
Recomanacions especfiques/aclariments La febre augmenta lesfor cardiopulmonar, redueix la capacitat mxima dexercici, incrementa el risc de cop de calor i augmenta la hipotensi ortosttica. Es podria donar el cas que fos provocada per miocarditis o altres infeccions que suposessin un factor de risc important.
Infeccions
Episodi febril actiu
Mononucleosi, hepatitis (infeccions crniques) Sida Cop de calor
La prctica esportiva de la persona est en funci del seu grau de salut. Pel que fa als esports de contacte es requereix avaluaci individualitzada. s important cobrir perfectament les ferides de la pell i, en cas dhaver de manipular sang o fluids, mantenir les precaucions universals establertes. Risc de recidiva. Avaluar-ne els factors desencadenants: antidepressius, deshidrataci, aclimataci incorrecta, obesitat, antihistamnics i estimulants del sistema nervis central. Si la diabetis est ben controlada, no hi ha dhaver cap restricci. Atenci important a la hidrataci, alimentaci, glucmia i ajustament del control amb insulina. s important controlar la glucmia cada 30 minuts en activitats de resistncia i una altra vegada 15 minuts desprs dhaver acabat la prctica esportiva. Hi ha risc agut de cop de calor. Cal insistir en la importncia duna bona hidrataci i aclimataci. Avaluaci per lespecialista.
Trastorns metablics
Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS) Diabetis mellitus Obesitat Tirotoxicosi, mixedema Malaltia pulmonar obstructiva crnica Asma Infeccions agudes de vies altes Fibrosi qustica
Tetnia, hipocalcmia
Trastorns pulmonars
Emblia pulmonar aguda Es recomana lactivitat fsica tot i que la seva intensitat estar limitada per la capacitat de cada persona i la gravetat de lafecci pulmonar. No sha de fer alta muntanya. Quan la persona amb asma est ben controlada no est contraindicada la prctica esportiva. s important assegurar-se que la persona segueix el tractament mdic. En cas depisodi febril agut est contraindicada la prctica esportiva. En aquelles infeccions catalogades de lleus es requereix avaluaci individualitzada. s important avaluar el grau doxigenaci que presenta la persona durant un test ergomtric. Per reduir la probabilitat daparici de cop de calor, aquestes persones requereixen una bona hidrataci.
Contraindicacions absolutes Recomanacions especfiques/aclariments En aquests casos es requereix una protecci ocular adequada. Els esports de contacte estan completament contraindicats. Ceguetat dun ull, miopia elevada, lesions oculars greus, cirurgia ocular prvia, despreniment de retina Inestabilitat atlantoaxial Patologia musculosqueltica Cifosi/lordosi Escoliosi < 15 Avaluaci per lespecialista. Escoliosi > 15 Espondillisi /espondilolistesi Prpures Es requereix avaluaci individualitzada. Cal avaluar la possibilitat de prescriure esports compensatoris que evitin laccentuaci del trastorn.
Cap contraindicaci
Trastorns oftalmolgics
Malalties de laparell locomotor
Es requereix avaluaci del risc de patologia de medulla espinal durant la prctica esportiva. Els esports de contacte estan contraindicats.
Avaluaci per lespecialista. Principalment es recomanen esports asimtrics. Avaluaci per lespecialista (grau, estabilitat). Els esports de contacte i collisi estan completament contraindicats. Es requereix avaluaci individualitzada.
Hemopaties
Hemopaties malignes Anorxia nerviosa Bulmia Criptorqudia Agensia testicular Otitis externa o mitjana supurada Alteracions vestibulars amb afectaci de lequilibri Abans de dur a terme qualsevol prctica esportiva, aquestes persones requereixen assistncia mdica, psiquitrica i psicolgica. Els esports de contacte estan completament contraindicats. Els esports de collisi estan contraindicats. Els esports aqutics estan contraindicats. La prctica esportiva est contraindicada.
Trastorns de la conducta alimentria
Trastorns de laparell genital
ORL
Bibliografia: Baron, E. Lactivit physique chez ladulte: lexamen mdical prparticipation. Le Mdecin du Qubec, volum 39, N 4, abril 2004. Chacon Castillo, M; Ballesteros Mass, R; Gonzales Prez,M. Visita deportiva de no contraindicicacin (II). Revista Pediatria de Atencin Primaria, Vol. IV, N 13. Gener/mar, 2002 American College of Sports Medicine: ACSMs Guidelines for exercise testing and prescription. Baltimore; Lippincott Williams & Wilkins, 2000 (6 th Ed.) American Heart Association/American College of Cardiology, 2002. Guideline update for exercise testing.
Annexos
161
Annexos
Annex XII
Taula de despesa energtica dactivitat fsica
Despesa energtica Activitat fsica (AF) AF basal Dormir AF domstica i/o laboral Estar relaxat Recolzar-se de costat Llegir Menjar assegut Jugar a cartes Estar assegut Parlar Estar dret Escriure Escombrar Mecanografiar Rentar plats Afaitar-se Conduir un cotxe Netejar les sabates Dutxar-se Vestir-se Rentar-se Pintar parets Conduir una moto Fer el llit Fer bricolatge Netejar els vidres Rentar la roba Netejar el terra Planxar la roba Passar laspiradora Practicar la jardineria Treure la pols Conduir una bicicleta (14 km/h) Baixar escales Pujar escales Fer un treball de laboratori 0,018 0,019 0,021 0,021 0,021 0,022 0,025 0,025 0,027 0,031 0,037 0,037 0,037 0,042 0,046 0,047 0,049 0,050 0,050 0,051 0,053 0,054 0,057 0,057 0,061 0,062 0,067 0,067 0,070 0,100 0,101 0,227 0,035 76 78 89 90 90 92 104 106 113 130 155 155 156 174 192 199 207 210 210 213 222 228 239 240 256 258 281 282 294 420 425 953 147 316 326 372 377 377 383 437 443 474 545 650 650 653 729 803 831 866 879 879 892 928 954 1000 1004 1069 1081 1177 1180 1230 1757 1779 3989 615 49 50 57 58 58 59 67 68 73 84 100 100 100 112 124 128 133 135 135 137 143 147 154 155 165 166 181 182 189 270 274 614 95 3,6 3,7 4,2 4,3 4,3 4,4 5,0 5,0 5,4 6,2 7,4 7,4 7,4 8,3 9,1 9,5 9,9 10,0 10,0 10,2 10,6 10,9 11,4 11,4 12,2 12,3 13,4 13,4 14,0 20,0 20,2 45,4 7,0 1,0 1,1 1,2 1,2 1,2 1,2 1,4 1,4 1,5 1,8 2,1 2,1 2,1 2,4 2,6 2,7 2,8 2,9 2,9 2,9 3,0 3,1 3,3 3,3 3,5 3,5 3,8 3,8 4,0 5,7 5,8 13,0 2,0 2,00 2,00 1,00 1,00 2,00 6,00 1,00 2,00 4,00 2,00 4,00 1,00 0,10 1,00 0,08 0,08 0,08 0,20 4,00 1,00 0,30 2,00 2,00 1,00 1,00 1,00 0,50 2,00 1,00 1,00 0,02 0,02 6,00 151 156 89 90 180 549 104 212 454 260 622 155 16 174 16 17 17 42 840 213 67 456 478 240 256 258 141 564 294 420 7 16 882 0,017 73 306 47 3,5 1,0 8,00 584 Intensitat VO2 ml/kg/min Habitual
kcal/kg/min
kcal/h
kJ/h
w/m2
MET
Hores
Kcal
162
Despesa energtica Activitat fsica (AF) AF domstica i/o laboral (continuaci) Fer de granger Fer de mecnic Fer de fuster Fer de pags (plantar i cavar) Fer de paleta Fer de pags (transportar sacs) Fer de jardiner Treballar amb pic i pala Fer de pags (segar sense mquines) Talar arbres i tallar fusta AF lleure i/o esport Billar Petanca Golf Ping-pong Nataci Gimnstica Nataci recreativa Bitlles Voleibol Equitaci Ballet Esqu aqutic Tennis Nataci estil esquena Nataci estil braa Bicicleta Basquetbol Nataci estil lliure (crol) Futbol Alpinisme Esqu moderat Handbol Patinatge Rem 0,026 0,052 0,070 0,071 0,071 0,071 0,085 0,098 0,101 0,107 0,110 0,114 0,115 0,116 0,119 0,121 0,124 0,130 0,133 0,141 0,142 0,143 0,143 0,143 109 218 295 297 300 300 359 412 423 449 462 480 482 486 501 510 519 545 558 594 596 600 600 600 454 914 1.234 1.241 1.255 1.255 1.500 1.722 1.770 1.880 1.933 2.008 2.017 2.033 2.095 2.134 2.171 2.279 2.333 2.485 2.495 2.510 2.510 2.510 70 141 190 191 193 193 231 265 272 289 298 309 310 313 322 328 334 351 359 383 384 386 386 386 0,056 0,060 0,065 0,069 0,070 0,083 0,086 0,095 0,098 0,107 235 252 273 290 294 349 361 399 412 449 984 1.054 1.142 1.213 1.230 1.459 1.511 1.669 1.722 1.880 151 162 176 187 189 224 233 257 265 289
Intensitat VO2 ml/kg/min
Habitual
kcal/kg/min
kcal/h
kJ/h
w/m2
MET
Hores
Kcal
11,2 12,0 13,0 13,8 14,0 16,6 17,2 19,0 19,6 21,4
3,2 3,4 3,7 3,9 4,0 4,7 4,9 5,4 5,6 6,1
6,00 6,00 6,00 6,00 6,00 6,00 6,00 6,00 6,00 6,00
1.411 1.512 1.638 1.739 1.764 2.092 2.167 2.394 2.470 2.696
5,2 10,4 14,0 14,1 14,3 14,3 17,1 19,6 20,1 21,4 22,0 22,9 23,0 23,1 23,8 24,3 24,7 25,9 26,6 28,3 28,4 28,6 28,6 28,6
1,5 3,0 4,0 4,0 4,1 4,1 4,9 5,6 5,8 6,1 6,3 6,5 6,6 6,6 6,8 6,9 7,1 7,4 7,6 8,1 8,1 8,2 8,2 8,2
1,00 2,00 3,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,50 1,00 1,00 3,00 1,00 1,00 1,50 1,00 3,00 1,50 1,00 1,00
109 437 885 297 300 300 359 412 423 449 462 480 723 486 501 1.530 519 545 837 594 1.789 900 600 600

163
Annexos
Annexos
Despesa energtica Activitat fsica (AF) AF lleure i/o esport (continuaci) Muntanyisme Esquaix Judo Karate Nataci estil papallona Jguing Esqu intens Cursa contnua Esprint Passejar amb suavitat (3,5 km/h) Caminar costa avall Ball modern moderat Passejar rpid (4-5 km/h) Caminar/trotar Ball de sal (vals) Ball modern vigors Crrer amb suavitat (5,5 km/h) Excursi amb motxilla Ball de sal (rumba) Crrer amb moderaci (7,5 km/h) Caminar costa amunt Saltar a corda Crrer amb intensitat (9 km/h) 0,147 0,147 0,185 0,185 0,200 0,214 0,235 0,286 0,357 0,051 0,056 0,066 0,070 0,071 0,083 0,083 0,092 0,097 0,101 0,154 0,157 0,171 0,300 617 619 779 779 840 900 987 1.200 1.500 214 234 275 295 300 347 349 385 408 424 645 660 720 1.260 2.583 2.591 3.257 3.257 3.515 3.766 4.130 5.021 6.276 896 979 1.151 1.234 1.255 1.450 1.459 1.611 1.707 1.775 2.699 2.761 3.012 5.272 398 399 501 501 541 580 636 773 966 138 151 177 190 193 223 224 248 263 273 415 425 464 811
Intensitat VO2 ml/kg/min
Habitual
kcal/kg/min
kcal/h
kJ/h
w/m2
MET
Hores
Kcal
29,4 29,5 37,1 37,1 40,0 42,9 47,0 57,1 71,4 10,2 11,1 13,1 14,0 14,3 16,5 16,6 18,3 19,4 20,2 30,7 31,4 34,3 60,0
8,4 8,4 10,6 10,6 11,4 12,2 13,4 16,3 20,4 2,9 3,2 3,7 4,0 4,1 4,7 4,7 5,2 5,6 5,8 8,8 9,0 9,8 17,1
1,00 1,00 1,00 1,00 0,50 1,00 2,00 1,00 0,50 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
617 619 779 779 420 900 1.974 1.200 750 214 234 275 295 300 347 349 385 408 424 645 660 720 1.260
164
Annex XIII
Requisits legals de la medicina de leducaci fsica i lesport
Acreditaci sanitria de centres medicoesportius. Decret 323/1992, de 28 de desembre (DOGC nm. 1695, de 15.01.1993. Correcci derrades al DOGC nm. 1720, de 28.09.1994). Especialitat de medicina de leducaci fsica i lesport. Reial decret 127/1984, d11 de gener, pel qual es regula la formaci mdica especialitzada i lobtenci del ttol de metge especialista (BOE nm. 26, de 31.01.1984). Obligatorietat de la llicncia federativa. Decret 70/1994, de 22 de mar, pel qual es regulen les federacions esportives catalanes (DOGC nm. 1882, d11.04.1994). Obligatorietat de la llicncia esportiva. Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual saprova el Text nic de la Llei de lesport (DOGC nm. 3199, de 07.08.2000). Aspectes relacionats amb la professi mdica. Ley Orgnica 10/1995, de 23 de noviembre, del Cdigo Penal (BOE nm. 281, de 24.11.1995, en vigor el 24 de maig de 1996). Drets de lusuari. Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets dinformaci concernent a la salut i lautonomia del pacient, i la documentaci clnica (DOGC nm. 3303, d11.01.2001. Correcci derrades al DOGC nm. 3353, pg. 4211, de 22.3.2001): dret a la informaci (informe medicoesportiu); dret a la intimitat, dret a lautonomia del pacient (consentiment informat); dret a la documentaci clnica (histria clnica nica): confidencialitat, utilitzaci, custdia i conservaci de la histria clnica. Certificat mdic daptitud esportiva (CMAE) oficial. Estatuts del Collegi Oficial de Metges de Tarragona (DOGC nm. 3082, de 21.02.2000). Guies daptitud medicoesportiva. Societat Espanyola de Cardiologia, Rev Esp Cardiol 2000; 53: 684726). Condicions dautoritzaci de centres sanitaris. Real Decreto 1277/2003, de 10 de octubre, sobre autoritzacin de centros, establecimientos y servicios sanitarios, U.91, Unidad de Medicina de la Educacin Fsica y el Deporte. Procediment dautoritzaci i registre de centres, serveis i establiments sanitaris. Projecte de decret (DOGC nm. 4209, d1.09.2004). Formaci i acreditaci de personal sanitari de suport i material bsic en emergncies mdiques (RCP bsica i avanada). Certificat de lEuropean Resuscitation Council, 2005. Protecci de la salut i lluita contra el dopatge a lesport. Llei orgnica 7/2006, de 21 de novembre, de protecci de la salut i de lluita contra el dopatge en lesport (BOE nm. 279, de 22.11.2006).
Requisits legals de la medicina de leducaci fsica i lesport

165
Annexos
Bibliografia
Abell VM, Alonso JM, Ardvol J. Documento de consenso sobre condroproteccin en medicina del Deporte. Bioibrica Farma; 2006. Alarcia R, Ara JR, Martn J, Bertol V, Bestu M. Importancia y factores relacionados con la fatiga crnica en la esclerosis mltiple. Neurologa 2006; 20 (2): 77-84. Allen M, Mann K, Putnam W, Richard J, Carr C, Pottle K et al. Prescribing exercise for cardiac patients: knowledge, practices, and needs of family physicians and specialists. J Cardiopulm Rehabil 2000; 20 (6): 333-9. American College of Sports Medicine. ACSMS Guidelines for exercise testing and prescription. USA: Seventh Edition. Lippincott Williams & Wilkins, 2006. American College of Sports Medicine. Exercise management for persons with chronic diseases and disabilities. Champaign: human kinetics; 2003. American College of Sports Medicine Position Stand. Osteoporosis and exercise. Med Sci Sports Exerc 1995; 27 (4): I-VII. Angyan L. Promoting physical activity in medical education. Mini-review. Acta Physiol Hung 2004; 91 (2):157-66. Aoyagi Y, Togo F, Matsuki S, Kumazaki Y, Inoue S, Takamiya T et al. Walking velocity measured over 5 m as a basis of exercise prescription for the elderly: preliminary data from the Nakanojo Study. Eur J Appl Physiol 200; 93 (1-2): 217-23. Aranda Jr JM, Woo GW, Schofield RS, Handberg EM, Hill JA, Curtis AB et al. Management of heart failure after cardiac resynchronization therapy: integrating advanced heart failure treatment with optimal device function. J Am Coll Cardiol 2005; 46 (12): 2193-8. Armen J, Smith BW. Exercise considerations in coronary artery disease, peripheral vascular disease, and diabetes mellitus. Clin Sports Med 2003; 22 (1): 123-33, VIII. Armen J, Smith PV. Exercise considerations in cardiovascular disease, peripheral arterial disease and diabetes mellitus. Clin Sports Med 2003. Ars F, Alegra E, Boraita A et al. Guas de prctica clnica de la Sociedad Espaola de Cardiologa en pruebas de esfuerzo. Rev Esp Cardiol 2000 Aug;53(8):1063-94. Artal R. Exercise and pregnancy. Clin Sports Med 1992; 11 (2): 363-77. Atkinson G, Drust B, George K, Reilly T, Waterhouse J. Chronobiological considerations for exercise and heart disease. Sports Med 2006; 36 (6): 487-500. Atlantis E, Barnes EH, Singh MA. Efficacy of exercise for treating overweight in children and adolescents: a systematic review. Int J Obes (Lond) 2006; 30 (7): 1027-40. Aznar S, Fernndez A, Lpez Chicharro L, Luca A, Prez M. Actividad fsica y salud para ejecutivos y profesionales. Madrid: CIE Dossat, 2000, 2004. Azitarte J, Alonso AM, Garca Gallego F et al. Guas de prctica clnica de la Sociedad Espaola de Cardiologa en valvulopatas. Rev Esp Cardiol 2000; 53: 1209-78. Baechle T, Westcott W. Treinamento de fora para a terceira idade. So Paulo: Ed. Manole, 2001. Bagnall A, Whiting P, Richardson R, Sowden AJ. Interventions for the treatment and management of chronic fatigue syndrome and/or myalgic encephalomyelitis. Qual Saf Health Care 2002; 11 (3): 284-8. Baker DJ, Greenhaff PL, Macinnes A, Timmons JA. The experimental type 2 diabetes therapy glycogen phosphorylase inhibition can impair aerobic muscle function during prolonged contraction. Diabetes 2006; 55 (6): 1855-61. Baker JS, Davies B. Brief high-intensity exercise and resistive force selection in overweight and obese subjects: body mass or body composition? Res Sports Med 2006; 14 (2): 97-106. Barbany JR. Fundamentos de fisiologa del ejercicio y del entrenamiento. Barcelona: Barcanova, 1990. Baster T, Baster-Brooks C. Exercise and hypertension. Aust Fam Physician 2005; 34 (6): 419-24. Bayes de Luna A, Furlanello F, Maron BJySGJ. Cardiologa Deportiva. Barcelona: Mosby/Doyma, 1994. Beeton K. Tai Chi Chuan for persons with haemophilia: commentary. Haemophilia 2001; 7 (4): 437. Bennell K, Hinman R. Exercise as a treatment for osteoarthritis. Curr Opin Rheumatol 2005;17 (5): 634-40. Biswas SV, Iqbal R. Lo esencial en el sistema musculoesqueltico. Madrid: Harcourt Brace, 1999. Bizzarini E, Saccavini M, Lipanje F, Magrin P, Malisan C, Zampa A. Exercise prescription in subjects with spinal cord injuries. Arch Phys Med Rehabil 2005; 86 (6): 1170-5. Black CD, McCully KK. Time course of exercise induced alterations in daily activity in chronic fatigue syndrome. Dyn Med 2005; 4:10. Boeckh-Behrens WU, Buskies W. Entrenamiento de la fuerza. Barcelona: Paidotribo, 2005. Bolgla LA, Uhl TL. Electromyographic analysis of hip rehabilitation exercises in a group of healthy subjects. J Orthop Sports Phys Ther 2005; 35 (8): 487-94. Bompa TO. Periodizacin. Teora y metodologa del entrenamiento. Barcelona: Hispano Europea SA, 2003. Boraita PA, Bano RA, Berrazueta Jr F, Lamiel AR, Luengo FE, Manonelles MP et al. Guas de prctica clnica de la Sociedad Espaola de Cardiologa sobre la actividad fsica en el cardipata. Rev Esp Cardiol 2000; 53 (5): 684-726.
Bibliografia
167
Guia PEFS
Bibliografia
Guia PEFS
Boreham CA, Ferreira I, Twisk JW, Gallagher AM, Savage MJ, Murray LJ. Cardiorespiratory fitness, physical activity, and arterial stiffness: the Northern Ireland Young Hearts Project. Hypertension 2004; 44 (5): 721-6. Bourjeily G, Rochester CL. Exercise training in chronic obstructive pulmonary disease. Clin Chest Med 2000; 21 (4): 763-81. Boutron I, Tubach F, Giraudeau B, Ravaud P. Methodological differences in clinical trials evaluating nonpharmacological and pharmacological treatments of the hip and knee osteoarthritis. JAMA 2003; 290: 1062-70. Braith RW. Exercise training in patients with CHF and heart transplant recipients. Med Sci Sports Exerc 1998; 30 (10 Suppl): S367-S378. Braith RW. Role of exercise in rehabilitation of cancer survivors. Pediatr Blood Cancer 2005; 44 (7): 595-9. Brooks PM, Ghosh P. Chondroprotection: myth or reality? Baillieres Clin Rheumatol 1990; 4 (2): 293-303. Browne D. Exercise by prescription. J R Soc Health 1997;117 (1): 52-5. Bulmer AC, Coombes JS. Optimising exercise training in peripheral arterial disease. Sports Med 2004; 34 (14): 983-1003. Busch A, Schachter CL, Peloso PM, Bombardier C. Ejercicios para el tratamiento del sndrome de fibromialgia. (Revisi Cochrane traduda) Biblioteca Cochrane Plus, 2005, nm. 3. Byrne NM, Hills AP. Relationships between HR and VO.2 in the obese. Med Sci Sports Exerc 2002; 34 (9): 1419-27. Canabal Torres MY. Exercise, physical activity and diabetes mellitus. Bol Asoc Med P R 1992; 84 (2): 78-81. Carrel AL, Bernhardt DT. Exercise prescription for the prevention of obesity in adolescents. Curr Sports Med Rep 2004; 3 (6): 330-6. Carri I, Serra JR, Bern LL, Estoch M, Martnez C, Ordez J. Transient alterations in cardiac performance after a 6 hour race. Am J Cardiol 1990; 65 (22): 1471-4. Carter S, Rennie C, Tarnopolsky M. Substrate utilization during endurance exercise in men and women after endurance training. American Journal Physiol. Endocrin. Metabolism 2001; 280: E898-E907. CDC. Centers for Disease Control and Prevention. Treatment of patients with chronic fatigue syndrome: <http://www.cdc.gov/ncidod/diseases/cfs/treat.htm>. 2006. Cervera M. Riesgo y prevencin de la anorexia y la bulimia. Barcelona: Martnez Roca, 1996. Chacn Castillo M et al. Visita deportiva de no contraindicacin (I). Pediatra de Atencin Primaria 2002; 13 (4):123-38.
Chambliss HO. Exercise duration and intensity in a weightloss program. Clin J Sport Med 2005; 15 (2): 113-5. Chubak J, Ulrich CM, Tworoger SS, Sorensen B, Yasui Y, Irwin ML et al. Effect of exercise on bone mineral density and lean mass in postmenopausal women. Med Sci Sports Exerc 2006; 38 (7): 1236-44. Chung EH, Gaasch WH. Exercise testing in aortic stenosis. Curr Cardiol Rep 2005; 7 (2): 105-7. Collado A, Sol M. Fibromilgia. Diagnstic, avaluaci i tractament. Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. CatSalut (1a edici). Barcelona, 2004. Collin C, Collin J. Mobility after lower-limb amputation. Br J Surg 1995; 82 (83): 1010-11. Cometti G. Los metodos modernos de musculacin. Barcelona: Paidotribo, 2000. Constantini N, Harman-Boehm I, Dubnov G. Exercise prescription for diabetics: more than a general recommendation. Harefuah 2005; 144 (10): 717-23, 750. Convertino VA. Planning strategies for development of effective exercise and nutrition countermeasures for long-duration space flight. Nutrition 2002; 18 (10): 880-8. Cook DB, Nagelkirk PR, Peckerman A, Poluri A, Mores J, Natelson BH. Exercise and cognitive performance in chronic fatigue syndrome. Med Sci Sports Exerc 2005; 37 (9): 1460-7. Cooper CB. Exercise in chronic pulmonary disease: aerobic exercise prescription. Med Sci Sports Exerc 2001; 33 (7 Suppl): S671-S679. Cox KL, Burke V, Beilin LJ, Grove JR, Blanksby BA, Puddey IB. Blood pressure rise with swimming versus walking in older women: the Sedentary Women Exercise Adherence Trial 2 (SWEAT 2). J Hypertens 2006; 24 (2): 307-14. Dauenhauer JA, Podgorski CA, Karuza J. Prescribing exercise for older adults: A needs assessment comparing primary care physicians, nurse practitioners, and physician assistants. Gerontol Geriatr Educ 2006; 26 (3): 81-99. De Cambra S, Serra L, Tresserras R. Activitat fsica i promoci de la salut. Llibre Blanc. Barcelona: CEGE SA, 1991. Desharnais R, Jobin J, Cote C, Levesque L, Godin G. Aerobic exercise and the placebo effect: a controlled study. Psychosom Med 1993; 55 (2): 149-54. Ding Z. Exercise prescription for obese children. Zhonghua Yi Xue Za Zhi 1992; 72 (3): 131-4, 189. Dionne IJ, Ades PA, Poehlman ET. Impact of cardiovascular fitness and physical activity level on health outcomes in older persons. Mech Ageing Dev 2003; 124 (3): 259-67.
168
Dobkin PL, Abrahamowicz M, Fitzcharles MA, Dritsa M, da Costa D. Maintenance of exercise in women with fibromyalgia. Arthritis Rheum. 2005; 53 (5): 724-31. Dobkin PL, Da Costa D, Abrahamowicz M, Dritsa M, Du Berger R, Fitzcharles MA, Lowensteyn I. Adherence during an individualized home based 12-week exercise program in women with fibromyalgia. J Rheumatol 2006; 33 (2): 333-41. Dorossiev DL. Methodology of physical training, principles of training and exercise prescription. Adv Cardiol 1978; 24:67-83. Drake D, Falzer P, Xistris D, Robinson G, Roberge M. Physical fitness training: outcomes for adult oncology patients. Clin Nurs Res 2004;13 (3): 245-64. Driscoll SD, Meininger GE, Ljungquist K, Hadigan C, Torriani M, Klibanski A, Frontera WR, Grinspoon S. Differential effects of metformin and exercise on muscle adiposity and metabolic indices in human immunodeficiency virus-infected patients. J Clin Endocrinol Metab 2004; 89 (5): 2171-8. Driver S, Rees K, OConnor J, Lox C. Aquatics, healthpromoting self-care behaviours and adults with brain injuries. Brain Inj 2006; 20 (2):133-41. Dudgeon WD, Phillips KD, Bopp CM, Hand GA. Physiological and psychological effects of exercise interventions in HIV disease. AIDS Patient Care STDS 2004; 18 (2): 81-98. Dunbar CC, Kalinski MI. Using RPE to regulate exercise intensity during a 20-week training program for postmenopausal women: a pilot study. Percept Mot Skills 2004; 99 (2): 688-90. Duncan GE, Anton SD, Sydeman SJ, Newton Jr RL, Corsica JA, Durning PE et al. Prescribing exercise at varied levels of intensity and frequency: a randomized trial. Arch Intern Med 2005; 165 (20): 2362-9. DUrbano G. Sport e elettrostimolazione. Milano: Professione Fitness, 1999. Durstine JL, Painter P, Franklin BA, Morgan D, Pitetti KH, Roberts SO. Physical activity for the chronically ill and disabled. Sports Med 2000; 30 (3): 207-19. Eddy DM, Johnstone Jr CC, Cummings et al. Osteoporosis: a review of the evidence for prevention and diagnosis, and treatment and cost-effectiveness analysis. Osteoporos Int 1998; 8: 1-88. Elley CR, Arroll B. Refining the exercise prescription for hypertension. Lancet 2005; 366 (9493): 1248-9. Elley R, Kerse N, Arroll B, Swinburn B, Ashton T, Robinson E. Cost-effectiveness of physical activity counselling in general practice. N Z Med J 2004; 117 (1207): U1216. Emery CF, Shermer RL, Hauck ER, Hsiao ET, MacIntyre NR. Cognitive and psychological outcomes of exercise in a 1-year follow-up study of patients with chronic obstructive pulmonary disease. Health Psychol 2003; 22 (6): 598-604.
Estorch M, Flotats A, Serra JR, Mar C, Prat T, Martn JC et al. Influence of exercise rehabilitation on myocardial perfusion and sympathetic heart innervation in ischemic heart disease. Eur J Nucl Med 2000; 27 (3): 333-9. Estorch M, Serra JR, Carri I, Flotats A, Lizarraga A, Bern LL et al. Influence of prolonged exercise on myocardial distribution of 123 I-MIGB in long distance runners. J Nucl Cardiol 1997; 4 (5): 396-402. Falk B, Portal S, Tiktinsky R, Weinstein Y, Constantini N, Martinowitz U. Anaerobic power and muscle strength in young hemophilia patients. Med Sci Sports Exerc 2000; 32 (1): 52-7. Ferrero J, Toledo M, Torno E. Anorexia y bulimia nerviosas. Una gua prctica para padres, educadores y mdicos de familia. Valencia: Promolibro, 1999. Ferrero JA, Garca del Moral L, Lpez Merino V. Pruebas de Esfuerzo. Generalitat Valenciana. Valencia: Estudio Grfico, 1989. Finckh A, Iversen M, Liang MH. The exercise prescription in rheumatoid arthritis: primum non nocere. Arthritis Rheum 2003; 48 (9): 2393-5. Fontana JA, Colella C, Wilson BR, Baas L. The energy costs of a modified form of Tai Chi exercise. Nurs Res 2000; 49 (2): 91-6. Foster C, Cadwell K, Crenshaw B, hart-Beverley M, Hatcher S, Karlsdottir AE et al. Physical activity and exercise training prescriptions for patients. Cardiol Clin 2001; 19 (3): 447-57. Foster DN, Fulton MN. Back pain and the exercise prescription. Clin Sports Med 1991; 10 (1): 197-209. Fujiwara M, Asakuma S, Iwasaki T. Long-term effects of nonsupervised home exercise therapy on quality of life in patients with myocardial infarction. J Cardiol 2000; 36 (4): 213-9. Galantino ML, Shepard K, Krafft L, Laperriere A, Ducette J, Sorbello A, Barnish M, Condoluci D, Farrar JT. The effect of group aerobic exercise and tai chi on functional outcomes and quality of life for persons living with acquired immunodeficiency syndrome. J Altern Complement Med 2005; 11 (6): 1085-92. Garca Manso JM, Navarro M, Ruiz JA. Bases tericas del entrenamiento deportivo. Madrid: GYMNOS, 1996. Generalitat de Catalunya. Manual dexmens daptitud esportiva. Collecci Noves Tcniques Esportives nm. 1. Barcelona, 1987. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Llibre blanc Consens sobre les activitats preventives a ledat adulta dins latenci primria. Direcci General de Salut Pblica. Barcelona, 2005. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Nou model datenci a la fibromilgia i la sndrome de fatiga crnica. Direcci General de Planificaci i Avaluaci (1a edici). Barcelona, 2006.
Bibliografia
169
Guia PEFS
Bibliografia
Guia PEFS
Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Activitats preventives per a la gent gran. Llibre blanc. Direcci General de Salut Pblica. Barcelona, 1999. Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Malaltia vascular perifrica. Zoledronat. Butllet dinformaci teraputica 2002; 14: 7-10. George J, Garth Fisher A, Vehrs P. Tests y Pruebas fsicas. (3a edci) Barcelona: Paidotribo, 2001. Glenister D. Exercise and mental health: a review. J R Soc Health 1996;116 (1): 7-13. Goldenberg DL, Burckhardt C, Crofford L. Management of fibromyalgia syndrome. JAMA 2004; 292 (19): 2388-95. Goldenberg DL, Burckhardt C, Crofford L. Useful treatments for fibromyalgia syndrome. Cleve Clin J Med 2005; 72 (2): 164. Gonzlez Badillo JJ, Gorostiaga E. Fundamentos de entrenamiento de la actividad fisica. Barcelona: Inde, 1995. Gonzlez JJ, Villegas JA. Valoracin funcional del deportista. Aspectos biomdicos y funcionales. Pamplona: FEMEDE, 1999. Gostic CL. The crucial role of exercise and physical activity in weight management and functional improvement for seniors. Clin Geriatr Med 2005; 21 (4):747-56, VII. Goto Y. Exercise therapy for chronic heart failure. Nippon Rinsho 2003; 61 (5): 851-6. Grant S, Armstrong G, Sutherland R, Wilson J, Aitchison T, Paul E et al. Physiological and psychological responses to a university fitness session. Br J Sports Med 1993; 27 (3): 162-6. Gregg EW, Cauley JA, Seeley DG et al. Physical activity and osteoporotic fractures risk in older women. Ann Intern Med 1998; 129: 81. Grimm JJ, Ybarra J, Bern C, Muchnick S, Golay A. A new table for prevention of hypoglycaemia during physical activity in type 1 diabetic patients. Diabetes Metab 2004; 30: 465-70. Gunderson CG, Federman DG. Peripheral arterial disease and the older adult: more sinister than it appears. Clin Geriatr 2005; 13: 47-53. Hagberg JM. Exercise assessment of arthritic and elderly individuals. Baillieres Clin Rheumatol 1994; 8 (1): 29-52. Hardmann A, Stensel D. Physical Activity and Health. The evidence explained. London: Routletge, 2003. Heyward V. Evaluacin y Prescripcin del Ejercicio. Barcelona: Paidotribo, 2001 (2a edici). Hilberg T, Herbsleb M, Gabriel H, Jeschke D, Schramm W. Propioception and isometric muscular strength in haemophilic subjects. Haemophilia 2001; 7 (6): 582-8.
Hill DC, Ethans KD, MacLeod DA, Harrison ER, Matheson JE. Exercise stress testing in subacute stroke patients using a combined upper- and lower-limb ergometer. Arch Phys Med Rehabil 2005; 86 (9): 1860-6. Hills AP, Byrne NM. Physical activity in the management of obesity. Clin Dermatol 2004; 22 (4): 315-8. Hills AP, Byrne NM. State of the science: a focus on physical activity. Asia Pac J Clin Nutr 2006; 15 Suppl: 40-8. Ichihara Y, Ohta T. Exercise prescription based on exercise stress test. Nippon Rinsho 2000; 58 Suppl: 192-7. Irigoirn JM. Cardiologia y deporte. Madrid: GYMNOS, 1999. Irwin ML, Tworoger SS, Yasui Y, Rajan B, McVarish L, LaCroix K et al. Influence of demographic, physiologic, and psychosocial variables on adherence to a yearlong moderate-intensity exercise trial in postmenopausal women. Prev Med 2004; 39 (6): 1080-6. Jacobsen DJ, Donnelly JE, Snyder-Heelan K, Livingston K. Adherence and attrition with intermittent and continuous exercise in overweight women. Int J Sports Med 2003; 24 (6): 459-64. Jakicic JM, Marcus BH, Gallagher KI, Napolitano M, Lang W. Effect of exercise duration and intensity on weight loss in overweight, sedentary women: a randomized trial. JAMA. 2003; 290 (10): 1323-30. Janssen PGJM. Training Lactate Pulse-Rate. Oulu (Finlndia): Polar Electro Oy,1989. Jimnez Gutirrez A. Fuerza y salud: la aptitud msculoesqueltica, el entrenamiento de la fuerza y la salud. Barcelona: Ergo, 2003 (1a edici). Jones F, Harris P, Waller H, Coggins A. Adherence to an exercise prescription scheme: the role of expectations, self-efficacy, stage of change and psychological well-being. Br J Health Psychol 2005; 10 (Pt 3): 359-78. Jones KD, Clark SR. Individualizing the exercise prescription for persons with fibromyalgia. Rheum Dis Clin North Am 2002; 28 (2): 419-xi. Jones LW, Guill B, Keir ST, Carter BSK, Friedman HS, Bigner DD et al. Patterns of exercise across the cancer trajectory in brain tumor patients. Cancer 2006; 106 (10): 2224-32. Kelley GA, Kelley KA, Tran ZV. Aerobic exercici and resting blood pressure: a meta-analytic review of randomized, controlled trials. Prev Cardiol 2001; 4: 73-80. Kelley GA, Kelley KS, Tran ZV. Walking and non-HDL-C in adults: a meta-analysis of randomized controlled trials. Prev Cardiol 2005; 8: 102-7. Kelley GA, Kelley KS. Progressive resistance exercise and resting blood pressure: a meta-analysis of randomized controlled trials. Hypertension 2000; 35: 838-43.
170
Kimberg I. Moving with Multiple Sclerosis. National Multiple Sclerosis Society, 2006. King CN, Senn MD. Exercise testing and prescription. Practical recommendations for the sedentary. Sports Med 1996; 21 (5): 326-36. Kinney LaPier TL, Sirotnak N, Alexander K. Aerobic exercise for a patient with chronic multisystem impairments. Phys Ther 1998;78 (4): 417-24. Kirshbaum M. Promoting physical exercise in breast cancer care. Nurs Stand 2005; 19 (41): 41-8. Klepper S. Exercise and fitness in children with arthritis: evidence of benefits for exercise and physical activity. Arthritis Rheum 2003; 49 (3): 435-43. Kodis J, Smith KM, Arthur HM, Daniels C, Suskin N, McKelvie RS. Changes in exercise capacity and lipids after clinic versus home-based aerobic training in coronary artery bypass graft surgery patients. J Cardiopulm Rehabil 2001; 21 (1): 31-6. Kohl HW 3rd, Dunn AL, Marcus BH, Blair SN. A randomized trial of physical activity interventions: design and baseline data from project active. Med Sci Sports Exerc 1998; 30 (2): 275-83. Kraemer WJ, Ratamess NA. Fundamentals of resistance training: progression and exercise prescription. Med Sci Sports Exerc 2004; 36 (4): 674-88. Kressig RW, Beauchet O. Gait analysis and tailored exercise prescription in older adults. Z Gerontol Geriatr 2004; 37 (1): 15-9. Kumagai S. Exercise prescription on dyslipidemia. Nippon Rinsho 2000; 58 Suppl: 420-5. Kuroyanagi R, Okuizumi H, Mutoh Y, Ohta M, Hasegawa A. Exercise prescription for patients with osteoporosis. Nippon Rinsho 2004; 62 (Suppl 2): 505-9. Lampman RM. Exercise prescription for chronically ill patients. Am Fam Physician 1997; 55 (6): 2185-92. Lanzani A. Allenamento Elettrostimolazione. Milano: Professione Fitness, 2000. Lees SJ, Booth FW. Sedentary death syndrome. Can J Appl Physiol 2004; 29 (4): 447-60. Lemura LM, von Duvillard SP, Mookerjee S. The effects of physical training of functional capacity in adults. Ages 46 to 90: a meta-analysis. J Sports Med Phys Fitness 2000; 40 (1): 1-10. Leng GC, Fowler B, Ernst E. Ejercicios para la claudicacin intermitente (Revisi Cochrane traduda). Biblioteca Cochrane Plus, 2005; nm. 3: <http://www.update-software.com/abstractsES/ AB000990-ES.htm>. Leng GC, Fowler B, Ernst E. Exercise for intermittent claudication. The Cochrane Library, 2000.
Lieber RL, Silva PD, Daniel DM. Equal effectiveness of electrical and volitional strength training for quadriceps femoris muscles after anterior cruciate ligament surgery. J Orthopedic Res 1996; 14 (1): 131-8. Lindstrom J, Peltonen M, Tuomilehto J. Lifestyle strategies for weight control: experience from the Finnish Diabetes Prevention Study. Proc Nutr Soc 2005; 64: 81-8. Liu-Ambrose TY, Khan KM, Eng JJ, Lord SR, Lentle B, McKay HA. Both resistance and agility training reduce back pain and improve health-related quality of life in older women with low bone mass. Osteoporos Int 2005; 16 (11): 1321-9. Lloret M. Introducci al tractament de patologies en el medi aqutic. Patronat Municipal Esports. Valls, 1997. Lpez Chicharro J, Legido Arce JC. Umbral anaerobio. Bases fisiolgicas y aplicacin. Madrid: McGraw-Hill Interamericana de Espaa, 1991. Lpez Chicharro J, Luca Mulas A, Lpez Mojares LM. Actualizaciones en fisiologa del ejercicio. Madrid: Mster Line, 2002. Lowensteyn I, Coupal L, Zowall H, Grover SA. The costeffectiveness of exercise training for the primary and secondary prevention of cardiovascular disease. J Cardiopulm Rehabil 2000; 20 (3): 147-55. Lucas SR, Platts-Mills TA. Physical activity and exercise in asthma: relevance to etiology and treatment. J Allergy Clin Immunol 2005; 115 (5): 928-34. Lumbers ER. Exercise in pregnancy: physiological basis of exercise prescription for the pregnant woman. J Sci Med Sport 2002; 5 (1): 20-31. Ma J, Urizar GG Jr, Alehegn T, Stafford RS. Diet and physical activity counseling during ambulatory care visits in the United States. Prev Med 2004; 39: 815-22. Macera CA. Past recreational physical activity and risk of breast cancer. Clin J Sport Med 2005; 15 (2): 115-6. Macfarlane DJ, Taylor LH, Cuddihy TF. Very short intermittent vs continuous bouts of activity in sedentary adults. Prev Med 2006; 43 (4): 332-6. Mafulli N, Wong J, Almekinders LC. Types and epidemiology of tendinopathy. A: Ben Kibler W, editor. Current Concepts in Tendinopathy. Philadelphia: Saunders, 2003; 675-92. Malita FM, Karelis AD, Toma E, Rabasa-Lhoret R. Effects of different types of exercise on body composition and fat distribution in HIV-infected patients: a brief review. Can J Appl Physiol 2005; 30 (2): 233-45. Mangione KK, Palombaro KM. Exercise prescription for a patient 3 months after hip fracture. Phys Ther 2005; 85 (7): 676-87. Manidi MJ. Daffflon-Avanitou I. Activit physique et sant, apports des sciences humaines et sociales. ducation la sant par lactivit physique. Paris: Masson, 2000.
Bibliografia
171
Guia PEFS
Bibliografia
Guia PEFS
Sociedad Espaola de Reumatologia. Manual SER de las Enfermedades reumticas. Madrid: Ed Panamericana, 2004. Marcus BH, Lewis BA, Hogan J, King TK, Albrecht AE, Bock B et al. The efficacy of moderate-intensity exercise as an aid for smoking cessation in women: a randomized controlled trial. Nicotine Tob Res 2005; 7 (6): 871-80. Mar B, Cabanes T. El deporte en la gente mayor. Consell de Mallorca. Palma Mallorca, 2006. Martn JA, Cots JM. Sndrome de fatiga crnica (SCF). Diagnstic, avaluaci i tractament. Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. CatSalut (1a edici). Barcelona, 2004. Martin JC, Hathaway DK, Egidi MF, Gaber AO. Lifestyle behaviors affect cardiovascular risk status in men 1 year after kidney transplantation. Clin Transplant 2001; 15 (Suppl 6): 41-5. Mayoux-Benhamou MA, Revel M. Osteoporosis y rehabilitacin. Paris: Enciclopedia Medico-Quirurgica, 2006. Mazzeo RS, Tanaka H. Exercise prescription for the elderly: current recommendations. Sports Med 2001; 31 (11): 809-18. McDermott MM, Liu K, Ferrucci L, Criqui MH, Greenland P, Guralnik JM, Tian L, Schneider JR, Pearce WH, Tan J, Martin GJ. Can a self-directed walking program help to limit the rate of decline in physical ability among people with blocked arteries in the legs? Ann Intern Med 2006; 144: I-20. McDermott MM, Liu K, Ferrucci L, Criqui MH, Greenland P, Guralnik JM, Tian L, Schneider JR, Pearce WH, Tan J, Martin GJ. Physical performance in peripheral arterial disease: a slower rate of decline in patients who walk more. Ann Intern Med 2006;144:10-20. McGrae M. Keep PAD patients walking. Geriatrics, 2006: <http://www.geri.com/geriatrics/article/ articleDetail.jsp?id=312528>. McGrew CA. Medicina Deportiva Monografa. American Academy of Family Physicians. Barcelona: Marketing Trends, 1993. McInnis KJ, Franklin BA, Rippe JM. Counseling for physical activity in overweight and obese patients. Am Fam Physician 2003; 67 (6): 1249-56. Melanson E, Sharp T, Seagle H, Horton T, Donahoo W, Grunland G et al. Effects of exercise intensity on 24 hs energy expenditure and nutrient oxidation. Journal of Applied Physiology 2002; 92: 1045-52. Melanson E, Sharp T, Seagle H, Horton T, Donahoo W, Peters C et al. Resistance and aerobic exercise have similar effects on 24 hs energy expenditure. Med Sci Sport Exerc 2002; 34 (11): 1793-800. Meyer BB, Lemley KJ. Utilizing exercise to affect the symptomology of fibromyalgia: a pilot study. Med Sci Sports Exerc 2000; 32 (10): 1691-7.
Meyer T, Auracher M, Heeg K, Urhausen A, Kindermann W. Does cumulating endurance training at the weekends impair training effectiveness? Eur J Cardiovasc Prev Rehabil 2006; 13 (4): 578-84. Meyer T, Gorge G, Schwaab B, Hildebrandt K, Walldorf J, Schafer C et al. An alternative approach for exercise prescription and efficacy testing in patients with chronic heart failure: a randomized controlled training study. Am Heart J 2005; 149 (5): e1-e7. Meyer T, Lucia A, Earnest CP, Kindermann W. A conceptual framework for performance diagnosis and training prescription from submaximal gas exchange parameterstheory and application. Int J Sports Med 2005; 26 (Suppl 1): S38-S48. Mock V, Frangakis C, Davidson NE, Ropka ME, Pickett M, Poniatowski B et al. Exercise manages fatigue during breast cancer treatment: a randomized controlled trial. Psychooncology 2005; 14 (6): 464-77. Moore GE. The role of exercise prescription in chronic disease. Br J Sports Med 2004; 38 (1): 6-7. Morey MC, Sullivan Jr RJ. Medical assessment for health advocacy and practical strategies for exercise initiation. Am J Prev Med 2003; 25 (3 Suppl 2): 204-8. Morrison CA. Using the exercise test to create the exercise prescription. Prim Care 2001; 28 (1): 137-58. Motl RW, Snook EM, McAuley E, Gliottoni RC. Symptoms, self-efficacy, and physical activity among individuals with multiple sclerosis. Res Nurs Health 2006; 29 (6): 597-606. Mottola MF, Davenport MH, Brun CR, Inglis SD, Charlesworth S, Sopper MM. VO2 peak prediction and exercise prescription for pregnant women. Med Sci Sports Exerc 2006; 38 (8): 1389-95. Muclare J. Multiple Sclerosis. ACSMs Exercise Management for Persons with Chronic Diseases and Disabilities. Champaign, Illinois: Human Kinetics, 1997. Mulder K, Cassis F, Seuser D, Narayan P, Dalzell R, Poulsen W. Risks and benefits of sports and fitness activities for people with haemophilia. Haemophilia 2004; 10 (Suppl 4): 161-3. Murtagh EM, Boreham CA, Nevill A, Hare LG, Murphy MH. The effects of 60 minutes of brisk walking per week, accumulated in two different patterns, on cardiovascular risk. Prev Med 2005; 41 (1): 92-7. Myslinski MJ. Evidence-based exercise prescription for individuals with spinal cord injury. J Neurol Phys Ther 2005; 29 (2): 104-6. Nakamura Y. Exercise prescription for the elderly. Clin Calcium 2002; 12 (4): 467-72. Naylor J, Harmer A, Fransen M, Crosbie J, Innes L. Status of physiotherapy rehabilitation after total knee replacement in Australia. Physiother Res Int 2006; 11(1): 35-47.
172
Nied RJ, Franklin B. Promoting and prescribing exercise for the elderly. Am Fam Physician 2002; 65 (3): 419-26. Niedfeldt MW. Managing hypertension in athletes and physically active patients. Am Fam Physician. 2002; 66: 445-52. Nielsen PJ, Hafdahl AR, Conn VS, Lemaster JW, Brown SA. Meta-analysis of the effect of exercise interventions on fitness outcomes among adults with type 1 and type 2 diabetes. Diabetes Res Clin Pract 2006; 74 (2): 111-20. Nieman D. Exerccio e sade. So Paulo: Manole, 1999. Nijs J, Meeus M, McGregor NR, Meeusen R, Schutter G. Hoof EV, Meirleir K. Chronic fatigue syndrome: Exercise performance related to immune dysfunction. Medscape: <http://www.medscape.com/ viewarticle/516556>. Nixon S, OBrien K, Glazier RH, Tynan AM. Aerobic exercise interventions for adults living with HIV/AIDS. Cochrane Database Syst Rev 2002; (2): CD001796. OBrien K, Nixon S, Glazier RH, Tynan AM. Progressive resistive exercise interventions for adults living with HIV/AIDS. Cochrane Database Syst Rev 2004; (4): CD004248. OGrady M, Fletcher J, Ortiz S. Therapeutic and physical fitness exercise prescription for older adults with joint disease: an evidence-based approach. Rheum Dis Clin North Am 2000; 26 (3): 617-46. Okamoto T, Masuhara M, Ikuta K. Effects of eccentric and concentric resistance training on arterial stiffness. J Hum Hypertens 2006; 20 (5): 348-54. Oliv Vils R. Patologa en medicina del deporte. Barcelona: Grfiques Cusc, 2000. Ortega Snchez-Pinilla R, Pujol Amat P. Estilos de vida saludables: actividad fsica. Madrid: Ediciones Ergon SA, 1997. Page A, Cooper AR, Stamatakis E, Foster LJ, Crowne EC, Sabin M et al. Physical activity patterns in nonobese and obese children assessed using minute-by-minute accelerometry. Int J Obes (Lond) 2005; 29 (9): 1070-6. Painter PL, Hector L, Ray K, Lynes L, Dibble S, Paul SM, Tomlanovich SL, Ascher NL. A randomized trial of exercise training after renal transplantation. Transplantation 2002; 74 (1): 42-8. Painter PL, Hector L, Ray K, Lynes L, Paul SM, Dodd M, Tomlanovich SL, Ascher NL. Effects of exercise training on coronary heart disease risk factors in renal transplant recipients. Am J Kidney Dis 2003; 42 (2): 362-9. Painter PL, Topp KS, Krasnoff JB, Adey D, Strasner A, Tomlanovich S, Stock P. Health-related fitness and quality of life following steroid withdrawal in renal transplant recipients. Kidney Int 2003; 63 (6): 2309-16.
Palmer TA, Jaworski CA. Exercise prescription for underprivileged minorities. Curr Sports Med Rep 2004; 3 (6): 344-8. Persinger R, Foster C, Gibson M, Fater DC, Porcari JP. Consistency of the talk test for exercise prescription. Med Sci Sports Exerc 2004; 36 (9): 1632-6. Pescatello LS, Franklin BA, Fagard R, Farquhar WB, Kelley GA, Ray CA, American College of Sports Medicine. American College of Sports Medicine position stand. Exercise and hypertension. Med Sci Sports Exerc 2004; 36: 533-53. Pescatello LS, Franklin BA, Fagard R, Farquhar WB, Kelley GA, Ray CA. American College of Sports Medicine position stand. Exercise and hypertension. Med Sci Sports Exerc 2004; 36 (3): 533-53. Pescatello LS. Exercise and hypertension: recent advances in exercise prescription. Curr Hypertens Rep 2005; 7 (4): 281-6. Peterson MD, Rhea MR, Alvar BA. Applications of the doseresponse for muscular strength development: a review of meta-analytic efficacy and reliability for designing training prescription. J Strength Cond Res 2005;19 (4): 950-8. Petrella RJ, Koval JJ, Cunningham DA, Paterson DH. Can primary care doctors prescribe exercise to improve fitness? The Step Test Exercise Prescription (STEP) project. Am J Prev Med 2003; 24 (4): 316-22. Petrie D, Matthews LS, Howard WH. Prescribing exercise for your patient. Md Med J 1996; 45 (8): 632-7. Pollock ML, Gaesser GA, Butcher JD. ACSM Position Stand: The recommended quantity and quality of exercise for developing and maintaining cardiorespiratory and muscular fitness, and flexibility in healthy adults. Med Sci Sports Med 1998. Portmann M, Montpetit R. Effets de lentranement par lectrostimulation isomtrique et dynamique sur la force de contraction musculaire. Universit du Qubec, 1991. Reid S, Chalder T, Cleare A, Hotopf M, Wessely S. Chronic Fatigue Syndrome. American Family Physician 2005; 72 (9): 1793-1-1793-15. Rejeski WJ, Focht BC. Aging and physical disability: on integrating group and individual counseling with the promotion of physical activity. Exerc Sport Sci Rev 2002; 30 (4): 166-70. Rippe JM, Ward A, Porcari JP, Freedson PS. Walking for health and fitness. JAMA 1988; 259 (18): 2720-4. Robichaud-Ekstrand S, Loyer J. Exercises that should be prescribed for heart patients. Can Nurse 1996; 92 (6): 39-46. Roure E, Salt E, Vallbona C. Guia per a la promoci de la salut per mitj de lactivitat fisica. Quaderns de Salut Pblica, nm. 8. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994.
Bibliografia
173
Guia PEFS
Bibliografia
Guia PEFS
Rush SR. Exercise prescription for the treatment of medical conditions. Curr Sports Med Rep 2003; 2 (3): 159-65. Sackett D, Scott Richardson W, Rosenberg W. Medicina basada en la evidencia. Cmo ejercer y ensear la MBE. Madrid: Momento Mdico Iberoamericana, 1997. Salvador Espinosa J, Snchez-Lafuente Gmar C. Prueba de esfuerzo cardaca, respiratoria y deportiva. Ripollet (Barcelona): Ediprint, SCCL, 2002. Samitz G. Aerobic training guidelines in beta blocker therapy. An update. Wien Med Wochenschr 1991; 141 (18-19): 399-405. Sandoval-Rodrguez T, Partida-Hernndez CG, Arreola-Ortiz F. Diabetes mellitus. Exercise and pregnancy. Ginecol Obstet Mex 1997; 65: 478-81. Santos-Rocha RA, Oliveira CS, Veloso AP. Osteogenic index of step exercise depending on choreographic movements, session duration, and stepping rate. Br J Sports Med 2006; 40 (10): 860-6. Sato Y, Oshida Y, Kajita M. Exercise prescription for diabetics. Nippon Rinsho 1997; 55 (Suppl): 84-8. Sato Y. Principle of physical exercise for diabetes: exercise prescription. Nippon Rinsho 2002; 60 (Suppl) 9: 25660. Satta A. Exercise training in asthma. J Sports Med Phys Fitness 2000; 40 (4): 277-83. Scardi S, Pivotti F, Gori P, Beggi P, Motolese M, Camerini F. Early exercise test after myocardial infarct: prognostic stratification. G Ital Cardiol 1983;13 (10): 219-25. Scevola D, Di Matteo A, Lanzarini P, Uberti F, Scevola S, Bernini V, Spoladore G, Faga A. Effect of exercise and strength training on cardiovascular status in HIVinfected patients receiving highly active antiretroviral therapy. AIDS 2003; 17 (Suppl 1): S123-9. Schairer JR, Keteyian SJ, Ehrman JK, Brawner CA, Berkebile ND. Leisure time physical activity of patients in maintenance cardiac rehabilitation. J Cardiopulm Rehabil 2003; 23 (4): 260-5. Scharll M. La activitat fsica en la tercera edad. Barcelona: Paidotribo, 2001 (4a edici). Schmid JP. Exercise prescription based on heart rate: a simple thing or a science? Eur J Cardiovasc Prev Rehabil 2003;10 (4): 302-3. Schmitz KH, Jensen MD, Kugler KC, Jeffery RW, Leon AS. Strength training for obesity prevention in midlife women. Int J Obes Relat Metab Disord 2003; 27 (3): 326-33. Segura Cardona R. Exercici fsic i salut. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya. Barcelona: Rotagraphik-Giesa, 1991. Sergeyevich V, Dmitriyevich V. Fisiologa del deportista. Barcelona: Paidotribo, 2001 (2a edici).
Serra Grima J, Bagur C. Prescripcin de ejercicio fsico para la salud. Barcelona: Paidotribo, 2004. Serra Grima J. Cardiologa en el deporte. Barcelona: Springer-Verlag, 1998. Serra JR, Bagur C. Prescripcin del ejercicio fisico para la salud. Barcelona: Paidotribo, 2004. Serra JR, Doxandabarat J, Ventura JC. Trabajo dinmico versus trabajo muscular: estudio radiogrfico de trax, ECG, prueba de esfuerzo y ecocardiograma. Medicina Deportiva 1981; XVIII nm. 70. Serra JR, Roure E. Cardiologa en el deporte. Revisin de casos clnicos. Barcelona: Springer-Verlag Ibrica, 1998. Serra JR. Ejercicio fsico y enfermedad coronaria. Barcelona: Laboratorios BOI, SA, 1999. Serra JR. Salud integral del deportista. Barcelona: SpringerVerlag Ibrica, 2001. Servan-Schreiber D. La curacin emocional. Barcelona: Paids, 2006. Selye H. A syndrome produced by diverse nocuous agents. Nature, 1936. Shamley D, Barker K, Simonite V, Beardshaw A. Delayed versus immediate exercises following surgery for breast cancer: a systematic review. Breast Cancer Res Treat 2005; 90 (3): 263-271. Shephard RJ. BOOK REVIEW/CRITIQUE DE LIVRE: Clientcentered exercise prescription. Appl Physiol Nutr Metab 2006; 31 (5): 643. Shephard RJ. Envelhecimiento, actividade fisica e sade. So Paulo: Editora Phorte, 2003. Shigematsu R, Tanaka K, Nho H, Nakagaichi M, Takeda M, Tomita T et al. Effects of exercise conditioning on vital age in hyperlipidemic women. J Physiol Anthropol Appl Human Sci 2000; 19 (6): 279-85. Shipp KM. Exercise for people with osteoporosis: translating the science into clinical practice. Curr Osteoporos Rep 2006; 4 (4): 129-33. Siff M, Verchoshansnsky YV. Superentrenamiento. Barcelona: Paidotribo, 1999. Simo R. Sade e qualidade de vida. So Paulo: Editora Phorte, 2004. Simar D, Malatesta D, Dauvilliers Y, Prefaut C, Varray A, Caillaud C. Aerobic and functional capacities in a selected active population of European octogenarians. Int J Sports Med 2005; 26 (2): 128-33. Singh MA. Exercise and aging. Clin Geriatr Med 2004 May; 20 (2): 201-21. Singh MA. Exercise to prevent and treat functional disability. Clin Geriatr Med 2002; 18 (3): 431-VII. Singh VN. The role of gas analysis with exercise testing. Prim Care 2001; 28 (1): 159-79.
174
Smith Jr CW. Exercise. Practical treatment for the patient with depression and chronic fatigue. Prim Care 1991; 18 (2): 271-81. Smith F, Iliffe S. Exercise prescription in primary care. Br J Gen Pract 1997; 47 (418): 272-3. Smith NJ, Stanitski CL. Gua prctica de medicina deportiva. Madrid: Interamericana/McGraw-Hill, 1992. Sociedad Espaola para el Estudio de la Obesidad (SEEDO). Consenso espaol 1995 para la evaluacin de la obesidad y para la realizacin de estudios epidemiolgicos. Medicina Clnica 1996; 107: 782-7 Sol J. Fundamentos del entrenamiento deportivo. Libro de ejercicios. Ergo; 2002. Speed CA, Shapiro LM. Exercise prescription in cardiac disease. Lancet 2000; 356 (9237): 1208-10. Statement on cardiopulmonary exercise testing in chronic heart failure due to left ventricular dysfunction: recommendations for performance and interpretation Part III: Interpretation of cardiopulmonary exercise testing in chronic heart failure and future applications. Eur J Cardiovasc Prev Rehabil 2006; 13 (4): 485-94. Steinberg E. Exercise and HIV/AIDS <http://www.thebody.com/asp/mayjun04/ exercise_hiv.html?m46h>. Stevinson C, Lawlor D, Fox K. Exercise Interventions for cancer patients: systematic review of controlled trials. Cancer Causes Control 2004; 15 (10): 1035-56. Stewart KJ, Bacher AC, Turner KL, Fleg JL, Hees PS, Shapiro EP, Tayback M, Ouyang P. Effect of Exercise on Blood Pressure in Older Persons. Arch Intern Med 2005; 165: 756-62. Stewart KJ. Role of exercise training on cardiovascular disease in persons who have type 2 diabetes and hypertension. Cardiol Clin 2004; 22 (4): 569-86. Stewart KJ, Hiatt WR, Regensteiner JG, Hirsch AT. Exercise training for claudication. N Engl J Med. 2002; 347(24): 1941-51. Storer TW. Exercise in chronic pulmonary disease: resistance exercise prescription. Med Sci Sports Exerc 2001; 33 (7 Suppl): S680-S692. Stringer WW. Mechanisms of exercise limitation in HIV+ individuals. Med Sci Sports Exerc 2000; 32 (7 Suppl): S412-S421. Strzelczyk TA, Quigg RJ, Pfeifer PB, Parker MA, Greenland P. Accuracy of estimating exercise prescription intensity in patients with left ventricular systolic dysfunction. J Cardiopulm Rehabil 2001; 21 (3): 158-63. Svetkey LP, Erlinger TP, Vollmer WM, Feldstein A, Cooper LS, Appel LJ, Ard JD, Elmer PJ, Harsha D, Stevens VJ. Effect of lifestyle modifications on blood pressure by race, sex, hypertension status, and age. J Hum Hypertens 2005; 19: 21-31.
Swain DP, Leutholtz BC, King ME, Haas LA, Branch JD. Relationship between % heart rate reserve and % VO2 reserve in treadmill exercise. Med Sci Sports Exerc 1998; 30 (2): 318-21. Tercedor P. Actividad fsica, condicin fsica y salud. Sevilla: Wanceulen, 2001. Tesio L, Perucca L, Bellafa A. A model for fatigue generation and exercise prescription in multiple sclerosis patients. Neurol Sci 2006; 27 (Suppl 4): S300-S303. Thompson PD. Exercise prescription and prescription for patients with coronary artery disease. Circulation 2005; 112 (15): 2354-63. Toda Y. A comparison of the efficacy of conservative therapies for obese patients with osteoarthritis of the knee. Ryumachi 2002; 42 (5): 795-800. Tous J. Nuevas tendencias en fuerza y musculacin. Barcelona: Ergo, 1999. Trindade A. Treinamento de fora no actualidad. Rio de Janeiro: Sprint; 2000. Turostowski J et al. Influence of EEMM on human quadriceps femoris muscle strength and muscle mass. Dossier Scientifique Sport, 1999. Valdora M. Elettrostimolazione e propiocezione. Scienza & Sport/Planeta ISEF, 2000. Van der Bogert A, Read L, Nigg BM. An analysis of hip join loading during walking, running, and skiing. Med Sci Sports Exerc 1999; 31 (1): 131-42. Verderi E. O corpo nao tem idade. So Paulo: Editora Fontoura 2004. W Braith R. Role of exercise in rehabilitation of cancer survivors. Pediatr Blood Cancer 2005; 44 (7): 595-9. Wajngarten M, Kalil LM, Negrao CE, Braga AM, Yazbek Jr P, Bellotti G et al. Cardiopulmonary exercise test in the evaluation of healthy elderly men. Arq Bras Cardiol 1994; 63 (1): 27-33. Wallace JP. Exercise in hypertension. A clinical review. Sports Med 2003; 33 (8): 585-98. Wallman KE, Morton AR, Goodman C, Grove R. Exercise prescription for individuals with chronic fatigue syndrome. Med J Aust 2005; 183 (3):142-3. Wang JS. Exercise prescription and thrombogenesis. J Biomed Sci 2006;13 (6): 753-61. Ward DS, Bar-Or O. Use of the Borg scale in exercise prescription for overweight youth. Can J Sport Sci 1990; 15 (2): 120-5. Weineck J. Entrenamiento ptimo. Barcelona: Editorial Hispano Europea SA, 2006. Wennemer HK, Borg-Stein J, Gomba L, Delaney B, Rothmund A, Barlow D et al. Functionally oriented rehabilitation program for patients with fibromyalgia: preliminary results. Am J Phys Med Rehabil 2006; 85 (8): 659-66.
Bibliografia
175
Guia PEFS
Bibliografia
Guia PEFS
Westby MD. A health professionals guide to exercise prescription for people with arthritis: a review of aerobic fitness activities. Arthritis Rheum 2001; 45 (6): 501-11. White LJ, Dressendorfer RH. Exercise and multiple sclerosis. Sports Med 2004; 34 (15):1077-100. Wilbur J, Chandler P, Miller AM. Measuring adherence to a womens walking program. West J Nurs Res 2001; 23 (1): 8-24. Wilbur J, Michaels MA, Chandler P, McDevitt J. Determinants of physical activity and adherence to a 24-week home-based walking program in African American and Caucasian women. Res Nurs Health 2003; 26 (3): 213-24. Wilbur J, Miller AM, McDevitt J, Wang E, Miller J. Menopausal status, moderate-intensity walking, and symptoms in midlife women. Res Theory Nurs Pract 2005; 19 (2): 163-80. Wilmore JH, Costill DL. Fisiologa del esfuerzo y del deporte. Barcelona: Paidotribo, 2001 (4a edici). Wilmore JH. Individual exercise prescription. Am J Cardiol 1974; 33 (6): 757-9. Winters-Stone KM, Snow CM. Site-specific response of bone to exercise in premenopausal women. Bone 2006; 39 (6): 1203-9.
Wonisch M, Hofmann P, Fruhwald FM, Kraxner W, Hodl R, Pokan R et al. Influence of beta-blocker use on percentage of target heart rate exercise prescription. Eur J Cardiovasc Prev Rehabil 2003; 10 (4): 296-301. Wu GJ. Evaluation of the effectiveness of Tai Chi for improving balance and preventing falls in the older population: A review . J Am Geriatr Soc 2002; 50 (4): 746-54. Yamada S. Educational courses for the teaching staffs of exercises for health promotion. J UOEH 1991; 13 (1): 53-60. Young JC. Exercise prescription for individuals with metabolic disorders. Practical considerations. Sports Med 1995; 19 (1): 43-54. Zanchetta JR. Osteoporosis: fisiopatologa, diagnstico, prevencin y tratamiento. Madrid: Panamericana, 2001. Zimmermann K. Entrenamiento muscular. Barcelona: Paidotribo, 2004. Zintl F. Entrenamiento de la resistencia. Barcelona: Martnez Roca, 1991. Zwierska I, Walker RD, Choksy SA, Male JS, PocKley AG, Saxton JM. Relative tolerance to upper- and lower-limb aerobic exercise in patients with peripheral arterial disease. Eur J Vasc Endovasc Surg 2006; 31: 157-63.
176
Aquesta guia ha estat elaborada pel Departament de Salut i per la Secretaria General de lEsport del Departament de la Vicepresidncia de la Generalitat de Catalunya

Guia Prescripció de L'exercici Físic I La Salut

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Guia Prescripció de L'exercici Físic I La Salut

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut

Guia de prescripci dexercici fsic

Generalitat de Catalunya Edita:

Marina Geli i Fbrega Consellera de Salut

Anna Pruna i Griv Secretria general de lEsport

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

3.2 Capacitats fsiques

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

3.3 Conceptes bsics de lentrenament

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Estrs Desgast Recuperaci

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Estmul Estmul Estmul Estmul

Millora de la forma fsica

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

3.4 Mtodes per mesurar lactivitat i la condici fsiques

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

4. Lexercici fsic saludable

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Lexercici fsic saludable

Lexercici fsic saludable

4.2 Consells generals per a la prctica saludable de lexercici fsic

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

5. Condicionants per a la prctica dexercici fsic i/o esport

5.1 Precaucions a tenir en compte en la prctica dexercici fsic i/o esport

Caracterstiques del pacient Baix risc Risc moderat Alt risc

Exercicis entre 3 i 6 MET.

Exercicis superiors a 6 MET.

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Condicionants per a la prctica dexercici fsic i/o esport

Condicionants per a la prctica dexercici fsic i/o esport

5.2 Valoracions funcionals medicoesportives

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

5.3 Certificat mdic esportiu

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Condicionants per a la prctica dexercici fsic i/o esport

Condicionants per a la prctica dexercici fsic i/o esport

5.4 Informe mdic de prescripci dexercici

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

5.5 Programa dexercici fsic individualitzat

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Condicionants per a la prctica dexercici fsic i/o esport

6. Prescripci dexercici fsic

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Prescripci dexercici fsic

Prescripci dexercici fsic

6.2 Prescripci dexercici fsic en funci de patologies (fitxes PEFS)

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Caracterstiques. Efectes de lexercici

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Prescripci dexercici fsic

Prescripci dexercici fsic

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Adaptacions per a poblacions especials

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

Prescripci dexercici fsic

6.2.2 Fitxes PEFS genriques